Wikipedia
astwiki
https://ast.wikipedia.org/wiki/Portada
MediaWiki 1.47.0-wmf.4
first-letter
Medios
Especial
Alderique
Usuariu
Usuariu alderique
Wikipedia
Wikipedia alderique
Ficheru
Ficheru alderique
MediaWiki
MediaWiki alderique
Plantía
Plantía alderique
Ayuda
Ayuda alderique
Categoría
Categoría alderique
TimedText
TimedText talk
Módulu
Módulu alderique
Event
Event talk
15 d'abril
0
949
4497938
4495129
2026-05-31T23:21:02Z
Dostojewskij
25653
/* Nacencies */ + [[Leonhard Euler]]
4497938
wikitext
text/x-wiki
{{Abril}}
== Fechos ==
[[Imaxe:Titanic-New York Herald front page.jpeg|right|thumb|150px|Anuncia del naufraxu del Titanic na portada del ''New York Herald''.]]
* [[769]] – El [[Conceyu de Roma]] condena'l [[Conceyu de Hieria]] y anatematiza les sos disposiciones [[iconoclastia|iconoclastes]].
* [[1071]] – [[Bari]], la última posesión [[Imperiu bizantín|bizantina]] n'[[Italia]], ríndese a les tropes de [[Robertu Guiscard]].
* [[1408]] – [[Yusuf III de Granada|Yusuf III]], rei de [[reinu de Granada|Granada]], firma una tregua colos cristianos.
* [[1450]] – [[Guerra de los Cien Años]]: [[Batalla de Formigny]], na qu'un ataque francés cuasi aniquila a les tropes ingleses, lo que fina'l periodu de dominación inglesa nel norte de [[Francia]].
* [[1493]] – [[Cristóbal Colón]] aporta a [[Sevilla]] tres del so primer cruce del [[océanu Atlánticu]].
* [[1581]] – [[Felipe II d'España|Felipe II]] conviértese en rei de [[Portugal]] tres d'obtener el reconocimientu de les [[Cortes de Tomar]].
* [[1632]] – [[Guerra de los Trenta Años]]: [[Batalla de Rain]], na que'l rei [[Gustavu Dolfu de Suecia|Gustavu Dolfu]] de [[Suecia]] derrota a les tropes del [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu|Sacru Imperiu]].
* [[1738]] – Estrénase, en [[Londres]], la ópera ''Serse'', de [[George Friedrich Händel]].
* [[1829]] – [[Inglaterra]]: Preséntase ante'l parllamentu el proyeutu pa la creación del cuerpu de policía de [[Scotland Yard]].
* [[1865]] – Muerre [[Abraham Lincoln]], que sufriera un atentáu la tarde anterior a manes del actor [[John Wilkes Booth]].
* [[1874]] – Inaugúrase, nel númberu 35 del Boulevard des Capucines de [[París]], la primer esposición [[impresionismu|impresionista]].
* [[1892]] – Fúndase la [[General Electric Company]].
* [[1896]] – Clausúrense, n'[[Atenes]], los primeros [[Xuegos Olímpicos]] de la era moderna.
* [[1912]] – El cruceru de pasaxeros británicu [[RMS Titanic]] fúndese nel Atlánticu Norte a les 2.20 de la madrugada, dos hores y cuarenta minutos dempués de chocar con un [[iceber]]. Sólo 710 de les 2.227 persones que viaxaben o trabayaben nelli habíen sobrevivir.
* [[1920]] – Fúndase'l [[Partíu Comunista Español]], qu'al añu siguiente xunirase al [[Partíu Comunista Obreru Español]] pa fundar el [[Partíu Comunista d'España]].
* [[1924]] – [[Rand McNally]] espubliza'l so primer mapa de carreteres.
* [[1924]] – [[Miguel Primo de Rivera]] funda'l partíu políticu [[Unión Patriótica]].
* [[1936]] – El gobiernu irlandés funda [[Aer Lingus]] pa que seya la llinia aérea nacional de so.
* [[1940]] – [[Segunda Guerra Mundial]]: Los aliaos entamen los sos ataques na ciudá noruega de [[Narvik]], que taba ocupada polos alemanes.
* [[1982]] – [[Canadá]] aprueba una nueva Constitución na que proclama la so independencia total del [[Reinu Xuníu]].
* [[2019]] – La [[catedral de Notre–Dame de París]] sufre una quema.
== Nacencies ==
* [[1367]] – [[Enrique IV d'Inglaterra|Enrique IV]], rei d'[[Inglaterra]] (m. [[1413]]).
* [[1452]] – [[Leonardo da Vinci]], pintor, escultor y arquiteutu italianu (m. [[1519]]).
* [[1469]] – [[Gurú Nanak]], gurú paquistanín, fundador del [[sikhismu]].
* [[1642]] – [[Suleiman II]], sultán [[Imperiu otomanu|otomanu]] (m. [[1691]]).
* [[1646]] – [[Christian V de Dinamarca|Christian V]], rei de Dinamarca y Noruega (m. [[1699]]).
* [[1684]] – [[Catalina I de Rusia|Catalina I]], emperatriz [[Rusia|rusa]] (m. [[1727]]).
* [[1707]] – [[Leonhard Euler]], matemáticu y físicu suizu († [[1783]]).
* [[1797]] – [[Adolphe Thiers]], historiador y político francés († [[1877]]).
* [[1843]] – [[Henry James]], escritor británicu y d'[[Estaos Xuníos]] (m. [[1916]]).
* [[1858]] – [[Émile Durkheim]], sociólogu francés (m. [[1917]]).
* [[1869]] – [[Concha Espina]], escritora española (m. [[1955]]).
* [[1894]] – [[Nikita Khrushchev]], políticu y militar rusu, séptimu presidente del conseyu de ministros de la Xunión Soviética (m. [[1971]]).
* [[1912]] – [[Kim Il-sung]], políticu y presidente norcoreanu (m. [[1994]]).
* [[1930]] – [[Vigdís Finnbogadóttir]], política islandesa, cuarta presidenta del país.
* [[1936]] – [[Raymond Poulidor]], ciclista belxicanu (m. [[2019]]).
* [[1938]] – [[Claudia Cardinale]], actriz italiana nacida en [[Tunicia]] (m. [[2025]]).
* [[1947]] – [[Lois Chiles]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1948]] – [[Michael Kamen]], compositor y pianista d'[[Estaos Xuníos]] (m. [[2003]]).
* [[1950]] – [[Josiane Balasko]], actriz, guionista y direutora de cine francesa.
* [[1959]] – [[Emma Thompson]], actriz y guionista inglesa.
* [[1960]] – [[Pedro Delgado]], ciclista español.
* [[1966]] – [[Samantha Fox]], modelu y cantante inglesa.
* [[1976]] – [[Susan Ward]], actriz d'Estaos Xuníos.
* [[1978]] – [[Luis Fonsi]], cantante portorricanu.
* [[1988]] – [[Eliza Doolittle]], cantante inglesa.
* [[1990]] – [[Emma Watson]], actriz inglesa.
== Muertes ==
* [[1446]] – [[Filippo Brunelleschi]], escultor y arquiteutu italianu (n. [[1377]]).
* [[1765]] – [[Mijaíl Lomonósov]], químicu y físicu rusu (n. [[1711]]).
* [[1865]] – [[Abraham Lincoln]], abogáu y políticu d'Estaos Xuníos, decimosestu presidente (de 1861 a 1865) de los Estaos Xuníos (n. [[1809]]).
* [[1917]] – [[Gumersindo de Azcárate]], políticu y sociólogu español.
* [[1927]] – [[Gaston Leroux]], escritor y periodista francés (n. [[1868]]).
* [[1938]] – [[César Vallejo]], escritor peruanu.
* [[1969]] – [[Victoria Euxenia de Battenberg]], reina española (n. [[1887]]).
* [[1980]] – [[Jean-Paul Sartre]], filósofu y escritor francés, ganador del [[Premiu Nóbel de Lliteratura]] en [[1964]] (n. 1905).
* [[1990]] – [[Greta Garbo]], actriz sueca (n. [[1905]]).
* [[1998]] – [[Pol Pot]], líder de los [[Khmeres Roxos]] y primer presidente de [[Camboya]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Abril|15]]
8f3rm5a3r1nqbzd6o10tca2d1wiqjos
26 de mayu
0
993
4497939
4496933
2026-05-31T23:51:35Z
Dostojewskij
25653
/* Nacencies */ + [[John Wayne]]
4497939
wikitext
text/x-wiki
{{Mayu}}
'''Abreviatures'''
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
== Fechos ==
* [[ ]] -
== Nacencies ==
* [[1907]] - [[John Wayne]], actor d'Estaos Xuníos († [[1979]]).
* [[1913]] - [[París]] : [[Pierre Daninos]], escritor francés ( † [[7 de xineru]] de [[2005]] ).
* [[1982]] - [[Monique Alexander]], actriz pornográfica y modelu erótica d'Estaos Xuníos.
* [[1995]] - [[Juan Otero]], futbolista colombianu.
== Muertes ==
* [[ ]] -
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Mayu|26]]
86oo41wen5c3aw9emu5rkdu8jivm8ub
22 d'ochobre
0
1161
4497842
4308547
2026-05-31T13:02:49Z
Limotecariu
735
4497842
wikitext
text/x-wiki
{{Ochobre}}
'''Abreviatures'''
° : fecha de nacencia
† : fecha de la muerte
== Fechos ==
* [[4004 e.C.]] – Acordies col [[calendariu d'Ussher-Lightfoot]] esti día, a les seis de la tarde d'esti día, creóse'l mundu.
* [[2136 e.C.]] - [[China]]: Primer [[eclipse]] solar del que se tienen rexistros.
* [[362]] – El templu d'[[Apolu]] en Dafne, a les afueres d'[[Antioquía del Orontes]], ye destruyíu por un fueu d'orixe misteriosu.
* [[451]] – El [[conceyu de Calcedonia]] adopta'l [[Credu de Calcedonia]], nel que se recueye la doble naturaleza, humana ya divina, de [[Xesucristu]].
* [[794]] – L'[[emperador Kanmu]] tresllada la capital imperial del [[Xapón]] a Heiankyo (anguaño [[Kyoto]]).
* [[1383]] – Crisis de 1383-85 en Portugal. [[Fernandu I de Portugal]] muerre ensin herederu home, lo que provoca un periodu de guerra civil ente los candidatos a asocedelu nel tronu.
* [[1685]] – [[Lluis XIV de Francia]] promulga l'[[Edictu de Fontainebleau]], que revoca l'[[Edictu de Nantes]] y declara illegal el [[protestantismu]], colo que priva a los [[hugonotes]] de los sos derechos civiles. El so templu de Charenton-le-Pont ye demolíu inmediatamente, y munchos hugonotes colen del país en dirección a Inglaterra, Prusia y otros destinos.
* [[1730]] – Fina en [[Rusia]] la construcción de la [[canal de Ladoga]].
* [[1784]] – [[Rusia]] funda una colonia na [[islla de Kodiak]], n' [[Alaska]].
* [[1797]] – [[André-Jacques Garnerin]] fai'l primer saltu en paracaíes rexistráu. Saltó dende un altor de 1.000 m sobre [[París]].
* [[1836]] – [[Sam Houston]] ye proclamáu primer presidente de la [[República de Texas]].
* [[1859]] – [[España]] declara la guerra a [[Marruecos]].
* [[1867]] - N'[[Italia]], [[Giuseppe Garibaldi]] —que llograra axuntar un exércitu con ayuda estraoficial— trespasa la frontera de los [[Estaos Pontificios]] col propósitu de rematar la [[unificación italiana]].
* [[1877]] – Muerren, nún accidente en Blantyre ([[Escocia]]), 207 mineros.
* [[1884]] – La [[Conferencia Internacional del Meridianu]] designa al [[Real Observatoriu de Greenwich]] como'l primer meridianu (meridianu 0º) en [[llonxitú]].
* [[1940]] - Deportación de [[xudíos]] dende Alsacia-Lorena, el [[Sarre]] y [[Baden]] escontra Francia.
* 1940 - Prodúcense conversaciones ente [[Adolf Hitler]] y [[Pierre Laval]] en [[Montoire]].
* 1940 - El Gobiernu [[Portugal|portugués]] alvierte que nun va dexar el tránsitu pol so territoriu a los emigrantes xudíos.
* [[1948]] - El [[PCE]] y el [[Partíu Socialista Unificáu de Cataluña|PSUC]] abandonen la llucha armada.
* [[1951]] - Róblase en [[Londres]] el protocolu d'entrada de [[Grecia]] y [[Turquía]] na [[OTAN]].
* [[1962]] - El presidente [[John F. Kennedy]] anuncia'l bloquéu de [[Cuba]] pola marina de guerra d'[[Estaos Xuníos]] hasta que la [[Xunión Soviética]] retire los misiles instalaos na islla.
* [[1964]] – Concéden-y a [[Jean-Paul Sartre]] el [[Premiu Nobel de Lliteratura]], pero elli refúgalu.
* [[1967]] - Grandes manifestaciones escontra la [[guerra de Vietnam]] nos [[Estaos Xuníos]], [[Reinu Xuníu]] y [[Europa]] occidental.
* [[1973]] - Guerra del [[Yom Kippur]].
* [[1975]] – La nave soviética non tripulada Venera 9 aterriza nel planeta [[Venus (planeta)|Venus]].
* [[1978]] - Karol Wojtila entama'l so mandatu como papa col nome de [[Xuan Pablu II]].
* [[1995]] - Celébrase, en [[Nueva York]], el 50 aniversariu de la fundación de la [[Organización de les Naciones Xuníes]] con una condena a [[Irán]], [[Iraq]], [[Libia]] y [[Sudán]] pol so sofitu al terrorismu.
* [[1998]] - [[Brasil]] llanza al espaciu el so satélite artificial SCD-2.
* [[2006]] – El 77,8% de los panamiegos aprueben en referendu'l proyeutu d'espansión de la [[Canal de Panamá]].
* [[2006]] - [[Fernando Alonso]] proclámase, por segunda vegada consecutiva, campeón del mundu de [[Fórmula 1]] nel Gran Premiu de Brasil.
* [[2008]] – [[India]] lanza la so primera misión espacial lunar non tripulada, nomada Chandrayaan-1.
== Nacencies ==
* [[1071]] - [[Guillermo de Poitiers]], duque d'[[Aquitania]] y primer [[trovador]] provenzal conocíu.
* [[1689]] – [[Xuan V de Portugal|Xuan V]], rei de [[Portugal]] (m. [[1750]]).
* [[1734]] – [[Daniel Boon]]e, cazador y esplorador d'[[Estaos Xuníos]] (m. [[1820]]).
* [[1778]] - [[Javier de Burgos]], políticu, periodista, dramaturgu y traductor español (m. [[1848]]).
* [[1811]] - [[Franz Liszt]], compositor húngaru († [[1886]]).
* [[1844]] - [[Sarah Bernhardt]], actriz francesa († [[1923]]).
* [[1858]] - [[Augusta Victoria de Schleswig-Holstein]], emperatriz alemana y reina consorte prusiana (m. [[1921]]).
* [[1870]] - [[Ivan Alekseyevich Bunin]], escritor rusu, [[premiu Nobel de Lliteratura]] en [[1933]] († [[1953]]).
* [[1881]] - [[Clinton Davisson]], físicu d'Estaos Xuníos, [[premiu Nobel de Física]] en [[1937]] († [[1958]]).
* [[1898]] - Dámaso Alonso, filólogu español (m. [[1978]]).
* [[1903]] - [[George Wells Beadle]], xeneticista d'[[Estaos Xuníos]], [[Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina]] († [[1989]]).
* [[1904]] – [[Constance Bennett]], actriz, cantante y productora d'[[Estaos Xuníos]] (m. [[1965]]).
* [[1908]] - [[José Escobar Saliente|Escobar]], dibuxante español († [[1994]]).
* [[1911]] - [[José María Díez-Alegría]], [[teoloxía|teólogu]] y ex-[[xesuita]] [[Asturies|asturianu]] (m. [[25 de xunu]] de [[2010]]).
* [[1913]] – [[Robert Capa]], fotógrafu y periodista d'[[Estaos Xuníos]] nacíu n'[[Hungría]] (m. [[1954]]).
* 1913 – [[Bảo Đại]], emperador del [[Vietnam]] de [[1926]] a [[1945]] (m. [[1997]]).
* [[1915]] – [[Yitzhak Shamir]], políticu israelín nacíu en [[Bielorrusia]], primer ministru d'[[Israel]] en [[1983]]-[[1984|4]] y de [[1986]] a [[1992]] (m. 2012).
* [[1917]] – [[Joan Fontaine]], actriz d'Estaos Xuníos nacida en Gran Bretaña (m. [[2013]]).
* [[1919]] - [[Doris Lessing]], novelista sudafricana († [[2013]]).
* [[1929]] - [[Lev Yashin]], futbolista soviéticu (m. [[1990]]).
* [[1938]] - [[Christopher Lloyd]], actor d'Estaos Xuníos.
* 1938 – [[Derek Jacobi]], actor inglés.
* [[1939]] – [[Joaquim Chissano]], políticu de [[Mozambique]], presidente del país de [[1986]] a [[2005]].
* [[1943]] - [[Catherine Deneuve]], actriz y cantante francesa.
* [[1949]] – [[Arsène Wenger]], futbolista y entrenador de fútbol francés.
* [[1950]] - [[Donald Ramotar]], políticu de [[Guyana]], presidente del país de [[2011]] a [[2015]].
* [[1952]] - [[Jeff Goldblum]], actor d'Estaos Xuníos.
* [[1964]] – [[Dražen Petrović]], xugador de baloncestu croata (m. [[1993]]).
* [[1965]] – [[Valeria Golino]], actriz italiana.
* [[1967]] – [[Ulrike Maier]], esquiador austriacu (m. [[1994]]).
* [[1971]] – [[Amanda Coetzer]], xugadora de tenis sudafricana.
* 1971 - [[José Ángel Mañas]], escritor español.
* [[1975]] - [[Rafel Sastre]], futbolista español.
== Muertes ==
* [[741]] - [[Carlos Martel]], mayordomu de palacio del reinu d'[[Austrasia]].
* [[1847]] – S[[ahle Selassie]], ''negus'' (rei) d'[[Etiopía]] dende 1813 a 1847 (n. [[1795]]).
* [[1853]] - [[Juan Antonio Lavelleja]], presidente del Uruguái (º [[1784]]).
* [[1882]] - [[János Arany]], poeta húngaru (º [[1817]]).
* [[1900]] - [[John Sherman]], políticu d'Estaos Xuníos (º [[1823]]).
* [[1902]] - [[Frank Norris]], novelista d'[[Estaos Xuníos]] (º [[1870]]).
* [[1906]] - [[Paul Cézanne]], pintor francés (n. [[1839]]).
* [[1954]] - [[Álvaro de Albornoz y Liminiana]], políticu español (º [[1879]]).
* [[1973]] – [[Pau Casals]], violonchelista y direutor d'orquesta español (n. 1876).
* [[1986]] - [[Albert von Szent-Gyorgyi Nagyrapolt]], fisiólogu húngaru, [[Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina]] en [[1937]] (º [[1893]]).
* [[1990]] – [[Louis Althusser]], filósofu marxista y escritor franco-arxelín (n. [[1918]]).
* [[1995]] - [[Juan Antonio Jiménez Muñoz]], cantante español (n. [[1951]]).
* [[2002]] – [[Geraldine d'Albania]], reina consorte d'[[Albania]] en [[1938]]-[[1939|9]] (n. 1915).
* [[2011]] - [[Antoñete]] (Antonio Chenel), toreru español (n. [[1932]]).
* [[2013]]: [[Luis Redondo]], sindicalista asturianu, fundador de la [[Corriente Sindical d'Izquierda]]<ref>[https://www.elcomercio.es/20131022/asturias/gijon/fallece-sindicalista-luis-redondo-201310220956.html Fallece el sindicalista Luis Redondo] El Comercio, consultáu'l 22.10.13</ref>.
* [[2013]]: [[Víctor Alperi]], escritor asturianu<ref>[https://www.lne.es/gijon/2013/10/23/fallece-victor-alperi-escritor-pausa/1487971.html Fallece Víctor Alperi, escritor sin pausa] La Nueva España, consultáu'l 23.10.2013</ref>.
* [[2016]]: [[Steve Dillon]], [[Dibuxu|dibuxante]] [[Inglaterra|inglés]] de [[cómic]], creador, ente otros personaxes de ''Predicador''<ref>[http://www.caninomag.es/muere-steve-dillon-creador-grafico-preacher/ Muere Steve Dillon, creador gráfico de 'Preacher']. www.diario.es, consultáu'l 22.10.2016</ref>.
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Meses}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Ochobre]]
i2ytoa3moieg97uud3bv1xi2aibtybv
Alfabetu cirílicu
0
4759
4497942
4468986
2026-06-01T00:05:05Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497942
wikitext
text/x-wiki
{{1000}}
{{alfabetu}}
L''''alfabetu cirílicu''' o '''''azbuka''''' ye un [[sistema d'escritura]] alfabéticu. Ta basáu nel [[alfabetu cirílicu primitivu]], que se desendolcó nel [[Primer Imperiu Búlgaru]], pel sieglu X na [[Escuela Lliteraria de Preslav|Escuela Lliteraria]] de [[Preslav]].<ref>[https://books.google.bg/books?id=YIAYMNOOe0YC&pg=PR1&dq=Curta,+Florin,+Southeastern+Europe+in+the+Middle+Ages,+500-1250+(Cambridge+Medieval+Textbooks),+Cambridge+University+Press&hl=bg&redir_esc=y#v=onepage&q=Cyrillic%20preslav&f=false Southeastern Europe in the Middle Ages, 500-1250, Cambridge Medieval Textbooks, Florin Curta, Cambridge University Press, 2006, ISBN 0521815398, páxs. 221-222.]</ref><ref>[https://books.google.bg/books?id=J-H9BTVHKRMC&pg=PR3-IA34&lpg=PR3-IA34&dq=The+Orthodox+Church+in+the+Byzantine+Empire+Cyrillic+preslav+eastern&source=bl&ots=5wJtmSzw6i&sig=bZyTZcISR7rKVzdTre9TsNxLvXM&hl=bg#v=onepage&q=%20preslav%20eastern&f=false The Orthodox Church in the Byzantine Empire, Oxford History of the Christian Church, J. M. Hussey, Andrew Louth, Oxford University Press, 2010, ISBN 0191614882, p. 100.]</ref> Ye la base de los diferentes alfabetos qu'usen delles llingües, anguaño y nel pasáu, en zones de [[península Balkánica|los Balkanes]] y oriente [[Europa|européu]], especialmente les d'orixe [[llingües eslaves|eslavu]] o bien les llingües influyenciaes pol [[rusu]]. Al rodiu de 252 millones de persones n'[[Europa]] y n'[[Asia]] úsenlu como alfabetu oficial de les sos respeutives llingües. Cerca la metada correspuenden a falantes de Rusia (de rusu o d'otres llingües).<ref>{{cita web |author=Česky |url=http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_countries_by_population |títulu=List of countries by population - Wikipedia, the free encyclopedia |publicación=En.wikipedia.org |fecha=|fechaaccesu=2012-06-13}}</ref> L'alfabetu cirílicu ye ún de los sistemes escritos más usaos nel mundu.
El cirílicu derívase de la [[escritura uncial]] [[alfabetu griegu|griega]], enanchada con lligadures y consonantes provenientes del antiguu [[alfabetu glagolíticu]] y del [[eslavu antiguu eclesiásticu]] pa representar consonantes y soníos que nun tenía la [[llingua griega]]. Denomóse n'honor a los dos misioneros bizantinos hermanos [[Santos Cirilu y Metodiu|San Cirilu y San Metodiu]], que crearen enantes l'alfabetu glagolíticu. Los investigadores actuales pescuden que'l cirílicu lu desendolcaron y formalizaron los discípulos d'ellos.
Les normes de [[trescripción llingüística|trescripción]] del cirílicu al [[alfabetu llatín]] son diferentes según la llingua d'orixe y la llingua de destín. Asina, por exemplu, l'apellíu rusu Меньшов pue trescribise como ''Menxov'' ([[asturianu]], [[gallegu]], [[catalán]]), ''Menchov'' ([[portugués]], [[francés]]), ''Menshov'' ([[inglés]], [[español]]), ''Menschow'' ([[alemán]]), ''Mensjov'' ([[neerlandés]]) o ''Menșov'' ([[rumanu]]). Per otru llau, la [[treslliteración]] del cirílicu al llatín suel siguir unes normes estándares internacionales.
L'alfabetu ye oficial en delles organizaciones. Cola adhesión de [[Bulgaria]] a la [[Xunión Europea]]'l 1 de xineru de 2007, el cirílicu convirtióse nel tercer alfabetu oficial de la XE, xunto col [[alfabetu llatín|llatín]] y col [[alfabetu griegu|griegu]].
== Lletres ==
[[Image:Meletius Smotrisky Cyrillic Alphabet.PNG|thumb|Una páxina de la ''Gramática del Eslavónicu Eclesiásticu'', de [[Meletius Smotrytsky]] (1619).]]
La escritura cirílica espardióse pente los territorios eslavos del sur y del este, adoptándola les llingües llocales, como l'[[antiguu eslavu oriental]]. Esa adautación a les llingües llocales produció una serie de distintos tipos d'alfabetos cirílicos, que se verá más llueu.
{| cellpadding=4 style="font-size:larger; text-align:center;" class="Unicode" summary="Letters of the early Cyrillic alphabet"
|+ style="font-size:smaller;" | L'[[alfabetu cirílicu primitivu]]
|-
| А || Б || В || Г || Д || Е || Ж || Ѕ || Z || З || И || І || К || Л || М || Н || О || П || Р || С || Т || Ȣ || Ѹ
|-
| Ф || Х || Ѿ || Ц || Ч || Ш || Щ || Ъ || Ы || Ь || Ѣ || Ꙗ || Ѥ || Ю || Ѧ || Ѫ || Ѩ || Ѭ || Ѡ || Ѻ || Ѯ || Ѱ || Ѳ || Ѵ
|}
Nos vieyos manuscritos nun hai distinción ente lletra mayúscula y lletra minúscula.
Yeri (Ы) foi orixinalmente una [[lligadura]] de yer y i (Ъ + I = Ы). La [[iotación]] indicábase per aciu de lligadures formaes pola lletra I: Ꙗ (nun ye l'antecesora de l'actual ya, Я, que deriva de Ѧ), Ѥ, Ю (I y ОУ), Ѩ, Ѭ. Munches lletres teníen formes diferentes y yera común usar lligadures, por exemplu И = І = Ї, Ѡ = Ѻ, ѠТ = Ѿ.
Les lletres teníen amás un valor numbéricu, basáu non nel orde alfabéticu cirílicu, sinón nel heredáu del orde de la [[numberación griega]].
{| cellpadding=4 style="text-align:center;" class="Unicode" summary="Lletres del Alfabetu Cirílicu Primitivu"
|+ [[numberales cirílicos]]
|-
| 1 || 2 || 3 || 4 || 5 || 6 || 7 || 8 || 9
|-
| А || В || Г || Д || Є || Ѕ || З || И || Ѳ
|-
|colspan="9"|
|-
| 10|| 20|| 30|| 40|| 50|| 60|| 70|| 80|| 90
|-
| І || К || Л || М || Н || Ѯ || Ѻ || П} || Ч (Ҁ)
|-
|colspan="9"|
|-
|100||200||300||400||500||600||700||800||900
|-
| Р || С || Т || Ѵ || Ф || Х || Ѱ || Ѿ || Ц
|}
L'alfabetu cirílicu primitivu ye difícil de representar nos ordenadores. Munchos de los carácteres son distintos de los cirílicos modernos, variaben enforma nos [[manuscritu|manuscritos]], y cambiaben según pasaba'l tiempu. Poques de fontes inclúin [[carácter]]es afayadizos pa representar l'alfabetu. D'acuerdu coles normes [[Unicode]], l'estándar nun inclúi les variaciones de los carácteres o les lligadures qu'apaecen nos manuscritos, sacantes los que puen ser representaos según la definición Unicode de carácter.
L'estándar Unicode 5.1, asoleyáu'l 4 d'abril de 2008, ameyora grandemente'l soporte informáticu pal cirílicu primitivu y pa la llingua eslavónica eclesiástica moderna. En Microsoft Windows, destaca la fonte Segoe UI por tener dafechu soporte pa les lletres ciríliques primitives dende'l Windows 8.
{| border="0" cellpadding="5" cellspacing="0" class="Unicode" style="vertical-align:top; border-collapse:collapse; border:1px solid #999; text-align:center; clear:both;"
|-
! colspan=11 style="font-family:inherit; font-weight:normal;" | Lletres del alfabetu (ver tamién los [[dígrafos cirílicos]])
|- style="vertical-align:top; background:#f8f8f8;"
| style="width:7%;"| [[A (Cirílicu)|<big>А</big><br /><small>A</small>]]
| style="width:7%;"| [[Be (Cirílicu)|<big>Б</big><br /><small>Be</small>]]
| style="width:7%;"| [[Ve (Cirílicu)|<big>В</big><br /><small>Ve</small>]]
| style="width:7%;"| [[Ge (Cirílicu)|<big>Г</big><br /><small>Ge</small>]]
| style="width:7%;"| [[Ge con ganchu|<big>Ґ</big><br /><small>Ge con ganchu</small>]]
| style="width:7%;"| [[De (Cirílicu)|<big>Д</big><br /><small>De</small>]]
| style="width:7%;"| [[Dje|<big>Ђ</big><br /><small>Dje</small>]]
| style="width:7%;"| [[Gje|<big>Ѓ</big><br /><small>Gje</small>]]
| style="width:7%;"| [[Ye (Cirílicu)|<big>Е</big><br /><small>Ye</small>]]
| style="width:7%;"| [[Yo (Cirílicu)|<big>Ё</big><br /><small>Yo</small>]]
| style="width:7%;"| [[Ye ucraína|<big>Є</big><br /><small>Yest</small>]]
| style="width:7%;"| [[Zhe (Cirílicu)|<big>Ж</big><br /><small>Zhe</small>]]
|- valign=top
| [[Ze (Cirílicu)|<big>З</big><br /><small>Ze</small>]]
| [[З́|<big>З́</big><br /><small>Zje</small>]]
| [[Dze|<big>Ѕ</big><br /><small>Dze</small>]]
| [[I (Cirílicu)|<big>И</big><br /><small>I</small>]]
| [[I decimal (Cirílicu)|<big>І</big><br /><small>I con puntu</small>]]
| [[Yi (Cirílicu)|<big>Ї</big><br /><small>Yi</small>]]
| [[I curtia|<big>Й</big><br /><small>I curtia</small>]]
| [[Je (Cirílicu)|<big>Ј</big><br /><small>Je</small>]]
| [[Ka (Cirílicu)|<big>К</big><br /><small>Ka</small>]]
| [[El (Cirílicu)|<big>Л</big><br /><small>El</small>]]
| [[Lje|<big>Љ</big><br /><small>Lje</small>]]
| [[Em (Cirílicu)|<big>М</big><br /><small>Em</small>]]
|- style="vertical-align:top; background:#f8f8f8;"
| [[En (Cirílicu)|<big>Н</big><br /><small>En</small>]]
| [[Nje|<big>Њ</big><br /><small>Nje</small>]]
| [[O (Cirílicu)|<big>О</big><br /><small>O</small>]]
| [[Pe (Cirílicu)|<big>П</big><br /><small>Pe</small>]]
| [[Er (Cirílicu)|<big>Р</big><br /><small>Er</small>]]
| [[Es (Cirílicu)|<big>С</big><br /><small>Es</small>]]
| [[С́|<big>С́</big><br /><small>[ɕ]</small>]]
| [[Te (Cirílicu)|<big>Т</big><br /><small>Te</small>]]
| [[Tshe|<big>Ћ</big><br /><small>Tshe</small>]]
| [[Kje|<big>Ќ</big><br /><small>Kje</small>]]
| [[U (Cirílicu)|<big>У</big><br /><small>U</small>]]
| [[U curtia (Cirílicu)|<big>Ў</big><br /><small>U curtia</small>]]
|- valign=top
| [[Ef (Cirílicu)|<big>Ф</big><br /><small>Ef</small>]]
| [[Kha (Cirílicu)|<big>Х</big><br /><small>Kha</small>]]
| [[Tse (Cirílicu)|<big>Ц</big><br /><small>Tse</small>]]
| [[Che (Cirílicu)|<big>Ч</big><br /><small>Che</small>]]
| [[Dzhe|<big>Џ</big><br /><small>Dzhe</small>]]
| [[Sha|<big>Ш</big><br /><small>Sha</small>]]
| [[Shcha|<big>Щ</big><br /><small>Shcha</small>]]
| [[Yer|<big>Ъ</big><br /><small>Signu duru (Yer)</small>]]
| [[Yery|<big>Ы</big><br /><small>Yery</small>]]
| [[signu blandiu|<big>Ь</big><br /><small>Signu blandiu (Yeri)</small>]]
| [[E (Cirílicu)|<big>Э</big><br /><small>E</small>]]
| [[Yu (Cirílicu)|<big>Ю</big><br /><small>Yu</small>]]
|- style="vertical-align:top; background:#f8f8f8;"
| [[Ya (Cirílicu)|<big>Я</big><br /><small>Ya</small>]]
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|- valign=top
| colspan=11 style="font-family:inherit; font-weight:normal;" | Lletres ciríliques non eslaves
|- style="vertical-align:top; background:#f8f8f8;"
| [[Palochka|<big>Ӏ</big><br /><small>Palochka</small>]]
| [[Schwa (Cirílicu)|<big>Ә</big><br /><small>Schwa cirílica</small>]]
| [[Ghayn|<big>Ғ</big><br /><small>Ayn</small>]]
| [[Dhe (Cirílicu)|<big>Ҙ</big><br /><small>Dhe baxkir</small>]]
| [[The (Cirílicu)|<big>Ҫ</big><br /><small>The baxkir</small>]]
| [[Qa baxkir|<big>Ҡ</big><br /><small>Qa baxkir</small>]]
| [[Ka con descendente|<big>Қ</big><br /><small>Ka con<br />descendente</small>]]
| [[Ng (Cirílicu)|<big>Ң</big><br /><small>Ng</small>]]
| [[Oe (Cirílicu)|<big>Ө</big><br /><small>O con barra</small>]]
| [[Ue (Cirílicu)|<big>Ү</big><br /><small> U recta</small>]]
| [[U curtia kazaka|<big>Ұ</big><br /><small> U recta con barra</small>]]
| [[Shha (Cirílicu)|<big>Һ</big><br /><small>He</small>]]
|- valign=top
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|- style="vertical-align:top; background:#f8f8f8;"
| colspan=11 style="font-family:inherit; font-weight:normal;" | Lletres ciríliques usaes nel pasáu
|- valign=top
| [[A iotificada|<big>Ꙗ</big><br /><small>A iotificada</small>]]
| [[E iotificada|<big>Ѥ</big><br /><small>E iotificada</small>]]
| [[Yus|<big>Ѧ</big><br /><small>Yus pequeña</small>]]
| [[Yus|<big>Ѫ</big><br /><small>Yus grande</small>]]
| [[Yus|<big>Ѩ</big><br /><small>Yus pequeña iotificada</small>]]
| [[Yus|<big>Ѭ</big><br /><small>Yus grande iotificada</small>]]
| [[Ksi (Cirílicu)|<big>Ѯ</big><br /><small>Ksi</small>]]
| [[Psi (Cirílicu)|<big>Ѱ</big><br /><small>Psi</small>]]
| [[Fita|<big>Ѳ</big><br /><small>Fita</small>]]
| [[Izhitsa|<big>Ѵ</big><br /><small>Izhitsa</small>]]
| [[Izhitsa okovy|<big>Ѷ</big><br /><small>Izhitsa okovy</small>]]
| [[Koppa (Cirílicu)|<big>Ҁ</big><br /><small>Koppa</small>]]
|- style="vertical-align:top; background:#f8f8f8;"
| [[Uk (Cirílicu)|<big>Ѹ</big><br /><small>Uk</small>]]
| [[Omega (Cirílicu)|<big>Ѡ</big><br /><small>Omega</small>]]
| [[Ot (Cirílicu)|<big>Ѿ</big><br /><small>Ot</small>]]
| [[Yat|<big>Ѣ</big><br /><small>Yat</small>]]
|
|
|
|
|
|
|}
== Carácteres y tipografía ==
[[Archivu:Cyrillic upright-cursive.png|frame|left|Comparación ente lletres d'imprenta (filera superior, fonte ''Georgia'') y d'escritura manual (la inferior, en fonte ''Kisty CY'').]]
El desendolcu de la [[tipografía]] cirílica pasó direutamente dende l'estadiu [[Edá Media|medieval]] al [[barrocu]], ensin una fase [[Renacencia|renacentista]] como n'[[Europa occidental]]. Les lletres ciríliques baxomedievales (qu'entá puen alcontrase en munches de les inscripiones de los [[iconu|iconos]] anguaño) amuesen una tendencia marcada en ser mui llargues y estrenches, con trazos compartíos davezu coles lletres axacentes.
[[Pedru I de Rusia|Pedru'l Grande]], zar de Rusia, empobinó l'usu de carácteres occidentalizaos pal rusu nel entamu'l sieglu XVIII. Col colar del tiempu, la mayor parte de les otres llingües qu'usen esti alfabetu adoptaron eses formes. D'esti mou, y a diferencia de la mayoría de fontes modernes pal griegu, que caltuvieron el so propiu conxuntu de normes pal diseñu de les lletres minúscules (como la colocación de remates nos trazos finales, y l'espesor nos trazos, magar les lletres mayúscules griegues faen usu de les normes de diseñu llatines), les fontes ciríliques modernes son enforma asemeyaes a les llatines correspondientes de la mesma fonte. El desendolcu de dalgunos tipos de lletra cirílicos pa ordenadores dende los llatinos contribuyó tamién a la llatinización visual de los carácteres cirílicos.
Les formes ciríliques pa la [[lletra mayúscula]] y la [[lletra minúscula]] nun tán tan diferenciaes como na tipografía llatina. Les lletres minúscules ciríliques redondes son básicamente les mayúscules pero de tamañu más pequeñu (con dalguna esceición: Les ⟨а⟩, ⟨е⟩, ⟨р⟩, y ⟨у⟩ ciríliques adoptaron les formes de les minúscules llatines, la minúscula ⟨ф⟩ ta normalmente diseñada baxo la influyencia de ⟨p⟩ llatina, la minúscula ⟨б⟩ ye una forma tradicional d'escritura manual), anque un tipu de lletra cirílicu de calidá incluyirá carácteres diferenciaos pa les lletres versales.<ref>Bringhurst (2002) diz "in Cyrillic, the difference between normal lower case and small caps is more subtle than it is in the Latin or Greek alphabets,..." (p 32) y "in most Cyrillic faces, the lower case is close in color and shape to Latin small caps" (p 107). (Robert Bringhurst, ''The Elements of Typographic Style'' (version 2.5), páxs. 262–264. Vancouver, Hartley & Marks. ISBN 0-88179-133-4)</ref>
[[Archivu:Serbian Cyrillic Italic.svg|thumb|Lletres ciríliques n'escritura redonda (izquierda) comparada cola cursiva del rusu (centru) y la del serbiu (drecha).]]
Les fontes ciríliques, como les llatines, tienen carácteres redondos y cursivos (cásique toles fontes modernes más usuales inclúin xuegos paralelos de lletres llatines y ciríliques, au munchos de los carácteres, mayúsculos y minúsculos, son compartíos por entrambos).
Asemeyao a les fontes llatines, los carácteres caligráficos y cursivos de munches de les lletres ciríliques (normalmente les minúscules; les mayúscules solo pa la escritura manual o n’escritura estilizada) son mui diferentes con respeuto a los carácteres redondos. Nunos casos, la correspondencia ente mayúscula y minúscula nun coincide nes fontes llatines y nes ciríliques: por exemplu, la ⟨<span style="font-family: times, 'Times New Roman', serif; font-size: larger">''т''</span>⟩ cirílica cursiva ye la minúscula homóloga de ⟨''Т''⟩ y non de ⟨''М''⟩.
Como na tipografía llatina, el tipu de lletra sans-serif ha tener carácteres oblicuos inclinaos en llugar de los cursivos.
En serbiu, y tamién en macedoniu,<ref>[http://jankojs.tripod.com/SerbianCyr.htm ''Serbian Cyrillic Letters BE, GHE, DE, PE, TE''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080821223031/http://jankojs.tripod.com/SerbianCyr.htm |date=2008-08-21 }}, Janko Stamenovic (collection of selected commented answers received in Unicode mailing list (unicode@unicode.org) between 29.12.1999 and 17.01.2000).</ref> dalgunes lletres cursives y caligráfiques estrémense de les correspondientes n'otres llingües. Les formes d'estes lletres úsense davezu en tipos de fonte rendondos, sobre manera n'anuncies, lletreros de carreteres, inscripciones y demás, anque menos en periódicos y llibros. La ⟨б⟩ minúscula cirílica tien un diseñu un pocu diferente ente'l tipu redondu y el cursivu, que ye similar a la lletra griega [[Delta (lletra)|delta]], ⟨δ⟩.
La tabla que vien darréu amuesa les diferencies ente les lletres ciríliques redondes y cursives del [[alfabetu rusu]]. Les formes cursives enforma diferentes de les redondes correspondientes, o non del too nidies comparao col alfabetu llatín, tán resaltaes.
{| border=0 cellpadding=4 cellspacing=1 style="padding:0 .5em .2em; border:1px solid #999; margin:1em 0;"
|+ align=bottom style="text-align:left; font-size:smaller; " | Mira tamién esta [[commons:Image:Cyrillic-italics-nonitalics.png|otra representación]].
|- style="font-family:FreeSerif,Georgia,'Times New Roman','Nimbus Roman No9 L','Century Schoolbook L','Trebuchet MS','URW Bookman L','URW Chancery L','URW Palladio L',Teams,serif; font-size:large; text-align:center; "
| а || б || в || г || д || е || ё || ж || з || и || й || к || л || м || н || о || п || р || с || т || у || ф || х || ц || ч || ш || щ || ъ || ы || ь || э || ю || я
|- style="font-family:FreeSerif,Georgia,'Times New Roman','Nimbus Roman No9 L','Century Schoolbook L','Trebuchet MS','URW Bookman L','URW Chancery L','URW Palladio L',Teams,serif; font-size:large; text-align:center; "
|{{rs-azul}}|''а'' || ''б'' ||{{rs-azul}}| ''в'' ||{{rs-azul}}| ''г'' ||{{rs-azul}}| ''д'' || ''е'' || ''ё'' || ''ж'' || ''з'' ||{{rs-azul}}| ''и'' ||{{rs-azul}}| ''й'' || ''к'' || ''л'' || ''м'' || ''н'' || ''о'' ||{{rs-azul}}| ''п'' || ''р'' || ''с'' ||{{rs-azul}}| ''т'' || ''у'' || ''ф'' || ''х'' || ''ц'' || ''ч'' || ''ш'' || ''щ'' || ''ъ'' || ''ы'' || ''ь'' || ''э'' || ''ю'' || ''я''
|}
Nota: en dalgunes fontes o estilos, la ⟨д⟩ minúscula cursiva (⟨''д''⟩) pue asemeyase a la ⟨''g''⟩ llatina, y la ⟨т⟩ minúscula cursiva (⟨<small>''T''</small>⟩) aseméyase esautamente a la mayúscula, pero más pequeña .
== Alfabetos cirílicos ==
[[Image:Cyrillic alphabet world distribution.svg|thumb|right|450px|Usu mundial del alfabetu cirílicu.<br/>
{{lleenda|#0b280b|Ye l'únicu alfabetu oficial.}}
{{lleenda|#217821|Ye cooficial xunto col llatín. Nos casos de Xeorxa y Moldavia, nun ta reconocíu pol gobiernu.}}
{{lleenda|#87de87|Nun ye oficial, anque s'usa davezu como escritura histórica.}}]]
Ente otres, el cirílicu ye l'alfabetu estándar pa la escritura nes llingües nacionales que vienen darréu:
'''Llingües eslaves''': [[bosniu]], [[bielorrusu]], [[búlgaru]], [[macedoniu]], [[montenegrín]], [[rusu]], [[rutenu]], [[serbiu]], [[ucraín]].
'''Llingües non eslaves''': [[Llingua abkhasiana|abkhasu]], [[baxkir]], [[aleutianu]] (anguaño en testos llitúrxicos sobre too), [[erzya]], [[Idioma kazaquistanín|kazaquistanín]], [[sami kildin]], [[komi]], [[kirguís]], [[mari]], [[mokxa]], [[mongol]], [[osetiu]], [[romanín]] (dellos dialeutos), [[sakha]] (yakutiu), [[taxiquistanín]], [[tártaru]], [[tlingit]] (anguaño solo en testos llitúrxicos), [[tuvanu]], [[udmurtiu]], [[yuit]] (yupik siberianu), y [[yupik]] (n'Alaska).
La escritura cirílica usóse tamién pa llingües d'[[Alaska]],<ref>[http://www.asna.ca/alaska/ "Orthodox Language Texts"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100904042152/http://www.asna.ca/alaska/ |date=2010-09-04 }}, Consultáu 05-04-2013</ref> de la [[Europa eslava]] (sacantes nes [[Eslavu occidental|occidentales]] y dalgunes [[Eslavu meridional|meridionales]]), d'[[El Cáucasu]], [[Siberia]], y del [[Oriente Llonxanu rusu]].
El primer alfabetu deriváu del cirílicu foi l'[[abur]] (tamién llamáu "''antiguu pérmicu''"), usáu pol [[komi]]. Otros alfabetos cirílicos inclúin l'[[alfabetu Molodtsov]] pa esa mesma llingua y dellos alfabetos pa [[llingües caucásiques]].
== Nome ==
Desque los siguidores de [[Santos Cirilu y Metodiu|Cirilu y Metodiu]] concibieran y popularizaran esta escritura, el so nome amuesa un homenaxe a estos santos más qu'una autoría d'ellos mesmos. El nome "cirílicu" pue confundir davezu a la xente que nun ta familiarizao cola historia d'esta escritura, darréu que nun denoma un país d'orixe (como por exemplu pasa col "alfabetu griegu"). Dalgunos denómenla como "alfabetu rusu", por mor de que l'alfabetu rusu, basáu nesta escritura, ye'l más conocíu y influyente. Dalgunos intelectuales búlgaros, especialmente [[Stefan Tsanev]], amosaron les sos esmoliciones sobre esto, y suxirieron redenomar la escritura cirílica como “alfabetu búlgaru”, en cata d'una exactitú histórica.<ref>Tsanev, Stefan. ''Български хроники, том 4 (Bulgarian Chronicles, Volume 4)'', Sofia, 2009, p.165</ref>
La escritura cirílica denómase tamién ''azbuka'', nome que vien de los nomes vieyos de las dos primeres lletres de munchos d'alfabetos cirílicos (del mesmu mou que'l términu "alfabetu" vien del nome de les dos primeres lletres griegues ''alfa'' y ''beta'').
== Historia ==
[[Archivu:Azbuka 1574 by Ivan Fyodorov.png|right|thumb|Una páxina d'''Azbuka'', el primer llibru de testu rusu, imprentáu por [[Ivan Fyodorov]] en 1574; esta páxina amuesa la escritura cirílica.]]
La escritura cirílica creóse nel [[Primer Imperiu Búlgaru]],<ref name=Cubberley1996>Paul Cubberley (1996) "The Slavic Alphabets". In Daniels and Bright, eds. ''The World's Writing Systems.'' Oxford University Press. ISBN 0-19-507993-0.</ref> derivada de les lletres de la [[Alfabetu griegu|escritura uncial griega]], enantada con [[Lligadura tipográfica|lligadures]] y consonantes tomaes del [[alfabetu glagolíticu]] pa los soníos que nun tenía'l griegu. La tradición diz que foron dos hermanos griegos nacíos en [[Tesalónica]], los [[Santos Cirilu y Metodiu]] que llevaron el cristianismu a los eslavos del sur, o bien los sos siguidores, los que formalizaron el cirílicu y el glagolíticu.<ref name="Columbia Encyclopedia 1972, p.846">''Columbia Encyclopedia'', Sixth Edition. 2001-05, s.v. "Cyril and Methodius, Saints"; ''Encyclopædia Britannica'', Encyclopædia Britannica Incorporated, Warren E. Preece - 1972, p.846, s.v., "Cyril and Methodius, Saints" and "Eastern Orthodoxy, Missions ancient and modern"; ''Encyclopedia of World Cultures'', David H. Levinson, 1991, p.239, s.v., "Social Science"; Eric M. Meyers, ''The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East'', p.151, 1997; Lunt, ''Slavic Review'', June, 1964, p. 216; Roman Jakobson, ''Crucial problems of Cyrillo-Methodian Studies''; Leonid Ivan Strakhovsky, ''A Handbook of Slavic Studies'', p.98; V. Bogdanovich, ''History of the ancient Serbian literature'', Belgrade, 1980, p.119</ref><ref name="ReferenceB">The Columbia Encyclopaedia, Sixth Edition. 2001-05, O.Ed. Saints Cyril and Methodius "Cyril and Methodius, Saints) 869 and 884, respectively, “Greek missionaries, brothers, called Apostles to the Slavs and fathers of Slavonic literature."</ref><ref name=BritGlago>Encyclopædia Britannica, ''Major alphabets of the world, Cyrillic and Glagolitic alphabets'', 2008, O.Ed. "The two early Slavic alphabets, the Cyrillic and the Glagolitic, were invented by St. Cyril, or Constantine (c. 827–869), and St. Methodii (c. 825–884). These men from Thessaloniki who became apostles to the southern Slavs, whom they converted to Christianity."</ref><ref>Alexander P. Kazhdan, ''The Oxford dictionary of Byzantium'', Oxford University Press. New York, 1991, páx. 507; ISBN 0-19-504652-8</ref> Paul Cubberley propón que mientres que Cirilu pudo codificar y esparder el glagolíticu, foron los sos discípulos los que desarrollaron el cirílicu dende les lletres griegues na década del 890 como escritura más afayadiza pa los llibros llitúrxicos nel Primer Imperiu Búlgaru.<ref name=Cubberley1996/> Más tarde'l cirílicu espardióse ente otros pueblos eslavos, como los [[rusos]] y los [[serbios]], y tamién ente otros non eslavos, como los [[valacos]] y [[moldavos]], que yeren llatinos. El cirílicu y el glagolíticu usábense pa la [[llingua eslavónica llitúrxica]], especialmente pal [[antiguu eslavónicu eclesiásticu]]. Non tolos alfabetos cirílicos usen les mesme lletres disponibles na escritura.
El cirílicu perdominó'l glagolíticu nel sieglu XII. La lliteratura fecha na llingua búlgara vieya espardióse pal norte y convirtióse na [[llingua franca]] de los Balkanes y del Este européu, onde foi conocíu como [[antiguu eslavónicu eclesiásticu]].<ref name="ReferenceA">"On the relationship of old Church Slavonic to the written language of early Rus'" Horace G. Lunt; Russian Linguistics, Volume 11, Numbers 2-3 / January, 1987</ref><ref>Alexander Schenker, ''The Dawn of Slavic'', Yale University Press, 1995; páxs. 185-186, 189-190.</ref><ref>Horace Lunt, ''Old Church Slavonic Grammar'', Mouton de Gruyter, páxs. 3-4.</ref><ref>Lysaght Wien, ''Old Church Slavonic (Old Bulgarian)-Middle Greek-Modern Engish dictionary'', Verlag Bruder Hollinek, 1983</ref><ref name=fortson>Benjamin W. Fortson. ''Indo-European Language and Culture: An Introduction'', p. 374</ref> L'alfabetu usáu pola moderna [[llingua eslavónica llitúrxica]] nos ritos [[Ilesia ortodoxa|ortodoxos]] y [[Ilesia uniata|uniates]] aseméyase enforma al cirílicu primitivu. Sicasí, col colar de los sieglos, el cirílicu adaptóse a los cambeos de la llingua oral, desendolcando variantes rexonales pa moldiase a les carauterístiques de les llingües nacionales, sufriendo reformes académiques y decretos políticos. Anguaño, docenes de llingües nos Balkanes, Europa del Este, y norte de Eurasia escríbense con alfabetos cirílicos.
== Rellación con otros sistemes d'escritura ==
[[File:Scripts in Europe.svg|thumb|300px|right|Mapa de los sistemes d'escritura d'Europa por países.]]
=== Alfabetu llatín ===
Un númberu de llingües que s'escriben col alfabetu cirílicu escribiéronse tamién col [[alfabetu llatín]], como l'[[Idioma azerbaixanu|azerbaixanu]], l'[[Idioma uzbekistanín|uzbekistanín]] y el [[rumanu]] (en [[Moldavia]] hasta 1989, y en [[Rumanía]] hasta la segunda metada del sieglu XIX). Depués de la desintegración de la Xunión Soviética en 1991, dalgunes de les sos ''ex repúbliques'' cambiaron la escritura de la cirílica a la llatina. La transición ta completada en gran parte de Moldavia (sacantes en [[Transnistria]], onde'l [[Alfabetu cirílicu moldavu|cirílicu moldavu]] ye oficial), [[Turkmenistán]] y [[Azerbaixán]], pero n'[[Uzbequistán]] entá usen entrambos sistemes. El gobiernu rusu encamienta que'l cirílicu ha usase pa toles comunicaciones públiques en tolos [[Suxetu federal de Rusia|suxetos federales de Rusia]], por promover unes rellaciones más cercanes pela federación. Esta llexislación foi polémica pa los falantes de munches llingües eslaves; pa otros, como los falantes de [[chechenu]] y los d'[[inguxu]], la llei tuvo tamién matices políticos. Por exemplu, el gobiernu separatista chechenu llexisló en favor del alfabetu llatín, que ye usáu por munchos chechenos, por exemplu polos que tán nel estranxeru, que refuguen usar l'alfabetu cirílicu chechenu darréu que lu asocien col imperialismu rusu.
Serbia usa entrambos alfabetos, cirílicu y llatín. En principiu, el cirílicu ye la única escritura oficial pa la llingua serbia acordies cola constitución serbia,<ref>[http://www.srbija.gov.rs/cinjenice_o_srbiji/ustav_odredbe.php?id=217 Constitución serbia, artículu 10.]</ref> anque nun se llexisló más fondamente na cuestión. Na práutica, dambos alfabetos tiene un usu igual, con un usu mayor del llatín n'asuntos non oficiales.
L'[[alfabetu zhuang]], usáu ente los años 50 y 80 del sieglu XX en zones de la [[República Popular China]], yera una mestura de carácteres llatinos, cirílicos, fonéticos y numbéricos. Los carácteres non llatinos, incluyendo los cirílicos, quitáronse del alfabetu en 1982, reemplazándolos con lletres llatines que s'asemeyaben a les que taben sustituyendo.
=== Llatinización ===
Esisten dellos sistemes pa la [[llatinización (trescripción)|llatinización]] del testu cirílicu, incluyendo la [[treslliteración]] pa tresformar la ortografía cirílica en carácteres llatinos, y la [[trescripción]] p'amosar la pronunciación. Por embargu, nengún sistema ta aplicáu entá pal usu del asturianu. En xeneral, nun hai un únicu sistema de trescripción o tresllitreación universales, darréu que pa cada llingua escrita con esti alfabetu hai una manera de facelo. Ente los principales sistemes de treslliteración del cirílicu pal llatín tán:
*El Grupu de Trabayu de Sistemes de Llatinización<ref>[http://www.eki.ee/wgrs/ ''UNGEGN Grupu de Trabayu de Sistemes de Llatinización '']</ref> de les [[Naciones Xuníes]], qu'encamienta diferentes sistemes pa cada llingua. Estos son los más usaos internacionalmente.
*[[Treslliteración científica]], usada en llingüística, y que ta basada nel [[Alfabetu checu|alfabetu llatín checu]].
*[[w:en:ISO 9|ISO 9]]:1995, de la Organizacion Internacional d'Estandarización.
=== Cirilización ===
La [[Cirilización (trescripción)|cirilización]] ye la representación d'otros sistemes d'escritura con carácteres cirílicos.
== Codificación informática ==
=== Unicode ===
N'[[Unicode]] 6.0, les lletres ciríliques, incluyíos los alfabetos nacionales actuales y los históricos, represéntense por cuatro bloques:
* Cyrillic [http://www.unicode.org/charts/PDF/U0400.pdf U+0400–U+04FF]
* Cyrillic Supplement [http://www.unicode.org/charts/PDF/U0500.pdf U+0500–U+052F]
* Cyrillic Extended-A [http://www.unicode.org/charts/PDF/U2DE0.pdf U+2DE0–U+2DFF]
* Cyrillic Extended-B [http://www.unicode.org/charts/PDF/UA640.pdf U+A640–U+A69F]
Otros dos carácteres cirílicos son [http://www.unicode.org/charts/PDF/U1D00.pdf U+1D2B y U+1D78].
Los carácteres ente'l rangu U+0400 al U+045F son básicamente los carácteres del [[ISO 8859-5]] adelantaos 864 posiciones. Los carácteres ente'l rangu U+0460 al U+0489 son lletres históriques, non usaes actualmente. Los carácteres ente'l rangu U+048A al U+052F son lletres adicionales pa delles llingües escrites con esti alfabetu.
Unicode de manera xeneral nun inclúi lletres ciríliques con diacríticos. Dalgunes esceiciones son:
* combinaciones consideraes como lletres dixebraes nos respeutivos alfabetos, por exemplu [[Й]], [[Ў]], [[Ё]], [[Ї]], [[Ѓ]], [[Ќ]] (del mesmu mou que munches lletres d'alfabetos non eslavos);
* les dos combinaciones más frecuentes, con usu diacríticu pa distinguir homónimos, del búlgaru y del macedoniu: [[Ѐ]], [[Ѝ]];
* dalgunes poques de combinaciones del vieyu y nuevu eslavónicu llitúrxicu: [[Ѷ]], [[Ѿ]], [[Ѽ]].
Pa indicar les vocales llargues o acentuaes puen usase signos diacríticos combinantes depués de la respeutiva lletra (por exemplu, U+0301 ◌́: {{unicode|ы́ э́ ю́ я́ }} etc.).
Dalgunes llingües, incluyendo l'[[eslavónicu llitúrxicu]], aínda nun cuenten con un soporte afayadizu.
Unicode 5.1, editáu el 4 d'abril de 2008, intrudució cambios importantes nos bloques del cirílicu. Revisáronse los bloques cirílicos esistentes, y l'inxertamientu del Cyrillic Extended A (2DE0...2DFF) y del Cyrillic Extended B (A640...A69F) ameyoró dafechu'l soporte pal [[alfabetu cirílicu primitivu]], [[Llingua abkhasiana|abkhasu]], [[aleutianu]], [[chuvaxu]], [[kurdu]] y [[mordvín]].<ref>{{cita web |url=http://std.dkuug.dk/jtc1/sc2/wg2/docs/n3194.pdf |títulu=
IOS Universal Multiple-Octet Coded Character Set|format=PDF |fecha=|fechaaccesu=2012-06-13}}</ref>
=== Otro ===
La puntuación del cirílicu ye asemeyada a la usada nes llingües europees d'alfabetu llatín.
Otros sistemas de codificación de carácteres pal cirílicu son:
*[[CP866]] – codificación de carácter cirílicu de 8 bits establecíu por [[Microsoft]] pa ser usáu en [[MS-DOS]]. Los carácteres cirílicos asítiense nel so llugar orixinal, con una "ventana" pa los carácteres pseudográficos.
*[[ISO/IEC 8859-5]–codificación de carácter cirílicu de 8 bits establecíu pola [[Organización Internacional d'Estandarización]].
*[[KOI8-R]] – codificación de carácter de 8 bits orixinal rusa. Inventada na XRSS pa usala nos ordenadores clónicos soviéticos de los modelos norteamericanos d'IBM y DEC. Los carácteres cirílicos ígüense según l'orde de les lletres correspondientes llatines, lo que permitió que'l testu fore lleíble depués d'una tresmisión per una llinia de 7 bits que desanició'l [[bit más significativu]] de cada byte – el resultáu foi una treslliteración del cirílicu al llatín irregular pero lleíble. Foi la codificación estándar nos primeros años de la década de 1990 pa los sistemes UNIX y la primer codificación rusa pa internet.
*[[KOI8-U]] – KOI8-R cola añadedura de les lletres ucraínes.
*[[MIK]] – Codificación de carácter de 8 bits orixinal búlgara pa [[DOS]].
*[[Windows-1251]] – Codificación de carácter de 8 bits establecida por Microsoft pa usar en [[Microsoft Windows]]. Ye la codificación cirílica de 8 bits más simple – 32 carácteres mayúsculos nel orde orixinal en 0xc0-0xdf, 32 carácteres normales en 0xe0-0xff. Yera la codificación estándar usada anteriormente en dalgunes distribuciones de [[Linux]] pal bielorrusu y búlgaru, anguaño sustituyío por [[UTF-8]].
=== Disposición del tecláu ===
Cada llingua tien la so propia [[disposición de tecláu]], adaptada dende les [[máquina d'escribir|máquines d'escribir]]. Cola flexibilidá de los métodos informáticos d'introducción de datos, hai disposiciones de tecláu fonétiques o treslliteraes feches por mecanógrafos que s'asemeyen a otres disposiciones, como la más común del [[tecláu qwerty]]. Cuando nun ye posible fontes o disposiciones ciríliques, los usuarios usen a vegaes una "[[codificación volapuk]]" pa escribir nes llingües que normalmente tán escrites col alfabetu cirílicu.
== Ver tamién ==
* [[Alfabetu cirílicu serbiu]]
== Referencies ==
* Torna del artículu ''[[w:en:Cyrillic script|Cyrillic script]]'' de la wikipedia n'inglés (20-04-2013).
*[[Robert Bringhurst|Bringhurst, Robert]] (2002). ''The Elements of Typographic Style'' (version 2.5), pp. 262–264. Vancouver, Hartley & Marks. ISBN 0-88179-133-4.
*Nezirović, M. (1992). ''Jevrejsko-španjolska književnost''. Sarajevo: Svjetlost. [cited in Šmid, 2002]
*Šmid, Katja (2002). "[http://hispanismo.cervantes.es/documentos/smidX.pdf Los problemas del estudio de la lengua sefardí] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080407074136/http://hispanismo.cervantes.es/documentos/smidX.pdf |date=2008-04-07 }}", in ''Verba Hispanica'', vol X. Ljubljana: Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá de Ljubljana. ISSN 0353-9660.
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commons|Cyrillic script|Alfabetu cirílicu}}
*[http://www.unicode.org/charts/PDF/U0400.pdf Unicode Code Charts "Cyrillic"]
*[http://www.unicode.org/charts/PDF/U0500.pdf Unicode Code Charts "Cyrillic Supplement"]
*[http://czyborra.com/charsets/cyrillic.html The Cyrillic Charset Soup] resumen y historia de los tipos cirílicos.
*[http://transliteration.eki.ee/ Transliteration of Non-Roman Scripts], una coleición de tables de treslliteración y de sistemes d'escritura.
*[http://www.omniglot.com/writing/cyrillic.htm Historia y evolución del alfabetu cirílicu]
*[http://www.ancientscripts.com/cyrillic.html Escritures antigües:el cirlílicu]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Alfabetu cirílicu|Alfabetu cirílicu]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
63xzngnbx7x1q59pkk75zanib6yfbcp
Alfabetu cirílicu serbiu
0
6683
4497943
4237699
2026-06-01T00:05:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497943
wikitext
text/x-wiki
{{alfabetu}}
L''''alfabetu cirílicu serbiu''' (en [[serbiu]]: српска ћирилица ~ ''srpska ćirilica'', pronunciao /sr̩̂pskaː tɕirǐlitsa/) ye una adautación de la [[escritura cirílica]] pa la [[serbiu|llingua serbia]], desendolcada en 1818 pol llingüista serbiu [[Vuk Stefanović Karadžić|Vuk Karadžić]]. Esti ye ún de los dos alfabetos modernos estándar usaos pa escribir la llingua [[serbiu|serbia]] y [[bosniu|bosnia]], siendo l'otru'l [[alfabetu gajica|llatín]]. Tradicionalmente, ye'l cirílicu l'[[alfabetu oficial]] de [[Serbia]].
Karadžić basóse na escritura cirílica, siguiendo'l principiu d'«''escribi como fales y llei como escribes''». Los alfabetos llatín y cirílicu serbios tienen una equivalencia un a un, colos [[dígrafos]] llatinos «''lj''», «''nj''» y «''dž''» contaos como lletres independientes, al igual que les lletres con diacríticos «''ć''», «''č''», «''š''» y «''ž''».
L'alfabetu cirílicu ye vistu como'l más tradicional, y tien l'status d'oficial en Serbia (asina indicao na Constitución como la ''escritura oficial'', en comparanza col status del llatín serbiu d'''escritura d'usu oficial'' según una llei de menor rangu), [[Bosnia y Herzegovina]], y [[Montenegru]] (xunto cola escritura llatina). A lo llargo'l sieglu XX l'alfabetu llatín ganó puxu y convirtióse nel más usáu, especialmente en Bosnia y Herzegovina y Montenegro.
L'alfabetu cirílicu serbiu, xunto coles obres de [[Krste Misirkov]] y [[Venko Markovski]], foi la base pal [[alfabetu macedoniu]].
==Alfabetu actual==
[[Archivu:AlphabetiSerborum 1841.jpg|thumb|350px|right|'''Cirílicu serbiu''', de ''Comparative orthography of European languages''. Fonte: [[Vuk Stefanović Karadžić]] "Srpske narodne pjesme" (''Poemes tradicionales serbios''), [[Viena]], 1841.]]
[[Archivu:Serbian Cyrillic Cursive.png|thumb|350px|right|Alfabetu cirílicu serbiu n'escritura cursiva.]]
La tabla que vien darréu amuesa los carácteres mayúsculos y minúsculos del alfabetu cirílicu serbiu, xunto a la equivalencia nel alfabetu llatín serbiu y la so trescripción fonética según l'[[AFI]]:
{|{{tablaguapa}}
|-
![[Alfabetu cirílicu]]
![[Alfabetu llatín]]
![[Alfabetu Fonéticu Internacional|símbolu AFI]]
|-
|[[A (cirílicu)|А а]] ||A a ||/a/
|-
|{{lang|sr|[[Be (cirílicu)|Б б]]}} ||B b ||/b/
|-
|[[Ve (cirílicu)|В в]] ||V v ||/ʋ/
|-
|[[Ge (cirílicu)|Г г]] ||G g ||/ɡ/
|-
|[[De (cirílicu)|Д д]] ||D d ||/d/
|-
|[[Dje|Ђ ђ]] ||Đ đ ||/dʑ/
|-
|[[Ye (cirílicu)|Е е]] ||E e ||/ɛ/
|-
|[[Zhe (cirílicu)|Ж ж]] ||Ž ž ||/ʒ/
|-
|[[Ze (cirílicu)|З з]] ||Z z ||/z/
|-
|[[I (cirílicu)|И и]] ||I i ||/i/
|-
|[[Je (cirílicu)|Ј ј]] ||J j ||/j/
|-
|[[Ka (cirílicu)|К к]] ||K k ||/k/
|-
|[[El (cirílicu)|Л л]] ||L l ||/l/
|-
|[[Lje|Љ љ]] ||Lj lj ||/ʎ/
|-
|[[Em (cirílicu)|М м]] ||M m ||/m/
|-
|[[En (cirílicu)|Н н]] ||N n ||/n/
|-
|[[Nje|Њ њ]] ||Nj nj ||/ɲ/
|-
|[[O (cirílicu)|О о]] ||O o ||/ɔ/
|-
|[[Pe (cirílicu)|П п]] ||P p ||/p/
|-
|[[Er (cirílicu)|Р р]] ||R r ||/r/
|-
|[[Es (cirílicu)|С с]] ||S s ||/s/
|-
|[[Te (cirílicu)|Т т]] ||T t ||/t/
|-
|[[Tshe|Ћ ћ]] ||Ć ć ||/tɕ/
|-
|[[U (cirílicu)|У у]] ||U u ||/u/
|-
|[[Ef (cirílicu)|Ф ф]] ||F f ||/f/
|-
|[[Kha (cirílicu)|Х х]] ||H h ||/x/
|-
|[[Tse (cirílicu)|Ц ц]] ||C c ||/ts/
|-
|[[Che (cirílicu)|Ч ч]] ||Č č ||/tʃ/
|-
|[[Dzhe|Џ џ]] ||Dž dž ||/dʒ/
|-
|[[Sha|Ш ш]] ||Š š ||/ʃ/
|}
==Historia==
Les dos escritures eslaves, la cirílica y la glagolítica, según la tradición, foron inventaes polos hermanos y misioneros cristianos bizantinos [[Santos Cirilu y Metodiu|Cirilu y Metodiu]] pela década de 860, entemedies la [[cristianización de los eslavos]]. Paez ser más vieya la escritura glagolítica, con una data d'introducción anterior a la del propiu cristianismu, solo formalizada por Cirilu y desendolcada pa representar los soníos que nun había en griegu. El cirílicu paez ser una creación de los discípulos de Cirilu, quiciabes na [[Escuela Lliteraria de Preslav]] nos años 890.<ref name="cub">Cubberley, Paul (1996) "The Slavic Alphabets". in Daniels, Peter T., and William Bright, eds. (1996). ''The World's Writing Systems.'' Oxford University Press. ISBN 0-19-507993-0.</ref>
La forma primitiva del cirílicu foi l'''[[Alfabetu cirílicu primitivu|ustav]]'', basáu na escritura uncial griega, enantada con [[lligadura (tipografía)|lligadures]] y lletres del [[alfabetu glagolíticu]] pa los soníos consonánticos que nun apaecíen en griegu. Nun había distinción ente lletres mayúscules y minúscules. La llingua lliteraria eslava basóse nel dialeutu eslavu antiguu de Tesalónica. <ref name=cub/>
Les obres medievales más importantes escrites n'alfabetos cirílicos inclúin:
*''[[Karyes Typikon]]'', [[typikon]] de 1199 de [[San Saba]]
*''[[Studenica Typikon]]'', [[typikon]] de 1208 by [[San Saba]]
*''[[Bratko Menaion]]'', [[menaion]] de 1234
*''[[Códigu Dragolj]]'', [[manuscritu ilustráu]] de 1259
*''[[Prophetologion de Belgráu]]'', [[lleicionariu]] del sieglu XIII
*''[[Evanxelios de Vukan]]'', [[manuscritu ilustráu]] del sieglu XIII
*''[[Nomocanon de San Saba]]'', códigu de [[derechu civil]] y [[derechu canónicu]] del sieglu XIII de [[San Saba]]
*''[[Haxografía]]'', obra del siegu XIII de [[San Saba]]
*''[[Códigu de Dušan]]'', códigu llegal de 1349 del [[Stefan Dušan|emperador Dušan]]
*''[[Evanxelios de Nikola]]'', obra de 1350
*''[[Evanxelios de Radoslav]]'', [[manuscritu ilustráu]] de 1429
*''[[Oktoih]]'', salteriu de 1494
===Reforma de Karadžić===
[[Archivu:Vuk Karadzic Kriehuber cropped.jpg|thumb|[[Vuk Stefanović Karadžić|Vuk Karadžić]].]]
[[Vuk Stefanović Karadžić]] (1787–1864) fuxó de [[Serbia]] pa Viena en 1813, nel tiempu de la [[Revolución serbia]]. Ellí conoció a [[Jernej Kopitar]], un llingüista interesáu na eslavística. Kopitar y [[Sava Mrkalj]] aidaron a Vuk na reforma de la llingua y ortografía serbies. Terminó l'alfabetu en 1818, col ''Diccionariu serbiu''.
[[Archivu:Vuk-1818.jpg|left|thumb|upright|Diccionariu de Vuk.]]
Karadžić reformó la llingua lliteraria serbia y estandarizó l'alfabetu cirílicu serbiu siguiendo estrictamente los principios fonéticos del modelu alemán y del [[alfabetu checu]] de [[Jan Hus]]. Les reformes de Karadžić modernizaron la llingua lliteraria serbia alloñándola del [[eslavónicu llitúrxicu]] rusu y serbiu, y averándola al llinguaxe falao popular, especialmente al dialeutu de la zona oriental d'[[Herzegovina]], que yera'l qu'elli falaba. Karadžić foi, xunto con [[Đuro Daničić]], el firmante principal serbiu del [[Acuerdu Lliterariu de Viena]] de 1850 col que, afaláu poles autoridaes [[Austria|austriaques]], entamó dafechu la llingua serbia, que delles de les sos formes s'usen anguaño polos serbios en [[Serbia]], [[Montenegru]], [[Bosnia y Herzegovina]] y [[Croacia]]. Karadžić tamién tradució al serbiu'l ''[[Nuevu Testamentu]]'', espublizáu en 1868.
Escribió dellos llibros; ''Mala prostonarodna slaveno-serbska pesnarica'' y ''Pismenica serbskoga jezika'' en 1814, y más dos en 1815 y 1818, aínda col alfabetu en desendolcu. Nes sos cartes, ente 1815 y 1818, usaba les lletres Ю, Я, Ы and Ѳ. Nel so cancioneru de 1815 volvió usar el carácter Ѣ.<ref>''The life and times of Vuk Stefanović Karadžić'', p. 387</ref>
L'alfabetu adoptóse oficialmente en 1868, cuatro años depués de la so muerte. La [[alfabetu gajica|escritura llatina]] correspondiente (''latinica'') úsase tamién pa escribir esta llingua.
De la escritura eslava antigua caltuvo estes venticuatru lletres:
{| cellpadding=4 style="font-size:larger; text-align:center;" class="Unicode"
|-
| '''А а''' || '''Б б''' || '''В в''' || '''Г г''' || '''Д д''' || '''Е е''' || '''Ж ж''' || '''З з'''
|-
| '''И и''' || '''К к''' || '''Л л''' || '''М м''' || '''Н н''' || '''О о''' || '''П п''' || '''Р р'''
|-
| '''С с''' || '''Т т''' || '''У у''' || '''Ф ф''' || '''Х х''' || '''Ц ц''' || '''Ч ч''' || '''Ш ш'''
|}
Añadió una lletra llatina:
{| cellpadding=4 style="font-size:larger; text-align:center;" class="Unicode"
|-
| '''Ј ј'''
|}
Y añadió cinco nueves:
{| cellpadding=4 style="font-size:larger; text-align:center;" class="Unicode"
|-
| '''Љ љ''' || '''Њ њ''' || '''Ћ ћ''' || '''Ђ ђ''' || '''Џ џ'''
|}
Eliminó:
{| cellpadding=4 style="font-size:larger; text-align:center;" class="Unicode"
|-
| '''Ѥ ѥ''' (је) || '''Ѣ, ѣ''' (јат) || '''І ї''' (и) || '''Ы ы''' (јери, тврдо и) || '''Ѵ ѵ''' (и) || '''Ѹ ѹ''' (у) || '''Ѡ ѡ''' (о) || '''Ѧ ѧ''' (ен) || '''Я я''' (ја)
|-
| '''Ю ю''' (ју) || '''Ѿ ѿ''' (от) || '''Ѭ ѭ''' (јус) || '''Ѳ ѳ''' (т) || '''Ѕ ѕ''' (дз) || '''Щ щ''' (шт) || '''Ѯ ѯ''' (кс) || '''Ѱ ѱ''' (пс) || '''Ъ ъ''' (тврди полуглас) || '''Ь ь''' (меки полуглас)
|}
====N'Austria-Hungría====
Les ordenances promulgaes el 3 y 13 d'ochobre de 1914 prohibíen l'usu del cirílicu serbiu en Croacia, permitiéndolu solo nel enseñu relixosu. El 3 de xineru de 1915 aprobóse un decretu qu'abolía'l derechu de dirixise a les autoridaes en cirílicu. El 25 d'ochobre de 1915 una orde imperial prohibía l'usu del cirílicu serbiu en Bosnia-Herzegovina, sacantes ''nel ámbitu de les autoridaes de la Ilesia Ortodoxa serbia''.<ref>Andrej Mitrović, ''Serbia's great war, 1914-1918'' [https://books.google.com/?id=viqqqQ2KT7kC&pg=PA78 p.78]-79. Purdue University Press, 2007. ISBN 1-55753-477-2, ISBN 978-1-55753-477-4</ref>
====En Yugoslavia====
La escritura cirílica serbia foi una de les dos escritures oficiales usaes pa escribir la [[serbocroata|llingua serbocroata]] en [[Yugoslavia]] dende'l so establecimientu en 1918.
Col fin de [[República Federal Socialista de Yugoslavia|Yugoslavia]] nos años 90 del sieglu XX, el [[serbocroata]] xebróse nes sos variantes por mor de la etnicidá de los sos falantes (como yera entantes de la creación de Yugoslavia), y el cirílicu yá nun s'usa oficialmente en Croacia, mientres qu'en Serbia, Bosnia y Herzegovina y Montenegro caltuvo la so oficialidá;<ref>https://books.google.com/?id=hjNpAAAAMAAJ</ref> Eslovenia y Macedonia nunca usaron oficialmente la llingua serbocroata.
Según la [[Constitución de Serbia]] de 2006, la escritura cirílica ye la única pal usu oficial.<ref>[http://www.srbija.gov.rs/cinjenice_o_srbiji/ustav_odredbe.php?id=217 Constitución serbia, artículu 10.] (n'inglés)</ref>
==Lletres especiales==
Les [[lligadura (tipografía)|lligadures]] ⟨[[Lje|Љ]]⟩ y ⟨[[Nje|Њ]]⟩, xunto coles lletres ⟨[[Dzhe|Џ]]⟩, ⟨[[Dje|Ђ]]⟩ y ⟨[[Tshe|Ћ]]⟩ foron desendolcaes especialmente pal alfabetu serbiu.
*[[Vuk Stefanović Karadžić|Karadžić]] basó les lletres ⟨[[Lje|Љ]]⟩ y ⟨[[Nje|Њ]]⟩ nel diseñu de [[Sava Mrkalj]], que combinaba les lletres ⟨[[El (cirílicu)|Л]]⟩ (L) y ⟨[[En (cirílicu)|Н]]⟩ (N) col [[signu blandiu]] (Ь).
*Karadžić basó la ⟨[[Dzhe|Џ]]⟩ na lletra "Gea" del [[alfabetu cirílicu rumanu]].
*Adoptó la lletra ⟨[[Tshe|Ћ]]⟩ pa representar l'[[africada alveolopalatal xorda]] ({{IPA|/tɕ/}}). El carácter basóse nuna adautación de la lletra Djerv, que ye la docena lletra del [[alfabetu glagolíticu]]; esta lletra taba n'usu nel serbiu dende'l sieglu XII pa representar {{IPA|/ɡʲ/}}, {{IPA|dʲ/}} y {{IPA|/dʑ/}}.
*Karadžić adoptó un diseñu de [[Lukijan Mušicki]] pa la lletra ⟨[[Dje|Ђ]]⟩. Basóse na lletra ⟨[[Tshe|Ћ]]⟩, adautación de Karadžić.
*La ⟨[[Je (cirílicu)|Ј]]⟩ tomóse del [[alfabetu llatín]].
L'[[alfabetu macedoniu]] adoptó posteriormente les lletres ⟨[[Lje|Љ]]⟩, ⟨[[Nje|Њ]]⟩ y ⟨[[Dzhe|Џ]]⟩.
==Diferencies con otros alfabetos cirílicos==
[[File:Cyrillic cursive.png|right|upright|thumb|Cursiva rusa (izquierda), cursiva búlgara (centru) y cursiva serbia (derecha) de les lletres «b» (б), «g» (г), «d» (д), «p» (п) y «t» (т).]]
El cirílicu serbiu nun usa dalgunes de les lletres que se puen atopar n'otros alfabetos cirílicos eslavos. Nun usa'l signu duru (ъ) nin el blandiu (ь), sacantes la lligadura avandicha en delles lletres col signu blandiu. Nun usa la vocal Э del rusu o del bielorrusu, les semivocales Й o Ў, nin tampoco les lletres iotizaes Я o Ю (rusu y búlgaru), Є (ucraín), Ї o Ё (rusu), escribiendo entós dos lletres separaes: JА, JЕ, JИ, JО, JУ. J úsase tamién como semivocal. La lletra Щ (rusu, búlgaru) nun s'usa tampoco; si ye preciso, trescríbese poles secuencies ШЧ o ШT.
Les formes cursives y caligráfiques serbies y macedonies pa les lletres minúscules [[б]], [[п]], [[г]], [[д]], y [[т]] diferénciense de les usaes n'otros alfabetos cirílicos (en serbiu, [[ш]] sollíñase opcionalmente, mientres qu'en macedoniu ye obligao). Esto ye una torga nos modelos [[Unicode]], darréu que'l carácter ye diferente solo nes versiones cursives. La tipografía profesional serbia usa fontes afayadices creaes especialmente pa solucionar el problema, pero los testos imprentaos na mayoría d'ordenadores caltienen los tipos eslavos orientales en vez de los tipos cursivos serbios.<ref>[http://jankojs.tripod.com/SerbianCyr.htm Janko Stamenović ''Serbian Cyrillic Letters BE, GHE, DE, PE, TE* (collection of related items from Unicode mailing list)''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080821223031/http://jankojs.tripod.com/SerbianCyr.htm |date=2008-08-21 }} (consultáu 21/04/2013)</ref>
==Ver tamién==
* [[Alfabetu gajica]]
* [[Alfabetu montenegrín]]
* [[Alfabetu macedoniu]]
* [[Llatinización del serbiu]]
* [[Alfabetu cirílicu]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
===Fontes===
* Testu traducíu dende l'artículu [[w:en:Serbian Cyrillic alphabet|alfabetu cirílicu serbiu]] de la wikipedia n'inglés (21/04/2013).
*[[Sir Duncan Wilson]], ''The life and times of Vuk Stefanović Karadžić, 1787-1864: literacy, literature and national independence in Serbia'', p. 387. Clarendon Press, 1970. [https://books.google.com/books?id=Vu81AQAAIAAJ Google Books]
==Enllaces esternos==
*[http://www.phespirit.info/alphabet/serbian_cyrillic.htm Alfabetu cirílicu serbiu.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110515220713/http://www.phespirit.info/alphabet/serbian_cyrillic.htm |date=2011-05-15 }}
*[http://www.omniglot.com/writing/serbo-croat.htm Omniglot – Serbiu.]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Alfabetu cirílicu]]
[[Categoría:Serbia]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
ot7j0zi45k7ygj9no6eaclxuu5n5lqt
Andrés do Barro
0
6907
4497999
4486466
2026-06-01T11:02:50Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497999
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20211225095341}}
{{persona}}
'''Andrés Lapique do Barro''' {{nym}}, conocíu como '''Andrés do Barro''', foi un músicu [[Galicia|gallegu]] del [[sieglu XX]].
== Obra ==
El so mayor méritu fou entamar a espublizar cancios en [[gallegu]] tovía na dómina franquista, colos problemes que sufríen toles llingües non uficiales nel Estáu.
El so single "O tren" tuvo munchu ésitu nes radios nacionales en castellán, fechu ensin dulda decisoriu nel desendolque'l estatus de les llingües minoritaries.
Dalgunes les lletres los cancios escribióyles el novelista Xavier Alcalá, amigu de Do Barro dende guaḥe en Ferrol.
Acullá la so defensa la llingua, tien de caltenese que Do Barro yera un músicu y lletrista d'abondu talentu. Magar el tiempu pasáu dende que s'espublizaron, munchos cancios amuesen tovía un xeitu musical permodernu.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.galespa.com.ar/musica_do_barro.htm] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070311042522/http://www.galespa.com.ar/musica_do_barro.htm |date=2007-03-11 }}
*[http://www.andresdobarro.com/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050901123534/http://www.andresdobarro.com/ |date=2005-09-01 }}
{{NF|1949|1989|Barro, Andres}}
[[Categoría:Cantautores de Galicia]]
[[Categoría:Cantantes en gallegu]]
g92lskhnrsegl01on2caamc85flas86
Alfonso Daniel Rodríguez Castelao
0
13932
4497946
4352487
2026-06-01T00:19:48Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497946
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Afonso Daniel Manuel Rodríguez Castelao''' o '''Castelao''' {{nym}} foi un escritor español en llingua gallega, ún de los fundadores del [[nacionalismu gallegu]], [[intelectual]] comprometíu cola tierra [[Galicia|gallega]] y col so país. Estudió [[Medicina]], pero dicía: "Fícime médicu por amor a mio padre; nun exerzo la profesión por amor a la humanidá".
Fíu de Manuel Rodríguez Dios, marineru, y de Joaquina Castelao Genme. Castelao emigró a [[Arxentina]] a los tres meses del nacimientu de Daniel, nel pasu [[1895]] emigró con so madre pa dir ver a so padre en [[Bernasconi]], na [[Pampa]], ellí residió hasta [[1900]] y, según el mesmu cuntaba, descubrió'l valor de la caricatura lleendo ''Caras y Caretas''. Durante los años qu' estudiaba Medicina na [[Universidá de Santiago de Compostela]] tamién afonda'l so interés pol diseñu y la pintura, n'especial pola caricatura. En 1908 espón los sos diseños en [[Madrid]] y entama a collaborar cola revista ''[[Vida Galega]]''. Ente 1909 y 1910 fai un cursu de doctoráu en Madrid y participa na III Exposición Nacional d'Humoristes, collabora como ilustrador en ''El Cuento Semanal''. En 1910 especialízase n'obstreticia y, al acabar, instálase en Rianxo,, tiempu nel que collaboró na fundación del hebdomadariu ''[[El Barbero Municipal]]'' ([[1910]]-[[1914]]), nel qu'escribi atacando'l rexime [[caciquismu|caciquil]] gallegu, participa de la política llocal dientro del Partido Conservador local nuna llinia maurista. Imparte la so primera conferencia en marzu de 1911, en Vigo, falando de la caricatura. Nos dos años siguientes fai exposiciones de les sos caricatures en delles ciudades de Galicia. En 1912 participa del movimientu [[Aición Galega]] y casa nesti mesmu añu con Virgínia Pereira. Durante esti tiempu collabora con ''[[El Liberal]]'', ''[[El Gran Bufón]]'', ''[[La Ilustración Gallega y Asturiana]]'', ''[[Mi Tierra]]'' , ''[[Suevia]]'', ''[[La Voz de Galicia, Buenos Aires|La Voz de Galiza]]'' de Buenos Aires, qu'ayudaron a popularizar les sos caricatures. Un desprendimientu de [[retina]] déxalu ciegu en 1914, vuelve a recuperar la vista depués d'una operación. En 1915 participa na Exposición de Belles Artes de Madrid, na qu'algama unes crítiques mui favorecedores. En 1916 saca por oposición una plaza na delegación de Pontevedra del Institutu Xeográficu Estadísticu, y nesi añu ye un de los fundadores de l'agrupación llocal de les [[Irmandades da Fala]]. Xunto con [[Vicente Risco]], [[Otero Pedraio]] y otros fundó la revista ''[[Revista Nós|Nós]]'', que foi'l pegollu de la vida política y cultural de Galicia ente [[1920]] y [[1936]]. En [[1926]] nomáronlu académicu de númberu de la [[Real Academia Galega]]. En [[1931]] salió diputáu pola [[Organización Republicana Galega Autónoma]] ([[ORGA]]) nes cortes constituyentes de la [[Segunda República]], participó nel nacimientu del [[Partido Galeguista]]. Desteráronlu a [[Badajoz]] en [[1934]], nel tiempu que tuvo n'[[Estremadura]] escribió p'[[A Nosa Terra, 1916|A Nosa Terra]] dellos artículos col subtítulu de ''Verbas de chumbo'' que tiempu depués s'integraríen en Sempre en Galicia. En [[1936]] salió nuevamente escoyíu diputáu del [[Frente Popular]]. Protagonizando la campaña pol sí al [[Estatutu d'Autonomía de Galicia]], aprobáu en consulta popular pola sociedá gallega en [[1936]]. Nel momentu del "[[Alzamiento Nacional]]" taba en Madrid. Exiliándose en [[Méxicu]], [[Nueva York]] y, finalmente, [[Buenos Aires]]. Participó nel gobiernu republicanu nel exiliu presidíu por Giral ([[1946]]).
Polifacéticu novelista, diseñador, caricaturista, pintor, teóricu del arte y políticu, siempres reflexó na so obra'l so compromisu col galleguismu y col mundiu. Durante l'exiliu [[franquismu|franquista]], asoleya nel añu [[1944]] la obra ''[[Sempre en Galiza]]'', obra capital del [[nacionalismu gallegu]], y conviértese nel primer presidente del [[Conceyu de Galicia]], el gobiernu del país nel exiliu. Los sos restos mortales foron repatriaos y llevaos al [[Panteón de Gallegos Illustres]] en [[1984]] en mediu de manifestaciones nacionalistes qu'acusaben a les autoridaes de que "los que lu exiliaron faen-y agora honores".
Los dos diseños, complementaos con testos agudos, enseñen la Galicia rural, el caciquismu, los probes, los ciegos, los desamparaos, la sociedá que sofre, too ello dende una visión realista crítica pero humorística, nel álbúm "Nós" (1931) compiló diseños fechos ente 1916 y 1918. Nos últimos álbunes tienen sitiu los horrores de la [[Guerra Civil]].
Inicióse na narrativa cola coleición de rellatos curtios ''Un ollo de vidro'' en [[1922]]. En ''Cousas'', ''Retrincos'' y ''Os dous de sempre'', afita un conxuntu únicu na narrativa gallega que tien como obra cimera la coleición d'ensayos ''Sempre em Galiza'', axuntando lliteratura, política y teoría del galleguismu. La so visión lliteraria intenta desmitificar los tópicos costumistes con un humor sarcásticu y, que de xemes en cuando, esperpénticu.
Dedicóse-y el segundu [[Día das Letras Galegas]], en [[1964]].
== Obra ==
# ''Cego da romería'' ([[1913]])
# ''Un ollo de vidro''. ''Memorias dun esquelete'' ([[1922]])
# ''Os cruceiros de pedra na Galiza''
# ''Cousas'' ([[1926]],[[1929]])
# ''Cincoenta homes por dez reás'' ([[1930]])
# ''Os dous de sempre'' ([[1934]])
# ''Retrincos'' (1934)
# ''Galiza Mártir'' ([[1937]])
# ''Atila en Galicia'' (1937)
# ''Milicianos'' ([[1938]])
# ''[[Sempre en Galiza]]'' ([[1944]])
# ''[[Os vellos non deben de namorarse]]'' (representada en [[1941]], asoleyada en [[1953]])
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.museocastelao.com Muséu Castelao] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140104055208/http://museocastelao.com/ |date=2014-01-04 }}
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Castelao na Rede |2=http://castelao.tripod.com/ |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.padi.cat:8080/wayback/20090525142611/www.terra.es/personal/castelao/ Fundación Castelao] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140822012758/http://www.padi.cat:8080/wayback/20090525142611/www.terra.es/personal/castelao/ |date=2014-08-22 }}
* [http://www.youtube.com/watch?v=tnI3b2h3M7U Videu de los restos de Castelao en Galicia (Bonaval- Compostela)]
== Ver tamién ==
* [[Rosalía de Castro]]
{{Día das Letras Galegas}}
{{NF|1886|1950|Castelao, Alfonso Daniel}}
[[Categoría:Políticos y polítiques de Galicia]]
[[Categoría:Nacionalismu gallegu]]
[[Categoría:Escritores de Galicia]]
6bs05serbeg77w6zhkpfjuh5k8k4vsy
Amazonia
0
18736
4497972
4490952
2026-06-01T06:07:36Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497972
wikitext
text/x-wiki
{{Xeografía
| localización = Amazon biome outline map.svg
| mapa = non
}}
L''''Amazonia'''<ref>{{DALLA|amazónicu, -a, -o|2793}}</ref> (en [[Idioma portugués|portugués]]: ''Amazônia'', en [[Idioma francés|francés]]: ''Amazonie'', n'[[Idioma inglés|inglés]]: ''Amazonia'', en [[Idioma neerlandés|neerlandés]]: ''Amazone'') ye una vasta rexón de la parte central y septentrional d'[[América del Sur]] qu'abarca la [[selva tropical]] de la [[cuenca del Amazones]]. Les axacentes rexones de les [[Escudu guayanés|Guayanes]] y el [[Gran Chaco]] tamién tienen selves tropicales, polo que munches vegaes considérase-y parte de l'Amazonia.
Esta selva amazónica ye'l monte tropical más estensu del [[Tierra|mundu]].<ref>''Guinness World Records 2013'' (n'español). Según cítase na páx. 40.</ref> Considérase que la so estensión llega a los 6 millones de quilómetros cuadraos partíos ente nueve países, de los cualos [[Brasil]] y [[Perú]] tienen la mayor estensión de l'Amazonia, siguíos por [[Bolivia]], [[Colombia]], [[Venezuela]], [[Ecuador]], [[Guyana]], [[Guayana Francesa]] y [[Surinam]]. L'Amazonia destacar por ser una de les [[Ecorrexón|ecorrexones]] con mayor [[biodiversidá]] nel mundu.
El 11 de payares de 2011 la selva amazónica foi declarada como una de les [[siete maravíes naturales del mundu]].<ref>{{cita web
|1=
|url=http://news.n7w.com/2011/11/12/the-announcement-of-the-provisional-new7wonders-of-nature/
|títulu=Announcing the provisional New7Wonders of Nature (n'inglés)
|fechaaccesu=12 d'avientu de 2011
|apellíu=Fitzgerald
|nome=Eamonn
|fecha=12 de payares de 2011
|editorial=
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111212003425/http://news.n7w.com/2011/11/12/the-announcement-of-the-provisional-new7wonders-of-nature/
|fechaarchivu=2011-12-12
}}</ref>
== Ecosistema ==
[[Ficheru:Amazonie.jpg|250px|thumb|Vera del [[ríu Negro (Amazones)]], al oeste de la ciudá d'[[Manaus]].]]
La selva amazónica desenvuélvese alredor del [[ríu Amazones]] y de la so cuenca fluvial. Les altes temperatures favorecen el desarrollu d'una vexetación tupio y exuberante, siempres verde. El títulu de ''el Pulmón del Planeta''<ref>[https://sites.google.com/site/amazoniaelpulmondelplaneta/mediu-ambiente/transformacion-del ecosistema Amazonia, el pulmón del planeta.]</ref> qu'ostenta l'Amazonia nun ye casualidá, yá que caltién un equilibriu climáticu: los ingresos y salíes de [[dióxidu de carbonu|CO<sub>2</sub>]] y d'[[dioxígeno|O<sub>2</sub>]] tán equilibraos. Los científicos ambientalistas concuerden en que la perda de la biodiversidá ye resultáu de la destrucción de la [[selva]], y que s'evidencia cola apaición nel área del [[ríu Caquetá]] a un sistema anterior del monte selvático nel cual utilizáronse suelos de forma permanente “tierres prietas” gracies al so progresivu abonu y polo qu'asina evitó les migraciones.
[[Ficheru:Encuentro de aguas.jpg|250px|thumb|Alcuentru d'agües del ríu Negro col ríu Solimões, asina ye llamáu'l ríu Amazones en Brasil.]]
[[Ficheru:Uakari male.jpg|thumb|250px|[[Cacajao calvus|Uacarí]].]]
Tola [[flora]] de la selva tropical húmeda suramericana ta presente na Selva Amazónica.
Esisten nella innumberables especies de [[Plantae|plantes]] inda ensin clasificar, miles d'especies d'[[aves]], innumberables [[Amphibia|anfibios]] y millones d'[[Insecta|inseutos]].
L'[[Amazonia de Perú|Amazonia Peruana]] ye una de les rexones de mayor riqueza biolóxica del mundu, pos la presencia de distintos pisos altitudinales que tien na so unión cola [[cordal de los Andes]], anicia gran cantidá d'ambientes particulares y, poro, un altu índiz d'[[endemismu|endemismos]].
{{VT|Amazonia de Perú}}
=== Fauna ===
Ente los [[Mammalia|mamíferos]], l'Amazones tien enorme cantidá d'especies, como los [[Platyrrhini|monos]], el [[Panthera onca|xaguar]], el [[Puma concolor|puma]], el [[Tapirus|tapir]] y los [[Cervidae|venaos]]. Nes sos agües viven dos especies de [[Odontoceti|delfines]], como'l [[Inia geoffrensis|delfín rosado]].
Atópense [[Reptilia|reptiles]] como gran cantidá d'especies de [[Testudines|tortúes]] acuátiques y terrestres, [[Alligatoridae|caimanes]], [[Crocodylidae|cocodrilos]], y ensame de [[Serpentes|culiebres]], ente elles l'[[Eunectes murinus|anaconda]] —el mayor ofidiu del mundu—, etc.
Nun hai otru [[ecosistema]] nel mundu<ref>[https://web.archive.org/web/20130927041633/http://wwf.panda.org/es/onde_trabayamos/iniciatives_globales/amazonia/avera_de_la_amazonia/ecosistemes_amazonicos/ WWF Global: Ecosistemes amazónicos.]</ref> con tanta cantidá d'especies d'[[aves]]; ente estes destaquen los [[Ara (animal)|guacamayos]], [[Ramphastidae|tucanes]], les grandes águiles como'l [[Harpia harpyja|águila harpía]], y otres munches especies, polo xeneral de coloríos plumaxes. Un 20% de les especies mundiales d'aves topar nel monte amazónicu.
Pa los aficionaos al [[Acuariu (recipiente)|acuarismo]], tratar d'una fonte qu'aprove la mayor cantidá d'especies piscícoles qu'anguaño pueblen los [[comerciu|comercios]] y acuarios del planeta.
=== Flora ===
Un 20% de les especies mundiales de plantes topar nel monte amazónicu. Nes llagunes a lo llargo del ríu Amazones floria la planta ''[[Victoria amazonica]]'', que les sos fueyes circulares algamen más d'un metro de diámetru.Ta constituyíu polos montes onde s'atopen una cantidá increíble d'árboles de too tipu: itahuba, caricari, tajibos, cedru, ruta barcina, mandrilo y otros. El 50% de les especies de madera son exótiques.
Esisten munches especies de plantes melecinales que pueden curar toa clase d'enfermedaes como ser: úlceras, asma, mordedures de víbora, problemes sanguíneos, apendicitis, problemes cardiacos, respiratorios, dentales, problemes dixestivos y otros.
En delles llagunes tamién esisten variedaes de lilaceas bien llamatives como la Reyna Victoria que llega a midir hasta los 2 metros de díametro que ye la planta acuática más grande del mundu.
Flores monteses d'increíble guapura y variedá que dan coloríu a la zona, y pueden ser atopaes a lo llargo de tola zona dende los ríos hasta'l monte.
==== Deforestación ====
[[Ficheru:Sugarcane Deforestation, Bolivia, 2016-06-15 by Planet Labs.jpg|250px|thumb|Imaxe satelital de la deforestación en [[Bolivia]].]]
Los informes del Center for International Forestry Research (CIFOR) señalen que la rápida crecedera nes ventes de [[carne]] de res brasilanu, aceleró la destrucción de la selva tropical de l'Amazonia.<ref>[http://www.ecoportal.net/contenido/temas_especiales/educacion_ambiental/comer_carne_ye_sostenible Ecoportal.net - Comer carne, ¿ye sostenible?]</ref>
[[Jeremy Rifkin]], presidente de la Fundación d'Enclinos Económicos afirmó nuna entrevista que "Tamos destruyendo l'Amazones p'alimentar vaques".<ref name=autogenerated1>[https://www.elpais.com/articulo/sociedad/Estamos/destruyendo/Amazonas/alimentar/vacas/elpepisoc/20080627elpepisoc_9/Tes "Tamos destruyendo l'Amazones p'alimentar vaques"· ELPAÍS.com]</ref>
[[Ficheru:Amazon slash and burn agriculture Colombia South America.jpg|200px|thumb|Deforestación en [[Colombia]].]]
[[Ficheru:Garimpo de ouro ilegal na Amazônia em Madre de Dios, Perú.jpg|200px|thumb|Minería illegal d'oru na Amazonia en Madre de Dios, [[Perú]], 2019.]]
El 3 d'abril de 2006 [[Greenpeace|Greenpeace Internacional]] presentó l'informe ''Taramiando l'Amazonia'', que fala sobre la deforestación que se ta produciendo na selva amazónica pa introducir cultivos de [[Glycine max|soya]] y cómo esa soya acaba siendo esportada pa l'alimentación de [[ganáu]] qu'acaba sirviendo d'alimentu en cadenes de comida rápida y supermercaos.<ref>[http://www.greenpeace.org/espana/reports/taramiando-la-amazonia Taramiando l'Amazonia.]</ref>
<code></code>
== Xeografía humana y económica ==
La principal carauterística suramericana ye'l gran desequilibriu na so distribución demográfica. Mientres la inmensa mayoría concentrar na mariña, enormes rexones del interior queden práuticamente despoblaes. Otra carauterística del subcontinente suramericanu, ye la so alta tasa de población urbana: trés de cada cuatro llatinoamericanos viven nuna ciudá.{{ensin referencies}} La selva amazónica peruana, colombiana y brasilana, nun escapa a esta realidá; la mayoría de pobladores de la rexón amazónica concentrar nes ciudaes al pie del ríu Amazones: [[Iquitos]], [[Leticia (Colombia)|Leticia]], [[Manaus]] y [[Belém (Brasil)|Belém do Pará]]. La mayoría de los pobladores son colonos y los sos descendientes, d'orixe blancu, mestizu ya indíxena.
Les principales actividaes económiques que se presenten nel ríu Amazones y na so rexón son la esportación a tol mundu, del cauchu y la madera. Tamién la pesca, ye primordial nel territoriu amazónicu, preséntense delles esportaciones de pexes escontra tola rexón, polo xeneral l'[[Arapaima gigas|Pirarocu]].L'agricultura y esportación d'alimentos, tales como la yuca, el plátanu y el maíz y frutes típiques de la rexón como, el Copoazú, Carambola, Arazá, Asaí ente otres; faen parte de la gran variedá d'alimentos que produz esta rexón.
Ventayes de caltener la selva amazónica.
-Fonte d'osíxenu y asimilación del CO2.
-Caltién muncha agua.
-Tien muncha biodiversidá.
=== Integración ===
* Falta una decisión acomuñada de los países llamaos amazónicos, empobinada a faer un usu racional de los recursos naturales y de l'agua.
* Hai polítiques billaterales como'l casu de Perú y del Ecuador.
* Brasil y Francia tán faciendo polítiques más dures contra la deforestación
=== Llingües de l'Amazonia ===
[[Ficheru:Yahua_Blowgun_Amazon_Iquitos_Peru.jpg|thumb|250px|Vieyu yagua de les cercaníes d'[[Iquitos]] usando la so cerbatana (''pukana'').]]
Dende'l puntu de vista cultural la selva amazónica ye una de les rexones más diverses del planeta. Los pueblos autóctonos de la rexón pertenecen a distintos grupos llingüísticos ente los que nun se probó una rellación filoxenética clara, lo cual suxer que tanto la diversidá cultural como llingüística remontar a milenios tras. Esta diversidá pudo dase, en parte porque a diferencia d'otres rexones onde dende antiguu esistieron importantes imperios, nesta rexón nun esistieron sociedaes estatales abondo duraderes como pa tener un efeutu nivelador nel planu cultural y llingüístico. Los grandes grupos llingüísticos de la rexón son:
* [[Llingües tupís]], ye la familia de llingües autóctones anguaño más estendida na rexón, anque parte de la so espansión dientro de la rexón pudo dase nun periodu recién.
* [[Llingües ye|Llingües ye o gê]], tres les llingües tupí ye la familia más estendida na rexón amazónica.
* [[Llingües caribes]], ye una familia que s'espandió probablemente dende la parte septentrional de l'Amazonia, anque esisten miembros d'esta familia llingüística nel centru de l'Amazonia.
* [[Llingües arahuaques]], ye una familia allugada básicamente na rexón circunamazónica puramente dicha.
* [[Llingües pano-tacanas]], Amazonia suroccidental.
Amás d'estes unidaes filoxenétiques de tipu llingüísticu esisten un númberu importante de pequeñes families de llingües que nun pudieron ser convenientemente rellacionaes con estes y por tanto considérense grupos independientes.
{{VT|Llingües amazóniques}}
== División política de l'Amazonia ==
=== Países y dependencies ===
{{llista de columnes|3|
* {{BRA}}
* {{PER}}
* {{COL}}
* {{BOL}}
* {{ECU}}
* {{VEN}}
* {{SUR}}
* {{GUY}}
* {{GUF}} ({{FRA}})
}}
=== Les ciudaes más poblaes de l'Amazonia ===
{{llista de columnes|3|
* {{Bandera|Brasil}} [[Manaus]]
* {{Bandera|Brasil}} [[Belém do Pa]]
* {{Bandera|Brasil}} [[Rio Branco (Acre)|Rio Branco]]
* {{Bandera|Brasil}} [[Cruzeiro do Sul]]
* {{Bandera|Brasil}} [[Boa Vista]]
* {{Bandera|Brasil}} [[Tabatinga (Amazones)|Tabatinga]]
* {{Bandera|Perú}} [[Iquitos]]
* {{Bandera|Perú}} [[Pucallpa]]
* {{Bandera|Perú}} [[Tarapoto]]
* {{Bandera|Perú}} [[Puerto Maldonado]]
* {{Bandera|Perú}} [[Tingo María]]
* {{Bandera|Perú}} [[Yurimaguas]]
* {{Bandera|Colombia}} [[Florencia (Caquetá)|Florencia]]
* {{Bandera|Colombia}} [[Puerto Asís]]
* {{Bandera|Colombia}} [[Puerto Leguízamo]]
* {{Bandera|Colombia}} [[Leticia (Colombia)|Leticia]]
* {{Bandera|Colombia}} [[Mitú]]
* {{Bandera|Colombia}} [[Inírida]]
* {{Bandera|Venezuela}} [[Puerto Ayacucho]]
* {{Bandera|Bolivia}} [[Santa Cruz de la Sierra]]
* {{Bandera|Bolivia}} [[Trinidad (Bolivia)|Trinidad]]
* {{Bandera|Bolivia}} [[Riberalta]]
* {{Bandera|Bolivia}} [[Cobija (Bolivia)|Cobija]]
* {{Bandera|Ecuador}} [[Macas (Ecuador)]]
* {{Bandera|Ecuador}} [[Puerto Francisco de Orellana]]
* {{Bandera|Ecuador}} [[Puyo]]
* {{Bandera|Ecuador}} [[Lago Agrio]]
* {{Bandera|Ecuador}} [[Tena (Ecuador)]]
* {{Bandera|Ecuador}} [[Zamora (Ecuador)]]
* {{Bandera|Surinam}} [[Paramaribu]]
* {{Bandera|Guyana}} [[Georgetown]]
* {{Bandera|Guayana Francesa}} {{Bandera|Francia}} [[Cayena]]
}}
== Ver tamién ==
* [[OTCA]]
* [[Cuenca del Amazones]]
* [[Ríu Amazones]]
* [[Ríu Hamza]]
* [[Afluentes del ríu Amazones]]
* [[Fiebre del cauchu]]
* [[Amazones (Brasil)]]
* [[Estáu Amazones (Venezuela)]]
* [[Amazones (Colombia)]]
* [[Departamentu d'Amazones (Perú)]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{wikiquote}}
{{commonscat|Amazon Rainforest}}
* [[:en:Tapiche_Ohara%27s_Reserve|Tapiche Ohara's Reserve.]]
* [http://cdam.minam.gob.pe/novedades/geocap3.pdf La Amazonia de güei.]
* [http://www.cifor.cgiar.org/ Center for International Forestry Research (CIFOR).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110728124536/http://www.cifor.cgiar.org/ |date=2011-07-28 }}
* [http://www.siamazonia.org.pe/ Sistema d'Información de la Diversidá Biolóxico y Ambiental de la Amazonia Peruana. Información científica sobre l'Amazonia.]
* [http://www.iiap.org.pe/ IIAP - Institutu d'Investigaciones de l'Amazonia peruana.]
* [http://www.pbs.org/journeyintoamazonia/ Journey Into Amazonia.]
* [http://www.panda.org/amazon/ WWF in the Amazon rainforest.]
* [https://web.archive.org/web/20210225214248/http://www.rainforestweb.org/Rainforest_Regions/South_America/ RainforestWeb.org - World Rainforest Information Portal. South America.]
* [http://www.amazonalliance.org/ Amazon Alliance.]
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Aventura na Amazones. 28 de mayu de 2007. |2=http://www.hola.com/viajes/rutas/lugarescuriosos/2007/05/28/14456_aventura_en_el_.html?pagina=1&tipu_bloque=cuerpu |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.yurileveratto.com/articolo.php?Id=26 Artículu sobre la Biopiratería na Amazonia.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160306115633/http://yurileveratto.com/articolo.php?id=26 |date=2016-03-06 }}
* [http://www.yurileveratto.com/articolo.php?Id=26 Artículu sobre la selves tropicales.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160306115633/http://yurileveratto.com/articolo.php?id=26 |date=2016-03-06 }}
{{Tradubot|Amazonia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Selva amazónica|Selva amazónica]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
bj7duzw8kzpq0uk4fe4aqbr8fhtya45
Amor
0
26566
4497977
4462727
2026-06-01T07:10:34Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 4 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497977
wikitext
text/x-wiki
{{1000}}
{{ficha xenérica}}
L''''amor'''<ref>{{DALLA|amor}}</ref> ye un conceutu universal relativu a la ''afinidá'' ente seres, definíu de diverses formes según les distintes ideoloxíes y puntos de vista ([[arte|artístico]], [[ciencia|científicu]], [[filosofía|filosóficu]], [[relixón|relixosu]]). De manera habitual, y fundamentalmente n'[[Occidente]], interprétase como un ''[[sentimientu]]'' rellacionáu col [[ciñu]] y el [[apegu]], y resultante y productor d'una serie de ''[[actitú]]es'', ''[[emoción|emociones]]'' y ''[[esperiencia|esperiencies]]''. Nel contestu filosóficu, l'amor ye una [[virtú]] que representa tol [[ciñu]], la [[bondá]] y la [[compasión]] del [[Homo sapiens|ser humanu]]. Tamién puede describise como aiciones empobinaes escontra otros y basaes na compasión, o bien como aiciones empobinaes escontra otros (o escontra unu mesmu) y basaes nel ciñu.<ref name="Eric">Fromm, Eric; "The Art of Loving", Harper Perennial (1956), Original English Version, ISBN 0-06-095828-6, ISBN 978-0-06-095828-2</ref>
N'[[idioma español|español]], la pallabra ''amor'' (del [[llatín]], ''amor, -ōris'') toma una gran cantidá de sentimientos distintos, dende'l deséu pasional y d'intimidá del [[amor romántico]] hasta la proximidá emocional asexual del amor familiar y el [[amor platónicu]],<ref name="PlatonicSchool">{{cita llibru |apellíos=Kristeller |nome=Paul Oskar |títulu=Renaissance Thought and the Arts: Collected Essays |editorial=Princeton University |añu=1980 |isbn=0-691-02010-8}}</ref> y hasta la fonda [[devoción]] o [[Mónada (filosofía griega)|unidá]] del amor relixoso.<ref name="Gita">{{cita llibru |apellíos= Mascaró |nome=Juan |títulu=The Bhagavad Gita |editorial=Penguin Classics |añu=2003 |isbn=0-140-44918-3}} (J. Mascaró, translator)</ref> Nesti postreru terrenal, tesciende del ''sentimientu'' y pasa a considerase la manifestación d'un ''estáu'' de l'[[alma]] o de la [[mente (budismu)|mente]], identificada en delles relixones con [[Dios]] mesmu o cola fuercia que caltién xuníu'l [[universu]].
Les emociones acomuñaes al amor pueden ser desaxeradamente poderoses, llegando con frecuencia a ser irresistibles. L'amor nes sos diverses formes actúa como importante facilitador de les rellaciones interpersonales y, por cuenta de la so importancia psicolóxica central, ye una de les temes más frecuentes nes artes creatives (cine, lliteratura, música).
Dende'l puntu de vista de la [[ciencia]], lo que conocemos como amor paez ser un estáu evolucionáu del primitivu instintu de sobrevivencia, que caltenía a los [[Homo sapiens|seres humanos]] xuníos y [[héroe|heroicos]] ante les amenaces y facilitaba la continuación de la [[especie (bioloxía)|especie]] por aciu la [[reproducción]].<ref name="Fisher">Helen Fisher. ''Why we love: the nature and chemistry of romantic love''. 2004.</ref>
La diversidá d'usos y significaos y la complexidá de los sentimientos que toma faen que l'amor seya especialmente malo de definir d'una manera consistente, anque, básicamente, l'amor ye interpretáu de dos formes: so una concepción [[altruísmu|altruista]], basada na compasión y la collaboración, y so otra [[egoísmu psicolóxicu|egoísta]], basada nel interés individual y la rivalidá. L'egoísmu suel tar rellacionáu col cuerpu y el mundu material; l'altruísmu, cola alma y el mundu espiritual. Dambos son, según la ciencia actual, espresiones de procesos [[celebru|cerebrales]] que la evolución apurrió al ser humanu; la idea de l'alma, o de daqué paecíu a l'alma, probablemente apaeció hai ente un millón y dellos cientos de miles d'años.<ref>[[Eduardo Punset]]. [https://web.archive.org/web/20110409172001/http://www.casadellibro.com/capitulos/9788466310314.pdf ''L'alma ta nel celebru'']. 2007. Ed. Aguilar. ISBN 978-84-663-1031-4.</ref>
De cutiu, asocede qu'individuos, grupos humanos o empreses amaruten el so comportamientu egoísta d'altruísmu; ye lo que conocemos como [[hipocresía]], y atopamos numberosos exemplos de dichu comportamientu na [[publicidá]]. Recíprocamente, tamién puede asoceder que, nun ambiente egoísta, un comportamientu altruista amarutar d'egoísmu: [[Oskar Schindler]] apurrió un bon exemplu.
A lo llargo de la historia espresáronse, inclusive en cultures ensin nengún contautu conocíu ente elles, conceutos que, con delles variaciones, inclúin la dualidá esencial del ser humanu: [[sexu|lo femenín y lo masculino]], [[Árboles del Paraísu|el bien y el mal]], [[yin y yang|el yin y el yang]], el [[ápeiron]] d'[[Anaximandro]].
== Dos formes d'entender l'amor ==
Los seres humanos podemos desenvolver n'esencia dos tipos d'actitúes: so una d'elles somos [[altruísmu|altruista]] y collaboradores, y so la otra somos [[Egoísmu psicolóxicu|egoístes]] y competidores. Esisten persones totalmente polarizaes escontra una de les dos actitúes por voluntá propia; por casu, los monxos [[budismu|budistes]] tán totalmente entornaos escontra l'altruísmu, y los prauticantes del [[objetivismu]], escontra l'egoísmu. Y tamién esisten persones que combinen dambes formes de ser, portándose, unes vegaes, de forma altruista y collaboradora, otres, de forma egoísta y competitiva, y otres, de forma parcialmente altruista y competitiva. En delles partes del mundu predomina l'altruísmu ([[Tíbet]]), de cuenta que l'egoísmu vese polo xeneral como daqué negativu. Y esisten grupos humanos onde asocedi lo contrario. Toles guerres de la historia nacieron del egoísmu per parte de, siquier, unu de los dos bandos; toles situaciones conflictives del ser humanu proceden del egoísmu.
=== Enfoque científicu del egoísmu y l'altruísmu ===
[[Ficheru:Dawkins' evolution theory.png|thumb|300px|Representación simplificada de la teoría de Dawkins avera del egoísmu» de la información xenética. Tolos xenes, como unidaes de sobrevivencia, son en sí mesmos «egoístes», compitiendo ente sigo y colos d'otros individuos. Una vegada algamáu ciertu grau d'organización mientres el procesu evolutivu de les especies, la información xenética que produza un fenotipu egoísta va ser a la llarga autodestructiva a nivel del grupu humanu, ente que la que produza un fenotipu altruista (d'egoísmu altruista a nivel de xen) va facilitar la sobrevivencia de dicha información. Colos xenes actuando irracionalmente, y so la llei natural del más fuerte», va producise inevitablemente una supremacía del xen d'egoísmu altruista». L'intercambiu de la reproducción sexual de la mesma va partir dicha información xenética ente tola población.<ref name="genegoísta">[[Richard Dawkins]]. {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=xen-egoista.pdf ''El xen egoísta'' |2=http://isaiasgarde.myfil.es/get_file/dawkins-richard-el |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. 1993. Volume 5. ISBN 84-345-8885-4.</ref>
]]
[[Richard Dawkins]] interpreta dambes actitúes como les espresiones del [[instintu]] de caltenimientu del individuu (egoísmu) y de la especie (altruísmu). Esplica que, según una teoría aceptada por dellos biólogos, heredamos los xenes responsables de tales actitúes d'[[especie|especies]] antecesores, y que, antes de la nuesa llegada, la [[evolución biolóxica]] tuvo probablemente controlada por un mecanismu denomináu «seleición de grupos»; en virtú d'esti mecanismu, los grupos d'individuos nos qu'hubiera más miembros dispuestos a sacrificar la so vida pol restu tendríen mayor probabilidá de sobrevivir que los que taben compuestos por individuos egoístes; esto daría como resultáu que'l mundu terminara pobláu por individuos altruistes. Ye una teoría que, anque apurre una esplicación pal fechu de qu'anguaño l'altruísmu predomine nel mundu, xenera gran discutiniu nel mundu científicu por contradicir direutamente la [[Darvinismu|teoría darvinista]]; por ello, la esplicación personal del autor alrodiu de la sobrevivencia del altruísmu nel marcu darvinista del egoísmu individual ye que la unidá de sobrevivencia nun ye l'individuu, sinón el [[xen]]; esto ye, so esti puntu de vista, los seres humanos y los grupos de seres humanos somos «máquines de sobrevivencia creaes» polos xenes nel so propiu beneficiu.<ref name="genegoísta"/>
Sía que non, argumenta Dawkins, pol fechu de ser la primer especie racional, tamién somos la primer especie na historia de la evolución capaz d'escoyer ente dambos tipos de comportamientu de forma voluntaria, actuando polo tanto de forma independiente» a nuesa mesma programación [[xen]]ética.<ref name="genegoísta"/>
La evolución paez producise por aciu procesos asolapaos ente sigo y progresivamente refinaos. A un nivel inmediatu, funciona por aciu un simple, xigantescu ya irracional procesu d'ensayu y error; los ésitos de determináu estáu d'organización faciliten la so continuación. Sicasí, a midida que la organización va desenvolviéndose cada vez más, apaecen de forma bonal métodos de predicción estratéxica, qu'escueyen caminos indireutos que, al curtiu plazu, inclusive pueden paecer un error, pero que, consideraos en xunto, constitúin un aciertu; esti tipu de «conductes» pudieron reparase en modelos virtuales d'evolución programaos nun ordenador; la conducta agresivo y egoísta constitúi un primer nivel de superorganización, en virtú de la cual l'individuu «entiende» que pa la so sobrevivencia tien d'atacar» a los sos rivales antes d'allegar direutamente al pagu, y la conducta altruista ye un segundu nivel que surde nel momentu que los individuos desenvuelven la capacidá de comunicase ente sigo; en modelos computacionales reparóse'l desarrollu dafechu bonal de combinaciones de dambos mecanismos, de cuenta que un individuu comunicar con otros varios y «miente» al restu en beneficiu del grupu. L'egoísmu, d'esta miente, apaez dende la perspeutiva del grupu como un comportamientu tácticu, y l'altruísmu como un comportamientu estratéxicu.
La intelixencia constitúyese como un nivel adicional de superorganización que dexa l'analís de la situación global y la predicción del meyor camín a siguir por aciu la sustitución en bona midida del métodu físicu del ensayu y error por un procesu paralelu y «virtual», tamién suxetu a evolución, que se desenvuelve íntegramente nel celebru de los individuos y que se tresmite de forma igualmente «virtual» a les xeneraciones siguientes por aciu la [[educación]]. Según la teoría de la [[singularidá teunolóxica]] en conxunción col conceutu de [[Transhumanismu]], suxerse que llueu vamos tener la posibilidá de programar de forma artificial» nuesa mesma evolución de la forma más beneficiosa pa toos,<ref>Eduardo Estrada. [http://dialnet.unirioja.es/servlet/dcfichero_articulo?codigo=3111044&orde=0 «El transhumanismu y la singularidá teunolóxica»],</ref> anque, sicasí, esisten crítiques al respeutu.<ref>{{cita web |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3648895|títulu=Transhumanismu y posthumano. Principios teóricos ya implicaciones bioéticas|autor=Postigo Solana, Elena|editorial=Dialnet|fechaaccesu=19 de payares de 2012}}</ref><ref>{{cita web|url=http://suite101.net/article/superman-vs-super-home-a34128|títulu=Supermán vs. Súper-home|autor=Lanza Ordóñez, Gustavo Adolfo|editorial=Inxeniería y Ciencia (suite 101)|fechaaccesu=19 de payares de 2012}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.aaieticas.org/revista/index.php/cde/article/view/27/58|títulu=¿Ye sostenible l'Humanismu?|autor=Fernández, Graciela|editorial=Cuadiernos d'Ética|añu=2011|fechaaccesu=19 de payares de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160913122801/http://www.aaieticas.org/revista/index.php/cde/article/view/27/58|fechaarchivu=2016-09-13}}</ref>
=== Concepción altruista ===
[[Ficheru:Aid worker gives medicine to Haitian child in Léogâne 2010-01-24.jpg|thumb|200px|Trabayadora humanitaria melecinando a un neñu en Léogâne ([[Haití]]), tres el [[terremotu d'Haití de 2010|terremotu]].]]
El [[altruísmu]] puede entendese como ''altruísmu puro'', onde nun esisten [[apegu]] nin [[deséu]], como nel casu del [[budismu]], o bien como ''«egoísmu altruista»'', como nel casu del [[cristianismu]], onde esisten apegu a un ser cimeru y el deséu de llograr la [[salvación]]. Na práutica, en dambes relixones esisten apegu y deséu, y nel budismu esiste una última etapa previa a la [[llume (creencia)|llume]] que consiste na renunciación a tolos llogros consiguíos en cuenta de nada, coles mires de destruyir l'ego dafechu. Pal llamáu «altruísmu puro», nun esiste posibilidá de negociación; les rellaciones nun son competitives, sinón collaboratives: unu procura'l bienestar de los demás ensin esperar nada a cambéu, y los demás procuren el bienestar d'unu.
El [[budismu]] asitia al [[Upādāna|apego]] y al [[Taṇhā|deséu]] como emociones negatives que tamién producen [[roxura]] y, a última hora, [[Duḥkha|sufrimientu]]. Apegu, deséu, roxura, mieu y [[Avidyā|inorancia]] (por casu, falta de comprensión del sufrimientu ayenu) contribúin a reforzar l'ego. Na filosofía budista, l'amor real ye l'amor caritatible, y l'amor y l'[[ego]] son incompatibles.<ref name="Buddha">[https://books.google.es/books?id=VECepVHTH0QC&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Guatama Buddha. ''The Dhammapada''. Translated by Irving Babbitt.]</ref> Recién estudios científicos demostraron que la [[meditación]] produz una medría de l'actividá nes zones cerebrales rellacionaes coles emociones positives y un amenorgamientu de l'actividá nes zones rellacionaes cola roxura y la depresión.<ref name="Compasión">[http://www.redesparalaciencia.com/2871/redes/2010/redes-60-la ciencia-de-la-compasion Redes 60: La ciencia de la compasión] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201202125516/http://www.redesparalaciencia.com/2871/redes/2010/redes-60-la |fecha=2020-12-02 }}. Entrevista a [[Matthieu Ricard]] realizada por [[Eduardo Punset]]. Programa emitíu'l 16 y 19 de mayu de 2010.</ref><ref name="NYT">[http://www.nytimes.com/2003/09/14/magazine/14BUDDHISM.html Is Buddhism good for your health?] Artículu por Stephen S. Hall pa ''The New York Times Magazine'', 14 de setiembre de 2003.</ref>
L'egoísmu altruista» ye la filosofía de les rellaciones humanes predicada por [[Xesucristu]] («ama a Dios sobre toles coses y al próximu como a ti mesmu»).
L'altruísmu ye la forma d'entender l'amor pa [[Gottfried Leibniz|Leibniz]], quien cree que, si unu realmente entiende y busca l'amor, siempres va llograr prestar na felicidá d'otru.<ref>[http://muse.jhu.edu/journals/journal_of_the_history_of_philosophy/summary/v015/15.3dean_uyl.html The Aristocratic Principle in the Political Philosophy of Leibniz]. DJ Dean Uyl - Journal of the History of Philosophy, 2008 - muse.jhu.edu.</ref>
{{cita|''Amar verdaderamente, y de una manera desinteresada, nun ye otra cosa qu'atopar prestar nes perfecciones o na felicidá del oxetu.''<ref>O Ibarz… - Anuariu filosóficu. [http://dialnet.unirioja.es/servlet/dcart?info=link&codigo=28829&orde=177556 La felicidá na Europa de 1700]. 1986 - dialnet.unirioja.es. P. 184.</ref>|[[Gottfried Leibniz]]}}
La [[psicoloxía humanista]] considera que l'amor ye indispensable pa consiguir una [[autoestima]] saludable.
{{cita|''Ye imposible la [[salú]] [[psicoloxía|psicolóxica]], sacantes que lo esencial de la persona seya fundamentalmente aceptáu, amáu y respetáu por otros y por ella mesma''.<ref name="Bonet">[https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=iTwVTnXcuBcC&oi=fnd&pg=PA11#v=onepage&q&f=false José-Vicente Bonet. ''Sé amigu de ti mesmu: manual d'autoestima'']. 1997. Ed. Sal Terrae. Maliaño (Cantabria, España). ISBN 978-84-293-1133-4.</ref>|[[Abraham Maslow]]}}
[[Ficheru:Matthieu Ricard, World Economic Forum 2009 Annual Meeting.jpg|thumb|100px|right|Matthieu Ricard nel Foru Económicu Mundial de 2009.]]
[[Abraham Maslow]] asitia al amor nel estratu de ''afiliación'', ente'l de ''seguridá'' y el de ''reconocencia'', dientro del so [[xerarquía de les necesidaes humanes]].<ref name="Maslow">A. H. Maslow. [http://psychclassics.yorku.ca/Maslow/motivation.htm A Theory of Human Motivation]. 1943. Classics in the History of Psychology.</ref>
[[Matthieu Ricard]], doctor en [[bioquímica]] y monxu [[budismu|budista]], pon como exemplu los comportamientos altruistes qu'esistieron ente [[pueblu xudíu|xudíos]] desconocíos ente sigo mientres la [[Ocupación de Polonia (1939-1945)|ocupación nazi]] pa ilustrar el fechu de que los seres humanos somos altruistes por naturaleza. «¿Cómo cabo pensar qu'actuaren por egoísmu nesa situación?», argumenta.
[[Ficheru:Keops-pyramid.jpg|thumb|200px|[[Gran Pirámide de Guiza]]. Les [[pirámides d'Exiptu]] son monumentos al [[narcisismu]].]]
==== L'amor caritatible dende'l puntu de vista científicu ====
[[Matthieu Ricard]] someter a un refechu estudiu por aciu [[Imaxe per resonancia magnética funcional|escáneres cerebrales]] so un estáu especial de [[meditación]] nel que se xenera un estáu d'amor y [[compasión]] puros y non enfocaos escontra nada nin naide en particular. Los resultaos amosaron un aumentu ensin precedentes na actividá del [[corteza cerebral|córtex]] [[Lóbulu fronteru#Corteza prefrontal|prefrontal]] esquierdu del [[celebru]], rellacionáu coles emociones positives, ente que l'actividá na zona del lóbulu derechu rellacionada cola [[depresión]] menguaba, como si la compasión fuera un bon antídotu contra la depresión. Y tamién menguaba l'actividá de l'[[amígdala cerebral|amígdala]], rellacionada col mieu y la roxura. Per otru llau, un grupu d'emplegaos d'una empresa realizaron 30 minutos diarios de meditación mientres 3 meses. A lo llargo del estudiu, reportaron un descensu nos sos niveles d'[[ansiedá]], y pudo vese que tamién s'amontaba l'actividá del so córtex prefrontal esquierdu.<ref name="Compasión"/><ref name="NYT"/>
=== Concepción egoísta ===
La concepción anterior ye diametralmente opuesta a la del [[capitalismu]], que promueve el llamáu «[[egoísmu psicolóxicu|egoísmu]] inherente al ser humanu», y sobre el cual básase.<ref>TR Machan. ''Selfishness and capitalism''. 1974.</ref> [[Ayn Rand]] defende que l'[[egoísmu racional|egoísmu]] ye n'esencia un sentimientu noble, y que cada persona ye responsable de la so propia felicidá y non de la de los demás. Esti pensamientu ta íntimamente amestáu al capitalismu puru.<ref>[http://marsexxx.com/ycnex/Ayn_Rand-The_Virtue_of_Selfishness.pdf Ayn Rand. ''The virtue of selfishness''.]</ref>
{{cita|''Xuro, pola mio vida y pol mio amor por ella, que nunca voi vivir pol bien d'otru home, nin voi pidir a otru home que viva pol míu''.<ref>Mimi Reisel Gladstein y Chris Mattew Sciabarra. [https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=bei61AcYlT0C&oi=fnd&pg=PA29#v=onepage&q&f=false ''Feminist interpretations of Ayn Rand'']. 1999. P. 29.</ref>|[[Ayn Rand]]}}
L'amor sexual, en cualesquier de les sos variantes, constitúi coles mesmes un amor marcadamente egoísta; lo que se manifiesta como un altruísmu escontra la pareya constitúi una manifestación de puru egoísmu respeuto al restu de la sociedá; el mesmu actu sexual desenvolver so un estáu d'egoísmu personal nel que l'individuu busca'l so propiu prestar, yá seya de forma direuta o pola gratificación que-y produz el prestar de la so pareya. Na mesma llinia, [[Sigmund Freud]] consideraba que toles motivaciones humanes teníen una fonderada [[libido|libidinoso]], y, poro, egoísta. Al considerar l'amor caritatible [[Sublimación (psicoanálisis)|sublimado]], describe al amor como un comportamientu puramente [[narcisismu|narcisista]]; pa él les persones solo amen lo que fueron, lo que son, o lo que nagüen ser; estrema, inclusive, ente graos saludables y patolóxicos de narcisismu. Escribió, ente otres coses, que l'amor incondicional d'una madre lleva a una perpetua insatisfaición: «Cuando unu foi incontestablemente el fíu favoritu de la so madre, caltién mientres tola so vida esi sentimientu de vencedor, caltién el sentimientu de seguridá nel ésitu, qu'en realidá raramente satisfaise». Ye una forma d'entender les rellaciones humanes que s'estendió mientres el [[sieglu XX]] dende [[Estaos Xuníos]] a otros países [[Occidente|occidentales]], y anguaño esiste un duru bracéu ente los sos defensores y detractores. [[Francia]] y [[Arxentina]] son los dos países que más s'aguanten a abandonar la cultura del [[psicoanálisis]]. N'[[España]], más del 9% de los psicólogos siguen yá esti paradigma.<ref>[https://www.elmundo.es/elmundosalud/2009/11/04/neurociencia/1257364555.html «El psicoanálisis sobrevive 70 años a Freud»]. Artículu de María Sánchez-Monge nel periódicu español ''El mundu'' (5 de payares de 2009).</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20120630102609/http://www.lanacion.com.ar/738572-el-psicoanalisis-va sumir-diz-mikkel-borch-jacobsen «El psicoanálisis va sumir, diz Mikkel Borch-Jacobsen»]. Artículu de Luisa Corradini pal periódicu arxentín ''La nación'' (14 de setiembre de 2005).</ref>
==== L'amor na sociedá capitalista ====
[[Ficheru:Wall Street Sign.jpg|thumb|200px|Según Deleuze y Guattari, el capitalismu deshumaniza.]]
El [[capitalismu]] asitia a la [[sociedá]] dientro del marcu d'un [[cadena granible|procesu de producción]]. Con esti marcu, l'amor convertir nun elementu más de dichu proceso. Les empreses analicen al [[Homo sapiens|ser humanu]] y busquen la forma d'estrayer d'él la mayor cantidá de consumu, nun duldar n'utilizar l'amor y el sexu como reclamu d'una manera desnaturalizado y grotescu: la empresa remembra nel consumidor sentimientos amorosos y de deséu, pero'l so fin últimu nun ye buscar l'amor nin el sexu per parte del consumidor, sinón el so dineru y el so trabayu. De resultes, produzse [[deshumanización]] al identificase l'amor a otru ser humanu col amor a un productu, yá que dicha asociación trai, inevitablemente, l'asociación del propiu ser humanu con un productu. [[Gilles Deleuze]] y [[Félix Guattari]] consideren que'l capitalismu produz una perversión del conceutu natural del amor, asitiando al ser humanu como parte d'una máquina productora y destruyendo el conceutu del cuerpu y l'alma.<ref name="Deleuze">Gilles Deleuze, Félix Guattari. ''[https://books.google.es/books?id=FQe7w8psqfQC&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false El anti Edipo]''. 1972, 1985. ISBN 978-84-7509-329-1.</ref> Escriben, en ''[[Anti-Edipo]]'': «el capitalismu recueye y tien la potencia absurda y non tener de la máquina. [...] en verdá, nun ye pa él nin pa los sos fíos que'l capitalista trabaya, sinón pa la inmortalidá del sistema. Violencia ensin finalidá, allegría, pura allegría de sentise nun engranaje de la máquina, travesáu polos fluxos, cortáu poles esquizias.»<ref>Gilles Deleuze, Félix Guattari. [https://books.google.es/books?id=FQe7w8psqfQC&pg=PA357#v=onepage&q&f=false El anti-Edipo]. P. 357.</ref> [[Michel Foucault]], refiriéndose a la sociedá capitalista, aportuna nel so prefaciu de [[1977]] pa la edición inglesa de ''Introducción al esquizoanálisis'' que s'opón «non solo al [[fascismu]] históricu, sinón tamién al fascismu qu'hai en toos nós, nes nueses cabeces y n'el nuesu comportamientu diariu, el fascismu que nos fai amar el poder, deseyar esa mesma cosa que nos apodera y esplota».<ref>Gilles Deleuze, Eugene W. Holland. [https://books.google.es/books?id=IM_nOyU7V_UC&printsec=frontcover&source=gbs_gue_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false ''Deleuze and Guattari's Anti-Oedipus: introduction to schizoanalysis'']. P. IX.</ref> Podemos atopar una abierta declaración de munchos de los anguaño tácitos valores del capitalismu agresivu nel ''[[Manifiestu futurista]]'', escritu por [[Filippo Tommaso Marinetti]], en [[1909]].
Dientro de la cadena granible, o, como la conoz nel mundu anglosaxón, «cadena de comodidá», la mentira tamién ye un elementu válidu; ello ye que ye un elementu recurrente y necesario por que'l sistema nun venza. Ye, lliteralmente, lo qu'en [[política]] conocer por [[demagoxa]]; mentir al consumidor con propósitos egoístes, y ello lleva, según los autores enantes citaos, a una «[[esquizofrenia]]» de les rellaciones humanes a tolos niveles, faciendo imposible l'amor real.<ref name="Deleuze"/>
[[Werner Sombart]] consideraba la desnaturalización del amor na sociedá como una última etapa d'un procesu destructivu d'evolución que nun ye privativu de la [[Occidente|cultura occidental]]: De primeres, l'amor perdió la so individualidá col [[cristianismu]], que lo unificó y [[teocracia|teocratizó]]: nengún amor yera xenuinu si nun provenía de [[Dios]], si nun yera aprobáu pola [[Ilesia]]. Siguió-y un periodu de «emancipación de la carne», qu'empezó con cobardes tentatives y que se siguió, colos [[trovador]]es, con un periodu de sensualidá más acentuada, de desarrollu plenu del amor llibre ya inocente. A lo último, apaecieron una etapa de gran refinamientu y, como colofón, la relaxación moral y la perversión.<ref name="Sombart">Werner Sombart. [http://www.sequitur.es/wp-content/uploads/2010/09/lujo-y-capitalismu.pdf ''Luxu y capitalismu'']. 1928.</ref>
== Manifestaciones del amor ==
[[Ficheru:William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) - Maternal Admiration (1869).jpg|thumb|180px|''Admiration maternelle'' («Almiración maternal», 1869). Oleu de [[William-Adolphe Bouguereau]].]]
[[Ficheru:Columpio Veracruz 059.jpg|thumb|180px|Amor fraterno (figurillas prehispániques de folla, 250-900 d. C.). Pueblos indíxenes del Centru de Veracruz. Muséu d'Antropoloxía de Xalapa, Méxicu.]]
[[Ficheru:Kiss Briseis Painter Louvre G278.jpg|thumb|180px|<center>Representación del amor</center><center>([[erastés]] y [[erómeno]], [[Sieglu V e.C.]]).</center>]]
Nes rellaciones de la persona col so mediu, l'amor clasificóse en distintes manifestaciones; en virtú d'ello, pueden apaecer una o más de les siguientes:
* '''Amor autopersonal''': El ''amor propio'', amor caritatible, ye, dende'l puntu de vista de la [[psicoloxía humanista]], el sanu amor escontra unu mesmu. Apaez asitiáu como prerrequisito de l'[[autoestima]] y, en ciertu contestu, como sinónimu d'ésta. Ye daqué positivu pal desarrollu personal ya indispensable pa les bones rellaciones interpersonales,<ref name="Maslow"/> y nun tien de confundir se col [[narcisismu]], que trai [[egocentrismu]] y que coincide con una autoestima baxa.<ref name="autoestima">''Sé amigu de ti mesmu: manual d'autoestima''. José-Vicente Bonet. 1997. Editorial Sal Terrae. ISBN 978-84-293-1133-4.</ref> Pal [[budismu]], que califica al [[:en:Ātman (Buddhism)|ego]] como una mera ilusión de nuesa [[mente (budismu)|mente]], l'amor real, amor caritatible, namái esiste cuando se dirixe escontra otra persona, y non escontra unu mesmu. Pal [[psicoanálisis]], que, de forma dafechu opuesta al budismu, califica al [[ego]] como la única realidá, l'amor autopersonal siempres ye narcisismu, que puede ser, de la mesma, saludable o non saludable.
* '''Amor incondicional''': Ye l'amor caritatible, [[altruísmu|altruista]], que se profesa ensin esperar nada a cambéu. El ''amor espiritual'', predicáu poles distintes relixones, ye l'amor incondicional por antonomasia. El ''amor maternal'', o amor de madre a fíu, reconozse tamién como amor d'esti tipu, y, por tradición, considérase motiváu por un fuerte instintu que lo fai especialmente intensu; sicasí, hai tamién quien cuestiona la esistencia de dichu instintu.<ref>Elisabeth Badinter. ''¿Esiste l'instintu maternal?'' 1981. Editorial Paidós. ISBN 978-84-7509-287-4.</ref>
* '''Amor filial''': Ente fíos y padres (y, por estensión, ente descendientes y ancestros).
* '''Amor fraternal''': Nel so sentíu estrictu, ye'l ciñu ente hermanos, anque puede estendese a otros parientes salvaos los padres y los descendientes. Naz d'un sentimientu fondu de gratitud y reconocencia a la familia, y manifiéstase por emociones qu'apunten a la convivencia, la collaboración y la identificación de cada suxetu dientro d'una estructura de [[parentescu]]. Dende'l puntu de vista del [[psicoanálisis]], el fraternal ye, al igual que l'amor filial, [[sublimación (psicoloxía)|sublimado]], yá que ta fundáu na interdicción del [[incestu]].
* '''[[Amistá]]''': Cercanu al amor fraternal, ye un sentimientu que naz de la necesidá de los seres humanos de socializar. El ''amor al próximu'' naz de la mesma del usu de la facultá de la mente d'[[empatía|empatizar]] y tolerar, y constitúi l'[[astraición (filosofía)|astraición]] de l'[[amistá]]. Para [[Erich Fromm]], dichu amor al próximu equival al ''amor fraternal'' y al amor predicáu na ''[[Biblia]]'' por aciu la frase ''«vas amar al próximu como a ti mesmu»''.<ref name="L'arte d'amar" />
* '''[[Amor romántico]]''': Naz na mira de qu'un ser humanu cercanu apine a unu de prestu y felicidá esistencial. Esti sentimientu idealiza en ciertu grau a la persona oxetu de dicha mira, definida na [[psiquis]].
* '''[[Amor confluente]]''': Amor ente persones capaces d'establecer rellaciones de pareya, definíu a mediaos del [[sieglu XX]]. Apaez por oposición al amor romántico: nun tien que ser únicu, nun tien que ser pa siempres, nun supón una entrega incondicional, etc.<ref>{{cita web
| url = http://www.uned.cr/SEP/recursos/revista/documentos/REVISTA%20VIRTUAL/art%EDculos%202007-segunda%20edici%F3n/aurora%20lleal%20.pdf
| títulu = Nuevos tiempos, vieyes entrugues sobre l'amor. Un estudiu con adolescentes
| autor = Aurora Leal García
| últimu =
| primero =
| obra =
| editorial = Universitat Autònoma de Barcelona
| páxines = Páx. 57
}}</ref>
* '''Amor [[sexualidá|sexual]]''': Inclúi'l ''amor romántico'' y el ''amor confluente''. El [[libido|deseyo sexual]], según [[Helen Fisher]], ye distinta del amor romántico y del ciñu (vease'l so [[#modelu tripartitu del amor romántico|estudiu]] al respeutu). Dende'l puntu de vista de la [[psicoloxía humanista]], l'amor romántico —y l'amor interpersonal polo xeneral— ta rellacionáu en gran midida cola [[autoestima]].<ref>LGF. (2019). ''[https://laguiafemenina.com/pareja/preguntas-incomodas Preguntas incómodas] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190501010224/https://laguiafemenina.com/pareja/preguntas-incomodas |fecha=2019-05-01 }}''.</ref>
* '''[[Amor platónicu]]''': Con propiedá, ye un conceutu filosóficu que consiste na elevación de la manifestación d'una [[idea]] hasta la so contemplación, que varia dende l'apariencia de la [[guapura]] hasta la conocencia puro y desinteresao de la so esencia. Para [[Platón]], el verdaderu amor ye'l que naz de la sabiduría, esto ye, de la conocencia.<ref>[http://www.filosofia.org/cla/pla/azc05297.htm ''La Llacuada,''] Traducción y notes de [[Patricio de Azcárate]] (1872).</ref> Vulgarmente, conozse como una forma d'amor en que nun hai un elementu sexual o ésti dase de forma mental, [[Imaxinación|imaxinativa]] o idealística y non de forma física.
* '''Amor a los [[animal|animales]] y a les [[Plantae|plantes]]''': Naz d'un sentimientu proteutor.
* '''Amor escontra daqué astractu o inanimáu''': A un oxetu físicu, una idea, una meta, a la [[patria]] ([[patriotismu]]), al llugar de nacencia, al honor, a la independencia (integridá). Puede considerase ''amor platónicu'' nel so sentíu filosóficu. El patriotismu puede dir acomuñáu a la [[héroe|heroicidad]], y nesi casu constitúi un comportamientu d'altruísmu al respeutive del so grupu, que n'esencia ye un comportamientu d'egoísmu al respeutive de otru grupu na midida na que nun se considera al otru grupu de la mesma condición.
* '''Amor escontra un [[dios]] o una [[deidá]] ([[devoción]])''': Suel nacer de la educación recibida dende la infancia, y básase na [[fe]]. Considerar a Dios como la fonte de too amor. Na mayoría de los casos, esiste la [[creencia]] de que, tres la [[muerte]], Dios va premiar de dalguna forma a les persones que la correspondiente [[relixón]] considere virtuoses.
* '''Amor universal''': Amor espiritual que, según distintes relixones, toles persones pueden llegar a profesar al mediu natural y que los grandes místicos esperimenten como espresión del [[Nirvana (espiritualidá)|nirvana]], [[Llume (creencia)|éxtasis o llume]], estaos de conexón absoluta col universu o con Dios. Ye una manifestación sublime na que se clisen o conflúin el restu de les manifestaciones. [[Eckhart Tolle]] sostién que l'amor, como estáu continuu, entá ye bien raru y escasu, tan escasu como un ser humanu ''[[Llume (creencia)|consciente]]''.<ref>Eckhart Tolle. ''El poder del agora'', p. 152. Ediciones Gaia. 1997. ISBN 84-8445-034-1.</ref>
== Simboloxía ==
Dende tiempos inmemoriales, l'amor y tou lo rellacionao con él haise acomuñáu con [[símbolu|símbolos]] y [[iconos]]. De los que sobrevivieron hasta l'actualidá, unos son autóctonos de les distintes cultures o amestaos a los costumes de determinaos llugares [[xeografía|xeográficos]], y otros, col pasu de los sieglos, convirtiéronse en interculturales o inclusive universales nel [[civilización|mundo civilizáu]]. Les [[flor|flores]], el [[coloráu|color coloráu]], determinaos [[arume]]s o la [[música romántica]], ensoñadora o erótica, son elementos que se repiten nuna bona parte de les rellaciones amoroses. Nel casu d'[[Occidente]], los [[bombón (chocolate)|bombones]], ente otros detalles, interpretar n'ocasiones con un significáu amorosu. De tolos símbolos utilizaos, los más carauterísticos na cultura occidental son el ''Cupidu'', y, sobremanera, el ''corazón''.
=== Cupidu ===
[[Ficheru:Die Gartenlaube (1894) b 708.jpg|thumb|160px|[[Cupidu]] na páxina 708 de la revista ''Die Gartenlaube'' (''El cenador'', [[Leipzig]], 1894).]]
[[Ficheru:Temple de l'Amour vu du Petit Trianon.jpg|thumb|170px|left|''Templu del Amor'', qu'abeluga nel so interior una estatua de Cupidu. [[Petit Trianon]], Francia.]]
La figura de [[Cupidu]] en forma de [[putto]] ye una imaxe recurrente. Nel casu del [[amor romántico]], suel representase con un [[arcu (arma)|arcu]] y unes [[flecha|fleches]], que, de cutiu colos güeyos vendados, dispara sobre les persones, produciéndo-yos asina'l [[amor romántico|namoramientu]].
L'orixe de Cupidu remontar a la [[mitoloxía romana]], magar la so figura yá esistía na [[mitoloxía griega]] sol nome d'[[Eros]], el dios primordial responsable de l'[[libido|atraición sexual]], l'amor y el [[sexu]], veneráu tamién como un dios de la [[fertilidá]].
La ''flecha de Cupidu'' tamién tien oríxenes grecollatinos, y la so influyencia fíxose notar claramente na [[poesía]] [[España|española]] dende la [[Medievu|época medieval]], entá ensin l'apaición del dios [[Eros|Amor]]. So múltiples nomes (vira, estil, flecha, saeta, tiros, arpón, dardu, escayu...), apaez na lliteratura [[Medievu|medieval]], [[Lliteratura renacentista|renacentista]] y posrenacentista con un sentíu amorosu que se repite indefinidamente con pocos matices distintos y muncha [[retórica]]. Sicasí, la tema de la flecha algama un planu más eleváu, tiñíu de toques conceptuales nuevos con dimensión trascendente y espresión paradóxica, cuando se desenvuelve en versiones a lo divino. D'éstes, ye significativa la narración de [[Santa Teresa de Xesús]] nun pasaxe del ''Llibru de la so vida'', nel que cunta'l so [[transverberación]] en presencia de [[Serafín]].<ref>[Juan María Díez Taboada. ''Dolor Eternu. Historia posromántica d'una tema lliteraria''.] Iberoromania. Volume 1970, númberu 2, páxina 1, ISSN (en llinia) 1865-9039, ISSN (impresión) 0019-0993, DOI: 10.1515/iber.1970.1970.2.1.</ref>
A partir del [[Renacimientu]], la figura de los ''putti'' llegó a confundise colos [[querubinos]], tracamundiu que perdura anguaño. Tanto los ''putti'' como los ''[[Cupidu|Cupidos]]'' y [[ánxel]]es pueden atopase nel [[arte]] [[Relixón|relixosu]] y [[secularismu|secular]] dende la década de 1420 n'[[Italia]], dende finales del [[sieglu XVI]] nos [[Países Baxos]] y [[Alemaña]], dende'l [[manierismu|periodu manierista]] y el [[So Renacimientu|Renacimientu tardíu]] en [[Francia]], y a lo llargo del [[Barrocu]] en [[frescu|frescos]] de techos. Representar tantos artistes que presentar la llista d'estos sería pocu preséu, anque ente los más conocíos atópense'l [[escultura|escultor]] [[Donatello]] y el [[pintura|pintor]] [[Rafael Sanzio|Rafael]]; dos ''putti'' n'actitú interesada y relaxada qu'apaecen a los pies del so [[Madonna Sixtina (Rafael)|Madonna Sixtina]] son reproducíos con frecuencia.<ref>{{cita web |url=http://www.loggia.com/art/renaissance/putti.html |títulu=Loggia.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140303175524/http://www.loggia.com/art/renaissance/putti.html |fechaarchivu=2014-03-03 }}</ref>
Esperimentaron una revitalización importante nel [[sieglu XIX]], y empezaron a apaecer retozando n'obres de pintores [[Academia de Belles Artes (Francia)|académicos]], dende les ilustraciones de [[Gustave Doré]] pa [[Orlando Furioso]], hasta anuncios. Anguaño son un motivu bien utilizáu como representación del amor n'imáxenes destinaes a la [[mercadotecnia]]; tal ye'l casu de munches [[día de San Valentín|postales de San Valentín]].
=== Corazón ===
[[Ficheru:Silphium pod.png|thumb|left|100px|Forma de la vaina de silphium según la so representación en monedes de [[Cirene]] del [[sieglu VII e.C.]]]]
[[Ficheru:BigPinkHeart.jpg|thumb|130px|[[Día de San Valentín|Postal de San Valentín]] de 1910.]]
[[Ficheru:Herz-jesu.png|thumb|left|100px|Primer diseñu del [[Sagráu Corazón de Xesús]] (Santa Margarita María Alacoque).]]
[[Ficheru:Corazón.svg|thumb|130px|El conocíu y peculiar corazón actual.]]
El símbolu del corazón ye'l que más frecuentemente se rellaciona col amor. Cuando apaez trevesáu pola flecha de Cupidu, simboliza'l [[amor romántico]], y ye la forma común na que les pareyes [[adolescencia|adolescentes]] dibuxar nos más variopintos llugares pa dexar constancia del so amor. Tamién se fai alusión al corazón real o al pechu de los amantes como fonte y receptáculu del amor, y son comunes espresiones como «partir» o «romper el corazón» como [[sinónimu]] de crear desamor, «robar el corazón» como sinónimu de producir namoramientu, «abrir el corazón» como sinónimu d'ufiertar amor, y una llarga llista con significaos nos que los elementos comunes son l'amor y l'[[alma]].<ref>[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPU_HTML=2&TIPU_BUS=2&LEMA=coraz%C3%B3n Entrada «corazón» nel DRAE.]</ref>
L'orixe del corazón del amor paez ser inciertu, y esisten diverses teoríes. La idea del corazón como fonte d'amor remóntase a lo menos a fai dellos milenios na [[India]], [[China]] y [[Xapón]], col conceutu de [[chakra|chakres]] como centros de la enerxía vital universal», de los cualos el que s'atopa al altor del corazón manifiéstase, según afírmase, en forma d'amor y compasión.
Respectu al símbolu puramente dichu, hai quien lo atribúi a una planta orixinaria del norte d'[[África]], conocida como [[silfio]]<ref name="Tatman">J.L.Tatman, (ochobre de 2000) ''Silphium, Silver and Strife: A History of Kyrenaika and Its Coinage'' Celator 14 (10): 6-24.</ref> (xeneralmente considerada un [[fenoyu]] xigante [[estinción|estinguíu]], anque dalgunos afirmen que la planta ye realmente ''[[Ferula tingitana]]'';<ref name="Straight Dope">[http://www.straightdope.com/columns/061013.html ''Did the ancient Romans use a natural herb for birth control?''], [[The Straight Dope]], 13 d'ochobre de 2006.</ref> nun confundir col [[xéneru (bioloxía)|xéneru]] actual ''[[Silphium]]''). Mientres el [[sieglu VII e.C.]], la [[ciudá-estáu]] de [[Cirene]] tenía un codalosu negociu con dicha planta. Anque s'usaba principalmente como [[condimento]], tenía la reputación de tener un valor adicional como [[métodu anticonceutivu]]. La planta yera tan importante pa la economía de Cirene que s'acuñaron monedes cola imaxe de la vaina o pulgu,<ref>{{Cita web |url=http://www.heartsmith.com/guide_history.html |títulu=''The Secret of the Heart'', www.heartsmith.com. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060216030935/http://www.heartsmith.com/guide_history.html |fechaarchivu=2006-02-16 }}</ref> la cual tenía la forma del símbolu del corazón que conocemos anguaño. Según esta teoría, dichu símbolu acomuñóse primeramente col [[sexu]], y, darréu, col amor.<ref name="McDonell">[http://www.slate.com/id/2159800/?GT1=9129 Keelin McDonell. ''The Shape of My Heart. Where did the ubiquitous Valentine's symbol come from?''.]</ref>
La [[Ilesia católica]] sostién que la forma del símbolu nun apaeció hasta'l [[sieglu XVII]], cuando Santa [[Margarita María Alacoque]] tuvo una visión del mesmu arrodiáu d'[[escayu (botánica)|escayos]]. Esti símbolu fíxose conocíu como'l [[Sagráu Corazón de Xesús]], acomuñar col amor y la [[devoción]], y empezó a apaecer de cutiu en [[Vitral|vidreres]] y otros tipos d'[[iconografía]] [[ilesia|eclesiástica]]. Sicasí, anque'l Sagráu Corazón probablemente popularizara'l símbolu que güei conocemos, la mayoría de los eruditos coinciden en que yá esistía dende muncho primero del [[sieglu XV]].<ref name="McDonell"/>
Esisten otres idees menos romántiques avera del orixe. Dalgunos afirmen que la forma actual del símbolu surdió a cencielles de burdos intentos de dibuxar un [[corazón]] humanu real, l'[[órganu (bioloxía)|órganu]] que los antiguos, ente ellos [[Aristóteles]], creíen ser el contenedor de toles [[pasión (emoción)|pasiones]]. Un importante eruditu sobre la iconografía del corazón sostién que la imprecisa descripción [[anatomía|anatómica]] que fixo'l filósofu, como un órganu de trés cámares cola parte cimera arrondada y l'inferior apuntiada, pudo inspirar a los [[arte medieval|artistes medievales]] a la de crear lo que güei conocemos como la forma de corazón».<ref>[https://web.archive.org/web/20110427120909/http://www.nature.com/nm/journal/v6/n8/full/nm0800_857a.html Craig T. Basson. ''Nature Medicine'' 6, 857 (2000), doi:10.1038/78598.]</ref> De la mesma, la tradición medieval del [[amor cortés]] pudo reforzar l'asociación del símbolu col [[amor romántico]].<ref name="McDonell"/>
Los corazones abondaron cuando l'intercambiu de [[Día de San Valentín#Manifestaciones d'amor o amistá|postales de San Valentín]] ganó popularidá n'[[Inglaterra]] nel [[sieglu XVII]]. Nun principiu, les [[carta|cartes]] yeren simples, pero los [[dómina victoriana|victorianos]] fixeron que fueren más ellaboraes, emplegando'l símbolu del corazón en conxunción con cintes y llazos.<ref name="McDonell"/>
Anguaño, el símbolu ta estendíu per tol mundu civilizáu, y puede atopase nos más diversos ámbitos, llugares y momentos, incluyendo los [[naipe]]s de diverses [[baraxa|baraxes]], como la [[baraxa inglesa|inglesa]], la [[baraxa francesa|francesa]] o la [[baraxa bávara|bávara]], [[tapiz|tapices]], [[pintura|pintures]],<ref name="McDonell"/> y como elementu [[artes decoratives|decorativu]] n'oxetos cotidianos. Tamién constitúi'l [[emblema]] de la [[Cardioloxía]].<ref>[http://www.heartsymbol.com/ Armin Dietz. ''Herzsymbol & Herzbestattung: Eine Kulturgeschichte des menschlichen Herzens''.]</ref>
== Superstición ==
[[Ficheru:Prevailing world religions map.png|thumb|300px|Mapa de les relixones predominantes nel mundu.]]
El calter irracional ya indescribible de la atávica esperiencia amorosa y, probablemente, la esistencia d'un instintu relixosu natural, faen qu'otru aspeutu íntimamente rellacionáu col amor seya la [[superstición]]. El [[horóscopu]], l'[[aldovinación]], o l'usu de sustancies, oxetos y rituales con cualidaes pretendidamente [[maxa|máxicu]] o [[milagru|milagroses]], son, ente otres, creencies y práutiques que persisten dende l'antigüedá, dalgunes de les cuales, como les [[relixones]], tán fuertemente enraigonaes dende hai milenios (vease la seición [[#Perspeutiva espiritual|Perspeutiva espiritual]] nesti mesmu artículu). El advenimiento del [[Racionalismu]] nel [[sieglu XVII]] y el vertixinosu desarrollu de la [[ciencia]] nel últimu sieglu contribuyeron en gran midida a amenorgar l'impautu de la superstición sobre'l pensamientu. Sicasí, entá esisten determinaes cultures, como les de tribus africanes por casu, onde ye posible atopar el pensamientu puramente máxicu, según significativos sectores de la población del [[civilización|mundo civilizáu]] que, al marxe de les relixones, aceptaes y asumíes socialmente, inda rellacionen l'amor colo sobrenatural, y testimoniu d'ello son les ventes de llibros sobre la [[Nueva Era]] o'l codalosu negociu de los [[aldovinación|adivinadores]] y [[cartomancia|cartomantes]] al traviés de [[medios de comunicación]] como la [[televisión]] o la [[Radio (mediu de comunicación)|radio]]. En pallabres de [[Helen Fisher]], l'amor ye'l resultáu de reaiciones químiques, y la conocencia de tal fechu nun ye óbice pal so esfrute:
{{cita|Yo tengo que dici-yos que sí, que tou ye química. Cada vez que producimos un pensamientu, o tenemos una motivación, o esperimentamos una emoción, siempres se trata de química. Sicasí, ye posible conocer toos y cada unu de los ingredientes d'un pastel de chocolate, y qu'entá nos guste sentanos y comelo. De la mesma manera, podemos conocer tola química qu'hai detrás del amor romántico –inda nun la conocemos toa, pero tamos empezando a conocela en parte- y aun así ser capaces de captar tola so enorme maxa.|[[Helen Fisher]], nuna entrevista.<ref name="Entrevista, Fisher">[http://www.eduardpunset.es/427/charlas-con/la-quimica-del amor Entrevista a Helen Fisher] nel blogue d'[[Eduard Punset]].</ref>}}
== Perspectives sobre l'amor ==
=== Perspeutiva popular ===
[[Ficheru:Edmund Blair Leighton - Courtship.jpg|thumb|180px|''Courtship'' (''Cortexu''). Oleu sobre llenzu d'[[Edmund Blair Leighton]], 1903.]]
[[Ficheru:2 Ratonero Bodeguero Andaluz.jpg|thumb|180px|left|Pareya de perros en situación amorosa».]]
[[Ficheru:Couple 01.JPG|thumb|180px|Pareya ante'l [[mar]] mientres una [[atapecer|puesta de sol]]. La [[naturaleza]] constitúi un poderosu inspirador del amor.]]
Popularmente, l'amor considérase un ''sentimientu''. Nos casos más comunes, dichu sentimientu basar na atraición y l'almiración d'un suxetu escontra otru.
Davezu acomúñase'l términu col [[amor romántico]] —una rellación [[pasión (emoción)|pasional]] y [[sexu|sexual]] ente dos persones que produz una influyencia bien importante nes sos vides—, qu'intensifica les rellaciones interpersonales ente dambos suxetos, quien, partiendo de la so propia insuficiencia, deseyen l'alcuentru y la xunión con aquel que xulgaron ser el complementu pa la so esistencia.
Sicasí, aplícase tamién a otres rellaciones distintes —tales como'l [[amor platónicu]] o'l [[amor familiar]]—, y, nun sentíu más ampliu, del amor escontra [[Dios]], l'[[arte]], la [[guapura]], la [[Homo sapiens|humanidá]] o la [[naturaleza]], lo que suel acomuñar cola [[empatía]] y otres capacidaes. Na mayoría de los casos, implica un gran ciñu por daqué que causa felicidá o prestar al qu'ama.
L'amor ye un conceutu en contraste frecuente col [[odiu]], el [[despreciu]] o'l [[Egoísmu psicolóxicu|egoísmu]]. Sicasí, tamién ta relativamente estendida la idea de que «solo hai un pasu del amor al odiu (o viceversa)», y son típiques les engarradielles de namoraos», según, en delles persones, les rellaciones patolóxiques d'amor-odio, producíes estes postreres, según un estudiu de la [[Universidá de Yale]], por una [[autoestima]] baxa.<ref>[http://www.scienceblog.com/cms/the-mystery-behind-love-hate-relationships-10767.html ''The mystery behind love-hate relationships''. Science blogue.]</ref> Para [[Helen Fisher]], la convivencia del amor y l'odiu nes rellaciones amoroses ye daqué que, hasta ciertu puntu, tien sentíu, yá que lo suxer el fechu de que, en munchos aspeutos [[comportamientu|conductuales]] y [[fisioloxía|fisiolóxicos]], les respuestes del amor y l'odiu son análogues (ver la seición [[#Aspeutos antropolóxicos|Aspeutos antropolóxicos]] d'este mesmu artículu).
Cultures como la [[Budismu|budista]] consideren al [[Upādāna|apego]] y al [[Taṇhā|deséu]] emociones negatives que producen [[roxura]] y sufrimientu; l'amor y l'[[ego]] son incompatibles. Na filosofía budista, l'amor real ye l'amor caritatible. Con independencia del so orixe —inclusive nel casu del amor—, l'apegu produz sufrimientu (espiritual). El movimientu ''[[hippie]]'', surdíu nos [[años 1960]], presentaba nos sos entamos un acercamientu similar al apegu. Coles mesmes, esti movimientu utilizó l'amor como unu de los principales baluartes de la [[contracultura de los años 1960]], ejemplificado nel [[eslogan]] ''make love, not war'' ('amorez, non la guerra').
Cabo resaltar l'usu actual de la pallabra amor pa designar tantu l'amor espiritual y l'amor romántico como'l mesmu actu sexual —por aciu la espresión «amorecer». Hasta mediaos del sieglu XX, esa espresión taba acutada pal [[cortexo]].<ref>[http://www.rae.es/amor Entrada «amor» nel DRAE]; ver estremáu «amorecer».</ref>
Les persones tienden a aplicar el conceutu del amor d'una manera intuitiva dende y escontra otros [[Animalia|animales]] (de normal próximos na escala evolutiva o qu'amuesen signos interpretables como [[intelixencia]]) y escontra otros seres vivos como les [[Plantae|plantes]]. Nel primer casu, de cutiu débese a que los signos esternos al [[Homo sapiens|ser humanu]] son interpretaos de forma [[Antropocentrismu|antropocéntrico]]; por casu, el xestu d'un [[Canis lupus familiaris|perru]] qu'allega a llamber la mano del dueñu interprétase como una demostración d'amor; sicasí, los procesos [[Psicoloxía canina|psicolóxicos]] que producen esi tipu de comportamientos nel perru respuenden, según les conocencies [[Ciencia|científicos]] actuales, a otru tipu de motivaciones muncho menos complexes que les de los seres humanos, como puede ser, por casu, la necesidá de caltenimientu de la [[menada]], heredada del so ancestru [[Evolución|evolutivu]], el [[llobu]].<ref>{{cita web |url=http://www.centropsicologicocanino.com/ |títulu=www.centropsicologicocanino.com. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190528052613/https://www.centropsicologicocanino.com/ |fechaarchivu=2019-05-28 }}</ref> Nel casu de les plantes, ye'l fechu de que sepamos que la planta tamién ye un [[ser vivu]], como nós, lo que la fai oxetu del nuesu amor. En ciertos casos, llegar al estremu de pensar que l'amor en sí mesmu beneficia a la planta. Y, realmente, beneficiar, anque de forma indireuta, al traviés de les nueses aiciones.
=== Perspeutiva mística y esotérica ===
[[Ficheru:Evening_at_Burwash_Hall.jpg|''Cuentu de fades'', [[Toronto]].|thumb|300px]]
En ''[[Psicoloxía de la posible evolución del home]]'' y en ''[[Cuartu Camín]]'', [[George Gurdjieff]] y [[Piotr Uspenski]] estremen ente «sentir» y la función emocional superior» y «función cognitiva cimera». El primer casu ye'l que ta accesible pa la mayoría de les persones, y ye'l que se suel incluyir nos diccionarios, que definen l'amor como un sentimientu. Sicasí, esi mundanal sentimientu d'apegu y deséu difier enforma de lo que constitúi'l verdaderu amor, al que namái s'apuerta esguilando nel nivel de conciencia dende l'ordinariu hasta unu presente en poques persones, y entá en menos de forma permanente, y que na mayoría de les persones que la esperimenten namái asocede una vegada na vida.
La xubida del nivel de conciencia produz cambeos a nivel de la perceición: de sópitu empiécense a atopar significaos onde antes non se víen, l'alcuentru col ser amáu «paez» tar arrodiáu d'una atmósfera de cuentu de fades (non yá paecer, realmente tar pos el mundu ''real'' ye asina), y el sentíu de la vista vuélvese más curiosu; por casu, «da la impresión» de que se perciben más y meyor los colores, les testures, les formes. L'inxeniu acentúase, de sópitu «unu» sorprender a sigo mesmu con espresiones artístiques que por momentos nun reconoz como mesmes, y l'ego esténase: unu pasa a ver el mundu como si viera una película de cine, talmente que escaezse de sigo mesmu y de la so pareya como cuerpos y los acontecimientos paecen fluyir d'una manera más nidia, más grácil, l'espíritu floria como un manantial ''caritatible'' escontra toles coses, y en dellos casos llegar a la producción d'esperiencies milagroses» (realmente, ensin comines), nes que se dan coincidencies sorprendentes (amigos que de casualidá apaecen en llugares totalmente inesperaos, cantares qu'empiecen a sonar nel momentu fayadizu, y, polo xeneral, la sensación» de que'l mundu afacer a los namoraos al so pasu), lo cual de la mesma refuerza l'amor y contribúi a afondar nel estáu entá más. Seique pol implacable escepticismu del ego, y poles numberoses esperiencies microtraumáticas y estresantes que, sobremanera n'ausencia del ser amáu, esperimentamos nel trabayu, nel llar, na cai, termina per apaecer una masa crítico» que de forma irreversible ya inevitable gana la batalla a la fe creada en redol a la maxa de la rellación amorosa, que yera precisamente lo que caltenía los nivel de conciencia eleváu. Sicasí, son esperiencies que, al remembrales, y por cuenta de qu'afitáronse con fuercia na memoria, apaecen na alcordanza, anque como si vinieren de la nada, como asocedíes n'otru universu inalcanzable. Ye lo que los namoraos suelen describir como la maxa del amor», que suel apaecer de forma más arrogante col primer amor verdadero de la vida, y que xeneralmente nun dura más d'unos pocos díes, y de forma discontinua, pa ser sustituyida pola esperiencia del ego, de la personalidá: l'apegu y el deséu. L'individuu dexa de ser creativu y vuélvese rutinariu y predecible. Dende'l so nuevu puntu de vista nuna conciencia menguada, y por cuenta de que escaeció dafechu la so recién vivencia nun planu cimeru de la conciencia, él cree siguir viviéndolo como amor verdadero, pero yá ye a cencielles un conxuntu llindáu d'emociones, esperiencies y actitúes. La maxa (ensin comines) piérdese y lo qu'antes yeren dos almes nuna fundíes col universu (o con Dios, si quierse) agora son vacíu interior, y lo qu'antes yera una visión paisaxística, brillante, colorida, de tresparencia nel aire, onde n'ocasiones, inclusive, entemecíense los sentíos ente sigo, agora ye la perceición de lo que cree sese el yo», que realmente ye la d'un animal homínidu suxetu a respuestes mecániques, un yo engañosu, probe y estazáu en decenes o cientos de «yoes» desconectaos ente sigo.
En cuanto al sexu, n'estaos evolucionaos de la conciencia produzse lo que vamos llamar «sexu espiritual». Ye una entrega caritatible al ser amáu, onde la unión carnal constitúi un elementu de máxima sacralidad: ye, ello ye que l'orixe de la creación de la vida. L'ego nun esiste, y de resultes piérdense tolos elementos morbosos, que son sustituyíos por sentimientos de pureza ya inocencia. La tensión emocional qu'esiste nel sexu ordinario ye sustituyida por una sensación de fluidez, de llexar nel vacíu, acompañada por un fluxu nidiu y ensin llendes d'amor caritatible que energetiza los cuerpos y que s'espande de forma esplosiva nel orgasmu, lliberar finalmente gran parte de la enerxía acumulada.
Na novela ''[[Les Nueve Revelaciones]]'', [[James Redfield]] esplica munchos de los fenómenos que se producen nel [[Cuartu Camín]], incluyendo l'apaición del amor real.
[[Helen Fisher]] indica que mientres el namoramientu pueden producise de forma natural sustancies como la [[dopamina]], l'[[anfetamina]] o'l [[bupropión]], lo cual podría esplicar los efeutos enantes citaos.
=== Perspeutiva espiritual ===
Na cultura relixosa [[monoteísmu|monoteísta]], l'amor suel mentase y ser sofitáu por [[Dios]], como ye'l casu del [[Islam]], el [[xudaísmu]] y el [[cristianismu]]. Aquelles persones que'l so amor ta o se supón que ta cercanu al ''Amor Universal'', o a ''Dios'', reciben el nome de [[santu|santos]]. Tantu nel budismu como nel cristianismu, l'Islam, l'hinduismu o'l xudaísmu suelen representase con una [[aureola]] alredor de la so cabeza. Los budas son presentaos con aureolas adicionales alredor de tol so cuerpu.
==== Xudaísmu ====
[[Ficheru:Ahava.jpg|thumb|200px|Escultura análoga a la escultura d'[[arte pop]] LOVE de [[Robert Indiana]] (1977) que sustitúi la pallabra «''love''» por hebréu|אהבה}} ''aḥavá'', nel [[Muséu d'Israel]].]]
N'[[idioma hebréu|hebréu]], ''[[ahavá]]'' ye'l términu más comúnmente usáu tantu pal amor interpersonal como pal amor de Dios.
El [[xudaísmu]] emplega una definición amplia del amor, tantu ente persones como ente los seres humanos y la deidá. Respectu al primer casu, na [[Torah]] afírmase: «Ama a la to próximu como a ti mesmu» ([[Levíticu]] 19:18). Respectu al segundu, a los seres humanos mándase-yos amar a Dios «con tol corazón, con tola alma y con toles fuercies» ([[Deuteronomiu]] 6:5), tomáu de la [[Mishná]] (un testu central de la [[tradición oral]] xudía) pa referise a los bonos actos, la bona voluntá pa sacrificar la vida en llugar de cometer ciertes transgresiones graves, la bona voluntá pa sacrificar toles posesiones, y l'agradecimientu al Señor a pesar de l'adversidá (tratáu de bərākhāh 9:5). La [[lliteratura rabínica]] estremar de lo anterior en cómo esti amor puede desenvolvese: por casu, por aciu la contemplación de los bienes divinos o la observación de les maravíes de la naturaleza.
No tocante al amor ente compañeros de matrimoniu, ésti ta consideráu un ingrediente esencial de la vida: «Repara la vida cola esposa qu'ames» ([[Eclesiastés]] 9:9). El llibru bíblicu [[Cantar de los Cantares]] considérase una metáfora romántica del amor ente Dios y el so pueblu, pero, na so llectura lliteral, apaez como un cantar d'amor.
El [[rabín]] del sieglu XX [[Eliyahu Eliezer Dessler]] ye citáu frecuentemente como definidor del amor dende'l puntu de vista xudaicu, de «dar ensin esperar nada a cambéu» (''Michtav me-Eliyahu'', Vol. 1).
==== Cristianismu ====
[[Ficheru:Isaac Oliver.jpg|thumb|200px|''La Virxe y el so fíu'', d'[[Isaac Oliver]] (f. 1617). Apaecen la Virxe y el so fíu representaos con traces europees y cola aureola de santos.]]
Nel cristianismu entiéndese que l'amor provién de [[Dios]], porque l'amor ye una [[Virtúes teologales|virtú teologal]]. L'amor d'home y muyer —''eros'' en griegu— y l'amor desinteresao polos demás (''[[Agapē|agápē]]'') oldéense de cutiu como amor «ascendente» y «descendente», respeutivamente, anque n'última instancia son una mesma cosa.<ref name="vatican1">{{cita web | url=http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20051225_deus-carines-est_en.html
| autor=Pope Benedict XVI |
títulu=papal encyclical, Deus Carines Est.}}</ref>
Munchos [[Teoloxía|teólogos]] cristianos ven a Dios como fonte d'amor, que ye reflexáu nel ser humanu y les sos propies rellaciones amoroses. [[C. S. Lewis]], influente [[Teoloxía|teólogu]] [[anglicanu]], escribió dellos llibros sobre l'amor, especialmente ''[[The Four Loves]]''. El [[Papa Benitu XVI]], nel so [[encíclica]] ''[[Deus Carines Est]]'' (esto ye, ''Dios ye Amor''), tamién pretendió cavilgar sobre l'amor divino pa col ser humanu y la rellación ente'l ''ágape'' y el ''eros''.
Esisten delles pallabres griegues pal amor» que s'utilicen con frecuencia n'ámbitos cristianos.
* ''[[Agape]]'': Nel [[Nuevu Testamentu]], ''[[Agape|agapē]]'' ye caritativu, desinteresáu, altruista ya incondicional. Ye l'amor de los padres, vistu como creador del bien nel mundu; ye la manera nel que se ve a [[Dios]] amar a la humanidá, y ye la clase d'amor que los cristianos aspiren a tener polos sos asemeyaos.
* ''[[Phileo]]'': Tamién usáu nel Nuevu Testamentu, ye una respuesta humana a daqué que s'atopó bien prestosa. Tamién conocíu como ''amor fraternal''.
* Les pallabres ''eros'' (amor sexual) y ''storge'' (amor ente fíos y padres) nunca s'usaron nel Nuevu Testamentu.
Los cristianos creen que ''amar a Dios con tol corazón, mente y fuercia'' (''sobre toles coses'') y ''amar al próximu como a unu mesmu'' son los dos cuesas más importantes na vida (el mayor mandamientu de la [[Torah]] de los xudíos, según [[Xesús]]);<ref>[[Evanxeliu de Marcos]] capítulu 12, versos 28–34).</ref> [[San Agustín]] resumió esti pensamientu al escribir ''«ama a Dios, y fai lo que quieras»''.
L'[[Pablo de Tarsu|apóstol San Pablo]] glorificó l'amor como la mayor de les virtúes. Describiéndolo nel famosu poema [[Primer epístola a los corintios]], escribió:
{{cita|''«L'amor ye paciente, ye servicial; l'amor nun ye envidiosu, nun fai rumbu, non se envanece,''
''nun procede con baxeza, nun busca'l so propiu interés, nun s'agafa, nun tien en cuenta'l mal recibíu,''
''nun s'allegra de la inxusticia, sinón que se regocija cola verdá.''
''L'amor tou lo esculpa, tou lo cree, tou lo espera, tou lo soporta».''|[[Primer epístola a los corintios|1 Corintios]] 13:4-7.}}
Na [[Primer epístola de Xuan]], capítulu 4, dizse:
{{cita|''«Queríos mios, amémonos los unos a los otros, porque l'amor vien de Dios, y el qu'ama nació de Dios y conoz a Dios. El que nun amar nun conoció a Dios, porque Dios ye amor».''|[[Primer epístola de Xuan|1 Juan]] 4:7-8.<ref>Nuevu Testamentu. Epístoles - Primer epístola de San Xuan: Dios ye amor (4:7 - 4:21)</ref>}}
L'[[Xuan l'apóstol|apóstol San Xuan]] tamién escribió:
{{cita|''«Sí, Dios amó tanto al mundu, qu'apurrió al so Fíu únicu por que tol que cree nél nun muerra, sinón que tenga Vida eterna».''|[[Evanxeliu de San Xuan|Juan]] 3.16.}}
[[Agustín d'Hipona|San Agustín]] diz que ye precisu ser capaz de descifrar la diferencia ente amor y [[lluxuria]]. Lluxuria, según San Agustín, ye un gran [[viciu]] y [[pecáu]], pero amar y ser amáu ye lo qu'esti [[santu]] buscó tola so vida. Él mesmu diz: «''yo taba nel amor con amor''». Finalmente, él fai cayer nel amor y ye amáu de vuelta, por Dios. San Agustín diz que la única persona que puede amar verdaderamente y dafechu ye Dios, porque l'amor de los homes tien munches falles, tales como «''[[celo]], rocea, mieu, rabia y discordia''». Acordies con esti santu, Dios ye amor «''p'algamar la [[paz]]''». (del llibru: '''Les Confesiones de Santu Agustín''').
La [[ilesia católica]], reafitando les enseñances del [[Maxisteriu de la Ilesia|el so Maxisteriu]] y de la ''[[Teoloxía del Cuerpu]]'' del Papa [[Xuan Pablo II]], afirmó que l'amor ye una [[Virtúes teologales|virtú teologal]],<ref name="Carid1"> ''[[Compendiu del Catecismu de la Ilesia Católica]]'' (CCIC); n. 388</ref> una «''apurrida de sí mesmu''», y «''ye lo opuesto al desamor''».<ref name="Amorweigel1">GEORGE WEIGEL, ''A Verdade do Catolicismu'', [[Lisboa]]: Bertrand Editora (traducción de [[2002]]); cap. 6, páx. 101</ref> Aplicáu nes rellaciones conxugales humanes, l'amor verdaderamente vivíu y dafechu realizáu ye una comunión d'apurrida mutua de sigo mesmos, «''d'afirmación mutua de la [[dignidá]] de cada pareya''» y un «''alcuentru de dos libertad n'entrega y receptividá mutues''».<ref name="amorweigel4">''Ibidem'', páxs. 101, 104 y 105</ref> Esa comunión conxugal del home y de la muyer ye un [[iconu]] de la vida de la [[Santísima Trinidá]] y lleva non solo al prestu, sinón tamién a la [[santidá]].<ref name="Amorweigel2">''Ibidem'', páxs. 106 - 108</ref> Esi tipu de rellación conxugal propuesta pola Ilesia esixe permanencia y compromisu [[Matrimoniu católicu|matrimoniales]].<ref name="Amorweigel3">''Ibidem'', páx. 102</ref> Por esa razón, la sexualidá ye una fonte d'allegría y [[prestar]],<ref>''[[Catecismu de la Ilesia Católica]]'' (CIC), n. 2362</ref> nun exerz solo la función de [[procreación|procrear]], sinón que tamién xuega un papel importante na vida íntima conxugal.<ref>''Ibidem'', n. 2360 y 2363</ref> La [[rellación sexual]] conxugal ye considerada como la gran espresión «''humana y totalmente humanizada''» del Amor idealizáu pola Ilesia, onde l'home y la muyer xúnense y compleméntense recíprocamente.<ref>GEORGE WEIGEl, ''A Verdade do Catolicismu''; cap. 6; páxs. 101, 104 y 105</ref> Tou esti amor conxugal propuestu pola Ilesia rique [[fidelidá]], «''permanencia y compromisu''», que solo puede ser auténticamente vivíu «''nel senu de los llazos del'' ''[[Matrimoniu#Matrimoniu relixosu|Matrimoniu]]''» y na [[castidá]] conxugal.<ref>GEORGE WEIGEL, ''A Verdade do Catolicismu''; cap. 6, páx. 102</ref>
==== L'Islam y otres creencies árabes ====
Per un sitiu, l'amor toma la visión islámica de la vida como una hermandá universal que s'aplica a tolos que caltienen la fe. Nun esisten referencies direutes qu'afirmen que Dios ye amor, pero ente los 99 nomes de Dios ([[Allah]]), esiste'l nome de ''Al-Wadūd'' (الودود), o «l'Amante», que s'atopa na [[Azora]] 11:90 y na Azora 85:14. Referir a Dios como «plenu d'amorosa amabilidá». Tolos que tengan fe van tener l'amor de Dios, anque'l grau d'amor recibíu y l'esfuerciu puestu pa consiguilo depende del individuu en sí mesmu.
''[[Ishq]]'', o l'amor divino, ye la tema principal del [[sufismu]]. Los sufís creen que l'amor ye una proyeición de la esencia de Dios sobre l'universu. Dios desea reconocer la guapura, de cuenta que, cuando, por casu, daquién mírase nun espeyu, ye Dios quien se mira» a sigo mesmu dientro de la dinámica de la naturaleza. Yá que tou ye un reflexu de Dios, la escuela del sufismu practica ver la guapura dientro de l'aparente feúra. El sufismu refierse de cutiu a ello como la ''relixón del amor''. Dios apaez en tres términos principales, que son l'Amante, l'Amáu y l'Amor, pudiéndose atopar el postreru d'estos términos frecuentemente na poesía sufí. Un puntu de vista común ye que, al traviés del amor, la humanidá puede volver a la so pureza y gracia inherentes. Los santos sufistas son tristemente célebres por tar «borrachos» por cuenta del so amor divino; poro, ye constante la referencia al [[vinu]] na poesía y la música sufís.
La pallabra «amor» apaez nel [[Corán]] más de 80 vegaes en distintes formes y significaos; toles [[aleya|aleyes]] qu'inclúin la pallabra «amor», sían positives o negatives, aseguren el grandor del valor del amor n'establecer les rellaciones nes sos distintes formes y círculos.<ref name="Nacua">Mahmud Nacua. [http://www.webislam.com/?idt=16090 «L'amor y la guapura nel Islam»]. Webislam.</ref>
Dellos exemplos:
{{cita|«A el·lâh va traer a otros a los que va amar y polos que va ser amáu».|TSQ<ref>Traducción de los significaos del Corán.</ref> La sura d'Al-Ma'día «La Mesa Sirvida», aleya 54.}}
{{cita|«Di: Si amáis a A el·lâh, siguíime, qu'A el·lâh va amavos y va perdonar les vueses faltes. A el·lâh ye Perdonador y Caritatible».|La sura de ‘Al ‘Imrân, «La Familia de ‘Imrân», aleya 31.}}
{{cita|«Y piid perdón al vuesu Señor y volvéivos a Él, pos ye ciertu que'l mio Señor ye Caritatible, Candial».|La sura de Hûd, aleya 90.}}
Nel Islam, esiste una poderosa imbricación ente les lleis d'[[Alá]] y les lleis de los homes. Dientro d'esti marcu, l'amor manifestar en diversos círculos: L'amor escontra A el·lâh, L'amor escontra'l Mensaxeru d'Al∙lâh, L'amor del musulmán escontra'l musulmán, L'amor dientro de la familia musulmana, L'amor escontra'l non musulmán, El ciñu ente'l gobernante y el gobernáu.<ref name="Nacua"/>
===== El quintu círculu: l'amor escontra'l non musulmán =====
Según el [[Corán]], A el∙lâh ye El Candial, El Bien Misericordiosu y El Qu'ama a los equitativos y repuna a los inxustos. La xusticia ye la meyor pilastra pal amor ente la xente. La misericordia d'Al∙lâh y los valores islámicos grandes y sublimes faen del amor un espaciu ampliu que toma a tola xente. El primer pasu que conduz a esti amor ye abrir les puertes de la reconocencia de los unos a los otros. A el·lâh, Emponderáu y Glorificado diz [lo que podemos traducir como]: «¡Homes! Creémosvos a partir d'un home y de una fema y fixímosvos pueblos y tribus distintes por que reconocierais unos a otros. Y en verdá que'l más noble de vós ante A el·lâh ye'l que más-y tarrez. A el·lâh ye Conocedor y ta perfectamente informáu».<ref name="Nacua"/><ref>TSQ, Sura 49, Al-Hoÿorât «Los Aposentos Privaos»: Aleya 13</ref> N'otra [[azora]] apaecen estes pallabres: «Y non te unviemos sinón como misericordia pa tolos mundos».<ref>TSQ, Sura 21, Al-Anbiyâ´ «Los Profetes»: Aleya 107</ref>
A el∙lâh dexa al musulmán casase con una cristiana o una xudía anque una parte de les sos creencies contradiz al Islam y a los vezos de los musulmanes. Y sorraya que los cristianos son una xente digno de ciñu: «...ente que vas atopar que los que tán más próximos en ciñu a los que creen, son los que dicen: Somos cristianos».<ref name="Nacua"/><ref>TSQ, Sura 5, Al-Mâ´día «La Mesa Sirvida»: Aleya 82</ref>
Esisten otres aleyas qu'avisen de que los casos de refuga escontra l'otru (los non musulmanes) nun son comunes, y que tampoco s'apliquen tol tiempu. Nun se dexa tratar como enemigos a los que nun exercen enemistá contra los musulmanes, tampoco se dexa clasifica-yos como enemigos. Más bien, merecen otru tipu de tratamientu: «A el·lâh nun vos prohibe que tratéis bien y con xusticia a los que nun vos combatieron por causa de la vuesa creencia nin vos fixeren abandonar los vuesos llares. Verdaderamente, A el·lâh ama a los equitativos».<ref name="Nacua"/><ref>TSQ, Sura 60, Al-Mumtahana «La Esaminada»: Aleya 8</ref>
El [[Corán]] abre les puertes del bien, del ciñu y del afecto ante los que se enemistan colos musulmanes: «Puede ser qu'A el·lâh ponga ciñu ente vós y los que d'ellos tuvierais como enemigos. A el·lâh ye Poderosu y A el·lâh ye Perdonador y Caritatible». Y ente los comentarios sobre esta aleya ta la siguiente: «El ciñu dempués del refugu, el ciñu dempués del odiu, y la concordia dempués de la discordia. A el∙lâh ye El Que Puede xunir les coses esparder y esvalixáu. Ye El Que concilia ente los corazones dempués de la enemistá y la durez y reemplazar pol alcuentru y la concordia».<ref name="Nacua"/>
Escribe Mahmud Nacua: «L'orixe nes rellaciones ente la xente, por distintes que sían les sos nacionalidaes y creencies, ye'l fechu de reconocese, de tener misericordia mutua, la cooperación, l'amistá y la paz. La esceición ye l'estáu de guerres y los combates, que son asuntos que producen odiu. Esta esceición ye temporal porque l'odiu nun permanez ente la xente sían cualos sían les buelgues de les guerres. El mundu esperimentó tantu nes pasaes dómines como nes recién munchos exemplos de guerres que tuvieron llugar ente les tribus, los pueblos y les naciones. Ente un pueblu y otru, ente una nación y otra nuna cierta dómina, pero fueron siguíos por alcuerdos de paz, pactos y cooperación… Asina ye la naturaleza de la vida, unos ciclos consecutivos. El meyor de la xente ye'l qu'utiliza los ciclos del bien, de los alcuerdos y de la paz pal desarrollu de los factores del bien y del amor inculcándolos ente los individuos y los pueblos. Este ye'l camín del Islam y este ye'l fundamentu nel Islam».<ref name="Nacua"/>
==== Budismu ====
Nel [[budismu]], ''[[kāma]]'' ye amor sensual, sexual. Ye una torga nel camín escontra la [[llume (creencia)|llume]], yá que constitúi [[egoísmu psicolóxicu|egoísmu]].
''[[Karuṇā]]'' ye compasión y misericordia, y amenorga el sufrimientu d'otros. Ye complementariu de la sabiduría y necesariu pal llume.
''[[Adveṣa]]'' y ''[[mettā]]'' son amor benevolente. Esti amor ye incondicional y rique una autoaceptación considerable. Ye abondo distintu del amor ordinario, que de normal se basa nel [[apegu]] y el [[rellación sexual|sexu]] y que raramente asocede ensin interés propiu. Nel so llugar, esti amor referir al desprendimientu y l'ausencia d'intereses egoístes en beneficiu de los demás.
Dende'l puntu de vista del [[budismu]], l'amor puro» provién d'un estáu de pureza espiritual al que los seres humanos pueden llegar por aciu la ''lliberación'' de les llamaes ''emociones perturbadoras'' (deséu y apegu, odiu y roxura, inorancia, arguyu, envidia), inherentes al mundu material o ''[[samsara]]''. Por aciu la [[compasión]], la desapegadura del mundu material, y la [[meditación]], puede aumentar pasu ente pasu la capacidá de funcionamientu de tolos [[chakra|chakres]], incluyendo'l ''chakra del corazón'', talmente que ye posible ''amar'' conscientemente y esaniciar el sufrimientu acomuñáu al amor ordinario hasta algamar el llamáu estáu de [[llume (creencia)|llume]], nel qu'esiste un ''amor incondicional'' escontra tolos ''seres sintientes'', equiparable al que, por casu, puede sentir una madre pol so fíu. Según esta corriente de pensamientu, l'amor caltién xuníes toles coses, y la nuesa conciencia ''crea'' el mesmu universu. Pal budismu, toles relixones son válides si basar nel amor espiritual y la compasión.<ref>Lama Tsongkapa. El Gran Tratáu de los Estadios nel Camín al Llume (Vol. 2). 2007. 270 pp. Llibrería Bohindra. CIF: 50.042.974-K.</ref><ref>XVI Dalai Lama. Introducción al budismu tibetanu. Editorial Paidós. España. 2004. ISBN 978-84-493-1554-1.</ref><ref>Lama Ole Nydahl. Les coses como son (Wie die Dinge Sind). 2005. páxs. 56-72. ISBN 970-94105-6-3.</ref><ref>Pema Cödrön. La sabiduría del non-fuximientu. La sienda del amor caritatible que lleva a la lliberación. Ediciones Oniro. ISBN 84-89920-31-1. ISBN 978-84-89920-31-6.</ref>
L'ideal de [[bodhisattva]] nel budismu [[Mahāyāna]] implica la completa renunciación a unu mesmu al envís de soportar la carga d'un mundu de sufrimientu. La mayor motivación qu'unu tien pa tomar el camín del bodhisattva ye la idea de salvación qu'esiste dientro del amor altruista y falto d'egoísmu por tolos seres sintientes, idea que, como deseyo que ye, emoción perturbadora, tendrá d'abandonase tamién n'última instancia pa llograr el llume. Nótese que, nel budismu, buscar la felicidá ye un actu egoísta: l'ego tórganos entender que la felicidá nun ye daqué que nos llega de fora, sinón la manifestación d'una conciencia llibre de sufrimientu.
[[Ficheru:Chakras.jpg|thumb|200px|Los siete [[chakra|chakres]]. El cuartu, empezando penriba, ye'l del corazón.]]
==== Hinduismu ====
Nel hinduismu, ''[[kāma]]'' ye l'amor placentero, sexual, personificáu pol dios [[Kāmadeva]]. Pa munches escueles hinduistes, ye'l tercer final (''[[artha]]'') de la vida. [[Kāmadeva]] represéntase de cutiu sosteniendo un [[arcu (arma)|arcu]] de [[caña d'azucre]] y una [[flecha]] de [[flor|flores]], y montáu n'ocasiones sobre un gran loru. Ta de normal acompañáu pol so consorte [[Rati (diosa)|Rati]] y el so compañeru [[Vasanta]], señor de la [[primavera]]. Pueden trate imáxenes grabaes en piedra de Kaama y Rati na puerta del templu de [[Chenna Keshava]] en [[Belur]], en [[Karnataka]], [[India]]. ''[[Maara]]'' ye otru nome pa ''kāma''.
En contraste con ''kāma'', ''[[prema]]'' —o ''prem''— referir al amor elevao. ''[[Karuna]]'' ye la compasión y misericordia, qu'impulsa a unu a amenorgar el sufrimientu d'otros. ''[[Bhakti]]'' ye un términu del [[sánscritu]], que significa «devoción amorosa escontra'l supremu Dios». Una persona que practica ''bhakti'' conozse como ''bhakta''. Escritores, teólogos y filósofos [[hindú|hindús]] estremaron nueve formes de ''bhakti'', que pueden atopase nel ''[[Bhagavatha-Purana]]'' y nes obres de [[Tulsidas]]. La obra filosófica ''[[Sutras de Narada Bhakti]]'', d'autor desconocíu (presumiblemente [[Narada Muni|Narada]]), estrema once formes d'amor.
==== Apegu y deséu nes relixones orientales ====
La filosofía oriental presenta un aproximamientu al amor espiritual distintu de la occidental: El sufrimientu en sí mesmu nun ye lo que nos fai virtuosos, sinón que ye un mediu p'algamar la virtú, talmente qu'averase al llume o la nirvana implica'l cese paulatín del sufrimientu y l'aumentu del gozu. Al igual que nel cristianismu, el sufrimientu ye un catárticu (o vía de expiación) que nos conduz al estáu allumáu (o a Dios nel cristianismu). Sicasí, pa la concepción oriental, esmolecese por consiguir un oxetivu constituyiría una manera de sufrimientu adicional (l'apegu y el deséu), de cuenta que tendríamos de llindar el nuesu sufrimientu nun esmoleciéndonos pol mesmu sufrimientu —incluyendo'l ''deséu'' de consiguir metes—. En pallabres d'[[Osho]]:
{{cita|L'amor ye daqué fácil, l'odiu ye daqué fácil, pero tu escueyes. Dices: «Namái voi amar, nun voi odiar». Asina tou vuélvese difícil. ¡Asina nin siquier puedes amar! Inspirar ye fácil, espirar ye fácil. Pero tu escueyes. Dices: «Namái voi inspirar, nun voi a espirar». D'esta forma tou vuélvese difícil. La mente puede dicir: «¿Para qué espirar? La respiración ye vida. Simple aritmética: inspira, nun espulses l'aire; vas tar cada vez más vivu. Vas Atropar más vida. Vas Tener grandes reserves de vida. Inspira solamente, non espires porque espirar ye morrer». [...] L'amor ye inspirar, l'odiu espirar. ¿Qué faer entós? La vida ye bon si nun decides, porque entós sabes qu'inspirar y espirar nun son dos cuesas opuestes; son dos partes d'un mesmu procesu. Y estos dos partes son orgániques, nun puedes estremales. ¿Y si non espiras...? La lóxica equivócase. Nun vas vivir; cenciellamente, te vas morrer darréu.| Osho, ''[[El llibru de la Nada]].''<ref>Osho. ''El llibru de la Nada (Hsin Hsin Ming)''. 2004. Ediciones Gaia. ISBN 84-8445-096-1.</ref>}}
==== La relixón frente al amor homosexual ====
===== Cristianismu, xudaísmu y homosexualidá =====
El [[xudaísmu]] y el [[cristianismu]] nun conciben l'amor sexual ente persones [[homosexualidá|homosexuales]]. Na [[Biblia]] faise mención espresa del refugu, non solo al amor homosexual, sinón a la [[homosexualidá]] en sí mesma. Tres exemplos:
{{cita|''Non te ches con un home como si te chares con una muyer. Eso ye un actu infame.''|[[Levíticu]] 18:22<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?biblia=biblia&m=Lv+18%2C1-30&id22=1&pos=0&set=13&l=es Levíticu 18,1-30 en Biblija.net.]</ref>}}
{{cita|''Si daquién chase con un home como si char con una muyer, va condergase a muerte a los dos, y van ser responsables de la so propia muerte, pos cometieron un actu infame.''|[[Levíticu]] 20:13<ref>[http://www.biblija.net/biblija.cgi?biblia=biblia&m=Lv+20&id22=1&pos=0&set=13&l=es Levíticu 20 en Biblija.net.]</ref>}}
{{cita|''¿Nun sabéis que los inxustos nun van heredar el reinu de Dios? Nun erréis; nin los fornicarios, nin los idólatres, nin los adúlteros, nin los amuyeraos, nin los que s'echen con varones, nin los lladrones, nin los avaros, nin los borrachos, nin los maldicientes, nin los estafadores, van heredar el reinu de Dios.''|[[Primer epístola a los corintios|1 Corintios]] 6:9-10.<ref>[http://www.biblegateway.com/passage/?search=1+Corintios+6%3A9-10&version=RVR1960 1 Corintios 6:9-10 en BibleGateway.com.]</ref>}}
La [[Ilesia católica]] actual caltién dichu refugu. Según unes polémiques declaraciones pronunciaes n'avientu de 2008 pol papa [[Benitu XVI]], «constitúi una grave amenaza pa la humanidá'l tracamundiu de los sexos».<ref>{{cita publicación |autor=AFP |url=http://www.elnuevodiario.com.ni/imprimir.php/35856 |títulu=Benitu XVI critica con durez a los homosexuales |editorial=El Nuevo Diario |fecha= |fechaaccesu=19 de payares de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130110232310/http://www.elnuevodiario.com.ni/imprimir.php/35856 |fechaarchivu=2013-01-10 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20130110232310/http://www.elnuevodiario.com.ni/imprimir.php/35856 |archivedate=2013-01-10 }}</ref><ref>{{cita publicación |autor= |url=http://www.lavozdegalicia.es/sociedad/2008/12/23/00031230059535569498260.htm |títulu=El Papa considera que la homosexualidá ye tan dañible como'l cambéu climáticu |editorial=La Voz de Galicia |fecha=23 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=19 de payares de 2012}}</ref><ref>{{cita publicación |autor=AFP |url=http://wvw.nacion.com/ln_ee/2008/avientu/24/mundu1821517.html |títulu=Papa llanza dura crítica contra los homosexuales |editorial=Nación |fecha=24 d'avientu de 2008 |fechaaccesu=19 de payares de 2012}}</ref> En xineru de 2012 declaró amás que «el matrimoniu homosexual socava el porvenir mesmu de la humanidá».<ref>{{cita publicación |url=http://www.20minutos.es/noticia/1271441/0/papa/matrimonio-gay/amenaza-humanidad/ |títulu=El Papa diz que'l matrimoniu ente homosexuales ye una amenaza pa la humanidá editorial=20 minutos |fecha=10 de xineru de 2012 |fechaaccesu=19 de payares de 2012}}</ref>
===== Islam y homosexualidá =====
L'[[islam]], al igual que'l cristianismu y el xudaísmu, nun concibe l'amor homosexual y refuga la [[homosexualidá]] en sí mesma. Nel [[Corán]] esiste constancia de tal refugu, como puede trate nos siguientes exemplos, onde [[Lot (bíblicu)|Lot]] critica a los homes de [[Sodoma]] pol so comportamientu sexual:
{{cita|''Y a Lot. Cuando dixo al so pueblu: «¿Cometéis una deshonestidad que nenguna criatura cometió antes? Verdaderamente, por concupiscencia, llegáis a los homes en llugar de llegavos a les muyeres. ¡Sí, sois un pueblu inmoderado!». Lo únicu que respondió'l so pueblu foi: «¡Espulsái-yos de la ciudá! ¡Son xente que les da de puros!». Y salvámoslos, a él y a la so familia, sacante a la so muyer, que foi de los que s'arrezagaron. Y fiximos llover sobre ellos una agua: ¡Y mira cómo terminaron los pecadores!''|[[Azora]] 7:80-84<ref>{{cita web |url=http://es.knowquran.org/coran/7/ |títulu=Conoz el Corán, capítulu 7. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101118074537/http://es.knowquran.org/coran/7/ |fechaarchivu=2010-11-18 }}</ref>}}
{{cita|''Y a Lot. Cuando dixo al so pueblu: «¿Cometéis deshonestidad a sabiendes? ¿Llegáis a los homes, por concupiscencia, en llugar de llegavos a les muyeres? Sí, sois xente ignorante». Lo únicu que respondió'l so pueblu foi: «¡Espulsái de la ciudá a la familia de Lot! Son xente que les dan de puros». Caltenémos-yos del castigu, a él y a la so familia, sacante a la so muyer. Determinamos que fuera de los que s'arrezagaren. Y fiximos llover sobre ellos una agua. ¡Agua fatal pa los que fueren alvertíos...!|[[Azora]] 27:54-58<ref>{{cita web |url=http://es.knowquran.org/coran/27/ |títulu=Conoz el Corán, capítulu 27. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101118075055/http://es.knowquran.org/coran/27/ |fechaarchivu=2010-11-18 }}</ref>}}
Los países de relixón mayoritariamente islámica caltienen anguaño penes llegales contra los homosexuales, como multes y prisión, llegándose inclusive a la [[pena de muerte]] en 5 países: [[Irán]], [[Mauritania]], [[Arabia Saudita]], [[Sudán]] y [[Yeme]], y delles partes de [[Nixeria]] y [[Somalia]].<ref>[https://web.archive.org/web/20101122235101/http://old.ilga.org/Statehomophobia/ILGA_State_Sponsored_Homophobia_2010.pdf ILGA State Sponsored Homophobia 2010 (situación de llegal de la homosexualidá nel mundu, n'inglés).]</ref>
=== Perspeutiva filosófica ===
Si l'[[actitú]] del amor hai de formar parte, en dalgún momentu, de les descripciones que siguen los enclinos de la ciencia esperimental, tendrá de definise de manera tal que pueda ser reparada y cuantificada con cierta precisión. [[Baruch de Spinoza]] estableció una definición que puede cuadrar colos requerimientos de les ciencies humanu y social. Escribió al respeutu: ''«El qu'imaxina aquello qu'ama afeutáu d'allegría o murnia, tamién va ser afeutáu d'allegría o murnia; y unu y otru d'estos ciños va ser mayor o menor nel amante, según unu y otru seya mayor o menor na cosa amada»''.<ref>«Ética demostrada según l'orde xeométricu» (páx.120) de Baruch de Spinoza – Fondu de Cultura Económica – ISBN 968-16-0497-0</ref>
La definición de Spinoza, na que l'[[actitú]] del amor implica compartir allegríes y murnies d'otres persones, nun difier esencialmente de la definición bíblica del amor, una y bones el mandamientu suxer «compartir les allegríes y murnies de los demás como si fueren propies», tal el «vas amar al to próximu como a ti mesmu».
Non yá esta definición referir a aspeutos observables y contrastables cola realidá, sinón que tamién presenta aspeutos cuantificables, yá que indica qu'en mayor o menor midida van ser compartíos los ciños, mientres mayor o menor sían l'allegría o la murnia acomuñada a la persona amada.
De la definición mentada Spinoza estrayi delles conclusiones inmediates, tales como los sentimientos que surden escontra un terceru. Según les sos propies pallabres: ''«Si imaxinamos que daquién afecta d'allegría a la cosa qu'amamos, vamos ser afeutaos d'amor escontra él. Si imaxinamos, otra manera, que la afecta de murnia, vamos ser, otra manera, afeutaos tamién d'odiu contra él»''.<ref>«Ética demostrada según l'orde xeométricu» (páx. 121) de Baruch de Spinoza – Fondu de Cultura Económica – ISBN 968-16-0497-0</ref>
Reparamos, nesta espresión, que l'[[odiu]] apaez como una [[actitú]] opuesta al amor, como un enclín a intercambiar (respectu del terceru mentáu) los papeles de murnia y allegría como ciños compartíos.
Para [[Gottfried Leibniz|Leibniz]], la felicidá ye al home lo que la perfeición ye a los entes, y esa felicidá anicia fundamentalmente nel amor. L'amor a Dios, según el filósofu, ten de ser con tenrura, y tien de tener l'ardor combináu cola lluz. Con éses la perfeición humana consiste n'amor lluminoso, un amor nel que se combina la tenrura cola razón.<ref>[http://www.mercaba.org/Filosofia/leibniz.htm Julián Marías. Conferencia del cursu «Los estilos de la Filosofía», Madrid, 1999/2000 (trescripción)]. Edición de Jean Lauand.</ref>
=== Perspeutiva científica ===
Enfoque propiu de disciplines tales como [[bioloxía]] y [[psicobioloxía]], llamaes nel so conxuntu [[neurociencia|neurociencies]], lo mesmo que de la [[psicoloxía]] y l'[[antropoloxía]].
==== Aspeutos biolóxicos ====
[[Ficheru:Lion Mating Ritual.jpg|thumb|250px|[[Panthera leo|Lleones]] en [[cortexu sexual|ritual d'apareyamientu]]. Zoolóxicu de [[Louisville (Kentucky)]].]]
[[Ficheru:Chemical basis of love-es.svg|thumb|250px|Base química del amor; visión xeneral simplaya.]]
El conceutu d'amor nun ye una noción téunica en [[bioloxía]] sinón un conceutu del llinguaxe ordinariu que ye polisémicu (tien munchos significaos), polo cual resulta difícil esplicalo en términos biolóxicos. Sicasí, dende'l puntu de vista de la bioloxía, lo que dacuando se llama ''amor'' paez ser un mediu pa la sobrevivencia de los individuos y de la especie. Si la sobrevivencia ye'l fin biolóxicu más importante, ye lóxicu que la especie humana confiéra-y al amor un sentíu bien eleváu y trascendente (lo cual contribúi a la sobrevivencia). Dende la [[psicobioloxía]] sí tien sentíu atopar les bases orgániques d'estaos mentales concretos (como la sensación suxetiva d'amor).
Sicasí, na mayoría de les especies animales paecen esistir espresiones de lo que se llama «amor» que nun tán direutamente rellacionaes cola sobrevivencia. Les rellaciones físiques con individuos del mesmu sexu (equivalentes a la [[homosexualidá]] nel ser humanu) y les rellaciones sexuales por prestar, por casu, nun son esclusives de la especie humana, y tamién se reparen comportamientos altruistes per parte d'individuos d'una especie escontra los d'otres especies (les rellaciones milenaries ente'l ser humanu y el perru son un exemplu). Dellos biólogos traten d'esplicar dichos comportamientos en términos de cooperación pa la sobrevivencia o de conductes escepcionales pocu significatives. A partir de los [[años 1990]] psiquiatres, antropólogos y biólogos (como [[Donatella Marazziti]] o [[Helen Fisher]]) atoparon correllaciones importantes ente los niveles d'hormones como la [[serotonina]], la [[dopamina]] y la [[oxitocina]] y los estaos amorosos (atraición sexual, namoramientu y amor estable).
===== Modelu tripartitu del amor romántico =====
Los modelos biolóxicos del sexu tienden a contemplar l'amor como un impulsu de los [[mamíferu|mamíferos]], tal como'l [[fame]] o la [[sei]].<ref name="Lewis">{{cita llibru | apellíos = Lewis | nome = Thomas | coautores = Amini, F., & Lannon, R. | títulu = A General Theory of Love | editorial = Random House | añu = 2000 |isbn=0-375-70922-3}}</ref> [[Helen Fisher]], investigadora del Departamentu d'Antropoloxía de la [[Universidá de Rutgers]], [[Nueva Jersey]], y esperta mundial nesta tema, describe la esperiencia del amor en tres etapes parcialmente superpuestes: ''lluxuria'', ''atraición'' y ''apegu'', en caúna de les cuales desenvuélvese un procesu cerebral distintu, anque interconectáu, y reguláu [[hormona]]lmente.<ref name="Por qué, Fisher">Helen Fisher. ''Por qué amamos''. Madrid, 1ª edición, 2004. ISBN 978-84-306-0552-1.</ref>
'''1)''' El '''[[impulsu sexual]] indiscrimináu''' o [[escitación sexual]]. Esti procesu ta reguláu pola [[testosterona]] y l'[[estróxenu]] na mayoría de los [[Mammalia|mamíferos]] y cuasi puramente pola testosterona nel [[Homo sapiens|ser humanu]], y ye detectable neurolóxicamente nel [[córtex cinguláu anterior]]. De curtia duración (raramente dura más d'unes poques selmanes o meses), la so función ye la busca de pareya.
'''2)''' La '''[[atraición sexual]] selectiva''', [[pasión (emoción)|pasión]] amorosa o [[namoramientu]], regulada pola [[dopamina]] nos [[circuitos cerebrales]] del [[prestar]]. Esta segunda etapa ye inusualmente enllargada nel ser humanu frente a otres [[especie (bioloxía)|especies]] (hasta 18 meses). Consiste nun deséu más individualizáu y románticu por un candidatu específicu pal apareyamientu, que se desenvuelve de forma independiente a la escitación sexual como un sentimientu de responsabilidá escontra la pareya. Recién estudios en neurociencia indicaron que, a midida que les persones namórense, el celebru secreta en crecientes cantidaes una serie de sustancies químiques, incluyendo [[feromona|feromones]], [[dopamina]], [[norepinefrina]] y [[serotonina]], qu'actúen de forma similar a les [[anfetamina|anfetamines]], aguiyando'l [[centru del prestar]] del celebru y llevando a [[efectu colateral|efeutos colaterales]] tales como aumentu del [[ritmu cardiacu]], perda de mambís y suañu, y una intensa sensación d'escitación. Les investigaciones indicaron qu'esta etapa xeneralmente termina al cabu d'un añu y mediu a trés años.<ref name="humanu">{{cita llibru |
apellíos=Winston
| nome=Robert
| añu=2004
| títulu=Human
| editorial=[[Smithsonian Institution]]}}</ref>
Otra sustancia que'l celebru llibera n'estáu de namoramientu ye la [[feniletilamina]], qu'actúa sobre'l [[sistema límbico]] y provoca les sensaciones y sentimientos comunes en dichu estáu, amás de que ye un precursor de la [[dopamina]], d'ende qu'esta postrera tamién s'atope en grandes cantidaes. Un pequeñu cambéu químicu puede faer que se tresforme nun [[estimulante]] ([[anfetamina]] y [[metilfenidato]]) o un [[antidepresivu]] ([[bupropión]] y la [[venlafaxina]]). La feniletilamina puede atopase tamién n'alimentos como'l [[chocolate]] y quesos lleldaos. Según Helen Fisher, ye por ello que l'amor romántico ye —al igual que'l chocolate— [[adicción|adictivu]].
La molécula proteínica conocida como [[factor de crecedera nerviosa]] (NGF) presenta niveles elevaos cuando les persones namorar por primer vegada, anque ésta vuelve a los sos niveles previos al cabu d'un añu.<ref>{{cita publicación | autor=Emanuele, Y.
| coauthor=Polliti, P.; Bianchi, M.; Minoretti, P.; Bertona, M.; & Geroldi, D
| añu=2005
| títulu=Raised plasma nerve growth factor levels associated with early-stage romantic love
| url=http://www.biopsychiatry.com/lovengf.htm
| publicación=Psychoneuroendocrinology
| volume=Sept. 05}}</ref>
Tres les etapes de lluxuria y atraición, ye necesaria una tercer etapa pa establecer rellaciones al llargu plazu:
'''3)''' El [[afectividad|cariño]] o '''[[teoría del apegu|apego]]''', llazu [[afeutivu]] de llarga duración que dexa la continuidá del [[venceyu humanu|venceyu]] ente la pareya, reguláu pola [[oxitocina]] y la [[vasopresina]], que tamién afecten al circuitu cerebral del prestar; la so duración ye indeterminada (puede enllargase tola vida). L'apegu implica la tolerancia de la pareya (o de los fíos) mientres un tiempu abondu como pa criar a la prole hasta qu'ésta pueda valise por sigo mesma. Básase xeneralmente, poro, en responsabilidaes tales como'l [[matrimoniu]] y los [[fíu|fíos]], o bien n'amistá mutua basada n'aspeutos como los intereses compartíos. Rellacionóse con niveles de les sustancies químiques [[oxitocina]] y [[vasopresina]] a un nivel mayor del que se presenta en rellaciones al curtiu plazu.<ref name="humanu"/>
L'equilibriu de los trés procesos controla la bioloxía reproductiva de munches otres especies, polo que se cree que'l so orixe [[evolución biolóxica|evolutivu]] ye común. La [[etoloxía]] interpreta que l'amor humano evolucionó a partir del [[ritual d'apareyamientu]] o [[cortexu]] de los [[mamíferu|mamíferos]] (esplegue d'enerxía, persecución obsesiva y proteición posesiva de la pareya y agresividá escontra los potenciales rivales).<ref>Esperimentos d'imaxe cerebral (por resonancia magnética funcional) de [[Helen Fisher]], antropóloga de la Universidá de Rutgers en Nueva Jersey, citada por [[Javier Sampedro]] [https://www.elpais.com/articulo/sociedad/amor/quimica/daqué/amistad/elpepusoc/20090118elpepisoc_2/Tes ''L'amor ye química... y daqué d'amistá. Les hormones definen el calendariu amatorio: la testosterona dispara'l deséu y la oxitoscina caltién la fidelidá''], El País 18/01/2009.</ref>
==== Aspeutos antropolóxicos ====
Nuna entrevista por cuenta de la publicación del so llibru ''Por qué amamos'', Fisher comenta que, na eleición de la pareya, y anque entá nun se conocen los motivos concretos, sábese qu'intervienen de forma importante la [[cultura]] y el momentu en que se produz dicha eleición (por casu, tenemos de tar dispuestos a namoranos). La xente tiende a namorase de daquién que tien alredor, próximu; namoramos de persones que resulten misterioses, que nun se conocen bien. Los homes namórense más apriesa que les muyeres, y trés de cada cuatro persones que se [[suicidiu|suiciden]] cuando una rellación acaba son homes. Tocantes a la [[pasión (emoción)|pasión]], dambos sexos presenten el mesmu grau, pero nos homes afayóse una mayor actividá nuna pequeña rexón cerebral acomuñada cola integración de los estímulos visuales. Ye daqué que tien sentíu, pos [polo xeneral] el negociu de la [[pornografía]] sofitar nos homes y les muyeres intenten constantemente prestar col so aspeutu a los homes. La investigadora refier que, mientres millones d'años, l'home tuvo que mirar bien a la muyer y toma-y la midida pa ver si ella daría-y un fíu saludable. Nes muyeres, afayóse una mayor actividá nuna de tres árees distintes, acomuñaes cola [[memoria (procesu)|memoria]] y l'acordanza, y non a cencielles cola capacidá de recordar. Tamién mientres millones d'años, una muyer nun podía mirar a un home y saber si podría ser un bon padre y un bon home. Pa sabelo, tenía que recordar. Y anguaño les muyeres recuerden coses como lo que dixera la so pareya'l postreru [[día de San Valentín]], o'l so comportamientu con anterioridá. Según Fisher, ye un mecanismu d'[[adautación biolóxica|adautación]] que les muyeres probablemente tuvieron mientres cuatro millones d'años, pa consiguir al home fayadizu.<ref name="Entrevista, Fisher"/><ref name="Por qué, Fisher"/>
El [[amor romántico]] ye más fuerte que l'impulsu sexual. Promueve l'[[apareyamientu|apario]], pero, primero de too, promueve el deséu de consecución d'un ''nexu emocional'' (queremos que la nuesa pareya llámenos por teléfonu, que s'alcuerde de nós, queremos prestala y deseyamos que dambos tengamos los mesmos gustos). Una de les carauterístiques principales del amor romántico, amás del deséu de contautu sexual, ye'l de ''exclusividad sexual''. Cuando tenemos rellaciones sexuales con daquién y nun lo amar, nun nos importa realmente si tamién les tien con otros. Pero cuando namoramos, pasamos a ser realmente posesivos, daqué que na comunidá científica llamen «vixilancia de la pareya». Por ello, l'amor romántico ye una arma de doble filu, pos, dependiendo del desenllaz de la rellación, puede derivar nuna gran felicidá o una gran murnia, que de la mesma puede llevar, en casos estremos, al [[suicidiu]] y/o al [[asesinatu]].<ref name="Entrevista, Fisher"/><ref name="Por qué, Fisher"/>
L'amor y el [[odiu]] son bien paecíos, cola [[indiferencia (sentimientu)|indiferencia]] como l'opuestu de dambos. De normal faemos dambes coses: amamos y odiamos coles mesmes a la persona. Ello ye que l'amor y l'odiu tienen munches coses de mancomún: cuando odiamos, concentramos la nuesa atención tanto como cuando amamos; cuando amamos o cuando odiamos, encególanos pensar nello, tenemos una gran cantidá d'enerxía y cuéstanos comer y dormir.<ref name="Entrevista, Fisher"/><ref name="Por qué, Fisher"/>
==== Aspeutos psicolóxicos ====
[[Ficheru:Tuke, Henry Scott (1858–1929) - 1902 - Noonday heat.jpg|thumb|300px|''Noonday heat'' («Calor del mediudía», 1902). Pintura de [[Henry Scott Tuke]].]]
Pa presentar el puntu de vista de la psicoloxía sería precisu presentalo de cada unu de los sos enfoques/escueles.
Dende un puntu de vista de la '''[[terapia cognitivu-conductual]]''', l'amor ye un estáu mental orgánicu que crez o escai dependiendo de cómo se retroalimente esi sentimientu na rellación de los que componen el nucleu amorosu. La retroalimentación depende de factores tales como'l comportamientu de la persona amada, los sos atributos involuntarios o les necesidaes particulares de la persona qu'ama (deséu sexual, necesidá de compañía, voluntá inconsciente d'ascensión social, aspiración constante de completitud, etc.).
Dende la '''[[psicoloxía cognitiva]]''' y '''[[psicoloxía social]]''', destaquen les investigaciones efectuaes avera del amor de [[Robert J. Sternberg]], quien propunxo la esistencia de 3 componentes na so [[teoría triangular del amor]]:
# La intimidá, entendida como aquellos sentimientos dientro d'una rellación que promueven l'acercamientu, el venceyu y la conexón.
# La pasión, como estáu d'intensu deséu d'unión col otru, como espresión de deseos y necesidaes.
# La decisión o compromisu, la decisión d'amar a otra persona y el compromisu por caltener esi amor.
Estos trés componentes pueden rellacionase ente sigo formando distintes formes d'amor: intimidá y pasión, pasión y compromisu, intimidá y compromisu, etc.
Dientro de la [[psicoloxía social]], dellos autores proponen una serie d'[[arquetipos amatorios]], como por casu [[John Lee]]: ''ludus'', ''storge'', ''eros'', ''ágape'', ''zuna'' y ''pragma''.
[[Ficheru:William-Adolphe Bouguereau - The abduction of Psyche, 1895.jpg|thumb|left|200px|''L'enlèvement de Psyché'' («[[El raptu de Psique]]», 1895), pintura de [[William-Adolphe Bouguereau]] na que [[Psique (mitoloxía)|Psique]] apaez raptada por [[Cupidu]].]]
Dende corrientes '''[[psicoanálisis|psicoanalítiques]]''', pa [[Erich Fromm]] l'amor ye un arte y, como tal, una aición voluntaria que s'entama y apriéndese, non una pasión que s'impon contra la voluntá de quien lo vive. L'amor ye, asina, decisión, eleición y actitú. Según Fromm, la mayoría de la xente identifica l'amor con una sensación placiente. Él considera, sicasí, que ye un arte, y que, arriendes d'ello, rique esfuerciu y conocencia. Dende'l so puntu de vista, la mayoría de la xente cai nel error de que nun hai nada qu'aprender sobre l'amor, motivaos, ente otres coses, por considerar que'l principal oxetivu ye ser amáu y nun amar, de cuenta que lleguen a valorar aspeutos superficiales como l'ésitu, el poder o'l curiosu que causen tracamundiu mientres la etapa inicial del pretendíu namoramientu pero que dexen de ser influyentes cuando les persones dexen de ser desconocíes y piérdese la maxa del misteriu inicial. [[Ficheru:Courbet Sleep.jpg|thumb|300px|''Le sommeil'' («El suañu», 1866). Oleu sobre llenzu de [[Gustave Courbet]].]]Con éses encamienta proceder ante l'amor de la mesma forma que lo fadríamos p'aprender cualesquier otru arte, como la música, la pintura, la carpintería o la medicina. Y estrema, como en tou procesu de deprendimientu, dos partes, una teórica y otra práutica.<ref name="L'arte d'amar">Erich Fromm. ''L'arte d'amar''. Editorial Paidós. 2002. ISBN 978-84-493-0852-9.</ref>
Dende'l puntu de vista de la '''[[psicoloxía humanista]]''', la definición d'amor más delimitada qu'apurre l'humanismu ye la de [[Carl Rogers]], tamién considerada por [[Abraham Maslow]]: «amor significa ser dafechu entendíu y fondamente aceptáu por daquién». Según Maslow, «l'amor implica una sana y candial rellación ente dos persones». Partiendo d'estos dos definiciones, la [[Pirámide de Maslow|necesidá]] d'amor basar en daqué qu'afala a les persones a ser aceptaes y xuntaes a una rellación. Diz Maslow: «La necesidá d'amor implica dalo y recibilo […], por tanto, tenemos d'entendelo; ser capaces de crealo, detectalo, espublizalo; otra manera, el mundu va quedar encadenáu a la hostilidá y a les solombres». Pa Maslow, según pa munchos teóricos de la psicoloxía, les necesidaes o pulsiones-deseyo descrites pol [[psicoanálisis]] nunca lleguen a un prestu completu o son acompañaes pol surdimientu d'una nueva necesidá, polo cual siempres va permanecer na persona un estáu de requerimientu.<ref name="Covarrubias">Cheroky Mena Covarrubias. [http://74.125.155.132/scholar?q=cache:tr0B1Z-2dpIJ:scholar.google.com/ «Una óptica humanista y conductista de la sustentabilidad»].</ref>
Cuando nes rellaciones sentimentales esiste ciertu grau d'[[egoísmu psicolóxicu|egoísmu]], prodúcense situaciones nes qu'unu de los amantes, por mieu al fracasu, pola [[inseguridá emocional]] que-y produz el so falta d'[[autoestima]], polariza el so egoísmu nuna muestra estremo y desesperao d'altruísmu, qu'a manera d'ultimátum manifestar por un amor desatamañao ensin pensar nes llendes d'unu mesmu, pudiendo inclusive llegar a poner en peligru la so propia esistencia o la de la otra persona por tar esperimentando un estáu polarizáu d'obsesión. Nesti casu, el qu'ama, desea y nagua por el bien y la felicidá del ser amáu, y facer percima de toles coses, pero, n'última instancia, esperando llograr daqué a cambéu. Dende'l puntu de vista del [[budismu]], ye un amor con [[apegu]]. Nestos casos, el dar ensin recibir a cambéu, el sacrificase y anteponer les necesidaes del ser amáu percima de les d'unu mesmu, suel considerase, pa les persones que nun cultivaron abondo'l [[altruísmu]], esto ye, pa les persones que nun son capaces d'amar ensin apegu, una antoxana al desequilibriu emocional, una y bones la persona oxetu de la obsesión nun tien por qué responder tal como s'antemanara; o puede inclusive que, so una actitú igualmente egoísta, nun estime l'esfuerciu y esixa entá más. Sicasí, dalgunos confunden esa polarización con amor verdadero» o «sanu», y esixen de la otra persona'l mesmu comportamientu, pudiendo manifestar frustración estrema y, como salida a dicha frustración, violencia. Poles resultaos evidentes nes noticies a diariu, reparamos un creciente enclín a la '''[[violencia nel novialgu]]''', na que los psicólogos actuales apunten a esta patoloxía d'obsesión polarizada (desencadenada por una baxa autoestima) como principal desencadenante d'estos conflictos.
Recuérdese que cada unu de los enfoques en ''psicoloxía'' tienen la so propia aportación a esti respectu, congruente col so propiu marcu teóricu.
<br /><br />
== Distintes visiones históricu-culturales ==
Magar l'amor ta fundáu en capacidaes y necesidaes biolóxiques según el placer sexual y l'instintu de reproducción, tien tamién una historia [[cultura]]l. Dacuando atribúyese la so invención a dalguna tradición particular (a los [[sufi]]s, a los [[trovador]]es,<ref>Nel so casu, tratar d'un tipu particular d'amor: l'amor imposible» encarnáu por una muyer alloñada o un caballeru que partió a les cruzaes.</ref> al [[cristianismu]], al [[romanticismu|movimientu románticu]], etcétera), pero les muertes arqueolóxiques de toles civilizaciones confirmen la esistencia de ciñu escontra los familiares, la pareya, los neños, los coterráneos, ente otros, polo cual les interpretaciones que postulen que l'amor polo xeneral ye una construcción cultural específica nun paecen fundaes.
Dende'l puntu de vista cultural, l'amor sexual manifestóse históricamente escontra les persones del sexu opuesto como escontra aquelles del mesmu sexu. Pa los griegos y mientres el [[Renacimientu]], los ideales de guapura yeren encarnaos en particular pola [[muyer]] y polos adolescentes de [[sexu masculín]].
La pallabra [[Idioma español|española]] «amor» puede tener múltiples significaos, anque rellacionaos, distintos ente sigo dependiendo del contestu. De cutiu, otros idiomes usen distintes pallabres pa espresar dalgunos de los variaos conceutos. Les diferencies culturales al conceptualizar l'amor faen entá más difícil establecer una definición universal.<ref>{{cita publicación | apellíu=Kay
| nome=Paul
| títulu=What is the Sapir-Whorf Hypothesis?
| publicación=American Anthropologist
| serie=New Series
| volume=86
| númberu=1
| mes=March
| añu=1984
| páxines=páxs. 65–79
| doi=10.1525/aa.1984.86.1.02a00050}}</ref> Na [[cultura maya]] nun esistía la pallabra amor pa colos fíos. En [[piamontés]] nun esiste la pallabra amor.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/subnotas/11218-3488-2008-09-09.html Artículu en Páxina|12.]</ref>
=== Cultura persa ===
{{cita|''Inclusive tres tou esti tiempu''<br />''El Sol nunca diz a la Tierra «tas en delda conmigo».''<br />''¡Repara lo qu'asocede con un Amor como esi!''<br />—''Alluma tol Cielu.''|Hafiz}}
[[Yalal ad-Din Muhammad Rumi|Rumi]], [[Hafiz Shirazi|Hafiz]] y [[Saadi (poeta)|Sa'di]] son iconos de la pasión y l'amor na cultura y el [[idioma persa|llinguaxe]] perses. La pallabra persa pal amor ye ''eshgh'', que deriva de la árabe ''ishq''. Na cultura persa, tou ye tomáu pol amor y tou ye por amor, empezando pol amor a los amigos y a la familia, a los homes y esposes, y llegando eventualmente al amor divino, que constitúi la meta última de la vida. Hai alredor de siete siglos, Sa'di escribió:
{{cita|''Los fíos d'Adán son miembros d'un cuerpu''<br />''Siendo creaos d'una sola esencia.''<br />''Cuando la calamidá del tiempu aflixe a un miembru''<br />''Los otros miembros nun pueden siguir el so descansu.''<br />''Si nun tienes compasión polos problemes d'otros''<br />''Nun mereces ser llamáu pol nome de «home».''|Sa'di}}
=== Cultura china y otres cultures sínicas ===
[[Ficheru:Love zh.svg|thumb|230px|El [[Escritura chino|calter chinu]] pal amor (愛) consiste nun [[corazón]] (en mediu) dientro de «aceptar», «sentir» o «percibir» qu'amuesa una emoción llena de gracia.]]
Nel [[idioma chinu]] y la [[cultura china]] contemporáneos, úsense dellos términos o pallabres raíz pal conceutu d'amor:
* ''Ai'' (愛) úsase como verbu (p. ex., ''wo ai nin'', «te amo») o como nome, especialmente en ''aiqing'' (愛情), «amor» o «romance». Na China continental, y dende 1949, ''enriten'' (愛人, orixinalmente «amigu», o, más lliteralmente, «persona d'amor») ye la pallabra dominante pa «maríu» (siendo desenfatizados orixinalmente los términos separaos pa «esposa» y «home»); la pallabra tuvo una vegada una connotación negativa, que permanez, ente otros llugares, en [[Taiwán]].
* ''Lian'' (戀) xeneralmente nun s'usa de forma aisllada, sinón como parte de términos tales como «tar namoráu» (談戀愛, ''tan lian'ai'' —que tamién contién ''ai''), «amigu» (戀人, ''lianren'') o «[[homosexualidá]]» (同性戀, ''tongxinglian''). Nel [[confucianismu]], ''lian'' ye un amor benevolente y virtuoso que tendríen de buscar tolos seres humanos, y reflexa una vida moral. El filósofu chinu [[Mozi]] desenvolvió'l conceutu de ''ai'' (愛) como reaición al ''lian'' confucianista. ''Ai'', nel [[mohismu]], ye un amor universal escontra tolos seres, non yá escontra los amigos o familia, ensin considerancia de la reciprocidá. La estravagancia y la guerra ofensiva son contraries escontra ''ai''. Anque'l pensamientu de Mozi tuvo influyencia, el términu confucianista ''lian'' ye'l que la mayoría de los chinos usen pal amor.
* ''Qing'' (情), que comúnmente significa «sentimientu» o «emoción», xeneralmente indica «amor» en dellos términos. Ta conteníu na pallabra ''aiqing'' (愛情). ''Qingren'' (情人) ye un términu usáu col significáu de «amante».
* ''[[Ganqing|Gănqíng]]'' (感情) ye'l sentimientu» de rellación, vagamente similar a la [[empatía]]. Una persona va espresar amor construyendo bon ''gănqíng'', consiguíu per mediu d'ayuda o trabayu emprestaos a otres persones y apegu emocional escontra otra persona o escontra cualesquier otra cosa.
* ''[[Yuanfen]]'' (緣份) ye la conexón de destinos venceyaos. Una rellación significativa ye xeneralmente concebida como dependiente d'un fuerte ''yuanfen''. Consiste en bona suerte a la de faer un descubrimientu afortunáu ya inesperáu. Conceutos similares n'español son: «Taben fechos l'unu pal otru», o'l destín».
* ''Zaolian'' ([[Chinu simplificáu|simplificáu]]: 早恋, [[Chinu tradicional|tradicional]]: 早戀, [[pinyin]]: ''zǎoliàn''), lliteralmente, «amor temprano», ye un términu contemporaneu usáu frecuentemente pa los sentimientos románticos o l'apegu ente neños o adolescentes. Describe tantu la rellación ente noviu y novia adolescentes como'l [[Limerencia|namoramientu]] de l'adolescencia temprana o la niñez. El conceutu indica n'esencia la creencia prevalente na cultura china contemporánea consistente en que, por cuenta de la demanda de los estudios (derivada sobremanera del sistema educativu altamente competitivu de China), los mozos nun crean apegu romántico y polo tanto ponen en peligru les sos oportunidaes d'ésitu futuru. Apaecieron informes en periódicos y otros medios chinos que detallen la prevalencia del fenómenu, los peligros reparaos nos estudiantes y les medranes de los sos padres.
==== Qì xi: el «San Valentín» chinu ====
Esiste una lleenda china que se diz tien miles d'años d'antigüedá, que, con diverses variaciones, cunta la historia d'un mozu arrieru llamáu Niulang ([[Idioma chinu|chinu]]: 牛郎; [[pinyin]]: ''niú láng''; lliteralmente «[el] arrieru», o «pastor de vaques», [[Altair]]) atopar nel so camín con siete hada bañándose nun llagu. Afaláu pol so traviesu compañeru'l güe, furtió les sos ropes, esperando dempués a ver qué asocedía. Hermanar faes, pa recuperales, escoyeron a la hermana menor y más bella, de nome Zhinü ([[Idioma chinu|chinu]]: 織女; [[pinyin]]: ''zhī nǚ''; lliteralmente, «[la] texedora», [[Vega (estrella)|Vega]]). Ella facer, pero, como Niulang haber vistu desnuda, vese obligada a aceptar la propuesta de matrimoniu de Niulang, que se namorara d'ella (n'otres versiones de la historia, Zhinü escapara del aburríu cielu pa prestase y foi ella la que se namoró de Niulang). Yeren felices xuntos, pero, nel reinu de les faes, la Diosa del Cielu» (qu'en delles versiones ye la madre de Zhinü), en enterándose de la impura unión, tomó la so anfiler y formó un anchu ríu pa dixebrar a los dos amigos pa siempres, creando asina la [[Vía Láctea]], que dixebra a les estrelles [[Altair]] y [[Vega (estrella)|Vega]]. (N'otra versión, la Diosa obliga a la fada a volver a la so xera de texer coloridas nubes nel cielu, yá que nun podía faelo mientres tuviera casada con un mortal).
Zhinü permanez pa siempres a un llau del ríu, filando tristemente el so telar, mientres Niulang ver dende lloñe, y curia de los sos dos fíos (les dos estrelles que lo arrodien, [[Alshain|Beta Aquilae]] y [[Tarazed|Gamma Aquilae]], o, polos sos nomes en chinu, Hè Gu 1 y Hè Gu 3).
Sicasí, una vegada al añu, toles [[Pica pica|pegues]] del mundu, aves místiques na cultura china, se [[compasión|compadecen]] d'ellos y vuelen hasta'l cielu pa formar una ponte ([[Idioma chinu|chinu]]: 鵲橋, Que Qiao, «la ponte de les pegues») sobre la estrella [[Deneb]] na [[Cygnus (constelación)|constelación del Cisne]], por que los amantes puedan axuntase per una sola nueche, na séptima nueche de la séptima lluna, el día del amor en [[China]].
A finales del branu, les estrelles Altair y Vega alzar nel cielu nocherniegu, y los chinos cunten y celebren esta lleenda mientres el [[Qi xi]] ([[Idioma chinu|chinu]]: 七夕 [[pinyin]]: qī xī, «la nueche de los sietes»).
La historia presenta delles variaciones más:
* La Diosa del Cielu, por compasión al ser tocada pol amor qu'esistía ente dambos, decidió xunilos una vegada el séptimu día del séptimu mes llunar.
* L'[[Emperador de Jade|Emperador del cielu]], padre del arrieru, foi quien los dixebró por que se concentraren nel so trabayu en llugar d'en el romance.
* La estrella Deneb ye una fada qu'actúa como carabina cuando los amantes atópase na ponte de les pegues.
* Los amantes pueden axuntase una vegada al mes.
* Mientres la nueche de los sietes, en ciertu momentu les dos estrelles Altair y Vega axúntense realmente a un mesmu llau de la Vía Láctea.
=== Cultura xaponesa ===
Nel [[budismu xaponés]], ''ai'' (愛) ye un amor de ciñu pasional, y un deséu fundamental. Puede desenvolvese escontra'l [[egoísmu psicolóxicu|egoísmu]] o'l [[altruísmu]] y escontra la [[llume (creencia)|llume]].
''[[Amae]]'' (甘え), una pallabra xaponesa que significa «dependencia indulxente», ye parte de la cultura de la educación de los fíos en Xapón. Esperar de les madres xaponeses qu'abracen y acoriquen a los sos fíos, y espérase de los fíos que compensen a les sos madres enferronándose a elles y sirviéndoles. Dalgunos [[socioloxía|sociólogos]] suxirieron que les interaiciones sociales de los xaponeses na vida d'adultos modelar nel ''amae'' ente madre y fíu.
=== Cultura griega ===
L'[[idioma griegu]] estrema dellos sentíos distintos nos que s'usa la pallabra «amor». Por casu, el [[griegu antiguu]] presenta les pallabres ''agape'', ''philia'', ''eros'', ''storge'' y ''xenia''. Sicasí, col griegu (al igual que con munchos otros idiomes) foi históricamente difícil dixebrar totalmente los significaos d'estes pallabres. Coles mesmes, el testu en [[koiné]] de la ''[[Biblia]]'' contién exemplos del [[verbu]] ''agapó'' utilizáu col mesmu significáu que ''[[phileo]]''.
* ''[[Agapē|Agape]]'' (ἀγάπη ''agápē'') xeneralmente refierse a un tipu ideal d'amor puro», más qu'a l'atraición física suxerida por ''eros''. Sicasí, hai dellos exemplos de ''agape'' usaos col significáu de ''eros''. Tamién se tradució como «amor de l'alma».
* ''[[Eros (amor)|Eros]]'' (ἔρως ''érōs'') ye un amor pasional, con deséu sensual y duraderu. La pallabra griega ''erota'' significa ''namoráu''. [[Platón]] creó la so propia definición. Anque ''eros'' siéntese primeramente por una persona, cola [[contemplación]] convertir nuna apreciación de la guapura qu'esiste dientro d'esa persona, o inclusive apuerta a l'apreciación de la guapura en sí mesma. ''Eros'' ayuda a l'alma a recordar la conocencia de la guapura y contribúi a la comprensión de la verdá espiritual. Los amantes y los filósofos tán toos inspiraos pa la busca de la verdá per mediu de ''eros''. Delles traducciones amosar como «amor del cuerpu».
* ''[[Philia]]'' (φιλία ''philía''), un amor virtuoso desapasionáu, foi un conceutu desenvueltu por [[Aristóteles]]. Inclúi la llealtá a los amigos, la familia y la comunidá, y rique virtú, igualdá, y familiaridá. ''Philia'' ta motiváu por razones práutiques; una o dambes partes beneficiar de la rellación. Tamién puede significar «amor de la mente».
* ''[[Storge]]'' (στοργή ''storgē'') ye un ciñu natural, como aquel que sienten los padres polos sos fíos.
* ''[[Xenía|Xenia]]'' (ξενία ''xenía''), hospitalidá, yera una práutica desaxeradamente importante na [[Antigua Grecia]]. Yera una amistá cuasi ritualizada formada ente un anfitrión y el so güéspede, quien podíen ser primeramente desconocíos. El anfitrión alimentaba y apurría agospiamientu al güéspede, de quien s'esperaba pagu namái con gratitud. La importancia d'esti amor puede trate al traviés de tola [[mitoloxía griega]]sobremanera, na ''[[Ilíada]]'' y la ''[[Odisea]]'' de [[Homero]].
==== Reseña mitolóxica sobre l'amor: el mitu del andróxinu ====
Na [[mitoloxía griega]], yeren trés los sexos: lo masculino yera nun principiu descendiente del sol; lo femenino, de la tierra, y lo que participaba de dambos, de la lluna. Estos trés sexos, y la so manera d'avanzar, yeren, precisamente como la lluna, circulares. Con éses yeren tarrecibles pola so fuercia y la so puxanza y teníen gran arrogancia, hasta'l puntu de qu'atentaron contra los dioses. Ante esta situación, Zeus y los demás dioses deliberaron, y atopáronse ante un dilema, yá que nun podíen matalos o faer sumir la so raza abrasándolos col rayu como a los xigantes —porque entós sumiríen los honores y sacrificios que los homes tributáben-yos—, nin dexar que siguieren siendo altaneros.
Tres enforma pensalo, a la fin [[Zeus]] tuvo una idea y dixo: «Paezme que tengo una estrataxema por que sigan esistiendo estos seres y coles mesmes dexen de ser faltantes, al faese más débiles. Agora mesmu —siguió— voi cortalos en dos a cada unu, y asina van ser coles mesmes más débiles y más útiles pa nós, al aumentar el so númberu». Con éses Zeus llevó a cabu'l so plan, y una vegada que la naturaleza d'estos seres quedó cortada en dos, cada parte empezó a echar de menos a la so metá, a axuntase con ella y arrodiala colos sos brazos, a abrazase la una cola otra naguando por ser una sola por naturaleza. De magar, l'amor d'unos a otros ye innatu nos homes y muyeres y aglutinador de l'antigua naturaleza, y trata de faer un solu individuu de dos. Por eso, cuando se zarapiquen con aquella verdadera metá de sigo mesmos, sienten un maraviyosu impautu d'[[amistá]], d'afinidá y d'amor, de manera que nun tán dispuestos a dixebrase.
De ''[[La Llacuada]]'' de [[Platón]].
=== Cultura árabe ===
N'[[idioma árabe|árabe]], que ye una llingua bien rica en pallabres sinónimas, esisten numberosos [[sinónimu|sinónimos]] de la pallabra «amor». Ente ellos, atópense: ''«Al Hobb»'' («l'amor») , ''«Al Mawadda»'' («el ciñu»), ''«Al ‘ishq»'' (una bien fuerte pasión), ''«Al Hayâm»'' (amor que llega a la llocura), ''«As·sabâba»'' (tenrura de la pasión), ''«Ash·shawq»'' (enclín por amor escontra otra persona o daqué concretu), ''«Al-Hawâ»'' (amor qu'apodera'l corazón), ''«Ash·shahwa»'' (amor entemecíu con deséu), ''«Al Waÿd»'' (amor bien intenso), ''«Al-Gharâm»'' (amor qu'apodera a la persona, y la pasión que tortura), ''«At-tîm»'' (llegar a la llocura de tanto amor, amor qu'apodera dafechu a la persona).<ref name="Nacua"/>
L'amor manifestar en diversos círculos: L'amor escontra A el·lâh, L'amor escontra'l Mensaxeru d'Al∙lâh, L'amor del musulmán escontra'l musulmán, L'amor dientro de la familia musulmana, L'amor escontra'l non musulmán, El ciñu ente'l gobernante y el gobernáu.<ref name="Nacua"/>
Nun tercer círculu figura l'amor ente los musulmanes; esti amor cristalizar nel intercambiu de sentimientos de ciñu sinceru y en traducilo en dichos y fechos, no malo y no bono. Ye una rellación íntimo y estrecho na que los corazones y los espíritus siéntense atraíos unos escontra otros; d'esta miente, consíguese'l prestu y el gocie del amor ente les partes que tán n'harmonía.<ref name="Nacua"/>
Ibn Al Qayyem numbera los tipos d'amor nel marcu social diciendo: «Ente ellos figura l'amor que se manifiesta nun alcuerdu alrodiu de una manera, una relixón, una doctrina o un métodu, una proximidá, un productu o un oxetivu. Esiste tamién l'amor coles mires de llograr dalgún beneficiu del amáu, de la so potencia, riqueza, educación o pa satisfaer un deséu. Esti tipu ye efímeru y acaba una vegada que se llograra l'oxetivu. El que te ama pa llograr una meta, te abandona al consiguila. L'amor harmonioso o'l que emana d'un alcuerdu ente dos persones ye duraderu y namái acaba cuando asocede daqué que ponga fin a esti amor. L'amor de gran ciñu ye: “una aprobación espiritual y una combinación ente les almes”».<ref>Ibnu Al Qayyem. ''La medicina profética y Zâd Al Ma'âd''.</ref>
=== Cultura turca (xamánica ya islámica) ===
En [[idioma turcu|turcu]], la pallabra «amor» apaez con dellos significaos. Una persona puede amar a un dios, a una persona, a los sos padres, o a la familia. Pero esa persona namái puede «amar» (''[[Ishq|aşk]]'') a una persona del sexu opuesto. Los turcos usaben esta pallabra solamente pa los sos amores nun sentíu románticu o sexual, qu'indicaren un enorme encaprichamiento. Esta pallabra tamién ye común pa les [[llingües turques]], tales como'l [[idioma azerbaiyano|azerbaiyano]] (''yşq'') y el [[idioma kazaquistanín|cazacu]] (ғашық).
=== Antigua Roma (llatín) ===
[[Ficheru:Angelo Bronzino - Venus, Cupid, Folly and Time - National Gallery, London.jpg|thumb|240px|[[Agnolo Bronzino]], ''[[Alegoría del trunfu de Venus]]'', hacia 1540-1545. Londres, The National Gallery. L'amor representáu polos dos dioses acompañaos polos celu» (centru-izquierda), l'engañu» (centru-derecha), la «necedad» (enriba a la izquierda) y el tiempu» (enriba a la derecha).]]
L'idioma [[llatín]] tien dellos verbos distintos que se correspuenden cola pallabra española «amor».
* ''Amāre'' ye la pallabra básica pa «amar», y entá lo ye nel [[idioma italianu|italianu]] actual. Los romanos usar tantu nun sentíu afeutivu como nun sentíu románticu o sexual. D'esti verbu deriva ''amans'' —un amante, amador, «amante profesional», xeneralmente cola noción accesoria de lluxuria— y ''amica'', «novia», pallabra xeneralmente usada de forma [[eufemismu|eufemística]] pa una [[prostituta]]. El nome correspondiente ye ''amor'', que tamién s'usaba na forma plural pa indicar enriedos amorosos o aventures sexuales. El mesmu raigañu produz amás ''amicus'' —«amigu»— y ''amicitia'', «amistá» (polo xeneral basaos nel provechu mutuu, y correspondientes dacuando más esautamente a «delda» o «influyencia»). [[Cicerón]] escribió un tratáu llamáu ''Sobre l'amistá'' (''De amicitia''), qu'alderica la noción hasta cierta fondura. [[Ovidio]] escribió una guía pa les rellaciones amoroses llamada [[Arte d'amar|''Ars Amatoria'']] que trata en fondura l'amor dende les rellaciones extramaritales hasta los padres sobreprotectores.
: En llatín dacuando usábase ''amāre'' col sentíu que damos n'español a «gustar». Esta noción, sicasí, esprésase de forma muncho más xeneralizada con ''placere'' o ''delectāre'', que son d'usu más coloquial, siendo'l postreru usáu frecuentemente na poesía amorosa de [[Cayo Valerio Catulo|Catulo]].
* ''[[Diligere]]'' de cutiu presenta la noción de «tener ciñu por», «envalorar», y raramente, si non nunca, usar pal amor romántico. Esta pallabra sería apoderada pa describir l'amistá de dos homes. El nome correspondiente, ''diligentia'', sicasí, tien el significáu de «dilixencia» o «dedicación», y tien cierta superposición semántica col verbu.
* ''[[Reparara]]'' ye un [[sinónimu]] de ''diligere''; esti verbu y el so correspondiente nome, ''observantia'', denotan de cutiu «envalora» o «ciñu».
* ''[[Carines]]'' corresponder col griegu ''agape'' ([[empatía]], [[altruísmu]]), y usóse en traducciones de la [[Biblia]] cristiana al llatín col significáu d'amor caritativo»; esti significáu, sicasí, nun se topó na lliteratura clásica romana pagana. Como resultáu de la combinación con una pallabra griega, nun esiste'l verbu correspondiente.
* ''[[Cupiditas]]'' corresponder col términu griegu ''eros'' (deséu sexual).
* Delles terminoloxíes vulgares n'español, como por casu ''filito'', aniciáu de ''[[filia]]'', xeneren xerarquíes de seriedá o duración de la pareya.
=== Cultura anglosaxona ===
Na cultura anglosaxona la pallabra «amor» (''love'') presenta, al igual que n'español, múltiples significaos. Pero, a toos aquellos qu'esisten nel mundu hispanofalante, los anglofalantes añaden un significáu adicional, más rellacionáu col simple ''gustu'' por daqué: ''I love dancing'' (lliteralmente, «amo'l baille») correspuende n'español a encántame baillar» o me gusta enforma baillar»; ''he's a great actor, I love him'' (lliteralmente, «ye un gran actor, ámolu») correspuende a «ye un gran actor, encántame», o «ye un gran actor, gústame enforma».<ref>[http://www.wordreference.com/es/translation.asp?tranword=love&B10=Buscar&dict=enes Entrada ''love'' en Word Reference.]</ref> El [[psicoanálisis]] asitia al amor como un comportamientu [[narcisismu|narcisista]], de cuenta que l'amor interpersonal ye realmente amor a unu mesmu n'última instancia. N'[[Estaos Xuníos]], el [[psicoanálisis]] ocupó mientres el [[sieglu XX]] un llugar preponderante nel ámbitu de la [[psicoloxía]], anque anguaño esiste un duru bracéu ente los sos detractores y defensores, que se conoz como ''the Freud wars''. La cultura del psicoanálisis estendióse llargamente per otros países, y anguaño los dos países que más s'aguanten a la estinción d'esta corriente psicolóxica son [[Francia]] y [[Arxentina]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/738572-el-psicoanalisis-va sumir-diz-mikkel-borch-jacobsen «El psicoanálisis va sumir, diz Mikkel Borch-Jacobsen»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120630102609/http://www.lanacion.com.ar/738572-el-psicoanalisis-va |fecha=2012-06-30 }}. Artículu de Luisa Corradini pal periódicu arxentín ''La Nación'' (14 de setiembre de 2005).</ref>
== Ver tamién ==
{{llista de columnes|2|
* [[Ciñu]]
* [[Altruísmu]]
* [[Amor líquido]]
* [[Beber los vientos]]
* [[Compasión]]
* [[Egoísmu psicolóxicu|Egoísmu]]
* [[Emoción]]
* [[Namoramientu]]
* [[Misericordia]]
* [[Psicoloxía]]
* [[Pasión (emoción)|Pasión]]
* [[Sentimientu]]
* [[Antropoloxía]]
* [[Sexoloxía]]
* [[Teoría triangular del amor]]
}}
== Notes y referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía rellacionada ==
* [[Agustín García Calvo]] (1984), ''L'amor y los 2 sexos. Del tiempu d'amor y olvidu''. Editorial Lucina, Zamora. (2ª ed. 1991).
* {{cita llibru | id = ISBN 978-84-08-07567-7
| títulu = L'amor y otres idioteces
| añu = 2007
| autor = José Pedro Manglano Castellary
| editorial = Editorial Planeta }}.
* [[Carmen Martín Gaite]] ''Usos amorosos de la posguerra española''. 1ª edición, 1987. 7ª edición, 1988. Anagrama. Barcelona. ISBN 84-339-0085-4.
* {{cita llibru | autor = [[Ovidio|Publio Ovidio Nasón]]
| títulu = Amores; Arte d'amar; Sobre la cosmética de la cara femenina; Remedios contra l'amor
| añu = 1995
| editorial = Madrid: [[Editorial Gredos]]
| id = ISBN 978-84-249-1392-2
}}
* {{cita llibru | id = ISBN 978-84-321-2749-6
| títulu = Los cuatro amores |añu=2007
| autor = [[C. S. Lewis]]
| editorial = Rialp
}}
* {{cita llibru | id = ISBN 978-968-6005-80-6
| títulu = [[La llapada doble]] - Amor y erotismu
| añu = 1993
| autor = [[Octavio Paz]]
| editorial = [[Seix Barral]]
}}
* Conchita Ramón Delgado. ''Diccionariu del amor''. 1936. Gráfiques "RECORT", Barcelona.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikiquote}}
{{Tradubot|Amor}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Amor]]
[[Categoría:Rellaciones interpersonales]]
[[Categoría:Etoloxía]]
[[Categoría:Emociones]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
hecu8mx6hthzms882t6c913xup8ae86
Wikipedia:Llista de wikipedistes por númberu d'ediciones
4
28336
4497905
4497829
2026-05-31T14:12:52Z
Limotecariu
735
Sustituyendo la páxina por '[[Archivu:PODY barnstar.png|125px|right|]] Esta ye una llista, actualizada cada mes, de los 10 usuarios de la [[Wikipedia n'asturianu]] con más númberu d'ediciones, ensin incluyir ''bots''. La ferramienta emplegada pal recuentu ye ''X!'s Edit Counter'' [https://tools.wmflabs.org/xtools/pcount/index.php?uselang=ast]. Ésta páxina foi editada per última vegada en xineru de 2018. Pa datos d'años anteriores ver l'Wikipedia:Llista de wikipedistes por númber...'
4497905
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:PODY barnstar.png|125px|right|]]
Esta ye una llista, actualizada cada mes, de los 10 usuarios de la [[Wikipedia n'asturianu]] con más númberu d'ediciones, ensin incluyir ''bots''. La ferramienta emplegada pal recuentu ye ''X!'s Edit Counter'' [https://tools.wmflabs.org/xtools/pcount/index.php?uselang=ast].
Ésta páxina foi editada per última vegada en xineru de 2018. Pa datos d'años anteriores ver l'[[Wikipedia:Llista de wikipedistes por númberu d'ediciones/Archivu|archivu]].
== Xineru 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|374.446]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.143]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.469]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.670]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.689]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Febreru 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|376.151]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.008]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.196]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.512]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.709]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.695]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Marzu 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|377.622]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.051]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.197]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.513]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.723]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.696]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Abril 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|378.522]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.117]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.217]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.536]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|27.300]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.708]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Mayu 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|378.522]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.117]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.322]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.757]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|30.476]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.714]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|8.486]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
fbhc24lyhgrg5qbao4puufbjzq8gl9j
4497906
4497905
2026-05-31T14:13:07Z
Limotecariu
735
4497906
wikitext
text/x-wiki
[[Archivu:PODY barnstar.png|125px|right|]]
Esta ye una llista, actualizada cada mes, de los 10 usuarios de la [[Wikipedia n'asturianu]] con más númberu d'ediciones, ensin incluyir ''bots''. La ferramienta emplegada pal recuentu ye ''X!'s Edit Counter'' [https://tools.wmflabs.org/xtools/pcount/index.php?uselang=ast].
Ésta páxina foi editada per última vegada en mayu de 2026. Pa datos d'años anteriores ver l'[[Wikipedia:Llista de wikipedistes por númberu d'ediciones/Archivu|archivu]].
== Xineru 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|374.446]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.143]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.469]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.670]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.689]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Febreru 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|376.151]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.008]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.196]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.512]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.709]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.695]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Marzu 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|377.622]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.051]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.197]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.513]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.723]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.696]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Abril 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|378.522]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.117]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.217]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.536]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|27.300]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.708]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
== Mayu 2026 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|378.522]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|201.117]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.322]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.757]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|30.476]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.714]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|8.486]]
|-
|}
[[Categoría:Wikipedia:Wikipedistes]]
[[Categoría:Llistes]]
qehqnjsjy1bnwjinemb2zo4ij6g8dld
Amin Maalouf
0
28623
4497976
4238198
2026-06-01T06:54:14Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497976
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Amin Maalouf''' ({{lang-ar|مين معلوف}}; {{nym|paréntesis=non}}) ye un [[escritor]] [[El Líbanu|libanés]] de llingua francesa, [[Premiu Princesa d'Asturies de les Lletres]] en 2010.<ref>[https://www.publico.es/culturas/319000/escritor/libanes/amin/maalouf/principe/asturias/letras El escritor libanés Amin Maalouf, Príncipe de Asturias de las Letras]</ref>
== Biografía ==
Aunque nació en Beirut, los primeros años de la so neñez pasólos n'[[Exiptu]], país onde vivía so güelu maternu. So padre ye un periodista conocíu n'El Líbanu, arriendes de poeta y pintor. Estudió la educación primaria en Beirut nuna escuela francesa de [[Compañía de Xesús|xesuites]] (so madre yera católica y francófona).
Cuando estudiaba socioloxía y economía na universidá conoció a Andreé, cola que se casaría en 1971. Pocu tiempu depués entama a trabayar como periodista pal principal diariu libanés, An-Nahar. Foi enviáu especial en zones en conflictu como [[Vietnam]] y [[Etiopía]]. La guerra civil españa n'El Líbanu en [[1975]] y Maalouf decide abandonar el so país: en [[2006]] treslládase cola so familia a [[París]].
Los sos llibros fueron traducíos a bien de llingües. Na so narrativa mezcla la realidá histórica cola fición, y cultures estremaes como la occidental y la oriental. Maalouf tamién escribio ensayos y llibretos d'ópera.
== Obra ==
=== Novela ===
* ''Léon l'Africain'', Jean-Claude Lattès, 1986. Premiu de l'Amistá franco-arabe 1986. Biograía novelada de Hassan el-Wazzan, llamáu Lleón l'Africánu, comerciante, diplomáticu y escritor arabe andaluz.
* ''Samarcande'', Jean-Claude Lattès, 1988. Biografía novelada del poeta y sabiu [[Omar Khayyam]].
* ''Les Jardins de lumière'', Jean-Claude Lattès, 1991. Biografía novelada del profeta [[Mani (profeta)|Mani]].
* ''Le premier siècle après Béatrice'', Grasset, 1992
* ''Le Rocher de Tanios'', Grasset, 1993 (Premiu Goncourt [[1993]])
* ''Les Échelles du Levant'', Grasset, 1996
* ''Le Périple de Baldassare'', Grasset, 2000Premiu Jacques Audiberti-ville d'Antibes 2000).
=== Ensayu ===
* ''Les croisades vues par les Arabes'', Jean-Claude Lattès, 1983
* ''Les Identités meurtrières'', Grasset, 1998
* ''Origines'', Grasset, 2004 (Premiu Mediterraniu [[2004]])
* ''Le Dérèglement du monde : Quand nos civilisations s’épuisent'', Grasset, 2009
== Llibretos d'ópera ==
* [[2001]] : ''L'Amour de loi]'' de [[Kaija Saariaho]]
* [[2004]] : ''Adriana Mater'' de Kaija Saariaho
* [[2006]] : ''La Passion de Simone'', oratoriu de Kaija Saariaho
* [[2010]] : ''Émilie'' de Kaija Saariaho
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.aminmaalouf.org/ Páxina oficial d'Amin Maalouf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100109032129/http://www.aminmaalouf.org/ |date=2010-01-09 }}
* [http://www.libreria-mundoarabe.com/autores/AminMaalouf.htm Biografía y obra d'Amin Maalouf] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250223020635/http://www.libreria-mundoarabe.com/autores/AminMaalouf.htm |date=2025-02-23 }}
{{NF|1949||Maalouf, Amin}}
[[Categoría:Escritores d'El Líbanu]]
[[Categoría:Premiu Princesa d'Asturies de les Lletres]]
[[Categoría:Persones de Beirut]]
hngqiwujvw7cmm3i31974s9scf0g9w1
Aikido
0
30411
4497917
4237212
2026-05-31T18:31:15Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497917
wikitext
text/x-wiki
{{Infobox arte marcial
| logo =
| logocaption =
| logosize =
| imaxe = Shihonage.jpg
| imagecaption = Versión de ''shihonage'' (proyeición en cuatro direiciones) col atacante de pie y el defensor sentáu (''hanmi-handachi''). El que ye proyeutáu (''uke'') fai una cayida suave (''ukemi'') pa contautar con seguranza en suelu
| imagesize = 220px
| nome = Aikido<br />
(合気道)
| tamién =
| enfoque =
| contautu/durez =
| país = {{JPN}}
| fundador = [[Morihei Ueshiba]]
| fecha de fundación = Col nome d'Aikido en 1942. Endenantes "Aiki Budo"
| cabezaleru actual =
| prauticantes famosos = [[Kisshomaru Ueshiba]], [[Moriteru Ueshiba]], [[Steven Seagal]], [[Christian Tissier]], [[Morihiro Saito]], [[Koichi Tohei]], [[Yoshimitsu Yamada]]
| paternidá = ''[[Aiki-jujutsu]]''; [[Jujutsu]]; ''[[Kenjutsu]]''; ''[[Sojutsu]]'', ''[[Bojutsu]]'', ''[[Iaijutsu]]''
| antepasaos = [[Daito-ryu Aiki-jujutsu]]
| artes descendientes = Estilos d'Aikido, ente otros: [[Yoseikan]], [[Yoshinkan]], [[Shodokan]], [[Sociedá Ki]]
| olímpicu = Non
| web =
}}
'''Aikido''' (合氣道, aikidō) ye un arte marcial xaponés basáu n'agarres desarrolláu por [[Morihei Ueshiba]] (植芝 盛平, ''Ueshiba Morihei'', 1883-1969). L'arte consta de téuniques de "golpiar", "proyeutar" y "trabar articulaciones", y tien sonadía pola so fluidez y por adautase al atacante en cuenta d'oponer “fuercia contra fuercia”. Dáse-y la mayor importancia a axeitase al ritmu y a la intención del oponente col envís d'atopar la oportunidá y posición más afayadices p'aplicar fuercia. Tamién ye conocíu l'aikido pola importancia que da al desendolcu espiritual y filosóficu de los sos estudiantes reflexando'l fondu relixosu del so fundador.
Morihei Ueshiba desendolcó l'aikido principalmente dende'l [[Daito-ryu aiki-jujutsu]] amestando movimientos d'entrenamientu como los del ''yari'' (llanza), ''[[jo]]'' (un palu curtiu), y quiciabes tamién ''juken'' ([[bayoneta]]). Discútese si la influyencia más fuerte ye la del ''kenjutsu'', darréu qu'un prauticante d'aikido muévese muncho como un xugadora d'esgrima coles manes vacíes.
== Ver tamién ==
* [[Budo]]
* [[Bushido]]
* [[Samurái]]
* [[Gendai Budo]]
* [[Artes marciales]]
* [[Xapón]]
* [[Jujutsu]]
* [[Yudu]]
* [[Kárate]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.aikikai.or.jp Aikikai (合気会合気道本部道場)]
* [http://www.aikido-international.org Federación Internacional d'Aikido]
* [http://www.seminariosdeaikido.com.ar www.SeminariosDeaikido.com.ar - Web con tola info del Aikido n'Arxentina y Sudamérica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140720132537/http://www.seminariosdeaikido.com.ar/ |date=2014-07-20 }}
* [http://www.aikidosansuikai.org/ Sansuikai International] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20101006001138/http://www.aikidosansuikai.org/ |date=2010-10-06 }}
* [http://homepage2.nifty.com/shodokan/en/index.html Aikido Shodokan (日本合気道協会、昭道館合気道国際本部)]
* [http://www.iwamaaikido.com Iwama Ryu]
* [http://www.ki-society.com La escuela de Koichi Tohei]
* [http://www.aiki-tendo.jp Aikido Tendoryu]
* [http://www.yoseikanbudo.com Aikido Yoseikan]
* [http://www.yoshinkan.net Aikido Yoshinkan]
{{commons|Category:Aikido|Aikido}}
{{entamu}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Artes marciales de Xapón]]
bxkakwlgpa78i3329ochpfa1j7a3uuw
Ambás (Carreño)
0
35343
4497974
4409358
2026-06-01T06:20:52Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497974
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá
|partíu=Xixón
}}
'''Ambás'''{{toponimia|Carreño}} ye un [[llugar (Asturies)|llugar]]{{SADEI}} de la parroquia d'[[Ambás (parroquia de Carreño)|Ambás]], nel [[Llista de conceyos d'Asturies|conceyu]] [[Principáu d'Asturies|asturianu]] de [[Carreño]].
L'[[INE]] establez qu''''Ambás''' ye un llugar de {{Persones}}<ref>[https://www.ine.es/nomen2/index.do Nomenclátor del INE: Población del padrón continuo por unidad poblacional.] (Institutu Nacional d'Estadística).</ref>. El so códigu de referencia ye 33 014 020100.<ref>Nomenclátor del INE, 2011[http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Amb%E1s&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%F3n] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160304222538/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Amb%E1s&botonBusquedaRapida=Consultar%20selecci%F3n |date=2016-03-04 }}</ref>
Alcuéntrase a una distancia de [[Candás]], capital del conceyu, de 7,50 km. Tien una altitú máxima de 140 m sobre'l nivel del mar. Pal añu 2001 contaba con 26 viviendes, 21 principales y 5 non principales.<ref>Nomenclator de la SADEI [http://www.sadei.es/Nomenclator/nomenclator.htm]</ref>
== Topónimu ==
Diz [[Xosé Lluis García Arias]]<ref>Xose Lluis García Arias, "Toponimia Asturiana"[http://mas.lne.es/toponimia/index.php?leer=954&pallabra=amb%E1s]</ref>, al falar de los xenitivos n'-ASII, -ATII, -ACII:
:"Otru grupu de topónimos son testimoniu de la segunda declinación -ASIUS / -ASII (o asimilaos). A veces resulten fácilmente identificables tales resultaos:
:'''Ambás''' (Vv, '''Cñ''', Gr) AMBASIUS/AMBATIUS"
== Sitios d'interés ==
=== Ilesia de Santiago d'Ambás<ref>Páxina del Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=amb%E1s&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=547]</ref> ===
El templu apaez como una donación del rei Alfonsu X, pero desapaeció y fue reconstruyía pol arquiteutu Pedro Antonio Menéndez, con materiales procedentes del turruxón de Güerno. Amburó mientres la [[Guerra Civil Española]] y vuelta a contruyir na década de los 40, pa ser estaurada por última vez en 1996.
Presenta un solu cuerpu, con pórticu llateral y campanariu na portada.
Dientro alcuéntrense les imáxenes de Santiago y la Virxe del Rosariu.
=== Casa Plácido<ref>Páxina del Ayuntamientu de Carreño[http://www.ayto-carreno.es/es/index.asp?MP=25&MS=0&MN=1&testubusqueda=amb%E1s&tipo=1&TR=A&IDR=11&tipo=Contenido&id=429]</ref> ===
Asitiada nel barriu d'Ambás, ye una casa d'estilu indianu, que destaca pola torre de tres pisos. La casa tien tamién un corredor orixinal mui bien conserváu, como'l restu la finca. La propiedá ta formada por varies edificaciones más, la mayoría d'ellas cuadres.
== Ver tamién ==
*{{otros sitios|Ambás}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de Carreño]]
nd66y5xbofc3yh4v2alytphe5gukkdk
Alf layla wa-layla
0
38295
4497941
4289238
2026-06-01T00:03:37Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497941
wikitext
text/x-wiki
{{1000}}
{{Llibru}}
'''''Les mil y una nueches''''' (n'[[llingua árabe|árabe]], '''ألف ليلة وليلة Alf layla wa-layla''' —lliteralmente ‘mil nueches y una nueche’—; en [[llingua persa|persa]], '''هزار و یک شب, Hazār-o yac shab''') ye una célebre escoyeta de [[cuentu|cuentos]] árabes del [[Oriente Mediu]] medieval qu'utiliza la téunica del rellatu enmarcáu o ''[[mise en abyme]]''. El nucleu d'estes histories ta formáu por un antiguu llibru persa denomáu ''Hazâr afsâna'' (‘los mil mitos’, en persa هزارافسانه). El compilador y traductor d'estes histories al árabe ye, supuestamente, el cuentista [[Abu abd-Allah Muhammed el-Gahshigar]], que vivió nel [[sieglu IX]]. La historia principal sobre [[Scheherezade]], que sirve de marcu a los demás rellatos, paez ser amestada nel [[sieglu XIV]]. La primer compilación arábiga moderna, ellaborada con materiales exipcios, publicóse n'[[El Cairu]] en [[1835]].
Causó gran impautu n'Occidente nel [[sieglu XIX]], una dómina na que les metrópolis impulsaben les espediciones ya investigaciones xeográfiques y de cultures exótiques. Magar que ''Les mil y una nueches'' traduzse per primer vegada en [[1704]], esa primer versión al francés, d'[[Antoine Galland]], yera una adautación, un testu espurgáu de los adulterios y fechos de sangre qu'abonden nel llibru. Una de les traducciones qu'algamó popularidá foi la de [[Richard Francis Burton]], diplomáticu, militar, esplorador y eruditu de la cultura africana.
Compuestu por trés grupos de rellatos, el llibru describe de mou fantásticu y daqué aburuyao la [[India]], [[Persia]], [[Siria]], [[China]] y [[Exiptu]]. Pel añu 899, los rellatos, tresmitíos oralmente, xuntáronse en ciclos. Camiéntase que munches de les histories recoyéronse orixinariamente de la tradición de Persia (anguaño [[Irán]]), [[Iraq]], [[Afganistán]], [[Taxiquistán]] y [[Uzbequistán]] y compilaes más alantre, incluyendo histories d'otros autores.
El llibru adautóse munches vegaes pa usu de neños y adolescentes en tolos países d'Occidente. Xeneralmente, escoyéronse pal so espardimientu los rellatos nos que prevalecen les aventures y la fantasía. Per otra parte, narradores occidentales impautaos pol [[llibru]] asonsañaron la so estructura de rellatos engarzaos. L'escocés [[Robert Louis Stevenson]] ye autor de ''Les nueves nueches árabes'', qu'en realidá son una escoyeta de rellatos estraños allugaos en [[Londres]].
== Cadarma ==
Son rellatos que surden unu del otru, esto ye, al cuntase unu de sópitu surde otru y esi otru crea otru cuentu hasta que termina'l primeru, como caxes zarraes n'otres caxes. Nel primeru, cúntase que'l sultán Shahriar decátase de que la so muyer traiciónalu, y mátala. Creyendo que toles muyeres son igual d'infieles ordena a la so [[visir]] consigui-y una esposa cada día, dalguna fía de los sos cortesanos, y dempués ordenaría matala pela mañana. Esti horrible designiu fráñese por ''Sherezade'', fía del visir. Ella entama un plan y llévalu a cau: úfrese como esposa del sultán y la primer nueche llogra sorprender al rei cuntándo-y un cuentu. El sultán entusiásmase col cuentu, pero la rapaza ataya'l rellatu enantes del alborecer y promete el final pa la nueche siguiente. Asina, mentanto mil nueches. A la fin, ella da a lluz a trés fíos y dempués de mil nueches y una, el sultán conmúta-y la pena y viven felices (colo que se zarra la primer historia, la de la mesma ''Sherezade'').
[[Archivu:Sultan Pardons Scheherazade.jpg|thumb|El sultán conmuta la pena de Scherezade.]]
Les histories son bien distintes, inclúin [[cuentu|cuentos]], histories d'amor o tanto tráxiques como cómiques, [[poesía|poemes]], [[parodia|parodies]] y [[lleenda|lleendes]] relixoses musulmanes. Dalgunes de les histories más famoses de Sherezade circulen na cultura occidental traducíes como ''[[Aladín y la llámpara maraviyosa]]'', ''[[Simbad el marín]]'' y ''[[Alí Babá y los cuarenta lladrones]]''; sicasí, Aladín y Alí Babá amestáronse a la compilación nel [[sieglu XVIII]] de la mano d'Antoine Galland, que les escuchó de forma oral d'un cuentista d'[[Alepo]] en [[Siria]]. En munches histories represéntense a [[xeniu|xenios]], espíritus fantásticos, magos y llugares llexendarios que s'entemecen con persones y llugares reales; l'históricu califa [[Harun al-Raschid]] ye un protagonista usual. Dacuando, dalgún personaxe nos cuentos de Sherezade entama a cunta-y a otros personaxes una historia propia, y esa historia pue incluyir otra historia dientro d'ella, lo que resulta nuna testura narrativa xerárquica.
== Ediciones y versiones ==
La primer versión [[europa|europea]] (y la primer edición impresa) foi una traducción al [[idioma francés|francés]] ([[1704]] - [[1717]]) d'[[Antoine Galland]] d'una compilación anterior que s'escribiera n'[[idioma árabe|árabe]]. Esti llibru, ''Les Mille et une nuits, contes árabes traduits en français'' (en 12 volúmenes) probablemente incluyía rellatos que conocía'l traductor, pero que nun taben incluyíos na compilación árabe. La compilación árabe ''Alf Layla'' (Mil noche), aniciaes cerca del [[850]], foi probablemente traducida, al empar d'una versión anterior persa llamada ''Hazar Afsanah'' (Mil leyenda) pero quiciabes s'anició na [[India]]. El nome actual ''Alf Layla wa-Layla'' (lliteralmente "Mil nueches y una nueche") paez apaecer na [[Edá Media]] y espresa la idea d'un [[númberu tresfinitu]] yá que 1000 representa la infinidá conceutual ente los grupos [[Matemátiques|matemáticos]] árabes.
La obra ta ensamada por una coleición de rellatos que se piensa son tradicionales de [[Irán|Persia]], [[Arabia]] y la [[India]]. Dellos elementos apaecen tamién na [[Odisea]].
[[Archivu:CC No 08 Arabian Nights.jpg|thumb|Portada de [[Classic Comics]].]]
Quiciabes la traducción más conocida polos anglofalantes ye la de [[Richard Francis Burton]], espublizada sol títulu de ''The Book of the Thousand Nights and a Night'' (''Llibru de les Mil Nueches y una Nueche''). A diferencia d'otres ediciones, la so traducción de 16 volúmenes nun s'adulteró. Pese a espublizase na [[Dómina Victoriana]], contenía tolos matices eróticos del material orixinal. Les versiones más recién y más llexibles son les del doctor francés [[J. C. Mardrus]], traducida al inglés por [[Powys Mathers]], y, particularmente una importante edición basada nel manuscritu [[Siria|siriu]] del [[sieglu XIV]] na ''Bibliotheque Nationale'', compiláu n'árabe por [[Muhsin Mahde]] y tornáu al inglés por [[Husain Haddawy]], considerada la más precisa y elegante de toes hasta la data.
Hai un llibru d'estructura asemeyada a ''El llibru de les mil y una nueches'': ''[[El manuscritu atopáu en Zaragoza]]'', de [[Jan Potocki]], un noble [[Polonia|polacu]] de finales del [[sieglu XVIII]] que viaxó a Oriente a la gueta busca d'una copia orixinal del ''Llibru de les mil y una nueches'', pero enxamás l'atopó. Dempués de tornar a [[Europa]], escribió la so obra maestra, un llibru con dellos niveles de narración.
En 2001, [[René R. Khawam]] espublizó una traducción novedosa na que desanicia rellatos que considera ayenos a la tradición primitiva (dalgunos bien conocíos como'l ciclu de [[Simbad]]), recuperó dalgunos que se refugaren y presentó otros recuperaos.
En 1974, el [[Direutor de cine|direutor]] italianu [[Pier Paolo Pasolini]] fizo [[Les mil y una nueches (película de 1974)|una adautación cinematográfica sobre la obra]].
== Ver tamién ==
* [[Xeniu]]
* [[Ifrit]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Arabian Nights}}
== Referencies ==
* [http://pleamarac.tripod.com/ Les Mil y Una Nueches, versión de Mardrus (La coleición más completa d'histories traducida al español por Vicente Blasco Ibáñez) (html)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111103004828/http://pleamarac.tripod.com/ |date=2011-11-03 }} {{es}}
* [http://cuentos.eu/tag/les-1001-nueches/ Les mil y una nueches, testos completos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160305191011/http://cuentos.eu/tag/les-1001-nueches/ |date=2016-03-05 }} {{es}}
* [https://www.elpais.com/articulo/semana/mil/nueches/Simbad/Ali/Baba/elpepuculbab/20071117elpbabese_8/Tes 'Les mil y una nueches' ensin Simbad nin Alí Babá] {{es}}
* [http://www.archive.org/details/lasmilyunanoche00sacygoog Edición de 1855 de ''Les mil y una nueches''] {{es}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Les mil y una nueches| ]]
[[Categoría:Años 1000]]
[[Categoría:Llibros]]
[[Categoría:Obres lliteraries medievales]]
[[Categoría:Obres lliteraries n'árabe]]
[[Categoría:Mitoloxía lliteraria]]
n3p3lnht3pxkcedb73hth4uarps4bvz
Alonso de Ojeda
0
38604
4497964
4464567
2026-06-01T03:21:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497964
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
{{Correxir}}
'''Alonso de Ojeda''' {{nym}} foi navegante, gobernador y conquistador [[España|español]]; percorrió les costes de [[Guyana]], [[Venezuela]], [[Islla Trinidá|Trinidá]], [[Tobagu]], [[Curaçao]], [[Aruba]] y [[Colombia]]. Ye famosu por dar el nome ''Venezuela'' a la rexón qu'esploró nos sos dos primeros viaxes y por afayar el [[llagu de Maracaibo]] y fundar [[Santa Cruz (Venezuela)|Santa Cruz]] (La Guairita).
== Los sos empiezos ==
Perteneció a una familia fidalga de pocos recursos. Nació en [[Torrejoncillo del Rey]] ([[Cuenca (España)|Cuenca]]) en 1468. Na so mocedá tuvo al serviciu del duque de Medinaceli, don Luis de la Cerda, como paxe. Alonso de Ojeda yera pariente cercanu d'un altu miembru del Tribunal de la Inquisición, del so mesmu nome, quien-y presentó al [[diócesis de Badajoz|obispu de Badajoz]], y muncho depués de [[diócesis de Burgos|Burgos]] y [[Presidentes del Conseyu d'Indies|Presidente de la Xunta d'Indies]], don [[Juan Rodríguez de Fonseca]].
Participó en tomar de Granada, onde dexó constancia de les sos dotes militares, de la so maña como espadachín y de la so audacia.
El mozu Ojeda ganar en curtiu la bona voluntá del Obispu, quien ufiertó espacha-y la so proteición a la primer oportunidá. Alonso tenía ventiocho años en 1494, yera pequeñu d'estatura, axilosa hasta causar sorpresa, y en tolos exercicios de les armes, maestru peracabáu; tenía'l xeniu puestu y la vista alvertida; yera valiente hasta la temeridá, vengatible hasta la crueldá, tienru de corazón colos débiles, y cortés coles dames; amarradiegu y duelista, pero hondamente creyente y por estremu observante de los sos deberes relixosos.
L'obispu supo estremar naquel mozu una alma bien templada y un corazón arrogante, pero tamién notó que'l so calter tenía un fondu d'ambición que podía sirvi-y nos planes que daquella maurecía p'anular el poder de [[Cristóbal Colón]].
== Llegada a La Española ==
En setiembre de [[1493]], gracies a Rodríguez de Fonseca, embarcar con [[Cristóbal Colón]] nel so segundu viaxe a [[América]], llegando a la islla de [[La Española]]. En xineru de [[1494]], Colón encargólu que buscara dellos tripulantes tresmanaos nel territoriu de la islla. Pudo enfusase con namái quince homes na rexón del [[Cibao]], onde apoderaba l'embravecíu [[cacique]] [[Caribe (etnia)|caribe]] llamáu [[Caonabo]]. Yera Cibao, zona rica en mines d'oru y Ojeda tornó a [[La Isabela]] pa informar al Almirante, aquexáu ellí d'unes fiebres.
Colón partió p'aquelles tierres en marzu de 1494 y fixo fundar la [[fortaleza de Santu Tomás]], de la que nomó [[alcalde]] a Ojeda.
Caonabó y los sos guerreros atacaron el fuerte en cuanto tuvieron oportunidá y Ojeda vencer. La lleenda diz que llogró prindar personalmente a Caonabó usando unos arcoxos d'oru y engañando al cacique faciéndo-y creer que yeren prendes reales.
Tamién participó Alonso de Ojeda na [[Batalla de la Vega Real]] o Batalla de Jáquimo, na que, sol so mandu, los españoles vencieron a los indíxenes. Esta batalla enfrentaría a un númberu d'indíxenes cifráu en diez mil por Frai [[Bartolomé de las Casas]] frente a tan solo alredor de cuatrocientos españoles, magar ye bien posible qu'estes cifres fueren esaxeraes. Darréu, en [[1496]], tornó a España.
== Primer viaxe a Venezuela ==
[[Archivu:Viajes de Alonso de Ojeda.PNG|thumb|350px|right|Viaxes realizaos por Alonso de Ojeda.]]
De regresu a España, [[Capitulaciones|capituló]] colos [[Reis Católicos]] ensin permisu de Colón y zarpó nuna espedición el [[18 de mayu]] de [[1499]], n'asociación col pilotu y [[cartografía|cartógrafu]] [[Juan de la Cosa]] y el navegante [[Italia|italianu]] [[Américo Vespucio]]. Cabo destacar qu'esti foi'l primeru de la serie de viaxes menores" o "viaxes andaluces" que se realizaríen escontra'l Nuevu Mundu.
Percorriendo la mariña occidental d'[[África]] hasta [[Cabu Verde]], tomaron el mesmu aldu que realizó Colón un añu enantes nel tercer viaxe, pero en direición suroeste. Sicasí, Vespucio decidió dixebrase de la flota y siguir el so propiu aldu más al sur, escontra [[Brasil]]. La flota de Ojeda llegó a les boques de los ríos [[ríu Esequibo|Esequibo]] y [[Orinoco]], según al [[golfu de Paria]], incluyendo les penínsules de Paria y Araya, y a les islles de [[Trinidá (islla)|Trinidá]] y [[islla Margarita|Margarita]]; siguiendo a lo llargo de la tierra firme, en busca siempres d'un pasaxe escontra la India. Darréu percorrió la [[Península de Paraguaná]] y dempués columbró la islla [[Curaçao]], a la que llamó ''islla de los Xigantes'' porque creyó reparar ellí a indíxenes de gran estatura; depués visitó la islla [[Aruba]] y tamién el [[archipiélagu de Los Flaires]].
Tamién percorrió una parte de la [[península de Paraguaná]] y enfusóse nun [[Golfu de Venezuela|golfu]] al que llamó ''Venezuela'' o ''Pequeña Venecia'', pos había poblaciones no fondero del golfu que les sos cases taben construyíes con tueros sobre l'agua que s'asemeyaben a la ciudá de [[Venecia]]; anque otra fonte indica que los mesmos indíxenes yá llamaben al pobláu ''Veniçuela''. Asina mesmu, llogró ver la entrada del [[llagu de Maracaibo]], a la que llamó ''San Bartolomé'' por afayala'l día [[24 d'agostu]] de 1499, día de [[Bartolomé l'Apóstol|San Bartolomé, apóstol]]. Tamién llegó a algamar el [[cabu de la Vela]], na actual península de la Guajira, a la que llamó ''Coquibacoa''.
Pocos díes dempués, la espedición partió del cabu de la Vela a La Española con delles [[perlla|perlles]] llograes en Paria, daqué d'[[oru]] y dellos [[Esclavitú|esclavos]]. La escasez de bienes y esclavos tresportaos resultó nun rendimientu económicu escasu, pero la importancia d'esti viaxe anicia en que foi'l primer percorríu detalláu y total fechu polos españoles de les costes de Venezuela, debíu al qu'Ojeda gocia del creitu de reconocer per vegada primer tola mariña venezolana. La espedición dio tamién a Juan de la Cosa la oportunidá de trazar el primer [[mapa]] conocíu de l'actual Venezuela, amás de ser el primer viaxe que fizo Vespucio al Nuevu Mundu.
Sicasí, cuando llegó la espedición a La Española'l [[5 de setiembre]], foi mal recibida por siguidores de Colón quien taben enoxaos porque Ojeda nun tenía derechu d'esplorar tierres descubiertes por aquél ensin la so autorización. Esto produció agarraes y engarradielles ente dambos grupos, dexando dellos muertos y mancaos; asina tuvo que tornar a [[Cádiz]] con poques riqueces, pero con munchos indíxenes. La fecha de regresu ye aldericada: tradicionalmente afirmábase que volvieron en xunu de [[1500]] pero l'historiador [[Demetrio Ramos]] señaló una fecha muncho más temprana, escontra payares de [[1499]].<ref>{{Cita llibru |
apellíu = RAMOS
| nome = Demetrio
| editorial = Ministeriu d'Educación y Ciencia
| editor = Antonio DOMÍNGUEZ ORTIZ
| títulu = Homenaxe a Antonio Domínguez Ortiz
| añu = 1980
| ubicación = Madrid
| isbn = 8436908333
| páxina =
| capítulu = El regresu d'Alonso de Ojeda del so viaxe de descubrimientu}}, citáu en {{cita publicación
|apellíu = RAMOS
|nome = Demetrio
|añu = 1982
|títulu = La torna a España d'Alonso de Ojeda, en calidá de presu, dempués del so Segundu Viaxe
|publicación = Quintu Centenariu
|númberu = 4
|páxines = 209-220
|url = http://revistas.ucm.es/ghi/02116111/articulos/QUCE8282220209A.PDF
|archiveurl = https://web.archive.org/web/20160303185112/http://revistas.ucm.es/ghi/02116111/articulos/QUCE8282220209A.PDF
|archivedate = 2016-03-03
|fechaaccesu = 2012-05-23
}}</ref>
== Segundu viaxe a Venezuela ==
Ojeda decidió faer una nueva esploración y capituló nuevamente colos reis d'España'l [[8 de xunu]] de [[1501]]. Nomóse-y [[Gobernación de Coquibacoa|gobernador de Coquibacoa]] poles resultaos llograos nel primer viaxe, y dióse-y el derechu de fundar una colonia nesi territoriu, anque se-y alvirtió de que nun visitara Paria. Nesta ocasión acomuñar colos [[mercader]]es [[Sevilla|sevillanos]] [[Juan de Vergara (mercader)|Juan de Vergara]] y [[García de Campos]], que pudieron fletar cuatro [[carabela|carabeles]].
En xineru de [[1502]], zarpó d'España y fixo'l mesmu percorríu que nel so primer viaxe. Nesta ocasión pasó de llargu'l golfu de Paria y llegó a islla Margarita (onde según delles fontes, intentó llograr oru y perlles de los indíxenes por dellos métodos). Depués percorrió les costes venezolanes dende Curiana hasta la península de Paraguaná ya intentó fundar el [[3 de mayu]] de 1502 una colonia na península de la Guajira, esautamente en [[badea Fonda (Colombia)|badea Honda]], a la que llamó ''Santa Cruz'' y que se convirtió nel primer pobláu español en territoriu colombianu y, poro, el primeru en tierra firme.
Sicasí, dicha colonia nun espolletó depués de tres meses de fundada, por cuenta de qu'Ojeda y los sos homes empezaron a atacar les poblaciones indíxenes de la contorna, causando una constante guerra con éstos que se sumó a los problemes personales del mesmu Ojeda colos sos homes. Asina, foi naquel momentu cuando los sos socios Vergara y Campos fixeron prindar a Ojeda pa faese col pocu botín recaldáu y abandonaron el pobláu xunto colos colonos, encarcelándolu en [[La Española]] en mayu de 1502. Ojeda tuvo presu hasta [[1504]], cuando foi lliberáu pol obispu [[Juan Rodríguez de Fonseca|Rodríguez de Fonseca]], per aciu una apelación; sicasí tuvo que pagar una indemnización costosa que la dexó abondo aprobetáu.
La resultancia d'esti segundu viaxe foi un fracasu yá que nun s'afayaren tierres nueves y nun se llogró un gran botín de parte del esploradores, amasáu na so mayoría por Vergara y Campos, sumáu a que la colonia de Santa Cruz quedó abandonada y la gobernación de Coquibacoa foi abolida.
== Viaxe a Nueva Andalucía ==
Una vegada consiguida la llibertá, permaneció en La Española mientres cuatro años ensin enforma que faer, hasta qu'en [[1508]] enterar de que'l Rei [[Fernando'l Católicu]] llamara a concursu la gobernación y colonización de Tierra Firme, y que tomaba les tierres ente'l [[cabu (xeografía)|cabu]] [[Cabu Gracias a Dios|Gracias a Dios]] (ente [[Hondures]] y [[Nicaragua]]) y el [[cabu de la Vela]] (en Colombia). Juan de la Cosa foi a España y presentóse en representación de Ojeda, anque tamién en dichu eventu apaeció [[Diego de Nicuesa]], qu'andaba a la tema con Ojeda peles tierres a colonizar. Como dambos candidatos teníen bona reputación y teníen simpatíes na [[Corte]], la Corona prefirió estremar la rexón en dos gobernaciones: [[Gobernación de Veragua|Veragua]] al oeste y [[Provincia de Nueva Andalucía|Nueva Andalucía]] al este, con llendes nel [[golfu de Urabá]]; asina Ojeda recibía la gobernación de Nueva Andalucía y Nicuesa recibía Veragua. Esta capitulación foi roblada'l [[6 de xunu]] de 1508.
A Santu Domingu partieron los nuevos gobernadores pa formar les [[flota|flotes]] espedicionaries. Sicasí, esistía una disparidad ente la flota de dambos, destacando que Nicuesa tenía grandes riqueces y más creitu de parte de les autoridaes coloniales, y que pudo atraer a más de 800 homes, munchos [[caballu|caballos]], cinco carabeles y dos [[bergantín|bergantinos]]; sicasí, Ojeda namái axuntó daqué más de 300 homes, dos bergantinos y dos barcos pequeños. Por cuenta de les disputes alrodiu de qué llugar exautu nel golfu de Urabá sería la llende de dambes gobernaciones, l'asistente de Ojeda, Juan de la Cosa, señaló que la llende exacta sería'l [[ríu Atrato]], que desaguaba en dichu golfu.
El 10 de payares de [[1509]] llogró partir de Santu Domingu, unos díes primero que Nicuesa, pocu dempués de nomar Alcalde Mayor al bachiller [[Martín Fernández de Enciso]], un fanegueru [[abogáu]] que tenía órdenes de fletar una embarcación con más provisiones p'ayudar a Ojeda cuando fundara una colonia en Nueva Andalucía. El nuevu gobernante, procurando evitase problemes colos indíxenes de la so rexón, pidió que se redactara una estensa ya interesada proclamación na que convidaba a los indíxenes a sometese al [[Imperiu español]], que de lo contrario diben ser sometíos a encomalo; dicha proclamación foi fecha pol escritor [[Juan López de Palacios Rubios]] y cuntó cola aprobación de les autoridaes españoles.
Ojeda llegó a la [[badea de Calamar]], na actual [[Cartagena d'Indies|Cartagena]] ([[Colombia]]), inorando les órdenes del so subalternu De la Cosa de nun establecese na zona. Dempués de desembarcar atopar con dellos indíxenes y unvió a unos misioneros a que recitaren la estensa proclama en voz alta xunto con intérpretes que falaben la llingua indíxena. Sicasí, los indíxenes taben bastante cafiantes por tala proclama, asina qu'Ojeda amosó caxigalines a los indíxenes, y esto provocó que s'enoxaren y empezaren a lluchar contra los españoles. Combatió y venció a los indíxenes de la mariña; aprovechando esta ventaya decidió escorrer a dellos indíxenes que s'enfusaren na selva y llegó a l'aldega de [[Turbaco]]: ende sufrió la roxura de los indíxenes que tomaron despreveníos al españoles. Nesta contraofensiva morrió Juan de la Cosa, que sacrificó la so vida por qu'Ojeda escapara, y morrieron tamién cuasi tolos que lu acompañaben. Ojeda tuvo que fuxir pa salvase con un solu home apenes y llegar ilesu a la vera la mar, onde pudo ser rescatáu pola flotilla aparcada na badea.
Poco dempués llegó la flota de Nicuesa, quien, esmolecíu pola perda que tuviera Ojeda, dexó-y [[arma|armes]] y homes, y depués acompañar, escaeciéndose de les diferencies ente dambos gobernadores, pa vengase contra los indíxenes de Turbaco, que fueron masacrados na so totalidá. De vuelta na badea de Calamar, Nicuesa dixebrar de Ojeda en direición mar adientro escontra l'oeste camín de Veragua, ente qu'Ojeda siguía percorriendo les costes de Nueva Andalucía escontra'l suroeste, y llegaba al Golfu d'[[Urabá]], onde fundó l'asentamientu, en realidá un fuerte, de [[San Sebastián de Urabá]] el [[20 de xineru]] de [[1510]].
== Gobernador de Nueva Andalucía y Urabá ==
Nicuesa dixebrar de Ojeda en direición mar adientro escontra l'oeste camín de Veragua, ente qu'Ojeda siguía percorriendo les costes de [[Provincia de Nueva Andalucía|Nueva Andalucía]] escontra'l suroeste. En [[1508]] ye nomáu Gobernador de Nueva Andalucía, qu'incluyía la rexón d'[[Urabá]]. Parte de la Hispaniola l'añu siguiente y llegó al Golfu d'[[Urabá]], onde fundó l'asentamientu, en realidá un fuerte, de [[San Sebastián de Urabá]] el [[20 de xineru]] de [[1510]].
Sicasí, la espedición foi problemática: nun pasaren munchos díes cuando dientro del fuerte crecía la escasez d'alimentos, y amontábase el clima insalubre qu'afectaba a los colonos, amás de l'amenaza persistente de los indios urabaes, quien atacaben al españoles con [[flecha|fleches]] [[venenu|envelenaes]], de les que'l mesmu gobernador quedó mancáu nuna pierna.
Pasaren ocho meses y mediu desque partió de Santu Domingu y fundar [[San Sebastián de Urabá|San Sebastián]], y la prometida ayuda del bachiller Fernández de Enciso entá nun llegaba. Entós encargó a [[Francisco Pizarro]], un mozu soldáu nesi entós, que protexera'l sitiu y caltuviérase colos habitantes mientres cincuenta díes hasta qu'Ojeda tornara, pidiéndo-yos que de lo contrario volvieren a Santu Domingu. Pero Ojeda enxamás tornó a ''San Sebastián'' y, pasaos los cincuenta díes, Pizarro decidió tornar nos dos bergantinos xunto con 70 colonos. Poco dempués Fernández de Enciso, xunto con [[Vasco Núñez de Balboa]], socorrieron a los pocos sobrevivientes del llugar; darréu, el fuerte foi amburáu polos indíxenes de la rexón.
Dempués d'esti fracasu, Alonso de Ojeda torna a Santu Domingu nel bergantín d'un bandíu [[piratería|pirata]] español llamáu Bernardino de Talavera, que fuxera de La Española y pasaba pol llugar.
== Naufraxu en Cuba ==
Tratando de buscar ayuda, Ojeda embarcóse camín de Santu Domingu nel bergantín de Talavera con 70 homes que lu acompañaben, pero'l pirata prindó a Ojeda y non quixo lliberar, esperando un rescate. Sicasí, un violentu [[Furacán (meteoroloxía)|furacán]] azotó la embarcación y Talavera tuvo que pidir ayuda a Ojeda, tamién marín. La nube abasnó la nave y ésta [[naufraxu|naufragó]] en [[Jagua]], [[Sancti Spíritus (Cuba)|Sancti Spíritus]], al sur de [[Cuba]]. Asina, Ojeda y Talavera colos sos homes, decidieron percorrer la mariña sur de la islla a cuerpu, hasta punta [[Maisí]], dende onde depués se treslladaríen hasta La Española.
Sicasí, tuvieron dificultaes y la metá de los homes morrieron pola fame, les enfermedaes y les penuries que tuvieron que vivir nel camín. Ojeda cargaba con una imaxe de la [[Virxe María]] que llevaba consigo dende la primer vegada que s'embarcó a América en 1493 y fixo una promesa a ésta de que-y dedicaría un [[templu]], que fadría llevantar nel primer pobláu indíxena qu'atopara nel so camín y que los recibiera con bones intenciones.
Poco dempués, con una docena d'homes y el pirata Talavera, llegaron a la [[comarca]] de Cueybá, onde'l [[cacique]] Cacicaná trató atentamente y curió a Ojeda y a los demás homes, qu'a los pocos díes recuperárense. Ojeda cumplió la so promesa y llevantó una pequeña [[ermita]] de la Virxe nel pobláu, ermita que sería venerada polos aboríxenes de la contorna. Ellí foi socorríu por [[Pánfilo de Narváez]] y foi a [[Xamaica]], islla na que Talavera foi prindáu por piratería. Dempués llegó a La Española, onde bien exhausto enteróse que l'ayuda de Fernández de Enciso llegara a San Sebastián.
== Ocaso y muerte ==
Tres el fracasu del viaxe a Nueva Andalucía, Ojeda nun volvió dirixir nenguna otra espedición y arrenunció al so cargu de gobernador. Pasó los últimos cinco años de la so vida en Santu Domingu onde vivió murniu y ablayáu. Depués retiróse al [[Monesteriu de San Francisco (Santu Domingu)|Monesteriu de San Francisco]], onde morrió pocu dempués en [[1515]]. La so última voluntá foi que lo soterraren so la puerta mayor del monesteriu, por que la so tumba fuera pisada por tolos que llegaben a entrar a la ilesia, como pena polos errores que cometió na so vida.
La tumba de Ojeda sumió del monesteriu ensin dexar rastru, por cuenta de la guerra civil que sufrió la ciudá de Santu Domingu en [[1965]].
L'escritor español [[Vicente Blasco Ibáñez]] na so novela ''El caballero de la Virgen'' ([[1929]]), rellata la vida del conquistador.
L'escritor español [[Alberto Vázquez-Figueroa]] na so novela ''Centauros'' (2007), rellata la vida del conquistador.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/ojeda.htm Alonso de Ojeda - Biografíes y Vides]
* [http://www.americas-fr.com/es/historia/ojeda.html Biografía d'Alonso de Ojeda]
* [http://www.saber.golwen.com.ar/ojeda.htm Alonso de Ojeda]
* {{Enllaz rotu|1=Biografía completa d'Alonso de Ojeda |2=http://www.lablaa.org/blaavirtual/historia/pernomada/ilus4.htm |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.efemeridesvenezolanas.com/html/lago.htm Descubrimientu del Llagu de Maracaibo] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120529150647/http://efemeridesvenezolanas.com/html/lago.htm |date=2012-05-29 }}
* [http://www.periodico26.cu/perfil_provincia/cacicana.htm Rellatu del Cacique Cacicaná y De Ojeda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080212231423/http://www.periodico26.cu/perfil_provincia/cacicana.htm |date=2008-02-12 }}
* {{Enllaz rotu|1=Monesteriu de San Francisco |2=http://www.terra.com.do/turismo/historia/monumento/monasterio-san-fco.htm |date=September 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/personajes/5788.htm Biografía d'Alonso de Ojeda]
* [http://www.cucutanuestra.com/conquista/pages/alonso_de_ojeda.htm Alonso de Ojeda] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111229050359/http://www.cucutanuestra.com/conquista/pages/alonso_de_ojeda.htm |date=2011-12-29 }}
* [http://www.bruce.ruiz.net/PanamaHistory/alonso_de_ojeda.htm Biografía d'Alonso de Ojeda (inclúi imáxenes del conquistador)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081225210444/http://www.bruce.ruiz.net/PanamaHistory/alonso_de_ojeda.htm |date=2008-12-25 }} (n'inglés)
* [http://figueroa.zxq.net/obras.html Link a la páxina Web d'Alberto Vázquez-Figueroa (autor de Centauros obra que rellata la historia d'Alonso de Ojeda)]
* [http://www.historiadelnuevomundo.com/index.php/2010/04/capitan-alonso-de-ojeda Alonso de Ojeda n'Historia del Nuevu Mundu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131012065722/http://www.historiadelnuevomundo.com/index.php/2010/04/capitan-alonso-de-ojeda/ |date=2013-10-12 }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Marineros y marineres d'España]]
[[Categoría:Marineros y marineres d'España]]
[[Categoría:Conquistadores españoles]]
[[Categoría:Conquistadores españoles]]
[[Categoría:Conquistadores españoles de Venezuela]]
[[Categoría:Conquistadores españoles de Colombia]]
[[Categoría:Participantes nos viaxes colombinos]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía NF]]
2ctt0v0kohdhfmy944g5se8qfd5b0ne
Wikipedia:Llista de wikipedistes por númberu d'ediciones/Archivu
4
42262
4497904
3430238
2026-05-31T14:12:48Z
Limotecariu
735
4497904
wikitext
text/x-wiki
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2013|2013]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2014|2014]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2015|2015]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2016|2016]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2017|2017]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2018|2018]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2019|2019]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2020|2020]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2021|2021]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2022|2022]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2023|2023]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2024|2024]]
*[[Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2025|2025]]
[[Categoría:Llistes]]
c78hcn42ftcuyxo8w1hxldu5q0919yk
Ana Rosa Fernández
0
43030
4497986
4027633
2026-06-01T08:46:16Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497986
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Ana Rosa Fernández''' {{nym}} ye una escritora [[Asturies|asturiana]].<ref name=":0">[https://www.rtpa.es/noticias-sociedad:La-escritora-Ana-Rosa-Fernandez-presentra--'Los-nomes-de-la-lluvia',_111332844406.html La escritora Ana Rosa Fernández presentra 'Los nomes de la lluvia']. www.rtpa.es. Consultáu'l 13 d'ochobre de 2022. </ref>
==Apunte biográficu==
Naz en [[1965]] en [[Sotrondio]] y entama a escribir a los 16 años, al abrigu de lo que'l filólogu y poeta [[Francisco J. Lauriño]] llamó [[Dexeneración de 1981]]. Nun va ser, ensin embargu, hasta los 30 años cuando tome conciencia del retu que supón ser muyer y poeta, y a partir d'ehí, buscando algamar una voz propia, va dedica-y más tiempu a la escritura, participando en numberosos recitales y alcuentros como les "Xornaes alternatives de poesía" del Atenéu Llibertariu d'[[Uviéu]] o les "Primeres xornaes abiertes de poesía y narrativa" del Atenéu Popular de [[Llaviana]], dambos en [[1995]].
== Obres ==
*''El peso de la luz'' ([[2002]]) - esta obra tuvo una segunda edición en [[2005]] en formatu discu-llibru, con música de [[Xulio Arbesú]].
*''Los nomes de la lluvia'' ([[Suburbia Ediciones]], [[2012]])
La so obra ta recoyida na antoloxía de poesía española actual "Al Aire Nuevo" (Editorial Desierto, [[Méxicu]], [[2005]]) y nel llibru coleutivu "Las estaciones" (Heracles y nosotros, [[Xixón]], [[1996]]), asina como nes revistes "[[Luces y sombras]]" y "[[Ábaco]]".
== Premios ==
*Mención especial nel II Concursu Lliterariu "Voces de Chamamé" ([[Uviéu]], [[1995]])
*Finalista nel VIII Premiu Nacional de Poesía "Poeta Mario López" ([[Córdoba]], [[2000]])
*X Premiu Internacional de Poesía "Ateneo Jovellanos" ([[Xixón]], [[2000]]).
*XV Premiu de Poesía "Esperanza Spinola" de Teguise ([[Lanzarote]], [[2002]]) col so llibru ''El peso de la luz.''<ref name=":0" /><ref>[https://historiadeteguise.com/premios-poesia-esperanza-spinola/ Premios Poesía Esperanza Spínola – (1985- 2002)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20221013175141/https://historiadeteguise.com/premios-poesia-esperanza-spinola/ |date=2022-10-13 }}. www.rtpa.es. Consultáu'l 13 d'ochobre de 2022. </ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*https://www.rtpa.es/sociedad:La-escritora-Ana-Rosa-Fernandez-presentra--'Los-nomes-de-la-lluvia',_111332844406.html
*http://canales.elcomercio.es/extras/asturies/articulos/120622_entrevistes.html
{{NF|1965||Fernandez, Ana Rosa}}
[[Categoría:Escritores d'Asturies]]
[[Categoría:Escritores n'asturianu]]
[[Categoría:Persones de Samartín del Rei Aurelio]]
sp51jm67xc1cud40jh4w4hr9ghm814o
Albert Brooks
0
55537
4497929
4237361
2026-05-31T20:31:54Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497929
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Albert Brooks}}
{{persona}}
{{intro bio}}
== Biografía ==
=== Primeros años ===
Brooks nació como '''Albert Lawrence Einstein''' en [[Beverly Hills]], [[Los Angeles]], fíu de Thelma Leeds, una actriz y cantante, y de Harry Parke (que'l so verdaderu apellíu yera Einstein), un comediante de radio que participó nel programa d'[[Eddie Cantor]].<ref>[http://www.filmreference.com/film/60/Albert-Brooks.html Biografía d'Albert Brooks (1947-)]</ref> Los sos hermanos son l'actor de comedia [[Bob Einstein]], meyor conocíu pol so [[seudónimu]] "Super Dave Osborne" o Marty Funkhouser en Curb your enthusiasm y Cliff Einstein, un sociu de l'axencia Dailey & Associates, de Los Angeles. Brooks ye [[xudíu]]<ref>[http://www.egothemag.com/archives/2006/01/comedy_in_the_m.htm EGO Magacín: Comedy in The Muslim World]</ref> y asistió a la escuela Beverly Hills High School.<ref>Kaufman, Peter de ''[[The Washington Post]]'', [http://nl.newsbank.com/nl-search/we/Archives?p_product=BN&p_theme=bn&p_action=search&p_maxdocs=200&p_topdoc=1&p_text_direct-0=10F58714871BD6Y8&p_field_direct-0=document_id&p_perpage=10&p_sort=YMD_date:D&s_trackval=GooglePM "The background on Albert Brooks"], ''[[The Buffalo News]]'', [[22 de xineru]] de [[2006]]. Consultáu'l [[24 d'abril]] de [[2008]]. "Albert Brooks, quien creció nuna familia mediática y qu'asistió a la escuela Beverly Hills High School, enxamás s'interesó en tar fuera de serie."</ref> Amás, creció nun vecinderu del mundu del espectáculu al sur de [[California]], y tuvo como compañeros d'escuela a [[Richard Dreyfuss]] y [[Rob Reiner]].
=== Carrera ===
Brooks cursó los sos estudios cimeros nel Carnegie Tech en [[Pittsburgh (Pennsylvania)|Pittsburgh]], pero abandonó la so carrera depués de dedicase mientres un añu a la so carrera como comediante. Camudó'l so apellíu ''Einstein'' (pa evitar un tracamundiu col famosu [[Albert Einstein|científicu]]) a ''Brooks'', y empezó el so carrera , que convertir nun esponente reconocíu de la comedia en direuto a finales de los años 60 y principios de los años 70. Brooks tuvo un papel na serie de la NBC ''Tonight Show'', que'l so protagonista yera [[Johnny Carson]]. El so personaxe, un cómicu nerviosu, narcisista, egocéntricu ya irónicu foi la influyencia d'otros cómicos de la so dómina, tales como [[Steve Martin]], [[Martin Mull]] y [[Andy Kaufman]].
Dempués de llanzar a la venta dos esitosos álbumes de comedia, ''Comedy Minus One'' (1974) y ''A Star is Bought'' (1975), que foi nomáu a los [[premios Grammy]], Brooks dexó la comedia en direuto pa dedicase a producir películes. El so primer curtiumetraxe, ''The Famous Comedians School'', yera un curtiu satíricu que foi emitíu pola [[Public Broadcasting Service|PBS]], y foi unu de los primeros documentales risibles en producise.
En 1975, dirixó seis segmentos de la sesta temporada de ''[[Saturday Night Live]]'', de la [[National Broadcasting Company|NBC]]:
* ''ad:11/10/75 h:[[George Carlin]]'' - noticies improbables
* ''ad:18/10/75 h:[[Paul Simon]]'' - películes ensin ésitu
* ''ad:25/10/75 h:[[Rob Reiner]]'' - ciruxía de corazón
* ''ad:8/11/75 h:[[Candice Bergen]]'' - pa la temporada siguiente
* ''ad:13/12/75 h:[[Richard Pryor]] / [[Gil Scott-Heron]]'' - enfermu
* ''ad:9/1/76 h:[[Elliott Gould]] / [[Anne Murray]]'' - animador
En 1976, fixo un papel na película ''[[Taxi Driver]]'', de [[Martin Scorsese]] (Scorsese dexó-y a Brooks improvisar la mayor parte del so diálogu). El papel fizo que Brooks tomara la decisión de camudase a [[Los Angeles]] pa entrar de llenu nel negociu del cine. Nuna entrevista, Brooks mentó una conversación que tuvo col escritor de ''Taxi Driver'', Paul Schrader, na cual Schrader dixo que'l personaxe de Brooks yera l'únicu que nun pudiera "entender" de la película. Brooks atopó prestáu'l comentariu, yá que'l so personaxe, el anti-héroe, yera un psicóticu solitariu.
Brooks dirixó'l so primer llargumetraxe, ''Real Life'', en [[1979]]. La película, que trata d'una típica familia de los suburbios que trata de ganar un [[premiu Óscar]] y un [[premiu Nobel|Nobel]], foi una parodia del documental ''[[An American Family]]'', de la PBS. Brooks tamién tuvo un cameo curtiu na película ''[[Private Benjamin]]'' ([[1980]]), que'l so protagonista foi [[Goldie Hawn]].
=== 1980–1990 ===
Mientres los años 80 y los años 90, Brooks co-escribió (al pie de Monica Johnson), dirixó y protagonizó series de comedia bien recibíes poles crítiques, faciendo variantes de los sos personaxes neuróticu y obsesivu. Ente elles inclúyense ''Modern Romance'', de [[1981]], na cual Brooks personificó a un productor desesperáu por reconquistar a la so novia ([[Kathryn Harrold]]). La película foi estrenada en poques sales de cine nos Estaos Xuníos, y finalmente llogró una recaldación de tres millones de dólares,<ref name="modgross">{{cita web | títulu=http://www.boxofficemojo.com/
| obra=Modern Romance box office | url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=modernromance.htm | mesacceso=12 March | añoacceso=2006}}</ref> pero tuvo crítiques positives. Una de los críticos dixo que "Brooks nun tuvo la meyor actuación de la so vida, pero sí foi bien risonderu".<ref name="modreviews">{{cita web | títulu=http://www.rottentomatoes.com/ | obra=Modern Romance (1981) | url=http://www.rottentomatoes.com/m/modern_romance/ | mesacceso=12 March | añoacceso=2006}}</ref> Na so película ''Lost in America'' (de [[1985]]), Brooks y [[Julie Hagerty]] personificaron a una pareya que camuda la so manera de vida y decide vivir nuna casa rodante, como siempres suañaren. El llargumetraxe recibió crítiques positives.
En ''Defending Your Life'' (de [[1991]]), Brooks interpreta a un personaxe que vive dempués de la muerte, y que tien de xustificar los mieos que tenía cuando yera humanu. Los críticos apreciaron la química en pantalla de Brooks y [[Meryl Streep]], la so co-protagonista. Les películes realizaes darréu nun tuvieron enforma ésitu, pero caltuvieron la calidá de Brooks como productor. Recibió bones crítiques por ''Mother'' ([[1996]]), na cual representa a un escritor que vuelve al so pueblu natal pa iguar la rellación cola so madre ([[Debbie Reynolds]]), y por ''The Muse'', de [[1999]], na cual Brooks personifica a un escritor de [[Hollywood]] qu'usa los servicios d'una musa auténtica ([[Sharon Stone]]) pa inspirase.
Brooks tamién actuó en películes d'otros direutores y escritores mientres los años 80 y los años 90. Incursionó nel xéneru de terror participando nuna de les hestories de ''[[Nes llendes de la realidá: La película|Twilight Zone: The Movie]]'', personificando a un xofer que recueye a un autoestopista sospechosu ([[Dan Aykroyd]]). Por ''Broadcast News'', de [[James L. Brooks]] ([[1987]]), recibió una nominación pa los [[Premios Óscar|Premiu Óscar]] na categoría Meyor Actor de Repartu, depués de personificar a un [[reporteru]] de [[televisión]] inseguru y desaxeradamente éticu, quien suel faer la entruga retórica "¿Nun sería esti mundu muncho meyor si la inseguridá y la desesperación fixérennos más curiosos?" Brooks tamién recibió crítiques positives pol so rol en ''Out of Sight'', de [[1998]], onde interpretó a un banqueru y ex convicto.
=== 2000 d'equí p'arriba ===
Brooks recibió crítiques positives pola so interpretación d'un propietariu d'una tienda de ropa morrebundo, quien traba amistá cola adolescente desilusionada [[Leelee Sobieski]] en ''[[My First Mister]](Educando a J.)'' ([[2001]]). Brooks foi estrella convidada en ''[[The Simpsons]]'' cinco veces mientres la serie (siempres sol nome ''A. Brooks''), y ye descritu como'l meyor convidáu na historia de la serie por [[IGN (sitiu web)|IGN]], particularmente pol so papel como'l supervillano Hank Scorpio nel episodiu "[[Namái se camuda dos veces]]".<ref>{{cita web|url=http://uk.tv.ign.com/articles/730/730566p5.html|títulu=Top 25 Simpsons Guest Appearances|fechaaccesu=25 de marzu de 2007|autor=Goldman, Eric; Iverson, Dan; Zoromski, Brian|edición=[[IGN (sitiu web)|IGN]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070308101151/http://uk.tv.ign.com/articles/730/730566p5.html|fechaarchivu=2007-03-08}}</ref> Brooks siguió'l so trabayu dando la so voz a personaxes na película de [[The Walt Disney Company|Disney]] y [[Pixar]] ''[[Finding Nemo]]'' ([[2003]]), como la voz de "Marlin", unu de los protagonistes de la película.
En [[2005]], la so película ''[[Looking for Comedy in the Muslim World]]'' xeneró discutiniu pol so títulu (el cual puede traducise como ''Buscando comedia nel mundu musulmán''). [[Sony Pictures]] finalmente decidió nun emitir la película, yá que si facer tenía de camudar el títulu. Darréu, [[Warner Independent Pictures]] mercó la película y estrenar en xineru de 2006; la película recibió crítiques variaes y munches quexes. Nel llargumetraxe, Brooks vuelve interpretase a sigo mesmu, tal como en ''[[Real Life]]''; nesta ocasión, interprétase como un productor contratáu pol gobiernu d'Estaos Xuníos por que pescudara qué faía rir a los musulmanes, unviándolo a una xira na [[India]] y en [[Paquistán]].
En 2007, siguió collaborando en ''Los Simpson'' faciendo la voz de Russ Cargill, el principal antagonista en ''[[The Simpsons Movie]]''.
Foi escoyíu pa interpretar a Len, el suegru de [[Nancy Botwin]], na serie televisiva ''[[Weeds]]''.<ref>{{Cita web |url=http://community.tvguide.com/blog-entry/TVGuide-Editors-Blog/Ausiello-Report/Ausiello-Scoop-Albert/800037445 |títulu=Weeds Scoop: Albert Brooks Is Nancy's "Dad" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080709013335/http://community.tvguide.com/blog-entry/TVGuide-Editors-Blog/Ausiello-Report/Ausiello-Scoop-Albert/800037445 |fechaarchivu=2008-07-09 }}</ref>
=== Vida personal ===
Brooks foi rellacionáu románticamente cola cantante [[Linda Ronstadt]] y les actrices [[Carrie Fisher]], [[Julie Hagerty]] y [[Kathryn Harrold]]. Ta casáu con Kimberly Shlain, una artista. Conociéronse al traviés d'un amigu de mancomún. Tienen dos fíos, Jacob Eli (nacíu en 1998) y Claire Elizabeth (nacida en 2000).
== Filmografía ==
{| {{tablaguapa}}
|- bgcolor="#CCCCCC"
! Añu !! Títulu !! Papel !! Otros
|-
| 1975-1976 || ''[[Saturday Night Live]]'' || n/a || escritor, direutor de dellos segmentos
|-
|-
| [[1976]] || ''[[Taxi Driver]]'' || Tom ||
|-
| [[1979]] || ''[[Real Life (película)|Real Life]]'' || sí mesmu escritor, direutor
|-
| [[1981]] || ''[[Modern Romance]]'' || Robert Cole || escritor, direutor
|-
| [[1983]] || ''[[Nes llendes de la realidá: La película|Twilight Zone: The Movie]]'' || Car Driver (Prólogu) ||
|-
| [[1984]] || ''[[Unfaithfully Yours (1984)|Unfaithfully Yours]]'' || Norman Robbins ||
|-
| [[1985]] || ''[[Lost In America]]'' || David Howard || escritor, direutor
|-
| [[1987]] || ''[[Broadcast News]]'' || Aaron Altman ||
*Nominación - [[Óscar al meyor actor de repartu]]
|-
| [[1990]] || '' [[Life on the Fast Lane|The Simpsons]]'' || Jacques || estrella convidada y voz
|-
| [[1991]] || ''[[Defending Your Life]]'' || Daniel Miller || escritor, direutor
|-
|rowspan="2"| [[1994]] || ''[[Dispuestu a tou]]'' || Burke Adler ||
|-
| ''[[The Scout]]'' || Al Percolo || escritor
|-
| [[1996]] || ''[[Mother (película)|Mother]]'' || John Henderson || escritor, direutor
|-
| [[1997]] || ''[[Critical Care]]'' || Dr. Butz ||
|-
|rowspan="2"| [[1998]] || ''[[Out of Sight]]'' || Richard Ripley ||
|-
| ''[[Dr. Dolittle]] '' || Jacob el Tigre || voz
|-
| [[1999]] || ''[[The Muse]]'' || Steven Phillips || escritor, direutor
|-
| [[2001]] || ''[[My First Mister]]'' || Randall 'R' Harris ||
|-
|rowspan="2"| [[2003]] || ''[[The In-Laws (2003)|The In-Laws]]'' || Jerry Peyser ||
|-
| ''[[Finding Nemo]]'' || Marlin el Pexe Payasu || voz
|-
| [[2006]] || ''[[Looking for Comedy in the Muslim World]]'' || Himself || sí mesmu, direutor
|-
| [[2007]] || ''[[The Simpsons Movie]]'' || Russ Cargill || voz
|-
| [[2011]] || ''[[Drive (película de 2011)|Drive]]'' || Bernie Rose ||
|-
| [[2015]] || ''[[Finding Dory]]'' || Marlin || voz
|-
*Premiu del Círculu de Críticos de Nueva York al meyor actor de repartu *Premiu de l'Asociación
de Críticos Cinematográficos de Washington D.C. al meyor actor de repartu *Premiu de la Sociedá de Críticos
de Cine de Boston al meyor actor de repartu'''
* -Premiu de la Sociedá de Críticos Cinematográficos de Houston al meyor actor de repartu
|-
|}
== Premios ==
;[[Premios Óscar|Premiu Óscar]]
{|{{tablaguapa}}
|- bgcolor="#CCCCCC"
! '''Añu''' !! '''Categoría''' !! '''Película''' !! '''Resultáu'''
|-
|1987||[[Óscar al meyor actor de repartu|Meyor Actor de Repartu]]||''[[Broadcast News]]''||Nomáu
|-
|}
;[[Globos d'Oru]]
{|{{tablaguapa}}
|- bgcolor= "#CCCCC"
|-
! '''Añu''' !! '''Categoría''' !! '''Película''' !! '''Resultáu'''
|-
|2011||[[ Globu d'Oru al meyor actor de repartu|Meyor actor de repartu]]||[[Drive (película de 2011)|Drive]]||Candidatu
|-
|}
;[[Independent Spirit Awards]]
{|{{tablaguapa}}
|- bgcolor="#CCCCCC"
!'''Añu''' !! '''Categoría''' !! '''Película''' !! '''Resultáu'''
|-
|2011||[[ Independent Spirit Award al meyor actor de repartu|Meyor Actor de Repartu]]||[[Drive (película de 2011)|Drive]]||Candidatu
|-
|}
;[[Satellite Awards]]
{|{{tablaguapa}}
|- bgcolor= "#CCCCC"
! '''Añu''' !! '''Categoría''' !! '''Película''' !! '''Resultáu'''
|-
|'''2011'''||'''[[ Satellite al meyor actor de repartu - drama|Meyor actor de repartu]]'''||'''[[Drive (película de 2011)|Drive]]'''||'''Ganador'''
|-
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20151025064556/http://www.albertbrooks.com/ Sitiu oficial d'Albert Brooks] (n'inglés)
* {{IMDb títulu|id=0000983}}
{{NF|1947||Brooks, Albert}}
[[Categoría:Guionistes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Humoristes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices de doblaxe d'Estaos Xuníos]]
91oy40tr5zog9mw9ffxgm1bokj393su
Amy Jo Johnson
0
57252
4497980
4238243
2026-06-01T07:39:21Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497980
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Amy Jo Johnson}}
{{persona}}
'''Amy Jo Johnson''' {{nym}} ye una [[actriz]], [[cantante]], compositora y [[músicu]] d'[[Estaos Xuníos]]. Johnson conformó el repartu orixinal de la serie televisiva d'aventures ''[[Mighty Morphin Power Rangers]]'' onde interpretó a Kimberly Hart, la primera Power Ranger rosa. Amás, interpretó con gran ésitu a Julie na serie televisiva ''[[Felicity]]''. Anguaño trabaya nel drama policial canadiense [[Flashpoint (serie de televisión)|Flashpoint]], onde interpreta a Jules Callaghan.
<ref>{{cita noticia|títulu= Amy Jo Johnson in the Flashpoint|work= IGN|date= |url= http://uk.tv.ign.com/articles/887/887837p2.html|fechaaccesu= 15 d'agostu de 2010|archiveurl= https://web.archive.org/web/20120327081814/http://uk.tv.ign.com/articles/887/887837p2.html|archivedate= 2012-03-27}}</ref>
== Biografía ==
Fía de Greig Johnson, un vendedor de coches, y la so esposa Christine, quien alministraba una tienda de ropa. Interesar pola ximnasia artística, y tres cuatros años d'entrenamientu, consiguió aportar a los [[Xuegos Olímpicos]]. Participó en numberoses competiciones de [[Ximnasia_artistica#Aparatos|barras asimétriques]], percorriendo pa ello gran parte d'[[Estaos Xuníos]] y [[Europa]]. Desgraciadamente, el frayatu d'unu de los güesos del so coldu, acabó cola so carrera deportiva.<ref>{{cita web|url=http://amyjo.com/index.php?l=press/ajj/1999_12_00 |títulu=Amy Jo Johnson |publisher=Amyjo.com |date= |fechaaccesu=2 de payares de 2013}}</ref>
Al rematar la [[educación secundaria]] nel institutu Dennis-Yarmouth, Amy viaxó a [[Nueva York]] pa estudiar interpretación na [[American Academy of Dramatic Arts]] (Academia Americana d'Arte Dramático) y nel [[Lee Strasberg Theatre and Film Institute]] (Institutu de teatru y cine de Lee Strasberg).
Años más tarde, camudar a [[Los Angeles]] pa trabayar na serie televisiva [[Power Rangers]], con [[Austin St. John]], [[David Yost]], [[Thuy Trang]] y [[Walter Jones]]. El so personaxe yera [[Kimberly Hart]] y foi la primer actriz n'interpretar a la [[Power Rangers|Power Ranger]] rosa. Na tercer temporada, Amy retirar pa dexar el puestu a [[Catherine Sutherland]]. En [[1997]] tornó a los Power Rangers pa participar na película [[Turbo: A Power Rangers Movie]], anque esta vegada interpretó a Kimberly Hart ensin tresformar.
Participó con gran ésitu na serie televisiva ''[[Felicity]]'', onde interpretaba'l papel de Julie Embrick, la meyor amiga de la protagonista que daba nome a la serie. Tuvo a puntu de refugar esti papel, yá que tenía que curiar a la so madre, a quién-y detectaren [[cáncer d'úteru]] selmanes enantes, finando 10 meses más tarde por causa d'este. En 2001, Amy despidió a la so compañera y amiga, l'actriz Thuy Trang, quien morrió nun accidente de tráficu y quien trabayara xunto a ella como Power Ranger mariellu.
Tocantes a la so carrera musical, Johnson tamién grabó dos discos como vocalista del grupu de música [[country]] "Valhalla", y publicando l'álbum en solitariu ''The Trans-American Treatment''. Nel cine pudo vése-y na película ''[[Interstate 60]]'', protagonizada por [[James Marsden]], más conocíu como [[Cíclope_(Marvel_Comics)|Cíclope]] en [[X-Men]].
Hubo rumores de que participaría en ''[[Power Rangers Fuercia Místico]]'' como la Power Ranger Místicu Blanco, pero finalmente refugóse, llogrando'l papel l'actriz [[Peta Rutter]].
Amy viaxó a [[Arxentina]] pa convertila nel so llugar de residencia, pero n'última instancia terminó camudándose a [[Canadá]], onde mora anguaño. Más tarde esplicó los motivos del so cambéu d'opinión: ''"Cuando terminó la temporada pensé que me quedaría, porque namoré y tuvi una neña, amás de que creo que ye un llugar fantásticu pa ella. Yo enantes yera una especie de xitana, taba viviendo en Montreal y nun sabía a ónde dir, creo qu'atopé la mio casa en Toronto"''.
Formó parte del repartu de la serie ''[[Flashpoint (serie de televisión)|Flashpoint]]'', na que se narra la vida d'una unidá especial de rescate de la policía canadiense, onde interpreta a Julianna "Jules" Callaghan, miembru de dicha unidá. Apaeció nun programa especial de [[Vh1]], tituláu ''"Yo amo los 90"'', onde yera recordada la década de los 90 y el pasu de Amy Jo Johnson pola serie Mighty Morphins Power Rangers. En 2010, la canal de televisión [[ABC Kids]] reestrenó esta mesma serie n'[[Alta definición|HD]], onde se-y ve como la Power Ranger rosa orixinal. En 2012 siguió trunfando en Flashpoint hasta'l so finalización na 5ª temporada dempués d'un gran ésitu, con 22 premios y 68 nominaciones.
== Filmografía ==
=== Cine ===
* 1995 ''[[Mighty Morphin Power Rangers: The Movie]]'' - Kimberly Hart
* 1995 ''[[Susie Q]]'' - Susie Q
* 1997 ''[[Turbo: A Power Rangers Movie]]'' - Kimberly Hart
* 1997 ''[[Perfect Body]]'' - Andie
* 1997 ''[[Killing Mr. Griffin]]'' - Susan McConnell
* 1998 ''[[Without Limits]]'' - Iowa's finest
* 1999 ''[[Cold Hearts]]'' - Alicia *
2001 ''[[Pursuit of Happiness]]'' - Tracy
* 2001 ''[[Enguedeyar's Club]]'' - Karen
* 2002 ''[[Interstate 60]]'' - Laura *
2002 ''[[Infested]]'' - Jesse
* 2006 ''[[Islander]]'' - Cheryl
* 2006 ''[[Magma: Volcanic Disaster -TV Movie]]'' - Brianna Chapman
* 2007 ''[[Veritas, Prince of Truth]]'' - Marty Williams
* 2011 ''[[Summer Song]]'' - Jenni
* 2012 ''[[Tiger Eyes]]'' - Gwen Wexler
=== Televisión ===
* 1993-1995 ''[[Mighty Morphin Power Rangers]]'' - Power Ranger rosa
* 1998-2002 ''[[Felicity]]'' - Julie Emrick
* 2003-2004 ''[[The Division]]'' - Stacy Reynolds
* 2005-2007 ''[[Wildfire]]'' - Tina Sharp
* 2006 ''[[What About Brian?]]'' - Karen
* 2008-2012 ''[[Flashpoint (serie de televisión)|Flashpoint]]'' - Jules Callaghan
* 2013 ''[[Cracked]]'' - Sydney Reid
* 2014 ''[[Covert Affairs]]'' - Hayley Price
=== Curtiumetraxes ===
* 2005 ''[[Adjusting Arbie]]'' - Fairy
* 2013 ''[[Bent (curtiumetraxe)|Bent]]'' - Amelia
* 2014 ''[[Lines]]''
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://amyjojohnson.com/ Sitiu web oficial de Amy Jo Johnson]
{{IMDb nome}}
{{myspace|amyjojohnsonmusic}}
* [http://www.tv.com/people/amy-jo-johnson/ Amy Jo Johnson] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151105232213/http://www.tv.com/people/amy-jo-johnson/ |date=2015-11-05 }} en [[TV.com]]
* [http://www.rottentomatoes.com/celebrity/amy_jo_johnson/ Amy Jo Johnson] en [[Rotten Tomatoes]]
* [http://www.amyjo.com Fansite] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160524113446/http://www.amyjo.com/ |date=2016-05-24 }}
* [http://www.amyjobrasil.blogspot.com Blogue Amy Jo Johnson * Brasil]
{{NF|1970||Johnson, Amy Jo}}
[[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones de Massachusetts]]
[[Categoría:Ximnastes d'Estaos Xuníos]]
2zi8b5lx6d6w7fx9unwny02yjc1q1ji
Alyson Michalka
0
58074
4497968
4469775
2026-06-01T04:30:49Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497968
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
{{Tradubot|Alyson Michalka}}
'''Alyson Renae Michalka''' {{nym}}, acredita davezu como Aly, ye una [[actriz]], [[cantante]] [[compositora]], y [[músicu|música]]. Michalka saltó a la fama por interpretar el papel de [[Keely Teslow]] na serie orixinal de [[Disney Channel]] ''[[Phil of the Future]]''. Ella ye tamién conocida pol so papel de Martí Perkins en [[The CW Television Network|CW]] ''[[Hellcats]]''. Tamién conocida por [[78violet]] dúu musical (enantes Aly & AJ) cola so hermana [[Amanda Michalka]].
== Primeros años ==
Nació en [[Torrance (California)|Torrance]] y creció en [[Seattle]], [[Washington (estáu)|Washington]], [[California]] del [[Sur]], cola so hermana, [[Amanda Michalka|Amanda]].<ref>{{cita publicación |url= http://www.accessmylibrary.com/coms2/summary_0286-15872042_ITM |títulu=Article: Pop sisters: Better known for their acting, Aly and AJ leap onto music... | AccessMyLibrary – Promoting library advocacy |editorial=AccessMyLibrary |fecha=7 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=11 de mayu de 2010 | nome=Scooby | apellíu=Axson}}</ref><ref name=eni>{{cita publicación |apellíu=|nome=|coautor=|títulu=Tweenage Riot|páxines=|editorial=Blender Magacín|fecha=23 de mayu de 2006|url=http://www.blender.com/guide/68270/tweenage-riot.html|fechaaccesu=24 de setiembre de 2010}}</ref>
== Carrera ==
=== Actuación ===
Michalka fixo'l so debú actuando como [[Keely Teslow]] na serie orixinal de [[Disney Channel]], ''[[Phil del futuru]]''. Tamién participó nes películes orixinales de Disney Channel [[Now You See It...]], na qu'interpretaba Allyson Miller, un productor de televisión ambiciosu, y ''[[Cow Belles]]'', tenía un papel principal en [[Walden Media]] de la película ''[[Bandslam]]'', sobre un grupu d'inadautaos que formen una banda de rock. La película, tamién ye protagonizada por [[Vanessa Hudgens]], foi llanzada n'agostu de [[2009]].<ref name=3rd-Billboard>[http://www.billboard.com/bbcom/news/article_display.jsp?vnu_content_id=1003694943 Aly & AJ Writing New Songs, Plot Films]. ''Billboard''. January 10, 2008.</ref> Tamién xugó un papel en "The Roommate" cómo l'amiga heroína.
Tuvo na serie [[The CW Television Network|CW]] [[Hellcats]] onde tuvo un papel principal como Martí Perkins cómo [[Porrista|cheerleading]] xunto a [[Ashley Tisdale]]. La serie estrenó'l 8 de setiembre de 2010. Sicasí, dempués d'una temporada que foi anunciada pola CW que l'espectáculu nun va ser anováu pola programación de seronda 2011-12.<ref>{{cita publicación |títulu=The CW Renews One Tree Hill and Nikita, Cancels Hellcats |url=http://www.tvguide.com/news/Tree-Hill-Nikita-Renewed-1033215.aspx|apellíu=Stanhope|nome=Kate|fecha=17 de mayu de 2011 |obra=[[TV Guide]] |fechaaccesu=17 d'agostu de 2011}}</ref>
Michalka foi estrella convidada nun episodiu de ''[[CSI: NY]]'', que salió al aire'l 30 de setiembre de 2011.<ref name="csi">{{cita web|url=http://insidetv.ew.com/2011/07/28/hellcats-star-to-appear-on-csi-ny/|títulu='Hellcats' star to appear on 'CSI: NY'|fechaaccesu=17 d'agostu de 2011|apellíu=Rice|nome=Lynette|fecha=28 de xunetu de 2011|editorial=''Entertainment Weekly''|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130731051521/http://insidetv.ew.com/2011/07/28/hellcats-star-to-appear-on-csi-ny/|fechaarchivu=2013-07-31}}</ref>
== Música ==
[[Ficheru:Alyson and AJ Michalka.jpg|thumb|[[Aly & AJ]] nun [[conciertu]] n'ochobre de [[2007]].]]
Michalka y la so hermana integren el [[dúu]] musical [[78violet]], y llanzaron el so primer álbum, '' [[Into the Rush]]'', el 16 d'agostu de [[2005]]. Al añu siguiente, sacaron un álbum de vacaciones en setiembre, con 9 pistes, xunto con dos exemplares orixinales, tituláu ''[[Acoustic Hearts of Winter]]''. En xunetu de 2007, el so álbum, ''[[Insomniatic]]'', llegó a les tiendes, col American Top 20 hit, "Potential Breakup Song". Llanzaríen un tercer álbum a principios de 2010, pero retardóse dempués de que dexó'l so sellu.
== Filmografía ==
{| class="wikitable sortable"
|+ Cine
! Añu
! Títulu
! Papel
! class="unsortable" | Notes
|-
| [[2005]]
| ''[[Now You See It...]]''
| Allyson Miller
| [[Películes orixinales de Disney Channel|Película orixinal de Disney Channel]]
|-
| [[2006]]
| ''[[Cow Belles]]''
| Taylor Callum
| [[Películes orixinales de Disney Channel|Película orixinal de Disney Channel]]
|-
| [[2007]]
| ''[[Super Sweet 16: The Movie]]''
| Taylor Tiara/Plimpton
| Película pa televisión
|-
| [[2009]]
| ''[[Bandslam]]''
| Charlotte Barnes
|
|-
| [[2010]]
| ''[[Easy A]]''
| Rhiannon Abernathy
|
|-
| [[2011]]
| ''[[The Roommate]]''
| Tracy Morgan
|
|-
|rowspan="4"| [[2013]]
| ''Crazy Kind of Love''
| Janine Bosh
| (Tamién conocida como ''Long Time Gone or Light of Mine'')
|-
| ''[[Grown Ups 2]]''
| Savannah Todd
|
|-
| ''Sequoia National Park''
| Reilly MacGrady
|
|-
| ''Killing Winston Jones''
| Cookie Jones
|
|}
{| class="wikitable sortable"
|+ Televisión
! Añu
! Títulu
! Papel
! class="unsortable" | Notes
|-
| [[2004]] – [[2006]]
| ''[[Phil of the Future]]''
| Keely Teslow
| 43 episodios, papel principal
|-
| [[2006]]
| ''Haversham Hall''
| Hope Mason
| Piloto de [[Disney Channel]] (nun salió al aire)
|-
| [[2007]]
| ''[[Punk'd]]''
| Ella mesmu Episodiu 8.8
|-
| [[2010]] – [[2011]]
| ''[[Hellcats]]''
| Marti Perkins
| 22 episodios, papel principal
|-
| [[2011]]
| ''[[CSI: NY]]''
| Miranda Beck
| 1 Episodiu, estrella convidada
|-
| [[2012]]
| ''Breaking In''
| Heather Young
| 1 episodiu, estrella convidada
|-
| [[2013]]
| ''[[Two and a Half Men]]''
| Brooke
| Capítulu 10 Temporada 11, "On Vodca, on Soda, on Blender, on Mixer!"
|-
| [[2015]]
| ''[[iZombie]]''
| Peyton Charles
| 3 episodios, papel secundariu
|}
== Premios y nomamientos ==
{| {{tablaguapa}}
|-
! Añu !! Premiu !! Categoría !! Trabayu nomáu !! Resultáu
|-
| [[2005]]
| [[Premios Young Artist]]
| Meyor actuación nuna serie de televisión (Comedia o drama) – Actriz principal moza
| ''[[Phil of the Future]]''
| {{Celda|Nomada}}
|-
| [[2006]]
| [[Premios American Music]]
| Inspiradores artistes contemporáneos del añu
| ''[[Into the Rush]]''
| {{Celda|Nomada}}
|-
| [[2011]]
| [[Teen Choice Awards]]
| Muyer "Roba Escenes"
| ''[[Easy A]]'' y ''[[The Roommate]]''
| {{Celda|Nomada}}
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1989||Michalka, Alyson}}
[[Categoría:Persones de California]]
[[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes de California]]
[[Categoría:Cantantes de pop d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Cantantes d'Estaos Xuníos]]
plk32wee46q8sn79v0m2a9j3d9ls4v1
Andre Royo
0
58883
4497993
4276450
2026-06-01T10:00:39Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497993
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Andre Royo}}
{{persona}}
'''Andre Royo''' {{nym}} ye un actor d'[[Estaos Xuníos]]. El so papel más conocíu foi'l de "[[Bubbles (The Wire)|Bubbles]]" en ''[[The Wire]]'', y participó en series televisives como ''[[Fringe]]'', ''[[Party Down]]'' y ''[[How To Make It In America]]''.<ref>{{cita web |url=http://insidetv.ew.com/2010/09/21/fringe-extends-andre-royos-stay/ |títulu=Exclusive: 'Fringe' extends Andre Royo's stay |obra=[[Entertainment Weekly]] |apellíu=Ausiello |nome=Michael |fecha=21 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=1 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141026212311/http://insidetv.ew.com/2010/09/21/fringe-extends-andre-royos-stay/ |fechaarchivu=2014-10-26 }}</ref>
== Televisión ==
El so papel más conocíu foi na serie ''The Wire'' ([[Home Box Office|HBO]]) como ''Bubbles'', drogadictu y confidente de la policía. La carauterización de Royo yera tan convincente que mientres el rodaxe un heroinómanu ufiertó-y droga confundiéndo-y con un autentico drogadictu ("precisa una dosis más que yo"). Royo declaró qu'esi fuera'l so Oscar caleyeru.<ref>{{cita web|url=http://www.newyorker.com/reporting/2007/10/22/071022fa_fact_talbot?currentPage=1|títulu=Stealing Life|fechaaccesu=14 d'ochobre de 2007|editorial=The New Yorker|añu=2007|autor=Margaret Talbot|urlarchivu=https://archive.today/djLP|fechaarchivu=4 de setiembre de 2012}}</ref>
Tuvo una curtia apaición en ''[[Terminator: The Sarah Connor Chronicles]]'' como soldáu nuna unidá que foi unviada escontra'l pasáu. Tamién interpretó papeles en ''[[Heroes (serie de televisión)|Heroes]]'' y ''[[Kenan & Kel]]''.
==Filmografía ==
=== Cine ===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Añu !! Títulu !! Papel !! Notes
|-
| 1998 || ''L.A. Without a Map'' || emplegáu de la tienda de música ||
|-
| 2000 || ''[[Shaft (película de 2000)|Shaft]]'' || Tattoo ||
|-
| 2001 || ''[[Perfume (película de 2001)|Perfume]]'' || pelgar ||
|-
| 2002 || ''[[G (2002 film)|G]]'' || Tre ||
|-
| 2004 || ''[[Planet Brooklyn]]'' || Junie ||
|-
| 2005 || ''[[All the Invisible Children]]'' || Sammy || Parte: "Jesus Children of America"
|-
| 2008 || ''[[August (2008 film)|August]]'' || Dylan Gottschalk ||
|-
| 2009 || ''[[21 and a Wake-Up]]'' || doctor Jim West ||
|-
| 2010 || ''[[Super (2010 American film)|Super]]'' || Hamilton ||
|-
| 2012 || ''[[Red Tails]]'' || Antwan "Coffee" Coleman ||
|-
| 2012 || ''[[Freelancers (película)|Freelancers]]'' || Daniel Maldonado ||
|-
| 2012 || ''[[Hellbenders (película)|Hellbenders]]'' || Stephen ||
|-
| 2012 || ''[[The Collection (película)|The Collection]]'' || Wally ||
|-
| 2013 || ''[[The Spectacular Now]]'' || Señor Aster ||
|-
| 2014 || ''[[Of Mind and Music]]'' || Kenny ||
|-
| 2014 || ''[[Aftermath (película de 2014)|Aftermath]]'' || Rob ||
|-
| 2015 || ''[[Lila & Eve]]'' || Detective Skaketti ||
|-
| 2016 || ''[[Hunter Gatherer]]'' || Ashley Douglas ||
|-
| 2017 || ''[[Juvenile (2017 film)|Juvenile]]'' || Señor Adams ||
|-
| 2018 || ''[[Beautiful Boy (2018 film)|Beautiful Boy]]'' || Spencer ||
|-
| 2018 || ''[[Prospect (película)|Prospect]]'' || Oruf ||
|-
|}
=== Televisión ===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Añu !! Títulu !! Papel !! Notes
|-
| 1999 || ''[[Law & Order]]'' || Gil Freeman || Episodiu: "Hunters"
|-
| 1999 || ''[[Third Watch]]'' || Diop || Episodiu: "Anywhere But Here"
|-
| 2000 || ''[[Wonderland (serie de televisión d'Estaos Xuníos)|Wonderland]]'' || Paciente psiquiátricu || Episodiu: "Pilot"; ensin acreitar
|-
| 2002–07 || ''[[Law & Order: Criminal Intent]]'' || Riley / Luther Pinkston || 2 episodios
|-
| 2002–08 || ''[[The Wire]]'' || [[Bubbles (The Wire)|Reginald "Bubbles" Cousins]] || 40 episodios
|-
| 2003 || ''[[Law & Order: Special Victims Unit]]'' || Felix Santos || Episodiu: "Loss"
|-
| 2004 || ''[[The Jury (serie de televisión)|The Jury]]'' || Naadia Azhar || Episodiu: "Bangers"
|-
| 2005 || ''[[Cuts (serie de televisión)|Cuts]]'' || George || 3 episodios
|-
| 2005 || ''[[CSI: Miami]]'' || Julio Pena || Episodiu: "Vengeance"
|-
| 2008 || ''[[Terminator: The Sarah Connor Chronicles]]'' || Sumner || 2 episodios
|-
| 2008 || ''[[Heroes (serie de televisión d'Estaos Xuníos)|Heroes]]'' || Stephen Canfield || 2 episodios
|-
| 2008 || ''[[Criminal Minds]]'' || Armando Salinas || Episodiu: "Catching Out"
|-
| 2009 || ''[[Numbers (serie de televisión)|Numbers]]'' || Tim Pynchon || Episodiu: "Arrow of Time"
|-
| 2009 || ''[[CSI: NY]]'' || Big Willie Brown || Episodiu: "Blacklist (Featuring Grave Digger)"
|-
| 2010 || ''[[Party Down]]'' || Scott || Episodiu: "Joel Munt's Big Deal Party"
|-
| 2010 || ''[[The Whole Truth (serie de televisión)|The Whole Truth]]'' || Eric Santiago || Episodiu: "Judicial Discretion"
|-
| 2010–11 || ''[[Fringe (serie de televisión)|Fringe]]'' || Henry Arliss Higgins || 3 episodios
|-
| 2011 || ''[[Memphis Beat]]'' || Ronnie || Episodiu: "Ten Little Memphians"
|-
| 2011 || ''[[How to Make It in America]]'' || Kevin || Episodiu: "In or Out"
|-
| 2012 || ''[[Prime Suspect (serie de televisión d'Estaos Xuníos)|Prime Suspect]]'' || Santana Cordero || Episodiu: "Stuck in the Middle with You"
|-
| 2012 || ''[[Key & Peele]]'' || Bully's Dad || Episodiu: "Victory"
|-
| 2013 || ''[[Elementary (serie de televisión)|Elementary]]'' || Thaddeus || Episodiu: "Déjà Vu All Over Again"
|-
| 2013 || ''[[NTSF:SD:SUV::]]'' || Otis || Episodiu: "Trading Faces"
|-
| 2013 || ''In Security'' || Lyle || 6 episodios
|-
| 2013–14 || ''[[Bob's Burgers]]'' || Andre Royo / Marcus (voz) || 2 episodios
|-
| 2014–16 || ''[[Kingdom (serie de televisión d'Estaos Xuníos)|Kingdom]]'' || Hotel Owner || 2 episodios
|-
| 2014–17 || ''[[Hand of God (serie de televisión)|Hand of God]]'' || Mayor Robert "Bobo" Boston || 20 episodios
|-
| 2015 || ''[[Agent Carter (serie de televisión)|Agent Carter]]'' || Spider Raymond || Episodiu: "[[Now is Not the End]]"
|-
| 2015 || ''[[Happyish]]'' || Barry || 5 episodios
|-
| 2015 || ''[[Drunk History]]'' || [[King Oliver]] || Episodiu: "New Orleans"
|-
| 2015–19|| ''[[Empire (2015 TV series)|Empire]]'' || Thirsty Rawlings || 25 episodios
|-
| 2017 || ''[[Tim & Eric's Bedtime Stories]]'' || Isaiah || Episodiu: "Angel Man"
|-
| 2020|| ''[[Interrogation (serie de televisión)|Interrogation]]'' || Charlie Shannon || Munchos episodios
|-
| 2021|| ''[[With Love (serie de televisión)|With Love]]'' || Laz Zayas<ref>{{cita web |url=https://deadline.com/2021/06/with-love-andre-royo-gissette-valentin-the-walking-dead-world-beyond-amazon-amc-casting-1234781772/ |títulu=Amazon's 'With Love' Adds Andre Royo As Recurring; Gissette Valentin To Recur In 'The Walking Dead: World Beyond'|work=Deadline Hollywood |nome=Alexandra |apellíu=Del Rosario |fecha=28 de xunu de 2021|fechaaccesu=8 d'avientu de 2021}}</ref> ||
|-
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{NF|1968||Royo, Andre}}
[[Categoría:Persones de Nueva York]]
[[Categoría:Actores y actrices d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones del Bronx]]
0dgp2i1513sdkt8tw8l5yce4kl6evul
Ajuga pyramidalis
0
63862
4497922
4159807
2026-05-31T19:18:50Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497922
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Ajuga pyramidalis}}
{{Ficha de taxón
| ''Búgula erecta''
| image = 0 Ajuga pyramidalis - Vallorcine (1).JPG
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Lamiales]]
| familia = [[Lamiaceae]]
| subfamilia = [[Ajugoideae]]
| genus = '''[[Ajuga]]'''
| species = '''''Ajuga pyramidalis'''''
| binomial_authority = L. 1753
}}
'''''Ajuga pyramidalis''''' ye una [[especie]] de [[planta]] perteneciente a la familia [[Lamiaceae]] conocida popularmente como '''búgula erecta''' tien les mesmes carauterístiques y propiedaes que ''[[Ajuga reptans]]''
[[Ficheru:103 Ajuga pyramidalis.jpg|thumb|240px|Ilustración]]
== Carauterístiques ==
Ye una pequeña [[planta]] [[yerbácea]] [[Planta perenne|perenne]] qu'algama los 10-40 cm d'altor. [[Tarmu|Tarmos]] cuadrangulares y velludos con [[renuevu|renuevos]] rastreros que cada [[primavera]] formen una nueva planta. Les [[fueya|fueyes]], ovales, [[peciolada|peciolaes]] y en [[roseta]] les de la base y opuestes a pares y [[sésil]]es'l restu. Les [[flor|flores]] en tarmos solitarios arrexuntaes en mestos [[verticilu|verticilos]]s. La [[inflorescencia]] ye trupa y d'aspeutu piramidal, con [[bráctea|bráctees]] grandes y de coloración violácea. La [[corola]] ta formada por un únicu llabiu inferior trilobáu, el superior ye ausente. Tien cierta semeyanza con ''[[Ajuga reptans]]'' L., de la que s'estrema poles bráctees de la inflorescencia más llargues que les flores correspondientes y por non presentar estolones.
== Distribución ==
Distribúise pela rexón boreal alpina.
== Hábitat ==
Alcuéntrase nes camperes alpines sobre suelos fondos y xilizos, más raramente n'escamplaes de [[fayedal|fayedales]], [[abeto|abetales]] o [[pinar]]es subalpinos.
Considerada en peligru d'estinción na Comunidad Valenciana, España.<ref>{{Cita web |url=http://www.docv.gva.es/datos/2009/05/26/pdf/2009_5938.pdf |títulu=DECRETO 70/2009, de 22 de mayu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303194329/http://www.docv.gva.es/datos/2009/05/26/pdf/2009_5938.pdf |fechaarchivu=2016-03-03 }}</ref>
== Propiedaes ==
* Ye [[astrinxente]] y contra la [[foria]] pola so [[tanín]].
* Ye un [[tónicu (medicina)|tónicu]] amargosu qu'ameyora la dixestión.
* En vía esterna, [[repulgu]] a les [[firida|firíes]].<ref name="GEPM ">{{cita web|títulu = ''Ajuga chamaepitys'' | autor = Dr. Berdonces I Serra |obra = Gran Enciclopedia de les Plantes Melecinales |editorial = Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X |páxines = 233}}</ref>
== Taxonomía ==
''Ajuga pyramidalis'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Sp. Pl.]]'' 2: 561. 1753<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/25507793 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=3 de payares de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;Variedaes
*''[[Ajuga pyramidalis subsp. pyramidalis]]
*''[[Ajuga pyramidalis subsp. rotundifolia]]'' (Willk. & Cutanda ex Willk.) Rivas Mart.
;Sinonimia
* ''Bugula alpina'' All. [1785]
* ''Ajuga vulgaris proles schurii'' Rouy [1909]
* ''Ajuga vulgaris subsp. pyramidalis'' (L.) Rouy [1909]
* ''Teucrium pyramidale'' (L.) Crantz [1769]
* ''Bulga pyramidalis'' (L.) Kuntze [1891]
* ''Bugula pyramidalis'' (L.) Mill. [1768]
* ''Ajuga genevensis subsp. pyramidalis'' (L.) Bonnier & Layens<ref>Sinónimos en [http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/2404/synonymie Tela Botánico]</ref>
== Nome común ==
* Búgula de monte, búgula piramidal.<ref name="RJB">{{cita web |url=http://www.anthos.es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=27 de payares de 2009 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Planta melecinal]]
* [[Fitoterapia]]
* [[Usos melecinales de los raigaños]]
* [[Medicina china tradicional]]
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies|Ajuga}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Ajuga|pyramidalis]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Flora alpina]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]]
[[Categoría:TBSpecies]]
8dkhcy5qs7qpuishz675iv7h2i6ii9r
Alhagi maurorum
0
63884
4497950
4490911
2026-06-01T01:00:43Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497950
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Alhagi maurorum}}
{{ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| subclassis = [[Rosidae]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| subfamilia = [[Faboideae]]
| tribus = [[Hedysareae]]
|genus = ''[[Alhagi]]''
|species = '''''A. maurorum'''''
|binomial = ''Alhagi maurorum''
|binomial_authority = [[Friedrich Kasimir Medikus|Medik.]] <ref name=grin> The name ''Alhagi maurorum'', replacing [[Carl Linnaeus|Linnaeus']] ''Hedysarum alhagi'', was first published in ''Vorlesungen der Churpfälzischen physicalisch-ökonomischen Gesellschaft'' 2: 397. 1787. {{ cita web |url=http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?2198 |títulu=''Alhagi maurorum'' information from NPGS/GRIN |author=[[Germplasm Resources Information Network|GRIN]] |quote=Comment: a ''nom. nov.'' for ''Hedysarum alhagi'' L. |work=Taxonomy for Plants |publisher=[[United States Department of Agriculture|USDA]], [[Agricultural Research Service|ARS]], National Genetic Resources Program |location=National Germplasm Resources Laboratory, [[Beltsville, Maryland]] |date=May 9, 2011 |fechaaccesu=November 13, 2011}}</ref>
|synonyms =
}}
'''''Alhagi maurorum''''' ye una [[especie]] d'arbustu perteneciente a la familia de les [[fabacees]].
[[Ficheru:Alhagi maurorum - Camelthorn.JPG|thumb|Vista de la planta]]
[[Ficheru:Alhagi maurorum bush.JPG|thumb|Nel so hábitat]]
[[Ficheru:Alhagi maurorum Taub123b.png|thumb|Ilustración]]
[[Ficheru:Alhagi maurorum.JPG|thumb|Detalle]]
==Distribución==
Esti arbustu ye nativu de la rexón que s'estiende dende'l [[Mediterraneu]] hasta [[Rusia]], pero introducióse en munches otres árees del mundu, como [[Australia]], el sur d'[[África]] y l'oeste d'[[Estaos Xuníos]]. Distribúise per '''[[Eurasia]]''' y el '''[[Mediu oriente]]''', en: [[Afganistán]]; [[Armenia]]; [[Azerbaixán]]; norte de [[China]]; [[Xipre]]; norte d'[[India]]; [[Irán]]; [[Iraq]]; [[Israel]]; [[Xordania]]; [[Kazakstán]]; [[Kuwait]]; [[El Líbanu]]; [[Mongolia]]; [[Paquistán]]; [[Siria]]; [[Taxiquistán]]; [[Turquía]]; [[Turkmenistán]]; [[Uzbequistán]]; y [[Rusia]] (en [[Ciscaucasia]], [[Dagestán]].<ref name=grin/>
==Descripción==
Ye una [[planta perenne]] que crez a partir d'un masivu sistema de [[rizoma|rizomes]] que puede estendese más de dos metros nel suelu. Nuevos biltos pueden apaecer a más de 6 m de distancia de la planta madre. Sobre'l terrén, la planta escasamente llega a 120 cm d'altor. Trátase d'una xamasca gris verdosu bien ramificáu, con llargos escayos a lo llargo de les cañes. Lleva pequeñes flores, de color rosa brillante y pequeñes vaines de lleguminoses, que son de color marrón o acoloratáu y constreñida ente les granes. Les granes tán enllordiaes de color marrón.
==Usos==
''Alhagi maurorum'' utilizóse de forma llocal na medicina popular como tratamientu pa tumores glandulares, pólipos nasales y enfermedaes rellacionaes coles víes biliares. <ref name=jad>{{cita web|author=[[James A. Duke]] |títulu=''Alhagi maurorum'' (FABACEAE) |publisher=Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases |url=http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/duke/ethnobot.pl?ethnobot.taxon=Alhagi%20maurorum |fechaaccesu=November 13, 2011}}</ref> Utilízase como floritu poles sos propiedaes como [[estomacal|gastroprotectora]]s, [[diaforético]], [[diuréticu]], [[expectorante]], [[llaxante]], [[antidiarreico]] y [[antisépticu]], y nel tratamientu del [[reumatismu]] y les [[hemorroide]]s. La planta mentar nel [[Corán]] como fonte de dulce [[Maná (Biblia)|Maná]]. Tamién s'utilizó como [[edulcorante]].<ref name=grin/>
==Ecoloxía==
''Alhagi maurorum'' ye una maleza nociva fuera del so área de distribución natural. Ye un contaminante de la grana d'alfalfa, y crez fácilmente cuando s'introduz por fuercia a un campu cultiváu. Cuenta con una amplia tolerancia a los suelos, espolletando en solución salina, arena, roca y suelos secos. Facer meyor cuando crecen xunto a una fonte d'agua, tal como una cabiana de riego. Ye malo d'aceptar polos animales ya irritante cuando invade'l forraxe y la tierra de llendo.
== Taxonomía ==
''Alhagi maurorum'' describióse por [[Friedrich Kasimir Medikus]] y espublizóse en ''[[Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh]]'' 31(1): 131. 1971.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13055915 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=7 de mayu de 2015 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Alhagi''''': nome xenéricu que provién de la pallabra [[idioma árabe|árabe]] pa [[pelegrín]].<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageAB-AM.html En Nomes Botánicos]</ref>
'''''maurorum''''': [[epítetu]]
;Sinonimia:
* ''Alhagi camelorum'' DC.
* ''Alhagi camelorum'' Fisch.
* ''Alhagi camelorum var. spinis-elongatis'' Boiss.
* ''Alhagi kirghisorum'' sensu Grossh.
* ''Alhagi maurorum subsp. maurorum
* ''Alhagi persarum'' Boiss. & Buhse
* ''Alhagi pseudalhagi'' (M.Bieb.) Fisch.
* ''Alhagi pseudalhagi subsp. persarum'' (Boiss. & Buhse) Takht.
* ''Hedysarum alhagi'' L.
* ''Hedysarum pseudalhagi'' M.Bieb.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/ild-7497 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref><ref name = Ild>{{cita web |url=http://www.ildis.org/LegumeWeb?version~10.01&LegumeWeb&tno~5070&genus~Alhagi&species~maurorum |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=7 de mayu de 2015 |formatu= |obra= International Legume Database & Information Service}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Meikle, R.D. (1977) Flora of Cyprus, Vol. 1. The Bentham-Moxon Trust, R.B.G. Kew
# Sanjappa, M. (1992) Legumes of India. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra...
# Ali, S.I. (1977) Papilion. In: Flora of West Pakistan, Non 100.
# Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
# Roskov Yu. R. (2005) Editorial scrutiny: Northern Eurasia data Import (unpubl.)
# Aliev, R.A. (1950) In: Flora Azerbaixana, Vol. 5. Baku. (Rus)
# Ambasta, S.P. (1986) The useful plants of India #
Maheshwari, J.K. (1963) The Flora of Delhi
== Enllaces esternos ==
{{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
*[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?3691,3711,3712 Jepson Manual Treatment]
*[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALMA12 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130425140001/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALMA12 |date=2013-04-25 }}
*[http://www.invasive.org/browse/subject.cfm?sub=5061 invasive.org Report]
*[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Alhagi+pseudalhagi Photo gallery]
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Mohhammad Kazem Gharib Naseri, Seyyed Ali Mard: Gastroprotective effect of alhagi maurorum on exprimental gastric ulcer in rats |2=http://pjms.com.pk/issues/julsep07/article/article20.html |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.ijppsjournal.com/Vol2Suppl3/708.pdf Attia H. Atta and others: Evaluation of the diuretic effect of Conyza dioscorides and Alhagi maurorum. International Journal of Pharmacy and Pharmaceutical Sciences, Vol 2, Suppl 3, 2010, pp. 162-165.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924033509/http://www.ijppsjournal.com/Vol2Suppl3/708.pdf |date=2015-09-24 }}
* [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15138016 Atta AH, Mouneir SM.: Antidiarrhoeal activity of some Egyptian melecinal plant extracts. J Ethnopharmacol. 2004 Jun;92(2-3), pp.303-309]
* [http://www.ummah.com/islam/taqwapalace/fitness/health2.html Plants of the Noble Qur'an] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110115031955/http://www.ummah.com/islam/taqwapalace/fitness/health2.html |date=2011-01-15 }}
* [http://server9.web-mania.com/users/pfafardea/database/plants.php?Alhagi+maurorum Plants for a Future database: Camel Thorn] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110718010750/http://server9.web-mania.com/users/pfafardea/database/plants.php?Alhagi+maurorum |date=2011-07-18 }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Plantes descrites en 1971]]
[[Categoría:Hedysareae]]
[[Categoría:Flora de la cuenca mediterránea]]
[[Categoría:Flora d'Asia]]
[[Categoría:Plantes descrites por Medikus]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:TBSpecies]]
jmim70hcnglh7hfb6wp4r1bu3q5o714
Alpinia zerumbet
0
63927
4497966
4433508
2026-06-01T03:33:52Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497966
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de taxón
| name ''Alpinia zerumbet''
| image = Alpinia zerumbet pods.jpg
| image_caption = Frutu dehiscente.<ref name="starr">{{cita web|url=http://www.hear.org/starr/images/species/?q=alpinia+zerumbet&o=plants|títulu=''Alpinia zerumbet'' (shell ginger)|editorial=Hawaiian Ecosystems at Risk project, http://www.hear.org/|fechaaccesu= 19 de marzu de 2011}}</ref>
| regnum = [[Plantae]]
| unranked_divisio = [[Angiosperms]]
| unranked_classis = [[Monocots]]
| unranked_ordo = [[Commelinids]]
| ordo = [[Zingiberales]]
| familia = [[Zingiberaceae]]
| subfamilia = [[Alpinioideae]]
| tribus = [[Alpinieae]]
| genus = ''[[Alpinia]]''
| species = '''''Alpinia zerumbet'''''
| binomial_authority = ([[Christian Hendrik Persoon|Pers]].) [[B.L.Burtt]] y [[R.M.Smith]]<ref name="usda">{{cita web
|url=http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALZE
|títulu=''Alpinia zerumbet'' (Pers.) B.L. Burtt & R.M. Sm.
|editorial=United States Department of Agriculture, Natural Resources Conservation Service, http://plants.usda.gov/
|fechaaccesu=19 de marzu de 2011
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130503120006/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALZE
|fechaarchivu=2013-05-03
}}</ref>
|}}
'''''Alpinia zerumbet''''', ye una [[especie]] de planta perenne de jengibre nativu d'[[Asia Oriental]]. Pueden crecer hasta los 2,4 a 3,0 m d'altor y produz coloridas flores en forma d'embudu. Cultívense como [[plantes ornamentales]] y les sos fueyes usar na cocina y la [[medicina tradicional]].
[[Archivu:200410 Alpinia zerumbet 1.JPG|thumb|Como planta ornamental]]
[[Archivu:Shell Ginger Alpinia zerumbet 7395.JPG|thumb|Flores]]
[[Archivu:'Temple of Flora' by Robert John Thornton, 1812, Loy McCandless Marks Library.jpg|thumb|Ilustración]]
[[Archivu:Alpinia zerumbet 3.jpg|thumb|Inflorescencia]]
== Descripción ==
Son yerbes qu'algamen un tamañu de 3 m d'altu. Fueyes angostamente elíptiques, d'hasta 70 cm de llargu y 10 cm d'anchu, ápiz acumináu, base cuneada, glabres a trupa y menudamente pubérulas; lígula hasta 12 mm de llargu. Inflorescencia un recímanu o tirso pendilexu, hasta 40 cm de llargu y 10 cm d'anchu, cincinos con 1 (–3) flores, bráctees ausentes, bractéoles llargamente elíptiques, 20–30 mm de llargu, densamente ferrugíneo-arispies, blanques con ápiz coloráu, pedicelos hasta 3 mm de llargu; mota 15–20 mm de llargu; corola 40–50 mm de llargu, cuasi glabra, blanca con ápiz coloráu; labelo 40–60 mm de llargu, mariellu rayáu con colloráu, estaminodios llaterales diminutos. Cápsula globosa, ca 20 mm de diámetru; granes ensin ver.<ref name = Trop/>
== Distribución y hábitat ==
Orixinaria d'Asia oriental, esta planta ye [[rizoma]]tusa, perenne tropical de fueya perenne que crez en grupos verticales de 2,4 a 3,0 m d'altor nos climes tropicales. Lleva flores con forma d'embudu. Les flores tienen periantos de color blancu o rosáu con labelo mariellu con manches coloraes y rayes.<ref name=DiscoverNature>{{cita web | url= http://www-public.jcu.edu.au/discovernature/plantcairns/JCUDEV_013499 | apellíu1= Jackes | nome1= Betsy | fecha= 14 d'avientu de 2012 | contribution= ''Alpinia zerumbet'' (Shell Ginger, Pink Porcelain Lily) | obra= Discover Nature at JCU. Plants on Cairns Campus | location= Australia | editorial= James Cook University | formatu= webpage | fechaaccesu= 17 de mayu de 2013 | títulu= Archived copy | urlarchivu= https://archive.today/20121127173355/http://www-public.jcu.edu.au/discovernature/plantcairns/JCUDEV_013499 | fechaarchivu= 2012-11-27 }}</ref> Tien tres estames, pero namái unu tien el polen. El frutu ye globosu con munches estríes. En condiciones típiques, algama de 1.2 a 2.4 m d'altor nel xardín, y de 0,91 a 1,22 m d'altor, como una planta d'interior.<ref name="eol">{{cita web
|url=http://www.eol.org/pages/1126734|títulu=''Alpinia zerumbet'' (Pers.) B. L. Burtt & R. M. Sm. |editorial=Encyclopedia of Life, http://www.eol.org/ |fechaaccesu= 19 de marzu de 2011}}</ref>
== Cultivu ==
''Alpinia zerumbet'' cultívase meyor nun mediu ricu en mugor, qu'amugue los suelos bien drenaos a plenu sol a solombra parcial. Encamiéntase solombra na tarde en climes calorosos de branu. Interior, la planta tendrá de cuntar con lluz brilloso y condiciones de mugor. El floriamientu asocede raramente enantes del segundu añu.
''Alpinia zerumbet'' llámase un "ginger shell" o "flor de pulgu" con mayor frecuencia, por cuenta de que les sos flores roses individuales, especialmente cuando tán na yema, asemeyar a conches de mar.
En xaponés conozse como Getto ' (ゲットウ). En la islla d'Okinawa, conozse como Sannin. En [[República Popular China|China]], conozse como Yàn Shanjiang (艳山姜) o Yuetao (月桃).
== Usos ==
Les llargues llámines de les fueyes de la planta inda s'utilicen pa envolubrar [[Zongzi]]. En Okinawa, Xapón, ''A. zerumbet'' conocer nel dialeutu llocal como ''sannin'', o en xaponés como ''getto''. Les sos fueyes viéndense como té de yerbes y tamién s'utilicen pa los fideos y envolubrar los pasteles [[mochi]] d'arroz. El so té tien propiedaes hipotensoras, diurétiques y anti-ulceroses. La decocción de les fueyes utilizóse mientres el bañu pa solliviar fiebres. Les fueyes y rizomas demostráronse eficaces contra enzimes VIH-1 integrasa y neuraminidasa,<ref>HIV-1 integrara and neuraminidase inhibitors from ''Alpinia zerumbet''. '''Upadhyay etal'''. ''J. Agric. Food Chem''. 2011,59,2857-2862.</ref> y tamién demostró efeutu anti-diabéticos al traviés de inhibiciones de la formación de productos finales de glicación avanzada.<ref>Advanced glycation end product inhibitors from ''Alpinia zerumbet''. '''Chompoo etal'''. ''Food Chem''. 2011,129,709-715.</ref> Amás, reportáronse les actividaes antioxidantes de distintos partes de ''Alpinia zerumbet''.<ref>'''Elzaawelly etal'''.''Food Chem.''2007,104,1648.</ref><ref>'''Elzaawelly etal'''.''Food Chem.''2007,103,486.</ref>
== Taxonomía ==
''Alpinia zerumbet'' describióse por ([[Christian Hendrik Persoon|Pers]].) [[B.L.Burtt]] and [[R.M.Smith]] y espublizóse en ''[[Notes from the Royal Botanic Garden, Edinburgh]]'' 31(2): 204. 1972.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/34500581 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=25 de setiembre de 2014 |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;Sinonimia:
* ''Alpinia cristata'' Griff.
* ''Alpinia fimbriata'' Gagnep.
* ''Alpinia fluvitialis'' Hayata
* ''Alpinia nutans var. longiramosa'' Gagnep.
* ''Alpinia schumanniana'' Valeton
* ''Alpinia speciosa'' (J.C.Wendl.) K.Schum.
* ''Amomum nutans'' (Andrews) Schult.
* ''Catimbium speciosum'' (J.C.Wendl.) Holttum
* ''Costus zerumbet'' Pers.
* ''Languas schumanniana'' (Valeton) Sasaki
* ''Languas speciosa'' (J.C.Wendl.) Small
* ''Renealmia nutans'' Andrews
* ''Renealmia spectabilis'' Rusby
* ''Zerumbet speciosum'' J.C.Wendl.<ref>{{cita web |url= http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-219119?ref=tpl1 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|obra= [[The Plant List]] |fechaaccesu=25 de setiembre de 2014}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
# Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panamá.
# Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
# Flora of North America Editorial Committee, e. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
# Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
# Maas, P. J. M. & H. M. Kamer. 2001. Zingiberaceae. En: Stevens, W.D., C. Ulloa, A. Pool & O.M. Montiel (eds.). Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85(3): 2549–2554.
# Moraes R., M. 1990. Llista preliminar d'especies botániques coleccionaes mientres la Espedición Río Madre de Dios (Norte de Bolivia). Mus. Nac. Hist. Nat. (Bolivia) Com. 10: 32–52.
# Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Honduras 1–1576. Secretaria de Recursos Naturales y Ambiente, Tegucigalpa.
# Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
== Enllaces esternos ==
{{wikispecies|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
{{commonscat|{{PAGENAME}}|''{{PAGENAME}}''}}
* [http://libproject.hkbu.edu.hk/was40/detail?lang=en&channelid=1288&searchword=herb_id=D01350 Alpinia zerumbet (Pers.) Burtt. et Smith] Melecinal Plant Images Database (School of Chinese Medicine, Hong Kong Baptist University) (n'inglés)
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Zingiberaceae]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Flora d'Asia oriental]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1972]]
[[Categoría:Plantes descrites por Persoon]]
[[Categoría:Plantes descrites por B.L.Burtt]]
[[Categoría:Plantes descrites por R.M.Sm.]]
1ihu8h8cand6qn0okga6l76s91l4d1a
Alvaradoa amorphoides
0
63934
4497967
4472064
2026-06-01T04:07:32Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497967
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Alvaradoa amorphoides}}
{{ficha de taxón
|regnum = [[Plantae]]
|ordo = [[Picramniales]]
|familia = [[Picramniaceae]]
|genus = ''[[Alvaradoa]]''
|species = '''''Alvaradoa amorphoides'''''
|binomial_authority = [[Frederik Michael Liebmann|Liebm.]]
| range_map = Alvaradoa amorphoides range map.svg
| range_map_caption = Distribución natural
|}}
'''''Alvaradoa amorphoides''''' ye una [[especie]] de [[planta melecinal]] enantes pertenecía a la familia [[Simaroubaceae]] pero camudóse a la familia [[Picramniaceae]]. Ye orixinaria de [[Méxicu]] y tamién del sur de [[Florida]], onde ta considerada en [[peligru d'estinción]].
== Descripción ==
Son [[arbustu|arbustos]] a árboles pequeños; plantes [[dioica|dioiques]]. Fueyes pinnaes, xeneralmente con 20–50 [[foliolu|foliolos]], foliolus elípticu-oblongos, de 8–30 mm de llargu y 7–11 mm d'anchu, verde foscos y glabros nel fexe, verde pálidos, glaucos y puberulentos nel viesu. Les [[inflorescencia|inflorescencies]] en recímanos de 10–25 cm de llargu; [[sépalu|sépalos]] 5, 1–2 mm de llargu, velloso-puberulentos; [[pétalu|pétalos]] ausentes; estames 5, filamentos 3–5 mm de llargu; estilos 2–3, ovariu 2–3 carpelar, óvulos 2 por lóculo. Frutu una cápsula [[samaroide]] con 1 grana y xeneralmente con 2 ales; grana color café fosques.<ref name = Trop/>
Ye un [[árbol]] qu'algama un tamañu de 3 a 8 m d'altor. Les fueyes tán estremaes, paecen plumes arrondaes. Les flores son verdes o blancu-amarellentaes, bien pequeñes y en recímanos colgantes. Los frutos vense tamién como recímanos allargaos y colgantes, tienen una ala membranosa, allargada y con pelos.<ref name = Mtm>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Esguil&id=7116 |títulu=en Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160309175037/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Esguil&id=7116 |fechaarchivu=2016-03-09 }}</ref>
== Distribución y hábitat ==
Ye orixinariu de Méxicu, onde habita en climes templaos, semicálidos y templaos ente los 5 y los 1000 [[msnm|metros]]. Planta montesa, ta acomuñada a montes tropicales [[caducifoliu|caducifolios]], subcaducifolio, subperennifolio y [[perennifolios]]; monte espinosu, [[monte mesófilu de monte]]; montes d'[[encina]] y de [[pinu]].
== Propiedaes ==
A esta planta emplégase-y popularmente nel sureste de la República Mexicana ([[Quintana Roo]] y [[Yucatán]]) y nel [[Estáu de Méxicu]] pa solliviar la comición y polo xeneral afecciones de la piel como [[granu|granos]], [[sarna]], [[tiña]] y [[dermatitis]].{{demostrar}}
La parte más emplegada de la planta ye la corteza. Tómase un té ellaboráu con ésta, pa curar la [[tos]] y como [[dixestivu]]; si a ésti amiéstense-y les fueyes, entós emplégase en casos de [[dermatitis]].<ref name = Mtm/>
== Historia ==
Nel sieglu XX, [[Maximino Martínez]] indicar contra abscesos, antiescabiático, antiprurítico, antirreumático, eupéptico contra dermatosis y tiña. Darréu, [[Narciso Souza]] refier: "el cocimientu de la so corteza ye usáu como tónicu pal tubu dixestivu".
== Principios activos ==
Namái'l raigañu foi investigada detectándose'l [[acedu crisofánico]], el [[crisofaneín]] y el [[triterpeno chaparrín]].<ref name = Mtm/>
== Taxonomía ==
''Alvaradoa amorphoides'' describióse por [[Frederik Michael Liebmann]] y espublizóse en ''[[Videnskabelige Meddelelser fra Dansk Naturhistorisk Forening i Kjøbenhavn]]'' 1853(3–4): 101–103. 1853[1854].<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/29400089 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=4 de payares de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Picramnia filipetala'' Turcz.<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2631685 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Planta melecinal]]
* [[Fitoterapia]]
* [[Usos melecinales de los raigaños]]
* [[Medicina china tradicional]]
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
# Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
# Balick, M. J., M. Nee & D. Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
# Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
# CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
# Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
# Linares, J. L. 2003 [2005]. ''Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador''. Ceiba 44(2): 105–268.
# Long, R. W. & O. K. Lakela. 1971. Fl. Trop. Florida i–xvii, 1–962. University of Miami Press, Coral Cables.
# Martínez Salas, E. M., M. Sousa Sánchez & C. H. Ramos Álvarez. 2001. Rexón de Calakmul, Campeche. Llistaos Floríst. Méxicu 22: 1–55.
# Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
# Reyes-García, A. & M. Sousa Sánchez. 1997. Depresión central de Chiapas. La selva baxa caducifolia. Llistaos Floríst. Méxicu 17: 1–41.
# Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
# Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.
# Sousa Sánchez, M. & E. F. Cabrera Cano. 1983. Flora de Quintana Roo. Llistaos Floríst. Méxicu 2: 1–100.
# Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Simaroubaceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part V. Fieldiana, Bot. 24(5): 425–434.
# Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel Jarquin. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
# Wunderlin, R. P. 1998. Guide Vasc. Pl. Florida i–x, 1–806. University Press of Florida, Gainseville.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALAM3 USDA PLANTS profile - ''Alvaradoa amorphoides''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130607075914/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALAM3 |date=2013-06-07 }}
* [http://www.regionalconservation.org/beta/nfyn/plantdetail.asp?tx=Alvaamor Natives for your Neighbourhood - The Institute for Regional Conservation, Miami - ''Mexican alvaradoa'']
* [http://www.bio.miami.edu/arboretum/Alvaradoa.html John C. Gifford Arboretum, University of Miami - ''Alvaradoa''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080519145049/http://www.bio.miami.edu/arboretum/Alvaradoa.html |date=2008-05-19 }}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Alvaradoa]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Flora de Méxicu]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1854]]
[[Categoría:Plantes descrites por Liebmann]]
[[Categoría:TBSpecies]]
cca7wu631y3h0af321pw03uqeg3u5s7
Ambrosia ambrosioides
0
63943
4497973
4238163
2026-06-01T06:13:37Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497973
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Ambrosia ambrosioides}}
{{ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Asterales]]
| familia = [[Asteraceae]]
| subfamilia = [[Asteroideae]]
| tribus = [[Heliantheae]]
| subtribus = [[Ambrosiinae]]
|genus = ''[[Ambrosia]]''
|species = '''''Ambrosia ambrosioides'''''
|binomial_authority = ([[Cav.]]) [[W.W.Payne]]
|}}
La '''Chicura''' o '''''Ambrosia ambrosioides''''', ye una [[especie]] de [[planta yerbácea]] perteneciente a la familia de les [[asteracees]]. Ye orixinaria d'[[América del Norte]] onde s'atopa nos [[desiertu|desiertos]] del norte de [[Méxicu]] y sur d'[[Arizona]].
== Descripción ==
Crez como un [[arbustu]] algamando un tamañu de 1 a 2 metros d'altor, con fueyes grueses dentaes de 4 a 18 cm de llargu y 1.5-4 cm. Ye [[monoica]] , con dambes [[inflorescencia|inflorescencies]] en recímanos terminales y axilares. El floriamientu asocede principalmente en febreru y abril. Los frutos son de 10-15 mm de freses cubiertes d'escayos ganchudos.
Daqué similar n'apariencia a ''[[Ambrosia ilicifolia]]'', de la que s'estrema en que ''A. ilicifolia'' tien fueyes sésiles con un patrón reticular de venes, y los dientes marxinales desenvueltos n'escayos curtios.
== Hábitat ==
Esta ambrosía puede atopase en sables llavaos y otres árees disturbaes tales como cantos de caminos, y vese dacuando crecer en resquiebros de les roques.
== Distribución ==
Anque espublizada nes rexones de [[Méxicu]] y d'[[Arizona]] del [[desiertu de Sonora]], nun paez qu'asoceda en [[California]]; Munz reportó atopala cerca de [[San Diego (California)|San Diego]] , pero nun hai muestres que la confirmen. La so llende norte rexir poles xelaes d'iviernu.
== Propiedaes ==
En [[Baxa California Sur]], ye común l'usu de les fueyes o raigaños en cocimientu, como remediu pal dolor d'estómagu, contra'l [[reumatismu]], como [[albortivu]] y pa fortificar el [[úteru]]; nesti últimu casu, tien de tomase'l cocimientu en llugar d'agua, mientres los 9 díes posteriores al partu (na cuarentena). En [[Sonora]], tamién s'empleguen les fueyes y los raigaños pa la espulsión de la [[llibradura]], contra trestornos menstruales, mancaes, llagues y enfermedaes del cueru cabelludo.
;Farmacoloxía:
L'estractu etanólico llográu de les cañes presentó actividá [[antibiótica]] sobre les [[bacteria|bacteries]] ''[[Staphylococcus aureus]]'' y ''[[Bacillus subtilis]]'', y el [[fungu]] ''[[Candida albicans]]''.<ref>{{Cita web |url=http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Chicura&id=7520 |títulu=En Medicina tradicional mexicana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160306232951/http://www.medicinatradicionalmexicana.unam.mx/monografia.php?l=3&t=Chicura&id=7520 |fechaarchivu=2016-03-06 }}</ref>
== Taxonomía ==
''Ambrosia ambrosioides'' describióse por ([[Cav.]]) [[W.W.Payne]] y espublizóse en ''[[Journal of the Arnold Arboretum]]'' 45(4): 410. 1964.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/2701647 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=28 d'avientu de 2012 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Ambrosia''''': nome xenéricu que remanez del [[idioma griegu|griegu]] “ἀμβροσία” (= ambrosìa), el nome de la comida que-y dio la inmortalidá de los dioses,<ref>{{cita web|url=http://www.calflora.net/botanicalnames/pageAB-AM.html|títulu=Botanical names|fechaaccesu=15-03-2011}}</ref> deriváu del griegu άμβροτος (''àmbrotos''), que significa ''immortal''.
'''''ambrosioides''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "como'l xéneru ''[[Ambrosia]]''".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.21.html n'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''Ambrosia longifolia'' Sessé & Moc.
* ''Franseria ambrosioides'' Cav. [[basónimu]]
* ''Gaertneria ambrosiodes'' (Cav.) Kuntze
* ''Xanthidium ambrosioides'' (Cav.) Delpino<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/gcc-82688 ''{{PAGENAME}}'' en The Plant List]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Asteraceae#Descripción|Carauterístiques de les asteracees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
# {{Cita llibru |apellíos=Felger |nome=Richard |coautores=Mary B. Moser. |títulu=People of the desert and sea: ethnobotany of the Seri Indians |allugamientu=Tucson |añu=1985 |editorial=University of Arizona Press}}
# Raymond M. Turner, Janice Y. Bowers, and Tony L. Burgess, ''Sonoran desert plants: an ecological atles'' (Tucson: The University of Arizona Press, 1995) pp. 75–76
# CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
# Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 8: Asteraceae, part 3. 21: i–xxii + 1–616. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
# Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
# Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?609,648,650 Jepson Manual Treatment]
* [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=AMAM2 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121108221634/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=AMAM2 |date=2012-11-08 }}
* [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Ambrosia+ambrosioides Photo gallery]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Ambrosia]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Flora del Desiertu de Sonora]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1964]]
[[Categoría:Plantes descrites por Cavanilles]]
[[Categoría:Plantes descrites por W.W.Payne]]
[[Categoría:TBSpecies]]
6o5v1tf22olzuv9m0l91dcca760b4db
Amorpha fruticosa
0
63955
4497978
4351682
2026-06-01T07:12:21Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497978
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Amorpha fruticosa}}
{{Ficha de taxón
| ''Amorpha fruticosa''
| image = Amorpha fruticosa 05.JPG
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Magnoliopsida]]
| ordo = [[Fabales]]
| familia = [[Fabaceae]]
| subfamilia = [[Faboideae]]
| genus = ''[[Amorpha]]''
| species = '''''Amorpha fruticosa'''''
| binomial_authority = [[L.]]
| synonyms =
}}
'''''Amorpha fruticosa''''' ye un [[arbustu]] de trés a cinco metros orixinariu del este de [[Canadá]], norte de [[Méxicu]], y la mayoría d'[[EE. XX.]] continental, y probablemente naturalizada n'árees occidentales. Ye una especie introducida a [[Europa]], [[Asia]], y otros continentes. Ye cultivada como [[planta ornamental]] y munches poblaciones monteses baxen d'escapes.
[[Ficheru:Amorpha fruticosa-flowers.jpg|thumb|Flores]]
[[Ficheru:Аморфа 2.jpg|thumb|Detalle de la planta]]
== Descripción ==
Les sos [[flor|flores]] son d'un color azul-violeta que ye lo que-y da'l nome, tienen namái un [[pétalu]]. Los [[estame]]s tán cubiertos d'un [[polen]] d'un mariellu brilloso que s'estiende hasta'l pétalu. Les [[flor|flores]] tán arrexuntaes en llongures y trupos conxuntos na punta de les cañes. Ye una planta maderiza que usualmente crez 2 metros d'altu. Siendo un miembru de la familia de los chíncharos o arbeyeres, tien les fueyes compuestes con munchos [[foliolu|foliolos]] opuestos que delles vegaes son confundíes coles fueyes d'[[acacia]].
== Hábitat ==
Crez en suelos húmedos y arenosos cerca de los diques y llugares onde l'agua ta cerca de la superficie. Les sos abondoses cañes faen un llugar atopadizu pa los [[nial|niales]] de [[páxaru|páxaros]].
==Propiedaes==
El [[6'-O-β-D-glucopyranosyl-12a-hydroxydalpanol]], un [[rotenoide]], puédese encortar na fruta de ''A. fruticosa''.<ref>Effect of new rotenoid glycoside from the fruits of Amorpha fruticosa LINNE on the growth of human immune cells. Hak Ju Lee, Hai Young Kang, Cheol Hee Kim, Hyo Sung Kim, Min Chul Kwon, Sang Moo Kim, Il Shik Shin and Hyeon Yong Lee, Cytotechnology, Volume 52, Number 3, 219-226, {{doi|10.1007/s10616-006-9040-5}}</ref>
== Taxonomía ==
''Amorpha fruticosa'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 713. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/13015631 |títulu= ''{{PAGENAME}}'' |fechaaccesu=4 de xineru de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Amorpha''''': nome xenéricu que deriva de la pallabra [[idioma griegu|griega]]: ''amorphos'' que'l so significando "deformado", ye una alusión al únicu pétalu de la flor.<ref>[http://www.calflora.net/botanicalnames/pageAB-AM.html En Nome Botánicos]</ref>
'''''fruticosa''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "arbustivo".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.90.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
{|
|-valign=top
|
*''Amorpha angustifolia'' ([[Pursh]]) [[F.Y.Boynton]]
*''Amorpha arizonica'' [[Rydb.]]
*''Amorpha bushii'' Rydb.
*''Amorpha croceolanata'' [[P.Watson]]
*''Amorpha curtissii'' Rydb.
*''Amorpha dewinkeleri'' [[Small]]
*''Amorpha emarginata'' [[Eastw.]]
*''Amorpha emarginata'' [[Sweet]]
|
*''Amorpha fragrans'' Sweet
*''Amorpha humilis'' [[Tausch]]
*''Amorpha occidentalis'' [[Abrams]]
*''Amorpha occidentalis var. arizonica'' (Rydb.) [[Y.J.Palmer]]
*''Amorpha occidentalis var. emarginata'' Y.J. Palmer
*''Amorpha pendula'' [[Carrière]]
*''Amorpha tennesseensis'' [[Shuttlew.]] ex [[Kunze]]
*''Amorpha virgata'' [[Small]]<ref name = Trop/><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/ild-8577 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
|}
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[fabaceae#Descripción|Carauterístiques de les fabacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
# Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
# Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
# Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
# Godfrey, R. K. & J. W. Wooten. 1981. Aquatic Wetland Pl. S.E. U.S. Dicot. 1–944. Univ. Georgia Press, Athens.
# Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
# Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
# Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.E. U. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
# Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
# Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
# Schwegman, J. Y. 1991. The Vascular Flora of Langham Island, Kankakee County, Illinois. Erigenia 11: 1–8.
== Enllaces esternos ==
*{{commonscat}}
* [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?3691,3713,3717 Jepson Manual Treatment]
* [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=AMFR USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130501181635/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=AMFR |date=2013-05-01 }}
* [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?2937 GRIN Species Profile]
* [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Amorpha+fruticosa Galería de semeyes]
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Amorpha|fruticosa]]
[[Categoría:Flora d'América del Norte]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]]
[[Categoría:TBSpecies]]
heinxla15nr1tg72iamv68xms3v4qxw
Ananas comosus
0
63973
4497988
4491059
2026-06-01T09:20:13Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 4 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497988
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Ananas comosus}}
{{redirixe|Ananás|Ananás (Tocantins)|el conceyu brasilanu}}
{{Ficha de taxón
| Piña
| image = Ananas comosus Blanco2.458.jpg
| status = LC
| status_ref = <ref>Betancur B., J. C. & N. García. 2006. Les bromelias (Familia Bromeliaceae). Llibru Colorado Pl. Colombia 3: 3: 51–383.</ref>
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Liliopsida]]
| subclassis = [[Commelinidae]]
| ordo = [[Poales]]
| familia = [[Bromeliaceae]]
| subfamilia = [[Bromelioideae]]
| genus = [[Ananas]]
| species = '''A. comosus'''
| binomial = Ananas comosus
| binomial_authority = ([[Carlos Linneo|L.]]) [[Elmer Drew Merrill|Merr.]], ''Interpr. Herb. Amboin.'', 133, 1917
}}
[[Ficheru:Ananas comosus 002.JPG|thumb|Escapo floral en antesis, vista llateral.]]
[[Ficheru:Junge Ananasfrucht in Thailand - Draufsicht.JPG|thumb|Escapo floral en antesis, vista cenital.]]
[[Ficheru:A.comosus-sim-1.jpg|thumb|Granes sueltes.]]
L'{{iniTaxon}} ye una [[planta perenne]] de la [[familia (bioloxía)|familia]] de les [[bromeliácea|bromeliácees]], nativa d'[[América del Sur]]. Esta especie, d'escasu porte y con fueyes dures y llanceolaes d'hasta 1 metru de llargu, fructifica una vegada cada trés años produciendo un únicu frutu fragante y dulce, bien apreciáu en [[gastronomía]].
== Descripción ==
Anque la mayoría de les bromeliacees son [[epifitas]], ''A. comosus'' ye una planta viviega, terrestre, aparentemente acaule, con una [[roseta]] basal de [[fueya|fueyes]] ríxides, sésiles, llanceolaes, estrechamente inxeríes, colos márxenes dotaos d'escayos de puntes curties, de 30 a 100 cm de llargu; son llixeramente cóncaves, pa conducir l'[[agua]] d'[[agua]] escontra la roseta. El tarmu, acoloratáu, faise visible alredor de los 2 años, creciendo llonxitudinalmente hasta algamar ente 1 y 1,5 m. De les axiles foliares apaecen pequeños [[:Wiktionary:YE:retoño|retoño]] que los cultivadores corten pa la [[reproducción vexetativa|reproducción]], anque si déxense pueden producir más frutos.
Del tarmu broten [[inflorescencia|inflorescencies]] en forma d'[[espiga]], col tarmu engrosáu, formaes por delles docenes de [[flor|flores]] trímeras de color violáceo, qu'apaecen a la fin d'un escapo nes axiles de les [[bráctea|bráctees]]. Les flores son [[hermafrodita|hermafrodites]], sésiles, con [[bráctea|bráctees]] inconspicuas, los [[tépalu|tépalos]] esternos apenes asimétricos y llibres, d'[[Ovariu (botánica)|ovariu]] súperu. El periodu de floriamientu estender por un mes o más; la planta ye autoestéril, una traza escoyida polos criadores pa favorecer la reproducción vexetativa. La [[polinización]] ta a cargu, na so redolada natural, de [[colibrí]]es.
El frutu ye una pequeña [[baga]], que se funde tempranamente coles axacentes nun [[frutu|sincarpio]] o infrutescencia, grande y de forma ovoide. El corazón del sincarpo, más fibrosu, formar a partir del tarmu axial engrosáu, y les parés del ovariu, la base de la bráctea y los sépalos los tresformar nuna magaya mariella, apenes fibrosa, duce y aceda, bien fragante, que nun guarda rastru de los frutos que lu compunxeron. La flor puramente dicha tresfórmase nun escudete octogonal de cubierta dura, formada pola fusión del ápiz de la bráctea y los trés [[sépalu|sépalos]], que va formar la dura piel cerúlea y espinosa del frutu. El cuévanu de la flor endurez les sos parés; según el [[cultivar]] apaez como una alviola vacía xunto a la piel, na que se caltienen los restos duru y filiforme de los [[estame]]s, o s'amenorga a unes ranuras. Más escontra l'interior, les celdes del ovariu, que contienen les [[grana|granes]] nel raru casu de fertilización, tamién s'estrechen considerablemente. Estes postreres son de tamañu bimilimétrico, engurriaes, de forma amigdaloide y de color pardu más o menos escuru.
El so arume deber al [[acetato de etilo]].
== Distribución y hábitat ==
La piña ye un cultivu claramente [[clima tropical|tropical]]. Acepta cualquier tipu de suelu, siempres que cunte con bon drenaxe; los suelos anubiertos pueden causar el podrén de los raigaños. Ye llixeramente acidófilu, prefiriendo un [[pH]] ente 5,5 y 6; esixe bones concentraciones de [[nitróxenu]] y [[potasiu]], daqué de magnesiu y cantidaes llindaes de [[calciu]] y [[fósforu]]. Nun tolera les xelaes nin los llenes, y rique d'altes temperatures pa fructificar, alredor de los 24°; los escesos de calor, superando los 30°, perxudiquen la calidá del frutu al exacerbar el ciclu [[metabolismu|metabólicu]]; el réxime d'agües tien de tar ente los 1.000 y 1.500 mm añales. Nun crecer de normal percima de los 800 msnm, anque esisten plantíos aisllaos en [[Kenia]] y [[Malasia]] en zones d'altitú.
Orixinaria de dalgún llugar ensin especificar de Sudamérica, probablemente provenga del [[Ecorrexón del Cerrado|Cerrado]], específicamente del [[Goiás|Altiplanu Goiaseño]]. Los estudios de diversidá suxeren que s'aniciaría ente [[Brasil]], [[Paraguái]] y [[Arxentina]] (esto ye, la zona de nacencia de la [[cuenca de la Plata]]), dende onde s'espublizó al cursu cimeru del [[Ríu Amazones|Amazones]] y la zona de [[Venezuela]] y les [[Les Guayanes|Guayanes]]. Escontra'l 200 d. C. foi cultivada en [[Perú ]]polos [[Cultura Mochica|Mochica]], quien la representaron na so cerámica. Nel [[sieglu XVI]] arrobinar escontra [[Europa]] y les zones tropicales d'[[África]] y [[Asia]].
== Usu ==
=== Alimenticiu ===
La piña ye un frutu [[Frutos climatéricos y non climatéricos|non climatéricu]], esto ye qu'hai que collechalo yá maduru pos una vegada cortáu la maduración detener por completu y empieza a deteriorase. La piña ye pocu sensible a la presencia d'[[Etilenu (bioloxía)|etilenu]], y tien baxa producción d'esta fitohormona.<ref name="Kader">{{Cita llibru|editor=Kader, Adel A.|títulu=Postharvest Technology of Horticultural Crops|añu=2002 |editorial=University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311 |allugamientu= Oakland, California |isbn=1-879906-51-1 |edición=3ª |páxina=516}}</ref> Les condiciones más apropiaes pal so caltenimientu son temperatures de 7 a 13 °C y mugor de 85-90 %.<ref name="Kader"/> La vida en postcosecha en condiciones de caltenimientu óptimas algama ente 2 y 4 selmanes.<ref name="Kader"/>
El frutu pal so consumu puede tar frescu y en conserva. N'Occidente úsase davezu como [[postre]], anque cada vegada más como ingrediente duce en preparaciones de comida oriental. Cuando la piña ta madura, la magaya ye firme pero flexible, les fueyes pueden arrincase d'un fuerte tirón y l'arume ye más intensu na parte inferior. Debíu al costu del tresporte del frutu frescu y la concentración del consumu, prodúcense numberosos subproductos industrializaos, cuantimás [[zusmiu|zusmios]] y [[mermelada|mermelaes]]. Del zusmiu produz un [[vinagre]] escelente y bien arumosu.
Anque la [[enzima]] proteolíctica llamada [[bromelina]] concentrar nos tarmos, si'l zusmiu contienlo la cuenta, puede usásela como un [[ablandador | ablandador de carnes]].<ref>{{cita publicación | autor = Ketnawa S, Chaiwut P, Rawdkuen S | títulu = Extraction of bromelain from pineapple peels. | publicación = Food Sci Technol Int. | volume = 17 | númberu = 4 | páxines = 395-402 | añu = 2011 | pmid = 21813595 | doi = 10.1177/1082013210387817}}</ref>
=== Melecinal ===
Ente les propiedaes melecinales del frutu, la más notable ye la de la [[bromelina]], qu'ayuda a metabolizar los alimentos. Ye tamién [[diuréticu]], llixeramente antisépticu, desintoxicante, antiácido y vermífugo. Estudióse'l so usu como auxiliar nel tratamientu de l'[[artritis reumatoide]], la [[ciática]], y el control de la obesidá.
L'alta concentración de bromelina nel pulgu y otres partes llevó al so usu en decocto pa solliviar [[infeición|infeiciones]] [[larinxe|laríngeas]] y [[farinxe|faríngeas]], según n'usu tópicu pa la [[cistitis]] y otres infeiciones.
Tamién dignu de mención, ye que la bromelina de piña tien posibilidaes na llucha contra'l cáncer. La investigación amosó que causa [[autofagia]] en célules del [[carcinoma]] mamariu, que promueve el procesu celular de l'[[apoptosis]].<ref>{{cita publicación | autor = Bhui K, Tyagi S, Prakash B, Shukla Y | títulu = Pineapple bromelain induces autophagy, facilitating apoptotic response in mammary carcinoma cells. | publicación = Biofactors | volume = 36 | númberu = 6 | páxines = 478-82 | añu = 2010 | pmid = 20848558 | doi = 10.1002/biof.121}}</ref>
== Cultivu ==
[[Ficheru:pineapple field.jpg|thumb|Un plantíu en [[Veracruz de Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Méxicu]].]]
La piña puede llantase en cualquier momentu del añu en suelos húmedos, anque la meyor dómina ye la seronda. Ye rara la reproducción a partir de grana. Más frecuentemente utilícense los retueyos del tarmu central; los meyores vienen de la parte basal del mesmu, anque tamién pueden usase les yemes del tarmu distal o la corona de bráctees de la fruta. Naturalmente, los biltos basales desenvuélvense, fructifican y dan de la mesma orixe a nuevos tarmos. Los distintos tipos de retueyos conócense como ''corona'' (el meristemo apical), ''gallu'' (les yemes pedunculares) y ''clavos'' (renuevos de la yema peduncular).
Los [[renuevu|renuevos]] llantar en llinia, dexando 40-45 cm ente plantes y daqué más ente fileres, o más si va aplicase pulverización mecánica con yerbicíes, con una densidá total de 37.500 a 50.000 plantes per hectárea. Los plantíos de fruta con destín industrial son más apertaes, d'hasta 80.000 plantes. Se desmaleza dos veces al añu; l'alternativa ye l'alboráu con [[yerbicida|yerbicides]], cuantimás [[ametrina]], [[diuron]] ya inclusive [[uracilos]] como'l casu del [[bromacil]]. Fertilízase tri o bianualmente con [[nitróxenu]], [[potasiu]] y [[fósforu]], de 5 a 6 g por planta, a los que s'añadir dacuando [[magnesiu]]. En zones de xelaes la planta tien de cubrir mientres la temporada de fríu.
La collecha principal efectúase de normal dende principios de branu hasta empiezos de seronda; el frutu tien de recoyese maduru, pos nun sigue la maduración una vegada estrayíu. El rendimientu del 30% considérase aceptable, esto ye, de 12.000 a 18.000 frutos d'ente 1 y 2,5 kg por hectárea. De normal les plantes anueven cada dos ciclos de collecha pa evitar l'amenorgamientu del rendimientu. Col usu d'[[etefón]] puede inducise'l floriamientu pa regular el ciclu granible.
== Propiedaes nutritives ==
<div style="float:right; clear:right">
{{Ficha de valor nutricional
| nome=Piña, cruda |
kJ=209
| proteínes=0.54 g
| grases=0.12 g
| carbohidratos=13.12 g
| fibra=1.4 g
| azucres=9.85 g
| calciu_mg=13
| fierro_mg=0.29
| magnesiu_mg=12
| fósforu_mg=8
| potasiu_mg=109
| sodiu_mg=1
| cinc_mg=0.12
| manganesu_mg=0.927
| vitC_mg=47.8
| vitB1_mg=0.079
| vitB2_mg=0.032
| vitB3_mg=0.5
| vitB5_mg=0.213
| vitB6_mg=0.112
| vitB9_ug=18
| choline_mg=5.5
| fonte_usda=09266
}}
</div>
El so frutu contién:
* [[Vitamina|Vitamines]]: [[vitamina C]], [[Vitamina B1|B1]], [[Vitamina B6|B6]], B9 ([[acedu fólico]]) y un pocu de [[Vitamina E|Y]].
* [[Mineral]]es: [[Potasiu]], [[Magnesiu]], [[Yodu]], [[Cobre]], [[Manganesu]].
* [[Ácidu cítricu]], [[acedu málico]], [[acedu oxálico]], enzima [[bromelina]].
Ye un escepcional fonte de vitamina C y Manganesu, escasa en grases y proteínes. Apurre 50 caloríes por cada 100 gramo pero en almíbar llixeru'l so apurra puede aumentar llixeramente. El almíbar pesáu añade alredor de 30 caloríes.<ref>{{Cita web |url=http://ndb.nal.usda.gov/ndb/search/list?qlookup=pineapples |títulu=Llista de piña na base de datos de USDA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161024090736/https://ndb.nal.usda.gov/ndb/search/list?qlookup=pineapples |fechaarchivu=2016-10-24 }}</ref>
== Producción ==
<div style="float:right; margin:1px>
{| {{tablaguapa}} style="float:right; margin:1px"
! colspan=2|Principales productores de piña (2011)<br />(tonelaes)
|-
| {{THA}} || align="right" | 2.593.210
|-
| {{BRA}} || align="right" | 2.318.120
|-
| {{CRI}} || align="right" | 2.268.960
|-
| {{PHL}} || align="right" | 2.246.810
|-
| {{CHN}} || align="right" | 1.551.367
|-
| {{IDN}} || align="right" | 1.540.630
|-
| {{IND}} || align="right" | 1.415.000
|-
| {{MEX}} || align="right" | 920.000
|-
| {{VNM}} || align="right" | 742.926
|-
| {{COL}} || align="right" | 533.384
|-
| {{ARG}} || align="right" | 512.496
|-
| {{VEN}} || align="right" | 419.832
|-
|colspan=2 style="font-size:.7em"|Fonte: [http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=es#ancor ONX: La División d'Estadística] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161004135810/http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=es#ancor |date=2016-10-04 }} <ref>{{cita web|url=http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=es#ancor|títulu=Estadístiques de: Organización de les Naciones Xuníes pa l'Alimentación y l'Agricultura: La División d'Estadística editorial=[[ONX]] [[FAO]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161004135810/http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=567&lang=es#ancor|fechaarchivu=2016-10-04}}</ref>
|}
</div>
Güei la piña ye'l segundu cultivu tropical en volume, namái superáu pol plátanu (''[[Musa paradisiaca]]''), y conforma más del 20% de la producción comercial d'esti tipu de frutos, de la cual el 70% consúmese fresca nel país d'orixe. El restu destinar al enlatáu en [[almíbar]], una práutica empecipiada en [[Ḥawai]] nel [[sieglu XVIII]], que ye la forma más consumida nos países templaos.
Los principales productores son [[Brasil]], [[Costa Rica]], [[República Popular China|China]], [[Filipines]], [[India]] y [[Tailandia]], que concentren el 50% de la producción. Otru productores de relieve son [[Indonesia]], [[Kenia]], [[Méxicu]] y [[Nixeria]]. El cultivar más importante ye'l llamáu 'smooth Cayenne', orixinariu de la [[Guayana Francesa]].
== Propiedaes ==
Indicaciones: Ye [[proteolítico]], [[dixestivu]]: la [[bromelina]] ye un formientu dixestivu comparable a la [[pepsina]] y la [[papaína]]. [[Antiinflamatoriu]], [[hipolipemiante]], antiagregante plaquetario. [[Diuréticu]], vitamínicu, de gran valor nutritivu. Axente d'espardimientu, deterxente de les llagues. Indicáu pa [[dispepsia|dispepsies]] hiposecretoras, [[reumatismu]], [[artritis]], [[Gota (enfermedá)|gota]], [[urolitiasis]], [[arteriosclerosis]]. [[Bronquitis]], [[enfisema]], [[asma]], [[mucoviscidosis]]. N'usu tópicu: llimpieza de [[firida|firíes]] y ulceraciones trófiques. El corazón de piña preconizóse como coadyuvante en rexímenes d'endelgazamientu, pol so conteníu en fibra, con aición saciante y llixeramente [[llaxante]].<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.plantasutiles.info/plut.html |títulu= ''Ananas sativus''|fechaaccesu=24 d'ochobre de 2009 |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref>
== Cultivares ==
[[Ficheru:Pineapple 'Victoria' with slice.jpg|thumb|Cultivar 'Victoria']]
Dalgunos cultivares fueron escoyíos p'ameyorar el rendimientu de la fruta pa envasáu (piñes peroleras): xeneralmente'l frutu ye cilíndricu y allargáu.
Dalgunos cultivares de piña:
* 'Rede Spanish'
* 'Filo'
* 'Smooth Cayenne'
* 'St. Michael'
* 'Kona Sugarloaf'
* 'Natal Queen'
* 'Pernambuco'
* 'Victoria', pequeñes piñes bien sabroses, especialmente habitual na Islla de La [[Reunión (departamentu de Francia)|Reunión]].
== Taxonomía ==
''Ananas comosus'' describióse por ([[Carlos Linneo|L.]]) [[Elmer Drew Merrill|Merr.]] y espublizóse en ''[[An Interpretation of Rumphius's Herbarium Amboinense]]'' 133. 1917.<ref>[http://www.tropicos.org/Name/4300877 ''{{PAGENAME}}'' en Trópicos]</ref>
;[[Etimoloxía]]:
El términu "piña" adoptar pola so semeyanza col [[Conu (botánica)|conu]] d'una [[conífera]]; la pallabra ''ananás'', como se conoz mayoritariamente n'otres llingues (p.ex., español y portugués «''ananás''», francés, italianu, rumanu y un llargu etcétera, «''ananas''»), ye d'orixe [[Idioma guaraní|guaraní]], del vocablu ''naná naná'', que significa «arume de los arumes».
* ''Ananas'' ye una [[Llatín|llatinización]] que deriva de l'anterior.
* ''comosus'', epítetu llatín que significa peludo y, nel casu de les plantes, referir a les numberoses fueyes, esto ye "foyosu", "frondoso". Emplegáu por [[Pliniu'l Vieyu]] con esti sentíu en ''[[Historia Naturalis]]'' (''26, XLV, 71'').<ref>[http://www.lexilogos.com/latin/gaffiot.php?p=357 F. Gaffiot, Dictionnaire Latin-Français, Paris, 1934]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
{|
|-valing=top
{{llista de columnes|2|
* ''Bromelia comosa'' [[L.]], Herb. Amb.: 21 , 1754 - [[basiónimu]]
* ''Bromelia ananas'' L., Sp. Pl.: 285, (1743).
* ''Ananas ovatus'' [[Mill.]], Gard. Dict. ed. 8: 1, 1768
* ''Ananas pyramidalis'' Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2, 1768
* ''Ananas serotinus'' Mill., Gard. Dict. ed. 8: 5, 1768
* ''Ananas viridis'' Mill., Gard. Dict. ed. 8: 6, 1768
* ''Bromelia edulis'' [[Salisb.]], Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 247, 1796 ''nom. illeg.''
* ''Bromelia communis'' [[Lam.]], Tabl. Encycl. 2: 371, 1819
* ''Bromelia mai-pouri'' [[Perrier]], Mém. Soc. Linn. Paris 3: 103, 1825
* ''Bromelia pigna'' Perrier, Mém. Soc. Linn. Paris 3: 103, 1825
* ''Ananas coccineus'' [[Descourt.]], Fl. Méd. Antilles 5: 141, 1827
* ''Ananas argentata'' [[J.C.Wendl.]] ex [[Schult.]] & [[Schult.f.]] in [[J.J.Roemer]] & [[J.A.Schultes]], Syst. Veg. 7(2): 1285, 1830
* ''Ananas aurata'' J.C.Wendl. ex Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(2): 1285, 1830
* ''Ananas debilis'' Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7: 1287, 1830
* ''Ananas maxima'' Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(2): 1284, 1830
* ''Ananas sativus'' Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7: 1283, 1830
* ''Bromelia rubra'' Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(2): 1285, 1830
* ''Bromelia violacea'' Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(2): 1285, 1830
* ''Bromelia viridis'' (Mill.) Schult. & Schult.f. in J.J.Roemer & J.A.Schultes, Syst. Veg. 7(2): 1285, 1830
* ''Ananassa debilis'' [[Lindl.]], Edwards's Bot. Reg. 23: t. 1968, 1837
* ''Ananassa sativa'' (Schult. & Schult.f.) Lindl. ex [[Johann Georg Beer|Beer]], Fam. Bromel.: 219: t. 1068, 1856
* ''Ananas sativus'' var. ''variegatus'' [[Lowe]], Beaut. Leaved Pl.: 43, 1868
* ''Ananas porteanus'' [[Veitch]] ex [[K.Koch]], Wochenschr. Vereines Beförd. Gartenbaues Königl. Preuss. Staaten 14: 130, 1871
* ''Ananassa porteana'' (Veitch ex K.Koch) [[Carrière]], Rev. Hort. 1878: 140, 1878
* ''Ananassa ananas'' (L.) [[H.Karst.]], Ill. Repet. Pharm.-Med. Bot.: 466, 1886
* ''Ananas bracteatus'' [[John Gilbert Baker|Baker]], Handb. Bromel.: 23, 1889
* ''Ananas monstrosus'' Baker, Handb. Bromel.: 23, 1889
* ''Ananas pancheanus'' [[Édouard-François André|André]], Bromel. Andr.: 5, 1889
* ''Ananas penangensis'' Baker, Handb. Bromel.: 23, 1889
* ''Ananas sativus'' var. ''muricatus'' [[Mez]] in [[C.F.P.von Martius]] & auct. suc. (eds.), Fl. Bras. 3(3): 293, 1892
* ''Ananas ananas'' (L.) H.Karst. ex [[Andreas Voss|Voss]], Vilm. Blumengärtn. ed. 3, 1: 964 ,1895 ''nom. inval.''
* ''Distiacanthus communis'' ([[Lam.]]) [[Rojas Acosta]], Cat. Hist. Nat. Corrient.: 84, 1897
* ''Ananas sativus'' var. ''pyramidalis'' [[Bertoni]], Agronomia (Puertu Bertoni) 5(7): 257, 1913
* ''Ananas bracteatus var. ''hondurensis'' Bertoni, Añales Ci. Parag. 2(4): 258, 1919
* ''Ananas bracteatus'' var. ''paraguayensis'' Bertoni, Añales Ci. Parag. 2(4): 259, 1919
* ''Ananas sativus'' var. ''hispanorum'' Bertoni, Añales Ci. Parag., II, 4: 273, 1919
* ''Ananas sativus'' var. ''viridis'' ([[Mill.]]) Bertoni, Añales Ci. Parag., II, 4: 272, 1919<ref name = Kew>{{cita web |url=http://apps.kew.org/wcsp/synonomy.do?accepted_id=219669&repSynonym_id=222053&name_id=219669&status=true |títulu= ''Ananas comosus''|fechaaccesu=24 d'ochobre de 2009 |obra= [[Real Xardín Botánicu de Kew]]: World Checklist of Selected Plant Families}}</ref> |divcolend}}
|}
== Ver tamién ==
* [[Bromeliaceae#Descripción|Carauterístiques de les bromeliacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Bibliografía==
* De la Cruz Medina, J.; García, H. S. ''Operaciones postcosecha de la piña''. Institutu Teunolóxicu de Veracruz. {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.fao.org/inpho/content/compend/text/ch33s |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
* Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
* Flora of China Editorial Committee. 2000. Flora of China (Flagellariaceae through Marantaceae). 24: 1–431. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
* Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
* Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
* Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
* Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* [https://web.archive.org/web/20070912224749/http://www.proexant.org.ec/Manual%20de%20pi%C3%B1a.htm Cultivu de la Piña]
* [http://www.um.es/eubacteria/Ananas_comosus1.jpg ''Ananas comosus'' var. Saigon, fotografiada nel plantíu de Dole na islla de Oahu, Hawaii] [http://www.um.es/eubacteria/plantae.html Galería de Plantes del Mundu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210224224643/http://www.um.es/eubacteria/plantae.html |date=2021-02-24 }} Oficina Verde de la Universidá de Murcia
* [http://www.um.es/eubacteria/ananas_comosus_apaporis1.jpg ''Ananas comosus'' var. Apaporis, fotografiada nel plantíu de Dole na islla de Oahu, Hawaii] *[http://www.um.es/eubacteria/plantae.html Galería de Plantes del Mundu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210224224643/http://www.um.es/eubacteria/plantae.html |date=2021-02-24 }} Oficina Verde de la Universidá de Murcia
* [http://www.um.es/eubacteria/ananas_comosus_rondon1.jpg ''Ananas comosus'' var. Rondon, fotografiada nel plantíu de Dole na islla de Oahu, Hawaii] [http://www.um.es/eubacteria/plantae.html Galería de Plantes del Mundu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210224224643/http://www.um.es/eubacteria/plantae.html |date=2021-02-24 }} Oficina Verde de la Universidá de Murcia
* [http://www.um.es/eubacteria/ananas_comosus_golden1.jpg ''Ananas comosus'' var. Golden wonder, fotografiada nel plantíu de Dole na islla de Oahu, Hawaii] *[http://www.um.es/eubacteria/plantae.html Galería de Plantes del Mundu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210224224643/http://www.um.es/eubacteria/plantae.html |date=2021-02-24 }} Oficina Verde de la Universidá de Murcia
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Ananas|comosus]]
[[Categoría:Frutes]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:TBSpecies]]
36ytp9sc7cy5wljdjkpyy7x8ua4h955
Triticum aestivum
0
66438
4497915
4360494
2026-05-31T17:51:48Z
Antonsusi
90735
4497915
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Triticum aestivum}}
{{Ficha de taxón
| regnum = [[Plantae]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Liliopsida]]
| ordo = [[Poales]]
| familia = [[Poaceae]]
| subfamilia = [[Pooideae]]
| tribus = [[Triticeae]]
| genus = [[Triticum]]
| species = '''''Triticum aestivum'''''
| binomial_authority = [[L.]]
| synonyms =
}}
El {{IniTaxon}} ye una [[cebera]] del xéneru ''[[Triticum]]'', ye la especie de trigu más estensamente cultivada nel mundu. Ye una planta alohexaploide, por cuenta de la so conformanza de 42 [[cromosoma|cromosomes]] partíos en 6 xuegos dende trés distintos [[especie|especies]] (''[[Triticum spelta]], [[Aegilops cylindrica]]'', de 7 cromosomes cada unu. La planta tien tres genomes idénticos, que tienen información xenética repitida, lo cual confier-y a la especie en sí gran adaptabilidá a los distintos ambientes.
[[Ficheru:390 Triticum vulgare Vill.jpg|thumb|Ilustración]]
[[Ficheru:Illustration Triticum aestivum clean.jpg|thumb|Ilustración]]
[[Ficheru:Illustration Triticum aestivum clean.jpg|thumb|Espigues]]
[[Ficheru:Triticum aestivum spring wheat, zomertarwe (1).jpg|thumb|Vista de la planta]]
El trigu ye ún de los tres cereales más producíos globalmente, xunto'l [[maíz]] y l'[[arroz]], y el más consumíu pel home na civilización occidental dende antaño. El granu del trigu ye utilizáu pa facer [[farina]], farina integral, sémola, [[cerveza]] y una gran variedá de productos alimenticios.
La pallabra «trigu» remanez del vocablu [[llatín]] triticum, col significáu de ‘quebráu’, ‘mazcáu’ o ‘triáu’, faciendo referencia a l'actividá realiza pa separtar el granu de trigu de la cascariella que lu recubre.
== Historia ==
El trigu tien los sos oríxenes na antigua [[Mesopotamia]]. Les más antigües evidencies arqueolóxiques del tierra semada de trigu vienen de [[Siria]], [[Xordania]], [[Turquía]] ya [[Iraq]]. Hai alredor de 8 milenios, un camudamientu o una hibridación asocedió nel trigu xabaz, dando llugar a una planta con biltes más grandes, ensin lo que nun podía habese disemináo pel vientu. Esisten alcuentros de restos carbonizaos de granos de trigu almidoneru (Triticum dicoccoides) y buelgues de granos en barru cocíu en ''Jarmo'' (Iraq septentrional), dataes nel añu 6700 e.C..
El trigu espoxigó al ser semáu polos seres humanos, pues d'otra miente ésti nun podría espoxigar col mesmu ésitu n'estáu xabaz; esti fechu provocó una auténtica revolución [[agrícola]] nel denomáu creciente fértil. Al empar, amansóse a la [[oveya]] y la [[chiva]], especies xabaces qu'habitaben la rexón, lo que permitió l'asentamientu de la población y, d'esta miente, la formación de comunidaes humanes más complexes, amuesalo tamién el xurdimientu de la [[escritura]], concretamente la [[Escritura cuneiforme]], creada polos [[Sumerios]], y, poro, l'entamu de la [[historia]] y el fin de la [[prehistoria]].
L'[[agricultura]] y la [[ganadería]] nacientes esixíen un cuidáu continu, lo que xeneró una conciencia del tiempu y les estaciones, obligando a estes pequeñes sociedaes a guardiar provisiones pa les époques menos xeneroses, teniendo en cuenta los beneficios que brinda'l granu de trigu al facilitar el so almacenamientu demientres temporaes considerables.
El biltu de trigu foi introducíu na civilización del antiguu [[Exiptu]] pa dar aniciu al so semao nel valle del Nilu, dende los sos primeros periodos y d'ellí a les civilizaciones Griega y Romana. La diose griega del pan y de l'agricultura llamábase [[Deméter]], el so nome significa ‘señora’, por derivación llatina tresformóse en [[Ceres]] y d'ellí xurdió la pallabra «[[cereal]]».
En [[Roma]], el gobiernu aseguraba'l caltenimientu de los ciudadanos ensin posibilidaes económiques abasteciendo trigu a un baxu preciu y regulando la molienda y fabricación del pan, yá que yera una práutica común na racionalización. La molienda y la coción yeren actividaes que se realizaben de forma conxunta, de tal mou que se diseñaben na antigua Roma molinos - fornos con una alta capacidá de producción.
El consumu del trigu y de pan nel [[Imperiu Romano]] revistió una gran importancia, confirmándose na [[Biblia]], yá qu'acordies coles tornes más esautes ye posible cuntar nel so testu 40 vegaes la pallabra «trigu», 264 vegaes la pallabra «pan» y 17 vegaes la pallabra «panes», aceiciones estes caberes refiriéndose a pan de trigu o pan d'escanda (como yera vezu común naquella dómina), nes cites bíbliques son frecuentemente utilizaes pa referise al conceutu más ampliu del conxuntu de coses requeríes pa vivir, como na espresión «ganase'l pan». Na parábola del semador faese referencia a l'adulteración de los granos, enfrentando'l trigu (la bondá) con la cizaña (la maldá).
Hasta'l [[sieglu XVII]] nun se presentaron grandes avances nos métodos de semao y procesamientu del trigu. En cuasi toa Europa cultivose'l granu de trigu, mas qu'en dalgunes rexones foi preferíu'l centén y la cebada (especialmente nel norte). La invención del [[molín de vientu]] xeneró una nueva fonte d'[[enerxía]], pero ensin variar polo demás los métodos de trabayu usaos. Al fin del [[sieglu XVIII]] presentáronse dalgunos desendolques mecánicos nel procesu de la molienda como aventadores, montacargues y métodos modernos pa tresmisión de fuercia, colo qu'aumentóse la producción de farina.
Nel [[sieglu XIX]] apaez el molín de vapor con rodiellos o cilindros de [[fierru]] que representó un cambiu radical na molienda. El semáu del trigu foi aumentando a la par con estos y munchos otros desarrollos teunolóxicos, permitiendo meyorar el rindimientu de la planta y llegar a diverses rexones del planeta como [[Norteamérica]] y [[Oceanía]].
El mayor productor mundial de trigu foi por munchos años la [[Xunión Soviética]], la que superaba los 100 millones de tonelaes de producción añales. Anguaño [[China]] representa la mayor producción d'esti cereal con unos 96 millones de tonelaes (16%), siguida pola [[India]] (12%) y por [[Estaos Xuníos d'América]] (9%).
== Meyoramientu vexetal ==
Les variedaes modernes de trigu tienen culmos curtios, resultáu de [[xen]]es '''nanos RHt''', qu'amenorguen la so sensibilidá al [[acedu giberélico]], la hormona qu'allarga les célules vexetales. Esos xenes RHt introducir a les variedaes llargues de trigu nos [[Años 1960|años 60]] pol equipu de [[Norman Borlaug]] dende [[cultivar]]es de [[:en:Norin 10 wheat|Norin 10]] que crecíen en Xapón. Tales tarmos curtios fueron bien importantes por cuenta de la so resistencia al entorno o encamáu, pola aplicación d'altos niveles de fertilizantes químicos, que nes variedaes antigües "altes", resultaben nel colapsu de los tarmos. Amás d'esta carauterística, de normal utilícense téuniques de marcadores moleculares pa intogresar xenes que pueden ser d'interés agronómicu pa estos cultivos. Estos marcadores moleculares analizar por inxeniería xenética, tomando como base secuencies altamente repitíes, flanqueaes por secuencies de DNA calteníes. Una vegada identificaes destas secuencies, realízase la posible conexón col xen d'interés, por aciu analises xenéticos y utilizando ferramientes estadístiques. El conxuntu de téuniques destinaes al meyoramientu denominar MAS (''Marker assisted selection''), y básicamente representen una ferramienta de meyoramientu por crucia talo como lo realizaben los antiguos mejoradores, pero asistíu por ferramientes de bioloxía molecular, que dexen "aforrar" años de desenvolvimientu y crucies.
== Propiedaes ==
'''Principios activos''': contién [[fibra alimentaria|fibra]], [[almidón]], [[celulosa]], [[gluten]], [[fitosterol]]es: [[beta-sitosterol]], [[vitamina E]].<ref name = Lin>{{cita web |url=http://www.linneo.net/plut/index2.htm |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=13 de xineru de 2010 |formatu= |obra= Plantes útiles: Linneo}}</ref>
'''Indicaciones''':
*[[Salváu]]: usáu como [[llaxante]], [[saciante]], [[hipocolesterolemiante]], [[hipoglucemiante]] (amenorga la reabsorción intestinal de [[lípidu|lípidos]] y [[Glúcidu|glúcidos]]); [[demulcente]], [[escuédigu]]. Al aumentar la eliminación fecal de [[calciu]], ye recomendable pa les persones con urolitiasis. [[Estriñimientu]], coadyuvante en tratamientos de sobrepesu, hiperlipidemias, [[urolitiasis]], [[diabetes]], [[diverticulosis]], [[síndrome del intestín irritable]].
*[[Farina]]: usáu como [[nutritivu]], [[antiflogístico]], escuédigu.
*[[Xerme de cebera|Xerme]], [[aceite de xerme]]: usáu como [[vitamínicu]], [[hipolipemiante]] y contra l'[[arteriosclerosis]].
*Salváu y/o farina (blanca o integral), n'usu esternu: usáu para [[hematoma|hematomes]], contusiones, inflamaciones articulares, [[mialxa|mialxes]], [[catarru|catarros]], [[amigdalitis]], erupciones cutanees inespecífiques de los lactantes.
*[[Almidón]]: usáu como [[demulcente]], coadyuvante na ellaboración farmacéutica de los estruyíos (como desintegrante); [[antídotu]] de les intoxicaciones por [[yodu]].<ref name = Lin/>
La farina contién gluten, polo que ta contraindicada n'intolerantes al mesmu. [[gluten]]. Al entamu y mientres el tratamientu con fibra, tendrá de controlase la [[glucemia]] p'afaer, si fuera necesariu, les dosis d'[[insulina]] o de antidiabéticos orales.<ref name = Lin/>
Preparación, recetes: Úsase'l frutu (granes): salváu, farina, xerme.<ref name = Lin/>
<!-- == Nome común ==
*azulexu cañivano de Berja, azulexu de Almería, azulexu moru del ríu Almanzora, azulexu pintat de Mallorca *cazu,
blancucu arisnegro de Titaguas, blancucu barqueño de Alcalá la Real, blancucu de coure, blancucu jeja-blanca de Segorbe, blancucu ordenáu estremeñu, blancucu rodonell de Vich, blanquizco de Cataluña *cabezorro,
campiño, candeal, candeal blancu, candeal chamorro, candeal de raspia pintada, candeal desraspáu, candeal llargu, candeal rubiu, candeal ensin barbes, candeal ensin raspies, candial, candial blancal, candial blancu, candial blandu, candial cañivano, candial carricasa, candial de la marina, candial de monte, candial de raspia, candial de riego, candial remendina, candial ruco, candial tardano, candial tempranu, candial valencianu, cañivano, chamorrillo, chamorro, chamorro apertáu *duru *emella
*grandal, arbeya, hembrilla
*jeja, jeja albar, jeja blanca, jeja colorada, jeja común, jeja de Cataluña, jeja fina, jeja parda, jejar, jeja rubia *esmornia *pan,
periñán, piche, pichón, pisana
*rapín, raspinegro, raspón, redondillos llampiños, rojal blancal de Valencia, rojal coll de rossí de Mallorca, rojal de Esmirna, rojal del milagru, rojal de San Isidro, rojal grosal de Monteaguáu, rojal moriscu de Segorbe, rojal ramosu, rojal rubiu de Madrid, rojano blancal de Valencia, rojano coll de rossí de Mallorca, rojano de Esmirna, rojano del milagru, rojano de San Isidro, rojano grosal de Monteaguáu, rojano moriscu de Segorbe, rojano racimal, rojano ramosu, rojano rubiu de Madrid, rubión de Segorbe
*salvao, ensin raspia *tempranillo,
tremés, tremesí, tremesino, tremesino blancu y blandiu, tremesón, trigu, trigu arisnegro, trigu arisprieto, trigu bermejuelo, trigu blancal, trigu blancu, trigu blancón, trigu blandu, trigu blancucu, trigu brancacho de coure, trigu candeal, trigu candeal con raspies, trigu candeal desraspáu, trigu candeal llampiñu, trigu candial, trigu canutu, trigu cañihueco, trigu cañivano, trigu catalán, trigu chamorro, trigu chamorro común, trigu común, trigu d'estivu, trigu de marzu, trigu de primavera, trigu desraspáu, trigu de Tauste, trigu duru, trigu nanu, trigu francés, trigu gordu, trigu grosal, trigu grosal d'Aragón, trigu hembrilla, trigu llampiñu, trigu llexítimu, trigu marzal, trigu mocho, trigu mochón, trigu moriscu, trigu ordenadillo, trigu peláu, trigu pelón, trigu pelote, trigu piche, trigu pichón, trigu pisano, trigu redondillo, trigu rubión, trigu ensin barbes, trigu ensin raspies, trigu toseta, trigu tremesino, trigu trimesino
*xeixa, xexa.<ref name="RJB">{{cita web |url=http://www.anthos.es/v22/index.php?set_locale=es |títulu= Nomes vernáculos de ''Triticum aestivum'' (Fam. Gramineae) y taxones infraespecíficos|fechaaccesu=27 d'ochobre de 2011 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref> -->
== Taxonomía ==
''Triticum aestivum'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 85. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/25510034 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=21 d'avientu de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
== [[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]] ==
{|
|-valign=top
|
*''Triticum hybernum'' [[L.]]
*''Triticum orientale'' [[Percival]]
*''Triticum persicum'' [[Vavilov]] ex [[Petr Zhukovski|Zhuk.]]
*''Triticum pyramidale'' Percival
*''Triticum sativum'' [[Lam.]]
*''Triticum sativum var. aestivum'' (L.) [[Alph.Wood]]
*''Triticum sativum var. compositum'' (L.) Alph. Wood
|
*''Triticum sativum var. vulgare'' ([[Vill.]]) [[Vilm.]]
*''Triticum sativum var. vulgare'' [[Desv.]]
*''Triticum sativum var. vulgare'' [[Hack.]]
*''Triticum timopheevii'' ([[Zhuk.]]) Zhuk.
*''Triticum vulgare'' (L.) [[Salisb.]]
*''Triticum vulgare'' Vill.
*''Zeia vulgaris var. aestiva'' (L.) [[Lunell]]<ref name = Trop/>
|}
== Ver tamién ==
* [[Fariña]]
* [[Fariña d'arroz]]
* [[Fariña integral]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Triticum aestivum}}
{{wikispecies}}
Wheat Cap: http://maswheat.ucdavis.edu/
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes yerbácees]]
[[Categoría:Plantes melecinales]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:Triticum]]
[[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]]
[[Categoría:TBSpecies]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
ma9k1qxdsgumydypdx5l39nvwh2xfz6
Aira caryophyllea
0
67473
4497918
4237229
2026-05-31T18:49:55Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497918
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Aira caryophyllea}}
{{Ficha de taxón
| ''Aira caryophyllea''
| image = Aira caryophyllea FWS-01.jpg
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Liliopsida]]
| subclassis = [[Commelinidae]]
| ordo = [[Poales]]
| familia = [[Poaceae]]
| subfamilia = [[Pooideae]]
| tribus = [[Poeae]]
| subtribus = [[Airinae]]
| genus = ''[[Aira]]''
| species = '''''Aira caryophyllea'''''
| binomial_authority = [[L.]]
| subdivision_ranks = Subespecies
| subdivision = *''Aira caryophyllea'' <small>[[L.]] </small>subsp. ''multiculmis'' <small>([[Dumort.]]) [[Bonnier]] et [[Layens]]</small>
}}
'''''Aira caryophyllea''''' ye una especie botánica de la familia de les [[Poaceae]]. Ye orixinaria d'[[Europa]].
[[Ficheru:Illustration Koeleria pyramidata0.jpg|thumb|Ilustración]]
[[Ficheru:463 Aira caryophyllea, Aira praecox.jpg|thumb|Ilustración esquierda]]
== Descripción ==
Ye una planta añal similar al [[bambú]] colos raigaños fibrosos y el tarmu xeneralmente redondu y buecu con nodos enchíos y sólidos. Les [[fueya|fueyes]] son alternes y lliniales; con [[vaina]] xeneralmente abierta; [[lígula]] membranosa. La [[inflorescencia]] xeneralmente con munches espiguillas. Les [[flor|flores]] xeneralmente [[hermafrodita|hermafrodites]], diminutes con trés [[estame]] y trés [[Estigma (botánica)|estigma]]. El [[frutu]] ye un [[aqueniu]] como un granu.
== Distribución y hábitat ==
Ye una especie nativa d'[[Europa]] pero introducida n'otros continentes, incluyendo Norteamérica, onde se naturalizó y ye común. Nel centru d'[[España]] habita en pacionales efímeros de monte (''[[Tuberarietea]]'').
== Taxonomía ==
''Aira caryophyllea'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 66. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/25500522 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=16 de payares de 2013 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Aira''''': nome xenéricu que toma'l nome [[idioma griegu|griegu]] de ''[[Lolium temulentum]]''.<ref>{{cita web |url=http://delta-intkey.com/grass/www/aira.htm |títulu=The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references |fechaaccesu=19 d'agostu de 2009 |autor=Watson L, Dallwitz MJ. |fecha=2008 |obra=The Grass Genera of the World }}</ref>
'''''caryophyllea''''': [[epítetu]] [[llatín]] que significa "de color rosaceo".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.56.html En Nomes Botánicos]</ref>
;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
*''Aspris caryophyllea'' <small>(L.) [[George Valentine Nash|Nash]]</small><ref>Sinónimos en Catalogue of life [http://www.catalogueoflife.org/show_species_details.php?record_id=726042]</ref>
* ''Agrostis caryophyllea'' Salisb.
* ''Aira aggregata'' Timeroy ex Bor.
* ''Aira armoricana'' F.Albers
* ''Aira bachitii'' Hochst. ex C.E.Hubb.
* ''Aira baetica'' Trin.
* ''Aira canescens'' Host
* ''Aira curta'' Jord. ex Boreau
* ''Aira duriuscula'' Poir.
* ''Aira edouardii'' Reut. ex Jouve
* ''Aira fioriana'' Sennen
* ''Aira hostii'' Steud.
* ''Aira latigluma'' Steud.
* ''Aira leersii'' Kunth
* ''Aira lensii'' Rchb.
* ''Aira lenzei'' Godr.
* ''Aira multicaulis'' Kunth
* ''Aira multiculmis'' Dumort.
* ''Aira añada'' Steud.
* ''Aira nebrodensis'' Lojac.
* ''Aira patulipes'' Jord. ex Boreau
* ''Aira plesiantha'' Jord. ex Boreau
* ''Aira pulchella var. biaristata'' Emb. & Maire ex Jah. & Maire
* ''Aira pulchella f. brachyanthera'' Maire
* ''Aira purpureoargentea'' Gilib.
* ''Aira reverchonii'' Murb.
* ''Aira rigida'' Dulac
* ''Aira saburralis'' Jan ex Guss.
* ''Aira tenorei var. biaristata'' (Emb. & Maire) Emb. & Maire
* ''Aira todari'' Ten. ex Tod.
* ''Aira todarii'' Tinéu ex Ponzo
* ''Aira truncata'' Salzm. ex Trin.
* ''Aira uniaristata var. biaristata'' (Emb. & Maire) Lambinon
* ''Airella caryophyllea'' (L.) Dumort.
* ''Airopsis caryophyllea'' (L.) Fr.
* ''Avena caryophyllea'' (L.) Web.
* ''Avena multiculmis'' Dumort.
* ''Avena multiculmis'' (Dumort.) Nyman
* ''Avena plesiantha'' (Jord. ex A. Boreau) Nyman
* ''Avenastrum caryophylleum'' (L.) Jess.
* ''Caryophyllea airoides'' (L.) Opiz
* ''Deschampsia baetica'' (Trin.) Willk. & Lange
* ''Fussia caryophyllea'' Schur
* ''Salmasia multiculmis'' (Dumort.) Bubani
* ''Salmasia vulgaris'' Bubani<ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-390804 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref><ref>{{cita web |url=http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?name_id=390804 |títulu=''{{PAGENAME}}'' |work=World Checklist of Selected Plant Families |fechaaccesu=16 de payares de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121026053531/http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?name_id=390804 |fechaarchivu=2012-10-26 }}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[Poaceae#Descripción|Carauterístiques de les poacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
# CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
# Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universidá Nacional Autónoma de Méxicu, Méxicu, D. F.
# Espejo Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
# Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
# Filgueiras, T. S. 1991. A floristic analysis of the Gramineae of Brazil's Distritu Federal and a list of the species occurring in the area. Edinburgh J. Bot. 48: 73–80.
# Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
# Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
# Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
# Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
# Gould, F. W. & R. Moren. 1981. The grasses of Baxa California, Mexico. Mem. San Diego Soc. Nat. Hist. 12: 1–140.
# Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}*[http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=AICA USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130502120525/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=AICA |date=2013-05-02 }}
*[http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?8738,8788,8789 Jepson Manual Treatment]
*[http://herbarium.usu.edu/webmanual/info2.asp?name=Aira_caryophyllea&type=treatment Species account]
*[http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Aira+caryophyllea Photo gallery]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Aira]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]]
[[Categoría:TBSpecies]]
d3codvlnan634sy2dkxdoa4xxyr1xak
Alopecurus pratensis
0
67485
4497965
4171215
2026-06-01T03:23:42Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497965
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de taxón
| ''Alopecurus pratensis''
| regnum = [[Plantae]]
| subregnum = [[Tracheobionta]]
| divisio = [[Magnoliophyta]]
| classis = [[Liliopsida]]
| subclassis = [[Commelinidae]]
| ordo = [[Poales]]
| familia = [[Poaceae]]
| subfamilia = [[Pooideae]]
| tribus = [[Poeae]]
| subtribus = [[Alopecurinae]]
| genus = ''[[Alopecurus]]''
| species = '''''Alopecurus pratensis'''''
| binomial_authority = [[L.]]
}}
[[Archivu:Alopecurus pratensis Grote vossenstaart.jpg|thumb|Inflorescencia.]]
[[Archivu:472 Alopecurus pratensis.jpg|thumb|Ilustración]]
[[Archivu:Alopecurus pratensis Grote vossenstaart in berm.jpg|thumb|Vista de la planta nel so hábitat]]
[[Archivu:Alopecurus pratensis.jpg|thumb|Plantes descrites por SobolewskyDetalle de la planta]]
'''''Alopecurus pratensis''''' ye una [[planta perenne]] de la familia de les [[poacees]]. Ye orixinaria d'[[Eurasia]].
== Descripción ==
Forma [[prau|praos]] especialmente en suelos neutros. Algama un altor en redol a 110 cm. El [[tarmu]] ye erecto y dobláu na base. Les [[fueya|fueyes]] tienen en redol a 5 mm d'anchu. La [[inflorescencia]] ye cilíndrica.
==Fisioloxía==
Planta perenne de vida llarga, con rizoma cundidor y estolones más o menos llargos.
Tarmos argutos o daqué acoldaos na base, dacuando con raigaños nos nuedos, llisos.
Vainas más curties que los entrenudos, la cimera más o menos inflada, llises.
Lígula membranosa, hasta 5 mm de llargu, obtusa, dalguna vegada anchamente truncada, daqué laciniada nel cantu y llixeramente aspra na cara esterna.
Llimbos planos, verdes o más o menos glaucos, de 2-8 mm d'anchu, agudos, aspros nos cantos y con frecuencia tamién na cara cimera; en seición tresversal presenten valles que la so fondura algama aproximao la metá de la espesura del llimbu, sacante los dos más próximos al nerviu central que suelen ser muncho menos fondos, costielles arrondaes, célules buliformes pequeñes 3-5, cara inferior recta, los refuerzos de esclerénquima asitiaos en dambes cares frente a los fexes vasculares lleguen a ponese en contautu con éstos, na cara inferior esisten amás otros más pequeños frente al fondu de los valles.
Panoja espiciforme, cilíndrica, oblongo-cilíndrica o oval, de 2-7 (10) cm de llargu y 0,5-1,5 cm de gruesu, verde o amarellentada.
Raquis llisos o más frecuentemente daqué aspru como los ramos, éstos gemminaos senciellos, o más frecuentemente ramificaos, llevando hasta 10 ramitos más o menos llargos y gruesos, discoidales nel ápiz.
Glumas subiguales, llanceolaes, agudes (3-5) 4-6 mm de llargor, trinervaes, cola quilla largamente ciliada, vellosas sobre los nervios y con gran frecuencia más o menos densamente sobre tou la superficie, especialmente na cara esterna, l'aplicada sobre ramos o raquis ye, frecuentemente, dafechu lampiña, escontra'l ápiz rectes y estrechándose pasu ente pasu o encorvaes dixebrándose una d'otra y entós cuasi siempres estrechándose sópito, cantos espinosos na porción cimera, dende la base soldaos nun llargor bien variable, d'ordinariu quilla y nervios verdes, escasamente violaos.
Lemma 5-nervada, pocu más curtia o más llarga que les glumas, llanceolada, aguda o truncada, los cantos na porción basal más o menos soldaos, na cimera de volao espinosos, na metá cimera a lo llargo de la llinia media presenten escayos o cilios dispuestos polo xeneral en dos series llonxitudinales que formen a manera de dos quillas que llinden una estrecha franxa central lampiña y con célules de parés más fines, tola metá cimera, especialmente los márxenes, ye, d'ordinariu, espinosita; escasamente mocha, polo xeneral con un mucrón o una aresta recta o llixeramente acoldada, de llargor variable, hasta doble de la de la lemma, enserta na metá inferior.
Palea nula o cuando esiste de desarrollu bien variable, llanceolada, bien aguda, con dellos pelos nel ápiz, de 2-3,5 mm de llargor, ensin nervios o con unu central formando quilla y enllordiáu de verde na porción cimera.
Lodículas nules.
Anteres marielles de 2-3,5 mm.
Ovariu oval pocu más de 0,5 mm, estilos soldaos a lo menos na metá del so llargor.
Cariópside estruyíu lateralmente, cuasi siempres pardu-coritu, 3 x 1-1,5 mm<ref>Paunero Y. 1952 Les especies españoles del xéneru Alopecurus Añales Jard. Bot. Madrid 10(2): 301-345</ref>
Les granes (Pesu de 1000 granes = 0,60-0,99g) son vellosas y de color claru, habiendo namái dacuando dalguna grana parda o negra.<ref name="forraxes">Hughes H. D., Heath M. E. y Metcalfe D.S. 1981 Forraxes Ed. Continental, S.A.</ref>
A pesar de los renuevos estoloníferos, pola so talla elevada y porte tien d'estudiase ente les gramínees amacollaes. Instalar con gran lentitú, pero les plantes adultes broten bien llueu en primavera; ye la más precoz ente toles pratenses, con munches fueyes n'abril y floriamientu mediáu mayu; apurre enforma forraxe, tantu nel primeru como segundu cortes.<ref name="producción">Klitsch C. 1965 Producción de forraxes Ed. Acribia</ref>
==Citoloxía==
El so númberu de [[cromosoma|cromosomes]] ye de: 2n = 28
== Distribución y hábitat==
Ye nativa d'[[Europa]] y [[Asia]]. La especie ye cultivada pa camperes y naturalizóse en munches zones fuera del so área nativa, incluyendo [[Australia]] y [[América del Norte]]. Les [[Canesba|gates]] de delles [[Lepidoptera]] usenla como comida, como por casu ''[[Thymelicus lineola]]''.
Les escases variedaes vienen de [[Polonia]] y [[Gran Bretaña]].<ref name="muslera">Muslera Pardo E., Ratera García C. 1991 Praderíes y forraxes. Producción y aprovechamientu Ed. MundiPrensa</ref>
Usóse enforma como collecha pa segáu en tierres húmedes n'Europa, dende [[1750]]. Comprobóse que s'afai escepcionalmente bien al noroeste del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]] y [[Alaska]].<ref name="forraxes" />Los climes húmedos n'España apenes representen el 20% de la superficie nacional, polo que la distribución xeográfica de la especie Alopecurus pratensis na Península ye en [[Galicia]], [[Cordal Cantábricu]] y nes zones de monte, especialmente de la metá septentrional del país.
Coles mesmes inclúyense dientro del grupu de la [[España]] húmeda ciertes árees de transición del Pandu Norte y valle del Ebro escontra los sistemes montascosos, que magar se clasifiquen como árees seques-subhúmedas, pol so menor evapotranspiración y carauterístiques físiques pertenecen con derechu propiu a la España húmeda.<ref name="muslera" />
==Requerimientos ambientales==
Llogra'l so mayor desarrollu baxu climes fríos y húmedos. Nun aguanta a la seca nin a temperatures elevaes continues.<ref name="forraxes" /> Establecida nos praos bien húmedos, yá nun sume enxamás. Namái ye apoderada pa prau de siega, tolerando abondo la solombra de los árboles. Ye la más fayadiza pa suelos con mal drenaxe, de mal saneamientu; nestes condiciones y si puede regase con agua tibio, apurre una siega temprana de gran valor pa la finca.
Esixe suelos frescu-húmedos a anubiertos, con estructura edáfica ente normal y compacta. El so óptimo alcuéntrase en suelos magrizos y húmedos, pero tamién tolera los arenosos bien humíferos y los suelos pantanosos. Los praos de ribera, con esta gramínea dominante y entarquinaos mientres les aveníes, pueden dar trés cortes. Sume llueu nos suelos secu y arenosu, pero per otra parte aguanta'l fríu y toa clase d'adversidaes meteorolóxiques.<ref name="producción" />
==Interés y aprovechamientu forraxeru==
De desarrollu abiertu, con fueyes estreches y rizomas curtios, produz un verde trupu nes poblaciones vieyes.
La cola de foín ye fundamentalmente una gramínea pa campera. Onde s'afai, apurre un llargu periodu de llendo. Tantu pa campera, como pa segáu, ye bien pruyida polos animales a pesar del so baxu conteníu proteico y el so altu valor de fibra indigestible.<ref>Núñez P. 1993 Comparanza de subproductos de soya como suplementación de pastura de baxa calidá J. Anim. Sci 71:26-32</ref> Los sos praos tienen de segase enantes del floriamientu, porque les cañes llueu pierden valor nutritivu.<ref name="producción" /> Llógrense rendimientos d'ente 4000-10000 kg MS/hai. Pa campera suelse semar asociada con cuernucu o con trébole Ladín. El so usu nos [[EEXX]], foi faciéndose más importante a partir de [[1940]]. Por cuenta de lo pequeña y velluda que ye la grana, resulta difícil la llantadera a máquina.
Práuticamente tola grana que se produz nos [[EEXX]], llograr en [[Oregón]]. Gran parte d'ella recuéyese nes vexetaciones bonales naturalizaes, nes praderíes de monte.<ref name="forraxes" />
== Taxonomía ==
''Alopecurus pratensis'' describióse por [[Carlos Linneo]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 1: 60. [[1753]].<ref name = Trop/>
;[[Etimoloxía]]:
'''''Alopecurus''''' nome xenéricu que provién del [[griegu antiguu|griegu]] ''alopes'' -''ekos'', ([[foín]]), y ''oura'' (cola), pola forma de la [[panícula]].<ref name = Poa>(n'inglés) {{cita web|url=http://delta-intkey.com/grass/www/alopecur.htm|títulu=The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references |fechaaccesu=19 d'agostu de 2009 |autor=Watson L, Dallwitz MJ. |fecha=2008 |obra=The Grass Genera of the World }}</ref>
'''''pratensis''''': [[epítetu]] [[Llatín|llatín]] que significa "de los praos".<ref>[http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.146.html N'Epítetos Botánicos]</ref>
;[[sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]]:
* ''[[Alopecurus alpinus fo. songaricus]]'' [[Schrenk]]
* ''[[Alopecurus alpinus var. songaricus]]'' Schrenk ex [[Fisch.]] & [[Meyen]]
* ''[[Alopecurus alpinus var. ventricosus]]'' [[Karav.]] & [[Kir.]]
* ''[[Alopecurus altissimus]]'' [[Philipp Johann Ferdinand Schur|Schur]]
* ''[[Alopecurus antarcticus]]'' [[Vahl]]
* ''[[Alopecurus aquaticus]]'' ([[Dumort.]]) [[Tinant]]
* ''[[Alopecurus brachyglossus]]'' [[Peterm.]]
* ''[[Alopecurus ciliatus]]'' [[All.]]
* ''[[Alopecurus elongatus]]'' [[Peterm.]]
* ''[[Alopecurus laguriformis]]'' Schur
* ''[[Alopecurus laxiflorus]]'' [[Ovcz.]]
* ''[[Alopecurus obscurus]]'' ([[Griseb.]]) Schur
* ''[[Alopecurus pallidus]]'' Dumort.
* ''[[Alopecurus scaber]]'' [[Opiz]]
* ''[[Alopecurus seravschanicus]]'' Ovcz.
* ''[[Alopecurus sericeus]]'' [[Gaertn.]]
* ''[[Alopecurus songaricus]]'' (Schrenk) [[Petrov]]
* ''[[Alopecurus trivialis]]'' [[Seidl]] ex Opiz
* ''[[Phalaris aristata]]'' [[Schousb.]] ex [[Willd.]]
* ''[[Tozzettia pratensis]]'' (L.) [[Savi]]<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/NameSynonyms.aspx?nameid=25504391 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaaccesu=15 de xineru de 2010 |formatu= |obra= Tropicos.org. Missouri Botanical Garden}}</ref>
==Nome común==
{{nome común taxón}}
== Ver tamién ==
* [[Terminoloxía descriptiva de les plantes]]
* [[Cronoloxía de la botánica]]
* [[Historia de la botánica]]
* [[poaceae#Descripción|Carauterístiques de les poacees]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
* [http://ucjeps.berkeley.edu/cgi-bin/get_JM_treatment.pl?8738,8792,8797 Jepson Manual Treatment]
* [http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALPR3 USDA Plants Profile] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20130505103155/http://plants.usda.gov/java/profile?symbol=ALPR3 |date=2013-05-05 }}
* [http://herbarium.usu.edu/webmanual/info2.asp?name=Alopecurus_pratensis&type=treatment Grass Manual Treatment]
* [http://www.hort.purdue.edu/newcrop/duke_energy/Alopecurus_praetensis.html Purdue Horticulture Full Profile]
* [http://calphotos.berkeley.edu/cgi/img_query?query_src=photos_index&where-taxon=Alopecurus+pratensis Photo gallery]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Alopecurus|pratensis]]
[[Categoría:Flora d'Europa]]
[[Categoría:Plantes descrites en 1753]]
[[Categoría:Plantes descrites por Linnaeus]]
hegyxmm1eops1cl0qywf2kecwvcqswb
Oryzomys couesi
0
68899
4497869
4497346
2026-05-31T13:27:27Z
Limotecariu
735
4497869
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Oryzomys couesi}}
{{Ficha de taxón
| ''Oryzomys couesi''
| status = LC | status_system = IUCN3.1
| status_ref=<ref name=iucn>Linzey et al., 2008</ref>
| image = Oryzomys couesi, Tylomys panamensis.jpg
|image_alt=Enriba, un aguarón marrón nuna roca y embaxo un aguarón gris alimentándose de maíz.
|image_caption=''Oryzomys couesi'' (enriba) y ''[[Tylomys panamensis]]'' (embaxo).
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Mammalia]]
| ordo = [[Rodentia]]
| familia = [[Cricetidae]]
| subfamilia = [[Sigmodontinae]]
| tribus = [[Oryzomyini]]
| genus = ''[[Oryzomys]]''
| species = '''''O. couesi'''''
| binomial = ''Oryzomys couesi''
| binomial_authority = ([[Edward Alston|Alston]], 1877){{#tag:ref|La fecha de publicación del nome propuestu por Alston apaez na lliteratura alternativamente como 1876<ref name=Hea336>Hanson et al., 2010, p. 336</ref> o 1877.<ref name=MC1147/> El nome foi propuestu na páx. 756 de la edición de 1876 de ''Proceedings of the Zoological Society of London'', pero les partes d'esta revista non siempres fueron publicaes nel añu del volume.<ref name=D427>Dickinson, 2005, p. 427</ref> Una revisión de 2005 confirma que la páx. 756 del volume de 1876 foi publicada en 1877.<ref>Dickinson, 2005, table 1</ref>|group=n}}
|range_map=Oryzomys distribution.png
|range_map_alt=Ver testu.
|range_map_caption=Distribución de ''Oryzomys couesi'' (en colloráu) y d'otres especies del xéneru ''Oryzomys''.
| synonyms=
*''Hesperomys couesi'' <small>Alston, 1877</small><ref name=A756/>
*''Oryzomys couesi'': <small>[[Oldfield Thomas|Thomas]], 1893</small><ref name=T403/>
*''Oryzomys palustris couesi'': <small>[[Raymond Hall|Hall]], 1960</small><ref name=H173>Hall, 1960, p. 173</ref>
y vease tamién embaxo.
}}
'''''Oryzomys couesi''''' ye una [[especie]] de [[royedor]] semiacuáticu de la [[familia (bioloxía)|familia]] [[Cricetidae]] que se distribúi pel estremu sur de [[Texas]], [[Méxicu]], [[América Central]], y el noroeste de [[Colombia]]. Alcuéntrase xeneralmente en [[hábitat]]s húmedos, tales como banzaos, pero tamién habita en montes más secos y [[carba|carbes]]. Con un pesu ente 43 y 82 g ''O. couesi'' ye un aguarón de tamañu medianu a grande. La pelame ye gruesu y tien un color mariellu-marrón hasta acoloratáu na parte cimera y blancu a mariellu marrón embaxo. Les pates traseres amuesen delles adautaciones pa la vida acuática, tales como l'amenorgamientu de guedeyes de pelo ungueal alredor de los deos. Cuenta con 56 [[cromosoma|cromosomes]]. Esiste muncha variación xeográfica nel tamañu, les proporciones, el color, y les carauterístiques del craniu. ''Oryzomys couesi'' ta activu mientres la nueche y constrúi niales de material vexetal que suspende ente les cañes aproximao un metro percima del suelu. Ye un escelente nadador y un bon zambullidor, pero tamién puede esguilar na vexetación. Ye [[omnívoru]] y aliméntase tantu de materia vexetal como animal, incluyendo granes ya inseutos. Reproducir mientres tol añu; les femes paren unos cuatro críes dempués d'un periodu de xestación de 21 a 28 díes. La especie puede ser infestada por distintes [[parásitu|parásitos]] y por dos especies de ''[[hantavirus]]''.
Foi descrita per primer vegada en 1877, como la primera de munches especies rellacionaes que fueron descrites na rexón hasta la década de 1910. En 1918, [[Edward Alphonso Goldman]] consolidó la mayoría d'estes descripciones na especie individual ''Oryzomys couesi'', y en 1960 [[Raymond Hall]] xunió esti [[taxón]] col so pariente d'Estaos Xuníos, l'[[aguarón arroceru de banzáu]] (''O. palustris''), nuna sola especie d'amplia distribución; darréu, munches especies alcontraes rellacionaes, reteníos por Goldman tamién s'incluyeron nesti taxón. Tres la publicación en 1979 d'estudios de la zona de contautu de ''O. couesi'' y ''O. palustris'' en Texas, nos cualos destacáronse les diferencies ente dambes especies, fueron nuevamente consideraes como especies distintes. De magar, dalgunes de les formes perifériques del grupu, tales como ''[[Oryzomys antillarum]]'' de Xamaica y ''[[Oryzomys peninsulae]]'' de la [[península de Baxa California]], fueron restablecíes como especies distintes. Sicasí, ''O. couesi'' tal como ta constituyíu anguaño, ye probablemente un compuestu de delles especies; un estudiu de 2010, basáu en datos de [[secuencies d'ADN]], afayó evidencies que dexen reconocer especies distintes na zona del Pacíficu y partes del este del área de distribución de ''O. couesi'' según dos especies adicionales en [[Panamá]] y [[Costa Rica]]. Polo xeneral, ''Oryzomys couesi'' ye una especie común —ya inclusive ye consideráu como una plaga en dellos llugares— y nun esiste esmolición de caltenimientu xeneral, anque delles poblaciones tán amenaciaes.
== Taxonomía ==
''Oryzomys couesi'', xunto con a lo menos seis especies con distribuciones llindaes y perifériques, formen el grupu ''O. couesi'' dientro del xéneru ''[[Oryzomys]]''. La octava especie del xéneru, l'aguarón arroceru de banzáu (''O. palustris'') ye l'únicu miembru del so propiu grupu<ref name=CAC117>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, p. 117</ref> —nun siendo que les poblaciones occidentales sían [[clasificación biolóxica|clasificaes]] como una especie distinta, ''O. texensis''—.<ref name=Hea342>Hanson et al., 2010, p. 342</ref> Enantes, ''Oryzomys'' incluyía munches otres especies, que fueron reclasificaes en diversos estudios que remataron nes contribuciones de Marcelo Weksler y los sos colegues en 2006 qu'esaniciaron más de cuarenta especies del xéneru.<ref>Weksler et al., 2006, table 1</ref> Toes fueron asitiaes na tribu [[Oryzomyini]] («aguarones arroceros»), un conxuntu diversu de más d'un centenar d'especies,<ref>Weksler, 2006, p. 3</ref> y en niveles taxonómicos mayores na subfamilia [[Sigmodontinae]] de la familia [[Cricetidae]], xunto con cientos d'otres especies, principalmente rucadores pequeños.<ref>Musser & Carleton, 2005</ref>
=== Historia ===
Edward Alston describió ''Oryzomys couesi'' per primer vegada en 1877, utilizando trés muestres procedentes de Méxicu y Guatemala.<ref name=A756>Alston, 1877, p. 756</ref> Nomó l'animal ''Hesperomys couesi'', asitiándolo nel yá desapaecíu xéneru ''[[Hesperomys]]'', y reparó semeyances cola [[aguarón arroceru de banzáu]] —entós llamada ''Hesperomys palustris''— y dos especies agora asitiaes en ''[[Tylomys]]''.<ref>Alston, 1877, pp. 756–757; Musser & Carleton, 2005, p. 1189, p'allugamientu en ''Tylomys''</ref> El [[Especie#Nomenclatura|nome específicu]], ''couesi'', honra'l naturalista d'Estaos Xuníos [[Elliott Coues]], que realizó enforma trabayu sobre los royedores de Norteamérica.<ref name=A756/> En 1893, [[Oldfield Thomas]] escribió que la especie –aquel día asitiada nel xéneru ''[[Oryzomys]]'' como ''Oryzomys couesi''– había causada muncho tracamundiu sobre la so identidá, porque les trés muestres —una de [[Cobán]], Guatemala y dos de Méxicu— utilizaes por Alston, de fechu pertenecíen a dos o tres especies distintes. Acutó'l nome ''couesi'' al animal de Guatemala, ya introdució el nuevu nome ''Oryzomys fulgens'' pa unu de los animales mexicanos.<ref name=T403>Thomas, 1893, p. 403</ref> Delles otres especies rellacionaes fueron descrites dende la década de 1890 d'equí p'arriba<ref name=MC1147/> y en 1901 [[Clinton Hart Merriam]] xunió munches d'elles nun grupu d'especies, ''palustris-mexicanus'', que tamién incluyó al aguarón arroceru de banzáu.<ref name=M275>Merriam, 1901b, p. 275</ref>
Edward Alphonso Goldman revisó'l xéneru ''Oryzomys'' norteamericanu en 1918 y consolidó munches formes nuna sola especie, ''Oryzomys couesi'', con diez [[subespecies]] distribuyíes dende'l sur de [[Texas]] y l'oeste de Méxicu hasta'l sur de Costa Rica. Asitiar nel grupu ''Oryzomys palustris'' xunto col aguarón arroceru de banzáu y delles otres especies con distribuciones más llindaes, que consideró rellacionaes con ''O. couesi'' pero lo suficientemente distintos pa ser clasificaes como especies distintes.<ref name=G16>Goldman, 1918, pp. 16, 28–29</ref> Na década de 1930 describiéronse delles formes adicionales rellacionaes con ''O. couesi''.<ref name=MC1147/> Como entós clasificaos, los rangos del aguarón arroceru de banzáu, una especie d'Estaos Xuníos, y ''Oryzomys couesi'' se superponían nel sur de Texas. En 1960, Raymond Hall revisó muestres d'esta zona de contautu y nun atopó fundamentos pa dixebrar les dos especies; poro, amenorgó ''O. couesi'' a una subespecie del aguarón arroceru de banzáu.<ref>Hall, 1960, pp. 172–173</ref> Otros investigadores siguieron esti amenorgamientu y pa 1971 toles demás especies que Goldman asitiara nel grupu ''O. palustris'' fueron clasificaes sol aguarón arroceru de banzáu, xunto con ''Oryzomys azuerensis'' de Panamá, descrita como especie en 1937.<ref name=MC1147/>
[[Ficheru:Oryzomys distribution Goldman.png|thumb|left|500px|alt=Ver testu.|Distribución de ''Oryzomys couesi'' y especies emparentaes según Goldman (1918): 1, ''Oryzomys couesi couesi''; 2, ''O. c. richmondi''; 3, ''O. c. zygomaticus''; 4, ''O. c. mexicanus''; 5, ''O. c. aztecus''; 6, ''O. c. crinitus''; 7, ''O. c. regillus''; 8, ''[[Oryzomys albiventer|O. c. albiventer]]''; 9, ''O. c. peragrus''; 10, ''O. c. aquaticus''; 11, ''O. gatunensis''; 12, ''O. cozumelae''; 13, ''[[Oryzomys antillarum|O. antillarum]]''; 14, ''[[Oryzomys peninsulae|O. peninsulae]]''; 15, ''[[Oryzomys nelsoni|O. nelsoni]]''.<ref>Goldman, 1918, fig. 3</ref>]]
Estudios adicionales de la zona de contautu ''palustris-couesi'' en Texas, publicaos en 1979, nos cualos utilizáronse más muestres y carauterístiques, indicaron que les dos especies son, ello ye que fácilmente estremables; poro, dende entós considérase a ''O. couesi'' como una especie distinta del aguarón arroceru de banzáu.<ref name=MC1147>Musser & Carleton, 2005, p. 1147</ref> Darréu, dalgunes de les otres formes sinónimas so ''O. couesi'' o ''O. palustris'' fueron resucitaes como especies distintes: ''[[Oryzomys nelsoni]]'' d'[[Islles Maríes]], Méxicu occidental, y ''[[Oryzomys antillarum]]'' de Xamaica.<ref>Musser & Carleton, 2005, p. 1152; Weksler et al., 2006, table 1, footnote y</ref> En 2009, Michael Carleton y Joaquín Regueru-Cabrales revisaron los ''Oryzomys'' del occidente de Méxicu, reafitaron la distinción de ''O. nelsoni'', y restablecieron como especies a ''[[Oryzomys peninsulae|O. peninsulae]]'' de la punta de la [[Península de Baxa California]] y ''[[Oryzomys albiventer|O. albiventer]]'' del interior de Méxicu.<ref>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, p. 94</ref> Aun así, ''O. couesi'' incluyó 22 [[Sinonimia (bioloxía)|sinónimos]],<ref name=CAC116>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, p. 116</ref> y Carleton y Regueru-Cabrales escribieron qu'investigaciones adicionales de ''O. couesi'' y especies rellacionaes resultaría de xuru na reconocencia d'especies adicionales.<ref name=CAC107>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, p. 107</ref>
Un estudiu de 2010 realizáu por Delton Hanson y los sos colegues utilizó datos de secuencia d'ADN del xen [[ADN mitocondrial|mitocondrial]] [[citocromo b|citocromo ''b'']] (''Cytb'') y dos marcadores [[ADN nuclear|nucleares]], [[exón]] 1 del xen de la [[proteína portador retinoide venceyante]] (''Rbp3'') y [[intrón]] 2 del xen 1 d'[[alcohol deshidrogenasa]] (''Adh1-I2''), pa estudiar les rellaciones ente les poblaciones del aguarón arroceru de banzáu y ''O. couesi''.<ref name=Hea337>Hanson et al., 2010, p. 337</ref> Los datos ''Cytb'' asitiaron toles muestres estudiaes de ''O. couesi'' nun [[cladu]] hermanu del aguarón arroceru de banzáu; el permediu de la [[distancia xenética]] ente los dos grupos foi de 11,30%,<ref name=Heaf1-2t1/> muncho más grande que la distancia ente especies hermanes nos xéneros rellacionaos ''[[Melanomys]]'' y '' [[Nectomys]]'' (7,48% y 7,52%, respeutivamente).<ref name=Hea341/> Dientro del cláu de ''O. couesi'', dos poblaciones de Panamá y Costa Rica fueron socesivamente [[basal]]es pa los demás especímenes, que cayeron en dos grandes subclados: unu con animales de la mariña del Pacíficu, dende l'oeste de Méxicu hasta El Salvador, y l'otru contién aguarones que se distribúin dende la mariña este de Texas hasta Nicaragua. Les poblaciones de Panamá y Costa Rica diferíen nun 6,53% a 11,93% de les demás poblaciones, y los subclaos del occidente y oriente diferíen en permediu 4,41%.<ref name=Heaf1-2t1>Hanson et al., 2010, figs. 1–2, table 1</ref> Los datos de los dos marcadores nucleares con una evolución más lenta, ''Rbp3'' y ''Adh1-I2'', tamién asitiaron los exemplos de ''Oryzomys'' en dos claos principales, pero nun recuperaron los grupos occidental y oriental de ''O. couesi'' como claos distintos. Amás, ''Adh1-I2'' asitió la población costarricana dientro del cladu d'aguarones arroceros de banzáu, y asitió delles muestres occidentales de ''O. couesi'' más cercanes al aguarón arroceru de banzáu que al grupu ''O. couesi''.<ref>Hanson et al., 2010, figs. 1, 3–4</ref> El conxuntu de datos sofitó l'allugamientu del cláu occidental y oriental dientro de ''O. couesi'', y asitió la población costarricana marginalmente más cercana al aguarón arroceru de banzáu qu'a ''O. couesi''.<ref>Hanson et al., 2010, fig. 5</ref> Utilizando'l [[conceutu d'especie xenética]], los autores suxirieron que los cuatro grupos qu'atoparon dientro de ''O. couesi'' deberíen de ser reconocíos como especies distintes. Si adopta esta suxerencia, el subcláu oriental caltendría'l nome de ''Oryzomys couesi'', el grupu occidental llamaríase ''Oryzomys mexicanus'', y los nomes de les especies de Panamá y Costa Rica siguen ensin esclariase.<ref name=Hea342-3>Hanson et al., 2010, pp. 342–343</ref>
=== Del occidente de Méxicu a El Salvador ===
{| {{tablaguapa}} style="float: right; margin-left: 0.5em; margin-top: 0em"
|+ [[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia taxonómica]]
|-
|
*''Oryzomys bulleri'' <small>[[Joel Asaph Allen|J.A. Allen]], 1897</small><ref name=A53>Allen, 1897, p. 53</ref>
*''Oryzomys couesi lambi'' <small>Burt, 1934</small><ref name=B107>Burt, 1934, p. 107</ref>
*''Oryzomys mexicanus'' <small>[[Joel Asaph Allen|J.A. Allen]], 1897</small><ref name=A52>Allen, 1897, p. 52</ref>
*''Oryzomys rufus'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M287>Merriam, 1901b, p. 287</ref>
*''Oryzomys zygomaticus'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M285>Merriam, 1901b, p. 285</ref>
|}
Les poblaciones de ''Oryzomys couesi'' que se distribúin dende [[Jalisco]] en Méxicu occidental escontra l'este hasta El Salvador, formen un únicu cláu ''Cytb'' que foi propuestu pa reconocencia como la especie ''Oryzomys mexicanus'' por Hanson y los sos colegues.<ref>Hanson et al., 2010, fig. 2, p. 343, anexu I</ref> Nel sentíu estrictu estos animales difieren nun 4,4% de ''Oryzomys couesi'',<ref name=Heat1>Hanson et al., 2010, table 1</ref> que se distribúi nel norte y l'este, y tán dixebraes de ''Oryzomys couesi'' por cordales; tamién alluguen distintes especies de [[hantavirus]], y acordies con Merriam (1901) tienen cranios más robustos, con [[Diente molar|dientes molares]] más grandes, [[arcu cigomático]] (pómulos) más fuertes, y crestes meyor desenvueltes a lo llargo de los márxenes de la [[rexón interorbital]] del craniu (ente los güeyos).<ref name=Hea343>Hanson et al., 2010, p. 343</ref> Dientro del cláu «''Oryzomys mexicanus''», el permediu de les diferencies na secuencia ''Cytb'' ye 2,06%, y los grupos occidentales (de Jalisco a [[Oaxaca]]) y orientales ([[Chiapas]] y El Salvador) formen subclaos distintos; Hanson y los sos colegues reconocieron estos como distintes subespecies, ''mexicanus'' nel occidente y ''zygomaticus'' nel oriente.<ref>Hanson et al., 2010, fig. 2, table 1, appendix I</ref>
Según la definición de 2009 de Carleton y Regueru-Cabrales, la subespecie ''Oryzomys couesi mexicanus'' distribuyir a lo llargo de la mariña del Pacíficu, dende'l centru de Sonora hasta'l sureste d'[[Oaxaca]], y nel interior a lo llargo de los ríos nel centru de [[Michoacán]], nel sur de [[Morelos]], el sur de [[Puebla]], y el noroeste d'Oaxaca. Polo xeneral vive per debaxo de 1000 [[altitú|msnm]], pero en [[Jalisco]] rexistrar hasta una altitú de 1525 msnm.<ref name=CAC119>Carleton and Regueru-Cabrales, 2009, p. 119</ref> Esti patrón de distribución ye similar a la d'otros royedores del occidente de Méxicu, tales como ''[[Sigmodon mascotensis]]'', ''[[Hodomys alleni]]'', ''[[Peromyscus perfulvus]]'', y ''[[Osgoodomys banderanus]]'', y foi reconocíu como una zona [[bioxeografía|bioxeográfica]] distinta en delles publicaciones.<ref name=CAC120/> ''O. c. mexicanus'' produzse cerca d'otros trés especies de ''Oryzomys'' —''O. albiventer'', ''O. peninsulae'', y ''O. nelsoni''— que son más grandes y que difieren en delles de les proporciones y nos detalles de la coloración.<ref>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, pp. 118, 121–122</ref>
[[Joel Asaph Allen]] describió ''Oryzomys mexicanus'' per primer vegada como especie en 1897 a partir de muestres de Jalisco. Na mesma publicación describió tamién a ''Oryzomys bulleri'' del estáu cercanu de [[Nayarit]], pero nun comparó les dos especies. Merriam añadió una segunda especie de Nayarit en 1901, ''Oryzomys rufus'', señalando que yera más pequeña y más acoloratada que ''mexicanus''. Goldman sinonimizó los trés comos ''O. couesi mexicanus'' en 1918 y en 2009 Carleton y Regueru-Cabrales allegaron, argumentando que les diferencies ente ''rufus'' y ''mexicanus'' taben rellacionaos cola edá y correspondieron cola variación normal del animal.<ref>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, pp. 118–120; Goldman, 1918, p. 34</ref> Otra subespecie, ''Oryzomys couesi lambi'', de Sonora nel centru costera del país describióse por Burt en 1934,<ref name=B107/> lo qu'amplió'l rangu de la especie con 640 km na dómina. Esta forma ye de color gris-marrón escuro, muncho más escuru que ''mexicanus'', y tien una cola más curtia y [[güesu yugal |yugales]] menos fuertes.<ref name=B108>Burt, 1934, p. 108</ref> Carleton y Regueru-Cabrales escribieron que ye asemeyáu a ''mexicanus'', pero que se precisa más investigación pa determinar si debe reconocésela como una subespecie. Muestres grandes de ''O. couesi'' del norte de [[Sinaloa]] tamién pueden pertenecer a esta forma.<ref name=CAC120>Carleton and Regueru-Cabrales, 2009, p. 120</ref> Goldman escribió que ''mexicanus'' yera bien similar a la subespecie nominal ''couesi'', pero polo xeneral con una pelame más pálida; les partes cimeres son más amarellentaes qu'en ''couesi'' y les partes inferiores son xeneralmente de color blancu, pero pueden ser amarellentaes, el color normal en ''couesi''.<ref name=G34>Goldman, 1918, p. 34</ref>
''Oryzomys zygomaticus'' describióse per primer vegada como una especie distinta por Merriam en 1901<ref name=M285/> siendo similar a ''mexicanus'', pero colos arcos cigomáticos curvaos escontra baxo y espandiéndose llargamente.<ref name=M286/> Goldman, quien la amenorgó a una subespecie de ''couesi'', rexistrar dende'l suroeste de Guatemala hasta Chiapas y describir como llixeramente más pálida que ''O. c. couesi'' pero más escuru que ''O. c. mexicanus''.<ref name=G33>Goldman, 1918, p. 33</ref> Trés muestres del centru d'El Salvador tienen ''Cytb'' similares a les de ''zygomaticus'',<ref>Hanson et al., 2010, figs. 1–2, appendix I</ref> pero en ''The Mammals of El Salvador'' (1961), Burt y Stirton solo rexistraron les subespecies de ''couesi'' nesti país, señalando que les muestres de delles llocalidaes yeren llixeramente más pálides que les d'otres.<ref>Burt & Stirton, 1961, p. 61</ref>
=== Interior de Méxicu ===
{| {{tablaguapa}} style="float: right; margin-left: 0.5em; margin-top: 0em"
|+ [[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia taxonómica]]
|-
|
*''Oryzomys crinitus aztecus'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M282>Merriam, 1901b, p. 282</ref>
*''Oryzomys crinitus'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M281>Merriam, 1901b, p. 281</ref>
*''Oryzomys fulgens'' <small>[[Oldfield Thomas|Thomas]], 1893</small><ref name=T403/>
*''Oryzomys couesi regillus'' <small>[[Edward Alphonso Goldman|Goldman]], 1915</small><ref name=G129>Goldman, 1915, p. 129</ref>
|}
Goldman arrexuntó a cuatro subespecies de ''couesi'' de los pandos del centru de Méxicu: ''albiventer'', ''crinitus'', ''aztecus'', y ''regillus''.<ref name=G37>Goldman, 1918, p. 37</ref> Trés d'elles (''albiventer'' de Jalisco,<ref name=M279>Merriam, 1901b, p. 279</ref> ''crinitus'' del [[Méxicu D.F.|Distritu Federal]],<ref name=M281/> y ''aztecus'' de [[Morelos]])<ref name=M282/> fueron descrites por Merriam en 1901, y el mesmu Goldman describiera a ''Regilo'' de [[Michoacán]] en 1915.<ref name=G129/> Según la descripción de Goldman, ''aztecus'' ye pálidu y con dientes llargues,<ref name=G35>Goldman, 1918, p. 35</ref> ''crinitus'' ye grande, escuru y con dientes llargues,<ref name=G36>Goldman, 1918, p. 36</ref> ''regillus'' ye grande y escuru,<ref name=G37/> y ''albiventer'' ye grande y relativamente pálidu.<ref name=G38>Goldman, 1918, p. 38</ref>
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = left
| direición = horizontal
| anchu =
| títulu = | posición_título = | fondu_de_títulu =
| testu = Craniu de ''Oryzomys'' de [[Los Reis de Saláu|Los Reis]], Michoacán (''regillus'' Goldman, 1915)<ref name=GplI/> | posición = embaxo | fondu_de_texto =
| foto1 = Oryzomys couesi regillus dorsal.png | anchu1 =100 | testu1 = Craniu, vista dende enriba | alineación_texto1 = center
| semeya2 = Oryzomys couesi regillus ventral.png | anchu2 =106 | testu2 = Craniu, vista dende embaxo | alineación_texto2 = center
}}
Nel so analís de 2009 de los ''Oryzomys'' del oeste de Méxicu, Carleton y Regueru-Cabrales clasifiquen a ''[[Oryzomys albiventer]]'' como una especie distinta de ''mexicanus'' de les tierres baxes, basándose nuna diferenciación [[morfometría|morfométrica]] clara<ref name=CAC118>Carleton and Regueru-Cabrales, 2009, p. 118</ref> y nos sos analises morfométricos ufiertaron dellos comentarios sobre l'estáu ''de crinitus'', ''regillus'' y ''aztecus'', incluyendo los [[holotipos]] de les tres formes. Los holotipos de ''regillus'' y ''aztecus'' atopar nel estremu superior de la gama de variación na so llarga serie de ''mexicanus'' de les tierres baxes occidentales, y ''crinitus'' foi arrexuntáu con exemplares de ''[[Oryzomys peninsulae|O. peninsulae]]'' de la punta de la [[península de Baxa California]]. Suxirieron que ''regillus'' y ''aztecus'' podríen representar poblaciones robustes de ''mexicanus'' de les tierres altes, pero nun pudieron escluyir la posibilidá de que representen una especie distinta. Nun aceptaron que ''crinitus'', qu'asocede a una altitú de más de 2000 msnm nel [[Valle de Méxicu]], fora la mesma especie que ''peninsulae'' de les tierres baxes de la península de Baxa California, y encamentaron investigaciones adicionales pa determinar les rellaciones de parentescu de ''crinitus''.<ref name=CAC113>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, p. 113</ref> Una muestra del interior de Michoacán tien les carauterístiques de datos ''Cytb'' de ''mexicanus'',<ref>Hanson et al., 2010, fig. 1, appendix I</ref> pero Hanson y los sos colegues nun teníen datos sobre otros ''Oryzomys'' del interior de Méxicu.<ref name=Heaf1>Hanson et al., 2010, fig. 1</ref>
El [[holotipo]] de la especie ''Oryzomys fulgens'', descrita por Thomas en 1893, nun tien una llocalidá más precisa que «Méxicu», anque se suxirió'l valle de Méxicu como'l so orixe.<ref>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, pp. 113–114</ref> Ye una especie grande, de pelame gruesa con un color acoloratáu brillante,<ref name=T403/> una cola llarga, y un craniu anchu con arcos cigomáticos qu'espanden llargamente.<ref name=T404>Thomas, 1893, p. 404</ref> Goldman escribió que yera asemeyáu a ''crinitus'', pero más intensamente coloriáu, y que s'estremó pola forma de la rexón interorbitario; Caltener como una especie distinta n'espera de nueves investigaciones.<ref name=G282>Goldman, 1918, p. 282</ref> Carleton y Regueru-Cabrales señalaron la posibilidá de que s'afaya l'orixe precisu de ''O. fulgens'' per mediu de la investigación d'archivos, que podría establecela como un nome más antiguu que les otres ''Oryzomys'' del centru de Méxicu.<ref name=CAC114>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, p. 114</ref>
{{clear}}
=== De Texas a Nicaragua ===
{| {{tablaguapa}} style="float: right; margin-left: 0.5em; margin-top: 0em"
|+ [[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia taxonómica]]
|-
|
*''Oryzomys jalapae apatelius'' <small>Eliot, 1904</small><ref name=Y266>Eliot, 1904, p. 266</ref>
*''Oryzomys aquaticus'' <small>[[Joel Asaph Allen|J.A. Allen]], 1891</small><ref name=A289>Allen, 1891, p. 289</ref>
*''Hesperomys couesi'' <small>[[Edward Alston|Alston]], 1877</small><ref name=A756/>
*''Oryzomys cozumelae'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M103>Merriam, 1901a, p. 103</ref>{{#tag:ref|Merriam describió ''Oryzomys cozumelae'' como nuevu nos sos dos publicaciones de 1901,<ref>Merriam, 1901a, p. 103; Merriam, 1901b, p. 280</ref> pero'l so artículu en ''Proceedings of the Biological Society of Washington'' foi publicáu enantes (19 de xunetu) al artículu en ''Proceedings of the Washington Academy of Sciences'' (26 de xunetu); poro, la primera ye la publicación orixinal d'esti nome.<ref>Poole & Schantz, 1942, p. 306</ref>|group=n}}
*''Oryzomys goldmani'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M288>Merriam, 1901b, p. 288</ref>
*''Oryzomys jalapae'' <small>[[Joel Asaph Allen|J.A. Allen]] & Chapman, 1897</small><ref>Allen and Chapman, 1897, p. 206</ref>
*''Oryzomys mexicanus peragrus'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M283>Merriam, 1901b, p. 283</ref>
*''Oryzomys couesi pinicola'' <small>Murie, 1932</small><ref>Murie, 1932, p. 1</ref>
*''Oryzomys richardsoni'' <small>[[Joel Asaph Allen|J.A. Allen]], 1910</small><ref name=A99>Allen, 1910, p. 99</ref>
*''Oryzomys richmondi'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M284>Merriam, 1901b, p. 284</ref>
*''Oryzomys jalapae rufinus'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M285/>
*''Oryzomys teapensis'' <small>[[Clinton Hart Merriam|Merriam]], 1901</small><ref name=M286>Merriam, 1901b, p. 286</ref>
|}
Les poblaciones de ''Oryzomys'' de Texas a Nicaragua formen un únicu cláu ''Cytb'', dientro del cual la diverxencia de secuencia promedio ye de 1,28%,<ref>Hanson et al., 2010, fig. 1, table 1</ref> y Hanson y los sos colegues propunxeron que'l nome ''Oryzomys couesi'' sía llindáu a esti cláu.<ref name=Hea342-3/> Estes poblaciones correspuenden a dos subespecies reconocíes por Goldman (''O. c. aquaticus'' y ''O. c. couesi'') y una forma isleña que consideró provisionalmente como una especie (''O. cozumelae''). Otros dos subespecies reconocíes por Goldman, ''O. c. richmondi'' y ''O. c. peragrus'', y una tercera, ''O. c. pinicola'', que se describió dempués del artículu de Goldman, coinciden na mesma rexón, pero nun fueron estudiaos xenéticamente.<ref>Goldman, 1918, fig. 3; Murie, 1932, p. 1; Handon et al., 2010, fig. 1</ref>
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = left
| direición = horizontal
| anchu = 100
| títulu = | posición_títulu = | fondu_de_títulu =
| testu = Craniu de ''Oryzomys'' de [[Brownsville (Texas)|Brownsville]], Texas (''aquaticus'' Allen, 1891)<ref name=GplI>Goldman, 1918, plate I</ref>| posición = embaxo | fondu_de_texto =
| foto1 = Oryzomys couesi aquaticus dorsal.png | anchu1 = | testu1 = Craniu, vista dende enriba | alineación_texto1 = center
| semeya2 = Oryzomys couesi aquaticus ventral.png | anchu2 = | testu2 = Craniu, vista dende embaxo | alineación_texto2 = center
}}
Les poblaciones más septentrionales de ''Oryzomys couesi'' –les del estremu sur de Texas y [[Tamaulipas]], Méxicu– fueron clasificaes como la subespecie ''aquaticus'' que describióse como una especie distinta, ''Oryzomys aquaticus'', en 1891.<ref>Goldman, 1918, pp. 39–40; Hanson et al., 2010, appendix A</ref> Nesta rexón el rangu de ''O. couesi'' coincide col del aguarón arroceru de banzáu;<ref name=SE914>Schmidt & Engstrom, 1994, p. 914</ref> en partes de los condaos [[Condáu de Kenedy|Kenedy]], [[Condáu de Willacy|Willacy]] y [[Condáu de Cameron|Cameron]], Texas, y nel estremu nororiente de Tamaulipas, los dos son [[simpátrica|simpátriques]] (producir nos mesmos llugares). Na zona de contautu, ''couesi'' asocede más escontra l'interior, ente que l'aguarón arroceru de banzáu habita a lo llargo de la mariña.<ref>Schmidt & Engstrom, 1994, pp. 916–917</ref> En condiciones esperimentales, les dos especies nun consiguieron hibridar<ref>Schmidt & Engstrom, 1994, pp. 915–916</ref> y l'analís xenéticu nun produció evidencia de [[fluxu xenético]] o [[Hibridación (bioloxía molecular)|hibridación]] na naturaleza.<ref name=SE920>Schmidt & Engstrom, 1994, p. 920</ref> En comparanza coles poblaciones más escontra'l sur, ''aquaticus'' ye más grande y más pálidu y tien un craniu más robezu.<ref name=G40>Goldman, 1918, p. 40</ref> Les muestres de Tamaulipas son llixeramente más escures que les de Texas.<ref>Baker, 1951, p. 215</ref> Les secuencies ''Cytb'' de les muestres de ''aquaticus'' formen un grupu distintu, pero arrexuntar alredor de muestres de ''O. c. couesi'' provenientes de más al sur.<ref>Hanson et al., 2010, fig. 2</ref>
La forma ''peragrus'' conocer del sur de Méxicu na cuenca del [[Ríu Verde (San Luis Potosí)|Ríu Verde]] en [[San Luis Potosí]], l'estáu d'[[Hidalgo (estáu)|Hidalgo]], y l'estremu norte de [[Veracruz]].<ref>Goldman, 1918, p. 39; Jones et al., 1983, p. 379; Hall & Dalquest, 1963, p. 289</ref> Fósiles del [[Pleistocenu|Pleistocenu tardíu]] d'esta forma topar en [[Cueva d'Abri]], Tamaulipas.<ref>Dalquest & Roth, 1970, pp. 220, 226</ref> Según Goldman, tien un color entemediu ente ''O. c. aquaticus'' y ''O. c. couesi'', pero tien un craniu asemeyáu a ''aquaticus''.<ref name=G39>Goldman, 1918, p. 39</ref>
Goldman xunió a les poblaciones dende'l norte de Veracruz, escontra l'este de Méxicu, Guatemala, Honduras y Nicaragua hasta l'estremu noroeste de Costa Rica, na [[subespecie nominal]] ''Oryzomys couesi couesi''. Identificó seis nomes como sinónimos completos d'esta forma, que la so [[llocalidá tipu (bioloxía)|llocalidá tipu]] yera Guatemala: ''Oryzomys jalapae'' Allen & Chapman, 1897 de Veracruz; ''Oryzomys jalapae rufinus'' Merriam, 1901, de Veracruz; ''Oryzomys teapensis'' Merriam, 1901, de [[Tabasco]]; ''Oryzomys goldmani'' Merriam, 1901, de Veracruz; ''Oryzomys jalapae apatelius'' Eliot, 1904, de Veracruz; y ''Oryzomys richardsoni'' Allen, 1910, de Nicaragua.<ref>Goldman, 1918, pp. 29–30</ref> Según Goldman, anque esiste una gran variación individual ente les subespecies, lo que resultó na publicación d'un gran númberu de sinónimos, les poblaciones a lo llargo del so área de distribución son esencialmente asemeyaes.<ref name=G31>Goldman, 1918, p. 31</ref>
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = horizontal
| anchu =
| títulu = | posición_título = | fondu_de_títulu =
| testu = Craniu de ''Oryzomys'' de [[Cozumel]], Méxicu (''cozumelae'' Merriam, 1901)<ref name=GplI/></ref>| posición = embaxo | fondu_de_texto =
| foto1 = Oryzomys cozumelae dorsal.png | anchu1 = 100 | testu1 = Craniu, vista dende enriba | alineación_texto1 = center
| semeya2 = Oryzomys cozumelae ventral.png | anchu2 = 101 | testu2 = Craniu, vista dende embaxo | alineación_texto2 = center
}}
La subespecie ''Oryzomys couesi pinicola'' describióse en 1932 a partir d'una muestra proveniente d'una cresta de pinu nel occidente d'Hondures Británica (agora [[Belize]]); ye más pequeñu y más escuru que'l ''couesi'' nominal, que tamién asocede en Belice, y tien un craniu más delicáu.<ref>Murie, 1932, pp. 1–2; Murie, 1935, p. 26</ref> En 1901, Merriam describió'l ''Oryzomys'' de la islla de [[Cozumel]] como una especie distinta, ''Oryzomys cozumelae'', y Goldman caltener como tal por cuenta del so gran tamañu, la so pelame escura, y cola llarga.<ref name=G43>Goldman, 1918, p. 43</ref> Sicasí en 1965, Knox Jones y Timothy Lawlor xulgaron que les diferencies ente ''cozumelae'' y el ''couesi'' continental yeren triviales y llegaron a la conclusión que ''cozumelae'' taba dientro del rangu de variación de les poblaciones del ''Oryzomys'' continental; arriendes d'ello, degradaron la forma isleña a una subespecie.<ref name=JL413>Jones & Lawlor, 1965, p. 413</ref> Marcos Engstrom y colegues, escribiendo en 1989, reafitaron esta conclusión.<ref name=SE414>Schmidt & Engstrom, 1989, p. 414</ref> Pa una forma isleña, esta población ye xenéticamente bien variable.<ref name=Vea210>Vega et al., 2004, p. 210</ref> Polos sos datos de secuencia ''Cytb'', cai dientro de les poblaciones de ''couesi'' nominal.<ref name=Heaf1/> ''Oryzomys couesi'' tamién foi rexistráu nes [[islles Turneffe]] frente a la mariña de Belice<ref>Platt et al., 2000, p. 167</ref> y [[Roatán]] frente a Honduras.<ref>Koopman, 1959, p. 237</ref>
El ''Oryzomys'' de les tierres baxes del este de Nicaragua foi descritu por Merriam en 1901 como una especie distinta, ''Oryzomys richmondi'', y Goldman retener como una subespecie de ''O. couesi'' sobre la base de la so piel netamente escura.<ref name=G32>Goldman, 1918, p. 32</ref> Na so revisión de ''Oryzomys'' de Nicaragua en 1986, Jones y Engstrom nun guardaron ''richmondi'' como distintu, porque xulgaron la diferencia de color demasiáu pequeña pa una reconocencia como subespecie.<ref name=JE10>Jones & Engstrom, 1986, p. 10</ref> ''[[Oryzomys dimidiatus]]'', un pequeñu ''Oryzomys'' y escuru con partes inferiores grises, asocede con ''O. couesi'' nel sureste de Nicaragua.<ref>Genoways & Jones, 1971, p. 834</ref> Según Jones y Engstrom, l'aguarones arroceros de la islla d'[[Ometepe]] nel [[llagu Nicaragua]] estremar pol so craniu grande y les sos pequeñes midíes esternes, con una cola particularmente curtia, piel nidio de color naranxa-marrón na parte cimera y amarellentáu na parte inferior, y pola ausencia de [[vacuidad esfenopalatina|vacuidaes esfenopalatinas]] (abertures nel techu de la [[mesopterygoid fossa]], l'espaciu detrás del final del [[cielu la boca]] oseu). Consideraron qu'esta población probablemente representaba una subespecie distinta, pero negar a proponer un nuevu nome porque teníen namái una muestra adulta.<ref>Jones & Engstrom, 1986, pp. 10, 12</ref> En Nicaragua, ''O. couesi'' producir hasta una altitú de 1250 msnm.<ref name=JE7>Jones & Engstrom, 1986, p. 7</ref>
{{clear}}
=== Costa Rica, Panamá y Colombia ===
{| {{tablaguapa}} style="float: right; margin-left: 0.5em; margin-top: 0em"
|+ [[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia taxonómica]]
|-
|
*''Oryzomys azuerensis'' <small>Bole, 1937</small><ref name=B165>Bole, 1937, p. 165</ref>
*''Oryzomys gatunensis'' <small>[[Edward Alphonso Goldman|Goldman]], 1912</small><ref name=G7>Goldman, 1912, p. 7</ref>
|}
Los ''Oryzomys'' de Costa Rica conociéronse históricamente como ''O. c. Couesi'',<ref>Goldman, 1918, p. 31; Harris, 1943, p. 12</ref> pero Hanson y los sos colegues afayaron que dos muestres del Abellugu Nacional de Vida Montesa Mistu Maquenque nel nordeste de Costa Rica estremábense tantu d'otros ''O. couesi'' (una diverxencia de secuencia ''Cytb'' de 11,93%) como ''O. couesi'' difier del aguarón arroceru de banzáu (11,30%). Suxirieron qu'estos animales representaben una especie distinta de ''O. couesi'', pero nun llograron resolver el nome correutu de la especie porque nun pudieron esaminar muestres de ''dimidiatus'' o ''richmondi''.<ref>Hanson et al., 2010, p. 343, appendix A</ref>
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = horizontal
| anchu =
| títulu = | posición_título = | fondu_de_títulu =
| testu = Craniu de ''Oryzomys'' de [[Gatún]], Panamá (''gatunensis'' Goldman, 1912)<ref name=GplI/>| posición = embaxo | fondu_de_texto =
| foto1 = Oryzomys gatunensis dorsal.png | anchu1 = 100 | testu1 = Craniu, vista dende enriba | alineación_texto1 = center
| semeya2 = Oryzomys gatunensis ventral.png | anchu2 = 102 | testu2 = Craniu, vista dende embaxo | alineación_texto2 = center
}}
Los ''Oryzomys'' son pocu comunes en Panamá.<ref name=R207>Reid, 2009, p. 207</ref> Los ''Oryzomys'' panamiegos fueron descritos per primer vegada por Goldman en 1912, quien introdució'l nome ''Oryzomys gatunensis'' pa una muestra de [[Gatún]] na [[Zona de la Canal de Panamá|Zona de la Canal]].<ref name=G7/> En 1918, Goldman caltuvo al animal como una especie distinta, comentando que yera similar a ''richmondi'', pero distintivu nes crestes bien desenvueltes a lo llargo de los márxenes de la rexón interorbital, el curtiu [[güesu interparietal]] (parte del techu de la [[caxa craneana]]), y les llongures [[güesu nasal|güesos nasales]].<ref>Goldman, 1918, pp. 42–43</ref> En 1937, Bole describió a otra especie de ''Oryzomys'' panamiega, ''Oryzomys azuerensis'' de Paracoté, [[provincia de Veraguas]].<ref name=B165/> Ye una forma de color marrón, qu'escarez de los tonos acolorataos de les poblaciones cercanes, y tien un craniu anchu con un rostrum (parte fronteru) curtiu y crestes na rexón interorbital similar a les de ''gatunensis''.<ref name=B166>Bole, 1937, p. 166</ref> Anque Goldman encamentó-y de tratar ''gatunensis'' y ''azuerensis'' como subespecies de ''couesi'', Bole describió ''azuerensis'' como una especie, yá que nun paecía ser una forma entemedia ente les formes xeográficamente más cercanes, ''gatunensis'' y ''couesi'', y taba dixebrada por una gran distancia de les poblaciones más cercanes conocíes de ''O. couesi'' nel noroeste de Costa Rica y el sureste de Nicaragua.<ref name=B167>Bole, 1937, p. 167</ref> Nuna revisión de 1966 de los mamíferos panamiegos, Charles Handley amenorgó ''gatunensis'' y ''azuerensis'' a subespecies del aguarón arroceru de banzáu (nel que s'incluyó ''O. couesi'' naquel momentu),<ref name=H781>Handley, 1966, p. 781</ref> y cuando ''O. couesi'' foi restablecíu como una especie distinta, estes formes fueron incorparaes con ella.<ref name=MC1147/> Les muestres topaes cerca de la llocalidá tipu de ''azuerensis'' difieren aproximao 7% nes sos secuencies ''Cytb'' d'otros ''O. couesi'', lo que suxer que puedan representar una especie distinta. Sicasí, Hanson y los sos colegues non restableceron ''azuerensis'' como especie, porque nun pudieron esaminar muestres de ''gatunensis''.<ref name=Hea343/>
El primer informe sobre un ''Oryzomys couesi'' en Colombia data de 1987, cuando [[Philip Hershkovitz]] informó qu'asocedió en [[Montería]], [[Departamentu de Córdoba]], nel noroeste de Colombia.<ref name=H152>Hershkovitz, 1987, p. 152</ref> La muestra colombiana tien un color [[ocre|ocráceo]] y, según Hershkovitz, ye casi idéntica a muestres de Guatemala, pero distintivu pol color blancu del so llabiu cimeru. Suxirió que ''O. couesi'' tamién pudiera habitar nes tierres baxes del Pacíficu de la rexón del [[Topetó bioxeográficu|Topetó]] nel oeste de Colombia.<ref name=H154>Hershkovitz, 1987, p. 154</ref>
=== Nomes comunes ===
Propunxéronse delles [[nome común|nomes comunes]] pa ''Oryzomys couesi'' y los sinónimos anguaño acomuñaos con esta especie. Eliot en 1905<ref>Eliot, 1905, pp. 182–186</ref> y Goldman en 1918, dieron nomes comunes distintos pa caúna de les especies y subespecies que reconocieron.<ref>Goldman, 1918, pp. 29–43</ref> Munchos autores utilizaron «''Coues' Rice Rat''» (aguarón arroceru de Coues) o dalgún variante del mesmu pa ''O. couesi'',<ref>Eliot, 1905, p. 186; Goldman, 1918, p. 29; Linzey et al., 2008; Duff & Lawson, 2004, p. 54</ref> anque «''Coues' Oryzomys''» (Oryzimys de Coues) tamién foi utilizáu.<ref name=MC1147/>
== Descripción ==
{| {{tablaguapa}} style="float: right; margin-left: 0.5em; font-size: 90%; width:50em; margin-top: 0em"
|+ Midíes de distintes poblaciones de ''Oryzomys couesi''
|-
! Población !! ''n''<ref group=n>Númberu de muestres midíes.</ref> !! Llargor total !! Cola !! Retropié
|-
! colspan="5" | Del occidente de Méxicu a El Salvador
|-
| San José de Guaymas, Sonora (''lambi'')<ref name=B107/><ref group=n>Namái permedios disponibles.</ref> || 4 || 227 || 113 || 29
|-
| Escuinapa, Sinaloa (''mexicanus'')<ref name=G34/> || 10 || 251,4 (239–273) || 137,4 (127–165) || 28,9 (27–35)
|-
| Jalisco (''mexicanus'')<ref name=CACt2>Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, table 2</ref> || 58 || 245,7 (195–301) || 132,3 (102–160) || 30,2 (26–34)
|-
| Nayarit (''mexicanus'')<ref name=CACt2/> || 62 || 244,8 (210–288) || 125,1 (105–150) || 30,5 (27–33)
|-
| Nenton, Guatemala (''zygomaticus'')<ref name=G33/> || 1 || 290 || 152 || 33
|-
| El Salvador<ref name=BS60>Burt & Stirton, 1961, p. 60</ref> || 87 || 190–304 || 109–194 || 25–33
|-
! colspan="5" | Interior de Méxicu
|-
| Morelos (''aztecus'')<ref name=G35/> || 3 || 307 (297–318) || 161 (154–170) || 34 (33–35)
|-
| Méxicu D.F. (''crinitus'')<ref name=G36/> || 2 || 307, 280 || 161, 148 || 37, 35
|-
| Michoacán (''regillus'')<ref name=G37/> || 3 || 308 (285–320) || 168 (155–180) || 35 (34–36)
|-
| Desconocíu (''fulgens'')<ref name=G41>Goldman, 1918, p. 41</ref> || 1 || 311 || 151 || 37,5<ref group=n>Coles garres.</ref>
|-
! colspan="5" | De Texas a Nicaragua
|-
| Brownsville, Texas (''aquaticus'')<ref name=G40/> || 5 || 297 (283–310) || 161 (138–180) || 34,5 (32–38)
|-
| Ríu Verde, San Luis Potosí (''peragrus'')<ref name=G39/> || 3 || 281 (265–294) || 157 (143–167) || 34 (33–35)
|-
| Orizaba, Veracruz (''couesi'')<ref>Goldman, 1918, pp. 30–31</ref> || 7 || 263 (248–294) || 148 (139–174) || 33,1 (32–34,5)
|-
| Tumbala, Chiapas (''couesi'')<ref name=G30>Goldman, 1918, p. 30</ref> || 4 || 252 (242–265) || 130 (127–135) || 30,7 (30–31)
|-
| El Cayo, Belice (''pinicola'')<ref>Murie, 1932, table I</ref> || 18 || 108 (96–128)<ref group=n>Llargor cabeza y cuerpu en cuenta de llargor total.</ref> || 122 (107–146) || 27 (24,6–29)
|-
| Cozumel (''cozumelae'')<ref name=G43/> || 6 || 306 (285–327) || 172 (163–177) || 34,3 (33–35,5)
|-
| Yaruca, Honduras (''couesi'')<ref name=G30/> || 10 || 267,5 (255–280) || 138 (130–145) || 29,1 (28–32)
|-
| San Antonio, Nicaragua (''couesi'')<ref name=JE12>Jones and Engstrom, 1986, p. 12</ref> || 25 || 264,9 (242–292) || 135,6 (127–150) || 28,8 (27–31)
|-
| Sureste de Nicaragua (''richmondi'')<ref name=G32/> || 10 || 275,8 (255–295) || 137 (124–151) || 30,9 (29–33,5)
|-
| Isla de Omotepe, Nicaragua<ref name=JE12/> || 1 || 260 || 121 || 30
|-
! colspan="5" | Costa Rica, Panamá, y Colombia
|-
| Azuero, Panamá (''azuerensis'')<ref name=B166/> || 1 || 203 || 107,5 || 30
|-
| Gatún, Panamá (''gatunensis'')<ref name=G42>Goldman, 1918, p. 42</ref> || 1 || 224 || 115 || 31,5
|-
| colspan="5" | <small>Les midíes tán en milímetros y preséntense en formar «permediu (mínimu-máximu)», sacante cuando solo midiéronse unu o dos muestres.</small>
|}
''Oryzomys couesi'' ye un aguarón de tamañu medianu a grande<ref name=MM710/> con una pelame gruesa de color amarellentáu a acoloratáu na parte cimera, volviéndose más pálidu escontra los llaos y les mexelles, y más escuru na grupa y la cara. Les partes inferiores son de color blancu amarellentáu. La pelame ye más curtiu, brillosu y más intensu en color que nel aguarón arroceru de banzáu. El focicu termina sópito y los güeyos moderadamente grandes amuesen un [[Tapetum lucidum|rellumu]] coloráu. Les pequeñes oreyes son de color negru nel esterior y l'interior ta cubiertu de pelame curtia gris amarellentáu o acoloratáu. La llarga cola ye de color marrón escuru percima y blancu a marrón claro per debaxo.<ref>Goldman, 1918, p. 29; Reid, 2009, p. 206</ref> Les pates son llargues y robustes.<ref name=R206>Reid, 2009, p. 206</ref> Les pates delanteres cunten con guedeyes ungueales (guedeyes de pelo nos díxitos).<ref>Weksler, 2006, pp. 19, 23, table 5</ref> Munches de les almadines de les pates traseres tán amenorgaes, como los son tamién les guedeyes ungueales;<ref>Carleton & Musser, 1989, p. 24; Weksler, 2006, pp. 23–25</ref> pequeñes [[membrana interdixital|membranes interdixitales]] pue tar presente en siquier dellos especímenes.<ref name=CAC117/> Dalgunes d'estes carauterístiques son adautaciones comunes a la vida acuática nos oryzomyines.<ref>Weksler, 2006, pp. 79, 81</ref> Al igual que la mayoría de los demás oryzomyines, les femes tienen ocho [[mama|mames]].<ref>Weksler, 2006, p. 17, table 5</ref> El llargor del cuerpu con cabeza ye de 98 a 142 mm, llargor de la cola ye 107-152 mm, llargor del retropié ye 27 a 33 mm, llargor de la oreya ye de 13 a 18 mm, y la masa corporal ye 43-82 gramos.<ref name=R206/> Tres investigaciones realizaes en Texas y El Salvador afayóse que los machos son llixeramente más grandes que les femes.<ref>Benson & Gehlbach, 1979, p. 226; Burt & Stirton, 1961, p. 60</ref>
El [[estómagu]] tien el patrón carauterísticu de sigmodontinos ([[unilocular-hemiglandular]]): nun s'estrema en dos cámares por una [[incisura angularis]] y la parte frontera ([[taburdiu]]) ta cubierta por un [[epiteliu glandular]].<ref>Weksler, 2006, p. 59</ref> La [[vesícula]] ye ausente, una [[sinapomorfía]] (carauterística derivada compartida) de Oryzomyini.<ref>Weksler, 2006, pp. 58–59</ref> El [[cariotipo]] inclúi 56 [[cromosoma|cromosomes]] y un [[cariotipo|númberu fundamental]] de 56 brazos [[autosoma|autosómicos]] (2n = 56, FNa = 56). Los autosomas inclúin 26 pares de cromosomes [[acrocéntricos]], con un brazu llargu y un brazu bien curtiu, y un par [[submetacéntrico]] de tamañu medianu, con un brazu más curtiu que l'otru.<ref name=Hea612>Haiduk et al., 1979, p. 612</ref> El [[cromosoma X]] ye sía [[acrocéntrico]], con un brazu llargo y uno más curtiu, o [[Centrómero#subtelocéntricos|subtelocéntrico]], con un brazu llargu y un brazu vestigial.<ref name=Hea341>Hanson et al., 2010, p. 341</ref> Utilizóse la forma de los [[cromosoma sexual|cromosomes sexuales]] pa estremar l'aguarón arroceru de banzáu de ''Oryzomys couesi'', pero nun esisten diferencies consistentes ente los dos.<ref>Schmidt & Engstrom, 1994, p. 916; Hanson et al., 2010, pp. 342–343</ref>
''Oryzomys couesi'' tien un pene complexu, un razgo carauterísticu de Sigmodontinae, col [[baculum]] (güesu del pene) terminando en tres dígitos [[cartílagu|cartilaxinosos]] na punta.<ref>Weksler, 2006, pp. 55–56</ref> La mayor parte de la superficie esterior del pene ye [[escayos del pene cubierta por pequeñu escayos]], pero hai tamién una banda ancha de texíu non espinoso.<ref>Weksler, 2006, pp. 56–57</ref> La papila (proyeición asemeyada a un tetu) nel llau dorsal (cimeru) del pene ta cubierta de pequeños escayos, una carauterística que ''Oryzomys couesi'' solo comparte con ''[[Oligoryzomys]]'' y l'aguarón arroceru de banzáu ente los oryzomyines esaminaos.<ref>Hooper & Musser, 1964, p. 13; Weksler, 2006, p. 57</ref> Nel [[procesu uretral]], que s'atopa nel cráter nel estremu del pene,<ref>Hooper & Musser, 1964, p. 7</ref> ta presente un [[procesu (anatomía)|procesu]] carnosu (el [[lóbulu subapical]]); ta ausente en tolos demás oryzomyines que los sos penes fueron esaminaos, sacante l'aguarón arroceru de banzáu y ''[[Holochilus brasiliensis]]''.<ref>Weksler, 2006, p. 57</ref>
=== Craniu ===
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = left
| direición = horizontal
| anchu =
| títulu = | posición_título = | fondu_de_títulu =
| testu = Craniu de ''Oryzomys'' de [[Yaruca]], Honduras (''couesi'' Alston, 1877)<ref name=GplI/>| posición = embaxo | fondu_de_texto =
| foto1 = Oryzomys couesi couesi dorsal.png | anchu1 = 102 | testu1 = Craniu, vista dende enriba | alineación_texto1 = center
| semeya2 = Oryzomys couesi couesi ventral.png | anchu2 = 100 | testu2 = Craniu, vista dende embaxo | alineación_texto2 = center
}}
El güesu nasal y [[premaxilar]] nun se remonten más allá del puntu de converxencia de los güesos [[güesu llagrimal|llagrimal]], [[güesu fronteru|frontal]] y [[güesu maxilar|maxilares]].<ref>Weksler, 2006, p. 27, table 5</ref> La [[placa cigomática]], la parte frontera esplanada del arcu cigomático, ye ancha y desenvuelve una ranura nel so estremu delanteru.<ref>Weksler, 2006, pp. 31–32</ref> La marxe posterior de la placa atopa enantes del primer molar cimeru.<ref name=W32>Weksler, 2006, p. 32</ref> El güesu yugal, una parte del arcu cigomático, ye amenorgada, como ye habitual nos oryzomyines.<ref>Weksler, 2006, p. 32, table 5</ref> El [[furacu esfenopalatino]] –un [[foramen]] (apertura) nel craniu percima de los molares– ye pequeñu; ye muncho más llargu nel aguarón arroceru de banzáu.<ref name=SE917>Schmidt & Engstrom, 1994, p. 917</ref> La parte más estrecha de la rexón interorbital alcuéntrase na parte frontera, y los cantos alliniar por estantes prominentes.<ref>Weksler, 2006, p. 28, table 5</ref> los [[Güesu parietal|güesos parietales]] estender nos llaos de la caxa craneana.<ref name=W30>Weksler, 2006, p. 30</ref> El güesu interparietal ye estrechu y tien la forma d'una cuña, de cuenta que'l güesu parietal y [[güesu escamosu|escamosu]] xúnense llargamente.<ref name=W31>Weksler, 2006, p. 31</ref>
Los [[furacu caltriante|furacos caltriantes]] –les abertures na parte anterior del cielu la boca– lleguen hasta ente los molares.<ref name=W32/> El cielu la boca ye llargu y estiéndese sustancialmente más allá del terceru molar, la condición normal en oryzomyines.<ref>Weksler, 2006, pp. 34–35</ref> La parte trasera, cerca de los terceros molares, ye polo xeneral furada por prominentes [[foseta palatina posterolatera|fosetas palatinas posterolaterales]], que tán empotraes en fueses (depresiones).<ref name=W35>Weksler, 2006, p. 35</ref> Vacuidaes esfenopalatinas suelen tar ausentes, bien que s'han reportaes en delles poblaciones.<ref>Weksler, 2006, p. 37; Carleton and Regueru-Cabrales, 2009, p. 117; Sánchez et al., 2001, p. 210</ref> Ta presente'l [[puntal alisfenoides]], una estensión del [[güesu alisfenoides]] qu'en dellos oryzomyines dixebren dos furacos craniales.<ref>Weksler, 2006, p. 38, table 5</ref> La condición de les [[arteria|arteries]] na cabeza ye una traza altamente [[traza derivada|deriváu]].<ref>Weksler, 2006, p. 37</ref> La [[fenestra subescamosal]], una abertura na parte posterior del craniu determinada pola forma del [[güesu escamosu]], ta presente.<ref>Weksler, 2006, pp. 38–39</ref> L'escamosu escarez d'un procesu suspensivu que coneuta col [[tegmen timpánico]], el techu de la [[cuévanu timpánica]], una carauterística distintiva de los oryzomyines.<ref>Weksler, 2006, p. 40</ref> El [[güesu mastoides]] tien delles abertures.<ref>Weksler, 2006, pp. 40–41</ref>
Na [[quexal]] inferior, el [[furacu mentoniano]], una apertura xustu enantes del primer molar, ábrese lateralmente, non escontra riba como en dellos otros oryzomyines.<ref>Weksler, 2006, p. 41, table 5</ref> La [[cresta masetérica]] cimera ya inferior, que fondien dalgunos de los músculos de masticación, xunir nun puntu per debaxo del primer molar y nun s'estienden palantre más allá d'esi puntu.<ref name=W42>Weksler, 2006, p. 42</ref> El [[procesu capsular]], una elevación del güesu de la parte posterior del quexal onde s'atopa la parte trasera del [[incisivu]], ye grande.<ref>Weksler, 2006, pp. 41–42</ref>
=== Dentición ===
La [[fórmula dentaria]] ye {{Fórmula dental|superior=1.0.0.3|inferior=1.0.0.3|total=16}} (un incisivu cimeru y un incisivu inferior, trés [[Diente molar|molares]] cimeros y trés inferiores a cada llau de los quexales),<ref name=MM710/> como ye habitual nos [[Muroidea|rucadores muroides]].<ref>Carleton & Musser, 1984, p. 292</ref> Los incisivos cimeros son [[opistodonte]]s, col cantu de mazcar asitiáu detrás del planu vertical de los dientes.<ref name=W43>Weksler, 2006, p. 43</ref> Los molares son [[bunodontos]] —colos cumales más altos que les crestes de conexón— y [[braquiodontos]], cumales baxos, como na mayoría de los demás oryzomyines.<ref>Weksler, 2006, pp. 43–44</ref> Munches crestes accesories, incluyendo'l [[mesolofo]] nos molares cimeros y el [[mesolófido]] nos molares inferiores, tán presentes, siendo otra traza que ''O. couesi'' comparte cola mayoría de los demás oryzomyines.<ref>Weksler, 2006, pp. 44–49</ref> Los flexos y fléxidos (riegos ente los cumales y les crestes) nel llau llabial (esterior) de los molares tán cerraos por [[cíngulo (diente)|cíngulos]] (crestes).<ref name=W44/>
Nel primeru y segundu molar cimeru, los flexos nun s'estienden hasta la llinia media de los molares.<ref name=W44>Weksler, 2006, p. 44</ref> El [[anterocono]], el cumal fronteru del primer molar cimeru, nun ta estremáu en dos por una hendidura na so parte delantera ([[flexu anteromediano]]). Una cresta, el [[anterolofo]], ta presente detrás de la cúspula llabial.<ref>Weksler, 2006, pp. 44–45</ref> Como na mayoría de oryzomyines, los molares cimeros tienen un raigañu nel llau interior (llingual) y dos nel llau esterior (llabial); Amás, el primer molar cimeru polo xeneral tien otru pequeñu raigañu llabial.<ref name=W43/>
Nel primer molar inferior, los conulos llabiales y llinguales del [[anterocónido]], el cumal delanteru, tán dixebraes por una [[fosétida anteromediana]].<ref name=W49>Weksler, 2006, p. 49</ref> El segundu molar inferior tien una cresta, el [[anterolófido]], enantes de los dos cumales, el [[protocónido]] y [[metacónido]], que formen el cantu fronteru del molar en dellos otros oryzomyines.<ref name=W52>Weksler, 2006, p. 52</ref> Hai una cresta distinta ([[cíngulo anterolabial]]) nel cantu delanteru esterior (anterolabial) del molar, enantes del protocónido.<ref name=W49/> El tercer molar inferior tamién tien un anterolófido y un cíngulo anterolabial.<ref name=W53>Weksler, 2006, p. 53</ref> El primer molar inferior tien raigaños grandes na parte delantera y posterior del diente y dos raíz más pequeñes nel mediu, nel llau llabial y llingual. El segundu y terceru molar inferior tien dos grandes raigaños, una na parte delantera y una na parte posterior.<ref name=W43/>
=== Cadarma postcraneal ===
Como ye habitual en oryzomyines, ''O. couesi'' tien doce costilles. La primer costiella [[articulación (anatomía)|articula]] tantu cola postrera [[vértebra cervical]] (pescuezu) como la primera [[vértebra torácica]] (nel pechu), una sinapomorfía de los Sigmodontinae.<ref>Weksler, 2006, p. 52, table 5</ref> [[Anapófisis]], los procesos na parte posterior d'una vértebra, tán ausentes dende la quinta [[vértebra lumbar|lumbar]].<ref>Weksler, 2006, pp. 52–53</ref> Ente la segunda y la tercera [[vértebra caudal]] tán presentes [[arcu hemal|arcos hemales]] (güesos pequeños) con un cantu posterior espinosu.<ref>Weksler, 2006, p. 53; fig. 28</ref> El [[furacu entepicondilar]] esta ausente, como ye'l casu en tolos miembros de la subfamilia Sigmodontinae; si ta presente, como en dellos otros royedores, esti foramen fura l'estremu del distal del [[húmeru]] (güesu del brazu).<ref>Weksler, 2006, p. 54</ref>
== Ecoloxía y comportamientu ==
L'área de distribución de ''Oryzomys couesi'' estender dende'l sur de Texas y el centru de [[Sonora]], ensin incluyir el pandu central de Méxicu, escontra'l sur per América Central hasta'l noroeste de Colombia;<ref name=MC1147/> consulte la seición «[[#Taxonomía|Taxonomía]]» para más detalles. Topáronse restos de la especie que daten de finales del [[Pleistocenu]] en depósitos de cueves en Méxicu y Honduras.<ref>Woodman, 1995, table 1, p. 225; Woodman & Croft, 2005, table 4; Dalquest & Roth, 1970, pp. 220, 226</ref> Ye una especie común en hábitats aguacientos, tales como banzaos y regueros pequeños, pero asocede tamién en montes y [[carba|carbes]] con abonda cobertoria.<ref>Reid, 2009, p. 207; Hall & Dalquest, 1963, p. 287</ref> Tamién habita plantíos de caña d'azucre y d'arroz.<ref name=R207/> En Texas habita na vexetación pantanosa a lo llargo de llechos de ríos secos ([[cocha|coches]])<ref>Schmidly & Davis, 2004, p. 381; Benson & Gehlbach, 1979, p. 228</ref> y en Veracruz, inclusive s'atopó ente los arbustos de la [[llanura costera]] seca.<ref name=HD287/> El so rangu altitudinal estender del nivel del mar hasta 2300 [[altitú|msnm]].<ref name=MM710/> En Cozumel, la proporción de xuveniles y femes ye más alta cerca de los caminos que funcionen como cantos d'hábitat.<ref>Fuentes-Montemayor et al., 2009, p. 865</ref> L'aguarones arroceros de Cozumel raramente crucien los caminos, que pueden aisllar a les subpoblaciones de la isla.<ref name=Vea217>Vega et al., 2004, p. 217</ref>
''Oryzomys couesi'' ye una especie terrestre y semiacuático, que pasa enforma tiempu na agua,<ref name=R207/> como Alston yá reconoció na so descripción orixinal,<ref name=A757>Alston, 1877, p. 757</ref> y ye tamién un bon escalador.<ref>Murie, 1935, p. 26; Reid, 2009, p. 207</ref> Un estudiu realizáu en Costa Rica atopó que ''O. couesi'' ye un escelente nadador, y un bon zambullidor qu'utiliza la so cola pa propulsarse. Ye probable que puede buscar alimentos so l'agua, lo que puede ayudar a [[diferenciación de nichos|estremar el so nichu]] del del aguarón algodoneru ''[[Sigmodon hirsutus]]'', una especie ecológicamente similar que tamién ye un bon nadador, pero non un zambullidor.<ref name=Cea01>Cook et al., 2001</ref> Cuando ye alteriáu, ''O. couesi'' va llanzar a l'agua p'alloñar nadando.<ref name=R207/> Ye principalmente [[nocherniegu|activu mientres la nueche]].<ref name=HD287>Hall & Dalquest, 1963, p. 287</ref> ''Oryzomys couesi'' constrúi niales esféricos de vexetación texida suspendida ente los xuncos, aproximao a un metro enriba de l'agua o del suelu;<ref>Benson & Gehlbach, 1979, p. 227; Reid, 2009, p. 207; Schmidly & Davis, 2004, p. 281</ref> en Texas los aguarones mayores suelen construyir niales más grandes.<ref name=BG227>Benson & Gehlbach, 1979, p. 227</ref> Nun suel crear les sos propies pistes na vexetación, pero puede usar les d'otros royedores, como les [[Sigmodontini|aguarones algodoneros]].<ref name=HD288/>
La [[Densidá de población|densidá de les poblaciones]] varia ente 5 y 30 por hectárea.<ref name=iucn/> En Cozumel, la densidá ye d'alredor de 14,5 a 16,5 por hai, pero amuesa una gran variación estacional.<ref name=Vea218>Vega et al., 2004, p. 218</ref> Nel oeste de Méxicu, un estudiu rexistró densidaes de 3 por hai en [[monte nublu]] y 1 por hai nun área alteriáu.<ref>Vázquez et al., 2000, table 1</ref> En Texas, los machos treslládense sobre una distancia d'hasta 153 m en 24 hores, y les femes sobre una distancia d'hasta 126 m.<ref name=BG226>Benson & Gehlbach, 1979, p. 226</ref> Aliméntase tantu de material vexetal, incluyendo granes y les partes verdes de plantes, como de preses, incluyendo pequeños pexes, crustáceos, cascoxos, inseutos tales como formigues y escarabayos, y otros invertebraos.<ref>Medellín & Medellín, 2006, p. 710; Reid, 2006, p. 303; 2009, p. 207</ref> Reproduzse probablemente mientres tol añu, y dempués d'un periodu de xestación de 21 a 28 díes,<ref name=MM710>Medellín & Medellín, 2006, p. 710</ref> la fema produz camaes de dos a siete críes, con una media de 3,8 acordies con ''Mammals of Central America & Southeast Mexico'' de Reid.<ref name=R207/> Nuna muestra de 28 femes embarazaes en Nicaragua, el tamañu de la camada variaba d'una a ocho críes, con un permediu de 4.4.<ref name=JE12/> Les críes algamen la edá reproductiva dientro de siete selmanes, y tienen un curtiu [[Ciclu biolóxicu de vida|ciclo de vida]].<ref name=MM710/>
En Cozumel, ''O. couesi'' ye una de les preses del ''[[Boa constrictor]]'' una [[especie introducida]].<ref name=Vea217/> En Veracruz rexistráronse dellos [[parásitu|parásitos]] qu'afecten a ''O. ccouesi'', incluyendo cachiparros ensin identificar, ácaros, pulgues y bárabos de mosques.<ref name=HD288>Hall & Dalquest, 1963, p. 288</ref> La pulga ''[[Polygenis odiosus]]'' foi atopada nun ''O. ccouesi'' de Cozumel.<ref>Eckerlin, 2005, p. 155</ref> De los diez ''O. ccouesi'' estudiaos en San Luis Potosí, cinco taben infestaos polos viérbene [[nematodos]] ''[[Hassalstrongylus musculi]]'' y ''[[Hassalstrongylus bocqueti|H. bocqueti]]'' con cerca de 25 viérbene per aguarón, y dos taben infestaos por unu o dos [[cestodos]] del xéneru'' [[Raillietina]]''.<ref>Underwood et al., 1986</ref> Los [[ácaru|ácaros]] ''[[Eubrachylaelaps circularis]]'' y ''[[Gigantolaelaps boneti]]'' fueron rexistraos en ''Oryzomys couesi'' en Oaxaca,<ref>Estébanes-González and Cervantes, 2005, p. 27</ref> l'[[Anoplura|anopluro]] ''[[Hoplopleura oryzomydis]]'' en Nicaragua,<ref>Emerson, 1971, p. 334</ref> los ácaros ''[[Laelaps oryzomydis]]'', ''[[Echinonyssus microchelae]]'', ''[[Ornithonyssus bacoti]]'', ''[[Prolistrophorus frontalis]]'', y ''[[Prolistrophorus bakeri]]'' en Colima,<ref>Estébanes-González et al., 2011, table 1</ref> y l'[[apicomplexa|apicomplejo]] ''[[Eimeria couesii]]'' en Méxicu.<ref>Barnard et al., 1971, p. 1294</ref> La especie ta infestada por dos [[hantavirus]] –el [[virus Catacamas]] n'Hondures y el [[virus Sablera d'Oru]] nel oeste de Méxicu– que tán rellacionaos col [[virus Bayou]] qu'infesta al aguarón arroceru de banzáu, lo que forma una causa común de les infeiciones nos seres humanos con hantavirus nos Estaos Xuníos. Sicasí, les infeiciones de hantavirus nos seres humanos nun fueron venceyaos a los hantaviruses llevaos por ''O. couesi''.<ref>Chu et al., 2008; Milazzo et al., 2006</ref> ''O. couesi'' en Chiapas sobrevivieron fácilmente una infeición esperimental con dellos [[arbovirus]] [[Encefalitis equina venezolana]], lo que suxer que la especie puede sirvir como un [[reservorio natural|reservorio]] pa esti virus.<ref>Deardoff et al., 2009, p. 519; 2010, p. 350</ref>
== Estáu de caltenimientu ==
La [[UICN]] clasificó a ''Oryzomys couesi'' como una especie común de «[[esmolición menor]]», yá que ta llargamente distribuyida, tien una amplia tolerancia de [[hábitat]], y asocede en munches [[área protexida|árees protexíes]]. Anque la [[destrucción d'hábitat]], como'l drenaxe de güelgues, puede amenaciar a delles de les poblaciones,<ref name=iucn/> en munches zones ye una especie tan común que se considera una plaga.<ref name=MM710/> Poblaciones inclusive persisten nel [[Valle de Méxicu]], una zona urbanizada, como lo demuestra una fotografía publicada en 2006.<ref>Medellín and Medellín, 2006, p. 710; Carleton & Regueru-Cabrales, 2009, p. 113</ref> Sicasí, ye considerada una especie amenazada en Texas, onde la so distribución ye bien llindada por cuenta de la perda d'hábitat.<ref name=SD381>Schmidly & Davis, 2004, p. 381</ref> En 1979, Benson y Gehlbach envaloraron el tamañu de la población de Texas n'aproximao 15.000.<ref name=BG228>Benson & Gehlbach, 1979, p. 228</ref> Un estudiu de 2001 predixo que'l [[cambéu climáticu]] conduciría a la estinción de la población texana de ''O. couesi'', pola desapaición de hábitats apropiaos.<ref>Cameron & Scheel, 2001, p. 676</ref> La población de Cozumel menguó sustancialmente dende mediaos de la década de 1980, posiblemente como resultáu de la perturbación del hábitat y la depredación por especies introducíes.<ref name=Vea218/>
{{clear}}
== Notes ==
{{llistaref|grupu="n"}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
*Allen, J.A. 1891. [http://hdl.handle.net/2246/1652 Notes on new or little-known North American mammals, based on recent additions to the collection of mammals in the American Museum of Natural History]. Bulletin of the American Museum of Natural History 3:263–310.
*Allen, J.A. 1897. [https://books.google.com/books?id=vLlMAAAAYAAJ&pg=PA52 Further notes on mammals collected in Mexico by Dr. Audley C. Buller, with descriptions of new species]. Bulletin of the American Museum of Natural History 9:47–57.
*Allen, J.A. 1910. [https://books.google.com/books?id=-LJMAAAAYAAJ&pg=PA99 Additional mammals from Nicaragua]. Bulletin of the American Museum of Natural History 28:87–115.
*Allen, J.A. and Chapman, F.M. 1897. [https://books.google.com/books?id=vLlMAAAAYAAJ&pg=PA206 On a collection of mammals from Jalapa and Les Vigues, state of Vera Cruz, Mexico]. Bulletin of the American Museum of Natural History 9:197–208.
*Alston, Y.R. 1877 ["1876"]. [http://www.archive.org/stream/proceedingsofzoo1876zool#page/754/mode/2up/search/Hesperomys On two new species of ''Hesperomys'']. Proceedings of the Zoological Society of London 1876(4):755–757.
*Alston, Y.R. 1882. [https://books.google.com/books?id=Y8NYAAAAMAAJ Bioloxía centrali-americana. Mammalia]. R.H. Porter, 220 pp.
*Baker, R.H. 1951. [https://biodiversitylibrary.org/page/10715269 Mammals from Tamaulipas, Mexico]. University of Kansas Publications, Museum of Natural History 5:207–215.
*Barnard, W.P., Ernst, J.V. and Stevens, R.O. 1971. [http://www.jstor.org/stable/3277983 ''Eimeria palustris'' sp. n. and ''Isospora hammondi'' sp. n. (Coccidia: Eimeriidae) from the marsh rice rat, ''Oryzomys palustris'' (Harlan)] (subscription required). The Journal of Parasitology 57(6):1293–1296.
*Benson, D.Y. and Gehlbach, F.R. 1979. [http://www.jstor.org/stable/1379783 Ecological and taxonomic notes on the rice rat (''Oryzomys couesi'') in Texas] (subscription required). Journal of Mammalogy 60(1):225–228.
*Bole, B.J., Jr. 1937. Annotated list of the mammals of the Mariato River District of the Azuero Peninsula. Scientific Publications of the Cleveland Museum of Natural History 7:140–196.
*Burt, W.H. 1934. A new rice rat (''Oryzomys'') from Sonora, Mexico. Proceedings of the Biological Society of Washington 47:107–108.
*Burt, W.H. and Stirton, R.A. 1961. [http://hdl.handle.net/2027.42/56361 The mammals of El Salvador]. Miscellaneous Publications of the Museum of Zoology, University of Michigan 117:1–69.
*Cameron, G.N. and Scheel, D. [http://www.jstor.org/stable/1383604 Getting warmer: Effect of global climate change on distribution of rodents in Texas] (subscription required). Journal of Mammalogy 82(3):652–680.
*Carleton, M.D. and Regueru-Cabrales, J. 2009. [http://digitallibrary.amnh.org/dspace/bitstream/2246/6035/4/331-03-carleton.pdf Review of the ''Oryzomys couesi'' complex (Rodentia: Cricetidae: Sigmodontinae) in Western Mexico]. Bulletin of the American Museum of Natural History 331:94–127.
*Carleton, M.D. and Musser, G.G. 1984. Muroid rodents. Pp. 289–379 in Anderson. S. and Jones, J.K., Jr. (eds.). Orders and families of Recent mammals of the world. John Wiley and Sons, New York, 686 pp.
*Chu, Y.-K., Owen, R.D., Sánchez-Hernández, C., Romero-Almarez, M. de L. and Jonsson, C.B. 2008. [http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0168-1702(07)00336-X Genetic characterization and phylogeny of a hantavirus from Western Mexico] (subscription required). Virus Research 131:180–188.
*Cook, W.M., Timm, R.M. and Hyman, D.Y. 2001. [http://www.scielo.sa.cr/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0034-77442001000300037&lng=es&nrm=iso Swimming ability in three Costa Rican dry forest rodents]. Revista de Bioloxía Tropical 49(3–4):1177–1181.
*Dalquest, W.W. and Roth, Y. 1970. [http://www.jstor.org/stable/3670350 Late Pleistocene mammals from a cave in Tamaulipas, Mexico] (subscription required). The Southwestern Naturalist 15(2):217–230.
*Deardorff, Y.R., Forrester, N.L., Travassos da Rosa, A.P., Estrada-Franco, J.G., Navarro-Lopez, R., Tesh, R.B. and Weaver, S.C. 2009. [http://dx.doi.org/10.3201/eid1504.081008 Esperimental infection of potential reservoir hosts with Venezuelan equine encephalitis virus, Mexico]. Emerging Infectious Diseases 15(4):519–525.
*Deardorff, Y.R., Forrester, N.L., Travassos da Rosa, A.P., Estrada-Franco, J.G., Navarro-Lopez, R., Tesh, R.B. and Weaver, S.C. 2010. [http://dx.doi.org/10.4269/ajtmh.2010.09-0024 Short report: Esperimental infections of ''Oryzomys couesi'' with sympatric arboviruses from Mexico]. American Journal of Tropical Medicine and Hygiene 82(2):350–353.
*Dickinson, E.C. 2005. [http://dx.doi.org/10.1017/S0952836905007077 The Proceedings of the Zoological Society of London, 1859–1900: an exploration of breaks between calendar years of publication] (subscription required). Journal of Zoology 266(4):427–430.
*Duff, A. and Lawson, A. 2004. Mammals of the World: A checklist. New Haven: A & C Black, 312 pp. ISBN 0-7136-6021-X
*Eckerlin, R.P. 2005. [http://caribjsci.org/april05/41_152-157.pdf Fleas (Siphonaptera) of the Yucatan Peninsula (Campeche, Quintana Roo, and Yucatan), Mexico]. Caribbean Journal of Science 41(1):152–157.
*Eliot, D.G. 1904. [https://books.google.com/books?id=32dMAAAAYAAJ&pg=PA266 Descriptions of apparently new species and subspecies of mammals and a new generic name proposed]. Field Columbian Museum Zoological Series 3:263–270.
*Eliot, D.G. 1905. [https://books.google.com/books?id=b9PRAAAAMAAJ&pg=PA187 A checklist of mammals of the North American continent, the West Indies and the neighboring seas]. Field Columbian Museum Zoological Series 6:1–761.
*Emerson, K.C. 1971. [http://www.jstor.org/stable/25082426 Records of a collection of Mallophaga and Anoplura from Nicaraguan mammals] (subscription required). Journal of the Kansas Entomological Society 44(3):332–334.
*Engstrom, M.D., Schmidt, C.A., Morales, J.C. and Dowler, R.C. 1989. [http://www.jstor.org/pss/3672170 Records of mammals from Isla Cozumel, Quintana Roo, Mexico] (subscription required). The Southwestern Naturalist 34(3):413–415.
*Estébanes-González, M.L. and Cervantes, F.A. 2005. [http://dx.doi.org/10.1080/01647950508684413 Mites and ticks associated with some small mammals in Mexico] (subscription required). International Journal of Acarology 31(1):23–37.
*Estébanes-González, M.L., Sánchez-Hernández, C., Romero-Almaraz, M. de L. and Schnell, G.D. 2011. [http://www1.inecol.edu.mx/azm/AZM27(1)-2011/27(1)13-Estebanes-Gonzalez.pdf Ácaros parásitos de royedores de Sablera d'Oru, Colima, Méxicu]. Acta Zoolóxica Mexicana 27(1):169–176 (in Spanish).
*Fuentes-Montemayor, Y., Cuarón, A.D., Vázquez-Domínguez, Y., Benítez-Malvido, J., Valenzuela-Galván, D. and Andresen, Y. 2009. [http://dx.doi.org/10.1111/j.1365-2656.2009.01551.x Living on the edge: roads and edge effects on small mammal populations] (subscription required). Journal of Animal Ecology 78:857–865.
*Genoways, H.H. and Jones, J.K., Jr. 1971. [http://digitalcommons.unl.edu/museummammalogy/46/ Second specimen of ''Oryzomys dimidiatus'']. Journal of Mammalogy 52:833–834.
*Goldman, Y.A. 1912. [https://books.google.com/books?id=Wu0_AAAAYAAJ&pg=RA16-PA18-IA5 Descriptions of twelve new species and subspecies of mammals from Panama]. Smithsonian Miscellaneous Collections 56(36):1–11.
*Goldman, Y.A. 1915. [https://books.google.com/books?id=A6rs7HcTQqsC&pg=PA129 Five new rice rats of the genus ''Oryzomys'' from Middle America]. Proceedings of the Biological Society of Washington 27:127–130.
*Goldman, Y.A. 1918. [https://books.google.com/books?id=HKYrAAAAYAAJ The rice rats of North America]. North American Fauna 43:1–100.
*Haiduk, M.W., Bickham, J.W. and Schmidly, D.J. 1979. [http://www.jstor.org/stable/1380103 Karyotypes of six species of ''Oryzomys'' from Mexico and Central America] (subscription required). Journal of Mammalogy 60(3):610–615.
*Hall, Y.R. 1960. [http://www.jstor.org/stable/3669517 ''Oryzomys couesi'' only subspecifically different from the marsh rice rat, ''Oryzomys palustris''] (subscription required). The Southwestern Naturalist 5(3):171–173.
*Hall, Y.R. and Dalquest, W.W. 1963. [https://biodiversitylibrary.org/page/4397502 The mammals of Veracruz]. University of Kansas Publications, Museum of Natural History 14:165–362.
*Handley, C.O., Jr. 1966. [https://biodiversitylibrary.org/page/2652335 Checklist of the mammals of Panama]. Pp. 753–795 in Wenzel, R.L. and Tipton, V.J. (eds.). Ectoparasites of Panama. Chicago: Field Museum of Natural History, xii + 861 pp.<!--p. 781-->
*Hanson, J.D., Indorf, J.L., Swier, V.J. and Bradley, R.D. 2010. [http://www.asmjournals.org/perlserv/?request=get-abstract&doi=10.1644%2F08-MAMM-A-342.1 Molecular divergence within the ''Oryzomys palustris'' complex: evidence for multiple species] (abstract only). Journal of Mammalogy 91(2):336–347.
*Harris, W.P., Jr. 1943. [http://hdl.handle.net/2027.42/56914 A list of mammals from Costa Rica]. Occasional Papers of the Museum of Zoology, University of Michigan 476:1–15.
*Hershkovitz, P. 1987. [http://www.jstor.org/stable/1381063 First South American record of Coues' marsh rice rat, ''Oryzomys couesi''] (subscription required). Journal of Mammalogy 68(1):152–154.
*Hooper, Y.T. and Musser, G.G. 1964. [http://hdl.handle.net/2027.42/56367 The glans penis in Neotropical cricetines (Family Muridae) with comments on classification of muroid rodents]. Miscellaneous Publications of the University of Michigan Museum of Zoology 123:1–57.
*Jones, J.K., Jr. and Engstrom, M.D. 1986. Synopsis of the rice rats (genus ''Oryzomys'') of Nicaragua. Occasional Papers, The Museum, Texas Tech University 103:1–23.
*Jones, J.K., Jr. and Lawlor, T.Y. 1965. [https://biodiversitylibrary.org/page/4389077#431 Mammals from Isla Cozumel, Méxicu, with description of a new species of harvest mouse]. University of Kansas Publications, Museum of Natural History 16:409–419.
*Jones, J.K., Jr., Carter, D.C. and Webster, W.D. 1983. [http://www.jstor.org/stable/3670807 Records of mammals from Hidalgo, Mexico] (subscription required). The Southwestern Naturalist 28(3):378–380.
*Kays, R.W. and Wilson, D. E. 2000. Mammals of North America. Princeton and Oxford: Princeton University Press, 240 pp. ISBN 0-691-07012-1
*Koopman, K.F. 1959. [http://www.jstor.org/stable/1376440 The zoogeographical limits of the West Indies] (subscription required). Journal of Mammalogy 40(2):236–240.
*{{IUCN |id=15592 |asesores=Linzey, A.V., Timm, R., Woodman, N., Matson, J. & Samudio, R. |añu=2008 |títulu=Oryzomys couesi |edición IUCN=2013.2 |consultáu=2 de febreru de 2014}}
*Medellín, X.L. and Medellín, R.A. 2006. ''Oryzomys couesi'' (Alston, 1877). Pp. 709–710 in Ceballos, G. and Oliva, G. (eds.). Los mamíferos monteses de Méxicu. Mexico City: Comisión Nacional pa la Conocencia y Usu de la Biodiversidá and Fondu de Cultura Económica, 986 pp. ISBN 978-970-9000-30-6
*Merriam, C.H. 1901a. [https://books.google.com/books?id=7CoUAAAAYAAJ&pg=PA103 Six new mammals from Cozumel Island, Yucatán]. Proceedings of the Biological Society of Washington 14:99–104.
*Merriam, C.H. 1901b. [https://books.google.com/books?id=AUYZAAAAYAAJ Synopsis of the rice rats (genus ''Oryzomys'') of the United States and Mexico]. Proceedings of the Washington Academy of Sciences 3:273–295.
*Milazzo, M.L., Cajimat, M.N., Hanson, J.D., Bradley, R.D., Quintana, M., Sherman, C., Velásquez, R.T. and Fulhorst, C.F. 2006. [http://www.ajtmh.org/cgi/content/abstract/75/5/1003 Catacamas virus, a hantaviral species naturally associated with ''Oryzomys couesi'' (Coues' oryzomys) in Honduras]. American Journal of Tropical Medicine and Hygiene 75(5):1003–1010.
*Murie, A. 1932. [http://hdl.handle.net/2027.42/56684 A new ''Oryzomys'' from a pine ridge in British Honduras]. Occasional Papers of the Museum of Zoology, University of Michigan 245:1–3.
*Murie, A. 1935. [http://hdl.handle.net/2027.42/56271 Mammals from Guatemala and British Honduras]. Miscellaneous Publications of the Museum of Zoology, University of Michigan 26:1–30.
*Musser, G.G. and Carleton, M.D. 2005. Superfamily Muroidea. Pp. 894–1531 in Wilson, D. E. and Reeder, D.M. (eds.). [http://www.bucknell.edu/msw3 Mammal Species of the World: a taxonomic and geographic reference. 3rd ed]. Baltimore: The Johns Hopkins University Press, 2 vols., 2142 pp. ISBN 978-0-8018-8221-0
*Platt, S.G., Rainwater, T.R., Miller, B.W. and Miller, C.M. 2000. Notes on the mammals of Turneffe Atoll, Belize. Caribbean Journal of Science 36(1–2):166–168.
*Poole, A.J. and Schantz, V.S. 1942. [https://books.google.com/books?id=zgN8vUvfIm8C&pg=PA306 Catalog of the type specimens of mammals in the United States National Museum, including the Biological Surveys collection]. Bulletin of the United States National Museum 178:1–705.
*Reid, F. 2006. A Field Guide to Mammals of North America, North of Mexico. 4th ed. Houghton Mifflin Harcourt, 579 pp. ISBN 978-0-395-93596-5
*Reid, F. 2009. A Field Guide to the Mammals of Central America and Southeast Mexico. 2nd edition. Oxford University Press US, 346 pp. ISBN 978-0-19-534322-9
*Sánchez H., J., Ochoa G., J. and Voss, R.S. 2001. [http://www.reference-global.com/doi/abs/10.1515/mamm.2001.65.2.205 Rediscovery of ''Oryzomys gorgasi'' (Rodentia: Muridae) with notes on taxonomy and natural history] (subscription required). Mammalia 65:205–214.
*Schmidly, D.J. and Davis, W.B. 2004. The mammals of Texas. 2nd edition. University of Texas Press, 501 pp. ISBN 978-0-292-70241-7
*Schmidt, C.A. and Engstrom, M.D. 1994. [http://www.jstor.org/stable/1382473 Genic variation and systematics of rice rats (''Oryzomys palustris'' species group) in southern Texas and northeastern Tamaulipas, Mexico] (subscription required). Journal of Mammalogy 75(4):914–928.
*Thomas, O. 1893. [https://biodiversitylibrary.org/page/24344744 Notes on some Mexican ''Oryzomys'']. Annals and Magazine of Natural History (6)11:402–405.
*Underwood, H.T., Owen, J.G. and Engstrom, M.D. 1986. [http://www.jstor.org/stable/3671854 Endohelminths of three species of ''Oryzomys'' (Rodentia: Cricetidae) from San Luis Potosí, Mexico] (subscription required). The Southwestern Naturalist 31(3):410–411.
*Vázquez, L.B., Medellín, R.A. and Cameron, G.N. 2000. [http://www.jstor.org/stable/1383129 Population and community ecology of small rodents in montane forest of western Mexico] (subscription required). Journal of Mammalogy 81(1):77–85.
*Vega, R., Vázquez-Domínguez, Y., Mejía-Ponte, A. and Cuaro, A.D. 2004. [http://dx.doi.org/10.1016/j.biocon.2007.02.007 Unexpected high levels of genetic variability and the population structure of an island endemic rodent (''Oryzomys couesi cozumelae'')] (subscription required). Biological Conservation 137:210–222.
*Weksler, M. 2006. [http://hdl.handle.net/2246/5777 Phylogenetic relationships of oryzomyine rodents (Muroidea: Sigmodontinae): separate and combined analyses of morphological and molecular data]. Bulletin of the American Museum of Natural History 296:1–149.
*Weksler, M., Percequillo, A.R. and Voss, R.S. 2006. [http://hdl.handle.net/2246/5815 Ten new genera of oryzomyine rodents (Cricetidae: Sigmodontinae)]. American Museum Novitates 3537:1–29.
*Woodman, N. 1995. [http://www.jstor.org/stable/1382330 Morphological variation between Pleistocene and Recent samples of ''Cryptotis'' (Insectivora: Soricidae) from the Yucatan Peninsula, Mexico] (subscription required). Journal of Mammalogy 76(1):223–231.
*Woodman, N. and Croft, D. 2005. [https://biodiversitylibrary.org/page/4254988 Fossil shrews from Honduras and their significance for late glacial evolution in body size (Mammalia: Soricidae: ''Cryptotis'')]. Fieldiana Geology 51:1–30.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikispecies}}
*[http://darnis.inbio.ac.cr/FMPro?-DB=UBIpub.fp3&-lay=WebAll&-Format=/ubi/detail.html&-Op=bw&id=1651&-Find Oryzomys couesi (Alston, 1877)]. INBio
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Oryzomys|couesi]]
[[Categoría:Royedores d'América]]
[[Categoría:Animales descritos en 1877]]
[[Categoría:TBSpecies]]
hjdxt60ze5ju6lbn07daxthx3fhuf5i
Alma
0
73541
4497961
4476556
2026-06-01T02:29:21Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497961
wikitext
text/x-wiki
{{1000}}
{{ficha xenérica}}
El términu '''alma''' o '''ánima''' (del [[llatín]]: ''anima'') referir a una entidá inmaterial que tienen los seres vivos. La descripción de les sos propiedaes y carauterístiques varia según distintes tradiciones y perspeutives [[filosofía|filosófiques]] o [[relixón|relixoses]].
Etimológicamente la pallabra del [[llatín]] ''anima'' usar pa designar el principiu pol cual los seres animaos taben dotaos de movimientu propiu. Nesi sentíu orixinariu, les [[Plantae|plantes]], los [[Animalia|animales]] y los seres humanos taríen dotaos d'alma. Les meyores na fisioloxía y neuroloxía dexaron reconocer que los seres animaos obedecen al mesmu tipu de principios físicos que los oxetos inanimaos, coles mesmes que pueden desenvolver actividaes distintes d'estos, como la nutrición, la crecedera, y la reproducción.
Acordies cola tradición relixosa [[xudeocristiana]], l'alma ([[idioma hebréu|heb.]] נפש, ''néfesch''; [[idioma griegu|gr.]] ψυχή, ''psykhḗ'') ye la principal cualidá identificatoria del movimientu na materia viviente, faciendo d'ella un non-moviente (inerte) a un moviente, independiente del desplazamientu ayenu. Según los rexistros bíblicos, na Xénesis diz: {{cita|20 Dios dixo: «Que les agües enllenar d'un ensame de seres vivientes y que vuelen páxaros sobre la tierra, pol firmamentu del cielu».
21 Dios creó les grandes bisarmes marines, les diverses clases de seres vivientes qu'enllenen les agües esmuciéndose nelles y toles especies d'animales con ales. Y Dios vio qu'esto yera bonu.
22 Entós bendicir, diciendo: «Sean fecundos y multiplíquense; enllenen les agües de los mares y que les aves multipliquen sobre la tierra».
23 Asina hubo una tarde y una mañana: este foi'l quintu día.
24 Dios dixo: «Que la tierra produza toa clase de seres vivientes: ganáu, reptiles y animales selvaxes de toa especie». Y asina asocedió.
25 Dios fixo les diverses clases d'animales del campu, les diverses clases de ganáu y tolos reptiles de la tierra, cualesquier seya la so especie. Y Dios vio qu'esto yera bonu.
26 Dios dixo: «Faigamos al home a la nuesa imaxe, según la nuesa semeyanza; y que-y tean sometíos los pexes del mar y les aves del cielu, el ganáu, les fieres de la tierra, y tolos animales que s'abasnar pel suelu».
27 Y Dios creó al home a la so imaxe; crear a imaxe de Dios, crear home y muyer.
28 Y bendicir, diciéndo-yos: «Sean fecundos, multiplíquense, enllenen la tierra y sométanla; apoderen a los pexes del mar, a les aves del cielu y a tolos vivientes que se mueven sobre la tierra».|[[Xénesis]] 1:20-28}}
El términu apaez tamién na visión antropolóxica de numberosos grupos culturales y relixosos. Na actualidá'l términu "alma" ye usáu, más frecuentemente, en contestos [[relixón|relixosos]].
== Introducción ==
El términu '''alma''' puede aplicase a los seres vivos polo xeneral (plantes y animales) como'l so principiu constitutivu. Según delles interpretaciones, como la d'Aristóteles, l'alma incorporaría'l principiu vital o esencia interna de cada unu d'esos seres vivos, gracies a la cual estos tienen una determinada identidá, non esplicable a partir de la realidá material de los sos partes.
Tamién s'usa'l términu alma nuna acepción más particular si referir a los seres humanos; nesti segundu casu, según munches tradiciones relixosu y filosóficu, l'alma sería'l componente espiritual de los seres humanos.
Nel intre de la historia, el conceutu "alma" pasa por diversos intentos d'esplicación. Dende'l dualismu del [[idealismu]] filosóficu y de la gnosis, a la interpretación esistencialista d'un tou con dos aspeutos específicos que son: lo material y lo inmaterial.
Pa la [[cristianismu|relixón cristiana]], l'home consta de trés partes, que son: cuerpu (lo físico) , alma (lo rellacionao colo emocional) y Espíritu (lo rellacionao colo espiritual). D'alcuerdu a la tradición cristiana, l'alma ye unu de los aspeutos del ser humanu, que lo unifica como individuu y lo "llanza" a actividaes que van más allá de lo material. Gracies a l'alma l'home ye capaz d'instintos, sentimientos, emociones, pensamientos y decisiones llibres, lo mesmo que de volver sobre sí mesmu (autu concencia).
Anque nun ye bien frecuente, el términu "alma" tamién puede utilizase referíu a cualesquier ser humanu como un tou, resalvando'l significáu relixosu o filosóficu, como nes espresiones «nun hai nin una alma» o «ciudá de 40.000 almes».
== L'alma na filosofía occidental ==
=== Filosofía griega ===
[[Platón]] consideraba l'alma como la dimensión más importante del ser humanu. Dacuando fala d'ella como si tuviera encarcelada nun cuerpu, magar tal idea tomar emprestada del [[orfismo]].
Según el ''Timeo'', l'alma taba compuesta de lo idéntico y lo diverso, sustancia que'l demiurgu usó pa crear l'alma cósmica y los demás astros; amás, los dioses inferiores crearon dos almes mortales: la pasional, que mora nel tórax, y la apetitiva, que mora nel abdome. Percima de los dos taría l'alma racional, qu'atoparía'l so llugar na cabeza. Daqué paecíu narrar nel ''Fedro'', onde s'espón el mitu de los caballos alaos: el auriga ye l'alma racional, el caballu blancu representa la parte pasional y el negru la parte de los mambises (siempres rebalbu). La xera del auriga ye caltener el caballu negru al mesmu galopie que'l blancu. Nel ''Fedón'', l'alma ye vista como una sustancia que busca desligarse de les llendes y conflictos que surden dende la so unión col cuerpu, y que va poder vivir de manera plena tres el momentu de la muerte; esti diálogu ufierta diversos argumentos que busquen probar la [[inmortalidá]] de l'alma.
[[Aristóteles]] definió la ''[[Psyche]]'' como "forma específica d'un cuerpu natural qu'en potencia tien vida". (''D'Anima'', 412 a20.) Tamién la entiende como "la esencia de tal tipu de cuerpu" (412b10). La forma o esencia ye lo que fai qu'un ente seya lo que ye. Por esto entendemos que l'alma ye lo que define a un cuerpu natural. Por casu, si l'oyíu fuera un animal, la so alma sería l'escuchar y la so materia'l mesmu órganu del oyíu. Un oyíu que nun tuviera la función d'oyer sería un oyíu solu de pallabra. Nesti casu, l'alma configura la materia nun cuerpu natural entamáu.
Asina se forma una unidá sustancial (compuesta de materia y forma). Alma y cuerpu nun son xebrables nel viviente.
L'alma ye definida tamién pol estagirita como "la entelequia primero d'un cuerpu natural qu'en potencia tien vida" (412a26). Con ello indica que l'alma ye entelequia o actu primeru del cuerpu vivu y alma y cuerpu tán xuníes simultáneamente. Pero al ser l'alma l'actu puede dicise qu'esta tien prioridá sobre'l cuerpu. Ye primer non en tiempu, pero sí n'importancia. Ye la primer aición d'onde surden les facultaes y potencies del viviente.
Aristóteles señala, finalmente, que podríen dase operaciones de l'alma que nun dependieren de cuerpu dalgunu.
La [[dualismo|visión dualista]] que s'esprende del platonismu aburuya la realidá y les consecuencies lleguen a un despreciu de les realidaes físiques, del cuerpu humanu y de la sexualidá ente otres coses. Imaxínase l'alma como daqué independiente, parte de lo divino y de lo bono, como una fueya blanca metida nun probe sobre material del cual apura lliberar. Sicasí'l monismu aristotélicu dexa entender al ser humanu como una unidá conformada de cuerpu y alma dando'l xustu valor al cuerpu al nun entendelo como la prisión de l'alma (como faía Platón), sinón como parte esencial de lo que ye l'home.
=== Tomás d'Aquino ===
Con [[Tomás d'Aquino]] la reflexón antropolóxica (esplicación de qué ye'l ser humanu) toma un xiru más realista. Basándose en Aristóteles más qu'en Platón, Tomás d'Aquino fala de principios, yá non de realidaes opuestes. Pa Aristóteles, tolos seres del mundu físicu tienen una [materia] (que ye puru indetermín) y una [[forma sustancial]] (que ye'l principiu determinativo). Estos dos realidaes son indixebrables, de cuenta que nun tienen esistencia independiente. Diríamos que se trata de dos "aspeutos" de la mesma realidá. Tomás d'Aquino describe al ser humanu como material per una parte (el so cuerpu) y non material por otra (la so alma espiritual). El ser humanu ta somorguiáu no material y obedez a les sos lleis básiques d'espaciu y tiempu. Al empar, amuesa que nun ye material del tou pudiendo dir más allá del espaciu y del tiempu cola so razón: planiar el futuru o disponer los arreglos sobre un '''espaciu''' esistente na so vida diaria.
Exemplu: puedo ellaborar una axenda pa mañana y conceptuar cómo va ser el comedor de la casa ensin necesidá de tar presente naquel comedor.
Alma y cuerpu apuerten a co-principios na esplicación de cómo ye'l ser humanu. El ser humanu ye dafechu corporal pero tien daqué propiu que-y dexa dir más allá de lo corporal: la so alma espiritual. Sicasí, ye l'alma la que tien el ser de primeres, mientres el cuerpu esiste en cuanto xuníu a l'alma.<ref>Cf. [[Suma teolóxica|Suma de teoloxía]], I parte, questiones 75-75</ref>
=== El pensamientu occidental posterior ===
El pensamientu occidental recayó nel dualismu ente cuerpu y alma.
* [[Descartes]] define alma como cosa pensante opuesta a cosa "estensa" (''[[res cogitans]]'' versus ''[[res estensu]]'').
* [[Baruch Spinoza|Espinoza]] fala de l'alma como atributu y manera de la sustancia divina.
* [[Leibniz]] la llapada [[Monadoloxía|mónada]] cerrada en sí mesma.
* [[Theodor Lessing|Lessing]], como aspiración infinita.
* [[Kant]] calificar d'imposibilidá de aprehender lo absoluto.
* [[Fichte]], como saber y aición.
* [[Hegel]] diz que l'alma ye l'autu desenvuelvo de la idea.
* [[Friedrich Schelling|Schelling]] definir como potencia mística.
* [[Nietzsche]], invención y ente imaxinariu del común de la xente, qu'ayuda a fortalecer les creencies de la esistencia d'un dios o más específicamente de "Dios".
* [[Freud]], como estrema ente'l "yo" y el "super-yo".
* [[Jaspers]] definir como "existencialidad".
* [[Heidegger]], como "ser-ende" ([[Dasein]]).
* [[Ernst Bloch|Bloch]], como realización orixinaria del futuru.{{ensin referencies}}
== L'Alma na teoloxía cristiana ==
La teoloxía cristiana. Principalmente, la teoloxía protestante alemana inspirar del [[Idealismu]] (corriente basada sobre les [[Idees]]) y llega a concebir l'alma como namái "suxetividá". Esti mesmu [[Idealismu]] inflúi por [[Descartes]] el pensamientu de delles corrientes católiques. N'efeutu, [[Descartes]], afirmando "piensu, depués esisto", zarra la reflexón filosófica nel mundu de les [[idees]]. Ye consideráu'l padre del [[idealismu]].
Los filósofos citaos nel párrafu anterior son, na so mayoría filósofos "idealistes".
El [[Realismu filosóficu]], dio nacencia tanta al [[Empirismu]] y al [[Marxismu]] como a la filosofía esistencialista ([[Esistencialismu]] y esistencialismu cristianu ([[Gabriel Marcel]], [[Personalismu]] de [[Emmanuel Mounier|Mounier]])
=== Enseñanza bíblica ===
Na Biblia, el vocablu "alma" dase como traducción de la pallabra hebrea (ne'•phesch [נפׁש]) y la pallabra griega (psy•khe'). Pol usu que se da al vocablu na Biblia queda claro que l'alma ye la persona o l'animal mesmos que se fai referencia col términu, o la vida de qu'esfruta la persona o l'animal. Les creencies de que "alma" ye la parte inmaterial o espiritual que sobrevive a la muerte del cuerpu físicu, o de que ye'l principiu vital, ''nun son enseñances bíbliques''.
* La ''rúaj'' que ye "vientu" "espíritu" n'hebréu, en rellación a l'antropoloxía ye'l 'aliendu [de vida]', aliendu de la divinidá mesma: cuando Yahvéh inspiró sobre l'home'l so soplíu de Vida (Xénesis 2:7), ésti convirtióse en ser viviente. L'home vive mientres Yahvéh nun retira'l so ''rúaj''. (Job 27,3). El términu marca fuertemente la rellación ente criatura y creador, la dependencia absoluta d'ella faía Él. La ''Ruaj'' recibe otros sentíos na Biblia según los contestos.
* La ''néfesch'' (נפש) significa "gargüelu", "fauces" (2Samuel 16:14), "el qu'alienda" (Job 41:13, 20, 21). Néfesch vien d'un raigañu que significa “alendar”, y nun sentíu lliteral podría traducise como “un ''respirador''”. Esautamente la mesma espresión hebrea que s'usa pa la creación animal, esto ye, ''néfesch jaiyáh'' (alma viviente), aplicar a [[Adán]] cuando se diz que dempués que Dios formó al home del polvu del suelu y sopló nes sos ñarices l'aliendu de vida, “l'home ''vinu a ser'' alma viviente” (Gé 2:7.). Nes instrucciones que Dios dio al home dempués de crealo, utilizó de nuevu'l términu néfesch pa referise a la creación animal: “Tou ''lo que se mueve sobre la tierra'' en qu'hai vida como alma [lliteralmente, no qu'hai alma viviente (néfesch)]”(Xénesis 1:30.). Dacuando la pallabra né•fesch utilizar pa espresar ''el deséu'' del individuu, que lu enllena y depués embúrrialu a llograr la so meta. Proverbios 13:2 diz sobre los que traten traicioneramente que 'el so mesma ''alma ye violencia''', esto ye, que son partidarios acérrimos de la violencia, y apuerten a en realidá la violencia personificada-de cuenta que tien que ver tamién con ''la interaición ente la '''mente y personalidá''' activa'' d'un individuu, a saber: "la vida" (1Samuel 26:21). Amás, según el rexistru de Xénesis 9:4 diz que la ''sangre ye Alma'' y Levítico 17:11 diz que ''nel Sangre ta'' l'Alma, por causa de que cada célula Viva que compón el sangre ta capacitada pa ''movese en sí'', estremando a los seres animales de los vexetales que nun tienen Sangre nin célules relacionables con ella; el Sangre que'l so ''movimientu'' celular dexa la circunvolución de ''la respiración'' amuesa la so carauterística distintiva de la Vida Animal. La pallabra néfesch (נפש) apaez un total de 754 vegaes nes [[Torá|Escritures Hebrees]] (Xénesis a Malaquías) y el so equivalente griegu psykhḗ (ψυχή) 105 vegaes nes [[Nuevu Testamentu|Escritures Griegues]] (Mateo a Revelación) y nunca ta acomuñada a la inmortalidá que-y dan delles corrientes relixoses, filosófiques o d'otra índole. Pero bien notablemente, hai cientos de testos bíblicos que la acomuñar cola muerte, ello ye qu'hai 13 testos onde se menta como "néfesch muerta" (''alma muerta'').<ref>Biblia-Levítico 19:28; Númberos 19:11, 13</ref> Y nun tienen que ver psykhḗ (ψυχή) y la pallabra en llatín '''ánima''' (pallabres que se rellacionen col términu español "animal",<ref>Biblia-1Co 15:42-49; Jud 19</ref> faciendo lóxica la espresión "''animal'' racional" pal ser humanu) cola pallabra [[espíritu]] (gr. pnéuma). Asina que l'Alma definir pola ''interaición indixebrable'' de 3 movimientos na materia vivo que lo integren: Mentar/Corazón (principiu ''psicolóxicu'' consciente-inconsciente del Yo mesmu [movimientu pneumático]), el Sangre (principiu del cuerpu animal o carnal [movimientu linfáticu]) y la Vida (principiu de l'actividá-vezu [movimientu dinámicu]). Ensin estos trés, l'alma ta Muerta.<ref>Biblia-Ezequiel 18:4</ref> D'esta interpretación naz la importancia de ''valorar'' tanto l'alma humana<ref>Biblia- Éxodo 21:22, 23</ref> como l'alma d'una bestia.<ref>Biblia- Proverbio 12:10</ref> Reforzando la valoración ética dende la parte más delicada de l'alma (mente/corazón)<ref>Biblia- Deuteronomiu 22:25, 26</ref><ref>Biblia-Mateo 10:28</ref>hasta la parte más resistente d'ella (la vida).<ref>Biblia- Xénesis 9:5, 6; Colosenses 3:23.</ref>
* El basár (carne) ye un conceutu que nun s'opón a rúaj (soplíu) pero se juxtaponen. Una traducción aceptable sería "la mio persona", que puede tocase, esperimentar. Cuando Pablo diz: "Los vuesos cuerpos son templu del Espíritu (en gr. ''pnéuma'')...(1 Cor 6,19)" o bien "Ustedes son el templu... (1 Cor, 3-17)" resalta l'aspeutu experimentable del conceutu.
=== El maxisteriu católicu ===
Les definiciones dogmátiques del [[Maxisteriu de la Ilesia]] Católica traten principalmente de les rellaciones ente alma y cuerpu:
Les principales:
* L'home tien una sola alma (ψυχή)<ref>Denzinger 657
Denzinger ye un autor qu'arrexuntó na so obra toles declaraciones dogmátiques del maxisteriu católicu. Denzinger, Heinrich y Rahner, Karl. Enchiridion Symbolorum Definitionum et Declarationum. 28ava Edición. Herder: Freiburg, 1952.</ref>
* L'alma (''anima intellectiva'') esiste en cada home como individualmente distinta y ye inmortal nesta diversidá individual.<ref>Denzinger 1440.</ref>
* L'alma (''anima intellectiva'') ye forma corporis por sigo mesma.<ref>Denzinger 902.</ref>
* Del Papa Xuan XXII: L'alma puede tener la visión plena de [[Santísima Trinidá|Dios]], namái dempués de la muerte.<ref>Denzinger 1000 y siguientes.</ref>
* L'alma ye creada y infundida darréu por Dios nel momentu de la concepción.<ref>(Denzinger 3896) ''ex nihilo'' (Denzinger 685)</ref>
* L'alma nun pertenez a la sustancia divina.<ref>Denzinger 201, 285, 455</ref>
* L'alma nun lleva una esistencia pre-corporal.<ref>Denzinger 403,456</ref>
* L'alma nun tien un orixe material.<ref>Denzinger 360, 1007, 3220</ref>
* Ella constitúi'l principiu vital del home.<ref>Denzinger 2833</ref>
* Ye cimeru al cuerpu.<ref>Denzinger 815</ref>
* La so espiritualidá puede ser demostrada.<ref>Denzinger 2766, 2712</ref>
El Conceyu Vaticanu II supera l'esquema alma-cuerpo y fala de [[persona]].
"L'home ye ''unu en cuerpu y alma'' y transciende na so interioridá la totalidá de les coses..."<ref>Constitución pastoral Non 14</ref>
El Papa [[Xuan Pablu II]] en locución dominical, publicada en L'Osservatore Romano (14/01/1990), dixo que "los animales tienen un soplíu vital recibíu de Dios", citando los Salmos 103 y 104, siéndo-yos reconocida, poro, el 'alma sensitiva' (griegu 'pneuma', soplíu, aire), ensin escaecer que'l vocablu 'animal' provién del llatín 'anima' (alma). "Los animales tienen una alma y los seres humanos tienen d'amar y sentise solidarios colos nuesos hermanos menores".<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/sociedad/JUAN_PABLO_II/ITALIA/Estupor/Italia/afirmacion/Papa/animales/tienen/alma/elpepisoc/19900114elpepisoc_3/Tes/
|títulu=Plasmu n'Italia pola afirmación del Papa de que los animales tienen alma · ELPAÍS.com <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|añoacceso=2009
}}</ref>
=== Iconografía ===
Los primitivos cristianos representaron nos sos monumentos l'alma humana llibre de les torgues de la carne y dirixéndose a la patria celestial per mediu de les siguientes figures simbóliques:
# Un caballu corriendo como pa consiguir el premiu nos xuegos del circu.
# Una nave bogando a veles esplegaes escontra un faru o llegando al puertu.
# Un corderu o una oveya sola o restituyida al fatáu pol [[Bon Pastor]].
# Un palombu dacuando volando, dacuando xunto a un vasu vacíu imaxe del cuerpu abandonáu pol espíritu y otres vegaes posada nun floríu xardín representación del Paraísu.
# Una muyer saliendo d'un cuerpu inanimáu.
== L'alma n'otres cultures ==
N'otres cultures como l'asiática, l'africana, y l'americana, atopamos un conceutu Alma analógicamente similar al conceutu desenvueltu poles relixones del grupu xudeo-cristianu (incluyendo'l [[Islam]]) y la filosofía europea.
El '''alma dende'l puntu de vista [[védicu]] o [[vedes|veda]]''' ye El Ser, que por naturaleza ye eternu (ensin nacencia nin muerte o ensin principiu nin fin) de sustancia distinta a la del cuerpu físicu y que tien conciencia propia. Dende esti puntu de vista, la ciencia material o la qu'estudia los fenómenos físicos o materiales, ye llindada porque nun puede estudiar fenómenos espirituales una y bones la so naturaleza ye distinta a la física. Esti capítulu del [[bhagavad gita]] trata la naturaleza de l'alma.
=== Alma nel Antiguu Exiptu ===
{{AP|Elementos del ser humanu (Antiguu Exiptu)}}
El ser humanu, según los antiguos exipcios, tien siete graos na so personalidá:
* "Ren", esto ye "el nome", pudiendo caltenese esistente según el cuidu d'un correutu embalsamamientu.
* "Sejem", ye la enerxía, el poder, la lluz del difuntu.
* "Aj", ye la unificación del "Ka" y del "Ba", en vista d'un regresu a la esistencia.
* "Ba", lo que fai d'un ser individual lo que ye; aplícase tamién a coses inanimaes. Ye'l conceutu más cercanu al occidental de "Alma".
* "Ka", la fuercia de vida. Sostenida por ufriendes de comíes al difuntu.
* "Sheut" ye la solombra de la persona, representada por una figura humana dafechu negra.
* "Seju" designa los restos físicos de la persona.
* "Jat" ye la parte carnal de la persona.
=== Creencies budistes ===
Una de les trés marques de la esistencia, [[Anātman]], ye la "Insustancialidad de les coses" niundes de les escritures falar d'una esencia intrínseca del ser o daqué interior colo cual conectase. Ye normal confundir la "Realidá Última" de la mente que ye la "Naturaleza Búdica" indestruyible como un diamante (Vajra Sattva) sicasí a un nivel filosóficu esa naturaleza indestruyible ye la vacuidad de les coses y ye dafechu distintu al conceutu d'[[Atman]], alma, Ser, etc. Aquellos conceutos son consideraos surdíos dende l'ego y tracamundiu de la mente.
El [[budismu]] enseña que toles coses son cambiantes nun constante estáu de fluxu. Tou ye pasaxeru y nun esiste daqué perenne. Eso vale pa tol cosmos y per ende a la humanidá ella mesma. Nun esiste un "Yo" permanente. [[Anātman]] espresa n'esencia la idea budista d'aquel continuu cambéu.
L'error de creer nun "Yo" permanente ye la fonte de los conflictos humanos y de los deseos mundanos. L'apegu a los defeutos de la esistencia cíclica, [[samsara]], provoca la renacencia.
Cuando se fala de renacencia nel budismu ye l'ego y manifestación de la mente confundida, de la corriente de conciencia. Tamién s'utiliza'l conceutu de reencarnación anque nun ye tan correutu como l'anterior, sicasí nun esiste hasta'l momentu una traducción exacta pal conceutu.
El [[budismu]] considera qu'hai trés niveles na conciencia de la persona: la conciencia bien sutil, que non se desintegra na encarnación-muerte, la conciencia sutil, sumiendo cola muerte, siendo una conciencia dormida o bien non-conciencia, y la conciencia gruesa
Les relixones que falen sobre l'alma como la hindú, que surdió de les vedes que son testos sagraos pa les hindús, onde se fala de la vida qu'hai una transmigración de l'alma a eso llámase-y la rueda de samsara, la muerte ye cuando l'alma pasa d'un cuerpu a otru según les sos aiciones o de cómo lleva la so vida, a esi procesu de l'alma dióse-y cambeos y conocióse como Darma que ye'l resultáu de bona vida o obrar bien y el karma ye tou aquello que tien que vivir necesariamente p'aprender de la vida por qu'en otra vida pueda llegar ser meyor persona.
Buda, que ye unu de los representantes de la cultura hindú, fala que pa salvar l'alma hai qu'algamar l'estáu de la nirvana que ye l'estáu más altu d'harmonía.
La meditación ayuda a purificar l'alma y l'alimentación ye bien importante p'algamar la nirvana yá que la vida ye sagrada, tamién teniendo una vida de santidá por casu nun cometer actos impuros que puedan afectar l'alma y aprender a controlar los vicios o les males influyencies que ye la qu'estropia la comunicación con Dios.
== Na cultura popular ==
==== Película ''21 Grams'' ====
El títulu de la película ''[[21 Grams]]'' vien d'un trabayu realizáu pol Dr. [[Duncan McDougall]], quien al empiezu del sieglu XX realizó una serie d'esperimentos pa probar la perda de pesu provocada supuestamente pola partida de l'alma del cuerpu, al morrer. McDougall pesó pacientes morrebundos y perros qu'él mesmu envelenó n'intentos por probar que l'alma ye tanxible, material y per ende mensurable. Estos esperimentos difícilmente puedan ser consideraos científicos, quiciabes anecdóticos, y a pesar de que toles resultaos llograes nes sos esperimentaciones variaron considerablemente de 21 gramos, dientro de la masa popular esta cifra convertir en sinónimu de la midida de la masa de l'alma.<ref>{{cita web | url=http://www.snopes.com/religion/soulweight.asp| títulu= Snopes.com}}</ref>
==== Los Simpson ====
Na serie de televisión [[The Simpsons]], nel final del Capítulu "Bart viende la so alma", una de les protagonistes d'esta serie, Lisa Simpson realiza la siguiente reflexón sobre l'alma: "''L'alma va más allá de la relixón que profeses, ta formada por tou lo bono qu'hai en ti.''".
=== Otres acepciones ===
* El términu ''espíritu'' provién del llatín «spiritus», que se traduz lliteralmente como soplíu, aire perfino, aliendu, aliendu, golor.. Esti conceutu puede ser interpretáu como lo ideal de la conciencia como forma suprema de l'actividá psíquíca.
* Pa cada poeta tien un significáu particular según la so llibre imaxinación, pero xeneralmente tien el mesmu significáu que pa los relixosos y non el de los psicólogos.{{ensin referencies}}
* Nos preseos de cuerda, l'[[alma (preséu)|alma]] ye una pieza de madera en forma de cilindru puesta a dientro del preséu y qu'ameyora la resonancia, tresmitiendo les vibraciones de la ponte al conxuntu del preséu.
* Estructuralmente cable y viga (con perfil n'I o en H), l'alma ye l'elementu central qu'asegura lo esencial de la so resistencia.
* Alma tamién yera la Ninfa amada por Cupido.
* Nel Caribe l'alma ye'l sentimientu más fondu qu'identifica a un ser viviente.
== Ver tamién ==
* [[Alma en pena]]
* [[Aura (misticismu)|Aura]]
* [[Chakra]]
* [[Conciencia]]
* [[Ser espiritual|Espíritu]]
* [[Hitodama]]
* [[Qì|Qi]]
* [[Reiki]]
{{wikiquote}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
=== Bibliografía ===
* ''Sacramentum Mundi'', Tomu 1, páxina 100; Karl Rahner, Barcelona, Editorial Herder, 1972.
Vea en particular la bibliografía del artículu.
* Vocabulariu de teoloxía bíblica, páxina 68; X. Léon Dufour, Barcelona, Editorial Herder, 1972.
* Diccionariu de la Biblia, páxina 56; Serafín de Ausejo, Barcelona, Editorial Herder, 1967.
* Denzinger, Heinrich y Rahner, Karl. Enchiridion Symbolorum Definitionum et Declarationum. 28ava Edición. Herder: Freiburg, 1952.
* {{cita llibru |
isbn = 978-84-7774-685-0
| títulu = Historia natural de l'alma |
añu = 2008
| autor = Bossi, Laura |
editorial = Antonio Machado Libro
}}
* GONZALO PONTE GÜEYA: "El mitu de l'alma".-Sieglu XXI d'España.-2000
== Enllaces esternos ==
{{info|wikiquote=alma}}
* [http://english-ingles.com/etimologia-de-alma-ye/ Etimológia d'Alma] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250222092330/http://english-ingles.com/etimologia-de-alma-ye/ |date=2025-02-22 }}
* [http://www.enciclopediacatolica.com/a/alma.htm Definición de l'Alma na enciclopedia Católica]
* [http://www.enciclopediacatolica.com/f/facultadesalma.htm Facultaes de l'alma na enciclopedia Católica]
* {{Enllaz rotu|1=Alma. Enciclopedia Universal Ilustrada Européu-Americana, tomu 4, páxines 772-777 |2=http://www.filosofia.org/enc/eui/y040772.htm |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
{{Tradubot|Alma}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Filosofía de la relixón]]
[[Categoría:Teoloxía]]
[[Categoría:Terminoloxía filosófica]]
[[Categoría:Antropoloxía]]
[[Categoría:Mente]]
[[Categoría:Dualismu]]
a77jfe5nzkkld7rmthno041th4vikvp
Alan Sugar
0
74052
4497926
4492363
2026-05-31T20:06:51Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497926
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alan Michael Sugar''' {{nym}} ye un [[magnate|magnate de los negocios]] [[Inglaterra|inglés]],<ref>{{cita web|url=http://www.thejc.com/business/business-features/let%E2%80%99s-do-business |títulu=Let’s do the business | The Jewish Chronicle |publisher=Thejc.com |date=2008-05-14 |fechaaccesu=2014-08-26}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.thejc.com/comment/columnists/sir-alan-youre-hired-our-rep |títulu=Sir Alan, you're hired as our rep | The Jewish Chronicle |publisher=Thejc.com |date=2008-05-19 |fechaaccesu=2014-08-26}}</ref> personalidá de los medios, y l'asesor políticu. Acordies cola [[Sunday Times Rich List|llista de los ricos de Sunday Times]] de [[2015]], Sugar xunir al club de los multimillonarios" con una fortuna envalorada de 1040 millones de llibres y ta asitiáu nel 101 de les persones más riques del [[Reinu Xuníu]].<ref name="thesundaytimes1">{{Cita web |url=http://www.thesundaytimes.co.uk/sto/public/richlist/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160413145518/http://www.thesundaytimes.co.uk/sto/public/richlist/ |fechaarchivu=2016-04-13 }}</ref> En [[2007]], vendió la so participación restante de la compañía d'electrónica de consumu [[Amstrad]], la so empresa más conocida y duradera.<ref>{{cita noticia |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/6923517.stm |títulu=BSkyB agrees £125m Amstrad deal |fechaaccesu=28 de xineru de 2009|date=31 de xunetu de 2007|publisher=BBC News | archiveurl= https://web.archive.org/web/20090111150525/http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/6923517.stm| archivedate= 11 de xineru de 2009 | deadurl= no}}</ref>
Sugar foi presidente del [[Tottenham Hotspur F.C.|Tottenham Hotspur]] dende [[1991]] hasta [[2001]]. Apaez nel programa de televisión de la [[BBC]], ''[[The Apprentice]]'', que se tresmitió añalmente dende [[2005]] y ta basada na versión d'[[Estaos Xuníos]] del programa col mesmu nome, dirixíu pol empresariu americanu [[Donald Trump]].<ref name="Donald Trump praises Sugar's 'Apprentice'"/>
==Vida temprana==
Sugar nació en [[Hackney]], [[East End de Londres]],<ref>{{cita web|url=http://www.findmypast.co.uk/birth-indexes-search-start.action |títulu=Births England and Wales 1837–2006 |publisher=Findmypast.co.uk |fechaaccesu=3 de payares de 2011}}</ref> nuna familia xudía.<ref name="Beckford">{{cita noticia|url=http://www.telegraph.co.uk/news/1941104/Sir-Alan-Sugar-fails-to-make-top-100-Jews-list.html#|títulu=Sir Alan Sugar fails to make top 100 Jews list – Telegraph|last=Beckford|first=Martin|date=9 de mayu de 2008|work=[[The Daily Telegraph]]|fechaaccesu=3 de xunu de 2012}}</ref> Ye'l más nuevu de cuatro fíos de Fay (1907–1994)<ref>{{cita noticia|autor=Cole Moreton |url=http://www.dailymail.co.uk/home/moslive/article-1316206/The-Apprentices-Lord-Sugar-I-was-selfish-I-failed-And-Ive-struggled-conscience.html |títulu=I was selfish, I failed and I've struggled with my conscience |work=Daily Mail |location=UK |date=20 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=3 de payares de 2011}}</ref><ref name="Death"/> y Nathan Sugar (1907–1987).<ref name="Death"/> El so padre foi xastre na industria del vistíu de East End.<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/newstopics/politics/6607972/Sir-Alan-Sugar-The-Lords-think-Im-a-brusque-ignorant-cockney.html "The Lords think I'm a brusque, ignorant cockney"], ''The Telegraph''</ref>
Cuando Sugar yera nuevu, la so familia vivía nuna [[vivienda social]]. Por cuenta del so abondosu pelo rizáu, moteyábase-y "Cabeza de fregona" ("Mop head"), nome qu'entá güei día caltién. Asistió a la escuela primaria de Northwold y depués na escuela de secundaria Brooke House n'[[Upper Clapton]], Hackney, y ganó un dineru extra trabayando nuna frutería.<ref name = TRES/> En dexando la escuela a los 16 años, trabayó de volao pal serviciu civil como estadista nel Ministeriu d'Educación. Empezó a vender antenes de coche y aparatos llétricos fuera d'una carroceta que mercara colos sos aforros de 50 llibres.<ref name="Alan Sugar bio"/>
==Vida personal==
Lord Sugar identifícase como atéu, pero ta arguyosu del so heriedu xudíu.<ref>{{cita web|títulu=Sam Wollaston meets Sir Alan Sugar, star of The Apprentice|url=http://www.theguardian.com/media/2009/mar/25/apprentice-television|publisher=The Guardian|fechaaccesu=10 de xineru de 2015}}</ref> Sugar y la so muyer Ann (née Simons) contraxeron matrimoniu'l [[28 d'abril]] de [[1968]];<!-- where? --> tuvieron dos fíos y una fía. Viven en Chigwell, Essex.<ref name="timesonline2006">{{cita noticia|url=http://www.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/article742101.ece|títulu=In the line of fire|work=The Times|location=London|date=26 de marzu de 2006|fechaaccesu=6 de xunetu de 2008|nome1=Philippe|apellíu1=Naughton|nome2=Miles|apellíu2=Costello|archiveurl=https://web.archive.org/web/20070208113539/http://www.timesonline.co.uk/tol/life_and_style/article742101.ece|archivedate=2007-02-08}}</ref><ref name=autobio /> Celebraron el so 40 aniversariu de bodes el [[11 de mayu]] de [[2008]] con una fiesta na so casa, onde actuaron Sir [[Bruce Forsyth]] como [[maestru de ceremonies]], [[Jackie Mason]] el cómicu y [[Elton John|Sir Elton John]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1018990/How-Sir-Alan-Sugar-celebrated-40th-wedding-anniversary-2m-party.html|títulu=How Sir Alan Sugar celebrated his 40th wedding anniversary with a £2m party|autor=Morgan, Piers|work=Daily Mail |location=London |date=12 de mayu de 2008|fechaaccesu=6 de xunetu de 2008 | archiveurl= https://web.archive.org/web/20080628044247/http://www.dailymail.co.uk/tvshowbiz/article-1018990/How-Sir-Alan-Sugar-celebrated-40th-wedding-anniversary-2m-party.html| archivedate= 28 de xunu de 2008 | deadurl= no}}</ref> La so sobrina ye l'actriz [[Rita Simons]], meyor conocida por interpretar a [[Roxy Mitchell]] na popular telenovela ''[[EastEnders]]''.
Ye un coleicionista de vehículos [[Rolls-Royce]] y [[Bentley]]. Sugar tien un [[Rolls-Royce Ghost|Rolls Royce Ghost]] col númberu de matrícula AMS1, qu'apaez en tolos episodios de ''The Apprentice.'' Ye un pilotu esperimentáu con más de 30 años d'esperiencia. Tien un aircraft [[Cirrus SR22]] de cuatro asientos, nel [[aeródromu de Stapleford]].<ref name="autogenerated1"/><ref>{{cita noticia|url=http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/showbiz/tv/article1387216.ece|títulu=Sugar air scare 'non big deal|work=The Sun|date=7 de xunetu de 2008|fechaaccesu=7 de xunetu de 2008|location=London|first=John|last=Troup}}</ref> Mientres un intentu d'aterrizaxe nel aeropuertu de [[Manchester]] el [[5 de xunetu]] de [[2008]], Sugar sufrió un accidente por cuenta de les condiciones de mugor y firmeza del suelu.<ref>{{Cite news |títulu=Alan Sugar 'survives plane crash' |url=http://news.bbc.co.uk/newsbeat/hi/entertainment/newsid_7492000/7492620.stm |publisher=BBC |date=7 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=29 de marzu de 2012}}</ref> Nun sufrió daños personales anque dixo sufrir "munchos sacudiones". Ye fan del antiguu propietariu del [[Tottenham Hotspur]].
En febreru de [[2009]], anuncióse que Sugar empecipiaba procedimientos llegales contra'l periódicu ''[[The Sun]]'' alegando que'l so nome apaecía nuna llista de xudíos británicos nuna noticia sobre la [[Conflictu de la Franxa de Gaza de 2008-2009|operación militar d'Israel en Gaza]].<ref name="Alan Sugar sues Sun over terror splash"/> Alegáronse amenaces per parte de [[Glen Jenvey]], la fonte de la hestoria orixinal en ''The Sun'', quien publicó la llista nun website musulmán so una identidá falsa.<ref name="Sun front-page story on 'terror target' Sir Alan Sugar under investigation"/>
Tien una fortuna envalorada en 1040 millones de llibres (1580 millones de dólares).<ref name="thesundaytimes1"/>
==Participación política==
En febreru de 2009, el periodista [[Andrew Gilligan]] del periódicu [[London Evening Standard]] afirmó que Sugar averárase pa ser el candidatu [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|llaborista]] a l'[[Alcalde de Londres|alcaldía de Londres]] en [[2012]].<ref name="Sir Alan Sugar is asked to run for Mayor"/> Sugar fixo risión esta afirmación darréu nuna entrevista con ''[[The Guardian]]''.<ref name="Sir Alan will see you now"/> Pero, mientres la reorganización del gabinete del primer ministru [[Gordon Brown]], el [[5 de xunu]] de 2009, la BBC informó que Sugar convertir en Lord Sugar y que-y ufiertaren un puestu como "Enterprise Champion" del gobiernu.<ref name="LIVE - Brown fights for his future"/> El [[7 de xunu]] de 2009, Sugar trató d'esclariar la naturaleza apolítica del so nomamientu. Declaró que nun se xuniría al gobiernu, que'l nomamientu yera políticamente neutral, y que lo únicu que quería faer yera ayudar a les empreses y entamadores.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/8087648.stm Sugar: I'm not joining government] BBC</ref> N'agostu de [[2014]], Sugar yera unu de los 200 personaxes públicos firmantes d'una carta a [[The Guardian]] oponiéndose a la [[Independentismu escocés|independencia d'Escocia]] nel periodu previu al [[Referendu pa la independencia d'Escocia de 2014|referendu de setiembre sobre esa cuestión]].<ref>{{cita web|url=http://www.theguardian.com/politics/2014/aug/07/celebrities-open-letter-scotland-independence-full-text |títulu=Celebrities' open letter to Scotland – full text and list of signatories | Politics |publisher=theguardian.com |date=2014-08-07 |fechaaccesu=2014-08-26}}</ref>
Dende [[1997]] hasta 2015, Sugar foi miembru del Partíu Llaborista y uno de los sos mayores donantes. El [[11 de mayu]] de 2015, cuatro díes dempués de les [[eleiciones xenerales del Reinu Xuníu de 2015]], anunció que dexaba'l partíu. Emitió un comunicáu pa dicir:
{{quote|El pasáu añu empecé a perder l'enfotu nel partíu por cuenta de les sos polítiques comerciales negatives y conceutos xenerales anti-empresariales que taben considerando si fueron escoyíos. Espresé esto a les figures de más altu nivel delles vegaes. Inscribíme al Nuevu Llaborismu en 1997, pero más apocayá, sobremanera en rellación a los negocios, sentí un cambéu de política que reculaba a lo que los vieyos llaboristes defendíen. A principios d'anguaño tomé la decisión d'arrenunciar al partíu seya como quier el resultáu de les eleiciones xenerales..<ref name="LIVE - Brown fights for his future"/><ref>[https://www.bbc.co.uk/news/election-2015-32683868 Lord Sugar: 'Disillusioned' peer quits Labour Party] fecháu'l 11 de mayu de 2015 at bbc.co.uk, aportáu'l 11 de mayu de 2015</ref>}}
==Empreses==
===Amstrad===
{{AP|Amstrad}}
Sugar fundó Amstrad ('''AMS''' (les sos iniciales) '''Trad'''ing) en [[1968]]. La compañía empezó como un importador/esportador y mayorista polo xeneral, pero llueu s'especializó n'electrónica de consumu. En [[1970]], la primer empresa de fabricación taba en marcha. Llogró precios de producción más baxos por aciu l'usu de plásticos de moldio por inyeición pa cubiertes d'equipos de soníu d'[[alta fidelidá]], perxudicando severamente a los competidores qu'utilizaben procesos de formación de vacíu. La capacidá de fabricación llueu s'amplió pa incluyir la producción d'amplificadores d'audiu y sintonizadores.
[[Ficheru:Amstrad CPC464.jpg|thumb|250px|Ordenador Amstrad CPC 464]]
En [[1980]], Amstrad entró na [[Bolsa de Londres]] y mientres esa mesma década, dobló'l so beneficiu y el valor de mercáu cada añu.<ref>{{Cite news|url=http://www.independent.co.uk/news/business/analysis-and-features/the-big-question-the-apprentice-is-a-hit--but-how-good-a-businessman-is-sir-alan-sugar-477500.html|títulu=The Big Question: 'The Apprentice' is a hit – but how good a businessman is Sir Alan Sugar?|autor=Sean O'Grady|newspaper=[[The Independent]]|date=10 de mayu de 2006|fechaaccesu=21 de xineru de 2011}}</ref> En [[1984]], reconociendo la oportunidá de la era de la [[ordenador domésticu]], Amstrad llanzó'l [[Amstrad CPC 464]], una máquina de [[8 bits|8-bits]]. Anque'l rangu CPC tenía máquines curioses con [[CP/M]] y un bon intérprete de [[BASIC]], tenía que competir colos sos rivales, con mayor complexidá gráfica como'l [[Commodore 64]] y el popular [[Sinclair ZX Spectrum]], ensin mentar al sofisticáu [[BBC Micro]]. A pesar d'esto, vender per tol mundu tres millones d'unidaes mientres ocho años de producción.<ref name="Amstrad Products Archive"/> Inspiró una versión d'Alemaña del este con clones rusos del procesador [[Z80]].<ref name="Meet the Relatives"/>En 1985, Sugar llogró otra gran meyora col llanzamientu del [[procesador de testu]] [[Amstrad PCW]] 8256 que, anque taba fechu de componentes baratos, vender en más de 300 llibres. En 1986 Amstrad mercó los derechos de la llinia de productos d'ordenador Sinclair y produció dos modelos más de ZX Spectrum nun estilu similar a les sos máquines CPC. Tamién desenvolvió'l [[Amstrad PC1512]], un ordenador [[Compatible IBM PC|PC compatible]], que se fixo bien popular n'Europa.<ref name="Amstrad PC 1512"/> y foi'l primeru na llinia de PCs de Amstrad.
Nel so meyor momentu Amstrad algamó un valor en bolsa de 1200 millones de llibres,<ref name="Murdoch tells Sir Alan: 'You're bought'"/> pero la década de 1990 resultó ser un momentu difícil pa la empresa. El llanzamientu d'una gama de PCs d'empresa viose avafáu polos discos duros non fiables (suministraos por [[Seagate]]), lo que causó un altu nivel d'insatisfaición de los veceros y el dañu a la reputación de Amstrad nel mercáu de los ordenadores personales, de la que nunca se recuperó<ref name=autobio /> A Seagate ordenóse-y pagar Amstrad 153 millones de dólares en daños y perxuicios pola perda d'ingresos, amenorgándose darréu en 22 millones.<ref>[http://www.prnewswire.com/news-releases/seagate-settles-apueste-with-amstrad-77429187.html Seagate Settles Apueste With Amstrad - re> SCOTTS VALLEY, Calif., Nov. 6 /PRNewswire/<!-- Bot generated title -->]</ref> A principios de 1990, Amstrad empezó a centrase nos ordenadores portátiles en llugar d'ordenadores d'escritoriu. Tamién, en 1990, Amstrad entró nel mercáu de los xuegos col [[Amstrad GX4000]], pero foi un fracasu comercial, en gran parte porque nun había más qu'una pequeña seleición de xuegos disponibles.<ref name="Amstrad GX4000"/> Amás, foi darréu superáu poles consoles xaponeses: [[Sega Mega Drive]] y [[Super Nintendo Entertainment System|Super Nintendo]], que teníen una seleición de xuegos muncho más amplia. En [[1993]], Amstrad produció'l [[PenPad]], una [[PDA]], sofitando a [[Betacom]] y [[Viglen]], enfocándose más en telecomunicaciones que n'ordenadores. Amstrad produció'l primeru de los sos dispositivos que combinaben telefonía y corréu electrónicu, llamáu ''y-m@iler'', siguíu del ''y-m@ilerplus'' en [[2002]], nengunu de los cualos tuvo un gran volume de ventes.<ref>{{cita web | títulu=Amstrad dumps y-m@iler phone | publisher=VNUnet | url=http://www.vnunet.com/vnunet/news/2142725/amstrad-dumps-iler-phone | date=10 de xunu de 2007 | fechaaccesu=10 de xunu de 2007| archiveurl= https://web.archive.org/web/20070616092941/http://www.vnunet.com/vnunet/news/2142725/amstrad-dumps-iler-phone| archivedate= 16 de xunu de 2007 | deadurl= no}}</ref>
El [[31 de xunetu]] de [[2007]] la empresa [[BSkyB]] llegó a un alcuerdu pa mercar Amstrad por 125 millones de llibres.<ref name="BSkyB"/> Nel momentu de tomar de posesión, Sugar comentó que deseyaba desempeñar un papel nel negociu, diciendo: "Cumplo 60 anguaño y tuvi 40 años primiendo nel negociu, pero agora tengo qu'empezar a pensar nel mio equipu de persones lleales, munchos de los cualos tuvieron conmigo mientres munchos años". El [[2 de xunetu]] de [[2008]] anuncióse que Sugar dexaba la presidencia de Amstrad pa centrase namái nos sos otros intereses comerciales.<ref name="Alan Sugar leaves Amstrad"/>
===Tottenham Hotspur===
{{AP|Tottenham Hotspur F.C.}}
Dempués d'una batalla por toma de posesión con [[Robert Maxwell]], Sugar acomuñóse con [[Terry Venables]] y mercó el club de fútbol [[Tottenham Hotspur]] en xunu de 1991. A pesar de que la inversión inicial de Sugar ayudó a superar los problemes económicos que'l club taba sufriendo naquel momentu, el tratu que dio al Tottenham como empresa de negocios en cuenta de fútbol fixéron-y impopular ente los siguidores de dichu equipu.<ref name="Sugar leaves sour taste"/> Nos nueve años de Sugar como presidente, el Tottenham Hotspur nun acabó ente los seis primeros de la lliga y namái ganó un troféu na [[Football League Cup]] de [[1999]].
Sugar despidió a Venables la nueche enantes de la <nowiki>''FA Cup Final''</nowiki> de [[1993]], una decisión que llevó a Venables a apelar a les altes cortes pa la so reingreso. Tuvo llugar una batalla llegal pol club sobre'l branu que ganó Sugar. La decisión de despidir a Venables enfureció a munchos de los aficionaos del Tottenham y Sugar dixo, <nowiki>''</nowiki>Sentíme como si matara a [[Bambi]]."<ref name="Profile: Sir Alan Sugar"/>
En [[1992]] foi l'únicu representante de los, daquella, cinco grandes ([[Arsenal F.C.|Arsenal]], [[Everton F.C.|Everton]], [[Liverpool F.C.|Liverpool]], [[Manchester United F.C.|Manchester United]] y [[Tottenham Hotspur F.C.|Tottenham]]) que votó a favor de la candidatura de [[British Sky Broadcasting|Sky]] pa los derechos de televisión de la [[Premier League]]. Los otros cuatro votaron a favor de la candidatura d'[[Independent Television (ITV)|ITV]], una y bones esta prometiera televisar los xuegos de los cinco más de cutiu. Nel momentu de la votación, Amstrad, la compañía de Sugar, taba desenvolviendo antenes parabóliques pa Sky.
En [[1994]] Sugar financió les tresferencies de trés estrelles de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1994]]: [[Ilie Dumitrescu]], [[Gica Popescu]], y el más notable [[Jürgen Klinsmann]], quien fixo una escelente primer temporada nel fútbol inglés, recibiendo'l nome de [[Premiu FWA al futbolista del añu Xugador del Añu]]. Por cuenta de que los Spurs nun se clasificaren pa la [[UEFA Cup|Copa de la UEFA]], Klinsmann decidió invocar una cláusula de salida nel so contratu y foise al [[Bayern Munich]] nel branu de [[1995]]. Sugar apaeció en televisión cola última camiseta que llevó Klinsmann pa los Spurs y dixo que nun llavaría'l so coche con ella. Klinsmann respondió llamando a Sugar "un home ensin honor" y dixo:
"Él namái fala de dineru. Nunca fala del xuegu. Diría qu'hai una gran dulda alrodiu de si'l corazón de Sugar ta nel club y nel fútbol. La gran entruga ye ¿qué-y gusta más, el negociu o'l fútbol?"<ref name="Klinsmann and Pleat brought back to rescue Tottenham"/> Klinsmann volvió fichar pal Tottenham n'avientu de [[1997]].
N'ochobre de [[1998]], l'ex-delanteru del Tottenham [[Teddy Sheringham]] publicó la so autobiografía, na qu'ataca a Sugar como la razón pola qu'él dexó l'equipu en 1997. Sheringham dixo que Sugar acusólu d'asonsañar una mancadura que-y dexó un llargu periodu nel banquín mientres la [[1993-94 nel fútbol d'Inglaterra|temporada 1993/1994]]. Escribió que Sugar negar a face-y el contratu de cinco años que quería porque nun creía que Sheringham siguiera nel Tottenham con 36 años. Sheringham volvió al Tottenham tres la so etapa nel [[Manchester United F.C.|Manchester United]] y permaneció hasta'l branu de 2003, a la edá de 37 años. Sheringham dixo que Sugar escarecía d'ambición y yera un hipócrita. Por casu, Sugar pidiólu qu'encamentára-y xugadores. Cuando Sheringham suxirió-y al mediu-campista inglés [[Paul Ince]], Sugar refugar porque nun quería gastar 4 millones de llibres nun xugador que llueu cumpliría los 30 años. Dempués de que Sheringham dexara Spurs, Sugar aprobó la firma de [[Les Ferdinand]], de 31 años, por 6 millones de llibres.<ref>Teddy Sheringham, ''My Autobiography''</ref>
Sugar nomó a siete xerentes mientres la so vixencia en Spurs. El primeru foi [[Peter Shreeves]], siguíu pol dúu compuestu por [[Doug Livermore]] and [[Ray Clemence]], l'antiguu mediu-campu de Spurs [[Osvaldo Ardiles]], y el mozu manager [[Gerry Francis]]. In [[1997]] Sugar ablucó al mundu del fútbol nomando al relativamente desconocíu suizu [[Christian Gross]]. Gross tuvo 9 meses yá que l'equipu acabó nel puestu 14 en 1998, y empezó la siguiente temporada con solu trés puntos nos sos primeros trés partíos. El siguiente a quien nomó foi [[George Graham (footballer)|George Graham]], un antiguu xugador del [[Arsenal F.C.|Arsenal]]. A pesar de que'l Tottenham ganó la so primer copa en 8 años, los siguidores de Spurs nunca simpatizaron por Graham, básicamente poles sos conexones col Arsenal. Disgustába-yos l'estilu negativu y defensivu del fútbol que punxo en práutica y dicíen qu'esi nun yera "l'estilu del Tottenham".<ref name="Graham's losing battle"/>
En febreru de [[2001]], Sugar vendió la so participación mayoritaria del Tottenham al grupu d'ociu [[ENIC Group|ENIC]], vendiendo'l 27% del club por 22 millones de llibres. En xunu de [[2007]], Sugar vendió'l restu a ENIC por 25 millones de llibres,<ref>{{Cite news|url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/2314826/Tottenham-deal-sweet-for-Sugar.html|títulu=Tottenham deal sweet for Sugar|autor=David Bond|newspaper=[[The Daily Telegraph]]|date=8 de mayu de 2007|fechaaccesu=21 de xineru de 2011}}</ref> rematando asina los sos 16 años d'asociación col club. Describió'l so tiempu nel Tottenham como "una perda de la mio vida".<ref>{{Cite news|url=http://business.timesonline.co.uk/tol/business/industry_sectors/technology/article6437237.ece|títulu=TV's Mr Nasty lands sweet reward as Lord Sugar|newspaper=[[The Times]]|autor=Peter Stiff|date=5 de mayu de 2009|fechaaccesu=21 de xineru de 2011|archiveurl=https://archive.today/20120708032259/http://business.timesonline.co.uk/tol/business/industry_sectors/technology/article6437237.ece|archivedate=2012-07-08}}</ref> Darréu Sugar donó 3 millones de llibres col productu de la venta de los sos intereses nel Tottenham Hotspur pa la renovación del [[Hackney Empire]] nel so nativu East End de Londres.<ref name="Alan Sugar Autobio">{{cita llibru|last=Sugar|first=Alan|títulu=What You See Is What You Get|añu=2010|publisher=Pan|isbn=978-0-330-52047-8|page=299}}</ref>
===Amsair===
L'Aviación Executiva Amsair fundar en 1993, y corrió a cargu del fíu de Sugar, Daniel Patrick. Como con Amstrad, el nome Amsair ye un acrónimu de les iniciales del nome de Sugar "Alan Michael Sugar Air". Amsair opera con una gran flota d'aviones [[Cessna]], y un [[Embraer ERJ 145|Embraer Legacy 650]] col rexistru G-SUGA, ufiertando jets pa negocios y executivos.<ref name="amsair">{{cita web|url=http://www.amsair.biz/news_ft.html|títulu=FT REPORT – GLOBAL TRAVELLER 2008: The Executive's View|work=Amsair Private Jet News|publisher=Amsair|autor=James, Jill|date=12 de mayu de 2008|fechaaccesu=30 de xunu de 2012}}</ref>
===Amsprop===
Amsprop ye una firma d'investigación que tenía Sugar y que controla'l so fíu Daniel Patrick.<ref>{{cita web | títulu=Amstrad boss buys IBM building in £115 million deal | publisher=LondonSE1 | url=http://www.london-se1.co.uk/news/view/2353 | date=28 de setiembre de 2006 | fechaaccesu=8 de xunu de 2007| archiveurl= https://web.archive.org/web/20070506165325/http://www.london-se1.co.uk/news/view/2353| archivedate= 6 de mayu de 2007 | deadurl= no}}</ref>
[[Simon Ambrose]], ganador de la serie de 2007, The Apprentice, empezó a trabayar pa Amsprop Estates dempués de que la serie terminara. Sicasí, n'abril de 2010, comunicó que lo dexaba pa empezar la so propia empresa.<ref>{{cita web | títulu=Apprentice Winner Simon ambrose Leaves Alan Sugar's Firm | publisher=Northcliffe | url=http://www.thisislondon.co.uk/showbiz/article-23828537-apprentice-winner-simon-ambrose-leaves-alan-sugars-firm.do | date=27 d'abril de 2010 | fechaaccesu=30 d'avientu de 2010 | urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110101190714/http://www.thisislondon.co.uk/showbiz/article-23828537-apprentice-winner-simon-ambrose-leaves-alan-sugars-firm.do | fechaarchivu=2011-01-01 }}</ref>
===Viglen Ltd===
Sugar yera'l dueñu (y presidente de la xunta directiva) de Viglen Ltd, un provisor de servicios IT de catering principalmente pa la educación y el sector públicu. Arrenunció al so cargu'l [[1 de xunetu]] de [[2009]]. Tres la venta de Amstrad PLC a BSkyB, Viglen is l'únicu negociu IT de Sugar.<ref name="Sugar comments leave bitter taste"/>
===Amscreen===
Sugar ye'l presidente de Amscreen, una compañía empobinada pol so fíu mayor Simon Sugar, especializada na venta d'espaciu publicitariu en pantalles de [[señalización dixital]] qu'apurre a minoristes, centros médicos y llugares d'ociu.
La ganadora de ''Apprentice,'' [[Yasmina Siadatan]] trabaya ellí, vendiendo en [[National Health Service|NHS]].<ref>{{cita web|url=http://www.linkedin.com/pub/yasmina-siadatan/14/b48/706 |títulu=Yasmina Siadatan |publisher=LinkedIn |fechaaccesu=28 de xunetu de 2011}}</ref>
Les pantalles usen un sistema de [[detección de cares]] llamáu OptimEyes pa intentar identificar la edá y el sexu de los espectadores<ref>{{cita web|url=http://www.theguardian.com/technology/2013/nov/11/tesco-face-detection-sparks-needless-surveillance-panic-facebook-fails-with-teens-do |títulu=Tesco face detection sparks needless surveillance panic, Facebook fails with teens, doubts over Google+ | Media |publisher=theguardian.com |date= |fechaaccesu=2014-08-26}}</ref>
===YouView===
El 7 de marzu de 2011, Sugar sustituyó a [[Kip Meek]] nel conseyu de la [[BBC]]. Empecipió'l proyeutu [[IPTV]] conocíu como [[YouView]] (enantes conocíu como Proyeutu Canvas) la cual tamién ta sofitada por ITV, [[Channel 4]] y [[Channel 5 (UK)|Channel 5]] y provisores de conteníos como [[BT Group|BT]] y [[TalkTalk Group|TalkTalk]].<ref>{{cita noticia|url=http://www.telegraph.co.uk/technology/news/8366429/Lord-Alan-Sugar-brought-on-board-to-save-ailing-YouView.html |títulu=Lord Alan Sugar brought on board to 'save ailing YouView'|work=The Telegraph|fechaaccesu=7 de marzu de 2011|location=London|first=Emma|last=Barnett|date=7 de marzu de 2011| archiveurl= https://web.archive.org/web/20110309184940/http://www.telegraph.co.uk/technology/news/8366429/Lord-Alan-Sugar-brought-on-board-to-save-ailing-YouView.html| archivedate= 9 de marzu de 2011 | deadurl= no}}</ref> Sugar recibió 500.000 llibres por presidir YouView hasta marzu de 2012.<ref name=Guard07Jan>{{cita noticia|url=http://www.guardian.co.uk/media/2013/jan/07/lord-sugar-paid-500000-chair-youview|autor=Mark Sweney|títulu=Lord Sugar paid £500,000 to chair YouView|newspaper=[[The Guardian]]|date=7 de xineru de 2013}}</ref>
==Apaiciones en televisión==
===''The Apprentice''===
Sugar foi la estrella del reality show de la [[BBC]], ''The Apprentice'' que s'emitió cada añu dende 2005, nel mesmu papel que [[Donald Trump]] na versión d'Estaos Xuníos. Sugar despide a un candidatu cada selmana hasta que namái queda unu, que ye contratáu na so compañía o (dende 2011) gana una asociación con Sugar, incluyendo 250.000 llibres por qu'establezan los sos propios negocios.
Como condición p'apaecer na tercer temporada, Sugar pidió que'l programa tuviera más empobináu a los negocios que namái por meru entretenimientu y qu'él tendría de ser retratáu como menos duru pa compensar la so reputación un tanto batallosa.<ref name="Back in Apprentice's firing line"/> Tamién espresó'l so deséu de que'l calibre de los candidatos fuera mayor que los de la segunda temporada y que les motivaciones de los candidatos pa participar fueren escoyíes más curioso yá que dellos candidatos de temporaes anteriores usaron les sos esperiencies nel show como plataforma p'avanzar nes sos propies carreres (como asocedió con [[Michelle Dewberry]], la ganadora de la segunda temporada, que foi emplegada de Amstrad solo mientres 8 meses).
Sugar criticó la versión d'Estaos Xuníos de ''The Apprentice'' porque "cometieron l'error fatal d'intentar camudar coses solo pola so bien y fracasaron".<ref name="Sir Alan Sugar Speaks"/>
===''Young Apprentice''===
Young Apprentice (Junior Apprentice na primer temporada) ye un reality show británicu nel qu'un grupu de dolce persones mozos d'ente 16 y 17 años compiten pa ganar un premiu de 25.000 llibres dau por Lord Sugar. Les temporaes empezaron en BBC One y BBC HD el miércoles [[12 de mayu]] de [[2010]], rematando'l xueves, [[10 de xunu]] del mesmu añu, y tamién cuntó con [[Nick Hewer]] y [[Karren Brady]] como asesores. El programa terminó con Sugar otorgando'l premiu a Arjun Rajyagor de 17 años. Tim Ankers terminó en segundu llugar.
La segunda temporada empezó n'ochobre de 2011. Constaba d'ocho programes y dolce concursantes. Los concursantes ganadores fueron Zara Brownless y James McCullough.
Propuestu orixinalmente en marzu de 2008 y confirmáu en xunu de 2009, Junior Apprentice recibió crítiques mayoritariamente positives. El programa ye un spin-off de The Apprentice. El papel de Sugar sol gobiernu de [[Gordon Brown]] creó un alderique sobre les imparcialidá política de la BBC. Como resultancia, Junior Apprentice y les seis ediciones de The Apprentice fueron retrasaes.<ref>{{cita web|url=https://www.bbc.co.uk/programmes/b016kgww/features/about |títulu=website |publisher=BBC |fechaaccesu=20 de xineru de 2012}}</ref>
===Otres apaiciones===
En mayu de 2008, Sugar fixo una apaición en ''An Audience Without Jeremy Beadle'' pa pagar tributu a [[Jeremy Beadle]] yá que yeren bien amigos y dambos apaecieron nun especial de ''[[¿Quién quier ser millonariu?]]'' en 2005.<ref>{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/7217383.stm |títulu=website |publisher=BBC News |date=30 de xineru de 2008 |fechaaccesu=3 de payares de 2011}}</ref>
En xineru de 2009, [[Fiona Bruce]] presentó un documental de la [[BBC Two]] tituláu ''The Real Sir Alan''.<ref name = TRES/> Tamién en 2009, Sugar apaeció n'anuncios de televisión de bancos d'inversión [[NS&I]].
En mayu de 2011, Sugar presentó ''Lord Sugar Tackles Football'', un documental qu'afonda nos males financieros del [[fútbol]] inglés.<ref>{{cita noticia | url=http://www.guardian.co.uk/uk/2011/may/15/apprentice-lord-sugar-tackles-football-tv-review | títulu=Rewind TV: The Apprentice; Lord Sugar Tackles Football; A Very Dangerous Doctor – review |work=The Observer |location=UK | date=15 de mayu de 2001 | fechaaccesu=15 de mayu de 2011 | autor=Anthony, Andrew}}</ref>
En setiembre de 2012, Sugar apaez como él mesmu nun cameo nel episodiu de [[Doctor Who]], "El poder de trés".<ref>{{cita web|url=https://www.bbc.co.ukblogsdoctorwho/articles/Lord-Sugar-and-Brian-Cox-Who-Knew|títulu=Lord Sugar and Brian Cox: Who Knew?|publisher=BBC|date=22 de setiembre de 2012|fechaaccesu=23 de setiembre 2012}}</ref> El cameo de Sugar foi filmáu nel plató de ''The Apprentice''.
En payares de 2012, Sugar apaeció como él mesmu nun cameo nun episodiu especial de ''[[EastEnders]]'' pa ''[[Children in Need 2012|Children in Need]]''.<ref>{{cita web|url=https://www.bbc.co.ukblogseastenders/2012/11/lord-sugar-and-eastenders-who.shtml|títulu=Lord Sugar and EastEnders. Who will be the Walford Apprentice?|publisher=BBC|date=14 de payares de 2012|fechaaccesu=14 de payares de 2012}}</ref>
==Honores y filantropía==
Sugar foi nomáu [[caballeru]] col títulu [[Knight Bachelor]] nel añu 2000 "polos sos servicios escontra l'ordenador domésticu y a la industria electrónico". Caltién dos Doctoraos de Ciencia honoríficos, daos en 1988 pola [[Universidá de la Ciudá de Londres]] y en 2005 pola [[Universidá Brunel]]. Ye un filántropu pa organizaciones benéfiques como [[Jewish Care]] y l'hospital [[Great Ormond Street Hospital|Great Ormond Street]], y donó 200.000 llibres al [[Partíu Llaborista (Reinu Xuníu)|Partíu Llaborista]] en 2001.
==Discutiniu==
===Llei de discriminación sexual===
Sugar foi acusáu de tener una actitú "obsoleta" escontra les muyeres. Al respective de les lleis del Reinu Xuníu de la década de 1970, qu'establecen que ye discriminatoriu y, por tanto, illegal pa les muyeres que-yos seyan preguntaes nuna entrevista de trabayu si entamen tener fíos,<ref name="opsi section 62">Section 6 of [http://www.opsi.gov.uk/acts/acts1975/PDF/ukpga_19750065_en.pdf the Act] determines xeneral illegality of discrimination against women in obtaining employment.</ref> Sugar dixo:
{{quote|"Estes lleis son perxudiciales pa la muyer. Si non se te dexa preguntar, a cencielles non les contrates. Va Ser más complicáu pa una muyer consiguir un trabayu."}}
===Bullying===
Los críticos describieron a Sugar como "fora de tactu" y la so ética de trabayu como "un modelu de mala xestión nel Reinu Xuníu. Negativu, acosador y estrechu de mires... (Sugar) dirixe por aciu el mieu, con un puñu de fierro paecíu al estilu políticu d'[[Josif Stalin]]".
===Teunoloxía===
En febreru de 2005, Sugar predixo equivocadamente que l'[[iPod]] taría "muertu, acabáu, alloriáu, kaput" pa les próximes navidaes. El comentariu consideróse como una de les peores predicciones teunolóxiques enxamás citaes.<ref name="Next Christmas the iPod will be kaput: How Sir Alan Sugar got it wrong 174million times2">{{cita noticia|autor= Liz Hazelton|url = http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-1093470/Next-Christmas-iPod-kaput-How-Sir-Alan-Sugar-got-wrong-174million-times--webs-worst-predictions.html|títulu= 'Next Christmas the iPod will be kaput': How Sir Alan Sugar got it wrong 174million times|work = Daily Mail|location = UK|date = 10 d'avientu de 2008|fechaaccesu = 3 de payares de 2011}}</ref>
===Tweets===
El 6 d'ochobre de 2013, Sugar foi investigáu pola policía tres una quexa que lu acusaba de colgar un tweet racista. El mensaxe contenía una semeya d'un neñu d'orixe chinu llorando, xunto col mensaxe "El neñu ta murniu porque-y dixeron que dexe la llinia de producción del iPhone 5". La policía nun realizó nenguna aición contra él.<ref>[https://www.bbc.co.uk/news/uk-england-merseyside-24421453 Police probe "racist" Lord Sugar tweet] ''[[BBC News]]'', 6 d'agostu de 2013. Llográu'l 6 d'agostu de 2013.</ref>
==Ver tamién==
* ''[[Amstrad]]''
== Referencies ==
{{llistaref|30em|refs=
<ref name="Alan Sugar bio">{{cita web | títulu=Alan sugar bio | publisher=Virgin | url=http://www.virginmedia.com/money/moneymakers/alansugar.php | fechaaccesu=8 de mayu de 2007}}</ref><ref name="Alan Sugar leaves Amstrad">{{cita web | url = http://www.theregister.co.uk/2008/07/02/sugar_leaves_amstrad/ | títulu= Alan Sugar leaves Amstrad | fechaaccesu =2 de xunetu de 2008}}</ref><ref name="Alan Sugar sues Sun over terror splash">{{Cite news|url=http://www.guardian.co.uk/media/2009/feb/24/alan-sugar-sues-sun|títulu=Alan Sugar sues Sun over terror splash|autor=Leigh Holmwood|work=The Guardian |location=UK|date=24 de febreru de 2009|fechaaccesu=26 de marzu de 2009| archiveurl= https://web.archive.org/web/20090227072315/http://www.guardian.co.uk/media/2009/feb/24/alan-sugar-sues-sun| archivedate= 27 de febreru de 2009 | deadurl= no}}</ref><ref name="Amstrad GX4000">{{cita web |url=http://www.consolepassion.co.uk/amstrad-gx4000.htm |títulu=Amstrad GX4000 |fechaaccesu=31 de xunetu de 2008|publisher=Console Passion| archiveurl= https://web.archive.org/web/20080629203140/http://www.consolepassion.co.uk/amstrad-gx4000.htm| archivedate= 29 de xunu de 2008 | deadurl= no}}</ref><ref name="Amstrad PC 1512">{{cita web |url=http://www.old-computers.com/MUSEUM/computer.asp?c=183 |títulu=Amstrad PC 1512 |fechaaccesu=31 de xunetu de 2008|publisher=old-computers.com| archiveurl= https://web.archive.org/web/20080712084203/http://www.old-computers.com/MUSEUM/computer.asp?c=183| archivedate= 12 de xunetu de 2008 | deadurl= no}}</ref><ref name="Amstrad Products Archive">{{cita web |títulu=Amstrad Products Archive |publisher=Amstrad |url=http://www.amstrad.com/products/archive/index.html | fechaaccesu=1 de mayu de 2008 | archiveurl= https://web.archive.org/web/20080509185726/http://www.amstrad.com/products/archive/index.html| archivedate= 9 de mayu de 2008 | deadurl= no}}</ref><ref name="BSkyB">{{cita noticia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/6923517.stm|títulu=BSkyB agrees £125m Amstrad deal|fechaaccesu=31 de xunetu de 2007|date=31 de xunetu de 2007|publisher=BBC News | archiveurl= https://web.archive.org/web/20070806235007/http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/6923517.stm| archivedate= 6 d'agostu de 2007 | deadurl= no}}</ref><ref name="Back in Apprentice's firing line">{{cita noticia | títulu=Back in Apprentice's firing line |publisher=BBC News | url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/6471463.stm | fechaaccesu=27 d'abril de 2007 |last= Robb|first= Stephen | date=20 de marzu de 2007| archiveurl= https://web.archive.org/web/20070328182612/http://news.bbc.co.uk/1/hi/entertainment/6471463.stm| archivedate= 28 de marzu de 2007 | deadurl= no}}</ref><ref name="Death">{{cita web|url=http://www.findmypast.co.uk/BirthsMarriagesDeaths.jsp |títulu=Deaths England and Wales 1984–2006 |publisher=Findmypast.co.uk |fechaaccesu=3 de payares de 2011}}</ref><ref name="Donald Trump praises Sugar's 'Apprentice'">{{cita web |url=http://www.digitalspy.co.uk/realitytv/a116406/donald-trump-praises-sugars-apprentice.html?rss |títulu=Donald Trump praises Sugar's 'Apprentice' |fechaaccesu=31 de xunetu de 2008|last=Kilkelly |first=Daniel|date=28 de xunetu de 2008|publisher=[[Digitalspy]]}}</ref><ref name="Graham's losing battle">{{cita noticia | títulu=Graham's losing battle |publisher=BBC | url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/t/tottenham_hotspur/1225274.stm| fechaaccesu=28 de xunu de 2008 | date=16 de marzu de 2001}}</ref><ref name="Klinsmann and Pleat brought back to rescue Tottenham">{{cita noticia | títulu=Klinsmann and Pleat brought back to rescue Tottenham | newspaper=The Independent | url=http://www.independent.co.uk/sport/football-klinsmann-and-pleat-brought-back-to-rescue-tottenham-1290397.html |date=23 d'avientu de 1997| fechaaccesu=23 de xineru de 2011 |last= Moore|first= Glenn | location=London}}</ref><ref name="LIVE - Brown fights for his future">{{Cite news|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/8084571.stm|títulu=LIVE – Brown fights for his future|autor=Jon Kelly and Justin Parkinson|publisher=BBC |date=5 de xunu de 2009|fechaaccesu=5 de xunu de 2009| archiveurl= https://web.archive.org/web/20090606113043/http://news.bbc.co.uk/1/hi/8084571.stm| archivedate= 6 de xunu de 2009 | deadurl= no}}</ref><ref name="Meet the Relatives">{{cita web |url=http://www.wacci.org.uk/magazine/139/139_04.html |títulu=Meet the Relatives |fechaaccesu=31 de xunetu de 2008|last=Thacker |first=Kevin|añu=2003|publisher=WACCI| archiveurl= https://web.archive.org/web/20080704060454/http://www.wacci.org.uk/magazine/139/139_04.html| archivedate= 4 de xunetu de 2008 | deadurl= no}}</ref><ref name="Murdoch tells Sir Alan: 'You're bought'">{{cita web|autor=Nick Goodway, Evening Standard 31 de xunetu de 2007, 12:00 am |url=http://www.thisismoney.co.uk/investing-and-markets/article.html?in_article_id=422880&in_page_id=3 |títulu=Murdoch tells Sir Alan: 'You're bought' |publisher=This is Money |date=31 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=5 de xunu de 2010}}</ref><ref name="Profile: Sir Alan Sugar">{{cita noticia | títulu=Profile: Sir Alan Sugar |publisher=BBC | url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/6923678.stm | fechaaccesu=28 de xunu de 2008 | date=31 de xunetu de 2007}}</ref><ref name="Sir Alan Sugar Speaks">{{cita web | títulu=Sir Alan Sugar Speaks | publisher=MSN | url=http://entertainment.uk.msn.com/tv/realitytv/article.aspx?cp-documentid=4533081 | fechaaccesu=27 d'abril de 2007 |last= Last|first= Colleen| archiveurl= https://web.archive.org/web/20070401035320/http://entertainment.uk.msn.com/tv/realitytv/article.aspx?cp-documentid=4533081| archivedate= 1 d'abril de 2007 | deadurl= no}}</ref><ref name="Sir Alan Sugar is asked to run for Mayor">{{Cite news|url=http://www.thisislondon.co.uk/standard/article-23654514-details/Sir+Alan+Sugar+is+asked+to+run+for+Mayor/article.do|títulu=Sir Alan Sugar is asked to run for Mayor|autor=Andrew Gilligan|work=The Evening Standard |location=UK |date=27 de febreru de 2009|fechaaccesu=26 de marzu de 2009| archiveurl= https://web.archive.org/web/20090302065922/http://www.thisislondon.co.uk/standard/article-23654514-details/Sir+Alan+Sugar+is+asked+to+run+for+Mayor/article.do| archivedate= 2 de marzu de 2009 | deadurl= no}}</ref><ref name="Sir Alan will see you now">{{Cite news|url=http://www.guardian.co.uk/media/2009/mar/25/apprentice-television|títulu=Sir Alan will see you now|autor=Sam Wollaston|work=The Guardian |location=UK|date=25 de marzu de 2009|fechaaccesu=26 de marzu de 2009| archiveurl= https://web.archive.org/web/20090327223225/http://www.guardian.co.uk/media/2009/mar/25/apprentice-television| archivedate= 27 de marzu de 2009 | deadurl= no}}</ref><ref name="Sugar comments leave bitter taste">{{cita noticia |url = http://news.bbc.co.uk/1/hi/education/4829482.stm | títulu= Sugar comments leave bitter taste | date = 21 de marzu de 2006 | fechaaccesu =10 de xunetu de 2008 |publisher=BBC News }}</ref><ref name="Sugar leaves sour taste">{{cita noticia | títulu=Sugar leaves sour taste |publisher=BBC | url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/t/tottenham_hotspur/1081909.stm | fechaaccesu=28 de xunu de 2008 | date=21 d'avientu de 2000}}</ref><ref name="Sun front-page story on 'terror target' Sir Alan Sugar under investigation">{{Cite news|url=http://www.guardian.co.uk/media/2009/jan/28/sun-story-on-alan-sugar-investigated|títulu=Sun front-page story on 'terror target' Sir Alan Sugar under investigation|autor=Leigh Holmwood and Stephen Brook|work=The Guardian |location=UK|date=28 de xineru de 2009|fechaaccesu=26 de marzu de 2009}}</ref><ref name="autobio">What You See Is What You Get: My Autobiography – Alan Sugar (2010)</ref><ref name="autogenerated1">{{cita web|url=http://www.sundaymirror.co.uk/news/sunday/2008/07/06/sir-alan-sugar-cheats-death-as-plane-overshoots-runway-98487-20633988/|títulu=Sir Alan Sugar cheats death as plane overshoots runway|publisher=Sunday Mirror|date=6 de xunetu de 2008|fechaaccesu=6 de xunetu de 2008| archiveurl= https://web.archive.org/web/20080713103644/http://www.sundaymirror.co.uk/news/sunday/2008/07/06/sir-alan-sugar-cheats-death-as-plane-overshoots-runway-98487-20633988/| archivedate= 13 de xunetu de 2008 | deadurl= no}}</ref>
}}
==Llectura rellacionada==
* David Thomas, "''Alan Sugar – the Amstrad Story''" (1991), paperback ISBN 978-0-330-31900-3.
* Alan Sugar, "''The Apprentice: How to get hired not fired''"
* Alan Sugar, "''[[What You See Is What You Get (book)|What You See Is What You Get: My Autobiography]]''" (2010), hardback ISBN 978-0-230-74933-7.
==Enllaces esternos==
{{Wikiquote|The Apprentice (UK)}}{{IMDb nome|id=0837377|name=Alan Sugar}}
* [http://www.amstrad.com/default.shtml Website de Amstrad] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081218103754/http://www.amstrad.com/default.shtml |date=2008-12-18 }}
* [http://www.amsair.biz/ Amsair website]
* [http://www.amscreen.co.uk/ Website de Amscreen]
* [https://www.bbc.co.uk/apprentice 'The Apprentice' de la BBC]
{{NF|1947||Sugar, Alan}}
{{Tradubot|Alan Sugar}}
[[Categoría:Empresarios y empresaries]]
[[Categoría:Persones d'Inglaterra]]
7vyduucyi6edqnyitn1r34tksy9gvub
Theodore Roosevelt
0
74329
4497863
4378474
2026-05-31T13:17:03Z
Limotecariu
735
4497863
wikitext
text/x-wiki
{{Premiu Nobel}}
{{persona}}
'''Theodore Roosevelt''' /ˈθiːəˌdɔːr ˈroʊzəvɛlt/ ([[Nueva York]]; [[27 d'ochobre]] de [[1858]]-[[Oyster Bay]]; [[6 de xineru]] de [[1919]]) foi'l [[Presidentes de los Estaos Xuníos|ventenu sestu]] [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente]] de los [[Estaos Xuníos]] (1901-1909). Ye recordáu pola so personalidá exuberante, la so amplitú d'intereses y llogros, la so personalidá de "[[cowboy]]", el so [[masculinidad]] y el so lideralgu del Movimientu Progresista, un periodu d'activismu social y reforma en EE. XX. ente 1890 y 1920 destináu a acabar cola corrupción. Foi líder del [[Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos|Partíu Republicanu]] y fundador del efímeru Partíu Progresista de 1912. Antes d'aportar a la presidencia ocupó cargos na alministración llocal, estatal y federal. Los llogros de Roosevelt como naturalista, esplorador, cazador, escritor y soldáu contribúin tanto a la so fama como los sos cargos políticos.
Nacíu nel senu d'una faneguera familia, Theodore Roosevelt foi un neñu enfermizo y débil que sufrió [[asma]] y salió pocu de casa, onde se quedaba aprendiendo [[historia natural]]. Pa compensar la so debilidá física, desenvolvió una vida intensa. Estudió en casa y allegó a la [[Universidá de Harvard]], onde practicó'l [[boxéu]] y desenvolvió interés polos asuntos navales. En 1881 foi escoyíu pa l'Asamblea del Estáu de Nueva York como'l so miembru más nuevu. El so primer llibru d'Historia, ''La Guerra Naval de 1812'' (1882), dio-y fama como historiador seriu. Tres unos años trabayando nun ranchu de ganáu nes [[Parque Nacional Theodore Roosevelt|Dakotas]], Roosevelt retornó a la ciudá de [[Nueva York]] y ganóse fama lluchando contra la corrupción policial. La [[Guerra d'España y Estaos Xuníos]] españó cuando Roosevelt taba dirixendo'l [[Departamentu de l'Armada de los Estaos Xuníos|Departamentu de l'Armada]], cargu al qu'arrenunció de momentu pa liderar en [[Cuba]] un pequeñu reximientu conocíu como [[Rough Riders]], que llogró una nominación pa la [[Medaya d'Honor]] y que-y foi apurrida de forma póstuma en 2001. Tres la guerra volvió a Nueva York y foi nomáu gobernador nuna reñida eleición. Nel plazu de dos años foi escoyíu [[vicepresidente de los Estaos Xuníos]].
En 1901 el presidente [[William McKinley]] foi asesináu y asoceder Roosevelt, qu'entós cuntaba 42 años y convertíase asina nel [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente]] más nuevu de la historia de los Estaos Xuníos<ref>J.-M. Lacroix, ''Histoire des États-Unis'', 2006, p. 326.</ref> y el primeru dende 1865 que nun lluchara na [[Guerra de Secesión]]. Roosevelt trató de virar el Partíu Republicanu escontra'l progresismu, incluyendo la [[Derechu de la competencia|llucha contra los monopolios]] y la regulación de les empreses. Acuñó la frase "[[Square Deal]]" pa describir la so política interna, faciendo fincapié en que'l ciudadanu d'a pies tendría la so xusta parte so les sos polítiques. Como amante de la naturaleza, promovió la [[caltenimientu ambiental]]. Nel escenariu internacional les polítiques de Roosevelt tuvieron caracterizaes pola doctrina del [[Gran Garrote]] (Big Stick). Promovió la terminación de la [[Canal de Panamá]], unvió la [[Gran Flota Blanca]] a circunnavegar el mundu pa demostrar el poder de la so nación y axustó el fin de la [[Guerra Ruso-Xaponesa]], polo que foi gallardoniáu col [[Premiu Nobel de la Paz]], convirtiéndose asina nel primeru d'[[Estaos Xuníos]] en ganar un premiu Nobel.
Roosevelt tornó presentase a la reeleición en 1908. En dexando'l cargu embarcar nun [[safari]] por [[África]] y un tour por [[Europa]]. A la so torna a los EE. XX. enfrentar col nuevu presidente [[William Howard Taft]]. En 1912 intentó arrampuña-y la nominación republicana a Taft; como nun lo consiguió, fundó'l Partíu Progresista. Nes siguientes eleiciones, Roosevelt consiguió ser l'únicu candidatu d'un tercer partíu en quedar en segundu llugar nunes eleiciones presidenciales nos Estaos Xuníos, batiendo a Taft pero perdiendo contra [[Woodrow Wilson]]. Tres les eleiciones, embarcar nuna gran espedición a [[Suramérica]], onde'l [[Ríu Roosevelt|ríu]] pol que saleó recibió'l so nome. Mientres esti viaxe careció de [[malaria]], lo que deterioró la so salú. Morrió pocos años dempués, a la edá de 60. Roosevelt foi consideráu polos historiadores como unu de los meyores presidentes de los Estaos Xuníos.
== Biografía ==
[[Ficheru:Theodore Rooseveltnewtry.jpg|thumb|upright|Coronel Theodore Roosevelt]]
Los sos padres, Theodore Roosevelt Sr y Martha Bulloch, veníen de families [[Aristocracia|aristocrátiques]] d'orixe [[Países Baxos|holandés]] y vivíen holgadamente gracies a los ingresos proporcionaos pola so empresa d'[[importación]] y [[esportación]]. Mientres la so adolescencia sufrió [[asma]]. Esto provocó posiblemente la so obsesión pol exerciciu y la vida sana. Profesaba la fe [[calvinismu|calvinista]].
En [[1880]], remata los sos estudios d'Historia na [[Universidá de Harvard]] y cásase con [[Alice Hathaway]], fía d'un [[banqueru]]. Empieza a estudiar [[Llicenciatura en Derechu Derechu]], pero abandonar al ser escoyíu pa l'Asamblea del Estáu de [[Nueva York (estáu)|Nueva York]] de [[1882]] a [[1884]] pol [[Partíu Republicanu (Estaos Xuníos)|Partíu Republicanu]]. La so madre y la so esposa muerren el mesmu día, esta postrera al dar a lluz a la so fía, [[Alice Roosevelt Longworth]]. Theodore retirar a una granxa de [[Dakota del Norte]] pa escaecer eses traxedies.
[[Ficheru:TR San Juan Hill 1898.jpg|thumb|left|Roosevelt colos [[Rough Riders]] tres la captura de la [[Batalla de les Llombes de San Juan|llomba de San Juan]] en Cuba (1898).]]
Mientres dos años va vivir como un [[cowboy]] d'Estaos Xuníos. «Nun puede suañase una vida más curiosa pa un mozu con bona salú que la d'un [[Ranchu (vivienda)|ranchu]] nesa dómina. Ye una vida verdaderamente prestosa y sana; enseñóme a ser independiente, aportunante y a adoptar decisiones con rapidez... Aprecié esti tipu de vida real y dafechu». Esti periodu foi bien importante p'algamar el maduror: «Nunca pudiera llegar a presidente ensin la esperiencia adquirida en Dakota del Norte».
En [[1886]], torna a Nueva York y reinicia la so carrera política, escribe tres llibros y vuélvese a cásase con [[Edith Kermit Carow]]. El presidente [[Benjamin Harrison]] nomar miembru d'una comisión sobre los funcionarios federales. Dirixe de siguío la prefeutura de [[policía]] de Nueva York en [[1895]]. En [[1897]], el presidente [[William McKinley]] nomar secretariu axuntu pa l'[[Armada de los Estaos Xuníos|Armada]], puestu dende'l que prepara la [[Guerra d'España y Estaos Xuníos|Guerra contra España]]. Roosevelt actuó astutamente: acusó a España de la destrucción del acorazáu ''[[USS Maine (ACR-1)|Maine]]'' en [[Cuba]], ensin nenguna prueba. Sofitáu pol magnate de la prensa [[William Randolph Hearst]], punxo a l'Armada n'estáu d'alerta ensin autorización del presidente McKinley.
Al españar en [[1898]] la guerra contra España, apúntase a la cabeza d'un reximientu de [[caballería]], los ''Rough Riders'' ('Duros caballeros'), lo que-y dexa ganar se una desproporcionada reputación d'héroe. Roosevelt foi nomáu pa recibir la [[Medaya d'Honor]], la máxima condecoración militar d'Estaos Xuníos, pero'l pidimientu foi tornada en delles ocasiones. En [[2001]], Roosevelt recibió la medaya a títulu póstumu, siendo l'únicu presidente en recibila.<ref>[http://www.theodoreroosevelt.org/life/medalofhonor.htm Theodore Roosevelt Medal of Honor]</ref>
Dempués de la guerra vuelve a entamar la so carrera política nel estáu de Nueva York, del que ye escoyíu gobernador nesi mesmu añu. Consigue enfrentase a los dirixentes del [[Partíu Republicanu (Estaos Xuníos)|Partíu Republicanu]] lluchando contra la corrupción, y estos, pa desfacer d'él, proponer como candidatu a la [[Vicepresidente de los Estaos Xuníos|vicepresidencia]], un puestu d'escasa relevancia.
{{clear}}
== Presidencia ==
[[Ficheru:Teddy Roosevelt portrait.jpg|thumb|Retrato de Theodore Roosevelt xunto a un globu terraqueu qu'usaba pa señalar les posiciones de les flotes d'Estaos Xuníos, Reinu Xuníu y Alemaña (1903).]]
=== Primer mandatu ===
; [[1901]]
* [[14 de setiembre]]: el presidente McKinley muerre por cuenta de les firíes infligidas por un asesín [[anarquismu|anarquista]]. Conforme a les previsiones de la [[Constitución de los Estaos Xuníos]], el vicepresidente Theodore Roosevelt pasa a ser el ventenu sestu presidente de los Estaos Xuníos d'América. Solo tien 41 años y la so llegada al poder desespera al so propiu partíu por cuenta de les sos idees sociales demasiáu avanzaes en dellos terrenes.
* [[16 d'ochobre]]: cena con [[Booker T. Washington]], el líder negru más importante de la dómina, foi'l primer afroamericanu en ser convidáu a una cena na [[Casa Blanca]].
; [[1902]]
* [[29 d'abril]]: el [[Congresu de los Estaos Xuníos|Congresu]] vota, y Roosevelt robla una llei que prohibe la [[inmigración]] [[china]] dende [[Filipines]] (nesa dómina [[protectoráu]] d'Estaos Xuníos).
* [[12 de mayu]]: Roosevelt exerz d'árbitru nel conflictu ente {{formatnum:100000}} mineros de [[Pennsylvania]] en [[fuelga]] mientres más de tres meses y los sos patronos. La fuelga prosigue hasta ochobre, fecha na que Roosevelt consigue pa ellos un aumentu de salariu d'un 10 %<ref>J.-M. Lacroix, ''Histoire des États-Unis'', 2006, p. 306.</ref> y una llimitación de la duración de la selmana llaboral. Les mines de [[carbón]] yeren nesa dómina cruciales pal desenvolvimientu de la economía d'Estaos Xuníos.
* [[20 de mayu]]: les tropes d'Estaos Xuníos retirar de [[Cuba]], país nel que s'establez el primer gobiernu nacional.
* [[28 de xunu]]: vótase la llei que financia la construcción de la [[Canal de Panamá]].
* [[2 de setiembre]]: Roosevelt pronuncia un discursu sobre [[política esterior]], nel qu'utiliza una fórmula que se fixo famosa: «Hai que falar selemente al empar que se sostién un gran garrote» ([[Gran Garrote|Doctrina del Big Stick]]).
; [[1903]]
* [[14 de febreru]]: Roosevelt crea'l Ministeriu de Comerciu y Trabayu (que más palantre dixebraría).
* [[14 de marzu]]: Roosevelt crea la primer reserva natural d'aves en [[Pelican Island]], [[Florida]].
* [[3 de payares]]: el gobiernu de Roosevelt espera que Colombia apruebe'l tratáu Herrán-Hay pa construyir una canal por [[Panamá]] pero [[Colombia]] refugar el 12 d'agostu, sumándose esto a otros problemes internos que llevaron a los panamiegos a declarar la separación de Colombia y fundar la República de Panamá. Perú foi'l primer país en reconocer a Panamá y extraoficialmente Estaos Xuníos reconocen a la nueva república de [[Panamá]] el 6 de payares. Panamá unvia'l so negociador Philippe Bunau-Baniella quien nun sigue instrucciones y axusta un nuevu tratáu que dexa'l control de la zona de la canal a Estaos Xuníos a perpetuidad, previu pagu de 10 millones de [[USD|dólares]] y un arriendu añal de {{formatnum:250000}} $ qu'igualmente -y tocó recibir al Gobiernu Colombianu de nun refugar el Tratáu Herrán-Hay. La cantidá d'elementos en xuegu, la política d'Estaos Xuníos, la rapidez con qu'asocedieron los fechos, dio pie a la lleenda negra o colombiana, según la cual Estaos Xuníos fomentó que Panamá se dixebrara de Colombia.{{ensin referencies}}
; [[1904]]
* [[11 de febreru]]: Roosevelt declara la neutralidá de los Estaos Xuníos na [[guerra ruso-xaponesa|guerra ente Rusia y Xapón]].
* [[26 de xunu]]: el Partíu Republicanu designa a Roosevelt candidatu a les eleiciones presidenciales.
* [[8 de payares]]: Roosevelt vence nes eleiciones presidenciales al [[Partíu Demócrata (Estaos Xuníos)|demócrata]] [[Alton B. Parker]]. La votación del [[Colexu Eleutoral]] amuesa una clara división ente los [[Rexón Sur (Estaos Xuníos)|estaos del sur]], favorables al Partíu Demócrata, y los estaos del centru y norte, favorables al Partíu Republicanu.
{| width="600px" cellpadding="4" cellspacing="1" bgcolor="white" style="margin: 0 0 1em 1em; border: 1px solid #999"
|-
|Candidatu||Partíu||Votu popular||%||Colexu eleutoral
|-
|'''Theodore Roosevelt'''||Republicanu||7.626.593||56,4||336
|-
|Alton B. Parker||Demócrata||5.028.898||37,6||140
|}
* [[6 d'avientu]]: nel so discursu añal nel [[Congresu de los Estaos Xuníos]], Roosevelt pronuncia'l [[Corolariu Roosevelt]] qu'amplía la [[doctrina Monroe|doctrina]] establecida pol presidente [[James Monroe]] (escontra [[1823]]) al conxuntu del mundu [[occidente|occidental]], al afirmar que los Estaos Xuníos intervendríen en cualquier asuntu d'importancia qu'afectara a los sos intereses.
=== Segundu mandatu ===
[[Ficheru:Theodore Roosevelt by John Singer Sargent, 1903.jpg|thumb|upright|Retrato oficial de Roosevelt na [[Casa Blanca]], por [[John Singer Sargent]].]]
; [[1905]]
* [[21 de xineru]]: aplicando la doctrina [[intervencionismu|intervencionista]], los Estaos Xuníos invaden y tomen el control del gobiernu de la [[República Dominicana]].
* [[1 de febreru]]: Roosevelt crea'l [[Serviciu Forestal de los Estaos Xuníos]].
* [[4 de marzu]]: invistidura de Theodore Roosevelt pa un segundu mandatu presidencial.
* [[6 de setiembre]]: termina la guerra ente [[Rusia]] y [[Xapón]]. Roosevelt, que realizó llabores d'intermediación en dichu conflictu, recibe'l [[Premiu Nobel de la Paz]] el [[10 d'avientu]] de [[1906]].
; [[1906]]
* [[16 de xineru]]: apertura de la [[Conferencia d'Alxecires]] n'[[España]], na que Roosevelt trata d'exercer llabores d'arbitraxe nel conflictu ente [[Francia]] y [[Alemaña]] sobre [[Marruecos]].
* [[8 de xunu]]: Roosevelt promulga los primeros dieciocho [[monumentu nacional (Estaos Xuníos)|monumentos nacionales de los Estaos Xuníos]], protexendo espacios naturales.
* [[29 de xunu]]: Roosevelt sofita una llei que da al gobiernu federal poderes pa controlar les tarifes ferroviaries. Esta llei llinda la competencia ente les distintes compañíes y torga que s'establezan tarifes preferenciales a los grandes grupos industriales.
* [[30 de xunu]]: Roosevelt robla la [[Llei de Pureza de los alimentos y les Drogues]] qu'autoriza al gobiernu federal a inspeicionar les empreses d'alimentación y farmacéutica y qu'obliga a los fabricantes a especificar la llista d'ingredientes.
* [[23 d'agostu]]: el presidente [[cuba]]nun solicita la intervención de les tropes d'Estaos Xuníos tres una serie de disturbios. Roosevelt unvia al exércitu n'ochobre.
* [[9 de payares]]: Roosevelt realiza dos tales visites oficiales a [[Puertu Ricu]] y [[Panamá]] pa inspeicionar los trabayos na canal. Ye la primer visita oficial qu'un presidente de los Estaos Xuníos lleva a cabu nel estranxeru.
* [[12 d'avientu]]: Roosevelt noma a Straus ministru de comerciu y trabayu. Ye'l primer representante de la minoría [[xudaísmu|xudía]] que llogra un cargu nel gobiernu de los Estaos Xuníos.
[[Ficheru:Theodore Roosevelt and family, 1903.jpg|thumb|right|La familia Roosevelt en 1903.]]
; [[1907]]
* [[20 de febreru]]: Roosevelt robla una llei alrodiu de la [[inmigración]] que-y dexa torgar la llegada de [[Xapón|xaponeses]].
* [[22 d'ochobre]]: produzse una llerza financiero por causa de les grandes oscilaciones de la [[Bolsa de valores]]. Roosevelt torna d'un viaxe de manera precipitada pa intervenir, pero la medrana a una nueva [[recesión|depresión]] ye constante.
* [[16 de payares]]: almitir a [[Oklahoma]] como estáu de la Unión; ye'l 46º estáu.
* [[16 d'avientu]]: Roosevelt unvia a l'[[Armada de los Estaos Xuníos]] a realizar una xira per tol mundu que duró hasta febreru de [[1908]]. Los barcos son recibíos con entusiasmu en numberosos puertos y los Estaos Xuníos lleven a cabu una exhibición de la so potencia militar.
; [[1908]]
* [[20 de xunu]]: Roosevelt crea'l [[Parque Nacional de Mesa Verde]].
Al rematar el so segundu mandatu, Roosevelt, fiel a los sos compromisos, nun se vuelve presentar. Viaxa a [[África]] pa realizar un [[safari]] y torna dempués de mercar más de {{formatnum:3000}} animales.
== Política esterior ==
En política esterior, Theodore Roosevelt abogó pol espansionismu d'Estaos Xuníos , pasando a controlar les posesiones [[España|españoles]] nel [[Mar Caribe|Caribe]] y nel [[océanu Pacíficu]]. Socatró una revuelta en [[Panamá]] pa consiguir la separación d'esi país que con anterioridá se xunió a la [[Gran Colombia]] en 1822 y décades dempués convirtióse nun departamentu autónomu de [[Colombia]]. L'oxetivu de dicha insurrección yera construyir la [[Canal de Panamá|canal]] y que quedaría baxu control de los Estaos Xuníos. Roosevelt, fervosu defensor de la Marina, cuntaba que el pasu al traviés del [[ismu de Panamá]] yera fundamental pa poder crear una marina fuerte y cohesionada.
Mientres el periodu de la so presidencia, l'exércitu de los Estaos Xuníos estableció en [[1903]] en [[Cuba]] la base de [[Guantánamo]], según lo convenío nel [[Tratáu ente Cuba y Estaos Xuníos]], con unes condiciones tan ferriales que nin siquier el gobiernu [[comunista]] de [[Fidel Castro]] pudo llograr la so devolución al país. Tamién intervieno na [[República Dominicana]] en [[1904]] y ocupó Cuba en [[1906]].
Roosevelt instituye un corolariu a la [[Doctrina Monroe|doctrina]] del presidente [[James Monroe]] al afirmar que los Estaos Xuníos teníen d'intervenir pa defender los sos intereses nel conxuntu del mundu. Intervieno personalmente nel arbitraxe del conflictu ente [[Francia]] y [[Alemaña]] sobre [[Marruecos]] y nel que se produció ente [[Rusia]] y [[Xapón]], lo que lu sirvió pa llograr el [[Premiu Nobel de la Paz]].
Foi un detractor de les [[Intervención humanitaria|intervenciones humanitaries]].<ref name="Nonu1"/> Al respective de les falcatrúes cometíes polos belgues nel [[Congo Belga]], Roosevelt repitió'l so sofitu al rei [[Leopoldu II de Bélxica|Leopoldu II]], qu'Estaos Xuníos -y confirió mientres el mandatu de [[Chester A. Arthur]],<ref>U.S. Government Printing Office, 1886 [https://books.google.com.co/books?id=tQ4wAQAAMAAJ&pg=PA260&lpg=PA260&dq=%22+%22The+Government+of+the+United+States+announces+its+sympathy+with+and+approval+of+the+humane+and+benevolent+purposes+of+the+International+Association+of+the+Congo.%22&source=bl&ots=1KGPHwggZR&sig=ZuUrqB1YrirLAmXWlWLEcAVrL0o&hl=en&sa=X&ei=WxzlU86RHdCKyATLs4D4Ag&q=&redir_esc=y ''Message of the President of the United States: Transmitting a Report of the Secretary of State Relative to Affairs of the Independent State of the Congo''] Consultáu'l 11 d'agostu de 2014.</ref> diciendo en 1906 que "yera una lliteral imposibilidá física intervenir" y llamó "babayu" a la campaña favorable a la intervención.<ref name="Nonu1">Eds. William Mulligan, Maurice Bric. [https://books.google.com.co/books?id=JsqRuGZNcOoC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=%22The+only+tomfoolery+that+anyone+seems+bent+on+is+that+about+the+Congo+Free+State+outrages,+and+that+is+imbecile+rather+than+noxious%22&source=bl&ots=y-TF4X_8pb&sig=NiMvvnzrQPj7HeUJ6y77I5K4q_A&hl=en&sa=X&ei=EjblU_6pONH3yQTh5IHgBQ&redir_esc=y#v=onepage&q=%22The%20only%20tomfoolery%20that%20anyone%20seems%20bent%20on%20is%20that%20about%20the%20Congo%20Free%20State%20outrages%2C%20and%20that%20is%20imbecile%20rather%20than%20noxious%22&f=false ''A Global History of Anti-Slavery Politics in the Nineteenth Century''] Consultáu'l 11 d'agostu de 2014.</ref>
== Política interna ==
[[Ficheru:Theodore Roosevelt 1925 Issue-5c.jpg|thumb|upright|Primer sellu cola cara de Roosevelt (1925).]]
Roosevelt yera partidariu d'un fuerte poder federal, capaz de regular l'actividá económica del país. Atacó a les grandes empreses privaes y la so política económica taba contra'l [[monopoliu]], a les qu'acusaba de llograr enormes beneficios en desterciu de los [[consumidor]]es, y empecipia procedimientos contra los grandes [[capitalismu|capitalistes]] del [[ferrocarril]], del [[petroleu]] y de la [[industria agroalimentaria]]. L'entamu formal d'esta cruzada contra los ''[[trust]]s'' industriales producir nun llargu discursu de más de 30 páxines que pronuncia na [[Cámara de Representantes de los Estaos Xuníos|Cámara de Representantes]].
Theodore Roosevelt comprometer a consiguir que se respete'l [[Acta Sherman Antitrust|acta Sherman]]. Tamién intervién p'arbitrar el conflictu ente los mineros en fuelga y la patronal; esti fechu dexa que consigan una xornada de 8 hores y unos salarios más xustos pa los trabayadores, lo que se llamó un alcuerdu equitativo». Roosevelt pertenez a la corriente [[progresismu|progresista]] y dellos conflictos, como'l que-y enfrentó al banqueru [[J. P. Morgan]] diéron-y esa reputación na historia.
Roosevelt ye'l primer presidente que s'esmolez de manera efectiva pol caltenimientu de los espacios naturales y pola fauna. Creó les bases del sistema de Parques Nacionales, de Monumentos Nacionales y de Montes Nacionales lo mesmo que de les Reserves Naturales, faciendo pasar estos terrenes al control federal. De la mesma, en [[1902]], el ''National Reclamation Act'' (o ''Newlands Act'') daba al gobernador federal los poderes supremos pa la construcción de [[Presa (hidráulica)|preses]] o pa los proyeutos de [[regación]]. Créase una nueva axencia federal, el ''Reclamation Service'' pa collaborar colos científicos. La xestión de l'agua pasa a control federal, lo que ye especialmente relevante na parte oeste del territoriu. En total fueron más d'un millón de km² los que pasaron a ser controlaos y protexíos pol gobiernu federal. Mientres el so mandatu creáronse los parques de [[Crater Lake]], [[Wind Cave]] y [[Mesa Verde]].
== Carrera política posterior ==
[[Ficheru:Roosevelt and Taft, 1909.JPG|upright|thumb|Theodore Roosevelt con [[William Howard Taft]] en 1909.]]
[[1912]]
* [[7 d'agostu]]: Roosevelt, descontentu cola política desenvuelta pol so socesor, [[William Howard Taft]], trata de consiguir la nominación del [[Partíu Republicanu (Estaos Xuníos)|Partíu Republicanu]] pa volver presentase a les eleiciones. El Partíu vuelve escoyer a Taft y Roosevelt decide xunise a un partíu reformista acabante crear, el [[Partíu Progresista (Estaos Xuníos)|Partíu Progresista]]. Consigue meyores resultaos que Taft, pero la división nel Partíu Republicanu dexa al candidatu demócrata, [[Woodrow Wilson]], ganar les eleiciones.
* La nueche del [[14 d'ochobre]]: Mientres se preparar pa dar un discursu en Milwaukee, foi víctima d'un atentáu nel cual recibió un disparu nel pechu. Con una costiella rota y cola bala dientro del so pechu, Roosevelt aportunó en dar el so discursu d'una hora enantes de dexar que lo treslladaren al hospital.
{| width="600px" cellpadding="4" cellspacing="1" bgcolor="white" style="margin: 0 0 1em 1em; border: 1px solid #999"
|-
|Candidatu||Partíu||Votu popular||%||Colexu eleutoral
|-
|Woodrow Wilson||Demócrata||6.293.152||41,9||435
|-
|'''Theodore Roosevelt'''||Progresista||4.119.207||27,4||88
|-
|William H. Taft||Republicanu||3.486.333||23,2||8
|}
Tres esta derrota Roosevelt siguió llevando una vida aventurera que lu llevó a diversos llugares del mundu, destacar ente los sos viaxes la [[Espedición científica Roosevelt-Rondon]], gracies a la cual consiguió qu'un ríu, enantes esploráu y bautizáu pol esplorador brasilanu [[Cândido Rondon]] como [[Ríu de la Dulda]], y depués por él xunto a este en [[Brasil]] ente [[1913]]-[[1914]], güei lleve nel so honor el nome de [[ríu Roosevelt]] tal que foi rebautizado dende entós.
Al españar la [[Primer Guerra Mundial]] ([[1914]]-[[1918]]), Roosevelt pronunciar en favor del sofitu a [[Gran Bretaña]] (lo que'l presidente Wilson nun fixo hasta [[1917]]).
[[1918]]
* Anque'l partíu progresista fundáu por él tenía munchos votantes, Roosevelt abandonar por cuenta de les poques oficines que tenía pa establecese como partíu permanente n'Estaos Xuníos (principalmente en California), y tornó al partíu republicanu.
[[1919]]
* El [[6 de xineru]], nel so llar en New York, Theodore Roosevelt morrió mientres dormía. El vicepresidente Marshall dixo: «La muerte tenía que lleva-y lo dormíu, porque si Roosevelt tuviera despiertu, esistiría una engarradiella». Cuando lo llevantaron del so llechu, atoparon un llibru debaxo de la so cama.
== Escritos ==
Roosevelt foi un escritor prolíficu, y trató temes que van dende la política esterior hasta la importancia de los parques nacionales. Roosevelt tamién yera un vidueñu llector de [[poesía]]. El poeta d'Estaos Xuníos, [[Robert Frost]] dixo d'él, «foi de la nuesa especie. Citó la poesía pa mi. Sabía poesía.»<ref>{{Cita web|url=http://www.igougo.com/review-r1150273-Light_gone_out_-_TR_at_the_Library_of_Congress.html#ixzz1D3PWjMug |títulu = "Lluz salida" – TR na biblioteca del Congresu mandáu de Jefferson: la biblioteca de la revisión del Congresu – IgoUgo |editorial=Igougo.com |fecha = |fechaaccesu = 31 d'ochobre de 2011}}</ref>
Como editor de la revista ''Outlook'' tuvo accesu selmanal a una gran audiencia educada. En total Roosevelt escribió unos 18 llibros (en delles ediciones), incluyendo la so ''Autobiografía'',<ref>{{cita llibru | = last Roosevelt | nome = Theodore | títulu = An Autobiography | editorial = biblioteca d'Echo | añu = 2006 | url = https://books.google.com/?id=VZi1sGSjFfEC&printsec=frontcover&dq=Autobiography%2Broosevelt | isbn = 978-1-4068-0155-2}}</ref> ''The Rough Riders'',<ref>Roosevelt, Theodore (1904). The Rough Riders. New York: The Review of Reviews Company</ref> ''Historia de la Guerra Naval de 1812''<ref>Roosevelt, Theodore (1900). The Naval War of 1812. New York: G.P. Putnam's Sons</ref> y otros de temes d'interés como la ganadería, esploraciones científiques y la vida montesa. Siendo'l so llibru más ambiciosu una narración en cuatro volúmenes ''The Winning of the West'', na que rellaciona l'orixe de la nueva «raza» d'Estaos Xuníos (l'actual población de los Estaos Xuníos) coles condiciones de la frontera a lo llargo de los sieglos XVII, XVIII y principios del XIX.
== Homenaxes y honores recibíos ==
[[Ficheru:MtRushmore TR close.jpg|thumb|upright|Cara de Roosevelt nel [[Monte Rushmore]].]]
Theodore Roosevelt ta consideráu polos ciudadanos d'Estaos Xuníos como unu de los sos presidentes más importantes debíu en gran parte a qu'impulsó munches lleis progresistes. Roosevelt inauguró'l [[18 de marzu]] de [[1911]] una presa cerca de [[Phoenix]], nel estáu d'[[Arizona]], que lleva'l so nome y qu'entá anguaño ye la presa de mayor tamañu de los Estaos Xuníos. Ye unu de los cuatro presidentes esculpíos nel [[granitu]] del [[Monte Rushmore]] xunto a [[George Washington]], [[Thomas Jefferson]] y [[Abraham Lincoln]]. El portaviones de propulsión nuclear de la Marina d'Estaos Xuníos CVN-71 lleva'l so nome, [[USS Theodore Roosevelt (CVN-71)|''USS Theodore Roosevelt'']] y cuenta con un monumentu nacional na [[Isla Theodore Roosevelt]] en Washington D.C.
Inclusive una cita de la plataforma de Partíu Progresista de 1912 de Roosevelt foi citada como un epigrama por [[Julian Assange]], fundador de [[WikiLeaks]], nel so manifiestu de 2006: «Detrás del aparente Gobiernu siéntase entronizado un gobiernu invisible, nun debiendo nenguna llealtá y nun reconocer nenguna responsabilidá a la xente. Pa destruyir esta invisible Gobiernu, eslleir l'alianza impía ente negocios corruptos y la política corrupta ye la primer xera de l'habilidá política del día».<ref>BuzzFlash, el 2 d'avientu de 2010 [http://blog.buzzflash.com/node/12019 Theodore Roosevelt: "detrás de l'aparente Gobiernu siéntase entronizado un gobiernu Invisible] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120415161154/http://blog.buzzflash.com/node/12019 |date=2012-04-15 }}</ref><ref>The American Experience: los presidentes, [http://www.pbs.org/wgbh/amex/presidents/26_t_roosevelt/psources/ps_trprogress.html " fontes primaries, Theodore Roosevelt, Presidente 26: plataforma del Partíu Progresista 7 d'agostu de 1912 "] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110922203013/http://www.pbs.org/wgbh/amex/presidents/26_t_roosevelt/psources/ps_trprogress.html |date=2011-09-22 }}.</ref>
== Ver tamién ==
* [[Llista de presidentes de los Estaos Xuníos|Presidentes de los EE. XX.]]
* [[Seth Bullock]]
* [[Franklin D. Roosevelt]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* Lacroix, Jean-Michel. ''Histoire des États-Unis'', Paris, BUO, 2006.
* Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). ''Charles Edward Magoon: The Panama Years.'' Río Piedras, Puertu Ricu: Editorial Plaza Mayor. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
* Mellander, Gustavo A. (1971). ''The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years.'' Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikiquote|Theodore Roosevelt}}
* [http://inaugural.senate.gov/history/chronology/troosevelt1901.cfm President Theodore Roosevelt, 1901 n'inglés)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090120211556/http://inaugural.senate.gov/history/chronology/troosevelt1901.cfm |date=2009-01-20 }}.
{{NF|1858|1919|Roosevelt, Theodore}}
{{Presidentes de los Estaos Xuníos d'América}}
{{Tradubot|Theodore Roosevelt}}
[[Categoría:Presidentes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Persones de Nueva York]]
[[Categoría:Esploradores d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Ensayistes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Premiu Nobel d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Premiu Nobel de la Paz]]
[[Categoría:Vicepresidentes d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Militares d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Gobernadores del estáu de Nueva York]]
[[Categoría:Boxeadores d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]]
ipzyg28gd2rbzgpffzz36w08vfikc1j
André-Marie Ampère
0
74545
4497997
4478914
2026-06-01T10:29:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497997
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''André-Marie Ampère''' {{nym}} foi un [[matemáticu]] y [[físicu]] [[Francia|francés]]. Inventó'l primera [[telégrafu]] llétricu y, xunto con [[François Arago]], l'[[electroimán]]. Formuló en 1827 la teoría del [[electromagnetismu]]. El [[amperiu]] (en [[idioma francés|francés]] ''ampère'') llámase asina nel so honor.
== Biografía ==
[[Ficheru:MuseeAmperePoleymieux.jpg|thumb|La casa na que se crió en [[Poleymieux-au-Mont-d'Or|Poleymieux]], güei [http://musee-ampere.univ-lyon1.fr/ muséu Ampère] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080418102502/http://musee-ampere.univ-lyon1.fr/ |date=2008-04-18 }}.]]
[[Ficheru:Ampere place.JPG|thumb|Estatua de André-Marie Ampère, na plaza del mesmu nome en [[Lyon]].]]
[[Ficheru:Ampere.JPG|thumb|alt=Tombe d'André Marie Ampère – Cimetière de Montmartre - Paris |Balta de André Marie Ampère – [[Campusantu de Montmartre]] - París.]]
André-Marie Ampère foi un neñu precoz y, enantes de conocer los númberos, yá faía cálculos con ayuda de piedritas y migues de pan. El so padre, Jean-Jacques Ampère, yera un fervosu siguidor de [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]] y, siguiendo'l so llibru ''[[Emilio, o De la educación]]'', dio-y una instrucción ensin obligaciones: Ampère «nunca foi a la escuela sacante pa dar clases él mesmu.<ref>{{Cita web |url=http://musee-ampere.univ-lyon1.fr/la_vie.html |títulu=Muséu Ampère |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111228074926/http://musee-ampere.univ-lyon1.fr/la_vie.html |fechaarchivu=2011-12-28 }}</ref> El so padre enseñó-y ciencies naturales, poesía y llatín, hasta qu'afayó l'interés y el talentu del so fíu pa l'aritmética. Dende los cuatro años yá lleía a [[Georges Louis Leclerc|Buffon]] y nun retoma más que les lleiciones de llatín pa poder entender los trabayos de [[Leonhard Euler]] y de [[Daniel Bernoulli]].
En 1793 sufrió una fonda depresión pola muerte del so padre quien, retiráu como xuez en [[Lyon]], opúnxose firmemente a los escesos revolucionarios que llevaron al llevantamientu de Lyon contra la Convención nacional y al [[sitiu de Lyon]]; al poco tiempu arrestáu, foi lleváu a prisión y executáu el 25 de payares.
En 1796, André-Marie conoz a Julie Carron, con quien se casa en 1799. A partir de 1796, Ampère da en Lyon clases privaes de matemátiques, química ya idiomes. En 1801, llogra'l puestu de profesor de Física y Química (en Francia fundíes nuna sola asignatura) en [[Bourg-en-Bresse]], na [[École centrale]] d'[[Ain]] (anguaño, preparatoria Lalande), dexando en Lyon a la so esposa y al so fíu (llamáu [[Jean-Jacques Ampère|Jean-Jacques]], n'honor al so padre). La so esposa muerre en 1803. El so pequeñu tratáu, publicáu en 1802, ''Considérations sur la théorie mathématique du jeu'' (''Considerancies sobre la teoría matemática del xuegu'') atrai l'atención de [[Jean Baptiste Joseph Delambre]], que la so encamientu déxa-y ser nomáu profesor de Matemátiques trascendentes na preparatoria de Lyon (anguaño, Escuela Ampère).
En 1804, nomáu profesor particular d'analís na [[École polytechnique]], instalar en París. En 1806, casóse en segundes nupcies con Jeanne-Françoise Potot, quien muerre en [[Versailles]] en [[1866]] a los 88 años. Tuvieron una fía llamada Albine.
En 1808, ye nomáu Inspector Xeneral de la Universidá y profesor de matemátiques na École Polytechnique, volviéndose más popular que'l gran matemáticu [[Augustin Louis Cauchy|Cauchy]].
Ampère muerre mientres una xornada d'inspección na enfermería del llicéu Thiers de [[Marsella]] en [[1836]] a los 61 años.Dende neñu demostró ser un xeniu. Siendo bien nuevu empezó a lleer y a los dolce años diba consultar los llibros de matemátiques de la biblioteca de Lyon. Como la mayoría de los testos taben en llatín, aprendió esa llingua nunes poques selmanes.
== Los sos descubrimientos ==
Ampère trabayó igualmente na matemática, concentrándose na [[teoría de probabilidaes]] y na integración de les [[ecuaciones diferenciales parciales]].
En 1820, a partir del esperimentu d'[[Hans Christian Ørsted|Hans Christian Oersted]],<ref>Una brúxula vuélvese lloca cuando ta cerca d'un cable que conduz corriente (en francés). [http://www.ampere.cnrs.fr/parcourspedagogique/zoom/oersted/ ampere.cnrs.fr]</ref> estudió la rellación ente [[magnetismu]] y [[lletricidá]]. Afayó que la direición que toma l'aguya d'una [[brúxula]] depende de la direición de la corriente llétrica que circula cerca y dedució d'esto la regla llamada « de Ampère»: un home ta cháu sobre'l conductor; la corriente, que va por convención de más a menos, travesar de pies a cabeza; los sos güeyos van apuntar a l'aguya imantada. El polu norte d'esta aguya muévese entós a la so izquierda. Esto ye ejemplificado tamién na [[regla de la mano derecha]]: si dixébrense los trés primeros deos de la mano derecha de manera que'l cordial indique la direición del campu magnético y el pulgar la del movimientu, entós l'índiz va indicar la direición pola que circula la corriente.
De les lleis de Ampère, la más conocida ye la d'[[electrodinámica]]. Esta describe les fuercies que dos conductores paralelos trevesaos por corriente [[llétrica]] exercen unu sobre otru. Si'l sentíu de la [[corriente llétrica|corriente]] ye'l mesmu nos dos conductores, estos atráense; si la corriente mover en sentíos opuestos, los conductores se repelen. Describe igualmente la rellación qu'esiste ente la fuercia de corriente y la del campu magnético correspondiente. Estos trabayos fundan la electrodinámica ya inflúin considerablemente a la física del [[sieglu XIX]].
Ampère interpreta'l fenómenu del magnetismu cola teoría de la corriente molecular, según la cual innumberables partícules minúscules, cargaes llétricamente, taríen en movimientu dientro del conductor. Esta teoría ye refugada polos científicos de la dómina y nun s'impon hasta sesenta años dempués gracies al descubrimientu del [[electrón]].
Amás del so trabayu sobre la [[electrodinámica]], intenta esplicar ciertos fenómenos químicos cola xeometría de les molécules y emite, al igual que [[Avogadro]], la hipótesis de que'l númberu de [[molécula|molécules]] conteníes nun gas ye proporcional al so volume.
André-Marie Ampère foi titular del púlpitu de Física xeneral y esperimental del [[Collège de France]], asocediendo a [[Louis Lefèvre-Gineau]] y siendo reemplazáu por [[Félix Savart]]. Ta soterráu nel [[campusantu de Montmartre]] en [[París]].
Inventó'l [[galvanómetru]], el primer [[telégrafu]] llétricu y, xunto a [[François Arago]], l'[[electroimán]]. Foi gracies a Ampère que se dieron a conocer los términos [[corriente llétrica]] y [[tensión llétrico]].
Amás, na querella pola naturaleza del cloru, él foi de los primeros n'abogar pol cloru: cuerpu simple», contra la idea entós estendida de «cloru: compuestu osixenáu del ácidu muriático» (güei ácidu clorhídricu).
Amigu de [[Pierre-Simon Ballanche|Ballanche]] y de [[Gilles Coupier]], de filosofía personalmente inquieta, Ampère tamién publicó una importante clasificación de ciencies.<ref>Merleau Ponty Jacques (1977). ''Essai sur la philosophie des sciences d'Ampère'' (Ensayo sobre la filosofía de les ciencies d Ampère)''. En: ''Revue d'histoire des sciences''. '''30''' (2): páxs. 113—118.</ref>
== Distinciones ==
En vida, Ampère foi reconocíu polos sos iguales como un eruditu de primer categoría.
* En 1808 Napoléon nomar inspector xeneral de l'acabante fundar [[Universidá de Francia|Universidá imperial francesa]].
* En 1814 ye escoyíu miembru de l'[[Académie des sciences|Academia de Ciencies]] en París. Foi igualmente miembru correspondiente de diverses academies europees, y tenía rellación cola mayoría de los xenios del so tiempu.
== Homenaxes ==
[[Ficheru:Ampère - Essai sur la philosophie des sciences, 1838 - 3912601 323893 1 00011.tif|thumb|''Essai sur la philosophie des sciences'']]
* Nel so honor, el so nome foi-y dau a la unidá de corriente llétrica, l'[[amperiu]].
* El so nome ta escritu na [[Torre Eiffel]].
* Tolos años, l'[[Académie des sciences|Academia de Ciencies]] concede'l [[Premiu Ampère]].
* Esiste una cai col so apellíu en París.
;En Lyon
* Una plaza y la estación de metro con más conexones lleven el so nome.
* La preparatoria de Lyon foi renomada en 1888 Escuela Ampère.
* Un llaboratoriu d'investigación n'inxeniería llétrica, unidá mista d'investigación del [[CNRS]].
;En Montpellier
* Cai llamada André-Marie Ampère.
* Munches escueles n'Arles, Lyon, Oyonnax.
* Munches escueles primaries en París, Grenoble, Saint-Germain-en-Laye, Nantes, Strasbourg, Oullins, Lille, Yzeure, Saint-Étienne du Rouvray, Caluire et Cuire.
* Un [[sellu postal|timbre]] postal foi emitíu en Francia en 1936.
== Ver tamién ==
* [[Lletricidá]]
* [[Historia de la lletricidá]]
* [[Llei de Ampère]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons|André-Marie Ampère}}
{{wikiquote}}
* [http://www.ampere.cnrs.fr/ Ampère y la historia de la lletricidá, sitiu web el CNRS] (en francés)
* {{MacTutor Biography|id=Ampere|títulu=André Marie Ampère}}
* [http://musee-ampere.univ-lyon1.fr/ {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080418102502/http://musee-ampere.univ-lyon1.fr/ |date=2008-04-18 }} Casa de Ampère – Muséu de la Lletricidá, [[Universidá de Lyon I]]]
{{Traducíu ref|fr|André-Marie_Ampère|oldid=74368328}}
{{NF|1775|1836|Ampère, Andre-Marie}}
{{Tradubot|André-Marie Ampère}}
[[Categoría:Electrostática]]
[[Categoría:Físicos y físiques de Francia]]
[[Categoría:Matemáticos y matemátiques de Francia]]
[[Categoría:Inventores de Francia]]
[[Categoría:Profesores de la École Polytechnique]]
[[Categoría:Miembros de la Royal Society]]
[[Categoría:Persones de Lyon]]
auconpu03my3cgvkpaxfq3stckc2k0d
Amanita ceciliae
0
78622
4497971
4495754
2026-06-01T05:42:07Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497971
wikitext
text/x-wiki
{{ficha de taxón
| regnum = [[Fungi]]
| divisio = [[Basidiomycota]]
| classis = [[Agaricomycetes]]
| ordo = [[Agaricales]]
| familia = [[Amanitaceae]]
| genus = ''[[Amanita]]''
| species = '''''A. ceciliae'''''
| synonyms = <ref name="IndexFungorum">{{cita web |url=http://www.speciesfungorum.org/Names/SynSpecies.asp?RecordID=107714 |títulu=Synonymy: ''Amanita ceciliae'' |editorial=Species Fungorum. CAB International |fechaaccesu=1 de payares de 2011}}</ref> {{plainlist|
*''Agaricus ceciliae'' <small>Berk. & Broome (1854)</small>
*''Amanita inaurata'' <small>[[Louis Secretan|Secr.]] (1833)</small>
*''Amanitopsis ceciliae'' <small>(Berk. & Broome) Wasser (1992)</small>
*''Amanitopsis inaurata'' <small>(Secr. ex [[Claude Casimir Gillet|Gillet]]) (1889)</small>
}}
| binomial = ''Amanita ceciliae''
| binomial_authority = ([[Miles Joseph Berkeley|Berk.]] & [[Christopher Edmund Broome|Broome]]) [[Cornelis Bas|Bas]] (1984)
}}
{{Ficha de fungi
| nome = Amanita ceciliae
| llámines = llibres
| sombreru = convexu |
sombreru2 = esplanáu |
himenio = llámines
| velo = volva
| ecoloxía = micorriza
| colorEspora = blancu |
comestibilidad = peligru }}
'''''Amanita Ceciliae''''' ye un [[Fungi|fungu]] que pertenez al xéneru de [[cogorda|cogordes]] ''[[Amanita]]'' nel orde [[Agaricales]]. El so [[Esporocarpo|cuerpu de fructificación]] tien un [[Pileu (micoloxía)|pileu]] ("sombreru") que mide hasta 12 cm de diámetru, con un formatu que varia de convexu a planu. Ye abuxáu a negru amarronáu, escuru nel centru y maciu escontra los sos cantos acanalaos. Cuando ta húmeda, ye llisa y pegañosa, la superficie del pileu presenta plaques ensin xuntar, fácilmente removibles, y el color gris carbón. El [[Estipe (micoloxía)|tueru]] ye blancu, con "pelos" llisos y algama hasta 18 cm y 4 cm d'espesura, estrechándose escontra la parte cimera. Na so parte inferior hai restos de [[volva]] en forma de "petrines" d'un delicáu texíu.
El fungu foi descritu per primer vegada en 1854 pol británicu [[Miles Berkeley]] y [[Christopher Broome]]. Nesi momentu, foi nomáu ''Agaricus ceciliae'', un homenaxe a Cecilia Berkeley, esposa de Miles. En 1984, el micólogu holandés [[Cornelis Bas]] tresfirió la especie al xéneru ''Amanita'', formáu'l nome aceptáu al sieglu XXI. A pesar de ser consideráu un [[fungu comestible]], y el so sabor ye referíu como duce, munches publicaciones d'especialistes encamienten evitar comelo.
Na naturaleza, les cogordes pueden ser atopaes creciendo soles, esvalixaos o en grupos, mientres el branu y la seronda. La especie tien preferencia pelos suelos [[suelu caliar|caliares]]. Ye un fungu [[micorriza|micorrízico]] y desenvuélvese nos montes de [[Caducifoliu|caducifolies]], pero tamién puede asoceder asociada coles coníferes. N'Europa, la so distribución ye bien amplia, a pesar de qu'escasamente s'atopa. N'[[América del Norte]], vive principalmente en zones al este del ríu [[Mississippi]] y el so área de distribución estender a [[Texas]] y [[Méxicu]]. Amás del so área nativa nel continente americanu, ''A. ceciliae'' tamién s'atopa n'Asia.
== Taxonomía ==
La especie ''Amanita ceciliae'' foi descrita científicamente per primer vegada por [[Miles Joseph Berkeley]], un clérigu y botánicu inglés, y [[Christopher Edmund Broome]], un [[Micoloxía|micólogu]] británicu, en 1854. Nesi momentu, foi nomáu ''Agaricus ceciliae''.<ref name=jenkins>{{Cita llibru|apellíu=Jenkins|nome=David T. |títulu=Amanita of North America|añu=1986 |editorial=Mad River Press |allugamientu=Eureka |isbn=0-916422-55-0|páxines=74–5}}</ref><ref name=tulloss2>{{cita web|apellíu=Tulloss|nome=R. Y|títulu=Section ''Vaginatae''|url=http://www.amanitaceae.org/?section+Vaginatae|editorial=Amanitaceae.org|fechaaccesu=17 d'ochobre de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303175731/http://www.amanitaceae.org/?section%20Vaginatae|fechaarchivu=2016-03-03}}</ref> El nome ''Amanita inaurata'', dau en 1833 pol micólogu suizu Louis Secretan, tamién foi utilizáu pa esta especie; pero, en 1978, el términu foi declaráu nomenclaturalmente incorreutu d'alcuerdu a reglar del [[Códigu Internacional de Nomenclatura Botánica]].<ref name=miller>{{cita publicación|apellíu=Miller|nome=Orson K.|coautores=Laursen, Gary A.; Farr, David F.|títulu=Notes on Agaricales from Arctic Tundra in Alaska|publicación=Mycologia|añu=1982|volume=74|númberu=4|páxines=576–91|doi=10.2307/3792745|url=http://www.cybertruffle.org.uk/cyberliber/59350/0074/004/0576.htm|idioma=inglés}}</ref> Amás de ''Amanita inaurata'', tamién son consideraos sinónimu ''Agaricus ceciliae'', ''Amanitopsis inaurata'' y ''Amanitopsis ceciliae'', esti postreru suxeríu por Wasser en 1992. El nome actual, ''Amanita ceciliae'', foi dau en 1984 por [[Cornelis Bas]], un micólogu [[Holandeses|holandés]].<ref name="IndexFungorum"/><ref name=mycobank>{{cita web|títulu='' Amanita ceciliae f. royeri''|url=http://www.mycobank.org/BioloMICS.aspx?Link=T&TableKey=14682616000000067&Rec=470004&Fields=All |publicación=International Mycological Association|editorial=MycoBank|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2012}}</ref>
El fungu foi clasificáu na seición Vaginatae, dientro del xéneru Amanita. Esta seición axunta cogordes con carauterístiques especiales, tales como l'ausencia d'un aniellu, y bien poques fíbulas nes bases de basidios.
N'idioma inglés, la especie ye denomada popularmente ''snakeskin grisette'' ("piel de culiebra").<ref name=eol>{{cita web|títulu=Common names for Snakeskin Grisette (''Amanita ceciliae'') |url=http://eol.org/pages/997383/names/common_names |publicación=Encyclopedia of Life|fechaaccesu=17 d'ochobre de 2012}}</ref> Otru nome común ye ''strangulated amanita'' ("amanita esgañada", en traducción llibre), refiriéndose a la volva firmemente apertada.<ref name=roody>{{Cita llibru|apellíu=Roody|nome=William C.|títulu=Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians|añu=2003|editorial=University Press of Kentucky|allugamientu=Lexington|isbn=0-8131-9039-8}}</ref> El fungu ye conocíu inda como Cecilia's ringless amanita "amanita de Cecilia ensin aniellu", una referencia a Cecilia Berkeley, muyer de Berkeley Miles.<ref name=roody/><ref name=metzler>{{Cita llibru|apellíu=Metzler|nome=Susan|títulu=Texas Mushrooms: A Field Guide|añu=1992|editorial=University of Texas Press|allugamientu=Austin|isbn=0-292-75125-7 |edición=1ª |coautores=Metzler, Van; Miller Orson K. Jr.|páxina=70}}</ref> Este decidió rindir homenaxe a la so esposa "por rexistrar los servicios emprestaos a la Micoloxía al traviés de les sos diverses ilustraciones escelentes y d'otres maneres".<ref name=berkeley>{{cita publicación|apellíu=Berkeley|nome=M. J.|coautores=Broome, C. Y.|títulu=XXXV.—Notices of British fungi|publicación=Journal of Natural History Series 2|añu=1854|volume=13|númberu=77|páxines=396–407|doi=10.1080/03745485709496362}}</ref><ref group="nota" name="n1">Traducción llibre de: "to record the services which have been rendered to Mycology by many excellent illustrations and in other ways."</ref>
== Descripción ==
[[Ficheru:Amanita ceciliae.jpg|thumb|left|Una coleición de ''Amanita ceciliae'' amosando la so coloración típica, topándose nos montes de [[Piacenza]]]]
El [[Pileu (micoloxía)|pileu]] (el "sombreru" de la cogorda) mide de 5 a 12 cm de diámetru, con un formatu que varia de convexu a planu. Ye respingado, tien un [[umbo]] baxu y un marxe de colores vivos. El so color ye gris a negru amarronáu, más escuru nel centru y más pálidu escontra'l marxe, que ye bastante estriáu. Xeneralmente llisa, de la superficie del pileu ye un pocu pegañosa cuando ta húmeda. Amás d'eso, carauterizar por tener reminiscentes de la volva en forma de plaques pocu xuntaes, llanudes y de color gris escuru, esperdigaes por ella. Estes pequeñes plaques pueden esaniciase fácilmente. El color del sombreru puede variar, y les cogordes de colores más pálidos son conocíos, por casu, como los tipos ''A. ceciliae'' f. ''escolora'' y A. ''ceciliae'' [[Variedá (bioloxía)|var.]] pallida. ''A. ceciliae'' var. royeri, atopada en [[Francia]] y descrita per primer vegada pol micólogu L. Maire, ye una variedá que tien el sombreru negru-grisáceso.<ref name=mycobank2>{{cita web|títulu='' Amanita ceciliae f. royeri''|url=http://www.mycobank.org/BioloMICS.aspx?Link=T&TableKey=14682616000000067&Rec=470004&Fields=All |obra=International Mycological Association|editorial=MycoBank|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2012}}</ref><ref name="Fraiture">{{Cita llibru |autor=Fraiture, A. |añu=1993 |títulu=-yos Amanitopsis d'Europe |idioma=francés |editorial=Jardin Botanique Nationale de Belgique |páxines=41–4 |isbn=90-72619-09-9 |issn=0775-9592 |oclc=29368524}}</ref>
Les llámines son blanques, apiladas y llibres d'adhesión al tueru. Elles pueden ser grueses, y son munches vegaes encruciaes.<ref name=Berkeley>{{cita publicación|apellíu=Berkeley|nome=M. J.|coautores=Broome, C. Y.|títulu=XXXV.—Notices of British fungi|publicación=Journal of Natural History Series 2|añu=1854|volume=13|númberu=77|páxines=396–407|doi=10.1080/03745485709496362}}</ref> La [[estipe (micoloxía)|estipe]] ("el tueru") mide de 7-18 cm de llargu, y de 2 a 4 cm d'espesura, afilar escontra la parte cimera.<ref name=poland>{{cita web|apellíu=Snowarski|nome=Marek|títulu=''Amanita ceciliae''|url=http://www.grzyby.pl/gatunki/Amanita_ceciliae.htm |editorial=Fungi of Poland|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2012|idioma=polacu}}</ref> Ta llixeramente rellena (enllena con un texíu rizao) y col pasu del tiempu queda buecu. Ye de color blancu, con "pelos" blancos llisos, munches vegaes con un patrón de zigzag. El tueru nun tener aniellu y tien restos volva en forma de "petrines" de texíu blando, felpudu, y marrón o de color carbón de lleña, redolada a la base y dela parte inferior del tueru. La volva ye blanca a gris, argayadiza y delicada.<ref name="kuo">{{cita web |apellíu=Kuo|nome= Michael| títulu=''Amanita ceciliae''| url=http://www.mushroomexpert.com/amanita_ceciliae.html |editorial=MushroomExpert.Com Web site|fecha=Marzu de 2006|fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011}}</ref> La [[carne (micoloxía)|carne]] ye blanca y nun camuda de color cuando se corta la cogorda. Anque'l cuerpu de fructificación nun tenga nengún golor carauterístico, tien un sabor duce.<ref name=pala>{{cita publicación|apellíu=Pala|nome=Shauket Ahmed|coautores=Wani, Abdul Hamid; Mir, Riyaz Ahmad |títulu=Diversity of macrofungal genus ''Russula'' and ''Amanita'' in Hirpora Wildlife Sanctuary, Southern Kashmir Himalayas |publicación=Biodiversitas |añu=2012|volume=13|númberu=2|páxines=65–71|issn=2085-4722}}</ref>
La [[esporada|impresión d'espores]], téunica utilizada na identificación de fungos, ''A. ceciliae'', como la mayoría d'otros Amanita, ye blancu. Les [[espora|espores]] son esfériques y nun son [[amiloide]]s. Miden 10,02 a 11,07 [[Micrómetru (unidá de llargor)|micrómetros]] (µm).<ref name="Rogers">{{cita web |apellíu=Phillips|nome=Roger|editorial=Rogers Plants Ltd | títulu=''Amanita ceciliae'' | url=http://www.rogersmushrooms.com/gallery/DisplayBlock~bid~5525.asp |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2011}}</ref> Delles grandes espores atópense comúnmente nun puñáu de tela de les laminuques. Les [[fíbula|fíbules]] nun s'atopen nes bases de basidios.<ref name="tulloss">{{cita web |apellíu=Tulloss| nome=Rod Y|títulu=''Amanita ceciliae'' (Berk. & Broome) Bas | editorial=Amanitaceae.org |url=http://www.amanitaceae.org/?Amanita+ceciliae|fechaaccesu=3 d'ochobre de 2012}}</ref>
== Especies similares ==
''[[Amanita sinicoflava]]'' (qu'asocede n'[[América del Norte]]) ye una especie bastante similar, pero tien una [[volva]] en forma de sacu, a diferencia de ''A. ceciliae''.<ref name=roody/> ''[[Amanita antillana|A. antillana]]'', como'l so nome indicar, de les [[Antilles]], ye práuticamente igual, pero tien [[espora|espores]] elipsoidales en llugar d'esfériques.<ref name=antilliana>{{cita web|apellíu=Tulloss|nome=R. Y.|títulu=''Amanita antillana''|url=http://www.amanitaceae.org/?Amanita%20antillana |editorial=Amanitaceae.org |fechaaccesu=21 d'ochobre de 2012}}</ref> Munches vegaes, A. ceciliae ye confundíu con ''A. borealisorora'', que tien una amplia distribución n'América del Norte. A. borealisorora ye un nome provisional, y la especie entá nun foi publicada válidamente. Les espores d'A. ceciliae tienen gran semeyanza con ''[[Amanita cinctipes|A. cinctipes]]'' (atopada principalmente en [[Singapur]]), anque'l primeru forme espores más grandes. La decoloración na volva de ''[[Amanita colombiana|A. colombiana]]'' (de [[Colombia]], como'l so nome indicar) amuesa probablemente una rellación ente la cogorda y ''A. ceciliae''.<ref name=colombiana>{{cita web|apellíu=Tulloss|nome=R. Y.|títulu=''Amanita colombiana''|url=http://www.amanitaceae.org/?Amanita%20colombiana|editorial=Amanitaceae.org|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2012}}</ref>
''A. sorocula'' ye otra "doble". Esta especie mesoamericana y colombiana munches vegaes confundir con A. ceciliae, una y bones dambes cogordes tienen una volva con una estructura fráxil y [[Llámines (micoloxía)|llámines]] abuxaes.<ref name=sorocula2>{{Cita llibru|apellíu=Tulloss|nome=R. Y.|títulu=Studies on ''Amanita'' (Amanitaceae) from Andean Colombia|series=Memoirs of the New York Botanical Garden|volume=66|añu=1992|editorial=New York Botanical Garden|allugamientu=Nueva York |isbn=978-0-89327-371-2|coautores=Ovrebo, C. L.; Halling, R. Y.|páxina=19}}</ref> La diferencia notable ye'l color mariellu fuerte del sombreru en cogordes A. ceciliae inmadures. A. sorocula inda nun foi válidamente publicáu, y, al sieglu XXI, ye un nome recién aceptáu.<ref name=tulloss"/><ref name=sorocula>{{cita web|apellíu=Tulloss|nome=R. Y.|títulu=''Amanita sorocula''|url=http://www.amanitaceae.org/?Amanita%20sororcula|editorial=Amanitaceae.org|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2012}}</ref> La especie china ''[[Amanita liquii|A. liquii]]'' ye similar, pero'l sombreru de color mariellu-marrón, colloráu-marrón o verde-marrón de ''A. ceciliae'' son bien distintos de los sombreros marrón escuru de ''A. liquii''. Amás, los restos de la volva de ''A. ceciliae'' converxen na base pa formar una zona en forma d'aniellu, al contrariu de ''A. liquii''. Finalmente, los pigmentos celulares na banda manera en redol a les llámines y los remanescentes volvales son muncho más escuros en comparanza colos de ''A. ceciliae''.<ref name=yang>{{cita publicación|apellíu=Yang|nome=Z. L.|coautores=Weiß, M.; Oberwinkler, F.|títulu=New species of ''Amanita'' from the eastern Himalaya and adjacent regions|publicación=Mycologia|añu=2004|volume=96|númberu=3|páxines=636–46|pmid=21148883|issn=0027-5514 |url=http://www.cybertruffle.org.uk/cyberliber/59350/0096/003/0636.htm}}</ref><ref name=liquii>{{cita web|apellíu=Tulloss|nome=R. Y.|títulu=''Amanita liquii''|url=http://www.amanitaceae.org/?Amanita%20liquii|editorial=Amanitaceae.org|fechaaccesu=23 d'ochobre de 2012}}</ref>
== Comestibilidad ==
[[Ficheru:Strangulated Amanita.jpg|thumb|200px|Una cogorda nueva nel sur de los [[Apalaches]].]]
Amanita ceciliae ye considerada una [[cogorda comestible]] y ye utilizada como alimentu, anque munchos guíes de campu encamienten evitar comelo.<ref name=metzler/><ref name=Rogers/><ref name=kibby>{{Cita llibru|apellíu=Kibby|nome=Geoffrey|títulu=Mushrooms and Other Fungi|añu=1992|editorial=Smithmark Publications|allugamientu=Nueva York|páxina=87|cita=Edible but best avoided.|isbn=978-0-8317-6970-3}}</ref><ref name=weber>{{Cita llibru|apellíu=Weber|nome=Nancy S.|títulu=A Field Guide To Southern Mushrooms |editorial=University of Michigan Press |allugamientu=Ann Arbor |añu=1985|coautores=Smith, Alexander H.; Guravich, Dan |páxina=147|cita=Reported to be edible, but not recommended.|isbn=978-0-317-13507-7}}</ref> Realizóse un estudiu de 16 fungos comestibles, pa determinar les sos composiciones químiques y actividaes [[antioxidante]]s. Ente estes especies, ''A. ceciliae'' y ''[[Pleurotus ostreatus]]'' fueron los dos cogordes que presentaron actividaes d'eliminación de los radicales más potentes.<ref name=akata>{{cita publicación|apellíu=Akata |nome=Ilgaz|coautores=Ergonul, Bulent; Kalyoncu, Fatih|títulu=Chemical compositions and antioxidant activities of 16 wild edible mushroom species grown in Anatolia|publicación=International Journal of Pharmacology |añu=2012|volume=8|númberu=2|páxines=134–8|issn=18117775|doi=10.3923/ijp.2012.134.138 |url=http://scialert.net/fulltext/?doi=ijp.2012.134.138}}</ref>
== Ecoloxía, hábitat y distribución ==
Como la mayoría de les especies del xéneru ''Amanita'', ''A. ceciliae'' ye una especie [[micorriza|micorrizica]], formando polo tanto una [[simbiosis|asociación simbiótica]] mutuamente beneficiosa con delles especies de [[plantae|plantes]].<ref name="urlAmanita (MushroomExpert.Com)" )">{{cita web |url=http://www.mushroomexpert.com/amanita.html |títulu=The Genus Amanita |autor=Kuo M. |fecha=Xunu de 2013 |idioma=inglés |editorial=MushroomExpert.Com |fechaaccesu=21 de febreru de 2014}}</ref> La ectomicorrízicas garanticen a la cogorda compuestos orgánicos importantes pa la so sobrevivencia procedentes de la [[fotosíntesis]] del vexetal; de la mesma, la planta beneficiar con un aumentu de l'absorción d'agua y nutrientes por cuenta de les [[hifa|hifes]] del fungu. La esistencia d'esta rellación ye un requisitu fundamental pa la sobrevivencia y crecedera fayadiza de ciertes especies d'árboles, como dellos tipos de [[conífera|coníferes]].<ref name=Giachini2000 >{{cita publicación |doi=10.2307/3761484 |autor=Giachina AJ, Oliviera VL, Castellanu MA, Trappe JM. |añu=2000 |títulu=Ectomycorrhizal fungi in ''Eucalyptus'' and ''Pinus'' plantations in southern Brazil |publicación=Mycologia |volume=92 |númberu=6 |páxines=1166–77 }}</ref>
Los [[Esporocarpo|cuerpos de fructificación]] de ''A. ceciliae'' crecen solos, esvalixaos o en grupos, mientres el branu y la seronda. Los sos hábitats inclúin el [[Montes templaos de frondosas y mistos|monte caducifoliu templáu]] y los montes de coníferes. La especie tien preferencia por suelos neutros y [[suelu caliar|caliares]]. De cutiu, el fungu crez en montes de [[caducifoliu|caducifolios]] colos carpinos (''[[Carpinus]]''), carbayos (''[[Quercus]]''), falias (''[[Fagus]]'') y abeduriu (''[[Betula]]''), pero tamién puede asoceder, anque raramente, con coníferes: pinos (''[[Pinus]]''), abetos (''[[Abies]]''), píceas (''[[Picea]]'') y cedros (''[[Cedrus]]'').<ref name="Fraiture">{{Cita llibru |autor=Fraiture, A. |añu=1993 |títulu=-yos Amanitopsis d'Europe |idioma=francés |editorial=Jardin Botanique Nationale de Belgique |páxines=41–4 |isbn=90-72619-09-9 |issn=0775-9592 |oclc=29368524}}</ref>
N'Europa, esta distribución d'esa especie fúngica ye bastante amplia, anque raramente seya atopada. N'América del Norte, ye atopada principalmente nes árees al este del ríu [[Mississippi]], pero seta asemeyaos tamién asoceden nel suroeste y el [[noroeste del Pacíficu]], y [[Texas]] (con una aparente asociación con pequeñ).<ref name=McKnight>{{Cita llibru|apellíu=McKnight|nome=Kent H.|títulu=A Field Guide to Mushrooms, North America|añu=1998|editorial=Houghton Mifflin |allugamientu=Boston|isbn=0-395-91090-0|coautores=McKnight, Vera B.|páxina=226|capítulu=Gilled fungi (Agarics)}}</ref> La so área de distribución estiéndese tamién al sur de [[Méxicu]].<ref name=emmanuel >{{cita publicación |apellíu=Villanueva-Jimenez|nome=Emmanuel |coautores=Villegas-Rios, Margarita; Cifuentes-Blanco, Joaquin; Lleón–Avendaño, Hugo|títulu=Diversidad del xéneru Amanita en dos árees con distinta condición silvícola en Ixtlán de Juárez, Oaxaca, Méxicu |publicación=Revista Mexicana de Biodiversidad |añu=2006|volume=77|númberu=1 |páxines=17–22|issn=1870-3453}}</ref> Na so área de distribución natural nel continente americanu, ''A. cecilia'' tamién foi atopada n'Asia. Estes rexones inclúin a [[Xapón]],<ref name=hitoshi>{{cita publicación|apellíu=Neda|nome=Hitoshi|coautores=Sato, Hiroki|títulu=List of agaricoid fungi reported from subtropical area of Japan|publicación=Nippon Kingakukai Kaiho|añu=2008|volume=49|númberu=1|páxines=64–90|issn=0029-0289}}</ref> [[Azad Caxmir]] ya [[Irán]].<ref name=gardezi>{{cita publicación|apellíu=Gardezi|nome=S. R. A|coautores=Ayub, N., Khan, S. M.|títulu=Mushrooms of Kashmir III|publicación=Pakistan Journal of Phytopathology|añu=2002|volume=14|númberu=1|páxines=23–31|issn=1019-763X}}</ref><ref name=bahram>{{cita publicación|apellíu=Bahram|nome=M|coautores=Asef, M. R., Zarre, Sh., Abbasi, M., Reidl, S.|títulu=Addition to the knowledge of ''Amanita'' (Agaricales, Pluteaceae) from Iran|publicación=Rostaniha|añu=2006|volume=7|númberu=2|páxines=107–19|issn=1608-4306}}</ref> Hai especulaciones que les coleiciones d'Estaos Xuníos podríen ser d'una especie entá non descrita, distinta de la ''A. ceciliae'' europea.<ref name="kuo" />
== Notes ==
{{llistaref|grupu="nota"}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat}}
* {{IndexFungorum|107714}}
* [http://mushroomobserver.org/image/image_search?pattern=Amanita+ceciliae Semeyes de Amanita ceciliae] nel ''[[Mushroom Observer]]''
{{traducíu ref|pt|Amanita ceciliae|oldid=42187451|trad=total}}
{{Tradubot|Amanita ceciliae}}
{{wikispecies}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Amanita|ceciliae]]
[[Categoría:Especies descrites en 1854]]
[[Categoría:TBSpecies]]
65j3peznvkdhmbs1l6uc7ml2fhftx35
Llista de persones nacíes en Gales
0
79421
4497958
4497798
2026-06-01T01:45:12Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4497958
wikitext
text/x-wiki
{{Wikidata list
|sparql=SELECT ?item ?yob ?yod WHERE {
?item wdt:P19 ?pob .
?pob wdt:P131* wd:Q25 .
OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob . BIND(YEAR(?dob) as ?yob) }
OPTIONAL { ?item wdt:P570 ?dod . BIND(YEAR(?dod) as ?yod) }
. }
|wdq=.
|sort=569
|section=31
|columns=number:#,P18,label,description,?yob:Year of birth,?yod:Year of death,P19
}}
== human whose existence is disputed ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 1247
| [[Ficheru:01madog07.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1883439|Madog ab Owain Gwynedd]]''
|
| 1150
|
| ''[[:d:Q2369922|Dolwyddelan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 10349
|
| ''[[:d:Q13127568|Y Crythor Du]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|}
== humanu ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 1
|
| ''[[:d:Q334627|Wyn Roberts, Baron Roberts of Conwy]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q13644942|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2
| [[Ficheru:1stLordAberdare.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q335550|Henry Bruce, 1st Baron Aberdare]]''
| abogáu, Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda
| 1815
| 1895
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3
| [[Ficheru:Francis Wallace Grenfell c.1900 ver 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q335773|Francis Grenfell, 1st Baron Grenfell]]''
|
| 1841
| 1925
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4
| [[Ficheru:Lord-justice-lawrence-at-nuremberg-72-867.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336459|Geoffrey Lawrence, 1st Baron Oaksey]]''
|
| 1880
| 1971
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 5
| [[Ficheru:Merlyn Rees appearing on "After Dark", 16 July 1988.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336534|Merlyn Rees]]''
| políticu galés (1920–2006)
| 1920
| 2006
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6
| [[Ficheru:George, 1st Baron Jeffreys of Wem, by John Riley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336556|George Jeffreys, 1st Baron Jeffreys]]''
| xuez galés (1645–1689)
| 1645
| 1689
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7
| [[Ficheru:Bundesarchiv B 145 Bild-F021984-0013, Auswärtiges Amt, Staatsminister Großbritannien.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336837|Alun Gwynne Jones, Baron Chalfont]]''
| políticu británicu
| 1919
| 2020
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 8
|
| ''[[:d:Q337590|Alan Williams]]''
| políticu galés (1930–2014)
| 1930
| 2014
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9
| [[Ficheru:Vernon Hartshorn MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q337822|Vernon Hartshorn]]''
| sindicalista, Reinu Xuníu
| 1872
| 1931
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 10
|
| ''[[:d:Q338044|Denzil Davies]]''
| políticu galés (1938–2018)
| 1938
| 2018
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11
| [[Ficheru:James Henry Thomas (1874-1949) portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q338294|James Henry Thomas]]''
| sindicalista, Reinu Xuníu
| 1874
| 1949
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12
| [[Ficheru:VCBernardArmitageWarburtonWarburton-Lee.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q346518|Bernard Warburton-Lee]]''
| oficial naval galés (1895–1940)
| 1895
| 1940
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 13
| [[Ficheru:Map of Missouri River and Vicinity.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q348948|John Evans]]''
| esplorador galés (1770–1799)
| 1770
| 1799
| [[Caernarfon]]<br/>''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 14
|
| ''[[:d:Q351606|Walley Barnes]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1975
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 15
|
| ''[[:d:Q351615|Dan Lewis]]''
| futbolista británicu (1902–1965)
| 1902
| 1965
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 16
| [[Ficheru:St.David's Cathedral - Dreieinigkeitskapelle 5 Giraldus Cambrensis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q357824|Gerald of Wales]]''
|
| 1146
| 1220
| ''[[:d:Q1508342|Manorbier Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 17
| [[Ficheru:Finding of Taliesin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q357835|Taliesin]]''
|
| 534<br/>518
| 599
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 18
| [[Ficheru:Johnny Owen Merthyr Boxer by Aberdare Blog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q360522|Johnny Owen]]''
| boxeador galés (1956–1980)
| 1956
| 1980
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 19
|
| ''[[:d:Q361128|Owen Tudor]]''
|
| 1400
| 1461
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 20
|
| ''[[:d:Q363711|John Penry]]''
|
| 1563
| 1593
| ''[[:d:Q17740348|Cefn Brith]]''
|-
| style='text-align:right'| 21
| [[Ficheru:David Edward Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q366078|David Edward Hughes]]''
|
| 1831
| 1900
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 22
| [[Ficheru:Motorhead-johngullo-photograph-sofajockey-com.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q366807|Phil Campbell]]''
|
| 1961
| 2026
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 23
|
| ''[[:d:Q367554|John Gwilliam]]''
| xugador de rugbi union británicu (1923–2016)
| 1923
| 2016
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 24
| [[Ficheru:Valentine Henry Baker.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q369985|Valentine Baker]]''
|
| 1888
| 1942
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 25
| [[Ficheru:William Jones, the Mathematician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q371877|William Jones]]''
|
| 1675
| 1749
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 26
|
| ''[[:d:Q377361|Fanny Parkes]]''
|
| 1794
| 1875
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 27
|
| ''[[:d:Q377872|Ivor Powell]]''
| futbolista británicu
| 1916
| 2012
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 28
|
| ''[[:d:Q380860|Derek Tapscott]]''
| futbolista británicu (1932–2008)
| 1932
| 2008
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 29
|
| ''[[:d:Q380912|Neil Aspinall]]''
|
| 1941
| 2008
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 30
| [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q385839|Clive Sullivan]]''
|
| 1943
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 31
| [[Ficheru:David Williams historian Screenshot 2024-03-05-14-51-53-91 965bbf4d18d205f782c6b8409c5773a4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q386316|David Williams]]''
| historiador británicu (1900–1978)
| 1900
| 1978
| ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 32
|
| ''[[:d:Q387265|Vic Crowe]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2009
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 33
|
| ''[[:d:Q390611|Paul Flynn]]''
|
| 1935
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 34
|
| ''[[:d:Q390825|Hywel Francis]]''
|
| 1946
| 2021
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 35
|
| ''[[:d:Q393069|Dai Llewellyn]]''
|
| 1946
| 2009
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 36
| [[Ficheru:Raymond Williams At Saffron Walden.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q394628|Raymond Williams]]''
|
| 1921
| 1988
| ''[[:d:Q7130788|Pandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 37
|
| ''[[:d:Q428905|Asser]]''
|
| 900
| 909
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 38
|
| ''[[:d:Q430968|Elwyn Hartley Edwards]]''
|
| 1927
| 2007
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 39
| [[Ficheru:Martha M Hughes Cannon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q433736|Martha Hughes Cannon]]''
|
| 1857
| 1932
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 40
|
| ''[[:d:Q436394|Paula Yates]]''
|
| 1959
| 2000
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 41
| [[Ficheru:Richey Edwards (7227817420).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q436648|Richey Edwards]]''
|
| 1967
| 2008
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 42
| [[Ficheru:Novello LCCN2014715473.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q436693|Ivor Novello]]''
|
| 1893
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 43
| [[Ficheru:Peggy Cummins. Promotion 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q441467|Peggy Cummins]]''
| actriz británica
| 1925
| 2017
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 44
| [[Ficheru:DWDavis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q442086|David William Davis]]''
| políticu galés (1873–1959)
| 1873
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 45
| [[Ficheru:Billy meredith city.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q444611|Billy Meredith]]''
| futbolista británicu (1874–1958)
| 1874
| 1958
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 46
|
| ''[[:d:Q447945|Alun Hoddinott]]''
| compositor británicu (1929–2008)
| 1929
| 2008
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 47
|
| ''[[:d:Q447951|Alun Owen]]''
| guionista galés (1925–1994)
| 1925
| 1994
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 48
|
| ''[[:d:Q447948|Alun Morgan]]''
|
| 1928
| 2018
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 49
|
| ''[[:d:Q448515|David Nash]]''
|
| 1939
| 2016
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 50
|
| ''[[:d:Q449028|Bernice Rubens]]''
|
| 1923
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 51
| [[Ficheru:Nina Hamnett by Roger Fry 1917.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449054|Nina Hamnett]]''
|
| 1890
| 1956
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 52
|
| ''[[:d:Q449114|Laura Ashley]]''
|
| 1925
| 1985
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 53
| [[Ficheru:Notable women authors of the day - Rhoda Broughton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449136|Rhoda Broughton]]''
|
| 1840
| 1920
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 54
|
| ''[[:d:Q449142|Gwladus Ddu]]''
|
| 1300
| 1251
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 55
| [[Ficheru:Elaine Morgan in 1998.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449734|Elaine Morgan]]''
|
| 1920
| 2013
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 56
| [[Ficheru:IsabelaMarshall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449884|Isabel Marshal]]''
|
| 1200
| 1240
| ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 57
|
| ''[[:d:Q449926|Alwyn Williams]]''
|
| 1921
| 2004
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 58
|
| ''[[:d:Q450826|Gwenllian ferch Gruffydd]]''
| monarca galesa (1097–1136)
| 1097
| 1136
| ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]''
|-
| style='text-align:right'| 59
| [[Ficheru:Glen Kidston, vainqueurs des 24 Heures du Mans 1930 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q452696|Glen Kidston]]''
| pilotu d'automovilismu británicu (1899–1931)
| 1899
| 1931
| [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 60
| [[Ficheru:Henry Somerset (1629–1699), 1st Duke of Beaufort, KG, PC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q456519|Henry Somerset, 1st Duke of Beaufort]]''
| políticu galés (1629–1700)
| 1629
| 1700
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 61
| [[Ficheru:Evans W.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q456905|William Davies Evans]]''
|
| 1790
| 1872
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 62
|
| ''[[:d:Q459155|Edward Youde]]''
|
| 1924
| 1986
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 63
| [[Ficheru:Penn Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q459764|Jessie Penn-Lewis]]''
|
| 1861
| 1927
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 64
| [[Ficheru:Duster Bennett 1970.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q460654|Duster Bennett]]''
|
| 1946
| 1976
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 65
| [[Ficheru:Sandy Griffiths, Estadio, 1951-05-19 (418) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q465029|Sandy Griffiths]]''
| árbitru de fútbol británicu (1909–1974)
| 1909
| 1974
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 66
| [[Ficheru:Harold Lowe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q466171|Harold Lowe]]''
| marineru galés (1882–1944)
| 1882
| 1944
| ''[[:d:Q6661729|Llanrhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 67
|
| ''[[:d:Q466632|Terry Hennessey]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2025
| ''[[:d:Q6661943|Llay]]''
|-
| style='text-align:right'| 68
| [[Ficheru:Pen Llywelyn ab Iorwerth, Castell Criccieth.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q467685|Llywelyn ab Iorwerth]]''
| monarca galés (1173–1240)
| 1173
| 1240
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 69
|
| ''[[:d:Q467755|Ruth Ellis]]''
| modelu británica (1926–1955)
| 1926
| 1955
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 70
|
| ''[[:d:Q468004|Margaret John]]''
| actriz británica
| 1926
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 71
|
| ''[[:d:Q468060|Helen Watts]]''
| cantante d'ópera británica (1927–2009)
| 1927
| 2009
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 72
| [[Ficheru:Saint Malo (engraving).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q468195|Malo]]''
| sacerdote galés (487–565)
| 520
| 621
| ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 73
|
| ''[[:d:Q469952|Gwenllian of Wales]]''
| monxa galesa (1282–1337)
| 1282
| 1337
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 74
| [[Ficheru:Mengs - Richard Wilson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q471387|Richard Wilson]]''
|
| 1713
| 1782
| ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]''
|-
| style='text-align:right'| 75
|
| [[Richard Marquand]]
|
| 1937
| 1987
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 76
| [[Ficheru:SamEdwardsBetter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q472382|Sam Edwards]]''
|
| 1928
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 77
| [[Ficheru:Cyril-John-Radcliffe-1st-Viscount-Radcliffe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q472691|Cyril Radcliffe, 1st Viscount Radcliffe]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 78
| [[Ficheru:Roger-Livesey-Storm-Over-Patsy-Stage-1937.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q490072|Roger Livesey]]''
|
| 1906
| 1976
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 79
| [[Ficheru:Sir Tannatt William Edgeworth David (1858-1934).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q498915|Edgeworth David]]''
|
| 1858
| 1934
| ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''<br/>[[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 80
|
| ''[[:d:Q503493|John Bevan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1948–1986)
| 1948
| 1986
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 81
| [[Ficheru:George Strong Nares. Photograph. Wellcome V0026912.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q504761|George Nares]]''
|
| 1831
| 1915
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 82
| [[Ficheru:John James Williams 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q512413|J. J. Williams]]''
|
| 1948
| 2020
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 83
| [[Ficheru:Kenneth Jeffrey Jones 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q513201|Ken Jones]]''
|
| 1921
| 2006
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 84
| [[Ficheru:Sir-john-meurig-thomas rare-book-room.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q514935|John Meurig Thomas]]''
|
| 1932
| 2020
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 85
| [[Ficheru:Dafydd ap Gwilym at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q517287|Dafydd ap Gwilym]]''
|
| 1320
| 1370<br/>1380
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q29506026|Brogynin Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 86
|
| ''[[:d:Q518175|Doris Hare]]''
| actriz británica
| 1905
| 2000
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 87
| [[Ficheru:Rear-admiral Sir Hugh Evan-thomas Kcb Mvo- 1917 Art.IWMART1734.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q520341|Hugh Evan-Thomas]]''
| oficial británicu (1862–1928)
| 1862
| 1928
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 88
| [[Ficheru:Dewi Wyn o Eifion.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q525803|David Owen]]''
|
| 1784
| 1841
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 89
|
| ''[[:d:Q528311|Owain Cyfeiliog]]''
|
| 1130
| 1197
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 90
| [[Ficheru:Eve de Braose.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q530524|Eva Marshal]]''
|
| 1203
| 1246
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 91
|
| ''[[:d:Q530921|Naunton Wayne]]''
|
| 1901
| 1970
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 92
|
| ''[[:d:Q533591|Hue de Rotelande]]''
| poeta galés (1150–1190)
| 1150
| 1190
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 93
| [[Ficheru:Petroc-vit.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q534049|Saint Petroc]]''
| monxu galés (450–564)
| 450
| 564
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 94
| [[Ficheru:Gwendoline Davies Amgueddfa Genedlaethol Cymru - National Museum of Wales (cropped).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q539515|Gwendoline Davies]]''
| coleicionista d'arte galesa (1882–1951)
| 1882
| 1951
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 95
|
| ''[[:d:Q539596|Tessie O'Shea]]''
|
| 1913
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 96
| [[Ficheru:Arthur Machen - ImgID14891187.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q540166|Arthur Machen]]''
|
| 1863
| 1947
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 97
|
| ''[[:d:Q540181|Margaret Davies]]''
| comisaria d'arte galesa (1884–1963)
| 1884
| 1963
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 98
|
| ''[[:d:Q541502|Glyn Simon]]''
| sacerdote británicu (1903–1972)
| 1903
| 1972
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 99
| [[Ficheru:John Prichard, Welsh architect.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q541594|John Prichard]]''
| arquiteutu británicu
| 1817
| 1886
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 100
| [[Ficheru:AnneWarwick1483.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q543665|Anne de Beauchamp, 15th Countess of Warwick]]''
| política galesa (1444–1449)
| 1444
| 1449
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 101
|
| ''[[:d:Q544397|Angus Charles Graham]]''
|
| 1919
| 1991
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 102
| [[Ficheru:Brynle Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q544524|Brynle Williams]]''
|
| 1949
| 2011
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 103
| [[Ficheru:Daisy von Pless.jpg|center|128px]]
| [[Daisy Cornwallis West]]
|
| 1873
| 1943
| ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 104
| [[Ficheru:Charles Warren carbon print portrait by Herbert Rose Barraud of London.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q74338|Charles Warren]]''
|
| 1840
| 1927
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 105
| [[Ficheru:Admiral Sir Erasmus Gower.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q74563|Erasmus Gower]]''
| soldáu galés (1742–1814)
| 1742
| 1814
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 106
|
| ''[[:d:Q74605|W. F. Grimes]]''
|
| 1905
| 1988
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 107
|
| ''[[:d:Q75658|John Hefin]]''
| direutor de televisión británicu (1941–2012)
| 1941
| 2012
| ''[[:d:Q3405993|Tre-Taliesin]]''
|-
| style='text-align:right'| 108
| [[Ficheru:Michael Bogdanov Portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116496|Michael Bogdanov]]''
|
| 1938
| 2017
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 109
| [[Ficheru:Sir Thomas Picton by Sir Martin Archer Shee.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q121734|Thomas Picton]]''
|
| 1758
| 1815
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 110
| [[Ficheru:Henry V Miniature.jpg|center|128px]]
| [[Enrique V d'Inglaterra]]
| políticu británicu (1386–1422)
| 1386
| 1422
| ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 111
|
| ''[[:d:Q132259|David Crighton]]''
|
| 1942
| 2000
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 112
| [[Ficheru:Richard Burton - The Robe.jpg|center|128px]]
| [[Richard Burton]]
|
| 1925
| 1984
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 113
| [[Ficheru:David Griffith (Clwydfardd, 1800-94) NLW3364606 retouched (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q152720|David Griffith]]''
| poeta galés (1800–1894)
| 1800
| 1894
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 114
| [[Ficheru:Alfred-Russel-Wallace-c1895.jpg|center|128px]]
| [[Alfred Russel Wallace]]
| bc p to t Ty iin. we in mo I'm oC
| 1823
| 1913
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 115
| [[Ficheru:Terry Jones Monty Python O2 Arena (cropped) (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q166159|Terry Jones]]''
|
| 1942
| 2020
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 116
| [[Ficheru:Presidente Abugattás recibió a Parlamentario Británico (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q168235|Tristan Garel-Jones]]''
| críticu taurín, Reinu Xuníu
| 1941
| 2020
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 117
| [[Ficheru:Te lawrence.jpg|center|128px]]
| [[Thomas Edward Lawrence]]
|
| 1888
| 1935
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 118
| [[Ficheru:Henry Morton Stanley 1.jpg|center|128px]]
| [[Henry Morton Stanley]]
|
| 1841
| 1904
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 119
|
| ''[[:d:Q172273|Alan Rees]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1938
| 2024
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 120
| [[Ficheru:Tom Pryce 1975 Watkins Glen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q172835|Tom Pryce]]''
|
| 1949
| 1977
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 121
|
| ''[[:d:Q173689|Shane Summers]]''
| pilotu d'automovilismu galés (1936–1961)
| 1936
| 1961
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 122
|
| ''[[:d:Q175294|Charles Robert Harington]]''
| químicu británicu (1897–1972)
| 1897
| 1972
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 123
| [[Ficheru:Clive Rowlands.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q176596|Clive Rowlands]]''
|
| 1938
| 2023
| ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 124
| [[Ficheru:Robert Owen by William Henry Brooke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q179374|Robert Owen]]''
|
| 1771
| 1858
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 125
| [[Ficheru:Ray Milland by A. L. Whitey Schafer, 1947.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q181774|Ray Milland]]''
|
| 1907
| 1986
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 126
| [[Ficheru:Sir John Conroy, 1st Bt by Henry William Pickersgill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q185188|John Conroy]]''
|
| 1786
| 1854
| ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]''
|-
| style='text-align:right'| 127
| [[Ficheru:Cotton Claudius B VII f.224 Merlin Vortigern.jpg|center|128px]]
| [[Godofredo de Monmouth]]
|
| 1100
| 1155
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 128
| [[Ficheru:Dylan Thomas icon Blashford 1937.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q191023|Dylan Thomas]]''
|
| 1914
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 129
|
| ''[[:d:Q194621|Edith Austin]]''
| tenista británica (1867–1953)
| 1867
| 1953
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 130
| [[Ficheru:Gary Speed 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q202153|Gary Speed]]''
| futbolista británicu
| 1969
| 2011
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 131
| [[Ficheru:Morgan,Henry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q215502|Henry Morgan]]''
|
| 1631
| 1688
| ''[[:d:Q1403122|Llanrumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 132
| [[Ficheru:Andy Whitfield in 2010 by Gage Skidmore 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q219700|Andy Whitfield]]''
|
| 1971
| 2011
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 133
| [[Ficheru:Ernest Jones 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q221870|Ernest Jones]]''
|
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 134
| [[Ficheru:Francis Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q223235|Francis Lewis]]''
| políticu d'Estaos Xuníos (1713–1803)
| 1713
| 1802<br/>1803
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 135
| [[Ficheru:Portrait of Henry, Duke of Lancaster - William Bruges's Garter Book (c.1440-1450), f.8 - BL Stowe MS 594 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q225604|Henry of Grosmont, 1st Duke of Lancaster]]''
|
| 1310
| 1361
| ''[[:d:Q731439|Grosmont]]''
|-
| style='text-align:right'| 136
| [[Ficheru:Lilian of Sweden 1940s as Mrs. Craig.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q234171|Princess Lilian, Duchess of Halland]]''
| modelu sueca (1915–2013)
| 1915
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 137
| [[Ficheru:Thomas Gainsborough 015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q234746|Sarah Siddons]]''
| actriz británica (1755-1831)
| 1755
| 1831
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 138
|
| ''[[:d:Q251038|Peter George]]''
|
| 1924
| 1966
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 139
| [[Ficheru:6702 Victor Spinetti.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q253813|Victor Spinetti]]''
|
| 1929
| 2012
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 140
|
| ''[[:d:Q254781|Margaret Price]]''
|
| 1941
| 2011
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 141
| [[Ficheru:Rachel Roberts.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q254828|Rachel Roberts]]''
| actriz británica (1927-1980)
| 1927
| 1980
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 142
| [[Ficheru:NeudeBunny.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q257113|Barry Flanagan]]''
| escultor británicu
| 1941
| 2009
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 143
|
| ''[[:d:Q258600|Barbara Margaret Trimble]]''
| escritora británica (1915–1995)
| 1915
| 1995
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 144
| [[Ficheru:23Zeruk Green-from sitebuilder 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q259185|Peg Entwistle]]''
|
| 1908
| 1932
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 145
|
| ''[[:d:Q259988|John Disley]]''
| atleta británicu (1928–2016)
| 1928
| 2016
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 146
| [[Ficheru:Violet Mary Firthova (1890 1946).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q260670|Dion Fortune]]''
|
| 1890
| 1946
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 147
| [[Ficheru:Thomas Lewis (cardiologist).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q262827|Thomas Lewis]]''
|
| 1881
| 1945
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 148
| [[Ficheru:I. D. Hooson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q264107|Isaac Daniel Hooson]]''
| escritor británicu
| 1880
| 1948
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 149
|
| ''[[:d:Q268875|Herbert Bowden, Baron Aylestone]]''
| políticu galés (1905–1994)
| 1905
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 150
| [[Ficheru:Peter Lely (1618-1680) (attributed to) - Lucy Walter (c.1630–1658) - SCO.FA.Op.188 - Scolton Manor Museum.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272539|Lucy Walter]]''
|
| 1630
| 1658
| ''[[:d:Q7353760|Roch Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 151
|
| ''[[:d:Q272575|Ethel Lina White]]''
|
| 1876
| 1944
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 152
| [[Ficheru:Gwen John - Self-portrait (1900).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q274339|Gwen John]]''
|
| 1876
| 1939
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 153
| [[Ficheru:Admiral Thomas Mathews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q278125|Thomas Mathews]]''
|
| 1676
| 1751
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 154
| [[Ficheru:Evan John Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q278385|Evan Roberts]]''
| clérigu británicu (1878–1951)
| 1878
| 1951
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 155
|
| ''[[:d:Q282493|Edmund Mortimer, 3rd Earl of March]]''
|
| 1352
| 1382
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 156
| [[Ficheru:Official portrait of Ann Clwyd crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q285249|Ann Clwyd]]''
| política británica
| 1937
| 2023
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 157
|
| ''[[:d:Q287791|Gary Owen]]''
| xugador de snooker galés (1929–1995)
| 1929
| 1995
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 158
| [[Ficheru:George Twyber Travers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q289332|George Travers]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1945)
| 1877
| 1945
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 159
|
| ''[[:d:Q289342|Sylvia Sleigh]]''
| pintora d'Estaos Xuníos (1916–2010)
| 1916
| 2010
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 160
| [[Ficheru:Bp John Owen NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q290367|John Owen]]''
| sacerdote galés (1854–1926)
| 1854
| 1926
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 161
| [[Ficheru:Hester Thrale (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q291322|Hester Thrale]]''
|
| 1741
| 1821
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 162
| [[Ficheru:Hugh griffith publicity photo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q310934|Hugh Griffith]]''
|
| 1912
| 1980
| ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 163
| [[Ficheru:John Charles, Wales versus Scotland, Ninian Park, 1954.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312404|John Charles]]''
|
| 1931
| 2004
| ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]''
|-
| style='text-align:right'| 164
| [[Ficheru:Clive Granger by Olaf Storbeck.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312575|Clive Granger]]''
| economista británicu
| 1934
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 165
| [[Ficheru:Bartholomew Roberts.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q313430|Bartholomew Roberts]]''
|
| 1682
| 1722
| ''[[:d:Q13126879|Little Newcastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 166
|
| ''[[:d:Q314929|Dick Francis]]''
|
| 1920
| 2010
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 167
| [[Ficheru:Owain Glyndŵr at Cardiff City Hall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317279|Owain Glyndŵr]]''
| monarca galés (1359–1416)
| 1354
| 1415
| ''[[:d:Q7659623|Sycharth Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 168
| [[Ficheru:George Herbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317887|George Herbert]]''
|
| 1593
| 1633
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 169
| [[Ficheru:Robert Recorde (uncropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q318192|Robert Recorde]]''
|
| 1510
| 1558
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 170
| [[Ficheru:Thomas Barker, Barker of Bath - Self Portrait.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q321465|Thomas Barker]]''
| pintor galés (1769–1847)
| 1769
| 1847
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 171
| [[Ficheru:Kim Simmonds 2002 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q322303|Kim Simmonds]]''
|
| 1947
| 2022
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 172
| [[Ficheru:Roy Jenkins 1977 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q323488|Roy Jenkins]]''
| historiador, Reinu Xuníu
| 1920
| 2003
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 173
| [[Ficheru:Aneurin Bevan (1943).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q325403|Aneurin Bevan]]''
| sindicalista, Reinu Xuníu
| 1897
| 1960
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 174
|
| ''[[:d:Q325417|Gareth Williams]]''
| xuez, Reinu Xuníu
| 1941
| 2003
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 175
|
| ''[[:d:Q325437|Vernon Watkins]]''
|
| 1906
| 1967
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 176
| [[Ficheru:Hugh Llewellyn Glyn Hughes 1945.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q325881|Hugh Llewellyn Glyn Hughes]]''
|
| 1892
| 1973
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 177
|
| ''[[:d:Q327410|John Graham Chambers]]''
|
| 1843
| 1883
| ''[[:d:Q6661303|Llanelly House]]''
|-
| style='text-align:right'| 178
| [[Ficheru:1894. Portrait of John Hughes, founder of Hughesovka (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q328225|John Hughes]]''
|
| 1814
| 1889
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 179
|
| ''[[:d:Q328421|Ricky Valance]]''
| cantante galés
| 1936
| 2020
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 180
| [[Ficheru:Richard Roberts portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q329017|Richard Roberts]]''
|
| 1789
| 1864
| ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]''
|-
| style='text-align:right'| 181
| [[Ficheru:Saint Non's Chapel - Fenster 5 St.David top.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q331697|Saint David]]''
|
| 512
| 589
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 182
| [[Ficheru:Geoffrey Howe (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332323|Geoffrey Howe]]''
| xurista, Reinu Xuníu
| 1926
| 2015
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 183
| [[Ficheru:John Prescott official portrait (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332393|John Prescott]]''
| sindicalista, Reinu Xuníu
| 1938
| 2024
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 184
| [[Ficheru:Francis Pym (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332759|Francis Pym]]''
| políticu galés (1922–2008)
| 1922
| 2008
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 185
| [[Ficheru:Elwyn Jones in Romania (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332851|Elwyn Jones, Baron Elwyn-Jones]]''
| xuez, Reinu Xuníu
| 1909
| 1989
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 186
| [[Ficheru:Urdd National Eisteddfod, Lampeter 1959 (1467023) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333132|Gwynfor Evans]]''
|
| 1912
| 2005
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 187
| [[Ficheru:Cropped image of Rhodri Morgan at The Celebration of the Mace 5840623762 b47ba98d73 o.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333141|Rhodri Morgan]]''
| políticu galés (1939–2017)
| 1939
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 188
|
| ''[[:d:Q333309|Ivor Richard, Baron Richard]]''
| diplomáticu, Reinu Xuníu
| 1932
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 189
| [[Ficheru:Lord Macdonald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333437|Gordon Macdonald, 1st Baron Macdonald of Gwaenysgor]]''
|
| 1888
| 1966
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 190
| [[Ficheru:Peter Thomas MP, Secretary of State for Wales, opening Bryn y Neuadd Hospital, Llanfairfechan (1588098) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333616|Peter Thomas]]''
| políticu británicu (1920–2008)
| 1920
| 2008
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 191
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555539).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333639|Emlyn Hooson, Baron Hooson]]''
|
| 1925
| 2012
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 192
| [[Ficheru:Cledwyn Hughes MP the Anglesey NFU (1532816) Crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333652|Cledwyn Hughes, Baron Cledwyn of Penrhos]]''
| políticu galés (1916–2001)
| 1916
| 2001
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 193
| [[Ficheru:Gwilym Lloyd George cropped.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q333823|Gwilym Lloyd George]]''
| políticu galés (1894–1967)
| 1894
| 1967
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 194
|
| ''[[:d:Q333834|Jim Griffiths]]''
| políticu galés (1890–1975)
| 1890
| 1975
| ''[[:d:Q850566|Betws]]''
|-
| style='text-align:right'| 195
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Elis-Thomas crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333841|Dafydd Elis-Thomas]]''
| políticu galés
| 1946
| 2025
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 196
| [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Dame Cheryl Gillan MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333852|Cheryl Gillan]]''
| política británica
| 1952
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 197
| [[Ficheru:Portrait of Mr. D. A. Thomas (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333863|Thomas, D. A.]]''
|
| 1856
| 1918
| ''[[:d:Q8059773|Ysguborwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 198
|
| ''[[:d:Q333876|Leo Abse]]''
|
| 1917
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 199
| [[Ficheru:Richard Livsey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333882|Richard Livsey, Baron Livsey of Talgarth]]''
| políticu británicu (1935–2010)
| 1935
| 2010
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 200
| [[Ficheru:George Thomas (Lord Tonypandy) and his mother (1460789).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333919|George Thomas, 1st Viscount Tonypandy]]''
| políticu galés (1909–1997)
| 1909
| 1997
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 201
|
| ''[[:d:Q333924|Elystan Morgan, Baron Elystan-Morgan]]''
| políticu británicu
| 1932
| 2021
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 202
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Morris of Aberavon crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333932|John Morris]]''
| políticu galés
| 1931
| 2023
| ''[[:d:Q3404518|Capel Bangor]]''
|-
| style='text-align:right'| 203
|
| ''[[:d:Q1586858|Harry Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1901
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 204
| [[Ficheru:Tewdrig Sant.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1088014|Tewdrig]]''
| monarca galés
| 550
|
| ''[[:d:Q2253783|Kingdom of Glywysing]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 205
| [[Ficheru:Tom Carpenter headshot.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4215697|Tom Carpenter]]''
| xugador de snooker galés
| 1887
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 206
|
| ''[[:d:Q545109|Huw Ceredig]]''
| actor británicu (1942–2011)
| 1942
| 2011
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 207
| [[Ficheru:Thomas Pennant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545123|Thomas Pennant]]''
|
| 1726
| 1798
| ''[[:d:Q5303195|Downing]]''
|-
| style='text-align:right'| 208
| [[Ficheru:Ray Reardon 1949.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545289|Ray Reardon]]''
| xugador de snooker británicu
| 1932
| 2024
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 209
|
| ''[[:d:Q545363|Henry Vaughan]]''
|
| 1621
| 1695
| ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]''
|-
| style='text-align:right'| 210
|
| ''[[:d:Q545471|Philip Madoc]]''
|
| 1934
| 2012
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 211
| [[Ficheru:Richard Meade 1973.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q547154|Richard Meade]]''
|
| 1938
| 2015
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 212
| [[Ficheru:Portrait of Edward Williams, bardd braint a defod (4672175).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q547716|Iolo Morganwg]]''
|
| 1747
| 1826
| ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 213
|
| ''[[:d:Q548671|Johnny Williams]]''
| boxeador galés (1926–2007)
| 1926
| 2007
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 214
| [[Ficheru:Paul Radmilovic 1909.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q551257|Paul Radmilovic]]''
|
| 1886
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 215
| [[Ficheru:E.E. Clive in The Little Princess.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q556552|E. E. Clive]]''
|
| 1883<br/>1879
| 1940
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 216
| [[Ficheru:Dr Richard Price, DD, FRS - Benjamin West.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q561101|Richard Price]]''
|
| 1723
| 1791
| ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]''
|-
| style='text-align:right'| 217
| [[Ficheru:William Robert Grove 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q561117|William Robert Grove]]''
|
| 1811
| 1896
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 218
|
| ''[[:d:Q561168|Roy Clarke]]''
| futbolista británicu (1925–2006)
| 1925
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 219
|
| ''[[:d:Q561383|Brian Hibbard]]''
|
| 1946
| 2012
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 220
| [[Ficheru:Augustus John by George Charles Beresford (1902) (NPG x13487).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q562540|Augustus John]]''
|
| 1878
| 1961
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 221
|
| ''[[:d:Q564059|Annabel Schofield]]''
|
| 1963
| 2026
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 222
| [[Ficheru:Tony Atkinson - Festival Economia 2015.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q564905|Anthony Barnes Atkinson]]''
| economista británicu
| 1944
| 2017
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 223
| [[Ficheru:Prof. Anne Rasa, Kalahari Trails, Red Dune Route, Northern Cape, South Africa.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q565725|Anne Rasa]]''
|
| 1940
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 224
| [[Ficheru:John Edward Jones, governor of Nevada.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q567826|John Edward Jones]]''
| políticu d'Estaos Xuníos (1840–1896)
| 1840
| 1896
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 225
| [[Ficheru:Anthony George Lyster, dock engineer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q573284|Anthony George Lyster]]''
| arquiteutu británicu
| 1852
| 1920
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 226
| [[Ficheru:Emrys Hughes (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q574920|Emrys Hughes]]''
|
| 1894
| 1969
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 227
|
| ''[[:d:Q581084|Robert d'Escourt Atkinson]]''
|
| 1898
| 1982
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 228
| [[Ficheru:Emlyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q581262|Emlyn Williams]]''
|
| 1905
| 1987
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 229
|
| ''[[:d:Q584317|Mervyn Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1946–2012)
| 1946
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 230
| [[Ficheru:Jack Williams 1905.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q585747|Jack Williams]]''
|
| 1882
| 1911
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 231
| [[Ficheru:Abraham Matthews (ca.1870).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q589424|Abraham Matthews]]''
| agricultor arxentín (1832–1899)
| 1832
| 1899
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 232
|
| ''[[:d:Q592561|Dafydd ap Gruffudd]]''
|
| 1238
| 1283
| ''[[:d:Q21496553|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 233
|
| ''[[:d:Q595372|Bob John]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1982
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 234
| [[Ficheru:Mrschippy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q599469|Perce Blackborow]]''
|
| 1894
| 1949
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 235
| [[Ficheru:Teddy Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q602404|Teddy Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1880–1949)
| 1880
| 1949
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 236
| [[Ficheru:Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere by Mary Martha Pearson (née Dutton).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q607265|Stapleton Cotton, 1st Viscount Combermere]]''
|
| 1773
| 1865
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 237
|
| ''[[:d:Q608262|George Vaughan Maddox]]''
|
| 1802
| 1864
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 238
| [[Ficheru:Edward Wingfield Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q611441|Edward Wingfield Humphreys]]''
|
| 1841
| 1892
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 239
| [[Ficheru:Tommy Cooper.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q612027|Tommy Cooper]]''
|
| 1921
| 1984
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 240
| [[Ficheru:Saint Beuno Window.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q612390|Beuno]]''
| santu patrón galés (501–640)
| 570
| 640
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 241
| [[Ficheru:Dai Rees in 1936.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q613119|Dai Rees]]''
| golfista británicu (1913–1983)
| 1913
| 1983
| ''[[:d:Q5465078|Font-y-Gary]]''
|-
| style='text-align:right'| 242
| [[Ficheru:Gary Hocking (1961).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q614845|Gary Hocking]]''
|
| 1937
| 1962
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 243
|
| ''[[:d:Q614928|Cliff Morgan]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]''
|-
| style='text-align:right'| 244
|
| ''[[:d:Q626445|Llewelyn Davies]]''
| as de l'aviación galés (1889–1918)
| 1889
| 1918
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 245
| [[Ficheru:Ernest Norton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q626472|Ernest Norton]]''
| as de l'aviación galés (1893–1966)
| 1893
| 1966
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 246
| [[Ficheru:Film actress Mary Glynne (SAYRE 2893).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q627588|Mary Glynne]]''
| actriz galesa (1895–1954)
| 1895
| 1954
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 247
|
| ''[[:d:Q628479|Terry Nation]]''
|
| 1930
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 248
|
| ''[[:d:Q632606|Francis Kitto]]''
|
| 1897
| 1926
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 249
|
| ''[[:d:Q633039|Richard Amerike]]''
| esplorador galés (1440–1503)
| 1440
| 1503
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 250
|
| ''[[:d:Q634238|Ewart Jones]]''
| químicu galés (1911–2002)
| 1911
| 2002
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 251
| [[Ficheru:Saint-Pol-de-Léon - Chapelle Notre-Dame du Kreisker - Sept saints fondateurs bretons - St Pol.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q634405|Paul Aurelian]]''
| sacerdote galés (492–573)
| 492
| 573
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 252
|
| ''[[:d:Q634827|Caradoc of Llancarfan]]''
| haxógrafu galés (1150–1156)
| 1150
| 1147<br/>1156
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 253
| [[Ficheru:Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q642090|Charles Somerset, 4th Duke of Beaufort]]''
|
| 1709
| 1756
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 254
|
| ''[[:d:Q642630|Harry Payne]]''
| xugador de rugbi union británicu (1907–2000)
| 1907
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 255
| [[Ficheru:Harold Day.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q646592|Harold Day]]''
| as de l'aviación galés (1897–1918)
| 1897
| 1918
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 256
| [[Ficheru:Phil Woosnam, NASL 1975 media guide page 4.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q646614|Phil Woosnam]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2013
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q635169|Caersws]]''
|-
| style='text-align:right'| 257
|
| ''[[:d:Q655506|Mervyn Stockwood]]''
|
| 1913
| 1995
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 258
| [[Ficheru:Max Horton 1943 IWM A 20789.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q657148|Max Kennedy Horton]]''
|
| 1883
| 1951
| ''[[:d:Q7321494|Rhosneigr]]''
|-
| style='text-align:right'| 259
| [[Ficheru:Statue of John Davies, Translators' Memorial, St Asaph 12.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q661947|John Davies]]''
|
| 1567
| 1644
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 260
| [[Ficheru:MatthewHenry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q663216|Matthew Henry]]''
| teólogu galés (1662–1714)
| 1662
| 1714
| ''[[:d:Q6089564|Isycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 261
| [[Ficheru:Enrique VII de Inglaterra, por un artista anónimo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q675493|Henry VII of England]]''
| monarca galés (1457–1509)
| 1457
| 1509
| ''[[:d:Q1422235|Pembroke Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 262
|
| ''[[:d:Q676629|Kenneth Griffith]]''
|
| 1921
| 2006
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 263
| [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 96.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q680538|Teilo]]''
|
| 600
| 560
| ''[[:d:Q7162166|Penally]]''
|-
| style='text-align:right'| 264
| [[Ficheru:JohnForstChartist.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q686947|John Frost]]''
|
| 1784
| 1877
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 265
| [[Ficheru:David Jacobs 1913.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q690597|David Jacobs]]''
| velocista británicu (1888–1976)
| 1888
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 266
| [[Ficheru:Bernard Fox Werner Klemperer Hogan's Heroes 1968.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q707734|Bernard Fox]]''
|
| 1927
| 2016
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 267
|
| ''[[:d:Q709999|Arthur Herbert]]''
|
| 1855
| 1921
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 268
| [[Ficheru:Donald Swann (1966 publicity photo).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q710220|Donald Swann]]''
|
| 1923
| 1994
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 269
|
| ''[[:d:Q710460|Arthur Loveridge]]''
| zoólogu británicu (1891–1980)
| 1891
| 1980
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 270
| [[Ficheru:Arthur Symons.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q711666|Arthur Symons]]''
| poeta británicu
| 1865
| 1945
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 271
| [[Ficheru:Terry Griffith 1991 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q713009|Terry Griffiths]]''
| xugador de snooker británicu
| 1947
| 2024
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 272
| [[Ficheru:Glyn Daniel at Tinkinswood.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q713440|Glyn Daniel]]''
|
| 1914
| 1986
| ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 273
|
| ''[[:d:Q713489|David Kelly]]''
| biólogu británicu (1944–2003)
| 1944
| 2003
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 274
| [[Ficheru:Henry Stafford.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q714480|Henry Stafford, 2nd Duke of Buckingham]]''
| políticu galés (1455–1483)
| 1455
| 1483
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 275
|
| ''[[:d:Q714976|Leon Pownall]]''
| actor británicu
| 1943
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 276
| [[Ficheru:CecilGriffiths.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q717007|Cecil Griffiths]]''
| atleta británicu (1900–1945)
| 1900
| 1945
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 277
|
| ''[[:d:Q3324139|Y Prydydd Bychan]]''
|
| 1205
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 278
|
| ''[[:d:Q4020156|William Squire]]''
| actor británicu (1917–1989)
| 1917
| 1989
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 279
| [[Ficheru:Portrait of Nimrod (4671244).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4068173|Charles James Apperley]]''
|
| 1778
| 1843
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 280
| [[Ficheru:Frederick Birks VC AWM P02939.023.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4087034|Frederick Birks]]''
| militar galés (1894–1917)
| 1894
| 1917
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 281
|
| ''[[:d:Q4101408|Tommy Bamford]]''
| futbolista británicu
| 1905
| 1967
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 282
|
| ''[[:d:Q4111556|Greville Wynne]]''
| espía británicu (1919–1990)
| 1919
| 1990
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 283
|
| ''[[:d:Q4134498|Gwilym Ddu o Arfon]]''
| poeta galés (1250–1400)
| 1250
| 1400
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 284
|
| ''[[:d:Q4201328|Joseph Murray Ince]]''
|
| 1806
| 1859
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 285
|
| ''[[:d:Q4212534|Maud Cunnington]]''
|
| 1869
| 1951
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 286
|
| ''[[:d:Q4220725|Wiliam Cynwal]]''
|
|
| 1587
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 287
|
| ''[[:d:Q4249810|John Richards]]''
| políticu d'Estaos Xuníos (1765–1850)
| 1765
| 1850
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 288
|
| ''[[:d:Q4252416|Elizabeth Howard]]''
|
| 1497<br/>1494
| 1558<br/>1559
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 289
| [[Ficheru:The Most Reverend Francis Mostyn (5292133).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4304585|Francis Mostyn]]''
| sacerdote galés (1860–1939)
| 1860
| 1939
| ''[[:d:Q17743247|Talacre Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 290
| [[Ficheru:Newton Heath - Jack Powell - First Incarnation.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4347281|Jack Powell]]''
| futbolista británicu (1860–1947)
| 1860
| 1947
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 291
|
| ''[[:d:Q4354797|Aubrey Powell]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2009
| ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 292
| [[Ficheru:Belle Moore, Jennie Fletcher, Annie Speirs, Irene Steer 1912.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4355198|Irene Steer]]''
| nadadora galesa (1889–1977)
| 1889
| 1977
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 293
| [[Ficheru:Lord Edmund Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4360990|Edmund Davies, Baron Edmund-Davies]]''
|
| 1906
| 1992
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 294
| [[Ficheru:David Powell Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4376401|David Price]]''
| militar galés (1790–1854)
| 1790
| 1854
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 295
|
| ''[[:d:Q4470042|Cliff Wilson]]''
| xugador de snooker galés (1934–1994)
| 1934
| 1994
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 296
|
| ''[[:d:Q4476244|Walter Watkins]]''
| futbolista británicu (1880–1942)
| 1880
| 1942
| ''[[:d:Q635169|Caersws]]''
|-
| style='text-align:right'| 297
|
| ''[[:d:Q4502691|William John Hewlett]]''
| sindicalista galés (1876–1921)
| 1876
| 1921
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 298
|
| ''[[:d:Q4505352|Arthen ap Seisyll]]''
| rei galés (750–807)
| 750
| 807
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 299
|
| ''[[:d:Q4529658|Clive Everton]]''
| xugador de snooker inglés
| 1937
| 2024
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 300
| [[Ficheru:Griffith-John-China.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4569597|Griffith John]]''
|
| 1831
| 1912
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 301
|
| ''[[:d:Q4647963|A. J. R. Russell-Wood]]''
| historiador d'Estaos Xuníos (1940–2010)
| 1940<br/>1939
| 2010
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 302
|
| ''[[:d:Q4666174|Abdulrahim Abby Farah]]''
|
| 1919
| 2018
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 303
| [[Ficheru:Abel Christmas Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4666550|Abel Davies]]''
|
| 1861
| 1914
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 304
|
| ''[[:d:Q4666582|Abel J. Jones]]''
|
| 1878
| 1949
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 305
| [[Ficheru:Abraham Garrod Thomas2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4668868|Abraham Garrod Thomas]]''
| políticu galés (1853–1931)
| 1853
| 1931
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 306
| [[Ficheru:Adrian and Pat Dingle Wedding 1941-12-15.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4684982|Adrian Dingle]]''
|
| 1911
| 1974
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 307
| [[Ficheru:Adrian Street.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4685382|Adrian Street]]''
| lluchador profesional británicu
| 1940
| 2023
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 308
|
| ''[[:d:Q4706576|Alan Edwards]]''
|
| 1943
| 1987
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 309
|
| ''[[:d:Q4706594|Alan Evans]]''
| xugador de dardos galés (1949–1999)
| 1949
| 1999
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 310
|
| ''[[:d:Q4706644|Alan Fox]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2021
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 311
|
| ''[[:d:Q4706822|Alan Harrington]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2019
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 312
|
| ''[[:d:Q4706994|Alan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1945
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 313
|
| ''[[:d:Q4707362|Alan Morgan]]''
| sacerdote británicu (1940–2011)
| 1940
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 314
|
| ''[[:d:Q4707517|Alan Petherbridge]]''
| yudoca galés
| 1927
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 315
|
| ''[[:d:Q4707597|Alan Rees]]''
|
| 1938
| 2022
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 316
|
| ''[[:d:Q4707674|Alan Rowlands]]''
| pianista británicu (1929–2012)
| 1929
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 317
| [[Ficheru:AlanRudkin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4707682|Alan Rudkin]]''
| boxeador galés (1941–2010)
| 1941
| 2010
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 318
|
| ''[[:d:Q4707899|Alan Thompson]]''
|
| 1963
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 319
|
| ''[[:d:Q1160939|Daniel Granville West, Baron Granville-West]]''
| políticu galés (1904–1984)
| 1904
| 1984
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 320
|
| ''[[:d:Q1161262|Daniel Jones]]''
|
| 1912
| 1993
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 321
| [[Ficheru:Dannie Abse (2014).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1164478|Dannie Abse]]''
|
| 1923
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 322
|
| ''[[:d:Q1173794|David Bowen]]''
|
| 1924
| 2011
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 323
| [[Ficheru:Saint David Lewis, engraving 1683.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1175222|David Lewis]]''
| sacerdote católicu galés (1616–1679)
| 1616
| 1679
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 324
| [[Ficheru:Stanley Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1176710|David Stanley Evans]]''
| astrónomu galés (1916–2004)
| 1916
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 325
| [[Ficheru:Lord Stoddart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1176748|David Stoddart, Baron Stoddart of Swindon]]''
| políticu británicu
| 1926
| 2020
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 326
| [[Ficheru:Oxford univ afc 1874.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1179945|Frederick Green]]''
| futbolista británicu (1851–1928)
| 1851
| 1928
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 327
| [[Ficheru:Deiniol Sant Cadeirlan Bangor Cathedral St Deiniol - geograph.org.uk - 593071.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1183310|Deiniol]]''
| sacerdote galés (530–584)
| 530
| 584
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 328
| [[Ficheru:John Houghton High Wycombe 20050226.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1193243|John Houghton]]''
|
| 1931
| 2020
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 329
| [[Ficheru:Aled Eames in an exhibition to publicise his book, Ships and Seamen of Anglesey (1551928).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1195620|Aled Eames]]''
|
| 1921
| 1996
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 330
|
| ''[[:d:Q1209771|Dick Richardson]]''
| boxeador galés (1934–1999)
| 1934
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 331
|
| ''[[:d:Q1225513|Dill Jones]]''
|
| 1923
| 1984
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 332
|
| [[John Owen]]
|
| 1564
| 1622
| ''[[:d:Q29497284|Plas Du]]''
|-
| style='text-align:right'| 333
| [[Ficheru:William Cadogan (physician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1237175|William Cadogan]]''
|
| 1711
| 1797
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 334
|
| ''[[:d:Q1240231|Donald Peers]]''
|
| 1908
| 1973
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 335
|
| ''[[:d:Q1240482|Donald Davies]]''
|
| 1924
| 2000
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 336
| [[Ficheru:Richard Maybery aviator.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1249040|Richard Maybery]]''
| militar galés (1895–1917)
| 1895
| 1917
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 337
|
| ''[[:d:Q1251830|Doug Mountjoy]]''
| xugador de snooker galés
| 1942
| 2021
| ''[[:d:Q105630108|Tir-y-berth]]''
|-
| style='text-align:right'| 338
|
| ''[[:d:Q1255546|Samuel Parry]]''
| militar galés (1892–1918)
| 1892
| 1918
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 339
|
| ''[[:d:Q1258743|Wenna]]''
|
| 500<br/>463
| 544
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 340
| [[Ficheru:Chapelle-saint-clair 4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1269091|Samson of Dol]]''
| sacerdote galés (490–565)
| 490<br/>485
| 565
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 341
| [[Ficheru:EbdAlone14012016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1273470|E. Brian Davies]]''
| matemáticu galés
| 1944
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 342
| [[Ficheru:Saint Tugdual.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1281133|Tudwal]]''
| sacerdote galés (490–564)
| 490
| 564
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 343
|
| ''[[:d:Q1292893|Edward Lord]]''
|
| 1781
| 1859
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 344
| [[Ficheru:Buste reliquaire de saint Suliac, Sizun, France.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1293017|Tysilio]]''
| santu galés (550–640)
| 550
| 640
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 345
|
| ''[[:d:Q1293238|George Noakes]]''
| sacerdote galés (1924–2008)
| 1924
| 2008
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 346
| [[Ficheru:Edward V Robertson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1293950|Edward V. Robertson]]''
|
| 1881
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 347
| [[Ficheru:Karl Wallinger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1302516|Karl Wallinger]]''
|
| 1957
| 2024
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 348
| [[Ficheru:Stanley Baker visit Israel 1967.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1306352|Stanley Baker]]''
|
| 1928
| 1976
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 349
| [[Ficheru:Thomas Olivers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1320386|Thomas Olivers]]''
|
| 1725
| 1799
| ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 350
|
| ''[[:d:Q1320398|Thomas Reynolds]]''
|
| 1934
| 1993
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 351
| [[Ficheru:Elizabeth griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1331217|Elizabeth Griffith]]''
|
| 1727
| 1793
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 352
| [[Ficheru:Emily Pfeiffer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1337615|Emily Pfeiffer]]''
|
| 1827
| 1890
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 353
| [[Ficheru:Thomas Button.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1338420|Thomas Button]]''
| esplorador galés (1575–1634)
| 1575<br/>1565
| 1634
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 354
|
| ''[[:d:Q1351086|Eric Barnes]]''
| matemáticu australianu (1924–2000)
| 1924
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 355
| [[Ficheru:Ernest Howard Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1356371|Ernest Howard Griffiths]]''
| físicu galés (1851–1932)
| 1851
| 1932
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 356
|
| ''[[:d:Q1360094|Terry Medwin]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 357
| [[Ficheru:The Strange and Dangerous Voyage (Thomas James, 1633) - 3 foldout map The Platt of Sayling - 2 The True Portraict.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1369409|Thomas James]]''
|
| 1593
| 1635
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 358
|
| ''[[:d:Q1379647|Evan Evans]]''
| científicu galés (1765–1844)
| 1765
| 1844
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 359
|
| ''[[:d:Q1379655|Evan James Williams]]''
| físicu galés (1903–1945)
| 1903
| 1945
| ''[[:d:Q15987289|Cwmsychbant]]''
|-
| style='text-align:right'| 360
| [[Ficheru:Jimmy Wilde.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1380989|Jimmy Wilde]]''
| boxeador británicu (1892–1969)
| 1892
| 1969
| ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]''
|-
| style='text-align:right'| 361
|
| ''[[:d:Q1381003|Rhys ap Tewdwr]]''
| rei galés (997–1093)
|
| 1093
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 362
| [[Ficheru:Phil Bennett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381032|Phil Bennett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
| 2022
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 363
| [[Ficheru:Hedd Wyn 01(a-dg).JPG|center|128px]]
| [[Hedd Wyn]]
| poeta galés (1887–1917)
| 1887
| 1917
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 364
|
| ''[[:d:Q1397946|Lewis Bayly]]''
|
| 1565
| 1631
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 365
| [[Ficheru:Llywelyn the Great (Gruffudd).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1398384|Gruffudd ap Llywelyn ab Iorwerth]]''
|
| 1200
| 1244
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 366
| [[Ficheru:Arthur 'Monkey' Gould portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1403116|Arthur Gould]]''
|
| 1864
| 1919
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 367
|
| ''[[:d:Q1403137|Dewi Bebb]]''
|
| 1938
| 1996
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 368
|
| ''[[:d:Q1407412|Watcyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1906–1977)
| 1906
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 369
|
| ''[[:d:Q1410416|Jim Sullivan]]''
|
| 1903
| 1977
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 370
| [[Ficheru:Geraint Howells cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1418483|Geraint Howells]]''
| políticu británicu (1925–2004)
| 1925
| 2004
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 371
|
| ''[[:d:Q1422009|Valerie Davies]]''
| nadadora galesa (1912–2001)
| 1912
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 372
|
| ''[[:d:Q1432739|Roy Evans]]''
|
| 1909
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 373
|
| ''[[:d:Q1438867|T. G. Jones]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2004
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 374
|
| ''[[:d:Q1451848|Brian Godfrey]]''
| futbolista británicu
| 1940
| 2010
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 375
|
| ''[[:d:Q1463642|Wallace Smart]]''
| militar galés (1898–1943)
| 1898
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 376
| [[Ficheru:Georgecornwalliswest.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1465068|George Cornwallis-West]]''
|
| 1874
| 1951
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 377
|
| ''[[:d:Q1492803|Nick Whitehead]]''
| atleta británicu (1933–2002)
| 1933
| 2002
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 378
| [[Ficheru:Pete ham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1493339|Pete Ham]]''
|
| 1947
| 1975
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 379
|
| ''[[:d:Q1502967|Geoffrey Eglinton]]''
| químicu británicu
| 1927
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 380
| [[Ficheru:Portrait George Nevill, 5th Baron Bergavenny – Hans Holbein the Younger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1507985|George Nevill, 5th Baron Bergavenny]]''
| políticu galés (1469–1535)
| 1469
| 1535
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 381
|
| ''[[:d:Q1517534|John Rees]]''
|
| 1927
| 1994
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 382
|
| ''[[:d:Q1523841|Gil Reece]]''
| futbolista británicu (1942–2003)
| 1942
| 2003
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 383
|
| ''[[:d:Q1528561|Ivor Bulmer-Thomas]]''
| periodista británicu
| 1905
| 1993
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 384
|
| ''[[:d:Q1529691|Tom Burke]]''
| futbolista británicu
| 1864
| 1914
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 385
|
| ''[[:d:Q1530769|Glen Garfield Williams]]''
|
| 1923
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 386
| [[Ficheru:Captain Jenkins shows his ear to Robert Walpole cartoon, 1738 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1536332|Robert Jenkins]]''
| marineru británicu (1700–1745)
| 1700
| 1745
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 387
| [[Ficheru:Richard Bell.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1536928|Richard Bell]]''
|
| 1859
| 1930
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 388
| [[Ficheru:Howard Saint.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1538550|Howard Saint]]''
| militar galés (1893–1976)
| 1893
| 1976
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 389
| [[Ficheru:Hubert Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1538588|Hubert Jones]]''
| as de l'aviación galés (1890–1943)
| 1890
| 1943
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 390
|
| ''[[:d:Q1541902|Graham Bool]]''
| fotógrafu galés (1948–2010)
| 1948
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 391
|
| ''[[:d:Q1543275|Granville Beynon]]''
|
| 1914
| 1996
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 392
|
| ''[[:d:Q1545710|Grenville Morris]]''
| futbolista británicu
| 1877
| 1959
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 393
| [[Ficheru:Lord janner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1546121|Greville Janner, Baron Janner of Braunstone]]''
| políticu galés (1928–2015)
| 1928
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 394
| [[Ficheru:Lordwilliams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1549580|Michael Williams]]''
| diplomáticu británicu (1949–2017)
| 1949
| 2017
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 395
|
| ''[[:d:Q1557879|Gwilym Prys Prys-Davies, Baron Prys-Davies]]''
| políticu británicu (1923–2017)
| 1923
| 2017
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 396
| [[Ficheru:Internationale tenniskampioenschappen te Hilversum, G Battrick met beker, Bestanddeelnr 924-7801.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1565118|Gerald Battrick]]''
| tenista británicu (1947–1998)
| 1947
| 1998
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 397
|
| ''[[:d:Q1565612|George Henry Powell]]''
|
| 1880
| 1951
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 398
| [[Ficheru:Portrait of Sir Harford Jones Brydges by Sir Thomas Lawrence.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1585304|Sir Harford Jones-Brydges, 1st Baronet]]''
|
| 1764
| 1847
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 399
|
| ''[[:d:Q1585788|Harold Carter]]''
|
| 1925
| 2017
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 400
|
| ''[[:d:Q1586685|Harry Parry]]''
|
| 1912
| 1956
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 401
|
| ''[[:d:Q1587265|Tom Jones]]''
| futbolista británicu (1899–1978)
| 1899
| 1978
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 402
|
| ''[[:d:Q1592323|Ronald Noel Walpole]]''
|
| 1903
| 1986
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 403
|
| ''[[:d:Q1606988|Henry Lloyd]]''
|
| 1720
| 1783
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 404
| [[Ficheru:Hilary Marquand.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1618119|Hilary Marquand]]''
| profesor universitariu, Reinu Xuníu
| 1901
| 1972
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 405
|
| ''[[:d:Q1620977|Jeff Young]]''
| xugador de rugbi union británicu (1942–2005)
| 1942
| 2005
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 406
| [[Ficheru:Dennis Howard Marks (2000).PNG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1631875|Howard Marks]]''
|
| 1945
| 2016
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 407
|
| ''[[:d:Q1631915|Howard Spring]]''
| escritor galés (1889–1965)
| 1889
| 1965
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 408
| [[Ficheru:Hugh Owen Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1634494|Hugh Owen Thomas]]''
| ciruxanu galés (1834–1891)
| 1834
| 1891
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 409
|
| ''[[:d:Q1650964|Ron Stitfall]]''
| futbolista británicu (1925–2008)
| 1925
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 410
| [[Ficheru:National Library of Ireland MS 700 f77v Raymond de Gros.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1670013|Raymond FitzGerald]]''
| militar galés (1200–1182)
| 1200
| 1185
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 411
| [[Ficheru:DAVIS, JAMES. HONORABLE LCCN2016860969.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1680613|James J. Davis]]''
| políticu galés (1873–1947)
| 1873
| 1947
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 412
|
| ''[[:d:Q1680829|James Miller]]''
|
| 1968
| 2003
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 413
|
| ''[[:d:Q1685695|Jean McFarlane, Baroness McFarlane of Llandaff]]''
|
| 1926
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 414
| [[Ficheru:Beau-Nash.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q717787|Beau Nash]]''
|
| 1674
| 1761
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 415
| [[Ficheru:BpThomasCoke.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q718439|Thomas Coke]]''
|
| 1747
| 1814
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 416
| [[Ficheru:Walter Devereux, 1st Earl of Essex from NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q719792|Walter Devereux, 1st Earl of Essex]]''
| militar galés (1541–1576)
| 1541<br/>1539
| 1576
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 417
| [[Ficheru:Wingfield.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725054|Walter Clopton Wingfield]]''
|
| 1833
| 1912
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 418
| [[Ficheru:Charles Kemble (1775–1854) Henry Wyatt (1794–1840) Royal Shakespeare Theatre.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725104|Charles Kemble]]''
| actor de teatru galés (1775–1854)
| 1775
| 1854
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 419
| [[Ficheru:J. P. R. Williams 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725555|J. P. R. Williams]]''
|
| 1949
| 2024
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 420
|
| ''[[:d:Q725556|Roy Vernon]]''
| futbolista británicu (1937–1993)
| 1937
| 1993
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 421
|
| ''[[:d:Q725570|Byron Stevenson]]''
| futbolista británicu (1956–2007)
| 1956
| 2007
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 422
| [[Ficheru:Reverend R S Thomas being interviewed for 'Y Cymro' (1468612).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725745|R. S. Thomas]]''
|
| 1913
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 423
| [[Ficheru:Edward Stafford 3rd Duke of Buckingham 1520.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q726243|Edward Stafford, 3rd Duke of Buckingham]]''
| duque galés (1478–1521)
| 1478
| 1521
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 424
| [[Ficheru:GruffuddapLlywelyn historieofcambria.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q727897|Gruffydd ap Llywelyn]]''
|
| 1000
| 1063
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 425
|
| ''[[:d:Q730668|Lewys Glyn Cothi]]''
| poeta galés (1420–1490)
| 1420
| 1490
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 426
|
| ''[[:d:Q730721|Iolo Goch]]''
|
| 1320
| 1398
| ''[[:d:Q7909529|Vale of Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 427
| [[Ficheru:Jimmy Murphy statue.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q735062|Jimmy Murphy]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1989
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 428
| [[Ficheru:Notre-Dame des Fleurs Plouharnel Saint-Armel Droit.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q737268|Armel]]''
|
| 482
| 570
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 429
|
| ''[[:d:Q740632|William Mathias]]''
|
| 1934
| 1992
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 430
| [[Ficheru:Gareth-jones (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q741120|Gareth Jones]]''
| periodista británicu (1905–1935)
| 1905
| 1935
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 431
|
| ''[[:d:Q741130|Michael Baxandall]]''
|
| 1933
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 432
| [[Ficheru:Alfred George Edwards by Solomon J Solomon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q741437|Alfred Edwards]]''
| sacerdote galés (1848–1937)
| 1848
| 1937
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 433
|
| ''[[:d:Q746920|Owen Thomas Jones]]''
| xeólogu británicu (1878–1967)
| 1878
| 1967
| ''[[:d:Q3402099|Beulah]]''
|-
| style='text-align:right'| 434
|
| ''[[:d:Q747068|David Rees]]''
|
| 1918
| 2013
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 435
|
| ''[[:d:Q762958|Harry Secombe]]''
|
| 1921
| 2001
| ''[[:d:Q7595549|St Thomas]]''
|-
| style='text-align:right'| 436
|
| ''[[:d:Q763721|Haydn Tanner]]''
| xugador de rugbi union británicu (1917–2009)
| 1917
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 437
| [[Ficheru:Saint Mellon.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q767764|Mellonius]]''
| sacerdote francés
| 229
| 314
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 438
| [[Ficheru:Vannes - cathédrale, vitrail des saints Patern et Mériadec Detail Padarn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q770633|Padarn]]''
| sacerdote católicu galés (500–510)
| 500
| 510
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 439
| [[Ficheru:Anna Williams by Frances Reynolds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q772966|Anna Williams]]''
|
| 1706
| 1783
| ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]''
|-
| style='text-align:right'| 440
| [[Ficheru:Barry John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q775742|Barry John]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1945
| 2024
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 441
|
| ''[[:d:Q776095|Joseph Pugsley]]''
|
| 1885
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 442
| [[Ficheru:Sid Bevan rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q780557|Sid Bevan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1933)
| 1877
| 1933
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 443
|
| ''[[:d:Q829262|Berwyn Jones]]''
|
| 1940
| 2007
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 444
| [[Ficheru:Timothy-Richard-at-34.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q837541|Timothy Richard]]''
| misioneru galés (1845–1919)
| 1845
| 1919
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 445
|
| ''[[:d:Q839022|Donald Houston]]''
| actor de cine británicu (1923–1991)
| 1923
| 1991
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 446
| [[Ficheru:Ffefrynnau Cymraeg A Saesneg Stuart Burrows- Stuart Burrows Sings Welsh And English Favourites, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q847735|Stuart Burrows]]''
|
| 1933
| 2025
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 447
|
| ''[[:d:Q849718|Brinley Newton-John]]''
|
| 1914
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 448
|
| ''[[:d:Q862305|Bill Meilen]]''
|
| 1932
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 449
|
| ''[[:d:Q869503|Ted Vizard]]''
| futbolista británicu
| 1889
| 1973
| ''[[:d:Q5141073|Cogan]]''
|-
| style='text-align:right'| 450
|
| ''[[:d:Q869553|Billy Jennings]]''
|
| 1893
| 1968
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 451
| [[Ficheru:Bleddyn Williams 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q883404|Bleddyn Williams]]''
|
| 1923
| 2009
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 452
|
| ''[[:d:Q896857|Leighton Durham Reynolds]]''
|
| 1930
| 1999
| ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 453
| [[Ficheru:William Hallowes Miller.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q908116|William Hallowes Miller]]''
|
| 1801
| 1880
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 454
|
| ''[[:d:Q910728|Dudley Lloyd-Evans]]''
| as de l'aviación galés (1895–1972)
| 1895
| 1972
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 455
|
| ''[[:d:Q912228|Brian Godding]]''
|
| 1945
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 456
|
| ''[[:d:Q912373|Brian Huggett]]''
| golfista galés
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 457
|
| ''[[:d:Q913050|Brian Savegar]]''
|
| 1932
| 2007
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 458
|
| ''[[:d:Q919835|Eric Linklater]]''
|
| 1899
| 1974
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 459
| [[Ficheru:Abraham Rees by James Lonsdale.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q922838|Abraham Rees]]''
| botánicu galés (1743–1825)
| 1743
| 1825
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 460
|
| ''[[:d:Q924074|Angus McBean]]''
| fotógrafu galés (1904–1990)
| 1904
| 1990
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''<br/>''[[:d:Q11017004|Newbridge-on-Wye]]''
|-
| style='text-align:right'| 461
|
| ''[[:d:Q925761|Eric Griffiths]]''
|
| 1940
| 2005
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 462
| [[Ficheru:Christopher Jones with Wales logo - England Olympic polo team 1920 Antwerp (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q927275|Christopher Jones]]''
| nadador galés (1886–1937)
| 1886
| 1937
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 463
|
| ''[[:d:Q928575|Derrick Sullivan]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 1983
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 464
| [[Ficheru:Reginald Brooks-King.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q929046|Reginald Brooks-King]]''
| arqueru británicu (1861–1938)
| 1861
| 1938
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 465
|
| ''[[:d:Q929691|Rupert Charles Barneby]]''
|
| 1911
| 2000
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 466
| [[Ficheru:Isaac Roberts.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q934428|Isaac Roberts]]''
|
| 1829
| 1904
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 467
| [[Ficheru:Jimmy Michael.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q935055|Jimmy Michael]]''
|
| 1877
| 1904
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 468
|
| ''[[:d:Q939952|Maud de Braose, Baroness Wigmore]]''
|
| 1224
| 1301
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 469
| [[Ficheru:Fred Welsh LCCN2014697376 (3x4a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q942249|Freddie Welsh]]''
| boxeador británicu (1886–1927)
| 1886
| 1927
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 470
|
| ''[[:d:Q942385|Jack Kelsey]]''
| futbolista británicu (1929–1992)
| 1929
| 1992
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 471
| [[Ficheru:Swansea Town Football Club (20740154461).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q944231|Ivor Allchurch]]''
| futbolista británicu (1929–1997)
| 1929
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 472
| [[Ficheru:Histoire des Jésuites II p130 Complot de William Parry par T Fragonard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q944974|William Parry]]''
|
|
| 1585
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 473
| [[Ficheru:BartleFrere.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q950220|Henry Bartle Frere]]''
|
| 1815
| 1884
| ''[[:d:Q17743864|Clydach House]]''
|-
| style='text-align:right'| 474
| [[Ficheru:Hugh Hamshaw Thomas British Mycological Society 1913 a.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q950806|Hugh Hamshaw Thomas]]''
|
| 1885
| 1962
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 475
|
| ''[[:d:Q953078|Roger Mortimer, 4th Earl of March]]''
| militar galés (1374–1398)
| 1374
| 1398
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 476
| [[Ficheru:J Conway Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q958919|Conway Rees]]''
|
| 1870
| 1932
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 477
|
| ''[[:d:Q967593|Jimmy Sangster]]''
|
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q13125694|Kinmel Bay]]''
|-
| style='text-align:right'| 478
|
| ''[[:d:Q968698|Thomas Tomkins]]''
|
| 1572
| 1656
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 479
| [[Ficheru:Peter Carpenter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q970171|Peter Carpenter]]''
| aviador británicu (1891–1971)
| 1891
| 1971
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 480
| [[Ficheru:James Ira Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q970206|James Ira Thomas Jones]]''
| as de l'aviación galés (1896–1960)
| 1896
| 1960
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 481
|
| ''[[:d:Q975285|Percy Mansell Jones]]''
|
| 1889
| 1968
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 482
|
| ''[[:d:Q977667|Noel Kinsey]]''
| futbolista británicu (1925–2017)
| 1925
| 2017
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 483
|
| ''[[:d:Q979098|Craig Thomas]]''
|
| 1942
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 484
|
| ''[[:d:Q979163|Carwyn James]]''
|
| 1929
| 1983
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 485
| [[Ficheru:John Dawes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979301|John Dawes]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1940
| 2021
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 486
| [[Ficheru:Edgar Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979325|Edgar Evans]]''
|
| 1876
| 1912
| ''[[:d:Q2148317|Rhossili]]''
|-
| style='text-align:right'| 487
| [[Ficheru:Sir Henry Jones (1852-1922) NLW3364587.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979372|Henry Jones]]''
| filósofu galés (1852–1922)
| 1852
| 1922
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 488
|
| ''[[:d:Q981494|John of Wales]]''
|
| 1300
| 1285
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 489
| [[Ficheru:Ranulf de Blondeville.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q984430|Ranulf de Blondeville, 6th Earl of Chester]]''
|
| 1170
| 1232
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 490
| [[Ficheru:William Henry Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q985138|W. H. Davies]]''
|
| 1871
| 1940
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 491
| [[Ficheru:AnthonyLlewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q986620|Anthony Llewellyn]]''
| astronauta galés (1933–2013)
| 1933
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 492
|
| ''[[:d:Q1025409|Caerwyn Roderick]]''
|
| 1927
| 2011
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 493
| [[Ficheru:CaesarJenkyns.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1025420|Caesar Jenkyns]]''
| futbolista británicu (1866–1941)
| 1866
| 1941
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 494
|
| ''[[:d:Q1035345|Caradoc Freichfras]]''
| rei galés (470–500)
| 470
| 500
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 495
|
| ''[[:d:Q1063375|Madog ap Llywelyn]]''
|
|
| 1312
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 496
| [[Ficheru:Bp Charles Green NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1063535|Charles Green]]''
| sacerdote galés (1864–1944)
| 1864
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 497
|
| ''[[:d:Q1064759|C. H. Dodd]]''
|
| 1884
| 1973
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 498
| [[Ficheru:Thomas Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1065207|Tom Richards]]''
|
| 1910
| 1985
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 499
|
| ''[[:d:Q1088032|Llywelyn Bren]]''
| revolucionariu galés (1267–1318)
| 1267
| 1318
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 500
|
| ''[[:d:Q1101282|John Gow]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1930
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 501
| [[Ficheru:C.W. Nicol - Headshot in Afan Woodland.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1102013|C. W. Nicol]]''
|
| 1940
| 2020
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 502
|
| ''[[:d:Q1103370|Stuart Robbins]]''
| xugador de baloncestu británicu (1976–2010)
| 1976
| 2010
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 503
| [[Ficheru:Terry Yorath, Wales Team, 1988.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1103503|Terry Yorath]]''
| futbolista británicu
| 1950
| 2026
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 504
| [[Ficheru:Sydenham Edwards1592.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1118055|Sydenham Edwards]]''
|
| 1768
| 1819
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 505
|
| ''[[:d:Q1125037|John Elsworthy]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2009
| ''[[:d:Q6964261|Nant-y-derry]]''
|-
| style='text-align:right'| 506
|
| ''[[:d:Q1129178|Leo Callaghan]]''
| árbitru de fútbol británicu (1924–1987)
| 1924
| 1987
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 507
|
| ''[[:d:Q1130154|Gwilym Jenkins]]''
|
| 1932
| 1982
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 508
|
| ''[[:d:Q1130431|Grace Williams]]''
| compositora galesa (1906–1977)
| 1906
| 1977
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 509
|
| ''[[:d:Q1131742|Lorwerth Price Jones]]''
|
| 1927
| 2023
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 510
|
| ''[[:d:Q3400660|Rhygyfarch]]''
|
| 1056<br/>1057
| 1099
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 511
| [[Ficheru:Thomas Stephens (1821–1875) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400718|Thomas Stephens]]''
|
| 1821
| 1875
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 512
| [[Ficheru:Escutcheon of Elystan Glodrydd.svg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400896|Elystan Glodrydd]]''
|
| 975
| 1010
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 513
|
| ''[[:d:Q3401013|Powys Thomas]]''
| actor británicu (1925–1977)
| 1925
| 1977
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 514
| [[Ficheru:Lewis Jones (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401048|Lewis Jones]]''
| periodista arxentín (1836–1904)
| 1836
| 1904
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 515
| [[Ficheru:John-jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401261|John Jones]]''
| monxu galés
|
| 1598
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 516
| [[Ficheru:Howard-Winstone-boxer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401313|Howard Winstone]]''
| boxeador galés (1939–2000)
| 1939
| 2000
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 517
|
| ''[[:d:Q3401348|Arwel Hughes]]''
|
| 1909
| 1988
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 518
| [[Ficheru:Rhys Gabe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401357|Rhys Gabe]]''
| xugador de rugbi union británicu (1880–1967)
| 1880
| 1967
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 519
|
| ''[[:d:Q3401572|Robert ap Huw]]''
| poeta británicu (1580–1665)
| 1580
| 1665
| ''[[:d:Q17742498|Plas Penmynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 520
|
| ''[[:d:Q3101435|George Bowen]]''
|
| 1863
| 1919
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 521
| [[Ficheru:George Davies, Rugby player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3101517|George Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1959)
| 1875
| 1959
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 522
|
| ''[[:d:Q3101615|George Guest]]''
|
| 1924
| 2002
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 523
| [[Ficheru:George Hayward.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3101635|George Hayward]]''
|
| 1886
| 1946
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 524
| [[Ficheru:Geraint Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3103853|Geraint Evans]]''
|
| 1922
| 1992
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 525
|
| ''[[:d:Q3104447|Gerwyn Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1924–2009)
| 1924
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 526
|
| ''[[:d:Q3108690|Glen Renfrew]]''
| empresariu australianu (1928–2006)
| 1928
| 2006
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 527
|
| ''[[:d:Q3109363|Glyn Loosmore]]''
| espía británicu (1923–2007)
| 1923
| 2007
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 528
|
| ''[[:d:Q3109367|Glyn Moses]]''
|
| 1928
| 2021
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 529
|
| ''[[:d:Q3109364|Glyn Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1927–1976)
| 1927
| 1976
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 530
|
| ''[[:d:Q3109365|Glyn Houston]]''
|
| 1925
| 2019
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 531
|
| ''[[:d:Q3113252|Graham Jenkins]]''
|
| 1927
| 2015
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 532
|
| ''[[:d:Q3116627|Griffith Hughes]]''
| naturalista galés (1707–1758)
| 1707
| 1758<br/>1779
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 533
| [[Ficheru:Gwladys Yvonne McKeon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3122587|Gwladys Yvonne McKeon]]''
| bióloga marina británica (1897–1979)
| 1897
| 1979
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 534
|
| ''[[:d:Q3127737|Harri Webb]]''
|
| 1920
| 1994
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 535
| [[Ficheru:Harry bowen, rugby union player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3127791|Harry Bowen]]''
|
| 1864
| 1913
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 536
| [[Ficheru:Harry Day (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3127809|Harry Day]]''
|
| 1863
| 1911
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 537
| [[Ficheru:Harry Jarman.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3127841|Harry Jarman]]''
| xugador de rugbi union británicu (1883–1928)
| 1883
| 1928
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 538
|
| ''[[:d:Q3127937|Harry Vaughan Watkins]]''
|
| 1875
| 1945
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 539
|
| ''[[:d:Q3128848|Haydn Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1936–2018)
| 1936
| 2018
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 540
|
| ''[[:d:Q3129078|Heather Dohollau]]''
|
| 1925
| 2013
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 541
|
| ''[[:d:Q3129631|Helen Morgan]]''
| xugadora de ḥoquei galesa
| 1966
| 2020
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 542
|
| ''[[:d:Q3133040|Geoff Thomas]]''
|
| 1948
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 543
|
| ''[[:d:Q3133452|Herbert Godwin]]''
| xugador de rugbi union galés (1935–2006)
| 1935
| 2006
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 544
| [[Ficheru:Horace Lyne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3140461|Horace Lyne]]''
|
| 1860
| 1949
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 545
|
| ''[[:d:Q3142269|Hugh Iorys Hughes]]''
|
| 1902
| 1977
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 546
|
| ''[[:d:Q3147943|Idwal Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu (1910–1991)
| 1910
| 1991
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 547
|
| ''[[:d:Q3148103|Ifor Jenkins]]''
|
| 1906
| 1972
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 548
|
| ''[[:d:Q3156345|Ivor Barry]]''
| actor británicu (1919–2006)
| 1919
| 2006
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 549
| [[Ficheru:Ivor Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3156348|Ivor Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1884–1943)
| 1884
| 1943
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 550
| [[Ficheru:Jack bancroft rugby union.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3157121|Jack Bancroft]]''
|
| 1879
| 1942
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 551
| [[Ficheru:Jack Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3157222|Jack Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1886–1951)
| 1886
| 1951
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 552
| [[Ficheru:Jack Matthews rugby 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3157267|Jack Matthews]]''
|
| 1920
| 2012
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 553
|
| ''[[:d:Q3160120|Jacques Vaillant de Guélis]]''
|
| 1907
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 554
| [[Ficheru:James James composer of the music of 'Hen wlad fy nhadau' (5292122) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3161184|James James]]''
|
| 1832
| 1902
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 555
| [[Ficheru:Jehoida Hodges.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3176811|Jehoida Hodges]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1930)
| 1876
| 1930
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 556
| [[Ficheru:Jim Hannan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3178817|Jim Hannan]]''
|
| 1864
| 1905
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 557
|
| ''[[:d:Q3180936|John Arthur Jones]]''
|
| 1856
| 1919
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 558
|
| ''[[:d:Q3181171|John Callis]]''
|
|
| 1576
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 559
| [[Ficheru:John Gwyn Jeffreys cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3181658|John Gwyn Jeffreys]]''
|
| 1809
| 1885
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 560
|
| ''[[:d:Q3181859|John Kendall-Carpenter]]''
| xugador de rugbi union británicu (1925–1990)
| 1925
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 561
|
| ''[[:d:Q3181992|John Mantle]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1942–2018)
| 1942
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 562
|
| ''[[:d:Q3182121|John Morgan]]''
|
| 1930
| 2004
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 563
|
| ''[[:d:Q3182297|John Phillips]]''
| zoólogu británicu (1933–1987)
| 1933
| 1987
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 564
|
| ''[[:d:Q3182417|John Samuel]]''
| xugador de rugbi union británicu (1868–1947)
| 1868
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 565
|
| ''[[:d:Q3182436|John Savage]]''
| políticu canadianu (1932–2003)
| 1932
| 2003
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 566
| [[Ficheru:Archbishop John Williams 1582 - 1650 portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3182765|John Williams]]''
|
| 1582
| 1650
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 567
| [[Ficheru:Johnnie Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3182987|Johnny Williams]]''
|
| 1882
| 1916
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 568
| [[Ficheru:Josiah Tucker, Dean of Gloucester 02259.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3186047|Josiah Tucker]]''
|
| 1713
| 1799
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 569
|
| ''[[:d:Q3195050|Ken Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
| 2022
| ''[[:d:Q1351146|Cross Hands]]''
|-
| style='text-align:right'| 570
|
| ''[[:d:Q3236188|Leslie Williams]]''
|
| 1922
| 2006
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 571
| [[Ficheru:Benjamin Lewis Jones 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3237297|Lewis Jones]]''
|
| 1931
| 2024
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 572
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1566017).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3250688|Caradog Prichard]]''
| escritor británicu
| 1904
| 1980
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 573
|
| ''[[:d:Q3251003|Tom Macdonald]]''
| periodista galés (1900–1980)
| 1900
| 1980
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 574
| [[Ficheru:Llewellyn Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3257496|Llewellyn Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1957)
| 1877
| 1957
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 575
|
| ''[[:d:Q5237142|David Marquand]]''
| políticu galés
| 1934
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 576
|
| ''[[:d:Q5237240|David Maurice]]''
|
| 1626
| 1702
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 577
| [[Ficheru:David McNaught.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5237447|David McNaught]]''
| políticu canadianu (1839–1922)
| 1839
| 1922
| ''[[:d:Q7164556|Pen-pont]]''
|-
| style='text-align:right'| 578
| [[Ficheru:David Morgan, Welsh rugby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5237715|David Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1872–1933)
| 1872
| 1933
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 579
|
| ''[[:d:Q5237721|David Morgan Evans]]''
|
| 1911
| 1941
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 580
|
| ''[[:d:Q5237724|David Morgan Jenkins]]''
|
| 1901
| 1968
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 581
|
| ''[[:d:Q5237764|David Moses]]''
|
| 1925
| 1999
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 582
| [[Ficheru:David Nicholl (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238012|David Nicholl]]''
|
| 1871
| 1918
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 583
|
| ''[[:d:Q5238263|David Oswald Thomas]]''
| filósofu británicu (1924–2005)
| 1924
| 2005
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 584
|
| ''[[:d:Q5238274|David Owen]]''
|
| 1796
| 1866
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 585
|
| ''[[:d:Q5238279|David Owen]]''
|
| 1712
| 1741
| ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 586
|
| ''[[:d:Q5238403|David Parry-Jones]]''
|
| 1933
| 2017
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 587
|
| ''[[:d:Q5238411|David Parry]]''
|
| 1682
| 1714
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 588
|
| ''[[:d:Q5238466|David Pearce]]''
| boxeador galés (1959–2000)
| 1959
| 2000
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 589
|
| ''[[:d:Q5238564|David Phillips Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1881–1936)
| 1881
| 1936
| ''[[:d:Q7228398|Pontymoile]]''
|-
| style='text-align:right'| 590
|
| ''[[:d:Q5238682|David Powell]]''
| futbolista británicu
| 1944
| 2023
| ''[[:d:Q3399645|Dolgarrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 591
|
| ''[[:d:Q5238710|David Price]]''
|
| 1762
| 1835
| ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 592
|
| ''[[:d:Q5238746|David Pugh]]''
|
| 1806
| 1890
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 593
| [[Ficheru:David Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238958|David Rees]]''
|
| 1801
| 1869
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 594
| [[Ficheru:Lord Ogmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238956|David Rees-Williams, 1st Baron Ogmore]]''
|
| 1903
| 1976
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 595
| [[Ficheru:David Richards (Dafydd Ionawr, 1751-1827) (print) NLW3362443 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239033|David Richards]]''
|
| 1751
| 1827
| ''[[:d:Q7830339|Towyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 596
|
| ''[[:d:Q5239157|David Rocyn-Jones]]''
|
| 1862
| 1953
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 597
| [[Ficheru:David samwell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239456|David Samwell]]''
|
| 1751
| 1798
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 598
|
| ''[[:d:Q5239892|David C. Smith]]''
|
| 1930
| 2018
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 599
| [[Ficheru:Photolithograph of Archdeacon D R Thomas, 1897..jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240335|David Thomas]]''
|
| 1833
| 1916
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 600
|
| ''[[:d:Q5240339|David Thomas]]''
| políticu británicu (1892–1954)
| 1892
| 1954
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 601
| [[Ficheru:Dewi Hefin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240340|David Thomas]]''
| poeta galés (1828–1909)
| 1828
| 1909
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 602
| [[Ficheru:Portrait of The Editor of 'The Homilist' (4672059).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240346|David Thomas]]''
|
| 1813
| 1894
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 603
|
| ''[[:d:Q5240350|David John Thomas]]''
|
| 1881
| 1928
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 604
|
| ''[[:d:Q5240355|David Thomas]]''
| misioneru galés (1829–1905)
| 1829
| 1905
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 605
| [[Ficheru:Industrialist David Thomas.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240352|David Thomas]]''
| metalúrxicu galés (1794–1882)
| 1794
| 1882
| ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]''
|-
| style='text-align:right'| 606
|
| ''[[:d:Q5240743|David W. Spencer]]''
|
| 1837
| 1920
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 607
|
| ''[[:d:Q5240883|David Watts]]''
|
| 1886
| 1916
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 608
| [[Ficheru:David Watts Morgan 1923.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5240884|David Watts Morgan]]''
|
| 1867
| 1933
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 609
|
| ''[[:d:Q5241114|David William Evans]]''
|
| 1866
| 1926
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 610
|
| ''[[:d:Q5241124|David William Thomas]]''
|
| 1876
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 611
|
| ''[[:d:Q5241128|David Williams]]''
|
| 1709
| 1784
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 612
| [[Ficheru:David-Williams-Castell-Deudraeth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5241134|David Williams]]''
|
| 1800<br/>1799
| 1869
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 613
|
| ''[[:d:Q5241137|David Williams]]''
| políticu británicu (1865–1941)
| 1865
| 1941
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 614
|
| ''[[:d:Q5241141|David Williams]]''
| escritor galés (1926–2003)
| 1926
| 2003
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 615
|
| ''[[:d:Q3026625|Dick Richards]]''
| futbolista británicu (1890–1934)
| 1890
| 1934
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 616
|
| ''[[:d:Q3026630|Dick Thomas]]''
|
| 1881<br/>1880
| 1916
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 617
|
| ''[[:d:Q3026655|Dickie Garrett]]''
|
| 1865
| 1908
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 618
| [[Ficheru:Dicky Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3026670|Dicky Owen]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1932)
| 1876
| 1932
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 619
|
| ''[[:d:Q3033499|Wilf Cude]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1910–1968)
| 1910
| 1968
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 620
|
| ''[[:d:Q3037194|Dorothy Squires]]''
| cantante británica (1915–1998)
| 1915
| 1998
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 621
|
| ''[[:d:Q3038019|Douglas McKie]]''
| químicu británicu (1896–1967)
| 1896
| 1967
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 622
|
| ''[[:d:Q3038045|Douglas Vaughan]]''
| xugador de rugbi union británicu (1925–1977)
| 1925
| 1977
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 623
|
| ''[[:d:Q3039882|Hugh Percy Wilkins]]''
|
| 1896
| 1960
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 624
|
| ''[[:d:Q3048504|Edward Edwards]]''
|
| 1803
| 1879
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 625
| [[Ficheru:Edward George Bowen at Parkes Observatory, c. 1961.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048530|Edward George Bowen]]''
| físicu británicu (1911–1991)
| 1911
| 1991
| ''[[:d:Q5139596|Cockett]]''
|-
| style='text-align:right'| 626
| [[Ficheru:Bardd y Brenin, Edward Jones (1752–1824) (gcf10063).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048577|Edward Jones]]''
|
| 1752
| 1824
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 627
| [[Ficheru:Edward Ravenscroft Esqr (BM 1860,1013.73).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048652|Edward Ravenscroft]]''
|
| 1654
| 1707
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 628
| [[Ficheru:Dr Edward Llewellyn Treharne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3048696|Edward Treharne]]''
|
| 1862
| 1904
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 629
| [[Ficheru:The Right Hon. Sir John Rhŷs, P.C., M.A., D.Litt (5227644) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050565|John, Sir Rhys]]''
|
| 1840
| 1915
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 630
| [[Ficheru:Portrait of Evan James (4670936) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3061325|Evan James]]''
|
| 1809
| 1878
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 631
| [[Ficheru:Portrait of Sir William Goscombe John by Simon Harmon Vedder.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3069617|William Goscombe John]]''
| escultor galés (1860–1952)
| 1860
| 1952
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 632
| [[Ficheru:Frank Hill (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3082655|Frank Hill]]''
|
| 1866
| 1927
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 633
| [[Ficheru:Fred Parfitt (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3086926|Fred Parfitt]]''
| xugador de rugbi union británicu (1869–1953)
| 1869
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 634
| [[Ficheru:Fred Scrine.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3086951|Fred Scrine]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1962)
| 1877
| 1962
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 635
|
| ''[[:d:Q3090747|Fulke Walwyn]]''
| entrenador de caballos británicu (1910–1991)
| 1910
| 1991
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 636
|
| ''[[:d:Q3098302|Gareth Gwenlan]]''
|
| 1937
| 2016
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 637
|
| ''[[:d:Q3098315|Gareth Williams]]''
| batería galés (1953–2001)
| 1953
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 638
|
| ''[[:d:Q3098316|Gareth Powell Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1954–2018)
| 1954
| 2018
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 639
|
| ''[[:d:Q3098336|Garfield Owen]]''
|
| 1932
| 2019
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 640
|
| ''[[:d:Q3101064|Geoff Wheel]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1951
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 641
|
| ''[[:d:Q3101068|Geoffrey Conway]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–2000)
| 1897
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 642
| [[Ficheru:George Boots.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3101430|George Boots]]''
| xugador de rugbi union británicu (1874–1928)
| 1874
| 1928
| ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]''
|-
| style='text-align:right'| 643
| [[Ficheru:Islwyn Ffowc Elis (1451056) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401615|Islwyn Ffowc Elis]]''
|
| 1924
| 2004
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 644
| [[Ficheru:Waldo Williams dim dyddiad gwella contrast crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401655|Waldo Williams]]''
|
| 1904
| 1971
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 645
|
| ''[[:d:Q3401662|Pennar Davies]]''
| poeta británicu (1911–1996)
| 1911
| 1996
| ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 646
|
| ''[[:d:Q3401718|John Prise]]''
|
|
| 1555
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 647
| [[Ficheru:Emrys ap Iwan (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401736|Emrys ap Iwan]]''
| escritor británicu
| 1848
| 1906
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 648
|
| ''[[:d:Q3401751|Irma Chilton]]''
| escritora galesa (1930–1990)
| 1930
| 1990
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 649
|
| ''[[:d:Q3402075|Dic Penderyn]]''
|
| 1808<br/>1807
| 1831
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 650
| [[Ficheru:John Jones (Jac Glanygors).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402110|John Jones]]''
|
| 1766
| 1821
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 651
| [[Ficheru:Iorwerth C Peate gyda'i greadigaeth, Amgueddfa Werin Cymru yn Sain Ffagan (1465876).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402172|Iorwerth Peate]]''
| poeta galés (1901–1982)
| 1901
| 1982
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 652
| [[Ficheru:Twm Sion Cati - geograph.org.uk - 6025919 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402227|Twm Siôn Cati]]''
|
| 1532<br/>1530
| 1608
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 653
|
| ''[[:d:Q3402307|Gwyn Jones]]''
| escritor británicu
| 1907
| 1999
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 654
| [[Ficheru:Kate Roberts 1923.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402447|Kate Roberts]]''
|
| 1891
| 1985
| ''[[:d:Q29499111|Cae'r Gors]]''
|-
| style='text-align:right'| 655
|
| ''[[:d:Q3402507|Gwynn ap Gwilym]]''
|
| 1950
| 2016
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 656
| [[Ficheru:Rhys Davies 1921.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402530|Rhys Davies]]''
| escritor galés (1901–1978)
| 1901
| 1978
| ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 657
| [[Ficheru:Charles Ashton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402590|Charles Ashton]]''
|
| 1848
| 1899
| ''[[:d:Q11130142|Llawryglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 658
| [[Ficheru:Love Jones Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402767|Sir Love Jones-Parry, 1st Baronet]]''
| políticu galés (1832–1891)
| 1832
| 1891
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 659
| [[Ficheru:Vulcana1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402902|Vulcana]]''
| actriz galesa (1875–1946)
| 1874
| 1946
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 660
|
| ''[[:d:Q3403081|Allan Watkins]]''
|
| 1922
| 2011
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 661
|
| ''[[:d:Q3403131|Theophilus Evans]]''
| historiador
| 1693
| 1767
| ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''<br/>''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 662
| [[Ficheru:William Abraham - Mabon.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403145|William Abraham]]''
|
| 1842
| 1922
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 663
| [[Ficheru:Leslie Thomas, John Kirkham, Henry Buckton 50796451733) (Thomas cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403159|Leslie Thomas]]''
| escritor galés (1931–2014)
| 1931
| 2014
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 664
| [[Ficheru:Portrait of Ann Griffiths (1776-1805).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403496|Ann Griffiths]]''
|
| 1776
| 1805
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 665
|
| ''[[:d:Q3403511|Llew Smith]]''
| políticu británicu
| 1944
| 2021
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 666
|
| ''[[:d:Q3403520|Tom Ellis]]''
| políticu británicu (1924–2010)
| 1924
| 2010
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 667
|
| ''[[:d:Q3403524|Eurig Wyn]]''
|
| 1944
| 2019
| ''[[:d:Q5741986|Hermon]]''
|-
| style='text-align:right'| 668
|
| ''[[:d:Q3403530|Jack Jones]]''
|
| 1884
| 1970
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 669
| [[Ficheru:Griffith Jenkins Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403537|Griffith J. Griffith]]''
| periodista galés (1850–1919)
| 1850
| 1919
| ''[[:d:Q4898674|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 670
| [[Ficheru:Johndillwyn thoughful.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403542|John Dillwyn Llewelyn]]''
|
| 1810
| 1882
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 671
| [[Ficheru:John Thomas (Photographer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403561|John Thomas]]''
| fotógrafu galés (1838–1905)
| 1838
| 1905
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 672
| [[Ficheru:John Blackwell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403756|John Blackwell]]''
| escritor británicu
| 1797
| 1840
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 673
| [[Ficheru:Elizabeth Phillips Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404038|Elizabeth Phillips Hughes]]''
| pedagoga galesa (1851–1925)
| 1851
| 1925
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 674
| [[Ficheru:James Dickson Innes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404191|James Dickson Innes]]''
| pintor galés (1887–1914)
| 1887
| 1914
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 675
| [[Ficheru:Michael Daniel Jones (1822-1898).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404290|Michael D. Jones]]''
|
| 1822
| 1898
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 676
| [[Ficheru:David Davies, Esquire (5294050).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404390|David Davies, 1st Baron Davies]]''
| políticu británicu (1880–1944)
| 1880
| 1944
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 677
|
| ''[[:d:Q3404451|George Fisher]]''
|
| 1909
| 1970
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 678
| [[Ficheru:Canna (santez) Santes Canna Llangan disc-headed cross slab (cropped).PNG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404543|Canna]]''
| monxa galesa (600–501)
| 600
| 501
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 679
|
| ''[[:d:Q3404550|Elis Gruffydd]]''
|
| 1490
| 1552
| ''[[:d:Q5623571|Gwespyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 680
|
| ''[[:d:Q3404614|Dilys Cadwaladr]]''
| poeta británica
| 1902
| 1979
| ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 681
|
| ''[[:d:Q3404816|Tudur Aled]]''
|
| 1465
| 1525
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 682
|
| ''[[:d:Q3404909|Ray Gravell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1951–2007)
| 1951
| 2007
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 683
| [[Ficheru:Glyndwr Michael.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3404928|Glyndwr Michael]]''
|
| 1909
| 1943
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 684
|
| ''[[:d:Q3405552|W. J. Gruffydd]]''
| poeta galés (1916–2011)
| 1916
| 2011
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 685
| [[Ficheru:Pepsitate GoM 2007.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405562|Pepsi Tate]]''
| guitarrista galés (1965–2007)
| 1965
| 2007
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 686
|
| ''[[:d:Q3406018|Mary Vaughan Jones]]''
|
| 1918
| 1983
| ''[[:d:Q1883614|Maenan]]''
|-
| style='text-align:right'| 687
|
| ''[[:d:Q3406160|Emyr Humphreys]]''
|
| 1919
| 2020
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 688
|
| ''[[:d:Q3406223|Arthur Owens]]''
|
| 1899
| 1957
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 689
|
| ''[[:d:Q3420485|Ray Cale]]''
|
| 1922
| 2006
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 690
| [[Ficheru:Rees Stephens 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3423032|Rees Stephens]]''
| xugador de rugbi union británicu (1922–1998)
| 1922
| 1998
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 691
|
| ''[[:d:Q3423320|Reg Skrimshire]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1963)
| 1878
| 1963
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 692
| [[Ficheru:Reggie Gibbs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3423421|Reggie Gibbs]]''
|
| 1882
| 1938
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 693
| [[Ficheru:Rex Willis 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3428841|Rex Willis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1924–2000)
| 1924
| 2000
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 694
| [[Ficheru:Richard Garnons Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3431329|Richard Garnons Williams]]''
|
| 1856
| 1915
| ''[[:d:Q6662218|Llowes]]''
|-
| style='text-align:right'| 695
| [[Ficheru:Rita Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3433248|Rita Morgan Williams]]''
| llingüista inglesa
| 1933
| 2018
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 696
|
| ''[[:d:Q3436446|Ray Bennion]]''
| futbolista británicu
| 1896
| 1968
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 697
|
| ''[[:d:Q3437797|Bertrand Turnbull]]''
|
| 1887
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 698
|
| ''[[:d:Q3438077|Robert Lyne]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1885–1957)
| 1885
| 1957
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 699
|
| ''[[:d:Q3439676|Graham Dadds]]''
| xugador de ḥoquei galés (1911–1980)
| 1911
| 1980
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 700
|
| ''[[:d:Q3439724|William Griffiths]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1922–2010)
| 1922
| 2010
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 701
|
| ''[[:d:Q3441369|Ron Burgess]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2005
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 702
| [[Ficheru:Rowe Harding (football) (joueur de rugby gallois), CNews - btv1b53156639n.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3445568|Rowe Harding]]''
|
| 1901
| 1991
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 703
|
| ''[[:d:Q3445577|Rowland Griffiths]]''
|
| 1886
| 1914
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 704
|
| ''[[:d:Q3445664|Rowley Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1949)
| 1864
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 705
| [[Ficheru:Rugby Roy Bish stadio Flaminio.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3445745|Roy Bish]]''
| xugador de rugbi union británicu (1929–2006)
| 1929
| 2006
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 706
|
| ''[[:d:Q3445756|Roy Burnett]]''
| xugador de rugbi union británicu (1926–1998)
| 1926
| 1998
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 707
| [[Ficheru:Ernest Raymond John 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3445784|Roy John]]''
| xugador de rugbi union británicu (1925–1981)
| 1925
| 1981
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 708
|
| ''[[:d:Q5241167|David Willicombe]]''
|
| 1951
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 709
|
| ''[[:d:Q5241336|David Wynne]]''
| compositor británicu (1900–1983)
| 1900
| 1983
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 710
|
| ''[[:d:Q5247441|Gareth Williams]]''
| matemáticu británicu (1978–2010)
| 1978
| 2010
| ''[[:d:Q3400948|Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 711
|
| ''[[:d:Q5249315|Declan Affley]]''
| cantante australianu (1939–1985)
| 1939
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 712
| [[Ficheru:Killag Church SE 2010 09 27.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5249703|Decuman]]''
| médicu galés (700–706)
| 700
| 706
| ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]''
|-
| style='text-align:right'| 713
|
| ''[[:d:Q5249730|Deddie Davies]]''
| actriz británica
| 1938
| 2016
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 714
| [[Ficheru:Leonard 2015-09-12.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5252782|Deke Leonard]]''
|
| 1944
| 2017
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 715
|
| ''[[:d:Q5254281|Delme Bryn-Jones]]''
| cantante d'ópera galés (1934–2001)
| 1934
| 2001
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 716
|
| ''[[:d:Q5254967|Delwyn Williams]]''
| políticu británicu
| 1938
| 2024
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 717
|
| ''[[:d:Q5257247|Denis Galloway]]''
|
| 1878
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 718
|
| ''[[:d:Q5257297|Denis John Boocker]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu (1922–1987)
| 1922
| 1987
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 719
| [[Ficheru:Deniseidrisjones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5257685|Denise Idris Jones]]''
|
| 1950
| 2020
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 720
|
| ''[[:d:Q5258121|Dennis A'Court]]''
| xugador de críquet británicu
| 1937
| 2021
| ''[[:d:Q6770972|Markham]]''
|-
| style='text-align:right'| 721
|
| ''[[:d:Q5258163|Dennis Avoth]]''
| boxeador galés
| 1947
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 722
|
| ''[[:d:Q5258237|Dennis Burgess]]''
|
| 1926
| 1980
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 723
|
| ''[[:d:Q5258574|Dennis John]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 724
|
| ''[[:d:Q5258650|Dennis Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1925
| 1996
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 725
|
| ''[[:d:Q5258685|Dennis Madden]]''
|
| 1913
| 1967
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 726
|
| ''[[:d:Q5258940|Dennis Selby]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1969
| ''[[:d:Q990946|Broughton]]''
|-
| style='text-align:right'| 727
|
| ''[[:d:Q5258949|Dennis Shea]]''
| xugador de críquet galés (1924–1982)
| 1924
| 1982
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 728
|
| ''[[:d:Q5259321|Densey Clyne]]''
| naturalista (1922–2019)
| 1922
| 2019
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 729
|
| ''[[:d:Q5259851|Denys Graham]]''
| actor británicu
| 1926
| 2024
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 730
|
| ''[[:d:Q5259856|Denys Irving]]''
| cineasta galés (1944–1976)
| 1944
| 1976
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 731
|
| ''[[:d:Q5261835|Derek Brewer]]''
| oficial británicu (1923–2008)
| 1923
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 732
|
| ''[[:d:Q5261927|Derek Draper]]''
| futbolista británicu
| 1943
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 733
|
| ''[[:d:Q5262285|Derek Prag]]''
| políticu galés (1923–2010)
| 1923
| 2010
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 734
|
| ''[[:d:Q5262465|Derek Williams]]''
|
| 1924
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 735
|
| ''[[:d:Q2614469|Cadwgan ap Bleddyn]]''
|
| 1051
| 1111
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 736
| [[Ficheru:BpWilliamMorgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2624753|William Morgan]]''
|
| 1547
| 1604
| ''[[:d:Q14478006|Tŷ Mawr Wybrnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 737
|
| ''[[:d:Q2641401|Alex Jones]]''
| pilotu d'automovilismu galés
| 1988
| 2019
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 738
|
| ''[[:d:Q2662059|Harold Thomas]]''
|
| 1914
| 1989
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 739
|
| ''[[:d:Q2663877|Mel Hopkins]]''
| futbolista británicu (1934–2010)
| 1934
| 2010
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 740
|
| ''[[:d:Q2663895|Rosemarie Frankland]]''
|
| 1943
| 2000
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 741
|
| ''[[:d:Q2670636|Meilyr Brydydd]]''
|
| 1050
| 1137
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 742
|
| ''[[:d:Q2682630|Jet Naessens]]''
| actriz belxicana (1915–2010)
| 1915
| 2010
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 743
|
| ''[[:d:Q2699091|Hywel Teifi Edwards]]''
| historiador británicu (1934–2010)
| 1934
| 2010
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 744
| [[Ficheru:Christopher Dawson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2707044|Christopher Dawson]]''
| historiador británicu
| 1889
| 1970
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 745
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru, Glynebwy, 1958.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2717838|T. Llew Jones]]''
|
| 1915
| 2009
| ''[[:d:Q3400302|Pentrecwrt]]''
|-
| style='text-align:right'| 746
|
| ''[[:d:Q2717918|Arthur Jenkins]]''
|
| 1882
| 1946
| ''[[:d:Q7916189|Varteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 747
| [[Ficheru:Major Lord Henry Arthur George Somerset (1851-1926), - Vanity fair nov 19 1887.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2737983|Lord Arthur Somerset]]''
|
| 1851
| 1926
| ''[[:d:Q1324473|Troy House]]''
|-
| style='text-align:right'| 748
| [[Ficheru:Tegla.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2741543|Edward Tegla Davies]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''
|-
| style='text-align:right'| 749
|
| ''[[:d:Q2745169|Llywelyn Goch ap Meurig Hen]]''
|
| 1335
| 1390
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 750
| [[Ficheru:Anna Maria Bennett portrait (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2827000|Anna Maria Bennett]]''
|
| 1746
| 1808
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 751
|
| ''[[:d:Q2840543|Alun Pask]]''
| xugador de rugbi union británicu (1937–1995)
| 1937
| 1995
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 752
|
| ''[[:d:Q2840540|Alun Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1926–1991)
| 1926
| 1991
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 753
|
| ''[[:d:Q2865205|Arthur Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
| 2026
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 754
| [[Ficheru:Augusta Hall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2870954|Augusta Hall Llanover]]''
| periodista galesa (1802–1896)
| 1802
| 1896
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 755
| [[Ficheru:Portret van Phillipus Evans, RP-P-1921-1870.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2884061|Philip Evans]]''
| misioneru galés (1645–1679)
| 1645
| 1679
| [[Trefynwy]]<br/>''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 756
|
| ''[[:d:Q2898051|Ray Daniel]]''
|
| 1928
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 757
| [[Ficheru:G H Bert Gould.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2899186|Bert Gould]]''
|
| 1870
| 1913
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 758
| [[Ficheru:Bert Dauncey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2899185|Bert Dauncey]]''
|
| 1871
| 1955
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 759
|
| ''[[:d:Q2900084|Charlie Jones]]''
| futbolista británicu (1899–1966)
| 1899
| 1966
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 760
|
| ''[[:d:Q2903163|Bill Clement]]''
| xugador de rugbi union británicu (1915–2007)
| 1915
| 2007
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 761
|
| ''[[:d:Q2903257|Bill James]]''
| escritor británicu
| 1929
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 762
|
| ''[[:d:Q2903371|Bill Tamplin]]''
| xugador de rugbi union británicu (1917–1989)
| 1917
| 1989
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 763
| [[Ficheru:Billy Cleaver 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2903616|Billy Cleaver]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–2003)
| 1921
| 2003
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 764
| [[Ficheru:William McCutcheon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2903678|William McCutcheon]]''
|
| 1870
| 1949
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 765
| [[Ficheru:Billy O'Neill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2903688|Billy O'Neill]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1878–1955)
| 1878
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 766
|
| ''[[:d:Q2903719|Billy Spiller]]''
|
| 1886
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 767
|
| ''[[:d:Q2903745|Billy Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1921
| 2002
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 768
|
| ''[[:d:Q2903748|Billy Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1929–2013)
| 1929
| 2013
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 769
| [[Ficheru:Robert Thomas Evans 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2907653|Bob Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–2003)
| 1921
| 2003
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 770
| [[Ficheru:Robert Bob Gould.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2907680|Bob Gould]]''
| xugador de rugbi union británicu (1863–1931)
| 1863
| 1931
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 771
| [[Ficheru:Charles Nicholl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2910477|Charles Nicholl]]''
| xugador de rugbi union británicu (1870–1939)
| 1870
| 1939
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 772
| [[Ficheru:Thomas jones at cambridge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2911997|Thomas Jones]]''
| matemáticu galés (1756–1807)
| 1756
| 1807
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 773
|
| ''[[:d:Q2913257|John Roberts]]''
|
| 1946
| 2016
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 774
| [[Ficheru:Brian Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2924982|Brian Price]]''
|
| 1937
| 2023
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 775
|
| ''[[:d:Q2925023|Brian Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1940–2012)
| 1940
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 776
| [[Ficheru:William Henry Alexander.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928014|William Henry Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1873–1936)
| 1873
| 1936
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 777
| [[Ficheru:Buller stadden.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928012|William Stadden]]''
|
| 1861
| 1906
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 778
|
| ''[[:d:Q2928233|Bunner Travers]]''
| xugador de rugbi union británicu (1913–1998)
| 1913
| 1998
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 779
| [[Ficheru:Burke Shelley.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928498|Burke Shelley]]''
|
| 1950
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 780
| [[Ficheru:Burnett Bolloten 1980.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q2928553|Burnett Bolloten]]''
| historiador galés (1909–1987)
| 1909
| 1987
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 781
| [[Ficheru:Richard Valentine Pitchford magician.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2938073|Richard Valentine Pitchford]]''
| magu británicu (1895–1973)
| 1895
| 1973
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 782
|
| ''[[:d:Q2959086|Charles Foweraker]]''
| futbolista británicu
| 1877
| 1950
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 783
|
| ''[[:d:Q2959651|Charles Lewis]]''
|
| 1852
| 1923
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 784
| [[Ficheru:Charles Henry Newman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2959898|Charlie Newman]]''
|
| 1857
| 1922
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 785
| [[Ficheru:C. G. Taylor.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2960293|Charles Taylor]]''
|
| 1863
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 786
|
| ''[[:d:Q2960849|Charlie Faulkner]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
| 2023
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 787
| [[Ficheru:Charlie Pritchard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2960878|Charlie Pritchard]]''
|
| 1882
| 1916
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 788
| [[Ficheru:Charlotte Mason.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2961003|Charlotte Mason]]''
|
| 1842
| 1923
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 789
|
| ''[[:d:Q2976625|Claude Davey]]''
| xugador de rugbi union británicu (1908–2001)
| 1908
| 2001
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 790
|
| ''[[:d:Q2978800|Clem Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1929–1996)
| 1929
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 791
| [[Ficheru:Clifford Alfred Bowen (1875–1929).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2979039|Cliff Bowen]]''
|
| 1875
| 1929
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 792
| [[Ficheru:Cliff Davies 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2979047|Cliff Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1919–1967)
| 1919
| 1967
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 793
| [[Ficheru:Wales Rugby1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2979063|Cliff Pritchard]]''
| xugador de rugbi union británicu (1881–1954)
| 1881
| 1954
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 794
| [[Ficheru:HowellDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2989294|Howell Davis]]''
|
| 1690
| 1719
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 795
|
| ''[[:d:Q3001503|Courtney Meredith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1926
| 2024
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 796
|
| ''[[:d:Q3002796|Crispin Nash-Williams]]''
| matemáticu galés (1932–2001)
| 1932
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 797
|
| ''[[:d:Q3008718|Cynan ab Iago]]''
|
| 1014
| 1063
| ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]''
|-
| style='text-align:right'| 798
| [[Ficheru:Dai Fitzgerald (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3012007|Dai Fitzgerald]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1872–1951)
| 1872
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 799
|
| ''[[:d:Q3012010|Dai Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1916–2000)
| 1916
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 800
| [[Ficheru:Dai Tarw Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3012009|David Jones]]''
|
| 1881
| 1933
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 801
|
| ''[[:d:Q3017152|W. J. A. Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1890–1967)
| 1890
| 1967
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 802
| [[Ficheru:Missionary David Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3018170|David Jones]]''
|
| 1796
| 1841
| ''[[:d:Q15987529|Pen-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 803
|
| ''[[:d:Q3018755|David Samuel]]''
| xugador de rugbi union británicu (1869–1943)
| 1869
| 1943
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 804
|
| ''[[:d:Q3018959|David Watkins]]''
|
| 1942
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 805
| [[Ficheru:John Hoppner (1758-1810) (attributed to) - Reverend David Williams (1738–1816) - NMW A 5397 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3018998|David Williams]]''
|
| 1738
| 1816
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 806
|
| ''[[:d:Q3025590|Dewi Zephaniah Phillips]]''
|
| 1934
| 2006
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 807
|
| ''[[:d:Q1148624|Cyril Frank Colebrook]]''
| físicu británicu (1910–1997)
| 1910
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 808
|
| ''[[:d:Q1157152|Dafydd Llywelyn]]''
|
| 1939
| 2013
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 809
| [[Ficheru:Llywelyn the Great (Dafydd).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157156|Dafydd ap Llywelyn]]''
|
| 1215<br/>1208
| 1246
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 810
| [[Ficheru:Lou Phillips 1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3262891|Lou Phillips]]''
|
| 1878
| 1916
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 811
|
| ''[[:d:Q3270230|Goronwy Rees]]''
|
| 1909
| 1979
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 812
| [[Ficheru:Dorothea Minola Alice Bate.jpg|center|128px]]
| [[Dorothea Bate]]
|
| 1878
| 1951
| ''[[:d:Q29488358|Napier House]]''
|-
| style='text-align:right'| 813
| [[Ficheru:Malcolm Campbell Thomas 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3281723|Malcolm Thomas]]''
|
| 1929
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 814
|
| ''[[:d:Q3296186|Mary Katherine Herbert]]''
|
| 1903
| 1983
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 815
|
| ''[[:d:Q3299818|Matthew Watkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
| 2020
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 816
| [[Ficheru:David Brunt in 1949.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3300771|David Brunt]]''
| meteorólogu galés (1886–1965)
| 1886
| 1965
| ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]''
|-
| style='text-align:right'| 817
| [[Ficheru:Mel Baker.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3304839|Mel Baker]]''
| xugador de rugbi union británicu (1885–2000)
| 1885
| 2000
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 818
|
| ''[[:d:Q3308132|Michael David]]''
| actor de cine británicu
| 1930
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 819
|
| ''[[:d:Q3309503|Cy Thomas]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu d'Estaos Xuníos (1926–2009)
| 1926
| 2009
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 820
| [[Ficheru:Mike gibbins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3313332|Mike Gibbins]]''
|
| 1949
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 821
|
| ''[[:d:Q3324117|Llywarch ap Llywelyn]]''
|
| 1150
| 1220
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 822
|
| ''[[:d:Q3330999|Gwgon ap Meurig]]''
| soberanu galés (808–871)
| 808
| 872
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 823
|
| ''[[:d:Q3331114|Goronwy Foel]]''
| poeta galés
|
| 1201
| ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 824
|
| ''[[:d:Q3331132|Phylip Brydydd]]''
|
| 1200
| 1225
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 825
|
| ''[[:d:Q3331138|Bleddyn Fardd]]''
|
| 1258
| 1284
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 826
|
| ''[[:d:Q3331168|Dafydd Benfras]]''
| poeta galés (1230–1260)
| 1230
| 1260
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 827
|
| ''[[:d:Q3331180|Llywelyn Fardd I]]''
| poeta galés (1125–1200)
| 1125
| 1200
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 828
|
| ''[[:d:Q3340532|Nicolas Lloyd]]''
|
| 1630
| 1680
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 829
| [[Ficheru:Norman Biggs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3343747|Norman Biggs]]''
|
| 1870
| 1908
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 830
|
| ''[[:d:Q3343775|Norman Gale]]''
| xugador de rugbi union británicu (1939–2005)
| 1939
| 2005
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 831
|
| ''[[:d:Q3357354|Ossie Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–1988)
| 1921
| 1988
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 832
| [[Ficheru:Owen Badger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3358989|Owen Badger]]''
|
| 1871
| 1939
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 833
|
| ''[[:d:Q3366739|James Williams]]''
| xugador de ḥoquei galés (1878–1929)
| 1878
| 1929
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 834
|
| ''[[:d:Q3367043|Edwin Richards]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1879–1930)
| 1879
| 1930
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 835
|
| ''[[:d:Q3367054|Philip Turnbull]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1879–1930)
| 1879
| 1930
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 836
| [[Ficheru:WLA lacma Smibert Scotland portrait of Paul Mascarene.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3371796|Paul Mascarene]]''
|
| 1684
| 1760
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 837
|
| ''[[:d:Q3373812|Kevin Beurle]]''
|
| 1956
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 838
| [[Ficheru:Percy Bush 1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3375183|Percy Bush]]''
| xugador de críquet británicu (1879–1955)
| 1879
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 839
|
| ''[[:d:Q3375217|Percy Phillips]]''
|
| 1869
| 1947
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 840
|
| ''[[:d:Q3376765|Peter Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1959
| 2024
| ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]''
|-
| style='text-align:right'| 841
| [[Ficheru:Phil Dwyer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3378770|Phil Dwyer]]''
| futbolista británicu
| 1953
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 842
|
| ''[[:d:Q3378979|Philip Burton]]''
|
| 1904
| 1995
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 843
| [[Ficheru:Philip Hopkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3379022|Phil Hopkins]]''
| xugador de rugbi union británicu (1880–1966)
| 1880
| 1966
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 844
|
| ''[[:d:Q3379099|Philip Wood]]''
| médicu galés (1928–2008)
| 1928
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 845
| [[Ficheru:Philip Jones Griffiths in Bali, Fall, 2000AD.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395389|Philip Jones Griffiths]]''
|
| 1936
| 2008
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 846
| [[Ficheru:Storïau o Hanes Cymru cyf I (Daniel Owen).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395446|Daniel Owen]]''
| escritor galés (1836–1895)
| 1836
| 1895
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 847
| [[Ficheru:Dr Joseph Parry (Pencerdd America, 1841-1903) NLW3364255 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395608|Joseph Parry]]''
| compositor galés (1841–1903)
| 1841
| 1903
| ''[[:d:Q23540859|Joseph Parry's Cottage]]''<br/>[[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 848
|
| ''[[:d:Q3395749|Robert Morton Nance]]''
|
| 1873
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 849
| [[Ficheru:Carnhuanawc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395909|Thomas Price]]''
|
| 1787
| 1848
| ''[[:d:Q56099430|Llanfihangel Bryn Pabuan]]''
|-
| style='text-align:right'| 850
|
| ''[[:d:Q3396307|Eileen Beasley]]''
|
| 1921
| 2012
| ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 851
| [[Ficheru:Castell Llanymddyfri Sir Gaerfyrddin gyda cherflun o - LLywelyn ap Gruffydd Fychan 07.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3396721|Llywelyn ap Gruffydd Fychan]]''
|
| 1341
| 1401
| ''[[:d:Q20586538|Caeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 852
|
| ''[[:d:Q3396852|Geraint Bowen]]''
|
| 1915
| 2011
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 853
| [[Ficheru:William Ambrose Bebb (5236463) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3396876|Ambrose Bebb]]''
| historiador británicu
| 1894
| 1955
| ''[[:d:Q15427716|Goginan]]''
|-
| style='text-align:right'| 854
|
| ''[[:d:Q3397209|Thomas Vaughan]]''
|
| 1621
| 1666
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 855
| [[Ficheru:Richard Gwyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397314|Richard Gwyn]]''
| poeta galés (1537–1584)
| 1537
| 1584
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 856
|
| ''[[:d:Q3397327|Glanmor Williams]]''
| historiador galés (1920–2005)
| 1920
| 2005
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 857
| [[Ficheru:John Dyer Dalziel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397435|John Dyer]]''
| poeta galés (1699–1757)
| 1699
| 1757
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 858
| [[Ficheru:Portrait of Parch. William Williams, Pant-y-Celyn (4674719) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397600|William Williams Pantycelyn]]''
|
| 1717
| 1791
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 859
| [[Ficheru:Howell harris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3397651|Howell Harris]]''
| predicador galés (1714–1773)
| 1714
| 1773
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 860
| [[Ficheru:Owain Owain Traeth Coch circa 1966 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398027|Owain Owain]]''
|
| 1929
| 1993
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 861
| [[Ficheru:Lewis Morris 1701-1765.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398347|Lewis Morris]]''
|
| 1701
| 1765
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 862
| [[Ficheru:Dic Tryfan (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398381|Richard Hughes Williams]]''
|
| 1878
| 1919
| ''[[:d:Q3396925|Rhosgadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 863
| [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398425|D. J. Williams]]''
|
| 1885
| 1970
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 864
| [[Ficheru:Parch Lewis Valentine yn ifanc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398434|Lewis Valentine]]''
|
| 1893
| 1986
| ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]''
|-
| style='text-align:right'| 865
| [[Ficheru:Dyfnallt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398467|John Dyfnallt Owen]]''
|
| 1873
| 1956
| ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 866
|
| ''[[:d:Q3398669|Jon Lee]]''
| músicu galés (1968–2002)
| 1968
| 2002
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 867
|
| ''[[:d:Q3398798|Richard I. Aaron]]''
|
| 1901
| 1987
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 868
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449776).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398931|Euros Bowen]]''
| poeta británicu (1904–1988)
| 1904
| 1988
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 869
| [[Ficheru:Eisteddfod Rhuthun, 1973, at Rhuthun (1580971).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398951|Urien Wiliam]]''
| escritor galés (1929–2006)
| 1929
| 2006
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 870
|
| ''[[:d:Q3399070|Llywarch y Nam]]''
|
| 1150
| 1160
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 871
|
| ''[[:d:Q3399200|April Jones]]''
|
| 2007
| 2012
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 872
| [[Ficheru:William Roos - Christmas Evans (1835).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399253|Christmas Evans]]''
|
| 1766
| 1838
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 873
| [[Ficheru:Rice Grug.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399280|Rhys Gryg]]''
|
| 1160
| 1234
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 874
|
| ''[[:d:Q3399335|D. Gwenallt Jones]]''
|
| 1899
| 1968
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 875
| [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 46.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399340|Cybi]]''
| sacerdote galés (483–555)
| 483
| 555
| [[Cornualles]]<br/>''[[:d:Q7163120|Penmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 876
| [[Ficheru:John Parry (Bardd Alaw) The Welsh Harper (1848) 02.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399352|John Parry]]''
|
| 1776
| 1851
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 877
| [[Ficheru:Eifion Wyn 01(dg).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399383|Eliseus Williams]]''
| poeta galés (1867–1926)
| 1867
| 1926
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 878
| [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493170).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399427|Ifan ab Owen Edwards]]''
| historiador galés (1895–1970)
| 1895
| 1970
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 879
| [[Ficheru:John Roberts (martyr).webp|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399552|John Roberts]]''
| sacerdote galés (1577–1610)
| 1577<br/>1576
| 1610
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 880
| [[Ficheru:Portrait of Rowland Williams (4671222) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399695|Rowland Williams]]''
|
| 1817
| 1870
| ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 881
|
| ''[[:d:Q3399737|Wilf Wooller]]''
| futbolista británicu
| 1912
| 1997
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 882
|
| ''[[:d:Q3399746|Rhys H. Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1930–1993)
| 1930
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 883
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Gee (4672372).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399836|Thomas Gee]]''
| periodista británicu
| 1815
| 1898
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 884
| [[Ficheru:Alun Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399847|Alun Lewis]]''
|
| 1915
| 1944
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 885
|
| ''[[:d:Q3399895|Dafydd ab Edmwnd]]''
| poeta galés (1450–1497)
| 1450
| 1497
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 886
|
| ''[[:d:Q3400194|William Evans]]''
| poeta galés (1883–1968)
| 1883
| 1968
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 887
| [[Ficheru:Revd John Roberts (Ieuan Gwyllt) - cropped, retouched.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400203|John Roberts]]''
|
| 1822
| 1877
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 888
|
| ''[[:d:Q3400343|Eluned Phillips]]''
|
| 1914
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 889
|
| ''[[:d:Q3400408|Morgan Llwyd]]''
|
| 1619
| 1659
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 890
|
| ''[[:d:Q3400435|Keidrych Rhys]]''
|
| 1915
| 1987
| ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]''
|-
| style='text-align:right'| 891
| [[Ficheru:Portrait of Parch. Daniel Rowland, Llangeitho (4674724).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400440|Daniel Rowland]]''
| pastor galés (1713–1790)
| 1713
| 1790
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 892
|
| ''[[:d:Q3400456|John Robert Jones]]''
| filósofu británicu
| 1911
| 1970
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 893
|
| ''[[:d:Q3400520|Vavasor Powell]]''
|
| 1617
| 1670
| ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]''
|-
| style='text-align:right'| 894
| [[Ficheru:Owen Edwards yn olynu ei dad yn yr Urdd (1493150).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400599|Owen Edwards]]''
| mánager galés (1933–2010)
| 1933
| 2010
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 895
|
| ''[[:d:Q3400605|Idris Davies]]''
| poeta galés (1905–1953)
| 1905
| 1953
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 896
| [[Ficheru:1952OG-Llewellyn-Foxhunter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400624|Sir Harry Llewellyn, 3rd Baronet]]''
|
| 1911
| 1999
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 897
|
| ''[[:d:Q3445807|Roy Paul]]''
| futbolista británicu (1920–2002)
| 1920
| 2002
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 898
| [[Ficheru:Tom -gt.jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3449512|Tom Parry Jones]]''
| químicu galés (1935–2013)
| 1935
| 2013
| ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 899
| [[Ficheru:Gareth Miles.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3462680|Gareth Miles]]''
|
| 1938
| 2023
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 900
| [[Ficheru:Sculpture of St Congar of Congresbury at the Museum of Somerset 4.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3463717|Saint Congar]]''
| sacerdote galés (470–520)
| 470
| 520
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 901
| [[Ficheru:San-Maglorio di Dol.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3463964|Magloire]]''
| sacerdote galés (550–575)
| 535
| 575
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 902
| [[Ficheru:Ninnoc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3464537|Ninnoc]]''
|
| 450
| 467
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 903
| [[Ficheru:Sir Samuel Walker Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3471137|Samuel Griffith]]''
| políticu australianu
| 1845
| 1920
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 904
| [[Ficheru:Selwyn Biggs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3478230|Selwyn Biggs]]''
|
| 1872
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 905
| [[Ficheru:Paul Chapman playing a gig with Dave Currey and Blake Foster.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3497115|Paul Chapman]]''
|
| 1954
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 906
|
| ''[[:d:Q3498839|Steve Aizlewood]]''
| futbolista británicu (1952–2013)
| 1952
| 2013
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 907
|
| ''[[:d:Q3499185|Steve Blackmore]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 908
|
| ''[[:d:Q3499351|Steve Llewellyn]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1924–2002)
| 1924
| 2002
| ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 909
|
| ''[[:d:Q3501939|Wilfred Abse]]''
|
| 1915
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 910
| [[Ficheru:1846 SelfPortrait detail byJohnPlumbe.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3512144|John Plumbe]]''
|
| 1809
| 1857
| ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 911
| [[Ficheru:Terence Graham Price 1966.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3518922|Terry Price]]''
|
| 1945
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 912
|
| ''[[:d:Q3524912|Thomas Bevan]]''
|
| 1796
| 1819
| ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 913
| [[Ficheru:Thomas Foley2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525120|Thomas Foley]]''
|
| 1757
| 1833
| ''[[:d:Q29485358|Ridgeway]]''
|-
| style='text-align:right'| 914
| [[Ficheru:Sir Thomas Hanmer by Godfrey Kneller.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525188|Sir Thomas Hanmer]]''
|
| 1677
| 1746
| ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 915
| [[Ficheru:Dr T J Pryce-Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525255|Thomas Pryce-Jenkins]]''
|
| 1862
| 1922
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 916
|
| ''[[:d:Q3526537|Gilbert Parkhouse]]''
|
| 1925
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 917
|
| ''[[:d:Q3526728|Hugh Morris]]''
| xugador de críquet galés
| 1963
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 918
| [[Ficheru:Cyril Walters 1933.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3526811|Cyril Walters]]''
| xugador de críquet británicu (1905–1992)
| 1905
| 1992
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 919
|
| ''[[:d:Q3526860|Maurice Turnbull]]''
|
| 1906
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 920
| [[Ficheru:Timothy Richards Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3529077|Timothy Richards Lewis]]''
|
| 1841
| 1886
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 921
|
| ''[[:d:Q3530718|Tom Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1882–1955)
| 1882
| 1955
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 922
|
| ''[[:d:Q3530807|Tom Morgan]]''
|
| 1866
| 1899
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 923
| [[Ficheru:Tom Williams WRU.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3530926|Tom Williams]]''
|
| 1859
| 1913
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 924
|
| ''[[:d:Q3538565|Trevor Brewer]]''
| xugador de rugbi union británicu (1930–2018)
| 1930
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 925
| [[Ficheru:Young vr portrait 3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3555997|Vernon R. Young]]''
| bioquímicu británicu (1937–2004)
| 1937
| 2004
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 926
|
| ''[[:d:Q3561558|Vivian Jenkins]]''
|
| 1911
| 2004
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 927
| [[Ficheru:Will Joseph (WRU).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568294|Will Joseph]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1959)
| 1877
| 1959
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 928
| [[Ficheru:Billy Bancroft.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568414|Billy Bancroft]]''
|
| 1871
| 1959
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 929
| [[Ficheru:William Bowen (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568451|William Bowen]]''
|
| 1862
| 1925
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 930
| [[Ficheru:William Dowell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568566|William Dowell]]''
|
| 1885
| 1949
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 931
|
| ''[[:d:Q4708093|Alan Wood]]''
|
| 1941
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 932
|
| ''[[:d:Q4708724|Alastair Hetherington]]''
| periodista galés (1919–1999)
| 1919
| 1999
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 933
|
| ''[[:d:Q4709005|Alban Hill]]''
| médicu galés
|
| 1559
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 934
|
| ''[[:d:Q4709696|Albert Barnes]]''
| boxeador británicu (1913–1990)
| 1913
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 935
| [[Ficheru:Albert Bruntnell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4709825|Albert Bruntnell]]''
| políticu australianu (1866–1929)
| 1866
| 1929
| ''[[:d:Q6661614|Llanigon]]''
|-
| style='text-align:right'| 936
|
| ''[[:d:Q4709940|Clifford Williams]]''
|
| 1905
| 1987
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 937
| [[Ficheru:Cynan 1956 Aberdar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4710162|Albert Evans-Jones]]''
| poeta galés (1895–2005)
| 1895
| 1970
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 938
|
| ''[[:d:Q4710188|Albert Fear]]''
|
| 1907
| 2000
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 939
|
| ''[[:d:Q4710243|Albert Freethy]]''
|
| 1885
| 1966
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 940
|
| ''[[:d:Q4710365|Albert Groves]]''
|
| 1886
| 1960
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 941
|
| ''[[:d:Q4710369|Albert Gubay]]''
|
| 1928
| 2016
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 942
|
| ''[[:d:Q4710405|Albert Hall]]''
| futbolista británicu (1918–1998)
| 1918
| 1998
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 943
|
| ''[[:d:Q4710519|Albert Hybart]]''
| xugador de rugbi galés (1865–1945)
| 1865
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 944
| [[Ficheru:Albertjenkinsrugby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4710573|Albert Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu (1895–1953)
| 1895
| 1953
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 945
|
| ''[[:d:Q4710747|Albert Love]]''
| boxeador galés (1911–1943)
| 1911
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 946
|
| ''[[:d:Q4711030|Albert Powell]]''
| xugador de críquet galés (1893–1979)
| 1893
| 1979
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 947
|
| ''[[:d:Q4711276|Albert Stitfall]]''
|
| 1924
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 948
|
| ''[[:d:Q4711277|Albert Stock]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–1969)
| 1897
| 1969
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 949
|
| ''[[:d:Q4711320|Albert Thomas]]''
| xugador de críquet galés (1893–1965)
| 1893
| 1965
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 950
|
| ''[[:d:Q4711432|Albert Wardell]]''
| futbolista británicu
| 1908
| 1987
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 951
|
| ''[[:d:Q4711486|Albert Willis]]''
| políticu australianu (1876–1954)
| 1876
| 1954
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 952
|
| ''[[:d:Q4711516|Albert Young]]''
| futbolista británicu (1917–2013)
| 1917
| 2013
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 953
|
| ''[[:d:Q4714175|Alec James]]''
| xugador de críquet australianu (1889–1961)
| 1889
| 1961
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 954
|
| ''[[:d:Q4714181|Alec Jones]]''
| políticu británicu (1924–1983)
| 1924
| 1983
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 955
| [[Ficheru:AlecTempleton.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714268|Alec Templeton]]''
| compositor británicu
| 1910<br/>1909
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 956
|
| ''[[:d:Q4714338|Aled Owen]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2022
| ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 957
|
| ''[[:d:Q4714343|Aled Williams]]''
| futbolista británicu (1933–2005)
| 1933
| 2005
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 958
|
| ''[[:d:Q4717057|Alex Givvons]]''
|
| 1913
| 2002
| ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]''
|-
| style='text-align:right'| 959
|
| ''[[:d:Q4717296|Alex Kersey-Brown]]''
|
| 1942
| 2015
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 960
|
| ''[[:d:Q4718381|Alexander Bland]]''
| xugador de rugbi union británicu (1866–1947)
| 1866
| 1947
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 961
|
| ''[[:d:Q4719014|Alexander Griffith]]''
|
| 1601
| 1676
| ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 962
|
| ''[[:d:Q4719968|Alexander Rolls]]''
|
| 1818
| 1882
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 963
|
| ''[[:d:Q4721654|Alf Day]]''
| futbolista británicu (1907–1997)
| 1907
| 1997
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 964
| [[Ficheru:Alf Morgans (1850-1933).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4721725|Alf Morgans]]''
|
| 1850
| 1933
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 965
|
| ''[[:d:Q4721734|Alf Pugh]]''
| futbolista británicu (1869–1942)
| 1869
| 1942
| ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]''
|-
| style='text-align:right'| 966
|
| ''[[:d:Q4721754|Alf Sherwood]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 1990
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 967
|
| ''[[:d:Q4721752|Alf Shea]]''
| xugador de críquet galés (1898–1969)
| 1898
| 1969
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 968
|
| ''[[:d:Q4722523|Alfred Davies]]''
| futbolista británicu
| 1850
| 1891
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 969
| [[Ficheru:Alfred Dillon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4722542|Alfred Dillon]]''
|
| 1847
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 970
|
| ''[[:d:Q4722541|Alfred Dickinson]]''
| futbolista británicu
| 1914
| 1998
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 971
|
| ''[[:d:Q4722679|Alfred Francis]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1885–1968)
| 1885
| 1968
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 972
|
| ''[[:d:Q4722738|Alfred Gooding]]''
| entamador galés (1932–2018)
| 1932
| 2018
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 973
|
| ''[[:d:Q4722846|Alfred Higgs]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1904–1931)
| 1904
| 1931
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 974
|
| ''[[:d:Q4722948|Alfred Janes]]''
|
| 1911
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 975
| [[Ficheru:Portrait of Sir Alfred Lewis Jones. Wellcome L0050182.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4723069|Alfred Lewis Jones]]''
| armador galés (1845–1909)
| 1845
| 1909
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 976
| [[Ficheru:Albert Agustus Mathews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4723134|Alfred Mathews]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1946)
| 1864
| 1946
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 977
|
| ''[[:d:Q4723318|Alfred Pullin]]''
| periodista galés (1860–1934)
| 1860
| 1934
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 978
| [[Ficheru:1906 Sir Alfred Thomas MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4723516|Alfred Thomas, 1st Baron Pontypridd]]''
| políticu británicu (1840–1927)
| 1840
| 1927
| ''[[:d:Q7165413|Penylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 979
|
| ''[[:d:Q4724154|Algernon Islay de Courcy Lyons]]''
| fotógrafu galés (1922–1993)
| 1922
| 1993
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 980
|
| ''[[:d:Q4730737|Allan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1940
| 1993
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 981
| [[Ficheru:British Labour MEP Allan R. Rogers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4730947|Allan Rogers]]''
| políticu británicu
| 1932
| 2023
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 982
|
| ''[[:d:Q4731649|Allen Forward]]''
| xugador de rugbi union británicu (1921–1994)
| 1921
| 1994
| ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 983
| [[Ficheru:Allen Raine (1836–1908).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4731836|Allen Raine]]''
|
| 1836
| 1908
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 984
| [[Ficheru:Alun Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737495|Alun Evans]]''
| deportista galés (1942–2011)
| 1942
| 2011
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 985
|
| ''[[:d:Q4737508|Alun Richards]]''
| novelista británicu (1929–2004)
| 1929
| 2004
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 986
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555513).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737514|Alun Williams]]''
|
| 1920
| 1992
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 987
|
| ''[[:d:Q4737513|Alun Talfan Davies]]''
|
| 1913
| 2000
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 988
|
| ''[[:d:Q4737658|Alvan Williams]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2003
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 989
|
| ''[[:d:Q4738519|Alwyn Harris]]''
| xugador de críquet galés (1936–2018)
| 1936
| 2018
| ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 990
|
| ''[[:d:Q4738533|Alwyn Rice Jones]]''
|
| 1934
| 2007
| ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]''
|-
| style='text-align:right'| 991
| [[Ficheru:Alwyn Sheppard Fidler in 1952.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4738536|Alwyn Sheppard Fidler]]''
| arquiteutu británicu
| 1909
| 1990
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 992
|
| ''[[:d:Q4741760|Ambrose Baker]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1976)
| 1897
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 993
|
| ''[[:d:Q4746125|Amice de Clare]]''
|
| 1220
| 1284
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 994
| [[Ficheru:Harry and Amy Dillwyn (children of Lewis Llewelyn Dillwyn) by M. D. 1853 (3947813464).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4749165|Amy Dillwyn]]''
|
| 1845
| 1935
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 995
| [[Ficheru:AmyEvans1911.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4749176|Amy Evans]]''
|
| 1884
| 1983
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 996
|
| ''[[:d:Q4757162|Andrew Gray]]''
| antropólogu galés (1955–1999)
| 1955
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 997
|
| ''[[:d:Q4757535|Andrew Jones]]''
|
| 1983
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 998
|
| ''[[:d:Q4757840|Andrew MacLachlan]]''
| actor británicu
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q628633|Trearddur]]''
|-
| style='text-align:right'| 999
| [[Ficheru:Andrew Richmond (Tyree, cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758389|Andrew Richmond]]''
| políticu neozelandés (1832–1880)
| 1832
| 1880
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1000
| [[Ficheru:Andrew Vicari at the Celtic Manor (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758799|Andrew Vicari]]''
| pintor galés (1938–2016)
| 1932
| 2016
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1001
|
| ''[[:d:Q4761606|Aneirin Talfan Davies]]''
|
| 1909
| 1980
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1002
|
| ''[[:d:Q4761764|Aneurin Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu (1858–1932)
| 1858
| 1932
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1003
|
| ''[[:d:Q4761765|Aneurin Williams]]''
| políticu británicu
| 1859
| 1924
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1004
|
| ''[[:d:Q4763159|Angharad James]]''
|
| 1677
| 1749
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1005
| [[Ficheru:Portrait of Angharad Llwyd (4670528) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4763157|Angharad Llwyd]]''
| anticuaria galesa (1780–1866)
| 1780
| 1866
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1006
| [[Ficheru:Gwyneth Vaughan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766441|Ann Harriet Hughes]]''
|
| 1852
| 1910
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 1007
| [[Ficheru:Portrait of Ann Thomas (4674199) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766531|Ann Maddocks]]''
|
| 1704
| 1727
| ''[[:d:Q29489729|Cefn-ydfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 1008
|
| ''[[:d:Q4767193|Anna Laetitia Waring]]''
|
| 1823
| 1910
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1009
|
| ''[[:d:Q4767676|Annabel Giles]]''
|
| 1959
| 2023
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1010
| [[Ficheru:Anne Griffith-Jones01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4768405|Anne Griffith-Jones]]''
|
| 1890
| 1973
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 1011
| [[Ficheru:Anne Johnston, Salute to Seniors Event 2003 (S2311 fl1573 it0019) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4768477|Anne Johnston]]''
| política canadiana
| 1932
| 2019
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1012
|
| ''[[:d:Q4769415|Annie Powell]]''
| política galesa (1906–1986)
| 1906
| 1986
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1013
|
| ''[[:d:Q4772713|Anthony Hicks]]''
| musicólogu galés (1943–2010)
| 1943
| 2010
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1014
| [[Ficheru:Anthony Howells.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4772751|Anthony Howells]]''
| políticu galés (1832–1915)
| 1832
| 1915
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1015
|
| ''[[:d:Q4772758|Anthony Hulme]]''
| actor galés (1910–2007)
| 1910
| 2007
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1016
|
| ''[[:d:Q4772937|Anthony Leonard Harris]]''
| xeólogu británicu
| 1935
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1017
|
| ''[[:d:Q4772944|Anthony Ling]]''
| xugador de críquet galés (1910–1987)
| 1910
| 1987
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1018
|
| ''[[:d:Q4773224|Anthony Oliver]]''
| actor galés (1922–1995)
| 1922
| 1995
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1019
|
| ''[[:d:Q4773726|Anthony Windham Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1879–1959)
| 1879
| 1959
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1020
| [[Ficheru:Richard George William Pitt Booth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4782136|Richard Booth]]''
|
| 1938
| 2019
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 1021
| [[Ficheru:Arabella Elizabeth Roupell13.png|center|128px]]
| [[Arabella Elizabeth Roupell]]
|
| 1817
| 1914
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1022
|
| ''[[:d:Q4786506|Archibald Rowlands]]''
|
| 1892
| 1953
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1023
| [[Ficheru:Portrait of One Evins a Welch man was lately comited to New Gate for saying hee was Christ (4670716) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4790887|Arise Evans]]''
|
| 1607
| 1660
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1024
|
| ''[[:d:Q4793810|Frances Hoggan]]''
|
| 1843
| 1927
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1025
|
| ''[[:d:Q4795190|F. Gwendolen Rees]]''
| zoóloga galesa (1906–1994)
| 1906
| 1994
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1026
|
| ''[[:d:Q4795256|Arnold Silverstone, Baron Ashdown]]''
| entamador galés (1911–1977)
| 1911
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1027
|
| ''[[:d:Q4797913|Arthur Banks]]''
| militar galés (1923–1944)
| 1923
| 1944
| ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1028
|
| ''[[:d:Q4797944|Arthur Bassett]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 1029
| [[Ficheru:Arthur Brown Port Vale footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4798110|Arthur Brown]]''
| futbolista británicu (1903–1971)
| 1903
| 1971
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1030
|
| ''[[:d:Q4798124|Arthur Buckler]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1882–1921)
| 1882
| 1921
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1031
|
| ''[[:d:Q3568591|William Edward de Winton]]''
|
| 1856
| 1922
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1032
| [[Ficheru:William Ouseley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3568860|William Ouseley]]''
|
| 1767
| 1842
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1033
| [[Ficheru:Billy Trew 1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3569004|Billy Trew]]''
|
| 1879
| 1926
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1034
| [[Ficheru:Willie Llewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3569085|Willie Llewellyn]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1973)
| 1878
| 1973
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1035
|
| ''[[:d:Q3570190|Wyatt Gould]]''
|
| 1879
| 1960
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1036
|
| ''[[:d:Q3611713|Alice de Lacy, 3rd Countess of Lincoln]]''
| aristócrata galesa (1281–1348)
| 1281
| 1348
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1037
| [[Ficheru:Arthur E. Powell.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3624264|Arthur E. Powell]]''
| escritor galés (1882–1969)
| 1882
| 1969
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1038
|
| ''[[:d:Q3634630|Barbara Sidney, Countess of Leicester]]''
|
| 1563
| 1621
| ''[[:d:Q1107288|Coity Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1039
| [[Ficheru:Benjamin Piercy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3638260|Benjamin Piercy]]''
|
| 1827
| 1888
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1040
|
| ''[[:d:Q3646166|Brynley Allen]]''
| futbolista británicu (1921–2005)
| 1921
| 2005
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1041
| [[Ficheru:John Petherick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3656278|John Petherick]]''
|
| 1813
| 1882
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1042
|
| ''[[:d:Q3681914|Ruth Dunning]]''
| actriz británica (1911–1983)
| 1911
| 1983
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1043
|
| ''[[:d:Q3682628|Colin Baker]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1044
| [[Ficheru:Constance Edwina, Duchess of Westminster.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3687588|Constance Lewis]]''
| regatista británica (1876–1970)
| 1876
| 1970
| ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1045
|
| ''[[:d:Q3701618|Daniel Gooch]]''
| esplorador galés (1869–1926)
| 1869
| 1926
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1046
| [[Ficheru:Eddie Butler and Iqwal.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3718921|Eddie Butler]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1957
| 2022
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1047
|
| ''[[:d:Q3740753|Penelope Mortimer]]''
|
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1048
|
| ''[[:d:Q3743241|William Simons]]''
| actor galés (1940-2019)
| 1940
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1049
|
| ''[[:d:Q3751249|Henry Habberley Price]]''
| filósofu británicu
| 1899
| 1984
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1050
|
| ''[[:d:Q3751833|Frank Hauser]]''
| direutor de teatru galés (1922–2007)
| 1922
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1051
|
| ''[[:d:Q3771885|Glan Letheren]]''
| futbolista británicu
| 1956
| 2024
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1052
|
| ''[[:d:Q3773585|Goronwy Owen]]''
| poeta galés (1723–1769)
| 1723
| 1769
| ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 1053
|
| ''[[:d:Q3774223|Graham Vearncombe]]''
| futbolista británicu (1934–1992)
| 1934
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1054
| [[Ficheru:Michael Dahl (1656-1659-1743) - Henry Somerset (1684–1714), 2nd Duke of Beaufort, KG, in Ducal Robes - 1180909 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3784998|Henry Somerset, 2nd Duke of Beaufort]]''
|
| 1684
| 1714
| ''[[:d:Q525635|Monmouth Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1055
| [[Ficheru:Genoa 1893.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3787233|Howard Passadoro]]''
| futbolista británicu
| 1871
| 1921
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1056
|
| ''[[:d:Q3791526|Russell Lloyd]]''
| montador galés (1916–2008)
| 1916
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1057
|
| ''[[:d:Q3806461|James Berkeley, 1st Baron Berkeley]]''
|
| 1394
| 1463
| ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1058
|
| ''[[:d:Q3814488|Ken Leek]]''
| futbolista británicu (1935–2007)
| 1935
| 2007
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1059
|
| ''[[:d:Q3814797|Kevin Bowring]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
| 2024
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1060
| [[Ficheru:Leigh Richmond Roose.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3830019|Leigh Richmond Roose]]''
| futbolista británicu
| 1877
| 1916
| ''[[:d:Q5884520|Holt]]''
|-
| style='text-align:right'| 1061
|
| ''[[:d:Q3852373|Maud Chaworth]]''
|
| 1282
| 1322
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1062
| [[Ficheru:Portrait of D. Jones, Dolau Bach (4670288) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3896362|Dafydd Jones]]''
|
| 1803
| 1868
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 1063
|
| ''[[:d:Q3897540|Pat Glover]]''
| futbolista británicu (1910–1971)
| 1910
| 1971
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1064
|
| ''[[:d:Q3951052|Innes Lloyd]]''
| productor de televisión británicu (1925–1991)
| 1925
| 1991
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1065
|
| ''[[:d:Q3960034|Sibyl de Neufmarché]]''
|
| 1100
| 1143
| ''[[:d:Q15107961|Brecon Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1066
|
| ''[[:d:Q3990627|George Baker]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1067
|
| ''[[:d:Q3992473|Tom Griffiths]]''
| futbolista británicu (1906–1981)
| 1906
| 1981
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1068
|
| ''[[:d:Q3998498|Trevor Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2024
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 1069
|
| ''[[:d:Q4010127|Vernon Pugh]]''
| xugador de rugbi union galés (1945–2003)
| 1945
| 2003
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1070
|
| ''[[:d:Q4020019|William George Trice]]''
| organista galés (1848–1920)
| 1848
| 1920
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1071
| [[Ficheru:William Henry Gladstone, Vanity Fair, 1882-02-11.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4020043|William Henry Gladstone]]''
|
| 1840
| 1891
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 1072
| [[Ficheru:Bp Humphrey Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5941466|Humphrey Humphreys]]''
| sacerdote británicu (1648–1712)
| 1648
| 1712
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1073
|
| ''[[:d:Q5941475|Humphrey Jones]]''
| futbolista británicu
| 1862
| 1946
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1074
| [[Ficheru:Humphrey.Llwyd.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5941507|Humphrey Llwyd]]''
|
| 1527
| 1568
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1075
|
| ''[[:d:Q5941550|Humphrey Owen]]''
|
| 1702
| 1768
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 1076
|
| ''[[:d:Q5951270|Huw Morus]]''
|
| 1622
| 1709
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 1077
|
| ''[[:d:Q5951279|Huw Menai]]''
| poeta galés (1886–1961)
| 1888<br/>1886
| 1961
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1078
|
| ''[[:d:Q5951303|Huw T. Edwards]]''
|
| 1892
| 1970
| ''[[:d:Q3399502|Rowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1079
|
| ''[[:d:Q5962726|Hywel Bennett]]''
| actor británicu (1944–2017)
| 1944
| 2017
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1080
|
| ''[[:d:Q5962743|Hywel Coetmor]]''
|
|
| 1440
| ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1081
|
| ''[[:d:Q5962754|Hywel David Lewis]]''
|
| 1910
| 1992
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1082
| [[Ficheru:Revd John Evans (I D Ffraid or Adda Jones, 1814-75) NLW3364082.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5967953|John Evans]]''
|
| 1814
| 1875
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1083
|
| ''[[:d:Q5974169|Lewis Owen]]''
|
| 1572
| 1629
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1084
| [[Ficheru:Parry Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5978031|John Godfrey Parry-Thomas]]''
| inxenieru galés (1884–1927)
| 1884
| 1927
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1085
|
| ''[[:d:Q5978168|William Frost]]''
| científicu británicu (1848–1935)
| 1848
| 1935
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 1086
|
| ''[[:d:Q5981455|Ian Easton]]''
|
| 1917
| 1989
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 1087
|
| ''[[:d:Q5981894|Ian Jenkins]]''
| médicu militar galés (1944–2009)
| 1944
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1088
|
| ''[[:d:Q5983385|Ianto Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1892–1946)
| 1892
| 1946
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1089
|
| ''[[:d:Q5989198|Idloes Owen]]''
|
| 1894
| 1964
| ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1090
|
| ''[[:d:Q5989587|Idris Cox]]''
|
| 1899
| 1989
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1091
|
| ''[[:d:Q5989612|Idris Hopkins]]''
| futbolista británicu (1910–1994)
| 1910
| 1994
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1092
|
| ''[[:d:Q5989657|Idris Jones]]''
|
| 1900
| 1971
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1093
|
| ''[[:d:Q5989707|Idris Towill]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1909–1988)
| 1909
| 1988
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1094
|
| ''[[:d:Q5989861|Idwal Davies]]''
|
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1095
|
| ''[[:d:Q5989871|Idwal Fisher]]''
|
| 1935
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1096
|
| ''[[:d:Q5989872|Idwal Jones]]''
| escritor galés (1887–1964)
| 1888
| 1964
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1097
|
| ''[[:d:Q5989881|Idwal Pugh]]''
|
| 1918
| 2010
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1098
|
| ''[[:d:Q5989892|Idwal Jones]]''
| poeta británicu
| 1895
| 1937
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 1099
|
| ''[[:d:Q5990126|Ieuan Ddu ap Dafydd ab Owain]]''
|
| 1440
| 1480
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1100
|
| ''[[:d:Q5990154|Ieuan Rhys Williams]]''
|
| 1909
| 1973
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1101
|
| ''[[:d:Q5991239|Ifor Owen]]''
|
| 1915
| 2007
| ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1102
|
| ''[[:d:Q5991237|Ifor Davies]]''
| políticu británicu (1910–1982)
| 1910
| 1982
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 1103
|
| ''[[:d:Q5991242|Ifor Leslie Evans]]''
|
| 1897
| 1952
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1104
|
| ''[[:d:Q5995606|Ike Fowler]]''
|
| 1894
| 1981
| ''[[:d:Q7131949|Pantyffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1105
|
| ''[[:d:Q5995656|Ike Owens]]''
|
| 1918
| 1998
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 1106
|
| ''[[:d:Q6000246|Illtyd Buller Pole-Evans]]''
|
| 1879
| 1968
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1107
|
| ''[[:d:Q6061783|Ioan Evans]]''
| políticu británicu (1927–1984)
| 1927
| 1984
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1108
|
| ''[[:d:Q6061870|John Jones]]''
|
| 1792
| 1852
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 1109
|
| ''[[:d:Q6063933|Iorrie Isaacs]]''
|
| 1911
| 1966
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1110
|
| ''[[:d:Q6063946|Iorwerth Evans]]''
| xugador de rugbi union galés (1906–1985)
| 1906
| 1985
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 1111
|
| ''[[:d:Q6063954|Iorwerth Jones]]''
|
| 1903
| 1983
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1112
| [[Ficheru:Iorwerth Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6063957|Iorwerth Thomas]]''
| políticu británicu (1895–1966)
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 1113
|
| ''[[:d:Q6073462|Peter Penry-Jones]]''
| actor galés (1938–2009)
| 1938
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1114
|
| ''[[:d:Q6076157|Isaac Cohen]]''
| rabín israelín (1914–2007)
| 1914
| 2007
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1115
|
| ''[[:d:Q6076220|Isaac Davis]]''
|
| 1758
| 1810
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 1116
|
| ''[[:d:Q6076478|Isaac Hayward]]''
| políticu británicu
| 1884
| 1976
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 1117
|
| ''[[:d:Q6084453|Islwyn Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1912–1997)
| 1912
| 1997
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1118
|
| ''[[:d:Q6084457|Islwyn Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1898–1974)
| 1898
| 1974
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1119
|
| ''[[:d:Q6084469|Islwyn Morris]]''
| actor británicu (1920–2011)
| 1920
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1120
| [[Ficheru:Sir Ivor Atkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099316|Ivor Atkins]]''
|
| 1869
| 1953
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1121
|
| ''[[:d:Q6099383|Ivor Emmanuel]]''
|
| 1927
| 2007
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1122
|
| ''[[:d:Q6099393|Ivor Griffiths]]''
| futbolista británicu (1918–1993)
| 1918
| 1993
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1123
| [[Ficheru:Ivor John Caradoc Herbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099414|Ivor Herbert, 1st Baron Treowen]]''
| políticu británicu (1851–1933)
| 1851
| 1933
| ''[[:d:Q6661073|Llanarth Court]]''
|-
| style='text-align:right'| 1124
| [[Ficheru:Ivor Jones 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099424|Ivor Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1901–1982)
| 1901
| 1982
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1125
|
| ''[[:d:Q6099429|Ivor Jones]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1974
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1126
| [[Ficheru:Ivor Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6099434|Ivor Lewis]]''
| escultor británicu (1882–1958)
| 1882
| 1958
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1127
|
| ''[[:d:Q6099547|Ivor Watts]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1924–2006)
| 1924
| 2006
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 1128
|
| ''[[:d:Q6100567|Iwan Edwards]]''
|
| 1937
| 2022
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1129
|
| ''[[:d:Q6105857|J. Gwyn Griffiths]]''
|
| 1911
| 2004
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1130
|
| ''[[:d:Q6106368|J. Lloyd Williams]]''
|
| 1854
| 1945
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 1131
| [[Ficheru:Picture Portrait of John M. Llyod.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6106503|J. Meirion Lloyd]]''
|
| 1913
| 1998
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 1132
| [[Ficheru:The Archivist at Work, J. S. Matthews, 1941.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6107038|J. S. Matthews]]''
|
| 1878
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1133
| [[Ficheru:John Wallace Linton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6109742|John Wallace Linton]]''
| oficial galés (1905–1943)
| 1905
| 1943
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1134
| [[Ficheru:M. Jack Anthony (jockey) - btv1b53098957c.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6111026|Jack Anthony]]''
|
| 1890
| 1954
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1135
| [[Ficheru:Jack Bassett 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6111191|Jack Bassett]]''
| xugador de rugbi union galés (1905–1989)
| 1905
| 1989
| ''[[:d:Q7837340|Trebanog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1136
|
| ''[[:d:Q6111207|Jack Beames]]''
|
| 1890
| 1970
| ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]''
|-
| style='text-align:right'| 1137
|
| ''[[:d:Q6111561|Jack Capper]]''
| futbolista británicu (1931–2009)
| 1931
| 2009
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1138
|
| ''[[:d:Q6111669|Jack Chilcott]]''
|
| 1885
| 1973
| ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1139
|
| ''[[:d:Q6111849|Jack Court]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 1975
| ''[[:d:Q7809064|Tir-Phil]]''
|-
| style='text-align:right'| 1140
|
| ''[[:d:Q6114479|Jack Owen]]''
| futbolista británicu
| 1866
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 1141
| [[Ficheru:W. Aubrey Thomas 1909.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2536632|W. Aubrey Thomas]]''
|
| 1866
| 1951
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1142
| [[Ficheru:Dic Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2537433|Dic Jones]]''
|
| 1934
| 2009
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1143
| [[Ficheru:Rennes (35) Métropole Saint-Pierre - Intérieur - Procession des saints de Bretagne - Saint Austol et Méen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2565483|Méen]]''
|
| 540
| 617
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1144
|
| ''[[:d:Q2575137|Cynan Garwyn]]''
| soberanu galés (545–613)
| 545
| 613
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1145
| [[Ficheru:John Deffett Francis (1815-1901) - General Sir William Nott (1782–1845) - NMW A 3928 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2580155|William Nott]]''
| soldáu galés (1782–1845)
| 1782
| 1845
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1146
| [[Ficheru:Wirth Dr W.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2591794|Wolfgang Wirth]]''
|
| 1898
| 1996
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1147
|
| ''[[:d:Q6112296|Jack Edwards]]''
| militar galés (1918–2006)
| 1918
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1148
|
| ''[[:d:Q6112306|Jack Edwards]]''
|
| 1929
| 2014
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 1149
|
| ''[[:d:Q6112343|Jack Elwyn Evans]]''
|
| 1897
| 1941
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1150
|
| ''[[:d:Q6112380|Jack Evans]]''
| futbolista británicu (1889–1971)
| 1889
| 1971
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 1151
|
| ''[[:d:Q6112390|Jack Evans]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu (1928–1996)
| 1928
| 1996
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1152
|
| ''[[:d:Q6112394|Jack Evans]]''
|
| 1871
| 1924
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1153
|
| ''[[:d:Q6112392|Jack Evans]]''
|
| 1922
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1154
|
| ''[[:d:Q6112570|Jack Fowler]]''
| futbolista británicu (1899–1975)
| 1899
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1155
|
| ''[[:d:Q6112751|Jack Gore]]''
|
| 1899
| 1971
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 1156
|
| ''[[:d:Q6113228|Jack Howells]]''
|
| 1913
| 1990
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1157
|
| ''[[:d:Q6113340|Jack Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés (1880–1971)
| 1880
| 1971
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1158
|
| ''[[:d:Q6113547|Jack L. Jones]]''
| futbolista británicu
| 1869
| 1931
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1159
| [[Ficheru:Jack Morley 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6114189|Jack Morley]]''
|
| 1909
| 1972
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1160
|
| ''[[:d:Q6114314|Jack Newnes]]''
| futbolista británicu (1895–1969)
| 1895
| 1969
| ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1161
|
| ''[[:d:Q6114325|Jack Nicholls]]''
| futbolista británicu (1898–1970)
| 1898
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1162
|
| ''[[:d:Q6114593|Jack Petersen]]''
| boxeador galés (1911–1990)
| 1911
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1163
| [[Ficheru:Jack Powell, rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6114657|Jack Powell]]''
| xugador de rugbi union galés (1882–1941)
| 1882
| 1941
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1164
|
| ''[[:d:Q6114816|Jack Rhapps]]''
|
| 1876
| 1950
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1165
|
| ''[[:d:Q6114855|Jack Rippon]]''
| xugador de críquet galés (1918–1994)
| 1918
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1166
|
| ''[[:d:Q6115221|Jack Smith]]''
|
| 1911
| 1975
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1167
|
| ''[[:d:Q6115670|Jack Warner]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1168
|
| ''[[:d:Q6115734|Jack Wetter]]''
| xugador de rugbi union británicu (1887–1967)
| 1887
| 1967
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1169
|
| ''[[:d:Q6115766|Jack Whitfield]]''
| xugador de rugbi union británicu (1892–1927)
| 1892
| 1927
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1170
|
| ''[[:d:Q6115803|Jack Williams]]''
|
| 1886
| 1953
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 1171
|
| ''[[:d:Q6116226|Jackie Benyon]]''
| futbolista británicu (2000–1937)
| 1909
| 1937
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1172
|
| ''[[:d:Q6116246|Jackie Bowen]]''
|
| 1915
| 2009
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1173
|
| ''[[:d:Q6116543|Jackie Mittell]]''
| futbolista británicu (1906–1976)
| 1906
| 1976
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1174
|
| ''[[:d:Q6116619|Jackie Roberts]]''
| futbolista británicu (1918–2001)
| 1918
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1175
|
| ''[[:d:Q6119347|Jacob Thomas]]''
| oficial galés (1833–1911)
| 1833
| 1911
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 1176
| [[Ficheru:Comte. S. J. Bynon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6120960|Santiago Jorge Bynnon]]''
| militar arxentín (1798–1883)
| 1798
| 1883
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1177
|
| ''[[:d:Q6128579|Jim Alford]]''
| mediofondista galés (1913–2004)
| 1913
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1178
|
| ''[[:d:Q6128991|James Augustus St. John]]''
|
| 1795
| 1875
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 1179
|
| ''[[:d:Q6131297|James Childs Gould]]''
| políticu británicu (1882–1944)
| 1882
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1180
|
| ''[[:d:Q6131667|James Conway Davies]]''
| historiador británicu
| 1891
| 1971
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1181
| [[Ficheru:James Davies Lewin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6132403|James Davies Lewin]]''
| políticu canadianu (1812–1900)
| 1812
| 1900
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 1182
|
| ''[[:d:Q6135632|James Harrison]]''
| militar británicu (1880–1957)
| 1880
| 1957
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 1183
| [[Ficheru:James Howell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6136324|James Howell]]''
|
| 1594
| 1666
| ''[[:d:Q6661427|Llangammarch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1184
|
| ''[[:d:Q6136411|James Humphreys]]''
|
| 1768
| 1830
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1185
|
| ''[[:d:Q6136538|James Idwal Jones]]''
| políticu británicu (1900–1982)
| 1900
| 1982
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1186
| [[Ficheru:J Kitchener Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6137411|James Kitchener Davies]]''
| poeta galés (1902–1952)
| 1902
| 1952
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1187
|
| ''[[:d:Q6138128|James Llewellyn Davies]]''
| militar galés (1886–1917)
| 1886
| 1917
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1188
| [[Ficheru:Portrait of James Milo Griffith (4670005).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6139826|James Milo Griffith]]''
| escultor galés (1843–1897)
| 1843
| 1897
| ''[[:d:Q4941233|Boncath]]''
|-
| style='text-align:right'| 1189
|
| ''[[:d:Q6140907|James Parfitt]]''
| xugador de críquet galés (1857–1926)
| 1857
| 1926
| ''[[:d:Q5003693|Bwlch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1190
|
| ''[[:d:Q6141972|James Relly]]''
|
| 1722
| 1778
| ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1191
|
| ''[[:d:Q6142239|James Roberts]]''
|
| 1878
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1192
|
| ''[[:d:Q6142792|James Sauvage]]''
|
| 1849
| 1922
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1193
|
| ''[[:d:Q6143570|James Stephens]]''
| sindicalista galés (1821–1889)
| 1821
| 1889
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 1194
| [[Ficheru:JamesTrow23.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6144426|James Trow]]''
| políticu canadianu (1826–1892)
| 1826
| 1892
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1195
| [[Ficheru:James Wiegold.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6145491|James Wiegold]]''
|
| 1934
| 2009
| ''[[:d:Q16897451|Trecenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1196
|
| ''[[:d:Q6145614|James William Richards]]''
| políticu canadianu (1850–1915)
| 1850
| 1915
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1197
|
| ''[[:d:Q6145643|James Williams]]''
|
| 1885<br/>1880
| 1916
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 1198
|
| ''[[:d:Q6145721|James Winstone]]''
|
| 1863
| 1921
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 1199
|
| ''[[:d:Q6151119|Jane Arden]]''
|
| 1927
| 1982
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1200
|
| ''[[:d:Q6151191|Jane Brereton]]''
|
| 1685
| 1740
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1201
|
| ''[[:d:Q6152242|Jane Freeman]]''
| actriz galesa (1921–2017)
| 1921
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1202
|
| ''[[:d:Q6172646|Jed Williams]]''
|
| 1952
| 2003
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1203
|
| ''[[:d:Q6174369|Jeff Linton]]''
| xugador de críquet galés (1909–1989)
| 1909
| 1989
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1204
| [[Ficheru:Flag of the British Union of Fascists.svg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6176030|Jeffrey Hamm]]''
|
| 1915
| 1994
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1205
| [[Ficheru:Jehoida Brewer Wyatt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6176481|Jehoiada Brewer]]''
|
| 1752
| 1817
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1206
|
| ''[[:d:Q6177041|Jem Evans]]''
| xugador de rugbi union galés (1867–1942)
| 1867
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1207
|
| ''[[:d:Q6177165|Jemima Nicholas]]''
|
| 1750
| 1832
| ''[[:d:Q6661716|Llanrhian]]''
|-
| style='text-align:right'| 1208
|
| ''[[:d:Q6177538|Jenkin Alban Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1885–1976)
| 1885
| 1976
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 1209
| [[Ficheru:Dr. Jenkin Lloyd Jones LCCN2014700500 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6177549|Jenkin Lloyd Jones]]''
|
| 1843
| 1918
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1210
|
| ''[[:d:Q6177967|Jennie Eirian Davies]]''
| periodista galesa (1925–1982)
| 1925
| 1982
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 1211
|
| ''[[:d:Q6178238|Jennifer Daniel]]''
| actriz británica
| 1936
| 2017
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1212
|
| ''[[:d:Q6178528|Jennifer Leak]]''
| actriz canadiana
| 1947
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1213
| [[Ficheru:Jere Blake 2.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6180635|Jere Blake]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1933)
| 1875
| 1933
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1214
|
| ''[[:d:Q6184422|Jerry Shea]]''
|
| 1892
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1215
|
| ''[[:d:Q6193473|Jim Bacon]]''
|
| 1896
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1216
|
| ''[[:d:Q6194264|Jim Cole]]''
| futbolista británicu (1925–1997)
| 1925
| 1997
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1217
|
| ''[[:d:Q6194552|Jim Davies]]''
|
| 1886
| 1971
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1218
|
| ''[[:d:Q6196282|Jim Lang]]''
| xugador de rugbi union británicu (1909–1991)
| 1909
| 1991
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1219
|
| ''[[:d:Q6197427|Jim Pearce]]''
| futbolista británicu
| 2000<br/>1909
| 1986
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 1220
|
| ''[[:d:Q6197530|Jim Pleass]]''
| xugador de críquet galés (1923–2016)
| 1923
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1221
|
| ''[[:d:Q6197601|Jim Pressdee]]''
| xugador de críquet sudafricanu (1933–2016)
| 1933
| 2016
| ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]''
|-
| style='text-align:right'| 1222
| [[Ficheru:Jimmy Austin baseball card.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6199547|Jimmy Austin]]''
| xugador de béisbol galés (1879–1965)
| 1879
| 1965
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1223
|
| ''[[:d:Q6199562|Jimmy Baker]]''
| futbolista británicu
| 1904
| 1979
| ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1224
|
| ''[[:d:Q6200082|Jimmy Evans]]''
| futbolista británicu (1894–1975)
| 1894
| 1975
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1225
|
| ''[[:d:Q6201287|Jimmy Singer]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2010
| ''[[:d:Q5057266|Cefn Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1226
|
| ''[[:d:Q6204983|Joan Curran]]''
|
| 1916
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1227
|
| ''[[:d:Q6204998|Joan Davis]]''
|
| 1911
| 2004
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1228
| [[Ficheru:Pettaugh window.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6205148|Joan Howson]]''
|
| 1885
| 1964
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1229
|
| ''[[:d:Q6209387|Joe Davies]]''
| futbolista británicu (1864–1943)
| 1864
| 1943
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1230
|
| ''[[:d:Q6209389|Joe Davies]]''
| futbolista británicu (1888–1943)
| 1888<br/>1870<br/>1866
| 1943
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 1231
|
| ''[[:d:Q6210540|Joe Johns]]''
| boxeador galés (1892–1927)
| 1892
| 1927
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1232
|
| ''[[:d:Q6210576|Joe Jones]]''
| futbolista británicu (1887–1941)
| 1887
| 1941
| ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1233
|
| ''[[:d:Q6210580|Joe Jones]]''
|
| 1916
| 1974
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1234
| [[Ficheru:Sir John Trevor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6215184|John Trevor]]''
| políticu británicu
| 1637
| 1717
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 1235
| [[Ficheru:John Alf Brown.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6218655|John Alf Brown]]''
| xugador de rugbi union británicu (1881–1936)
| 1881
| 1936
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1236
| [[Ficheru:John Ballinger, S. K. Greenslade, Evan Davies Jones and Sir John Williams with the American Ambassador , the Hon. Whitelaw Reid (5449722).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6220486|John Ballinger]]''
| bibliotecariu galés (1860–1933)
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1237
|
| ''[[:d:Q6221041|John Basson Humffray]]''
| políticu galés (1824–1891)
| 1824
| 1891
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1238
| [[Ficheru:John Batchelor statue, The Hayes, Cardiff.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6221065|John Batchelor]]''
| políticu británicu
| 1820
| 1883
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1239
| [[Ficheru:John Breynton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6223123|John Breynton]]''
| misioneru galés (1719–1799)
| 1719
| 1799
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1240
|
| ''[[:d:Q6224066|John Bury]]''
|
| 1925
| 2000
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1241
| [[Ficheru:Revd John Cadvan Davies (Cadvan, 1846-1923) NLW3364602.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6224719|John Cadvan Davies]]''
|
| 1846
| 1923
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1242
|
| ''[[:d:Q6224716|John Cadogan]]''
| químicu galés
| 1930
| 2020
| ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 1243
|
| ''[[:d:Q6225143|John Cargill Brough]]''
|
| 1834
| 1872
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1244
|
| ''[[:d:Q6225585|John Cayo Evans]]''
| matemáticu galés (1879–1958)
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1245
| [[Ficheru:John Challen c1895cr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6225635|John Challen]]''
| futbolista británicu
| 1863
| 1937
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 1246
|
| ''[[:d:Q2575163|Cadell Ddyrnllwg]]''
| soberanu galés
| 430
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1248
| [[Ficheru:British (English) School - Sir Percy Herbert (c.1598–1667), 2nd Baron Powis - 1180923 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167388|Percy Herbert, 2nd Baron Powis]]''
|
| 1598
| 1666
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 1249
|
| ''[[:d:Q7167435|Percy Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1887–1969)
| 1887
| 1969
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1250
|
| ''[[:d:Q7167433|Percy Jones]]''
|
| 1892
| 1922
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1251
|
| ''[[:d:Q7167462|Percy Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1871–1959)
| 1871
| 1959
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1252
|
| ''[[:d:Q7167493|Percy Morgan]]''
| xugador de críquet galés (1905–1983)
| 1905
| 1983
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 1253
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Bayley Williams (4674737) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7172638|Peter Bailey Williams]]''
|
| 1763
| 1836
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1254
|
| ''[[:d:Q7173295|Peter Clarke]]''
|
| 1948
| 2007
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1255
|
| ''[[:d:Q7173568|Peter Davies]]''
| científicu galés
| 1948
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1256
|
| ''[[:d:Q7174347|Peter Gray]]''
| químicu galés (1926–2012)
| 1926
| 2012
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1257
|
| ''[[:d:Q7174491|Peter Halliday]]''
| actor británicu (1924–2012)
| 1924
| 2012
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1258
| [[Ficheru:Peterlaw.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7175376|Peter Law]]''
| políticu galés (1948–2006)
| 1948
| 2006
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1259
|
| ''[[:d:Q7175951|Peter Morris]]''
| xugador de béisbol galés (1854–1884)
| 1854
| 1884
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1260
|
| ''[[:d:Q7176382|Peter Philp]]''
| dramaturgu británicu (1920–2006)
| 1920
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1261
|
| ''[[:d:Q7176440|Peter Prendergast]]''
| pintor británicu (1946–2007)
| 1946
| 2007
| ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1262
|
| ''[[:d:Q7176642|Peter Rodon]]''
| futbolista británicu
| 1940
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1263
| [[Ficheru:Psr99.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7176650|Peter Rogers]]''
| políticu galés
| 1940
| 2025
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1264
|
| ''[[:d:Q7177088|Peter Stead]]''
| escritor británicu
| 1943
| 2026
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1265
|
| ''[[:d:Q7179526|Peveril William-Powlett]]''
| xugador de rugbi union galés (1898–1985)
| 1898
| 1985
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1266
| [[Ficheru:Phil Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7181939|Phil Griffiths]]''
| futbolista británicu (1905–1978)
| 1905
| 1978
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1267
| [[Ficheru:Phil Kerslake MNZM (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7182080|Phil Kerslake]]''
| presentador de televisión neozelandés
| 1959
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1268
|
| ''[[:d:Q7182365|Phil Ryan]]''
|
| 1946
| 2016
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1269
|
| ''[[:d:Q7182476|Phil Thomas]]''
|
| 1877
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1270
|
| ''[[:d:Q7182544|Phil Whitlock]]''
| futbolista británicu (1930–2009)
| 1930
| 2009
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1271
| [[Ficheru:Phil Williams.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7182555|Phil Williams]]''
|
| 1939
| 2003
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1272
| [[Ficheru:Philip Baxter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7183190|Philip Baxter]]''
| inxenieru británicu (1905–1989)
| 1905
| 1989
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1273
| [[Ficheru:Portrait of Colonel Philip Jones (1618–1674).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7183865|Philip Jones of Fonmon]]''
|
| 1618<br/>1617
| 1674
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1274
|
| ''[[:d:Q7184141|Philip Nicholas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1952)
| 1876
| 1952
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1275
| [[Ficheru:Portrait of Father Philip Powel (4672675) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7184229|Philip Powell]]''
|
| 1594
| 1646
| ''[[:d:Q7833102|Trallong]]''
|-
| style='text-align:right'| 1276
|
| ''[[:d:Q7184351|Philip Sayer]]''
|
| 1946
| 1989
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1277
| [[Ficheru:Thomas Gainsborough (1727-1788) - Philip Yorke I (1743–1804), MP - 1151302 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7184597|Philip Yorke]]''
| políticu galés (1743–1804)
| 1743
| 1804
| ''[[:d:Q5385260|Erddig]]''
|-
| style='text-align:right'| 1278
|
| ''[[:d:Q7184733|Philippa Roles]]''
|
| 1978
| 2017
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1279
|
| ''[[:d:Q7186356|Phineas John]]''
| boxeador galés (1910–1985)
| 1910
| 1985
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1280
| [[Ficheru:Phoebe Davies 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7186662|Phoebe Davies]]''
|
| 1864
| 1912
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1281
|
| ''[[:d:Q7192602|Piers Griffith]]''
|
| 1568
| 1628
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 1282
|
| ''[[:d:Q7199739|Pixie O'Harris]]''
|
| 1903
| 1991
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1283
| [[Ficheru:Joshua Pritchard Hughes by Elliott & Fry circa 1910s NPG x159177.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7245941|Pritchard Hughes]]''
| sacerdote galés (1847–1938)
| 1847
| 1938
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1284
| [[Ficheru:Pryce Pryce-Jones.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q7253236|Pryce Pryce-Jones]]''
| políticu galés (1834–1920)
| 1834
| 1920
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1285
|
| ''[[:d:Q7273649|R. Geraint Gruffydd]]''
| críticu lliterariu galés (1928–2015)
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q3402540|Talybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 1286
|
| ''[[:d:Q7274067|R. Tudur Jones]]''
| teólogu británicu (1921–1998)
| 1921
| 1998
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1287
| [[Ficheru:R. Williams Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7274124|R. Williams Parry]]''
|
| 1884
| 1956
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1288
|
| [[Rachael Bland]]
|
| 1978
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1289
| [[Ficheru:720.Rahel o Fon photo portrait web.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7279216|Rachel Davies]]''
|
| 1846
| 1915
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1290
|
| ''[[:d:Q7279427|Rachel Thomas]]''
| actriz británica
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1291
| [[Ficheru:Ralph Champneys Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7287329|Ralph Champneys Williams]]''
|
| 1848
| 1927
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 1292
| [[Ficheru:Hancock FRHS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7287596|Ralph Hancock]]''
| arquiteutu del paisaxe galés (1893–1950)
| 1893
| 1950
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1293
|
| ''[[:d:Q7287883|Ralph Morgan]]''
|
| 1920
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1294
|
| ''[[:d:Q7297448|Ray Elliott]]''
| futbolista británicu
| 1929
| 2006
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1295
|
| ''[[:d:Q7297530|Ray Glastonbury]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1938
| 2026
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1296
|
| ''[[:d:Q7297562|Ray Gunter]]''
|
| 1909
| 1977
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1297
|
| ''[[:d:Q7297733|Ray Lambert]]''
| futbolista británicu (1922–2009)
| 1922
| 2009
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1298
|
| ''[[:d:Q7297839|Ray Mielczarek]]''
| futbolista británicu (1946–2013)
| 1946
| 2013
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1299
|
| ''[[:d:Q7297975|Ray Powell]]''
| políticu galés (1928–2001)
| 1928
| 2001
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1300
|
| ''[[:d:Q7297992|Ray Prosser]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1927
| 2020
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1301
|
| ''[[:d:Q7298291|Ray Wilcox]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 2003
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1302
|
| ''[[:d:Q7298300|Ray Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1927–2014)
| 1927
| 2014
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1303
|
| ''[[:d:Q7298707|Raymond Davies Hughes]]''
|
| 1923
| 1999
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1304
|
| ''[[:d:Q7298803|Raymond Glendenning]]''
| comentarista deportivu británicu (1907–1974)
| 1907
| 1974
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1305
| [[Ficheru:Raymond Gower in 1953.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7298808|Raymond Gower]]''
|
| 1916
| 1989
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1306
|
| ''[[:d:Q7299084|Raymond Price]]''
|
| 1924
| 1988
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1307
|
| ''[[:d:Q7299161|Raymond Steed]]''
| militar galés (1928–1943)
| 1928
| 1943
| ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]''
|-
| style='text-align:right'| 1308
|
| ''[[:d:Q7306435|Redvers Sangoe]]''
| boxeador galés (1936–1964)
| 1936
| 1964
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1309
|
| ''[[:d:Q7306966|Rees Davies]]''
| historiador galés (1938–2005)
| 1938
| 2005
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1310
| [[Ficheru:Rees G Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7306965|Rees G. Richards]]''
|
| 1842
| 1917
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1311
| [[Ficheru:Portrait of R. H. Gronow (4670809).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7306968|Rees Howell Gronow]]''
| políticu británicu
| 1794
| 1865
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1312
|
| ''[[:d:Q7306969|Rees Howells]]''
| misioneru galés (1879–1950)
| 1879
| 1950
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1313
|
| ''[[:d:Q7306974|Rees Williams]]''
| futbolista británicu
| 1900
| 1963
| ''[[:d:Q3306663|Merthyr Tydfil County Borough]]''
|-
| style='text-align:right'| 1314
|
| ''[[:d:Q7306975|Rees Thomas]]''
|
| 1882
| 1926
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 1315
|
| ''[[:d:Q7306973|Rees Thomas]]''
|
| 1926
| 1984
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1316
|
| ''[[:d:Q7307724|Reg Anderson]]''
|
| 1914
| 1972
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1317
|
| ''[[:d:Q7307734|Reg Blakemore]]''
|
| 1924
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1318
|
| ''[[:d:Q7307740|Reg Braddick]]''
| ciclista galés (1913–1999)
| 1913
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1319
|
| ''[[:d:Q7307755|Reg Cudlipp]]''
| editor de periódicu británicu (1910–2005)
| 1910
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1320
|
| ''[[:d:Q7307759|Reg Davies]]''
| futbolista británicu (1929–2009)
| 1929
| 2009
| ''[[:d:Q5199742|Cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 1321
|
| ''[[:d:Q7307835|Reg Parker]]''
| futbolista británicu (1921–1997)
| 1921
| 1997
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1322
| [[Ficheru:Reg Plummer (rugby player).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7307840|Reg Plummer]]''
| xugador de rugbi union británicu (1888–1953)
| 1888
| 1953
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1323
|
| ''[[:d:Q7307846|Reg Pugh]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 1981
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1324
|
| ''[[:d:Q7307859|Reg Spencer]]''
| futbolista británicu
| 1908
| 1981
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 1325
| [[Ficheru:Reginald Thomas 1929.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7307870|Reg Thomas]]''
| mediofondista galés (1907–1946)
| 1907
| 1946
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 1326
|
| ''[[:d:Q7308838|Reginald Phillips]]''
| xugador de críquet galés (1897–1963)
| 1897
| 1963
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1327
|
| ''[[:d:Q7308884|Reginald Sutcliffe]]''
|
| 1904
| 1991
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1328
|
| ''[[:d:Q7319298|Rex Richards]]''
|
| 1934
| 1989
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1329
|
| ''[[:d:Q7321764|Rhys Cadwaladr]]''
|
| 1666
| 1690
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1330
|
| ''[[:d:Q7321781|Rhys Gethin]]''
|
| 1350
| 1405
| ''[[:d:Q13130344|Nant Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1331
|
| ''[[:d:Q7321796|Rhys Jones]]''
|
| 1941
| 2001
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1332
|
| ''[[:d:Q7321821|Rhys Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
| 2021
| ''[[:d:Q7570735|Southerndown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1333
|
| ''[[:d:Q7321830|Rhys Prichard]]''
| poeta galés (1579–1644)
| 1579
| 1644
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1334
|
| ''[[:d:Q7321835|Rhys Rhys-Williams]]''
|
| 1865
| 1955
| ''[[:d:Q6875781|Miskin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1335
| [[Ficheru:Portrait of Sir Rhys ab Thomas, Knight Banneret & K-G (4672073).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321859|Rhys ap Thomas]]''
|
| 1449
| 1525
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1336
|
| ''[[:d:Q7323024|Rice Mansel]]''
|
| 1487
| 1559
| ''[[:d:Q645198|Oxwich]]''
|-
| style='text-align:right'| 1337
|
| ''[[:d:Q7323907|Richard Bagnall-Oakeley]]''
| arqueru galés (1865–1947)
| 1865
| 1947
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1338
|
| ''[[:d:Q7324005|Richard Bassett]]''
|
| 1777
| 1852
| ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 1339
|
| ''[[:d:Q7324011|Richard Bates]]''
|
| 1829
| 1889
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1340
|
| ''[[:d:Q7324421|Richard Bryn Williams]]''
|
| 1902
| 1981
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1341
| [[Ficheru:Sir Richard Clough by Moses Griffith 02188.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7324802|Richard Clough]]''
|
| 1539<br/>1530
| 1570
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1342
|
| ''[[:d:Q7324958|Richard Crawley]]''
|
| 1840
| 1893
| ''[[:d:Q744944|Raglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1343
|
| ''[[:d:Q5415460|Evan Llewelyn]]''
| políticu australianu (1875–1967)
| 1875
| 1967
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1344
|
| ''[[:d:Q5415464|Evan Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1871–1951)
| 1871
| 1951
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1345
|
| ''[[:d:Q5415519|Evan Rees]]''
|
| 1896
| 1978
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1346
|
| ''[[:d:Q5415523|Evan Richards]]''
|
| 1862
| 1931
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1347
| [[Ficheru:Evan Rees (Dyfed).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415524|Evan Rees]]''
|
| 1850
| 1923
| ''[[:d:Q7259990|Puncheston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1348
| [[Ficheru:Evan Roberts (rygbi Llanelli a Chymru).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415528|Evan Roberts]]''
| xugador de rugbi union galés (1861–1927)
| 1861
| 1927
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1349
| [[Ficheru:Evan W Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415561|Evan W. Evans]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
|
| 1917
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1350
|
| ''[[:d:Q5415565|Evan Watkins]]''
|
| 1882
| 1956
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1351
|
| ''[[:d:Q5415574|Evan Williams]]''
|
| 1906
| 1976
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1352
|
| ''[[:d:Q6225689|John Chandless]]''
| xugador de críquet galés (1884–1968)
| 1884
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1353
|
| ''[[:d:Q6225882|John Cheshire]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1933
| 2024
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1354
|
| ''[[:d:Q6226439|John Coates]]''
| inxenieru británicu (1922–2010)
| 1922
| 2010
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1355
|
| ''[[:d:Q6226726|John Collins]]''
| futbolista británicu (1949-2020)
| 1949
| 2020
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1356
|
| ''[[:d:Q6228033|John Cutt]]''
| políticu galés (1613–1681)
| 1613
| 1681
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1357
|
| ''[[:d:Q6228290|John D. Reese]]''
|
| 1855
| 1931
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1358
| [[Ficheru:John Davies (historian).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6228759|John Davies]]''
|
| 1938
| 2015
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1359
|
| ''[[:d:Q6228764|John Davies]]''
|
| 1941
| 1969
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1360
|
| ''[[:d:Q6228770|John Davies]]''
|
| 1625
| 1693
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1361
|
| ''[[:d:Q6229241|John Derrick]]''
| xugador de críquet neozelandés (1963–2017)
| 1963
| 2017
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1362
|
| ''[[:d:Q6230602|John Dyke]]''
| xugador de rugbi union británicu (1884–1960)
| 1884
| 1960
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1363
| [[Ficheru:JEDaniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231293|John Edward Daniel]]''
|
| 1902
| 1962
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1364
|
| ''[[:d:Q6231366|John Edwards]]''
|
| 1699
| 1776
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1365
|
| ''[[:d:Q6231368|John Edwards]]''
|
| 1747
| 1792
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1366
|
| ''[[:d:Q6231378|John Edwards]]''
| llingüista galés (1605–1656)
| 1605
| 1656
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 1367
|
| ''[[:d:Q6231381|John Edwards]]''
|
| 1882
| 1960
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1368
| [[Ficheru:William Roos - John Elias (1839).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231573|John Elias]]''
|
| 1774
| 1841
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1369
|
| ''[[:d:Q6231655|John Ellis]]''
|
| 1674
| 1735
| ''[[:d:Q13644927|Llandegwning]]''
|-
| style='text-align:right'| 1370
|
| ''[[:d:Q6231675|John Ellis]]''
|
| 1599<br/>1598
| 1665
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1371
|
| ''[[:d:Q6231753|John Emlyn-Jones]]''
| políticu galés (1889–1952)
| 1889
| 1952
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1372
|
| ''[[:d:Q6231972|John Evan Thomas]]''
| escultor galés (1810–1873)
| 1810
| 1873
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1373
|
| ''[[:d:Q6231979|John Evans]]''
| relixosu galés (1767–1827)
| 1767
| 1827
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 1374
|
| ''[[:d:Q6231977|John Evans]]''
| políticu canadianu (1816–1879)
| 1816
| 1879
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1375
| [[Ficheru:Rev. John Evans, Llwynfortun.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231984|John Evans]]''
|
| 1779
| 1847
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 1376
|
| ''[[:d:Q6231990|John Evans]]''
| políticu canadianu (1867–1958)
| 1867
| 1958
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 1377
| [[Ficheru:Bp John Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6231996|John Evans]]''
|
| 1650
| 1724
| ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1378
| [[Ficheru:Portrait of John Evans, D.D (4673284).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6232005|John Evans]]''
|
| 1680
| 1730
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1379
|
| ''[[:d:Q6232015|John Evans]]''
| xugador de rugbi union galés (1911–1943)
| 1911
| 1943
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1380
| [[Ficheru:John Evans, Careening, from the Pirates of the Spanish Main series (N19) for Allen & Ginter Cigarettes MET DP835003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6232012|John Evans]]''
| pirata galés
|
| 1723
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1381
|
| ''[[:d:Q6232013|John Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu (1897–1940)
| 1897
| 1940
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 1382
|
| ''[[:d:Q6232017|John Evans]]''
|
| 1756
| 1846
| ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]''
|-
| style='text-align:right'| 1383
|
| ''[[:d:Q6232808|John Faull]]''
| xugador de rugbi union británicu (1933–2017)
| 1933
| 2017
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1384
|
| ''[[:d:Q6233557|John Foley]]''
|
| 1878
| 1949
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1385
|
| ''[[:d:Q6234190|John Freeman]]''
|
| 1934
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1386
|
| ''[[:d:Q6234314|John Frowen]]''
| futbolista británicu (1931–2011)
| 1931
| 2011
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 1387
|
| ''[[:d:Q6235701|John Goodman]]''
|
|
| 1645
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1388
|
| ''[[:d:Q6235888|John Goulstone Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés (1859–1935)
| 1859
| 1935
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1389
|
| ''[[:d:Q6236103|John Gray]]''
| diplomáticu galés (1936–2003)
| 1936
| 2003
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 1390
| [[Ficheru:Sir John Purser Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236372|John Griffith]]''
|
| 1848
| 1938
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 1391
| [[Ficheru:Portrait of John Griffiths (4672891).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236405|John Griffiths]]''
|
| 1837
| 1918
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1392
|
| ''[[:d:Q6236409|John Griffiths]]''
| matemáticu galés (1837–1916)
| 1837
| 1916
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1393
| [[Ficheru:J. Gwenogvryn Evans (1852–1930), MA, DLitt (gcf01707).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236665|John Gwenogvryn Evans]]''
|
| 1852
| 1930
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 1394
|
| ''[[:d:Q6236821|John H. Fisher]]''
|
| 1837
| 1895
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1395
|
| ''[[:d:Q6237166|John Habakkuk]]''
| historiador británicu (1915–2002)
| 1915
| 2002
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1396
|
| ''[[:d:Q6237949|John Harris]]''
|
| 1680
| 1738
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 1397
|
| ''[[:d:Q6238798|John Henry Evans]]''
|
| 1872
| 1947
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1398
| [[Ficheru:John Hinds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6239362|John Hinds]]''
| políticu británicu (1862–1928)
| 1862
| 1928
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1399
|
| ''[[:d:Q6240302|John Hughes]]''
|
| 1855
| 1914
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1400
| [[Ficheru:John Humphreys Davies (5292076).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6240404|John Humphreys Davies]]''
|
| 1871
| 1926
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 1401
| [[Ficheru:The House of Commons, 1833 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6240740|John Iltyd Nicholl]]''
|
| 1797
| 1853
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1402
|
| ''[[:d:Q6240907|John Islan Jones]]''
| escritor británicu
| 1874
| 1968
| ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1403
| [[Ficheru:John James Williams (JJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6241609|John James Williams]]''
|
| 1869
| 1954
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1404
|
| ''[[:d:Q6241666|John Jarman]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2009
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1405
|
| ''[[:d:Q6241779|John Jenkins]]''
|
| 1770
| 1829
| ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 1406
| [[Ficheru:John Gwili Jenkins (5254851).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6241777|John Jenkins]]''
|
| 1872
| 1936
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''<br/>''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1407
|
| ''[[:d:Q6241786|John Jenkins]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1880–1971)
| 1880
| 1971
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1408
| [[Ficheru:Revd John Jones, Talysarn 1796-1857.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242001|John Jones]]''
|
| 1796
| 1857
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1409
|
| ''[[:d:Q6242004|John Jones]]''
|
| 1775
| 1834
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 1410
|
| ''[[:d:Q6242009|John Jones]]''
|
| 1812
| 1886
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1411
| [[Ficheru:Portrait of Mr. John Jones, Plymouth Dock (4673762).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242023|John Jones]]''
|
| 1766
| 1827
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1412
| [[Ficheru:Llun johnjones bangor sas1923 tud272.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242024|John Jones]]''
| astrónomu galés (1818–1898)
| 1818
| 1898
| ''[[:d:Q5318367|Dwyran]]''
|-
| style='text-align:right'| 1413
|
| ''[[:d:Q6242032|John Jones]]''
|
| 1700
| 1770
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1414
|
| ''[[:d:Q6242042|John Jones]]''
|
| 1895
| 1962
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 1415
|
| ''[[:d:Q6242046|John Jones]]''
| futbolista británicu (1916–1978)
| 1916
| 1978
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 1416
|
| ''[[:d:Q6242044|John Jones]]''
|
| 1773
| 1853
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1417
| [[Ficheru:Portrait of John Jones (4671536) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242062|John Jones]]''
|
| 1597
| 1660
| ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1418
| [[Ficheru:Portrait of J. Jones (4674487).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242066|John Jones]]''
|
| 1777
| 1842
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1419
|
| ''[[:d:Q6242070|John Jones]]''
|
| 1578
| 1658
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1420
| [[Ficheru:Sir J. J. Guest (?). Mezzotint by W. Walker, 1852, after R. Wellcome V0006515 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242277|John Josiah Guest]]''
| políticu galés (1785–1852)
| 1785
| 1852
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1421
|
| ''[[:d:Q6242653|Daniel P Williams]]''
|
| 1882
| 1947
| ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1422
| [[Ficheru:J K Edwards & Dr Roberts (5254811) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6242756|John Kelt Edwards]]''
| humorista gráficu galés (1875–1934)
| 1875
| 1934
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1423
|
| ''[[:d:Q6243125|John King]]''
|
| 1933
| 1982
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1424
|
| ''[[:d:Q6244480|John Leighton Davies]]''
|
| 1927
| 1995
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1425
|
| ''[[:d:Q6244754|John Lewis]]''
| futbolista británicu (1881–1954)
| 1881
| 1954
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1426
| [[Ficheru:Portrait of The Reverend John Lloyd Rector of Caerwis (4671619).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245031|John Lloyd]]''
|
| 1733
| 1793
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1427
| [[Ficheru:Rev. John Lloyd 1780 by Moses Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245033|John Lloyd]]''
|
| 1638
| 1687
| ''[[:d:Q3403473|Pendine]]''
|-
| style='text-align:right'| 1428
|
| ''[[:d:Q6245044|John Lloyd]]''
|
| 1833
| 1915
| ''[[:d:Q29501531|Dinas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1429
| [[Ficheru:John Lloyd Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245058|John Lloyd Morgan]]''
|
| 1861
| 1944
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1430
|
| ''[[:d:Q6245362|John Love Jones]]''
| futbolista británicu
| 1885
| 1913
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1431
| [[Ficheru:JP Lyons.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6245648|John Lyons]]''
| futbolista británicu (1956–1982)
| 1956
| 1982
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 1432
|
| ''[[:d:Q6246101|John MacGregor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1885
| 1940
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1433
|
| ''[[:d:Q6248386|John Meeson Parsons]]''
|
| 1798
| 1870
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1434
|
| ''[[:d:Q6248405|John Meirion Morris]]''
| escultor galés (1936–2020)
| 1936
| 2020
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1435
|
| ''[[:d:Q6248513|John Meredith]]''
|
| 1863
| 1920
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1436
|
| ''[[:d:Q6248845|John Mills]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1982
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 1437
|
| ''[[:d:Q6249221|John Montgomery Traherne]]''
|
| 1788
| 1860
| ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1438
|
| ''[[:d:Q6249387|John Morgan]]''
| sacerdote galés (1886–1957)
| 1886
| 1957
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1439
| [[Ficheru:Richard-Davies-AS-Môn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325106|Richard Davies]]''
| políticu galés (1818–1896)
| 1818
| 1896
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 1440
| [[Ficheru:Richard Davies Esgob Llanelwy a Thyddewi Bishp of St Davids, Wales (d. 1581) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325110|Richard Davies]]''
|
| 1505<br/>1501
| 1581
| ''[[:d:Q13128908|Gyffin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1441
| [[Ficheru:Richard Davies, Llanbryn-mair (Mynyddog, 1833-77) NLW3364536.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325108|Richard Davies]]''
| poeta galés (1833–1877)
| 1833
| 1877
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 1442
|
| ''[[:d:Q7325109|Richard Davies]]''
| actor galés (1926–2015)
| 1926
| 2015
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1443
| [[Ficheru:Edward Pegge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344807|Edward Pegge]]''
|
| 1864
| 1915
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1444
|
| ''[[:d:Q5344829|Edward Perkins Alexander]]''
|
| 1863
| 1931
| ''[[:d:Q7592977|St Donats]]''
|-
| style='text-align:right'| 1445
|
| ''[[:d:Q5344893|Edward Powell]]''
|
| 1478
| 1540
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1446
|
| ''[[:d:Q5345094|Edward Roderick Davies]]''
| políticu galés (1915–1992)
| 1915
| 1992
| ''[[:d:Q5016879|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 1447
| [[Ficheru:Edward Lyulph Stanley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5345410|Edward Stanley, 4th Baron Stanley of Alderley]]''
|
| 1839
| 1925
| ''[[:d:Q29502285|Grosvenor Court]]''
|-
| style='text-align:right'| 1448
| [[Ficheru:Revd Edward (Jones) Stephen (Tanymarian, 1822-85) NLW3362706.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5345430|Edward Stephen]]''
|
| 1822
| 1885
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1449
|
| ''[[:d:Q5345588|Edward Thomas Chapman]]''
| militar galés (1920–2002)
| 1920
| 2002
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1450
|
| ''[[:d:Q5345705|Edward Vaughan]]''
| políticu galés
|
| 1683
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1451
|
| ''[[:d:Q5345834|Edward Welch]]''
| arquiteutu británicu
| 1806
| 1868
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 1452
|
| ''[[:d:Q5345919|Edward Williams]]''
|
| 1890
| 1963
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1453
|
| ''[[:d:Q5346009|Edward Wynne]]''
| abogáu galés (1681–1755)
| 1681
| 1755
| ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1454
|
| ''[[:d:Q5346324|Edwin Cross]]''
| futbolista británicu
| 1859
| 1924
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1455
| [[Ficheru:Balaclavaned.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5346531|Edwin Hughes]]''
| militar galés (1830–1927)
| 1830
| 1927
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1456
|
| ''[[:d:Q5346733|Edwin Pain]]''
| xugador de críquet galés (1891–1947)
| 1891
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1457
| [[Ficheru:Edwin Thomas Maynard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5346868|Edwin Thomas Maynard]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1961)
| 1878
| 1961
| ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 1458
|
| ''[[:d:Q5346920|Edwin Williams]]''
|
| 1898
| 1983
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 1459
|
| ''[[:d:Q5348887|Eifion Jones]]''
|
| 1925
| 2004
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1460
|
| ''[[:d:Q5349538|Eiluned Lewis]]''
|
| 1900
| 1979
| ''[[:d:Q20007204|Penstrowed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1461
|
| ''[[:d:Q5349883|Eirug Wyn]]''
| novelista galés (1950–2004)
| 1950
| 2004
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 1462
|
| ''[[:d:Q5354271|Eleanor Evans]]''
|
| 1893
| 1969
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1463
| [[Ficheru:Eleazar Roberts.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5354460|Eleazar Roberts]]''
|
| 1825
| 1912
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 1464
|
| ''[[:d:Q5359886|Elfed Morris]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2013
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 1465
|
| ''[[:d:Q5359884|Elfed Evans]]''
| futbolista británicu
| 1926
| 1988
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1466
| [[Ficheru:Elfyn Richards (2010).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5359949|Elfyn Richards]]''
|
| 1914
| 1995
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1467
| [[Ficheru:Elias Owen Jr..jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5360574|Elias Owen]]''
| futbolista británicu
| 1863
| 1888
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 1468
| [[Ficheru:Elias Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5360573|Elias Owen]]''
|
| 1833
| 1899
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1469
|
| ''[[:d:Q5360783|Eliezer Williams]]''
|
| 1754
| 1820
| ''[[:d:Q107032868|Pibwr-lwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1470
|
| ''[[:d:Q5362301|Elizabeth Andrews]]''
| política galesa (1882–1960)
| 1882
| 1960
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 1471
|
| ''[[:d:Q5362547|Elizabeth Casson]]''
| médica galesa (1881–1954)
| 1881
| 1954
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1472
|
| ''[[:d:Q5363245|Elizabeth Mortimer]]''
|
| 1371
| 1417
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 1473
| [[Ficheru:Elizabeth Randles.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5363403|Elizabeth Randles]]''
| pianista galesa (1801–1829)
| 1801
| 1829
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1474
|
| ''[[:d:Q5363418|Elizabeth Harris Aitken]]''
| actriz británica
| 1936
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1475
|
| ''[[:d:Q5363690|Elizabeth Watkin-Jones]]''
| escritora galesa (1877–1966)
| 1877
| 1966
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 1476
|
| ''[[:d:Q5365877|Ellis Evans]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1477
|
| ''[[:d:Q5368039|Elvet Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1912–1989)
| 1912
| 1989
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1478
|
| ''[[:d:Q5368267|Elvyn Bowen]]''
| xugador de críquet galés (1907–1965)
| 1907
| 1965
| ''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1479
|
| ''[[:d:Q5368370|Elwyn Gwyther]]''
|
| 1921
| 1996
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 1480
|
| ''[[:d:Q5368372|Elwyn Jones]]''
|
| 1923
| 1982
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1481
|
| ''[[:d:Q5368405|Ely Devons]]''
| economista británicu
| 1913
| 1967
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1482
|
| ''[[:d:Q5372673|Emlyn Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1922–2016)
| 1922
| 2016
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1483
|
| ''[[:d:Q5372676|Emlyn Gwynne]]''
|
| 1898
| 1962
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1484
|
| ''[[:d:Q5372680|Emlyn Jenkins]]''
|
| 1910
| 1993
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 1485
|
| ''[[:d:Q5372687|Emlyn Watkins]]''
|
| 1904
| 1978
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 1486
|
| ''[[:d:Q5372684|Emlyn Walters]]''
|
| 1918
| 2001
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 1487
|
| ''[[:d:Q5372690|Emlyn Williams]]''
|
| 1912
| 1989
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1488
| [[Ficheru:Emrys George Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374802|Emrys G. Bowen]]''
| xeógrafu galés (1900–1983)
| 1900
| 1983
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1489
|
| ''[[:d:Q5374803|Emrys Hughes]]''
|
|
| 1980
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1490
|
| ''[[:d:Q5374801|Emrys Evans]]''
|
| 1911
| 1983
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1491
|
| ''[[:d:Q5374807|Emrys Roberts]]''
|
| 1910
| 1990
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1492
|
| ''[[:d:Q5374804|Emrys James]]''
| actor británicu (1928–1989)
| 1928
| 1989
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1493
| [[Ficheru:Emrys Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374805|Emrys Jones]]''
| xeógrafu británicu (1920–2006)
| 1920
| 2006
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1494
|
| ''[[:d:Q5378861|Enid Charles]]''
|
| 1894
| 1972
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1495
|
| ''[[:d:Q5378877|Enid Luff]]''
| compositora británica
| 1935
| 2022
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1496
| [[Ficheru:Enoch W. Bagshaw.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5379271|Enoch William Bagshaw]]''
|
| 1884
| 1930
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 1497
|
| ''[[:d:Q5379295|Enoch Francis]]''
|
| 1688
| 1740
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 1498
|
| ''[[:d:Q5384966|Erasmus Lewes]]''
|
| 1663
| 1745
| ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1499
|
| ''[[:d:Q5384974|Erasmus Saunders]]''
|
| 1670
| 1724
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 1500
|
| ''[[:d:Q5386383|Eric Dolman]]''
| xugador de críquet galés (1903–1969)
| 1903
| 1969
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1501
|
| ''[[:d:Q5386454|Eric Evans]]''
|
| 1894
| 1955
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1502
|
| ''[[:d:Q5386513|Eric Francis]]''
| arquiteutu galés (1887–1976)
| 1887
| 1976
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 1503
|
| ''[[:d:Q5387133|Eric Morris]]''
| futbolista británicu (1940–2011)
| 1940
| 2011
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1504
|
| ''[[:d:Q5392768|Ernest Basil Verney]]''
|
| 1894
| 1967
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1505
| [[Ficheru:Ernest Evans (5292082).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5393040|Ernest Evans]]''
|
| 1885
| 1965
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1506
|
| ''[[:d:Q5393758|Ernest Rowland]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1940)
| 1864
| 1940
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1507
|
| ''[[:d:Q5393924|Ernest Turner]]''
| futbolista británicu (1898–1951)
| 1898
| 1951
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 1508
|
| ''[[:d:Q5394048|Ernest Zobole]]''
| pintor galés (1927–1999)
| 1927
| 1999
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 1509
|
| ''[[:d:Q5394380|Ernie Bryan]]''
| futbolista británicu
| 1926
| 2008
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 1510
|
| ''[[:d:Q5394444|Ernie Curtis]]''
| futbolista británicu (1907–1992)
| 1907
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1511
|
| ''[[:d:Q5394472|Ernie Finch]]''
| xugador de rugbi union británicu (1899–1983)
| 1899
| 1983
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 1512
|
| ''[[:d:Q5394482|Ernie George]]''
| xugador de rugbi union británicu (1871–1952)
| 1871
| 1952
| ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 1513
|
| ''[[:d:Q5394513|Ernie Harris]]''
| xugador de críquet galés (1919–1996)
| 1919
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1514
| [[Ficheru:Ernie Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5394553|Ernie Jenkins]]''
|
| 1880
| 1958
| ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 1515
|
| ''[[:d:Q5394565|Ernie Jones]]''
| futbolista británicu (1920–2002)
| 1920
| 2002
| ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]''
|-
| style='text-align:right'| 1516
|
| ''[[:d:Q5394569|Ernie Jones]]''
| futbolista galés (1919–2011)
| 1919
| 2011
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1517
|
| ''[[:d:Q5394780|Ernie Walley]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2025
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1518
|
| ''[[:d:Q5395517|Errie Ball]]''
| golfista galés (1910–2014)
| 1910
| 2014
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1519
|
| ''[[:d:Q5396271|Eryl Thomas]]''
| sacerdote británicu (1910–2001)
| 1910
| 2001
| ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1520
|
| ''[[:d:Q5413794|Euros Lewis]]''
| xugador de críquet galés (1942–2014)
| 1942
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1521
|
| ''[[:d:Q5414305|Eustace Hill]]''
| xugador de críquet galés (1869–1933)
| 1869
| 1933
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 1522
|
| ''[[:d:Q5415309|Evan Abraham]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1990
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1523
|
| ''[[:d:Q5415360|Evan Davies]]''
| misioneru malasiu (1805–1864)
| 1805
| 1864
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 1524
|
| ''[[:d:Q5415380|Evan Evans]]''
|
| 1804
| 1886
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 1525
|
| ''[[:d:Q5415381|Evan Evans]]''
|
| 1731
| 1788<br/>1789
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 1526
|
| ''[[:d:Q5415404|Evan Griffiths]]''
|
| 1795
| 1873
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1527
|
| ''[[:d:Q5415434|Evan James]]''
| xugador de críquet galés (1918–1989)
| 1918
| 1989
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1528
| [[Ficheru:Evan James, rugby player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5415435|Evan James]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1869–1901)
| 1869
| 1901
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1529
|
| ''[[:d:Q5415438|Evan Jenkins]]''
| futbolista británicu
| 1906
| 1990
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 1530
|
| ''[[:d:Q5415457|Evan Lewis]]''
|
| 1818
| 1901
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1531
|
| ''[[:d:Q5415462|Evan Lloyd]]''
|
| 1734
| 1776
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 1532
| [[Ficheru:Edward Herbert, 2nd Earl of Powis, by Francis Grant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5343428|Edward Herbert, Earl of Powis]]''
|
| 1785
| 1848
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1533
|
| ''[[:d:Q5343522|Edward Howel Francis]]''
|
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q5197227|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1534
|
| ''[[:d:Q5343539|Edward Hughes]]''
| poeta británicu
| 1772
| 1850
| ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]''
|-
| style='text-align:right'| 1535
|
| ''[[:d:Q5343621|Edward J. Blythin]]''
| políticu d'Estaos Xuníos (1884–1958)
| 1884
| 1958
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1536
|
| ''[[:d:Q5343718|Edward James]]''
| xugador de críquet galés (1896–1975)
| 1896
| 1975
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1537
|
| ''[[:d:Q5343717|Edward James]]''
|
| 1569
| 1610
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1538
|
| ''[[:d:Q5343788|Edward John Lewis]]''
|
| 1859
| 1925
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1539
|
| ''[[:d:Q5343822|Edward Jones]]''
| xugador de críquet galés (1896–1978)
| 1896
| 1978
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1540
| [[Ficheru:St Etheldreda, Ely Place, London EC1 - Nave statue - geograph.org.uk - 1613372.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5343827|Edward Jones]]''
|
|
| 1590
| ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1541
| [[Ficheru:EdwardMorganLewis.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344278|Edward M. Lewis]]''
| xugador de béisbol galés (1872–1936)
| 1872
| 1936
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1542
|
| ''[[:d:Q5344507|Edward Moore]]''
|
| 1835
| 1916
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1543
| [[Ficheru:Venerable-edward-morgan.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344515|Edward Morgan]]''
|
|
| 1642
| ''[[:d:Q16245967|Bettisfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 1544
| [[Ficheru:Edward Owen AM (died 1807).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5344711|Edward Owen]]''
|
| 1728
| 1807
| ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 1545
|
| ''[[:d:Q1686862|Thomas Young]]''
|
| 1507
| 1568
| ''[[:d:Q19850630|Hodgeston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1546
|
| ''[[:d:Q1691410|Joe Erskine]]''
| boxeador británicu (1934–1990)
| 1934
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1547
| [[Ficheru:Joey Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1691828|Joey Jones]]''
| futbolista británicu
| 1955
| 2025
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1548
| [[Ficheru:Butler, Ainsworth-Davis, Lindsay, Griffiths 1920.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1699100|John Ainsworth-Davis]]''
|
| 1895
| 1976
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1549
|
| ''[[:d:Q1699421|John Brooks, Baron Brooks of Tremorfa]]''
| políticu británicu (1927–2016)
| 1927
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1550
|
| ''[[:d:Q1700056|John Ffowcs Williams]]''
|
| 1935
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1551
| [[Ficheru:John Gibson by Margaret Sarah Carpenter (née Geddes).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1700207|John Gibson]]''
|
| 1790
| 1866
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1552
|
| ''[[:d:Q1700863|John Llewellyn Rhys]]''
|
| 1910
| 1940
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1553
| [[Ficheru:John Lort Stokes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1700884|John Lort Stokes]]''
|
| 1811
| 1885
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1554
|
| ''[[:d:Q1700954|John Maddox]]''
|
| 1925
| 2009
| ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 1555
|
| ''[[:d:Q1701605|John Rogers Thomas]]''
| compositor galés (1830–1896)
| 1830<br/>1829
| 1896
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1556
|
| ''[[:d:Q1701635|John Ryan]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1939
| 2022
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1557
| [[Ficheru:Portrait of John Thomas (4671480).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1701921|John Thomas]]''
|
| 1826
| 1913
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1558
| [[Ficheru:Tudor Walters MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1701969|Tudor Walters]]''
| políticu británicu (1868–1933)
| 1866
| 1933
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1559
|
| ''[[:d:Q1738621|Ken Jones]]''
|
| 1936
| 2013
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1560
| [[Ficheru:Kenneth Morris.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1738888|Kenneth Morris]]''
| escritor británicu
| 1879
| 1937
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1561
|
| ''[[:d:Q1743733|Leslie Dilley]]''
|
| 1941
| 2025
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 1562
| [[Ficheru:Giuseppe Filippo Liberati Marchi (c.1735-1808) - Thomas Jones (1742–1803) - NMW A 82 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1743855|Thomas Jones]]''
| pintor galés (1742–1803)
| 1742
| 1803
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 1563
| [[Ficheru:Btv1b84489297-p099 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1748013|Tom Linton]]''
|
| 1876
| 1914
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1564
| [[Ficheru:Roger Rees.jpg|center|128px]]
| [[Roger Rees]]
|
| 1944
| 2015
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1565
| [[Ficheru:1stLordTrevethin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1756405|Alfred Lawrence]]''
|
| 1843
| 1936
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1566
| [[Ficheru:Twm o'r Nant (4702939).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1767904|Twm o'r Nant]]''
|
| 1739
| 1810
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1567
|
| ''[[:d:Q1768572|Mel Rees]]''
| futbolista británicu (1967–1993)
| 1967
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1568
| [[Ficheru:Portrait of Wm. Edwards Archt (4672851) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1773997|William Edwards]]''
|
| 1719
| 1789
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1569
|
| ''[[:d:Q1803014|Albert Gladstone]]''
| remeru británicu (1886–1967)
| 1886
| 1967
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 1570
|
| ''[[:d:Q1811580|William Cowhig]]''
| ximnasta artísticu galés (1887–1964)
| 1887
| 1964
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1571
|
| ''[[:d:Q1815066|Leighton Rees]]''
| xugador de dardos galés (1940–2003)
| 1940
| 2003
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1572
|
| ''[[:d:Q1842946|Gareth Wood]]''
|
| 1950
| 2023
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1573
| [[Ficheru:Saint Cado.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1889720|Cadoc]]''
| monxu galés (600–580)
| 497
| 580
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1574
|
| ''[[:d:Q1894812|Margaret Delacourt-Smith, Baroness Delacourt-Smith of Alteryn]]''
| política galesa (1916–2010)
| 1916
| 2010
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1575
|
| ''[[:d:Q1900176|Mark Kendall]]''
| futbolista británicu (1958–2008)
| 1958
| 2008
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 1576
|
| ''[[:d:Q1900455|Mark Thomas]]''
| compositor británicu
| 1956
| 2023
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1577
|
| ''[[:d:Q1921937|Merlyn Oliver Evans]]''
| pintor galés (1910–1973)
| 1910
| 1973
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1578
| [[Ficheru:1944TheHalfwayHouseMervynJohns.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1922184|Mervyn Johns]]''
| actor británicu (1899–1992)
| 1899
| 1992
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 1579
|
| ''[[:d:Q1933109|Mike Davies]]''
|
| 1936
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1580
|
| ''[[:d:Q1933327|Thomas James Powell]]''
|
| 1897
| 1965
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1581
|
| ''[[:d:Q1972440|Timothy Evans]]''
| camioneru británicu (1924–1950)
| 1924
| 1950
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1582
|
| ''[[:d:Q1974074|Ifor Williams]]''
|
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1583
|
| ''[[:d:Q1975116|Robert Tear]]''
|
| 1939
| 2011
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1584
| [[Ficheru:Fairs Cup final 1971, Causio, Bremner, Sprake, Juventus v Leeds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2000214|Gary Sprake]]''
| futbolista británicu (1945–2016)
| 1945
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1585
| [[Ficheru:Steve Strange at Harrachov World Ski Championships.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2005601|Steve Strange]]''
|
| 1959
| 2015
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1586
|
| ''[[:d:Q2008671|Leslie Palmer]]''
| nadador británicu
| 1910
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1587
|
| ''[[:d:Q2027321|Len Allchurch]]''
| futbolista británicu (1933–2016)
| 1933
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1588
|
| ''[[:d:Q2039045|Wyn Morris]]''
|
| 1929
| 2010
| ''[[:d:Q3057926|Trellech]]''
|-
| style='text-align:right'| 1589
| [[Ficheru:Sir John Perrot (c. 1527-1592) mezzotint after George Powle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2058500|John Perrot]]''
| políticu galés (1528–1592)
| 1528
| 1592
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1590
| [[Ficheru:Llandaf, yr eglwys gadeiriol Llandaf Cathedral De Cymru South Wales 98.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2062366|Tydfil]]''
|
|
| 480
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1591
| [[Ficheru:Rear-admiral Sir Walter Henry Cowan, Kcb, Mvo, Dso - 1920 Art.IWMART3143.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2072451|Walter Cowan]]''
| oficial naval galés (1871–1956)
| 1871
| 1956
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1592
|
| ''[[:d:Q2078620|Peter Temple-Morris, Baron Temple-Morris]]''
| políticu galés (1938–2018)
| 1938
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1593
| [[Ficheru:Mike Peters of The Alarm.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2084377|Mike Peters]]''
|
| 1959
| 2025
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1594
| [[Ficheru:Philip Bruce White, microbiologist, 1891-1946.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2086073|Philip Bruce White]]''
| microbiólogu galés (1891–1949)
| 1891
| 1949
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1595
|
| ''[[:d:Q2086499|Philip Vaughan]]''
|
| 1757
| 1824
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1596
|
| ''[[:d:Q2133976|Ray Smith]]''
|
| 1936
| 1991
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1597
| [[Ficheru:William Henry Preece mca.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2140313|William Henry Preece]]''
|
| 1834
| 1913
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1598
| [[Ficheru:Spencer Davis 08072006 NSU 01.JPG|center|128px]]
| [[Spencer Davis]]
| guitarrista británicu (1939-2020)
| 1939
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1599
| [[Ficheru:Rhys Williams in Bonanza episode Bitter Water.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2148362|Rhys Williams]]''
| actor galés (1897–1969)
| 1897
| 1969
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1600
|
| ''[[:d:Q2149093|Richard Bond]]''
| pilotu de carreres británicu (2000–2011)
| 2000
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1601
|
| ''[[:d:Q2150376|Richard Pearson]]''
|
| 1918
| 2011
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1602
|
| ''[[:d:Q2159761|Robin Davies]]''
|
| 1954
| 2010
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1603
| [[Ficheru:Elenor de clare.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2160835|Eleanor de Clare]]''
|
| 1292
| 1337
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1604
|
| ''[[:d:Q2165458|Ron Hewitt]]''
| futbolista británicu (1928–2001)
| 1928
| 2001
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 1605
| [[Ficheru:Robert Jones (1857–1898).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q2186278|Robert Jones]]''
| soldáu galés (1857–1898)
| 1857
| 1898
| ''[[:d:Q744944|Raglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1606
|
| ''[[:d:Q2187563|Alfred Hazledine]]''
| pintor belxicanu (1876–1957)
| 1874
| 1957
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1607
| [[Ficheru:Trevor Ford (1959).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2196018|Trevor Ford]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1608
|
| ''[[:d:Q2271991|Walter Marshall, Baron Marshall of Goring]]''
|
| 1932
| 1996
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1609
|
| ''[[:d:Q2280729|Dai Astley]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1989
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1610
| [[Ficheru:General Carl Ap pryce.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2282661|Carol Ap Rhys Pryce]]''
| militar galés (1876–1955)
| 1876
| 1955
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1611
| [[Ficheru:View through the ruins of Saint Dwynwen's Church - geograph.org.uk - 5350254.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2287423|Dwynwen]]''
|
| 450
| 460
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1612
|
| ''[[:d:Q2293838|Gordon Thomas]]''
|
| 1933
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1613
| [[Ficheru:Sparta-trainer Barry Hughes, Bestanddeelnr 930-9802 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2354151|Barry Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2019
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1614
| [[Ficheru:Stuart Cable4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2355882|Stuart Cable]]''
| batería galés (1970–2010)
| 1970
| 2010
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1615
|
| ''[[:d:Q2382658|Don Tarr]]''
| xugador de rugbi union británicu (1910–1980)
| 1910
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1616
| [[Ficheru:Gwynedd Museum and Art Gallery 2019 079.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2383305|T. H. Parry-Williams]]''
|
| 1887
| 1975
| ''[[:d:Q1899529|Rhyd-ddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 1617
| [[Ficheru:Ian Watkins (2010) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2386801|Ian Watkins]]''
|
| 1977
| 2025
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1618
| [[Ficheru:Jim Driscoll 1910s.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2393901|Jim Driscoll]]''
|
| 1880
| 1925
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1619
| [[Ficheru:Brychan (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2398021|Brychan Brycheiniog]]''
|
| 400
| 480
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1620
|
| ''[[:d:Q2413249|Iris Gower]]''
|
| 1935
| 2010
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 1621
|
| ''[[:d:Q2421698|Ron Davies]]''
| futbolista británicu (1942–2013)
| 1942
| 2013
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 1622
|
| ''[[:d:Q2422650|Desmond Barrit]]''
| actor galés
| 1944
| 2026
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1623
|
| ''[[:d:Q2423674|George Parsons]]''
|
| 1926
| 2009
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1624
|
| ''[[:d:Q2424156|Thomas Garnet Henry James]]''
| exiptólogu británicu (1923–2009)
| 1923
| 2009
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1625
| [[Ficheru:Thomas Henry (1734-1816).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2424681|Thomas Henry]]''
|
| 1734
| 1816
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1626
|
| ''[[:d:Q2424831|James Cellan Jones]]''
| direutor de televisión británicu (1931-2019)
| 1931
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1627
|
| ''[[:d:Q2426055|Thomas McKenny Hughes]]''
|
| 1832
| 1917
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1628
|
| ''[[:d:Q6249396|John Morgan]]''
|
| 1855
| 1937
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 1629
|
| ''[[:d:Q6249412|John Morgan]]''
|
| 1688
| 1733
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1630
| [[Ficheru:Sir John Morris-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6249473|John Morris-Jones]]''
| poeta galés (1864–1929)
| 1864
| 1929
| ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1631
|
| ''[[:d:Q6250035|John Myles]]''
| ministru galés (1621–1683)
| 1621
| 1683
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q3400273|Clifford]]''
|-
| style='text-align:right'| 1632
|
| ''[[:d:Q6251311|John Ormond]]''
| poeta británicu
| 1923
| 1990
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1633
|
| ''[[:d:Q6251352|John Osborn Williams]]''
| empresariu galés (1886–1963)
| 1886
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1634
| [[Ficheru:Colonel Sir John Owen of Clenenney, Knt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251441|John Owen]]''
|
| 1600
| 1666
| ''[[:d:Q13127132|Clenennau]]''
|-
| style='text-align:right'| 1635
|
| ''[[:d:Q6251444|John Owen]]''
|
| 1698
| 1755
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1636
| [[Ficheru:Ap Ffarmwr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251454|John Owen Jones]]''
| periodista británicu
| 1861
| 1899
| ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1637
| [[Ficheru:John Parry (Mormon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251980|John Parry]]''
| direutor d'orquesta d'Estaos Xuníos (1789–1868)
| 1789
| 1868
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1638
|
| ''[[:d:Q6242038|John Jones]]''
| futbolista británicu
| 1848
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1639
|
| ''[[:d:Q5263436|Des Case]]''
|
| 1918
| 1997
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1640
|
| ''[[:d:Q5263461|Des Harlock]]''
| futbolista británicu
| 1922
| 1981
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1641
|
| ''[[:d:Q5263558|Des Tennant]]''
| futbolista británicu (1925–2009)
| 1925
| 2009
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1642
|
| ''[[:d:Q5264803|Desmond Skirrow]]''
|
| 1923
| 1976
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1643
| [[Ficheru:David Roberts (Dewi Havhesp, 1831-84) NLW3361824.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5268239|David Roberts]]''
|
| 1831
| 1884
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1644
|
| ''[[:d:Q5268240|Dewi Morgan]]''
|
| 1877
| 1971
| ''[[:d:Q5320352|Dôl-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 1645
|
| ''[[:d:Q5271247|Diana Morgan]]''
|
| 1908
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1646
| [[Ficheru:Dic Aberdaron 1823.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5272311|Dic Aberdaron]]''
|
| 1780
| 1843
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 1647
| [[Ficheru:Youngtaid.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5272316|Dic Goodman]]''
| poeta británicu (1920–2013)
| 1920
| 2013
| ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]''
|-
| style='text-align:right'| 1648
|
| ''[[:d:Q5273043|Dick Huxtable]]''
| xugador de rugbi británicu (1890–1970)
| 1890
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1649
|
| ''[[:d:Q5273569|Dick Yates]]''
| futbolista británicu (1921–1976)
| 1921
| 1976
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 1650
|
| ''[[:d:Q5273682|Dickie David]]''
|
| 1879
| 1939
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1651
|
| ''[[:d:Q5273702|Dickie Morris]]''
| futbolista británicu
| 1879
| 2000
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1652
|
| ''[[:d:Q5273709|Dickie Williams]]''
|
| 1925
| 1997
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 1653
|
| ''[[:d:Q5273850|Dicky Ralph]]''
|
| 1908
| 1989
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 1654
|
| ''[[:d:Q5276963|Dillwyn Thomas]]''
|
| 1905
| 1996
| ''[[:d:Q1973162|Neath Abbey]]''
|-
| style='text-align:right'| 1655
|
| ''[[:d:Q5276961|Dillwyn Miles]]''
|
| 1915
| 2007
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1656
|
| ''[[:d:Q5277103|Dilwyn Lewis]]''
|
| 1924
| 2000
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1657
|
| ''[[:d:Q5277105|Dilys Breese]]''
|
| 1932
| 2007
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1658
|
| ''[[:d:Q5277110|Dilys Elwyn-Edwards]]''
|
| 1918
| 2011
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1659
|
| ''[[:d:Q5277723|Dimmy Franks]]''
|
| 1876
| 1954
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1660
|
| ''[[:d:Q5287114|Doc Sarpolis]]''
|
| 1897
| 1967
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1661
|
| ''[[:d:Q5292506|Don Dearson]]''
| futbolista británicu (1914–1990)
| 1914
| 1990
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1662
|
| ''[[:d:Q5292513|Don Devereux]]''
|
| 1932
| 1995
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1663
|
| ''[[:d:Q5292576|Don Emery]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1664
| [[Ficheru:Don Hayward 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5292760|Don Hayward]]''
|
| 1925
| 1999
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1665
|
| ''[[:d:Q5293242|Don Oakes]]''
| futbolista británicu (1928–1977)
| 1928
| 1977
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1666
| [[Ficheru:Don Shepherd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5293514|Don Shepherd]]''
| xugador de críquet galés (1927–2017)
| 1927
| 2017
| ''[[:d:Q7230620|Port Eynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1667
|
| ''[[:d:Q5294021|Donald Baverstock]]''
|
| 1924
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1668
|
| ''[[:d:Q5294060|Donald Braithwaite]]''
| boxeador galés
| 1937
| 2017
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1669
|
| ''[[:d:Q5294183|Donald Coleman]]''
| políticu británicu (1925–1991)
| 1925
| 1991
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1670
|
| ''[[:d:Q5294449|Donald Gullick]]''
|
| 1924
| 2000
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 1671
|
| ''[[:d:Q5294516|Donald Holroyde Hey]]''
| químicu galés (1904–1987)
| 1904
| 1987
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1672
|
| ''[[:d:Q5295244|Donald Vines]]''
|
| 1932
| 1989
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 1673
|
| ''[[:d:Q5298404|Dorothy Edwards]]''
| novelista galesa (1902–1934)
| 1902
| 1934
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1674
|
| ''[[:d:Q5298551|Dorothy Miles]]''
|
| 1931
| 1993
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 1675
|
| ''[[:d:Q5298607|Dorothy Rees]]''
| política galesa (1898–1987)
| 1898
| 1987
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1676
|
| ''[[:d:Q5298632|Dorothy Simpson]]''
| escritora de ficción de detectives británica
| 1933
| 2020
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 1677
|
| ''[[:d:Q5300818|Doug Phillips]]''
|
| 1919
| 2000
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1678
|
| ''[[:d:Q5300842|Doug Rees]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 2000
| ''[[:d:Q5137115|Clyne]]''
|-
| style='text-align:right'| 1679
|
| ''[[:d:Q5301021|Doug Witcomb]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 1999
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1680
| [[Ficheru:Douglas Bassett.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5301238|Douglas Bassett]]''
|
| 1927
| 2009
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1681
|
| ''[[:d:Q5301326|Douglas Chamberlain]]''
|
| 1931
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1682
|
| ''[[:d:Q5301413|Douglas Dickinson]]''
| militar británicu (1886–1949)
| 1886
| 1949
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1683
|
| ''[[:d:Q5301668|Douglas Jones]]''
| futbolista británicu (1914–1997)
| 1914
| 1997
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 1684
|
| ''[[:d:Q5301779|Douglas Marsden-Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1893–1955)
| 1893
| 1955
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1685
|
| ''[[:d:Q5311941|Dudley Peake]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1686
|
| ''[[:d:Q5311954|Dudley Price]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1687
|
| ''[[:d:Q5314279|Duncan Bush]]''
| poeta británicu
| 1946
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1688
|
| ''[[:d:Q5318721|Dylan Harris]]''
|
| 1926
| 1988
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 1689
| [[Ficheru:Eyre Burton Powell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5321739|E. B. Powell]]''
|
| 1819
| 1904
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1690
|
| ''[[:d:Q5321815|E. D. Jones]]''
| bibliotecariu galés (1903–1987)
| 1903
| 1987
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 1691
| [[Ficheru:Eben Fardd.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5331737|Ebenezer Thomas]]''
|
| 1802
| 1863
| ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1692
|
| ''[[:d:Q5336169|Eddie Jones]]''
|
| 1914
| 1984
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1693
|
| ''[[:d:Q5336328|Eddie Morgan]]''
| xugador de rugbi union galés (1913–1978)
| 1913
| 1978
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1694
|
| ''[[:d:Q5336386|Eddie Parris]]''
| futbolista británicu (1911–1971)
| 1911
| 1971
| ''[[:d:Q7262781|Pwllmeyric]]''
|-
| style='text-align:right'| 1695
|
| ''[[:d:Q5336493|Eddie Smart]]''
| ciclista británicu (1946–2000)
| 1946
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1696
| [[Ficheru:EddieThomasSculptureMerthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5336533|Eddie Thomas]]''
| boxeador galés (1926–1997)
| 1926
| 1997
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1697
|
| ''[[:d:Q5336559|Eddie Watkins]]''
|
| 1916
| 1995
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1698
|
| ''[[:d:Q5337183|Edgar Cooper]]''
| xugador de críquet galés (1891–1959)
| 1891
| 1959
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1699
|
| ''[[:d:Q5337227|Edgar Evans]]''
|
| 1912
| 2007
| ''[[:d:Q13127611|Cwrtnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1700
|
| ''[[:d:Q5337317|Edgar Jones]]''
|
| 1910
| 1986
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1701
|
| ''[[:d:Q5337382|Edgar Montford]]''
| futbolista británicu (1865–1940)
| 1865
| 1940
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 1702
|
| ''[[:d:Q5337386|Edgar Morgan]]''
| xugador de rugbi union galés (1882–1962)
| 1882
| 1962
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1703
|
| ''[[:d:Q5337384|Edgar Morgan]]''
|
| 1896
| 1983
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1704
| [[Ficheru:Cyhoeddi Eisteddfod Genedlaethol 1962, Llanelli yn 1961 (1468338).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5337422|Edgar Phillips]]''
|
| 1889
| 1962
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1705
|
| ''[[:d:Q5337426|Edgar Purnell Hooley]]''
| inventor galés (1860–1942)
| 1860
| 1942
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1706
|
| ''[[:d:Q5337424|Edgar Powell]]''
| futbolista británicu (1899–1955)
| 1899
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1707
| [[Ficheru:Edgar-Jones-AS-Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5337436|Edgar Rees Jones]]''
|
| 1878
| 1962
| ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1708
| [[Ficheru:Edith Hannah Gostick.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5338553|Edith Gostick]]''
| política canadiana (1894–1984)
| 1894
| 1984
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1709
|
| ''[[:d:Q5339515|Edmund Griffith]]''
|
| 1570
| 1637
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 1710
| [[Ficheru:Unknown artist - Edmund Meyricke (1636–1713) - PCF19 - Jesus College.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5339668|Edmund Meyrick]]''
|
| 1636
| 1713
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1711
| [[Ficheru:Edmwnd Edmund Prys ar Gofeb Llanelwy, Sir Ddinbych Bible Translators' Memorial St Asaph 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5339760|Edmund Prys]]''
|
| 1544<br/>1541
| 1623<br/>1624
| ''[[:d:Q29484380|Gerddi Bluog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1712
| [[Ficheru:EdmundWSamuel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5339891|Edmund W. Samuel]]''
| políticu galés (1857–1930)
| 1857
| 1930
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 1713
|
| ''[[:d:Q5341722|Edward Baker]]''
| xugador de críquet galés (1892–1969)
| 1892
| 1969
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1714
| [[Ficheru:Edward Bishop rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5341900|Edward Bishop]]''
|
| 1864
| 1919
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1715
|
| ''[[:d:Q5341916|Edward Blayney, 1st Baron Blayney]]''
| militar británicu (1570–1629)
| 1570
| 1629
| ''[[:d:Q517587|Gregynog Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 1716
|
| ''[[:d:Q5342184|Edward Cadogan]]''
| remeru galés (1833–1890)
| 1833
| 1890
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 1717
|
| ''[[:d:Q5342230|Edward Caswell]]''
|
| 1895
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1718
|
| ''[[:d:Q5342535|Edward Davies]]''
|
| 1756
| 1831
| ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1719
|
| ''[[:d:Q5342662|Edward Dumaresq]]''
|
| 1802
| 1906
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1720
|
| ''[[:d:Q5342738|Edward Edwards]]''
|
| 1726
| 1783
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1721
|
| ''[[:d:Q5342788|Edward Ernest Hughes]]''
| historiador británicu
| 1877
| 1953
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1722
|
| ''[[:d:Q5342797|Edward Evans]]''
|
| 1716
| 1798
| ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 1723
|
| ''[[:d:Q5076594|Charles Curran]]''
| políticu británicu (1903–1972)
| 1903
| 1972
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1724
|
| ''[[:d:Q5076911|Charles Dolman]]''
|
| 1807
| 1863
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1725
| [[Ficheru:Richard Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325458|Richard Edwards]]''
| políticu australianu
| 1842
| 1915
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1726
| [[Ficheru:Richard Ellis (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325487|Richard Ellis]]''
|
| 1865
| 1928
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1727
|
| ''[[:d:Q7325626|Richard Farrington]]''
|
| 1702
| 1772
| ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]''
|-
| style='text-align:right'| 1728
| [[Ficheru:Samuel Woodforde (1763-1817) - Richard Fenton (1746–1821) - 732230 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325647|Richard Fenton]]''
|
| 1746
| 1821
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 1729
| [[Ficheru:Pfeninger, R. E.; R. Glynn Vivian.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325950|Richard Glynn Vivian]]''
|
| 1835
| 1910
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1730
|
| ''[[:d:Q7326090|Richard Griffiths]]''
|
| 1756
| 1826
| ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]''
|-
| style='text-align:right'| 1731
|
| ''[[:d:Q7326420|Richard Herbert]]''
| xugador de dardos galés (1972–2012)
| 1972
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1732
|
| ''[[:d:Q7326925|Richard Jones]]''
|
| 1603
| 1650
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1733
|
| ''[[:d:Q7326929|Richard Jones]]''
|
| 1757
| 1814
| ''[[:d:Q6661917|Llanychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1734
| [[Ficheru:Richard Llwyd.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7327422|Richard Llwyd]]''
|
| 1752
| 1835
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 1735
|
| ''[[:d:Q7327487|Richard Lucas]]''
|
| 1648
| 1715
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 1736
|
| ''[[:d:Q7327908|Richard Morris]]''
|
| 1703
| 1779
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1737
| [[Ficheru:Richard Mullock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7327948|Richard Mullock]]''
| árbitru de rugbi a 15 galés (1851–1920)
| 1851
| 1920
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1738
|
| ''[[:d:Q7328001|Richard Nanney]]''
|
| 1691
| 1767
| ''[[:d:Q17744296|Cefndeuddwr Farmhouse]]''
|-
| style='text-align:right'| 1739
| [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Richard Owen, (y diwygiwr enwog) (4671728) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328216|Richard Owen]]''
|
| 1839
| 1887
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 1740
|
| ''[[:d:Q7328276|Richard Parkhouse]]''
| xugador de críquet galés (1910–1984)
| 1910
| 1984
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1741
| [[Ficheru:Professor Richard Parry-Jones CBE.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328285|Richard Parry-Jones]]''
|
| 1951
| 2021
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1742
| [[Ficheru:Richard Pennant Thomson 1790s.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328358|Richard Pennant, 1st Baron Penrhyn]]''
| políticu británicu
| 1737
| 1808
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1743
| [[Ficheru:Richard Perryn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7328379|Richard Perryn]]''
|
| 1723
| 1803
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 1744
|
| ''[[:d:Q7328491|Richard Powell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1944)
| 1864
| 1944
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1745
|
| ''[[:d:Q7328531|Richard Pryse]]''
|
| 1501
| 1623
| ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1746
|
| ''[[:d:Q7328693|Richard Roberts]]''
|
| 1884
| 1970
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1747
|
| ''[[:d:Q7329296|Richard Summers]]''
| xugador de rugbi union británicu (1860–1941)
| 1860
| 1941
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1748
|
| ''[[:d:Q7329418|Richard Tecwyn Williams]]''
| bioquímicu galés (1900–1979)
| 1909
| 1979
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 1749
|
| ''[[:d:Q7329440|Richard Thomas]]''
| oficial británicu (1932–1998)
| 1932
| 1998
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1750
|
| ''[[:d:Q7329445|Richard Thomas]]''
|
| 1753
| 1780
| ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1751
| [[Ficheru:Richard Trefor (1558 - 1638).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7329554|Richard Trevor]]''
| políticu galés (1558–1638)
| 1558
| 1638
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 1752
| [[Ficheru:Portrait of Ricardvs Vavghanvs (4672123).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7329644|Richard Vaughan]]''
| sacerdote británicu (1550–1607)
| 1550
| 1607
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 1753
|
| ''[[:d:Q7329946|Richard Whitford]]''
|
| 1495
| 1543
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 1754
|
| ''[[:d:Q7329983|Richard William Allen]]''
|
| 1867
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1755
| [[Ficheru:Richard William Leslie Wain (1896–1917).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7329992|Richard William Leslie Wain]]''
| militar galés (1896–1917)
| 1896
| 1917
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1756
|
| ''[[:d:Q7330013|Richard Williams Morgan]]''
|
| 1815
| 1889
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1757
| [[Ficheru:Robbie James.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7340921|Robbie James]]''
| futbolista británicu (1957–1998)
| 1957
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1758
| [[Ficheru:Robert Armstrong-Jones 1933.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7341588|Robert Armstrong-Jones]]''
| psiquiatra británicu
| 1857
| 1943
| ''[[:d:Q20602435|Ynyscynhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1759
|
| ''[[:d:Q7342182|Robert Blythe]]''
| actor galés (1947–2018)
| 1947
| 2018
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1760
| [[Ficheru:Mr. R. Bryan (5292071).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7342477|Robert Bryan]]''
|
| 1858
| 1920
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1761
| [[Ficheru:Robert Bye VC IWM Q 114616.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7342553|Robert Bye]]''
| soldáu galés (1889–1962)
| 1889
| 1962
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1762
|
| ''[[:d:Q7342900|Robert Chester]]''
|
| 1566
| 1640
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1763
|
| ''[[:d:Q7343089|Robert Cooke]]''
| políticu británicu (1930–1987)
| 1930
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1764
| [[Ficheru:Robert Daniell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7343389|Robert Daniell]]''
| políticu galés (1646–1718)
| 1646
| 1718
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1765
|
| ''[[:d:Q7343426|Robert Davies]]''
| futbolista británicu (1869–1930)
| 1869
| 1930
| ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1766
|
| ''[[:d:Q7343516|Robert Dewi Williams]]''
|
| 1870
| 1955
| ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]''
|-
| style='text-align:right'| 1767
|
| ''[[:d:Q7343531|Robert Dickie]]''
| boxeador galés (1964–2010)
| 1964
| 2010
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1768
| [[Ficheru:Revd Robert Ellis (Cynddelw, 1812-75) NLW3364283.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7344015|Robert Ellis]]''
|
| 1812
| 1875
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1769
|
| ''[[:d:Q7344034|Robert Ellis]]''
|
| 1898
| 1966
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1770
| [[Ficheru:Robert Harris, C.M.G., R.C.A. (I0007812).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7345286|Robert Harris]]''
| pintor canadianu
| 1849
| 1919
| ''[[:d:Q3400184|Caerhun]]''
|-
| style='text-align:right'| 1771
|
| ''[[:d:Q7345469|Robert Herring]]''
| poeta británicu
| 1903
| 1975
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1772
| [[Ficheru:Robert Jermain Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7346107|Robert Jermain Thomas]]''
| misioneru galés (1840–1866)
| 1840
| 1866
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 1773
|
| ''[[:d:Q7346173|Robert Jones]]''
| futbolista británicu (1868–1939)
| 1868
| 1939
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1774
| [[Ficheru:Robert Jones (surgeon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7346178|Robert Jones]]''
|
| 1857
| 1933
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1775
|
| ''[[:d:Q7346179|Robert Jones]]''
|
| 1809
| 1879
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1776
| [[Ficheru:Robert Jones Derfel (1824-1905) NLW3364553.jpg|center|128px]]
| [[Robert Jones Derfel]]
|
| 1824
| 1905
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1777
|
| ''[[:d:Q7346820|Robert Lee Roberts]]''
| futbolista británicu (1868–1943)
| 1868
| 1943
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 1778
|
| ''[[:d:Q7346876|Robert Lewis-Lloyd]]''
| remeru galés (1836–1915)
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1779
|
| ''[[:d:Q7347000|Robert Lougher]]''
|
| 1530
| 1585
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 1780
| [[Ficheru:Mansell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347323|Robert Mansell]]''
|
| 1573
| 1656
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 1781
|
| ''[[:d:Q7347624|Robert Mends]]''
| militar galés (1767–1823)
| 1767
| 1823
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 1782
| [[Ficheru:Preston north end art (Mills-Roberts).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347692|Robert Mills-Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1862
| 1935
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1783
| [[Ficheru:Robert Morgan, Bishop of Bangor (1608-73).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347797|Robert Morgan]]''
|
| 1608
| 1673
| ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]''
|-
| style='text-align:right'| 1784
|
| ''[[:d:Q7348182|Robert Owen]]''
|
| 1820
| 1902
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1785
|
| ''[[:d:Q7348749|Robert Parry]]''
|
| 1563
| 1613
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1786
| [[Ficheru:Eos Morlais.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349208|Robert Rees]]''
| cantante galés (1841–1892)
| 1841
| 1892
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 1787
|
| ''[[:d:Q7349268|Robert Richards]]''
|
| 1884
| 1954
| ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1788
| [[Ficheru:Robert Richardson-Gardner Vanity Fair 1877-02-17.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349272|Robert Richardson-Gardner]]''
|
| 1827
| 1898
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1789
|
| ''[[:d:Q7349314|Robert Roberts]]''
|
| 1864
| 1932
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 1790
| [[Ficheru:Portrait of Robert Shields (4670523) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349760|Robert Shields]]''
| militar galés (1827–1864)
| 1827
| 1864
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1791
| [[Ficheru:Robert Thomas South Australian Register.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350340|Robert Thomas]]''
|
| 1781
| 1860
| ''[[:d:Q3397480|Llanymynech]]''
|-
| style='text-align:right'| 1792
| [[Ficheru:Thefamily-sculpture-robert-thomas-7.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350341|Robert Thomas]]''
| escultor galés (1926–1999)
| 1926
| 1999
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 1793
|
| ''[[:d:Q7350584|Robert Vaughan]]''
|
| 1592
| 1667
| ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]''
|-
| style='text-align:right'| 1794
| [[Ficheru:Robert Vaughn - Montana pioneer - 1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350590|Robert Vaughn]]''
| ganaderu galés (1836–1918)
| 1836
| 1918
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1795
| [[Ficheru:ONL (1887) 1.066 - Alderman Waithman, from an authentic portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7350786|Robert Waithman]]''
|
| 1764
| 1833
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1796
|
| ''[[:d:Q7350851|Robert Wanbon]]''
|
| 1943
| 2022
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1797
| [[Ficheru:RWGriffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7351086|Robert William Griffiths]]''
| agricultor galés (1896–1962)
| 1896
| 1962
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1798
| [[Ficheru:Robert Williams (Trebor Mai, 1830-77) NLW3364532.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7351121|Robert Williams]]''
| poeta galés (1830–1877)
| 1830
| 1877
| ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1799
| [[Ficheru:Rodrogers1999.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7356340|Rod Richards]]''
| políticu galés
| 1947
| 2019
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1800
| [[Ficheru:Rod de'Ath cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7356419|Rod de'Ath]]''
| músicu galés (1950–2014)
| 1950
| 2014
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 1801
|
| ''[[:d:Q7356486|Roddy Hughes]]''
|
| 1891
| 1970
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1802
|
| ''[[:d:Q7356568|Roderic Bowen]]''
|
| 1913
| 2001
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1803
|
| ''[[:d:Q7357782|Roger Addison]]''
| xugador de rugbi union galés (1945–2010)
| 1945
| 2010
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1804
| [[Ficheru:Portrait of Roger Edwards (4674356) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7358146|Roger Edwards]]''
|
| 1811
| 1886
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 1805
|
| ''[[:d:Q7358144|Roger Edgeworth]]''
|
| 1485
| 1560
| ''[[:d:Q5884534|Holt Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1806
|
| ''[[:d:Q7358753|Roger Owen]]''
|
| 1953
| 2021
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1807
|
| ''[[:d:Q7359001|Roger Thomas]]''
| políticu británicu (1925–1994)
| 1925
| 1994
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1808
|
| ''[[:d:Q7360342|Roland Mathias]]''
|
| 1915
| 2007
| ''[[:d:Q7680426|Tal-y-bont on Usk]]''
|-
| style='text-align:right'| 1809
|
| ''[[:d:Q7360675|Roley Williams]]''
| futbolista británicu
| 1927
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1810
|
| ''[[:d:Q7363525|Ron Berry]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1997
| ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 1811
|
| ''[[:d:Q7363679|Ron Davies]]''
| futbolista británicu (1932–2007)
| 1932
| 2007
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1812
| [[Ficheru:Ron davies thumbnail.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7363680|Ron Davies]]''
|
| 1921
| 2013
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 1813
|
| ''[[:d:Q7363838|Ron Gostick]]''
| políticu canadianu (1918–2005)
| 1918
| 2005
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1814
|
| ''[[:d:Q7363946|Ron Howells]]''
| futbolista británicu (1927–2011)
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]''
|-
| style='text-align:right'| 1815
|
| ''[[:d:Q7363949|Ron Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2019
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 1816
|
| ''[[:d:Q7363996|Ronald Jones]]''
| velocista galés
| 1934
| 2021
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1817
|
| ''[[:d:Q7364275|Ron Powell]]''
| futbolista británicu (1929–1992)
| 1929
| 1992
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 1818
|
| ''[[:d:Q7364322|Ron Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2026
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1819
|
| ''[[:d:Q7364652|Ronald Atkins]]''
| políticu británicu
| 1916
| 2020
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1820
|
| ''[[:d:Q4912558|Billy Foulkes]]''
| futbolista británicu (1926–1979)
| 1926
| 1979
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1821
| [[Ficheru:Billy Geen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912588|Billy Geen]]''
|
| 1891
| 1915
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1822
|
| ''[[:d:Q4912622|Billy Gore]]''
|
| 1919
| 2010
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 1823
|
| ''[[:d:Q4912742|Billy Hughes]]''
| futbolista británicu (1918–1981)
| 1918
| 1981
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1824
|
| ''[[:d:Q4912750|Billy Hullin]]''
| xugador de rugbi union británicu (1942–2012)
| 1942
| 2012
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1825
|
| ''[[:d:Q4912896|Billy Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1864
| 1935
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1826
|
| ''[[:d:Q4912914|Billy Lucas]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 1998
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1827
|
| ''[[:d:Q4912940|Billy Mainwaring]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1941
| 2019
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 1828
|
| ''[[:d:Q4913055|Billy Moore]]''
|
| 1910
| 1976
| ''[[:d:Q7337446|River Garw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1829
|
| ''[[:d:Q4913065|Billy Morris]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2002
| ''[[:d:Q6661173|Llanddulas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1830
|
| ''[[:d:Q4913219|Billy Reed]]''
| futbolista británicu
| 1928
| 2003
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 1831
|
| ''[[:d:Q4913221|Billy Rees]]''
| futbolista británicu (1924–1996)
| 1924
| 1996
| ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1832
| [[Ficheru:Billy Shergold - Newport County FC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4913299|Billy Shergold]]''
| futbolista británicu
| 1923
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1833
|
| ''[[:d:Q4913312|Billy Slade]]''
| xugador de críquet galés
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1834
|
| ''[[:d:Q4913355|Billy Tabram]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1992
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1835
|
| ''[[:d:Q4913424|Billy Waith]]''
| boxeador galés
| 1950
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1836
|
| ''[[:d:Q4913438|Billy Watkins]]''
|
| 1910
| 1972
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1837
|
| ''[[:d:Q4913472|Billy Williams]]''
|
| 1905
| 1973
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1838
| [[Ficheru:Blake Pelly in 1941.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4924461|Blake Pelly]]''
| aviador australianu (1907–1990)
| 1907
| 1990
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 1839
|
| ''[[:d:Q4925840|Bleddyn Jones]]''
|
| 1948
| 2021
| ''[[:d:Q6693348|Lower Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1840
|
| ''[[:d:Q4932383|Bob Evans]]''
| futbolista británicu (1881–1962)
| 1881
| 1962
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1841
|
| ''[[:d:Q4932881|Bob Humphrys]]''
| periodista galés (1952–2008)
| 1952
| 2008
| ''[[:d:Q7578756|Splott]]''
|-
| style='text-align:right'| 1842
|
| ''[[:d:Q4932960|Bob Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1875–1944)
| 1875
| 1944
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1843
|
| ''[[:d:Q4933800|Bob Roberts]]''
| futbolista británicu (1863–1950)
| 1863
| 1950
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1844
|
| ''[[:d:Q4934724|Bobby Atherton]]''
|
| 1876
| 1917
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 1845
|
| ''[[:d:Q4934923|Bobby Delahay]]''
| xugador de rugbi union británicu (1900–1978)
| 1900
| 1978
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1846
|
| ''[[:d:Q4935708|Bobby Weale]]''
| futbolista británicu (1903–1970)
| 1903
| 1970
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 1847
|
| ''[[:d:Q4935805|Bobi Jones]]''
|
| 1929
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1848
|
| ''[[:d:Q4958557|Brayley Reynolds]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2023
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 1849
| [[Ficheru:Brendachamberlain.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4960646|Brenda Chamberlain]]''
|
| 1912
| 1971
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 1850
|
| ''[[:d:Q4963078|Brian Bedford]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2022
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1851
|
| ''[[:d:Q4963131|Brian Blears]]''
| futbolista británicu (1933–2005)
| 1933
| 2005
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1852
|
| ''[[:d:Q4963253|Brian Cairns]]''
| xugador de dardos británicu (1939–1993)
| 1939
| 1993
| ''[[:d:Q11020503|Trethomas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1853
|
| ''[[:d:Q4963491|Brian Curvis]]''
| boxeador galés (1937–2012)
| 1937
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1854
|
| ''[[:d:Q4963649|Brian Earnshaw]]''
| escritor de ciencia ficción británicu
| 1929
| 2014
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1855
|
| ''[[:d:Q4963686|Brian Evans]]''
| xugador de críquet británicu (1936–2011)
| 1936
| 2011
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1856
|
| ''[[:d:Q4963687|Brian Evans]]''
| futbolista británicu (1942–2003)
| 1942
| 2003
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 1857
|
| ''[[:d:Q4964112|Brian Hughes]]''
| futbolista británicu (1937–2018)
| 1937
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1858
|
| ''[[:d:Q4964204|Brian Jenkins]]''
| nadador británicu (1943–2017)
| 1943
| 2017
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1859
|
| ''[[:d:Q4964251|Brian Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1935
| 2025
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1860
|
| ''[[:d:Q4964714|Brian McGuinness]]''
| filósofu británicu
| 1927
| 2019
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1861
|
| ''[[:d:Q4964811|Brian Morris, Baron Morris of Castle Morris]]''
|
| 1930
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1862
|
| ''[[:d:Q4964875|Brian Nicholas]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2021
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1863
|
| ''[[:d:Q4965053|Brian Plummer]]''
|
| 1936
| 2003
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1864
|
| ''[[:d:Q4965080|Brian Purcell]]''
| futbolista británicu
| 1938
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1865
|
| ''[[:d:Q4965353|Brian Sparks]]''
|
| 1931
| 2013
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1866
|
| ''[[:d:Q4965445|Ruth Manning-Sanders]]''
|
| 1886
| 1988
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1867
|
| ''[[:d:Q4965619|Brian Whitcombe]]''
|
| 1934
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1868
| [[Ficheru:Madam Bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4966702|Bridget Bevan]]''
|
| 1698
| 1779
| ''[[:d:Q6661653|Llannewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1869
|
| ''[[:d:Q4968450|Brinley Williams]]''
|
| 1895
| 1987
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1870
| [[Ficheru:Brinley Richards - cliché Clarkington - btv1b8424143z.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4968451|Brinley Richards]]''
|
| 1904
| 1981
| ''[[:d:Q107032717|Nantyffyllon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1871
| [[Ficheru:BruceGeorge 21 Jan 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4977546|Bruce George]]''
| políticu galés
| 1942
| 2020
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 1872
|
| ''[[:d:Q4980282|Bryan Orritt]]''
| futbolista británicu (1937–2014)
| 1937
| 2014
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 1873
|
| ''[[:d:Q4980848|Bryn Day]]''
|
| 1919
| 1977
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1874
|
| ''[[:d:Q4980857|Bryn Evans]]''
| xugador de rugbi británicu (1902–1970)
| 1902
| 1970
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1875
|
| ''[[:d:Q4980860|Bryn Goldswain]]''
|
| 1922
| 1983
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1876
|
| ''[[:d:Q4980875|Bryn Howells]]''
|
| 1911
| 1983
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1877
|
| ''[[:d:Q4980876|Bryn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2025
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 1878
|
| ''[[:d:Q4980877|Bryn Jones]]''
| futbolista británicu (1931–1990)
| 1931
| 1990
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1879
|
| ''[[:d:Q4980880|Bryn Jones]]''
| futbolista británicu (1912–1985)
| 1912
| 1985
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1880
|
| ''[[:d:Q4980884|Bryn Lewis]]''
|
| 1891
| 1917
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1881
|
| ''[[:d:Q4980907|Bryn Merrick]]''
| guitarrista galés (1958–2015)
| 1958
| 2015
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 1882
|
| ''[[:d:Q4980910|Bryn Phillips]]''
|
| 1900
| 1980
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1883
|
| ''[[:d:Q4981007|Brynley F. Roberts]]''
| críticu lliterariu británicu
| 1931
| 2023
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1884
| [[Ficheru:Lt-Col-W-Buckley-Roderick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4983367|Buckley Roderick]]''
|
| 1862
| 1908
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1885
|
| ''[[:d:Q4984762|Buddug Williams]]''
|
| 1932
| 2021
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 1886
|
| ''[[:d:Q5006278|C. Anne Wilson]]''
| historiadora social británica
| 1927
| 2023
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 1887
| [[Ficheru:C E Wynn Williams 1927.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5006423|C. E. Wynn-Williams]]''
| físicu galés (1903–1979)
| 1903
| 1979
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1888
|
| ''[[:d:Q5006871|C. Stewart Sheppard]]''
| profesor galés (1915–2002)
| 1915
| 2002
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1889
|
| ''[[:d:Q5016641|Cadwaladr Bryner Jones]]''
|
| 1872
| 1954
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 1890
|
| ''[[:d:Q5016647|Cadwgan of Llandyfai]]''
|
| 1150
| 1241
| ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]''
|-
| style='text-align:right'| 1891
|
| ''[[:d:Q5016650|Cadwgan ap Meurig]]''
|
|
| 1074
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 1892
| [[Ficheru:David brewster group.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5024269|Calvert Jones]]''
|
| 1804
| 1877
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1893
|
| ''[[:d:Q5026420|Cameron Wright]]''
| inxenieru galés (1901–1979)
| 1901
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1894
|
| ''[[:d:Q5032084|Candy Evans]]''
|
| 1903
| 1952
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1895
| [[Ficheru:Capt J Treasure Jones, Queen Mary 1966.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5036445|John Treasure Jones]]''
|
| 1905
| 1993
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 1896
| [[Ficheru:Caradoc Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5037598|Caradoc Evans]]''
| escritor galés (1878–1945)
| 1878
| 1945
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1897
| [[Ficheru:Caradog Roberts as Young Man.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5037600|Caradog Roberts]]''
| compositor galés (1878–1935)
| 1878
| 1935
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1898
| [[Ficheru:Carey-Morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5039201|Carey Morris]]''
| pintor galés (1882–1968)
| 1882
| 1968
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1899
| [[Ficheru:Carl Sargeant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5040766|Carl Sargeant]]''
| políticu galés (1968–2017)
| 1968
| 2017
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1900
|
| ''[[:d:Q5040764|Carl Sargent]]''
| escritor británicu (1952–2018)
| 1952
| 2018
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 1901
|
| ''[[:d:Q5044318|Carol Evans]]''
|
| 1938
| 2007
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1902
|
| ''[[:d:Q5044730|Carole Seymour-Jones]]''
|
| 1943
| 2015
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1903
| [[Ficheru:Portrait of Mrs. Gladstone (4670770).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5052698|Catherine Gladstone]]''
| política galesa (1812–1900)
| 1812
| 1900
| ''[[:d:Q370127|Hawarden Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1904
|
| ''[[:d:Q5055956|Cecil Biggs]]''
|
| 1881
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1905
| [[Ficheru:Cecil Raleigh (1856–1914).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5056292|Cecil Raleigh]]''
|
| 1856
| 1914
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1906
|
| ''[[:d:Q5056310|Cecil Smith]]''
| futbolista británicu (1904–1977)
| 1904
| 1977
| ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1907
|
| ''[[:d:Q5056313|Cecil Spiller]]''
| xugador de críquet galés (1900–1974)
| 1900
| 1974
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1908
|
| ''[[:d:Q5056381|Cecil Woodham-Smith]]''
|
| 1896
| 1977
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 1909
| [[Ficheru:Cedric Morris, circa 1920.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5057131|Cedric Morris]]''
| pintor británicu (1889–1982)
| 1889
| 1982
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 1910
|
| ''[[:d:Q5058868|Cennydd Traherne]]''
| hacendado galés (1910–1995)
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q5140546|Coedarhydyglyn]]''<br/>''[[:d:Q7590820|St Nicholas]]''
|-
| style='text-align:right'| 1911
|
| ''[[:d:Q5064236|Ceri Peach]]''
| xeógrafu británicu (1939–2018)
| 1939
| 2018
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 1912
|
| ''[[:d:Q5064237|Ceri Morgan]]''
| xugador de dardos galés
| 1947
| 2020
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 1913
|
| ''[[:d:Q5064241|Ceri Richards]]''
| pintor británicu (1903–1971)
| 1903
| 1971
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 1914
| [[Ficheru:Sir Charles Alexander Harris (1855-1947).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5075044|Charles Alexander Harris]]''
| políticu canadianu (1855–1947)
| 1855
| 1947
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1915
| [[Ficheru:C A Duval.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5075082|Charles Allen Duval]]''
|
| 1810
| 1872
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 1916
| [[Ficheru:US1047839-Figure 1.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5075534|Charles Benjamin Redrup]]''
| inxenieru británicu
| 1878
| 1961
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1917
| [[Ficheru:Elizabeth from Rhuddlan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2435894|Elizabeth of Rhuddlan]]''
|
| 1282
| 1316
| ''[[:d:Q1585938|Rhuddlan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 1918
| [[Ficheru:Tommyfarr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2440993|Tommy Farr]]''
| boxeador británicu (1913–1986)
| 1913
| 1986
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 1919
|
| ''[[:d:Q2454625|Jack Parry]]''
|
| 1924
| 2010
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 1920
|
| ''[[:d:Q2457794|David Van de Woestijne]]''
|
| 1915
| 1979
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 1921
|
| ''[[:d:Q2471118|Colin Webster]]''
| futbolista británicu (1932–2001)
| 1932
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1922
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Christophorus Love (4671633).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2476024|Christopher Love]]''
|
| 1618
| 1651
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1923
| [[Ficheru:015 Plonivel Saint Brieuc.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2476943|Brioc]]''
| sacerdote católicu galés (460–502)
| 409
| 502
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 1924
|
| ''[[:d:Q2480212|Stuart Williams]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1925
| [[Ficheru:William Boyd Dawkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2484394|William Boyd Dawkins]]''
|
| 1837
| 1929
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 1926
| [[Ficheru:Dirinon (31) Chapelle Sainte-Nonne.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2487289|Non]]''
| monxa galesa (500–600)
| 500
| 600
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 1927
|
| ''[[:d:Q2487332|Mel Charles]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1928
|
| ''[[:d:Q2488951|Cynog ap Brychan]]''
|
| 500
| 492
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 1929
| [[Ficheru:Victoria Cross Winners- Pre 1914 Q88647.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2492966|John Williams]]''
| soldáu galés (1857–1932)
| 1857
| 1932
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1930
| [[Ficheru:Saint Aaron.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2501319|Aaron of Aleth]]''
|
| 550
| 552
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1931
|
| ''[[:d:Q2523705|Richard Maldwyn Price]]''
|
| 1890
| 1952
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 1932
|
| ''[[:d:Q2526575|Vincent Cronin]]''
|
| 1924
| 2011
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 1933
|
| ''[[:d:Q6253539|John Pullen]]''
| futbolista británicu
| 1901
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1934
|
| ''[[:d:Q7795196|Thomas Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1935
|
| ''[[:d:Q7364676|Ronald Bell]]''
|
| 1914
| 1982
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1936
|
| ''[[:d:Q7364729|Ronald Cass]]''
| escritor británicu
| 1923
| 2006
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 1937
|
| ''[[:d:Q7791373|Thomas Jones]]''
|
| 1870
| 1955
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 1938
|
| ''[[:d:Q7791377|Thomas Jones]]''
| futbolista británicu (1884–1958)
| 1884
| 1958
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 1939
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones (4673346).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7791382|Thomas Jones]]''
| misioneru galés (1810–1849)
| 1810
| 1849
| ''[[:d:Q20600098|Tan-y-ffridd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1940
|
| ''[[:d:Q7791381|Thomas Jones]]''
| bibliotecariu galés (1810–1875)
| 1810
| 1875
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 1941
|
| ''[[:d:Q7791384|Thomas Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1895–1933)
| 1895
| 1933
| ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1942
|
| ''[[:d:Q7791392|Thomas Joseph-Watkin]]''
|
| 1856
| 1915
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 1943
|
| ''[[:d:Q7791836|Thomas Lewis]]''
|
| 1821
| 1897
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 1944
|
| ''[[:d:Q7791887|Thomas Lloyd-Mostyn]]''
|
| 1830
| 1861
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1945
|
| ''[[:d:Q7791891|Thomas Lloyd]]''
| médicu galés (1640–1694)
| 1640
| 1694
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1946
|
| ''[[:d:Q7791892|Thomas Lloyd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1882–1938)
| 1882
| 1938
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 1947
| [[Ficheru:Thomas Monaghan (1833–1895).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7792509|Thomas Monaghan]]''
|
| 1833
| 1895
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1948
|
| ''[[:d:Q7792550|Thomas Morgan]]''
|
|
| 1565
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1949
|
| ''[[:d:Q7792552|Thomas Morgan]]''
|
| 1542<br/>1540
| 1595
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1950
|
| ''[[:d:Q7792716|Thomas Neville George]]''
|
| 1904
| 1980
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1951
|
| ''[[:d:Q7792777|Thomas Nowell]]''
|
| 1730
| 1801
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1952
|
| ''[[:d:Q7792907|Thomas Owen]]''
|
| 1749
| 1812
| ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1953
|
| ''[[:d:Q7793019|Thomas Parker]]''
|
| 1901
| 1969
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 1954
| [[Ficheru:Professor Thomas Parry on his appointment as Principal of Aberystwyth University College (1529363).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793031|Thomas Parry]]''
| bibliotecariu británicu (1904–1985)
| 1904
| 1985
| ''[[:d:Q302496|Carmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 1955
| [[Ficheru:Thomas Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793039|Thomas Parry]]''
|
| 1768
| 1824
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 1956
|
| ''[[:d:Q7793099|Thomas Penson]]''
|
| 1790
| 1859
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 1957
| [[Ficheru:Portrait of Sir Thomas Phillips (4671785).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793148|Thomas Phillips]]''
|
| 1801
| 1867
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 1958
| [[Ficheru:Professor Thomas Powel (1845-1922) NLW3364243.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793237|Thomas Powel]]''
|
| 1845
| 1922
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 1959
|
| ''[[:d:Q7793241|Thomas Powell]]''
|
| 1608
| 1660
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>[[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 1960
| [[Ficheru:Thomas Price (Australian politician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793275|Tom Price]]''
| políticu australianu
| 1852
| 1909
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 1961
| [[Ficheru:Thomas Protheroe (1780-1853).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793310|Thomas Prothero]]''
|
| 1780
| 1853
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 1962
|
| ''[[:d:Q7793450|Thomas Rees]]''
|
| 1777
| 1864
| ''[[:d:Q107032579|Gelli-gron]]''
|-
| style='text-align:right'| 1963
|
| ''[[:d:Q7793451|Thomas Rees]]''
|
| 1806
| 1876
| ''[[:d:Q3405168|Mynachlog-Ddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 1964
|
| ''[[:d:Q7793503|Thomas Richard Lloyd]]''
|
| 1820
| 1891
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1965
|
| ''[[:d:Q7793510|Thomas Richards]]''
|
| 1687
| 1760
| ''[[:d:Q3400212|Llanfarian]]''
|-
| style='text-align:right'| 1966
| [[Ficheru:Thomas Richards 1905.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793509|Thomas Richards]]''
|
| 1859
| 1931
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1967
|
| ''[[:d:Q7793516|Thomas Richards]]''
| historiador británicu (1878–1962)
| 1878
| 1962
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 1968
|
| ''[[:d:Q7793653|T. Rowland Hughes]]''
|
| 1903
| 1949
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 1969
| [[Ficheru:Thomas Salisbury died 1586 by Moses Griffith 02198.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7793755|Thomas Salisbury]]''
| políticu galés (1564–1586)
| 1564
| 1586
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 1970
| [[Ficheru:Thomas Thomas.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7794427|Thomas Thomas]]''
| boxeador galés (1880–1911)
| 1880
| 1911
| ''[[:d:Q15221773|Glynarthen]]''
|-
| style='text-align:right'| 1971
|
| ''[[:d:Q7794430|Thomas Thomas]]''
|
| 1829
| 1913
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 1972
| [[Ficheru:Thomas Williams (Christadelphian).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7795183|Thomas Williams]]''
| carpinteru galés (1847–1913)
| 1847
| 1913
| ''[[:d:Q15265478|Parkmill]]''
|-
| style='text-align:right'| 1973
|
| ''[[:d:Q7795190|Thomas Williams]]''
| xugador de críquet galés (1884–1954)
| 1884
| 1954
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 1974
|
| ''[[:d:Q7795189|Thomas Dominic Williams]]''
| sacerdote católicu galés (1660–1740)
| 1660
| 1740
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 1975
|
| ''[[:d:Q7795195|Thomas Williams]]''
|
| 1658
| 1726
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 1976
| [[Ficheru:Thomas Williams of Llanidan.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7795206|Thomas Williams of Llanidan]]''
|
| 1737
| 1802
| ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 1977
|
| ''[[:d:Q7795363|Thomas Wynne]]''
|
| 1627
| 1692
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 1978
| [[Ficheru:The War in the Far East- the Burma Campaign 1941-1945 SE3257.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7795360|Thomas Wynford Rees]]''
| militar galés (1898–1959)
| 1898
| 1959
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 1979
|
| ''[[:d:Q7795391|Thomas Zacharias]]''
| xugador de béisbol d'Estaos Xuníos (1860–1892)
| 1860
| 1892
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1980
|
| ''[[:d:Q7795526|Thomas of Monmouth]]''
| monxu galés
| 1200
| 1172
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 1981
| [[Ficheru:Tich Gwilym (Aberystwyth, November 1985)-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7800585|Tich Gwilym]]''
| músicu galés (1950–2005)
| 1950
| 2005
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 1982
|
| ''[[:d:Q7803430|Tim Dinsdale]]''
|
| 1924
| 1987
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 1983
|
| ''[[:d:Q7804257|Tim Selwood]]''
| xugador de críquet neozelandés
| 1944
| 2021
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 1984
|
| ''[[:d:Q7807530|Timothy Stamps]]''
| políticu zimbabuanu (1936–2017)
| 1936
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 1985
|
| ''[[:d:Q7808784|Tip Williams]]''
| xugador de críquet galés (1900–1974)
| 1900
| 1974
| ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]''
|-
| style='text-align:right'| 1986
|
| ''[[:d:Q7810316|Titus Lewis]]''
|
| 1773
| 1811
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 1987
| [[Ficheru:Tom Arthur 1928.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7814803|Tom Arthur]]''
| xugador de rugbi union británicu (1906–1986)
| 1906
| 1986
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 1988
|
| ''[[:d:Q7815366|Tom Collings]]''
| sacerdote galés (1938–2014)
| 1938
| 2014
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 1989
|
| ''[[:d:Q7815371|Tom Collins]]''
|
| 1895
| 1957
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1990
|
| ''[[:d:Q7815542|Tom Day]]''
| xugador de rugbi británicu (1907–1980)
| 1907
| 1980
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 1991
| [[Ficheru:Tom Deacon rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7815552|Tom Deacon]]''
|
| 1868
| 1921
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1992
|
| ''[[:d:Q7815721|Tom Emanuel]]''
| futbolista británicu (1915–1997)
| 1915
| 1997
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 1993
|
| ''[[:d:Q7815737|Tom Evans]]''
| futbolista galés (1907–1993)
| 1907
| 1993
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 1994
|
| ''[[:d:Q7816227|Tom Hooson]]''
| políticu británicu (1933–1985)
| 1933
| 1985
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 1995
|
| ''[[:d:Q7816231|Tom Horabin]]''
| políticu británicu (1896–1956)
| 1896
| 1956
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 1996
|
| ''[[:d:Q7816281|Tom Hurry Riches]]''
|
| 1846
| 1911
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1997
|
| ''[[:d:Q7816308|Tom Jackson]]''
| xugador de rugbi galés (1870–1952)
| 1870
| 1952
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 1998
|
| ''[[:d:Q7816351|Tom Johnson]]''
| xugador de rugbi galés (1893–1948)
| 1893
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 1999
|
| ''[[:d:Q7816369|Tom Jones]]''
| xugador de críquet británicu (1901–1935)
| 1901
| 1935
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2000
|
| ''[[:d:Q7816582|Tom Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1904–1994)
| 1904
| 1994
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 2001
| [[Ficheru:Tommaynard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7816749|Tom Maynard]]''
| xugador de críquet galés (1989–2012)
| 1989
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2002
| [[Ficheru:Tom Parker.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7817160|Tom Parker]]''
| xugador de rugbi británicu (1891–1967)
| 1891
| 1967
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 2003
|
| ''[[:d:Q7817340|Tom Reason]]''
|
| 1890
| 1935
| ''[[:d:Q5016593|Cadoxton-juxta-Neath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2004
|
| ''[[:d:Q7817394|Tom Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–1972)
| 1897
| 1972
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2005
|
| ''[[:d:Q7817785|Tom Taylor]]''
| xugador de críquet galés (1911–1970)
| 1911
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2006
|
| ''[[:d:Q7817986|Tom Walters]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1968
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2007
|
| ''[[:d:Q7818044|Tom Whittington]]''
| xugador de críquet galés (1881–1944)
| 1881
| 1944
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2008
|
| ''[[:d:Q7819187|Tommy Astbury]]''
| futbolista británicu (1920–1993)
| 1920
| 1993
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 2009
|
| ''[[:d:Q7819227|Tommy Best]]''
| futbolista británicu (1920–2018)
| 1920
| 2018
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 2010
|
| ''[[:d:Q7819339|Tommy Davies]]''
| boxeador galés (1920–1988)
| 1920
| 1988
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 2011
|
| ''[[:d:Q7819500|Tommy Harris]]''
|
| 1927
| 2006
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2012
| [[Ficheru:Tommy Jones-Davies 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819577|Tommy Jones-Davies]]''
|
| 1906
| 1960
| ''[[:d:Q6964312|Nantgaredig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2013
|
| ''[[:d:Q7819747|Tommy Nutter]]''
| diseñador de moda galés (1943–1992)
| 1943
| 1992
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 2014
|
| ''[[:d:Q7819800|Tommy Rees]]''
|
| 1904
| 1968
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 2015
|
| ''[[:d:Q7819839|Tommy Scourfield]]''
|
| 1909
| 1976
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2016
| [[Ficheru:Tommy Vile.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819968|Tommy Vile]]''
|
| 1882
| 1958
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2017
|
| ''[[:d:Q7819994|Tommy Weale]]''
|
| 1910
| 1971
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2018
| [[Ficheru:Tomos Prys portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7820312|Tomos Prys]]''
|
| 1564
| 1634
| ''[[:d:Q20591139|Plas Iolyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2019
|
| ''[[:d:Q7821745|Tony Adams]]''
| actor galés
| 1940
| 2025
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2020
|
| ''[[:d:Q7822985|Tony Millington]]''
| futbolista británicu (1943–2015)
| 1943
| 2015
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2021
|
| ''[[:d:Q7823053|Tony Nelson]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2022
|
| ''[[:d:Q7823270|Tony Ridler]]''
| xugador de dardos británicu (1954–2015)
| 1954
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2023
|
| ''[[:d:Q7823324|Tony Rowley]]''
|
| 1929
| 2006
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2024
|
| ''[[:d:Q7823625|Tony Villars]]''
| futbolista británicu
| 1952
| 2020
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2025
|
| ''[[:d:Q7827600|Tosh Powell]]''
|
| 1908
| 1928
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2026
| [[Ficheru:Trefor Jenkins00.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7837812|Trefor Jenkins]]''
| xenetista sudafricanu
| 1932
| 2025
| ''[[:d:Q6820697|Merthyr Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 2027
|
| ''[[:d:Q7838982|Trevil Morgan]]''
| xugador de críquet galés (1907–1976)
| 1907
| 1976
| ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2028
|
| ''[[:d:Q7839033|Trevor Arnott]]''
| xugador de críquet galés (1902–1975)
| 1902
| 1975
| ''[[:d:Q7281814|Radyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2029
|
| ''[[:d:Q7839139|Trevor Every]]''
| xugador de críquet galés (1909–1990)
| 1909
| 1990
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2030
|
| ''[[:d:Q7839152|Trevor Foster]]''
|
| 1914
| 2005
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2031
|
| ''[[:d:Q7839165|Trevor Gardner]]''
|
| 1915
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2032
|
| ''[[:d:Q5542707|George Murphy]]''
| futbolista británicu
| 1915
| 1983
| ''[[:d:Q7975053|Wattsville]]''
|-
| style='text-align:right'| 2033
|
| ''[[:d:Q5543029|George Oliver]]''
|
| 1891
| 1977
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2034
|
| ''[[:d:Q5543080|George Owens]]''
|
| 1894
| 1978
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2035
| [[Ficheru:John Parry, harpist.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251987|John Parry Ddall]]''
|
| 1710
| 1782
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 2036
| [[Ficheru:SirJohnPowell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6253276|John Powell]]''
|
| 1633
| 1696
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 2037
|
| ''[[:d:Q6253393|John Price]]''
|
|
| 1584
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2038
| [[Ficheru:Portrait of J. Price, B.D., F.S.A (4673426).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6253407|John Price]]''
|
| 1735
| 1813
| ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''<br/>[[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 2039
|
| ''[[:d:Q6253405|John Price]]''
|
| 1854
| 1907
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2040
|
| ''[[:d:Q6253409|John Price Davies]]''
| futbolista británicu (1862–1955)
| 1862
| 1955
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2041
|
| ''[[:d:Q6253502|John Pryce]]''
|
| 1828
| 1903
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2042
|
| ''[[:d:Q6253643|John Quantick]]''
| futbolista británicu (1909–1972)
| 1909
| 1972
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2043
|
| ''[[:d:Q6254476|John Rees]]''
|
| 1857
| 1949
| ''[[:d:Q20598284|Cwmgiedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2044
| [[Ficheru:Dad toxedo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6254706|John Rhys Evans]]''
|
| 1930
| 2010
| ''[[:d:Q5900757|Hopkinstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2045
| [[Ficheru:Tryfanwy 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6254763|Tryfanwy]]''
|
| 1867
| 1924
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2046
|
| ''[[:d:Q6255172|John Roberts]]''
|
| 1880
| 1959
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2047
|
| ''[[:d:Q6255179|John Roberts]]''
|
| 1775
| 1829
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2048
| [[Ficheru:John Roberts (missionary).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6255191|John Roberts]]''
|
| 1853
| 1949
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2049
| [[Ficheru:John Robins rugby 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6255264|John Robins]]''
| xugador de rugbi galés (1926–2007)
| 1926
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2050
| [[Ficheru:John Ross.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6255691|John Ross]]''
| esplorador galés (1817–1903)
| 1817
| 1903
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2051
|
| ''[[:d:Q6255826|John Rowland]]''
|
| 1936
| 2002
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2052
|
| ''[[:d:Q6255842|John Rowlands]]''
| escritor británicu (1938–2015)
| 1938
| 2015
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2053
|
| ''[[:d:Q6255974|John Russell]]''
| médicu militar galés (1893–1917)
| 1893
| 1917
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 2054
| [[Ficheru:JOHN SALUSBURY BY ZOFFANY (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6256555|John Salusbury]]''
|
| 1707
| 1762
| ''[[:d:Q13125684|Bachegraig]]''<br/>''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 2055
| [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6256556|John Salusbury]]''
|
| 1565
| 1612<br/>1613
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 2056
| [[Ficheru:Sir-John-Henry-Philipps-Scourfield.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6257135|Sir John Scourfield, 1st Baronet]]''
|
| 1808
| 1876
| ''[[:d:Q123520891|Williamston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2057
| [[Ficheru:John Chick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6258851|John Stanley Chick]]''
| as de l'aviación galés (1897–1960)
| 1897
| 1960
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2058
| [[Ficheru:J Strand-Jones-1901.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6259367|John Strand-Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1877–1958)
| 1877
| 1958
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 2059
| [[Ficheru:Reverend John Sylvester John Gardiner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6259875|John Sylvester John Gardiner]]''
| sacerdote d'Estaos Xuníos (1765–1830)
| 1765
| 1830
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 2060
| [[Ficheru:John T. Pritchard (1883-1965) (8276639652).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6260079|John T. Pritchard]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
| 1883
| 1965
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2061
|
| ''[[:d:Q6260494|John Thomas]]''
|
|
| 1920
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2062
|
| ''[[:d:Q6260506|John Thomas]]''
| clérigu galés (1736–1769)
| 1736
| 1769
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2063
| [[Ficheru:John Thomas Job.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6260584|John Thomas Job]]''
|
| 1867
| 1938
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 2064
|
| ''[[:d:Q6260713|John Thorley]]''
|
| 1927
| 2005
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 2065
| [[Ficheru:JAPT Karsch.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6261173|John Treasure]]''
|
| 1924
| 2004
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 2066
|
| ''[[:d:Q6261246|John Trevor]]''
|
|
| 1357
| ''[[:d:Q7839020|Trevor]]''
|-
| style='text-align:right'| 2067
|
| ''[[:d:Q6261280|John Tripp]]''
| poeta británicu
| 1927
| 1986
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 2068
|
| ''[[:d:Q6261637|John Uzzell Edwards]]''
| pintor galés (1934–2014)
| 1934
| 2014
| ''[[:d:Q5262556|Deri]]''
|-
| style='text-align:right'| 2069
|
| ''[[:d:Q6261849|John Vaughan, 1st Viscount Lisburne]]''
| políticu galés (1667–1721)
| 1667
| 1720<br/>1721
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2070
| [[Ficheru:John Vaughan (1603-1674), follower of John Michael Wright.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6261871|John Vaughan]]''
|
| 1603
| 1674
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2071
| [[Ficheru:John Viriamu Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6262037|John Viriamu Jones]]''
|
| 1856
| 1901
| ''[[:d:Q13130712|Pentre Poeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2072
| [[Ficheru:Wisconsin politician John W. Thomas.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6262574|John W. Thomas]]''
| políticu d'Estaos Xuníos (1846–1925)
| 1846
| 1925
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2073
|
| ''[[:d:Q6262923|John Walter Jones]]''
|
| 1946
| 2020
| ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]''
|-
| style='text-align:right'| 2074
|
| ''[[:d:Q6262936|John Walters]]''
|
| 1760
| 1789
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2075
| [[Ficheru:Portrait of Effigies of the White's in Tenby Church (4672150).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6263796|John White]]''
|
| 1590
| 1645
| ''[[:d:Q7321488|Rhoscrowther]]''
|-
| style='text-align:right'| 2076
|
| ''[[:d:Q6264119|John William Best]]''
|
| 1912
| 2000
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2077
|
| ''[[:d:Q6264149|John William Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1947)
| 1875
| 1947
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2078
| [[Ficheru:Jwgreene.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6264172|John William Greene]]''
| políticu galés (1876–1959)
| 1876
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2079
|
| ''[[:d:Q6264334|John Williams]]''
|
| 1757
| 1810
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2080
|
| ''[[:d:Q6264332|John Williams]]''
|
|
| 1613
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2081
|
| ''[[:d:Q6264353|John Williams]]''
|
| 1762
| 1802
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 2082
|
| ''[[:d:Q6264359|John Williams]]''
|
| 1626
| 1673
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 2083
|
| ''[[:d:Q6264378|John Williams]]''
|
| 1760
| 1826
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 2084
|
| ''[[:d:Q6265051|John Wynne]]''
|
| 1650
| 1714
| ''[[:d:Q16934171|Tegeingl]]''<br/>''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2085
|
| ''[[:d:Q6265540|John de Ferrers, 1st Baron Ferrers of Chartley]]''
|
| 1271
| 1324
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2086
| [[Ficheru:John de Vere, 15th Earl of Oxford cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6265659|John de Vere, 15th Earl of Oxford]]''
| poeta galés (1488–1540)
| 1488
| 1540
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2087
|
| ''[[:d:Q6265805|John of Monmouth]]''
| militar galés (1182–1248)
| 1184<br/>1182
| 1248
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2088
|
| ''[[:d:Q6266053|Johnnie Clay]]''
| xugador de críquet británicu (1898–1973)
| 1898
| 1973
| ''[[:d:Q4942682|Bonvilston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2089
| [[Ficheru:Johnny Basham 1914.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6266298|Johnny Basham]]''
| boxeador galés (1890–1947)
| 1890
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2090
|
| ''[[:d:Q6266931|Johnny Houlston]]''
| boxeador galés (1917–1962)
| 1917
| 1962
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2091
| [[Ficheru:Johnny Jenkins (1875–1945).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6266963|Johnny Jenkins]]''
|
| 1875
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2092
|
| ''[[:d:Q6267335|Johnny Morris]]''
| presentador de televisión galés (1916–1999)
| 1916
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2093
|
| ''[[:d:Q6267578|Johnny Ring]]''
|
| 1900
| 1984
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2094
|
| ''[[:d:Q6267780|Johnny Thomas]]''
|
| 1880
| 1954
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2095
| [[Ficheru:Jon Manchip White171.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271197|Jon Manchip White]]''
|
| 1924
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2096
|
| ''[[:d:Q6271440|Jon Raven]]''
|
| 2000
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2097
|
| ''[[:d:Q6273019|Jonathan Edwards]]''
|
| 1629
| 1712
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2098
|
| ''[[:d:Q6273443|Jonathan Hughes]]''
|
| 1721
| 1805
| ''[[:d:Q29481655|Pengwern Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 2099
| [[Ficheru:Jonathan Rogers GC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6274260|Jonathan Rogers]]''
| militar galés (1920–1964)
| 1920
| 1964
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 2100
|
| ''[[:d:Q6274785|Jonathan Williams]]''
|
| 1754<br/>1752
| 1829
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 2101
|
| ''[[:d:Q6281609|Joseph Booth]]''
| xugador de rugbi union británicu (1873–1958)
| 1873
| 1958
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2102
|
| ''[[:d:Q6282275|Joseph Corsi]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1894–1959)
| 1894
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2103
| [[Ficheru:Portrait of J. D. Jones (4671538).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6282491|Joseph David Jones]]''
|
| 1827
| 1870
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 2104
| [[Ficheru:Joseph Davies (1866-1954) portrait.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q6282502|Joseph Davies]]''
| políticu británicu (1866–1954)
| 1866
| 1954
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2105
|
| ''[[:d:Q6282851|Joseph Edward Crawshay Partridge]]''
| xugador de rugbi union sudafricanu (1879–1965)
| 1879
| 1965
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2106
| [[Ficheru:Joseph Edwards (1814–1882) sculptor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6282865|Joseph Edwards]]''
|
| 1814
| 1882
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2107
|
| ''[[:d:Q6283815|Joseph Harris]]''
|
| 1704<br/>1702
| 1764
| ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2108
| [[Ficheru:Portrait of Joseph Harris, 'Gomer' (4670840) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6283821|Joseph Harris]]''
|
| 1773
| 1825
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''<br/>''[[:d:Q3460673|Wolf's Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2109
| [[Ficheru:Joseph Jenkins CC.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6284379|Joseph Jenkins]]''
|
| 1818
| 1898
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2110
|
| ''[[:d:Q6287209|Joseph Stone]]''
| médicu militar británicu (1903–1986)
| 1903
| 1986
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2111
| [[Ficheru:Joshua T Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290254|Joshua T. Owen]]''
|
| 1821
| 1887
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2112
|
| ''[[:d:Q6290431|Josiah Boydell]]''
| pintor británicu (1752–1817)
| 1752
| 1817
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2113
| [[Ficheru:JosiahDuaneHicks.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290468|Josiah Duane Hicks]]''
|
| 1844
| 1923
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2114
|
| ''[[:d:Q6290548|Josiah Lewis Morgan]]''
| as de l'aviación galés (1893–1982)
| 1893
| 1982
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2115
|
| ''[[:d:Q6290605|Josiah Rees]]''
|
| 1744
| 1804
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2116
| [[Ficheru:Josiah Towyn Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290641|Josiah Towyn Jones]]''
| políticu galés (1858–1925)
| 1858
| 1925
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 2117
|
| ''[[:d:Q6297402|Joyce Bland]]''
| actriz británica
| 1906
| 1963
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 2118
| [[Ficheru:Julian Cayo-Evans, in 1963.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6307044|Julian Cayo-Evans]]''
|
| 1937
| 1995
| ''[[:d:Q7514896|Silian]]''
|-
| style='text-align:right'| 2119
|
| ''[[:d:Q6307098|Julian Davies]]''
|
| 1932
| 2025
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2120
| [[Ficheru:Sir Julien Cahn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6308663|Julien Cahn]]''
| xugador de críquet galés (1882–1944)
| 1882
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2121
|
| ''[[:d:Q6312335|June Knox-Mawer]]''
| novelista galesa (1930–2006)
| 1930
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2122
|
| ''[[:d:Q6376387|Katherine Grant, 12th Countess of Dysart]]''
| política británica (1918–2011)
| 1918
| 2011
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 2123
| [[Ficheru:Adriaen of Cronenburgh, Katheryn of Berain.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6376590|Katheryn of Berain]]''
|
| 1534
| 1591
| ''[[:d:Q17738193|Berain]]''
|-
| style='text-align:right'| 2124
|
| ''[[:d:Q6376713|Kathleen Freeman]]''
|
| 1897
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2125
| [[Ficheru:R.J.Berwyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6382451|Richard Jones Berwyn]]''
| escritor arxentín (1838–1917)
| 1838
| 1917
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''<br/>''[[:d:Q3406382|Glyndyfrdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2126
|
| ''[[:d:Q6384028|Keith Barnes]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu
| 1934
| 2024
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2127
| [[Ficheru:Paul Rogers-Keith Baxter in Sleuth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384037|Keith Baxter]]''
| actor británicu
| 1933
| 2023
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2128
|
| ''[[:d:Q6384099|Keith Bradshaw]]''
| xugador de rugbi union británicu (1939–2014)
| 1939
| 2014
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2129
|
| ''[[:d:Q5213612|Dan Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu (1857–1936)
| 1857
| 1936
| ''[[:d:Q5197243|Cwmduad]]''
|-
| style='text-align:right'| 2130
| [[Ficheru:Daniel Ddu.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5217090|Daniel Evans]]''
| poeta británicu
| 1792
| 1846
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 2131
|
| ''[[:d:Q5217091|Daniel Evans]]''
|
| 1774
| 1835
| ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2132
|
| ''[[:d:Q5217665|Daniel James]]''
| poeta galés (1848–1920)
| 1848
| 1920
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2133
|
| ''[[:d:Q5217713|Daniel Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1875–1959)
| 1875
| 1959
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2134
|
| ''[[:d:Q5218391|Daniel Pascoe]]''
|
| 1900
| 1971
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2135
| [[Ficheru:Daniel Protheroe.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5218493|Daniel Protheroe]]''
|
| 1866
| 1934
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 2136
| [[Ficheru:Portrait of Daniel Silvan Evans (4674117).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5218767|Daniel Silvan Evans]]''
|
| 1818
| 1903
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2137
| [[Ficheru:Daniel Williams (1643-1716).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5219099|Daniel Williams]]''
| teólogu galés (1643–1716)
| 1643
| 1716
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2138
|
| ''[[:d:Q5220206|Danny Canning]]''
| futbolista británicu (1926–2014)
| 1926
| 2014
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 2139
|
| ''[[:d:Q5220344|Danny Ferguson]]''
|
| 1903
| 1971
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2140
|
| ''[[:d:Q5220457|Danny Hurcombe]]''
|
| 1895
| 1965
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2141
|
| ''[[:d:Q5220672|Danny Newall]]''
| futbolista británicu
| 1991
| 1997
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2142
| [[Ficheru:Dave Colclough.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5228567|Dave Colclough]]''
|
| 1964
| 2016
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2143
|
| ''[[:d:Q5229055|Dave Jones]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2022
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2144
|
| ''[[:d:Q5230110|Dave Williams]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2145
|
| ''[[:d:Q5230426|David Davies]]''
| inxenieru británicu
| 1935
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2146
| [[Ficheru:1906 Sir David Brynmor Jones MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5231862|David Brynmor Jones]]''
| políticu británicu
| 1852<br/>1851
| 1921
| [[Londres]]<br/>[[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2147
| [[Ficheru:Portrait of David Charles (4674418).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232309|David Charles]]''
|
| 1762
| 1834
| ''[[:d:Q10987143|Llanfihangel Abercywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2148
| [[Ficheru:Revd David Charles Davies (1826-91) (1864) NLW3362033.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232316|David Charles Davies]]''
|
| 1826
| 1891
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2149
| [[Ficheru:David Daniel (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232811|David Daniel]]''
| xugador de rugbi union galés (1871–1948)
| 1871
| 1948
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2150
|
| ''[[:d:Q5232812|David Daniel Davis]]''
|
| 1777
| 1841
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2151
|
| ''[[:d:Q5232850|David Davies]]''
|
| 1742
| 1819
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2152
|
| ''[[:d:Q5232851|David Davies]]''
| políticu galés (1870–1958)
| 1870
| 1958
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2153
| [[Ficheru:Trydedd gân David Davies, (Dai'r Cantwr) - yn gosod allan ei alar dwys a'i hiraeth am ei wlad enedigol, yn nghyd â rhybuddion i bawb ochelyd pechod - a dderbyniwyd mewn llythyr at gyfaill (IA wg35-2-181).pdf|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232848|David Davies]]''
|
| 1812
| 1874
| ''[[:d:Q1027137|Llancarfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2154
|
| ''[[:d:Q5232854|David Davies]]''
| futbolista británicu (1879–1956)
| 1879
| 1956
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2155
|
| ''[[:d:Q5232858|David Davies]]''
|
| 1905
| 1992
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2156
| [[Ficheru:David Davies industrialist.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232857|David Davies]]''
|
| 1818
| 1890
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 2157
| [[Ficheru:Portrait of Revd. David Davis (4673253) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5232862|David Davis]]''
| poeta galés (1745–1827)
| 1745
| 1827
| ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2158
| [[Ficheru:David R Edwards, Datblygu (3890950400).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5233299|David Edwards]]''
|
| 1964
| 2021
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2159
|
| ''[[:d:Q5233354|David Ellis]]''
|
| 1736
| 1795
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2160
|
| ''[[:d:Q5233447|David Evans]]''
| sacerdote galés (1830–1910)
| 1830
| 1910
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 2161
|
| ''[[:d:Q5233450|David Evans]]''
|
| 1705
| 1788
| ''[[:d:Q6661589|Llangynyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2162
|
| ''[[:d:Q5233461|David Evans]]''
| compositor galés (1874–1948)
| 1874
| 1948
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 2163
|
| ''[[:d:Q5233851|David Freeman]]''
|
| 1928
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2164
| [[Ficheru:David Fulker, geneticist headshot.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5233893|David Fulker]]''
| xenetista galés (1937–1998)
| 1937
| 1998
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2165
|
| ''[[:d:Q5233969|David Gadsby]]''
|
| 1947
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2166
| [[Ficheru:David Galloway2.1.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5233996|David Galloway]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1884–1913)
| 1884
| 1913
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2167
|
| ''[[:d:Q5234177|David Glyndwr Tudor Williams]]''
|
| 1930
| 2009
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2168
|
| ''[[:d:Q5234352|David Green]]''
| xugador de críquet galés (1939–2016)
| 1939
| 2016
| ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2169
| [[Ficheru:David Grenfell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5234398|David Grenfell]]''
| políticu británicu (1881–1968)
| 1881
| 1968
| ''[[:d:Q7165418|Penyrheol]]''
|-
| style='text-align:right'| 2170
| [[Ficheru:David Griffiths.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5234415|David Griffiths]]''
|
| 1792
| 1863
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2171
|
| ''[[:d:Q5234490|Gwyn Williams]]''
|
| 1904
| 1990
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2172
|
| ''[[:d:Q5234488|David Gwilym Morris Roberts]]''
|
| 1925
| 2020
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 2173
|
| ''[[:d:Q5234492|David Gwynn]]''
|
| 1861
| 1910
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2174
|
| ''[[:d:Q5234493|David Gwynne]]''
| xugador de críquet galés (1904–1934)
| 1904
| 1934
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2175
|
| ''[[:d:Q5234669|David Hamer]]''
| futbolista británicu
| 1869<br/>1866
| 1948
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 2176
|
| ''[[:d:Q5234750|David Harris Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1877–1944)
| 1877
| 1944
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 2177
|
| ''[[:d:Q5234749|David Harris]]''
|
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2178
|
| ''[[:d:Q5235221|David Hughes]]''
|
| 1785
| 1850
| ''[[:d:Q15963888|Trefilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2179
|
| ''[[:d:Q5235233|David Hughes Parry]]''
|
| 1893
| 1973
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2180
|
| ''[[:d:Q5235562|David James]]''
|
| 1906
| 1981
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2181
| [[Ficheru:David James, rugby player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235561|David James]]''
|
| 1866
| 1929
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2182
|
| ''[[:d:Q5235566|David James Davies]]''
|
| 1893
| 1956
| ''[[:d:Q5043238|Carmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2183
|
| ''[[:d:Q5235575|David James Jones]]''
| filósofu británicu (1886–1947)
| 1886
| 1947
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2184
| [[Ficheru:Professor David Jenkins (1848–1915) (gcf02646).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235615|David Jenkins]]''
|
| 1848
| 1915
| ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2185
| [[Ficheru:JudgeDavidJenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235613|David Jenkins]]''
| xuez galés (1582–1663)
| 1582
| 1663
| ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2186
|
| ''[[:d:Q5235616|David Jenkins]]''
|
| 1912
| 2002
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 2187
|
| ''[[:d:Q5235622|David Jenkins]]''
|
| 1904
| 1951
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 2188
|
| ''[[:d:Q5235621|David Jenkins]]''
|
| 1914
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2189
| [[Ficheru:Dai Bowen 2013-10-04 23-18.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235657|David John Bowen]]''
|
| 1891
| 1912
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2190
|
| ''[[:d:Q5235664|David John Hayward]]''
| xugador de rugbi union galés (1934–2003)
| 1934
| 2003
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2191
|
| ''[[:d:Q5235681|David John Thomas]]''
|
| 1879
| 1925
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2192
|
| ''[[:d:Q5235729|David Jones]]''
|
| 1765
| 1816
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2193
|
| ''[[:d:Q5235732|David Jones]]''
| xugador de dardos galés (1949–1995)
| 1949
| 1995
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2194
| [[Ficheru:David Jones (1793-1873).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235741|David Jones]]''
|
| 1793
| 1873
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2195
|
| ''[[:d:Q5236556|David Lewis]]''
| clérigu galés (1760–1850)
| 1762
| 1850
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 2196
|
| ''[[:d:Q5236563|David Lewis]]''
|
| 1520
| 1584
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2197
|
| ''[[:d:Q5236567|David Lewis]]''
|
| 1682
| 1760
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 2198
|
| ''[[:d:Q5236568|David Lewis]]''
| sacerdote galés (1814–1884)
| 1814
| 1895
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 2199
|
| ''[[:d:Q5236686|David Llewellyn]]''
| políticu británicu (1916–1992)
| 1916
| 1992
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2200
|
| ''[[:d:Q5236703|David Lloyd]]''
|
| 1656
| 1731
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''<br/>''[[:d:Q3285155|Manafon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2201
| [[Ficheru:Y Caneuon Cynnar (1940-41), album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236710|David Lloyd]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q7838021|Trelogan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2202
|
| ''[[:d:Q5543081|George Owen]]''
| naturalista galés (1552–1613)
| 1552
| 1613
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 2203
| [[Ficheru:George Prowse VC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5543567|George Prowse]]''
| militar galés (1886–1918)
| 1886
| 1918
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2204
|
| ''[[:d:Q5543769|George Reed]]''
| xugador de críquet galés (1906–1988)
| 1906
| 1988
| ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''
|-
| style='text-align:right'| 2205
| [[Ficheru:George Robert Wythen Baxter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5543939|George Robert Wythen Baxter]]''
| escritor británicu
| 1814
| 1854
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2206
|
| ''[[:d:Q5544086|George Rowles]]''
|
| 1866
| 1922
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2207
|
| ''[[:d:Q5544096|George Ruddick]]''
|
| 1881
| 1949
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2208
|
| ''[[:d:Q5544476|George Shaw]]''
| xugador de críquet galés (1931–1984)
| 1931
| 1984
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 2209
|
| ''[[:d:Q5544970|George Sutton]]''
| boxeador galés (1922–1995)
| 1922
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2210
|
| ''[[:d:Q5545143|George Thomas]]''
|
| 1881
| 1916
| ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2211
|
| ''[[:d:Q5545141|George Thomas]]''
|
| 1930
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2212
|
| ''[[:d:Q5545144|George Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1857–1934)
| 1857
| 1934
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2213
| [[Ficheru:George-Morgan-Trefgarne-n-Garro-Jones-1st-Baron-Trefgarne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5545309|George Trefgarne, 1st Baron Trefgarne]]''
| políticu británicu (1894–1960)
| 1894
| 1960
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 2214
|
| ''[[:d:Q7839243|Trevor Jones]]''
| políticu británicu (1926–2016)
| 1926
| 2016
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2215
|
| ''[[:d:Q7839282|Trevor Llewellyn]]''
| boxeador galés
| 1898
| 1981
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2216
|
| ''[[:d:Q7839287|Trevor Lloyd]]''
| xugador de rugbi union galés (1924–2015)
| 1924
| 2015
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2217
|
| ''[[:d:Q5415575|Evan Williams]]''
| jockey galés (1912–2001)
| 1912
| 2001
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2218
|
| ''[[:d:Q5416255|Eveline Willett Cunnington]]''
| escritora neozelandesa (1849–1916)
| 1849
| 1916
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2219
|
| ''[[:d:Q5418903|Ewan Davies]]''
| xugador de rugbi galés (1887–1979)
| 1887
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2220
| [[Ficheru:Ewen Macintosh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5418983|Ewen MacIntosh]]''
| comediante galés
| 1973
| 2024
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2221
|
| ''[[:d:Q5422950|Eynon Evans]]''
|
| 1903
| 1989
| ''[[:d:Q3403439|Nelson]]''
|-
| style='text-align:right'| 2222
|
| ''[[:d:Q5422952|Eynon Hawkins]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1920–2001)
| 1920
| 2001
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2223
|
| ''[[:d:Q5423242|Ezer Griffiths]]''
| físicu británicu (1888–1962)
| 1888
| 1962
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2224
|
| ''[[:d:Q5442307|Felix Powell]]''
| compositor británicu (1878–1942)
| 1878
| 1942
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2225
|
| ''[[:d:Q5454825|Fisher Morgan]]''
|
| 1908
| 1959
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2226
| [[Ficheru:W. Bramwell Booth & wife LCCN2014719301.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5460608|Florence Eleanor Soper]]''
|
| 1861
| 1957
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2227
| [[Ficheru:Francis Dodd.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5480742|Francis Dodd]]''
|
| 1874
| 1949
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 2228
|
| ''[[:d:Q5481174|Francis Gulston]]''
| remeru galés (1845–1917)
| 1845
| 1917
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2229
| [[Ficheru:Bp Francis Jayne by Bassano.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5481482|Francis Jayne]]''
| sacerdote británicu (1845–1921)
| 1845
| 1921
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2230
|
| ''[[:d:Q5481533|Francis Jones]]''
|
| 1908
| 1993
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2231
|
| ''[[:d:Q5485025|Frank Andrews]]''
|
| 1886
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2232
|
| ''[[:d:Q5485358|Frank Blew]]''
| futbolista británicu (1902–1968)
| 1902
| 1968
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2233
|
| ''[[:d:Q5486078|Frank Curtis]]''
| futbolista británicu (1890–1957)
| 1890
| 1957
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2234
|
| ''[[:d:Q5486265|Frank Donovan]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 2003
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 2235
|
| ''[[:d:Q5486506|Frank Evans]]''
|
| 1897
| 1972
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2236
|
| ''[[:d:Q5487506|Frank Jackett]]''
| futbolista británicu
| 1927
| 2010
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 2237
|
| ''[[:d:Q5488213|Frank Matson]]''
| futbolista británicu (1905–1985)
| 1905
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2238
|
| ''[[:d:Q5488823|Frank Osmond]]''
|
| 1920
| 1973
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2239
|
| ''[[:d:Q5488892|Frank Parkin]]''
| sociólogu galés (1931–2011)
| 1931
| 2011
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2240
|
| ''[[:d:Q5488986|Frank Phillips]]''
| xugador de críquet galés (1873–1955)
| 1873
| 1955
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2241
|
| ''[[:d:Q5489069|Frank Powell]]''
| futbolista británicu
| 1883
| 1946
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2242
|
| ''[[:d:Q5489150|Frank Rankmore]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2243
| [[Ficheru:FrankShugars.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5489556|Frank Shugars]]''
|
| 1875
| 1953
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2244
|
| ''[[:d:Q5490110|Frank Vickery]]''
| dramaturgu británicu (1951–2018)
| 1951
| 2018
| ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2245
|
| ''[[:d:Q5490126|Frank Vining]]''
|
| 1924
| 1989
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 2246
|
| ''[[:d:Q5490324|Frank Whitcombe]]''
|
| 1913
| 1958
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2247
|
| ''[[:d:Q5490382|Frank Williams]]''
| futbolista británicu (1906–1982)
| 1906
| 1982
| ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2248
|
| ''[[:d:Q5490423|Frank Wilson]]''
|
| 1944
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2249
|
| ''[[:d:Q5490537|Frank Young]]''
|
| 1885
| 1941
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2250
|
| ''[[:d:Q5494458|Fred Andrews]]''
| xugador de rugbi británicu (1864–1929)
| 1864
| 1929
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2251
|
| ''[[:d:Q5494638|Fred Birt]]''
| xugador de rugbi union británicu (1886–1956)
| 1886
| 1956
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2252
|
| ''[[:d:Q5495274|Fred Godfrey]]''
| compositor de cantares galés (1880–1953)
| 1880
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2253
|
| ''[[:d:Q5495313|Fred Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1873
| 1917
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 2254
|
| ''[[:d:Q5495365|Fred Hando]]''
| historiador galés (1888–1970)
| 1888
| 1970
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2255
|
| ''[[:d:Q5495472|Fred Hole]]''
| diseñador de producción galés (1935–2011)
| 1935
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2256
| [[Ficheru:Fred Hutchinson (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5495530|Fred Hutchinson]]''
| xugador de rugbi union británicu (1867–1941)
| 1867
| 1941
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2257
|
| ''[[:d:Q5495593|Fred Jones]]''
|
| 1867
| 1910
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 2258
|
| ''[[:d:Q5495604|Fred Jones]]''
|
| 1938
| 2013
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 2259
|
| ''[[:d:Q5495622|Fred Jowett]]''
|
| 1879
| 1939
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2260
|
| ''[[:d:Q5495881|Fred Mathias]]''
|
| 1898
| 1955
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2261
|
| ''[[:d:Q5496060|Fred Perrett]]''
|
| 1891
| 1918
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2262
|
| ''[[:d:Q5496211|Fred Samuel]]''
|
| 1897
| 1941
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2263
|
| ''[[:d:Q5496283|Fred Smallwood]]''
| futbolista británicu (1910–1965)
| 1910
| 1965
| ''[[:d:Q16963321|Brynteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 2264
|
| ''[[:d:Q5496333|Fred Stansfield]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2265
|
| ''[[:d:Q5496506|Fred Warren]]''
| futbolista británicu (1907–1986)
| 1907
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2266
|
| ''[[:d:Q5496831|Freddie Williams]]''
| pilotu de motociclismu galés (1926–2013)
| 1926
| 2013
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2267
|
| ''[[:d:Q5496892|Freddy Morgan]]''
| boxeador galés (1908–1990)
| 1908
| 1990
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2268
| [[Ficheru:Frederick Barter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5497346|Frederick Barter]]''
| militar galés (1891–1952)
| 1891
| 1953
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2269
|
| ''[[:d:Q5498030|Frederick Higginson]]''
| xugador de rugbi union galés (1913–2003)
| 1913
| 2003
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2270
|
| ''[[:d:Q5498073|Frederick Hughes]]''
|
|
| 1976
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2271
|
| ''[[:d:Q5498286|Frederick Llewellyn-Jones]]''
| políticu galés (1866–1941)
| 1866
| 1941
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 2272
|
| ''[[:d:Q5498353|Frederick Margrave]]''
| xugador de rugbi union británicu (1858–1946)
| 1858
| 1946
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2273
| [[Ficheru:Engineer Frederick Palmer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5498509|Frederick Palmer]]''
| inxenieru británicu
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2274
|
| ''[[:d:Q5498557|Frederick Phillips]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1884–1948)
| 1884
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2275
| [[Ficheru:Apr 95 Rosiers St Clement Danes cropsm.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5498664|Frederick Rosier]]''
| militar galés (1915–1998)
| 1915
| 1998
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2276
| [[Ficheru:Frederick wilding.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5499041|Frederick Wilding]]''
| xugador de críquet neozelandés (1852–1945)
| 1852
| 1945
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2277
| [[Ficheru:Gabriel Goodman by GP Harding.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5515655|Gabriel Goodman]]''
|
| 1528
| 1601
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 2278
|
| ''[[:d:Q5522758|Garel Rhys]]''
| escritor galés (1940–2017)
| 1940
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2279
|
| ''[[:d:Q5522779|Gareth Alban Davies]]''
| poeta británicu
| 1926
| 2009
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 2280
|
| ''[[:d:Q5522852|Gareth Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu (1931–2016)
| 1931
| 2016
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2281
| [[Ficheru:Garethhughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522872|Gareth Hughes]]''
|
| 1894
| 1965
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2282
|
| ''[[:d:Q5522889|Gareth Jones]]''
| xugador de rugbi union galés (1979–2008)
| 1979
| 2008
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2283
|
| ''[[:d:Q5522939|Gareth Payne]]''
| xugador de rugbi union británicu (1935–2004)
| 1935
| 2004
| ''[[:d:Q7837990|Trelewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 2284
|
| ''[[:d:Q5522947|Gareth Price]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1917–1992)
| 1917
| 1992
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2285
|
| ''[[:d:Q5522960|Gareth Roberts]]''
| físicu galés (1940–2007)
| 1940
| 2007
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2286
|
| ''[[:d:Q5522989|Gareth Walters]]''
| compositor británicu
| 1928
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2287
| [[Ficheru:Geoff Charles self portrait, 1945.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5534081|Geoff Charles]]''
|
| 1909
| 2002
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2288
|
| ''[[:d:Q5534202|Geoff Lewis]]''
| entrenador de caballos británicu
| 1935
| 2025
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2289
|
| ''[[:d:Q5534908|Geoffrey Somerset, 6th Baron Raglan]]''
|
| 1932
| 2025
| ''[[:d:Q5057283|Cefntilla Court]]''
|-
| style='text-align:right'| 2290
|
| ''[[:d:Q5536260|George Andrews]]''
|
| 1904
| 1989
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2291
|
| ''[[:d:Q5536664|George Ballsom]]''
| futbolista británicu (1912–1983)
| 1912
| 1983
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2292
|
| ''[[:d:Q5536893|George Bennet]]''
|
| 1913
| 1970
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2293
|
| ''[[:d:Q5536905|George Benson]]''
| actor británicu (1911–1983)
| 1911
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2294
|
| ''[[:d:Q5537937|George Clark Williams]]''
|
| 1878
| 1958
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2295
|
| ''[[:d:Q5538123|George Cording]]''
| xugador de críquet galés (1878–1946)
| 1878
| 1946
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2296
| [[Ficheru:George Dobson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5538555|George Dobson]]''
| xugador de rugbi union galés (1873–1917)
| 1873
| 1917
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2297
|
| ''[[:d:Q5538902|George Edwards]]''
| futbolista británicu (1920–2008)
| 1920
| 2008
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2298
|
| ''[[:d:Q5539049|George Evans]]''
| futbolista británicu (1935–2000)
| 1935
| 2000
| ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2299
| [[Ficheru:George Ewart Evans, Stowmarket.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5539058|George Ewart Evans]]''
| escritor británicu (1909–1988)
| 1909
| 1988
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2300
|
| ''[[:d:Q5539858|George Grant Francis]]''
|
| 1814
| 1882
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2301
| [[Ficheru:George Griffith DD, Bp of St Asaph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5539921|George Griffith]]''
|
| 1601
| 1666
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 2302
| [[Ficheru:1906 George Hay Morgan MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5540341|George Hay Morgan]]''
| políticu británicu (1866–1931)
| 1866
| 1931
| [[Y Gelli Gandryll]]
|-
| style='text-align:right'| 2303
|
| ''[[:d:Q5540434|George Henry Challenger]]''
|
| 1881
| 1947
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2304
| [[Ficheru:George Henry Hall 1945.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5540460|George Henry Hall, 1st Viscount Hall]]''
| políticu galés (1881–1965)
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 2305
|
| ''[[:d:Q5540799|George Howells]]''
|
| 1871
| 1955
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2306
| [[Ficheru:George Latham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5541549|George Latham]]''
| futbolista británicu
| 1881
| 1939
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2307
|
| ''[[:d:Q5541703|George Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1913
| 1981
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2308
|
| ''[[:d:Q5541706|George Lewis]]''
|
| 1901
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2309
|
| ''[[:d:Q5541768|George Littlewood Hirst]]''
| xugador de rugbi union galés (1890–1967)
| 1890
| 1967
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2310
| [[Ficheru:Bishop Lloyd.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5541776|George Lloyd]]''
|
| 1560
| 1615
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2311
| [[Ficheru:George Lockwood Morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5541799|George Lockwood Morris]]''
| xugador de rugbi union galés (1859–1947)
| 1859
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2312
|
| ''[[:d:Q5541851|George Lowrie]]''
| futbolista británicu (1919–1989)
| 1919
| 1989
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2313
| [[Ficheru:George Manning, 1938.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5542118|George Manning]]''
| políticu neozelandés (1887–1976)
| 1887
| 1976
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2314
|
| ''[[:d:Q5545378|George Tuxford]]''
| militar galés (1870–1942)
| 1870
| 1942
| ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 2315
| [[Ficheru:George Whitcombe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5546209|George Whitcombe]]''
| futbolista británicu
| 1902
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2316
|
| ''[[:d:Q5546252|George Wightwick]]''
|
| 1802
| 1872
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 2317
|
| ''[[:d:Q5546680|George de Cantilupe]]''
|
| 1252
| 1273
| ''[[:d:Q4667087|Abergavenny Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2318
|
| ''[[:d:Q5548806|Geraint Goodwin]]''
| escritor galés (1903–1942)
| 1903
| 1942
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2319
|
| ''[[:d:Q5548821|Geraint Morris]]''
|
| 1941
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2320
|
| ''[[:d:Q5549181|Gerald Gladstone]]''
|
| 1901
| 1978
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2321
|
| ''[[:d:Q5549216|Gerald Hamer]]''
|
| 1886
| 1972
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 2322
| [[Ficheru:Chaired bard and crowned bard at Eisteddfod Criccieth, 1975 (1517631).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5549841|Gerallt Lloyd Owen]]''
|
| 1944
| 2014
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2323
|
| ''[[:d:Q5554440|Gethin ap Gruffydd]]''
| políticu galés
| 1946
| 2025
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2324
|
| ''[[:d:Q5561126|Gilbert Morgan]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1908–1973)
| 1908
| 1973
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2325
|
| ''[[:d:Q5563045|Ginger Jones]]''
| boxeador galés (1905–1986)
| 1905
| 1986
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2326
|
| ''[[:d:Q5563602|Giotto Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés (1864–1938)
| 1864
| 1938
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2327
| [[Ficheru:(Le boxeur) Gibsy (i.e. Gipsy) Daniels - btv1b531593974.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5564080|Gipsy Daniels]]''
| boxeador galés (1903–1967)
| 1903
| 1967
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2328
|
| ''[[:d:Q5566441|Gladys Morgan]]''
| comedianta galesa (1898–1983)
| 1898
| 1983
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2329
|
| ''[[:d:Q5566655|Glanville Williams]]''
| abogáu galés (1911–1997)
| 1911
| 1997
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2330
|
| ''[[:d:Q5567906|Glen Moody]]''
| boxeador galés (1909–1989)
| 1909
| 1989
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2331
|
| ''[[:d:Q5572834|Glyn Davidge]]''
| xugador de rugbi union británicu (1933–2006)
| 1933
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2332
|
| ''[[:d:Q5572832|Glyn Berry]]''
| diplomáticu galés (1946–2006)
| 1946
| 2006
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2333
|
| ''[[:d:Q5572857|Glyn Jones]]''
|
| 1905
| 1995
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2334
|
| ''[[:d:Q5572883|Glyn Samuel]]''
| xugador de críquet galés (1917–1985)
| 1917
| 1985
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2335
|
| ''[[:d:Q5572880|Glyn Prosser]]''
|
| 1907
| 1972
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2336
|
| ''[[:d:Q5572885|Glyn Shaw]]''
|
| 1951
| 2022
| ''[[:d:Q258665|Rhigos]]''
|-
| style='text-align:right'| 2337
|
| ''[[:d:Q5572889|Glyn Stephens]]''
| xugador de rugbi union británicu (1891–1965)
| 1891
| 1965
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2338
|
| ''[[:d:Q5572900|Glyn Williams]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2011
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2339
|
| ''[[:d:Q5576447|Godfrey Goodman]]''
|
| 1583<br/>1582
| 1656
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 2340
| [[Ficheru:The Viscount Tredegar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5576507|Godfrey Morgan, 1st Viscount Tredegar]]''
| políticu británicu
| 1831
| 1913
| ''[[:d:Q2970467|Ruperra Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2341
|
| ''[[:d:Q5581158|Gomer Gunn]]''
|
| 1885
| 1935
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2342
|
| ''[[:d:Q5581165|Gomer Hughes]]''
|
| 1910
| 1974
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2343
|
| ''[[:d:Q5582130|Roy Booth]]''
|
| 1938
| 2024
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2344
|
| ''[[:d:Q5584853|Gordon Bastian]]''
|
| 1902
| 1987
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2345
|
| ''[[:d:Q5585440|Gordon Lang]]''
| políticu galés (1893–1981)
| 1893
| 1981
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2346
|
| ''[[:d:Q5585653|Gordon Parry, Baron Parry]]''
|
| 1925
| 2004
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2347
|
| ''[[:d:Q5585662|Gordon Pembery]]''
| futbolista británicu (1926–2013)
| 1926
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2348
|
| ''[[:d:Q5585685|Gordon Pritchard]]''
|
| 1974
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2349
|
| ''[[:d:Q5585732|Gordon Richards]]''
| futbolista británicu (1933–1993)
| 1933
| 1993
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2350
| [[Ficheru:Goronwy Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5586826|Goronwy Roberts, Baron Goronwy-Roberts]]''
| políticu galés (1913–1981)
| 1913
| 1981
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 2351
|
| ''[[:d:Q5592776|Graham Dixon-Lewis]]''
|
| 1922
| 2010
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 2352
|
| ''[[:d:Q5593084|Graham Moore]]''
| futbolista británicu (1941–2016)
| 1941
| 2016
| ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2353
|
| ''[[:d:Q5593167|Graham Rathbone]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2012
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2354
|
| ''[[:d:Q5593171|Graham Rees]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1936–1987)
| 1936
| 1987
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2355
|
| ''[[:d:Q5593294|Graham Sutton]]''
|
| 1903
| 1977
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2356
|
| ''[[:d:Q5593359|Graham Williams]]''
|
| 1936
| 2018
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2357
|
| ''[[:d:Q5593419|Grahame Hodgson]]''
| xugador de rugbi union británicu (1936–2016)
| 1936
| 2016
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 2358
|
| ''[[:d:Q5596915|Granville James]]''
|
|
| 2008
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2359
|
| ''[[:d:Q5596946|Granville Smith]]''
| futbolista británicu
| 1937
| 2024
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 2360
|
| ''[[:d:Q5607529|Grenville Millington]]''
| futbolista británicu
| 1951
| 2025
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 2361
|
| ''[[:d:Q5608863|Griffith Arthur Jones]]''
|
| 1827
| 1906
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2362
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Davies, F.R.S. 1788-1855 (4671504) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5608882|Griffith Davies]]''
|
| 1788
| 1855
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2363
| [[Ficheru:Griffith Hartwell Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5608888|Griffith Hartwell Jones]]''
|
| 1859
| 1944
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2364
|
| ''[[:d:Q5608910|Griffith Powell]]''
| filósofu británicu
| 1561
| 1620
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2365
| [[Ficheru:GriffithRhysJonesCaradogAberdare.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5608920|Griffith Rhys Jones]]''
| direutor d'orquesta galés (1834–1897)
| 1834
| 1897
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2366
|
| ''[[:d:Q5611974|Gruffudd Gryg]]''
| poeta galés (1310–1380)
| 1310
| 1380
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2367
|
| ''[[:d:Q5611979|Gruffudd ab Owain Glyndŵr]]''
|
| 1375
| 1412
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2368
|
| ''[[:d:Q5611977|Gruffudd Hiraethog]]''
|
|
| 1564
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 2369
|
| ''[[:d:Q5616240|Ormonde Maddock Dalton]]''
|
| 1866
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2370
| [[Ficheru:T Witton Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5617820|Thomas Witton Davies]]''
|
| 1851
| 1923
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 2371
|
| ''[[:d:Q5620625|Gus Broughton]]''
| xugador de rugbi union británicu (1904–1981)
| 1904
| 1981
| ''[[:d:Q13644928|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 2372
| [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5620755|Gus Risman]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1911–1994)
| 1911
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2373
|
| ''[[:d:Q5621832|Guto'r Glyn]]''
|
| 1430
| 1490
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2374
|
| ''[[:d:Q5622295|Guy Griffiths]]''
| militar galés (1915–1999)
| 1915
| 1999
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 2375
|
| ''[[:d:Q5622477|Guy Morgan]]''
|
| 1907
| 1973
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2376
| [[Ficheru:Gwenlyn Parry at Caernarfon (1537229).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623526|Gwenlyn Parry]]''
| guionista galés (1932–1991)
| 1932
| 1991
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2377
|
| ''[[:d:Q5623555|Gwerful Mechain]]''
|
| 1460
| 1502
| ''[[:d:Q6804459|Mechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 2378
|
| ''[[:d:Q5623556|Gwerful Fychan]]''
|
| 1450
| 1490
| ''[[:d:Q7163095|Penllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2379
| [[Ficheru:Parchedig Gwilym Arthur Edwards, MA, DD, Athro yng Ngholeg y Bala (1929–1939), Prifathro yng Ngholeg Diwinyddol Aberystwyth (1939–1949) (gcf10121).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623621|Gwilym Edwards]]''
|
| 1881
| 1963
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2380
|
| ''[[:d:Q5623630|Gwilym Puw]]''
|
| 1618
| 1689
| ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 2381
|
| ''[[:d:Q5623632|Gwilym R. Jones]]''
|
| 1903
| 1993
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2382
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1950, Caerphilly (1449778).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623638|Gwilym Tilsley]]''
|
| 1911
| 1997
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 2383
|
| ''[[:d:Q5623636|Gwilym Tew]]''
|
| 1450
| 1401
| ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''
|-
| style='text-align:right'| 2384
|
| ''[[:d:Q5623767|Gwyn A. Williams]]''
| historiador galés (1925–1995)
| 1925
| 1995
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2385
|
| ''[[:d:Q5623765|Gwyn Davies]]''
|
| 1908
| 1992
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2386
|
| ''[[:d:Q5623771|Gwyn Francis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1987)
| 1896
| 1987
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2387
|
| ''[[:d:Q5623777|Gwyn Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1922
| 1999
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 2388
|
| ''[[:d:Q5623786|Gwyn Jones]]''
|
| 1917
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2389
|
| ''[[:d:Q5623785|Gwyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2390
|
| ''[[:d:Q5623788|Gwyn Manning]]''
| futbolista británicu
| 1915
| 2003
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2391
|
| ''[[:d:Q5623794|Gwyn Richards]]''
|
| 1905
| 1985
| ''[[:d:Q4980933|Bryncethin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2392
|
| ''[[:d:Q5623795|Gwyn Richards]]''
| xugador de críquet galés
| 1951
| 2023
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2393
|
| ''[[:d:Q5623807|Gwyn Thomas]]''
|
| 1892
| 1984
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 2394
|
| ''[[:d:Q5623808|Gwyn Thomas]]''
| escritor galés (1913–1981)
| 1913
| 1981
| ''[[:d:Q5199740|Cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 2395
|
| ''[[:d:Q5623809|Gwyn Thomas]]''
| poeta británicu (1936–2016)
| 1936
| 2016
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2396
|
| ''[[:d:Q5623859|Gwynfor Davies]]''
| xugador de críquet galés (1908–1972)
| 1908
| 1972
| ''[[:d:Q7417111|Sandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2397
|
| ''[[:d:Q5623872|Gwynn Evans]]''
| xugador de críquet galés (1915–2001)
| 1915
| 2001
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 2398
|
| ''[[:d:Q5623877|Gwynn Parry Jones]]''
| cantante d'ópera británicu (1891–1963)
| 1891
| 1963
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2399
|
| ''[[:d:Q5638528|Hagan Evans]]''
|
|
| 1977
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2400
| [[Ficheru:Harold Bird-Wilson by Cuthbert Orde.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5660102|Harold Bird-Wilson]]''
| as de l'aviación galés (1919–2000)
| 1919
| 2000
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2401
|
| ''[[:d:Q4798130|Arthur Bulkeley]]''
| sacerdote galés (1445–1553)
| 1445
| 1553
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 2402
|
| ''[[:d:Q4798338|Arthur Cornish]]''
| xugador de rugbi union británicu (1897–1948)
| 1897
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2403
|
| ''[[:d:Q4798355|Arthur Creber]]''
| xugador de críquet galés (1909–1966)
| 1909
| 1966
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2404
|
| ''[[:d:Q4798409|Arthur Daniels]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1922–2001)
| 1922
| 2001
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 2405
| [[Ficheru:Arthur Edward Hardinge - retouched.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4798571|Arthur Edward Hardinge]]''
|
| 1828
| 1892
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2406
|
| ''[[:d:Q4798875|Arthur Granville]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1987
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 2407
| [[Ficheru:Portrait of Sir Arthur Griffith Boscawen Wellcome M0003100.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4798898|Arthur Griffith-Boscawen]]''
| políticu británicu (1865–1946)
| 1865
| 1946
| ''[[:d:Q7838916|Trevalyn Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 2408
|
| ''[[:d:Q4798904|Arthur Griffiths]]''
| futbolista británicu (1908–1995)
| 1908
| 1995
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2409
|
| ''[[:d:Q4799042|Arthur Henry Williams]]''
|
| 1894
| 1968
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2410
|
| ''[[:d:Q7599882|Stanley Powell]]''
|
| 1916
| 1995
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2411
| [[Ficheru:Stanley Williams (rugby union).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7600045|Stanley Williams]]''
|
| 1886
| 1936
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 2412
|
| ''[[:d:Q7600051|Stanley Winmill]]''
| xugador de rugbi union galés (1889–1940)
| 1889
| 1940
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2413
|
| ''[[:d:Q7609455|Stephen Healey]]''
| futbolista británicu
| 1982
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2414
|
| ''[[:d:Q7609929|Stephen Maybery]]''
| novelista galés
| 1949
| 2020
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2415
|
| ''[[:d:Q7610673|Stephen Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1865–1937)
| 1865
| 1937
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 2416
|
| ''[[:d:Q7612324|Steve Curtis]]''
| boxeador galés (1948–1994)
| 1948
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2417
| [[Ficheru:Steve Morris -Tom Parker 1922.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7613422|Steve Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1965)
| 1896
| 1964<br/>1965
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2418
|
| ''[[:d:Q7626565|Stuart Gallacher]]''
|
| 1946
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2419
|
| ''[[:d:Q7626974|Stuart Prosser]]''
|
| 1887
| 1939
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2420
|
| ''[[:d:Q7627026|Stuart Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1967
| 2023
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2421
| [[Ficheru:Plaque for Sulien, Llanbadarn Fawr - geograph.org.uk - 2104435.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7636261|Sulien]]''
|
| 1012<br/>1011
| 1091
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2422
|
| ''[[:d:Q7647604|Susan Bradshaw]]''
| pianista británica (1931–2005)
| 1931
| 2005
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2423
|
| ''[[:d:Q7651983|Sven Hansen]]''
|
| 1876
| 1958
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 2424
| [[Ficheru:Sybil Burton Christopher.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7659507|Sybil Christopher]]''
| actriz británica
| 1929
| 2013
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2425
|
| ''[[:d:Q7659509|Sybil Connolly]]''
| diseñadora de moda galesa (1921–1998)
| 1921
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2426
|
| ''[[:d:Q7659682|Syd Fursland]]''
| futbolista británicu (1914–1990)
| 1914
| 1990
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 2427
|
| ''[[:d:Q7659721|Syd Reid]]''
| futbolista británicu
| 2000
| 1968
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2428
|
| ''[[:d:Q7659740|Syd Worgan]]''
| boxeador galés
| 1917
| 1996
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2429
|
| ''[[:d:Q7659969|Sydney Hinam]]''
|
| 1898
| 1982
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2430
|
| ''[[:d:Q7660223|Sydney Williams]]''
|
| 1918
| 1976
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2431
| [[Ficheru:Tom Ellis 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7668222|T. E. Ellis]]''
| políticu galés (1859–1899)
| 1859
| 1899
| ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2432
| [[Ficheru:Author T Glynne Davies (1553852).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7668266|T. Glynne Davies]]''
|
| 1926
| 1988
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 2433
| [[Ficheru:T. Gwynn Jones (1871–1949) (gcf02648).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7668277|T. Gwynn Jones]]''
|
| 1871
| 1949
| ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 2434
|
| ''[[:d:Q7668315|T. Ifor Rees]]''
| diplomáticu galés (1890–1977)
| 1890
| 1977
| ''[[:d:Q7321618|Rhydypennau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2435
|
| ''[[:d:Q7668365|T. J. Morgan]]''
|
| 1907
| 1986
| ''[[:d:Q5566489|Glais]]''
|-
| style='text-align:right'| 2436
|
| ''[[:d:Q7674966|Taffy O'Callaghan]]''
| futbolista británicu (1906–1946)
| 1906
| 1946
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2437
|
| ''[[:d:Q7674964|Taffy Davies]]''
| futbolista británicu (1910–1995)
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2438
|
| ''[[:d:Q7674969|Taffy Williams]]''
| mercenariu galés (1934–1996)
| 1933
| 1996
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2439
|
| ''[[:d:Q7678702|Tal Harris]]''
| xugador de rugbi británicu (1902–1963)
| 1902
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2440
|
| ''[[:d:Q7679434|Talfryn Evans]]''
| xugador de críquet galés (1914–1944)
| 1914
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2441
|
| ''[[:d:Q7679435|Talfryn Thomas]]''
| actor galés (1922–1982)
| 1922
| 1982
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2442
| [[Ficheru:John Jones, 'Talhaiarn'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7679452|John Jones]]''
|
| 1810
| 1869
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2443
| [[Ficheru:Sir Tasker Watkins VC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7687359|Tasker Watkins]]''
| xuez galés (1918–2007)
| 1918
| 2007
| ''[[:d:Q3403439|Nelson]]''
|-
| style='text-align:right'| 2444
| [[Ficheru:Tecwyn Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7692926|Tecwyn Roberts]]''
| inxenieru galés (1925–1988)
| 1925
| 1988
| ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]''
|-
| style='text-align:right'| 2445
| [[Ficheru:Ted Pooley.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7693615|Ted Pooley]]''
| xugador de críquet galés (1842–1907)
| 1842
| 1907
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 2446
|
| ''[[:d:Q7693850|Ted Ward]]''
|
| 1953
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2447
|
| ''[[:d:Q7694070|Teddy Peers]]''
| futbolista británicu (1886–1935)
| 1886
| 1935
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 2448
|
| ''[[:d:Q7701873|Terence Cook]]''
|
| 1927
| 2016
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 2449
|
| ''[[:d:Q7703511|Terrence Robbins]]''
|
| 1937
| 2015
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2450
|
| ''[[:d:Q7704285|Terry Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2451
|
| ''[[:d:Q7704519|Terry Higgins]]''
|
| 1945
| 1982
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 2452
|
| ''[[:d:Q7781956|Theodore Price]]''
|
| 1570
| 1631
| ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2453
| [[Ficheru:Portrait of Thes. Jones (4672942) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7782307|Theophilus Jones]]''
| historiador galés (1758–1812)
| 1759
| 1812
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2454
| [[Ficheru:Theophilus Redwood.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7782323|Theophilus Redwood]]''
|
| 1806
| 1892
| ''[[:d:Q4950529|Boverton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2455
|
| ''[[:d:Q7787281|Thomas Babington Jones]]''
| xugador de críquet galés (1851–1890)
| 1851
| 1890
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2456
|
| ''[[:d:Q7787333|Thomas Baker Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1862–1959)
| 1862
| 1959
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2457
|
| ''[[:d:Q7787443|Thomas Bartley]]''
| futbolista británicu (1874–1951)
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 2458
| [[Ficheru:Thomas Brigstocke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7787897|Thomas Brigstocke]]''
| pintor galés (1809–1881)
| 1809
| 1881
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2459
|
| ''[[:d:Q7787900|Thomas Briscoe]]''
|
| 1813
| 1895
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2460
|
| ''[[:d:Q7788056|Thomas Burgoyne]]''
|
| 1827
| 1920
| ''[[:d:Q5566244|Gladestry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2461
| [[Ficheru:Thomas Charles, Bala.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7788335|Thomas Charles]]''
| clérigu galés (1755–1814)
| 1755
| 1814
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2462
| [[Ficheru:Principal Thomas Charles Edwards (1837-1900) NLW3362721.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7788342|Thomas Charles Edwards]]''
|
| 1837
| 1900
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 2463
| [[Ficheru:Thomas Crofts 1722 Catalogue.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7788707|Thomas Crofts]]''
| esplorador galés (1722–1781)
| 1722
| 1781
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2464
|
| ''[[:d:Q7788864|Thomas David Frank Evans]]''
| oficial británicu (1917–1996)
| 1917
| 1996
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2465
|
| ''[[:d:Q7788876|Thomas Davies]]''
| futbolista británicu (1872–1950)
| 1872
| 1950
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2466
|
| ''[[:d:Q7789102|Thomas Duncombe Dee]]''
| empresariu d'Estaos Xuníos (1844–1905)
| 1844
| 1905
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2467
|
| ''[[:d:Q7789165|Thomas E. Heywood]]''
|
| 1877
| 1953
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2468
|
| ''[[:d:Q7789203|Thomas E. Stephens]]''
| pintor d'Estaos Xuníos (1884–1966)
| 1884
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2469
|
| ''[[:d:Q7789287|Thomas Edwards]]''
|
| 1779
| 1858
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 2470
|
| ''[[:d:Q7789292|Thomas Edwards]]''
|
| 1652
| 1721
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 2471
|
| ''[[:d:Q7789331|Thomas Ellis]]''
|
| 1625
| 1673
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2472
|
| ''[[:d:Q7789332|Thomas Ellis]]''
|
| 1711
| 1792
| ''[[:d:Q6812351|Meliden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2473
|
| ''[[:d:Q7789396|Thomas Evans]]''
| soldáu galés (1824–1866)
| 1824
| 1866
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2474
|
| ''[[:d:Q7789400|Thomas Evans]]''
|
| 1764
| 1833
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2475
| [[Ficheru:John Bettes the Elder Sir Thomas Exmewe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7789414|Thomas Exmewe]]''
|
| 1450
| 1529
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 2476
|
| ''[[:d:Q7789686|Thomas Flynn]]''
|
| 1898
| 1974
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2477
| [[Ficheru:Dr T. F. Roberts (1860–1919), MA, LLD, Principal of University of Wales, Aberystwyth (1892–1919) (OP81).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7789785|Thomas Francis Roberts]]''
|
| 1860
| 1919
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2478
| [[Ficheru:Tom-Griffiths-AS-Pont-y-pŵl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7790214|Thomas Griffiths]]''
|
| 1867
| 1955
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2479
| [[Ficheru:BG T Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7790212|Thomas Griffiths]]''
|
| 1865
| 1947
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 2480
| [[Ficheru:Tom Hollingdale 1928.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7790756|Thomas Hollingdale]]''
|
| 1900
| 1978
| ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2481
| [[Ficheru:G. H. Hall, Mardy-Jones, Grenfell (de d. à g.) - btv1b531623329.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7791002|Thomas Mardy Jones]]''
|
| 1879
| 1970
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2482
|
| ''[[:d:Q6759465|Margaret Grey, Lady Bonville]]''
|
| 1397
|
| ''[[:d:Q3403676|Ruthin Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2483
|
| ''[[:d:Q5660294|Harold Charles]]''
|
| 1914
| 1987
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2484
|
| ''[[:d:Q5660453|Harold Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1898–1976)
| 1898
| 1976
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2485
|
| ''[[:d:Q5660490|Harold Dickinson]]''
| xugador de críquet galés (1911–1997)
| 1911
| 1997
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2486
|
| ''[[:d:Q5660587|Harold Edwards]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1909–1993)
| 1909
| 1993
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2487
|
| ''[[:d:Q5661301|Harold Jones]]''
|
| 1907
| 1955
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 2488
|
| ''[[:d:Q5661519|Harold Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1984
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 2489
|
| ''[[:d:Q5662786|Harold Williams]]''
| futbolista británicu
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2490
| [[Ficheru:Harry Bowcott 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5667442|Harry Bowcott]]''
| xugador de rugbi galés (1907–2004)
| 1907
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2491
|
| ''[[:d:Q5669252|Harry Greene]]''
| actor galés (1923–2013)
| 1923
| 2013
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2492
|
| ''[[:d:Q5669304|Harry Griffiths]]''
|
| 1931
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2493
| [[Ficheru:Harry 3 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5669329|Harry Guest]]''
| poeta galés
| 1932
| 2021
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2494
|
| ''[[:d:Q5669515|Harry Harris]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2004
| ''[[:d:Q6732359|Magor]]''
|-
| style='text-align:right'| 2495
|
| ''[[:d:Q5669781|Harry Holt]]''
| futbolista británicu (1889–1956)
| 1889
| 1956
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2496
|
| ''[[:d:Q5670114|Harry Jones]]''
| xugador de críquet galés (1922–1995)
| 1922
| 1995
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 2497
|
| ''[[:d:Q5670133|Harry Judge]]''
| académicu galés (1928–2019)
| 1928
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2498
|
| ''[[:d:Q5670978|Harry McDaniel]]''
|
|
| 1932
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2499
| [[Ficheru:Last Ministers UFO 1955.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5671113|Harry Mills]]''
| políticu canadianu (1874–1959)
| 1874
| 1959
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2500
|
| ''[[:d:Q5671513|Harry Peacock]]''
| xugador de rugbi union británicu (1909–1996)
| 1909
| 1996
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2501
|
| ''[[:d:Q5671568|Harry Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu (1903–1978)
| 1903
| 1978
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2502
|
| ''[[:d:Q5671750|Harry Pugh]]''
| futbolista británicu (1875–1945)
| 1875
| 1945
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2503
|
| ''[[:d:Q5672058|Harry Royal]]''
| xugador de rugbi galés
| 1914
| 1995
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2504
|
| ''[[:d:Q5686436|Haydn Dackins]]''
| futbolista británicu (1912–1943)
| 1912
| 1943
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2505
|
| ''[[:d:Q5686444|Haydn Davies]]''
| xugador de críquet galés (1912–1993)
| 1912
| 1993
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2506
| [[Ficheru:Algoma Blue - Haydn Llewellyn Davies 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5686464|Haydn Llewellyn Davies]]''
| escultor galés (1921–2008)
| 1921
| 2008
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2507
|
| ''[[:d:Q5686472|Haydn Price]]''
| futbolista británicu
| 1883
| 1964
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2508
|
| ''[[:d:Q5703235|Helen Sutermeister]]''
| historiadora canadiana
| 1943
| 1979
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2509
|
| ''[[:d:Q5717896|Henry Bayly]]''
|
| 1769
| 1846
| ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2510
| [[Ficheru:Oswald Hornby Joseph Birley (1880–1952) - Henry Campbell Bruce (1851–1929), 2nd Baron Aberdare - NMW A 1705 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5718742|Henry Bruce, 2nd Baron Aberdare]]''
|
| 1851
| 1929
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2511
|
| ''[[:d:Q5720203|Henry Davies]]''
| xugador de críquet galés (1865–1934)
| 1865
| 1934
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 2512
| [[Ficheru:Henry Thomas Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5720773|Henry Edwards]]''
|
| 1837
| 1884
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2513
|
| ''[[:d:Q5720858|Henry English Fulford]]''
| diplomáticu galés (1859–1929)
| 1859
| 1929
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 2514
| [[Ficheru:Henry-Haydn-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5722774|Henry Haydn Jones]]''
| políticu galés (1863–1950)
| 1863
| 1950
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 2515
| [[Ficheru:Henry Hicks (geologist).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5722978|Henry Hicks]]''
|
| 1837
| 1899
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 2516
|
| ''[[:d:Q5724046|Henry Jones]]''
| chef galés (1812–1891)
| 1812
| 1891
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2517
|
| ''[[:d:Q5724643|Henry Lannigan]]''
| entrenador de baloncestu d'Estaos Xuníos (1863–1930)
| 1863
| 1930
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2518
|
| ''[[:d:Q5724892|Henry Lewis]]''
|
| 1889
| 1968
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2519
|
| ''[[:d:Q5724898|Henry Lewis Guy]]''
| inxenieru británicu
| 1887
| 1956
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2520
|
| ''[[:d:Q5725614|Henry Maurice]]''
|
| 1634
| 1682
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2521
|
| ''[[:d:Q5726020|Henry Morgan]]''
|
|
| 1560
| ''[[:d:Q5268253|Dewisland Hundred]]''
|-
| style='text-align:right'| 2522
| [[Ficheru:Portrait of Rev. Henry Owen, M.D (4671718) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5726568|Henry Owen]]''
| matemáticu galés (1716–1795)
| 1716
| 1795
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2523
| [[Ficheru:Henry Paget, 1st Earl of Uxbridge Romney.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5726649|Henry Paget]]''
|
| 1744
| 1812
| ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]''
|-
| style='text-align:right'| 2524
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Henry Parry (4671746) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5726737|Henry Parry]]''
|
| 1766
| 1854
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2525
| [[Ficheru:Henry Richard Esq MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5727523|Henry Richard]]''
|
| 1812
| 1888
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2526
|
| ''[[:d:Q5727766|Henry Rowlands]]''
|
| 1551
| 1616
| ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2527
|
| ''[[:d:Q5729799|Henry Walter]]''
|
| 1611
| 1678
| ''[[:d:Q7191844|Piercefield House]]''
|-
| style='text-align:right'| 2528
| [[Ficheru:Henry Weale (1897–1959).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5729939|Henry Weale]]''
| militar galés (1897–1959)
| 1897
| 1959
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2529
| [[Ficheru:Mr. J Herbert Lewis Y.H.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5734947|Herbert Lewis]]''
| políticu británicu (1858–1933)
| 1858
| 1933
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2530
| [[Ficheru:Isambard Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5735196|Isambard Owen]]''
|
| 1850
| 1927
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 2531
|
| ''[[:d:Q5735948|Herbert Wilson]]''
| físicu galés (1929–2008)
| 1929
| 2008
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 2532
| [[Ficheru:Evans, Herbie.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5736088|Herbie Evans]]''
| futbolista británicu
| 1894
| 1982
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2533
|
| ''[[:d:Q5761498|Hilda Vaughan]]''
|
| 1892
| 1985
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2534
|
| ''[[:d:Q5800336|David Rowland]]''
|
| 1568
| 1576
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2535
|
| ''[[:d:Q5901548|Horace Blew]]''
| futbolista británicu (1878–1957)
| 1878
| 1957
| ''[[:d:Q5397307|Esclusham]]''
|-
| style='text-align:right'| 2536
|
| ''[[:d:Q5901653|Horace Cumner]]''
| futbolista británicu (1918–1999)
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2537
|
| ''[[:d:Q5901709|Horace Evans, 1st Baron Evans]]''
|
| 1903
| 1963
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2538
|
| ''[[:d:Q5902209|Horace Viner]]''
| futbolista británicu
| 1880
| 1955
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2539
|
| ''[[:d:Q5907734|Ian Michael]]''
|
| 1936
| 2020
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2540
|
| ''[[:d:Q5919459|Howard Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1916–1987)
| 1916
| 1987
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2541
|
| ''[[:d:Q5920440|Howard Morgan]]''
| xugador de críquet galés
| 1931
| 2019
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2542
|
| ''[[:d:Q5920501|Howard Nicholls]]''
| xugador de rugbi union galés (1931–2011)
| 1931
| 2011
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2543
|
| ''[[:d:Q5920514|Howard Norris]]''
| xugador de rugbi union británicu (1934–2015)
| 1934
| 2015
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2544
|
| ''[[:d:Q5920696|Howard Radford]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2022
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2545
| [[Ficheru:Arfbais Syr Hywel y Fwyall.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5921646|Syr Hywel y Fwyall]]''
| condestable galés (1330–1381)
| 1330
| 1381
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2546
| [[Ficheru:Howell Arthur Gwynne (1865–1950).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5921673|Howell Arthur Gwynne]]''
| escritor británicu
| 1865
| 1950
| ''[[:d:Q6408281|Kilvey Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 2547
|
| ''[[:d:Q5921699|Howell Davies]]''
|
| 1885
| 1961
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2548
|
| ''[[:d:Q5921707|Howell Evans]]''
| actor galés (1928–2014)
| 1928
| 2014
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2549
| [[Ficheru:Rev H Elvet Lewis (5185309).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5921714|Howell Elvet Lewis]]''
|
| 1860
| 1953
| ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2550
|
| ''[[:d:Q5921716|Howell Glynne]]''
|
| 1906
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2551
| [[Ficheru:Howel-Jones-NeathRFC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5921747|Howell Jones]]''
|
| 1882
| 1908
| ''[[:d:Q7228314|Pontneddfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2552
|
| ''[[:d:Q5921750|Howell Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés (1888–1971)
| 1888
| 1971
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2553
|
| ''[[:d:Q5925776|James Iliff]]''
| botánicu galés (1923–2014)
| 1923
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2554
|
| ''[[:d:Q5927246|Hubert Day]]''
|
| 1908
| 1977
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2555
|
| ''[[:d:Q5927578|Hubert Rees]]''
| actor británicu (1928–2009)
| 1928
| 2009
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2556
|
| ''[[:d:Q5927583|Hubert Rhys]]''
| xugador de críquet galés (1897–1970)
| 1897
| 1970
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2557
| [[Ficheru:Guggs.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5927683|Hubert William Lewis]]''
| militar galés (1896–1977)
| 1896
| 1977
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 2558
|
| ''[[:d:Q5927692|Hubert Winthrop Young]]''
| políticu galés (1885–1950)
| 1885
| 1950
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2559
|
| ''[[:d:Q5930459|Hugh Cudlipp]]''
| periodista galés (1913–1998)
| 1913
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2560
|
| ''[[:d:Q5930505|Hugh David]]''
|
| 1925
| 1987
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2561
| [[Ficheru:J-Hugh-Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5930657|Hugh Edwards]]''
|
| 1869
| 1945
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2562
|
| ''[[:d:Q5930689|Hugh Evans]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 2010
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2563
|
| ''[[:d:Q5931218|Hugh Ingledew]]''
| xugador de críquet británicu (1865–1937)
| 1865
| 1937
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2564
|
| ''[[:d:Q5931495|Hugh Lloyd-Davies]]''
|
| 1926
| 1986
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2565
|
| ''[[:d:Q5932035|Hugh Morris]]''
| futbolista británicu
| 1872
| 1897
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2566
| [[Ficheru:Sir Hugh Myddelton, 1st Bt by Cornelius Johnson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932086|Hugh Myddelton]]''
|
| 1560
| 1631
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2567
| [[Ficheru:Portrait of Sir Hugh Owen (4671720) Exposure.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932209|Hugh Owen]]''
|
| 1804
| 1881
| ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2568
| [[Ficheru:Hugh Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932383|Hugh Price]]''
|
| 1495
| 1574
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2569
| [[Ficheru:Hugh Rowlands (1828–1909).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5932551|Hugh Rowlands]]''
| militar galés (1828–1909)
| 1828
| 1909
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 2570
|
| ''[[:d:Q5932957|Hugh Vincent]]''
|
| 1862
| 1931
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2571
|
| ''[[:d:Q5932997|John Traherne Moggridge]]''
|
| 1842
| 1874
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2572
|
| ''[[:d:Q5941416|Humphrey Foulkes]]''
|
| 1673
| 1737
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2573
|
| ''[[:d:Q5077255|Charles Edward Breese]]''
| políticu británicu (1867–1932)
| 1867
| 1932
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2574
| [[Ficheru:Sir Charles Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5077316|Charles Edwards]]''
| políticu británicu (1867–1954)
| 1867
| 1954
| ''[[:d:Q60845686|Gravel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2575
|
| ''[[:d:Q5077323|Charles Edwards]]''
|
| 1628
| 1691
| ''[[:d:Q3402947|Rhydycroesau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2576
| [[Ficheru:Charles Lionel Gibbs.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5078021|Charles Gibbs]]''
|
| 1877
| 1934
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2577
| [[Ficheru:Charles Gresford Edmondes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5078428|Charles Gresford Edmondes]]''
|
| 1838
| 1893
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2578
|
| ''[[:d:Q5079440|Charles James Jackson]]''
|
| 1846
| 1923
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2579
| [[Ficheru:CJWatkinWilliamsAS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5079461|Watkin Williams]]''
|
| 1827
| 1884
| ''[[:d:Q3399915|Llangar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2580
|
| ''[[:d:Q5081077|Charles Morgan]]''
| actor británicu (1909–2000)
| 1909
| 2000
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2581
| [[Ficheru:Octavius Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5081341|Octavius Morgan]]''
| políticu galés (1803–1888)
| 1803
| 1888
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2582
|
| ''[[:d:Q5081561|Charles Peart]]''
| escultor galés (1759–1798)
| 1759
| 1798
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2583
|
| ''[[:d:Q5081757|Charles Prestwood Lucas]]''
|
| 1853
| 1931
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2584
|
| ''[[:d:Q5082587|Charles Spencer]]''
| xugador de críquet galés (1903–1941)
| 1903
| 1941
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 2585
|
| ''[[:d:Q5082610|Charles St John David]]''
|
| 1855
| 1924
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 2586
| [[Ficheru:Charles-Butt-Stanton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5082639|Charles Stanton]]''
|
| 1873
| 1946
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 2587
| [[Ficheru:Reverend Dr Charles Symmons, by William Beechey (1753-1839).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5082797|Charles Symmons]]''
|
| 1749
| 1826
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2588
|
| ''[[:d:Q5083599|Charles Williams]]''
|
| 1807<br/>1804
| 1877
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2589
|
| ''[[:d:Q5083602|Charles Williams]]''
|
| 1906
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2590
|
| ''[[:d:Q5084581|Charli Britton]]''
| batería británicu
| 1952
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2591
|
| ''[[:d:Q5085086|Charlie Jones]]''
|
| 1911
| 1985
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2592
|
| ''[[:d:Q5085196|Charlie Martin]]''
| pilotu de carreres galés (1913–1998)
| 1913
| 1998
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2593
| [[Ficheru:Parry 180395.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5085359|Charlie Parry]]''
| futbolista británicu
| 1870
| 1922
| ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2594
|
| ''[[:d:Q5085395|Charlie Phillips]]''
| futbolista británicu (1910–1969)
| 1910
| 1969
| ''[[:d:Q7926510|Victoria]]''
|-
| style='text-align:right'| 2595
|
| ''[[:d:Q5085414|Charlie Pugh]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1951)
| 1896
| 1951
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2596
|
| ''[[:d:Q5085603|Charlie Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1864–1948)
| 1864
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2597
|
| ''[[:d:Q5085718|Charlie Winslade]]''
|
| 1931
| 1993
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2598
| [[Ficheru:Charlotte Godley sketch, 1877.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5085957|Charlotte Godley]]''
|
| 1821
| 1907
| ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 2599
|
| ''[[:d:Q5086967|Charubel]]''
|
| 1826
| 1908
| ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 2600
|
| ''[[:d:Q5096125|Chick Jenkins]]''
|
| 1882
| 1932
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2601
|
| ''[[:d:Q5105819|Chris Barnard]]''
| futbolista británicu
| 1947
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2602
|
| ''[[:d:Q5107359|Chris Marustik]]''
| futbolista británicu (1961–2015)
| 1961
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2603
|
| ''[[:d:Q5107567|Chris Needs]]''
| músicu y llocutor de radio galés
| 1954
| 2020
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2604
|
| ''[[:d:Q5111419|Christmas Samuel]]''
|
| 1674
| 1764
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 2605
|
| ''[[:d:Q5111917|Christopher Bassett]]''
|
| 1752
| 1784
| ''[[:d:Q4667189|Aberthaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2606
|
| ''[[:d:Q5112292|Christopher Evans]]''
|
| 1931
| 1979
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2607
| [[Ficheru:Christopher J. Yorath.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5112621|Christopher J. Yorath]]''
| inxenieru canadianu
| 1879
| 1932
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2608
| [[Ficheru:Christopher Rice Mansel Talbot by Alfred Count D'Orsay in 1834.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5113133|Christopher Rice Mansel Talbot]]''
|
| 1803
| 1890
| ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 2609
| [[Ficheru:Self Portrait (gcf02743).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5113432|Christopher Williams]]''
| pintor galés (1873–1934)
| 1873
| 1934
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2610
| [[Ficheru:ClaraNovelloDavies.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q5126032|Clara Novello Davies]]''
|
| 1861
| 1943
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2611
|
| ''[[:d:Q5129068|Claude Warner]]''
| xugador de críquet galés (1882–1965)
| 1882
| 1965
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2612
|
| ''[[:d:Q5131184|Clem Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1890–1944)
| 1890
| 1944
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2613
| [[Ficheru:Clement Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5131308|Clement Davies]]''
|
| 1884
| 1962
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2614
| [[Ficheru:Clem-Edwards-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5131317|Clement Edwards]]''
|
| 1869
| 1938
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 2615
|
| ''[[:d:Q5132540|Cliff Birch]]''
| futbolista británicu
| 1928
| 1990
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2616
|
| ''[[:d:Q5132577|Cliff Curvis]]''
| boxeador galés (1927–2009)
| 1927
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2617
|
| ''[[:d:Q5132650|Cliff Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1914–1990)
| 1914
| 1990
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2618
|
| ''[[:d:Q5132743|Cliff Richards]]''
| xugador de rugbi union galés (1901–1964)
| 1901
| 1964
| ''[[:d:Q5638416|Hafodyrynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2619
|
| ''[[:d:Q5132760|Cliff Sear]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2000
| ''[[:d:Q7321505|Rhostyllen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2620
|
| ''[[:d:Q5132796|Cliff Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1898–1930)
| 1898
| 1930
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 2621
|
| ''[[:d:Q5132853|Clifford Allen, 1st Baron Allen of Hurtwood]]''
| políticu galés (1889–1939)
| 1889
| 1939
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2622
| [[Ficheru:Clifford Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5132938|Clifford Evans]]''
|
| 1912
| 1985
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2623
|
| ''[[:d:Q5132939|Clifford Evans]]''
|
| 1913
| 1982
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 2624
|
| ''[[:d:Q5133076|Clifford Williams]]''
|
| 1939
| 2014
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 2625
|
| ''[[:d:Q5133077|Clifford Williams]]''
|
| 1926
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2626
|
| ''[[:d:Q5133081|Clifford Wright]]''
| sacerdote galés (1922–2014)
| 1922
| 2014
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2627
|
| ''[[:d:Q5134124|Clinton Greyn]]''
| actor británicu
| 1936<br/>1933
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2628
|
| ''[[:d:Q5134498|Clive Best]]''
|
| 1931
| 2013
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2629
|
| ''[[:d:Q5134585|Clive Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1955
| 2022
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2630
|
| ''[[:d:Q5134608|Clive Jenkins]]''
| sindicalista galés (1926–1999)
| 1926
| 1999
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2631
|
| ''[[:d:Q5134670|Clive Shell]]''
| xugador de rugbi union galés (1947–2012)
| 1947
| 2012
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 2632
|
| ''[[:d:Q5145044|Colin Dixon]]''
|
| 1943
| 1993
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2633
|
| ''[[:d:Q5145075|Colin Evans]]''
|
| 1936
| 1992
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 2634
|
| ''[[:d:Q5145089|Colin Fletcher]]''
| escritor galés (1922–2007)
| 1922
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2635
|
| ''[[:d:Q5145124|Colin Gale]]''
| futbolista británicu
| 1932
| 2008
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2636
|
| ''[[:d:Q5145170|Colin H. Williams]]''
| académicu británicu
| 1950
| 2026
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2637
|
| ''[[:d:Q5145200|Colin Hillman]]''
|
| 1961
| 2009
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2638
|
| ''[[:d:Q5145355|Colin McCormack]]''
| actor galés (1941–2004)
| 1941
| 2004
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2639
|
| ''[[:d:Q5145479|Colin Phipps]]''
|
| 1934
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2640
|
| ''[[:d:Q5157987|Con Murphy]]''
|
| 1908
| 1964
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 2641
|
| ''[[:d:Q5167027|Cooke Davies]]''
| políticu canadianu (1897–1970)
| 1897
| 1970
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 2642
|
| ''[[:d:Q5196810|Cuthbert Taylor]]''
| boxeador británicu (1909–1977)
| 1909
| 1977
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2643
|
| ''[[:d:Q5200745|Cyril Gwynn]]''
|
| 1897
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2644
| [[Ficheru:Cyril Lakin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5200787|Cyril Lakin]]''
|
| 1893
| 1948
| ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2645
|
| ''[[:d:Q5200865|Cyril Rowland]]''
| xugador de críquet galés (1905–1971)
| 1905
| 1971
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 2646
|
| ''[[:d:Q5200900|Cyril Trailor]]''
| futbolista británicu (1919–1986)
| 1919
| 1986
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2647
|
| ''[[:d:Q5208339|Daffyd Dyvyr]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 1991
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2648
| [[Ficheru:Eglwys Corpus Christi, Tremeirchion Sir Ddinbych Church Denbighshire, North Wales 35.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208379|Dafydd Ddu o Hiraddug]]''
|
| 1350
| 1371<br/>1400
| ''[[:d:Q16068256|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2649
|
| ''[[:d:Q5208382|Dafydd Gorlech]]''
|
| 1410
| 1490
| ''[[:d:Q13125329|Abergorlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 2650
|
| ''[[:d:Q5208385|Dafydd Nanmor]]''
|
| 1420
| 1485
| ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 2651
|
| ''[[:d:Q5208983|Dai Davies]]''
|
| 1896
| 1976
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2652
|
| ''[[:d:Q5208986|Dai Davies]]''
| futbolista británicu
| 1948
| 2021
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 2653
| [[Ficheru:David Maldwyn Davies 1950.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208987|Dai Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1925–2003)
| 1925
| 2003
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 2654
|
| ''[[:d:Q5208985|Dai Davies]]''
|
| 1880
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2655
|
| ''[[:d:Q5208990|Dai Edwards]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1896–1960)
| 1896
| 1960
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 2656
|
| ''[[:d:Q5208994|Dai Evans]]''
| futbolista británicu (1902–1951)
| 1902
| 1951
| ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 2657
| [[Ficheru:Cymro front page, 2-10-55, showing a picture of Dai Dower, Abercynon, and his fiancé, Evelyn Trapp (1469059) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208992|Dai Dower]]''
| boxeador galés (1933–2016)
| 1933
| 2016
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2658
|
| ''[[:d:Q5208993|Dai Evans]]''
|
| 1872
| 1912
| ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2659
|
| ''[[:d:Q5209000|Dai Francis]]''
|
| 1911
| 1981
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 2660
|
| ''[[:d:Q5209004|Dai Hiddlestone]]''
|
| 1890
| 1973
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2661
|
| ''[[:d:Q5209014|Dai Lawrence]]''
| futbolista británicu
| 1947
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2662
| [[Ficheru:Dai Lewis (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5209015|Dai Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés (1866–1943)
| 1866
| 1943
| ''[[:d:Q7281814|Radyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2663
|
| ''[[:d:Q5209023|Dai Nicholas]]''
| futbolista británicu (1897–1982)
| 1897
| 1982
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2664
|
| ''[[:d:Q5209027|Dai Prosser]]''
|
| 1912
| 1973
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2665
| [[Ficheru:Dai Parker 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5209025|Dai Parker]]''
| xugador de rugbi union británicu (1904–1965)
| 1904
| 1965
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 2666
|
| ''[[:d:Q5209035|Dai Royston Bevan]]''
|
| 1928
| 2008
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2667
|
| ''[[:d:Q5209032|Dai Richards]]''
| futbolista británicu
| 1906
| 1969
| ''[[:d:Q4666797|Abercanaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 2668
|
| ''[[:d:Q5209039|Dai Thomas]]''
|
| 1879
| 1958
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 2669
|
| ''[[:d:Q5209043|Dai Ward]]''
| futbolista británicu (1934–1996)
| 1934
| 1996
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2670
|
| ''[[:d:Q5209044|Dai Westacott]]''
| xugador de rugbi galés (1882–1917)
| 1882
| 1917
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 2671
| [[Ficheru:Dan Beddoe facing left in 1918 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5213131|Dan Beddoe]]''
|
| 1863
| 1937
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2672
|
| ''[[:d:Q6742252|Malcolm Collins]]''
| boxeador galés
| 1935
| 2021
| ''[[:d:Q5033865|Canton]]''
|-
| style='text-align:right'| 2673
|
| ''[[:d:Q6742267|Malcolm Davies]]''
|
| 1926
| 2011
| ''[[:d:Q5197244|Cwmfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2674
|
| ''[[:d:Q6742531|Malcolm Nash]]''
| xugador de críquet galés
| 1945
| 2019
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2675
|
| ''[[:d:Q6742570|Malcolm Price]]''
|
| 1937
| 2024
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2676
|
| ''[[:d:Q6742678|Malcolm Uphill]]''
|
| 1935
| 1999
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 2677
|
| ''[[:d:Q6742681|Malcolm Vaughan]]''
|
| 1929
| 2010
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2678
|
| ''[[:d:Q6742895|Maldwyn Evans]]''
| xugador de bolos británicu (1937–2009)
| 1937
| 2009
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2679
|
| ''[[:d:Q6742896|Maldwyn James]]''
| xugador de rugbi union galés (1913–2003)
| 1913
| 2003
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2680
| [[Ficheru:Stephen Halden Beattie.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6746179|Stephen Halden Beattie]]''
| militar galés (1908–1975)
| 1908
| 1975
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2681
|
| ''[[:d:Q6751586|Mansel Thomas]]''
| compositor británicu
| 1909
| 1986
| ''[[:d:Q7228404|Pontygwaith]]''
|-
| style='text-align:right'| 2682
|
| ''[[:d:Q6759490|Margaret Hanmer]]''
|
| 1370
| 1420
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2683
|
| ''[[:d:Q6759606|Margaret Lacey]]''
| actriz galesa (1910–1989)
| 1911<br/>1910
| 1988<br/>1989
| [[Conwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2684
| [[Ficheru:Margaret Lindsay Williams & painting of Warren G. Harding.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6759645|Margaret Lindsay Williams]]''
|
| 1888
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2685
| [[Ficheru:Marie Novello.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6762973|Marie Novello]]''
| pianista británica (1898–1928)
| 1884
| 1928
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2686
|
| ''[[:d:Q6768286|Mark Jones]]''
|
| 1965
| 2025
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2687
|
| ''[[:d:Q6768592|Mark Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu (1889–1968)
| 1889
| 1968
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2688
|
| ''[[:d:Q6774469|Martha Llwyd]]''
|
| 1766
| 1845
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2689
| [[Ficheru:Edward Burne-Jones The Golden Stairs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6779642|Mary Gladstone]]''
|
| 1847
| 1927
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2690
|
| ''[[:d:Q6779667|Mary Grant Price]]''
|
| 1917
| 2002
| ''[[:d:Q4971889|Broad Haven]]''
|-
| style='text-align:right'| 2691
|
| ''[[:d:Q6779879|Mary Jane Innes]]''
| empresaria neozelandesa (1852–1941)
| 1852
| 1941
| ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]''
|-
| style='text-align:right'| 2692
| [[Ficheru:Mary Charlotte Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6780105|Mary Lloyd]]''
| escultora galesa (1819–1896)
| 1819
| 1896
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 2693
|
| ''[[:d:Q6780377|Mary Morgan]]''
| trabayadora doméstica galesa (1788–1805)
| 1788
| 1805
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 2694
| [[Ficheru:Mary Sophia Allen (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6780744|Mary Sophia Allen]]''
|
| 1878
| 1964
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2695
|
| ''[[:d:Q6780951|Mary White]]''
|
| 1926
| 2013
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2696
|
| ''[[:d:Q6790774|Matthew Keating]]''
| políticu británicu
| 1869
| 1937
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 2697
| [[Ficheru:Mr. Vaughan Davies, M.P. for Cardiganshire (5236475).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6791359|Matthew Vaughan-Davies, 1st Baron Ystwyth]]''
| políticu británicu (1840–1935)
| 1840
| 1935
| ''[[:d:Q29497855|Tanybwlch]]''
|-
| style='text-align:right'| 2698
|
| ''[[:d:Q6792322|Maudie Edwards]]''
|
| 1906
| 1991
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2699
| [[Ficheru:Maurice Edelman in 1947.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6793046|Maurice Edelman]]''
| políticu británicu (1911–1975)
| 1911
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2700
|
| ''[[:d:Q6793161|Maurice Griffith]]''
| sacerdote galés (1507–1558)
| 1507
| 1558
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2701
|
| ''[[:d:Q6793398|Maurice Orbach]]''
| políticu galés (1902–1979)
| 1902
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2702
|
| ''[[:d:Q6794260|Mavis Nicholson]]''
| periodista británica
| 1930
| 2022
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2703
| [[Ficheru:The capped tower of Eglwys Mechell Sant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6804706|Mechell]]''
|
| 600
| 501
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2704
| [[Ficheru:Meganlloydgeorge (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6808694|Megan Lloyd George]]''
| política británica (1902–1966)
| 1902
| 1966
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2705
| [[Ficheru:Michael Povey (1486562).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6809955|Meic Povey]]''
| actor británicu (1950–2017)
| 1950
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2706
|
| ''[[:d:Q6809953|Meic Stephens]]''
|
| 1938
| 2018
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 2707
|
| ''[[:d:Q6810308|Meirion Pennar]]''
| poeta galés (1944–2010)
| 1944
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2708
|
| ''[[:d:Q6810741|Mel James]]''
|
| 1948
| 2022
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2709
|
| ''[[:d:Q6810830|Mel Rosser]]''
|
| 1901
| 1988
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2710
|
| ''[[:d:Q6811900|Melbourne Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1896–1966)
| 1896
| 1966
| ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2711
|
| ''[[:d:Q6811901|Melbourne Tierney]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2712
|
| ''[[:d:Q6813870|Melville De Lloyd]]''
|
| 1917
| 1985
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 2713
|
| ''[[:d:Q6814128|Melvyn Ford]]''
|
| 1924
| 2000
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 2714
|
| ''[[:d:Q6814138|Melvyn Meek]]''
|
|
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2715
|
| ''[[:d:Q6817169|Menna Gallie]]''
| escritora galesa (1919–1990)
| 1919
| 1990
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 2716
| [[Ficheru:Meredith Edwards in One Step Beyond (Justice).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6818922|Meredith Edwards]]''
|
| 1917
| 1999
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2717
|
| ''[[:d:Q6819009|Meredydd Evans]]''
|
| 1919
| 2015
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2718
|
| ''[[:d:Q6819086|Merfyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2016
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2719
|
| ''[[:d:Q6820496|Merryl Wyn Davies]]''
|
| 1948
| 2021
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2720
|
| ''[[:d:Q6820867|Mervyn Bennett]]''
| boxeador galés (1960–1999)
| 1960
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2721
|
| ''[[:d:Q6820875|Mervyn Burtch]]''
| compositor galés (1929–2015)
| 1929
| 2015
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2722
|
| ''[[:d:Q6820908|Mervyn Hill]]''
| xugador de críquet galés (1902–1948)
| 1902
| 1948
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2723
|
| ''[[:d:Q6820925|Mervyn Levy]]''
| historiador del arte británicu (1914–1996)
| 1914
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2724
|
| ''[[:d:Q6821110|Mesac Thomas]]''
| sacerdote galés (1816–1892)
| 1816
| 1892
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2725
|
| ''[[:d:Q6829403|Michael Condon]]''
|
| 1919
| 1960
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2726
|
| ''[[:d:Q6831441|Michael J. Leahy]]''
| sindicalista británicu (1949–1979)
| 1949
| 1979
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2727
|
| ''[[:d:Q6831686|Michael Johnson]]''
|
| 1941
| 1991
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2728
|
| ''[[:d:Q6832322|Michael Lort]]''
|
| 1725
| 1790
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2729
|
| ''[[:d:Q6833756|Michael Raven]]''
|
| 1938
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2730
|
| ''[[:d:Q6833909|Michael Roberts]]''
| políticu británicu (1927–1983)
| 1927
| 1983
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 2731
|
| ''[[:d:Q6838640|Mickey Gee]]''
| guitarrista galés (1944–2009)
| 1944
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2732
|
| ''[[:d:Q6849220|Mike Watkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1952
| 2025
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 2733
| [[Ficheru:Miles Morgan by J. S. Hartley - Springfield, MA - DSC03231.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6851487|Miles Morgan]]''
|
| 1616
| 1699
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2734
|
| ''[[:d:Q6851560|Miles Thomas]]''
| mánager galés (1897–1980)
| 1897
| 1980
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2735
| [[Ficheru:Milsom Rees 1931.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6860747|Milsom Rees]]''
| ciruxanu galés (1866–1952)
| 1866
| 1952
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2736
|
| ''[[:d:Q6860753|Milson Hunt]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1926
| 1988
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2737
|
| ''[[:d:Q6890179|Moelwyn Hughes]]''
|
| 1897
| 1955
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2738
| [[Ficheru:Moelona1917.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6890185|Elizabeth Mary Jones]]''
|
| 1877
| 1953
| ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 2739
|
| ''[[:d:Q6890208|Moelwyn Merchant]]''
|
| 1913
| 1997
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2740
| [[Ficheru:Molly Parkin (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6896659|Molly Parkin]]''
|
| 1932
| 2026
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 2741
| [[Ficheru:Archives of American Art - Monty Lewis - 2587.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6906709|Monty Lewis]]''
| artista galés (1907–1997)
| 1907
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2742
|
| ''[[:d:Q6909612|Mordecai Jones]]''
|
| 1813
| 1880
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2743
|
| ''[[:d:Q6911506|Morfydd Llwyn Owen]]''
|
| 1891
| 1918
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 2744
| [[Ficheru:Morgan B. Williams (Pennsylvania Congressman).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6911580|Morgan B. Williams]]''
| políticu galés (1831–1903)
| 1831
| 1903
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2745
|
| ''[[:d:Q6911650|Morgan Edwards]]''
|
| 1722
| 1795
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2746
|
| ''[[:d:Q6911703|Morgan Hunt]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2012
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 2747
|
| ''[[:d:Q6911720|Morgan John Rhys]]''
|
| 1760
| 1804
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2748
| [[Ficheru:Morgan-Lloyd-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6911751|Morgan Lloyd]]''
|
| 1820
| 1893
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2749
|
| ''[[:d:Q6911804|Morgan Owen]]''
|
| 1585
| 1645
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 2750
|
| ''[[:d:Q6911815|Morgan Phillips]]''
|
| 1902
| 1963
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2751
|
| ''[[:d:Q6911824|Morgan Rhys]]''
|
| 1716
| 1779
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2752
|
| ''[[:d:Q6915147|Morus Dwyfech]]''
| escritor británicu
| 1523
| 1590
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2753
| [[Ficheru:Clynnog by Moses Griffith 1782.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6915789|Moses Griffith]]''
|
| 1747
| 1819
| ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 2754
| [[Ficheru:Moses Russell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6915930|Moses Russell]]''
| futbolista británicu (1888–1946)
| 1888
| 1946
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 2755
|
| ''[[:d:Q6917024|Mostyn Thomas]]''
|
| 1896
| 1984
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 2756
|
| ''[[:d:Q6947452|Myfanwy Howell]]''
| presentadora de televisión británica
| 1903
| 1988
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 2757
| [[Ficheru:Myfanwy Talog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6947457|Myfanwy Talog]]''
| actriz galesa (1944–1995)
| 1944
| 1995
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2758
|
| ''[[:d:Q6947663|Myles Davies]]''
|
| 1662
| 1715
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 2759
| [[Ficheru:Myrddin Fardd NLW3362574.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6948163|John Jones]]''
|
| 1836
| 1921
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 2760
|
| ''[[:d:Q6948612|Myrtle Devenish]]''
| actriz galesa (1913–2007)
| 1913
| 2007
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2761
| [[Ficheru:Mynytho's residents set about fundraising for the Urdd by using the theme 'Taste of the Ancient World' (1527347) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6964248|Nansi Richards]]''
|
| 1888
| 1979
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 2762
| [[Ficheru:A young W. Nantlais Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6964330|Nantlais Williams]]''
|
| 1874
| 1959
| ''[[:d:Q15407742|Gwyddgrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 2763
|
| ''[[:d:Q6969314|Nathan Rogers]]''
| escritor galés (1638–1708)
| 1638
| 1708
| ''[[:d:Q6661829|Llanvaches]]''
|-
| style='text-align:right'| 2764
|
| ''[[:d:Q6969312|Nathan Rocyn-Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1902–1984)
| 1902
| 1984
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2765
| [[Ficheru:Nathaniel Cynhafal Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6969710|Nathaniel Jones]]''
|
| 1832
| 1905
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 2766
|
| ''[[:d:Q6969928|Nathaniel Williams]]''
|
| 1742
| 1826
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 2767
|
| ''[[:d:Q6986019|Ned Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés (1904–1990)
| 1904
| 1990
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 2768
|
| ''[[:d:Q8012638|William Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1865
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2769
| [[Ficheru:Gwyllt y Mynydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734638|William Hugh Evans]]''
|
| 1831
| 1909
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2770
|
| ''[[:d:Q4799063|Arthur Hickman]]''
|
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2771
|
| ''[[:d:Q4799128|Arthur Horner]]''
| sindicalista galés (1894–1968)
| 1894
| 1968
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2772
| [[Ficheru:Arthur James Mason by George Henry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4799230|Arthur James Mason]]''
|
| 1851
| 1928
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 2773
| [[Ficheru:General Sir Arthur Herbert KCB (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4799229|Arthur James Herbert]]''
|
| 1820
| 1897
| ''[[:d:Q36789652|Llansantffraed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2774
|
| ''[[:d:Q4799265|Arthur John Ensor]]''
| pintor galés (1905–1995)
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2775
| [[Ficheru:Arthur John Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4799273|Arthur John Williams]]''
|
| 1834
| 1911
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2776
|
| ''[[:d:Q4799341|Arthur Kelton]]''
| escritor británicu
|
| 1549<br/>1550
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2777
|
| ''[[:d:Q4799469|Arthur Lea]]''
| futbolista británicu (1866–1945)
| 1866
| 1945
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2778
|
| ''[[:d:Q4799486|Arthur Lemon]]''
| xugador de rugbi union galés (1905–1982)
| 1905
| 1982
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 2779
|
| ''[[:d:Q4799506|Arthur Lever]]''
| futbolista británicu (1920–2004)
| 1920
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2780
|
| ''[[:d:Q4799542|Arthur Lloyd]]''
|
|
| 1992
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2781
|
| ''[[:d:Q4800100|Arthur Rees]]''
|
| 1912
| 1998
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2782
| [[Ficheru:Arthur Rosser.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4800175|Arthur Rosser]]''
|
| 1864
| 1954
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2783
|
| ''[[:d:Q4800443|Arthur Thomas]]''
| xugador de críquet galés (1895–1953)
| 1895
| 1953
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2784
|
| ''[[:d:Q4800445|Arthur Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1901–1970)
| 1901
| 1970
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2785
|
| ''[[:d:Q4800586|Arthur Wade-Evans]]''
| historiador británicu (1875–1964)
| 1875
| 1964
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 2786
|
| ''[[:d:Q4800617|Arthur Waters]]''
|
| 1888
| 1953
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2787
|
| ''[[:d:Q4800631|Arthur Weare]]''
| futbolista británicu
| 1912
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2788
| [[Ficheru:Artie Moore plaque - close up - geograph.org.uk - 7660451.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4800988|Artie Moore]]''
|
| 1887
| 1949
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 2789
|
| ''[[:d:Q4812804|Atarah Ben-Tovim]]''
| música británica
| 1940
| 2022
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2790
|
| ''[[:d:Q4815657|Atholl Oakeley]]''
|
| 1900
| 1987
| ''[[:d:Q3401042|Rhoscolyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2791
|
| ''[[:d:Q4819086|Aubrey Casewell]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1909–1974)
| 1909
| 1974
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 2792
|
| ''[[:d:Q4819096|Aubrey Davies]]''
| xugador de críquet galés (1915–1994)
| 1915
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2793
|
| ''[[:d:Q4819135|Aubrey Jones]]''
|
| 1911
| 2003
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2794
|
| ''[[:d:Q4819183|Aubrey Richards]]''
| actor galés (1920–2000)
| 1920
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2795
|
| ''[[:d:Q4821153|Augustine Baker]]''
| escritor británicu
| 1575
| 1641
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 2796
| [[Ficheru:Augustus Anson VC IWM Q 80462.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4821369|Augustus Anson]]''
|
| 1835
| 1877
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 2797
|
| ''[[:d:Q4840761|Baden Powell]]''
| políticu australianu (1900–1955)
| 1900
| 1955
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 2798
|
| ''[[:d:Q4846432|Frederick Bowley]]''
| xugador de críquet británicu (1873–1943)
| 1873
| 1943
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2799
| [[Ficheru:David Bailey Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4848345|Bailey Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1884–1968)
| 1884
| 1968
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2800
| [[Ficheru:Portrait of Brinley Richards, composer (4670494).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4850963|Henry Brinley Richards]]''
|
| 1819
| 1885
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2801
|
| ''[[:d:Q4858774|Barbara Brooke, Baroness Brooke of Ystradfellte]]''
| política galesa (1908–2000)
| 1908
| 2000
| ''[[:d:Q6661867|Llanwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 2802
| [[Ficheru:Barnett Janner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4861635|Barnett Janner]]''
| políticu británicu (1892–1982)
| 1892
| 1982
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2803
| [[Ficheru:Barrie Hole.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4863526|Barrie Hole]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2804
|
| ''[[:d:Q4863573|Barrie Williams]]''
|
| 1955<br/>1939
| 2018
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2805
|
| ''[[:d:Q4864430|Barry Livesey]]''
|
| 1905
| 1959
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2806
|
| ''[[:d:Q4864433|Barry Lloyd]]''
| xugador de críquet galés (1953–2016)
| 1953
| 2016
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2807
|
| ''[[:d:Q4864878|Barry Watkins]]''
| futbolista británicu (1921–2004)
| 1921
| 2004
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2808
| [[Ficheru:Rhyl National Eisteddfod, 1985 (1512958) (Beata Brooks).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4877002|Beata Brookes]]''
| política británica (1931–2015)
| 1930
| 2015
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2809
| [[Ficheru:William Beddoe Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4879027|Beddoe Rees]]''
| políticu británicu (1877–1931)
| 1877
| 1931
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2810
| [[Ficheru:Ben Beynon rugby player.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885297|Ben Beynon]]''
| futbolista británicu
| 1894
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2811
| [[Ficheru:Leadership, Paris - UNESCO - PHOTO0000003811 0001.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885324|Ben Bowen Thomas]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2812
| [[Ficheru:Ben Davies (1873-1930).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885512|Ben Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1873–1930)
| 1873
| 1930
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2813
|
| ''[[:d:Q4885596|Ben Ellis]]''
| futbolista británicu
| 1906
| 1968
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2814
|
| ''[[:d:Q4886365|Ben Roberts]]''
|
| 1950
| 2021
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2815
|
| ''[[:d:Q4886643|Ben Watts-Jones]]''
| futbolista británicu
| 1885
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2816
|
| ''[[:d:Q4886702|Ben Williams]]''
| futbolista británicu (1900–1968)
| 1900
| 1968
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 2817
|
| ''[[:d:Q4886701|Ben Williams]]''
| actor británicu (1892–1959)
| 1892
| 1959
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2818
|
| ''[[:d:Q4887284|Benedict James]]''
| guionista británicu (1871–1957)
| 1871
| 1957
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 2819
| [[Ficheru:Benjamin Barker II, by Benjamin Barker II.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888246|Benjamin Barker]]''
|
| 1776
| 1838
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2820
| [[Ficheru:Ben Davies as Geoffrey Wilder (Dorothy).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888470|Benjamin Davies]]''
|
| 1858
| 1943
| [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2821
| [[Ficheru:Benjamin Gronow.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888734|Benjamin Gronow]]''
|
| 1887
| 1967
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2822
| [[Ficheru:Portrait of Benjamin Hall, Esqr. M.P (4670824) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4888758|Benjamin Hall]]''
| políticu británicu
| 1777
| 1817
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2823
|
| ''[[:d:Q4889295|Benjamin Thomas Williams]]''
| políticu británicu
| 1832
| 1890
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2824
|
| ''[[:d:Q4889329|Benjamin Vaughan]]''
|
| 1917
| 2003
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 2825
|
| ''[[:d:Q4891798|Beriah Moore]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2826
|
| ''[[:d:Q4893182|Bernard Gould]]''
|
| 1893
| 1965
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2827
|
| ''[[:d:Q4893213|Bernard Hedges]]''
| xugador de críquet galés (1927–2014)
| 1927
| 2014
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2828
|
| ''[[:d:Q4893711|Bernard Turnbull]]''
| xugador de rugbi británicu (1904–1984)
| 1904
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2829
|
| ''[[:d:Q4895054|Bert Evans]]''
| futbolista británicu (1922–2008)
| 1922
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2830
|
| ''[[:d:Q4895128|Bert Hodgkinson]]''
| futbolista británicu (1884–1939)
| 1884
| 1939
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 2831
|
| ''[[:d:Q4895132|Bert Hollingdale]]''
| xugador de rugbi union británicu (1889–1961)
| 1889
| 1961
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2832
|
| ''[[:d:Q4895151|Bert Jenkins]]''
|
| 1885
| 1943
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 2833
|
| ''[[:d:Q4895159|Bert Jones]]''
|
| 1906
| 1982
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2834
| [[Ficheru:Herbert Samuel ('Bert') Thomas from NPG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4895337|Bert Thomas]]''
| humorista gráficu galés (1883–1966)
| 1883
| 1966
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2835
| [[Ficheru:Bert Turner, Estadio, 1955-01-22 (610).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4895348|Bert Turner]]''
|
| 1909
| 1981
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 2836
|
| ''[[:d:Q4895662|Bertie Perkins]]''
| xugador de críquet galés (1905–1992)
| 1905
| 1992
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2837
|
| ''[[:d:Q4895661|Bertie Williams]]''
| futbolista británicu
| 1907
| 1968
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2838
|
| ''[[:d:Q4897594|Beth Morris]]''
| actriz británica (1949–2018)
| 1949
| 2018
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 2839
| [[Ficheru:Betsi Cadwaladr.JPG|center|128px]]
| [[Betsi Cadwaladr]]
| enfermera galesa (1789–1860)
| 1789
| 1860
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 2840
|
| ''[[:d:Q4908703|Bill Davies]]''
| xugador de críquet galés (1906–1971)
| 1906
| 1971
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2841
|
| ''[[:d:Q4908899|Bill Emery]]''
| xugador de críquet galés (1897–1962)
| 1897
| 1962
| ''[[:d:Q7165293|Pentrebach]]''
|-
| style='text-align:right'| 2842
|
| ''[[:d:Q4908928|Bill Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1857–1935)
| 1857
| 1935
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 2843
|
| ''[[:d:Q4908933|Bill Everson]]''
| xugador de rugbi union galés (1906–1966)
| 1906
| 1966
| ''[[:d:Q7377542|Rudry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2844
|
| ''[[:d:Q4909319|Bill Harris]]''
| futbolista británicu (1928–1989)
| 1928
| 1989
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2845
|
| ''[[:d:Q4909481|Bill Hopkin]]''
|
| 1914
| 2002
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2846
|
| ''[[:d:Q4910257|Bill Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu (1869–1946)
| 1869
| 1946
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2847
|
| ''[[:d:Q4910477|Bill Perry]]''
|
| 1886
| 1970
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2848
|
| ''[[:d:Q4910545|Bill Price]]''
|
| 1909
| 1993
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2849
|
| ''[[:d:Q4910664|Bill Roberts]]''
|
| 1908
| 1976
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 2850
|
| ''[[:d:Q4910867|Bill Shortt]]''
| futbolista británicu (1920–2004)
| 1920
| 2004
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2851
|
| ''[[:d:Q4911257|Bill Waite]]''
| futbolista británicu (1917–1980)
| 1917
| 1980
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2852
|
| ''[[:d:Q4911295|Bill Watkins]]''
|
| 1923
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2853
|
| ''[[:d:Q4912140|Billy Baker]]''
| futbolista británicu (1920–2005)
| 1920
| 2005
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 2854
|
| ''[[:d:Q4912156|Billy Bassett]]''
| futbolista británicu (1912–1977)
| 1912
| 1977
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 2855
|
| ''[[:d:Q4912241|Billy Bowen]]''
|
| 1897
| 1960
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2856
| [[Ficheru:W.C.Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912428|Billy Davies]]''
| futbolista británicu (1883–1960)
| 1883
| 1960
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 2857
| [[Ficheru:Billy Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912429|Billy Davies]]''
| políticu australianu (1884–1956)
| 1882
| 1956
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 2858
|
| ''[[:d:Q4912481|Billy Douglas]]''
|
| 1863
| 1943
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2859
|
| ''[[:d:Q7597610|Stan Davies]]''
| futbolista británicu
| 1898
| 1972
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2860
|
| ''[[:d:Q7597761|Stan Leonard]]''
| futbolista británicu
| 1924
| 1995
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2861
|
| ''[[:d:Q7597805|Stan Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1971
| ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2862
|
| ''[[:d:Q7597821|Stan Owen]]''
|
| 1932<br/>1929
| 2019
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2863
|
| ''[[:d:Q7597848|Stan Richards]]''
| futbolista británicu (1917–1987)
| 1917
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2864
| [[Ficheru:Stan Stennett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7597900|Stan Stennett]]''
| comediante galés (1925–2013)
| 1925
| 2013
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2865
|
| ''[[:d:Q7365062|Ronald Lewis]]''
| actor británicu (1928–1982)
| 1928
| 1982
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 2866
|
| ''[[:d:Q7365384|Ronald Waterhouse]]''
|
| 1926
| 2011
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2867
|
| ''[[:d:Q7365803|Ronnie Boon]]''
|
| 1909
| 1998
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 2868
|
| ''[[:d:Q7365892|Ronnie James]]''
| boxeador galés (1917–1977)
| 1917
| 1977
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2869
|
| ''[[:d:Q7365964|Ronnie Rees]]''
| futbolista británicu
| 1944
| 2023
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 2870
|
| ''[[:d:Q7368892|Rosie Harris]]''
| novelista galesa
| 1925
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2871
|
| ''[[:d:Q7371713|Rovi]]''
|
| 1919
| 1996
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2872
|
| ''[[:d:Q7372122|Rowland Ellis]]''
| políticu d'Estaos Xuníos (1650–1731)
| 1650
| 1731
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2873
|
| ''[[:d:Q7372121|Rowland Ellis]]''
|
| 1841
| 1911
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2874
|
| ''[[:d:Q7372152|Rowland Jones]]''
| llingüista británicu
| 1722
| 1774
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 2875
| [[Ficheru:Portrait of Coll. Langhorne (4673350) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372156|Rowland Laugharne]]''
|
| 1607
| 1675
| ''[[:d:Q7592714|St Brides]]''
|-
| style='text-align:right'| 2876
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Pritchard (4670459).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372176|Rowland Prichard]]''
|
| 1812
| 1887
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 2877
| [[Ficheru:Caer Gai, Llanuwchllyn, Plasty o'r 17g y tu fewn i gaer Rhufeinig; a grade II* important mid C17 gentry house withing a Roman fort (Caer Gai); Eryri National Park 10.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372196|Rowland Vaughan]]''
|
| 1590
| 1667
| ''[[:d:Q123060428|Caer Gai]]''
|-
| style='text-align:right'| 2878
| [[Ficheru:Revd Rowland Williams (Hwfa Mon, 1823-1905) NLW3361827 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7372206|Rowland Williams]]''
| poeta galés (1823–1905)
| 1823
| 1905
| ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2879
|
| ''[[:d:Q7372204|Rowland Williams]]''
|
| 1779
| 1854
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 2880
|
| ''[[:d:Q7372734|Roy Davies]]''
|
| 1928
| 2013
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 2881
|
| ''[[:d:Q7372783|Roy Evans]]''
| futbolista británicu (1943–1969)
| 1943
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2882
|
| ''[[:d:Q7372819|Roy Francis]]''
|
| 1919
| 1989
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2883
|
| ''[[:d:Q7372899|Roy Harris]]''
| inxenieru británicu (1902–1973)
| 1902
| 1973
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2884
|
| ''[[:d:Q7373003|Roy John]]''
| futbolista británicu (1911–1973)
| 1911
| 1973
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2885
| [[Ficheru:Earl of Denbigh Vanity Fair 23 August 1894.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7377413|Rudolph Feilding, 9th Earl of Denbigh]]''
|
| 1859
| 1939
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 2886
|
| ''[[:d:Q7380331|Rupert Morris]]''
|
| 1843
| 1918
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2887
|
| ''[[:d:Q7381435|Russell Coughlin]]''
| futbolista británicu (1960–2016)
| 1960
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2888
|
| ''[[:d:Q7381750|Russell Robins]]''
|
| 1932
| 2019
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2889
|
| ''[[:d:Q7381817|Russell Taylor]]''
| xugador de rugbi union británicu (1914–1965)
| 1914
| 1965
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 2890
|
| ''[[:d:Q7382906|Ruth Bidgood]]''
|
| 1922
| 2022
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 2891
| [[Ficheru:Ffrindiau Ryan, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7384008|Ryan Davies]]''
| actor británicu
| 1937
| 1977
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 2892
|
| ''[[:d:Q7385154|Ryland Davies]]''
| cantante d'ópera británicu
| 1943
| 2023
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2893
|
| ''[[:d:Q7387186|S.G. Courteen]]''
|
| 1864
| 1945
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 2894
|
| ''[[:d:Q7387421|Stephen Dewar Holden]]''
| inxenieru galés (1870–1918)
| 1870
| 1918
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 2895
| [[Ficheru:S.O. Davies portrait 1490010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7387725|S. O. Davies]]''
|
| 1886
| 1972
| ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2896
|
| ''[[:d:Q7401077|Saint Caradoc]]''
|
|
| 1124
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2897
|
| [[Derfel Gadarn]]
|
| 566
| 660
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2898
| [[Ficheru:St Eigon, Llanigon - geograph.org.uk - 714248.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7401197|Saint Eigen]]''
|
|
| 1
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 2899
|
| ''[[:d:Q7405039|Sally Amis]]''
|
| 1954
| 2000
| ''[[:d:Q7898360|Uplands]]''
|-
| style='text-align:right'| 2900
|
| ''[[:d:Q7407801|Sam Livesey]]''
| actor galés (1873–1936)
| 1873
| 1936
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2901
|
| ''[[:d:Q7407834|Sam Mainwaring]]''
|
| 1841
| 1907
| ''[[:d:Q107032804|Penrhiwtyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2902
|
| ''[[:d:Q7410805|Samuel Augustus Perry]]''
|
| 1787
| 1854
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2903
|
| ''[[:d:Q7411260|Samuel Devons]]''
| físicu británicu (1914–2006)
| 1914
| 2006
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2904
| [[Ficheru:SamuelGriffithPA.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7411541|Samuel Griffith]]''
|
| 1816
| 1893
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2905
| [[Ficheru:Sienoch.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7411771|Samuel Ifor Enoch]]''
|
| 1914
| 2001
| ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''
|-
| style='text-align:right'| 2906
| [[Ficheru:Samuel Jagger (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7411824|Samuel Jagger]]''
| xugador de críquet galés (1904–1964)
| 1904
| 1964
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 2907
|
| ''[[:d:Q7411872|Samuel Jones]]''
|
| 1628
| 1697
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 2908
| [[Ficheru:Samuel M Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412071|Samuel M. Jones]]''
| políticu galés (1846–1904)
| 1846
| 1904
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2909
|
| ''[[:d:Q7412239|Samuel Moss]]''
| políticu británicu
| 1858
| 1918
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 2910
| [[Ficheru:Samuel Pearse VC (AWM H06653).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412373|Samuel Pearse]]''
| militar galés (1897–1919)
| 1897
| 1919
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2911
| [[Ficheru:Revd Samuel Roberts (SR, 1800-85) NLW3361790 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412490|Samuel Roberts]]''
|
| 1800
| 1885
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 2912
|
| ''[[:d:Q7412628|Samuel Silkin, Baron Silkin of Dulwich]]''
|
| 1918
| 1988
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2913
| [[Ficheru:The Times history of the war (1914) (14577874670).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412772|Samuel Evans]]''
|
| 1859
| 1918
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2914
| [[Ficheru:Samuel Warren by John Linnell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7412884|Samuel Warren]]''
|
| 1807
| 1877
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2915
|
| ''[[:d:Q7417391|Sandy Orford]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1911–1986)
| 1911
| 1986
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2916
| [[Ficheru:Sarah Edith Wynne (Eos Cymru, 1842-97) NLW3362481 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7422270|Sarah Edith Wynne]]''
|
| 1842
| 1897
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 2917
|
| ''[[:d:Q7427449|Saunders Davies]]''
| sacerdote británicu (1937–2018)
| 1937
| 2018
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 2918
|
| ''[[:d:Q7440197|Seaborne Davies]]''
|
| 1904
| 1984
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 2919
|
| ''[[:d:Q7448922|Selwyn Griffith]]''
| escritor británicu
| 1928
| 2011
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2920
|
| ''[[:d:Q7456519|Seth Joshua]]''
|
| 1858
| 1925
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 2921
| [[Ficheru:Baron Buckland by Goscombe John in Merthyr Tydfil.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7459132|Seymour Berry, 1st Baron Buckland]]''
|
| 1877
| 1928
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2922
| [[Ficheru:Seymour James Farmer 1932-1936.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7459191|Seymour J. Farmer]]''
| políticu canadianu (1878–1951)
| 1878
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2923
|
| ''[[:d:Q7459206|Seymour Morris]]''
| futbolista británicu (1913–1991)
| 1913
| 1991
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 2924
|
| ''[[:d:Q7460864|Shadrach Pryce]]''
|
| 1833
| 1914
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 2925
|
| ''[[:d:Q7500413|Shoni Sguborfawr]]''
|
| 1811
| 1858
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2926
|
| ''[[:d:Q7507823|Sid Judd]]''
| xugador de rugbi union británicu (1928–1959)
| 1928
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2927
|
| ''[[:d:Q7509163|Sidney Jerram]]''
|
| 1891
| 1959
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2928
|
| ''[[:d:Q7509422|Sidney Wilcox]]''
| xugador de críquet galés (1893–1973)
| 1893
| 1973
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 2929
|
| ''[[:d:Q7515728|Silvanus Bevan]]''
| farmacéuticu galés (1691–1765)
| 1691
| 1765
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2930
| [[Ficheru:Silyn 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7517201|R. Silyn Roberts]]''
| poeta galés (1871–1930)
| 1871
| 1930
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 2931
|
| ''[[:d:Q7518708|Simon Evans]]''
|
| 1895
| 1940
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2932
| [[Ficheru:Y Parch Simon Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7519221|Simon Lloyd]]''
|
| 1756
| 1836
| ''[[:d:Q29502896|Plas-yn-Dre]]''
|-
| style='text-align:right'| 2933
|
| ''[[:d:Q7526403|Sir David Llewellyn, 1st Baronet]]''
|
| 1879
| 1940
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2934
|
| ''[[:d:Q7526659|Sir Evan Davies Jones, 1st Baronet]]''
|
| 1859
| 1949
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 2935
| [[Ficheru:1906 Francis Edwards MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7526702|Sir Francis Edwards, 1st Baronet]]''
|
| 1852
| 1927
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 2936
| [[Ficheru:British School - Admiral Sir Francis Geary (1709-1710–1796) - BHC2706 - Royal Museums Greenwich.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7526707|Sir Francis Geary, 1st Baronet]]''
| oficial naval galés (1709–1796)
| 1709
| 1796
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 2937
| [[Ficheru:John Dillwyn-Llewelyn Vanity Fair 11 October 1900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7527724|Sir John Dillwyn-Llewelyn, 1st Baronet]]''
| políticu británicu (1836–1927)
| 1836
| 1927
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2938
|
| ''[[:d:Q7527751|Sir John Edwards, 1st Baronet, of Garth]]''
|
| 1770
| 1850
| ''[[:d:Q7201716|Plas Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 2939
| [[Ficheru:John Nicholl Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7527969|John Nicholl]]''
| políticu galés (1759–1838)
| 1759
| 1838
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 2940
| [[Ficheru:Sir John Owen 1776 to 1861.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7527984|Sir John Owen, 1st Baronet]]''
| políticu británicu
| 1776
| 1861
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2941
| [[Ficheru:Sir John Williams, 1st Baronet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528143|Sir John Williams, 1st Baronet, of the City of London]]''
| médicu galés (1840–1926)
| 1840
| 1926
| ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]''
|-
| style='text-align:right'| 2942
| [[Ficheru:John Wynn, 5th Bt, by English School of the 18th Century.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528163|Sir John Wynn, 5th Baronet]]''
|
| 1628
| 1718<br/>1719
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2943
|
| ''[[:d:Q7528418|Owen Wynn]]''
|
| 1592
| 1660
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2944
|
| ''[[:d:Q7528532|Sir Rhys Llewellyn, 2nd Baronet]]''
|
| 1910
| 1978
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2945
| [[Ficheru:Portrait of Sir Robert Williames Vaughan, Bart. M.P. for the County of Merioneth (4674639) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528861|Robert Williames Vaughan]]''
|
| 1768
| 1843
| ''[[:d:Q20600573|Hengwrt]]''
|-
| style='text-align:right'| 2946
| [[Ficheru:Sir Stephen Glynne 01.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7528986|Sir Stephen Glynne, 9th Baronet]]''
| políticu británicu
| 1807
| 1874
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 2947
| [[Ficheru:Major-General Sir Thomas Morgan 1604-1679.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529216|Sir Thomas Morgan, 1st Baronet]]''
|
| 1606<br/>1604
| 1679
| ''[[:d:Q6661439|Llangattock Lingoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 2948
| [[Ficheru:Sir Thomas Salusbury and Family.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529259|Sir Thomas Salusbury, 2nd Baronet]]''
|
| 1612
| 1643
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 2949
| [[Ficheru:Syr Walter Vaughan Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529393|Sir Walter Morgan, 1st Baronet]]''
| políticu británicu
| 1831
| 1916
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 2950
|
| ''[[:d:Q7529416|Sir Watkin Williams-Wynn, 10th Baronet]]''
|
| 1904
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2951
|
| ''[[:d:Q7529423|Sir Watkin Williams-Wynn, 11th Baronet]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2952
| [[Ficheru:Portrait of R. W. Williams-Wynne (4671230).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529427|Sir Watkin Williams-Wynn, 9th Baronet]]''
| militar galés (1862–1951)
| 1862
| 1951
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2953
| [[Ficheru:John Jackson (1778–1831) (by or after) - Sir Watkin Williams Wynn (1772–1840), 5th Bt - PCF200 - Denbighshire Heritage Service Store.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529424|Sir Watkin Williams-Wynn, 5th Baronet]]''
|
| 1772
| 1840
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2954
| [[Ficheru:Sir William James.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529640|Sir William James, 1st Baronet]]''
|
| 1720
| 1783
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 2955
| [[Ficheru:Portrait of Sir William Williams Bart (4672199) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7529825|Sir William Williams, 1st Baronet, of Gray's Inn]]''
|
| 1634
| 1700
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2956
|
| ''[[:d:Q7533472|Siân James]]''
| escritora británica
| 1930
| 2021
| ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2957
| [[Ficheru:Ceinion Llenyddiaeth Cymreig Cyf I (Siôn Cent).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7533490|Siôn Cent]]''
| poeta galés (1367–1430)
| 1367
| 1430
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 2958
|
| ''[[:d:Q7576045|Spencer Evans]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1981
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2959
| [[Ficheru:Sir Spencer Summers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7576189|Spencer Summers]]''
| políticu británicu (1902–1976)
| 1902
| 1976
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 2960
|
| ''[[:d:Q7597536|Stan Awbery]]''
|
| 1888
| 1969
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 2961
|
| ''[[:d:Q7597565|Stan Bowsher]]''
| futbolista británicu (1899–1968)
| 1899
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2962
|
| ''[[:d:Q7839340|Trevor Morris]]''
|
| 1920
| 2003
| ''[[:d:Q5586893|Gorslas]]''
|-
| style='text-align:right'| 2963
|
| ''[[:d:Q7839382|Trevor Preece]]''
| xugador de críquet galés (1882–1965)
| 1882
| 1965
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 2964
|
| ''[[:d:Q7839401|Trevor Roberts]]''
|
| 1942
| 1972
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 2965
|
| ''[[:d:Q7839460|Trevor Thomas]]''
|
| 1909
| 1969
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 2966
|
| ''[[:d:Q7839477|Trevor Walters]]''
| futbolista británicu
| 1916
| 1989
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 2967
|
| ''[[:d:Q7851276|Tudor Davies]]''
| cantante d'ópera británicu (1892–1958)
| 1892
| 1958
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2968
|
| ''[[:d:Q7851330|Tudor Watkins, Baron Watkins]]''
| políticu británicu (1903–1983)
| 1903
| 1983
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 2969
| [[Ficheru:Tyrone OSullivan by Aberdare Blog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7861628|Tyrone O'Sullivan]]''
| sindicalista galés
| 1945
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 2970
|
| ''[[:d:Q7899835|Urban]]''
|
|
| 1134
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 2971
| [[Ficheru:Val Feld.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7909090|Val Feld]]''
| política galesa (1947–2001)
| 1947
| 2001
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2972
| [[Ficheru:Vernon Hill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7922142|Vernon Hill]]''
| xugador de críquet galés (1871–1932)
| 1871
| 1932
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 2973
|
| ''[[:d:Q7922194|Vernon Morris]]''
| xugador de críquet galés (1894–1973)
| 1894
| 1973
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 2974
|
| ''[[:d:Q7925889|Victor Erle Nash-Williams]]''
|
| 1897
| 1955
| ''[[:d:Q56087668|Fleur-de-Lys]]''
|-
| style='text-align:right'| 2975
|
| ''[[:d:Q7931505|Vince Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu (1901–1967)
| 1901
| 1967
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 2976
|
| ''[[:d:Q7931909|Vincent Lloyd-Jones]]''
| xuez galés (1901–1986)
| 1901
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2977
|
| ''[[:d:Q7937419|Viv Huzzey]]''
|
| 1876
| 1929
| ''[[:d:Q7916189|Varteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 2978
|
| ''[[:d:Q7937718|Vivian Harrison]]''
|
| 1921
| 1989
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2979
|
| ''[[:d:Q7937766|Vivian Ridler]]''
| editor británicu (1913–2009)
| 1913
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2980
| [[Ficheru:W. Llewelyn Williams (5254833) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7945802|William Llewelyn Williams]]''
|
| 1867
| 1922
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 2981
| [[Ficheru:W S Gwynn Williams, Llangollen (1544595).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7945968|W. S. Gwynn Williams]]''
| compositor británicu (1896–1978)
| 1896
| 1978
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 2982
| [[Ficheru:Portrayal of Wil Sam (W S Jones), the Llanystumdwy dramatist (1552990).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7945972|W. S. Jones]]''
| escritor británicu
| 1920
| 2007
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 2983
|
| ''[[:d:Q7955445|WR Parry]]''
|
| 1890
| 1955
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 2984
|
| ''[[:d:Q7964582|Walter Coffin]]''
|
| 1784
| 1867
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 2985
|
| ''[[:d:Q7964611|Walter Cradock]]''
|
| 1606
| 1659
| ''[[:d:Q6661540|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 2986
|
| ''[[:d:Q7964653|Walter Davis]]''
| futbolista británicu (1888–1937)
| 1888
| 1937
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 2987
| [[Ficheru:Walter E Rees.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7964728|Walter E. Rees]]''
| secretariu galés (1863–1949)
| 1863
| 1949
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2988
|
| ''[[:d:Q7964785|Walter Evans]]''
|
| 1867
| 1897
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 2989
| [[Ficheru:StateLibQld 1 110840 Honourable Walter Horatio Wilson 1887.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7965162|Walter Horatio Wilson]]''
| políticu australianu (1839–1902)
| 1839
| 1902
| ''[[:d:Q7321514|Rhosymedre]]''
|-
| style='text-align:right'| 2990
| [[Ficheru:Professor Walter Jenkin Evans (1856–1927), Carmarthen Presbyterian College (gcf02731).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7965269|Walter Jenkin Evans]]''
| historiador británicu
| 1856
| 1927
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 2991
|
| ''[[:d:Q7965470|Walter Lloyd]]''
|
| 1580
| 1662
| ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]''
|-
| style='text-align:right'| 2992
|
| ''[[:d:Q7965658|Walter Monslow, Baron Monslow]]''
|
| 1895
| 1966
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2993
|
| ''[[:d:Q7965863|Walter Powell]]''
|
| 1842
| 1881
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 2994
|
| ''[[:d:Q7965960|Walter Rice Evans]]''
|
| 1863
| 1909
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 2995
|
| ''[[:d:Q7965980|Walter Robbins]]''
| futbolista británicu (1910–1979)
| 1910
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 2996
|
| ''[[:d:Q7966122|Walter Shaw Sparrow]]''
|
| 1862
| 1940
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 2997
|
| ''[[:d:Q7966361|Walter W. Thomas]]''
| arquiteutu galés (1849–1912)
| 1849
| 1912
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 2998
|
| ''[[:d:Q7972932|Wat Jones]]''
| xugador de críquet galés (1917–1994)
| 1917
| 1994
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 2999
|
| ''[[:d:Q7976043|Wayne Bickerton]]''
|
| 1941
| 2015
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3000
|
| ''[[:d:Q7976202|Wayne Edwards]]''
| militar galés (1966–1993)
| 1966
| 1993
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3001
|
| ''[[:d:Q7976216|Wayne Evans]]''
| futbolista británicu
| 1971
| 2023
| ''[[:d:Q3404980|Abermule]]''
|-
| style='text-align:right'| 3002
|
| ''[[:d:Q7990708|Wharton Davies]]''
|
| 1873
| 1961
| ''[[:d:Q3403708|St Ishmael's]]''
|-
| style='text-align:right'| 3003
|
| ''[[:d:Q7998393|Wickham Powell]]''
|
| 1892
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3004
|
| ''[[:d:Q8001663|Wilf Hughes]]''
| xugador de críquet galés (1910–1984)
| 1910
| 1984
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3005
|
| ''[[:d:Q8001666|Wilf Lewis]]''
|
| 1903
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3006
|
| ''[[:d:Q8001693|Wilf Walsh]]''
|
| 1917
| 1977
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3007
|
| ''[[:d:Q8001810|Wilfred Hodder]]''
|
| 1896
| 1957
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3008
| [[Ficheru:Llun o Wilfred Mitford Davies (1451201).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8001847|Wilfred Mitford Davies]]''
| pintor británicu
| 1895
| 1966
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3009
|
| ''[[:d:Q8001858|Wilfred Pallott]]''
| xugador de ḥoquei británicu (1884–1957)
| 1884
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3010
|
| ''[[:d:Q8001891|Wilfred Trubshaw]]''
|
| 1870
| 1944
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3011
|
| ''[[:d:Q8002410|Wiliam Midleton]]''
|
| 1550
| 1600
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3012
|
| ''[[:d:Q8002780|Will Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu (1906–1975)
| 1906
| 1975
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 3013
|
| ''[[:d:Q8002998|Will Osborne]]''
|
| 1875
| 1942
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3014
|
| ''[[:d:Q8003009|Will Parker]]''
| xugador de rugbi union galés (1873–1955)
| 1873
| 1955
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3015
| [[Ficheru:Will Paynter, the newly elected miners' leader (1453859).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8003012|Will Paynter]]''
|
| 1903
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3016
|
| ''[[:d:Q8003042|Will Roberts]]''
| pintor galés (1907–2000)
| 1907
| 2000
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3017
|
| ''[[:d:Q8004161|William Addams Williams]]''
|
| 1787
| 1861
| ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3018
|
| ''[[:d:Q8004223|William Albert Jenkins]]''
|
| 1878
| 1968
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3019
|
| ''[[:d:Q8004251|William Alexander]]''
| xugador de rugbi union británicu (1874–1937)
| 1874
| 1937
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 3020
| [[Ficheru:WilliamAubrey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8004673|William Aubrey]]''
|
| 1529
| 1595
| ''[[:d:Q52158053|Cantref]]''
|-
| style='text-align:right'| 3021
|
| ''[[:d:Q8005020|William Banks]]''
|
| 1925
| 1991
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 3022
|
| ''[[:d:Q8005220|William Baxter]]''
|
| 1650
| 1723
| ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3023
|
| ''[[:d:Q8005312|William Bedloe]]''
|
| 1650
| 1680
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 3024
| [[Ficheru:Sir Wm. Berry LCCN2014715089.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005480|William Berry, 1st Viscount Camrose]]''
|
| 1879
| 1954
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3025
|
| ''[[:d:Q8005633|William Blethyn]]''
|
| 1501
| 1591
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3026
| [[Ficheru:William Bloomfield Douglas.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005643|William Bloomfield Douglas]]''
|
| 1822
| 1906
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3027
| [[Ficheru:William Brace.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005819|William Brace]]''
|
| 1865
| 1947
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 3028
| [[Ficheru:William Bradshaw by Enoch Seeman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8005843|William Bradshaw]]''
|
| 1671
| 1732
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3029
|
| ''[[:d:Q8006111|William Bulkeley]]''
|
| 1691
| 1760
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3030
|
| ''[[:d:Q8006477|William Camden Edwards]]''
|
| 1777
| 1855
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3031
| [[Ficheru:Lance Corporal Fuller VC. Welsh Regiment.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q8006723|William Charles Fuller]]''
| militar galés (1884–1974)
| 1884
| 1974
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 3032
| [[Ficheru:Lord Cope.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8007106|William Cope, 1st Baron Cope]]''
|
| 1870
| 1946
| ''[[:d:Q7339915|Roath]]''
|-
| style='text-align:right'| 3033
|
| ''[[:d:Q8007183|William Cove]]''
| políticu británicu (1888–1963)
| 1888
| 1963
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3034
| [[Ficheru:William Crawshay II (1788–1867).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8007280|William Crawshay II]]''
|
| 1788
| 1867
| ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3035
|
| ''[[:d:Q8007618|William David Phillips]]''
|
| 1855
| 1918
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3036
|
| ''[[:d:Q8007617|William David Owen]]''
| escritor británicu
| 1874
| 1925
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 3037
| [[Ficheru:Syr-William-Davies-AS-Sir-Benfro.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8007633|William Davies]]''
|
| 1821
| 1895
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3038
|
| ''[[:d:Q8007637|William Davies]]''
| futbolista británicu (1882–1966)
| 1882
| 1966
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3039
|
| ''[[:d:Q8007642|William Davies]]''
|
|
| 1593
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 3040
|
| ''[[:d:Q8007641|William Davies]]''
|
| 1890
| 1967
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3041
|
| ''[[:d:Q8008479|William Edwards]]''
|
| 1851
| 1940
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3042
|
| ''[[:d:Q8008480|William Edwards]]''
|
| 1938
| 2007
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 3043
|
| ''[[:d:Q8008498|William Egan]]''
| futbolista británicu (1872–1946)
| 1872
| 1946
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 3044
|
| ''[[:d:Q8008562|William Ellis Bailiff]]''
|
| 1882
| 1972
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3045
|
| ''[[:d:Q8008626|William Erbery]]''
|
| 1604
| 1654
| ''[[:d:Q39011988|Roath Dogfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 3046
|
| ''[[:d:Q8008690|William Evans]]''
| cardiólogu galés (1895–1988)
| 1895
| 1988
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3047
|
| ''[[:d:Q8008691|William Evans]]''
|
| 1853
| 1919
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 3048
| [[Ficheru:William George Evans (1883 – 1946).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8008698|William Evans]]''
|
| 1883
| 1946
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3049
|
| ''[[:d:Q8009059|William Finney]]''
| xugador de críquet galés (1866–1927)
| 1866
| 1927
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3050
|
| ''[[:d:Q8009287|William Foxwist]]''
|
| 1610
| 1673
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3051
|
| ''[[:d:Q8009291|William Frame]]''
| arquiteutu galés (1848–1906)
| 1848
| 1906
| ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3052
| [[Ficheru:William Gilbert Rees, July 1853.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8009876|William Gilbert Rees]]''
| xugador de críquet australianu (1827–1898)
| 1827
| 1898
| ''[[:d:Q18160141|Haroldston St. Issell's]]''
|-
| style='text-align:right'| 3053
| [[Ficheru:Gwynn William.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q8010301|William Gwynn]]''
|
| 1856
| 1897
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3054
|
| ''[[:d:Q8010926|William Harris]]''
|
| 1884
| 1956
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3055
| [[Ficheru:Bishop Havard by Evan Walters.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8011018|William Havard]]''
|
| 1889
| 1956
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3056
|
| ''[[:d:Q8012147|William Henry Scourfield]]''
| políticu británicu
| 1776
| 1843
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3057
| [[Ficheru:WHSeager.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8012148|William Henry Seager]]''
| políticu británicu (1862–1941)
| 1862
| 1941
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3058
| [[Ficheru:William Herbert Waring (1885–1918).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q8012259|William Herbert Waring]]''
| militar galés (1885–1918)
| 1885
| 1918
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 3059
|
| ''[[:d:Q8012504|William Hopper]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1922–2008)
| 1922
| 2008
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3060
|
| ''[[:d:Q20734639|William Hughes]]''
|
| 1757
| 1846
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3061
|
| ''[[:d:Q20734636|William Howells]]''
| clérigu galés (1818–1888)
| 1818
| 1888
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 3062
|
| ''[[:d:Q20734637|William Hubert Davies]]''
|
| 1893
| 1965
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3063
|
| ''[[:d:Q20734642|William Hughes]]''
|
| 1849
| 1920
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3064
|
| ''[[:d:Q20734643|William Jacob]]''
|
| 1777
| 1845
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3065
|
| ''[[:d:Q20734640|William Hughes]]''
|
| 1798
| 1866
| ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3066
| [[Ficheru:William Hughes, Dolgellau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734641|William Hughes]]''
|
| 1838
| 1921
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3067
|
| ''[[:d:Q20734646|William James]]''
|
| 1836
| 1908
| ''[[:d:Q6787320|Mathry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3068
| [[Ficheru:Revd William James, Aberdar (1848-1907) (U) NLW3365166.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734647|William James]]''
|
| 1848
| 1907
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 3069
| [[Ficheru:Revd William James, Manchester (1833-1905) NLW3361817.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734645|William James]]''
|
| 1833
| 1905
| ''[[:d:Q29496512|Ty'n Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 3070
|
| ''[[:d:Q20734650|William John Hughes]]''
|
| 1833
| 1879
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3071
|
| ''[[:d:Q20734651|William John Hughes]]''
|
| 1891
| 1945
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3072
| [[Ficheru:Parch William Jenkin Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734648|William Jenkin Davies]]''
|
| 1858
| 1919
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3073
|
| ''[[:d:Q20734649|William John Evans]]''
|
| 1866
| 1947
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3074
|
| ''[[:d:Q20734654|William John Roberts]]''
| ministru británicu (1904–1967)
| 1904
| 1967
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 3075
| [[Ficheru:William John Nicholson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734652|William John Nicholson]]''
| ministru británicu (1866–1943)
| 1866
| 1943
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3076
|
| ''[[:d:Q20734657|William Jones]]''
|
| 1814
| 1895
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 3077
|
| ''[[:d:Q20734662|William Jones]]''
|
| 1790
| 1855
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3078
|
| ''[[:d:Q20734663|William Jones]]''
|
| 1806
| 1873
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 3079
|
| ''[[:d:Q20734661|William Jones]]''
|
| 1784
| 1847
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3080
|
| ''[[:d:Q20734666|William Jones]]''
| ministru británicu (1851–1931)
| 1851
| 1931
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3081
| [[Ficheru:William Jones (Bleddyn, 1829?-1903) (1876) NLW3362448.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734667|William Jones]]''
|
| 1829
| 1903
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 3082
| [[Ficheru:William Jones, Abergwaun.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734665|William Jones]]''
|
| 1834
| 1895
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3083
|
| ''[[:d:Q20734669|William Joseph Rhys]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3084
|
| ''[[:d:Q20734674|William Llewelyn]]''
|
| 1735
| 1803
| ''[[:d:Q5141668|Coity]]''
|-
| style='text-align:right'| 3085
|
| ''[[:d:Q20734675|William Lloyd]]''
|
| 1717
| 1777
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3086
| [[Ficheru:Portrait of Rev. William Meirion Evans (4670715).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734678|William Meirion Evans]]''
|
| 1826
| 1883
| ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3087
|
| ''[[:d:Q20734676|William Lloyd]]''
|
| 1901
| 1967
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3088
|
| ''[[:d:Q20734677|William Matthews Williams]]''
|
| 1885
| 1972
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 3089
| [[Ficheru:Portrait of W. Mortimer Lewis (4670575).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734682|William Mortimer Lewis]]''
|
| 1840
| 1880
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 3090
| [[Ficheru:Parch. William Morgan D.D. (1801-1872).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734680|William Morgan]]''
|
| 1801
| 1872
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 3091
|
| ''[[:d:Q20734681|William Morgan]]''
|
| 1818
| 1884
| ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3092
| [[Ficheru:William Nicholson (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734684|William Nicholson]]''
|
| 1844
| 1885
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3093
|
| ''[[:d:Q20734685|William Ogwen Williams]]''
|
| 1924
| 1969
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3094
|
| ''[[:d:Q20734691|William Owen Jones]]''
| ministru británicu (1861–1937)
| 1861
| 1937
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3095
|
| ''[[:d:Q20734688|William Owen]]''
|
| 1785
| 1864
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3096
| [[Ficheru:William Pari Huws.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734694|William Pari Huws]]''
|
| 1853
| 1936
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3097
|
| ''[[:d:Q20734695|William Philip Jones]]''
|
| 1878
| 1955
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3098
|
| ''[[:d:Q20734692|William Owen Jones]]''
|
| 1868
| 1928
| ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3099
| [[Ficheru:Portrait of Wm. Pryderch, Nantcaredig (4670464).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734699|William Prytherch]]''
| ministru galés (1804–1888)
| 1804
| 1888
| ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3100
| [[Ficheru:William Richard Jones (Goleufryn 1840-1898).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734702|William Richard Jones]]''
|
| 1840
| 1898
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3101
| [[Ficheru:William Pugh of Brynllywarch, Kerry, D.L., M.A., J.P born 1783 and died 1842 (5236498).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734700|William Pugh]]''
|
| 1783
| 1842
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 3102
|
| ''[[:d:Q20734701|William Reginald Herbert]]''
|
| 1841
| 1929
| ''[[:d:Q5137178|Clytha]]''
|-
| style='text-align:right'| 3103
|
| ''[[:d:Q20734706|William Roger Hughes]]''
|
| 1898
| 1958
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 3104
|
| ''[[:d:Q20734704|William Robert Ambrose]]''
|
| 1832
| 1878
| ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3105
|
| ''[[:d:Q20734705|William Robert Edwards]]''
|
| 1858
| 1921
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3106
| [[Ficheru:William Thomas, Hendy-Gwyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734708|William Thomas]]''
|
| 1832
| 1911
| ''[[:d:Q11157973|Llan-giwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 3107
| [[Ficheru:Portrait of William Thomas Samuel (4670518).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734709|William Thomas Samuel]]''
|
| 1852
| 1917
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3108
|
| ''[[:d:Q20734716|John Clough Williams-Ellis]]''
|
| 1833
| 1913
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3109
|
| ''[[:d:Q20737453|Bill Bower]]''
| futbolista británicu (1911–1998)
| 1911
| 1998
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3110
|
| ''[[:d:Q20737482|Eric Corbett]]''
| militar galés (1917–2002)
| 1917
| 2002
| ''[[:d:Q6864241|Minera]]''
|-
| style='text-align:right'| 3111
|
| ''[[:d:Q20737583|Ingy Norman]]''
|
| 1911
| 1990
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3112
|
| ''[[:d:Q20738016|Alun Davies]]''
|
| 1924
| 1988
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 3113
|
| ''[[:d:Q20738017|Anthony Powel]]''
|
| 1560
| 1618
| ''[[:d:Q17738583|Llwydarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3114
|
| ''[[:d:Q20738023|Dafydd Roberts]]''
|
| 1892
| 1965
| ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3115
| [[Ficheru:David Brazell (5294002) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738026|David Brazell]]''
|
| 1875
| 1959
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3116
|
| ''[[:d:Q20738024|David Bowen]]''
| ministru galés (1774–1853)
| 1774
| 1853
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3117
|
| ''[[:d:Q20738031|David Emrys Lewis]]''
|
| 1887
| 1954
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3118
|
| ''[[:d:Q20738028|David Caxton Davies]]''
| impresor galés (1873–1955)
| 1873
| 1955
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3119
|
| ''[[:d:Q20738035|David Jones]]''
|
| 1803
| 1868
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 3120
|
| ''[[:d:Q20738033|David Francis Roberts]]''
|
| 1882
| 1945
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3121
|
| ''[[:d:Q20738036|David Jones]]''
|
| 1808
| 1854
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3122
|
| ''[[:d:Q20738043|Daniel Thomas Davies]]''
| médicu británicu (1899–1966)
| 1899
| 1966
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 3123
|
| ''[[:d:Q20738041|David Samuel Owen]]''
|
| 1887
| 1959
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 3124
|
| ''[[:d:Q20738051|Edward Jones]]''
|
| 1838
| 1930
| ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3125
|
| ''[[:d:Q20738055|Edward Pritchard]]''
|
| 1839
| 1900
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3126
|
| ''[[:d:Q20738063|Evan Williams]]''
|
| 1724
| 1758
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3127
|
| ''[[:d:Q20738070|George Williams]]''
|
| 1879
| 1951
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3128
|
| ''[[:d:Q20738071|Griffith Harris]]''
|
| 1811
| 1892
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3129
|
| ''[[:d:Q20738079|Harry Farr]]''
|
| 1874
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3130
|
| ''[[:d:Q20738076|Gwilym Richard Jones]]''
|
| 1874
| 1953
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3131
|
| ''[[:d:Q20738082|Hugh Humphreys]]''
|
| 1817
| 1896
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3132
|
| ''[[:d:Q20738081|Hugh Gordon Roberts]]''
|
| 1885
| 1961
| ''[[:d:Q29487242|Dolenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3133
| [[Ficheru:John Taihirion Davies (5348979).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738095|John Davies]]''
|
| 1825
| 1904
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3134
| [[Ficheru:John Bowen Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738092|John Bowen Jones]]''
|
| 1829
| 1905
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3135
| [[Ficheru:John Davies (Siôn Gymro).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738093|John Davies]]''
|
| 1804
| 1884
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3136
|
| ''[[:d:Q20738098|John Edwards]]''
|
| 1806
| 1887
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3137
|
| ''[[:d:Q20738096|John Edwards]]''
|
| 1606
| 1660
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3138
|
| ''[[:d:Q20738102|John Evans]]''
|
| 1790
| 1856
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3139
|
| ''[[:d:Q20738105|John James]]''
|
| 1815
| 1869
| ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3140
|
| ''[[:d:Q20738110|John Parry]]''
|
| 1770
| 1820
| ''[[:d:Q13129619|Llanelian-yn-Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 3141
|
| ''[[:d:Q20738118|John Thomas Pritchard]]''
|
| 1859
| 1890
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3142
|
| ''[[:d:Q20738119|John Williams]]''
|
| 1806
| 1856
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3143
|
| ''[[:d:Q20738116|John Rowland]]''
|
| 1816
| 1888
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3144
|
| ''[[:d:Q20738134|Michael Roberts]]''
|
| 1780
| 1849
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3145
|
| ''[[:d:Q20738135|Morgan John Lewis]]''
|
| 1711
| 1771
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3146
| [[Ficheru:Miss Margaret Jones (Y Gymraes o Gaanan, -1902) NLW3364267 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738132|Margaret Jones]]''
| escritora galesa (1842–1902)
| 1842
| 1902
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3147
| [[Ficheru:Portrait of Morgan Jones, Treluach i.e. Trelech, Carmarthenshire (4674166).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738137|Morgan Jones]]''
|
| 1768
| 1835
| ''[[:d:Q6662982|Llywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3148
|
| ''[[:d:Q20738143|Richard Lloyd]]''
|
| 1771
| 1834
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3149
|
| ''[[:d:Q20738141|Richard Humphreys Evans]]''
|
| 1904
| 1995
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3150
|
| ''[[:d:Q20738146|Richard Prichard]]''
|
| 1811
| 1882
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3151
|
| ''[[:d:Q20738145|Richard Newell]]''
|
| 1785
| 1852
| ''[[:d:Q4667113|Aberhafesp]]''
|-
| style='text-align:right'| 3152
|
| ''[[:d:Q20738151|Robert Gruffydd]]''
|
| 1832
| 1863
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 3153
|
| ''[[:d:Q20738148|Richard Roberts Morris]]''
|
| 1852
| 1935
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 3154
|
| ''[[:d:Q20738149|Richard Thomas Evans]]''
| sacerdote galés (1892–1962)
| 1892
| 1962
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3155
| [[Ficheru:Robert Oliver Hughes (Elfyn).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738154|Robert Owen Hughes]]''
|
| 1858
| 1919
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3156
| [[Ficheru:Y Parch. R. Jones, (Trebor Aled), Llansannan (5349003).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738153|Robert Jones]]''
|
| 1866
| 1917
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3157
|
| ''[[:d:Q20738159|Ronald Cavill Mathias]]''
|
| 1912
| 1968
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3158
|
| ''[[:d:Q7365011|Ronald Karslake Starr Wood]]''
|
| 1919
| 2017
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3159
|
| ''[[:d:Q20734633|William Hope]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3160
| [[Ficheru:Revd John Hugh Evans (Cynfaen, 1833-86) NLW3364076.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20688633|John Hugh Evans]]''
|
| 1833
| 1886
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3161
|
| ''[[:d:Q20712662|John Rae]]''
| futbolista británicu
| 1912
| 2007
| ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]''
|-
| style='text-align:right'| 3162
|
| ''[[:d:Q20713538|P. D. G. Thomas]]''
|
| 1930
| 2020
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3163
|
| ''[[:d:Q20713729|Philip Rodgers]]''
|
| 1891
| 1966
| ''[[:d:Q13131201|Sandycroft]]''
|-
| style='text-align:right'| 3164
|
| ''[[:d:Q20724707|Sydney Chappell]]''
|
| 1915
| 1987
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3165
|
| ''[[:d:Q20732606|Lemuel John Hopkin James]]''
|
| 1874
| 1937
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3166
|
| ''[[:d:Q20732611|Abel Jones Parry]]''
|
| 1833
| 1911
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3167
|
| ''[[:d:Q20732615|Alcwyn Caryni Evans]]''
| anticuariu galés (1828–1902)
| 1828
| 1902
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3168
|
| ''[[:d:Q20732612|Frederick John Alban]]''
|
| 1882
| 1965
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3169
|
| ''[[:d:Q20732613|Albert Owen Evans]]''
|
| 1864
| 1937
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3170
| [[Ficheru:Professor Alfred W. Hughes, 1895.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732617|Alfred William Hughes]]''
|
| 1861
| 1900
| ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3171
|
| ''[[:d:Q20732623|Aneurin Jones]]''
|
| 1822
| 1904
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 3172
|
| ''[[:d:Q20732620|Alun Herbert Davies]]''
| direutor británicu (1927–2005)
| 1927
| 2005
| ''[[:d:Q6661745|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 3173
|
| ''[[:d:Q20732626|Annie Foulkes]]''
| editora galesa (1877–1962)
| 1877
| 1962
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 3174
|
| ''[[:d:Q20732625|Annie Davies]]''
|
| 1910
| 1970
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3175
|
| ''[[:d:Q20732628|Arthur ap Gwynn]]''
| bibliotecariu galés (1902–1987)
| 1902
| 1987
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3176
|
| ''[[:d:Q20732629|Arthur Evans]]''
|
| 1755
| 1837
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3177
|
| ''[[:d:Q20732634|Arthur Leonard Leach]]''
|
| 1869
| 1957
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 3178
|
| ''[[:d:Q20732635|Arthur Tudor Edwards]]''
|
| 1890
| 1946
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3179
| [[Ficheru:Arthur Jones, Congregationalist minister, Bangor 1776-1860.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732633|Arthur Jones]]''
|
| 1776
| 1860
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3180
|
| ''[[:d:Q20732636|Athelstan Owen]]''
|
| 1676
| 1731
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 3181
| [[Ficheru:Ben Davies (Capel Iwan).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732643|Ben Davies]]''
|
| 1840
| 1930
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3182
|
| ''[[:d:Q20732645|Ben Davies]]''
|
| 1878
| 1958
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3183
|
| ''[[:d:Q20732650|Benjamin Evans]]''
|
| 1816
| 1886
| ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3184
|
| ''[[:d:Q20732651|Benjamin Humphreys]]''
|
| 1856
| 1934
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 3185
|
| ''[[:d:Q20732649|Benjamin Davies]]''
|
| 1826
| 1905
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 3186
|
| ''[[:d:Q20732655|Benjamin Maelor Jones]]''
|
| 1894
| 1982
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3187
|
| ''[[:d:Q20732652|Benjamin Jones]]''
|
| 1756
| 1823
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3188
|
| ''[[:d:Q20732653|Benjamin Jones]]''
|
| 1788
| 1841
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3189
|
| ''[[:d:Q20732658|Benjamin Morris Williams]]''
|
| 1832
| 1903
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3190
|
| ''[[:d:Q20732656|Benjamin Meredith]]''
|
| 1700
| 1749
| ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3191
|
| ''[[:d:Q20732657|Benjamin Millingchamp]]''
|
| 1756
| 1829
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3192
| [[Ficheru:Benjamin William Chidlaw (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732661|Benjamin William Chidlaw]]''
|
| 1811
| 1892
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3193
|
| ''[[:d:Q20732671|Evan Breeze]]''
|
| 1798
| 1855
| ''[[:d:Q29504090|Dol-Hywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3194
|
| ''[[:d:Q20732679|Cadwaladr Evans]]''
|
| 1664
| 1745
| ''[[:d:Q3359368|Frongoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3195
|
| ''[[:d:Q20732676|Fanny Mary Katherine Bulkeley-Owen]]''
| escritora galesa (1845–1927)
| 1845
| 1927
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3196
| [[Ficheru:Portrait of Cadwaladr Jones (4671525).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732680|Cadwaladr Jones]]''
|
| 1783
| 1867
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3197
|
| ''[[:d:Q20732681|Cadwaladr Jones]]''
|
| 1794
| 1883
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3198
|
| ''[[:d:Q20732686|Caleb Rees]]''
|
| 1883
| 1970
| ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3199
| [[Ficheru:Portrait of Caleb Morris (4672653) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732685|Caleb Morris]]''
|
| 1800
| 1865
| ''[[:d:Q3402206|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3200
|
| ''[[:d:Q20732690|Ceinwen Rowlands]]''
| cantante galesa (1905–1983)
| 1905
| 1983
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3201
|
| ''[[:d:Q20732691|Charles Conway]]''
|
| 1820
| 1884
| ''[[:d:Q7228313|Pontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3202
|
| ''[[:d:Q20732689|Caradog Fynach]]''
| monxu galés (1100–1124)
| 1100
| 1124
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3203
|
| ''[[:d:Q20732695|Charles Hassall]]''
|
| 1754
| 1814
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3204
| [[Ficheru:Portrait of Charles Davies (4673058).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732692|Charles Davies]]''
|
| 1849
| 1927
| ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3205
|
| ''[[:d:Q20732696|Charles Hughes]]''
| editor galés (1823–1886)
| 1823
| 1886
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3206
|
| ''[[:d:Q20732697|Charles James]]''
|
| 1820
| 1890
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3207
|
| ''[[:d:Q20732703|Charles Thomas Edward Hinde]]''
|
| 1820
| 1870
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3208
|
| ''[[:d:Q20732707|Christopher Mends]]''
|
| 1724
| 1799
| ''[[:d:Q5678821|Hasguard]]''
|-
| style='text-align:right'| 3209
|
| ''[[:d:Q20732705|Charles Winter]]''
|
| 1700
| 1773
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 3210
|
| ''[[:d:Q20732714|Cradock Glascott]]''
|
| 1743<br/>1742
| 1831
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3211
| [[Ficheru:Cosslett Cosslett (Carnelian).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732712|Coslett Coslett]]''
|
| 1834
| 1910
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3212
|
| ''[[:d:Q20732737|Dafydd Cadwaladr]]''
|
| 1752
| 1834
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 3213
|
| ''[[:d:Q20732746|Dafydd Jones]]''
|
| 1743
| 1831
| ''[[:d:Q3396822|Llandanwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 3214
|
| ''[[:d:Q20732748|Dafydd Llwyd]]''
| poeta galés
|
| 1469
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3215
|
| ''[[:d:Q20732759|Dafydd Rhys ap Thomas]]''
| biblista británicu (1912–2011)
| 1912
| 2011
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3216
|
| ''[[:d:Q20732760|Dafydd Siencyn Morgan]]''
| músicu galés (1752–1844)
| 1752
| 1844
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3217
|
| ''[[:d:Q20732767|Daniel Davies]]''
|
| 1756
| 1837
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3218
| [[Ficheru:Portrait of Daniel Evans 'Eos Dâr' (4673945).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732770|Daniel Evans]]''
|
| 1846
| 1915
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3219
| [[Ficheru:Dr Daniel Davies, Swansea (1797-1876) NLW3361967.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732768|Daniel Davies]]''
| ministru galés (1797–1876)
| 1797
| 1876
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3220
|
| ''[[:d:Q20732774|Daniel Jones]]''
| ministru galés (1771–1810)
| 1771
| 1810
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 3221
|
| ''[[:d:Q20732775|Daniel Jones]]''
| ministru galés (1788–1862)
| 1788
| 1862
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 3222
|
| ''[[:d:Q20732772|Daniel Jones]]''
| poeta galés (1725–1806)
| 1725
| 1806
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3223
|
| ''[[:d:Q20732773|Daniel Jones]]''
| clérigu galés (1757–1821)
| 1757
| 1821
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3224
|
| ''[[:d:Q20732778|Daniel Lewis Moses]]''
|
| 1822
| 1893
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3225
| [[Ficheru:Dan Jones (Mormon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732776|Daniel Jones]]''
|
| 1811
| 1861
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 3226
|
| ''[[:d:Q20732777|Daniel Jones]]''
|
| 1813
| 1846
| ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3227
| [[Ficheru:D Rowlands NLW3361839.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732782|Daniel Rowlands]]''
|
| 1827
| 1917
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3228
|
| ''[[:d:Q20732783|Daniel Williams]]''
|
| 1878
| 1968
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3229
|
| ''[[:d:Q20732780|Daniel Owen Jones]]''
|
| 1880
| 1951
| ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''
|-
| style='text-align:right'| 3230
|
| ''[[:d:Q20732786|David Alban Davies]]''
|
| 1873
| 1951
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 3231
|
| ''[[:d:Q20732787|David Bowen]]''
|
| 1874
| 1955
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3232
| [[Ficheru:Parch. D. Adams, B.A., Lerpwl (5349031).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732785|David Adams]]''
| ministru galés (1845–1922)
| 1845
| 1922
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 3233
|
| ''[[:d:Q20732790|David Davies]]''
|
| 1764
| 1828
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3234
|
| ''[[:d:Q20732788|David David Williams]]''
|
| 1862
| 1938
| ''[[:d:Q3398987|Croesor]]''
|-
| style='text-align:right'| 3235
|
| ''[[:d:Q20732794|David Davies]]''
|
| 1791
| 1864
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 3236
|
| ''[[:d:Q20732795|David Davies]]''
|
| 1810
| 1875
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3237
| [[Ficheru:Portrait of David Davies, Swansea (4669729).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732793|David Davies]]''
|
| 1763
| 1816
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 3238
|
| ''[[:d:Q20732798|David Davies]]''
|
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 3239
|
| ''[[:d:Q20732799|David Davies Evans]]''
|
| 1787
| 1858
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3240
|
| ''[[:d:Q20732796|David Davies]]''
|
| 1817
| 1855
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 3241
|
| ''[[:d:Q20732797|David Davies]]''
|
| 1849
| 1926
| ''[[:d:Q7321597|Rhydargaeau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3242
|
| ''[[:d:Q20732805|David Eirwyn Morgan]]''
|
| 1918
| 1982
| ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3243
|
| ''[[:d:Q20732811|David Evans]]''
|
| 1793
| 1861
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3244
|
| ''[[:d:Q20732809|David Evans]]''
|
| 1740
| 1790
| ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3245
| [[Ficheru:David Evans, Caerfyrddin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732815|David Evans]]''
|
| 1842
| 1914
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3246
|
| ''[[:d:Q20732812|David Evans]]''
|
| 1814
| 1847
| ''[[:d:Q4666801|Abercegir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3247
| [[Ficheru:Dewi Haran (David Evans) (1812–1885) (gcf10113).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732818|David Evans]]''
|
| 1812
| 1885
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3248
| [[Ficheru:Portrait of David Evans 'Dewi Dawel' (4674375).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732819|David Evans]]''
|
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3249
|
| ''[[:d:Q20732816|David Evans]]''
|
| 1879
| 1965
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 3250
|
| ''[[:d:Q20732817|David Evans]]''
| ministru galés (1778–1866)
| 1778
| 1866
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3251
|
| ''[[:d:Q20732822|David Griffiths]]''
|
| 1756
| 1834
| ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3252
|
| ''[[:d:Q20732820|David Gravell]]''
|
| 1787
| 1872
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3253
|
| ''[[:d:Q20733007|Evan Bevan]]''
|
| 1803
| 1866
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3254
|
| ''[[:d:Q20733011|Evan Davies]]''
|
| 1694
| 1770
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3255
|
| ''[[:d:Q20733013|Evan Davies]]''
|
| 1826
| 1872
| ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3256
|
| ''[[:d:Q20733018|Evan Edward Morgan]]''
|
| 1855
| 1927
| ''[[:d:Q3309494|Bronllys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3257
|
| ''[[:d:Q20733019|Evan Edwards]]''
|
| 1734
| 1766
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3258
| [[Ficheru:Evan Davies (Eta Delta).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733016|Evan Davies]]''
|
| 1794
| 1855
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 3259
|
| ''[[:d:Q20733021|Evan Evans]]''
|
| 1758
| 1828
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3260
| [[Ficheru:David Griffith, Bethel, Arfon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732821|David Griffith]]''
|
| 1792
| 1873
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 3261
|
| ''[[:d:Q20732826|David Herbert]]''
|
| 1762
| 1835
| ''[[:d:Q29495299|Rhiwbren Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3262
| [[Ficheru:D Howells (print) NLW3361223.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732827|David Howell]]''
| sacerdote galés (1797–1873)
| 1797
| 1873
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3263
|
| ''[[:d:Q20732824|David Harries]]''
|
| 1747
| 1834
| ''[[:d:Q5197239|Cwmdauddwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3264
|
| ''[[:d:Q20732830|David James]]''
|
| 1787
| 1862
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 3265
|
| ''[[:d:Q20732835|David Jehu]]''
|
| 1812
| 1840
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 3266
| [[Ficheru:David James Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732833|David James Williams]]''
|
| 1870
| 1951
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3267
|
| ''[[:d:Q20732838|David John Tawe Jones]]''
|
| 1885
| 1949
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 3268
|
| ''[[:d:Q20732839|David John Williams]]''
|
| 1886
| 1950
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 3269
|
| ''[[:d:Q20732842|David Jones]]''
|
| 1789
| 1841
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3270
|
| ''[[:d:Q20732847|David Jones]]''
|
| 1788
| 1859
| ''[[:d:Q50811580|Llanfihangel-Cilfargan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3271
|
| ''[[:d:Q20732844|David Jones]]''
|
| 1741
| 1792
| ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3272
| [[Ficheru:Portrait of David Jones, Holywell, Flintshire (4673329) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732845|David Jones]]''
|
| 1770
| 1831
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3273
|
| ''[[:d:Q20732850|David Jones]]''
|
| 1732
| 1782
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3274
|
| ''[[:d:Q20732851|David Joshua Davies]]''
|
| 1877
| 1945
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3275
|
| ''[[:d:Q20732848|David Jones]]''
|
| 1793
| 1825
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3276
| [[Ficheru:Portrait of Rev. David Jones, Treborth (4670294).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732849|David Jones]]''
|
| 1805
| 1868
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3277
|
| ''[[:d:Q20732854|David Lewis Evans]]''
|
| 1813
| 1902
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3278
|
| ''[[:d:Q20732855|David Lewis Jones]]''
|
| 1788
| 1830
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3279
|
| ''[[:d:Q20732852|David Lewis]]''
|
| 1828
| 1908
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 3280
| [[Ficheru:Barnwr (Judge) David Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732853|David Lewis]]''
|
| 1848
| 1897
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3281
|
| ''[[:d:Q20732859|David Lloyd]]''
|
| 1724
| 1779
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3282
|
| ''[[:d:Q20732856|David Lewis Jones]]''
|
| 1945
| 2010
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 3283
|
| ''[[:d:Q20732857|David Lewis Wooding]]''
|
| 1828
| 1891
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3284
|
| ''[[:d:Q20732862|David Lloyd Isaac]]''
|
| 1818
| 1876
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3285
|
| ''[[:d:Q20732863|David Lloyd Jenkins]]''
|
| 1896
| 1966
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3286
|
| ''[[:d:Q20732860|David Lloyd Davies]]''
|
| 1832
| 1881
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3287
|
| ''[[:d:Q20732861|David Lloyd Evans]]''
|
| 1861
| 1912
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3288
|
| ''[[:d:Q20732866|David Manuel]]''
|
| 1625
| 1726
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3289
|
| ''[[:d:Q20732867|David Marks]]''
|
| 1788
| 1871
| ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3290
| [[Ficheru:Portrait of D. Morgan, Machynlleth (4669852).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732870|David Morgan]]''
|
| 1779
| 1858
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3291
|
| ''[[:d:Q20732868|David Mervyn Himbury]]''
|
| 1922
| 2008
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3292
|
| ''[[:d:Q20732874|David Morris]]''
|
| 1787
| 1858
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 3293
|
| ''[[:d:Q20732872|Lewis, D. Morgan]]''
|
| 1851
| 1937
| ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3294
|
| ''[[:d:Q20732878|David Parry]]''
|
| 1760
| 1821
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3295
| [[Ficheru:Parch D Onllwyn Brace.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732876|David Onllwyn Brace]]''
|
| 1848
| 1891
| ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3296
|
| ''[[:d:Q20732882|David Pugh Evans]]''
| músicu galés (1866–1897)
| 1866
| 1897
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3297
|
| ''[[:d:Q20732880|David Philips]]''
|
| 1751
| 1825
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 3298
| [[Ficheru:Reverend David Phillips.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732881|David Phillips]]''
|
| 1812
| 1904
| ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3299
|
| ''[[:d:Q20732886|David Richards]]''
|
| 1822
| 1900
| ''[[:d:Q20585238|Brynberian]]''
|-
| style='text-align:right'| 3300
| [[Ficheru:D R Daniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732887|David Robert Daniel]]''
|
| 1859
| 1931
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3301
|
| ''[[:d:Q20732884|David Rhys Phillips]]''
|
| 1868<br/>1862
| 1952
| ''[[:d:Q107032888|Pontwalby]]''
|-
| style='text-align:right'| 3302
|
| ''[[:d:Q20732891|David Thomas]]''
|
| 1739
| 1788
| ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3303
|
| ''[[:d:Q20732888|David Stephen Davies]]''
|
| 1841
| 1898
| ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3304
|
| ''[[:d:Q20732889|David Tecwyn Evans]]''
|
| 1876
| 1957
| ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3305
|
| ''[[:d:Q20732894|David Tyssil Evans]]''
|
| 1853
| 1918
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3306
| [[Ficheru:D Tudor Evans (ap Tudor).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732893|David Tudor Evans]]''
|
| 1822
| 1896
| ''[[:d:Q29502578|Cilgynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3307
| [[Ficheru:Portrait of David Williams, Troedwhiwdalar (4672170).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732898|David Williams]]''
|
| 1779
| 1874
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3308
|
| ''[[:d:Q20732899|David Wyre Lewis]]''
|
| 1872
| 1966
| ''[[:d:Q29488538|Felin Ganol]]''
|-
| style='text-align:right'| 3309
|
| ''[[:d:Q20732896|David William Lewis]]''
|
| 1845
| 1920
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3310
| [[Ficheru:William Davies (Western Mail).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732903|William Davies]]''
|
| 1863
| 1935
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3311
|
| ''[[:d:Q20732900|David Charles]]''
|
| 1803
| 1880
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3312
|
| ''[[:d:Q20732911|Ebenezer Gwyn Evans]]''
|
| 1898
| 1958
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3313
| [[Ficheru:Portrait of Ebenzr. Morris late of Cardiganshire (4669857).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732914|Ebenezer Morris]]''
|
| 1790
| 1867
| ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3314
| [[Ficheru:Ebenezer Rees (1848-1908).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732915|Ebenezer Rees]]''
|
| 1848
| 1908
| ''[[:d:Q7530204|Sirhowy Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3315
| [[Ficheru:Edmund David Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732919|Edmund David Jones]]''
|
| 1869
| 1941
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3316
|
| ''[[:d:Q20732916|Edgar Jones]]''
|
| 1912
| 1991
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3317
|
| ''[[:d:Q20732917|Edgar William Jones]]''
|
| 1868
| 1953
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3318
|
| ''[[:d:Q20732922|Edmund Osborne Jones]]''
|
| 1858
| 1931
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 3319
|
| ''[[:d:Q20732926|Edward Barnes]]''
|
|
| 1795
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3320
| [[Ficheru:Edward Anwyl (1786-1852).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732925|Edward Anwyl]]''
|
| 1786
| 1857
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3321
|
| ''[[:d:Q20732930|Edward Cynolwyn Pugh]]''
|
| 1883
| 1962
| ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3322
|
| ''[[:d:Q20732931|Edward David Rowlands]]''
|
| 1880
| 1969
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3323
|
| ''[[:d:Q20732928|Edward Carnes]]''
|
| 1772
| 1828
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3324
|
| ''[[:d:Q20732934|Edward Eddie Thomas]]''
|
| 1925
| 1997
| ''[[:d:Q5731588|Heolgerrig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3325
|
| ''[[:d:Q20732935|Edward Edwards]]''
|
| 1741
| 1820
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3326
|
| ''[[:d:Q20732939|Edward Gittins]]''
|
| 1843
| 1884
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3327
| [[Ficheru:Edward Edwards (Pencerdd Ceredigion, 1816-97) NLW3364548.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732936|Edward Edwards]]''
| músicu galés (1816–1897)
| 1816
| 1897
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3328
|
| ''[[:d:Q20732937|Edward Ellis]]''
|
| 1842
| 1892
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3329
|
| ''[[:d:Q20732942|Edward Hamer]]''
|
| 1840
| 1911
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3330
|
| ''[[:d:Q20732943|Edward Harker]]''
|
| 1866
| 1969
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3331
| [[Ficheru:Edward Griffith, Dolgellau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732940|Edward Griffith]]''
|
| 1832
| 1918
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 3332
|
| ''[[:d:Q20732944|Edward Harri]]''
|
| 1752
| 1837
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3333
|
| ''[[:d:Q20732955|Edward Jones]]''
|
| 1790
| 1860
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3334
|
| ''[[:d:Q20732952|Edward Jones]]''
|
| 1768
| 1813
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3335
|
| ''[[:d:Q20732959|Edward Jones]]''
|
| 1782
| 1855
| ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3336
| [[Ficheru:Revd Edward Matthews (1813-92) NLW3365363.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732962|Edward Matthews]]''
|
| 1813
| 1892
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3337
|
| ''[[:d:Q20732963|Edward Meredith Price]]''
|
| 1816
| 1898
| ''[[:d:Q20602447|Pant-y-dŵr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3338
|
| ''[[:d:Q20732960|Edward Jones]]''
|
| 1824
| 1880
| ''[[:d:Q3404631|Carrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3339
|
| ''[[:d:Q20732961|Edward Laws]]''
|
| 1837
| 1913
| ''[[:d:Q6482424|Lamphey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3340
|
| ''[[:d:Q20732966|Edward Morgan]]''
|
| 1783
| 1869
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3341
| [[Ficheru:Rev. Edward Morgan, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732967|Edward Morgan]]''
|
| 1817
| 1871
| ''[[:d:Q20598267|Cwmbelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3342
|
| ''[[:d:Q20732965|Edward Mills]]''
|
| 1802
| 1865
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3343
|
| ''[[:d:Q20732970|Edward Parry]]''
|
| 1723
| 1786
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3344
|
| ''[[:d:Q20732971|Edward Parry]]''
|
| 1798
| 1854
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3345
|
| ''[[:d:Q20732968|Edward Oliver]]''
|
| 1720
| 1777
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3346
|
| ''[[:d:Q20732969|Edward Owen Davies]]''
|
| 1864
| 1936
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 3347
|
| ''[[:d:Q20732975|Edward Stanton Roberts]]''
|
| 1878
| 1938
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3348
|
| ''[[:d:Q20732972|Edward Randles]]''
|
| 1763
| 1820
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3349
|
| ''[[:d:Q20732973|Edward Roberts]]''
|
| 1886
| 1975
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3350
|
| ''[[:d:Q20732979|William Rice Edwards]]''
| ciruxanu galés (1862–1923)
| 1862
| 1923
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3351
| [[Ficheru:Edwin Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732982|Edwin Davies]]''
|
| 1859
| 1919
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 3352
|
| ''[[:d:Q20732990|Elizabeth Jane Louis Jones]]''
| erudita galesa (1889–1952)
| 1889
| 1952
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3353
| [[Ficheru:Portrait of Ellis Evans, D.D., Cefnmawr (4673713) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732998|Ellis Evans]]''
|
| 1786
| 1864
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3354
| [[Ficheru:Portrait of Ellis Edwards (4674351) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20732996|Ellis Edwards]]''
|
| 1844
| 1915
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 3355
|
| ''[[:d:Q20733002|Ellis Thomas Davies]]''
|
| 1822
| 1895
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3356
| [[Ficheru:Ellis Owen Ellis (Ellis Bryn Coch) (print) NLW3363652.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733000|Ellis Owen Ellis]]''
| artista galés (1813–1861)
| 1813
| 1861
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3357
|
| ''[[:d:Q20733006|Lewis Evan]]''
|
| 1720
| 1792
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3358
|
| ''[[:d:Q16107553|Lawrence Williams]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
| 2023
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 3359
|
| ''[[:d:Q16148758|Nick Griffiths]]''
| políticu australianu
| 1951
| 2025
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3360
| [[Ficheru:PhilipBounds2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16190199|Philip Bounds]]''
| historiador británicu
| 1950
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3361
|
| ''[[:d:Q16190509|Helen Griffin]]''
|
| 1958
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3362
|
| ''[[:d:Q16191353|Thomas Thomas]]''
| políticu canadianu (1899–1980)
| 1899
| 1980
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3363
|
| ''[[:d:Q16198194|Lew Baker]]''
| policía galés
| 1825
| 1870
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3364
|
| ''[[:d:Q16199534|Ian Lloyd]]''
|
|
| 1989
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 3365
|
| ''[[:d:Q16199645|Jesse Meredith]]''
|
| 1906
| 1974
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 3366
|
| ''[[:d:Q16200395|Rees Hopkin Rhys]]''
|
| 1819
| 1899
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3367
| [[Ficheru:CharletStraton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16203457|Emmeline Lewis Lloyd]]''
| guía de monte galesa (1827–1913)
| 1827
| 1913
| ''[[:d:Q1324865|Elan Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3368
| [[Ficheru:William lathan bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16205567|William Latham Bevan]]''
|
| 1821
| 1908
| ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]''
|-
| style='text-align:right'| 3369
|
| ''[[:d:Q16205780|Howell de Francis]]''
|
|
| 1966
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3370
|
| ''[[:d:Q16205902|Thomas Grey]]''
|
|
| 1915
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3371
|
| ''[[:d:Q16206141|Tom Llewellyn]]''
|
| 1882
| 1956
| ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3372
|
| ''[[:d:Q16206326|William Rees]]''
|
| 1899
| 1968
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 3373
|
| ''[[:d:Q16206367|Johnny Rogers]]''
|
| 1892
| 1958
| ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3374
|
| ''[[:d:Q16206879|Hugh Lloyd]]''
|
| 1586
| 1667
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3375
|
| ''[[:d:Q16210390|Louisa Henrietta Sheridan]]''
|
| 1810
| 1842
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 3376
|
| ''[[:d:Q16228121|Brian Radford]]''
|
| 1926
| 2007
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 3377
|
| ''[[:d:Q16230200|Thomas Chapman]]''
| futbolista británicu
| 1871
| 1929
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3378
|
| ''[[:d:Q16237410|Wynford Evans]]''
| cantante galés (1946–2009)
| 1946
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3379
|
| ''[[:d:Q16240303|Oliver Lloyd]]''
|
| 1520
| 1589
| ''[[:d:Q20600968|Leighton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3380
| [[Ficheru:Sarah Gwynne Wesley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16258569|Sarah Wesley]]''
|
| 1726
| 1822
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''<br/>''[[:d:Q5524325|Garth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3381
|
| ''[[:d:Q16266578|Ray Henwood]]''
| actor neozelandés
| 1937
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3382
|
| ''[[:d:Q16325363|Frank Spiller Locke]]''
| escritor galés (1866–1949)
| 1866
| 1949
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3383
|
| ''[[:d:Q16522550|Robert Ernest Smith]]''
|
| 1917
| 1986
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3384
|
| ''[[:d:Q16524116|Isabella Gifford]]''
|
| 1825
| 1891
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3385
| [[Ficheru:Edward Owen's photography 'Arrived at Chubut in 1874' (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16559378|Edward Maes Llaned Owen]]''
| inxenieru galés (1846–1931)
| 1846
| 1931
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3386
|
| ''[[:d:Q16591980|Owen Roberts]]''
|
| 1939
| 2012
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 3387
|
| ''[[:d:Q16623283|William Peart]]''
| futbolista británicu
| 1904
| 1991
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3388
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1956, Aberdare (1464449).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16658494|Mathonwy Hughes]]''
|
| 1901
| 1999
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3389
|
| ''[[:d:Q16658495|Edward Prosser Rhys]]''
|
| 1901
| 1945
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3390
| [[Ficheru:John Ellis Williams, the author, at his desk (1540166).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16658496|J. Ellis Williams]]''
|
| 1901
| 1975
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3391
|
| ''[[:d:Q16707733|Harry Goodwin]]''
| xugador de críquet galés (1870–1955)
| 1870
| 1955
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3392
|
| ''[[:d:Q16734442|John Peter]]''
|
| 1938
| 2020
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3393
| [[Ficheru:Aled Roberts (6324905377).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16735288|Aled Roberts]]''
| políticu británicu
| 1962
| 2022
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3394
| [[Ficheru:Revd Robert Thomas (Ap Vychan, 1809-80) NLW3362405 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16737330|Robert Thomas]]''
|
| 1809
| 1880
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3395
|
| ''[[:d:Q16737328|John William Thomas]]''
|
| 1805
| 1840
| ''[[:d:Q11012111|Pentir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3396
| [[Ficheru:Revd William Williams (Caledfryn, 1801-69) NLW3362700.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16737332|William Williams]]''
|
| 1801
| 1869
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3397
|
| ''[[:d:Q16737333|John Williams]]''
|
| 1801
| 1859
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3398
| [[Ficheru:George-lawrence-en-la-imprenta.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16738650|George Lawrence Davis]]''
| misioneru galés (1830–1894)
| 1830
| 1894
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3399
|
| ''[[:d:Q16744933|John Bulloch]]''
| periodista británicu (1928–2010)
| 1928
| 2010
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3400
| [[Ficheru:Danny Winter (1947).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16745080|Danny Winter]]''
| futbolista británicu
| 1918
| 2004
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3401
|
| ''[[:d:Q16822099|Preston Austin]]''
|
| 1827
| 1908
| ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3402
|
| ''[[:d:Q16839740|Hugh Foulkes]]''
| futbolista británicu (1909–1981)
| 1909
| 1981
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3403
|
| ''[[:d:Q16840644|Marmaduke Gwynne]]''
|
| 1691
| 1769
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3404
| [[Ficheru:The Trial of Queen Caroline 1820 by Sir George Hayter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16842663|Henry Devereux, 14th Viscount Hereford]]''
|
| 1777
| 1843
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 3405
| [[Ficheru:Hugh Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16845399|Hugh Hughes]]''
| pintor británicu
| 1790
| 1863
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 3406
| [[Ficheru:Sir John Salisbury by Moses Griffith 02197.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16846411|John Salusbury]]''
|
| 1520
| 1578
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 3407
|
| ''[[:d:Q16848905|Ehud Rogers]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1996
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 3408
| [[Ficheru:Bishop John Wynne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16849924|John Wynne]]''
| sacerdote galés (1667–1743)
| 1667
| 1743
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3409
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch D Jones, Llangan .. NLW3365112.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16850823|David Jones]]''
|
| 1736
| 1810
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3410
|
| ''[[:d:Q16851896|William Jones]]''
|
| 1762
| 1846
| ''[[:d:Q3406264|Gresford]]''
|-
| style='text-align:right'| 3411
|
| ''[[:d:Q16853914|Edward Jones]]''
|
| 1741
| 1806
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3412
|
| ''[[:d:Q16854017|Joshua Parry]]''
|
| 1719
| 1776
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3413
|
| ''[[:d:Q16855987|D. Geraint James]]''
|
| 1922
| 2010
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 3414
|
| ''[[:d:Q16856736|Albert Purchas]]''
| arquiteutu australianu (1825–1909)
| 1825
| 1909
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 3415
| [[Ficheru:William Jenkins Rees Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16858267|William Jenkins Rees]]''
|
| 1772
| 1855
| ''[[:d:Q20593537|Llandingad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3416
| [[Ficheru:Sir John Waters by William Salter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16859200|John Waters]]''
| líder militar galés (1774–1842)
| 1774
| 1842
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3417
|
| ''[[:d:Q16859746|Hugh Lloyd]]''
|
| 1546
| 1601
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 3418
|
| ''[[:d:Q16859745|David Lloyd]]''
| biógrafu galés (1635–1692)
| 1635
| 1692
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3419
|
| ''[[:d:Q16863488|Ellis Price]]''
| políticu galés (1505–1594)
| 1505
| 1594
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3420
|
| ''[[:d:Q16863621|Walter Rumsey]]''
|
| 1584
| 1660
| ''[[:d:Q6661701|Llanover]]''
|-
| style='text-align:right'| 3421
|
| ''[[:d:Q16863901|David Davies]]''
|
| 1906
| 1974
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3422
|
| ''[[:d:Q16885562|Richard Price]]''
|
| 1773
| 1861
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 3423
|
| ''[[:d:Q16933947|Martin Lluelyn]]''
|
| 1616
| 1682
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3424
| [[Ficheru:Rosemary Moravec 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16937524|Rosemary Dorothy Moravec]]''
|
| 1946
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3425
|
| ''[[:d:Q16943691|Edward Alfred Jones]]''
|
| 1872
| 1943
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3426
|
| ''[[:d:Q16943702|Laurence Bedford Potter]]''
| ganaderu canadianu (1883–1943)
| 1883
| 1943
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3427
| [[Ficheru:British School - David Davis (1797–1866), of Blaengarn - NMW A 3806 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16973311|David Davis, Blaengwawr]]''
|
| 1797
| 1866
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3428
|
| ''[[:d:Q16973316|David Williams]]''
| industrial galés (1809–1863)
| 1809
| 1863
| ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3429
|
| ''[[:d:Q16991664|Evan Edwards]]''
|
| 1898
| 1958
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3430
|
| ''[[:d:Q17002888|Ewart Lewis]]''
|
| 1914
| 1963
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 3431
|
| ''[[:d:Q17006607|Frances Williams]]''
|
| 1904
| 1978
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3432
|
| ''[[:d:Q8013054|Gerry Humphreys]]''
|
| 1931
| 2006
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 3433
|
| ''[[:d:Q8013397|William Jackson]]''
|
| 1876
| 1954
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3434
|
| ''[[:d:Q8013423|William James]]''
|
| 1902
| 1972
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3435
| [[Ficheru:W. J. Gruffydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013623|William John Gruffydd]]''
|
| 1881
| 1954
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3436
| [[Ficheru:WJParry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013655|William John Parry]]''
|
| 1842
| 1927
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3437
|
| ''[[:d:Q8013687|William Johnson]]''
| xugador de rugbi galés
|
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3438
| [[Ficheru:William Lloyd Jones - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013723|William Jones]]''
|
| 1809
| 1873
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 3439
|
| ''[[:d:Q8013720|William Jones]]''
|
| 1755
| 1821
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3440
| [[Ficheru:William Jones AS Arfon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013725|William Jones]]''
| políticu galés (1859–1915)
| 1859
| 1915
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3441
|
| ''[[:d:Q8013731|William Jones]]''
| direutor galés (1676–1725)
| 1676
| 1725
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3442
|
| ''[[:d:Q8013728|William Jones]]''
|
| 1876
| 1918
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 3443
| [[Ficheru:William Jones (1726-1795).jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8013729|William Jones]]''
|
| 1726
| 1795
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3444
| [[Ficheru:William Lewis, 1st Baron Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8014533|Lewis, W. T.]]''
| industrial galés (1837–1914)
| 1837
| 1914
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3445
|
| ''[[:d:Q8014542|William Lewis]]''
|
| 1847
| 1926
| ''[[:d:Q13129674|Llanwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3446
|
| ''[[:d:Q8014552|William Lewis Thomas]]''
|
| 1913
| 1995
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 3447
|
| ''[[:d:Q8014626|William Llewellyn Morgan]]''
| xugador de rugbi union galés (1884–1960)
| 1884
| 1960
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3448
|
| ''[[:d:Q8014627|William Llewellyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu (1872–1943)
| 1872
| 1943
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 3449
|
| ''[[:d:Q8014630|William Llewelyn Davies]]''
|
| 1887
| 1952
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 3450
|
| ''[[:d:Q8014638|William Lloyd]]''
|
| 1782
| 1857
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3451
|
| ''[[:d:Q8014765|William Lucas Collins]]''
|
| 1815
| 1887
| ''[[:d:Q645198|Oxwich]]''
|-
| style='text-align:right'| 3452
|
| ''[[:d:Q8015052|William Mainwaring]]''
|
| 1884
| 1971
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3453
| [[Ficheru:WilliamLortMansel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8015101|William Mansel]]''
|
| 1753
| 1820
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 3454
|
| ''[[:d:Q8015535|William Meggitt]]''
| as de l'aviación galés (1894–1927)
| 1894
| 1927
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3455
| [[Ficheru:William M James the judge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8015629|William Milbourne James]]''
| xuez galés (1807–1881)
| 1807
| 1881
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3456
|
| ''[[:d:Q8017668|William Robertson]]''
|
| 1874<br/>1873
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 3457
|
| ''[[:d:Q8020391|William Williams]]''
| futbolista británicu
| 1856
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3458
|
| ''[[:d:Q8020396|William Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3459
|
| ''[[:d:Q10495488|Jack Lewis]]''
|
| 1902
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3460
|
| ''[[:d:Q10517262|David Davies]]''
| futbolista británicu
| 1888
|
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 3461
|
| ''[[:d:Q6986087|Ned Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu (1867–1940)
| 1867
| 1940
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3462
|
| ''[[:d:Q6989019|Neil McPherson]]''
| xugador de rugbi union galés (1892–1957)
| 1892
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3463
| [[Ficheru:NoahMMason.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7002124|Noah Morgan Mason]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
| 1882
| 1965
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3464
|
| ''[[:d:Q7025356|Nicholas Evans]]''
| pintor galés (1907–2004)
| 1907
| 2004
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3465
|
| ''[[:d:Q7025584|Nicholas Hunt]]''
| oficial naval galés (1930–2013)
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 3466
|
| ''[[:d:Q7026147|Nicholas Rudall]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3467
|
| ''[[:d:Q7031408|Niel Morgan]]''
| xugador de críquet galés (1904–1985)
| 1904
| 1985
| ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3468
|
| ''[[:d:Q7032450|Nigel Heseltine]]''
| escritor británicu
| 1916
| 1966<br/>1995<br/>1996
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3469
|
| ''[[:d:Q7032732|Nigel Yates]]''
| archiveru británicu
| 1944
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3470
| [[Ficheru:Daly (portrait du boxeur) - btv1b532217994.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7039571|Nipper Pat Daly]]''
| boxeador galés (1913–1988)
| 1913
| 1988
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 3471
|
| ''[[:d:Q7045349|Noah Ablett]]''
| sindicalista británicu (1883–1935)
| 1883
| 1935
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3472
| [[Ficheru:Noel Humphreys.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7046945|Noel Forbes Humphreys]]''
|
| 1890
| 1918
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3473
|
| ''[[:d:Q7047028|Noel Jones]]''
|
| 1932
| 2009
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3474
|
| ''[[:d:Q7047242|Noel Trigg]]''
| boxeador galés
| 1934
| 2020
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3475
|
| ''[[:d:Q7052107|Norman Coslett]]''
|
| 1909
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3476
|
| ''[[:d:Q7052209|Norman Fender]]''
|
| 1910
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3477
|
| ''[[:d:Q7052330|Norman Harris]]''
|
| 1918
| 2007
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 3478
|
| ''[[:d:Q7052397|Norman Jacob]]''
| xugador de críquet galés (1901–1970)
| 1901
| 1970
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 3479
|
| ''[[:d:Q7052739|Norman Riches]]''
| xugador de críquet galés (1883–1975)
| 1883
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3480
|
| ''[[:d:Q7053254|Norrie Alden]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1980
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3481
|
| ''[[:d:Q7080312|Ogwyn Davies]]''
| artista británicu (1925–2015)
| 1925
| 2015
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 3482
|
| ''[[:d:Q7087219|Olive Wheeler]]''
| psicóloga galesa (1886–1963)
| 1886
| 1963
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 3483
|
| ''[[:d:Q7087668|Oliver Lloyd]]''
|
| 1570
| 1625
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3484
|
| ''[[:d:Q7087707|Oliver Morris]]''
|
| 1916
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3485
| [[Ficheru:O.J.S. Piper.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7087761|Oliver Piper]]''
| xugador de rugbi union galés (1884–1933)
| 1884
| 1933
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 3486
|
| ''[[:d:Q7087796|Oliver Robert Gould]]''
| políticu canadianu (1874–1951)
| 1874
| 1951
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3487
|
| ''[[:d:Q7094141|Onllwyn Brace]]''
| xugador de rugbi union galés (1932–2013)
| 1932
| 2013
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3488
|
| ''[[:d:Q7102440|Orig Williams]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 2009
| ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3489
|
| ''[[:d:Q7103444|Ormond Jones]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1972
| ''[[:d:Q7830339|Towyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3490
| [[Ficheru:Osian Ellis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7106681|Osian Ellis]]''
|
| 1928
| 2021
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3491
|
| ''[[:d:Q7106908|Michael Berry, Baron Hartwell]]''
|
| 1911
| 2001
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3492
|
| ''[[:d:Q7107483|Ossie Jones]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 2002
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3493
|
| ''[[:d:Q7107485|Ossie Male]]''
| xugador de rugbi union británicu (1893–1975)
| 1893
| 1975
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3494
|
| ''[[:d:Q7108121|Oswald Griffiths]]''
|
| 1909
| 1989
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3495
|
| ''[[:d:Q7114471|Owen Evans]]''
|
| 1876
| 1945
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3496
|
| ''[[:d:Q7114531|Owen Jones]]''
| futbolista británicu (1871–1955)
| 1871
| 1955
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3497
| [[Ficheru:Owen John Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114528|Owen John Thomas]]''
| políticu galés (1939-2024)
| 1939
| 2024
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3498
| [[Ficheru:Portrait of Owain Jones, Myfyr (4670959) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114529|Owen Jones]]''
|
| 1741
| 1814
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3499
| [[Ficheru:Owen Lewis Jones, 1953.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114532|Owen Jones]]''
| políticu canadianu (1889–1964)
| 1889
| 1964
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 3500
|
| ''[[:d:Q7114543|Owen Lewis]]''
|
| 1533
| 1595
| ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3501
| [[Ficheru:Owen Morgan Edwards in 1916 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114583|Owen Morgan Edwards]]''
|
| 1858
| 1920
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3502
| [[Ficheru:Portrait of E. Owen Phillips (4670553).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114599|Owen Phillips]]''
|
| 1826
| 1897
| ''[[:d:Q13131980|Trecwn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3503
|
| ''[[:d:Q7114710|Owen Wynne]]''
|
| 1652
| 1700
| ''[[:d:Q13129688|Llechylched]]''
|-
| style='text-align:right'| 3504
| [[Ficheru:Revd Owen Wynne Jones (Glasynys, 1828-70) NLW3365408 Cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114713|Owen Wynne Jones]]''
|
| 1828
| 1870
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3505
|
| ''[[:d:Q7119548|P. K. Thomas]]''
|
| 1926
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3506
|
| ''[[:d:Q7128230|Palmer Griffiths]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1880–1973)
| 1880
| 1973
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3507
|
| ''[[:d:Q7138398|Parker Williams]]''
| políticu canadianu (1873–1958)
| 1873
| 1958
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3508
|
| ''[[:d:Q7143239|Pat Brain]]''
|
| 1896
| 1945
| ''[[:d:Q5016880|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3509
|
| ''[[:d:Q7145521|Patricia Clarke]]''
| bioquímica galesa (1919–2010)
| 1919
| 2010
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3510
|
| ''[[:d:Q7145665|Patricia Kane]]''
| actriz británica
| 1929
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3511
|
| ''[[:d:Q7145670|Patricia Kern]]''
|
| 1927
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3512
|
| ''[[:d:Q7146558|Patrick Gibbs]]''
|
| 1915
| 2008
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3513
|
| ''[[:d:Q7146653|Patrick Hannan]]''
|
| 1941
| 2009
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3514
| [[Ficheru:Paul 'Legs' Barrett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7149243|Paul Barrett]]''
|
| 1940
| 2019
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 3515
|
| ''[[:d:Q7149548|Paul Brown]]''
| presentador de noticies galés (1950–1997)
| 1950
| 1997
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3516
|
| ''[[:d:Q7150515|Paul Erickson]]''
| escritor británicu
| 1920
| 1991
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3517
|
| ''[[:d:Q7150980|Paul Grant]]''
|
| 1943
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3518
|
| ''[[:d:Q7152599|Paul Morgan]]''
|
| 1974
| 2015
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3519
|
| ''[[:d:Q7154348|Paul Whitsun-Jones]]''
| actor galés (1923–1974)
| 1923
| 1974
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3520
|
| ''[[:d:Q7154476|Paul Woods]]''
|
| 1950
| 2007
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 3521
|
| ''[[:d:Q7155074|Pauline Peters]]''
|
| 1896
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3522
| [[Ficheru:Percy Coldrick.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167285|Percy Coldrick]]''
|
| 1888
| 1953
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3523
|
| ''[[:d:Q7167294|Percy Cudlipp]]''
|
| 1905
| 1962
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3524
| [[Ficheru:Percy Egerton Herbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167325|Percy Herbert]]''
| políticu galés (1822–1876)
| 1822
| 1876
| ''[[:d:Q1377263|Powis Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3525
|
| ''[[:d:Q16062627|Samuel Goldsworthy]]''
|
| 1855
| 1889
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3526
| [[Ficheru:Reverend J R Kilsby Jones 1813-89.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16062637|James Rhys Jones]]''
|
| 1813
| 1889
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 3527
|
| ''[[:d:Q16062664|Thomas Purnell]]''
|
| 1834
| 1889
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 3528
| [[Ficheru:StateLibQld 1 131563 Portrait Honourable Henry R. Beor, ca. 1880.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16063361|Henry Beor]]''
| políticu galés (1846–1880)
| 1846
| 1880
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3529
|
| ''[[:d:Q16065475|John Mills]]''
|
| 1812
| 1873
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3530
|
| ''[[:d:Q16065541|Evan Jones]]''
| misioneru
| 1788
| 1872
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3531
| [[Ficheru:Portrait of Coll. Lloyd V. Watkins, M.P (4674634) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16065913|John Lloyd Vaughan Watkins]]''
| políticu británicu
| 1802
| 1865
| ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 3532
| [[Ficheru:John Williams 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16066202|John Williams]]''
|
| 1792
| 1858
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3533
|
| ''[[:d:Q16066761|Dai St. John]]''
| boxeador sudafricanu (1871–1899)
| 1871
| 1899
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 3534
| [[Ficheru:Dan Jones 1928.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16073356|David Jones]]''
|
| 1901
| 1968
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3535
|
| ''[[:d:Q16087651|Jackie Sutton]]''
| boxeador galés
| 1920
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3536
|
| ''[[:d:Q16089619|Archie Lamb]]''
| diplomáticu británicu
| 1921
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3537
|
| ''[[:d:Q16090378|Robert Morris]]''
| xugador de críquet galés (1926–2007)
| 1926
| 2007
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3538
|
| ''[[:d:Q16090862|Haydn Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1928
| 2021
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3539
|
| ''[[:d:Q16091470|Owen Harries]]''
|
| 1930
| 2020
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3540
|
| ''[[:d:Q16091496|Les Jones]]''
| futbolista británicu (1930–2016)
| 1930
| 2016
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3541
|
| ''[[:d:Q16091540|Edward Millward]]''
|
| 1930
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3542
|
| ''[[:d:Q16091844|Ted Grace]]''
| políticu australianu
| 1931
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3543
| [[Ficheru:Jeffrey-steele-10-2-2014.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q16092037|Jeffrey Steele]]''
| artista británicu
| 1931
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3544
|
| ''[[:d:Q16092619|Hugh Davies]]''
|
| 1932
| 2017
| ''[[:d:Q7161927|Pembrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 3545
|
| ''[[:d:Q16097086|Robert Alwyn Hughes]]''
|
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3546
|
| ''[[:d:Q16104421|Billy Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1936
| 2022
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3547
|
| ''[[:d:Q16104440|Valerie Ganz]]''
|
| 1936
| 2015
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 3548
|
| ''[[:d:Q16104808|Juliet Ace]]''
| dramaturga británica
| 1938
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3549
| [[Ficheru:Judith-lumley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16105688|Judith M. Lumley]]''
| xinecóloga galesa (1941–2018)
| 1941
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3550
|
| ''[[:d:Q16106989|Neville Hughes]]''
| actor británicu (1945–2015)
| 1945
| 2015
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 3551
|
| ''[[:d:Q8015715|William Molloy, Baron Molloy]]''
|
| 1918
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3552
| [[Ficheru:Thomas Lawrence - Portrait of William Morgan (1750-1833).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8015809|William Morgan]]''
|
| 1750
| 1833
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3553
|
| ''[[:d:Q8016046|William Nathaniel Jones]]''
| políticu británicu (1858–1934)
| 1858
| 1934
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 3554
|
| ''[[:d:Q8016190|William Norton]]''
| xugador de rugbi union galés (1862–1898)
| 1862
| 1898
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3555
| [[Ficheru:William Osborne Smith -Past masters, St Paul's Lodge, 374, ERmontage of 36 photographs (HS85-10-25525) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8016385|William Osborne Smith]]''
| militar canadianu (1833–1887)
| 1833
| 1887
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3556
| [[Ficheru:William Owen Pughe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8016424|William Owen Pughe]]''
|
| 1759
| 1835
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3557
|
| ''[[:d:Q8016742|William Penfro Rowlands]]''
| compositor británicu (1860–1937)
| 1860
| 1937
| ''[[:d:Q18160658|Llys-y-frân]]''
|-
| style='text-align:right'| 3558
|
| ''[[:d:Q8017032|William Powell]]''
| políticu galés
| 1948
| 2022
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 3559
| [[Ficheru:William Price painting (2).jpg|center|128px]]
| [[William Price (médicu)|William Price]]
|
| 1800
| 1893
| ''[[:d:Q7377542|Rudry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3560
| [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551147).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017260|William R. P. George]]''
|
| 1912
| 2006
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3561
| [[Ficheru:Dr William Rees (Gwilym Hiraethog, 1802-83) (1870) NLW3364252 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017443|William Rees]]''
|
| 1802
| 1883
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3562
| [[Ficheru:William Rees-Davies.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017448|William Rees Morgan Davies]]''
|
| 1863
| 1939
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 3563
|
| ''[[:d:Q8017467|William Reid Clanny]]''
|
| 1776
| 1850
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3564
| [[Ficheru:Rhys Herbert headshot.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017514|William Rhys-Herbert]]''
| compositor d'Estaos Xuníos (1868–1921)
| 1868
| 1921
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 3565
|
| ''[[:d:Q8017521|William Richard Arnold]]''
|
| 1881
| 1957
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3566
| [[Ficheru:William Richards minister.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017538|William Richards]]''
| escritor galés (1749–1818)
| 1749
| 1818
| ''[[:d:Q16898205|Penrydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3567
|
| ''[[:d:Q8017648|William Roberts]]''
|
| 1585
| 1665
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3568
| [[Ficheru:William Roberts (physician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017657|William Roberts]]''
|
| 1830
| 1899
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 3569
|
| ''[[:d:Q8017750|William Roos]]''
|
| 1808
| 1878
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 3570
|
| ''[[:d:Q8017810|William Rowland]]''
| xugador de críquet galés (1904–1942)
| 1904
| 1942
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 3571
| [[Ficheru:William Salesbury on the Translator's Memorial; Llanelwy - St Asaph, Cymru 07.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8018052|William Salesbury]]''
|
| 1520
| 1584
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3572
|
| ''[[:d:Q8018108|William Sandham]]''
|
| 1879
| 1961
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3573
|
| ''[[:d:Q8018129|William Sarvis]]''
|
| 1898
| 1968
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3574
| [[Ficheru:William Tecumseh Davies (1831–1912), Lieutenant Governor of Pennsylvania from 1887–91.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8019049|William T. Davies]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
| 1831
| 1912
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3575
| [[Ficheru:Portrait of William Thomas, 'Islwyn' (4671182).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8019287|William Thomas]]''
|
| 1832
| 1878
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 3576
| [[Ficheru:Revd William Thomas (Gwilym Marles, 1834-79) (U) NLW3364226.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8019284|William Thomas]]''
|
| 1834
| 1879
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 3577
|
| ''[[:d:Q8019290|William Thomas]]''
|
| 1734
| 1799
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 3578
|
| ''[[:d:Q8019295|William Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
| 1972
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3579
| [[Ficheru:Portrait of William Watkin Edward Wynne (4674672) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020060|William Watkin Edward Wynne]]''
|
| 1801
| 1880
| ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3580
| [[Ficheru:VCWilliamWilliams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020386|William Williams]]''
| militar galés (1890–1965)
| 1890
| 1965
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3581
| [[Ficheru:William-Williams-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020385|William Williams]]''
|
| 1840
| 1904
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3582
|
| ''[[:d:Q8020395|William Williams]]''
|
| 1925
| 2007
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 3583
|
| ''[[:d:Q8020392|William Williams]]''
| misioneru galés (1859–1892)
| 1859
| 1892
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3584
|
| ''[[:d:Q8020402|William Williams]]''
| inxenieru canadianu (1927–2011)
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3585
| [[Ficheru:Revd William Williams (1781-1840) (print) NLW3365416.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020407|William Williams of Wern]]''
|
| 1781
| 1840
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3586
| [[Ficheru:1882 MHRs William Wynn-Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8020624|William Wynn-Williams]]''
|
| 1828
| 1913
| ''[[:d:Q3399915|Llangar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3587
|
| ''[[:d:Q8020631|William Wynter]]''
| políticu galés (1521–1589)
| 1521
| 1589
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 3588
|
| ''[[:d:Q8020629|William Wynne]]''
|
| 1671
| 1704
| ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3589
|
| ''[[:d:Q8021458|Willie Davies]]''
| futbolista británicu (1900–1953)
| 1900
| 1953
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 3590
|
| ''[[:d:Q8021457|Willie Davies]]''
|
| 1916
| 2002
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3591
| [[Ficheru:Willie Thomas (Rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8021846|Willie Thomas]]''
|
| 1866
| 1921
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 3592
| [[Ficheru:1946 AIK-Birmingham ity FC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8023109|Wilson Jones]]''
|
| 1914
| 1986
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3593
| [[Ficheru:Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8025410|Winifred Maxwell, Countess of Nithsdale]]''
|
| 1672
| 1749
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 3594
|
| ''[[:d:Q8040064|Wyn Davies]]''
| futbolista británicu
| 1942
| 2025
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3595
| [[Ficheru:Wyn Calvin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040069|Wyn Calvin]]''
|
| 1925
| 2022
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3596
|
| ''[[:d:Q8040109|Wyndham Emery]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1897–1969)
| 1897
| 1969
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3597
| [[Ficheru:Answering You- the Production of a Bbc Radio Programme For the United States of America, 1941 D4577.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040155|Wynford Vaughan-Thomas]]''
|
| 1908
| 1987
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3598
| [[Ficheru:Zephaniah Williams - Illustrated Australian News (1874).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8069294|Zephaniah Williams]]''
| artista galés (1795–1874)
| 1795
| 1874
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3599
|
| ''[[:d:Q9275390|Graham Harcourt]]''
| deportista británicu (1934–2015)
| 1934
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3600
|
| ''[[:d:Q9346589|Evan Jenkins]]''
|
| 1895
| 1959
| ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 3601
| [[Ficheru:Teresa Helena Higginson Servant of God.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q9357296|Teresa Helena Higginson]]''
|
| 1844
| 1905
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 3602
| [[Ficheru:Lot Jones Footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10382040|Lot Jones]]''
| futbolista británicu (1882–1941)
| 1882
| 1941
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 3603
|
| ''[[:d:Q10391964|Billy Thomas]]''
|
| 1903
| 1992
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3604
|
| ''[[:d:Q10395857|Ivor Perry]]''
| futbolista británicu
| 1904
| 1965
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3605
|
| ''[[:d:Q10409543|Dudley Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1962
| 2025
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3606
|
| ''[[:d:Q10416121|Horace Williams]]''
|
| 1900
| 1960
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 3607
| [[Ficheru:Harry Beadles.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10449958|Harry Beadles]]''
|
| 1897
| 1958
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3608
|
| ''[[:d:Q10499403|Robert Roberts]]''
|
| 1865
| 1945
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3609
| [[Ficheru:James Trainer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10501113|James Trainer]]''
|
| 1863
| 1915
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3610
|
| ''[[:d:Q10510315|Frank Hoddinott]]''
|
| 1894
| 1980
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 3611
|
| ''[[:d:Q10510353|Tony James]]''
|
| 1919
| 1981
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3612
|
| ''[[:d:Q10511916|Harry Montford]]''
| futbolista británicu (1859–1942)
| 1859
| 1942
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3613
|
| ''[[:d:Q10519662|John Pugsley]]''
|
| 1900
| 1976
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 3614
|
| ''[[:d:Q10524861|Bert Gray]]''
| futbolista británicu (1900–1969)
| 1900
| 1969
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3615
|
| ''[[:d:Q10525511|Bill Roberts]]''
| futbolista británicu (1859–1945)
| 1859
| 1945
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3616
|
| ''[[:d:Q10527809|Idwal Davies]]''
| futbolista británicu (1899–1980)
| 1899
| 1980
| ''[[:d:Q3401129|Ewloe]]''
|-
| style='text-align:right'| 3617
|
| ''[[:d:Q10546480|Harry Hanford]]''
| futbolista británicu (1907–1996)
| 1907
| 1996
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3618
|
| ''[[:d:Q10555802|Roy Finch]]''
| futbolista británicu (1922–2007)
| 1922
| 2007
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3619
| [[Ficheru:Desmond Brayley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10567797|Desmond Brayley, Baron Brayley]]''
| políticu galés (1917–1977)
| 1917
| 1977
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3620
|
| ''[[:d:Q10969182|Gwyn Griffiths]]''
|
| 1941
| 2018
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3621
|
| ''[[:d:Q6384571|Keith Jones]]''
| futbolista británicu (1928–2007)
| 1928
| 2007
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3622
|
| ''[[:d:Q6384891|Keith Pontin]]''
| futbolista británicu
| 1956
| 2020
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 3623
|
| ''[[:d:Q6384900|Keith Pring]]''
| futbolista británicu
| 1943
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3624
|
| ''[[:d:Q6385127|Keith Todd]]''
| futbolista británicu
| 1941
| 2022
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3625
|
| ''[[:d:Q6385196|Keith Webber]]''
| futbolista británicu (1943–1983)
| 1943
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3626
|
| ''[[:d:Q6387293|Ken Barton]]''
| futbolista británicu (1937–1982)
| 1937
| 1982
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3627
|
| ''[[:d:Q6387568|Ken Ellis]]''
|
| 1928
| 2003
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 3628
|
| ''[[:d:Q6387817|Ken Hollyman]]''
| futbolista británicu (1922–2009)
| 1922
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3629
|
| ''[[:d:Q6388362|Ken Richards]]''
|
| 1934
| 1972
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3630
|
| ''[[:d:Q6388387|Ken Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1936
| 2021
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3631
|
| ''[[:d:Q6388417|Ken Rowlands]]''
| boxeador galés
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3632
|
| ''[[:d:Q6388602|Ken Thomas]]''
| sindicalista galés (1927–2008)
| 1927
| 2008
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3633
|
| ''[[:d:Q6388718|Ken Wookey]]''
|
| 1922
| 2003
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3634
|
| ''[[:d:Q6388720|Ken Wookey]]''
|
| 1946
| 1992
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3635
| [[Ficheru:LLwyd Ap Iwan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6389658|Llwyd ap Iwan]]''
| esplorador arxentín (1862–1909)
| 1862
| 1909
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3636
|
| ''[[:d:Q6389808|Kenneth Allott]]''
| poeta irlandés
| 1912
| 1973
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3637
|
| ''[[:d:Q6389993|Kenneth Cooper]]''
| militar británicu (1905–1981)
| 1905
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3638
| [[Ficheru:Kenny Meadows by Lucy Bentley Smith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6391156|Kenny Meadows]]''
|
| 1790
| 1874
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3639
|
| ''[[:d:Q6391211|Kenny Simpkins]]''
| futbolista británicu
| 1943
| 2023
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3640
|
| ''[[:d:Q6392945|Kenyon Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1911–1998)
| 1911
| 1998
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3641
|
| ''[[:d:Q6413323|Kingsley Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1935–2003)
| 1935
| 2003
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3642
| [[Ficheru:Cerflun Kyffin Williams statue.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6450928|Kyffin Williams]]''
| pintor galés (1918–2006)
| 1918
| 2006
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3643
|
| ''[[:d:Q6483606|Lancelot Bulkeley]]''
|
| 1568
| 1650
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3644
|
| ''[[:d:Q6501718|Laurie Sheffield]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3645
| [[Ficheru:Lawrence Langner portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6504303|Lawrence Langner]]''
|
| 1890
| 1962
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3646
|
| ''[[:d:Q6519766|Leighton James]]''
| futbolista británicu
| 1953
| 2024
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 3647
|
| ''[[:d:Q20821169|John Pierce]]''
|
| 1889
| 1955
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3648
|
| ''[[:d:Q20821178|John Victor Evans]]''
|
| 1895
| 1957
| ''[[:d:Q5197238|Cwmdare]]''
|-
| style='text-align:right'| 3649
|
| ''[[:d:Q20821177|John Thomas]]''
|
| 1886
| 1933
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 3650
|
| ''[[:d:Q20821182|John Williams]]''
|
| 1747
| 1831
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 3651
|
| ''[[:d:Q20821183|John Williams]]''
| ministru d'Estaos Xuníos (1768–1825)
| 1768
| 1825
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3652
| [[Ficheru:Y Fainc Sglodion (page 6 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821180|John William Jones]]''
|
| 1883
| 1954
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3653
|
| ''[[:d:Q20821186|William Jones]]''
| políticu galés (1888–1961)
| 1888
| 1961
| ''[[:d:Q5530467|Gellifor]]''
|-
| style='text-align:right'| 3654
|
| ''[[:d:Q20821185|John Williams]]''
|
| 1856
| 1917
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3655
|
| ''[[:d:Q20821191|Richard Martin]]''
|
| 1843
| 1922
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3656
|
| ''[[:d:Q20821189|Lewis John Thomas]]''
|
| 1883
| 1970
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3657
|
| ''[[:d:Q20821194|Owen Williams]]''
|
| 1774
| 1839
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3658
|
| ''[[:d:Q20821195|Owen Williams]]''
|
| 1865
| 1928
| ''[[:d:Q6661549|Llangwyllog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3659
|
| ''[[:d:Q20821192|Morris Davies]]''
|
| 1891
| 1961
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3660
|
| ''[[:d:Q20821199|Peter Edwards]]''
|
| 1854
| 1934
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3661
|
| ''[[:d:Q20821200|Peter Price]]''
|
| 1864
| 1940
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3662
| [[Ficheru:Gilbert Baldry (1876-1928) - Simon Yorke IV (1903–1966), and Philip Yorke III (1905–1978), as Children - 1151358 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821201|Philip Scott Yorke]]''
|
| 1905
| 1976
| ''[[:d:Q5385260|Erddig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3663
|
| ''[[:d:Q20821206|Richard Jones]]''
|
| 1838
| 1925
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3664
|
| ''[[:d:Q20821204|Richard Jenkin Rees]]''
|
| 1868
| 1963
| ''[[:d:Q7162075|Pen-y-garn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3665
| [[Ficheru:Portrait of Rev. Richard Roberts (London) (4670533) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821208|Richard Roberts]]''
|
| 1823
| 1909
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3666
|
| ''[[:d:Q20821209|Richard Samuel Rogers]]''
|
| 1882
| 1950
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3667
|
| ''[[:d:Q20821214|Robert Stephen]]''
|
| 1878
| 1966
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3668
|
| ''[[:d:Q20821215|George Fossett Roberts]]''
|
| 1870
| 1954
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3669
|
| ''[[:d:Q20821212|Robert Meirion Roberts]]''
|
| 1906
| 1967
| ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3670
|
| ''[[:d:Q20821213|Robert Rolfe Williams]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3671
|
| ''[[:d:Q20821218|Roger Thomas]]''
|
| 1886
| 1960
| ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3672
|
| ''[[:d:Q20821219|Thomas Carrington]]''
|
| 1881
| 1961
| ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3673
|
| ''[[:d:Q20821216|John Rowland]]''
|
| 1877
| 1941
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3674
|
| ''[[:d:Q20821217|Samuel James Leeke]]''
|
| 1888
| 1966
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 3675
|
| ''[[:d:Q20821222|Thomas Davies James]]''
|
| 1862
| 1927
| ''[[:d:Q3285155|Manafon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3676
|
| ''[[:d:Q20821223|Thomas Ivor Jones]]''
|
| 1896
| 1969
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3677
|
| ''[[:d:Q20821221|Thomas Arthur Levi]]''
|
| 1874
| 1954
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3678
|
| ''[[:d:Q20821225|Thomas Lewis]]''
|
| 1868
| 1953
| ''[[:d:Q4923824|Blaenycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 3679
|
| ''[[:d:Q20821230|Tom Ellis Jones]]''
|
| 1900
| 1975
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3680
|
| ''[[:d:Q20821229|Thomas Williams Chance]]''
|
| 1872
| 1954
| ''[[:d:Q5396240|Erwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 3681
|
| ''[[:d:Q20821234|William Ewart Williams]]''
|
| 1894
| 1966
| ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3682
|
| ''[[:d:Q20821235|William Gareth Evans]]''
|
| 1941
| 2000
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3683
|
| ''[[:d:Q20821233|William Davies]]''
| historiador galés (1874–1949)
| 1874
| 1949
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3684
|
| ''[[:d:Q20821238|William Hugh Owen]]''
|
| 1886
| 1957
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3685
|
| ''[[:d:Q20821239|William Hughes]]''
|
| 1779
| 1836
| ''[[:d:Q7162070|Pen-y-clawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3686
|
| ''[[:d:Q20821237|William Hubert Vaughan]]''
|
| 1894
| 1959
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 3687
|
| ''[[:d:Q20821242|William Lloyd]]''
|
| 1786
| 1852
| ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3688
|
| ''[[:d:Q20821243|William Morris Williams]]''
|
| 1883
| 1954
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3689
|
| ''[[:d:Q20821241|William Jones Williams]]''
|
| 1891
| 1945
| ''[[:d:Q7162078|Pen-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3690
|
| ''[[:d:Q20821246|William Robert Hughes]]''
|
| 1798
| 1879
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3691
|
| ''[[:d:Q20821244|William Prichard Williams]]''
|
| 1848
| 1916
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3692
|
| ''[[:d:Q20821245|William Richard Owen]]''
|
| 1906
| 1982
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3693
|
| ''[[:d:Q20821250|William Williams]]''
|
| 1748
| 1820
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 3694
|
| ''[[:d:Q20821251|William Wyn Williams]]''
|
| 1876
| 1936
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 3695
|
| ''[[:d:Q20821248|William Thomas]]''
|
| 1856
| 1932
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3696
|
| ''[[:d:Q20821249|William Williams]]''
|
| 1732
| 1799
| ''[[:d:Q20007214|Llanfair-Nant-Gwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3697
|
| ''[[:d:Q20821415|David Jenkins Morgan]]''
|
| 1884
| 1949
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 3698
|
| ''[[:d:Q20821418|David Jones]]''
|
| 1836
| 1878
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3699
|
| ''[[:d:Q20821416|David John Evans]]''
|
| 1884
| 1965
| ''[[:d:Q14508473|Capel Seion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3700
|
| ''[[:d:Q20821417|David John Lloyd]]''
|
| 1886
| 1951
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3701
|
| ''[[:d:Q20821422|Edward Arthur Lewis]]''
| historiador británicu (1880–1942)
| 1880
| 1942
| ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3702
|
| ''[[:d:Q20821423|Evan Thomas]]''
|
| 1733
| 1814
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3703
| [[Ficheru:Revd. Principal David Lloyd M.A., Ll.D.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821420|David Lloyd]]''
|
| 1805
| 1863
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 3704
|
| ''[[:d:Q20821421|David William Richards]]''
|
| 1893
| 1949
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3705
|
| ''[[:d:Q20821426|Griffith Richard Maethlu Lloyd]]''
|
| 1902
| 1995
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3706
|
| ''[[:d:Q20821424|Evan Thomas Griffiths]]''
|
| 1886
| 1967
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3707
|
| ''[[:d:Q20821425|George John]]''
|
| 1918
| 1994
| ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3708
|
| ''[[:d:Q20821428|John Castell Evans]]''
|
| 1844
| 1909
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3709
|
| ''[[:d:Q20821434|John Morgan Lloyd]]''
|
| 1880
| 1960
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3710
|
| ''[[:d:Q20821435|John Powell Griffiths]]''
|
| 1875
| 1944
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 3711
|
| ''[[:d:Q20821438|John Williams]]''
|
| 1825
| 1904
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3712
|
| ''[[:d:Q20821439|Matthew W. Davies]]''
|
| 1882
| 1947
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 3713
|
| ''[[:d:Q20821437|John Williams]]''
|
| 1754
| 1828
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3714
|
| ''[[:d:Q20821443|Robert Evan Jones]]''
|
| 1869
| 1956
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3715
|
| ''[[:d:Q20821440|Richard Arthur Roberts]]''
|
| 1851
| 1943
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3716
|
| ''[[:d:Q20821441|Richard Thomas]]''
|
| 1871
| 1950
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 3717
|
| ''[[:d:Q20821446|William James Thomas]]''
|
| 1867
| 1945
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3718
|
| ''[[:d:Q20821447|Thomas Hopkin Evans]]''
|
| 1879
| 1940
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 3719
| [[Ficheru:Thomas Roberts, Bethesda.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821450|Thomas Roberts]]''
|
| 1835
| 1899
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3720
|
| ''[[:d:Q20821451|Thomas William]]''
|
| 1717
| 1765
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3721
| [[Ficheru:T. Llechid Jones (5236454).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821448|Thomas Llechid Jones]]''
|
| 1867
| 1946
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 3722
|
| ''[[:d:Q20821449|Thomas Robert Jones]]''
|
| 1802
| 1856
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3723
|
| ''[[:d:Q20821458|William Thomas]]''
|
| 1749
| 1809
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3724
|
| ''[[:d:Q20821456|William Saunders]]''
|
| 1806
| 1851
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3725
|
| ''[[:d:Q20824262|John Thomas Jones]]''
| misioneru británicu (1889–1952)
| 1889
| 1952
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3726
|
| ''[[:d:Q20859130|Jill Tomlinson]]''
| autora británica (1931–1976)
| 1931
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3727
|
| ''[[:d:Q20860216|Roger Jones]]''
|
| 1903
| 1982
| ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 3728
|
| ''[[:d:Q20865154|Derek Williams]]''
|
| 1942
| 2007
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3729
|
| ''[[:d:Q20878173|Marcus Owen]]''
|
| 1935
| 1987
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3730
|
| ''[[:d:Q20878227|Roy Andrewartha]]''
|
| 1938
| 2020
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3731
| [[Ficheru:Morgan Maddox Morgan-Owen from G ouafc 1899 1 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20888934|Morgan Maddox Morgan-Owen]]''
|
| 1877
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3732
|
| ''[[:d:Q20888933|Owen Morris Roberts]]''
|
| 1906
| 1999
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3733
|
| ''[[:d:Q20890211|Robert John Pryse]]''
| escritor galés (1807–1889)
| 1807
| 1889
| ''[[:d:Q3402694|Llanbadrig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3734
| [[Ficheru:Catherine Prichard (Buddug).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20890214|Catherine Prichard]]''
|
| 1842
| 1909
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3735
|
| ''[[:d:Q20942797|Ken Jones]]''
|
| 1930
| 2015
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3736
|
| ''[[:d:Q20949588|J. Elwyn Hughes]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3737
|
| ''[[:d:Q20962418|Arnold Wienholt]]''
|
| 1826
| 1895
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 3738
|
| ''[[:d:Q20985688|Alan Rees]]''
|
| 1941
| 2005
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3739
|
| ''[[:d:Q20988974|Jack Norman]]''
|
| 1909
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3740
|
| ''[[:d:Q21000502|Geraint Stanley Jones]]''
|
| 1936
| 2015
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3741
|
| ''[[:d:Q21030575|Charles Gough Howell]]''
|
| 1894
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3742
|
| ''[[:d:Q21030591|Gwenan Jones]]''
|
| 1889
| 1971
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 3743
|
| ''[[:d:Q10970620|Nigel Jenkins]]''
| poeta galés (1949–2014)
| 1949
| 2014
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3744
|
| ''[[:d:Q10978349|Edward Richard]]''
|
| 1714
| 1777
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3745
|
| ''[[:d:Q10982897|William Williams]]''
|
| 1832
| 1900
| ''[[:d:Q23727092|Bontnewydd]]''<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3746
|
| ''[[:d:Q13128800|Gruffydd Robert]]''
|
| 1527
| 1598
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3747
|
| ''[[:d:Q13128857|Gwilym Owen]]''
|
| 1880
| 1940
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3748
|
| ''[[:d:Q13128861|Gwilym Thomas Hughes]]''
|
| 1895
| 1978
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3749
|
| ''[[:d:Q13129135|Horace Charles Jones]]''
| poeta británicu (1906–1998)
| 1906
| 1998
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3750
|
| ''[[:d:Q13129158|Hugh Bevan]]''
|
| 1911
| 1979
| ''[[:d:Q7424466|Saron]]''
|-
| style='text-align:right'| 3751
|
| ''[[:d:Q20733022|Evan Evans]]''
|
| 1773
| 1827
| ''[[:d:Q6661066|Llanarmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3752
|
| ''[[:d:Q20733023|Evan Griffiths]]''
|
| 1778
| 1839
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 3753
|
| ''[[:d:Q20733026|Evan Jenkins]]''
|
| 1799
| 1877
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 3754
|
| ''[[:d:Q20733027|Evan John Evans]]''
|
| 1827
| 1891
| ''[[:d:Q5184878|Cribarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3755
| [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Evan Jones (Caernarfon) (4670300) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733030|Evan Jones]]''
|
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 3756
|
| ''[[:d:Q20733031|Evan Jones]]''
|
| 1857
| 1935
| ''[[:d:Q39006543|Moel-y-crio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3757
|
| ''[[:d:Q20733028|Evan Jones]]''
|
| 1777
| 1819
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 3758
|
| ''[[:d:Q20733034|Evan Jones]]''
|
| 1850
| 1928
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3759
|
| ''[[:d:Q20733032|Evan Jones]]''
|
| 1793
| 1855
| ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]''
|-
| style='text-align:right'| 3760
| [[Ficheru:Evan Gurnos Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733033|Evan Jones]]''
|
| 1840
| 1903
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3761
|
| ''[[:d:Q20733038|Evan Morgan]]''
|
| 1809
| 1853
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3762
|
| ''[[:d:Q20733039|Evan Robert Thomas]]''
|
| 1891
| 1964
| ''[[:d:Q3406271|Ysbyty Ifan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3763
|
| ''[[:d:Q20733036|Evan Lloyd]]''
|
| 1728
| 1801
| ''[[:d:Q13129635|Llangeinwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3764
|
| ''[[:d:Q20733037|Evan Lloyd]]''
|
| 1764
| 1847
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 3765
| [[Ficheru:Evan-William-Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733046|Evan William Evans]]''
|
| 1860
| 1925
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3766
|
| ''[[:d:Q20733047|Evan William Pearce]]''
|
| 1870
| 1957
| ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3767
| [[Ficheru:Revd Canon Evan Thomas Davies, Saint David's Church, Liverpool (Dyfrig, 1847-1927) NLW3363074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733044|Evan Thomas Davies]]''
|
| 1847
| 1927
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 3768
|
| ''[[:d:Q20733050|Griffith Humphrey Pugh Evans]]''
|
| 1840
| 1902
| ''[[:d:Q29503858|Lovesgrove]]''
|-
| style='text-align:right'| 3769
|
| ''[[:d:Q20733048|Evan Williams]]''
|
| 1719
| 1748
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 3770
|
| ''[[:d:Q20733049|David Treharne Evans]]''
|
| 1849
| 1907
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3771
|
| ''[[:d:Q20733055|Thomas Foulkes]]''
|
| 1731
| 1802
| ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3772
|
| ''[[:d:Q20733052|Fanny Winifred Edwards]]''
|
| 1876
| 1959
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3773
|
| ''[[:d:Q20733058|Francis Pugh]]''
|
| 1720
| 1811
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3774
|
| ''[[:d:Q20733059|Frank Vivian Emery]]''
| xeógrafu galés (1930–1987)
| 1930
| 1987
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 3775
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Francis Hiley, Llanwenarth (4674791).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733057|Francis Hiley]]''
|
| 1781
| 1860
| ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3776
|
| ''[[:d:Q20733063|Gabriel Rees]]''
|
| 1757
| 1807
| ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3777
|
| ''[[:d:Q20733060|Thomas Mansel Franklen]]''
|
| 1840
| 1928
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3778
| [[Ficheru:Fred Evans (Ednyfed) Gweinidog y Bedyddwyr Cymreig yn yr Unol Daleithiau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733061|Frederick Evans]]''
|
| 1840
| 1897
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 3779
|
| ''[[:d:Q20733066|George Humphreys]]''
|
| 1747
| 1813
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3780
|
| ''[[:d:Q20733064|George Ethelbert Sayce]]''
|
| 1875
| 1953
| ''[[:d:Q6661521|Llangua]]''
|-
| style='text-align:right'| 3781
|
| ''[[:d:Q20733068|George Lewis]]''
|
| 1640
| 1709
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3782
|
| ''[[:d:Q20733069|George Lewis]]''
|
| 1826
| 1858
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3783
|
| ''[[:d:Q20733074|George Rees]]''
|
| 1873
| 1950
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3784
| [[Ficheru:Gethin Davies, Bangor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733075|Gethin Davies]]''
| ministru galés (1846–1896)
| 1846
| 1896
| ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 3785
|
| ''[[:d:Q20733072|George Prichard Evans]]''
|
| 1820
| 1874
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3786
|
| ''[[:d:Q20733078|Gomer Morgan Roberts]]''
|
| 1904
| 1993
| ''[[:d:Q3402396|Llanfihangel Aberbythych]]''
|-
| style='text-align:right'| 3787
|
| ''[[:d:Q20733079|Grace Wynne Griffith]]''
| novelista galesa (1888–1963)
| 1888
| 1963
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 3788
| [[Ficheru:Revd Griffith Ellis, Bootle (CM) NLW3365255 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733087|Griffith Ellis]]''
|
| 1844
| 1913
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 3789
|
| ''[[:d:Q20733084|Griffith Anthony]]''
|
| 1846
| 1897
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3790
| [[Ficheru:Griffith Edwards (Gutyn Padarn).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733085|Griffith Edwards]]''
|
| 1812
| 1893
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 3791
|
| ''[[:d:Q20733090|Griffith Griffiths]]''
|
| 1799
| 1845
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3792
|
| ''[[:d:Q20733091|Griffith Hugh Jones]]''
|
| 1849
| 1919
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 3793
|
| ''[[:d:Q20733088|Griffith Francis]]''
|
| 1876
| 1936
| ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3794
|
| ''[[:d:Q20733094|Griffith John Roberts]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q4689301|Afonwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3795
| [[Ficheru:Griffith John Williams (5254831).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733095|Griffith John Williams]]''
|
| 1854
| 1933
| ''[[:d:Q13131033|Rhiwbryfdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3796
| [[Ficheru:Griffith Hughes (Diwygwyr Cymru) (crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733092|Griffith Hughes]]''
|
| 1775
| 1839
| ''[[:d:Q20598309|Cwmifor]]''
|-
| style='text-align:right'| 3797
| [[Ficheru:Revd Griffith Parry (1827-1901) NLW3361807 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733098|Griffith Parry]]''
|
| 1827
| 1901
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3798
| [[Ficheru:Griffith Pennar Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733099|Griffith Pennar Griffiths]]''
|
| 1860
| 1918
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3799
|
| ''[[:d:Q20733097|Griffith Jones]]''
|
| 1836
| 1906
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3800
|
| ''[[:d:Q20733100|Griffith Wynn]]''
|
| 1669
| 1736
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3801
|
| ''[[:d:Q20733114|Gruffydd Evans]]''
|
| 1866
| 1930
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 3802
|
| ''[[:d:Q20733115|Gruffydd Thomas Lewis]]''
|
| 1873
| 1964
| ''[[:d:Q6661421|Llangain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3803
|
| ''[[:d:Q20733119|Gwenfron Moss]]''
|
| 1898
| 1991
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3804
|
| ''[[:d:Q20733122|Gwilym Howell]]''
|
| 1705
| 1775
| ''[[:d:Q6661527|Llangurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3805
|
| ''[[:d:Q20733123|Gwilym Ieuan Williams]]''
|
| 1879
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3806
|
| ''[[:d:Q20733120|Gwilym Bowyer]]''
|
| 1906
| 1965
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 3807
| [[Ficheru:Gwilym Eirwyn Jones, HYFRYD IAWN.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733121|Eirwyn Pontshân]]''
|
| 1922
| 1994
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 3808
|
| ''[[:d:Q20733124|John Gwyn]]''
|
|
| 1574
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 3809
|
| ''[[:d:Q20733128|Gwynne Henton Davies]]''
|
| 1906
| 1998
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3810
|
| ''[[:d:Q20733135|John Harries]]''
|
| 1722
| 1788
| ''[[:d:Q4741541|Ambleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3811
|
| ''[[:d:Q20733132|John Dorney Harding]]''
|
| 1809
| 1868
| ''[[:d:Q6470937|Rockfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 3812
|
| ''[[:d:Q20733139|Henry Charles]]''
|
| 1778
| 1840
| ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3813
|
| ''[[:d:Q20733137|Henry Bailey Hughes]]''
|
| 1833
| 1887
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3814
|
| ''[[:d:Q20733141|Henry Davies]]''
|
| 1753
| 1825
| ''[[:d:Q6533801|Letterston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3815
| [[Ficheru:Portrait of Henry Griffiths (4669768).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733146|Henry Griffiths]]''
|
| 1812
| 1891
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 3816
| [[Ficheru:ApHefin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733151|Henry Lloyd]]''
|
| 1870
| 1946
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3817
| [[Ficheru:Capel Soar Bryncir - geograph.org.uk - 603091.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733149|Henry Hughes]]''
|
| 1841
| 1924
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3818
| [[Ficheru:Henry Owen (5449771).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733154|Henry Owen]]''
|
| 1844
| 1919
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3819
|
| ''[[:d:Q20733158|Henry Rees Davies]]''
|
| 1861
| 1940
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3820
|
| ''[[:d:Q20733159|Henry Samuel Hayden]]''
|
| 1805
| 1860
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3821
|
| ''[[:d:Q20733156|Henry Phillips]]''
|
| 1703
| 1783
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 3822
|
| ''[[:d:Q20733163|Henry, Or Harri Sion John]]''
|
| 1664
| 1754
| ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 3823
| [[Ficheru:Henry Tobit Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733161|Henry Tobit Evans]]''
|
| 1844
| 1908
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3824
|
| ''[[:d:Q20733167|Herbert Benjamin Winfield]]''
|
| 1879
| 1919
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3825
|
| ''[[:d:Q20733170|Herman Jones]]''
|
| 1915
| 1964
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3826
|
| ''[[:d:Q20733168|Herbert Jenkins]]''
|
| 1721
| 1772
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3827
| [[Ficheru:The Rev. Herbert Morgan M.A (5349013).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733169|Herbert Morgan]]''
|
| 1875
| 1946
| ''[[:d:Q7094142|Onllwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3828
|
| ''[[:d:Q20733178|Hopkin Bevan]]''
|
| 1765
| 1839
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3829
|
| ''[[:d:Q20733179|Howel Davies]]''
|
| 1716
| 1770
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3830
|
| ''[[:d:Q20733182|Howell Powell]]''
|
|
| 1716
| ''[[:d:Q13129883|Maescar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3831
|
| ''[[:d:Q20733181|Howell Howells]]''
|
| 1750
| 1842
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 3832
|
| ''[[:d:Q20733186|Hugh Davies]]''
|
| 1844
| 1907
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3833
|
| ''[[:d:Q20733185|Hugh Carter]]''
|
| 1784
| 1855
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3834
|
| ''[[:d:Q20733189|Hugh Evans]]''
|
| 1790
| 1853
| ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 3835
| [[Ficheru:Parch Hugh Jones (EF).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733195|Hugh Jones]]''
|
| 1837
| 1919
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3836
|
| ''[[:d:Q20733192|Hugh Hughes]]''
|
| 1778
| 1855
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 3837
|
| ''[[:d:Q20733198|Hugh Maurice]]''
|
| 1775
| 1825
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3838
| [[Ficheru:Hugh Michael Hughes.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733199|Hugh Michael Hughes]]''
|
| 1858
| 1933
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 3839
| [[Ficheru:Portrait of Hugh Jones ('Erfyl') (4670306).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733196|Hugh Jones]]''
|
| 1789
| 1858
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3840
| [[Ficheru:Hugh Jones, Caerfyrddin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733197|Hugh Jones]]''
|
| 1800
| 1872
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3841
|
| ''[[:d:Q20733203|Hugh Owen]]''
|
| 1832
| 1897
| ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3842
|
| ''[[:d:Q20733201|Hugh Owen of Gwenynog]]''
|
| 1575
| 1642
| ''[[:d:Q16033793|Llanfflewyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3843
| [[Ficheru:Leila Megane.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6519893|Leila Megane]]''
| cantante d'ópera galesa (1891–1960)
| 1891
| 1960
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 3844
|
| ''[[:d:Q6521654|Len Apsey]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1967
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3845
|
| ''[[:d:Q6521680|Len Beynon]]''
| boxeador galés (1912–1992)
| 1912
| 1992
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 3846
|
| ''[[:d:Q6521686|Len Blyth]]''
|
| 1920
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3847
| [[Ficheru:Davies, Len.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6521737|Len Davies]]''
| futbolista británicu
| 1899
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3848
|
| ''[[:d:Q6521762|Len Evans]]''
| futbolista británicu (1903–1977)
| 1903
| 1977
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 3849
|
| ''[[:d:Q6521816|Len Hill]]''
|
| 1941
| 2007
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3850
|
| ''[[:d:Q6522001|Len Trump]]''
|
| 1887
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3851
|
| ''[[:d:Q6522013|Len Weare]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2012
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3852
| [[Ficheru:Sir Leoline Jenkins by Herbert Tuer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6524435|Leoline Jenkins]]''
|
| 1625
| 1685
| ''[[:d:Q6661804|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 3853
| [[Ficheru:Leonard Brockington.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6525150|Leonard Brockington]]''
| abogáu galés (1888–1966)
| 1888
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3854
|
| ''[[:d:Q6525189|Leonard Constance]]''
|
| 1922
| 1990
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 3855
|
| ''[[:d:Q6525197|Leonard Cox]]''
| escritor británicu
| 1495
| 1549
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 3856
|
| ''[[:d:Q6525258|Leonard Eastment]]''
| políticu australianu (1901–1956)
| 1901
| 1956
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3857
|
| ''[[:d:Q6525823|Leonard Watkins]]''
|
| 1859
| 1901
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3858
|
| ''[[:d:Q6529155|Les Anthony]]''
|
| 1921
| 2010
| ''[[:d:Q7320729|Rhiwfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3859
|
| ''[[:d:Q6529820|Les Owen]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2020
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 3860
| [[Ficheru:The Liberation of Bergen-belsen Concentration Camp, April 1945 BU4270.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6530869|Leslie Hardman]]''
| rabín británicu (1913–2008)
| 1913
| 2008
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 3861
|
| ''[[:d:Q6530924|Leslie Jenkins]]''
| xugador de críquet galés (1898–1971)
| 1898
| 1971
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3862
|
| ''[[:d:Q6530940|Leslie Jones]]''
| futbolista británicu (1911–1981)
| 1911
| 1981
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3863
|
| ''[[:d:Q6530999|Leslie Manfield]]''
| xugador de rugbi union británicu (1915–2006)
| 1915
| 2006
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 3864
|
| [[Eleanor Mary Wynne-Edwards Reid]]
|
| 1860
| 1953
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 3865
|
| ''[[:d:Q6535418|Levi Gibbon]]''
|
| 1807
| 1870
| ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3866
|
| ''[[:d:Q6535944|Lew Booth]]''
| futbolista británicu (1912–1984)
| 1912
| 1984
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3867
| [[Ficheru:Captain Lewis Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536139|Lewes Roberts]]''
|
| 1596
| 1641
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 3868
|
| ''[[:d:Q6536435|Lewis Cobden Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés (1865–1928)
| 1865
| 1928
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3869
|
| ''[[:d:Q6536486|Lewis Davies]]''
|
| 1913
| 2011
| ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3870
| [[Ficheru:Revd Dr Lewis Edwards (1809-87) NLW3363289.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536522|Lewis Edwards]]''
|
| 1809
| 1887
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3871
|
| ''[[:d:Q6536534|Lewis Evans]]''
| matemáticu galés (1755–1827)
| 1755
| 1827
| ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]''<br/>[[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 3872
|
| ''[[:d:Q6536537|Lewis Evans]]''
|
| 1700
| 1756
| ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3873
|
| ''[[:d:Q6536585|Lewis Gilbertson]]''
|
| 1814
| 1896
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3874
|
| ''[[:d:Q6536746|Lewis Jones]]''
| escritor galés (1897–1939)
| 1897
| 1939
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 3875
| [[Ficheru:Lewis Llewelyn Dillwyn Vanity Fair 13 May 1882.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536798|Lewis Llewelyn Dillwyn]]''
| políticu británicu
| 1814
| 1892
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3876
|
| ''[[:d:Q6536796|Lewis Llewellyn]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1881–1931)
| 1881
| 1931
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3877
|
| ''[[:d:Q6536806|Lewis Lougher]]''
|
| 1871
| 1955
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 3878
| [[Ficheru:Germany Under Allied Occupation BU8524.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536811|Lewis Lyne]]''
|
| 1899
| 1970
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3879
| [[Ficheru:Lewis Morris woodburytype.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536902|Lewis Morris]]''
|
| 1833
| 1907
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3880
|
| ''[[:d:Q6536981|Lewis Pugh Pugh]]''
|
| 1837
| 1908
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3881
|
| ''[[:d:Q6537000|Lewis Rees]]''
|
| 1910
| 1976
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 3882
|
| ''[[:d:Q6537243|Lewis Owen]]''
|
| 1501
| 1555
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3883
|
| ''[[:d:Q6537490|Lewys Dwnn]]''
|
| 1550
| 1616
| ''[[:d:Q4898676|Bettws Cedewain]]''
|-
| style='text-align:right'| 3884
|
| ''[[:d:Q6537492|Lewys Morgannwg]]''
|
|
| 1565
| ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''<br/>''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3885
|
| ''[[:d:Q6541894|Martin Hinds]]''
| historiador británicu (1941–1988)
| 1941
| 1988
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3886
| [[Ficheru:Lillie Goodisson.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6548260|Lillie Goodisson]]''
| enfermera australiana (1860–1947)
| 1859
| 1947
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3887
|
| ''[[:d:Q6555628|Lionel Emmitt]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1930
| 2004
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 3888
| [[Ficheru:Lionel Rees VC IWM Q 68027.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6555769|Lionel Rees]]''
| militar galés (1884–1955)
| 1884
| 1955
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 3889
| [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Jones, Llanllyfni (Swydd Gaernarfon) (4673763).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6661978|John Jones]]''
|
| 1786
| 1863
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3890
|
| ''[[:d:Q6662032|Llew Ashcroft]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 2005
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 3891
|
| ''[[:d:Q6662036|Llew Edwards]]''
| boxeador galés (1894–1965)
| 1894
| 1965
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3892
|
| ''[[:d:Q6662070|Llewellyn Heycock, Baron Heycock]]''
| políticu británicu (1905–1990)
| 1905
| 1990
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 3893
| [[Ficheru:Llewelyn David Bevan.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662097|Llewelyn David Bevan]]''
|
| 1842
| 1918
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3894
|
| ''[[:d:Q6662102|Llewelyn Davies]]''
|
| 1881
| 1961
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 3895
| [[Ficheru:Llewelyn kenrick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662110|Llewelyn Kenrick]]''
|
| 1847
| 1933
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3896
|
| ''[[:d:Q6662111|Llewelyn Traherne]]''
|
| 1766
| 1842
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3897
|
| ''[[:d:Q6662119|Llewelyn Wyn Griffith]]''
| novelista galés (1890–1977)
| 1890
| 1977
| ''[[:d:Q2075495|Rhos-on-Sea]]''
|-
| style='text-align:right'| 3898
|
| ''[[:d:Q6662381|Lloyd Davies]]''
| futbolista británicu (1877–1957)
| 1877
| 1957
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3899
| [[Ficheru:Lloyd Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662529|Lloyd Jones]]''
| escritor británicu
| 1951
| 2026
| ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3900
| [[Ficheru:Lloyd Kenyon, 1st Baron Kenyon by William Davison.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662537|Lloyd Kenyon]]''
|
| 1732
| 1802
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 3901
|
| ''[[:d:Q6662819|Lloyd Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1933–2017)
| 1933
| 2017
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 3902
|
| ''[[:d:Q6662817|Lloyd Williams]]''
| xugador de críquet galés (1925–2007)
| 1925
| 2007
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 3903
|
| ''[[:d:Q6662995|Llywelyn Siôn]]''
|
| 1540
| 1615
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''<br/>''[[:d:Q39011804|Llangewydd Castle, Laleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 3904
|
| ''[[:d:Q6674884|Lonza Bowdler]]''
| xugador de rugbi union galés (1901–1962)
| 1901
| 1962
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 3905
| [[Ficheru:Louis Dyke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6687073|Louis Dyke]]''
| xugador de rugbi union británicu (1888–1961)
| 1888
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3906
|
| ''[[:d:Q6688546|Louisa Nott-Bower]]''
| arquera británica (1861–1925)
| 1861
| 1925
| ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]''
|-
| style='text-align:right'| 3907
| [[Ficheru:Mr. Lyn Harding LCCN2014692774 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6708323|Lyn Harding]]''
| actor británicu (1867–1952)
| 1867
| 1952
| ''[[:d:Q7587366|St Brides Wentloog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3908
|
| ''[[:d:Q6708330|Lyn James]]''
| actriz británica (1935–2017)
| 1929
| 2017
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3909
|
| ''[[:d:Q6708817|Lynette Davies]]''
| actriz británica (1948–1993)
| 1948
| 1993
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3910
|
| ''[[:d:Q6709269|Lynn Ungoed-Thomas]]''
|
| 1904
| 1972
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3911
|
| ''[[:d:Q6709334|Lynne Carol]]''
| actriz galesa (1914–1990)
| 1914
| 1990
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 3912
|
| ''[[:d:Q6728347|Madoline Thomas]]''
| actriz galesa (1890–1989)
| 1890
| 1989
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 3913
|
| ''[[:d:Q6735137|Mai Jones]]''
|
| 1899
| 1960
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 3914
|
| ''[[:d:Q6740608|Mal Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1919
| 1969
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3915
|
| ''[[:d:Q20738162|Thomas Howells]]''
|
| 1839
| 1905
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 3916
|
| ''[[:d:Q20738164|Thomas Jesse Jones]]''
|
| 1873
| 1950
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3917
|
| ''[[:d:Q20738170|Thomas Stephen]]''
|
| 1856
| 1906
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 3918
|
| ''[[:d:Q20738174|Watcyn Samuel Jones]]''
|
| 1877
| 1964
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3919
|
| ''[[:d:Q20738175|William Anthony Davies]]''
|
| 1886
| 1962
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 3920
|
| ''[[:d:Q20738178|Willam Howell Lewis]]''
|
| 1793
| 1868
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3921
| [[Ficheru:Dr. William Bevan-Lewis Medical Director West Riding Asylum, Wakefield 1884-1910 (5294030).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20738177|William Bevan Lewis]]''
| alienista galés (1847–1929)
| 1847
| 1929
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3922
|
| ''[[:d:Q20738183|William Lewes]]''
|
| 1652
| 1722
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3923
|
| ''[[:d:Q20738180|William James]]''
|
| 1761
| 1845
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 3924
|
| ''[[:d:Q20738190|William Rees]]''
|
| 1808
| 1873
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 3925
|
| ''[[:d:Q20738194|William Thomas]]''
|
| 1891
| 1958
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 3926
|
| ''[[:d:Q20738195|William Williams]]''
|
| 1625
| 1684
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3927
|
| ''[[:d:Q20738197|Zecharias Thomas]]''
|
| 1727
| 1816
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 3928
|
| ''[[:d:Q20738563|John Evan Thomas]]''
|
| 1884
| 1941
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3929
|
| ''[[:d:Q20741167|William Lewis]]''
| políticu australianu
| 1818
| 1895
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3930
|
| ''[[:d:Q20746754|Alfred William Sheen]]''
|
| 1869
| 1945
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 3931
|
| ''[[:d:Q20746755|Alun Ogwen Williams]]''
|
| 1904
| 1970
| ''[[:d:Q52083626|Gerlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3932
|
| ''[[:d:Q20746759|Benjamin Waldo Lewis]]''
|
| 1877
| 1953
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 3933
|
| ''[[:d:Q20746756|Arthur Wynn Williams]]''
|
| 1819
| 1886
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 3934
|
| ''[[:d:Q20746761|Cliff Prothero]]''
|
| 1898
| 1990
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3935
|
| ''[[:d:Q20746767|David Pugh]]''
|
| 1739
| 1816
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 3936
|
| ''[[:d:Q20746764|Daniel Jenkins]]''
|
| 1856
| 1946
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 3937
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Ebenezer Richard, Tregaron, Cardiganshire (4671915).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746770|Ebenezer Richard]]''
|
| 1781
| 1837
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 3938
|
| ''[[:d:Q20746769|David Salmon]]''
|
| 1852
| 1944
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 3939
|
| ''[[:d:Q20746775|Eliseus Howells]]''
|
| 1893
| 1969
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3940
|
| ''[[:d:Q20746779|Evan Phillips]]''
|
| 1829
| 1912
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3941
|
| ''[[:d:Q20746777|Evan Hopkins]]''
|
| 1801
| 1867<br/>1884
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3942
|
| ''[[:d:Q20746782|Francis Wynn Jones]]''
|
| 1898
| 1970
| ''[[:d:Q29481220|Branas Lodge]]''
|-
| style='text-align:right'| 3943
|
| ''[[:d:Q20746783|George Daniel Jones]]''
| impresor galés (1877–1955)
| 1877
| 1955
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 3944
| [[Ficheru:Laura Evans-Williams (Musical Advance, 1924).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746780|Laura Evans-Williams]]''
| cantante galesa (1883–1944)
| 1883
| 1944
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 3945
|
| ''[[:d:Q20746781|Francis Green]]''
|
| 1854
| 1942
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 3946
|
| ''[[:d:Q20746785|George Henry Parcell]]''
|
| 1895
| 1967
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3947
|
| ''[[:d:Q20746788|Ebenezer Griffith-Jones]]''
|
| 1860
| 1942
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3948
|
| ''[[:d:Q20746789|William Griffith-Jones]]''
| ministru británicu (1895–1961)
| 1895
| 1961
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3949
| [[Ficheru:Self portrait by Hugh Jerman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746794|Hugh Jerman]]''
|
| 1836
| 1895
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 3950
|
| ''[[:d:Q20746795|Hugh Pugh]]''
|
| 1779
| 1809
| ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 3951
|
| ''[[:d:Q20746792|Howell Powell]]''
|
| 1819
| 1875
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 3952
| [[Ficheru:Revd Hugh Pugh (1803-68) NLW3365418.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746796|Hugh Pugh]]''
|
| 1803
| 1868
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3953
|
| ''[[:d:Q20746802|Isaac Price]]''
|
| 1735
| 1805
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 3954
|
| ''[[:d:Q20746803|Isaac Thomas]]''
|
| 1911
| 2004
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 3955
|
| ''[[:d:Q20746800|Idris Lewis]]''
| compositor galés (1889–1952)
| 1889
| 1952
| ''[[:d:Q4915735|Birchgrove]]''
|-
| style='text-align:right'| 3956
|
| ''[[:d:Q20746806|James Meyler]]''
|
| 1761
| 1825
| ''[[:d:Q29491175|Penysgwarne]]''
|-
| style='text-align:right'| 3957
| [[Ficheru:Ivor Llewelyn Foster (1870–1959).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746804|Ivor Llewelyn Foster]]''
|
| 1870
| 1959
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 3958
| [[Ficheru:Plant y Goedwig (John Penry cenhadwr).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746814|John Penry]]''
|
| 1854
| 1883
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 3959
|
| ''[[:d:Q20746812|John Evans]]''
|
| 1858
| 1963
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3960
|
| ''[[:d:Q20746818|Henry Jones-Davies]]''
|
| 1870
| 1955
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 3961
|
| ''[[:d:Q20746823|Leslie Alun Page]]''
|
| 1920
| 1990
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 3962
|
| ''[[:d:Q20746821|Kathryn Jenkins]]''
|
| 1961
| 2009
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3963
| [[Ficheru:Ieuan Maddock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746826|Ieuan Maddock]]''
|
| 1917
| 1988
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3964
|
| ''[[:d:Q20746827|Maria James]]''
|
| 1793
| 1868
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 3965
| [[Ficheru:Portrait of Lewis Powell, Caerdydd (4673160).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746824|Lewis Powell]]''
|
| 1788
| 1869
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3966
|
| ''[[:d:Q20746831|Morgan Watkin]]''
|
| 1878
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3967
|
| ''[[:d:Q20746829|Meirion Jones]]''
| pedagogu galés (1907–1970)
| 1907
| 1970
| ''[[:d:Q285412|Llithfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 3968
|
| ''[[:d:Q20746834|Owen Prys]]''
|
| 1857
| 1934
| ''[[:d:Q15987594|Pen-llwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 3969
|
| ''[[:d:Q20746839|Robert Piercy]]''
|
| 1825
| 1894
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 3970
|
| ''[[:d:Q20746842|Sampson Thomas]]''
| ministru galés (1739–1807)
| 1739
| 1807
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 3971
|
| ''[[:d:Q20746843|Llewellyn Thomas Gordon Soulsby]]''
|
| 1885
| 1966
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3972
| [[Ficheru:Plant y Goedwig (Roger Price).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20746840|Roger Price]]''
|
| 1834
| 1900
| ''[[:d:Q3404562|Merthyr Cynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 3973
|
| ''[[:d:Q20746841|Rolant Eames]]''
| músicu galés (1750–1825)
| 1750
| 1825
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 3974
|
| ''[[:d:Q20746846|Thomas William]]''
|
| 1697
| 1778
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 3975
|
| ''[[:d:Q20746844|Thomas John Jehu]]''
|
| 1871
| 1943
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 3976
|
| ''[[:d:Q20746845|Thomas Price]]''
| músicu británicu (1860–1933)
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q7679221|Talerddig]]''
|-
| style='text-align:right'| 3977
|
| ''[[:d:Q20748814|Daniel Thomas Phillips]]''
|
| 1842
| 1905
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 3978
|
| ''[[:d:Q20748815|David James]]''
| autor galés (1865–1928)
| 1865
| 1928
| ''[[:d:Q6540364|Libanus]]''
|-
| style='text-align:right'| 3979
|
| ''[[:d:Q20748812|Abraham Williams]]''
| ministru galés (1720–1783)
| 1720
| 1783
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 3980
| [[Ficheru:Professor Bleddyn Jones Roberts (1554584).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748813|Bleddyn Jones Roberts]]''
| eruditu galés (1906–1977)
| 1906
| 1977
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 3981
|
| ''[[:d:Q20748816|David John Snell]]''
|
| 1880
| 1957
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3982
| [[Ficheru:Ellen Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748822|Ellen Evans]]''
| direutora d'escuela galesa (1891–1953)
| 1891
| 1953
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3983
| [[Ficheru:Y Parch Evan Richardson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748826|Evan Richardson]]''
| ministru galés (1759–1824)
| 1759
| 1824
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 3984
|
| ''[[:d:Q20748824|Evan Moses]]''
| predicador galés (1726–1805)
| 1726
| 1805
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 3985
| [[Ficheru:Griffith William Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748831|Griffith William Hughes]]''
|
| 1861
| 1941
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3986
|
| ''[[:d:Q20748828|Evan Williams]]''
|
| 1749
| 1835
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 3987
|
| ''[[:d:Q20748835|Henry Thomas Paine]]''
|
| 1759
| 1832
| ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]''
|-
| style='text-align:right'| 3988
|
| ''[[:d:Q20748832|Gwilym Cleaton Jones]]''
|
| 1875
| 1961
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 3989
|
| ''[[:d:Q20748833|Gwilym Gwalchmai Jones]]''
| músicu galés (1921–1970)
| 1921
| 1970
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 3990
|
| ''[[:d:Q20748838|Idris Frederick Parry]]''
|
| 1916
| 2008
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 3991
|
| ''[[:d:Q20748839|Isaac John Williams]]''
| conservador de muséu galés (1874–1939)
| 1874
| 1939
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 3992
|
| ''[[:d:Q20748843|James Phillips]]''
|
| 1810
| 1877
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 3993
|
| ''[[:d:Q20748841|Iwan James Morgan]]''
|
| 1904
| 1966
| ''[[:d:Q3404696|Tondu]]''
|-
| style='text-align:right'| 3994
| [[Ficheru:Ysgrifau (John Breese Davies) (page 8 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748847|John Breese Davies]]''
|
| 1893
| 1940
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 3995
|
| ''[[:d:Q20748845|John Alwyn Charles]]''
|
| 1924
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 3996
|
| ''[[:d:Q20748848|John Daniel Vernon Lewis]]''
|
| 1879
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 3997
|
| ''[[:d:Q20748849|John David Lewis]]''
|
| 1859
| 1914
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 3998
|
| ''[[:d:Q20748854|Joshua Watkins]]''
|
| 1769
| 1841
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 3999
|
| ''[[:d:Q20748862|Morgan Williams]]''
|
| 1808
| 1883
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4000
|
| ''[[:d:Q20748860|Micah Thomas]]''
| ministru galés (1778–1853)
| 1778
| 1853
| ''[[:d:Q7996795|Whitson]]''
|-
| style='text-align:right'| 4001
|
| ''[[:d:Q20748866|Owen Rees]]''
| ministru galés (1717–1768)
| 1717
| 1768
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4002
|
| ''[[:d:Q20748864|Owen Davies Tudor]]''
| escritor galés (1818–1887)
| 1818
| 1887
| ''[[:d:Q17738143|Garth Isaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 4003
|
| ''[[:d:Q20748865|Owen Herbert Williams]]''
|
| 1884
| 1962
| ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4004
|
| ''[[:d:Q20748868|Richard Powel]]''
|
| 1769
| 1795
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4005
| [[Ficheru:Thomas J Wheldon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748879|Thomas Jones Wheldon]]''
|
| 1841
| 1916
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4006
|
| ''[[:d:Q20748882|Thomas Phillips]]''
|
| 1772
| 1842
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4007
| [[Ficheru:Thomas Phillips.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748883|Thomas Phillips]]''
| ministru británicu (1868–1936)
| 1868
| 1936
| ''[[:d:Q20594376|Llanycefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4008
|
| ''[[:d:Q20748881|Thomas Mordaf Pierce]]''
|
| 1867
| 1919
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4009
|
| ''[[:d:Q20748898|William Eifion Powell]]''
|
| 1934
| 2009
| ''[[:d:Q5197248|Cwmgors]]''
|-
| style='text-align:right'| 4010
|
| ''[[:d:Q20748899|William Emrys Evans]]''
|
| 1924
| 2004
| ''[[:d:Q20594649|Y Foel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4011
| [[Ficheru:William Charles Roberts (1832–1903).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748896|William Charles Roberts]]''
|
| 1832
| 1903
| ''[[:d:Q13129659|Llanllwchhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4012
|
| ''[[:d:Q20748897|William Craven Llewelyn]]''
|
| 1892
| 1966
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4013
| [[Ficheru:Arthur Osmond Williams, Vanity Fair, 1909-12-01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16030721|Sir Osmond Williams, 1st Baronet]]''
|
| 1849
| 1927
| ''[[:d:Q10989234|Llanfihangel-y-traethau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4014
| [[Ficheru:Llawdden.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16030806|David Howell]]''
|
| 1831
| 1903
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4015
|
| ''[[:d:Q16030858|Eliezer Pugh]]''
|
| 1815
| 1903
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4016
|
| ''[[:d:Q16031163|James Bevan Bowen]]''
| políticu galés (1828–1905)
| 1828
| 1905
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 4017
| [[Ficheru:John Williams 1905.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q16031849|John Williams]]''
|
| 1861
| 1922
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4018
| [[Ficheru:Hopkin Maddock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16037803|Hopkin Maddock]]''
| xugador de rugbi union galés (1881–1921)
| 1881
| 1921
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4019
| [[Ficheru:Owen Morgan, Morien.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16037844|Owen Morgan]]''
|
| 1836
| 1921
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4020
|
| ''[[:d:Q16041125|Lyndon Sims]]''
| pilotu de rally británicu (1917–1999)
| 1917
| 1999
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 4021
| [[Ficheru:Richard Watkins Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16043610|Richard Watkins Richards]]''
| políticu australianu (1863–1920)
| 1863
| 1920
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 4022
| [[Ficheru:JohnStevens.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16043621|John Stevens]]''
| inventor galés (1840–1920)
| 1840
| 1920
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4023
| [[Ficheru:HenryBracyAustralia.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16059274|Henry Bracy]]''
|
| 1846
| 1917
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 4024
|
| ''[[:d:Q16059441|William Creese]]''
|
| 1870
| 1918
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 4025
|
| ''[[:d:Q16059767|David Edwards]]''
|
| 1841
| 1897
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4026
| [[Ficheru:Archddeacon John Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16059778|John Griffiths]]''
| clérigu galés (1820–1897)
| 1820
| 1897
| ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''<br/>[[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 4027
|
| ''[[:d:Q16060029|David Davies]]''
| políticu australianu (1840–1894)
| 1840
| 1894
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 4028
| [[Ficheru:Eleanor Bufton-3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16062191|Eleanor Bufton]]''
| actriz galesa (1840–1893)
| 1840
| 1893
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4029
|
| ''[[:d:Q16062277|Robert J. Davies]]''
| políticu británicu
| 1839
| 1892
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4030
|
| ''[[:d:Q16062575|Enoch Salisbury]]''
|
| 1819
| 1890
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 4031
|
| ''[[:d:Q20821165|John John Williams]]''
|
| 1884
| 1950
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4032
|
| ''[[:d:Q20821170|John Rhaiadore Evans]]''
|
| 1790
| 1850
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4033
|
| ''[[:d:Q20821171|John Roberts]]''
|
| 1910
| 1984
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4034
|
| ''[[:d:Q20821168|John Mather Jones]]''
|
| 1826
| 1874
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4035
|
| ''[[:d:Q10994531|Marged ferch Ifan]]''
| strongwoman galesa (1696–1793)
| 1768<br/>1699
| 1788
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 4036
|
| ''[[:d:Q10995139|Afan Ferddig]]''
| poeta galés (700–800)
| 700
| 800
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4037
|
| ''[[:d:Q10997050|Dyddgu Owen]]''
| escritora británica (1906–1992)
| 1906
| 1992
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4038
| [[Ficheru:William Crwys Williams (Crwys).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11003861|William Williams]]''
| poeta británicu (1875–1968)
| 1875
| 1968
| ''[[:d:Q5180813|Craig Cefn Parc]]''
|-
| style='text-align:right'| 4039
|
| ''[[:d:Q11005077|Rhiannon Davies Jones]]''
|
| 1921
| 2014
| ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4040
|
| ''[[:d:Q11017673|Humphrey Owen Jones]]''
|
| 1878
| 1912
| ''[[:d:Q15427716|Goginan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4041
|
| ''[[:d:Q11024973|John Harries]]''
|
| 1785
| 1839
| ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4042
|
| ''[[:d:Q11063761|Dafydd Huws]]''
|
| 1949
| 2020
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4043
|
| ''[[:d:Q11129881|Ernest Willows]]''
| aviador galés (1886–1926)
| 1886
| 1926
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4044
|
| ''[[:d:Q11161686|Idwal Robling]]''
|
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 4045
| [[Ficheru:ThomasTudor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11208643|Thomas Tudor]]''
| pintor galés (1785–1885)
| 1785
| 1885
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4046
|
| ''[[:d:Q11246040|Ralph Hancock]]''
| xugador de críquet galés (1887–1914)
| 1887
| 1914
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 4047
| [[Ficheru:BGE Diwygwyr Cymru (Cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11280238|Beriah Gwynfe Evans]]''
| periodista galés (1848–1927)
| 1848
| 1927
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4048
|
| ''[[:d:Q11288719|Walter Gibb]]''
| pilotu de pruebes británicu (1919–2006)
| 1919
| 2006
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 4049
| [[Ficheru:Captain Archibald Dickson Uniform cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11679925|Archibald Dickson]]''
|
| 1892
| 1939
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4050
| [[Ficheru:John Daniel Evans (1862-1943).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11685171|John Daniel Evans]]''
| esplorador arxentín (1862–1943)
| 1862
| 1943
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 4051
|
| ''[[:d:Q11685219|John Stone]]''
| actor británicu (1924–2007)
| 1924
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4052
|
| ''[[:d:Q11722962|Ness Edwards]]''
| políticu británicu (1897–1968)
| 1897
| 1968
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4053
|
| ''[[:d:Q11738693|Ken Buffin]]''
| deportista británicu (1923–1972)
| 1923
| 1972
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4054
| [[Ficheru:Portrait of a Man in Black, Follower of Hans Holbein the Younger, c. 1600.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q11801889|Richard Williams]]''
|
| 1510
| 1544
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4055
|
| ''[[:d:Q11866743|John George Williams]]''
| ornitólogu británicu (1913–1997)
| 1913
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4056
| [[Ficheru:Esyllt T. Lawrence.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11921104|Esyllt T. Lawrence]]''
| escritora española (1917–1995)
| 1917
| 1995
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 4057
|
| ''[[:d:Q11935381|Maredudd ap Rhys Gryg]]''
|
| 1250
| 1271
| ''[[:d:Q3401324|Dryslwyn Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4058
|
| ''[[:d:Q11964288|Cyril Jenkins]]''
| compositor galés (1889–1978)
| 1889<br/>1885
| 1978
| [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4059
| [[Ficheru:Portrait of Penry Williams (4671215).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12065586|Penry Williams]]''
|
| 1802
| 1885
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4060
| [[Ficheru:Henry Hussey Vivian, Vanity Fair, 1886-06-05.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12072266|Henry Vivian, 1st Baron Swansea]]''
| políticu galés (1821–1894)
| 1821
| 1894
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4061
| [[Ficheru:Morgan Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12072959|Morgan Williams]]''
|
| 1878
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4062
|
| ''[[:d:Q12346622|Douglas B. Gregor]]''
| esperantista británicu (1909–1995)
| 1909
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4063
|
| ''[[:d:Q12407875|Hugh Holland]]''
| poeta galés (1569–1633)
| 1569
| 1633
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4064
| [[Ficheru:OP050 Shelagh ROBERTS 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12740776|Shelagh Roberts]]''
| política británica (1924–1992)
| 1924
| 1992
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 4065
|
| ''[[:d:Q12784125|Albert Edward Nash]]''
| militar canadianu (1882–1944)
| 1882
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4066
|
| ''[[:d:Q12794838|Lewis Henry Owain Pugh]]''
|
| 1907
| 1981
| ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4067
|
| ''[[:d:Q12795056|Llewellyn Isaac Gethin Morgan-Owen]]''
| militar galés (1879–1960)
| 1879
| 1960
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4068
|
| ''[[:d:Q12813930|Clive Kingston]]''
|
| 1915
| 1994
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4069
|
| ''[[:d:Q12859012|Margaret Purves]]''
|
| 1935
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4070
|
| ''[[:d:Q12881301|Betty Bartlett-Ambatielos]]''
| periodista británica (1917–2011)
| 1917
| 2011
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4071
|
| ''[[:d:Q12899847|Evan Evans Bevan]]''
|
| 1855
| 1929
| ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4072
|
| ''[[:d:Q12977437|Kay Green]]''
|
| 1927
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4073
| [[Ficheru:Jones Hewson (1874–1902) as Luiz in The Gondoliers.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q13107212|Jones Hewson]]''
|
| 1874
| 1902
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4074
|
| ''[[:d:Q13125440|Aled Rhys Wiliam]]''
|
| 1926
| 2008
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4075
|
| ''[[:d:Q13125471|Alun Llywelyn-Williams]]''
| poeta británicu (1913–1988)
| 1913
| 1988
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4076
|
| ''[[:d:Q13125672|Benjamin Thomas Hopkins]]''
|
| 1897
| 1981
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 4077
| [[Ficheru:Ben Davies, Pant-teg.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125957|Ben Davies]]''
|
| 1864
| 1937
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4078
| [[Ficheru:Portrait of The Revd. Benjamin Francis, A.M (4670733) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125985|Benjamin Francis]]''
|
| 1734
| 1799
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4079
| [[Ficheru:Yr actores Beryl Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125995|Beryl Williams]]''
| actriz galesa (1937–2004)
| 1937
| 2004
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4080
|
| ''[[:d:Q13126247|Brinley Rees]]''
|
| 1919
| 2004
| ''[[:d:Q3404696|Tondu]]''
|-
| style='text-align:right'| 4081
|
| ''[[:d:Q13126322|Bryan Martin Davies]]''
|
| 1933
| 2015
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4082
|
| ''[[:d:Q13126457|Cadwallon ap Gruffydd]]''
|
| 1090
| 1132
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4083
|
| ''[[:d:Q13126875|Cassie Jane Davies]]''
| profesora británica
| 1898
| 1988
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4084
|
| ''[[:d:Q13127753|D. J. Davies]]''
|
| 1885
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4085
|
| ''[[:d:Q13127766|Dafydd Nicolas]]''
|
| 1705
| 1774
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4086
| [[Ficheru:Portrait of Dan Isaac Davies (4669990).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127784|Dan Isaac Davies]]''
|
| 1839
| 1887
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4087
|
| ''[[:d:Q13127794|D. Simon Evans]]''
| eruditu británicu (1921–1998)
| 1921
| 1998
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4088
| [[Ficheru:Daniel Rees (Cymeriadau TGJ).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127792|Daniel Rees]]''
|
| 1855
| 1931
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 4089
| [[Ficheru:Portrait of David (Dewi Emlyn) Davies (4673062) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127810|David Davies]]''
|
| 1817
| 1888
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4090
| [[Ficheru:David Ffrangcon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127814|David Ffrangcon-Davies]]''
|
| 1855
| 1918
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4091
|
| ''[[:d:Q13127818|David Mathew Williams]]''
|
| 1900
| 1970
| ''[[:d:Q13126981|Cellan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4092
| [[Ficheru:Revd David Rowlands (Dewi Mon, 1836-1907) NLW3361826.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127816|David Rowlands]]''
|
| 1836
| 1907
| ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]''
|-
| style='text-align:right'| 4093
|
| ''[[:d:Q13127822|David Myrddin Lloyd]]''
|
| 1909
| 1981
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4094
| [[Ficheru:David-Miall-Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127823|David Miall Edwards]]''
|
| 1873
| 1941
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4095
|
| ''[[:d:Q13127821|David Tecwyn Lloyd]]''
|
| 1914
| 1992
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4096
| [[Ficheru:National Eisteddfod of Wales 1948, Bridgend (1585533).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127867|Dewi Emrys]]''
| poeta británicu (1881–1952)
| 1881
| 1952
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 4097
|
| ''[[:d:Q13127871|Dewi Nantbrân]]''
| escritor británicu
| 1750
| 1781
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 4098
| [[Ficheru:Ras yr Iaith dau ddraig a Dewi Pws 2016 Cei Newydd (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13127868|Dewi 'Pws' Morris]]''
|
| 1948
| 2024
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4099
| [[Ficheru:Dyfnallt Morgan after visiting Klogenfurt in Holland where he worked with refugees in 1945 (1557527).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128018|Dyfnallt Morgan]]''
| poeta galés (1917–1994)
| 1917
| 1994
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4100
|
| ''[[:d:Q13128086|Edward David Hughes]]''
|
| 1906
| 1963
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4101
|
| ''[[:d:Q13128085|Edward Charles]]''
|
| 1757
| 1828
| ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4102
|
| ''[[:d:Q13128122|Eigra Lewis Roberts]]''
|
| 1939
| 2026
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 4103
| [[Ficheru:Fl 1938 corwen elena puw morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128224|Elena Puw Morgan]]''
|
| 1900
| 1973
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 4104
|
| ''[[:d:Q13128258|Emyr Daniel]]''
|
| 1948
| 2012
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4105
| [[Ficheru:Hugh Emyr Davies (Emyr).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128262|Emyr Davies]]''
| poeta británicu (1878–1950)
| 1878
| 1950
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4106
|
| ''[[:d:Q13128283|Enid Pierce Roberts]]''
|
| 1917
| 2010
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4107
| [[Ficheru:Evan Jones (Ieuan Gwynedd).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128322|Evan Jones]]''
|
| 1820
| 1852
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4108
|
| ''[[:d:Q13128321|Evan Thomas Davies]]''
|
| 1878
| 1969
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4109
|
| ''[[:d:Q13128327|Evan Jones]]''
|
| 1787
| 1859
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4110
| [[Ficheru:Portrait of Evan Davies (4672729).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128324|Evan Davies]]''
|
| 1801
| 1888
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4111
| [[Ficheru:E Keri Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128330|Evan Keri Evans]]''
| escritor británicu (1860–1941)
| 1860
| 1941
| ''[[:d:Q16247790|Pont Ceri]]''
|-
| style='text-align:right'| 4112
| [[Ficheru:Ieuan Glan Geirionydd.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128331|Evan Evans]]''
|
| 1795
| 1855
| ''[[:d:Q29483107|Tan-y-Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4113
|
| ''[[:d:Q13128333|Evan Jenkin Evans]]''
| físicu galés (1882–1944)
| 1882
| 1944
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4114
|
| ''[[:d:Q13128566|Gareth Wynn Jones]]''
|
| 1937
| 2007
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4115
|
| ''[[:d:Q13128611|George Lewis]]''
|
| 1763
| 1822
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 4116
| [[Ficheru:GeraintJarman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128619|Geraint Jarman]]''
|
| 1950
| 2025
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4117
|
| ''[[:d:Q13128662|Glyn M. Ashton]]''
|
| 1910
| 1991
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4118
|
| ''[[:d:Q13128702|Goronwy ap Heilin]]''
|
|
| 1283
| ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]''
|-
| style='text-align:right'| 4119
|
| ''[[:d:Q13128779|Gruffudd Llwyd]]''
|
| 1250
| 1335
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4120
|
| ''[[:d:Q13128786|Gruffudd ab Ieuan ap Llywelyn Fychan]]''
|
| 1485
| 1553
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 4121
|
| ''[[:d:Q13128784|Gruffydd Young]]''
| sacerdote galés (1370–1435)
| 1370
| 1435
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4122
|
| ''[[:d:Q13128794|Gruffudd ap Nicolas]]''
| mecenes galés
| 1450<br/>1385
| 1461
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4123
|
| ''[[:d:Q20733206|Hugh Roberts]]''
|
| 1644
| 1702
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4124
|
| ''[[:d:Q20733204|Hugh Owen]]''
|
| 1880
| 1953
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 4125
| [[Ficheru:Portrait of Hugh Robert Hughes (of Kinmel and Dinorben, Denbighshire) (4674698).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733205|Hugh Robert Hughes]]''
|
| 1827
| 1911
| ''[[:d:Q6413987|Kinmel Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 4126
|
| ''[[:d:Q20733211|Humphrey Bromley]]''
|
| 1796
| 1876
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4127
| [[Ficheru:Hugh Tudwal Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733208|Hugh Tudwal Davies]]''
|
| 1847
| 1915
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4128
|
| ''[[:d:Q20733209|Hugh William Jones]]''
|
| 1802
| 1873
| ''[[:d:Q7164577|Penrhyn-coch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4129
| [[Ficheru:William Meloch Hughes (1860-1926).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748902|William Meloch Hughes]]''
|
| 1860
| 1926
| ''[[:d:Q4899221|Betws Gwerfil Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4130
| [[Ficheru:Revd. William Morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20748903|William Morris]]''
| ministru galés (1783–1861)
| 1783
| 1861
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4131
|
| ''[[:d:Q20748900|William Evans]]''
| escritor d'himnos galés (1800–1880)
| 1800
| 1880
| ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]''
|-
| style='text-align:right'| 4132
|
| ''[[:d:Q20748901|William Lewis Davies]]''
|
| 1896
| 1941
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4133
|
| ''[[:d:Q20748906|William Roberts]]''
|
| 1773
| 1857
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4134
|
| ''[[:d:Q20748908|William Thomas]]''
|
| 1723
| 1811
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4135
|
| ''[[:d:Q20748909|William Thomas]]''
|
| 1727
| 1795
| ''[[:d:Q390036|St Fagans]]''
|-
| style='text-align:right'| 4136
|
| ''[[:d:Q20748912|William Tudor Jones]]''
|
| 1865
| 1946
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4137
|
| ''[[:d:Q20751795|Alan Trevor Jones]]''
| altu cargu galés (1901–1979)
| 1901
| 1979
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4138
|
| ''[[:d:Q20751798|David Tegan Davies]]''
| ministru galés (1883–1968)
| 1883
| 1968
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 4139
|
| ''[[:d:Q20751796|Benjamin Haydn Williams]]''
| pedagogu galés (1902–1965)
| 1902
| 1965
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4140
|
| ''[[:d:Q20751797|David Glyn Bowen]]''
|
| 1933
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4141
|
| ''[[:d:Q20751802|Edwin Stephen Griffiths]]''
|
| 1869
| 1930
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4142
|
| ''[[:d:Q20751803|Ewart Stanley John]]''
|
| 1924
| 2007
| ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]''
|-
| style='text-align:right'| 4143
|
| ''[[:d:Q20751807|James Jubilee Young]]''
| ministru galés (1887–1962)
| 1887
| 1962
| ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4144
|
| ''[[:d:Q20751810|John Emrys Jones]]''
|
| 1914
| 1991
| ''[[:d:Q1077377|Cynon Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 4145
|
| ''[[:d:Q20751811|John Hugh Michael]]''
|
| 1878
| 1959
| ''[[:d:Q3398922|Y Felinheli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4146
|
| ''[[:d:Q20751809|John Daniel Davies]]''
|
| 1874
| 1948
| ''[[:d:Q5623864|Gwynfryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4147
|
| ''[[:d:Q20751812|John James Morgan]]''
|
| 1870
| 1954
| ''[[:d:Q3406117|Ysbyty Ystwyth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4148
|
| ''[[:d:Q20751813|John Owen]]''
|
| 1864
| 1953
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 4149
|
| ''[[:d:Q20751817|Morris Thomas]]''
|
| 1874
| 1959
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4150
|
| ''[[:d:Q20751823|William Rowland]]''
|
| 1887
| 1979
| ''[[:d:Q6661331|Llanfaelrhys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4151
| [[Ficheru:Owain Llew Owain.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q20751820|Owain Llewelyn Owain]]''
|
| 1877
| 1956
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4152
|
| ''[[:d:Q20751821|Thomas Perrot]]''
|
|
| 1733
| ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]''
|-
| style='text-align:right'| 4153
|
| ''[[:d:Q20751826|Stephen Owen Tudor]]''
|
| 1893
| 1967
| ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4154
|
| ''[[:d:Q20751827|Susannah Jane Rankin]]''
|
| 1897
| 1989
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4155
|
| ''[[:d:Q20751828|Thomas Arwyn Watkins]]''
|
| 1924
| 2003
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 4156
|
| ''[[:d:Q20751829|Thomas Richards]]''
| periodista australianu
| 1800
| 1877
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4157
|
| ''[[:d:Q20751834|William Jones]]''
|
| 1863
| 1946
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4158
|
| ''[[:d:Q20751835|William Leslie Richards]]''
|
| 1916
| 1989
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4159
|
| ''[[:d:Q20751832|Trevor Owen Davies]]''
|
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4160
| [[Ficheru:William Roberts, athrofa Aberhonddu.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20751837|William Roberts]]''
|
| 1828
| 1872
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4161
|
| ''[[:d:Q20751841|William Thomas Edwards]]''
|
| 1821
| 1915
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 4162
|
| ''[[:d:Q20755087|Helen Thomas]]''
|
| 1966
| 1989
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4163
|
| ''[[:d:Q20758210|Thomas Williams]]''
|
| 1761
| 1844
| ''[[:d:Q7162500|Pendoylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4164
|
| ''[[:d:Q20804657|Mary Jane Evans]]''
| dramaturga galesa (1888–1922)
| 1888
| 1922
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4165
|
| ''[[:d:Q20804660|Alfred Phillips Morgan]]''
|
| 1857
| 1942
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 4166
|
| ''[[:d:Q20804661|Benjamin Jones]]''
|
| 1865
| 1953
| ''[[:d:Q6864597|Minffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4167
| [[Ficheru:David Christmas Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804670|David Christmas Williams]]''
|
| 1871
| 1926
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4168
|
| ''[[:d:Q20804671|David Ffrangcon Thomas]]''
|
| 1910
| 1963
| ''[[:d:Q7201803|Plasmarl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4169
|
| ''[[:d:Q20804668|Daniel Evan Jones]]''
|
| 1860
| 1941
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 4170
|
| ''[[:d:Q20804669|Daniel Phillips]]''
|
| 1826
| 1905
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4171
|
| ''[[:d:Q20804675|Richards, D. M.]]''
|
| 1853
| 1913
| ''[[:d:Q6661685|Llanon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4172
|
| ''[[:d:Q20804673|David John Lewis]]''
|
| 1879
| 1947
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4173
|
| ''[[:d:Q20804678|David Rees]]''
|
| 1751
| 1818
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4174
|
| ''[[:d:Q20804679|David Robert Griffiths]]''
|
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4175
|
| ''[[:d:Q20804676|David Morris Jones]]''
| ministru británicu (1887–1957)
| 1887
| 1957
| ''[[:d:Q1883614|Maenan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4176
| [[Ficheru:Portrait of David Saunders (4670522).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804682|David Saunders]]''
|
| 1831
| 1892
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4177
| [[Ficheru:David Stanley Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804683|David Stanley Jones]]''
|
| 1860
| 1919
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4178
| [[Ficheru:David Rogers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804680|David Rogers]]''
|
| 1783
| 1824
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4179
|
| ''[[:d:Q20804681|David Rowland]]''
|
| 1795
| 1862
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4180
|
| ''[[:d:Q20804686|David Williams]]''
|
| 1793
| 1845
| ''[[:d:Q6484919|Landore]]''
|-
| style='text-align:right'| 4181
|
| ''[[:d:Q20804685|David Vaughan Thomas]]''
|
| 1873
| 1934
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 4182
|
| ''[[:d:Q20804691|Dewi Aled Eirug Davies]]''
|
| 1922
| 1997
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4183
| [[Ficheru:Portrait of Revd. David Young (4671085).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804688|David Young]]''
|
| 1844
| 1913
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4184
| [[Ficheru:Portrait of Edward Price, Bangor (4670450).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804693|Edward Price]]''
|
| 1797
| 1887
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4185
|
| ''[[:d:Q20804698|Evan Evans]]''
|
| 1671
| 1721
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4186
|
| ''[[:d:Q20804699|Evan Owen Allen]]''
|
| 1805
| 1852
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4187
|
| ''[[:d:Q20804696|Edward William Thomas]]''
|
| 1814
| 1892
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4188
|
| ''[[:d:Q20804703|George Roberts]]''
| ministru d'Estaos Xuníos (1769–1853)
| 1769
| 1853
| ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4189
|
| ''[[:d:Q20804701|Evan Williams]]''
|
| 1816
| 1878
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 4190
|
| ''[[:d:Q20804706|Glanville Rees Jeffreys Jones]]''
| xeógrafu británicu (1923–1996)
| 1923
| 1996
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4191
|
| ''[[:d:Q20804707|Griffith Davies]]''
|
| 1868
| 1962
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4192
| [[Ficheru:Revd Griffith Williams, Talsarnau (1824-81) NLW3360979.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804709|Griffith Williams]]''
|
| 1824
| 1881
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4193
|
| ''[[:d:Q20804714|Jenkin James]]''
|
| 1875
| 1949
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4194
| [[Ficheru:John Cox, died 1870.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804715|John Cox]]''
|
| 1800
| 1870
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4195
|
| ''[[:d:Q20804712|Henry Thomas Jacob]]''
|
| 1864
| 1957
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4196
|
| ''[[:d:Q20804713|James James]]''
|
| 1818
| 1843
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4197
| [[Ficheru:John Davies, Fronheulog, Llandderfel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804716|John Davies]]''
|
| 1781
| 1848
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4198
|
| ''[[:d:Q20804717|John Edward Hughes]]''
|
| 1879
| 1959
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4199
|
| ''[[:d:Q20804722|John Price]]''
|
| 1857
| 1930
| ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 4200
|
| ''[[:d:Q20804723|John Price Roberts]]''
|
| 1854
| 1905
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4201
|
| ''[[:d:Q20804720|John Powell]]''
|
| 1708
| 1795
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4202
| [[Ficheru:John Roberts Llangwm.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804726|John Roberts]]''
|
| 1753
| 1834
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4203
|
| ''[[:d:Q20804724|John Pugh]]''
|
| 1744
| 1799
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4204
| [[Ficheru:John Pugh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804725|John Pugh]]''
|
| 1846
| 1907
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4205
|
| ''[[:d:Q20804731|John Sparks]]''
|
| 1726
| 1769
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 4206
| [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4670509).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804728|John Roberts]]''
|
| 1807
| 1876
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4207
|
| ''[[:d:Q20804734|John Young Evans]]''
|
| 1865
| 1941
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4208
|
| ''[[:d:Q20804735|Joseph Jones]]''
|
| 1799
| 1871
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4209
|
| ''[[:d:Q20804733|John Williams Hughes]]''
|
| 1888
| 1979
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4210
| [[Ficheru:Portrait of Mary Owen (4670421) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804739|Mary Owen]]''
| escritora d'himnos galesa (1796–1875)
| 1796
| 1875
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4211
| [[Ficheru:L. J. Roberts, Esq., M.A. (Oxon) (5236459) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804737|Lewis Jones Roberts]]''
|
| 1866
| 1931
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 4212
|
| ''[[:d:Q20804742|Owen Owens Roberts]]''
|
| 1847
| 1926
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4213
|
| ''[[:d:Q20804743|Owen Picton Davies]]''
|
| 1882
| 1970
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4214
|
| ''[[:d:Q20804750|Richard Davies]]''
|
| 1887
| 1947
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4215
|
| ''[[:d:Q20804751|Richard Roberts]]''
|
| 1796
| 1855
| ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4216
|
| ''[[:d:Q20804748|Rhys Thomas]]''
|
| 1720
| 1790
| No/unknown value<br/>[[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4217
|
| ''[[:d:Q20804749|John Richard]]''
|
| 1720
| 1764
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4218
|
| ''[[:d:Q20804754|Richard Williams]]''
|
| 1802
| 1842
| ''[[:d:Q20601420|Winllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4219
|
| ''[[:d:Q20804755|Robert Ellis Vaughan Roberts]]''
|
| 1888
| 1962
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4220
|
| ''[[:d:Q20804752|Richard Samuel Hughes]]''
|
| 1888
| 1952
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4221
|
| ''[[:d:Q20804753|Richard Thomas]]''
|
| 1718
| 1807
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4222
| [[Ficheru:Portrait of Yr eiddoch yn diffuant Robert Roberts (4673015).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804759|Robert Roberts]]''
|
| 1774
| 1849
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4223
|
| ''[[:d:Q20804756|Robert Gwilym Hughes]]''
|
| 1910
| 1997
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4224
| [[Ficheru:Robert Henry Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804757|Robert Henry Roberts]]''
|
| 1838
| 1900
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4225
|
| ''[[:d:Q20804760|Robert Roberts]]''
|
| 1777
| 1836
| No/unknown value<br/>[[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4226
|
| ''[[:d:Q20804761|Robert Roberts]]''
|
| 1840
| 1871
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4227
| [[Ficheru:Robert Thomas, Llidiardau (1796-1866) NLW3365202.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804764|Robert Thomas]]''
| predicador galés (1796–1866)
| 1796
| 1866
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 4228
|
| ''[[:d:Q18535570|Jonathan Ceredig Davies]]''
|
| 1859
| 1932
| ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4229
|
| ''[[:d:Q18535571|Lewis Davies]]''
|
| 1777
| 1828
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4230
|
| ''[[:d:Q18535569|John Davies]]''
|
| 1783
| 1855
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4231
| [[Ficheru:Hugh Derfel Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535575|Huw Derfel]]''
|
| 1816
| 1890
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4232
|
| ''[[:d:Q18535572|Rhisiart Morgan Davies]]''
| físicu galés (1903–1958)
| 1903
| 1958
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 4233
|
| ''[[:d:Q18535573|William Davies]]''
|
| 1831
| 1892
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4234
| [[Ficheru:William Thomas Edwards (Gwilym Deudraeth).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535594|William Thomas Edwards]]''
|
| 1863
| 1940
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4235
|
| ''[[:d:Q18535598|William Edwards]]''
|
| 1790
| 1855
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4236
|
| ''[[:d:Q18535596|Alun R. Edwards]]''
| bibliotecariu británicu (1919–1986)
| 1919
| 1986
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4237
|
| ''[[:d:Q18535602|Eirwen Davies]]''
|
| 1925
| 2014
| ''[[:d:Q5456119|Five Roads]]''
|-
| style='text-align:right'| 4238
| [[Ficheru:(The poet Robert Evans (Cybi), outside his home, Bryn Eithin, Llangybi) (6347476638).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535612|Robert Evans]]''
|
| 1871
| 1956
| ''[[:d:Q13129646|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4239
| [[Ficheru:Iolo Morganwg (Cadrawd) (page 18 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535618|Thomas Christopher Evans]]''
|
| 1846
| 1918
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4240
|
| ''[[:d:Q18535623|J. O. Francis]]''
|
| 1882
| 1956
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4241
|
| ''[[:d:Q18535631|William Gambold]]''
|
| 1672
| 1728
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4242
|
| ''[[:d:Q18535642|Bruce Griffiths]]''
|
| 1924
| 1999
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4243
| [[Ficheru:Robert Arthur Griffith (Elphin).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535641|Robert Arthur Griffith]]''
|
| 1860
| 1936
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4244
|
| ''[[:d:Q18535652|Gruffudd de la Pole]]''
|
|
| 1309
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 4245
|
| ''[[:d:Q18535657|Ifan Gruffydd]]''
| escritor galés (1896–1971)
| 1896
| 1971
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 4246
|
| ''[[:d:Q18535694|William Hughes]]''
|
|
| 1794
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4247
| [[Ficheru:Hywel Hughes, Bogota (1452212).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535692|Hywel Hughes]]''
| ganaderu galés (1886–1970)
| 1886
| 1970
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4248
|
| ''[[:d:Q18535693|Trajan Hughes]]''
|
| 1670<br/>1669
| 1743<br/>1779
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4249
|
| ''[[:d:Q18535697|Huw Cae Llwyd]]''
| poeta galés (1431–1500)
| 1431
| 1500
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4250
|
| ''[[:d:Q18535714|Ifor Rees]]''
|
| 1921
| 2004
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4251
|
| ''[[:d:Q18535719|Eldra Jarman]]''
|
| 1917
| 2000
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4252
| [[Ficheru:Robert Isaac Jones (1813 - 1905), Dictionary of Welsh Biography.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535726|Robert Isaac Jones]]''
|
| 1813
| 1905
| ''[[:d:Q13130719|Pentrefelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4253
|
| ''[[:d:Q18535727|Rees Jones]]''
| poeta galés (1797–1844)
| 1797
| 1844
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4254
| [[Ficheru:Portrait of David Watkin Jones, 'Dafydd Morganwg' (4670538) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535730|David Watkin Jones]]''
|
| 1832
| 1905
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4255
| [[Ficheru:Ehedydd Iâl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535731|William Jones]]''
|
| 1815
| 1899
| ''[[:d:Q5263315|Derwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4256
| [[Ficheru:Edward Jones, Bathafarn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535728|Edward Jones]]''
|
| 1778
| 1837
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 4257
| [[Ficheru:RJRhoslan.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535734|Robert Jones]]''
|
| 1745
| 1829
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4258
| [[Ficheru:Abel Jones (Y Bardd Crwst).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535735|Abel Jones]]''
| poeta galés (1829–1901)
| 1830<br/>1829
| 1901
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4259
|
| ''[[:d:Q18535732|Thomas Lloyd Jones]]''
|
| 1810
| 1834
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4260
|
| ''[[:d:Q18535733|Dafydd Jones]]''
|
| 1881
| 1968
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4261
|
| ''[[:d:Q18535738|Dafydd Jones]]''
|
| 1711
| 1777
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4262
|
| ''[[:d:Q18535739|Edward Jones]]''
|
| 1761
| 1836
| ''[[:d:Q13130874|Prion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4263
|
| ''[[:d:Q18535736|Aneurin Jones]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4264
|
| ''[[:d:Q18535743|Gerallt Jones]]''
| poeta galés (1907–1984)
| 1907
| 1984
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 4265
| [[Ficheru:Evan Pan Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535741|Evan Pan Jones]]''
|
| 1834
| 1922
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4266
|
| ''[[:d:Q18535747|J. Tywi Jones]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4267
| [[Ficheru:Puleston Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535748|John Puleston Jones]]''
|
| 1862
| 1925
| ''[[:d:Q6661101|Llanbedr-Dyffryn-Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4268
|
| ''[[:d:Q18535749|John Richard Jones]]''
|
| 1765
| 1822
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4269
|
| ''[[:d:Q18535754|Mei Jones]]''
|
| 1953
| 2021
| ''[[:d:Q3402690|Llanddona]]''
|-
| style='text-align:right'| 4270
| [[Ficheru:John Williams Jones (Andronicus).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535752|John William Jones]]''
| autor galés (1842–1895)
| 1842
| 1895
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4271
|
| ''[[:d:Q18535753|Kenneth Glyn Jones]]''
| astrónomu galés (1915–1995)
| 1915
| 1995
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4272
|
| ''[[:d:Q18535758|Thomas Jones]]''
|
| 1910
| 1972
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4273
| [[Ficheru:Nesta Wyn Jones (1546023).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535756|Nesta Wyn Jones]]''
|
| 1946
| 2025
| ''[[:d:Q4667097|Abergeirw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4274
|
| ''[[:d:Q18535757|Rhydderch Jones]]''
|
| 1935
| 1987
| ''[[:d:Q3398817|Aberllefenni]]''
|-
| style='text-align:right'| 4275
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Levi (4670546) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535765|Thomas Levi]]''
|
| 1825
| 1916
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 4276
|
| ''[[:d:Q18535771|Lewis Haydn Lewis]]''
|
| 1903
| 1985
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 4277
|
| ''[[:d:Q18535773|Roger Lort]]''
|
| 1608
| 1664
| ''[[:d:Q7595986|Stackpole Estate]]''
|-
| style='text-align:right'| 4278
|
| ''[[:d:Q18535782|Robert Lloyd]]''
| escritor galés (1888–1961)
| 1888
| 1961
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4279
|
| ''[[:d:Q18535784|John Selwyn Lloyd]]''
| escritor británicu
| 1931
| 2023
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4280
|
| ''[[:d:Q18535799|Mari'r Fantell Wen]]''
| santa galesa galesa (1735–1789)
| 1735
| 1789
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4281
|
| ''[[:d:Q18535821|Dafydd Morris]]''
| escritor galés (1744–1791)
| 1744
| 1791
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 4282
| [[Ficheru:Bob Owen, Croesor, with his wife and some of his books (8469901287).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535845|Bob Owen, Croesor]]''
|
| 1885
| 1962
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4283
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch John Parry (Caer) .. NLW3364386.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535853|John Parry]]''
|
| 1775
| 1846
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4284
|
| ''[[:d:Q18535874|Stafford Prys]]''
|
| 1732
| 1784
| ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4285
| [[Ficheru:Revd. John Phillips, Bangor (1810-67) NLW3362029.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535878|John Phillips]]''
|
| 1810
| 1867
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4286
| [[Ficheru:T-Mardy-Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535890|Thomas Mardy Rees]]''
|
| 1871
| 1953
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4287
| [[Ficheru:Thomas Rees Bala-Bangor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535888|Thomas Rees]]''
|
| 1869
| 1926
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4288
| [[Ficheru:Parch. Henry Rees, Lerpwl, 1798-1869.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535889|Henry Rees]]''
|
| 1798
| 1869
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4289
| [[Ficheru:Professor Melville Richards beginning a series of articles on Welsh place names in Y Cymro (1508965).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535894|Melville Richards]]''
|
| 1910
| 1973
| ''[[:d:Q5446198|Ffairfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4290
|
| ''[[:d:Q18535898|Absalom Roberts]]''
| poeta galés (1780–1864)
| 1780
| 1864
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4291
| [[Ficheru:Portrait of 'Ellis Wyn o Wyrfai' (4670499) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535896|Ellis Roberts]]''
|
| 1827
| 1895
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4292
|
| ''[[:d:Q18535908|Wynne Roberts]]''
| hipnotizador británicu (1943–2009)
| 1942
| 2009
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4293
|
| ''[[:d:Q18535916|Robert John Rowlands]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4294
|
| ''[[:d:Q18535939|Edward Samuel]]''
|
| 1674
| 1748
| ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4295
|
| ''[[:d:Q18535942|Thomas Shankland]]''
|
| 1858
| 1927
| ''[[:d:Q6661566|Llangynin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4296
|
| ''[[:d:Q18535948|Siôn Dafydd Las]]''
| poeta galesa (1650–1694)
| 1650
| 1694
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4297
|
| ''[[:d:Q18535980|Gwilym Tudur]]''
|
| 1941
| 2024
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4298
|
| ''[[:d:Q18535994|Richard Vaughan]]''
|
| 1904
| 1983
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4299
|
| ''[[:d:Q18535993|William Thomas]]''
|
| 1843
| 1890
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4300
|
| ''[[:d:Q18536007|Gareth F. Williams]]''
| escritor galés (1955–2016)
| 1955
| 2016
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4301
|
| ''[[:d:Q18536009|Ifor Wyn Williams]]''
| autor británicu
| 1923
| 1999
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4302
| [[Ficheru:John Roberts Williams, Editor of 'Y Cymro' (1457926).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18536013|John Roberts Williams]]''
|
| 1914
| 2004
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4303
|
| ''[[:d:Q18536016|William Morgan Williams]]''
|
| 1832
| 1877
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 4304
|
| ''[[:d:Q18536031|Tom Beynon]]''
|
| 1886
| 1961
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''<br/>''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4305
| [[Ficheru:Ben Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18536056|Ben Bowen]]''
| poeta galés (1878–1903)
| 1878
| 1903
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4306
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Evans (1835-1935) Wellcome L0002989.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18536061|Griffith Evans]]''
| bacteriólogu galés (1835–1935)
| 1835
| 1935
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4307
|
| ''[[:d:Q18546110|Arthur Roberts]]''
|
| 1897
| 1964
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4308
| [[Ficheru:Portrait of D. Emlyn Evans (4673959).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18546445|David Emlyn Evans]]''
|
| 1843
| 1913
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4309
|
| ''[[:d:Q18546621|John Roland Phillips]]''
|
| 1844
| 1887
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 4310
|
| ''[[:d:Q18546647|John Williams]]''
|
| 1727
| 1798
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 4311
|
| ''[[:d:Q18559339|Valerie Gearon]]''
| actriz británica (1937–2003)
| 1937
| 2003
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4312
| [[Ficheru:Benjamin Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18559698|Benjamin Davies]]''
|
| 1814
| 1875
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 4313
|
| ''[[:d:Q18559723|Edward Le Davis]]''
|
| 1640
| 1684
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4314
|
| ''[[:d:Q18559733|Frederick Brundrett]]''
|
| 1894
| 1974
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4315
|
| ''[[:d:Q18559825|Marmaduke Matthews]]''
|
| 1606
| 1683
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4316
|
| ''[[:d:Q18559856|Robert Davies]]''
|
| 1816
| 1905
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 4317
|
| ''[[:d:Q18559864|Sarah Matthews]]''
|
| 1846
| 1929
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4318
|
| ''[[:d:Q18559909|William Davis]]''
|
| 1627
| 1690
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4319
|
| ''[[:d:Q18572211|Alice Williams]]''
| artista galesa (1863–1957)
| 1863
| 1957
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4320
|
| ''[[:d:Q18572230|Ann Davies]]''
| traductora británica
| 1914
| 1954
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4321
|
| ''[[:d:Q18572258|Anne Penny]]''
|
| 1729
| 1784
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4322
| [[Ficheru:Kathleen Lloyd Jones by unknown in 1920s.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18576619|Kathleen Lloyd Jones]]''
|
| 1898
| 1978
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4323
|
| ''[[:d:Q18576682|Margaret Davies]]''
|
| 1700
| 1785
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4324
|
| ''[[:d:Q18576757|Michael Williams]]''
|
| 1935
| 2009
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4325
| [[Ficheru:Portrait of Morgan Harry, Banbury, Oxfordshire (4674767).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18576797|Nun Morgan Harry]]''
| ministru galés (1800–1842)
| 1800
| 1842
| ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 4326
|
| ''[[:d:Q21030640|Owen Harris]]''
| políticu galés (1837–1905)
| 1837
| 1905
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4327
|
| ''[[:d:Q21034024|Lewis Davis]]''
|
| 1829
| 1888
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 4328
|
| ''[[:d:Q21035496|William Jones]]''
| empresariu galés (1874–1936)
| 1874
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4329
|
| ''[[:d:Q21038704|Illtyd Harrington]]''
| políticu galés (1931–2015)
| 1931
| 2015
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4330
|
| ''[[:d:Q21061998|Meredith Etherington-Smith]]''
| periodista galesa
| 1946
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4331
| [[Ficheru:David James MHA.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21069708|David James]]''
| políticu australianu
| 1854
| 1926
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4332
|
| ''[[:d:Q21078463|Eddie Dowdall]]''
| xugador de rugbi union galés (1901–1968)
| 1901
| 1968
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4333
|
| ''[[:d:Q21078465|Edward Enoch Jenkins]]''
| xuez galés (1895–1960)
| 1895
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4334
|
| ''[[:d:Q21079008|Doug Morgan]]''
|
| 1886
| 1958
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4335
|
| ''[[:d:Q21104246|Peter Molan]]''
| científicu neozelandés (1943–2015)
| 1943
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4336
|
| ''[[:d:Q21155105|Charles Cullum]]''
| actor galés (1899–1979)
| 1899
| 1979
| ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]''
|-
| style='text-align:right'| 4337
|
| ''[[:d:Q21165076|Hubert Rees]]''
|
| 1923
| 2009
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 4338
| [[Ficheru:Anthony Trafford James.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21165253|Anthony Trafford James]]''
|
| 1922
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4339
|
| ''[[:d:Q21165886|John Herbert Beynon]]''
|
| 1923
| 2015
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 4340
|
| ''[[:d:Q21165890|David Roger Jones Owen]]''
|
| 1942
| 2020
| ''[[:d:Q5004154|Bynea]]''
|-
| style='text-align:right'| 4341
|
| ''[[:d:Q21166454|Trevor Evans]]''
| físicu británicu
| 1927
| 2010
| ''[[:d:Q3404696|Tondu]]''
|-
| style='text-align:right'| 4342
|
| ''[[:d:Q21176250|Les Pearce]]''
| deportista galés (1923–2018)
| 1923
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4343
|
| ''[[:d:Q21176559|Reg Davies]]''
|
| 1909
| 1987
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 4344
|
| ''[[:d:Q21176942|Richard Methuen Greaves]]''
|
| 1852
| 1942
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4345
|
| ''[[:d:Q21246048|Sarah Savage]]''
|
| 1664
| 1752
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4346
| [[Ficheru:John Evans, astrologer 02354.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21296968|John Evans]]''
|
| 1595
| 1659
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4347
|
| ''[[:d:Q21338129|Everard Baldwin Britton]]''
| entomólogu británicu (1912–2004)
| 1912
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4348
|
| ''[[:d:Q21345541|Jack Godderis]]''
| pintor belxicanu (1916–1971)
| 1916
| 1971
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4349
|
| ''[[:d:Q21387484|David Allen Lewis Davies]]''
| entomólogu galés (1923–2003)
| 1923
| 2003
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 4350
|
| ''[[:d:Q21389901|Stanley John Hughes]]''
| micólogu (1918–2019)
| 1918
| 2019
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4351
|
| ''[[:d:Q21452756|A. H. Morgan-Hall]]''
|
| 1900
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4352
|
| ''[[:d:Q21454369|Howard J. Morgan]]''
| pintor británicu
| 1949
| 2020
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 4353
| [[Ficheru:Self Portrait (gcf02842).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21454373|Howard Lloyd Roberts]]''
|
| 1879
| 1935
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4354
|
| ''[[:d:Q21454550|Hugh Douglas Williams]]''
|
| 1917
| 1969
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4355
|
| ''[[:d:Q21455047|Rose Dempster Bonnor]]''
|
| 1875
| 1967
| ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4356
|
| ''[[:d:Q21455263|Alfred Oliver]]''
| pintor galés (1868–1943)
| 1868
| 1943
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4357
|
| ''[[:d:Q21455741|Iwan Gwyn Parry]]''
| pintor británicu
| 1970
| 2025
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4358
| [[Ficheru:James Flewitt Mullock (1818-1892) - Self Portrait - LOAN.1995.232 - Newport Museum and Art Gallery.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21456839|James Flewitt Mullock]]''
| pintor galés (1818–1892)
| 1818
| 1892
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4359
|
| ''[[:d:Q21457022|Elis Gwyn Jones]]''
|
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4360
|
| ''[[:d:Q21457633|Elwyn Thomas]]''
|
| 1932
| 2019
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4361
| [[Ficheru:Ap Caledfryn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21458149|William Williams]]''
|
| 1837
| 1915
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4362
|
| ''[[:d:Q21458256|Archie Rhys Griffiths]]''
|
| 1902
| 1971
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4363
|
| ''[[:d:Q21458479|Arthur C. Michael]]''
| pintor británicu (1881–1965)
| 1881
| 1965
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4364
|
| ''[[:d:Q21458708|Esther Grainger]]''
|
| 1912
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4365
|
| ''[[:d:Q21458912|Arthur Trevethin Nowell]]''
| pintor británicu (1862–1940)
| 1862
| 1940
| ''[[:d:Q5523593|Garndiffaith]]''
|-
| style='text-align:right'| 4366
|
| ''[[:d:Q21459585|Joan Baker]]''
| pintora galesa (1922–2017)
| 1922
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4367
|
| ''[[:d:Q21459667|Joan Oxland]]''
|
| 1920
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4368
|
| ''[[:d:Q21460388|Nerys Ann Johnson]]''
|
| 1942
| 2001
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 4369
|
| ''[[:d:Q21460680|John Cambrian Rowland]]''
| pintor galés (1819–1890)
| 1819
| 1890
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 4370
|
| ''[[:d:Q21460963|John Dafydd Evans]]''
|
| 1900
| 1984
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 4371
| [[Ficheru:JE painting RM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21461259|John Elwyn]]''
| pintor británicu (1916–1997)
| 1916
| 1997
| ''[[:d:Q3400150|Adpar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4372
|
| ''[[:d:Q21462370|Vera Bassett]]''
|
| 1912
| 1997
| ''[[:d:Q13132482|Fforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 4373
|
| ''[[:d:Q21462512|Charles Byrd]]''
| pintor británicu
| 1916
| 2018
| ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 4374
|
| ''[[:d:Q21462817|Vincent Evans]]''
| pintor galés (1896–1976)
| 1896
| 1976
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 4375
|
| ''[[:d:Q21463303|George Little]]''
|
| 1927
| 2017
| ''[[:d:Q56175744|Dan y Graig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4376
|
| ''[[:d:Q21463897|Wil Jones]]''
|
| 1960
| 2020
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4377
|
| ''[[:d:Q21463908|Wilf Roberts]]''
| pintor galés (1941–2016)
| 1941
| 2016
| ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4378
|
| ''[[:d:Q21464054|Peter Markey]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4379
|
| ''[[:d:Q21464720|William Edward Jones]]''
|
| 1825
| 1877
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4380
|
| ''[[:d:Q21464853|Glyn Baines]]''
|
| 1930
| 2023
| ''[[:d:Q3404631|Carrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4381
|
| ''[[:d:Q21464876|Glyn Morgan]]''
| pintor británicu
| 1926
| 2015
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4382
|
| ''[[:d:Q21464885|Phillida Nicholson]]''
| pintora británica
| 1924
| 2021
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 4383
|
| ''[[:d:Q21465300|Graham Bevan]]''
| pintor británicu (1935–2006)
| 1935
| 2006
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4384
|
| ''[[:d:Q21465817|Gwenny Griffiths]]''
|
| 1867
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4385
|
| ''[[:d:Q21465999|Reginald Edgar James Bush]]''
| pintor británicu
| 1869
| 1956
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4386
|
| ''[[:d:Q21466560|Harry Hughes Williams]]''
|
| 1892
| 1953
| ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4387
|
| ''[[:d:Q21467261|David Mainwaring]]''
|
| 1933
| 1993
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 4388
| [[Ficheru:Edward Boulden 1913.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21469892|Edward Boulden]]''
| actor d'Estaos Xuníos (1879-1937)
| 1879
| 1937
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 4389
|
| ''[[:d:Q21470102|Frank Cox]]''
| cantautor galés
| 1920
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4390
|
| ''[[:d:Q21470103|Fred Cox]]''
| cantautor galés
| 1920
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4391
|
| ''[[:d:Q21479992|Edwin Tanner]]''
|
| 1920
| 1980
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4392
| [[Ficheru:John Pughe (1815-1874).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21480955|John Pughe]]''
| médicu galés (1814–1874)
| 1814
| 1874
| ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4393
|
| ''[[:d:Q21513430|Graham C. D. Griffiths]]''
|
| 1937
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4394
|
| ''[[:d:Q21516459|Richard Henry Roberts]]''
|
| 1910
| 2003
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4395
|
| ''[[:d:Q21516789|William Edwyn Isaac]]''
|
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4396
|
| ''[[:d:Q21524435|John F. C. Richards]]''
|
| 1897
| 1992
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4397
|
| ''[[:d:Q21524668|Peter K. Marshall]]''
|
| 1934
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4398
| [[Ficheru:Lady Margaret Jane Gordon (1880-1962), singer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21536459|Margaret Jane Gordon]]''
| cantante galesa (1880–1962)
| 1880
| 1962
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 4399
|
| ''[[:d:Q21544278|Thomas Howell]]''
| filántropu galés
|
| 1540
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4400
|
| ''[[:d:Q21548870|Wilson Jones]]''
|
| 1795
| 1864
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 4401
|
| ''[[:d:Q21597973|Ray Jessel]]''
|
| 1929
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4402
|
| ''[[:d:Q21598040|Ray Weigh]]''
|
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 4403
|
| ''[[:d:Q21604647|Helen Johnson Houghton]]''
|
| 1910
| 2012
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4404
|
| ''[[:d:Q21605189|Lloyd Robinson]]''
| xugador de críquet galés (1912–1996)
| 1912
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4405
| [[Ficheru:Albert Howard Trow (2c).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21610975|Albert Howard Trow]]''
|
| 1863
| 1939
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4406
|
| ''[[:d:Q21612711|Caroline Catharine Wilkinson]]''
|
| 1822
| 1881
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 4407
|
| ''[[:d:Q21664555|Edwin Hughes]]''
| futbolista británicu (1885–1949)
| 1885
| 1949
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4408
|
| ''[[:d:Q21686810|Mick McLaughlin]]''
| futbolista británicu (1943–2015)
| 1943
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4409
| [[Ficheru:Crucifiction found in the wall of the old church at Halkin, c.1795.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21727807|John Ingleby]]''
|
| 1749
| 1808
| ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4410
|
| ''[[:d:Q21745459|Ernest Vaughan, 7th Earl of Lisburne]]''
| aristócrata británicu (1892–1965)
| 1892
| 1965
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4411
|
| ''[[:d:Q21751004|Hadyn Ellis]]''
| psicólogu galés (1945–2006)
| 1945
| 2006
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4412
|
| ''[[:d:Q21856725|Edward Stanley]]''
|
| 1513
| 1564
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 4413
|
| ''[[:d:Q21997796|Ida Gaskin]]''
|
| 1919
| 2016
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4414
| [[Ficheru:Arthur Davies (tenor).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21998348|Arthur Davies]]''
| cantante d'ópera británicu (1941–2018)
| 1950<br/>1941
| 2018
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4415
|
| ''[[:d:Q21999647|Ivor Davies]]''
| xugador de rugbi británicu (1892–1959)
| 1892
| 1959
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4416
|
| ''[[:d:Q21999673|Jack Hurrell]]''
|
| 1933
| 2003
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4417
|
| ''[[:d:Q21999704|Trefor Owen]]''
|
| 1933
| 2001
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 4418
|
| ''[[:d:Q21999728|Hugh Roberts]]''
|
| 1882
| 1969
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4419
|
| ''[[:d:Q22003001|William Dyke]]''
|
| 1813
| 1880
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4420
|
| ''[[:d:Q22018134|Gertrude Eaton]]''
|
| 1863<br/>1861
| 1939
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4421
|
| ''[[:d:Q22018632|Job Harris]]''
|
| 1840
| 1882
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4422
| [[Ficheru:William Owen.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q22019199|William Owen]]''
|
| 1825
| 1894
| ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4423
|
| ''[[:d:Q22038991|Sampson Lloyd]]''
|
| 1664
| 1725
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4424
|
| ''[[:d:Q15983891|William Retlaw Williams]]''
|
| 1863
| 1944
| ''[[:d:Q4666761|Aberclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4425
| [[Ficheru:Leonard Llewelyn Bulkeley Williams.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15987407|Leonard Llewelyn Bulkeley Williams]]''
|
| 1861
| 1939
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4426
|
| ''[[:d:Q15989799|James Allen]]''
|
| 1802
| 1897
| ''[[:d:Q5000782|Burton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4427
|
| ''[[:d:Q15990059|William Hughes]]''
|
| 1535
| 1600
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4428
|
| ''[[:d:Q15990317|Horace Thomas]]''
|
| 1890
| 1916
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4429
|
| ''[[:d:Q15990363|Thomas Williams]]''
| sacerdote galés (1725–1770)
| 1725
| 1770
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4430
|
| ''[[:d:Q15991633|Robert Williams]]''
| políticu galés (1695–1763)
| 1695
| 1763
| ''[[:d:Q5385173|Erbistock]]''
|-
| style='text-align:right'| 4431
|
| ''[[:d:Q15992732|John Thomas Burton Wollaston]]''
| clérigu galés (1841–1911)
| 1841
| 1911
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4432
|
| ''[[:d:Q15993118|Huw Jenkins]]''
| xugador de críquet galés (1944–2013)
| 1944
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4433
|
| ''[[:d:Q15993548|Tony Summers]]''
| nadador galés (1924–2013)
| 1924
| 2013
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4434
|
| ''[[:d:Q15994396|William Davies]]''
| paleontólogu galés (1814–1891)
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4435
|
| ''[[:d:Q15994452|George Phillips Bevan]]''
|
| 1830
| 1889
| ''[[:d:Q4877452|Beaufort]]''
|-
| style='text-align:right'| 4436
|
| ''[[:d:Q15994588|John Lloyd]]''
|
| 1750<br/>1749
| 1815
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4437
| [[Ficheru:Thomas Richard Owen, SWGA president 1966-1968.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15994666|Thomas Richard Owen]]''
|
| 1918
| 1990
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4438
|
| ''[[:d:Q15994689|William Phillips]]''
|
| 1822
| 1905
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 4439
|
| ''[[:d:Q15994726|Harry Morrey Salmon]]''
|
| 1892<br/>1890
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4440
|
| ''[[:d:Q15996134|Gus Merry]]''
|
| 1888
| 1943
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4441
| [[Ficheru:The disillusionment of Idris like a cork out of a soda-water bottle! (5236536).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15996281|Thomas Howell Williams Idris]]''
| políticu británicu (1842–1942)
| 1842
| 1925
| ''[[:d:Q5000782|Burton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4442
|
| ''[[:d:Q15997566|Herbert Charles Tippet]]''
| arquiteutu del paisaxe galés (1892–1947)
| 1892
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4443
| [[Ficheru:James John Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15997564|James John Thomas]]''
| políticu galés (1868–1947)
| 1868
| 1947
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4444
|
| ''[[:d:Q15997578|Job Wilding]]''
| futbolista británicu (1862–1947)
| 1862
| 1947
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4445
|
| ''[[:d:Q15998021|Phil Tanner]]''
| cantante galés (1862–1950)
| 1862
| 1950
| ''[[:d:Q6661467|Llangennith]]''
|-
| style='text-align:right'| 4446
|
| ''[[:d:Q15998730|Joe Pullman]]''
| xugador de rugbi union británicu (1876–1955)
| 1876
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4447
|
| ''[[:d:Q15998907|Nathaniel Walters]]''
| xugador de rugbi union galés (1875–1956)
| 1875
| 1956
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4448
|
| ''[[:d:Q15999154|Edgar Long]]''
| xugador de rugbi union galés (1907–1958)
| 1907
| 1958
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 4449
|
| ''[[:d:Q15999184|Gilbert Rattenbury]]''
| xugador de críquet galés (1878–1958)
| 1878
| 1958
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4450
|
| ''[[:d:Q15999292|Dick Duckfield]]''
| xugador de críquet galés (1907–1959)
| 1907
| 1959
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 4451
|
| ''[[:d:Q15999402|Frank Williams]]''
| xugador de rugbi británicu (1910–1959)
| 1910
| 1959
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4452
|
| ''[[:d:Q15999400|Sir Evan Williams, 1st Baronet]]''
|
| 1871
| 1959
| ''[[:d:Q6662916|Llwynhendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4453
|
| ''[[:d:Q15999467|Joseph Jones]]''
|
| 1899
| 1960
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4454
| [[Ficheru:Percy Holland Latham c1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15999888|Percy Latham]]''
|
| 1873
| 1922
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4455
| [[Ficheru:Lewis Pugh Evans VC IWM HU 93411.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16000236|Lewis Pugh Evans]]''
| militar galés (1881–1962)
| 1881
| 1962
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4456
| [[Ficheru:Young Allsopp, boxer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16003649|Young Allsopp]]''
|
| 1901
| 1964
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4457
|
| ''[[:d:Q16003708|James Phillips Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu (1883–1964)
| 1883
| 1964
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4458
|
| ''[[:d:Q16003922|Billy Tudor]]''
| futbolista británicu (1918–1965)
| 1918
| 1965
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4459
| [[Ficheru:MalcolmMcColm1956.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16004072|Malcolm McColm]]''
|
| 1914
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4460
| [[Ficheru:Howard Poole 1930.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16004090|Howard Poole]]''
|
| 1905
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4461
|
| ''[[:d:Q16005766|Edward Benson]]''
| xugador de críquet galés (1907–1967)
| 1907
| 1967
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4462
|
| ''[[:d:Q16005824|Colin Jones]]''
|
| 1928
| 1967
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4463
|
| ''[[:d:Q16005835|Ronald Lewis]]''
|
| 1916
| 1967
| ''[[:d:Q7162698|Pengam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4464
| [[Ficheru:Ivor Rees VC IWM Q 70903.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16005869|Ivor Rees]]''
| militar galés (1893–1967)
| 1893
| 1967
| ''[[:d:Q5441920|Felinfoel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4465
|
| ''[[:d:Q16005912|Bobbie Williams]]''
| xugador de rugbi galés (1886–1967)
| 1886
| 1967
| ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4466
|
| ''[[:d:Q16006585|Herbert Huntingdon]]''
| xugador d'esgrima británicu (1898–1969)
| 1898
| 1968
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4467
|
| ''[[:d:Q16007439|Albert Mays]]''
|
| 1929
| 1973
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 4468
|
| ''[[:d:Q16007473|Wick Powell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1905–1973)
| 1905
| 1973
| ''[[:d:Q4666790|Aberbeeg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4469
|
| ''[[:d:Q16007476|Kenneth Raikes]]''
|
| 1889
| 1973
| ''[[:d:Q6744584|Malpas]]''
|-
| style='text-align:right'| 4470
|
| ''[[:d:Q16007482|Trevor Rowlands]]''
| futbolista británicu (1922–1973)
| 1922
| 1973
| ''[[:d:Q7975052|Wattstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4471
|
| ''[[:d:Q16007521|Morris Meredith Williams]]''
|
| 1881
| 1973
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 4472
|
| ''[[:d:Q16007647|Bessie Jones]]''
|
| 1887
| 1974
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4473
|
| ''[[:d:Q16007792|Trevor Edmunds]]''
|
| 1903
| 1975
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4474
|
| ''[[:d:Q16007849|Tom Morgan]]''
|
| 1893
| 1975
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4475
|
| ''[[:d:Q16007857|R. Ifor Parry]]''
|
| 1908
| 1975
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4476
|
| ''[[:d:Q16008200|Glyn Gething]]''
| xugador de rugbi union británicu (1892–1977)
| 1892
| 1977
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4477
|
| ''[[:d:Q16008355|Owen Davies]]''
|
| 1914
| 1978
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4478
|
| ''[[:d:Q16008415|William Marsh]]''
| xugador de críquet galés (1917–1978)
| 1917
| 1978
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 4479
|
| ''[[:d:Q16008683|Harold Finch]]''
| políticu británicu (1898–1979)
| 1898
| 1979
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4480
|
| ''[[:d:Q16008703|Tyssul Griffiths]]''
|
| 1919
| 1979
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4481
|
| ''[[:d:Q16008819|Jackie Williams]]''
|
| 1911
| 1987
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4482
|
| ''[[:d:Q16009241|Thomas Danter]]''
| xugador de lliga de rugbi galés (1922–1980)
| 1922
| 1980
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4483
|
| ''[[:d:Q16009948|George Crisp]]''
| futbolista británicu
| 1911
| 1982
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4484
|
| ''[[:d:Q16010271|Len Attewell]]''
| xugador de rugbi union británicu (1895–1983)
| 1895
| 1983
| ''[[:d:Q6966749|Nash]]''
|-
| style='text-align:right'| 4485
|
| ''[[:d:Q16011255|Leslie Harris]]''
| xugador de críquet galés (1915–1985)
| 1915
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4486
|
| ''[[:d:Q16011565|Howard Ford]]''
| atleta galés (1905–1986)
| 1905
| 1986
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 4487
|
| ''[[:d:Q16011583|Bert Hodges]]''
| xugador de críquet galés (1905–1986)
| 1905
| 1986
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4488
|
| ''[[:d:Q16011855|Ernie Carless]]''
|
| 1912
| 1987
| ''[[:d:Q13132002|Cadoxton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4489
|
| ''[[:d:Q16011912|Jimmy Jewell]]''
| montañeru británicu (1953–1987)
| 1953
| 1987
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 4490
|
| ''[[:d:Q16012094|David Jones]]''
|
| 1914
| 1988
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 4491
|
| ''[[:d:Q16012333|Wynne Samuel]]''
|
| 1911
| 1989
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 4492
|
| ''[[:d:Q16012454|David Jones]]''
| xugador de críquet galés (1920–1990)
| 1920
| 1990
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4493
|
| ''[[:d:Q16012809|Roderick Jones]]''
|
| 1910
| 1992
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4494
| [[Ficheru:Boxing - Dennis Powell v Mel Brown (USA).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16013064|Dennis Powell]]''
| boxeador galés (1924–1993)
| 1924
| 1993
| ''[[:d:Q6661162|Llanddewi Skirrid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4495
|
| ''[[:d:Q16013604|Thomas Nathaniel Davies]]''
|
| 1922
| 1996
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4496
|
| ''[[:d:Q16013662|Willie Jones]]''
|
| 1916
| 1996
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4497
|
| ''[[:d:Q16013737|John Roberts]]''
| xugador de críquet galés (1913–1996)
| 1913
| 1996
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4498
|
| ''[[:d:Q16015013|Walter Vickery]]''
| xugador de rugbi union británicu (1909–2000)
| 1909
| 2000
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 4499
| [[Ficheru:National Eisteddfod 1972, Haverfordwest (1580227).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16015267|Dafydd Rowlands]]''
|
| 1931
| 2001
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 4500
|
| ''[[:d:Q16015315|David Thomas]]''
| xugador de críquet galés (1911–2001)
| 1911
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4501
|
| ''[[:d:Q16015743|Leslie James Bennett]]''
|
| 1920
| 2003
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 4502
|
| ''[[:d:Q16015797|Graham Davies]]''
| futbolista británicu (1921–2003)
| 1921
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4503
|
| ''[[:d:Q16015856|Norah Isaac]]''
| escritora británica (1914–2003)
| 1914
| 2003
| ''[[:d:Q5016879|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4504
|
| ''[[:d:Q16015862|Michael John]]''
|
| 1943
| 2003
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4505
|
| ''[[:d:Q16017367|Aubrey Darmody]]''
| futbolista británicu (1921–2006)
| 1921
| 2006
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4506
|
| ''[[:d:Q16017775|Clive Graham]]''
| actor galés (1937–2007)
| 1937
| 2007
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4507
|
| ''[[:d:Q16017871|Geoffrey Olsen]]''
|
| 1943
| 2007
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4508
|
| ''[[:d:Q16018255|Graham Reynolds]]''
| xugador de críquet galés (1937–2008)
| 1937
| 2008
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4509
| [[Ficheru:Jim Davies 1951.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16018720|Jim Davies]]''
|
| 1926
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4510
|
| ''[[:d:Q16018799|Denzil Jones]]''
|
| 1926
| 2010
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4511
|
| ''[[:d:Q16018796|Katrina Jacks]]''
| remera británica (1980–2010)
| 1986
| 2010
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4512
|
| ''[[:d:Q47125703|Gwynedd O. Pierce]]''
|
| 1921
| 2022
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4513
|
| ''[[:d:Q47125779|John Owen Huws]]''
|
| 1951
| 2001
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4514
|
| ''[[:d:Q47126028|Merfyn Jones]]''
|
| 1916
| 1998
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4515
|
| ''[[:d:Q47126053|Islwyn Williams]]''
|
| 1917
| 1988
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4516
|
| ''[[:d:Q47126652|Angharad Jones]]''
|
| 1962
| 2010
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4517
| [[Ficheru:J. Towyn Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47127197|J. Towyn Jones]]''
|
| 1942
| 2019
| ''[[:d:Q13126548|Capel Iwan]]''<br/>''[[:d:Q4941233|Boncath]]''
|-
| style='text-align:right'| 4518
|
| ''[[:d:Q47127962|G. Melvyn Howe]]''
|
| 1920
| 2012
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4519
|
| ''[[:d:Q47128817|Vivian Jones]]''
|
|
| 2021
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4520
|
| ''[[:d:Q47129647|Patti Flynn]]''
|
| 1937
| 2020
| ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]''
|-
| style='text-align:right'| 4521
|
| ''[[:d:Q47129851|Teleri Bevan]]''
|
| 1931
| 2020
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4522
|
| ''[[:d:Q47129879|Dai Rees Davies]]''
|
|
| 2020
| ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4523
| [[Ficheru:Hugh Evans Cwm eithin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129159|Hugh Evans]]''
|
| 1854
| 1934
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4524
|
| ''[[:d:Q13129160|Hugh Brython Hughes]]''
|
| 1848
| 1913
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4525
|
| ''[[:d:Q13129166|Hugh Jones]]''
|
| 1749
| 1825
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4526
| [[Ficheru:Hugh Hughes (Hugh Tegai, 1805-64) (print) NLW3361210.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129165|Hugh Hughes]]''
|
| 1805
| 1864
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 4527
|
| ''[[:d:Q13129169|Hugh Hughes]]''
|
| 1693
| 1776
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4528
|
| ''[[:d:Q13129177|Hugh Hughes]]''
|
| 1824
| 1898
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4529
|
| ''[[:d:Q13129194|Hugh Jones]]''
|
| 1700
| 1782
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4530
|
| ''[[:d:Q13129200|Huw Llwyd]]''
|
| 1568
| 1630
| ''[[:d:Q29484382|Cynfal-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4531
|
| ''[[:d:Q13129207|Hydwedd Boyer]]''
|
| 1912
| 1970
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4532
|
| ''[[:d:Q13129235|Idwal Jones]]''
|
| 1910
| 1985
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4533
| [[Ficheru:Three prominent Welshmen, Ernest Roberts, Sir Idris Foster and the folk-singer Elfed Lewis (1544715).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129237|Idris Foster]]''
|
| 1911
| 1984
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4534
|
| ''[[:d:Q13129262|Ioan Bowen Rees]]''
| abogáu británicu (1929–1999)
| 1929
| 1999
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4535
| [[Ficheru:Iolo Ceredig Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129267|Iolo Ceredig Jones]]''
| axedrecista galés
| 1947
| 2021
| ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4536
|
| ''[[:d:Q13129264|Ioan Siencyn]]''
|
| 1716
| 1796
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4537
|
| ''[[:d:Q13129276|Isaac Carter]]''
|
|
| 1741
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4538
|
| ''[[:d:Q13129280|Isaac Hughes]]''
|
| 1852
| 1928
| ''[[:d:Q7268591|Quakers Yard]]''
|-
| style='text-align:right'| 4539
| [[Ficheru:Mr. Isaac Foulkes (Llyfrbryf) ganwyd Tachwedd 9fed, 1836 ; bu farw Tachwedd 2il, 1904 (5294020).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129281|Isaac Foulkes]]''
|
| 1836
| 1904
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4540
|
| ''[[:d:Q13129291|J. Brynach Davies]]''
|
| 1873
| 1923
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4541
|
| ''[[:d:Q13129292|Iwan Llwyd]]''
| poeta (1957–2010)
| 1957
| 2010
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4542
|
| ''[[:d:Q13129299|Jane Hughes]]''
|
| 1811
| 1878
| ''[[:d:Q3403463|Pontrobert]]''
|-
| style='text-align:right'| 4543
| [[Ficheru:James Spinther James.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129296|James Spinther James]]''
|
| 1837
| 1914
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 4544
|
| ''[[:d:Q13129297|James Nicholas]]''
|
| 1928
| 2013
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 4545
| [[Ficheru:Jane Cave from her book.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129300|Jane Cave]]''
|
| 1754
| 1813
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4546
|
| ''[[:d:Q13129307|Jenkin Morgan Edwards]]''
| poeta británicu (1903–1978)
| 1903
| 1978
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 4547
| [[Ficheru:John Ambrose Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129318|John Ambrose Lloyd]]''
|
| 1815
| 1874
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4548
|
| ''[[:d:Q13129319|John Dafydd]]''
|
| 1727
| 1783
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4549
| [[Ficheru:John Elwyn Jones (1939).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129322|John Elwyn Jones]]''
| traductor británicu (1921–2008)
| 1921
| 2008
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4550
| [[Ficheru:John-Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129321|John Barnard Jenkins]]''
|
| 1933
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4551
| [[Ficheru:John Griffith Williams, the author and carpenter from Cricieth (1511536).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129327|John Griffith Williams]]''
|
| 1915
| 1987
| ''[[:d:Q3404407|Llangwnnadl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4552
|
| ''[[:d:Q13129328|John Geraint Jenkins]]''
|
| 1929
| 2009
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4553
|
| ''[[:d:Q13129334|John Humphreys Parry]]''
|
| 1786
| 1825
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4554
| [[Ficheru:John Griffith (Y Gohebydd, 1821-77) NLW3365401.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129335|John Griffith]]''
|
| 1821
| 1877
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 4555
|
| ''[[:d:Q13129332|John Gruffydd Moelwyn Hughes]]''
|
| 1866
| 1944
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4556
|
| ''[[:d:Q13129338|John Lloyd]]''
|
| 1797
| 1875
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 4557
| [[Ficheru:Dr John Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129342|John Parry]]''
|
| 1812
| 1874
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4558
|
| ''[[:d:Q13129341|John Lloyd-Jones]]''
|
| 1885
| 1956
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4559
|
| ''[[:d:Q13129347|John Owen Griffith]]''
|
| 1828
| 1881
| [[Caernarfon]]<br/>[[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4560
|
| ''[[:d:Q13129344|John Robert Pryse]]''
| poeta galés (1840–1862)
| 1840
| 1862
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 4561
|
| ''[[:d:Q13129345|John Roberts Evans]]''
| escritor británicu (1914–1982)
| 1914
| 1982
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 4562
|
| ''[[:d:Q13129355|John Williams]]''
|
| 1728
| 1806
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4563
| [[Ficheru:Reverend John Williams (1853–1921) (gcf10374).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129358|John Williams]]''
|
| 1854<br/>1853
| 1921
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4564
| [[Ficheru:Portrait of Y bardd yn ei wely (4674271).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129356|John Thomas]]''
|
| 1786
| 1859
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4565
|
| ''[[:d:Q13129357|John Roderick Rees]]''
|
| 1920
| 2009
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4566
| [[Ficheru:Portrait of Joshua Thomas (4673043) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129363|Joshua Thomas]]''
|
| 1719
| 1797
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4567
|
| ''[[:d:Q13129360|John Rowlands]]''
| militar galés (1915–2006)
| 1915
| 2006
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 4568
|
| ''[[:d:Q13129361|John Williams]]''
|
| 1811
| 1862
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 4569
|
| ''[[:d:Q13129368|Josiah Jones]]''
| escritor d'Estaos Xuníos (1807–1887)
| 1807
| 1887
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 4570
|
| ''[[:d:Q13129369|Josiah Thomas Jones]]''
|
| 1799
| 1873
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4571
|
| ''[[:d:Q13129508|Leah Owen]]''
| cantante británica
| 1953
| 2024
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4572
| [[Ficheru:Lewis William Lewis (Llew Llwyfo, 1831-1901) NLW3364260.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129535|Llew Llwyfo]]''
|
| 1831
| 1901
| ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4573
|
| ''[[:d:Q13129533|Lewis Davies]]''
| escritor de lliteratura infantil galés (1863–1951)
| 1863
| 1951
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 4574
|
| ''[[:d:Q13129538|Lewis Hopkin]]''
|
| 1708
| 1771
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4575
|
| ''[[:d:Q13129541|Lewis Holme Lewis]]''
|
| 1866
| 1955
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 4576
| [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551282).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130248|Moses Glyn Jones]]''
|
| 1913
| 1994
| ''[[:d:Q13651447|Mynytho]]''
|-
| style='text-align:right'| 4577
|
| ''[[:d:Q13130254|Morys Clynnog]]''
|
| 1525
| 1581
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4578
|
| ''[[:d:Q13130283|Muriel Drinkwater]]''
|
| 1933
| 1946
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4579
|
| ''[[:d:Q13130336|Myron Wyn Evans]]''
| químicu galés
| 1950
| 2019
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4580
|
| ''[[:d:Q13130346|Nans Jones]]''
|
| 1915
| 2009
| ''[[:d:Q22673780|Penrhosgarnedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4581
|
| ''[[:d:Q13130551|Owain Meirion]]''
|
| 1803
| 1868
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4582
| [[Ficheru:Portrait of Owen Jones, 'Meudwy Môn' (4670352) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130554|Owen Jones]]''
|
| 1806
| 1889
| ''[[:d:Q10987925|Llanfihangel Ysgeifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4583
| [[Ficheru:Owen Gruffydd.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130555|Owen Gruffydd]]''
| poeta galés (1643–1730)
| 1643
| 1730
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4584
|
| ''[[:d:Q13130558|Owen Owen]]''
|
| 1847
| 1910
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4585
| [[Ficheru:Owen Williams (Owain Gwyrfai, 1790-1874) NLW3362699.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130556|Owen Williams]]''
| poeta galés (1790–1874)
| 1790
| 1874
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4586
| [[Ficheru:Portrait of Paul Panton Esqre. and his chestnut gelding 'The Marquiss' (4670430).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130596|Paul Panton]]''
|
| 1727
| 1797
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 4587
| [[Ficheru:Portrait of Peter Jones, Bard, Llynlleifiad (4672939) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130737|Peter Jones]]''
| poeta galés (1775–1845)
| 1775
| 1845
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4588
|
| ''[[:d:Q13130915|R. Gerallt Jones]]''
|
| 1934
| 1999
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 4589
|
| ''[[:d:Q13130916|Ronald Lockley]]''
| ornitólogu neozelandés (1903–2000)
| 1903
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4590
|
| ''[[:d:Q13131044|Rhosier Smyth]]''
|
| 1541
| 1625
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4591
|
| ''[[:d:Q13131071|Rhydwen Williams]]''
| poeta británicu (1916–1997)
| 1916
| 1997
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4592
|
| ''[[:d:Q13131078|Rhys Jones]]''
| músicu británicu (1927–2015)
| 1927
| 2015
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4593
|
| ''[[:d:Q13131094|Richard Williams]]''
|
| 1790
| 1865
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 4594
|
| ''[[:d:Q13131102|Robert Alun Roberts]]''
|
| 1894
| 1969
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4595
|
| ''[[:d:Q13131111|Robert Williams]]''
|
| 1810
| 1881
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4596
|
| ''[[:d:Q13131118|Robyn Léwis]]''
|
| 1929
| 2019
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 4597
| [[Ficheru:Rev Robin Williams advising on renovations at Capel Gorphwysa, Penrhyndeudraeth (1492299).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131119|Robin Williams]]''
| escritor galés (1923–2004)
| 1923
| 2004
| ''[[:d:Q14508708|Rhoslan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4598
| [[Ficheru:Sarah jacob.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131210|Sarah Jacob]]''
|
| 1857
| 1869
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4599
| [[Ficheru:Sassie Rees, Caernarfon, cantores gyda'r BBC (1476258).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131218|Sassie Rees]]''
| cantante británica (1916–2013)
| 1916
| 2013
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 4600
|
| ''[[:d:Q13131449|Sian Owen]]''
|
| 1965
| 2013
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4601
|
| ''[[:d:Q13131459|Simon B. Jones]]''
|
| 1894
| 1964
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4602
|
| ''[[:d:Q13131617|Stephen J. Williams]]''
|
| 1896
| 1992
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 4603
|
| ''[[:d:Q16019700|Jocelyn Hay]]''
| periodista galesa (1927–2014)
| 1927
| 2014
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4604
| [[Ficheru:Major-general James Frederick Noel Birch, Cb Art.IWMART1784.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16022834|Noel Birch]]''
| militar británicu (1865–1939)
| 1865
| 1939
| ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4605
|
| ''[[:d:Q16022941|Edwin Rowlands]]''
| misioneru galés (1867–1939)
| 1867
| 1939
| ''[[:d:Q775880|Pensarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4606
| [[Ficheru:J Aeron Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16026297|John Aeron Thomas]]''
|
| 1850
| 1935
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 4607
|
| ''[[:d:Q16026316|William Arthur Evelyn]]''
| historiador británicu
| 1860
| 1935
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 4608
| [[Ficheru:James Watts (rygbi).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16029271|James Watts]]''
| xugador de rugbi union británicu (1878–1933)
| 1878
| 1933
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4609
|
| ''[[:d:Q16029495|John Jones]]''
|
| 1854
| 1913
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4610
| [[Ficheru:Edward John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16029927|Edward Thomas John]]''
| políticu británicu (1857–1931)
| 1857
| 1931
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 4611
|
| ''[[:d:Q16030023|David Davies]]''
| sacerdote galés (1820–1930)
| 1858
| 1930
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4612
|
| ''[[:d:Q16030060|Huw Robert Jones]]''
|
| 1894
| 1930
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4613
|
| ''[[:d:Q16030073|Bobby Lloyd]]''
|
| 1888
| 1930
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4614
|
| ''[[:d:Q16030266|David Morgan]]''
|
| 1840
| 1900
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4615
|
| ''[[:d:Q30122806|Albert Derrick]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 2022
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4616
|
| ''[[:d:Q30344574|Geraint Dyfnallt Owen]]''
|
| 1908
| 1993
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4617
| [[Ficheru:Shipyard Sally Pic.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q30500638|Joan Cowick]]''
|
| 1912
| 2004
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4618
|
| ''[[:d:Q30605435|Brinley Rees]]''
|
| 1916
| 2001
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4619
|
| ''[[:d:Q30609027|W.E. Williams]]''
|
| 1881
| 1962
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4620
|
| ''[[:d:Q30609165|Billy Hughes]]''
| futbolista británicu (1920-1995)
| 1920
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4621
|
| ''[[:d:Q30609386|Tom Green]]''
|
| 1900
| 1974
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4622
|
| ''[[:d:Q30612083|John Davies]]''
|
|
| 1694
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4623
|
| ''[[:d:Q31358714|Hywel Sele]]''
|
| 1345
| 1402
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4624
|
| ''[[:d:Q32062166|G. W. Hemans]]''
|
| 1814
| 1885
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4625
|
| ''[[:d:Q32131488|Jane Anne Lloyd]]''
|
| 1870
| 1933
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4626
|
| ''[[:d:Q33083014|John Cedric Griffiths]]''
| xeólogu británicu (1912–1992)
| 1912
| 1992
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4627
|
| ''[[:d:Q33634794|Alfie Clarke]]''
|
| 1914
| 1953
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4628
|
| ''[[:d:Q33712219|Tommy Wolfe]]''
|
| 1900
| 1954
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4629
|
| ''[[:d:Q33818814|Estyn Griffths]]''
|
| 1927
| 2017
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4630
|
| ''[[:d:Q33821432|Keith Huntley]]''
| futbolista británicu
| 1931
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4631
|
| ''[[:d:Q33825302|Les Orphan]]''
|
| 1923
| 1995
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4632
| [[Ficheru:John Francon Williams 1854-1911 Commemorative Plaque.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q35160552|John Francon Williams]]''
|
| 1854
| 1911
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 4633
|
| ''[[:d:Q35695307|Enoch Rowland Jones]]''
| músicu galés (1912–1978)
| 1912
| 1978
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4634
|
| ''[[:d:Q37347750|David Humphrey Jones]]''
| impresor galés (1842–1904)
| 1842
| 1904
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 4635
|
| ''[[:d:Q37509560|David Rice Rees]]''
|
| 1787
| 1856
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4636
|
| ''[[:d:Q37663328|John Bird]]''
|
| 1761
| 1840
| ''[[:d:Q1035742|Cardiff Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4637
|
| ''[[:d:Q37725178|Gary Roach]]''
|
| 1933
| 2012
| ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]''
|-
| style='text-align:right'| 4638
|
| ''[[:d:Q37804072|Evan Jones]]''
|
| 1830
| 1918
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 4639
|
| ''[[:d:Q37826665|Josiah Thomas]]''
|
| 1830
| 1905
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4640
|
| ''[[:d:Q37892401|Henry Hughes]]''
|
| 1808
| 1892
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 4641
|
| ''[[:d:Q38009527|David O'Brien Owen]]''
|
| 1855
| 1920
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4642
|
| ''[[:d:Q38170780|William Watkin Davies]]''
|
| 1895
| 1973
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4643
| [[Ficheru:Yr Athro Noel Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q38209921|Noel Lloyd]]''
|
| 1946
| 2019
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4644
|
| ''[[:d:Q38216587|Marie Trevelyan]]''
|
| 1853
| 1922
| ''[[:d:Q2347528|Llantwit Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 4645
|
| ''[[:d:Q38606122|Emily Davis]]''
| cantante d'ópera galesa (1900–1966)
| 1900
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4646
|
| ''[[:d:Q38686224|Alison Bielski]]''
|
| 1925
| 2014
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4647
|
| ''[[:d:Q38898929|Paul Dickson]]''
| realizador galés (1920–2011)
| 1920
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4648
|
| ''[[:d:Q39039624|Billy Moore]]''
|
| 1912
| 2002
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4649
|
| ''[[:d:Q39039625|Derek Williams]]''
|
| 1934
| 2014
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4650
|
| ''[[:d:Q39040013|Peter Elias Jones]]''
|
| 1943
| 2010
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 4651
|
| ''[[:d:Q39040026|Mary Vaughan Jones]]''
|
| 1917
| 2002
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4652
|
| ''[[:d:Q39078711|Albert Derrick]]''
| futbolista galés (1908–1975)
| 1908
| 1975
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4653
|
| ''[[:d:Q39078898|Sam Davies]]''
|
| 1894
| 1972
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4654
|
| ''[[:d:Q39078897|Glyn Davies]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4655
|
| ''[[:d:Q39078904|Roy McDonald]]''
|
| 1896
| 1970
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4656
|
| ''[[:d:Q39078905|George Wheeler]]''
| futbolista británicu
| 1910
| 1995
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4657
|
| ''[[:d:Q39078914|Peter Davies]]''
| futbolista galés
| 1936
| 2023
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4658
|
| ''[[:d:Q39078917|Les Jones]]''
|
| 1922
| 1983
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4659
|
| ''[[:d:Q39295246|Sir Edmund Buckley, 2nd Baronet]]''
|
| 1861
| 1919
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4660
|
| ''[[:d:Q40889067|Basil Cottle]]''
|
| 1917
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4661
|
| ''[[:d:Q41019354|Mary Collins-Powell]]''
| direutora d'orquesta galesa (1928–1997)
| 1928
| 1997
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4662
|
| ''[[:d:Q41198636|John Wilkes Poundley]]''
|
| 1807
| 1872
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 4663
|
| ''[[:d:Q41701277|John Wynne Jones]]''
|
| 1803
| 1888
| ''[[:d:Q24671090|Aber]]''
|-
| style='text-align:right'| 4664
|
| ''[[:d:Q41767537|Christopher Vaughan Edwards]]''
| militar galés (1875–1955)
| 1875
| 1955
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 4665
|
| ''[[:d:Q42186286|William Powell]]''
| diáconu galés (1705–1780)
| 1705
| 1780
| ''[[:d:Q6964304|Nanteos]]''
|-
| style='text-align:right'| 4666
|
| ''[[:d:Q42434789|Archie Ridley]]''
| xugador de críquet neozelandés (1869–1950)
| 1869
| 1950
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 4667
|
| ''[[:d:Q42774158|Colin St Clair Oakes]]''
| arquiteutu británicu
| 1908
| 1971
| ''[[:d:Q16901177|Tanyfron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4668
|
| ''[[:d:Q43127454|Irwin John David Bevan]]''
| artista británicu (1852–1940)
| 1852
| 1940
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4669
|
| ''[[:d:Q43132155|Charles Jones]]''
|
| 1836
| 1892
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4670
|
| ''[[:d:Q43260453|Tony O'Connor]]''
|
| 1934
| 2015
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4671
|
| ''[[:d:Q43304180|Philip Henry Egerton]]''
|
| 1824
| 1893
| ''[[:d:Q3406264|Gresford]]''
|-
| style='text-align:right'| 4672
| [[Ficheru:Mary De la Beche Nicholl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q43371054|Mary De la Beche Nicholl]]''
|
| 1839
| 1922
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4673
|
| ''[[:d:Q43538963|Wenna]]''
|
| 600
| 544
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 4674
| [[Ficheru:Cpl William Dempster.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q43580958|William Dempster]]''
|
| 1876
| 1964
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4675
|
| ''[[:d:Q43761704|M.P. Harris]]''
| ornitólogu británicu
| 1939
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4676
|
| ''[[:d:Q44633113|Fred Condrey]]''
| futbolista galés (1883–1952)
| 1883
| 1952
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4677
|
| ''[[:d:Q44691153|William Powell]]''
|
| 1815
| 1878
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4678
| [[Ficheru:Dewi Cynon (David Davies 1853-1937).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q45048920|Dewi Cynon]]''
| músicu galés
| 1853
| 1937
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4679
|
| ''[[:d:Q45300946|J. Gwynn Williams]]''
|
| 1924
| 2017
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 4680
|
| ''[[:d:Q45831939|Arthur Watkyn]]''
|
| 1907
| 1965
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4681
|
| ''[[:d:Q45972376|Mary Thomas]]''
| cantante d'ópera británica
| 1932
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4682
|
| ''[[:d:Q46194169|Charles Henry Clements]]''
| músicu galés (1898–1983)
| 1898
| 1983
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4683
|
| ''[[:d:Q46231570|Samuel Homfray]]''
|
| 1795
| 1883
| ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]''
|-
| style='text-align:right'| 4684
|
| ''[[:d:Q47015455|Francis Huntly Griffith]]''
|
| 1885
| 1958
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 4685
|
| ''[[:d:Q47116012|J. Aelwyn Roberts]]''
|
| 1918
| 2018
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 4686
|
| ''[[:d:Q47120646|Ena Thomas]]''
|
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4687
|
| ''[[:d:Q47120904|Heulwen Hâf]]''
|
| 1944
| 2018
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 4688
| [[Ficheru:R Gwynn Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47121066|R. Gwynn Davies]]''
|
| 1920
| 2007
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4689
|
| ''[[:d:Q47121085|T. Ceiri Griffith]]''
|
| 1925
| 2016
| ''[[:d:Q3395863|Llanbedr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4690
|
| ''[[:d:Q47121249|Cledwyn Jones]]''
|
| 1923
| 2022
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4691
|
| ''[[:d:Q47121859|Nansi Selwood]]''
|
| 1921
| 2017
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4692
|
| ''[[:d:Q47122648|Gwyn Erfyl]]''
|
| 1924
| 2007
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4693
| [[Ficheru:Dwy Goron Eirwyn .jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47122741|Eirwyn George]]''
| poeta británicu
| 1936
| 2026
| ''[[:d:Q20007221|Tufton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4694
|
| ''[[:d:Q47123094|Emyr Wyn Jones]]''
|
| 1907
| 1999
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4695
|
| ''[[:d:Q47123304|Idris Charles]]''
|
| 1947
| 2021
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4696
|
| ''[[:d:Q47123476|Gilmor Griffiths]]''
|
| 1917
| 1985
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4697
|
| ''[[:d:Q47124236|Mair Garnon]]''
|
| 1928
| 2022
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 4698
|
| ''[[:d:Q47124259|Anthony Packer]]''
|
| 1940
| 2014
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 4699
|
| ''[[:d:Q47124788|Emyr Hywel]]''
|
|
| 2018
| ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4700
| [[Ficheru:Dafydd Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47125330|Dafydd Owen]]''
|
| 1919
| 2002
| ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4701
| [[Ficheru:S. Minwel Tibbott.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47125612|S. Minwel Tibbott]]''
|
| 1936
| 1998
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4702
|
| ''[[:d:Q47125622|Ieuan Gwynedd Jones]]''
|
| 1920
| 2018
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 4703
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1984, Llanbedr Pont Steffan a'r Fro (1586573) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131715|Sulwyn Thomas]]''
| periodista
| 1943
| 2025
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4704
|
| ''[[:d:Q13131712|Sue Noake]]''
| profesora británica
| 1952
| 2004
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4705
| [[Ficheru:Thomas Jacob Thomas (Sarnicol).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131848|Thomas Jacob Thomas]]''
|
| 1873
| 1945
| ''[[:d:Q11054093|Capel Cynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4706
|
| ''[[:d:Q13131854|Thomas Evans]]''
|
| 1840
| 1865
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4707
|
| ''[[:d:Q13131852|Thomas Hudson-Williams]]''
| profesor universitariu d'Estaos Xuníos
| 1873
| 1961
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 4708
|
| ''[[:d:Q13131853|Thomas James Jenkin]]''
| botánicu galés (1885–1965)
| 1885
| 1965
| ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''<br/>''[[:d:Q29505758|Budloy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4709
| [[Ficheru:Thomas Iorwerth Ellis (5236476).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131858|Thomas Iorwerth Ellis]]''
|
| 1899
| 1970
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4710
| [[Ficheru:Tudno 00.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131856|Thomas Jones]]''
|
| 1844
| 1895
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4711
| [[Ficheru:D. J. Williams conversing at a CND rally at Aberystwyth (6773943208) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131857|Thomas Evan Nicholas]]''
| poeta galés (1879–1971)
| 1879
| 1971
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4712
| [[Ficheru:Gwilym Morganwg, bard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131866|Thomas Williams]]''
| poeta galés (1778–1835)
| 1778
| 1835
| ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]''
|-
| style='text-align:right'| 4713
|
| ''[[:d:Q13131864|Thomas Williams]]''
|
| 1848
| 1927
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4714
|
| ''[[:d:Q13131865|Thomas Williams]]''
|
| 1769
| 1848
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4715
| [[Ficheru:Glan Alun.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13131882|Thomas Jones]]''
|
| 1811
| 1866
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4716
|
| ''[[:d:Q13131944|Tom Parri Jones]]''
|
| 1905
| 1980
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4717
|
| ''[[:d:Q13131982|Trebor Lloyd Evans]]''
|
| 1909
| 1979
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4718
| [[Ficheru:Eisteddfod Genedlaethol Cymru 1979, Caernarfon (1555519).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132174|Vaughan Hughes]]''
| periodista británicu
| 1947
| 2024
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4719
|
| ''[[:d:Q13132190|William Rhys Nicholas]]''
| poeta británicu
| 1914
| 1996
| ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4720
|
| ''[[:d:Q13132358|William John Griffith]]''
|
| 1875
| 1931
| ''[[:d:Q319576|Aberffraw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4721
|
| ''[[:d:Q22098316|John Thomas]]''
| xugador de críquet australianu (1852–1915)
| 1852
| 1915
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4722
|
| ''[[:d:Q22117202|Margaret Tisdale]]''
| viróloga galesa (1951–2015)
| 1951
| 2015
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4723
|
| ''[[:d:Q22234320|Mary Dilys Glynne]]''
| científica galesa (1895–1991)
| 1895
| 1991
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4724
|
| ''[[:d:Q22271913|James Murphy]]''
| políticu australianu
| 1801
| 1883
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 4725
|
| ''[[:d:Q22278271|Dafydd Hywel]]''
|
| 1945
| 2023
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4726
|
| ''[[:d:Q22280472|Kingsley Whiffen]]''
|
| 1950
| 2006
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 4727
| [[Ficheru:Alfred Daniell (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22312863|Alfred Daniell]]''
|
| 1853
| 1937
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4728
|
| ''[[:d:Q22443210|Ruth Frankenberg]]''
|
| 1957
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4729
|
| ''[[:d:Q22583546|Margaret Courtenay]]''
|
| 1923
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4730
| [[Ficheru:Tomos Efans (Cyndelyn).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22683128|Tomos Efans]]''
|
| 1837
| 1908
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4731
| [[Ficheru:Revd Thomas, Landore, Swansea NLW3365348.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22687967|Thomas Thomas]]''
|
| 1817
| 1888
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 4732
|
| ''[[:d:Q22696572|Owen John]]''
| escritor galés (1918–1995)
| 1918
| 1995
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4733
| [[Ficheru:Rehersals for the pantomime Madog (1544855).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22696579|Gari Williams]]''
|
| 1946
| 1990
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4734
|
| ''[[:d:Q22696576|Harriet Lewis]]''
|
| 1911
| 1999
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 4735
|
| ''[[:d:Q22950515|Eirian Llwyd]]''
|
| 1950
| 2014
| ''[[:d:Q13130874|Prion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4736
|
| ''[[:d:Q22958000|Lily Tobias]]''
|
| 1887
| 1984
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4737
| [[Ficheru:DV307 no.12 On board the Prince Frederick William, Ostend to Dover 25 Aug 1858 detail.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q22962608|Frances Elizabeth Wynne]]''
| artista galesa (1835–1907)
| 1836
| 1907
| ''[[:d:Q17738626|Voelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 4738
| [[Ficheru:Thereza Dillwyn Llewelyn wearing a Bernese (Swiss) Peasant dress (4032154032).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23001673|Thereza Dillwyn Llewelyn]]''
| fotógrafa galesa (1834–1926)
| 1834
| 1926
| ''[[:d:Q7163093|Penllergaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4739
|
| ''[[:d:Q23002068|Louie Myfanwy Thomas]]''
| novelista galesa (1908–1968)
| 1908
| 1968
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 4740
|
| ''[[:d:Q23020660|David Thomas]]''
|
| 1942
| 2017
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4741
|
| ''[[:d:Q23022369|Barbara Hardy]]''
|
| 1924
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4742
| [[Ficheru:Ursula Masson, International Women's Day 2003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23023009|Ursula Masson]]''
|
| 1945
| 2008
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 4743
|
| ''[[:d:Q23047441|Hugh Morgan-Owen]]''
| futbolista británicu
| 1882
| 1953
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4744
|
| ''[[:d:Q23296584|Michael Farmer]]''
|
| 1944
| 2011
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4745
|
| ''[[:d:Q23511510|Catherine Glyn Davies]]''
|
| 1926
| 2007
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4746
| [[Ficheru:J. W. Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23582802|John William Bowen]]''
|
| 1876
| 1965
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 4747
|
| ''[[:d:Q23615727|William Field Lloyd]]''
| políticu galés (1873–1965)
| 1873
| 1965
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 4748
| [[Ficheru:Llewela Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23681098|Llewela Davies]]''
|
| 1871
| 1952
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4749
|
| ''[[:d:Q23681122|Mary Wynne Warner]]''
| matemática galesa (1932–1998)
| 1932
| 1998
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4750
|
| ''[[:d:Q23691969|Louis Hunt]]''
| xugador de críquet galés (1908–2002)
| 1908
| 2002
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4751
|
| ''[[:d:Q23708558|Elen Egryn]]''
|
| 1807
| 1876
| ''[[:d:Q13129617|Llanegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4752
| [[Ficheru:John Rowlands (Giraldus).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q23752368|John Rowlands]]''
|
| 1824
| 1891
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4753
| [[Ficheru:THE SCOTTISH WOMEN'S HOSPITALS IN THE MACEDONIAN CAMPAIGN, 1915-1918 Q108186.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23766046|Mary Elizabeth Phillips]]''
|
| 1875
| 1956
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4754
|
| ''[[:d:Q23806561|Mary Penry]]''
|
| 1735
| 1804
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 4755
|
| ''[[:d:Q23806567|Robert Francis Jenner]]''
|
| 1802
| 1860
| ''[[:d:Q7983058|Wenvoe Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4756
| [[Ficheru:Gwilym Gwent, aka William Aubrey Williams.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q23806569|Gwilym Gwent]]''
|
| 1834
| 1891
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4757
|
| ''[[:d:Q23822310|Jane Helen Rowlands]]''
|
| 1891
| 1955
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4758
|
| ''[[:d:Q23822716|William Bassett]]''
|
| 1507
| 1586
| ''[[:d:Q7083449|Old Beaupre Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 4759
|
| ''[[:d:Q23833023|Lowri Gwilym]]''
|
| 1954
| 2010
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4760
|
| ''[[:d:Q23856670|Ellis Pierce]]''
|
| 1841
| 1912
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4761
| [[Ficheru:Miss Ellen Hughes, Llanengan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23900939|Ellen Hughes]]''
|
| 1862
| 1927
| ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4762
| [[Ficheru:Emilia Baeyertz.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q23900940|Emilia Baeyertz]]''
| misionera galesa (1842–1926)
| 1842
| 1926
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4763
| [[Ficheru:TaliEsenMorgan.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q23901617|Tali Esen Morgan]]''
| músicu galés (1858–1941)
| 1858
| 1941
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4764
|
| ''[[:d:Q23913585|Joseph Arthur Hamilton Beresford]]''
|
| 1861
| 1952
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 4765
|
| ''[[:d:Q23924666|Thomas Roberts]]''
| pastor galés (1902–1983)
| 1902
| 1983
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4766
|
| ''[[:d:Q23945387|Brian Andrew Hills]]''
| fisiólogu galés (1934–2006)
| 1934
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4767
|
| ''[[:d:Q23948107|Richard James Thomas]]''
|
| 1908
| 1976
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4768
|
| ''[[:d:Q23948108|George Percival Spooner]]''
|
| 1850
| 1917
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 4769
| [[Ficheru:Alfred Week Szlumper.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q23988324|Alfred Weeks Szlumper]]''
| inxenieru galés (1858–1934)
| 1858
| 1934
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 4770
|
| ''[[:d:Q23988325|Sara Maria Saunders]]''
|
| 1864
| 1939
| ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4771
|
| ''[[:d:Q23988345|Margaret Townsend Jenkins]]''
|
| 1843
| 1923
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4772
|
| ''[[:d:Q23988354|Richard Hersee]]''
|
| 1867
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4773
|
| ''[[:d:Q23988353|John Edward Davies]]''
|
| 1862
| 1912
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4774
|
| ''[[:d:Q23988358|William Roberts Jones]]''
|
| 1870
| 1938
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4775
|
| ''[[:d:Q23988356|Richard Owen Jones]]''
|
| 1867
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4776
|
| ''[[:d:Q23988357|William P. Jones]]''
|
| 1870
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4777
| [[Ficheru:Anne Ceridwen Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23988363|Anne Ceridwen Rees]]''
|
| 1874
| 1905
| ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4778
|
| ''[[:d:Q23988364|David Morral Lewis]]''
|
| 1864
| 1925
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4779
|
| ''[[:d:Q23988390|John Owen Vaughan]]''
|
| 1863
| 1952
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4780
|
| ''[[:d:Q23988391|Price White]]''
|
| 1873
| 1952
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4781
|
| ''[[:d:Q23988388|Joseph Hudson Turner]]''
|
| 1872
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4782
|
| ''[[:d:Q23991131|Elvet Collins]]''
|
| 1902
| 1977
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 4783
|
| ''[[:d:Q23991128|Dai Collier]]''
|
| 1894
| 1972
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 4784
| [[Ficheru:Dr John Arthur Eyton-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991142|John Arthur Eyton-Jones]]''
|
| 1860
| 1940
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4785
|
| ''[[:d:Q23991140|Fred Dewey]]''
|
| 1898
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4786
|
| ''[[:d:Q23991147|George Godding]]''
|
| 1896
| 1960
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4787
|
| ''[[:d:Q23991144|William Tanat Foulkes]]''
|
| 1863
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4788
|
| ''[[:d:Q23991152|Uriah Goodwin]]''
|
| 1859
| 1924
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4789
|
| ''[[:d:Q23991172|Abel Hayes]]''
|
| 1866
| 1941
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4790
|
| ''[[:d:Q23991193|Malcolm Hersee]]''
|
| 1864
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4791
|
| ''[[:d:Q23991269|Billy Hole]]''
|
| 1897
| 1983
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4792
| [[Ficheru:Abel-hughes-1894.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991334|Abel Hughes]]''
|
| 1869
| 1946
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4793
|
| ''[[:d:Q23991354|Iorwerth Hughes]]''
|
| 1925
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4794
|
| ''[[:d:Q23991373|John Iorweth Hughes]]''
|
| 1913
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4795
|
| ''[[:d:Q23991396|Jack Humphreys]]''
|
| 1920
| 1954
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 4796
|
| ''[[:d:Q23991430|Reuben Humphreys]]''
|
| 1866
| 1900
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4797
|
| ''[[:d:Q23991651|Mal Lucas]]''
|
| 1938
| 2024
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4798
|
| ''[[:d:Q23991663|Tudor Martin]]''
|
| 1904
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4799
|
| ''[[:d:Q23991660|Bert Lumberg]]''
|
| 1901
| 1986
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4800
|
| ''[[:d:Q23991670|Ernie Morley]]''
|
| 1901
| 1975
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4801
|
| ''[[:d:Q23991668|Harry Millership]]''
|
| 1889
| 1959
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4802
|
| ''[[:d:Q23991674|Albert Pryce-Jones]]''
|
| 1870
| 1946
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4803
| [[Ficheru:W E Pryce-Jones Newtown 1895.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991675|William Pryce-Jones]]''
|
| 1867
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4804
|
| ''[[:d:Q23991682|Herbert Sisson]]''
|
| 1862
| 1891
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4805
|
| ''[[:d:Q23991683|Sid Thomas]]''
|
| 1919
| 2012
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4806
|
| ''[[:d:Q23991681|Frank Scrine]]''
|
| 1925
| 2001
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4807
| [[Ficheru:Harry Trainer in 1896.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23991687|Harry Trainer]]''
|
| 1873
| 1924
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4808
|
| ''[[:d:Q23991688|Jim Vaughan]]''
|
| 1868
| 1900
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4809
|
| ''[[:d:Q23991689|Alfred Ernest Watkins]]''
| futbolista británicu
| 1878
| 1957
| ''[[:d:Q6661879|Llanwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4810
|
| ''[[:d:Q23991695|George Woosnam]]''
|
| 1860
| 1935
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4811
|
| ''[[:d:Q24004546|Wendy Williams]]''
|
| 1942
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4812
| [[Ficheru:Margaret Phillips in Tales of Tomorrow (The Evil Within).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24004608|Margaret Phillips]]''
|
| 1923
| 1984
| ''[[:d:Q4923811|Blaengwrach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4813
|
| ''[[:d:Q24004662|Fred Cook]]''
|
| 1902
| 1966
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4814
|
| ''[[:d:Q24004663|Charles Edwards]]''
|
| 1854
| 1943
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4815
|
| ''[[:d:Q24004660|Edward Bowen]]''
|
| 1858
| 1923
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4816
|
| ''[[:d:Q24004664|Henry Edwards]]''
|
| 1856
| 1913
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4817
|
| ''[[:d:Q24004671|Albert Jones]]''
|
| 1883
| 1963
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4818
| [[Ficheru:Tom Hewitt Wales International.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24004668|Tom Hewitt]]''
|
| 1889
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4819
|
| ''[[:d:Q24004669|Arthur Hughes]]''
|
| 1884
| 1970
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4820
|
| ''[[:d:Q24004673|Jeffrey Jones]]''
|
| 1886
| 1976
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4821
| [[Ficheru:Rev Thomas Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17014441|Thomas Price]]''
|
| 1820
| 1888
| ''[[:d:Q6661585|Llanhamlach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4822
| [[Ficheru:Major William Henry Skinner.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17020455|William Henry Skinner]]''
| arquiteutu neozelandés (1838–1915)
| 1838
| 1915
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4823
|
| ''[[:d:Q17027823|Chris Williams]]''
|
| 1963
| 2024
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4824
| [[Ficheru:Idris Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17029028|Idris Williams]]''
|
| 1836
| 1894
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4825
| [[Ficheru:J.E. Vincent in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (29).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17029694|James Edmund Vincent]]''
| periodista británicu
| 1857
| 1909
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4826
| [[Ficheru:The Rev. William Morris D.D., Treorchy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17053621|William Morris]]''
|
| 1843
| 1922
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4827
|
| ''[[:d:Q17141872|Jennette Fothergill]]''
| escritora galesa (1821–1921)
| 1821
| 1921
| ''[[:d:Q6176372|Jeffreyston]]''
|-
| style='text-align:right'| 4828
| [[Ficheru:Tom Rees 1915.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17152128|Tom Rees]]''
|
| 1895
| 1916
| ''[[:d:Q7450887|Sennybridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 4829
|
| ''[[:d:Q17161194|Anthony Charles]]''
| lluchador profesional xaponés (1936–2015)
| 1936
| 2015
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4830
| [[Ficheru:Tony Orchard Univ portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17199130|Tony Orchard]]''
| químicu galés (1941–2005)
| 1941
| 2005
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4831
|
| ''[[:d:Q17233261|Ray Desmond]]''
|
| 1925
| 2020
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 4832
|
| ''[[:d:Q17307366|Robert Hughes]]''
| poeta galés (1744–1785)
| 1744
| 1785
| ''[[:d:Q3400990|Penmynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4833
| [[Ficheru:Bankes JE Vanity Fair 1906-03-29.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17308772|John Eldon Bankes]]''
|
| 1854
| 1946<br/>1947
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 4834
| [[Ficheru:Arthur D. Houghton, botanist and politician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17309155|Arthur D. Houghton]]''
| botánicu galés (1870–1938)
| 1870
| 1938
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4835
|
| ''[[:d:Q17309163|John Hughes]]''
|
| 1873
| 1932
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 4836
|
| ''[[:d:Q17309161|John Hughes]]''
|
| 1872
| 1914
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 4837
| [[Ficheru:Joseph Munitiz in Oxford in 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17318796|Joseph A. Munitiz]]''
|
| 1931
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4838
|
| ''[[:d:Q17353645|Catherine Davies]]''
|
| 1773
| 1841
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 4839
|
| ''[[:d:Q17385896|Jeff Evans]]''
|
| 1954
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4840
|
| ''[[:d:Q17421625|Lumley Jones]]''
| militar galés (1887–1918)
| 1876
| 1918
| ''[[:d:Q6661272|Llandyssil]]''
|-
| style='text-align:right'| 4841
| [[Ficheru:WHPowell.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q17421719|William Henry Powell]]''
|
| 1825
| 1904
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 4842
|
| ''[[:d:Q17423834|William Williams]]''
|
| 1738
| 1817
| ''[[:d:Q7837762|Trefdraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4843
|
| ''[[:d:Q17427011|Huw D. Edwards]]''
| físicu galés (1925–2003)
| 1925
| 2003
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4844
|
| ''[[:d:Q17435926|Merfyn Turner]]''
|
| 1915
| 1991
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4845
|
| ''[[:d:Q17442758|Rae Jenkins]]''
|
| 1903
| 1985
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4846
| [[Ficheru:Eglwys Sant Beuno, St Beuno's Church, Penmorfa, Eifionydd, Gwynedd, Cymru Wales 47.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q17479540|Cyngar ap Geraint]]''
| monxu galés (490–501)
| 490
| 501
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4847
|
| ''[[:d:Q17479637|Jack Austin]]''
|
| 1917
| 1993
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 4848
|
| ''[[:d:Q17484243|Shaun Pickering]]''
| atleta británicu
| 1961
| 2023
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 4849
|
| ''[[:d:Q17626716|Archie Hughes]]''
| futbolista británicu (1919–1992)
| 1919
| 1992
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 4850
|
| ''[[:d:Q17627000|William Pierce Owen]]''
| futbolista británicu (1860–1937)
| 1860
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4851
|
| ''[[:d:Q17984517|Gerard H. L. Fitzwilliams]]''
| espía galés (1882–1968)
| 1882
| 1968
| ''[[:d:Q10989171|Llandyfriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4852
|
| ''[[:d:Q18068338|Clifton Penn-Hughes]]''
|
| 1905
| 1939
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4853
| [[Ficheru:John Jones (Mathetes).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18084617|John Jones]]''
|
| 1821
| 1878
| ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4854
| [[Ficheru:T Marchant Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18087866|T. Marchant Williams]]''
|
| 1845
| 1914
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 4855
| [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4674647).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18114832|Robert Williams]]''
|
| 1766
| 1850
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''<br/>''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4856
|
| ''[[:d:Q18123555|Griffith John Williams]]''
|
| 1892
| 1963
| ''[[:d:Q13126981|Cellan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4857
| [[Ficheru:Portrait of T. W. Davids, Colchester (4669724).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18129502|Thomas William Davids]]''
|
| 1816
| 1884
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4858
| [[Ficheru:RichardEdwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18148391|Richard Edwards]]''
|
| 1822
| 1908
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 4859
|
| ''[[:d:Q18159992|Isaac Clarke]]''
|
| 1824
| 1875
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4860
|
| ''[[:d:Q18160397|Arthur James Johnes]]''
|
| 1809
| 1871
| ''[[:d:Q20596548|Garthmyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4861
|
| ''[[:d:Q18162074|Edmund Stonelake]]''
|
| 1873
| 1960
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4862
| [[Ficheru:Charles Davies MLC.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18164639|Charles Davies]]''
|
| 1813
| 1888
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4863
|
| ''[[:d:Q18200042|Edward Pugh]]''
|
| 1761
| 1813
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 4864
|
| ''[[:d:Q18201527|John Gwilym Jones]]''
|
| 1904
| 1988
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4865
|
| ''[[:d:Q18223030|John Callan James Metford]]''
|
| 1916
| 2007
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 4866
|
| ''[[:d:Q18325032|Siôn Dafydd Rhys]]''
|
| 1534
| 1620
| ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]''
|-
| style='text-align:right'| 4867
|
| ''[[:d:Q18325685|James Birch]]''
|
| 1725
| 1800
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 4868
| [[Ficheru:The home of Robert Davies (Bardd Nantglyn, 1769-1835) NLW3363888.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18325718|Robert Davies]]''
|
| 1769
| 1835
| ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4869
| [[Ficheru:Portrait of W. E. Jones. Cawrdaf (4671562) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18327524|William Ellis Jones]]''
|
| 1795
| 1848
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4870
|
| ''[[:d:Q18346805|Azariah Shadrach]]''
|
| 1774
| 1844
| ''[[:d:Q51713201|Llanfair Nant y Gôf]]''
|-
| style='text-align:right'| 4871
|
| ''[[:d:Q18385261|Arnold Williams]]''
| xugador de críquet neozelandés (1870–1929)
| 1870
| 1929
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4872
| [[Ficheru:Portrait of Arthur Radclyffe Dugmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18385268|Arthur Radclyffe Dugmore]]''
|
| 1870
| 1955
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4873
| [[Ficheru:Samuel Tomkinson.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18391923|Samuel Tomkinson]]''
|
| 1816
| 1900
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4874
|
| ''[[:d:Q18440082|Mathau Goch]]''
|
| 1390
| 1450
| ''[[:d:Q1770499|Maelor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4875
|
| ''[[:d:Q18509163|William Charles Evans]]''
| bioquímicu galés (1911–1988)
| 1911
| 1988
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 4876
|
| ''[[:d:Q18510202|Alfred Owen Hughes Jarman]]''
|
| 1911
| 1998
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 4877
|
| ''[[:d:Q18524054|Isaac Jones]]''
|
| 1804
| 1850
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4878
|
| ''[[:d:Q18526294|Ada Vachell]]''
| activista galesa (1866–1923)
| 1866
| 1923
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4879
|
| ''[[:d:Q18526331|Agnes Mason]]''
| monxa galesa (1849–1941)
| 1849
| 1941
| ''[[:d:Q6498065|Laugharne Township]]''
|-
| style='text-align:right'| 4880
|
| ''[[:d:Q18526437|Alun Oldfield Davies]]''
|
| 1905
| 1988
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4881
| [[Ficheru:Arthur Whitford (1928).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18526570|Arthur Whitford]]''
| ximnasta británicu (1908–1996)
| 1908
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4882
|
| ''[[:d:Q18526694|Cadwaladr Cesail]]''
|
| 1614
| 1626
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4883
|
| ''[[:d:Q18526861|Richard Pendrill Llewelyn]]''
|
| 1813
| 1891
| ''[[:d:Q3216519|Laleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 4884
| [[Ficheru:Portrait of John Evans, Eglwysbach (4674386).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18526878|John Evans]]''
|
| 1840
| 1897
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4885
|
| ''[[:d:Q18527125|John Jones]]''
|
| 1788
| 1858
| ''[[:d:Q6661080|Llanasa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4886
|
| ''[[:d:Q18527386|David Jones]]''
|
| 1703
| 1785
| ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 4887
|
| ''[[:d:Q18527701|Dinah Williams]]''
|
| 1911
| 2009
| ''[[:d:Q17743941|Crugiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4888
|
| ''[[:d:Q18527726|Ruby Levick]]''
| escultora galesa (1871–1940)
| 1871
| 1940
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 4889
|
| ''[[:d:Q18527879|Jose Deniz]]''
|
| 1913
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4890
|
| ''[[:d:Q18527918|Samuel Evans]]''
| pintor galés (1829–1904)
| 1829
| 1904
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 4891
|
| ''[[:d:Q18527967|Gruffydd Phylip]]''
|
| 1650
| 1666
| ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4892
|
| ''[[:d:Q18528236|Sheila Collins]]''
|
| 1921
| 2009
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4893
|
| ''[[:d:Q18528438|Laurence Deniz]]''
|
| 1924
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4894
|
| ''[[:d:Q18528453|Eirlys Roberts]]''
|
| 1911
| 2008
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 4895
| [[Ficheru:Lewis Probert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18528597|Lewis Probert]]''
|
| 1837
| 1908
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 4896
|
| ''[[:d:Q18528756|Enid Wyn Jones]]''
| asistenta social galesa (1909–1967)
| 1909
| 1967
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 4897
|
| ''[[:d:Q18528939|Evan Walters]]''
| pintor galés (1892–1951)
| 1893
| 1951
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4898
|
| ''[[:d:Q18529126|Mary Bridges-Adams]]''
| activista británica
| 1854
| 1939
| ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 4899
| [[Ficheru:Mary Pendrill Llewelyn.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18529229|Mary Catherine Pendrill Llewelyn]]''
| traductora galesa (1811–1874)
| 1811
| 1874
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 4900
| [[Ficheru:Jacob Owen, Principal Architect and Engineer, Department of Public Works, Ireland.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18529257|Jacob Owen]]''
|
| 1778
| 1870
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4901
|
| ''[[:d:Q18529853|James Edwards]]''
|
| 1828
| 1896
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4902
|
| ''[[:d:Q18530096|John ap John]]''
|
| 1625
| 1697
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 4903
| [[Ficheru:Mother aka Pamela Shepherd and brolly.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18530551|Pamela Shepherd]]''
|
| 1836
| 1930
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 4904
|
| ''[[:d:Q18530852|Thomas Powell]]''
|
| 1779
| 1863
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 4905
|
| ''[[:d:Q18530965|Walter Churchey]]''
|
| 1747
| 1805
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 4906
|
| ''[[:d:Q18531443|William Morgan Kinsey]]''
|
| 1788
| 1851
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 4907
|
| ''[[:d:Q18534114|Abel Morgan]]''
|
| 1673<br/>1637
| 1722
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4908
| [[Ficheru:Portrait of James Hughes, (Iago Trichrug) Jewin Street, Llundain (4672617) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18534191|James Hughes]]''
|
| 1779
| 1844
| ''[[:d:Q5119956|Ciliau Aeron]]''
|-
| style='text-align:right'| 4909
|
| ''[[:d:Q18534775|Benjamin Phelps Gibbon]]''
|
| 1802
| 1851
| ''[[:d:Q7162166|Penally]]''
|-
| style='text-align:right'| 4910
|
| ''[[:d:Q18535464|R. G. Berry]]''
|
| 1869
| 1945
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 4911
|
| ''[[:d:Q18535474|Roger Boore]]''
| escritor galés
| 1938
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 4912
| [[Ficheru:Edward Breese.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535478|Edward Breese]]''
|
| 1835
| 1881
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4913
| [[Ficheru:David Thomas, 'Dafydd Ddu Eryri'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535548|David Thomas]]''
|
| 1759
| 1822
| ''[[:d:Q17739482|St Michael's Church, Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 4914
|
| ''[[:d:Q18535562|William John Davies]]''
|
| 1888
| 1957
| ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]''
|-
| style='text-align:right'| 4915
|
| ''[[:d:Q18535563|D. T. Davies]]''
| dramaturgu británicu (1876–1962)
| 1876
| 1962
| ''[[:d:Q20644361|Llandyfodwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 4916
|
| ''[[:d:Q18535561|John Davies]]''
|
| 1784
| 1864
| ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4917
|
| ''[[:d:Q20733427|John Griffith Davies]]''
|
| 1836
| 1861
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 4918
| [[Ficheru:John Gwynoro Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733430|John Gwynoro Davies]]''
|
| 1855
| 1935
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 4919
| [[Ficheru:Portrait of Y Parchedig John Harris Jones, M.A., Ph.D (4670334).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733434|John Harris Jones]]''
|
| 1827
| 1885
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 4920
|
| ''[[:d:Q20733439|John Henry Hughes]]''
|
| 1814
| 1893
| ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4921
|
| ''[[:d:Q20733437|John Henry]]''
|
| 1859
| 1914
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4922
|
| ''[[:d:Q20733441|John Herbert Jones]]''
|
| 1860
| 1943
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 4923
|
| ''[[:d:Q20733444|John Herring]]''
|
| 1789
| 1832
| ''[[:d:Q11138230|Trallwn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4924
| [[Ficheru:Portrait of Y Parchg. John Hughes, Pont Robert (4670916).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733450|John Hughes]]''
|
| 1775
| 1854
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4925
| [[Ficheru:Portrait of John Hughes (4670278) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733455|John Hughes]]''
|
| 1827
| 1893
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4926
|
| ''[[:d:Q20733459|John Humphreys]]''
|
| 1767
| 1829
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 4927
|
| ''[[:d:Q20733457|John Hughes]]''
|
| 1850
| 1932
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4928
|
| ''[[:d:Q20733461|John Idris Davies]]''
|
| 1821
| 1889
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4929
|
| ''[[:d:Q20733467|John James]]''
|
| 1779
| 1864
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 4930
| [[Ficheru:Portrait of John James (4673313).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733465|John James]]''
|
| 1777
| 1848
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4931
|
| ''[[:d:Q20733475|John Jenkins]]''
|
| 1656
| 1733
| ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4932
|
| ''[[:d:Q20733473|John Jeffreys]]''
|
| 1718
| 1798
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 4933
|
| ''[[:d:Q20733478|John Jenkins]]''
|
| 1779
| 1853
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 4934
|
| ''[[:d:Q20733482|John Jenkins]]''
|
| 1821
| 1896
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 4935
|
| ''[[:d:Q20733480|John Jenkins]]''
|
| 1808
| 1884
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4936
|
| ''[[:d:Q20733486|John John Evans]]''
|
| 1862
| 1942
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 4937
|
| ''[[:d:Q20733484|John Jeremy]]''
|
| 1782
| 1860
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4938
| [[Ficheru:Portrait of John Johnes (4673754).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733488|John Johnes]]''
|
| 1800
| 1876
| ''[[:d:Q5288871|Dolaucothi Estate]]''
|-
| style='text-align:right'| 4939
|
| ''[[:d:Q20733494|John Jones]]''
|
| 1731
| 1813
| ''[[:d:Q20593921|Llanfaredd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4940
|
| ''[[:d:Q20733492|John Jones]]''
|
| 1650
| 1727
| ''[[:d:Q17742605|Plas Gwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4941
|
| ''[[:d:Q20733498|John Jones]]''
|
| 1776
| 1857
| ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 4942
|
| ''[[:d:Q20733496|John Jones]]''
|
| 1761
| 1822
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4943
|
| ''[[:d:Q20733502|John Jones]]''
|
| 1801
| 1856
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 4944
| [[Ficheru:Mr John Jones, L'pool. printer, preacher.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733500|John Jones]]''
|
| 1790
| 1855
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 4945
|
| ''[[:d:Q20733506|John Jones]]''
| impresor galés (1807–1875)
| 1807
| 1875
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 4946
|
| ''[[:d:Q20733504|John Jones]]''
|
| 1802
| 1863
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4947
|
| ''[[:d:Q20733510|John Jones]]''
|
| 1820
| 1907
| ''[[:d:Q29488174|Lower Trelowgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 4948
| [[Ficheru:Revd. John Jones, Blaenannerch (1807-1875) NLW3362409.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733508|John Jones]]''
|
| 1807
| 1875
| ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4949
| [[Ficheru:Reverend Dr John Cynddylan Jones (1841–1930) (gcf10082).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733513|John Jones]]''
|
| 1840
| 1930
| ''[[:d:Q5035231|Capel Dewi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4950
| [[Ficheru:Revd John Jones (Humilis, 1818-69) NLW3361063.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733518|John Jones]]''
|
| 1818
| 1869
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 4951
|
| ''[[:d:Q20733516|John Jones]]''
|
| 1800
| 1826
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 4952
| [[Ficheru:Revd John Jones (Vulcan, 1825-89) NLW3363082.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733522|John Jones]]''
| ministru galés (1825–1889)
| 1825
| 1889
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4953
| [[Ficheru:John Jones (Ivon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733520|John Jones]]''
|
| 1820
| 1898
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 4954
|
| ''[[:d:Q20733527|John Jones]]''
|
| 1850
| 1926
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 4955
|
| ''[[:d:Q20733525|John Jones]]''
|
| 1831
| 1899
| ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4956
|
| ''[[:d:Q20733529|John Jones]]''
|
| 1868
| 1940
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 4957
|
| ''[[:d:Q20733539|John Lewis]]''
|
| 1793
| 1816
| ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4958
|
| ''[[:d:Q20733543|John Lewis]]''
|
| 1836
| 1892
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 4959
|
| ''[[:d:Q20733541|John Lewis]]''
|
| 1844
| 1914
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4960
|
| ''[[:d:Q20733551|John Lloyd Davies]]''
|
| 1801
| 1860
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 4961
|
| ''[[:d:Q20733549|John Lloyd]]''
|
| 1792
| 1834
| ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]''
|-
| style='text-align:right'| 4962
|
| ''[[:d:Q20733555|John Luther Thomas]]''
| ministru británicu (1881–1970)
| 1881
| 1970
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 4963
|
| ''[[:d:Q20733553|John Lloyd James]]''
|
| 1835
| 1919
| ''[[:d:Q6661429|Llangan]]''
|-
| style='text-align:right'| 4964
| [[Ficheru:Portrait of John Matthews Esq. (4670402).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733557|John Matthews]]''
|
| 1773
| 1848
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 4965
|
| ''[[:d:Q20733563|John Morgan]]''
|
| 1827
| 1903
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 4966
|
| ''[[:d:Q20733561|John Morgan]]''
|
| 1743
| 1801
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 4967
|
| ''[[:d:Q20733566|John Morgan Jones]]''
|
| 1861
| 1935
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4968
| [[Ficheru:Parchedig John Morgan Jones (1838–1921), Caerdydd (gcf06911).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733565|John Morgan Jones]]''
|
| 1838
| 1921
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 4969
| [[Ficheru:Rev John Morris, DD, 1813-96.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733571|John Morris]]''
|
| 1813
| 1896
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4970
|
| ''[[:d:Q20733569|John Morgan Jones]]''
| ministru británicu (1873–1946)
| 1873
| 1946
| ''[[:d:Q5197221|Cwmamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 4971
| [[Ficheru:J Ossian Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733579|John Ossian Davies]]''
|
| 1851
| 1916
| ''[[:d:Q15987524|Pen-dre]]''
|-
| style='text-align:right'| 4972
|
| ''[[:d:Q20733577|John Oliver Stephens]]''
|
| 1880
| 1957
| ''[[:d:Q13131775|Tegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 4973
|
| ''[[:d:Q20733581|John Owen]]''
|
|
| 1759
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 4974
|
| ''[[:d:Q20733586|John Owen]]''
|
| 1757
| 1829
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 4975
|
| ''[[:d:Q20733584|John Owen]]''
|
| 1733
| 1776
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 4976
|
| ''[[:d:Q20733590|John Owen]]''
|
| 1833
| 1896
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 4977
|
| ''[[:d:Q20733588|John Owen]]''
|
| 1788
| 1867
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 4978
|
| ''[[:d:Q20733593|John Owen]]''
|
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q5348103|Eglwyswrw]]''
|-
| style='text-align:right'| 4979
|
| ''[[:d:Q20733598|John Owen Jones]]''
| cantante británicu (1884–1972)
| 1884
| 1972
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 4980
| [[Ficheru:John Owen Jones (1857-1906).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733596|John Owen Jones]]''
|
| 1857
| 1917
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 4981
|
| ''[[:d:Q20733602|John Park Davies]]''
|
| 1879
| 1937
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 4982
|
| ''[[:d:Q20733605|John Parry]]''
|
| 1835
| 1897
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4983
| [[Ficheru:John Propert. Photograph, 1855 (?). Wellcome V0027046.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733615|John Propert]]''
|
| 1793
| 1867
| ''[[:d:Q3401679|Llangoedmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 4984
| [[Ficheru:Portrait of John Prichard (4672994) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733613|John Prichard]]''
|
| 1821
| 1889
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 4985
|
| ''[[:d:Q20733619|John Pryse]]''
|
| 1826
| 1883
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 4986
| [[Ficheru:Portrait of The Revd. John Rees (4669902).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733624|John Rees]]''
|
| 1770
| 1833
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 4987
| [[Ficheru:Revd Hughes, Tredegar (copy) NLW3362433.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733630|John Richard Hughes]]''
|
| 1828
| 1893
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 4988
|
| ''[[:d:Q20733636|John Richards Evans]]''
|
| 1882
| 1969
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 4989
|
| ''[[:d:Q20733640|John Robert Jones]]''
|
| 1800
| 1881
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 4990
| [[Ficheru:Portrait of John Roberts (4671886).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733645|John Roberts]]''
|
| 1806
| 1879
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 4991
| [[Ficheru:John Roberts (1842 - 1908).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733649|John Roberts]]''
|
| 1842
| 1908
| ''[[:d:Q5173016|Corris Uchaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 4992
| [[Ficheru:John Hughes editor 1985.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15453135|John Hughes]]''
|
| 1930
| 2022
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 4993
| [[Ficheru:John Bowen (bishop).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15453626|John Bowen]]''
|
| 1815
| 1859
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 4994
|
| ''[[:d:Q15453717|Charles Wynford Parsons]]''
| zoólogu galés (1901–1950)
| 1901
| 1950
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4995
|
| ''[[:d:Q15453874|Paul Ferris]]''
| biógrafu británicu (1929–2018)
| 1929
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 4996
|
| ''[[:d:Q15453944|Terence Rees]]''
| historiador británicu (1928–2014)
| 1928
| 2014
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 4997
|
| ''[[:d:Q15454409|Myfanwy Haycock]]''
|
| 1913
| 1963
| ''[[:d:Q7228316|Pontnewynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 4998
| [[Ficheru:Portrait of W. Williams (4673914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15456236|William Williams]]''
| políticu galés (1788–1865)
| 1788
| 1865
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 4999
| [[Ficheru:Peter Reynolds Korea (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15458784|Peter Reynolds]]''
| compositor galés (1958–2016)
| 1958
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5000
|
| ''[[:d:Q15459489|John James]]''
| poeta británicu (1939–2018)
| 1939
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5001
|
| ''[[:d:Q15460120|T. Harri Jones]]''
| poeta británicu
| 1921
| 1965
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5002
| [[Ficheru:Sion Trevor - John Trevor (1563–1630) memorial St Cynfarch Ch, Hope, Flintshire Cymru Wales 08.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15460645|John Trevor]]''
| políticu galés (1563–1630)
| 1563
| 1630
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 5003
| [[Ficheru:William Ifor Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15491437|William Ifor Jones]]''
|
| 1900
| 1988
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5004
|
| ''[[:d:Q15493820|Howard Thomas]]''
| productor de radio galés (1909–1986)
| 1909
| 1986
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5005
| [[Ficheru:Retrato de C. W. King (1847) - Visconde de Meneses.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q15523834|Charles William King]]''
| escritor británicu
| 1818
| 1888
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5006
|
| ''[[:d:Q15619225|William Glynne-Jones]]''
|
| 1907
| 1977
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5007
| [[Ficheru:Bardd Cocos 01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q15624399|John Evans]]''
|
| 1826
| 1888
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5008
|
| ''[[:d:Q15637773|Kenneth "Ken" Davies]]''
|
| 1916
| 1984
| ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5009
|
| ''[[:d:Q15637838|John Cooke]]''
| oficial galés (1922–2011)
| 1922
| 2011
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5010
| [[Ficheru:Marendaz (CN) - btv1b53238255h.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15806311|Donald Marcus Kelway Marendaz]]''
|
| 1897
| 1988
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 5011
|
| ''[[:d:Q15954198|Hans Busk]]''
| poeta británicu
| 1772
| 1862
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5012
|
| ''[[:d:Q15967265|Sir John Beynon, 1st Baronet]]''
| empresariu británicu (1864–1944)
| 1864
| 1944
| ''[[:d:Q5050623|Castleton]]''
|-
| style='text-align:right'| 5013
|
| ''[[:d:Q15967282|Thomas Dalton-Morgan]]''
| aviador galés (1917–2004)
| 1917
| 2004
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5014
| [[Ficheru:Denis Crowley-Milling, 1940.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15967649|Denis Crowley-Milling]]''
|
| 1919
| 1996
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5015
| [[Ficheru:Air Vice-Marshal Meredith Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15969655|Meredith Thomas]]''
| militar galés (1892–1984)
| 1892
| 1984
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5016
|
| ''[[:d:Q15971211|Wilfrith Green]]''
|
| 1872
| 1937
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 5017
| [[Ficheru:Nathaniel Edward Yorke-Davies Vanity Fair 1900-04-12.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15983646|N. E. Yorke Davis]]''
|
| 1841
| 1914
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 5018
|
| ''[[:d:Q15983878|Francis James Burgoyne]]''
|
| 1858
| 1913
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 5019
|
| ''[[:d:Q24004675|John Jones]]''
|
| 1860
| 1902
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5020
|
| ''[[:d:Q24004678|Tom Williams]]''
|
| 1887
| 1927
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5021
|
| ''[[:d:Q24004679|Harold Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés (1883–1947)
| 1883
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5022
|
| ''[[:d:Q24004676|Billy Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés (1886–1956)
| 1886
| 1956
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5023
|
| ''[[:d:Q24004680|William Evans]]''
|
| 1892
| 1979
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5024
|
| ''[[:d:Q24004694|Oliver Taylor]]''
|
| 1869
| 1945
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5025
|
| ''[[:d:Q24004695|Charles Thomas]]''
|
| 1876
| 1935
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5026
| [[Ficheru:George Richards (Welsh Footballer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24004693|George Richards]]''
|
| 1874
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5027
|
| ''[[:d:Q24004698|Ronnie Williams]]''
|
| 1907
| 1987
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5028
|
| ''[[:d:Q24004699|William Wynn]]''
|
| 1876
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5029
|
| ''[[:d:Q24004697|John Vaughan]]''
|
| 1856
| 1935
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5030
| [[Ficheru:Walter Neumann 1973 (portion B).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24005345|Walter Neumann]]''
|
| 1946
| 2024
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 5031
|
| ''[[:d:Q24007287|Hywel Davies]]''
|
| 1902
| 1976
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5032
|
| ''[[:d:Q24007285|Wynne Crompton]]''
|
| 1907
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5033
|
| ''[[:d:Q24007295|Tom Edwards]]''
|
| 1906
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5034
|
| ''[[:d:Q24007296|Emrys Ellis]]''
|
| 1904
| 1981
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5035
|
| ''[[:d:Q24007303|George Green]]''
|
| 1912
| 1994
| ''[[:d:Q17985748|Barry Docks]]''
|-
| style='text-align:right'| 5036
|
| ''[[:d:Q24007300|Tom Evans]]''
|
| 1903
| 1990
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5037
|
| ''[[:d:Q24007311|Alan Jarvis]]''
|
| 1943
| 2019
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5038
| [[Ficheru:Screenshot 20220606-130821 Gallery.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007314|Jimmy Jones]]''
|
| 1895
| 1966
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5039
|
| ''[[:d:Q24007312|David Jones]]''
|
| 1910
| 1971
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5040
|
| ''[[:d:Q24007316|Richard Jones]]''
|
| 1878
| 1938
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5041
|
| ''[[:d:Q24007429|Billy Richards]]''
|
| 1905
| 1956
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5042
| [[Ficheru:Billy Rogers (footballer).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007432|Billy Rogers]]''
|
| 1905
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5043
|
| ''[[:d:Q24007439|Dai Thomas]]''
|
| 1926
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5044
|
| ''[[:d:Q24007448|Ephraim Williams]]''
|
| 1877
| 1954
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5045
|
| ''[[:d:Q24007449|Jesse Williams]]''
|
| 1903
| 1972
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5046
|
| ''[[:d:Q24033907|James Davies]]''
|
| 1845
| 1910
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5047
| [[Ficheru:Rosa Mabel Lee while working in Lowestoft.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24034988|Rosa Lee]]''
|
| 1884
| 1976
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5048
|
| ''[[:d:Q24036579|John Rogers Rees]]''
| banqueru galés (1856–1923)
| 1856
| 1923
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 5049
| [[Ficheru:Hefin David AM (28170811245).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24040034|Hefin David]]''
| políticu galés
| 1977
| 2025
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5050
|
| ''[[:d:Q24069516|Marwood Marchant]]''
|
| 1922
| 1972
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 5051
|
| ''[[:d:Q24080983|Francis Xavier Gaffney]]''
|
| 1877
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5052
|
| ''[[:d:Q24175038|Geoffrey Dhenin]]''
| médicu galés (1918–2011)
| 1918
| 2011
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5053
|
| ''[[:d:Q24181959|David James]]''
| futbolista británicu (1917-1981)
| 1917
| 1981
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5054
| [[Ficheru:MargaretBevanGealy1916.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24183311|Margaret Bevan]]''
|
| 1894
| 1953
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5055
|
| ''[[:d:Q24183384|Watkin George]]''
|
| 1759
| 1822
| ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5056
|
| ''[[:d:Q24183454|Arthur Drabble]]''
| xugador de críquet galés (1864–1931)
| 1864
| 1931
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5057
|
| ''[[:d:Q24195073|William Bridge]]''
|
| 1808
| 1886
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5058
|
| ''[[:d:Q24203440|Reese J. Llewellyn]]''
| empresariu galés (1862–1936)
| 1862
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5059
|
| ''[[:d:Q24203499|Owen Daniel]]''
| políticu galés (1875–1936)
| 1875
| 1936
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 5060
|
| ''[[:d:Q24218750|Charlie Oliver]]''
|
| 1901
| 1990
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5061
| [[Ficheru:Muriel Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24234002|Muriel Jones]]''
|
| 1890
| 1974
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5062
|
| ''[[:d:Q24249604|D. LL. Lewis]]''
|
| 1816
| 1893
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5063
|
| ''[[:d:Q24250356|Edward David Williams]]''
|
| 1842
| 1909
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5064
|
| ''[[:d:Q24250594|May Marsden]]''
|
| 1876
| 1968
| ''[[:d:Q5116688|Churchstoke]]''
|-
| style='text-align:right'| 5065
|
| ''[[:d:Q24250749|William Jones]]''
|
| 1842
| 1907
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 5066
|
| ''[[:d:Q24266615|William Waters]]''
| impresor galés (1843–1910)
| 1843
| 1910
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5067
|
| ''[[:d:Q24287035|Sian Pari Huws]]''
|
| 1960
| 2015
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5068
|
| ''[[:d:Q24287039|Derec Williams]]''
|
| 1949
| 2014
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 5069
|
| ''[[:d:Q24287037|Dafydd Parri]]''
| novelista galés (1926–2001)
| 1926
| 2001
| ''[[:d:Q3399502|Rowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5070
|
| ''[[:d:Q24287040|Alvis Richards]]''
|
| 1935
| 2006
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 5071
| [[Ficheru:Mr Owen NLW3364287.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24287250|Richard Owen]]''
| arquiteutu galés (1831–1891)
| 1831
| 1891
| ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5072
|
| ''[[:d:Q24292009|Sir James Hamlyn-Williams, 3rd Baronet]]''
|
| 1790
| 1861
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5073
|
| ''[[:d:Q24300868|Ellis Powell Jones]]''
|
| 1826
| 1881
| ''[[:d:Q5263315|Derwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5074
|
| ''[[:d:Q24334379|Thomas Aneurin Roberts]]''
|
| 1824
| 1892
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5075
|
| ''[[:d:Q24339521|Mark Ormrod]]''
| historiador británicu
| 1957
| 2020
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5076
| [[Ficheru:Steffan Lewis AM (27555190473).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24405255|Steffan Lewis]]''
| políticu británicu
| 1984
| 2019
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5077
|
| ''[[:d:Q24565981|George Poland]]''
|
| 1913
| 1988
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5078
|
| ''[[:d:Q24566004|D. Jacob Davies]]''
|
| 1916
| 1974
| ''[[:d:Q16248491|Tregroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5079
|
| ''[[:d:Q24573112|David Lewis]]''
|
| 1797
| 1872
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5080
|
| ''[[:d:Q24578824|William Leonard Baker]]''
| políticu galés (1831–1893)
| 1831
| 1893
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5081
|
| ''[[:d:Q24579303|Trevor Grierson]]''
| xugador de críquet galés (1849–1913)
| 1849
| 1913
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5082
|
| ''[[:d:Q24635388|Gwen ferch Cynyr]]''
|
| 600
| 544
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 5083
|
| ''[[:d:Q24716959|Charlotte Louisa Traherne]]''
|
| 1798
| 1880
| ''[[:d:Q7164590|Penrice Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5084
|
| ''[[:d:Q24718677|James William Webb-Jones]]''
|
| 1904
| 1965
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5085
|
| ''[[:d:Q24735292|Judith Ann Tucker]]''
| investigadora
| 1960
| 2023
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5086
|
| ''[[:d:Q24845234|Thora Craig]]''
| política británica (1910–1999)
| 1910
| 1999
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5087
|
| ''[[:d:Q24845632|William Owen]]''
|
| 1860
| 1946
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5088
|
| ''[[:d:Q24845633|Bill Parry]]''
|
| 1873
| 1923
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5089
|
| ''[[:d:Q24845756|John Williams]]''
| políticu australianu (1926–1997)
| 1926
| 1997
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5090
| [[Ficheru:Thomas Foley - Queensland politician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24845844|Thomas Foley]]''
| políticu galés (1853–1920)
| 1853
| 1920
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5091
|
| ''[[:d:Q24845876|John Fowke]]''
| xugador de críquet galés (1858–1938)
| 1858
| 1938
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 5092
|
| ''[[:d:Q24963158|Sydney Darvell]]''
|
| 1874
| 1944
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5093
|
| ''[[:d:Q24963161|Llewelyn Griffiths]]''
|
| 1877
| 1943
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5094
|
| ''[[:d:Q25138514|Johnny Baynham]]''
|
| 1918
| 1995
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 5095
|
| ''[[:d:Q25171822|John Roberts]]''
|
| 1857
| 1900
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 5096
|
| ''[[:d:Q25171969|David Evans]]''
| políticu australianu (1924-2019)
| 1924
| 2019
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5097
|
| ''[[:d:Q25184178|William Hughes]]''
|
| 1889
| 1955
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5098
|
| ''[[:d:Q25206942|William Butler]]''
|
| 1872
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5099
|
| ''[[:d:Q25206940|Arthur Davies]]''
|
| 1886
| 1949
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5100
|
| ''[[:d:Q25206941|Jack Butler]]''
|
| 1868
| 1956
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5101
|
| ''[[:d:Q25206956|Edward Evelyn]]''
|
| 1862
| 1936
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5102
| [[Ficheru:GeorgeGriffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25206962|George Griffiths]]''
|
| 1865
| 1918
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 5103
|
| ''[[:d:Q25206961|William Green]]''
|
| 1881
| 1966
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5104
|
| ''[[:d:Q25206970|John Hughes]]''
|
| 1877
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5105
|
| ''[[:d:Q25206973|Jack Jenkins]]''
|
| 1892
| 1946
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5106
|
| ''[[:d:Q25206987|Gordon Jones]]''
|
| 1886
| 1977
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5107
|
| ''[[:d:Q25207019|Arthur Lloyd]]''
|
| 1868
| 1942
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5108
|
| ''[[:d:Q25207027|Billy Matthews]]''
|
| 1883
| 1921
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5109
|
| ''[[:d:Q25207038|John Neal]]''
|
| 1899
| 1974
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5110
|
| ''[[:d:Q25207082|George Williams]]''
|
| 1879
| 1916
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5111
|
| ''[[:d:Q25207081|Edwin Williams]]''
|
| 1868
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5112
|
| ''[[:d:Q25209820|Thomas Lynch]]''
|
| 1907
| 1976
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5113
|
| ''[[:d:Q25342380|Mitch Fenner]]''
|
| 1946
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5114
|
| ''[[:d:Q25353794|Henry Folland]]''
|
| 1878
| 1926
| ''[[:d:Q7975195|Waunarlwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5115
|
| ''[[:d:Q25558258|R. Alun Evans]]''
|
| 1936
| 2023
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5116
|
| ''[[:d:Q18819465|Guildhaume Myrddin-Evans]]''
|
| 1894
| 1964
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5117
| [[Ficheru:Canon Evan Daniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18875883|Evan Daniel]]''
|
| 1837
| 1904
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5118
|
| ''[[:d:Q20733655|John Rowland Thomas]]''
|
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5119
|
| ''[[:d:Q20733659|John Stuart Corbett]]''
|
| 1845
| 1921
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5120
|
| ''[[:d:Q20733661|John Thomas]]''
|
| 1646
| 1695
| ''[[:d:Q13130689|Pennant Melangell]]''
|-
| style='text-align:right'| 5121
|
| ''[[:d:Q20733667|John Thomas]]''
|
| 1757
| 1835
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 5122
|
| ''[[:d:Q20733665|John Thomas]]''
|
| 1730
| 1804
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 5123
|
| ''[[:d:Q20733671|John Thomas]]''
|
| 1857
| 1944
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 5124
|
| ''[[:d:Q20733675|John Thomas Griffiths]]''
| inxenieru de mines d'Estaos Xuníos (1824–1895)
| 1824
| 1895
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5125
|
| ''[[:d:Q20733678|John William Hughes]]''
|
| 1817
| 1849
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5126
|
| ''[[:d:Q20733679|John William Jones]]''
| editor de periódicu d'Estaos Xuníos (1827–1884)
| 1827
| 1884
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5127
|
| ''[[:d:Q20733681|John Williams]]''
|
| 1762
| 1823
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 5128
|
| ''[[:d:Q20733691|Jonathan Jones]]''
|
| 1745
| 1832
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 5129
|
| ''[[:d:Q20733693|Jonathan Powell]]''
|
| 1764
| 1823
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5130
|
| ''[[:d:Q20733709|Joseph E. Davies]]''
|
| 1810
| 1881
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 5131
|
| ''[[:d:Q20733718|Joseph Hughes]]''
|
| 1803
| 1863
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 5132
|
| ''[[:d:Q20733716|Joseph Evans]]''
|
| 1832
| 1909
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5133
|
| ''[[:d:Q20733722|Joseph Jenkins]]''
|
| 1859
| 1929
| ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5134
|
| ''[[:d:Q20733726|Joseph Jones]]''
|
| 1787
| 1856
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 5135
|
| ''[[:d:Q20733724|Joseph Jenkins]]''
|
| 1886
| 1962
| ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5136
|
| ''[[:d:Q20733730|Joseph Rhys Lewis]]''
|
| 1860
| 1920
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5137
|
| ''[[:d:Q20733728|Joseph Jones]]''
|
| 1877
| 1950
| ''[[:d:Q7321606|Rhydlewis]]''
|-
| style='text-align:right'| 5138
|
| ''[[:d:Q20733739|Joseph William Thomas]]''
|
| 1846
| 1914
| ''[[:d:Q7165413|Penylan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5139
| [[Ficheru:Portrait of Master Hughes and his brothers (4672622).jpg|center|128px]]
| [[Joseph Hughes]]
|
| 1827
| 1841
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5140
| [[Ficheru:Josiah Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733750|Josiah Jones]]''
|
| 1830
| 1915
| ''[[:d:Q20598147|Cwm-cou]]''
|-
| style='text-align:right'| 5141
|
| ''[[:d:Q20733752|Judith Godwin]]''
|
|
| 1746
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5142
| [[Ficheru:Llanrwst Poets (1876) (8363305937).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132359|William John Roberts]]''
|
| 1828
| 1904
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5143
| [[Ficheru:Portrait of William Williams, 'Gwilym Cyfeiliog' (4672196) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132362|William Williams]]''
|
| 1801
| 1876
| ''[[:d:Q20601420|Winllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5144
|
| ''[[:d:Q13132363|William Morris]]''
| botánicu galés (1705–1763)
| 1705
| 1763
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5145
|
| ''[[:d:Q13132360|William Jones]]''
| poeta británicu (1896–1961)
| 1896
| 1961
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5146
|
| ''[[:d:Q13132361|William Jones]]''
|
| 1764
| 1822
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5147
| [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Wm. Rowlands, 'Gwilym Lleyn' (4671153).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132366|William Rowlands]]''
|
| 1802
| 1865
| ''[[:d:Q3398974|Bryncroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5148
|
| ''[[:d:Q13132364|William Spurrell]]''
|
| 1813
| 1889
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5149
| [[Ficheru:Portrait of Hon. W. O. Stanley, M.P (4673027).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132369|William Owen Stanley]]''
| políticu británicu
| 1802
| 1884
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5150
|
| ''[[:d:Q13157407|Henry Harries]]''
|
| 1821
| 1849<br/>1862
| ''[[:d:Q13127612|Cwrt-y-cadno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5151
|
| ''[[:d:Q13157452|J. E. Caerwyn Williams]]''
| eruditu galés (1912–1999)
| 1912
| 1999
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5152
|
| ''[[:d:Q13218562|David Griffiths]]''
| botánicu galés (1867–1935)
| 1867
| 1935
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5153
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Isaac Williams (4671204).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13341457|Isaac Williams]]''
|
| 1802
| 1865
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5154
| [[Ficheru:Advertising various books and records (1574760) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13405589|Iris Williams]]''
|
| 1946
| 2025
| ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]''<br/>[[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5155
| [[Ficheru:Mary Dillwyn M.D. 1853.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13406331|Mary Dillwyn]]''
|
| 1816
| 1906
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5156
|
| ''[[:d:Q13415127|James Holmes-Siedle]]''
|
| 1910
| 1995
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5157
|
| ''[[:d:Q13423692|Mary Letitia Green]]''
|
| 1886
| 1978
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5158
|
| ''[[:d:Q13445386|Gordon Rowlands]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1929
| 2015
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5159
|
| ''[[:d:Q13522455|Ian Buckett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1967
| 2024
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 5160
| [[Ficheru:Judge John Rice Jones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13522489|John Rice Jones]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
| 1759
| 1824
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5161
|
| ''[[:d:Q13530049|John Stradling Thomas]]''
| políticu británicu (1925–1991)
| 1925
| 1991
| ''[[:d:Q1067991|Dyfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5162
| [[Ficheru:Hugh Price Hughes2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13583800|Hugh Price Hughes]]''
| teólogu galés (1847–1902)
| 1847
| 1902
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5163
| [[Ficheru:E.Morgan Humphreys 002.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13584022|Edward Morgan Humphreys]]''
|
| 1882
| 1955
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5164
| [[Ficheru:JohnLewis01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13616740|John T. Lewis]]''
|
| 1932
| 2004
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5165
| [[Ficheru:EdwynCynrigRoberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13634239|Edwin Cynrig Roberts]]''
|
| 1837
| 1893
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5166
| [[Ficheru:Ellis Wynne plaque.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13634263|Ellis Wynne]]''
|
| 1671
| 1734
| ''[[:d:Q29484377|Y Lasynys Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5167
| [[Ficheru:Walter Davies (Gwallter Mechain).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13635559|Gwallter Mechain]]''
|
| 1761
| 1849
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5168
| [[Ficheru:Portrait of John Ceiriog Hughes (4674472).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13639581|John Ceiriog Hughes]]''
| poeta galés (1832–1887)
| 1832
| 1887
| ''[[:d:Q13129603|Llanarmon Dyffryn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5169
|
| ''[[:d:Q13643306|Leslie Norris]]''
| escritor británicu
| 1921
| 2006
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5170
|
| ''[[:d:Q13643406|Lewys Daron]]''
| poeta galés (1600–1530)
| 1600
| 1530
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 5171
|
| ''[[:d:Q13703019|Haydn Morris]]''
| direutor d'orquesta británicu (1891–1965)
| 1891
| 1965
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 5172
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thos Jones, Dynbych .. NLW3364382.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14476852|Thomas Jones]]''
|
| 1756
| 1820
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5173
| [[Ficheru:Revd Williams Ambrose (1813-73) NLW3362510.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14480365|William Ambrose]]''
| poeta galés (1813–1873)
| 1813
| 1873
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5174
|
| ''[[:d:Q14480438|William Glyn]]''
|
| 1504
| 1558
| ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5175
|
| ''[[:d:Q14508516|Humphrey Lloyd]]''
|
| 1610
| 1689
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5176
|
| ''[[:d:Q14508527|John Jones]]''
|
| 1904
| 1956
| ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5177
|
| ''[[:d:Q14593035|Isaac D. Seyburn]]''
| oficial galés (1824–1895)
| 1824
| 1895
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5178
|
| [[Eleanor Vachell]]
| botánica británica (1879–1948)
| 1879
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5179
|
| ''[[:d:Q14918258|John Lloyd]]''
|
| 1649
| 1679
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5180
| [[Ficheru:Richard John Lloyd Price of Rhiwlas, Vanity Fair, 1885-10-10.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945454|Richard John Lloyd Price]]''
|
| 1843
| 1923
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5181
|
| ''[[:d:Q14945647|Arthur Evanson]]''
| xugador de rugbi union británicu (1859–1934)
| 1859
| 1934
| ''[[:d:Q11029875|Llansoy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5182
| [[Ficheru:St Grwst.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945657|Hugh Jones]]''
|
| 1816
| 1897
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 5183
|
| ''[[:d:Q14945665|John Mason]]''
|
| 1920
| 2009
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 5184
|
| ''[[:d:Q14945674|Emlyn Rhoderick]]''
| físicu galés (1920–2007)
| 1920
| 2007
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5185
| [[Ficheru:Owen Owen (arolygydd ysgolion).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945672|Owen Owen]]''
|
| 1850
| 1920
| ''[[:d:Q3402021|Llaniestyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5186
|
| ''[[:d:Q14945676|William Bowen Rowlands]]''
| políticu británicu
| 1837
| 1906
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5187
|
| ''[[:d:Q14945684|Hugh Williams]]''
|
| 1722
| 1779
| ''[[:d:Q3400567|Llanengan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5188
|
| ''[[:d:Q14949186|Hilary Tann]]''
| compositora británica
| 1947
| 2023
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 5189
|
| ''[[:d:Q14949184|Clement Price Thomas]]''
|
| 1893
| 1973
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 5190
|
| ''[[:d:Q14982023|John Walters]]''
|
| 1721
| 1797
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5191
| [[Ficheru:Daniel Lleufer Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15049074|Daniel Lleufer Thomas]]''
|
| 1863
| 1940
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 5192
|
| ''[[:d:Q15050659|Leo McAuliffe]]''
|
| 1933
| 2018
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5193
| [[Ficheru:H. W. W. C. Dunnico (5349052).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15052587|Herbert Dunnico]]''
| políticu británicu (1876–1953)
| 1875
| 1953
| ''[[:d:Q5057245|Cefn-y-bedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5194
|
| ''[[:d:Q15054657|John Lasarus Williams]]''
|
| 1924
| 2004
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 5195
| [[Ficheru:Watcyn Wyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15074921|Watkin Hezekiah Williams]]''
|
| 1844
| 1905
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5196
|
| ''[[:d:Q15109553|Jim Ede]]''
|
| 1895
| 1990
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5197
| [[Ficheru:Illingworth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15109565|Leslie Gilbert Illingworth]]''
|
| 1902
| 1979
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5198
| [[Ficheru:Gutyn Peris.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q15244394|Griffith Williams]]''
| poeta galés (1769–1838)
| 1769
| 1838
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5199
|
| ''[[:d:Q15378630|Thomas Davis]]''
|
| 1837
| 1919
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5200
|
| ''[[:d:Q15378639|Phil Clift]]''
|
| 1918
| 2005
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 5201
| [[Ficheru:Joseph Davis 1865 public domain USGov.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15378641|Joseph Davis]]''
| soldáu galés
| 1838
| 1895
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5202
|
| ''[[:d:Q15427153|Patricia Llewellyn]]''
| direutora de televisión británica (1962–2017)
| 1962
| 2017
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5203
|
| ''[[:d:Q15428895|Richard Britnell]]''
| historiador británicu (1944–2013)
| 1944
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5204
| [[Ficheru:Reverend Benjamin Evans (Telynfab) (1845–1900) (gcf10105).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15429196|Benjamin Evans]]''
|
| 1844
| 1900
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5205
|
| ''[[:d:Q15429403|John Vaughan]]''
|
| 1871
| 1956
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5206
|
| ''[[:d:Q15434762|Jack Livesey]]''
| actor galés (1901–1961)
| 1901
| 1961
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5207
|
| ''[[:d:Q15435915|Bernard Lloyd]]''
|
| 1934
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5208
|
| ''[[:d:Q15438714|W. D. Davies]]''
| teólogu británicu (1911–2001)
| 1911
| 2001
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 5209
|
| ''[[:d:Q15440925|Philip R. Davies]]''
| arqueólogu británicu (1945–2018)
| 1945
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5210
|
| ''[[:d:Q15452420|Louis Barnett Abrahams]]''
| profesor galés (1839–1918)
| 1839
| 1918
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5211
|
| ''[[:d:Q15453116|Michael Shepherd]]''
|
| 1923
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5212
|
| ''[[:d:Q18879144|John Thomas]]''
|
| 1795
| 1871
| ''[[:d:Q29488481|Pibwr Lwyd Farmhouse]]''
|-
| style='text-align:right'| 5213
| [[Ficheru:Revd Dr John Thomas, Liverpool (1821-92) (1882) NLW3362411.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18879165|John Thomas]]''
|
| 1821
| 1892
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5214
|
| ''[[:d:Q18880142|Mildred Riddelsdell]]''
|
| 1913
| 2006
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 5215
| [[Ficheru:Sir Noah Thomas (1720-92).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18880149|Noah Thomas]]''
| médicu galés (1720–1792)
| 1720
| 1792
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5216
| [[Ficheru:Dr Owen Thomas (1812-91) NLW3362711.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18880154|Owen Thomas]]''
|
| 1812
| 1891
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5217
|
| ''[[:d:Q18880164|Pendrill Varrier Jones]]''
|
| 1883
| 1941
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5218
|
| ''[[:d:Q18910300|Edith Sophia Hooper]]''
| sufraxista galesa (1868–1926)
| 1868
| 1926
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 5219
|
| ''[[:d:Q18910435|Edward Edwards]]''
|
| 1870
| 1944
| ''[[:d:Q12061339|Llangedwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5220
|
| ''[[:d:Q18911657|Robert Warden Lee]]''
|
| 1868
| 1958
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5221
| [[Ficheru:Revd William Williams, Swansea (1817-1900) NLW3365189.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18911858|William Rees Williams]]''
|
| 1817
| 1900
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5222
|
| ''[[:d:Q18912095|Herbert Millingchamp Vaughan]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q15987287|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5223
|
| ''[[:d:Q18913039|John Howard Purnell]]''
|
| 1925
| 1996
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 5224
|
| ''[[:d:Q18913097|Elis Roberts]]''
|
| 1712
| 1789
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 5225
| [[Ficheru:John William Watson Stephens. Photograph. Wellcome V0027757.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18913337|John William Watson Stephens]]''
| profesor galés (1865–1946)
| 1865
| 1946
| ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]''
|-
| style='text-align:right'| 5226
|
| ''[[:d:Q18914801|Alis Wen]]''
|
| 1520
| 1501
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5227
|
| ''[[:d:Q18914804|Gwen ferch Ellis]]''
|
| 1550
| 1594
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5228
|
| ''[[:d:Q18917139|Abram Wood]]''
|
| 1699
| 1799
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5229
|
| ''[[:d:Q18917172|Norman Allen]]''
|
| 1903
| 1972
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5230
| [[Ficheru:Y Parch Peter Williams o Gaerfyrddin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18917233|Peter Williams]]''
|
| 1723
| 1796
| ''[[:d:Q13129668|Llansadyrnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5231
|
| ''[[:d:Q18917385|John Harris]]''
|
| 1932
| 2009
| ''[[:d:Q7162831|Penhow]]''
|-
| style='text-align:right'| 5232
|
| ''[[:d:Q18917541|Emlyn Williams]]''
|
| 1921
| 1995
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5233
|
| ''[[:d:Q18917654|Lawrence Jenkins]]''
|
| 1857
| 1928
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5234
|
| ''[[:d:Q18917778|Zachariah Williams]]''
|
| 1673
| 1755
| ''[[:d:Q7368291|Rosemarket]]''
|-
| style='text-align:right'| 5235
|
| ''[[:d:Q18920464|Roscoe Howells]]''
| escritor galés (1919–2014)
| 1919
| 2014
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 5236
|
| ''[[:d:Q18922056|Anne Griffith]]''
|
| 1734
| 1821
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 5237
| [[Ficheru:Dan Davies, Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18922147|Daniel Davies]]''
|
| 1859
| 1930
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5238
|
| ''[[:d:Q18922178|Percy Watkins]]''
|
| 1871
| 1946
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5239
|
| ''[[:d:Q18922208|Richard Davis]]''
|
| 1658
| 1714
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5240
|
| ''[[:d:Q18922225|Evan Evans]]''
| empresariu galés (1882–1965)
| 1882
| 1965
| ''[[:d:Q14508465|Betws Lleucu]]''
|-
| style='text-align:right'| 5241
|
| ''[[:d:Q18934912|Donald Emrys Strong]]''
|
| 1927
| 1973
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 5242
| [[Ficheru:Portrait of Tho. Jones (4674170) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18936277|Thomas Jones]]''
|
| 1648
| 1713
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 5243
|
| ''[[:d:Q18954073|Arthur Lloyd James]]''
| llingüista británicu (1884–1943)
| 1884
| 1943
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5244
|
| ''[[:d:Q18954136|David Oliver]]''
|
| 1863
| 1947
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5245
|
| ''[[:d:Q18954309|John Bailey]]''
|
| 1898
| 1969
| ''[[:d:Q25169445|Miskin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5246
| [[Ficheru:Portrait of Rev. John Hughes (4670920).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18954350|John Hughes]]''
|
| 1842
| 1902
| ''[[:d:Q13127175|Cnwch Coch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5247
| [[Ficheru:Photograph of William Ick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18962084|William Ick]]''
|
| 1800
| 1844
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5248
|
| ''[[:d:Q19039146|David Owen]]''
|
| 1904
| 1970
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5249
|
| ''[[:d:Q19040140|Ezekiel Hughes]]''
|
| 1766
| 1849
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5250
|
| ''[[:d:Q19040262|Frances Hughes]]''
|
| 1855
| 1927
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5251
|
| ''[[:d:Q19042104|Ivor Broom]]''
| militar galés (1920–2003)
| 1920
| 2003
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5252
|
| ''[[:d:Q19043535|Robert Jones]]''
|
| 1560
| 1615
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 5253
|
| ''[[:d:Q19043766|William Evans]]''
|
| 1864
| 1934
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 5254
|
| ''[[:d:Q19324971|Morland Lewis]]''
| pintor británicu (1903–1943)
| 1903
| 1943
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5255
| [[Ficheru:Mrs Amy Brook (born Bulley) by Mary Florence Monkhouse.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19324995|Amy Bulley]]''
| activista galesa (1852–1939)
| 1852
| 1939
| ''[[:d:Q15261963|New Brighton]]''
|-
| style='text-align:right'| 5256
|
| ''[[:d:Q19325030|Oliver Thomas]]''
|
| 1598
| 1653
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5257
|
| ''[[:d:Q19325183|Rhondda Williams]]''
| ministru británicu (1860–1945)
| 1860
| 1945
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 5258
|
| ''[[:d:Q19325185|Betty Johnston]]''
|
| 1916
| 1994
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 5259
|
| ''[[:d:Q19325211|Richard Hughes]]''
| poeta galés (1565–1619)
| 1565
| 1619
| ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5260
|
| ''[[:d:Q19325318|Clara Deniz]]''
| pianista británica (1911–2002)
| 1911
| 2002
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5261
|
| ''[[:d:Q19325401|David Thomas]]''
|
| 1880
| 1967
| ''[[:d:Q6661359|Llanfechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5262
| [[Ficheru:Rosina Davies (1863–1949) (gcf02725).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19325414|Rosina Davies]]''
| misionera galesa (1863–1949)
| 1863
| 1949
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 5263
|
| ''[[:d:Q19325608|Thomas Hughes]]''
|
| 1853
| 1927
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5264
|
| ''[[:d:Q19325627|Ethel Trew]]''
|
| 1869
| 1948
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5265
| [[Ficheru:Cofeb Tom Nefyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19325687|Thomas Williams]]''
|
| 1895
| 1958
| ''[[:d:Q4936754|Boduan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5266
|
| ''[[:d:Q19326557|Samuel Evans]]''
|
| 1762
| 1835
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 5267
| [[Ficheru:John Aneurin Grey Griffith, c1980 (4322172360).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19335498|John Aneurin Grey Griffith]]''
| xurista británicu
| 1918
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5268
| [[Ficheru:Representative John D. Jones, 1971.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19360550|John D. Jones]]''
| políticu galés (1923–2014)
| 1923
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5269
|
| ''[[:d:Q19360836|Roger Cecil]]''
| pintor galés (1942–2015)
| 1942
| 2015
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5270
|
| ''[[:d:Q19364441|Gwynne Edwards]]''
| violista galés (1909–2000)
| 1909
| 2000
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5271
| [[Ficheru:Revd John Williams, 'Yr Hen Syr'.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19367438|John Williams]]''
|
| 1745
| 1818
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5272
|
| ''[[:d:Q19368760|William Davies]]''
| escultor galés (1826–1901)
| 1826
| 1901
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5273
|
| ''[[:d:Q19396015|Paul Brown]]''
|
| 1960
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5274
|
| ''[[:d:Q19407331|Maureen Guy]]''
| cantante d'ópera galesa (1932–2015)
| 1932
| 2015
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5275
|
| ''[[:d:Q19513574|Owain Dwnn]]''
|
| 1400
| 1460
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5276
|
| ''[[:d:Q19518672|Geoffrey Glyn]]''
|
|
| 1557
| ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5277
|
| ''[[:d:Q19518932|John Goodwin]]''
| tirador británicu (1859–1938)
| 1859
| 1938
| ''[[:d:Q6394440|Kerry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5278
|
| ''[[:d:Q19560432|Glyn England]]''
| inxenieru galés (1921–2013)
| 1921
| 2013
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5279
|
| ''[[:d:Q19560889|David Bevan Jones]]''
|
| 1807
| 1863
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5280
|
| ''[[:d:Q19560894|Mary Jones]]''
| actriz galesa (1896–1990)
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 5281
|
| ''[[:d:Q19578248|Les Wilkins]]''
|
| 1907
| 1979
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5282
|
| ''[[:d:Q19578256|Ralph Williams]]''
|
| 1905
| 1985
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5283
|
| ''[[:d:Q19594785|Ray Williams]]''
| xugador de rugbi union galés (1927–2014)
| 1927
| 2014
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5284
|
| ''[[:d:Q19599159|John Jones]]''
|
| 1786
| 1865
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5285
| [[Ficheru:Thomas Rees, 1904.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q19599359|Thomas Rees]]''
| políticu galés (1844–1921)
| 1844
| 1921
| ''[[:d:Q6707738|Lydstep Haven]]''
|-
| style='text-align:right'| 5286
|
| ''[[:d:Q19605143|Owen Thomas]]''
|
| 1858
| 1923
| ''[[:d:Q16246155|Carrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5287
| [[Ficheru:Winifred Phillips Hathaway (1870?-1954) (5494411890).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19613712|Winifred Phillips Hathaway]]''
| oftalmóloga d'Estaos Xuníos (1870–1954)
| 1871
| 1954
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5288
|
| ''[[:d:Q19628748|Cledwyn Hughes]]''
|
| 1920
| 1978
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 5289
| [[Ficheru:Edward Davies (Iolo Trefaldwyn, 1819-87) NLW3364542.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19635477|Edward Davies]]''
|
| 1819
| 1887
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5290
|
| ''[[:d:Q19650439|Angus McDermid]]''
|
| 1921
| 1988
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5291
|
| ''[[:d:Q19661342|Jeffery Rowthorn]]''
| sacerdote galés
| 1934
| 2025
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5292
|
| ''[[:d:Q19662041|Saint Austell]]''
| monxu galés (500–600)
| 500
| 600
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5293
| [[Ficheru:Howel-Gwyn-AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19664611|Howel Gwyn]]''
|
| 1806
| 1888
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5294
| [[Ficheru:Edward Wienholt - Queensland politician.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q19665319|Edward Wienholt]]''
|
| 1833
| 1904
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 5295
| [[Ficheru:Edward David Miles - Queensland politician.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19667602|Edward David Miles]]''
| políticu galés (1845–1922)
| 1845
| 1922
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5296
|
| ''[[:d:Q19667907|Elias Wynne Cemlyn-Jones]]''
| escritor galés (1888–1966)
| 1888
| 1966
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5297
|
| ''[[:d:Q19668413|Glyn Owen]]''
| xugador de críquet galés (1909–1978)
| 1909
| 1978
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5298
|
| ''[[:d:Q19694162|Anthony Sweeting]]''
| profesor universitariu galés (1938–2008)
| 1938
| 2008
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5299
|
| ''[[:d:Q19760229|Leofric Temple]]''
| abogáu galés (1819–1891)
| 1819
| 1891
| ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5300
|
| ''[[:d:Q19790482|John James Hughes]]''
|
| 1842
| 1875
| ''[[:d:Q5046060|Carreglefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5301
|
| ''[[:d:Q19799260|Hugh James]]''
| aviador galés (1922–2015)
| 1922
| 2015
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5302
|
| ''[[:d:Q19801208|Mari Ellis]]''
|
| 1913
| 2015
| ''[[:d:Q5318814|Dylife]]''
|-
| style='text-align:right'| 5303
|
| ''[[:d:Q19819921|David Randell]]''
|
| 1854
| 1912
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5304
| [[Ficheru:William Tudor Howell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19819945|William Tudor Howell]]''
|
| 1862
| 1911
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 5305
|
| ''[[:d:Q19819955|P. Ellis Eyton]]''
|
| 1827
| 1878
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 5306
|
| ''[[:d:Q19820213|Mia Arnesby Brown]]''
|
| 1867<br/>1866
| 1931
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 5307
|
| ''[[:d:Q19822503|Amy Parry-Williams]]''
|
| 1910
| 1988
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 5308
|
| ''[[:d:Q19829084|Arthur Lewis]]''
| fotógrafu galés (1885–1952)
| 1885
| 1952
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5309
| [[Ficheru:Gwyn Martin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19829092|Gwyn Martin]]''
|
| 1921
| 2001
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5310
|
| ''[[:d:Q20804765|Robert William Jones]]''
|
| 1899
| 1968
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5311
|
| ''[[:d:Q20804771|Samuel Thomas]]''
|
| 1692
| 1766
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5312
|
| ''[[:d:Q20804768|Benjamin Rowland]]''
|
| 1722
| 1763
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5313
|
| ''[[:d:Q20804769|Ellis Rowland]]''
|
| 1621
| 1691
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 5314
|
| ''[[:d:Q20804775|Joseph Simmons]]''
|
| 1694
| 1774
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 5315
|
| ''[[:d:Q20804790|Thomas Griffiths Jones]]''
|
| 1834
| 1884
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5316
|
| ''[[:d:Q20804788|Thomas Bevan Phillips]]''
|
| 1898
| 1991
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 5317
|
| ''[[:d:Q20804794|Thomas Jones]]''
|
| 1839
| 1916
| ''[[:d:Q16033773|Pen-Lôn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5318
|
| ''[[:d:Q20804795|Thomas Michaeliones]]''
|
| 1880
| 1960
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5319
|
| ''[[:d:Q20804792|Thomas James Rees]]''
|
| 1875
| 1957
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5320
|
| ''[[:d:Q20804796|Thomas Morgan Thomas]]''
|
| 1828
| 1884
| ''[[:d:Q6661593|Llanharan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5321
| [[Ficheru:Tom Price, Merthyr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804797|Thomas Price]]''
|
| 1857
| 1925
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 5322
|
| ''[[:d:Q20804801|Thomas Roberts]]''
| imprentador galés (1735–1804)
| 1735
| 1804
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5323
|
| ''[[:d:Q20804806|Thomas Thomas]]''
|
| 1839
| 1888
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5324
|
| ''[[:d:Q20804807|Thomas Walters]]''
|
| 1729
| 1794
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5325
|
| ''[[:d:Q20804804|Thomas Rowland]]''
|
| 1824
| 1884
| ''[[:d:Q10990404|Llanfor]]''
|-
| style='text-align:right'| 5326
|
| ''[[:d:Q20804810|Tom Bryant]]''
|
| 1882
| 1946
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5327
|
| ''[[:d:Q20804808|Timothy Thomas]]''
|
| 1694
| 1751
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5328
|
| ''[[:d:Q20804809|Timothy Thomas]]''
|
| 1721
| 1768
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5329
|
| ''[[:d:Q20804819|William Arthur Jones]]''
|
| 1892
| 1970
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5330
|
| ''[[:d:Q20804822|William Emyr Williams]]''
|
| 1889
| 1958
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5331
|
| ''[[:d:Q20804826|William Gilbert Williams]]''
|
| 1874
| 1966
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5332
| [[Ficheru:William George-brawd DLlG.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804824|William George]]''
|
| 1865
| 1967
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5333
|
| ''[[:d:Q20804830|William Morgan Roberts]]''
|
| 1853
| 1923
| ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5334
| [[Ficheru:William Morris Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804831|William Morris Lewis]]''
|
| 1839
| 1917
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 5335
|
| ''[[:d:Q20804828|William Griffiths]]''
| llibreru galés (1898–1962)
| 1898
| 1962
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5336
|
| ''[[:d:Q20804834|William Saunders]]''
|
| 1871
| 1950
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5337
|
| ''[[:d:Q20804835|William Richard Williams]]''
|
| 1879
| 1961
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5338
|
| ''[[:d:Q20804832|William Rhys Watkin]]''
|
| 1875
| 1947
| ''[[:d:Q8054082|Ynystawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 5339
| [[Ficheru:Revd William Roberts, Utica (1809-87) NLW3361775.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20804833|William Roberts]]''
|
| 1809
| 1887
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5340
|
| ''[[:d:Q20804838|Winifred Mair Griffiths]]''
|
| 1916
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5341
|
| ''[[:d:Q20807044|Sammy Brett]]''
|
| 1879
| 1939
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5342
|
| ''[[:d:Q20810495|Silvanus Bevan]]''
|
| 1661
| 1725
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5343
|
| ''[[:d:Q20811066|Richard Lewis Jenkins]]''
|
| 1815
| 1883
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5344
|
| ''[[:d:Q20811173|Thomas Lewis]]''
|
| 1821
| 1897
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5345
|
| ''[[:d:Q20811188|Lewis Lloyd]]''
|
| 1842
| 1902
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 5346
|
| ''[[:d:Q20821090|Bertie George Charles]]''
| archiveru galés (1908–2000)
| 1908
| 2000
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5347
|
| ''[[:d:Q20821089|Arthur Hughes]]''
| escritor galés (1878–1965)
| 1878
| 1965
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5348
|
| ''[[:d:Q20821095|Daniel Howell Williams]]''
|
| 1894
| 1963
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5349
| [[Ficheru:Plant y Goedwig (Bowen Rees).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821092|Bowen Rees]]''
|
| 1857
| 1929
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 5350
|
| ''[[:d:Q20821093|Clifford Phillips]]''
|
| 1914
| 1984
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 5351
|
| ''[[:d:Q20821098|David Christopher Davies]]''
|
| 1878
| 1958
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5352
|
| ''[[:d:Q20821099|David Cledlyn Evans]]''
|
| 1858
| 1940
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5353
|
| ''[[:d:Q20821097|David Brynmor Anthony]]''
|
| 1886
| 1966
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5354
|
| ''[[:d:Q20821102|David Griffith]]''
|
| 1841
| 1910
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5355
|
| ''[[:d:Q20821103|David Hughes]]''
|
| 1794
| 1862
| ''[[:d:Q12834837|Bryneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5356
| [[Ficheru:Rev. D. Delta Evans editor of The christian life. (5449744) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821100|David Delta Evans]]''
|
| 1866
| 1948
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5357
|
| ''[[:d:Q20821101|David Evans]]''
|
| 1886
| 1968
| ''[[:d:Q4923809|Blaenffos]]''
|-
| style='text-align:right'| 5358
| [[Ficheru:David Owen Jones (1856-1903).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821106|David Owen Jones]]''
|
| 1856
| 1903
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5359
|
| ''[[:d:Q20821107|David Owen Roberts]]''
| pedagogu británicu (1888–1958)
| 1888
| 1958
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5360
|
| ''[[:d:Q20821104|David Hughes]]''
|
| 1800
| 1849
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 5361
|
| ''[[:d:Q20821105|David Jones]]''
|
| 1834
| 1890
| ''[[:d:Q13129633|Llanblethian]]''
|-
| style='text-align:right'| 5362
|
| ''[[:d:Q20821110|David Rowland Hughes]]''
|
| 1874
| 1953
| ''[[:d:Q6729299|Maesglas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5363
|
| ''[[:d:Q20821109|David Phillips]]''
|
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5364
|
| ''[[:d:Q20821112|David Thomas Glyndŵr Richards]]''
|
| 1879
| 1956
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 5365
|
| ''[[:d:Q20821113|David Williams]]''
| encuadernador galés (1702–1779)
| 1702
| 1779
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5366
| [[Ficheru:Dr Edward Jones Dolgellau.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821119|Edward Jones]]''
|
| 1834
| 1900
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5367
|
| ''[[:d:Q20821117|Edmund Evans]]''
|
| 1791
| 1864
| ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5368
|
| ''[[:d:Q20821122|Edward Owen Humphreys]]''
|
| 1899
| 1959
| ''[[:d:Q5057281|Cefnddwysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5369
|
| ''[[:d:Q20821123|Edward Williams]]''
|
| 1818
| 1880
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 5370
|
| ''[[:d:Q20821120|Edward Lewis Ellis]]''
|
| 1922
| 2008
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5371
|
| ''[[:d:Q20821121|Edward Owen]]''
|
| 1853
| 1943
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5372
|
| ''[[:d:Q20821127|Eurys Rolant]]''
|
| 1926
| 2006
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5373
|
| ''[[:d:Q20821124|Edward Williams]]''
| maestru forxador británicu
| 1826
| 1886
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5374
|
| ''[[:d:Q20821130|Evan Lewis]]''
|
| 1788
| 1864
| ''[[:d:Q55869864|Cwm Gwanas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5375
|
| ''[[:d:Q20821131|Evan Lloyd]]''
|
| 1800
| 1879
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 5376
|
| ''[[:d:Q20821129|Evan Jenkins]]''
|
| 1781
| 1863
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 5377
|
| ''[[:d:Q20821135|Frank Treharne James]]''
|
| 1861
| 1942
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5378
|
| ''[[:d:Q20821132|Evan Roberts]]''
|
| 1836
| 1918
| ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5379
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Rowlands Esqr (4669928) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821138|Griffith Rowlands]]''
|
| 1761
| 1828
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 5380
|
| ''[[:d:Q20821136|Garfield Hopkin Hughes]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q5714075|Hendy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5381
|
| ''[[:d:Q20821142|Henry Morgan Stafford Thomas]]''
|
| 1896
| 1968
| ''[[:d:Q4923162|Blackmill]]''
|-
| style='text-align:right'| 5382
|
| ''[[:d:Q20821143|Howel Harris Hughes]]''
|
| 1873
| 1956
| ''[[:d:Q13129624|Llanfair-Mathafarn-Eithaf]]''
|-
| style='text-align:right'| 5383
|
| ''[[:d:Q20821141|Henry Gethin Lewis]]''
|
| 1872
| 1945
| ''[[:d:Q7228312|Pontlottyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5384
| [[Ficheru:Revd Hugh Jones, Liverpool (1830-1911) NLW3361796.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821146|Hugh Jones]]''
| ministru galés (1830–1911)
| 1830
| 1911
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5385
| [[Ficheru:Portrait of Dr. Hugh Jones (of Llangollen) (4670596).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821147|Hugh Jones]]''
|
| 1831
| 1883
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5386
| [[Ficheru:Howell T. Evans fishing in the Aeron river (5449712).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821144|Howell Evans]]''
|
| 1877
| 1950
| ''[[:d:Q5197236|Cwmbwrla]]''
|-
| style='text-align:right'| 5387
|
| ''[[:d:Q20821145|Hugh John Owen]]''
|
| 1880
| 1961
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 5388
|
| ''[[:d:Q20821150|Hugh Williams]]''
|
| 1796
| 1874
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5389
|
| ''[[:d:Q20821151|Hugh Williams]]''
|
| 1862
| 1953
| ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]''
|-
| style='text-align:right'| 5390
|
| ''[[:d:Q20821148|Hugh Jones]]''
|
| 1845
| 1891
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5391
|
| ''[[:d:Q20821149|Hugh Thomas Davies]]''
|
| 1881
| 1969
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5392
|
| ''[[:d:Q20821154|James Cornelius Morrice]]''
|
| 1874
| 1953
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5393
|
| ''[[:d:Q20821155|T. I. Jeffreys Jones]]''
|
| 1909
| 1967
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 5394
|
| ''[[:d:Q20821152|Humphrey Rowland Jones]]''
|
| 1832
| 1895
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5395
|
| ''[[:d:Q20821153|Irwyn Ranald Walters]]''
|
| 1902
| 1992
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5396
|
| ''[[:d:Q20821158|John Eiddon Jones]]''
|
| 1841
| 1903
| ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5397
| [[Ficheru:John Evans, Archddiacon Meirionnydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20821159|John Evans]]''
|
| 1815
| 1891
| ''[[:d:Q3402179|Llanfair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5398
|
| ''[[:d:Q20821156|John Davies]]''
|
| 1882
| 1937
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 5399
|
| ''[[:d:Q20821157|John Edward Jones]]''
|
| 1886
| 1934
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5400
|
| ''[[:d:Q20821163|John James]]''
|
| 1815
| 1851
| ''[[:d:Q3403327|Colwinston]]''
|-
| style='text-align:right'| 5401
|
| ''[[:d:Q20821161|John Ithel Jones]]''
|
| 1911
| 1980
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5402
|
| ''[[:d:Q20821166|John Jones Owen]]''
| músicu británicu (1876–1947)
| 1876
| 1947
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5403
|
| ''[[:d:Q20821167|John Lloyd]]''
|
| 1885
| 1964
| ''[[:d:Q7680325|Talsarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5404
|
| ''[[:d:Q20821164|John James Jones]]''
|
| 1892
| 1957
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5405
| [[Ficheru:Thomas Gruffydd (1815 - 30 Awst 1887) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18577073|Thomas Gruffydd]]''
|
| 1815
| 1887
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5406
|
| ''[[:d:Q18588991|Henry Stanhope Sloman]]''
| oficial galés (1861–1945)
| 1861
| 1945
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 5407
|
| ''[[:d:Q18593184|Jenkin Jones]]''
|
| 1700
| 1742
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5408
|
| ''[[:d:Q18603715|Bedo Hafesb]]''
| poeta galés (1568–1585)
| 1568
| 1585
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 5409
| [[Ficheru:Tudor Owen in Perils of the Jungle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18627269|Tudor Owen]]''
|
| 1898
| 1979
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5410
|
| ''[[:d:Q18638518|David Morrell]]''
| actor británicu (1926–1974)
| 1926
| 1974
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5411
| [[Ficheru:Sharon Norman and Gwyn Parry preparing for Cwmni Theatr Cymru's performance of Persi Rygarug (1530487).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18638752|Gwyn Parry]]''
|
| 1946
| 2014
| ''[[:d:Q3396843|Rachub]]''
|-
| style='text-align:right'| 5412
|
| ''[[:d:Q18640326|Les Boulter]]''
| futbolista británicu (1913–1974)
| 1913
| 1974
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5413
| [[Ficheru:TH Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18640419|Thomas Henry Thomas]]''
|
| 1839
| 1915
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5414
|
| ''[[:d:Q18641449|Dick Hall]]''
| xugador galés de fútbol australianu (1872–1906)
| 1872
| 1906
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 5415
|
| ''[[:d:Q18641986|Edward Abel]]''
| químicu galés
| 1931
| 2021
| ''[[:d:Q1191288|Mid Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5416
|
| ''[[:d:Q18645677|Edwin Bickerstaff]]''
|
| 1920
| 2007
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5417
|
| ''[[:d:Q18646016|Herbert Buckler]]''
|
| 1878
| 1957
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5418
|
| ''[[:d:Q18658485|David Erwyd Jenkins]]''
|
| 1864
| 1937
| ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]''
|-
| style='text-align:right'| 5419
|
| ''[[:d:Q18670941|Dafydd William]]''
|
| 1720
| 1794
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5420
| [[Ficheru:Portrait of D. Hughes, B.A., Tredegar (4672914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18670974|David Hughes]]''
|
| 1813
| 1872
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5421
| [[Ficheru:David Johns, Madagasgar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18670980|David Johns]]''
|
| 1794
| 1843
| ''[[:d:Q27056347|Llanina]]''
|-
| style='text-align:right'| 5422
|
| ''[[:d:Q18670987|David Lloyd]]''
|
| 1597
| 1663
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5423
|
| ''[[:d:Q18670989|David Lloyd]]''
|
| 1752
| 1838
| ''[[:d:Q13129609|Llanbister]]''
|-
| style='text-align:right'| 5424
|
| ''[[:d:Q18671020|Edmund Jones]]''
|
| 1702
| 1793
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5425
|
| ''[[:d:Q18671358|Griffith Owen]]''
|
| 1647<br/>1646
| 1717<br/>1718
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5426
|
| ''[[:d:Q18671495|Hugh Owen]]''
|
| 1784
| 1861
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5427
|
| ''[[:d:Q18671555|James Gooden]]''
|
| 1670
| 1730
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5428
|
| ''[[:d:Q18671762|John Griffiths]]''
|
| 1731
| 1811
| ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5429
|
| ''[[:d:Q18671795|John Harris]]''
|
| 1802
| 1823
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5430
|
| ''[[:d:Q18671846|John Howell]]''
|
| 1774
| 1830
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 5431
| [[Ficheru:John Hughes (1876-1843).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18671850|John Hughes]]''
|
| 1776
| 1843
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5432
| [[Ficheru:Venble John Hughes, Archdeacon of Cardigan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18671851|John Hughes]]''
|
| 1787
| 1860
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5433
| [[Ficheru:Rev. John Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18671852|John Hughes]]''
|
| 1796
| 1860
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5434
|
| ''[[:d:Q18671895|John Jones]]''
|
| 1772
| 1837
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 5435
|
| ''[[:d:Q18671893|John Jones]]''
|
| 1575
| 1635
| ''[[:d:Q6661382|Llanfrynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5436
|
| ''[[:d:Q18671898|John Jones]]''
|
| 1804
| 1887
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5437
|
| ''[[:d:Q18671990|John Lloyd]]''
| músicu galés (1475–1523)
| 1475
| 1523
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 5438
|
| ''[[:d:Q18671991|John Lloyd]]''
|
| 1558
| 1603
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5439
| [[Ficheru:Portrait of Dr. Richardi Lloyd (4673365).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18672119|Richard Lloyd]]''
|
| 1595
| 1659
| ''[[:d:Q17742315|Henblas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5440
|
| ''[[:d:Q18672131|Richard Mills]]''
|
| 1809
| 1844
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5441
|
| ''[[:d:Q18672164|Robert Griffiths]]''
|
| 1805
| 1883
| ''[[:d:Q6662131|Lleweni Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5442
|
| ''[[:d:Q18672183|Robert Holland]]''
|
| 1557
| 1622
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5443
| [[Ficheru:Henry Roger Ashwell Pocock (1865–1941).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18672266|Roger Pocock]]''
|
| 1865
| 1941
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 5444
|
| ''[[:d:Q18672558|Thomas Jones]]''
|
| 1768
| 1828
| ''[[:d:Q6661823|Llantysilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5445
|
| ''[[:d:Q18672598|Thomas Llewelyn]]''
|
| 1720
| 1783
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5446
|
| ''[[:d:Q18672685|Trevor Evans]]''
|
| 1902
| 1981
| ''[[:d:Q4667208|Abertridwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5447
|
| ''[[:d:Q18672826|William Holland]]''
|
| 1711
| 1761
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5448
|
| ''[[:d:Q18672832|William Hopkins]]''
|
| 1706
| 1786
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 5449
| [[Ficheru:Portrait of The Revd. William Howels (4670914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18672840|William Howels]]''
|
| 1778
| 1832
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 5450
|
| ''[[:d:Q18672847|William Hughes]]''
|
| 1856
| 1924
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5451
|
| ''[[:d:Q18672856|William Johns]]''
|
| 1771
| 1845
| ''[[:d:Q5120043|Cilymaenllwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5452
|
| ''[[:d:Q18674052|Julines Herring]]''
|
| 1582
| 1644
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5453
|
| ''[[:d:Q18674094|Lewis Lewis]]''
|
| 1793
| 1847
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5454
|
| ''[[:d:Q18674333|Peter Williams]]''
|
| 1756
| 1837
| ''[[:d:Q2573736|Northop]]''
|-
| style='text-align:right'| 5455
| [[Ficheru:Rachel Barrett - Suffragette.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18674355|Rachel Barrett]]''
|
| 1874
| 1953
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5456
|
| ''[[:d:Q18674374|Rhys Jones]]''
|
| 1713
| 1801
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5457
|
| ''[[:d:Q18715771|Enoch Jenkins]]''
| tirador galés (1892–1984)
| 1892
| 1984
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5458
|
| ''[[:d:Q18715898|William Davies]]''
| tirador canadianu (1881–1942)
| 1881
| 1942
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5459
|
| ''[[:d:Q18716154|David Griffiths]]''
| tirador galés (1874–1931)
| 1874
| 1931
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 5460
|
| ''[[:d:Q18719690|Mark James Elgar Coode]]''
| botánicu galés
| 1937
| 2025
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5461
|
| ''[[:d:Q18729823|Trystan Edwards]]''
|
| 1884
| 1973
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5462
|
| ''[[:d:Q18729849|E. M. Bruce Vaughan]]''
| arquiteutu galés (1856–1919)
| 1856
| 1919
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5463
| [[Ficheru:Sint Gertrudiskerk grafmonument Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18730079|Charles Morgan]]''
| soldáu galés (1576–1643)
| 1576
| 1643
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5464
|
| ''[[:d:Q18730434|Henry Salesbury]]''
|
| 1561
| 1637
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5465
|
| ''[[:d:Q18734926|Thomas Ellis]]''
|
| 1873
| 1936
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5466
|
| ''[[:d:Q18735322|Thomas Nicholas]]''
|
| 1816
| 1879
| ''[[:d:Q7837772|Treffgarne]]''
|-
| style='text-align:right'| 5467
|
| ''[[:d:Q18736094|William Morgan]]''
|
| 1623
| 1689
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 5468
|
| ''[[:d:Q18737039|Jack Phillips]]''
|
| 1903
| 1985
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5469
|
| ''[[:d:Q18737121|David Eastwood]]''
| militar británicu (1919–2010)
| 1919
| 2010
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5470
|
| ''[[:d:Q18737198|Mair Russell-Jones]]''
| criptoanalista galesa (1917–2013)
| 1917
| 2013
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5471
| [[Ficheru:Ceridwen Peris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18756580|Alice Jones]]''
|
| 1852
| 1943
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5472
| [[Ficheru:Portrait of Revd. David Peter, Carmarthen (4671774).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18756644|David Peter]]''
|
| 1765
| 1837
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5473
|
| ''[[:d:Q18756688|Emma Maitland]]''
| sufraxista galesa (1844–1923)
| 1844
| 1923
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 5474
|
| ''[[:d:Q18756705|Francisco Deniz]]''
|
| 1912
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5475
|
| ''[[:d:Q18756798|James Owen]]''
|
| 1654
| 1706
| ''[[:d:Q4667135|Abernant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5476
|
| ''[[:d:Q18756803|James Parke]]''
|
| 1636
| 1696
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5477
|
| ''[[:d:Q18756845|John Oliver]]''
| poeta galés (1838–1866)
| 1838
| 1866
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5478
|
| ''[[:d:Q18756964|Mary Nicol]]''
|
| 1747
| 1820
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 5479
|
| ''[[:d:Q18757104|Robert Wycherley]]''
|
| 1894
| 1965
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5480
|
| ''[[:d:Q18757146|Thomas Owen]]''
|
| 1764
| 1814
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5481
|
| ''[[:d:Q18757228|William Parry]]''
|
| 1754
| 1819
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 5482
|
| ''[[:d:Q18759414|Thomas Powell]]''
|
| 1572
| 1635
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5483
|
| ''[[:d:Q18761925|Clifford Darby]]''
|
| 1909
| 1992
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 5484
|
| ''[[:d:Q18761942|Ellis Pugh]]''
|
| 1656
| 1718
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5485
|
| ''[[:d:Q18762054|Philip Pugh]]''
|
| 1679
| 1760
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 5486
|
| ''[[:d:Q18762129|William Price]]''
| políticu galés
|
| 1596
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5487
|
| ''[[:d:Q18762132|William Probert]]''
|
| 1790
| 1870
| ''[[:d:Q7124909|Painscastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5488
|
| ''[[:d:Q18763709|Peter Davies]]''
| xugador de rugbi union galés (1924–2014)
| 1924
| 2014
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5489
|
| ''[[:d:Q18783770|John Rhydderch]]''
|
| 1673
| 1735
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5490
| [[Ficheru:Revd John Roberts (J.R., 1804-84) NLW3365386.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18783790|John Roberts]]''
|
| 1804
| 1884
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5491
|
| ''[[:d:Q18783788|John Roberts]]''
|
| 1767
| 1834
| ''[[:d:Q13130168|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5492
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Peter Roberts, M.A (4671108).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18783892|Peter Roberts]]''
|
| 1760
| 1819
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5493
|
| ''[[:d:Q18783922|Richard Roberts]]''
|
| 1809
| 1883
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5494
|
| ''[[:d:Q18783951|Robert of Shrewsbury]]''
|
|
| 1168
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5495
| [[Ficheru:Carys Davies in the video 'Carys Davies - Éclaircie'.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q75341884|Carys Davies]]''
|
|
| 1990
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 5496
|
| ''[[:d:Q75358236|Robert Michael FitzHugh]]''
|
| 1910
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5497
|
| ''[[:d:Q75386990|Lady Emily Cadogan]]''
|
| 1773
| 1839
| ''[[:d:Q7201721|Plas Newydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5498
|
| ''[[:d:Q75418359|Hugh Maurice Carstairs Jones-Mortimer]]''
|
| 1908
| 1980
| ''[[:d:Q29480804|Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5499
|
| ''[[:d:Q75420061|George Brooke Meares]]''
|
| 1838
| 1894
| ''[[:d:Q5566621|Glandyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5500
| [[Ficheru:Elaine Bathurst, Lady Bledisloe (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75442343|Elaine Bathurst, Lady Bledisloe]]''
| estadista galesa (1879–1956)
| 1879
| 1956
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5501
|
| ''[[:d:Q75445238|Wilberforce Ernest Hazell]]''
|
| 1871
| 1953
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5502
|
| ''[[:d:Q75514713|John Sibbering]]''
|
| 1829
| 1906
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5503
|
| ''[[:d:Q29643019|Jeff Hughes]]''
|
| 1965
| 2018
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 5504
|
| ''[[:d:Q29643376|Michael Oliver]]''
|
| 1925
| 2015
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''<br/>[[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5505
|
| ''[[:d:Q29643800|Martin Williams]]''
|
| 1947
| 2020
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 5506
|
| ''[[:d:Q29869245|Dafydd Dafis]]''
|
| 1958
| 2017
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5507
|
| ''[[:d:Q29904560|John Potter]]''
| impresor galés (1830–1868)
| 1830
| 1868
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 5508
|
| ''[[:d:Q29948275|Rosalind Rusbridge]]''
|
| 1915
| 2004
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5509
|
| ''[[:d:Q29956338|Douglas F. Brewer]]''
| físicu galés (1925–2018)
| 1925
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5510
|
| ''[[:d:Q29966512|Edith Downing]]''
|
| 1857
| 1931
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5511
|
| ''[[:d:Q30105096|John Thomas]]''
|
| 1806
| 1874
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5512
|
| ''[[:d:Q30110173|Jack Windsor Lewis]]''
|
| 1926
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5513
|
| ''[[:d:Q47130540|Morfydd E. Owen]]''
|
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q8564160|Fochriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5514
|
| ''[[:d:Q47179942|Llwchaiarn]]''
| monxu galés (580–640)
| 580
| 640
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5515
|
| ''[[:d:Q47309379|Hugh Thomas]]''
|
| 1964
| 2022
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5516
|
| ''[[:d:Q47458804|Gary Pickford-Hopkins]]''
|
| 1948
| 2013
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5517
| [[Ficheru:Paula Gellibrand.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47459774|Paula Gellibrand]]''
|
| 1898
| 1986
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5518
| [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47460742|Thomas Carey-Evans]]''
|
| 1884
| 1947
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5519
|
| ''[[:d:Q47467076|Horace Debenham]]''
| remeru británicu (1903–1993)
| 1903
| 1993
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 5520
|
| ''[[:d:Q47476985|Frank Williams]]''
|
| 1917
| 1978
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 5521
|
| ''[[:d:Q47541497|Walter Morgan]]''
|
| 1821
| 1903
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5522
|
| ''[[:d:Q48794179|Honor Arundel]]''
| novelista británica (1919–1973)
| 1919
| 1973
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 5523
|
| ''[[:d:Q48817063|Albert Gower-Rees]]''
|
| 1880
| 1956
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5524
|
| ''[[:d:Q49679357|Cyril Mossford]]''
|
| 1903
| 1968
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5525
|
| ''[[:d:Q49995733|Catherine Lynch]]''
|
| 1880
| 1908
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5526
|
| ''[[:d:Q50015148|John Walford McLean]]''
| odontólogu británicu (1925–2009)
| 1925
| 2009
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5527
|
| ''[[:d:Q50131942|Trefor Selway]]''
|
| 1931
| 2018
| ''[[:d:Q3406258|Pandy Tudur]]''
|-
| style='text-align:right'| 5528
|
| ''[[:d:Q50136388|Howard Sheppeard]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5529
|
| ''[[:d:Q50169885|Thomas Price]]''
| fotógrafu neozelandés
| 1838
| 1928
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 5530
|
| ''[[:d:Q50276520|Lily Argent]]''
|
| 1886
| 1916
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5531
|
| ''[[:d:Q50298099|Islwyn Williams]]''
|
| 1903
| 1957
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 5532
|
| ''[[:d:Q50309032|Timothy Davis]]''
|
| 1779
| 1860
| ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5533
|
| ''[[:d:Q50322911|Bray Wilkins]]''
|
| 1610
| 1702
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5534
|
| ''[[:d:Q50365977|Brian Jenkins]]''
|
| 1935
| 2021
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 5535
|
| ''[[:d:Q50528961|Trevor Jones]]''
|
| 1923
| 1983
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5536
|
| ''[[:d:Q50528968|Tommy Edwards]]''
| futbolista británicu (1923–2000)
| 1923
| 2000
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5537
|
| ''[[:d:Q50580585|Audrey Bates]]''
|
| 1922
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5538
|
| ''[[:d:Q50580877|Audrey Coombs]]''
| deportista británica (1928–2016)
| 1928
| 2016
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5539
|
| ''[[:d:Q50581145|Betty Gray]]''
|
| 1920
| 2018
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 5540
|
| ''[[:d:Q50591265|Ivor Edward David]]''
|
| 1875
| 1913
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 5541
| [[Ficheru:Emma Sarah Hutchinson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q51051504|Emma Hutchinson]]''
|
| 1820
| 1905
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5542
|
| ''[[:d:Q51218990|Len Attley]]''
|
| 1910
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5543
|
| ''[[:d:Q51221808|Enoch Mort]]''
| futbolista británicu (1912–1999)
| 1912
| 1999
| ''[[:d:Q7080139|Ogmore Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 5544
|
| ''[[:d:Q51537516|Anthony Robert Alwyn Hobson]]''
|
| 1921
| 2014
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5545
|
| ''[[:d:Q51537525|Ann Mercy Hunt]]''
|
| 1938
| 2014
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5546
|
| ''[[:d:Q51683462|Charles John Ribton-Turner]]''
|
| 1839
| 1895
| ''[[:d:Q17740804|Bryntirion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5547
|
| ''[[:d:Q51705802|Mihangel Jones]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5548
|
| ''[[:d:Q51799848|Alex Beckett]]''
| actor británicu (1982–2018)
| 1982
| 2018
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5549
|
| ''[[:d:Q51844029|Gomer Lloyd]]''
|
| 1947
| 2016
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5550
|
| ''[[:d:Q51954536|Cenhedlon ach Briafael]]''
|
|
| 700
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5551
|
| ''[[:d:Q52099094|David Evans, Jr.]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
| 1848
| 1929
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5552
| [[Ficheru:John Edwal ac Angharad Williams; tad a mam Waldo Williams (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52153538|J. Edwal Williams]]''
| poeta británicu (1863–1934)
| 1863
| 1934
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5553
| [[Ficheru:Lady Williams-Wynn and her Children.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52154446|Frances Williams Wynn]]''
|
| 1773
| 1857
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5554
|
| ''[[:d:Q52156361|Ralph Joseph Horner]]''
|
| 1848
| 1926
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5555
|
| ''[[:d:Q52157138|Keith Winter]]''
|
| 1906
| 1983
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5556
| [[Ficheru:Charles Williams, the comedian and actor from Bodffordd, visiting his home region (1561472).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52160410|Charles Williams]]''
| actor británicu (1915–1990)
| 1915
| 1990
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5557
|
| ''[[:d:Q52191516|Euryn Ogwen Williams]]''
|
| 1942
| 2021
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5558
|
| ''[[:d:Q52231233|Ebenezer Morgan]]''
|
| 1820
| 1906
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 5559
| [[Ficheru:Marged Esli yn Sigaret? 1991.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52231975|Marged Esli]]''
|
| 1949
| 2025
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5560
| [[Ficheru:Portrait of Watkin B. Joseph, 'Y Myfyr' (4670369).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52293977|Watkin B Joseph]]''
|
| 1832
| 1883
| ''[[:d:Q6661962|Llechfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5561
| [[Ficheru:Annie brewer.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q52455681|Annie Brewer]]''
|
| 1874
| 1921
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5562
|
| ''[[:d:Q52496375|Huw Llewelyn Williams]]''
|
| 1904
| 1979
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 5563
|
| ''[[:d:Q52604716|Reg Phillips]]''
| futbolista británicu (1921–1972)
| 1921
| 1972
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5564
| [[Ficheru:Jack Edwards (5292077).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52911912|Jack Edwards]]''
|
| 1853
| 1942
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5565
|
| ''[[:d:Q53428221|David Edward Williams]]''
|
| 1910
| 1994
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5566
| [[Ficheru:Harvard LCCN2014711368.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q53598867|Sue Harvard]]''
| cantante d'ópera galesa (1888–1967)
| 1888
| 1967
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5567
|
| ''[[:d:Q53868716|John Bevan]]''
| xugador de críquet australianu (1846–1918)
| 1846
| 1918
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5568
|
| ''[[:d:Q53870939|Gwyn Morgans]]''
|
| 1932
| 2023
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5569
|
| ''[[:d:Q54005453|Wally Roberts]]''
|
| 1917
| 2006
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5570
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Trygarn Griffith ; Mrs. Trygarn Griffith (4671009).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54670107|Richard Trygarn Griffith]]''
|
| 1788
| 1866
| ''[[:d:Q29483393|Carreg Llwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5571
| [[Ficheru:Portrait of Henry Evans (born 1606) (4674118).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54800979|Henry Evans]]''
|
| 1606
| 1710
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5572
|
| ''[[:d:Q54869232|Rees Alfred Davis]]''
|
| 1856
| 1940
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 5573
|
| ''[[:d:Q54957569|Ray Davies]]''
|
| 1927
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5574
|
| ''[[:d:Q54982366|Neil Jones]]''
|
| 1948
| 2018
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5575
|
| ''[[:d:Q55048184|Melville Hocken]]''
|
| 1887
| 1949
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5576
|
| ''[[:d:Q55232067|Beverley Collins]]''
|
| 1938
| 2014
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5577
|
| ''[[:d:Q55237277|Terry Dyddgen-Jones]]''
| direutor de televisión británicu (1950–2018)
| 1950
| 2018
| ''[[:d:Q13127572|Crwbin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5578
|
| ''[[:d:Q55310397|Bridget Chetwynd]]''
| escritora británica (1910–1970)
| 1910
| 1970
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5579
|
| ''[[:d:Q55350891|Les Speed]]''
|
| 1923
| 2012
| ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5580
|
| ''[[:d:Q55363774|Stan Roberts]]''
|
| 1921
| 1995
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5581
|
| ''[[:d:Q55363992|Ken Morgan]]''
| deportista británicu (1932–2008)
| 1932
| 2008
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5582
| [[Ficheru:Thomas Merthyr Guest Vanity Fair 1897-11-11.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55587858|Thomas Merthyr Guest]]''
|
| 1838
| 1904
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5583
|
| ''[[:d:Q55607911|Colin Hudson]]''
|
| 1935
| 2005
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 5584
|
| ''[[:d:Q55610492|Eddie Jenkins]]''
| futbolista británicu (1909–2005)
| 1909
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5585
| [[Ficheru:William Williams on a railway jigger, rabbit hunting in Otago, ca 1900 (3056669963) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55618848|William Williams]]''
| fotógrafu neozelandés (1859–1948)
| 1859
| 1948
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5586
|
| ''[[:d:Q55618934|William Williams]]''
|
| 1788
| 1855
| ''[[:d:Q13626046|Aberpergwm House]]''
|-
| style='text-align:right'| 5587
|
| ''[[:d:Q55642700|William Hughes]]''
| actor británicu (1998–2018)
| 1998
| 2018
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5588
|
| ''[[:d:Q55683438|Jimmy Mesene]]''
|
| 1908
| 1969
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5589
|
| ''[[:d:Q55713686|Helena Jones]]''
| profesora británica (1916–2018)
| 1916
| 2018
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 5590
| [[Ficheru:Abram Reese (1829–1908).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q55721395|Abram Reese]]''
|
| 1829
| 1908
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5591
|
| ''[[:d:Q55739150|Arnold Hill Payne]]''
|
| 1877
| 1956
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5592
|
| ''[[:d:Q55767256|David James Llewelfryn Davies]]''
|
| 1903
| 1981
| ''[[:d:Q3405982|Llanfihangel Rhos-y-Corn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5593
|
| ''[[:d:Q55825490|Jack Jones]]''
|
| 1921
| 2001
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5594
|
| ''[[:d:Q55825492|Brian Jarvis]]''
|
| 1933
| 2004
| ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]''
|-
| style='text-align:right'| 5595
|
| ''[[:d:Q55978975|Neil O'Halloran]]''
| futbolista británicu
| 1933
| 1995
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5596
|
| ''[[:d:Q55979165|Iorwerth Herbert]]''
|
| 1910
| 1976
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 5597
|
| ''[[:d:Q56000479|Peter Bailey]]''
|
| 1944
| 2005
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5598
|
| ''[[:d:Q56173874|Rose Mabel Durham]]''
|
| 1853
| 1928
| ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5599
|
| ''[[:d:Q56173890|Rees Arthur]]''
|
| 1821
| 1894
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5600
|
| ''[[:d:Q56173931|Ivor Astle]]''
|
| 1882
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5601
|
| ''[[:d:Q56173975|Elizabeth Mabel Bailey]]''
|
| 1862
| 1952
| ''[[:d:Q13129643|Llangattock]]''
|-
| style='text-align:right'| 5602
|
| ''[[:d:Q56174075|William Barrow]]''
|
| 1798
| 1886
| ''[[:d:Q3399931|Llanelltyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5603
|
| ''[[:d:Q56174123|Edward Bebb]]''
|
| 1768
| 1840
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5604
|
| ''[[:d:Q56174136|Jane Belk]]''
|
| 1855
| 1935
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5605
|
| ''[[:d:Q56174215|George Bettiss]]''
|
| 1775
| 1839
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5606
|
| ''[[:d:Q56174242|John Thomas Beynon]]''
|
| 1807
| 1873
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 5607
|
| ''[[:d:Q56174350|John George William Bonsall]]''
|
| 1817
| 1900
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5608
|
| ''[[:d:Q56174397|Gwynne Vaughan Bowen]]''
|
| 1829
| 1889
| ''[[:d:Q13132008|St Nicholas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5609
|
| ''[[:d:Q56174521|Arthur Brook]]''
|
| 1886
| 1957
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 5610
|
| ''[[:d:Q56174569|James Brynker]]''
|
| 1668
| 1740
| ''[[:d:Q29501940|Brynkir]]''
|-
| style='text-align:right'| 5611
|
| ''[[:d:Q56174632|John Burrell]]''
|
| 1859
| 1934
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5612
|
| ''[[:d:Q56174713|David Arthur Callard]]''
|
| 1949
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5613
|
| ''[[:d:Q20734482|Thomas Jones]]''
|
| 1777
| 1847
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5614
|
| ''[[:d:Q20734486|Thomas Jones]]''
|
| 1860
| 1932
| ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5615
|
| ''[[:d:Q20734487|Thomas Jones]]''
|
| 1871
| 1938
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 5616
|
| ''[[:d:Q20734490|Thomas Jones]]''
|
| 1823
| 1904
| ''[[:d:Q6963824|Nannerch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5617
|
| ''[[:d:Q20734491|Thomas Jones Hughes]]''
|
| 1822
| 1891
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5618
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Jones 'Taliesin o Eifion' (4670540) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734488|Thomas Jones]]''
| poeta galés (1820–1876)
| 1820
| 1876
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5619
|
| ''[[:d:Q20734489|Thomas Jones]]''
|
| 1822
| 1854
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5620
| [[Ficheru:Thomas Jones Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734492|Thomas Jones Humphreys]]''
| ministru británicu (1841–1934)
| 1841
| 1934
| ''[[:d:Q20589268|Darowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5621
|
| ''[[:d:Q20734498|Thomas Lewis]]''
|
| 1837
| 1892
| ''[[:d:Q13130294|Mydroilyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5622
|
| ''[[:d:Q20734499|Thomas Lewis]]''
| misioneru británicu (1859–1929)
| 1859
| 1929
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 5623
|
| ''[[:d:Q20734496|Thomas Lewis]]''
|
| 1759
| 1842
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 5624
|
| ''[[:d:Q20734497|Thomas Lewis]]''
|
| 1823
| 1900
| ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]''
|-
| style='text-align:right'| 5625
|
| ''[[:d:Q20734503|Thomas Lloyd Williams]]''
|
| 1830
| 1910
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5626
|
| ''[[:d:Q20734501|Thomas Lloyd]]''
|
| 1765
| 1789
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5627
|
| ''[[:d:Q20734506|Thomas Morgan]]''
|
|
| 1833
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5628
|
| ''[[:d:Q20734507|Thomas Morgan]]''
|
| 1720
| 1799
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5629
|
| ''[[:d:Q20734508|Thomas Morgan]]''
|
| 1737
| 1813
| ''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5630
|
| ''[[:d:Q20734509|Thomas Morris]]''
|
| 1786
| 1846
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5631
|
| ''[[:d:Q20734518|Thomas Powell]]''
|
| 1781
| 1842
| ''[[:d:Q7837433|Trecastle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5632
|
| ''[[:d:Q20734519|Thomas Price]]''
|
| 1809
| 1892
| ''[[:d:Q24360208|Builth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5633
| [[Ficheru:Portrait of Parch Thos. Phillips D. D (4673602).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734516|Thomas Phillips]]''
|
| 1806
| 1870
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5634
| [[Ficheru:Reverend Thomas Rees (1825–1908) (gcf10118).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734523|Thomas Rees]]''
|
| 1825
| 1908
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5635
|
| ''[[:d:Q20734520|Thomas Prichard]]''
|
| 1764
| 1843
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5636
|
| ''[[:d:Q20734521|Thomas Pryce]]''
|
| 1833
| 1904
| ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5637
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch Thomas Richards, Abergwaen .. NLW3364476.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734526|Thomas Richard]]''
|
| 1783
| 1856
| ''[[:d:Q7837785|Trefin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5638
|
| ''[[:d:Q20734527|Thomas Rocyn Jones]]''
|
| 1822
| 1877
| ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5639
|
| ''[[:d:Q20734524|Thomas Rees Morgan]]''
|
| 1834
| 1897
| ''[[:d:Q3406657|Penydarren]]''
|-
| style='text-align:right'| 5640
|
| ''[[:d:Q20734525|Thomas Rhys Davies]]''
|
| 1790
| 1859
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 5641
|
| ''[[:d:Q20734528|Thomas Saunders]]''
|
| 1732
| 1790
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5642
|
| ''[[:d:Q20734529|Thomas Sheen]]''
|
| 1718
| 1790
| ''[[:d:Q13128654|Glascwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5643
|
| ''[[:d:Q20734535|Thomas Twynog Jeffries]]''
|
| 1844
| 1911
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5644
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Thomas Thomas, D.D (4672354).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734533|Thomas Thomas]]''
|
| 1776
| 1847
| ''[[:d:Q16248463|Tre-Wen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5645
|
| ''[[:d:Q20734539|Thomas William Barker]]''
|
| 1861
| 1912
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5646
|
| ''[[:d:Q20734536|Thomas Wallace Fagan]]''
|
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5647
|
| ''[[:d:Q20734537|Thomas Waterhouse]]''
|
| 1878
| 1961
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 5648
| [[Ficheru:Portrait of T. W. Jenkyn, D.D (4673322) (cropped 3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734540|Thomas William Jenkyn]]''
|
| 1794
| 1858
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5649
|
| ''[[:d:Q20734547|Tom Eirug Davies]]''
|
| 1892
| 1951
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5650
| [[Ficheru:Timothy Eynon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734544|Timothy Eynon Davies]]''
| ministru (1854–1935)
| 1854
| 1935
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5651
|
| ''[[:d:Q20734545|Titus Evans]]''
|
| 1809
| 1864
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5652
|
| ''[[:d:Q20734550|Trefor Richard Morgan]]''
|
| 1914
| 1970
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 5653
|
| ''[[:d:Q20734548|Tom Pugh Williams]]''
|
| 1912
| 1985
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5654
|
| ''[[:d:Q20734552|Vaughan Lloyd]]''
|
| 1736
| 1817
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 5655
|
| ''[[:d:Q20734556|Walter David Jeremy]]''
|
| 1825
| 1893
| ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 5656
|
| ''[[:d:Q20734562|Watcyn Clywedog]]''
|
|
| 1650
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5657
|
| ''[[:d:Q20734563|Watkin Jones]]''
|
| 1882
| 1967
| ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5658
|
| ''[[:d:Q20734561|Walter Phillips John]]''
|
| 1910
| 1967
| ''[[:d:Q5561755|Gilfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5659
|
| ''[[:d:Q20734564|Watkin William Price]]''
|
| 1873
| 1967
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5660
|
| ''[[:d:Q20734565|John Webber]]''
|
| 1884
| 1962
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 5661
|
| ''[[:d:Q20734570|Robert William]]''
|
| 1744
| 1815
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5662
| [[Ficheru:Bust of William Adams, National Museum Cardiff 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734571|William Adams]]''
|
| 1813
| 1886
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 5663
|
| ''[[:d:Q20734575|William Beynon]]''
|
| 1884
| 1932
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 5664
| [[Ficheru:William Alonzo Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734572|William Alonzo Griffiths]]''
|
| 1842
| 1893
| ''[[:d:Q7227989|Pont-ar-Gothi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5665
| [[Ficheru:William Cadwaladr Davies (1849-1905) NLW3364074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734579|William Cadwaladr Davies]]''
| pedagogu galés (1849–1905)
| 1849
| 1905
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5666
|
| ''[[:d:Q20734583|William Daniel Davies]]''
|
| 1838
| 1900
| ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5667
| [[Ficheru:Portrait of William Davies (4674071).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734586|William Davies]]''
|
| 1785
| 1851
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5668
| [[Ficheru:William Davies, Ffrwd-y-fâl (1805-1859).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734587|William Davies]]''
|
| 1805
| 1859
| ''[[:d:Q6661911|Llanycrwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5669
|
| ''[[:d:Q20734584|William Davies]]''
|
| 1729
| 1787
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5670
|
| ''[[:d:Q20734591|William Dykins]]''
|
| 1831
| 1872
| ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 5671
|
| ''[[:d:Q20734588|William Davies]]''
|
| 1820
| 1875
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5672
|
| ''[[:d:Q20734595|William Edward Cecil Tregoning]]''
|
| 1871
| 1957
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5673
|
| ''[[:d:Q20734593|William Edmunds]]''
|
| 1827
| 1875
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 5674
|
| ''[[:d:Q20734598|William Edwards]]''
|
| 1786
| 1857
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 5675
|
| ''[[:d:Q20734603|William Elias]]''
|
| 1708
| 1787
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5676
|
| ''[[:d:Q20734600|William Edwards Davies]]''
|
| 1851
| 1927
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 5677
|
| ''[[:d:Q20734601|William Eilir Evans]]''
|
| 1852
| 1910
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5678
|
| ''[[:d:Q20734607|William Evans]]''
|
| 1716
| 1770
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 5679
|
| ''[[:d:Q20734604|William Ellis]]''
|
| 1752
| 1810
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 5680
| [[Ficheru:Portrait of The Reverend William Evans (4670714).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734610|William Evans]]''
|
| 1795
| 1891
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5681
| [[Ficheru:Canon William Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734611|William Evans]]''
|
| 1823
| 1900
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 5682
|
| ''[[:d:Q20734608|William Evans]]''
|
| 1734
| 1805
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5683
|
| ''[[:d:Q20734609|William Evans]]''
|
| 1779
| 1854
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5684
|
| ''[[:d:Q20734614|William Evans]]''
|
| 1808
| 1860
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5685
|
| ''[[:d:Q20734615|William Evans]]''
| músicu galés (1836–1900)
| 1836
| 1900
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5686
|
| ''[[:d:Q20734613|William Evans]]''
|
| 1869
| 1948
| ''[[:d:Q6484919|Landore]]''
|-
| style='text-align:right'| 5687
|
| ''[[:d:Q20734616|William Frederick Frost]]''
|
| 1846
| 1891
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5688
|
| ''[[:d:Q20734620|William Griffith]]''
|
| 1719
| 1782
| ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 5689
| [[Ficheru:Portrait of W. Griffith, Caergybi (4672889).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734621|William Griffith]]''
|
| 1801
| 1881
| ''[[:d:Q3100159|Llanfaglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5690
| [[Ficheru:William Griffiths, Pontypridd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734626|William Griffiths]]''
|
| 1859
| 1940
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 5691
|
| ''[[:d:Q20734627|William Griffiths]]''
| músicu galés (1830–1910)
| 1830
| 1910
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5692
|
| ''[[:d:Q20734624|William Griffiths]]''
|
| 1777
| 1825
| ''[[:d:Q1996667|Whitland]]''
|-
| style='text-align:right'| 5693
|
| ''[[:d:Q18784000|Thomas Redmond]]''
|
| 1745
| 1785
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 5694
|
| ''[[:d:Q18808855|Len Newcombe]]''
|
| 1931
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5695
| [[Ficheru:Medieval wall paintings and Norman window in the church of St. Thomas a Becket - geograph.org.uk - 1795359.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18810707|Ernest Tristram]]''
| historiador del arte galés (1882–1952)
| 1882
| 1952
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5696
|
| ''[[:d:Q18810922|John Salisbury]]''
|
| 1575
| 1626
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5697
|
| ''[[:d:Q18811029|Lucy Thomas]]''
|
| 1781
| 1847
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5698
|
| ''[[:d:Q18811065|Evan Evans]]''
|
| 1903
| 1982
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5699
|
| ''[[:d:Q18811222|Rose Davies]]''
| profesora galesa (1882–1958)
| 1882
| 1958
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5700
|
| ''[[:d:Q18813249|John Roberts]]''
|
| 1749
| 1817
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5701
|
| ''[[:d:Q64624167|Ray Williams]]''
|
| 1951
| 2016
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5702
|
| ''[[:d:Q64685572|Josephine Elizabeth Campbell]]''
|
| 1860
| 1921
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5703
|
| ''[[:d:Q64685648|Naunton Wingfield Davies]]''
|
| 1851
| 1925
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5704
|
| ''[[:d:Q64685707|Clotworthy Gillmor]]''
|
| 1818
| 1886
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5705
| [[Ficheru:Caroline-Gifford-Phillipson-ne-Lethbridge-Mrs-CG-Phillipson (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64685864|Caroline Gifford Phillipson]]''
|
| 1823
| 1893
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5706
|
| ''[[:d:Q64685882|Daisy Hugh Pryce]]''
|
| 1862
| 1921
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5707
|
| ''[[:d:Q64685883|Gwendolen Pryce]]''
|
| 1868
| 1934
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5708
|
| ''[[:d:Q64685888|Catherine Emily Blanche Randolph]]''
|
| 1839
| 1884
| ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5709
|
| ''[[:d:Q64685923|Henry George Sturkey]]''
|
| 1824
| 1875
| ''[[:d:Q7837893|Tregynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5710
|
| ''[[:d:Q64685943|John Montmorency Tucker]]''
|
| 1780
| 1852
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5711
|
| ''[[:d:Q64705104|Ifan Prys Edwards]]''
|
| 1942
| 2020
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5712
| [[Ficheru:George William Harris (1872-1964) in 1918.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q64795912|George William Harris]]''
|
| 1872
| 1964
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5713
|
| ''[[:d:Q64814802|Barbara M. Middlehurst]]''
|
| 1915
| 1995
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5714
|
| ''[[:d:Q64876104|Percy James]]''
|
| 1917
| 1993
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 5715
|
| ''[[:d:Q64919712|George Brooke]]''
|
| 1913
| 1993
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 5716
|
| ''[[:d:Q64986130|Chris Reynolds]]''
|
| 1960
| 2023
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5717
|
| ''[[:d:Q65031279|Keith Matthews]]''
| futbolista británicu
| 1934
| 2008
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5718
| [[Ficheru:Final 1mb Robert for book mayor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65041352|Robert Stanley]]''
|
| 1828
| 1911
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5719
|
| ''[[:d:Q65044903|Charles Jones]]''
|
| 1893
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5720
|
| ''[[:d:Q65058631|Richard Davies]]''
|
| 1862
| 1938
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 5721
|
| ''[[:d:Q65122752|William Ingram]]''
| escritor británicu
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 5722
|
| ''[[:d:Q65295002|Tim Morgan]]''
| arqueólogu británicu
| 1949
| 2019
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5723
| [[Ficheru:Portrait of Ioan Pedr (4670577).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65297132|John Peter]]''
|
| 1833
| 1877
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5724
|
| ''[[:d:Q65517696|Gwilym Owen]]''
|
| 1931
| 2019
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5725
|
| ''[[:d:Q65550443|James Crisp]]''
|
| 1927
| 2005
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5726
|
| ''[[:d:Q65557110|Edgar Watkins]]''
|
| 1887
| 1960
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5727
|
| ''[[:d:Q65593860|Stanley Leigh]]''
|
| 1901
| 1986
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5728
|
| ''[[:d:Q65642051|Ernest Leigh]]''
|
| 1895
| 1960
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5729
|
| ''[[:d:Q65705995|Jackie Pottinger]]''
|
| 1913
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5730
|
| ''[[:d:Q65735824|Ivor Vice]]''
|
| 1929
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5731
|
| ''[[:d:Q65735847|Glyn Hopkins]]''
|
| 1928
| 2023
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5732
|
| ''[[:d:Q65745228|Percy May]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1927
| 1977
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5733
|
| ''[[:d:Q65786419|Cissy Davies]]''
|
| 1932
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5734
|
| ''[[:d:Q65786800|Pat Evans]]''
| ximnasta artística británica
| 1926
| 2020
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5735
|
| ''[[:d:Q65920326|Bruce Godfrey Hyde]]''
|
| 1925
| 2014
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5736
|
| ''[[:d:Q65929278|Lew Evans]]''
|
| 1919
| 2017
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 5737
|
| ''[[:d:Q65929299|Joseph Barnett]]''
| llevantador de peses británicu (1920–1999)
| 1920
| 1999
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5738
|
| ''[[:d:Q65948591|Agnes Davies]]''
| xugadora de snooker galesa (1920–2011)
| 1920
| 2011
| ''[[:d:Q13131207|Saron]]''
|-
| style='text-align:right'| 5739
|
| ''[[:d:Q65969957|John Mulhall]]''
|
| 1938
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5740
|
| ''[[:d:Q66023521|Pat Perks]]''
|
| 1940
| 2017
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5741
|
| ''[[:d:Q66108081|Andrew Marvell]]''
|
| 1896
| 1985
| ''[[:d:Q13128380|Felin-gwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5742
|
| ''[[:d:Q66124299|Edith Parnell]]''
|
| 1913
| 1938
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5743
|
| ''[[:d:Q66125144|Ossie Evans]]''
|
| 1916
| 1986
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 5744
|
| ''[[:d:Q66133297|Agnes Twiston Hughes]]''
|
| 1895
| 1981
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5745
|
| ''[[:d:Q66198004|Graham Bent]]''
|
| 1945
| 2002
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5746
|
| ''[[:d:Q66289592|Edward Battiscombe]]''
|
| 1874
| 1970
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 5747
|
| ''[[:d:Q66305732|Ron Wynn]]''
|
| 1923
| 1983
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5748
|
| ''[[:d:Q66310007|Ifor Morris Thomas]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5749
|
| ''[[:d:Q66311283|Ethel Mary Hartland]]''
|
| 1875
| 1964
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5750
| [[Ficheru:Maysie Burlingham 1915.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66317458|Mrs Pender Chalmers]]''
|
| 1894
| 1982
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 5751
|
| ''[[:d:Q66360802|Michael Lea Thomas]]''
|
| 1927
| 1992
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5752
|
| ''[[:d:Q66360907|William James Rees]]''
|
| 1914
| 1995
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 5753
|
| ''[[:d:Q66441769|Esmé Dodderidge]]''
| escritora británica
| 1916
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5754
|
| ''[[:d:Q66606917|Willie Llewelyn]]''
|
| 1868
| 1893
| ''[[:d:Q4667051|Aberdulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5755
|
| ''[[:d:Q66660980|Veronica Milligan]]''
|
| 1926
| 1989
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5756
|
| ''[[:d:Q66692898|William Collins]]''
|
| 1848
| 1932
| ''[[:d:Q13127047|Cheriton]]''
|-
| style='text-align:right'| 5757
| [[Ficheru:Nora M. Finn (1866-1898) circa 1895.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q66694580|Nora M. Finn]]''
|
| 1865
| 1898
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5758
|
| ''[[:d:Q66738023|Cyril Jones]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1995
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 5759
|
| ''[[:d:Q66779535|Emyr Currie-Jones]]''
|
| 1917
| 2008
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5760
|
| ''[[:d:Q66819461|O. E. Roberts]]''
|
| 1908
| 2000
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5761
| [[Ficheru:RuPaul with All Stars 7 Contestants at LA DragCon 2022 by dvsross (crop - The Vivienne).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67185184|The Vivienne]]''
|
| 1992
| 2025
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5762
|
| ''[[:d:Q67198301|Enid Layard]]''
| escritora británica
| 1843
| 1912
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5763
|
| ''[[:d:Q67454699|Beaumont Wilson Bowen Dixie]]''
|
| 1819
| 1898
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5764
|
| ''[[:d:Q67651447|William Jones]]''
|
| 1757
| 1830
| ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 5765
|
| ''[[:d:Q67656962|Tom Jenkins]]''
|
| 1920
| 2012
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 5766
|
| ''[[:d:Q67782102|John Richard Williams]]''
|
| 1892
| 1961
| ''[[:d:Q3401123|Llandudno Junction]]''
|-
| style='text-align:right'| 5767
|
| ''[[:d:Q67907384|Betty Davies]]''
|
| 1917
| 2018
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5768
|
| ''[[:d:Q69998002|Austin Savage]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1940
| 2024
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5769
|
| ''[[:d:Q70022333|Wyn George]]''
| pintor británicu
| 1917<br/>1910
| 1985
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5770
|
| ''[[:d:Q70111934|Keith Morris]]''
| fotógrafu británicu (1958-2019)
| 1958
| 2019
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5771
|
| ''[[:d:Q70430408|David Morgan]]''
|
| 1937
| 2019
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5772
|
| ''[[:d:Q70623703|Florence Tunks]]''
|
| 1891
| 1985
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5773
|
| ''[[:d:Q71334330|John Cule]]''
|
| 1920
| 2015
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 5774
|
| ''[[:d:Q72342996|Baroness Matilda von Lachmann]]''
|
| 1821
| 1895
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5775
|
| ''[[:d:Q73276230|David Thomas]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1927
| 2024
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 5776
|
| ''[[:d:Q73516034|Margaret Auld]]''
|
| 1932
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5777
|
| ''[[:d:Q73700067|Thomas Gronow]]''
|
| 1797
| 1870
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5778
|
| ''[[:d:Q73855381|Hazel Walford Davies]]''
|
| 1940
| 2025
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5779
| [[Ficheru:Sir D. Broughton LCCN2014718668.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75253752|Vera Edyth Griffith-Boscawen]]''
| fotógrafa británica (1894–1968)
| 1894
| 1968
| ''[[:d:Q5648626|Hanmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5780
| [[Ficheru:John Michael Wright (1617-1694) - Lady Anne Somerset (1631–1662), Lady Howard - 1180957 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75257649|Lady Anne Somerset]]''
|
| 1631
| 1662
| ''[[:d:Q2630723|Raglan Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5781
|
| ''[[:d:Q75259915|Walter de Winton]]''
|
| 1832
| 1878
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 5782
| [[Ficheru:Morgan Lindsay (IWM).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q75262431|Morgan Lindsay]]''
|
| 1857
| 1935
| ''[[:d:Q7837474|Tredegar Park]]''
|-
| style='text-align:right'| 5783
|
| ''[[:d:Q75267643|Capel Hanbury-Leigh]]''
|
| 1776
| 1861
| ''[[:d:Q7838973|Trevethin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5784
|
| ''[[:d:Q75296912|Morys Lloyd-Mostyn]]''
|
| 1887
| 1968
| ''[[:d:Q4937022|Bodysgallen Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5785
|
| ''[[:d:Q75297073|Eva Douglas-Pennant]]''
|
| 1852
| 1934
| ''[[:d:Q3402621|Penrhyn Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5786
|
| ''[[:d:Q75303015|Robert Charles Herbert]]''
|
| 1827
| 1902
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5787
|
| ''[[:d:Q75312234|Daniel Radcliffe]]''
|
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 5788
|
| ''[[:d:Q75315040|Edward Wynne-Finch]]''
|
| 1842
| 1914
| ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5789
|
| ''[[:d:Q75316050|Eryl Smith]]''
|
| 1893
| 1930
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5790
| [[Ficheru:Portrait of William Griffiths (4672537).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734625|William Griffiths]]''
|
| 1788
| 1861
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5791
|
| ''[[:d:Q20734630|William Henry Roberts]]''
|
| 1907
| 1982
| ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]''
|-
| style='text-align:right'| 5792
| [[Ficheru:Parch William Hobley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734631|William Hobley]]''
|
| 1858
| 1933
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 5793
|
| ''[[:d:Q20734628|William Haines]]''
|
| 1853
| 1922
| ''[[:d:Q20713979|Penpergwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5794
|
| ''[[:d:Q20734634|William Hopkyn Rees]]''
|
| 1859
| 1924
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5795
|
| ''[[:d:Q20733214|Humphrey Gwalchmai]]''
|
| 1788
| 1847
| ''[[:d:Q29495708|Dolgar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5796
| [[Ficheru:Humphrey Jones (Bryfdir).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733215|Humphrey Jones]]''
|
| 1867
| 1947
| ''[[:d:Q3398987|Croesor]]''
|-
| style='text-align:right'| 5797
|
| ''[[:d:Q20733213|Humphrey Edwards]]''
|
| 1730
| 1788
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 5798
|
| ''[[:d:Q20733216|Humphrey Parry]]''
|
| 1772
| 1809
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5799
|
| ''[[:d:Q20733222|Huw Arwystli]]''
| poeta galés (1542–1578)
| 1542
| 1578
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5800
|
| ''[[:d:Q20733227|Huw Ellis]]''
|
| 1714
| 1774
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5801
|
| ''[[:d:Q20733248|Hywel David Emanuel]]''
|
| 1921
| 1970
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 5802
|
| ''[[:d:Q20733249|Hywel Davies]]''
| broadcaster británicu (1919–1965)
| 1919
| 1965
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5803
|
| ''[[:d:Q20733254|Idwal Jones]]''
|
| 1899
| 1966
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5804
|
| ''[[:d:Q20733255|Iestyn Rhys Williams]]''
| direutor galés (1892–1955)
| 1892
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5805
|
| ''[[:d:Q20733253|Idris Thomas]]''
| ministru británicu (1889–1962)
| 1889
| 1962
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5806
|
| ''[[:d:Q20733268|Ieuan Brechfa]]''
|
| 1430
| 1500
| ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5807
|
| ''[[:d:Q20733278|Ieuan Samuel Jones]]''
| ministru británicu (1918–2004)
| 1918
| 2004
| ''[[:d:Q17743639|Felin Geri]]''
|-
| style='text-align:right'| 5808
|
| ''[[:d:Q20733282|Ifan Gruffudd]]''
|
| 1655
| 1734
| ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]''
|-
| style='text-align:right'| 5809
|
| ''[[:d:Q20733286|Ifor Thomas]]''
|
| 1877
| 1918
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 5810
|
| ''[[:d:Q20733290|Isaac James]]''
|
| 1766
| 1840
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5811
| [[Ficheru:Portrait of Isaac Jenkins (4672921).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733291|Isaac Jenkins]]''
|
| 1812
| 1877
| ''[[:d:Q3398476|Aberffrwd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5812
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Ishmael Jones (4672932).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733294|Ishmael Jones]]''
|
| 1794
| 1876
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5813
|
| ''[[:d:Q20733295|Ivor Bowen]]''
| xuez galés (1862–1934)
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 5814
|
| ''[[:d:Q20733293|Isaac Samuel Lloyd]]''
|
| 1875
| 1961
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 5815
|
| ''[[:d:Q20733296|Ivor James]]''
|
| 1840
| 1909
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5816
|
| ''[[:d:Q20733297|Jabez Edmund Jenkins]]''
|
| 1840
| 1903
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5817
|
| ''[[:d:Q20733303|James Bilsland Hughes]]''
|
| 1831
| 1878
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5818
|
| ''[[:d:Q20733306|James Conway Brown]]''
|
| 1838
| 1908
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 5819
|
| ''[[:d:Q20733310|James Davies]]''
|
| 1648
| 1722
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5820
|
| ''[[:d:Q20733311|James Davies]]''
|
| 1800
| 1869
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5821
| [[Ficheru:Portrait of James Davies (4674063).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733309|James Davies]]''
|
| 1765
| 1849
| ''[[:d:Q731439|Grosmont]]''
|-
| style='text-align:right'| 5822
|
| ''[[:d:Q20733314|James Evan]]''
|
| 1814
| 1842
| ''[[:d:Q4958467|Brawdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5823
|
| ''[[:d:Q20733315|James Evans]]''
|
| 1866
| 1931
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 5824
|
| ''[[:d:Q20733318|James Henry Howard]]''
|
| 1876
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5825
| [[Ficheru:Ifano Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733319|James Ifano Jones]]''
|
| 1865
| 1955
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5826
|
| ''[[:d:Q20733316|James Griffiths]]''
|
| 1782
| 1858
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 5827
|
| ''[[:d:Q20733322|James Jardine]]''
|
|
| 1737
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5828
|
| ''[[:d:Q20733321|James James]]''
|
| 1760
| 1831
| ''[[:d:Q4667057|Aberedw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5829
|
| ''[[:d:Q20733326|James Mansel John]]''
|
| 1910
| 1975
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 5830
|
| ''[[:d:Q20733325|James Lewis]]''
|
| 1674
| 1747
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5831
|
| ''[[:d:Q20733330|James Nicholas]]''
|
| 1877
| 1963
| ''[[:d:Q264304|Cwmfelin Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 5832
|
| ''[[:d:Q20733328|James Morgan Gibbon]]''
| ministru británicu (1855–1932)
| 1855
| 1932
| ''[[:d:Q4666839|Abercych]]''
|-
| style='text-align:right'| 5833
|
| ''[[:d:Q20733329|James Morris]]''
|
| 1853
| 1914
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5834
|
| ''[[:d:Q20733334|James Rees]]''
|
| 1803
| 1880
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5835
|
| ''[[:d:Q20733335|James Thomas Evans]]''
|
| 1878
| 1950
| ''[[:d:Q4666838|Abercwmboi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5836
|
| ''[[:d:Q20733338|Jehoiada Hodges]]''
|
| 1877
| 1930
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 5837
|
| ''[[:d:Q20733339|Jenkin Davies]]''
|
| 1798
| 1842
| ''[[:d:Q13129613|Llandysiliogogo]]''
|-
| style='text-align:right'| 5838
|
| ''[[:d:Q20733342|Jenkin Lewis]]''
|
| 1760
| 1831
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5839
|
| ''[[:d:Q20733340|Jenkin Evans]]''
|
| 1674
| 1709
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5840
|
| ''[[:d:Q20733341|Jenkin Howell]]''
|
| 1836
| 1902
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5841
|
| ''[[:d:Q20733346|Jethro Gough]]''
|
| 1903
| 1979
| ''[[:d:Q17715131|Llanwonno]]''
|-
| style='text-align:right'| 5842
|
| ''[[:d:Q20733347|Job David]]''
|
| 1746
| 1812
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5843
|
| ''[[:d:Q20733350|John Arthur Sandbrook]]''
|
| 1876
| 1942
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5844
|
| ''[[:d:Q20733351|John Ashton]]''
|
| 1830
| 1896
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 5845
| [[Ficheru:Revd John Emlyn Jones (Ioan Emlyn, 1820-73) NLW3364395.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733348|John Emlyn Jones]]''
|
| 1818
| 1873
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5846
|
| ''[[:d:Q20733349|John Abel]]''
|
| 1770
| 1819
| ''[[:d:Q13129595|Llan-y-bri]]''
|-
| style='text-align:right'| 5847
|
| ''[[:d:Q20733355|John Bickerton Morgan]]''
|
| 1859
| 1894
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 5848
|
| ''[[:d:Q20733353|John Bancroft Willans]]''
|
| 1881
| 1957
| ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 5849
| [[Ficheru:Portrait of John Bryan (4671299) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733358|John Bryan]]''
|
| 1775
| 1856
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5850
|
| ''[[:d:Q20733359|John Bryant]]''
|
| 1832
| 1926
| ''[[:d:Q5049689|Castellau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5851
|
| ''[[:d:Q20733356|John Bird]]''
| pintor galés (1768–1829)
| 1768
| 1829
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5852
|
| ''[[:d:Q20733357|John Breese]]''
| ministru galés (1789–1842)
| 1789
| 1842
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 5853
|
| ''[[:d:Q20733362|John Daniel]]''
|
| 1755
| 1823
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5854
|
| ''[[:d:Q20733363|John David]]''
|
| 1701
| 1756
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 5855
|
| ''[[:d:Q20733361|John Ceredig Evans]]''
|
| 1855
| 1936
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 5856
|
| ''[[:d:Q20733367|John Davies]]''
|
| 1750
| 1821
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5857
|
| ''[[:d:Q20733364|John David Davies]]''
|
| 1831
| 1911
| ''[[:d:Q645198|Oxwich]]''
|-
| style='text-align:right'| 5858
|
| ''[[:d:Q20733365|John David Rheinallt Jones]]''
|
| 1884
| 1953
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 5859
|
| ''[[:d:Q20733370|John Davies]]''
|
| 1737
| 1821
| ''[[:d:Q6661636|Llanllawddog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5860
| [[Ficheru:Rev. John Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733371|John Davies]]''
|
| 1760
| 1843
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5861
|
| ''[[:d:Q20733368|John Davies]]''
|
| 1652
| 1716
| ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5862
|
| ''[[:d:Q20733374|John Davies]]''
|
| 1787
| 1855
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 5863
|
| ''[[:d:Q20733372|John Davies]]''
|
| 1772
| 1855
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5864
|
| ''[[:d:Q20733378|John Davies]]''
|
| 1803
| 1854
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5865
| [[Ficheru:Reverend John Davies, Cardiff, 1823-1874.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733379|John Davies]]''
|
| 1823
| 1874
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5866
|
| ''[[:d:Q20733377|John Davies]]''
|
| 1795
| 1861
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 5867
|
| ''[[:d:Q20733382|John Davies]]''
| autor británicu (1868–1940)
| 1868
| 1940
| ''[[:d:Q4899223|Betws yn Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 5868
|
| ''[[:d:Q20733380|John Davies]]''
|
| 1843
| 1917
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 5869
|
| ''[[:d:Q20733381|John Davies]]''
|
| 1860
| 1939
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5870
| [[Ficheru:John Davies (Gwyneddon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733386|John Davies]]''
|
| 1832
| 1904
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5871
| [[Ficheru:Portrait of Parchedig John Davies, Narcwys (4672732).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733384|John Davies]]''
|
| 1799
| 1879
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5872
|
| ''[[:d:Q20733390|John Edward Jones]]''
|
| 1801
| 1866
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 5873
| [[Ficheru:John Davies (Taliesin Hiraethog, 1841-94) NLW3364595.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733388|John Davies]]''
|
| 1841
| 1894
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5874
|
| ''[[:d:Q20733394|John Edward Tomley]]''
|
| 1874
| 1951
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5875
|
| ''[[:d:Q20733395|John Edwards]]''
|
| 1755
| 1823
| ''[[:d:Q29483994|Ereiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5876
|
| ''[[:d:Q20733398|John Edwards]]''
|
| 1799
| 1873
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5877
|
| ''[[:d:Q20733402|John Edward Griffith]]''
|
| 1843
| 1933
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5878
|
| ''[[:d:Q20733403|John Elias Davies]]''
|
| 1847
| 1883
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 5879
|
| ''[[:d:Q20733406|John Emrys Evans]]''
| banqueru sudafricanu (1853–1931)
| 1853
| 1931
| ''[[:d:Q82523917|Bron-y-Berllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5880
|
| ''[[:d:Q20733407|John Evan Davies]]''
|
| 1850
| 1929
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 5881
|
| ''[[:d:Q20733404|John Ellis]]''
|
| 1760
| 1839
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5882
|
| ''[[:d:Q20733405|John Ellis Meredith]]''
|
| 1904
| 1981
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5883
|
| ''[[:d:Q20733410|John Evans]]''
|
| 1737
| 1784
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 5884
|
| ''[[:d:Q20733408|John Evan Hughes]]''
|
| 1865
| 1932
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5885
| [[Ficheru:Mr John Evans, Bala.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733414|John Evans]]''
|
| 1723
| 1817
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5886
| [[Ficheru:John Evans, Abermeurig.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733418|John Evans]]''
|
| 1830
| 1917
| ''[[:d:Q15987294|Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 5887
| [[Ficheru:Evans Jones, Yr Herald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733419|John Evans Jones]]''
|
| 1839
| 1893
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 5888
|
| ''[[:d:Q28972086|John Audland]]''
| xugador de críquet británicu (1852–1931)
| 1852
| 1931
| ''[[:d:Q2243491|Tintern]]''
|-
| style='text-align:right'| 5889
|
| ''[[:d:Q29021227|Selina Rushbrook]]''
|
| 1880
| 1907
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5890
|
| ''[[:d:Q29029634|John Puleston]]''
|
| 1401
| 1551
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5891
| [[Ficheru:Jenkins, Roger 1981-06-20.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29034214|Roger Jenkins]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1940
| 2021
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 5892
|
| ''[[:d:Q29447102|Randall Baker]]''
|
| 1944
| 2020
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5893
|
| ''[[:d:Q29578277|John Huw Lewis]]''
|
| 1931
| 2008
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5894
|
| ''[[:d:Q29642353|Beverley Beech]]''
|
| 1944
| 2023
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 5895
|
| ''[[:d:Q29643012|Jack Howell]]''
| médicu galés (1926–2015)
| 1926
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5896
|
| ''[[:d:Q20733416|John Evans]]''
|
| 1770
| 1851
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5897
| [[Ficheru:John Evans, Aberystwyth (5348990).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733417|John Evans]]''
|
| 1796
| 1861
| ''[[:d:Q10963324|Blaenplwyf]]''
|-
| style='text-align:right'| 5898
|
| ''[[:d:Q20733422|John Francis]]''
|
| 1789
| 1843
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 5899
|
| ''[[:d:Q20733420|John Fisher]]''
|
| 1862
| 1930
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 5900
|
| ''[[:d:Q20733421|John Foulkes Jones]]''
|
| 1826
| 1880
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5901
|
| ''[[:d:Q20733426|John Griffith]]''
|
| 1863
| 1933
| ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5902
|
| ''[[:d:Q28360874|Lewis Meredith]]''
|
| 1826
| 1891
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5903
|
| ''[[:d:Q28360879|David Michael]]''
|
| 1842
| 1913
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 5904
|
| ''[[:d:Q28360881|Evan Morgan]]''
|
| 1846
| 1920
| ''[[:d:Q6911498|Morfa Bychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5905
| [[Ficheru:Portrait of John Rhys Morgan, D.D (4670414).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360885|John Rhys Morgan]]''
|
| 1822
| 1900
| ''[[:d:Q6647290|Lisvane]]''
|-
| style='text-align:right'| 5906
|
| ''[[:d:Q28360890|William Morgan]]''
|
| 1819
| 1878
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5907
|
| ''[[:d:Q28360900|William Moses]]''
|
| 1742
| 1824
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5908
| [[Ficheru:Owen Griffith Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360904|Owen Griffith Owen]]''
|
| 1847
| 1916
| ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 5909
| [[Ficheru:Richard Jones Owen, 'Glaslyn' (5449759) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360913|Richard Jones Owen]]''
|
| 1831
| 1909
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5910
|
| ''[[:d:Q28360918|William Owen]]''
|
| 1788
| 1838
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5911
| [[Ficheru:Robert Owen (Eyron Gwyllt Walia).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360916|Robert Owen]]''
|
| 1803
| 1870
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5912
|
| ''[[:d:Q28360923|William Owen]]''
|
| 1789
| 1841
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 5913
| [[Ficheru:Portrait of W. Owen Prysgol (4670429).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361196|William Owen]]''
|
| 1813
| 1893
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5914
|
| ''[[:d:Q28361200|David Parry]]''
|
| 1835
| 1870
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5915
|
| ''[[:d:Q28361205|Harri Parri]]''
|
| 1709
| 1800
| ''[[:d:Q10989923|Llanfihangel-yng-Ngwynfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5916
| [[Ficheru:Portrait of Robert Parry neu Robyn Ddu Eryri (4673403).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361334|Robert Parry]]''
|
| 1804
| 1892
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5917
|
| ''[[:d:Q28361336|Thomas Parry]]''
|
|
| 1874
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 5918
| [[Ficheru:Portrait of Benjamin Price Cymro Bach (4671821).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361346|Benjamin Price]]''
|
| 1792
| 1854
| ''[[:d:Q6661860|Llanwenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 5919
|
| ''[[:d:Q28361349|David Price]]''
|
| 1804
| 1874
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5920
|
| ''[[:d:Q28361353|Thomas Walter Price]]''
|
| 1829
| 1869
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 5921
|
| ''[[:d:Q28361357|John Price]]''
|
| 1803
| 1887
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 5922
|
| ''[[:d:Q28361361|John William Prichard]]''
|
| 1749
| 1829
| ''[[:d:Q3404314|Llanddaniel Fab]]''
|-
| style='text-align:right'| 5923
| [[Ficheru:Portrait of William Thomas Rees, 'Alaw Ddu' (4670485).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361371|William Thomas Rees]]''
|
| 1838
| 1904
| ''[[:d:Q20592884|Pwll-y-glaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5924
|
| ''[[:d:Q28361374|Jonathan Owain Reynolds]]''
|
| 1814
| 1891
| ''[[:d:Q6661877|Llanwinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 5925
|
| ''[[:d:Q28361384|John Richards]]''
|
| 1843
| 1901
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5926
|
| ''[[:d:Q28361388|Griffith Roberts]]''
|
| 1846
| 1915
| ''[[:d:Q5623909|Gwytherin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5927
| [[Ficheru:Portrait of John Roberts, harpist, of Newtown (4670503) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361398|John Roberts]]''
|
| 1816
| 1894
| ''[[:d:Q13129669|Llanrhaeadr-yng-Nghinmeirch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5928
| [[Ficheru:Iolo Caernarfon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361402|John John Roberts]]''
|
| 1840
| 1914
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5929
|
| ''[[:d:Q28361407|Richard Roberts]]''
|
| 1818
| 1876
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 5930
|
| ''[[:d:Q28361405|Lewis Roberts]]''
|
| 1756
| 1844
| ''[[:d:Q6661176|Llandecwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5931
| [[Ficheru:Thomas Rowland Roberts (Asaph).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361414|Thomas Rowland Roberts]]''
|
| 1857
| 1940
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5932
| [[Ficheru:Richard Gwylfa Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361412|Richard Roberts]]''
|
| 1871
| 1935
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 5933
| [[Ficheru:Thomas Roberts, Scorpion (4974950).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361417|Thomas Roberts]]''
|
| 1816
| 1887
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 5934
|
| ''[[:d:Q28361425|David Rowland]]''
|
| 1782
| 1820
| ''[[:d:Q5446229|Ffos-y-ffin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5935
|
| ''[[:d:Q28361431|Henry Rowlands]]''
|
| 1832
| 1903
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5936
| [[Ficheru:David Samuel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361434|David Samuel]]''
|
| 1856
| 1921
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5937
|
| ''[[:d:Q28361438|David Saunders]]''
|
| 1769
| 1840
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 5938
| [[Ficheru:Portrait of D. Rhys Stephen (4672025) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361446|David Rhys Stephen]]''
|
| 1807
| 1852
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5939
| [[Ficheru:Portrait of R. D. Thomas (4672710).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361448|Robert David Thomas]]''
|
| 1817
| 1888
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 5940
|
| ''[[:d:Q28361459|Thomas Emlyn Thomas]]''
|
| 1822
| 1846
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5941
| [[Ficheru:Cochfarf.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361456|Edward Thomas]]''
|
| 1853
| 1912
| ''[[:d:Q4898674|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 5942
|
| ''[[:d:Q28361462|Evan Thomas]]''
|
| 1795
| 1867
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 5943
|
| ''[[:d:Q28361464|Hugh Evan Thomas]]''
|
| 1830
| 1889
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 5944
|
| ''[[:d:Q28361471|Jenkin Thomas]]''
|
| 1746
| 1807
| ''[[:d:Q6759079|Margam]]''
|-
| style='text-align:right'| 5945
|
| ''[[:d:Q28361468|Francis Thomas]]''
|
| 1726
| 1796
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5946
|
| ''[[:d:Q28361479|John Thomas]]''
|
| 1813
| 1866
| ''[[:d:Q13130710|Pentre Gwenlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 5947
|
| ''[[:d:Q28361476|John Thomas]]''
|
| 1742
| 1818
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 5948
|
| ''[[:d:Q28361482|John Thomas]]''
|
| 1839
| 1921
| ''[[:d:Q13126078|Blaenannerch]]''
|-
| style='text-align:right'| 5949
| [[Ficheru:Portrait of Mr. John Thomas (Eifionydd) (4671487).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361486|John Thomas]]''
|
| 1848
| 1922
| ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 5950
|
| ''[[:d:Q28361492|Arthur Simon Thomas]]''
|
| 1865
| 1935
| ''[[:d:Q5189931|Crugybar]]''
|-
| style='text-align:right'| 5951
|
| ''[[:d:Q28361498|Rowland Walter]]''
|
| 1819
| 1884
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 5952
|
| ''[[:d:Q28361501|Abraham Williams]]''
|
| 1755
| 1828
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 5953
| [[Ficheru:Robert Arthur Williams (Berw).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361504|Robert Arthur Williams]]''
|
| 1854
| 1926
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 5954
| [[Ficheru:John Williams (Ceulanydd).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361511|John Ceulanydd Williams]]''
|
| 1851
| 1899
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 5955
| [[Ficheru:Portrait of 'Gwynionydd' (4672166).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361508|Benjamin Williams]]''
|
| 1821
| 1891
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5956
|
| ''[[:d:Q28361514|David Williams]]''
|
| 1796
| 1823
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 5957
| [[Ficheru:Portrait of R. H. Williams, Menai Bridge (Corfanydd) (4671218).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361519|Robert Herbert Williams]]''
|
| 1805
| 1876
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5958
| [[Ficheru:H Cernyw Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361522|Hugh Williams]]''
|
| 1843
| 1937
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5959
|
| ''[[:d:Q28361531|John Williams]]''
|
| 1740
| 1821
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 5960
|
| ''[[:d:Q28361528|John Williams]]''
|
| 1811
| 1891
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 5961
|
| ''[[:d:Q28361538|John Williams]]''
|
| 1800
| 1871
| ''[[:d:Q6661167|Llanddoged]]''
|-
| style='text-align:right'| 5962
| [[Ficheru:John Williams (Gorfyniawc o Arfon, 1814-78) NLW3362955.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361542|John Williams]]''
|
| 1814
| 1878
| ''[[:d:Q3398858|Talybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 5963
| [[Ficheru:Lewis William.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361547|Lewis William]]''
|
| 1774
| 1862
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 5964
| [[Ficheru:Dafydd Rhys Williams (Index).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28361685|Dafydd Rhys Williams]]''
|
| 1851
| 1931
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 5965
|
| ''[[:d:Q28361688|Richard Williams]]''
|
| 1790
| 1839
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 5966
|
| ''[[:d:Q28361695|Foulk Robert Williams]]''
|
| 1774
| 1870
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 5967
|
| ''[[:d:Q28361692|Richard Williams]]''
|
| 1842
| 1917
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 5968
|
| ''[[:d:Q28361697|Robert Williamson]]''
|
| 1807
| 1852
| ''[[:d:Q5642527|Halkyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5969
|
| ''[[:d:Q28361707|Thomas Williams]]''
|
| 1807
| 1894
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 5970
|
| ''[[:d:Q28361705|Thomas Williams]]''
|
| 1774
| 1814
| ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5971
|
| ''[[:d:Q28361711|Daniel Thomas Williams]]''
|
| 1820
| 1876
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5972
|
| ''[[:d:Q28361719|William Williams]]''
|
| 1768
| 1836
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 5973
|
| ''[[:d:Q28361717|Thomas Williams]]''
|
| 1821
| 1855
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 5974
|
| ''[[:d:Q28361723|William Williams]]''
|
| 1769
| 1847
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 5975
|
| ''[[:d:Q28361726|William Williams]]''
|
| 1800
| 1868
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 5976
|
| ''[[:d:Q28416510|William Warrington]]''
|
| 1735
| 1824
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 5977
|
| ''[[:d:Q28509045|Charles Evans]]''
| futbolista británicu
| 1897
| 1939
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5978
|
| ''[[:d:Q28523296|David Dilwyn John]]''
| zoólogu galés (1901–1995)
| 1901
| 1995
| ''[[:d:Q16249962|St Brides Major community]]''
|-
| style='text-align:right'| 5979
|
| ''[[:d:Q28528581|Arthur Gimblett]]''
| futbolista británicu
| 1889
| 1957
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 5980
|
| ''[[:d:Q28531012|William Price]]''
|
| 1869
| 1937
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 5981
|
| ''[[:d:Q28531231|Samuel Elliott]]''
|
| 1860
| 1933
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 5982
| [[Ficheru:Mary Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28600790|Mary Williams]]''
| académica británica (1883–1977)
| 1887<br/>1883
| 1977
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 5983
| [[Ficheru:Sion Trefor (m. 1589) Gresffordd. John Trevor (d. 1589) Gresford Church, Cymru Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28731295|Sion Trevor]]''
| soldáu galés
|
| 1589
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 5984
|
| ''[[:d:Q28741101|Cyril Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1909
| 1999
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 5985
|
| ''[[:d:Q28748041|David Collier]]''
| futbolista británicu
| 1957
| 2021
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 5986
|
| ''[[:d:Q28752872|Doreen Vermeulen-Cranch]]''
| profesora universitaria galesa (1915–2011)
| 1915
| 2011
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 5987
|
| ''[[:d:Q28777314|André Hue]]''
|
| 1923
| 2005
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5988
|
| ''[[:d:Q28823400|Huw O. Pritchard]]''
| químicu canadianu
| 1928
| 2019
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 5989
|
| ''[[:d:Q28867978|Frank Squires]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 1988
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5990
|
| ''[[:d:Q28868083|Robert Jones]]''
|
| 1803
| 1850
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 5991
|
| ''[[:d:Q28870737|Louis Ford]]''
| futbolista británicu
| 1914
| 1980
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5992
|
| ''[[:d:Q28922150|Wyn Thomas]]''
|
| 1928
| 2017
| ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]''
|-
| style='text-align:right'| 5993
|
| ''[[:d:Q28935566|Leonora Brito]]''
|
| 1954
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5994
|
| ''[[:d:Q58973187|Terry Gooding]]''
|
| 1931
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5995
|
| ''[[:d:Q59132436|Harry Parfitt]]''
|
| 1929
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 5996
|
| ''[[:d:Q59180819|Tony Pickrell]]''
|
| 1942
| 2015
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 5997
|
| ''[[:d:Q59205109|Cecil Pritchard]]''
|
| 1902
| 1966
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 5998
|
| ''[[:d:Q59305320|Flora Forster]]''
| profesora británica (1896–1981)
| 1896
| 1981
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 5999
| [[Ficheru:Mary Bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59347218|Mary Bevan]]''
|
|
| 1819
| ''[[:d:Q13128012|Dyffryn Aeron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6000
|
| ''[[:d:Q59463318|Owen Francis]]''
|
| 1879
| 1936
| ''[[:d:Q20598098|Cwm Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6001
|
| ''[[:d:Q59529059|Pamela Bacarisse]]''
|
| 1934
| 1996
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6002
|
| ''[[:d:Q59588469|William Mars-Jones]]''
|
| 1915
| 1999
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6003
|
| ''[[:d:Q59588707|Len Richards]]''
|
| 1911
| 1985
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6004
|
| ''[[:d:Q59588770|Bernard Ross]]''
|
| 1924
| 1999
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6005
|
| ''[[:d:Q59628016|George Lawson Pickard]]''
|
| 1913
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6006
|
| ''[[:d:Q59629779|Arthur Cecil Bining]]''
|
| 1893
| 1957
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 6007
|
| ''[[:d:Q59656412|Len Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2024
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6008
|
| ''[[:d:Q59781515|John Jenkins]]''
|
| 1807
| 1872
| ''[[:d:Q20597908|Cwm Crawnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6009
|
| ''[[:d:Q60050765|Terry Parsons]]''
| xugador de snooker galés (1935–1999)
| 1935
| 1999
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6010
|
| ''[[:d:Q60198015|David Gwynne-James]]''
|
| 1937
| 2012
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6011
|
| ''[[:d:Q60429542|Olivia Frances Tonge]]''
|
| 1858
| 1949
| ''[[:d:Q62029921|Gwenfain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6012
|
| ''[[:d:Q60429570|Eric Richards]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q5884520|Holt]]''
|-
| style='text-align:right'| 6013
| [[Ficheru:Portrait of Mr. James Parry (4671748).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60580685|James Parry]]''
|
| 1712
| 1770
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6014
|
| ''[[:d:Q60632790|Thyrza Anne Leyshon]]''
|
| 1892
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6015
|
| ''[[:d:Q60663044|Len Hewitt]]''
|
| 1920
| 1979
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6016
|
| ''[[:d:Q60684771|Dave Griffiths]]''
|
| 1963
| 2007
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6017
|
| ''[[:d:Q60684870|Bryn Davies]]''
|
| 1917
| 1990
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6018
|
| ''[[:d:Q60685583|Vince Jones]]''
|
| 1900
| 1950
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6019
|
| ''[[:d:Q60685999|Billy Morris]]''
|
| 1920
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6020
|
| ''[[:d:Q60686009|Jerry Murphy]]''
|
| 1907
| 1992
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6021
|
| ''[[:d:Q60686073|Cecil Price]]''
|
| 1919
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6022
|
| ''[[:d:Q60693753|Rees Thomas]]''
|
| 1934
| 2017
| ''[[:d:Q7165426|Penywaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 6023
|
| ''[[:d:Q60693826|Dave Campbell]]''
|
| 1947
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6024
|
| ''[[:d:Q60694079|Ray Williams]]''
|
| 1931
| 2015
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6025
|
| ''[[:d:Q60694076|Billy Lewis]]''
|
| 1923
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6026
|
| ''[[:d:Q60694141|Ted Morris]]''
|
| 1921
| 2000
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 6027
| [[Ficheru:MOMA exhibition.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60733888|Peter Bishop]]''
|
| 1953
| 2022
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6028
|
| ''[[:d:Q60734943|Danny McCarthy]]''
|
| 1942
| 2019
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 6029
|
| ''[[:d:Q60744121|Roger Ashton]]''
| futbolista galés (1921–1985)
| 1921
| 1985
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6030
|
| ''[[:d:Q60746170|William Morgan]]''
|
| 1862
| 1914
| ''[[:d:Q13130355|Nantgarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6031
|
| ''[[:d:Q60750706|Charlie Hill]]''
|
| 1918
| 1998
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6032
|
| ''[[:d:Q60752582|Lyn Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1920
| 1993
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6033
|
| ''[[:d:Q60761614|William John Philpin Jones]]''
|
| 1913
| 1992
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 6034
|
| ''[[:d:Q60764058|Harold Jenkins]]''
|
| 1902
| 1981
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6035
|
| ''[[:d:Q60764297|Edward Phillips]]''
|
| 1883
| 1915
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6036
|
| ''[[:d:Q60842075|Grace Roberts]]''
| médica d'Estaos Xuníos (1843–1899)
| 1843
| 1899
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6037
|
| ''[[:d:Q61107860|Andrew Thomas]]''
| llocutor radiofónicu británicu (1967–2020)
| 1967
| 2020
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6038
|
| ''[[:d:Q61107892|O. M. Lloyd]]''
|
| 1910
| 1980
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6039
|
| ''[[:d:Q61107977|Guto Roberts]]''
|
| 1925
| 1999
| ''[[:d:Q29483949|Isallt-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6040
| [[Ficheru:Corffddelw - effigy of Meurig ap Ynyr Fychan, Nannau 14.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61107990|Meurig ap Ynyr Fechan]]''
|
| 1315
| 1347
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6041
|
| ''[[:d:Q61122449|Henry Baird]]''
|
| 1878
| 1950
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6042
|
| ''[[:d:Q61341106|Joseph Herbert Morcom]]''
|
| 1871
| 1942
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6043
|
| ''[[:d:Q61473813|John David Spillane]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6044
|
| ''[[:d:Q61595023|Haydn Jones]]''
|
| 1946
| 2010
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6045
|
| ''[[:d:Q61607699|Morgan Nicholas]]''
|
| 1895
| 1963
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 6046
|
| ''[[:d:Q61697219|Helena Jones]]''
|
| 1870
| 1946
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6047
|
| ''[[:d:Q61698489|Denys Jones]]''
| futbolista británicu
| 1930
| 2003
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6048
|
| ''[[:d:Q61739647|Ian Sutherland]]''
|
| 1935
| 1999
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 6049
|
| ''[[:d:Q61742592|Joe Price]]''
|
| 1928
| 1992
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6050
|
| ''[[:d:Q61781833|David Brian Barrett]]''
|
| 1927
| 2011
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6051
|
| ''[[:d:Q61842520|Llewellyn Morgan]]''
|
| 1909<br/>1905
| 1979
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6052
|
| ''[[:d:Q61855944|William Dickinson]]''
|
| 1889
| 1948
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6053
|
| ''[[:d:Q61857237|Jimmy Jones]]''
|
| 1919
| 1976
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6054
|
| ''[[:d:Q61868466|Ruth Price]]''
|
| 1924
| 2019
| ''[[:d:Q6787320|Mathry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6055
|
| ''[[:d:Q61882790|Herbert Jones]]''
| futbolista británicu (1929-)
| 1929
| 2020
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 6056
|
| ''[[:d:Q61890333|Arthur Hawkins]]''
|
| 1883
| 1961
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6057
|
| ''[[:d:Q61964521|Denis John Williams]]''
|
| 1908
| 1990
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6058
|
| ''[[:d:Q62006906|Selwyn Pemberton]]''
| futbolista galés (1928–2005)
| 1928
| 2005
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6059
|
| ''[[:d:Q62084118|Irving Davies]]''
|
| 1926
| 2002
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6060
|
| ''[[:d:Q62102936|Pryce Hughes]]''
|
| 1687
| 1715
| ''[[:d:Q13129655|Llanllugan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6061
|
| ''[[:d:Q62359670|David Edwards]]''
| futbolista galés (1925–2001)
| 1925
| 2001
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 6062
| [[Ficheru:Fruits of the Lima Market Folding Watercolor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q62514794|Dorothea Eliza Smith]]''
|
| 1804
| 1864
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6063
|
| ''[[:d:Q62567115|Reg Turnell]]''
|
|
| 1917
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6064
|
| ''[[:d:Q62588463|Stan Weaver]]''
|
| 1890
| 1973
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6065
|
| ''[[:d:Q62648180|David Roberts]]''
|
| 1820
| 1872
| ''[[:d:Q3398858|Talybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 6066
|
| ''[[:d:Q62655912|Harry Hollis]]''
|
| 1913
| 1982
| ''[[:d:Q3405926|Deeside]]''
|-
| style='text-align:right'| 6067
|
| ''[[:d:Q62689812|Donald Webley]]''
|
| 1916
| 1990
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6068
|
| ''[[:d:Q62847549|Mal Rees]]''
| futbolista británicu
| 1924
| 2003
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6069
|
| ''[[:d:Q62857954|David Lambert]]''
|
| 1939
| 2016
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6070
|
| ''[[:d:Q62923789|Margarette "Peggy" Golding]]''
|
| 1881
| 1939
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6071
|
| ''[[:d:Q63036264|David Arthur Davies]]''
|
| 1913
| 1990
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6072
|
| ''[[:d:Q63041675|Howell Moore-Gwyn]]''
|
| 1886
| 1956
| ''[[:d:Q5318606|Dyffryn Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6073
|
| ''[[:d:Q63155536|Samuel Aston]]''
|
| 1792
| 1848
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6074
|
| ''[[:d:Q63160970|Alfred Ernest Owen]]''
|
| 1869
| 1929
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6075
| [[Ficheru:Hugh Mortimer Eyton-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63242185|Hugh Eyton-Jones]]''
|
| 1863
| 1943
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6076
|
| ''[[:d:Q63341983|Nancie Colling]]''
|
| 1919
| 2020
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 6077
|
| ''[[:d:Q63351722|John Blatchly]]''
|
| 1932
| 2015
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6078
|
| ''[[:d:Q63376732|Graham J. Durant]]''
| inventor d'Estaos Xuníos (1934–2009)
| 1934
| 2009
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6079
| [[Ficheru:Konfirmasjonsbilde av Agnes Gude - Theodor Schuhmann & Sohn - Gudesamlingen - Norsk Folkemuseum - NF.27080-051.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63384576|Agnes Charlotte Gude]]''
| dibuxante noruega
| 1863
| 1929
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 6080
|
| ''[[:d:Q63827261|Mari Griffith]]''
|
| 1940
| 2019
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 6081
|
| ''[[:d:Q63869654|Allan Watson]]''
|
| 1944
| 2024
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 6082
|
| ''[[:d:Q63871177|Mably Owen]]''
|
| 1912
| 1969
| ''[[:d:Q13635744|Heath]]''
|-
| style='text-align:right'| 6083
| [[Ficheru:Kate Williams Evans c1890.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64005542|Kate Williams Evans]]''
|
| 1866
| 1961
| ''[[:d:Q3395924|Llansanffraid-ym-Mechain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6084
|
| ''[[:d:Q64006439|Ronald Niebour]]''
|
| 1903
| 1972
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6085
|
| ''[[:d:Q64374426|Jimmy Ithell]]''
|
| 1959
| 1986
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6086
|
| ''[[:d:Q64485247|William Davies]]''
|
| 1820
| 1900
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6087
|
| ''[[:d:Q18126117|Billy Hough]]''
|
| 1908
|
| ''[[:d:Q5603927|Greenfield]]''
|-
| style='text-align:right'| 6088
|
| ''[[:d:Q106763028|Mervyn Davies]]''
| xuez británicu (1918–2015)
| 1918
| 2015
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6089
|
| ''[[:d:Q106823039|Gwynfryn Morgan Daniel]]''
|
| 1904
| 1960
| ''[[:d:Q4980820|Bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6090
|
| ''[[:d:Q106827606|Geoffrey Jones]]''
| xuez británicu (1928–2014)
| 1928
| 2014
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 6091
|
| ''[[:d:Q106959770|Samuel Islwyn Evans]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 6092
|
| ''[[:d:Q107127836|Nick Laughland]]''
|
| 1951
| 2020
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 6093
|
| ''[[:d:Q107182198|Frederick George Albert Stuckey]]''
|
| 1870
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6094
|
| ''[[:d:Q107182592|Elizabeth Jones-Sifford]]''
|
| 1861
| 1925
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6095
| [[Ficheru:Gerald Williams, nai Hedd Wyn, y tu allan i'r Ysgwrn (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107207795|Gerald Williams]]''
| agricultor galés (1928–2021)
| 1928
| 2021
| ''[[:d:Q10959753|Yr Ysgwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6096
|
| ''[[:d:Q107220523|Philip Harrhy Jones]]''
|
| 1931
| 1994
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6097
|
| ''[[:d:Q107242293|John T. Davies]]''
|
| 1881
| 1938
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6098
|
| ''[[:d:Q107341053|Morris Baron Cohen]]''
|
| 1900
| 1972
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6099
|
| ''[[:d:Q107363545|Wyndham Edwards]]''
|
| 1892
| 1961
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6100
| [[Ficheru:Evan Pierce. Mezzotint by S. W. Reynolds, junior, 1849, afte Wellcome V0006595.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107366865|Evan Pierce]]''
|
|
| 1895
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6101
|
| ''[[:d:Q107368806|Percy Baker]]''
|
| 1880
| 1957
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6102
|
| ''[[:d:Q107370884|Wyn Jones]]''
|
| 1959
| 2021
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6103
|
| ''[[:d:Q107394161|Daniel Tudor]]''
|
| 1866
| 1928
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 6104
|
| ''[[:d:Q107407076|William Lloyd Phillips]]''
|
| 1881
| 1966
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6105
|
| ''[[:d:Q107411765|Albert Hawkins]]''
|
| 1886
| 1969
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6106
|
| ''[[:d:Q107464879|Billy Poyntz]]''
|
| 1894
| 1966
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6107
|
| ''[[:d:Q107485959|Edward Robarts]]''
| marineru galés (1770–1832)
| 1770
| 1832
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 6108
|
| ''[[:d:Q107500567|Douglas C. Fox]]''
|
| 1906
| 1979
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 6109
|
| ''[[:d:Q107504366|Gordon K. Lewis]]''
| historiador británicu
| 1919
| 1991
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6110
|
| ''[[:d:Q107582050|George Brinley Evans]]''
|
| 1925
| 2022
| ''[[:d:Q5318603|Dyffryn Cellwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6111
|
| ''[[:d:Q107661809|Sir David Nicholas]]''
| periodista británicu (1930–2022)
| 1930
| 2022
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6112
|
| ''[[:d:Q107691517|Taffy Owen]]''
|
| 1936
| 2021
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6113
|
| ''[[:d:Q107697068|Richard Jones]]''
|
| 1955
| 2021
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6114
|
| ''[[:d:Q108114994|Benjamin Baynton]]''
|
| 1789
| 1854
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6115
|
| ''[[:d:Q108136770|Robert Roberts]]''
|
| 1674
| 1728
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6116
|
| ''[[:d:Q108217230|David Vaughan Davies]]''
| anatomista británicu (1911–1969)
| 1911
| 1969
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6117
| [[Ficheru:Profile Portrait of Henry Foxall.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q108224262|Henry Foxall]]''
|
| 1758
| 1823
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6118
|
| ''[[:d:Q108243277|Ezzelina Jones]]''
|
| 1921
| 2012
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6119
|
| ''[[:d:Q108300147|Derrick Pritchard Webley]]''
|
| 1922
| 1994
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6120
|
| ''[[:d:Q108308472|Garnet Rees]]''
|
| 1912
| 1990
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6121
|
| ''[[:d:Q108386688|Doris Lindner]]''
|
| 1896
| 1979
| ''[[:d:Q2742075|Llanyre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6122
| [[Ficheru:John Fletcher Owen (4050606421).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q108416183|John Fletcher Owen]]''
|
| 1839
| 1924
| ''[[:d:Q6661098|Llanbedr-y-Cennin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6123
|
| ''[[:d:Q108525988|John Charles McLean]]''
|
| 1875
| 1952
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6124
|
| ''[[:d:Q108531511|Alun Gibbard]]''
|
| 1960
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6125
|
| ''[[:d:Q108601753|David Rogers Jones]]''
| puyador británicu (1942–2022)
| 1942
| 2022
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6126
| [[Ficheru:Florrie Evans missionary.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q108610241|Annie Florence Evans]]''
|
| 1884
| 1967
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 6127
| [[Ficheru:Thomas William Jones.webp|center|128px]]
| ''[[:d:Q108678888|Thomas William Jones]]''
| marineru galés (1877–1967)
| 1877
| 1967
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6128
|
| ''[[:d:Q108686833|Thomas Gruffydd Davies]]''
|
| 1931
| 2019
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 6129
|
| ''[[:d:Q108753145|Robert Morris Evans]]''
|
| 1915
| 2008
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6130
|
| ''[[:d:Q108753677|Judith Hockaday]]''
|
| 1929
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6131
|
| ''[[:d:Q108753852|John Glyn Penrhyn Jones]]''
|
| 1921
| 1973
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 6132
|
| ''[[:d:Q108754117|Hywel Geoffrey Lloyd Lloyd-Thomas]]''
|
| 1924
| 2011
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6133
|
| ''[[:d:Q108754201|Arthur Griffith Maitland-Jones]]''
|
| 1890
| 1957
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6134
|
| ''[[:d:Q108754941|Eirwyn Norman Rowlands]]''
|
| 1915
| 2003
| ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6135
|
| ''[[:d:Q108755272|Reginald Norman Tattersall]]''
|
| 1914
| 1974
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6136
|
| ''[[:d:Q108885058|Evan Cambria Thomas]]''
|
| 1867
| 1930
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6137
|
| ''[[:d:Q109037476|George Bowen]]''
|
| 1745
| 1814
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6138
|
| ''[[:d:Q109062193|Ann Griffiths]]''
|
| 1934
| 2020
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 6139
|
| ''[[:d:Q109276106|Helen Mackay]]''
|
| 1897
| 1973
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6140
|
| ''[[:d:Q109278982|Dewi Arwel Hughes]]''
|
| 1947
| 2017
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 6141
|
| ''[[:d:Q109339963|Gerard Dynevor]]''
|
| 1931
| 1966
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6142
|
| ''[[:d:Q109381288|Shirley Dynevor]]''
| actriz británica
| 1933
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6143
| [[Ficheru:Portrait of NX17395 Warrant-Officer Thomas Fisher, Official Photographer with the Military History and Information Section.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109479497|Thomas Fisher]]''
| fotógrafu de guerra australianu (1908–1942)
| 1908
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6144
|
| ''[[:d:Q109479931|David Morgan]]''
|
| 1833
| 1919
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 6145
|
| ''[[:d:Q109606512|David Roberts Sr.]]''
|
| 1810
| 1881
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6146
|
| ''[[:d:Q109615124|William H. Griffiths]]''
|
| 1851
| 1931
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 6147
|
| ''[[:d:Q109630143|Edward Williams]]''
|
| 1850
| 1934
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6148
|
| ''[[:d:Q109630370|J Gwyndud Jones]]''
|
| 1831
| 1926
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6149
| [[Ficheru:Edmund J. Baillie.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q109654305|Edmund J. Baillie]]''
|
| 1851
| 1897
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6150
|
| ''[[:d:Q109669301|Rowland Thomas]]''
|
| 1789
| 1856
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6151
|
| ''[[:d:Q109669500|Edward Foulkes]]''
|
| 1850
| 1917
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 6152
|
| ''[[:d:Q109676105|David Hooson]]''
|
| 1926
| 2008
| ''[[:d:Q2745164|Vale of Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6153
|
| ''[[:d:Q109681025|Arthur Beacham]]''
|
| 1913
| 2012
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 6154
|
| ''[[:d:Q109700497|Tim Wilkinson]]''
|
| 1947
| 2020
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6155
|
| ''[[:d:Q109732636|Peter A. Griffiths]]''
|
| 1832
| 1911
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6156
|
| ''[[:d:Q109735696|Frances Althea Trevor]]''
|
| 1848
| 1906
| ''[[:d:Q13644930|Llandrinio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6157
|
| ''[[:d:Q109769748|Robert Gwyneddon Davies]]''
|
| 1870
| 1928
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6158
|
| ''[[:d:Q109811832|Edgar Williams Parry]]''
|
| 1919
| 2011
| ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6159
| [[Ficheru:Portrait of Garibaldi Tyler ca. 1907.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109824414|Garibaldi Tyler]]''
|
| 1866
| 1953
| ''[[:d:Q672693|Carmarthen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6160
|
| ''[[:d:Q109859950|John Richards]]''
|
| 1745
| 1836
| ''[[:d:Q3404603|Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6161
|
| ''[[:d:Q109894727|Edward Williams]]''
|
| 1715
| 1795
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 6162
|
| ''[[:d:Q110086719|Dafydd Gwilym Davies]]''
|
| 1922
| 2017
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6163
| [[Ficheru:"Elwedd" (Rev. D Edmondes-Owen as Elwedd) (4541053364).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110103399|David Edmondes Owen]]''
|
| 1866
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6164
|
| ''[[:d:Q110107533|Ignatius Williams]]''
|
| 1835
| 1905
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6165
|
| ''[[:d:Q110160973|Islwyn Morgan Lake]]''
|
| 1925
| 2018
| ''[[:d:Q6661884|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6166
|
| ''[[:d:Q110182617|Rosalie Gertrude Bray]]''
|
| 1846
| 1938
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6167
|
| ''[[:d:Q110183271|Winifred Marian Chambers]]''
|
| 1888
| 1979
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6168
|
| ''[[:d:Q110214233|Cyril Hodges]]''
|
| 1915
| 1974
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6169
|
| ''[[:d:Q110214251|Llew Morgan]]''
|
| 1885
| 1960
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 6170
| [[Ficheru:Y Parch. D. Silyn Evans (5292108).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110214277|David Silyn Evans]]''
|
| 1850
| 1930
| ''[[:d:Q13128837|Gwernogle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6171
|
| ''[[:d:Q110214284|John Owen Williams]]''
|
| 1892
| 1973
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 6172
|
| ''[[:d:Q110214288|Leslie Wynne Evans]]''
|
| 1911
| 1985
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6173
|
| ''[[:d:Q110214393|Leonard Charles Evetts]]''
|
| 1909
| 1997
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6174
|
| ''[[:d:Q110292435|Frank Davies]]''
| futbolista británicu (1903–1970)
| 1903
| 1970
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6175
|
| ''[[:d:Q110323565|John Timothy Lewis]]''
|
| 1845
| 1923
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6176
|
| ''[[:d:Q110424746|Owen Jones]]''
|
| 1811
| 1862
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6177
| [[Ficheru:Donald Alister Griffiths.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q110437612|Donald Alister Griffiths]]''
| zoólogu británicu (1927–2018)
| 1927
| 2018
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6178
|
| ''[[:d:Q110439012|Helene Elizabeth Leach]]''
|
| 1831
| 1910
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6179
|
| ''[[:d:Q110439382|John Maddocks]]''
|
| 1601
| 1662
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 6180
|
| ''[[:d:Q110442060|William Jones]]''
|
| 1867
| 1915
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6181
|
| ''[[:d:Q110442214|Baldwyn Lloyd Roberts]]''
|
| 1892
| 1945
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6182
|
| ''[[:d:Q110458257|Samuel Williams]]''
|
|
| 1876
| ''[[:d:Q3399408|Pontllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 6183
|
| ''[[:d:Q110458597|Ivan Thomas Davies]]''
|
| 1852
| 1931
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6184
|
| ''[[:d:Q110476831|Ian Price]]''
| actor británicu
| 1946
| 2014
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6185
|
| ''[[:d:Q110621082|Taliesin Rees]]''
|
| 1883
| 1963
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 6186
|
| ''[[:d:Q110621616|Thomas Lewis Old]]''
|
| 1885
| 1958
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6187
|
| ''[[:d:Q110621944|John Mortimer Green]]''
|
| 1844
| 1864
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 6188
| [[Ficheru:Portrait of Dr. David Roberts, 'Dewi Ogwen', of Wrexham (4670497).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56187742|David Roberts]]''
|
| 1818
| 1897
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6189
|
| ''[[:d:Q56187751|Roberts, T. Gwynedd]]''
|
| 1840
| 1920
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6190
|
| ''[[:d:Q56187761|Lewis Christmas, Rev. Simons]]''
|
| 1885
| 1974
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6191
|
| ''[[:d:Q56187789|Richard Tibbott]]''
|
| 1719
| 1798
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6192
|
| ''[[:d:Q56187818|Elizabeth Phillipps Williams]]''
|
| 1825
| 1872
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6193
|
| ''[[:d:Q56187928|William Wynn]]''
|
| 1704
| 1761
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 6194
|
| ''[[:d:Q56226224|Steve Kenworthy]]''
|
| 1959
| 2001
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6195
|
| ''[[:d:Q56248408|Glyn Hughes]]''
|
| 1931
| 1995
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6196
|
| ''[[:d:Q56248566|George Jones]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6197
|
| ''[[:d:Q56254513|Dennis Griffiths]]''
|
| 1935
| 2005
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6198
|
| ''[[:d:Q56254683|Joe Lloyd]]''
|
| 1910
| 1996
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 6199
|
| ''[[:d:Q56291966|Peter Maurice]]''
|
|
| 1759
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 6200
|
| ''[[:d:Q56374089|James Alfred Vanes]]''
|
| 1853
| 1937
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6201
|
| ''[[:d:Q56423618|J. Spurgeon]]''
|
| 1934
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6202
| [[Ficheru:Kenneth Bowen (tenor).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q56448683|Kenneth Bowen]]''
|
| 1932
| 2018
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6203
| [[Ficheru:Alice Bunting (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56517052|Alice Bunting]]''
|
| 1881
| 1964
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 6204
| [[Ficheru:Benjamin Roos, Parys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56569685|Benjamin Roose]]''
|
| 1820
| 1879
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6205
| [[Ficheru:Wynne Brownlow.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56596108|Brownlow Wynne Cumming]]''
|
| 1815
| 1882
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6206
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Esq (4671474).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56597407|Griffith Thomas]]''
|
| 1797
| 1873
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6207
| [[Ficheru:Portrait of Richard Roberts Esq (4670515).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56598139|Richard Roberts]]''
|
| 1819
| 1876
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6208
|
| ''[[:d:Q56599693|Eddie Beynon]]''
|
| 1924
| 2002
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6209
|
| ''[[:d:Q56611801|John Henry Davies]]''
|
| 1850
| 1893
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 6210
| [[Ficheru:Catherine Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56650872|Catherine Lewis]]''
|
| 1570
| 1615
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6211
| [[Ficheru:Catherine Owen, daughter Lewis Anwyl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56651111|Catherine Anwyl]]''
|
| 1628
| 1685
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6212
| [[Ficheru:Charles Martin Strick Humphreys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56651238|Charles Martin Strick Humphreys]]''
|
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6213
| [[Ficheru:Ebenezer Cooper, Llangollen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56651639|Ebenezer Cooper]]''
|
| 1800
| 1863
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 6214
|
| ''[[:d:Q56663821|Howell Gwynne]]''
|
| 1668
| 1708
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6215
| [[Ficheru:Lady M.E. Hamlyn Williams & Sir H. Drummond.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56676566|Mary Eleanor Hamlyn-Williams]]''
|
| 1825
| 1872
| ''[[:d:Q13131061|Edwinsford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6216
| [[Ficheru:Margaret Wynne (1722 -).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56685080|Margaret Wynne]]''
|
| 1722
| 1761
| ''[[:d:Q17744479|Garthewin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6217
| [[Ficheru:Revd John Wilson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56739671|John Wilson]]''
|
| 1682
| 1728
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 6218
| [[Ficheru:Thos Williams, JP, Gwaelodygarth 1823-03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56753204|Thomas Williams]]''
|
| 1823
| 1903
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6219
|
| ''[[:d:Q56798470|Gareth Crwys-Williams]]''
|
| 1907
| 1970
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6220
|
| ''[[:d:Q56809237|Charlie Kelsall]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 2019
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6221
|
| ''[[:d:Q56811976|Gib Bellis]]''
|
| 1919
| 2000
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 6222
|
| ''[[:d:Q56849322|James Lawton]]''
|
| 1943
| 2018
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6223
|
| ''[[:d:Q56868240|Isaac Jones]]''
|
| 1835
| 1899
| ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6224
|
| ''[[:d:Q56885702|William James Orville-Thomas]]''
|
| 1921
| 2009
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6225
|
| ''[[:d:Q57156069|William Bernard Ready]]''
| bibliotecariu canadianu (1914–1981)
| 1914
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6226
|
| ''[[:d:Q57239164|Trevor Peck]]''
|
| 1938
| 2014
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6227
|
| ''[[:d:Q57293437|Charles Henry Pugh]]''
|
| 1840
| 1901
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6228
|
| ''[[:d:Q57342401|Dennis Callan]]''
|
| 1932
| 2006
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6229
| [[Ficheru:Dr Thomas Eyton-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57342446|Thomas Eyton-Jones]]''
|
| 1832
| 1893
| ''[[:d:Q3399915|Llangar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6230
| [[Ficheru:Duncan, John William (1903 cricket first X1 team photo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57418933|John William Duncan]]''
|
| 1885
| 1963
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6231
|
| ''[[:d:Q57449691|Benjamin Parry]]''
|
| 1835
| 1910
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6232
|
| ''[[:d:Q57498379|Joseph Williams]]''
|
|
| 1903
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 6233
|
| ''[[:d:Q57541918|Robin Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu (1950–2018)
| 1950
| 2018
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 6234
|
| ''[[:d:Q57579739|Brian S. Osborne]]''
|
| 1938
| 2026
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 6235
|
| ''[[:d:Q57725826|Ted Gorin]]''
|
| 1924
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6236
|
| ''[[:d:Q57725863|Stan Griffiths]]''
|
| 1911
| 2003
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6237
|
| ''[[:d:Q57725868|Wyn Griffiths]]''
|
| 1919
| 2006
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6238
|
| ''[[:d:Q57729457|Noel Phillips]]''
|
| 1883
| 1961
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6239
|
| ''[[:d:Q58174217|Joe Hillier]]''
|
| 1907
| 1979
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6240
|
| ''[[:d:Q58174859|Emlyn John]]''
| futbolista galés (1907–1962)
| 1907
| 1962
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6241
|
| ''[[:d:Q58241482|Wyndraeth Morris-Jones]]''
| politólogu británicu (1918–1999)
| 1918
| 1999
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6242
|
| ''[[:d:Q58331721|Margaret Roberts]]''
|
| 1833
| 1919
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 6243
|
| ''[[:d:Q58365710|Frank Arthur Morgan]]''
|
| 1844
| 1907
| ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]''
|-
| style='text-align:right'| 6244
|
| ''[[:d:Q58456635|Dave Ridley]]''
|
| 1916
| 1998
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6245
|
| ''[[:d:Q58483511|George G. Bywater]]''
| clérigu d'Estaos Xuníos (1828–1898)
| 1828
| 1898
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 6246
|
| ''[[:d:Q58689968|Thomas Salusbury]]''
|
| 1625<br/>1620
| 1665
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6247
|
| ''[[:d:Q58756929|Thelma Rodgers]]''
|
| 1947
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6248
|
| ''[[:d:Q58815528|Idris Miles]]''
|
| 1908
| 1983
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6249
|
| ''[[:d:Q58815533|Ivor Llewellyn Brace]]''
|
| 1898
| 1952
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6250
|
| ''[[:d:Q58830228|Gwyneth Alva Challis]]''
|
| 1930
| 2010
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 6251
| [[Ficheru:Worrall 1899.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q58892217|Thomas Frederick Worrall]]''
|
| 1872
| 1957
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6252
|
| ''[[:d:Q58894968|Jim Atherton]]''
|
| 1923
| 2010
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 6253
|
| ''[[:d:Q58895039|Griff Norman]]''
|
| 1926
| 2010
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6254
|
| ''[[:d:Q58895046|Ken Oakley]]''
|
| 1929
| 2017
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 6255
|
| ''[[:d:Q58928487|Tommy Paget]]''
|
| 1909
| 1960
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6256
|
| ''[[:d:Q75544284|Edward Robert Wood]]''
|
| 1819
| 1876
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6257
|
| ''[[:d:Q75569765|Richard Owen]]''
|
| 1824
| 1902
| ''[[:d:Q990100|Dolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6258
|
| ''[[:d:Q75597041|George Prothero]]''
|
| 1818
| 1894
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6259
|
| ''[[:d:Q75613587|E. Hanbury Williams]]''
|
| 1760
| 1810
| ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]''
|-
| style='text-align:right'| 6260
|
| ''[[:d:Q75616092|John Hubert Emlyn Jones]]''
|
| 1915
| 2014
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6261
|
| ''[[:d:Q75616428|Francis Henry Wolryche-Whitmore]]''
|
| 1820
| 1908
| ''[[:d:Q13644937|Llanmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6262
|
| ''[[:d:Q75651054|Jeffrey O'Riordan]]''
|
| 1931
| 2017
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6263
|
| ''[[:d:Q75758932|Harriet Anne Jones]]''
|
| 1817
| 1928
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6264
|
| ''[[:d:Q75817873|Archibald Bellairs Higgon]]''
|
| 1880
| 1915
| ''[[:d:Q7434321|Scolton Manor]]''
|-
| style='text-align:right'| 6265
|
| ''[[:d:Q75844853|Seán Sáirséal Ó hÉigeartaigh]]''
|
| 1917
| 1967
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6266
|
| ''[[:d:Q75846128|William Quick]]''
|
| 1902
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6267
|
| ''[[:d:Q75903180|John Lloyd]]''
|
| 1844
| 1910
| ''[[:d:Q15242566|Llanmerewig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6268
|
| ''[[:d:Q75924261|John Naylor]]''
|
| 1856
| 1906
| ''[[:d:Q6519756|Leighton Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6269
|
| ''[[:d:Q75933413|Richard Quintin Hoare]]''
| banqueru británicu (1943–2020)
| 1943
| 2020
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6270
|
| ''[[:d:Q75946239|Sir Richard Puleston, 2nd Bt.]]''
|
| 1789
| 1860
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6271
|
| ''[[:d:Q75947093|Dorothy Glynne]]''
|
| 1680
| 1731
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6272
|
| ''[[:d:Q75976071|George Leader Owen]]''
|
| 1838
| 1905
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6273
|
| ''[[:d:Q75981979|Cecil Aspinall]]''
|
| 1878
| 1959
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6274
|
| ''[[:d:Q76002585|R. D. Evans]]''
|
| 1856
| 1924
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6275
| [[Ficheru:Grosvenor Basil Williams (2a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76004065|Basil Grosvenor Williams]]''
|
| 1877
| 1955
| ''[[:d:Q4868001|Bassaleg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6276
|
| ''[[:d:Q76025828|John Awbrey]]''
|
| 1623
| 1692
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6277
|
| ''[[:d:Q76082157|Essex Lloyd-Mostyn]]''
|
| 1834
| 1916
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6278
|
| ''[[:d:Q76082884|John Homfray]]''
|
| 1793
| 1877
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6279
|
| ''[[:d:Q76104067|Rees Lloyd-Jones]]''
| xineco-obstetra británicu (1925–2011)
| 1925
| 2011
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6280
|
| ''[[:d:Q76104674|George Frederick Hamer]]''
|
| 1885
| 1965
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6281
|
| ''[[:d:Q76152669|Laetitia Trelawny]]''
|
| 1847
| 1938
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 6282
|
| ''[[:d:Q76163827|Richard Bowen Woosnam]]''
|
| 1881
| 1915
| [[Londres]]<br/>''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 6283
|
| ''[[:d:Q76175070|Elizabeth Owen]]''
|
| 1655
| 1692
| ''[[:d:Q123519917|Wepre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6284
|
| ''[[:d:Q76178241|R. W. Brigstocke]]''
|
| 1838
| 1919
| ''[[:d:Q3565968|Walwyn's Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6285
|
| ''[[:d:Q76188083|Owen Putland Meyrick]]''
|
| 1752
| 1825
| ''[[:d:Q3400978|Bodorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6286
|
| ''[[:d:Q76188379|Thomas Gee]]''
|
| 1848
| 1923
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6287
|
| ''[[:d:Q76198610|Nadolig Ximenes Gwynne]]''
|
| 1832
| 1920
| ''[[:d:Q26219505|Glanbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 6288
|
| ''[[:d:Q76201785|Thomas Fanning-Evans]]''
|
| 1869
| 1944
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6289
|
| ''[[:d:Q76214792|William Wynne]]''
|
| 1774
| 1834
| ''[[:d:Q11047227|Peniarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6290
|
| ''[[:d:Q76228063|Edward Arthur Bonnor-Maurice]]''
|
| 1849<br/>1848
| 1921
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6291
|
| ''[[:d:Q76341833|David Harrison-Allen]]''
|
| 1907
| 1976
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6292
|
| ''[[:d:Q76365516|Thomas Morgan Llewellin]]''
|
| 1816
| 1891
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6293
|
| ''[[:d:Q76439584|James James]]''
|
| 1800
| 1879
| ''[[:d:Q3402056|Betws Ifan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6294
|
| ''[[:d:Q76449783|Michael T. Ridout]]''
|
| 1955
| 2019
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6295
|
| ''[[:d:Q76537664|John C. Waymouth]]''
|
| 1821
| 1892
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6296
| [[Ficheru:Parchedig David Edwardes (1836–1916), MA (gcf03776).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76836405|David Edwardes]]''
|
| 1836
| 1916
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6297
| [[Ficheru:Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen (1876–1928) (gcf06357).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76837507|Arthur Erskine Owen Humphreys-Owen]]''
|
| 1876
| 1928
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 6298
|
| ''[[:d:Q77719226|Nigel W. John]]''
|
| 1963
| 2023
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 6299
|
| ''[[:d:Q78674851|Henry Landor]]''
|
| 1816
| 1877
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6300
|
| ''[[:d:Q78902170|Robert Stanley Gorrell Dent]]''
|
| 1909<br/>1908
| 1984<br/>1991
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6301
|
| ''[[:d:Q79478098|Eveline Annie Jenkins]]''
|
| 1893
| 1976
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6302
| [[Ficheru:Edward Keynes Purchase in WT Pike London (83a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q79765222|Edward Keynes Purchase]]''
| arquiteutu británicu
| 1862
| 1923
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6303
|
| ''[[:d:Q79843548|Doug Curtin]]''
|
| 1947
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6304
|
| ''[[:d:Q80314802|Ioan Roberts]]''
|
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q28731132|Rhoshirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 6305
|
| ''[[:d:Q80358433|Caroline Lowder Downing]]''
|
| 1855
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6306
|
| ''[[:d:Q80478275|Ruth van Heyningen]]''
|
| 1917
| 2019
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6307
|
| ''[[:d:Q80549688|Lillian Griffith]]''
|
| 1877
| 1972
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6308
|
| ''[[:d:Q80832360|Terry Perdue]]''
|
| 1940
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6309
|
| ''[[:d:Q81145749|Charles Evan-Thomas]]''
| militar británicu
| 1897
| 1953
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 6310
|
| ''[[:d:Q82201529|Edith Lovell Andrews]]''
|
| 1886
| 1980
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6311
|
| ''[[:d:Q82211696|Elizabeth Everett]]''
| profesora d'Estaos Xuníos
| 1797
| 1878
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6312
|
| ''[[:d:Q83744439|Ieuan Rees]]''
| canteru británicu
| 1941
| 2025
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6313
|
| ''[[:d:Q83986618|Ralph Granger Watkin]]''
|
| 1873
| 1953
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6314
|
| ''[[:d:Q84320766|Tom Whittington]]''
|
| 1848
| 1919
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 6315
|
| ''[[:d:Q84436572|Ted Robbins]]''
|
| 1877
| 1946
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6316
|
| ''[[:d:Q84592655|Charles Lloyd]]''
|
| 1613
| 1657
| ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6317
| [[Ficheru:Percy Elizabeth Flora Thomas (1846-1922) - Colwyn Edward Vulliamy (1886–1971) - NMW A 5081 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q85411541|Colwyn Edward Vulliamy]]''
|
| 1886
| 1971
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6318
|
| ''[[:d:Q85431450|Ron Ainge]]''
|
| 1920
| 2008
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 6319
|
| ''[[:d:Q85689895|Edward Loyd]]''
|
| 1780
| 1863
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6320
|
| ''[[:d:Q85764603|Griffith Griffith]]''
|
| 1823
| 1889
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 6321
|
| ''[[:d:Q85771711|John Rea]]''
| futbolista británicu (1868–1944)
| 1868
| 1944
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 6322
|
| ''[[:d:Q85796162|Ray Powell]]''
|
| 1924
| 2014
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6323
|
| ''[[:d:Q85810650|Trevor Lewis]]''
|
| 1919
| 1995
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6324
|
| ''[[:d:Q85815681|William Hudson]]''
|
| 1928
| 2014
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6325
|
| ''[[:d:Q85815731|William Randall]]''
|
| 1888
| 1965
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6326
|
| ''[[:d:Q85841208|William Glynn Williams]]''
| direutor d'escuela británicu (1851–1938)
| 1851
| 1938
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6327
|
| ''[[:d:Q85859937|Arthur William Davies]]''
|
| 1875
| 1928
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6328
|
| ''[[:d:Q85951426|Simon Warr]]''
|
| 1953
| 2020
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6329
|
| ''[[:d:Q86970456|Rakel Harbitz]]''
|
| 1887
| 1944
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6330
|
| ''[[:d:Q87344165|Henry Price]]''
|
| 1872
| 1922
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6331
|
| ''[[:d:Q87455769|Andy Pollitt]]''
|
| 1963
| 2019
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6332
|
| ''[[:d:Q87474632|Evan Roberts]]''
|
| 1923
| 2007
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6333
|
| ''[[:d:Q87499051|Frances Anne Jane Collier]]''
|
| 1832
| 1900
| ''[[:d:Q7983059|Wenvoe]]''
|-
| style='text-align:right'| 6334
|
| ''[[:d:Q87617078|Thomas Henry Blythe]]''
|
| 1822
| 1883
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 6335
|
| ''[[:d:Q87748575|Lady James]]''
|
| 1869
| 1938
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6336
|
| ''[[:d:Q87758340|David Archard Williams]]''
|
| 1796
| 1879
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6337
|
| ''[[:d:Q87758558|Francis Evelyn]]''
|
| 1859
| 1910
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6338
|
| ''[[:d:Q87855425|Henry Bowen]]''
|
| 1633
| 1723
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6339
|
| ''[[:d:Q87894273|John Stevenson]]''
|
| 1951
| 2020
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6340
|
| ''[[:d:Q88468482|Abby Meehan]]''
|
| 1853
| 1931
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6341
|
| ''[[:d:Q88471261|Martha Whiteside Williams]]''
|
| 1831
| 1894
| ''[[:d:Q1022259|Solva]]''
|-
| style='text-align:right'| 6342
| [[Ficheru:Daniel Jarett Sullivan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q89688629|Daniel Jarrett]]''
| actor d'Estaos Xuníos
| 1854
| 1917
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6343
|
| ''[[:d:Q89839749|Robert Knight]]''
|
| 1858
| 1938
| ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 6344
|
| ''[[:d:Q89842872|Morgan Jones]]''
|
| 1829
| 1905
| ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6345
|
| ''[[:d:Q89891226|John Downing]]''
| fotoperiodista británicu (1940–2020)
| 1940
| 2020
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6346
|
| ''[[:d:Q90688233|Keith Harrhy Ruddock]]''
|
| 1939
| 1996
| ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6347
|
| ''[[:d:Q90908939|Marjorie Mallik]]''
|
| 1925
| 1998
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 6348
|
| ''[[:d:Q91350809|Gwyn Rowley]]''
| xeógrafu británicu (1938–2023)
| 1938
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6349
|
| ''[[:d:Q92026186|John Hughes (Idanfryn)]]''
|
| 1832
| 1876
| ''[[:d:Q3402736|Llanidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6350
|
| ''[[:d:Q93130781|Percy Farrant]]''
|
| 1868
| 1921
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6351
|
| ''[[:d:Q93148214|Barrie Rees]]''
|
| 1944
| 1965
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6352
|
| ''[[:d:Q93231829|J. Heywood Thomas]]''
|
| 1926
| 2025
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6353
|
| ''[[:d:Q93232204|James Stanley McQuade]]''
|
| 1929
| 2019
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6354
|
| ''[[:d:Q93372127|Martin J. Haigh]]''
|
| 1950
| 2022
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 6355
|
| ''[[:d:Q20733758|Leonard Owen]]''
|
| 1890
| 1965
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6356
|
| ''[[:d:Q20733766|Henry Lewis]]''
|
| 1847
| 1923
| ''[[:d:Q20594352|Llanwenllwyfo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6357
| [[Ficheru:Llew Tegid.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733774|Lewis Davies Jones]]''
| profesor galés (1851–1928)
| 1851
| 1928
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6358
|
| ''[[:d:Q20733776|Lewis Ellis]]''
|
| 1761
| 1823
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6359
|
| ''[[:d:Q20733785|Lewis Jones]]''
|
| 1702
| 1772
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6360
|
| ''[[:d:Q20733791|Lewis Jones]]''
|
| 1835
| 1915
| ''[[:d:Q2913827|Llanfwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6361
|
| ''[[:d:Q20733789|Lewis Jones]]''
|
| 1808
| 1854
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6362
| [[Ficheru:Eden Upton Eddis (1812-1901) - Lewis Lloyd (1767–1858) - No.5 - Harris Manchester College.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733795|Lewis Loyd]]''
|
| 1767
| 1858
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6363
|
| ''[[:d:Q20733797|Lewis Morris]]''
|
| 1760
| 1855
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6364
|
| ''[[:d:Q20733801|Lewis Rees]]''
|
| 1710
| 1800
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 6365
|
| ''[[:d:Q20733807|Lewis Thomas]]''
| cantante británicu (1877–1955)
| 1877
| 1955
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 6366
|
| ''[[:d:Q20733815|Lleision ap Thomas]]''
| abá galés (1513–1541)
| 1513
| 1541
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6367
|
| ''[[:d:Q20733819|Llewelyn David Howell]]''
|
| 1812
| 1864
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6368
|
| ''[[:d:Q20733821|Llewelyn Jenkins]]''
|
| 1810
| 1878
| No/unknown value<br/>''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6369
|
| ''[[:d:Q20733839|Robert Lloyd]]''
|
| 1716
| 1792
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6370
|
| ''[[:d:Q20733837|Margaret Lloyd]]''
|
| 1709
| 1762
| ''[[:d:Q6661592|Llangystennin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6371
|
| ''[[:d:Q20733843|William Lloyd]]''
|
| 1741
| 1808
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6372
|
| ''[[:d:Q20733869|John Lynn-Thomas]]''
|
| 1861
| 1939
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 6373
| [[Ficheru:Yr athrawes o ddifrif (page 6 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733879|Mary Anne Edmunds]]''
| profesora galesa (1813–1858)
| 1813
| 1858
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6374
| [[Ficheru:Mair-Eifion.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733881|Mary Davies]]''
|
| 1846
| 1882
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6375
|
| ''[[:d:Q20733889|Mathew Lewis]]''
|
| 1817
| 1860
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6376
|
| ''[[:d:Q20733895|Mathias Maurice]]''
|
| 1684
| 1738
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 6377
|
| ''[[:d:Q20733899|Matthew Williams]]''
|
| 1760
| 1801
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6378
|
| ''[[:d:Q20733903|Megan Watts Hughes]]''
|
| 1842
| 1907
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6379
|
| ''[[:d:Q20733901|Maurice Evans]]''
|
| 1765
| 1831
| ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6380
|
| ''[[:d:Q20733905|Meirion Williams]]''
|
| 1901
| 1976
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''<br/>''[[:d:Q29507069|Glanywern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6381
|
| ''[[:d:Q20733911|Herbert Merrett]]''
|
| 1886
| 1959
| ''[[:d:Q5033865|Canton]]''
|-
| style='text-align:right'| 6382
|
| ''[[:d:Q20733915|Meurig Dafydd]]''
|
| 1510
| 1595
| ''[[:d:Q3397990|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6383
|
| ''[[:d:Q20733923|Michael Pritchard]]''
|
| 1709
| 1733
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 6384
| [[Ficheru:Michael Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733921|Michael Jones]]''
|
| 1787
| 1853
| ''[[:d:Q55868756|Neuadd-Lwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6385
|
| ''[[:d:Q20733927|Miles Edwards]]''
|
| 1743
| 1808
| ''[[:d:Q5590210|Goytre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6386
|
| ''[[:d:Q20733929|Miles Harry]]''
|
| 1700
| 1776
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 6387
|
| ''[[:d:Q20733935|Morgan Albert Ellis]]''
|
| 1832
| 1901
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6388
|
| ''[[:d:Q20733939|Morgan Evans]]''
|
| 1777
| 1843
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 6389
|
| ''[[:d:Q20733946|Morgan Hugh Jones]]''
| historiador británicu (1873–1930)
| 1873
| 1930
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 6390
|
| ''[[:d:Q20733948|Morgan Jones]]''
|
| 1717
| 1780
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6391
|
| ''[[:d:Q20733949|Morgan Parry Morgan]]''
|
| 1876
| 1964
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6392
|
| ''[[:d:Q20733955|Morien Mon Huws]]''
|
| 1856
| 1932
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 6393
|
| ''[[:d:Q20733957|Daniel Morris]]''
| botánicu británicu
| 1844
| 1933
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 6394
|
| ''[[:d:Q20733963|Morris Charles Jones]]''
|
| 1819
| 1893
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6395
| [[Ficheru:Morris Davies (Meurig Ebrill).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733967|Morris Davies]]''
|
| 1780
| 1861
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6396
| [[Ficheru:Portrait of Morris Davies (4672735) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733965|Morris Davies]]''
|
| 1796
| 1876
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6397
|
| ''[[:d:Q20733969|Eddie Evans Morris]]''
|
| 1890
| 1984
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6398
|
| ''[[:d:Q20733975|Morris Griffiths]]''
|
| 1721
| 1769
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6399
| [[Ficheru:Portrait of Morris Roberts (4669920) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20733983|Morris Roberts]]''
|
| 1799
| 1878
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6400
|
| ''[[:d:Q20733996|Moses Davies]]''
|
| 1799
| 1866
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6401
| [[Ficheru:Moses Owen Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734002|Moses Owen Jones]]''
|
| 1842
| 1908
| ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6402
|
| ''[[:d:Q20734008|David Ellis Nanney]]''
|
| 1759
| 1819
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6403
| [[Ficheru:Nicholas Bennett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734018|Nicholas Bennett]]''
|
| 1823
| 1899
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 6404
|
| ''[[:d:Q20734028|Harri William]]''
|
| 1763
| 1844
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6405
|
| ''[[:d:Q20734044|Owen Davies]]''
|
| 1719
| 1792
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6406
| [[Ficheru:Owen Davies (Caernarfon).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734050|Owen Davies]]''
| ministru británicu (1840–1929)
| 1840
| 1929
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6407
|
| ''[[:d:Q20734054|Owen Evans]]''
|
| 1808
| 1865
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 6408
| [[Ficheru:Parch Dr Owen Evans DD, Fetter Lane.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734057|Owen Evans]]''
|
| 1829
| 1920
| ''[[:d:Q20589424|Pen-y-bont-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6409
| [[Ficheru:Owen Griffith (Giraldus 1832 - 1896).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734066|Owen Griffith]]''
|
| 1832
| 1896
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6410
| [[Ficheru:Eryr Eryri.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734070|Owen Griffith]]''
|
| 1839
| 1903
| ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6411
|
| ''[[:d:Q20734079|Owen Humphrey Davies]]''
|
| 1828
| 1898
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6412
|
| ''[[:d:Q20734076|Owen Hughes]]''
|
| 1879
| 1947
| ''[[:d:Q13127599|Cwm Prysor]]''
|-
| style='text-align:right'| 6413
| [[Ficheru:Revd Owen Jones, Llanfair Caereinion.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734082|Owen Jones]]''
|
| 1787
| 1828
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6414
|
| ''[[:d:Q20734086|Owen Jones]]''
|
| 1825
| 1900
| ''[[:d:Q26270901|Pontruffydd Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6415
| [[Ficheru:Owen Jones, Chatham Street, Lerpwl.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734088|Owen Jones]]''
|
| 1833
| 1899
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6416
|
| ''[[:d:Q20734093|Owen Jones]]''
|
| 1838
| 1866
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 6417
|
| ''[[:d:Q20734099|Owen Owen]]''
|
| 1806
| 1874
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6418
| [[Ficheru:Owen Madoc Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734096|Owen Madoc Roberts]]''
|
| 1867
| 1948
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6419
|
| ''[[:d:Q20734102|Owen Owen Roberts]]''
|
| 1793
| 1866
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6420
|
| ''[[:d:Q20734105|Owen Owens]]''
|
| 1792
| 1862
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6421
|
| ''[[:d:Q20734112|Owen Rice]]''
|
| 1719
| 1788
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6422
|
| ''[[:d:Q20734127|D. E. Parry-Williams]]''
|
| 1900
| 1996
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 6423
| [[Ficheru:Peter Hughes Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734133|Peter Hughes Griffiths]]''
|
| 1871
| 1937
| ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]''
|-
| style='text-align:right'| 6424
| [[Ficheru:Portrait of diweddar Mr. Peter Maelor Evans (4673285).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734137|Peter Maelor Evans]]''
|
| 1817
| 1878
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6425
|
| ''[[:d:Q20734153|Philip Esmonde Phillips]]''
|
| 1888
| 1960
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6426
|
| ''[[:d:Q20734156|Philip James]]''
|
| 1664
| 1748
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6427
|
| ''[[:d:Q20734166|Grismond Picton Phillips]]''
|
| 1898
| 1967
| ''[[:d:Q13127604|Cwmgwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 6428
|
| ''[[:d:Q20734182|Ieuan Rees-Davies]]''
|
| 1894
| 1967
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6429
|
| ''[[:d:Q20734189|Rees Cribin Jones]]''
|
| 1841
| 1927
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6430
|
| ''[[:d:Q20734206|Rees Lewis]]''
|
| 1828
| 1880
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6431
|
| ''[[:d:Q20734208|Rees Morgan]]''
|
| 1764
| 1847
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 6432
|
| ''[[:d:Q20734218|Reuben Davies]]''
|
| 1808
| 1833
| ''[[:d:Q5184909|Cribyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6433
|
| ''[[:d:Q20734229|Rhisiart Parry]]''
|
| 1665
| 1749
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6434
|
| ''[[:d:Q20734240|Rhys Davies]]''
|
| 1772
| 1847
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6435
| [[Ficheru:Rhys Jones Huws.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734250|Rhys Jones Huws]]''
|
| 1862
| 1917
| ''[[:d:Q3404986|Penegoes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6436
|
| ''[[:d:Q20734248|Rhys Gwesyn Jones]]''
|
| 1826
| 1901
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6437
|
| ''[[:d:Q20734255|Rhys Price]]''
|
| 1807
| 1869
| ''[[:d:Q6661425|Llangammarch Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 6438
|
| ''[[:d:Q20734256|Rhys Prydderch]]''
|
| 1620
| 1699
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6439
|
| ''[[:d:Q20734263|Richard Bennett]]''
|
| 1860
| 1937
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6440
|
| ''[[:d:Q20734261|Rice Pryce Buckley Williames]]''
|
| 1802
| 1871
| ''[[:d:Q3309484|Berriew]]''
|-
| style='text-align:right'| 6441
|
| ''[[:d:Q20734270|Richard Davies Griffith]]''
|
| 1813
| 1856
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6442
| [[Ficheru:Portrait of Richard (Tafolog) Davies (4673089).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734269|Richard Davies]]''
|
| 1830
| 1904
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6443
|
| ''[[:d:Q20734274|Richard Ellis]]''
|
| 1784
| 1824
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6444
| [[Ficheru:Risiart Ddu o Wynedd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734275|Richard Foulkes Edwards]]''
|
| 1836
| 1870
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6445
|
| ''[[:d:Q20734273|Richard Ellis]]''
|
| 1775
| 1855
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6446
|
| ''[[:d:Q20734282|Richard Humphreys Morgan]]''
|
| 1850
| 1899
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6447
| [[Ficheru:Portrait of Richard Jones, Llwyngwril (4673766) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734283|Richard Jones]]''
|
| 1780
| 1853
| ''[[:d:Q6662914|Llwyngwril]]''
|-
| style='text-align:right'| 6448
|
| ''[[:d:Q20734280|Richard Hughes]]''
|
| 1794
| 1871
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6449
| [[Ficheru:Richd. Humphreys, Dyffryn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734281|Richard Humphreys]]''
|
| 1790
| 1863
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6450
|
| ''[[:d:Q20734284|Richard Jones]]''
|
| 1787
| 1855
| ''[[:d:Q3402560|Bontddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 6451
| [[Ficheru:Rhamant Bywyd Lloyd George (page 70 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734290|Richard Lloyd]]''
|
| 1834
| 1917
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6452
|
| ''[[:d:Q20734291|Richard Lowe]]''
|
| 1810
| 1853
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6453
|
| ''[[:d:Q20734288|Richard Lewis]]''
|
| 1817
| 1865
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6454
| [[Ficheru:Portrait of R Lumley (4673791).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734292|Richard Lumley]]''
|
| 1810
| 1884
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6455
|
| ''[[:d:Q20734338|Robert Humphreys]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q25556302|Rhagatt Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6456
|
| ''[[:d:Q25206988|Ralph Jones]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6457
|
| ''[[:d:Q25207077|Thomas Vaughan]]''
|
| 1864
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6458
|
| ''[[:d:Q37770200|William James Morgan]]''
|
| 1831
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6459
|
| ''[[:d:Q62468253|Samuel Bevan]]''
|
| 1816
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6460
| [[Ficheru:Ben Morus, of Lampeter (5349014).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110626749|Ben Morus]]''
|
| 1881
| 1913
| ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6461
| [[Ficheru:David Owen Thomas (1852–1925).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q110627723|David Owen Thomas]]''
|
| 1852
| 1925
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6462
|
| ''[[:d:Q110627807|Evan Penllyn Jones]]''
|
| 1839
| 1902
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6463
|
| ''[[:d:Q110628094|William Saunders Davies]]''
|
| 1815
| 1883
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 6464
|
| ''[[:d:Q110636999|William Pierce Elwy Jones]]''
|
| 1875
| 1926
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6465
|
| ''[[:d:Q110654328|Jabez Evans]]''
|
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 6466
|
| ''[[:d:Q110663533|William Lewes]]''
|
| 1878
| 1952
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6467
|
| ''[[:d:Q110663635|John Lias Davies]]''
|
| 1863
| 1934
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6468
|
| ''[[:d:Q110722956|John Lewis]]''
|
| 1815
| 1873
| ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6469
| [[Ficheru:Thomas David Evans (Gwernogle 1853-1940).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110724403|Thomas Gwernogle Evans]]''
|
| 1853
| 1940
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6470
|
| ''[[:d:Q110726419|Elizabeth Giffard]]''
|
| 1766
| 1842
| ''[[:d:Q17737897|Nerquis Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6471
|
| ''[[:d:Q110767143|Arthur Foulkes-Roberts]]''
|
| 1864
| 1941
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6472
|
| ''[[:d:Q110767602|James Ronald Williams]]''
|
| 1899
| 1969
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6473
|
| ''[[:d:Q110768012|David Thomas Salathiel]]''
|
| 1872
| 1947
| ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6474
|
| ''[[:d:Q110768355|William Evans Jones]]''
|
| 1854
| 1938
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6475
|
| ''[[:d:Q110802439|Benjamin Menai Francis]]''
|
| 1864
| 1929
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6476
|
| ''[[:d:Q110805638|John Williams]]''
|
| 1795
| 1856
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6477
|
| ''[[:d:Q110812845|Thomas Bowen]]''
|
| 1792
| 1869
| ''[[:d:Q5047586|Carway]]''
|-
| style='text-align:right'| 6478
|
| ''[[:d:Q110827530|John Tudor]]''
|
| 1877
| 1952
| ''[[:d:Q17487513|Llanglydwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6479
| [[Ficheru:Jennifer Toye.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110863526|Jennifer Toye]]''
|
| 1933
| 2022
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6480
|
| ''[[:d:Q110897698|George Holmes]]''
| funcionariu británicu
| 1926
| 2025
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6481
|
| ''[[:d:Q110935652|Robert Williams]]''
|
| 1848
| 1918
| ''[[:d:Q8059810|Ystradowen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6482
|
| ''[[:d:Q110952047|John Daniel Evans]]''
|
| 1869
| 1948
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6483
|
| ''[[:d:Q110952071|Peter Felix]]''
|
| 1792
| 1861
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6484
|
| ''[[:d:Q110952124|John Lewis Butler]]''
|
| 1791
| 1861
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6485
|
| ''[[:d:Q110962956|Robert J. Jones]]''
|
| 1899
| 1962
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 6486
|
| ''[[:d:Q110979469|John Evans]]''
|
| 1835
| 1888
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6487
|
| ''[[:d:Q110979531|Hugh Charles Howells]]''
|
| 1825
| 1880
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6488
|
| ''[[:d:Q110979757|David Thomas]]''
|
| 1823
| 1914
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6489
|
| ''[[:d:Q110979932|Richard Rhys Hughes]]''
|
| 1873
| 1952
| ''[[:d:Q5572835|Llansantffraid Glyn Ceiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6490
| [[Ficheru:Gutyn Ebrill (Griffith Griffiths) (1828-1909).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111016369|Griffith Griffiths]]''
|
| 1828
| 1909
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6491
|
| ''[[:d:Q111016496|Isaac Cheshire]]''
|
| 1830
| 1882
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 6492
|
| ''[[:d:Q111022163|Mary Ann Finn]]''
|
| 1858
| 1885
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6493
|
| ''[[:d:Q111040774|Elizabeth Myrtle Evans]]''
|
|
| 2004
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6494
|
| ''[[:d:Q111088055|John Hughes Williams]]''
|
| 1796
| 1868
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 6495
|
| ''[[:d:Q111103618|Helen Muscat]]''
| enfermera británica
|
| 2013
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6496
|
| ''[[:d:Q111137021|William Thomas Parry]]''
|
| 1837
| 1896
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6497
|
| ''[[:d:Q111177108|Charles Evans]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
| 1858
| 1934
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6498
|
| ''[[:d:Q111226701|Thomas M. Pugh]]''
|
|
| 1917
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6499
|
| ''[[:d:Q111227982|Daniel T. Davies]]''
|
| 1851
| 1899
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6500
|
| ''[[:d:Q111228164|Richard Hamer]]''
|
| 1858
| 1931
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6501
|
| ''[[:d:Q111228303|David C. Evans]]''
|
| 1820
| 1910
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6502
|
| ''[[:d:Q111230005|Owen Morris]]''
|
| 1858
| 1930
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6503
|
| ''[[:d:Q111230239|Richard Wigley]]''
|
| 1833
| 1902
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6504
|
| ''[[:d:Q111272370|Gomer Llewellyn Jones]]''
|
| 1911
| 1977
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6505
|
| ''[[:d:Q111272947|David John Jones]]''
|
| 1906
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6506
|
| ''[[:d:Q111273858|Mary Tharesa Talbot]]''
|
| 1795
| 1861
| ''[[:d:Q16855574|Penrice]]''
|-
| style='text-align:right'| 6507
|
| ''[[:d:Q111274052|Evan Festin Jones]]''
|
| 1859
| 1918
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6508
|
| ''[[:d:Q111311358|David Hancock]]''
|
| 1946
| 1976
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6509
|
| ''[[:d:Q111425052|Florence Hannah Williams]]''
|
| 1882
| 1958
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6510
| [[Ficheru:WH Allen Portrait by CH Parker 1905.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111540079|William Henry Allen]]''
|
| 1844
| 1926
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6511
| [[Ficheru:George Stephen Evans (5292083).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111577701|George Stephen Evans]]''
|
| 1880
| 1936
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6512
|
| ''[[:d:Q111586572|Rees Powell]]''
|
| 1782
| 1865
| ''[[:d:Q6661441|Llangathen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6513
|
| ''[[:d:Q111589348|Gwilym Thomas Jones]]''
|
| 1908
| 1956
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 6514
|
| ''[[:d:Q111593054|Owen Morris Williams]]''
|
| 1870
| 1958
| ''[[:d:Q5057359|Ceidio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6515
|
| ''[[:d:Q111594316|Griffith Robert Pierce]]''
|
| 1841
| 1915
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6516
|
| ''[[:d:Q111604675|Daniel Steinhauer]]''
|
| 1785
| 1852
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6517
|
| ''[[:d:Q111718598|Rhys Davies]]''
|
| 1795
| 1838
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6518
|
| ''[[:d:Q111721885|Francis Llewelyn Lowther]]''
|
| 1870
| 1948
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6519
|
| ''[[:d:Q111722158|Rees Jones]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6520
|
| ''[[:d:Q111722537|Roland Thorne]]''
|
| 1939
| 2019
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 6521
|
| ''[[:d:Q111737125|Thomas William Llynfi Davies]]''
|
| 1876
| 1937
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 6522
|
| ''[[:d:Q111746342|Thomas Davies]]''
|
| 1833
| 1899
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 6523
|
| ''[[:d:Q111746468|Timothy Thomas]]''
|
| 1811
| 1887
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 6524
|
| ''[[:d:Q111746490|William Harris]]''
|
| 1830
| 1911
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6525
|
| ''[[:d:Q111746832|David Bateman]]''
|
| 1807
| 1886
| ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]''
|-
| style='text-align:right'| 6526
|
| ''[[:d:Q111746897|Thomas Edwardes]]''
|
| 1792
| 1852
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6527
|
| ''[[:d:Q111747123|Lewis Thomas Rowland]]''
|
| 1836
| 1891
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6528
|
| ''[[:d:Q111747463|Richard Abbott Jones]]''
|
| 1824
| 1875
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6529
|
| ''[[:d:Q111751380|Peter Gordon Watson]]''
|
| 1930
| 2017
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6530
| [[Ficheru:J Gwyddno Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111819745|John Gwyddno Williams]]''
|
| 1861
| 1950
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6531
|
| ''[[:d:Q111832054|Morgan Rice James]]''
|
| 1792
| 1855
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6532
|
| ''[[:d:Q111832613|Eliphaz Watkin Morgan]]''
|
| 1870
| 1944
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 6533
|
| ''[[:d:Q111832695|Effie Spurrell]]''
|
| 1849
| 1929
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6534
|
| ''[[:d:Q111859674|Andrew Bond Phipson]]''
|
| 1821
| 1903
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6535
|
| ''[[:d:Q111869544|Robert Jones]]''
|
| 1845
| 1906
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6536
|
| ''[[:d:Q111912514|Edward David James]]''
|
| 1904
| 1934
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6537
|
| ''[[:d:Q111913876|John Albert Alexander Williams]]''
|
| 1863
| 1944
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6538
|
| ''[[:d:Q111914446|Laura Parry]]''
|
| 1835
| 1936
| ''[[:d:Q13644946|Llanwrin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6539
|
| ''[[:d:Q111916128|John Evans]]''
|
| 1806
| 1872
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6540
|
| ''[[:d:Q111916310|Morgan Lewis]]''
|
| 1797
| 1887
| ''[[:d:Q20593513|Llandeilo'r-fân]]''
|-
| style='text-align:right'| 6541
|
| ''[[:d:Q111936538|Thomas Woodward]]''
| futbolista británicu (1900–1981)
| 1900
| 1981
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6542
|
| ''[[:d:Q111956292|Jude Howell]]''
|
| 1956
| 2022
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6543
|
| ''[[:d:Q111972996|William Wynn Jones]]''
|
| 1900
| 1950
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6544
|
| ''[[:d:Q111974082|Edward Rumsey Williams]]''
|
| 1802
| 1886
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6545
|
| ''[[:d:Q111975531|John Hathren Davies]]''
|
| 1855
| 1910
| ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6546
|
| ''[[:d:Q111975864|John Bevan Jones]]''
|
| 1861
| 1937
| ''[[:d:Q3403140|Llanfair-ar-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6547
|
| ''[[:d:Q111976039|William Pugh]]''
|
| 1750
| 1845
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6548
|
| ''[[:d:Q111976622|Charles Lloyd]]''
|
| 1698
| 1767
| ''[[:d:Q17741174|Dolobran Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 6549
|
| ''[[:d:Q111983251|John Jenkins]]''
|
| 1864
| 1934
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 6550
|
| ''[[:d:Q111983824|F. W. Dunning]]''
|
| 1928
| 2018
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6551
|
| ''[[:d:Q111985983|Thomas Hevin Williams]]''
|
| 1905
| 1984
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6552
|
| ''[[:d:Q111986142|Henry Wynne Jones]]''
|
| 1815
| 1892
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6553
|
| ''[[:d:Q111986753|William Rees]]''
|
| 1887
| 1978
| ''[[:d:Q4667218|Aberyscir]]''
|-
| style='text-align:right'| 6554
|
| ''[[:d:Q111995663|Francis Gordon Baker]]''
|
| 1920
| 2007
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6555
|
| ''[[:d:Q112041592|David Goronwy Griffiths]]''
|
| 1882
| 1958
| ''[[:d:Q13127595|Cwmdu]]''
|-
| style='text-align:right'| 6556
|
| ''[[:d:Q112041644|David Thomas]]''
|
|
| 1866
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6557
|
| ''[[:d:Q112063783|David Henry Williams]]''
|
| 1886
| 1935
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6558
|
| ''[[:d:Q112064153|Morgan Evans Davies]]''
|
| 1882
| 1944
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 6559
|
| ''[[:d:Q93413854|Glyn O. Phillips]]''
|
| 1927
| 2020
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6560
|
| ''[[:d:Q93450444|George A. Jeffrey]]''
| químicu británicu (1915–2000)
| 1915
| 2000
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6561
|
| ''[[:d:Q93462296|Benjamin Watkins]]''
|
| 1853
| 1913
| ''[[:d:Q6661129|Llancayo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6562
|
| ''[[:d:Q94102329|Valerie Miles]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q4667120|Aberkenfig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6563
| [[Ficheru:Keith Lyons.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q94349890|Keith Lyons]]''
|
| 1952
| 2020
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 6564
|
| ''[[:d:Q94379750|Edith Massey]]''
|
| 1863
| 1946
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6565
|
| ''[[:d:Q94379751|Gwenddolen Massey]]''
|
| 1864
| 1960
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6566
|
| ''[[:d:Q94407795|Ivor Griffith]]''
|
| 1891
| 1961
| ''[[:d:Q13131036|Rhiwlas]]''
|-
| style='text-align:right'| 6567
|
| ''[[:d:Q94502283|Caradoc Jones]]''
|
| 1875
| 1969
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6568
|
| ''[[:d:Q94518563|W. Evans Darby]]''
| ministru británicu (1844–1922)
| 1844
| 1922
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 6569
|
| ''[[:d:Q94534761|Fred Jones]]''
|
| 1877
| 1948
| ''[[:d:Q15987467|Blaen Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6570
|
| ''[[:d:Q94641829|David Edwards]]''
|
| 1934
| 2021
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 6571
|
| ''[[:d:Q94665402|William Cooper Howells]]''
|
| 1807
| 1894
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6572
|
| ''[[:d:Q94813036|Thomas Job]]''
|
| 1901
| 1947
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6573
|
| ''[[:d:Q94831390|Wilhelm Körner]]''
|
| 1898
| 1971
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6574
|
| ''[[:d:Q95000156|Eliza Harris]]''
| enfermera d'Estaos Xuníos (1831–1891)
| 1831
| 1891
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6575
|
| ''[[:d:Q95466885|Sadie Allen]]''
| artista británica
| 1930
| 2017
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6576
| [[Ficheru:Cen Williams (Dylunydd).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q95636791|Cen Williams]]''
|
| 1946
| 2020
| ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]''
|-
| style='text-align:right'| 6577
|
| ''[[:d:Q95676245|Myriel Irfona Davies]]''
|
| 1920
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6578
|
| ''[[:d:Q95778606|Ernest Walter]]''
|
| 1919
| 1999
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6579
|
| ''[[:d:Q95838349|J. M. W. Bean]]''
| historiador británicu (1928–2012)
| 1928
| 2012
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6580
|
| ''[[:d:Q95850874|Timothy Moores]]''
|
| 1942
| 2024
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 6581
| [[Ficheru:Elizabeth Stack nee Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96004521|Elizabeth Stack]]''
|
| 1829
| 1919
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6582
|
| ''[[:d:Q96016290|Humphrey Stanley Herbert Jones]]''
|
| 1817
| 1902
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6583
| [[Ficheru:'Jack Scarrott' Boxing promoter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96021277|John Scarrott]]''
|
| 1870
| 1947
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6584
| [[Ficheru:Stephen James Carkeek c 1865.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96050319|Stephen Carkeek]]''
|
| 1815
| 1878
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6585
|
| ''[[:d:Q96064938|Eric Sixsmith]]''
|
| 1904
| 1986
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6586
|
| ''[[:d:Q96066729|Leslie Shepherd]]''
| físicu británicu
| 1918
| 2012
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6587
|
| ''[[:d:Q96083035|Richard Morris]]''
|
| 1616
| 1672
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6588
|
| ''[[:d:Q96196503|Thomas Craven]]''
|
| 1844
| 1919
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6589
|
| ''[[:d:Q96199382|Griffith Bowen]]''
|
| 1600
| 1675
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6590
|
| ''[[:d:Q96202788|Thomas Bowen Rees]]''
|
| 1826
| 1899
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 6591
| [[Ficheru:William Thomas statue, Swansea.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q96204787|William Thomas]]''
|
| 1816
| 1909
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 6592
|
| ''[[:d:Q96244279|Captain Thomas Yale]]''
|
| 1616
| 1683
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6593
|
| ''[[:d:Q96349090|Ethel Saxon]]''
|
| 1891
| 1917
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6594
|
| ''[[:d:Q96603547|John Cadwalader]]''
|
| 1677
| 1734
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6595
| [[Ficheru:Llun MJ.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q96655359|Myrddin John]]''
|
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q850566|Betws]]''
|-
| style='text-align:right'| 6596
|
| ''[[:d:Q96686922|Cyril Edward Hughes Davies]]''
|
| 1890
| 1922
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 6597
|
| ''[[:d:Q96754122|Martha Griffith Tallman]]''
|
| 1859
| 1930
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6598
| [[Ficheru:Ian Willmore portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96886219|Ian Willmore]]''
| activista británicu
| 1958
| 2020
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6599
| [[Ficheru:Jeannette Lowrie, stage and vaudeville actress (SAYRE 5507) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97002354|Jeannette Lowrie]]''
|
| 1880
| 1937
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6600
|
| ''[[:d:Q97047137|David A. Evans]]''
|
| 1893
| 1966
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6601
|
| ''[[:d:Q97065347|Garth Lean]]''
|
| 1912
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6602
|
| ''[[:d:Q97066423|Watkin Lewis Griffies-Williams, 3rd Baronet]]''
|
| 1800
| 1877
| ''[[:d:Q2281176|Llwynywermod]]''
|-
| style='text-align:right'| 6603
|
| ''[[:d:Q97192335|James Williams]]''
|
| 1868
| 1953
| ''[[:d:Q7514896|Silian]]''
|-
| style='text-align:right'| 6604
|
| ''[[:d:Q97302253|John Edward Walker]]''
|
| 1880
| 1940
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6605
|
| ''[[:d:Q97307833|Paul Grist]]''
|
| 1939
| 2026
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6606
|
| ''[[:d:Q97361474|Reginald Ford]]''
|
| 1889
| 1937
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6607
|
| ''[[:d:Q97453097|Derek Boote]]''
|
| 1942
| 1974
| ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6608
|
| ''[[:d:Q97453295|William Thomas David]]''
|
| 1886
| 1948
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 6609
|
| ''[[:d:Q97500250|Ralph Turner]]''
|
| 1936
| 2017
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 6610
| [[Ficheru:William Henry Sedley-Smith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97515198|William Henry Smith]]''
|
| 1806
| 1872
| [[Gales]]<br/>''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6611
|
| ''[[:d:Q97516507|Paul du Feu]]''
|
| 1935
| 2013
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6612
|
| ''[[:d:Q97531979|Mary Bowen]]''
|
| 1635
| 1707
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6613
|
| ''[[:d:Q97564245|Dafydd Gruffydd]]''
|
| 1911
| 1982
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6614
|
| ''[[:d:Q97579262|Peter Hope Jones]]''
| naturalista británicu (1935–2020)
| 1935
| 2020
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6615
|
| ''[[:d:Q97628029|Jacob Rees]]''
| arquiteutu británicu
| 1844
| 1933
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6616
|
| ''[[:d:Q97657068|Albert Powell]]''
|
| 1908
| 1940
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 6617
|
| ''[[:d:Q97657108|Fred Jones]]''
|
| 1909
| 1994
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 6618
|
| ''[[:d:Q97696565|John Rhys Williams]]''
| entomólogu británicu (1925–2017)
| 1925
| 2017
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6619
|
| ''[[:d:Q97817249|H. Harford Williams]]''
|
| 1931
| 2018
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 6620
|
| ''[[:d:Q97837328|Rhys Williams]]''
|
| 1921
| 2020
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 6621
|
| ''[[:d:Q97860783|Charlie Smith]]''
|
| 1915
| 1984
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6622
|
| ''[[:d:Q97949525|Rod Williams]]''
|
| 1909
| 1987
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6623
| [[Ficheru:Hilda Wilson.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q98078703|Hilda Wilson]]''
|
| 1860
| 1918
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6624
|
| ''[[:d:Q98185610|Richard Charles]]''
|
| 1823
| 1883
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 6625
|
| ''[[:d:Q98208516|Gwyn Jones Francis]]''
|
| 1930
| 2015
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6626
|
| ''[[:d:Q98380225|Claire Robertson]]''
|
| 1975
| 2017
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6627
|
| ''[[:d:Q98399836|Rebecca Owen]]''
|
|
| 1697
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6628
|
| ''[[:d:Q98479345|John Crandon Gridley]]''
|
| 1904
| 1968
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6629
|
| ''[[:d:Q98707343|R. Mansell Prothero]]''
| xeógrafu británicu
| 1924
| 2013
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6630
| [[Ficheru:Emrys Jones aboard 'Canadusa' at Waterways -- Jones INS-331 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98803946|Emrys Jones]]''
|
| 1905
| 1973
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6631
| [[Ficheru:Tenor Richie Thomas (1464767).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98899882|Richie Thomas]]''
|
| 1906
| 1988
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6632
|
| ''[[:d:Q98917019|Samuel Jones]]''
|
| 1735
| 1814
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6633
|
| ''[[:d:Q98926499|Vashon Baker]]''
|
| 1811
| 1878
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6634
|
| ''[[:d:Q98926785|Joseph Baker]]''
|
| 1817
| 1893
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 6635
| [[Ficheru:Brian Bluck.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98930729|Brian Bluck]]''
|
| 1935
| 2015
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6636
|
| ''[[:d:Q99308880|Stewart Buckle Carne Ross]]''
|
| 1876
| 1923
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6637
|
| ''[[:d:Q99335237|Stephen Banister]]''
|
| 1918
| 2006
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 6638
|
| ''[[:d:Q100285075|W. H. Sherwood Roberts]]''
| historiador neozelandés (1834–1917)
| 1834
| 1917
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 6639
|
| ''[[:d:Q100396308|Ken Messer]]''
| pintor británicu
| 1931
| 2018
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6640
|
| ''[[:d:Q100605823|Harry Ridley]]''
|
| 1868
| 1949
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 6641
|
| ''[[:d:Q100805872|Allen Phillips Griffiths]]''
|
| 1927
| 2014
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 6642
|
| ''[[:d:Q100809426|Archibald Sparke]]''
| historiador británicu
| 1871
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6643
| [[Ficheru:Robert William Evans mayor of Rockhampton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q100998829|Robert William Evans]]''
|
| 1872<br/>1862
| 1955
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6644
|
| ''[[:d:Q101079978|Thomas North]]''
| xugador de críquet neozelandés (1858–1942)
| 1858
| 1942
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6645
|
| ''[[:d:Q101417476|Eric Roberts]]''
|
| 1945
| 1979
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6646
|
| ''[[:d:Q101443431|Thomas Morgan]]''
|
| 1742
| 1815
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6647
| [[Ficheru:Rosa Morris.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q102079613|Rosa M. Morris]]''
|
| 1914
| 2011
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 6648
|
| ''[[:d:Q102114729|Peter W. M. John]]''
|
| 1923
| 2015
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6649
|
| ''[[:d:Q102161876|Henry Chapman]]''
| xugador de críquet australianu (1868–1942)
| 1868
| 1942
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6650
|
| ''[[:d:Q102182387|Arthur John Capel]]''
|
| 1894
| 1979
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6651
|
| ''[[:d:Q102184605|Harold Horton]]''
| escritor d'himnos británicu (1881–1969)
| 1881
| 1969
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 6652
|
| ''[[:d:Q102188216|Paul Harry Roberts]]''
|
| 1929
| 2022
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6653
| [[Ficheru:Mr. Cadwaladr Roberts arweinydd adnabyddus Cor Meibion y Moelwyn a Chor Mawr Ffestiniog (5449681).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q102247988|Cadwaladr Roberts]]''
|
| 1854
| 1915
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6654
|
| ''[[:d:Q102304689|Barrie Vernon-Roberts]]''
|
|
| 2015
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 6655
|
| ''[[:d:Q102331169|John James]]''
|
| 1872
| 1932
| ''[[:d:Q5200192|Cynwyl Elfed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6656
|
| ''[[:d:Q102432298|Robert Owen Jones]]''
| cartógrafu británicu (1837–1926)
| 1837
| 1926
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 6657
|
| ''[[:d:Q102819062|Ivor John Thomas]]''
|
| 1873
| 1913
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6658
|
| ''[[:d:Q56183607|Gwen Rees Roberts]]''
|
| 1916
| 2002
| ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6659
|
| ''[[:d:Q56183604|Griffith Roberts]]''
|
| 1768
| 1815
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6660
|
| ''[[:d:Q56183655|Peter Roberts]]''
|
| 1835
| 1912
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6661
|
| ''[[:d:Q56183688|Wilbert Lloyd Roberts]]''
|
| 1926
| 1996
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 6662
|
| ''[[:d:Q56183769|John Rowland]]''
|
| 1735
| 1815
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6663
| [[Ficheru:RM Ruck standing.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q56183866|Richard Ruck]]''
|
| 1852
| 1935
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6664
|
| ''[[:d:Q56183864|Mary Anne Ruck]]''
|
| 1822
| 1905
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6665
|
| ''[[:d:Q56183978|Roderick Urwick Sayce]]''
|
| 1890
| 1970
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6666
|
| ''[[:d:Q56184140|Percy Eynon Smart]]''
|
| 1912
| 1991
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6667
|
| ''[[:d:Q56184269|Walter Spurrell]]''
|
| 1858
| 1934
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6668
|
| ''[[:d:Q56184489|Henry Studt]]''
|
| 1853
| 1922
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6669
|
| ''[[:d:Q56184657|Dora Thatcher]]''
|
| 1912
| 1985
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6670
|
| ''[[:d:Q56184743|Benjamin F. Thomas]]''
|
| 1845
| 1892
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 6671
|
| ''[[:d:Q56184779|David Thomas]]''
|
| 1866
| 1940
| ''[[:d:Q15963900|Llanwnnen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6672
|
| ''[[:d:Q56184788|Eddie Thomas]]''
|
|
| 1936
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6673
|
| ''[[:d:Q56184810|Hugh Thomas]]''
|
| 1664
| 1688
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6674
|
| ''[[:d:Q56184827|John Thomas]]''
|
| 1733
| 1784
| ''[[:d:Q13132004|Tremain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6675
|
| ''[[:d:Q56184830|John Thomas]]''
|
| 1751
| 1810
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 6676
|
| ''[[:d:Q56184856|Nancy Thomas]]''
|
| 1906
| 1953
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6677
|
| ''[[:d:Q56184865|Philip Thomas]]''
|
| 1857
| 1938
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6678
|
| ''[[:d:Q56184886|Thomas Thomas]]''
|
| 1741
| 1826
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6679
|
| ''[[:d:Q56184888|Thomas Thomas]]''
|
| 1808
| 1886
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6680
|
| ''[[:d:Q56184894|William Gwynne Stedman Thomas]]''
|
| 1822<br/>1821
| 1910
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6681
|
| ''[[:d:Q56185032|Hugh Jones]]''
|
| 1845
| 1903
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6682
|
| ''[[:d:Q56185117|Evan Ungoed-Thomas]]''
|
| 1860
| 1930
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6683
| [[Ficheru:Robert Williams Vaughan (1803–1859), Bt (gcf070601).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56185314|Robert Williams Vaughan]]''
|
| 1803
| 1859
| ''[[:d:Q17743944|Nannau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6684
|
| ''[[:d:Q56185359|Henry James Vincent]]''
|
| 1799
| 1865
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 6685
|
| ''[[:d:Q56185440|Daniel Walters]]''
|
| 1762
| 1787
| ''[[:d:Q13644928|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 6686
|
| ''[[:d:Q56185447|Moses Walters]]''
|
| 1869
| 1934
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 6687
|
| ''[[:d:Q56185516|Sarah Watkins]]''
|
| 1876
| 1975
| ''[[:d:Q17485280|Sarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6688
|
| ''[[:d:Q56185761|Thomas Wigley]]''
|
| 1867
| 1910
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6689
|
| ''[[:d:Q56185924|David Williams]]''
|
| 1802
| 1842
| ''[[:d:Q37761359|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6690
|
| ''[[:d:Q56186093|Henry Rumsey Williams]]''
|
| 1774
| 1841
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6691
|
| ''[[:d:Q56186102|Henry Williams]]''
|
| 1831
| 1910
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 6692
|
| ''[[:d:Q56186119|Isaac Williams]]''
|
| 1840
| 1840
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6693
|
| ''[[:d:Q56186125|John Digain Williams]]''
|
| 1864
| 1937
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6694
|
| ''[[:d:Q56186139|John Rhosydd Williams]]''
|
| 1885
| 1957
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6695
|
| ''[[:d:Q56186155|John Williams]]''
|
| 1761
| 1830
| ''[[:d:Q2968597|Castiellu Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6696
|
| ''[[:d:Q56186166|Lewis Ambrose Williams]]''
|
| 1814
| 1873
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6697
|
| ''[[:d:Q56186189|Morris Thomas Williams]]''
|
| 1900
| 1946
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6698
|
| ''[[:d:Q56186223|Richard Williams]]''
|
| 1796
| 1856
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6699
|
| ''[[:d:Q56186220|Rhys Williams]]''
|
| 1841
| 1867
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6700
|
| ''[[:d:Q56186231|Robert Williams]]''
|
| 1842
| 1913
| ''[[:d:Q14508552|Llanllechid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6701
|
| ''[[:d:Q56186265|Thomas Wiliems]]''
|
| 1545
| 1622
| ''[[:d:Q13125597|Arllechwedd Isaf]]''<br/>''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6702
|
| ''[[:d:Q56186282|William Sylvanus Williams]]''
|
| 1829
| 1887
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6703
|
| ''[[:d:Q56186351|Owen Williamson]]''
|
| 1840
| 1910
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 6704
|
| ''[[:d:Q56186374|Margaret Wingfield]]''
|
| 1779
| 1835
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6705
|
| ''[[:d:Q56186690|William Rhys Jones]]''
|
| 1868
| 1937
| ''[[:d:Q29499819|Bron Ceris]]''
|-
| style='text-align:right'| 6706
|
| ''[[:d:Q56186692|Myfanwy Williams Parry]]''
|
| 1898
| 1971
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6707
|
| ''[[:d:Q56186718|Siân Williams]]''
|
| 1884
| 1965
| ''[[:d:Q17320940|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6708
|
| ''[[:d:Q56186735|John Pugh]]''
|
| 1861
| 1942
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6709
|
| ''[[:d:Q56186754|Tydfor Jones]]''
|
| 1934
| 1983
| ''[[:d:Q27056926|Cwmtydu]]''
|-
| style='text-align:right'| 6710
|
| ''[[:d:Q56186763|Owen Owen]]''
|
| 1786
| 1867
| ''[[:d:Q3398878|Botwnnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6711
|
| ''[[:d:Q56186791|Dai Williams]]''
|
| 1899
| 1971
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6712
|
| ''[[:d:Q56186795|John Williams]]''
|
| 1826
| 1898
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6713
|
| ''[[:d:Q56186801|Iorwerth Hughes Jones]]''
|
| 1902
| 1972
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 6714
|
| ''[[:d:Q56186828|John Buckland Thomas]]''
|
| 1887
| 1975
| ''[[:d:Q107032535|Fforddygyfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 6715
|
| ''[[:d:Q56186834|Giraldus Jones]]''
|
| 1895
| 1978
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 6716
|
| ''[[:d:Q56186848|Rachel Mary Davies]]''
|
| 1911
| 1996
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6717
| [[Ficheru:Dr Robert Roberts (Isallt 1839-1914).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56186852|Robert Roberts]]''
|
| 1839
| 1914
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6718
|
| ''[[:d:Q56186886|Morris Peat]]''
|
| 1813
| 1898
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6719
|
| ''[[:d:Q56186920|Griffith Williams]]''
|
| 1927
| 1977
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6720
|
| ''[[:d:Q56186942|Haydn Jones]]''
|
| 1920
| 1984
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 6721
|
| ''[[:d:Q56186987|William Cosslett]]''
|
| 1831
| 1904
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6722
|
| ''[[:d:Q56186985|Thomas James Davies]]''
|
| 1919
| 2007
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6723
|
| ''[[:d:Q56187014|Islwyn Jones]]''
|
| 1931
| 2015
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6724
|
| ''[[:d:Q56187067|Elizabeth Elen Roberts]]''
|
| 1891
| 1979
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6725
|
| ''[[:d:Q56187082|Brinley Jenkins]]''
|
| 1926
| 2001
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6726
|
| ''[[:d:Q56187112|Richard Ellis Williams]]''
|
| 1862
| 1926
| ''[[:d:Q107032857|Pen-y-ffridd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6727
|
| ''[[:d:Q56187113|Thomas Llewellyn Stephens]]''
|
| 1897
| 1959
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6728
|
| ''[[:d:Q56187126|Evan John Williams]]''
|
|
| 1993
| ''[[:d:Q15963881|Swyddffynnon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6729
|
| ''[[:d:Q56187127|Ffowc Williams]]''
|
| 1897
| 1995
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6730
|
| ''[[:d:Q56187139|Harri Samuel]]''
|
|
| 1985
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 6731
|
| ''[[:d:Q56187142|Hugh Roberts]]''
|
| 1832
| 1907
| ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 6732
|
| ''[[:d:Q56187149|Sion Phylip]]''
|
|
| 1961
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 6733
|
| ''[[:d:Q56187160|Cassie Simon]]''
|
| 1898
| 1989
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 6734
|
| ''[[:d:Q56187161|Tom Williams]]''
|
| 1899
| 1986
| ''[[:d:Q13131789|Temple Bar]]''
|-
| style='text-align:right'| 6735
|
| ''[[:d:Q56187176|David Cynddelw Williams]]''
|
| 1870
| 1942
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6736
|
| ''[[:d:Q56187190|Annie Julian Parry]]''
|
| 1889
| 1972
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 6737
|
| ''[[:d:Q56187231|David Peate]]''
|
| 1831
| 1896
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 6738
|
| ''[[:d:Q56187241|Mattie Adele Gwynne Evans]]''
|
| 1908
| 1994
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 6739
|
| ''[[:d:Q56187272|Glyn Williams]]''
|
| 1927
| 1982
| ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6740
|
| ''[[:d:Q56187280|Mati Rees]]''
|
| 1902
| 1989
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 6741
|
| ''[[:d:Q56187291|David Thomas]]''
|
| 1861
| 1933
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6742
|
| ''[[:d:Q56187302|William Jones]]''
|
| 1852
| 1914
| ''[[:d:Q3008014|Cwmtwrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 6743
|
| ''[[:d:Q56187325|Robert D. Edwards]]''
|
| 1813
| 1889
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 6744
|
| ''[[:d:Q56187369|Caleb, Brechfa Verses in praise of Chivers]]''
|
| 1819
| 1872
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6745
|
| ''[[:d:Q56187381|John Davies]]''
|
| 1740
| 1821
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 6746
|
| ''[[:d:Q56187415|Daniel Evans]]''
|
| 1803
| 1858
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 6747
|
| ''[[:d:Q56187420|John Thomas Evans]]''
|
| 1869
| 1940
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 6748
|
| ''[[:d:Q56187424|Joseph Evans]]''
|
| 1801
| 1867
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 6749
|
| ''[[:d:Q56187471|Ethel Dora Heins]]''
|
| 1886
| 1933
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 6750
|
| ''[[:d:Q56187527|Evan Jones]]''
|
| 1809
| 1855
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6751
|
| ''[[:d:Q56187543|John Jones]]''
|
| 1782
| 1859
| ''[[:d:Q29504273|Ty Poeth Cottage]]''
|-
| style='text-align:right'| 6752
|
| ''[[:d:Q56187572|William, Llysnewydd Testimonial certificate Lewes]]''
|
| 1746
| 1828
| ''[[:d:Q108464343|Llysnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6753
|
| ''[[:d:Q56187576|H. Isgaer Lewis]]''
|
| 1852
| 1922
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6754
|
| ''[[:d:Q56187626|Job Miles]]''
|
| 1841
| 1914
| ''[[:d:Q25172113|St Brides-super-Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 6755
|
| ''[[:d:Q56187643|Benjamin Joseph Morse]]''
|
| 1899
| 1977
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6756
|
| ''[[:d:Q56187671|Hugh T. Owen]]''
|
| 1837
| 1912
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6757
|
| ''[[:d:Q56187675|Robert Owen]]''
|
| 1796
| 1883
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 6758
| [[Ficheru:Revd John Bartley (W) NLW3362841.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134477425|John Bartley]]''
|
| 1805
| 1884
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6759
|
| ''[[:d:Q134481562|John Wyndham Lewis]]''
|
| 1837
| 1895
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 6760
|
| ''[[:d:Q134481728|James Donne]]''
|
| 1822
| 1908
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6761
| [[Ficheru:Revd. Daniel Jenkyns (1815?-1884), Capel y Babell, Cwmfelinfach NLW3362548.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134487387|Daniel Jenkyns]]''
|
| 1815
| 1884
| ''[[:d:Q5348100|Eglwysilan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6762
| [[Ficheru:Revd Abel Green (copy) NLW3362180.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134487580|Abel Green]]''
|
| 1816
| 1874
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 6763
| [[Ficheru:Revd William Morris, Rhuddlan (CM) NLW3361068.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134488243|William Morris]]''
|
| 1803
| 1879
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6764
| [[Ficheru:William J Richards, Glandyfi (1901-1951).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134644535|William J Richards]]''
|
| 1901
| 1951
| ''[[:d:Q4667115|Aberhosan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6765
|
| ''[[:d:Q134649880|Valmai Jones]]''
|
| 1910
| 1994
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6766
|
| ''[[:d:Q134706818|Katherine Charis Davies]]''
|
| 1875
| 1949
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6767
|
| ''[[:d:Q134706819|Laura Katharine Davies]]''
|
| 1876
| 1967
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6768
|
| ''[[:d:Q134709314|John Penry Hyde 'Luxor' Price]]''
|
| 1874
| 1950
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6769
|
| ''[[:d:Q134713674|Islwyn Beynon]]''
|
| 1920
| 2005
| ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]''
|-
| style='text-align:right'| 6770
|
| ''[[:d:Q134786484|John Jones]]''
|
| 1753
| 1823
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 6771
|
| ''[[:d:Q134808292|Ebenezer Curig Davies]]''
|
| 1895
| 1981
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 6772
|
| ''[[:d:Q134958650|Florence Margaret Sarah Price]]''
|
| 1880
| 1957
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6773
|
| ''[[:d:Q134958653|Laura Williams Pugh]]''
|
| 1875
| 1926
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6774
|
| ''[[:d:Q134958658|Myfanwy Dyfed Rees]]''
|
| 1883
| 1951
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6775
|
| ''[[:d:Q134959079|Frances Edwards]]''
|
| 1838
| 1921
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 6776
|
| ''[[:d:Q134972267|Jane Jones]]''
|
| 1828
| 1878
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 6777
|
| ''[[:d:Q134978997|Morgan Davies]]''
|
| 1804
| 1867
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6778
|
| ''[[:d:Q135000709|Linda Llewellyn]]''
|
| 1912
| 1943
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6779
|
| ''[[:d:Q135000917|Mary Enid Williams]]''
|
| 1903
| 1971
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 6780
|
| ''[[:d:Q135001041|Levi Williams]]''
|
| 1870
| 1937
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6781
|
| ''[[:d:Q135001989|William Davies]]''
|
| 1832
| 1903
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6782
|
| ''[[:d:Q135002486|Abel Evans]]''
|
| 1812
| 1866
| ''[[:d:Q5714715|Henllan Amgoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6783
|
| ''[[:d:Q135012658|William Grey Hughes]]''
|
| 1792
| 1824
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6784
|
| ''[[:d:Q135012693|John Hughes]]''
|
| 1760
| 1813
| ''[[:d:Q14508468|Blaenporth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6785
|
| ''[[:d:Q135016810|John David Jenkins]]''
|
| 1868
| 1948
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 6786
|
| ''[[:d:Q135034025|William Thomas]]''
|
| 1836
| 1915
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 6787
|
| ''[[:d:Q135209813|David Wilfred Lloyd]]''
|
| 1898
| 1959
| ''[[:d:Q5566706|Glasbury]]''
|-
| style='text-align:right'| 6788
|
| ''[[:d:Q135255806|Colin Allen]]''
|
| 1927
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6789
|
| ''[[:d:Q135255805|Frank Alford]]''
|
| 1896
| 1962
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 6790
|
| ''[[:d:Q135255809|Charles Vivian Appleton]]''
|
| 1903
| 1993
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6791
|
| ''[[:d:Q135255827|Thomas Boydell]]''
|
| 1729
| 1796
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 6792
|
| ''[[:d:Q135255825|Richard Emrys Bonsall]]''
|
| 1908
| 1982
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6793
|
| ''[[:d:Q135255850|Ronald Cour]]''
|
| 1914
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6794
|
| ''[[:d:Q135255858|David Davies]]''
|
| 1755
| 1828
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6795
|
| ''[[:d:Q135255861|Dudley Garnet Davies]]''
|
| 1891
| 1981
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6796
|
| ''[[:d:Q135255866|Haydn Wyn Davies]]''
|
| 1928
| 1990
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6797
|
| ''[[:d:Q135255875|Arthur Lewis Davies]]''
|
| 1855
| 1955
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6798
|
| ''[[:d:Q135255872|John Davies]]''
|
| 1840
| 1933
| ''[[:d:Q7679437|Talgarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6799
|
| ''[[:d:Q135255887|William Davies]]''
|
| 1851
| 1939
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 6800
|
| ''[[:d:Q135255895|Lewis Edmunds]]''
|
| 1814
| 1903
| ''[[:d:Q4667220|Aberystruth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6801
|
| ''[[:d:Q135255912|David Llewelyn Jones]]''
|
| 1898
| 1973
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6802
|
| ''[[:d:Q135255923|Henry Jones]]''
|
| 1841
| 1936
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6803
|
| ''[[:d:Q135255926|John Jones]]''
|
| 1761
| 1809
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6804
|
| ''[[:d:Q135255924|Humphrey Bradley Jones]]''
|
| 1840
| 1904
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6805
|
| ''[[:d:Q135255931|John Maethlu Jones]]''
|
| 1839
| 1866
| ''[[:d:Q2910205|Llanfaethlu]]''
|-
| style='text-align:right'| 6806
|
| ''[[:d:Q135255958|Thomas Lewis]]''
|
| 1898
| 1950
| ''[[:d:Q29490717|Castle Mill,Feidr Felin]]''
|-
| style='text-align:right'| 6807
|
| ''[[:d:Q135255956|Jenkin Lewis]]''
|
| 1749
| 1805
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6808
|
| ''[[:d:Q135255963|Guy Ynyr Llewelyn Lloyd]]''
|
| 1887
| 1944
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6809
|
| ''[[:d:Q135255967|Robert Lloyd]]''
|
| 1732
| 1768
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6810
|
| ''[[:d:Q135255982|John Morgan]]''
|
| 1830
| 1930
| ''[[:d:Q21999685|Llantrithyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6811
|
| ''[[:d:Q135255987|Edward Edwards]]''
|
| 1839
| 1921
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 6812
|
| ''[[:d:Q135256023|Michael Tillert]]''
|
| 1572
| 1574
| ''[[:d:Q7592715|St Brides Major]]''
|-
| style='text-align:right'| 6813
|
| ''[[:d:Q135256024|Albert Leslie Tusler]]''
|
| 1910
| 1989
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6814
|
| ''[[:d:Q135256045|Robert Arthur Williams]]''
|
| 1916
| 1998
| ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]''
|-
| style='text-align:right'| 6815
|
| ''[[:d:Q135256066|William Williams]]''
|
| 1835
| 1868
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 6816
|
| ''[[:d:Q135256064|William Williams]]''
|
| 1825
| 1879
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6817
|
| ''[[:d:Q135256091|Ellis Henry Ellis]]''
|
| 1848
| 1882
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6818
|
| ''[[:d:Q135256094|William Ellis]]''
|
| 1789
| 1856
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6819
|
| ''[[:d:Q135256092|Henry Ellis]]''
|
| 1815
| 1869
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6820
|
| ''[[:d:Q135256100|Edward Evans]]''
|
| 1786
| 1853
| ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6821
|
| ''[[:d:Q135256107|John Caradoc Evans]]''
|
| 1898
| 1985
| ''[[:d:Q5197204|Cwm Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6822
|
| ''[[:d:Q135256114|William Downing Evans]]''
|
| 1811
| 1897
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 6823
|
| ''[[:d:Q135256118|John Kyrle Fletcher]]''
|
| 1872
| 1942
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6824
|
| ''[[:d:Q135256134|David Griffiths]]''
|
| 1832
| 1894
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6825
|
| ''[[:d:Q135256133|John Griffith]]''
|
| 1860
| 1952
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6826
|
| ''[[:d:Q135256156|Richard Llewelyn Headley]]''
|
| 1862
| 1955
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6827
|
| ''[[:d:Q135256180|Alexandra Octavia Jenkins]]''
|
| 1864
| 1904
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6828
|
| ''[[:d:Q135256198|Richard David Jenkins]]''
|
| 1815
| 1885
| ''[[:d:Q108368810|Cilbronnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6829
|
| ''[[:d:Q135256223|Dorothy Taunton Raikes]]''
|
| 1888
| 1976
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6830
|
| ''[[:d:Q20734298|Richard Morris Lewis]]''
|
| 1847
| 1918
| ''[[:d:Q4959999|Brechfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 6831
| [[Ficheru:Portrait of Richard Newcome (4674540).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734299|Richard Newcome]]''
|
| 1779
| 1857
| ''[[:d:Q3406264|Gresford]]''
|-
| style='text-align:right'| 6832
|
| ''[[:d:Q20734296|Richard Morgan]]''
|
| 1743
| 1805
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 6833
|
| ''[[:d:Q20734297|Richard Morgan]]''
|
| 1854
| 1939
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 6834
|
| ''[[:d:Q20734303|Richard Rees]]''
| ministru galés (1707–1749)
| 1707
| 1749
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6835
| [[Ficheru:Richard Roberts profile.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734304|Richard Roberts]]''
|
| 1874
| 1945
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6836
|
| ''[[:d:Q20734305|Richard Samuel Hughes]]''
|
| 1855
| 1893
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6837
|
| ''[[:d:Q20734311|Robert Albert Jones]]''
|
| 1851
| 1892
| ''[[:d:Q7165394|Penybryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6838
| [[Ficheru:Richard Williams, 'Celynog' (5254841).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734308|Richard Williams]]''
|
| 1835
| 1906
| ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6839
| [[Ficheru:Robert Dafydd, Brynengan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734314|Robert Dafydd]]''
|
| 1747
| 1834
| ''[[:d:Q3401919|Nantmor]]''
|-
| style='text-align:right'| 6840
|
| ''[[:d:Q20734313|Robert Baugh]]''
|
| 1748
| 1832
| ''[[:d:Q6661275|Llandysilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 6841
|
| ''[[:d:Q20734318|Robert Davies]]''
|
| 1790
| 1841
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6842
| [[Ficheru:Revd Robert David Roberts, Llwynhendy (1820-93) NLW3364306.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734316|Robert David Roberts]]''
|
| 1820
| 1893
| ''[[:d:Q5278615|Dinorwig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6843
|
| ''[[:d:Q20734320|Robert Davies]]''
|
| 1814
| 1867
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6844
|
| ''[[:d:Q20734321|Robert Davies]]''
|
| 1834
| 1858
| ''[[:d:Q13126857|Carneddi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6845
| [[Ficheru:Robert Ellis, Ysgoldy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734326|Robert Ellis]]''
|
| 1808
| 1881
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6846
|
| ''[[:d:Q20734325|Robert Edwards]]''
|
| 1775
| 1805
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6847
|
| ''[[:d:Q20734331|Robert Foulkes]]''
|
| 1743
| 1841
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6848
| [[Ficheru:Portrait of Robert Griffiths (4670251).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734334|Robert Griffiths]]''
|
| 1824
| 1903
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6849
|
| ''[[:d:Q20734335|Robert Gruffydd]]''
|
| 1753
| 1820
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 6850
| [[Ficheru:Robert Griffith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734332|Robert Griffith]]''
|
| 1847
| 1909
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6851
|
| ''[[:d:Q20734333|Robert Griffith Roberts]]''
|
| 1866
| 1930
| ''[[:d:Q922365|Dyffryn Ardudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6852
|
| ''[[:d:Q20734339|Robert James]]''
|
| 1825
| 1879
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6853
| [[Ficheru:Self portrait (4703026).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734336|Robert Hughes]]''
|
| 1811
| 1892
| ''[[:d:Q29499117|Bodgarad]]''
|-
| style='text-align:right'| 6854
|
| ''[[:d:Q20734337|Robert Humphreys]]''
|
| 1779
| 1832
| ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6855
| [[Ficheru:Robert Jones, Llanllyfni.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734342|Robert Jones]]''
|
| 1806
| 1896
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 6856
|
| ''[[:d:Q20734343|Robert Jones]]''
|
| 1891
| 1962
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6857
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Robert G. Jones (4672941).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734341|Robert Jones]]''
|
| 1769
| 1835
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6858
|
| ''[[:d:Q20734346|Robert Llwyd]]''
|
| 1565
| 1655
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6859
|
| ''[[:d:Q20734344|Robert Jones]]''
| músicu británicu (1862–1929)
| 1862
| 1929
| ''[[:d:Q3396790|Arthog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6860
|
| ''[[:d:Q20734348|Robert Meredith]]''
|
| 1823
| 1893
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6861
|
| ''[[:d:Q20734349|Robert Morgan]]''
|
| 1621
| 1710
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6862
| [[Ficheru:Robert Owen, Pennal.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734354|Robert Owen]]''
|
| 1834
| 1899
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 6863
| [[Ficheru:Robert Owen (Bardd y Môr).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734355|Robert Owen]]''
|
| 1858
| 1885
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 6864
|
| ''[[:d:Q20734352|Robert Oliver Rees]]''
|
| 1818
| 1881
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6865
|
| ''[[:d:Q20734362|Robert Roberts]]''
|
| 1762
| 1802
| ''[[:d:Q3404501|Nantlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 6866
|
| ''[[:d:Q20734363|Robert Roberts]]''
|
| 1800
| 1878
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 6867
| [[Ficheru:Robert Pugh Rowlands. Photograph by Lafayette Ltd. Wellcome V0027109.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734360|Robert Pugh Rowlands]]''
|
| 1874
| 1933
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6868
|
| ''[[:d:Q20734361|Robert Richard Hughes]]''
|
| 1871
| 1957
| ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6869
| [[Ficheru:Portrait of Robert Roberts, Y Sgolor Mawr (4671120).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734365|Robert Roberts]]''
|
| 1834
| 1885
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 6870
|
| ''[[:d:Q20734368|Robert Williams]]''
|
| 1782
| 1818
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 6871
|
| ''[[:d:Q20734374|Rolant Huw]]''
|
| 1714
| 1802
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6872
|
| ''[[:d:Q20734375|Ronald James Tree]]''
|
| 1914
| 1970
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6873
| [[Ficheru:Portrait of Rev. Rowland Hughes, Wesleyan Minister (4670927) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734378|Rowland Hughes]]''
|
| 1811
| 1861
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6874
|
| ''[[:d:Q20734376|Rosser Beynon]]''
|
| 1810
| 1876
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 6875
|
| ''[[:d:Q20734383|Samuel Davies]]''
|
| 1788
| 1854
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 6876
| [[Ficheru:Samuel Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734381|Samuel Bowen]]''
|
| 1799
| 1887
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6877
| [[Ficheru:Portrait of Samuel Evans, Zoar, Merthyr Tydfil, South Wales (4674125).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734386|Samuel Evans]]''
|
| 1777
| 1833
| ''[[:d:Q5136816|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6878
| [[Ficheru:Dr. Samuel Evans (5349058) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734387|Samuel Evans]]''
|
| 1859
| 1935
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 6879
| [[Ficheru:Portrait of Samuel Davies (4673074).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734384|Samuel Davies]]''
|
| 1818
| 1891
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 6880
|
| ''[[:d:Q20734385|Samuel Ellis]]''
|
| 1803
| 1852
| ''[[:d:Q20598999|Cyfronydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6881
|
| ''[[:d:Q20734390|Samuel James Evans]]''
|
| 1870
| 1938
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 6882
|
| ''[[:d:Q20734388|Samuel Evans]]''
|
| 1793
| 1856
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 6883
| [[Ficheru:Portrait of Parchedig Samuel Griffiths, Horeb Llandysul 1855 (4670806).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734389|Samuel Griffiths]]''
|
| 1783
| 1860
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 6884
| [[Ficheru:Portrait of Samuel Morris Jones (4674452).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734392|Samuel Maurice Jones]]''
| pintor galés (1853–1932)
| 1853
| 1932
| ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6885
| [[Ficheru:Winnie Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734393|Sarah Winifred Parry]]''
| escritora galesa (1870–1953)
| 1870
| 1953
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6886
|
| ''[[:d:Q20734396|Siencyn Thomas]]''
|
| 1690
| 1762
| ''[[:d:Q15987464|Brongwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6887
| [[Ficheru:Prifathro Silas Morris, Coleg y Bedyddwyr, Bangor (5254799).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734397|Silas Morris]]''
|
| 1862
| 1923
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6888
|
| ''[[:d:Q20734403|Thomas David Slingsby-Jenkins]]''
|
| 1872
| 1955
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6889
|
| ''[[:d:Q20734407|Stanley Howard Hedley Perry]]''
|
| 1911
| 1995
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 6890
|
| ''[[:d:Q20734404|Solomon Harris]]''
|
| 1726
| 1785
| ''[[:d:Q3401686|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6891
|
| ''[[:d:Q20734405|Sorobabel Davies]]''
|
| 1806
| 1877
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6892
|
| ''[[:d:Q20734410|Stephen Davies]]''
|
| 1790
| 1858
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6893
| [[Ficheru:William Oliver (1823-1901) - Stephen Evans, Esq. (1818–1905), JP - OP76 - Aberystwyth University, School of Art Museum and Galleries.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734411|Stephen Evans]]''
|
| 1818
| 1905
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6894
|
| ''[[:d:Q20734408|Stanley Bligh]]''
|
| 1870
| 1949
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 6895
|
| ''[[:d:Q20734414|Thomas (Jeremy) Griffiths]]''
|
| 1797
| 1871
| ''[[:d:Q6661964|Llechryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6896
|
| ''[[:d:Q20734412|Stephen Llwyd]]''
|
| 1794
| 1854
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6897
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Aubrey (4674307).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734417|Thomas Aubrey]]''
|
| 1808
| 1867
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6898
|
| ''[[:d:Q20734420|Thomas Beynon]]''
|
| 1745
| 1833
| ''[[:d:Q6661743|Llansadwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6899
| [[Ficheru:Unknown artist - Thomas David Llewelyn (1828–1879) - OP00304 - Bangor University.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734427|Thomas David Llewelyn]]''
|
| 1828
| 1879
| ''[[:d:Q6662903|Llwydcoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 6900
| [[Ficheru:Thomas Davies, Llandeilo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734430|Thomas Davies]]''
|
| 1820
| 1873
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 6901
| [[Ficheru:Revd Thomas Davies, Llanelli (1823-98) (Cong) NLW3364508.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734431|Thomas Davies]]''
|
| 1823
| 1898
| ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 6902
|
| ''[[:d:Q20734429|Thomas Davies]]''
|
| 1812
| 1895
| ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]''
|-
| style='text-align:right'| 6903
|
| ''[[:d:Q20734432|Thomas Davies]]''
|
| 1851
| 1892
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 6904
|
| ''[[:d:Q20734433|Thomas Davies]]''
|
| 1810
| 1873
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6905
|
| ''[[:d:Q20734438|Thomas Edwards]]''
|
| 1844
| 1924
| ''[[:d:Q5566992|Glasinfryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6906
| [[Ficheru:Portrait of Cynonfardd (4673939).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734439|Thomas Edwards]]''
|
| 1848
| 1927
| ''[[:d:Q6484919|Landore]]''
|-
| style='text-align:right'| 6907
|
| ''[[:d:Q20734446|Thomas Evans]]''
|
| 1714
| 1779
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6908
|
| ''[[:d:Q20734447|Thomas Evans]]''
|
| 1625
| 1688
| ''[[:d:Q6661068|Llanafan Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6909
|
| ''[[:d:Q20734450|Thomas Frimston]]''
|
| 1854
| 1930
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6910
|
| ''[[:d:Q20734449|Thomas Evans]]''
|
| 1897
| 1963
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 6911
|
| ''[[:d:Q20734455|Thomas Griffiths]]''
|
| 1645
| 1725
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6912
|
| ''[[:d:Q20734453|Thomas Grey]]''
|
| 1733
| 1810
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 6913
|
| ''[[:d:Q20734458|Thomas Hughes]]''
|
| 1758
| 1828
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 6914
|
| ''[[:d:Q20734459|Thomas Hughes]]''
|
| 1814
| 1884
| ''[[:d:Q13129653|Llangynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6915
|
| ''[[:d:Q20734456|Thomas Gruffydd Jones]]''
|
| 1832
| 1898
| ''[[:d:Q7162069|Pen-y-cae-mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6916
|
| ''[[:d:Q20734457|Thomas Harris]]''
|
| 1705
| 1782
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6917
|
| ''[[:d:Q20734460|Thomas Hughes]]''
|
| 1854
| 1928
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6918
|
| ''[[:d:Q20734461|Thomas Hughes]]''
|
| 1803
| 1898
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6919
|
| ''[[:d:Q20734466|Thomas Hywel Hughes]]''
|
| 1875
| 1945
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6920
|
| ''[[:d:Q20734467|Thomas Isfryn Hughes]]''
|
| 1865
| 1942
| ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6921
|
| ''[[:d:Q20734464|Thomas Huws Davies]]''
| secretariu galés (1882–1940)
| 1882
| 1940
| ''[[:d:Q7165358|Penuwch]]''
|-
| style='text-align:right'| 6922
|
| ''[[:d:Q20734465|Thomas Huxley]]''
|
| 1738
| 1792
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6923
| [[Ficheru:Portrait of Thomas James M.A (4673953).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734470|Thomas James]]''
|
| 1834
| 1915
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6924
|
| ''[[:d:Q20734471|Thomas James]]''
|
| 1817
| 1879
| ''[[:d:Q6751430|Manordeifi]]''
|-
| style='text-align:right'| 6925
|
| ''[[:d:Q20734475|Thomas John Evans]]''
|
| 1894
| 1965
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 6926
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Jerman Jones and his family (4670364).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20734472|Thomas Jerman Jones]]''
|
| 1833
| 1890
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 6927
|
| ''[[:d:Q20734473|Thomas John]]''
|
| 1816
| 1862
| ''[[:d:Q5119942|Cilgerran]]''
|-
| style='text-align:right'| 6928
|
| ''[[:d:Q20734480|Thomas Jones]]''
|
| 1761
| 1831
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 6929
|
| ''[[:d:Q19831778|Robert Lambert Gapper]]''
|
| 1897
| 1984
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6930
| [[Ficheru:Portrait of J. Deffett Francis as 'Lord of the Isles' (4670730).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19842165|John Deffett Francis]]''
|
| 1815
| 1901
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6931
|
| ''[[:d:Q19843134|Ray Elton]]''
| direutor de fotografía galés (1914–1994)
| 1914
| 1994
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6932
|
| ''[[:d:Q19844389|Fred Perry]]''
| boxeador británicu (1904–1981)
| 1904
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6933
|
| ''[[:d:Q19845132|Glyn Davies]]''
|
| 1932
| 2013
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6934
|
| ''[[:d:Q19873079|Gwyn Evans]]''
|
| 1935
| 2000
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 6935
|
| ''[[:d:Q19874433|Mike Hughes]]''
|
| 1940
| 2018
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6936
| [[Ficheru:Thomas Llewellyn Jones, 1941.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q19874741|Thomas Llewellyn Jones]]''
| políticu galés (1872–1946)
| 1872
| 1946
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6937
| [[Ficheru:Henry Llewelyn - Queensland Politician.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q19875292|Henry Llewellyn]]''
| políticu galés (1855–1933)
| 1855
| 1933
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 6938
| [[Ficheru:Ernest Purnell, 1938.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q19877328|Ernest Purnell]]''
| políticu galés (1866–1954)
| 1866
| 1954
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6939
| [[Ficheru:H. H. Tilbrook.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19880007|H. H. Tilbrook]]''
| fotógrafu galés (1848–1937)
| 1848
| 1937
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6940
| [[Ficheru:John Murray Thomas, Y Wladfa, 1894.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19888021|John Murray Thomas]]''
| comerciante galés (1847–1924)
| 1847
| 1924
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 6941
|
| ''[[:d:Q19894339|Ralph Bingley]]''
|
| 1570
| 1627
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 6942
|
| ''[[:d:Q19904222|Bert Hodson]]''
| golfista galés (1905–1971)
| 1905
| 1971
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 6943
|
| ''[[:d:Q19915198|David Thomas Gwynne-Vaughan]]''
| botánicu galés (1871–1915)
| 1871
| 1915
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 6944
|
| ''[[:d:Q19921507|John Wheatley]]''
|
| 1892
| 1955
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 6945
|
| ''[[:d:Q19959822|Henry Dwnn]]''
|
| 1340
| 1416
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6946
|
| ''[[:d:Q19959987|Thomas Jones]]''
|
| 1554
| 1604
| ''[[:d:Q20170606|Abermarlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 6947
| [[Ficheru:John parry portrait arms.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19974211|John Parry]]''
|
| 1724
| 1797
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6948
| [[Ficheru:The Right Reverend Benjamin Price .jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19974372|Benjamin Price]]''
|
| 1804
| 1896
| ''[[:d:Q24360208|Builth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6949
| [[Ficheru:Thomas Hughes Jones (of Blaenpennal) (5292090).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19974769|Thomas Hughes Jones]]''
|
| 1895
| 1966
| ''[[:d:Q14508467|Blaenpennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 6950
|
| ''[[:d:Q19975142|Fred Robson]]''
| golfista galés (1885–1952)
| 1885
| 1952
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 6951
|
| ''[[:d:Q19975438|William Napier Bruce]]''
| funcionariu galés (1858–1936)
| 1858
| 1936
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6952
|
| ''[[:d:Q19997515|Frederick Norman Pryce]]''
| conservador de muséu británicu (1888–1953)
| 1888
| 1953
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 6953
|
| ''[[:d:Q20031104|Charles Woolley]]''
|
| 1893
| 1981
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 6954
| [[Ficheru:Portrait of vaudeville team George Auger and Ernest Rommel (SAYRE 12097).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20039025|William George Auger]]''
|
| 1882<br/>1881
| 1922
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 6955
| [[Ficheru:Albert de Belleroche by Sargent.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20051236|Albert de Belleroche]]''
|
| 1864
| 1944
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6956
|
| ''[[:d:Q20054436|Gwilym Prichard]]''
| artista galés (1931–2015)
| 1931
| 2015
| ''[[:d:Q1866857|Llanystumdwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 6957
| [[Ficheru:Sarah Edwards (1947).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20109574|Sarah Edwards]]''
|
| 1881
| 1965
| ''[[:d:Q5573009|Glyntraian]]''
|-
| style='text-align:right'| 6958
|
| ''[[:d:Q20109704|Oscar Arthur Rackham]]''
| filósofu británicu (1912–1997)
| 1912
| 1997
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6959
|
| ''[[:d:Q20128816|Jack Whitford]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1924
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 6960
|
| ''[[:d:Q20160474|Hefina Headon]]''
|
| 1930
| 2013
| ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]''
|-
| style='text-align:right'| 6961
|
| ''[[:d:Q20201367|Hawys Gadarn]]''
|
| 1291
| 1353
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 6962
| [[Ficheru:Robert Everett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20202170|Robert Everett]]''
|
| 1791
| 1875
| ''[[:d:Q5610201|Gronant]]''
|-
| style='text-align:right'| 6963
| [[Ficheru:Edgar L Chappell.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q20252475|Edgar Chappell]]''
|
| 1879
| 1949
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 6964
| [[Ficheru:John Jones (Idris Vychan, 1825-87) NLW3364537 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20256068|John Jones]]''
|
| 1825
| 1887
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 6965
| [[Ficheru:Castle - Statue of Judge Gwilym Williams of Miskin - 20230926170326.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20263530|Gwilym Williams]]''
| xuez galés (1839–1906)
| 1839
| 1906
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 6966
|
| ''[[:d:Q20266669|Moc Morgan]]''
|
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 6967
|
| ''[[:d:Q20277834|Hafina Clwyd]]''
|
| 1936
| 2011
| ''[[:d:Q2599085|Gwyddelwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 6968
|
| ''[[:d:Q20354071|John Langford]]''
| escritor galés (1640–1715)
| 1640
| 1715
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 6969
|
| ''[[:d:Q20476511|Evan Tom Davies]]''
|
| 1904
| 1973
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 6970
|
| ''[[:d:Q20555787|Siôn Llewelyn]]''
|
| 1690
| 1776
| ''[[:d:Q5057243|Cefn-coed-y-cymmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 6971
|
| ''[[:d:Q20557508|Abiah Roderick]]''
| poeta galés (1898–1978)
| 1898
| 1977
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 6972
| [[Ficheru:Cymro 'pop' records by Teldisc for the Christmas market (1528985) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20558265|Aled Lloyd Davies]]''
|
| 1930
| 2021
| ''[[:d:Q15056704|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 6973
|
| ''[[:d:Q20558361|Alun 'Sbardun' Huws]]''
|
| 1948
| 2014
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 6974
| [[Ficheru:St Gallgo's Church, Llanallgo - geograph.org.uk - 38557.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20558584|Allgo]]''
| santu galés (600–660)
| 600
| 660
| ''[[:d:Q6661065|Llanallgo]]''
|-
| style='text-align:right'| 6975
|
| ''[[:d:Q20558676|Andras Millward]]''
| escritor galés (1966–2016)
| 1966
| 2016
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 6976
|
| ''[[:d:Q20558732|Aneurin Jenkins Jones]]''
|
| 1925
| 1981
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 6977
|
| ''[[:d:Q20559798|William Griffith]]''
|
| 1849
| 1890
| ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''<br/>''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6978
|
| ''[[:d:Q20559811|William Milton Aubrey]]''
|
| 1861
| 1889
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6979
|
| ''[[:d:Q20560416|Beti Rhys]]''
| escritora británica (1907–2003)
| 1907
| 2003
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 6980
|
| ''[[:d:Q20560502|Bethan Phillips]]''
| escritora británica
| 1934
| 2019
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 6981
| [[Ficheru:Portrait of Andreas o Vôn (4674316) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20561073|Andrew Jones Brereton]]''
|
| 1827
| 1885
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6982
| [[Ficheru:John Davies (Ossian Gwent).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20564443|John Davies]]''
|
| 1839
| 1892
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6983
|
| ''[[:d:Q20564458|Richard Owen Davies]]''
| químicu galés (1894–1962)
| 1894
| 1962
| ''[[:d:Q3398868|Ganllwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 6984
| [[Ficheru:Meiriadog at the Powys Eisteddfod (1892) NLW3362573.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20565356|John Edwards]]''
|
| 1813
| 1906
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 6985
|
| ''[[:d:Q20566517|Hugh Hughes]]''
|
| 1830
| 1904
| ''[[:d:Q20593558|Llandrygarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6986
|
| ''[[:d:Q20566554|Richard Huws]]''
|
| 1902
| 1980
| ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6987
|
| ''[[:d:Q20566881|Edith Nepean]]''
| escritora galesa (1876–1960)
| 1876
| 1960
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6988
| [[Ficheru:John Tudor Jones (John Eilien).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567187|John Tudor Jones]]''
|
| 1903
| 1985
| ''[[:d:Q6661279|Llaneilian]]''
|-
| style='text-align:right'| 6989
| [[Ficheru:David R.Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567243|David Richard Jones]]''
|
| 1832
| 1916
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 6990
|
| ''[[:d:Q20567253|Emyr Jones]]''
|
| 1914
| 1999
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 6991
| [[Ficheru:Owen Gethin Jones (Gethin, 1816-83) NLW3364544.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567274|Owen Gethin Jones]]''
|
| 1816
| 1883
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 6992
|
| ''[[:d:Q20567285|Robert Lloyd Jones]]''
|
| 1878
| 1959
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 6993
|
| ''[[:d:Q20567331|Joseph Seth Jones]]''
|
| 1845
| 1912
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 6994
|
| ''[[:d:Q20567576|Timothy Lewis]]''
|
| 1877
| 1958
| ''[[:d:Q13128090|Efail-wen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6995
|
| ''[[:d:Q20567614|Wyn Lodwick]]''
| músicu galés
| 1927
| 2024
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 6996
| [[Ficheru:David Lyn young man.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20567671|David Lyn]]''
|
| 1927
| 2012
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 6997
|
| ''[[:d:Q20567746|Dafydd Orwig]]''
|
| 1928
| 1996
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 6998
|
| ''[[:d:Q20567936|Hugh Owen]]''
|
| 1835
| 1892
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 6999
| [[Ficheru:Parchg William Theophilus Thomas (Gwilym Gwenffrwd, 1824-99) NLW3364216 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568221|William Theophilus Thomas]]''
|
| 1824
| 1899
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7000
| [[Ficheru:Revd. Richard Parry (Gwalchmai, 1803-97) NLW3364065.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568247|Richard Parry]]''
| poeta galés (1803–1897)
| 1803
| 1897
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7001
|
| ''[[:d:Q20568728|Jac Lewis Williams]]''
|
| 1918
| 1977
| ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7002
| [[Ficheru:William Williams (Creuddynfab, 1814-69) NLW3364533.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568736|William Williams]]''
|
| 1814
| 1869
| ''[[:d:Q5184753|Creuddyn peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 7003
| [[Ficheru:John Williams (Ioan Madog, 1812-78) NLW3362407 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568748|John Williams]]''
|
| 1812
| 1878
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7004
| [[Ficheru:John Prydderch Williams (Rhydderch o Fcircon, 1830-68) NLW3364196 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20568757|John Prydderch Williams]]''
|
| 1830
| 1868
| ''[[:d:Q6661152|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7005
|
| ''[[:d:Q20568941|John Pritchard]]''
|
| 1837
| 1898
| ''[[:d:Q3402685|Gaerwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7006
| [[Ficheru:Rees Arthur Rees (Rhys Dyfed, 1837-66) (ambrotype) NLW3364105.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20569280|Rees Arthur Rees]]''
|
| 1837
| 1866
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7007
|
| ''[[:d:Q20603878|Hugh Abercrombie]]''
| políticu sudafricanu (1872–1955)
| 1872
| 1955
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7008
|
| ''[[:d:Q20627091|Morris ap Rhisiart]]''
|
| 1674
| 1763
| ''[[:d:Q13129642|Llanfihangel Tre'r Beirdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7009
| [[Ficheru:Denise Goddard 1964.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20631120|Denise Goddard]]''
| deportista galesa
| 1945
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7010
| [[Ficheru:Gwenllian Morgan Mayor of Brecon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20631337|Gwenllian Elizabeth Fanny Morgan]]''
|
| 1852
| 1939
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7011
|
| ''[[:d:Q20631844|R. K. Penson]]''
|
| 1815
| 1885
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7012
|
| ''[[:d:Q20639681|Bert Williams]]''
|
| 1905
| 1974
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7013
|
| ''[[:d:Q20641049|Tecwyn Jones]]''
|
| 1930
| 2008
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7014
|
| ''[[:d:Q20641305|Bill Pendergast]]''
| futbolista británicu
| 1915
| 2001
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7015
|
| ''[[:d:Q20641359|Arthur Pritchard]]''
| futbolista británicu
| 1917
| 2005
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7016
|
| ''[[:d:Q20641646|Laurence Woodward]]''
|
| 1918
| 1997
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7017
| [[Ficheru:Evan William Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20656901|Evan William Evans]]''
|
| 1827
| 1874
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7018
| [[Ficheru:Charles Orme.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20685042|Charles Orme]]''
| productor de cine galés (1918–2007)
| 1918
| 2007
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7019
| [[Ficheru:Revd Lot Hughes (W) NLW3362907.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20685186|Lot Hughes]]''
|
| 1787
| 1873
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 7020
| [[Ficheru:Revd Robert Llugwy Owen (1836-1906) (1867) NLW3362143.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20685424|Robert Llugwy Owen]]''
|
| 1836
| 1906
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 7021
| [[Ficheru:David Jones (Dewi Arfon, 1833-1869) NLW3365388.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20687891|D. H. Jones]]''
|
| 1833
| 1869
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7022
|
| ''[[:d:Q112064238|Thomas Hubert John Rees]]''
|
| 1904
| 1932
| ''[[:d:Q7593398|St Ishmael]]''
|-
| style='text-align:right'| 7023
|
| ''[[:d:Q112065060|William Hibbs Bevan]]''
|
| 1788
| 1846
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7024
|
| ''[[:d:Q112065107|Griffith Williams Jones]]''
|
| 1871
| 1924
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7025
|
| ''[[:d:Q112074369|Gwilym Pugh]]''
|
| 1618
| 1689
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7026
|
| ''[[:d:Q112078599|John Owen]]''
|
| 1817
| 1886
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7027
|
| ''[[:d:Q112079324|Lewis Griffith Roberts]]''
|
| 1916
| 1986
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7028
|
| ''[[:d:Q112080083|John Lloyd Nuttall]]''
|
| 1858
| 1929
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7029
|
| ''[[:d:Q112080160|Oswald Rees Owen]]''
|
| 1907
| 1980
| ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7030
|
| ''[[:d:Q112080183|Owen Davies Thomas]]''
|
| 1834
| 1922
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7031
|
| ''[[:d:Q112080194|John Davies]]''
|
| 1846
| 1924
| ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7032
|
| ''[[:d:Q112080260|David Hughes]]''
|
| 1839
| 1923
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 7033
|
| ''[[:d:Q112115299|Arthur Rhys Roberts]]''
|
| 1872
| 1920
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 7034
|
| ''[[:d:Q112116356|George Baker]]''
|
| 1902
| 1982
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7035
|
| ''[[:d:Q112119470|John Williams]]''
|
| 1870
| 1929
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7036
|
| ''[[:d:Q112119851|Abel Edmunds]]''
|
| 1800
| 1865
| ''[[:d:Q6661562|Llangynidr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7037
|
| ''[[:d:Q112126488|Caradog Tegid Rowlands]]''
|
| 1891
| 1968
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7038
|
| ''[[:d:Q112127551|William Jones]]''
|
| 1821
| 1903
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 7039
|
| ''[[:d:Q112127710|Robert Cadwaladr Evans]]''
|
| 1857
| 1922
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7040
|
| ''[[:d:Q112127814|Hugh Edwards]]''
|
| 1871
| 1941
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7041
|
| ''[[:d:Q112127857|Abednego Jenkin]]''
|
| 1819
| 1888
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 7042
|
| ''[[:d:Q112128015|William Caradog Evans]]''
|
| 1848
| 1878
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7043
|
| ''[[:d:Q112128209|John Saunders]]''
|
| 1798
| 1871
| ''[[:d:Q6661644|Llanllwni]]''
|-
| style='text-align:right'| 7044
|
| ''[[:d:Q112132303|Walter Hugh James]]''
|
| 1845
| 1937
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7045
|
| ''[[:d:Q112132334|David William Bateman]]''
|
| 1898
| 1967
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7046
|
| ''[[:d:Q136914380|Alan Clayton]]''
|
| 1941
| 2020
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7047
|
| ''[[:d:Q136914468|Dilys Price (actores)]]''
|
| 1934
| 2001
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7048
|
| ''[[:d:Q136914501|Ernest Evans (actor)]]''
|
| 1923
| 2011
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7049
|
| ''[[:d:Q136914544|William David Williams (W. D. Williams)]]''
|
| 1900
| 1985
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 7050
|
| ''[[:d:Q137039486|Wyn Jones (actor)]]''
|
| 1936
| 1966
| ''[[:d:Q4675083|Acrefair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7051
|
| ''[[:d:Q137040619|Geraint Owen (actor)]]''
|
| 1966
| 2009
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7052
|
| ''[[:d:Q137040632|Morien Philips]]''
|
| 1930
| 2009
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7053
|
| ''[[:d:Q137040714|Gwynne D. Evans]]''
|
| 1908
| 1988
| ''[[:d:Q1033068|Cefneithin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7054
|
| ''[[:d:Q137040720|Edwin williams]]''
|
| 1918
| 2003
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 7055
|
| ''[[:d:Q137040734|Morris Jones (actor a chyfarwyddwr)]]''
|
| 1906
| 1986
| ''[[:d:Q3405649|Chwilog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7056
|
| ''[[:d:Q137166061|Llewellyn Gordon Owen]]''
|
| 1885
| 1947
| ''[[:d:Q894252|Borth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7057
|
| ''[[:d:Q137451439|Jack Griffith]]''
|
| 1902
| 1977
| ''[[:d:Q20161307|Blaenclydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7058
|
| ''[[:d:Q137601569|Frank Llewellyn-Jones]]''
|
| 1907
| 1997
| ''[[:d:Q7164562|Penrhiwceiber]]''
|-
| style='text-align:right'| 7059
| [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364239.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q137631785|Robert Hughes (Glan Collen)]]''
|
| 1823
| 1914
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7060
|
| ''[[:d:Q137719956|Ernest Howard Harris]]''
|
| 1876
| 1961
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7061
| [[Ficheru:Portrayal of Aloma and Tony Jones ,the popular duet Tony and Aloma (1539576).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q137973089|Tony Jones]]''
|
| 1939
| 2026
| ''[[:d:Q7680421|Talwrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7062
|
| ''[[:d:Q138028809|Mabel Perowne]]''
|
| 1886
| 1967
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7063
|
| ''[[:d:Q138047039|Elizabeth Kent]]''
|
| 1915
| 1954
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7064
|
| ''[[:d:Q138189165|Robert Perry]]''
|
| 1679
| 1738
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7065
|
| ''[[:d:Q138189219|Leah Morris]]''
|
| 1679
| 1741
| ''[[:d:Q7837982|Trelawnyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7066
|
| ''[[:d:Q138338362|John Idris Jones]]''
|
| 1938
| 2020
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7067
|
| ''[[:d:Q138338735|Ivor Eustis]]''
|
| 1897
| 1920
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7068
|
| ''[[:d:Q138339199|Marian Ann Goronwy-Roberts]]''
|
| 1919
| 2011
| ''[[:d:Q107033010|Robertstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7069
|
| ''[[:d:Q138349362|Samuel Evans]]''
|
| 1817
| 1902
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 7070
| [[Ficheru:The Newark Star (1909-05-07). John D. Marsh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q138448286|John Daniel Marsh]]''
|
| 1873
| 1965
| ''[[:d:Q13635560|Gwehelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7071
|
| ''[[:d:Q138456592|Martyn Butler]]''
|
| 1954
| 2026
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7072
|
| ''[[:d:Q138458247|Guy Rawson Trafford]]''
|
|
| 1930
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7073
| [[Ficheru:John Humphreys (Wmffra Cyfeiliog).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q138535331|John Humphreys]]''
|
| 1861
| 1944
| ''[[:d:Q5152606|Commins Coch]]''
|-
| style='text-align:right'| 7074
|
| ''[[:d:Q138701765|Edward Jones]]''
|
|
| 1738
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7075
|
| ''[[:d:Q138702006|Gweno Lewis]]''
|
| 1913
| 2005
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7076
|
| ''[[:d:Q138702031|Gwladys Elizabeth Lewis]]''
|
| 1885
| 1979
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 7077
|
| ''[[:d:Q138708501|Sianed Elin Jones]]''
|
| 1959
| 2022
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 7078
|
| ''[[:d:Q138779988|John Williams]]''
|
| 1922
| 2001
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7079
|
| ''[[:d:Q139071081|Thomas Joseph Morris]]''
|
| 1846
| 1908
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7080
|
| ''[[:d:Q139071102|William Ross Hughes]]''
|
| 1857
| 1935
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7081
|
| ''[[:d:Q139071191|John C. Roberts]]''
|
|
| 1911
| ''[[:d:Q6662969|Llysfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7082
|
| ''[[:d:Q139071284|John Richard Roberts]]''
|
| 1823
| 1874
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7083
| [[Ficheru:Portrait of Brass of Edward Goodman in Ruthin Church, Denbighshire (4670777).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139088980|Edward Goodman]]''
|
| 1476
| 1560
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7084
| [[Ficheru:Portrait of Abel Anthony Gower, Esquire, of Glandovan, County of Pembroke (4670781).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139089502|Abel Anthony Gower]]''
|
| 1768
| 1837
| ''[[:d:Q17741711|Glandovan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7085
|
| ''[[:d:Q139104913|William Owen]]''
|
| 1791
| 1883
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7086
|
| ''[[:d:Q139178689|Trevor Evans]]''
|
| 1902
| 1981
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7087
|
| ''[[:d:Q139178994|John Warnaby]]''
|
| 1942
| 2007
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7088
|
| ''[[:d:Q139190014|Eric Roberts]]''
|
| 1944
| 2021
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7089
|
| ''[[:d:Q139197773|Bruce Dargavel]]''
|
| 1905
| 1985
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7090
|
| ''[[:d:Q139198124|William Vaughan Lewis]]''
|
| 1907
| 1961
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7091
| [[Ficheru:Walter Young Armstrong in WT Pike Biographies Berks Bucks & Beds (32a) (6).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139255770|Walter Young Armstrong]]''
|
| 1851
| 1934
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7092
|
| ''[[:d:Q139256119|George Albert Ash]]''
|
| 1911
| 1975
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7093
|
| ''[[:d:Q139256146|George Hugh Ash]]''
|
| 1942
| 2021
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7094
|
| ''[[:d:Q139305674|Thomas Owen]]''
|
| 1598
| 1672
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7095
|
| ''[[:d:Q139308619|William Owen II]]''
|
| 1584
| 1674
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7096
|
| ''[[:d:Q139373509|Hilda Mary Smyth]]''
|
| 1891
| 1978
| ''[[:d:Q6661088|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7097
|
| ''[[:d:Q135256246|Mary Silyn Roberts]]''
|
| 1877
| 1972
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7098
|
| ''[[:d:Q135256268|George Henry Strick]]''
|
| 1854
| 1940
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7099
|
| ''[[:d:Q135256272|Francis Taynton]]''
|
| 1799
| 1870
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 7100
|
| ''[[:d:Q135256288|Richard Waklein]]''
|
| 1921
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7101
|
| ''[[:d:Q135436691|Thomas Evan Jones]]''
|
| 1922
| 1985
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 7102
|
| ''[[:d:Q135485976|Dorothy Shelagh Leighton Garland]]''
|
| 1913
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7103
|
| ''[[:d:Q135524659|Thomas Ellis]]''
|
| 1625
| 1688
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7104
|
| ''[[:d:Q135524690|Richard Thomas]]''
|
| 1630
| 1683
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7105
|
| ''[[:d:Q135642490|Nesta Dorrance]]''
|
| 1925
| 1999
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7106
|
| ''[[:d:Q135736786|Martha Sealy]]''
|
| 1720
| 1760
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7107
|
| ''[[:d:Q135757395|Frank Owen]]''
|
|
| 1937
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7108
|
| ''[[:d:Q135854981|Tom Earley]]''
|
| 1911
| 1998
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 7109
|
| ''[[:d:Q135903811|Lady Paula Howard]]''
|
| 1912
| 2000
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7110
|
| ''[[:d:Q135916709|Trader Hughes]]''
|
| 1630
| 1709
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 7111
|
| ''[[:d:Q135921464|Eddie Wilcox]]''
|
| 1927
| 2015
| ''[[:d:Q3406145|Blaengarw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7112
| [[Ficheru:Yr actor Noel Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135942883|Noel Williams]]''
|
| 1927
| 2022
| ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7113
|
| ''[[:d:Q136027925|David Miles]]''
|
| 1735
| 1806
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 7114
|
| ''[[:d:Q136032765|Islwyn Winwaeloc Jones]]''
|
| 1902
| 1973
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7115
|
| ''[[:d:Q136084148|Beryl Hall]]''
|
| 1927
| 2021
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 7116
|
| ''[[:d:Q136140612|J. T. Jones]]''
|
| 1894
| 1975
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7117
| [[Ficheru:In memory of the Rev John Lewis, Birmingham.. NLW3365213.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100413|John Lewis]]''
|
| 1821
| 1871
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7118
| [[Ficheru:Revd Evan Peter, Y Bala (MC) NLW3360974.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100492|Evan Peter]]''
|
| 1821
| 1887
| ''[[:d:Q13129650|Llangywer]]''
|-
| style='text-align:right'| 7119
| [[Ficheru:Revd Briwnant Evans, Llangurig (CM) NLW3365158.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100779|Thomas Briwnant Evans]]''
|
| 1854
| 1892
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7120
| [[Ficheru:Lydia Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134103132|Lydia Jones]]''
|
| 1797
| 1888
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7121
|
| ''[[:d:Q134308667|Janet Richardson Armstrong]]''
|
| 1885
| 1973
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7122
|
| ''[[:d:Q134308678|Charlotte Bacon]]''
|
| 1884
| 1976
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7123
| [[Ficheru:Mr Pengwern Jones NLW3363693.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134346679|John Pengwern Jones]]''
|
| 1860
| 1927
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 7124
| [[Ficheru:Miss Powell (later Mrs Pengwern Jones) NLW3363695.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134346718|Jane Powell]]''
|
| 1866
| 1888
| ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7125
| [[Ficheru:Revd J H Symond, Tywyn (CM) NLW3365104.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134354116|John Hughes Symonds]]''
|
| 1832
| 1921
| ''[[:d:Q16071047|Clocaenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7126
| [[Ficheru:Revd Roberts, Pentrefoelas NLW3365059.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134355524|Richard William Roberts]]''
|
| 1821
| 1889
| ''[[:d:Q15242552|Llanddyfnan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7127
| [[Ficheru:Revd Rhys Harries, Narberth NLW3364519.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134370749|Rhys Harries]]''
|
| 1863
| 1940
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7128
| [[Ficheru:Revd David Daniel Walters (Gwallter Ddu, 1862-1934)(Cong) NLW3362429.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134371396|David Daniel Walters]]''
|
| 1862
| 1934
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 7129
| [[Ficheru:Revd Noah Stephens, Liverpool NLW3362440.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134373523|Noah Stephens]]''
|
| 1823
| 1874
| ''[[:d:Q770818|Llanfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7130
| [[Ficheru:Revd Francis Jones, Abergele NLW3363287.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134373878|Francis Jones]]''
|
| 1834
| 1913
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7131
| [[Ficheru:Revd Newton, Eglwys-bach (W) NLW3362938.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134385487|George Talalun Newton]]''
|
| 1853
| 1907
| ''[[:d:Q5623565|Gwernymynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7132
| [[Ficheru:Revd Ellis Hughes, Pen-maen (Cong) NLW3364489.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134394942|Ellis Hughes]]''
|
| 1811
| 1881
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7133
| [[Ficheru:Revd William Rees Williams, vicar of Gyffylliog and family NLW3364466.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395364|William Rees Williams]]''
|
| 1815
| 1900
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7134
| [[Ficheru:Revd William George Jenkins, vicar of Llandysul (Cer) NLW3364456.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395517|William George Jenkins]]''
|
| 1829
| 1903
| ''[[:d:Q11932059|Llandygwydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7135
| [[Ficheru:Revd J Robinson, Llansilin NLW3364364.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395634|John Robinson]]''
|
| 1814
| 1886
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7136
| [[Ficheru:Revd H Gwerfyl James (Spinther's brother) NLW3364319.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395716|Humphrey Gwerfyl James]]''
|
| 1839
| 1909
| ''[[:d:Q3398810|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 7137
| [[Ficheru:Revd Myfenydd Morgan, Llandudoch NLW3364094.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134395805|John Myfenydd Morgan]]''
|
| 1852
| 1916
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 7138
| [[Ficheru:My mother (sitting) Shan y Lliwdy and Bontfaen maid (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134444485|Jane Thomas]]''
|
| 1794
| 1870
| ''[[:d:Q13126981|Cellan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7139
| [[Ficheru:Revd John Matthews, Neath NLW3364302.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134444853|John Mathews]]''
|
| 1810
| 1880
| ''[[:d:Q6947883|Mynyddislwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7140
| [[Ficheru:Revd H Ellis (1868) (Llangwm, Cong?) NLW3364083.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134444947|Humphrey Ellis]]''
|
| 1811
| 1893
| ''[[:d:Q107033050|Tŷ-nant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7141
| [[Ficheru:Revd Ishmael Evans (W) NLW3362932.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134445081|Ishmael Evans]]''
|
| 1843
| 1922
| ''[[:d:Q13129662|Llannerch-y-môr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7142
| [[Ficheru:Er cof am y diweddar Barch R Bonner .. NLW3362875.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134445102|Richard Bonner]]''
|
| 1788
| 1867
| ''[[:d:Q6661367|Llanferres]]''
|-
| style='text-align:right'| 7143
| [[Ficheru:Rev R T Owen (W) NLW3362941.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134445155|Robert Thomas Owen]]''
|
| 1842
| 1871
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 7144
| [[Ficheru:Revd W Emlyn Jones (Cong) (?) NLW3364048.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134476090|William Emlyn Jones]]''
|
| 1842
| 1914
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7145
|
| ''[[:d:Q112132378|Job Richards]]''
|
| 1830
| 1890
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 7146
|
| ''[[:d:Q112132441|Henry Howard Evans]]''
|
| 1865
| 1935<br/>1936
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7147
|
| ''[[:d:Q112132478|Evan Isaac Thomas]]''
|
| 1824
| 1903
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 7148
|
| ''[[:d:Q112132605|David Davies]]''
|
|
| 1901
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7149
|
| ''[[:d:Q112135582|Dyfrig Evans]]''
|
| 1978
| 2022
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7150
|
| ''[[:d:Q112147144|Thomas John Williams]]''
|
| 1869
| 1944
| ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7151
|
| ''[[:d:Q112224866|Abram Owen Thomas]]''
|
| 1876
| 1931
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7152
|
| ''[[:d:Q112355680|Huw Roland Jones]]''
| xeógrafu británicu (1937–2023)
| 1937
| 2023
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7153
|
| ''[[:d:Q112359830|Mark Sproule-Jones]]''
|
| 1941
| 2025
| ''[[:d:Q731439|Grosmont]]''
|-
| style='text-align:right'| 7154
|
| ''[[:d:Q112384154|Peter Lowe]]''
| historiador británicu (1941–2012)
| 1941
| 2012
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7155
|
| ''[[:d:Q112471825|Clifford Naunton Morgan]]''
|
| 1901
| 1986
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7156
|
| ''[[:d:Q112474545|Robin Okey]]''
|
| 1942
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7157
|
| ''[[:d:Q112518439|Jeffrey Huw Williams]]''
|
| 1956
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7158
|
| ''[[:d:Q112519032|John C. Rodda]]''
|
| 1934
| 2024
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7159
|
| ''[[:d:Q112552665|David Burns Moffat]]''
|
| 1921
| 2017
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7160
| [[Ficheru:Gwilym Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112615363|Gwilym Roberts]]''
|
| 1935
| 2025
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7161
|
| ''[[:d:Q112672989|Evan Jenkins]]''
|
| 1794
| 1849
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 7162
|
| ''[[:d:Q112686378|Hugh Beaver Roberts]]''
|
| 1820
| 1903
| ''[[:d:Q5119934|Cilcain]]''
|-
| style='text-align:right'| 7163
|
| ''[[:d:Q112947395|William M. Protheroe]]''
|
| 1925
| 2012
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7164
|
| ''[[:d:Q112961957|T. W. Allen]]''
| mánager británicu (1864–1943)
| 1864
| 1943
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7165
|
| ''[[:d:Q113026138|John Davies Thomas]]''
|
| 1844
| 1893
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7166
| [[Ficheru:Rosalindmorris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113112197|M. Rosalind Morris]]''
|
| 1920
| 2022
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 7167
|
| ''[[:d:Q113137714|Harry Owen Roe]]''
|
| 1885
| 1962
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7168
|
| ''[[:d:Q113459737|Howard Johns]]''
|
| 1892
| 1964
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 7169
|
| ''[[:d:Q113510481|Kathleen Mary Williams]]''
|
| 1919
| 1974
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7170
| [[Ficheru:Portrait of John Prytherch (4672676).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113551771|John Prytherch]]''
| ministru galés (1774–1864)
| 1774
| 1864
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 7171
|
| ''[[:d:Q113587569|Arnold Stanley Meara]]''
|
| 1914
| 1993
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7172
|
| ''[[:d:Q113660811|John Malcom Cherrett]]''
|
| 1935
| 2014
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7173
|
| ''[[:d:Q113680486|John Morgan Edwards]]''
|
| 1868
| 1924
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7174
| [[Ficheru:Thomas Morton (1829-1887).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113724684|Thomas Morton]]''
|
| 1829
| 1887
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7175
|
| ''[[:d:Q113805746|Dervis Ward]]''
|
| 1923
| 1996
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7176
|
| ''[[:d:Q113808080|Colin Cross]]''
|
| 1928
| 1985
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7177
| [[Ficheru:John Davies Bryan from O'r Aifft.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q113861465|John Davies Bryan]]''
|
| 1857
| 1888
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7178
|
| ''[[:d:Q114261259|Ceridwen Lloyd Davies]]''
|
| 1900
| 1983
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7179
|
| ''[[:d:Q114458166|Rowland Rowland]]''
|
| 1812
| 1882
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 7180
| [[Ficheru:William Newzam Prior Nicholson - Canadian Headquarters Staff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114529460|Percival Edward Thacker]]''
| oficial canadianu (1873–1945)
| 1873
| 1945
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7181
|
| ''[[:d:Q114571030|Amy Laugharne]]''
| cocinera británica (1879–1950)
| 1879
| 1950
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7182
| [[Ficheru:Griff Vaughan Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114608980|Griffith Vaughan Williams]]''
|
| 1940
| 2010
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7183
| [[Ficheru:Beatrice Green (Bruley).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q114866371|Beatrice Green]]''
|
| 1894
| 1927
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7184
|
| ''[[:d:Q115254921|Alun G. Jones]]''
| profesor británicu (1941–2012)
| 1941
| 2012
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7185
|
| ''[[:d:Q115256986|Edgar Hitchman]]''
|
| 1915
| 1983
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7186
| [[Ficheru:(Portrait du coureur cycliste gallois Syd) Jenkins - btv1b53217294r.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115257191|Sydney Jenkins]]''
| ciclista británicu (1873–1947)
| 1873
| 1947
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7187
|
| ''[[:d:Q115381177|Eric Hywel Roberts]]''
|
| 1930
| 2016
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7188
|
| ''[[:d:Q115616673|Elizabeth May Watkin Jones]]''
|
| 1907
| 1965
| ''[[:d:Q3402628|Capel Celyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7189
|
| ''[[:d:Q115652166|David Bevan]]''
|
| 1829
| 1913
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7190
| [[Ficheru:The Chief Constable (5236540).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115662147|Steven Jones]]''
|
| 1875
| 1938
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 7191
|
| ''[[:d:Q115687459|William Evan Williams]]''
|
| 1896
| 1917
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7192
|
| ''[[:d:Q115687922|Frances Williams]]''
|
| 1760
| 1801
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 7193
|
| ''[[:d:Q115688322|Geoffrey Bilson]]''
|
| 1938
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7194
|
| ''[[:d:Q115747841|Alec Allen]]''
|
| 1895
| 1972
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7195
|
| ''[[:d:Q115780417|Bryn Thomas]]''
|
| 1912
| 2005
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7196
| [[Ficheru:Brian Woodward.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115803662|Brian Woodward]]''
|
| 1952
| 2022
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 7197
|
| ''[[:d:Q115830694|James Horgan]]''
|
| 1867
| 1946
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7198
|
| ''[[:d:Q115839842|Mary Goff Lloyd]]''
|
| 1815
| 1907
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7199
|
| ''[[:d:Q115926343|Geraint Vaughan-Jones]]''
|
| 1929
| 2002
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7200
|
| ''[[:d:Q115930521|William Henry Hughes]]''
| poeta arxentín (1856–1926)
| 1856
| 1926
| ''[[:d:Q13129672|Llanrhychwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7201
|
| ''[[:d:Q116199583|Helena Braithwaite]]''
|
| 1938
| 2018
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7202
|
| ''[[:d:Q116451856|W. Gwyn Thomas]]''
|
| 1928
| 1994
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7203
|
| ''[[:d:Q116739631|James Jones]]''
|
| 1860
| 1943
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7204
|
| ''[[:d:Q116768200|J. Kerry Thomas]]''
| químicu británicu (1934–2015)
| 1934
| 2015
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7205
|
| ''[[:d:Q116770788|Thomas Prichard]]''
|
| 1846
| 1920
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7206
|
| ''[[:d:Q116783944|Edward Hamilton Acton]]''
|
| 1862
| 1895
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7207
|
| ''[[:d:Q116785463|Paul Gyngell]]''
|
| 1959
| 2010
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7208
| [[Ficheru:David R. Davies 1927-2016 (32199158336).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116880496|David R. Davies]]''
|
| 1927
| 2016
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7209
|
| ''[[:d:Q116883186|David Elias]]''
|
| 1790
| 1856
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 7210
|
| ''[[:d:Q116922937|Mary Knibb]]''
|
| 1798
| 1866
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7211
|
| ''[[:d:Q116994784|Eileen Mary Rees]]''
|
| 1912
| 2008
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7212
|
| ''[[:d:Q117251092|George Brown Naysmith]]''
|
| 1866
| 1894
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7213
|
| ''[[:d:Q117286666|Arnold Alonzo Sheppard]]''
|
| 1908
| 1979
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7214
|
| ''[[:d:Q117286914|Morgan Rice Morgan]]''
|
| 1806
| 1874
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7215
|
| ''[[:d:Q117286952|David Rhagfyr Jones]]''
|
| 1858
| 1915
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7216
|
| ''[[:d:Q117286967|Abraham Williams]]''
|
| 1816
| 1882
| ''[[:d:Q6809972|Meidrim]]''
|-
| style='text-align:right'| 7217
|
| ''[[:d:Q117287364|Charles Henry Glascodine]]''
|
| 1843
| 1928
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7218
| [[Ficheru:British School - Gawen Goodman of Ruthin (1526–1604) - NMW A 3453 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q117306933|Gawen Goodman]]''
|
| 1526
| 1604
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 7219
|
| ''[[:d:Q105134303|Alan Wynne-Thomas]]''
| regatista británicu (1941–2008)
| 1941
| 2008
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7220
|
| ''[[:d:Q105155076|David Graham Jenkins]]''
|
| 1933
| 1995
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 7221
|
| ''[[:d:Q105295044|Henry Troadec]]''
|
| 1915
| 2017
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7222
|
| ''[[:d:Q105302139|Richard Nicklin Hall]]''
|
| 1853
| 1914
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7223
|
| ''[[:d:Q105344677|Rowland James Williams]]''
|
| 1919
| 2005
| ''[[:d:Q13130114|Merthyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7224
| [[Ficheru:C. R. Jones, Ysw., Y.H., Llanfyllin (5236452).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105514757|C. R. Jones]]''
|
| 1828
| 1902
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7225
|
| ''[[:d:Q105549362|Michael Roberts]]''
|
| 1943
| 2014
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 7226
|
| ''[[:d:Q105554307|Harry Thomas Owen, Quaker]]''
|
| 1630
| 1686
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7227
|
| ''[[:d:Q105803185|Donald Hoskins]]''
|
| 1933
| 2021
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7228
|
| ''[[:d:Q105824928|Ivan Dale Owen]]''
|
| 1924
| 1997
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7229
|
| ''[[:d:Q105883342|Cyril Glyndwr Williams]]''
|
| 1921
| 2004
| ''[[:d:Q7228391|Pontyates]]''
|-
| style='text-align:right'| 7230
|
| ''[[:d:Q105887434|Cliff Tamplin]]''
|
| 1920
| 2006
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7231
|
| ''[[:d:Q105946804|William Henry Davies]]''
|
| 1849
| 1907
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7232
|
| ''[[:d:Q105993903|William George Conley]]''
|
| 1842
| 1924
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7233
|
| ''[[:d:Q106166812|Vernon Stanley Jones]]''
|
| 1875
| 1955
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7234
|
| ''[[:d:Q106193079|Byron Wozencraft]]''
| xugador de dardos galés (1951–1998)
| 1951
| 1998
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7235
|
| ''[[:d:Q106193220|Dyfri Jones]]''
| xugador de dardos galés (1943–2011)
| 1943
| 2011
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7236
|
| ''[[:d:Q106204551|Kenneth Crook]]''
|
| 1949
| 2014
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7237
|
| ''[[:d:Q106243608|Arthur Walter Powell]]''
| fotógrafu neozelandés (1893–1970)
| 1893
| 1970
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7238
| [[Ficheru:EleanorDaniels1914.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q106369503|Eleanor Daniels]]''
|
| 1886
| 1994
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 7239
| [[Ficheru:Amy Noel Morfydd Ballinger (5449693).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106393535|Amy Noel Morfydd Ballinger]]''
|
| 1907
| 1950
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7240
| [[Ficheru:James Hughes (Glanrheidol) first Mayor reformed corporation of Aberystwyth, A.D. 1836 (5349083).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106418087|James Hughes]]''
|
| 1788
| 1858
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7241
| [[Ficheru:William Jones, 'Monfa' (of Bootle) (5349085).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106418333|William Jones]]''
|
| 1840
| 1918
| ''[[:d:Q13126121|Bodwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7242
| [[Ficheru:The late J. Lloyd Griffith Esq., M.A (5348993).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106418847|John Lloyd Griffith]]''
|
| 1839
| 1902
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7243
|
| ''[[:d:Q106421024|Dai Games]]''
| químicu galés (1938–2018)
| 1938
| 2018
| ''[[:d:Q8054074|Ynysddu]]''
|-
| style='text-align:right'| 7244
| [[Ficheru:Rev. Cornelius Griffiths born Feb 25th 1829 ; died Nov 6th 1905 (5293977).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106465233|Cornelius Griffiths]]''
|
| 1829
| 1905
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7245
| [[Ficheru:Miss May John (5294079) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106465424|May John]]''
|
| 1874
| 1962
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 7246
| [[Ficheru:David Charles Davies at Palm Beach, Florida, 1908 (5449735).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106467715|David Charles Davies]]''
|
| 1866
| 1928
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 7247
| [[Ficheru:Miss Salusbury (daughter of the late Major Salusbury, owner of the Bachygraig Estate) (5449764) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106468578|Rosamund Victoria Salusbury]]''
|
| 1885
| 1950
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7248
| [[Ficheru:Catherine Miriam Anwyl (5449774) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106472293|Catherine Miriam Anwyl]]''
|
| 1871
| 1953
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7249
|
| ''[[:d:Q106501654|Chris Riley]]''
| futbolista británicu
| 1939
| 1983
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7250
|
| ''[[:d:Q106518337|Rachel Howell-Evans]]''
|
| 1914
| 2003
| ''[[:d:Q14477598|Trefnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7251
|
| ''[[:d:Q106574374|Hugh Harrison]]''
|
| 1875
| 1912
| ''[[:d:Q5468045|Forden]]''
|-
| style='text-align:right'| 7252
|
| ''[[:d:Q106588660|Kenneth Davies]]''
|
| 1928<br/>1925
| 2015
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7253
|
| ''[[:d:Q106602538|Joan M. Eyles]]''
|
| 1907
| 1986
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7254
|
| ''[[:d:Q106635128|Benjamin Thomas]]''
|
| 1838
| 1920
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 7255
| [[Ficheru:Reverend Owen Ellis Evans, director of the new translation of the Welsh Bible from 1974 to 1977 (1548083).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106636382|Owen E. Evans]]''
|
| 1920
| 2018
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 7256
|
| ''[[:d:Q106637558|Frank Robinson Brown]]''
|
| 1910
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7257
|
| ''[[:d:Q106638464|Alwyn Owens]]''
| profesor universitariu británicu
| 1931
| 2023
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 7258
|
| ''[[:d:Q106669233|Herbert Forsdike]]''
| xinecólogu británicu (1875–1942)
| 1875
| 1942
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7259
|
| ''[[:d:Q106697312|Patricia Bellotti]]''
|
| 1931
| 2017
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7260
| [[Ficheru:Mrs Packe c1875.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106705757|Emma Packe]]''
|
| 1840
| 1914
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7261
|
| ''[[:d:Q106716134|Caroline Orr]]''
|
| 1862
| 1945
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7262
| [[Ficheru:Edward David Darelan Davis. Portrait, 1904. Wellcome V0029071 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136159835|Edward David Darelan Davis]]''
|
| 1880
| 1976
| ''[[:d:Q7594726|St Mellons]]''
|-
| style='text-align:right'| 7263
|
| ''[[:d:Q136165406|Kathleen Thomas]]''
|
| 1906
| 1997
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7264
|
| ''[[:d:Q136296816|Howell John Thomas]]''
|
| 1901
| 1964
| ''[[:d:Q5180639|Crai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7265
|
| ''[[:d:Q136307309|Nicholas John Dunn]]''
|
| 1821
| 1894
| ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]''
|-
| style='text-align:right'| 7266
|
| ''[[:d:Q136316026|Olive Salaman]]''
|
| 1921
| 2007
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7267
|
| ''[[:d:Q136340252|Huw Davies]]''
|
| 1910
| 1994
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7268
|
| ''[[:d:Q136340660|Lyn Evans]]''
|
| 1914
| 2001
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7269
|
| ''[[:d:Q136360348|John Forsyth]]''
|
|
| 1878
| ''[[:d:Q3401012|Llannerch-y-medd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7270
|
| ''[[:d:Q136369298|John Francis]]''
|
| 1810
| 1872
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7271
|
| ''[[:d:Q136408528|Ivor Wynne]]''
|
| 1918
| 1970
| ''[[:d:Q5318598|Dyffryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7272
|
| ''[[:d:Q136433221|Rhys Davies]]''
|
| 1879
| 1927
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 7273
|
| ''[[:d:Q136444533|Elwyn Wilson Jones]]''
|
| 1938
| 2017
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7274
|
| ''[[:d:Q136444591|Gari Melville]]''
|
| 1955
| 2025
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7275
|
| ''[[:d:Q136461525|Gareth Lloyd Williams]]''
|
| 1941
| 2004
| ''[[:d:Q3107398|Llandegla]]''
|-
| style='text-align:right'| 7276
| [[Ficheru:Parch. W. J. OWEN (Afallon),Bangor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136487593|William John Owen]]''
|
| 1865
| 1941
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 7277
|
| ''[[:d:Q136536183|Robert Jones]]''
|
| 1841
| 1883
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7278
|
| ''[[:d:Q136553598|Suzanne Chapman]]''
|
| 1918
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7279
|
| ''[[:d:Q136555236|Pamela Duncan]]''
|
| 1917
| 2000
| ''[[:d:Q7281814|Radyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7280
|
| ''[[:d:Q136562470|Edward Ash]]''
|
| 1882
| 1946
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7281
|
| ''[[:d:Q136564872|Evan Morris]]''
|
| 1838
| 1885
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7282
|
| ''[[:d:Q136565128|Thomas Myddfai Jones]]''
|
| 1846
| 1924
| ''[[:d:Q6947263|Myddfai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7283
|
| ''[[:d:Q136604281|John Cledan Davies]]''
|
| 1843
| 1902
| ''[[:d:Q15242569|Llanwrtyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7284
|
| ''[[:d:Q136644376|Edward Rees]]''
|
| 1904
| 2000
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7285
|
| ''[[:d:Q136644413|D. W. Morgan]]''
|
| 1877
| 1957
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7286
|
| ''[[:d:Q136646119|David Thomas]]''
|
|
| 1906
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7287
|
| ''[[:d:Q136651407|Jennie Williams]]''
|
| 1875
| 1919
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7288
|
| ''[[:d:Q136664120|Katherine Susan Wolf]]''
|
| 1961
| 2001
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7289
|
| ''[[:d:Q136689395|Maisie Hurley]]''
|
| 1887
| 1964
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7290
|
| ''[[:d:Q136698893|Rowland Hugh Jones (Rolant o Fôn)]]''
|
| 1909
| 1962
| ''[[:d:Q2913637|Rhostrehwfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 7291
|
| ''[[:d:Q136914153|Emrys Cleaver]]''
|
| 1904
| 1985
| ''[[:d:Q6729364|Maesybont]]''
|-
| style='text-align:right'| 7292
|
| ''[[:d:Q136914169|Owen Huw Roberts]]''
|
| 1931
| 2018
| ''[[:d:Q6661329|Llanfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7293
|
| ''[[:d:Q136914180|J. O. Jones (actor)]]''
|
| 1931
| 2011
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7294
|
| ''[[:d:Q136914249|Elin Mair Jones]]''
|
| 1950
| 2002
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7295
|
| ''[[:d:Q136914260|Richard Morris (Hogia'r Wyddfa)]]''
|
| 1936
| 2000
| ''[[:d:Q3402570|Caeathro]]''
|-
| style='text-align:right'| 7296
|
| ''[[:d:Q56174916|Gerard Casey]]''
|
| 1918
| 2000
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7297
|
| ''[[:d:Q56175058|Sarah Charles]]''
|
| 1753
| 1814
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7298
|
| ''[[:d:Q56175082|Charles Charman]]''
|
| 1914
| 1999
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7299
|
| ''[[:d:Q56175321|Alfred Butler Clough]]''
|
| 1797
| 1870
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7300
|
| ''[[:d:Q56175456|Athelstan Maurice Corbet]]''
|
| 1788
| 1835
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7301
| [[Ficheru:Cranogwen (5292147).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56175528|Sarah Jane Rees]]''
| poeta británica
| 1839
| 1916
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7302
|
| ''[[:d:Q56175743|Thomas Dalton]]''
|
| 1798
| 1878
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7303
|
| ''[[:d:Q56175777|Evan David]]''
|
| 1809
| 1871
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7304
|
| ''[[:d:Q56175831|Arthur Stanley Davies]]''
|
| 1889
| 1951
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7305
|
| ''[[:d:Q56175842|Benjamin Davies]]''
| científicu británicu (1863–1957)
| 1863
| 1957
| ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7306
|
| ''[[:d:Q56175850|David Griffith Davies]]''
|
| 1845
| 1899
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7307
|
| ''[[:d:Q56175852|David Oswald Davies]]''
|
| 1908
| 1992
| ''[[:d:Q7321602|Rhydcymerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7308
|
| ''[[:d:Q56175860|Daniel Davies]]''
|
| 1780
| 1867
| ''[[:d:Q15260126|Moylgrove]]''
|-
| style='text-align:right'| 7309
|
| ''[[:d:Q56175866|David Evan Davies]]''
|
| 1843
| 1914
| ''[[:d:Q1002782|Llannor]]''
|-
| style='text-align:right'| 7310
|
| ''[[:d:Q56175868|David Rees Davies]]''
|
| 1824
| 1916
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7311
|
| ''[[:d:Q56175873|David Davies]]''
|
| 1793
| 1864
| ''[[:d:Q3404900|Caio]]''
|-
| style='text-align:right'| 7312
|
| ''[[:d:Q56175876|David Davies]]''
|
| 1799
| 1874
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7313
|
| ''[[:d:Q56175916|Edward Davies]]''
|
| 1820
| 1908
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7314
|
| ''[[:d:Q56175931|Frances Davies]]''
|
| 1836
| 1918
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7315
|
| ''[[:d:Q56175961|Humphrey Jones Davies]]''
|
| 1877
| 1966
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7316
|
| ''[[:d:Q56175968|Idwal Davies]]''
|
| 1915
| 1992
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7317
|
| ''[[:d:Q56176004|John Davies]]''
|
| 1722
| 1799
| ''[[:d:Q6661375|Llanfihangel Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7318
|
| ''[[:d:Q56176026|Kate Davies]]''
|
| 1892
| 1980
| ''[[:d:Q15987474|Pren-gwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7319
|
| ''[[:d:Q56176024|Jonathan Davies]]''
|
| 1857
| 1933
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 7320
|
| ''[[:d:Q56176082|Samuel Davies]]''
|
| 1829
| 1904
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 7321
|
| ''[[:d:Q56176086|Thomas George Davies]]''
|
| 1900
| 1977
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 7322
|
| ''[[:d:Q56176089|Thomas Davies]]''
|
| 1802
| 1861
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 7323
|
| ''[[:d:Q56176101|Walter Cecil Davies]]''
|
| 1802
| 1863
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7324
|
| ''[[:d:Q56176152|Rhys Lewis Davis]]''
|
| 1828
| 1916
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7325
|
| ''[[:d:Q56176183|Wilfred Seymour De Winton]]''
|
| 1856
| 1929
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7326
|
| ''[[:d:Q56176227|David J. Owen]]''
|
| 1877
| 1945
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7327
|
| ''[[:d:Q56176497|Edward Edwards]]''
|
| 1865
| 1933
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7328
|
| ''[[:d:Q56176621|Siôn Eirian]]''
|
| 1954
| 2020
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 7329
|
| ''[[:d:Q56176675|Richard Elias]]''
|
| 1847
| 1927
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 7330
| [[Ficheru:Annie Jane Hughes-Griffiths (5227587).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56176704|Annie Jane Ellis]]''
|
| 1873
| 1942
| ''[[:d:Q29496455|Cwrt Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7331
|
| ''[[:d:Q56176713|Hugh Ellis]]''
|
| 1857
| 1931
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7332
|
| ''[[:d:Q56176894|David Arthen Evans]]''
|
| 1878
| 1936
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7333
|
| ''[[:d:Q56176898|David Evans]]''
|
| 1860
| 1950
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 7334
|
| ''[[:d:Q56176902|David Evans]]''
|
| 1815
| 1883
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7335
|
| ''[[:d:Q56176909|David Evans]]''
|
| 1875
| 1951
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7336
| [[Ficheru:Revd Ebenezer Evans (Bodedern, CM?) NLW3365083.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56176920|Ebenezer Evans]]''
|
| 1815
| 1897
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 7337
| [[Ficheru:Er cof am y Parch Foulk Evans, Machynlleth.. NLW3365216.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56176943|Foulk Evans]]''
|
| 1783
| 1866
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7338
|
| ''[[:d:Q56176950|Thomas Evans Griffith]]''
|
| 1853
| 1914
| ''[[:d:Q3402480|Rhydyclafdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7339
|
| ''[[:d:Q56176960|William Howell Evans]]''
|
| 1835
| 1892
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7340
|
| ''[[:d:Q56176970|John Owain Evans]]''
|
| 1875
| 1943
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7341
|
| ''[[:d:Q56176995|Josiah Daniel Evans]]''
|
| 1827
| 1905
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7342
| [[Ficheru:Portrait of Colonel William Gwynne Hughes, D.L., J.P (4674475).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139833585|William Gwynne Hughes]]''
|
| 1841
| 1920
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7343
| [[Ficheru:Portrait of Griffith Thomas Picton-Jones Esq (4674486).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139834546|Griffith Thomas Picton-Jones]]''
|
| 1837
| 1877
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 7344
|
| ''[[:d:Q139835893|John Jones]]''
|
| 1829
| 1901
| ''[[:d:Q10989811|Llanfrothen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7345
| [[Ficheru:Portrait of Y Parch. Morris D. Jones (Bethlehem, Aberpennar) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139836076|Morris D. Jones]]''
|
| 1848
| 1911
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7346
| [[Ficheru:Portrait of Jane Evans, Bala (4673948).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139836518|Jane Evans]]''
|
| 1780
| 1882
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7347
|
| ''[[:d:Q139847217|John Johnes]]''
|
| 1768
| 1815
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7348
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Griffith Williams, London (4673908).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139847442|Griffith Walter Williams]]''
|
| 1755
| 1826
| ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7349
| [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elias 'Kelso Villa', Grosvenor Rd., Wrexham (4673942).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139847917|Harriet Elias]]''
|
| 1813
| 1897
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7350
| [[Ficheru:Portrait of David Davies (4671445).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139849904|David Davies]]''
|
| 1807
| 1879
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7351
|
| ''[[:d:Q139850170|Aaron Francis]]''
|
| 1814
| 1882
| ''[[:d:Q1026572|Llanrhaeadr-ym-Mochnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7352
| [[Ficheru:Portrait of Edward Samuel (4670191) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139850415|Edward Samuel]]''
|
| 1763
| 1848
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7353
| [[Ficheru:Portrait of Dafydd Philip (4670548).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139850601|David Phillips]]''
|
| 1788
| 1873
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7354
| [[Ficheru:Portrait of W. Lloyd Roberts (4671132).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139850972|William Lloyd Roberts]]''
|
| 1844
| 1870
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 7355
| [[Ficheru:Portrait of Gwilym Eden, Trawsfynydd, 1825-1893 (4670253).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139851317|William Williams]]''
|
| 1825
| 1893
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7356
| [[Ficheru:Portrait of Mary Nicholl (4671466).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139851767|Mary Nicholl]]''
|
| 1811
| 1894
| ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7357
| [[Ficheru:Rev. John Williams, Brynmawr (5349138).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139858650|John Williams]]''
|
| 1850
| 1909
| ''[[:d:Q20593085|Llangloffan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7358
| [[Ficheru:Yr eiddoch yn gywir, T. Eli Evans (5348991).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139858829|Thomas Eli Evans]]''
|
| 1871
| 1943
| ''[[:d:Q3406111|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7359
|
| ''[[:d:Q139858883|Herbert Peel]]''
|
| 1841
| 1918
| ''[[:d:Q17735821|Plas Taliaris]]''
|-
| style='text-align:right'| 7360
| [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139859194|John Evans]]''
|
| 1844
| 1913
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7361
|
| ''[[:d:Q139859351|Richard Roberts]]''
|
| 1838
| 1917
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7362
|
| ''[[:d:Q139859854|John Davies]]''
|
| 1770
| 1853
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 7363
|
| ''[[:d:Q139860057|Susanah Hughes]]''
|
| 1818
| 1903
| ''[[:d:Q135670552|Plas Coch]]''
|-
| style='text-align:right'| 7364
|
| ''[[:d:Q139860828|Jane Powell]]''
|
| 1763
| 1840
| ''[[:d:Q5884520|Holt]]''
|-
| style='text-align:right'| 7365
|
| ''[[:d:Q139860900|Annette Fountayne Puleston]]''
|
| 1855
| 1899
| ''[[:d:Q108394112|Emral Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7366
|
| ''[[:d:Q139860986|Henry Hicks Davies]]''
|
| 1862
| 1943
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7367
|
| ''[[:d:Q139861003|Henry Evered Davies]]''
|
| 1889
| 1964
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7368
|
| ''[[:d:Q139861154|Ffestin Davies]]''
|
| 1870
| 1944
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7369
| [[Ficheru:Johnny Ray, vaudeville comedian.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139864927|Johnny Ray]]''
|
| 1858
| 1927
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7370
| [[Ficheru:Portrait of John Pugh Vaughan Pryse Esqre. J.P., D.L., Bwlchbychan, Llanybyther(4674568).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139882247|John Pugh Vaughan Pryse]]''
|
| 1818
| 1903
| ''[[:d:Q26212157|Gogerddan Mansion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7371
|
| ''[[:d:Q139882542|Henry Lewis]]''
|
| 1774
| 1838
| ''[[:d:Q6661628|Llanishen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7372
| [[Ficheru:Portrait of Colonel Henry Lewis, D.L., J.P (4674509).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139882552|Henry Lewis]]''
|
| 1815
| 1881
| ''[[:d:Q7339915|Roath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7373
| [[Ficheru:Portrait of Revd. Eliezer Jones, Ipswich (4673337).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139884078|Eliezer Jones]]''
|
| 1807
| 1883
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 7374
| [[Ficheru:Portrait of Morris Jones (of Bryncelynog, Trawsfynydd) (4671104).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139884598|Morris Jones]]''
|
| 1840
| 1893
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7375
| [[Ficheru:Portrait of Philip Williams, Bridge Street Aberystwyth (4671216).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139884670|Philip Williams]]''
|
| 1817
| 1887
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7376
| [[Ficheru:Portrait of Mrs Frances Eleanor Thomas of Llanthomas (4671177).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139884809|Frances Eleanor Jane Thomas]]''
|
| 1853
| 1928
| ''[[:d:Q139884843|Llanthomas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7377
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Evans, Shaftesbury (4673286).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139885290|Thomas Evans]]''
|
| 1794
| 1869
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7378
| [[Ficheru:Portrait of Edwin Truscott (4671188).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139885498|Edwin Sabine Truscott]]''
|
| 1849
| 1922
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7379
|
| ''[[:d:Q139888200|Mary Godsal]]''
|
| 1848
| 1907
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7380
| [[Ficheru:Rev dr. John Roberts at 1.19.30 PM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139892277|John Roberts]]''
|
| 1842
| 1908
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7381
|
| ''[[:d:Q139918274|Henry Michael Jenkins]]''
|
| 1841
| 1886
| ''[[:d:Q5368392|Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 7382
|
| ''[[:d:Q139998186|Mary Lewis]]''
|
|
| 1896
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7383
| [[Ficheru:King Edward II of England.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236|Edward II of England]]''
| aristócrata galés (1284–1327)
| 1284
| 1327
| ''[[:d:Q275128|Caernarfon Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 7384
| [[Ficheru:Elmer Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8287|Elmer Gethin Rees]]''
|
| 1941
| 2019
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 7385
| [[Ficheru:Edward and Tsuneko Gauntlett in 1949 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22742|George Edward Luckman Gauntlett]]''
| esperantista británicu (1868–1956)
| 1868
| 1956
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7386
| [[Ficheru:Roald Dahl.jpg|center|128px]]
| [[Roald Dahl]]
|
| 1916
| 1990
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7387
| [[Ficheru:Hugh Dalton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q26207|Hugh Dalton]]''
| economista, Reinu Xuníu
| 1887
| 1962
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7388
| [[Ficheru:Desmond Llewelyn 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29092|Desmond Llewelyn]]''
|
| 1914
| 1999
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7389
|
| ''[[:d:Q29738|Rod Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1947
| 2025
| ''[[:d:Q5572916|Glyncorrwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 7390
| [[Ficheru:Fred Keenor statue.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30518|Fred Keenor]]''
| futbolista británicu (1894–1972)
| 1894
| 1972
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7391
|
| ''[[:d:Q31362|Martyn Lloyd-Jones]]''
| teólogu galés (1899–1981)
| 1899
| 1981
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7392
| [[Ficheru:Bertrand Russell photo.jpg|center|128px]]
| [[Bertrand Russell]]
| matemáticu, Reinu Xuníu
| 1872
| 1970
| ''[[:d:Q3057926|Trellech]]''
|-
| style='text-align:right'| 7393
| [[Ficheru:Y botanegwr Hugh Davies (1739 – 1821) Welsh botanist.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q56170|Hugh Davies]]''
|
| 1739
| 1821
| ''[[:d:Q6661266|Llandyfrydog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7394
|
| ''[[:d:Q58331|Kenny Morgans]]''
| futbolista británicu (1939–2012)
| 1939
| 2012
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7395
|
| ''[[:d:Q25558366|Owen Jones Ellis Nanney]]''
|
| 1790
| 1870
| ''[[:d:Q11051258|Bryncir]]''
|-
| style='text-align:right'| 7396
|
| ''[[:d:Q25558390|Thomas Pryse]]''
|
|
| 1623
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 7397
|
| ''[[:d:Q25558389|Dafydd ap Llewelyn Llwyd]]''
|
| 1522
| 1559
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 7398
| [[Ficheru:Portrait of Richard Richards (4674581) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25559009|Richard Richards]]''
|
| 1787
| 1860
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7399
|
| ''[[:d:Q25559026|Tony Lewis]]''
| orfebre galés (1937–2005)
| 1937
| 2005
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 7400
|
| ''[[:d:Q25559048|Richard Vaughan]]''
|
| 1665
| 1734
| ''[[:d:Q17744231|Cors y Gedol Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7401
|
| ''[[:d:Q25753062|Reginald Wynn Owen]]''
| arquiteutu galés (1876–1950)
| 1876
| 1950
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 7402
| [[Ficheru:P1040167 crop (cropped) - John S. Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25824295|John S. Davies]]''
|
| 1940
| 2016
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 7403
| [[Ficheru:Edward-Pryce-Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26000446|Sir Edward Pryce-Jones, 1st Baronet]]''
| políticu galés (1861–1926)
| 1861
| 1926
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7404
|
| ''[[:d:Q26156061|Tecwyn Ellis]]''
|
| 1918
| 2012
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7405
| [[Ficheru:Evan Mathew Richards AS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26208288|Evan Richards]]''
|
| 1821
| 1880
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7406
|
| ''[[:d:Q26213540|Sioned James]]''
|
| 1974
| 2016
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7407
|
| ''[[:d:Q26265397|David Morris]]''
|
| 1800
| 1864
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7408
|
| ''[[:d:Q26271764|William Morris]]''
|
| 1811
| 1877
| ''[[:d:Q6661525|Llangunnor]]''
|-
| style='text-align:right'| 7409
|
| ''[[:d:Q26289884|James Gwynne-Holford]]''
|
| 1833
| 1916
| ''[[:d:Q6661758|Llansantffraed]]''
|-
| style='text-align:right'| 7410
|
| ''[[:d:Q26696072|John Evans]]''
|
| 1795
| 1864
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7411
|
| ''[[:d:Q26702229|Cecily Mackworth]]''
| escritora británica (1911–2006)
| 1911
| 2006
| ''[[:d:Q6661799|Llantilio Pertholey]]''
|-
| style='text-align:right'| 7412
|
| ''[[:d:Q26702755|Richard Squance]]''
|
| 1880
| 1948
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7413
|
| ''[[:d:Q26727497|Olwen Brogan]]''
| arqueóloga provincial romanu británica (1900–1989)
| 1900
| 1989
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7414
|
| ''[[:d:Q26736713|Owain Rhys Davies]]''
|
| 1982
| 2026
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7415
|
| ''[[:d:Q26754461|Arthur Davies]]''
| políticu británicu (1872–1942)
| 1872
| 1942
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7416
|
| ''[[:d:Q26769421|John Henry Williams]]''
| economista d'Estaos Xuníos (1887–1980)
| 1887
| 1980
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7417
| [[Ficheru:Pryce Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26809927|Pryce Lewis]]''
| espía galés (1831–1911)
| 1831
| 1911
| ''[[:d:Q7020033|Newton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7418
|
| ''[[:d:Q26818595|Gwenllian Davies]]''
| actriz británica
| 1914
| 2007
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7419
|
| ''[[:d:Q26838630|David Baynham]]''
| futbolista británicu
| 1902
| 1974
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7420
|
| ''[[:d:Q26882238|Peter Edwards]]''
|
| 1947
| 2016
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 7421
|
| ''[[:d:Q26970843|William Trevor Anthony]]''
|
| 1912
| 1984
| ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7422
|
| ''[[:d:Q26985252|Frederick Kynaston Barnes]]''
| constructor naval galés (1828–1908)
| 1828
| 1908
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 7423
|
| ''[[:d:Q27044313|Samuel Jones]]''
| broadcaster galés (1898–1974)
| 1898
| 1974
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7424
|
| ''[[:d:Q27062496|Audrey Williams]]''
| arqueóloga galesa (1902–1978)
| 1902
| 1978
| ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7425
|
| ''[[:d:Q27064081|Phyllis Linton]]''
| nadadora británica
| 1929
| 2023
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7426
| [[Ficheru:Gerard Storm (1974).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27106535|Gerard Storm]]''
| políticu belxicanu
| 1918
| 2002
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7427
|
| ''[[:d:Q27460689|Cyril Percival]]''
| actor galés (1889–1948)
| 1889
| 1948
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7428
|
| ''[[:d:Q27491504|T. Rees Thomas]]''
|
| 1910
| 1993
| ''[[:d:Q24674338|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7429
| [[Ficheru:Elen Roger Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27553597|Elen Roger Jones]]''
|
| 1908
| 1999
| ''[[:d:Q6761826|Marian-glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7430
|
| ''[[:d:Q27661910|Harry Toft]]''
| xugador de rugbi union galés (1881–1951)
| 1881
| 1951
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7431
|
| ''[[:d:Q27824216|Thomas Buckland]]''
|
| 1870
| 1932
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7432
|
| ''[[:d:Q27825483|Sir Richard Price Puleston, 1st Baronet]]''
|
| 1765
| 1840
| ''[[:d:Q26213230|Bryn y Pys Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7433
| [[Ficheru:Gareth Powell, British-born Australian publisher, journalist, author, and editor, 1967.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q27861839|Gareth Powell]]''
|
| 1934
| 2016
| ''[[:d:Q3401109|Caerwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7434
|
| ''[[:d:Q27861969|Henry Morris Pryce-Jones]]''
| soldáu galés (1878–1952)
| 1878
| 1952
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7435
|
| ''[[:d:Q27876622|Frances Môn Jones]]''
|
| 1919
| 2000
| ''[[:d:Q990946|Broughton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7436
|
| ''[[:d:Q27876643|Dora Herbert Jones]]''
|
| 1890
| 1974
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 7437
|
| ''[[:d:Q27922155|Ernest William Jones]]''
|
| 1870
| 1941
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7438
|
| ''[[:d:Q27922515|Michael Forrest]]''
| actor de televisión galés (1932–2004)
| 1932
| 2004
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7439
| [[Ficheru:Nefydd (William Roberts).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27967959|William Roberts]]''
| ministru galés (1813–1872)
| 1813
| 1872
| ''[[:d:Q13129615|Llannefydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7440
|
| ''[[:d:Q27970129|Owen John Owen]]''
|
| 1867
| 1960
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7441
|
| ''[[:d:Q27971201|John Phillips]]''
|
| 1810
| 1877
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7442
|
| ''[[:d:Q27971230|John Pugh]]''
|
| 1783
| 1839
| ''[[:d:Q6661464|Llangelynnin]]''
|-
| style='text-align:right'| 7443
| [[Ficheru:Portrait of Cadfan (4671203).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27972098|Hugh Williams]]''
|
| 1807
| 1870
| ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 7444
|
| ''[[:d:Q27972899|Roger Howells]]''
| futbolista británicu (1931–1975)
| 1931
| 1975
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7445
|
| ''[[:d:Q27972897|Rosemary Barrow]]''
| historiadora del arte británica (1968–2016)
| 1968
| 2016
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7446
|
| ''[[:d:Q27982248|Billy James]]''
| futbolista británicu
| 1921
| 1980
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7447
|
| ''[[:d:Q27995652|Philip Archibald Gibbs]]''
|
| 1893
| 1960
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 7448
| [[Ficheru:Betty Campbell head 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28003067|Betty Campbell]]''
|
| 1934
| 2017
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7449
|
| ''[[:d:Q28011841|John Ralph Michell]]''
|
| 1861
| 1947
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7450
| [[Ficheru:Jack Price BC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28024777|John Price]]''
|
| 1883
| 1956
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7451
|
| ''[[:d:Q28026597|John Roberts]]''
|
| 1731
| 1806
| ''[[:d:Q3398834|Llanaelhaearn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7452
|
| ''[[:d:Q28028557|Paul Panton]]''
|
| 1758
| 1822
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 7453
|
| ''[[:d:Q28035448|Cecil Smith]]''
| entrenador galés (1936–2016)
| 1936
| 2016
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7454
|
| ''[[:d:Q28043251|Rachel Owen]]''
|
| 1968
| 2016
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7455
|
| ''[[:d:Q28044426|Mary Grierson]]''
| ilustradora botánica británica (1912–2012)
| 1912
| 2012
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7456
|
| ''[[:d:Q28045011|Terry James]]''
|
| 1933
| 2016
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7457
|
| ''[[:d:Q28047860|Harry Gould]]''
|
| 1914
| 2000
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7458
|
| ''[[:d:Q28065152|Ron Howells]]''
| futbolista británicu (1935–2014)
| 1935
| 2014
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7459
|
| ''[[:d:Q28091599|Trefor Beasley]]''
|
| 1918
| 1994
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7460
|
| ''[[:d:Q28115294|Ellis Stanbury]]''
|
| 1931
| 2007
| ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7461
|
| ''[[:d:Q28160608|Ivor Hughes]]''
|
| 1939
| 1966
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7462
|
| ''[[:d:Q28308507|John Haydn Davies]]''
|
| 1905
| 1991
| ''[[:d:Q4923806|Blaencwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 7463
|
| ''[[:d:Q28312981|Joseph Davies]]''
|
| 1880
| 1954
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7464
|
| ''[[:d:Q28354969|Stewart Williams]]''
|
| 1925
| 2011
| ''[[:d:Q7339915|Roath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7465
|
| ''[[:d:Q28354972|R. Elwyn Hughes]]''
| bioquímicu británicu (1928–2015)
| 1928
| 2015
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 7466
|
| ''[[:d:Q28356929|Ted Breeze Jones]]''
|
| 1929
| 1997
| ''[[:d:Q20597403|Manod]]''
|-
| style='text-align:right'| 7467
|
| ''[[:d:Q28360693|Thomas Redvers Llewellyn]]''
|
| 1901
| 1976
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7468
|
| ''[[:d:Q28360696|Eric Sunderland]]''
|
| 1930
| 2010
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 7469
|
| ''[[:d:Q28360706|William (John) Morgan]]''
|
| 1846
| 1918
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 7470
|
| ''[[:d:Q28360712|Thomas Evan Watkins]]''
|
| 1801
| 1889
| ''[[:d:Q6661380|Llanfoist]]''
|-
| style='text-align:right'| 7471
|
| ''[[:d:Q28360713|John Jenkyn Morgan]]''
|
| 1875
| 1961
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 7472
|
| ''[[:d:Q28360720|Henry John Randall]]''
|
| 1877
| 1964
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7473
|
| ''[[:d:Q28360726|David Roberts]]''
|
| 1875
| 1956
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7474
|
| ''[[:d:Q28360731|David John Roberts]]''
|
| 1883
| 1956
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 7475
| [[Ficheru:Bob Roberts, Tai'r Felin, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360736|Robert Roberts]]''
|
| 1870
| 1951
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7476
|
| ''[[:d:Q28360740|George Isaac Thomas]]''
|
| 1895
| 1941
| ''[[:d:Q6661117|Llanboidy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7477
|
| ''[[:d:Q28360744|William Phillip Thomas]]''
|
| 1861
| 1954
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7478
|
| ''[[:d:Q28360754|Thomas Glyn Walters]]''
|
| 1890
| 1970
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7479
|
| ''[[:d:Q28360757|John Williams]]''
|
| 1872
| 1944
| ''[[:d:Q11015816|Rhostryfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7480
|
| ''[[:d:Q28360762|Robert John Williams]]''
|
| 1891
| 1967
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7481
|
| ''[[:d:Q28360793|Alice Matilda Langland Williams]]''
|
| 1867
| 1950
| ''[[:d:Q13656930|Oystermouth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7482
|
| ''[[:d:Q28360830|Thomas Oswald Williams]]''
|
| 1888
| 1965
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7483
|
| ''[[:d:Q28360838|William Owen]]''
|
| 1762
| 1853
| ''[[:d:Q11138487|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7484
|
| ''[[:d:Q28360844|Edward Walter Rees]]''
|
| 1881
| 1940
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7485
|
| ''[[:d:Q28360848|Howell Roberts]]''
|
| 1840
| 1922
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7486
| [[Ficheru:Rev. Peter Williams (Pedr Hir), Liverpool (5293994).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360853|Peter Williams]]''
|
| 1847
| 1922
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7487
| [[Ficheru:Wynebddalen Hanes Bywyd Thomas Williams, Capelulo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28360856|Thomas Williams]]''
|
|
| 1855
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7488
|
| ''[[:d:Q28360862|Thomas Davies]]''
|
| 1851
| 1924
| ''[[:d:Q5201424|Abercywarch]]''
|-
| style='text-align:right'| 7489
|
| ''[[:d:Q28360860|John Roberts]]''
|
| 1899
| 1979
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7490
|
| ''[[:d:Q56176992|Jonah Bowen Evans]]''
|
| 1806
| 1876
| ''[[:d:Q6662982|Llywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7491
|
| ''[[:d:Q56176998|Lewis Evans]]''
|
| 1767
| 1835
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7492
|
| ''[[:d:Q56177000|Mali Evans]]''
|
|
| 1991
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 7493
|
| ''[[:d:Q56177009|Olwen Caradoc Evans]]''
|
| 1918
| 1998
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7494
| [[Ficheru:Olwen Lloyd George a Capt T J Carey Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56177012|Olwen Carey, Lady Evans]]''
|
| 1892
| 1990
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7495
|
| ''[[:d:Q56177037|Simon Evans]]''
|
| 1824
| 1885
| ''[[:d:Q5348102|Eglwyswen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7496
|
| ''[[:d:Q56177069|William Evans]]''
|
| 1876
| 1952
| ''[[:d:Q2278993|Pentraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7497
|
| ''[[:d:Q56177096|Hope Wynne Eyton]]''
|
| 1754
| 1824
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7498
|
| ''[[:d:Q56177160|John Jocelyn Ffoulkes]]''
|
| 1813
| 1898
| ''[[:d:Q13126438|Bylchau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7499
|
| ''[[:d:Q56177351|Richard Garnons]]''
|
| 1773
| 1841
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7500
|
| ''[[:d:Q56177409|William George]]''
|
| 1865
| 1920
| ''[[:d:Q8059797|Ystalyfera]]''
|-
| style='text-align:right'| 7501
|
| ''[[:d:Q56177484|William Glasnant Jones]]''
|
| 1869
| 1951
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 7502
|
| ''[[:d:Q56177501|Evan Williams]]''
|
| 1866
| 1937
| ''[[:d:Q13129629|Llanfihangel Glyn Myfyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7503
|
| ''[[:d:Q56177812|George Griffith]]''
|
| 1790
| 1877
| ''[[:d:Q17741595|Garn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7504
|
| ''[[:d:Q56177827|John Griffith]]''
|
| 1654
| 1698
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7505
|
| ''[[:d:Q56177836|John Griffith]]''
|
| 1843
| 1864
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7506
|
| ''[[:d:Q56177851|R.E. Griffith]]''
|
| 1911
| 1975
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 7507
|
| ''[[:d:Q56177887|William Griffith]]''
|
| 1730
| 1766
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7508
|
| ''[[:d:Q56178037|David Thomas Guy]]''
|
| 1905
| 1976
| ''[[:d:Q14538499|Llanrhidian]]''
|-
| style='text-align:right'| 7509
| [[Ficheru:Mather Brown (1761-1831) - The Reverend Alban Thomas Gwynne (1751–1819) - 864495 - National Trust.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56178145|Alban Thomas Jones Gwynne]]''
|
| 1751
| 1819
| ''[[:d:Q5058788|Cenarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7510
|
| ''[[:d:Q56178177|Benjamin Hall]]''
|
| 1742
| 1825
| ''[[:d:Q5618124|Gumfreston]]''
|-
| style='text-align:right'| 7511
|
| ''[[:d:Q56178195|Florrie Hamer]]''
|
| 1903
| 1994
| ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]''
|-
| style='text-align:right'| 7512
|
| ''[[:d:Q56178202|Victor Hampson-Jones]]''
|
| 1909
| 1977
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 7513
|
| ''[[:d:Q56178200|Nina Hammett]]''
|
| 1890
| 1956
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7514
|
| ''[[:d:Q56178351|Mary Elizabeth Hedley]]''
|
| 1854
| 1925
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7515
|
| ''[[:d:Q56178357|Pete Hellings]]''
|
| 1921
| 1994
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7516
|
| ''[[:d:Q56178468|Isaac Herriman]]''
|
| 1894
| 1968
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7517
|
| ''[[:d:Q56178498|Elizabeth Lady Hills-Johnes]]''
|
| 1834
| 1927
| ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]''
|-
| style='text-align:right'| 7518
|
| ''[[:d:Q56178642|Robert Howard]]''
|
| 1692
| 1776
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7519
|
| ''[[:d:Q56178666|Abraham Howell]]''
|
| 1810
| 1893
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7520
|
| ''[[:d:Q56178704|William Howell]]''
|
| 1777
| 1845
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7521
|
| ''[[:d:Q56178705|William Howell]]''
|
| 1804
| 1826
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7522
|
| ''[[:d:Q56178760|Benjamin Hughes]]''
|
| 1821
| 1913
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7523
|
| ''[[:d:Q56178790|Harold Rhys Hughes]]''
|
| 1916
| 1998
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7524
|
| ''[[:d:Q56178805|John Henry Hughes]]''
|
| 1862
| 1893
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 7525
|
| ''[[:d:Q56178865|Roderick Humphreys]]''
|
| 1816
| 1895
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7526
|
| ''[[:d:Q56178885|David Hussey]]''
|
| 1852
| 1930
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7527
|
| ''[[:d:Q56179080|John Jayne]]''
|
| 1805
| 1873
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 7528
|
| ''[[:d:Q56179107|Anne Jenkins]]''
|
| 1864
| 1948
| ''[[:d:Q29495975|Trecefel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7529
|
| ''[[:d:Q56179139|Richard Iwan Jenkyn]]''
|
| 1857
| 1893
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7530
|
| ''[[:d:Q56179144|Herbert Noel Jerman]]''
|
| 1909
| 1994
| ''[[:d:Q17738677|Dolforgan Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7531
|
| ''[[:d:Q56179197|Edwin William John]]''
|
| 1847
| 1938
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7532
|
| ''[[:d:Q56179219|Charlotte Anna Maria Johnes]]''
|
| 1825
| 1911
| ''[[:d:Q5561752|Gileston]]''
|-
| style='text-align:right'| 7533
|
| ''[[:d:Q56179386|Charles Jones]]''
|
| 1831
| 1917
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7534
|
| ''[[:d:Q56179396|David Elwyn Jones]]''
|
| 1945
| 2003
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7535
|
| ''[[:d:Q56179400|David Rhys Jones]]''
|
| 1845
| 1926
| ''[[:d:Q15921422|Llangynllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7536
|
| ''[[:d:Q56179414|Daniel Jones]]''
|
| 1770
| 1821
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7537
|
| ''[[:d:Q56179423|David Samuel Jones]]''
|
| 1852
| 1898
| ''[[:d:Q3401668|Eglwysbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7538
| [[Ficheru:David Ivon Jones 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179420|David Ivon Jones]]''
|
| 1882
| 1924
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7539
|
| ''[[:d:Q56179431|David Jones]]''
|
| 1893
| 1916
| ''[[:d:Q101170463|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7540
|
| ''[[:d:Q56179463|Edward Jones]]''
|
| 1780
| 1820
| ''[[:d:Q8059699|Ysceifiog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7541
|
| ''[[:d:Q56179473|Edwin Jones]]''
|
| 1842
| 1932
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 7542
|
| ''[[:d:Q56179489|Esther Anne Davies]]''
|
| 1883
| 1940
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7543
|
| ''[[:d:Q139597332|Alicia Graciana Jones]]''
|
| 1787
| 1865
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7544
|
| ''[[:d:Q139618604|William Warlow]]''
|
| 1765
| 1846
| ''[[:d:Q1939162|Camrose]]''
|-
| style='text-align:right'| 7545
|
| ''[[:d:Q139618744|Alicia Gratiana Gower Jones]]''
|
| 1860
| 1932
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 7546
|
| ''[[:d:Q139618987|Timothy Richard Morgan]]''
|
| 1862
| 1943
| ''[[:d:Q5200191|Cynwyl Gaeo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7547
|
| ''[[:d:Q139661873|Edward Wynne Lloyd-Jones]]''
|
| 1888
| 1915
| ''[[:d:Q6661212|Llandinam]]''
|-
| style='text-align:right'| 7548
|
| ''[[:d:Q139665474|Isaac Hopkins]]''
|
| 1844
| 1920
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7549
|
| ''[[:d:Q139670585|Dafydd Jones]]''
|
| 1907
| 1991
| ''[[:d:Q13128409|Ffair Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 7550
|
| ''[[:d:Q139672188|Thomas Glasfryn Jones]]''
|
| 1884
| 1917
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 7551
|
| ''[[:d:Q139672435|Mary Ellen Hume Humphreys]]''
|
|
| 1923
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7552
|
| ''[[:d:Q139678406|William Jones Penny]]''
|
| 1873
| 1955
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7553
|
| ''[[:d:Q139678416|Jane Penny]]''
|
| 1880
| 1932
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 7554
|
| ''[[:d:Q139679389|Dorothy Hermon Hughes]]''
|
| 1897
| 1982
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7555
|
| ''[[:d:Q139679452|John Hughes]]''
|
| 1851
| 1916
| ''[[:d:Q3404757|Llangoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 7556
|
| ''[[:d:Q139679486|John Hywel Parry]]''
|
| 1850
| 1925
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7557
|
| ''[[:d:Q139691537|Peter Bremmer Loveday]]''
|
| 1877
| 1955
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7558
| [[Ficheru:Portrait of Anthony Montonnier Hawkins Esqre. M.D (4672294).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139710015|Anthony Montonnier Hawkins]]''
|
| 1771
| 1833
| ''[[:d:Q7735598|The Gaer House]]''
|-
| style='text-align:right'| 7559
| [[Ficheru:Portrait of Robt. Thos. Carreg, Esqr (4672236).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139710214|Robert Thomas Carreg]]''
|
|
| 1842
| ''[[:d:Q2556821|Aberdaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 7560
|
| ''[[:d:Q139710500|Daniel Leonard Jones]]''
|
| 1865
| 1935
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7561
|
| ''[[:d:Q139711000|Charles Frederick Haycock]]''
|
| 1834
| 1896
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7562
|
| ''[[:d:Q139711028|Edward Haycock]]''
|
| 1813
| 1893
| ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7563
|
| ''[[:d:Q139711160|Edward Hugh Millward]]''
|
| 1855
| 1939
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 7564
|
| ''[[:d:Q139711212|Evan Lewis]]''
|
| 1821
| 1902
| ''[[:d:Q6661895|Llanwrthwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7565
|
| ''[[:d:Q139711468|Mary Ann Howells]]''
|
| 1863
| 1923
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7566
|
| ''[[:d:Q139713545|Hopcyn Howe]]''
|
|
| 1894
| ''[[:d:Q5171583|Cornelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7567
| [[Ficheru:Revd Edward Hughes, Aberystwyth (1867) NLW3365208.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139713632|Edward Hughes]]''
|
| 1785
| 1880
| ''[[:d:Q3401728|Llandre]]''
|-
| style='text-align:right'| 7568
| [[Ficheru:Portrait of John Roberts Esq (4670510).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139718048|John Roberts]]''
|
| 1782
| 1868
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7569
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Ellis Roberts (from Bala) (4670500).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139718153|Ellis Roberts]]''
|
| 1818
| 1881
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7570
| [[Ficheru:Benjamin Marshall (1768-1835) - Griffith Owen (1750–1833), Harpist to the Corbet Family of Ynysymaengwyn - NMW A 14301 - National Museum Cardiff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139718599|Griffith Owen]]''
|
| 1750
| 1833
| ''[[:d:Q13130691|Penmorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 7571
| [[Ficheru:Portrait of Gwladis Gwendoline Miers at 15 weeks (4670407).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139719070|Gwladys Gwendoline Miers]]''
|
| 1861
| 1905
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7572
|
| ''[[:d:Q139739724|Joan Swan]]''
|
| 1931
| 1962
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7573
| [[Ficheru:Parch W. S. Roberts Gweinidog Saron, Bodedern, Ynys Môn (5292148).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139744446|William Samuel Roberts]]''
|
| 1838
| 1910
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7574
| [[Ficheru:David Watkins (of Aberystwyth) (5292149).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139745666|David Watkins]]''
|
| 1827
| 1907
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7575
|
| ''[[:d:Q139749560|David Richards]]''
|
| 1858
| 1904
| ''[[:d:Q6661336|Llanfair Clydogau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7576
| [[Ficheru:Deio Ajax, Blaencothi (5293995).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139750110|David Ajax]]''
|
| 1823
| 1916
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7577
|
| ''[[:d:Q139755129|John Hampson]]''
|
| 1828
| 1905
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7578
| [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139755242|Joseph Wickland]]''
|
| 1836
| 1909
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7579
| [[Ficheru:Joseph Wickland (5294061).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139755323|George Ratford Woods]]''
|
| 1838
| 1924
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7580
| [[Ficheru:Portrait of John Hunter Humphreys (4669839).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139765491|John Hunter Humphreys]]''
|
|
| 1852
| ''[[:d:Q6777286|Martletwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7581
| [[Ficheru:Portrait of John Edward Poundley, Black Hall, Kerry Montgomeryshire (4671811).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139782245|John Edward Poundley]]''
|
| 1839
| 1916
| ''[[:d:Q6394440|Kerry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7582
| [[Ficheru:Portrait of James Rowlands (4669929).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139782970|James Rowland]]''
|
| 1804
| 1872
| ''[[:d:Q6729228|Maenclochog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7583
| [[Ficheru:Portrait of James Rowe, Fishguard, Pembrokeshire (4673458).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139795794|James Rowe]]''
|
| 1810
| 1907
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 7584
|
| ''[[:d:Q139796630|Mary Griffith Cox]]''
|
| 1829
| 1905
| ''[[:d:Q13129621|Llanenddwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7585
|
| ''[[:d:Q139796683|Daniel Pryse Jones]]''
|
| 1863
| 1931
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7586
| [[Ficheru:Portrait of Mr. Capel Hanbury Williams (4672177).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139796869|Ferdinand Capel Hanbury-Williams]]''
|
| 1834
| 1891
| ''[[:d:Q25944985|Coldbrook House]]''
|-
| style='text-align:right'| 7587
| [[Ficheru:Y Parch. R. Thomas Glandwr (5349026).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139831760|Robert Thomas]]''
|
| 1843
| 1912
| ''[[:d:Q3402457|Bryncrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 7588
| [[Ficheru:Thomas Ffoulkes (5349062).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139832229|Thomas Foulkes]]''
|
|
| 1909
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7589
|
| ''[[:d:Q117313621|Ellis Owen Roberts]]''
|
| 1871
| 1959
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7590
|
| ''[[:d:Q117313781|John Watkin Jones]]''
|
| 1835
| 1874
| ''[[:d:Q6661318|Llanerfyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7591
| [[Ficheru:Portrait of David Davies (4672726).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q117314501|David Davies]]''
|
| 1815
| 1887
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7592
|
| ''[[:d:Q117314527|William Leigh Morgan]]''
|
| 1809
| 1899
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7593
|
| ''[[:d:Q117383847|John Thomas]]''
|
| 1720
| 1811
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7594
|
| ''[[:d:Q117465300|Nicola Heywood-Thomas]]''
|
| 1955
| 2023
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7595
|
| ''[[:d:Q117600065|Gustavus Charles Edward Jones]]''
|
| 1912
| 1988
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7596
|
| ''[[:d:Q117600963|Henry Inglis Wynne Williams]]''
|
| 1870
| 1942
| ''[[:d:Q4936754|Boduan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7597
|
| ''[[:d:Q117760287|William Headley]]''
|
| 1856
| 1915
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7598
|
| ''[[:d:Q117760674|Alice Jane Jones]]''
|
| 1908
| 1971
| ''[[:d:Q5318814|Dylife]]''
|-
| style='text-align:right'| 7599
|
| ''[[:d:Q117804037|Sarah Williams]]''
|
| 1859
| 1920
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 7600
|
| ''[[:d:Q117804079|Mary Williams]]''
|
| 1868
| 1893
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 7601
|
| ''[[:d:Q117804180|Morvydd Monica Williams]]''
|
| 1902
| 1915
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7602
|
| ''[[:d:Q117804269|David Dalis Davies]]''
|
| 1864
| 1936
| ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7603
|
| ''[[:d:Q117815356|Bramwell James Leonard Pearce]]''
|
| 1961
| 2021
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7604
|
| ''[[:d:Q117832601|Thomas Fanning-Evans]]''
|
| 1838
| 1890
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 7605
|
| ''[[:d:Q117834659|William Williams]]''
|
| 1867
| 1920
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 7606
|
| ''[[:d:Q117834694|John Jones]]''
|
| 1850
| 1912
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7607
|
| ''[[:d:Q117834799|Geoffrey Woolley]]''
|
| 1915
| 2010
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7608
|
| ''[[:d:Q117945973|Morris Jones]]''
|
| 1866
| 1944
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7609
|
| ''[[:d:Q118067079|Fannie Margaret Thomas]]''
|
| 1868
| 1953
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7610
|
| ''[[:d:Q118109189|John Owen]]''
|
| 1857
| 1934
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 7611
|
| ''[[:d:Q118164946|David William Jones]]''
|
| 1832
| 1900
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 7612
|
| ''[[:d:Q118169494|John Mayor]]''
|
| 1755
| 1826
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7613
|
| ''[[:d:Q118258969|Jen Wilson]]''
|
| 1944
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7614
|
| ''[[:d:Q118383328|Arthur Jones]]''
|
| 1916
| 1988
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7615
|
| ''[[:d:Q118399149|John Raymond Williams]]''
|
| 1928
| 2018
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7616
|
| ''[[:d:Q118399238|John Naish]]''
|
| 1923
| 1963
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7617
|
| ''[[:d:Q118430298|Louisa Traherne]]''
|
| 1794
| 1870
| ''[[:d:Q7593371|St Hilary]]''
|-
| style='text-align:right'| 7618
|
| ''[[:d:Q118727707|Alwen Hughes]]''
|
| 1931
| 2024
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7619
|
| ''[[:d:Q118869337|Benjamin Evans]]''
|
| 1745
| 1834
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 7620
|
| ''[[:d:Q118900764|Evan Evans]]''
|
| 1850
| 1933
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7621
|
| ''[[:d:Q118903180|William Griffith]]''
|
| 1597
| 1648
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7622
| [[Ficheru:W.T. Pike Contemporary Biographies N & E Ridings of Yorkshire 1903 (43aa).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q119521816|David Evans]]''
|
| 1841
| 1905
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7623
|
| ''[[:d:Q119997064|Desmond Healy]]''
| profesor británicu (1930–2021)
| 1930
| 2021
| ''[[:d:Q107032187|Bancffosfelen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7624
|
| ''[[:d:Q120069320|Huldah Charles Bassett]]''
|
| 1901
| 1982
| ''[[:d:Q11029741|Penparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 7625
|
| ''[[:d:Q120135075|David Aitken]]''
|
| 1926
| 2021
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7626
|
| ''[[:d:Q120164850|Arthur Robinson]]''
|
| 1814
| 1893
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7627
|
| ''[[:d:Q120394226|Alan Williams]]''
|
| 1934
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7628
| [[Ficheru:Stella Musulin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q120538514|Stella Musulin]]''
|
| 1915
| 1996
| ''[[:d:Q3012283|Dale]]''
|-
| style='text-align:right'| 7629
|
| ''[[:d:Q120754310|John Brown]]''
|
| 1932
| 2008
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7630
|
| ''[[:d:Q120835093|Erica M. Frank]]''
|
| 1921
| 2013
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7631
|
| ''[[:d:Q120854861|Gainor Hughes]]''
|
| 1745
| 1780
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7632
|
| ''[[:d:Q121092322|Robert Brinley Jones]]''
|
| 1929
| 2025
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7633
|
| ''[[:d:Q121918481|Thomas Hutchinson]]''
|
| 1815
| 1903
| [[Pencraig]]
|-
| style='text-align:right'| 7634
|
| ''[[:d:Q122750045|Clara Thomas]]''
|
| 1841
| 1914
| ''[[:d:Q26212261|Pencerrig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7635
|
| ''[[:d:Q122831816|Glanmor Griffiths]]''
|
| 1939
| 2023
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7636
|
| ''[[:d:Q122900265|Jenny James]]''
|
| 1927
| 2014
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7637
|
| ''[[:d:Q122932453|David John Lewis]]''
|
| 1893
| 1982
| ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7638
|
| ''[[:d:Q123004882|John McLaggan]]''
|
| 1893
| 1967
| ''[[:d:Q3405926|Deeside]]''
|-
| style='text-align:right'| 7639
|
| ''[[:d:Q123018814|Charles Dawe]]''
|
| 1886
| 1958
| ''[[:d:Q7675879|Taibach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7640
|
| ''[[:d:Q123118389|Marion Welchman]]''
|
| 1915
| 1997
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7641
|
| ''[[:d:Q123197640|Alun Carter]]''
|
| 1964
| 2024
| ''[[:d:Q6744584|Malpas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7642
|
| ''[[:d:Q123236090|Chris Boss]]''
|
| 1928
| 2011
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7643
|
| ''[[:d:Q123252729|Henry Tristram]]''
|
| 1881
| 1955
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7644
|
| ''[[:d:Q123415348|Graham Drury]]''
|
| 1952
| 2024
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7645
|
| ''[[:d:Q123643783|Richard Flower]]''
|
| 1567
| 1588
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7646
|
| ''[[:d:Q123689931|Syd Griffiths]]''
|
| 1905
| 1940
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 7647
|
| ''[[:d:Q123735311|Charles Sargeant]]''
|
| 1925
| 2023
| ''[[:d:Q6661603|Llanhilleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7648
|
| ''[[:d:Q123743053|Louisa M. Spooner]]''
|
| 1820
| 1886
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7649
|
| ''[[:d:Q123744657|Don Evans]]''
|
| 1939
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7650
|
| ''[[:d:Q123762847|Carol Byrne Jones]]''
|
| 1943
| 2023
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7651
|
| ''[[:d:Q123974804|Marie Hutcheson]]''
|
| 1854
| 1914
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7652
|
| ''[[:d:Q124063038|Frederick Tymms]]''
|
| 1889
| 1987
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 7653
|
| ''[[:d:Q124219459|Leonard Bailey]]''
|
| 1910
| 1997
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7654
|
| ''[[:d:Q124311563|Thomas John Rhys Jones]]''
|
| 1916
| 1997
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 7655
|
| ''[[:d:Q124316906|Gerald Jones]]''
| profesor universitariu canadianu
| 1936
| 2026
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 7656
|
| ''[[:d:Q124351152|Terry Adams]]''
|
| 1938
| 2019
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7657
|
| ''[[:d:Q124372795|George Francis Evans]]''
|
| 1809
| 1895
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7658
|
| ''[[:d:Q124424654|Joshua Philip Turner]]''
|
| 1897
| 1949
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 7659
|
| ''[[:d:Q124515975|Louisa Beatrice Simmonds]]''
|
| 1918
| 2011
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7660
| [[Ficheru:Dewi Myrddin Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124729090|Dewi Myrddin Hughes]]''
|
| 1941
| 2026
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7661
| [[Ficheru:Cecil Day 1925.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124784741|Sir Cecil Day]]''
|
| 1884
| 1963
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7662
|
| ''[[:d:Q124851999|Lyn Léwis Dafis]]''
|
| 1960
| 2022
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 7663
| [[Ficheru:C. W. Jones portrait.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q124855174|Charles William Jones]]''
|
| 1836
| 1908
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7664
|
| ''[[:d:Q124864171|John Belle]]''
|
| 1932
| 2016
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7665
|
| ''[[:d:Q124986479|John David Francis Jones]]''
|
| 1939
| 2009
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7666
|
| ''[[:d:Q125025293|Thomas D. Evans]]''
|
| 1844
| 1903
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7667
| [[Ficheru:Lieut Sydney Kingston GORE, 1st Bn Royal West Kent Regiment - geograph.org.uk - 5252748.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q125121773|Sydney Kingston Gore]]''
|
| 1889
| 1914
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7668
|
| ''[[:d:Q125145904|Thomas George John]]''
|
| 1880
| 1946
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 7669
|
| ''[[:d:Q125324061|George Rudd Thompson]]''
|
| 1868
| 1948
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7670
|
| ''[[:d:Q125398598|Austin Anthony]]''
|
| 1908
| 1965
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7671
|
| ''[[:d:Q125510592|Diana Edwards-Jones]]''
|
| 1932
| 2024
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7672
|
| ''[[:d:Q125536673|Elizabeth Rhŷs]]''
|
| 1841
| 1911
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7673
|
| ''[[:d:Q125575112|Edgar Spooner]]''
|
| 1908
| 1976
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7674
|
| ''[[:d:Q125581918|Myra Evans]]''
|
| 1883
| 1972
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 7675
|
| ''[[:d:Q125593574|Eirian Short]]''
|
| 1924
| 2021
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 7676
|
| ''[[:d:Q125620979|Muriel Lavender]]''
|
| 1933
| 2018
| ''[[:d:Q7534773|Sketty]]''
|-
| style='text-align:right'| 7677
|
| ''[[:d:Q125621885|Iris Thomas]]''
|
| 1919
| 2012
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7678
|
| ''[[:d:Q125622230|J. H. Matthews]]''
|
| 1930
| 1978
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7679
|
| ''[[:d:Q125662553|Dave Thomas]]''
|
| 1941
| 2017
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7680
|
| ''[[:d:Q125792254|Elvira Gwenllian Payne]]''
|
| 1917
| 2007
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7681
|
| ''[[:d:Q125792255|Cyril George Cupid]]''
|
| 1908
| 1965
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7682
|
| ''[[:d:Q125792258|John Darwin Hinds]]''
|
| 1922
| 1981
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7683
|
| ''[[:d:Q125792263|Ernest Burton]]''
|
| 1893
| 1960
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7684
|
| ''[[:d:Q125792267|Myer Cohen]]''
|
| 1904
| 1997
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7685
|
| ''[[:d:Q125792264|Neil Sinclair]]''
|
| 1944
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7686
|
| ''[[:d:Q125792270|Montague Black]]''
|
| 1917
| 1986
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7687
|
| ''[[:d:Q125792273|Gene Latter]]''
|
| 1942
| 2004
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7688
|
| ''[[:d:Q125792284|Robert Owen Pugh]]''
|
| 1846
| 1922
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7689
|
| ''[[:d:Q56179498|Francis Ernest Llewellyn Jones]]''
|
| 1883
| 1982
| ''[[:d:Q20599925|Tal-y-bont]]''
|-
| style='text-align:right'| 7690
|
| ''[[:d:Q56179504|Griffith Jones]]''
|
| 1820
| 1875
| ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7691
| [[Ficheru:Portrait of Mother of John Jones, 'Talhaiarn' (4670569).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179510|Gwen Jones]]''
|
| 1777
| 1857
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7692
|
| ''[[:d:Q56179519|Henry Francis Jones]]''
|
| 1874
| 1949
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7693
|
| ''[[:d:Q56179526|Henry Jones]]''
|
| 1824
| 1852
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7694
|
| ''[[:d:Q56179538|Hugh Jones]]''
|
|
| 1799
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7695
| [[Ficheru:Humphrey Jones a Diwygiad 1859 (page 57 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179544|Humphrey Jones]]''
|
| 1832
| 1895
| ''[[:d:Q13131979|Tre'r-ddôl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7696
|
| ''[[:d:Q56179545|Humphrey Jones]]''
|
|
| 1690
| ''[[:d:Q29484376|Maesygarnedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7697
|
| ''[[:d:Q56179551|Edward Iorwerth Jones]]''
|
| 1852
| 1931
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 7698
|
| ''[[:d:Q56179548|Ifor Ceredig Jones]]''
|
| 1902
| 1965
| ''[[:d:Q16540181|Llangynhafal]]''
|-
| style='text-align:right'| 7699
|
| ''[[:d:Q56179555|James Celty Jones]]''
|
| 1843
| 1912
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7700
|
| ''[[:d:Q56179559|John David Jones]]''
|
| 1868
| 1929
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7701
|
| ''[[:d:Q56179562|J. Meredith, Wrexham Correspondence Jones]]''
|
|
| 1855
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7702
|
| ''[[:d:Q56179587|John David Jones]]''
|
| 1871
| 1931
| ''[[:d:Q7680110|Talley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7703
|
| ''[[:d:Q56179591|John Griffith Jones]]''
|
| 1843
| 1864
| ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]''
|-
| style='text-align:right'| 7704
|
| ''[[:d:Q56179593|John Henry Jones]]''
|
| 1909
| 1985
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 7705
|
| ''[[:d:Q56179598|John Washington Jones]]''
|
| 1887
| 1974
| ''[[:d:Q7162296|Pencarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 7706
|
| ''[[:d:Q56179596|John Morris Jones]]''
|
| 1892
| 1984
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7707
|
| ''[[:d:Q56179597|John Reginald Jones]]''
|
| 1897
| 1964
| ''[[:d:Q13131732|Talywain]]''
|-
| style='text-align:right'| 7708
|
| ''[[:d:Q56179623|John Jones]]''
|
| 1787
| 1860
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7709
| [[Ficheru:Lewis Jones, Rhyl (5349002).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179660|Lewis Jones]]''
|
| 1850
| 1932
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7710
|
| ''[[:d:Q56179677|Margaret Mostyn Jones]]''
|
| 1841
| 1935
| ''[[:d:Q2424760|Mostyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7711
|
| ''[[:d:Q56179689|Mary Jones]]''
|
| 1831
| 1861
| ''[[:d:Q3400119|Llanfihangel-y-Pennant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7712
|
| ''[[:d:Q56179702|Morris Jones]]''
|
| 1819
| 1875
| ''[[:d:Q7678684|Tal-y-llyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7713
|
| ''[[:d:Q56179703|Morris Jones]]''
|
| 1783
| 1862
| ''[[:d:Q3405864|Llandygai]]''
|-
| style='text-align:right'| 7714
|
| ''[[:d:Q56179705|Moses Jones]]''
|
| 1792
| 1863
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 7715
|
| ''[[:d:Q56179714|Owen Evan Jones]]''
|
| 1834
| 1887
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7716
|
| ''[[:d:Q56179728|Rhys Bevan Jones]]''
|
| 1869
| 1933
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7717
|
| ''[[:d:Q56179739|Richard Jones]]''
|
| 1863
| 1942
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 7718
|
| ''[[:d:Q56179770|Selwyn Jones]]''
|
| 1906
| 1981
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7719
| [[Ficheru:Thomas Jones, Ysw., Y. H., Brynmelyn (5293984).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56179794|Thomas Jones]]''
|
| 1837
| 1906
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7720
|
| ''[[:d:Q56179793|Thomas Jones]]''
|
| 1823
| 1897
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7721
|
| ''[[:d:Q56179845|Walter Sylvanus Jones]]''
|
| 1883
| 1932
| ''[[:d:Q7131619|Pant Glas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7722
|
| ''[[:d:Q56179865|William Jones]]''
|
| 1825
| 1893
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7723
|
| ''[[:d:Q56179904|Thomas Mann Keene]]''
|
| 1868
| 1921
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 7724
|
| ''[[:d:Q56180082|John Leach]]''
|
| 1826
| 1876
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 7725
|
| ''[[:d:Q56180095|Henry Herbert Lee]]''
|
| 1838
| 1920
| ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7726
|
| ''[[:d:Q56180201|Daniel Lewis]]''
|
| 1841
| 1922
| ''[[:d:Q6661278|Llanegwad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7727
|
| ''[[:d:Q56180238|Lewis Lewis]]''
|
| 1837
| 1906
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7728
|
| ''[[:d:Q56180457|John Meredith Lloyd Jones]]''
|
| 1907
| 1981
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7729
|
| ''[[:d:Q56180589|David Francis Lloyd]]''
|
| 1866
| 1955
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 7730
|
| ''[[:d:Q56180621|George Evan Lloyd]]''
|
| 1855
| 1900
| ''[[:d:Q13132036|Troedyraur]]''
|-
| style='text-align:right'| 7731
| [[Ficheru:Revd T Lloyd, Abergele (a copy) NLW3364132.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56180686|Thomas Lloyd]]''
|
| 1776
| 1848
| ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7732
|
| ''[[:d:Q56180685|Thomas Lloyd]]''
|
| 1732
| 1788
| ''[[:d:Q1936328|Nevern]]''
|-
| style='text-align:right'| 7733
|
| ''[[:d:Q56180917|Roderick Lumley]]''
|
| 1838
| 1895
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 7734
|
| ''[[:d:Q56180942|Mary Lyttelton]]''
|
| 1813
| 1857
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 7735
|
| ''[[:d:Q56181019|Charles Salusbury Mainwaring]]''
|
| 1845
| 1920
| ''[[:d:Q6757046|Marchwiel Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 7736
| [[Ficheru:Thomas Edmund Marsh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56181099|Thomas Edmund Marsh]]''
|
| 1803
| 1861
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7737
| [[Ficheru:Rev. William Maurice, Tal y Waun (5294031) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56181177|William Maurice]]''
|
| 1850
| 1925
| ''[[:d:Q6661403|Llanfyrnach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7738
| [[Ficheru:AP IWAN Mihagel HJ61 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56181275|Mihangel ap Iwan]]''
|
| 1863
| 1944
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7739
|
| ''[[:d:Q56181301|Caradoc Mills]]''
|
| 1883
| 1950
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7740
| [[Ficheru:William Morgan(?), vicar of Llandderfel NLW3363792.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56181404|William Morgan]]''
|
| 1828
| 1905
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 7741
|
| ''[[:d:Q56181427|Rhys Morgan]]''
|
| 1892
| 1961
| ''[[:d:Q20602439|Ynysmeudwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7742
|
| ''[[:d:Q56181484|Hugh Morris]]''
|
| 1830
| 1908
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 7743
|
| ''[[:d:Q56181485|Hugh Morris]]''
|
| 1869
| 1940
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 7744
|
| ''[[:d:Q56181525|Robert Owen Morris]]''
|
| 1859
| 1943
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7745
|
| ''[[:d:Q56181644|Cynric Mytton-Davies]]''
|
| 1905
| 1995
| ''[[:d:Q16548107|Castle Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7746
|
| ''[[:d:Q56181657|Robert Richards Nancarrow]]''
|
| 1884
| 1964
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7747
|
| ''[[:d:Q56181981|Ann Corbet]]''
|
| 1684
| 1760
| ''[[:d:Q10948653|Ynysmaengwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7748
|
| ''[[:d:Q56181991|Bryn Owen]]''
|
| 1928
| 1999
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7749
|
| ''[[:d:Q56181995|Dillwyn Owen]]''
|
| 1922
| 1999
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7750
|
| ''[[:d:Q56182000|Elizabeth Glaslyn Owen]]''
|
| 1884
| 1963
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7751
|
| ''[[:d:Q56182032|John Owen]]''
|
| 1712
| 1800
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7752
|
| ''[[:d:Q56182063|Morris Owen]]''
|
| 1839
| 1916
| ''[[:d:Q7165298|Pentrefoelas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7753
|
| ''[[:d:Q56182074|Richard Owen]]''
|
| 1880
| 1963
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7754
|
| ''[[:d:Q56182092|Thomas Owen]]''
|
| 1872
| 1956
| ''[[:d:Q29501660|Cwm Hesgyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7755
|
| ''[[:d:Q56182104|William Washington Owen]]''
|
| 1889
| 1969
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7756
|
| ''[[:d:Q56182206|Thomas Parker]]''
|
| 1761
| 1818
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7757
|
| ''[[:d:Q56182218|John Parry de Winton]]''
|
| 1778
| 1864
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7758
|
| ''[[:d:Q56182245|John Parry]]''
|
| 1888
| 1965
| ''[[:d:Q5263315|Derwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7759
|
| ''[[:d:Q56182500|Griffith Phillips]]''
|
| 1846
| 1920
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 7760
|
| ''[[:d:Q56182741|Gomer Powell]]''
|
| 1834
| 1871
| ''[[:d:Q1985810|Hope]]''
|-
| style='text-align:right'| 7761
| [[Ficheru:R. W. Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56182952|Richard Watkin Price]]''
|
| 1780
| 1860
| ''[[:d:Q6661284|Llanelidan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7762
|
| ''[[:d:Q56182975|Thomas Lewis Prichard]]''
|
| 1880
| 1914
| ''[[:d:Q7163099|Penmachno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7763
|
| ''[[:d:Q56182977|Thomas Prichard]]''
|
| 1619
| 1690
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7764
|
| ''[[:d:Q56182995|Christine Pritchard]]''
| actriz galesa (1943–2023)
| 1943
| 2023
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7765
|
| ''[[:d:Q56183029|Gwynydd Pryce]]''
|
| 1876
| 1909
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7766
|
| ''[[:d:Q56183042|Absalom Prys]]''
|
| 1822
| 1895
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7767
|
| ''[[:d:Q56183051|Arthur Glyn Prys-Jones]]''
|
| 1888
| 1987
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 7768
|
| ''[[:d:Q56183083|Arthur Pugh]]''
|
| 1910
| 1986
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7769
|
| ''[[:d:Q56183088|Idwal Pugh]]''
|
| 1919
| 1981
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7770
|
| ''[[:d:Q56183099|David William Pughe]]''
|
| 1821
| 1862
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7771
|
| ''[[:d:Q56183116|William Pughe]]''
|
| 1765
| 1852
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 7772
|
| ''[[:d:Q56183241|Benjamin George Rees]]''
|
| 1910
| 1948
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 7773
|
| ''[[:d:Q56183249|Enoch Howell Rees]]''
|
| 1888
| 1969
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 7774
|
| ''[[:d:Q56183264|John Rees]]''
|
| 1819
| 1900
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 7775
|
| ''[[:d:Q56183286|Richard Rees]]''
|
| 1851
| 1927
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7776
|
| ''[[:d:Q56183300|William Rees]]''
|
| 1854
| 1934
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 7777
|
| ''[[:d:Q56183306|William Rees]]''
|
| 1839
| 1919
| ''[[:d:Q7837984|Trelech]]''
|-
| style='text-align:right'| 7778
|
| ''[[:d:Q56183416|Glyn Rhys]]''
|
|
| 2015
| ''[[:d:Q3402138|Ystrad Meurig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7779
|
| ''[[:d:Q56183496|Jacob Richards]]''
|
| 1774
| 1834
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7780
|
| ''[[:d:Q56183503|John Lloyd Richards]]''
|
| 1790
| 1854
| ''[[:d:Q577711|Merionethshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7781
|
| ''[[:d:Q56183501|John Dyer Richards]]''
|
| 1876
| 1927
| ''[[:d:Q7424466|Saron]]''
|-
| style='text-align:right'| 7782
|
| ''[[:d:Q56183513|Owen Richards]]''
|
| 1813
| 1886
| ''[[:d:Q13129660|Llanilar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7783
|
| ''[[:d:Q56183522|Thomas Richards]]''
|
| 1785
| 1855
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7784
|
| ''[[:d:Q56183529|Peter Rickards]]''
|
| 1716
| 1780
| [[Pencraig]]
|-
| style='text-align:right'| 7785
|
| ''[[:d:Q56183569|Charles Benson Roberts]]''
|
| 1896
| 1992
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7786
|
| ''[[:d:Q56183572|Clive Roberts]]''
| actor de televisión británicu (1944–2020)
| 1944
| 2020
| ''[[:d:Q3395616|Trefor]]''
|-
| style='text-align:right'| 7787
|
| ''[[:d:Q56183595|Evan Roberts]]''
|
|
| 1991
| ''[[:d:Q3400769|Capel Curig]]''
|-
| style='text-align:right'| 7788
| [[Ficheru:Evan Roberts, Llandderfel, in his library (1504783).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56183593|Evan Roberts]]''
|
| 1877
| 1977
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7789
|
| ''[[:d:Q133836929|Joseph Abraham Douglas]]''
|
| 1797
| 1866
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 7790
|
| ''[[:d:Q133932953|John Evans]]''
|
| 1830
| 1883
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 7791
| [[Ficheru:Revd David Jones (Druisyn, 1840-1902) NLW3363086.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q133933489|David Jones]]''
|
| 1840
| 1902
| ''[[:d:Q5064823|Cerrigydrudion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7792
|
| ''[[:d:Q133933910|Methuselah Thomas]]''
|
| 1803
| 1875
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7793
|
| ''[[:d:Q134008614|Edith Penissa Wills]]''
|
| 1913
| 1994
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 7794
|
| ''[[:d:Q134028629|Jonah Roberts]]''
|
| 1827
| 1905
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7795
| [[Ficheru:Revd R Mawddwy Jones NLW3365332.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134028852|Richard Mawddwy Jones]]''
|
| 1839
| 1922
| ''[[:d:Q3402405|Llanymawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7796
| [[Ficheru:Revd Hugh James, Llansanffraid-ym-Mechain (1809-75) NLW3365290.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134029200|Hugh James]]''
|
| 1809
| 1875
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7797
| [[Ficheru:Revd Cadfwlch Davies, St Clears NLW3365286.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134029286|David Cadfwlch Davies]]''
|
| 1863
| 1933
| ''[[:d:Q3404590|Llanfihangel-ar-Arth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7798
| [[Ficheru:Revd S Edwards, Machynlleth (1867) NLW3365285.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134041160|Samuel Edwards]]''
|
| 1814
| 1872
| ''[[:d:Q20597374|Glandŵr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7799
| [[Ficheru:Revd D Oliver, Twrgwyn (CM) NLW3365257.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134043914|David Oliver]]''
|
| 1828
| 1913
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7800
| [[Ficheru:Revd J C Evans, Lampeter (CM) NLW3365256.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134045431|John Charles Evans]]''
|
| 1858
| 1924
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 7801
| [[Ficheru:Revd H Morgans, Sammah (Cwmlline, A) NLW3365073.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134046625|Hugh Morgans]]''
|
| 1799
| 1880
| ''[[:d:Q5058745|Cemmaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7802
| [[Ficheru:Mrs Morgans, Sammah (Cwmlline) NLW3365072.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134049818|Rebeccah Morgans]]''
|
| 1805
| 1883
| ''[[:d:Q6744334|Mallwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7803
| [[Ficheru:John Elias, Tre'r-gof NLW3364434.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134060407|John Elias]]''
|
| 1800
| 1875
| ''[[:d:Q13129631|Llanfechell]]''
|-
| style='text-align:right'| 7804
| [[Ficheru:Robert Hughes (Glan Collen, 1832?- ) NLW3364240.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134061511|Robert Hughes]]''
|
| 1823
| 1914
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7805
| [[Ficheru:Revd David C Harris (Caeronwy, 1846-85) NLW3364223.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134061758|David C Harris]]''
|
| 1844
| 1885
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7806
| [[Ficheru:John Davies (Einion Ddu, 1819-1906) NLW3364236.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134062771|John Davies]]''
|
| 1819
| 1906
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 7807
| [[Ficheru:William Jones (Ffestinfab, fl 1872-1915) NLW3364230.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134063673|William Jones]]''
|
| 1840
| 1908
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7808
| [[Ficheru:Ab Madoc (William Tudor ap Madock, 1844?-1916) NLW3364225.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134065079|William Tudor ap Madock]]''
|
| 1844
| 1916
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7809
| [[Ficheru:Dr Walker, Corwen NLW3364175.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134066009|James Richard Walker]]''
|
| 1824
| 1890
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 7810
| [[Ficheru:Henry Jones Williams (Plenydd, 1844-1926) NLW3364264.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134066578|Henry Jones Williams]]''
|
| 1844
| 1926
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 7811
| [[Ficheru:Portrait of John Williams, 'Llenor o'r Llwyni' (4671208).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134086517|John Williams]]''
|
| 1826
| 1909
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7812
| [[Ficheru:Revd Selwyn Davies, Swansea NLW3365250.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100282|William Selwyn Davies]]''
|
| 1846
| 1884
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7813
|
| ''[[:d:Q65923146|Charles H. Williams]]''
|
| 1822
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7814
|
| ''[[:d:Q103811325|Owen Vaughan Jones]]''
|
| 1907
| 1986
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 7815
|
| ''[[:d:Q103976474|Anne Briar Riddall]]''
|
| 1940
| 2016
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 7816
|
| ''[[:d:Q103996099|Tom Broster]]''
|
| 1878
| 1942
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7817
|
| ''[[:d:Q104094371|Winston Jenkins]]''
|
| 1912
| 1982
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 7818
|
| ''[[:d:Q104234346|David McKinley Williams]]''
|
| 1887
| 1978
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7819
|
| ''[[:d:Q104286266|Albert Edward Ashcroft]]''
|
| 1862
| 1942
| ''[[:d:Q24663457|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7820
|
| ''[[:d:Q104286274|James Daniel Baird]]''
|
| 1840
| 1908
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7821
|
| ''[[:d:Q104286445|Charles Davy]]''
|
| 1825
| 1914
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7822
|
| ''[[:d:Q104286719|William Charles Kensington]]''
|
| 1845
| 1922
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7823
|
| ''[[:d:Q104286775|Thomas Snow Miller]]''
|
| 1859
| 1917
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7824
|
| ''[[:d:Q104369841|Edwin Davy]]''
|
| 1826
| 1869
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7825
|
| ''[[:d:Q104544505|Eric Williams]]''
|
| 1927
| 2009
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7826
|
| ''[[:d:Q104586821|John Bale]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7827
|
| ''[[:d:Q104758912|Kelvin Thomas]]''
| músicu británicu
| 1919
| 2019
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7828
|
| ''[[:d:Q104761592|Nansi Williams]]''
|
| 1922
| 1966
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 7829
|
| ''[[:d:Q104821881|Charles Lewis]]''
|
| 1828
| 1913
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 7830
|
| ''[[:d:Q104839512|Mirain Llwyd Owen]]''
|
| 1973
| 2021
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7831
|
| ''[[:d:Q104945292|Adelaide Eyre]]''
|
| 1826
| 1905
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 7832
|
| ''[[:d:Q105047935|John Howell]]''
|
| 1871
| 1945
| ''[[:d:Q8059809|Ystradyfodwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 7833
|
| ''[[:d:Q105077276|Evan Prosser]]''
|
| 1836
| 1896
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7834
|
| ''[[:d:Q110961740|Ted Regan]]''
|
| 1900
|
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 7835
|
| ''[[:d:Q125792287|James Sapoe John Mannay]]''
|
| 1927
| 2012
| ''[[:d:Q5002508|Butetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 7836
|
| ''[[:d:Q125792285|David Rosser-Owen]]''
|
| 1943
| 2021
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7837
|
| ''[[:d:Q125792294|Olwen Watkins]]''
|
| 1935
| 2018
| ''[[:d:Q3398900|Tiger Bay]]''
|-
| style='text-align:right'| 7838
|
| ''[[:d:Q125792292|Harold Smart]]''
|
| 1899
| 1919
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7839
|
| ''[[:d:Q125792297|Henry Joseph Ernest]]''
|
| 1929
| 2023
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7840
|
| ''[[:d:Q125792302|Jane Leonard]]''
|
| 1834
| 1917
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7841
|
| ''[[:d:Q125792310|Eliza Pughe]]''
|
| 1826
| 1847
| ''[[:d:Q7837752|Tref Alaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 7842
|
| ''[[:d:Q125792314|Manikam Susheela Lourie]]''
|
| 1941
| 2023
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 7843
|
| ''[[:d:Q125792318|Thomas Charles Jacobsen]]''
|
| 1921
| 1973
| ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7844
|
| ''[[:d:Q125792320|Mavis Llewellyn]]''
|
| 1908
| 1978
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7845
|
| ''[[:d:Q125792321|Ceridwen Brown]]''
|
| 1896
| 1976
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 7846
|
| ''[[:d:Q125792325|Caroline Elizabeth Williams]]''
|
| 1823
| 1908
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7847
|
| ''[[:d:Q125948678|David Davies]]''
|
| 1837
| 1867
| ''[[:d:Q6661564|Llangunllo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7848
|
| ''[[:d:Q126010568|Richard Jenkin Ellis]]''
|
| 1888
| 1976
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7849
|
| ''[[:d:Q126011056|June Gruffydd]]''
|
| 1929
| 1989
| ''[[:d:Q3402958|Carno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7850
|
| ''[[:d:Q126083187|Hugh Royston Jenkins]]''
|
| 1933
| 2024
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7851
|
| ''[[:d:Q126947966|Elined Prys]]''
|
| 1895
| 1983
| ''[[:d:Q7837765|Trefeca]]''
|-
| style='text-align:right'| 7852
|
| ''[[:d:Q126993139|John Powell]]''
|
|
| 1743
| ''[[:d:Q4667105|Abergwesyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7853
|
| ''[[:d:Q126993374|John Powell]]''
|
| 1720
| 1766
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7854
|
| ''[[:d:Q127684880|David Read]]''
|
| 1933
| 2024
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7855
|
| ''[[:d:Q128506365|Oliver Thomas]]''
|
| 1987
| 2014
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 7856
|
| ''[[:d:Q128847459|Anita Bronson]]''
|
| 1940
| 2024
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 7857
|
| ''[[:d:Q128934347|Hugh Trollope]]''
|
| 1925
| 2011
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7858
|
| ''[[:d:Q128995758|Lilian Jane Mason]]''
|
| 1874
| 1953
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7859
|
| ''[[:d:Q129312859|Huw Roberts]]''
|
| 1921
| 2010
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 7860
|
| ''[[:d:Q129400724|Ian Hamilton Burton]]''
|
| 1915
| 1996
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 7861
|
| ''[[:d:Q130238909|Charles Herbert George Martin]]''
|
| 1881
| 1915
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7862
|
| ''[[:d:Q130259502|Elias Phillips Jones]]''
|
| 1865
| 1937
| ''[[:d:Q5136827|Clydau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7863
|
| ''[[:d:Q130259511|Edith Frances Hopkins]]''
|
| 1880
| 1937
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7864
| [[Ficheru:Sir Alfred Bankart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130321930|Alfred Seymour Bankart]]''
|
| 1870
| 1933
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7865
|
| ''[[:d:Q130327532|Mary Jordan]]''
|
| 1879
| 1961
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7866
| [[Ficheru:John Sutherland ONZM (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130355895|John Sutherland]]''
|
| 1933
| 2022
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7867
|
| ''[[:d:Q130367283|Edward Davies]]''
|
| 1618
| 1680
| ''[[:d:Q111328993|Rhiwlas]]''
|-
| style='text-align:right'| 7868
| [[Ficheru:Portrait of Dame Brettell (4672793).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130367508|Mary Brittill]]''
|
| 1717
| 1821
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 7869
|
| ''[[:d:Q130409503|Thomas Foulkes]]''
|
| 1826<br/>1825
| 1900<br/>1901
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7870
|
| ''[[:d:Q130453759|Claude Isaac Lewis]]''
|
| 1880
| 1924
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7871
|
| ''[[:d:Q130736389|Josey Pillon]]''
|
| 1876
| 1956
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7872
|
| ''[[:d:Q130743648|Moss Williams]]''
|
| 1859
| 1944
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 7873
|
| ''[[:d:Q130921889|Thomas Dempster Jones]]''
|
| 1914
| 1989
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 7874
|
| ''[[:d:Q130994182|Verlie Blanch George]]''
|
| 1907
| 1981
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7875
|
| ''[[:d:Q130994444|John Charles]]''
|
| 1870
| 1941
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 7876
|
| ''[[:d:Q131142307|Rakhi Singh]]''
|
|
| 1982
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7877
|
| ''[[:d:Q131154389|Ifor Bowen Griffith]]''
|
| 1907
| 1990
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7878
|
| ''[[:d:Q131278513|James Arthur Davies]]''
|
| 1923
| 2007
| ''[[:d:Q4941233|Boncath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7879
|
| ''[[:d:Q131288412|Eleanor Dwyryd]]''
|
| 1915
| 1978
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7880
|
| ''[[:d:Q131310255|Arthur John]]''
|
| 1900
| 1929
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 7881
|
| ''[[:d:Q131323970|Aaron Rees]]''
|
| 1886
| 1950
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 7882
|
| ''[[:d:Q131323971|Bill Morris]]''
|
| 1894
| 1967
| ''[[:d:Q3405637|Cwmtillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7883
|
| ''[[:d:Q131323969|Trevor Nicholas]]''
|
| 1894
| 1979
| ''[[:d:Q10967145|Sudbrook]]''
|-
| style='text-align:right'| 7884
|
| ''[[:d:Q131327721|Jim Jones]]''
|
| 1893
| 1934
| ''[[:d:Q4667111|Abergwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 7885
|
| ''[[:d:Q131342512|Thomas Stanley Thomas]]''
|
| 1917
| 2015
| ''[[:d:Q5302695|Dowlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7886
|
| ''[[:d:Q131358247|Diane Tammes]]''
|
| 1942
| 2020
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7887
| [[Ficheru:Caniadau Barlwydon Llyfr 1 (page 4 crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q131444573|Robert John Davies]]''
|
| 1853
| 1930
| ''[[:d:Q24182555|Llidiardau]]''
|-
| style='text-align:right'| 7888
|
| ''[[:d:Q131538921|Laurie Webb]]''
|
| 1924
| 2026
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7889
|
| ''[[:d:Q131546145|Mary Keir]]''
|
| 1912
| 2024
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 7890
| [[Ficheru:Harry Douglass Blessley (3a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q131628715|Harry Douglas Blessley]]''
|
| 1873
| 1928
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7891
| [[Ficheru:Edward Jenkin Williams (2a).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q131631312|Edward Jenkin Williams]]''
|
| 1864
| 1910
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7892
|
| ''[[:d:Q131685576|Joseph Eaton]]''
|
| 1679
| 1748
| ''[[:d:Q13130353|Nantmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7893
|
| ''[[:d:Q131700949|Alice Margaret Evans]]''
|
| 1927
| 1981
| ''[[:d:Q13130671|Penderyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7894
|
| ''[[:d:Q131740105|George Ellis]]''
|
| 1837
| 1928
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7895
|
| ''[[:d:Q131749206|Walter Vaughan]]''
|
| 1865
| 1922
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7896
|
| ''[[:d:Q131915214|John Matthew Jones]]''
|
| 1828
| 1888
| ''[[:d:Q1311946|Montgomery]]''
|-
| style='text-align:right'| 7897
|
| ''[[:d:Q131915215|Zoe Hunter]]''
|
| 1940
| 2023
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7898
|
| ''[[:d:Q132052207|Sylvia Gyde]]''
|
| 1936
| 2024
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 7899
|
| ''[[:d:Q132175478|Roger Hopkins]]''
|
| 1775
| 1847
| ''[[:d:Q13129647|Llangyfelach]]''
|-
| style='text-align:right'| 7900
|
| ''[[:d:Q132179728|Ainsleigh Davies]]''
|
| 1944
| 2002
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7901
|
| ''[[:d:Q132467967|Thomas J. Egan]]''
|
| 1842
| 1914
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7902
|
| ''[[:d:Q133056096|Hirwen Jones]]''
|
| 1857
| 1928
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 7903
|
| ''[[:d:Q133215137|William P. Hutchins]]''
|
| 1883
| 1941
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7904
| [[Ficheru:Selwyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q133269721|Selwyn Williams]]''
|
| 1945
| 2025
| ''[[:d:Q12306663|Conwy Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 7905
|
| ''[[:d:Q133289691|Maggie Eisner]]''
|
| 1947
| 2022
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7906
|
| ''[[:d:Q133460164|Lucy Dickenson]]''
|
| 1980
| 2012
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7907
|
| ''[[:d:Q133592243|Charles Stuart Murrell]]''
|
| 1912
| 1987
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7908
|
| ''[[:d:Q133771731|Timothy Lewis]]''
|
| 1940
| 2025
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 7909
| [[Ficheru:Anthony Hopkins Red Sea Festival 2025 Portrait.jpg|center|128px]]
| [[Anthony Hopkins]]
| actor británicu
| 1937
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7910
| [[Ficheru:Ben Davies in Austria vs. Wales 2016-10-06 (118) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q93555|Ben Davies]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7911
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Morgan crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q93657|Kenneth O. Morgan]]''
|
| 1934
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7912
| [[Ficheru:Easter at Bristol Rovers in October 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q93828|Jermaine Easter]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7913
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Jones of Penybont crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111840|Carwyn Jones]]''
| barrister, Reinu Xuníu
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7914
|
| [[Sally Hodge]]
| ciclista británica
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7915
| [[Ficheru:Gwenda Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q117720|Gwenda Thomas]]''
| política británica
| 1942
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7916
| [[Ficheru:Petter Solberg - 2009 Cyprus Rally 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q117756|Phil Mills]]''
| copilotu británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q7837767|Trefeglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 7917
|
| ''[[:d:Q118542|Nicholas A'Hern]]''
| atleta australianu
| 1969
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7918
|
| ''[[:d:Q122122|Karl Johnson]]''
|
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7919
| [[Ficheru:2015-03-02 Carl Robinson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126360|Carl Robinson]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 7920
| [[Ficheru:David Vaughan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126444|David Vaughan]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 7921
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (108).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q138839|Wayne Hennessey]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7922
| [[Ficheru:Julian Hodgson 2001 Solingen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q142319|Julian Hodgson]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 7923
| [[Ficheru:Michael sadler saga2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q143120|Michael Sadler]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7924
| [[Ficheru:Bonnie Tyler in Moscow 2011.jpg|center|128px]]
| [[Bonnie Tyler]]
| cantante británica
| 1951
|
| ''[[:d:Q3396741|Skewen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7925
| [[Ficheru:James Collins 2023 (cropped).jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q158980|James Collins]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7926
|
| ''[[:d:Q163452|Tom James]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 7927
| [[Ficheru:Lucy Cohen-Owen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q166910|Lucy Owen]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7928
| [[Ficheru:Sir Tom Jones at The Queen's Birthday Party (cropped-2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q180850|Tom Jones]]''
|
| 1940
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 7929
| [[Ficheru:Brian Josephson, March 2004.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q181363|Brian David Josephson]]''
| físicu, Reinu Xuníu
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7930
| [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (32) (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Gareth Bale]]
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7931
| [[Ficheru:Craig Bellamy 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q190515|Craig Bellamy]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7932
| [[Ficheru:Duffy 2010 erdoedy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q192587|Duffy]]''
|
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 7933
|
| ''[[:d:Q204537|Justin Kerrigan]]''
|
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7934
| [[Ficheru:Ken Follett official.jpg|center|128px]]
| [[Ken Follett]]
| novelista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7935
| [[Ficheru:Aaron Ramsey 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q213427|Aaron Ramsey]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 7936
| [[Ficheru:1 mark hughes 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q214513|Mark Hughes]]''
|
| 1963
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7937
| [[Ficheru:Rhys Ifans 2011 cropped.jpg|center|128px]]
| [[Rhys Ifans]]
|
| 1967
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7938
| [[Ficheru:Deep Purple - MN Gredos - 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q216700|Roger Glover]]''
|
| 1945
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 7939
|
| ''[[:d:Q218245|Siwan Morris]]''
| actriz británica
| 1976
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 7940
| [[Ficheru:Ian Rush in Singapore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q219354|Ian Rush]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''<br/>''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 7941
|
| ''[[:d:Q221876|Chris Bell]]''
|
| 1960
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7942
| [[Ficheru:Mary Hopkin 1969.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q230594|Mary Hopkin]]''
|
| 1950
|
| [[Ystradgynlais]]<br/>''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 7943
| [[Ficheru:Nicole Cooke Geelong World Cup 2007 podium 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q230996|Nicole Cooke]]''
| ciclista británica
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7944
| [[Ficheru:Charlotte Church by Law Keven.jpg|center|128px]]
| [[Charlotte Church]]
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 7945
| [[Ficheru:Marina Diamandis (14091068631) (cropped) at Fendi close crop.jpg|center|128px]]
| [[Marina and the Diamonds]]
| cantante británica
| 1985
|
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 7946
| [[Ficheru:Shirley Bassey (1971).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q234754|Shirley Bassey]]''
| cantante británica
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7947
| [[Ficheru:Dawn French 4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q236309|Dawn French]]''
|
| 1957
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 7948
| [[Ficheru:Jem Walking 2005.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q237182|Jem]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 7949
| [[Ficheru:Sarah Waters.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q237555|Sarah Waters]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q1939963|Neyland]]''
|-
| style='text-align:right'| 7950
| [[Ficheru:Siân Phillips in "Crossing Borders".jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q237778|Siân Phillips]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 7951
| [[Ficheru:Mark Delaney in 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q246379|Mark Delaney]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7952
| [[Ficheru:Gary Jones stargate cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q248414|Gary Jones]]''
|
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7953
|
| ''[[:d:Q251436|Michael White]]''
| futbolista neozelandés
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7954
| [[Ficheru:Shefali Chowdhury.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q253495|Shefali Chowdhury]]''
| actriz británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 7955
| [[Ficheru:Eve Myles 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q254876|Eve Myles]]''
|
| 1978
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 7956
| [[Ficheru:Official portrait of Stuart Andrew crop 2, 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q259707|Stuart Andrew]]''
| políticu británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 7957
| [[Ficheru:Official portrait of Guto Bebb crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q260772|Guto Bebb]]''
| políticu británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 7958
|
| ''[[:d:Q261477|Gareth Llewellyn]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7959
| [[Ficheru:Gwyneth Jones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q261571|Gwyneth Jones]]''
|
| 1936
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 7960
| [[Ficheru:Colin Pascoe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q262177|Colin Pascoe]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 7961
| [[Ficheru:Robert Walter, president European security and Defence Assembly. Session 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q263532|Robert Walter]]''
| políticu británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7962
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Brennan of Canton crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q264964|Kevin Brennan]]''
| políticu galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 7963
|
| ''[[:d:Q266062|Gareth John Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7964
| [[Ficheru:Chris Bryant MP July 2024 Official portrait 2 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266146|Chris Bryant]]''
| guionista, Reinu Xuníu
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7965
| [[Ficheru:Official portrait of Hywel Williams crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266189|Hywel Williams]]''
| políticu galés
| 1953
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 7966
| [[Ficheru:Roger Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266434|Roger Williams]]''
| políticu galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7967
| [[Ficheru:Stephen Williams MP.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q266548|Stephen Williams]]''
| políticu galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 7968
| [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Alun Cairns MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q268030|Alun Cairns]]''
| blogueru, Reinu Xuníu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7969
| [[Ficheru:Official portrait of Rt Hon Robert Buckland MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q269853|Robert Buckland]]''
| políticu galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 7970
| [[Ficheru:Evans, Jill-1665.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272522|Jill Evans]]''
| política británica
| 1959
|
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 7971
| [[Ficheru:Jade Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272570|Jade Jones]]''
| taekwondista británica
| 1993
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 7972
| [[Ficheru:Donna Lewis (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272578|Donna Lewis]]''
|
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7973
| [[Ficheru:Katherine Jenkins in 2022 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q272581|Katherine Jenkins]]''
|
| 1980
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7974
|
| ''[[:d:Q272592|Aimee-Ffion Edwards]]''
| actriz británica
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7975
|
| ''[[:d:Q275421|Emma]]''
| cantante británica
| 1974
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7976
|
| ''[[:d:Q285258|Ron Waldron]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1933
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 7977
|
| ''[[:d:Q287292|Andrew Selby]]''
| boxeador británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 7978
| [[Ficheru:Cerys Matthews Glastonbury 2008 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q291300|Cerys Matthews]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7979
|
| ''[[:d:Q291686|Lindy Hemming]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7980
| [[Ficheru:Ioan Gruffudd at the 2011 Comic-Con International.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q295974|Ioan Gruffudd]]''
|
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7981
| [[Ficheru:Official portrait of Wayne David MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q296716|Wayne David]]''
| políticu galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 7982
| [[Ficheru:Glyn Davies (Welsh Politician) profile photo.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q296920|Glyn Davies]]''
|
| 1944
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 7983
| [[Ficheru:Michael Sheen crop n2 Good Omens panel at NYCC (61104).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q298276|Michael Sheen]]''
|
| 1969
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 7984
| [[Ficheru:Official portrait of Jonathan Edwards crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q302892|Jonathan Edwards]]''
| políticu británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 7985
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Evans crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q303577|Chris Evans]]''
| políticu británicu
| 1977
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 7986
| [[Ficheru:Evans, Jonathan (crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q303716|Jonathan Evans]]''
| políticu galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7987
| [[Ficheru:Official portrait of Mr Nigel Evans crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q303814|Nigel Evans]]''
| políticu británicu
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 7988
| [[Ficheru:Simon Davies Wales October 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q310733|Simon Davies]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 7989
| [[Ficheru:Athletissima 2012 - Colin Jackson (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q311300|Colin Jackson]]''
| atleta británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 7990
| [[Ficheru:Danny Gabbidon 04052025 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312067|Danny Gabbidon]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 7991
| [[Ficheru:Jonathan Pryce 2016 (28577280662) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q312702|Jonathan Pryce]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q5043241|Carmel]]''
|-
| style='text-align:right'| 7992
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (135) 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q313250|Joe Allen]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7993
| [[Ficheru:Mason Ryan Cropped.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q314920|Mason Ryan]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 7994
|
| ''[[:d:Q316155|John Holloway]]''
|
| 1948
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 7995
| [[Ficheru:Start campagne voor Europese verkiezingen van PvdA (Rotterdam) Neal Kinnoch , k, Bestanddeelnr 932-9811.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317258|Neil Kinnock]]''
| políticu galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 7996
| [[Ficheru:MarkWilliams2025Masters.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q317265|Mark Williams]]''
| xugador de snooker británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 7997
| [[Ficheru:John Weathers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q322031|John Weathers]]''
| ornitólogu galés
| 1947
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 7998
| [[Ficheru:Bryn Terfel in Stockholm 2013-22.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q322211|Bryn Terfel]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 7999
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Howard of Lympne crop 2, 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q325381|Michael Howard]]''
| abogáu, Reinu Xuníu
| 1941
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8000
|
| ''[[:d:Q327187|Mark Pembridge]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8001
| [[Ficheru:Lord Heseltine, Deputy Prime Minister, UK (1995-97) (10559130986).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q332314|Michael Heseltine]]''
| autobiógrafu, Reinu Xuníu
| 1933
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8002
| [[Ficheru:Karl Jenkins - St David Awards 2017.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q333168|Karl Jenkins]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 8003
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Baker of Dorking 2020 crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333390|Kenneth Baker, Baron Baker of Dorking]]''
| políticu galés
| 1934
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8004
| [[Ficheru:Elfyn Llwyd MP in 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333590|Elfyn Llwyd]]''
|
| 1951
|
| [[Betws-y-Coed]]
|-
| style='text-align:right'| 8005
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Murphy of Torfaen 2020 crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333828|Paul Murphy]]''
| políticu galés
| 1948
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 8006
| [[Ficheru:Rondavies1998.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q333869|Ron Davies]]''
| políticu galés
| 1946
|
| ''[[:d:Q6723489|Machen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8007
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Touhig crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q334278|Don Touhig]]''
| periodista, Reinu Xuníu
| 1947
|
| ''[[:d:Q3304459|Abersychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8008
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Anderson of Swansea crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q334411|Donald Anderson]]''
|
| 1939
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8009
| [[Ficheru:Tony pulis 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q334541|Tony Pulis]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8010
| [[Ficheru:Official portrait of Eluned Morgan (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336521|Eluned Morgan]]''
| política británica
| 1967
|
| ''[[:d:Q5368392|Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 8011
| [[Ficheru:Official portrait of Lord German crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336526|Mike German, Baron German]]''
| políticu galés
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8012
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Grey-Thompson crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q336543|Tanni Grey-Thompson]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8013
| [[Ficheru:Chico Slimani May 07.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q339786|Chico Slimani]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8014
| [[Ficheru:Matthew Rhys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q342784|Matthew Rhys]]''
|
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8015
| [[Ficheru:John Toshack 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q342989|John Toshack]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8016
| [[Ficheru:Dave Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q346480|Dave Evans]]''
| cantante australianu
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8017
| [[Ficheru:Chris Slade.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q348704|Chris Slade]]''
| batería galés
| 1946
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8018
| [[Ficheru:Adam Matthews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q350383|Adam Matthews]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8019
| [[Ficheru:Adam Jones (rugby player).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q350686|Adam Rhys Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 8020
| [[Ficheru:RobbieSavage01.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q350799|Robbie Savage]]''
|
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8021
| [[Ficheru:Beady Eye Andy Bell (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q353388|Andy Bell]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8022
|
| ''[[:d:Q355049|Owain Yeoman]]''
| actor británicu
| 1978
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 8023
|
| ''[[:d:Q356091|Max Boyce]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 8024
| [[Ficheru:Rhodri Meilir 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q356108|Rhodri Meilir]]''
|
| 1978
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 8025
| [[Ficheru:Geraint Thomas 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q356327|Geraint Thomas]]''
|
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8026
| [[Ficheru:Hartson, John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q356392|John Hartson]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8027
|
| ''[[:d:Q361465|Gerran Howell]]''
| actor británicu
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8028
| [[Ficheru:Owen Teale 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q361536|Owen Teale]]''
|
| 1961
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8029
| [[Ficheru:Russell T. Davies (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q361981|Russell T Davies]]''
|
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8030
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (172).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q370527|Joe Ledley]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8031
| [[Ficheru:Adrian Goldsworthy-2 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q373061|Adrian Goldsworthy]]''
| historiador militar galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8032
| [[Ficheru:Sophie Dee 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q378678|Sophie Dee]]''
| actriz pornográfica británica
| 1984
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8033
| [[Ficheru:Robert Partridge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q380859|Rob Partridge]]''
| ciclista británicu
| 1985
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8034
| [[Ficheru:Alastair Reynolds.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q380869|Alastair Reynolds]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8035
|
| ''[[:d:Q381649|Gareth Cooper]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8036
| [[Ficheru:Stuttgart 2023 -Comic Con Germany- Vincent Regan- by-RaBoe 023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q381664|Vincent Regan]]''
|
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8037
| [[Ficheru:AUT vs. WAL 2016-10-06 (097).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q381769|Chris Coleman]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8038
| [[Ficheru:John Greaves (musician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q382676|John Greaves]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8039
|
| ''[[:d:Q382731|John Warlow]]''
|
| 1939
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8040
| [[Ficheru:St-jacut.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q390440|Jacut]]''
|
| 401
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8041
| [[Ficheru:Official portrait of Nick Smith MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q390760|Nick Smith]]''
| políticu británicu
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8042
| [[Ficheru:Official portrait of Damian Green crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q391960|Damian Green]]''
| políticu galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8043
| [[Ficheru:Ryan Day at Snooker German Masters (DerHexer) 2015-02-05 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q402985|Ryan Day]]''
| xugador de snooker británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 8044
|
| ''[[:d:Q434154|Henry Spinetti]]''
| músicu británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q5197175|Cwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 8045
| [[Ficheru:Marilyn Strathern speaking at SOAS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q435411|Marilyn Strathern]]''
| antropóloga británica
| 1941
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 8046
| [[Ficheru:NevilleSouthall.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q436650|Neville Southall]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 8047
| [[Ficheru:Jo Walton (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q438330|Jo Walton]]''
|
| 1964
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8048
|
| ''[[:d:Q438506|John Yapp]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8049
|
| ''[[:d:Q438515|Dafydd Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8050
| [[Ficheru:Michael Jones (Fête de la musique, Vitrolles, Bouches-du-Rhône, France).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q438832|Michael Jones]]''
|
| 1952
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 8051
| [[Ficheru:Honeysuckle weeks november 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q440206|Honeysuckle Weeks]]''
| actriz británica
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8052
| [[Ficheru:Amanda Levete.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q440786|Amanda Levete]]''
| arquiteuta galesa
| 1959<br/>1955
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8053
|
| ''[[:d:Q444638|Sharon Maguire]]''
|
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8054
|
| ''[[:d:Q446140|Jon Brown]]''
| maratonista canadianu
| 1971
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8055
|
| ''[[:d:Q446789|Dai Young]]''
|
| 1967
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8056
|
| ''[[:d:Q447949|Bryn Meredith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1930
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8057
| [[Ficheru:Alun Wyn Jones 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q447961|Alun Wyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8058
|
| ''[[:d:Q448212|Bobby Windsor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8059
| [[Ficheru:Jamie Roberts cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449012|Jamie Roberts]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8060
| [[Ficheru:Rebecca James 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449100|Rebecca James]]''
| ciclista galesa
| 1991
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8061
| [[Ficheru:Barry Morgan (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q449108|Barry Morgan]]''
|
| 1947
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8062
|
| ''[[:d:Q455094|Hayley Tullett]]''
| mediofondista británica
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8063
|
| ''[[:d:Q456444|G. E. R. Lloyd]]''
|
| 1933
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8064
| [[Ficheru:Sam Warburton cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q460627|Sam Warburton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8065
| [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–138.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q460672|Mark Webster]]''
| xugador de dardos galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8066
| [[Ficheru:David Greene Barcelona 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q460929|Dai Greene]]''
| atleta británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8067
|
| ''[[:d:Q460934|Morgan Stoddart]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 8068
| [[Ficheru:Jon Lilygreen ESC 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q463870|Jon Lilygreen]]''
| cantante galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8069
| [[Ficheru:Kelle Marie at 2006 AEE Friday 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q465457|Kelle Marie]]''
| actriz británica
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8070
| [[Ficheru:EM Finale 4x400m München 2002.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q465547|Matthew Elias]]''
| atleta británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8071
|
| ''[[:d:Q466837|Hywel Lloyd]]''
| pilotu d'automovilismu galés
| 1985
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 8072
| [[Ficheru:Kelly Sotherton (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q466878|Kelly Sotherton]]''
| atleta británica
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8073
|
| ''[[:d:Q467749|Joanna Page]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8074
| [[Ficheru:Swinburne, Kay-2652.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q468023|Kay Swinburne]]''
| política británica
| 1967
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8075
| [[Ficheru:Chrisgunter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q470751|Chris Gunter]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8076
| [[Ficheru:Wales and British and Irish Lions Hooker, Matthew Rees. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q474788|Matthew Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 8077
|
| ''[[:d:Q478565|Dai Havard]]''
| políticu galés
| 1950
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8078
| [[Ficheru:Joan Ruddock.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q479115|Joan Ruddock]]''
| política británica
| 1943
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8079
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Ruane crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q479188|Chris Ruane]]''
| políticu británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8080
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120075.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q503776|Andrew Bishop]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 8081
| [[Ficheru:Andrew Davies (writer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q504430|Andrew Davies]]''
|
| 1936
|
| ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]''
|-
| style='text-align:right'| 8082
|
| ''[[:d:Q505190|Andrew Hourmont]]''
| empresariu galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8083
| [[Ficheru:Andrew Pagett PHC 2011-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q506650|Andrew Pagett]]''
| xugador de snooker galés
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8084
|
| ''[[:d:Q511364|Rosemary Joshua]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8085
| [[Ficheru:LauraFord.ChinaCats.2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q512659|Laura Ford]]''
| escultora galesa
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8086
| [[Ficheru:Lyn Evans - pictures donated by CERN-7.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q514831|Lyn Evans]]''
| físicu galés
| 1945
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8087
|
| ''[[:d:Q515207|Perdita Weeks]]''
| actriz británica
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8088
|
| ''[[:d:Q518290|Kelly Morgan]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8089
| [[Ficheru:Mike Phillips 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q519589|Mike Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8090
|
| ''[[:d:Q522134|Stuart Urban]]''
|
| 1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8091
| [[Ficheru:Matt Ryan At Wales Comic-Con Homecoming Wrexham 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q522373|Matt Ryan]]''
|
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8092
| [[Ficheru:Richard Deacon II (2017).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q523810|Richard Deacon]]''
|
| 1949
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8093
| [[Ficheru:Andy Fairweather-Low, July 02 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q525714|Andy Fairweather Low]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8094
| [[Ficheru:Shane Williams 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q525873|Shane Williams]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8095
|
| ''[[:d:Q526714|Andy Melville]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8096
| [[Ficheru:Andy Powell zoonabar london wasps.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q527084|Andy Powell]]''
|
| 1981
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 8097
| [[Ficheru:Andy Scott - Wacken Open Air 2018 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q527532|Andy Scott]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8098
|
| ''[[:d:Q530256|Edwin Regan]]''
|
| 1935
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8099
|
| ''[[:d:Q531221|Emyr Wyn Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8100
|
| ''[[:d:Q531350|Bethan Huws]]''
| artista británica
| 1961
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8101
| [[Ficheru:Jayne Ludlow.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q533245|Jayne Ludlow]]''
| futbolista británica
| 1979
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 8102
|
| ''[[:d:Q533743|Owain Tudur Jones]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8103
| [[Ficheru:Michael White PHC 2016-2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q537531|Michael White]]''
| xugador de snooker británicu
| 1991
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8104
| [[Ficheru:High Contrast AKA Lincoln Barrett.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q538289|High Contrast]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8105
| [[Ficheru:Robert Howley Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q981948|Rob Howley]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8106
| [[Ficheru:Sir Howard Stringer Shankbone Metropolitan Opera 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q983336|Howard Stringer]]''
|
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8107
| [[Ficheru:Nathan Walker.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q984365|Nathan Walker]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8108
| [[Ficheru:EduWiki 2013 Day 1 (57).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q994769|Robin Llwyd ab Owain]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q5200185|Cynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 8109
| [[Ficheru:Bryony Worthington, Baroness Worthington (born 1971) at World Economic Forum Davos 2021.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q995315|Bryony Worthington, Baroness Worthington]]''
| política galesa
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8110
|
| ''[[:d:Q1003578|Franklin Saunders]]''
|
| 1891
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8111
|
| ''[[:d:Q1029131|Camille Butcher]]''
|
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8112
|
| ''[[:d:Q1036305|Carissa Turner]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8113
| [[Ficheru:David Sullivan co-owner West Ham United F.C..jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1046824|David Sullivan]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8114
|
| ''[[:d:Q1055273|Cerith Wyn Evans]]''
| escultor galés
| 1958
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8115
|
| ''[[:d:Q1056022|Howard King]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1946
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8116
| [[Ficheru:Jessica Sula (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1058973|Jessica Sula]]''
| actriz británica
| 1994
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8117
|
| ''[[:d:Q1061908|Michael Owen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8118
| [[Ficheru:Chris Bartley2.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1076979|Chris Bartley]]''
| remeru británicu
| 1984
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8119
|
| ''[[:d:Q1077147|Chris Czekaj]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8120
|
| ''[[:d:Q1077808|Chris Type]]''
| corredor de skeleton británicu
| 1981
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8121
| [[Ficheru:Peter Wingfield 20100701 Japan Expo 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1082835|Peter Wingfield]]''
| actor galés
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8122
| [[Ficheru:Christopher Timothy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1087011|Christopher Timothy]]''
| actor británicu
| 1940
|
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 8123
|
| [[Mark Bowen]]
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8124
| [[Ficheru:Clayton Blackmore juli 1991.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1099281|Clayton Blackmore]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8125
| [[Ficheru:Cliff Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1101163|Cliff Jones]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8126
| [[Ficheru:Gareth Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1103587|Gareth Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8127
|
| ''[[:d:Q1106063|Keith Cooper]]''
|
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8128
|
| ''[[:d:Q1106064|Keith Burge]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8129
|
| ''[[:d:Q1115849|Jonathan Davies]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8130
|
| ''[[:d:Q1118742|James Brewerton]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8131
|
| ''[[:d:Q1138615|Craig Mitchell]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8132
| [[Ficheru:Iwan Rheon by Gage Skidmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1148937|Iwan Rheon]]''
|
| 1985
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8133
| [[Ficheru:Richard Ellis recipient of the 2023 Gruber Cosmology Prize (iau2302).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1153445|Richard Ellis]]''
| astrónomu británicu
| 1950
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8134
|
| ''[[:d:Q1153763|Robin McBryde]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1970
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8135
| [[Ficheru:Dafydd Iwan from Emynau album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157150|Dafydd Iwan]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8136
| [[Ficheru:Dale Appleby - Sachsentour.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157833|Dale Appleby]]''
| ciclista británicu
| 1986
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8137
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Campbell-Savours crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1157836|Dale Campbell-Savours]]''
| políticu británicu
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8138
| [[Ficheru:Dan Biggar 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1158997|Dan Biggar]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8139
| [[Ficheru:Darren Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1166651|Darren Morgan]]''
| xugador de snooker británicu
| 1966
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8140
|
| ''[[:d:Q1173795|David Bower]]''
| actor británicu
| 1969
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8141
|
| ''[[:d:Q1174338|David Emanuel]]''
| diseñador de moda galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8142
|
| ''[[:d:Q1176766|David Broucher]]''
| diplomáticu británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8143
| [[Ficheru:David Williams (mathematician).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1177203|David Williams]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8144
| [[Ficheru:Rob Jones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1179039|Rob Jones]]''
|
| 1971
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8145
|
| ''[[:d:Q1181577|Deborah Kay Davies]]''
|
| 2000
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8146
|
| ''[[:d:Q1183309|Deiniol Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1977
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8147
| [[Ficheru:James Fox.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1189996|James Fox]]''
| cantante británicu
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8148
| [[Ficheru:Neil Taylor vs Arsenal (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1191188|Neil Taylor]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8149
| [[Ficheru:Visit of Derek Vaughan to the European Commission - 2023 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1200134|Derek Vaughan]]''
| políticu galés
| 1961
|
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 8150
|
| ''[[:d:Q1247700|Clive Merrison]]''
| actor galés
| 1945
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 8151
| [[Ficheru:Mark Rowlands at National Book Festival 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1257097|Mark Rowlands]]''
| filósofu galés
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8152
| [[Ficheru:Gwyneth Glyn5638.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1267203|Gwyneth Glyn]]''
|
| 2007
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8153
|
| ''[[:d:Q1282921|Eddie Niedzwiecki]]''
| futbolista polacu
| 1959
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8155
| [[Ficheru:Eifion Lewis Roberts (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1302969|Eifion Lewis-Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8156
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Wilson of Dinton crop 2, 2026.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1310059|Richard Wilson, Baron Wilson of Dinton]]''
| políticu británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8157
| [[Ficheru:Eirian Williams at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1310576|Eirian Williams]]''
| árbitru británicu
| 1955
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8158
| [[Ficheru:UCI Track World Championships 2020 154.jpg|center|128px]]
| [[Elinor Barker]]
| ciclista británica
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8159
|
| ''[[:d:Q1331208|Elizabeth Grünbaum]]''
| profesora británica
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8160
| [[Ficheru:N. J. A. Sloane.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1333178|Neil Sloane]]''
| matemáticu británicu
| 1939
|
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 8161
| [[Ficheru:Paul Whitehouse in 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1343140|Paul Whitehouse]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q7600082|Stanleytown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8162
| [[Ficheru:Tom Ellis - IGN Live 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1343564|Tom Ellis]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8163
| [[Ficheru:Taylor, Rhys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1361619|Rhys Taylor]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8164
|
| ''[[:d:Q1368597|David Taylor]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8165
| [[Ficheru:Lunar Festival - Julian Cope (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1371735|Julian Cope]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q5262556|Deri]]''
|-
| style='text-align:right'| 8166
|
| ''[[:d:Q1380259|Lee Byrne]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8167
| [[Ficheru:Stephen Jones 2014.jpg|center|128px]]
| [[Stephen Jones]]
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8168
| [[Ficheru:John Bufton UKIP MEP for Wales.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1380953|John Bufton]]''
| políticu galés
| 1962
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 8169
| [[Ficheru:Gareth Edwards 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381089|Gareth Edwards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8170
| [[Ficheru:Tom James MBE.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381114|Tom James]]''
| remeru británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8171
| [[Ficheru:Neil Jenkins. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1381233|Neil Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8172
|
| ''[[:d:Q1381454|Gomer Edwin Evans]]''
| compositor de cantares galés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8173
| [[Ficheru:Ryan Jones. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1386825|Ryan Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8174
| [[Ficheru:Steve Jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1391397|Steve Jones]]''
|
| 1944
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8175
|
| ''[[:d:Q1396040|Sue Jones-Davies]]''
|
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8176
| [[Ficheru:Rhys Williams 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1397897|Rhys Williams]]''
| atleta británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8177
| [[Ficheru:Leigh Halfpenny. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Leigh Halfpenny. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1398346|Leigh Halfpenny]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8178
|
| ''[[:d:Q1403150|Derek Quinnell]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8179
|
| ''[[:d:Q1404569|Gareth Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8180
|
| ''[[:d:Q1404576|Mike Ruddock]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 8181
| [[Ficheru:Jamie Oliver - Lostprophets in Pontypridd, 2007 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1405258|Jamie Oliver]]''
| compositor galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8182
| [[Ficheru:Robert Griffiths, Britain Needs Socialism, 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1405477|Robert Griffiths]]''
|
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8183
| [[Ficheru:Stu Richardson - Lostprophets (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1407544|Stuart Richardson]]''
| músicu galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8184
|
| ''[[:d:Q1423384|Matt Crowell]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8185
|
| ''[[:d:Q1423984|Lee Williams]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8186
| [[Ficheru:Kai Owen Fedcon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1427818|Kai Owen]]''
| actor británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 8187
|
| ''[[:d:Q1428289|Steve Speirs]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 8188
|
| ''[[:d:Q1428717|Matthew Rowe]]''
| ciclista galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8189
|
| ''[[:d:Q1475708|Michael Kerstgens]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8190
| [[Ficheru:Mika Chunuonsee 20180316.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1494329|Mika Chunuonsee]]''
| futbolista tailandés
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8191
| [[Ficheru:Gavin Henson.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1496438|Gavin Henson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8192
|
| ''[[:d:Q1507413|Mary Fulbrook]]''
| historiadora británica
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8193
|
| ''[[:d:Q1533250|Jonathan Neil Morgan]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8194
| [[Ficheru:Griff Rhys Jones 2019.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q1546589|Griff Rhys Jones]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8195
|
| ''[[:d:Q1555434|Kevin Ratcliffe]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8196
| [[Ficheru:Gwyn Ashton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1557923|Gwyn Ashton]]''
| músicu australianu
| 1961<br/>1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8197
|
| ''[[:d:Q1557927|Gwyn Prosser]]''
| políticu galés
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8198
| [[Ficheru:Paul James. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1558855|Paul James]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8199
|
| ''[[:d:Q1562304|Tony Cowell]]''
| escritor británicu
| 1950
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8200
|
| ''[[:d:Q1601789|Heledd ferch Cyndrwyn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q837136|Kingdom of Deheubarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8201
| [[Ficheru:Darcy Blake Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1633006|Darcy Blake]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8202
|
| ''[[:d:Q1637205|Rachel Trezise]]''
| escritora galesa
| 1978
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8203
|
| ''[[:d:Q539583|Rachel Rice]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q643919|Torfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8204
| [[Ficheru:Sandra Gidley, September 2009 1 rotated and cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q544101|Sandra Gidley]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 8205
| [[Ficheru:DaveEdmunds1980crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545186|Dave Edmunds]]''
|
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8206
|
| ''[[:d:Q545198|Julian Winn]]''
| ciclista británicu
| 1972
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8207
| [[Ficheru:Samuel Harrison TA 2013 (Cropping).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545242|Sam Harrison]]''
| ciclista británicu
| 1992
|
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 8208
| [[Ficheru:Saunders, Dean 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q545303|Dean Saunders]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8209
|
| ''[[:d:Q545328|Tom Ward]]''
| actor británicu
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8210
|
| ''[[:d:Q546364|Della Jones]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q16248422|Tonna]]''
|-
| style='text-align:right'| 8211
| [[Ficheru:Jak Jones PHC 2016-3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q549519|Jak Jones]]''
| xugador de snooker británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8212
| [[Ficheru:Matthew Stevens PHC 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q551261|Matthew Stevens]]''
| xugador de snooker británicu
| 1977
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8213
|
| ''[[:d:Q552881|Les Davies]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8214
| [[Ficheru:Jason Koumas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q553549|Jason Koumas]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8215
| [[Ficheru:Sashaspooky (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q556024|Sasha]]''
|
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8216
|
| ''[[:d:Q561356|Kevin Allen]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8217
| [[Ficheru:Christian Malcolm Barcelona 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q561374|Christian Malcolm]]''
| velocista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8218
| [[Ficheru:Portrait of Ross Lovegrove.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q573143|Ross Lovegrove]]''
| diseñador galés
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8219
| [[Ficheru:Official portrait of Albert Owen crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q576121|Albert Owen]]''
| políticu galés
| 1959
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 8220
| [[Ficheru:Snooker German Masters (DerHexer) 2013-02-03 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q578107|Paul Collier]]''
| árbitru galés
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8221
|
| ''[[:d:Q579550|Peter Biziou]]''
| direutor de fotografía británicu
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8222
| [[Ficheru:Up percy jones.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q587649|Percy Jones]]''
|
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8223
| [[Ficheru:Jamie Jones PHC 2015-2.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q590142|Jamie Jones]]''
| xugador de snooker británicu
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8224
|
| ''[[:d:Q618515|Aphrodite]]''
|
| 1968
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8225
| [[Ficheru:Nicky Grist.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q631339|Nicky Grist]]''
| pilotu de rally británicu
| 1961
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8226
| [[Ficheru:Richard Duffy.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q642981|Richard Duffy]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8227
| [[Ficheru:Tighpaul.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q648341|Thighpaulsandra]]''
| músicu británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8228
|
| ''[[:d:Q662951|Roy Mathias]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8229
|
| ''[[:d:Q685402|Gavin Williams]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8230
| [[Ficheru:Huw-irranca-davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q691388|Huw Irranca-Davies]]''
| políticu galés
| 1963
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 8231
| [[Ficheru:Anne Main (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q694996|Anne Main]]''
| política galesa
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8232
| [[Ficheru:Alan Woods RCP 2nd Congress May 2025 DSCF2406 (54532185577) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q704897|Alan Woods]]''
|
| 1944
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8233
|
| ''[[:d:Q713720|Kevin Sheedy]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 8234
| [[Ficheru:Jeffrey Weeks by Mark McNestry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q718057|Jeffrey Weeks]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8235
| [[Ficheru:Steve Jones Boston 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q720491|Steve Jones]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8236
| [[Ficheru:DavidLangford.01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q720787|David Langford]]''
| escritor británicu
| 1953
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8237
|
| ''[[:d:Q721273|Richard Ian Cox]]''
| actor canadianu
| 1973
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8238
| [[Ficheru:Luke Evans in 2018 (cropped 4).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q722001|Luke Evans]]''
|
| 1979
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8239
| [[Ficheru:Lynn Davies 1964.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725365|Lynn Davies]]''
| atleta británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q6964400|Nant-y-moel]]''
|-
| style='text-align:right'| 8240
| [[Ficheru:Kieth Allen (7323203024) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725519|Keith Allen]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8241
| [[Ficheru:Kelly jones cardiff 2005.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725516|Kelly Jones]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8242
| [[Ficheru:Rob Terry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q725567|Rob Terry]]''
| lluchador profesional británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8243
| [[Ficheru:Bradley Dredge KLM Open 2010.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q725572|Bradley Dredge]]''
| golfista galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8244
| [[Ficheru:Siân James at Canal Parade Amsterdam - EuroPride 2016 - PvdA (28225698514) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q727410|Siân James]]''
| política galesa
| 1959
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8245
|
| ''[[:d:Q727494|Terry Williams]]''
| batería británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8246
|
| ''[[:d:Q730648|Steve Upton]]''
| batería galés
| 1946
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8247
|
| ''[[:d:Q731353|Ian Flanagan]]''
| tenista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8248
| [[Ficheru:Kim Howells 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q736160|Kim Howells]]''
| sindicalista, Reinu Xuníu
| 1946
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8249
|
| ''[[:d:Q736226|Clive Thomas]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1936
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8250
| [[Ficheru:Ieuan Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q741112|Ieuan Evans]]''
|
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8251
|
| ''[[:d:Q746440|Saint Wethoc]]''
|
| 401
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8252
|
| ''[[:d:Q747672|Mark Titley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8253
| [[Ficheru:Official portrait of Dr Julian Lewis crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q749612|Julian Lewis]]''
| políticu británicu
| 1951
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8254
| [[Ficheru:Official portrait of Susan Elan Jones crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q750381|Susan Elan Jones]]''
| política británica
| 1968
|
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8255
|
| ''[[:d:Q751510|Lloyd Burns]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 8256
|
| ''[[:d:Q761573|Catherine Fisher]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8257
| [[Ficheru:JAMES WILSON BRFC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q771149|James Wilson]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 8258
|
| ''[[:d:Q780432|John Bach]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8259
| [[Ficheru:Ian Gough 2008 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q781211|Ian Gough]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8260
| [[Ficheru:USO - ASM - 20150905 - Nicky Robinson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q786362|Nicky Robinson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8261
| [[Ficheru:Miss Wales 08 Chloe Morgan.jpg|center|128px]]
| [[Chloe-Beth Morgan]]
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8262
| [[Ficheru:Bullet for My Valentine - Rock am Ring 2018-4319.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q855207|Matthew Tuck]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8263
| [[Ficheru:Cardiff Bay Rugby Codebreakers (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q863024|Billy Boston]]''
|
| 1934
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8264
| [[Ficheru:BlueWiki.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q885939|Blue Weaver]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8265
|
| ''[[:d:Q888143|Bob Morgan]]''
| saltador galés
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8266
| [[Ficheru:Alex Thomson VG2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q892605|Alex Thomson]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8267
|
| ''[[:d:Q897007|Bradley Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 8268
| [[Ficheru:Bro Myrddin National Eisteddfod, 1974 (1551217).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q901131|Dafydd Ifans]]''
| escritor galés
| 1949
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8269
| [[Ficheru:Justin Tipuric. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q914227|Justin Tipuric]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8270
| [[Ficheru:Gwilym Simcock IBK.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q919013|Gwilym Simcock]]''
|
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8271
| [[Ficheru:The Who Philadelphia PA Oct. 26, 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q922252|Pino Palladino]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8272
| [[Ficheru:Enzo Maccarinelli.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q928194|Enzo Maccarinelli]]''
| boxeador británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8273
| [[Ficheru:Richard Barrett in June 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q929476|Richard Barrett]]''
| compositor británicu
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8274
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120009.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q930461|Duncan Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8275
| [[Ficheru:Jonathan Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934120|Jonathan Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 8276
| [[Ficheru:Gareth David-Lloyd by Gage Skidmore.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934461|Gareth David-Lloyd]]''
| actor británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q4898677|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 8277
| [[Ficheru:Dwayne Peel (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934472|Dwayne Peel]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8278
|
| ''[[:d:Q934488|Fred Evans]]''
| boxeador británicu
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8279
| [[Ficheru:Martyn Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934531|Martyn Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8280
|
| ''[[:d:Q934587|Mark Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 8281
| [[Ficheru:Gethin Jenkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934631|Gethin Jenkins]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8282
| [[Ficheru:Huw Bennett - Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q934769|Huw Bennett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8283
| [[Ficheru:Simon Richardson London 2012 Paralympic Games torch relay.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q935347|Simon Richardson]]''
| ciclista británicu (1966-)
| 1966
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8284
|
| ''[[:d:Q945352|Richie Collins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8285
| [[Ficheru:Gareth Thomas (rugby player).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q949204|Gareth Thomas]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q7424317|Sarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8286
|
| ''[[:d:Q953257|Robert Pugh]]''
| actor británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q5119940|Cilfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 8287
|
| ''[[:d:Q955586|Matt Rees]]''
| escritor británicu
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8288
| [[Ficheru:Isabel Ice adjusted.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q958043|Isabel Ice]]''
| actriz pornográfica galesa
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8289
|
| ''[[:d:Q965304|Gareth Wyatt]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Pontypridd]]<br/>[[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8290
| [[Ficheru:Daniel Wells at Snooker German Masters (DerHexer) 2013-01-30 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q970221|Daniel Wells]]''
| xugador de snooker británicu
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8291
| [[Ficheru:David Cotterill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q971539|David Cotterill]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8292
| [[Ficheru:Neal Eardley BCFC 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q975917|Neal Eardley]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 8293
|
| ''[[:d:Q976254|Paul Davies]]''
| xugador de snooker galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8294
| [[Ficheru:Shakin' Stevens.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q978793|Shakin' Stevens]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8295
| [[Ficheru:Paul Rhys coat crop'24.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979114|Paul Rhys]]''
|
| 1963
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8296
|
| ''[[:d:Q979204|Gerald Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1945
|
| ''[[:d:Q6661740|Llansaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 8297
|
| ''[[:d:Q979276|Jason Hughes]]''
| actor británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8298
| [[Ficheru:Delme Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q979336|Delme Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8299
| [[Ficheru:Grace Coddington.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q981330|Grace Coddington]]''
|
| 1941
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8300
|
| ''[[:d:Q981527|Nick Evans]]''
|
| 1947
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8301
| [[Ficheru:Ryan Bevington. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q981688|Ryan Bevington]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8302
| [[Ficheru:Huw warren high res.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1639396|Huw Warren]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8303
|
| ''[[:d:Q1645638|Lyndon Williams]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8304
| [[Ficheru:Williams, Matthew.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1646990|Matthew Williams]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8305
|
| ''[[:d:Q1649429|Owen Morris]]''
|
| 1968
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 8306
| [[Ficheru:Ian Hislop - 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1655550|Ian Hislop]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 8307
| [[Ficheru:Ian simmonds 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1655630|Ian Simmonds]]''
| músicu de jazz galés
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8308
|
| ''[[:d:Q1655632|Ian Shaw]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8309
| [[Ficheru:Stuttgart 2024 - ComicCon - Ian Whyte - by-RaBoe 007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1655682|Ian Whyte]]''
| actor británicu
| 1971
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8310
| [[Ficheru:Roger Roberts at Bournemouth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1663616|Roger Roberts, Baron Roberts of Llandudno]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8311
| [[Ficheru:2015 UEC Track Elite European Championships 174.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1665252|Lewis Oliva]]''
| ciclista británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q5266612|Devauden]]''
|-
| style='text-align:right'| 8312
| [[Ficheru:Nathan Cleverly.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1677227|Nathan Cleverly]]''
| boxeador británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8313
| [[Ficheru:Manic Street Preachers in London2005-4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1680270|James Dean Bradfield]]''
|
| 1969
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8314
| [[Ficheru:Rugby World Cup 2007 James Hook.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1680577|James Hook]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8315
| [[Ficheru:Kosheen Sian Evans Wien2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1686156|Sian Evans]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8316
| [[Ficheru:Passio 2010 (5340704340) (Jeffrey John cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1686451|Jeffrey John]]''
| sacerdote británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 8317
|
| ''[[:d:Q1700866|John Lloyd]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q7228399|Pontycymer]]''
|-
| style='text-align:right'| 8318
| [[Ficheru:John Parsons..jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1701334|John Parsons]]''
|
| 1954
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8319
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Clement-Jones crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1706931|Timothy Clement-Jones, Baron Clement-Jones]]''
| políticu galés
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8320
|
| ''[[:d:Q1720081|Scott Quinnell]]''
|
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8321
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Carlile of Berriew crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1739190|Alex Carlile, Baron Carlile of Berriew]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8322
| [[Ficheru:Tim Wright aka CoLD SToRAGE Circa 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1757629|Tim Wright]]''
|
| 1967
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8323
| [[Ficheru:Christian Ribeiro 28-02-2015 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1770354|Christian Ribeiro]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8324
| [[Ficheru:JohnHumphrys.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1770803|John Humphrys]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q7578756|Splott]]''
|-
| style='text-align:right'| 8325
| [[Ficheru:Morgan, Craig.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1771428|Craig Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8326
|
| ''[[:d:Q1778676|Rhys Day]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8327
| [[Ficheru:MichaelThomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1799438|Michael Thomas]]''
| músicu galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8328
| [[Ficheru:Julie Gardner at Comic Con 2008.jpg|center|128px]]
| [[Julie Gardner]]
|
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8329
|
| ''[[:d:Q1801939|Gary Taylor]]''
|
| 1961
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8330
| [[Ficheru:2021-02-13 IBSF World Championships Bobsleigh and Skeleton Altenberg 1DX 4145 by Stepro.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1807733|Laura Deas]]''
|
| 1988
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8331
|
| ''[[:d:Q1807932|Lauren Francis]]''
| cantante galesa
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8332
| [[Ficheru:2009 Women's British Open - Becky Brewerton (3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1808384|Becky Brewerton]]''
| golfista galesa
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8333
| [[Ficheru:Mark Lewis Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1820758|Mark Lewis Jones]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8334
| [[Ficheru:The Reverend the Lord Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1820785|Leslie Griffiths]]''
| ministru británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8335
| [[Ficheru:Lisa Palfrey, Tanjimei.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1827777|Lisa Palfrey]]''
| actriz británica
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8336
|
| ''[[:d:Q1849841|Rhydian Roberts]]''
|
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8337
| [[Ficheru:Aled Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1849861|Aled Jones]]''
|
| 1970
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8338
| [[Ficheru:Richard Brake Comic Con Brussels 2018 (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Richard Brake]]
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1774850|Ystrad Mynach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8339
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Golding crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1866867|Llin Golding, Baroness Golding]]''
| política galesa
| 1933
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8340
|
| ''[[:d:Q1871528|Rhodri Giggs]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8341
| [[Ficheru:Luke Rowe - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1877075|Luke Rowe]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8342
| [[Ficheru:Ben Johnson Liverpool.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1886336|Ben Johnson]]''
| pintor galés
| 1946
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 8343
| [[Ficheru:Mal (singer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1886591|Mal Ryder]]''
| cantante galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q3835725|Llanfrechfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 8344
| [[Ficheru:Marc Evans at JDIFF 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1892607|Marc Evans]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8345
|
| ''[[:d:Q1903320|Martin Allen]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8346
|
| ''[[:d:Q1904830|Martin Roberts]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8347
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Gresford crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1905135|Martin Thomas, Baron Thomas of Gresford]]''
|
| 1937
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8348
|
| ''[[:d:Q1905841|Martyn Lewis]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8349
| [[Ficheru:MatthewHughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1909528|Matthew Hughes]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 8350
|
| ''[[:d:Q1914627|Richie Burnett]]''
| xugador de dardos galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 8351
|
| ''[[:d:Q1918215|M. J. Trow]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8352
|
| ''[[:d:Q1931375|Mickey Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8353
|
| ''[[:d:Q1933580|Mike Walker]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8354
|
| ''[[:d:Q1933591|Mike Zaworotko]]''
| químicu británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8355
| [[Ficheru:Stuart Manley.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1950162|Stuart Manley]]''
| golfista galés
| 1979
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 8356
|
| ''[[:d:Q1969415|Timothy Benjamin]]''
| velocista británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8357
|
| ''[[:d:Q1974867|Neil Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8358
| [[Ficheru:Nick Reilly 2010.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q1985492|Nick Reilly]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8359
| [[Ficheru:Peredur ap Gwynedd.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1987718|Peredur ap Gwynedd]]''
| músicu galés
| 1975
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8360
| [[Ficheru:Shaun MacDonald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1996125|Shaun MacDonald]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8361
| [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Triathlon Elite Women by Sandro Halank–291.jpg|center|128px]]
| [[Non Stanford]]
| triatleta británica
| 1989
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8362
| [[Ficheru:NC Courage vs Angel City (Oct 2024) 062.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q1997219|Eleri Earnshaw]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8363
|
| ''[[:d:Q1999688|Norman Solomon]]''
|
| 1933
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8364
| [[Ficheru:Kyron Sullivan.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2020469|Kyron Sullivan]]''
| golfista galés
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8365
| [[Ficheru:Steph Elwood & Lewis Robling at Avatar fire and ash premiere London 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2047547|Lewis Robling]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8366
| [[Ficheru:Matthew Pritchard 2015 -2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2047865|Mathew Pritchard]]''
|
| 1973
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8367
| [[Ficheru:Garry Houston.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2048628|Garry Houston]]''
| golfista galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8368
| [[Ficheru:Patrick Jones, Welsh Poet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2057711|Patrick Jones]]''
| poeta británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8369
|
| ''[[:d:Q2064266|Baruc]]''
| monxu galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8370
| [[Ficheru:Lee Walker PHC 2015-3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2070562|Lee Walker]]''
| xugador de snooker británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 8371
|
| ''[[:d:Q2086251|Philip Jenkins]]''
| historiador británicu
| 1952
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8372
|
| ''[[:d:Q2086471|Philip Sutton]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1960
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8373
| [[Ficheru:Mike Lewis (Welsh musician) Lostprophets in Pontypridd, 2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2099688|Mike Lewis]]''
| guitarrista galés
| 1977
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8374
|
| ''[[:d:Q2102183|Ritchie Davies]]''
| xugador de dardos galés
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8375
|
| ''[[:d:Q2114948|Alex Gough]]''
| xugador de squash británicu
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8376
|
| ''[[:d:Q2116510|Malcolm Davies]]''
| xugador de dardos galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8377
| [[Ficheru:Jeffrey Thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2120207|Jeffrey Thomas]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8378
| [[Ficheru:James Donaldson.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2133288|Jamie Donaldson]]''
| golfista británicu
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8379
|
| ''[[:d:Q2135567|Barrie Bates]]''
| xugador de dardos galés
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8380
|
| ''[[:d:Q2142612|Martin Phillips]]''
| xugador de dardos galés
| 1960
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 8381
| [[Ficheru:USO-Gloucester Rugby - 20141025 - Richard Hibbard.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2149806|Richard Hibbard]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8382
|
| ''[[:d:Q2150807|Richard Vaughan]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8383
| [[Ficheru:Rob Wainwright cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2156106|Rob Wainwright]]''
| criminalista galés
| 1967
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8384
|
| ''[[:d:Q2159914|Robin Sowden-Taylor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8385
|
| ''[[:d:Q2163367|Jan Robbins]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8386
| [[Ficheru:Badfinger 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2165437|Ron Griffiths]]''
| cantante británicu
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8387
|
| ''[[:d:Q2183770|Marc Lloyd Williams]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8388
|
| ''[[:d:Q2210169|Marshall James]]''
| xugador de dardos galés
| 1970
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8389
|
| ''[[:d:Q2223400|Imogen Thomas]]''
| modelu galesa
| 1982
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8390
|
| ''[[:d:Q2224511|Sarah Thomas]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8391
|
| ''[[:d:Q2227475|Saul David]]''
|
| 1966
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8392
|
| ''[[:d:Q2235810|Evin Crowley]]''
| actriz de cine británica
| 1945
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8393
|
| ''[[:d:Q2245403|Paul Jones]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 8394
| [[Ficheru:PSV tegen Go Ahead 1-1, Nick Deacy scoort langs doelman Van Zoghel, Bestanddeelnr 929-5477.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2250384|Nick Deacy]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8395
| [[Ficheru:Chaz Daytona 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2251359|Chaz Davies]]''
| pilotu de motociclismu británicu
| 1987
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 8396
| [[Ficheru:Sean Moore 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2255749|Sean Moore]]''
|
| 1968
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8397
| [[Ficheru:9.24.13WaitingForGodot-NoMansLandPressJunketByLuigiNovi4.2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2262221|Sean Mathias]]''
| actor británicu
| 1956
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8398
|
| ''[[:d:Q2265631|David Barry]]''
| actor galés
| 1943
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8399
|
| ''[[:d:Q2276821|Shane Clash]]''
|
| 1979
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8400
| [[Ficheru:Ched Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2277114|Ched Evans]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8401
| [[Ficheru:KLM 2009 Mark Mouland.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2279901|Mark Mouland]]''
| golfista galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q3400328|St Athan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8402
|
| ''[[:d:Q2304861|Rhys Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8403
| [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 032.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2318784|Jess Fishlock]]''
| futbolista británica
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8404
| [[Ficheru:Brydon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2322261|Rob Brydon]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q2477613|Baglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8405
| [[Ficheru:Stephen Dodd (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2344657|Stephen Dodd]]''
| golfista galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8406
|
| ''[[:d:Q2346871|Steve Brace]]''
| maratonista galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8407
| [[Ficheru:Parry, Paul.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2353120|Paul Parry]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 8408
|
| ''[[:d:Q2421928|Geraint Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8409
|
| ''[[:d:Q2429227|Sion Bebb]]''
| golfista galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 8410
|
| ''[[:d:Q2442492|Tony Chappel]]''
| xugador de snooker galés
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8411
| [[Ficheru:Nicky Wire in Budapest in 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2446658|Nicky Wire]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 8412
| [[Ficheru:St Gwladus in Gwladus.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2449206|Gwladys]]''
| santa galesa
| 500
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 8413
|
| ''[[:d:Q2458875|Tim Wylton]]''
| actor británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]''
|-
| style='text-align:right'| 8414
| [[Ficheru:Jazz Richards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2463858|Jazz Richards]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8415
| [[Ficheru:Harry Wilson 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2476368|Harry Wilson]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8417
| [[Ficheru:Rhodri Morgan and David Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2487274|David Davies]]''
| nadador británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]<br/>''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8418
| [[Ficheru:Saint Morwenna of Morwenstow. Fresco in Saint Morwenna of Morwenstow church, England.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2500792|Morwenna]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 8419
|
| ''[[:d:Q2523538|Marc Jenkins]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8420
| [[Ficheru:Laurence Cottle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2527728|Laurence Cottle]]''
|
| 1953
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8421
|
| ''[[:d:Q2530628|Hywel Simons]]''
| actor británicu
| 1970
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8422
|
| ''[[:d:Q2545239|Alan Durban]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8424
| [[Ficheru:Statue de saint Lunaire.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2563910|Saint Lunaire]]''
|
| 509
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8425
| [[Ficheru:John Williams (snooker referee) 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2567288|John Williams]]''
| árbitru galés
| 1937
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8426
| [[Ficheru:Valentine, Ryan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2587487|Ryan Valentine]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8427
|
| ''[[:d:Q2596210|Carl Harris]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8428
|
| ''[[:d:Q2596530|Tara Bethan]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8429
| [[Ficheru:Yanto Barker 2015.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2599561|Yanto Barker]]''
| ciclista británicu
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8430
|
| ''[[:d:Q2603027|Iwan Roberts]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8431
|
| ''[[:d:Q2603439|Alan Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8432
|
| ''[[:d:Q2605051|Brian Flynn]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8433
|
| ''[[:d:Q2605207|Paulinus]]''
| santu galés
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8434
| [[Ficheru:Nigel Owens Pro 12 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2609520|Nigel Owens]]''
| árbitru de rugbi a 15 británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8435
| [[Ficheru:Jay-bfmv.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2631222|Jason James]]''
| músicu galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8436
| [[Ficheru:Euros Lyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2663889|Euros Lyn]]''
| direutor de televisión británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8437
| [[Ficheru:KLM 2009 Phillip Price.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2693197|Phillip Price]]''
| golfista galés
| 1966
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8438
|
| ''[[:d:Q2696817|Peter Nicholas]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8439
| [[Ficheru:Grant Nicholas performing with Feeder 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2706947|Grant Nicholas]]''
| cantante británicu
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8440
| [[Ficheru:Jongroom.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2736121|Jon Groom]]''
|
| 1953
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 8441
| [[Ficheru:Andy Secombe (7283016042).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2742666|Andy Secombe]]''
| actor británicu
| 1953
|
| [[Abertawe]]<br/>''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]''
|-
| style='text-align:right'| 8442
| [[Ficheru:Jim Burns 2005.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q2745954|Jim Burns]]''
| pintor galés
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8443
|
| ''[[:d:Q2755519|Nigel Walker]]''
| atleta británicu
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8444
|
| ''[[:d:Q2756320|Trezza Azzopardi]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8445
| [[Ficheru:Statue of St Carannog, Llangrannog, Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2758802|Carantoc]]''
| Abá galés
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 8446
|
| ''[[:d:Q2780562|Amy Jenkins]]''
|
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8447
| [[Ficheru:Nottingham Pride MMB 11c Lisa Scott-Lee.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2782424|Lisa Scott-Lee]]''
| cantante galesa
| 1976<br/>1975
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8448
|
| ''[[:d:Q2792014|Jamie Robinson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8449
|
| ''[[:d:Q2825023|Adrian Durston]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8450
|
| ''[[:d:Q2825031|Adrian Hadley]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8451
|
| ''[[:d:Q2825645|Aeron Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8452
| [[Ficheru:Alan Doss close.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2830489|Alan Doss]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8453
| [[Ficheru:Celebrating Alan Llwyd's double win victory in winning the chair and crown at Eisteddfod Rhuthun, 1973 (1526176).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2830554|Alan Llwyd]]''
|
| 1948
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 8454
|
| ''[[:d:Q2830572|Alan Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8455
| [[Ficheru:Aled Brew 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2832399|Aled Brew]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8456
|
| ''[[:d:Q2832925|Alex Darlington]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8457
|
| ''[[:d:Q2833520|Eric Burden]]''
| xugador de dardos galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q7227990|Pont Henri]]''
|-
| style='text-align:right'| 8458
|
| ''[[:d:Q2837292|Alix Popham]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8459
|
| ''[[:d:Q2837676|Allan Bateman]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q5016879|Caerau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8460
|
| ''[[:d:Q2837744|Allan Martin]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8461
|
| ''[[:d:Q2846618|Andrew Grieve]]''
|
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8462
|
| ''[[:d:Q2846634|Andrew House]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8463
|
| ''[[:d:Q2849138|Andy Legg]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8464
|
| ''[[:d:Q2849189|Andy Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8465
|
| ''[[:d:Q2852820|Anthony Buchanan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1955
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 8466
| [[Ficheru:Paul Amos Animate Florida 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2857635|Paul Amos]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 8467
|
| ''[[:d:Q2866086|Arwel Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 8468
|
| ''[[:d:Q2866538|Ashley Evans]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8469
|
| ''[[:d:Q2866548|Ashley Morris]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8470
|
| ''[[:d:Q2866557|Ashley Smith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8471
|
| ''[[:d:Q2867035|Paul Bodin]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8472
|
| ''[[:d:Q2885721|Barry Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1981
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8473
|
| ''[[:d:Q2885748|Barry Horne]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8474
|
| ''[[:d:Q2885757|Barry Jones]]''
| boxeador galés
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8475
|
| ''[[:d:Q2885809|Barry Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8476
|
| ''[[:d:Q2899803|Berwyn Price]]''
| atleta galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8477
|
| ''[[:d:Q2903706|Billy Raybould]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8478
|
| ''[[:d:Q2907786|Bob Norster]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8479
|
| ''[[:d:Q2913295|David Evans]]''
| xugador de squash galés
| 1974
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8480
|
| ''[[:d:Q2927242|Elvira Out]]''
| actriz neerlandesa
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8481
|
| ''[[:d:Q2946643|Ceri Sherlock]]''
| direutor de cine británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8482
|
| ''[[:d:Q2946640|Ceri Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8483
|
| ''[[:d:Q2946644|Ceri Sweeney]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8484
|
| ''[[:d:Q2946682|Cerith Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8485
| [[Ficheru:Chris Addison cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2964639|Chris Addison]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8486
|
| ''[[:d:Q2964643|Chris Anthony]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8487
|
| ''[[:d:Q2964739|Chris Holloway]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8488
|
| ''[[:d:Q2964749|Chris Jones]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8489
|
| ''[[:d:Q2964792|Chris Marriott]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8490
|
| ''[[:d:Q2964844|Chris Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8491
|
| ''[[:d:Q2964900|Chris Wyatt]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8492
|
| ''[[:d:Q2965430|Christian Loader]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8493
|
| ''[[:d:Q2966604|Chris Jenkins]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8494
| [[Ficheru:Christopher Pugsley (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2966638|Christopher Pugsley]]''
| historiador neozelandés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8495
|
| ''[[:d:Q2978734|Clayton Thomas]]''
| árbitru de rugbi a 15 británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q13126340|Bryncoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 8496
|
| ''[[:d:Q2979442|Clive Williams]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8497
|
| ''[[:d:Q2979449|Clive Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8498
|
| ''[[:d:Q2982642|Colin Noon]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8499
| [[Ficheru:Shaheen Jafargholi 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2989336|Shaheen Jafargholi]]''
| actor británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8500
|
| ''[[:d:Q2993447|Connell Rawlinson]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8501
| [[Ficheru:Quimper 12 Cathédrale Saint Conogan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q2993516|Conogan]]''
| preláu galés
| 450
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8502
|
| ''[[:d:Q3002042|Craig Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8503
|
| ''[[:d:Q3002041|Craig Moses]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 8504
|
| ''[[:d:Q3002051|Craig Quinnell]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8505
|
| ''[[:d:Q3012016|Dai Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q258665|Rhigos]]''
|-
| style='text-align:right'| 8506
| [[Ficheru:Daniel Evans Ospreys 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3014013|Daniel Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8507
| [[Ficheru:Danny Coyne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3015228|Danny Coyne]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 8508
|
| ''[[:d:Q3016531|Darren Moss]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8509
| [[Ficheru:Darren.Morris.Rugby.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3016529|Darren Morris]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1974
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8510
| [[Ficheru:David Pipe 12-05-2012 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3018627|David Pipe]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8511
|
| ''[[:d:Q3018684|David Richards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8512
|
| ''[[:d:Q3023438|Denzil Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1938
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8513
|
| ''[[:d:Q3023702|Derek Bevan]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8514
|
| ''[[:d:Q3025583|Dewi Morris]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 8515
|
| ''[[:d:Q3026609|Dick Moriarty]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8516
| [[Ficheru:Dorian West - Northampton Saints vs Sale October 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3037029|Dorian West]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1967
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8517
|
| ''[[:d:Q3048724|Edward Wynne]]''
| políticu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8518
| [[Ficheru:Elaine Morgan & Dan Ar Braz.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050399|Elaine Morgan]]''
| cantante galesa
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8519
| [[Ficheru:Gwenno Saunders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050580|Gwenno Saunders]]''
|
| 1981
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8520
| [[Ficheru:Turning Tides Festival Gruffest Rhys (48292037606).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3050590|Gruff Rhys]]''
| cantante británicu
| 1970
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8521
|
| ''[[:d:Q3050840|Elgan Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8522
|
| ''[[:d:Q3053432|Emyr Lewis]]''
|
| 1968
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8523
| [[Ficheru:Euros Childs 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3060850|Euros Childs]]''
|
| 1975
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8524
| [[Ficheru:2011 Cup of China Lloyd Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3065503|Lloyd Jones]]''
|
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8525
|
| ''[[:d:Q3072247|Filthy Pedro]]''
| músicu británicu
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8526
| [[Ficheru:Finbarr O'Reilly par Claude Truong-Ngoc septembre 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3072545|Finbarr O'Reilly]]''
| fotógrafu canadianu
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8527
|
| ''[[:d:Q3079096|Frances Thomas]]''
|
| 1943
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8528
| [[Ficheru:Gavin Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3080918|Gavin Rees]]''
| boxeador galés
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8529
|
| ''[[:d:Q3095279|Garan Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8530
| [[Ficheru:Gareth Davies 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3098294|Gareth Davies]]''
|
| 1955
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8531
| [[Ficheru:Garethdelve.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3098295|Gareth Delve]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8532
|
| ''[[:d:Q3098303|Gareth Myles]]''
|
| 1978
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8533
|
| ''[[:d:Q3098300|Gareth Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1952
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8534
|
| ''[[:d:Q3098305|Gareth Prothero]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8535
|
| ''[[:d:Q3098308|Gareth Morgan]]''
| sociólogu canadianu
| 1943
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8536
|
| ''[[:d:Q3098309|Gareth Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8537
|
| ''[[:d:Q3098384|Garin Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8538
|
| ''[[:d:Q3099581|Gavin Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8539
|
| ''[[:d:Q3101049|Geoff Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu (1942-)
| 1942
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8540
| [[Ficheru:Haypresent.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3104663|Gethin Jones]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8541
|
| ''[[:d:Q3122557|Gwennan Harries]]''
| futbolista británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8542
|
| ''[[:d:Q3122593|Gwynne Walters]]''
| árbitru de rugbi a 15 galés
| 1928
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 8543
|
| ''[[:d:Q3122600|Gwynne Howell]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8544
| [[Ficheru:Michael Moritz 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3124567|Michael Moritz]]''
| informáticu teóricu británicu
| 1954
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8545
|
| ''[[:d:Q3129370|Hefin O'Hare]]''
|
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8546
|
| ''[[:d:Q3135573|Hilary Summers]]''
|
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8547
|
| ''[[:d:Q3147258|Ian Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 8548
|
| ''[[:d:Q3147273|Ian Hall]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q3401786|Gilfach Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 8549
|
| ''[[:d:Q3147329|Ian Stephens]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1952
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8550
|
| ''[[:d:Q3147332|Ian Walsh]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 8551
|
| ''[[:d:Q3147333|Ian Watkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8552
| [[Ficheru:Iestyn thomas scarlets.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3148028|Iestyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8553
|
| ''[[:d:Q3161527|Jamie Corsi]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8554
|
| ''[[:d:Q3162903|Jason Bowen]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8555
|
| ''[[:d:Q3162947|Jason Hobson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8556
|
| ''[[:d:Q3176589|Jeff Squire]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8557
|
| ''[[:d:Q3178941|Jim Shanklin]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 8558
|
| ''[[:d:Q3181054|John Bevan]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8559
|
| ''[[:d:Q3181079|John Bloomfield]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8560
| [[Ficheru:John Devereux.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3181347|John Devereux]]''
|
| 1966
|
| [[Pen-y-bont ar Ogwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8561
|
| ''[[:d:Q3183202|Jon Jones]]''
|
| 1967
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8562
|
| ''[[:d:Q3183687|Jordan Follows]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8563
| [[Ficheru:JulianRichards(director).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3189104|Julian Richards]]''
|
| 1968
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8564
| [[Ficheru:Keith Jarrett 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3194743|Keith Jarrett]]''
|
| 1948
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8565
|
| ''[[:d:Q3194950|Kel Coslett]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8566
| [[Ficheru:Ken Owens. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3195079|Ken Owens]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8567
|
| ''[[:d:Q3195435|Keri Collins]]''
|
| 1978
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8568
|
| ''[[:d:Q3195767|Kevin Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8569
|
| ''[[:d:Q3195786|Kevin Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8570
|
| ''[[:d:Q3199733|Kris Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8571
|
| ''[[:d:Q3228894|Lee Kendall]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8572
|
| ''[[:d:Q3228892|Lee Jarvis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8573
|
| ''[[:d:Q3228944|Lee Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8574
|
| ''[[:d:Q3242418|Lisa Lazarus]]''
|
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8575
|
| ''[[:d:Q3242440|Lisa Rogers]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8576
| [[Ficheru:Lloyd Williams March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3257547|Lloyd Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8577
| [[Ficheru:Llyr Ifans, Terry Waite ar Asid.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3257561|Llŷr Ifans]]''
|
| 1968
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 8578
|
| ''[[:d:Q3269512|Lyndon Mustoe]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8579
| [[Ficheru:Mac Adams circa 2003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3273906|Mac Adams]]''
| pintor británicu
| 1943
|
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 8580
| [[Ficheru:Marc limbert (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3288217|Marc Limbert]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8581
|
| ''[[:d:Q3294221|Mark Ring]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8582
|
| ''[[:d:Q3294253|Mark Taylor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1973
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8583
|
| ''[[:d:Q3296143|Mary Balogh]]''
|
| 1944
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8584
| [[Ficheru:Matthew Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3299493|Matt Jones]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8585
|
| ''[[:d:Q3299663|Matthew Bancroft]]''
| actor galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8586
|
| ''[[:d:Q3299703|Matthew Dent]]''
| diseñador gráficu galés
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8587
|
| ''[[:d:Q3299747|Matthew Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8588
|
| ''[[:d:Q3299763|Matthew Myers]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8589
|
| ''[[:d:Q3301335|Maurice Richards]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 8590
| [[Ficheru:Mefin Davies Rugby Union Player.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3304186|Mefin Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8591
|
| ''[[:d:Q3308279|Michael Jones]]''
| historiador británicu
| 1940
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8592
| [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2256.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3308429|Michael Paget]]''
|
| 1979<br/>1978
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8593
| [[Ficheru:Iwan Roberts (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3309601|Iwan Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8594
|
| ''[[:d:Q3313351|Mike Hall]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8595
|
| ''[[:d:Q3313349|Mike Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 8596
|
| ''[[:d:Q3313516|Mike Roberts]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8597
|
| ''[[:d:Q3323734|Alexandra Roach]]''
| actriz británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8598
|
| ''[[:d:Q3324109|Einion ap Gwgon]]''
|
| 1150
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8599
|
| ''[[:d:Q3324142|Peryf ap Cedifor]]''
|
| 1150
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8600
|
| ''[[:d:Q3331107|Hywel Foel ap Griffri ap Pwyll Wyddel]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8601
| [[Ficheru:Mererid Hopwood, Cadeirydd y cyfarfod Dyfodol i’r Iaith, Yr Egin, Caerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3331118|Mererid Hopwood]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8602
|
| ''[[:d:Q3331143|Iorwerth Fychan]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8603
|
| ''[[:d:Q3331150|Gwilym Rhyfel]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8604
|
| ''[[:d:Q3332440|Beirdd y Tywysogion]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8605
|
| ''[[:d:Q3334867|Nadia Chambers]]''
| actriz de cine británica
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8606
| [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3962.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3336457|Natasha Harding]]''
| futbolista británica
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8607
| [[Ficheru:Neil Hamilton (politician), March 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3337819|Neil Hamilton]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8608
|
| ''[[:d:Q3339853|Nick Ward]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8609
|
| ''[[:d:Q3341363|Nigel Redman]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8610
|
| ''[[:d:Q3341371|Nigel Williams]]''
| árbitru de rugbi a 15 británicu
| 1961
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8611
| [[Ficheru:Non Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3343310|Non Evans]]''
|
| 1974
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8612
|
| ''[[:d:Q3350202|Tony Lewis]]''
|
| 1938
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8613
|
| ''[[:d:Q3370513|Paul Arnold]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1968
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8614
|
| ''[[:d:Q3371870|Paul Moriarty]]''
|
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8615
| [[Ficheru:Official portrait of Stephen Kinnock MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3377178|Stephen Kinnock]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8616
|
| ''[[:d:Q3378756|Phil Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q748078|Neath Port Talbot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8617
|
| ''[[:d:Q3390705|Laurence Eaves]]''
| físicu galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8618
| [[Ficheru:Daniel Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3391364|Daniel Evans]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8619
| [[Ficheru:Tim Vincent in 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3395436|Tim Vincent]]''
| actor galés
| 1972
|
| ''[[:d:Q7114024|Overton]]''
|-
| style='text-align:right'| 8620
| [[Ficheru:Ieuan Wyn Jones 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3396810|Ieuan Wyn Jones]]''
| abogáu, Reinu Xuníu
| 1949
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 8621
|
| ''[[:d:Q3397705|Eifion Williams]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8622
|
| ''[[:d:Q3398074|Mihangel Morgan]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8623
| [[Ficheru:Catrinfinch-anoriant2008.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398131|Catrin Finch]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''<br/>''[[:d:Q6661651|Llannon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8624
| [[Ficheru:Eglwys Tudno Sant - St Tudno's Church (geograph 1419209).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398315|Tudno]]''
| Abá galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8625
|
| ''[[:d:Q3398331|Siôn Aled Owen]]''
| políticu británicu
| 1957
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8626
| [[Ficheru:Meic Stevens 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398374|Meic Stevens]]''
| cantautor galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q1022259|Solva]]''
|-
| style='text-align:right'| 8627
|
| ''[[:d:Q3398492|Emily Huws]]''
|
| 1942
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 8628
| [[Ficheru:Jeremy Bowen at City University.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3398769|Jeremy Bowen]]''
| periodista galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8629
| [[Ficheru:Ian 'H' Watkins at a Steps in-store album signing, 19th August 2022, HMV Manchester.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399667|Ian "H" Watkins]]''
| cantante galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 8630
|
| ''[[:d:Q3399714|Tavis Knoyle]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 8631
| [[Ficheru:Scott Williams 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3399819|Scott Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8632
| [[Ficheru:Craig Roberts at the Moet BIFA British Independent Film Awards 2014 (15356308524).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400399|Craig Roberts]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q6729370|Maesycwmmer]]''
|-
| style='text-align:right'| 8633
| [[Ficheru:Nina Davies 2008MarathonChamps.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400672|Nina Davies]]''
| ciclista galesa
| 1974
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8634
| [[Ficheru:Jon Ronson (27846097432) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400803|Jon Ronson]]''
|
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8635
| [[Ficheru:Gwyneth Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400851|Gwyneth Lewis]]''
| poeta británica
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8636
| [[Ficheru:Talynau A Chan - Folk Songs & Harps, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3400917|Elinor Bennett]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 8637
| [[Ficheru:Simon Weston cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401584|Simon Weston]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8638
| [[Ficheru:Llangynllo Church - geograph.org.uk - 722642.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401592|Cynllo]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 8639
| [[Ficheru:Llanberis Eglwys Sant Padarn - Church of St Padarn, Llanberis, Gwynedd, Wales 16.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3401988|Peris]]''
| monxu galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8640
| [[Ficheru:Doctor Who Symphonic Spectacular (Leeds 2015) (17603021913).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402000|Elin Manahan Thomas]]''
|
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8641
| [[Ficheru:Angharad Tomos.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q3402032|Angharad Tomos]]''
| escritora galesa
| 1958
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8642
|
| ''[[:d:Q3402381|Anneliese Heard]]''
|
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8643
|
| ''[[:d:Q3402674|Seren Gibson]]''
| modelu galesa
| 1988
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 8644
|
| ''[[:d:Q3402724|Sian Adey-Jones]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q11008013|Bodfari]]''
|-
| style='text-align:right'| 8645
| [[Ficheru:Robert Croft.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403069|Robert Croft]]''
| xugador de críquet galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8646
|
| ''[[:d:Q3403153|Tiggy Legge-Bourke]]''
| nana británica
| 1965
|
| ''[[:d:Q5566651|Glanusk Park]]''
|-
| style='text-align:right'| 8647
|
| ''[[:d:Q3403217|Primel]]''
|
| 550
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8648
|
| ''[[:d:Q3403412|Carys Parry]]''
| atleta británica
| 1981
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8649
|
| ''[[:d:Q3403718|Sara Sugarman]]''
| actriz británica
| 1962
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8650
| [[Ficheru:Rhys Priestland. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012 Rhys Priestland. Dathliadau Camp Lawn Cymru, Senedd 19 Mawrth 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3403741|Rhys Priestland]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8651
|
| ''[[:d:Q3403967|David Cornell]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8652
|
| ''[[:d:Q3404022|Pete Fowler]]''
| ilustrador galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8653
|
| ''[[:d:Q3404358|Julien Macdonald]]''
| diseñador de moda galés
| 1971
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8654
| [[Ficheru:Adam Price official photo 2026.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405033|Adam Price]]''
|
| 1968
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8655
| [[Ficheru:Cynog Dafis yn annerch y dorf Climate Strike, Aberystwyth (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405113|Cynog Dafis]]''
| políticu galés
| 1938
|
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8656
|
| ''[[:d:Q3405264|Angharad Price]]''
| escritora galesa
| 1972
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8657
| [[Ficheru:John Owen-Jones as Jean Valjean.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405572|John Owen-Jones]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8658
| [[Ficheru:Alun Ffred Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3405595|Alun Ffred Jones]]''
| políticu galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8659
|
| ''[[:d:Q3405919|Jac Jones]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q9001581|Gwalchmai]]''
|-
| style='text-align:right'| 8660
|
| ''[[:d:Q3406214|Gruffudd ap Dafydd ap Tudur]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8661
|
| ''[[:d:Q3420523|Ray Hopkins]]''
|
| 1946
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 8662
|
| ''[[:d:Q3429880|Rhys Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8663
| [[Ficheru:Nova2013 Stereophonics Richard Jones 0001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3430918|Richard Jones]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q3365170|Cwmaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8664
| [[Ficheru:Richard Parks.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3431101|Richard Parks]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8665
|
| ''[[:d:Q3431321|Richard Webster]]''
|
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8666
| [[Ficheru:Rob Ackerman 2013, watching the St Pat's Silverstream 2nd XV beat Wellington College.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3434143|Robert Ackerman]]''
|
| 1961
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8667
|
| ''[[:d:Q3435545|Robert Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 8668
|
| ''[[:d:Q3436303|Robert Sidoli]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1979
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8669
|
| ''[[:d:Q3436554|Robert Wilfort]]''
| actor británicu
| 1977
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8670
|
| ''[[:d:Q3463769|Saint Enéour]]''
|
| 550
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8671
|
| ''[[:d:Q3463819|Saint Guirec]]''
| monxu galés
| 450
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8672
|
| ''[[:d:Q3476218|Scott Gibbs]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8673
|
| ''[[:d:Q3476277|Scott Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8674
|
| ''[[:d:Q3477940|Seisyll ap Clydog]]''
| monarca galés (665–730)
|
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 8675
|
| ''[[:d:Q3484297|Simon Halliday]]''
|
| 1960
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8676
|
| ''[[:d:Q3484454|Simon Spender]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 8677
|
| ''[[:d:Q3485111|Sion Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8678
|
| ''[[:d:Q3498851|Steve Bates]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1963
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8679
|
| ''[[:d:Q3498920|Steve Evans]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8680
|
| ''[[:d:Q3498924|Steve Fenwick]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8681
| [[Ficheru:Steve Jenkins October 2020.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3498965|Steve Jenkins]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8682
|
| ''[[:d:Q3498970|Steve Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8683
| [[Ficheru:Andrew Howard 2016.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q3499384|Andrew Howard]]''
| actor británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8684
|
| ''[[:d:Q3500815|Stuart Jones]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8685
|
| ''[[:d:Q3500816|Stuart Lane]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1952
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8686
| [[Ficheru:Stuart Watkins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3500845|Stuart Watkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1941
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8687
|
| ''[[:d:Q3506759|Ray Phillips]]''
| músicu galés
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8688
|
| ''[[:d:Q3506825|Steve Williams]]''
| músicu británicu
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8689
|
| ''[[:d:Q3507204|Tony Bourge]]''
| guitarrista galés
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8690
|
| ''[[:d:Q3518894|Terry Cobner]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1946
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8691
|
| ''[[:d:Q3518904|Terry Holmes]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8692
|
| ''[[:d:Q3525028|Tom David]]''
|
| 1948
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8693
|
| ''[[:d:Q4706459|Alan Curtis]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8694
|
| ''[[:d:Q4706473|Alan David]]''
| actor británicu
| 1941
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8695
|
| ''[[:d:Q4706991|Alan Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q4733322|Alltwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8696
|
| ''[[:d:Q4706993|Alan Jones]]''
| xugador de críquet australianu
| 1938
|
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 8697
|
| ''[[:d:Q4707361|Alan Morgan]]''
|
| 1973
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8698
|
| ''[[:d:Q4707769|Alan Simons]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8699
|
| ''[[:d:Q4707782|Alan Smith]]''
|
| 1949
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8700
|
| ''[[:d:Q4708055|Alan Wilkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q7320726|Rhiwbina]]''
|-
| style='text-align:right'| 8701
|
| ''[[:d:Q4708112|Alan Wynne Williams]]''
| políticu británicu
| 1945
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8702
|
| ''[[:d:Q4708700|Alastair Dalton]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8703
|
| ''[[:d:Q4708997|Alban Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8704
|
| ''[[:d:Q4709611|Albert Alan Owen]]''
| compositor británicu
| 1948
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8705
|
| ''[[:d:Q4710021|Albert Day]]''
| futbolista británicu
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8706
|
| ''[[:d:Q4710353|Albert Green]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8707
|
| ''[[:d:Q4711325|Albert Thompson]]''
| futbolista británicu
| 1912
|
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8708
|
| ''[[:d:Q4714179|Alec Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8709
| [[Ficheru:Aled Davies (29997772112).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714330|Aled Davies]]''
| atleta galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8710
|
| ''[[:d:Q4714328|Aled Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8711
| [[Ficheru:Aled James.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714333|Aled James]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8712
|
| ''[[:d:Q4714342|Aled Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8713
| [[Ficheru:Aledhaydnjones11.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714340|Aled Haydn Jones]]''
|
| 1976
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8714
| [[Ficheru:Erwau'r Daith, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4714348|Aled Wyn Davies]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 8715
|
| ''[[:d:Q4716965|Alex Evans]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 8716
|
| ''[[:d:Q4717093|Alex Greenfield]]''
| ciclista británica
| 1990
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8717
|
| ''[[:d:Q4717250|Alex Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8718
| [[Ficheru:Alex Jones 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4717255|Alex Jones]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1977
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 8719
| [[Ficheru:Alex Lawless 24-09-2011 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4717348|Alex Lawless]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8720
|
| ''[[:d:Q4717889|Alex Titchiner]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8721
|
| ''[[:d:Q4717948|Alex Walker]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8722
|
| ''[[:d:Q4717998|Alex Winters]]''
| presentador de televisión galés
| 1977
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 8723
|
| ''[[:d:Q4720591|Alexandra Boyd]]''
| actriz galesa
| 2000
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8724
| [[Ficheru:Alison portret april 26, 1989.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4727193|Alison Statton]]''
| cantante galesa
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8725
|
| ''[[:d:Q4730784|Allan Lewis]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1942
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8726
|
| ''[[:d:Q4732812|Allison Pearson]]''
| periodista británica
| 1960
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8727
|
| ''[[:d:Q4737488|Alun Davies]]''
|
| 1943
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8728
| [[Ficheru:Alun Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737493|Alun Davies]]''
| políticu galés
| 1964
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8729
|
| ''[[:d:Q4737502|Alun Pugh]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8730
| [[Ficheru:Alun Pugh.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4737506|Alun Pugh]]''
| políticu galés
| 1955
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 8731
|
| ''[[:d:Q4737505|Alun Owen]]''
| ciclista británicu
|
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8732
|
| ''[[:d:Q4738526|Alwyn Jones]]''
|
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8733
|
| ''[[:d:Q4749104|Amy Beth Hayes]]''
|
| 1982
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8734
|
| ''[[:d:Q4756448|Andrew Brown]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 8735
|
| ''[[:d:Q4756669|Andrew Coombs]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8736
| [[Ficheru:AndrewDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4756770|Andrew Davies]]''
| xugador de dardos galés
| 1983
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8737
| [[Ficheru:Andrew Dilnot 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4756812|Andrew Dilnot]]''
| economista británicu
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8738
|
| ''[[:d:Q4757241|Andrew Harris]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8739
| [[Ficheru:TMR Andy John.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4757506|Andrew John]]''
| sacerdote británicu
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8740
|
| ''[[:d:Q4757532|Andrew Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8741
|
| ''[[:d:Q4757992|Andrew McNeillie]]''
| poeta británicu
| 1946
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8742
|
| ''[[:d:Q4758034|Andrew Millward]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8743
|
| ''[[:d:Q4758081|Andrew Mumford]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8744
| [[Ficheru:Andrew Phillip Smith.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758266|Andrew Phillip Smith]]''
| escritor británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8745
| [[Ficheru:Andrew RT Davies 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4758350|Andrew R. T. Davies]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8746
|
| ''[[:d:Q4758493|Andrew Salter]]''
| xugador de críquet galés
| 1993
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8747
|
| ''[[:d:Q4760358|Andy Allen]]''
| xugador de rugbi galés
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8748
|
| ''[[:d:Q4760525|Andy Clement]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8749
| [[Ficheru:Dibble, Andy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4760597|Andy Dibble]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 8750
|
| ''[[:d:Q4760648|Andy Evans]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8751
|
| ''[[:d:Q4760660|Andy Fenby]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8752
|
| ''[[:d:Q4760715|Andy Goddard]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 8753
|
| ''[[:d:Q4760823|Andy Holden]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 8754
|
| ''[[:d:Q4760820|Andy Hockley]]''
| actor británicu
| 1959
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8755
|
| ''[[:d:Q4760865|Andy Jones]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8756
|
| ''[[:d:Q4760958|Andy Lloyd]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8757
|
| ''[[:d:Q4760995|Andy Martin]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8758
|
| ''[[:d:Q4761069|Andy Moule]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8759
|
| ''[[:d:Q4761195|Andy Puddle]]''
| xugador de críquet galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 8760
|
| ''[[:d:Q4761292|Andy Scott-Lee]]''
| cantautor británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8761
|
| ''[[:d:Q4761436|Andy Vine]]''
|
| 1944
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8762
|
| ''[[:d:Q4761470|Andy White]]''
|
| 1948
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8763
| [[Ficheru:Aneirin Hughes 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4761604|Aneirin Hughes]]''
| actor galés
| 1958
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8764
|
| ''[[:d:Q4761761|Aneurin Norman]]''
| xugador de críquet galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8765
|
| ''[[:d:Q4762459|Angela Hazeldine]]''
| actriz británica
| 1981
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8766
| [[Ficheru:20150922 1827 W AUT WAL 3989.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4763155|Angharad James]]''
| futbolista británica
| 1994
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 8767
|
| ''[[:d:Q4763163|Angharad ferch Meurig]]''
|
| 801
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8768
|
| ''[[:d:Q4763160|Angharad Mason]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8769
| [[Ficheru:Ann Lesley Cotton From Poverty to Prosperity- Engaging the Next Generation (5579338412) (3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766340|Ann Cotton]]''
| entamadora galesa
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8770
| [[Ficheru:Ann Keen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766483|Ann Keen]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 8771
| [[Ficheru:Ann Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4766480|Ann Jones]]''
| política galesa
| 1953
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8772
| [[Ficheru:AnnekaRice.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4768946|Anneka Rice]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1958
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 8773
| [[Ficheru:Anthony Blackwood.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4772117|Anthony Blackwood]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8774
|
| ''[[:d:Q4772997|Anthony Malarczyk]]''
| ciclista británicu
| 1975
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8775
|
| ''[[:d:Q4773210|Anthony O'Donnell]]''
| actor galés
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8776
|
| ''[[:d:Q4773354|Anthony Reynolds]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8777
|
| ''[[:d:Q4773723|Anthony Williams]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 8778
| [[Ficheru:Tony Williams, ACS Spring, 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4777220|Antony John Williams]]''
| químicu británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8779
| [[Ficheru:Arash Amel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4784337|Arash Amel]]''
|
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8780
|
| ''[[:d:Q4786631|Archie Brown]]''
|
| 1894
|
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 8781
|
| ''[[:d:Q4789156|Arfon Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8782
| [[Ficheru:ArronDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4796062|Arron Davies]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8783
|
| ''[[:d:Q4798596|Arthur Ellis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8784
|
| ''[[:d:Q4798724|Arthur Francis]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 8785
| [[Ficheru:ArwelRichardsJune2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4802552|Arwel Richards]]''
| columnista galés
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8786
|
| ''[[:d:Q4805363|Ashley Bateman]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 8787
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120074.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4805364|Ashley Beck]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8788
|
| ''[[:d:Q4805629|Ashley Way]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8789
|
| ''[[:d:Q4860676|Bari Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8790
|
| ''[[:d:Q4863529|Barrie Jones]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8791
| [[Ficheru:Barry Elsby (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4864199|Barry Elsby]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8792
|
| ''[[:d:Q4864507|Barry Metcalf]]''
| xugador de críquet galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 8793
|
| ''[[:d:Q5107015|Chris Johns]]''
| xugador de dardos galés
| 1958
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8794
|
| ''[[:d:Q5107037|Chris Jones]]''
| futbolista galés
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8795
| [[Ficheru:Chris Llewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5107253|Chris Llewellyn]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8796
|
| ''[[:d:Q5107713|Chris Pearce]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8797
|
| ''[[:d:Q5107766|Chris Pike]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8798
|
| ''[[:d:Q5107913|Chris Rodon]]''
| futbolista británicu
| 2000<br/>1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8799
|
| ''[[:d:Q5108280|Chris Todd]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8800
|
| ''[[:d:Q5108299|Chris Townsend]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 8801
|
| ''[[:d:Q5109563|Christian Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8802
|
| ''[[:d:Q5110078|Christian Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8803
| [[Ficheru:Christine Chapman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5110965|Christine Chapman]]''
| política galesa
| 1956
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 8804
| [[Ficheru:Christinegwyther.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5111036|Christine Gwyther]]''
| política galesa
| 1959
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 8805
| [[Ficheru:Christine James Cyn-Archdderwydd Awst 2018 7.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5111062|Christine James]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8806
|
| ''[[:d:Q5112290|Christopher Evans]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8807
|
| ''[[:d:Q5112291|Christopher Evans]]''
| empresariu británicu
| 1957
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8808
|
| ''[[:d:Q5112865|Christopher Meredith]]''
| poeta galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 8809
|
| ''[[:d:Q5112896|Christopher Monger]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 8810
|
| ''[[:d:Q5112979|Christopher O'Brien]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q7020578|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 8811
| [[Ficheru:Christopher Salmon PCC.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5113189|Christopher Salmon]]''
|
| 1978
|
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 8812
|
| ''[[:d:Q5113212|Christopher Seldon]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q5572913|Glyncoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 8813
| [[Ficheru:Cian Ciaran Summersonic 2008 crop&lighten.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5119067|Cian Ciaran]]''
|
| 1976
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8814
|
| ''[[:d:Q5119143|Ciaran Jenkins]]''
|
| 1984
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8815
|
| ''[[:d:Q5119144|Ciaran Joyce]]''
| actor galés
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8816
|
| ''[[:d:Q5125191|Claire Evans]]''
|
| 1983
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 8817
| [[Ficheru:Claire Summers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5125320|Claire Summers]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8818
|
| ''[[:d:Q5125351|Claire Williams]]''
| atleta galesa
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8819
|
| ''[[:d:Q5126175|Clare Greenwood]]''
| ciclista británica
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8820
|
| ''[[:d:Q5134507|Clive Branson]]''
| deportista galés
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8821
|
| ''[[:d:Q5134504|Clive Bowen]]''
|
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8822
|
| ''[[:d:Q5134542|Clive Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 8823
|
| ''[[:d:Q5134586|Clive Griffiths]]''
|
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8824
|
| ''[[:d:Q5134598|Clive Hill]]''
| actor británicu
| 1958
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8825
|
| ''[[:d:Q5134610|Clive Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8826
|
| ''[[:d:Q5134640|Clive Norling]]''
|
| 1950
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8827
|
| ''[[:d:Q5144947|Colin Campbell, 7th Earl Cawdor]]''
| arquiteutu británicu
| 1962
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8828
|
| ''[[:d:Q5144972|Colin Casemore]]''
| xugador de críquet galés
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8829
|
| ''[[:d:Q5145156|Colin Green]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 8830
|
| ''[[:d:Q5145239|Colin Jeavons]]''
| actor galés
| 1929
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8831
|
| ''[[:d:Q5145249|Colin Jones]]''
| boxeador galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8832
| [[Ficheru:ColinLeys-2016-SOAS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5145287|Colin Leys]]''
|
| 1931
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8833
|
| ''[[:d:Q5145499|Colin Randell]]''
| futbolista británicu
| 1952
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8834
|
| ''[[:d:Q5145585|Colin Standing]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8835
| [[Ficheru:Cory Allen at The Arms Park 2013-10-21 17-55.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5173537|Cory Allen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8836
|
| ''[[:d:Q5180912|Craig Draper]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8837
|
| ''[[:d:Q5180944|Craig Evans]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8838
|
| ''[[:d:Q5180983|Craig Gallivan]]''
| actor británicu
| 1984
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8839
|
| ''[[:d:Q5180995|Craig Goodwin]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8840
|
| ''[[:d:Q5181010|Craig Handley]]''
| direutor de cine galés
| 1977
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8841
|
| ''[[:d:Q5181044|Craig Hill]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8842
|
| ''[[:d:Q5181147|Craig Lawton]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 8843
|
| ''[[:d:Q5181341|Craig Price]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8844
|
| ''[[:d:Q5181370|Craig Richards]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8845
|
| ''[[:d:Q5181496|Craig Stiens]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8846
|
| ''[[:d:Q5195826|Curtis McDonald]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8847
|
| ''[[:d:Q5200682|Cyril Davies]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8848
| [[Ficheru:Cyril Lea (1978).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5200789|Cyril Lea]]''
| futbolista británicu
| 1934
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8849
|
| ''[[:d:Q5200894|Cyril Tamplin]]''
| xugador de críquet indiu
| 1921
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8850
|
| ''[[:d:Q5208377|Dafydd Carter]]''
|
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8851
|
| ''[[:d:Q5208383|Dafydd Ieuan]]''
| batería galés
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8852
|
| ''[[:d:Q5208381|Dafydd Hewitt]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8853
|
| ''[[:d:Q5208384|Dafydd Lockyer]]''
|
| 1985
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8854
|
| ''[[:d:Q5208977|Dai Bevan]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8855
| [[Ficheru:David Davies c215f5bacb.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5208989|Dai Davies]]''
| políticu galés
| 1959
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 8856
|
| ''[[:d:Q5209010|Dai Jones]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8857
|
| ''[[:d:Q5209031|Dai Rees]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1964
|
| [[Abercarn]]
|-
| style='text-align:right'| 8858
|
| ''[[:d:Q5209028|Dai Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8859
|
| ''[[:d:Q5209029|Dai Rees]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]''
|-
| style='text-align:right'| 8860
|
| ''[[:d:Q5209037|Dai Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1909
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8861
|
| ''[[:d:Q5209040|Dai Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8862
|
| ''[[:d:Q5210441|Dale Ford]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8863
|
| ''[[:d:Q5210694|Dale Williams]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8864
| [[Ficheru:Dalton Grant.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5211687|Dalton Grant]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8865
|
| ''[[:d:Q5212277|Damian Keyes]]''
| profesor de música británicu
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8866
|
| ''[[:d:Q5212328|Damian Shirazi]]''
| xugador de críquet galés
| 1983
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8867
|
| ''[[:d:Q5212452|Damien Hudd]]''
|
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8868
| [[Ficheru:Damon Searle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5212879|Damon Searle]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8869
|
| ''[[:d:Q5213252|Dan Cherry]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8870
| [[Ficheru:Dan Fish.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5213482|Dan Fish]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8871
|
| ''[[:d:Q5213554|Dan George]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8872
|
| ''[[:d:Q5213878|Dan Lewis]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8873
| [[Ficheru:Dan-thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5214493|Dan Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8874
|
| ''[[:d:Q5216926|Daniel Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8875
|
| ''[[:d:Q5217351|Daniel Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1979
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8876
|
| ''[[:d:Q5217448|Daniel Hawksford]]''
| actor británicu
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8877
| [[Ficheru:Dan Lloyd a Mr Pinc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5217957|Daniel Lloyd]]''
| cantautor galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 8878
|
| ''[[:d:Q5218257|Daniel Newton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8879
| [[Ficheru:Daniel Sperber.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5218813|Daniel Sperber]]''
| rabín israelín
| 1940
|
| ''[[:d:Q3395336|Gwrych Castle]]''
|-
| style='text-align:right'| 8880
| [[Ficheru:DanielleLineker2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5219402|Danielle Lineker]]''
| modelu galesa
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8881
|
| ''[[:d:Q5220422|Danny Harris]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 8882
| [[Ficheru:Danny Parslow 2017-08-28 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5220721|Danny Parslow]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 8883
|
| ''[[:d:Q5220880|Danny Thomas]]''
| futbolista británicu (1975-)
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8884
|
| ''[[:d:Q5220937|Danny Williams]]''
| futbolista británicu (1979-)
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8885
|
| ''[[:d:Q5220946|Danny Wilson]]''
|
| 1955
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8886
|
| ''[[:d:Q5222071|Daral Pugh]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q5190499|Crynant]]''
|-
| style='text-align:right'| 8887
|
| ''[[:d:Q5222678|Dari Taylor]]''
| política galesa
| 1944
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8888
| [[Ficheru:Darren Allinson 2 crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5224748|Darren Allinson]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8889
|
| ''[[:d:Q5224871|Darren Davies]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8890
|
| ''[[:d:Q5224868|Darren Daniel]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 8891
|
| ''[[:d:Q5224901|Darren Edwards]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1974
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 8892
|
| ''[[:d:Q4864914|Barry Wright]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8893
| [[Ficheru:2013 Women's British Open - Becky Morgan (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4878858|Becky Morgan]]''
| golfista galesa
| 1974
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 8894
|
| ''[[:d:Q4879327|Bedo Aeddren]]''
|
| 1505
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 8895
|
| ''[[:d:Q4879480|Bedwyr Williams]]''
| artista galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8896
|
| ''[[:d:Q4885193|Ben Addis]]''
| actor galés
|
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 8897
|
| ''[[:d:Q4885611|Ben Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8898
| [[Ficheru:Ben Evans London Broncos.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885613|Ben Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8899
| [[Ficheru:Ben Flower.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4885643|Ben Flower]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8900
|
| ''[[:d:Q4885931|Ben John]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8901
|
| ''[[:d:Q4885953|Ben Jones]]''
| futbolista británicu (1992-)
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8902
|
| ''[[:d:Q4886058|Ben Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8903
|
| ''[[:d:Q4886292|Ben Phillips]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8904
|
| ''[[:d:Q4886472|Ben Slade]]''
| presentador de televisión británicu
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8905
| [[Ficheru:Ben Swallow 18-02-12.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4886530|Ben Swallow]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 8906
| [[Ficheru:Skindred - Elbriot 2018 20.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4889528|Benji Webbe]]''
| cantante británicu
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8907
|
| ''[[:d:Q4889664|Bennett Arron]]''
|
| 1973
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8908
|
| ''[[:d:Q4893143|Bernard Frederick]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8909
|
| ''[[:d:Q4893330|Bernard Knight]]''
|
| 1931
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8910
|
| ''[[:d:Q4893436|Bernard McNally]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8911
|
| ''[[:d:Q4894429|Bernie Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8912
|
| ''[[:d:Q4897683|Bethan Elfyn]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8913
| [[Ficheru:Bethan Jenkins 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4897688|Bethan Jenkins]]''
|
| 1981
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 8914
| [[Ficheru:Betsan Powys 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4898223|Betsan Powys]]''
| periodista británica
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8915
|
| ''[[:d:Q4899014|Betty Williams]]''
| política galesa
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8916
|
| ''[[:d:Q4899417|Beverley Jones]]''
| atleta galesa
| 1974
|
| [[Queensferry]]
|-
| style='text-align:right'| 8917
| [[Ficheru:Billy Butler 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4912305|Billy Butler]]''
| llocutor de radio galés
| 1942
|
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 8918
|
| ''[[:d:Q4912779|Billy James]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1956
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8919
|
| ''[[:d:Q4925838|Bleddyn Bowen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 8920
|
| ''[[:d:Q4925842|Bleddyn Taylor]]''
|
| 1962
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8921
|
| ''[[:d:Q4932039|Bob Catley]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8922
|
| ''[[:d:Q4932261|Bob Delgado]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8923
|
| ''[[:d:Q4932323|Bob Dudley-Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8924
| [[Ficheru:Bob Franklin 1, 2011, jjron.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4932463|Bob Franklin]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8925
|
| ''[[:d:Q4933076|Bob Kucera]]''
| políticu australianu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8926
|
| ''[[:d:Q4933698|Bob Pugh]]''
| futbolista británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8927
|
| ''[[:d:Q4934328|Bob Weaver]]''
| futbolista británicu
| 1912
|
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 8928
|
| ''[[:d:Q4943807|Claire Curtis-Thomas]]''
|
| 1958
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8929
| [[Ficheru:Bradley Pryce.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4955010|Bradley Pryce]]''
| boxeador galés
| 1981
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8930
|
| ''[[:d:Q4955057|Bradley Wadlan]]''
| xugador de críquet galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8931
|
| ''[[:d:Q4963005|Brian Attley]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8932
|
| ''[[:d:Q4963178|Brian Bowditch]]''
| matemáticu británicu
| 1961
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8933
|
| ''[[:d:Q4963235|Brian Butler]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 8934
|
| ''[[:d:Q4963315|Brian Caswell]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q5623557|Gwernaffield]]''
|-
| style='text-align:right'| 8935
|
| ''[[:d:Q4963529|Sarah Loosemore]]''
| tenista británica
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8936
|
| ''[[:d:Q4963897|Brian Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1933
|
| ''[[:d:Q7165398|Penycae]]''
|-
| style='text-align:right'| 8937
| [[Ficheru:Brian Hancock.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4963931|Brian Hancock]]''
| políticu galés
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8938
| [[Ficheru:Brian Jenkins 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4964202|Brian Jenkins]]''
| políticu galés
| 1942
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8939
|
| ''[[:d:Q4964262|Brian Juliff]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 8940
|
| ''[[:d:Q4964454|Brian Law]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 8941
|
| ''[[:d:Q4964513|Brian Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8942
| [[Ficheru:Rod Thomas Trickledown.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4967443|Bright Light Bright Light]]''
|
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8943
|
| ''[[:d:Q4980861|Bryn Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 8944
|
| ''[[:d:Q4980879|Bryn Jones]]''
|
| 1948
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 8945
|
| ''[[:d:Q4980919|Bryn Williams]]''
| chef británicu
| 1977
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 8946
|
| ''[[:d:Q4981006|Brynley Jones]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 8947
|
| ''[[:d:Q4981021|Brynmor Williams]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8948
|
| ''[[:d:Q4984759|Buddug Verona James]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 8949
| [[Ficheru:Phil Kite.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5004293|Byron Anthony]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 8950
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Davies of Gower crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5004338|Byron Davies]]''
| políticu galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 8951
|
| ''[[:d:Q5004379|Byron Hayward]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8952
|
| ''[[:d:Q5017482|Cai Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8953
|
| ''[[:d:Q5022959|Callum Hart]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8954
|
| ''[[:d:Q5026396|Cameron Toshack]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8955
| [[Ficheru:Captain Beany - geograph.org.uk - 6822015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5036555|Captain Beany]]''
| políticu británicu
| 1954
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 8956
|
| ''[[:d:Q5037322|Cara Readle]]''
| actriz galesa
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8957
|
| ''[[:d:Q5037601|Caradog Jones]]''
| esplorador galés
| 1962
|
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 8958
|
| ''[[:d:Q5040015|Carl Dale]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 8959
|
| ''[[:d:Q5040714|Carl Roberts]]''
| xugador de críquet galés
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8960
|
| ''[[:d:Q5045217|Caroline Sheen]]''
| actriz galesa
| 1974
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 8961
| [[Ficheru:Caryshawkins glory.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5047746|Carys Hawkins]]''
| futbolista británica
| 1989<br/>1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8962
| [[Ficheru:Cate Le Bon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5051783|Cate Le Bon]]''
| cantante galesa
| 1983
|
| ''[[:d:Q7162279|Pen-boyr]]''
|-
| style='text-align:right'| 8963
|
| ''[[:d:Q5053946|Catrin Edwards]]''
|
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 8964
| [[Ficheru:Catrin Stewart.jpg|center|128px]]
| [[Catrin Stewart]]
| actriz británica
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8965
|
| ''[[:d:Q5053949|Catrin Thomas]]''
|
| 1964
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 8966
|
| ''[[:d:Q5057382|Ceiri Torjussen]]''
| compositor galés
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8967
|
| ''[[:d:Q5057386|Ceiron Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8968
|
| ''[[:d:Q5057975|Celia Barlow]]''
| política galesa
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8969
| [[Ficheru:LLangennith church.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5063221|Cenydd]]''
| ermitañu galés
|
|
| [[Casllwchwr]]
|-
| style='text-align:right'| 8970
|
| ''[[:d:Q5064233|Ceri Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 8971
|
| ''[[:d:Q5064239|Ceri Phillips]]''
| actor galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 8972
| [[Ficheru:Chad Bond.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5066169|Chad Bond]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8973
|
| ''[[:d:Q5074191|Chard Hayward]]''
| actor australianu
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8974
|
| ''[[:d:Q5076682|Charles Dale]]''
| actor británicu
| 1963
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 8975
|
| ''[[:d:Q5080412|Charles Lynn Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1929
|
| ''[[:d:Q4854175|Bancyfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 8976
|
| ''[[:d:Q5081973|Charles Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8977
|
| ''[[:d:Q5082319|Charles Sage]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8978
|
| ''[[:d:Q5082619|Charles Staines]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8979
|
| ''[[:d:Q5085136|Charlie Landsborough]]''
| cantante británicu
| 1941
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 8980
|
| ''[[:d:Q5092334|Cherry Dee]]''
| modelu galesa
| 1987
|
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 8981
| [[Ficheru:Cheryl Foster 20181101.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5092726|Cheryl Foster]]''
| futbolista británica
| 1980
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 8982
|
| ''[[:d:Q5105905|Chris Birch]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 8983
|
| ''[[:d:Q5106346|Chris Dale]]''
| músicu galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8984
|
| ''[[:d:Q5106362|Chris Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8985
|
| ''[[:d:Q5106395|Chris Dicomidis]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 8986
|
| ''[[:d:Q5106513|Chris Evans]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 8987
|
| ''[[:d:Q5106601|Chris Fry]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 8988
|
| ''[[:d:Q5106660|Chris Giles]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8989
| [[Ficheru:Chrisjenkinsbodypower.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5107007|Chris Jenkins]]''
| llevantador de potencia galés
|
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 8990
|
| ''[[:d:Q5107005|Chris Jenkins]]''
| actor británicu
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8991
| [[Ficheru:Thomas Rhys Thomas 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3525517|T. Rhys Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q3404663|Abercynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 8992
| [[Ficheru:Tom Prydie 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3530852|Tom Prydie]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 8993
|
| ''[[:d:Q3531420|Tomos Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 8994
|
| ''[[:d:Q3531720|Tony Clement]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 8995
|
| ''[[:d:Q3555478|Venetia Dearden]]''
| fotógrafa británica
| 1975
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 8996
|
| ''[[:d:Q3555990|Vernon Cooper]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8997
|
| ''[[:d:Q3566386|Warren Fury]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 8998
|
| ''[[:d:Q3566853|Wayne Proctor]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 8999
|
| ''[[:d:Q3570213|Wyn Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9000
|
| ''[[:d:Q3603082|Aaron Morris]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9001
|
| ''[[:d:Q3604991|Adam M. Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9002
| [[Ficheru:Alexander Vlahos 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3610807|Alexander Vlahos]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 9003
|
| ''[[:d:Q3614735|Amy Charles]]''
| cantante galesa
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9004
|
| ''[[:d:Q3614741|Amy Guy]]''
|
| 1983
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9005
|
| ''[[:d:Q3616280|Andrew Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9006
|
| ''[[:d:Q3624265|Arthur Emyr]]''
|
| 1962
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9007
|
| ''[[:d:Q3644380|Brett Morse]]''
| atleta galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9008
|
| ''[[:d:Q3648334|Mark Anthony]]''
| actor pornográficu galés
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9009
|
| ''[[:d:Q3661738|Casey Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9010
|
| ''[[:d:Q3666366|Charles Cook]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9011
| [[Ficheru:Chris Maxwell Wrexham FC at Wembley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3675531|Chris Maxwell]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9012
| [[Ficheru:Bronze portrait of Constantinus I in the Musei Capitolini.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3699742|Cystennin Fawr]]''
|
| 361
|
| ''[[:d:Q1309657|Segontium]]''
|-
| style='text-align:right'| 9013
|
| ''[[:d:Q3701545|Daniel Alfei]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9014
|
| ''[[:d:Q3703268|David Morgan]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9015
|
| ''[[:d:Q3758994|Gavin Quinnell]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9016
| [[Ficheru:Hwe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3786307|Holly Hale]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9017
| [[Ficheru:CopyofTT072.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3791483|Ian Lougher]]''
| pilotu de motociclismu galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9018
|
| ''[[:d:Q3806739|James Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9019
|
| ''[[:d:Q3807026|Janet Price]]''
|
| 1941<br/>1938
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9020
|
| ''[[:d:Q3809621|John Sloman]]''
| cantante galés
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9021
|
| ''[[:d:Q3809908|Jonathan Brown]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9022
| [[Ficheru:2025-10-19 Aitor Arino by mroptimax.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3809936|Aitor Ariño]]''
| xugador de balonmano galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9023
|
| ''[[:d:Q3815276|Kim Ashfield]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 9024
| [[Ficheru:Lee Lucas 08-02-2014 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3829377|Lee Lucas]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9025
|
| ''[[:d:Q3830023|Leighton Phillips]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9026
|
| ''[[:d:Q3857385|Mike England]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 9027
|
| ''[[:d:Q3885328|Ralph Evans]]''
| boxeador británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9028
|
| ''[[:d:Q3898091|Paul James]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9029
|
| ''[[:d:Q3899285|Penvhyn Llewellyn Neville]]''
| futbolista británicu
| 1872
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9030
| [[Ficheru:Peterkarrie.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q3900874|Peter Karrie]]''
| cantante galés
| 1946
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9031
|
| ''[[:d:Q3940078|Roger Freestone]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9032
|
| ''[[:d:Q3943059|Ryan Doble]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9033
|
| ''[[:d:Q3945649|Sally El Hosaini]]''
| guionista exipciana
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9034
| [[Ficheru:Nicole Scherzinger & the Phantoms - 16.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q3961106|Simon Bowman]]''
| actor británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9035
| [[Ficheru:Quaregnon - Le Samyn des Dames & Le Samyn, 2 mars 2016, départ (B107).JPG|center|128px]]
| [[Amy Roberts]]
| ciclista británica
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9037
|
| ''[[:d:Q4009682|Venissa Head]]''
| atleta galesa
| 1956
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9038
|
| ''[[:d:Q4026445|Julie Gore]]''
| xugadora de dardos galesa
| 1958
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9039
| [[Ficheru:St Afan's Church, Llanafan-Fawr - geograph.org.uk - 1468440.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4072521|Afan]]''
| sacerdote galés
| 600
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9040
|
| ''[[:d:Q4083831|Mark Bennett]]''
| xugador de snooker galés
| 1963
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9041
| [[Ficheru:Monaghan Saint Macartan's Cathedral Window Clogher Saints II Detail Saint Dobheóg of Lough Derg 2013 09 21.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4086821|Dabheog]]''
|
| 400
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9042
| [[Ficheru:David John PHC 2016-4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4160395|David John]]''
| xugador de snooker británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9043
|
| ''[[:d:Q4160419|Kingsley Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 9044
|
| ''[[:d:Q4161903|Dingad of Llandingat]]''
|
|
|
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 9045
|
| ''[[:d:Q4172032|Anthony Davies]]''
| xugador de snooker británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9046
| [[Ficheru:Gareth Evans2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4207234|Gareth Evans]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 9047
| [[Ficheru:Steve Jones (presenter).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4207586|Steve Jones]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9048
| [[Ficheru:St Keyne's Well - geograph.org.uk - 1556016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4218975|Keyne]]''
|
| 425
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9049
|
| ''[[:d:Q4219999|Cywair]]''
|
| 600<br/>455
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9050
|
| ''[[:d:Q4232388|Gareth Coppack]]''
| xugador de snooker británicu
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9051
| [[Ficheru:Eglwys St Cristiolus Church, Llangristiolus.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4241293|Cristiolus]]''
| monxu galés
| 550
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9052
|
| ''[[:d:Q4328347|Steve Newbury]]''
| xugador de snooker galés
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9053
| [[Ficheru:Ian Preece PHC 2017-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4379087|Ian Preece]]''
| xugador de snooker británicu
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9054
| [[Ficheru:Emyr Jones Parry.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4385607|Emyr Jones Parry]]''
| diplomáticu galés
| 1947
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9055
| [[Ficheru:Sant Trillo St Trillo Betws yn Rhos Conwy Gogledd Cymru North Wales 16.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4411544|Elian]]''
| monxu galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9056
|
| ''[[:d:Q4457143|Tutglud ach Brychan]]''
| santa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9057
|
| ''[[:d:Q4470106|Philip Williams]]''
| xugador de snooker galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9058
|
| ''[[:d:Q4482653|Mark Fenton]]''
| xugador de snooker galés
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9059
| [[Ficheru:Eluned (straightened) Eglwys Aberhonddu (Brecon, Wales) 03.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4530046|Eluned]]''
|
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9060
| [[Ficheru:Erin Richards filming on Penarth Pier January 2016 (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q4539315|Erin Richards]]''
| actriz galesa
| 1986
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9061
|
| ''[[:d:Q4575731|Geraint Williams]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 9062
|
| ''[[:d:Q4648124|A. M. Esmonde]]''
| novelista galés
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9063
|
| ''[[:d:Q4661867|Aaron Bramwell]]''
|
| 1986
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9064
|
| ''[[:d:Q4661931|Aaron Cook]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9065
|
| ''[[:d:Q4661935|Aaron Coundley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9066
|
| ''[[:d:Q4663748|Abbas Farid]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9067
|
| [[Abi Morgan]]
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9068
|
| ''[[:d:Q4678792|Adam Brown]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9069
|
| ''[[:d:Q4678942|Adam Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9070
|
| ''[[:d:Q4679184|Adam Harding]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9071
|
| ''[[:d:Q4679194|Adam Harrison]]''
| xugador de críquet galés
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9072
|
| ''[[:d:Q4679263|Adam Hughes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9073
|
| ''[[:d:Q4679561|Adam O'Brian]]''
| actor galés
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9074
|
| ''[[:d:Q4679574|Adam Owen]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9075
| [[Ficheru:Adam Phillips. Photogr. by Bracha L. Ettinger.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q4679608|Adam Phillips]]''
| escritor galés
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9076
|
| ''[[:d:Q4679626|Adam Powell]]''
|
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9077
|
| ''[[:d:Q4679892|Adam Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9078
|
| ''[[:d:Q4679946|Adam Warren]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 9079
|
| ''[[:d:Q4684916|Adrian Cambriani]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9080
|
| ''[[:d:Q4684968|Adrian Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9081
|
| ''[[:d:Q4685066|Adrian Griffiths]]''
| xugador de críquet galés
| 1959
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9082
|
| ''[[:d:Q4685114|Adrian Holmes]]''
|
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9083
|
| ''[[:d:Q4685181|Adrian Lewis Morgan]]''
| actor galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q3404708|Beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 9084
|
| ''[[:d:Q4685352|Adrian Shaw]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9085
|
| ''[[:d:Q4685401|Adrian Tucker]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9086
|
| ''[[:d:Q4704294|Al Lewis]]''
| cantante británicu
| 1984
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 9087
|
| ''[[:d:Q4706157|Alan Beer]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9088
|
| ''[[:d:Q4706343|Alan Caughter]]''
| futbolista británicu
| 1946
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9089
| [[Ficheru:TedRelph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5345025|Edward Relph]]''
|
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9090
|
| ''[[:d:Q5345328|Edward Siggery]]''
|
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9091
|
| ''[[:d:Q5345587|Edward Thomas]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9092
|
| ''[[:d:Q5346268|Edwin Brooks]]''
| políticu británicu
| 1929
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9093
| [[Ficheru:Edwina Hart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5346948|Edwina Hart]]''
| sindicalista, Reinu Xuníu
| 1957
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 9094
|
| ''[[:d:Q5349876|Eirlys Bellin]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q13130796|Pont-faen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9095
| [[Ficheru:Elan Closs Stephens (1506997).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5353384|Elan Closs Stephens]]''
| profesora universitaria galesa
| 1948
|
| ''[[:d:Q3396911|Talysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9096
| [[Ficheru:Democracy Day in Ysgol Dyffryn Nantlle, Penygroes, Gwynedd (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5354231|Eleanor Burnham]]''
| política galesa
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9097
|
| ''[[:d:Q5354362|Eleanor Pilgrim]]''
| golfista galesa
| 1977
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9098
| [[Ficheru:Rhydian-Vaughan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5356565|Rhydian Vaughan]]''
|
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9099
|
| ''[[:d:Q5359947|Elfyn Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9100
| [[Ficheru:WRC Central European Rallye 2023 Elfyn Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5359948|Elfyn Evans]]''
| pilotu de rally galés
| 1988
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 9101
|
| ''[[:d:Q5360201|Eli Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9102
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120076.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5360339|Eli Walker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9103
| [[Ficheru:Dim Gair, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361081|Elin Fflur]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9104
| [[Ficheru:Elin-jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361084|Elin Jones]]''
| política galesa
| 1966
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 9105
| [[Ficheru:Eliot Richards 2014-01-18 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361252|Eliot Richards]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9106
| [[Ficheru:Elis James (41363128095) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5361330|Elis James]]''
|
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9107
| [[Ficheru:Elizabethfritsch.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5362806|Elizabeth Fritsch]]''
| ceramista galesa
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9108
|
| ''[[:d:Q5363240|Elizabeth Morgan]]''
| actriz wales
| 1930
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9109
|
| ''[[:d:Q5364567|Ella Smith]]''
| actriz británica
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9110
|
| ''[[:d:Q5364886|Ellen Hunter]]''
| ciclista británica
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9111
| [[Ficheru:Elliot Kear.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5365501|Elliot Kear]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9112
|
| ''[[:d:Q5365664|Elliott Hewitt]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9113
| [[Ficheru:Ellis warming up for Bristol Rovers in 2015.PNG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5365899|Ellis Harrison]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9114
| [[Ficheru:Eluned Parrott (6324905297).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5367919|Eluned Parrott]]''
| política galesa
| 1974
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9115
|
| ''[[:d:Q5372681|Emlyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1907
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9116
|
| ''[[:d:Q5372689|Emlyn Williams]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q2821566|Aberaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 9117
|
| ''[[:d:Q5372866|Emma Jones]]''
| periodista galesa
| 1975
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 9118
| [[Ficheru:Emma jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5372864|Emma Jones]]''
| futbolista británica
| 1982
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 9119
| [[Ficheru:Lewes Ladies 1 QPR Ladies 2 28 02 2016-7651 (24789317084).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5372925|Emma Plewa]]''
| futbolista británica
| 1990
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9120
|
| ''[[:d:Q5372963|Emma Stansfield]]''
| actriz galesa
| 1978
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9121
|
| ''[[:d:Q5374087|Empire ISIS]]''
| cantante canadiana
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9122
| [[Ficheru:Emyr Huws 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374906|Emyr Huws]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9123
| [[Ficheru:Scarlets.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5374908|Emyr Phillips]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 9124
| [[Ficheru:Dilyn Y Graen, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5375924|Endaf Emlyn]]''
|
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9125
| [[Ficheru:Eos Chater - Metrocentre 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5381878|Eos Counsell]]''
| música australiana
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9126
| [[Ficheru:Eric Jones (solo climber).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5386843|Eric Jones]]''
| montañeru británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9127
|
| ''[[:d:Q5387714|Eric Weaver]]''
| futbolista británicu
| 1943
|
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 9128
|
| ''[[:d:Q5389230|Erin Vaughan]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9129
|
| ''[[:d:Q5393664|Ernest Peake]]''
| futbolista británicu
| 1888
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9130
| [[Ficheru:Eryl Margaret McNally MEP 1994.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5396272|Eryl McNally]]''
| política galesa
| 1942
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9131
| [[Ficheru:Eufryl ap Gwilym, Senedd 2018 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5411301|Eurfyl ap Gwilym]]''
|
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9132
|
| ''[[:d:Q5415361|Evan Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7852544|Tumble]]''
|-
| style='text-align:right'| 9133
|
| ''[[:d:Q5415513|Evan Price]]''
| políticu británicu
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9134
|
| ''[[:d:Q5415557|Evan Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9135
|
| ''[[:d:Q5446220|Fflur Dafydd]]''
| escritora británica
| 1978
|
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 9136
| [[Ficheru:Children of Blaenau Ffestiniog calling for a social centre after a Welsh Language Campaign (1532298).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5446237|Ffred Ffransis]]''
| llingüista galés
| 1948
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9137
|
| ''[[:d:Q5451046|Fiona Fox]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9138
|
| ''[[:d:Q5462444|Floyd Havard]]''
| boxeador galés
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9139
|
| ''[[:d:Q5488912|Philip Caveney]]''
| escritor británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9140
|
| ''[[:d:Q5490389|Frank Williams]]''
|
| 1890
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9141
|
| ''[[:d:Q5490493|Frank Wrentmore]]''
|
| 1884
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9142
|
| ''[[:d:Q5491049|Frankie Prince]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9143
|
| ''[[:d:Q5494964|Fred Davies]]''
| futbolista británicu
| 1871
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 9144
| [[Ficheru:Fred Dyer - Welsh boxer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5495031|Fred Dyer]]''
|
| 1888
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9145
|
| ''[[:d:Q5496251|Fred Sheldon]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9146
|
| ''[[:d:Q5497427|Frederick Brown]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9147
|
| ''[[:d:Q5498740|Frederick Smart]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 9148
|
| ''[[:d:Q5498823|Frederick Talbot]]''
|
| 1908
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9149
|
| ''[[:d:Q5499127|Frederick Willis]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9150
| [[Ficheru:Gai Toms.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5516960|Gai Toms]]''
| cantautor galés
| 1976
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9151
|
| ''[[:d:Q5522777|Gareth Abraham]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9152
|
| ''[[:d:Q5522783|Gareth Armstrong]]''
| actor galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9153
| [[Ficheru:Gareth Baber 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522787|Gareth Baber]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9154
|
| ''[[:d:Q5522798|Gareth Chapman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9155
|
| ''[[:d:Q5522815|Gareth Davies]]''
| futbolista británicu (1949-)
| 1949
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9156
|
| ''[[:d:Q5522812|Gareth Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9157
|
| ''[[:d:Q5522819|Gareth Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9158
|
| ''[[:d:Q5522816|Gareth Davies]]''
| futbolista británicu (1959-)
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9159
|
| ''[[:d:Q5522821|Gareth Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9160
|
| ''[[:d:Q5522825|Gareth Dean]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9161
|
| ''[[:d:Q5522829|Gareth Edwards]]''
| xugador de críquet galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9162
|
| ''[[:d:Q5522834|Gareth Evans]]''
| futbolista británicu (1987-)
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9163
| [[Ficheru:Gareth2011small.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522851|Gareth Glyn]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9164
|
| ''[[:d:Q5522855|Gareth Gwynn]]''
| escritor británicu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9165
|
| ''[[:d:Q5522867|Gareth Holgate]]''
| xugador de rugbi union filipín
| 1987
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9166
|
| ''[[:d:Q5522878|Gareth Jelleyman]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 9167
| [[Ficheru:Gareth Jones (53964509022) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522883|Gareth Jones]]''
| políticu galés
| 1939
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 9168
|
| ''[[:d:Q5522880|Gareth Jewell]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 9169
|
| ''[[:d:Q5522905|Gareth Maule]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9170
|
| ''[[:d:Q5522934|Gareth Owen]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9171
|
| ''[[:d:Q5522946|Gareth Price]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9172
|
| ''[[:d:Q5522951|Gareth Rees]]''
| xugador de críquet galés
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9173
| [[Ficheru:Gareth Pierce 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522948|Gareth Pierce]]''
| actor galés
| 1981
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 9174
|
| ''[[:d:Q5522966|Gareth Salisbury]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 9175
| [[Ficheru:Gareth Thomas Clwyd and Aberconwy Count National Assembly Election 2016.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5522982|Gareth Thomas]]''
| políticu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9176
|
| ''[[:d:Q5523005|Gareth Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9177
| [[Ficheru:Garnon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5523710|Garnon Davies]]''
| actor galés
| 1983<br/>1982
|
| ''[[:d:Q3400823|Y Pîl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9178
|
| ''[[:d:Q5524223|Garry Shephard]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9179
|
| ''[[:d:Q5524777|Gary Buckland]]''
| boxeador galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 9180
|
| ''[[:d:Q5525024|Gary Emmanuel]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9181
|
| ''[[:d:Q5525472|Gary Ley]]''
| escritor galés
| 1956
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9182
|
| ''[[:d:Q5525478|Gary Lockett]]''
| boxeador galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9183
|
| ''[[:d:Q5525700|Gary Owen]]''
|
| 1972
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9184
|
| ''[[:d:Q5525727|Gary Pearce]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 9185
|
| ''[[:d:Q5525779|Gary Powell]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9186
|
| ''[[:d:Q5525836|Gary Roberts]]''
| futbolista británicu (1959-)
| 1959
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9187
|
| ''[[:d:Q5224966|Darren Heyes]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9188
|
| ''[[:d:Q5224988|Darren Jeffries]]''
| actor británicu
| 1982
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9189
| [[Ficheru:Darrenjones.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5224996|Darren Jones]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9190
|
| ''[[:d:Q5225131|Darran Rowbotham]]''
| futbolista británicu
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9191
|
| ''[[:d:Q5225192|Darren Thomas]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9192
|
| ''[[:d:Q5225199|Darren Tinson]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 9193
|
| ''[[:d:Q5225221|Darren Waters]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q3404708|Beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 9194
|
| ''[[:d:Q5225252|Darren Wynne]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q3405926|Deeside]]''
|-
| style='text-align:right'| 9195
|
| ''[[:d:Q5228468|Dave Cameron]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9196
|
| ''[[:d:Q5228883|Dave Gwyther]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9197
|
| ''[[:d:Q5228986|Dave Hollins]]''
| futbolista británicu
| 1938
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9198
|
| ''[[:d:Q5229167|Dave Lee]]''
| xugador de dardos inglés
| 1956
|
| ''[[:d:Q7228311|Pontllanfraith]]''
|-
| style='text-align:right'| 9199
| [[Ficheru:Dave newsham silverstone2012.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5229464|Dave Newsham]]''
| pilotu de carreres galés
| 1967
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9200
|
| ''[[:d:Q5230584|David Abruzzese]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9201
| [[Ficheru:David Anthony and William Groulx at the 2012 Summer Paralympics.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5230801|David Anthony]]''
|
| 1989
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9202
| [[Ficheru:Dr D.Ben Rees.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5231301|David Benjamin Rees]]''
| historiador británicu
| 1937
|
| ''[[:d:Q922270|Llanddewi Brefi]]''
|-
| style='text-align:right'| 9203
|
| ''[[:d:Q5231397|David Beynon]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9204
|
| ''[[:d:Q5231425|David Bishop]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9205
|
| ''[[:d:Q5231897|David Burcher]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9206
|
| ''[[:d:Q5232685|David Crouch]]''
| historiador galés
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9207
|
| ''[[:d:Q5232755|David D'Auria]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9208
|
| ''[[:d:Q5232859|David Davies]]''
|
| 1915
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9209
|
| ''[[:d:Q5232856|David Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9210
|
| ''[[:d:Q5232874|David Dawson]]''
|
| 1960
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 9211
|
| ''[[:d:Q5233287|David Edwards]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9212
|
| ''[[:d:Q5233468|David Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9213
|
| ''[[:d:Q5233602|David Felgate]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 9214
|
| ''[[:d:Q5234131|David Giles]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9215
|
| ''[[:d:Q5234759|David Harrison]]''
| xugador de críquet galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9216
|
| ''[[:d:Q5235226|David Hughes]]''
| futbolista británicu (1943-)
| 1943
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 9217
|
| ''[[:d:Q5235229|David Hughes]]''
|
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9218
|
| ''[[:d:Q5235563|David James]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 9219
| [[Ficheru:Dai John, Salford Rugby League player.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5235651|David John]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9220
|
| ''[[:d:Q5235746|David Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9221
|
| ''[[:d:Q5235758|David Joseph Miller]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9222
|
| ''[[:d:Q5236569|David Lewis]]''
| futbolista británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9223
|
| ''[[:d:Q5236575|David Ley]]''
| xeógrafu británicu
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9224
| [[Ficheru:David Llewellin, 1993 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236683|David Llewellin]]''
| pilotu de rally británicu
| 1960
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9225
|
| ''[[:d:Q5236691|David Llewellyn]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 9226
| [[Ficheru:Dai Lloyd AM (28170816265).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5236695|David Lloyd]]''
| políticu galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9227
|
| ''[[:d:Q5236811|David Luckes]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1968
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9228
|
| ''[[:d:Q5237047|David Maidment]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9229
| [[Ficheru:David Melding AM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5237493|David Melding]]''
| políticu galés
| 1962
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9230
|
| ''[[:d:Q5237740|David Morrell]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9231
|
| ''[[:d:Q5238549|David Petersen]]''
| escultor galés
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9232
|
| ''[[:d:Q5238554|David Phelps]]''
| tirador galés
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9233
|
| ''[[:d:Q5238568|David Pickering]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1960
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 9234
| [[Ficheru:David Probert 2009 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5238724|David Probert]]''
|
| 1988
|
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 9235
| [[Ficheru:David Roberts (swimmer) 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239120|David Roberts]]''
| nadador galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q3406126|Llantwit Fardre]]''
|-
| style='text-align:right'| 9236
| [[Ficheru:David-ryder-prangley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5239330|David Ryder Prangley]]''
| músicu galés
|
|
| ''[[:d:Q3403308|Dinas Powys]]''
|-
| style='text-align:right'| 9237
|
| ''[[:d:Q5240329|David Thaxton]]''
| cantante galés
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9238
|
| ''[[:d:Q5240342|David Thomas]]''
| políticu británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9239
|
| ''[[:d:Q5240358|David Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9240
|
| ''[[:d:Q5241135|David Williams]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9241
| [[Ficheru:Air Marshall Julian Young with Dawn McCafferty and Carol Vorderman (McCafferty cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5242467|Dawn McCafferty]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9242
| [[Ficheru:Declan John 1.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5249348|Declan John]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9243
|
| ''[[:d:Q5252401|Deian Hopkin]]''
| historiador galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9244
| [[Ficheru:Delyth Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5254977|Delyth Evans]]''
| política galesa
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9245
|
| ''[[:d:Q5255333|Demi Holborn]]''
| cantante británica
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9246
|
| ''[[:d:Q5257677|Denise Gyngell]]''
| actriz británica
| 1961
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9247
|
| ''[[:d:Q5258234|Dennis Brown]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9248
|
| ''[[:d:Q5258320|Dennis Curling]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9249
|
| ''[[:d:Q5258496|Dennis Hawkins]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9250
|
| ''[[:d:Q5258538|Dennis Hughes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1941
|
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 9251
| [[Ficheru:Caro Mio Ben, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5258810|Dennis O'Neill]]''
|
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9252
|
| ''[[:d:Q5260010|Deon Saffery]]''
| xugadora de squash británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9253
|
| ''[[:d:Q5261840|Derek Brockway]]''
| presentador de televisión galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9254
|
| ''[[:d:Q5262063|Derek Howes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1913
|
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 9255
| [[Ficheru:Sir derek jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5262090|Derek Jones]]''
| funcionariu galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 9256
|
| ''[[:d:Q5262353|Derek Showers]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9257
|
| ''[[:d:Q5262848|Dermot Tynan]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9258
|
| ''[[:d:Q5263378|Derwyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1970
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9259
| [[Ficheru:Deryn Brace2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5263401|Deryn Brace]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9260
|
| ''[[:d:Q5263425|Desmond Barry]]''
| novelista galés
| 1954
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9261
|
| ''[[:d:Q5264804|Desmond Star]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q6984487|Neath]]''
|-
| style='text-align:right'| 9262
|
| ''[[:d:Q5270024|Di Botcher]]''
|
| 1959
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9263
|
| ''[[:d:Q5271679|Dianne Edwards]]''
|
| 1942
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9264
|
| ''[[:d:Q5273112|Dick Krzywicki]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q3402867|Penley]]''
|-
| style='text-align:right'| 9265
|
| ''[[:d:Q5273289|Dick Power]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 9266
|
| ''[[:d:Q5273450|Dick Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9267
|
| ''[[:d:Q5277104|Dilwyn John]]''
| futbolista británicu
| 1944
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9268
|
| ''[[:d:Q5290516|Dominic Day]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9269
|
| ''[[:d:Q5293533|Don Skene]]''
| ciclista británicu
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9270
|
| ''[[:d:Q5295437|Donato Nardiello]]''
| futbolista británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9271
|
| ''[[:d:Q5296340|Donna Edwards]]''
|
| 1963
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9272
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Thornhill crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5298657|Dorothy Thornhill]]''
| política galesa
| 1955
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 9273
| [[Ficheru:Rhian O'Sullivan at the Dutch Open 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5298825|Rhian Edwards]]''
| xugadora de dardos galesa
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9274
|
| ''[[:d:Q5303665|Dowster]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9275
|
| ''[[:d:Q5318595|Dyfed Wyn-Evans]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9276
|
| ''[[:d:Q5318593|Dyfan Dwyfor]]''
| actor británicu
|
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9277
|
| ''[[:d:Q5318618|Dyfodwg]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 9278
| [[Ficheru:A713 Dylan Jones Evans 1x1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5318732|Dylan Jones-Evans]]''
|
| 1966
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9279
| [[Ficheru:EbenUpton.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5331614|Eben Upton]]''
|
| 1978
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9280
| [[Ficheru:Edshervingtonpic.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5335402|Ed Shervington]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9281
|
| ''[[:d:Q5335828|Eddie Avoth]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9282
|
| ''[[:d:Q5336579|Eddie Woods]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 9283
| [[Ficheru:Eddie temple morris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5336695|Eddy Temple-Morris]]''
|
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9284
|
| ''[[:d:Q5343829|Edward Jones]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9285
|
| ''[[:d:Q5344713|Edward Owen]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q3404679|Crumlin]]''
|-
| style='text-align:right'| 9286
|
| ''[[:d:Q5526231|Garyn Preen]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9287
|
| ''[[:d:Q5526232|Garyn Lucas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 2000
|
| ''[[:d:Q7321615|Rhydyfelin]]''
|-
| style='text-align:right'| 9288
|
| ''[[:d:Q5528098|Gavin Cattle]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9289
|
| ''[[:d:Q5534127|Geoff Ellis]]''
| xugador de críquet galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 9290
| [[Ficheru:Geoffholderlibrary.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5534167|Geoff Holder]]''
| escritor galés
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9291
|
| ''[[:d:Q5534703|Geoffrey James]]''
| fotógrafu galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9292
|
| ''[[:d:Q5534927|Geoffrey Thomas]]''
| profesor galés
| 1941
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9293
|
| ''[[:d:Q5537002|George Bishop]]''
| futbolista británicu
| 1901
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9294
|
| ''[[:d:Q5539968|George Gummer]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9295
|
| ''[[:d:Q5543824|George Reynolds]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9296
|
| ''[[:d:Q5545871|George Warburton]]''
| futbolista británicu
| 1934
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9297
|
| ''[[:d:Q5546236|George Whitney]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9298
|
| ''[[:d:Q5546607|George Young]]''
|
| 1950
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9299
| [[Ficheru:First Sea Lord Admiral Sir George Zambellas KCB DSC ADC MOD 45155508.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5546629|George Zambellas]]''
|
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9300
|
| ''[[:d:Q5547526|Georgia Henshaw]]''
| actriz británica
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9301
| [[Ficheru:Geraint Davies.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548803|Geraint Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9302
| [[Ficheru:2012-09-17 Prof Geraint Lewis Cropped.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548804|Geraint F. Lewis]]''
| astrónomu galés
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9303
| [[Ficheru:Geraint Davies (Rhondda).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548808|Geraint Davies]]''
| políticu galés
| 1948
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 9304
|
| ''[[:d:Q5548819|Geraint Lloyd Owen]]''
| poeta británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 9305
|
| ''[[:d:Q5548820|Geraint Lövgreen]]''
| cantante británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 9306
| [[Ficheru:Geraint Wyn Davies 2004.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5548829|Geraint Wyn Davies]]''
|
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9307
|
| ''[[:d:Q5549028|Gerald Cordle]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9308
|
| ''[[:d:Q5553517|Gerwyn Edwards]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 9309
|
| ''[[:d:Q5554439|Gethin Jones]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9310
|
| ''[[:d:Q5554442|Gethin Robinson]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9311
| [[Ficheru:ComScoreFulgoni.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5558035|Gian M. Fulgoni]]''
|
| 1948
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9312
|
| ''[[:d:Q5562222|Gillian Clarke]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9313
|
| ''[[:d:Q5562229|Gillian Elisa]]''
|
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9314
|
| ''[[:d:Q5568095|Glen Webbe]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9315
|
| ''[[:d:Q5569151|Glenn Tolley]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 9316
| [[Ficheru:Glyn Garner.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q5572840|Glyn Garner]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9317
|
| ''[[:d:Q5572845|Glyn James]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 9318
|
| ''[[:d:Q5572850|Glyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1959<br/>1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9319
|
| ''[[:d:Q5572853|Glyn Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9320
|
| ''[[:d:Q5572861|Glyn Mathias]]''
| presentador de televisión galés
| 1945
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9321
|
| ''[[:d:Q5572864|Glyn Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 9322
| [[Ficheru:GlynTaylor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5572892|Glyn Taylor]]''
| pilotu de motociclismu australianu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9323
| [[Ficheru:Glyn Turner WRU Cap Presentaton 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5572896|Glyn Turner]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 9324
|
| ''[[:d:Q5576469|Godfrey John]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9325
|
| ''[[:d:Q5584971|Gordon Child]]''
| xugador de críquet galés
| 1939
|
| ''[[:d:Q24639697|Mumbles Head]]''
|-
| style='text-align:right'| 9326
| [[Ficheru:Gordon Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5585060|Gordon Davies]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9327
|
| ''[[:d:Q5585456|Gordon Lewis]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 9328
|
| ''[[:d:Q5585687|Gordon Pritchard]]''
|
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9329
| [[Ficheru:Grace McCleen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5591287|Grace McCleen]]''
|
| 1980
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9330
|
| ''[[:d:Q5592729|Graham Coldrick]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9331
|
| ''[[:d:Q5592968|Graham Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9332
|
| ''[[:d:Q5592985|Graham Kingston]]''
| xugador de críquet galés
| 1950
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9333
|
| ''[[:d:Q5593332|Graham Walters]]''
|
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9334
|
| ''[[:d:Q5593360|Graham Williams]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q13635786|Henllan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9335
| [[Ficheru:Grant Llewellyn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5596323|Grant Llewellyn]]''
| direutor d'orquesta británicu
| 1960
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 9336
| [[Ficheru:Green Gartside 2006.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5602580|Green Gartside]]''
|
| 1956<br/>1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9337
| [[Ficheru:GregDavies-byPhilipRomano.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5605472|Greg Davies]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9338
|
| ''[[:d:Q5606341|Greg Thomas]]''
| xugador de críquet sudafricanu
| 1960
|
| ''[[:d:Q7837341|Trebanos]]''
|-
| style='text-align:right'| 9339
|
| ''[[:d:Q5606517|Gregg Coombes]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9340
| [[Ficheru:Gregory-Cameron.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5606843|Gregory Cameron]]''
| sacerdote galés
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9341
|
| ''[[:d:Q5610965|Howard Collins]]''
| karateka galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 9342
|
| ''[[:d:Q5615933|Lee Dainton]]''
|
| 1973
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9343
| [[Ficheru:Guto Pryce.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5621838|Guto Pryce]]''
| músicu galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9344
| [[Ficheru:Guto Harri, 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5621836|Guto Harri]]''
| periodista y ex asesor políticu galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9345
|
| ''[[:d:Q5623379|Gwawr Edwards]]''
| cantante galesa
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9346
| [[Ficheru:Gwenan Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623469|Gwenan Edwards]]''
| periodista británica
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9347
|
| ''[[:d:Q5623522|Gwenllwyfo]]''
| monxa galesa
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9348
|
| ''[[:d:Q5623524|Gwenllian Lansdown]]''
| política galesa
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9349
|
| ''[[:d:Q5623534|Gwenno Teifi]]''
| activista británica
| 1987
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9350
| [[Ficheru:GwionEdwardsBntIps1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5623678|Gwion Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 9351
|
| ''[[:d:Q5623679|Gwion Hallam]]''
| escritor británicu
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9352
|
| ''[[:d:Q5623770|Gwyn Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9353
|
| ''[[:d:Q5623776|Gwyn Hughes]]''
| xugador de críquet galés
| 1941
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9354
|
| ''[[:d:Q5623783|Gwyn Jones]]''
| futbolista británicu (1912-)
| 1912
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 9355
|
| ''[[:d:Q5623791|Gwyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9356
|
| ''[[:d:Q5623796|Gwyn Morgan]]''
| poeta británicu
| 1954
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9357
|
| ''[[:d:Q5623802|Gwyn Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9358
|
| ''[[:d:Q5623810|Gwyn Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9359
|
| ''[[:d:Q5623812|Gwyndaf Evans]]''
| pilotu de rally británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q5277968|Dinas Mawddwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9360
|
| ''[[:d:Q5623843|Gwyneth Keyworth]]''
| actriz británica
| 1990
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9361
|
| ''[[:d:Q5623862|Gwynfor Williams]]''
|
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9362
|
| ''[[:d:Q5623887|Gwynne Williams]]''
|
| 1937
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9363
|
| ''[[:d:Q5638525|Hagan Bayley]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9364
|
| ''[[:d:Q5648869|Hannah Keryakoplis]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q2752670|Penyffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9365
|
| ''[[:d:Q5648940|Hannah Rich]]''
| ciclista británica
| 1991
|
| ''[[:d:Q7884080|Undy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9366
|
| ''[[:d:Q5671894|Harry Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9367
|
| ''[[:d:Q5671999|Harry Robinson]]''
| xugador de rugbi británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 9368
|
| ''[[:d:Q5701785|Helen Adams]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9369
| [[Ficheru:Helen Lederer in 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5702657|Helen Lederer]]''
|
| 1954
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9370
| [[Ficheru:Douglas Foley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5735218|Douglas Foley]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9371
|
| ''[[:d:Q5736164|Herbie Williams]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9372
|
| ''[[:d:Q5739697|Michael Francis]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1979<br/>1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9373
|
| ''[[:d:Q5800067|Christopher Bale]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9374
|
| ''[[:d:Q5875568|Hockey Driscoll]]''
|
| 1876
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9375
|
| ''[[:d:Q5882068|Holly Holyoake]]''
|
| 1988
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9376
|
| ''[[:d:Q5920650|Howard Pritchard]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9377
|
| ''[[:d:Q5930990|Hugh Gustafson]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9378
| [[Ficheru:HuwBunford1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5951215|Huw Bunford]]''
| compositor británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9379
| [[Ficheru:Huw Dixon 1992 cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5951222|Huw Dixon]]''
| economista galés
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9380
|
| ''[[:d:Q5951232|Huw Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9381
| [[Ficheru:Huw Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5951262|Huw Lewis]]''
| blogueru, Reinu Xuníu
| 1964
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9382
|
| ''[[:d:Q5951282|Huw Richards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1960
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9383
|
| ''[[:d:Q5951297|Huw Waters]]''
| xugador de críquet galés
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9384
|
| ''[[:d:Q5951307|Huw Watkins]]''
|
| 1976
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9385
|
| ''[[:d:Q5959734|Kim Lawrence]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9386
| [[Ficheru:Michael "Pancho" Locke 2021.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q5962128|Michael Locke]]''
| comediante galés
| 1979
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9387
|
| ''[[:d:Q5962763|Hywel Gwynfryn]]''
| actor británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9388
| [[Ficheru:Iain Sinclair cheltenham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5980623|Iain Sinclair]]''
| escritor británicu
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9389
|
| ''[[:d:Q5980849|Ian Barker]]''
| regatista galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9390
|
| ''[[:d:Q5980981|Ian Bray]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9391
|
| ''[[:d:Q5981133|Ian Capon]]''
| xugador de críquet galés
| 1977
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9392
|
| ''[[:d:Q5981808|Ian Hillier]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9393
|
| ''[[:d:Q5981839|Ian Howat]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9394
|
| ''[[:d:Q5981847|Ian Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9395
|
| ''[[:d:Q5981864|Ian Hutchinson]]''
| xugador de críquet galés
| 1964
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 9396
| [[Ficheru:Ian Puleston-Davies in Midnight Man 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5982646|Ian Puleston-Davies]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 9397
|
| ''[[:d:Q5990139|Ieuan Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 9398
|
| ''[[:d:Q5990144|Ieuan Lloyd]]''
| nadador británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9399
| [[Ficheru:Ieuan Head Shots 2009 116 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q5990159|Ieuan Rhys]]''
| actor galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q7837453|Trecynon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9400
|
| ''[[:d:Q5990172|Ieuan ap Tudur Penllyn]]''
| poeta galés
| 1500
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9401
| [[Ficheru:Imad Wasim during a media talk in 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6001994|Imad Wasim]]''
| xugador de críquet paquistanín
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9402
|
| ''[[:d:Q6063518|Iona Jones]]''
|
|
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9403
|
| ''[[:d:Q6097409|Ivan Sansom]]''
| paleontólogu galés
| 2000
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9404
|
| ''[[:d:Q6099370|Ivor Davies]]''
| pintor galés
| 1935
|
| ''[[:d:Q3404051|Treharris]]''
|-
| style='text-align:right'| 9405
|
| ''[[:d:Q6100562|Iwan Brown]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1986
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9406
| [[Ficheru:Iwan Griffiths The Automatic Tear The Signs Down.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6100571|Iwan Griffiths]]''
| batería británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9407
|
| ''[[:d:Q6109438|Robert East]]''
| actor galés
| 1943
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''<br/>[[Londres]]
|-
| style='text-align:right'| 9408
|
| ''[[:d:Q6111756|Jack Compton]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9409
|
| ''[[:d:Q6112030|Jack Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9410
| [[Ficheru:Jack Dixon 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6112111|Jack Dixon]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 9411
|
| ''[[:d:Q6112960|Jack Harris]]''
| cantautor galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 9412
|
| ''[[:d:Q6113370|Jack Jones]]''
|
| 1890
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 9413
|
| ''[[:d:Q6113680|Jack Lewis]]''
| futbolista británicu
| 1912
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9414
|
| ''[[:d:Q6114683|Jack Pring]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9415
|
| ''[[:d:Q6116417|Jackie Hughes]]''
| boxeador galés
| 1923
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9416
|
| ''[[:d:Q6124605|Jake Cassidy]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q5566589|Llansanffraid Glan Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9417
|
| ''[[:d:Q6127543|Jamal Easter]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9418
|
| ''[[:d:Q6129470|James Bater]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9419
|
| ''[[:d:Q6132803|James Down]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9420
|
| ''[[:d:Q6134726|James Goode]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9421
| [[Ficheru:James Harris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6135615|James Harris]]''
| xugador de críquet galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 9422
|
| ''[[:d:Q6136198|James Honeyben]]''
|
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9423
|
| ''[[:d:Q6137766|James Langworth]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9424
|
| ''[[:d:Q6137887|James Leadbeater]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 9425
|
| ''[[:d:Q6138035|James Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9426
|
| ''[[:d:Q6140710|James Owen]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 9427
|
| ''[[:d:Q6141939|James Regan]]''
| xugador de rugbi union galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9428
|
| ''[[:d:Q6142242|James Roberts]]''
|
| 1891
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 9429
|
| ''[[:d:Q6143405|James Sommerin]]''
| chef británicu
|
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9430
|
| ''[[:d:Q6144142|James Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9431
|
| ''[[:d:Q6145639|James Williams]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9432
| [[Ficheru:Jamie Bevan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6146625|Jamie Bevan]]''
|
| 1953
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9433
|
| ''[[:d:Q6146982|Jamie Harris]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9434
|
| ''[[:d:Q6147109|Jamie Lewis]]''
| xugador de dardos galés
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9435
|
| ''[[:d:Q6147282|Jamie Murphy]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9436
|
| ''[[:d:Q6147322|Jamie Owen]]''
| periodista británicu
| 1967
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9437
|
| ''[[:d:Q6147393|Jamie Ringer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9438
|
| ''[[:d:Q6147533|Jamie Sylvester]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9439
|
| ''[[:d:Q6148467|Jan Anderson]]''
| actriz galesa
| 1974
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9440
| [[Ficheru:JanetDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6153289|Janet Davies]]''
| política galesa
| 1938
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9441
| [[Ficheru:Janet Finch-Saunders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6153343|Janet Finch-Saunders]]''
| política galesa
| 1950
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 9442
| [[Ficheru:Janice Gregory.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6154241|Janice Gregory]]''
| política galesa
| 1955
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9443
|
| ''[[:d:Q6161756|Jasmine Cresswell]]''
| novelista galesa
| 1941
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9444
|
| ''[[:d:Q6162253|Jason Cook]]''
| boxeador galés
| 1975
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9445
| [[Ficheru:Footballer Jason Andrew jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6162809|Jason Jones]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9446
| [[Ficheru:2012-03-19 Jason Mohammad at Wales Grand Slam Celebrations.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6163128|Jason Mohammad]]''
|
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9447
|
| ''[[:d:Q6163246|Jason Perry]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9448
| [[Ficheru:Jason Price.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6163292|Jason Price]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9449
|
| ''[[:d:Q6163322|Jason Rees]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9450
|
| ''[[:d:Q6163565|Jason Strange]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9451
|
| ''[[:d:Q6163640|Jason Tovey]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9452
| [[Ficheru:Jay Curtis Headshot3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6166525|Jay Curtis]]''
| actor galés
| 1984
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9453
| [[Ficheru:DSC 0061-Edit.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6167716|Jayce Lewis]]''
| músicu galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9454
| [[Ficheru:Jayne Pierson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6167907|Jayne Pierson]]''
| diseñadora de moda galesa
| 1975<br/>1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9455
|
| ''[[:d:Q6171595|Jean Thomas]]''
| bioquímica galesa
| 1942
|
| ''[[:d:Q7837402|Treboeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9456
| [[Ficheru:Jeff Banks.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6173293|Jeff Banks]]''
| diseñador de moda galés
| 1943
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9457
|
| ''[[:d:Q6173783|Jeff Evans]]''
| periodista británicu
| 1960
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9458
|
| ''[[:d:Q6174089|Jeff Hopkins]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9459
|
| ''[[:d:Q6174175|Jeff Johnson]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9460
|
| ''[[:d:Q6174186|Jeff Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1941
|
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9461
|
| ''[[:d:Q6174649|Jeff Parton]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9462
|
| ''[[:d:Q6175116|Jeff T. Thomas]]''
| direutor de televisión británicu
| 1901
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9463
|
| ''[[:d:Q6175154|Jeff Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9464
|
| ''[[:d:Q6175261|Jeff Whitefoot]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 9465
|
| ''[[:d:Q6176386|Jeffris Hopkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9466
|
| ''[[:d:Q6177546|Jenkin Jones]]''
|
| 1639
|
| ''[[:d:Q19799831|Llanddeti]]''
|-
| style='text-align:right'| 9467
|
| ''[[:d:Q6178864|Jennifer Sullivan]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9468
|
| ''[[:d:Q6181214|Jeremy Charles]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9469
|
| ''[[:d:Q6181512|Jeremy Huw Williams]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9470
|
| ''[[:d:Q6181975|Jeremy Treglown]]''
| escritor británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9471
|
| ''[[:d:Q6196963|Jim Mills]]''
|
| 1944
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9472
|
| ''[[:d:Q6197932|Jim Ryan]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9473
|
| ''[[:d:Q6198340|Jim Stewart]]''
| xugador de críquet británicu
| 1934
|
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9474
| [[Ficheru:Jo Caulfield @ The Late Show 2002.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6204177|Jo Caulfield]]''
|
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9475
| [[Ficheru:Jocelyn Davies 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6207115|Jocelyn Davies]]''
| política galesa
| 1959
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 9476
| [[Ficheru:Jodie Marie (53355801223) (sq cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6207972|Jodie Marie]]''
|
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9477
| [[Ficheru:JoeBlackman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6208659|Joe Blackman]]''
| empresariu galés
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9478
| [[Ficheru:Joe Burke.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6208866|Joe Burke]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9479
| [[Ficheru:Joe Jacobson 25-04-2011 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6210509|Joe Jacobson]]''
| futbolista británicu
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9480
|
| ''[[:d:Q6211974|Joe Rees]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9481
|
| ''[[:d:Q6219807|John Avon]]''
| ilustrador galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9482
|
| ''[[:d:Q6221241|John Beard]]''
| pintor australianu
| 1943
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9483
|
| ''[[:d:Q6221954|John Bird]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9484
|
| ''[[:d:Q6228636|John David]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9485
| [[Ficheru:Welsh-bishops (John Davies cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6228737|John Davies]]''
| sacerdote galés
| 1953
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9486
|
| ''[[:d:Q6228768|John Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9487
|
| ''[[:d:Q6228804|John Davis]]''
| xugador de críquet galés
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9488
|
| ''[[:d:Q6231731|John Emanuel]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 9489
| [[Ficheru:Johnbocha.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6232022|John Evans]]''
|
| 1960
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9490
|
| ''[[:d:Q6235537|John Glover]]''
| xugador de críquet galés
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9491
|
| ''[[:d:Q6235655|John Golightly]]''
| actor británicu
| 1936
|
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 9492
|
| ''[[:d:Q6236398|John Griffiths]]''
| militar galés
| 1835
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9493
| [[Ficheru:John Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6236400|John Griffiths]]''
| políticu galés
| 1956
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9494
|
| ''[[:d:Q6238674|John Hennessey]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9495
| [[Ficheru:John Hughes (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6240277|John Hughes]]''
| diplomáticu galés
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9496
|
| ''[[:d:Q6240280|John Hughes]]''
| futbolista canadianu
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9497
|
| ''[[:d:Q6240307|John Hughes]]''
|
| 1880
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 9498
| [[Ficheru:John James (musician) on stage at Greenwich, U.K., 1982.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6241487|John James]]''
| músicu de jazz galés
| 1943
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 9499
|
| ''[[:d:Q6244759|John Lewis]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9500
|
| ''[[:d:Q6245037|John Lloyd]]''
| clérigu galés
| 1754
|
| ''[[:d:Q13644944|Llansteffan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9501
|
| ''[[:d:Q6245047|John Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9502
|
| ''[[:d:Q6247450|John McCarthy]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9503
|
| ''[[:d:Q6248571|John Metcalf]]''
| compositor galés
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9504
|
| ''[[:d:Q6249398|John Morgan]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9505
| [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru's production of Saunders Lewis' new drama, Cymru Fydd, at Bala Eisteddfod (1451485).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6251165|John Ogwen]]''
|
| 1944
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 9506
|
| ''[[:d:Q6251370|John Osmond]]''
| escritor británicu
| 1946
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9507
|
| ''[[:d:Q6251994|John Parsons]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9508
|
| ''[[:d:Q6253147|John Pook]]''
| poeta galés
| 1942
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9509
|
| ''[[:d:Q6253403|John Price]]''
| futbolista británicu
| 1936
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9510
| [[Ficheru:John Smith MP 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6258296|John Smith]]''
| políticu galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9511
|
| ''[[:d:Q6258580|John Sparkes]]''
|
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9512
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Thomas of Cwmgiedd crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6260516|John Thomas]]''
|
| 1947
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9513
| [[Ficheru:JTWilliams1976.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6261362|John Tudno Williams]]''
|
| 1938
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9514
|
| ''[[:d:Q6263231|John Watson]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9515
|
| ''[[:d:Q6263798|John G. White]]''
| científicu galés
| 1943
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9516
|
| ''[[:d:Q6264368|John Williams]]''
|
| 1907
|
| ''[[:d:Q7321458|Rhos]]''
|-
| style='text-align:right'| 9517
|
| ''[[:d:Q6265973|Johnathan Edwards]]''
|
| 1984
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9518
|
| ''[[:d:Q6270436|Jon Breakingbury]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9519
|
| ''[[:d:Q6271045|Jon Kenworthy]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9520
| [[Ficheru:Langford.gif|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271100|Jon Langford]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9521
|
| ''[[:d:Q6271262|Jon Moore]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9522
| [[Ficheru:Jon Mould (Edinburgh).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271270|Jonathan Mould]]''
| ciclista británicu
| 1991
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9523
|
| ''[[:d:Q6271344|Jon Owen Jones]]''
| políticu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9524
| [[Ficheru:Jonathan Shanklin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6271551|Jon Shanklin]]''
| científicu galés
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9525
|
| ''[[:d:Q6272670|Jonathan Bryant]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1976
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9526
|
| ''[[:d:Q6272774|Jonathan Clark]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9527
|
| ''[[:d:Q6272787|Jonathan Coates]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9528
| [[Ficheru:Jonathan Elphick -Boquer Valley -Mallorca -31May2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6273042|Jonathan Elphick]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9529
|
| ''[[:d:Q6273065|Jonathan Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9530
|
| ''[[:d:Q6273235|Jonathan Goodwin]]''
| especialista de cine galés
| 1980
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9531
|
| ''[[:d:Q6273277|Jonathan Griffiths]]''
|
| 1972
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9532
|
| ''[[:d:Q6273441|Jonathan Humphreys]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9533
|
| ''[[:d:Q6273500|Jonathan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9534
|
| ''[[:d:Q6273665|Jonathan Legard]]''
| periodista galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9535
| [[Ficheru:Meades and Barcham.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6273874|Jonathan Meades]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9536
|
| ''[[:d:Q6273991|Jonathan Myerson]]''
| guionista galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9537
|
| ''[[:d:Q6274141|Jonathan Phillips]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9538
|
| ''[[:d:Q6275805|Jonny Owen]]''
|
| 1971
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9539
|
| ''[[:d:Q6275834|Jonny Vaughton]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9540
|
| ''[[:d:Q6276627|Jordan Howe]]''
| atleta británicu
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9541
|
| ''[[:d:Q6285232|Joseph Mahoney]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9542
| [[Ficheru:Josh Navidi.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6289200|Josh Navidi]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9543
| [[Ficheru:Josh Turnbull 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6289460|Josh Turnbull]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9544
| [[Ficheru:Josie d'Arby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6290786|Josie d'Arby]]''
| actriz británica
| 1972
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9545
| [[Ficheru:Joyce Watson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6297656|Joyce Watson]]''
| política galesa
| 1955
|
| ''[[:d:Q3402241|Manorbier]]''
|-
| style='text-align:right'| 9546
| [[Ficheru:JulesWilliamsWiki.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6306064|Jules Williams]]''
| direutor de televisión galés
| 1968
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9547
|
| ''[[:d:Q6306356|Julia Davis]]''
| xugadora d'esgrima galesa
| 1941
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9548
|
| ''[[:d:Q6307356|Julian Lewis Jones]]''
| actor británicu
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9549
| [[Ficheru:Julie James - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6308284|Julie James]]''
| política galesa
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9550
| [[Ficheru:Julie Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6308404|Julie Morgan]]''
| política galesa
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9551
|
| ''[[:d:Q6317431|Justin Burnell]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9552
| [[Ficheru:Jyninejamesbw001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6319360|Jynine James]]''
| actriz galesa
| 1972
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9553
|
| ''[[:d:Q6369590|Karen Davies]]''
| golfista d'Estaos Xuníos
| 1965
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9554
|
| ''[[:d:Q6369945|Karen Paullada]]''
| actriz galesa
| 2000
|
| ''[[:d:Q7054913|North Cornelly]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9555
| [[Ficheru:Karen Sinclair.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6370035|Karen Sinclair]]''
| política galesa
| 1952
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9556
| [[Ficheru:Karl Francis, 2014 (wedi'i gropio).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6371796|Karl Francis]]''
|
| 1943<br/>1942
|
| ''[[:d:Q3401157|Bedwas]]''
|-
| style='text-align:right'| 9557
|
| ''[[:d:Q6371908|Karl Hocking]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9558
|
| ''[[:d:Q6372187|Karl Ready]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9559
|
| ''[[:d:Q6375562|Kate Jarman]]''
| actriz galesa
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9560
| [[Ficheru:Kate McGill 2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6375640|Kate McGill]]''
| cantante galesa
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9561
|
| ''[[:d:Q6377256|Kathy Lloyd]]''
| modelu galesa
| 1967
|
| ''[[:d:Q737888|Portmeirion]]''
|-
| style='text-align:right'| 9562
| [[Ficheru:Katie Prankerd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6377422|Katie Curtis]]''
| ciclista británica
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9563
|
| ''[[:d:Q6377553|Katie Sherwood]]''
| futbolista británica
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9564
|
| ''[[:d:Q6377585|Katie Williams]]''
| futbolista británica
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9565
|
| ''[[:d:Q6378533|Katy Wix]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9566
| [[Ficheru:Kayne McLaggon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6380641|Kayne McLaggon]]''
| futbolista británicu
| 1990
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9567
|
| ''[[:d:Q6383819|Keiron Self]]''
| actor galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9568
|
| ''[[:d:Q6383816|Keiron Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9569
| [[Ficheru:KeithBurnettDec08.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384144|Keith Burnett]]''
| físicu galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 9570
| [[Ficheru:Keith Davies - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384255|Keith Davies]]''
| políticu galés
|
|
| ''[[:d:Q5623368|Gwaun-Cae-Gurwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9571
| [[Ficheru:Keith Haynes of Picture Frame Seduction.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6384474|Keith Haynes]]''
| escritor galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9572
|
| ''[[:d:Q6384761|Keith Miles]]''
| escritor británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9573
|
| ''[[:d:Q6384884|Keith Peters]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q2477613|Baglan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9574
|
| ''[[:d:Q6385114|Keith Thomas]]''
| historiador galés
| 1933
|
| ''[[:d:Q3400611|Wick]]''
|-
| style='text-align:right'| 9575
| [[Ficheru:Ken Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6387901|Ken Jones]]''
| policía australianu
| 1952
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9576
|
| ''[[:d:Q6388051|Ken MacDonald]]''
| futbolista británicu
| 1898
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9577
| [[Ficheru:Official photograph of Ken Skates MS Cabinet Secretary for Transport and North Wales (Landscape) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6388501|Ken Skates]]''
| políticu británicu
| 1976
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9579
|
| ''[[:d:Q6391344|Kenrick Harris]]''
| xugador de críquet galés
| 1885
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9580
|
| ''[[:d:Q6393868|Keri Davies]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 9581
|
| ''[[:d:Q6393873|Keri Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9582
|
| ''[[:d:Q6394594|Kerry Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9583
|
| ''[[:d:Q6395702|Kevin Aherne-Evans]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9584
| [[Ficheru:Kevin Ellis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6396226|Kevin Ellis]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9585
| [[Ficheru:Kevin Gall York City v. Ebbsfleet United 14-11-09.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6396343|Kevin Gall]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9586
|
| ''[[:d:Q6396787|Kevin Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9587
|
| ''[[:d:Q6397382|Kevin Rogers]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9588
|
| ''[[:d:Q6398588|Kezia Burrows]]''
| actriz británica
|
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9589
|
| ''[[:d:Q6404453|Kid Chaos]]''
| músicu galés
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9590
|
| ''[[:d:Q6405352|Kieran Crawford]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9591
| [[Ficheru:European Kira GEIL Tobias EISENBAUER.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6414752|Kira Geil]]''
| baillarina sobre xelu galesa
| 1985
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9592
| [[Ficheru:Kirby Myhill.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6414951|Kirby Myhill]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 9593
|
| ''[[:d:Q6416168|Kirsty Jones]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 9595
|
| ''[[:d:Q6437879|Kristian Bell]]''
| xugador de críquet galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9596
|
| ''[[:d:Q6437885|Kristian Dacey]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9597
|
| ''[[:d:Q6437967|Kristian O'Leary]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9598
|
| ''[[:d:Q6437973|Kristian Phillips]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9599
|
| ''[[:d:Q6446940|Kurt Nogan]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9600
| [[Ficheru:Kyle Letheren 2017-03-04 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6451266|Kyle Letheren]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9601
|
| ''[[:d:Q6451479|Kyle Tudge]]''
| xugador de críquet galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9602
| [[Ficheru:Kyron Duke - Our Greatest Team Parade (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6452565|Kyron Duke]]''
|
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9603
| [[Ficheru:LauraEvans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6498889|Laura Evans]]''
| actriz galesa
| 1982
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9604
|
| ''[[:d:Q6500336|Lauren Phillips]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9605
|
| ''[[:d:Q6503979|Lawrence Davies]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9606
|
| ''[[:d:Q6504240|Lawrence Jones]]''
| empresariu galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 9607
|
| ''[[:d:Q6513002|Lee Baddeley]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9608
|
| ''[[:d:Q6513047|Lee Beach]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9609
| [[Ficheru:Lee Fowler 07-04-12.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6513621|Lee Fowler]]''
| futbolista británicu (1983-)
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9610
|
| ''[[:d:Q6514132|Lee Jarman]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9611
|
| ''[[:d:Q6514139|Lee Jenkins]]''
|
| 1979
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9612
|
| ''[[:d:Q6514183|Lee Jones]]''
| futbolista británicu (1970-)
| 1970
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9613
|
| ''[[:d:Q6514659|Lee Nogan]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9614
|
| ''[[:d:Q6514721|Lee Phillips]]''
|
| 1979
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9615
|
| ''[[:d:Q6514744|Lee Powell]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9616
| [[Ficheru:Lee Selby 2015 (cropped).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6514983|Lee Selby]]''
| boxeador galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9617
| [[Ficheru:Lee Williams Celtic Crusaders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6515526|Lee Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu
| 1988
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9618
|
| ''[[:d:Q6515531|Lee Williams]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 9619
|
| ''[[:d:Q6519569|Leigh Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9620
|
| ''[[:d:Q6519628|Leigh Loveday]]''
| escritor de videoxuegu galés
| 1973
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9621
| [[Ficheru:Leighton Andrews.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6519732|Leighton Andrews]]''
| políticu galés
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9622
|
| ''[[:d:Q6519760|Leighton Hodges]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9623
|
| ''[[:d:Q6523015|Lenny Woodard]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9624
|
| ''[[:d:Q6524712|Leon Jeanne]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9625
|
| ''[[:d:Q6530036|Les Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9626
| [[Ficheru:Cmglee Cambridge graduation Leszek Borysiewicz.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6532137|Leszek Borysiewicz]]''
| inmunólogu galés
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9627
|
| ''[[:d:Q6536535|Lewis Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9628
|
| ''[[:d:Q6536889|Lewis Mills]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9629
| [[Ficheru:Lewis Reece.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6536998|Lewis Reece]]''
|
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9630
|
| ''[[:d:Q6538148|Leyton Maxwell]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9631
|
| ''[[:d:Q6539548|Liam Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9632
| [[Ficheru:Liam Williams 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6539846|Liam Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9633
|
| ''[[:d:Q6548532|Lily Matthews]]''
| ciclista británica
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9634
| [[Ficheru:Lindsay Whittle MS AS (54876759279) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6552839|Lindsay Whittle]]''
| políticu galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9635
|
| ''[[:d:Q6557938|Lisa Diveney]]''
| actriz galesa
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9636
|
| ''[[:d:Q6558184|Lisa Lee Dark]]''
|
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9637
| [[Ficheru:Hayley jones stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6572944|Hayley Jones]]''
| ciclista británica
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9638
| [[Ficheru:Shooter - Movie premiere (439610088) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6660144|Liz Fuller]]''
|
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9639
|
| ''[[:d:Q6660196|Liz Johnson]]''
| nadadora galesa
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9640
|
| ''[[:d:Q6662082|Llewellyn Treharne]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9641
|
| ''[[:d:Q6662167|Llion Iwan]]''
| escritor galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9642
|
| ''[[:d:Q6662169|Llinor ap Gwynedd]]''
| actriz británica
| 1974
|
| ''[[:d:Q3460580|Crymych]]''
|-
| style='text-align:right'| 9643
| [[Ficheru:Ospreys - Warm-up - 2012-12-08 - 24.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662689|Lloyd Peers]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9644
| [[Ficheru:Lloyd White Crusaders.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6662812|Lloyd White]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9645
|
| ''[[:d:Q6685709|Lou Reed]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9646
|
| ''[[:d:Q6694820|Lu Corfield]]''
| actriz británica
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9647
|
| ''[[:d:Q6701976|Luke Ford]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9648
| [[Ficheru:Luke Hamilton.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6702019|Luke Hamilton]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 9649
|
| ''[[:d:Q6708312|Lyn Davies]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9650
|
| ''[[:d:Q6708332|Lyn Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1964
|
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9651
|
| ''[[:d:Q6708718|Lyndon Bateman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1979
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9652
|
| ''[[:d:Q6708735|Lyndon Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1976
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9653
| [[Ficheru:Warrant Officer Lindsey Morgan (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6708773|Lyndsay Hugh Morgan]]''
|
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9654
|
| ''[[:d:Q6708943|Lynn Bowles]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9655
| [[Ficheru:Lynn Howells 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6709072|Lynn Howells]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q2051921|Maerdy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9656
| [[Ficheru:Lynne Neagle official portrait 2021 (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6709399|Lynne Neagle]]''
| política galesa
| 1968
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9657
| [[Ficheru:Macauley Cook.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6722772|Macauley Cook]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9658
|
| ''[[:d:Q6740639|Mal Pope]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q4980972|Brynhyfryd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9659
|
| ''[[:d:Q6742263|Malcolm Dacey]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9660
|
| ''[[:d:Q6742298|Malcolm Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9661
| [[Ficheru:Malcolm Johnson - WSIS Forum 2018 (28097516059) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6742407|Malcolm Johnson]]''
| funcionariu galés
| 1947
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 9662
|
| ''[[:d:Q6742541|Malcolm Page]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q6423716|Knucklas]]''
|-
| style='text-align:right'| 9664
| [[Ficheru:Mali Harries in 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6743287|Mali Harries]]''
| actriz galesa
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9665
|
| ''[[:d:Q6755417|Marc Breeze]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9666
|
| ''[[:d:Q6755651|Marc Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9667
|
| ''[[:d:Q6755915|Marc Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9668
|
| ''[[:d:Q6755964|Marc Williams]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9669
|
| ''[[:d:Q6758141|Marcus Ebdon]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9670
|
| ''[[:d:Q6766497|Mark Aizlewood]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9671
| [[Ficheru:A portrait of Mark Bowden by Raphaël Neal, London 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6766803|Mark Bowden]]''
| compositor británicu
| 1979
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9672
| [[Ficheru:Mark Brake.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6766824|Mark Brake]]''
| científicu galés
| 1958
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 9673
|
| ''[[:d:Q6767108|Mark Colbourne]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9674
|
| ''[[:d:Q6767282|Mark Davies]]''
|
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9675
|
| ''[[:d:Q6767281|Mark Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1959
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9676
| [[Ficheru:Mark Davies Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6767286|Mark Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1958
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9677
| [[Ficheru:Mark Drakeford (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6767407|Mark Drakeford]]''
| políticu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9678
|
| ''[[:d:Q6767505|Mark Elliott]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9679
|
| ''[[:d:Q6767547|Mark Evans]]''
| actor galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9680
|
| ''[[:d:Q6768134|Mark Hughes]]''
| futbolista galés (1962-)
| 1962
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9681
|
| ''[[:d:Q6768278|Mark Jones]]''
| pilotu de motociclismu galés
| 1979
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9682
|
| ''[[:d:Q6768280|Mark Jones]]''
| futbolista británicu (1984-)
| 1984
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9683
|
| ''[[:d:Q6768584|Mark Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9684
|
| ''[[:d:Q6768819|Mark McJennett]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9685
|
| ''[[:d:Q6769161|Mark Parry]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9686
|
| ''[[:d:Q6769232|Mark Peters]]''
| futbolista galés
| 1972
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9687
|
| ''[[:d:Q6769267|Mark Pilkington]]''
| golfista galés
| 1978
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9688
|
| ''[[:d:Q6769338|Mark Pritchard]]''
| futbolista británicu
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9689
|
| ''[[:d:Q6769569|Mark Salmon]]''
| xugador de dardos galés
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9690
|
| ''[[:d:Q6769646|Mark Sconce]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9691
| [[Ficheru:Mark Serwotka 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6769678|Mark Serwotka]]''
| sindicalista galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9692
|
| ''[[:d:Q6769814|Mark Stacey]]''
|
| 1964
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9693
|
| ''[[:d:Q6770200|Mark Wallace]]''
| xugador de críquet galés
| 1981
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9694
|
| ''[[:d:Q6770218|Mark Walton]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9695
|
| ''[[:d:Q6770423|Mark Wool]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9696
|
| ''[[:d:Q6770449|Mark Wyatt]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 9697
| [[Ficheru:Martin Harley performing at Bromley blues club.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6775622|Martin Harley]]''
| cantautor galés
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9698
|
| ''[[:d:Q6775799|Martin Jarvis]]''
|
| 1951
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9699
|
| ''[[:d:Q6776739|Martin Thomas]]''
| futbolista británicu (1959-)
| 1959
|
| ''[[:d:Q3404686|Senghenydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 9700
| [[Ficheru:Martyn Ashton at the HUB Festival.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777595|Martyn Ashton]]''
| ciclista galés
| 1974
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9701
|
| ''[[:d:Q6777631|Martyn Giles]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9702
|
| ''[[:d:Q6777642|Martyn Jones]]''
| políticu galés
| 1947
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9703
| [[Ficheru:Martyn Joseph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777647|Martyn Joseph]]''
| compositor de cantares galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9704
| [[Ficheru:Martyn Jones 2009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777644|Martyn Jones]]''
| pintor galés
| 1955
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9705
| [[Ficheru:Martyn Lewis.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777655|Martyn Lewis]]''
| periodista galés
| 1945
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9706
| [[Ficheru:Martyn Margetson in 2008.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6777659|Martyn Margetson]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9707
|
| ''[[:d:Q6777660|Martyn Madden]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9708
|
| ''[[:d:Q6777683|Martyn Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9709
|
| ''[[:d:Q6777681|Martyn Sprague]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 9710
|
| ''[[:d:Q6777688|Martyn Woodroffe]]''
| nadador británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9711
|
| ''[[:d:Q6786991|Mathew Bevan]]''
|
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9712
| [[Ficheru:Matt Johnson 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6788852|Matt Johnson]]''
| presentador de televisión galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9713
|
| ''[[:d:Q6789197|Matt Postle]]''
| ciclista galés
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9714
|
| ''[[:d:Q6789223|Matt Rees]]''
| comediante galés
|
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9715
|
| ''[[:d:Q6790320|Matthew Collins]]''
| futbolista británicu
| 1986
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9716
|
| ''[[:d:Q6790325|Matthew Compton]]''
| xugador de críquet galés
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9717
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120027.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6790439|Matthew Dwyer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9718
|
| ''[[:d:Q6790586|Matthew Gravelle]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 9719
|
| ''[[:d:Q6790741|Matthew Jarvis]]''
| xugador de rugbi galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9720
|
| ''[[:d:Q6790752|Matthew Jones]]''
|
| 1974
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9721
|
| ''[[:d:Q6790988|Matthew Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9722
|
| ''[[:d:Q6791026|Matthew Nuthall]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9723
|
| ''[[:d:Q6791076|Matthew Pewtner]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9724
|
| ''[[:d:Q6791116|Matthew Rees]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9725
|
| ''[[:d:Q6791147|Matthew Robinson]]''
| xugador de críquet galés
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9726
|
| ''[[:d:Q6791226|Matthew Silva]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 9727
|
| ''[[:d:Q6791328|Matthew Tipton]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9728
| [[Ficheru:Maureen Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6792674|Maureen Evans]]''
| cantante galesa
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9729
| [[Ficheru:MaxWideman2000R2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6795379|Max Wideman]]''
|
| 1927
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9730
|
| ''[[:d:Q6795965|Maxine Evans]]''
|
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9731
|
| ''[[:d:Q6802996|Me One]]''
| cantante galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9732
|
| ''[[:d:Q6805202|Meddy Ford]]''
| modelu galesa
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9733
|
| ''[[:d:Q6807451|Medwyn Williams]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9734
|
| ''[[:d:Q6807980|Meg Elis]]''
|
| 1950
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9735
|
| ''[[:d:Q6810800|Mel Nurse]]''
| futbolista británicu
| 1937
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9736
|
| ''[[:d:Q6811342|Melanie Roberts]]''
| ximnasta artística galesa
| 1988
|
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 9737
|
| ''[[:d:Q6811374|Melanie Walters]]''
| actriz galesa
| 1962
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 9738
|
| ''[[:d:Q6817164|Menna Richards]]''
| periodista británica
| 1953
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 9739
|
| ''[[:d:Q6819012|Meredydd Hughes]]''
| policía galés
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9740
| [[Ficheru:Meri Huws (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6819154|Meri Huws]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 9741
|
| ''[[:d:Q6820803|Merv Hicks]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q5188698|Crosskeys]]''
|-
| style='text-align:right'| 9742
|
| ''[[:d:Q6828351|Michael Baer]]''
| xugador de críquet galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9743
|
| ''[[:d:Q6829746|Michael Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9744
|
| ''[[:d:Q6830117|Michael Elwyn]]''
|
| 1942
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9745
|
| ''[[:d:Q6830352|Michael Flynn]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9746
| [[Ficheru:Michael Gustavius Payne (2011).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6830845|Michael Gustavius Payne]]''
| pintor galés
| 1969
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9747
| [[Ficheru:Mm portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6831465|Michael J. Morgan]]''
|
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9748
|
| ''[[:d:Q6833053|Michael Newbold]]''
| xugador de críquet galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9749
|
| ''[[:d:Q6833845|Michael Richards]]''
| nadador galés
| 1952<br/>1950
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9750
|
| ''[[:d:Q6834952|Michael Tremellen]]''
| xugador de críquet galés
| 1965
|
| ''[[:d:Q3403473|Pendine]]''
|-
| style='text-align:right'| 9751
| [[Ficheru:Michelle Green.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q6837058|Michelle Green]]''
| futbolista británica
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9752
|
| ''[[:d:Q6838178|Mick Flynn]]''
| militar galés
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9753
|
| ''[[:d:Q6838620|Mickey Evans]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9754
|
| ''[[:d:Q6846242|Mike Cann]]''
| xugador de críquet sudafricanu
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9755
|
| ''[[:d:Q6846612|Mike Dowler]]''
| futbolista británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9756
|
| ''[[:d:Q6846689|Mike Elliott]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9757
| [[Ficheru:Mike Gwilym.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6847105|Mike Gwilym]]''
| actor británicu
| 1949
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9758
| [[Ficheru:Members of the Fifth Senedd (taken May 11, 2011) Members of the Fifth Senedd Mike Hedges AS MS (28170821805).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q6847187|Mike Hedges]]''
| políticu galés
| 1956
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9759
|
| ''[[:d:Q6847304|Mike Hook]]''
|
| 1982
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9760
| [[Ficheru:Mike Jenkins, Welsh poet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6847395|Mike Jenkins]]''
| poeta galés
| 1953
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9761
|
| ''[[:d:Q6847692|Mike Llewellyn]]''
| xugador de críquet galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 9762
|
| ''[[:d:Q6847868|Mike McBurney]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9763
|
| ''[[:d:Q6848187|Mike Nicholas]]''
|
| 1942
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9764
|
| ''[[:d:Q6848254|Mike O'Shea]]''
| xugador de críquet galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9765
|
| ''[[:d:Q6848353|Mike Pearson]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9766
|
| ''[[:d:Q6848419|Mike Poole]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9767
|
| ''[[:d:Q6848445|Mike Powell]]''
| xugador de críquet galés
| 1977
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9768
|
| ''[[:d:Q6848516|Mike Rayer]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9769
|
| ''[[:d:Q6849180|Mike Voyle]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9770
|
| ''[[:d:Q6849198|Mike Walker]]''
| tenista galés
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9771
|
| ''[[:d:Q6849279|Mike Williams]]''
| futbolista británicu (1965-)
| 1965
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9772
|
| ''[[:d:Q6849282|Mike Williams]]''
| futbolista británicu (1986-)
| 1986
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9773
|
| ''[[:d:Q6849355|Mike Young]]''
| empresariu galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 9774
|
| ''[[:d:Q6865038|Mini Grey]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9775
|
| ''[[:d:Q6911577|Morgan Allen]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9776
|
| ''[[:d:Q6962803|Nancy Lee]]''
| novelista canadiana
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9777
|
| ''[[:d:Q6968475|Natasha Marsh]]''
|
| 1975
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9778
|
| ''[[:d:Q6968486|Natasha Perdue]]''
| llevantadora de peses galesa
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9779
|
| ''[[:d:Q6968912|Nathan Blake]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9780
|
| ''[[:d:Q6968916|Nathan Bonner-Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1978
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9781
|
| ''[[:d:Q6968940|Nathan Buck]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9782
|
| ''[[:d:Q6968941|Nathan Budgett]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9783
|
| ''[[:d:Q6968996|Nathan Craig]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 9784
|
| ''[[:d:Q6969374|Nathan Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9785
| [[Ficheru:NathanWyburn-inStudio-C.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6969436|Nathan Wyburn]]''
| artista galés
| 1989
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 9786
| [[Ficheru:Jarvis, Nathaniel.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6969699|Nathaniel Jarvis]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9787
|
| ''[[:d:Q6983198|Naz Ball]]''
|
| 1962
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 9788
|
| ''[[:d:Q6988305|Neil Boobyer]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9789
|
| ''[[:d:Q6988465|Neil Davies]]''
|
| 1980
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9790
|
| ''[[:d:Q6988618|Neil Gibson]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9791
|
| ''[[:d:Q6988674|Neil Haddock]]''
| boxeador galés
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9792
|
| ''[[:d:Q6989128|Neil Patel]]''
| diseñador galés
| 1964
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9793
|
| ''[[:d:Q6989319|Neil Slatter]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9794
| [[Ficheru:Nerys Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q6997045|Nerys Evans]]''
| política galesa
| 1980
|
| ''[[:d:Q6661421|Llangain]]''
|-
| style='text-align:right'| 9795
|
| ''[[:d:Q7004817|Neville Powell]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 9796
|
| ''[[:d:Q7023480|Nia Caron]]''
| actriz británica
| 1959
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 9797
| [[Ficheru:OIFF 2015-07-17 143447 - Nia Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7023504|Nia Roberts]]''
| actriz galesa
| 1972
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 9798
|
| ''[[:d:Q7024261|Nic Cudd]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9799
| [[Ficheru:Nic Parry Tachwedd 2014.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7024310|Nic Parry]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9800
|
| ''[[:d:Q7025678|Nicholas Jones]]''
|
| 1942
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9801
|
| ''[[:d:Q7027072|Nick Ellis]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9802
|
| ''[[:d:Q7027121|Nick Fletcher]]''
|
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9803
|
| ''[[:d:Q7027494|Nick Macleod]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9804
| [[Ficheru:Nick Ramsay 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7027777|Nick Ramsay]]''
| políticu galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 9805
|
| ''[[:d:Q7028008|Nick Swetman]]''
| xugador de críquet galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9806
|
| ''[[:d:Q7028665|Nicky Piper]]''
| boxeador galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9807
|
| ''[[:d:Q7032258|Nigel Boulton]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9808
|
| ''[[:d:Q7032329|Nigel Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9809
|
| ''[[:d:Q7032604|Nigel Pulsford]]''
| músicu galés
| 1963
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9810
|
| ''[[:d:Q7032608|Nigel Rees]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9811
|
| ''[[:d:Q7032660|Nigel Stevenson]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9812
|
| ''[[:d:Q7032689|Nigel Vaughan]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9813
| [[Ficheru:Noel Performing 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7047187|Noel Richards]]''
| escritor d'himnos galés
| 1955
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 9814
|
| ''[[:d:Q7047219|Noel Sullivan]]''
| cantante galés
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9815
|
| ''[[:d:Q7051658|Norma Curtis]]''
| escritora galesa
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9816
|
| ''[[:d:Q7071254|Nyree Kindred]]''
| nadadora galesa
| 1980
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9817
|
| ''[[:d:Q7087625|Oliver James]]''
| xugador de críquet galés
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9818
|
| ''[[:d:Q7087790|Oliver Reynolds]]''
| poeta británicu
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9819
|
| ''[[:d:Q7087873|Oliver Thornton]]''
| actor galés
| 1979
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9820
|
| ''[[:d:Q7088315|Ollie Burton]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 9821
|
| ''[[:d:Q7088359|Ollie Olds]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9822
|
| ''[[:d:Q7114239|Owain Arwel Hughes]]''
|
| 1942
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9823
| [[Ficheru:Owain Fôn Williams playing for Wales vs Austria 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114242|Owain Fôn Williams]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 9824
|
| ''[[:d:Q7114245|Owain Hopkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9825
|
| ''[[:d:Q7114249|Owain Warlow]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9826
| [[Ficheru:Owen Edwards & Louise Walden GBR.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114467|Owen Edwards]]''
| baillarín sobre xelu galés
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9827
|
| ''[[:d:Q7114472|Owen Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9828
|
| ''[[:d:Q7114580|Owen Money]]''
| cantante británicu
| 1947
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9829
|
| ''[[:d:Q7114598|Owen Phillips]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9830
|
| ''[[:d:Q7114657|Owen Thomas]]''
| xugador de dardos galés
| 1953
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9831
|
| ''[[:d:Q7114698|Owen Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9832
|
| ''[[:d:Q7114699|Owen Williams]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 9833
| [[Ficheru:Owen Williams 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7114700|Owen Williams]]''
|
| 1992
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9834
|
| ''[[:d:Q7143662|Pat Leach]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9835
|
| ''[[:d:Q7143720|Pat McCarthy]]''
| futbolista británicu
| 1888
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9836
| [[Ficheru:Pat Mountain 11042026 (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7143810|Pat Mountain]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9837
|
| ''[[:d:Q7143923|Pat Pocock]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9838
|
| ''[[:d:Q7147445|Patrick Palmer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9839
|
| ''[[:d:Q7149015|Paul Affleck]]''
| golfista galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9840
|
| ''[[:d:Q7149081|Paul Anthony]]''
|
| 1955
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9841
|
| ''[[:d:Q7149356|Paul Beynon-Davies]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9842
|
| ''[[:d:Q7149394|Paul Blackwell]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 9843
|
| ''[[:d:Q7149821|Paul Child]]''
| cantante galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9844
| [[Ficheru:Paul-davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7150146|Paul Davies]]''
| políticu galés
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9845
|
| ''[[:d:Q7150147|Paul Davies]]''
| futbolista británicu
| 1952
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 9846
| [[Ficheru:DAVIES Paul (GBR).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7150149|Paul Davies]]''
| tenista de mesa galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9847
|
| ''[[:d:Q7150527|Paul Esposti]]''
| ciclista galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9848
|
| ''[[:d:Q7150900|Paul Giles]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9849
|
| ''[[:d:Q7151019|Paul Griffiths]]''
| escritor británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9850
| [[Ficheru:Paul Griffiths.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7151017|Paul Griffiths]]''
| direutor de teatru galés
| 1973
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9851
|
| ''[[:d:Q7151248|Paul Henry]]''
| poeta británicu
| 1959
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9852
|
| ''[[:d:Q7151549|Paul James Wheeler]]''
|
| 1947
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9853
|
| ''[[:d:Q7152147|Paul Maddy]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9854
| [[Ficheru:Paulmealorphoto.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7152438|Paul Mealor]]''
| compositor galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9855
|
| ''[[:d:Q7153006|Paul Prendiville]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9856
|
| ''[[:d:Q7154096|Paul Turner]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 9857
|
| ''[[:d:Q7155038|Pauline Jarman]]''
| política galesa
| 1945
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 9858
| [[Ficheru:Peredur Lynch ym Mangor, Medi 2018.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q7167764|Peredur Lynch]]''
|
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9859
|
| ''[[:d:Q7172097|Pete Lee-Wilson]]''
| actor británicu
| 1960
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9860
| [[Ficheru:Pete Price at Superhero Skyfall 2018-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7172205|Pete Price]]''
| llocutor de radio británicu
| 1946
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9861
|
| ''[[:d:Q7172477|Peter Aitken]]''
| futbolista británicu
| 1954
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9862
|
| ''[[:d:Q7172726|Peter Baynham]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9863
| [[Ficheru:Pf John Briggs Nov 2018 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7173980|Peter Finch]]''
| escritor galés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9864
|
| ''[[:d:Q7174079|Peter Fraser]]''
| fotógrafu galés
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9865
|
| ''[[:d:Q7174185|Peter Gatehouse]]''
| xugador de críquet galés
| 1936
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9866
|
| ''[[:d:Q7174237|Peter Gill]]''
| direutor de teatru galés
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9867
|
| ''[[:d:Q7174549|Peter Harris]]''
| boxeador galés
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9868
|
| ''[[:d:Q7175499|Peter Locke]]''
| xugador de dardos galés
| 1956
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9869
|
| ''[[:d:Q7175943|Peter Moore]]''
| criminal británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''<br/>[[Saint Helens (Merseyside)|Saint Helens]]
|-
| style='text-align:right'| 9870
|
| ''[[:d:Q7176193|Peter O'Sullivan]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9871
|
| ''[[:d:Q7176450|Peter Price]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9872
|
| ''[[:d:Q7176554|Peter Rees]]''
| futbolista británicu
| 1932
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9873
|
| ''[[:d:Q7176583|Peter Richards]]''
| fotógrafu británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9874
|
| ''[[:d:Q7176643|Peter Rodrigues]]''
| futbolista británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9875
|
| ''[[:d:Q7176685|Peter Rowe]]''
|
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9876
|
| ''[[:d:Q7176768|Peter Sanders]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9877
|
| ''[[:d:Q7176791|Peter Sayer]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9878
|
| ''[[:d:Q7176927|Peter Shreeves]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9879
|
| ''[[:d:Q7176932|Peter Sidoli]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9880
|
| ''[[:d:Q7176999|Peter Smith]]''
| futbolista británicu (1978-)
| 1978
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9881
|
| ''[[:d:Q7177126|Peter Stimpson]]''
| xugador de críquet galés
| 1947
|
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 9882
|
| ''[[:d:Q7177186|Peter Sunman]]''
| profesor de música australianu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9883
|
| ''[[:d:Q7177481|Peter Vaughan]]''
| policía galés
| 2000
|
| [[Aberfan]]
|-
| style='text-align:right'| 9884
|
| ''[[:d:Q7181686|Phil Bater]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9885
|
| ''[[:d:Q7181762|Phil Carradice]]''
| escritor británicu
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9886
|
| ''[[:d:Q7181840|Phil Dollman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9887
|
| ''[[:d:Q7181880|Phil Evans]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9888
|
| ''[[:d:Q7181889|Phil Ford]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9889
|
| ''[[:d:Q7181976|Phil Harrington]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9890
|
| ''[[:d:Q7182004|Phil Hill]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9891
|
| ''[[:d:Q7182043|Phil John]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9892
| [[Ficheru:Phil Morris speedway rider.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7182197|Phil Morris]]''
|
| 1975
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9893
|
| ''[[:d:Q7182228|Phil North]]''
| xugador de críquet británicu
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9894
|
| ''[[:d:Q7182292|Phil Price]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9895
|
| ''[[:d:Q7182339|Phil Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9896
|
| ''[[:d:Q7182507|Phil Vance]]''
|
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9897
|
| ''[[:d:Q7182554|Phil Williams]]''
|
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9898
| [[Ficheru:Professor Philip Conrad Donoghue FRS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7183455|Philip Donoghue]]''
| paleontólogu galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 9899
|
| ''[[:d:Q7183607|Philip George]]''
| xugador de críquet galés
| 1978
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9900
|
| ''[[:d:Q7184059|Philip McGough]]''
| actor británicu
|
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 9901
|
| ''[[:d:Q7184104|Philip Morgan]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9902
| [[Ficheru:Philip Palmer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7184189|Philip Palmer]]''
|
| 1960
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 9903
|
| ''[[:d:Q7184201|Philip Pedlar]]''
| futbolista británicu
| 1899
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9904
|
| ''[[:d:Q7184350|Philip Sayce]]''
| guitarrista canadianu
| 1976
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9905
|
| ''[[:d:Q7185718|Phillip Joll]]''
|
| 1954
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9906
|
| ''[[:d:Q7228390|Ponty Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9907
|
| ''[[:d:Q7228389|Ponty Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9908
|
| ''[[:d:Q7253279|Prys Morgan]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9909
|
| ''[[:d:Q7279095|Rachael Solomon]]''
| llocutora británica
| 1974
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9910
|
| ''[[:d:Q7286596|Rakesh Aggarwal]]''
| empresariu galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9911
|
| ''[[:d:Q7293962|Raphael Gray]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9912
|
| ''[[:d:Q7297200|Ray Bishop]]''
| futbolista británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q3401108|Hengoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 9913
|
| ''[[:d:Q7297551|Ray Griffiths]]''
| futbolista británicu
| 1931
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9914
|
| ''[[:d:Q7297994|Ray Pulis]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q7194170|Pillgwenlly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9915
| [[Ficheru:Ray williams weightlifter.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7298301|Ray Williams]]''
| llevantador de peses galés
| 1959
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 9916
|
| ''[[:d:Q7298964|Raymond Llewellyn]]''
| actor británicu
| 1928
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9917
|
| ''[[:d:Q7299231|Raymond Wilkins]]''
|
| 1950
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9918
|
| ''[[:d:Q7301732|Rebecca Evans]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9919
| [[Ficheru:Rebecca Evans AM (27555062324) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7301733|Rebecca Evans]]''
| política galesa
| 1976
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 9920
|
| ''[[:d:Q7301790|Rebecca John]]''
| periodista británica
| 1970
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 9921
|
| ''[[:d:Q7301813|Rebecca Llewellyn]]''
| tenista galesa
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9922
|
| ''[[:d:Q7306428|Redvern Edmunds]]''
| futbolista británicu
| 1943
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9923
|
| ''[[:d:Q7306970|Rees Richards]]''
|
| 1886
|
| ''[[:d:Q5197219|Cwmavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 9924
|
| ''[[:d:Q7307801|Reg Hunter]]''
| futbolista británicu
| 1938
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 9925
|
| ''[[:d:Q7308736|Reginald Hathway]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1907
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9926
|
| ''[[:d:Q7308776|Reginald Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9927
|
| ''[[:d:Q7308794|Reginald Lloyd]]''
|
| 1917
|
| ''[[:d:Q7315716|Resolven]]''
|-
| style='text-align:right'| 9928
|
| ''[[:d:Q7320502|Rhian Davies]]''
| futbolista australiana
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9929
|
| ''[[:d:Q7320507|Rhian Samuel]]''
| compositora británica
| 1944
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9930
|
| ''[[:d:Q7320505|Rhian Pugh]]''
| ximnasta artística galesa
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9931
|
| ''[[:d:Q7320519|Rhidian Brook]]''
| guionista británicu
| 1964
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 9932
|
| ''[[:d:Q7320717|Rhisiart ap Rhys]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7809073|Tir Iarll]]''
|-
| style='text-align:right'| 9933
| [[Ficheru:Rhod Gilbert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7320826|Rhod Gilbert]]''
|
| 1968
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9934
|
| ''[[:d:Q7321238|Rhodri Evans]]''
| xugador de críquet galés
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9935
| [[Ficheru:Rhodri glyn thomas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321239|Rhodri Glyn Thomas]]''
| políticu británicu
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9936
|
| ''[[:d:Q7321237|Rhodri Davies]]''
|
| 1971
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9937
|
| ''[[:d:Q7321243|Rhodri Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 9938
| [[Ficheru:CDF Glos Dragons 09 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321241|Rhodri Gomer-Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9939
|
| ''[[:d:Q7321247|Rhodri Owen]]''
| periodista galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9940
|
| ''[[:d:Q7321244|Rhodri McAtee]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9941
|
| ''[[:d:Q7321251|Rhodri Williams]]''
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9942
| [[Ficheru:Rhodri Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321249|Rhodri Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9943
|
| ''[[:d:Q7321762|Rhys Brydydd]]''
| poeta británicu
|
|
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 9944
|
| ''[[:d:Q7321763|Rhys Buckley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9945
| [[Ficheru:Rhys Gill 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321779|Rhys Gill]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 9946
| [[Ficheru:RhysEvans0811.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321776|Rhys Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9947
|
| ''[[:d:Q7321794|Rhys Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 9948
|
| ''[[:d:Q7321793|Rhys Hughes]]''
| escritor de ciencia ficción galés
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9949
|
| ''[[:d:Q7321799|Rhys Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 9950
| [[Ficheru:Rhys Jones - Great Britain Paralympic sprinter 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321797|Rhys Jones]]''
| atleta galés
| 1994
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 9951
| [[Ficheru:Rhys Meirion 2011 llai.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321814|Rhys Meirion]]''
| cantante d'ópera galés
| 1966
|
| ''[[:d:Q2035368|Tremadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9952
| [[Ficheru:Rhys Patchell 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321829|Rhys Patchell]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 9953
|
| ''[[:d:Q7321834|Rhys Rees]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9954
|
| ''[[:d:Q7321838|Rhys Shellard]]''
|
| 1985
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 9955
| [[Ficheru:Rhys Williams Warrington.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321847|Rhys Williams]]''
| xugador de lliga de rugbi australianu
| 1989
|
| ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]''
|-
| style='text-align:right'| 9956
| [[Ficheru:Rhys Webb. Wales Grand Slam Celebration, Senedd 19 March 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7321844|Rhys Webb]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9957
|
| ''[[:d:Q7321850|Rhys Wilmot]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9958
|
| ''[[:d:Q7321848|Rhys Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9959
|
| ''[[:d:Q7321849|Rhys Williams]]''
|
| 1990
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9960
|
| ''[[:d:Q7322910|Riccardo Gabbiadini]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9961
| [[Ficheru:Carwardine july2010.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7324655|Richard Carwardine]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9962
| [[Ficheru:Richard Edwards, former Labour AM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325461|Richard Edwards]]''
| políticu galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 9963
|
| ''[[:d:Q7325548|Richard Evans]]''
| futbolista británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9964
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120089.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7325812|Richard Fussell]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9965
|
| ''[[:d:Q7326022|Richard Grant]]''
| xugador de críquet galés
| 1984
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9966
| [[Ficheru:RGwyn 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7326127|Richard Gwyn]]''
| escritor británicu
| 1956
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9967
|
| ''[[:d:Q7326205|Richard Haig]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 9968
|
| ''[[:d:Q7326280|Richard Harrington]]''
| actor galés
| 1975
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 9969
| [[Ficheru:Richard James at the ICA - 3315264865.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7326809|Richard James]]''
|
| 1975
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9970
|
| ''[[:d:Q7326900|Richard Johnson]]''
| golfista galés
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9971
|
| ''[[:d:Q7326904|Richard Johnson]]''
|
| 1985
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 9972
|
| ''[[:d:Q7327041|Richard Kelly]]''
|
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9973
|
| ''[[:d:Q7327515|Richard Lynch]]''
| actor galés
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9974
|
| ''[[:d:Q7327965|Richard Mustoe]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 9975
|
| ''[[:d:Q7327975|Richard Mylan]]''
| actor galés
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9976
|
| ''[[:d:Q7328258|Richard Page]]''
| políticu galés
| 1941
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9977
|
| ''[[:d:Q7328490|Richard Powell]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 9978
|
| ''[[:d:Q7329060|Richard Singleton]]''
| pilotu de carreres galés
| 1988
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9979
|
| ''[[:d:Q7329076|Richard Skone]]''
| xugador de críquet galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9980
|
| ''[[:d:Q7329117|Richard Smith]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1973
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 9981
|
| ''[[:d:Q7329960|Richard Wiegold]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 9982
|
| ''[[:d:Q7330502|Richie Gendall]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9983
|
| ''[[:d:Q7330545|Richie Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 9984
|
| ''[[:d:Q7330560|Richie Pugh]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9985
|
| ''[[:d:Q7330564|Richie Rees]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1983
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9986
|
| ''[[:d:Q7330585|Richie Thomas]]''
| xugador de críquet galés
| 1942
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 9987
|
| ''[[:d:Q7331266|Rick Brookes]]''
| humorista gráficu galés
| 1948
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 9988
|
| ''[[:d:Q7332065|Ricky Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q319672|Aberporth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9989
|
| ''[[:d:Q7339945|Rob Appleyard]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1972
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 9990
|
| ''[[:d:Q7340065|Rob Davies]]''
| futbolista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 9991
|
| ''[[:d:Q7340119|Rob Evans]]''
| dramaturgu británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 9992
|
| ''[[:d:Q7340132|Rob Folland]]''
| futbolista británicu
| 1979
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 9993
|
| ''[[:d:Q7340204|Rob Higgitt]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 9994
|
| ''[[:d:Q7340357|Rob McCusker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1985
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9995
|
| ''[[:d:Q7340465|Rob Piercy]]''
|
| 1949<br/>1946
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 9996
|
| ''[[:d:Q7340978|Robbie Regan]]''
| boxeador galés
| 1968
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 9997
|
| ''[[:d:Q7342978|Robert Clift]]''
| xugador de ḥoquei galés
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 9998
|
| ''[[:d:Q7343424|Robert Davies]]''
|
| 1861
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 9999
|
| ''[[:d:Q7343425|Robert Davies]]''
|
| 1863
|
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10000
|
| ''[[:d:Q7343672|Robert Duffy]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10001
|
| ''[[:d:Q7344030|Robert Ellis]]''
|
| 1956
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10002
|
| ''[[:d:Q7344461|Robert Fountain]]''
| escritor británicu
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10003
|
| ''[[:d:Q7345014|Robert Gwilym]]''
| actor galés
| 1956
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10004
|
| ''[[:d:Q7345142|Robert Hadley]]''
| xugador de críquet galés
| 1951
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10005
|
| ''[[:d:Q7345683|Robert Hughes]]''
| xugador de dardos galés
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10006
| [[Ficheru:Robert Huw Morgan Stanford October 2019 001.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7345746|Robert Huw Morgan]]''
| músicu d'Estaos Xuníos
| 1967
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10007
|
| ''[[:d:Q7346880|Robert Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10008
| [[Ficheru:Robert Minhinnick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7347710|Robert Minhinnick]]''
| poeta británicu
| 1952
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10009
|
| ''[[:d:Q7347796|Robert Morgan]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10010
|
| ''[[:d:Q7348762|Robert Paterson]]''
|
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10011
|
| ''[[:d:Q7348841|Robert Perkins]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10012
|
| ''[[:d:Q7349052|Robert Prosser]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 10013
| [[Ficheru:Official portrait of Lord Lisvane crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7349356|Robert Rogers]]''
| funcionariu británicu
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10014
|
| ''[[:d:Q7349408|Robert Rowthorn]]''
| economista galés
| 1939
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10015
|
| ''[[:d:Q7352623|Robin Llywelyn]]''
| escritor británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10016
|
| ''[[:d:Q7352873|Robin Williams]]''
| entrenador de remu británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10017
|
| ''[[:d:Q7356255|Rod Jones]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q7320728|Rhiwderin]]''
|-
| style='text-align:right'| 10018
|
| ''[[:d:Q7356492|Roddy Llewellyn]]''
| horticultor británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 10019
|
| ''[[:d:Q7356724|Rodger Gifford]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q3398355|Llanbradach]]''
|-
| style='text-align:right'| 10020
|
| ''[[:d:Q7358079|Roger Davis]]''
| xugador de críquet británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q3398389|Whitchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 10021
|
| ''[[:d:Q7358254|Roger Green]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10022
|
| ''[[:d:Q7358800|Roger Pratt]]''
| ciclista británicu
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10023
|
| ''[[:d:Q7358860|Roger Royle]]''
| presentador de televisión galés
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10024
|
| ''[[:d:Q7364707|Ronald Burge]]''
|
| 1932
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10025
|
| ''[[:d:Q7364983|Ronald James]]''
|
| 1938
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10026
|
| ''[[:d:Q7366940|Rory Pitman]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10027
|
| ''[[:d:Q7366962|Rory Watts-Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 10028
|
| ''[[:d:Q7368928|Rosie Thomas]]''
| novelista galesa
| 1947
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 10029
|
| ''[[:d:Q7369277|Ross Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q17317956|Trinant]]''
|-
| style='text-align:right'| 10030
|
| ''[[:d:Q7369288|Ross Divorty]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10031
| [[Ficheru:Ross Jamison.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7369430|Ross Jamison]]''
| pilotu de carreres chinu
| 1990
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10032
|
| ''[[:d:Q7369438|Ross Johnson]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10033
|
| ''[[:d:Q7369441|Ross Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10034
|
| ''[[:d:Q7369602|Ross Reid]]''
| ciclista británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q6661600|Llanharry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10035
|
| ''[[:d:Q7369697|Ross Wardle]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10036
|
| ''[[:d:Q7369797|Rosser Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1867
|
| ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 10037
|
| ''[[:d:Q7372175|Rowland Phillips]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 10038
|
| ''[[:d:Q7372572|Roy Bergiers]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1950
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10039
|
| ''[[:d:Q7373056|Roy Lambert]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10040
| [[Ficheru:RoyNobleAberdareBlog.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7373216|Roy Noble]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10041
|
| ''[[:d:Q7375253|Royston Evans]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 10042
| [[Ficheru:Russell George.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7381514|Russell George]]''
| políticu británicu
| 1974
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 10043
|
| ''[[:d:Q7381526|Russell Goodway]]''
| políticu británicu
| 1955
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10044
|
| ''[[:d:Q7381608|Russell Jones]]''
| actor británicu
| 1978
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10045
| [[Ficheru:Professor Russell Morris FRS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7381697|Russell Morris]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10046
| [[Ficheru:Ruth Goodman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7383015|Ruth Goodman]]''
| historiadora británica
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10047
| [[Ficheru:Ruth Jones Little Britain Gavin and Stacey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7383058|Ruth Jones]]''
| actriz británica
| 1966
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10048
|
| ''[[:d:Q7383062|Ruth Jên]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10049
|
| ''[[:d:Q7384100|Ryan Green]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10050
|
| ''[[:d:Q7384121|Ryan Harford]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q7838183|Tremorfa]]''
|-
| style='text-align:right'| 10051
|
| ''[[:d:Q7384374|Ryan Nicholls]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10052
|
| ''[[:d:Q7384446|Ryan Prosser]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10053
|
| ''[[:d:Q7384568|Ryan Sylvester]]''
| xugador de críquet galés
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10054
|
| ''[[:d:Q7384624|Ryan Watkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1983
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10055
| [[Ficheru:Eglwys St Fflewin Church, Llanfflewin, Mynydd Mechell.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7401235|Saint Flewyn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10056
|
| ''[[:d:Q7401288|Gelert]]''
|
| 601
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10057
|
| ''[[:d:Q7407398|Sam Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10058
|
| ''[[:d:Q7407397|Sam Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1992
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10059
|
| ''[[:d:Q7407611|Sam Hobbs]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 10060
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120025.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7407791|Sam Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10061
| [[Ficheru:Sam Parry 20250419 152653.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7408004|Sam Parry]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10062
|
| ''[[:d:Q7408265|Sam Turner]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10063
|
| ''[[:d:Q7408625|Samantha Bowen]]''
| xugadora de voleibol galesa
| 1986
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 10064
|
| ''[[:d:Q7410381|Samson Lee]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10065
| [[Ficheru:Sandy Mewies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7417378|Sandy Mewies]]''
| política galesa
| 1950
|
| ''[[:d:Q4980803|Brymbo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10066
| [[Ficheru:Sara Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7421612|Sara Edwards]]''
| periodista británica
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10067
|
| ''[[:d:Q7421643|Sara Gregory]]''
| actriz británica
| 1986
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10068
| [[Ficheru:Sara Head (GBR) (6925416825).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7421653|Sara Head]]''
| tenista de mesa galesa
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10069
|
| ''[[:d:Q7422514|Sarah Lark]]''
| actriz británica
| 1983
|
| ''[[:d:Q7339915|Roath]]''
|-
| style='text-align:right'| 10070
|
| ''[[:d:Q7428669|Sawnder Sion]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10071
|
| ''[[:d:Q7435895|Scott Andrews]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1989
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10072
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120012.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7435941|Scott Baldwin]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10073
|
| ''[[:d:Q7436380|Scott Gammer]]''
| boxeador galés
| 1976
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 10074
| [[Ficheru:Scott Young.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7437554|Scott Young]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10075
|
| ''[[:d:Q7441218|Sean McCarthy]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10076
|
| ''[[:d:Q7441234|Sean McGoldrick]]''
| boxeador galés
| 1991
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10077
|
| ''[[:d:Q7441342|Sean Palfrey]]''
| xugador de dardos británicu
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10078
|
| ''[[:d:Q7441351|Sean Parrish]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10079
|
| ''[[:d:Q7459474|Seán Burke]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10080
|
| ''[[:d:Q7488043|Shane Dix]]''
|
| 1960
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10081
|
| ''[[:d:Q7489879|Sharla Passariello]]''
| futbolista británica
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10082
|
| ''[[:d:Q7490161|Sharon Morgan]]''
| actriz galesa
| 1949
|
| ''[[:d:Q6661270|Llandyfaelog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10083
|
| ''[[:d:Q7490820|Shaun Connor]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1975
|
| ''[[:d:Q7131674|Panteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 10084
|
| ''[[:d:Q7490884|Shaun Hopkins]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q5190499|Crynant]]''
|-
| style='text-align:right'| 10085
|
| ''[[:d:Q7493819|Shelley Rees]]''
| actriz galesa
| 1974
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10086
| [[Ficheru:Shoni (William John) Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7500411|Shoni Jones]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10087
| [[Ficheru:ShânCothi.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7506042|Shân Cothi]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q5446199|Ffarmers]]''
|-
| style='text-align:right'| 10088
| [[Ficheru:Siân Lloyd (news presenter).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7506792|Sian Lloyd]]''
|
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10089
|
| ''[[:d:Q7506799|Sian Reese-Williams]]''
| actriz galesa
| 1981
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 10090
|
| ''[[:d:Q7518575|Simon Davey]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10091
|
| ''[[:d:Q7518821|Simon Gardiner]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10092
|
| ''[[:d:Q7518852|Simon Goddard]]''
| periodista británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10093
|
| ''[[:d:Q7518929|Simon Haworth]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10094
| [[Ficheru:Simon Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7519069|Simon Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1978
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 10095
|
| ''[[:d:Q7519190|Simon Lee Evans]]''
| futbolista británicu
| 1975
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10096
|
| ''[[:d:Q7519203|Simon Lewis]]''
| escritor galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10097
|
| ''[[:d:Q7519575|Simon Price]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10098
| [[Ficheru:Simon van booy 5187641.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7519948|Simon Van Booy]]''
|
| 1975
|
| [[Nueva York]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10099
|
| ''[[:d:Q7519973|Simon Wallace]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10100
| [[Ficheru:Siobhan Flynn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7525296|Siobhan Flynn]]''
| actriz galesa
| 1970
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10101
|
| ''[[:d:Q7525303|Siobhan Owen]]''
|
| 1993
|
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 10102
|
| ''[[:d:Q7525362|Sion Morris]]''
| xugador de críquet galés
| 1977
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10103
|
| ''[[:d:Q7525365|Sion Russell Jones]]''
| cantante británicu
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10104
|
| ''[[:d:Q7530227|Siri Neal]]''
| actriz británica
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10105
| [[Ficheru:SiwHughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7532512|Siw Hughes]]''
| actriz británica
| 1958
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10106
| [[Ficheru:Siân Lloyd (weather presenter).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7533474|Siân Lloyd]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1958
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10107
| [[Ficheru:Sophie Evans 2013 (10005216415).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7562994|Sophie Evans]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10108
|
| ''[[:d:Q7563011|Sophie Ingle]]''
| futbolista británica
| 1991
|
| ''[[:d:Q6661223|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 10109
|
| ''[[:d:Q7563068|Sophie Stanton]]''
| actriz británica
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10110
| [[Ficheru:Spencer Wilding at the Pan Premiere.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7576224|Spencer Wilding]]''
| actor galés
| 1972
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10111
|
| ''[[:d:Q7596554|Staff Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10112
| [[Ficheru:Stan Rowlands.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7597866|Stan Rowlands]]''
| futbolista británicu
| 1889
|
| ''[[:d:Q13125767|Bausley with Criggion]]''
|-
| style='text-align:right'| 10113
|
| ''[[:d:Q7599810|Stanley Mountain]]''
|
| 1909
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10114
|
| ''[[:d:Q7606146|Stefan Jenkins]]''
| xugador de críquet galés
| 1974
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10115
|
| ''[[:d:Q7606231|Stefan Pejic]]''
| comediante galés
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10116
|
| ''[[:d:Q7606592|Steffan Cook]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10117
|
| ''[[:d:Q7606593|Steffan Cravos]]''
|
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10118
|
| ''[[:d:Q7606598|Steffan Jones]]''
| xugador de críquet galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10119
|
| ''[[:d:Q7606597|Steffan Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10120
|
| ''[[:d:Q7606601|Steffan Rhodri]]''
| actor británicu
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10121
| [[Ficheru:Steph davies 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7608097|Steph Davies]]''
| xugadora de críquet galesa
| 1987
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10122
|
| ''[[:d:Q7608105|Steph Reynolds]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10123
| [[Ficheru:Official portrait of Stephen Doughty MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7609085|Stephen Doughty]]''
| políticu galés
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10124
|
| ''[[:d:Q7609158|Stephen Evans]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10125
|
| ''[[:d:Q7609157|Stephen Evans]]''
| actor galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10126
|
| ''[[:d:Q7610382|Stephen Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10127
| [[Ficheru:Stephen Volk.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7610762|Stephen Volk]]''
|
| 1954
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10128
|
| ''[[:d:Q7611777|Steve Alker]]''
| xugador de dardos británicu
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10129
| [[Ficheru:Steve Andrews, promotional image.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7611798|Steve Andrews]]''
| cantante galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q5033865|Canton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10130
|
| ''[[:d:Q7611858|Steve Balsamo]]''
|
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10131
|
| ''[[:d:Q7611877|Steve Barry]]''
| atleta galés
| 1950
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10132
|
| ''[[:d:Q7611884|Steve Barwick]]''
| xugador de críquet galés
| 1960
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10133
|
| ''[[:d:Q7611899|Steve Bayliss]]''
|
| 1960
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 10134
|
| ''[[:d:Q7612376|Steve Derrett]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10135
|
| ''[[:d:Q7612423|Steve Doyle]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10136
|
| ''[[:d:Q7612487|Steve Emery]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q791811|Beddgelert]]''
|-
| style='text-align:right'| 10137
|
| ''[[:d:Q7612568|Steve Ford]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10138
|
| ''[[:d:Q7613191|Steve Lowndes]]''
| futbolista británicu
| 1960
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10139
|
| ''[[:d:Q7613188|Steve Lovell]]''
|
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10140
|
| ''[[:d:Q7613494|Steve O'Shaughnessy]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10141
|
| ''[[:d:Q7613555|Steve Parry]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1988
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10142
|
| ''[[:d:Q7613556|Steve Parry]]''
|
| 1958
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10143
|
| ''[[:d:Q7613567|Steve Paulding]]''
| ciclista británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10144
|
| ''[[:d:Q7613700|Steve Ray]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1906
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10145
|
| ''[[:d:Q7613774|Steve Robinson]]''
| boxeador galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10146
|
| ''[[:d:Q7613812|Steve Rowland]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10147
|
| ''[[:d:Q7613936|Steve Sims]]''
| boxeador galés
| 1958
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10148
|
| ''[[:d:Q7614093|Steve Tandy]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q7821564|Tonmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10149
|
| ''[[:d:Q7614247|Steve Watkin]]''
| xugador de críquet galés
| 1964
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10150
|
| ''[[:d:Q7614248|Steve Watkin]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10151
|
| ''[[:d:Q7614314|Steve Williams]]''
| futbolista británicu (1974-)
| 1974
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10152
| [[Ficheru:181117--steve williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7614316|Steve Williams]]''
| músicu galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10153
|
| ''[[:d:Q7615049|Steven Meo]]''
| actor galés
| 1977
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10154
|
| ''[[:d:Q7615264|Steven Shingler]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10155
|
| ''[[:d:Q7615593|Stevie Lyle]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10156
| [[Ficheru:Stormie Mills (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7620234|Stormie Mills]]''
| pintor galés
| 1969
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 10157
|
| ''[[:d:Q7626453|Stuart Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10158
|
| ''[[:d:Q7626511|Stuart Evans]]''
|
| 1963
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10159
|
| ''[[:d:Q7626525|Stuart Ferguson]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10160
|
| ''[[:d:Q7626628|Stuart Harrison]]''
| xugador de críquet británicu
| 1951
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10161
|
| ''[[:d:Q7626870|Stuart Morgan]]''
|
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10162
|
| ''[[:d:Q7626948|Stuart Phelps]]''
| xugador de críquet galés
| 1975
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10163
|
| ''[[:d:Q7627025|Stuart Roberts]]''
| futbolista británicu (1980-)
| 1980
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10164
|
| ''[[:d:Q7634158|Sue Jones]]''
| actriz australiana
| 1901
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10165
| [[Ficheru:Suzanne Packer at the Chsiwick Book Festival (51449023075) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7650929|Suzanne Packer]]''
| actriz galesa
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10166
| [[Ficheru:Suzy Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7651414|Suzy Davies]]''
| política galesa
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10167
|
| ''[[:d:Q7655213|Sweet Baboo]]''
| cantante galés
| 1986
|
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10168
|
| ''[[:d:Q7659702|Syd Jenkins]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10169
|
| ''[[:d:Q7660931|Sylvia Heal]]''
| política galesa
| 1942
|
| ''[[:d:Q2355142|Shotton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10170
|
| ''[[:d:Q7678716|Tal Selley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 10171
|
| ''[[:d:Q7681592|Tammy Jones]]''
| cantante británica
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10172
| [[Ficheru:Tanwg.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7683954|Tanwg]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10173
|
| ''[[:d:Q7686269|Tarki Micallef]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10174
|
| ''[[:d:Q7692924|Tecwyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1941
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10175
|
| ''[[:d:Q7704135|Terry Boyle]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10176
|
| ''[[:d:Q7704246|Terry Cooke]]''
| futbolista británicu (1962-)
| 1962
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10177
|
| ''[[:d:Q7704251|Terry Cooper]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q5187462|Croesyceiliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10178
|
| ''[[:d:Q7704351|Terry Evans]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10179
|
| ''[[:d:Q7704540|Terry Hubbard]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10180
|
| ''[[:d:Q7704747|Terry Matthews]]''
|
| 1943
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10181
| [[Ficheru:Terry Morris and Dame Shirley Bassey.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7704824|Terry Morris]]''
| fotógrafu británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10182
|
| ''[[:d:Q7705046|Terry Stephens]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10183
| [[Ficheru:Theo Wharton 2017-08-05 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7781507|Theo Wharton]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10184
|
| ''[[:d:Q7790073|Thomas Glyn Watkin]]''
| abogáu británicu
| 1952
|
| ''[[:d:Q5197252|Cwmparc]]''
|-
| style='text-align:right'| 10185
|
| ''[[:d:Q7790335|Thomas Haffield]]''
| nadador galés
| 1988
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10186
|
| ''[[:d:Q7791847|Thomas Leyson]]''
|
| 1549
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10187
|
| ''[[:d:Q7792960|Thomas Paddison]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1883
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10188
|
| ''[[:d:Q7795299|Thomas Woods]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1890
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10189
|
| ''[[:d:Q7795382|Thomas Young]]''
|
| 1992
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10190
| [[Ficheru:Tim Rhys-Evans conducting at the AMIS Honor Choir 2019 in Beijing.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7804161|Tim Rhys-Evans]]''
| direutor d'orquesta británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10191
| [[Ficheru:Timothy Everest.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7807185|Timothy Everest]]''
| diseñador de moda galés
| 1961
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10192
|
| ''[[:d:Q7811780|Toby Charles]]''
|
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10193
| [[Ficheru:Tom Cave, 2014 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7815245|Tom Cave]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q319536|Aberdyfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 10194
|
| ''[[:d:Q7815265|Tom Cheeseman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10195
| [[Ficheru:Tom Cullen (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7815481|Tom Cullen]]''
| actor británicu
| 1985
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10196
|
| ''[[:d:Q7815982|Tom Grabham]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10197
|
| ''[[:d:Q7816039|Tom Habberfield]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10198
|
| ''[[:d:Q7816060|Tom Hallett]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 10199
| [[Ficheru:ST vs Ospreys 08-12-120001.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7816300|Tom Isaacs]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10200
|
| ''[[:d:Q7816335|Tom John]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10201
| [[Ficheru:Tom Lockyer in action for Wales v Croatia.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7816609|Tom Lockyer]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10202
|
| ''[[:d:Q7817055|Tom Norris]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3400833|Clydach Vale]]''
|-
| style='text-align:right'| 10203
| [[Ficheru:Tom Ramasut 05042025 (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7817323|Tom Ramasut]]''
| futbolista británicu
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10204
|
| ''[[:d:Q7817387|Tom Riley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q5593460|Graig]]''
|-
| style='text-align:right'| 10205
|
| ''[[:d:Q7817808|Tom Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
|
|
| ''[[:d:Q2588227|Aberavon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10206
|
| ''[[:d:Q7817972|Tom Walley]]''
| futbolista británicu
| 1945
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10207
| [[Ficheru:Tom Whittaker at Malmstrom-cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7818042|Tom Whittaker]]''
| montañeru galés
| 1948
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10208
|
| ''[[:d:Q7818067|Tom Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10209
| [[Ficheru:Tommy Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819582|Tommy Jones]]''
| futbolista británicu
| 1909
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10210
| [[Ficheru:Tommy O'Sullivan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7819760|Tommy O'Sullivan]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 10211
|
| ''[[:d:Q7821903|Tony Bird]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10212
|
| ''[[:d:Q7822067|Tony Clark]]''
| xugador de dardos galés
| 1955
|
| ''[[:d:Q5623567|Gwersyllt]]''
|-
| style='text-align:right'| 10213
|
| ''[[:d:Q7822122|Tony Cottey]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10214
|
| ''[[:d:Q7822155|Tony Curtis]]''
|
| 1946
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10215
|
| ''[[:d:Q7822341|Tony Fisher]]''
|
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10216
| [[Ficheru:Tony James Hereford United.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7822639|Tony James]]''
| futbolista británicu
| 1978
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10217
|
| ''[[:d:Q7823064|Tony Norman]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q3405295|Mancot]]''
|-
| style='text-align:right'| 10218
| [[Ficheru:Tony Pennock.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q7823155|Tony Pennock]]''
| futbolista británicu
| 1971
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10219
|
| ''[[:d:Q7823245|Tony Rees]]''
|
| 1964
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10220
| [[Ficheru:Roberts, Tony.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7823281|Tony Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 10221
|
| ''[[:d:Q7823414|Tony Simmons]]''
|
| 1948
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10222
|
| ''[[:d:Q7823432|Tony Skuse]]''
| xugador de dardos galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q1537181|Tonypandy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10223
| [[Ficheru:Tracey Corderoy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7831207|Tracey Corderoy]]''
| escritora galesa
| 1965
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10224
|
| ''[[:d:Q7831231|Tracey Hinton]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10225
|
| ''[[:d:Q7831254|Tracey Moberly]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10226
| [[Ficheru:Hannah Mills.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7836739|Hannah Mills]]''
| patrona de barcu galesa
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10227
| [[Ficheru:Trish Law AM 2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7843996|Trish Law]]''
| política galesa
| 1954
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10228
|
| ''[[:d:Q7848821|Trystan Gravelle]]''
| actor británicu
| 1981
|
| ''[[:d:Q7842265|Trimsaran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10229
|
| ''[[:d:Q7851307|Tudor Parfitt]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10230
|
| ''[[:d:Q7861631|Tyrone Powell]]''
| xugador de críquet neozelandés
| 1953
|
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 10231
| [[Ficheru:Val Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7909111|Val Lloyd]]''
| política británica
| 1943
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10232
|
| ''[[:d:Q7917296|Vaughan Jones]]''
| futbolista británicu
| 1959
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 10233
| [[Ficheru:HunterAllenMotttheHoople.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7921085|Verden Allen]]''
| compositor de cantares británicu
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10234
|
| ''[[:d:Q7924902|Vic Rouse]]''
|
| 1936
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10235
|
| ''[[:d:Q7927089|Victoria Thornley]]''
| remera británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10236
|
| ''[[:d:Q7970188|Warren Feeney, Sr.]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10237
|
| ''[[:d:Q7976022|Wayne Atwood]]''
| xugador de dardos galés
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10238
|
| ''[[:d:Q7976218|Wayne Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10239
|
| ''[[:d:Q7976374|Wayne Jones]]''
| futbolista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10240
|
| ''[[:d:Q7976416|Wayne Law]]''
| xugador de críquet galés
| 1978
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10241
|
| ''[[:d:Q7976425|Wayne Lock]]''
| xugador de dardos británicu
| 1956
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10242
|
| ''[[:d:Q7976496|Wayne Mumford]]''
| futbolista británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 10243
|
| ''[[:d:Q7976534|Wayne Phillips]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10244
|
| ''[[:d:Q7976580|Wayne Russell]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10245
|
| ''[[:d:Q7976757|Wayne Warren]]''
| xugador de dardos galés
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10246
|
| ''[[:d:Q7982581|Wendy Albiston]]''
| actriz británica
| 1969
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10247
|
| ''[[:d:Q7982737|Wendy Mulford]]''
|
| 1941
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10248
| [[Ficheru:Wes Burns 2 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q7983858|Wesley Burns]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10249
|
| ''[[:d:Q8002411|William Owen Roberts]]''
| escritor galés
| 1960
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10250
|
| ''[[:d:Q8002713|Will Bragg]]''
| xugador de críquet galés
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10251
|
| ''[[:d:Q8002779|Will Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10252
|
| ''[[:d:Q8002851|Will Harries]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10253
|
| ''[[:d:Q8002875|Will Hopkins]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10254
|
| ''[[:d:Q8003002|Will Owen]]''
| xugador de críquet galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10255
|
| ''[[:d:Q8003041|Will Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10256
|
| ''[[:d:Q8003141|Will Taylor]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10257
|
| ''[[:d:Q8005289|William Beck]]''
| actor galés
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10258
|
| ''[[:d:Q8007644|William Davies]]''
|
| 1916
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10259
|
| ''[[:d:Q8008695|William Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6661277|Llanedi]]''
|-
| style='text-align:right'| 10260
| [[Ficheru:William Graham - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8010078|William Graham]]''
| políticu galés
| 1949
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10261
|
| ''[[:d:Q8012322|William Higgins]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10262
|
| ''[[:d:Q8012598|William Howell]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1863
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10263
|
| ''[[:d:Q8015812|William Morgan]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
|
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10264
| [[Ficheru:William Powell - National Assembly for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8017036|William Powell]]''
| políticu galés
|
|
| ''[[:d:Q631340|Talgarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10265
|
| ''[[:d:Q8017511|William Rhodes]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10266
|
| ''[[:d:Q8017537|William Richards]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 10267
|
| ''[[:d:Q8017651|William Roberts]]''
|
| 1859
|
| [[Llangollen]]
|-
| style='text-align:right'| 10268
|
| ''[[:d:Q8017653|William Roberts]]''
|
| 1863
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10269
|
| ''[[:d:Q8019294|William Thomas]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1885
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10270
|
| ''[[:d:Q8019440|William Todd-Jones]]''
| titiriteru británicu
| 1958
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10271
|
| ''[[:d:Q8021889|Willie Whitehill]]''
| xugador de críquet galés
| 1934
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10272
|
| ''[[:d:Q8026122|Winston Roddick]]''
|
| 1940
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10273
| [[Ficheru:Wyn Davies (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040067|Wyn Davies]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1952
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10274
| [[Ficheru:Wyn Williams.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040073|Wyn Williams]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10275
|
| ''[[:d:Q8040147|Wynford Dore]]''
| empresariu galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 10276
|
| ''[[:d:Q8040203|Wynne Hooper]]''
|
| 1952
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10277
| [[Ficheru:A Song In My Heart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8040207|Wynne Evans]]''
|
| 1972
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10278
|
| ''[[:d:Q8049836|Yasmin Yusoff]]''
| participante en concursos de belleza malasia
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10279
| [[Ficheru:Zoe Lyons Cigar Wink High Res.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q8073285|Zoe Lyons]]''
| comedianta británica
| 1971
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10280
|
| ''[[:d:Q8451565|Robert Wade]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10281
|
| ''[[:d:Q8784090|Nathan Craze]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1986
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10282
| [[Ficheru:L.Ryees DBay.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q9218440|Lyndon Rees]]''
|
| 1939
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10283
|
| ''[[:d:Q9371662|Wayne Cegielski]]''
| futbolista británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 10284
|
| ''[[:d:Q10314880|Kyle Redmond-Jones]]''
| actor británicu
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10285
|
| ''[[:d:Q10379452|Lee Jones]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10286
| [[Ficheru:Nathan Jones (Welsh footballer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10387537|Nathan Jones]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10287
|
| ''[[:d:Q10388322|Malcolm Allen]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| ''[[:d:Q2173658|Deiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 10288
|
| ''[[:d:Q10392508|John Mahoney]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10289
|
| ''[[:d:Q10396757|Neil Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10290
| [[Ficheru:Kaid Mohamed 16-08-2014 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10407045|Kaid Mohamed]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q5368392|Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 10291
|
| ''[[:d:Q10409906|Bernard Purdie]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10292
|
| ''[[:d:Q10413935|Karl Elsey]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10293
|
| ''[[:d:Q10427199|Nigel Edwards]]''
| futbolista británicu
| 1950
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10294
|
| ''[[:d:Q10428766|Jason Rowbotham]]''
| futbolista británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10295
|
| ''[[:d:Q10429555|Linden Jones]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10296
|
| ''[[:d:Q10433007|Paul Wheeler]]''
| futbolista británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10297
|
| ''[[:d:Q10441659|Richard Jones]]''
|
| 1969
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 10298
|
| ''[[:d:Q10455270|John Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10299
| [[Ficheru:Edward "Ted" Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10459260|Ted Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1876
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10300
|
| ''[[:d:Q10477308|Richard Hurlin]]''
| futbolista británicu
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10301
|
| ''[[:d:Q10480632|Milly Durrant]]''
| futbolista británica
| 1985
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10302
|
| ''[[:d:Q10488853|Morrys Scott]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10303
|
| ''[[:d:Q10493312|Steve Gammon]]''
|
| 1939
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10304
|
| ''[[:d:Q10513359|Nicola Davies]]''
| futbolista británica
| 1985
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10305
|
| ''[[:d:Q10513486|Zac Evans]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Llanandras]]
|-
| style='text-align:right'| 10306
| [[Ficheru:Loren Dykes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10514110|Loren Dykes]]''
| futbolista británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 10307
|
| ''[[:d:Q10514727|Wyndham Evans]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10308
| [[Ficheru:Farah, Ibrahim.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10518079|Ibrahim Farah]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10309
|
| ''[[:d:Q10521309|David Summerhayes]]''
|
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10310
|
| ''[[:d:Q10538955|Percy Roberts]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10311
|
| ''[[:d:Q10548006|Les Jones]]''
| futbolista británicu
| 1940
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10312
|
| ''[[:d:Q10548318|Harvey Jones]]''
| futbolista británicu
| 1936
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10313
|
| ''[[:d:Q10554425|Alan Halsall]]''
|
| 1940
|
| [[Porthaethwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10314
|
| ''[[:d:Q10555958|Carl Slee]]''
|
| 1947
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10315
|
| ''[[:d:Q10556877|Robert Speakman]]''
|
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10316
|
| ''[[:d:Q10556901|Micky Bloor]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10317
|
| ''[[:d:Q10965002|Gwladus ferch Senana]]''
|
| 1250
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10318
|
| ''[[:d:Q10976448|Hannah Stone]]''
| actriz británica
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10319
|
| ''[[:d:Q11001414|Huw Garmon]]''
| actor galés
| 1966
|
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 10320
|
| ''[[:d:Q11010724|Sion Jones]]''
| ciclista británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 10321
|
| ''[[:d:Q11025719|Jane Edwards]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 10322
|
| ''[[:d:Q11026121|Llŷr Williams]]''
| pianista británicu
| 1976
|
| ''[[:d:Q7165288|Pentre Bychan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10323
| [[Ficheru:Goreuon, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11155368|Tecwyn Ifan]]''
|
| 1952
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 10324
| [[Ficheru:Jonathan-Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11162843|Jonathan Morgan]]''
| políticu galés
| 1974
|
| ''[[:d:Q7821209|Tongwynlais]]''
|-
| style='text-align:right'| 10325
| [[Ficheru:Rowenahill01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q11193133|Rowena Hill]]''
|
| 1938
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10326
| [[Ficheru:Lorna Morgan.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q11351025|Lorna Morgan]]''
| modelu galesa
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10327
|
| ''[[:d:Q11833942|Rebecca Rowe]]''
| remera británica
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10328
|
| ''[[:d:Q11891034|Robert Prys-Jones]]''
| ornitólogu británicu
| 1949
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 10329
|
| ''[[:d:Q11963604|Chris Twiddy]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10330
| [[Ficheru:Joe Dunthorne 2019.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q12025739|Joe Dunthorne]]''
| escritor británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10331
|
| ''[[:d:Q12162082|Darran Smith]]''
| guitarrista galés
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10332
| [[Ficheru:Adrian Hughes by Christian Ursilva.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q12300610|Adrian Lloyd Hughes]]''
| periodista danés
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10333
|
| ''[[:d:Q12386943|Daniel ap Llosgwrn Mew]]''
|
| 1150
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10334
|
| ''[[:d:Q12390330|Gwernen ap Clyddno]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10335
|
| ''[[:d:Q12988572|Lynne Thomas]]''
| xugadora de críquet galesa
| 1939
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10336
| [[Ficheru:AledPugh2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125438|Aled Pugh]]''
| actor galés
| 1980
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10337
| [[Ficheru:Aled Rhys Hughes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13125439|Aled Rhys Hughes]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 10338
|
| ''[[:d:Q13125469|Alun Jones]]''
|
| 1946
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 10339
|
| ''[[:d:Q13125540|Annes Glynn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10340
|
| ''[[:d:Q13125546|Anthony Campbell]]''
| bioquímicu galés
| 1945
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10341
|
| ''[[:d:Q13125580|Arfon Gwilym]]''
| cantante galés
| 1950
|
| ''[[:d:Q13131064|Rhydymain]]''
|-
| style='text-align:right'| 10342
|
| ''[[:d:Q13125586|Arfon Wyn]]''
| cantante galés
| 1952
|
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 10343
|
| ''[[:d:Q13125608|Arthur Howard Williams]]''
| axedrecista británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 10344
|
| ''[[:d:Q13125609|Arthur of Bardsey]]''
|
| 1150
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10345
| [[Ficheru:Llen Natur Conference May 2017 26.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13126293|Bruce Griffiths]]''
|
| 1938
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 10346
|
| ''[[:d:Q13126878|Caryl Lewis]]''
| escritora británica
| 1978
|
| ''[[:d:Q746718|Birkenhead]]''<br/>[[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 10347
| [[Ficheru:Catrin Dafydd Bardd y Goron Awst 2018 cropped 4.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13126947|Catrin Dafydd]]''
|
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10348
|
| ''[[:d:Q13127291|Crach Ffinnant]]''
|
| 1350
|
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10350
|
| ''[[:d:Q13127762|Dafydd Benwyn]]''
|
| 1550
|
| ''[[:d:Q6661452|Llangeinor]]''
|-
| style='text-align:right'| 10351
|
| ''[[:d:Q13127765|Dafydd Alaw]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10352
|
| ''[[:d:Q13127787|Damian Walford Davies]]''
|
| 1971
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10353
|
| ''[[:d:Q13127791|Daniel Morden]]''
| escritor británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10354
|
| ''[[:d:Q13127839|Deiniolen]]''
|
| 600
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10355
|
| ''[[:d:Q13127844|Deio ab Ieuan Du]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6661559|Llangynfelyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10356
|
| ''[[:d:Q13127926|Dona]]''
| monxu galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10357
| [[Ficheru:Church of St Dwywe, Dyffryn Ardudwy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128004|Dwywe]]''
|
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10358
|
| ''[[:d:Q13128010|Dyfan Roberts]]''
|
| 1949
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 10359
|
| ''[[:d:Q13128017|Dyfrig Wynn Jones]]''
|
| 1977
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10360
|
| ''[[:d:Q13128080|Edward Dafydd]]''
|
| 1550
|
| ''[[:d:Q1245075|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10361
|
| ''[[:d:Q13128095|Efa ferch Madog]]''
|
| 1200
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10362
|
| ''[[:d:Q13128265|Emyr Wyn]]''
|
| 1952
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10363
| [[Ficheru:The Llanynghenedl Standing Stone, Anglesey. - geograph.org.uk - 110758.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128270|Enghenedl]]''
| monxa galesa
| 600
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10364
|
| ''[[:d:Q13128575|Garry Owen]]''
|
| 1958
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10365
|
| ''[[:d:Q13128587|Gary Slaymaker]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q5197224|Cwmann]]''
|-
| style='text-align:right'| 10366
| [[Ficheru:Band Trefor carol singing around the village as was traditional in the last century (1587451).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13128623|Geraint Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10367
|
| ''[[:d:Q13128625|Geraint Griffiths]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 10368
|
| ''[[:d:Q13128670|Glyn Wise]]''
|
| 1988
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 10369
|
| ''[[:d:Q13128682|Golyddan Fardd]]''
| poeta galés
| 650
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10370
|
| ''[[:d:Q13128777|Gronw Ddu o Fôn]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10371
|
| ''[[:d:Q13128780|Gronw Ddu]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10372
|
| ''[[:d:Q13128795|Gruffudd ap Llywelyn Lwyd]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10373
|
| ''[[:d:Q13128796|Gruffydd Sion Pritchard]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 10374
|
| ''[[:d:Q13128891|Gwyn Elfyn]]''
| actor británicu
| 1960
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10375
|
| ''[[:d:Q13128896|Gwynhoedl]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10376
|
| ''[[:d:Q13128901|Gwynin]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10377
|
| ''[[:d:Q13129026|Heledd Cynwal]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1975
|
| ''[[:d:Q4898006|Bethlehem]]''
|-
| style='text-align:right'| 10378
|
| ''[[:d:Q13129028|Hywel Heilyn]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q3397661|Llangeitho]]''
|-
| style='text-align:right'| 10379
|
| ''[[:d:Q13129090|Hilma Lloyd Edwards]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q3396864|Bontnewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10380
|
| ''[[:d:Q13129092|Hillyn]]''
|
| 1250
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 10381
|
| ''[[:d:Q13129132|Hopcyn ap Tomas]]''
|
| 1335
|
| ''[[:d:Q1767482|Ynysforgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10382
| [[Ficheru:Huw Chiswell - 4492516889.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129190|Huw Chiswell]]''
|
| 1961
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10383
|
| ''[[:d:Q13129199|Huw Llywelyn Davies]]''
|
| 1945
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10384
| [[Ficheru:Huw Edwards (James Tamim crop).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129201|Huw Edwards]]''
| periodista galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10385
| [[Ficheru:Meltdown Festival Sunday Surprises Huw Stephens (41075747240).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129206|Huw Stephens]]''
| llocutor radiofónicu galés
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10386
|
| ''[[:d:Q13129204|Huw Pritchard]]''
| ciclista británicu
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10387
|
| ''[[:d:Q13129225|Ian Cottrell]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10388
|
| ''[[:d:Q13129239|Iestyn Garlick]]''
|
| 1952
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10389
|
| ''[[:d:Q13129236|Idris Caffrey]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1681386|Rhayader]]''
|-
| style='text-align:right'| 10390
|
| ''[[:d:Q13129240|Ifan Morgan Jones]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10391
|
| ''[[:d:Q13129265|Iorwerth ab y Cyriog]]''
| poeta galés
| 1400
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10392
|
| ''[[:d:Q13129287|Iwan Rhys]]''
| poeta
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10393
| [[Ficheru:Iwan Bala (2009).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129288|Iwan Bala]]''
| pintor británicu
| 1956
|
| ''[[:d:Q13131214|Sarnau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10394
|
| ''[[:d:Q13129308|Jenny Ogwen]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 10395
| [[Ficheru:Y Prifardd Jim Parc Nest (cropped).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129316|T. James Jones]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10396
|
| ''[[:d:Q13129329|John Gwilym Jones]]''
|
| 1936
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10397
|
| ''[[:d:Q13129346|John Pierce Jones]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q914316|Newborough]]''
|-
| style='text-align:right'| 10398
|
| ''[[:d:Q13129373|Kate Crockett]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10399
| [[Ficheru:Laura Anne Jones MS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129493|Laura Anne Jones]]''
| política galesa
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10400
|
| ''[[:d:Q13129536|Lewis Caerleon]]''
|
| 1500
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 10401
| [[Ficheru:Llanllechid Church - geograph.org.uk - 110331.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129679|Llechid]]''
|
| 600
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10402
|
| ''[[:d:Q13129698|Lleucu Llwyd]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3404443|Pennal]]''
|-
| style='text-align:right'| 10403
|
| ''[[:d:Q13129915|Manon Rhys]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10404
| [[Ficheru:Margaret Williams, the Anglesey songstress, Charles Williams, and other singers (1460340).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13129942|Margaret Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q16103637|Brynsiencyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10405
|
| ''[[:d:Q13129949|Mari Lövgreen]]''
| presentadora de televisión británica
| 1983
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10406
|
| ''[[:d:Q13129962|Martin Davis]]''
| escritor galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 10407
|
| ''[[:d:Q13129976|Maureen Rhys]]''
| actriz británica
|
|
| ''[[:d:Q3402521|Cwm y Glo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10408
|
| ''[[:d:Q13130138|Mici Plwm]]''
| actor
| 1944
|
| ''[[:d:Q3405667|Llan Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10409
|
| ''[[:d:Q13130360|Nerys Hughes]]''
| actriz galesa
| 1941
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10410
| [[Ficheru:Llanbeblig Hours (f. 3v.) A bishop, possibly St. Peblig, blessing and wearing a mitre, and holding a crosier.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13130598|Peblig]]''
| santu galés
| 380
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10411
|
| ''[[:d:Q13130599|Paul Sheppard]]''
| ciclista británicu
| 1978
|
| ''[[:d:Q3401149|Newbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 10412
|
| ''[[:d:Q13131021|Rhiannon Wyn]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q3402429|Groeslon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10413
|
| ''[[:d:Q13131075|Rhys Iorwerth]]''
|
| 1983
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10414
|
| ''[[:d:Q13131073|Rhys Mwyn]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10415
|
| ''[[:d:Q13131076|Rhys Hartley]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10416
|
| ''[[:d:Q13131184|Samantha Wynne Rhydderch]]''
| poeta británica
| 1966
|
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10417
|
| ''[[:d:Q13131904|Tim Jones]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 10418
| [[Ficheru:Tudur Dylan Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132053|Tudur Dylan Jones]]''
| poeta galés
| 1965
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10419
| [[Ficheru:Entrance to Llandybie Parish Church - geograph.org.uk - 4445311.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132095|Santa Tybie]]''
| santa galesa
|
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 10420
| [[Ficheru:St Tyfaelog's Church, Pontlottyn - geograph.org.uk - 1152586.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13132101|Tyfaelog]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10421
|
| ''[[:d:Q13132175|Vaughan Roderick]]''
| periodista galés
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10422
|
| ''[[:d:Q13132177|Vernon Jones]]''
| poeta galés
| 2000
|
| ''[[:d:Q3401604|Bow Street]]''
|-
| style='text-align:right'| 10423
|
| ''[[:d:Q13132185|W. Gareth Jones]]''
|
| 1936
|
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 10424
|
| [[Jaime Gareth Flórez]]
| políticu asturianu
| 1969
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10425
|
| ''[[:d:Q13231953|Neil A. Oakman]]''
|
| 1962
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10426
| [[Ficheru:Bryn Fon gan Dogfael.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13405418|Bryn Fôn]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 10427
|
| ''[[:d:Q13405416|Einir Dafydd]]''
| cantante galesa
| 1989
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10428
| [[Ficheru:Mark joseph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13405478|Mark Joseph]]''
|
| 1965
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10429
| [[Ficheru:Catrin Collier - colour.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13416998|Catrin Collier]]''
| escritora británica
| 1948
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10430
|
| ''[[:d:Q13522522|Hugh Schofield]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10431
|
| ''[[:d:Q13563004|Gillian Gill]]''
| escritora galesa
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10432
|
| ''[[:d:Q13581065|Jamie Jones]]''
|
| 1980
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10433
|
| ''[[:d:Q13635446|Grahame Davies]]''
| escritor británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10434
|
| ''[[:d:Q13637417|Ian Jeremiah]]''
| ciclista galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10435
| [[Ficheru:Iolo Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13638382|Iolo Williams]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 10436
|
| ''[[:d:Q13645303|Lucy Christopher]]''
| escritora australiana
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10437
| [[Ficheru:Mark Donovan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q13646991|Mark Donovan]]''
| actor británicu
| 1968
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10438
|
| ''[[:d:Q14095064|Mark Whitby]]''
|
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10439
|
| ''[[:d:Q14159639|Heather Jones]]''
| cantante galesa
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10440
| [[Ficheru:Rhun Ap Iorwerth official photo 2026.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14420732|Rhun ap Iorwerth]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q7821690|Tonteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 10441
| [[Ficheru:Terwyn davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14476341|Terwyn Davies]]''
| presentador de televisión galés
| 1979
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10442
|
| ''[[:d:Q14508446|Aled Jones Williams]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10443
|
| ''[[:d:Q14508501|Gruffudd Fychan ap Gruffudd ab Ednyfed]]''
|
| 1335
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10444
| [[Ficheru:Myrddin ap Dafydd, Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14508658|Myrddin ap Dafydd]]''
| poeta galés
| 1956
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 10445
| [[Ficheru:David davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14945645|J. D. Davies]]''
| historiador galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10446
|
| ''[[:d:Q14945659|John Lewis]]''
|
| 1580
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10447
|
| ''[[:d:Q14946841|Mark Evans]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10448
| [[Ficheru:Paul Atherton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q14949171|Paul Atherton]]''
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10449
|
| ''[[:d:Q15008212|Dafydd Bullock]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1953
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 10450
|
| ''[[:d:Q15052584|Martin Daunton]]''
| historiador galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10451
|
| ''[[:d:Q15052605|Richard Evans]]''
|
| 1968
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10452
|
| ''[[:d:Q15062913|Matt Parry]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10453
| [[Ficheru:Trebor Edwards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15077570|Trebor Edwards]]''
| cantante británicu
| 1939
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 10454
| [[Ficheru:Hungarian National Circus 2014 Richter József Jr. 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15148558|József Richter]]''
|
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10455
|
| ''[[:d:Q15149236|Jonathan Jones]]''
|
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10456
| [[Ficheru:Owain Doull - 2023 UCI Road World Championships (Men's road race).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15285212|Owain Doull]]''
| ciclista británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10457
|
| ''[[:d:Q15378581|Peter Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1932
|
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 10458
|
| ''[[:d:Q15401784|Simon Cox]]''
| golfista británicu
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10459
|
| ''[[:d:Q15428968|Dean Gratton]]''
| escritor galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10460
|
| ''[[:d:Q15433564|Stephen Knight]]''
| escritor británicu
| 1960
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10461
| [[Ficheru:Ian Hamilton, Author image 2012.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15446774|Ian Hamilton]]''
|
| 1946
|
| [[Toronto]]<br/>[[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 10462
|
| ''[[:d:Q15447289|Christopher Hann]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10463
| [[Ficheru:Mival and Barrie 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15456259|Eric Mival]]''
| direutor de cine británicu
| 1939
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10464
|
| ''[[:d:Q15460527|Paul Carey Jones]]''
| cantante d'ópera galés
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10465
|
| ''[[:d:Q15498606|Larry Goves]]''
| compositor británicu
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10466
| [[Ficheru:Mark Sampson, England Ladies v Montenegro 5 4 2014 1058.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15631605|Mark Sampson]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q5184032|Creigiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10467
|
| ''[[:d:Q15710759|Neil Thomas]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1968
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 10468
|
| ''[[:d:Q15712409|Nic Strange]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1987
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10469
|
| ''[[:d:Q15831079|Raj Popat]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q7359368|Rogerstone]]''
|-
| style='text-align:right'| 10470
|
| ''[[:d:Q15831077|Daniel Font]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1993
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10471
|
| ''[[:d:Q15840050|Peter Creed]]''
| xugador de squash británicu
| 1987
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10472
| [[Ficheru:Sir Robert Fry - Self Portrait.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15967923|Robert Fry]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10473
|
| ''[[:d:Q15991307|Charlotte Voake]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10474
|
| ''[[:d:Q15994361|Maureen Elizabeth Church]]''
|
| 1930
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10475
| [[Ficheru:Sarah Cruddas (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q15994385|Sarah Cruddas]]''
| meteoróloga británica
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10476
|
| ''[[:d:Q15994548|Carl Jones]]''
| biólogu galés
| 1954
|
| ''[[:d:Q2085995|St Clears]]''
|-
| style='text-align:right'| 10477
|
| ''[[:d:Q15999899|Martin Davies]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10478
|
| ''[[:d:Q15999960|Gary Richards]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10479
|
| ''[[:d:Q16037727|Thomas Humphreys]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10480
|
| ''[[:d:Q16066973|Joe Moran]]''
| futbolista británicu
| 1880
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10481
|
| ''[[:d:Q16069708|Lydia Hall]]''
| golfista galesa
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10482
|
| ''[[:d:Q16079066|Len Orchard]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1912
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10483
|
| ''[[:d:Q16089618|Robert Jones]]''
|
| 1921
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10484
|
| ''[[:d:Q16089913|Glenys Cour]]''
| pintora británica
| 1924
|
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 10485
|
| ''[[:d:Q16095921|Don Ward]]''
| xugador de críquet británicu
| 1934
|
| ''[[:d:Q7836589|Trealaw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10486
|
| ''[[:d:Q16097119|Vincent Kane]]''
| periodista británicu
| 1935
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10487
|
| ''[[:d:Q16104409|Frank Clarke]]''
| xugador de críquet galés
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10488
|
| ''[[:d:Q16104431|Phil Edwards]]''
| boxeador galés
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10489
|
| ''[[:d:Q16104637|Fenton Coles]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1937
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 10490
|
| ''[[:d:Q16105402|David Lewis]]''
| xugador de críquet galés
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10491
| [[Ficheru:Howard.cole.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16106220|Howard Cole]]''
| pilotu de motociclismu británicu
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10492
|
| ''[[:d:Q16106245|Pete Drummond]]''
| disc-jockey británicu
| 1943
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10493
|
| ''[[:d:Q16106590|John Cooper]]''
|
| 1944
|
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 10494
|
| ''[[:d:Q16106615|Ken Elias]]''
| pintor galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 10495
|
| ''[[:d:Q16106933|Hywel Evans]]''
| patinador artísticu sobre xelu galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10496
|
| ''[[:d:Q16106974|John Harris]]''
| atleta galés
| 1945
|
| ''[[:d:Q7442720|Sebastopol]]''
|-
| style='text-align:right'| 10497
|
| ''[[:d:Q16106997|John Jeffery]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1945
|
| ''[[:d:Q3404041|Oakdale]]''
|-
| style='text-align:right'| 10498
|
| ''[[:d:Q16107026|Brian Lewis]]''
| xugador de críquet galés
| 1945
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10499
|
| ''[[:d:Q16107406|Kevin Lyons]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10500
|
| ''[[:d:Q16107436|Ian Morris]]''
| xugador de críquet galés
| 1946
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10501
|
| ''[[:d:Q16116092|Pat Murphy]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10502
| [[Ficheru:David Nott addressing the Keep Her Safe conference in 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16123852|David Nott]]''
| ciruxanu galés
| 1956
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10503
|
| ''[[:d:Q16135575|Hilary Boyd]]''
| novelista británica
| 1949
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10504
| [[Ficheru:Lorraine Barrett AM.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16144618|Lorraine Barrett]]''
| política galesa
| 1950
|
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 10505
|
| ''[[:d:Q16145283|Michael Hollingsworth]]''
| escritor canadianu
| 1950
|
| [[Abertawe]]<br/>[[Canadá]]
|-
| style='text-align:right'| 10506
|
| ''[[:d:Q16146280|Dan Baker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10507
|
| ''[[:d:Q16146480|Martin J. Ball]]''
| llingüista galés
| 1951
|
| ''[[:d:Q2272941|Tywyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10508
|
| ''[[:d:Q16148201|Paul Chapman]]''
|
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10509
|
| ''[[:d:Q16148893|Clive Hicks-Jenkins]]''
| pintor británicu
| 1951
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10510
|
| ''[[:d:Q16150175|Roger Argente]]''
|
| 1962
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10511
| [[Ficheru:Nicky Stevens.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16150554|Nicky Stevens]]''
| cantante galesa
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10512
|
| ''[[:d:Q16152009|Barry Tucker]]''
| futbolista británicu
| 1952
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10513
|
| ''[[:d:Q16154488|Rakie Ayola]]''
| actriz galesa
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10514
|
| ''[[:d:Q16156023|Kieran Evans]]''
| guionista galés
| 1969
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 10515
|
| ''[[:d:Q16185522|Marc Phillips]]''
| políticu galés
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10516
| [[Ficheru:Keith Griffiths at TEDx Nov2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16186256|Keith Griffiths]]''
|
| 1954
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10517
|
| ''[[:d:Q16186314|Les Keen]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1954
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10518
| [[Ficheru:Photograph of British Actor and Photographer, James Coombes, taken in 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16187020|James Coombes]]''
| actor británicu
| 1956
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10519
|
| ''[[:d:Q16188850|Roger Blake]]''
| actor galés
| 1957
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10520
| [[Ficheru:David Rees (5804396479).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16191114|David Rees]]''
| políticu galés
| 1957
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10521
| [[Ficheru:Installing 846.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16192714|David Garner]]''
| artista británicu
| 1958
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10522
| [[Ficheru:Dr Roger Highfield.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q16192753|Roger Highfield]]''
| científicu galés
| 1958
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 10523
|
| ''[[:d:Q16193115|Stephen Garlick]]''
|
| 1959
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10524
|
| ''[[:d:Q16193706|Peter Lawlor]]''
| xugador de críquet galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10525
|
| ''[[:d:Q16193861|Kelvin Smart]]''
| boxeador galés
| 1960
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10526
| [[Ficheru:Violet Berlin and Gareth Jones (Gareth Jones).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16194126|Gareth Jones]]''
| presentador de televisión galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10527
|
| ''[[:d:Q16194528|Mark Evans]]''
| futbolista d'Estaos Xuníos
| 1962
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10528
|
| ''[[:d:Q16195606|David Martyn Jones]]''
|
| 1964
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10529
|
| ''[[:d:Q16195738|Kerry Peers]]''
| actriz galesa
| 1964
|
| ''[[:d:Q2622469|Northop Hall]]''
|-
| style='text-align:right'| 10530
|
| ''[[:d:Q16195819|Alia Syed]]''
|
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10531
| [[Ficheru:Gary Dobbs.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16195981|Gary M Dobbs]]''
| actor galés
| 1965
|
| ''[[:d:Q817960|Rhondda Cynon Taf]]''
|-
| style='text-align:right'| 10532
|
| ''[[:d:Q16197935|Albert Bumford]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10533
|
| ''[[:d:Q16198144|Dan Rees]]''
| pintor británicu
| 1982
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10534
|
| ''[[:d:Q16199209|Justin Chaston]]''
| atleta galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10535
| [[Ficheru:Osian Roberts.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16199536|Osian Roberts]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10536
|
| ''[[:d:Q16199881|Norman Pugh]]''
|
| 1911
|
| ''[[:d:Q13128677|Godre'r Graig]]''
|-
| style='text-align:right'| 10537
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Hunt of Bethnal Green crop 2, 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16205127|Ruth Hunt]]''
| activista LGBT galesa
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10538
|
| ''[[:d:Q16205582|Gavin Dacey]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10539
|
| ''[[:d:Q16206111|Hywel Davies]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1981
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10540
|
| ''[[:d:Q16206117|Jennifer Davies]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 10541
|
| ''[[:d:Q16206127|Jonathan Davies]]''
| xugador de críquet galés
| 1980
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10542
| [[Ficheru:Rob Davies 2016.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16206142|Rob Davies]]''
| tenista de mesa galés
| 1984
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10543
|
| ''[[:d:Q16207211|Richard Elis]]''
| actor británicu
| 1975
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10544
| [[Ficheru:Hannah Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16207950|Hannah Jones]]''
| xugadora de snooker británica
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10545
|
| ''[[:d:Q16208301|Gareth Duke]]''
| nadador británicu
| 1986
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10546
|
| ''[[:d:Q16208797|Russell Gomer]]''
| actor galés
|
|
| ''[[:d:Q478218|Treforest]]''
|-
| style='text-align:right'| 10547
|
| ''[[:d:Q16210221|Glyn Meredith]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10548
|
| ''[[:d:Q16211037|Dominic Evans]]''
| deportista galés
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10549
|
| ''[[:d:Q16212127|Ness Flowers]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10550
| [[Ficheru:Amy hill stage two womens tour 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16212417|Amy Hill]]''
| ciclista británica
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10551
| [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 228.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16212823|Rachel James]]''
| ciclista británica
| 1988
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10552
|
| ''[[:d:Q16213085|Nathan Stephens]]''
| atleta galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 10553
|
| ''[[:d:Q16213713|Toby Radford]]''
| xugador de críquet galés
| 1971
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10554
|
| ''[[:d:Q16213798|Neil Swain]]''
| boxeador galés
| 1971
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10555
|
| ''[[:d:Q16213945|Steve Evans]]''
| xugador de dardos galés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10556
|
| ''[[:d:Q16213995|Mark Hill]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 10557
| [[Ficheru:Leigh Phillips (2024).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16214561|Leigh Phillips]]''
| compositor británicu
| 1973
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10558
|
| ''[[:d:Q16214892|Richard Huxtable]]''
| profesor británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10559
|
| ''[[:d:Q16215062|Nicola Reynolds]]''
| actriz británica
| 1972
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10560
|
| ''[[:d:Q16215512|Jimmy Richards]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10561
|
| ''[[:d:Q16216112|Nathan Strong]]''
|
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10562
|
| ''[[:d:Q16216574|James Griffiths]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1977
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 10563
|
| ''[[:d:Q16216635|Damien Lacey]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10564
|
| ''[[:d:Q16221709|Nathan Brew]]''
| xugador de rugbi galés
| 1982
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10565
|
| ''[[:d:Q16222166|Ifan Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10566
|
| ''[[:d:Q16222332|Kate Alicia Morgan]]''
|
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10567
|
| ''[[:d:Q16222538|Nathan Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1983
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10568
|
| ''[[:d:Q16223279|James Merriman]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10569
| [[Ficheru:USO-Sale Sharks - 20131205 - Jonathan Mills.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16223286|Jonathan Mills]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10570
|
| ''[[:d:Q16223405|Scott Roberts]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1984
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10571
|
| ''[[:d:Q16223639|Nicky Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10572
|
| ''[[:d:Q16223817|James Morgan]]''
| actor galés
| 1985
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10573
|
| ''[[:d:Q16223980|Ross Stephens]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q2741834|Llanidloes]]''
|-
| style='text-align:right'| 10574
| [[Ficheru:JoeThomas2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16224261|Joe Thomas]]''
| atleta galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10575
|
| ''[[:d:Q16224682|William Griffin]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10576
|
| ''[[:d:Q16224740|David Lloyd]]''
| xugador de críquet británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10577
|
| ''[[:d:Q16224744|Hannah Lloyd]]''
| xugadora de críquet galesa
| 1979
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10578
|
| ''[[:d:Q16226076|Nia Roberts]]''
| conductora radiofónica británica
| 1964
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10579
| [[Ficheru:Chris Jenkins, Welsh light-Welterweight boxer 2013.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16226895|Chris Jenkins]]''
| boxeador galés
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10580
|
| ''[[:d:Q16230676|Howard Giles]]''
| llingüista d'Estaos Xuníos
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10581
|
| ''[[:d:Q16231553|Jonathan Spratt]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10582
|
| ''[[:d:Q16231561|Hywel Stoddart]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1986
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10583
|
| ''[[:d:Q16231957|Richard Smith]]''
|
| 1987
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10584
|
| ''[[:d:Q16231982|Bruce Tasker]]''
| pilotu de bobsleigh galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q6504834|Lawrenny]]''
|-
| style='text-align:right'| 10585
|
| ''[[:d:Q16232132|Jevon Groves]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10586
|
| ''[[:d:Q16232219|Iwan Lewis]]''
| actor galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10587
| [[Ficheru:Darragh Mortell Directing.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16232794|Darragh Mortell]]''
| actor galés
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10588
|
| ''[[:d:Q16232878|Nic Reynolds]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10589
| [[Ficheru:Gareth Davies 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16233083|Gareth Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10590
|
| ''[[:d:Q16233186|Harri Greville]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1990
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10591
|
| ''[[:d:Q16233500|Lloyd Read]]''
| pilotu d'automovilismu galés
| 1990
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10592
|
| ''[[:d:Q16233638|Josh Tyler]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1990
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10593
| [[Ficheru:Monte-Carlo Squash Classic 2018 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16234541|Tesni Evans]]''
| xugadora de squash británica
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10594
| [[Ficheru:Cory Hill 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16234630|Cory Hill]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q6729365|Maesycoed]]''<br/>[[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10595
| [[Ficheru:Andrew Hughes 26-04-2014 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16234640|Andrew Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10596
|
| ''[[:d:Q16234958|Rob Evans]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10597
| [[Ficheru:Matthew Screech 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235000|Matthew Screech]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10598
| [[Ficheru:Joe Walsh Crawley Town 1 November 2014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235144|Joe Walsh]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10599
|
| ''[[:d:Q16235445|Aaron Amadi-Holloway]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10600
|
| ''[[:d:Q16235485|Alex Jones]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10601
| [[Ficheru:Rhodri Lloyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235579|Rhodri Lloyd]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q7164547|Penpedairheol]]''
|-
| style='text-align:right'| 10602
|
| ''[[:d:Q16235894|Luke Thomas]]''
| chef galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10603
| [[Ficheru:Jordan Williams (2012).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16235976|Jordan Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10604
|
| ''[[:d:Q16236079|Elliot Dee]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10605
| [[Ficheru:Lee Evans (Wolves).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16236125|Lee Evans]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10606
| [[Ficheru:DanielGossetBangorFC2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16236166|Danny Gosset]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10607
|
| ''[[:d:Q16236193|Cameron Herring]]''
| xugador de críquet británicu
| 1994
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10608
|
| ''[[:d:Q16236232|Luc Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10609
| [[Ficheru:Tom Lawrence.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16236289|Tom Lawrence]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10610
|
| ''[[:d:Q16236306|James Loveridge]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10611
|
| ''[[:d:Q16236782|Dafydd Howells]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 10612
|
| ''[[:d:Q16236924|Seb Morris]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10613
|
| ''[[:d:Q16237062|Leona Kate Vaughan]]''
| actriz británica
| 1995
|
| [[Caerffili]]
|-
| style='text-align:right'| 10614
|
| ''[[:d:Q16239323|Ian Saynor]]''
| actor británicu
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10615
|
| ''[[:d:Q16239399|Geraint Todd]]''
|
| 1980
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10616
|
| ''[[:d:Q16239500|Jennifer Evans]]''
| actriz galesa
| 1982
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10617
|
| ''[[:d:Q16240285|Chris Lilygreen]]''
|
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10618
|
| ''[[:d:Q16255748|Julia Watson]]''
| actriz galesa
| 1953
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10619
| [[Ficheru:2016 Nazareth - Carl Sentance - by 2eight - DSC2639.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16318727|Carl Sentance]]''
| cantante galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10620
|
| ''[[:d:Q16527618|Alex Morgan]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10621
|
| ''[[:d:Q16561032|Andrew Matthews]]''
| escritor británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10622
|
| ''[[:d:Q16564560|Ian Thomas]]''
| batería galés
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10623
|
| ''[[:d:Q16610733|Tim Davies]]''
|
| 1950
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 10624
|
| ''[[:d:Q16727629|Cara Braia]]''
| cantante británica
| 1992
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10625
|
| ''[[:d:Q16728064|Claire Jones]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10626
| [[Ficheru:Rachel K Collier General Press Pic.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16728146|Rachel K Collier]]''
| cantante galesa
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10627
|
| ''[[:d:Q16729053|John Forrester-Clack]]''
| pintor australianu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10628
|
| ''[[:d:Q16729677|Tom Harrison]]''
| músicu de jazz galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10629
|
| ''[[:d:Q16729774|Rhiannon Henry]]''
| ciclista galesa
| 1987
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10630
|
| ''[[:d:Q16731153|Eddie Ladd]]''
| baillarina británica
| 1964
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10631
| [[Ficheru:Kate Lambert - Kato (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16731199|Kate Lambert]]''
| modelu galesa
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10632
|
| ''[[:d:Q16731446|Flex Lewis]]''
| deportista galés
| 1983
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10633
|
| ''[[:d:Q16731984|Marco Marenghi]]''
|
| 1901
|
| ''[[:d:Q3399891|Ton Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10634
|
| ''[[:d:Q16734502|Phlegm]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10635
|
| ''[[:d:Q16735285|Beth Robert]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q3397975|Pont-rhyd-y-groes]]''
|-
| style='text-align:right'| 10636
| [[Ficheru:ProfessorElaineTreharne-4.16.19.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16740079|Elaine Treharne]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10637
|
| ''[[:d:Q16743899|Huw Jenkins]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q6184895|Jersey Marine]]''
|-
| style='text-align:right'| 10638
|
| ''[[:d:Q16745471|Connor Roberts]]''
| futbolista británicu (1992-)
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10639
|
| ''[[:d:Q16762663|Calum Antell]]''
|
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10640
|
| ''[[:d:Q16848132|James Richards]]''
| videoartista británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10641
| [[Ficheru:Lauren Price in 2021.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q16863591|Lauren Price]]''
| boxeadora galesa
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10642
| [[Ficheru:Dave Smith NRL.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16885739|David Smith]]''
|
| 1950
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10643
|
| ''[[:d:Q16898435|Annabelle Despard]]''
| poeta noruega
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10644
|
| ''[[:d:Q16931125|Emma Manners, Duchess of Rutland]]''
| agricultora galesa
| 1963
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 10645
|
| ''[[:d:Q16976371|Benjamin Davies]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10646
|
| ''[[:d:Q16982750|Griffith George]]''
|
| 1847
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10647
| [[Ficheru:Caleb McDuff - Deaf Go Kart Racer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16985888|Caleb McDuff]]''
| pilotu de carreres británicu
| 2008
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10648
|
| ''[[:d:Q16988006|Christopher Painter]]''
| compositor británicu
| 1962
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10649
| [[Ficheru:Archbishop of Canterbury with military chaplains (Jonathan Woodhouse cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16988285|Jonathan Woodhouse]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10650
|
| ''[[:d:Q17016985|Patricia Wiltshire]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q1376956|Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 10651
|
| ''[[:d:Q17020826|Simon Williams]]''
| historietista galés
| 1973
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10652
| [[Ficheru:Brynmor Evans (MDG).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17058143|Brynmor Evans]]''
| políticu noruegu
| 1972
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10653
|
| ''[[:d:Q17130218|Toni Murray]]''
|
| 1992
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10654
| [[Ficheru:Georgia Ruth (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17151106|Georgia Ruth]]''
| cantante británica
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10655
|
| ''[[:d:Q17159675|Celyn Jones]]''
| actor británicu
| 1979
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10656
|
| ''[[:d:Q17198217|John Bryan Evans]]''
|
| 1980
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10657
|
| ''[[:d:Q17198796|Kevin Thomas]]''
| xugador de dardos galés
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10658
|
| ''[[:d:Q17306402|Michael Price]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10659
|
| ''[[:d:Q17361343|Alan James]]''
|
| 1933
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10660
| [[Ficheru:Eglwys y Santes Julitta St Julitta's Church, Capel Curig 32.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q17377054|Curig]]''
| sacerdote galés
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10661
| [[Ficheru:2025-04-03 Premier League Darts Berlin 2025 by Sandro Halank–167.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17386578|Gerwyn Price]]''
| xugador de dardos galés
| 1985
|
| ''[[:d:Q6770972|Markham]]''
|-
| style='text-align:right'| 10662
| [[Ficheru:Deanofbreconshackerley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17402905|Paul Shackerley]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10663
| [[Ficheru:2019 Tour of Austria – 3rd stage 20190608 (02).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17403332|Scott Davies]]''
| ciclista británicu
| 1995
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10664
| [[Ficheru:Jamie Lucas at Bristol Rovers in 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17403531|Jamie Lucas]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10665
|
| ''[[:d:Q17418382|Phil Basey]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10666
|
| ''[[:d:Q17418759|Calum Jarvis]]''
| nadador británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q8059804|Ystrad]]''
|-
| style='text-align:right'| 10667
|
| ''[[:d:Q17449785|Angel Romaeo]]''
| ximnasta artística galesa
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10668
|
| ''[[:d:Q17449824|Raer Theaker]]''
| ximnasta artística galesa
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10669
| [[Ficheru:Eglwys Sant Dogfan, Church of St Dogfan, Llanrhaeadr-ym-Mochnant, Powys 23.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q17479557|Dogfan]]''
| monxu galés
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10670
|
| ''[[:d:Q17479587|Gwrddelw]]''
|
|
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 10671
|
| ''[[:d:Q17492322|Ashley Williams]]''
| boxeador galés
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10672
|
| ''[[:d:Q17496545|Dyddgu Hywel]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10673
| [[Ficheru:Penmachno Parish Church - geograph.org.uk - 756583.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17509327|Tudclyd]]''
|
| 501
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10674
|
| ''[[:d:Q17517040|Daniel Kyriakides]]''
|
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10675
| [[Ficheru:Maria Leijerstam.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17578075|Maria Leijerstam]]''
|
| 1978
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10676
| [[Ficheru:Rachel-musson DSC08626.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17591287|Rachel Musson]]''
| saxofonista británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10677
|
| ''[[:d:Q17612657|Sophie Moulds]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10678
|
| ''[[:d:Q17661439|Mali Morris]]''
| artista británica
| 1945
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10679
|
| ''[[:d:Q17715103|Lloyd Handley]]''
|
| 1987
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10680
|
| ''[[:d:Q17984369|Aerdeyrn]]''
|
| 600
|
| [[Reinu de Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10681
| [[Ficheru:Well, Ffynnon Gwynydd, Glasbury - geograph.org.uk - 61678.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q17984465|Cynidr]]''
|
| 501
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10682
|
| ''[[:d:Q18003113|Rhisiart Tal-e-bot]]''
|
| 1975
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10683
| [[Ficheru:Amelia Womack, 2014 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18016151|Amelia Womack]]''
| política galesa
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10684
|
| ''[[:d:Q18043654|James Benjamin]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10685
| [[Ficheru:Thomas James 26122024 (3).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18044237|Thomas James]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10686
|
| ''[[:d:Q18044286|Dorian Jones]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10687
|
| ''[[:d:Q18044288|Joe Jones]]''
| ciclista canadianu
| 1944
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10688
|
| ''[[:d:Q18044791|Scott Matthews]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10689
|
| ''[[:d:Q18045036|Tyler Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10690
|
| ''[[:d:Q18045213|Angus O'Brien]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 10691
|
| ''[[:d:Q18045430|Rhys Pugsley]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10692
|
| ''[[:d:Q18062133|Ashton Hewitt]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10693
| [[Ficheru:Caryl Parry Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18108230|Caryl Parry Jones]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q5446245|Ffynnongroyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10694
|
| ''[[:d:Q18109251|Jack Thomas]]''
| nadador británicu
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10695
| [[Ficheru:Jordan Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18122000|Jordan Williams]]''
| futbolista británicu (1995-)
| 1995
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10696
| [[Ficheru:Aaron Collins Bristol Rovers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18125441|Aaron Collins]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10697
| [[Ficheru:ChristianDoidge.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18125528|Christian Doidge]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10698
|
| ''[[:d:Q18127948|Josh Sheehan]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10699
|
| ''[[:d:Q18129138|Jim Williams]]''
| xugador de dardos galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10700
|
| ''[[:d:Q18162186|Scott Tancock]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10701
|
| ''[[:d:Q18162727|Mike Williams]]''
| periodista galés
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10702
|
| ''[[:d:Q18166244|Brenda Wilson]]''
|
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10703
|
| ''[[:d:Q18169400|Regan Poole]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10704
| [[Ficheru:Dan Hanford 19-09-2015 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18206315|Dan Hanford]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10705
|
| ''[[:d:Q18217120|Natalie Powell]]''
| yudoca galesa
| 1990
|
| ''[[:d:Q1003123|Builth Wells]]''
|-
| style='text-align:right'| 10706
|
| ''[[:d:Q18221060|Robert D. Anderson]]''
| historiador británicu
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10707
| [[Ficheru:Joe Cordina (2016).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18330912|Joe Cordina]]''
| boxeador galés
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10708
|
| ''[[:d:Q18331849|Nathan Thorley]]''
| boxeador galés
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10709
| [[Ficheru:Leigh jones hong kong rugby head coach 20170506.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18340098|Leigh Jones]]''
| entrenador galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 10710
|
| ''[[:d:Q18341833|Kyle Rees]]''
| actor británicu
| 1988
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10711
|
| ''[[:d:Q18350944|Aled Richards]]''
| batería galés
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10712
|
| ''[[:d:Q18352539|Marc Wyatt]]''
| deportista galés
| 1977
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10713
| [[Ficheru:Nicky Smith 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18353250|Nicky Smith]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10714
|
| ''[[:d:Q18358867|James Thomas]]''
|
| 1918
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10715
|
| ''[[:d:Q18385698|Jonathan Tomlinson]]''
|
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10716
|
| ''[[:d:Q18387151|Paul Taylor]]''
| deportista galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10717
|
| ''[[:d:Q18526703|Caradog ab Iestyn]]''
| hacendado galés
| 1050
|
| ''[[:d:Q13131807|Kingdom of Morgannwg]]''
|-
| style='text-align:right'| 10718
|
| ''[[:d:Q18535410|Aled Islwyn]]''
| traductor galés
| 1953
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10719
|
| ''[[:d:Q18535435|Angharad Rhiannon Davies]]''
| llocutora radiofónica británica
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10720
|
| ''[[:d:Q18535440|Alistair James]]''
| músicu galés
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10721
|
| ''[[:d:Q18535445|Dafydd Andrews]]''
|
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10722
|
| ''[[:d:Q18535453|Aled ap Dafydd]]''
| periodista galés
| 1979
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10723
|
| ''[[:d:Q18535458|Menna Baines]]''
|
| 1965
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10724
|
| ''[[:d:Q18535489|Siôn Cadwaladr]]''
| poeta galés
| 1800
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 10725
|
| ''[[:d:Q18535497|Toni Caroll]]''
| actriz galesa
| 1949
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 10726
| [[Ficheru:Eglwys Llangelynnin Conwy 31.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535501|Celynnin]]''
| monxu galés
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10727
|
| ''[[:d:Q18535514|Clydog]]''
| santu galés
| 800
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10728
|
| ''[[:d:Q18535527|Ceri Cunnington]]''
|
| 1976
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 10729
| [[Ficheru:St Cynhafal's Church - geograph.org.uk - 135338.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535538|Cynhafal]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10730
| [[Ficheru:Eglwys Sant Cynhaiarn St Cynhaearn's Church, Ynyscynhaearn, Gwynedd North Wales 05.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535539|Cynhaiarn]]''
|
| 700
|
| ''[[:d:Q19871789|Caereinion]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10731
|
| ''[[:d:Q18535553|Siân Melangell Dafydd]]''
|
| 1977
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 10732
|
| ''[[:d:Q18535558|Nicholas Daniels]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 10733
|
| ''[[:d:Q18535567|Jason Walford Davies]]''
|
| 1971
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10734
|
| ''[[:d:Q18535565|Glan Davies]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10735
|
| ''[[:d:Q18535590|Lyn Ebenezer]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q3401544|Pontrhydfendigaid]]''
|-
| style='text-align:right'| 10736
|
| ''[[:d:Q18535597|Sonia Edwards]]''
| escritora galesa
| 1961
|
| ''[[:d:Q3405038|Cemaes]]''
|-
| style='text-align:right'| 10737
|
| ''[[:d:Q18535610|Tony Etoria]]''
|
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10738
|
| ''[[:d:Q18535609|John Emyr]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q3400157|Llanwnda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10739
|
| ''[[:d:Q18535617|Meirion Evans]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q5441898|Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10740
| [[Ficheru:Heledd Fychan AS-MS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535625|Heledd Fychan]]''
| política galesa
| 1980
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10741
|
| ''[[:d:Q18535630|Ffion Dafis]]''
| actriz británica
| 1971
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10742
|
| ''[[:d:Q18535635|Beti George]]''
| periodista galesa
| 1939
|
| ''[[:d:Q15987290|Coed-y-bryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10743
| [[Ficheru:Hywel Griffiths.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535643|Hywel Griffiths]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q18378847|Glangwili General Hospital]]''
|-
| style='text-align:right'| 10744
| [[Ficheru:Eglwys Fihangel Sant Saint Michaels Church Betws-y-Coed Conwy Gwynedd Cymru Wales 42.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535647|Gruffudd ap Dafydd Goch]]''
|
| 1400
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10745
|
| ''[[:d:Q18535656|Robat Gruffudd]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 10746
|
| ''[[:d:Q18535665|Gwenfaen]]''
|
| 600
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10747
|
| ''[[:d:Q18535672|Gwyddelan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10748
|
| ''[[:d:Q18535681|Rheinallt ap Gwynedd]]''
|
| 1975
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 10749
|
| ''[[:d:Q18535686|Helen Aileen Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10750
|
| ''[[:d:Q18535701|Meirion MacIntyre Huws]]''
|
| 1963
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10751
|
| ''[[:d:Q18535713|Ifan Huw Dafydd]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 10752
|
| ''[[:d:Q18535718|Meleri Wyn James]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10753
|
| ''[[:d:Q18535746|Hefin Jones]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 10754
|
| ''[[:d:Q18535763|Lee Haven-Jones]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 10755
|
| ''[[:d:Q18535760|Aneirin Karadog]]''
| poeta galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10756
|
| ''[[:d:Q18535769|Doreen Lewis]]''
|
| 1953
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10757
| [[Ficheru:Dewi Llwyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535785|Dewi Llwyd]]''
| periodista británicu
| 1954
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10758
|
| ''[[:d:Q18535794|John-Paul Macleod]]''
| actor británicu
| 1986
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10759
|
| ''[[:d:Q18535807|Dyl Mei]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10760
|
| ''[[:d:Q18535808|Meinir Jones]]''
| presentadora de televisión británica
| 1985
|
| ''[[:d:Q13126547|Capel Isaac]]''
|-
| style='text-align:right'| 10761
|
| ''[[:d:Q18535819|Lowri Morgan]]''
|
| 1975
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 10762
|
| ''[[:d:Q18535817|Elin Llwyd Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q17323496|Cefn-bryn-brain]]''
|-
| style='text-align:right'| 10763
|
| ''[[:d:Q18535825|Mr Huw]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 10764
|
| ''[[:d:Q18535858|Gerallt Pennant]]''
| llocutor radiofónicu galés
| 1960
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10765
|
| ''[[:d:Q18535866|Arwel Gruffydd]]''
| actor galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q3398814|Tanygrisiau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10766
|
| ''[[:d:Q18535875|Dewi Prysor]]''
|
| 1967
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 10767
| [[Ficheru:Golygathon Wicipop Prifysgol Bangor Wicipop Editathon 2017 04.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535877|Pwyll ap Siôn]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 10768
|
| ''[[:d:Q18535900|Bethan Rhys Roberts]]''
| periodista británica
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10769
|
| ''[[:d:Q18535901|Cefin Roberts]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 10770
|
| ''[[:d:Q18535906|Lleucu Roberts]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10771
| [[Ficheru:Manon Steffan Ros (33218890640) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18535914|Manon Steffan Ros]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q20593646|Llanddeiniol]]''
|-
| style='text-align:right'| 10772
|
| ''[[:d:Q18535925|Rhuddlad]]''
|
| 500
|
| ''[[:d:Q4657278|Llanrhuddlad]]''
|-
| style='text-align:right'| 10773
|
| ''[[:d:Q18535979|Emily Tucker]]''
| actriz galesa
| 1991
|
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 10774
|
| ''[[:d:Q18536008|Hugh Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10775
|
| ''[[:d:Q18536012|John Ellis Williams]]''
|
| 1872
|
| ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10776
|
| ''[[:d:Q18536058|Cadfarch]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10777
| [[Ficheru:Professor Laura McAllister (8552094408) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18545621|Laura McAllister]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10778
|
| ''[[:d:Q18576042|Dorcas Erbery]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10779
|
| ''[[:d:Q18588247|Bryan Parry]]''
| actor británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10780
| [[Ficheru:Saint Aelhaiarn.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18593818|Aelhaearn]]''
| santu patrón galés
|
|
| [[Reinu de Powys]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10781
|
| ''[[:d:Q18601440|Merlin James]]''
|
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10782
|
| ''[[:d:Q18612371|Judith Phillips]]''
| académica galesa
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10783
|
| ''[[:d:Q18624411|Gavin Jones]]''
| xugador de squash británicu
| 1980
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 10784
| [[Ficheru:Robert Jones (Welsh composer).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18630239|Robert Jones]]''
|
| 1945
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10785
|
| ''[[:d:Q18637292|Joe Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10786
|
| ''[[:d:Q18637509|Emily Kagan]]''
| lluchadora d'artes marciales mestes galesa
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10787
|
| ''[[:d:Q18637863|Dewi Penrhyn Jones]]''
| xugador de críquet británicu
| 1994
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10788
|
| ''[[:d:Q18640327|Gerry Humphreys]]''
| futbolista británicu
| 1946
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 10789
|
| ''[[:d:Q18646602|Wendell Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 10790
| [[Ficheru:Daniel Hickey.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q18657319|Daniel Hickey]]''
|
| 1869
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10791
| [[Ficheru:Alize Mounter (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18683953|Alize Lily Mounter]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10792
|
| ''[[:d:Q18688008|Iori Jenkins]]''
|
| 1959
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10793
| [[Ficheru:Sant Ilar (st ilar) ('St Hilary's Church' is NEVER used), Llanilar, Aberystwyth, Ceredigion, Cymru 68.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q18691847|Saint Ilar]]''
| monxu galés
| 600
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 10794
|
| ''[[:d:Q18719315|Michael Brown]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10795
|
| ''[[:d:Q18719387|Jonathan Edwards]]''
|
| 1979
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10796
|
| ''[[:d:Q18730245|Efa ferch Maredudd]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10797
|
| ''[[:d:Q18737042|David Pugh]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q6770972|Markham]]''
|-
| style='text-align:right'| 10798
| [[Ficheru:Mark Andrews at Smash Nov 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18763812|Mark Andrews]]''
| lluchador británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10799
|
| ''[[:d:Q18763900|Kieran Bull]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10800
| [[Ficheru:1 19 Aneurin Donald.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q18764018|Aneurin Donald]]''
| xugador de críquet galés
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10801
|
| ''[[:d:Q18764163|John Price]]''
| comentarista deportivu británicu
| 1960
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10802
|
| ''[[:d:Q18815948|Arthur Isaac]]''
|
| 1902
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10803
|
| ''[[:d:Q18921907|Gavin Hitchings]]''
| artista neozelandés
| 1937
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10804
|
| ''[[:d:Q19202498|Bob Shaw]]''
| vallista galés
| 1932
|
| ''[[:d:Q1401784|Taff's Well]]''
|-
| style='text-align:right'| 10805
|
| ''[[:d:Q19276832|Keith Palmer]]''
| empresariu británicu
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10806
| [[Ficheru:Danny Ward 2014 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19281946|Danny Ward]]''
| futbolista británicu (1993-)
| 1993
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10807
|
| ''[[:d:Q19282249|Catherine Williamson]]''
| ciclista británica
| 1982
|
| [[Gran Bretaña]]<br/>''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10808
|
| ''[[:d:Q19518803|Bethan Witcomb]]''
| actriz galesa
|
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10809
|
| ''[[:d:Q19519776|Nigel Williams]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10810
|
| ''[[:d:Q19519831|Max Clark]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10811
|
| ''[[:d:Q19519921|Jenny Hawkins]]''
|
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10812
|
| ''[[:d:Q19560518|Natalie Fryde]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10813
|
| ''[[:d:Q19560780|Harold Hughes]]''
|
| 1902
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10814
|
| ''[[:d:Q19578070|Laura Thomas]]''
|
| 1985
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10815
|
| ''[[:d:Q19578254|Liam Williams]]''
| boxeador galés
| 1992
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 10816
|
| ''[[:d:Q19578296|Viv Woodward]]''
| futbolista británicu
| 1914
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10817
| [[Ficheru:Nigel Haworth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19585743|Nigel Haworth]]''
| políticu galés
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10818
|
| ''[[:d:Q19600732|Clydai ach Brychan]]''
| santa galesa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10819
|
| ''[[:d:Q19629034|Simon Armstrong]]''
| actor británicu
| 2000
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10820
|
| ''[[:d:Q19630379|Glynn Croudace]]''
| escritora de ficción de detectives galesa
| 1917
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 10821
| [[Ficheru:Frances Donovan 2011.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19650365|Frances Donovan]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10822
|
| ''[[:d:Q19661146|Wynne Richards]]''
|
| 1950
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10823
|
| ''[[:d:Q19662539|Sue Jones]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10824
|
| ''[[:d:Q19663103|Greg Hill]]''
| poeta británicu
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10825
|
| ''[[:d:Q19664267|Rachel Johncock]]''
| atleta británica
| 1993
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10826
|
| ''[[:d:Q19665598|Alex Jeffries]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10827
|
| ''[[:d:Q19665984|Gyllian Raby]]''
| novelista canadiana
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10828
| [[Ficheru:Business of Software - Rory Sutherland.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19666293|Rory Sutherland]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q6661096|Llanbadoc]]''
|-
| style='text-align:right'| 10829
|
| ''[[:d:Q19666470|Nicky Thomas]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10830
|
| ''[[:d:Q19666871|Kevin Moseley]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1963
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 10831
|
| ''[[:d:Q19668085|Liam Shephard]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q7165282|Pentre]]''
|-
| style='text-align:right'| 10832
| [[Ficheru:Nick Salapatas.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19668376|Nick Salapatas]]''
| futbolista británicu
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10833
|
| ''[[:d:Q19840274|Rhodri Jones]]''
| fotógrafu galés
| 1963
|
| ''[[:d:Q3398942|Tregarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10834
|
| ''[[:d:Q19848670|Chalkie Davies]]''
| fotógrafu galés
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10835
|
| ''[[:d:Q19870710|Alun Anderson]]''
| escritor británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10836
|
| ''[[:d:Q19872799|Rod Duncan]]''
| escritor galés
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10837
|
| ''[[:d:Q19873847|Ian Hamer]]''
| atleta galés
| 1965
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10838
| [[Ficheru:Owain Jones footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19874739|Owain Jones]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10839
|
| ''[[:d:Q19895893|Betsan Llwyd]]''
| actriz británica
| 1959
|
| ''[[:d:Q7605133|Staylittle]]''
|-
| style='text-align:right'| 10840
| [[Ficheru:Ross at Wakles Comic Con 2015.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19899726|Ross O'Hennessy]]''
| actor británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10841
|
| ''[[:d:Q19903914|Cynan Jones]]''
|
| 1975
|
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 10842
| [[Ficheru:Sian Gibson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19904075|Sian Gibson]]''
|
| 1976
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10843
|
| ''[[:d:Q19904139|Jason Greenslade]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10844
|
| ''[[:d:Q19945904|Bryn Markham-Jones]]''
| árbitru de fútbol británicu
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10845
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Davies crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19957299|Chris Davies]]''
| políticu galés
| 1967
|
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 10846
| [[Ficheru:Official portrait of Dr James Davies MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19957303|James Davies]]''
| políticu galés
| 1980
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 10847
| [[Ficheru:Official portrait of Carolyn Harris MP, 2025 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19958026|Carolyn Harris]]''
| política británica
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10848
| [[Ficheru:Janet Owart.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19958045|Janet Haworth]]''
| política galesa
|
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 10849
| [[Ficheru:Official portrait of Simon Hoare (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19958093|Simon Hoare]]''
| políticu británicu
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10850
| [[Ficheru:Lateysha Grace at the National Television Awards.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19968719|Lateysha Grace]]''
| cantante galesa
| 1992
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10851
|
| ''[[:d:Q20007832|Leondre Devries]]''
| cantante británicu
| 2000
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10852
|
| ''[[:d:Q20022443|Mark Bennett]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1969
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10853
|
| ''[[:d:Q20022497|Simon Hill]]''
|
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10854
|
| ''[[:d:Q20055587|Sioned Wiliam]]''
|
| 1961
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10855
|
| ''[[:d:Q20089033|David Braid]]''
| compositor galés
| 1970
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10856
| [[Ficheru:Gareth Allen PHC 2015-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20090102|Gareth Allen]]''
| xugador de snooker galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q2364012|Mynydd Isa]]''
|-
| style='text-align:right'| 10857
| [[Ficheru:Shift Exhibition pic.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q20090668|Chris Tally Evans]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10858
|
| ''[[:d:Q20090820|Ollie Griffiths]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10859
|
| ''[[:d:Q20109582|Penelope Evans]]''
| escritora de ficción de detectives británica
| 1959
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 10860
|
| ''[[:d:Q20127986|Kyle Patten]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10861
| [[Ficheru:Official portrait of Jo Stevens MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20128115|Jo Stevens]]''
| política galesa
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10862
|
| ''[[:d:Q20497707|Emlyn Rees]]''
| escritor británicu
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10863
| [[Ficheru:Elinor Crawley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20534916|Elinor Crawley]]''
| actriz galesa
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10864
|
| ''[[:d:Q20558011|Aeryn Jones]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 10865
|
| ''[[:d:Q20558076|Angharad Llwyd-Jones]]''
| escritora británica
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10866
|
| ''[[:d:Q20558096|Angharad Puw Davies]]''
| autora británica
|
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10867
|
| ''[[:d:Q20558342|Alice E. Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10868
|
| ''[[:d:Q20558419|Alun Guy]]''
|
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10869
|
| ''[[:d:Q20558440|Alun Ifans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q107032917|Sarn-bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 10870
|
| ''[[:d:Q20558530|Alwyn Humphreys]]''
| escritor británicu
| 1944
|
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10871
|
| ''[[:d:Q20559469|Dyfnwal ap Arthwyr]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 10872
|
| ''[[:d:Q20560367|Androw Bennett]]''
|
| 1946
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10873
|
| ''[[:d:Q20560477|Bethan Marlow]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q3402550|Bethel]]''
|-
| style='text-align:right'| 10874
|
| ''[[:d:Q20560688|Bleddyn Owen Huws]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1964775|Nantlle Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 10875
|
| ''[[:d:Q20562825|Eurig Salisbury]]''
| poeta británicu
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10876
|
| ''[[:d:Q20562948|Lleuwen Steffan]]''
| cantante británica
| 1979
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10877
|
| ''[[:d:Q20564992|Ceri Dupree]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q6661746|Llansamlet]]''
|-
| style='text-align:right'| 10878
|
| ''[[:d:Q20567154|John Rowlands]]''
| políticu británicu
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10879
|
| ''[[:d:Q20567225|Ann Pierce Jones]]''
| autora británica
|
|
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 10880
|
| ''[[:d:Q20568764|Beryl Stafford Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10881
| [[Ficheru:Celtic Knot Conference, July 2017 (14) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20569630|Gareth Morlais]]''
|
|
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 10882
| [[Ficheru:Siân Gwenllian AM (28092344141).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20570139|Sian Gwenllian]]''
| política británica
| 1956
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10883
|
| ''[[:d:Q20630509|Anthony Lyn]]''
| direutor de teatru galés
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10884
| [[Ficheru:H. Hawkline.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20638115|H. Hawkline]]''
| actor galés
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10885
|
| ''[[:d:Q20638154|Rhisiart Iorwerth]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q6661579|Llangynwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 10886
| [[Ficheru:20150922 1826 W AUT WAL 3974.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20641048|Nia Jones]]''
| futbolista galesa
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10887
|
| ''[[:d:Q20641505|George Smith]]''
| futbolista británicu
| 1910
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10888
| [[Ficheru:Official portrait of Gerald Jones MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20647531|Gerald Jones]]''
| políticu galés
| 1970
|
| ''[[:d:Q3402398|New Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 10889
| [[Ficheru:Official portrait of Craig Williams MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20647978|Craig Williams]]''
| políticu británicu
| 1985
|
| [[Y Trallwng]]
|-
| style='text-align:right'| 10890
| [[Ficheru:Official portrait of Christina Rees crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20648332|Christina Rees]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10891
| [[Ficheru:Official portrait of Nick Thomas-Symonds MP (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20648913|Nick Thomas-Symonds]]''
| políticu británicu
| 1980
|
| [[Blaenafon]]
|-
| style='text-align:right'| 10892
|
| ''[[:d:Q20651182|David Morris]]''
|
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10893
|
| ''[[:d:Q20684269|Terry Jones]]''
|
| 1945
|
| [[Northampton]]<br/>[[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 10894
|
| ''[[:d:Q20707550|Jack Murphy]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 10895
|
| ''[[:d:Q20707929|Jeremy Lawlor]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10896
| [[Ficheru:Duane Jones PHC 2015-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20713162|Duane Jones]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 10897
|
| ''[[:d:Q20713565|Rory Thornton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10898
|
| ''[[:d:Q20714025|Javan Sebastian]]''
|
| 1994
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 10899
|
| ''[[:d:Q20732632|Arthur Jones]]''
| poeta galés
|
|
| ''[[:d:Q6661405|Llangadwaladr]]''
|-
| style='text-align:right'| 10900
|
| ''[[:d:Q20732663|William Birchinshaw]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10901
|
| ''[[:d:Q20732678|Cadwaladr Davies]]''
|
| 1704
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 10902
|
| ''[[:d:Q20732683|Cadwgan Delynor]]''
|
| 1400
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10903
|
| ''[[:d:Q20732684|Cadwgan Ffôl]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10904
|
| ''[[:d:Q20732734|Dafydd ap Phylip ap Rhys]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10905
|
| ''[[:d:Q20732732|Dafydd ap Maredudd ap Tudur]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10906
|
| ''[[:d:Q20732927|Edward Cadwaladr]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10907
|
| ''[[:d:Q20732994|Ellis Cadwaladr]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10908
|
| ''[[:d:Q20732999|Ellis Lewis]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q20595287|Llwyn-Gwern]]''
|-
| style='text-align:right'| 10909
|
| ''[[:d:Q20733184|Hugh Bulkeley]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10910
|
| ''[[:d:Q20733219|Huw ap Morus]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10911
|
| ''[[:d:Q20733217|Huw ap Dafydd]]''
| poeta galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10912
|
| ''[[:d:Q20733220|Huw ap Rhisiart ap Dafydd]]''
| poeta galés
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10913
|
| ''[[:d:Q20734421|Thomas Blayney]]''
|
| 1785
|
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10914
|
| ''[[:d:Q20734505|Thomas Meredith]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 10915
|
| ''[[:d:Q20740720|Jamie Clarke]]''
| xugador de snooker británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10916
| [[Ficheru:Composer Julian Philips.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20744651|Julian Philips]]''
|
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10917
|
| ''[[:d:Q20746350|Sarah Vine]]''
| periodista galesa
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10918
|
| ''[[:d:Q20748859|Margaret Thomas]]''
| escritora d'himnos galesa
| 1779
|
| ''[[:d:Q731669|Caernarfonshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10919
|
| ''[[:d:Q20751801|Edward Evans]]''
|
| 1582
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 10920
|
| ''[[:d:Q20796502|John Doyle]]''
|
| 1968
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 10921
|
| ''[[:d:Q20804702|Evan Williams]]''
|
| 1706
|
| ''[[:d:Q1866840|Llangybi]]''
|-
| style='text-align:right'| 10922
| [[Ficheru:Scott barrow york city 2021-22.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20806930|Scott Barrow]]''
| futbolista británicu
| 1988
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10923
|
| ''[[:d:Q20858102|John McGrath]]''
| direutor artísticu galés
| 1962
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 10924
|
| ''[[:d:Q20864810|Richard Rees]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 10925
|
| ''[[:d:Q20871825|Joseph Devries]]''
| cantante británicu
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 10926
|
| ''[[:d:Q20876607|David Carpanini]]''
|
| 1946
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10927
|
| ''[[:d:Q20878085|Ryan Broom]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10928
|
| ''[[:d:Q20878155|Dafydd Jones]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10929
| [[Ficheru:Connor Roberts (footballer, born 1995), cropped image, Turkey vs Wales EURO 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20878221|Connor Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10930
| [[Ficheru:Rick Smith.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20878239|Rick Smith]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 10931
| [[Ficheru:Josh Yorwerth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q20878285|Josh Yorwerth]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10932
|
| ''[[:d:Q20900626|Drew Sherman]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10933
|
| ''[[:d:Q20949696|Cynon]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10934
|
| ''[[:d:Q20955871|Huw M.]]''
| compositor galés
| 1953
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10935
|
| ''[[:d:Q20979145|Alex Samuel]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 10936
|
| ''[[:d:Q21004948|Lewis Bamford]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10937
|
| ''[[:d:Q21005409|Colin Roscoe]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 10938
|
| ''[[:d:Q21005591|Anne Denholm]]''
|
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10939
|
| ''[[:d:Q21005762|Rob Evans]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10940
| [[Ficheru:Dylan Wiliam LISE2006 podium.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030583|Dylan Wiliam]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 10941
| [[Ficheru:Alexa Davies on MTV International.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030581|Alexa Davies]]''
| actriz británica
| 1995
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 10942
| [[Ficheru:Richard Owain Roberts.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030612|Richard Owain Roberts]]''
| escritor británicu
| 1982
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10943
| [[Ficheru:2 02 Phil Salt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21030613|Philip Salt]]''
| xugador de críquet británicu
| 1996
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 10944
|
| ''[[:d:Q21030620|Stephen Thomas]]''
| regatista galés
| 1977
|
| ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 10945
|
| ''[[:d:Q21032001|Peter Rudeforth]]''
| trompetista galés
| 1963
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10946
| [[Ficheru:Professor Roger Matthews in October 2019, a workshop in Sulaymaniyah, Iraq.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21062381|Roger Matthews]]''
| profesor universitariu galés
| 1954
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10947
| [[Ficheru:ProtheroeMatt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21064622|Matt Protheroe]]''
| deportista galés
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10948
|
| ''[[:d:Q21066421|Lara Stephen]]''
|
| 1993
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 10949
|
| ''[[:d:Q21165576|John Aggleton]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10950
|
| ''[[:d:Q21181195|Nicholas Harrhy]]''
| futbolista británicu
| 1982
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10951
| [[Ficheru:Tal dan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21284652|Tal Dunne]]''
| xugador de baloncestu israelín
| 1987
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 10952
| [[Ficheru:Paul Emanuelli.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21284929|Paul Emanuelli]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 10953
|
| ''[[:d:Q21285653|Geraint Walsh]]''
| deportista galés
| 1988
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 10954
|
| ''[[:d:Q21294997|Hayley Smith]]''
|
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10955
|
| ''[[:d:Q21453970|Liam Hanley]]''
| pintor británicu
| 1933
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 10956
|
| ''[[:d:Q21455479|Roy Slade]]''
|
| 1933
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10957
| [[Ficheru:Manon Awst portrait 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21455692|Manon Awst]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 10958
|
| ''[[:d:Q21455918|Sally Moore]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 10959
|
| ''[[:d:Q21456698|Andrzej Jackowski]]''
| pintor británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q3402867|Penley]]''
|-
| style='text-align:right'| 10960
|
| ''[[:d:Q21457000|Elinor Evans]]''
| pintora galesa
| 1982
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 10961
|
| ''[[:d:Q21457350|James Malcolm Rielly]]''
| pintor galés
| 1956
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10962
|
| ''[[:d:Q21457627|Elwyn Ioan]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q16007333|Pen-bont-rhyd-y-beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 10963
|
| ''[[:d:Q21458001|Emrys Parry]]''
|
| 1941
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10964
|
| ''[[:d:Q21461712|John Harvey]]''
| pintor galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q6964399|Nantyglo]]''
|-
| style='text-align:right'| 10965
|
| ''[[:d:Q21462444|Paul Brewer]]''
| pintor británicu
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10966
|
| ''[[:d:Q23770381|Luke Garrett]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 10967
| [[Ficheru:Owain Arthur at World Premiere London, The Rings of Power 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23770470|Owain Arthur]]''
| actor británicu
| 1983
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 10968
|
| ''[[:d:Q23812726|Rhian Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 10969
|
| ''[[:d:Q23883547|Leigh De-Vulgt]]''
| futbolista británicu
| 1981
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 10970
| [[Ficheru:CINvBST 2017-05-20 - Josh Heard (33997230723) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23883851|Josh Heard]]''
| futbolista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 10971
| [[Ficheru:Kayleigh Green (46934063632) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23887822|Kayleigh Green]]''
| futbolista británica
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10972
|
| ''[[:d:Q23888209|Alastair Cavenagh]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q547052|Brecknockshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 10973
| [[Ficheru:Eglwys S Aelrhiw a Rheithordy Rhiw St Aelrhiw's and Rectory - geograph.org.uk - 568285.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23892568|Aelrhiw]]''
| sacerdote galés
| 600
|
| ''[[:d:Q3395308|Y Rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 10974
| [[Ficheru:All Saints, Cellan - geograph.org.uk - 49752.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23927294|Callwen]]''
| líder relixosa galesa
| 530
|
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10975
|
| ''[[:d:Q23927301|Gwenfyl]]''
|
| 530
|
| ''[[:d:Q5251744|Defynnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 10976
|
| ''[[:d:Q23991119|Thomas Boden]]''
|
| 1860
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 10977
|
| ''[[:d:Q23991117|Matt Whatley]]''
| futbolista británicu
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10978
|
| ''[[:d:Q23991127|Les Cartwright]]''
|
| 1952
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 10979
|
| ''[[:d:Q23991125|Samuel Brookes]]''
|
| 1877
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10980
|
| ''[[:d:Q23991134|Alfred Owen Davies]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10981
|
| ''[[:d:Q23991135|Oswald Davies]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10982
|
| ''[[:d:Q23991132|Charles Conde]]''
|
| 1859
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10983
|
| ''[[:d:Q23991143|Dick Finnigan]]''
|
| 1904
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10984
|
| ''[[:d:Q23991231|Harry Hibbott]]''
|
| 1859
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10985
|
| ''[[:d:Q23991291|Edmund Howell]]''
|
| 1867
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10986
|
| ''[[:d:Q23991313|Ron Hugh]]''
|
| 1909
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10987
|
| ''[[:d:Q23991471|Wilf James]]''
|
| 1907
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10988
|
| ''[[:d:Q23991510|Eddie Jenkins]]''
|
| 1895
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10989
|
| ''[[:d:Q23991548|Charles Ketley]]''
|
| 1856
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10990
|
| ''[[:d:Q23991587|Sid Lawrence]]''
|
| 1909
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10991
|
| ''[[:d:Q23991610|Patrick Leary]]''
|
| 1864
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10992
|
| ''[[:d:Q23991667|Tommy Matthias]]''
|
| 1890
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10993
|
| ''[[:d:Q23991664|Jack Mates]]''
|
| 1870
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10994
|
| ''[[:d:Q23991672|John Moulsdale]]''
|
| 1899
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10995
|
| ''[[:d:Q23991673|William Nock]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10996
|
| ''[[:d:Q23991676|Walter Hugh Roberts]]''
|
| 1858
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10997
|
| ''[[:d:Q23991685|Thomas John Thomas]]''
|
| 1877
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10998
|
| ''[[:d:Q23991692|Dick Wilcock]]''
|
| 1868
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 10999
|
| ''[[:d:Q23991693|Richard Parry Williams]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11000
| [[Ficheru:Josh Adams March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24005337|Josh Adams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11001
|
| ''[[:d:Q24005525|David Harrison]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11002
|
| ''[[:d:Q24006201|Jane Aaron]]''
| escritora galesa
| 1951
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11003
| [[Ficheru:Novo Amor at Prinzen Bar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007014|Novo Amor]]''
| cantautor galés
| 1991
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11004
|
| ''[[:d:Q24007087|Cerys Hale]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1993
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11005
|
| ''[[:d:Q24007150|Rebecca De Filippo]]''
|
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11006
|
| ''[[:d:Q24007174|Shona Powell Hughes]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1991
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11007
|
| ''[[:d:Q24007306|Megan York]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1987
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11008
|
| ''[[:d:Q24007313|David Jones]]''
|
| 1952
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11009
|
| ''[[:d:Q24007358|Eddie Lawrence]]''
|
| 1907
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11010
|
| ''[[:d:Q24007359|Dai Lewis]]''
|
| 1912
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11011
|
| ''[[:d:Q24007372|Tommy Mills]]''
|
| 1911
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11012
|
| ''[[:d:Q24007383|Elen Evans]]''
|
| 1985
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11013
|
| ''[[:d:Q24007428|Aneurin Richards]]''
|
| 1902
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11014
| [[Ficheru:Sian Williams Rugby.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24007436|Sian Williams]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1990
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11015
|
| ''[[:d:Q24007470|Bethan Dainton]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1989
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11016
|
| ''[[:d:Q24007472|Ffion Bowen]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1991
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11017
| [[Ficheru:Lee Waters AM (28066509142).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24039661|Lee Waters]]''
| políticu galés
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11018
| [[Ficheru:Neil McEvoy AM (28092346611).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24041564|Neil McEvoy]]''
| políticu galés
| 1970
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11019
| [[Ficheru:Vikki Howells AM (27555188583).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24045680|Vikki Howells]]''
| política galesa
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11020
| [[Ficheru:Jayne Bryant AM (28092339351).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24050178|Jayne Bryant]]''
| política galesa
|
|
| ''[[:d:Q7374246|Royal Gwent Hospital]]''
|-
| style='text-align:right'| 11021
| [[Ficheru:Official portrait of Chris Elmore MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24053857|Chris Elmore]]''
| políticu británicu
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11022
|
| ''[[:d:Q24073707|David Powell]]''
| pintor galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11023
|
| ''[[:d:Q24182168|Aled Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1964
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11024
|
| ''[[:d:Q24182511|Greg Prosser]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11025
|
| ''[[:d:Q24183405|Darran Harris]]''
|
| 1992
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11026
| [[Ficheru:Steve Cooper.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24183505|Steve Cooper]]''
|
| 1979
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11027
|
| ''[[:d:Q24206353|Des Palmer]]''
|
| 1931
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11028
|
| ''[[:d:Q24206440|Henry Phoenix]]''
|
| 1856
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11029
|
| ''[[:d:Q24229287|Кішан Хірані]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11030
|
| ''[[:d:Q24250050|Tudor Jones]]''
| físicu británicu
| 1934
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 11031
| [[Ficheru:David Rowlands AM (28092341381).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q24405234|David Rowlands]]''
| políticu británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q378738|Argoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 11032
| [[Ficheru:Gareth Bennett AM.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24405244|Gareth Bennett]]''
| políticu galés
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11033
|
| ''[[:d:Q24450426|Rheon James]]''
|
| 1992
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11034
|
| ''[[:d:Q24450793|Chloe Tutton]]''
| nadadora británica
| 1996
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11035
|
| ''[[:d:Q24548833|Chris Knight]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11036
|
| ''[[:d:Q24571914|Martyn Davies]]''
| meteorólogu galés
| 1956
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11037
|
| ''[[:d:Q24702621|Tom Doran]]''
| boxeador galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11038
| [[Ficheru:Jeremy Miles official portrait (cropped).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q24706040|Jeremy Miles]]''
| políticu británicu
| 1971
|
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 11039
|
| ''[[:d:Q24708157|Branwen Niclas]]''
|
| 1969
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11040
|
| ''[[:d:Q24809662|Ted Parry]]''
|
| 1892
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11041
|
| ''[[:d:Q24809752|Abdullah Izzidien]]''
| ximnasta de trampolín galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q2044159|Llanybydder]]''
|-
| style='text-align:right'| 11042
|
| ''[[:d:Q24827868|Trevor Owen]]''
|
| 1873
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11043
|
| ''[[:d:Q24963103|Iestyn George]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11044
| [[Ficheru:NellieEvansPackard.tiff|center|128px]]
| ''[[:d:Q24996661|Nellie Evans Packard]]''
| cantante d'Estaos Xuníos
|
|
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 11045
|
| ''[[:d:Q25171277|Richard Parfitt]]''
| músicu británicu
|
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11046
|
| ''[[:d:Q25171703|Steve Hamer]]''
|
| 1951
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 11047
| [[Ficheru:Jack Jones.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25189322|Jack Jones]]''
| escritor galés
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11048
|
| ''[[:d:Q25206945|John Davies]]''
|
| 1856
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11049
|
| ''[[:d:Q25206950|Walter Davies]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11050
|
| ''[[:d:Q25206949|Jack Edwards]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11051
|
| ''[[:d:Q25206954|Jack Garner]]''
|
| 1872
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11052
|
| ''[[:d:Q25206953|Maurice Evans]]''
|
| 1859
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11053
|
| ''[[:d:Q25206957|Roger Evans]]''
|
| 1879
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11054
|
| ''[[:d:Q25206960|Peter Griffiths]]''
|
| 1862
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11055
|
| ''[[:d:Q25206972|Edwin James]]''
|
| 1869
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11056
|
| ''[[:d:Q25206982|Frederick Jones]]''
|
| 1863
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11057
|
| ''[[:d:Q25206980|Thomas Jenkins]]''
|
| 1877
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11058
|
| ''[[:d:Q25206981|Evan Jones]]''
|
| 1888
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11059
|
| ''[[:d:Q25206986|Hugh Jones]]''
|
| 1876
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11060
|
| ''[[:d:Q25206995|Richard Jones]]''
|
| 1879
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11061
|
| ''[[:d:Q25206999|Samuel Jones]]''
|
| 1870
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11062
|
| ''[[:d:Q25206996|Richard Jones]]''
|
| 1875
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11063
|
| ''[[:d:Q25206997|Samuel Jones]]''
|
| 1866
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11064
|
| ''[[:d:Q25207017|Thomas Lewis]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11065
|
| ''[[:d:Q21464075|Cherry Pickles]]''
| pintora británica
| 1950
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11066
|
| ''[[:d:Q21464870|Glyn Jones]]''
| pintor británicu
| 1936
|
| ''[[:d:Q62429|Tynewydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11067
|
| ''[[:d:Q21465832|Gwyn Evans]]''
|
| 1931
|
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11068
|
| ''[[:d:Q21466186|D. Alun Evans]]''
|
| 1945
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11069
|
| ''[[:d:Q21466631|Keith Bowen]]''
| pintor británicu
| 1950
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11070
|
| ''[[:d:Q21466820|Richard O'Connell]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 11071
|
| ''[[:d:Q21466996|Wynn Jones]]''
| pintor británicu
| 1939
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11072
|
| ''[[:d:Q21474189|Dafydd Hellard]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1985
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11073
|
| ''[[:d:Q21481534|John Williams]]''
| novelista galés
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11074
|
| ''[[:d:Q21521789|John Neilson]]''
| músicu galés
| 1959
|
| ''[[:d:Q6661768|Llansilin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11075
| [[Ficheru:Parêd Gŵyl Dewi Aberystwyth 2023 - Wynne Melville Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21521815|Wynne Melville Jones]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 11076
| [[Ficheru:Simple Minds - 2018173231123 2018-06-22 Rock the Ring - 1D X MK II - 2684 - B70I0818.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21585387|The Anchoress]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q1930405|Glynneath]]''
|-
| style='text-align:right'| 11077
| [[Ficheru:Adam Beard 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21620859|Adam Beard]]''
| deportista galés
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11078
|
| ''[[:d:Q21620926|Will Boyde]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11079
|
| ''[[:d:Q21621069|Jack Condy]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 11080
|
| ''[[:d:Q21621139|James Davies]]''
|
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11081
|
| ''[[:d:Q21621193|Dion Donohue]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q3399236|Bodedern]]''
|-
| style='text-align:right'| 11082
| [[Ficheru:20260314 184512 Ryan Elias 2026 Six Nations Wales vs Italy.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621239|Ryan Elias]]''
|
| 1995
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11083
| [[Ficheru:Jarrod Evans 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621263|Jarrod Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11084
|
| ''[[:d:Q21621266|Steffan Evans]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11085
|
| ''[[:d:Q21621265|Lloyd Evans]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11086
| [[Ficheru:Wyn Jones March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621405|Wyn Jones]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11087
|
| ''[[:d:Q21621506|Steffan Hughes]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11088
|
| ''[[:d:Q21621505|Rhodri Hughes]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11089
|
| ''[[:d:Q21621582|Ellis Jenkins]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 11090
|
| ''[[:d:Q21621583|Owen Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q3399762|Ynysybwl]]''
|-
| style='text-align:right'| 11091
|
| ''[[:d:Q21621580|Aled Jenkins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1990
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11092
|
| ''[[:d:Q21621611|Dan Jones]]''
|
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11093
|
| ''[[:d:Q21621827|Ethan Lewis]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 11094
| [[Ficheru:Dillon Lewis 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21621825|Dillon Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 11095
|
| ''[[:d:Q21621829|Josh Lewis]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1992
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11096
|
| ''[[:d:Q21622160|Torin Myhill]]''
|
| 1995
|
| ''[[:d:Q2253279|Burry Port]]''
|-
| style='text-align:right'| 11097
|
| ''[[:d:Q21622199|Ioan Nicholas]]''
|
| 1998
|
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 11098
|
| ''[[:d:Q21622291|Scott Otten]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11099
|
| ''[[:d:Q21622371|Tom Phillips]]''
|
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11100
|
| ''[[:d:Q21622500|Lewis Rawlins]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11101
|
| ''[[:d:Q21622920|Garyn Smith]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11102
|
| ''[[:d:Q21622991|Aled Summerhill]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11103
|
| ''[[:d:Q21622998|Dan Suter]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11104
| [[Ficheru:Gareth Thomas (ospreys) 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21623095|Gareth Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11105
| [[Ficheru:Owen Watkin RWC 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21623285|Owen Watkin]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11106
| [[Ficheru:Tomos Williams 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21623324|Tomos Williams]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11107
|
| ''[[:d:Q21642411|Hannah Daniel]]''
| actriz galesa
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11108
| [[Ficheru:Gem Hallett.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21642535|Gemma Hallett]]''
|
| 1981
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11109
| [[Ficheru:Jordan Evans.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q21716254|Jordan Evans]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11110
|
| ''[[:d:Q21754193|Jacob Ifan]]''
| actor británicu
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11111
|
| ''[[:d:Q21857916|Roger Hackney]]''
| deportista galés
| 1957
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11112
| [[Ficheru:Stephen Williams, 2023 Paris-Nice.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21899385|Stephen Williams]]''
| ciclista británicu
| 1996
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11113
|
| ''[[:d:Q21932066|Dean Reynolds]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11114
|
| ''[[:d:Q21933272|Alex Lynch]]''
| futbolista británicu
| 1995
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 11115
|
| ''[[:d:Q21954811|Morgan Evans]]''
| xugador de lliga de rugbi británicu
| 1992
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11116
| [[Ficheru:Anwen Butten.jpeg|center|128px]]
| ''[[:d:Q21964342|Anwen Butten]]''
|
| 1972
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11117
|
| ''[[:d:Q21964937|Sean Holley]]''
|
| 1970
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11118
|
| ''[[:d:Q21999572|Robert Nisbet]]''
| escritor galés
| 1941
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11119
|
| ''[[:d:Q21999672|Kevin Hopkins]]''
| entrenador de rugbi a 15 galés
| 1961
|
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 11120
|
| ''[[:d:Q21999689|Carl Llewellyn]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11121
|
| ''[[:d:Q21999695|Nigel Meek]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 11122
|
| ''[[:d:Q21999708|Joseph Owens]]''
|
| 1878
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11123
|
| ''[[:d:Q21999727|Dick Roberts]]''
|
| 1891
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 11124
|
| ''[[:d:Q21999735|Cyril Smith]]''
|
| 1893
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 11125
|
| ''[[:d:Q22007406|John Pettigrew]]''
|
| 1968
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11126
| [[Ficheru:Richard Lewis in 2018.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q22097933|Richard Lewis]]''
|
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11127
|
| ''[[:d:Q22097945|Darril Williams]]''
|
| 1975
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11128
|
| ''[[:d:Q22098319|Justin Thomas]]''
|
| 1973
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11129
|
| ''[[:d:Q22098343|Georgia Evans]]''
| futbolista británica
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11130
|
| ''[[:d:Q22113503|John S. Noyes]]''
| entomólogu galés
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11131
| [[Ficheru:Ellie Curson - Yeovil Ladies (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22137015|Ellie Curson]]''
| futbolista galesa
| 1994
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11132
|
| ''[[:d:Q22277003|Remy Beasley]]''
| actriz galesa
|
|
| [[Cas-gwent]]
|-
| style='text-align:right'| 11133
|
| ''[[:d:Q22277869|Daniel Gammond]]''
| actor galés
|
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11134
|
| ''[[:d:Q22277934|Oncle Gilbert]]''
| compositor de cantares galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11135
|
| ''[[:d:Q22278255|Edwin Humphreys]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]''
|-
| style='text-align:right'| 11136
| [[Ficheru:Tim Killeen and Tom Vilsack.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22278601|Timothy Killeen]]''
|
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11137
|
| ''[[:d:Q22279195|Maisie Methuen]]''
| ximnasta artística británica
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11138
|
| ''[[:d:Q22695859|Brian Davies]]''
| actor galés
| 1938
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11139
|
| ''[[:d:Q22703903|Eirlys Britton]]''
| actriz galesa
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11140
|
| ''[[:d:Q22704062|Rebecca Harries]]''
| actriz galesa
| 1966
|
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 11141
|
| ''[[:d:Q22704087|Ioan Hefin]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q6947838|Mynyddygarreg]]''
|-
| style='text-align:right'| 11142
| [[Ficheru:Daniel Pearson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22774613|Daniel Pearson]]''
| ciclista británicu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11143
|
| ''[[:d:Q22815213|Marged ferch Tomos]]''
|
| 1340
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11144
|
| ''[[:d:Q22941875|Jess Davies]]''
| modelu galesa
| 1993
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11145
| [[Ficheru:Nicola Cousins.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22957455|Nicola Cousins]]''
| futbolista galesa
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11146
|
| ''[[:d:Q22957701|Claire Skinner]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11147
|
| ''[[:d:Q22957757|Laura May Walkley]]''
| futbolista británica
| 1991
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11148
| [[Ficheru:Ffion Hague.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q22997454|Ffion Jenkins]]''
| conductora radiofónica británica
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11149
|
| ''[[:d:Q23000846|Trystan Llŷr Griffiths]]''
| cantante galés
| 1987
|
| ''[[:d:Q5137116|Clynderwen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11150
|
| ''[[:d:Q23013170|Eleri Mills]]''
| artista galesa
| 1955
|
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11151
|
| ''[[:d:Q23210319|Meilyr Jones]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11152
|
| ''[[:d:Q23304355|David Smallman]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11153
|
| ''[[:d:Q23309977|Kathy Jones]]''
| sacerdotisa galesa
| 1968
|
| ''[[:d:Q3398830|Corris]]''
|-
| style='text-align:right'| 11154
| [[Ficheru:Beth Reeks on Institute of Physics.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q23419103|Beth Reekles]]''
| novelista británica
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11155
|
| ''[[:d:Q23463073|James Bird]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11156
|
| ''[[:d:Q23542620|Scott Andrews]]''
|
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11157
|
| ''[[:d:Q23664137|Fiona Bennett]]''
|
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11158
|
| ''[[:d:Q23664153|Luke Francis]]''
| pilotu de carreres británicu
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11159
|
| ''[[:d:Q23665729|Stephen Malik]]''
| empresariu d'Estaos Xuníos
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11160
|
| ''[[:d:Q23696663|Lee Gaze]]''
| músicu galés
| 1975
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11161
|
| ''[[:d:Q23721875|Shelley Miranda Barrett]]''
| actriz galesa
| 1975
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11162
|
| ''[[:d:Q23731514|Elen Rhys]]''
| actriz galesa
| 1983
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11163
|
| ''[[:d:Q23731532|Kate Lamb]]''
| actriz galesa
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11164
|
| ''[[:d:Q23762604|Tyler Rees]]''
| xugador de snooker galés
| 1999
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11165
|
| ''[[:d:Q25207022|Thomas McCarthy]]''
|
| 1868
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11166
|
| ''[[:d:Q25207020|James Lloyd]]''
|
| 1861
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11167
|
| ''[[:d:Q25207026|John Matthias]]''
|
| 1878
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11168
|
| ''[[:d:Q25207035|Robert Morris]]''
|
| 1875
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11169
|
| ''[[:d:Q25207045|Thomas Owen]]''
|
| 1861
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11170
|
| ''[[:d:Q25207059|John Roberts]]''
|
| 1858
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11171
|
| ''[[:d:Q25207062|Joseph Rogers]]''
|
| 1868
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11172
|
| ''[[:d:Q25207070|John Taylor]]''
|
| 1874
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11173
|
| ''[[:d:Q25207068|George Thomas]]''
|
| 1857
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11174
|
| ''[[:d:Q25207076|Dick Turner]]''
|
| 1866
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11175
|
| ''[[:d:Q25207083|George Williams]]''
|
| 1862
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11176
|
| ''[[:d:Q25207080|Billy Williams]]''
|
| 1896
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11177
| [[Ficheru:Lauren Williams after the Tokyo Olympics.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25414715|Lauren Williams]]''
| taekwondista británica
| 1999
|
| ''[[:d:Q880986|Blackwood]]''
|-
| style='text-align:right'| 11178
|
| ''[[:d:Q25485241|Ammar Alfian]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11179
|
| ''[[:d:Q25558093|Jennifer Vaughan Jones]]''
|
| 1976
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11180
|
| ''[[:d:Q25558134|Alex Harries]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11181
|
| ''[[:d:Q25558142|Arwel Davies]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11182
|
| ''[[:d:Q25558144|Eiry Palfrey]]''
| actriz galesa
| 1939
|
| ''[[:d:Q6661372|Llanfihangel y Creuddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11183
|
| ''[[:d:Q25558156|Alice Hooker-Stroud]]''
| política galesa
| 1984
|
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11184
|
| ''[[:d:Q25558240|Eiry Thomas]]''
| actriz británica
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11185
|
| ''[[:d:Q25558290|Cath Aran]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11186
|
| ''[[:d:Q25558317|Nesdi Jones]]''
| cantautora británica
| 1992
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11187
|
| ''[[:d:Q25558966|Rhys James]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q13127117|Cilycwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 11188
|
| ''[[:d:Q25559011|Ifan Gruffydd]]''
|
| 1951
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11189
|
| ''[[:d:Q25756678|Owen Morgan]]''
| xugador de críquet galés
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11190
| [[Ficheru:Scott Ellaway filming OpusYou in 2016 (Photo by Clive Barda).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q25858076|Scott Ellaway]]''
| direutor d'orquesta galés
| 1981
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11191
|
| ''[[:d:Q25906323|Joel Makin]]''
| xugador de squash británicu
| 1994
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11192
|
| ''[[:d:Q25927690|Chris Barber]]''
| autor galés
| 1941
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11193
|
| ''[[:d:Q25938069|Adrian Davies]]''
| xugador de squash británicu
| 1966
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11194
| [[Ficheru:3 37 Kiran Carlson.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26132127|Kiran Carlson]]''
| xugador de críquet galés
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11195
|
| ''[[:d:Q26132784|Nigel Hurley]]''
| pianista galés
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11196
|
| ''[[:d:Q26208520|Gruffudd Lewis]]''
| ciclista británicu
| 1997
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11197
|
| ''[[:d:Q26210728|Jonathan Worsley]]''
| deportista galés
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11198
|
| ''[[:d:Q26219700|Jasmine Joyce]]''
| xugadora de fútbol americanu galesa
| 1995
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 11199
|
| ''[[:d:Q26220911|Sam Cross]]''
|
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11200
| [[Ficheru:David Morgan (swimmer, 2017, cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26250588|David Morgan]]''
| nadador australianu
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11201
|
| ''[[:d:Q26251785|Lukas Carey]]''
| xugador de críquet galés
| 1997
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11202
|
| ''[[:d:Q26253823|Einir Jones]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11203
|
| ''[[:d:Q26253829|Arthur Thomas]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11204
|
| ''[[:d:Q26293080|Elfed Roberts]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 11205
|
| ''[[:d:Q26405093|George Nott]]''
|
| 1996
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11206
|
| ''[[:d:Q26689655|Stephen Morris]]''
| deportista galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11207
|
| ''[[:d:Q26704328|Michael Bonacini]]''
|
| 1960
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 11208
|
| ''[[:d:Q26704697|Diana Darke]]''
| periodista británica
| 1956
|
| [[Londres]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11209
|
| ''[[:d:Q26775230|Jack Roberts]]''
| deportista galés
| 1991
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11210
|
| ''[[:d:Q26837633|Liam Angel]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11211
|
| ''[[:d:Q26837649|Kyle Copp]]''
|
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11212
|
| ''[[:d:Q26838543|Sean Griffiths]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11213
| [[Ficheru:Harrison Keddie 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26923806|Harrison Keddie]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q6732359|Magor]]''
|-
| style='text-align:right'| 11214
|
| ''[[:d:Q26923804|Brad Thyer]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1993
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11215
| [[Ficheru:Regan Grace.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q26923859|Regan Grace]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1996
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11216
|
| ''[[:d:Q26923857|Calvin Wellington]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11217
|
| ''[[:d:Q26924699|Kevin Courtney]]''
|
| 1959
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11218
|
| ''[[:d:Q26973563|Haf Llewelyn]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q5197202|Cwm Nantcol]]''
|-
| style='text-align:right'| 11219
|
| ''[[:d:Q26985026|Aimee Moran]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1994
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11220
| [[Ficheru:Eglwys Sant Cwyfan, Aberffraw, Ynys Môn - St Cwyfan's Church near Aberffraw, Anglesey, Wales 60.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q27036912|Cwyfan]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11221
|
| ''[[:d:Q27048861|Josh Helps]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q177165|Narberth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11222
|
| ''[[:d:Q27048869|Dafydd Hughes]]''
|
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11223
|
| ''[[:d:Q27048999|Keelan Giles]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11224
|
| ''[[:d:Q27049185|Connor Farrer]]''
| xugador de lliga de rugbi galés
| 1995
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11225
| [[Ficheru:2026-03-26 Premier League Darts – Night 8 – Berlin 2026 by Sandro Halank–028.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27057756|Jonny Clayton]]''
| deportista galés
| 1974
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11226
| [[Ficheru:Stephen Goss.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27058417|Stephen Goss]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11227
| [[Ficheru:St Hychan's Church, Eglwys Llanychan, Rhuthun, Sir Ddinbych, Cymru, Wales 09.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27067380|Hychan]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11228
| [[Ficheru:James Ball (2016).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27068512|James Ball]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q7228203|Ponthir]]''
|-
| style='text-align:right'| 11229
|
| ''[[:d:Q27070262|Greg Holmes]]''
| xugador de críquet galés
| 1993
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11230
| [[Ficheru:Broadcaster, Gwyn Llywelyn (1522882).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27074279|Gwyn Llewelyn]]''
|
| 1942
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11231
|
| ''[[:d:Q27140407|Siân Eirian Rees Davies]]''
| escritora galesa
| 1981
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11232
|
| ''[[:d:Q27140454|Siân Lewis]]''
| escritora británica
| 1945
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11233
|
| ''[[:d:Q27206071|Sam Jones]]''
| disc-jockey galés
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11234
| [[Ficheru:Y Naturiaethwr Twm Elias yn Rhuthun Ebrill 2017 RO.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27230339|Twm Elias]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q3399377|Clynnog Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11235
| [[Ficheru:Richards, Dave.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27306153|Dave Richards]]''
| futbolista británicu
| 1993
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11236
| [[Ficheru:Manon Lloyd - 2017 Tour Series (Motherwell, pre-race).jpg|center|128px]]
| [[Manon Lloyd]]
| ciclista británica
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11237
|
| ''[[:d:Q27517561|Gruffydd Aled Williams]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q5278387|Dinmael]]''
|-
| style='text-align:right'| 11238
|
| ''[[:d:Q27567889|Steve Gully]]''
| xugador de bádminton británicu
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11239
|
| ''[[:d:Q27579892|John Cooper]]''
| axedrecista británicu
| 1954
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11240
|
| ''[[:d:Q27588652|Lisa Forey]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 11241
|
| ''[[:d:Q27628129|Jackson Page]]''
| xugador de snooker británicu
| 2001
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11242
|
| ''[[:d:Q27636890|Marion Purcell]]''
|
| 1960
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11243
|
| ''[[:d:Q27655866|Caroline Taylor]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11244
|
| ''[[:d:Q27655874|Hannah Smith]]''
|
| 1986
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11245
|
| ''[[:d:Q27663652|Richard Lancaster]]''
|
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11246
|
| ''[[:d:Q27666574|Ruth Martin-Jones]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11247
|
| ''[[:d:Q27671285|Howard Davies]]''
| velocista galés
| 1944
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11248
| [[Ficheru:Canu'r Cymru, album cover.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27681006|Gwyn Hughes Jones]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q6661107|Llanbedrgoch]]''
|-
| style='text-align:right'| 11249
|
| ''[[:d:Q27733807|Jed Davies]]''
| entrenador de fútbol galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11250
|
| ''[[:d:Q27734045|Finlay Wood]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11251
|
| ''[[:d:Q27793332|Jordan Hart]]''
| xugadora de bádminton británica
| 1995
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11252
|
| ''[[:d:Q27824219|Richard Jarrett]]''
|
| 1870
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11253
| [[Ficheru:Ben Whitehouse 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27825230|Ben Whitehouse]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q3401198|Gowerton]]''
|-
| style='text-align:right'| 11254
|
| ''[[:d:Q27827594|Henry Robins]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11255
|
| ''[[:d:Q27830996|Courtney Davies]]''
| xugador de fútbol americanu galés
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11256
|
| ''[[:d:Q27838011|Andrew Davies]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q722585|Caldicot]]''
|-
| style='text-align:right'| 11257
|
| ''[[:d:Q27863975|Ed Thomas]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 11258
| [[Ficheru:Penelope Fillon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27898910|Penelope Fillon]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q6661701|Llanover]]''
|-
| style='text-align:right'| 11259
| [[Ficheru:Yr Eglwys Wen Dinbych St Marcella 06.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q27924032|Marchell]]''
| santa galesa
| 610
|
| ''[[:d:Q3404531|Bangor-on-Dee]]''
|-
| style='text-align:right'| 11260
| [[Ficheru:Bellignies - Grand Prix des Marbriers, 25 août 2015 (A074).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q27924815|Edward Laverack]]''
| ciclista británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11261
|
| ''[[:d:Q27947670|Annemarie Lewis Thomas]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11262
|
| ''[[:d:Q27969093|Wendy Price]]''
|
| 1972
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 11263
|
| ''[[:d:Q27981378|Jonny Duddle]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11264
| [[Ficheru:Tori James with Rhodri Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q27995602|Tori James]]''
|
| 1981
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11265
|
| ''[[:d:Q27998774|Izaak Duffy]]''
|
| 1989
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11266
|
| ''[[:d:Q28018188|Betty Morgan]]''
|
| 1942
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 11267
|
| ''[[:d:Q28037263|Amanda James]]''
| nadadora británica
| 1960
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11268
|
| ''[[:d:Q28037345|Anne Adams]]''
| nadadora británica
| 1960
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11269
|
| ''[[:d:Q28039165|Michael Dear]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11270
| [[Ficheru:Luke Price 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28047804|Luke Price]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1995
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11271
|
| ''[[:d:Q28059338|Jermaine Asare]]''
|
| 1983
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11272
| [[Ficheru:Jason Shepherd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28086082|Jason Shepherd]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11273
| [[Ficheru:Peter Anthony Freeman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28086085|Peter Anthony Freeman]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11274
|
| ''[[:d:Q28105546|John K. Davies]]''
| profesor universitariu galés
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11275
|
| ''[[:d:Q28124208|Chris Blake]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11276
|
| ''[[:d:Q28151696|Rhian Griffiths]]''
| xugadora de dardos galesa
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11277
| [[Ficheru:Sparky Harris.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28151842|Mark Harris]]''
|
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11278
|
| ''[[:d:Q28180374|Russell P. Hughes]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 11279
|
| ''[[:d:Q28312659|Ilan]]''
| monxu galés
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11280
|
| ''[[:d:Q28407622|Edla Griffiths]]''
|
| 1968
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11281
| [[Ficheru:Nick Kenny 2024.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28421887|Nick Kenny]]''
|
| 1993
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11282
|
| ''[[:d:Q28472304|Alfred Oliver]]''
|
| 1882
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11283
|
| ''[[:d:Q28474403|Billy McBryde]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11284
|
| ''[[:d:Q28510956|Richard Bowen]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11285
| [[Ficheru:Lucie Jones Red Carpet Kyiv 2017.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28533369|Lucie Jones]]''
| cantante galesa
| 1991
|
| ''[[:d:Q7165336|Pentyrch]]''
|-
| style='text-align:right'| 11286
|
| ''[[:d:Q28549773|Joe Hughes]]''
|
| 1898
|
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11287
|
| ''[[:d:Q28560642|Morgan Morgans, Engineer]]''
|
| 1814
|
| ''[[:d:Q6661154|Llanddeusant]]''
|-
| style='text-align:right'| 11288
|
| ''[[:d:Q28600252|Wayne Curtis]]''
| futbolista galés
| 1967
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11289
| [[Ficheru:SHIMMER Volume 88 - Nixon Newell 01 (cropped2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28648730|Nixon Newell]]''
| lluchadora profesional británica
| 1994
|
| [[Bargoed]]
|-
| style='text-align:right'| 11290
|
| ''[[:d:Q28710231|Dewi Humphreys]]''
|
| 1947
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11291
| [[Ficheru:2016 2017 UCI Track World Cup Apeldoorn 234.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28736423|Joe Holt]]''
|
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11292
|
| ''[[:d:Q28756399|Matthew Aubrey]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11293
|
| ''[[:d:Q28784496|Charley Edge]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11294
|
| ''[[:d:Q28853738|Ifan Phillips]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11295
|
| ''[[:d:Q28861574|Ryan Conbeer]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 11296
|
| ''[[:d:Q28867970|Declan Smith]]''
|
| 1997
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11297
|
| ''[[:d:Q28870673|Jay Baker]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11298
| [[Ficheru:Leek Town v Workington, 12 April 2025 05.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28870726|Billy Reeves]]''
| futbolista galés
| 1996
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11299
| [[Ficheru:Peter Rawlinson (46522523975).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28873696|Peter Rawlinson]]''
| inxenieru británicu
| 2000
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11300
|
| ''[[:d:Q28911822|Jason Gummer]]''
| futbolista británicu
| 1967
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 11301
| [[Ficheru:El Jones Halifax poet.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q28935078|El Jones]]''
|
| 1979
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11302
| [[Ficheru:Stefan Leyshon portrait.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28952252|Stefan Leyshon]]''
| direutor artísticu francés
| 1972
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11303
| [[Ficheru:Don Punch at farm.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q28968013|Don Punch]]''
|
| 1956
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 11304
|
| ''[[:d:Q28980561|Tony Day]]''
| nadador británicu
| 1965
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11305
| [[Ficheru:Brychan Llyr, Jess.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29023727|Brychan Llŷr]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11306
| [[Ficheru:Luke Pearce Italy 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29048134|Luke Pearce]]''
|
| 1987
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11307
|
| ''[[:d:Q29052058|Oliver Pike]]''
| xugador de críquet británicu
| 1998
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11308
|
| ''[[:d:Q29052057|Connor Brown]]''
| xugador de críquet británicu
| 1997
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11309
|
| ''[[:d:Q29530855|Julie Keeble]]''
| baillarina sobre xelu galesa
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11310
|
| ''[[:d:Q29545039|Michael J. Lewis]]''
| compositor galés
| 1939
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11311
|
| ''[[:d:Q29625620|Rebecca Trehearn]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 11312
|
| ''[[:d:Q29907467|Seb Davies]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11313
|
| ''[[:d:Q29907504|Rhun Williams]]''
| deportista galés
| 1997
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11314
| [[Ficheru:Stephen Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29919894|Stephen Williams]]''
| decorador galés
| 1963
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11315
|
| ''[[:d:Q29952260|Brett Johns]]''
| lluchador d'artes marciales mestes galés
| 1992
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11316
|
| ''[[:d:Q29959653|Tom Wrigley]]''
|
| 1992
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 11317
|
| ''[[:d:Q30005191|Sioned Harries]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1989
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11318
|
| ''[[:d:Q30052727|Rachel Taylor]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1983
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11319
|
| ''[[:d:Q30069347|G. M. Heal]]''
|
| 1944
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11320
|
| ''[[:d:Q30069829|Roger Moore]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q1141148|Gower Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 11321
|
| ''[[:d:Q30118010|Rhodri Lovett]]''
| direutor de cine galés
| 1982
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11322
|
| ''[[:d:Q30121081|Morwyn Brebner]]''
| traductora canadiana
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11323
|
| ''[[:d:Q30122028|Rhys Thomas]]''
|
| 1979
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 11324
|
| ''[[:d:Q30122062|Tom Davies]]''
|
| 1993
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11325
|
| ''[[:d:Q30122379|Leon Brown]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11326
| [[Ficheru:Michael Lieber.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30122913|Michael Lieber]]''
| actor galés
| 1988
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 11327
|
| ''[[:d:Q30157831|Gwyn Harries-Jenkins]]''
|
| 1931
|
| ''[[:d:Q1814569|Risca]]''
|-
| style='text-align:right'| 11328
| [[Ficheru:Official portrait of Anna McMorrin MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30164279|Anna McMorrin]]''
| política británica
| 1971
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11329
| [[Ficheru:Official portrait of Tonia Antoniazzi crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30165536|Tonia Antoniazzi]]''
| política británica
| 1971
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11330
| [[Ficheru:Official portrait of Ben Lake crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30172752|Ben Lake]]''
| políticu británicu
| 1993
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11331
|
| ''[[:d:Q30219424|Chris Mottershead]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q2145305|Cowbridge]]''
|-
| style='text-align:right'| 11332
|
| ''[[:d:Q30303313|Martin Conway]]''
| historiador británicu
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11333
|
| ''[[:d:Q30321004|Robert Childs]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q2536016|Crucywel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11334
| [[Ficheru:Scott Barley, 2015.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30323317|Scott Barley]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11335
|
| ''[[:d:Q30323462|Carl Hopgood]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11336
| [[Ficheru:Jack Marshman at UFC 230.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q30502234|Jack Marshman]]''
| lluchador d'artes marciales mestes galés
| 1989
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11337
| [[Ficheru:Manon Williams Croeso Cymru.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q31358720|Manon Antoniazzi]]''
| funcionaria galesa
| 1965
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11338
|
| ''[[:d:Q31358731|Mared Lenny]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11339
|
| ''[[:d:Q31358728|Ryan Kift]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q3401562|Llanrug]]''
|-
| style='text-align:right'| 11340
|
| ''[[:d:Q31358769|Myfyr Isaac]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q3400083|Llanafan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11341
|
| ''[[:d:Q31358792|Wil Tân]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11342
|
| ''[[:d:Q31358808|Hefin Huws]]''
|
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11343
|
| ''[[:d:Q31358836|Iestyn Jones]]''
|
| 1963
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11344
|
| ''[[:d:Q31359017|John Wayne Griffith]]''
|
| 1783
|
| ''[[:d:Q3396898|Abergwyngregyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11345
|
| ''[[:d:Q31359493|Arwel Lloyd Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3406313|Llansannan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11346
|
| ''[[:d:Q31886221|Donald Roy]]''
|
| 1930
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11347
|
| ''[[:d:Q32308031|Hywel Davies]]''
| jockey galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11348
|
| ''[[:d:Q32859631|Peter Francis]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q870815|Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11349
|
| ''[[:d:Q33125100|Kelvyn Jones]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11350
|
| ''[[:d:Q33812797|Terry Cotton]]''
| futbolista galés
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11351
|
| ''[[:d:Q33820175|Phil Holme]]''
| futbolista británicu
| 1947
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11352
|
| ''[[:d:Q33824044|Alan McIntosh]]''
| futbolista británicu
| 1939
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 11353
|
| ''[[:d:Q34007837|Daniel Jervis]]''
| nadador británicu
| 1996
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11354
|
| ''[[:d:Q34980052|Keston Davies]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11355
| [[Ficheru:David Annwn Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q35488635|David Annwn Jones]]''
|
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11356
|
| ''[[:d:Q35850145|Jay Foulston]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11357
| [[Ficheru:PG Morgan.tif|center|128px]]
| ''[[:d:Q36419796|P. G. Morgan]]''
|
| 1966
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11358
|
| ''[[:d:Q36697214|Tom Rhys Harries]]''
| actor británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11359
|
| ''[[:d:Q37269398|Jonathan Evans-Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11360
|
| ''[[:d:Q37649676|Anita Thapar]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11361
| [[Ficheru:Cameron Coxe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q37763071|Cameron Coxe]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11362
| [[Ficheru:Jon Worth.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q37996916|Jon Worth]]''
| profesor galés
| 1980
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11363
| [[Ficheru:Andrew Brace 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q38094908|Andrew Brace]]''
| violinista galés
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11364
|
| ''[[:d:Q38138534|Ashley Sweet]]''
|
| 1989
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 11365
|
| ''[[:d:Q38138540|Ellis Shipp]]''
|
| 1997
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11366
| [[Ficheru:BillySassDavies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q38185495|Billy Sass-Davies]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 11367
|
| ''[[:d:Q38190133|Corey Domachowski]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 11368
|
| ''[[:d:Q38190147|Kieron Assirratti]]''
|
| 1997
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11369
|
| ''[[:d:Q38190446|Harri Millard]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1996
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11370
|
| ''[[:d:Q38190462|Shane Lewis-Hughes]]''
|
| 1997
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11371
|
| ''[[:d:Q38383577|Reuben Morgan-Williams]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1998
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11372
|
| ''[[:d:Q39074703|John Rawlins]]''
| xugador de rugbi union galés
| 1957
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11373
| [[Ficheru:Robert Owen.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q39074894|Robert Owen]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q7080138|Ogmore Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 11374
|
| ''[[:d:Q39078916|Peter Davies]]''
| futbolista británicu (1942-)
| 1942
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11375
|
| ''[[:d:Q39078938|Sam Jones]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11376
|
| ''[[:d:Q39257430|Rollin Menayese]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11377
|
| ''[[:d:Q39299873|Kurt Parry]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q8040096|Wyndham]]''
|-
| style='text-align:right'| 11378
|
| ''[[:d:Q39388876|Дориан Дарч]]''
|
| 1984
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11379
|
| ''[[:d:Q39640868|Betsy]]''
| cantante británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11380
|
| ''[[:d:Q40265813|Elizabeth Vaughan]]''
| cantante d'ópera británica
| 1937
|
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11381
|
| ''[[:d:Q40745599|Mags Harries]]''
|
| 1945
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11382
|
| ''[[:d:Q40766069|Freddie Hill]]''
| futbolista galés
| 1914
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11383
|
| ''[[:d:Q41234642|Helen Molyneux]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11384
|
| ''[[:d:Q41247240|Hannah Grace]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11385
|
| ''[[:d:Q41249260|Owen Evans]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11386
| [[Ficheru:Megan Jones POTM 2021 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q41446728|Megan Jones]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11387
|
| ''[[:d:Q41530142|Robson Blake]]''
|
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11388
| [[Ficheru:Siwan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q41693923|Siwan Davies]]''
| académica británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 11389
|
| ''[[:d:Q41693935|Deirdre Beddoe]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11390
|
| ''[[:d:Q41787459|Derek Jenkins]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11391
|
| ''[[:d:Q41949778|Jackie E. Kendrick]]''
| investigador
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11392
|
| ''[[:d:Q42211621|Cerith Flinn]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11393
|
| ''[[:d:Q42291096|Michael J. Ingleson]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11394
|
| ''[[:d:Q42313714|Tegau Eurfron]]''
|
| 500
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11395
| [[Ficheru:Laura O'Sullivan (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42314072|Laura O'Sullivan]]''
| futbolista británica
| 1991
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11396
|
| ''[[:d:Q42375487|Paul Meek]]''
| autor galés
| 1959
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11397
| [[Ficheru:Amy Dowden - 2023 (52720307368) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42431221|Amy Dowden]]''
| baillarina británica
| 1991
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11398
| [[Ficheru:Dilanroberts (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42520174|Dylan Roberts]]''
|
| 1971
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11399
|
| ''[[:d:Q42583341|Hannah Miles]]''
| futbolista británica
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11400
|
| ''[[:d:Q42845798|Evan Press]]''
|
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11401
| [[Ficheru:Jane Dodds official photo 2026.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q42846969|Jane Dodds]]''
|
| 1963
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11402
|
| ''[[:d:Q42852267|Wayne Hughes]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11403
|
| ''[[:d:Q42886882|Owen Taylor]]''
| futbolista británicu
| 2001
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11404
|
| ''[[:d:Q42889463|Lewis Collins]]''
|
| 2001
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11405
|
| ''[[:d:Q43151279|Ceri Phillips]]''
|
|
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11406
|
| ''[[:d:Q43170848|David Walsh]]''
| futbolista galés
| 1979
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11407
|
| ''[[:d:Q43178378|Taylor Davies]]''
|
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11408
|
| ''[[:d:Q43178639|Rhys Fawcett]]''
|
| 1996
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11409
|
| ''[[:d:Q43260423|Ben Jones]]''
|
| 1998
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11410
|
| ''[[:d:Q43289293|David J. Tozer]]''
|
| 1970
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11411
|
| ''[[:d:Q43374061|Jethro Binns]]''
| xugador de squash galés
| 1984
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11412
|
| ''[[:d:Q43380801|Toni Evans]]''
| actriz pornográfica británica
| 1972
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11413
|
| ''[[:d:Q43472159|Nicki McNelly]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 11414
|
| ''[[:d:Q43847981|Owen Lane]]''
|
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11415
|
| ''[[:d:Q44070372|Morgan Williams]]''
|
| 1995
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11416
|
| ''[[:d:Q44481398|Rowan Jenkins]]''
|
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11417
|
| ''[[:d:Q44490509|Catherine Smaill]]''
|
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11418
|
| ''[[:d:Q44711039|Dane Blacker]]''
|
| 1998
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11419
|
| ''[[:d:Q44742025|Joe Thomas]]''
|
| 1996
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11420
|
| ''[[:d:Q44742037|Will Jones]]''
|
| 1998
|
| ''[[:d:Q3381195|Penclawdd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11421
| [[Ficheru:Nathan Broadhead (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q44963860|Nathan Broadhead]]''
|
| 1998
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11422
| [[Ficheru:Shaun Evans 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q45189110|Shaun Evans]]''
|
| 1996
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11423
|
| ''[[:d:Q45298761|Nicholas Tee]]''
| remeru británicu
| 1949
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11424
|
| ''[[:d:Q45319455|Ashley Griffiths]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11425
|
| ''[[:d:Q45776704|Ray Giles]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q6389163|Kenfig Hill]]''
|-
| style='text-align:right'| 11426
|
| ''[[:d:Q45985290|Colin Lake]]''
|
| 1941
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11427
| [[Ficheru:David Paul Mills.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q46271067|David P Mills]]''
| químicu británicu
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11428
|
| ''[[:d:Q46586061|Steve Sutton]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11429
|
| ''[[:d:Q47035203|Nikara Jenkins]]''
| ximnasta británica
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11430
|
| ''[[:d:Q47073063|Megan Chard]]''
| ciclista galesa
| 1998
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11431
|
| ''[[:d:Q47120611|Ion Thomas]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11432
|
| ''[[:d:Q47120737|Cathryn Charnell-White]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11433
|
| ''[[:d:Q47120836|Meilyr Siôn]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11434
|
| ''[[:d:Q47120923|Mared Llwyd]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11435
|
| ''[[:d:Q47121102|Mari Gwilym]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q7198529|Pistyll]]''
|-
| style='text-align:right'| 11436
|
| ''[[:d:Q47121493|Ruth Morgan]]''
|
| 1966
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11437
|
| ''[[:d:Q47121781|Mari George]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11438
|
| ''[[:d:Q47121825|Gwen Redvers Jones]]''
|
| 1930
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 11439
|
| ''[[:d:Q47122031|Emlyn Richards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398367|Sarn Meyllteyrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11440
|
| ''[[:d:Q47122142|Derfel Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11441
|
| ''[[:d:Q47122487|Gruff Roberts]]''
|
|
|
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 11442
|
| ''[[:d:Q47123290|Eirian Jones]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q15987532|Mynydd Bach]]''
|-
| style='text-align:right'| 11443
|
| ''[[:d:Q47123511|Morgan Tomos]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11444
|
| ''[[:d:Q47123629|Robin Gwyndaf]]''
|
| 1941
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 11445
|
| ''[[:d:Q47123796|Bedwyr Rees]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3397276|Moelfre]]''
|-
| style='text-align:right'| 11446
|
| ''[[:d:Q47124178|Dulais Rhys]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11447
|
| ''[[:d:Q47124189|Martyn Geraint]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q1770495|Goodwick]]''
|-
| style='text-align:right'| 11448
|
| ''[[:d:Q47124323|Adrian Reynolds]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11449
|
| ''[[:d:Q47124529|Arwel Vittle]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11450
|
| ''[[:d:Q47124631|Arfon Haines Davies]]''
| llocutor británicu
| 1948
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11451
|
| ''[[:d:Q47124993|Margiad Roberts]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11452
|
| ''[[:d:Q47125185|Eurgain Haf]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7163011|Penisa'r Waun]]''
|-
| style='text-align:right'| 11453
|
| ''[[:d:Q47125531|Cris Dafis]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11454
|
| ''[[:d:Q47125698|Sioned Lleinau]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11455
|
| ''[[:d:Q47125789|Marlis Jones]]''
|
| 1938
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 11456
| [[Ficheru:Heather M Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47125847|Heather Williams]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11457
|
| ''[[:d:Q47126006|Ceridwen Lloyd-Morgan]]''
|
| 1950
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11458
|
| ''[[:d:Q47126099|Mari Emlyn]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11459
|
| ''[[:d:Q47126113|Geoffrey R. Orrin]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1952591|The Mumbles]]''
|-
| style='text-align:right'| 11460
|
| ''[[:d:Q47126182|Gwilym H. Jones]]''
|
| 1930
|
| ''[[:d:Q2148274|Rhos-fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11461
|
| ''[[:d:Q47126264|Llion Jones]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11462
|
| ''[[:d:Q47126436|William R. Lewis]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q3400997|Llangristiolus]]''
|-
| style='text-align:right'| 11463
|
| ''[[:d:Q47126701|Heini Gruffudd]]''
|
| 1946
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11464
|
| ''[[:d:Q47126713|Euron Griffith]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11465
|
| ''[[:d:Q47126724|Huw M. Edwards]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11466
|
| ''[[:d:Q47126897|Pegi Lloyd-Williams]]''
|
| 1923
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11467
|
| ''[[:d:Q47126908|Robert Rhys]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q13644935|Llangyndeyrn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11468
|
| ''[[:d:Q47126926|R. Iestyn Hughes]]''
|
| 1955
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11469
|
| ''[[:d:Q47126982|John Alwyn Griffiths]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11470
|
| ''[[:d:Q47127009|Paul Joyner]]''
|
| 1954
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11471
|
| ''[[:d:Q47127065|Erwyd Howells]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q3399417|Ponterwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11472
|
| ''[[:d:Q47127360|E. Wyn James]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7844935|Troed-y-rhiw]]''
|-
| style='text-align:right'| 11473
|
| ''[[:d:Q47127557|Mair Roberts]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3460719|Old Colwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11474
|
| ''[[:d:Q47127623|Mair Evans]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11475
|
| ''[[:d:Q47127951|Martin Huws]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11476
|
| ''[[:d:Q47128057|Marlyn Samuel]]''
|
| 1965
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11477
|
| ''[[:d:Q47128294|Sêra Moore-Williams]]''
|
| 1958
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11478
| [[Ficheru:Gareth Ffowc Roberts (cropped) Feb 2020.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47128461|Gareth Ffowc Roberts]]''
|
| 1945
|
| ''[[:d:Q3050619|Holywell]]''
|-
| style='text-align:right'| 11479
|
| ''[[:d:Q47128519|Daniel Davies]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q3401566|Llanarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11480
|
| ''[[:d:Q47128679|Walford L. Gealy]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5306194|Dre-fach Felindre]]''
|-
| style='text-align:right'| 11481
|
| ''[[:d:Q47129834|Dylan Llewelyn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402636|Y Ffôr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11482
|
| ''[[:d:Q47129889|John Barnie]]''
|
| 1941
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11483
|
| ''[[:d:Q47130219|Janet Aethwy]]''
|
| 1955
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11484
|
| ''[[:d:Q47130226|Mari Rhian Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2588223|Llanfyllin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11485
|
| ''[[:d:Q47130527|R. Arwel Jones]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q15272454|Rhosybol]]''
|-
| style='text-align:right'| 11486
|
| ''[[:d:Q47228357|Jon Norris]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11487
| [[Ficheru:Evans-01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47263904|Connor Lemonheigh-Evans]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11488
|
| ''[[:d:Q47436459|Zak Lee-Green]]''
| remeru británicu
| 1991
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11489
|
| ''[[:d:Q47453910|Kacie Oliver]]''
| futbolista d'Estaos Xuníos
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11490
|
| ''[[:d:Q47460430|Nathan Foy]]''
| xugador de críquet británicu
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11491
|
| ''[[:d:Q47467184|Katherine McNicol]]''
| remera británica
| 1961
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11492
|
| ''[[:d:Q47476891|Richie Edwards]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11493
|
| ''[[:d:Q47476950|Chris Harris]]''
|
| 1977
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11494
|
| ''[[:d:Q47477003|Bob Griffiths]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q2020203|Rhyl]]''
|-
| style='text-align:right'| 11495
|
| ''[[:d:Q47482445|Michael Harris]]''
| remeru británicu
| 1969
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11496
|
| ''[[:d:Q47490670|Ross Owen]]''
|
| 1994
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11497
| [[Ficheru:Aaron Wainwright 20250419 173900.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47490703|Aaron Wainwright]]''
|
| 1997
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11498
|
| ''[[:d:Q47490719|Jared Rosser]]''
|
| 1997
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11499
|
| ''[[:d:Q47490721|Arwel Robson]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11500
|
| ''[[:d:Q47490745|Anna Hursey]]''
|
| 2006
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11501
|
| ''[[:d:Q47492896|Doug Perkins]]''
|
| 1943
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11502
| [[Ficheru:Saint-Amand-les-Eaux - Paris-Roubaix juniors, 9 avril 2017, départ (A38).JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q47517355|Rhys Britton]]''
| ciclista británicu
| 1999
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11503
|
| ''[[:d:Q47542010|Jason Evans]]''
|
| 1971
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11504
|
| ''[[:d:Q47542123|Frances Mackenzie, Countess of Seaforth]]''
|
| 1659
|
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11505
|
| ''[[:d:Q47542236|Nicola Tustain]]''
|
| 1977
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 11506
|
| ''[[:d:Q47656094|Alan Phillips]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11507
| [[Ficheru:Wales-Switzerland match at Euro 2020 in Baku 5 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q47658470|Joe Rodon]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11508
|
| ''[[:d:Q47671584|Ben Hingeley]]''
| pilotu d'automovilismu británicu
| 1997
|
| ''[[:d:Q5566710|Glascoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 11509
| [[Ficheru:Jack Sargeant AM (40900021582).png|center|128px]]
| ''[[:d:Q47995095|Jack Sargeant]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11510
| [[Ficheru:John Phillips at UFC Fight Night 160 in Copenhagen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q48468627|John Phillips]]''
|
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11511
|
| ''[[:d:Q48778144|John Welch]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11512
|
| ''[[:d:Q48801730|Julian Atterton]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5595745|Grangetown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11513
|
| ''[[:d:Q48805514|Alexia Pnevmatikos]]''
| ilustradora británica
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11514
|
| ''[[:d:Q48816698|Rose Thomas]]''
| xugadora de ḥoquei británica
| 1992
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 11515
|
| ''[[:d:Q48816696|Sarah Jones]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11516
|
| ''[[:d:Q48844024|Janusz Hryniewicz]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q3402867|Penley]]''
|-
| style='text-align:right'| 11517
|
| ''[[:d:Q48868869|Danny Hughes]]''
|
| 1988
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11518
|
| ''[[:d:Q48868982|Sarah Connolly]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11519
|
| ''[[:d:Q48977772|Dewi Cross]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11520
| [[Ficheru:Elise Hughes Blackburn (50452093546) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50078331|Elise Hughes]]''
| futbolista galesa
| 2001
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 11521
|
| ''[[:d:Q50173768|Chris Goss]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q27556140|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 11522
|
| ''[[:d:Q50179243|Rob Sutherland]]''
|
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11523
|
| ''[[:d:Q50217554|Sean Wharton]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11524
|
| ''[[:d:Q50296393|Neil Salathiel]]''
|
| 1962
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11525
| [[Ficheru:Francesca Rhydderch large.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50326432|Francesca Rhydderch]]''
|
| 1969
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11526
| [[Ficheru:Lexi Lowe - AVN Expo & AVN Awards (8394303962).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50332139|Lexi Lowe]]''
|
| 1988
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11527
|
| ''[[:d:Q50345115|Aled Miles]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11528
|
| ''[[:d:Q50345381|Paul Whitfield]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11529
|
| ''[[:d:Q50365542|Sam Moore]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11530
|
| ''[[:d:Q50379493|Chelsea Lewis]]''
| deportista galesa
| 1993
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11531
|
| ''[[:d:Q50404210|Geraldine Norman]]''
| matemática británica
| 1940
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11532
| [[Ficheru:Banita Sandhu graces the special screening of October (01).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q50413334|Banita Sandhu]]''
| actriz británica
| 1997
|
| [[Caerllion]]
|-
| style='text-align:right'| 11533
|
| ''[[:d:Q50676480|Hayley Parsons]]''
|
| 1973
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11534
|
| ''[[:d:Q50900421|Emyr Evans]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11535
|
| ''[[:d:Q50947577|Ifan G Hughes]]''
| investigador
| 1968
|
| ''[[:d:Q8054077|Ynyshir]]''
|-
| style='text-align:right'| 11536
|
| ''[[:d:Q51214742|Sam Pearce]]''
| xugador de críquet británicu
| 1994
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11537
|
| ''[[:d:Q51220615|Islwyn Jones]]''
| futbolista británicu
| 1935
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11538
|
| ''[[:d:Q51260242|Alan Couch]]''
| futbolista británicu
| 1953
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11539
|
| ''[[:d:Q51287556|Dino Fetscher]]''
| actor británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11540
|
| ''[[:d:Q51364729|Sam Fenwick]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11541
|
| ''[[:d:Q51573468|Morgan Morris]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11542
| [[Ficheru:RAF India 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q51611000|Roger A Falconer]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11543
|
| ''[[:d:Q51645970|Bethan Davies]]''
| marchadora atlética británica
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11544
|
| ''[[:d:Q51754219|Liam Hutchinson]]''
| futbolista británicu
| 1991
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11545
|
| ''[[:d:Q51759514|Bill Sweet]]''
|
| 1947
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11546
| [[Ficheru:20241006-Gemma Evans (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q51876187|Gemma Evans]]''
| futbolista británica
| 1996
|
| ''[[:d:Q5530463|Gelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11547
|
| ''[[:d:Q51879759|Graham Sweet]]''
|
| 1948
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11548
|
| ''[[:d:Q51879898|Jackie Price]]''
|
| 1950
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11549
|
| ''[[:d:Q51879916|Christopher Frank]]''
|
| 1949
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11550
|
| ''[[:d:Q51905701|Owen James]]''
| ciclista británicu
| 1995
|
| ''[[:d:Q5445551|Ferryside]]''
|-
| style='text-align:right'| 11551
|
| ''[[:d:Q51908481|Saint Bilo]]''
| santa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11552
|
| ''[[:d:Q51954783|Cynheiddon ach Brychan]]''
| santa galesa
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11553
|
| ''[[:d:Q51996869|Danielle Lewis]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2039004|New Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11554
|
| ''[[:d:Q52002304|Dilig]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2030641|Pontardawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 11555
|
| ''[[:d:Q52061534|Eurfyl ach Padarn]]''
|
|
|
| [[Powys]]
|-
| style='text-align:right'| 11556
|
| ''[[:d:Q52079677|Nathan Wigg]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11557
|
| ''[[:d:Q52083916|Eurgain ach Maelgwn Gwynedd]]''
|
| 510
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11558
|
| ''[[:d:Q52084553|Kieran Williams]]''
|
| 1997
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11559
|
| ''[[:d:Q52084831|James Ratti]]''
|
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11560
| [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 162336 Dewi Lake.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52084834|Dewi Lake]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11561
|
| ''[[:d:Q52084835|Tiaan Thomas-Wheeler]]''
|
| 1999
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11562
| [[Ficheru:Judith Ablett-Kerr (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q52107245|Judith Ablett-Kerr]]''
| abogada neozelandesa
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11563
|
| ''[[:d:Q52120536|Gwenhaf]]''
|
| 480
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11564
|
| ''[[:d:Q52157525|Gwenonwy ach Meurig]]''
|
| 500
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11565
|
| ''[[:d:Q52470702|Dafydd Tomos]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11566
|
| ''[[:d:Q52557168|Llŷr Forwen]]''
| santa galesa
| 600
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11567
|
| ''[[:d:Q52716006|Tudor Evans]]''
| políticu británicu
|
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11568
|
| ''[[:d:Q52722880|Amy Evans]]''
| xugadora de rugbi británica
| 1990
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11569
|
| ''[[:d:Q52724507|Ash Baker]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11570
|
| ''[[:d:Q52823870|Daniel Jefferies]]''
| futbolista galés
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11571
|
| ''[[:d:Q53086736|Kelvin Thomas]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11572
|
| ''[[:d:Q53191106|Meleri]]''
| santa galesa
|
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11573
|
| ''[[:d:Q53570396|Nefyn ach Brychan]]''
|
|
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11574
|
| ''[[:d:Q53573757|Nwyalen ach Selyf]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11575
|
| ''[[:d:Q53718889|Tangwystl ach Brychan]]''
| santa galesa
| 500
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11576
|
| ''[[:d:Q54087307|Alfred Ross Pring]]''
|
| 1827
|
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11577
| [[Ficheru:Kishan Hirani PHC 2014-1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54556080|Kishan Hirani]]''
| xugador de snooker británicu
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11578
| [[Ficheru:Noelcrymych.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q54591108|Noel James]]''
| comediante en direuto británicu
| 1965
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11579
|
| ''[[:d:Q54594287|Marcus Piggott]]''
|
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11580
|
| ''[[:d:Q54598807|Philip Welch]]''
| matemáticu británicu
| 1954
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11581
|
| ''[[:d:Q54861310|Taine Basham]]''
|
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11582
|
| ''[[:d:Q54861308|Dan Babos]]''
|
| 2000
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11583
| [[Ficheru:The History of Apple Pie - Kelly Lee Owens (2013).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55006228|Kelly Lee Owens]]''
| cantante británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11584
|
| ''[[:d:Q55069173|Dianne Rees]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11585
|
| ''[[:d:Q55080950|Joel Bennett Ringer]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11586
|
| ''[[:d:Q55114646|Prem Sisodiya]]''
| xugador de críquet británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11587
|
| ''[[:d:Q55235984|Jessica Warboys]]''
|
| 1977
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11588
|
| ''[[:d:Q55314922|Caryl Thomas]]''
|
| 1986
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11589
|
| ''[[:d:Q55363791|Paul Roberts]]''
|
| 1977
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11590
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 082.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55364071|Jessica Roberts]]''
| ciclista británica
| 1999
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11591
|
| ''[[:d:Q55369925|Chris Sander]]''
| futbolista británicu
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11592
|
| ''[[:d:Q55375359|Frank Jones]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 11593
|
| ''[[:d:Q55391506|Curtis Dodge]]''
|
| 1992
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11594
|
| ''[[:d:Q55413128|Gwyn Vaughan Jones]]''
| actor galés
| 1958
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 11595
| [[Ficheru:WelshWhisperer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55462126|Andrew Walton]]''
|
| 1987
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11596
|
| ''[[:d:Q55584143|Kieran Hardy]]''
|
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11597
| [[Ficheru:Jason Harries 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55584141|Jason Harries]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11598
| [[Ficheru:Rio Dyer 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55584550|Rio Dyer]]''
|
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11599
|
| ''[[:d:Q55584573|Lennon Greggains]]''
|
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11600
|
| ''[[:d:Q55584576|Connor Edwards]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11601
|
| ''[[:d:Q55584580|Joe Goodchild]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11602
|
| ''[[:d:Q55605198|Ben Murphy]]''
|
| 1996
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11603
|
| ''[[:d:Q55607561|Christian Coleman]]''
|
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11604
|
| ''[[:d:Q55615146|John Cockrill]]''
|
| 1745
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11605
|
| ''[[:d:Q55631619|Rhodri Davies]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q3460580|Crymych]]''
|-
| style='text-align:right'| 11606
|
| ''[[:d:Q55632115|Russell Lewis]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q4923812|Blaengwynfi]]''
|-
| style='text-align:right'| 11607
|
| ''[[:d:Q55652337|Gwrgon]]''
|
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11608
|
| ''[[:d:Q55652826|Ceindrych]]''
| santa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11609
|
| ''[[:d:Q55720569|Sue Roderick]]''
| actriz británica
| 1955
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11610
|
| ''[[:d:Q55759986|Morgan Webster]]''
| lluchador profesional galés
| 1990
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11611
|
| ''[[:d:Q55760861|Sophie Mackintosh]]''
| escritora británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11612
|
| ''[[:d:Q55824347|W. Ray Stephens]]''
|
| 1916
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11613
|
| ''[[:d:Q55844555|Latalia Bevan]]''
| ximnasta galesa
| 2001
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11614
|
| ''[[:d:Q55938193|Peter Read]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11615
|
| ''[[:d:Q56009287|Meinir Lloyd]]''
| cantante británica
| 1945
|
| ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11616
| [[Ficheru:Rhodri ap Dyfrig (Nwdls, S4C) yn Eisteddfod Genedlaethol Caerdydd 2018 - at the National Eisteddfod, Cardiff 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56051667|Rhodri ap Dyfrig]]''
|
| 1977
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11617
|
| ''[[:d:Q56062566|Abbie Trayler-Smith]]''
| fotógrafa británica
| 1977
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11618
|
| ''[[:d:Q56118747|Ann Rosalie David]]''
| exiptóloga británica
| 1946
|
| [[Cárdif]]<br/>[[Organización territorial de Gales|divisiones alministratives de Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11619
|
| ''[[:d:Q56174090|Derek Baskerville]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q4879473|Bedwellty]]''
|-
| style='text-align:right'| 11620
|
| ''[[:d:Q56174216|Mary Bettiss]]''
|
| 1788
|
| ''[[:d:Q13129604|Llanbeblig]]''
|-
| style='text-align:right'| 11621
|
| ''[[:d:Q56174390|Evan Bowen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11622
|
| ''[[:d:Q56174596|Robert Bulkeley]]''
|
| 1615
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11623
|
| ''[[:d:Q56175740|Don Dale-Jones]]''
|
| 1935
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 11624
|
| ''[[:d:Q56175882|David Davies]]''
|
| 1845
|
| ''[[:d:Q3401171|Cwmdu]]''
|-
| style='text-align:right'| 11625
|
| ''[[:d:Q56175946|Gladys Davies]]''
|
| 1885
|
| ''[[:d:Q6661851|Llanvihangel Crucorney]]''
|-
| style='text-align:right'| 11626
|
| ''[[:d:Q56176003|John Richard Davies]]''
|
| 1826
|
| ''[[:d:Q14508512|Henfynyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 11627
|
| ''[[:d:Q56176053|Price Davies]]''
|
| 1732
|
| ''[[:d:Q38825|Montgomeryshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11628
|
| ''[[:d:Q56176500|Elizabeth Ann Davies]]''
|
| 1867
|
| ''[[:d:Q3404644|Whitford]]''
|-
| style='text-align:right'| 11629
|
| ''[[:d:Q56176529|Llewelyn Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 11630
|
| ''[[:d:Q56176718|Robert Ellis]]''
|
| 1845
|
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11631
|
| ''[[:d:Q56176777|Elizabeth Enoch]]''
|
| 1801
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11632
|
| ''[[:d:Q56176912|Dic Evans]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11633
|
| ''[[:d:Q56177842|Robert John Griffith]]''
|
| 1861
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 11634
|
| ''[[:d:Q56178156|Elliw Haf]]''
|
| 1953
|
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11635
|
| ''[[:d:Q56178193|Frederick Edward Hamer]]''
|
| 1865
|
| ''[[:d:Q13129664|Llanllwchaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11636
|
| ''[[:d:Q56178627|Douglas Houston]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11637
|
| ''[[:d:Q56178688|David Howell]]''
|
| 1817
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11638
|
| ''[[:d:Q56178692|Edward Howell]]''
|
| 1814
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11639
|
| ''[[:d:Q56178698|Lewis Howell]]''
|
| 1812
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11640
|
| ''[[:d:Q56178696|Evan Howell]]''
|
| 1806
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11641
|
| ''[[:d:Q56178703|Samuel Howell]]''
|
| 1822
|
| ''[[:d:Q4942605|Bont Dolgadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11642
|
| ''[[:d:Q56178756|Ann Jones]]''
|
| 1815
|
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11643
|
| ''[[:d:Q56178842|Thomas Hughes]]''
|
| 1815
|
| ''[[:d:Q6661345|Llanfair Dyffryn Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11644
|
| ''[[:d:Q56178925|Glyn Ifans]]''
|
| 1920
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 11645
|
| ''[[:d:Q56179243|W. Jones Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11646
|
| ''[[:d:Q56179374|Brynmor Pierce Jones]]''
|
| 1925
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11647
|
| ''[[:d:Q56179448|Dedwydd Jones]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11648
|
| ''[[:d:Q56179475|Elinor Jones]]''
| presentadora de televisión galesa
| 1946
|
| ''[[:d:Q6661893|Llanwrda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11649
|
| ''[[:d:Q56179492|Evan W. Jones]]''
|
| 1876
|
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 11650
|
| ''[[:d:Q56179743|Richard Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11651
|
| ''[[:d:Q56179740|Richard Jones]]''
|
| 1799
|
| ''[[:d:Q5289699|Dolwyddelan]]''
|-
| style='text-align:right'| 11652
|
| ''[[:d:Q56179787|Thomas Zaccheus Jones]]''
|
| 1853
|
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 11653
|
| ''[[:d:Q56179800|Thomas Jones]]''
|
| 1821
|
| ''[[:d:Q3404936|Llanfair Talhaiarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11654
|
| ''[[:d:Q56179862|William Jones]]''
|
| 1860
|
| ''[[:d:Q16103619|Llanfair-y-Cwmwd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11655
|
| ''[[:d:Q56180075|Henry Leach]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11656
|
| ''[[:d:Q56180094|Godfrey Lee]]''
|
| 1951
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11657
|
| ''[[:d:Q56180262|Rees Lewis]]''
|
| 1804
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11658
|
| ''[[:d:Q56180667|Posthumus Lloyd]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11659
|
| ''[[:d:Q56181414|Kevin Morgan]]''
|
| 1953
|
| ''[[:d:Q258665|Rhigos]]''
|-
| style='text-align:right'| 11660
|
| ''[[:d:Q56181426|Rhian Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7653726|Cwm Tawe]]''
|-
| style='text-align:right'| 11661
|
| ''[[:d:Q56181432|Thomas Morgan]]''
|
| 1453
|
| ''[[:d:Q6661646|Llanmartin]]''
|-
| style='text-align:right'| 11662
|
| ''[[:d:Q56182025|John Caleb Owen]]''
|
| 1859
|
| ''[[:d:Q927739|Llangrannog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11663
|
| ''[[:d:Q56182632|Victoria Plucknett]]''
| actriz británica
| 1953
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11664
|
| ''[[:d:Q56182984|Emrys Pride]]''
|
| 1904
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 11665
|
| ''[[:d:Q56183197|Mary Louisa Williams]]''
|
| 1825
|
| [[Biwmares]]
|-
| style='text-align:right'| 11666
|
| ''[[:d:Q56183252|Ivor Thomas Rees]]''
|
| 1931
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11667
|
| ''[[:d:Q56183482|David Richards]]''
|
| 1860
|
| ''[[:d:Q3757704|Ffestiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11668
|
| ''[[:d:Q56183495|John Morgan Richards]]''
|
| 1856
|
| ''[[:d:Q6661456|Llangeler]]''
|-
| style='text-align:right'| 11669
|
| ''[[:d:Q56183620|Jane Roberts]]''
|
| 1828
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11670
|
| ''[[:d:Q56183689|William David Roberts]]''
|
| 1861
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 11671
|
| ''[[:d:Q56183782|David Rowlands]]''
|
| 1778
|
| ''[[:d:Q18160619|Llanfihangel Penbedw]]''
|-
| style='text-align:right'| 11672
|
| ''[[:d:Q56183975|Dafydd Savage]]''
|
| 1809
|
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11673
|
| ''[[:d:Q56184094|Delwyn Sion]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11674
| [[Ficheru:Cwmni Theatr Cymru, presentation of Under Milk Wood by Dylan Thomas (1549401).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56184787|Dyfed Thomas]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11675
|
| ''[[:d:Q56184797|Gwilym Ivor Thomas]]''
|
| 1920
|
| ''[[:d:Q6661685|Llanon]]''
|-
| style='text-align:right'| 11676
|
| ''[[:d:Q56184842|Mary Thomas]]''
|
| 1857
|
| ''[[:d:Q15963885|Llanwenog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11677
| [[Ficheru:William Thorne.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56184909|William Thorne]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1939963|Neyland]]''
|-
| style='text-align:right'| 11678
|
| ''[[:d:Q56185504|Dorothy Watkins]]''
|
| 1909
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 11679
|
| ''[[:d:Q56185758|David Wigley]]''
|
| 1872
|
| ''[[:d:Q3403507|Llanbrynmair]]''
|-
| style='text-align:right'| 11680
|
| ''[[:d:Q56185945|Elizabeth Williams]]''
|
| 1836
|
| ''[[:d:Q3401549|Llangadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11681
|
| ''[[:d:Q56186193|Nathaniel Williams]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]''
|-
| style='text-align:right'| 11682
|
| ''[[:d:Q56186247|Thomas Eurwedd Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5208304|Dafen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11683
|
| ''[[:d:Q56186304|Ynyr Williams]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11684
|
| ''[[:d:Q56186745|William Griffith]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q3399289|Llanllyfni]]''
|-
| style='text-align:right'| 11685
| [[Ficheru:Beryl Williams and Huw Tudor (1498860).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56186785|Huw Tudor]]''
|
| 1939
|
| ''[[:d:Q3402212|Llanfachreth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11686
| [[Ficheru:Actress Elisabeth Miles, and a performance of Cwmni THeatr Cymru's 'Byd o Amser' (1545111).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56186936|Lisabeth Miles]]''
|
| 1940
|
| ''[[:d:Q2983932|Waunfawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11687
|
| ''[[:d:Q56187086|Eric Roberts]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11688
|
| ''[[:d:Q56187197|Dafydd Glyn Hughes]]''
|
| 1921
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 11689
| [[Ficheru:Wrexham versus Bradford (1471559).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56224169|Earl Godding]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 11690
|
| ''[[:d:Q56240178|Carlos Uzal]]''
| xugador de baloncestu d'Estaos Xuníos
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11691
| [[Ficheru:Eifion Lloyd Jones, HTV, presenting a Chopper bicycle (1519623).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56243394|Eifion Lloyd Jones]]''
|
| 1948
|
| ''[[:d:Q13128401|Felinfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 11692
|
| ''[[:d:Q56248345|Billy Waters]]''
|
| 1931
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11693
|
| ''[[:d:Q56248414|Alan Jones]]''
|
| 1939
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11694
|
| ''[[:d:Q56248428|David Jones]]''
|
| 1936
|
| [[Saltney]]
|-
| style='text-align:right'| 11695
|
| ''[[:d:Q56248472|Ken Jones]]''
| futbolista británicu (1937-)
| 1937
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11696
|
| ''[[:d:Q56254074|Geoff Lloyd]]''
|
| 1942
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11697
|
| ''[[:d:Q56254201|Steve Morgan]]''
|
| 1970
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11698
|
| ''[[:d:Q56254266|Ian Hughes]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q3399883|Cefn Mawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 11699
| [[Ficheru:Hughes, Ken.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56254267|Ken Hughes]]''
|
| 1966
|
| [[Abermaw]]
|-
| style='text-align:right'| 11700
|
| ''[[:d:Q56254679|Steve Jones]]''
| futbolista británicu (1962-)
| 1962
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11701
| [[Ficheru:Brandon Cooper 26122024 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56290679|Brandon Cooper]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11702
|
| ''[[:d:Q56291963|Thomas Lloyd]]''
|
| 1709
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11703
|
| ''[[:d:Q56292794|Liam Cullen]]''
|
| 1999
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11704
|
| ''[[:d:Q56299224|Tudur Hallam]]''
| académicu británicu
| 1975
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 11705
|
| ''[[:d:Q56412441|Rico Zulkarnain]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11706
| [[Ficheru:Bullet for my Valentine - Wacken Open Air 2016-AL2279.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56416973|Jamie Mathias]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q4667213|Abertysswg]]''
|-
| style='text-align:right'| 11707
|
| ''[[:d:Q56434529|Richard Winpenny]]''
|
|
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11708
|
| ''[[:d:Q56452474|Kathryn Gray]]''
| poeta galesa
| 1973
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11709
|
| ''[[:d:Q56486681|Ryan Sears]]''
| futbolista británicu
| 1998
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11710
| [[Ficheru:Mr Phormula yn ystod yr Eisteddfod 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56514940|Ed Holden]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11711
|
| ''[[:d:Q56557885|Elizabeth Jane De La Hoyde]]''
|
| 1854
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11712
| [[Ficheru:Portrait of John Watkins Esq (4671464).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56597934|John Watkins]]''
|
| 1848
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11713
| [[Ficheru:Revd W E Watkins, Amlwch (B) NLW3362009.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56598255|W E Watkins]]''
|
| 1840
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11714
|
| ''[[:d:Q56612499|J. Bryan Jones]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11715
| [[Ficheru:Connor Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56630953|Connor Davies]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11716
|
| ''[[:d:Q56641621|Rhys Carre]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11717
|
| ''[[:d:Q56670370|Christopher J. Spiers]]''
| investigador británicu
| 1953
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11718
|
| ''[[:d:Q56678161|Liza Burgess]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11719
| [[Ficheru:Official portrait of Nickie Aiken MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56709363|Nickie Aiken]]''
| política británica
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11720
| [[Ficheru:Huw Thomas, Leader of Cardiff Council.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q56709415|Huw Thomas]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11721
|
| ''[[:d:Q56752753|Alex Koukouravas]]''
| xugador de baloncestu galés
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11722
|
| ''[[:d:Q56753470|Peter Tate]]''
|
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11723
|
| ''[[:d:Q56811910|Dai James]]''
|
| 1899
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11724
|
| ''[[:d:Q56868055|Greg Fitzgerald]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 11725
|
| ''[[:d:Q57053098|Aaron Lewis]]''
| futbolista galés
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11726
|
| ''[[:d:Q57059048|Aimee Watson]]''
| futbolista
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11727
|
| ''[[:d:Q57242836|Jon Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11728
|
| ''[[:d:Q57313836|Stephen Pugh]]''
|
| 1973
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11729
|
| ''[[:d:Q57313938|Nathan Cadette]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11730
| [[Ficheru:Isaak Davies 04052025 (4).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57395537|Isaak Davies]]''
| futbolista galés
| 2001
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11731
| [[Ficheru:Anne-Boden-2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57515716|Anne Boden]]''
|
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11732
| [[Ficheru:Ash Dykes.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57549384|Ash Dykes]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11733
|
| ''[[:d:Q57586301|Cai Evans]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11734
| [[Ficheru:Tommy Reffell 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57587669|Tommy Reffell]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11735
|
| ''[[:d:Q57603694|Peter Francombe]]''
| futbolista británicu
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11736
|
| ''[[:d:Q57710838|Hugh Llewelyn]]''
| fotógrafu británicu
|
|
| ''[[:d:Q7457421|Seven Sisters]]''
|-
| style='text-align:right'| 11737
|
| ''[[:d:Q57731118|Evan Pughe]]''
|
| 1872
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11738
| [[Ficheru:J. Barclay Jenkins (5292158).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57741929|Joseph Barclay Jenkins]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5197262|Cwmystwyth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11739
|
| ''[[:d:Q57833991|Matthew Hedges]]''
|
| 1973
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11740
|
| ''[[:d:Q57908543|Gillian Turner]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11741
| [[Ficheru:2020 Fleche Wallonne Tibco LeahDixon.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q57983939|Leah Dixon]]''
| ciclista británica
| 1991
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11742
|
| ''[[:d:Q58007986|Eddie Dennis]]''
|
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11743
|
| ''[[:d:Q58008163|Andy Gorman]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11744
|
| ''[[:d:Q58010516|Nick Hencher]]''
|
| 1961
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11745
|
| ''[[:d:Q58176051|Alec Lucas]]''
|
| 1945
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11746
|
| ''[[:d:Q58303142|Ian Love]]''
| futbolista británicu
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11747
|
| ''[[:d:Q58435926|Sarah Lianne Lewis]]''
| compositora británica
| 1988
|
| ''[[:d:Q5771888|Hirwaun]]''
|-
| style='text-align:right'| 11748
|
| ''[[:d:Q58494672|Wayne Matthews]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11749
|
| ''[[:d:Q58494918|Kelly Packwood]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11750
|
| ''[[:d:Q58494927|Kerry Packwood]]''
|
| 1986
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11751
|
| ''[[:d:Q58755703|Mark Layton]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11752
|
| ''[[:d:Q58882693|Steffan Alun]]''
| comediante en direuto británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11753
|
| ''[[:d:Q58898759|Esyllt Sears]]''
|
| 1981
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11754
|
| ''[[:d:Q58987694|Christopher Jones]]''
| futbolista galés
| 1909
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11755
| [[Ficheru:Dan Thomas, comediwr.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59140084|Dan Thomas]]''
| comediante en direuto británicu
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11756
|
| ''[[:d:Q59179585|Luke Jephcott]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11757
|
| ''[[:d:Q59202196|Iwan Arwel Griffith]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11758
| [[Ficheru:Eleri Morgan comedi crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59262901|Eleri Morgan]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11759
|
| ''[[:d:Q59263349|Hywel Pitts]]''
|
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11760
|
| ''[[:d:Q59263556|Sarah Breese]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11761
| [[Ficheru:Mandy Payne Artist.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q59268327|Mandy Payne]]''
| pintora británica
| 1964
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11762
|
| ''[[:d:Q59548506|Ken Waters]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1961
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11763
|
| ''[[:d:Q59622229|Benjamin Saunders]]''
| escritor británicu
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11764
|
| ''[[:d:Q59655839|Harold Friend]]''
|
| 1909
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11765
|
| ''[[:d:Q59655851|Jack McJennett]]''
|
| 1906
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11766
|
| ''[[:d:Q59655868|Harry Perks]]''
|
| 1912
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11767
|
| ''[[:d:Q59655874|Doug Redwood]]''
|
| 1918
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11768
|
| ''[[:d:Q59656121|Medwyn Evans]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q4981044|Brynteg]]''
|-
| style='text-align:right'| 11769
|
| ''[[:d:Q59656154|Allen Price]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| ''[[:d:Q3401140|Gelligaer]]''
|-
| style='text-align:right'| 11770
|
| ''[[:d:Q59656415|Steve Mackreth]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q7369807|Rossett]]''
|-
| style='text-align:right'| 11771
| [[Ficheru:Callum Sheedy LQ 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60194679|Callum Sheedy]]''
|
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11772
|
| ''[[:d:Q60544850|Albert L. Harris]]''
|
| 1869
|
| ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11773
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 083 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60581700|Megan Barker]]''
| ciclista británica
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11774
|
| ''[[:d:Q60589082|Mab Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11775
| [[Ficheru:Delyth Jewell official photo 2026.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60658323|Delyth Jewell]]''
| política británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11776
|
| ''[[:d:Q60685958|Maurice O'Sullivan]]''
| boxeador británicu
| 1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11777
|
| ''[[:d:Q60686093|Percy Richards]]''
|
| 1906
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 11778
|
| ''[[:d:Q60733920|Andy Edwards]]''
| futbolista británicu (1965-)
| 1965
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11779
|
| ''[[:d:Q60733948|Dan Davis]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11780
|
| ''[[:d:Q60733994|Ben Williams]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11781
| [[Ficheru:Sion Jones.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60734014|Sion Jones]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11782
|
| ''[[:d:Q60734062|Luke Morgan]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11783
| [[Ficheru:Curtis Davies.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60734191|Curtis Davies]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11784
|
| ''[[:d:Q60734266|Scott Williams]]''
|
| 1974
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11785
|
| ''[[:d:Q60734311|Allan Lewis]]''
|
| 1971
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11786
|
| ''[[:d:Q60734320|John Smith]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11787
|
| ''[[:d:Q60734360|Harri Morgan]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11788
|
| ''[[:d:Q60734441|John Davies]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q2193617|Llandysul]]''
|-
| style='text-align:right'| 11789
|
| ''[[:d:Q60734448|Kevin Jones]]''
|
| 1974
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11790
|
| ''[[:d:Q60734511|Joe Adams]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11791
|
| ''[[:d:Q60734513|Martin Goldsmith]]''
|
| 1962
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11792
|
| ''[[:d:Q60734569|Alan Jones]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q2483466|Caergwrle]]''
|-
| style='text-align:right'| 11793
|
| ''[[:d:Q60734690|Mike Keen]]''
|
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11794
|
| ''[[:d:Q60734744|Chris Ingram]]''
| futbolista británicu
| 1976
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11795
|
| ''[[:d:Q60735001|Brad Evans]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11796
|
| ''[[:d:Q60735037|Peter Morgan]]''
| futbolista británicu
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11797
|
| ''[[:d:Q60735114|Steve Scott]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11798
|
| ''[[:d:Q60735120|Neil Robinson]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3216519|Laleston]]''
|-
| style='text-align:right'| 11799
| [[Ficheru:Steve Bray, Stop Brexit Man (48794896706).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q60735575|Steve Bray]]''
|
| 1969
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11800
|
| ''[[:d:Q60735660|Jon Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11801
|
| ''[[:d:Q60735930|Will Griffiths]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11802
|
| ''[[:d:Q60736661|Dai Evans]]''
| futbolista británicu (1934-)
| 1934
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11803
|
| ''[[:d:Q60763309|Lew Bowen]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11804
|
| ''[[:d:Q60791067|Fred Castle]]''
|
| 1902
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 11805
|
| ''[[:d:Q60791136|Albert Evans]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11806
|
| ''[[:d:Q60791390|Ernest Lewis]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11807
|
| ''[[:d:Q60791526|Albert Miles]]''
|
| 1903
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11808
|
| ''[[:d:Q60791589|Eric Morris]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11809
|
| ''[[:d:Q60959205|Paul Lamford]]''
|
| 1953
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11810
|
| ''[[:d:Q61014919|James Wharton]]''
|
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11811
|
| ''[[:d:Q61107154|Mike Crowley]]''
|
| 1948
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11812
|
| ''[[:d:Q61107392|Gary Lloyd]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11813
|
| ''[[:d:Q61107438|Owen Evans]]''
|
| 1968
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11814
| [[Ficheru:Tal Garth, Garth Madrun.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61107823|Santes Marchell o Dalgarth]]''
| líder relixosa galesa
| 375
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11815
|
| ''[[:d:Q61107833|Lleucu]]''
| monxa galesa
| 500
|
| ''[[:d:Q6661551|Llangwyryfon]]''
|-
| style='text-align:right'| 11816
|
| ''[[:d:Q61107844|Anhun de Gwrthyfer]]''
| monxa galesa
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11817
|
| ''[[:d:Q61107961|Betsan Moses]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q7228397|Pontyberem]]''
|-
| style='text-align:right'| 11818
|
| ''[[:d:Q61107968|Gareth Bonello]]''
|
| 1981
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11819
|
| ''[[:d:Q61107987|Meurig Fychan ap Hywel Sele]]''
|
| 1400
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 11820
|
| ''[[:d:Q61119025|Griffiths Alison]]''
|
| 1963
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11821
|
| ''[[:d:Q61450736|Jim Botham]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11822
|
| ''[[:d:Q61675797|Liv Hill]]''
| actriz británica
| 2000
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11823
| [[Ficheru:Alys Williams (cantores; Welsh singer) 01.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61707036|Alys Williams]]''
| cantante británica
| 1987
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11824
|
| ''[[:d:Q61731675|Kylie Nolan]]''
| futbolista británica
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11825
|
| ''[[:d:Q61780191|Cassia Pike]]''
| futbolista británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11826
|
| ''[[:d:Q61828492|Josh Reynolds]]''
|
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11827
|
| ''[[:d:Q61828617|Will Kelly]]''
|
| 1997
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11828
| [[Ficheru:Benjamin Fry 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61828912|Benjamin Fry]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11829
| [[Ficheru:Owain Wyn Evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q61983407|Owain Wyn Evans]]''
| periodista británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 11830
|
| ''[[:d:Q62024163|Dennis Lambourne]]''
|
| 1945
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11831
|
| ''[[:d:Q62198596|Daniel Sumner]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11832
|
| ''[[:d:Q62388891|Roger Mostyn]]''
|
| 1953
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11833
|
| ''[[:d:Q62513133|Andy Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11834
|
| ''[[:d:Q62513940|Alana Spencer]]''
|
| 1992
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11835
| [[Ficheru:Official portrait of Ruth Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q62764975|Ruth Jones]]''
| política británica
| 1962
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11836
|
| ''[[:d:Q62768570|Arthur Smith]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6757051|Marchwiel]]''
|-
| style='text-align:right'| 11837
|
| ''[[:d:Q62769837|Chris Summers]]''
| futbolista británicu
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11838
|
| ''[[:d:Q62858588|Dick Williams]]''
|
| 1898
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11839
|
| ''[[:d:Q63165862|Paul Karabardak]]''
| tenista de mesa británicu
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11840
| [[Ficheru:Shellyann Evans - 53369865382.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63184794|Shellyann Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 11841
|
| ''[[:d:Q63228559|Lilian Nicholas]]''
|
| 1909
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11842
|
| ''[[:d:Q63248308|Geraint Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6661267|Llandybie]]''
|-
| style='text-align:right'| 11843
|
| ''[[:d:Q63313185|Edwin Rees]]''
|
| 1899
|
| ''[[:d:Q6661307|Llanelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11844
|
| ''[[:d:Q63341276|Graham Jones]]''
|
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11845
|
| ''[[:d:Q63391841|Eric Styles]]''
| direutor de cine británicu
| 1967
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 11846
| [[Ficheru:Prano Bailey-Bond 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63432097|Prano Bailey-Bond]]''
|
| 1982
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11847
|
| ''[[:d:Q63614875|Jaime Gareth Flórez Barreales]]''
|
| 1969
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 11848
| [[Ficheru:Southam, Macauley.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63699006|Macauley Southam-Hales]]''
| futbolista británicu
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11849
|
| ''[[:d:Q63699954|Stuart Webber]]''
|
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11850
|
| ''[[:d:Q63874313|Ray Lawrence]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11851
| [[Ficheru:Official portrait of Fay Jones MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q63929463|Fay Alicia Jones]]''
| política británica
| 1985
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11852
|
| ''[[:d:Q63953173|Seirian Sumner]]''
|
| 1974
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11853
|
| ''[[:d:Q63993767|Dewi Griffiths]]''
|
| 1991
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11854
|
| ''[[:d:Q64009025|Felicity Dahl]]''
|
| 1938
|
| ''[[:d:Q1244613|Llandaff]]''
|-
| style='text-align:right'| 11855
|
| ''[[:d:Q64009303|Roman Walker]]''
|
| 2000
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11856
| [[Ficheru:Tom Booth Amos 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64010406|Tom Booth-Amos]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11857
| [[Ficheru:Ella Powell Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-75 (50234968972) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64214523|Ella Powell]]''
| futbolista galesa
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11858
|
| ''[[:d:Q64358828|Alan Reynolds]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q7008960|New Inn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11859
|
| ''[[:d:Q64414789|Ruth King]]''
|
|
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11860
|
| ''[[:d:Q64685172|Sîan Reynolds]]''
|
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11861
|
| ''[[:d:Q64736714|Ben Cambriani]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11862
| [[Ficheru:Citizenship cairn newton evans-cropped 3.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64738481|Cairn Newton-Evans]]''
| policía británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11863
|
| ''[[:d:Q64747491|Tomi Lewis]]''
|
| 1999
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 11864
| [[Ficheru:Annabel Jones on MTV UK.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64748740|Annabel Jones]]''
|
|
|
| [[Aberdaugleddau]]
|-
| style='text-align:right'| 11865
|
| ''[[:d:Q64853341|Shaun Chapple]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11866
| [[Ficheru:Alice Griffiths Lewes FC Women v Charlton Ath Women 16 08 20 pre-season-137 (50234760281).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q64995849|Alice Griffiths]]''
| futbolista británica
| 2001
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 11867
|
| ''[[:d:Q65029330|Tom Rogers]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11868
| [[Ficheru:2024-12-22 Dresdner Eislöwen gegen ESV Kaufbeuren (DEL2) by Sandro Halank–090.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65030266|Joseph Lewis]]''
| xugador de ḥoquei sobre xelu británicu
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11869
|
| ''[[:d:Q65030475|David Rees]]''
| esquiador de fondu británicu
| 1940
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 11870
|
| ''[[:d:Q65030489|Peter Williams]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 11871
|
| ''[[:d:Q65030620|Jack Fairweather]]''
|
| 1978
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11872
|
| ''[[:d:Q65062011|Harry Davies]]''
|
| 1888
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11873
|
| ''[[:d:Q65178482|Joris Collier]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11874
|
| ''[[:d:Q65294945|Carolyn Hitt]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 11875
| [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3083.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q65367867|Alice Evans]]''
| futbolista británica
| 1994
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11876
|
| ''[[:d:Q65551884|Peter Turnbull]]''
|
| 1989
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11877
|
| ''[[:d:Q65555292|Emma Jenkins]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11878
|
| ''[[:d:Q65624959|Ian Roberts]]''
| futbolista británicu
| 1961
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11879
|
| ''[[:d:Q65665802|Rhian Nokes]]''
| futbolista galesa
| 1989
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 11880
|
| ''[[:d:Q65946181|Valerie Mullins]]''
|
| 1935
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11881
|
| ''[[:d:Q65946185|Margaret Thomas-Neale]]''
|
| 1931
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11882
|
| ''[[:d:Q65946188|Gwynedd Lewis-Lingard]]''
|
| 1934
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11883
|
| ''[[:d:Q66023017|Dorothy Summers]]''
|
| 1941
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11884
| [[Ficheru:20150922 1656 W AUT WAL 3084.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66049720|Jo Price]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q648732|St Davids]]''
|-
| style='text-align:right'| 11885
|
| ''[[:d:Q66105403|Elizabeth Baines]]''
|
| 1947
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11886
|
| ''[[:d:Q66147583|Guto Dafydd]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q109128|Gwynedd]]''
|-
| style='text-align:right'| 11887
|
| ''[[:d:Q66241174|Stavros Ambizas]]''
| políticu xipriota
| 1936
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11888
|
| ''[[:d:Q66295328|Pamela Hopkins]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11889
|
| ''[[:d:Q66309772|Patrick Killian]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11890
|
| ''[[:d:Q66335445|Callum Taylor]]''
|
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11891
|
| ''[[:d:Q66360557|Mike Williams]]''
| futbolista británicu (1956-)
| 1956
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11892
| [[Ficheru:Drew Parker 20.02.27.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66364666|Drew Parker]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q3395452|Connah's Quay]]''
|-
| style='text-align:right'| 11893
|
| ''[[:d:Q66384840|William Smale]]''
|
| 2001
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11894
|
| ''[[:d:Q66398333|Andrew Morris]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1961
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11895
| [[Ficheru:Ben Cabango playing for Wales.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66428065|Ben Cabango]]''
| futbolista británicu
| 2001<br/>2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11896
|
| ''[[:d:Q66604836|Sonia Lawrence]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 11897
| [[Ficheru:Jason Evans Wikimedian 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66689127|Jason Evans]]''
|
| 1984
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11898
|
| ''[[:d:Q66712828|Jamie Slater]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11899
| [[Ficheru:Lewis Thomas 11042026 (1).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66732355|Lewis Thomas]]''
| futbolista británicu
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11900
|
| ''[[:d:Q66732400|Lee Harris]]''
| escritor británicu
| 1968
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11901
|
| ''[[:d:Q66734203|Richard Benyon]]''
| ximnasta artísticu británicu
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11902
|
| ''[[:d:Q66737792|Ben Gwalchmai]]''
|
| 1985
|
| ''[[:d:Q4787855|Arddleen]]''
|-
| style='text-align:right'| 11903
|
| ''[[:d:Q66762454|Elin Harlow]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11904
|
| ''[[:d:Q66823499|Carrie Jones]]''
| futbolista británica
| 2003
|
| ''[[:d:Q669171|Newtown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11905
|
| ''[[:d:Q66841012|Chloe Chivers]]''
| futbolista galesa
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11906
| [[Ficheru:Ffion-Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q66841084|Ffion Morgan]]''
| futbolista galesa
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11907
|
| ''[[:d:Q66844101|Jack Evans]]''
| futbolista galés
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11908
| [[Ficheru:Jarry Lee Oscar Blandi 2020.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q67019082|Jarry Lee]]''
|
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11909
| [[Ficheru:LHooleBRovers.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67117129|Luca Hoole]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11910
| [[Ficheru:Dom Jefferies, Brentford F.C. footballer.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67146942|Dom Jefferies]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11911
|
| ''[[:d:Q67146943|Elis Watts]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11912
|
| ''[[:d:Q67201474|Clive Davis]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 11913
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Wilcox of Newport crop 2, 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67222729|Debbie Wilcox]]''
| política británica
| 1957
|
| ''[[:d:Q7860286|Tylorstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 11914
| [[Ficheru:Hilary Greaves (20613169345).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q67222739|Hilary Greaves]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11915
|
| ''[[:d:Q67599358|Ray Booth]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11916
|
| ''[[:d:Q67641500|John Trevelyan]]''
| axedrecista británicu
| 1948
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11917
|
| ''[[:d:Q67641543|David John Sully]]''
| axedrecista británicu
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11918
|
| ''[[:d:Q67790654|Adrian Masters]]''
|
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11919
|
| ''[[:d:Q67802439|Cyndeyrn]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2578706|Reinu de Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 11920
|
| ''[[:d:Q67886292|Geoffrey Cutter]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1934
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11921
|
| ''[[:d:Q67921919|Tôpher Mills]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11922
|
| ''[[:d:Q68065250|Ryan Hillier]]''
| futbolista británicu
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11923
|
| ''[[:d:Q68217203|Bob Evans]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11924
| [[Ficheru:John B. Trumper 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q68585432|John Bassett Trumper]]''
|
| 1944
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11925
|
| ''[[:d:Q69060453|Tomi Evans]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''<br/>''[[:d:Q13131775|Tegryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11926
| [[Ficheru:Dr Sabrina Cohen-Hatton-London Fire Brigade, UK.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q69158102|Sabrina Cohen-Hatton]]''
|
| 1983
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11927
|
| ''[[:d:Q70170755|Jacob Draper]]''
| xugador de ḥoquei británicu
| 1998
|
| ''[[:d:Q7898590|Upper Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 11928
|
| ''[[:d:Q70473832|Niki Pilkington]]''
|
|
|
| [[Nefyn]]
|-
| style='text-align:right'| 11929
|
| ''[[:d:Q70602412|Malvin Mortimer]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 11930
|
| ''[[:d:Q71128886|Eloise Laity]]''
|
| 1994
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11931
|
| ''[[:d:Q71496189|Phoebe Richards]]''
|
| 1993
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 11932
|
| ''[[:d:Q72097669|Geraint Vaughan Jones]]''
| escritor galés
| 1938
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 11933
|
| ''[[:d:Q72591827|Ria Jones]]''
|
| 1967
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11939
|
| ''[[:d:Q72835607|Mari Berllan Biter]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3399358|Aberarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11940
| [[Ficheru:2022 FIFA World Cup United States 1–1 Wales - (24) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q72921909|Neco Williams]]''
| futbolista británicu
| 2001
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11941
|
| ''[[:d:Q72973962|John Hartley]]''
| escritor australianu
| 1943
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11942
|
| ''[[:d:Q73211440|Louis Gray]]''
|
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11943
|
| ''[[:d:Q73276307|Terry Monaghan]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q2469852|Mountain Ash]]''
|-
| style='text-align:right'| 11944
|
| ''[[:d:Q73632769|Jacquie Barnbrook]]''
| actriz británica
| 1964
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11945
|
| ''[[:d:Q73855338|Christine Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11946
|
| ''[[:d:Q73855341|Dawn Williams]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11947
|
| ''[[:d:Q73855347|Dilys Thomas]]''
|
|
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 11948
|
| ''[[:d:Q73855354|Eiry Miles]]''
|
|
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11949
|
| ''[[:d:Q73855378|Lowri Cynan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q850566|Betws]]''
|-
| style='text-align:right'| 11950
|
| ''[[:d:Q73855387|Jane Ellis]]''
|
| 1779
|
| ''[[:d:Q14508553|Llanycil]]''
|-
| style='text-align:right'| 11951
|
| ''[[:d:Q73855407|Leusa Fflur Llewelyn]]''
|
| 1987
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 11952
|
| ''[[:d:Q73855404|Laura Sheldon]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11953
|
| ''[[:d:Q73855417|Lowri Haf Cooke]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11954
|
| ''[[:d:Q73855422|Luned Aaron]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11955
|
| ''[[:d:Q73855463|Sheelagh Thomas]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 11956
|
| ''[[:d:Q74050176|Tom Cutler]]''
|
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11957
| [[Ficheru:Ioan Lloyd EPCR 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q74185530|Ioan Lloyd]]''
|
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11958
|
| ''[[:d:Q74817155|Callum Jones]]''
|
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11959
|
| ''[[:d:Q74817195|Joe Woodiwiss]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11960
|
| ''[[:d:Q75574815|Samuel James Laurance Mattock]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 11961
|
| ''[[:d:Q75682717|Sion Wiggin]]''
| xugador de squash británicu
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11962
|
| ''[[:d:Q75817575|Alexander Murray-Threipland]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11963
|
| ''[[:d:Q75817581|Alice Murray-Threipland]]''
|
| 1972
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11964
|
| ''[[:d:Q75866941|William Parry Crawley]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q11129506|Bryngwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 11965
|
| ''[[:d:Q76025826|Henry Awbrey]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11966
|
| ''[[:d:Q76086417|George Grant Francis]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 11967
|
| ''[[:d:Q76214693|Iris Lambert Williams]]''
|
| 1919
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 11968
| [[Ficheru:Official portrait of Dr Jamie Wallis MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76363017|Katie Wallis]]''
| políticu británicu
| 1984
|
| ''[[:d:Q4898674|Bettws]]''
|-
| style='text-align:right'| 11969
| [[Ficheru:Official portrait of Scott Benton MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76363105|Scott Benton]]''
|
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 11970
| [[Ficheru:Official portrait of Beth Winter MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76363918|Beth Winter]]''
| política británica
| 1974
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11971
| [[Ficheru:Official portrait of Alex Davies-Jones MP crop 2, 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76364874|Alex Davies-Jones]]''
| política británica
| 1989
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 11972
| [[Ficheru:Official portrait of Robin Millar MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76450637|Robin Millar]]''
| políticu británicu
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 11973
|
| ''[[:d:Q76613834|Prydwen Elfed-Owens]]''
| escritora y inspeutora d'enseñu galesa
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11974
|
| ''[[:d:Q76615306|N. A. Pett]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11975
|
| ''[[:d:Q76615429|Owen Glyn Roberts]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11976
|
| ''[[:d:Q76615797|Neil Trevor Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11977
|
| ''[[:d:Q76616291|Michael Tibbott]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11978
|
| ''[[:d:Q76616645|Meurig Thomas]]''
| inspeutor d'enseñu galés
|
|
| ''[[:d:Q7837859|Tregeiriog]]''
|-
| style='text-align:right'| 11979
| [[Ficheru:Dylan Levitt.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q76700917|Dylan Levitt]]''
| futbolista británicu
| 2000
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11980
|
| ''[[:d:Q77215517|James Jones]]''
|
| 1695
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11981
|
| ''[[:d:Q77359183|Jessica Hemmings]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11982
| [[Ficheru:LU MRD G O Osborne chromatograph.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q77364621|Graham Oliver Osborne]]''
|
| 1925
|
| ''[[:d:Q207176|Monmouthshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 11983
| [[Ficheru:Chem Campbell 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q78155720|Chem Campbell]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11984
|
| ''[[:d:Q78828774|Morgan Boyes]]''
| futbolista británicu
| 2001
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 11985
|
| ''[[:d:Q79322942|Terry Vaughan]]''
|
| 1938
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 11986
| [[Ficheru:Louis Rees-Zammit March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q79329132|Louis Rees-Zammit]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2001
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 11987
|
| ''[[:d:Q79359895|Anne Burns]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11988
|
| ''[[:d:Q79459553|Colin Treharne]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11989
|
| ''[[:d:Q79856442|Annes Elwy]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 11990
| [[Ficheru:Helen Sullivan (born 1966) in the video Rethinking the Future of Australian Defence Industry Policy.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q80388263|Helen Sullivan]]''
|
| 1966
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 11991
|
| ''[[:d:Q80863365|Ian Davies]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 11992
| [[Ficheru:Jac Morgan 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q81052834|Jac Morgan]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2000
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 11993
|
| ''[[:d:Q81052941|Alun Lawrence]]''
|
| 1998
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 11994
|
| ''[[:d:Q81087079|Ieuan Owen]]''
|
| 1941
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 11995
|
| ''[[:d:Q81147173|David Llewellyn]]''
| futbolista británicu
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 11996
|
| ''[[:d:Q81191668|Geraint Frowen]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 11997
|
| ''[[:d:Q81713322|Tweli Griffiths]]''
|
| 1954
|
| ''[[:d:Q7162285|Pencader]]''
|-
| style='text-align:right'| 11998
|
| ''[[:d:Q81749728|Wendy White]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 11999
|
| ''[[:d:Q81750352|Griff Rowland]]''
|
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12000
|
| ''[[:d:Q82026018|Rupert Shipperley]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 12001
|
| ''[[:d:Q82736987|Connagh Howard]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12002
| [[Ficheru:Ben Thomas 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q83222996|Ben Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12003
|
| ''[[:d:Q83289553|Llŷr Titus]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q1541249|Llŷn Peninsula]]''
|-
| style='text-align:right'| 12004
|
| ''[[:d:Q83559707|Patrick Harrington]]''
| abogáu británicu
| 1949
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 12005
|
| ''[[:d:Q83739297|Sam Costelow]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12006
|
| ''[[:d:Q83864687|Carwyn Penny]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12007
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 533.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q83875033|Ella Barnwell]]''
|
| 2001
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12008
| [[Ficheru:Stephen Varney 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q84048212|Stephen Varney]]''
| xugador de rugbi union italianu
| 2001
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12009
| [[Ficheru:NC Courage vs Seattle Reign (Apr 2024) 016 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q84078989|Lily Woodham]]''
| futbolista británica
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12010
|
| ''[[:d:Q84763454|John Elfed Jones]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12011
|
| ''[[:d:Q84893687|James McCarthy]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1999
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12012
|
| ''[[:d:Q85220401|Emyr Huws Jones]]''
|
| 1950
|
| [[Llangefni]]
|-
| style='text-align:right'| 12013
|
| ''[[:d:Q85771463|John Davidson]]''
|
| 1964
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12014
|
| ''[[:d:Q85792913|Peter Arthur]]''
|
| 1939
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12015
|
| ''[[:d:Q85828658|Chris Klefenz]]''
|
|
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 12016
|
| ''[[:d:Q85851754|Richard Barnes]]''
|
| 1975
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12017
|
| ''[[:d:Q85851980|Steve Jones]]''
|
| 1964
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12018
|
| ''[[:d:Q85874731|Michael Beckett]]''
|
| 1995
|
| ''[[:d:Q1022259|Solva]]''
|-
| style='text-align:right'| 12019
|
| ''[[:d:Q85984763|Giancarlo Gemin]]''
|
| 1962
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12020
|
| ''[[:d:Q86445222|Jane Stanness]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7164543|Penparcau]]''
|-
| style='text-align:right'| 12021
|
| ''[[:d:Q87296575|Ellie Coster]]''
|
| 1996
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12022
|
| ''[[:d:Q87355238|Tracy Rees]]''
|
| 1972
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12023
|
| ''[[:d:Q87474480|Donal Anthony Foley]]''
|
| 1956
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12024
|
| ''[[:d:Q87740471|Caine Woolerton]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12025
|
| ''[[:d:Q87740637|Ioan Davies]]''
|
| 1999
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12026
|
| ''[[:d:Q87905789|Albert Clifton Kelway]]''
|
| 1865
|
| ''[[:d:Q15222581|Hakin]]''
|-
| style='text-align:right'| 12027
| [[Ficheru:Ruth May CNO.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q88074967|Ruth May]]''
|
| 1967
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12028
|
| ''[[:d:Q88289718|Phil Parry]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12029
|
| ''[[:d:Q88360982|Steffan Cennydd]]''
|
| 1995
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12030
|
| ''[[:d:Q88509572|Rhys Thomas]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12031
|
| ''[[:d:Q88527143|Paul Barrow]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12032
|
| ''[[:d:Q88590650|Rhodri Thomas]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 12033
|
| ''[[:d:Q88886811|Denise Hampson]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12034
|
| ''[[:d:Q89579900|Dewi Rhys Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2204179|Llandeilo]]''
|-
| style='text-align:right'| 12035
|
| ''[[:d:Q89891143|Andrew Teilo]]''
|
| 2000
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12036
|
| ''[[:d:Q89916448|Dannii Harwood]]''
| modelu erótica británica
| 1982
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12037
|
| ''[[:d:Q90023497|Amy Boulden]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12038
| [[Ficheru:LloydWarburton.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q91615685|Lloyd Warburton]]''
|
| 2003
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12039
|
| ''[[:d:Q92311589|Debbie Johnsey]]''
|
| 1957
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12040
|
| ''[[:d:Q92438583|Norman van de Vater]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q5197228|Cwmbach]]''
|-
| style='text-align:right'| 12041
|
| ''[[:d:Q93605036|Leon Stanfield]]''
|
| 1934
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12042
|
| ''[[:d:Q94005165|Hywel Griffith]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12043
|
| ''[[:d:Q94134193|Beryl Baigent]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q6661943|Llay]]''
|-
| style='text-align:right'| 12044
|
| ''[[:d:Q94139976|Colin Palfrey]]''
|
| 1939
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12045
|
| ''[[:d:Q94579608|Edwina McGrail]]''
|
| 1950
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12046
|
| ''[[:d:Q94696644|Mandi Haswell]]''
| saltadora británica
| 1949
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12047
|
| ''[[:d:Q94823364|Christine Jones]]''
| ceramista británica
| 1955
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12048
|
| ''[[:d:Q94997935|Graham Morris]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q1813948|Prestatyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12049
|
| ''[[:d:Q95188939|Nia Dryhurst]]''
|
| 1970
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12050
|
| ''[[:d:Q95208143|Eirian James]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12051
|
| ''[[:d:Q95230858|Raymond Crompton]]''
|
| 1936
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12052
|
| ''[[:d:Q95236346|Richard Idwal Hopwood]]''
|
| 1884
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12053
|
| ''[[:d:Q95287152|Thomas Arthur Rowett Hyndman]]''
|
| 1911
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12054
|
| ''[[:d:Q95304925|David Kingdon]]''
|
| 1969
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12055
|
| ''[[:d:Q95335719|Maldwyn Davies]]''
|
| 1950
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12056
|
| ''[[:d:Q95563204|John Cording]]''
| actor británicu
| 1944
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12057
| [[Ficheru:Idles - Haldern Pop Festival 2017 - Alexander Kellner - 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q95698426|Joe Talbot]]''
| cantante británicu
| 1984
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12058
|
| ''[[:d:Q95785749|Ioan Meredith]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12059
|
| ''[[:d:Q95826771|Aaron Fuller]]''
|
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12060
|
| ''[[:d:Q96154651|Gareth Brenton]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12061
|
| ''[[:d:Q96186370|James Waite]]''
|
| 1999
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 12062
|
| ''[[:d:Q96313660|Layla Saad]]''
| escritora británica
| 1983
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12063
|
| ''[[:d:Q96384682|John Tudor]]''
|
| 1953
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12064
|
| ''[[:d:Q96385713|Kevin James]]''
|
| 1984
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12065
|
| ''[[:d:Q96398942|Peter Isaac]]''
|
| 1931
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12066
| [[Ficheru:Rhys Davies 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96401739|Rhys Davies]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1998
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12067
|
| ''[[:d:Q96401737|Rhys Davies]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12068
|
| ''[[:d:Q96402446|Roger Jones]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12069
|
| ''[[:d:Q96406533|Steve Hill]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12070
|
| ''[[:d:Q96483757|Roger Yeoman]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12071
| [[Ficheru:Sally Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q96484421|Sally Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 12072
| [[Ficheru:Amanda Blanc.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97010729|Amanda Blanc]]''
| xefa d'empresa británica
| 1967
|
| ''[[:d:Q7837902|Treherbert]]''
|-
| style='text-align:right'| 12073
|
| ''[[:d:Q97365110|Freddie John]]''
|
| 1991
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12074
|
| ''[[:d:Q97452589|Harry Fry]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12075
|
| ''[[:d:Q97452647|Matthew Taylor]]''
|
| 1999
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12076
|
| ''[[:d:Q97467288|Andy Roberton]]''
| pilotu de motocross británicu
| 1948
|
| [[Knighton|Tref-y-clawdd]]
|-
| style='text-align:right'| 12077
|
| ''[[:d:Q97486769|Jack Vale]]''
|
| 2001
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12078
|
| ''[[:d:Q97579239|Ahmed Yasine Ali]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12079
|
| ''[[:d:Q97732453|Eluned Gramich]]''
|
| 1989
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 12080
| [[Ficheru:Lewes FC Women 2 Liverpool Women 2 01 11 2020-242 (50557034961).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97741582|Rhian Cleverly]]''
| futbolista británica
| 1995
|
| ''[[:d:Q5608946|Griffithstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 12081
| [[Ficheru:Ellie Leek Blackburn Rovers Women 2021 (sq cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q97741605|Ellie Leek]]''
| futbolista británica
| 1995
|
| ''[[:d:Q643919|Torfaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12082
|
| ''[[:d:Q98019030|Rhydian Richards]]''
| xugador de snooker británicu
| 1975
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12083
|
| ''[[:d:Q98076937|Jonathan Denning]]''
|
| 1991
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12084
|
| ''[[:d:Q98088454|Harrison Powell]]''
| xugador de críquet galés
| 1995
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12085
|
| ''[[:d:Q98098855|Scott Phillips]]''
|
| 1994
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12086
|
| ''[[:d:Q98104064|Ieuan Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q787395|Llanfairfechan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12087
|
| ''[[:d:Q98188056|Reuben de Maid]]''
| productor de televisión británicu
| 2005
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12088
|
| ''[[:d:Q98761657|Ronald Clifford Bateman]]''
| artista plásticu británicu
| 1947
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12089
|
| ''[[:d:Q98886407|Dafydd Edwards]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q4897692|Bethania]]''
|-
| style='text-align:right'| 12090
| [[Ficheru:Natasha-asghar.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q98968495|Natasha Asghar]]''
| política británica
|
|
| [[Reinu Xuníu]]<br/>[[Casnewydd]]<br/>''[[:d:Q16998897|Newport Built-up area]]''
|-
| style='text-align:right'| 12091
|
| ''[[:d:Q98970349|Sonny Lewis]]''
|
| 2005
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12092
|
| ''[[:d:Q98971974|Lewys Twamley]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12093
| [[Ficheru:CDawgVA at SMASH 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q99479049|CDawgVA]]''
|
| 1996
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 12094
|
| ''[[:d:Q99540803|John Woolley]]''
| cantante belxicanu
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12095
| [[Ficheru:Casi Wyn in Capel Moriah 03.JPG|center|128px]]
| ''[[:d:Q100144360|Casi Wyn]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12096
|
| ''[[:d:Q100235419|Robert Albert Jones]]''
|
| 1864
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12097
|
| ''[[:d:Q100243553|Charlie Hulson]]''
|
| 1993
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12098
|
| ''[[:d:Q100596005|Sarah J. Lloyd]]''
|
| 1896
|
| ''[[:d:Q1965490|Laugharne]]''
|-
| style='text-align:right'| 12099
|
| ''[[:d:Q100634638|Jalisa Andrews]]''
|
| 1994
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12100
| [[Ficheru:Official portrait of Llinos Medi MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q100741889|Llinos Medi Huws]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 12101
|
| ''[[:d:Q100929975|Jamie Hill]]''
|
| 1999
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12102
|
| ''[[:d:Q100942348|Dai Powell]]''
|
| 1935
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12103
| [[Ficheru:Emily Maltman.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q100951828|Emily Maltman]]''
| diplomática británica
| 1982
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12104
|
| ''[[:d:Q101054639|Paul Merchant]]''
|
| 1945
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12105
|
| ''[[:d:Q101090855|Callum Carson]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12106
|
| ''[[:d:Q101103863|Reilly Featherstone]]''
| actor británicu
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12107
| [[Ficheru:Joe Hawkins 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q101130033|Joe Hawkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12108
|
| ''[[:d:Q101221023|Arianwen]]''
|
| 401
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 12109
|
| ''[[:d:Q101223178|Leighton Alfred]]''
|
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12110
|
| ''[[:d:Q101417848|Jac Price]]''
|
| 2000
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12111
|
| ''[[:d:Q101513237|Rhys Jenkins]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12112
|
| ''[[:d:Q101553967|Russell L. Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5319397|Dyserth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12113
| [[Ficheru:2019 UCI Juniors Track World Championships 092.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q101915918|Eluned King]]''
| ciclista británica
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12114
|
| ''[[:d:Q102036559|Harrison Bright]]''
|
| 2004
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 12115
|
| ''[[:d:Q102036561|Callum Brain]]''
|
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12116
|
| ''[[:d:Q102036566|Aneurin Livermore]]''
|
| 2003
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12117
|
| ''[[:d:Q102036570|Callum Ryan-Phillip]]''
|
| 2004
|
| [[Trefynwy]]
|-
| style='text-align:right'| 12118
| [[Ficheru:Teddy Williams March 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q102046790|Teddy Williams]]''
|
| 2000
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12119
|
| ''[[:d:Q102183413|Richard Evans]]''
|
| 1950
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 12120
|
| ''[[:d:Q102229381|A. Thomas Fuller]]''
|
| 1924
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12121
|
| ''[[:d:Q102245338|Gwilym Bradley]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12122
|
| ''[[:d:Q102245350|Iestyn Harris]]''
|
| 1998
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12123
|
| ''[[:d:Q102289268|Ash Randall]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12124
|
| ''[[:d:Q102359203|Stuart Cornes]]''
|
| 1960
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 12125
|
| ''[[:d:Q102428219|James Beaumont]]''
| actor británicu
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12126
| [[Ficheru:Mason Grady u20 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q102735094|Mason Grady]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12127
| [[Ficheru:Taine Plumtree 20250419 174612.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q103716744|Taine Plumtree]]''
| xugador de rugbi union neozelandés
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12128
| [[Ficheru:Scott McGlynn.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104057253|Scott McGlynn]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12129
|
| ''[[:d:Q104175572|Luke Yendle]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12130
|
| ''[[:d:Q104224598|Charlotte Carey]]''
|
| 1996
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 12131
| [[Ficheru:Pedr ap Llwyd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104415876|Pedr Ap Llwyd]]''
| bibliotecariu británicu
| 1957
|
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12132
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 043.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104531559|Zoe Bäckstedt]]''
| ciclista británica
| 2004
|
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 12133
|
| ''[[:d:Q104545709|Ian Williams]]''
|
| 1931
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12134
|
| ''[[:d:Q104590335|Ruben Chorlton-Owen]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12135
|
| ''[[:d:Q104655980|Denise Sommers]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12136
|
| ''[[:d:Q104719149|Alun Jones]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12137
|
| ''[[:d:Q104761963|Cameron Evans]]''
|
| 2001
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12138
|
| ''[[:d:Q104765398|Matilda Devries]]''
|
| 2003
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12139
| [[Ficheru:Kemsley Mathias 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q104768094|Kemsley Mathias]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1999
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 12140
|
| ''[[:d:Q104839524|James Jones]]''
|
| 1997
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12141
|
| ''[[:d:Q104906897|Lyndon Simmonds]]''
|
| 1966
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 12142
|
| ''[[:d:Q104907464|Charlie Caton]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12143
|
| ''[[:d:Q105070508|Callum Scott Howells]]''
|
| 1999
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12144
| [[Ficheru:Ffion Davies OF 02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105080581|Ffion Davies]]''
|
| 1995
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12145
|
| ''[[:d:Q105140904|Rufus Wells]]''
| zoólogu neozelandés
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12146
|
| ''[[:d:Q105155401|Carwyn Tuipulotu]]''
|
| 2001
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12147
| [[Ficheru:Richard Hermer Official Cabinet Portrait, July 2024 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105188058|Richard Hermer]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q1152204|South Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12148
|
| ''[[:d:Q105199556|Dan Hawkins]]''
|
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12149
| [[Ficheru:Jill nalder 2022 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105298835|Jill Nalder]]''
|
| 1961
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12150
|
| ''[[:d:Q105305836|Steffan Thomas]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 1997
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12151
| [[Ficheru:Alex George at the British Library.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105319846|Alex George]]''
|
| 1990
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12152
|
| ''[[:d:Q105388992|Rhian Nest James]]''
| ilustradora británica
| 1962
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12153
| [[Ficheru:Joshua Milton 2, 2015 Wimbledon Qualifying - Diliff.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105437716|Joshua Milton]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12154
| [[Ficheru:Rubin Colwill 05042025 (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105480896|Rubin Colwill]]''
| futbolista británicu
| 2002
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12155
|
| ''[[:d:Q105560094|Lewy Williams]]''
|
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12156
|
| ''[[:d:Q105753094|Huw Williams]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12157
| [[Ficheru:1918 John Mahoney Massachusetts House of Representatives.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q105810383|John P. Mahoney]]''
| políticu d'Estaos Xuníos
| 1888
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12158
|
| ''[[:d:Q105812487|Sam Pearson]]''
|
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12159
|
| ''[[:d:Q105821038|Cai Tomos]]''
| artista galés
| 1979
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12160
|
| ''[[:d:Q105893541|Howard A Barnes]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q2564732|Aberbargoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12161
| [[Ficheru:Gwen CS.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105946397|Gwenan Davies]]''
|
| 1994
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12162
|
| ''[[:d:Q105959279|Ali Kent]]''
| política australiana
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12163
|
| ''[[:d:Q105972198|Hugh Jones]]''
| políticu australianu
| 1966
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12164
| [[Ficheru:Peter Elliott.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105973425|Peter Elliott]]''
|
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12165
| [[Ficheru:Najla Mangoush-Headshot-e1645841738656-332x332.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105977287|Najla Mangoush]]''
| abogáu, Libia
| 1973
|
| [[Londres]]<br/>''[[:d:Q24342199|Cardiff]]''
|-
| style='text-align:right'| 12166
| [[Ficheru:One Woman Walks - Ursula Martin.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q105981798|Ursula Martin]]''
|
| 1980
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12167
|
| ''[[:d:Q106096160|Alex Griffiths]]''
|
| 2002
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12168
|
| ''[[:d:Q106097840|Claire Nicholas]]''
|
| 1986
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12169
|
| ''[[:d:Q106097845|Lauren Parfitt]]''
|
| 1994
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 12170
|
| ''[[:d:Q106104065|Phil Obbard]]''
| xugador de dardos galés
| 1949
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12171
| [[Ficheru:Owen Smith 2019 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106141816|Owen Smith]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q7659625|Sychdyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12172
|
| ''[[:d:Q106193204|John Corfe]]''
| xugador de dardos galés
| 1935
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12173
|
| ''[[:d:Q106193430|John Assiratti]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 12174
|
| ''[[:d:Q106193530|Paul Linwood]]''
| xugador de dardos galés
| 1971
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12175
|
| ''[[:d:Q106193983|Terry James]]''
| xugador de dardos galés
| 1946
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12176
|
| ''[[:d:Q106194128|Liam Meek]]''
| Dardos galés
| 1998
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12177
|
| ''[[:d:Q106201505|Cavan Phillips]]''
| xugador de dardos galés
| 1998
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12178
|
| ''[[:d:Q106201762|Justin Smith]]''
| xugador de dardos galés
| 1997
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 12179
|
| ''[[:d:Q106204495|Brian Lashbrook]]''
| xugador de dardos galés
| 1947
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12180
| [[Ficheru:Gwenllian Evans (5236480).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106254832|Gwenllian Howells]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1858117|Llansawel]]''
|-
| style='text-align:right'| 12181
| [[Ficheru:Angela hui 2022 1.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106270402|Angela Hui]]''
|
| 1991
|
| ''[[:d:Q3404708|Beddau]]''
|-
| style='text-align:right'| 12182
|
| ''[[:d:Q106314366|Rosie Andrews]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12183
|
| ''[[:d:Q106351904|Adi Taviner]]''
|
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12184
|
| ''[[:d:Q106364026|Kerin Lake]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1990
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12185
|
| ''[[:d:Q106452516|Ren]]''
| raperu británicu
| 1990
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12186
| [[Ficheru:Jack Shore at CAGE Warrior 100.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106459264|Jack Shore]]''
|
| 1995
|
| ''[[:d:Q2272537|Abertillery]]''
|-
| style='text-align:right'| 12187
|
| ''[[:d:Q106465167|Alisha Butchers]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1997
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12188
| [[Ficheru:The Great Welsh Revival Mr. Sam Jenkins-- the Sankey of Wales. (5294015).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106465379|Sam Jenkins]]''
|
| 1882
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12189
|
| ''[[:d:Q106492696|Gwenllian Pyrs]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1997
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12190
|
| ''[[:d:Q106496101|Robyn Wilkins]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 1995
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12191
| [[Ficheru:Amber Davies in 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106540639|Amber Davies]]''
|
| 1996
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''<br/>''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''<br/>[[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12192
| [[Ficheru:Jamie Miller 2022.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q106604082|Jamie Miller]]''
|
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12193
| [[Ficheru:Immanuel Feyi-Waboso LQ Feb 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106614747|Immanuel Feyi-Waboso]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12194
| [[Ficheru:Annparryowen02.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106629768|Ann Parry Owen]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12195
|
| ''[[:d:Q106629794|Johanna Waters]]''
| xeógrafa británica
| 1976
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12196
|
| ''[[:d:Q106645035|Shaquille Wynter-Coles]]''
| futbolista galés
| 2000
|
| [[Gales]]<br/>[[Inglaterra]]
|-
| style='text-align:right'| 12197
|
| ''[[:d:Q106687698|Timothy Jones]]''
|
| 1967
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12198
|
| ''[[:d:Q106687742|James Roscoe]]''
|
| 1976
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12199
| [[Ficheru:GarethDaviesMS-Castle.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106754536|Gareth Davies]]''
| políticu británicu
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12200
| [[Ficheru:Buffy-williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106761230|Buffy Williams]]''
| política británica
| 1976
|
| ''[[:d:Q8021291|Williamstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 12201
| [[Ficheru:James-evans.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106762245|James Evans]]''
| políticu británicu
| 1991
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 12202
| [[Ficheru:Cefin Campbell yng Nghaerfyrddin (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106766510|Cefin Campbell]]''
|
| 1950
|
| [[Glanaman|Glanamman]]
|-
| style='text-align:right'| 12203
|
| ''[[:d:Q106808905|Lawrie Hooper]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12204
|
| ''[[:d:Q106812083|Lisa Neumann]]''
|
| 1993
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12205
| [[Ficheru:Luke-fletcher.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q106814756|Luke Fletcher]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2567716|Pencoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12206
|
| ''[[:d:Q106908968|Barbara Cooper]]''
|
| 1929
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 12207
|
| ''[[:d:Q106935335|Joe Roberts]]''
|
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12208
|
| ''[[:d:Q106940566|Mike Prosser]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 12209
|
| ''[[:d:Q107012530|Harriet Jones]]''
| nadadora británica
| 1997
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12210
|
| ''[[:d:Q107021806|Mark Harding]]''
|
| 1971
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12211
|
| ''[[:d:Q107031300|Mared Jarman]]''
| actriz galesa
| 1994
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12212
|
| ''[[:d:Q107033474|Hanna Jarman]]''
|
| 1989
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12213
|
| ''[[:d:Q107062398|Noel Kennedy]]''
|
| 1965
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12214
| [[Ficheru:Portrait of Robert Williams (4672192).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107093371|Robert Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12215
|
| ''[[:d:Q107094503|Christopher Williams]]''
|
| 1972
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12216
|
| ''[[:d:Q107126154|Ntazana Mayembe]]''
|
| 2003
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12217
|
| ''[[:d:Q107212477|Megan Davies]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12218
|
| ''[[:d:Q107244824|Gavin Bilton]]''
| forzudu galés
| 1988
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12219
| [[Ficheru:Official portrait of Sarah Green MP crop 2, 2021.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107284337|Sarah Green]]''
| política británica
| 1982
|
| [[Corwen]]
|-
| style='text-align:right'| 12220
| [[Ficheru:Crop 1500 metres men final Tampere 2018.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107355375|Jake Heyward]]''
| atleta británicu
| 1999
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12221
| [[Ficheru:2022-08-21 European Championships 2022 – Men's 4 x 100 Metres by Sandro Halank–014.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107479464|Jeremiah Azu]]''
| atleta británicu
| 2001
|
| ''[[:d:Q7379326|Rumney]]''
|-
| style='text-align:right'| 12222
|
| ''[[:d:Q107521039|Hannah Brier]]''
| atleta británica
| 1998
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12223
|
| ''[[:d:Q107559900|Morfudd Strange]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q107032849|Pen-y-cefn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12224
|
| ''[[:d:Q107579601|Eric Griffiths]]''
|
| 1927
|
| ''[[:d:Q13651875|Nantglyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12225
|
| ''[[:d:Q107580139|Andrew York]]''
| futbolista británicu
| 1968
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 12226
|
| ''[[:d:Q107583041|Miggs Wynne Morris]]''
|
| 1938
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12227
|
| ''[[:d:Q107613302|Connor Marshall]]''
|
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12228
| [[Ficheru:Paula Craig MBE British former detective (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107631283|Paula Craig]]''
|
| 1963
|
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 12229
| [[Ficheru:Team GB Hector Pardoe.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q107820965|Hector Pardoe]]''
| nadador británicu
| 2001
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12231
|
| ''[[:d:Q108115703|Hefin Elis]]''
|
| 1950
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12232
|
| ''[[:d:Q108155320|Thomas Davies]]''
|
| 2003
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12233
|
| ''[[:d:Q108183826|Ian Parri]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 12234
|
| ''[[:d:Q108187231|M. A. Oliver-Semenov]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q5368392|Ely]]''
|-
| style='text-align:right'| 12235
|
| ''[[:d:Q108192429|Trefor Prest]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12236
|
| ''[[:d:Q108194762|David Foster-Morgan]]''
|
|
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 12237
|
| ''[[:d:Q108219735|Daniel Williams]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12238
|
| ''[[:d:Q108284983|Georgia Wilson]]''
|
| 1995
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 12239
|
| ''[[:d:Q108306292|Cathrin Williams]]''
|
| 1937
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12240
|
| ''[[:d:Q108313299|Gaynor Madoc Leonard]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12241
|
| ''[[:d:Q108314008|Meirion Jordan]]''
|
| 1985
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12242
|
| ''[[:d:Q108323729|Harri Jenkins]]''
| deportista británicu
| 1996
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12243
|
| ''[[:d:Q108354160|Zack Maher]]''
|
| 2002
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12244
| [[Ficheru:2022 - Fourth Estate SAM 9975 (52472936660) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q108373707|Omid Scobie]]''
|
| 1981
|
| [[Gales]]<br/>[[Londres]]
|-
| style='text-align:right'| 12245
|
| ''[[:d:Q108485535|Jack Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2398901|Hawarden]]''
|-
| style='text-align:right'| 12246
|
| ''[[:d:Q108485546|Noel Edwards]]''
|
| 1898
|
| ''[[:d:Q6268758|Johnstown]]''
|-
| style='text-align:right'| 12247
|
| ''[[:d:Q108485747|Sam Bowen]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12248
|
| ''[[:d:Q108493570|Waseem Abbas]]''
|
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12249
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 278.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q108524848|Josh Tarling]]''
| ciclista británicu
| 2004
|
| [[Aberaeron]]
|-
| style='text-align:right'| 12250
|
| ''[[:d:Q108532305|Thomas Matthews]]''
|
| 1992
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12251
|
| ''[[:d:Q108536009|Kieron Evans]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q10970286|Brithdir]]''
|-
| style='text-align:right'| 12252
|
| ''[[:d:Q108545267|Patrick Corcoran]]''
|
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12253
|
| ''[[:d:Q108550800|Iestyn Evans]]''
|
| 2003
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12254
|
| ''[[:d:Q108560477|A.M.C. Nicholl]]''
|
| 1879
|
| ''[[:d:Q13644928|Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 12255
|
| ''[[:d:Q108566666|J.A. Speed]]''
|
| 1888
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12256
|
| ''[[:d:Q108736988|Siân Thomas]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q7165408|Penygraig]]''
|-
| style='text-align:right'| 12257
|
| ''[[:d:Q108828382|Owain Llŷr]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 12258
|
| ''[[:d:Q108837354|Dylan Emery]]''
| xugador de snooker británicu
| 2001
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12259
|
| ''[[:d:Q108874754|Matt Sargent]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12260
|
| ''[[:d:Q109015181|James Rowberry]]''
|
| 1985
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12261
| [[Ficheru:Owen Beck.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q109296921|Owen Beck]]''
|
| 2002
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12262
|
| ''[[:d:Q109442672|Grahame Fox]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12263
|
| ''[[:d:Q109567506|Scott Jenkins]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12264
| [[Ficheru:Kidsgrove Athletic v Crewe Alexandra - 5 July 2025 - Zac Williams 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109604218|Zac Williams]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q650682|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12265
|
| ''[[:d:Q109733043|Margaret Ellen James]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q20007216|Monington]]''
|-
| style='text-align:right'| 12266
| [[Ficheru:Shirley Jones artist 2003.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q109768829|Shirley Jones]]''
|
| 1934
|
| ''[[:d:Q24638205|Rhondda Valley]]''
|-
| style='text-align:right'| 12267
|
| ''[[:d:Q109780504|Andreas Christodoulidis]]''
|
| 1951
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12268
|
| ''[[:d:Q109849817|Pete Williams]]''
|
| 1954
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 12269
|
| ''[[:d:Q109993471|Maureen Rees]]''
|
| 1942
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12270
|
| ''[[:d:Q110114874|MADDOX]]''
|
| 1995
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12271
| [[Ficheru:Cameron Winnett 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110185703|Cameron Winnett]]''
|
| 2003
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12272
|
| ''[[:d:Q110220872|Paul Bowen]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12273
|
| ''[[:d:Q110221104|Lex Lamprey]]''
| actor británicu
| 1975
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12274
| [[Ficheru:2025 Autumn Nations Series Wales vs New Zealand 20251122 161654 Alex Mann.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110298824|Alex Mann]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12275
|
| ''[[:d:Q110400063|Carolina Collet]]''
|
| 1959
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12276
|
| ''[[:d:Q110440473|David Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q217829|Ceredigion]]''
|-
| style='text-align:right'| 12277
|
| ''[[:d:Q110622080|Emrys Hughes]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q25558292|Borth-y-Gest]]''
|-
| style='text-align:right'| 12278
|
| ''[[:d:Q110646313|Carys Eleri]]''
|
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12279
|
| ''[[:d:Q110656057|Harri Deaves]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q3404556|Pontyclun]]''
|-
| style='text-align:right'| 12280
|
| ''[[:d:Q110664358|Grace Ellis]]''
|
| 1860
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12281
|
| ''[[:d:Q110689275|Richard Thomas]]''
| músicu británicu
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12282
|
| ''[[:d:Q110724360|Gwilym Howell Jones]]''
|
| 1890
|
| ''[[:d:Q13129677|Llanynys]]''
|-
| style='text-align:right'| 12283
|
| ''[[:d:Q110726191|Evan Thomas]]''
|
| 1829
|
| ''[[:d:Q2913555|Llanfair-yng-Nghornwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12284
| [[Ficheru:Efan Daniel 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110748385|Efan Daniel]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 12285
|
| ''[[:d:Q110760139|Calum Kavanagh]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12286
|
| ''[[:d:Q110802391|John Ellis Jones]]''
|
| 1840
|
| ''[[:d:Q13129606|Llanddeiniolen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12287
|
| ''[[:d:Q110844810|Beneticta Jane Keene]]''
|
| 1866
|
| [[Yr Wyddgrug]]
|-
| style='text-align:right'| 12288
| [[Ficheru:Dafydd Jenkins 2023.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q110859735|Dafydd Jenkins]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2002
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12289
|
| ''[[:d:Q110918111|Malcolm Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12290
|
| ''[[:d:Q110918134|Pamela Field]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12291
|
| ''[[:d:Q110939874|David R. Abram]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12292
|
| ''[[:d:Q110951897|Robert Rowlands]]''
|
| 1840
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12293
|
| ''[[:d:Q110952825|Elizabeth Herbert]]''
|
| 1869
|
| ''[[:d:Q13644947|Lledrod]]''
|-
| style='text-align:right'| 12294
|
| ''[[:d:Q110987557|Robert Evans]]''
|
| 1960<br/>1952
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12295
|
| ''[[:d:Q111016512|John Cheshire]]''
|
| 1828
|
| ''[[:d:Q3363693|Meifod]]''
|-
| style='text-align:right'| 12296
|
| ''[[:d:Q111088099|Anna Eliza Pridham]]''
|
| 1789
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12297
| [[Ficheru:2021 UEC Track Jun & U23 European Championships 331.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111134348|Rhian Edmunds]]''
|
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12298
|
| ''[[:d:Q111170402|Edward Roberts]]''
|
| 1891
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12299
| [[Ficheru:Cameron Congreve.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111206274|Cameron Congreve]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q596885|Blaenau Gwent]]''
|-
| style='text-align:right'| 12300
|
| ''[[:d:Q111228239|John N. Jones]]''
|
| 1850
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12301
|
| ''[[:d:Q111228248|William P. Jones]]''
|
| 1828
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12302
|
| ''[[:d:Q111228249|William R. Jones]]''
|
| 1827
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12303
|
| ''[[:d:Q111228454|Robert H. Hughes]]''
|
| 1832
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12304
|
| ''[[:d:Q111229039|Richard Lewis]]''
|
| 1833
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12305
|
| ''[[:d:Q111229993|Evan Morgan]]''
|
| 1805
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12306
|
| ''[[:d:Q111230003|Evan R. Morris]]''
|
| 1842
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12307
|
| ''[[:d:Q111230638|John T. Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12308
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 091.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111433491|Emma Finucane]]''
|
| 2002
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12309
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q111441867|Lowri Thomas]]''
|
| 1999
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12311
|
| ''[[:d:Q111496845|Liam Davies]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 12312
|
| ''[[:d:Q111635551|Mark McGreal]]''
|
| 1986
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12313
|
| ''[[:d:Q111692498|Amy Williams]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12314
|
| ''[[:d:Q111699970|Salvia]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q11093013|Cyffylliog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12315
|
| ''[[:d:Q111729269|Margaret Williams]]''
|
| 1782
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12316
|
| ''[[:d:Q111747294|David Williams]]''
|
| 1824
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12317
|
| ''[[:d:Q111802911|Lowri Roberts]]''
|
| 1997
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12318
|
| ''[[:d:Q111805253|Jeanne Le Bars]]''
|
| 1942
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12319
|
| ''[[:d:Q111843049|Robert Reed]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q3401144|Glynrhedynog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12320
|
| ''[[:d:Q111901957|Tom Sparrow]]''
| futbolista británicu
| 2003<br/>2002
|
| ''[[:d:Q2019227|Buckley]]''
|-
| style='text-align:right'| 12321
|
| ''[[:d:Q111902619|Luke Mariette]]''
|
| 2003
|
| ''[[:d:Q1186888|Denbigh]]''
|-
| style='text-align:right'| 12322
|
| ''[[:d:Q111907087|Philip Gwynne Jones]]''
| escritor británicu
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12323
|
| ''[[:d:Q111941150|David Hart]]''
| poeta británicu
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12324
|
| ''[[:d:Q111975178|Susannah Owen]]''
|
| 1863
|
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 12325
|
| ''[[:d:Q111983112|Robert Jones Edwards]]''
|
| 1849
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 12326
|
| ''[[:d:Q112035006|Gina Wilson]]''
| poeta británica
| 1943
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 12327
|
| ''[[:d:Q112042004|David Marks Jones]]''
|
| 1843
|
| ''[[:d:Q5120035|Cilrhedyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12328
|
| ''[[:d:Q112063701|Benjamin Williams]]''
|
| 1822
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 12329
|
| ''[[:d:Q112064480|William Dyfed Parry]]''
|
| 1893
|
| ''[[:d:Q1770481|Ruabon]]''
|-
| style='text-align:right'| 12330
| [[Ficheru:Xu WMQ22 (14) (52191114756).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112080351|Mimi Xu]]''
| tenista británica
| 2007
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12331
|
| ''[[:d:Q112108323|William Bracewell]]''
| baillarín de balé británicu
| 1991
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12332
| [[Ficheru:Petrus François Smith 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112108953|Franco Smith]]''
|
| 2000
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12333
|
| ''[[:d:Q112117297|Arwen Banning]]''
|
| 1970
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12334
|
| ''[[:d:Q112128245|Thomas Lloyd Jones]]''
|
| 1867
|
| ''[[:d:Q13130702|Penrhiw-llan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12335
|
| ''[[:d:Q112169408|Ioan Croft]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12336
|
| ''[[:d:Q112180788|Garan Croft]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12337
|
| ''[[:d:Q112222252|Tony Luigi Leopoldo Lenza]]''
| inxenieru mecánicu británicu
| 1962
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12338
|
| ''[[:d:Q112224804|Jordan Davies]]''
|
| 1998
|
| ''[[:d:Q5140559|Coedpoeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12339
|
| ''[[:d:Q112334557|Rhuanedd Richards]]''
|
| 1974
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12340
|
| ''[[:d:Q112371425|David Greenslade]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q5057255|Cefn Cribwr]]''
|-
| style='text-align:right'| 12341
|
| ''[[:d:Q112376926|Keith Bayliss]]''
|
| 1954
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12342
|
| ''[[:d:Q112440218|Gareth Calway]]''
|
| 1956
|
| [[Brynbuga]]
|-
| style='text-align:right'| 12343
|
| ''[[:d:Q112525506|Emma Glass]]''
|
| 1987
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12344
|
| ''[[:d:Q112532075|Roger Branfill-Cook]]''
|
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12345
|
| ''[[:d:Q112583717|Ben Barlow]]''
|
| 1994
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12346
| [[Ficheru:Peter Lodwick.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112630388|Peter Lodwick]]''
|
| 1944
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12347
| [[Ficheru:Megan Carter Davies GBR.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q112829353|Megan Carter Davies]]''
| orientadora británica
| 1996
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12348
|
| ''[[:d:Q112893294|Vivienne Soan]]''
|
| 1955
|
| [[Llandrindod]]
|-
| style='text-align:right'| 12349
|
| ''[[:d:Q112968170|Ben Thompson]]''
|
| 2002
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12350
|
| ''[[:d:Q113006051|Eric Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3397684|Pontarddulais]]''
|-
| style='text-align:right'| 12351
|
| ''[[:d:Q113230729|Alison Cross]]''
| diplomática británica
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12352
|
| ''[[:d:Q113290489|Carly-Sophia Davies]]''
|
| 1995
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12353
|
| ''[[:d:Q113384254|Medi Harris]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q950671|Porthmadog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12354
|
| ''[[:d:Q113451866|Jasmine Hacker-Jones]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12355
| [[Ficheru:Ryan Astley.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q113462988|Ryan Astley]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q2666382|Llanfair Caereinion]]''
|-
| style='text-align:right'| 12356
|
| ''[[:d:Q113551285|Esyllt Maelor]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1024935|Harlech]]''
|-
| style='text-align:right'| 12357
|
| ''[[:d:Q113566900|Tino Belli]]''
|
| 1961
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12358
|
| ''[[:d:Q113675788|Emlyn Williams]]''
|
| 1949
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12359
|
| ''[[:d:Q113782878|Subhamati]]''
|
| 1953
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12360
|
| ''[[:d:Q113845815|Frank Cranmer]]''
| teólogu británicu
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12361
|
| ''[[:d:Q113845816|Celia Kenny]]''
| pastora británica
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12362
| [[Ficheru:2022-08-12 European Championships 2022 – Emily Philipps Sport Climbing Women's Boulder by Sandro Halank–097.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q113882702|Emily Phillips]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q5199901|Cyncoed]]''
|-
| style='text-align:right'| 12363
|
| ''[[:d:Q113955291|Elkka]]''
|
| 1988
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12364
|
| ''[[:d:Q114212000|Sisilia Tuipulotu]]''
| xugadora de rugbi union galesa
| 2003
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12365
|
| ''[[:d:Q114212177|Meg Webb]]''
| xugadora de rugbi union británica
| 2001
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12366
|
| ''[[:d:Q114341648|Nathan Stoneman]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12367
| [[Ficheru:Lucy Packer 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114560082|Lucy Packer]]''
| xugadora de rugbi union británica
| 2000
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12368
|
| ''[[:d:Q114589891|Peter Collins]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q1529978|Tredegar]]''
|-
| style='text-align:right'| 12369
| [[Ficheru:2024 UEC Track Elite European Championships 081.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q114663477|Anna Morris]]''
| ciclista de pista británica
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12370
|
| ''[[:d:Q114724934|Siôn Daniel Young]]''
|
| 1986
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12371
|
| ''[[:d:Q114872525|Max Deeds]]''
| actor pornográficu británicu
| 1987
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12372
|
| ''[[:d:Q115049023|Stephen Nigel Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12373
|
| ''[[:d:Q115097654|Joe Low]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12374
|
| ''[[:d:Q115124980|Abbie Hern]]''
| actriz británica
| 1997
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12375
|
| ''[[:d:Q115130314|Brendan G. C. Smith]]''
|
| 1963
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12376
|
| ''[[:d:Q115482387|James Fender]]''
| xugador de rugbi union británicu
| 2001
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12377
|
| ''[[:d:Q115492510|Tako Taal]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12378
|
| ''[[:d:Q115526483|Rachel Dawson]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12379
|
| ''[[:d:Q115676843|Richard Gwyn]]''
|
| 1918
|
| ''[[:d:Q784824|Pembroke Dock]]''
|-
| style='text-align:right'| 12380
| [[Ficheru:Professor Iain Martin (Deakin University Vice-Chancellor).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115794521|Iain Martin]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12381
|
| ''[[:d:Q115796734|Tim Davies]]''
|
| 1960
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 12382
|
| ''[[:d:Q115929783|Connor Morgans]]''
|
| 1999
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12383
| [[Ficheru:Aleighcia Scott (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q115931070|Aleighcia Scott]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12384
|
| ''[[:d:Q116178708|Carl Morris]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12385
|
| ''[[:d:Q116717924|Jude Brigley]]''
|
|
|
| [[Maesteg]]
|-
| style='text-align:right'| 12386
|
| ''[[:d:Q116717968|Gwyn Briwnant-Jones]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12387
| [[Ficheru:Llen Natur Wicipedia conference15.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116792293|Gareth Haulfryn Williams]]''
| archiveru galés
| 1944
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 12388
|
| ''[[:d:Q116933504|M. Peter Middleton]]''
|
| 1946
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12389
|
| ''[[:d:Q116979530|Stacey Lacey]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12390
| [[Ficheru:Eddie James 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q116980442|Eddie James]]''
|
| 2002
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12391
|
| ''[[:d:Q117187572|Josh Hathaway]]''
|
| 2003
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12392
|
| ''[[:d:Q117290164|Fflyn Edwards]]''
|
| 2009
|
| ''[[:d:Q217840|Carmarthenshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12393
|
| ''[[:d:Q117611477|Scott Oates]]''
| xugador de bádminton
| 1998
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12394
|
| ''[[:d:Q117611484|Andrew Oates]]''
| xugador de bádminton
| 1999
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12395
|
| ''[[:d:Q117846310|Jean Ross]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12396
| [[Ficheru:Ryan Woodman 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q118203177|Ryan Woodman]]''
|
| 2004
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12397
|
| ''[[:d:Q118256271|John Jones]]''
|
| 1871
|
| ''[[:d:Q2733944|Brynamman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12398
|
| ''[[:d:Q118267620|Mai Jones]]''
|
| 1897
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12399
|
| ''[[:d:Q118268597|Lewis Williams]]''
|
| 1865
|
| ''[[:d:Q17015913|Llandissilio]]''
|-
| style='text-align:right'| 12400
|
| ''[[:d:Q118397835|Robert Gwilym Jones]]''
|
| 1888
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 12401
|
| ''[[:d:Q119175309|Hana Lili]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q844784|The Vale of Glamorgan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12402
|
| ''[[:d:Q119545091|Christina Sewell]]''
|
| 1923
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12403
|
| ''[[:d:Q119983255|Chelsea Dickenson]]''
|
| 1990
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12404
|
| ''[[:d:Q120608062|Jo Thomas]]''
|
| 1972
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12405
|
| ''[[:d:Q120617036|Sophie Anderson]]''
|
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12406
|
| ''[[:d:Q120684883|Robert Williams]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12407
|
| ''[[:d:Q120692026|Angharad Penrhyn Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q684016|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12408
|
| ''[[:d:Q120801136|Iona Boggie]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12409
|
| ''[[:d:Q120801137|Andy Boggie]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2653611|Penmaenmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 12410
|
| ''[[:d:Q121139527|Nathan Sussex]]''
|
| 1975
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12411
| [[Ficheru:Eileen Demes 2023 (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q121759228|Eileen Demes]]''
| vallista alemana
| 1997
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12412
| [[Ficheru:Wild Boar wrestler.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q122051699|Wild Boar]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q3404671|Blaina]]''
|-
| style='text-align:right'| 12413
| [[Ficheru:Art School Girlfriend 2023 Cropped.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q122131298|Art School Girlfriend]]''
|
|
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12414
|
| ''[[:d:Q122173702|Kenton Morgan]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12415
|
| ''[[:d:Q122228095|Timothy Francis Lee]]''
| raperu británicu
| 1998
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12416
|
| ''[[:d:Q122577954|Alun ap Brinley]]''
|
| 1961
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 12417
|
| ''[[:d:Q122583506|Catrin Arwel]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12418
|
| ''[[:d:Q122583808|Rhys Ap William]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 12419
|
| ''[[:d:Q122927360|Rosie Hughes]]''
|
| 1995
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 12420
|
| ''[[:d:Q122973319|Andrew Lamerton]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 12421
|
| ''[[:d:Q123055219|Noha Kaiss]]''
|
| 1976
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12422
|
| ''[[:d:Q123110921|Edie Bens]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12423
|
| ''[[:d:Q123219567|Darcie Davies]]''
|
| 2005
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12424
|
| ''[[:d:Q123238082|Mark Douglas]]''
|
| 1960
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12425
|
| ''[[:d:Q123272735|Ian Parry-Jones]]''
| políticu noruegu
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12426
| [[Ficheru:Jetset Andy onboard Qatar Airways' A380.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q123347939|Jetset Andy]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q39480|Porthcawl]]''
|-
| style='text-align:right'| 12427
|
| ''[[:d:Q123416849|Emily Bridges]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q990153|Cwmbran]]''
|-
| style='text-align:right'| 12428
|
| ''[[:d:Q123706189|Molly Reardon]]''
|
| 2003
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12429
|
| ''[[:d:Q123706787|Rosie Carr]]''
|
| 2002
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12430
|
| ''[[:d:Q123908302|Evie Rees]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12431
| [[Ficheru:Lauren drew 2022 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q123943417|Lauren Drew]]''
|
| 1993
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12432
| [[Ficheru:Mackenzie Martin 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q123943566|Mackenzie Martin]]''
|
| 2003
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12433
|
| ''[[:d:Q124023518|Hannah Grae]]''
|
| 2002
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12434
| [[Ficheru:Morgan Morse 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124093276|Morgan Morse]]''
|
| 2005
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12435
|
| ''[[:d:Q124251718|Iwan Teifion Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3405138|St Dogmaels]]''
|-
| style='text-align:right'| 12436
| [[Ficheru:GGwynfil2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124258738|Gwern Gwynfil]]''
|
| 1974
|
| ''[[:d:Q22338221|Bronglais Hospital]]''
|-
| style='text-align:right'| 12437
| [[Ficheru:Dan Edwards LQ 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124344804|Dan Edwards]]''
|
| 2003
|
| [[Port Talbot]]
|-
| style='text-align:right'| 12438
|
| ''[[:d:Q124355125|Therese Squires]]''
|
| 1949
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12439
|
| ''[[:d:Q124357694|Evan Lloyd]]''
|
| 2001
|
| ''[[:d:Q427792|Penarth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12440
| [[Ficheru:Elin Maher.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124369042|Elin Maher]]''
|
| 1972
|
| ''[[:d:Q2741540|Gorseinon]]''
|-
| style='text-align:right'| 12441
| [[Ficheru:Siân Rhiannon Williams.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124393203|Siân Rhiannon Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3401116|Rhymney]]''
|-
| style='text-align:right'| 12442
| [[Ficheru:Official portrait of Ann Davies MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124433180|Ann Davies]]''
| política galesa
| 1962
|
| ''[[:d:Q6661077|Llanarthney]]''
|-
| style='text-align:right'| 12443
|
| ''[[:d:Q124535331|Nel Metcalfe]]''
|
| 2004
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12444
|
| ''[[:d:Q124658214|James Crole]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12445
|
| ''[[:d:Q124684373|Kate Williams]]''
|
| 2000
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12446
|
| ''[[:d:Q124697774|Thomas Johnson]]''
|
| 1992
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12447
| [[Ficheru:2024 UEC Track Jun & U23 European Championships 074.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q124830321|Sam Fisher]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12448
|
| ''[[:d:Q124850599|Jonathan Sergison]]''
|
| 1964
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12449
| [[Ficheru:Aimsey in 2022.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q125015402|aimsey]]''
|
| 2001
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12450
|
| ''[[:d:Q125191138|Anya Paintsil]]''
|
| 1993
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12451
|
| ''[[:d:Q125216731|Drew Pritchard]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12452
|
| ''[[:d:Q125307823|Ronald Barraud]]''
|
| 1906
|
| [[Glyn Ebwy]]
|-
| style='text-align:right'| 12453
|
| ''[[:d:Q125324831|Henry Edwards]]''
|
|
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12454
| [[Ficheru:30 Medi 2012 - Dirprwy Lywydd yn Nant Gwrtheyrn 30 September 2012 - Deputy Presiding Officer at Nant Gwrtheyrn (8070076064) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q125525882|Edward Morus Jones]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12455
|
| ''[[:d:Q125543942|Charlie Crew]]''
|
| 2006
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12456
|
| ''[[:d:Q136987900|Irene Li Krauß]]''
|
| 1973
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12457
|
| ''[[:d:Q137011833|Gwion Lynch]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q6661536|Llangwm]]''
|-
| style='text-align:right'| 12458
|
| ''[[:d:Q137015394|William Owen (dramodydd)]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q168159|Ynys Môn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12459
|
| ''[[:d:Q137040483|Danny Grehan]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 12460
|
| ''[[:d:Q137040496|Marion Fenner]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q268367|Cwmllynfell]]''
|-
| style='text-align:right'| 12461
|
| ''[[:d:Q137040646|Lindsay Evans (actor)]]''
|
| 1933
|
| ''[[:d:Q5136817|Clydach]]''
|-
| style='text-align:right'| 12462
|
| ''[[:d:Q137090049|Vanessa Gebbie]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12463
|
| ''[[:d:Q137109867|Perry Gauci]]''
|
| 1964
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12464
|
| ''[[:d:Q137116576|Zēnōnas Tzepras]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12465
|
| ''[[:d:Q137120466|Nick Gammon]]''
|
| 1958
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 12466
|
| ''[[:d:Q137154045|John Margetts]]''
|
| 1937
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12468
|
| ''[[:d:Q137163156|Carwyn Leggatt-Jones]]''
|
| 2007
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12469
|
| ''[[:d:Q137163585|Joe Mitchell]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12470
|
| ''[[:d:Q137184255|Ynyr Fychan ap Ynyr]]''
|
| 1285
|
| ''[[:d:Q3402312|Llanfachraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12471
|
| ''[[:d:Q137184279|Meurig Llwyd]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12472
|
| ''[[:d:Q137266780|Georgie Grasso]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12473
| [[Ficheru:Jay Joshua (left) and Connor Mills (right); 2025 (cropped) (2).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q137427377|Jay Joshua]]''
|
| 1995
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12474
|
| ''[[:d:Q137439130|Lowri-Ann Richards]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q1139893|Criccieth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12475
|
| ''[[:d:Q137593941|Gwawr]]''
|
| 400
|
| ''[[:d:Q954585|Teyrnas Brycheiniog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12476
|
| ''[[:d:Q137599597|Elis Price]]''
|
| 2005
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12478
|
| ''[[:d:Q138135153|DovelyTom Tom Davies]]''
|
| 1999
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12479
|
| ''[[:d:Q138335527|Lucy Rees]]''
|
| 1943
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12480
|
| ''[[:d:Q138338094|Alan Jobbins]]''
|
| 1940
|
| [[Aberhonddu]]
|-
| style='text-align:right'| 12481
|
| ''[[:d:Q138338530|Gabriel Eustis]]''
|
| 1895
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12482
|
| ''[[:d:Q138547140|Iain Quinn]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12483
|
| ''[[:d:Q138610790|Leonora Burton]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12484
|
| ''[[:d:Q138637323|Jane Moore (1952)]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12485
|
| ''[[:d:Q138913503|Delyth Angharad]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 12486
|
| ''[[:d:Q138999700|Marina Diamandis]]''
|
| 1985
|
| [[Abergavenny|Y Fenni]]
|-
| style='text-align:right'| 12487
|
| ''[[:d:Q139000984|Christopher Williams]]''
|
| 1972
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12488
|
| ''[[:d:Q139045679|Joseph Davies]]''
|
| 1987
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12489
|
| ''[[:d:Q139070467|David John Edwards]]''
|
| 1883
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12490
|
| ''[[:d:Q139070495|Thomas Humphrey Edwards]]''
|
| 1887
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12491
|
| ''[[:d:Q139104381|Robert Humphrey Morris]]''
|
| 1829
|
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12492
|
| ''[[:d:Q139105757|William Lewis Roberts]]''
|
| 1864
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12493
|
| ''[[:d:Q139189270|Iain Quinn]]''
|
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12494
|
| ''[[:d:Q139205101|Meirion Bowen]]''
|
| 1940
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12495
|
| ''[[:d:Q139305697|William Owen]]''
|
| 1684
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12496
|
| ''[[:d:Q139310624|Llewelyn Owen]]''
|
| 1838
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12497
|
| ''[[:d:Q139372798|James Hugh Ash]]''
|
| 1978
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12498
|
| ''[[:d:Q139373372|Michelle Louise Ash]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12499
|
| ''[[:d:Q139505935|Tom Clarke]]''
|
| 1994
|
| [[Abergele]]
|-
| style='text-align:right'| 12500
|
| ''[[:d:Q139567732|Myles Kamwendo]]''
|
| 2001
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12501
|
| ''[[:d:Q139672363|Thomas Parcell]]''
|
| 1832
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 12502
|
| ''[[:d:Q139673862|Love Parry]]''
|
| 1696
|
| ''[[:d:Q1024924|Llanbedrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12503
|
| ''[[:d:Q139674766|David Rees]]''
|
| 1875
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 12504
|
| ''[[:d:Q139678615|Elizabeth McKenzie]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12505
|
| ''[[:d:Q139679423|John Hughes]]''
|
|
|
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 12506
|
| ''[[:d:Q139679506|Jay James Picton]]''
|
| 1983
|
| ''[[:d:Q3405190|Saundersfoot]]''
|-
| style='text-align:right'| 12507
|
| ''[[:d:Q139679558|John Griffiths]]''
|
| 1855
|
| [[Ystradgynlais]]
|-
| style='text-align:right'| 12508
|
| ''[[:d:Q139679595|Adam Robert Lewis]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6497774|Bridgend]]''
|-
| style='text-align:right'| 12509
|
| ''[[:d:Q139679715|John Jones]]''
|
| 1897
|
| ''[[:d:Q5276401|Dihewyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12510
|
| ''[[:d:Q139691513|Mary Ellen Ellis]]''
|
| 1862
|
| ''[[:d:Q6661145|Llandderfel]]''
|-
| style='text-align:right'| 12511
|
| ''[[:d:Q139692008|Daniel Anthony]]''
|
| 1821
|
| ''[[:d:Q4667107|Abergwili]]''
|-
| style='text-align:right'| 12512
| [[Ficheru:Portrait of Thomas Davies Treorci & sister Mrs. David Evans, Penllwyn (4672740).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139694048|Thomas Davies]]''
|
| 1842
|
| ''[[:d:Q3405897|Llanbadarn Fawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 12513
|
| ''[[:d:Q139711679|Peter Jones]]''
|
| 1848
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12514
|
| ''[[:d:Q139712423|Thomas William Hughes]]''
|
| 1862
|
| ''[[:d:Q1428848|Flint]]''
|-
| style='text-align:right'| 12515
|
| ''[[:d:Q139713038|Catherine Levi]]''
|
| 1877
|
| ''[[:d:Q15987581|Talsarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12516
|
| ''[[:d:Q139713902|Mary Hughes]]''
|
| 1854
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 12517
| [[Ficheru:Portrait of Dr. John Roberts, Caer (4670504).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139713959|John Roberts]]''
|
| 1843
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 12518
| [[Ficheru:Portrait of Mary Wynne-Jones (4670563).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139718198|Mary Jane Wynne Jones]]''
|
| 1854
|
| ''[[:d:Q5714157|Heneglwys]]''
|-
| style='text-align:right'| 12519
|
| ''[[:d:Q139718719|J W Lewis]]''
|
| 1853
|
| ''[[:d:Q15958998|Lampeter Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 12520
| [[Ficheru:Portrait of William Deudraeth Jones (of Caegwyn, Penrhyndeudraeth) with Eisteddfod Chair (4670367).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139718742|William Jones]]''
|
| 1856
|
| ''[[:d:Q1071035|Penrhyndeudraeth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12521
| [[Ficheru:Portrait of Lydia Parry of Penhafodlas, Llanrug (4670440).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139719041|Lydia Parry]]''
|
| 1798
|
| ''[[:d:Q3396764|Betws Garmon]]''
|-
| style='text-align:right'| 12522
|
| ''[[:d:Q139730940|Lewis Leigh]]''
|
|
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12523
| [[Ficheru:Y Parch. J. Hawen Rees Adroddiad Blynyddol Egwlys Gynulleidfaol Marsh Lane Bootle am y flwyddyn 1902 (5293990).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139748929|John Hawen Rees]]''
|
| 1870
|
| ''[[:d:Q7162281|Penbryn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12524
| [[Ficheru:John Davis (Hywel) (5293973).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139750590|John Davis]]''
|
| 1823
|
| ''[[:d:Q14508463|Betws Bledrws]]''
|-
| style='text-align:right'| 12525
| [[Ficheru:David Davies (5294004).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139755006|David Davies]]''
|
| 1847
|
| ''[[:d:Q772694|Llandrillo]]''
|-
| style='text-align:right'| 12526
| [[Ficheru:Portrait of Rev. Hugh Parry, Llanarmon (4671747).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139781933|Hugh Parry]]''
|
| 1793
|
| ''[[:d:Q6661071|Llanarmon-yn-Iâl]]''
|-
| style='text-align:right'| 12527
|
| ''[[:d:Q139796321|Edward S. Jones]]''
|
| 1867
|
| ''[[:d:Q3398853|Trawsfynydd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12528
|
| ''[[:d:Q139796414|Eleanor Bond]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q29482701|Cwrt Bleddyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12529
| [[Ficheru:Dr. Peter Macaulay Owen (5349080).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139831689|Peter Macaulay Owen]]''
|
| 1907
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 12530
| [[Ficheru:Mrs. Anne Davies (5349039).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139831811|Anne Davies]]''
|
| 1837
|
| ''[[:d:Q7227631|Ponciau]]''
|-
| style='text-align:right'| 12531
| [[Ficheru:Daniel Rhys Davies (5349041).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139832115|Daniel Rhys Davies]]''
|
| 1858
|
| ''[[:d:Q13644939|Llanrhystud]]''
|-
| style='text-align:right'| 12532
|
| ''[[:d:Q139847251|Jane Johnes]]''
|
| 1804
|
| ''[[:d:Q108366926|Dolaucothi House]]''
|-
| style='text-align:right'| 12533
| [[Ficheru:Portrait of Ann Elizabeth Davies (4669989).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139850112|Ann Elizabeth Frances]]''
|
| 1844
|
| [[Rhuthun]]
|-
| style='text-align:right'| 12534
|
| ''[[:d:Q139850760|Elizabeth Jones]]''
|
| 1804
|
| ''[[:d:Q3396360|Leeswood]]''
|-
| style='text-align:right'| 12535
| [[Ficheru:Portrait of Ann Jones (Caegwyn, Penrhyndeudraeth) (4670287) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139851689|Ann Jones]]''
|
| 1814
|
| ''[[:d:Q319538|Abererch]]''
|-
| style='text-align:right'| 12536
| [[Ficheru:Portrait of Mr John Thomas Chemist Machynlleth (4671483).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139858033|John Thomas]]''
|
| 1846
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12537
| [[Ficheru:Portrait of Mrs John Thomas Chemist Machynlleth (nee Miss V Morris) (4671484).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139858085|Margaret Morris]]''
|
| 1846
|
| ''[[:d:Q675460|Machynlleth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12538
| [[Ficheru:Daniel & John Evans (5294019).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139859178|Daniel Evans]]''
|
| 1840
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12539
|
| ''[[:d:Q139860600|William Terry]]''
|
| 1866
|
| ''[[:d:Q3402341|Abercrave]]''
|-
| style='text-align:right'| 12540
|
| ''[[:d:Q139861202|Isaac George]]''
|
| 1845
|
| ''[[:d:Q6661158|Llanddewi Velfrey]]''
|-
| style='text-align:right'| 12541
|
| ''[[:d:Q139861259|David Morgan Davies]]''
|
| 1873
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12542
| [[Ficheru:Portrait of Mrs. Elizabeth Thomas (4671178).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q139885371|Elizabeth Jones]]''
|
| 1840
|
| ''[[:d:Q3401133|Bagillt]]''
|-
| style='text-align:right'| 12543
|
| ''[[:d:Q139900209|Luned Rhys Parri]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12544
|
| ''[[:d:Q139980630|Andrew Isidoro]]''
|
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12545
| [[Ficheru:Ryan Giggs in 2008.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10524|Ryan Giggs]]''
| futbolista británicu
| 1973
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12546
| [[Ficheru:Page, Robert.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10552|Robert Page]]''
| futbolista británicu
| 1974
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 12547
| [[Ficheru:Leanne Wood AM (27555056394).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q10694|Leanne Wood]]''
| política británica
| 1971
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 12548
| [[Ficheru:(John Rhys-Davies) 2018-02-11 15-35-40 ILCE-6500 DSC07150 (31235662177) (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q16455|John Rhys-Davies]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12549
| [[Ficheru:AlunMichael crop.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q19397|Alun Michael]]''
| políticu británicu
| 1943
|
| ''[[:d:Q3401558|Bryngwran]]''
|-
| style='text-align:right'| 12550
| [[Ficheru:Official portrait of Baroness Jones of Whitchurch crop 2, 2019.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q29732|Maggie Jones, Baroness Jones of Whitchurch]]''
|
| 1955
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12551
| [[Ficheru:David Broome.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q34784|David Broome]]''
|
| 1940
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12552
|
| ''[[:d:Q40005|Sarah Thomas]]''
| xugadora de ḥoquei británica
| 1981
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12553
| [[Ficheru:Timothy Dalton 1987.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q41233|Timothy Dalton]]''
|
| 1946
|
| [[Bae Colwyn]]
|-
| style='text-align:right'| 12554
| [[Ficheru:Julia Gillard.jpg|center|128px]]
| [[Julia Gillard]]
| abogáu, Reinu Xuníu
| 1961
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 12555
| [[Ficheru:Christian Bale-7837.jpg|center|128px]]
| [[Christian Bale]]
| actor británicu
| 1974
|
| [[Hwlffordd]]
|-
| style='text-align:right'| 12556
|
| ''[[:d:Q125635746|Peter Rees]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q3910782|Bedlinog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12557
|
| ''[[:d:Q125792432|Mahala Davis]]''
|
| 1937
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12558
| [[Ficheru:Ursula Huws.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q125908048|Ursula Huws]]''
|
| 1947
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12559
|
| ''[[:d:Q126484833|Sabrina Lee]]''
|
| 1992
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12560
|
| ''[[:d:Q126501230|Ken Caswell]]''
|
| 1946
|
| ''[[:d:Q1980175|Brynmawr]]''
|-
| style='text-align:right'| 12561
| [[Ficheru:Official portrait of Claire Hughes MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126847730|Claire Hughes]]''
|
| 1979
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12562
| [[Ficheru:Official portrait of Alex Barros-Curtis MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126848493|Alex Barros-Curtis]]''
|
| 1986
|
| ''[[:d:Q1892770|North Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12563
| [[Ficheru:Official portrait of Becky Gittins MP crop 2.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q126848741|Becky Gittins]]''
|
| 1994
|
| ''[[:d:Q1067984|Clwyd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12564
|
| ''[[:d:Q127377863|Lili Jones]]''
|
| 2005
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12565
|
| ''[[:d:Q127416552|Rhys Thomas]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q634054|Conwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12566
|
| ''[[:d:Q127548319|Catherine George]]''
|
| 2000
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12567
|
| ''[[:d:Q127592033|Huw Rowlands]]''
|
| 1962
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12568
|
| ''[[:d:Q129075710|Helen Prosser]]''
|
| 1962
|
| ''[[:d:Q7823763|Tonyrefail]]''
|-
| style='text-align:right'| 12569
|
| ''[[:d:Q129257059|Axel Rudakubana]]''
|
| 2006
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12570
|
| ''[[:d:Q129485359|Martin Ace]]''
|
| 1945
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12571
|
| ''[[:d:Q129485603|Dafydd Emyr]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q3402761|Llandegfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12572
| [[Ficheru:Siân Lewis 2018, Llanelwedd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q129914267|Siân Lewis]]''
|
| 1970
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12573
|
| ''[[:d:Q129920146|Macs Page]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q5277964|Dinas Cross]]''
|-
| style='text-align:right'| 12574
|
| ''[[:d:Q130218515|Jane Maurice]]''
|
| 1812
|
| ''[[:d:Q129979095|Tyddyn-Tudur]]''
|-
| style='text-align:right'| 12575
| [[Ficheru:Llion Jones, author of Attention is All You Need, at CIC Tokyo speaking about sakana.ai (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130238722|Llion Jones]]''
|
| 1984
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12576
|
| ''[[:d:Q130254772|Dominic Chennell]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2233618|Llanrwst]]''
|-
| style='text-align:right'| 12577
|
| ''[[:d:Q130259565|Lewis Hopkins]]''
|
| 1836
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12579
|
| ''[[:d:Q130319607|Julian Webber]]''
|
| 1951
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12580
|
| ''[[:d:Q130340125|Christopher Edwards]]''
|
| 1966
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12581
|
| ''[[:d:Q130377526|Morfudd Hughes]]''
|
| 1961
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 12582
|
| ''[[:d:Q130402747|Adam Sylvester]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q24192181|University Hospital Llandough]]''
|-
| style='text-align:right'| 12583
|
| ''[[:d:Q130447044|Jack Can Karadoğan]]''
|
| 2004
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12584
|
| ''[[:d:Q130458780|Brodie Coghlan]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q914291|Newport]]''
|-
| style='text-align:right'| 12585
|
| ''[[:d:Q130469355|Tonya Smith]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12586
| [[Ficheru:Ella Lloyd Singapore 2025.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130536171|Ella Lloyd]]''
|
| 2005
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12587
|
| ''[[:d:Q130547278|Deborah Humble]]''
|
| 1969
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12588
|
| ''[[:d:Q130707271|Dewi Wyn Williams]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q7165424|Penysarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12589
|
| ''[[:d:Q130750866|Maredudd ap Huw]]''
|
| 1972
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12590
|
| ''[[:d:Q130778036|David Hieatt]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q779813|Cardigan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12591
|
| ''[[:d:Q131171335|Jenni Hall]]''
|
| 1939
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12592
|
| ''[[:d:Q131304634|Hywel Jenkins]]''
|
| 1976
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12593
|
| ''[[:d:Q131336737|Joe Thomas]]''
|
| 2002
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12594
|
| ''[[:d:Q131587589|Ronan Kpakio]]''
|
| 2007
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12595
|
| ''[[:d:Q131598778|Maisie Davies]]''
|
| 2005
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12596
|
| ''[[:d:Q131629835|Helen Giza]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 12597
|
| ''[[:d:Q131772384|Vicky Franzinetti]]''
|
| 1953
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12598
|
| ''[[:d:Q131775524|Adam Gorb]]''
|
| 1958
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12599
|
| ''[[:d:Q131911160|Oliver Bradley]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 12600
|
| ''[[:d:Q131993923|Ian Hughes]]''
|
|
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12601
|
| ''[[:d:Q132159245|Sam Scott]]''
|
| 2005
|
| ''[[:d:Q5116731|Church Village]]''
|-
| style='text-align:right'| 12602
|
| ''[[:d:Q132178548|Ben Warren]]''
|
| 2000
|
| ''[[:d:Q2330789|Llantrisant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12603
|
| ''[[:d:Q132184460|John Michael]]''
|
| 1774
|
| ''[[:d:Q3398504|Newchurch]]''
|-
| style='text-align:right'| 12604
|
| ''[[:d:Q132190490|Griffith Jones]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12605
|
| ''[[:d:Q132797313|Shea Pita]]''
|
| 2009
|
| ''[[:d:Q996492|Llandudno]]''
|-
| style='text-align:right'| 12606
|
| ''[[:d:Q132858636|Huw Carrod]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q7859766|Tycroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 12607
|
| ''[[:d:Q132862482|Dylan Lawlor]]''
|
| 2006
|
| ''[[:d:Q909119|Caerphilly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12608
|
| ''[[:d:Q133095940|Phillip Manley]]''
|
| 1989
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12609
|
| ''[[:d:Q133097679|Mika Watkins]]''
|
| 1989
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12610
|
| ''[[:d:Q133133006|Hayley Roberts]]''
|
| 1980
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12611
|
| ''[[:d:Q133189642|Meinir Mathias]]''
|
| 1981
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 12612
| [[Ficheru:Tegwen Morris yn Eisteddfod Genedlaethol Tregaron 2022.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q133201015|Tegwen Morris]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q5446196|Ffaldybrenin]]''
|-
| style='text-align:right'| 12613
|
| ''[[:d:Q133266038|Mair Tomos Ifans]]''
|
| 1960
|
| ''[[:d:Q3398874|Abergynolwyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12614
|
| ''[[:d:Q133324047|Jonathan Bedford]]''
|
| 1988
|
| ''[[:d:Q548248|Llanelwy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12615
|
| ''[[:d:Q133333315|Ranjith Viswanathan]]''
|
| 1992
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12616
|
| ''[[:d:Q133420125|Emma Phillips]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12617
|
| ''[[:d:Q133423116|Doreen Cunningham]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12618
|
| ''[[:d:Q133473135|Jenni Scoble]]''
|
| 1993
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12619
|
| ''[[:d:Q133473306|Gwennan Hopkins]]''
|
| 2004
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12620
|
| ''[[:d:Q133473427|Sian Jones]]''
|
| 2004
|
| ''[[:d:Q4936476|Bodelwyddan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12621
|
| ''[[:d:Q133584530|Michael Witts]]''
|
| 1953
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12622
|
| ''[[:d:Q133599218|Phil Knight]]''
|
| 1965
|
| [[Castell-nedd]]
|-
| style='text-align:right'| 12623
|
| ''[[:d:Q133607403|Owen Griffith]]''
|
| 1957
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12624
|
| ''[[:d:Q133616206|Jeffrey Lloyd-Roberts]]''
|
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12625
|
| ''[[:d:Q133630658|Margaret Simons]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12626
|
| ''[[:d:Q133634939|Ifor Ap Gwilym]]''
|
| 1951
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12627
|
| ''[[:d:Q133638417|Brian Earnshaw]]''
|
| 1929
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12628
|
| ''[[:d:Q133646647|Joan Davies]]''
|
| 1940
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12629
|
| ''[[:d:Q133656235|Thomas Goddard]]''
|
| 1980
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12630
|
| ''[[:d:Q133657213|Judy Taylor]]''
|
| 1932
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12631
|
| ''[[:d:Q133659331|Eleanor Goldsmith]]''
|
| 1976
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12632
|
| ''[[:d:Q133673407|Jonathan Lichtenstein]]''
|
| 1957
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12633
|
| ''[[:d:Q133687251|Tako Taal]]''
|
| 1989
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12634
|
| ''[[:d:Q133697488|Malcolm Carrick]]''
|
| 1945
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12635
|
| ''[[:d:Q133702951|Richard Cottle]]''
|
| 1960
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12636
|
| ''[[:d:Q133705306|Neal Davies]]''
|
| 1965
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12637
|
| ''[[:d:Q133710497|Pete Davis]]''
|
| 1947
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12638
|
| ''[[:d:Q133738864|David Peterson]]''
|
| 1966
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12639
|
| ''[[:d:Q133800806|Brian Minchin]]''
|
| 1978
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12640
|
| ''[[:d:Q133821219|Siôn Tomos Owen]]''
|
| 1984
|
| [[Pontypridd]]
|-
| style='text-align:right'| 12641
|
| ''[[:d:Q133822117|Sara Lloyd]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q42617191|Isle of Anglesey]]''
|-
| style='text-align:right'| 12642
| [[Ficheru:W O Thomas, author of "Dwywaith o amgylch y byd" NLW3364433.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134058120|William Owen Thomas]]''
|
| 1845
|
| ''[[:d:Q6729249|Maentwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12643
| [[Ficheru:Revd Richrad Winter, Llangollen (CM) (1870) NLW3361841.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134086321|Richard Winter]]''
|
| 1822
|
| ''[[:d:Q2796209|Llandyrnog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12644
|
| ''[[:d:Q134087004|Hugh Lloyd]]''
|
| 1858
|
| ''[[:d:Q5256625|Denbighshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12645
| [[Ficheru:Revd Ezra Jones, Prestatyn NLW3365168.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134100727|Ezra Jones]]''
|
| 1848
|
| ''[[:d:Q6887543|Mochdre]]''
|-
| style='text-align:right'| 12646
|
| ''[[:d:Q134113094|Aaron Tamme]]''
|
| 1961
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12647
|
| ''[[:d:Q134251817|Emyr Davies]]''
|
| 1959
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 12648
|
| ''[[:d:Q134318713|Gareth Noel Williams]]''
|
| 1970
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 12649
|
| ''[[:d:Q134404200|Danielle St James]]''
|
| 1992
|
| ''[[:d:Q1770146|Barry Island]]''
|-
| style='text-align:right'| 12650
|
| ''[[:d:Q134437016|Anna Fiteni]]''
|
| 1990
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12651
| [[Ficheru:The mother of John Jones (Myrddin Fardd, 1836-1921) NLW3363215.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q134476408|Ann Owen]]''
|
| 1808
|
| ''[[:d:Q3404510|Llangian]]''
|-
| style='text-align:right'| 12652
|
| ''[[:d:Q134580585|Ted Goddard]]''
|
| 1941
|
| [[Pembroke]]
|-
| style='text-align:right'| 12653
|
| ''[[:d:Q134582819|Jonathan Phillip Hicks]]''
|
| 1957
|
| ''[[:d:Q809009|Barry]]''
|-
| style='text-align:right'| 12654
|
| ''[[:d:Q134591661|Abigail Bergstrom]]''
|
| 1989
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12655
|
| ''[[:d:Q134619929|Marilyn Jenkins]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12656
|
| ''[[:d:Q134620192|Steve Griffiths]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q24674792|Holyhead]]''
|-
| style='text-align:right'| 12657
|
| ''[[:d:Q134716062|David Jandrell]]''
|
| 1955
|
| ''[[:d:Q5197235|Cwmcarn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12658
|
| ''[[:d:Q134727478|Niels McDonald]]''
|
| 2008
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12659
|
| ''[[:d:Q134959889|James Rourke]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12660
|
| ''[[:d:Q134963596|David Conway]]''
|
| 1939
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12661
|
| ''[[:d:Q134965930|John Vaughan]]''
|
| 1615
|
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 12662
|
| ''[[:d:Q134980816|Elizabeth Mary Williams]]''
|
| 1915
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12663
| [[Ficheru:Lee David Bowen.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135001613|Lee David Bowen]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12664
|
| ''[[:d:Q135012716|Letitia Grey]]''
|
| 1767
|
| ''[[:d:Q16542738|Nantcwnlle]]''
|-
| style='text-align:right'| 12665
| [[Ficheru:Sam Locke (cropped).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135112405|Sam Locke]]''
|
| 2001
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12666
|
| ''[[:d:Q135256033|David Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q13128899|Gwynfe]]''
|-
| style='text-align:right'| 12667
|
| ''[[:d:Q135350169|Andrew Williams]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q6662915|Llwynypia]]''
|-
| style='text-align:right'| 12668
|
| ''[[:d:Q135443626|Jonathan Nefydd]]''
|
| 1966
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12669
|
| ''[[:d:Q135493598|Joe Jones]]''
|
| 1995
|
| [[Wrecsam]]
|-
| style='text-align:right'| 12670
|
| ''[[:d:Q135525890|Jessica Blackler]]''
|
| 1996
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12671
|
| ''[[:d:Q135671920|Seth Strong]]''
|
| 1977
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12672
|
| ''[[:d:Q135750503|Megan Purvis]]''
|
| 1994
|
| [[Pont-y-pŵl]]
|-
| style='text-align:right'| 12673
|
| ''[[:d:Q135778232|Dewi Bryn Jones]]''
|
|
|
| [[Pwllheli]]
|-
| style='text-align:right'| 12674
|
| ''[[:d:Q135889461|Shelagh Williams]]''
|
|
|
| [[Caergybi]]
|-
| style='text-align:right'| 12675
|
| ''[[:d:Q135909088|Christine Mills]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q6661409|Llangadfan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12676
| [[Ficheru:Alun Jones, editor.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q135912144|Alun Jones]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3272480|Llanpumsaint]]''
|-
| style='text-align:right'| 12677
|
| ''[[:d:Q135962788|Grey Evans]]''
|
| 1942
|
| [[Blaenau Ffestiniog]]
|-
| style='text-align:right'| 12678
|
| ''[[:d:Q135987473|Jackie Williams]]''
|
|
|
| [[Bethesda (Gales)|Bethesda]]
|-
| style='text-align:right'| 12679
| [[Ficheru:Enid Morgan.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136030278|Enid R Morgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q2472406|Rhydaman]]''
|-
| style='text-align:right'| 12680
|
| ''[[:d:Q136092737|Huw Derfel]]''
|
| 1971
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12681
|
| ''[[:d:Q136093036|Mirain Haf Roberts]]''
|
| 1982
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12682
|
| ''[[:d:Q136101442|Emyr Wyn Jones]]''
|
|
|
| [[Aberdâr]]
|-
| style='text-align:right'| 12683
|
| ''[[:d:Q136101766|Bethan Jones]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q616452|Rhosllannerchrugog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12684
|
| ''[[:d:Q136154260|Priya Hall]]''
|
| 1992
|
| [[Merthyr Tudful]]
|-
| style='text-align:right'| 12685
|
| ''[[:d:Q136164691|Buddug James Jones]]''
|
| 1989
|
| ''[[:d:Q2273077|Newcastle Emlyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12686
| [[Ficheru:Rev. D.B. Richard (5349019).jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136168123|David Bowen Richards]]''
|
| 1853
|
| ''[[:d:Q990125|Llanelli]]''
|-
| style='text-align:right'| 12687
|
| ''[[:d:Q136193245|J. Glyndwr Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q15999254|Bont Goch]]''
|-
| style='text-align:right'| 12688
|
| ''[[:d:Q136205133|Francesca Reece]]''
|
| 1990
|
| ''[[:d:Q1807193|Rhuddlan]]''
|-
| style='text-align:right'| 12689
|
| ''[[:d:Q136311634|Chris Tandy]]''
|
| 1982
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12690
|
| ''[[:d:Q136312229|Emlyn Gomer]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12691
|
| ''[[:d:Q136341005|Mair James McGeever]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12692
|
| ''[[:d:Q136350387|Aled Rheon]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12693
|
| ''[[:d:Q136350576|Amanda Prothero Thomas]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12694
|
| ''[[:d:Q136350952|Catherine Ayers]]''
|
| 1982
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12695
| [[Ficheru:Efa Gruffudd Jones, Comisiynydd y Gymraeg 2024.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q136357375|Efa Gruffudd Jones]]''
|
| 1971
|
| ''[[:d:Q3401092|Morriston]]''
|-
| style='text-align:right'| 12696
|
| ''[[:d:Q136357821|Geraint Cynan]]''
|
| 1961
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12697
|
| ''[[:d:Q136358080|Huw Ynyr Evans]]''
|
|
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12698
|
| ''[[:d:Q136358406|Ioan Lord]]''
|
| 1998
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12699
|
| ''[[:d:Q136360233|Dafydd Cadwgan]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q85801358|Sirhowy]]''
|-
| style='text-align:right'| 12700
|
| ''[[:d:Q136375395|Joy Cornock]]''
|
|
|
| [[Abergwaun]]
|-
| style='text-align:right'| 12701
|
| ''[[:d:Q136375625|Deian Gwynne]]''
|
| 2006
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12702
|
| ''[[:d:Q136375749|Luned Emyr]]''
|
|
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12703
|
| ''[[:d:Q136375869|Mari Grug]]''
|
| 1984
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 12704
|
| ''[[:d:Q136379771|Nansi Rhys Adams]]''
|
|
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12705
|
| ''[[:d:Q136379851|Neville Hughes]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12706
|
| ''[[:d:Q136399829|Rhian Blythe]]''
|
| 1982
|
| ''[[:d:Q3398294|Llandwrog]]''
|-
| style='text-align:right'| 12707
|
| ''[[:d:Q136399909|Rhydian Bowen Phillips]]''
|
| 1980
|
| ''[[:d:Q1859627|Rhondda]]''
|-
| style='text-align:right'| 12708
|
| ''[[:d:Q136399950|Rhydian Wilson]]''
|
| 1970
|
| ''[[:d:Q2487253|Tregaron]]''
|-
| style='text-align:right'| 12709
|
| ''[[:d:Q136399969|Rhys Ap Hywel]]''
|
| 1973
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12710
|
| ''[[:d:Q136400060|Ywain Myfyr]]''
|
| 1955
|
| [[Dolgellau]]
|-
| style='text-align:right'| 12711
|
| ''[[:d:Q136413814|Michael J. Webber]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12712
|
| ''[[:d:Q136441673|Owain Gwilym]]''
|
| 1970
|
| [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]]
|-
| style='text-align:right'| 12713
|
| ''[[:d:Q136444225|Alun Harries]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12714
|
| ''[[:d:Q136444313|Catrin Aur]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402099|Beulah]]''
|-
| style='text-align:right'| 12715
|
| ''[[:d:Q136444357|Dafydd Pierce]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398987|Croesor]]''
|-
| style='text-align:right'| 12716
|
| ''[[:d:Q136444392|David Kempster]]''
|
|
|
| [[Y Waun]]
|-
| style='text-align:right'| 12717
|
| ''[[:d:Q136444409|Derec Brown]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12718
|
| ''[[:d:Q136444471|Edwin Humphreys]]''
|
| 1963
|
| ''[[:d:Q3402600|Y Fron]]''
|-
| style='text-align:right'| 12719
|
| ''[[:d:Q136444492|Eirian Owen]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3402425|Llanuwchllyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12720
|
| ''[[:d:Q136444599|Geraint Davies]]''
|
|
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12721
|
| ''[[:d:Q136444602|Geraint Pickard]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q13644933|Llangennech]]''
|-
| style='text-align:right'| 12722
|
| ''[[:d:Q136444620|Griff Lynch]]''
|
| 1988
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12723
|
| ''[[:d:Q136444634|Gwawr Edwards]]''
|
|
|
| [[Aberystwyth]]
|-
| style='text-align:right'| 12724
|
| ''[[:d:Q136444713|John Eifion]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12725
|
| ''[[:d:Q136444824|Mark Llewelyn Evans]]''
|
|
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 12726
|
| ''[[:d:Q136444967|Robin Eiddior]]''
|
| 1967
|
| ''[[:d:Q3399272|Penygroes]]''
|-
| style='text-align:right'| 12727
|
| ''[[:d:Q136444977|Rosalind Owen]]''
|
| 1947
|
| [[Llanbedr Pont Steffan]]
|-
| style='text-align:right'| 12728
|
| ''[[:d:Q136461430|Ben Bawden]]''
|
| 1978
|
| ''[[:d:Q1286223|South Wales]]''
|-
| style='text-align:right'| 12729
|
| ''[[:d:Q136461514|Euros Lyn]]''
|
| 1971
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12730
|
| ''[[:d:Q136461531|Geraint Morgan]]''
|
| 1968
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12731
|
| ''[[:d:Q136461634|Michele Ryan]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12732
|
| ''[[:d:Q136562835|Karimah Hassan]]''
|
| 1992
|
| [[Casnewydd]]
|-
| style='text-align:right'| 12733
|
| ''[[:d:Q136633223|Jeremy Huw Williams]]''
|
| 1969
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12734
|
| ''[[:d:Q136635090|Nick Arden]]''
|
| 1984
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12735
|
| ''[[:d:Q136640514|Dennis Byron]]''
|
| 1949
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12736
|
| ''[[:d:Q136651428|Morris Williams]]''
|
| 1871
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12737
|
| ''[[:d:Q136670448|Jeremy Salt]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q3400141|Morfa Nefyn]]''
|-
| style='text-align:right'| 12738
|
| ''[[:d:Q136673985|Cadfan Roberts]]''
|
| 1956
|
| ''[[:d:Q505610|Flintshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12739
|
| ''[[:d:Q136674057|John Owen (Rhuthun)]]''
|
| 1944
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12740
|
| ''[[:d:Q136722653|Dilwyn Young-Jones]]''
|
| 1952
|
| ''[[:d:Q645155|Cardiganshire]]''
|-
| style='text-align:right'| 12741
|
| ''[[:d:Q136854360|Rebecca Gibbon]]''
|
| 1968
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12742
|
| ''[[:d:Q136913002|Siân Owen]]''
|
| 1949
|
| ''[[:d:Q3072939|Pontrhydyfen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12743
|
| ''[[:d:Q136913153|Ian Rowlands]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3404200|Porth]]''
|-
| style='text-align:right'| 12744
|
| ''[[:d:Q136914190|David Welch (actor)]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q3395358|Kidwelly]]''
|-
| style='text-align:right'| 12745
|
| ''[[:d:Q136914197|William Owen (Gwilym Gwyrfai)]]''
|
| 1891
|
| [[Bangor (Gales)]]
|-
| style='text-align:right'| 12746
|
| ''[[:d:Q136914204|Nansi Pritchard]]''
|
|
|
| [[Y Bala]]
|-
| style='text-align:right'| 12747
|
| ''[[:d:Q136914236|Arwel Jones (Hogia'r Wyddfa)]]''
|
| 1942
|
| ''[[:d:Q1638504|Llanberis]]''
|-
| style='text-align:right'| 12748
|
| ''[[:d:Q136914283|Judith Roberts (cyfarwyddydd)]]''
|
| 1963
|
| [[Cárdif]]
|-
| style='text-align:right'| 12749
|
| ''[[:d:Q136914288|Iwan Llewelyn-Jones (cerddor)]]''
|
| 1959
|
| [[Amlwch]]
|-
| style='text-align:right'| 12750
|
| ''[[:d:Q136914302|Rhodri Evan]]''
|
| 1968
|
| ''[[:d:Q3460580|Crymych]]''
|-
| style='text-align:right'| 12751
|
| ''[[:d:Q136914489|Menna Trussler]]''
|
| 1935
|
| ''[[:d:Q5446227|Fforestfach]]''
|-
| style='text-align:right'| 12752
|
| ''[[:d:Q136914510|Maldwyn John]]''
|
| 1965
|
| ''[[:d:Q3402654|Bodffordd]]''
|-
| style='text-align:right'| 12753
|
| ''[[:d:Q136914525|Siôn Probert]]''
|
| 1946
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12754
|
| ''[[:d:Q136914537|Buddug Povey]]''
|
| 1969
|
| ''[[:d:Q3398962|Garndolbenmaen]]''
|-
| style='text-align:right'| 12755
|
| ''[[:d:Q136914569|Geraint Jones (dramodydd)]]''
|
|
|
| [[Caernarfon]]
|-
| style='text-align:right'| 12756
| [[Ficheru:John-cale.jpg|center|128px]]
| [[John Cale]]
| cantante y escritor de rock británicu
| 1942
|
| ''[[:d:Q3405497|Garnant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12757
| [[Ficheru:Catherine Zeta-Jones VF 2012 Shankbone.jpg|center|128px]]
| [[Catherine Zeta-Jones]]
|
| 1969
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12758
|
| ''[[:d:Q48009|Anna Ryder Richardson]]''
| modelu malasia
| 1964
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12759
| [[Ficheru:Rowan Williams -001b.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q49615|Rowan Williams]]''
|
| 1950
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12760
| [[Ficheru:Peter Greenaway in 2007.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q55282|Peter Greenaway]]''
|
| 1942
|
| [[Casnewydd]]
|}
== personaxe del folclore ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 11934
|
| ''[[:d:Q72699024|Canthrig Bwt]]''
| bruxa galesa
|
|
| ''[[:d:Q13130349|Nant Peris]]''
|-
| style='text-align:right'| 11935
|
| ''[[:d:Q72823385|Beti'r Bont]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11936
|
| ''[[:d:Q72824249|Gwen Davies]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q213361|Sir Benfro]]''
|-
| style='text-align:right'| 11937
|
| ''[[:d:Q72826181|Peggy Abercamles]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q651733|Llandovery]]''
|-
| style='text-align:right'| 11938
|
| ''[[:d:Q72828361|Sali Minffordd]]''
|
|
|
| [[Powys]]
|}
== personaxe humanu de ficción ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 8154
|
| ''[[:d:Q1283396|Myrddin Wyllt]]''
|
| 540
|
| [[Caerfyrddin]]
|-
| style='text-align:right'| 9036
| [[Ficheru:TheWolfManLobbyCardCropped.png|center|128px]]
| ''[[:d:Q4006190|Larry Talbot]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9663
|
| ''[[:d:Q6742717|Malcolm Wynn-Jones]]''
|
| 1958
|
| ''[[:d:Q5315782|Dunvant]]''
|-
| style='text-align:right'| 12467
|
| ''[[:d:Q137161507|Iwen Słonina]]''
|
| 1382
|
| [[Bangor (Gales)]]
|}
== Misc ==
{| class='wikitable sortable'
! #
! imaxe
! label
! description
! Year of birth
! Year of death
! llugar de nacimientu
|-
| style='text-align:right'| 8416
|
| ''[[:d:Q2483726|Cadfael]]''
|
| 1080
|
| ''[[:d:Q2684439|Trefriw]]''
|-
| style='text-align:right'| 8423
|
| ''[[:d:Q2560424|Pixie]]''
|
|
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9578
|
| ''[[:d:Q6389447|Kenmare Sorceress]]''
|
| 1909
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 9594
|
| ''[[:d:Q6426771|Edward Kenway]]''
|
| 1693
|
| [[Abertawe]]
|-
| style='text-align:right'| 12230
|
| ''[[:d:Q107860434|Trafford, Guy Rawson]]''
|
|
|
| [[Dinbych-y-pysgod]]
|-
| style='text-align:right'| 12310
|
| ''[[:d:Q111462365|Glassalt]]''
|
| 1891
|
| [[Gales]]
|-
| style='text-align:right'| 12477
|
| ''[[:d:Q137630848|John Hughes (Glan Collen)]]''
|
|
|
| ''[[:d:Q781725|Llangernyw]]''
|-
| style='text-align:right'| 12578
| [[Ficheru:Cennard Davies pen ac ysgwydd.jpg|center|128px]]
| ''[[:d:Q130282161|Cennard Davies]]''
|
| 1937
|
| ''[[:d:Q302872|Treorchy]]''
|}
{{Wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons}}
{{control d'autoridaes}}
hmutlqr61hugi5flpzydy0wz9es9olj
Al-Ándalus
0
79543
4497925
4473245
2026-05-31T19:43:00Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497925
wikitext
text/x-wiki
{{ficha d'estáu desapaecíu}}
[[Ficheru:AndalusQuran.JPG|miniaturadeimagen|[[Corán]] del [[sieglu XII]] utilizáu n'al-Ándalus]]
Conozse como '''al-Ándalus''' (n'árabe clásicu: '''الأندلس''') al territoriu de la [[Península Ibérica|península ibérica]] y de la Septimania so poder musulmán mientres la [[Edá Media]], ente los años [[711]] y [[1492]].<ref>"Los árabes y musulmanes de la Edá Media aplicaron el nome d'al-Ándalus a toes aquelles tierres que formaren parte del reinu visigodu: la Península Ibérica y la Septimania ultrapirenaica."</ref><ref>"Pa los autores árabes medievales, el términu al-Ándalus designa la totalidá de les zones conquistaes -siquier temporalmente- por tropes árabo-musulmanes en territorios anguaño pertenecientes a Portugal, España y Francia", José Ángel García de Cortázar, ''V Semana de Estudios Medievales: Nájera, 1 al 5 d'agostu de 1994'', Gobierno de La Rioja, Institutu d'Estudios Rioxanos, 1995, p.52</ref>
Tres la [[Conquista musulmana de la Península Ibérica]], al-Ándalus integróse primeramente na provincia norteafricana del Califatu Omeya. Nel añu 756 convertirse nel Emiratu de Córdoba y darréu nel añu 929 nel Califatu de Córdoba independiente del [[Dinastía Abbasí|Califatu Abasí.]] Cola disolución del Califatu de Córdoba en [[1031]], el territoriu estremarse nos primeros reinos de taifas, periodu al qu'asocedió la etapa de los almorávides, los segundos reinos de taifas, la etapa de los almohades y los terceros reinos de taifas. Col meyora de [[Conquista cristiana de la Península Ibérica|Reconquistar]] empecipiada polos cristianos de los montes del norte peninsular, el nome d'al-Ándalus foise afaciendo al menguante territoriu so dominación musulmana, que les sos fronteres fueron progresivamente emburriaes escontra'l sur, hasta la toma de Granada polos [[Reis Católicos]] en [[1492]], que punxo fin al poder islámicu na península ibérica, anque la mayor parte de la población musulmana quedó na península, unos convirtiéndose al catolicismu y otros, con creencies más enraigonaes, colaron a los cumes de Sierra Nevada.
== Topónimu ==
[[Ficheru:Al-Ándalus_caligrafía_árabe.png|miniaturadeimagen|Grafía árabe d'al-Ándalus]]
El nome "al-Ándalus" referíu a la península ibérica, apaez documentáu per primer vegada nuna [[moneda]] caltenida nel Muséu Arqueolóxicu Nacional d'España y datada nel añu 716, pocos años dempués de la conquista musulmana de la [[Península Ibérica]]. Nesa moneda apaez el términu llatín "Span", que correspondería a "Spania" xunto col términu árabe "al-Ándalus". Teniendo en cuenta los múltiples testimonios del billingüismu qu'esistió n'al-Ándalus a lo llargo de cuasi tola so historia ente'l romance vernáculu y árabe dialeutal, nun ye d'estrañar que nésta y n'otres monedes usaren l'alfabetu llatín y l'árabe pa escribir los términos equivalentes en cada llingua. Sicasí, a pesar de tar claro que'l topónimu al-Ándalus usóse como sinónimu de la Hispania musulmana, l'orixe del términu nun ta claro, y formuláronse delles teoríes al respeutu.<ref>{{cita publicación|autor=Bossong, Georg|añu=2002|títulu=Der Name al-Andalus: neue Überlegungen zu einem alten Problem|publicación=Trends in Linguistics. Studies and Monographs|volumen=141|páxinas=149|ubicación=Berlín|editorial=De Gruyter Mouton|issn=1861-4302|url=http://www.rose.unizh.ch/seminar/personen/bossong/boss_bask_120.pdf|fechaaccesu=21 d'ochobre de 2015|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080627064440/http://www.rose.unizh.ch/seminar/personen/bossong/boss_bask_120.pdf|archivedate=2008-06-27}}</ref>
== Historia ==
[[Ficheru:Arabic-Latin Umayyad dinar from Spain, 715-717 AD.jpg|miniaturadeimagen|[[Dinar]] omeya de 716-717.]]
=== Conquista ===
Ente los años [[711]] y [[715]], los xenerales del Califatu Omeya conquistaron una parte de la [[Península Ibérica|península ibérica]], anque ensin nengún tipu de dominiu efectivu al norte del Sistema Central. La conquista del sur peninsular sostúvose ''manu militari.''
La entrada de los musulmanes na península #producir col desembarcu en [[Xibraltar]] (Yebel Tárik), el [[27]] d'abril de [[711]], de Táriq Ibn Ziyad llugarteniente del gobernador de Tánger (Musa ibn Nusair), liderando un exércitu de 9000 homes. Pocu dempués, el [[19 de xunetu]], los [[visigodos]] fueron derrotaos y el so rei Rodrigo morrió na [[batalla de Guadalete]].La presencia de los Omeyes al norte del Sistema Central yera anecdótica, llindándose a guarniciones dende les qu'afondar les sos incursiones militares o razzias.
=== Emiratu de Córdoba ===
Nel añu [[756]] [[Abderramán I]] llegó a [[Córdoba]] y estableció una dinastía que gobernó al-Ándalus hasta [[1031]]. Nel [[773]] Abderramán I creó l'Emiratu de Córdoba, independizándose política y alministrativamente del Califatu de Damascu, anque caltuvo col mesmu una unidá cultural, espiritual y moral. Magar tou, el verdaderu organizador del emiratu independiente foi [[Abderramán II]], que delegó los poderes en manes de los [[Visir|visires]]. La islamización foi bien rápida y el númberu de mozárabes (cristianos en territoriu musulmán) amenorgóse considerablemente.
Nel añu [[912]], xubió al tronu Abderramán III, cuando yá la decadencia política del emiratu yera un fechu. Intentando acabar coles sulevaciones y conflictos, proclamóse califa en [[929]], dando pasu al Califatu de Córdoba.
=== Califatu de Córdoba ===
[[Ficheru:Mapa de la Península Ibérica nel añu 1000.svg|miniaturadeimagen|220x220px|El Califatu de Córdoba hacia l'añu 1000]]
Nel añu [[929]], Abderramán III estableció'l Califatu de Córdoba, declarando la independencia relixosa de [[Bagdag]], capital del [[Dinastía Abbasí|Califatu Abasí.]] Esta proclamación del califatu contenía un propósitu doble: Nel interior, los Omeyes queríen consolidar la so posición. Nel esterior, consolidar les rutes marítimes pal comerciu nel [[Mar Mediterraneu]], garantizando les rellaciones económiques con Bizanciu y asegurando la subadministración del oru.
Tres la conquista de [[Melilla]] en [[927]], a mediaos del [[sieglu X]], los omeyes cordobeses controlaben el triángulu formáu per [[Arxelia]], Siyilmasa y l'océanu [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]]. El poder del califatu estendíase coles mesmes escontra'l norte y en [[950]] el [[Sacru Imperiu Romanu Xermánicu]] intercambiaba embaxadores con Córdoba. Nel añu 939 un exércitu cristianu lideráu por Ramiro II de Lleón ganó a les huestes árabes unviaes por Abderramán III nuna de les sos operaciones de castigu (razias) contra'l norte. La resultancia de la batalla disuadió a los Omeyes de la so intención d'instalar poblaciones árabes na redoma del Duero y les sos árees despoblaes.
La de los Omeyes ye la etapa política más importante de la presencia islámica na península, anque de curtia duración pos na práutica terminó nel [[1010]] cola ''fitna'' o guerra civil que se desencadenó pol tronu ente los partidarios del últimu califa llexítimu Hisham II, y los socesores del so primer ministru o ''hayib'' Almanzor, que desencadenó la fragmentación del estáu omeya n'ensame de reinos conocíos como [[Taifa|Reinos de Taifas.]] Na fonderada topábense tamién problemes como la agobiante presión fiscal necesaria pa financiar el costu de los esfuercios bélicos en socesives campañes contra'l norte cada vez más gravosas.
=== Primeros reinos de taifas ===
Les taifas fueron hasta 39 pequeños reinos en que s'estremó'l califatu de resultes de la ''fitna'' o guerra civil. El movimientu, empecipiáu polos Banu Hamud cola proclamación del reinu de Málaga, va generalizarse mientres esti periodu y va conducir a la fragmentación del califatu y a los primeros reinos de taifas. Esti nun va ser un periodu pacíficu, una y bones los distintos reinos de [[Taifa|taifas]] van #combatir ente ellos. Al Califatu Omeya de Córdoba #asoceder el Califatu Hammudí de Málaga, magar el derechu de los Hammudíes a reclamar pa sí'l imamato o primacía de la comunidá nun foi reconocíu por un númberu de regulos de [[Taifa|Taifas]], yera un derechu llexítimu. Mientres gran parte del periodu de les Taifas, la dinastía hammudí dende la Taifa de Málaga permaneció exerciendo'l so poder efectivu y la so autoridá relixosa reconocida nun gran territoriu a dambes veres del Mediterraneu.<ref>Dialnet.es.</ref>
Cada taifa identificóse de primeres con una familia, cla o dinastía. Asina surden, amás de la yá mentada dinastía Hammudí qu'apoderaría los territorios de l'antigua Cora de Rayya, Taifa d'Alxecires y Cora de Ceuta, la taifa de los amiríes (descendientes de Almanzor) en Valencia; la de los tuyibíes en Zaragoza; la de los aftasíes en Badayoz; la de los birzalíes en Carmona; y la de los abadíes en [[Sevilla]]. Col pasu de los años, les taifas de Sevilla, Badayoz, Toledo y Zaragoza, constituyíen les potencies islámiques peninsulares.
=== Imperiu Almorávide ===
[[Ficheru:Almoravid_Empire.png|derecha|miniaturadeimagen|246x246px|Espansión del imperiu almorávide escontra'l sieglu XII.]]
La disgregación del califatu en múltiples taifas fixo evidente que namái un poder político centralizáu y unificáu podía aguantar la meyora de los reinos cristianos del norte. Asina, la conquista de Toledo en [[1085]] per parte d'Alfonso VI anunciaba l'amenaza cristiana d'acabar colos reinos musulmanes de la península. Ante tal situación, los reis de les taifas pidieron ayuda al sultán almorávide del norte d'África, Yusuf ibn Tasufin, que establecióse n'Alxecires y non yá ganó al rei castellanoleonés na [[Batalla d'az-Zallaqah|batalla de Zalaca]] ([[1086]]), sinón que conquistó progresivamente toles taifas. Pero la so brutal ocupación militar termina en fracasu al aguantar los castellanoleoneses tomarse de la emblemática capital visigoda de Toledo.
La crisis del Imperiu almorávide vien marcada pola #perda de [[Zaragoza]] en [[1118]], ocupada por Alfonso I d'Aragón. Los primeros nicios del malestar andalusí contra los Almorávides, #producir en [[Córdoba]] en [[1121]], cuando la población #remontar contra los almorávides, namái la intervención de los fakih pudo evitar un bañu de sangre. Otres rebeliones #producir en distintes ciudaes y a partir de [[1140]] el poder almorávide empieza a aparrar nel norte d'África pola presión almohade. A la península lleguen eses noticies. En [[1144]] un sufí, Ibn Quasi empieza un movimientu anti almorávide y empiecen a surdir los llamaos Segundos reinos de Taifas.
[[Ficheru:Cantigas_battle.jpg|miniaturadeimagen|Batalla de #Reconquistar, miniatura de les ''Cantigues de Santa Maria''.]]
=== Segundos reinos de taifas ===
Los primeros nicios del malestar de la población andalusí contra los almorávides producirse en [[Córdoba]] en [[1121]], cuando la población #remontar contra los almorávides. Solo la intervención de los alfaquíes pudo evitar un bañu de sangre. Otres rebeliones #producir en distintes ciudaes. A partir de [[1140]] el poder almorávide empieza a aparrar nel norte d'África pola presión almohade y a la península lleguen eses noticies. Ye ente 1140 y 1153 qu'apaecen los segundos reinos de taifas. La mayor parte d'estos reinos seríen barríos pol poderíu militar almohade en poco tiempu (anque la Taifa de Mallorca sobreviviría hasta 1203).
=== Imperiu almohade ===
Los almohades desembarcaron dende [[1145]]<ref name="islamicworldeb">Islamic world. (2007).</ref> na península ibérica, y trataron d'unificar les [[Taifa|taifas]] utilizando como elementu de propaganda la so agresión a los reinos cristianos y la defensa de la pureza islámica. En pocu más de #trenta años los almohades llograron forxar un poderosu imperiu que s'estendía dende Santarém (Centru de Portugal) hasta Trípoli ([[Libia]]) y consiguieron parar la meyora cristiana cuando ganaron a les tropes castellanes en 1195 na batalla d'Alarcos.
A pesar de los esfuercios de los gobernantes, la dinastía almohade tuvo problemes dende un principiu p'apoderar tol territoriu d'al-Ándalus, cuantimás [[Granada]] y Llevante. Per otru llau, dalgunes de les sos postures más radicales fueron mal recibíes pola población musulmana d'al-Ándalus, ayena a munches tradiciones bereberes. La victoria cristiana na batalla de Las Navas de Tolosa ([[1212]]) marca l'empiezu del fin de la dinastía almohade, non yá pola resultancia del alcuentru en sí mesmu sinón pola subsiguiente muerte del califa al-Nasir y les lluches socesories que se producieron y que fundieron el califatu nel caos políticu dando llugar a los Terceros reinos de Taifas.
[[Ficheru:La_Rendición_de_Granada_-_Pradilla.jpg|miniaturadeimagen|''La rindición de Granada'', por Francisco Pradilla y Ortiz.]]
=== Terceros reinos de taifas ===
El derrumbe del poder central almohade conduz a una nueva dómina de fragmentación qu'una vegada más da llugar a l'apaición de reinos de taifas, ente'l 1224 y el 1265 (nuevamente un reinu taifa insular, la taifa de Menorca sería la más llonxeva y sobreviría hasta 1287.
=== Reinu nazarí de Granada ===
A mediaos del [[sieglu XIII]] al-Ándalus quedó amenorgáu al reinu nazarí de Granada. Nel añu [[1238]], entra en Granada Muhammed I ibn Nasr conocíu, coles mesmes, como ''Al-Ahmar'', "el Colloráu" . Ye'l creador de la dinastía Nazarí (que tuvo 20 sultanes granadinos) y foi'l fundador del Reinu de Granada que, magar de primeres, confraternizó colos reis castellanos, tuvo que convertise, pasáu'l tiempu, en tributariu de los mesmos con cuenta de caltener la so independencia.
Nes últimes décades de la dinastía nazarí de Granada tuvo estremada por una guerra civil interna qu'enfrentó Al-Zagal, Muley Faen hermanu d'Al-Zagal, y el so fíu Boabdil.
L'últimu rei de la dinastía nazarí foi [[Boabdil]] (Abu 'Abd-Allāh). La so derrota en 1492 polos [[Reis Católicos]] punxo fin a #[[Conquista cristiana de la Península Ibérica|Reconquistar]], procesu qu'empezó nel [[sieglu VIII]] con [[Pelayu|Don Pelayo]] y la [[Batalla de Cuadonga|batalla de Cuadonga.]] El Reinu de Granada foi anexonáu a la Corona de Castiella.
== Economía ==
[[Ficheru:Golden_dinar_al_hakam_ii_21341.jpg|miniaturadeimagen|[[Dinar]] d'oru del califatu de Córdoba acuñáu en tiempos de Alhakén II.]]
[[Ficheru:Vaso_Fortuny2_Ermitage.jpg|miniaturadeimagen|289x289px|''Vasu de Fortuny.'' Cerámica hispanu-morisca malacitana con reflexos metálicos, [[Sieglu XIV|sieglu]] XIV. Muséu del Hermitage, [[San Petersburgu]].]]
La llegada de la civilización islámica a la península ibérica provocó importantes tresformamientos económicos. D'una economía esencialmente rural pasarse a una [[economía]] marcadamente urbana.
Unu de los llugares más importantes de la ciudá musulmana ye'l ''suq'' (zoco) o mercáu. Los mercaos conocieron una renacencia na península mientres el periodu islámicu. Nellos realizaba'l comerciu de productos diversos, principalmente de los productos de [[metal]] y d'otros productos d'artesanía según [[Seda|sedes]], algodón o texíos de [[llana]]. Dellos artículos de luxu producíos n'al-Ándalus #esportar a la [[Europa]] cristiana, al [[Magreb]] y hasta [[Oriente]]. Los talleres y tiendes onde se producíen esos trabayos yeren propiedá del Estáu. Mālaqa, l'actual ''Málaga'', cuntaba con una perimportante industria alfarero, onde se cocíen lloses y ánfores ornamentales, la denominada ''lloza dorada malagueña'', que llegaron a tener gran reconocencia en tol Mediterraneu.<ref>[http://www.malagahoy.es/article/malaga/591513/museo/pondra/valor/unos/hornos/arabes/hallados/centro.html Un museo pondrá en valor unos hornos árabes hallados en el centro]</ref>
N'al-Ándalus tamién se recurrió con frecuencia a la [[esclavitú]] como fonte de mano d'obra. A los esclavos solíase-yos apreciar distinto según la so raza yá qu'a caúna atribuyíase-y una cualidá distinta pal trabayu.<ref>AL-SAQATI, "Kitab fi adab al-hisba", Adautación de la trad. castellana de P. CHALMETA en "Al-Andalus", 1968, XXXIII, fasc. 2, páxs. 370-371, 374-375 y 383-384</ref>
=== Agricultura ===
Nes zones seques surdió'l cultivu del [[trigu]] y la cebada. Sémense tamién fabones y [[Cereal|granos]], que yeren la base de l'alimentación de la población. En periodos de baxa producción #recurrir a la importación de ceberes del norte d'África. Foi mientres esta dómina que'l cultivu del arroz introducirse na península, según el de la [[Solanum melongena|berenxena]], l'alcachofa y la [[Saccharum officinarum|caña d'azucre.]] Los frutales ocupaben un área agrícola importante; Sintra yera famosa poles sos peres y [[Mazana|mazanes.]] L'actual Algarve destacarse pola producción de figos y [[Uva|uves.]] Tamién destacaba la producción de [[miel]] y de [[Vinu|vinu.]] Anque'l so consumu taba prohibíu pol islam, esti producíase y consumía en grandes cantidaes, a lo menos hasta la llegada de los almohades.<ref>{{Cita web |url=http://clio.rediris.es/clionet/articulos/al_vino.htm |títulu=Teresa de Castro, ''El consumo de vino en al-Ándalus'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170827071716/http://clio.rediris.es/clionet/articulos/al_vino.htm |fechaarchivu=2017-08-27 }}</ref>
== Sociedá y cultura ==
La población d'al-Ándalus yera bien heteroxénea, sobremanera de primeres, y varió mientres el tiempu. Dende'l puntu de vista étnicu taba constituyida principalmente por hispanogodos; siguíos polos bereberes, que conformaben el gruesu de los exércitos omeyes, los árabes que yeren el grupu dominante y dirixente, tamién cabo destacar otres etnies como eslavos, xudíos y una amplia masa d'esclavos negros, Dende'l puntu de vista relixosu la población yera o musulmana o dhimmi ([[Cristianismu|cristianos]] y xudíos). Conozse como muladíes a los hispanogodos cristianos d'al-Ándalus que se convirtieren al islam, ente que se llama mozárabes a los que caltuvieron la relixón cristiana. Tanto unos como otros adoptaron costumes y formes de vida musulmanes. La clase dominante taba formada por árabes, bereberes y muladíes y la clase apoderada tarse por cristianos y xudíos.
Ciudaes como [[Toledo]], [[Mérida]], [[València]], [[Córdoba]] y [[Lisboa]] yeren importantes centros mozárabes. La convivencia non siempres tuvo llibre de conflictos. En Toledo los mozárabes llegaron a encabezar una revuelta contra'l dominiu árabe. Dalgunos mozárabes emigraron a los reinos cristianos del norte, espublizando con ellos elementos arquiteutónicos, onomásticos y toponímicos de la cultura mozárabe. Los xudíos #dedicar al comerciu y a la recoyida d'impuestos. Fueron tamién médicos, embaxadores y tesoreros. El xudíu Hasdai Ibn Shaprut (915-970), aportó a unu de los homes d'enfotu del califa Abderraman III. Tocantes al so númberu, calcúlase qu'a finales del [[sieglu XV]] había unos 50 000 xudíos en Granada y unos 100 000 en tola Iberia islámica.<ref>Wasserstein, 1995, p. 101.</ref>
=== Ciencia ===
[[Ficheru:Arabic_herbal_medicine_guidebook.jpg|miniaturadeimagen|Tratáu árabe sobre plantes melecinales]]
A semeyanza de lo qu'asocedió nel dominiu artísticu, los árabes y bereberes que s'asitiaron na península ibérica'l [[sieglu VIII]] empezaron per recurrir a los saberes mandaos pola civilización visigoda. Progresivamente, frutu de los contactos con Oriente (nel contestu, por casu, de la [[Ḥajj|pelegrinación]] a [[La Meca]]) y del deséu de dellos soberanos del al-Ándalus en faer de les sos cortes centros de saber qu'anduvieren a la tema coles ciudaes del [[Oriente Mediu]], #desenvolver n'al-Ándalus una [[ciencia]] que presentó aspeutos de gran orixinalidá. Asina, ente que'l restu d'[[Europa]] permanecía na ''Edá Escura de la conocencia'', al-Ándalus floriaba. La ciudá de Córdoba yera unu de los centros culturales más importantes del [[Historia del Islam|Imperiu islámicu]] clásicu (y de toa Europa), l'otru foi [[Bagdag]].
Nel campu de l'astronomía, tienen de #destacar los trabayos d'Al-Zarqali que vivió en Toledo y en Córdoba'l [[sieglu XI]] y que ye conocíu n'Occidente pol so nome en llatín, Azarquiel. Fízose notable pola construcción de preseos d'observación astronómica, inventando la azafea, un tipu d'astrolabiu que foi usáu polos navegadores hasta al [[Sieglu XVI|sieglu]] XVI. Defendió tamién que la órbita de los planetes nun yera circular, sinón elíptica, antemanándose a [[Johannes Kepler]] nesti campu.
== Arte ==
=== Arte emiral y califal ===
[[Ficheru:Mosque_of_Cordoba_Spain.jpg|miniaturadeimagen|Interior de la mezquita de Córdoba.]]
[[Ficheru:Spain Andalusia Granada BW 2015-10-25 17-24-14.jpg|thumb|Interior de la Alhambra de Granada.]]
[[Ficheru:Aljafería interior noche.jpg|thumb|La Aljafería de Zaragoza.]]
[[Ficheru:Sevilla Torre del oro.JPG|thumb|Torre del Oro (Sevilla). Arquiteutura almohade. Primer terciu del [[sieglu XIII]].]]
Dende'l puntu de vista artísticu, l'emiratu andalusí emplega un estilu que nun difier en demasía del restu del Califatu Omeya. Esto ye, l'adecuación de fórmules y elementos de les cultures que-yos precedieren, nesti casu del mundu [[Antigua Roma|romano]] y [[Visigodos|visigodo.]] En nengún momentu produz una repetición lliteral de motivos y formes; al contrariu, la so intelixente incorporación y asimilación #traducir nuna verdadera eclosión creadora, aniciándose'l momentu cumal del arte califal. Nél fúndense elementos de la tradición llocal hispanu-romanu-visigótica colos elementos orientales, tanto [[Imperiu Bizantín|bizantinos]], como omeyes o abasidas.
Los edificios artísticos céntrense, dende'l primer momentu, en redol a la so capital, Córdoba, na que se construyó una [[mezquita]] congregacional destinada a convertise nel monumentu más importante del occidente islámicu. Destaquen, ente otres, les obres llevaes a cabu mientres el reináu d'[[Abderramán II|Abd al-Rahmán II]], corte qu'acoyó a numberosos artistes, modes y costumes orientales; impulsó, ente otres, les construcciones del Alcázar de Mérida según la del minarete de la ilesia de San Xuan en Córdoba y fixo ameyorar les sos muralles y les de [[Sevilla]]. El califa Abderramán III, siguiendo la tradición oriental, (según la cual cada monarca, como signu de prestíu, tenía de #tener la so propia residencia palaciega), decidió fundar la ciudá áulica de Medina Azahara (Medina al-Zahra).
Nel restu del territoriu peninsular tamién ye patente'l florecimientu artísticu impulsáu pol califatu. Ente los de calter relixosu figuren les mezquites, medersas o madrazas y mausoleos. Na ciudá de [[Toledo]] inda se perciben restos de la so fortificación, según delles muertes que definen la so alcazaba, medina, arrabaldes y redolada. D'ente elles destaca la pequeña mezquita del ''Cristu de la Lluz'' o de ''Bab al-Mardum.'' Y obres tan significatives como la rábida de Guardamar del Segura ([[Alacant|Alicante]]), el Castiellu de Gormaz ([[Soria]]) o la Ciudá de Vascos (Toledo).
El refinamientu imperante na corte califal favoreció la creación de toa clase d'oxetos decorativos que, sol patrociniu real, #traducir nes más variaes espresiones artístiques. Mención especial merecen los trabayos en marfil, ente los que s'atopen tou tipu d'oxetos d'usu cotidianu minuciosamente tallaos: botes y arquetes destinaes a guardar xoyes, untaces y arumes; almireces, pebeteros, ataifores, jarras y cofaines de cerámica vidrada etc. Nel Muséu Arqueolóxicu Nacional, puede contemplase'l Bote de Zamora destináu a la muyer d'Al-Hakam II. O l'Arqueta de Leyre, nel Muséu de Navarra.
Los monarques, igual qu'en [[Bagdag]] y [[El Cairu]], crean la so propia fábrica de texíos o bandes, lo que da llugar de primeres de la historia de la producción de texíos en seda bordao nel al-Ándalus. Los motivos vexetal y figurativu geometrizados inscribirse en medallones que formen bandes tal qu'apaecen nel velu o almejí de Hisham II que, a manera de turbante, cubría-y la cabeza y colgábalu hasta los brazos.
Coles mesmes esistíen los talleres nos que se trabayaba'l bronce, talláu con figures que representaben lleones y venaos col cuerpu cubiertu de círculo tangente remembrando texíos y que s'utilizaben como surtidores nes fontes. El so paralelismu formal y estilístico con pieces de los fatimíes condució al discutiniu alrodiu de la llexitimidá de delles d'estes pieces.
La cerámica cuenta con tipos de producción conocida como verde y manganesu. La so decoración a base de motivos epigráficos, xeométricos y una destacada presencia de motivos figurativos consiguirse por aciu l'aplicación del óxidu de cobre (''verde'') y óxidu de manganesu (''moráu'').
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* Alfonso, Esperanza - ''Islamic culture through Jewish eyes'' : al-Andalus from the tenth to twelfth century. 2007. {{ISBN|978-0-415-43732-5}}
* Catarino, Helena - "A ocupação islâmica" en ''História de Portugal dos tempos pré-históricos aos nossos dias'', dir. de João Medina, vol.3. Amadora: Ediclube, 1994.
* García Sanjuán, Alejandro. ''El significáu xeográficu del topónimu al-Andalus'', Anuariu d'Estudios Medievales, 33/1(2003), 3-36.
* González Ferrín, Emilio. ''Historia xeneral d'Al Ándalus.'' Ed. Almuzara, 2006. {{ISBN|978-84-85586-81-7}}
* Fanjul, Serafín (2004). {{cita llibru |nome=Serafín |apellíu=Fanjul|enllaceautor=Serafín Fanjul |títulu=La quimera de al-Andalus|editorial=Siglo XXI de España Editores |añu=2004|isbn=9788432311505|url=https://books.google.com/books?id=1Mgbr2eU8MgC&pg=PP1}}
* Saraiva, José Hermano - História de Portugal, volume I: Origens-1245. Lisboa: Edições Alfa.
* Juri, Amira; El Multiculturalismu nel arte hispanomusulmano: La Alhambra, Facultá de Filosofía y Lletres, Universidá Nacional de Tucumán, (2007), {{ISBN|978-950-554-539-1}}.
* Tavares, Maria José Ferro - História de Portugal Medievu:Economia y Sociedade. Lisboa:Universidade Aberta, 1992. {{ISBN|972-674-100-9}}.
* Torres, Cláudio - "O Garb Al-Andalus" en História de Portugal, volume I:Antes de Portugal, dir. de José Mattoso. Lisboa: Editorial Estampa. {{ISBN|972-33-1262-X}}.
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20090120185510/http://www.alyamiah.com/cema/modules.php?name=News&file=article&sid=249 Cronoloxía de Reinos y Taifas n'Al-Ándalus (711-1571)]
* [http://www.almendron.com/historia/medieval/invasion_arabe/invasion_11.htm La Invasión Árabe d'España]
* [https://web.archive.org/web/http://www.juntadeandalucia.es/cultura/bibliotecavirtualandalucia/aprende/historia.cmd?tema=artealandalusBiblioteca Virtual d'Andalucía:Arte n'Al-Ándalus]
* [http://www.mmisi.org/ir/41_02/fernandez-morera.pdf The Myth of the Andalusian Paradise], en ''The Intercollegiate Review'', 2006, p. 23–31
{{Socesión| predecesor = [[Conquista musulmana de la Península Ibérica|Conquista musulmana]] |títulu= [[Historia d'España|Periodos de la Historia d'España]] | periodu ='''Al-Ándalus''' | socesor = [[Alta Edá Media]]}}
{{control d'autoridaes}}
{{ORDENAR:Al-Andalus}}
[[Categoría:Al-Ándalus|*]]
8p8ozxlq88jwmvr9ax10jh0amddyrrx
Agriopodes geminata
0
83558
4497914
3976298
2026-05-31T17:49:39Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497914
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha de taxón
| ''Agriopodes geminata''
| image =
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Arthropoda]]
| classis = [[Insecta]]
| ordo = [[Lepidoptera]]
| familia = [[Noctuidae]]
| subfamilia = [[Acronictinae]]
| genus = ''[[Agriopodes]]''
| species = '''''A. geminata'''''
| binomial = ''Agriopodes geminata''
| binomial_authority = (Smith, 1903)
| synonyms =
}}
'''La Agriopodes geminata''''' ye una [[especie]] de poliya perteneciente a la familia [[Noctuidae]]. Atópase n´[[América del Norte]] en Saskatchewan y Manitoba, [[Canadá]]. <ref>{{es}} [http://www.naturalista.mx/taxa/452514-Agriopodes-geminata] Agropodes germinata.</ref><ref>{{en}} [http://www.biology.ualberta.ca/facilities/strickland/noctuoidea/noctuidae2a.htm Agriopodes germinata] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160402164220/http://www.biology.ualberta.ca/facilities/strickland/noctuoidea/noctuidae2a.htm |date=2016-04-02 }} imáxenes</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{wikispecies}}
* [http://mothphotographersgroup.msstate.edu/pinned.php?plate=29&sort=h Image on plate] Mississippi state university.
== Bibliografía ==
* Paul Opler, Harry Pavulaan, Ray Stanford, Michael Pogue; Butterflies and Moths of North America; Mountain Prairie Information Node
* Moths and Butterflies of Georgia and the Southeastern United States; James K. Adams; Dept. of Natural Science, Dalton State College, Dalton, GA ; @<nowiki>http://www.daltonstate.edu/galeps/index.htm</nowiki>
* Hodges, Ronald W. (ed.), 1983; Check List of the Lepidoptera of America North of Mexico
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Inseutos d'América del Norte]]
[[Categoría:Agriopodes]]
sqjfvgia73ws2f66j8efvsdhdtwgq4m
Pedro Sánchez
0
86852
4497994
4458755
2026-06-01T10:05:07Z
~2026-32405-26
148990
nada
4497994
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Pedro putero sanchez Pérez-Castejón''' {{nym}} ye un [[políticu]] y [[economista]] [[España|español]], [[Presidente del Gobiernu d'España]] pol [[PSOE]] dende'l [[2 de xunu]] de [[2018]]<ref>[https://www.lne.es/espana/2018/06/01/pedro-sanchez-presidente-gobierno/2296105.html Pedro Sánchez, presidente del Gobiernu]</ref>.
En 2015 y 2016 fuera candidatu a la [[presidencia del Gobiernu español]]. Foi líder de la oposición dende 2014 hasta la so dimisión como secretariu xeneral del PSOE n'ochobre de 2016. Dexó l'acta como diputáu'l 29 d'ochobre de 2016.<ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Díez,_Anabel Díez, Anabel].</ref> En venciendo n'eleiciones primaries el 21 de mayu de 2017 foi reelixíu secretariu xeneral del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], ganando a [[Susana Díaz]] y a [[Patxi López]] con más d'un 50% de los votos de la militancia. Tomó posesión del cargu'l 18 de xunu de 2017, mientres la celebración del 39 Congresu del partíu.
== Biografía ==
=== Infancia y mocedá ===
Pedro Sánchez Pérez-Castejón nació nel barriu madrilanu de [[Tetuán (Madrid)|Tetuán]], nuna familia de clase media acomodada. El so padre, militante socialista, ye empresariu y trabayó nel sector financieru. Foi direutor xeneral del INAEM y ocupó responsabilidaes nel ministeriu d'agricultura. La so madre foi funcionaria de la [[Seguridá Social]] y abogada. Cursó los sos estudios de [[bachilleratu]] nel [[Institutu Ramiro de Maeztu]] de [[Madrid]]. Xugó nel [[Club de Baloncestu Estudiante|Club de Baloncestu Estudiantes]] hasta los 21 años y ye aficionáu del [[Atlético de Madrid|Atléticu de Madrid]].<ref name="abc02">Montero, Sara (31 de mayu de 2014).</ref>
En 1990 empezó a estudiar la llicenciatura en Ciencies Económiques y Empresariales nel [[Real Centru Universitariu María Cristina d'El Escorial]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], un centru universitariu priváu adscritu a la [[Universidá Complutense]], y nel que se llicenció en 1995.<ref>http://www.psoe.es//ambito/secretariogeneral/docs/index.do?action=View&id=97380</ref> En 1993 afilióse al [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], tres la victoria de [[Felipe González Márquez|Felipe González]] nes eleiciones d'esi añu.<ref name="elpais01">[//es.wikipedia.org/wiki/Fernando_Garea Garea, Fernando] (12 de xunu de 2014).</ref>
Realizó un máster en Política Económica de la [[Xunión Europea]] pola [[Universidá Llibre de Bruxeles]] (1997-1998) y un Programa de Lideralgu pa la Xestión Pública pola escuela de negocios IESE - [[Universidá de Navarra]].<ref name="congreso">{{cita web |url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=349&idLegislatura=11|editor={{versalita|[[Congreso de los Diputados]]}} |títulu=Ficha de Pedro Sánchez Pérez-Castejón |fechaaccesu=26 de febreru de 2016}}[[Congreso de los Diputados]] (ed.): «[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=349&idLegislatura=11 Ficha de Pedro Sánchez Pérez-Castejón]». Consultáu'l 26 de febreru de 2016.</ref> Fala castellanu, francés ya inglés.<ref name="abc">[https://www.abc.es/espana/20140531/abci-pedro-sanchez-psoe-desconocido-201405301642.html «El ascenso de Pedro Sánchez: de diputado "desconocido" a secretario general del PSOE»].</ref>
=== Entamos políticos (1998-2003) ===
Con 26 años trabayó como asesor nel [[Parllamentu Européu]] cola socialista [[Bárbara Dührkop]] (onde coincidió con [[Óscar López]]) y más tarde como xefe de gabinete del Altu Representante de [[Naciones Xuníes]] en [[Bosnia]], [[Carlos Westendorp]], mientres la [[Guerra de Kosovu]].
En 2000 foi unu de los delegaos nel 35ᵘ Congresu Federal del PSOE, nel que salió escoyíu [[José Luis Rodríguez Zapatero]] como secretariu xeneral y [[José Blanco López|José Blanco]] como secretariu d'Organización. Sánchez arrodiaríase entós de collaboradores como [[Óscar López]] y [[Antonio Hernando]], próximos al secretariu d'Organización.
=== Conceyal del Conceyu de Madrid (2004-2009) ===
En 2003 allegó a les eleiciones municipales na llista del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] per Madrid qu'encabezaba [[Trinidad Jiménez]]. Asitiáu nel puestu 23 (a pesar de les instrucciones de la secretaría federal d'Organización, el PSM nun quixo plegase y asitió a Sánchez nesti puestu), nun consiguió acta de conceyal (el PSOE llogró solo 21 conceyales). Nun foi hasta un añu dempués cuando se convirtió en conceyal, tres los arrenuncios de dos compañeros. Convirtióse nun componente fundamental del equipu de la líder de la oposición, Trinidad Jiménez.<ref name="eldiario01">Sánchez, Manuel (12 de xunu de 2014).</ref>
Ente 2004 y 2009, foi unu de los 320 miembros de l'Asamblea Xeneral de [[Caja Madrid]], como representante, a propuesta del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], del [[Conceyu de Madrid]].<ref>http://www.elconfidencial.com/espana/2014-07-10/pedro-sanchez-esconde-que-fue-consejero-de-la-asamblea-de-caja-madrid-con-blesa_159568/</ref> Coles mesmes, siguía trabayando con [[José Blanco|Blanco]], especialmente en xeres rellacionaes con procesos eleutorales, como les eleiciones autonómiques gallegues de 2005, nes que'l PSdG ganó ocho escaños, lo que dexó a [[Emilio Pérez Touriño]] llegar a la presidencia de la [[Llista de presidentes de Galicia|Xunta de Galicia]], o'l fallíu intentu de [[Miguel Sebastián]] por consiguir l'alcaldía de Madrid en 2007.
Casóse en 2006 con María Begoña Gómez Fernández, cola que tien dos fíos.<ref name="vanitatis">Bolonio, Marta (23 de xunu de 2014).</ref><ref name="abc01">Pina, Marina (16 de xunu de 2014).</ref> La so boda foi oficiada pola so correlixonaria y entós conceyal del Conceyu de Madrid, #Trinidad Jiménez.
Revalidó de nuevu la so acta nes eleiciones municipales de 2007. Dende la oposición ocupó responsabilidaes nes árees d'Economía, Urbanismu y Vivienda.
Nes eleiciones xenerales de 2008 formó parte de la candidatura socialista pola [[circunscripción de Madrid]], ensin llograr escañu. Dende 2008 y hasta 2013, Pedro Sánchez foi profesor acomuñáu d'Estructura Económica y Historia del Pensamientu Económicu na Facultá de Ciencies Xurídiques y Empresariales de la [[Universidá Camilo José Cela]].
=== Diputáu nel Congresu (2009-2011) ===
Tres l'arrenunciu de [[Pedro Solbes]] a la so acta de diputáu en setiembre de 2009, ocupó'l so vacante nel [[Congresu de los Diputaos]], polo qu'abandonó'l so puestu como conceyal del consistoriu madrilanu. Mientres la so primer llexislatura como diputáu, desempeñó responsabilidaes de voceru axuntu na Comisión de Política Territorial y foi miembru de les comisiones d'Asuntos Esteriores y la Mista d'Asuntos Europeos.
En 2010, los periodistes parllamentarios escoyéronlu diputáu revelación.<ref name="elpais02">[//es.wikipedia.org/wiki/Karmentxu_Marín Marín, Karmentxu] (2 de xineru de 2011).</ref> Esi mesmu añu trabayó con Trinidad Jiménez nes primaries nes que s'enfrentó, ensin ésitu, con [[Tomás Gómez]] pola candidatura a la presidencia de la Comunidá de Madrid en 2011.
=== Actividá profesional y doctoráu (2011-2013) ===
Nes eleiciones xenerales de 2011 asitióse nel oncenu puestu de la llista del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] per Madrid, pero quedó nuevamente fuera del Congresu por llograr el so partíu solu diez diputaos en dicha circunscripción.<ref>https://elpais.com/elpais/2011/10/08/actualidad/1318061817_850215.html</ref><ref>https://www.abc.es/elecciones/20n-2011/lista-psoe-madrid.asp</ref><ref>{{Cita web |url=http://elecciones.mir.es/resultadosgenerales2011/99CG/DCG12289CI_L1.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201004210140/http://elecciones.mir.es/resultadosgenerales2011/99CG/DCG12289CI_L1.htm |fechaarchivu=2020-10-04 }}</ref>
Fora de responsabilidaes polítiques, preparó'l so doctoráu y dedicóse a la so actividá profesional, exerciendo de consultor pa un consorciu européu y como profesor universitariu.<ref>{{Cita web |url=http://sanchezcastejon.es/conoceme/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141005053737/http://sanchezcastejon.es/conoceme/ |fechaarchivu=2014-10-05 }}</ref> Dende payares de 2012, ye doctor n'Economía y Empresa pola [[Universidá Camilo José Cela]] de [[Madrid]], tres la presentación de la so tesis doctoral titulada ''Innovaciones de la diplomacia económica española: analís del sector público'' (2000-2012).<ref name="citadoctoral01">Sánchez Pérez-Castejón, Pedro (2012).</ref>
=== Vuelta al Congresu y candidatura a la secretaría xeneral (2013-2014) ===
En xineru de 2013 volvió al Congresu de los Diputaos tres l'arrenunciu al escañu de [[Cristina Narbona]] pa ocupar un puestu nel [[Conseyu de Seguridá Nuclear]]. En payares de 2013 foi unu de los coordinadores de la conferencia política del PSOE.
[[Ficheru:El diputado socialista Pedro Sánchez en enero de 2014.jpg|derecha|miniaturadeimagen|248x248px|Pedro Sánchez en xineru de 2014.]]
El so nome empezó a sonar como candidatu a la Secretaría Xeneral cuando a la presentación del so llibru ''La nueva diplomacia económica española'' n'avientu de 2013 allegaron numberosos dirixentes socialistes, como [[Ramón Jáuregui]], [[Elena Valenciano]], [[Trinidad Jiménez]], [[Miguel Sebastián]], [[Eduardo Madina]] o [[José Blanco]].<ref name="eldiario02">Sánchez, Manuel (12 de xunu de 2014).</ref> Nesti llibru recoyía y desenvolvía dalgunos de los conteníos de la tesis cola que llogró'l doctoráu.<ref>Sánchez Pérez-Castejón, Pedro (6 d'avientu de 2013). «{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140813095207/http://sanchezcastejon.es/la-nueva-diplomacia-economica-espanola/ |date=2014-08-13 }}». ''Blog de Pedro Sánchez''. Archiváu dende l'[http://sanchezcastejon.es/la-nueva-diplomacia-economica-espanola/ orixinal], el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 27 de xunu de 2014.</ref><ref>{{cita web|url=http://www.deltapublicaciones.com/catalogo.php?ids=3&pub=405|editor=Delta Publicaciones|títulu=Ficha de ''La nueva diplomacia económica española''|fechaaccesu=27 de xunu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140604224257/http://www.deltapublicaciones.com/catalogo.php?ids=3&pub=405|fechaarchivu=2014-06-04}}</ref>
A pesar de nun pertenecer nunca a la Executiva nin al Comité Federal del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], mientres los primeros meses de 2014, Pedro Sánchez foi unu de los candidatos potenciales que se postularon pa les primaries previstes pa payares de 2014 pa escoyer al candidatu del partíu a les xenerales de 2015<ref>López Alba, Gonzalo (23 de marzu de 2014).</ref> y empezó a percorrer les agrupaciones socialistes de toa España.<ref>Europa Press (12 de xunu de 2014).</ref>
El procesu aceleróse tres les males resultancies del PSOE nes eleiciones europees de 2014. Díes dempués, el secretariu xeneral del partíu, [[Alfredo Pérez Rubalcaba]], anunciaba la so dimisión y pocos díes dempués anunciábase que'l nuevu secretariu xeneral sería escoyíu por aciu votación direuta ente los militantes. El 12 de xunu, Pedro Sánchez anunciaba la so candidatura. El 28 de xunu, Sánchez foi proclamáu candidatu pol PSOE, al llograr más de 40 000 avales. Foi'l candidatu que más avales consiguió y enfrentóse a [[Eduardo Madina]] y [[José Antonio Pérez Tapias]].<ref>Díez, Anabel (28 de xunu de 2014).</ref> Nes eleiciones celebraes el 13 de xunetu, llogró un 49 % de los votos, frente a un 36 % de Madina y un 15 % de Pérez Tapias, proclamándose ganador.<ref>[http://politica.elpais.com/politica/2014/07/13/actualidad/1405256248_349096.html «Pedro Sánchez gana el liderazgo del PSOE por un amplio margen»].</ref> Convirtióse oficialmente nel socesor d'[[Alfredo Pérez Rubalcaba]] nel Partíu cuando'l Congresu Estraordinariu del PSOE de los díes 26 y 27 de xunetu de 2014 ratificó los resultaos y ocupó per primer vegada'l puestu non oficial de líder de la oposición na sesión del 10 de setiembre de 2014 del [[Congresu de los Diputaos]].<ref>https://www.europapress.es/nacional/noticia-pedro-sanchez-elegido-aclamacion-secretario-general-psoe-20140726182937.html</ref><ref>https://www.lavanguardia.com/politica/20140910/54414856933/rajoy-sanchez-herencia-dejo-montana-problemas.html</ref>
=== Secretariu xeneral del PSOE (2014-2016) ===
Tres la so designación, Pedro Sánchez encaró'l retu de recuperar la unidá del partíu y l'enfotu de los antiguos votantes del PSOE, un
25 % de los cualos decantábase entós por un nuevu partíu, [[Podemos (partíu políticu)|Podemos.]]<ref>[https://www.abc.es/espana/20140715/abci-retos-sanchez-psoe-201407141341_7.html «https://www.abc.es/espana/20140715/abci-retos-sanchez-psoe-201407141341_7.html»].</ref><ref>[https://www.europapress.es/nacional/noticia-45-votantes-iu-icv-2011-28-upyd-24-psoe-apuestan-ahora-podemos-20141105193223.html «¿De dónde vienen los votos de Podemos?]</ref><ref name="proceso">Diaz, Anabel (26 de xunetu de 2015).</ref> Tamién tuvo que superar ciertes tensiones col PSOE d'Andalucía.
Pa dase a conocer, participó en numberosos programes televisivos tales como ''Sálvame'', ''El Hormiguero'', ''El programa de Ana Rosa'', ''Viajando con Chester'', ''Un tiempo nuevo'', ''La Sexta Noche'', ''Salvados'' o ''Planeta Calleja''.<ref>García de Blas, Elsa (17 de setiembre de 2014).</ref><ref>Papell, Antonio (18 de setiembre de 2014).</ref><ref>[http://www.libertaddigital.com/chic/entretenimiento/2014-12-04/la-nueva-aventura-televisiva-de-pedro-sanchez-1276535270/ «La nueva aventura televisiva de Pedro Sánchez»].</ref> A Podemos llamó-y en numberoses ocasiones de populista, para, darréu, criticar l'oportunismu ideolóxicu que según Pedro Sánchez presenta.<ref>[https://www.publico.es/politica/545631/pedro-sanchez-el-populismo-ha-encontrado-su-expresion-institucional-en-podemos «Pedro Sánchez: "El populismo ha encontrado su expresión institucional en Podemos"»].</ref><ref>Sanz, Luis Ángel (1 d'avientu de 2014).</ref>
Abogó pola reforma de [[Constitución española de 1978|la Constitución]], proponiendo un modelu federal pa España, según volver camudar el so artículu 135 o reforzar el [[llaicismu]] del sistema educativu.<ref>Diaz, Anabel (9 de payares de 2014).</ref><ref>Diaz, Anabel (24 de payares de 2014).</ref><ref>Sanz, Luis Ángel (19 d'ochobre de 2015).</ref>
Nomó a [[César Luena]] como númberu dos. En febreru de 2015, destituyó a [[Tomás Gómez]] como secretariu xeneral del partíu en Madrid, sustituyéndolo por una xestora, por cuenta de la investigación del sobrecostu de la [[tranvía de Parla]].<ref>Varios (12 de febreru de 2014).</ref>
El día [[21 de xunu]] proclamóse-y oficialmente candidatu del partíu a la presidencia del Gobiernu d'España. A les sos llistes incorporó a independientes como la militar [[Zaida Cantera]] o la exmiembro d'[[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] [[Irene Lozano]].<ref>Sanz, Luis Ángel (18 d'ochobre de 2015).</ref> Pal so programa económicu, recuperó a [[Jordi Sevilla]].<ref>García-Abadillo, Casimiro (21 d'ochobre de 2015).</ref>
Tres les eleiciones xenerales celebraes el 20 d'avientu de 2015, nes que'l PSOE foi segunda fuercia política en númberu de [[Congresu de los Diputaos|diputaos]], con 90 escaños, Sánchez foi propuestu por [[Felipe VI d'España|Felipe VI]] como candidatu a ser investido presidente del Gobiernu'l 2 de febreru de 2016.<ref>{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/politica/20160202/301853804888/rey-propone-pedro-sanchez-candidato-investido-presidente-gobierno.html |títulu=El Rey propone a Pedro Sánchez como candidato a ser investido presidente del Gobierno |fechaaccesu=28 d'abril de 2016}}</ref> El 24 de febreru'l PSOE algamó un alcuerdu con [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]], que llograra 40 diputaos nes eleiciones, pa investir a Sánchez.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20160224/hernando-anuncia-ciudadanos-votara-favor-invistidura-pedro-sanchez/1307141.shtml|fecha=24 de febreru de 2016 |títulu=PSOE y Ciudadanos firman un pacto con doscientas medidas para dar el 'sí' a la invistidura de Sánchez - RTVE.es |fechaaccesu=28 d'abril de 2016}}</ref> La invistidura foi refugada definitivamente nel Congresu en segunda votación el 4 de marzu, con 131 votos a favor (PSOE, Ciudadanos y [[Coalición Canaria]]) y 219 votos en contra (el restu de diputaos).<ref>{{cita web |url=https://www.elespanol.com/espana/20160304/106989550_0.html |títulu=Rechazada la invistidura de Pedro Sánchez |fechaaccesu=28 d'abril de 2016}}</ref> #Tratar de la primer vegada na historia de la democracia que'l candidatu a la presidencia del Gobiernu fracasaba y nun llograba l'enfotu del Congresu, nin siquier na segunda votación.
Foi candidatu a la Presidencia del gobiernu na repetición d'eleiciones del 26 de xunu de 2016, collechando'l mínimu históricu del so partíu, 85 diputaos, (84 del PSOE y unu de Nueva Canaries). Tres el pactu del [[Partido Popular|Partíu Popular]] con [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] pa la invistidura de [[Mariano Rajoy Brey|Mariano Rajoy]], repitió repitíes vegaes que votaría "non" y nun s'abstendría pa dexar un gobiernu del PP. Tres la invistidura fallida de Rajoy, pidió a les fuercies del cambéu (Podemos y C's) que dexara un gobiernu alternativu al PP.
=== Crisis del PSOE de 2016 ===
El miércoles 28 de setiembre, [[Antonio Pradas]], secretariu de Política Federal del PSOE, presentó na sede del partíu la dimisión en bloque de 17 miembros de la Executiva Federal, pa forzar la so disolución, al quedar amenorgada a 18 miembros (38 nel so orixe) y llograr con ello la dimisión de Pedro Sánchez. Na tarde del sábadu 1 d'ochobre, en refugando'l Comité Federal la so propuesta de convocatoria d'un Congresu Federal, Pedro Sánchez presentó finalmente la so dimisión como secretariu xeneral del PSOE dando asina pasu a la formación de la xestora que reclamaben los sos críticos.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/espana/2016/10/01/57effbe6468aebeb2f8b45fa.html |títulu=Pedro Sánchez dimite tras perder la votación a la que había condicionado su continuidad al frente del PSOE |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2016}}</ref>
El 29 d'ochobre de 2016, Pedro Sánchez apurre la so acta de diputáu, dexando vacante'l so escañu hores antes a la votación de invistidura de Mariano Rajoy. La noticia foi comunicada por él mesmu, minutos dempués d'apurrir l'acta.<ref>{{cita web |url=http://politica.elpais.com/politica/2016/10/29/actualidad/1477735635_217414.html |títulu=Pedro Sánchez deja el escaño y lanza su candidatura a la secretaría general |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2016}}</ref>
En xineru de 2017 Pedro Sánchez anuncia la so candidatura a la secretaría xeneral del PSOE pa les primaries previstes pal mes de mayu.
=== Reeleición como Secretariu Xeneral ===
El 21 de mayu de 2017, Pedro Sánchez foi reelixíu como secretariu xeneral del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] nunes eleiciones primaries frente a les candidatures de [[Susana Díaz]] y [[Patxi López]] llogrando más del 50% de los votos de los militantes. Sánchez foi proclamáu secretariu xeneral mientres la celebración del 39ᵘ Congresu del partíu'l 18 de xunu de 2017.
== Presidencia (2018- ) ==
{{Referencies}}
El [[1 de xunu]] de [[2018]], tres una [[moción de censura]] al Gobiernu de [[Mariano Rajoy]], convirtióse nel séptimu [[Presidente del Gobiernu d'España]] dende'l [[Transición española|restablecimientu de la democracia]].
[[Felipe VI d'España|Felipe VI]] dispunxo'l nomamientu de Sánchez como presidente del Gobiernu por real decretu de [[1 de xunu]]. Sánchez prometió'l so cargu énte'l monarca a otru día nel [[Palaciu de la Zarzuela]], frente a un exemplar de la [[Constitución]]. Optó por faer lo ensin símbolos relixosos dempués de que la Casa del Rei alcordara en xunetu de 2014 dar la opción a los altos cargos de xurar o prometer con o ensin la [[Biblia]] y la cruz, siendo'l primer presidente de Gobiernu del actual periodu democráticu n'optar por ello. Los 17 integrantes del so nuevu conseyu de ministros tomaron posesión el día 7 de xunu. Sánchez nomó como director del Gabinete de la Presidencia del Gobiernu (xefe del so gabinete) a Iván Redondo.
Tres el so nomamientu, Sánchez manifestó la so voluntá d'escosar l'actual llexislatura y nun convocar eleiciones hasta xunu de 2020.73 El 13 de febreru de 2019 los votos del [[Partido Popular|Partíu Popular]], [[Ciudadanos]], [[Partíu Demócrata Européu Catalán]], [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Foru Asturies|Foro Asturies]] y [[Coalición Canaria]] nel Congresu de los Diputaos baltaron la propuesta del Gobiernu de Presupuestos Xenerales del Estáu pa 2019. Esti fechu desaguó en que'l Presidente convocara a la prensa'l vienres 15 de febreru pa fechar unos comicios pal domingu 28 d'abril de 2019.
=== Eleiciones d'abril de 2019 ===
Tres el refugu recibíu nel [[Congresu de los Diputaos]] a los Presupuestos Xenerales del Estáu de 2019 que tuvo llugar el 13 de febreru de dichu añu. Sánchez compareció énte los medios dos díes depués p'anunciar la disolución de les Cortes y convocatoria d'eleiciones xenerales pal día 28 d'abril de 2019. El PSOE convirtióse nes eleiciones del 28 d'abril na fuerza más votada en 15 de les 17 comunidaes autónomes, y consiguió una mayoría simple nel [[Congresu de los Diputaos|Congresu]] y una mayoría absoluta nel [[Senáu]].
En mayu de 2019 foi escoyíu xunto al primer ministru portugués António Costa como representante de la familia de los Socialistes Europeos pa liderar les negociaciones facilitaes con lliberales y populares facilitaes pol presidente del [[Conseyu Européu]] [[Donald Tusk]] pa determinar los altos cargos de les principales instituciones de la [[Xunión Europea]] tres la renovación marcada pol nuevu ciclu empecipiáu tres les [[Eleiciones al Parllamentu Européu|eleiciones al Parllamentu Européu]] del 26 de mayu de 2019.
=== Investidura fallida ===
En calteniendo conversaciones colos representantes de les diversos grupos con representación parlamentaria nel nuevu Congresu frutu de les eleiciones d'abril, Felipe VI propunxo formalmente a Sánchez como candidatu a la presidencia del Gobiernu'l 6 de xunu de 2019, aceptando esti postreru l'encargu de formar gobiernu «con honor y responsabilidá».Al nun esfrutar el Grupu Parllamentariu Socialista d'una mayoría absoluta para investir a Sánchez ensin sofitos, llevar a cabo negociaciones con esi envís col restu de fuerces parllamentaries. Tres nun algamar un alcuerdu de investidura con Xuníes Podemos —el sociu preferente» según Sánchez— nin producise tampoco l'astención de los grupos parlamentarios Popular y/o de Ciudadanos, a la qu'apeló tamién Sánchez, la investidura foi refugada pol Congresu de los Diputaos na segunda y definitiva votación el 25 de xunetu, con 124 votos a favor (123 del PSOE y 1 del PRC), 67 astenciones (42 de Xuníes Podemos, 14 d'ERC, 6 de PNV, 4 d'EH Bildu y 1 Compromís) y 155 en contra (el restu de diputaos).
El día 30 de setiembre de 2019 activóse lo dispuesto nel artículu 99.5 de la Constitución y el rei eslleió les Cortes para convocar de nuevu eleiciones xenerales, una y bones nengún candidatu llograra los sofitos necesarios para ser investido nos trés meses posteriores a la investidura fallida.
Les nueves eleiciones xenerales celebráronse'l día 10 de payares. El PSOE ganar nuevamente col 20% de los votos y 120 escaños (trés menos que na anterior llexislatura).
=== Reelixíu presidente ===
Tan solo dos díes depués de los comicios, [[Pedro Sánchez]] y [[Pablo Iglesias Turrión|Pablo Iglesias]] comparecieron para anunciar un alcuerdu ente'l [[Xuníes Podemos]] y el [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] pa formar un gobiernu de coalición lideráu pol candidatu socialista. Tres la ronda de consultes coles formaciones polítiques, el rei volvió proponer a [[Pedro Sánchez]] como candidatu a la presidencia del gobiernu.
N'aceptando l'encargu del rei, Sánchez someter al alderique de investidura, nel que llogró ser investido presidente'l [[7 de xineru]] de 2020 por mayoría simple en segunda ronda. El candidatu collechó 167 votos a favor ([[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], [[Xuníes Podemos]], [[Partíu Nacionalista Vascu|PNV]], [[Más País]]-[[Compromís]], [[Nueva Canaries]], [[Bloque Nacionalista Galego|BNG]] y [[Teruel Existe|Teruel Esiste]]), 18 astenciones ([[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] y [[Euskal Herria Bildu|EH Bildu]]) y 165 votos en contra ([[Partido Popular|PP]], [[Vox (partíu políticu)|Vox]], [[Ciudadanos]], [[Junts per Catalunya]], [[Candidatures d'Unitat Popular|CUP]], [[Unión del Pueblu Navarro|UPN]], [[Coalición Canaria]], [[Foru Asturies|Foro Asturies]] y [[Partido Regionalista de Cantabria|PRC]]).
== Cargos desempeñaos ==
* Conseyeru xeneral designáu de l'Asamblea Xeneral de Caja Madrid (2004-2009).<ref name="eldiario03">Casto, Irene; Vélez, Antonio M. (13 d'ochobre de 2014).</ref><ref>COMISIÓN NACIONAL DEL MERCADO DE VALORES.</ref><ref name="bocg_9_D304">CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.</ref><ref name="bocg_9_D345">CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.</ref>
* Conceyal del Conceyu de Madrid (2004-2009).
* Conseyeru de la Empresa Municipal de Promoción de Madrid (2007-2008).<ref>http://www.madrid.es/UnidadesDescentralizadas/UDCMedios/noticias/2007/06Junio/21Jueves/NotasPrensa/CesesNombramientos/Ceses%20y%20nombramientos%20empresas.pdf</ref><ref name="listado_empresas">http://www.infocif.es/general/empresas-informacion-listado-ejecutivos-empresas.asp</ref>
* Conseyeru de la Empresa Municipal de la Vivienda y Suelu de Madrid (2008-2009).<ref name="borme_A-2009-219-28">REGISTRO MERCANTIL.</ref>
* Diputáu (2009-2011 y 2013-2016).<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado&idLegislatura=10&idDiputado=381 http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?]</ref><ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado&idLegislatura=9&idDiputado=388 http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?]</ref>
* Secretariu xeneral del PSOE (2014-2016 y 2017-).
* Presidente del Grupu Socialista nel Congresu de los Diputaos (2014-2016).
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Pedro Sánchez Pérez-Castejón}}
* [http://sanchezcastejon.es/ Páxina web oficial]
{{socesión
|predecesor = [[Mariano Rajoy]]
| títulu = [[Archivu:Escudo de España (mazonado).svg|50px]]<br />[[Presidente d'España]]
|periodu = [[1 de xunu]] de [[2018]]
|socesor = Nel cargu
}}
{{NF|1972||Sanchez, Pedro}}
[[Categoría:Políticos y polítiques d'España]]
[[Categoría:Persones de la Comunidá de Madrid]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Socialista Obreru Español]]
2s3a7gn9k5xm2kv03cbsccsqgyv089r
4497995
4497994
2026-06-01T10:05:31Z
Fehufanga
100843
Reverted edits by [[Special:Contribs/~2026-32405-26|~2026-32405-26]] ([[User talk:~2026-32405-26|talk]]) to last version by Limotecariu: reverting vandalism
4458755
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Pedro Sánchez Pérez-Castejón''' {{nym}} ye un [[políticu]] y [[economista]] [[España|español]], [[Presidente del Gobiernu d'España]] pol [[PSOE]] dende'l [[2 de xunu]] de [[2018]]<ref>[https://www.lne.es/espana/2018/06/01/pedro-sanchez-presidente-gobierno/2296105.html Pedro Sánchez, presidente del Gobiernu]</ref>.
En 2015 y 2016 fuera candidatu a la [[presidencia del Gobiernu español]]. Foi líder de la oposición dende 2014 hasta la so dimisión como secretariu xeneral del PSOE n'ochobre de 2016. Dexó l'acta como diputáu'l 29 d'ochobre de 2016.<ref>[//es.wikipedia.org/wiki/Díez,_Anabel Díez, Anabel].</ref> En venciendo n'eleiciones primaries el 21 de mayu de 2017 foi reelixíu secretariu xeneral del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], ganando a [[Susana Díaz]] y a [[Patxi López]] con más d'un 50% de los votos de la militancia. Tomó posesión del cargu'l 18 de xunu de 2017, mientres la celebración del 39 Congresu del partíu.
== Biografía ==
=== Infancia y mocedá ===
Pedro Sánchez Pérez-Castejón nació nel barriu madrilanu de [[Tetuán (Madrid)|Tetuán]], nuna familia de clase media acomodada. El so padre, militante socialista, ye empresariu y trabayó nel sector financieru. Foi direutor xeneral del INAEM y ocupó responsabilidaes nel ministeriu d'agricultura. La so madre foi funcionaria de la [[Seguridá Social]] y abogada. Cursó los sos estudios de [[bachilleratu]] nel [[Institutu Ramiro de Maeztu]] de [[Madrid]]. Xugó nel [[Club de Baloncestu Estudiante|Club de Baloncestu Estudiantes]] hasta los 21 años y ye aficionáu del [[Atlético de Madrid|Atléticu de Madrid]].<ref name="abc02">Montero, Sara (31 de mayu de 2014).</ref>
En 1990 empezó a estudiar la llicenciatura en Ciencies Económiques y Empresariales nel [[Real Centru Universitariu María Cristina d'El Escorial]] en [[San Lorenzo de El Escorial]], un centru universitariu priváu adscritu a la [[Universidá Complutense]], y nel que se llicenció en 1995.<ref>http://www.psoe.es//ambito/secretariogeneral/docs/index.do?action=View&id=97380</ref> En 1993 afilióse al [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], tres la victoria de [[Felipe González Márquez|Felipe González]] nes eleiciones d'esi añu.<ref name="elpais01">[//es.wikipedia.org/wiki/Fernando_Garea Garea, Fernando] (12 de xunu de 2014).</ref>
Realizó un máster en Política Económica de la [[Xunión Europea]] pola [[Universidá Llibre de Bruxeles]] (1997-1998) y un Programa de Lideralgu pa la Xestión Pública pola escuela de negocios IESE - [[Universidá de Navarra]].<ref name="congreso">{{cita web |url=http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=349&idLegislatura=11|editor={{versalita|[[Congreso de los Diputados]]}} |títulu=Ficha de Pedro Sánchez Pérez-Castejón |fechaaccesu=26 de febreru de 2016}}[[Congreso de los Diputados]] (ed.): «[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado?idDiputado=349&idLegislatura=11 Ficha de Pedro Sánchez Pérez-Castejón]». Consultáu'l 26 de febreru de 2016.</ref> Fala castellanu, francés ya inglés.<ref name="abc">[https://www.abc.es/espana/20140531/abci-pedro-sanchez-psoe-desconocido-201405301642.html «El ascenso de Pedro Sánchez: de diputado "desconocido" a secretario general del PSOE»].</ref>
=== Entamos políticos (1998-2003) ===
Con 26 años trabayó como asesor nel [[Parllamentu Européu]] cola socialista [[Bárbara Dührkop]] (onde coincidió con [[Óscar López]]) y más tarde como xefe de gabinete del Altu Representante de [[Naciones Xuníes]] en [[Bosnia]], [[Carlos Westendorp]], mientres la [[Guerra de Kosovu]].
En 2000 foi unu de los delegaos nel 35ᵘ Congresu Federal del PSOE, nel que salió escoyíu [[José Luis Rodríguez Zapatero]] como secretariu xeneral y [[José Blanco López|José Blanco]] como secretariu d'Organización. Sánchez arrodiaríase entós de collaboradores como [[Óscar López]] y [[Antonio Hernando]], próximos al secretariu d'Organización.
=== Conceyal del Conceyu de Madrid (2004-2009) ===
En 2003 allegó a les eleiciones municipales na llista del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] per Madrid qu'encabezaba [[Trinidad Jiménez]]. Asitiáu nel puestu 23 (a pesar de les instrucciones de la secretaría federal d'Organización, el PSM nun quixo plegase y asitió a Sánchez nesti puestu), nun consiguió acta de conceyal (el PSOE llogró solo 21 conceyales). Nun foi hasta un añu dempués cuando se convirtió en conceyal, tres los arrenuncios de dos compañeros. Convirtióse nun componente fundamental del equipu de la líder de la oposición, Trinidad Jiménez.<ref name="eldiario01">Sánchez, Manuel (12 de xunu de 2014).</ref>
Ente 2004 y 2009, foi unu de los 320 miembros de l'Asamblea Xeneral de [[Caja Madrid]], como representante, a propuesta del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], del [[Conceyu de Madrid]].<ref>http://www.elconfidencial.com/espana/2014-07-10/pedro-sanchez-esconde-que-fue-consejero-de-la-asamblea-de-caja-madrid-con-blesa_159568/</ref> Coles mesmes, siguía trabayando con [[José Blanco|Blanco]], especialmente en xeres rellacionaes con procesos eleutorales, como les eleiciones autonómiques gallegues de 2005, nes que'l PSdG ganó ocho escaños, lo que dexó a [[Emilio Pérez Touriño]] llegar a la presidencia de la [[Llista de presidentes de Galicia|Xunta de Galicia]], o'l fallíu intentu de [[Miguel Sebastián]] por consiguir l'alcaldía de Madrid en 2007.
Casóse en 2006 con María Begoña Gómez Fernández, cola que tien dos fíos.<ref name="vanitatis">Bolonio, Marta (23 de xunu de 2014).</ref><ref name="abc01">Pina, Marina (16 de xunu de 2014).</ref> La so boda foi oficiada pola so correlixonaria y entós conceyal del Conceyu de Madrid, #Trinidad Jiménez.
Revalidó de nuevu la so acta nes eleiciones municipales de 2007. Dende la oposición ocupó responsabilidaes nes árees d'Economía, Urbanismu y Vivienda.
Nes eleiciones xenerales de 2008 formó parte de la candidatura socialista pola [[circunscripción de Madrid]], ensin llograr escañu. Dende 2008 y hasta 2013, Pedro Sánchez foi profesor acomuñáu d'Estructura Económica y Historia del Pensamientu Económicu na Facultá de Ciencies Xurídiques y Empresariales de la [[Universidá Camilo José Cela]].
=== Diputáu nel Congresu (2009-2011) ===
Tres l'arrenunciu de [[Pedro Solbes]] a la so acta de diputáu en setiembre de 2009, ocupó'l so vacante nel [[Congresu de los Diputaos]], polo qu'abandonó'l so puestu como conceyal del consistoriu madrilanu. Mientres la so primer llexislatura como diputáu, desempeñó responsabilidaes de voceru axuntu na Comisión de Política Territorial y foi miembru de les comisiones d'Asuntos Esteriores y la Mista d'Asuntos Europeos.
En 2010, los periodistes parllamentarios escoyéronlu diputáu revelación.<ref name="elpais02">[//es.wikipedia.org/wiki/Karmentxu_Marín Marín, Karmentxu] (2 de xineru de 2011).</ref> Esi mesmu añu trabayó con Trinidad Jiménez nes primaries nes que s'enfrentó, ensin ésitu, con [[Tomás Gómez]] pola candidatura a la presidencia de la Comunidá de Madrid en 2011.
=== Actividá profesional y doctoráu (2011-2013) ===
Nes eleiciones xenerales de 2011 asitióse nel oncenu puestu de la llista del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] per Madrid, pero quedó nuevamente fuera del Congresu por llograr el so partíu solu diez diputaos en dicha circunscripción.<ref>https://elpais.com/elpais/2011/10/08/actualidad/1318061817_850215.html</ref><ref>https://www.abc.es/elecciones/20n-2011/lista-psoe-madrid.asp</ref><ref>{{Cita web |url=http://elecciones.mir.es/resultadosgenerales2011/99CG/DCG12289CI_L1.htm |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201004210140/http://elecciones.mir.es/resultadosgenerales2011/99CG/DCG12289CI_L1.htm |fechaarchivu=2020-10-04 }}</ref>
Fora de responsabilidaes polítiques, preparó'l so doctoráu y dedicóse a la so actividá profesional, exerciendo de consultor pa un consorciu européu y como profesor universitariu.<ref>{{Cita web |url=http://sanchezcastejon.es/conoceme/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141005053737/http://sanchezcastejon.es/conoceme/ |fechaarchivu=2014-10-05 }}</ref> Dende payares de 2012, ye doctor n'Economía y Empresa pola [[Universidá Camilo José Cela]] de [[Madrid]], tres la presentación de la so tesis doctoral titulada ''Innovaciones de la diplomacia económica española: analís del sector público'' (2000-2012).<ref name="citadoctoral01">Sánchez Pérez-Castejón, Pedro (2012).</ref>
=== Vuelta al Congresu y candidatura a la secretaría xeneral (2013-2014) ===
En xineru de 2013 volvió al Congresu de los Diputaos tres l'arrenunciu al escañu de [[Cristina Narbona]] pa ocupar un puestu nel [[Conseyu de Seguridá Nuclear]]. En payares de 2013 foi unu de los coordinadores de la conferencia política del PSOE.
[[Ficheru:El diputado socialista Pedro Sánchez en enero de 2014.jpg|derecha|miniaturadeimagen|248x248px|Pedro Sánchez en xineru de 2014.]]
El so nome empezó a sonar como candidatu a la Secretaría Xeneral cuando a la presentación del so llibru ''La nueva diplomacia económica española'' n'avientu de 2013 allegaron numberosos dirixentes socialistes, como [[Ramón Jáuregui]], [[Elena Valenciano]], [[Trinidad Jiménez]], [[Miguel Sebastián]], [[Eduardo Madina]] o [[José Blanco]].<ref name="eldiario02">Sánchez, Manuel (12 de xunu de 2014).</ref> Nesti llibru recoyía y desenvolvía dalgunos de los conteníos de la tesis cola que llogró'l doctoráu.<ref>Sánchez Pérez-Castejón, Pedro (6 d'avientu de 2013). «{{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140813095207/http://sanchezcastejon.es/la-nueva-diplomacia-economica-espanola/ |date=2014-08-13 }}». ''Blog de Pedro Sánchez''. Archiváu dende l'[http://sanchezcastejon.es/la-nueva-diplomacia-economica-espanola/ orixinal], el 30 de payares de 2015. Consultáu'l 27 de xunu de 2014.</ref><ref>{{cita web|url=http://www.deltapublicaciones.com/catalogo.php?ids=3&pub=405|editor=Delta Publicaciones|títulu=Ficha de ''La nueva diplomacia económica española''|fechaaccesu=27 de xunu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140604224257/http://www.deltapublicaciones.com/catalogo.php?ids=3&pub=405|fechaarchivu=2014-06-04}}</ref>
A pesar de nun pertenecer nunca a la Executiva nin al Comité Federal del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], mientres los primeros meses de 2014, Pedro Sánchez foi unu de los candidatos potenciales que se postularon pa les primaries previstes pa payares de 2014 pa escoyer al candidatu del partíu a les xenerales de 2015<ref>López Alba, Gonzalo (23 de marzu de 2014).</ref> y empezó a percorrer les agrupaciones socialistes de toa España.<ref>Europa Press (12 de xunu de 2014).</ref>
El procesu aceleróse tres les males resultancies del PSOE nes eleiciones europees de 2014. Díes dempués, el secretariu xeneral del partíu, [[Alfredo Pérez Rubalcaba]], anunciaba la so dimisión y pocos díes dempués anunciábase que'l nuevu secretariu xeneral sería escoyíu por aciu votación direuta ente los militantes. El 12 de xunu, Pedro Sánchez anunciaba la so candidatura. El 28 de xunu, Sánchez foi proclamáu candidatu pol PSOE, al llograr más de 40 000 avales. Foi'l candidatu que más avales consiguió y enfrentóse a [[Eduardo Madina]] y [[José Antonio Pérez Tapias]].<ref>Díez, Anabel (28 de xunu de 2014).</ref> Nes eleiciones celebraes el 13 de xunetu, llogró un 49 % de los votos, frente a un 36 % de Madina y un 15 % de Pérez Tapias, proclamándose ganador.<ref>[http://politica.elpais.com/politica/2014/07/13/actualidad/1405256248_349096.html «Pedro Sánchez gana el liderazgo del PSOE por un amplio margen»].</ref> Convirtióse oficialmente nel socesor d'[[Alfredo Pérez Rubalcaba]] nel Partíu cuando'l Congresu Estraordinariu del PSOE de los díes 26 y 27 de xunetu de 2014 ratificó los resultaos y ocupó per primer vegada'l puestu non oficial de líder de la oposición na sesión del 10 de setiembre de 2014 del [[Congresu de los Diputaos]].<ref>https://www.europapress.es/nacional/noticia-pedro-sanchez-elegido-aclamacion-secretario-general-psoe-20140726182937.html</ref><ref>https://www.lavanguardia.com/politica/20140910/54414856933/rajoy-sanchez-herencia-dejo-montana-problemas.html</ref>
=== Secretariu xeneral del PSOE (2014-2016) ===
Tres la so designación, Pedro Sánchez encaró'l retu de recuperar la unidá del partíu y l'enfotu de los antiguos votantes del PSOE, un
25 % de los cualos decantábase entós por un nuevu partíu, [[Podemos (partíu políticu)|Podemos.]]<ref>[https://www.abc.es/espana/20140715/abci-retos-sanchez-psoe-201407141341_7.html «https://www.abc.es/espana/20140715/abci-retos-sanchez-psoe-201407141341_7.html»].</ref><ref>[https://www.europapress.es/nacional/noticia-45-votantes-iu-icv-2011-28-upyd-24-psoe-apuestan-ahora-podemos-20141105193223.html «¿De dónde vienen los votos de Podemos?]</ref><ref name="proceso">Diaz, Anabel (26 de xunetu de 2015).</ref> Tamién tuvo que superar ciertes tensiones col PSOE d'Andalucía.
Pa dase a conocer, participó en numberosos programes televisivos tales como ''Sálvame'', ''El Hormiguero'', ''El programa de Ana Rosa'', ''Viajando con Chester'', ''Un tiempo nuevo'', ''La Sexta Noche'', ''Salvados'' o ''Planeta Calleja''.<ref>García de Blas, Elsa (17 de setiembre de 2014).</ref><ref>Papell, Antonio (18 de setiembre de 2014).</ref><ref>[http://www.libertaddigital.com/chic/entretenimiento/2014-12-04/la-nueva-aventura-televisiva-de-pedro-sanchez-1276535270/ «La nueva aventura televisiva de Pedro Sánchez»].</ref> A Podemos llamó-y en numberoses ocasiones de populista, para, darréu, criticar l'oportunismu ideolóxicu que según Pedro Sánchez presenta.<ref>[https://www.publico.es/politica/545631/pedro-sanchez-el-populismo-ha-encontrado-su-expresion-institucional-en-podemos «Pedro Sánchez: "El populismo ha encontrado su expresión institucional en Podemos"»].</ref><ref>Sanz, Luis Ángel (1 d'avientu de 2014).</ref>
Abogó pola reforma de [[Constitución española de 1978|la Constitución]], proponiendo un modelu federal pa España, según volver camudar el so artículu 135 o reforzar el [[llaicismu]] del sistema educativu.<ref>Diaz, Anabel (9 de payares de 2014).</ref><ref>Diaz, Anabel (24 de payares de 2014).</ref><ref>Sanz, Luis Ángel (19 d'ochobre de 2015).</ref>
Nomó a [[César Luena]] como númberu dos. En febreru de 2015, destituyó a [[Tomás Gómez]] como secretariu xeneral del partíu en Madrid, sustituyéndolo por una xestora, por cuenta de la investigación del sobrecostu de la [[tranvía de Parla]].<ref>Varios (12 de febreru de 2014).</ref>
El día [[21 de xunu]] proclamóse-y oficialmente candidatu del partíu a la presidencia del Gobiernu d'España. A les sos llistes incorporó a independientes como la militar [[Zaida Cantera]] o la exmiembro d'[[Unión, Progresu y Democracia|UPyD]] [[Irene Lozano]].<ref>Sanz, Luis Ángel (18 d'ochobre de 2015).</ref> Pal so programa económicu, recuperó a [[Jordi Sevilla]].<ref>García-Abadillo, Casimiro (21 d'ochobre de 2015).</ref>
Tres les eleiciones xenerales celebraes el 20 d'avientu de 2015, nes que'l PSOE foi segunda fuercia política en númberu de [[Congresu de los Diputaos|diputaos]], con 90 escaños, Sánchez foi propuestu por [[Felipe VI d'España|Felipe VI]] como candidatu a ser investido presidente del Gobiernu'l 2 de febreru de 2016.<ref>{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/politica/20160202/301853804888/rey-propone-pedro-sanchez-candidato-investido-presidente-gobierno.html |títulu=El Rey propone a Pedro Sánchez como candidato a ser investido presidente del Gobierno |fechaaccesu=28 d'abril de 2016}}</ref> El 24 de febreru'l PSOE algamó un alcuerdu con [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]], que llograra 40 diputaos nes eleiciones, pa investir a Sánchez.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20160224/hernando-anuncia-ciudadanos-votara-favor-invistidura-pedro-sanchez/1307141.shtml|fecha=24 de febreru de 2016 |títulu=PSOE y Ciudadanos firman un pacto con doscientas medidas para dar el 'sí' a la invistidura de Sánchez - RTVE.es |fechaaccesu=28 d'abril de 2016}}</ref> La invistidura foi refugada definitivamente nel Congresu en segunda votación el 4 de marzu, con 131 votos a favor (PSOE, Ciudadanos y [[Coalición Canaria]]) y 219 votos en contra (el restu de diputaos).<ref>{{cita web |url=https://www.elespanol.com/espana/20160304/106989550_0.html |títulu=Rechazada la invistidura de Pedro Sánchez |fechaaccesu=28 d'abril de 2016}}</ref> #Tratar de la primer vegada na historia de la democracia que'l candidatu a la presidencia del Gobiernu fracasaba y nun llograba l'enfotu del Congresu, nin siquier na segunda votación.
Foi candidatu a la Presidencia del gobiernu na repetición d'eleiciones del 26 de xunu de 2016, collechando'l mínimu históricu del so partíu, 85 diputaos, (84 del PSOE y unu de Nueva Canaries). Tres el pactu del [[Partido Popular|Partíu Popular]] con [[Ciudadanos (partíu políticu)|Ciudadanos]] pa la invistidura de [[Mariano Rajoy Brey|Mariano Rajoy]], repitió repitíes vegaes que votaría "non" y nun s'abstendría pa dexar un gobiernu del PP. Tres la invistidura fallida de Rajoy, pidió a les fuercies del cambéu (Podemos y C's) que dexara un gobiernu alternativu al PP.
=== Crisis del PSOE de 2016 ===
El miércoles 28 de setiembre, [[Antonio Pradas]], secretariu de Política Federal del PSOE, presentó na sede del partíu la dimisión en bloque de 17 miembros de la Executiva Federal, pa forzar la so disolución, al quedar amenorgada a 18 miembros (38 nel so orixe) y llograr con ello la dimisión de Pedro Sánchez. Na tarde del sábadu 1 d'ochobre, en refugando'l Comité Federal la so propuesta de convocatoria d'un Congresu Federal, Pedro Sánchez presentó finalmente la so dimisión como secretariu xeneral del PSOE dando asina pasu a la formación de la xestora que reclamaben los sos críticos.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/espana/2016/10/01/57effbe6468aebeb2f8b45fa.html |títulu=Pedro Sánchez dimite tras perder la votación a la que había condicionado su continuidad al frente del PSOE |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2016}}</ref>
El 29 d'ochobre de 2016, Pedro Sánchez apurre la so acta de diputáu, dexando vacante'l so escañu hores antes a la votación de invistidura de Mariano Rajoy. La noticia foi comunicada por él mesmu, minutos dempués d'apurrir l'acta.<ref>{{cita web |url=http://politica.elpais.com/politica/2016/10/29/actualidad/1477735635_217414.html |títulu=Pedro Sánchez deja el escaño y lanza su candidatura a la secretaría general |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2016}}</ref>
En xineru de 2017 Pedro Sánchez anuncia la so candidatura a la secretaría xeneral del PSOE pa les primaries previstes pal mes de mayu.
=== Reeleición como Secretariu Xeneral ===
El 21 de mayu de 2017, Pedro Sánchez foi reelixíu como secretariu xeneral del [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] nunes eleiciones primaries frente a les candidatures de [[Susana Díaz]] y [[Patxi López]] llogrando más del 50% de los votos de los militantes. Sánchez foi proclamáu secretariu xeneral mientres la celebración del 39ᵘ Congresu del partíu'l 18 de xunu de 2017.
== Presidencia (2018- ) ==
{{Referencies}}
El [[1 de xunu]] de [[2018]], tres una [[moción de censura]] al Gobiernu de [[Mariano Rajoy]], convirtióse nel séptimu [[Presidente del Gobiernu d'España]] dende'l [[Transición española|restablecimientu de la democracia]].
[[Felipe VI d'España|Felipe VI]] dispunxo'l nomamientu de Sánchez como presidente del Gobiernu por real decretu de [[1 de xunu]]. Sánchez prometió'l so cargu énte'l monarca a otru día nel [[Palaciu de la Zarzuela]], frente a un exemplar de la [[Constitución]]. Optó por faer lo ensin símbolos relixosos dempués de que la Casa del Rei alcordara en xunetu de 2014 dar la opción a los altos cargos de xurar o prometer con o ensin la [[Biblia]] y la cruz, siendo'l primer presidente de Gobiernu del actual periodu democráticu n'optar por ello. Los 17 integrantes del so nuevu conseyu de ministros tomaron posesión el día 7 de xunu. Sánchez nomó como director del Gabinete de la Presidencia del Gobiernu (xefe del so gabinete) a Iván Redondo.
Tres el so nomamientu, Sánchez manifestó la so voluntá d'escosar l'actual llexislatura y nun convocar eleiciones hasta xunu de 2020.73 El 13 de febreru de 2019 los votos del [[Partido Popular|Partíu Popular]], [[Ciudadanos]], [[Partíu Demócrata Européu Catalán]], [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Foru Asturies|Foro Asturies]] y [[Coalición Canaria]] nel Congresu de los Diputaos baltaron la propuesta del Gobiernu de Presupuestos Xenerales del Estáu pa 2019. Esti fechu desaguó en que'l Presidente convocara a la prensa'l vienres 15 de febreru pa fechar unos comicios pal domingu 28 d'abril de 2019.
=== Eleiciones d'abril de 2019 ===
Tres el refugu recibíu nel [[Congresu de los Diputaos]] a los Presupuestos Xenerales del Estáu de 2019 que tuvo llugar el 13 de febreru de dichu añu. Sánchez compareció énte los medios dos díes depués p'anunciar la disolución de les Cortes y convocatoria d'eleiciones xenerales pal día 28 d'abril de 2019. El PSOE convirtióse nes eleiciones del 28 d'abril na fuerza más votada en 15 de les 17 comunidaes autónomes, y consiguió una mayoría simple nel [[Congresu de los Diputaos|Congresu]] y una mayoría absoluta nel [[Senáu]].
En mayu de 2019 foi escoyíu xunto al primer ministru portugués António Costa como representante de la familia de los Socialistes Europeos pa liderar les negociaciones facilitaes con lliberales y populares facilitaes pol presidente del [[Conseyu Européu]] [[Donald Tusk]] pa determinar los altos cargos de les principales instituciones de la [[Xunión Europea]] tres la renovación marcada pol nuevu ciclu empecipiáu tres les [[Eleiciones al Parllamentu Européu|eleiciones al Parllamentu Européu]] del 26 de mayu de 2019.
=== Investidura fallida ===
En calteniendo conversaciones colos representantes de les diversos grupos con representación parlamentaria nel nuevu Congresu frutu de les eleiciones d'abril, Felipe VI propunxo formalmente a Sánchez como candidatu a la presidencia del Gobiernu'l 6 de xunu de 2019, aceptando esti postreru l'encargu de formar gobiernu «con honor y responsabilidá».Al nun esfrutar el Grupu Parllamentariu Socialista d'una mayoría absoluta para investir a Sánchez ensin sofitos, llevar a cabo negociaciones con esi envís col restu de fuerces parllamentaries. Tres nun algamar un alcuerdu de investidura con Xuníes Podemos —el sociu preferente» según Sánchez— nin producise tampoco l'astención de los grupos parlamentarios Popular y/o de Ciudadanos, a la qu'apeló tamién Sánchez, la investidura foi refugada pol Congresu de los Diputaos na segunda y definitiva votación el 25 de xunetu, con 124 votos a favor (123 del PSOE y 1 del PRC), 67 astenciones (42 de Xuníes Podemos, 14 d'ERC, 6 de PNV, 4 d'EH Bildu y 1 Compromís) y 155 en contra (el restu de diputaos).
El día 30 de setiembre de 2019 activóse lo dispuesto nel artículu 99.5 de la Constitución y el rei eslleió les Cortes para convocar de nuevu eleiciones xenerales, una y bones nengún candidatu llograra los sofitos necesarios para ser investido nos trés meses posteriores a la investidura fallida.
Les nueves eleiciones xenerales celebráronse'l día 10 de payares. El PSOE ganar nuevamente col 20% de los votos y 120 escaños (trés menos que na anterior llexislatura).
=== Reelixíu presidente ===
Tan solo dos díes depués de los comicios, [[Pedro Sánchez]] y [[Pablo Iglesias Turrión|Pablo Iglesias]] comparecieron para anunciar un alcuerdu ente'l [[Xuníes Podemos]] y el [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]] pa formar un gobiernu de coalición lideráu pol candidatu socialista. Tres la ronda de consultes coles formaciones polítiques, el rei volvió proponer a [[Pedro Sánchez]] como candidatu a la presidencia del gobiernu.
N'aceptando l'encargu del rei, Sánchez someter al alderique de investidura, nel que llogró ser investido presidente'l [[7 de xineru]] de 2020 por mayoría simple en segunda ronda. El candidatu collechó 167 votos a favor ([[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], [[Xuníes Podemos]], [[Partíu Nacionalista Vascu|PNV]], [[Más País]]-[[Compromís]], [[Nueva Canaries]], [[Bloque Nacionalista Galego|BNG]] y [[Teruel Existe|Teruel Esiste]]), 18 astenciones ([[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] y [[Euskal Herria Bildu|EH Bildu]]) y 165 votos en contra ([[Partido Popular|PP]], [[Vox (partíu políticu)|Vox]], [[Ciudadanos]], [[Junts per Catalunya]], [[Candidatures d'Unitat Popular|CUP]], [[Unión del Pueblu Navarro|UPN]], [[Coalición Canaria]], [[Foru Asturies|Foro Asturies]] y [[Partido Regionalista de Cantabria|PRC]]).
== Cargos desempeñaos ==
* Conseyeru xeneral designáu de l'Asamblea Xeneral de Caja Madrid (2004-2009).<ref name="eldiario03">Casto, Irene; Vélez, Antonio M. (13 d'ochobre de 2014).</ref><ref>COMISIÓN NACIONAL DEL MERCADO DE VALORES.</ref><ref name="bocg_9_D304">CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.</ref><ref name="bocg_9_D345">CONGRESO DE LOS DIPUTADOS.</ref>
* Conceyal del Conceyu de Madrid (2004-2009).
* Conseyeru de la Empresa Municipal de Promoción de Madrid (2007-2008).<ref>http://www.madrid.es/UnidadesDescentralizadas/UDCMedios/noticias/2007/06Junio/21Jueves/NotasPrensa/CesesNombramientos/Ceses%20y%20nombramientos%20empresas.pdf</ref><ref name="listado_empresas">http://www.infocif.es/general/empresas-informacion-listado-ejecutivos-empresas.asp</ref>
* Conseyeru de la Empresa Municipal de la Vivienda y Suelu de Madrid (2008-2009).<ref name="borme_A-2009-219-28">REGISTRO MERCANTIL.</ref>
* Diputáu (2009-2011 y 2013-2016).<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado&idLegislatura=10&idDiputado=381 http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?]</ref><ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?_piref73_1333155_73_1333154_1333154.next_page=/wc/fichaDiputado&idLegislatura=9&idDiputado=388 http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Diputados/BusqForm?]</ref>
* Secretariu xeneral del PSOE (2014-2016 y 2017-).
* Presidente del Grupu Socialista nel Congresu de los Diputaos (2014-2016).
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Pedro Sánchez Pérez-Castejón}}
* [http://sanchezcastejon.es/ Páxina web oficial]
{{socesión
|predecesor = [[Mariano Rajoy]]
| títulu = [[Archivu:Escudo de España (mazonado).svg|50px]]<br />[[Presidente d'España]]
|periodu = [[1 de xunu]] de [[2018]]
|socesor = Nel cargu
}}
{{NF|1972||Sanchez, Pedro}}
[[Categoría:Políticos y polítiques d'España]]
[[Categoría:Persones de la Comunidá de Madrid]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Socialista Obreru Español]]
psg4jy84fiaghlntj3bubb1w8rowum9
Almuerzu
0
87476
4497890
4472735
2026-05-31T13:40:19Z
Limotecariu
735
4497890
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20100403}}
[[Ficheru:Paula Modersohn-Becker 022.jpg|thumb|Almuerzo. Pintura al temple de [[Paula Modersohn-Becker]].]]
[[Ficheru:Breakfast manitou2121.jpg|thumb|Un almuerzu.]]
El '''almuerzu''' ye la primer comida que se consume nel día, y el so consumu suel ser pela [[mañana]]. El nome deriva del fechu de qu'unu nun come mientres duerme, polo qu'al llevantase pela mañana alcuéntrase n'[[ayunu|ayunas]], rompiéndose esi ayunu al tomar esta comida (des-ayunu). N'otros idiomes —como'l [[idioma alemán|alemán]] ''(Frühstück)'' o'l [[idioma xaponés|xaponés]] ''rusti-gohan'' (朝御飯)— significa a cencielles ‘comida de la mañana'.
== La importancia del almuerzu ==
L'almuerzu ye la comida fundamental del día, yá que consumilo o non, afectar de forma notable a curtiu y al llargu plazu. Delles consecuencies de nun almorzar (o namái beber un pocu de café) son escayencia xeneral, mal humor, falta de concentración, so rendimientu físicu ya intelectual debíu too ello fundamentalmente a la falta de [[glucosa]], lo que de la mesma supón una alteración del nuesu organismu. Almorzar alza los niveles de [[glucosa]] nel sangre, y de esta forma ayuda al cuerpu a funcionar con mayor efectividá.
El rendimientu diariu meyora con un almuerzu fayadizu yá qu'ayuda a memorizar, concentrase y aprender.
Coles mesmes, demostróse que los neños que nun almuercen o que namái tomen un vasu de lleche, rinden menos nel colexu que los qu'inxeren un almuerzu fayadizu.<ref>{{Cita web | títulu = Les munches ventayes d'un almuerzu saludable | url = http://recetasdecomidasaludables.com/les-munches-ventayes-de-un almuerzu saludable/ | fechaaccesu = 22 de setiembre de 2015 | autor = Cristina osorio | idioma = castellanu }}</ref>
Estudios recién afirmen que l'almorzar ayuda a acelerar el [[metabolismu]], lo cual ye un factor beneficiosu pa prevenir la [[obesidá]].
== L'almuerzu saludable ==
[[Ficheru:Brazilian Breakfast Buffet.jpg|thumb|derecha|250px]]
L'almuerzu basáu na [[dieta mediterránea]] ye unu de los más sanos y recomendables.
Considérase qu'un almuerzu correutu tendría d'apurrir aproximao un 20 - 25% de les caloríes totales consumíes al día.
Idealmente, tendría de dedicáse-y un mínimu de 15 minutos, nuna atmósfera sele y relaxao.
L'almuerzu tendría d'incluyir [[hidratos de carbonu]], como [[pan]], [[cebera|ceberes]], [[galleta|galletes]], [[tostada|tostaes]], frisuelos ([[Pancakes|Hot Cakes]]), etc., una ración de [[lácteos]] (exemplu: un vasu de lleche) y dalguna pieza de [[fruta]]. Tamién tendría d'incluyir alimentos ricos en [[proteína|proteínes]] como: [[güevu (alimentu)|güevu]]s, [[quesu]], etc. Tamién puede ser dos plátanos y una naranxa.
A media mañana puede comese dalguna pieza de fruta, un pequeñu [[Bocáu (pan)|bocáu]], [[zusmiu]], etc.
El consumu de dulces tales como [[bollería]], [[croissant]]s, [[rosquía|rosquíes]], [[chocolatina|chocolatines]], etc. tien de llindase.
== Historia ==
En 1906, l'americanu [[Will Keith Kellogg]] fundó la empresa ''Battle Creek Toasted Corn Flake Company'', conocida como ''[[Kellogg (compañía)|Kellogg company]]'', que foi la primer compañía fabricante d'[[cebera pal almuerzu|almuerzos de ceberes]].
== América ==
=== Arxentina y Paraguái ===
{{AP|Gastronomía d'Arxentina }} GRM
{{AP|Gastronomía de Paraguái }}
N'[[Arxentina]] y [[Paraguái]] almuérzase [[mate cocío]], [[té]], [[lleche chicolatada]] o [[café con lleche]], zusmiu de naranxa, con daqué duce:
* [[Cruasán|mediallunes]] (que, duces o salaes, son paecíes a los ''[[croissant]]s'' franceses),
* [[factura (repostería)|factures]] (mases duces, dacuando con rellenu de [[duce de lleche]]),
* [[pan]] con [[mantega]], [[mermelada|duce]] o [[quesu]]
* [[masita|masites]] duces o salaes
* [[galletina|galletines]] salaes, o [[tostada|tostaes]].
Tamién ye común almorzar con unos [[mate (fervinchu)|mate]]s (amargos o duces) acompañaos por [[galletina de grasa|galletines de grasa]] o [[bizcuechu (Arxentina)|bizcuechos]] (salaos, d'hoxaldre).
=== Chile ===
En [[Chile]] almuérzase xeneralmente [[café instantáneo]] o [[té]], con o ensin [[lleche]], lleche y zusmiu (usualmente de naranxa, piña o mazana). Suélse-y acompañar con:
* Pan tipu [[hallulla|hallulles]], o [[Marraqueta|batíu]]s ([[Marraqueta]]), o [[tostada|tostaes]] con [[mantega]], tayaes de xamón y de quesu, [[güevu (alimentu)|güevu]] revueltu, [[palta]]; o bien daqué duce, como mermelada, dulce de marmiellu, dulce de mora o manxar.
* Tamién pueden incluyise frutes, galletes, ceberes, [[Tarta|queque]]s, [[panqueques]], [[dulces chilenos]], [[empolvoriscáu|empolvoriscaos]], [[Alfajor (Llatinoamérica)|alfajor]]es, etc.
* Nel sur de Chile, dacuando suel sustituyise'l pan por distintos pasteles y confiteríes, como [[kuchen]], [[strudel]] y otros tipos de pasteles tradicionales alemanes; y na Patagonia chilena ye avezada comer [[factures]] y [[medialuna|cuernito]].
* Dende empiezos del sieglu XXI y debíu al cambéu d'estilu de vida, cada vez ye más frecuente que delles persones almuercen fuera de casa. La opción ye tomar café o té, y comer dalgún tipu de [[sándwich]].
* Dende la década de 1990, la influyencia d'Estaos Xuníos llevó a que delles persones prefieran almorzar [[cebera|ceberes]] con [[yogur]] o lleche.
Anque non bien estendíu, tamién se come l'almuerzu americanu» (d'Estaos Xuníos), y tamién sándwiches de [[carne]].
=== Colombia ===
[[Image:Patacones con queso - Barranquilla.jpg|thumb|Patacones con [[quesu costeño]], almuerzu típicu de la [[Rexón Caribe (Colombia)|Costa Caribe colombiana]].]]
Polo xeneral, en [[Colombia]] l'almuerzu consta de [[pan]] o [[arepa]] y de una bébora caliente (chocolate o café); dependiendo de la zona y el clima acompañar d'otros alimentos.
Na [[Rexón Caribe (Colombia)|Costa Caribe]] hai una gran variedá d'almuerzos dada la influyencia d'otres cultures. Dellos alimentos de la cocina [[Rexón Caribe (Colombia)|costeña]] que podríen conformar un almuerzu son: [[arepa|arepes]], [[empanada|empanaes]], pan, [[yuca]] cocida, [[Dioscorea|ñame]] cocíu, [[bollos]], [[sueru atollabuey]], [[quesu costeño]], [[Buñuelo#Buñuelos en Colombia|buñuelos]], [[Dedín de queso|dedito de quesu]], [[casabe]], [[chicharrón]], [[Patacón (comida)|patacón]], tayaes de plátanu verde, ahuyama cocida, pasteles d'arroz, [[carimañolas]], [[Almojábana (Llatinoamérica)|almojábanas]], [[hallacas]], [[calentao]], carne o fégadu en bisté, pexe frito, [[chicharrón]], embutíos (chorizu, [[butifarra]], salchichón, morciella, salchiches), [[cabeza de gatu]], [[arroz de llisa]], güevos revueltos, en tortiella o duros, croissant, [[sándwich]] de xamón y quesu, xamón, hoxaldres, etcétera. Ente les bébores peracábense'l tintu (café negro), el café con lleche, el chocolate, lleche, agua de panela y zusmios de frutes.
Nel [[Altiplanu Cundiboyacense]] (incluyida [[Bogotá]]), los almuerzos prepárense tradicionalmente con unu o dellos de los siguientes alimentos: [[caldu]] de costiella, güevos revueltos con cebolla y tomate, chocolate caliente con quesu, [[arepa]] asada rellena con quesu, tamales, [[Almojábana (Llatinoamérica)|almojábana]]s, changua ([[caldu]] que se preparar con lleche, cebolla, cilantro, pan y güevu), ente otros; estos suelen acompañase con pan.
Na [[Rexón Paisa]] ye común que la primer comida del día conste de dalgún d'estos alimentos: [[chocolate]] caliente, arepa, quesu, güevos con cebolla y tomate, [[buñuelos]], [[galletes]] salaes con [[mantega]] o dalgún tipu de pan (por casu el [[Pandequeso]]). Delles persones acostumen almorzar '[[calentao]]', que ye la cena de la nueche anterior recalentada.
Nel [[Valle del Cauca]] l'almuerzu puede incluyir [[pandebono]], [[pandeyuca]], [[buñuelos]] o [[arepa]]; [[güevu fritu]] o [[güevos revueltos|pericu]]; [[zusmiu]] de [[Naranxa (fruta)|naranxa]]; quesu cuayada; y café, té o chocolate.
Asina mesmu, n'otres árees xeográfiques del país l'almuerzu puede incluyir: [[hoxaldre]]s, [[Gastronomía de San Juan de Pasto|allullas]] o [[Gastronomía de San Juan de Pasto|pambazas]] (altiplanu nariñense), [[Cornbread|''johnny cake'']], bami o ''sugar cake'' ([[San Andrés y Providencia]]), [[hallacas]], [[cachapa]] o [[casabe]] ([[Llanos orientales]]), jujú (boles frites de [[banana|plátanu]] verde cocíu y machucáu con [[quesu]] arralláu) o [[arepa|arepes]] de [[Dioscorea|ñame]] blancu ([[Topetó]]).
Nun ye infrecuente complementar l'almuerzu con una porción de [[frutes]]. Les bébores preferíes pal almuerzu son: [[zusmiu|zusmios]] naturales (especialmente de [[Naranxa (fruta)|naranxa]]), [[café]] con [[lleche]], [[chocolate]], [[té]] y [[agua de panela]].
=== Costa Rica ===
[[Ficheru:Costa Rican Cuisine Breakfast.jpg|250px|thumb|Almuerzu de Costa Rica.]]
En [[Costa Rica]] l'almuerzu más común ye'l [[gallu pintu]], que ye arroz y frijoles (negros o colloraos) primeramente cocinaos. Estos asítiense nun sartén pa entemecer los sos sabores. Amiéstense culantro, chile, cebolla y suélse-yos añader un pocu de caldu de frijol pa da-y color. Amás acompáñase al ''gallu pintu'' con güevu fritu, quesu y plátanu fritu. Bébese comúnmente café negro o con lleche.
Este ye l'almuerzu común na mayoría del país. Na [[provincia de Limón]] faise una variante de ''gallu pintu'' conocida como ''rice and beans'', ésti cocínase con lleche de cocu.
Otres coses que suelen comese p'almuerzu son les ''remexaes'', un tipu de tortiella de maíz tostada, que se come con natilla o quesu; los tamales, que se preparar pa Navidá especialmente; y los plátanos fritos que se comen con quesu o natilla, tolos platillos anteriores acompañaos siempres de café.
=== República Dominicana ===
En [[República Dominicana]], l'almuerzu varia dependiendo de la rexón. Nel interior de la islla acostumar a almorzar con cebera y una "compaña". El vívere más popular ye'l plátanu verde y sírvese nel almuerzu en cachos fervíos o como mangú. El mangú prepárase salcochando cachos de plátanu verde, que depués son fechos puré y sazonados con mantega. El mangú ye un verdaderu platu nacional y acompáñase con salami fritu, güevos fritos o revolteados.
Na capital, Santu Domingu, l'almuerzu ye xeneralmente más llixeru. Inclúi xeneralmente un café con lleche o un chocolate caliente, y pan con mantega y quesu. Delles vegaes inclúi zusmiu de naranxa, frutes (lechoza, toronja, etc.), ponche de lleche (lleche, güevu y nuez moscada batíos), güevos salcochados, farina de "negrín" o maizena y avena. El pan tradicional pal almuerzu dominicanu ye'l "pan d'agua" pero tamién s'usa enforma'l pan de sándwich.
=== Ecuador ===
* Na rexón de la mariña ya insular, ye común tomar un almuerzu fuerte, nel cual destaca l'usu de plátanu verde (tantu en patacones, empanaes o bolones), yuca (en tortielles, pan de farina de yuca o muchines). Tamién el pexe preparáu en distintes formes (encebollados, bollos), acompaña l'almuerzu de les persones que moren nestos sectores, y ye común tamién nes poblaciones costeres nes cualos la población compónse mayoritariamente de pescadores, ye normal atopar camarones o pulpu nel almuerzu. Esta práutica propia de los pobladores de zones de pescadores, estiéndese tamién a ciudaes como [[Guayaquil]]. Tamién s'acostuma almorzar platos típicos que bien podríen constituyir una xinta, como secu de chivu, [[guatita]] o [[ceviche]].
* Nos sectores urbanos de la rexón de la sierra, atópense almuerzos occidentales de toa clase, ente qu'en llugares apartaos y en comunidaes indíxenes, les comíes básense mayoritariamente en productos de ceberes (como trigu, cebada y maíz, colaes a base de machica (o farina de [[fabona]]). Los sectores populares que se dediquen a l'agricultura y a la ganadería acostumen tomar un almuerzu más fuerte, consistente de lleche catada, quesu fresco, güevos, carne de gochu o de corderu o caldos de pita. Platos típicos tamién son consumíos como almuerzu, ente ellos los [[llapingachos]] (tortielles de papa con güevos y chorizu) y el [[yahuarlocro]].
* Na rexón amazónica, al igual que na mariña, l'almuerzu básase en productos de [[yuca]] y de [[plátanu verde]], pan de trigu, zusmios de frutes y lleche. Tamién se peracaben [[palmito (alimentación)|palmitos]] (de gran producción na zona), pescaos de ríu (como [[tilapia|tilapies]] y [[trucha|truches]]) y delles clases de reptiles.
=== El Salvador ===
De normal l'almuerzu llamáu típicu n'[[El Salvador]] ta compuestu d'unu o dos [[Güevu (alimentu)|güevos]] preparaos al gustu, que pueden ser tostaos, revueltos o cocíos, acompañaos de frijoles cocíos, tostaos, liquados o casoriu (Frijoles y arroz). Suel acompañase con crema, quesu fresco o duru, requezón, chorizos, plátanos fritos y en dellos casos [[aguacate]].
Cuando l'almuerzu preparar con güevos fritos, puede amestáse-y salses «güevos rancheros».
La mayoría de vegaes acompañar con [[Marraqueta|Pan Francés]] o Tortielles de Maíz
Tamién ye bien común almorzar el platillo típicu por excelencia: [[Pupusas]]; pero tamién ye común almorzar [[Tamales]].
Otros tipos d'almuerzu son les ceberes con lleche, hot cakes, arroz con lleche y canela o avena.
Les bébores más comunes qu'acompañen l'almuerzu n'[[El Salvador]] son zusmiu de naranxa, café, chocolate caliente, refrescos de frutes natural, lleche y atoles.
=== Guatemala ===
De normal l'almuerzu en [[Guatemala]] ta compuestu d'unu o dos [[güevu (alimentu)|güevos]] preparaos al gustu, que pueden ser tostaos, revueltos o cocíos, acompañaos de [[Phaseolus vulgaris|frijoles]] cocíos, colaos o fritos, y café. Suel acompañase con [[crema de lleche|crema]], [[quesu]] frescu o secu y [[Musa × paradisiaca|plátanos]] tostaos.
Tamién ye común qu'al almuerzu amiéstese-y mueyu picante, fecha con [[chiltepín|chiltepes]], que de normal se preparar crudos o asaos, machúquense y amiéstase-yos [[vinagre]], [[cebolla]] picada y [[Coriandrum sativum|cilantro]] picáu.
Cuando l'almuerzu preparar con güevos fritos, puede amestáse-y mueyos. Llógrense asina «güevos divorciaos» (con [[mueyu de tomate|salsa colorada]] y [[mueyu verde]]) y «güevos rancheros».
Nel Oriente de la república, principalmente nel departamentu de [[Zacapa]], pueden tastiase los güevos a caballu», que son dos güevos fritos sobre una pieza de [[carne asao]].
Otros tipos d'almuerzu son los [[cebera|ceberes]] con lleche, o'l [[Avena sativa|mosh]].
Les bébores más comunes qu'acompañen l'almuerzu guatemalianu son [[zusmiu de naranxa]] o zusmios de frutes, lleche, [[atole|atol]] y [[maicena]] (fécula de maíz).
El café suel acompañase con pan duce, llamáu tamién "pan de mantega".
=== Hondures ===
N'Hondures ye costume que les mañanes empecipiar con una tacita de café negro y un bon cachu de pan fechu en casa, o tamién una vasu de lleche, y depués un platu de comida, como ser: frijoles acompañaos d'un güevu que puede ser picáu, en torta o estrelláu, con tayaes de plátanu fritu, tortielles, mantega, quesu y otra taza de café.
El café tamién puede revolver con lleche y llamalo asina café con lleche.
Los güevos pueden s'estrellaos(solo sácase del cascarón), en torta(batíu con un mizcu de sal), picáu(revueltos) o cocíos.
Na cultura garífuna, el café acompáñenlo con pan de mínimu o de cocu.
Tamién un almuerzu típicu son les baleadas y les tortielles con quesucu; la tortiella con quesucu, son 2 tortielles de maíz, con quesucu ente elles y depués tuéstense.
=== Méxicu ===
Nos almuerzos fuertes, que bien pueden constituyir una xinta, el platillo central suel ser de güevos preparaos de distintes formes, acompañaos de frijoles con chile y tortielles. Tamién s'acostumen, dependiendo de la rexón, los [[Chilaquiles]] (totopos guisaos con mueyu y quesu), Molletes (pan blanco con frijoles y [[quesu]] dilíu) o Menudu.
El café o'l zusmiu de naranxa (o de dalguna otra fruta) son tamién elementos indispensables.
Nel norte del país acostúmase la "machuca" (carne seco y deshebrada) que puede comese en burrinos (tacos con tortiella de farina), o con güevu. Nel sureste, principalmente nel estáu de [[Yucatán]], esiste una enraigonada costume d'almorzar tortas de cochinita los domingos. La [[cochinita pibil]] ye unu de los platillos más reconocíos d'esta zona.
Los neños acostumen antes de dir al la escuela almorzar cebera con lleche y fruta o con yogur o otra fruta.
=== Panamá ===
En [[Panamá]] l'almuerzu ye una comida fuerte, sobremanera nel campu, p'aguantar les xeres. Inclúi siempres café negro (tintu) o con lleche al gustu (pintáu) o lleche solo, y dalgunu(s) de los siguientes acompañamientos: tortielles de maíz (tipu [[arepa]]), [[quesu]] blancu, torrejas de farina de trigu (llamaes hoxaldres o "ojalda"), [[bollos]] de maíz nuevu, blancos, de cocu duce o chorreranos (preñao), bistec de fégadu encebollado, tayaes de plátanu verde, [[Patacón (comida)|patacones]], [[carimañolas]], empanaes frites de maíz, buñuelos (dacuando llamaos "biñuelos"), güevos revueltos (llamaos pericos), carne guisao o [[tasajo]] (cecina), rosquitas de pan de L'Arena, chicharrones, almojábanos; embutíos como la gatafa tableña o la morciella, y una serie de complementos más que se tengan a mano na cocina, siendo l'oxetivu brindar una comida por demás consistente. Nes principales ciudaes les families panamiegues, acútense los almuerzos típicos pa les fines de selmana, nos díes regulares almuérzase igual qu'en cualesquier parte d'Occidente: pan, turraes, xamón, mortadela, quesos, mantega, mermelada, etc. Cabo resaltar la influyencia d'Estaos Xuníos nos vezos alimenticios del panamiegu urbanu, al traviés de la cebera procesada acompañáu con lleche y los pancakes con sirope.
=== Perú ===
En [[Lima]] y les principales ciudaes de [[Perú]] l'almuerzu diariu ye un pocu simple y senciellu: Pan indispensable, principalmente pan francés con dalgún conteníu que puede ser mermelada, mantega, quesu, jamonada, palta o aceituna, xunto a una bébora que puede ser café solo o con lleche evaporada, cacáu, lleche de soya, té, manzanilla o otru fervinchu.
Pa los neños n'edá escolar, suel ser lleche (sola o con cacáu), o avena sirvida trupa en platu (con lleche, café o cacáu) o como bebida más llixera preparada con mazana, marmiellu, [[Chenopodium quinoa|quinoa]] o [[kiwicha]].
Nes zones populares de la ciudá de Lima, suelse consumir l'[[Emoliente (bébora)|emoliente]] que ye un fervíu de cebada, con llinaza, alfalfa, zusmiu de llimón y fervinchu de yerbes variaes, o'l fervíu de quinoa, acompañáu de pan.
Los almuerzos dominicales suelen ser más consistentes; esos díes acostúmase comer [[tamal]], o [[chicharrón de gochu|chicharrones de gochu]] sirvíes con pan francés, tayaes de camote fritu y cebolla morada picada en plumes con llimón, sal y rocoto (a esta guarnición llámase-y [[mueyu criolla]]) y con tou ello prepara'l denomináu "[[sanguche]] de chicharrón".
Tamién puede optase pol [[pan con rellenu]] especie de morciella sazonada con cebolla china y ají mariellu acompañada de [[camote]] tostáu y [[mueyu criolla]].
Otros [[potaxe]]s consumíos nel almuerzu dominical son la [[salchicha huachana]] entemecida con güevu y acompañada de pan, y el [[llombu saltáu]] o llombu al zusmiu sirvíu con pan francés, les [[humitas]] de chala con quesu, choclos fervíos.
Nos almuerzos dominicales de la rexón [[Arequipa]] (al sur del país) consúmese un platu conocíu como [[adobu de chancho]].
Na Sierra Central ye típicu almorzar bien ceo na mañana con caldos trupos fechos con [[llamátigu]] y dalguna carne (mondongu, pita, cabeza de carneru, etc.), según sopa de morón, o zuque verde. Esti costume foi traida polos inmigrantes llegaos a la capital y puede reparase con frecuencia, nes zones populares de la ciudá, en puestos de venta qu'ufierten a diariu esti almuerzu típicu.
=== Uruguái ===
Los uruguayos acostumen a almorzar llivianu, dacuando namái s'inxer un fervinchu (café, té) o bébora láctea. Lo más común ye: mate, café o té pa los adultos, y lleche preferentemente pa los menores y los adultos de más avanzada edá.
En casu de preferir acompañamientu, son de gran importancia los productos panificados como: bizcuechos, mediallunes y galletines o galletes, pan y turraes pa untalos con mantega, quesos untables y duces o mermelaes.
Ente los habitantes de zones rurales l'almuerzu puede incluyir [[carne asao]].
=== Venezuela ===
Na mayoría de los llares venezolanos l'almuerzu consiste en [[café con lleche]] o "guayoyo", que ye un fervinchu de café nidio, non bien cargáu y con poco azucre, y [[arepa|arepes]] rellenes. Cuasi siempres s'abrir pola metá pero ensin dixebrar les metaes totalmente, horizontalmente, y úntase con [[margarina]] o [[mantega]] en dambes metaes, rellenar con dalgún tipu de [[quesu]] o cualesquier otru alimentu, tales como ([[Carne mechada (Venezuela)|carne mechada]] o molida, [[sardina]], [[caraotas]] y quesu, [[xamón]], cazón, [[Pericu_(comida)|pericu]], etc.). La arepa ye un almuerzu popular tantu pa quien almuercen en casa como pa quien lo faen na cai. Nesti últimu casu compite cola típica empanada venezolana, fecha tamién de maíz, y rellena práuticamente colos mesmos ingredientes qu'acompañen a la arepa.
En Venezuela esisten munchos locales denominaos "panaderíes" que polo xeneral son rexentaos por inmigrantes portugueses. Amás de iguar el pan, tamién son pasteleríes y "delis" onde se expende café, sándwiches, cachitos (especies de [[croissant]] de masa de farina de trigu con papelón, delgada, rellenos de xamón) y pastelitos (empanaes de masa hojaldre de trigu con formes distintes a la media lluna) que son tamién bien populares almuerzos sobremanera nes árees urbanes p'aquelles persones qu'acostumen almorzar fuera de casa.
Otros almuerzu ye la empanada, que consiste nuna especie de arepa zarrada frita, [[Carne mechada (Venezuela)|carne mechada]] (o bien cazón na [[Islla de Margarita]]), quesu a plánchalo o arralláu y [[caraotas]] refritas; el pan untao con mantega o [[margarina]] acompañáu de café con lleche, que ye popular en dellos llares, sobremanera de baxos recursos.
Nel interior del país, los almuerzos son variaos y tienen enforma que ver les costumes y disponibilidad de materiales en cada rexón; asina, nos llanos venezolanos ye bien común almorzar con hallaquitas, que son porciones de masa ellaborada con maíz (de color blancu o mariellu, secu, pilado y sancochado pa depués ser molíu) envolubraes en fueyes seques y llavaes, de maíz, pa finalmente ferveles n'agua con sal. Dalgunos gusten d'amestar a la masa pimentón, ají, chicharrón, etc., siendo un acompañante de costume, el sueru de chivu o de vaca, y frijoles refritos o recalentados. Tamién ye bien apreciada y tastiada la cachapa, masa de maíz tienru o "jojoto" acabante moler, nos sos dos versiones: La de fueya o "d'olla" que ye envolubrada en fueyes de maíz verde, y la "de budare", estendida sobre una especie de plancha redonda llamada budare, hasta llograr una forma circular. Dambes versiones son acompañaes con quesu de mano, que ye un quesu con forma de capes, redondu y de leve toque acedu.
Na rexón de Los Andes ye de consumu estendíu les arepas de trigu, y la Pisca Andina que ye un caldu nidio con base de yerbes fresques como cilantro, cebollín, un toque d'ayu, nel cual se escalfa un güevu, que suel sirvise unu por platu, tamién puede "tiñise" con lleche y yema de güevu, dalgunos amiesten cachos de quesu blanco frescu, ente otros ingredientes, cada porción ye sirvida en platos fondos de folla pa dar un toque típicu andín.
N'Oriente son bien apreciaes les domplinas, una especie de arepas de trigu pero amasaes en lleche líquido, pa depués freirlas n'aceite de maíz, finalmente pueden comese con acompañantes salaos como quesu, xamón, o dulces, como mermelada, lleche entestada, etc. N'Occidente atopamos les mandocas, ellaboraes con masa de maíz entemecíu con papelón, dándo-yos forma de rosques, y frites n'aceite de maíz. Dalgunos amiesten a la masa cambur (banano), otros quesu blanco arralláu. Toes el país, sicasí, tien de mancomún el consumu de la arepa, alimentu básico del venezolanu.
Tamién ye normal en cualquier sector del país el platu de arepas de maíz, caraotas negres, quesu arralláu y carne mechada o pollu mechado.
== Asia ==
En munchos países d'Asia como [[China]], [[Corea]] o [[Vietnam]] l'almuerzu ye a cencielles un platu de comida que nun s'estrema de la xinta. En realidá, l'almuerzu llámase ''xinta'' en [[Idioma español en Filipines|Filipines]].<ref>{{Cita web |url=http://www.personal.psu.edu/faculty/j/m/jml34/sww.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040515162721/http://www.personal.psu.edu/faculty/j/m/jml34/sww.pdf |fechaarchivu=2004-05-15 }}</ref> Al nun esistir el costume o tradición del consumu del pan y la lleche, estos son reemplazaos por sopes y bollos cocíos al vapor o ''[[dim sum]]''.
== Europa ==
Los [[anglofalante]]s suelen tomar almuerzos más contundentes que los [[Europa Continental|europeos continentales]].
El ritmu de vida frenético y la falta de tiempu, camudó radicalmente los vezos alimenticios tradicionales, y ye difícil, lo que ye güei, establecer conductes fayadices pa una bona nutrición.
=== Alemaña ===
Nel almuerzu ''(Frühstück)'', los alemanes son bien aficionaos a los ''[[Brötchen]]'' ([[panín]]). Suelen mercar un surtíu de pan recién enfornáu de distintos tipos (blancu, integral, de cebada) y con distintes cobertories de granes (de [[xirasol]], [[sésamu]], [[Papaver|amapola]]s, etc.), y comer abiertos pola metá con [[mantega]] y dacuando [[mermelada]].
Nun ye estrañu comer tamién [[güevu cocíu]], [[quesu]] y [[embutíu|embutíos]].
Unu de los almuerzos más tradicionales ye'l [[Bauernfrühstück]].
=== Dinamarca ===
El verdaderu almuerzu danés ye l'antítesis del d'Estaos Xuníos, abondosu en carbohidratos.
Un almuerzu típicu de Dinamarca ye'l llamáu '' [[morgen-complet]]'', café o té, panes o bollos con mermelada, mantega, embutíos, carne, quesu, güevos cocíos y tartes o pasteles daneses.
=== España ===
{{VT|Gastronomía d'España}}
[[Ficheru:Chocolate y ensaimadas.jpg|thumb|[[Chocolate a la taza]] y [[ensaimada|ensaimaes]].]]
N'[[España]] suelse tomar como almuerzu [[café con lleche]] o [[cola cao]] acompañáu de [[tostaes]], [[ceberes]], [[Bocáu (pan)|bocáu]] de [[xamón ibéricu]] o [[quesu]]. Amás, tán bien estendíos tolos tipos de bollería, especialmente'l [[cruasán]] normal o de chocolate que por norma xeneral acompáñase amás d'un zusmiu de naranxa.
La propuesta de la ''Interprofesional del Aceite d'Oliva Español'' pal [[Almuerzu Español]] consiste en: café o fervinchu, rebanada de pan turrao, tomate esmagayáu, aceite d'oliva extra virxe, xamón ibéricu, zusmiu de naranxa natural o fruta, lácteos, miel y agua mineral.
==== Regionalidades ====
[[Ficheru:Zumo con churros y café.jpg|thumb|Café con zusmiu de naranxa y [[churru|churros]], nun chigre de [[Madrid]].]]
[[Ficheru:Desayuno de aceite y jamón Estación de Luque.jpg|thumb|Almuerzo de café y pan con tomate y [[xamón d'España|xamón]].]]
* L'almuerzu tradicional d'[[Gastronomía d'Andalucía|Andalucía]] ye'l [[Almuerzu andaluz|pan con aceite]], d'orixe llabrador, sirvíu de distintes formes, y acompañáu de sal o azucre. Ye tamién típica la [[mantega colorá]], a base de [[mantega de gochu|mantega]], [[pimentón]] y [[carne de gochu]] picada. Esiste una denominación propia: [[Almuerzu andaluz]]. Anque lo más habitual nes ciudaes son les turraes antes mentaes.
* En [[Gastronomía de Galicia|Galicia]] y na Comunidad Valenciana yera tradicional estremar les primeres comíes del día, les anteriores a la principal del día (el "xantar"; "yantar" en castellán, modernamente traducible a esta llingua por "xinta"), en dos sesiones, sobremanera nes zones rurales por cuenta de lo tempranero de los llabores del campu. La primer sesión, que solía realizase a primer hora de la mañana nel llar y ye llamada "xaxún" ("ayunu" en castellán, faciendo alusión a la so rotura tres el descansu nocherniegu), consisitía en [[caldu gallego]], acompañáu con [[pan]] y dacuando vinu, o "papes" de lleche, nes qu'ésta s'entemecía con cachos de pan y dalgún otru ingrediente (sobremanera castañes, de normal cocíes); podía dir acompañáu, coles mesmes, de quesu, tocín, xamón, llacón, chorizu o dalgún otru productu de la carne. A media mañana realizábase'l "almorzo" (términu qu'en llingua gallega designa anguaño al modernu almuerzu, traducible al castellán por "[[xinta]]", anque, como vemos, ensin identidá semántica), más consistente, tradicionalmente realizáu fuera del llar, nel llugar de los llabores agrícoles o ganaderes, y compuestu por pan, tocín, llacón, [[xamón d'España|xamón]], [[chorizu]] o similares, quesu, acasu daqué de fruta y de cutiu un tragu d'aguardiente. Los modernos usos favorecieron que'l "almorzo" o almuerzu háyase homologado colo habitual en tola Península Ibérica, siendo comunes la lleche, café, cacáu, ceberes, carbohidratos (pan -turrao o non-, galletes...), fruta (pue qu'en forma de mermelada o confitura), mantega (que, como en Portugal, puede tener diversos graos de salazón; nun ye tradicional l'aceite, como n'otres zones d'España), bollería, etc. consumíos nuna sesión (nel llar, acabante llevantar, davezu ente 7 y 9 de la mañana) que puede ser reforzada por otra escontra'l mediudía (10-12 de la mañana), mientres un receso na xornada llaboral o escolar.
* En [[Gastronomía de Cataluña|Cataluña]] ye bien tradicional el "[[Pa amb tomàquet]]"(pan con tomate), acompañáu d'[[embutíu|embutíos]].
* En [[Gastronomía de Madrid|Madrid]] ye conocíu'l [[chocolate con churros]].
* En [[Canaries]] ye frecuente acompañar la lleche con [[gofio]], un alimentu d'orixe prehispánicu fechu con maíz o trigu que, una vegada turráu, ye molíu artesanal o industrialmente. Ye tamién habitual en delles islles tomar lo que se conoz como un "lleche y lleche" que ye café con lleche tradicional al que se-y añader amás lleche entestada. En [[Tenerife]] conozse tamién el "[[Barraquito]]", d'orixe cubanu, que ye un café en vasu tresparente, con espluma de lleche y lleche entestada, amás de canela o polvu de chocolate percima y un chorrín de llicor.
{{VT|Almuerzu andaluz}}
=== Finlandia ===
En [[Finlandia]] l'almuerzu consumir ente les 7 y les 10 de la mañana, y compónse de lácteos, frutes y ceberes. El consumu de café ta bien estendíu, sicasí la cultura del té ta abriéndose camín. El pan nun puede faltar y les tostaes son d'una gran variedá de panes integrales, que s'unten con margarina o mantega. L'almuerzu suelse acompañar amás de muesli, salváu, falopos de ceberes, etc. Una bona dosis diaria de vitamina C aprovir los zusmios, tanto de frutes como d'hortolices y bagues monteses.
=== Francia ===
En [[Francia]] almorzar por regla xeneral ''[[croissant]]s'', ''[[brioche]]s'' y ''[[baguette]]s'' acabante enfornar. Davezu acompañen estos bollos con café solo, ''café au lait'' (‘café con lleche') o chocolate y zusmiu de naranxa.'''
=== Reinu Xuníu ===
[[Ficheru:Oatmealraisins2.jpg|250px|thumb|''[[Farrapa]]'' (''porridge'').]]
{{AP|Almuerzu inglés}}
Ye unu de los más conocíos, ye'l [[Full English breakfast]].
Esti almuerzu clásicu suel incluyir güevos fritos o revueltos, una tostada, el ''bacón'' ([[Panceta|tocino]] o [[panceta]]), les [[salchicha|salchiches]], mediu tomate fritu, y les ''baked beans'' ([[Phaseolus vulgaris|fabes cocíes en mueyu de tomate]]). Otros elementos comunes son los xampiñones fritos, les pataques frites, la morciella, y el 'bubble and squeak' (un amiestu de pataques y col frites).
Anguaño poca xente toma l'almuerzu tradicional ente selmana. Almuérzase más llixeramente: café con lleche, té con lleche, ceberes con lleche, el ''porridge'' (farrapa), y turraes con mermelada son los platos más típicos.
=== Irlanda ===
{{AP|Almuerzu irlandés}}
N'Irlanda ye bien conocíu'l [[almuerzu irlandés]], similar al so pariente británicu, pero menos fuerte.
N'Irlanda del Norte consúmese frecuentemente'l [[Ulster fry]], que ye consideráu un platu nacional.
=== Italia ===
El clásicu almuerzu italianu, el que se toma nel chigre de pies y depriesa, consiste nun café y un croissant o similar. El café suel ser espresso (bien pequeñín y bien fuerte) o cappuccino (café con lleche y espluma, más paecíu al que se consume n'España).
=== Portugal ===
Los almuerzos en [[Portugal]] suelen siguir la tónica xeneral de la Península ibérica, recibiendo tamién la influyencia francesa a la d'incluyir café con lleche y bollos na primer comida del día. Pa los lisboetas, inclusive ye común comer los tradicionales ''[[Pastel de Belém|pastiéis de Belém]]'', popularmente denominaes nel norte como nates.
=== Continental ===
El '''almuerzu continental''' ye un tipu d'almuerzu basáu nel almuerzu francés esto ye lo que suelen almorzar los franceses. Consiste típicamente en café y lleche (de cutiu entemecíos como [[café con lleche]] o [[capuchín (gastronomía)|capuchín]]) o chocolate caliente, acompañaos con una variedá de bollos duces tales como'l ''[[brioche]]'' y pasteles tales como'l [[cruasán]], de cutiu acompañaos por mermelada, crema o rellenu de chocolate. Sírvese de cutiu con zusmiu.
L'almuerzu continental tamién puede incluyir cárnicos fríos cortaos en tayaes, como [[salami]] o [[xamón]], y [[yogur]] o [[ceberes]]. Dellos países europeos, como los Países Baxos o los escandinavos, añaden daqué de fruta y quesu al pan, y dacuando inclusive un güevu duru.
L'almuerzu continental nun ta llindáu a Europa, apaeciendo nos menús de munchos hoteles de tol mundu.
== Ver tamién ==
* ''[[Brunch]]''
* [[Comida]]
* ''[[Muesli]]''
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
* {{Enllaz rotu|1=Almuerzu Venezolanu |2=http://www.mamacontemporanea.com/almuerzo-venezolanu-receta-de-arepa-con-pericu/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
== Enllaces esternos ==
{{commons|Breakfast}}
{{AvisuTradubot|Desayuno}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Almuerzos| ]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
ewy1xy4mf1lorjtm8opvw1bb9hisosc
Alice Guy
0
87588
4497952
4306195
2026-06-01T01:20:35Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497952
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alice Guy''' {{nym}} foi la primer persona en ser [[realizador|realizadora]] d'una [[película]] y de un metraxe polo xeneral, sentando les bases de lo que nel futuru consideróse [[ficción]].<ref>Alison McMahan, Alice Guy Blaché, Lost Visionary of the Cinema (New York: Continuum, 2002)</ref>
== Biografía ==
Nació en Francia de padres editores, el so infancia pasar ente Francia, Chile y Suiza. Dempués d'estudiar secretariáu en 1894, llogró'l puestu de secretaria na ''Compañía Xeneral de Fotografía'' de Max Richard. En 1895, Léon Gaumont, acomuñóse con dellos nomes pernomaos ([[Gustave Eiffel]], l'astrónomu y xeógrafu [[Joseph Vallot]] y el banqueru y filántropu Henry Besnier), mercó la ''Compañía Xeneral de Fotografía'' y creó la ''Compañía Gaumont''.
Cola cámara Demeny-Gaumont, Alice Guy en 1896 combina imáxenes en movimientu y l'arte teatral con una primer película titulada ''La fée aux choux''. Guy realizó un remake en 1901 tituláu ''Sage-femme de première classe'', mientres se caltién al tanto de la investigación d'[[Etienne-Jules Marey]], de [[Georges Demenÿ]], y acomuña los errores téunicos pa crear los sos primeros trucos, utilizando caxés, la superposición y la proyeición de la banda escontra baxo.
En 1906, tolos esteriores de ''La vida de Cristu'' rodar nel [[monte de Fontainebleau]]. Ésta ye la primer película de gran presupuestu de la ''Compañía Gaumont'', cola participación de trescientos extras.
En 1907, casóse con [[Herbert Blaché]], un camarógrafu que trabaya pa la Gaumont británica, al que conoció nun viaxe de promoción de ''Mireille'' en [[Nimes]]; Herbert convertir en direutor nos Estaos Xuníos na década de 1910 y en coproductor y sociu de delles empreses de producción cinematográfica. La pareya tien dos fíos, Simone y Reginald Blaché Bolton. Antes de salir escontra los EE.XX. en 1907, Alice Guy presenta a [[Louis Feuillade]] que la sustitúi a la cabeza de los rodaxes de la sociedá cola qu'ella trabayara hasta entós.
== Trayeutoria ==
Foi la primer persona en dirixir una película de ficción.<ref>{{cita publicación |apellíu=BARCELONA|nome=EL PERIÓDICU /|títulu=Alice Guy, la escaecida madre del cine|url=http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/alice-guy-primer-directora-historia-cine-5919755|fecha=23 de marzu de 2017|fechaaccesu=9 d'abril de 2017|periódicu=El Periódico|idioma=es}}</ref> Foi pionera nos [[efeutos especiales]], la [[ciencia ficción]] fílmica, el llinguaxe cinematográficu (planos, llume, attrezzo, montaxe, carauterización...) y fundadora de lo que más tarde se consideró l'oficiu de [[productor]] o [[productor executivu]]. Coles mesmes, foi la primer persona que llogró caltenese económicamente al traviés de dicha oficiu. Rodó más de 1000 películes a lo llargo de la so vida, fundó dellos productores en [[Francia]] y n'[[Estaos Xuníos]] y lluchó por ser reconocida internacionalmente como [[direutora]], [[actriz]] y [[productora]]. La [[historia del cine]] borró'l so pasu pola historia y atribuyó les sos películes bien al so home, bien a anónimos, o bien nunca fueron mentaes, lo cual nun dexa de ser un grave error históricu y artísticu porque ye imposible entender la obra de [[Georges Méliès|Méliès]] y demás direutores del cine primitivu ensin la so influyencia. A pesar de la marxinación que sufrió per parte de los historiadores pol fechu de ser [[muyer]], nel contestu de la dómina foi bien apreciada y almirada polos demás profesionales del sector. La so primer película -y por tanto, la primer película de la historia del cine- foi ''La fada de los repollos'' (''La Fée aux Choux'', 1896). El rescate de la so figura histórica empezó apenes va quince años, por tanto nun ye difícil atopala estremada nos llibros más antiguos del [[cine]], sicasí cada vez más ta siendo normalizada como fundadora del [[cine]] nes conocencies históriques producíos a partir, sobremanera, de 1995-98.
A pesar de los rumores históricos, Guy nunca trabayó colos hermanos [[Lumière]] porque, a pesar de tener una gran amistá y pertenecer al mesmu círculu, los hermanos Lumière enxamás creyeron que la grabación d'imáxenes implicaría la construcción d'hestories, esto ye, faer películes. Ante'l plasmu de toos, Guy tuvo un ésitu inimaxinable y darréu numberoses persones decidieron copiar esti oficiu, por casu: [[Méliès]], [[Segundo de Chomón]] o los mesmos Lumière, por esi motivu esisten diferencies temporales ente les primeres películes de Guy y les primeres películes de los demás.
== Carrera americana ==
Treslladar a [[Estaos Xuníos]] con Herbert Blaché y mientres dos años, xuntos percuerren el país pa promover ''Chronophone Demeny-Gaumont'', n'espera de l'apertura d'una sucursal Gaumont en Flushing ([[Nueva York]]) que dirixó Herbert. Alice utiliza los estudios Gaumont, pa les sos realizaciones, y en 1910 fundó la so compañía de producción cinematográfica, ''Solax Company''. Tamién dirixe ''Film Supply Company''.
Fai películes de diversos xéneros (western, drama, espionaxe, fantasía, policiacu, etc.) con actores estrelles de la dómina del [[cine mudu]]: Darwin Karr, Blanche Cornwall, Lee Beggs, [[Billy Quirk]]. El so ésitu foi apolmonante y dexó-y invertir y crear un estudiu en [[Fort Lee]] ([[Nueva Jersey]]), que se convirtió na década de 1910 nun llugar importante nel mundu del cine. La M.G.M. [[Metro Goldwyn Mayer]] distribúi les sos realizaciones hasta 1918. Solicitó'l divorciu en 1917 y trabayó pa [[William Randolph Hearst]], antes de tornar a Francia en 1922 con más de seiscientes películes realizaes.
En [[Francia]], onde la industria cinematográfica yá había ablayáu pola influyencia del cine norteamericanu, y nun atopó financiamiento pa volver rodar nel so país, polo que dempués de dalgún tiempu volvió a Estaos Xuníos onde viviría hasta la so muerte.
== Analís de la so obra ==
Tal como trata [[Alison McMagan]] en ''Alice Guy Blaché, una visionaria perdida del cine'' (2008), Alice Guy-Blaché foi unu de los nomes que más destacó na investigación histórica de la Teoría Fílmica. Esti nome qu'a pocos -yos debe sonar, referir a una de les figures clave na [[historia del cine]] por cuenta de que yá ye un fechu históricu constatáu que foi Alice Guy, y non [[Méliès]], la primer persona en faer un cine narrativu y definitivamente, ser nesi sentíu la primer persona cineasta en faer cine profesional y vivir d'esi oficiu. Esti fechu históricu foi constatáu a finales de los 90, d'ende'l so desconocimientu. La [[historia]] asitiaba a [[Méliès]] como'l primer direutor, non como'l primer home direutor, esto debió a que l'historiador [[G. Sadoul]] tuvo qu'inventase la subcategoría de muyer direutora” cola cuenta d'acutar el títulu de “primer direutor” pa un home. Alice Guy non solo foi la fundadora del [[cine]] como [[narración]] cultural y la primer persona que dirixó [[película|películes]], sinón que tamién llegó a competir en [[Hollywood]] como [[productora]] y [[direutora]] independiente. A lo llargo de la so estensa [[filmografía]] (más de 600 películes) foi la primera n'usar grabaciones con un [[gramáfono]] a la de les imáxenes, la primera n'utilizar efeutos especiales, usar la doble esposición del negativu, les téuniques de retoque, la cámara lenta y rápida, y el movimientu escontra tras, según tratar tolos [[xéneros fílmicos]] pasando dende les paráboles relixoses hasta al [[xéneru policiacu]].
Les sos películes teníen un protagonismu masculín y femenín per igual, trató temes como les paradoxes relixosu y cultural, fundó'l xéneru policiacu y creó'l cine narrativu tal que se conoz anguaño. Los protagonistes yeren burgueses pero incluyía nes sos películes personaxes de tolos rangos sociales. Ente les sos películes: ''Barricaes'', ''La dama tien antoxos'', ''Nacencia, vida y muerte de Cristu''.
En 1913 escribió ''Woman's Place in Photoplay Production'', onde denunció la esclusión que taben teniendo les muyeres nel mundu del cine paralela a la conversión del cine nun negociu rentable y medio de comunicación masivu por excelencia. Nesti testu, tal que proclamó Riccioto Canudo en ''El Manifiestu de los Siete Artes'', Guy consideró'l cine como arte, el cine dexara de ser l'entretenimientu de los probes pa pasar a cuntar hestories.
En [[1953]] foi gallardoniada cola [[Lexón d'Honor]] pol gobiernu francés. Cuatro años más tarde la Cinemateca Francesa rindió-y un homenaxe, pero más tarde la historiografía borró los sos rastros siendo estos recuperaos hai menos de diez años.
== Filmografía escoyida ==
* ''La Fée aux Choux'' (1896)
* ''Sage-femme de première classe'' (1902)
* ''[[Esmeralda (película de 1905)|La Esméralda]]'' (1905) (basada na novela de [[Victor Hugo]] ''[[El gorrumbu de Notre Dame]]'')
* ''A Fool and His Money'' (1912)
* ''Algie the Miner'' (1912)
* ''Algie, Making an American Citizen'' (1912)
* ''Falling Leaves'' (1912)
* ''A House Divided'' (1913)
* ''The Pit and the Pendulum'' (1913)
* ''Shadows of the Moulin Rouge'' (1913)
* ''Matrimony's Speed Limit'' (1913)
* ''The Woman of Mystery'' (1914)
* ''My Madonna'' (1915)
* ''House of Cards'' (1917)
* ''The Great Adventure'' (1918)
* ''Vampire'' (1920)
== Bibliografía ==
* Alice Guy, ''Autobiographie d'une pionnière du cinéma (1873-1968)'', présentée par Musidora, Denoël/Gonthier, [[1976]]. Préface de Nicole-Lise Bernheim. (en francés)
* ''The Memoirs of Alice Guy Blaché'', édité par Anthony Slide, Scarecrow Press, [[1996]] (en francés)
* Victor Bachy, ''Alice Guy-Blaché (1873-1968), la première femme cinéaste du monde'', Institut Jean-Vigo, [[1993]] (en francés)
* Alison McMahan, ''Alice Guy Blaché: Lost Visionary of the Cinema'', Continuum International, [[2002]] (n'inglés)
* Paule Lejeune, ''Le cinéma des femmes'', Atles/Lherminier, [[1987]] (en francés)
* John Wakeman, ''World Film Directors (1890-1945)'', The HW Wilson Company, [[1987]] (n'inglés)
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Alice Guy-Blaché}}
{{IMDb nome|0349785}}
* La película de 1912 [https://archive.org/details/falling_leaves_1912 ''Falling Leaves''], n'[[Internet Archive]].
;Biografía
* ''[http://www.aliceguyblache.com/lost-visionary/home Alice Guy] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110910090140/http://www.aliceguyblache.com/lost-visionary/home |date=2011-09-10 }}'' en lostvisionary.com
* ''[https://web.archive.org/web/20080106131830/http://www.penelopes.org/archives/pages/docu/memoire/aliceguy.htm Alice Guy]'' en penelopes.org
* ''[http://alice-guy-jr.blogspot.com Alice Guy par Alice Guy Jr.]'' — ''blogspot''
{{NF|1873|1968|Guy, Alice}}
{{AvisuTradubot|Alice Guy}}
[[Categoría:Direutores de cine de Francia]]
[[Categoría:Caballeros de la Lexón d'Honor]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
c9n03gv67gqxvpo68twhi84kqdf4dxr
Ciudá de Panamá
0
87815
4497857
4481532
2026-05-31T13:12:12Z
Limotecariu
735
4497857
wikitext
text/x-wiki
{{Correxir}}
{{otros usos|esti=la capital de Panamá|Panamá (dixebra)|otros usos del términu}}
{{llocalidá}}
La '''Ciudá de Panamá'''{{cartafueyu|países}} ye la [[capital (política)|capital]] de la [[República de Panamá]],<ref>{{cita web |url=http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/descarga.php?f=const/Constitucion1941.pdf |títulu=Constitución política de la República de Panamá |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |autor= Asamblea llexislativa de Panamá |fecha=1941}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.legalinfo-panama.com/legislacion/Constitucion/Constitucion.pdf |títulu=Acta d'independencia de Panamá. |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |fecha=1903 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110919163441/http://www.legalinfo-panama.com/legislacion/Constitucion/Constitucion.pdf |fechaarchivu=2011-09-19 }}</ref> de la [[provincia de Panamá]] y [[cabecera municipal|cabecera]] del distritu [[distritu de Panamá homónimu]].<ref name=Llei1_1984>{{cita publicación |autor= Asamblea Nacional de Representantes de Correximientos |fecha=28 de febreru de 1984 |títulu= Ley Non.1 de 27 d'ochobre de 1982, pol cual apruébase la División Políticu - Alministrativa de les Provincies de Bocas del Toro, Chiriquí, Darién, Panamá, Colón y la Contorna de San Blas. |publicación= Gaceta Oficial |númberu= 20.006 |páxines= páxs.152 |ubicación= Panamá |id= p.69 |url= http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1980/1984/20006_1984.pdf|formatu= pdf
|fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1980/1984/20006_1984.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> Ye la ciudá más grande y la primera más poblada del país, tien 430 299 habitantes nel centru de la ciudá, 880 691 habitantes dientro del so conceyu<ref>{{cita web |url=http://www.censos2010.gob.pa/Resultaos/cuadros.aspx |títulu=Censos nacionales 2010. XI de población y VII de vivienda. |fechaaccesu=20 de marzu de 2011 |autor=Contraloría Xeneral de la República. Institutu Nacional d'Estadística y Censu.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.censos2010.gob.pa/Resultaos/cuadros.aspx|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> y 2 011 780 habitantes nel so [[Área metropolitana de la Ciudá de Panamá|área metropolitana]], qu'inclúi a delles xurisdicciones como la ciudá de Panamá y ciudá-distritu de [[Distritu de San Miguelito|San Miguelito]]. Ta alcontrada a veres del [[golfu de Panamá]], nel [[océanu Pacíficu]], al este de la [[desaguada]] de la [[canal de Panamá]].
Fundada'l [[15 d'agostu]] de [[1519]] por [[Pedrarias Dávila]] cerca d'una ranchería [[indios Cueva|Cueva]] a la que llamaben '''Panamá''',<ref>{{cita web |títulu=Pedrarias Dávila Escritu por María del Carmen Mena García. |url=https://books.google.es/books?id=o9qselEBMysC&pg=PA117&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+del+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=20 de marzu de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Historia de Panamá. Escritu por Ernesto Castillero. |url=https://books.google.es/books?id=Zk1rAAAAMAAJ&q=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=F_2FTceJJM-aOr6o4f8I&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CFEQ6AEwCA |fechaaccesu=20 de marzu de 2011}}</ref> anguaño ocupa un área de 2561 km². Como capital de la república, alluga la sede del [[Política de Panamá|Gobierno Nacional]], xunto a otres instituciones gubernamentales y una gran cantidá d'embaxaes y consulaos debidamente acreditaos.<ref>{{cita web|url=http://www.mupa.gob.pa/ciudá.php#gobierno|títulu="Gobiernu de la ciudá de Panamá"}}</ref> Ta comunicada por aciu el puertu de [[Balboa (ciudá de Panamá)|Balboa]], l'[[aeropuertu Internacional de Tocumen]], la [[carretera Panamericana]] y una carretera transístmica (autopista Panamá - [[Colón (Panamá)|Colón]]), que xune en 78,9 km la ciudá cola mariña del [[mar Caribe]].
Nel intre de la so historia que toma cinco siglos, Influyó la [[sociedá]], la [[cultura]], la [[lliteratura]], l'[[arte]], l'[[arquiteutura]], la [[relixón]] y la forma de vistir de los sieglos socesivos.
La ciudá ye'l principal centru cultural y económicu del país, tien una intensa actividá financiera y un [[Bancos de Panamá|centro bancariu internacional]],<ref>{{cita web |url=http://www.asociacionbancaria.com/Centro_Bancariu.html|títulu="Centru Bancariu Internacional de Panamá" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asociacionbancaria.com/Centro_Bancariu.html|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> ocupó la 2ª posición na versión [[2013]] de la clasificación de les ''Ciudaes Más Competitives d'América Llatina''.<ref>{{cita web|url=http://rankings.americaeconomia.com/2010/mejoresciudades/a escala humana.php|títulu="A escala humana"}}</ref> La [[Canal de Panamá]] y el turismu son tamién notables fontes d'ingresu pa la economía de la ciudá, que cunta con un [[clima tropical]], xunto a parques naturales y otros curiosos llugares d'interés. La so amplia ufierta cultural y gastronómica fizo que fuera escoyida como [[Capital Americana de la Cultura]] nel añu [[2003]].<ref>{{cita web |url=http://www.cac-acc.org/ |títulu=''Capital Americana de la Cultura (CAC)''}}</ref> Ostentó la posición non. 93 mundial y la 3ª na rexón, nes ciudaes con meyor [[calidá de vida]] nel [[2010]].<ref>{{cita web |url=http://latam.mercer.com/press-releases/1381170|títulu="Calidá de vida" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://latam.mercer.com/press-releases/1381170|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
== Toponimia ==
L'orixe del nome de la ciudá derivar de la españolización del términu en llingua cueva ''Panamá'', que según [[Pascual de Andagoya]], significa "bayura de pexes" o "bayura de pexe y caparines"; y pol árbol homónimu.<ref name="ine">{{cita web |títulu=Panamá la vieya: con motivu del cuartu centenariu de la so fundación, 15 d'agostu 1519-1919
|url=https://books.google.es/books?id=BTF1AAAAMAAJ&q=panama+en+llingua+cueva&dq=panama+en+llingua+cueva&hl=es&ei=2zJNTffwFIyM4gbvpLmnCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDAQ6AEwAjgo |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref>
<ref>{{cita web |títulu=Compendio d'historia de Panamá. |url=https://books.google.es/books?ei=2zJNTffwFIyM4gbvpLmnCQ&ct=result&id=ey51AAAAMAAJ&dq=panama+en+llingua+cueva&q=panama |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=La ciudá nun encruz de caminos: Panamá y los sos oríxenes urbanos. |url=https://books.google.es/books?ei=FjNNTd-_FdmJ4gbCyJWoCQ&ct=result&id=PSdqAAAAMAAJ&dq=panama+en+llingua+cueva&q=cueva |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Pedrarias Dávila Escritu por María del Carmen Mena García. |url=https://books.google.es/books?id=o9qselEBMysC&pg=PA117&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=bTNNTfWnN8qB5AaBqOmnCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=fundaci%C3%B3n%20de%20panam%C3%A1&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref>
== Historia ==
=== L'antigua ciudá de Panamá ===
{{VT|Panamá la Vieya}}
[[Ficheru:Torre Panama Viejo.jpg|thumb|left|Ruines de Panamá La Vieya.]]
La ciudá foi fundada'l [[15 d'agostu]] de [[1519]] con una población de 100 habitantes, polo que yera una aldega, por [[Pedro Arias Dávila]], col nome de '''La nuesa Señora de l'Asunción de Panamá''',<ref>{{cita web |títulu=Historia xeneral d'España y América, Volume 10,Númberu 1 Escritu por Rialp, Ediciones, S.A. |url=https://books.google.es/books?id=4DWBNjs8iwEC&pg=PA270&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=mTNNTaa7A8qj4QaxmICoCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CE4Q6AEwBzgK#v=onepage&q=fundaci%C3%B3n%20de%20panam%C3%A1&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Historia eclesiástica y civil de Nueva Granada, volume I |url=https://books.google.es/books?id=q5kCAAAAYAAJ&pg=PA3&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=mTNNTaa7A8qj4QaxmICoCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDcQ6AEwAjgK#v=onepage&q=fundaci%C3%B3n%20de%20panam%C3%A1&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Memories pa la historia de la Nueva Granada dende'l so descubrimientu |url=https://books.google.es/books?id=JJ8vFjSWjzsC&pg=PA23&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=mTNNTaa7A8qj4QaxmICoCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDMQ6AEwATgK#v=onepage&q&f=false |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=220 años del periodu colonial en Panamá. |url=https://books.google.es/books?id=gMVtAAAAMAAJ&q=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&dq=fundaci%C3%B3n+de+panam%C3%A1&hl=es&ei=bTNNTfWnN8qB5AaBqOmnCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEQQ6AEwBA |fechaaccesu=5 de febreru de 2011}}</ref> constituyéndose na primer ciudá europea permanente nel [[Océanu Pacíficu]] americanu<ref>{{cita web |títulu=Les ciudaes na América hispana: sieglos XV al XVIII Escritu por Porfirio Sanz Camañes. |url=https://books.google.es/books?id=q8SLS-KzkYMC&pg=PA93&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+del+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CEsQ6AEwBQ#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Pedrarias Dávila Escritu por María del Carmen Mena García. |url=https://books.google.es/books?id=o9qselEBMysC&pg=PA117&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+del+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Historia d'América Escritu por Xuan Bosco Amores. |url=https://books.google.es/books?id=6dNzKGOzbmUC&pg=PA229&dq=primer+ciudá+del+pac%C3%ADfico+americanu&hl=es&ei=hehiTaiNKIigOvjpqe8N&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CE8Q6AEwCQ# |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=The Spanish lake Escritu por Oskar Hermann Khristian Spate. |url=https://books.google.es/books?id=CkVKI6OMlS8C&pg=PA281&dq=Panam%C3%A1+primer+ciudá+del+pac%C3%ADfico&hl=es&ei=geliTcjEI8eAOsjErPYN&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEYQ6AEwBA#v=onepage&q=Panam%C3%A1%20primer%20ciudá%20d'el%20pac%C3%ADfico&f=false |fechaaccesu=21 de febreru de 2011}}</ref> y foi reemplazu de les anteriores ciudaes de [[Santa María la Antigua del Darién]] y [[Acla]] nel ismu de Panamá. Una tema recurrente na historia de la ciudá foi'l fluxu y refluxu del [[comerciu internacional]] al traviés del [[ismu]]. Dos años dempués, el [[15 de setiembre]] de [[1521]], recibió por aciu Real Cédula'l títulu de ciudá y un [[escudu d'armes]] conferíu por [[Carlos I d'España|Carlos V]] y de la mesma establecióse un [[Cabildru abiertu|Cabildru]]. Al poco tiempu de fundada, la ciudá convertir nel puntu de partida pa la esploración y conquista de [[Perú]] y un puntu de tránsitu pa los cargamentos d'[[oru]] y [[plata]] que s'unviaben a [[España]].<ref>{{cita web |url=http://www.panamaviejo.org/ |títulu="Patronatu Panamá Viejo"}}</ref>
En [[1539]] y en marzu de [[1563]] asocedieron grandes quemes qu'afararon parte de la ciudá, sicasí esto nun detuvo'l so progresu. Yá pa [[1610]], esistíen siquier 5.000 habitantes, unes 500 viviendes y dellos conventos y capiyes, un hospital y la Catedral dedicada a la Virxe de l'Asunción; convirtiéndola nuna de les ciudaes más importantes de l'América española.
[[Ficheru:Flag of Cross of Burgundy.svg|thumb|250px|La [[Imperiu Español|Cruz de Borgoña]] ye la [[Virréi|Bandera de los Reinos Españoles]].]]
Al entamu del [[sieglu XVII]], la ciudá sufre l'amenaza de [[Piratería|pirates]] y [[corsariu|corsarios]], sumáu a les constantes amenaces d'indíxenas provenientes del [[Rexón del Darién|Darién]]. El [[2 de mayu]] de [[1621]] la ciudá sufre un terremotu del cual hubo dellos muertos y mancaos y daños estructurales. El [[21 de febreru]] de [[1644]] asocede'l ''Gran Quema'', que foi provocáu y consumió 83 cases y dellos edificios relixosos, incluyendo la Catedral, teniendo nesi entós una población de 8.000 habitantes.
Pal añu de 1670, la población tenía un aumentu significativu de 15,000 habitantes. El [[28 de xineru]] de [[1671]], [[Henry Morgan]], pirata británicu, xunto con una banda de 1.400 homes atacaron y escalaron la ciudá con bastante resistencia. Nun-yos foi posible escalala totalmente porque'l Capitán Xeneral de Tierra Firme, [[Juan Pérez de Guzmán]] ordenó esplotar los depósitos de pólvora de la ciudá y esto provocó una xigantesca quema que la destruyó cuasi dafechu. Los pirates escorrieron y escalaron a los habitantes de l'antigua ciudá que fuxeren coles sos pertenencies y coses de valor, y con too y con eso, pudieron llograr bastantes riqueces, les abondes pa cargar con 195 mules, y retiráronse de les ruines el [[24 de febreru]] con dellos prisioneros y esclavos prindaos.
Les ruines de l'antigua ciudá inda se caltienen y son una popular atraición turística conocida como [[Panamá la Vieya]].
=== La nueva ciudá de Panamá ===
[[Ficheru:Plano Panamá 1789.jpg|thumb|250px|left|Planu de Panamá y el so [[arrabalde]] en 1789.]]
La ciudá foi reconstruyida en [[1673]] por [[Antonio Fernández de Córdoba]], a 8 [[Quilómetru|km]] al suroeste de la ciudá orixinal. Esti allugamientu conforma anguaño'l [[cascu antiguu]] de la ciudá.
Pa 1790 la ciudá recupérase y vuelve tener una población de 7.000 habitantes. La denomada [[fiebre del oru]] en [[California]], en [[1848]] traxo un aumentu nos viaxeros que cruciaben l'ismu camino a la mariña oeste de Norteamérica. L'añu anterior al descubrimientu del oru, la compañía ferroviaria panamiega fundóse pero'l [[ferrocarril]] nun empezar operaciones hasta [[1855]] añu en que la ciudá cuntaba con una población de 12.000 habitantes. Ente [[1848]] y [[1869]], cuando se completó'l primer ferrocarril transcontinental nos [[Estaos Xuníos]], cuasi 375.000 persones cruciaron l'ismu dende'l [[Océanu Atlánticu|Atlánticu]] al Pacíficu y 225.000 na direición contraria. Esi tráficu aumentó la prosperidá de la ciudá mientres esi periodu, pos en 1885 la ciudá yá cuntaba con 25.000 habitantes.
La construcción de la [[Canal de Panamá]] foi de gran beneficiu pa la infraestructura de la ciudá. Les meyores en salú que traxo la instalación de los norteamericanos na zona de la canal incluyeron la erradicación de la [[fiebre mariello]] y la [[malaria]] según la introducción del primer sistema d'[[agua potable]]. Sicasí, munchos de los trabayadores pa la construcción de la Canal fueron traíos dende'l [[Caribe (zona)|Caribe]], lo que causó tensiones raciales y sociales na ciudá.
[[Ficheru:Panama clashes 1989.JPEG|thumb|200px|right|La ciudá tres la [[Invasión d'Estaos Xuníos de Panamá de 1989|invasión norteamericana de 1989]].]]
Mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], la construcción de bases militares y la presencia de grandes cantidaes de militares y personal civil d'Estaos Xuníos traxeron nuevos niveles de prosperidá a la ciudá. Al traviés de los años, sicasí, los beneficios d'esa presencia nel área de la canal significaron, dende la perspeutiva de los panamiegos, una falta por cuenta de que, hasta los [[años 1960]], los panamiegos teníen accesu llindáu a delles árees nes cercaníes de la Canal. Munches d'eses árees yeren zones militares accesibles namái al personal d'Estaos Xuníos.
A finales de los [[años 1970]] y mientres los [[años 1980]], la ciudá convertir nun centru [[Bancu|bancariu]]. En [[1989]] depués de cuasi un añu de tensión ente los Estaos Xuníos y Panamá, [[George H. W. Bush|George Bush]] ordenó una invasión pa defenestrar al líder panamiegu, Xeneral [[Manuel Noriega|Manuel Antonio Noriega]]. Como resultáu d'esa aición llamada [[Invasión d'Estaos Xuníos de Panamá de 1989|Operación Causa Xusta]], una parte del vecinderu d'El Chorrillo, que consistía d'antiguos edificios de madera d'entamos del [[sieglu XX]] fueron destruyíos pol intensu bombardéu.
La ciudá sigue siendo unu de los centros bancarios más grandes del mundu, estableciendo dellos controles pal fluxu de dineru, qu'aumentó la credibilidá y la seguridá nes inversiones. El puertu de [[Balboa (ciudá de Panamá)|Balboa]] operáu pola compañía [[Hutchison Whampoa]], orixinaria de [[Ḥong Kong]], ye tamién una importante actividá na ciudá.
{{panorama|Panama punta paitilla.jpg|1024px|Vista de Punta Paitilla dende la Cinta Costera (2012).}}
== Organización político-alministrativa ==
La ciudá alcuéntrase allugada nel [[distritu de Panamá]], anque'l [[área metropolitana de la ciudá de Panamá]] inclúi tamién al distritu de [[Distritu de San Miguelito|San Miguelito]], según a otres árees urbanes allugaes al otru llau de la [[Canal de Panamá]], pertenecientes mayormente al distritu d'[[Distritu de Arraiján|Arraiján]] y parte de la [[Distritu de La Chorrera|La Chorrera]].
La estructura del distritu capital de Panamá foi modificada en dos causes ente los años [[2002]] y [[2009]].<ref>{{cita web |url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/10/05/hoy/panorama/1945249.asp |títulu=''Nueves fronteres capitalines'' |editor=''La Prensa (Panamá)'' |fechaaccesu=17 d'avientu de 2009}}</ref> Anguaño ta conformada polos 24 correximientos que se rellacionen de siguío:
[[Ficheru:Corregimientos de Panama small.png|frame|right| Segmentu del área metropolitana de la ciudá, incluyendo dellos correximientos del distritu de Panamá (en mariellu) y l'área ocupada pol distritu de San Miguelito (en gris).]]
{{Etiqueta imaxe aniciu|imagen=Distrito de PanamáGreen2.svg|anchu=350|posición=right}}
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.60|y=0.99|escala=410|testu='''[[San Felipe (Panamá)|1]]'''}}
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.55|y=0.99|escala=410|testu='''[[El Chorrillo (Panamá)|2]]'''}}
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.57|y=0.96|escala=410|testu='''[[Santa Ana (Panamá)|3]]'''}}
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.59|y=0.91|escala=410|testu='''[[Calidonia (Panamá)|4]]'''}}
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.57|y=0.85|escala=410|testu='''[[Curundú (Panamá)|5]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.10|y=0.53|escala=410|testu='''[[Rancón (Panamá)|6]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.63|y=0.85|escala=410|testu='''[[Bella Vista (Panamá)|7]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.59|y=0.77|escala=410|testu='''[[Bethania (Panamá)|8]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.70|y=0.85|escala=410|testu='''[[San Francisco (Panamá)|9]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.65|y=0.75|escala=410|testu='''[[Pueblu Nuevu (Panamá)|10]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.75|y=0.75|escala=410|testu='''[[Parque Lefevre|11]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.70|y=0.71|escala=410|testu='''[[Ríu abajo (Panamá)|12]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.28|y=0.55|escala=410|testu='''[[Juan Díaz (Panamá)|13]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.15|y=0.49|escala=410|testu='''[[Los Cumes (Panamá)|14]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.48|y=0.53|escala=410|testu='''[[Pacora (Panamá)|15]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.35|y=0.51|escala=410|testu='''[[Tocumen|16]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.30|y=0.49|escala=410|testu='''[[Pedregal (Panamá)|17]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.32|y=0.47|escala=410|testu='''[[Les Mañanines (Panamá)|18]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.16|y=0.51|escala=410|testu='''[[Distritu de San Miguelito|San Miguelito]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.51|y=0.33|escala=410|testu='''[[San Martín (Panamá)|19]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.39|y=0.47|escala=410|testu='''[[24 d'Avientu (Panamá)|20]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.22|y=0.27|escala=410|testu='''[[Chilibre|21]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.20|y=0.44|escala=410|testu='''[[Alcalde Díaz (Panamá)|22]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.21|y=0.47|escala=410|testu='''[[Ernesto Córdoba Campos (Panamá)|23]]}}'''
{{Etiqueta imaxe pequeña|x=0.21|y=0.47|escala=410|testu='''[[Caimitillo|24]]}}'''
{{Etiqueta imaxe fin}}
{|
|style="width:25%;"|
<ol style="margin:0px; padding:0 0 0 3em;">
<li value="1">[[San Felipe (Panamá)|San Felipe]]</li>
<li>[[El Chorrillo (Panamá)|El Chorrillo]]</li>
<li>[[Santa Ana (Panamá)|Santa Ana]]</li>
<li>[[Calidonia (Panamá)|Calidonia]]</li>
<li>[[Curundú (Panamá)|Curundú]]</li>
<li>[[Rancón (Panamá)|Rancón]]</li>
<li>[[Bella Vista (Panamá)|Bella Vista]]</li>
<li>[[Bethania (Panamá)|Bethania]]</li>
<li>[[San Francisco (Panamá)|San Francisco]]</li>
</ol>
|style="width:25%;"|
<ol style="margin:0px; padding: 0 0 0 3em;">
<li value="10">[[Pueblu Nuevu (Panamá)|Pueblu Nuevu]]</li>
<li>[[Parque Lefevre]]</li>
<li>[[Ríu abajo (Panamá)|Ríu abajo]]</li>
<li>[[Juan Díaz (Panamá)|Juan Díaz]]</li>
<li>[[Los Cumes (Panamá)|Los Cumes]]</li>
<li>[[Pacora (Panamá)|Pacora]]</li>
<li>[[Tocumen]]</li>
<li>[[Pedregal (Panamá)|Pedregal]]</li>
<li>[[Les Mañanines (Panamá)|Les Mañanines]]</li>
</ol>
|style="width:25%;"|
<ol style="margin:0px; padding:0 0 0 3em;">
<li value="19">[[San Martín (Panamá)|San Martín]]</li>
<li>[[24 d'Avientu (Panamá)|24 d'Avientu]]</li>
<li>[[Chilibre]]</li>
<li>[[Alcalde Díaz (Panamá)|Alcalde Díaz]]</li>
<li>[[Ernesto Córdoba Campos (Panamá)|Ernesto Córdoba Campos]]</li>
<li>[[Caimitillo]]</li>
<br />
<br />
</ol>
|}
Los primeros trelce correximientos nesta llista son los que tributen en mayor grau al área considerada oficialmente como ciudá de Panamá, incluyendo tamién al distritu de San Miguelito.<ref>
{{cita publicación |autor=Ministeriu de Vivienda |fecha=1 de marzu de 1996 |títulu=Resolución Non.19-96 de 23 de febreru de 1996, pol cual defínense los nuevos llenderos de la ciudá de Panamá. |publicación=Gaceta Oficial |númberu=22.984 |ubicación= Panamá |url=http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1990/1996/22984_1996.pdf |formatu= pdf |fechaaccesu=29 d'avientu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1990/1996/22984_1996.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> El [[cascu antiguu]] ta allugáu nel correximientu de San Felipe, ente que los correximientos de Calidonia, Bella Vista, San Francisco y Parque Lefevre inclúin la mayor parte de les árees onde se concentró la puxanza inmobiliaria na ciudá.
Dempués de que los [[Estaos Xuníos d'América]] revirtieren a Panamá les árees de l'antigua [[Zona de la Canal de Panamá|Zona de la Canal]], en cumplimientu colos [[Trataos Torrijos-Carter]], la ciudá ganó un conxuntu de barrios residenciales allugaos mayormente nel correximientu de Rancón. Estos barrios tienen un estilu arquiteutónicu típicu d'Estaos Xuníos y la so visita ufierta la impresión de tar percorriendo los [[suburbios]] d'esi país.
El distritu de San Miguelito, pela so parte, ocupa un espaciu significativu dientro del [[área metropolitana de la ciudá de Panamá|área metropolitana de la ciudá]]. Ta estremáu en nueve corregimientos y les sos árees urbanes tuvieron históricamente la función de [[ciudad dormitorio]]. Dende'l Llunes 24 d'abril, la Comisión d'Asuntos Indíxenes de l'Asamblea Nacional de Panamá aprobó la creación d'un nuevu correximientu, Don Bosco, na ciudá capital. D'esta forma, Don Bosco segregóse del correximientu de Juan Díaz, nel cual por densidá de población axunta les condiciones pa convertise nun nuevu correximientu. A partir de l'aprobación nel plenu llexislativu, la ciudá de Panamá pasa a tener 25 correximientos.
== Carauterístiques urbanes ==
{{AP|Rascacielos de la ciudá de Panamá}}
Anguaño, atópase en proyeutu, aprobaos o en construcción una gran cantidá d'edificios que superen los 200 m d'altor, ya inclusive dalgunos qu'algamen los 300 m,<ref>{{cita web |url=http://www.panamagazine.com/2008/02/25/en-panam-constrúyense-los edificios-ms-altos-de-latinoamrica/ |títulu=En Panamá constrúin los edificios más altos de latinoamérica |editor=''Panamagazine'' |fechaaccesu=27 de payares de 2008 }}</ref> y van tar incluyíos dientro de los [[Rascacielos más altos|200 rascacielos más altos del mundu]].<ref>{{cita web |url=http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?t=520488 |títulu=''Panamá: 100 metros o más per debaxo de los xigantes'' |editor=''skyscraperpage'' |fechaaccesu=22 d'avientu de 2008}}</ref> Los sos [[edificios]] van marcar un nuevu [[panorama urbanu]] na [[ciudá]], que se convirtió na "ciudá de los rascacielos" d'[[América Llatina]].<ref>{{cita web |url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2005/11/20/hoy/negocios/407490.html |títulu=''Panamá, un país de rascacielos'' |editor=''LaPrensa(Panamá)'' |fechaaccesu=22 d'avientu de 2008}}</ref>
La historia de la construcción d'edificaciones na ciudá empezó cola construcción de la Catedral de La nuesa Señora de l'Asunción, que con 27 metros d'altor convertir nuna de les más altes de la ciudá nel [[Sieglu XVII]]. Anque Panamá non siempres tuvo grandes rascacielos, al traviés de los años la ciudá foi tresformándose nuna de les urbes con más rascacielos nel [[América|continente americanu]]. Nel [[2007]] construyóse'l [[Aqualina Tower]], que con 210 m ye l'edificiu rematáu más altu del país, anque'l [[The Point]] que ta anguaño en construcción yá superó esi altor, convirtiéndose na más alta de la ciudá, pero non oficialmente hasta tar rematáu anguaño. Ente otros ta'l [[Trump Ocean Club International Hotel & Tower]] con 293 metros, unu de los más modernos de [[Centroamérica]] y [[Llatinoamérica]].
Amás teníase planiáu construyir la [[Torre Financiera]], de 69 pisos d'altor y de 427 metros d'altor, que'l so costu envalorar nunos 250 millones de dólares, y qu'allugaría distintes instituciones estatales. Taba destinada a convertise nel edificiu más grande de [[Llatinoamérica]], con un mirador popular y tenía de tar llista en [[2013]].<ref>{{cita web |url=http://www.pa-digital.com.pa/periodico/edicion-actual/nacion-interna.php?story_id=920475#thumbs#ixzz0oC7ZfbfD |títulu=''Una torre financiera de primer mundu en Panamá'' |editor=''pa-dixital.com.pa'' |fechaaccesu=17 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.pa-digital.com.pa/periodico/edicion-actual/nacion-interna.php?story_id=920475#thumbs#ixzz0oC7ZfbfD|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> Sicasí, depués de múltiples quexes, l'entós presidente Ricardo Martinelli abandonó'l proyeutu y dexó los terrenes al vecín Hospital del Neñu.<ref>{{cita web |url=http://www.laestrella.com.pa/online/impresu/2011/10/06/suspenden_construccion_de_la_tusa.asp |títulu=''Suspenden construcción de La Tusa'' |editor=''pa-dixital.com.pa'' |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.laestrella.com.pa/online/impresu/2011/10/06/suspenden_construccion_de_la_tusa.asp|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
Na ciudá hai más de '''212''' edificaciones entamaes, '''202''' edificios en construcción, '''174''' edificios construyíos, '''17''' edificios ensin construyir.<ref>{{cita web |url=http://www.emporis.com/en/wm/ci/bu/sk/?id=101251 |títulu=''Tall Building Statistics for Panama City'' |editor=''emporis.com'' |fechaaccesu=26 de febreru de 2010}}</ref>
Mientres dellos años, l'horizonte de la ciudá siguió siendo'l mesmu, con namái cuatro edificios de más de 150 m. A partir d'empiezos de la década del [[2000]], esperimentóse una gran puxanza de la construcción, con nuevos edificios que se llevantaron por tola ciudá.
== Xeografía ==
[[Ficheru:Cerro ancon bandera.jpg|thumb|125px|right|El cuetu Rancón ye'l puntu más altu de la [[ciudá]], con 199 metros d'altor.]]
La ciudá de Panamá creció físicamente allargar n'estensión, por cuenta de la estrechura causada pela antigua Zona de la Canal y la badea de Panamá, lo que xeneró una infraestructura vial estensa escontra'l nordés. La ciudá naz a la entrada de la canal y a la vera del océanu Pacíficu a 0 [[msnm]], la so elevación más baxa, y vase estendiendo escontra l'este y el norte, nuna rexón plana y ventilada la cual adulces alzar a una altitú permediu de 30 [[msnm]]. Con una estensión permediu de 100 km² (16 [[km]] - 7 km), el so puntu más altu que ye'l [[cuetu Rancón]], en que la so visu ondea la [[bandera de Panamá]], que puede ser apreciada dende la ciudá.
La ciudá ta travesada por 8 ríos que son: Cárdenas, Curundú, Matasnillo, Matías Hernández, Ríu abajo, Juan Díaz, Tapía y Tocumen.<ref>{{cita web |url=http://www.cepis.org.pe/bvsci/y/fulltext/sitios/panama.pdf |títulu="Carauterístiques de la ciudá de Panamá"}}</ref>
=== Clima ===
La ciudá tien un [[clima tropical]] de tipu sub-ecuatorial carauterizáu por una enllargada estación lluviosa de mayu a avientu y una curtia estación seca de xineru a abril. La precipitación añal permediu ta cerca de los 2.000 mm, un mugor relativo permediu de 75% y una temperatura permediu de 27 °C, con máximes absolutes d'hasta 39 °C y mínimes de 20 °C
<!--Empiezu de plantiya-->
{{Clima |llugar
=la ciudá de Panamá
<!--Les Temperatures Máximes Rexistraes son opcionales-->
<!--Temperatures Máximes (°C)--> <!--Temperatures Máximes Rexistraes (°C)-->
|xin_max = 32 |xin_max_reg =
|feb_max = 32 |feb_max_reg =
|mar_max = 33 |mar_max_reg =
|abr_max = 35 |abr_max_reg =
|may_max = 36 |may_max_reg =
|xun_max = 36 |xun_max_reg =
|xnt_max = 37 |xnt_max_reg =
|ago_max = 36 |ago_max_reg =
|set_max = 34 |set_max_reg =
|och_max = 33 |och_max_reg =
|pay_max = 33 |pay_max_reg =
|avi_max = 32 |avi_max_reg =
|añal_max = |añal_max_reg =
<!--Les Temperatures Mínimes Rexistraes son opcionales-->
<!--Temperatures Mínimes (°C)--> <!--Temperatures Mínimes Rexistraes (°C)-->
|xin_min = 16 |xin_min_reg =
|feb_min = 16 |feb_min_reg =
|mar_min = 17 |mar_min_reg =
|abr_min = 18 |abr_min_reg =
|may_min = 18 |may_min_reg =
|xun_min = 18 |xun_min_reg =
|xnt_min = 19 |xnt_min_reg =
|ago_min = 19 |ago_min_reg =
|set_min = 18 |set_min_reg =
|och_min = 16 |och_min_reg =
|pay_min = 16 |pay_min_reg =
|avi_min = 16 |avi_min_reg =
|añal_min = |añal_min_reg =
<!--Precipitación Total (mm)-->
|xin_precip =29.3
|feb_precip =10.1
|mar_precip =13.1
|abr_precip =64.7
|may_precip =225.1
|xun_precip =235.0
|xnt_precip =168.5
|ago_precip =219.9
|set_precip =253.9
|och_precip =330.7
|pay_precip =252.3
|avi_precip =104.6
|añal_precip = <!--Opcional, si nun s'especifica, fai'l cálculu automáticamente colos datos de los 12 meses -->
<!--Media d'hores de sol (h)-->
|Xin sun = 228.9
|Feb sun = 245.2
|Mar sun = 183.9
|Abr sun = 173.1
|May sun = 108.5
|Xun sun = 116.3
|Xnt sun = 106.1
|Ago sun = 118.1
|Set sun = 99.2
|Och sun = 103.9
|Pay sun = 139.8
|Avi sun = 120.5
|year sun = <!--Opcional, si nun s'especifica, fai'l cálculu automáticamente colos datos de los 12 meses -->
<!--Media de % de mugor-->
|xin_hum =
|feb_hum =
|mar_hum =
|abr_hum =
|may_hum =
|xun_hum =
|xnt_hum =
|ago_hum =
|set_hum =
|och_hum =
|pay_hum =
|avi_hum =
|añal_hum = <!--Opcional, si nun s'especifica, fai'l cálculu automáticamente colos datos de los 12 meses -->
<!--Díes d'agües -->
|xin_precip_díes = 2.9
|feb_precip_díes = 1.3
|mar_precip_díes = 1.4
|abr_precip_díes = 4.9
|may_precip_díes = 15
|xun_precip_díes = 16
|xnt_precip_díes = 14
|ago_precip_díes = 15
|set_precip_díes = 17
|och_precip_díes = 20
|pay_precip_díes = 16
|avi_precip_díes = 7.5
|añal_precip_díes = <!--Opcional, si nun s'especifica, fai'l cálculu automáticamente colos datos de los 12 meses -->
<!--Índiz máximu de [[rayos UV]] -->
|ene_UV_máx =
|feb_UV_máx =
|mar_UV_máx =
|abr_UV_máx =
|may_UV_máx =
|jun_UV_máx =
|jul_UV_máx =
|ago_UV_máx =
|sep_UV_máx =
|oct_UV_máx =
|nov_UV_máx =
|dic_UV_máx =
|añal_UV_máx = <!--Opcional, si nun s'especifica, fai'l cálculu automáticamente colos datos de los 12 meses -->
|fonte =<ref>{{cita web |url=http://wwis.inm.es/076/c01221.htm |títulu="serviciu d'información meteorolóxica mundial|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://wwis.inm.es/076/c01221.htm|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
|fechaaccesu = 10 d'ochobre de 2011
}}
'''Nota:'''
* La información climatolóxica ta basada nes medies mensuales pal periodu de 30 años 1971 - 2000.
* Númberu mediu de díes de lluvia = Número mediu de díes d'agua cimero o igual a 0,1 mm.
<div align=center>
<!-- galería de mapes -->
{|class="toc" cellpadding=0 cellspacing=2 width=600px style="float:center; margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5y text-align:left;clear:all; margin-left:3px; font-size:90%"
|colspan=4 style="background:#black; color:white; font-size:125%" align=center bgcolor="black"|'''Mapes xeográficos de la ciudá de Panamá'''
|-
| align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Ciudad de Panamá (Complete).svg|250px]]
| align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Relieve de la Ciudad de Panamá.png|250px]]
| align="center" valign="center" bgcolor="white" |[[Ficheru:Ríos Ciudad de Panamá.svg|250px]]
|-
|style="background:#e9e9e9;" align=center|Área Metropolitana Central
|style="background:#e9e9e9;" align=center|Relieve |style="background:#e9e9e9;"
align=center|Hidroloxía
|-
|}
</div>
=== Parques ===
Esta urbe cuenta con diversos parques curiosos pa los sos ciudadanos y turistes.
[[Ficheru:DirkvdM big bird.jpg|thumb|200px|right|[[Harpia harpyja|Águila harpía]] nel ''Parque Municipal Summit''.]]
* El '''Parque Recreativu Omar Torrijos''' conocíu coloquialmente como ''Parque Omar'', ta allugáu nel centru de la [[ciudá metrópolis|metrópolis]] y ta declaráu como área verde nacional. El parque cunta con instalaciones d'usu públicu, como ximnasiu, piscina, canches de tenis, béisbol, baloncestu y fútbol, un auditoriu al campu, sala de xuntes, biblioteca, restoranes, etc. Ésti ye un llugar onde se lleven a cabu distintos actividaes de tipu cultural, relixosu, social, y que promuevan la [[Salú pública]]. El percorríu a lo llargo del so perímetru mide aproximao 5 [[km]]. El Parque Recreativu Omar, de 56,5 [[hectárea|ha]], ye'l más visitáu del [[país]] por ser un curiosu natural y un espaciu d'esparcimientu na ciudá de Panamá. Recibe un [[permediu]] de 25.000 persones mensualmente.<ref>{{cita web |url=http://voyporfuera.com/ParqueOmar.html|títulu=El Parque Omar |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://voyporfuera.com/ParqueOmar.html|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
* El '''Parque Natural Metropolitanu de Panamá''' consta d'una [[superficie (matemática)|superficie]] de 232 [[hectárea|ha]]. Ta allugáu nel correximientu de [[Rancón (correximientu de Panamá)|Rancón]] y ye un área protexida que s'atopa dientro de les llendes d'una metrópolis. El so oxetivu ye caltener na ciudá de Panamá un área natural que contribuya a caltener l'equilibriu ente un [[mediu natural]] y el so [[hábitat humanu]], mientres protexe la diversidá biolóxica, apurriendo un fayadizu hábitat a especies que riquen d'amplios territorios.<ref>{{cita web |url=http://www.parquemetropolitano.org/empecipio.html|títulu=El Parque Metropolitanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.parquemetropolitano.org/empecipio.html|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
* El '''Parque Nacional Caminos de Cruces''' alcuéntrase asitiáu na [[provincia de Panamá]] y ta allugáu a 15 [[km]] al norte de la ciudá de Panamá. Creáu nel añu 1992, ésti parque tien una estensión de 4.590 [[hectárea|ha]] y ta asitiáu ente'l Parque Nacional Soberanía, al norte, y el Parque Natural Metropolitanu, al sur, sirve de nexu ente estos 2 [[parques nacionales]] y garantiza el fluxu ininterrumpío de les especies ente dambes árees protexíes. La riqueza y variedá de la fauna y flora d'esti parque nacional complementar col gran valor históricu y cultural del [[Camín de Cruces]] o [[Camín Real (Panamá)|Camín Real]] de la dómina colonial, onde s'atopa un trechu restauráu col so carauterísticu empedrado.<ref>{{cita web |url=http://www.bocasdeltoro.com/Panamanationalpark/caminosdecruces/copiadeindex.htm|títulu=El Parque Camino de Cruces |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.bocasdeltoro.com/Panamanationalpark/caminosdecruces/copiadeindex.htm|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
* El '''Parque Nacional Soberanía''' ta alcontráu cerca de les riberes de la [[Canal de Panamá]], con una superficie de 19,341 hectárees de [[Selva|bosque tropical]] húmedu. Esti parque ye l'hábitat de más de 1300 plantes y 100 animales. Los cuetos y llombes, ondulaos y accidentaos apoderen la so orografía, que la so máxima [[altitú]] algamar nel [[cuetu]] Calabaza (85 [[msnm]]). Foi reconocíu internacionalmente por tener una de les más riques diversidaes d'aves. Muncha historia envolubra a esti [[parque]] por cuenta de los conquistadores españoles dempués de la conquista en 1492.<ref>{{cita web|url=http://www.panamatours.com/Rainforest/soberania_esp.htm|títulu=El Parque Soberanía|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080703162114/http://www.panamatours.com/Rainforest/soberania_esp.htm|fechaarchivu=2008-07-03}}</ref> El Parque Natural Metropolitanu forma, xunto col Parque Nacional Caminos de Cruces y el Parque Nacional Soberanía, un corredor biolóxicu que s'estiende a lo llargo de la ribera este de la [[Canal de Panamá]].
=== Xardín Botánicu y Abellugu de Vida Montesa ===
El [[Parque Municipal Summit]], con 50 hectárees, ye un área recreativa natural de Panamá. Cuenta con un [[xardín botánicu]] y un abellugu de fauna monteses, según árees recreatives pal desenvolvimientu d'actividaes al campu. Ta alcontráu nel Correximientu de [[Rancón (correximientu de Panamá)|Rancón]]. El parque inclúi una representación d'[[especie|especies]] de [[plantes]] provenientes de países tropicales y subtropicales de tol mundu, según les especies natives de [[Panamá]]. Cuenta con una especial representación de les [[plantes]], [[árboles]] y otres que fueron introducíes, según les mesmes de [[Panamá]], que tienen usos beneficiosos pal humanu, yá seya como alimentos, medicines, material pa construcción y ornamentales.<ref>{{cita web |url=http://www.parquesummit.org |títulu=Parque Municipal Summit}}</ref>
=== Crecedera de la ciudá ===
[[Ficheru:Global bank Panamá.jpg|thumb|200px|left|Área bancaria.]]
La nueva ciudá de Panamá sufrió fuertes cambeos nos últimos años. Dende l'añu [[1999]], cola salida de les tropes d'Estaos Xuníos y el llogru de la soberanía total del país, la ciudá acoyó gran cantidá de ciudadanos estranxeros. Dende l'añu de [[2002]] a [[2005]] establecieron la so residencia nel país 25.000 canadienses, 100.000 colombianos, y 17.000 hebreos, ente otros.
Según les previsiones feches polos espertos, la población del [[área metropolitana de la ciudá de Panamá]] pal añu 2020 va algamar unos 3.8 millones. El cálculu ta conseñáu nel Plan de Desarrollu Urbanu de les Árees Metropolitanes del Pacíficu y del Atlánticu, fechu en [[1997]]. Acordies con el documentu, la población del área metropolitana dientro de 10 años sería de 2 millones 400 mil persones. La ciudá, gracies a la gran crecedera de población, foi demandada a faer nueves cais y vecinderos, anque frecuentemente les cais nun son bien ordenaes o cuadriláteras.<ref>{{cita web |url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/10/05/hoy/panorama/1945249.asp |títulu=''Nueves fronteres capitalines'' |editor=''LaPrensa(Panamá)'' |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2009}}</ref>
== Demografía ==
{|{{tablaguapa}} border="1" align="left" <small>
|colspan=3|<small><center>'''Población de la ciudá de Panamá:<ref>{{cita publicación |autor=Plasmu, Juan |fecha=Setiembre de 1969 |títulu=La ciudá de Panamá y la so Crecedera Demográfica |publicación=Revista Lotería |volumen=XIV |númberu=166 |páxines=páxs.97 |id=p.28 |url=http://www.asamblea.gob.pa/legispan/pdf_lnb/1960_LNB/1969_LNB/1969_166_LNB.pdf |fechaaccesu=22 d'agostu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/legispan/pdf_lnb/1960_LNB/1969_LNB/1969_166_LNB.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>'''</center>
|-<small>
|<small>'''Añu'''
|<small>'''Población'''
|<small><center>'''Observaciones'''</center>
|-<small>
|<small>1519
|align="right"|<small>100
|<small>Fúndase Panamá |-<small>
|<small>1541
|align="right"|<small>4.000
|
|-<small>
|<small>1575
|align="right"|<small>3.500
|
|-
|<small>1607
|align="right"|<small>4.795
|
|-
|<small>1640
|align="right"|<small>8.000
|
|-
|<small>1670
|align="right"|<small>12.000
|
|-
|<small>1790
|align="right"|<small>7.000
|
|-
|<small>1832
|align="right"|<small>10.000
|
|-
|<small>1848
|align="right"|<small>n.d.
|<small>La ciudá esperimenta una puxanza<br />económicu. Aumenta'l tránsitu<br />con destín les mines de<br />oru en California
|-
|<small>1856
|align="right"|<small>12.000
|-
|<small>1865
|align="right"|<small>8.209
|
|-
|<small>1879
|align="right"|<small>n.d.
|<small>Empecípiense los trabayos de<br />construcción de la Canal<br />Interoceánico.
|-
|<small>1888
|align="right"|<small>9.855
|
|-
|align="right"|<small>n.d.
|align="right"|<small>24.000
|
|-
|<small>1905
|align="right"|<small>21.984
|
|-
|<small>1911
|align="right"|<small>37.505
|
|-
|<small>1920
|align="right"|<small>59.458
|
|-
|<small>1930
|align="right"|<small>74.409
|
|-
|<small>1940
|align="right"|<small>111.893
|
|-
|<small>1950
|align="right"|<small>127.874
|
|-
|<small>1960
|align="right"|<small>273.440
|
|-
|<small>1969
|align="right"|<small>389.000
|
|-
|colspan=3|<small>n.d.: Información non disponible</small>
|}
La ciudá tien una población de 430 299 habitantes, según el censu realizáu en 2010. Incluyir nesta cifra los correximientos de [[San Felipe (correximientu de Panamá)|San Felipe]], [[El Chorrillo (correximientu de Panamá)|El Chorrillo]], [[Santa Ana (correximientu de Panamá)|Santa Ana]], [[Calidonia (correximientu de Panamá)|Calidonia o La Esposición]], [[Curundú (correximientu de Panamá)|Curundú]], [[Bethania (correximientu de Panamá)|Bethania]], [[Bella Vista (correximientu de Panamá)|Bella Vista]], [[Pueblu Nuevu (correximientu de Panamá)|Pueblu Nuevu]], [[San Francisco (correximientu de Panamá)|San Francisco]], [[Parque Lefevre (correximientu de Panamá)|Parque Lefevre]], [[Ríu abajo (correximientu de Panamá)|Ríu abajo]], [[Juan Díaz (correximientu de Panamá)|Juan Díaz]] y [[Pedregal (correximientu de Panamá)|Pedregal]]. Escluyir a los correximientos de [[Rancón (correximientu de Panamá)|Rancón]], [[Chilibre (correximientu de Panamá)|Chilibre]], [[Los Cumes (correximientu de Panamá)|Los Cumes]], [[Les Mañanines (correximientu de Panamá)|Les Mañanines]], [[Pacora (correximientu de Panamá)|Pacora]], [[San Martín (correximientu de Panamá)|San Martín]], [[Tocumen (correximientu de Panamá)|Tocumen]] y [[24 d'avientu (correximientu de Panamá)|24 d'avientu]]).<ref name=Contral />
D'alcuerdu al censu de 2010, habiten 880 691 persones nel [[distritu de Panamá]] (incluyendo tolos correximientos antes indicaos) y 315 019 habitantes nel distritu de [[Distritu de San Miguelito|San Miguelito]], faciendo que l'[[área metropolitana de la ciudá de Panamá]] supere los 1,2 millones d'habitantes.<ref name="Contral">{{cita publicación |autor=Contraloría Xeneral de la República |títulu=Estimación de la población del distritu de Panamá, por correximientu, según sexu y grupos d'edá: al 1° de xunetu de 2009 |páxines=páxs.12 |id=p.10 url=http://www.contraloria.gob.pa/dec/Temes/50/40/panama.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.contraloria.gob.pa/dec/Temes/50/40/panama.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref name="Contral2">{{cita publicación |autor=Contraloría Xeneral de la República |fecha=26 de setiembre de 2006 |títulu=Estimación de la población del distritu de San Miguelito, por correximientu, según sexu y grupos d'edá: al 1° de xunetu de 2009 |páxines=páxs.12 |id=p.10 url=http://www.contraloria.gob.pa/dec/Temes/50/40/san%20miguelito.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.contraloria.gob.pa/dec/Temes/50/40/san%20miguelito.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> Nun país con una población envalorada en 3,706,596 habitantes (2014), l'área metropolitana trema cerca del 40 % del total demográficu nacional.
[[Ficheru:Panama City Nigth.jpg|centre|thumb|450px|Fotografía aérea tomada al atapecer de Panamá.]]
=== Zona Metropolitana ===
{{AP|Área metropolitana de la ciudá de Panamá}}
[[Ficheru:Area Metropolitana de la ciudad de Panama y Distritos.svg|thumb|300px|Zona Metropolitana de la ciudá de Panamá.]]
En contraste con otros países llatinoamericanus, Panamá creció al impulsu del comerciu esterior. El grau de vinculación de los grupos sociales con capitales estranxeros foi definiendo los espacios ocupaos polos sectores d'altos y baxos recursos. Los ciclos de puxanza o recesión económica y el so efeutu sobre'l tránsitu interoceánico pol Ismu refléxense, particularmente, na crecedera o decrecimiento de la población de la Rexón Metropolitana.<ref name="In">{{cita web |url=http://www.mivi.gob.pa/urbanismo/4URBANISMU/urbanismo/volume%20IIa/antecedentes_2.html |obra=mivi.com.pa |títulu='' Plan de Desarrollu Urbanu de les Areas Metropolitanes del Pacíficu y del Atlánticu/ Volume II Parte 2'' |fechaaccesu=17 d'agostu de 2010 }}</ref>
La crecedera escomanada de los años del [[años 1960|60]] esplica la mayor [[Migración humana|migración]] del campu a la ciudá rexistrada na historia republicana. Per un sitiu, la industrialización que xenera'l periodu de sustitución d'importaciones y por otru, la incursión de capital nel campu, mueven grandes sectores del interior del país a buscar nueves fontes d'empléu. Les árees de mayor receición urbana resulten ser [[Distritu de San Miguelito|San Miguelito]], el sector de la carretera Transístmica escontra les [[Los Cumes (correximientu de Panamá)|Cumes]] - [[Alcalde Díaz (correximientu de Panamá)|Alcalde Díaz]] y [[Tocumen (correximientu de Panamá)|Tocumen]].
Bona parte d'esti [[crecedera]] ye bonal, y efectúase por aciu tomar de tierres y la autoconstrucción, xeneralmente estendiéndose y densificando antigües árees d'invasión: "La superficie ocupada por viviendes autu-construyíes na ciudá de Panamá pasa de 180 hectárees en 1959, a 403 en [[1970]] y a 1,172 en [[1980]]; la población crez de 20,000 a 74,000 y 151,000 persones, respeutivamente.
Pela so parte, los distritos d'[[Distritu de Arraiján|Arraiján]] y [[Distritu de La Chorrera|La Chorrera]], tradicionalmente, fueren pasu obligáu d'inmigrantes que'l so destín yera la ciudá de Panamá. Sicasí, esti sector convirtióse nuna importante área de crecedera pa ciudad-dormitorio de la población que llaboria na zona central.<ref name=In />
== Educación ==
La ciudá cunta con escueles, tanto particulares como privaes, que xeneralmente cubren tolos niveles d'enseñanza. Dalgunes d'elles tán especializaes o empobinaes al desenvolvimientu d'habilidaes en distintos oficios téunicos. Dientro de los colexos públicos más importantes de la ciudá tán: l'Institutu Nacional, la Escuela Profesional Isabel Herrera de Obaldía, l'Institutu José Dolores Moscote, l'Institutu Fermín Naudeau, l'Institutu América, l'Institutu Comercial Panamá, ente otros. Ente los colexos privaos tán l'Institutu Panamericanu, Colexu San Agustín, Colexu Javier, Colexu de La Salle, Colexu Brader, Colexu San Vicente de Paul, Colexu Parroquial San Judas Tadeo, Colexu de Les Esclaves del Sagráu Corazón de Xesús, Escuela Panamá, ente otros.{{ensin referencies}}
La ufierta universitaria ta encabezada por dos universidaes estatales: la [[Universidá de Panamá]] (fundada en 1935) y la [[Universidá Teunolóxica de Panamá]] (fundada en 1981). Igualmente, esisten delles universidaes privaes como la [[Universidá Católica Santa María L'Antigua]] (USMA), la [[Universidá Llatina]], la [[Universidá Llatinoamericana de Ciencia y Teunoloxía]] (ULACIT), la [[Universidá Interamericana de Panamá|Universidad Interamericana]](UIP), al [[Universidá del Ismu]] (UDI) y la Universidá Metropolitana d'Educación Ciencia y Teunoloxía (UMECIT). Munches d'estes universidaes y otres especializaes, como la [[Universidá Marítima Internacional de Panamá]] (UMIP), ufierten carreres empobinaes a l'actividá naval, portuaria y canalera, de gran relevancia pal país.{{ensin referencies}}
Dellos campus subsidiarios d'universidaes estranxeres tamién tán allugaos na ciudá. La [[Universidá Estatal de Florida]] (FSU) opera equí un campus dende 1957, empobináu orixinalmente a la población norteamericana residente na antigua Zona de la Canal y reconocíu depués poles autoridaes educatives panamiegues en 1996.<ref>{{cita web |url= http://www.martesfinanciero.com/history/2004/08/03/columna/portada/index.shtml |títulu= A la 'caza' d'estudiantes |editor=Martes Financieru |fechaaccesu=29 d'abril de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.martesfinanciero.com/history/2004/08/03/columna/portada/index.shtml|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> La [[Universidá de Chile]] tamién tien representación del campus na ciudá n'alianza con QLU (Quality Leadership University), que'l so programa de [[Maestría n'Alministración de Negocio|Maestría n'Alministración d'Empreses]] (MBA) foi reconocíu como unu de los meyores n'América Llatina.<ref>{{cita web |url= http://business.louisville.edu/content/view/494/399/ |títulu=Panama MBA program ranked among the best in the region. |idioma=inglés |fechaaccesu=29 d'abril de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://business.louisville.edu/content/view/494/399/|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
Ente los institutos d'educación secundaria pública de la ciudá, destaquen l'Institutu Nacional de Panamá, l'Institutu Fermín Naudeau y el Colexu Artes y Oficios "Melchor Lasso De La Vega", l'Institutu América, l'Institutu Comercial Panamá, l'Institutu José Dolores Moscote, l'Institutu Dr. Alfredo Cantón, ente otros.
A nivel d'educación privada tán l'Institutu Justo Arosemena, Colexu San Vicente de Paúl, Colexu Javier, San Agustín y La Salle, Institutu Panamericanu ente otros
== Cultura ==
La institución encargada del espardimientu cultural nel país ye l'Institutu Nacional de Cultura (INAC) el cual “foi creáu por aciu la llei # 63 del 6 de xunu de 1974, pol Conseyu Nacional de Llexislación. Según dichu decretu correspuénde-y primordialmente "La Orientación, Fomentu, Coordinación y Direición de les actividaes culturales nel Territoriu Nacional”
“Dende la so creación l'Institutu Nacional de Cultura (INAC) tuvo allugáu en distintes sedes y nun ye hasta mediaos de 1995 que llogra un edificiu propiu onde anguaño tán toles sos oficines principales. Nesti edificiu funcionó l'Asamblea Nacional y depués la Corte Suprema de Xusticia; dichu edificiu ta allugada en Les Bóvedes (Fortificación Colonial) nel denomináu Cascu Antiguu de la ciudá de Panamá.”
Otra Institución que se destacar pol espardimientu cultural ye la [[Ciudá del Saber]].<ref>{{cita web |url=http://www.ciudaddelsaber.org// |títulu="Ciudá del Saber"}}</ref> el cual ye un parque empresarial, científicu y teunolóxicu.
Nel añu 2003, la ciudá foi escoyida como la capital internacional de la cultura, xunto a [[Curitiba]], [[Brasil]].<ref>{{cita web |url=http://www.voxpopuli.com.ar/paginas/email2002011388.shtml|títulu=Panamá capital Internacional de la cultura |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.voxpopuli.com.ar/paginas/email2002011388.shtml|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
=== Arte ===
Diversos grupos de creación artística independiente mover na ciudá, produciendo diverses manifestaciones, tanto tradicionalmente figuratives como l'arte contemporáneo conceptual y postmodernista, hasta les producciones de grupos orixinarios que complementen cola so riqueza cultural la diversidá creativa de la ciudá. Anque les polítiques en favor d'un ampliu espardimientu de la cultura nun hai tao na axenda de los últimos gobiernos, siendo más bien aiciones esperdigaes, carentes d'una visión unificadora o proyeutu cultura país, que lleve al ciudadanu a asimilar la rellación ente cultura y desenvolvimientu. L'espectru potencial de Panamá nes artes ye vastu.
La ciudá tien enforma qu'espresar, y camina amodo escontra una definición que-y dea cuerpu a les espresiones artísticu y cultural.
Artistes activos de delles xeneraciones definir y emerxente, de corrientes múltiples converxen en Panamá o crean dende fora. Apurriendo al arriquecimientu de les artes visuales, escéniques, gráfiques, etc.
Ente los pintores vanguardistas, destaca'l Maestru Pintor Llatinoamericanu Ricardo Mata , quien ye consideráu un Artista Visionariu, místicu, revolucionariu y critico rebelde de la sociedá. Tuvo como Maestros al so padre Guillermo Mata Iglesias, Alfredo Sinclair, Alberto Dutari, Juan B.Jeanine, Juan Manuel Cedeño y al Maestru Oswaldo Guayasamin. Ver en Google, Pintor Ricardo Mata Obra d'un panamiegu nel Muséu del Vaticanu. En La Prensa "L'Atrevencia de Ricardo Mata"
=== Lliteratura ===
Probablemente la manifestación creativa más antigua d'esta ciudá fundada en 1519. [[Rodrigo Miró]] cita a [[Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés]] como l'autor del primer cuentu escritu en Panamá y publicáu como parte de la [[Historia Xeneral y Natural de Les Indies]] en 1535. De magar, munchos narradores y poetes inspiráronse na ciudá d'orixe européu más antigua del Pacíficu americanu, cosmopolita y rica nuna historia cargada d'invasiones, saqueos, tráficu de plata y oru, pasu de xente, ataques de pirates y guerres.<ref>{{cita web |url=http://www.pieldetigre.com/search?updated-max=2007-04-28T10%3A01%3A00-05%3A00&max-results=4 |títulu="De la mano escontra'l futuru"}}</ref> Dellos poetes y narradores nacíos na ciudá de Panamá son [[Manuel María Ayala]] (1785-1824), [[Amelia Denis de Icaza]] (1836-1911), [[Darío Herrera]] (1870-1914), [[Ricardo Miró]] (1883-1940), [[Gaspar Octavio Hernández]] (1893-1918), [[Demetrio Korsi]] (1899-1957), [[Ricardo Bermúdez]] (1914-2000), [[Joaquín Beleño]] (1922-1988), [[Ernesto Endara]] (1932- ), [[Diana Morán]] (1932-1987), [[José Córdova]] (1937- ), [[Pedro Rivera]] (1939- ), [[Moravia Ochoa López]] (1941- ), [[Roberto Fernández Iglesias]] (1941- ), [[Jarl Ricardo Babot]] (1946- ), [[Giovanna Benedetti]] (1949- ), [[Manuel Orestes Nieto]] (1951- ), [[Moisés Pascual]] (1955- ), [[Héctor Miguel Collada]] (1960- ), [[David Robinson Orobio]] (1960- ), [[Katia Chiari]] (1969- ), [[Carlos Oriel Wynter Melo]] (1971- ), [[José Luis Rodríguez Pittí]] (1971- ) y [[Sofía Santim]] (1982- ).
==== Biblioteques ====
La Biblioteca Nacional (BINAL) ye la biblioteca pública más importante de la ciudá. Esta Institución abrió les sos puertes el 11 de xunetu de 1942 por aciu el decretu Non. 238 de 31 de xineru de 1942.
==== Museos ====
Ente los museos más importantes de la ciudá, tán:
* Muséu d'Arte Contemporáneo,<ref>{{cita web |url=http://www.macpanama.org |títulu="MacPanama"}}</ref>
* Muséu de la Canal Interoceánica,<ref>{{cita web |url=http://www.museodelcanal.com |títulu="Muséu de la Canal"}}</ref>
* Muséu Antropolóxicu Reina Torres de Arauz,<ref>{{cita web |url=http://200.90.132.195/inac.gob.pa/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=13&Itemid=7 |títulu="MartaPanama" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120129192832/http://200.90.132.195/inac.gob.pa/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=13&Itemid=7 |fechaarchivu=2012-01-29 }}</ref>
* Muséu de Panamá la Vieya,<ref>{{cita web |url=http://www.pa/secciones/museo_panama_vieya/index.html |títulu="Muséu de Panamá la Vieya"|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.pa/secciones/museo_panama_vieya/index.html|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
* Esplora: Centru de Ciencies y Arte,<ref>{{cita web |url=http://www.explorapanama.org/ |títulu="ExploraPanama"}}</ref>
* Muséu de la Biodiversidá
* Muséu d'Historia de Panamá
==== Teatros ====
[[Ficheru:09. Panama Viejo (66).JPG|thumb|200px|Teatru Nacional nel Cascu Antiguu de la ciudá.]]
Ye posible visitar variaos teatros na ciudá que siempres cunten con distintes obres, eventos, y presentaciones. El [[Teatru Nacional de Panamá|Teatru Nacional]] ye la máxima casa de les artes en Panamá, mientres s'atopen munchos otros, como: el [[Teatru Balboa]], el Teatru Abba, el Teatru en Círculu, el [[Teatru Anita Villalaz]], el Teatru Bambalinas, el Teatru La Estación, el Teatru Guild, el Teatru Ascanio Arosemena, el Teatru Atenea de Ciudá del Saber, el Teatru Anayansi, el Teatru Inida, el Teatru L'Ánxel, etc.<ref>{{cita web |url=http://www.teatrodepanama.com/SalasDeTeatro.html |títulu="Teatros de Panama"}}</ref>
==== Cine ====
El cine nació en Panamá na década de los cuarenta col primer llargumetraxe panamiegu tituláu "Al calor del mio bohío" (1946) de Carlos Luis Nieto cola participación de [[Beby Torrijos]], Uriel Santacoloma, América Hill y [[Santander Tristán]], filmáu na ciudá de Santiago de Veraguas.<ref>{{cita web |url=https://www.imdb.com/title/tt0358927/ |títulu="Al calor del mio bohío (IMDb)" |idioma=inglés}}</ref> Nel 2004 creóse l'Asociación Cinematográfica de Panamá fundada y presidida por Luis Ángel Pacheco García qu'impulsa la llei de cine y el fondu pal desenvolvimientu cinematográficu nacional, ASOCINE gracies al sofitu del Ministru de Comerciu ya Industria Roberto Henríquez na ellaboración de la llei, solicita y llogra el sofitu estatal pa un fondu de 3 millones de dólares cada añu qu'impulsa les producciones cinematográfiques panamiegues, llogrando asina'l desenvolvimientu de la cinematografía local,.<ref>{{cita web |url=http://www.prensa.com/impreso/vivir/les meyores-de-la llei-de-cine/81100" |títulu="Les Meyores de la Llei de Cine" }}</ref> Panamá ta viéndose a nivel de toa iberoamérica, Estaos Xuníos y Europa, con un gran potencial pa faer cine, tanto como pol desenvolvimientu de la so propia industria, como poles producciones internacionales. Adicionalmente espúnxose a nivel nacional ya internacional cola película titulada "Chance", de Abner Benaim, que foi mientres dos selmanes una de les más vistes del país, superando a Avatar 2010.,<ref>{{cita web |url=http://www.asocine.org.pa/index.php |títulu="Cinematografía de Panama" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100104110344/http://www.asocine.org.pa/index.php |fechaarchivu=2010-01-04 }}</ref> al día de güei atópense delles coproducciones estrenaes internacionalmente como "Los Colores del Monte", "Melaza", "Ruta de la Lluna", ya importantes documentales como "Los Puños d'una Nación", "Reines" y "Invasión"
Na ciudá del 26 d'abril de 2012 al 2 de mayu del mesmu añu inauguró la primer edición del Festival de Cine de Panamá (IFF, Según les sos sigles n'inglés).
El 5 d'abril de 2014 realizar por primer vegada los [[Premios Platino]] al cine iberoamericanu, dende'l [[Centru de Convenciones ATLAPA]]. Presentáronse cintes de tolos países llatinos incluyendo Portugal y España, siendo entamada por EGEDA y FIPCA. La gala foi promocionada por [[Sofía Vergara]], [[Fanny Lu]], [[Eugenio Derbéz]], ente otros. Espérase qu'Iberoamérica pose los sos güeyos na ciudá de Panamá mientres esta gala internacional.
=== Gastronomía ===
La gastronomía de la ciudá ye caribeña, pero tamién la diversidá de nacionalidaes que formaron parte de la población panamiega crearon una variada ufierta culinaria.
Na ciudá pueden atopase distintos restoranes de comida internacional (árabe, xaponesa, coreana, china, griega, italiana, francesa, española, colombiana, peruana, mexicana, venezolana, caribeña, ente otres), establecimientos (franquicies) de comida rápida y diversos llugares de comida típica panamiega.<ref>{{cita web |url=http://www.consumer.es/web/es/alimentacion/en_la |títulu="Gastronomía Panamiega" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210125083628/https://www.consumer.es/web/es/alimentacion/en_la |fechaarchivu=2021-01-25 }}</ref>
=== Llugares d'interés ===
{{VT|Monumentos de Panamá}}
[[Ficheru:Plazadefranciapanama.jpg |thumb|140px|Monumentu a Pablo Arosemena alcontráu na plaza de Francia.]]
[[Ficheru:09. Panama Viejo (15), Catedral.JPG |thumb|140px|Catedral Metropolitana.]]
[[Ficheru:Majestuosos Interiores de la Iglesia San Felipe Neri.jpg |thumb|140px|Interior Ilesia San Felipe Neri]]
{{Llista de columnes|2|
* [[Catedral Metropolitana de Panamá]], na plaza de la Catedral.
* [[Ilesia del Carmen (Ciudá de Panamá)|Ilesia del Carmen]], vía España.
* [[Ilesia de la Mercé (Panamá)|Ilesia de La Mercé]], Casco Viejo.
* [[Ilesia de Santa Ana (Ciudá de Panamá)|Ilesia de Santa Ana]], Casco Viejo.
* Ilesia de San Felipe de Neri.
* [[Altar d'Oru]] de la ilesia de San José.
* Teatru Nacional.
* Teatru Balboa.
* [[Canal de Panamá]].
* Muséu de la Canal Interoceánica.
* [[Avenida Central (Ciudá de Panamá)|Avenida Central]] ([[Plaza 5 de Mayu]]).
* Centros Comerciales: Multiplaza Pacific, Multicentro, Albrook Mall, MetroMall, Plaza Tocumen, Los Pueblos, ente otros.
* Área Bancaria de Panamá.
* [[Palaciu de Les Garces|Palaciu Presidencial (Palaciu de Les Garces)]].
* La [[Calzada d'Amador]] (Causeway).
* Centru de Convenciones [[ATLAPA]].
* FIGALI Convention Center.
* L'Hipódromu Presidente Remón.
* [[Panamá la Vieya]].
* El mio Pueblito.
* [[Esclusas de la Canal de Panamá|Esclusas]] de [[Miraflores (Panamá)|Miraflores]].
* Parques Naturales: Metropolitanu, Soberanía, Camín de Cruces, [[cuetu Rancón]].
* Panamá Rainforest Discovery Center: un centru de aviturismo y torre d'observación.
* La [[Cinta Costera]] ([[avenida Balboa]]).
* Ciudá Deportiva, [[Irving Saladino]].
* El muséu de la biodiversidá de [[Frank Gehry]].
* Tercer etapa de la [[Cinta Costera]].
}}
[[Ficheru:Ciudad de Panamá Atardecer.jpg|500px|thumb|center|Vista de [[Punta Paitilla]] y l'[[avenida Balboa]], dende'l mercáu del mariscu.]]
== Patrimoniu Mundial ==
{{Ficha de Patrimoniu de la Humanidá
| Nome = Sitiu Arqueolóxicu de Panamá La Vieya y Distritu Históricu de Panamá |
Imagen = Calle_Casco_Viejo.jpg
| Tamañu = 250
| Pie = Calle del Cascu Antiguu de Panamá.
| País = {{PAN}}
| Tipu = Cultural
| Criterios = ii, iv, vi |
ID = 790
| Rexón = [[Llatinoamérica]]<br />y el [[Caribe (zona)|Caribe]]
| Añu = 2003
| peligru =
| Coordenaes = non
}}
Panamá La Vieya ye'l nome que s'usa pa les muertes Arqueolóxiques y [[Arquiteutura|arquiteutónicos]] del Conxuntu histórico y monumental de la primer ciudá española fundada na mariña del Pacíficu por [[Pedro Arias d'Ávila]] el [[15 d'agostu]] de [[1519]]. Esta ciudá foi l'empiezu de les espediciones que conquistaron l'[[Imperiu inca]] de [[Perú]] en [[1532]]. Tamién foi una escala d'una de les más importantes rutes comerciales del continente americanu que llevaba a les famoses feries de [[Nombre de Dios (Colón)|Nombre de Dios]] y [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]], per onde pasaben la mayor parte del [[oru]] y la [[plata]] que los españoles esplotaben n'América.<ref>[http://www.worldheritagesite.org/sites/panama.html "World Heritage Site"]</ref>
La Convención de Patrimoniu Mundial Cultural y Natural de la UNESCO decidió inscribir esta propiedá tomando como base los criterios culturales '''ii, iv''' y '''vi''', considerando que Panamá foi'l primer asentamientu européu na mariña del Pacíficu, en 1519, y que'l Distritu Históricu caltién intactu una rede de cais, xunto con un númberu sustancial d'edificios domésticos antiguos, que son un testimoniu escepcional de la naturaleza d'esti tempranu asentamientu.<ref>[http://whc.unesco.org/en/list/790 "UNESCO Official Site"]</ref>
'''Casco Viejo o Cascu Antiguu, Panamá'''
El Cascu Antiguu foi consideráu Patrimoniu Mundial o un llugar con valores que tesciende a tola Humanidá n'avientu de 1997. De la revisión de los sos antecedentes puede vese, que dempués de que'l primer asentamientu quedara destruyíu por enfermedaes y ataques de pirates, del cual el postreru y más recordáu ye'l de [[Henry Morgan]], la ciudá treslladóse a una península predresa que yera más salubre y al tiempu más fácil de defender. En 1673 fundaron lo que güei se llama oficialmente'l Cascu Antiguu, pero tamién ye conocíu como San Felipe, Catedral y más usualmente, Casco Viejo.
El Cascu Antiguu ye un amiestu de distintos estilos arquiteutónicos, que reflexen la diversidá cultural del país. Caribeñu, republicanu, modernismu, francés y colonial entemecer nun llugar de menos de 800 edificios. La mayoría de los principales monumentos de la ciudá de Panamá atopar nel Cascu Antiguu: el Salón Bolívar, la [[Catedral Metropolitana de Panamá|Catedral Metropolitana]], el [[Teatru Nacional de Panamá]] (fundáu en 1908), el monumentu de [[Les Bóvedes]], la [[Ilesia de la Mercé (Ciudá de Panamá)|ilesia de La Mercé]], la Ilesia de San Felipe Neri, la Ilesia de San Xosé col so distintivu altar doráu, que foi salváu de [[Panamá Vieyu|Panamá La Vieya]] y tresportáu a la nueva ciudá.
El Cascu Antiguu panamiegu ye yá'l segundu destín turísticu de la ciudá, dempués de la Canal de Panamá. Tanto'l gobiernu como sectores privaos tán participando viviegamente non yá na restauración del patrimoniu arquiteutónicu, sinón tamién nel patrimoniu humanu, invirtiendo nes industries culturales y la iniciativa local.<ref>[https://web.archive.org/web/http://www.arcoproperties.comblogsmain/PermaLink,guid,fdc48ceb-4b4y-427c-af4c-y3131de40y66.aspx arcoproperties.com]</ref>
== Tresporte ==
La ciudá cunta con una infraestructura de tresporte que dexa'l movimientu de carga y viaxeros dientro del área metropolitana y ente ésta y el restu del país. Nel sector del tresporte terrestre, persisten problemes acomuñaos principalmente a los frecuentes [[Conxestión vehicular|embotellamientos]], causaos pola demanda d'espaciu vial qu'impon la gran cantidá de vehículos privaos. Dende va dellos años, la infraestructura de tresporte de la ciudá atopar nun continuu procesu de modernización y ampliación en tolos sos sectores.
=== Tresporte aereu ===
[[Ficheru:CM Hubdelasamericas.jpg|thumb|215px| Aeropuertu Internacional de Tocumen, Centru de conexones de [[Copa Airlines]].]]
L'[[Aeropuertu Internacional de Tocumen]] ye'l más importante del país. Ta allugáu na parte oriental de la ciudá, a unos 20 km de la mesma. Ye'l de mayor tráficu de la rexón, con vuelos direutos a les principales ciudaes d'[[Europa]], [[Norteamérica]], [[Centroamérica]], [[El Caribe]] y [[América del Sur]]. Funciona como'l principal [[centru de conexón]] de [[Copa Airlines]] y por cuenta de la gran cantidá de destinos internacionales qu'esta tien, ye consideráu l'Hub de les Amériques. El segundu aeropuertu n'importancia, l'[[Aeropuertu Internacional Marcos A. Gelabert|Aeropuertu Marcos A. Gelabert]], ta emplazado nuna antigua base militar d'Estaos Xuníos y acútase pa vuelos nacionales y rexonales. Tamién s'atopa'l [[Aeropuertu Internacional Panamá Pacíficu]], tamién llamáu Aeropuertu de Howard, que cunta con vuelos direutos dende [[Bogotá]], [[Medellín (Colombia)|Medellín]] y [[Cali]] cola aereollinia [[VivaColombia]].<ref>[http://www.panamaon.com/noticias/economia/1147484-vivacolombia-empecipia-vuelos-a-panama.html]</ref>
=== Tresporte terrestre ===
[[Ficheru:Corsur.JPG|left|thumb|200px| Vista aérea del [[Corredor Sur]] sobre la badea de Panamá.]]
La ciudá cunta con dos autopistes, conocíes como ''corredores''. El [[Corredor Norte]] coneuta la urbe coles [[Árees Revertíes de la Canal de Panamá|árees revertíes]] y colos principales [[suburbios]] alcontraos escontra'l norte. El [[Corredor Sur]], pela so parte, estender dende la zona de [[San Francisco (correximientu de Panamá)|San Francisco]] hasta la redoma del [[aeropuertu Internacional de Tocumen]], incluyendo un tramu marítimu que traviesa parte de la [[badea de Panamá]]. Amás, la ciudá coneuta per dambos estremos cola [[carretera Panamericana]], incluyendo tramos que sirven a ciudad satélites vecines, como [[La Chorrera (ciudá)|La Chorrera]]. L'[[autopista Panamá-Colón]], inaugurada en 2009, cuerre paralela a la [[Canal de Panamá]] y coneuta la capital cola [[Colón (Panamá)|ciudá de Colón]], allugada na mariña atlántica. Esta autopista significó la puesta en práutica d'un eficiente sistema vial ente los dos océanos y les sos respeutives zones portuaries y comerciales.
Dientro de la ciudá, l'[[avenida Balboa]] foi por enforma tiempu la más reconocida, non yá pol so ampliu usu, sinón porque bordia la llinia costera que define la [[badea de Panamá]]. Cola construcción de la llamada [[Cinta Costera]], que la so primer fase foi completada en 2009, l'avenida camudó la so imaxe y vialidad; de manera que los sos seis carriles cuerren anguaño nel mesmu sentíu, ente que los cuatro carriles de la nueva cinta cuerren en sentíu contrariu. A estes pueden sumase la [[Cai 50 (Ciudá de Panamá)|cai 50]] y la [[vía España]], que xunto cola [[vía Simón Bolívar]] y la [[vía Ricardo J. Alfaro]] (conocida popularmente como ''Tumba Muertu''), constitúin les principales arteries de la capital panamiega.
==== Autobuses ====
Los autobuses son el principal mediu de tresporte públicu, diariamente 800 mil panamiegos utilicen esti mediu, tanto dientro de la ciudá, como escontra l'interior del país. La terminal central d'autobuses, conocida como [[Gran Terminal Nacional de Tresporte]], atópase en Albrook, cerca del [[Aeropuertu Marcos A. Gelabert]] y del centru comercial Albrook Mall. Dende ellí parten rutes interurbanes, interprovinciales ya inclusive rutes internacionales escontra [[América Central]] y Méxicu.
Dientro del área urbana, los pasaxeros yeren tresportaos n'autobuses multicolores conocíos popularmente como ''diaños coloraos''. Estos buses cubren un área bastante estensa de la ciudá y zones aledañas, tán decoraos con colores brillosos, de cutiu representando a artistes, políticos y otres personalidaes famoses nel ámbitu popular. Dende'l 15 de marzu de 2013, el sistema de tresporte públicu MetroBus sustituyó al diañu coloráu. El pasaxe nes rutes regular y tresversal cuesta 25 centésimos, y les d'autopista (que van del centru al norte o del centru al este) cuesten un dólar 25 centésimos.<ref>{{cita web
| url = http://www.latinol.com/vidasocial/la mio-bus--a-un anu-del-nuevu--tresporte-de-panama/12507.html
| títulu = El mio Bus: A un añu del nuevu tresporte de Panamá
}}</ref>.
==== Taxis ====
Los taxis, como sistema de tresporte selectivu, complementen al sistema de buses. Son de color mariellu. Los conductores apliquen un sistema de tarificación per zones.
[[Ficheru: Panarail.JPG |left|thumb|215px|Tren de pasaxeros na estación del ferrocarril de la ciudá de Panamá.]]
==== Trenes y metro ====
{{VT|Metro de Panamá}}
Anque'l tresporte ferroviariu nun s'esplotó notablemente nel país, esiste una llinia ferroviaria conocida como [[Ferrocarril de Panamá]], que coneuta la ciudá de Panamá cola [[Colón (Panamá)|ciudá de Colón]]. Esta llinia foi inaugurada en [[1855]] y percuerre una distancia de 76.6 km a lo llargo del ismu. Usada mayormente pal tresporte de carga, en 2001, empezar a usar tamién pal tresporte de pasaxeros, dirixíu principalmente a executivos y comerciantes que se mueven pa trabayar ente dambes ciudaes, al igual qu'a turistes polo xeneral.
El gobiernu impulsó la construcción d'una rede ferroviaria metropolitana que va conformar el [[metro de Panamá]], que la so construcción empezó en xunetu de 2010.<ref>{{cita web
| url = http://www.panamagazine.com/2009/10/19/diseo-del metro-de-panam-tar-a-cargu-de consorciu suizu-mexicanu/
| títulu = Diseño del metro de Panamá tuvo al cargu de consorciu suizu mexicanu
| 3 = Panamagazine
| 4 = Guía de turismu en Panamá
}}</ref>
Les autoridaes d'esti país anunciaron les empreses que competirán por construyir esti mega proyeutu de 1500 millones de dólares.
El consorciu compuestu por FCC y la brasilana Odebrecht ganó'l concursu pa construyir la llinia 1 del metro de Panamá. El presupuestu del contratu, el de mayor tamañu del país dempués de l'ampliación de la Canal de Panamá, xube a 1.400 millones de dólares (más de 1.000 millones d'euros).
La empresa española impúnxose na final a la otra alianza liderada pola italiana Impregilo, el sociu de Sacyr nes obres de la Canal. La compañía presidida por Baldomero Falcones, con fuertes intereses na zona, garantízase, d'esta manera, una importante cartera d'obra pa los próximos años.
FCC ye unu de los mayores promotores d'esti tipu d'infraestructures ferroviaries, tanto n'España como nel estranxeru. Anguaño, la constructora controlada por [[Esther Koplowitz]] participa n'otros grandes concursos internacionales d'estes carauterístiques, ente los que sobresalen el metro de Dublín (Irlanda) y el de Copenhague (Dinamarca). Otros grupos españoles, como Remana y Isolux, participaron nes fases iniciales del concursu de Panamá ensin ésitu.
La ufierta del consorciu de FCC inclúi tanto la obra civil como'l material móvil. El metro panamiegu va tener 14 quilómetros de llargor al traviés de los cualos van instalase 13 estaciones de suburbano.
El 4 d'abril de 2014 foi inaugurada la primer llinia pol [[presidente de Panamá]], [[Ricardo Martinelli]]. El costu del pasaxe ye 35 centésimos un viaxe d'ida. Ida y vuelta en xunto fadríen 70 centésimos.
== Deporte ==
[[Ficheru:Estadio Rommel FernándezA1.jpg|thumb|215px|[[Estadiu Rommel Fernández]], el mayor estadiu de fútbol del país. Tamién s'utiliza pa la práutica del atletismu.]]
[[Ficheru:Rodcarew.jpg|thumb|215px|[[Estadiu Nacional de Panamá|Estadiu Nacional Rod Carew]], unu de los estadios de béisbol de mayor capacidá d'América Llatina.]]
[[Ficheru:Arena Roberto Durán Panamá.jpg|thumb|215px|[[Arena Roberto Durán]], utilizada pa diversos eventos como [[baloncestu]], [[boxéu]], ente otros.]]
L'autoridá nos deportes en Panamá ye l'Institutu Nacional de Deportes (PanDeportes). Na ciudá esisten diversos estadios, campos y complexos deportivos pa prauticar distintes disciplines, ente les que pueden mentase les siguientes: [[fútbol]], [[béisbol]], [[fútbol americanu]] (xunto col flag football), [[voleibol]], [[baloncestu]], [[boxéu]], [[natación]], [[rugbi]], [[cricket]], [[golf]], [[tenis]], [[tenis de mesa]], [[frontenis]], [[llucha llibre]], axedrez, ente otres.
Tamién puede practicase el deporte de la [[Vela (deporte)|vela]] o [[windsurf]] moviéndose a [[Islla Contadora]].
Na ciudá, como nel restu del país, el [[béisbol]] y el [[baloncestu]] yeren los deportes por excelencia de los capitalinos, pero nos últimos años hubo una puxanza nel [[fútbol]], enforma d'ello debe al apurra que tuvo'l gobiernu en meyores d'infraestructures. Unu de los meyores estadios ye l'[[estadiu Nacional de Panamá]] (tamién conocíu como estadiu Nacional [[Rod Carew]], en memoria d'esi famosu pelotero panamiegu)<ref>{{cita web |url=http://www.estadionacional.com.pa/l'estadiu.asp |títulu="Estadiu Nacional Rod Carew"|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.estadionacional.com.pa/l'estadiu.asp|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> con una capacidá de 27 mil espectadores construyíu en [[1999]]. En tanto al fútbol se reinauguró l'[[estadiu Rommel Fernández]], construyíu en [[1970]], con una capacidá de 22 mil espectadores pa esi entós; güei, depués de ser remozado y ampliáu, la so capacidá amontó a 32 000 espectadores.
La ciudá de Panamá foi sede d'importantes competencies deportives:
* Xuegos Centroamericanus y del Caribe 1938.
* Xuegos Centroamericanus y del Caribe 1970.
* Xuegos Bolivarianos 1973.
* Copa Centroamericana de Fútbol 2003.
* Xuegos Deportivos Centroamericanus 2010.
* Copa Centroamericana de Fútbol 2011.
* Campeonatu Mundial de Béisbol 2011.
* Olimpiaes Especiales de Centroamérica y el Caribe 2012.
* Ironman 70.3 (Ediciones 2012, 2013 y 2014).
* Campeonatu Sub 17 de la CONCACAF 2013.
* Serie de la lleenda de la MLB (New York Yankees contra Marlins de La Florida).
* Campeonatu CentroBasket 2016.
* Copa Centroamericana de Fútbol 2017.
* Campeonatu Sub 17 de la CONCACAF 2017.
En 2014, la ciudá de '''Panamá''' llanzó la so candidatura oficial pa consiguir la sede de los Xuegos Centroamericanus y del Caribe de 2018, que recayó en [[Barranquilla]], [[Colombia]]. Nel 2016, presentó la so candidatura p'allugar los Xuegos Centroamericanus y del Caribe 2022, que la so sede foi anunciada nel 2017 na cual la ciudá de Panamá foi electa.
Esta ciudá, tamién ye la sede de los partíos d'eliminatoria mundialista y amistosos internacionales que xuegue, como llocal, la [[Seleición de fútbol de Panamá]]. "Los canaleros" establecen el so localía nel [[Estadiu Rommel Fernández]].
{{Socesión
| predecesor = {{bandera|SLV}} [[San Salvador]]
| títulu = [[Xuegos Centroamericanus y del Caribe|Ciudá Centroamericana y Caribeña]]
| periodu = [[1938]]
| socesor = {{bandera|COL}} [[Barranquilla]]
| predecesor2 = {{bandera|PRI}} [[San Xuan (Puertu Ricu)|San Xuan]]
| títulu2 = [[Xuegos Centroamericanus y del Caribe|Ciudá Centroamericana y Caribeña]]
| periodu2 = [[1970]]
| socesor2 = {{bandera|DOM}} [[Santu Domingu]]
}}
=== Representación de la ciudá de Panamá ===
L'afición capitalina cuenta con dellos equipos que lu representen nes distintes lligues de la República.
{| {{tablaguapa}}
|-
! scope="col" | Equipu
!scope="col" | Lliga
!scope="col" | Estadiu
!scope="col" | Fundación del equipu
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | [[Alianza Fútbol Club (Panamá)|Alianza FC]]
| [[Lliga Panamiega de Fútbol]]
| [[Estadiu Luis Ernesto Cascarita Tapia|Estadiu Luis Ernesto Tapia]]
| 1963
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | [[CD Plaza Amador]]
| [[Lliga Panamiega de Fútbol]]
| [[Estadiu Maracaná de Panamá]]
| 1955
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | [[Chorrillo FC]]
| [[Lliga Panamiega de Fútbol]]
| [[Estadiu Maracaná de Panamá]]
| 1974
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | [[Tauro FC]]
| [[Lliga Panamiega de Fútbol]]
| [[Estadiu Rommel Fernández]]
| 1984
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | Panamá Metro |
[[Lliga de Béisbol de Panamá]]
| [[Estadiu Nacional de Panamá|Rod Carew]]
| 1975
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | Águiles Metropolitanes
| [[Béisbol Profesional de Panamá]]
| [[Estadiu Nacional de Panamá|Rod Carew]]
| ----
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | Panteres de Parque Lefevre
| [[Lliga Profesional de Baloncestu de Panamá]]
| Ximnasiu USMA
| 2015
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | Ferres de Cai P
| [[Lliga Profesional de Baloncestu de Panamá]]
| Ximnasiu USMA
| 2015
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | Águiles de Ríu Aajo
| [[Lliga Profesional de Baloncestu de Panamá]]
| Ximnasiu USMA
| 2015
|-
! scope="row" style="font-weight: normal;" | [[Sociedad Deportiva Atlético Nacional]]
| [[Lliga Panamiega de Fútbol]]
| [[Estadiu Maracaná de Panamá]]
| 2001
|}
== Datos xenerales ==
* La ciudá de Panamá, foi la primer ciudá española en ser fundada nes costes del Océanu Pacíficu del continente americanu.
* La ciudá tien una estensión de 2.561 [[km²]] (988 La mio.²), convirtiéndola, por estensión, nuna de les ciudaes más grandes de Llatinoamérica.
* El clima na redolada del Distritu y nel área de la Municipalidá ye lluviosu mientres los meses de mayu a avientu y cuenta con una temporada seca o "branu", de xineru a abril. Presenta una precipitación media diaria de 5,1 [[mm]] y un mugor relativo media añal de 75%. La temperatura a lo llargo del añu bazcuya ente 21 °C (70 °F) y 35 °C (95 °F), dependiendo del mes.
* En Panamá tán allugaos unu de los centros financieros internacionales más grandes de Llatinoamérica con 94 bancos, de los cualos 60 son del Sistema Bancariu Nacional, 24 de la Banca Internacional y 9 bancos de representación. El Sistema Bancariu Nacional tien activos por B/29.100 millones y 284 sucursales a lo llargo del país, de les cualos 132 alcontrar na Municipalidá de Panamá.
* La ciudá de Panamá ye l'únicu llugar nel mundu onde puede vese l'amanecer y l'atapecer esautamente a la mesma hora (amanecer 6:10 a.m. y atapecer 6:10 p.m.)
* La ciudá de Panamá ye la única capital de Llatinoamérica arrodiada de montes tropicales y nel so centru ye de bon accesu a los trés Parques Nacionales declaraos Reserva de la Biosfera y Patrimoniu de la Humanidá. Al tar ende dientro esos montes, da la impresión de que se ta enfusando a llugares inhóspitos y arrodiáu de fauna; tou eso a menos de diez minutos de la ciudá.
* El Ferrocarril de Panamá foi'l más caru construyíu na historia; yá que costu 8 millones de dólares a mediaos del sieglu XIX y tomó 5 años la so construcción.
* La ciudá de Panamá magar ser fundada a veres del Océanu Pacíficu, el llinguaxe y les traces culturales de los sos habitantes son típicamente caribeños.
== Apuntes históricos ==
* Dende'l so día de fundación, el 15 d'agostu de 1519, Panamá foi conocida o llamada por distintos nomes asina:
** Capital de Tierra Firme.<ref name="L14_1955">{{cita publicación |autor=Asamblea Nacional (Panamá) |fecha=9 de febreru de 1955 |títulu=Ley Non.14 de 20 de xineru de 1955 |publicación= Gaceta Oficial |númberu=12.587 |páxines=páxs.16 |id=p.1 |url=http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1950/1955/12587_1955.pdf |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1950/1955/12587_1955.pdf|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
** Capital del Reinu de Tierra Firme<ref name=L14_1955 />
** Capital del antiguu Reinu de Tierra Firme<ref name=L14_1955 />
** Bien Noble y bien Lleal ciudá<ref name=L14_1955 />
* El 15 de setiembre de 1521, "el Pueblu de Panamá" recibió'l títulu de ciudá al traviés de la [[Real Cédula]] expedida en [[Burgos]] pol emperador [[Carlos I d'España|Carlos V]], que nomar "la Noble Ciudá de Panamá".<ref>{{cita publicación |autor=Revista Llotería |fecha=Xineru de 1944 |títulu=Títulu de la ciudá y armes pa Panamá |publicación=Revista Lotería |númberu=32 |páxines=páxs.19 |id=p.1 |url=http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/revistes/Loteria/xineru1944-1.pdf |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 }}</ref>
* El conceyu de Panamá usa dende la so creación el mesmu escudu d'armes dau a la ciudá de Panamá pol emperador [[Carlos I d'España|Carlos V]] en [[1521]].<ref name=L14_1955 />
* En 1941 la Constitución Política de la República de Panamá indica n'unu de los sos artículos que la capital de la República ye la ciudá de '''Panamá''' y, en casu de guerra, terremotu o otra calamidá, podría treslladase la capital temporalmente a otru puntu del territoriu nacional.<ref>{{cita publicación |autor=Asamblea Nacional (Panamá) |fecha=3 de xineru de 1941 |títulu=Constittución Política de la República de Panamá |publicación=Gaceta Oficial |númberu=08.425 |páxines=páxs.24 |id=p.1 |url=
http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_gacetes/1940/1941/08425_1941.PDF |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_gacetes/1940/1941/08425_1941.PDF|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> La Constitución de 1941 foi suspendida la so vixencia n'avientu de 1944<ref>{{cita publicación |autor=Ministeriu de Gobiernu y Xusticia (Panamá) |fecha=29 d'avientu de 1944 |títulu=Decreto Non.4 de 29 d'avientu de 1944 |publicación=Gaceta Oficial |númberu=9587 |páxines=páxs.8 |id=p.1 |url=
http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1940/1944/09587_1944.PDF |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1940/1944/09587_1944.PDF|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref> y reemplazada pola Constitución de 1946 y esti artículu nun foi incluyíu.<ref>{{cita publicación |autor=Asamblea Nacional Constituyente |fecha=4 de marzu de 1946 |títulu=Constittución Política de la República de Panamá |publicación= Gaceta Oficial |númberu=09938 |páxines=páxs.24 |id=p.1 |url=
http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_gacetes/1940/1941/08425_1941.PDF |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_gacetes/1940/1941/08425_1941.PDF|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
* Hasta 1955 considerábase'l 21 de xineru de 1673 como la fecha de fundación de la nueva ciudá de Panamá, sicasí por aciu Llei foi decretada la correición y cambéu de la fecha al día 15 d'agostu de 1519, yá que se consideró un treslláu de la ciudá y non la fundación d'una nueva ciudá.<ref name=L14_1955 />
* En 1982 promúlgase la Llei qu'aprueba la división político-alministrativa de la provincia de Panamá y señálase como capital d'esta provincia, según del distritu de Panamá a la ciudá de Panamá.<ref>{{cita publicación |autor=Asamblea Nacional de Representantes de Correximientos |fecha=28 de febreru de 1984 |títulu=Ley Non.1 de 27 d'ochobre de 1982 |publicación= Gaceta Oficial |númberu=20.006 |páxines=páxs.152 |id=p.69 |url=
http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1980/1984/20006_1984.PDF |fechaaccesu=21 d'agostu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.asamblea.gob.pa/APPS/LEGISPAN/PDF_GACETES/1980/1984/20006_1984.PDF|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
== Hermanancies ==
{{llista de columnes|3|
* {{bandera|España}} [[Madrid]], [[España]]<ref>http://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Inicio/Ayuntamiento/Madrid-Global/Ciudades-Hermanadas/Mapa-Mundi-de-las-ciudades-hermanadas?vgnextfmt=especial1&vgnextoid=4y84399a03003110VgnVCM2000000c205a0aRCRD&vgnextchannel=4y98823d3a37a010VgnVCM100000d90ca8c0RCRD&idContenido=208ac435a6b5b010VgnVCM100000d90ca8c0RCRD</ref>
* {{bandera|Méxicu}} [[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]], [[Méxicu]]<ref>https://web.archive.org/web/http://www.guadalajara.gob.mx/rellacionesinternacionales/panama.htm</ref>
* {{bandera|Méxicu}} [[Santo Domingo Tehuantepec]], [[Méxicu]]{{ensin referencies}}
* {{bandera|Hondures}} [[Tegucigalpa]], [[Francisco Morazan]], [[Hondures]]
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Miami]], [[Florida]], [[Estaos Xuníos]]
* {{bandera|Nicaragua}} [[Managua]], [[Nicaragua]]{{ensin referencies}}
* {{bandera|Colombia}} [[Bogotá]], [[Colombia]]
* {{bandera|Chile}} [[Punta Arenas]], [[Chile]]
* {{bandera|Venezuela}} [[Caraques]], [[Venezuela]]
* {{bandera|Costa Rica}} [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]], [[Costa Rica]]
* {{bandera|Guatemala}} [[Ciudá de Guatemala]], [[Guatemala]]
* {{bandera|Colombia}} [[Barranquilla]], [[Colombia]]
* {{bandera|Perú}} [[Paita]], [[Perú]]
* {{bandera|Perú}} [[Lima]], [[Perú]]
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Fort Lauderdale]], [[Florida]], [[Estaos Xuníos]]
* {{bandera|Reinu Xuníu}} [[Londres]], [[Reinu Xuníu]]
* {{bandera|Perú}} [[Callao]], [[Perú]]<ref>{{Cita web |url=http://www.municallao.gob.pe/muniCallao/Menu?opcion=noticia&idNoticia=10000066 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130729042923/http://www.municallao.gob.pe/muniCallao/Menu?opcion=noticia&idNoticia=10000066 |fechaarchivu=2013-07-29 }}</ref>
* {{bandera|Israel}} [[Tel Aviv Yafo]], [[Israel]]
* {{bandera|Canada}} [[Vancouver]], [[Canadá]]
* {{bandera|República Dominicana}} [[Santu Domingu]], [[República Dominicana]]
* {{bandera|República Dominicana}} [[Santiago de los Caballeros|Santiago]], [[República Dominicana]]
* {{bandera|Israel}} [[Netanya]], [[Israel]].
}}
Panamá forma parte Unión de Ciudaes Capitales Iberoamericanes (UCCI)qu'arrexunta a [[Unión de Ciudaes Capitales Iberoamericanes|27 ciudaes d'Iberoamérica]].<ref>{{cita web |url=http://www.munimadrid.es/portal/site/munimadrid/menuitem.f4bb5b953cd0b0aa7d245f019fc08a0c/?vgnextoid=72bc62995184b010VgnVCM100000d90ca8c0RCRD&vgnextchannel=ce069y242ab26010VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD&idCapitulo=1246226 |títulu=UCCI: el protagonismu de les Ciudaes n'Iberoamérica y nel mundu |fechaaccesu=28 de febreru de 2009 |obra=Conceyu de Madrid}}</ref>
=== Ciudaes en Procedimientu d'Hermanancia ===
* {{bandera|Perú}} [[Iquitos]], [[Perú]]
* {{bandera|Perú}} [[Chiclayo]], [[Perú]]
* {{bandera|Perú}} [[Cuzco]], [[Perú]]
* {{bandera|Perú}} [[Juliaca]], [[Perú]]
* {{bandera|Perú}} [[Puno]], [[Perú]]
* {{bandera|Qatar}} [[Doḥa]], [[Qatar]]
{{socesión
| predecesor ={{bandera|BRA}} [[Maceió]]
| títulu =[[Ficheru:Organization of American States (orthographic projection).svg|60px]]<br />[[Capital Americana de la Cultura]]
| periodu = [[2003]]
| socesor ={{bandera|CHL}} [[Santiago de Chile]]
}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
=== Bibliografía ===
* Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). ''Charles Edward Magoon: The Panama Years.'' Río Piedras, Puertu Ricu: Editorial Plaza Mayor. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
* Mellander, Gustavo A. (1971). ''The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years.'' Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568.
* La páxina oficial del Metro de Panamá. http://www.elmetrodepanama.com {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160908201631/http://www.elmetrodepanama.com/ |date=2016-09-08 }}
== Ver tamién ==
* [[Panamá]]
* [[Distritu de Panamá]]
* [[Distritu de San Miguelito|San Miguelito]]
* [[Distritu de Arraiján]]
* [[Indicadores de les ciudaes d'América Llatina]]
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Panama City |Panamá}}
{{wikcionariu|Panamá}}
{{Wikinews|Categoría:Ciudá de Panamá}}
* [http://www.municipio.gob.pa Páxina oficial del gobiernu de la ciudá de Panamá] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110225083801/http://www.municipio.gob.pa/ |date=2011-02-25 }}
* [http://www.binal.ac.pa/ Biblioteca Nacional de Panamá]
* [https://web.archive.org/web/http://panamaexplorer.com/espanol/panama/ciudá-de-panama Ciudá de Panamá]
* [http://www.escritorespanama.com Actividaes lliteraries en Panamá]
* {{Enllaz rotu|1=so-llar/articulos-panama.php?id=101/afaya Panamá |2=http://www.comediscoverpanama.com/panama-como-el |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.tramz.com/co/pa/pas.html Les tranvíes de ciudá de Panamá]
* [http://www.rutasdeaventura.com Mapes geopictóricos de la ciudá de Panamá] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181226143838/http://rutasdeaventura.com/ |date=2018-12-26 }}
* [https://web.archive.org/web/20211206091350/http://www.habitatsrealty.com/ Condominios y proyeutos na ciudá de Panamá]
{{AvisuTradubot|Panamá (ciudad)}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Ciudá de Panamá]]
[[Categoría:Wikipedia:Revisar traducción]]
bxph0durnfyzruig6pqlmczexsdvti1
Llista de Wikipedies
0
88811
4497953
4497784
2026-06-01T01:30:08Z
XabatuBot
43102
Anovar estadístiques
4497953
wikitext
text/x-wiki
Esta ye una tabla con toles '''[[Wikipedia|Wikipedies]]''', presentaes n'orde decreciente de páxines de conteníu.<ref name="pdc">Les páxines de conteníu son les páxines de los [[Ayuda:Espaciu de nomes espacios de nomes]] que cada comunidá estima que constitúin la enciclopedia —amás del principal o d'artículos, en delles ediciones añaden otros complementarios—, y qu'amás nun son redireiciones y contienen siquier un enllaz internu.</ref> Los datos anóvense caldía automáticamente (última anovación <onlyinclude>{{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}</onlyinclude>)
<!-- bot table start -->
{| class="wikitable sortable col2izq col3izq col4izq" style="text-align: right; margin-bottom: 10px;"
!
! Llingua
! Llingua (llocal)
! {{abreviatura|Cód.|Códigu según ISO ISO 639-1}}<ref>La direición [[Llocalizador de recursos uniforme|URL]] de cada Wikipedia tien la estructura <code>http(s)://'''xx'''.wikipedia.org/wiki/</code>, onde '''xx''' ye la identificación de la llingua d'esa Wikipedia, según el códigu de lletres de la norma [ISO 639]-1.</ref>
! {{abreviatura|P. de cont.|Páxines de conteníu}}
! Páxines
! Ediciones
! {{abreviatura|Almins.|Alministradores}}
! Usuarios
! {{abreviatura|U. activos|Usuarios activos}}<ref>Considérase activos a los usuarios que fixeron dalguna aición nel proyeutu nos postreros 30 díes.</ref>
! Archivos
! {{abreviatura|Fond.|Fondura}}<ref>La fondura ye un mididor de l'actividá nuna Wikipedia qu'amuesa con qué frecuencia anoven les páxines de conteníu. <center><math>Fondura=\frac{Ediciones}{P\acute{a}xines}\cdot \left(\frac{P\acute{a}xines - Art\acute{\imath}culos}{Art\acute{\imath}culos} \right)^{2}</math></center></ref>
|-
| 1
| [[{{#language:en|ast}}]]
| {{lang|en|{{#language:en}}}}
| <code>[[:en:|en]]</code>
| [[:en:Special:Statistics|7 189 316]]
| [[:en:Special:Statistics|65 687 764]]
| [[:en:Special:Statistics|1 352 378 037]]
| [[:en:Special:ListUsers/sysop|818]]
| [[:en:Special:ListUsers|53 067 052]]
| [[:en:Special:ActiveUsers|276 243]]
| [[:en:Special:ListFiles|969 265]]
| 1 363
|-
| 2
| [[Cebuanu]]
| Sinugboanong
| <code>[[:ceb:|ceb]]</code>
| [[:ceb:Special:Statistics|6 115 347]]
| [[:ceb:Special:Statistics|11 234 447]]
| [[:ceb:Special:Statistics|36 999 113]]
| [[:ceb:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ceb:Special:ListUsers|142 821]]
| [[:ceb:Special:ActiveUsers|213]]
| [[:ceb:Special:ListFiles|3]]
| 2
|-
| 3
| [[Idioma alemán|Alemán]]
| Deutsch
| <code>[[:de:|de]]</code>
| [[:de:Special:Statistics|3 125 978]]
| [[:de:Special:Statistics|8 553 543]]
| [[:de:Special:Statistics|265 301 145]]
| [[:de:Special:ListUsers/sysop|162]]
| [[:de:Special:ListUsers|5 172 316]]
| [[:de:Special:ActiveUsers|36 370]]
| [[:de:Special:ListFiles|129 715]]
| 94
|-
| 4
| [[Francés]]
| français
| <code>[[:fr:|fr]]</code>
| [[:fr:Special:Statistics|2 761 175]]
| [[:fr:Special:Statistics|13 987 377]]
| [[:fr:Special:Statistics|236 201 607]]
| [[:fr:Special:ListUsers/sysop|143]]
| [[:fr:Special:ListUsers|5 843 823]]
| [[:fr:Special:ActiveUsers|38 494]]
| [[:fr:Special:ListFiles|78 794]]
| 279
|-
| 5
| [[Idioma suecu|Suecu]]
| svenska
| <code>[[:sv:|sv]]</code>
| [[:sv:Special:Statistics|2 626 006]]
| [[:sv:Special:Statistics|6 370 500]]
| [[:sv:Special:Statistics|59 257 892]]
| [[:sv:Special:ListUsers/sysop|64]]
| [[:sv:Special:ListUsers|1 040 225]]
| [[:sv:Special:ActiveUsers|4 558]]
| [[:sv:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 6
| [[Idioma neerlandés|Neerlandés]]
| Nederlands
| <code>[[:nl:|nl]]</code>
| [[:nl:Special:Statistics|2 220 085]]
| [[:nl:Special:Statistics|4 782 906]]
| [[:nl:Special:Statistics|71 150 231]]
| [[:nl:Special:ListUsers/sysop|32]]
| [[:nl:Special:ListUsers|1 568 247]]
| [[:nl:Special:ActiveUsers|8 557]]
| [[:nl:Special:ListFiles|20]]
| 20
|-
| 7
| [[Idioma español|Español]]
| español
| <code>[[:es:|es]]</code>
| [[:es:Special:Statistics|2 116 623]]
| [[:es:Special:Statistics|8 657 476]]
| [[:es:Special:Statistics|173 270 637]]
| [[:es:Special:ListUsers/sysop|54]]
| [[:es:Special:ListUsers|7 989 372]]
| [[:es:Special:ActiveUsers|44 165]]
| [[:es:Special:ListFiles|0]]
| 191
|-
| 8
| [[Idioma rusu|Rusu]]
| русский
| <code>[[:ru:|ru]]</code>
| [[:ru:Special:Statistics|2 103 398]]
| [[:ru:Special:Statistics|8 503 726]]
| [[:ru:Special:Statistics|153 054 512]]
| [[:ru:Special:ListUsers/sysop|63]]
| [[:ru:Special:ListUsers|3 975 071]]
| [[:ru:Special:ActiveUsers|19 213]]
| [[:ru:Special:ListFiles|265 698]]
| 167
|-
| 9
| [[Idioma italianu|Italianu]]
| italiano
| <code>[[:it:|it]]</code>
| [[:it:Special:Statistics|1 971 660]]
| [[:it:Special:Statistics|8 790 413]]
| [[:it:Special:Statistics|150 620 802]]
| [[:it:Special:ListUsers/sysop|104]]
| [[:it:Special:ListUsers|3 025 464]]
| [[:it:Special:ActiveUsers|30 172]]
| [[:it:Special:ListFiles|123 579]]
| 205
|-
| 10
| [[Idioma polacu|Polacu]]
| polski
| <code>[[:pl:|pl]]</code>
| [[:pl:Special:Statistics|1 697 018]]
| [[:pl:Special:Statistics|4 029 361]]
| [[:pl:Special:Statistics|79 682 579]]
| [[:pl:Special:ListUsers/sysop|95]]
| [[:pl:Special:ListUsers|1 564 284]]
| [[:pl:Special:ActiveUsers|9 989]]
| [[:pl:Special:ListFiles|266]]
| 37
|-
| 11
| [[Árabe exipcianu]]
| مصرى
| <code>[[:arz:|arz]]</code>
| [[:arz:Special:Statistics|1 631 906]]
| [[:arz:Special:Statistics|2 255 316]]
| [[:arz:Special:Statistics|13 055 083]]
| [[:arz:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:arz:Special:ListUsers|287 767]]
| [[:arz:Special:ActiveUsers|359]]
| [[:arz:Special:ListFiles|1 303]]
| 1
|-
| 12
| [[Chinu mandarín|Chinu]]
| 中文
| <code>[[:zh:|zh]]</code>
| [[:zh:Special:Statistics|1 537 984]]
| [[:zh:Special:Statistics|8 400 997]]
| [[:zh:Special:Statistics|92 561 698]]
| [[:zh:Special:ListUsers/sysop|61]]
| [[:zh:Special:ListUsers|4 098 265]]
| [[:zh:Special:ActiveUsers|14 565]]
| [[:zh:Special:ListFiles|70 222]]
| 219
|-
| 13
| [[Xaponés]]
| 日本語
| <code>[[:ja:|ja]]</code>
| [[:ja:Special:Statistics|1 504 014]]
| [[:ja:Special:Statistics|4 417 387]]
| [[:ja:Special:Statistics|109 554 034]]
| [[:ja:Special:ListUsers/sysop|39]]
| [[:ja:Special:ListUsers|2 653 670]]
| [[:ja:Special:ActiveUsers|25 559]]
| [[:ja:Special:ListFiles|6 691]]
| 93
|-
| 14
| [[Idioma ucraín|Ucraín]]
| українська
| <code>[[:uk:|uk]]</code>
| [[:uk:Special:Statistics|1 423 206]]
| [[:uk:Special:Statistics|5 333 461]]
| [[:uk:Special:Statistics|48 058 445]]
| [[:uk:Special:ListUsers/sysop|44]]
| [[:uk:Special:ListUsers|910 006]]
| [[:uk:Special:ActiveUsers|5 861]]
| [[:uk:Special:ListFiles|114 783]]
| 68
|-
| 15
| [[Árabe]]
| العربية
| <code>[[:ar:|ar]]</code>
| [[:ar:Special:Statistics|1 316 310]]
| [[:ar:Special:Statistics|9 141 051]]
| [[:ar:Special:Statistics|74 737 986]]
| [[:ar:Special:ListUsers/sysop|24]]
| [[:ar:Special:ListUsers|2 932 395]]
| [[:ar:Special:ActiveUsers|6 632]]
| [[:ar:Special:ListFiles|56 347]]
| 289
|-
| 16
| [[Vietnamita]]
| Tiếng Việt
| <code>[[:vi:|vi]]</code>
| [[:vi:Special:Statistics|1 301 241]]
| [[:vi:Special:Statistics|4 588 336]]
| [[:vi:Special:Statistics|75 080 369]]
| [[:vi:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:vi:Special:ListUsers|1 061 809]]
| [[:vi:Special:ActiveUsers|4 544]]
| [[:vi:Special:ListFiles|28 058]]
| 104
|-
| 17
| [[Samareñu]]
| Winaray
| <code>[[:war:|war]]</code>
| [[:war:Special:Statistics|1 266 916]]
| [[:war:Special:Statistics|2 870 513]]
| [[:war:Special:Statistics|7 735 174]]
| [[:war:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:war:Special:ListUsers|66 820]]
| [[:war:Special:ActiveUsers|78]]
| [[:war:Special:ListFiles|42]]
| 4
|-
| 18
| [[Portugués]]
| Idioma português
| <code>[[:pt:|pt]]</code>
| [[:pt:Special:Statistics|1 173 564]]
| [[:pt:Special:Statistics|6 111 789]]
| [[:pt:Special:Statistics|72 171 732]]
| [[:pt:Special:ListUsers/sysop|51]]
| [[:pt:Special:ListUsers|3 423 648]]
| [[:pt:Special:ActiveUsers|7 928]]
| [[:pt:Special:ListFiles|67 912]]
| 209
|-
| 19
| [[Idioma persa|Persa]]
| فارسی
| <code>[[:fa:|fa]]</code>
| [[:fa:Special:Statistics|1 075 944]]
| [[:fa:Special:Statistics|6 045 022]]
| [[:fa:Special:Statistics|43 700 075]]
| [[:fa:Special:ListUsers/sysop|38]]
| [[:fa:Special:ListUsers|1 522 794]]
| [[:fa:Special:ActiveUsers|2 890]]
| [[:fa:Special:ListFiles|98 408]]
| 154
|-
| 20
| [[Idioma chechenu|Chechenu]]
| нохчийн
| <code>[[:ce:|ce]]</code>
| [[:ce:Special:Statistics|863 790]]
| [[:ce:Special:Statistics|1 887 544]]
| [[:ce:Special:Statistics|15 858 126]]
| [[:ce:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ce:Special:ListUsers|46 131]]
| [[:ce:Special:ActiveUsers|88]]
| [[:ce:Special:ListFiles|333]]
| 12
|-
| 21
| [[Catalán]]
| ca
| <code>[[:ca:|ca]]</code>
| [[:ca:Special:Statistics|794 767]]
| [[:ca:Special:Statistics|2 001 246]]
| [[:ca:Special:Statistics|37 295 311]]
| [[:ca:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:ca:Special:ListUsers|569 961]]
| [[:ca:Special:ActiveUsers|2 337]]
| [[:ca:Special:ListFiles|11 391]]
| 43
|-
| 22
| [[idioma indonesiu|Indonesiu]]
| Idioma indonesiu
| <code>[[:id:|id]]</code>
| [[:id:Special:Statistics|777 675]]
| [[:id:Special:Statistics|4 184 494]]
| [[:id:Special:Statistics|29 270 185]]
| [[:id:Special:ListUsers/sysop|47]]
| [[:id:Special:ListUsers|1 698 157]]
| [[:id:Special:ActiveUsers|6 074]]
| [[:id:Special:ListFiles|66 637]]
| 134
|-
| 23
| [[Idioma coreanu|Coreanu]]
| 한국어
| <code>[[:ko:|ko]]</code>
| [[:ko:Special:Statistics|747 787]]
| [[:ko:Special:Statistics|3 538 095]]
| [[:ko:Special:Statistics|41 779 241]]
| [[:ko:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:ko:Special:ListUsers|1 018 050]]
| [[:ko:Special:ActiveUsers|6 337]]
| [[:ko:Special:ListFiles|15 376]]
| 164
|-
| 24
| [[Idioma tártaru]]
| татарча/tatarça
| <code>[[:tt:|tt]]</code>
| [[:tt:Special:Statistics|706 440]]
| [[:tt:Special:Statistics|1 457 467]]
| [[:tt:Special:Statistics|5 932 806]]
| [[:tt:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:tt:Special:ListUsers|60 638]]
| [[:tt:Special:ActiveUsers|108]]
| [[:tt:Special:ListFiles|7 050]]
| 5
|-
| 25
| [[Idioma serbiu|Serbiu]]
| српски / srpski
| <code>[[:sr:|sr]]</code>
| [[:sr:Special:Statistics|705 145]]
| [[:sr:Special:Statistics|4 169 457]]
| [[:sr:Special:Statistics|30 964 154]]
| [[:sr:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:sr:Special:ListUsers|575 998]]
| [[:sr:Special:ActiveUsers|1 836]]
| [[:sr:Special:ListFiles|40 172]]
| 179
|-
| 26
| [[Turcu]]
| Türkçe
| <code>[[:tr:|tr]]</code>
| [[:tr:Special:Statistics|684 610]]
| [[:tr:Special:Statistics|3 402 175]]
| [[:tr:Special:Statistics|37 184 347]]
| [[:tr:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:tr:Special:ListUsers|1 822 783]]
| [[:tr:Special:ActiveUsers|5 496]]
| [[:tr:Special:ListFiles|44 628]]
| 172
|-
| 27
| [[Noruegu|Noruegu (Bokmål)]]
| norsk
| <code>[[:no:|no]]</code>
| [[:no:Special:Statistics|684 373]]
| [[:no:Special:Statistics|1 912 932]]
| [[:no:Special:Statistics|25 751 978]]
| [[:no:Special:ListUsers/sysop|35]]
| [[:no:Special:ListUsers|713 863]]
| [[:no:Special:ActiveUsers|2 194]]
| [[:no:Special:ListFiles|4]]
| 43
|-
| 28
| [[Idioma finlandés|Finlandés]]
| suomi
| <code>[[:fi:|fi]]</code>
| [[:fi:Special:Statistics|619 375]]
| [[:fi:Special:Statistics|1 583 766]]
| [[:fi:Special:Statistics|23 978 741]]
| [[:fi:Special:ListUsers/sysop|35]]
| [[:fi:Special:ListUsers|663 143]]
| [[:fi:Special:ActiveUsers|3 677]]
| [[:fi:Special:ListFiles|80 109]]
| 37
|-
| 29
| [[Idioma checu|Checu]]
| čeština
| <code>[[:cs:|cs]]</code>
| [[:cs:Special:Statistics|592 751]]
| [[:cs:Special:Statistics|1 650 210]]
| [[:cs:Special:Statistics|25 894 536]]
| [[:cs:Special:ListUsers/sysop|31]]
| [[:cs:Special:ListUsers|792 453]]
| [[:cs:Special:ActiveUsers|4 992]]
| [[:cs:Special:ListFiles|1]]
| 50
|-
| 30
| [[Idioma húngaru|Húngaru]]
| magyar
| <code>[[:hu:|hu]]</code>
| [[:hu:Special:Statistics|569 537]]
| [[:hu:Special:Statistics|1 618 305]]
| [[:hu:Special:Statistics|28 999 304]]
| [[:hu:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:hu:Special:ListUsers|641 984]]
| [[:hu:Special:ActiveUsers|3 360]]
| [[:hu:Special:ListFiles|9 496]]
| 61
|-
| 31
| [[Rumanu]]
| Idioma rumanu
| <code>[[:ro:|ro]]</code>
| [[:ro:Special:Statistics|544 034]]
| [[:ro:Special:Statistics|3 038 946]]
| [[:ro:Special:Statistics|17 716 361]]
| [[:ro:Special:ListUsers/sysop|18]]
| [[:ro:Special:ListUsers|753 518]]
| [[:ro:Special:ActiveUsers|2 227]]
| [[:ro:Special:ListFiles|120 233]]
| 123
|-
| 32
| [[Idioma vascu|Vascu]]
| euskara
| <code>[[:eu:|eu]]</code>
| [[:eu:Special:Statistics|489 603]]
| [[:eu:Special:Statistics|1 045 186]]
| [[:eu:Special:Statistics|10 631 949]]
| [[:eu:Special:ListUsers/sysop|12]]
| [[:eu:Special:ListUsers|194 894]]
| [[:eu:Special:ActiveUsers|910]]
| [[:eu:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 33
| [[Urdú]]
| اردو
| <code>[[:ur:|ur]]</code>
| [[:ur:Special:Statistics|465 061]]
| [[:ur:Special:Statistics|2 763 037]]
| [[:ur:Special:Statistics|10 687 675]]
| [[:ur:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:ur:Special:ListUsers|212 734]]
| [[:ur:Special:ActiveUsers|445]]
| [[:ur:Special:ListFiles|9 758]]
| 94
|-
| 34
| [[Idioma serbocroata|Serbocroata]]
| srpskohrvatski / српскохрватски
| <code>[[:sh:|sh]]</code>
| [[:sh:Special:Statistics|461 637]]
| [[:sh:Special:Statistics|4 629 891]]
| [[:sh:Special:Statistics|42 581 590]]
| [[:sh:Special:ListUsers/sysop|8]]
| [[:sh:Special:ListUsers|358 648]]
| [[:sh:Special:ActiveUsers|321]]
| [[:sh:Special:ListFiles|9 994]]
| 750
|-
| 35
| [[Idioma malayu|Malayu]]
| Bahasa Melayu
| <code>[[:ms:|ms]]</code>
| [[:ms:Special:Statistics|438 982]]
| [[:ms:Special:Statistics|1 184 247]]
| [[:ms:Special:Statistics|6 848 178]]
| [[:ms:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:ms:Special:ListUsers|397 152]]
| [[:ms:Special:ActiveUsers|2 082]]
| [[:ms:Special:ListFiles|17 903]]
| 17
|-
| 36
| [[Hebréu]]
| עברית
| <code>[[:he:|he]]</code>
| [[:he:Special:Statistics|397 860]]
| [[:he:Special:Statistics|1 663 831]]
| [[:he:Special:Statistics|43 267 431]]
| [[:he:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:he:Special:ListUsers|1 320 400]]
| [[:he:Special:ActiveUsers|7 676]]
| [[:he:Special:ListFiles|87 985]]
| 263
|-
| 38
| [[Esperantu]]
| Esperanto
| <code>[[:eo:|eo]]</code>
| [[:eo:Special:Statistics|385 807]]
| [[:eo:Special:Statistics|865 981]]
| [[:eo:Special:Statistics|9 366 114]]
| [[:eo:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:eo:Special:ListUsers|255 276]]
| [[:eo:Special:ActiveUsers|404]]
| [[:eo:Special:ListFiles|19 721]]
| 17
|-
| 39
| [[Idioma uzbequistanín|Uzbequistanín]]
| oʻzbekcha/ўзбекча
| <code>[[:uz:|uz]]</code>
| [[:uz:Special:Statistics|343 350]]
| [[:uz:Special:Statistics|1 258 236]]
| [[:uz:Special:Statistics|6 153 802]]
| [[:uz:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:uz:Special:ListUsers|272 715]]
| [[:uz:Special:ActiveUsers|774]]
| [[:uz:Special:ListFiles|3 919]]
| 35
|-
| 40
| [[Idioma armeniu|Armeniu]]
| Հայերեն
| <code>[[:hy:|hy]]</code>
| [[:hy:Special:Statistics|327 913]]
| [[:hy:Special:Statistics|1 201 168]]
| [[:hy:Special:Statistics|10 764 826]]
| [[:hy:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:hy:Special:ListUsers|170 089]]
| [[:hy:Special:ActiveUsers|732]]
| [[:hy:Special:ListFiles|12 433]]
| 64
|-
| 41
| [[Idioma danés|Danés]]
| dansk
| <code>[[:da:|da]]</code>
| [[:da:Special:Statistics|314 303]]
| [[:da:Special:Statistics|985 218]]
| [[:da:Special:Statistics|12 258 227]]
| [[:da:Special:ListUsers/sysop|25]]
| [[:da:Special:ListUsers|566 240]]
| [[:da:Special:ActiveUsers|1 600]]
| [[:da:Special:ListFiles|1]]
| 57
|-
| 42
| [[Idioma búlgaru|Búlgaru]]
| български
| <code>[[:bg:|bg]]</code>
| [[:bg:Special:Statistics|310 050]]
| [[:bg:Special:Statistics|702 442]]
| [[:bg:Special:Statistics|12 903 070]]
| [[:bg:Special:ListUsers/sysop|19]]
| [[:bg:Special:ListUsers|395 340]]
| [[:bg:Special:ActiveUsers|2 017]]
| [[:bg:Special:ListFiles|13]]
| 29
|-
| 43
| [[Idioma galés|Galés]]
| Cymraeg
| <code>[[:cy:|cy]]</code>
| [[:cy:Special:Statistics|284 150]]
| [[:cy:Special:Statistics|546 940]]
| [[:cy:Special:Statistics|15 034 010]]
| [[:cy:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:cy:Special:ListUsers|108 216]]
| [[:cy:Special:ActiveUsers|190]]
| [[:cy:Special:ListFiles|12 178]]
| 24
|-
| 44
| [[Inglés simple]]
| Simple English
| <code>[[:simple:|simple]]</code>
| [[:simple:Special:Statistics|281 705]]
| [[:simple:Special:Statistics|939 607]]
| [[:simple:Special:Statistics|10 851 359]]
| [[:simple:Special:ListUsers/sysop|23]]
| [[:simple:Special:ListUsers|1 789 905]]
| [[:simple:Special:ActiveUsers|3 830]]
| [[:simple:Special:ListFiles|36]]
| 63
|-
| 45
| [[Griegu]]
| Ελληνικά
| <code>[[:el:|el]]</code>
| [[:el:Special:Statistics|269 585]]
| [[:el:Special:Statistics|752 221]]
| [[:el:Special:Statistics|11 631 166]]
| [[:el:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:el:Special:ListUsers|509 064]]
| [[:el:Special:ActiveUsers|2 688]]
| [[:el:Special:ListFiles|19 768]]
| 50
|-
| 46
| [[Idioma bielorrusu|Bielorrusu]]
| беларуская
| <code>[[:be:|be]]</code>
| [[:be:Special:Statistics|263 855]]
| [[:be:Special:Statistics|732 871]]
| [[:be:Special:Statistics|5 140 708]]
| [[:be:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:be:Special:ListUsers|167 253]]
| [[:be:Special:ActiveUsers|411]]
| [[:be:Special:ListFiles|3 612]]
| 22
|-
| 47
| [[Idioma estoniu|Estoniu]]
| eesti
| <code>[[:et:|et]]</code>
| [[:et:Special:Statistics|259 980]]
| [[:et:Special:Statistics|613 783]]
| [[:et:Special:Statistics|7 156 588]]
| [[:et:Special:ListUsers/sysop|36]]
| [[:et:Special:ListUsers|228 964]]
| [[:et:Special:ActiveUsers|1 243]]
| [[:et:Special:ListFiles|652]]
| 22
|-
| 48
| [[Idioma eslovacu|Eslovacu]]
| slovenčina
| <code>[[:sk:|sk]]</code>
| [[:sk:Special:Statistics|259 943]]
| [[:sk:Special:Statistics|604 744]]
| [[:sk:Special:Statistics|8 202 281]]
| [[:sk:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:sk:Special:ListUsers|294 160]]
| [[:sk:Special:ActiveUsers|1 325]]
| [[:sk:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 49
| [[Azerbaixanu del sur]]
| تۆرکجه
| <code>[[:azb:|azb]]</code>
| [[:azb:Special:Statistics|244 609]]
| [[:azb:Special:Statistics|580 362]]
| [[:azb:Special:Statistics|1 588 436]]
| [[:azb:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:azb:Special:ListUsers|61 729]]
| [[:azb:Special:ActiveUsers|99]]
| [[:azb:Special:ListFiles|555]]
| 5
|-
| 50
| [[Idioma kazaquistanín|kazaquistanín]]
| қазақша
| <code>[[:kk:|kk]]</code>
| [[:kk:Special:Statistics|243 852]]
| [[:kk:Special:Statistics|667 518]]
| [[:kk:Special:Statistics|3 608 332]]
| [[:kk:Special:ListUsers/sysop|15]]
| [[:kk:Special:ListUsers|178 306]]
| [[:kk:Special:ActiveUsers|385]]
| [[:kk:Special:ListFiles|8 747]]
| 16
|-
| 51
| [[Idioma croata|Croata]]
| hrvatski
| <code>[[:hr:|hr]]</code>
| [[:hr:Special:Statistics|233 240]]
| [[:hr:Special:Statistics|507 159]]
| [[:hr:Special:Statistics|7 457 179]]
| [[:hr:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:hr:Special:ListUsers|359 206]]
| [[:hr:Special:ActiveUsers|1 094]]
| [[:hr:Special:ListFiles|21 117]]
| 20
|-
| 52
| [[Idioma gallegu|Gallegu]]
| galego
| <code>[[:gl:|gl]]</code>
| [[:gl:Special:Statistics|231 693]]
| [[:gl:Special:Statistics|574 204]]
| [[:gl:Special:Statistics|7 402 598]]
| [[:gl:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:gl:Special:ListUsers|169 981]]
| [[:gl:Special:ActiveUsers|502]]
| [[:gl:Special:ListFiles|33]]
| 28
|-
| 53
| [[Idioma minangkabau|Minangkabau]]
| Baso Minangkabau
| <code>[[:min:|min]]</code>
| [[:min:Special:Statistics|229 407]]
| [[:min:Special:Statistics|474 542]]
| [[:min:Special:Statistics|3 346 949]]
| [[:min:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:min:Special:ListUsers|23 883]]
| [[:min:Special:ActiveUsers|66]]
| [[:min:Special:ListFiles|180]]
| 8
|-
| 54
| [[Idioma lituanu|Lituanu]]
| lietuvių
| <code>[[:lt:|lt]]</code>
| [[:lt:Special:Statistics|225 863]]
| [[:lt:Special:Statistics|565 693]]
| [[:lt:Special:Statistics|7 834 824]]
| [[:lt:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:lt:Special:ListUsers|217 142]]
| [[:lt:Special:ActiveUsers|772]]
| [[:lt:Special:ListFiles|27 229]]
| 31
|-
| 55
| [[Idioma azerbaixanu|Azerbaixanu]]
| azərbaycanca
| <code>[[:az:|az]]</code>
| [[:az:Special:Statistics|215 022]]
| [[:az:Special:Statistics|677 179]]
| [[:az:Special:Statistics|8 912 006]]
| [[:az:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:az:Special:ListUsers|342 493]]
| [[:az:Special:ActiveUsers|932]]
| [[:az:Special:ListFiles|14 564]]
| 61
|-
| 56
| [[Idioma eslovenu|Eslovenu]]
| slovenščina
| <code>[[:sl:|sl]]</code>
| [[:sl:Special:Statistics|197 827]]
| [[:sl:Special:Statistics|507 517]]
| [[:sl:Special:Statistics|6 671 285]]
| [[:sl:Special:ListUsers/sysop|22]]
| [[:sl:Special:ListUsers|259 558]]
| [[:sl:Special:ActiveUsers|816]]
| [[:sl:Special:ListFiles|9 006]]
| 32
|-
| 57
| [[Idioma xeorxanu|Xeorxanu]]
| ქართული
| <code>[[:ka:|ka]]</code>
| [[:ka:Special:Statistics|195 782]]
| [[:ka:Special:Statistics|801 193]]
| [[:ka:Special:Statistics|5 393 021]]
| [[:ka:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ka:Special:ListUsers|181 748]]
| [[:ka:Special:ActiveUsers|474]]
| [[:ka:Special:ListFiles|15 977]]
| 64
|-
| 58
| [[Idioma bengalín|Bengalín]]
| বাংলা
| <code>[[:bn:|bn]]</code>
| [[:bn:Special:Statistics|187 546]]
| [[:bn:Special:Statistics|1 407 349]]
| [[:bn:Special:Statistics|8 968 587]]
| [[:bn:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:bn:Special:ListUsers|544 131]]
| [[:bn:Special:ActiveUsers|1 896]]
| [[:bn:Special:ListFiles|21 525]]
| 270
|-
| 59
| [[Idioma tamil|Tamil]]
| தமிழ்
| <code>[[:ta:|ta]]</code>
| [[:ta:Special:Statistics|184 876]]
| [[:ta:Special:Statistics|624 409]]
| [[:ta:Special:Statistics|4 542 507]]
| [[:ta:Special:ListUsers/sysop|31]]
| [[:ta:Special:ListUsers|260 259]]
| [[:ta:Special:ActiveUsers|544]]
| [[:ta:Special:ListFiles|9 796]]
| 41
|-
| 60
| [[Idioma tailandés|Tailandés]]
| ไทย
| <code>[[:th:|th]]</code>
| [[:th:Special:Statistics|183 271]]
| [[:th:Special:Statistics|1 180 086]]
| [[:th:Special:Statistics|13 017 772]]
| [[:th:Special:ListUsers/sysop|18]]
| [[:th:Special:ListUsers|549 640]]
| [[:th:Special:ActiveUsers|3 062]]
| [[:th:Special:ListFiles|8 888]]
| 326
|-
| 61
| [[Xudeoespañol]]
| Ladin
| <code>[[:lld:|lld]]</code>
| [[:lld:Special:Statistics|183 151]]
| [[:lld:Special:Statistics|190 878]]
| [[:lld:Special:Statistics|251 243]]
| [[:lld:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lld:Special:ListUsers|13 543]]
| [[:lld:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:lld:Special:ListFiles|4]]
| 0
|-
| 62
| [[Nynorsk|Noruegu (Nynorsk)]]
| norsk nynorsk
| <code>[[:nn:|nn]]</code>
| [[:nn:Special:Statistics|177 985]]
| [[:nn:Special:Statistics|400 683]]
| [[:nn:Special:Statistics|3 645 972]]
| [[:nn:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:nn:Special:ListUsers|154 121]]
| [[:nn:Special:ActiveUsers|215]]
| [[:nn:Special:ListFiles|10]]
| 14
|-
| 63
| [[Idioma hindi|Hindi]]
| हिन्दी
| <code>[[:hi:|hi]]</code>
| [[:hi:Special:Statistics|169 496]]
| [[:hi:Special:Statistics|1 388 607]]
| [[:hi:Special:Statistics|6 544 641]]
| [[:hi:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:hi:Special:ListUsers|907 304]]
| [[:hi:Special:ActiveUsers|1 054]]
| [[:hi:Special:ListFiles|4 681]]
| 244
|-
| 64
| [[Idioma macedoniu|Macedoniu]]
| македонски
| <code>[[:mk:|mk]]</code>
| [[:mk:Special:Statistics|161 883]]
| [[:mk:Special:Statistics|603 097]]
| [[:mk:Special:Statistics|5 555 648]]
| [[:mk:Special:ListUsers/sysop|12]]
| [[:mk:Special:ListUsers|132 749]]
| [[:mk:Special:ActiveUsers|346]]
| [[:mk:Special:ListFiles|8 986]]
| 68
|-
| 65
| [[Idioma letón|Letón]]
| latviešu
| <code>[[:lv:|lv]]</code>
| [[:lv:Special:Statistics|143 710]]
| [[:lv:Special:Statistics|573 393]]
| [[:lv:Special:Statistics|4 468 605]]
| [[:lv:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:lv:Special:ListUsers|145 144]]
| [[:lv:Special:ActiveUsers|536]]
| [[:lv:Special:ListFiles|28 624]]
| 70
|-
| 67
| [[Idioma llatín|Llatín]]
| Latina
| <code>[[:la:|la]]</code>
| [[:la:Special:Statistics|141 760]]
| [[:la:Special:Statistics|294 430]]
| [[:la:Special:Statistics|3 953 802]]
| [[:la:Special:ListUsers/sysop|21]]
| [[:la:Special:ListUsers|207 516]]
| [[:la:Special:ActiveUsers|203]]
| [[:la:Special:ListFiles|0]]
| 16
|-
| 68
| [[Asturianu]]
| asturianu
| <code>[[:ast:|ast]]</code>
| [[:ast:Special:Statistics|139 108]]
| [[:ast:Special:Statistics|249 397]]
| [[:ast:Special:Statistics|4 492 402]]
| [[:ast:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ast:Special:ListUsers|147 687]]
| [[:ast:Special:ActiveUsers|148]]
| [[:ast:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 69
| [[Afrikaans]]
| Afrikaans
| <code>[[:af:|af]]</code>
| [[:af:Special:Statistics|129 191]]
| [[:af:Special:Statistics|439 227]]
| [[:af:Special:Statistics|2 903 560]]
| [[:af:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:af:Special:ListUsers|206 183]]
| [[:af:Special:ActiveUsers|281]]
| [[:af:Special:ListFiles|10 017]]
| 38
|-
| 70
| [[Idioma telugu]]
| తెలుగు
| <code>[[:te:|te]]</code>
| [[:te:Special:Statistics|124 346]]
| [[:te:Special:Statistics|418 875]]
| [[:te:Special:Statistics|4 727 693]]
| [[:te:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:te:Special:ListUsers|147 170]]
| [[:te:Special:ActiveUsers|338]]
| [[:te:Special:ListFiles|15 166]]
| 63
|-
| 71
| [[Suaḥili]]
| Kiswahili
| <code>[[:sw:|sw]]</code>
| [[:sw:Special:Statistics|120 045]]
| [[:sw:Special:Statistics|228 751]]
| [[:sw:Special:Statistics|1 555 789]]
| [[:sw:Special:ListUsers/sysop|14]]
| [[:sw:Special:ListUsers|88 652]]
| [[:sw:Special:ActiveUsers|177]]
| [[:sw:Special:ListFiles|1 210]]
| 6
|-
| 72
| [[Taxiku]]
| тоҷикӣ
| <code>[[:tg:|tg]]</code>
| [[:tg:Special:Statistics|118 192]]
| [[:tg:Special:Statistics|287 527]]
| [[:tg:Special:Statistics|1 473 366]]
| [[:tg:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:tg:Special:ListUsers|131 966]]
| [[:tg:Special:ActiveUsers|128]]
| [[:tg:Special:ListFiles|537]]
| 11
|-
| 73
| [[Idioma birmanu|Birmanu]]
| မြန်မာဘာသာ
| <code>[[:my:|my]]</code>
| [[:my:Special:Statistics|110 810]]
| [[:my:Special:Statistics|269 296]]
| [[:my:Special:Statistics|1 034 666]]
| [[:my:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:my:Special:ListUsers|140 463]]
| [[:my:Special:ActiveUsers|314]]
| [[:my:Special:ListFiles|2 936]]
| 8
|-
| 74
| [[Idioma albanés|Albanés]]
| shqip
| <code>[[:sq:|sq]]</code>
| [[:sq:Special:Statistics|105 900]]
| [[:sq:Special:Statistics|326 094]]
| [[:sq:Special:Statistics|2 981 577]]
| [[:sq:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:sq:Special:ListUsers|186 732]]
| [[:sq:Special:ActiveUsers|489]]
| [[:sq:Special:ListFiles|3 434]]
| 40
|-
| 75
| [[Idioma malgax|Malgax]]
| Malagasy
| <code>[[:mg:|mg]]</code>
| [[:mg:Special:Statistics|103 229]]
| [[:mg:Special:Statistics|261 870]]
| [[:mg:Special:Statistics|1 140 241]]
| [[:mg:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:mg:Special:ListUsers|39 631]]
| [[:mg:Special:ActiveUsers|136]]
| [[:mg:Special:ListFiles|3]]
| 10
|-
| 76
| [[Idioma marathi|Marathi]]
| मराठी
| <code>[[:mr:|mr]]</code>
| [[:mr:Special:Statistics|102 014]]
| [[:mr:Special:Statistics|331 718]]
| [[:mr:Special:Statistics|2 682 176]]
| [[:mr:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:mr:Special:ListUsers|181 285]]
| [[:mr:Special:ActiveUsers|335]]
| [[:mr:Special:ListFiles|2 403]]
| 41
|-
| 77
| [[Idioma ḥausa|Ḥausa]]
| Hausa
| <code>[[:ha:|ha]]</code>
| [[:ha:Special:Statistics|100 061]]
| [[:ha:Special:Statistics|143 369]]
| [[:ha:Special:Statistics|844 059]]
| [[:ha:Special:ListUsers/sysop|16]]
| [[:ha:Special:ListUsers|44 966]]
| [[:ha:Special:ActiveUsers|230]]
| [[:ha:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 78
| [[Idioma bosniu|Bosniu]]
| bosanski
| <code>[[:bs:|bs]]</code>
| [[:bs:Special:Statistics|98 229]]
| [[:bs:Special:Statistics|386 310]]
| [[:bs:Special:Statistics|3 879 456]]
| [[:bs:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:bs:Special:ListUsers|180 853]]
| [[:bs:Special:ActiveUsers|278]]
| [[:bs:Special:ListFiles|5 270]]
| 86
|-
| 79
| [[Idioma curdu|Curdu]]
| kurdî
| <code>[[:ku:|ku]]</code>
| [[:ku:Special:Statistics|91 829]]
| [[:ku:Special:Statistics|295 709]]
| [[:ku:Special:Statistics|2 033 712]]
| [[:ku:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ku:Special:ListUsers|158 313]]
| [[:ku:Special:ActiveUsers|157]]
| [[:ku:Special:ListFiles|555]]
| 34
|-
| 80
| [[Idioma bretón|Bretón]]
| brezhoneg
| <code>[[:br:|br]]</code>
| [[:br:Special:Statistics|91 246]]
| [[:br:Special:Statistics|161 290]]
| [[:br:Special:Statistics|2 187 042]]
| [[:br:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:br:Special:ListUsers|91 392]]
| [[:br:Special:ActiveUsers|120]]
| [[:br:Special:ListFiles|492]]
| 8
|-
| 81
| [[Idioma occitanu|Occitanu]]
| occitan
| <code>[[:oc:|oc]]</code>
| [[:oc:Special:Statistics|90 775]]
| [[:oc:Special:Statistics|167 215]]
| [[:oc:Special:Statistics|2 489 403]]
| [[:oc:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:oc:Special:ListUsers|63 485]]
| [[:oc:Special:ActiveUsers|122]]
| [[:oc:Special:ListFiles|306]]
| 11
|-
| 83
| [[Idioma malabar]]
| മലയാളം
| <code>[[:ml:|ml]]</code>
| [[:ml:Special:Statistics|88 073]]
| [[:ml:Special:Statistics|553 847]]
| [[:ml:Special:Statistics|4 373 232]]
| [[:ml:Special:ListUsers/sysop|13]]
| [[:ml:Special:ListUsers|204 858]]
| [[:ml:Special:ActiveUsers|438]]
| [[:ml:Special:ListFiles|7 480]]
| 221
|-
| 84
| [[Baxu saxón]]
| Plattdüütsch
| <code>[[:nds:|nds]]</code>
| [[:nds:Special:Statistics|85 889]]
| [[:nds:Special:Statistics|187 202]]
| [[:nds:Special:Statistics|1 064 558]]
| [[:nds:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:nds:Special:ListUsers|61 893]]
| [[:nds:Special:ActiveUsers|71]]
| [[:nds:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 85
| [[Curdu (Soraní)]]
| کوردی
| <code>[[:ckb:|ckb]]</code>
| [[:ckb:Special:Statistics|81 706]]
| [[:ckb:Special:Statistics|256 364]]
| [[:ckb:Special:Statistics|1 586 688]]
| [[:ckb:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:ckb:Special:ListUsers|75 564]]
| [[:ckb:Special:ActiveUsers|168]]
| [[:ckb:Special:ListFiles|3 004]]
| 28
|-
| 86
| [[Idioma lombardu|Lombardu]]
| lumbaart
| <code>[[:lmo:|lmo]]</code>
| [[:lmo:Special:Statistics|80 126]]
| [[:lmo:Special:Statistics|153 224]]
| [[:lmo:Special:Statistics|1 326 882]]
| [[:lmo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lmo:Special:ListUsers|53 091]]
| [[:lmo:Special:ActiveUsers|59]]
| [[:lmo:Special:ListFiles|795]]
| 7
|-
| 87
| [[Idioma kirguís]]
| Кыргызча
| <code>[[:ky:|ky]]</code>
| [[:ky:Special:Statistics|76 459]]
| [[:ky:Special:Statistics|124 521]]
| [[:ky:Special:Statistics|647 267]]
| [[:ky:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ky:Special:ListUsers|47 437]]
| [[:ky:Special:ActiveUsers|136]]
| [[:ky:Special:ListFiles|2 679]]
| 2
|-
| 88
| [[Idioma aragonés|Aragonés]]
| aragonés
| <code>[[:an:|an]]</code>
| [[:an:Special:Statistics|76 376]]
| [[:an:Special:Statistics|223 367]]
| [[:an:Special:Statistics|2 417 616]]
| [[:an:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:an:Special:ListUsers|89 123]]
| [[:an:Special:ActiveUsers|105]]
| [[:an:Special:ListFiles|2 190]]
| 40
|-
| 89
| [[Panyabí occidental]]
| پنجابی
| <code>[[:pnb:|pnb]]</code>
| [[:pnb:Special:Statistics|75 541]]
| [[:pnb:Special:Statistics|146 316]]
| [[:pnb:Special:Statistics|704 639]]
| [[:pnb:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pnb:Special:ListUsers|44 016]]
| [[:pnb:Special:ActiveUsers|77]]
| [[:pnb:Special:ListFiles|31]]
| 4
|-
| 90
| [[Xavanés]]
| Basa Jawa
| <code>[[:jv:|jv]]</code>
| [[:jv:Special:Statistics|75 251]]
| [[:jv:Special:Statistics|186 533]]
| [[:jv:Special:Statistics|1 747 559]]
| [[:jv:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:jv:Special:ListUsers|72 255]]
| [[:jv:Special:ActiveUsers|174]]
| [[:jv:Special:ListFiles|4 343]]
| 20
|-
| 91
| [[Nepal bhasa]]
| नेपाल भाषा
| <code>[[:new:|new]]</code>
| [[:new:Special:Statistics|74 137]]
| [[:new:Special:Statistics|269 373]]
| [[:new:Special:Statistics|1 120 345]]
| [[:new:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:new:Special:ListUsers|31 054]]
| [[:new:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:new:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 92
| [[Criollu haitianu|Haitianu]]
| Kreyòl ayisyen
| <code>[[:ht:|ht]]</code>
| [[:ht:Special:Statistics|71 918]]
| [[:ht:Special:Statistics|93 473]]
| [[:ht:Special:Statistics|879 892]]
| [[:ht:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ht:Special:ListUsers|39 097]]
| [[:ht:Special:ActiveUsers|68]]
| [[:ht:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 93
| [[Idioma piamontés|Piamontés]]
| Piemontèis
| <code>[[:pms:|pms]]</code>
| [[:pms:Special:Statistics|71 529]]
| [[:pms:Special:Statistics|104 122]]
| [[:pms:Special:Statistics|884 002]]
| [[:pms:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pms:Special:ListUsers|31 712]]
| [[:pms:Special:ActiveUsers|61]]
| [[:pms:Special:ListFiles|1 818]]
| 2
|-
| 94
| [[Venecianu]]
| vèneto
| <code>[[:vec:|vec]]</code>
| [[:vec:Special:Statistics|69 602]]
| [[:vec:Special:Statistics|143 526]]
| [[:vec:Special:Statistics|1 226 612]]
| [[:vec:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:vec:Special:ListUsers|41 912]]
| [[:vec:Special:ActiveUsers|61]]
| [[:vec:Special:ListFiles|724]]
| 10
|-
| 95
| [[Idioma luxemburgués|Luxemburgués]]
| Lëtzebuergesch
| <code>[[:lb:|lb]]</code>
| [[:lb:Special:Statistics|67 349]]
| [[:lb:Special:Statistics|142 622]]
| [[:lb:Special:Statistics|2 676 380]]
| [[:lb:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:lb:Special:ListUsers|71 109]]
| [[:lb:Special:ActiveUsers|123]]
| [[:lb:Special:ListFiles|2 539]]
| 23
|-
| 96
| [[Idioma mazandaraní|Mazandaraní]]
| مازِرونی
| <code>[[:mzn:|mzn]]</code>
| [[:mzn:Special:Statistics|64 585]]
| [[:mzn:Special:Statistics|107 487]]
| [[:mzn:Special:Statistics|327 398]]
| [[:mzn:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mzn:Special:ListUsers|45 301]]
| [[:mzn:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:mzn:Special:ListFiles|418]]
| 1
|-
| 97
| [[Idioma baskir|Baskir]]
| башҡортса
| <code>[[:ba:|ba]]</code>
| [[:ba:Special:Statistics|64 287]]
| [[:ba:Special:Statistics|185 078]]
| [[:ba:Special:Statistics|1 298 196]]
| [[:ba:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ba:Special:ListUsers|47 598]]
| [[:ba:Special:ActiveUsers|85]]
| [[:ba:Special:ListFiles|1 430]]
| 25
|-
| 98
| [[Idioma irlandés|Irlandés]]
| Gaeilge
| <code>[[:ga:|ga]]</code>
| [[:ga:Special:Statistics|64 042]]
| [[:ga:Special:Statistics|116 683]]
| [[:ga:Special:Statistics|1 313 869]]
| [[:ga:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ga:Special:ListUsers|73 319]]
| [[:ga:Special:ActiveUsers|139]]
| [[:ga:Special:ListFiles|1 011]]
| 8
|-
| 99
| [[Idioma sondanés|Sondanés]]
| Basa Sunda
| <code>[[:su:|su]]</code>
| [[:su:Special:Statistics|62 864]]
| [[:su:Special:Statistics|100 666]]
| [[:su:Special:Statistics|698 204]]
| [[:su:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:su:Special:ListUsers|35 918]]
| [[:su:Special:ActiveUsers|88]]
| [[:su:Special:ListFiles|419]]
| 3
|-
| 100
| [[Ido]]
| Ido
| <code>[[:io:|io]]</code>
| [[:io:Special:Statistics|62 205]]
| [[:io:Special:Statistics|105 158]]
| [[:io:Special:Statistics|1 119 715]]
| [[:io:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:io:Special:ListUsers|45 799]]
| [[:io:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:io:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 101
| [[Idioma islandés|Islandés]]
| íslenska
| <code>[[:is:|is]]</code>
| [[:is:Special:Statistics|61 023]]
| [[:is:Special:Statistics|160 163]]
| [[:is:Special:Statistics|1 960 212]]
| [[:is:Special:ListUsers/sysop|11]]
| [[:is:Special:ListUsers|115 390]]
| [[:is:Special:ActiveUsers|255]]
| [[:is:Special:ListFiles|3 337]]
| 32
|-
| 102
| [[Silesianu]]
| ślůnski
| <code>[[:szl:|szl]]</code>
| [[:szl:Special:Statistics|60 482]]
| [[:szl:Special:Statistics|77 116]]
| [[:szl:Special:Statistics|385 164]]
| [[:szl:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:szl:Special:ListUsers|29 713]]
| [[:szl:Special:ActiveUsers|44]]
| [[:szl:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 103
| [[Frisón occidental]]
| Frysk
| <code>[[:fy:|fy]]</code>
| [[:fy:Special:Statistics|60 121]]
| [[:fy:Special:Statistics|179 910]]
| [[:fy:Special:Statistics|1 228 973]]
| [[:fy:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:fy:Special:ListUsers|57 947]]
| [[:fy:Special:ActiveUsers|86]]
| [[:fy:Special:ListFiles|7 697]]
| 27
|-
| 104
| [[Idioma panyabí oriental|Panyabí oriental]]
| ਪੰਜਾਬੀ
| <code>[[:pa:|pa]]</code>
| [[:pa:Special:Statistics|59 583]]
| [[:pa:Special:Statistics|192 945]]
| [[:pa:Special:Statistics|838 408]]
| [[:pa:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:pa:Special:ListUsers|59 008]]
| [[:pa:Special:ActiveUsers|135]]
| [[:pa:Special:ListFiles|1 867]]
| 22
|-
| 105
| [[Idioma chuvasiu|Chuvasiu]]
| Чӑвашла
| <code>[[:cv:|cv]]</code>
| [[:cv:Special:Statistics|59 030]]
| [[:cv:Special:Statistics|123 097]]
| [[:cv:Special:Statistics|872 447]]
| [[:cv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:cv:Special:ListUsers|40 052]]
| [[:cv:Special:ActiveUsers|48]]
| [[:cv:Special:ListFiles|530]]
| 8
|-
| 106
| [[Volapük]]
| Volapük
| <code>[[:vo:|vo]]</code>
| [[:vo:Special:Statistics|51 677]]
| [[:vo:Special:Statistics|169 550]]
| [[:vo:Special:Statistics|3 331 001]]
| [[:vo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:vo:Special:ListUsers|41 046]]
| [[:vo:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:vo:Special:ListFiles|0]]
| 102
|-
| 107
| [[Idioma tagalu|Tagalu]]
| Tagalog
| <code>[[:tl:|tl]]</code>
| [[:tl:Special:Statistics|49 129]]
| [[:tl:Special:Statistics|249 548]]
| [[:tl:Special:Statistics|2 203 493]]
| [[:tl:Special:ListUsers/sysop|10]]
| [[:tl:Special:ListUsers|161 205]]
| [[:tl:Special:ActiveUsers|297]]
| [[:tl:Special:ListFiles|1 712]]
| 147
|-
| 108
| [[Guilakí|Idioma guilakí]]
| گیلکی
| <code>[[:glk:|glk]]</code>
| [[:glk:Special:Statistics|48 287]]
| [[:glk:Special:Statistics|57 625]]
| [[:glk:Special:Statistics|156 238]]
| [[:glk:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:glk:Special:ListUsers|18 421]]
| [[:glk:Special:ActiveUsers|60]]
| [[:glk:Special:ListFiles|811]]
| 0
|-
| 109
| [[Chinu vu]]
| 吴语
| <code>[[:wuu:|wuu]]</code>
| [[:wuu:Special:Statistics|48 193]]
| [[:wuu:Special:Statistics|75 073]]
| [[:wuu:Special:Statistics|395 501]]
| [[:wuu:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:wuu:Special:ListUsers|225 936]]
| [[:wuu:Special:ActiveUsers|94]]
| [[:wuu:Special:ListFiles|6]]
| 2
|-
| 110
| [[Idioma igbo|Igbo]]
| Igbo
| <code>[[:ig:|ig]]</code>
| [[:ig:Special:Statistics|46 635]]
| [[:ig:Special:Statistics|64 678]]
| [[:ig:Special:Statistics|401 356]]
| [[:ig:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ig:Special:ListUsers|37 860]]
| [[:ig:Special:ActiveUsers|120]]
| [[:ig:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 111
| [[Zazaki]]
| Zazaki
| <code>[[:diq:|diq]]</code>
| [[:diq:Special:Statistics|42 602]]
| [[:diq:Special:Statistics|64 235]]
| [[:diq:Special:Statistics|548 120]]
| [[:diq:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:diq:Special:ListUsers|33 781]]
| [[:diq:Special:ActiveUsers|48]]
| [[:diq:Special:ListFiles|193]]
| 2
|-
| 112
| [[Idioma balinés|Balinés]]
| Bali
| <code>[[:ban:|ban]]</code>
| [[:ban:Special:Statistics|37 460]]
| [[:ban:Special:Statistics|76 906]]
| [[:ban:Special:Statistics|259 885]]
| [[:ban:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ban:Special:ListUsers|93 106]]
| [[:ban:Special:ActiveUsers|105]]
| [[:ban:Special:ListFiles|141]]
| 4
|-
| 113
| [[Idioma yoruba|Yoruba]]
| Yorùbá
| <code>[[:yo:|yo]]</code>
| [[:yo:Special:Statistics|37 271]]
| [[:yo:Special:Statistics|62 293]]
| [[:yo:Special:Statistics|616 703]]
| [[:yo:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:yo:Special:ListUsers|33 913]]
| [[:yo:Special:ActiveUsers|73]]
| [[:yo:Special:ListFiles|160]]
| 4
|-
| 114
| [[Idioma canarés|Canarés]]
| ಕನ್ನಡ
| <code>[[:kn:|kn]]</code>
| [[:kn:Special:Statistics|35 165]]
| [[:kn:Special:Statistics|159 849]]
| [[:kn:Special:Statistics|1 369 347]]
| [[:kn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:kn:Special:ListUsers|97 738]]
| [[:kn:Special:ActiveUsers|148]]
| [[:kn:Special:ListFiles|2 363]]
| 108
|-
| 115
| [[Escocés (llingua xermánica)]]
| Scots
| <code>[[:sco:|sco]]</code>
| [[:sco:Special:Statistics|34 221]]
| [[:sco:Special:Statistics|138 400]]
| [[:sco:Special:Statistics|910 065]]
| [[:sco:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sco:Special:ListUsers|131 009]]
| [[:sco:Special:ActiveUsers|117]]
| [[:sco:Special:ListFiles|416]]
| 61
|-
| 116
| [[Alemánicu]]
| Alemannisch
| <code>[[:als:|als]]</code>
| [[:als:Special:Statistics|31 686]]
| [[:als:Special:Statistics|75 221]]
| [[:als:Special:Statistics|1 081 628]]
| [[:als:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:als:Special:ListUsers|119 271]]
| [[:als:Special:ActiveUsers|102]]
| [[:als:Special:ListFiles|599]]
| 27
|-
| 117
| [[Idioma guyaratín|Guyaratín]]
| ગુજરાતી
| <code>[[:gu:|gu]]</code>
| [[:gu:Special:Statistics|30 835]]
| [[:gu:Special:Statistics|136 192]]
| [[:gu:Special:Statistics|899 611]]
| [[:gu:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gu:Special:ListUsers|85 846]]
| [[:gu:Special:ActiveUsers|89]]
| [[:gu:Special:ListFiles|0]]
| 77
|-
| 118
| [[Interlingua]]
| interlingua
| <code>[[:ia:|ia]]</code>
| [[:ia:Special:Statistics|30 422]]
| [[:ia:Special:Statistics|46 595]]
| [[:ia:Special:Statistics|693 000]]
| [[:ia:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ia:Special:ListUsers|59 427]]
| [[:ia:Special:ActiveUsers|51]]
| [[:ia:Special:ListFiles|4]]
| 4
|-
| 119
| [[Kotava]]
| Kotava
| <code>[[:avk:|avk]]</code>
| [[:avk:Special:Statistics|29 900]]
| [[:avk:Special:Statistics|36 361]]
| [[:avk:Special:Statistics|147 641]]
| [[:avk:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:avk:Special:ListUsers|8 417]]
| [[:avk:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:avk:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 120
| [[Idioma nepalés|Nepales]]
| नेपाली
| <code>[[:ne:|ne]]</code>
| [[:ne:Special:Statistics|29 783]]
| [[:ne:Special:Statistics|114 183]]
| [[:ne:Special:Statistics|1 350 756]]
| [[:ne:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:ne:Special:ListUsers|78 008]]
| [[:ne:Special:ActiveUsers|154]]
| [[:ne:Special:ListFiles|1 485]]
| 95
|-
| 121
| [[Tártaru de Crimea]]
| qırımtatarca
| <code>[[:crh:|crh]]</code>
| [[:crh:Special:Statistics|29 703]]
| [[:crh:Special:Statistics|58 207]]
| [[:crh:Special:Statistics|243 570]]
| [[:crh:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:crh:Special:ListUsers|75 578]]
| [[:crh:Special:ActiveUsers|48]]
| [[:crh:Special:ListFiles|0]]
| 4
|-
| 122
| [[Idioma mongol|Mongol]]
| монгол
| <code>[[:mn:|mn]]</code>
| [[:mn:Special:Statistics|27 547]]
| [[:mn:Special:Statistics|115 376]]
| [[:mn:Special:Statistics|856 198]]
| [[:mn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mn:Special:ListUsers|103 818]]
| [[:mn:Special:ActiveUsers|238]]
| [[:mn:Special:ListFiles|1 370]]
| 75
|-
| 123
| [[Idioma austrobávaru|Bávaru]]
| Boarisch
| <code>[[:bar:|bar]]</code>
| [[:bar:Special:Statistics|27 229]]
| [[:bar:Special:Statistics|110 811]]
| [[:bar:Special:Statistics|852 048]]
| [[:bar:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bar:Special:ListUsers|80 218]]
| [[:bar:Special:ActiveUsers|78]]
| [[:bar:Special:ListFiles|1 153]]
| 72
|-
| 124
| [[Sicilianu]]
| sicilianu
| <code>[[:scn:|scn]]</code>
| [[:scn:Special:Statistics|26 325]]
| [[:scn:Special:Statistics|55 836]]
| [[:scn:Special:Statistics|778 407]]
| [[:scn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:scn:Special:ListUsers|50 769]]
| [[:scn:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:scn:Special:ListFiles|958]]
| 18
|-
| 125
| [[Idioma cingalés|Cingalés]]
| සිංහල
| <code>[[:si:|si]]</code>
| [[:si:Special:Statistics|25 374]]
| [[:si:Special:Statistics|175 173]]
| [[:si:Special:Statistics|791 598]]
| [[:si:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:si:Special:ListUsers|78 242]]
| [[:si:Special:ActiveUsers|177]]
| [[:si:Special:ListFiles|2 982]]
| 157
|-
| 126
| [[Bishnupriya Manipuri]]
| বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী
| <code>[[:bpy:|bpy]]</code>
| [[:bpy:Special:Statistics|25 097]]
| [[:bpy:Special:Statistics|63 422]]
| [[:bpy:Special:Statistics|895 532]]
| [[:bpy:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bpy:Special:ListUsers|28 117]]
| [[:bpy:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:bpy:Special:ListFiles|35]]
| 33
|-
| 127
| [[Saraiki]]
| سرائیکی
| <code>[[:skr:|skr]]</code>
| [[:skr:Special:Statistics|24 645]]
| [[:skr:Special:Statistics|33 300]]
| [[:skr:Special:Statistics|71 442]]
| [[:skr:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:skr:Special:ListUsers|4 333]]
| [[:skr:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:skr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 128
| [[Quechua]]
| Runa Simi
| <code>[[:qu:|qu]]</code>
| [[:qu:Special:Statistics|24 524]]
| [[:qu:Special:Statistics|58 742]]
| [[:qu:Special:Statistics|687 860]]
| [[:qu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:qu:Special:ListUsers|34 521]]
| [[:qu:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:qu:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 129
| [[Asamés]]
| অসমীয়া
| <code>[[:as:|as]]</code>
| [[:as:Special:Statistics|24 379]]
| [[:as:Special:Statistics|125 249]]
| [[:as:Special:Statistics|610 437]]
| [[:as:Special:ListUsers/sysop|6]]
| [[:as:Special:ListUsers|49 618]]
| [[:as:Special:ActiveUsers|181]]
| [[:as:Special:ListFiles|2 415]]
| 83
|-
| 130
| [[Idioma navajo|Navajo]]
| Diné bizaad
| <code>[[:nv:|nv]]</code>
| [[:nv:Special:Statistics|22 667]]
| [[:nv:Special:Statistics|36 573]]
| [[:nv:Special:Statistics|308 880]]
| [[:nv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nv:Special:ListUsers|20 841]]
| [[:nv:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:nv:Special:ListFiles|736]]
| 3
|-
| 131
| [[Megrelianu]]
| მარგალური
| <code>[[:xmf:|xmf]]</code>
| [[:xmf:Special:Statistics|22 343]]
| [[:xmf:Special:Statistics|42 412]]
| [[:xmf:Special:Statistics|250 271]]
| [[:xmf:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:xmf:Special:ListUsers|22 981]]
| [[:xmf:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:xmf:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 132
| [[Bicolano central]]
| Bikol Central
| <code>[[:bcl:|bcl]]</code>
| [[:bcl:Special:Statistics|22 228]]
| [[:bcl:Special:Statistics|51 480]]
| [[:bcl:Special:Statistics|305 617]]
| [[:bcl:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:bcl:Special:ListUsers|31 358]]
| [[:bcl:Special:ActiveUsers|85]]
| [[:bcl:Special:ListFiles|798]]
| 10
|-
| 133
| [[Idioma osetiu|Osetiu]]
| Ирон
| <code>[[:os:|os]]</code>
| [[:os:Special:Statistics|21 572]]
| [[:os:Special:Statistics|77 312]]
| [[:os:Special:Statistics|592 850]]
| [[:os:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:os:Special:ListUsers|28 035]]
| [[:os:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:os:Special:ListFiles|149]]
| 51
|-
| 134
| [[Idioma sindhi|Sindhi]]
| سنڌي
| <code>[[:sd:|sd]]</code>
| [[:sd:Special:Statistics|21 556]]
| [[:sd:Special:Statistics|81 664]]
| [[:sd:Special:Statistics|382 053]]
| [[:sd:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:sd:Special:ListUsers|22 004]]
| [[:sd:Special:ActiveUsers|36]]
| [[:sd:Special:ListFiles|159]]
| 36
|-
| 135
| [[Pashtu]]
| پښتو
| <code>[[:ps:|ps]]</code>
| [[:ps:Special:Statistics|21 304]]
| [[:ps:Special:Statistics|77 039]]
| [[:ps:Special:Statistics|363 920]]
| [[:ps:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ps:Special:ListUsers|39 033]]
| [[:ps:Special:ActiveUsers|61]]
| [[:ps:Special:ListFiles|1 817]]
| 32
|-
| 136
| [[North Frisian|Frisón septentrional]]
| Nordfriisk
| <code>[[:frr:|frr]]</code>
| [[:frr:Special:Statistics|21 273]]
| [[:frr:Special:Statistics|52 999]]
| [[:frr:Special:Statistics|281 520]]
| [[:frr:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:frr:Special:ListUsers|24 356]]
| [[:frr:Special:ActiveUsers|36]]
| [[:frr:Special:ListFiles|1 487]]
| 12
|-
| 137
| [[Idioma oriya|Oriya]]
| ଓଡ଼ିଆ
| <code>[[:or:|or]]</code>
| [[:or:Special:Statistics|20 911]]
| [[:or:Special:Statistics|87 647]]
| [[:or:Special:Statistics|586 511]]
| [[:or:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:or:Special:ListUsers|41 637]]
| [[:or:Special:ActiveUsers|56]]
| [[:or:Special:ListFiles|170]]
| 68
|-
| 138
| [[Idioma fula|Fula]]
| Fulfulde
| <code>[[:ff:|ff]]</code>
| [[:ff:Special:Statistics|19 329]]
| [[:ff:Special:Statistics|35 343]]
| [[:ff:Special:Statistics|163 757]]
| [[:ff:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ff:Special:ListUsers|13 577]]
| [[:ff:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:ff:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 139
| [[Idioma tumbuka|Tumbuka]]
| chiTumbuka
| <code>[[:tum:|tum]]</code>
| [[:tum:Special:Statistics|18 936]]
| [[:tum:Special:Statistics|39 432]]
| [[:tum:Special:Statistics|107 437]]
| [[:tum:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:tum:Special:ListUsers|11 520]]
| [[:tum:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:tum:Special:ListFiles|138]]
| 3
|-
| 140
| [[:en:Sakha|Sakha]]
| саха тыла
| <code>[[:sah:|sah]]</code>
| [[:sah:Special:Statistics|18 183]]
| [[:sah:Special:Statistics|55 127]]
| [[:sah:Special:Statistics|427 972]]
| [[:sah:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:sah:Special:ListUsers|28 924]]
| [[:sah:Special:ActiveUsers|59]]
| [[:sah:Special:ListFiles|1 765]]
| 32
|-
| 141
| [[Min Dong]]
| Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄
| <code>[[:cdo:|cdo]]</code>
| [[:cdo:Special:Statistics|16 727]]
| [[:cdo:Special:Statistics|33 616]]
| [[:cdo:Special:Statistics|105 090]]
| [[:cdo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:cdo:Special:ListUsers|25 032]]
| [[:cdo:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:cdo:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 143
| [[Gaélicu escocés]]
| Gàidhlig
| <code>[[:gd:|gd]]</code>
| [[:gd:Special:Statistics|16 055]]
| [[:gd:Special:Statistics|32 892]]
| [[:gd:Special:Statistics|581 929]]
| [[:gd:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:gd:Special:ListUsers|32 261]]
| [[:gd:Special:ActiveUsers|41]]
| [[:gd:Special:ListFiles|290]]
| 19
|-
| 144
| [[:en:Buginese|Buginese]]
| ᨅᨔ ᨕᨘᨁᨗ
| <code>[[:bug:|bug]]</code>
| [[:bug:Special:Statistics|15 960]]
| [[:bug:Special:Statistics|20 520]]
| [[:bug:Special:Statistics|210 194]]
| [[:bug:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bug:Special:ListUsers|15 290]]
| [[:bug:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:bug:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 145
| [[Amáricu]]
| አማርኛ
| <code>[[:am:|am]]</code>
| [[:am:Special:Statistics|15 689]]
| [[:am:Special:Statistics|46 714]]
| [[:am:Special:Statistics|391 532]]
| [[:am:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:am:Special:ListUsers|56 181]]
| [[:am:Special:ActiveUsers|88]]
| [[:am:Special:ListFiles|1 357]]
| 33
|-
| 146
| [[Yiddish]]
| ייִדיש
| <code>[[:yi:|yi]]</code>
| [[:yi:Special:Statistics|15 670]]
| [[:yi:Special:Statistics|44 484]]
| [[:yi:Special:Statistics|599 050]]
| [[:yi:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:yi:Special:ListUsers|60 932]]
| [[:yi:Special:ActiveUsers|60]]
| [[:yi:Special:ListFiles|985]]
| 46
|-
| 147
| [[Ilocanu]]
| Ilokano
| <code>[[:ilo:|ilo]]</code>
| [[:ilo:Special:Statistics|15 515]]
| [[:ilo:Special:Statistics|70 717]]
| [[:ilo:Special:Statistics|405 418]]
| [[:ilo:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ilo:Special:ListUsers|19 982]]
| [[:ilo:Special:ActiveUsers|41]]
| [[:ilo:Special:ListFiles|0]]
| 73
|-
| 148
| [[Idioma santali|Santali]]
| Santhali
| <code>[[:sat:|sat]]</code>
| [[:sat:Special:Statistics|15 208]]
| [[:sat:Special:Statistics|32 297]]
| [[:sat:Special:Statistics|188 675]]
| [[:sat:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:sat:Special:ListUsers|11 008]]
| [[:sat:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:sat:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 149
| [[Idioma limburgués|Limburgués]]
| Limburgs
| <code>[[:li:|li]]</code>
| [[:li:Special:Statistics|15 207]]
| [[:li:Special:Statistics|68 811]]
| [[:li:Special:Statistics|485 081]]
| [[:li:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:li:Special:ListUsers|33 421]]
| [[:li:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:li:Special:ListFiles|622]]
| 88
|-
| 150
| [[:en:Gorontalo|Gorontalo]]
| Bahasa Hulontalo
| <code>[[:gor:|gor]]</code>
| [[:gor:Special:Statistics|15 111]]
| [[:gor:Special:Statistics|25 040]]
| [[:gor:Special:Statistics|67 305]]
| [[:gor:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gor:Special:ListUsers|8 533]]
| [[:gor:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:gor:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 151
| [[Idioma napolitanu|Napolitanu]]
| Napulitano
| <code>[[:nap:|nap]]</code>
| [[:nap:Special:Statistics|14 958]]
| [[:nap:Special:Statistics|24 217]]
| [[:nap:Special:Statistics|671 630]]
| [[:nap:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:nap:Special:ListUsers|34 588]]
| [[:nap:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:nap:Special:ListFiles|287]]
| 11
|-
| 152
| [[Idioma shan|Shan]]
| ၵႂၢမ်းတႆးလူင်
| <code>[[:shn:|shn]]</code>
| [[:shn:Special:Statistics|14 752]]
| [[:shn:Special:Statistics|35 824]]
| [[:shn:Special:Statistics|126 147]]
| [[:shn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:shn:Special:ListUsers|6 503]]
| [[:shn:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:shn:Special:ListFiles|79]]
| 7
|-
| 153
| [[Idioma maithili|Maithili]]
| मैथिली
| <code>[[:mai:|mai]]</code>
| [[:mai:Special:Statistics|14 341]]
| [[:mai:Special:Statistics|46 003]]
| [[:mai:Special:Statistics|274 356]]
| [[:mai:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mai:Special:ListUsers|17 163]]
| [[:mai:Special:ActiveUsers|41]]
| [[:mai:Special:ListFiles|126]]
| 29
|-
| 154
| [[:en:Upper Sorbian|Upper Sorbian]]
| hornjoserbsce
| <code>[[:hsb:|hsb]]</code>
| [[:hsb:Special:Statistics|14 252]]
| [[:hsb:Special:Statistics|36 478]]
| [[:hsb:Special:Statistics|389 827]]
| [[:hsb:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:hsb:Special:ListUsers|28 224]]
| [[:hsb:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:hsb:Special:ListFiles|126]]
| 26
|-
| 155
| [[Feroés]]
| føroyskt
| <code>[[:fo:|fo]]</code>
| [[:fo:Special:Statistics|14 219]]
| [[:fo:Special:Statistics|41 068]]
| [[:fo:Special:Statistics|387 569]]
| [[:fo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:fo:Special:ListUsers|34 682]]
| [[:fo:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:fo:Special:ListFiles|0]]
| 34
|-
| 156
| [[Idioma emiliano-romañol|Emiliano-romañol]]
| emiliàn e rumagnòl
| <code>[[:eml:|eml]]</code>
| [[:eml:Special:Statistics|14 096]]
| [[:eml:Special:Statistics|37 484]]
| [[:eml:Special:Statistics|168 636]]
| [[:eml:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:eml:Special:ListUsers|31 213]]
| [[:eml:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:eml:Special:ListFiles|2 927]]
| 12
|-
| 157
| [[dagbani]]
| dagbanli
| <code>[[:dag:|dag]]</code>
| [[:dag:Special:Statistics|13 913]]
| [[:dag:Special:Statistics|24 890]]
| [[:dag:Special:Statistics|138 199]]
| [[:dag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dag:Special:ListUsers|8 039]]
| [[:dag:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:dag:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 160
| [[Idioma armeniu occidental|Armeniu occidental]]
| Արեւմտահայերէն
| <code>[[:hyw:|hyw]]</code>
| [[:hyw:Special:Statistics|13 877]]
| [[:hyw:Special:Statistics|30 262]]
| [[:hyw:Special:Statistics|240 954]]
| [[:hyw:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:hyw:Special:ListUsers|14 432]]
| [[:hyw:Special:ActiveUsers|63]]
| [[:hyw:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 161
| [[Árabe marroquín]]
| اللهجة المغربي
| <code>[[:ary:|ary]]</code>
| [[:ary:Special:Statistics|13 750]]
| [[:ary:Special:Statistics|103 766]]
| [[:ary:Special:Statistics|509 887]]
| [[:ary:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ary:Special:ListUsers|20 327]]
| [[:ary:Special:ActiveUsers|74]]
| [[:ary:Special:ListFiles|344]]
| 211
|-
| 162
| [[Idioma occidental|Occidental]]
| Interlingue
| <code>[[:ie:|ie]]</code>
| [[:ie:Special:Statistics|13 613]]
| [[:ie:Special:Statistics|17 906]]
| [[:ie:Special:Statistics|167 802]]
| [[:ie:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ie:Special:ListUsers|24 322]]
| [[:ie:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:ie:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 163
| [[Idioma karakalpako|Karakalpako]]
| Qaraqalpaqsha
| <code>[[:kaa:|kaa]]</code>
| [[:kaa:Special:Statistics|13 109]]
| [[:kaa:Special:Statistics|37 583]]
| [[:kaa:Special:Statistics|229 877]]
| [[:kaa:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:kaa:Special:ListUsers|15 987]]
| [[:kaa:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:kaa:Special:ListFiles|89]]
| 21
|-
| 164
| [[Idioma achenés|Achenés]]
| Acèh
| <code>[[:ace:|ace]]</code>
| [[:ace:Special:Statistics|13 062]]
| [[:ace:Special:Statistics|28 290]]
| [[:ace:Special:Statistics|157 844]]
| [[:ace:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ace:Special:ListUsers|33 115]]
| [[:ace:Special:ActiveUsers|35]]
| [[:ace:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 165
| [[Idioma valón|Valón]]
| walon
| <code>[[:wa:|wa]]</code>
| [[:wa:Special:Statistics|12 947]]
| [[:wa:Special:Statistics|30 935]]
| [[:wa:Special:Statistics|424 346]]
| [[:wa:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:wa:Special:ListUsers|28 574]]
| [[:wa:Special:ActiveUsers|41]]
| [[:wa:Special:ListFiles|766]]
| 26
|-
| 166
| [[Idioma sánscritu|Sánscritu]]
| संस्कृतम्
| <code>[[:sa:|sa]]</code>
| [[:sa:Special:Statistics|12 498]]
| [[:sa:Special:Statistics|82 528]]
| [[:sa:Special:Statistics|498 832]]
| [[:sa:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sa:Special:ListUsers|45 777]]
| [[:sa:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:sa:Special:ListFiles|445]]
| 190
|-
| 167
| [[:en:Fiji Hindi|Fiji Hindi]]
| Fiji Hindi
| <code>[[:hif:|hif]]</code>
| [[:hif:Special:Statistics|12 327]]
| [[:hif:Special:Statistics|57 044]]
| [[:hif:Special:Statistics|335 124]]
| [[:hif:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:hif:Special:ListUsers|39 904]]
| [[:hif:Special:ActiveUsers|58]]
| [[:hif:Special:ListFiles|187]]
| 77
|-
| 168
| [[Idioma zulú|Zulú]]
| isiZulu
| <code>[[:zu:|zu]]</code>
| [[:zu:Special:Statistics|12 278]]
| [[:zu:Special:Statistics|27 128]]
| [[:zu:Special:Statistics|124 086]]
| [[:zu:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:zu:Special:ListUsers|26 059]]
| [[:zu:Special:ActiveUsers|66]]
| [[:zu:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 169
| [[{{#language:zgh|ast}}]]
| {{lang|zgh|{{#language:zgh}}}}
| <code>[[:zgh:|zgh]]</code>
| [[:zgh:Special:Statistics|12 233]]
| [[:zgh:Special:Statistics|52 230]]
| [[:zgh:Special:Statistics|176 368]]
| [[:zgh:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:zgh:Special:ListUsers|40 803]]
| [[:zgh:Special:ActiveUsers|45]]
| [[:zgh:Special:ListFiles|0]]
| 36
|-
| 170
| [[Idioma camboyanu|Camboyanu]]
| ភាសាខ្មែរ
| <code>[[:km:|km]]</code>
| [[:km:Special:Statistics|12 087]]
| [[:km:Special:Statistics|37 222]]
| [[:km:Special:Statistics|335 830]]
| [[:km:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:km:Special:ListUsers|50 650]]
| [[:km:Special:ActiveUsers|139]]
| [[:km:Special:ListFiles|808]]
| 39
|-
| 171
| [[:en:Banjar|Banjar]]
| Bahasa Banjar
| <code>[[:bjn:|bjn]]</code>
| [[:bjn:Special:Statistics|11 889]]
| [[:bjn:Special:Statistics|36 101]]
| [[:bjn:Special:Statistics|110 683]]
| [[:bjn:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:bjn:Special:ListUsers|17 349]]
| [[:bjn:Special:ActiveUsers|38]]
| [[:bjn:Special:ListFiles|2]]
| 13
|-
| 172
| [[Idioma shona|Shona]]
| chiShona
| <code>[[:sn:|sn]]</code>
| [[:sn:Special:Statistics|11 655]]
| [[:sn:Special:Statistics|20 686]]
| [[:sn:Special:Statistics|113 558]]
| [[:sn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sn:Special:ListUsers|20 804]]
| [[:sn:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:sn:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 173
| [[Idioma ligur|Ligur]]
| Ligure
| <code>[[:lij:|lij]]</code>
| [[:lij:Special:Statistics|11 537]]
| [[:lij:Special:Statistics|28 353]]
| [[:lij:Special:Statistics|269 744]]
| [[:lij:Special:ListUsers/sysop|7]]
| [[:lij:Special:ListUsers|19 806]]
| [[:lij:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:lij:Special:ListFiles|33]]
| 20
|-
| 174
| [[:en:Meadow Mari|Meadow Mari]]
| олык марий
| <code>[[:mhr:|mhr]]</code>
| [[:mhr:Special:Statistics|11 327]]
| [[:mhr:Special:Statistics|31 665]]
| [[:mhr:Special:Statistics|202 935]]
| [[:mhr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mhr:Special:ListUsers|16 588]]
| [[:mhr:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:mhr:Special:ListFiles|0]]
| 21
|-
| 175
| [[tachelhit]]
| taclḥit
| <code>[[:shi:|shi]]</code>
| [[:shi:Special:Statistics|10 890]]
| [[:shi:Special:Statistics|14 977]]
| [[:shi:Special:Statistics|78 492]]
| [[:shi:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:shi:Special:ListUsers|36 921]]
| [[:shi:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:shi:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 176
| [[Idioma cachemir|Cachemir]]
| कॉशुर / کٲشُر
| <code>[[:ks:|ks]]</code>
| [[:ks:Special:Statistics|10 671]]
| [[:ks:Special:Statistics|24 902]]
| [[:ks:Special:Statistics|139 602]]
| [[:ks:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ks:Special:ListUsers|14 146]]
| [[:ks:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:ks:Special:ListFiles|88]]
| 10
|-
| 177
| [[iodioma meitei|meitei]]
| ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ
| <code>[[:mni:|mni]]</code>
| [[:mni:Special:Statistics|10 540]]
| [[:mni:Special:Statistics|17 866]]
| [[:mni:Special:Statistics|61 735]]
| [[:mni:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mni:Special:ListUsers|42 813]]
| [[:mni:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:mni:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 178
| [[Somalín]]
| Soomaaliga
| <code>[[:so:|so]]</code>
| [[:so:Special:Statistics|10 482]]
| [[:so:Special:Statistics|31 584]]
| [[:so:Special:Statistics|297 667]]
| [[:so:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:so:Special:ListUsers|45 454]]
| [[:so:Special:ActiveUsers|165]]
| [[:so:Special:ListFiles|0]]
| 38
|-
| 179
| [[Idioma hakka]]
| 客家語/Hak-kâ-ngî
| <code>[[:hak:|hak]]</code>
| [[:hak:Special:Statistics|10 432]]
| [[:hak:Special:Statistics|20 047]]
| [[:hak:Special:Statistics|134 012]]
| [[:hak:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:hak:Special:ListUsers|36 766]]
| [[:hak:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:hak:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 180
| [[:en:Hill Mari|Hill Mari]]
| кырык мары
| <code>[[:mrj:|mrj]]</code>
| [[:mrj:Special:Statistics|10 430]]
| [[:mrj:Special:Statistics|21 530]]
| [[:mrj:Special:Statistics|108 015]]
| [[:mrj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mrj:Special:ListUsers|12 304]]
| [[:mrj:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:mrj:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 181
| [[Rusinu]]
| русиньскый
| <code>[[:rue:|rue]]</code>
| [[:rue:Special:Statistics|10 258]]
| [[:rue:Special:Statistics|22 968]]
| [[:rue:Special:Statistics|165 000]]
| [[:rue:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rue:Special:ListUsers|35 866]]
| [[:rue:Special:ActiveUsers|47]]
| [[:rue:Special:ListFiles|87]]
| 11
|-
| 182
| [[Idioma pampangu|Pampangu]]
| Kapampangan
| <code>[[:pam:|pam]]</code>
| [[:pam:Special:Statistics|10 220]]
| [[:pam:Special:Statistics|23 410]]
| [[:pam:Special:Statistics|311 655]]
| [[:pam:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pam:Special:ListUsers|24 768]]
| [[:pam:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:pam:Special:ListFiles|394]]
| 22
|-
| 183
| [[{{#language:tly|ast}}]]
| {{lang|tly|{{#language:tly}}}}
| <code>[[:tly:|tly]]</code>
| [[:tly:Special:Statistics|10 127]]
| [[:tly:Special:Statistics|13 983]]
| [[:tly:Special:Statistics|124 688]]
| [[:tly:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tly:Special:ListUsers|45 725]]
| [[:tly:Special:ActiveUsers|39]]
| [[:tly:Special:ListFiles|1]]
| 1
|-
| 184
| [[Uigur]]
| ئۇيغۇرچە / Uyghurche
| <code>[[:ug:|ug]]</code>
| [[:ug:Special:Statistics|9 721]]
| [[:ug:Special:Statistics|17 657]]
| [[:ug:Special:Statistics|175 284]]
| [[:ug:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ug:Special:ListUsers|25 636]]
| [[:ug:Special:ActiveUsers|43]]
| [[:ug:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 185
| [[Kiñaruanda]]
| Kinyarwanda
| <code>[[:rw:|rw]]</code>
| [[:rw:Special:Statistics|9 663]]
| [[:rw:Special:Statistics|18 910]]
| [[:rw:Special:Statistics|131 228]]
| [[:rw:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rw:Special:ListUsers|18 157]]
| [[:rw:Special:ActiveUsers|84]]
| [[:rw:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 186
| [[Llingües bihari|Bihari]]
| भोजपुरी
| <code>[[:bh:|bh]]</code>
| [[:bh:Special:Statistics|9 038]]
| [[:bh:Special:Statistics|81 703]]
| [[:bh:Special:Statistics|793 030]]
| [[:bh:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bh:Special:ListUsers|39 995]]
| [[:bh:Special:ActiveUsers|53]]
| [[:bh:Special:ListFiles|54]]
| 627
|-
| 188
| [[Idioma corsu|Corsu]]
| corsu
| <code>[[:co:|co]]</code>
| [[:co:Special:Statistics|9 036]]
| [[:co:Special:Statistics|18 402]]
| [[:co:Special:Statistics|401 857]]
| [[:co:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:co:Special:ListUsers|27 383]]
| [[:co:Special:ActiveUsers|53]]
| [[:co:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 189
| [[Sesotho sa leboa]]
| Sesotho sa Leboa
| <code>[[:nso:|nso]]</code>
| [[:nso:Special:Statistics|8 928]]
| [[:nso:Special:Statistics|11 914]]
| [[:nso:Special:Statistics|54 968]]
| [[:nso:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nso:Special:ListUsers|8 492]]
| [[:nso:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:nso:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 190
| [[:en:West Flemish|West Flemish]]
| West-Vlams
| <code>[[:vls:|vls]]</code>
| [[:vls:Special:Statistics|8 339]]
| [[:vls:Special:Statistics|23 344]]
| [[:vls:Special:Statistics|326 436]]
| [[:vls:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:vls:Special:ListUsers|30 936]]
| [[:vls:Special:ActiveUsers|40]]
| [[:vls:Special:ListFiles|355]]
| 45
|-
| 191
| [[Idioma tibetanu|Tibetanu]]
| བོད་ཡིག
| <code>[[:bo:|bo]]</code>
| [[:bo:Special:Statistics|8 074]]
| [[:bo:Special:Statistics|22 697]]
| [[:bo:Special:Statistics|161 546]]
| [[:bo:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:bo:Special:ListUsers|35 216]]
| [[:bo:Special:ActiveUsers|42]]
| [[:bo:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 193
| [[Idioma maorí|Maorí]]
| Māori
| <code>[[:mi:|mi]]</code>
| [[:mi:Special:Statistics|8 043]]
| [[:mi:Special:Statistics|15 494]]
| [[:mi:Special:Statistics|167 349]]
| [[:mi:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:mi:Special:ListUsers|22 819]]
| [[:mi:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:mi:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 194
| [[Sami septentrional]]
| davvisámegiella
| <code>[[:se:|se]]</code>
| [[:se:Special:Statistics|7 907]]
| [[:se:Special:Statistics|21 132]]
| [[:se:Special:Statistics|305 873]]
| [[:se:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:se:Special:ListUsers|33 663]]
| [[:se:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:se:Special:ListFiles|0]]
| 40
|-
| 195
| [[Idioma erzya]]
| эрзянь
| <code>[[:myv:|myv]]</code>
| [[:myv:Special:Statistics|7 870]]
| [[:myv:Special:Statistics|31 863]]
| [[:myv:Special:Statistics|154 369]]
| [[:myv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:myv:Special:ListUsers|15 051]]
| [[:myv:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:myv:Special:ListFiles|0]]
| 45
|-
| 196
| [[Idioma maltés|Maltés]]
| Malti
| <code>[[:mt:|mt]]</code>
| [[:mt:Special:Statistics|7 865]]
| [[:mt:Special:Statistics|23 800]]
| [[:mt:Special:Statistics|329 584]]
| [[:mt:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:mt:Special:ListUsers|27 876]]
| [[:mt:Special:ActiveUsers|66]]
| [[:mt:Special:ListFiles|697]]
| 57
|-
| 197
| [[Idioma sardu|Sardu]]
| sardu
| <code>[[:sc:|sc]]</code>
| [[:sc:Special:Statistics|7 809]]
| [[:sc:Special:Statistics|17 736]]
| [[:sc:Special:Statistics|189 645]]
| [[:sc:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:sc:Special:ListUsers|29 289]]
| [[:sc:Special:ActiveUsers|39]]
| [[:sc:Special:ListFiles|157]]
| 17
|-
| 198
| [[Idioma moksha|Moksha]]
| мокшень
| <code>[[:mdf:|mdf]]</code>
| [[:mdf:Special:Statistics|7 626]]
| [[:mdf:Special:Statistics|23 946]]
| [[:mdf:Special:Statistics|103 234]]
| [[:mdf:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mdf:Special:ListUsers|11 792]]
| [[:mdf:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:mdf:Special:ListFiles|0]]
| 20
|-
| 199
| [[Zelandés]]
| Zeêuws
| <code>[[:zea:|zea]]</code>
| [[:zea:Special:Statistics|7 278]]
| [[:zea:Special:Statistics|13 798]]
| [[:zea:Special:Statistics|179 885]]
| [[:zea:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:zea:Special:ListUsers|15 894]]
| [[:zea:Special:ActiveUsers|48]]
| [[:zea:Special:ListFiles|1]]
| 10
|-
| 200
| [[Idioma córnicu|Córnicu]]
| kernowek
| <code>[[:kw:|kw]]</code>
| [[:kw:Special:Statistics|7 165]]
| [[:kw:Special:Statistics|15 003]]
| [[:kw:Special:Statistics|225 882]]
| [[:kw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:kw:Special:ListUsers|18 597]]
| [[:kw:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:kw:Special:ListFiles|6]]
| 18
|-
| 201
| [[Cabiliu]]
| Taqbaylit
| <code>[[:kab:|kab]]</code>
| [[:kab:Special:Statistics|7 139]]
| [[:kab:Special:Statistics|18 166]]
| [[:kab:Special:Statistics|116 436]]
| [[:kab:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kab:Special:ListUsers|16 580]]
| [[:kab:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:kab:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 202
| [[Idioma turcomanu|Turcomanu]]
| Türkmençe
| <code>[[:tk:|tk]]</code>
| [[:tk:Special:Statistics|7 112]]
| [[:tk:Special:Statistics|17 750]]
| [[:tk:Special:Statistics|268 569]]
| [[:tk:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tk:Special:ListUsers|33 643]]
| [[:tk:Special:ActiveUsers|61]]
| [[:tk:Special:ListFiles|332]]
| 34
|-
| 203
| [[Idioma vepsiu|Vepsiu]]
| vepsän kel’
| <code>[[:vep:|vep]]</code>
| [[:vep:Special:Statistics|7 110]]
| [[:vep:Special:Statistics|39 193]]
| [[:vep:Special:Statistics|188 077]]
| [[:vep:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:vep:Special:ListUsers|18 321]]
| [[:vep:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:vep:Special:ListFiles|0]]
| 98
|-
| 204
| [[Manx]]
| Gaelg
| <code>[[:gv:|gv]]</code>
| [[:gv:Special:Statistics|7 107]]
| [[:gv:Special:Statistics|45 051]]
| [[:gv:Special:Statistics|379 580]]
| [[:gv:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gv:Special:ListUsers|23 298]]
| [[:gv:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:gv:Special:ListFiles|122]]
| 240
|-
| 205
| [[Chinu gan]]
| 贛語
| <code>[[:gan:|gan]]</code>
| [[:gan:Special:Statistics|6 817]]
| [[:gan:Special:Statistics|34 491]]
| [[:gan:Special:Statistics|401 454]]
| [[:gan:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gan:Special:ListUsers|87 265]]
| [[:gan:Special:ActiveUsers|40]]
| [[:gan:Special:ListFiles|40]]
| 192
|-
| 207
| [[Sami inari]]
| Anarâškielâ
| <code>[[:smn:|smn]]</code>
| [[:smn:Special:Statistics|6 579]]
| [[:smn:Special:Statistics|29 676]]
| [[:smn:Special:Statistics|153 812]]
| [[:smn:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:smn:Special:ListUsers|7 134]]
| [[:smn:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:smn:Special:ListFiles|0]]
| 64
|-
| 208
| [[Llingua abḥasiana|Abḥasiu]]
| Аҧсшәа
| <code>[[:ab:|ab]]</code>
| [[:ab:Special:Statistics|6 538]]
| [[:ab:Special:Statistics|36 437]]
| [[:ab:Special:Statistics|166 778]]
| [[:ab:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ab:Special:ListUsers|24 955]]
| [[:ab:Special:ActiveUsers|57]]
| [[:ab:Special:ListFiles|9]]
| 96
|-
| 209
| [[Picardu]]
| Picard
| <code>[[:pcd:|pcd]]</code>
| [[:pcd:Special:Statistics|6 112]]
| [[:pcd:Special:Statistics|12 176]]
| [[:pcd:Special:Statistics|79 343]]
| [[:pcd:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:pcd:Special:ListUsers|21 731]]
| [[:pcd:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:pcd:Special:ListFiles|51]]
| 6
|-
| 210
| [[Idioma guaraní|Guaraní]]
| Avañe'ẽ
| <code>[[:gn:|gn]]</code>
| [[:gn:Special:Statistics|6 031]]
| [[:gn:Special:Statistics|14 209]]
| [[:gn:Special:Statistics|137 580]]
| [[:gn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gn:Special:ListUsers|22 848]]
| [[:gn:Special:ActiveUsers|38]]
| [[:gn:Special:ListFiles|0]]
| 18
|-
| 211
| [[Idioma udmurtu]]
| удмурт
| <code>[[:udm:|udm]]</code>
| [[:udm:Special:Statistics|5 916]]
| [[:udm:Special:Statistics|20 412]]
| [[:udm:Special:Statistics|129 944]]
| [[:udm:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:udm:Special:ListUsers|17 507]]
| [[:udm:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:udm:Special:ListFiles|8]]
| 38
|-
| 212
| [[Franco-provenzal]]
| arpetan
| <code>[[:frp:|frp]]</code>
| [[:frp:Special:Statistics|5 830]]
| [[:frp:Special:Statistics|18 279]]
| [[:frp:Special:Statistics|230 969]]
| [[:frp:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:frp:Special:ListUsers|19 719]]
| [[:frp:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:frp:Special:ListFiles|0]]
| 58
|-
| 213
| [[Idioma komi|Komi]]
| коми
| <code>[[:kv:|kv]]</code>
| [[:kv:Special:Statistics|5 760]]
| [[:kv:Special:Statistics|20 118]]
| [[:kv:Special:Statistics|148 605]]
| [[:kv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kv:Special:ListUsers|16 885]]
| [[:kv:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:kv:Special:ListFiles|0]]
| 46
|-
| 214
| [[Idioma caxubiu|Caxubiu]]
| kaszëbsczi
| <code>[[:csb:|csb]]</code>
| [[:csb:Special:Statistics|5 590]]
| [[:csb:Special:Statistics|9 542]]
| [[:csb:Special:Statistics|200 314]]
| [[:csb:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:csb:Special:ListUsers|19 533]]
| [[:csb:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:csb:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 215
| [[Idioma lao|Lao]]
| ລາວ
| <code>[[:lo:|lo]]</code>
| [[:lo:Special:Statistics|5 529]]
| [[:lo:Special:Statistics|16 227]]
| [[:lo:Special:Statistics|127 943]]
| [[:lo:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lo:Special:ListUsers|23 127]]
| [[:lo:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:lo:Special:ListFiles|39]]
| 30
|-
| 216
| [[Papiamentu]]
| Papiamentu
| <code>[[:pap:|pap]]</code>
| [[:pap:Special:Statistics|5 461]]
| [[:pap:Special:Statistics|11 202]]
| [[:pap:Special:Statistics|192 173]]
| [[:pap:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:pap:Special:ListUsers|18 156]]
| [[:pap:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:pap:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 217
| [[Madurese]]
| Madhurâ
| <code>[[:mad:|mad]]</code>
| [[:mad:Special:Statistics|5 325]]
| [[:mad:Special:Statistics|15 899]]
| [[:mad:Special:Statistics|58 057]]
| [[:mad:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mad:Special:ListUsers|5 094]]
| [[:mad:Special:ActiveUsers|46]]
| [[:mad:Special:ListFiles|0]]
| 14
|-
| 218
| [[Llingua aymara]]
| Aymar aru
| <code>[[:ay:|ay]]</code>
| [[:ay:Special:Statistics|5 269]]
| [[:ay:Special:Statistics|8 970]]
| [[:ay:Special:Statistics|102 540]]
| [[:ay:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ay:Special:ListUsers|19 398]]
| [[:ay:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:ay:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 219
| [[Idioma luganda|Luganda]]
| Luganda
| <code>[[:lg:|lg]]</code>
| [[:lg:Special:Statistics|5 224]]
| [[:lg:Special:Statistics|10 097]]
| [[:lg:Special:Statistics|52 964]]
| [[:lg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lg:Special:ListUsers|11 121]]
| [[:lg:Special:ActiveUsers|55]]
| [[:lg:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 220
| [[Idioma lingala|Lingala]]
| lingála
| <code>[[:ln:|ln]]</code>
| [[:ln:Special:Statistics|5 210]]
| [[:ln:Special:Statistics|11 930]]
| [[:ln:Special:Statistics|135 154]]
| [[:ln:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ln:Special:ListUsers|15 756]]
| [[:ln:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:ln:Special:ListFiles|34]]
| 19
|-
| 221
| [[Inglés antiguu]]
| Ænglisc
| <code>[[:ang:|ang]]</code>
| [[:ang:Special:Statistics|5 207]]
| [[:ang:Special:Statistics|22 059]]
| [[:ang:Special:Statistics|230 122]]
| [[:ang:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ang:Special:ListUsers|138 309]]
| [[:ang:Special:ActiveUsers|63]]
| [[:ang:Special:ListFiles|264]]
| 109
|-
| 222
| [[pidgin ghanianu]]
| Ghanaian Pidgin English
| <code>[[:gpe:|gpe]]</code>
| [[:gpe:Special:Statistics|5 134]]
| [[:gpe:Special:Statistics|26 536]]
| [[:gpe:Special:Statistics|99 369]]
| [[:gpe:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:gpe:Special:ListUsers|6 144]]
| [[:gpe:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:gpe:Special:ListFiles|0]]
| 65
|-
| 223
| [[Normandu]]
| Nouormand
| <code>[[:nrm:|nrm]]</code>
| [[:nrm:Special:Statistics|5 061]]
| [[:nrm:Special:Statistics|10 697]]
| [[:nrm:Special:Statistics|221 179]]
| [[:nrm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nrm:Special:ListUsers|15 412]]
| [[:nrm:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:nrm:Special:ListFiles|0]]
| 26
|-
| 224
| [[Friulanu]]
| furlan
| <code>[[:fur:|fur]]</code>
| [[:fur:Special:Statistics|4 960]]
| [[:fur:Special:Statistics|11 236]]
| [[:fur:Special:Statistics|182 287]]
| [[:fur:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fur:Special:ListUsers|16 889]]
| [[:fur:Special:ActiveUsers|44]]
| [[:fur:Special:ListFiles|296]]
| 26
|-
| 225
| [[Idioma carelianu|Carelianu]]
| Livvinkarjala
| <code>[[:olo:|olo]]</code>
| [[:olo:Special:Statistics|4 826]]
| [[:olo:Special:Statistics|14 634]]
| [[:olo:Special:Statistics|40 524]]
| [[:olo:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:olo:Special:ListUsers|8 654]]
| [[:olo:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:olo:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 226
| [[Idioma twi|Twi]]
| Twi
| <code>[[:tw:|tw]]</code>
| [[:tw:Special:Statistics|4 713]]
| [[:tw:Special:Statistics|8 780]]
| [[:tw:Special:Statistics|137 614]]
| [[:tw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:tw:Special:ListUsers|18 269]]
| [[:tw:Special:ActiveUsers|37]]
| [[:tw:Special:ListFiles|0]]
| 12
|-
| 227
| [[Lingua Franca Nova]]
| Lingua Franca Nova
| <code>[[:lfn:|lfn]]</code>
| [[:lfn:Special:Statistics|4 599]]
| [[:lfn:Special:Statistics|7 354]]
| [[:lfn:Special:Statistics|43 019]]
| [[:lfn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lfn:Special:ListUsers|17 092]]
| [[:lfn:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:lfn:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 228
| [[Idioma lezgianu|Lezgianu]]
| лезги
| <code>[[:lez:|lez]]</code>
| [[:lez:Special:Statistics|4 465]]
| [[:lez:Special:Statistics|15 127]]
| [[:lez:Special:Statistics|98 162]]
| [[:lez:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lez:Special:ListUsers|12 866]]
| [[:lez:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:lez:Special:ListFiles|11]]
| 37
|-
| 229
| [[Mirandés]]
| Mirandés
| <code>[[:mwl:|mwl]]</code>
| [[:mwl:Special:Statistics|4 320]]
| [[:mwl:Special:Statistics|10 770]]
| [[:mwl:Special:Statistics|106 398]]
| [[:mwl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mwl:Special:ListUsers|15 203]]
| [[:mwl:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:mwl:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 230
| [[Estremeñu]]
| estremeñu
| <code>[[:ext:|ext]]</code>
| [[:ext:Special:Statistics|4 225]]
| [[:ext:Special:Statistics|9 318]]
| [[:ext:Special:Statistics|142 898]]
| [[:ext:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ext:Special:ListUsers|20 225]]
| [[:ext:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:ext:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 231
| [[Tswana]]
| Setswana
| <code>[[:tn:|tn]]</code>
| [[:tn:Special:Statistics|4 196]]
| [[:tn:Special:Statistics|8 826]]
| [[:tn:Special:Statistics|50 102]]
| [[:tn:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tn:Special:ListUsers|12 708]]
| [[:tn:Special:ActiveUsers|44]]
| [[:tn:Special:ListFiles|4]]
| 7
|-
| 232
| [[:en:Saterland Frisian|Saterland Frisian]]
| Seeltersk
| <code>[[:stq:|stq]]</code>
| [[:stq:Special:Statistics|4 187]]
| [[:stq:Special:Statistics|10 852]]
| [[:stq:Special:Statistics|124 278]]
| [[:stq:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:stq:Special:ListUsers|15 170]]
| [[:stq:Special:ActiveUsers|26]]
| [[:stq:Special:ListFiles|381]]
| 29
|-
| 233
| [[Náhuatl]]
| Nāhuatl
| <code>[[:nah:|nah]]</code>
| [[:nah:Special:Statistics|4 170]]
| [[:nah:Special:Statistics|13 097]]
| [[:nah:Special:Statistics|524 570]]
| [[:nah:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nah:Special:ListUsers|24 604]]
| [[:nah:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:nah:Special:ListFiles|168]]
| 184
|-
| 234
| [[Tuvanu]]
| тыва дыл
| <code>[[:tyv:|tyv]]</code>
| [[:tyv:Special:Statistics|4 127]]
| [[:tyv:Special:Statistics|15 016]]
| [[:tyv:Special:Statistics|52 155]]
| [[:tyv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tyv:Special:ListUsers|11 022]]
| [[:tyv:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:tyv:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 235
| [[Xudeoespañol]]
| Ladino
| <code>[[:lad:|lad]]</code>
| [[:lad:Special:Statistics|4 045]]
| [[:lad:Special:Statistics|12 809]]
| [[:lad:Special:Statistics|216 346]]
| [[:lad:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:lad:Special:ListUsers|24 797]]
| [[:lad:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:lad:Special:ListFiles|21]]
| 79
|-
| 236
| [[Idioma avar|Avar]]
| авар
| <code>[[:av:|av]]</code>
| [[:av:Special:Statistics|4 012]]
| [[:av:Special:Statistics|18 693]]
| [[:av:Special:Statistics|97 379]]
| [[:av:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:av:Special:ListUsers|17 562]]
| [[:av:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:av:Special:ListFiles|0]]
| 70
|-
| 237
| [[{{#language:tok|ast}}]]
| {{lang|tok|{{#language:tok}}}}
| <code>[[:tok:|tok]]</code>
| [[:tok:Special:Statistics|4 012]]
| [[:tok:Special:Statistics|10 447]]
| [[:tok:Special:Statistics|59 484]]
| [[:tok:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tok:Special:ListUsers|5 263]]
| [[:tok:Special:ActiveUsers|110]]
| [[:tok:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 238
| [[{{#language:fon|ast}}]]
| {{lang|fon|{{#language:fon}}}}
| <code>[[:fon:|fon]]</code>
| [[:fon:Special:Statistics|3 983]]
| [[:fon:Special:Statistics|6 034]]
| [[:fon:Special:Statistics|32 430]]
| [[:fon:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fon:Special:ListUsers|2 357]]
| [[:fon:Special:ActiveUsers|34]]
| [[:fon:Special:ListFiles|0]]
| 1
|-
| 239
| [[Romanche]]
| rumantsch
| <code>[[:rm:|rm]]</code>
| [[:rm:Special:Statistics|3 867]]
| [[:rm:Special:Statistics|9 859]]
| [[:rm:Special:Statistics|172 220]]
| [[:rm:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:rm:Special:ListUsers|23 439]]
| [[:rm:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:rm:Special:ListFiles|48]]
| 42
|-
| 240
| [[Idioma mon|Mon]]
| ဘာသာ မန်
| <code>[[:mnw:|mnw]]</code>
| [[:mnw:Special:Statistics|3 743]]
| [[:mnw:Special:Statistics|10 885]]
| [[:mnw:Special:Statistics|55 163]]
| [[:mnw:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:mnw:Special:ListUsers|5 327]]
| [[:mnw:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:mnw:Special:ListFiles|0]]
| 18
|-
| 241
| [[:en:Doteli|Doteli]]
| डोटेली
| <code>[[:dty:|dty]]</code>
| [[:dty:Special:Statistics|3 723]]
| [[:dty:Special:Statistics|22 584]]
| [[:dty:Special:Statistics|247 047]]
| [[:dty:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dty:Special:ListUsers|8 200]]
| [[:dty:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:dty:Special:ListFiles|3]]
| 281
|-
| 242
| [[Idioma konkani|Konkani]]
| गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni
| <code>[[:gom:|gom]]</code>
| [[:gom:Special:Statistics|3 644]]
| [[:gom:Special:Statistics|8 924]]
| [[:gom:Special:Statistics|214 279]]
| [[:gom:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:gom:Special:ListUsers|11 736]]
| [[:gom:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:gom:Special:ListFiles|0]]
| 50
|-
| 243
| [[Tulu]]
| ತುಳು
| <code>[[:tcy:|tcy]]</code>
| [[:tcy:Special:Statistics|3 531]]
| [[:tcy:Special:Statistics|21 388]]
| [[:tcy:Special:Statistics|244 228]]
| [[:tcy:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:tcy:Special:ListUsers|8 902]]
| [[:tcy:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:tcy:Special:ListFiles|12]]
| 292
|-
| 244
| [[:en:Komi-Permyak|Komi-Permyak]]
| Перем Коми
| <code>[[:koi:|koi]]</code>
| [[:koi:Special:Statistics|3 471]]
| [[:koi:Special:Statistics|13 814]]
| [[:koi:Special:Statistics|63 948]]
| [[:koi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:koi:Special:ListUsers|9 880]]
| [[:koi:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:koi:Special:ListFiles|0]]
| 41
|-
| 245
| [[:en:Lower Sorbian|Lower Sorbian]]
| dolnoserbski
| <code>[[:dsb:|dsb]]</code>
| [[:dsb:Special:Statistics|3 445]]
| [[:dsb:Special:Statistics|11 658]]
| [[:dsb:Special:Statistics|147 467]]
| [[:dsb:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dsb:Special:ListUsers|21 016]]
| [[:dsb:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:dsb:Special:ListFiles|0]]
| 72
|-
| 246
| [[{{#language:bew|ast}}]]
| {{lang|bew|{{#language:bew}}}}
| <code>[[:bew:|bew]]</code>
| [[:bew:Special:Statistics|3 320]]
| [[:bew:Special:Statistics|7 986]]
| [[:bew:Special:Statistics|34 598]]
| [[:bew:Special:ListUsers/sysop|5]]
| [[:bew:Special:ListUsers|3 626]]
| [[:bew:Special:ActiveUsers|78]]
| [[:bew:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 247
| [[{{#language:dga|ast}}]]
| {{lang|dga|{{#language:dga}}}}
| <code>[[:dga:|dga]]</code>
| [[:dga:Special:Statistics|3 250]]
| [[:dga:Special:Statistics|6 916]]
| [[:dga:Special:Statistics|61 193]]
| [[:dga:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dga:Special:ListUsers|1 734]]
| [[:dga:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:dga:Special:ListFiles|0]]
| 11
|-
| 249
| [[Idioma maldivianu|Maldivu]]
| ދިވެހިބަސް
| <code>[[:dv:|dv]]</code>
| [[:dv:Special:Statistics|3 213]]
| [[:dv:Special:Statistics|12 503]]
| [[:dv:Special:Statistics|137 444]]
| [[:dv:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dv:Special:ListUsers|28 249]]
| [[:dv:Special:ActiveUsers|25]]
| [[:dv:Special:ListFiles|896]]
| 92
|-
| 250
| [[Fráncicu ripuariu]]
| Ripoarisch
| <code>[[:ksh:|ksh]]</code>
| [[:ksh:Special:Statistics|3 038]]
| [[:ksh:Special:Statistics|10 812]]
| [[:ksh:Special:Statistics|1 610 309]]
| [[:ksh:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:ksh:Special:ListUsers|25 238]]
| [[:ksh:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:ksh:Special:ListFiles|0]]
| 975
|-
| 251
| [[Zhuanganu]]
| Vahcuengh
| <code>[[:za:|za]]</code>
| [[:za:Special:Statistics|3 013]]
| [[:za:Special:Statistics|5 581]]
| [[:za:Special:Statistics|42 895]]
| [[:za:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:za:Special:ListUsers|12 521]]
| [[:za:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:za:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 252
| [[Gagauz]]
| Gagauz
| <code>[[:gag:|gag]]</code>
| [[:gag:Special:Statistics|3 006]]
| [[:gag:Special:Statistics|7 661]]
| [[:gag:Special:Statistics|75 262]]
| [[:gag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gag:Special:ListUsers|16 671]]
| [[:gag:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:gag:Special:ListFiles|0]]
| 24
|-
| 253
| [[pa'o]]
| ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ
| <code>[[:blk:|blk]]</code>
| [[:blk:Special:Statistics|2 951]]
| [[:blk:Special:Statistics|9 155]]
| [[:blk:Special:Statistics|33 425]]
| [[:blk:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:blk:Special:ListUsers|3 015]]
| [[:blk:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:blk:Special:ListFiles|0]]
| 16
|-
| 254
| [[Idioma buriatu|Buriatu]]
| буряад
| <code>[[:bxr:|bxr]]</code>
| [[:bxr:Special:Statistics|2 916]]
| [[:bxr:Special:Statistics|11 241]]
| [[:bxr:Special:Statistics|74 530]]
| [[:bxr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bxr:Special:ListUsers|17 677]]
| [[:bxr:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:bxr:Special:ListFiles|8]]
| 54
|-
| 255
| [[{{#language:kge|ast}}]]
| {{lang|kge|{{#language:kge}}}}
| <code>[[:kge:|kge]]</code>
| [[:kge:Special:Statistics|2 908]]
| [[:kge:Special:Statistics|4 662]]
| [[:kge:Special:Statistics|31 937]]
| [[:kge:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:kge:Special:ListUsers|1 535]]
| [[:kge:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:kge:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 256
| [[Idioma ḥawaianu|Ḥawaianu]]
| Hawaiʻi
| <code>[[:haw:|haw]]</code>
| [[:haw:Special:Statistics|2 897]]
| [[:haw:Special:Statistics|6 265]]
| [[:haw:Special:Statistics|102 859]]
| [[:haw:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:haw:Special:ListUsers|21 232]]
| [[:haw:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:haw:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 257
| [[Alemán palatín]]
| Pälzisch
| <code>[[:pfl:|pfl]]</code>
| [[:pfl:Special:Statistics|2 858]]
| [[:pfl:Special:Statistics|7 108]]
| [[:pfl:Special:Statistics|93 269]]
| [[:pfl:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pfl:Special:ListUsers|13 999]]
| [[:pfl:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:pfl:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 258
| [[Awadhi]]
| ქართული
| <code>[[:awa:|awa]]</code>
| [[:awa:Special:Statistics|2 848]]
| [[:awa:Special:Statistics|7 168]]
| [[:awa:Special:Statistics|32 566]]
| [[:awa:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:awa:Special:ListUsers|5 239]]
| [[:awa:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:awa:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 259
| [[Idioma karachái-bálkaro|Karachái-bálkaro]]
| къарачай-малкъар
| <code>[[:krc:|krc]]</code>
| [[:krc:Special:Statistics|2 832]]
| [[:krc:Special:Statistics|17 407]]
| [[:krc:Special:Statistics|123 889]]
| [[:krc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:krc:Special:ListUsers|11 998]]
| [[:krc:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:krc:Special:ListFiles|0]]
| 189
|-
| 260
| [[Sakizaya]]
| Sakizaya
| <code>[[:szy:|szy]]</code>
| [[:szy:Special:Statistics|2 741]]
| [[:szy:Special:Statistics|6 459]]
| [[:szy:Special:Statistics|140 852]]
| [[:szy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:szy:Special:ListUsers|4 216]]
| [[:szy:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:szy:Special:ListFiles|0]]
| 40
|-
| 261
| [[Idioma pangasinense|Pangasinense]]
| Pangasinan
| <code>[[:pag:|pag]]</code>
| [[:pag:Special:Statistics|2 657]]
| [[:pag:Special:Statistics|6 896]]
| [[:pag:Special:Statistics|79 720]]
| [[:pag:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pag:Special:ListUsers|9 968]]
| [[:pag:Special:ActiveUsers|79]]
| [[:pag:Special:ListFiles|0]]
| 29
|-
| 262
| [[atayal]]
| atayal
| <code>[[:tay:|tay]]</code>
| [[:tay:Special:Statistics|2 581]]
| [[:tay:Special:Statistics|3 331]]
| [[:tay:Special:Statistics|65 801]]
| [[:tay:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tay:Special:ListUsers|2 726]]
| [[:tay:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:tay:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 263
| [[Idioma ingusetiu|Ingusetio]]
| ГӀалгӀай
| <code>[[:inh:|inh]]</code>
| [[:inh:Special:Statistics|2 530]]
| [[:inh:Special:Statistics|17 310]]
| [[:inh:Special:Statistics|74 430]]
| [[:inh:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:inh:Special:ListUsers|6 224]]
| [[:inh:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:inh:Special:ListFiles|39]]
| 147
|-
| 264
| [[{{#language:iba|ast}}]]
| {{lang|iba|{{#language:iba}}}}
| <code>[[:iba:|iba]]</code>
| [[:iba:Special:Statistics|2 429]]
| [[:iba:Special:Statistics|6 582]]
| [[:iba:Special:Statistics|19 208]]
| [[:iba:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:iba:Special:ListUsers|2 367]]
| [[:iba:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:iba:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 265
| [[Idioma xhosa|Xhosa]]
| isiXhosa
| <code>[[:xh:|xh]]</code>
| [[:xh:Special:Statistics|2 407]]
| [[:xh:Special:Statistics|5 638]]
| [[:xh:Special:Statistics|40 540]]
| [[:xh:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:xh:Special:ListUsers|15 958]]
| [[:xh:Special:ActiveUsers|28]]
| [[:xh:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 266
| [[Idioma kikuyu]]
| Gĩkũyũ
| <code>[[:ki:|ki]]</code>
| [[:ki:Special:Statistics|2 390]]
| [[:ki:Special:Statistics|4 204]]
| [[:ki:Special:Statistics|23 681]]
| [[:ki:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ki:Special:ListUsers|10 470]]
| [[:ki:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:ki:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 267
| [[:en:Atikamekw|Atikamekw]]
| Atikamekw
| <code>[[:atj:|atj]]</code>
| [[:atj:Special:Statistics|2 078]]
| [[:atj:Special:Statistics|3 306]]
| [[:atj:Special:Statistics|16 946]]
| [[:atj:Special:ListUsers/sysop|9]]
| [[:atj:Special:ListUsers|6 113]]
| [[:atj:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:atj:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 268
| [[Novial]]
| Novial
| <code>[[:nov:|nov]]</code>
| [[:nov:Special:Statistics|2 072]]
| [[:nov:Special:Statistics|5 178]]
| [[:nov:Special:Statistics|181 405]]
| [[:nov:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nov:Special:ListUsers|13 624]]
| [[:nov:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:nov:Special:ListFiles|0]]
| 79
|-
| 269
| [[Alemán de Pennsylvania]]
| Deitsch
| <code>[[:pdc:|pdc]]</code>
| [[:pdc:Special:Statistics|2 058]]
| [[:pdc:Special:Statistics|5 926]]
| [[:pdc:Special:Statistics|107 613]]
| [[:pdc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pdc:Special:ListUsers|39 352]]
| [[:pdc:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:pdc:Special:ListFiles|0]]
| 64
|-
| 270
| [[Idioma tonganu|Tonganu]]
| lea faka-Tonga
| <code>[[:to:|to]]</code>
| [[:to:Special:Statistics|2 045]]
| [[:to:Special:Statistics|5 530]]
| [[:to:Special:Statistics|43 967]]
| [[:to:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:to:Special:ListUsers|12 841]]
| [[:to:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:to:Special:ListFiles|12]]
| 23
|-
| 271
| [[Oromu]]
| Oromoo
| <code>[[:om:|om]]</code>
| [[:om:Special:Statistics|1 970]]
| [[:om:Special:Statistics|5 362]]
| [[:om:Special:Statistics|45 637]]
| [[:om:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:om:Special:ListUsers|13 911]]
| [[:om:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:om:Special:ListFiles|0]]
| 25
|-
| 272
| [[Kikongo]]
| Kongo
| <code>[[:kg:|kg]]</code>
| [[:kg:Special:Statistics|1 948]]
| [[:kg:Special:Statistics|4 426]]
| [[:kg:Special:Statistics|52 287]]
| [[:kg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kg:Special:ListUsers|12 887]]
| [[:kg:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:kg:Special:ListFiles|0]]
| 19
|-
| 273
| [[:en:Aramaic|Aramaic]]
| ܐܪܡܝܐ
| <code>[[:arc:|arc]]</code>
| [[:arc:Special:Statistics|1 920]]
| [[:arc:Special:Statistics|6 360]]
| [[:arc:Special:Statistics|97 556]]
| [[:arc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:arc:Special:ListUsers|23 830]]
| [[:arc:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:arc:Special:ListFiles|0]]
| 82
|-
| 274
| [[{{#language:dtp|ast}}]]
| {{lang|dtp|{{#language:dtp}}}}
| <code>[[:dtp:|dtp]]</code>
| [[:dtp:Special:Statistics|1 828]]
| [[:dtp:Special:Statistics|7 534]]
| [[:dtp:Special:Statistics|23 943]]
| [[:dtp:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:dtp:Special:ListUsers|2 890]]
| [[:dtp:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:dtp:Special:ListFiles|0]]
| 31
|-
| 275
| [[fanti]]
| fat
| <code>[[:fat:|fat]]</code>
| [[:fat:Special:Statistics|1 795]]
| [[:fat:Special:Statistics|4 779]]
| [[:fat:Special:Statistics|25 644]]
| [[:fat:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:fat:Special:ListUsers|2 466]]
| [[:fat:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:fat:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 276
| [[Sesotho]]
| Sesotho
| <code>[[:st:|st]]</code>
| [[:st:Special:Statistics|1 794]]
| [[:st:Special:Statistics|5 838]]
| [[:st:Special:Statistics|38 678]]
| [[:st:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:st:Special:ListUsers|12 735]]
| [[:st:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:st:Special:ListFiles|0]]
| 34
|-
| 277
| [[{{#language:knc|ast}}]]
| {{lang|knc|{{#language:knc}}}}
| <code>[[:knc:|knc]]</code>
| [[:knc:Special:Statistics|1 784]]
| [[:knc:Special:Statistics|2 713]]
| [[:knc:Special:Statistics|29 036]]
| [[:knc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:knc:Special:ListUsers|1 485]]
| [[:knc:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:knc:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 278
| [[Nias]]
| Li Niha
| <code>[[:nia:|nia]]</code>
| [[:nia:Special:Statistics|1 773]]
| [[:nia:Special:Statistics|4 494]]
| [[:nia:Special:Statistics|27 425]]
| [[:nia:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:nia:Special:ListUsers|2 848]]
| [[:nia:Special:ActiveUsers|7]]
| [[:nia:Special:ListFiles|0]]
| 14
|-
| 279
| [[Wolof]]
| Wolof
| <code>[[:wo:|wo]]</code>
| [[:wo:Special:Statistics|1 746]]
| [[:wo:Special:Statistics|5 579]]
| [[:wo:Special:Statistics|107 322]]
| [[:wo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:wo:Special:ListUsers|17 534]]
| [[:wo:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:wo:Special:ListFiles|0]]
| 93
|-
| 280
| [[Idioma fixanu|Fixanu]]
| Na Vosa Vakaviti
| <code>[[:fj:|fj]]</code>
| [[:fj:Special:Statistics|1 723]]
| [[:fj:Special:Statistics|4 552]]
| [[:fj:Special:Statistics|38 733]]
| [[:fj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:fj:Special:ListUsers|10 773]]
| [[:fj:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:fj:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 281
| [[Xamaicanu]]
| Patois
| <code>[[:jam:|jam]]</code>
| [[:jam:Special:Statistics|1 719]]
| [[:jam:Special:Statistics|3 120]]
| [[:jam:Special:Statistics|22 768]]
| [[:jam:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:jam:Special:ListUsers|12 327]]
| [[:jam:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:jam:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 282
| [[Idioma kikuyu|Kikuyu]]
| Kabɩyɛ
| <code>[[:kbp:|kbp]]</code>
| [[:kbp:Special:Statistics|1 714]]
| [[:kbp:Special:Statistics|3 450]]
| [[:kbp:Special:Statistics|18 622]]
| [[:kbp:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kbp:Special:ListUsers|5 881]]
| [[:kbp:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:kbp:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 283
| [[gun]]
| Gungbe
| <code>[[:guw:|guw]]</code>
| [[:guw:Special:Statistics|1 691]]
| [[:guw:Special:Statistics|2 998]]
| [[:guw:Special:Statistics|44 921]]
| [[:guw:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:guw:Special:ListUsers|2 437]]
| [[:guw:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:guw:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 284
| [[angika]]
| अंगिका
| <code>[[:anp:|anp]]</code>
| [[:anp:Special:Statistics|1 686]]
| [[:anp:Special:Statistics|5 315]]
| [[:anp:Special:Statistics|23 003]]
| [[:anp:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:anp:Special:ListUsers|3 814]]
| [[:anp:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:anp:Special:ListFiles|0]]
| 20
|-
| 285
| [[idioma cheyenne|Cheyenne]]
| Tsetsêhestâhese
| <code>[[:chy:|chy]]</code>
| [[:chy:Special:Statistics|1 678]]
| [[:chy:Special:Statistics|3 271]]
| [[:chy:Special:Statistics|26 973]]
| [[:chy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:chy:Special:ListUsers|14 015]]
| [[:chy:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:chy:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 286
| [[Cabardianu]]
| Адыгэбзэ
| <code>[[:kbd:|kbd]]</code>
| [[:kbd:Special:Statistics|1 669]]
| [[:kbd:Special:Statistics|7 129]]
| [[:kbd:Special:Statistics|48 762]]
| [[:kbd:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kbd:Special:ListUsers|11 559]]
| [[:kbd:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:kbd:Special:ListFiles|0]]
| 73
|-
| 287
| [[tyap]]
| tyap
| <code>[[:kcg:|kcg]]</code>
| [[:kcg:Special:Statistics|1 633]]
| [[:kcg:Special:Statistics|7 428]]
| [[:kcg:Special:Statistics|43 615]]
| [[:kcg:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kcg:Special:ListUsers|2 876]]
| [[:kcg:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:kcg:Special:ListFiles|1]]
| 74
|-
| 288
| [[{{#language:kai|ast}}]]
| {{lang|kai|{{#language:kai}}}}
| <code>[[:kai:|kai]]</code>
| [[:kai:Special:Statistics|1 626]]
| [[:kai:Special:Statistics|3 816]]
| [[:kai:Special:Statistics|13 519]]
| [[:kai:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kai:Special:ListUsers|375]]
| [[:kai:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:kai:Special:ListFiles|0]]
| 6
|-
| 289
| [[pidgin nixerianu]]
| Naijá
| <code>[[:pcm:|pcm]]</code>
| [[:pcm:Special:Statistics|1 604]]
| [[:pcm:Special:Statistics|2 898]]
| [[:pcm:Special:Statistics|31 123]]
| [[:pcm:Special:ListUsers/sysop|4]]
| [[:pcm:Special:ListUsers|3 678]]
| [[:pcm:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:pcm:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 290
| [[N'ko]]
| ߒߞߏ
| <code>[[:nqo:|nqo]]</code>
| [[:nqo:Special:Statistics|1 588]]
| [[:nqo:Special:Statistics|3 456]]
| [[:nqo:Special:Statistics|12 825]]
| [[:nqo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nqo:Special:ListUsers|5 921]]
| [[:nqo:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:nqo:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 291
| [[Idioma calmucu|Calmucu]]
| хальмг
| <code>[[:xal:|xal]]</code>
| [[:xal:Special:Statistics|1 575]]
| [[:xal:Special:Statistics|12 520]]
| [[:xal:Special:Statistics|92 744]]
| [[:xal:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:xal:Special:ListUsers|11 311]]
| [[:xal:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:xal:Special:ListFiles|0]]
| 358
|-
| 292
| [[Bislama]]
| Bislama
| <code>[[:bi:|bi]]</code>
| [[:bi:Special:Statistics|1 486]]
| [[:bi:Special:Statistics|3 478]]
| [[:bi:Special:Statistics|44 201]]
| [[:bi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bi:Special:ListUsers|15 388]]
| [[:bi:Special:ActiveUsers|20]]
| [[:bi:Special:ListFiles|0]]
| 23
|-
| 293
| [[Tetun]]
| tetun
| <code>[[:tet:|tet]]</code>
| [[:tet:Special:Statistics|1 432]]
| [[:tet:Special:Statistics|4 195]]
| [[:tet:Special:Statistics|70 529]]
| [[:tet:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:tet:Special:ListUsers|11 380]]
| [[:tet:Special:ActiveUsers|21]]
| [[:tet:Special:ListFiles|0]]
| 63
|-
| 294
| [[{{#language:bbc|ast}}]]
| {{lang|bbc|{{#language:bbc}}}}
| <code>[[:bbc:|bbc]]</code>
| [[:bbc:Special:Statistics|1 425]]
| [[:bbc:Special:Statistics|2 765]]
| [[:bbc:Special:Statistics|16 820]]
| [[:bbc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:bbc:Special:ListUsers|2 567]]
| [[:bbc:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:bbc:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 295
| [[Tok pisin]]
| Tok Pisin
| <code>[[:tpi:|tpi]]</code>
| [[:tpi:Special:Statistics|1 415]]
| [[:tpi:Special:Statistics|5 771]]
| [[:tpi:Special:Statistics|89 549]]
| [[:tpi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tpi:Special:ListUsers|16 079]]
| [[:tpi:Special:ActiveUsers|19]]
| [[:tpi:Special:ListFiles|0]]
| 147
|-
| 296
| [[Antiguu eslavu eclesiásticu]]
| словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ
| <code>[[:cu:|cu]]</code>
| [[:cu:Special:Statistics|1 370]]
| [[:cu:Special:Statistics|5 976]]
| [[:cu:Special:Statistics|87 103]]
| [[:cu:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cu:Special:ListUsers|29 300]]
| [[:cu:Special:ActiveUsers|30]]
| [[:cu:Special:ListFiles|0]]
| 165
|-
| 298
| [[frafra]]
| gurenɛ
| <code>[[:gur:|gur]]</code>
| [[:gur:Special:Statistics|1 363]]
| [[:gur:Special:Statistics|2 630]]
| [[:gur:Special:Statistics|23 342]]
| [[:gur:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gur:Special:ListUsers|2 252]]
| [[:gur:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:gur:Special:ListFiles|0]]
| 8
|-
| 299
| [[Lojban]]
| Lojban
| <code>[[:jbo:|jbo]]</code>
| [[:jbo:Special:Statistics|1 342]]
| [[:jbo:Special:Statistics|6 104]]
| [[:jbo:Special:Statistics|114 239]]
| [[:jbo:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:jbo:Special:ListUsers|19 693]]
| [[:jbo:Special:ActiveUsers|23]]
| [[:jbo:Special:ListFiles|0]]
| 236
|-
| 300
| [[Idioma ewé|Ewé]]
| eʋegbe
| <code>[[:ee:|ee]]</code>
| [[:ee:Special:Statistics|1 340]]
| [[:ee:Special:Statistics|4 381]]
| [[:ee:Special:Statistics|61 614]]
| [[:ee:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ee:Special:ListUsers|17 093]]
| [[:ee:Special:ActiveUsers|32]]
| [[:ee:Special:ListFiles|0]]
| 72
|-
| 301
| [[{{#language:rsk|ast}}]]
| {{lang|rsk|{{#language:rsk}}}}
| <code>[[:rsk:|rsk]]</code>
| [[:rsk:Special:Statistics|1 336]]
| [[:rsk:Special:Statistics|2 901]]
| [[:rsk:Special:Statistics|19 204]]
| [[:rsk:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rsk:Special:ListUsers|2 165]]
| [[:rsk:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:rsk:Special:ListFiles|0]]
| 9
|-
| 302
| [[{{#language:kus|ast}}]]
| {{lang|kus|{{#language:kus}}}}
| <code>[[:kus:|kus]]</code>
| [[:kus:Special:Statistics|1 330]]
| [[:kus:Special:Statistics|2 044]]
| [[:kus:Special:Statistics|16 946]]
| [[:kus:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:kus:Special:ListUsers|1 151]]
| [[:kus:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:kus:Special:ListFiles|0]]
| 2
|-
| 303
| [[{{#language:mos|ast}}]]
| {{lang|mos|{{#language:mos}}}}
| <code>[[:mos:|mos]]</code>
| [[:mos:Special:Statistics|1 327]]
| [[:mos:Special:Statistics|2 128]]
| [[:mos:Special:Statistics|31 741]]
| [[:mos:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:mos:Special:ListUsers|1 653]]
| [[:mos:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:mos:Special:ListFiles|0]]
| 5
|-
| 304
| [[Idioma tahitianu|Tahitianu]]
| reo tahiti
| <code>[[:ty:|ty]]</code>
| [[:ty:Special:Statistics|1 251]]
| [[:ty:Special:Statistics|3 075]]
| [[:ty:Special:Statistics|54 175]]
| [[:ty:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ty:Special:ListUsers|8 681]]
| [[:ty:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:ty:Special:ListFiles|0]]
| 37
|-
| 305
| [[{{#language:btm|ast}}]]
| {{lang|btm|{{#language:btm}}}}
| <code>[[:btm:|btm]]</code>
| [[:btm:Special:Statistics|1 228]]
| [[:btm:Special:Statistics|2 751]]
| [[:btm:Special:Statistics|12 348]]
| [[:btm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:btm:Special:ListUsers|1 566]]
| [[:btm:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:btm:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 306
| [[{{#language:syl|ast}}]]
| {{lang|syl|{{#language:syl}}}}
| <code>[[:syl:|syl]]</code>
| [[:syl:Special:Statistics|1 222]]
| [[:syl:Special:Statistics|6 503]]
| [[:syl:Special:Statistics|30 433]]
| [[:syl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:syl:Special:ListUsers|1 760]]
| [[:syl:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:syl:Special:ListFiles|0]]
| 87
|-
| 307
| [[Idioma samoanu|Samoanu]]
| Gagana Samoa
| <code>[[:sm:|sm]]</code>
| [[:sm:Special:Statistics|1 202]]
| [[:sm:Special:Statistics|6 251]]
| [[:sm:Special:Statistics|48 160]]
| [[:sm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sm:Special:ListUsers|12 196]]
| [[:sm:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:sm:Special:ListFiles|0]]
| 136
|-
| 308
| [[seediq]]
| seediq
| <code>[[:trv:|trv]]</code>
| [[:trv:Special:Statistics|1 201]]
| [[:trv:Special:Statistics|2 215]]
| [[:trv:Special:Statistics|104 165]]
| [[:trv:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:trv:Special:ListUsers|2 985]]
| [[:trv:Special:ActiveUsers|8]]
| [[:trv:Special:ListFiles|0]]
| 34
|-
| 309
| [[{{#language:igl|ast}}]]
| {{lang|igl|{{#language:igl}}}}
| <code>[[:igl:|igl]]</code>
| [[:igl:Special:Statistics|1 197]]
| [[:igl:Special:Statistics|1 642]]
| [[:igl:Special:Statistics|36 127]]
| [[:igl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:igl:Special:ListUsers|1 414]]
| [[:igl:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:igl:Special:ListFiles|0]]
| 3
|-
| 310
| [[{{#language:rki|ast}}]]
| {{lang|rki|{{#language:rki}}}}
| <code>[[:rki:|rki]]</code>
| [[:rki:Special:Statistics|1 195]]
| [[:rki:Special:Statistics|4 026]]
| [[:rki:Special:Statistics|17 972]]
| [[:rki:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:rki:Special:ListUsers|1 086]]
| [[:rki:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:rki:Special:ListFiles|0]]
| 25
|-
| 311
| [[Idioma suazi|Suazi]]
| SiSwati
| <code>[[:ss:|ss]]</code>
| [[:ss:Special:Statistics|1 153]]
| [[:ss:Special:Statistics|3 490]]
| [[:ss:Special:Statistics|42 464]]
| [[:ss:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ss:Special:ListUsers|10 306]]
| [[:ss:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:ss:Special:ListFiles|0]]
| 50
|-
| 312
| [[amis]]
| Pangcah / 'Amis
| <code>[[:ami:|ami]]</code>
| [[:ami:Special:Statistics|1 149]]
| [[:ami:Special:Statistics|2 303]]
| [[:ami:Special:Statistics|49 167]]
| [[:ami:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ami:Special:ListUsers|3 672]]
| [[:ami:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:ami:Special:ListFiles|0]]
| 22
|-
| 313
| [[:en:Latgalian]]
| latgaļu
| <code>[[:ltg:|ltg]]</code>
| [[:ltg:Special:Statistics|1 146]]
| [[:ltg:Special:Statistics|3 295]]
| [[:ltg:Special:Statistics|37 854]]
| [[:ltg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ltg:Special:ListUsers|8 742]]
| [[:ltg:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:ltg:Special:ListFiles|0]]
| 40
|-
| 314
| [[Sranan]]
| Sranantongo
| <code>[[:srn:|srn]]</code>
| [[:srn:Special:Statistics|1 129]]
| [[:srn:Special:Statistics|2 734]]
| [[:srn:Special:Statistics|40 052]]
| [[:srn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:srn:Special:ListUsers|8 985]]
| [[:srn:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:srn:Special:ListFiles|0]]
| 30
|-
| 315
| [[Idioma chichewa|Chichewa]]
| Chi-Chewa
| <code>[[:ny:|ny]]</code>
| [[:ny:Special:Statistics|1 119]]
| [[:ny:Special:Statistics|5 401]]
| [[:ny:Special:Statistics|48 440]]
| [[:ny:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ny:Special:ListUsers|12 762]]
| [[:ny:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:ny:Special:ListFiles|0]]
| 131
|-
| 316
| [[idioma altái|altái]]
| алтай тил
| <code>[[:alt:|alt]]</code>
| [[:alt:Special:Statistics|1 110]]
| [[:alt:Special:Statistics|7 227]]
| [[:alt:Special:Statistics|48 945]]
| [[:alt:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:alt:Special:ListUsers|4 566]]
| [[:alt:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:alt:Special:ListFiles|0]]
| 206
|-
| 317
| [[Idioma tsonga|Tsonga]]
| Xitsonga
| <code>[[:ts:|ts]]</code>
| [[:ts:Special:Statistics|1 084]]
| [[:ts:Special:Statistics|4 559]]
| [[:ts:Special:Statistics|41 598]]
| [[:ts:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ts:Special:ListUsers|12 716]]
| [[:ts:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:ts:Special:ListFiles|0]]
| 94
|-
| 318
| [[Lak]]
| лакку
| <code>[[:lbe:|lbe]]</code>
| [[:lbe:Special:Statistics|1 077]]
| [[:lbe:Special:Statistics|16 170]]
| [[:lbe:Special:Statistics|55 144]]
| [[:lbe:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:lbe:Special:ListUsers|9 728]]
| [[:lbe:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:lbe:Special:ListFiles|0]]
| 670
|-
| 319
| [[Criollu guyanés francés]]
| Kriyòl Gwiyannen
| <code>[[:gcr:|gcr]]</code>
| [[:gcr:Special:Statistics|1 076]]
| [[:gcr:Special:Statistics|2 674]]
| [[:gcr:Special:Statistics|17 690]]
| [[:gcr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:gcr:Special:ListUsers|4 410]]
| [[:gcr:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:gcr:Special:ListFiles|0]]
| 15
|-
| 320
| [[Idioma góticu|Góticu]]
| 𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺
| <code>[[:got:|got]]</code>
| [[:got:Special:Statistics|1 013]]
| [[:got:Special:Statistics|4 025]]
| [[:got:Special:Statistics|48 853]]
| [[:got:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:got:Special:ListUsers|22 918]]
| [[:got:Special:ActiveUsers|24]]
| [[:got:Special:ListFiles|0]]
| 107
|-
| 321
| [[Cheroqui]]
| ᏣᎳᎩ
| <code>[[:chr:|chr]]</code>
| [[:chr:Special:Statistics|1 000]]
| [[:chr:Special:Statistics|4 031]]
| [[:chr:Special:Statistics|51 640]]
| [[:chr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:chr:Special:ListUsers|31 325]]
| [[:chr:Special:ActiveUsers|31]]
| [[:chr:Special:ListFiles|0]]
| 118
|-
| 322
| [[Idioma vienda|Vienda]]
| Tshivenda
| <code>[[:ve:|ve]]</code>
| [[:ve:Special:Statistics|900]]
| [[:ve:Special:Statistics|2 648]]
| [[:ve:Special:Statistics|22 415]]
| [[:ve:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ve:Special:ListUsers|9 514]]
| [[:ve:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:ve:Special:ListFiles|0]]
| 32
|-
| 323
| [[Idioma bambara|Bambara]]
| bamanankan
| <code>[[:bm:|bm]]</code>
| [[:bm:Special:Statistics|888]]
| [[:bm:Special:Statistics|3 228]]
| [[:bm:Special:Statistics|42 188]]
| [[:bm:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bm:Special:ListUsers|12 749]]
| [[:bm:Special:ActiveUsers|18]]
| [[:bm:Special:ListFiles|0]]
| 91
|-
| 324
| [[{{#language:nup|ast}}]]
| {{lang|nup|{{#language:nup}}}}
| <code>[[:nup:|nup]]</code>
| [[:nup:Special:Statistics|861]]
| [[:nup:Special:Statistics|1 613]]
| [[:nup:Special:Statistics|20 520]]
| [[:nup:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:nup:Special:ListUsers|1 192]]
| [[:nup:Special:ActiveUsers|29]]
| [[:nup:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 325
| [[Romanín]]
| Romani
| <code>[[:rmy:|rmy]]</code>
| [[:rmy:Special:Statistics|757]]
| [[:rmy:Special:Statistics|2 853]]
| [[:rmy:Special:Statistics|57 295]]
| [[:rmy:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rmy:Special:ListUsers|19 621]]
| [[:rmy:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:rmy:Special:ListFiles|0]]
| 154
|-
| 326
| [[Kirundi]]
| Kirundi
| <code>[[:rn:|rn]]</code>
| [[:rn:Special:Statistics|708]]
| [[:rn:Special:Statistics|2 678]]
| [[:rn:Special:Statistics|26 952]]
| [[:rn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:rn:Special:ListUsers|11 388]]
| [[:rn:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:rn:Special:ListFiles|0]]
| 78
|-
| 327
| [[wayú]]
| wayuunaiki
| <code>[[:guc:|guc]]</code>
| [[:guc:Special:Statistics|702]]
| [[:guc:Special:Statistics|1 389]]
| [[:guc:Special:Statistics|18 485]]
| [[:guc:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:guc:Special:ListUsers|2 761]]
| [[:guc:Special:ActiveUsers|27]]
| [[:guc:Special:ListFiles|0]]
| 13
|-
| 328
| [[Idioma adigué|Adigué]]
| адыгабзэ
| <code>[[:ady:|ady]]</code>
| [[:ady:Special:Statistics|643]]
| [[:ady:Special:Statistics|4 978]]
| [[:ady:Special:Statistics|17 090]]
| [[:ady:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ady:Special:ListUsers|10 450]]
| [[:ady:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:ady:Special:ListFiles|0]]
| 156
|-
| 329
| [[Idioma iñupiaq|Iñupiaq]]
| Iñupiak
| <code>[[:ik:|ik]]</code>
| [[:ik:Special:Statistics|595]]
| [[:ik:Special:Statistics|2 673]]
| [[:ik:Special:Statistics|40 518]]
| [[:ik:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ik:Special:ListUsers|10 362]]
| [[:ik:Special:ActiveUsers|10]]
| [[:ik:Special:ListFiles|0]]
| 185
|-
| 330
| [[Idioma chamorru|Chamorru]]
| Chamoru
| <code>[[:ch:|ch]]</code>
| [[:ch:Special:Statistics|561]]
| [[:ch:Special:Statistics|2 578]]
| [[:ch:Special:Statistics|24 617]]
| [[:ch:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ch:Special:ListUsers|18 446]]
| [[:ch:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:ch:Special:ListFiles|0]]
| 123
|-
| 331
| [[:en:Pontic|Pontic]]
| Ποντιακά
| <code>[[:pnt:|pnt]]</code>
| [[:pnt:Special:Statistics|542]]
| [[:pnt:Special:Statistics|2 476]]
| [[:pnt:Special:Statistics|37 391]]
| [[:pnt:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pnt:Special:ListUsers|12 597]]
| [[:pnt:Special:ActiveUsers|17]]
| [[:pnt:Special:ListFiles|0]]
| 192
|-
| 332
| [[{{#language:tdd|ast}}]]
| {{lang|tdd|{{#language:tdd}}}}
| <code>[[:tdd:|tdd]]</code>
| [[:tdd:Special:Statistics|449]]
| [[:tdd:Special:Statistics|2 424]]
| [[:tdd:Special:Statistics|7 621]]
| [[:tdd:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tdd:Special:ListUsers|1 148]]
| [[:tdd:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:tdd:Special:ListFiles|0]]
| 61
|-
| 333
| [[{{#language:ann|ast}}]]
| {{lang|ann|{{#language:ann}}}}
| <code>[[:ann:|ann]]</code>
| [[:ann:Special:Statistics|435]]
| [[:ann:Special:Statistics|937]]
| [[:ann:Special:Statistics|5 028]]
| [[:ann:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ann:Special:ListUsers|1 300]]
| [[:ann:Special:ActiveUsers|16]]
| [[:ann:Special:ListFiles|0]]
| 7
|-
| 334
| [[Llingües inuit|Inuit]]
| ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ/inuktitut
| <code>[[:iu:|iu]]</code>
| [[:iu:Special:Statistics|434]]
| [[:iu:Special:Statistics|3 019]]
| [[:iu:Special:Statistics|48 851]]
| [[:iu:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:iu:Special:ListUsers|43 734]]
| [[:iu:Special:ActiveUsers|33]]
| [[:iu:Special:ListFiles|0]]
| 574
|-
| 335
| [[Idioma dzongkha|Dzongkha]]
| ཇོང་ཁ
| <code>[[:dz:|dz]]</code>
| [[:dz:Special:Statistics|383]]
| [[:dz:Special:Statistics|5 855]]
| [[:dz:Special:Statistics|39 814]]
| [[:dz:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:dz:Special:ListUsers|13 416]]
| [[:dz:Special:ActiveUsers|22]]
| [[:dz:Special:ListFiles|0]]
| 1 388
|-
| 336
| [[paiwan]]
| pinayuanan
| <code>[[:pwn:|pwn]]</code>
| [[:pwn:Special:Statistics|377]]
| [[:pwn:Special:Statistics|639]]
| [[:pwn:Special:Statistics|13 043]]
| [[:pwn:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pwn:Special:ListUsers|2 668]]
| [[:pwn:Special:ActiveUsers|3]]
| [[:pwn:Special:ListFiles|0]]
| 10
|-
| 337
| [[Sangu]]
| Sängö
| <code>[[:sg:|sg]]</code>
| [[:sg:Special:Statistics|374]]
| [[:sg:Special:Statistics|1 960]]
| [[:sg:Special:Statistics|21 766]]
| [[:sg:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:sg:Special:ListUsers|7 868]]
| [[:sg:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:sg:Special:ListFiles|0]]
| 200
|-
| 338
| [[Idioma tigriña|Tigriña]]
| ትግርኛ
| <code>[[:ti:|ti]]</code>
| [[:ti:Special:Statistics|365]]
| [[:ti:Special:Statistics|3 065]]
| [[:ti:Special:Statistics|25 933]]
| [[:ti:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:ti:Special:ListUsers|11 420]]
| [[:ti:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:ti:Special:ListFiles|0]]
| 463
|-
| 339
| [[Idioma dinka|Dinka]]
| Thuɔŋjäŋ
| <code>[[:din:|din]]</code>
| [[:din:Special:Statistics|325]]
| [[:din:Special:Statistics|1 067]]
| [[:din:Special:Statistics|9 287]]
| [[:din:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:din:Special:ListUsers|7 685]]
| [[:din:Special:ActiveUsers|14]]
| [[:din:Special:ListFiles|0]]
| 45
|-
| 340
| [[{{#language:nr|ast}}]]
| {{lang|nr|{{#language:nr}}}}
| <code>[[:nr:|nr]]</code>
| [[:nr:Special:Statistics|321]]
| [[:nr:Special:Statistics|1 026]]
| [[:nr:Special:Statistics|6 433]]
| [[:nr:Special:ListUsers/sysop|0]]
| [[:nr:Special:ListUsers|1 532]]
| [[:nr:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:nr:Special:ListFiles|0]]
| 30
|-
| 341
| [[Pali]]
| पालि
| <code>[[:pi:|pi]]</code>
| [[:pi:Special:Statistics|302]]
| [[:pi:Special:Statistics|1 827]]
| [[:pi:Special:Statistics|103 481]]
| [[:pi:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pi:Special:ListUsers|8 498]]
| [[:pi:Special:ActiveUsers|12]]
| [[:pi:Special:ListFiles|1]]
| 1 444
|-
| 342
| [[{{#language:kaj|ast}}]]
| {{lang|kaj|{{#language:kaj}}}}
| <code>[[:kaj:|kaj]]</code>
| [[:kaj:Special:Statistics|296]]
| [[:kaj:Special:Statistics|1 165]]
| [[:kaj:Special:Statistics|24 287]]
| [[:kaj:Special:ListUsers/sysop|2]]
| [[:kaj:Special:ListUsers|556]]
| [[:kaj:Special:ActiveUsers|15]]
| [[:kaj:Special:ListFiles|0]]
| 180
|-
| 343
| [[{{#language:ppl|ast}}]]
| {{lang|ppl|{{#language:ppl}}}}
| <code>[[:ppl:|ppl]]</code>
| [[:ppl:Special:Statistics|248]]
| [[:ppl:Special:Statistics|1 276]]
| [[:ppl:Special:Statistics|9 777]]
| [[:ppl:Special:ListUsers/sysop|3]]
| [[:ppl:Special:ListUsers|587]]
| [[:ppl:Special:ActiveUsers|13]]
| [[:ppl:Special:ListFiles|0]]
| 132
|-
| 344
| [[{{#language:bdr|ast}}]]
| {{lang|bdr|{{#language:bdr}}}}
| <code>[[:bdr:|bdr]]</code>
| [[:bdr:Special:Statistics|240]]
| [[:bdr:Special:Statistics|1 359]]
| [[:bdr:Special:Statistics|5 740]]
| [[:bdr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:bdr:Special:ListUsers|1 504]]
| [[:bdr:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:bdr:Special:ListFiles|0]]
| 92
|-
| 345
| [[{{#language:tig|ast}}]]
| {{lang|tig|{{#language:tig}}}}
| <code>[[:tig:|tig]]</code>
| [[:tig:Special:Statistics|62]]
| [[:tig:Special:Statistics|500]]
| [[:tig:Special:Statistics|6 771]]
| [[:tig:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:tig:Special:ListUsers|1 705]]
| [[:tig:Special:ActiveUsers|11]]
| [[:tig:Special:ListFiles|0]]
| 676
|-
| 346
| [[Idioma ndonga|Ndonga]]
| Oshiwambo
| <code>[[:ng:|ng]]</code>
| [[:ng:Special:Statistics|8]]
| [[:ng:Special:Statistics|443]]
| [[:ng:Special:Statistics|5 930]]
| [[:ng:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ng:Special:ListUsers|2 498]]
| [[:ng:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:ng:Special:ListFiles|0]]
| 39 578
|-
| 347
| [[Choctaw]]
| Choctaw
| <code>[[:cho:|cho]]</code>
| [[:cho:Special:Statistics|6]]
| [[:cho:Special:Statistics|202]]
| [[:cho:Special:Statistics|4 223]]
| [[:cho:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cho:Special:ListUsers|1 946]]
| [[:cho:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:cho:Special:ListFiles|0]]
| 22 309
|-
| 348
| [[Marshallés]]
| Ebon
| <code>[[:mh:|mh]]</code>
| [[:mh:Special:Statistics|4]]
| [[:mh:Special:Statistics|207]]
| [[:mh:Special:Statistics|4 215]]
| [[:mh:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mh:Special:ListUsers|2 252]]
| [[:mh:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:mh:Special:ListFiles|0]]
| 52 444
|-
| 349
| [[Kwanyama]]
| Kwanyama
| <code>[[:kj:|kj]]</code>
| [[:kj:Special:Statistics|4]]
| [[:kj:Special:Statistics|115]]
| [[:kj:Special:Statistics|3 551]]
| [[:kj:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kj:Special:ListUsers|1 445]]
| [[:kj:Special:ActiveUsers|0]]
| [[:kj:Special:ListFiles|0]]
| 23 778
|-
| 350
| [[Llingües yi|Yi]]
| ꆇꉙ
| <code>[[:ii:|ii]]</code>
| [[:ii:Special:Statistics|3]]
| [[:ii:Special:Statistics|188]]
| [[:ii:Special:Statistics|11 657]]
| [[:ii:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ii:Special:ListUsers|2 158]]
| [[:ii:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:ii:Special:ListFiles|0]]
| 235 792
|-
| 351
| [[Hiri motu]]
| Hiri Motu
| <code>[[:ho:|ho]]</code>
| [[:ho:Special:Statistics|3]]
| [[:ho:Special:Statistics|130]]
| [[:ho:Special:Statistics|3 789]]
| [[:ho:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ho:Special:ListUsers|1 752]]
| [[:ho:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:ho:Special:ListFiles|0]]
| 52 233
|-
| 352
| [[Lorí del norte]]
| لۊری شومالی
| <code>[[:lrc:|lrc]]</code>
| [[:lrc:Special:Statistics|1]]
| [[:lrc:Special:Statistics|240]]
| [[:lrc:Special:Statistics|140 074]]
| [[:lrc:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:lrc:Special:ListUsers|5 177]]
| [[:lrc:Special:ActiveUsers|0]]
| [[:lrc:Special:ListFiles|0]]
| 33 338 196
|-
| 353
| [[:en:Muscogee|Muscogee]]
| Mvskoke
| <code>[[:mus:|mus]]</code>
| [[:mus:Special:Statistics|1]]
| [[:mus:Special:Statistics|116]]
| [[:mus:Special:Statistics|3 606]]
| [[:mus:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:mus:Special:ListUsers|2 488]]
| [[:mus:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:mus:Special:ListFiles|0]]
| 411 115
|-
| 354
| [[Idioma nauruanu|Nauruanu]]
| Dorerin Naoero
| <code>[[:na:|na]]</code>
| [[:na:Special:Statistics|0]]
| [[:na:Special:Statistics|1 813]]
| [[:na:Special:Statistics|90 007]]
| [[:na:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:na:Special:ListUsers|12 247]]
| [[:na:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:na:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 355
| [[Llingua Akán|Akan]]
| Akan
| <code>[[:ak:|ak]]</code>
| [[:ak:Special:Statistics|0]]
| [[:ak:Special:Statistics|1 711]]
| [[:ak:Special:Statistics|29 897]]
| [[:ak:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:ak:Special:ListUsers|13 931]]
| [[:ak:Special:ActiveUsers|0]]
| [[:ak:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 356
| [[Groenlandés]]
| kalaallisut
| <code>[[:kl:|kl]]</code>
| [[:kl:Special:Statistics|0]]
| [[:kl:Special:Statistics|1 293]]
| [[:kl:Special:Statistics|76 457]]
| [[:kl:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kl:Special:ListUsers|15 638]]
| [[:kl:Special:ActiveUsers|6]]
| [[:kl:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 357
| [[Idioma cree|Cree]]
| Nēhiyawēwin / ᓀᐦᐃᔭᐍᐏᐣ
| <code>[[:cr:|cr]]</code>
| [[:cr:Special:Statistics|0]]
| [[:cr:Special:Statistics|1 273]]
| [[:cr:Special:Statistics|41 048]]
| [[:cr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:cr:Special:ListUsers|22 648]]
| [[:cr:Special:ActiveUsers|9]]
| [[:cr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 358
| [[:en:Norfolk|Norfolk]]
| Norfuk / Pitkern
| <code>[[:pih:|pih]]</code>
| [[:pih:Special:Statistics|0]]
| [[:pih:Special:Statistics|1 046]]
| [[:pih:Special:Statistics|45 580]]
| [[:pih:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:pih:Special:ListUsers|13 015]]
| [[:pih:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:pih:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 359
| [[Idioma afar|Afar]]
| Qafár af
| <code>[[:aa:|aa]]</code>
| [[:aa:Special:Statistics|0]]
| [[:aa:Special:Statistics|508]]
| [[:aa:Special:Statistics|4 694]]
| [[:aa:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:aa:Special:ListUsers|4 388]]
| [[:aa:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:aa:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 360
| [[Idioma hereru|Hereru]]
| Otsiherero
| <code>[[:hz:|hz]]</code>
| [[:hz:Special:Statistics|0]]
| [[:hz:Special:Statistics|176]]
| [[:hz:Special:Statistics|4 486]]
| [[:hz:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:hz:Special:ListUsers|3 868]]
| [[:hz:Special:ActiveUsers|2]]
| [[:hz:Special:ListFiles|0]]
| 0
|-
| 361
| [[Idioma kanuri|Kanuri]]
| Kanuri
| <code>[[:kr:|kr]]</code>
| [[:kr:Special:Statistics|0]]
| [[:kr:Special:Statistics|163]]
| [[:kr:Special:Statistics|4 644]]
| [[:kr:Special:ListUsers/sysop|1]]
| [[:kr:Special:ListUsers|5 737]]
| [[:kr:Special:ActiveUsers|1]]
| [[:kr:Special:ListFiles|0]]
| 0
|- class="sortbottom"
!Total
!
!
!
! 66756893
! 266565125
! 3878549902
! 3367<ref name="repes">Esta suma nun se correspuende col total de persones reales, pos el mesmu usuariu (con o ensin cuenta global nos proyeutos) ye cuntáu tantes vegaes como apaeza en distintes Wikipedias pa esa estadística.</ref>
! 130339238
! 629115
! 2907207
! 130
|}
<!-- bot table end -->
== Ver tamién ==
* [[Especial:Todos los wikis de Wikimedia|Llista de wikis de Wikimedia]]
* Wikipedia:Llista completa de Wikipedies
* [[:w:Wikipedia:Wikipedia articles written in the greatest number of languages|Artículos de Wikipedia escritos nel mayor númberu de llingües]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [[metawiki:List of Wikipedias|Llista de Wikipedias]] en Meta-Wiki
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Wikipedies| ]]
[[Categoría:Llistes]]
qzv3vbnvtj8251qhhx7rwvv1pgtri63
Historia de Colombia
0
90483
4497871
4496495
2026-05-31T13:28:27Z
Limotecariu
735
4497871
wikitext
text/x-wiki
{{otros usos|Cronoloxía de Colombia|una llista d'eventos d'esti país}}
[[Ficheru:Poporo by Turista Perene.jpg|thumb|Poporo de la [[Cultura Quimbaya]] n'exhibición nel [[Muséu del Oru]] de [[Bogotá]].]]
La '''historia de Colombia ''' fai referencia a los acontecimientos que marcaron l'[[Historia|aportar históricu]] de l'actual [[República de Colombia]], un país [[América|americanu]] allugáu al noroccidente d'[[América del Sur]], con una superficie de 2 070 408 km² (1 141 748 km² correspuenden al so territoriu continental y los restantes 928 660 km² a la so estensión marítima) y una población de 48 424 483.<ref>Censu DANE 2015.</ref> Colombia confórmase como estáu en [[1810]] a partir del [[Virreinatu de Nueva Granada|Virreinatu de la Nueva Granada]], colonia del [[Imperiu español]] que fuera fundada en [[1572]]. En [[1886]] toma definitivamente'l so nome actual de ''República de Colombia''. La so hestoria estremar polo xeneral en dómina precolombina, descubrimientu y conquista española, colonia, independencia, afitamientu republicanu y [[sieglu XX]] y XXI. Parte de la historia de Colombia tien una estrecha rellación cola hestoria d'[[Historia d'España|España]] hasta la independencia y les hestories d'[[Historia d'Ecuador|Ecuador]], [[Historia de Venezuela|Venezuela]], [[Historia de Panamá|Panamá]] y de l'[[Colonización española d'América|América Llatina]] polo xeneral.
El primer sieglu republicanu foi aturbolináu cola tensión ente una concepción federalista del estáu (d'una forma similar a l'adoptada por [[Estaos Xuníos]]) y una concepción centralista (similar a la de [[Francia]]), lo que condució al país a delles guerres y dio principiu a los partíos [[Partíu Conservador de Colombia|conservador]] y [[Partíu Lliberal de Colombia|lliberal]]. La [[Constitución de Colombia de 1886|Constitución de 1886]] liderada pol presidente [[Rafael Núñez]] punxo fin a la hexemonía lliberal y creó un estáu centralista, conservador y puramente [[católicu]].
El sieglu XX foi inauguráu en [[Colombia]] cola [[Guerra de los Mil Díes]], que debilitaría de gran manera al Estáu, frenaría'l desenvolvimientu económicu y fadría que'l país perdiera [[Panamá]] en [[1903]]. Una primera [[revolución industrial]] colombiana dar col regresu de gobiernos lliberales, pero la [[Masacre de les Bananeras]] evidenciaría una enorme situación de desventaxa del obreru colombianu que caracterizaría'l restu del sieglu XX y lo que va del presente.
Ensin dulda l'acontecimientu más notable del sieglu XX en Colombia foi l'asesinatu del caudiellu lliberal [[Jorge Eliecer Gaitán]] nun [[magnicidiu]] qu'entá nun s'esclaria. Dichu eventu, asocedíu'l 9 d'abril de 1948, bastiaría al país a una violencia inusitada que se ensañó especialmente col campesinado y qu'enfrentó a muerte a los militantes de los dos partíos tradicionales. El [[Frente Nacional (Colombia)|Frente Nacional]], un pactu ente dambos partíos, reconcilió a los xefes, pero dexó per fora a munchos sectores, que seríen la grana de les [[guerrilla|guerrilles]] lliberales y [[comunista|comunistes]] que duraríen tol restu del sieglu. El fortalecimientu de les [[mafia|mafies]] de la droga a partir de la década del 70 pondría en xaque a la sociedá colombiana y afectaría fondamente a les clases dirixentes. Sicasí, presiones internacionales, especialmente per parte de los [[Estaos Xuníos]] y el llabor de ciertos políticos, periodistes, xueces y autoridaes que s'opunxeron ante la meyora de les mafies, causaron una guerra contra l'estáu na década de los 80 y especialmente hasta la muerte de [[Pablo Escobar]], el so principal líder, en 1993. El gobiernu del presidente [[César Gaviria]] llevó a cabu un procesu al que llamó "[[apertura económica]]" que fizo que Colombia pasara d'una [[proteccionismo|economía proteicionista]] a una [[Globalización|globalizada]]. Con Gaviria adelantróse la Constituyente na cual roblóse una nueva [[Constitución de 1991|Carta Política]].
El gobiernu del presidente [[Andrés Pastrana]] adelantró los diálogos más cercanos que se tuvieron por esi tiempu coles guerrilles y bien especialmente coles [[FARC]] al crear zones d'estene. Sicasí, estes fortalecieron el so remanar militar nel país per mediu d'atentaos, secuestros, intimidación y tráficu de drogues. Pela so parte, creáronse los grupos [[Paramilitares]], especialmente sol lideralgu de les [[Autodefenses Xuníes de Colombia|AUC]], que'l so fin yera combatir a les guerrilles. Dichos grupos tuvieron el respaldu de numberosos miembros de les fuercies militar y policial, lo mesmo que de políticos y hacendados. El remanar de los paramilitares en Colombia y les sos batalles en contra de les guerrilles, creó un drama humanitariu de proporciones mundiales al poner al país como unu de los primeros en númberu de movíos, crímenes de guerra como masacres y terror en numberoses rexones del país.
== Prehistoria ==
{{AP|Historia precolombina de Colombia|l1=Yera precolombina}}
El territoriu actual de Colombia constituyó un corredor de poblaciones ente [[Mesoamérica]], el [[Mar Caribe]], los [[Cordal de los Andes|Andes]] y l'[[Amazonia]]. Los afayos arqueolóxicos más antiguos fueron atopaos nos [[abrigos predresos de Chiribiquete]], onde fueron dataes [[pictografíes rupestres]] d'hasta 19.510 años [[antes del presente]].<ref name=CCU>Castaño Uribe, Carlos (2008) [http://www.rupestreweb.info/chiribiquete2.html Tradición Cultural Chiribiquete]. ''Rupestreweb''. Consultada'l 2 d'agostu de 2016.</ref> Nel valle de [[L'Abra]], [[Zipaquirá]] fueron atopaos diversos artefautos líticos, qu'inclúin distintos tipos de raspadores (llaterales, terminales discoidales, convexos y cóncavos), cuchielles ellaboraes sobre lascas, según raederas, que fueron dataos en [[Paleolíticu superior|12.500 AP]].<ref>Correal Urrego, Gonzalo (1990): "Evidencies culturales mientres el Pleistoeno y Holocenu de Colombia"; ''Revista d'Arqueoloxía Americana'' '''1''': 69-89. Méxicu: Institutu Panamericanu de Xeografía y Hestoria, 1990.</ref> Les feches que refundien estos últimos sitios correspuenden al periodu [[Paleoindiu]]. En [[Puerto Hormiga]] ([[Bolívar (departamentu)|Bolívar]]) topáronse muertes del [[Periodu Arcaicu Andín|periodu arcaicu]], qu'inclúin los restos cerámicos más antiguos que s'atoparon n'[[América]] y daten del [[sieglu XXX e.C.]], dómina na cual empieza'l cultivu de maíz nel [[altiplanu cundiboyacense]], resultando tan provechosu que se convirtió nun componente esencial de la dieta de los pobladores. Los primeros cultivos de yuca, paecen efectuase na rexón de la [[Rexón Caribe (Colombia)|mariña atlántica]].
=== Poblamientu ===
{{AP|Población de Colombia}}
[[Ficheru:Bochica.jpg|thumb|[[Bochica]], una divinidá [[Muiscas|Muisca]].]]
[[Ficheru:Cacique Quimbaya de oro (M. América, Madrid) 01.jpg|thumb|[[Cacique]] [[Cultura Quimbaya|Quimbaya]], representante de la principal forma políticu-organizativa precolombina.]]
La etapa temprana del formativu (ca. 7000 a. C - 1000 a. C) ta determinada por sópitu cambeos climáticos mundiales conocíu como'l [[Holocenu]] que causaron en primer instancia la migración de la [[Dinosaurios|megafauna]] y darréu la so desapaición. La teoría más aceptada espón que, siguiendo a los grandes animales al traviés del [[Ismu de Panamá]], llegaron los [[Primeros pobladores andinos|primeros pobladores a América del Sur]]. Sicasí, el descubrimientu de sitios arqueolóxicos en Suramérica tan antiguos como los de [[Mesoamérica]] (por casu el xacimientu de [[Pedra Furada]] en [[Brasil]] que data de fai 48 mil años), refundia solombres sobre esta primer teoría. Precisamente en Colombia alcuéntrase unu d'estos antiguos xacimientos humanos conocíu como [[L'Abra]] y que data de fai 12 mil años, esto ye, una comunidá humana contemporánea de la [[Cultura Clovis]] en [[Nuevu Méxicu]].
El periodu posterior al Holocenu ye conocíu como formativu y correspuende a un enllargáu ralu, que toma dende'l fin de la [[Periodu Arcaicu Andín|etapa arcaica]] hasta'l momentu nel cual surdieron los pescadores y cazadores de pequeñes preses que complementaben estes actividaes cola recoyida y con incipientes formes d'agricultura, cuando'l clima concluyía'l so procesu de estabilización y empezaba a asemeyase al que tenemos nos nuesos díes. Los estudios [[Paleontoloxía|paleoclimatológicos]] indiquen que les actuales sabanes interfluviales, probablemente fueron selves húmedes en dalgún momentu, lo cual daría cuenta d'un progresivu ascensu nel grau de mugor d'estes rexones.
Partiendo de los montículos, conchales, materiales líticos, basureros y demás afayos, créese que na [[Rexón Caribe (Colombia)|Costa Caribe de Colombia]], y especialmente na rexón de la [[Canal del Dique]], al empecipiase la Etapa Formativa antes del 4000 a.C, yá esistíen dellos asentamientos comunales semisedentarios, que subdividíos en grupos de delles families, habitaben les inmenses cases, denominaes malocas y combinaben les sos habituales actividaes de caza y recoyida coles primeres formes d'agricultura en pequeña y gran escala. Ye probable que simultáneamente esistieren campamentos semipermanentes a lo llargo de la mariña, p'agospiar a otros grupos humanos que se dedicaben a la pesca y a la recoyida de moluscos.<ref>Reichel –Dolmatoff, Gerardo. “[http://www.lablaa.org/blaavirtual/arqueologia/arqueolo/cap4.1.htm La Etapa Formativa] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060923164704/http://www.lablaa.org/blaavirtual/arqueologia/arqueolo/cap4.1.htm |date=2006-09-23 }}" En: Arqueoloxía de Colombia- Un testu Introductoriu. Publicación dixital de la [[Biblioteca Luis Ángel Arango]] del Bancu de la República, Bogotá. Enllaz revisáu'l 18 de mayu de 2008.</ref>
=== Periodu formativu ===
[[Ficheru:Lost City Ruins.jpg|thumb|[[Ciudá Perdida]] o Buritaca-200 na zona norte de la [[Sierra Nevada de Santa Marta]], una población del añu [[800]] y abandonada escontra'l periodu de conquistes españoles.]]
Nel territoriu colombianu tamién se toparon importantes muertes de cultures que vivieron mientres el [[periodu formativu]], que les sos feches más tempranes correspuenden más o menos al añu 15.000 e.C. Destáquense les cultures [[cultura San Agustín|San Agustín]] y [[cultura de Tierradentro|Tierradentro]]. Esti periodu estender dende aproximao l'añu 15000 hasta la llegada de los conquistadores españoles nel [[sieglu XVI]].
Nos procesos de migración y ocupación que se dieron mientres dellos milenios, estableciéronse, espolletaron y sumieron numberosos pueblos (llamaos indíxenes ), lo cual reparar na gran diversidá llingüística. A lo llargo del periodu formativu desenvolvióse una estensa rede de caminos que sirvieron pal intercambiu comercial, rede qu'amás s'articulaba col navegación tanto fluvial como marítima.
Pal [[sieglu XVI]] los trés grande y dominante [[familia de llingües|families llingüístiques]] nel territoriu de l'actual Colombia yeren los [[Llingües arahuaques|arawak]], [[llingües caribes|caribes]] y [[llingües chibchas|chibchas]] en diversos estaos del formativu. Dos grupos chibchas (los [[Cultura Tayrona|taironas]] y los [[muiscas]]) destacar nel formativu superior.
Tres fases estremen el periodu formativu:
* Fase Temprana: Tamién se-y conoz como'l periodu preclásicu y empecipia cerca del [[900 e.C.|900 e.C. ]] La fase darréu posterior de primeres del [[Holocenu]] qu'empecipia'l procesu de sedentarización de los grupos humanos al afayar la [[horticultura]], lo cual práuticamente reemplazó la [[cacería]] y el [[nomadismu]].
* Fase Media: Tamién se conoz como'l [[Periodu Clásicu d'América|periodu clásicu]] y caracterizóse por una [[agricultura]] más tecnificada y desenvuelta, con cultivos de calabaza, pepinu, ñame, hibia, y cubios, amás de papa, fríjol y cacáu. Con esta variedá de cultivos el sedentarismu impúnxose ante la necesidá d'atender les plantes y asina se conformaron les primeres aldegues de les cualos surdieron los [[cacicazgos]], principal carauterística de la vida política y alministrativa de les primeres comunidaes humanes colombianes.
* Fase Cimera: Tamién se conoz como'l [[Periodu Posclásico d'América|periodu posclásico]] y empecípiase escontra'l [[900]]. Desenvolvióse la regación de cultivos y la industria testil ta lo suficientemente avanzada como pa cubrir les necesidaes de vestuariu de la población. Esta última fase foi la previa a la colonización española del territoriu.
Otres cultures precolombines que destaquen nel periodu formativu son la [[cultura Tumaco|Tumaco]], [[cultura Asoria|Asoria]], [[cultura Nariño|Nariño]], [[cultura Tolima|Tolima]], [[cultura Quimbaya|Quimbaya]] y [[cultura Urabá|Urabá]]..
== Dómina hispánica ==
{{AP|Dómina hispánica (Colombia)|l1=Dómina hispánica}}
[[Ficheru:Mujer Wayuu.png|left|thumb|Non tolos pueblos indíxenes sumieron coles conquistes españoles o fueron asimilaos pol procesu de mestizaje. Munchos caltuvieron la so identidá unitaria na historia nacional. Una nueva [[Wayúu]], comunidá indíxena ente [[Colombia]] y [[Venezuela]].]]
Cola llegada de los [[Conquistador]]es [[España|españoles]] al territoriu de l'actual Colombia hacia l'añu [[1500]], entra na rexón un nuevu factor poblacional qu'alterió dafechu l'anterior panorama que s'había veníu desenvolviendo ente los [[amerindiu|pueblos indíxenes]]. Cola llegada al territoriu de los [[Muiscas]] empecipióse un procesu de conquista y sojuzgamiento. A midida que los españoles fueron avanzando, construyeron dellos asentamientos, dispunxeron un nuevu ordenamientu del territoriu d'alcuerdu a los intereses de cada grupu conquistador. Dichu ordenamientu respondía a los recursos que s'atopaben nos asentamientos, procesu nel cual xeneralmente non tener en cuenta la opinión de los pueblos qu'habitaben ellí. Estos establecimientos siguieron nos siguientes trés sieglos con un procesu d'espansión guerrera y colonizadora, introduciendo amás un gran númberu de población negra africana como mano d'obra esclava, avanzando sobre les poblaciones indíxenes y de palenqueros que se vieron sometíos a periódicos desplazamientos.
Nel añu [[1499]] el navegante español [[Alonso de Ojeda]] llegó a les mariñes del norte de Colombia ([[Cabu de la Vela]]) acompañáu d'[[Américo Vespucio]] quien nomaría la tierra firme col actual nome n'honor a [[Cristóbal Colón]]. En 1501 [[Rodrigo de Bastidas]] percorrió la mariña ente La Guajira y Cartagena y afayó el [[ríu Magdalena]]. En 1510 Alonso de Ojeda fundó a San Sebastián de Urabá, la primer población española en Tierra Firme, pero esi mesmu añu'l so gobernante provisional, [[Francisco Pizarro]], decidió abandonala y treslladáronse a un sitiu nel golfu de Urabá onde fundaron so la direición de [[Martín Fernández de Enciso]] a [[Santa María la Antigua del Darién]]. Esta ciudá, que foi capital de la primer gobernación española na zona [[Castiella del Oru]], foi de la mesma abandonada en 1517. Con [[Santa Marta (Colombia)|Santa Marta]] ([[1525]]) y [[Cartagena de Indias]] ([[1533]]), establecióse'l control español de la mariña. El conquistador [[Gonzalo Jiménez de Quesada]] conquistó una vasta área na rexón ganando a la poderosa cultura [[Muiscas|Chibcha]], fundando la ciudá de [[Santa Fe de Bogotá]] y nomando la rexón [[Nuevu Reinu de Granada]].
Pa establecer un gobiernu civil na Nueva Granada creóse una [[Real Audiencia]] en [[Santa Fe de Bogotá]] en [[1548]]-[[1549]]. La Real Audiencia yera un cuerpu que combinaba l'autoridá executivo y xudicial hasta que s'estableció una ''presidencia'' o gobernación en [[1564]] asumiendo poderes executivos. Hasta 1550 el territoriu de [[Colombia]] taba formáu poles gobernación de [[Santa Marta (Colombia)|Santa Marta]] y [[Cartagena de Indias|Cartagena]], que taben suxetes a l'Audiencia de [[Santu Domingu de Guzmán|Santu Domingu]], y la de [[Popayán]] que taba suxeta al virreinatu de Perú. La [[xurisdicción]] de la [[Real Audiencia de Santafé de Bogotá]] incluyó estes gobernaciones dende 1550 y foise estendiendo col tiempu sobre les provincies circundantes que se diben constituyendo alredor del territoriu correspondiente a la Nueva Granada.
En [[1717]] [[Bogotá|Santa fe]] constituyir na [[Capital (política)|capital]] del [[Virreinatu de Nueva Granada]], qu'anque suspendíu en [[1724]] por problemes financieros, foi reinstaurado en [[1740]] y siguió hasta la perda del poder español sobre los territorios nos [[años 1810]].
=== La Conquista ===
{{AP|Conquista española (Colombia)|l1=Conquista española}}
Les primeres ciudaes colombianes fueron fundaes en [[1509]] o [[1510]] na rexón d'[[Urabá]] y el [[Rexón del Darién|Darién]]. Estos primeros asentamientos nun espolletaron como ciudad pero entá güei atópense munchos d'estos conceyos. Ye [[Santa Marta (Colombia)|Santa Marta]], fundada en [[1525]] por [[Rodrigo de Bastidas]], la ciudá más antigua de Colombia y del continente americanu.
=== Afitamientu colonial ===
{{AP|Afitamientu colonial (Colombia)|l1=Afitamientu colonial}}
[[Ficheru:Don Pedro de Heredia - SLAVE Market - Casco Antiquo - Cartagena de las Indias, COLOMBIA (156022450).jpg|thumb|El conquistador [[Pedro de Heredia]], fundador de [[Cartagena de Indias]]. Monumentu nel que fuera'l mercáu de los esclavos na ciudá cercada.]]
En 1548 créase la [[Real Audiencia de Santafé de Bogotá]], que pertenecía alministrativamente al [[Virreinatu de Perú]]. L'actual territoriu de Colombia como parte de [[Les Indies]] nun foi consideráu como [[colonia alministrativa|colonia]] pola alministración española sinón como reinu (o parte de reinos) gobernáu direutamente pol monarca una y bones la Corona yera la dueña sobre les tierres y mares que s'afayar y conquistaren d'alcuerdu a les [[Capitulaciones]]. Por [[Real Cédula de 1500]] prohibióse esclavizar a los nativos. Depués les [[Lleis de Burgos]] [[1512]] establecieron la [[Encomienda]] pa incorporar a los nativos a la civilización europea y evitar la estinción de la población. Sicasí, los encomenderos nun acataron los mandatos reales y por ello los funcionarios reales solicitaron l'abolición de la Encomienda. Depués establecióse la [[Mita]] qu'obligó al natural a trabayar tantu pal gobernador como pal funcionariu lo que condució a una alta mortalidá indíxena nel sieglu XVI. Arrexuntar pa formar batallones pa enfrentar a los rebeldes que queríen el poder liberalista
=== La Presidencia del Nuevu Reinu de Granada ===
{{AP|Historia del Nuevu Reinu de Granada}}
[[Ficheru:AGHRC (1890) - Carta IV - Virreinato de Santafé y Capitanía General de Venezuela.jpg|thumb|Mapa del [[Virreinatu de la Nueva Granada]] como yera en [[1742]].<ref name="Atles">{{cita llibru |autor=Agustín Codazzi; Manuel María Paz; Felipe Pérez |títulu=Atles xeográficu y históricu de la República de Colombia |url=http://commons.wikimedia.org/wiki/Agustin_Codazzi_Atles_de_Colombia_1890 |añu=1889 |editorial=Imprenta A. Lahure |oclc=7859879}}</ref>]]
=== El Virreinatu de la Nueva Granada ===
{{AP|Historia del Virreinatu de Nueva Granada}}
[[Ficheru:StPeterClaver.jpg|left|thumb|En mediu del drama silenciosu de la esclavitú de los indíxenes y africanos, dellos personaxes contradixeron la norma de la dómina como [[Pedro Claver]] en [[Cartagena de Indias]], el principal mercáu esclavista n'[[América del Sur]].]]
Col riesgu de que les tierres quedaren despoblaes, la corona vendió propiedaes a los gobernantes, conquistadores y los sos descendientes creándose les grandes faciendes y la posesión de mines. Introduciéronse esclavos negros como mano d'obra. Igualmente pa protexer a l'abrasada población indíxena creóse'l [[Resguardu]]. El repoblamientu consiguir al dexar la colonización por llabradores y les sos families que veníen d'España. Con esto, empecipiáronse les bases del periodu colonial. La [[Virreinatu de Nueva Granada|Nueva Granada]] tuvo gobernada pola [[Real Audiencia de Santafé de Bogotá]], pero les decisiones importantes pa la Colonia tomar dende España por El [[Conseyu de Indias]].
Una cédula real de [[1713]] aprobó la llegalidá del [[Palenque de San Basilio]] fundáu por [[Cimarrón|negros cimarrones]] dende'l [[sieglu XVI]] que fuxeren de los esclavistes y abellugárense nes selves de la mariña Caribe. Les fuercies españoles nun pudieron someteles y terminaron per tolerar les, pa dar asina llugar a la primer población llibre nes Amériques. Foi'l so principal líder [[Benkos Biohó]], nacíu na rexón de Biohó, [[Guinea-Bisáu]], [[África Occidental]], d'onde foi secuestráu pol traficante portugués [[Pedro Gómez Reynel]], vendíu al comerciante [[Juan de Palacios]] y revendíu por esti como esclavu al español [[Alonso del Campo]] en [[1596]], en Cartagena de Indias. Sicasí, Benkos Biohó foi executáu pol gobernador García Girón el [[16 de marzu]] de [[1621]]. El Palenque de San Basilio foi declaráu en [[2005]] como "''Obra Maestra del Patrimoniu Oral ya Inmaterial de la Humanidá''" pola [[Unesco]].
[[Ficheru:Benkos Bioho.jpg|thumb|[[Benkos Biohó]], unu de los primeros próceres de la llibertá nes Amériques.]]
En [[1717]] el [[Rei d'España|rei]] [[Felipe V d'España|Felipe V]] creó'l [[Virreinatu de Nueva Granada]]. El [[virreinatu]] taría conformáu poles Audiencies de [[Real Audiencia de Santafé de Bogotá|Santafé]], [[Real Audiencia de Panamá|Panamá]] y [[Real Audiencia de Quito|Quito]] y delles provincies de lo que darréu sería la [[Capitanía Xeneral de Venezuela]]. La [[Capital (política)|capital]] del virreinatu asítiase na ciudá de [[Bogotá|Santa Fe]]. El [[virreinatu]] eslleióse temporalmente por razones económiques ente [[1724]] y [[1740]], cuando se reinstauró nuevamente. El visitador [[Juan Francisco Gutiérrez de Piñeres]] reorganizó les rentes y faciendes públiques, lo qu'anició llevantamientos populares como la [[Insurrección de los comuñeros|Revolución de los Comuñeros]] en [[1781]]. Darréu'l neogranadino [[Antonio Nariño]] sopelexó "[[Declaración de los Derechos del Home y del Ciudadanu|Los derechos del Home y del Ciudadanu]]". D'últimes el [[virréi]] [[Antonio José Amar y Borbón]] tuvo qu'enfrentar la inconformidad de los [[criollos]] y los intentos d'éstos de formar una [[Xunta de Gobiernu]]. Finalmente, el [[virreinatu]] sumió en [[1822]] tres les guerres d'independencia.
El [[sieglu XVII|XVII]] foi'l sieglu de [[Pedro Claver]], un santu que nació en [[Cataluña]] en [[1580]] y morrió en [[Cartagena de Indias]] el [[9 de setiembre]] de [[1654]]. Foi conocíu como'l ''esclavu de los esclavos'' pola so dedicación y compasión para colos africanos traíos a Colombia. El [[18 de payares]] de [[1985]] el [[Congresu de la República de Colombia|Congresu]] declarar precursor de los [[derechos humanos]] nel país.<ref>Tuliu Aristizabal: [https://web.archive.org/web/20080828233237/http://www.jesuitas.org.co/documentos/s_pedro_claver.html San Pedro Claver y los derechos humanos], Xesuites. Publicáu n'El Tiempu'l 12 de setiembre de 1999. Enllaz revisáu'l 23 de mayu de 2008.</ref>
Mientres el [[sieglu XVIII]] destacó la figura del [[sacerdote]], [[botánicu]] y [[matemáticu]] [[José Celestino Mutis]] ([[1732]] - [[1808]]), delegáu pol virréi [[Antonio Caballero y Góngora]] pa realizar un inventariu de la naturaleza de la Nueva Granada, que foi conocíu como la [[Real Espedición Botánica del Nuevu Reinu de Granada|Espedición Botánica]], que clasificó plantes, fauna y fundó'l primer observatoriu astronómicu na ciudá de Santa Fe de Bogotá. El [[15 d'agostu]] de [[1801]] el científicu [[prusia]]nu [[Alexander von Humboldt]] llega a [[Fontibón]] onde s'abraza con Mutis y empieza la so espedición pola Nuevu Granada hasta [[Quitu]]. L'alcuentru ente dambos estudiosos ye consideráu'l puntu más brillosu de la espedición botánica.
== Dómina de la independencia ==
{{AP|Dómina de la independencia (Colombia)|l1=Dómina de la independencia}}
[[Ficheru:Sunset-cartagena-tower-dewired.jpg|thumb|[[Alcázar]] na [[Muralla de Cartagena de Indias]], una de les estructures militares europees más importantes del [[sieglu XVII]] nes Amériques, construyíes pa defender los asentamientos españoles de los ataques de los corsarios ingleses.]]
=== El contestu de la independencia ===
La emancipación colombiana enmarcar na coxuntura de les Revoluciones Burgueses y nun tien d'entender se como un eventu aislláu, yá que cuando se produció, la mayoría de los países llatinoamericanos suxetos a la [[Imperiu español|Corona Española]], tamién taben nel procesu de proclamar les sos respeutives independencies, o bien, yá lo cursaren na so totalidá.
Múltiples causes facilitaron éstos procesos, ente elles destácase la situación de la metrópolis española, que per aquellos años apautó colos ingleses y franceses el repartu de [[Portugal]], pero foi traicionada ya invadida por [[Napoleón]], quien en prindando al monarca [[Fernandu VII]], dio a [[Xosé Bonaparte]] los títulos de rei d'España y emperador de les Amériques.
El [[2 d'abril]] de [[1767]] la [[Compañía de Xesús]] ye espulsada del [[Imperiu español]] por orde real de [[Carlos II d'España|Carlos III]] quien los acusa de ser los promotores del [[Motín de Esquilache]] y polo tanto tienen d'abandonar tamién el Virreino de la Nueva Granada.
[[Ficheru:Busto de Jose Antonio Galán en Guaduas.jpg|left|thumb|El xefe [[Insurrección de los comuñeros|comuñeru]] [[José Antonio Galán]].]]
El [[16 de marzu]] de [[1781]] [[Manuela Beltrán]] ruempe'l [[edictu]] referente a les nueves contribuciones y dientro de lo que se conoció como la [[Insurrección de los comuñeros]], un movimientu netamente popular onde participaron llabradores, indíxenes y mestizos polo xeneral. Los comuñeros intentaron tomase'l poder colonial, pero esti llogró roblar con ellos unes capitulaciones aprobaes pola [[Real Audiencia|Audiencia]] nes cualos daba ciertes preferencies a los americanos frente a los españoles. Les capitulaciones fueron desconocíes pol virréi [[Manuel Antonio Flórez]]. Un grupu de comuñeros sol mandu de [[José Antonio Galán]] volvió sublevase ante l'incumplimientu de les capitulaciones, pero bien llueu fueron prindaos. El [[2 de febreru]] de [[1782]] Galán foi aforcáu xunto colos otros trés xefes comuñeros. Les sos cabeces, manes y pies fueron espuestes n'estaques nes places públiques de la capital virreinal y nos pueblos más activos de la rebelión. Los sos descendientes fueron declaraos infames, tolos sos bienes confiscados y los sos llares destruyir y regáu con sal. El cacique [[Ambrosio Pisco]] foi encarceláu en Cartagena y magar que depués foi indultáu, nunca pudo volver al interior del país. Otros dirixentes fueron sentenciaos a sufrir 200 latigazos, vergüenza pública y prisión n'[[África]]. Munchos llabradores ensin tierra fueron unviaos a [[Panamá]], onde tuvieron de perecer por cuenta de les inclemencies del malsanu clima tropical. Les poques penes impuestes a los participantes más ricos fueron muncho menos espantibles; dalgunos a cencielles fueron encarcelaos en Cartagena y dempués fueron indultaos. Muncha xente esvalixar a les zones perifériques por medrana a les represalies.
En [[1812]], axuntar n'España dellos americanos y peninsulares, pa redactar la [[Constitución de Cádiz]], cola cuál los españoles buscaron faese al sofitu de los americanos, una y bones ésti resultaba indispensable pa sostener la guerra contra [[Francia]]. Esti llistáu de lleis, sirvió como modelu pa delles de les cartes magnas, que s'implementaron nos países llatinoamericanos, tres les sos independencies.
[[Ficheru:Francisco de Goya - Retrato ecuestre de Fernando VII - Google Art Project.jpg|thumb|[[Fernandu VII]], en siendo lliberáu de los Bonaparte, negar a roblar la [[Constitución de Cádiz]] na cual los criollos americanos reconocíen la so autoridá, pero afirmaben la independencia de les colonies americanes. A cambéu unvió a [[Pablo Morillo]] pa restablecer el vieyu orde.]]
La situación n'España xeneró un seriu vacíu d'estáu, pos les persones siguíen fieles a Fernandu VII, non a los constitucionalistas nin a Bonaparte. Finalmente, el monarca Español foi lliberáu y al retomar el tronu, negar a roblar la [[Constitución de Cádiz]] y entamó un golpe d'estáu contra la rexencia de los 5 constitucionalistas. Asina foi como se restableció l'absolutismu. Poco tiempu dempués, el rei unvió a [[Pablo Morillo]] para “pacificar”, ye dicir acabar colos revolucionarios dende [[Caraques]] hasta'l [[Rexón del Darién|Darién]], independientemente del costu en sangre qu'esto tuviera. Tal aición enfureció a los criollos, que-y fueren lleales y nesti contestu sobrevinieron les independencies, pos siguir a los haitianos y americanos, paecía ser una meyor alternativa que sometese al absolutismu, a Napoleón o inclusive a los constitucionalistas. La pacificación empezó col [[Sitiu de Cartagena (1815)|Sitiu de Cartagena]] en [[1815]].
En Colombia, tou empezó con una serie de fechos lideraos por [[Antonio Nariño]], [[Policarpa Salavarrieta]] (muyer bien destacada mientres la guerra independentista) y [[Camilo Torres Tenorio|Camilo Torres]]. Más tarde, [[Simón Bolívar]] y [[Francisco de Paula Santander]], encabezaron la llucha, que se desenvolvió nuna serie de batalles, empecipiaes en [[1810]] y concluyíes en [[1819]], cola [[batalla de Boyacá|batalla de]] [[Boyacá]] ([[7 d'agostu]] de [[1819]]) y el [[Congresu de Angostura]], que conducieron a que'l territoriu ocupáu pol virreinatu de la Nueva Granada, convertir nuna República Federal, conocida como la [[Gran Colombia]] n'honor al navegante [[Cristóbal Colón]]. El primer [[Presidente de Colombia]] foi [[Simón Bolívar]].
El [[28 de febreru]] de [[1813]] los criollos lideraos por Bolívar enfrentar a los españoles na [[Batalla de Cúcuta]] que dio pasu a la [[Campaña Almirable]] que lliberó l'occidente de [[Venezuela]].
=== Berros independentistes (1810) ===
{{AP|Berros independentistes (Colombia)|l1=Berros independentistes}}
=== La Patria Boba (1810-1814) ===
{{AP|Patria Boba}}
[[Ficheru:Pablo-morillo.jpg|left|thumb|[[Pablo Morillo]], "El Pacificador", delegáu por Fernandu VII pa reconquistar les colonies americanes.]]
Depués de los diversos berros d'independencia, nel periodu entendíu ente [[1810]] a [[1816]] hubo grandes conflictos internos que surdieron por opiniones atopaes alrodiu de la forma d'entamar el nuevu [[gobiernu]]. Les constantes engarradielles ente los [[federalista|federalistes]] y [[centralista|centralistes]], y estos de la mesma contra [[Exércitu Realista n'América|realistes]], dieron orixe a esti periodu inestable. Mientres cinco años nel [[Nuevu Reinu de Granada]] cada [[provincia]] proclamó les sos [[autoridá]]es, cada [[aldega]] tenía la so [[Xunta independiente]] y soberana. La pallabra [[federalismu]] convertir na sobeyosa doctrina de la impotencia. Les derrotes iniciales de Bolívar, el conservadorismu oligárquicu de Perú virreinal y la política centralista de Buenos Aires nel Sur, que nicia la segregación y el separatismu de les provincies del Río de la Plata, ufierten un mesmu espectáculu de división y caos de nueva granada.
=== Reconquistar (1815-1816) ===
{{AP|Reconquista (Colombia)|l1=Reconquista}}
Eslleíes les xuntes fernandistas, Fernando ordenó la [[reconquista (Colombia)|reconquista]] de la Nueva Granada y Venezuela, aición que quedó al cargu de [[Pablo Morillo]] col reestablecimientu del Virreinatu en cabeza de [[Juan de Sámano]].[[Pablo Morillo]] recibió les tropes dende los puertos de [[Sevilla]] y [[Barcelona]] y salió de Cádiz el 17 de febreru de 1815. El 22 d'agostu de 1815 empecipió'l sitiu de [[Cartagena de Indias|Cartagena]] dende onde s'aventuraron les tropes pa los bloqueos de los puertos de La Dorada, [[Caldas]] y Puertu Salar, [[Cundinamarca]] llegando a [[Bogotá|Santafé de Bogotá]] y tomando la capital coles tropes del [[exércitu]] español en plaza pública na [[Plaza Mayor]] (anguaño [[Plaza de Bolívar]]).
=== La Independencia (1817-1819) ===
{{AP|Independencia de Colombia}}
[[Ficheru:Battle-of-Boyaca.jpg|thumb|La [[Batalla de Boyacá]] llibrada'l [[7 d'agostu]] de [[1819]] selló la defensa de la causa independentista nes Amériques.]]
Magar mientres el [[réxime del terror]] dellos grupos republicanos caltuviéronse activos exerciendo un poder efectivo nos [[Llanos]], principalmente na guayana venezolana y nel [[Casanare]], nun sería sinón hasta [[1819]] cuando s'entamó'l procesu final d'espulsión del dominiu español.
En [[1819]] un [[exércitu]] republicanu comandado por [[Simón Bolívar]] crució los montes que dixebren [[Casanare]] de [[Tunja]] y Santa Fe, Tres la [[Batalla del Banzáu de Vargas]] y la [[Batalla de Boyacá]] tuvo vía llibre pa tomar el control definitivu de Santa Fe, ciudá a la que llegó'l [[10 d'agostu]] de [[1819]]. Esi mesmu mes, el [[19 d'agostu|19]], proclamóse la ''República de Colombia'' la cual yá fuera roblada nel [[Congresu de Angostura]] del [[15 de febreru]] del mesmu añu y que la so Llei Fundamental proclamóse'l [[17 d'avientu]]. La lliberación de [[Caraques]], [[Popayán]] y [[Santa Marta (Colombia)|Santa Marta]] en [[1821]] abre les puertes a la [[Constitución de Cúcuta]].<ref>[[:m:s:es:Constituci%C3%B3n_de_C%C3%BAcuta|Constitución de Cúcuta]].</ref>
== La República del sieglu XIX ==
{{AP|República del sieglu XIX (Colombia)|Colombia na economía mundial}}
[[Ficheru:Templo Histórico en Cúcuta.JPG|thumb|left|[[Templu Históricu de Cúcuta]]: Equí axuntáronse los diputaos de Nueva Granada (Colombia) y Venezuela pa roblar la [[Constitución de Cúcuta]], per mediu de la cual créase la [[República de la Gran Colombia]].]]
El [[sieglu XIX]] en Colombia foi una dómina de grandes confrontaciones y cambeos: pasar de ser una dependencia del [[Imperiu español]] nos sos entamos, a les guerres d'independencia y a los esperimentos políticos pa dar forma a una nación independiente. Dende'l so independecia Colombia somorguiar al igual qu'otros países d'América Llatina nun estáu casi crónicu de revoluciones y guerres civiles. La crecedera poblacional foi en realidá lentu nun territoriu bastante grande, lo qu'incidió nel desenvolvimientu económicu del país. Para [[1825]] Colombia tenía 1.223.589 persones con una crecedera demográfica del 3.2% añal. Para [[1870]] seríen 2.916.703 y para [[1898]] calcúlense 5.386.000 habitantes,<ref>Según los estudios de Carmen Elizabeth Bautista y Olga Lucía Romero en "La demografía de Colombia nel sieglu XIX", Universidá de los Andes y l'estudiu del [[Serviciu Nacional de Deprendimientu|SENA]], "[http://www.lablaa.org/blaavirtual/ciencias/sena/periodismo/indepen/inde4a.htm De la independencia al Estáu Nacional] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090823045722/http://www.lablaa.org/blaavirtual/ciencias/sena/periodismo/indepen/inde4a.htm |date=2009-08-23 }}" publicáu pola Biblioteca Luis Ángel Arango, Bogotá, mayu de 2007, Capítulu III: Aspeutos sociales y políticos, B. La población. Enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref> anque les guerres civiles y la falta de censos metódicos na dómina nun dexen una precisión de númberos. Les guerres civiles evitaron cualquier ésitu en programes que buscaron fomentar la inmigración europea en Colombia mientres esi sieglu y en consecuencia los nucleos poblaciones yeren en realidad islles incomunicaes pol difícil relieve y la falta d'infraestructures del país. En [[1870]] l'estáu más pobláu de Colombia yera [[Boyacá]] con 499.000 habitantes de 2.7 millones del total nacional,<ref>Martínez, Abel Fernando: [http://www.monografias.com/trabayos904/colombia-potencia-malata/colombia-potencia-malata.shtml Cómo Colombia llogró ser la primer potencia malata del mundu (1869 - 1916)], Colombia Médica, Corporación Editora Médica del Valle, [[Universidá del Valle]], [[Cali]], páxs.244-256, ISSN 1657-9534, publicación virtual en Monografíes.com, enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref> pero dichu añu marca una intensa migración interna productu tantu de les guerres civiles como de la necesidá d'ocupar les tierres de cultivu en climes más templaos. Esto esplica'l porqué'l puestu de Boyacá como la rexón más poblada mientres el sieglu XIX baxa nes siguientes décades: en [[1898]] pasa a ser el segundu del país dempués del [[Cauca (departamentu)|Cauca]] y en [[1912]] ye'l quintu.
=== La Nueva Granada dientro de la Gran Colombia (1819-1830) ===
{{AP|Nueva Granada (Gran Colombia)|Congresu de Cúcuta|Constitución de Cúcuta}}
[[Ficheru:Congreso de Cúcuta.jpg|thumb|El Llibertador [[Simón Bolívar]] y el Xeneral [[Francisco de Paula Santander]] con otros padres de la patria nel [[Congresu de Cúcuta]] de [[1821]]. Dambos entraríen en contraste nos proyeutos políticos d'afitamientu de les nueves naciones.]]
El [[30 d'agostu]] de [[1821]] axúntense delegaos de Nueva Granada (Colombia) y Venezuela en [[Villa del Rosario (Norte de Santander)|Villa del Rosario]], unu de los conceyos del [[Área metropolitana de Cúcuta]]. La resultancia d'esti perimportante alcuentru -denomináu [[Congresu de Cúcuta]]- foi la [[Constitución de Cúcuta]] (tamién llamada Constitución de 1821), cola cual creóse la Gran Colombia, un enorme estáu federal compuestu pelos países enantes mentaos. El [[19 de xunetu]] d'esi añu los padres de la patria aprobaron la [[Llei de Llibertá de Banduyos]], que conciliaba les disputes ente esclavistes y anti-esclavistes y que consistía en que los fíos de los esclavos de la dómina yeren consideraos persones llibres, pero non los sos padres.<ref>Andrés G. Martínez: [http://www.todacolombia.com/etnies/afrocolombianos/abolicionesclavitud.html Fin de la esclavitú en Colombia], Toa Colombia, Bogotá. Enllaz revisáu'l 25 de mayu de 2008.</ref>
Dempués de la independencia dos corrientes polítiques enfrentaríense: per un sitiu la del Llibertador [[Simón Bolívar]] que pensaba na lliberación de tola América española y la construcción d'un gran proyeutu rexonal y la del Xeneral [[Francisco de Paula Santander]] que quería un afitamientu republicanu. Santander y el so grupu tienen rocees de que la [[Constitución Bolivariana]] promulgada en [[Bolivia]] seya impuesta en Colombia, que daba un poder casi monárquicu al presidente y un sistema fuertemente centralista que topetaba cola vocación federal de los santanderistas.
El choque de dambos proyeutu da'l [[9 d'abril]] de [[1828]] na [[Convención de Ocaña]] onde los bolivarianos declaren dictador a Bolívar, lo que de la mesma abre l'atentáu contra la so vida en [[Bogotá|Santafé]] el [[25 de setiembre]] del mesmu añu. La crisis llevaría bien llueu a un fracasu na unidá de la [[Gran Colombia]] y anque el Llibertador intentó salvala cola celebración del [[Congresu Almirable]] el [[20 de xineru]] de [[1830]], nun evitaría la separación definitiva de [[Venezuela]] y la consecuente separación d'[[Ecuador]] dellos meses dempués, el [[30 de mayu]].
=== La República de la Nueva Granada (1830-1862) ===
{{AP|República de la Nueva Granada}}
[[Ficheru:AGHRC (1890) - Carta XII - División política de la Nueva Granada, 1851.jpg|thumb|Mapa de la República de la Nueva Granada en [[1851]].<ref name="Atles"/>]]
Separaos Ecuador y Venezuela, Colombia tamién formaliza dichu actu de disolución el [[20 d'ochobre]] de [[1831]] na Convención Granadina sol réxime presidencialista encabezáu pol Xeneral Santander. El que se llamara "Departamentu de Cundinamarca" dientro de la Gran Colombia, heredó dichu nome pa entender el territoriu actual xunto al de [[Panamá]] y la [[Mariña de los Mosquitos]] na actual [[Nicaragua]]. La [[Convención (política)|Convención Nacional]] del [[29 de febreru]] de [[1832]] ratificó la so creación como "República de la Nueva Granada" que les sos provincies yeren [[Provincia d'Antioquia|Antioquia]], [[Provincia de Barbacoes|Barbacoes]], [[Provincia de Bogotá|Bogotá]], [[Provincia de Cartagena (Nueva Granada)|Cartagena de Indias]], [[Provincia de Mompós|Mompós]], [[Provincia de Neiva|Neiva]], [[Provincia de Pamplona|Pamplona]], [[Provincia de Panamá|Panamá]], [[Provincia de Pasto|Pasto]], [[Provincia de Popayán|Popayán]], [[Provincia del Socorru|Socorro]], [[Provincia de Tunja|Tunja]], [[Provincia de Vélez|Vélez]] y [[Provincia de Veraguas|Veraguas]] y les cualos pasaríen a llamase d'equí p'arriba [[Departamentos de Colombia|departamentos]].
El presidente [[José Ignacio de Márquez]] sancionó una llei que suprimía los conventos católicos qu'allugaren menos d'ocho relixosos, lo que causó una rebelión que causó la primer guerra civil colombiana ente [[1839]] y [[1842]] conocida como la [[Guerra de los Supremos|Guerra de los Conventos]].
Ente [[1848]] y [[1849]] acuñar por primer vegada los nomes de los que seríen los dos partíos tradicionales polos siguientes 150 años: el [[Partíu Conservador Colombianu|Partíu Conservador]] y el [[Partíu Lliberal Colombianu|Partíu Lliberal]]. En [[1853]] preséntase un momentu de grandes reformes constitucionales como l'adopción del [[federalismu]] y l'abolición de la [[esclavitú]], estendióse'l sufraxu a tolos homes mayores de 21 años, impúnxose'l votu popular direutu pa escoyer congresistes, gobernadores y maxistraos, establecióse la llibertá alministrativa y la llibertá relixosa, hubo una separación ente la [[Ilesia]] y el [[Estáu]] y terminóse la personalidá xurídica de la [[Ilesia Católica]].
En [[1849]] la [[Rexón Caribe (Colombia)|Mariña Atlántica]] sufre una epidemia de [[cólera]] importada dende [[Asia]] al traviés de [[Cartagena de Indias]]. La epidemia dura tres meses, nos cualos muerre la tercer parte de la población de la ciudá y unes 20 mil persones de la rexón.<ref>Jorge Alejandro Medellín Becerra y Diana Fajardo Rivera: Diccionariu de Colombia, Ed. Norma, Bogotá, 2005. ISBN 978-958-04-8561-5, p.235, entrada: [[Cólera]] asiáticu.</ref>
El [[21 de mayu]] de [[1850]] el presidente [[José Hilario López]] promulga una llei na cual confirma la espulsión de la [[Compañía de Xesús]] d'acordies cola decisión de [[Carlos III d'España]] (1767), que el presidente considera entá en vixencia.<ref>Camilo Gutiérrez Jaramillo: [http://www.lablaa.org/blaavirtual/revistas/credencial/febreru1998/9803.htm José Hilario López y la espulsión de los xesuites en 1850]. Biblioteca Luis Ángel Arango, Bogotá, 1997. Enllaz revisáu'l 25 de mayu de 2008.</ref>
El [[21 de xunetu]] de [[1851]] el Congresu de la República y el gobiernu de José Hilario López, aprobaron la [[Llei de Manumisión]] per mediu de la cual dábase por terminada la esclavitú en Colombia. El discutiniu demostró la esmolición de los esclavistes pola propiedá privada y namái aceptaron suscribir la llei cuando'l gobiernu garantizó-yos el pagu de los esclavos. La llei benefició a cerca de 16 mil persones qu'entá yeren esclaves dempués de la independencia.<ref>Andrés G. Martínez: [http://www.todacolombia.com/etnies/afrocolombianos/abolicionesclavitud.html Abolición de la esclavitú en Colombia]. Toa Colombia. Enllaz revisáu'l 25 de mayu de 2008.</ref>
=== Los Estaos Xuníos de Colombia (1863-1886) ===
{{AP|Estaos Xuníos de Colombia}}
La guerra civil de [[1860]] a [[1863]] terminó en favor de los lliberales, que convocaron la [[Constitución de Rionegro]] proclamando'l [[3 de febreru]] de [[1863]] a los "Estaos Xuníos de Colombia". La nueva constitución política foi la más lliberal de tolos tiempos al establecer llibertaes como la d'espresión, llibre empresa, llibre imprenta, llibertá d'enseñanza y de cultu, d'asociación y de tener armes y municiones comerciando con elles. Estableció un sistema federal con un presidente central (presidencia de la unión) que tenía un periodu de gobiernu de tan solo dos años, fechu que lo faía débil en desterciu del creciente poder de cada estáu, que yeren nueve: [[Estáu Soberanu de Panamá|Panamá]], [[Estáu Soberanu d'Antioquia|Antioquia]], [[Estáu Soberanu del Magdalena|Magdalena]], [[Estáu Soberanu de Bolívar|Bolívar]], [[Estáu Soberanu de Santander|Santander]], [[Estáu Soberanu de Boyacá|Boyacá]], [[Estáu Soberanu de Cundinamarca|Cundinamarca]], [[Estáu Soberanu del Tolima|Tolima]] y [[Estáu Soberanu del Cauca|Cauca]]. El [[12 de mayu]] d'esi añu foi escoyíu [[Tomás Cipriano de Mosquera]], célebre pola so posición anticlerical.
El [[18 de mayu]] de [[1875]] a les 11:15 de la mañana, un fuerte movimientu telúricu tuvo como epicentru la rexón del actual departamentu de [[Norte de Santander]]. Ye conocíu na hestoria como [[Terremotu de Cúcuta de 1875|Terremotu de Cúcuta o de los Andes]] y destruyó les ciudaes de [[Cúcuta]], [[Villa del Rosario (Norte de Santander)|Villa del Rosario]], [[San Antonio de Táchira]] y [[Capacho (ciudá)|Capacho]]. El seísmu sentir en [[Bogotá]] y en [[Caraques]] y dexó numberosos muertos y daños materiales.<ref>[https://web.archive.org/web/20070928131109/http://plataforma2.unipamplona.edu.co:8094/nortedesantander/home_41/htm/cont.jsp?rec=not_4794.jsp El gran terremotu de los Andes o Terremotu de Cúcuta]. Consultáu'l 8 de xunu de 2008.</ref>
En [[1876]] túvose que faer una reforma a la constitución federalista, pos cada estáu realizaba les sos eleiciones pola so cuenta, lo que causó que nel país dieren eleición continues, amás de la proclamación de 42 constituciones estatales.
=== La Rexeneración (1886-1930) ===
{{AP|Rexeneración (Colombia)|l1=Rexeneración}}
[[Ficheru:Rafael Nunez.JPG|thumb|El presidente [[Rafael Núñez]], autor de la lletra del [[himnu nacional de Colombia]], foi'l principal líder de la [[Constitución de Colombia de 1886|Constitución de 1886]] y del periodu de la Rexeneración.]]
El choque d'intereses ente los estaos federaos debilitó la nación. Especialmente ente los años [[1875]] y [[1880]] el modelu lliberal políticu-económicu entra en crisis: nun había infraestructura vial nacional, lo que causó una separación ente los distintos estaos y la falta d'un comerciu ente ellos, l'[[agricultura]] taba en decadencia, la esportación yera lenta namái cola primacía del [[oru]] y el [[café]], esti postreru llegó a algamar el 50% de les esportaciones nacionales. Nun había nengún procesu de industrialización. Esti estáu de coses preparó'l camín por que'l lliberal [[Rafael Núñez]] propunxera una reforma total del estáu qu'esaniciara'l federalismu y instituyera un estáu central fuerte y llistu pa entamar un proyeutu económicu nacional. Con una fuerte oposición del so propiu partíu, Núñez llegó a la presidencia central en [[1880]], pero como ésta yera de tan solo dos años, nun tuvo'l tiempu abondu d'adelantrar el so proyeutu de reformes sociales y económiques. Foi escoyíu pa un segundu periodu en [[1884]], esta vegada col respaldu del partíu conservador, pero al siguiente añu los lliberales declaráron-y la guerra que'l presidente supo responder y que lo fortaleció definitivamente pa convocar una [[Asamblea Constituyente]], que proclamó la [[Constitución de Colombia de 1886|Constitución de 1886]]. La mesma reconoció como relixón d'estáu a la [[Ilesia Católica|Católica]], el poder central qu'abolió'l federalismu, la concepción del estáu como ente alministrador no social y económico, la división del mesmu en tres poderes democráticos (executivu, llexislativu y xudicial) y el periodu presidencial foi aumentáu a cuatro años. D'esta manera abrió una nueva dómina política en Colombia conocida como la [[Rexeneración (Colombia)|rexeneración]] la cual foi impulsada tamién pol presidente [[Miguel Antonio Caro]] nel so periodu presidencial [[1894]]–[[1898]].
En xunu de [[1893]] inaugúrase [[Puerto Colombia]], un viaductu de 720 metros de llargu, con una fondura de 40 a 45 pies y un llargor de 180 metros y 15 metros d'anchu. Convertir nel principal puertu marítimu de Colombia. En [[1923]] sería'l tercer muelle más llargu del mundu dempués del de [[South End]] y [[Southport]].<ref>Biblioteca Luis Ángel Arango: [https://web.archive.org/web/20080529100546/http://www.lablaa.org/blaavirtual/exhibiciones/monu/mn_89.htm Puerto Colombia, Barranquilla, Atlánticu]. Enllaz revisáu'l 26 de mayu de 2008.</ref>
=== Colombia nel sieglu XIX ===
[[Ficheru:Roasted coffee beans.jpg|thumb|El [[café]] colombianu empieza la so crecedera como primer productu nacional a mediaos del sieglu XIX.]]
Colombia mientres el [[sieglu XIX]] tuvo en realidá una crecedera poblacional y económicu lentu causáu por numberosos factores como les numberoses guerres civiles, la falta d'infraestructures nun país con un relieve difícil, l'heriedu d'una estructura económica natural de la colonia y la poca inmigración. Mientres la colonia la Nueva Granada dependía especialmente de les mines, lo que da como resultáu que para [[1800]] Colombia como colonia tenía un [[PIB]] de 27% per cápita, inferior al de [[Perú]] (33%), [[Brasil]] (29%), [[Méxicu]] (40%) y [[Arxentina]] (82%) para esi mesmu añu.<ref>[[Salomón Kalmanovitz]]: "[http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0124-59962006000200007&lng=es&nrm=iso... El PIB de la Nueva Granada en 1800: puxanza colonial, estancamientu republicanu]", Revista d'Economía Institucional, Bogotá, avientu de 2006, ISSN 0124-5996. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref> Escontra finales del sieglu la so economía sigue arrezagada en comparanza con esos países, pa dexar l'arranque industrial de la so economía solo nel sieglu XX.<ref>La dómina dorada: economía ya inversiones españoles n'América Llatina 1990 - 2002. [http://www.eumed.net/cursecon/libreria/2004/rcb/a0102.htm La evolución socedida]. eumed.net. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
En [[1845]] el presidente [[Tomás Cipriano de Mosquera]] convida al cartógrafu italianu [[Agustín Codazzi]] por qu'oriente un proyeutu nacional de xeografía que dio llugar a la [[Comisión Corográfica]]. Mientres esa mesma década llega la [[fotografía]] a Colombia que s'entretien col retratismo de les clases altes, anque escontra finales del sieglu surden dellos artistes que s'esmolecen polos conflictos sociales y políticos del país. Coles mesmes empieza'l desenvolvimientu del [[periodismu]] cola fundación de dellos medios impresos qu'evidencia una proliferación de la [[imprenta]] y un bon númberu d'artistes y escritores. Unu de los medios que subsiste na actualidá d'esa dómina ye'l periódicu [[El Espectador (periódicu)|El Espectador]] fundáu por [[Fidel Cano]] el [[22 de marzu]] de [[1887]].
En [[lliteratura]] el [[costumismu]] y el [[romanticismu]] fueron la nota predominante con escritores y poetes como [[José María Cordovez Moure]], [[Jorge Isaacs]], [[Julio Arbolea]], [[Gregorio Gutiérrez González]], [[Rafael Pombo]], [[Soledad Acosta]], [[Josefa Acevedo de Gómez]], [[Candelario Gruesu]], [[Eustaquio Palacios]] y [[José Asunción Silva]], ente munchos otros.
Ente [[1869]] y [[1916]] Colombia enfrentar a una epidemia de [[llepra]] que punxo al país ente los primeres del mundu con dicha enfermedá y que fomentó la creación de lazaretos onde los arimaos yeren aisllaos. Pa munchos estudiosos de la tema ello foi productu de les guerres civiles, un gran nivel de probeza y fame, so nivel de salobridá pública y los discutinios ente medicina, estáu ya Ilesia. Esti factor afectó descomanadamente la esportación nacional, porque se llegó a afirmar inclusive que Colombia yera un "inmensu lazareto", situación superada namái en [[1916]].<ref>Abel Fernando Martínez: [http://www.monografias.com/trabayos904/colombia-potencia-malata/colombia-potencia-malata.shtml ¿Cómo Colombia llogró ser la primer potencia malata del mundu?] Colombia Médica, Universidá del Valle, Cali, avientu del 2005, ISSN 1657-9534. Versión dixital en Monografíes.com. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
[[Ficheru:Acuarela de Henry Price, Comisión Corográfica, Medellín, 1852.jpg|thumb|Acuarela de la [[Comisión Corográfica]], una representación d'una familia antioqueña de [[1852]]. La migración interna de los antioqueños escontra'l [[Exa Cafetera]] a partir de la década de los 40 del sieglu XIX foi'l principal eventu económicu del país nesi sieglu.]]
Escontra finales del sieglu presentóse tamién la única más importante inmigración escontra'l territoriu nacional: los [[Pueblu árabe|árabes]]. Magar hai testimonios del ingresu de ciudadanos de países europeos y americanos, lo cierto ye que foi un númberu insignificante. Sicasí los árabes tendríen una gran influencia económica pal país. Un bon númberu de mozos procedentes d'[[El Líbanu]] y [[Siria]] y que llegaben con pasaporte [[Turquía|turcu]] por tar dichos territorios sol [[Imperiu otomanu]], razón pola cual los colombianos empezar a llamar "''los turcos''", empezaron a entrar mientres la década de los 80 pa integrase a la sociedá colombiana, primero de la [[Rexón Caribe (Colombia)|Mariña Atlántica]] y mientres el sieglu siguiente en tol país. Envalórase qu'ente [[1880]] y [[1930]] ingresaron ente 5.000 y 10.000 inmigrantes.<ref>[https://web.archive.org/web/20070910002900/http://www.lablaa.org/blaavirtual/publicacionesbanrep/boletin/boleti5/bol29/tierra3.htm Na tierra de les oportunidaes: Los siriu libaneses en Colombia], Boletín Cultural y Bibliográficu, Non. 29, Vol. XXIX, Bogotá, 1992, Biblioteca Luis Ángel Arango. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
La [[industria]] en Colombia mientres el sieglu XIX foi práuticamente nula, centrándose especialmente en [[Bogotá]], capital del país y el so procesu de industrialización acompañáu cola puxanza del café qu'empieza na década de los 50 nel [[Exa Cafetera]], que más palantre tendría importantes repercusiones pal desenvolvimientu económicu nacional nel siguiente sieglu y foi la más importante migración interna del país na dómina. Amás de [[Bogotá]] y [[Exa Cafetera]], les otres rexones qu'empezaron a centrar una actividá económica importante fueron [[Barranquilla]] que creó una decadencia del antiguu puertu colonial de [[Cartagena de Indias]], [[Cali]] en desterciu de la que fuera una de les potencies de la colonia y [[Popayán]] como centru relixosu de la dómina.<ref>[http://html.rincondelvago.com/industria-en-colombia.html Comportamientu del sector industrial en Colombia], Universidá Autónoma d'Occidente, División de Ciencies Económiques ya Industriales, mayu de 1999. Publicación dixital de rincondelvago.com. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
== Sieglu XX en Colombia ==
El [[sieglu XX]] en Colombia representó l'afitamientu como república al estilu de la [[Constitución de Colombia de 1886|Constitución de 1886]]. Ente esi añu y 1930 tolos presidentes representaron al [[Partíu Conservador Colombianu|partíu conservador]]. En [[1914]] foi escoyíu'l conservador [[José Vicente Concha]], siguíu depués por [[Marco Fidel Suárez]] ([[1918]]), [[Pedro Nel Ospina]] ([[1922]]) y [[Miguel Abadía Méndez]] ([[1926]]). Esta socesión de presidentes conservadores, incluyendo tamién a [[Rafael Núñez]] ([[1886]] y [[1892]]), [[Manuel Antonio Sanclemente]] ([[1898]]), [[José Manuel Marroquín]] y el mesmu [[Rafael Reyes Prieto|Rafael Reyes]], foi denomada depués como la ''"[[Hexemonía Conservadora]]"'', principalmente polos gobiernos lliberales subsiguientes. El términu puede nun ser del tou correutu una y bones el gobiernu de Reyes nun foi particularmente partidista y [[Carlos Eugenio Restrepo]] gobernó col sofitu del partíu Lliberal. Adicionalmente, a mediaos de los [[años 1920]] el partíu lliberal asumió la mayoría parllamentaria, calteniéndola hasta [[2002]].
La población colombiana creció significativamente, anque se centró especialmente na [[Rexón Andina (Colombia)|zona andina]] y en segundu llugar na [[Rexón Caribe (Colombia)|Mariña Atlántica]] con una baxa densidá en más del 50% del territoriu nacional. Les tases de natalidá fueron altes mientres les trés primeres décades (42 per mil), pero tamién yeren altes les de mortalidá (23 per mil). Escontra los años 40 baxa la tasa de mortalidá y aumenta la población, especialmente col entamu de la crecedera urbana en desterciu del rural. Escontra finales del sieglu baxa l'índiz de fecundidá pa entrar nel [[sieglu XXI]] con un númberu del 2% añal, el más baxu de la historia nacional.<ref>Encuesta Nacional de Demografía y Salú, encolombia.com, Capítulu X: [https://web.archive.org/web/20120417223051/http://www.encolombia.com/salud/saludsex-capitulo1D.htm Carauterístiques de la población en Colombia]. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
Tamién menguaron les tases d'analfabetismu de manera substancial y aceleróse la crecedera económica. Magar el café ocupó'l primera renglón de la economía nacional, desenvolviéronse otres producciones agrícoles ya industriales como la textilería y nacen les más importantes industries nacionales especialmente nes trés primeres décades. Escontra la década de los 50 empieza una crecedera industrial sosteníu especialmente n'a l'área d'[[Antioquia]], pero entra en crisis escontra la década de los 70.<ref>SAVAGE, CHARLES H. AND LOMBARD, GEORGE F. F., Sons Of The Machine. Cambridge, [[MIT Press]], 1986. F Primer Edición, H Hard Cover, J Very Good, Fine in Very Good Jacket. Ver tamién: JSTOR: Trusted Archived for Scholarship, [http://www.jstor.org/pss/3105262 Sons of the Machine: Case Studies of Social Change in the Workplace] por Charles H. Savage, Jr.; George F. F. Lombard. Technology and Culture, Vol. 29, Non. 1 (xineru de 1988), páxs. 177-179 (documentu en 3 páxines) Publicáu por: [[Johns Hopkins University Press]], Sociedá pa la Historia de la Teunoloxía, enllaz revisáu'l 6 de mayu de 2008.</ref> Mientres la primer metá del sieglu y amás de la separación de [[Panamá]], el país pierde parte del so territoriu con [[Perú]] y [[Brasil]] y siéntase la base de diferendos estremeres con [[Venezuela]] y [[Nicaragua]].
Foi amás un sieglu de gran intensidá académica col desenvolvimientu de grandes centros d'educación universitaria, distintes escueles de lliteratura y el desenvolvimientu del periodismu colombianu.
=== Guerra de los Mil Díes ===
[[Ficheru:GuerraMilDias.png|thumb|La [[Guerra de los Mil Díes]] en Colombia foi'l primer eventu bélicu del sieglu XX nel mundu.]]
{{AP|Guerra de los Mil Díes}}
La Guerra de los Mil Díes ([[1898]]–[[1902]]) significó una nueva derrota pal partíu lliberal. Los lliberales enfrentar al gobiernu conservador de [[Manuel Antonio Sanclemente]] a quien acusaben d'autoritariu, escluyente y pocu conciliador. Polo xeneral foi tamién una reaición a la inconformidad lliberal pola Constitución de 1886 que derogó'l federalismu y la consecuente hexemonía conservadora. Los lliberales empecipiaron la rebelión col asaltu a la ciudá de [[Bucaramanga]], lo que causó una puesta reaición del gobiernu que cuntaba con un exércitu meyor preparáu y cimeru. Los lliberales namái cuntaron con fuercies regulares nos departamentos de [[Santander (Colombia)|Santander]] y [[Panamá]]. Polo xeneral los lliberales nun llograron llograr dominiu sobre la situación, pero'l gobiernu recibió duros golpes. Los mesmos conservadores, nel so afan de poner l'orde nel país, estremar ente "Históricos" y "Nacionales". Los primeres derrocaron al presidente Sanclemente y posesionaron a [[José Manuel Marroquín]]. En dichu conflictu intervieno tamién el gobiernu del presidente [[Cipriano Castro]] de [[Venezuela]], quien sofitó los grupos lliberales de [[Rafael Uribe Uribe]] y hubo la constante amenaza de la [[Marina de los Estaos Xuníos]] unviaos pol presidente [[Theodore Roosevelt]] pa protexer los futuros intereses na construcción de la [[Canal de Panamá]]. El [[21 de payares]] de [[1902]] roblóse'l tratáu definitivu de paz nel barcu d'Estaos Xuníos ''USS Wisconsin''. Nun se tien un númberu definitivu de cuántes persones morrieron nesta confrontación armada, pero los historiadores coinciden na so ferocidá y nes nefastes consecuencies nacionales.
=== Separación de Panamá de Colombia ===
[[Ficheru:Panama Canal Gatun Locks.jpg|thumb|La construcción de la [[Canal de Panamá]] representó una de les causes principales por que los [[Estaos Xuníos]] sofitaren a los separatistes panamiegos.]]
{{AP|Separación de Panamá de Colombia|Historia de la Canal de Panamá}}
En [[1888]] el gobiernu colombianu concedió'l contratu pa la construcción de la [[canal de Panamá]] al inxenieru francés [[Fernando de Lesseps]] quién fuera'l constructor de la [[canal de Suez]], n'[[Exiptu]].<ref>[http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomoIP2.pdf Arosemena, Xusto, L'Estáu Federal de Panamá, 1855, Edición Canal de Panamá 199. Páx.279-280]</ref> Les obres empecipiar en 1881, sicasí al cabu de seis años la empresa constructora foi declarada en quiebra dexando inconclusa la obra. Los americanos empecipiaron nel intre negociaciones col gobiernu colombianu p'axudicase'l contratu de terminación de la construcción de la canal. Pero [[Colombia]], de la cual Panamá yera una provincia, nun aceptó les esixencies que los [[Estaos Xuníos]] faíen de vencer a perpetuidad una franxa de tierra a llau y llau de la canal.<ref name="G-RRP">{{cita web |url=http://web.presidencia.gov.co/asiescolombia/presidentes/39.htm|títulu=Xeneral Rafael Reyes Prieto 1904-1909|fechaaccesu=13 de marzu de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140326215832/http://web.presidencia.gov.co/asiescolombia/presidentes/39.htm|fechaarchivu=26 de marzu de 2014}}</ref>
El políticu panamiegu [[José Agustín Arango]] foi unu de los primeros promotores d'un movimientu separatista y quien lideró una xunta revolucionaria que dempués entraría en negociaciones colos Estaos Xuníos ente les cualos cuntábase la construcción de la [[Canal de Panamá|Canal Interoceánicu]]. [[Manuel Amador Guerrero|Amador Guerrero]] viaxó a los Estaos Xuníos pa llograr sofitu nel plan conspirativo, mientres xefes lliberales en Panamá, los mesmos que fueren derrocaos na anterior guerra, sofitaron el movimientu.
Ante esta situación, los Estaos Xuníos mientres el gobiernu de [[Theodore Roosevelt]] aprovechando la inestabilidá política de la rexón decidieron fomentar una rebelión na rexón de Panamá, que proclamó la so independencia de Colombia'l 3 de payares de 1903. Coles mesmes, la intervención militar de l'armada d'Estaos Xuníos detuvo per mar la meyora de la infantería de marina colombiana que se movía escontra la rexón pa encalorar la rebelión.
El [[13 de payares]] los Estaos Xuníos entainar a reconocer la independencia del nuevu país y a roblar un tratáu col nuevu gobiernu sobre la construcción de la Canal que foi dau a perpetuidad al país norteamericanu, que indemnizó a Colombia en [[1921]] pola perda de Panamá por un monto total de 25 millones de dólares de la dómina dempués de la muerte de Roosvelt.<ref>Creación del Estáu de Panamá. DrVT, mgar.net. Documentu - Historia: [http://www.mgar.net/cuba/panama.htm Estaos Xuníos, creador d'estaos]. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
=== Gobiernu de Rafael Reyes ===
En [[1904]] el Xeneral [[Rafael Reyes Prieto|Rafael Reyes]] ganó les eleiciones y empezó a introducir una serie de reformes progresistes que se tomaron con entusiasmu pola población, al puntu que se propunxo estender el so mandatu de seis a diez años. Felicidad propuesta foi vista con malos güeyos por munchos dirixentes tanto conservadores como lliberales quien se xunieron nel so contra y obligaron a qu'esti abandonara la presidencia en [[1909]]. Sicasí, Reyes favoreció la primer reforma a la Constitución de 1886 por cuenta de la crisis institucional.
La oposición llevar a tornase autoritariu como la orde de confinamientos y destierros, la clausura del [[Congresu de la República de Colombia|Congresu]] pa reemplazalo por una Asamblea, la eliminación de la figura del [[Vicepresidente]], fechu esti que fortaleció a los sos opositores. Per otra parte, nel so ánimu d'habilitar el desenvolvimientu del país, intentó llevar a cabu trataos colos Estaos Xuníos, pero la rensía nacional pola perda de Panamá y el consecuente sentimientu antiamericanu de la dómina, ganáron-y antipatíes en tal sentíu.
Con Reyes enllantóse la política de monopolios fiscales al llicor, el tabacu y el degüello, impulsóse'l financiamento estatal pa la inversión pública, la construcción de víes, ferrocarriles, restableciéronse rellaciones con [[Venezuela]], creóse'l [[Bancu de la República de Colombia|Bancu Central]] qu'estabilizaría la moneda, robló'l Tratáu Averbury-Holguín que dexó saniar la delda esterna y desenvolver la industria testil y azucrero, les refineríes, les fábriques d'alimentos, de vidriu y de papel, el cultivu del banano, el café y l'algodón y la promoción de creitos agrarios con fines d'esportación. Llevó a cabu una reforma nel ordenamientu territorial pa lo cual estremó al país en 34 departamentos y escoyó a Bogotá como distritu especial. Desarmó a la población civil pa establecer el monopoliu de les armes solo del Estáu, consagró'l códigu de reconocencia a los derechos de les minoríes y entamó l'[[Exércitu Nacional de Colombia|Exércitu Nacional]] cola profesionalización de les fuercies armaes al traviés de la fundación d'escueles militares.<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/reis_prieto.htm Biografía de Rafael Reyes], Boletín Biografíes y Vides. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref><ref>Presidencia de la República de Colombia: [http://www.presidencia.gov.co/prensa_new/historia/rafareyes.htm Xeneral Rafael Reyes Prieto]. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
De resultes de l'alministración del presidente Rafael Reyes, Colombia vio la nacencia de les que seríen les sos grandes compañíes nel sector [[Industria testil|testil]] como la [[Compañía Colombiana de Texíos]], [[Fabricato]], [[Cementos Argos]], el desenvolvimientu de les hidroeléctriques, [[Cervecería Bavaria|Bavaria]], y [[Cervecería Unión]].<ref>Alberto Mayor Mora: [http://www.lablaa.org/blaavirtual/revistas/credencial/xunetu2002/elnacimiento.htm La nacencia de la industria colombiano], Credencial Historia, edición 151, xunetu de 2002. Biblioteca Luis Ángel Arango. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref>
En 1909, un añu primero que se venciera'l so periodu constitucional, y cinco años antes del vencimientu de la prórroga a 10 años dada al so mandatu, Reyes abandona'l cargu. N'agostu'l congresu designó como presidente a [[Ramón González Valencia]].
=== De la Unión Republicana a la fin de la hexemonía conservadora ===
[[Ficheru:Quintin detenido.jpg|thumb|El líder indíxena [[Quintín Llambe]] arrestáu xunto a otros líderes del so movimientu en 1915.]]
[[Ficheru:Workerbananamassacred.png|thumb|Líderes de la [[Masacre de les Bananeras|fuelga de los trabayadores]] nos plantíos bananeras.]]
Tres l'aprobación de la [[Historia del constitucionalismo colombianu#Reforma de 1910|reforma constitucional de 1910]], que amenorgó de 6 a 4 años el periodu presidencial (dende 1886, nengún presidente gobernara los seis años completos) y esanició la participación en política de los militares, asumió'l poder el conservador [[Carlos Eugenio Restrepo]] so la figura de la [[Unión Republicana (Colombia)|Unión Republicana]], col sofitu de lliberales, anque'l so gobiernu foi eminentemente conservador.
En [[1914]] foi escoyíu'l conservador [[José Vicente Concha]], siguíu depués por [[Marco Fidel Suárez]] ([[1918]]), [[Pedro Nel Ospina]] ([[1922]]) y [[Miguel Abadía Méndez]] ([[1926]]).
Ente [[1914]] y [[1917]] el políticu y estadista indíxena del [[pueblo Nasa]], [[Quintín Llambe]], lidera un movimientu de reivindicación de los derechos de los pueblos indíxenes en Colombia. Acusóse-y de querer construyir una república indíxena y foi arrestáu'l [[9 de mayu]] de [[1915]] pa permanecer en prisión con dellos de los sos siguidores por cuatro años. Dempués dedicóse a escribir y les sos lluches tuvieron frutu en [[1938]] col decretu que restituyó los resguardos d'Ortega y Chaparral.<ref>Biblioteca Luis Ángel Arango: [http://www.lablaa.org/blaavirtual/biografias/lamemanu.htm Llambe, Manuel Quintín] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090805072349/http://www.lablaa.org/blaavirtual/biografias/lamemanu.htm |date=2009-08-05 }}. Edición orixinal: 2004-12-12, Edición na biblioteca virtual: 2004-12-12, Publicáu: Biblioteca Virtual del Bancu de la República Creador: HERRERA ÁNGEL, Marta. Enllaz revisáu'l 23 de mayu de 2008.</ref>
El [[5 d'avientu]] de [[1919]] los alemanes Werner Kaemerer, Stuart Hosie, Alberto Tietjen y los colombianos Ernesto Cortissoz (el primer presidente de l'aereollinia), Rafael Palaciu, Cristóbal Restrepo, Jacobo Correa y Arístides Noguera, fundaron en [[Barranquilla]] la [[Avianca|Sociedá Colombo Alemana de Tresporte Aereu - SCADTA]], lo que dio entamu a l'aviación en Colombia.<ref>[https://web.archive.org/web/20031211221538/http://clacsec.llima.icao.int/colombiarezena.htm Historia de l'aviación en Colombia], CLAC, Lima. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref><ref>El vuelu desacobardáu: Pioneros de l'aviación. 21 de setiembre de 2006. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref>
Na nueche del [[5 d'avientu]] de [[1928]] una fuelga de diez mil trabayadores de la [[United Fruit Company]], una multinacional d'Estaos Xuníos que se destacar na producción y comercialización de frutes tropicales n'[[América Llatina]], termina sangrientamente cuando l'exércitu dispara contra una manifestación pacífica na estación del tren de [[Barraquera (Magdalena)|Barraquera]] nel departamentu del [[Magdalena (Colombia)|Magdalena]] cola muerte d'a lo menos mil obreros.<ref>Fundación Manuel Cepeda Vargas: [https://web.archive.org/web/20080602084947/http://manuelcepeda.atarraya.org/article.php3?id_article=7 La Masacre de les Bananeras]. 29 de mayu de 2004. Enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref><ref>Mauricio Archila Neira: [http://www.colombialink.com/01_INDEX/index_hestoria/07_otros fechos_historicos/0180_masacre_bananeras.html Masacre de les Bananeras], Colombialink.com, enllaz revisáu'l 21 de mayu de 2008.</ref> El casu conozse como la [[Masacre de les Bananeras]] y foi llargamente denunciáu pol abogáu y [[Congresu de la República de Colombia|representante a la Cámara]] [[Jorge Eliecer Gaitán]].
Mientres la década de [[1920]] Colombia robló la mayoría de los trataos estremeros colos países vecinos, tantu d'árees marines como de fronteres terrestres, siendo'l más destacáu'l [[Tratáu Esguerra-Bárcenas]] de [[1929]] nel cual Colombia reconoció la soberanía de [[Nicaragua]] sobre la [[Mariña de Mosquitos]] y Nicaragua reconoció la soberanía de Colombia sobre'l [[Archipiélagu de San Andrés y Providencia]].
El [[5 de setiembre]] de [[1929]] naz en [[Barranquilla]] la [[radio de Colombia]] en señal [[HJN]] y en [[HKD]] el [[8 d'avientu]]. La primer tresmisión radial emitida nel país (que nun llegaría a más d'una decena de persones, pos se calcula qu'había unos 200 o 250 receptores), foi un partíu de fútbol.<ref>Eduardo Arias: [http://www.colombialink.com/01_INDEX/index_hestoria/07_otros fechos_historicos/0190_empieza_emitir_hjn.html Empieza a emitir la HJN], La llegada de la radio tresformó a Colombia pa siempres. Pocos países fueron tan influyíos per esi mediu de comunicación nel mundu. Colombialink.com Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref>
=== La República Lliberal (1930-1946) ===
[[Ficheru:Guerra peru1 1932 d.jpg|thumb|El [[Exércitu de Colombia]] en maniobres pa compensar l'agresión [[Perú|peruana]] en [[1930]].]]
{{AP|República Lliberal (Colombia)|l1=Rexímenes lliberales}}
Una división nel [[Partíu Conservador Colombianu]] que llevó dos candidatos del mesmu partíu a les [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 1930|eleiciones de 1930]] dexó'l trunfu del partíu lliberal en cabeza d'[[Enrique Olaya Herrera]].
La cuarta década del sieglu vio la única confrontación internacional de Colombia, la [[Guerra colombo-peruana|guerra contra Perú]] ([[1932]] - [[1934]]). En 1932 un grupu de peruanos tomáronse la ciudá colombiana de [[Leticia (Colombia)|Leticia]] nel [[Amazones (Colombia)|Departamentu del Amazones]], lo qu'espertó los sentimientos nacionalistes que recordaben la [[Separación de Panamá de Colombia|perda de Panamá]] y teníen en cuenta'l [[Tratado Salomón-Lozano]] robláu con Perú en [[1922]].
El [[18 de febreru]] de [[1933]] la embaxada de Colombia en [[Lima]] foi atacada y l'embaxador foi obligáu a retirar les insinies nacionales ante los berros anticolombianistas nes cais. L'asaltu a la llegación foi la respuesta peruana a l'anterior recuperación colombiana de [[Chaclacayo]] de manes peruanes. El [[14 de febreru]] del mesmu añu, aviones peruanos atacaron la flotilla naval entamada pol xeneral [[Alfredo Vázquez Cobo]] arriendes de tomar de [[Leticia]] el [[1 de setiembre]] de 1932. El mesmu día 14, Vázquez Cobo intimó rindición a los peruanos qu'ocupaben esti puertu sobre'l [[ríu Putumayo|Putumayo]]. Los peruanos fuxeron ensin oponer resistencia y les fuercies colombianes recuperaron [[Tarapacá (Amazones)|Tarapacá]] el [[15 de febreru]]. En Bogotá, por cuenta del ataque de l'aviación, el presidente Olaya rompió rellaciones diplomátiques col Perú esi mesmu día.
El [[30 d'abril]] el presidente de Perú [[Luis Miguel Sánchez Cerro]], foi asesináu en Lima, lo que fizo posible que'l so socesor [[Óscar Benavides]] axuntar en plan de diálogu col xefe del partíu lliberal de Colombia [[Alfonso López Pumarejo]] y abriera la vía a un tratáu de paz robláu en [[Rio de Janeiro]] esi mesmu añu onde se repitió'l Tratáu de 1921 y recuperáronse les rellaciones d'hermandá ente dambes naciones.
Paradóxicamente la [[Gran Depresión]] qu'afectó a Estaos Xuníos benefició a Colombia por cuenta de que la fuerte presencia que'l país norteamericanu tuvo na década de los 20 viose menguada nos 30 pa dar un mayor espaciu de desenvolvimientu a la industria colombiano de manera autóctona. Pero la Gran Depresión afectó de toes formes les esportaciones qu'amenorgó la producción industrial y causó la fusión d'empreses p'amontar la concentración de capital.{{demostrar}}
El presidente [[Alfonso López Pumarejo]]<ref>Presidencia de la República de Colombia: [https://web.archive.org/web/20131031150429/http://web.presidencia.gov.co/asiescolombia/presidentes/48.htm Presidencia d'Alfonso López Pumarejo]. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> (gobernó por dos periodos: ente [[1934]] y [[1938]] y ente [[1942]] y [[1945]]) adelantró una nueva [[historia del constitucionalismo colombianu#Reforma de 1936|reforma a la Constitución en 1936]].
Nel [[interim]] de los mandatos de López Pumarejo, gobernó'l lliberal [[Eduardo Santos]], en que'l so periodu presentar la [[Masacre de Gachetá]].
López Pumarejo entamó'l [[sindicalismu]] nel país y consagró el derechu a la [[fuelga]], promovió'l desenvolvimientu de la [[Universidá Nacional de Colombia|Universidá Nacional]] y per primer vegada la muyer colombiana foi considerada ciudadana, pero nun tenía derechu a votar. El presidente lideró unu de los más destacaos censos del sieglu que dio como resultáu que pa 1936 Colombia tenía 8.700.000 habitantes.<ref>Jorge Alejandro Medellín Becerra y Diana Fajardo Rivera: Diccionariu de Colombia 2005 - 2006, Ed. Norma, ISBN 978-958-04-8561-5, p.582, Entrada: López Pumarejo, Alfonso</ref>
El presidente Olaya Herrera intentara adelantrar polítiques de [[reforma agraria]] nun proyeutu ellaboráu por [[Francisco José Chaux]] y [[Jorge Eliecer Gaitán]], pero nun pasó. Correspondió entós a López la espedición d'una llei qu'ensin ser distributiva, tenía la intención d'un tresformamientu capitalista de la tierra, lo qu'espertó una ferrial oposición del partíu conservador lideráu por [[Laureano Gómez]], según pola [[Ilesia Católica]], terratenientes y militares.<ref>Apolinar Díaz Callejas: [http://www.voltairenet.org/article124772.html Guerra contra la reforma agraria]. Voltairenet.org. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> Tamién mientres la presidencia de López, se instituyó la llibertá de cultu y conciencia y la proteición de la maternidá. El presidente sufrió un intentu de golpe d'estáu'l [[10 de xunetu]] de [[1944]] en [[San Juan de Pasto|Pasto]], pero'l sofitu de les clases obreres, de los altos mandos militares y de la sociedá polo xeneral evitó que l'eventu pasara a mayores. Sicasí [[Alfonso López Pumarejo#Escándalos de la familia López|dellos escándalos]], como'l "[[Casu Mamatoco]]", sumaos a problemes personales, provoquen una crisis institucional que condujó al arrenunciu de López Pumarejo en [[1945]].
El partíu lliberal, nel poder, busca tamién revancha de la ''hexemonía conservadora'' previa, semando delles bases de la posterior dómina de [[La Violencia]].
=== La Violencia ===
[[Ficheru:Mariano Ospina Pérez.jpg|thumb|Presidente [[Mariano Ospina Pérez]].]]
[[Ficheru:Bogotazo.jpg|thumb|Tranvía en llapaes frente al Capitoliu Nacional onde se desenvolvía la IX Conferencia Panamericana nel Salón Elípticu del Capitoliu Nacional, mientres la revuelta conocida como [[El Bogotazo]].]]
{{AP|La Violencia}}
La popularidá de [[Jorge Eliécer Gaitán]] proyeutar como candidatu del partíu lliberal y gran opcionado pa ganar les [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 1946|eleiciones presidenciales de 1946]], pero la medrana de la clase política lleva a [[Gabriel Turbay]] a llanzar la so propia candidatura. La división nel [[Partíu Lliberal Colombianu]] dexa'l trunfu del conservador [[Mariano Ospina Pérez]] a la presidencia de la república. Sicasí, la proyeición de Gaitán, quien se consolida como xefe únicu del partíu lliberal, sumada a la mayoría lliberal nel congresu, nun dexa al conservadorismu desenvolver cabalmente les sos polítiques.
N'abril de [[1948]] Bogotá foi sede de la [[Conferencies Panamericanes|IX Conferencia Internacional Americana]] que suscribió'l [[Tratáu Americanu de Soluciones Pacífiques]], conocíu tamién como [[Pactu de Bogotá]] y la cual creó la [[Organización d'Estaos Americanos]] que reemplazó la [[Unión Panamericana]]. En dichu tratáu los países americanos comprometer a resolver los sos conflictos por formes pacífiques<ref>IX Conferencia Internacional Americana: Tratáu Americanu de Soluciones Pacífiques, Bogotá, 30 d'abril de 1948. [http://www.oas.org/juridico/spanish/Trataos/a-42.html Documentu en llinia]. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> y los Estaos Xuníos per mediu del so principal delegáu, [[George Catlett Marshall]], promovían un alcuerdu que xuniera a los países americanos en contra del [[comunismu]].<ref>Niko Schvarz: [http://www.larepublica.com.uy/mundo/306376-a-60-anos-del asesinatu-de-gaitan A 60 años del asesinatu de Gaitán]. LR21, 9 d'abril de 2008. Enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref>
Per otra parte, Gaitán ganara por mayoría les eleiciones al [[Congresu de la República de Colombia|Congresu]]'l [[16 de marzu]] de [[1947]] y foi proclamáu xefe únicu del [[Partíu Lliberal de Colombia|Partíu Lliberal]] el [[24 d'ochobre]]. Sicasí, el [[9 d'abril]] de 1948, Gaitán ye asesináu, y l'autor material del crime foi acoradáu pol ensame llevándose asina'l principal testimoniu de la planeación del [[magnicidiu]] y los rápidos eventos de caos dieron llugar a lo que se conoz n'hestoria como [[El Bogotazo]]. Otra reaición inmediata del ensame que clamaba vengación foi la de tomase la [[Casa de Nariño]] y acoradar al presidente, lo qu'evitó l'Exércitu que tomó bien llueu les riendes de la situación en redol a la Casa de Gobiernu y disparó contra l'ensame.
Les especulaciones sobre los autores intelectuales del asesinatu de Gaitán nun fueron esclariaos na actualidá. Pa munchos los responsables de la so muerte fueron los [[Oligarquía|oligarques]] y los conservadores cola complicidá de la CIA. Pa otros tratóse d'un plan de los comunistes lideráu pola [[Xunión Soviética]].<ref>Eduardo Galeano: [http://lahaine.org/internacional/hestoria/mueregaitangaleano.htm Muerre asesináu en Bogotá Jorge Eliecer Gaitán (1948)], la haine. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> Nun s'atoparon pruebes contundentes qu'afirmen o nieguen asemeyaes acusaciones y la so muerte sigue envolubrada nel misteriu.
Tres el magnicidiu, el presidente Ospina convocó un gobiernu d'Unidá Nacional que nun espolletó por cuenta de la ferrial oposición de los lliberales qu'entós intentaron adelantra-y un xuiciu políticu nel Congresu en [[1949]]. Metanes esa situación, el partíu lliberal nun participa de les [[Eleiciones presidenciales de Colombia de 1949|eleiciones de 1949]] dexando vía llibre por que'l conservador [[Laureano Gómez]] gane la presidencia. Ensin una oposición política llegal, Gómez impulsa una serie de polítiques represives.
Entós, una parte de la dirigencia lliberal ordena a los sos militantes a alzase n'armes contra la presidencia de Gómez, utilizando pa ello les [[guerrilles lliberales]], comandadas por subversivos como [[Guadalupe Salcedo]] y [[Saúl Fajardo]].
==== Gobiernu de Gustavo Rojas Pinilla ====
{{AP|Golpe d'Estáu en Colombia en 1953|Presidencia de Gustavo Rojas Pinilla}}
Laureno Gómez reemplazara'l Congresu por una Asamblea Constitucional y exercía el poder de manera dictatorial, sicasí, la so salú tornó, mientres Mariano Ospina Pérez empezó a face-y una gran oposición que condució en gran midida al golpe d'estáu.
El [[13 de xunu]] de [[1953]] el Xeneral del Exércitu [[Gustavo Rojas Pinilla]] fixo golpe d'estáu al presidente Laureano Gómez nun eventu ensin derramamiento de sangre. L'Asamblea que reemplazaba'l Congresu respuende por el golpe y dexa el títulu presidencial a Rojas. Nos trés meses siguientes a tomar del poder, los lliberales roblen un [[armisticiu]]. El [[3 d'agostu]] de [[1954]] llogra que l'Asamblea Constituyente, compuesta na so mayoría de conservadores lideraos por Ospina Pérez, reelixir presidente hasta [[1958]], mientres da per primer vegada la posibilidá de que les muyeres puedan votar, derechu qu'exercieron esi mesmu añu.
Antes del golpe d'estáu de Rojas les eleiciones pa les corporaciones públiques (congresu, asamblees y conseyos) realizábense cada dos años nos años impares, usualmente a mediaos de marzu. Mientres el gobiernu de Rojas Pinilla dexar de realizar les eleiciones.
Rojas desenvolvió una serie de reformes económiques y polítiques, incluyendo la creación de la [[televisión]] en Colombia y el [[sufraxu de la muyer]]. Sicasí la so presidencia de facto escorría la [[llibertá d'espresión]] y foi bien laxo colos restos de [[violencia política]], particularmente la exercida polos conservadores contra los lliberales. La crítica d'estos casos llevó al zarru de dellos periódicos y a una radicalización de la [[clase política]] en contra de Rojas.
El [[9 de xineru]] de [[1955]] Rojas anuncia la formación d'un nuevu partíu al que llamó "[[Movimientu d'Aición Popular]]", lo que recibió la oposición de los partíos tradicionales y abrió el camín a una alianza na so contra ([[Pactu de Sitges]] y [[Alcuerdu de Benidorm]]). Los conservadores, lideraos por Laureano Gómez y dempués por Mariano Ospina Pérez, y los lliberales lideraos por [[Alberto Lleras Camargo]], empecipiaron los diálogos que prepararíen el [[Frente Nacional (Colombia)|Frente Nacional]]. El [[10 de mayu]] de [[1957]] una gran manifestación en contra de la reeleición, fizo que Rojas decidiera retirase y se exilió n'[[España]].
=== El Frente Nacional ===
{{AP|Frente Nacional (Colombia)|Conflictu armáu internu en Colombia#El conflictu mientres el Frente Nacional|l1=Frente Nacional|l2=Conflictu armáu mientres el Frente Nacional}}
Cayíu Rojas, una xunta militar asume'l poder mientres un periodu de transición. El réxime eleutoral se reinstauró en [[1958]] formando'l Frente Nacional nel que lliberales y conservadores alternar nel poder y partiríense por metá los cargos públicos escluyendo a otros partíos polos siguientes 16 años.
D'esti pactu, el primer presidente electu pal periodu [[1958]] – [[1962]] foi [[Alberto Lleras Camargo]], del [[Partíu Lliberal Colombianu|Partíu Lliberal]], siguíu por [[Guillermo León Valencia]] del [[Partíu Conservador Colombianu|Partíu Conservador]] ([[1962]] –[[1966]]), [[Carlos Lleras Restrepo]] ([[1966]] – [[1970]]) del Partíu Lliberal, y rematando con [[Misael Pastrana Borrero]] ([[1970]] –[[1974]]) del Partíu Conservador.
Magar la violencia bipartidista ente lliberales y conservadores del periodu [[1948]] – [[1958]] esconxurar col Frente Nacional, ésti cerró la puerta a terceres alternatives, principalmente d'esquierda. Esto, xunto colos apartaces de la violencia de los [[años 1950]], los movimientos sociales de los [[años 1960]] y l'exemplu de la revolución cubana, dio orixe a dellos grupos guerrilleros como les Fuercies Armaes Revolucionaries de Colombia ([[FARC]]) en [[1964]], l'Exércitu de Lliberación Nacional ([[Exércitu de Lliberación Nacional (Colombia)|ELN]]) en [[1965]] y el Movimientu 19 d'abril ([[M-19]]) en [[1973]].
La última eleición del frente nacional enfrentaría al candidatu del frente, el conservador [[Misael Pastrana]] col ex presidente (dictador) [[Gustavo Rojas Pinilla]] en [[1970]]. La victoria del candidatu del Frente viose avafada por acusaciones de fraude eleutoral, y la prueba, pa munchos, de que nun había otra forma que la vía armada pa faer oposición en Colombia.
=== Puxanza de les mafies y recrudecimiento del conflictu armáu ===
[[Ficheru:Fernando Botero 2.jpg|thumb|[[Fernando Botero]], escultor y pintor, aportó a unu de los artistes más famosos del mundu. Nes sos obres retrató la realidá nacional de la segunda parte del sieglu.]]
[[Ficheru:Gabriel Garcia Marquez 1984.jpg|thumb|[[Gabriel García Márquez]] recibió'l [[Premiu Nobel]] de [[Lliteratura]] en [[1982]].]]
{{AP|Narcotráficu en Colombia|Fechos de violencia del conflictu armáu internu en Colombia|Conflictu armáu internu en Colombia#L'alministración Betancur (1982-1986)|Conflictu armáu internu en Colombia#L'alministración Barcu (1986-1990)|l2=Fechos de violencia del conflictu armáu internu en Colombia|l3=Alministración Betancur|l4=Administración Barco}}
Mientres los años 70 amontóse'l fenómenu del narcotráficu y por cuenta de esto empezó una entrada inusitada de dólares al país, a lo cual llamóse-y la “[[Bonanza Marimbera]]”. Estos capitales ilícitos llegalizáronse gracies a la “[[Ventanu Siniestru]]” del [[Bancu de la República de Colombia|Bancu de la República]] mientres el gobiernu d'[[Alfonso López Michelsen]]. Estos capitales xuntábense al empar con otros ingresos derivaos d'otra bonanza, la de los altos precios de la llibra de café, y fixeron que [[Colombia]] viviera una puxanza inusitado na so economía. Sicasí, metanes esta falsa prosperidá aumentó'l descontentu de la clase trabayadora que se vio enfrentada a los problemes inflacionarios que se derivaron d'esta espansión, a tal puntu qu'en setiembre de [[1977]] les centrales obreres realizaron un gran Paru Nacional.
Metanes esti escenariu de descontentu llaboral y problemes d'orde públicu, ye electu'l Lliberal [[Julio César Turbay Ayala]] ([[1978]] – [[1982]]), y en setiembre de 1978 decretóse una serie de midíes antiterroristes, compiladas nel Estatutu de Seguridá, pero esti decretu nun tuvo la efectividá esperada; una y bones el grupu [[M-19]] realizó operaciones sofisticaes como'l [[robu d'armes del Cantón Norte]] de [[Bogotá]] metanes la celebración del añu nuevu de [[1979]] y depués en [[1980]] cola [[toma de la Embaxada de la República Dominicana]] en febreru de dichu añu. Per otru llau, en marcu d'esti Estatutu, producióse un aumentu esponencial de los casos d'abusu contra los derechos humanos y les desapaiciones per parte d'axentes del Estáu; los secuestros aumentaron de 44 casos en 1979 a 1126 en 1980.{{ensin referencies}}
Los cartelos de la droga de [[Medellín (Colombia)|Medellín]] y [[Cali]], basáronse nun principiu nel negociu de la [[mariguana]], pero darréu diversificáronse entrando a la producción de [[cocaína]]. Nesti marcu, surdió en 1981 el grupu [[MAS]] (Muerte a Secuestradores), de xusticia privada pero conformáu por elementos del [[Cartelu de Medellín]] debíu al secuestru de Martha Nieves Ochoa (fía de Fabio Ochoa) per parte de guerrilleros del M-19.
A partir de 1982, mientres el gobiernu [[Belisario Betancur Cuartes]], del [[Partíu Conservador Colombianu|Partíu Conservador]], llográronse faer dellos alcuerdos de paz coles [[FARC]] y el [[M-19]]. El primeru creó'l partíu [[Unión Patriótica (Colombia)|Unión Patriótica]] pero los sos miembros fueron asesinaos en circunstancies qu'entá nun s'esclarien y qu'endurecieron más los procesos de paz.<ref>Fundación Manuel Cepeda Vargas: [http://www.desaparecidos.org/colombia/fmcepeda/xenocidiu-up/ Víctimes del xenocidiu políticu contra la Unión Patriotica]. sumíos.org. Enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref> les víctimes del estermín a la Unión Patriótica fueron más de 4.000, ente les cualos cúntense 9 congresistes y 2 candidatos presidenciales.<ref>[[:m:n:ye:Ex_presidente_colombianu_ye_llamáu_a_declarar_por tomar_del Palaciu_de_Xusticia|Ex-presidente colombianu ye llamáu a declarar por toma del Palaciu de Xusticia]]. Wikinoticies, 25 de payares de 2005. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref>
La prueba de la manera cómo les mafies del [[narcotráficu]] empezaron a influyir na vida política nacional constituyir el trunfu de [[Pablo Escobar]] con un escañu nel [[Congresu de la República de Colombia|Senáu]] nes [[Eleiciones lexislatives de Colombia de 1982|eleiciones de 1982]] sol padrinazgo políticu d'[[Alberto Santofimio]]. La campaña del periódicu [[El Espectador (periódicu)|El Espectador]] y del Ministru de Xusticia [[Rodrigo Lara Bonilla]] que denunciaron los sos nexos col crime entamáu, fixéron-y perder l'escañu y detuvieron el so ascensu políticu. El [[30 d'abril]] de [[1984]] foi asesináu por sicarios nuna cai de Bogotá el Ministru Lara, lo que llevó a que'l presidente Betancourt aprobara la llei d'[[estradición]] y diera entamu a la guerra contra les mafies qu'ocuparía los siguientes diez años. Pero'l capo de les mafies empezó una guerra de terrorismu y magnicidios que tuvo como exemplos el [[atentáu al edificiu del DAS]] y la [[Vuelu 203 de Avianca|esplosión d'un avión de Avianca]] que traxo con sigo la muerte de tolos sos ocupantes.
Pela so parte el [[6 de payares]] de [[1985]] el [[M-19]], dempués de que s'atayaron los alcuerdos col gobiernu de Betancur, tomóse l'Edificiu del [[Palaciu de Xusticia de Colombia|Palaciu de Xusticia]] en Bogotá. L'aición concluyó violentamente cola muerte tantu de los insurxentes como de los maxistraos de la Corte cuando'l gobiernu dio la orde de tomase'l llugar pola fuercia.<ref>Maureén Maya: [http://www.colectivodeabogados.org/article.php3?id_article=827 Informe del Palaciu de Xusticia, nin comisión nin verdá] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090210194230/http://www.colectivodeabogados.org/article.php3?id_article=827 |date=2009-02-10 }}. Fundación Cese al Fueu. 23 de payares de 2006. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> Los fechos que llevaron a la tráxica conclusión d'esti episodiu tampoco fueron esclariaos y nenguna persona foi judicialmente responsabilizada pola muerte y desapaición de les persones que taben nel Palaciu de Xusticia.
El siguiente periodu de gobiernu, a la cabeza de [[Virgilio Barco Vargas]], tendría qu'enfrentar el fracasu de les negociaciones coles [[FARC]] y l'aumentu de la violencia causáu pola guerra declarada pol [[Cartelu de Medellín]]. Sicasí, para [[1989]], les crítiques al sistema políticu zarráu proveníen non yá de los grupos guerrilleros o de partíos como'l [[Partíu Comunista de Colombia|comunista]] o la [[Unión Patriótica (Colombia)|Unión Patriótica]], sinón qu'había permeado a les nueves propuestes polítiques y a los grupos universitarios (tantu d'universidaes públiques como privaes). Esti nuevu lideralgu taba representáu nel senador y precandidato presidencial [[Luis Carlos Galán]], quien se perfilaba como'l más probable ganador de les eleiciones presidenciales de [[1990]].
El poder de les mafies manifestar ente [[1989]] y [[1990]], y pa cutir a la democracia en plena campaña eleutoral fueron asesinaos los dirixentes políticos [[Luis Carlos Galán]] del lliberalismu, [[Bernardo Jaramillo Ossa]] de la [[Unión Patriótica (Colombia)|Unión Patriótica]] y [[Carlos Pizarro Leongómez]] quien dirixó la desmovilización del M-19 mientres esi gobiernu pa darréu convertise en partíu políticu.
=== Final de sieglu ===
[[Ficheru:César Gaviria.jpg|thumb|[[César Gaviria]].]]
{{AP|Narcotráficu en Colombia|Conflictu armáu internu en Colombia#L'alministración Gaviria (1990-1994)|Conflictu armáu internu en Colombia#El cuatrieniu Samper: la violencia enche'l Tao|Conflictu armáu internu en Colombia#Pastrana y el Procesu del Caguan. El Plan Colombia|l2=Alministración Gaviria|l3=Alministración Samper|l4=Alministración Pastrana}}
[[César Gaviria]], quien tomara les banderes [[Luis Carlos Galán]] (asesináu en 1989) foi escoyíu presidente en 1990, convocando una [[Asamblea Constituyente]] el [[9 d'avientu]] d'esi añu, el mesmu día nel qu'ordenó tomar militar de [[Casa Verde]], bastión de les [[FARC]] en [[La Uribe (Meta)]]. La Constituyente llevar a cabu en [[1991]] y promulgó la nueva [[Constitución de Colombia de 1991|Constitución Nacional]] que reemplazó a [[Constitución de Colombia de 1886|la de 1886]]. En dicha Constitución reemplazóse la figura d'Estáu unitariu pol [[Estáu Social de Derechu]], descentralizáu, con cierta autonomía de les sos entidaes territoriales, caltiénse'l periodu presidencial por cuatro años, establezse la [[Fiscalía de Colombia|Fiscalía]] como órganu acusatorio dientro del poder xudicial, créase la [[Corte Constitucional de Colombia]], independiente de la [[Corte Suprema de Xusticia de Colombia]], se instituye l'[[aición de tutela]] por que los ciudadanos puedan faer valir los sos derechos fundamentales basada nel artículu VIII de la [[Declaración Universal de Derechos Humanos]] de [[1948]], prohíbese la estradición de colombianos, prohíbese la reeleición presidencial inmediata y siéntanse bases polítiques que debiliten el bipartidismu y dean una mayor participación democrática a otres opciones. El presidente Gaviria empecipió tamién una reforma económica conocida como l'[[Apertura Económica]] baxu principios [[Neolliberalismu|neolliberales]] como la privatización d'empreses públiques.
Magar antes y mientres el procesu de la Constituyente de 1991 dellos grupos guerrilleros habíense desmovilizado, ente ellos el [[M-19]] (1989) y l'[[Exércitu Popular de Lliberación (Colombia)|EPL]] (1991); otros grupos como les [[FARC]] siguieron la so llucha insurxente y, ante la cayida de la [[Xunión Soviética]], buscaron como fonte de financiamiento el secuestru extorsivo y el control de les zones de cultivu de coca. Asina mesmu, [[Pablo Escobar]] foi ablayáu en 1993, y con él acaba la etapa na cual los narcotraficantes declaraben la guerra al estáu colombianu.
En [[1994]] llegó al poder [[Ernesto Samper Pizano]], tamién del [[Partíu Lliberal Colombianu|Partíu Lliberal]] como'l so antecesor, que'l so gobiernu foi chiscáu pol escándalu de los dineros calientes” provenientes del [[Cartelu de Cali]] na so campaña presidencial. Tou arrexuntar nel famosu [[Procesu 8000]] lo que causó la cancelación de l'ayuda militar y antinarcóticos per parte d'[[Estaos Xuníos]] y quebró l'enfotu na economía dando empiezu a la recesión económica en [[1996]].
Les [[FARC]] solmenáren-y los peores golpes al Exércitu Colombianu, amás de realizar nueves modalidaes de secuestru como los de tipu masivu nes carreteres. En 1995 cayó asesináu [[Álvaro Gómez]] tres les sos crítiques al gobiernu de Samper y la so rellación col narcotráficu.
[[Ficheru:Andrespastranaarango.png|thumb|[[Andrés Pastrana]], el postreru presidente del sieglu XX y el que lideró'l más cercanu diálogu coles guerrilles.]]
A esti gobiernu -y siguó el d'[[Andrés Pastrana]] en [[1998]], que tomó la bandera de llograr la paz coles FARC por aciu una [[Diálogos de paz ente'l gobiernu Pastrana y les FARC|serie d'alcuerdos]]. El mandatariu dio a esta guerrilla una ''"[[Zona de distensión]]"'' que nun sirvió p'axustar la tan naguada paz sinón como abellugu de los sos ataques a la población civil, escondite de los secuestraos y de vehículos robaos. A pesar de que la guerrilla de la FARC fortalecíase, l'[[Exércitu de Lliberación Nacional (Colombia)|ELN]] realizaba secuestros masivos espectaculares y los paramilitares axuntaos nes [[Autodefenses Xuníes de Colombia]] (AUC) masacraron a munches por ser supuestamente auxiliadores de la guerrilla. La paciencia del gobiernu Pastrana con al respeutive de los abusos de les FARC llevaron a qu'esti procesu rompiérase definitivamente'l [[20 de febreru]] de [[2002]].
El [[exércitu]] colombianu llogró modernizase y aumentar el so pie de fuercia, recibió equipu militar per parte d'Estaos Xuníos como componente del [[Plan Colombia]] (que'l so fin ye combatir los cultivos ilícitos y per ende el [[narcotráficu]]).
Per otru llau, dellos narcotraficantes aliar con grupos de ''autodefensa'', financiando'l paramilitarismo, o se presentaríen a sigo mesmos como paramilitares. Esta rellación ente paramilitarismo y narcotráficu databa de los tiempos de [[Gonzalo Rodríguez Farrapa]]. Los grupos de paramilitares, bien financiaos pol narcotráficu, o bien por ganaderos, empresarios, políticos o les fuercies armaes, xunir a finales de los [[años 1990]] nes [[Autodefenses Xuníes de Colombia]] (AUC), formando llueu una guerra de trés frentes ente l'Estáu colombianu, les guerrilles (FARC, ELN) y les AUC.
== Sieglu XXI en Colombia ==
Según [[1900]] nun ye l'añu nel cual asocedieron los cambeos significativos pa dixebrar la historia de Colombia ente los sieglos [[Sieglu XIX|XIX]] y [[Sieglu XX|XX]], tampoco sería'l [[2000]] el que marque la transición ente la Colombia histórica del sieglu XX y la del [[sieglu XXI]]. La reversión del procesu inflacionario que caracterizó'l final de los [[años 1990]] foi dau a lo llargo de la presidencia d'[[Andrés Pastrana Arango]] ([[1998]]-[[2002]]) xenerando mayor enfotu na inversión, que, per otru llau, viose afeutada polos topes de violencia causaos poles [[FARC]] en mediu del procesu de negociación. En [[2002]], el fin del procesu de paz de Pastrana y la subsiguiente eleición d'[[Álvaro Uribe Vélez]], con un nuevu estilu de gobiernu y el so modelu de [[política de seguridá democrática|seguridá democrática]] sofitáu col [[Plan Colombia]] y el nuevu clima d'inversión del gobiernu anterior, marquen una principal diferencia.
Estes diferencies viéronse afitaes col procesu eleutoral de [[2006]] col cual Álvaro Uribe estrenó la figura de la reeleición y el partíu d'esquierda [[Polu Democráticu Alternativu]] convertir na principal oposición al superar en votos al lliberalismu. Magar los partíos lliberal y conservador siguen siendo partíos fuertes, paecería que'l [[bipartidismu]] empieza'l so cayente, sicasí los movimientos que formen la coalición de gobiernu tán integraos casi na so totalidá por políticos provenientes de los dos partíos tradicionales. El [[Partíu de la O]] convertir nel partíu con más representación llexislativa dempués de que'l [[Partíu Lliberal Colombianu|Partíu Lliberal]] llograra esta ventaya por más d'ochenta años siguíos. Tamién apaez un importante movimientu nel uribismo llamáu [[Partíu Cambéu Radical]]. Un fenómenu nuevu paez detectase y ye la presencia importante mientres los últimos años de los paramilitares d'estrema derecha na alta política.
=== Entamos del sieglu XXI en Colombia ===
El [[9 d'abril]] de [[2000]] el Papa [[Xuan Pablu II]] [[Beatu|beatifica]] al presbíteru [[Mariano de Jesús Euse Hoyo|Mariano de Jesús Euse]], conocíu en Colombia como "Padre Marianito" y siendo el primer colombianu que, ensin morrer mártir, recibe dichu honor per parte de la Ilesia Católica. Ante ello dixo'l Pontífiz:
{{cita|"Si'l 9 d'abril de va cincuenta y dos años marcó l'entamu de violencies y conflictos, que por desgracia duren entá, qu'esti día del añu del gran xubiléu señale l'empiezu d'una etapa na que tolos colombianos construyan xuntos la nueva Colombia, encontada na paz, la xusticia social, el respetu de tolos derechos humanos y l'amor fraterno ente los fíos d'una mesma patria.<ref>Vaticanu: [http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/homilies/documents/hf_jp-ii_hom_20000409_beatifications_sp.html Homilía del Santu Padre Xuan Pablu II mientres la beatificación de cinco siervos de Dios]. 9 d'abril de 2000. Enllaz revisáu'l 23 de mayu de 2008.</ref>}}
El fracasu del procesu de paz mientres el gobiernu de Pastrana fortaleció les guerrilles, especialmente a les [[FARC]] que sitiaron práuticamente al país y aumentaron el númberu de secuestraos. En [[1998]] el presidente creó la Zona de Distensión qu'entendía un territoriu de 40.000 km² ente los conceyos de [[Pandos (Meta)|Pandos]], [[La Uribe]], [[La Macarena (Meta)|La Macarena]], [[Villahermosa (Tolima)|Villahermosa]] y [[San Vicente del Caguán]], col fin de llevar a cabu un procesu de paz con esti grupu armáu.<ref>«[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/latin_america/newsid_1752000/1752115.stm Cronoloxía del procesu de paz]», en BBC Mundo: 21 de febreru de 2002. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> El "procesu de paz" desenvolver ente [[1998]] y [[2002]] ensin mayores progresos. El [[20 de febreru]] de 2002, la columna móvil de les FARC-EP Teófilo Forero, secuestró un avión de l'aereollinia Aires nel que viaxaba'l senador Jorge Gechem. La guerrilla lliberó esi mesmu día a tolos pasaxeros sacante al senador.<ref>Hernández-Mora, Salú: «[https://www.elmundo.es/2002/02/21/mundo/1109306.html Les FARC secuestren un avión pa raptar a un senador]», nEL Mundu: 21 de febreru de 2002. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> Esti episodiu y los fondos desalcuerdos ente'l Gobiernu Colombianu y la guerrilla en rellación a los controles aéreos, terrestres y fluviales na zona desmilitarizada, llevaron al gobiernu de Pastrana a dar per terminaes les negociaciones coles FARC-EP.
El [[23 de febreru]] de [[2002]] el presidente Pastrana viaxa a San Vicente del Caguán pa garantizar la presencia d'estáu na ex-zona de distensión. Na so campaña, la candidata presidencial del [[Partíu Verde Osíxenu]], [[Ingrid Betancourt]], decide ingresar na mesma rexón col fin de ''solidarizase col pueblu de San Vicente del Caguán'', pero les autoridaes civil y militar desaconséyenlu dichu actu por ser una zona d'enfrentamientos ente la fuercia público y la guerrilla. El mesmu día en que'l presidente tuvo na rexón, la candidata foi secuestrada poles Farc.
[[Ficheru:Vicente Castaño.jpg|thumb|[[Vicente Castaño Gil]], unu de los fundadores de les AUC.]]
Pela so parte, les [[Autodefenses Xuníes de Colombia]] (AUC), un movimientu qu'axuntaba grupos [[paramilitares]] pa combatir a les guerrilles, tamién se fortaleció pa empeorar el drama humanitariu nel país. Les AUC crear n'abril de [[1997]] y bien llueu fueron clasificaes como organización terrorista.<ref>“[https://www.elmundo.es/elmundo/2002/06/18/enespecial/1024390606.html Llistáu de persones y grupos terroristes aprobáu pola Unión Europea]”, El Mundo, 18 de xunu de 2002. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> Les AUC son acusaes de crímenes contra la humanidá como'l desplazamientu forzáu de la población, la desapaición de cerca de 15 mil persones, l'autoría intelectual y material de campos d'estermín, la muerte de líderes indíxenes, sindicalistes y militantes de movimientos d'esquierda, la perpetuación de más de 3.500 masacres y el robu de más de 6 millones d'hectárees de tierra.<ref>[http://www.educweb.org/webnews/ColNews-Mai05/Spanish/Articles/ONGdocumentacasi14.500cri.html ONG documenta casi 14.500 crímenes de paramilitares en 16 años. 18 de mayu de 2005]. Na prensa. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref><ref>Informe especial: [http://www.semana.com/wf_InfoArticulo.aspx?idArt=108197 la barbarie que nun vimos] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071212225518/http://www.semana.com/wf_InfoArticulo.aspx?IdArt=108197 |date=2007-12-12 }}. Revista Selmana, 12 d'agostu de 2007. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref>
Esti estáu de coses llevaron a que'l pueblu colombianu optara poles propuestes de [[Seguridá democrática]] presentaes por [[Álvaro Uribe Vélez]] el cual ganó a [[Horacio Serpa]] col 53.047% de votos nun 46.471% de participación d'eleutores pa ser el primer candidatu presidencial que gana na primer vuelta.<ref>Registraduría Nacional de Colombia: [https://web.archive.org/web/20071001050522/http://www.registraduria.gov.co/2002PRP1/y/vpresidente0.htm?1 Informe de votos, eleiciones de 2002]. Fecha d'escrutiniu: 6 de xunetu de 2002. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> El so primer periodu presidencial (2002 - [[2006]]) significó un duru revés pa les guerrilles, especialmente les [[FARC]], por casu cola captura d'unu de los xefes de dicha organización. Per otru llau adelantra alcuerdos de paz coles [[Autodefenses Xuníes de Colombia]] que dexaron la reinserción de munchos de los sos miembros.
[[Ficheru:Uribe2896.jpeg|thumb|[[Álvaro Uribe Vélez]], el primer presidente del sieglu XXI en Colombia.]]
Uribe adelantró tamién un programa de reformes económiques como la celebración de múltiples trataos de llibre comerciu y aliances económiques con países de la [[Comunidá Europea]] y [[América Llatina]], lo qu'aceleró la crecedera económica.<ref>The Economist Newspaper Limited: [http://www.economist.com/countries/Colombia/profile.cfm?folder=Profile%2DEconomic%20Data Economic Data of Colombia]. London. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> Ente [[2004]] y [[2005]] lideró la primer reforma a la Constitución de 1991 que dexó la reeleición consecutiva del presidente de la república. Ello dexó-y presentase para [[Presidencia de Colombia 2002-2006|les eleiciones de 2006]] nes cualos ganó con una amplia mayoría por cuenta de los altos índices de popularidá. Sicasí, en diches eleiciones y per primer vegada na historia nacional, un partíu distintu a los dos tradicionales y por demás d'esquierda, llogra una gran ventaya: el [[Polu Democráticu]]. Munchos opositores al presidente Uribe intentaron rellacionalo colos grupos paramilitares, especialmente porque como gobernador d'[[Antioquia]] ([[1995]] - [[1997]]) defendió y promovió unes [[CONVIVIR|cooperatives de seguridá privada]] (convivir) que fueron creaes pol gobiernu nacional d'entós en [[1994]]. La [[Corte Constitucional de Colombia|Corte Constitucional]] recibió una demanda d'inconstitucional de les mesmes en [[1997]], pero decretó nel so favor poniéndo-y restricciones. Magar nun esisten pruebes de la implicación direuta de les convivir con grupos paramilitares, la [[Comisión Internacional de Derechos Humanos|Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] señaló que la so figura xurídica yera riesgosa y podía ser utilizada polos paramilitares.<ref>Comisión Internacional de Derechos Humanos: [http://www.cidh.org/countryrep/Colom99sp/capitulo-4y.htm L'impautu de la esistencia de les CONVIVIR nel conflictu armáu y na violencia]. Enllaz revisáu'l 22 de mayu de 2008.</ref> A pesar de que los más dedicaos opositores de Uribe esploraron nel pasáu xudicial del presidente, nun esisten hasta'l momentu pruebes que dexaren abrir un procesu nel so contra.
[[Ficheru:Raulreyesfarc.png|thumb|[[Raúl Reyes]], unu de los principales líderes de les [[FARC]], morrió nel bombardéu que les fuercies armaes llevaron a cabu contra'l so campamentu en territoriu ecuatorianu, en marzu de 2008.]]
El [[25 d'abril]] de [[2004]] la Ilesia Católica [[Beatu|beatifica]] a un segundu colombianu, esta vegada una muyer, la Madre [[Laura Montoya]], una relixosa que trabayó intensamente mientres la primer parte del sieglu XX coles comunidaes indíxenes del occidente del país. El 12 de mayu de 2013 foi canonizada pol [[Papa Francisco]] pa convertise na primer santa colombiana.<ref>{{cita web|títulu=El papa proclama santa a la madre Laura|url=http://www.elespectador.com/noticias/nacional/articulo-421610-el papa-proclama-santa-madre-laura|editorial=El Espectador|fecha=12 de mayu de 2013}}</ref>
En [[2006]] abrir en Colombia un nuevu escándalu políticu que reveló venceyos de notables personaxes del gobiernu y del Congresu colos paramilitares. Ello abrió un procesu xudicial ensin precedentes al que se-y denomina [[parapolítica]].
Per otru llau, les FARC caltienen secuestraos por más d'una década a un gran númberu de persones ente policías, soldaos, políticos y estranxeros. Munchos sectores sociales ya internacionales primieron al gobiernu del presidente Uribe por que lleve a cabu lo que se denomina [[alcuerdu humanitariu]] ente l'estáu colombianu y la guerrilla que dexe la entrega de los secuestraos en cuenta de los guerrilleros en prisión.
El [[5 d'avientu]] de [[2007]] la [[NASA]] concedió un premiu de reconocencia<ref>Raul G. Cueru, PH.D: [https://web.archive.org/web/20160306225009/http://raulcuerobiotech.com/nasaaward.htm Nasa Award]. Enllaz revisáu'l 223 de mayu de 2008.</ref> al científicu colombianu [[Raúl Cueru]] pol desenvolvimientu creativu y la innovación teunolóxica na remoción de [[contaminación radioactiva]], especialmente producida pol [[uraniu]], utilizando material volcánico y sintético creáu dempués de les sos observaciones de suelu [[Marte (planeta)|marcianu]].<ref>Everett Hayne: [http://www.chron.com/disp/story.mpl/special/03/mars/2577940.html Microbiologist sees Earth benefits in Mars soil], Crhon.com. 19 de mayu y 2004. Enllaz revisáu'l 23 de mayu de 2008.</ref>
El [[13 d'avientu]] de [[2007]] la [[Corte Internacional de Xusticia de L'Haya]] ratificó la validez del [[Tratáu Esguerra-Bárcenas]] de [[1928]] nel cual [[Nicaragua]] reconoz la soberanía de Colombia sobre'l [[Archipiélagu de San Andrés, Providencia y Santa Catalina]] y que fuera declaráu nulu pol gobiernu nicaraguanu'l [[6 d'avientu]] de [[2001]] pa denuncialo ante la Corte de L'Haya, con pretensiones sobre les islles. Sicasí, la Corte dexó abierta la cuestión relativa a la soberanía sobre los Cayos Roncador, Serrana y Quitasueños, que nun tán incluyíos dientro del Tratáu de 1928, por tar entós en disputa ente Colombia y Estaos Xuníos y, coles mesmes, dexó abiertu la tema sobre la delimitación d'árees marines y submarines ente los dos países.
El 4 de febreru realizó una monumental marcha en tol territoriu colombianu y el mundu en contra de les [[FARC]] convocada por aciu [[Facebook]] por un grupu de mozos colombianos. El eslogan de la marcha yera "Non más mentires, Non más Secuestros, Non más muertes, non más FARC". Esta marcha foi catalogada como unu de los meyores exemplos de llucha civil contra'l terrorismu, yá que nun se presentó nin un solu disturbiu.
El [[1 de marzu]] de [[2008]] un contingente de fuercies armaes y policiales de Colombia llevó a cabu un intensu ataque aereu en contra de campamentu de les FARC allugáu en territoriu [[Ecuador|ecuatorianu]]. En dicha operación morrió'l voceru de dichu grupu guerrilleru, [[Raúl Reyes]], otros 17 guerrilleros, 4 estudiantes mexicanos y un ciudadanu ecuatorianu.<ref>La Nación: [http://www.lanacion.cl/prontus_noticias_v2/site/artic/20080302/pags/20080302213525.html Operativu anti-FARC desamarra grave crisis diplomática] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081207172144/http://www.lanacion.cl/prontus_noticias_v2/site/artic/20080302/pags/20080302213525.html |date=2008-12-07 }}. 3 de marzu de 2008. Enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref><ref>El País: [https://www.elpais.com/articulo/internacional/muerte/Raul/Reyes/desencadena/crisis/diplomatica/Colombia/Venezuela/Ecuador/elpepuint/20080302elpepuint_8/Tes La muerte de 'Raúl Reyes' desencadena una crisis diplomática ente Colombia, Venezuela y Ecuador]. Caraques, 2 de marzu de 2008. Enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref> El fechu desencadenó una aguda crisis ente Colombia, [[Ecuador]] y [[Venezuela]], que dempués incluyó a [[Nicaragua]], no que delles fontes denominen "''[[Crisis diplomática de Colombia con Ecuador y Venezuela de 2008|Crisis andina]]''"<ref>L'Universal: [http://www.eluniversal.com/colcd_index.shtml Crisis andina] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20081208002121/http://www.eluniversal.com/colcd_index.shtml |date=2008-12-08 }}. Enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref> ya inclusive "''Crisis Neogranadina''".<ref>Helium: [http://www.helium.com/items/1049494-attention-granada-crisis-expression Ortega and the New Granada Crisis]. Enllaz revisáu'l 20 de mayu de 2008.</ref> El [[26 de marzu]] de [[2008]] muerre d'un infartu'l fundador y máximu dirixente de les FARC, [[Manuel Marulanda Vélez]].<ref>Cascoxu: [http://www.caracol.com.co/nota.aspx?id=602453 Les FARC confirmen muerte de Tirofijo], Bogotá, 25 de mayu de 2008. Enllaz revisáu'l 25 de mayu de 2008.</ref><ref>El Espectador: [http://www.elespectador.com/noticias/paz/articulo-tirofijo-esta-muertu-diz-el gobiernu Confirmen que 'Tirofijo' ta muertu], Bogotá, 24 de mayu de 2008. Enllaz revisáu'l 25 de mayu de 2008.</ref>
El [[2 de xunetu]] de [[2008]], nun operativu militar del [[Exércitu de Colombia]], fueron [[:n:ye:Lliberada Ingrid Betancourt n'operación militar|rescataos 15 rehenes]] de les [[FARC]], ente ellos la excandidata presidencial [[Íngrid Betancourt]], trés ciudadanos d'Estaos Xuníos y 11 militares y policías. El rescate foi esitosu por cuenta de que les unidaes d'intelixencia militar del Exércitu enfusaron los cuadros de mandu de la guerrilla y nel mesmu nun hubo derramamiento de sangre. El [[10 de xunetu]] de [[2010]] Betancourt y la so familia empecipiaron el procesu d'una millonaria demanda contra l'Estáu colombianu pola responsabilidá del so secuestru. Sicasí, dempués d'una gran polémica, Betancourt arrenunció de les sos intenciones, alegando que la suma que pidía (la cual superaba los 15 mil millones de pesos colombianos) yera solo una cifra simbólica.
{{cita|Ye un premiu mundial al desagradecimientu y a la desfachatez. Toi indignáu, murniu y desilusionáu. Na mio condición de víctima del secuestru duelme inmensamente esi, qu'ensin dulda ye unu de los actos de desagradecimientu que van quedar na historia de Colombia y tamién d'oportunismu y de cobicia, tanto de Ingrid como de la so ma, Yolanda Pulecio|[[Francisco Santos Calderón]]<ref name="santosfransico">{{cita web |url=http://www.elespectador.com/noticias/judicial/articulo-212611-demanda-de-ingrid-premio-mundial-acobicia-desagradecimientu-y-desfachatez |títulu="Demanda de Ingrid: premiu mundial a la cobicia, desagradecimientu y desfachatez" |fechaaccesu=23 d'agostu |añoacceso=2010 |autor=El Espectador |idioma=inglés }}</ref>}}
=== Juan Manuel Santos, presidente de Colombia ===
[[Ficheru:Juan Manuel Santos and Lula (cropped).jpg|miniaturadeimagen|Juan Manuel Santos, presidente de Colombia na década de 2010s.]]
El bogotanu [[Juan Manuel Santos]], quien foi Ministru de Facienda nel gobiernu d'Andrés Pastrana y Ministru de Defensa nel de Uribe, ye escoyíu presidente de la república cola más alta votación na hestoria eleutoral del país -más de 9 millones de votos-.<ref name="9o">{{cita web |url=http://www.eltiempo.com/eleiciones2010/ARTICULO-WEB-PLANTIYA_NOTA_INTERIOR-7763702.html |títulu="La diplomacia y el respetu van ser la exa de les nueses rellaciones internacionales", dixo Santos |fechaaccesu=23 d'agostu |añoacceso=2010 |autor=El Tiempu |idioma=inglés}}</ref> El gobiernu de Santos promete auxiliu a los llabradores, proteición a los indíxenes y la creación de más de dos millones d'empleos.<ref name="9o"/> Malapenes unos díes dempués de la posesión presidencial, que cuntó con 35 líderes mundiales, paecía que la seguridá democrática enllantada por Álvaro Uribe veníase embaxo: un coche bomba con 50 quilos d'[[anfo]] esplotó frente a les instalaciones de [[Atentáu al edificiu de Caracol Radio|Caracol Radio]] allugáu nel corazón financieru de [[Bogotá]], dexando por saldu 7 persones mancaes y millonaries perdíes.<ref name="caracolexplison">{{cita web |url=http://www.eltiempo.com/colombia/bogota/ARTICULO-WEB-PLANTIYA_NOTA_INTERIOR-7859380.html |títulu=Cámara de seguridá captó'l carru bomba antes d'españar, al mandu de Caracol Radio |fechaaccesu=23 d'agostu |añoacceso=2010 |autor=El Tiempu |idioma=inglés}}</ref>
{{cita|Nun-y faigamos el xuegu a estos terroristes, esto nun nos va amedranar|Juan Manuel Santos<ref name="santoscarrobomba">{{cita web |url=http://www.eltiempo.com/multimedia/audio/multimedia.php?id_recursu=7859423 |títulu="Nun-y faigamos el xuegu a estos terroristes, esto nun nos va amedranar": Juan Manuel Santos (La W) |fechaaccesu=23 d'agostu |añoacceso=2010 |autor=El Tiempu |idioma=inglés}}</ref>}}
El [[3 de setiembre]] de 2012 foi asesinada en Medellín por dos sicarios en moto [[Griselda Blanco]], alies ''la reina de la coca''. Blanco tenía 69 años y foi una de les más conocíes líderes del [[narcotráficu]] escontra [[Estaos Xuníos]] y promotora del [[Cartelu de Medellín]].<ref>Andréa Peña. [Asesinada de dos balazos en Colombia ‘La reina de la coca', una lleenda del crime http://internacional.elpais.com/internacional/2012/09/04/actualidad/1346725561_038702.html]. El País, Madrid, 4 de setiembre de 2012. Enllaz revisáu'l 12 d'avientu de 2012.</ref>
El [[12 de setiembre]] de 2012 el presidente Juan Manuel Santos anunció a la opinión pública que s'empecipiaríen [[Diálogos de paz en Colombia en 2012|diálogos de paz]] coles [[Fuercies Armaes Revolucionaries de Colombia]] y l'[[Exércitu de Lliberación Nacional (Colombia)|Exércitu de Lliberación Nacional]] en [[Cuba]].<ref>[Los diálogos de paz tienen plazu: xunetu de 2013 http://www.elespectador.com/noticias/paz/articulo-374256-los-dialogos-de-paz-tienen-plazu-xunetu-de-2013]. El Espectador, 12 de setiembre de 2012. Enllaz rescatáu'l 12 d'avientu de 2012.</ref>
El [[20 de payares]] de 2012 la [[Corte Internacional de Xusticia]] dio a conocer la so [[Fallu de la Corte de L'Haya en 2012 sobre'l pleitu ente Colombia y Nicaragua|fallu]] nel diferendo estremeru marítimu ente Colombia y [[Nicaragua]], pol cual ratifica la soberanía colombiana sobre tolos cayos y castros del [[Archipiélagu de San Andrés, Providencia y Santa Catalina]], pero reconoz a Nicaragua más de 7 mil milles náutiques al oriente del Meridianu 82, arrodiando les islles del archipiélagu.<ref>[Nicaragua, Colombia y el fallu de la Corte de L'Haya: ¿quién gana y quién pierde? https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/11/121119_colombia_nicaragua_fallu_haya_en.shtml] BBC Mundo, 20 de payares de 2012. Enllaz rescatáu'l 12 d'avientu de 2012.</ref> L'eventu produció un descontentu nacional y fizo que Colombia denunciara'l [[Pactu de Bogotá]] subscrito el 30 d'abril de 1948 y nel cual el país reconocía a la Corte Internacional de Xusticia como'l máximu tribunal pal resolución pacíficu de conflictos.<ref>Pablo Kumetz. [Colombia denuncia'l Pactu de Bogotá http://www.dw.de/colombia-denuncia-pactu-de-bogot%C3%A1-tres-fallu-de-la-cij/a-16414772]. Deutsche Welle, 28 de payares de 2012. Enllaz rescatáu'l 12 d'avientu de 2012.</ref> El gobiernu del presidente Santos promete amás buscar tolos recursos posibles pa devolver la soberanía del país sobre la zona en disputa ya inclusive el desconocimientu del fallu por considerar que nun respeta los trataos billaterales que Colombia reconoz.{{ensin referencies}}
El [[26 d'agostu]] de [[2012]] el gobiernu de Santos y les [[Farc]] suscriben un alcuerdu en [[L'Habana]] pa la "terminación del conflictu y la reconstrucción d'una paz estable y duradero", pero nun inclúi l'altu al fueu previo.<ref>Caracol Noticias: Cronoloxía del procesu de paz. 18 d'ochobre de 2013. Enllaz rescatáu'l 14 d'agostu de 2014.</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* Academia Colombiana de Historia (1986), ''Historia extensa de Colombia'' (41 volúmenes). Bogotá: Ediciones Lerner, 1965-1986. ISBN 978-958-95013-3-8 (Obra completa)
* Barrios, Luis (1984), ''Historia de Colombia''. Quinta edición, Bogotà: Editorial Cultural
* Bedoya F., Víctor A. (1944), ''Historia de Colombia: independencia y república con bases fundamentales en la colonia''. Colección La Salle, Bogotá: Librería Stella
* Forero, Manuel José (1946), ''Historia analítica de Colombia desde los orígenes de la independencia nacional''. Segunda edición, Bogotá: Librería Voluntad.
* Gómez Hoyos, Rafael (1992), ''La independencia de Colombia''. Madrid: Editorial Mapfre, Colecciones Mapfre 1492. ISBN 84-7100-596-4
* Granados, Rafael María (1978), ''Historia general de Colombia: prehistoria, conquista, colonia, independencia y República''. Octava edición, Bogotá: Imprenta Departamental Antonio Nariño.
* Hernández de Alba, Guillermo (2004), ''Como nació la República de Colombia''. Colección Bolsilibros. Bogotá: Academia Colombiana de Historia. ISBN 978-958-8040-35-3
* Hernández Rodríguez, Guillermo (1949), ''De los Chibchas a la colonia y a la república''. Bogotá: Universidad Nacional de Colombia. Sección de Extensión Cultural.
* Ocampo López, Javier (1999), ''El proceso ideológico de la emancipación en Colombia''. Colección La Línea de Horizonte, Bogotá: Editorial Planeta. ISBN 978-958-614-792-4
* Restrepo, José Manuel (1974), ''Historia de la revolución de la República de Colombia''. Medellín: Editorial Bedout.
* Rivadeneira Vargas, Antonio José (2002), ''Historia constitucional de Colombia 1510-2000''. Tunja: Editorial Bolivariana Internacional. Tercer edición.
== Ver tamién ==
* [[Historia de Bogotá]]
* [[Historia territorial de Colombia]]
== Enllaces esternos ==
{{Wikillibros|Historia de Colombia}}
* {{Enllaz rotu|1=Eleiciones y eventos en Colombia per años, 1810-2000 |2=http://sshl.ucsd.edu/collections/les/colombia/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [https://web.archive.org/web/20140415045236/http://pwp.etb.net.co/andavid21/CO-CA-0001.pdf Colombia Güei en .pdf]
{{Tradubot|Historia de Colombia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Historia de Colombia|*]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
8h15pa5uv7dwuzm0opq4x0zbqtf9im7
Alexandría
0
94596
4497940
4473249
2026-05-31T23:53:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497940
wikitext
text/x-wiki
{{Llocalidá}}
'''Alexandría'''<ref>{{DALLA|alexandrín, -a, -o|2146}}</ref>{{Toponimia Bíblica}} ([[idioma árabe|árabe]]: الإسكندرية Al-ʼIskandariya, [[árabe exipciu]]: اسكندريه Isindireyya, {{Lang-grc|Αλεξάνδρεια}}, [[Idioma coptu|coptu]]: Ⲣⲁⲕⲟⲧⲉ Rakotə), ye una ciudá del norte d'[[Exiptu]], na zona más occidental del [[delta del Nilu]], sobre una llomba que dixebra'l [[llagu Mariout]] del [[mar Mediterraneu]].
Ye tamién l'actual capital de la [[Gobernaciones d'Exiptu|gobernación]] del [[Alexandría (gobernación)|mesmu nome]], y el principal puertu del país. Ye la segunda ciudá más importante d'[[Exiptu]] tres la ciudá d'[[El Cairu]], capital del país.
Fundada por [[Alexandru Magnu]] nel añu [[331 e.C.]] nuna estratéxica rexón portuaria, convertir en pocos años nel centru cultural del mundu antiguu.
== Xeografía física ==
[[file:River_Nile_map-es.svg|thumb|left|Mapa del [[Nilu]] nel qu'apaez, nel estremu noroeste del so [[delta del Nilu|delta]], Alexandría]]
[[Ficheru:Alexandria egypt.jpg|thumb|left|Fotografía dende satélite de la ciudá d'Alexandría ([[Exiptu]]), 1990]]
[[Ficheru:Macedonian Army Alexander.jpg|left|thumb|[[Alexandru Magnu]] (Sarcófagu, Muséu Arqueolóxicu d'Istambul)]]
Ta asitiada sobre una [[península]] y estiéndese hasta la [[islla de Faros]] y per tierra firme estender al sur del puertu oriental. Esta parte continental ta habitada por [[Europa|europeos]] ente que na parte de la península atopa'l barriu exipciu.
=== Ciudá portuaria ===
Dende l'antigüedá esistieron n'Alexandría dos puertos. En 1870 construyóse una escollera, reformada en 1906, qu'amplió'l puertu occidental convirtiéndolo nel meyor del [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] oriental, que soporta'l 80% del tráficu marítimu esterior d'[[Exiptu]], yá que puede acoyer hasta 250 buques de gran caláu, y onde ta la terminal del [[oleoductu]] Suez-El Cairo-Alexandría, con una [[refinería de petroleu]] y el centru comercial, l'[[aduana]] y numberosos almacenes. Tamién s'usa como base polos barcos pesqueros. El puertu oriental convirtióse en [[puertu deportivu]].
L'edificiu relixosu más importante de la ciudá ye la mezquita d'[[Abu al-Abbas al-Mursi]], un xeque murcianu del [[sieglu XIII]], patrón de los pescadores alexandrinos.
== Historia ==
=== Alexandría na Antigüedá ===
{{hiero |''Raqd.t'' (Alexandria) |<hiero>r:Z1:a A35 t::niwt</hiero> |align=left |era=default}}
Nel añu [[332 e.C.]], Exiptu taba sol dominiu [[Imperiu aqueménida|persa]]. Esi mesmu añu, [[Alexandru Magnu]] entró trunfante n'Exiptu como vencedor del rei persa [[Darío III]] y los exipciu aceptar y aclamar como a un llibertador. Hai que tener en cuenta amás, que n'Exiptu había dende enforma tiempu tres gran cantidá de [[Colonización griega|colonies griegues]] y que polo tanto nun yeren consideraos como estranxeros.
N'abril de [[331 e.C.]], fundó la ciudá que llevaría'l so nome nun llugar del [[delta del Nilu]], sobre un pobláu llamáu '''[[Rakotis]]''' habitáu por un puñáu de pescadores. La eleición del allugamientu foi bien afortunada pos taba al abellugu de les variaciones que pudiera tener el ríu Nilu, y per otru llau, lo suficientemente cerca del so cursu como por que pudieren llegar al traviés de les sos agües les mercancíes destinaes al puertu, al traviés d'una canal que xunía'l ríu col [[llagu Mareotis]] y el puertu.
Al este d'Alexandría na antigüedá (onde agora ta la badea de Abu Kir) hubo delles islles y banzaos onde dende'l sieglu VII e.C. esistíen importantes ciudaes como [[Canopo (Exiptu)|Canopo]] y [[Heracleion]]. Esta postrera foi redescubierta apocayá so l'agua.
El llugar taba frente a una islla llamada [[islla de faru|Faru]], que col tiempu y les múltiples meyores que se fadríen quedaría xunida por un llargu dique a la ciudá d'Alejandro. L'arquiteutu que realizó esta obra llamábase [[Dinócrates|Dinócrates de Rodes]]. El dique tenía un llargor de siete estadios (185 m cada estadiu), polo que se-y llamó Heptastadio (Επτασταδίων). La construcción del dique conformó dos puertos, a entrambos llaos: el '''Gran puertu''' escontra l'este, el más importante; y el '''Puertu del bon regresu''' (Εύνοστος), al oeste, que ye'l que sigue utilizándose anguaño.
Nos amplios muelles del gran puertu atracaben barcos que derrompieren el [[Mar Mediterraneu|Mediterraneu]] y l'[[Océanu Atlánticu|Atlánticu]]. Traíen mercancíes que se apilaban nos muelles: lingotes de [[bronce]] d'España, barres d'[[estañu]] de Bretaña, [[algodón]] de les [[India|Indies]], [[sedes]] de [[China]]. El famosu [[Faru d'Alexandría|faru]] construyíu na islla de Faros por [[Sóstrato de Cnido]], en 280 e.C., dispunxo nel so cumal un fueu permanentemente alimentáu qu'emponía a los navegantes, hasta 1340, cuando foi destruyida la edificación.
L'arquiteutu [[Dinócrates]] ocupóse tamién del trazáu de la ciudá y facer según un [[plan hipodámico]], sistema que se venía utilizando dende'l sieglu V e.C.: una gran plaza, una cai mayor de trenta metros d'anchor y seis quilómetros de llongura que travesaba la ciudá, con cais paraleles y perpendiculares, cruciándose siempres n'ángulu rectu. Construyéronse barrios, asemeyaos a los que llevantaron los españoles nes ciudaes hispanoamericanes, les llamaes ''cortes''. Les cais teníen conducciones d'agua por cañeríes. Alministrativamente estremar en cinco distritos, cada unu de los cualos llevó como primer apellativu una de les cinco primeres lletres del [[alfabetu griegu]]. Cuando Alejandro colar d'Exiptu pa siguir les sos lluches contra los perses dexó como alministrador d'Alexandría a [[Cleomenes de Naucratis]].
Foi una ciudá opulenta. Los [[Dinastía Ptolemaica|Ptolomeos]] construyeron un palaciu de [[mármol]] con un gran xardín nel qu'había fontes y estatues. Al otru llau d'esi xardín llevantaba otru edificiu construyíu en mármol al que llamaben '''[[Muséu]]''' (Μουσείον). Foi una innovación del rei [[Ptolomeo I Sóter]] y nél axuntaba tol saber de la dómina. El muséu tenía una gran [[biblioteca]]. Cerca d'esti edificiu llevantaba'l templu de [[Serapis (mitoloxía)|Serapis]], el nuevu dios greco-exipciu. Nel centru de la ciudá topaben l'Asamblea, les places, los mercaos, les basíliques, los baños, los ximnasios, los estadios y demás edificios públicu y necesariu pa les costumes d'aquellos sieglos.
Los habitantes d'esta magnífica ciudá yeren na so mayoría griegos de toles procedencies. Tamién había una colonia xudía y un barriu exipciu, de pescadores, el más probe y abandonáu de la gran urbe.
Alexandría convirtióse llueu nel centru de la cultura griega na dómina helenística y contribuyó a helenizar al restu del país de tal manera que cuando llegaron los [[Roma (antigua)|romanos]] tou Exiptu yera billingüe{{ensin referencies}}. L'arte y l'arquiteutura yeren lo único que se calteníen puramente exipciu. Tan importante aportó a y tan grandiosa que la llamaron ''Alexandria ad Aegyptum'', esto ye, "Alexandría que ta cerca d'Exiptu", perdiendo importancia'l restu del país.
=== El suañu d'Alejandro ===
[[Ficheru:Roman coin alexandria lighthouse.gif|derecha|280px|thumb|Moneda romana acuñada col [[Faru d'Alexandría]].]]
L'escritor griegu [[Plutarcu]] (c. 46-125) qu'escribió la biografía d'[[Alexandru Magnu]], cunta cómo ésti s'inspiró pa tomar la determinación de fundar la ciudá nesti sitiu. Según paez, tuvo un suañu nel que se-y apaeció un vieyu de pelos bien blancos y que-y recitaba insistentemente ciertu pasaxe de la [[Odisea]]: "''Hai de siguío una islla nel mar aturbolináu, delantre d'[[Exiptu]], que llamen Faros (Φάρος)''". Cuando se llevantó quixo dir a la islla y diose cuenta de la so situación privilexada y entá ye más si, per mediu d'un [[dique]], xunir a la mariña. Entós mandó traer [[farina]] pa marcar él mesmu l'enclave de la futura Alexandría (pos nun se disponía del [[yelsu]] con que solía faese) y él mesmu dibuxó'l círculu en forma de mantu [[Reinu de Macedonia|macedoniu]]. Deque hubo termináu cuando empezaron a llegar dende'l ríu y dende el mar páxaros grandes y diversos que se dedicaron a comer tola farina espardida. Cuando vio lo que taba asocediendo, Alejandro alterióse bien esmolecíu pensando que se trataba d'un mal badagüeyu. Pero [[Aristandro]], el vidente que lu acompañaba supo interpretar el bon badagüeyu y que'l venir de los páxaros agoraba que la ciudá sería tan rica y próspera que podría nutrir a tolos homes de toles races.
=== El Muséu ===
[[Ptolomeo I Sóter|Ptolomeo I]] mandó construyir el gran palaciu que sirviría d'agospiamientu a tola [[dinastía ptolemaica]]. El so fíu, [[Ptolomeo II Filadelfos]] foi'l impulsor y creador del edificiu llevantáu al otru llau del xardín y conocíu dende'l principiu col nome de '''muséu'''. Llamáronlu asina por respetu a la sabiduría, porque lo consideraron como un santuariu consagráu a les [[muses]], que yeren les dioses de les artes y de les ciencies. Considérase como l'establecimientu científicu más antiguu del mundu, con una [[Universidá]] d'enseñanza cimera.
[[Ficheru:Alexandria Library Inscription.jpg|thumb|180px|left|Tablilla romana del 56 e.C., mentando la Biblioteca d'Alexandría.]]
L'edificiu constaba de dellos apartaos dedicaos al saber, que col tiempu fueron ampliándose y tomando gran importancia. Unu d'esos apartaos dedicar a biblioteca y foi quiciabes el que más creció y el que más fama adquirió nel mundu de l'[[Edá Antigua|antigüedá]]. Había tamién un xardín botánicu con plantes de tolos países conocíos, una coleición zoolóxica, un observatoriu astronómicu y una sala d'anatomía onde se faía la vivisección en cuerpos de criminales y onde, mientres dalgún tiempu, llegar a disecar cadabres.
Contenía habitaciones a manera de residencia pa sabios, gramáticos y médicos y tolos gastos corríen por cuenta de los reis que taben arguyosos d'esta institución y comíen munches vegaes ellí na so compañía. Los sabios amás d'investigar y estudiar, daben conferencies y lleiciones a los mozos que quixeren aprender. N'Alexandría llegó a haber hasta 14.000 estudiantes. Ellí vivieron los famosos gramáticos alexandrinos que determinaron les lleis de la retórica y la gramática, los famosos xeógrafos que diseñaron mapes del mundu y los famosos filósofos que'l so grupu acabó fundando una especie de relixón.
Ente los [[grupu d'investigación|grupos de sabios]] atopábense personaxes tan famosos na Historia como [[Arquímedes]] (ciudadanu de [[Siracusa (Sicilia)|Siracusa]]), [[Euclides]], que desenvolvió ellí'l so [[xeometría]]; [[Hiparco de Nicea]], qu'esplicó a toos la [[trigonometría]] y defendió la visión xeocéntrica del [[Universu]], enseñó que les estrelles tienen vida, que nacen y dempués vanse moviendo a lo llargo de los sieglos y finalmente, muerren; [[Aristarco de Samos]], que defendió tou lo contrario, esto ye, el sistema heliocéntricu (movimientu de la [[Tierra]] y los demás planetes alredor del [[Sol]]); [[Eratóstenes]], qu'escribió una [[xeografía]] y compunxo un mapa bastante exactu de "el mundu conocíu", consiguiendo midir la circunferencia terrestre con un error inferior al 1%; [[Herófilo de Calcedonia]], un fisiólogu que llegó a la conclusión de que la intelixencia ta nel celebru y non nel corazón; [[Apolonio de Pérgamo]], gran matemáticu; [[Herón d'Alexandría]], un inventor de caxes de engranajes y tamién d'unos aparatos de vapor estelantes (ye l'autor de la obra ''Autómates'', la primer obra que conocemos nel mundu sobre los robots), etc. Más tarde, yá nel [[sieglu II]], ellí mesmu trabayaron y estudiaron l'astrónomu y xeógrafu [[Claudio Ptolomeo]] y el médicu [[Galeno]], qu'escribió bastantes obres sobre l'arte de la [[farmacia|sanamientu]] y sobre l'[[anatomía]]; les sos enseñances y les sos teoríes fueron siguíes hasta bien entráu'l [[Renacimientu]].
Nel [[sieglu III e.C.]] nació nesti templu del saber una nueva ciencia: l'[[alquimia]], basada na sabiduría y conocencies de los exipcios sobre les sustancies materiales y nes teoríes griegues sobre los elementos. Esta ciencia foi l'embrión de lo que sieglos más tarde sería la [[química]], que les sos bases como ciencia esperimental sentó [[Antoine Laurent Lavoisier]].
=== Escuela d'Alexandría ===
{{AP|Escuela neoplatónica d'Alexandría}}
La denominación Escuela d'Alexandría, de filosofía antigua, emplegar en dellos sentíos:<ref>[http://symploke.trujaman.org/index.php?title=Categor%EDa:Escuela_de_Alejandr%EDa Escuela d'Alexandría, en Symploké.]</ref>
Denominar asina a la corriente filosófica [[neoplatonismu|neoplatónica]] que se desenvolvió ente los sieglos III y VII na ciudá, carauterizada pol [[sincretismu]] y l'[[eclecticismu]]. A ella pertenecen, ente otros, [[Olimpiodoro el Mozu|Olimpiodoro]] y [[Hipatia]].
Dase tamién esti nome a la filosofía xudaica de [[Filón d'Alexandría|Filón]], quien vivió n'Alexandría nel sieglu I, ya interpretó la Biblia aplicando los métodos del platonismu estoicu. Ye la escuela filosófica de los pensadores cristianos alexandrinos, o venceyaos a esta ciudá, de los sieglos II y III, que les sos idees tienen una poderosa influyencia en tola teoloxía del cristianismu primitivu. Los principales representantes fueron [[Clemente d'Alexandría]] (filósofu cristianu griegu) y [[Oríxenes]] ([[Padre de la Ilesia]], alexandrín).
Nun sentíu más ampliu, tamién reciben el nome d'escueles d'Alexandría a les escueles científiques que surdieron na ciudá mientres los primeros sieglos e.C. ya influyeron n'otres ciudaes con idees ecléctiques y del neopitagorismu paganu. Destacaron [[Aristarco de Samos]] (astrónomu y matemáticu griegu), [[Hiparco de Nicea]] (astrónomu, xeógrafu y matemáticu griegu), [[Claudio Ptolomeo]] (xeógrafu y matemáticu greco-exipciu), [[Diofanto]] (matemáticu greco-exipciu), [[Eratóstenes]] (matemáticu, astrónomu y xeógrafu griegu), [[Ammonio Saccas]] (fundador del [[neoplatonismu]]), y [[Filón d'Alexandría]] (filósofu xudíu greco-exipciu).
=== Alexandría romana ===
[[Xuliu César]] tomó la ciudá nel 46 e.C., p'atayar la guerra dinástica ente [[Cleopatra VII|Cleopatra]] y el so hermanu y correxente [[Ptolomeo XIII]] y mientres la batalla nel mar produció'l quema d'Alexandría, nel cual amburaron dellos almacenes de llibros nel puertu, pero non la Gran Biblioteca. Dempués d'asegurar a Cleopatra nel tronu exipciu y casala col so hermanu menor, [[Ptolomeo XIV]], Xuliu César tornó a Roma. Mientres la guerra que se desamarró tres la muerte de César, [[Marcu Antoniu]] viaxó a Exiptu pa convencer a la [[reina faraón|reina]] de sofita-y. La entrada d'Exiptu na guerra supunxo tomar de la ciudá nel añu 30 por [[Cayo Xuliu César Octavio Augusto|Augusto]], que convirtió Exiptu en propiedá particular so, acabando asina cola independencia del país.
[[Ficheru:GD-EG-Alex-Théatre031.JPG|thumb|330px|derecha|Teatru romanu.]]
Los romanos convirtieron al país na tenada del Imperiu, colo qu'aumentó la importancia de la ciudá, en que los sos almacenes tenía de depositase tola collecha: cada añu, tenía d'unviase a [[Roma]] una cantidá de trigu que yera l'equivalente a la tercer parte del so suministru, cantidá y preciu que s'afitaba na bolsa d'Alexandría pola ''annona'' exipcia. Pa caltener aislláu al país, prohibióse l'usu de la moneda romana, que tenía de camudase pola local d'Alexandría. Toos estes disposiciones convirtieron a la ciudá nuna próspera metrópolis con dellos cientos de miles d'habitantes, cosmopolita y centru financieru de la zona.
Mientres el periodu romanu la ciudá esperimentó numberosos desastres: de primeres, la llamada [[Guerra Bucólica]] (172-5); depués foi escalada por un caprichu de [[Caracalla]] ([[215]]), y estrozada por [[Valeriano]] en [[253]], poles tropes de [[Zenobia]], reina de [[Palmira]], en [[269]], y por [[Aureliano]] en [[273]]. Esti postreru escaló y destruyó dafechu'l Bruchión, desastre qu'estropió'l Muséu y la Biblioteca. Dizse que naquella ocasión los sabios griegos abellugar nel Serapeo, que nunca sufrió con tales desastres, y otros emigraron a [[Bizanciu]]. Finalmente, en [[297]] la revuelta del usurpador [[Domicio Domiciano|Lucio Domicio Domiciano]] acabó con Alexandría tomada y escalada poles tropes de [[Diocleciano]], tres un asediu d'ocho meses (victoria conmemorada pol llamáu Pilastra de Pompeyo»). Dizse que tres la capitulación de la ciudá, Diocleciano ordenó que la carnicería siguiera hasta que'l sangre llegara a les rodíes del so caballu, llibrando a los alexandrinos de la muerte la cayida accidental d'ésti, al esnidiar nun charcu de sangre.
Amás hubo nel periodu varios terremotos bederres. El del [[21 de xunetu]] de [[365]] foi particularmente devastador. Según les fontes, hubo 50.000 muertos n'Alexandría, y l'equipu de [[Franck Goddio]] del ''Institut Européen d´Archéologie Sous-Marine'', atopó no fondero de les agües del puertu cientos d'oxetos y cachos de columnes que demuestren que siquier el venti per cientu de la ciudá de los Ptolomeos fundir nes agües, incluyendo'l Bruchión, supuestu enclave de la Biblioteca.
En [[616]] los perses de [[Cosroes II]] tomaron la ciudá.
=== El cristianismu ===
[[Ficheru:Mikharkhangel.jpg|thumb|250px|derecha|Arte copto: Arcánxel San Miguel.]]
Una tradición bien antigua asegura que'l primer cristianu que llegó a Alexandría pa predicar la nueva relixón foi [[Marcos l'Evanxelista|San Marcos]]. Esto asocedía nel añu 61 dempués de Cristu. La mesma tradición cunta que'l primer cristianu convertíu foi Aniano, d'oficiu, zapateru. San Marcos curó-y la firida d'una mano y coles mesmes faló-y del significáu del [[cristianismu]]. Dende esos tiempos de predicación, los cristianos d'Alexandría y del restu d'Exiptu caltuvieron una gran tradición evanxélica. San Marcos foi escorríu sol mandatu del emperador [[Nerón]] y nel añu 68 foi martirizáu y muertu. Dende entós hasta la dómina del emperador [[Traxanu]] (empiezos del sieglu II), los cristianos tuvieron que despintar les sos creencies, amenaciaos poles persecuciones. A partir d'esti momentu dexóse-yos con tolerancia estendese por tola ciudá d'Alexandría y adulces, a lo llargo de tol valle del [[Nilu]].
Nel sieglu II, [[Panteno]] y, darréu, [[Clemente d'Alexandría]] y el so discípulu [[Oríxenes]] establecieron nesta ciudá un verdaderu pebidal de [[Teoloxía|teólogos]], hasta tal puntu que'l restu de la cristiandá mirába-yos con ciertu rocea. Ye la que se conoz como [[Escuela catequística d'Alexandría]]. Al llegar al sieglu IV, col emperador [[Constantín I el Grande]], esistíen graves disensiones cristianes nel norte d'África y n'Alexandría. Les tensiones col restu de la comunidá cristiana conducieron a la cisma cola apaición amás del presbíteru [[Arriu]] y la so doctrina'l [[arrianismu]]. Por esta razón, l'emperador convocó'l [[Conceyu de Nicea I|conceyu de Nicea]], onde s'establecieron les bases del [[Credo Niceno|credo]] (declaración resumida de la fe católica).
Per otra parte, desencadenóse una abierta rivalidá ente les dos ciudaes más importantes del momentu: [[Constantinopla]] y Alexandría. Esta rivalidá afectó abondo a los eternos alderiques teolóxicos sobre la naturaleza o naturaleces de Cristu. Yera la guerra” ente los [[Monofisismu|monofisitas]] y los ortodoxos de [[Calcedonia (ciudá)|Calcedonia]].
Pero les lluches y disputes ente cristianos siguieron ensin remediu y yá nel sieglu VI, nel añu 553, nel segundu conceyu de Constantinopla, col emperador romanu [[Xustinianu I]] al frente, foi declarada herética la ortodoxa de los cristianos d'Alexandría que siguíen enfrentaos a los cristianos de Calcedonia. Nos últimos años de mandatu d'esti emperador, los monofisitas de Siria empezaron a entamar la so ilesia separada del restu de los cristianos, con una estructura propia.
Cuando'l pueblu árabe musulmán llegó en plan de conquista a Exiptu nel 641 dieron el nome de ''qubt'' al cristianu d'Alexandría. Esta ye la pallabra que nós conocemos como coptu. El símbolu de la [[cruz]] de [[Cristu]] empezar a emplegar n'Alexandría, ente los cristianos coptos, foi un costume que nació ellí; sábese que nun esistía nes [[catacumba|catacumbes]] nin nel lábaro de Constantín que llevaba un [[crismón]].
Los cristianos [[coptos]] son la mayor relixón nesta rexón del norte d'Exiptu, anque nel sieglu XIX, los misioneros católicu y protestante convirtieron dalgunos de los siguidores ortodoxos a les sos respeutives ilesies.
=== L'islam ===
[[Ficheru:Edward Daniel Clarke, The courtyard of the Attarine Mosque in 1798 after Vivant Denon, from The Tomb of Alexander, Cambridge, 1805.jpg|thumb|250px|right|Mezquita de Attarina.]]
Alexandría siguía siendo una de les mayores metrópolis mediterránees nel momentu de la conquista musulmana. El so patriarca, Ciro, capituló ante los invasores n'abril de [[641]], al ser ganaes les fuercies imperiales locales. Sicasí, el [[imperiu bizantín|gobiernu imperial]] nun reconoció la capitulación, y los sos habitantes alzar contra'l xugu musulmán. Tres 14 meses d'asediu, la ciudá foi conquistada polos [[musulmanes]] a finales de [[642]]. L'historiador [[Eutiquio]] cita una carta escrita'l vienres de la lluna nueva de Moharram del añu ventenu de la [[Hégira]]<ref>22 d'avientu de 642</ref> onde'l comandante musulmán [[Amr ibn al As]], al entrar na ciudá, dirixir al segundu socesor de Mahoma, el califa [[Umar ibn al-Jattab]] y fixo un inventariu de lo atopao na ciudá d'Alexandría: «''4.000 palacios, 4.000 baños, 12.000 mercaderes d'aceite, 12.000 xardineros, 40.000 xudíos y 400 teatros y llugares d'esparcimientu''». El cronista [[Ibn al-Kifti]] afirmó nel so ''Crónica de los sabios'' que naquel momentu foi destruyida la [[Biblioteca d'Alexandría|Gran Biblioteca]]. Anque los [[mundu árabe|árabes]] pudieren destruyir numberosos llibros, lo cierto ye que nin la Biblioteca nin la biblioteca-fía del Serapeo esistíen yá daquella, víctimes de les guerres civiles ente romanos, de los desastres naturales y el fanatismu de los coptos.
Una flota imperial desembarcó na ciudá a empiezos de [[645]] pa reconquistar [[Exiptu]], pero l'exércitu que tresportaba foi ganáu poles cimeres fuercies árabes, y acabó per retirar se. Tres un nuevu y llargu asediu, en [[646]] los árabes tomaron la ciudá per tercer vegada, destruyéndola en bona parte pa evitar que los bizantinos volvieren atrincherase nella vía marítima. Acabaron asina 975 años de pertenencia al mundu grecollatín.
Mientres un intervalu, ente 811 y 827, la ciudá tuvo en manes de pirates [[Al-Ándalus|andalusíes]], en ciertu mou antecedentes de los [[almogávares]], pa retornar a manes árabes.
En [[828]], el cadabre de San Marcos foi recuperáu de la ciudá por navegantes [[República de Venecia|venecianos]], que lo depositaron na [[Basílica de San Marcos]], construyida espresamente p'allugar los sos restos.
Tres un llargu cayente, Alexandría resurdió como gran metrópolis na dómina de les Cruzaes y vivió un periodu floreciente gracies al comerciu, con convenios colos [[Corona d'Aragón|aragoneses]], [[República de Xénova|xenoveses]] y [[República de Venecia|venecianos]] que distribuyíen los productos llegaos d'Oriente al traviés del [[mar Roxu]]. En [[1365]] la ciudá foi brutalmente escalada en siendo tomada polos cruzaos empobinaos pol rei [[Pedru I de Xipre]]. Nos sieglos XIV y XV, Venecia esanició a la competencia y el so almacén alexandrín convertir nel centru de la distribución de especies hasta que los [[Historia de Portugal#Los Descubrimientos portugueses]] abrieron la ruta del [[Cabu de Bona Esperanza|Cabu]] en 1498, fecha que marca'l cayente comercial, agraváu pola invasión turca. Cuando [[Napoleón]] entró na ciudá, yera un pueblu mediu arruináu de namái 7.000 habitantes. [[Mehmet Alí]] reconstruyir nel sieglu XIX, convirtiéndose nuevamente nel gran puertu exipciu.
El 19 de mayu de 1798, los [[Primer Imperiu francés|franceses]] salen de Toulon con más de 400 barcos, 40.000 homes y 10.000 marineros y lleguen a Alexandría'l 30 de xunu, el desembarcu de tropes facer en barques de remu hasta la nueche polo que s'asitia la so flota na amplia badea de Abukir, onde ye destruyida por [[Horatio Nelson|Nelson]] un mes más tarde, tomando los ingleses el control del puertu Alexandría y dando fin a la espedición francesa.
La flota [[Reinu Xuníu|británica]] [[Bombardéu d'Alexandría|bombardeó el puertu nel añu 1882]], lo que provocó una gran quema y el saquéu de les ruines per parte de los beduinos. Al cabu d'un mes desembarcó un gran exércitu británicu que restauró l'orde y dio entamu'l [[protectoráu británicu sobre Exiptu]].
[[Ficheru:Cornelius de Bruyn, view of Pompey's Pillar with Alexandria in the background, 1681.jpg|thumb|500px|centro|Alexandría en 1681.]]
=== Los xudíos d'Alexandría ===
Los [[papiros d'Elefantina]] dannos información alrodiu de la vida de la comunidá xudía asitiada na zona d'Alexandría tres tomar de Xerusalén en 586 e.C. por [[Nabucodonosor II]], anque esisten datos d'asentamientos en dómina de Manasés.
Dende los [[Dinastía Ptolemaica|reis lágidas]], los xudíos de la [[Diáspora]] establecer na ciudá atraíos pol Muséu, protexíos pola tolerancia del mundu paganu en materia de diversidá relixosa, y crearon un activu focu intelectual con un centru d'estudios hebraicos.
Los [[xudíu|xudíos]] gociaben de tolos derechos civiles, como cualquier ciudadanu griegu, pero calteníen les prerrogativas concedíes polos reis perses, y constituyíen una comunidá política independiente y autónoma, llindada namái pola subordinación a los [[Ptolomeos]] primeru y a los romanos dempués. Al so frente teníen los cargos de les comunidaes de la [[diáspora]]: arcontes, que rexíen los asuntos alministrativu y xudicial, y el archisinagogo a quien correspondía tou lo referente al cultu, amás d'un etnarca con grandes poderes civiles que-y dexaben tratar colos funcionarios d'[[Exiptu]] o del [[Imperiu romanu]]. Constituyeron asina un grupu étnicu apartáu de la población d'Alexandría, con un aislamientu llingüísticu, económicu y cultural que-yos dexó caltener la so identidá y relixón, fieles a la llei y a les tradiciones ancestrales.
Los romanos, qu'antes del Imperiu fueren aliaos de los xudíos, otorgar dellos privilexos más, como la celebración del ''[[shabat]]''. Sicasí, el sentimientu antixudíu foi afaláu polos escritores griegos alexandrinos, que los acusaben de exclusivismu, grosería y desllealtá.
Probablemente a los exipciu agafábalos la tolerancia que l'imperiu otorgara a los xudíos, y nun faltaba ente ellos el descontentu pola dominación forana, primero [[Grecia clásica|griega]] y depués [[Antigua Roma|romana]]. Esa rensía traducir nuna [[xenofobia]] que terminó per descargar se contra'l pueblu hebréu. Esto, más la envidia social frente al florecimientu d'esa coleutividá, foi caldu de cultivu pa les primeres agresiones escrites, como les d'[[Apión]], iniciador de los baturicios antixudíes que l'añu 38 provocaron que decenes de miles de xudíos fueren asesinaos. Dos personaxes enfrentar a Apión: Flavio Josefo, que tituló una de les sos obres ''Contra Apión'', y el filósofu ''Filón d'Alexandría'', qu'encabezó una delegación pa entrevistase con [[Calígula]], intentando acabar cola violencia na ciudá.
La negativa xudía a prauticar el cultu oficial al [[Emperador romanu|Emperador]], xunto a les dos [[Guerres judeo-romanes|revueltes xudíes]], provocó la hostilidá romana y abrasó la población xudía n'Alexandría (al igual qu'en [[Xerusalén]]), que constituyía un 40% de la ciudá hasta'l sieglu II d. C. Les rellaciones ente xudíos y griegos siguieron siendo tirantes y Alexandría convirtióse pasu ente pasu nun focu d'[[antisemitismu]]. El mesmu Lisímaco, direutor de la [[Biblioteca d'Alexandría]], foi unu de los instigadores de desórdenes contra los xudíos. Anque nos sieglos siguientes Exiptu foi cuasi siempres un llugar relativamente seguro pa los xudíos, Alexandría caltuvo la so tradición antisemita y producíense biltos esporádicos antixudíos.
=== Escuela xudía d'Alexandría ===
[[Ficheru:CodeAlexandrinusFol65vExplLuke.jpg|thumb|190px|left|Septuaginta (Códigu alexandrín).]]
[[Periodu helenísticu|Helenizados]] na dómina [[Reinu de Macedonia|macedonia]], tuvieron una gran influyencia sobre los sos correlixonarios na dómina de los [[seleúcida|seleúcides]] y [[asmoneos]]. Traducieron al griegu la Biblia, la llamada versión de los setenta o [[Septuaginta]] nos sieglos III y II e.C., amás de producir una abondosa [[lliteratura hebrea]] en llingua griega: epopeyes, drames, obres moralizantes. Les más conocíes son la Carta de Aristea, los Oráculos sibilinos, el Llibru de la Sabiduría de Salomón.
Ente los autores conocíos, puede citase a Eupolemo, Artipon Demetrio, Aristeo y [[Filón d'Alexandría|Filón]].
La que se llamó escuela xudía d'Alexandría ta fuertemente influyida pola [[filosofía griega]]. Al estudiar esta filosofía atopen conceutos espirituales y morales que deseyen conciliar cola [[Llei mosaica]], considerando esta llei como fonte na que s'inspiraron aquellos filósofos, especialmente [[Platón]]. El métodu pa demostrar esta identidá foi la interpretación alegórica, yá conocida polos xudíos de Palestina y bien envalorada nos ambientes griegos.
El primer representante conocíu ye [[Aristóbulo]], del que namái se sabe que yera vecín d'Alexandría en tiempos de Ptolomeo VI Filometer. Esplica alegóricamente los pasaxes bíblicos, llimando les dificultaes que presenten la Biblia y los mitos griegos. [[Filón d'Alexandría|Filón]], contemporaneu de [[Xesucristu]], dedica la so obra a xunir sistemáticamente les idees xudíu y griegu, y ye'l predecesor del [[neoplatonismu]] de [[Plotino]] y de gran parte de les idees de los [[Padres de la Ilesia]].
La Escuela [[Exéxesis|exexética]] d'Alexandría, qu'intenta hermanar la filosofía griega y el cristianismu, considérase socesora de la xudía.
La persecución contra les relixones monoteístes entamada polos emperadores romanos acabó con esta actividá lliteraria.
=== Los xudíos na Alexandría del sieglu XX ===
A principios de la [[década de 1940]], tres sieglos de convivencia relativamente pacífica como [[Dhimmi|dhimmíes]], los xudíos empezaron a sufrir [[Pogromo|persecuciones]] y atentaos en tou Exiptu. Tres la [[Declaración d'independencia del Estáu d'Israel|independencia d'Israel]] y la subsiguiente [[guerra árabe-israelina de 1948]], los cerca de cien mil xudíos exipcios quedaron so barruntu y la hostilidá contra ellos foi n'aumentu. La situación agravóse entá más tres la [[crisis de Suez]]: cerca de 25.000 xudíos fueron espulsaos y los sos bienes y tierres confiscados. La mayor parte abellugar na vecina Israel, anque otros emigraron a Francia y a América. En namái unos años escastóse la presencia milenaria de xudíos n'Exiptu, incluyíes comunidaes xudíes perantigues como la d'Alexandría, bien anteriores a l'arabización y islamización d'eses tierres.
=== Conflictu ===
El [[11 de xunu]] de [[1882]], españa n'Alexandría un movimientu xenófobu que s'estiende a otres ciudaes del [[delta del Nilu]] y nel intre del cual son asesinaos 200 estranxeros. El conflictu tuvo'l so orixe na entrada de [[barcu|barcos]] [[Inglaterra|ingleses]] y [[Francia|franceses]] nel puertu d'Alexandría pa oponese al derrocamientu del [[Jedive]] [[Tewfik]]. El [[11 de xunetu]] de [[1882]], una escuadra [[británica]] abre fueu sobre la ciudá y ocupar. El [[13 de setiembre]] de [[1882]], [[Exiptu]] ye declaráu protectoráu [[Reinu Xuníu|británicu]], ''statu quo'' que se caltuvo hasta [[1946]].
=== Alexandría anguaño ===
L'Alexandría del sieglu XXI ye una ciudá moderna, con un trazáu en cuadrícula ([[plan hipodámico]]), al estilu griegu, o européu del sieglu XIX, que difier de les llaberíntiques ciudaes islámiques.
Ye un centru del comerciu del [[algodón]], principal productu agrícola del país, y con un importante nucleu d'[[industria testil|industries testiles]], químiques, de construcción mecánica y naval y centru bancariu.
El so [[Aeropuertu Internacional d'Alexandría|aeropuertu]] ye'l segundu d'Exiptu, con un gran tráficu internacional.
El Plan Toshka o "New Valley", inauguráu en xineru de [[1997]], que la so finalidá ye faer un delta alternativu paralelu al [[valle del Nilu]] que va recuperar tierres del desiertu, va ampliar les sos perspeutives de negociu.
La comunidá internacional, per mediu de la [[Organización de les Naciones Xuníes pa la Educación, la Ciencia y la Cultura|Unesco]], financió'l Proyeutu de Reconstrucción de l'Antigua Biblioteca d'Alexandría: la [[Bibliotheca Alexandrina]], que tien un centru de conferencies, un muséu de les ciencies, un [[planetariu]], un centru d'estudios y l'Institutu Caligráficu y Muséu. Ocupa un área de 85.000 m² y guarda 8 millones de llibros, 100.000 [[manuscritu|manuscritos]] antiguos y 10.000 llibros raros, amás de material electrónico y audiovisual y bases de datos.
{{Panorama|Alexandria panorama.jpg|1500px|<center>Puertu d'Alexandría.}}
== Clima ==
{{clima
|location=Alexandría, Exiptu |metric
first=yes
|single line=yes
|Xin record high C= 29.6 <!--(2015)-->
|Feb record high C= 33 <!--(1973)-->
|Mar record high C= 40 <!--(1958)-->
|Abr record high C= 41 <!--(1998)-->
|May record high C= 45 <!--(1961)-->
|Xun record high C= 43.8 <!--(1961)-->
|Xnt record high C= 43 <!--(2002)-->
|Ago record high C= 38.6 <!--(1984)-->
|Set record high C= 41.4 <!--(1996)-->
|Och record high C= 38.2 <!--(1982)-->
|Pay record high C= 35.7 <!--(2007)-->
|Avi record high C= 31 <!--(2013)-->
|year record high C = 45
|Xin high C=18.3
|Feb high C=18.6
|Mar high C=20.5
|Abr high C=24.0
|May high C=26.3
|Xun high C=28.6
|Xnt high C=29.7
|Ago high C=30.4
|Set high C=29.6
|Och high C=27.4
|Pay high C=23.1
|Avi high C=20.0
|year high C=
|Xin mean C=13.4
|Feb mean C=13.9
|Mar mean C=15.7
|Abr mean C=18.5
|May mean C=21.2
|Xun mean C=24.3
|Xnt mean C=25.9
|Ago mean C=26.3
|Set mean C=25.1
|Och mean C=22.0
|Pay mean C=18.7
|Avi mean C=14.9
|year mean C=
|Xin low C=9.1
|Feb low C=9.3
|Mar low C=10.8
|Abr low C=13.4
|May low C=16.6
|Xun low C=20.3
|Xnt low C=22.8
|Ago low C=23.1
|Set low C=21.3
|Och low C=17.8
|Pay low C=14.3
|Avi low C=10.6
|year low C=
|Xin record low C= -0 <!--(1994)-->
|Feb record low C= 0 <!--(1994)-->
|Mar record low C= 2.3 <!--(1998)-->
|Abr record low C= 3.6 <!--(1997)-->
|May record low C= 7 <!--(1993)-->
|Xun record low C= 11.6 <!--(1997)-->
|Xnt record low C= 17 <!--(1993)-->
|Ago record low C= 17.7 <!--(1983)-->
|Set record low C= 14 <!--(1976)-->
|Och record low C= 10.7 <!--(1996)-->
|Pay record low C= 1 <!--(1993)-->
|Avi record low C= 1.2 <!--(2004)-->
|year record low C = -0
|Xin rain mm=52.8
|Feb rain mm=29.2
|Mar rain mm=14.3
|Abr rain mm=3.6
|May rain mm=1.3
|Xun rain mm=0.01
|Xnt rain mm=0.03
|Ago rain mm=0.1
|Set rain mm=0.8
|Och rain mm=9.4
|Pay rain mm=31.7
|Avi rain mm=52.7
|Xin rain days=11
|Feb rain days=8.9
|Mar rain days=6
|Abr rain days=1.9
|May rain days=1.0
|Xun rain days=0.04
|Xnt rain days=0.04
|Ago rain days=0.04
|Set rain days=0.2
|Och rain days=2.9
|Pay rain days=5.4
|Avi rain days=9.5
|unit rain days=0.01 mm
|Xin sun=192.2
|Feb sun=217.5
|Mar sun=248
|Abr sun=273
|May sun=316.2
|Xun sun=354
|Xnt sun=362.7
|Ago sun=344.1
|Set sun=297
|Och sun=282.1
|Pay sun=225
|Avi sun=195.3
|Xin humidity=69
|Feb humidity=67
|Mar humidity=67
|Abr humidity=65
|May humidity=66
|Xun humidity=68
|Xnt humidity=71
|Ago humidity=71
|Set humidity=67
|Och humidity=68
|Pay humidity=68
|Avi humidity=68
|year humidity=67.92
|source 1= ''[[World Meteorological Organization]] (UN)'',<ref>{{cita web|url=http://www.worldweather.org/059/c01268.htm|títulu=Weather Information for Alexandria|fechaaccesu=August 2010}}</ref> ''[[Hong Kong Observatory]]'' for sunshine and mean temperatures,<ref>[http://www.weather.gov.hk/wxinfo/climat/world/eng/africa/egypt/alexandria_y.htm "Climatological Information for Alexandria, Egypt" (1961–1990)] – Hong Kong Observatory</ref> ''Climate Charts'' for humidity<ref>{{cita web
|url=http://www.climate-charts.com/Locations/o/UB62318.php
|títulu=Alexandria, Egypt: Climate, Global Warming, and Daylight Charts and Data
|fechaaccesu=20
de xunu de 2013
}}</ref>
|source 2= ''Voodoo Skies''<ref name="Voodoo Skies"/> and ''Bing Weather''<ref>[http://www.bing.com/weather/tripplan?q=Alexandria+Egypt+weather&unit=C&FORM=DTPWEO&qpvt= Alexandria, Egypt Monthly Averages] – Bing Weather<sup>[''You must have an IP from the United States of America to see the page'']</sup></ref> for record temperatures
|date=July 2014}}
== Vida social ==
Anque pola proximidá al mar les costumes nel vistir resulten un pocu más relaxaes que n'[[El Cairu]], sigui esistiendo daqué de puritanismu nos espacios públicos, como la sablera o los cafés, namái con presencia masculina. La oración ye respetada, y l'alcohol, qu'en Cairo resulta habitual, ye raru.
Col bon tiempu, los habitantes tán na cai: bien na corniche (20 quilómetros de paséu marítimu), bien nos cafés xugando al [[dominó]] y fumando la tradicional [[Narghile|pipa d'agua]], o de compres: dende la plaza de Mohammed Alí escontra l'interior, tola ciudá ye un amiestu de [[zoco]] tradicional y centru comercial modernu. A la fin de la sablera, el fuerte Qaytbay, qu'agospia'l muséu naval y una mezquita que'l so [[minarete]] foi destruyíu polos [[Reinu Xuníu|británicos]] nel sieglu XVIII, convirtióse nun centru de xuntes, dende onde se contempla la ciudá y el mar y puede tomase el té en dalguna de les ventanes.
La [[cosmopolita]] y occidentalizada vida de l'Alexandría de principios del sieglu XX, cuando'l 60% de la población formar coptos, griegos, armenios, xudíos, británicos ya italianos, sumió a partir de la proclamación de la república y de la [[crisis de Suez]]. La emigración de la mayor parte de les comunidaes griega, europea y xudía acabó col calter más cosmopolita de la ciudá.
Nos últimos años apaecieron conflictos interreligiosos ente musulmanes radicales y cristianos [[coptos]] (12% de la población).
== Patrimoniu ==
[[Ficheru:Egypt.Alexandria.PompeysPillar.01.jpg|thumb|right|Pilar de Pompeyo.]]
Aquellos antiguos monumentos de que fala la historia d'Alexandría sumieron cuasi toos; namái de dalgunos llegaron hasta los nuesos díes restos y ruines tremaos:
;Dómina Grecorromana
* [[Faru d'Alexandría|'''El faru''']], monumentu lleváu a cabu pol [[Ptolomeo II d'Exiptu|segundu de los Ptolomeos]] y que, según cuenta la Historia, llegó a tar catalogáu como una de les [[Siete maravíes del mundu antiguu]]. Apocayá fixéronse estudios submarinos y paez ser que s'atoparon bastantes muertes d'esta gran torre.
* La '''[[Columna de Pompeyo|columna o pilastra de Pompeyo]]''' que pertenecía al Serapeo o templu del dios exipciu Serapis y que se topa asitiada sobre un montículo nel antiguu distritu de [[Racotis]].
* El '''[[Serapeo]]''' del qu'apenes queda nada sinón dellos túneles, criptes y nichos y dalguna columna de [[mármol]].
* El '''Cesareum''' ye unu de los monumentos sumíos, afaráu por alteriar de Teófilo; nel so llugar ta la estatua del nacionalista alexandrín [[Saad Zaghloul]].
* La '''fortaleza de Quaitbay''', una grandiosa fortaleza defensiva, mandada construyir nel añu 1480 pol sultán Quaitbay. El so curiosu anicia en que ta construyida esautamente nel mesmu llugar onde se supón que s'atopaba'l famosu faru.
* [[Les tumbes de Anfushi]], afayaes nos años 1901 y 1921.
* [[Les tumbes d'El Shatby]].
* Les catacumbes egípcias y greco-romanes de '''Kom el Shukafa''', de los sieglos I y II.
* El teatru romanu y la Villa de los páxaros.
* El templu de '''Taposiris Magna''', contemporaneu de la fundación d'Alexandría. Güei namái queden restos d'un muriu esterior y un [[pilono]].
[[Ficheru:Flickr - archer10 (Dennis) - Egypt-14A-048.jpg|thumb|right|El Muséu Grecorromanu.]]
;Mezquites, Iglesias y Palacio
* Mezquita '''Terbana''', construyida colos restos de los monumentos grecorromanos.
* Mezquita de '''[[Abu al-Abbas al-Mursi|Abbu El Mursi]]'''.
* [[El Palaciu Montazah]], que foi residencia de branu de la familia real, mandáu construyir pol jedive d'Exiptu (virréi) (1892-1914) Abbas II. Ta arrodiáu d'unos formosos xardinos d'estilu européu.
* Catedral Ortodoxa Griega de [[L'Anunciación]].
* Ilesia Ortodoxa Griega de '''El Swesrian'''.
* Ilesia católica de [[Catalina d'Alexandría|Santa Catalina]].
* Ilesia Copta de [[Marcos l'Evanxelista|San Marcos]].
* Sinagoga xudía.
;Museos
* [[Muséu Grecorromanu d'Alexandría|El Muséu Grecorromanu]], construyíu nel añu 1893, mientres el gobiernu de Abbas Helmi II. Ta dedicáu sobremanera al arte alexandrino.
* [[Muséu Nacional d'Alexandría]], inauguráu en 2003, con arte faraónico, grecorromanu, coptu, árabe y del sieglu XX.
* Los monumentos somorguiaos. A lo llargo de los años 1990, el ''Conseyu d'Antigüedaes'' y l'''Institutu Européu d'Antigüedaes'' llanzar a un proyeutu d'investigación na zona del puertu del este, llogrando fructuosos resultaos y grandes ya importantes afayos que dieron pie a una investigación y estudiu refechu del llugar y de la so historia.
* [[Constantín Cavafis|Muséu Kavafis]], asitiáu na casa del poeta griegu.
== Personaxes nacíos n'Alexandría nos sieglos XIX-XX ==
* [[Constantín Cavafis]] (poeta)
* [[Demis Roussos]] (cantante)
* [[Eric Hobsbawm]] (historiador)
* [[Jean Agélou]] (fotógrafu)
* [[Fawzia d'Exiptu]] (princesa)
* [[Gamal Abdel Nasser]] (presidente)
* [[Georges Moustaki]] (compositor y cantante)
* [[Georges Schehadé]] (poeta y dramaturgu)
* [[Garbis Aprikian]] (músicu)
* [[Giuseppe Ungaretti]] (poeta)
* [[Filippo Tommaso Marinetti]] (poeta)
* [[Mohamed Al-Fayed]] (empresariu)
* [[Omar Sharif]] (actor)
* [[Rudolf Hess]] (dirixente nazi)
* [[Tawfiq al-Hakeem]] (escritor)
* [[Youssef Chahine]] (direutor de cine)
* [[Nagui]] (comediante)
== Lliteratura ==
* Los Idus de Marzu de Thornton Wilder.
* [[The Alexandria Quartet]] de [[Lawrence Durrell]], compuestu por 4 llibros: [[Justine (novela)|Justine]], '''Balthazar''', '''Mountolive''' y '''Clea''', tien llugar na Alexandría d'enteguerres.
* [[Miramar (novela)|Miramar]], del [[Premiu Nobel de Lliteratura]] exipciu [[Naguib Mahfuz]] desenvolver na Alexandría de los años 60.
* ''"Nun digas que foi un suañu"'', del español [[Terenci Moix]] (Premiu Planeta 1986), desenvuelve gran parte de la so trama na Alexandría del sieglu I antes de Cristu, na etapa final del reináu de Cleopatra. La obra topó continuación en ''"El suañu d'Alexandría"''. Tres la muerte del escritor, les sos cenices fueron espardíes pola badea d'Alexandría y les sos obres completes donaes nun actu oficial a la biblioteca de la ciudá.
== Ver tamién ==
* [[Hipatia]]
* [[Alexandru Magnu]]
* [[Periodu helenísticu]]
* [[Periodu helenísticu d'Exiptu]]
* [[Dinastía Ptolemaica]]
* [[Biblioteca d'Alexandría]]
* [[Escuela d'Alexandría]]
* [[Universidá d'Alexandría]]
* [[Faru d'Alexandría]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* ''Cursu d'Historia pa segunda enseñanza'', tomu I, segunda edición. Autor, Pedro Aguado Bleye. Madrid 1935
* ''Grecia, trubiecu d'Occidente'', tomu II Atles culturales del mundu Folio-Ediciones del Prado 1992; ISBN 84-7838-164-3
* ''El cristianismu'' Vol I. Atles culturales del mundu. Folio-Ediciones del Prado ISBN 84-7838-177-5 Madrid 1992
* ''Historia Universal Oriente y Grecia'' de Ch. Seignobos. Editorial Daniel Jorro, Madrid 1930
* ''Atles históricu de la Grecia clásica''. Pierre Cabanes. Editorial Acentu, 2002. ISBN 84-483-0719-4
* ''Enciclopedia Larousse'', Vol I. Editorial Planeta 1987; ISBN 84-320-7371-1
* [[Asunción Doménech]] (2012) - ''L'Aventura de la Historia - 164 - Roma, el negociu de la prostitución''. Editorial: Unidá Editorial Sociedá de Revistes S. L. U.
== Bibliografía complementaria ==
* Brundige, Y. N. The Library of Alexandria, 1989.
* Canfora, L. (traductor: M. Ryle) The Vanished Library, Berkeley, [[University of California Press]] 1989
* Fraser, P. M. Ptolemaic Alexandria, volume I of III [[Oxford University Press]] 1972
* García Esperón, M. Querido Alexandría, Norma, Bogotá 2007. (novela histórica)
* Johnson, Y. D. 1970 History of Libraries in the Western World Metuchen: Scarecrow Press
* Kerorguen, J. (traductor: Y. Sempere Colombina) La Edá de les Ciudaes. Codex, Buenos Aires 1961
* Marlowa, J. The Golden Age of Alexandria, Londres, Trinity Press 1971.
* [http://www.unesco.org Communication and Information] Organización de les Naciones Xuníes pa la Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO)
{{socesión
| predecesor = {{bandera|ESP}} [[Madrid]]
| títulu = [[Ficheru:UNESCO.svg|60px]]<br />[[Capital Mundial del Llibru]]
| periodu = 2002
| socesor = {{bandera|India}} [[Nueva Delhi]]
}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Alexandria|Alexandría}}
{{wikiviaxes|Alexandría}}
* M. Matter: ''Historia de la Escuela d'Alexandría'' (''Histoire de l'École d'Alexandria''). [[Hachette]], 1840.
** [http://remacle.org/bloodwolf/livres/matter/table.htm Testu] [[Idioma francés|francés]] nel [http://remacle.org/ sitio] de Philippe Remacle (1944 - 2011).
* [[Aulo Hircio]]: ''Comentarios de la Guerra d'Alexandría'' (''De bello Alexandrino'').
** [http://www.cayocesarcaligula.com.ar/grecolatinos/cesar/civil/04.html Testu español] nel [http://www.cayocesarcaligula.com.ar/grecolatinos/index.html sitiu] de la Biblioteca de Clásicos Grecollatinos.
** {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=guerra civil-oc-i.html Testu español |2=http://www.imperivm.org/cont/textos/txt/julio-cesar_comentarios-de-la |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} nel [http://www.imperivm.org/ sitio] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110722162757/http://www.imperivm.org/cont/textos/txt/ovidio_la-metamorfosis_libro-ix.html |date=2011-07-22 }} Imperivm.
*** [http://www.thelatinlibrary.com/caesar/alex.shtml Testu llatín] nel [http://www.thelatinlibrary.com/ sitio] The Latin Library.
* [http://www.elcorresponsal.com/modules.php?name=News&file=article&sid=5650 Alexandría, una ciudá con encantu eternu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100515124633/http://www.elcorresponsal.com/modules.php?name=News&file=article&sid=5650 |date=2010-05-15 }}
* [http://www.cervantes.es/seg_nivel/mundo/Marcos_mundo_principal.jsp Alexandría alluga una sede] del [[Institutu Cervantes]].
{{Tradubot|Alejandría}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes establecíes en 331 e.C.]]
[[Categoría:Llocalidaes d'Exiptu]]
h42zk12zosyksgg716py2dodoqq7plv
Potosí
0
95464
4497891
4496223
2026-05-31T13:40:41Z
Limotecariu
735
4497891
wikitext
text/x-wiki
{{otrosusos}}
{{llocalidá}}
{{Ficha de Patrimoniu de la Humanidá |
Nome = Ciudá de Potosí
| Imaxe = 720 torre de la compania.JPG
| Tamañu = 270
| Pie = Vista de la Torre de la Compañía.
| País = {{BOL}}
| Tipu = '''<span style="color:#F4A460">Cultural</span>'''
| Criterios = ii, iv, vi |
ID = 420
| Rexón = [[Patrimoniu de la Humanidá n'América Llatina y el Caribe|América Llatina y el Caribe]]
| Añu = 1987
| Extensión =
| peligru = dende '''<span style="color:#FF0000">2014</span>'''
| Coordenaes = non
}}
'''Potosí''' ―xeneralmente conocida como la '''Villa Imperial de Potosí'''― ye una ciudá del sur de [[República de Bolivia|Bolivia]], capital del [[Departamentu de Potosí|departamentu del mesmu nome]] y de la [[provincia de Tomás Frías]]. Estender a les faldes d'un llexendariu monte llamáu [[Cuetu Ricu]] (en [[quechua]]: 'Sumaj Orcko'), na cual asitióse la mina de [[plata]] más grande del mundu dende mediaos del [[sieglu XVI]] hasta mediaos del [[sieglu XVII]].
Según los últimos datos del Censu oficial de [[2012]] del [[Institutu Nacional d'Estadística de Bolivia]] INE, el [[Departamentu de Potosí]] cuenta con 828.093 habitantes (410.822 homes y 417.271 muyeres) ente que na ciudá (capital) la so población llega a los 189.652 habitantes. La so altitú permediu ye de 4.067 [[msnm]], polo que ye, ente les ciudaes de más de 100.000 habitantes, [[Llista de les grandes ciudaes más altes del mundu|la segunda más alta del mundu]] detrás de [[L'Altu]], anque esta postrera atópase tremada a [[La Paz]], de menor altitú que Potosí.
La población indíxena conforma aproximao'l 65% de la población (ente [[quechuas]] y [[aimaras]]) según una encuesta racial de Bolivia del 2009, depués mestizos que representaríen un 30% y blancos (principalmente criollos) seríen un 5% aproximao.
== Historia ==
{{Población histórica |[[1840]]|16455
|[[1845]]|16711
|[[1850]]|16880
|[[1855]]|17035
|[[1860]]|17190
|[[1865]]|17655
|[[1870]]|18120
|[[1875]]|18585
|[[1880]]|19050
|[[1885]]|19515
|[[1890]]|19980
|[[1895]]|20445
|[[1900]]|20910
|[[1905]]|23450
|[[1910]]|25930
|[[1915]]|28410
|[[1920]]|30890
|[[1925]]|33866
|[[1930]]|36346
|[[1935]]|38826
|[[1940]]|41306
|[[1945]]|43786
|[[1950]]|45758
|[[1955]]|51838
|[[1960]]|57918
|[[1965]]|63998
|[[1970]]|70078
|[[1975]]|76158
|[[1976]]|77397
|[[1980]]|88893
|[[1985]]|103263
|[[1990]]|117533
|[[1992]]|123381
|[[1995]]|130605
|[[2000]]|142645
|[[2001]]|145057
|[[2005]]|161273
|[[2010]]|181543
|[[2012]]|189652
|[[2015]]|201814
}}
La historia de Potosí remontar a mediaos del sieglu XV, cuando tuvo per estes tierres l'inca [[Huayna Capac]] pa combatir a los [[guaraníes]]. Parte de la historia rellátanos el cronista potosino [[Bartolomé Arzáns de Orsúa y Vela]] (1674-1736), na so magnífica obra ''Historia de la Villa Imperial de Potosí'' y ''Añales de la Villa Imperial de Potosí''.
=== Edá prehispánica ===
{{Referencies|t=20170410}}
El XI inca de Perú, fíu de [[Túpac Yupanqui]], llamóse [[Huayna Cápac]], que s'interpreta Mancebu poderosu. Ésti foi aquel insigne en riqueces de que puede causar almiración al mundu, que tuvo rimeros d'oru y grandes montones de plata, pos como cunten los cronistes [[Garcilaso de la Vega]] y el padre maestru frai [[Antonio de la Calancha]] con otros autores.
Almiráu del so grandor y fermosura dixo (falando colos de la so corte): «Esti ensin dulda va tener nes sos coraes muncha plata»; polo cual mandó a los sos vasallos qu'entós que llegaren a Ccolque Porco (que ta distante d'esta Villa siete llegües) volvieren, llabraren les sos mines y sacáren-y el ricu metal. Asina lo fixeron, y trayendo los sos preseos de pedernal y madera fuerte xubieron al Cuetu; y dempués de tantiguar les sos vetes, tando pa empezar a abrir les sos venes, oyóse un espantible estrueldu que fizo respigar tol Cuetu y tres estos foi oyida una voz que dixo: «Nun saquéis la plata d'esti Cuetu, porque ye pa otros dueños». Ablucaos los indios d'oyer estes razones arrenunciaron del intentu, volviéronse a Porco [y] dixeron al rei lo qu'asocediera; refiriendo'l casu nel so idioma, al llegar a la pallabra del estrueldu dixeron «Potocsi» que quier dicir dio un gran estrueldu, y de equí derivóse dempués (malvando una lletra) el nome de Potosí. Esto asocedió (según la más probable cuenta) 83 años primero que los españoles afayaren esti famosu Cuetu, y dende aquel tiempu llamóse Potocsi. [[Antonio de Acosta]] na Historia de Potosí da-y otra etimoloxía, añadiendo que non tan solamente pol sucesu dichu llamóse Potocsi más tamién porque entós que se afayó'l Cuetu nomar los indios Orcco Poctocchi, que quier dicir cuetu que brota plata. Añade más esti autor, diciendo que primero que'l rei Huayna Ccápac viniera a esta provincia de Porco llamaben los indios al Cuetu, Súmac Orcco, que significa formosu cuetu, pola so fermosura esterior que, con más razón poder llamar asina si vieren y sacaren la interior que tenía; más guardóla Dios pa otros dueños, según oyóse naquella voz que queda dichu, como lo cunten el comentador Garcilaso de la Vega, el capitán Pedro Méndez, Bartolomé de Dueñas y Juan Sobrino. Y ye cosa pa notar que viviendo los indios tan cercanos al Cuetu y andando sobre él nun llegaren a gociar de la so riqueza ellos nin los sos reis, tando llabrando poderoses mines en Porco y Andaccaua, que falten d'esta Villa siete llegües. Pero como la divina voluntá torgar, pudo tar seguru hasta que foi sirvida de dala a un tan dignísimo monarca como l'emperador Carlos V.
==== Cantumarcani ====
A lo llargo de los sieglos, el Cuetu Ricu de Potosí goció de fama continental y mundial pola so esplotación argentífera, y nun podía faltar el so complementu humanu que foi Cantumarca, población nativa preincaica con 2500 habitantes nel entamu de la esploración minera, establecíu a un cuartu de llegua al oeste del [[Cuetu Ricu|Sumac Orcko]] (Cuetu Formosu). [[Bartolomé Arzáns de Orsúa y Vela]] atestigua que orixinalmente conocíase como Ccantumarcani, qu'omitiendo les dos últimes lletres llamóse dempués Cantumarca.
Dientro del espaciu o sitiu y a la parte meridional de Munaypata permanecen les muertes de la población antigua d'indios xentiles llamada Ccantumarcani, que perdíes les dos últimes lletres hasta güei caltién el de Cantumarca (que ye lo mesmo en castellán que la vuesa tierra o la vuesa patria) estremada al presente d'esta Villa un cuartu de llegua. A la parte de tramontana (nel mesmu espaciu y xunto a la cuesta que d'antiguo la llamaron Cansada y agora nomar cuesta de Jesús Valle) vense otres ruines (yá casi debaxo de tierra pola antigüedá) d'edificios xentiles que nesti sitiu y el de Cantumarca habitaben primero que los españoles conocieren el Perú; y si nun los tuvieron onde güei ta fundada la Villa foi por ser entós esta parte una grande barraquera pa namái campera de los sos ganaos: por esta causa ye bien húmeda la población pos ta fundada la mayor parte sobre agua.
Yera'l centru de población minera, metalúrxica y comercial más grande de la cultura andina y participaba del camín real del Inca pol comerciu del trueque argentífero y tresporte de plata del Sumac Orcko y Porco al Cusco y otres rexones del territoriu incaicu. Per otru llau tamién bien dedicáu a la vida pastoril y agrícola, yá que yera una zona buelguiza pa campera de los sos ganaos, por esta causa yera bien húmeda, la población pos, establecióse la mayor parte sobre agua.
Antes de la conquista española, na contorna del cuetu había poblaciones indíxenes: Ccantumarcani foi una antigua habitación d'indios xentiles; Cuesta Cansada (más tarde Jesús Valle) yera otra población indíxena; Karikari y Wiñayrumi (que ye la Cantería, onde habitaben los indios pregueros d'aquel ganáu de la tierra que nomen llamassadssadasas) taben a poques llegües del cuetu.
Al pie de la Cuesta Cansada o de Jesús Valle había otra población con bonos edificios ―según Arzans― teníen ruines que se víen dalgunes debaxo de tierra. Y taben distantes una d'otra, a una llegua; y anque taben alloñaos nun yeren distintos los pobladores, pos toos yeren d'una naturaleza estremándose solamente en qu'estos de la Cuesta Cansada ocupar en dir a los valles a traer el maíz pa faer chicha y tamién en conducir los otros caltenimientos pa los de Cantumarca.
Ccantumarcani ―la más poblada― yera una zona con dellos cultivos y llabrábense pedernales, que puestos en cabos de madera sirvíen d'hachos pa cortar los árboles y tamién de picos pa llabrar les canteres por falta de fierro.
Arzans afirma qu'ente les ruines de Cantumarca topáronse güesos xigantes y una calavera engastada n'oru fino col pescuezu del mesmu metal llabrao a manera d'una pirámide, que pesó tou ello 4 llibres. Esti fechu, ye una tradición antigua heredada de padre a fíos, que nos cuéncanos d'esta población y la que taba xunto a Cuesta Cansada, toparon los primeros pobladores pergrande cantidá d'oru y plata.
Magar les cróniques nun menten la esplotación del Cuetu por razón de divinizarla pal so beneficiu, la so población más cercana Cantumarca, tenía la so importancia dende la dómina precolombina, con una población activa de trabayu mineru, intensa fundición de plata na cuesta de Huayrachina d'esta mesma [[Villa Imperial de Potosí|Villa]], comerciu activu de plata llabrao y pedernales, abastecida con productos agrícoles y ganaderos poles poblaciones de Cuesta Cansada y Cantería. En Cantumarca como centru de l'actividá argentífera topábense concentraes les trés árees del movimientu económicu: de l'agricultura, ganadería y minería.
Los pobladores de Cantumarca, conocíen de la so riqueza argentífera nel Sumac Orcko. Los indios nun podíen ignorar la consistencia mineralóxica del cuetu, pero consagrándolo, decidieron nun esplotalo. Situación esplicable polos sos sentimientos relixosos, y porque los metales preciosos solamente yeren utilizaos n'obres suntuarias, por escarecer ente ellos del valor monetariu. Amás la esplotación nun beneficiaba a la rexón productora, sinón a los llugares privilexaos, tal el casu de la plata porqueña que-y la destinaba al Cusco, mientres l'Imperiu del Tahuantinsuyo.
Los caracaras habitantes de Cantumarca, fora de ser defensores del cuetu, de les invasiones guaraníes y chiriguanos, yeren tamién vixilantes de la huaca o adoratorio sagráu (llugares onde'l demoniu falába-yos y faíen los sos sacrificios) allugáu nel cume del Sumac Orcko, n'honor a la Pachamama, correllacionando la so esistencia cola lluna y representada pola plata del Orcko Potojsi, llamada asina pol inca [[Huayna Capac]] (que s'interpreta mancebu poderosu) na so llegada a Cantumarca pola so fermosura esterior y la so imponencia.
Afirma Arzans que cuando gobernaba [[Huayna Capac]], oncenu monarca inca, salieron grandes exércitos de los indios [[guaraníes]]. Esta xente guerrero, traidora y sobeyosa llegó al Perú y, dempués d'afarar con otres rexones, asaltaron Cantumarca, onde mataron a munchos indios y, rearmándose ellí, siguieron les sos victories nos demás llugares que gobernaba l'inca. Enteráu'l monarca d'esti acontecimientu, llamó a los sos capitanes y con numberosu exércitu salió pal Cusco, llegando darréu a Tarapaya onde se reforzó unviando cuatro mil soldaos con unu de los sos fíos a Cantumarca. Taben ellí los guaraníes esperando; y salieron al so alcuentru matando doscientos soldaos de los del inca; los que quedaron fuxeron pa informa-y al monarca; indignáu, partió al puntu con diestros capitanes, y anque-y aguantaron los enemigos fueron muertos más de 6000 guaraníes; los pocos que quedaron fuxeron ensin parar hasta llegar a los montes de les Charcas. Los pobladores de Cantumarca recibieron bien gociosu al so monarca y fixéron-y grandes fiestes poles sos victories. Esti fechu demuestra que la vida que teníen yera sele y l'hospitalidá que teníen y que gociaben d'una allegría estremo, nun yeren belicosos.
Pela so parte [[Garcilaso de la Vega]] (1609), esprésanos que Huayna Capac, fixo una visita por toles tierres que gobernaba, aproximao en 1462 llegó por estes rexones, a la llaguna de Tarapaya (que provién de Ccarapaya que s'interpreta como ''vieya desnuda''), onde foi a bañase y tomar un descansu del so llargu viaxe. Ente esti llugar y Cantumarca acolumbró'l cuetu, que nesi entós yera llamáu Sumac Orcko polos pobladores, y almiráu del so grandor y fermosura, dixo: «Esto ensin dulda va tener nes sos coraes muncha plata» y mandó a los sos vasallos que vinieren de Colque Porco a llabrar el cuetu. Asina lo fixeron; y trayendo los sos preseos, xubieron al cuetu, rexistraron les sos vetes y tando pa empezar el trabayu, oyeron un espantible estrueldu y una voz que dixo: «Pachacamac janac pachapac guaccaichan» (el señor guardar pa otru que va venir dempués).
El Padre Acosta, fai alusión esti fechu señalando que «quixeron llabrar aquelles mines, y oyeron ciertes voces que dicíen a los indios que nun tocaren ellí, qu'esta aquel cuetu guardáu pa otros». Nel sieglu XVIII, Arzans complementa con mayor fondura, al manifestar qu'una voz sobrenatural tronaría nel espaciu alvirtiendo: «Nun saquéis la plata d'esti Cuetu, porque ye pa otros dueños»:
[[Ficheru:Capitulo-CIX.jpg|thumb|250px|Potosí. La primer imaxe n'Europa. [[Pedro Cieza de León]], [[1553]].]]
[[Ficheru:Moll - Map of South America - Detail Potosi.png|thumb|left|250px|''[[Cuetu Ricu]] de Potosí'' (1715). Grabáu de B. Lens.]]
Asina lo fixeron, y trayendo los sos preseos de pedernal y madera fuerte xubieron al Cuetu Ricu; y dempués de tantiguar les sos vetes, tando pa empezar a abrir les sos venes, oyóse un espantible estrueldu que fizo respigar tol Cuetu y tres estos foi oyida una voz que dixo: «Nun saquéis la plata d'esti Cuetu, porque ye pa otros dueños». Ablucaos los indios d'oyer estes razones arrenunciaron del intentu, volviéronse a Porco [y] dixeron al rei lo qu'asocediera; refiriendo'l casu nel so idioma, al llegar a la pallabra del estrueldu dixeron «Potojsi» que quier dicir dio un gran estrueldu, y de equí derivóse dempués (malvando una lletra) el nome de Potosí.
Ablucaos los indios, arrenunciaron del so intentu, fueron a Colque Porco o Porco, rellataron al Inca lo qu'asocediera nel so idioma, y al llegar a la pallabra estrueldu, dixeron Potojsi, que quier dicir, «dio un gran estrueldu», y a partir d'ende llamar al cuetu, Orcko Potojsi (Cuetu que brota plata), anque otros autores afirmen que Potojsi o Potojchi significa «Brotador de plata».
Chacón Torres, afirma qu'esta pallabra nun paez tener orixe quechua sinón aymará, yá que como acertadamente anótase, el fonema pótoj en quechua nun alude a estrueldu y en aymará sí, la historia del enigmáticu monte, empezaría colos aymaras, antes de la dominación incaica. Anguaño piénsase que como Pótoj, en quechua nun quier dicir estrueldu, la versión de Garcilaso de la Vega (1609) tendría un sólidu fundamentu, pos esti cronista afirmó que Potojsi, na llingua xeneral de Perú nun significa nada, siendo solamente'l nome propiu del Cuetu. Pela so parte Cieza de León cuando visitó la ciudá en 1549, manifiesta que «los indios llamen Potosí a los Cuetos y coses altes, quedándose-y por nome Potosí, porque los indios dicen asina a los cuetos y coses altes». Como la conocencia de Cieza remontar a los primeros años de Potosí, la so descripción del Asientu mineru ye especialmente pervalible.
Los pobladores a partir d'esti acontecimientu, por cierto insólitu, crearon nes faldes del Cuetu una huaca, onde ellos ofrendaban a la Pachamama.
Ocaña (1606) na so descripción, atestigua que los indios más antiguos afirmaben que'l cuetu de Potosí fuera afayáu pol Inca, pero que nun quería esplotar nin tocar, «porque-y tenía ufiertáu y consagráu al sol, y como cosa de los dioses nun queda tocar en tanta riqueza». Otru cronista que se refier a la devoción que teníen los naturales cercanos al cuetu, ye'l padre José de Arriaga (sieglu XVI) que diz: «nel camín real tán dos cuetos a que los indios dende tiempos inmemoriales tuvieron estraña devoción allegando ellí a faer les sos ufriendes y sacrificios…».
Tiense evidencia que, yá na organización del sistema colonial y ventisiete años dempués de la revelación del Cuetu Ricu, l'indiu [[Diego Huallpa|Huallpa]] (el so descubridor) da a conocer ante'l virréi Toledo, la esistencia del adoratorio qu'hubo nes faldes del cuetu y, lo más interesante, la inxerencia permanente de los Caracaras nel so curio. Diz con al respeutive de les huacas: «Ellí toparon ser adoratorio de los indios comarcanos y haber delles coses ufiertaes de poca importancia a la guaca qu'ellí taba lo cual tou coyó esti dichu don [[Diego Huallpa]], y cargar nel so compañeru...». La huaca taba rellacionada con tolos demás elementos básicos de la relixón inca, siendo especialmente claros los sos llazos col cultu de los antepasaos.
La población de Cantumarca na dómina incaica fuera de ser un centru d'actividá comercial yera'l guardián del Sumac Orcko y de la huaca que vixilaba dende'l cume, población sumida nos primeros años de la esplotación minera. Ye difícil conocer con exactitú la razón pola cual los pobladores de la rexón despintaron la riqueza del Cuetu a los mesmos inques, que nin siquier revelaron el secretu al Inca [[Huayna Capac]], cuando ésti visitó la llaguna de Tarapaya y Cantumarca.
==== Sierra de la Plata y el Rei Blanco ====
{{AP|Sierra de la Plata}}
Los inques irradiaron rellumanza y riqueza por toa América del Sur en tiempos anteriores a la conquista española.
[[Juan Díaz de Solís]] en 1516 tuvo conocencia, per boca de náufragos d'una espedición española anterior, de la esistencia de grandes xacimientos d'[[oru]] y [[plata]]. [[Sebastián Caboto|Caboto]] siguió hasta la boca del [[Río de la Plata]] y esplorar escontra l'interior.
Les estraordinaries riqueces traíes dende Méxicu y Perú provocaron n'España un gran interés pola conquista. [[Pedro de Mendoza]], un noble español qu'oyera falar d'una Sierra de Plata cerca del ríu descubiertu por Solís en 1516, robló una capitulación col rei Carlos I.<ref>http://www.saber.golwen.com.ar/primerafund.htm</ref>
Los guaraníes realizaron grandes emigraciones escontra les tierres incaiques de Perú con ánimu de conquista, pero fueron espulsaos. Dalgunos, nel so regresu, establecer nel gran Chaco y nes tierres paraguayas. Yá nes mariñes del Brasil, encargar de sopelexar la fama de la [[Sierra de la Plata]], de les riques mines de Charcas. La noticia yera cierta, pero deformada pol reflexu incaicu, y mal calculada na so distancia del cuetu Saigpurum, depués descubiertu y llamáu Potosí polos españoles.
Unu de los esploradores que fala sobre la sierra de plata y el rei blancu per primer vegada ye, [[Luis Ramírez 1528|Luis Ramírez]] en 1528 (Tripulante de l'armada de [[Sebastián Caboto]]). Escribió'l 10 de xunetu de 1528 a los sos padres una estensa «Rellación de viaxe» qu'espachó a España dende San Salvador, en busca d'ayuda. Manifestándose de la siguiente manera:
{{cita|Esta ye xente bien llixero; mantiénense de la caza que maten y en matándola, sía'l que quier, beber el sangre, porque la so prinçipal caltenimientu ye, por causa de ser la tierra bien falta d'agua. Esta xeneración dionos bien bona rellación de la sierra y del Rei Blanco, y d'otres munches generaçiones disformes de la nuesa naturaleza, lo cual nun escribo por paecer cosa de fábula, hasta que prestando a Dios El nuesu Señor, cuntar yo como cosa de vista y non d'oyíes.}}
[[Sierra de la Plata]] ('monte llenu de metal plata'), foi una llexendaria idea d'ayalgues de plata que se creía taba nel interior de Suramérica. La lleenda alimentar pol usu d'oxetos en plata que víen nos pueblos orixinarios de la rexón. La lleenda taba acomuñada cola del Rei Blanco.
Nel sieglu XVI, l'estuariu de los ríos Uruguái y Paraná yera nomáu polos españoles y portugueses como Río de la Plata, el de la era por cuenta de que creíase que remontando'l cursu llegaríen a la [[Sierra de la Plata]]. Foi asina que tuvo'l so entamu la esploración y colonización de la Cuenca de la Plata de la mano de don [[Pedro de Mendoza]] y otros adelantraos.
Nunca hubo evidencia dalguna de ser realidá tal monte ricu en vetes de plata. Lo más cerca al mitu ye'l famosu [[Cuetu Ricu de Potosí]] en Bolivia.
La República Arxentina tomó'l so nome del vocablu llatín pa plata: ''argentum''.<ref>{{cita web |url=http://histoaventura.blogspot.com/2007/07/la sierra-de-la plata-y-el rei blancu.html |títulu=La sierra de la plata y el rei Blanco. |fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref>
Anguaño considérase que la lleenda de la Sierra de la Plata tuvo'l so orixe nel [[Cuetu Ricu]] de Potosí (Bolivia) y que'l Rei Blanco sería'l [[Inca]] [[Huayna Cápac]]. Cuando a empiezos del sieglu XVI [[Alejo García (navegante)|Alejo García]] percorrió la rexón y afayó les riqueces d'aquelles tierres, los españoles apenes empezaben la colonización de les mariñes [[Gobernación de Veragua|panamiegues]] y [[Castiella d'Oru colombianu]] y los portgueses recién empecipiaben la ocupación de l'actual [[Colonización de Brasil|mariña blasileña]]. Nenguna de los dos corones sabía de la esistencia del ricu [[Imperiu Inca]], que recién sería atopáu o "descubiertu" pa los europeos en 1528 por [[Francisco Pizarro]], quien percorrió tola mariña del [[Pacíficu]] dende [[Panamá]] hasta [[Túmbez]] ([[Perú]]). La [[Conquista del Imperiu Inca|conquista del imperiu inca]] producir ente los años 1532 y 1533 y a partir d'ellí acentuáronse les desaveniencias ente [[Francisco Pizarro]] y [[Diego de Almagro]], los dos españoles qu'encabezaren aquella campaña. El rei [[Carlos I d'España|Carlos I]] intento solucionar el conflictu estremando'l territoriu sudaméricano en diverses gobernaciones, la primera d'elles, al mandu de [[Francisco Pizarro]] denominóse [[Gobernación de Nueva Castiella|Nueva Castiella]] y tomaba dende'l ríu Santiago ([[Ecuador]]) hasta [[Pisco (ciudá)|Pisco]] ([[Perú]]), la segunda gobernación, apurrida a Diego de Almagro, llamábase [[Gobernación de Nueva Toledo|Nueva Toledo]] y la so xurisdicción diba dende [[Pisco (ciudá)|Pisco]] hasta [[Taltal]] ([[Chile]]). Dende ellí, unes doscientes llegües escontra'l sur estendía la [[gobernación de Nueva Andalucía]], al mandu de [[Pedro de Mendoza]].
==== Espedición al Río de la Plata ====
{{AP|Espedición de Solís al Río de la Plata}}
Según la versión oficial la primera [[Espedición de Solís al Río de la Plata|espedición]] que llegó al Río de la Plata foi la de [[Juan Díaz de Solís]] en xineru en [[1516]], que desembarcó nes mariñes d'Uruguái. Depués d'esta instalación, Solís ye atacáu y muertu polos indios de la zona. Foi taramiáu por antropófagos según cunten cronistes. Sobrevivió al ataque'l grumete [[Francisco del Puertu]] quien foi tomáu como prisioneru. La tripulación de Solís qu'aguardaba na flota en mar abiertu intentó tornar a España cuando s'enteraron de la masacre pero naufragaron nel golfu de Santa Catalina, llugar onde yeren frecuentes les torbonaes.<ref name="Bernand_1">Bernand, páx. 18</ref>
Dalgunos de los sobrevivientes del naufraxu fueron recibíos polos guaraníes estableciéndose en Los Coríos, [[Alejo García (navegante)|Alejo García]] ente ellos. Permanecieron nesi llugar mientres dellos años aprendiendo la llingua y les costumes llocales. Amás escuchaben les profecíes milenaristes de los xamanes indíxenes que falaben de la esistencia d'una Tierra ensin Mal, que los pobladores teníen d'algamar pa llibrase de la muerte y d'otru tipu de sufrimientu, topar nel [[imperiu Inca]] que los españoles recién afayaron en 1532 y entemecíase col reinu del Rei Blanco onde s'allugaba la [[sierra de la Plata]]. García col deséu d'afayar esa contorna reclutó un exércitu d'indios y conducir más allá de les [[Tabayones del Iguazú]] y el [[ríu Paraguay]], pasando les llendes del [[Gran Chaco|Chaco]]. Atoparon un depósitu d'oxetos d'oru y plata. Al tornar, muerre García nuna escaramuza, los sobrevivientes llegaron a la mariña de Santa Catalina en 1526 onde atoparon a dos compañeros de García a quien-yos narraron los descubrimientos y amosáron-y el botín qu'anunciaba les riqueces de la zona.<ref>Bernand, páx. 19</ref>
El rellatu col descubrimientu de García llegó a la mariña del Brasil llegando a los oyíos del navegante venecianu [[Sebastián Caboto]].<ref>http://descubrircorrientes.com.ar/2012/index.php/historia/2-la ruta-de-les-especies/1216-primeres-noticies/la-expedicion-de-sebastian-caboto/800-la-expedicion-de-sebastian-caboto</ref>
(Llegaos a Pernambuco, detiénense dellos díes, entablando Caboto llargues y secretes conversaciones colos xefes de la factoría portuguesa ellí instalada. Adulces va apaeciendo la resultancia. Ellí, Caboto enteróse de que'l ríu de Solís ―al que dalgunos yá llamaben Río de la Plata―, conducía a rexones pródigues en riqueces, apoderaes pol llexendariu rei Blanco), nesi momentu en ruta escontra les [[Islles Moluques|Moluques]], fondiada en Pernambuco. Al oyer les aventures de García camuda'l so proyeutu y decide dirixise a la contorna de les riqueces. Fondió nel cabu de Santa María (anguaño [[Punta del Este]]) onde fixo construyir una embarcación que pudiera navegar el [[Río de la Plata|Mar Duce]]. Recibió la visita del agora espertu en lengua guaraní y conocedor de la rexón, Francisco del Puertu quien s'ufierta a conducilos.<ref>Bernand, páx. 20</ref>
Cuatro años más tarde, la flota de [[Hernando de Magallanes]] costea la mariña de l'actual provincia de Buenos Aires y afaya l'[[Estrechu de Magallanes|estrechu de Tolos Santos]] el 21 d'ochobre de 1520. Pero recién, en xunu de 1527, [[Sebastián Caboto]], internar nel [[Ríu Paraná]] y funda el Fuerte [[Sancti Spiritu]]; depués torna en 1530 a España, llevando consigo la lleenda de «La sierra de Plata y les tierres del Rei Blanco». Esta lleenda foi la qu'indució a [[Carlos I d'España|Carlos I]] a financiar la espedición ultramarina de [[Pedro de Mendoza]] en 1536.<ref>Fitte, Ernesto J. Fame y desnudeces na conquista del Río de la Plata. Academia Nacional de la Historia. Buenos Aires, 1980.</ref><ref name="Bernand_1">Bernand, páx. 18</ref>
Primero que Solís aportaron [[Vicente Yáñez Pinzón]] y [[Américo Vespucio]] y el mesmu Solís fixo un apuerto previu a esta zona en 1512 dándo-y el nome de [[Río de la Plata|Mar Duce]] a la zona creyendo que comunicaba col Pacíficu qu'en 1513 afayó [[Vasco Núñez de Balboa|Balboa]].<ref name="Bernand_1">Bernand, páx. 18</ref>
El 22 d'agostu de 1534, Pedro de Mendoza foi nomáu'l primer [[adelantado]], gobernador y [[capitán xeneral]], por decretu del rei [[Carlos I d'España|Carlos I]] d'[[España]]. Mendoza ocupara cargos na corte real de Carlos I y participó en delles campañes militares n'[[Italia]] y [[Alemaña]], participando del [[Sacu de Roma]] el [[6 de mayu]] de [[1527]]. A pesar de sufrir el «[[sífilis|mal de Nápoles]]» (sífilis), partió'l [[24 d'agostu]] de [[1535]] dende [[Sanlúcar de Barrameda]], col encargu de fundar siquier cuatro ciudaes. La so espedición taba integrada por más de mil doscientos homes treslladaos por catorce navíos, amás de caballos y vaques que al escapar y reproducise formaron les primeres menaes, algamando pa la llegada de [[Juan de Garay]], miles d'animales. Los homes fueron fáciles de reclutar yá que [[Hernando Pizarro]] exhibiera en Sevilla l'oru de los Inques que traxo de Perú, amás Carlos V autorizó a treslladar doscientos esclavos provenientes de la islla de [[Cabu Verde]] o de la mariña de [[Guinea]] pa poblar la rexón. Los conquistadores Hernando de Xerez y Juan Núñez recibieron idéntica autorización.<ref>Bernand, páx. 21</ref>
En total había 2500 españoles y 150 estranxeros ―portugueses, alemanes, flamencos y neerlandeses― que s'embarquen nun navío arrendáu por Sebastián Neithard y Jacobo Welser, miembru d'una familia de banqueros d'[[Augsburgu]]. Ente los viaxeros había una ventena de nobles con títulu, dos o trés caballeros d'una orde militar y dellos capitanes de los tercios d'Italia, fíos de families nobles y delles muyeres, María Davila, amiga de Mendoza, Catalina Pérez, embarcar en Tenerife, Elvira Pineda, Mari Sánchez y Catalina Vadillo. Amás de catorce monxos [[Orde de San Jerónimo|jerónimos]] y relixosos de la [[orde de la Mercé]], un médicu, Hernando de Zamora y l'hermanu de [[Teresa d'Ávila]], Rodrigo de Cepeda que perdiera la vida pocu dempués nel Paraguay.<ref>Bernand, páx. 21.</ref>
Esta cifra de pasaxeros nun ta confirmada por tolos historiadores, unos falen de 1500 pasaxeros y que una cierta cantidá de nobles acompañaron a Mendoza: 20 fidalgos, 4 alemanes, 4 ingleses, 5 franceses, 4 italianos y 33 portugueses.<ref>Konetzke (1952) páxs. 17-18</ref>
=== Fundación de la ciudá ===
Conozse que Potosí nació como «asientu mineru» ensin un plan preestablecido, nuna paraxa d'accidentada topografía; el fin, la esplotación de los recursos naturales o xacimientos argentíferos del cuetu ricu.
Pel mes de setiembre de 1545, había en Potosí más de 170 españoles y 3000 indios. Un añu dempués taben edificaes 94 cases, pa les cualos habíase-yos señaláu sitiu nes paraxes más seques «y asina n'espaciu de 18 meses fixéronse más de 2500 cases pa más de 14 000 persones qu'ente españoles ya indios había».
Toos creyeron que les sos riqueces, como les d'otres mines, nun fueren permanentes, en menos d'un quinqueniu Potosí creciera descomanadamente, casi darréu los pobladores pidieron a la corona convertila en villa.
Reinaba daquella Carlos I d'España más conocíu como Carlos V d'Alemaña. Siendo Emperador d'Alemaña, en 1516 al morrer el so güelu Fernando'l Católicu adquirió'l tronu d'España, la so madre Xuana de Castiella o «Xuana la Lloca» como asina la conocía, foi escluyida de la socesión por llocura.
=== Lleendes fundacionales ===
{{panorama|Potosi Décembre 2007 - Panorama 1.jpg|1000px|<center> Una vista de la ciudá de Potosí col [[Cuetu Ricu]] al fondu.</center>}}
La historia de Potosí nun naciera colos españoles. Tiempo antes de la Conquista, l'inca [[Huayna Cápac]] oyera falar a los sos vasallos del Sumaj Orcko, el cuetu formosu, y por fin pudo velo cuando se fixo llevar, enfermu, a les termes de Tarapaya. Dende los cabanos pajizas del pueblu de Cantumarca, los güeyos del inca contemplaron per primer vegada aquel conu perfectu que s'alzaba, arguyosu, por ente los altos cumes de les serranías. Quedó varáu. Les infinites tonalidaes acolorataes, la forma espodada y el tamañu xigantescu del cuetu siguieron siendo motivu d'almiración y plasmu nos tiempos siguientes. Pero l'inca abarruntara que nes sos coraes tenía d'allugar piedres precioses y ricos metales, y quixera sumar nuevos adornos al Templu del Sol nel Cusco.
L'oru y la plata que los inques arrincaben de les mines de Colque Porco y Andacaba nun salíen de les llendes del reinu: Nun sirvíen pa comerciar sinón p'adorar a los dioses. Cuando los mineros indíxenes clavaron los sos pedernales nos filones de plata del cuetu formosu, una voz cavernosa baltar. Yera una voz fuerte como'l truenu, que salía de les fondures d'aquelles brañes y dicía, en quechua: «Nun ye pa ustedes, Dios acuta estes riqueces pa los que veníen del más allá». Los indios fuxeron espavoríos y l'inca abandonó'l cuetu. Antes, camudó-y el nome. El cuetu pasó a llamase Potojsi, que significa: «Truena, españa, fai esplosión». La historia inicial de la ciudá ye un amiestu entrevesgao de fechos fantásticos como verídicos.
En 1545, l'indiu Huallpa corría tres les buelgues d'una llama fuxitiva y viose obligáu a pasar la nueche nel cuetu. Pa nun morrer de fríu, fixo fueu. La fogata allumó una hebra blanca y brillosa. Yera plata puro. Desencadenóse l'ábanu español. El cuetu, aparentemente, yera tan ricu en vetes de plata que la mesma atopábase a flor de tierra. El 1 d'abril d'aquel añu, un grupu d'españoles encabezaos pol capitán [[Juan de Villarroel]] tomaron posesión del Cuetu Ricu, en confirmando l'afayu del pastor, y darréu establecieron un pobláu.
Según otra versión, los [[inca|inques]] yá conocíen la esistencia de plata nel cuetu, pero cuando l'emperador inca intentó empezar la so esplotación, foi espulsáu por aciu una estruendosa esplosión (d'onde deriva'l nome del llugar, «¡P'utuqsi!»), prohibiéndo-y estrayer la plata, que taba acutada «pa los que vinieren dempués». Los historiadores ven nesta variante una apostada influencia de los españoles na lleenda, pa llexitimar los sos llabores nel cuetu.
Lo cierto ye que pa 1560, tan solo venticinco años dempués de la so nacencia, la so población yá yera de 50 000 habitantes, un quintu d'ellos españoles.<ref name="Espinoza18">Espinoza Morales, Jorge (2010). ''Minería boliviana: La so realidá''. La Paz: Plural editores, páxs. 18. ISBN 978-9-99541-332-3.</ref>
Primeramente constituyóse como un asientu mineru dependiente de la ciudá de La Plata (güei [[Sucre]]) pero, tres una llarga llucha por consiguir la so autonomía, adquirió'l rangu de ciudá'l 21 de payares de 1561 por aciu una capitulación expedida pol entós [[virréi]] de [[Perú]] [[Diego López de Zúñiga y Velasco]], conde de Nieva. En 1573, un censu del virréi [[Francisco de Toledo]] dio 120 000 almes y el de 1611, 114 000 (65 000 indios y 35 000 blancos).
Por aciu esa [[capitulación de Potosí|capitulación]], la ciudá recibió'l nome de [[Villa Imperial de Potosí]] y adquirió el derechu a escoyer a les sos autoridaes: «Queremos por hazer bien y mercé al dho asientu de Potossi que sía villa y llámese y nome la Villa Ymperial de Potossi exentándola y eximiéndola de la xurisdicción de la Ciudá de la Plata».
La inmensa riqueza del [[Cuetu Ricu]] y la intensa esplotación a la que lo sometieron los españoles fixeron que la ciudá creciera de manera estelante. En 1625 tenía yá una población de 160 000 habitantes,<ref name= "Espinoza18" /> percima de [[Sevilla]]. La so riqueza foi tan grande que na so monumental obra ''[[Don Quixote de la Mancha]]'', [[Miguel de Cervantes]] menta les mines de Potosí. Tamién s'acuñó'l dichu [[España|español]] ''[[val un Perú]]'', que significa que daqué vale una fortuna.
{{cita|Si yo te hubiera de pagar, Sancho ―respondió don Quixote―, conforme lo que merez el grandor y calidá deste remediu, l'ayalga de Venecia, les mines del Potosí fueren pocu pa pagate; toma tu'l tento a lo que lleves mio, y pon el preciu a cada azote.|[[Miguel de Cervantes Saavedra]], ''Don Quixote de la Mancha''}}
[[Ficheru:Bolivia_Altiplano_2004.jpg|180px|thumb|Vilba de les mines, Potosí 2004 (semeya: [[Manuel Rivera-Ortiz]])]]
=== Opulencia y esclusión ===
Los españoles que vivíen na ciudá esfrutaben d'un luxu increíble. A empiezos del sieglu XVII Potosí yá cuntaba con trenta y seis ilesies espléndidamente afataes, otres tantes cases de xuegu y catorce escueles de baille. Había salones de bailles, teatros y tablaos pa les fiestes que llucíen perricos tapices, cortinaxes, blasones y obres d'orfebrería. De los balcones de les cases colgaben damascos coloríos y lames d'oru y plata. En 1547 a los 18 meses de la fundación yá cuntaba con 2.500 viviendes pa 14.000 habitantes, algamando los 150.000 habitantes en 1611 y los 160.000 en 1650.
[[Ficheru:Casa de la moneda.jpg|thumb|left|200px|Fachada de la [[Casa de la Moneda de Bolivia|Casa de la Moneda]]]]
En 1579 yá había en Potosí ochocientos tahúres profesionales y cientu venti prostitutes célebres, a que los sos resplandorientos salones allegaben los mineros ricos. En 1608 festexábase les fiestes del santísimu sacramentu con seis díes de [[comedia|comedies]] y seis nueches de [[máscara#Entretenimiento|mázcares]], ocho díes de [[Corrida de toro|toro]] y trés de [[xaréu|xaréos]], dos de [[competición (xuegu)|torneos]] y otros de fiesta. De plata yeren los [[altar]]es de les ilesies y les ales de los [[querubín|querubinos]] nes procesiones. Nes cases de los mineros más potentaos circulaben tou tipu d'arumes, xoyes, porzolanes y oxetos suntuosos, y dizse qu'hasta les ferradures de los caballos yeren de plata.
Pero la población indíxena, en tantu, sufría esplotación. Decenes de miles d'indíxenes fueron sometíos a la [[mita]], un sistema d'esclavitú que yá yera habitual nel [[Imperiu inca|periodu incaicu]], pero que'l so usu intensificaron los españoles, y creció entá más a instancies del virréi [[Francisco de Toledo]], ante la falta de mano d'obra pa la minería. A los ''mitayos'' (como se llamaba a los indios sometíos a la mita) faíase-yos trabayar hasta 16 hores diaries, cavando túneles, estrayendo'l metal manualmente o a picu, etc. Yeren bien frecuentes derrumbar y otros accidentes, que causaben la muerte de cientos de trabayadores. Les rebeliones yeren afogaes a sangre y fueu. Ye probable qu'hasta 15 000 indíxenes morrieren na esplotación de la plata, ente 1545 y 1625. Col escosamientu de trabayadores indíxenes, colonizadores pidieron al rei permisu pa importar dende 1500 a 2000 esclavos africanos per añu. Recibieron permisu, y mientres el periodu colonial importáronse aproximao 30 000 esclavos pa trabayar nes mines de la ciudá, compartiendo en parte la suerte de munchos indíxenes.
La producción de plata llegó al so puntu máximu alredor del añu 1650 (160.000 habitantes), momentu nel cual les vetes empezaron a escosase, y Potosí entró nun camín cuesta abaxo del que nun pudo recuperase enxamás. En 1719, una epidemia de [[tifoidea]] mató a cerca de 22 000 persones, y otres tantes abandonaron la ciudá. Pa 1750 la población amenorgar a 70 000 habitantes. Trenta años dempués, cayó a 35 000 residentes. Dende 1776 Potosí, como tol Altu Perú (l'actual Bolivia), pasó a formar parte del [[Virreinatu del Río de la Plata]], polo que la plata dexó d'embarcase a España pol puertu d'[[Arica]] y empezó a faelo pol de [[Buenos Aires]], a 55 díes a caballu de distancia. Al empezar el [[Independencia de Bolivia|periodu independiente]] (1825), la población baxara a tan solo 9.000 habitantes.<ref name= "Espinoza18" />
Lo que salvó a Potosí de convertise nun [[pueblo pantasma]] foi la producción d'[[estañu]], un metal al que los españoles nunca-y dieron importancia. La esplotación empecipiar mientres la primer metá del sieglu XIX. Pero a principios del sieglu XX, la sobreproducción fizo que los precios internacionales cayeren, polo que Potosí volvió fundise na probeza. Na actualidá, les ilesies d'estilu [[Arquiteutura barroca|barrocu]] y les elegantes casones, güei convertíes en museos, caltiénense como una viva alcordanza de la dómina española.
=== Primer cronista en Potosí. [[Ulrico Schmidl]] ===
Unu de los primeros cronistes que pasó por Potosí foi [[Ulrico Schmidl]] (viaxeru y cronista alemán). Espedicionariu con [[Pedro de Mendoza]], partió d'Amberes y llegó a Cádiz el 1° de setiembre de 1534. Asistió a la población del puertu de La nuesa Señora del Bon Aire (Buenos Aires), tamién contra los ataques de les tribus natives en 1536.
Tuvo por Potosí en 1547?, xunto a [[Ñuflo de Chávez]], Miguel de Rutia, Pedro de Oñate y Rui García. Nel so llibru ''Viaxe al Río de la Plata'' publicáu en Frankfurt escontra 1567, nel Cap. XLVIII. «De los machkaisíes y llegada al Perú», atestigua de la visita que fizo a Potosí, denominándo-y nel so idioma poduesies, y diz lo siguiente:
''Dempués de lo cual el nuesu capitán unvió al Perú, al gubernator (gobernador), 4 mensaxeros, y unu capitán llamáu Nufflo de Schaifess (Ñuflo de Chaves), l'otru Unngate (Pedro de Oñate), el terceru Michel Pudi (Miguel de Rutia), el cuartu Abai de Korthua (Rui García). Estos 4 compañeros llegaron al Perú en mes y mediu, y primero a una ciudá llamada Poduesies (Potosí), nel intre a otra llamada Kuesken (Cusco) la tercer Bille de -y Platte (Chuquisaca) y la cuarta capital llamada Lieme (Lima); estes 4 son les más principales ciudaes y más riques de Perú.''
''Allá cuando estos 4 mensaxeros llegaron a la primer ciudá Poduesis ('''Potosí''') nel Perú, ellí quedáronse los 2 llamaos Michel Puedt (Miguel de Rutia) y Abaie por causa de debilidá, porque se carecieren nel viaxe; y los otros dos Nueffle (Chaves) y Ungenade (Oñate) siguieron viaxe pola posta y llegaron a Lieme (Lima) a lo del gubernator (gobernador); recibir pos perbién y tomó-yos rellación de too, de como s'iguaren les coses na tierra del Ríu de -y Platta, y mandó dempués que los agospiaren bien y tratar lo meyor posible, tamién-yos regaló a cada unu 2000 ducaos. Dempués d'esto'l gubernator encargó a Nueffle Schaifies (Ñuflo de Chaves) que lu escribiera al so capitán, por que se tuviera él cola so xente allá ente los marckkaysies hasta nueva orde, pero que nun-yos tomara nada nin fixera mal, nun siendo cosa de comer qu'hubiera ellí; porque nós sabíamos perbién qu'había rescates de plata ente ellos; pero como yeren súbditos y vasallos d'un español nun nos atrevíamos a perxudicalos.''
=== La [[Capitulación de Potosí|Capitulación de 1561]] ===
A cuatro años del establecimientu del asientu mineru notábase la falta de suministru de cebera y materiales pa la esplotación, trescurría l'añu de 1549, cuando la demanda fixo xubir los precios en forma desatamañada, nun área que llegaba hasta'l Cusco. Asina en [[1561]], el vecinderu dio poderes amplios y unvió a Francisco de la Serna a Lima pa llograr del Virréi la exención de Potosí de la xurisdicción de La Plata, ufiertando, sicasí, la entrega d'una cantidá de dineru a la Facienda.
[[Ficheru:Catedral de la ciudad de Potosí (Bolivia).jpg|thumb|left|200px|La [[Catedral de la ciudá de Potosí]]]]
El 7 de [[Payares]] d'esi añu, el virréi [[Diego López de Zúñiga y Velasco]], conde de Nieva, los comisarios del Conceyu de S.M., llicenciáu Birbiesca de Muñatones y Diego de Vargas Carvajal Ortega de Melgosa, y los oidores Bravo de Saravia, Gonzales y de Cuenca y Pedro Mercado de Peñaloza alcuerden roblar con Francisco de la Serna, la [[Capitulación de Potosí|Capitulación]]. El [[21 de payares]] adóptase los términos decisivu y fundamental empecipiando col encabezamientu: «De primeres queremos por hazer bien y mercé al dho asientu de Potosí que sía villa y llámese y nome la villa ymperial de potossi exentándola y eximiéndola de la xurisdicción de la ciudá de la plata».
'''Términos de la [[Capitulación de Potosí|capitulación]]'''
Los términos y cláusules de la [[Capitulación de Potosí|Capitulación]] de [[1561]] fueron:
a) L'asientu de Potosí haber de nomar d'equí p'arriba Villa Imperial de Potosí, hai de tar exenta de la xurisdicción de la ciudá de La Plata y hai de tener los sos propios términos;
b) Cada añu hai de tener dos alcaldes ordinarios con xurisdicción civil y criminal, que han de ser escoyíos pol cabildru;
c) Cada añu hai d'haber seis regidor electos pol cabildru anterior, y esto hai de durar per espaciu de 35 años contaos dende 1° de xineru de 1562, y cumplíos los 35 años los rexidores han de ser de real nomamientu;
d) El mesmu cabildru hai d'aprovir l'alcaldía de mines n'unu de los sos alcaldes ordinarios;
y) El cabildru hai d'arrendar y aprovir los derechos de la pregonería como pertenecientes a los mesmos de la Villa;
f) La corredoría de rula hai de pertenecer tamién a los mesmos;
g) Tamién la fiel ejecutoría;
h) Coles mesmes dos escribanos del númberu.
Nel mesmu añu de 1561 foi nomáu don Juan Cortez pal correximientu de la Villa, col títulu de Correxidor de Potosí y de la ciudá de La Plata, afitándose equí d'asientu principal de la so residencia.
{{wide image|Potosi Décembre 2007 - Panorama 5.jpg|1100px|Una vista de la ciudá col [[Cuetu Ricu]] al fondu}}
== Ciudá de los trés escudos<ref>Esti capítulu ta tomáu, con pequeñes correiciones, del artículu [https://web.archive.org/web/20140306202550/http://www.elpotosi.net/2012/0430/36.php ''La ciudá de los trés escudos (orixe y evolución histórica)''] de José Antonio Fuentes, publicáu nel diariu ''[[El Potosí]]'', 30 d'abril de 2012. Consultáu'l 19 de xineru de 2013.</ref> ==
{{VT|Escudu de la Villa Imperial de Potosí}}
[[Ficheru:Escudo otorgado por Carlos V, dada en Ulma el 28 de enero de 1547.JPG|thumb|150px|left|Primer Escudu. [[Carlos I d'España|Carlos V]], 1547.]]
Dende un empiezu los vecinos y moradores potosinos arguyecer de la so propia importancia y el primer escudu d'armes que Carlos V concedió a Potosí reflexa fielmente esti espíritu d'arguyu «Soi'l ricu Potosí, del mundu soi l'ayalga, soi'l rei de los montes y envidia soi de los reis».
L'[[Escudu de la Villa Imperial de Potosí]] ye la resultancia d'un llargu procesu que s'empecipia col descubrimientu del Cuetu Ricu o Sumaj Orcko y conclúi cola reconocencia oficial, a fines del sieglu XIX. Mientres esti periodu nun hubo certidume de la esistencia d'un escudu d'armes, hasta la mención d'esistencia de la ''Historia de la Villa Imperial de Potosí'' de [[Bartolomé Arzans de Orsúa y Vela]] (1674-1736) ente 1865 y 1871, cuando Vicente G. Quesada publíca, na ''Revista de Buenos Aires'', dellos pasaxes de la historia de Potosí, extractados de los manuscritos de Arzáns.
Como resultáu de diches publicaciones, Quesada edita en París les primeres ''Cróniques potosinas'' en 1890, onde, utilizando como fonte'l llibru de Arzáns, fai referencia que l'emperador Carlos V, por cédula de 28 de xineru de 1547, concedió un escudu de «armes a la Villa Imperial, confirmando esti títulu dau n'honor del Emperador mesmu».
Les obres de [[Bartolomé Arzáns de Orsúa y Vela|Bartolomé Arzans de Orsua y Vela]] (1674-1736): ''Historia de la Villa Imperial de Potosí'' y ''Añales de la Villa Imperial de Potosí''; son les úniques fontes que se tien a la mano, que reflexen esti pasaxe de la historia. De cómo Potosí llogró un escudu d'armes, con delles diferencies nel añu, como lo asocedío.
;Primer escudu (1547).
Escudu que foi concedíu por Carlos I d'España y V d'Alemaña, en Ulma el 28 de xineru de 1547.
[[Ficheru:Escudo otorgado por Felipe II, dada en Segovia el 1° de agosto de 1565.JPG|thumb|140px|Segundu Escudu. [[Felipe II]], 1565.]]
{{cita|Tuvo per primeres armes esta famosa Villa en campu blanco'l ricu Cuetu, una águila y corona imperial al timbre, y a los llaos les columnes col Plus ultra, que (dicen el capitán Pedro Méndez y Bartolomé de Dueñes) dar l'emperador Carlos V l'añu de 1547 tando n'Alemaña na ciudá de Ulma, con ocasión d'unviar a España'l capitán don Juan de Villarroel (que foi'l primeru que dempués del indiu Hualca afayó'l Cuetu) al emperador 12 000 marcos de plata, que fueron los primeru qu'allá pasaron sacaos de la veta Descubridora; y viendo el so memorial y pretensión concedió-y a esti capitán el títulu de descubridor del Cuetu, fundador de la Villa y les armes referíes.|[[Bartolomé Arzáns de Orsúa y Vela]]).}}
A esti primer diseñu, Arzans nun incorpora a l'águila imperial.
;Segundu escudu (1565).
Foi concedíu por aciu cédula real por Felipe II nel Monte de Segovia en 1° d'agostu del añu de 1565.
Siendo propósitu d'esta concesión, perpetuar el títulu de Villa Imperial y el nome del Cuetu Ricu, destacando la riqueza argentífera escondida nes sos coraes, como diximos en llinies precedentes, tratar d'armes personales del monarca que, por estensión, aplicar a los sos reinos y a los respeutivos territorios colonizaos, solo estremaba un iconu de la rexón como ye'l «gran Cuetu Ricu».
{{cita|Concedió-y les armes que güei gocia, que son les reales de Castiella en campu de plata, una águila imperial, castiellos y lleones contrapuestos; embaxo'l Cuetu de Potosí onde fai'l mediu de los dichos dos lleones y dos castiellos, les dos columnes del Plus ultra a los llaos; corona imperial al timbre, y por orla'l collar del [[toisón d'oru|toisón]]|[[Bartolomé Arzáns de Orsúa y Vela]]}}
[[Ficheru:Third Coat of Arms of Potosi.svg|thumb|left|120px|Tercer Escudu. [[Francisco de Toledo|Francisco Álvarez de Toledo]], [[1575]].]]
;Tercer escudu y actual (1575).
Dau pol 5ᵘ Virréi de Perú'l 2 d'agostu de 1575 en Arequipa, dempués de visitar la Villa Imperial de Potosí.
''...conceder a la dicha Villa y da-y por armes un escudu en campu mariello, con dos castiellos y dos lleones y el toisón nel pechu d'una águila imperial con dos cabeces cortaes y una corona metanes les diches dos cabeces y dos columnes imperiales a los llaos de les diches armes con una lletra que dixera Plus ultra y el dichu cuetu ricu de Potosí con un blasón a la redonda del escudu que dixera «Cesaris potentia = pro rexis prudentia = iste excelsus mons et argenteus = orbem debelare valent unive[r]sisunt», que la so traducción significa: 'Col poder del César - pola prudencia del Rei - esti escelsu monte argento - apoderar algama al universu''
Estos trés escudos, son la base histórica pa constituyir una representación simbólica de la realidá histórica y política de la Villa Imperial de Potosí. La ciudá dende los sos oríxenes ostentó tres escudos: el primeru pol descubrimientu del Cuetu Ricu y la fundación d'una nueva población; el segundu, por ser alzáu l'asientu de mines» al rangu de villa imperial», y el terceru y definitivu, por ser ratificáu'l títulu de Villa Imperial en méritu a la crecedera de la so población producíu pol desenvolvimientu económicu mineru y producción de plata.
Foi Carlos V quien punxo oleu y crisma a la noble ya histórica ciudá y foi'l virréi Toledo, quien apregonó'l dictáu de Villa Imperial, Fidelísima y Noble», y afitó l'escudu emblemáticu que tenía de perpetuar el so blasón.
== Guerra de los quince años ==
Potosí tuvo un papel protagonista, mientres la dómina colonial y republicano, en diversos campos como l'arte, política, lletres, comerciu y minería, la ciudá foi un centru principal d'actividaes, inclusive, munchos de los acontecimientos independentistes dar en territorito potosino.<ref>www.elpotosi.net.com 10/nov/2012. ''1810. Entamu de la Guerra de los Quince años''</ref>
La coxuntura del gobiernu español, somorguiáu nes guerres napoleóniques en 1808, y los acontecimientos asocedíos en 1809 en La Paz y La Plata, representaron un fuerte estímulu por que'l pueblu potosino llevántese buscando la so emancipación, sosteniendo una guerra que duró quince años p'algamar la so independencia, empecipiada'l 10 de [[Payares]] de 1810 y rematada el 1ᵘ d'abril de 1825.
Pa entender bien el procesu históricu emancipador, ye fundamental conocer el contestu dientro del cual tuvo llugar tou lo socedío. Corría l'añu de 1810, gobernaba entós Potosí don [[Francisco de Paula Sanz]], home sele y acordáu, quien reemplazó a D. [[Juan del Pino Manrique]] en 1788.
Al empezar l'añu 1810, la Villa Imperial yá diera muestres de la so decisión de lluchar pola so soberanía, esi añu, Potosí ingresó a una vida solmenada, cola participación de líderes que fueron preparando l'ambiente dempués de los movimientos emancipatorios del 25 de mayu y 16 de xunetu de 1809.
=== Entamu de la guerra'l 10 de payares de 1810 ===
Los movimientos d'emancipación tresmitir con gran rapidez en tol continente. El 27 d'ochobre llibró la [[Batalla de Cotagaita]] y el 7 de payares la [[Batalla de Suipacha]], onde'l coronel Pedro Arraya (caudiellu tupiceño-chicheño) y l'exércitu auxiliar arxentín comandado por [[Juan José Castelli]] vencieron al exércitu realista. Tres esto, los potosinos llevantar contra'l gobiernu español. El 10 de payares, tomaron la plaza ya ingresaron al cabildru prindando al gobernador intendente [[Francisco de Paula Sanz]]. El pueblu, armáu con espaes y macanas, superó a les fuercies realistes que cubríen les cuatro esquines de la plaza mayor ya ingresó nel edificiu de la Gobernación onde Paula Sanz, encamentáu a rindise pol patriota Manuel Molina, magar la inicial resistencia, foi derrotáu. Contentar con poner al gobernador presu na so casa so guardia y a los trés díes, dempués d'un intentu de fuga, treslladar a la [[Casa de la Moneda de Bolivia|Casa de Moneda]].
Depuestes les autoridaes realistes, entamóse la Xunta del Gobiernu llocal, con Joaquín de la Quintana como gobernador interín y presidente del Cabildru. [[Vicente Nieto]], [[José de Córdoba y Rojas]] y Paula Sanz quedaron deteníos na Casa de Moneda mientres un mes, díes dempués llegó a Potosí Juan José Castelli como representante de les autoridaes independentistes y el 14 d'avientu de 1810, nel Cuartel Xeneral de la ciudá, xulgóse y condergóse «a los referíos Sanz, Nieto y Córdoba, como reos d'alta traición, usurpación y perturbación pública hasta con violencia y mano armada, a sufrir la pena de muerte». A otru día, a les 10 de la mañana, fueron puestos de rodíes nel atriu de la Ilesia Matriz frente a la Plaza Mayor y fusilar.
Esi mesmu mes facer un donativo pa les urxencies de la guerra que se taba llevando a cabu: el Pernomáu Cabildru recoyó la suma de 7425 pesos 7½ rls. Ente los contribuyentes apaecen: Instituciones públiques y axermandaos: Real Bancu de San Carlos, Real Aduana, Gremiu de Cocanis y Bayeteros, Alministración de Correos, Casa de Moneda, Gremiu de Matanceras y Gremiu de Chicheras;
Persones particulares: Presbíteru Eusebio Vásquez, Escribano José Guillermo Trujillo, D. José Santos Arias, D. Manuel Asencio Tapia, D. Pablo Rosas, D. Miguel Elizalde, D. Pedro Cano, D.D. José Antonio Reynalte, Cura Juan Manuel Grandidier, D. Domingo Marondo, D. Francisco Torres Drago, D. Manuel Luis de Eliden, Da. Patrona Machuca, D. Juan Gualberto Pacheco, D. Blas Villalba, D. Isidro Cuiza, el Cura Juan de la Cruz Fernández, ente otros.
Asina quedó abiertu'l periodu de la guerra de los quince años nel departamentu de Potosí, que terminó'l 1 d'abril de 1825 cola última batalla realizada en tierres potosinas, cuando l'entós coronel [[Carlos Medinaceli Lizarazu]] venció al exércitu realista comandado pol xeneral [[Pedro Antonio Olañeta]], na llocalidá de Tumusla. Con esta victoria, llograda dientro de la circunscripción de los territorios de Potosí, quedó definitivamente terminada la guerra de la independencia y asegurada pa siempres la emancipación americana.
==== Caxes Reales ====
Una de les instituciones más antigües, taba alministrada por homes lleales a la corona: Miguel Lamberto de Sierra (tesoreru), Juan de la Cruz Martín (contador interín), Fermín de Aoiz y Felipe del Cuetu (segundos oficiales), Isidro Escarza (tercer oficial), Juan Campero (defensor fiscal), Juan Crisóstomo Cevallos (porteru), que fueron testigos de tolos acontecimientos asocedíos mientres anguaño.
A lo llargo d'anguaño hubo ciertos desembolsos que contribuyeron a la causa realista: sueldos a militares, gastos ordinarios y estraordinarios de guerra, que xubieron a 820 828 pesos 1¾ rls.
L'entós gobernador intendente Paula Sanz gociaba un sueldu mensual de 623 pesos. Hasta'l mes de payares de 1810 retiró por conceutu de sueldu la cantidá de 14 788 pesos 6½ rls, paecería que mientres esti tiempu'l gobernador atopábase fora de Potosí, les partíes de desembolsos per conceutu de sueldu atayábense al traviés de los sos apoderaos: D. Ramón de Arozarena, D. Francisco Xavier Miranda y D. Luis de Orueta. Inclusive dempués de derrocalo'l 10 de payares, Paula Sanz, entá cobró pol trimestre, 1666 pesos 5 rls.
==== Casa Real de Moneda ====
Per otru llau, dempués del 10 de payares, casi tolos emplegaos de la [[Casa de la Moneda de Bolivia|Casa Real de Moneda]], fueron confinaos a Salta, obligaos a dexar nel abandonu a les sos families.
Los testimonios de los familiares, infórmennos que los sos maríos fueron obligaos a salir de la Villa Imperial de Potosí, por orde de [[Juan José Castelli]] y tar a disposición de la [[Intendencia de Salta]], quien viéndose en desgracia y desamparaos solicitaron l'auxiliu cola tercer parte del sueldu que gociaben los sos maríos, hermanos o padres. Por decretu de 22 d'avientu d'anguaño, Castelli, autoriza'l pagu, por que puedan sobrevivir hasta que pase la tensión.
Micaela Rojas, muyer llexítima d'Andrés Pardo, guarda de la puerta, manifiesta nel so memorial:
{{cita|Que haviendo sío dho el mio Home intimado a comparecer na Ciudá de Salta a indemnisarse, m'a dexado cargada de siete fíos, y anguaño enbarazada en meses mayores con curtiu jiro de Bayetes de la tierra, y nello por demás endrogada ensin tener como desempeñame, y menos (polos mesmos) como asoceder a la subsistencia de tan crecida familia.}}
Pela so parte, Tomasa de Lizarazu, fía de Felipe de Lizarazu, qu'exercía'l cargu de contador propietariu, sostién {{cita|que suspendiéndose al mio dichu Padre del Emplegu, y topándose ausente ensin sabese hasta'l presente del so paradoriu, embargaos tolos sos bienes, entá aquellos que me pertenecen como llexítima materna, veo amenorgada a pedimiar d'ayenes manes el diariu sustentu…}}
Conozse que'l procurador Sortegarai sacaba de la Casa de Moneda cuatro talegues de tomes d'oru sellaes, conocedor el pueblu llanzáronse sobre'l procurador a quien llevaron a la cárcel, y les tomes volvieron a la Moneda ensin que faltara una.
==== Fin de la guerra: 1 d'abril de 1825 ====
{{cita|Tenemos el prestu d'anunciar al públicu la terminación de la guerra nel altu Perú… L'América ye yá llibre d'un polu a otru, y el tiranu que lu hai primíu, perdió dafechu les esperances.}}
Esta yera la noticia principal que circulaba nos medios de prensa de la dómina, con allegría arrobinábase l'acontecimientu asocedíu en [[Batalla de Tumusla|Tumusla]].
Lo asocedío nesti acontecimientu bélicu, tiende a tener distintes versiones y argumentos discordes, debíu al protagonismu que se dio, si'l combate foi'l primeru o dos d'abril, que dexaron esti fechu casi en discutiniu cola muerte de [[Pedro Antonio Olañeta]], rematando la so carrera combatiendo pola causa a la que quixo ser fiel hasta'l fin.
Nesti día'l Xeneral realista, ente les 3 de la tarde atopó al Cnl. [[Carlos Medinaceli Lizarazu|Medinaceli]] na quebrada de Tumusla y nel momentu trabó un aportunáu combate, ente los 300 chicheños de Medinaceli y los 700 realista de Olañeta, los que s'esvalixaron a les 7 de la nueche, al ver cayer al so xeneral mancáu de muerte por una bala de fusil.
Medinaceli tomó 200 prisioneros de tropa y más de 20 oficiales con toles armes, municiones y bagaxes de los vencíos.
Nuna misiva unviada dende [[Combate de Tumusla|Tumusla]] el 1° d'abril a media nueche, el Tcnl. Medinaceli, infórma-y al Mariscal [[Antonio José de Sucre|José Antonio de Sucre]] que s'atopaba na Villa Imperial de Potosí, del enfrentamientu qu'hubo en tierres Chichas, esautamente na rexón de Tumusla:
{{cita|Tumusla, Abril 1ᵘ de 1825 (media nueche).<br /><br />Al Escelentísimu Sr. Mariscal Antonio José de Sucre. Potosí<br /><br />Mui envaloráu Mariscal:<br /><br />Llenu del mayor xubilo tomo la pluma pa comunicar a V.E. el mui felix alcuentru qe tuvi güei col enemigu Jrl. Olañeta i la División qe acompañábalu. Esta quedó nel mio poder íntegramente con tolos sos Xefes, oficiales i tropa, con tol parque ya intereses qe teníen, la so imprenta, etc., lo mesmo qe el nomáu Jeneral, quien al cayer prisioneru quedó mancáu de muerte, por causa d'empeñase l'aición en tales términos qe llegó a socede-y esta desgracia.<br /><br />Dempués de llograr la victoria, propunxéronme capitulación, a al qual la humanidá haime exijido condescender, en virtú del lloru i la sumisión con que me la espunxeron, fíxome entrar nella. De lo qual i tou socedíu esta feliz tarde i nueche pa la nueva Patria, va dar a V.E. el conductor de la mio nota My. Juan de Villegas razón individual, la qual nun puedo verificar per mediu d'esta carta, por topame coordinando un desorde, qual ye'l que causa la guerra.<br /><br />La Batalla decidir de les 3 de la tarde a les 7 de la nueche. I nel momentu d'un pequeñu desafuego voi unviar a V.E. el parte individual con detalles.<br /><br /><br /><br />Al concluyir esta tuvi parte qe. Jrl. P.A. de Olañeta acaba de expirar. Saludu a Ud.|[[Carlos Medinaceli Lizarazu|Carlos Medinaceli]]}}
Regocijados polos fechos de Tumusla corría la noticia de que ponese l'últimu sellu a la independencia americana cola destrucción de los restos enemigos», Medinaceli proclamara cola tropa del so mandu, la independencia en Chichas el 30 de marzu, y el 1ᵘ d'abril atacó al Xeneral Olañeta buscándolo nes sos posiciones de Vitiche y habiendo atopáu en Tumusla.
Gociosu Gamarra de les noticies dende Potosí, el 14 d'abril nel Cusco ordena gayola plena nes cais por un acontecimientu qu'acababa d'afitar la suerte venturosa de los americanos: «ordeno y mandu, que na nueche d'esti día, y siguiente allúmense les cais dende les siete de la nueche, en qu'una badayada xeneral anuncie al públicu con alegranza que nada contradiz a los sos derechos».
El coronel Medinaceli, bizarro comandante del batallón Chichas, que colaba a vanguardia del exércitu real, entendió que la llibertá de la so patria valía más que'l caprichu d'un xefe y proclamó en Tumusla la llibertá.
Con esta aición concluyó nel Altu Perú la guerra de la independencia empecipiada en 1809 en Chuquisaca y La Paz
== Gobiernu y alministración ==
Potosí ye gobernada pol Gobiernu Autónomu Municipal de Potosí, encabezáu pol alcalde Lic. Williams Roger Cervantes Beltrán, escoyíu en 2014 pol Movimientu Al Socialismu. L'órganu llexislativu correspuende al Conceyu Municipal, integráu por 11 miembros: 4 del MAS-IPSP, 3 del MOP, 2 del UN y 2 del MNR.
== Información y Contautu ==
La páxina Oficial del Gobiernu Autónomu Municipal de Potosí: http://www.potosi.bo
Teléfonos: +591 2 62 23140, +591 2 62 23143
Fax: +591 2 6226200
=== Distritos municipales ===
El conceyu de Potosí estremar en 18 distritos; de los cualos 13 son urbanos y 5 son rurales.
{| {{tablaguapa}} cellpadding="30" cellspacing="10" cellspacing="35" width=50%
|-
! colspan="9"|Distritos Urbanos de Potosí
|-
|{{lleenda|#8000a0|Distritu 1}}
|San Gerardo |San
Gerardo, Plaza Colón, La Chacra, Cervecería, Villa Cantería, Tickaloma, Alto Potosí
|-
|{{lleenda|#87cdde|Distritu 2}}
|San
Martín |Pampa Ingenio, Villa Colón, Plaza Sucre, San Martín, Agües Clares, Plaza España, Puytucani, Hornitos, Villa Victoria
|-
|{{lleenda|#f06000|Distritu 3}}
|San
Juan |San Juan, Concepción, Santa Rosa, Villa Santiago
|-
|{{lleenda|#c8ab37|Distritu 4}}
|San Cristóbal
|Campamentu Pailaviri, San Cristóbal, Luis Soux, El Calvariu, Plaza Mañazo, Miners, Cachirancho
|-
|{{lleenda|#ff7f2a|Distritu 5}}
|San Roque
|San Roque Central, Campusantu Xeneral, Ex Garita San Roque, Villa Méndez, Cuartel Fe y Allegría, Villa Costanera, Urb. Catedral, Ex-Estación Sucre, Plaza Villarroel, 27 d'Avientu, Difunta Correa
|-
|{{lleenda|#a00000|Distritu 6}}
|Central
|Cascu Vieyu Central, Vicuñas, Villa Alonso d'Ibáñez, Ferroviariu, Mercáu Central, Central Bustillos, Teatro Paz Estensoro (Ex-Teatru Al campu)
|-
|{{lleenda|#ffb380|Distritu 7}}
|San Pedro |Plaza El
Mineru, San Pedro Central, San Anselmo, San Francisco Chicu, Corazón de Jesús, Altu Corazón de Jesús
|-
|{{lleenda|#5fd38d|Distritu 8}}
|San Benito
|San Benito, Villa Busch, Huachacalla, Villa España, La Chaca, Villa Imperial, Velarde, Los Libertadores
|-
|{{lleenda|#f05090|Distritu 9}}
|Les Delicies
|Villa Fátima, 17 d'agostu, Villa Urkupiña, La Ferro, La Hoyada, Urb. Cordepo, Villa Magisterio, Villa La Esperanza, Zona Concepción, Central Delicies, Batallón Tren, La Bandera
|-
|{{lleenda|#89a02c|Distritu 10}}
|Ciudad Satélite |Villa Banzer,
Villa Unificada, Plan 40, Villa Libertad, Ciudad Satélite, Villa Tomás Frías, Villa Imperial Unificada, El Moyón
|-
|{{lleenda|#5090f0|Distritu 11}}
|San Clemente |San
Clemente, Alto Bracamonte, Chuquimia, Villa Harmonía, José Alonso d'Ibáñez, Cantumarca, Chaca Chapini
|-
|{{lleenda|#f0c000|Distritu 12}}
|Villa Copacabana
|Villa Copacabana, Villa Venezuela, Villa Nazareth, Villa Buena Vista, Alto Rotonda, Barrio Lindo, Nuevu Xerusalén
|-
|{{lleenda|#f0e0a0|Distritu 17}}
|Les Llecheríes
|Les Llecheríes, Plan 700, 23 de Marzu, Quepu Mayu
|}
{| {{tablaguapa}} cellpadding="15" cellspacing="15" width=25%
|-
! colspan="9" |Distritos Rurales de Potosí
|-
|{{lleenda|#f0e0a0|Distritu 13}}
|Tarapaya
|-
|{{lleenda|#f0e0a0|Distritu 14}}
|Chullchucani
|-
|{{lleenda|#f0e0a0|Distritu 15}}
|Huari Huari
|-
|{{lleenda|#f0e0a0|Distritu 16}}
|Concepción
|-
|{{lleenda|#f0e0a0|Distritu 18}}
|Manquiri
|}
Cuenta tamién con xuntes vecinales en procesu d'afitamientu:
* Loyola
* Villa 3 de Mayu
* 16 de xunetu
* La Plata Nuevo Amanecer
* El Paraísu
* Valle Formosu
* Tupac Katari
=== Llocalidaes y comunidaes del conceyu de Potosí ===
El conceyu de Potosí cunta coles siguientes comunidaes espardíes nos distritos rurales de Tarapaya, Chullchucani, Huari Huari, Concepción y Manquiri:
{{llista de columnes|3|}}
{|
|
# Agua duce #
Aroyfillia
# Azángaro
# Cala Cala #
Candelaria
# Cebadillas
# Challajtiri
# Challviri
# Chanca
# Chaquilla Alta #
Chiutara
# Chullchucani
# Cieneguillas
# Concepción
# Condoriri
# Huari Huari
# Irumpampa Chica #
Irumpampa Grande #
Jesús de Machuca #
Jesús Valle #
Lleche Huira
# Manquiri
|
<ol start="23">
<li> Mayu Cantar
<li> Miraflores
<li> Mondragón
<li> Ockoruro
<li> Orko Cocha
<li> Palca Mayu
<li> Parantaca
<li> Paranthuri
<li> Patipati
<li> Pucara
<li> Puytucani
<li> Samasa Alta <li>
Samasa Baxa <li>
San Antonio <li>
Tarapaya
<li> Taruta
<li> Texa Tambo
<li> Thamari
<li> Tucu Tucu
<li> Turicaya Chica <li>
Turicaya Grande <li>
Vilacollo Huacajchu
</ol>
|
|}
== Xeografía del Conceyu ==
=== Clima ===
Na determinación del clima del conceyu de Potosí, como nel restu de la zona occidental de Bolivia, son dos los factores predominantes: l'altitú y llatitú, pol so allugamientu al respeutive de la llatitú, el clima del conceyu tendría de ser de clima tropical, sicasí, nel conceyu de Potosí el clima merez la clasificación de semi grebu, según les xerarquíes, de la [[clasificación climática de Thornthwaite]].<ref>El conceyu de Potosí cunta con cinco estaciones meteorolóxiques pal rexistru de les variaciones del clima. Los datos presentaos a siguir correspuenden a la estación Potosí,Potosí (Los Pinos), Latitud Surː 19°35'; Longitud Oesteː 65°45'; Altitúː 3.950,00 msnm, operada pol SENAMHI</ref>
{{Clima |metric_first=
Yes |ubicación=Potosí, Bolivia |metric
first = Y |single
line = Y |Xin high C = 15
|Feb high C = 15
|Mar high C = 16
|Abr high C = 17
|May high C = 15
|Xun high C = 14
|Xnt high C = 14
|Ago high C = 15
|Set high C = 16
|Och high C = 18
|Pay high C = 18
|Avi high C = 17
|year high C = 15.8
|Xin mean C = 9
|Feb mean C = 9
|Mar mean C = 9
|Abr mean C = 8.5
|May mean C = 6.5
|Xun mean C = 5.5
|Xnt mean C = 5
|Ago mean C = 6
|Set mean C = 6.5
|Och mean C = 9.5
|Pay mean C = 10
|Avi mean C = 10
|year mean C = 7.9
|Xin low C = 3
|Feb low C = 3
|Mar low C = 2
|Abr low C = 0
|May low C = -2
|Xun low C = -3
|Xnt low C = -4
|Ago low C = -3
|Set low C = -1
|Och low C = 1
|Pay low C = 2
|Avi low C = 3
|year low C = 0.1
|precipitation colour = green
|Xin precipitation mm = 92
|Feb precipitation mm = 86
|Mar precipitation mm = 55
|Abr precipitation mm = 13
|May precipitation mm = 3
|Xun precipitation mm = 1
|Xnt precipitation mm = 1
|Ago precipitation mm = 3
|Set precipitation mm = 10
|Och precipitation mm = 20
|Pay precipitation mm = 38
|Avi precipitation mm = 75
|year precipitation mm = 397
|unit precipitation days = 1.0 mm
|Xin precipitation days = 17
|Feb precipitation days = 16
|Mar precipitation days = 12
|Abr precipitation days = 5
|May precipitation days = 1
|Xun precipitation days = 0
|Xnt precipitation days = 0
|Ago precipitation days = 1
|Set precipitation days = 2
|Och precipitation days = 5
|Pay precipitation days = 7
|Avi precipitation days = 14
|year precipitation days = 80
|source 1 = WeatherWorld<ref name="climate">{{cita web |url= http://www.weather2travel.com/climate-guides/bolivia/potosi.php
|títulu= Climate Data and Activities
|editorial= WeatherWorldOnline
|fechaaccesu=15 d'ochobre de 2013}}</ref> |fecha=Agostu de 2010
}}
==== Asoleamiento ====
La duración del asoleamiento, con un permediu añal de 200 díes y sobremanera con un permediu mensual de 240 hores mientres el periodu más fríu (de mayu a ochobre), manifiéstase como un factor climáticu bien favorable.
L'asuelu xuega un papel bien importante nes temperatures rexistraes en Potosí, beneficiándose d'un asuelu máximu con una esposición al sol naciente y al sol poniente, amás si considérase la orientación cercana a la de la exa helitérmico, entós esiste una compensación bastante bona nos climes fríos debíos al altor.
La radiación solar varia ente 300 a 500 caloríes/día, según los rexistros de les estaciones meteorolóxiques de Potosí y Tarapaya.<ref name="diag"/>
==== Evapotranspiración potencial ====
La evapotranspiración potencial, calculada según el métodu de [[Thornhwaite-Mather]], en tol departamentu de Potosí, tien un mínimu de 55 a 65 mm/mes, que correspuenden a los meses de la estación iverniza de xunu a xunetu, mientres la máxima evapotranspiración presentar mientres los meses d'ochobre a xineru cuando algama ente 120 a 170 mm/mes.
==== Mugor ====
El mugor relativo del ambiente, según la información clasificada pol SENAMI, ye d'aproximao 25 per cientu, na dómina iverniza, ente que la máxima ye de 63 per cientu na dómina lluviosa.
==== Vientos ====
Los vientos varien el so comportamientu según la dómina del añu, asina la direición predominante de los vientos mientres los meses d'iviernu ye del oeste a nordés, ente que'l restu del añu, los vientos provienen del este al nordeste, con velocidaes máximes qu'algamen a 3.6 m/s, (trenta y seis metros per segundu), esto ye a dos quilómetros per hora.
=== Fauna ===
Nel conceyu de Potosí atópense especies monteses que son exemplares afechos al altor y a les condiciones climátiques esistente:
̆foín ([[pseudalopex]] grisseus), llebre ([[lepus]] lepus), viscacha ([[ligidium]] [[viscaccia]]), pedriz ([[notoprocta perdicana]]), mure ([[bufeos rufinus]]), gatu montes ([[oncifelus geofroy]]), puma ([[Puma concolor]]), ferre ([[falco peregrinus]]), palombu ([[columba guinel]]), coneyu cui ([[Ctenomys sp.]]), loru ([[sittace chroloptera]]), amás del melandru y el zorrino.<ref name="diag">Diagnósticu Previu, apurra al plan de desenvolvimientu municipal de Potosí 2007 - 2011. Programa BOL/AIDCO/2002/0467. Potosí, 2007</ref>
=== Flora ===
D'antiguo el suelu del conceyu de Potosí y principalmente el de la promoción territorial qu'anguaño ye ocupáu pola mancha urbana, atopábase cubiertu con bastante vexetación propia de la zona, con ciénegas y regatos que bañaben tola so xeografía, polo que les primeres construcciones asitiaes en dichu suelu, adulces fueron adomando o acondicionando'l llugar y faelo aparente pa la gran infraestructura urbanística potosina.
La vexetación que predomina nestes árees atópase compuestes por gramínees perennes, sobremanera les que formen manizos alternaes con arbustos.<ref name="diag"/>
=== Recursos forestales - Principales especies ===
Les especies arbóreas propies de la zona son: les Kiswaras, la Keñua o Kehuiña, lamentablemente estes especies natives atopar n'estinción por cuenta de la introducción de nueves especies non mesmes del llugar, anguaño esisten una serie de bosquecillos plantaos na ciudá de Potosí y la so contorna, ente les principales especies introducíes y plantaes, atópense los Pinos y l'Ocalitu, en cuantes qu'en el sector norte y a midida que l'altor va baxando, atópase desmayos y álamos, ente los más llamativos y formosos.<ref name="diag"/>
== Turismu ==
[[Ficheru:Potosi2.jpg|thumb|250px|Una cai de Potosí. Al fondu, el [[Cuetu Ricu]].]]
[[Ficheru:Bolivia square fountain face.jpg|thumb|left|225px|La [[Casa de la Moneda de Bolivia|Casa de la Moneda]] col mazcarón.]]
Potosí foi declarada [[Patrimoniu de la Humanidá]] pola [[Unesco]] en 1987, la primer reconocencia oficial que fizo esta organización internacional en Bolivia. En xunu de [[2014]], la [[Unesco]] incluyó a la ciudá na llista de [[Patrimoniu de la Humanidá en peligru]] por cuenta de la actividá minera incontrolada que tien llugar nel so Cuetu Ricu, que podría degradar el sitiu.<ref>{{cita web |url= http://www.unesco.org/new/es/media-services/single-view/news/city_of_potosi_plurinational_state_of_bolivia_added_to_list_of_world_heritage_in_danger/#.O9FlFPl_o6Q |títulu= La Ciudá de Potosí (Estáu Plurinacional de Bolivia) ingresa na Llista del Patrimoniu Mundial en Peligru |fecha=18 de xunu de 2013 |fechaaccesu=24 de xunetu de 2014|autor= Unesco |obra= Unesco.org}}</ref>
La ciudá cunta con un gran patrimoniu arquiteutónicu, ta representáu por numberoses construcciones coloniales: la [[Catedral de la ciudá de Potosí|Catedral]], d'estilu [[arquiteutura gótica|góticu]]; la [[Casa de la Moneda de Bolivia|Casa de la Moneda]], construyida ente 1757 y 1773, que caltién importantes archivos coloniales y constitúi unu de los edificios civiles más destacaos d'[[América Llatina]], según la [[Universidá Autónoma Tomás Frías]].
Unu de los símbolos de la ciudá ye la [[Torre de la Compañía]], un conventu relixosu del [[sieglu XVIII]], que reflexa la máxima rellumanza de Potosí, la so edificación concibióse como un arcu del trunfu con cinco abertures, trenta y dos columnes salomóniques y tres cúpules de media naranxa. Ye una ostensible espresión de la espiritualidá de la dómina.
Na Ilesia de San Francisco, al igual qu'en [[Ilesia de San Llorienzo (Potosí)|la de San Llorienzo]], puede reparase una gran esposición artística nel so interior, cola inclusión de deidaes indíxenes y símbolos del [[cristianismu]]. Estes son solo una parte de les numberoses ilesies que se topen en Potosí que se distribúin práuticamente cada dos cuadres.
A partir de 1991 les autoridaes llocales acometieron un ambiciosu ''Plan de Rehabilitación del Centru Históricu'', cola ayuda de l'[[Axencia Española de Cooperación Internacional pal Desenvolvimientu|Axencia Española de Cooperación]]. El plan foi dirixíu polos arquiteutos Rafael Fontes (d'España) y Luis Prau (de Bolivia).
=== La Ciudá de los Museos ===
; Casa Nacional de Moneda: Muséu y Archivu Históricu.<ref name="www_1">[www.casanacionaldemoneda.org.bo Casa Nacional de Moneda]</ref>
; Muséu Históricu Mineru Diego Huallpa del Cuetu Ricu de Potosí: Actividá minera de la colonia y precolonial. Atopar nel Cuetu Ricu (zona Pailaviri).<ref>[www.museodiegohuallpa.com Muséu Históricu Mineru Diego Huallpa del Cuetu Ricu de Potosí]</ref>
; Muséu Sacru y de vida relixosa de Santa Teresa: Arte sacro y vida de claustru na colonia.
; Museo San Antonio de Padúa: El conventu Franciscanu más antiguu de Bolivia.
; Muséu Santu Domingu de Guzmán: El segundu conventu fundáu en Potosì. Tumba del Siervu de Dios Frai Vicente Bernedo.
; Museo San Martín: Pintures y escultures del barrocu.
; Museo Santiago Apóstol (Basílica Mayor de Potosí): El más bellu exemplar del arte Neoclásico de Bolivia.
; Muséu Universitariu: Muséu de la facultá de Belles Artes de Potosí.
=== La Ciudá d'Archivos coloniales y republicanos ===
; Archivu Históricu de Potosí:
La [[Sociedá Xeográfica y d'Historia "Potosí"]], presidida por Luis Subieta Sagárnaga, nel so plan de trabayu, publicáu en 1936, contemplada la “reconcentración d'archivos públicos” coloniales na [[Casa Nacional de Moneda (Potosí)|Casa Nacional de Moneda]]. Cuando por llei de 5 d'ochobre de 1940, apurrir a esta Sociedá, l'alministración y custodia de la [[Casa Nacional de Moneda (Potosí)|Casa Nacional de Moneda]], empieza faese realidá los proyeutos de centralización, entamaos con decisión por [[Armando Alba]], amontándose l'Archivu de l'antigua Casa de Moneda, colos procedentes de Notaries, Ayalga Pública, Alcaldía Municipal y Prefeutura del Departamentu, colo que queda entamáu l'Archivu Históricu llocal de Potosí. Ta consideráu n'importancia, el segundu del país dempués del Archivu Nacional. Los sos fondos cronológicamente entienden dende la segunda metá del sieglu XVI hasta fines del XX (años 1550-1985).
Casa Nacional de Moneda<ref name="www_1">[www.casanacionaldemoneda.org.bo Casa Nacional de Moneda]</ref>
[[Ficheru:Jerónimo Leto (signature).jpg|right|thumb|300px|Robla de Jerónimo Leto (Archivu Históricu de la Casa Nacional de Moneda).]]
=== Miradores ===
* '''Mirador Xiratoriu Pary Orcko''': Allugáu sobre un monte a más de 3800 msnm. Zona de Pary Orko
* '''Mirador Torre de la Compañía de Xesús''': Allugáu sobre'l estinguíu templu de la orde de la compañía, na so magnífica torre d'esquisita arquiteutura barroca
* '''Mirador Nuesa Señora de les Mercedes''': Allugáu sobre'l templu del mesmu nome en plenu cascu vieyu de la ciudá, sobre la cai Hoyos.
* '''Mirador San Antonio de Padua''': Allúgase sobre'l templu fransiscano, puédese dislumbrar formoses vistes escontra'l cuetu ricu y el centru colonial de la ciudá.
* '''Mirador Potoquito''': Allugáu nel parque del mesmu nome, da una vista panorámica escontra'l parque d'inxenios y les zones modernes de la ciudá, fora del cascu vieyu.
* '''Mirador Modesto Omiste''': Allugáu sobre l'antiguu templu de los betlemitas, ye güei un centru cultural y teatru municipal. esta na plaza 6 d'agostu.
* '''Mirador La Catedral''': Sobre la maraviyosa arquiteutura Neoclásica álzase esti mirador, con panorámiques formoses del centru de Potosí, y apréciase pimpanu'l magníficu Cuetu Ricu.
* '''Mirador Huayna Potosí (Cuetu Chicu)'''
=== «Potosí más qu'Historia» (marca ciudá) ===
La imaxe corporativa turística de Potosí, que conviértese na marca del destín turísticu ta basada na escritura español del sieglu XVI que s'atopa en manuscritos de la dómina, allugaos nel Archivu de la Casa Nacional de Moneda.
Nestos testos, «escritos de puñu y lletra», refléxase la realidá de la ciudá mientres los años de la colonia.
El símbolu, remite a la dómina na que Potosí, foi una de les ciudaes más importantes del mundu gracies a la esplotación de la Plata del so conocíu Cuetu Ricu, qu'apurrió a la economía del mundu mientres esa dómina con más de 50% de tola esplotación argentífera realizada n'América Llatina y que les sos vetes dende 1545, añu del so descubrimientu, entá sigui apurriendo les sos riqueces mineralóxiques.
El color naranxa de fondu, nun ye un color al azar, sinón que fai referencia a los pigmentos minerales que dan la tonalidá al Cuetu Ricu de Potosí, denominaos como ocres del cuetu, colos cualos píntense les fachaes de les cais de Potosí, como lo faíen mientres la so puxanza económica.
El lema ''Más qu'historia'' fai referencia a la perceición de los turistes que visiten anguaño esti destín, quien espresen qu'a cada pasu que dan, afayen daqué más y que non solamente Potosí, son les mines del Cuetu Ricu y el Muséu de la Casa Nacional de Moneda, sinón que tola ciudá ye un muséu vivu, onde ellos atopen enforma y más qu'historia, amás que la so contorna ufierten otres alternatives.
D'esta manera, la imaxe de Potosí, acompañada de la so eslogan, Más qu'historia… ye'l conxuntu de perceiciones, creencies, idees y formes que tienen sobre'l destín Potosí, una imaxe que simplifica lo que los turistes asumen como realidá.
=== Faciendes coloniales ===
[[Ficheru:Puerta de la Iglesia San Lorenzo Potosí Bolivia.jpg|thumb|280px|Fachada de la Ilesia de San Llorienzo.]]
Debíu al intensu fríu na villa imperial mientres la dómina de la colonia, los grandes capitales españoles buscaron climes prestosos a menor altor de la ciudá, establecer en pequeños valles intermontañosos como ser: Mondragon, Cayara, Samasa Alta, Saropalca, Toropalca, Totorapalca, Don Diego, El Molín, Totora D, etc. onde llevantaron formoses y maxestoses Casones arrodiaes de semaos de frutes y verdures.
==== Facienda Cayara ====
<!--ENLLAZ ROTU [[Ficheru:Cayara.jpg|thumb|Vista de la capiya de la Facienda.]] -->
La facienda asítiase a 20 km al oeste de Potosí con una elevación de 3550 msnm. D'antiguo la facienda yera llugar de pasteo de [[Francisco Pizarro]], esta facienda atópase na quebrada Bicentenaria nes faldes del cuetu Tocori.
Los títulos orixinales de la facienda de Cayara daten de 1557, 12 años dempués de la fundación de Potosí, títulos que fueron daos a Juan de Pendones, pol Rei Don Felipe II. La segunda propietaria foi Doña Dominga Palombu que se casó per segunda vegada con Don Aquiles Resiatti.
Esta facienda lluz l'escudu de los marqueses de Otavi, a quien perteneció. Na so interior conserva muebles coloniales y pela redolada tien una capiya, xardinos y güertes, una bona estufa a lleña nel salón principal.
Nel primer salón atópense unes pintures bien realizaes nel techu colos cinco continentes, Asia, África, Oceanía, América y Europa, más unes cuatro pintures menores coles representaciones de les cuatro estaciones del añu.
Tamién podemos reparar espeyos que daten del sieglu XVII y podemos atopar pintures de [[Felipe V d'España|Felipe V]] y la Duquesa de Palma, cuadros de San Marcos, tamién esisten muebles taraceados que pertenez al arte árabe.
Nel segundu salón esisten cuadros de la Virxe María y la coronación de la Virxe. Méntase que nel tercer ambiente onde esisten una cama bien antigua producióse un fechu, cúntase que d'antiguo vivía un padre que mientres dormía, salieron unes manes d'un roperu quien-y dio sopapos y báño-y de sangre al relixosu, dizse tamién qu'esiste un llibru que ye malinu o diabólicu, que al solu lleer el dichu llibru unu empieza a carecer y nun saben por qué ye la causa.
Pasando al cuartu salón, ta'l cuartu de Julia Jaux de Aitken, vistida con una ropa d'esta rexón.
El paisaxe del valle ye variáu y bellu. Ufierta paseos escelentes y vistes panorámiques que varien dependiendo de la estación del añu con una gran riqueza agrícola y cultivos en terraces irrigadas, sauces, álamos, ocalitos y molles son los árboles típicos, cuenta con infinidá de flores. El [[ríu de la Plata]] ufierta truches y cuenta con un tabayón impresionante y bello pa pasar bonos momentos y reparar la variedá d'aves qu'esisten.
Esta facienda anguaño pertenez a la familia Aitken, ta acondicionada pa emprestar los servicios d'Hostal, cuenta con toles comodidaes pa una estancia placentera hai visitantes nacionales y estranxeros.
==== Facienda Samasa ====
En Bolivia queden bien poques faciendes de la dómina colonial en bon estáu de caltenimientu, debíu al altu costu del so caltenimientu yá que munches fueron abandonaes polos sos dueños.
Un bon exemplu d'una típica facienda colonial ye Samasa L'Alta, asitiada a 20 km de Potosí, sobre la carretera asfaltada que conduz a Sucre. El clima de la facienda ye prestosa, pos la so altitú ye menor (3700 msnm) y polos plantíos d'ocalitos y otros árboles que lu protexen de los vientos.
La casa de la facienda ye de sobria arquiteutura colonial, de la mesma dómina de la Casa de Moneda, esto ye, que tien un pocu más de 200 años.
Na recién restauración efectuada dióse-y los colores orixinales: colloráu na fachada y mariellu nos patios. Les pintures emplegaes preparar con magres del Cuetu de Potosí, a la manera como se faía na dómina colonial.
Según tradición la casa na so dómina inicial perteneció a la orde relixosa de los padres Betlemitas (relixosos de la orde fundada en Guatemala por Pedro Bethencourt nel sieglu XVII), ye una muestra de la so espansión por tol Sur d'América que foi caltenida xeneración tres xeneración.
Lleva l'actual nome de Samasa que provién del vocablu quechua «Samasaj» que significa llugar de descansu. La pallabra alta ye una amestadura al nome pa poder estremar d'otra facienda que lleva la mesma denominación.
Esta orde construyó en Potosí un magníficu templu que la so fachada ta allugada nel centru de la ciudá a una corte más arriba de la Santa Basílica Catedral.
El corredor de la casa de la facienda cola so mesa de 5 por 2 metros, aparenta'l refectorio d'un conventu.
La casa de facienda consta de 30 habitaciones, la so fachada ye de dos pisos y el patiu principal tien corredor abovedáu con columnes.
Ye placentero pasiar nun estensu xardín y folgar nel so enorme corredor dende'l cual acolúmbrase'l campanariu de la capiya.
La vista a la casa, entiende los sos principales partes: capiya, salón, refectorio, biblioteca, corredores y xardín, nel cual puede practicase xuegos carauterísticos de la dómina colonial (sapu y taba). El tiempu de viaxe ye de 20 minutos, la visita a la casa toma una hora aproximao.
== Economía ==
[[Ficheru:MinerosCerroRico.jpg|thumb|left|Mineros de la mina Rosario]]
La ciudá nació y espolletó gracies a la [[minería]]. Pero les vetes de [[plata]] que la fixeron llexendaria tán casi escoses, y l'actividá minera empobinar na actualidá escontra otres esplotaciones. Anguaño la minería amontó'l so valor d'esportaciones netes en 126 %, con una leve medría nel so tonelaxe (el valor de les esportaciones aumentaron pola medría del preciu; mas non asina pola medría de les sos cantidaes).
Potosí ye unu de los mayores esplotadores d'[[estañu]] y plata. Anguaño xéstense grandes proyeutos de concentración de minerales de baxa llei (sobremanera refugayes de plata, atropaos dende dómines coloniales) y derivaos: San Bartolomé, al cargu de la empresa Manquiri, y esplotación de la parte sur del país, al cargu de la empresa ''Sinchi Wayra''.
Esisten importantes reserves de [[litiu]] y non-metales del mundu, con pequeñes empreses d'esplotación manual, y centros mineros concentraos na ciudá y en delles provincies cercanes.
Tocantes a la industria, ye escasa. Hai delles empreses medianes nel rubro de la [[cerveza]] o'l procesu d'alimentos.
=== Usu granible del suelu rural ===
Magar el territoriu del área rural, entiende un estensu territoriu, de 123.547 hectárees, sicasí, esti estensu territoriu, tan solo ye utilizada (poles condiciones fisiográficas y d'aptitú de la tierra) nun 6 per cientu, 6.684,62 hectárees, na producción agropecuaria, y de esta mayoritariamente como llugares de llendo, yá que el 48 per cientu de la superficie granible, atopar con camperes naturales y cerca del 30 per cientu de superficie ocupada poles unidaes agraries, atópase como tierra de descansu.<ref name="chuma"/>
Nos predivos agrícoles en más del 60 per cientu atópense con cultivos realizaos a secanu. El Distritu de Tarapaya tien el 80 per cientu de les unidaes col beneficiu del riego, anque estes unidaes tan solo correspuenda al 26.28 per cientu de superficie d'usu agropecuariu. Son motivos d'esmolición de los llabradores la contaminación de les agües del ríu Tarapaya.<ref name="chuma"/>
El sistema de producción agropecuaria nel conceyu de Potosí, al igual que tol sector andín de Bolivia, carauterizar por ser de producción tradicional, con traición d'animales, 86 per cientu de les unidaes agrícoles, con usu de pocos insumos, la producción ye sustancialmente artesanal, menos del 2 per cientu de les unidaes atópase mecanizado.<ref name="chuma"/>
Principales cultivos nel Conceyu, númberu de parceles, área cultivada, área media de cada parcela, y porcentaxe del área cultivada.<ref name="chuma">J. Chumacero López. Diagnósticu Previu - Apurra al Plan de Desenvolvimientu Municipal de Potosí - 2007-2011</ref>
{| style="width:600px; height:100px" border="1" align="center"
|- align="center"
| Cultivu || Num. Parceles || Sup. (hai) || (hai/parcela) || (%)
|- align="center"
| Cebada pa granu (granu) || 2,527 || 1,785.63 ||0.71 || 36.88
|- align="center"
| Maíz || 466 || 174.00 || 0.37 || 3.59
|- align="center"
| Trigu (granu) || 1,281 || 621.00 || 0.48 || 12.83
|- align="center"
| Papa (pataca) || 2,709 || 1,536.56 || 0.57 || 31.74
|- align="center"
| Fabones || 1,260 || 499.00 || 0.40 || 10.31
|- align="center"
| Cebada forrajera (cebada berza) || 263 || 129.00 || 0.49 || 2.66
|- align="center"
| Otros cultivos || 327 || 96.00 || 0.29 || 1.99
|- align="center"
| Total || 8,833 || 4,841.19 || 0.55 || 100.00
|- align="center"
|}
'''Producción pecuaria.'''
Envalórase que'l 31 per cientu de les unidaes agrícoles, cunten con crianza d'animales, yá sían estos: bovinos (toros, vaques, tenrales), ovinos (oveyes), porcinos (gochos, marranos), caprinos (cabres), camélidos (llapaes, alpaques, vicuñas), o coneyos (cuis) o aves de corral (coríos, pites).<ref name="chuma"/>
Producción Camélida: El 40 per cientu de productores agropecuarios dedicar a la crianza de llapaes, nel contestu de les encuestes realizaes, reparar la esistencia de más de 900 productores que cunten con ganáu camélido, los mesmos qu'en permediu cunten con 20 cabeces de camélidos, similarmente a los anteriores nun esiste la compra y venta ente los comunarios d'esti animal, yá que tan solo dexen al trueque o a la tasa de nacencia esistente ente elles.
Los camélidos arrexunten a les llapaes y les alpaques, dientro de les llapaes esisten dos principales races, les Thampulli y les Kcara, siendo la diferencia nel tipu de llana que lo cubre, siendo la primera más cotizada que la segunda.
=== Sistema de producción minera ===
La tradicional esplotación minera del continente Sud Americanu, empecipiar dende tiempos remotos, yá esistiendo na etapa precolombina una intensa esplotación de la plata nos territorios del actual [[departamentu de Potosí]], más puramente dende'l Cuetu Porco, la fluidez de la producción de la platería y la magnífica capacidá granible d'esta zona, que l'intercambiu comercial dende Porco hasta [[Cuzco]], faía ver qu'estos territorios yá yeren bastante conocíos polos [[inques]], inclusive [[Cantumarca]] yera un pobláu qu'atendía con preseos y ferramientes pa la esplotación d'esi ricu cuetu de Porco, precisamente esti cuetu, forma parte del escudu de Charcas (güei Sucre), como principal y antigua capitanía de los territorios de Potosí.
Esta situación consolidar cola delación de la esistencia de plata nel [[Cuetu Ricu|Cuetu Ricu de Potosí]], sabíos y conocíos yá polos inques pero que la so necesidá d'esplotación d'estes ingentes riqueces, nun teníen motivu nin xustificación dalguna, yá que, colo producío por Porco, satisfaía dafechu les necesidaes del [[Imperiu Incaicu]]; sicasí dende'l descubrimientu d'América per parte de los súbditos de la Corona Española, los aventureros de La Neña, La Pinta y La Santa María, al mandu del navegante [[Cristóbal Colón]], nun se quitar# la sede colos oxetos regalaos polos aboríxenes americanos nes tierres del Caribe, sinón qu'inclusive llegaron a apoderar la rica tierra de los Azteques en Centro América, pa pasar depués a conquistar los territorios y riqueces apoderaes hasta entós polos inques, en sud América, llegando como yera previstu a les riqueces de Porco, y l'entamu de la esplotación del Cuetu Ricu de Potosí, tres la delación fecha pol indiu Huallpa a los españoles.<ref name="diag"/>
<!-- Mapa Nᵘ 45: Allugamientu xeográficu polos principales xacimientos de minerales -->
A partir d'ende, la conocencia y el grandor de Potosí fíxose mundial y por que les sos riqueces ya impautu na economía mundial del emerxente mundu capitalista, inclusive tien un espaciu de “Val un Perú”, na más famosa novela de la lliteratura universal, como lo ye “Don Quixote de la Mancha”, escrita por don Miguel de Cervantes.
A partir de la llegada de los españoles en 1492, estos fueron enclavándose pasu ente pasu tanto al norte como al sur del continente americanu, llegando a América del Sur a partir de los años trenta del sieglu XV (1530) y apoderándose del Cuzco (corazón del imperiu Incaicu), depués de delles incursiones y guerres nel añu 1533; yá en 1538 fundan la primer ciudá de Bolivia, Sucre (La Plata), nome dau principalmente pola inmensa esplotación del cuetu argentífero de Porco asitiáu nel departamentu de Potosí (el Cuetu Ricu entá nun foi develado a los españoles). Una vegada develada la esistencia del portentosu Cuetu Ricu, fúndase la ciudá de Potosí, como la segunda ciudá de Bolivia en 1545, darréu en 1548 fúndase la tercer ciudá de Bolivia col denominativo de ciudá de La Paz, como un activu centru comercial y d'intercambiu (antes del so allugamientu final na hoyada, la ciudá foi fundada a 25 quilómetros de l'actual ciudá de La Paz, en Llábanu, territoriu altiplánico circunlacustre del llagu Titicaca), puntu estratéxicu de salida de los minerales producíos en Potosí, primero como destín a Cuzco y segundu como destino Europa, poles mariñes del Pacíficu y más precisamente por [[Arica]] y [[Tacna]], al traviés del camín del Inca denomináu “Wiracocha” (Porco-- Cuzco).<ref name="diag"/>
La inmensa importancia de la esplotación del Cuetu Ricu de Potosí, xeneró una fluyida comercialización, dende y escontra esta ciudá y el so área d'influencia, que va dende los territorios actuales de Chile (Huancavelica col apurra de quintales d'azogue y Atacama con abundantísimo pexe seco), pasando polos güei, territorios d'Arxentina (Tucumán col apurra de sebu pa la lumbre, grasa, charque, cecines, caballos y maderes precioses), llegando hasta lo que güei ye Paraguay (col apurra de yerbas o mates), d'oeste a este, en cuantes que de norte a sur, empezando nos actuales territorios d'Ecuador, pasando per Perú (Cuzco, Abancay, Huamanga, Trujillo, Arequipa que los sos apurras yeren l'azucre, almíbares, miel y conserves), hasta llegar, más cerca de Cinti, Oroncota, Turuchipa, Moquegua, Tarija qu'abastecíen Potosí con vinu, aguardiente y riques aceitunes, pero tamién la so área d'influencia llegó hasta Cartagena de Indias, Jaén de Bracamoros, Cuenca, Loja, Tunja y Chuquiabo, los mesmos qu'unviaben bayuroses sumes de tabacu molíu y en fueya.<ref name="diag"/>
Los distintos metales esistentes nel departamentu de Potosí y el so Cuetu Ricu, fueron esplotaos con anovaos esfuercios, camudando constantemente, nel tiempu, según la meyora teunolóxica y la demanda industrial y tecnolóxico del mundu esternu; primeramente la inmensa esplotación de los metales preciosos (la plata), que como yá se manifestó, sirvieron grandemente al potenciamiento y surdimientu del capitalismu nel mundu, más puramente na era de la colonia, y yá na revolución industrial y espansión de Norte Americana, los metales que mayormente esplotáronse fueron l'estañu y el cinc, esto asocedió na era de la república, anguaño volvemos a la puxanza de la demanda de Cinc, anque la modernidá teunolóxica, contemporánea, ta empezando a demandar, otros metales qu'enantes nun yeren comercializaos, o non tomaos en cuenta, como'l manganesu, el tantaliu, uraniu, toriu, el titaniu y otros; el departamentu de Potosí, constitúyese como'l centru xeográficu que nel so senu territorial guarda la mayoría, de los metales anguaño comercializaos, que la so esplotación nunca tuvo suxeta a una estratexa minera propia, sinón a cencielles llevada por carauterístiques exóxenes a ella, como la demanda internacional y les cotizaciones y en función a dichu vaivén, tuvo constantemente pasando de puxances y cayentes a cayentes y puxances.<ref name="diag"/>
==== Estañu - la gran debacle ====
L'enclín de les esportaciones d'estañu, amuesa l'estremu amenorgamientu acaecíu nos años 80 del sieglu pasáu (1900), de la mesma que nun pudo recuperase sinón hasta'l 2004 y 2005, onde inclusive nun llega nin al 50 per cientu de les esportaciones realizaes nel periodu de referencia, una y bones los aproximao 150 millones de dólares, d'estos dos últimos años, por conceutu d'esportación d'estañu, atopar por demás alloñada de los cerca de 340 millones de dólares de comercialización realizaos en 1981.<ref name="diag"/>
Los postreros 13 años dende 1992 hasta'l 2005, amuesen que la producción del estañu, nun devaso enxamás, les 20 mil tonelaes métriques (TM) fines d'estañu, reparándose la máxima depresión en 1998, onde dichu mineral llega al mínimu de producción esportada de 11 mil TM, anque comparáu colos entamos de la década anterior (992-1995 con 2002-2005), la producción recuperóse en 3 puntos porcentuales nesti últimu cuatrieniu, con al respeutive de la década anterior, inclusive la recuperación, comparada ente 1995 y 2005, reparar una crecedera del 31 per cientu.<ref name="diag"/>
La participación de la producción potosina, amuesa asina mesmu un comportamientu paralelu a la producción nacional, magar, de tola producción boliviana la participación de la producción potosina, llegó a un mínimu del 1.44 per cientu (1999), sicasí nel últimu tiempu esta creció hasta llegar a una participación del 31.4 per cientu de tola producción minera estannífera boliviana; un datu esmolecedor ye'l fechu de que se taría escondiendo la verdadera producción del departamentu de Potosí, y en consecuencia la participación na producción nacional, polos siguientes supuestos:
# La esistencia de la fundición de Vinto asitiada en Oruro, la mesma que por conceutos teóricos de la Producción Interna Bruta PIB, nun contabiliza la producción entemedia, sinón el productu final (barres o lingotes finos), y yá que esta ye realizada nel departamentu d'Oruro, esta constitúyese na mayor esportadora de los lingotes finos d'estañu, despintándose en consecuencia'l verdaderu orixe del productu brutu;
# Munchos mineros cooperativistes, asitiaos en Potosí, taríen tresportando dichu mineral a la fundidora de [[Vinto]] ensin declaración del orixe de mineral;
# La salida aduanera que poles carauterístiques d'esportación escontra otros continentes xeneralmente salen por Arica, son declaraos como de procedencia del departamentu que les sos fronteres finales atópase próximes a dichos puertos y finalmente
# En considerancia a los anteriores y en función a la crecedera inusitado nos postreros 5 años de la participación de la producción estannífera potosina, dexen evidenciar que Potosí, sigue siendo'l principal artífiz y referencia d'esti principal productu d'esportación de minerales tradicionales, sicasí que l'inmensu depósitu d'esti mineral atópase concentrada en Huanuni (Oruro), sicasí l'estañu potosino atópase tremáu por tol so territoriu departamental, qu'en xunto, inclusive puede ser igual o mayor a lo producío por Huanuni.<ref name="diag"/>
==== Cinc - el gran puntal ====
El cinc constituyir nel puntal de la producción de la minería nacional, yá que a esti mineral poder definir como'l mineral de la resistencia y el mantenedor de la estructura granible minera nacional, depués de les baxes cotizaciones de los entamos de la década de los 80 del sieglu pasáu, yá na década de los noventa constituyir en -y principal artífiz de la producción y esportación de dichu mineral; xubiendo dende menos de 50 millones de dólares d'esportación hasta asitiase ente los 100 a 200 millones de dólares, y n'últimu añu 2006 hasta'l tercer trimestre de dichu añu, la esportación de dichu mineral superaría los 350 millones de dólares. La fundición del cinc facer na llocalidá de [[Karachipampa]]. La participación d'esti productu en Potosí algama'l 55 per cientu de la producción boliviana, y en dellos años asitiándose inclusive próximu al 70 per cientu.<ref name="diag"/>
== Tresportes ==
=== Terrestres ===
Potosí cunta con una moderna terminal de ómnibus inaugurada en febreru de 2009,<ref>[[ADN Radio Chile]]: [https://web.archive.org/web/20110809200408/http://www.adnradio.cl/nota.aspx?id=918470 Estrenen moderna terminal terrestre pa buses en Potosí], 12/02/2009, consultáu'l 27/09/2010</ref> onde operen numberoses llinies de tresporte de pasaxeros, que xunen a la ciudá con toa Bolivia, como asina tamién con ciudaes del norte d'[[Arxentina]] y [[Chile]].
=== Aéreos ===
Al noroeste de la ciudá atopa'l [[Aeropuertu Capitán Nicolás Rojas]], nesti aeropuertu transiten dos aereollinia Nacionales: [[Boliviana d'Aviación]] con viaxes direutos [[Cochabamba]] y [[Aerocon]]. Ta n'estudiu la construcción d'un nuevu aeropuertu.
<!--ENLLAZ ROTU [[Ficheru:Potosiaere.jpg|thumb|left|Aeropuertu Capitan Nicolas Rojas]] -->
== Cultura ==
=== Música ===
Unu de los preseos más usaos dientro de la música folcklórica boliviana ye'l [[charango]], la so creación data de la dómina colonial ([[Real Audiencia de Charcas]] güei Bolivia). Potosí ye considerada'l trubiecu d'esti preséu y reconocida asina pol gobiernu bolivianu.
=== Gastronomía ===
Na ciudá de Potosí, el platu típicu ye la ''[[Calapurca|K'nala Phurka]]'' nome en [[Quechua]] que significa piedra ferviendo (ye una lawa -o lagua- caliente) con una piedra caliente.
Tamién ta'l [[chicharrón]], carne de [[gochu]] tostáu n'aceite, amestáu con chuño ([[papa]] deshidratada), y llamátigu ([[maíz]] cocíu espeñicáu) y acompañáu del so ''llajua'' ([[tomate]] y [[Locoto]] picante molíos). Otros platos típicos que se peracaben en Potosí son el freizu, el ''ch´ajchu'', fricasé, ají de carne, ají de fidéu.
Los rellenos son bien populares a la media mañana. Ye una comida de camín, fecha de puré de papa, que nel centru tien carne, salchicha, güevu, arbeyera, cenahoria y se lo reboza en farina, dempués ésta ye tostada, tamién-y lo consume con llajua. Les [[salteña|salteñes]] potosinas (empanaes, introducíes dende Salta, Arxentina, en tiempos de la colonia) tamién son un aperitivo de media mañana, con un ''jigote'' que contién carne y tamién pollu, que son bien picantes.
En repostería, tán los chambergo, sopaipillas, ''tawa tawas'', canelones, buñuelos y pencos. [[Xeláu|Xelaos]] tocinillos, bien tradicionales que-y los consume na plazuela San Bernardo, les ''thayas'', bocainos duces conxelaos.
El confite» data de la dómina de los españoles, ye ellaboráu en cazos especiales de cobre y bronce, los sos ingredientes son: azucre, confite de maní, confite d'arbeyeres, confite d'Almendra, confite de cocu arralláu, confite de galleta, confite de durazno. Esti productu abonda na dómina d'antroxos.
El consumu de «tortas», ye bien común ente los pobladores, esisten dellos provisores qu'ellaboren esti productu mientres tol añu.
Na festividá de Toos Santos, o día de los difuntos, que se celebra cada añu na primer selmana de payares, acostumar a consumir les llamaes «masitas» con vinu, que son ufiertaes gratuitamente principalmente a los vistantes que recen nes tumbes» que tán «armaes» nes cases de los familiares de los difuntos que morrieron nel añu ya inclúin alimentos que-yos gustaben en vida.
Ente estes «masitas» atópense: maizillos, alfajores, rollitos de quesu, queque, galletes de cocu, galletes de naranxa, y chocolates.
Pa despidir a los difuntos acostumar a xugar con turráu de quinoa llamáu ''fisara'', y a comer ''ají de achacana'' que se preparar con un raigañu d'esi nome, acompañada de carne de gochu y abondo ají.
Tamién s'acostuma a comer:
* «Ají de Papa Liza», a base de Papa Temes de bona calidá, Charque de carne de llama, abondo ají y acompañáu d'arroz;
* «Ají de Quinoa», a base de quinoa real de bona calidá, papa, chuño, y abondo ají;
* «Ají de Trigu», a base de trigu de bona calidá, papa, chuño, y abondo ají;
* «Ají de fabones», a base de fabona de bona calidá, papa, chuño, y abondo ají;
* «Ají d'arbeyeres», a base d'arbeyeres de bona calidá, papa, chuño, y abondo ají;
Tamién s'acostuma a comer nesta fecha, el famosu «platu duce», que consiste en Duraznos deshidratados cocíos, con empanizado, y almidón o maizena.
Nos díes de Selmana Santa, se acostumba a comer «locro» una delicia culinaria consistente en verdures y llegumes fresques tales como: Calabaza cocida, papes, choclo picáu en rodajas, fabones, arbeyeres, quesu, y paliyu mariellu.
La sopa de vienres» tamién ye una comida de la dómina, la mesma que nun lleva carne y ye típica de la rexón, a base de verdures y güevos.
Otru platu que se consume enforma nesta fecha, ye'l ají de sardina que consiste en: arbeyeres cocíes, sardines, papa, abondo ají, afatada con cebolla y tomate, acompañada d'arroz.
Tamién se consume enforma nesa dómina, l'arroz con lleche que consiste en: arroz cocíu en lleche con uves deshidratadas, clavu de golor, y canela molida.
Munches d'estes preparaos culinarios esíbense cada añu nel mes d'agostu, na fiesta denomada de San Bartolomé o Fiesta de los Ch'utillos, cola presencia de baillarinos típicos tales como: Calcheños, Tinkuy, Potolos, Waca Wacas, Llamerada, Morenada, Negrinos, Tobas, Kullaguada, Tarqueada, Caporales, Diablada, y otros bailles típicos de la rexón.
=== Fiesta de los Ch'utillos ===
El festival de los Ch'utillos ye de tiempos inmemoriables nun cultu local autóctonos, esto ye, na dómina precolombina, y bien verosimilmente non nel últimu periodu d'esta, denomináu incaicu o quechua, sinón nel anterior perteneciente al Colla o [[Aymara]]. El mesmu nome de la población precolombina de Cantumarka, como'l de munchos llugares de ets rexón incluyendo'l de Potosí, atestigüen el so raigañu etimolóxicu del idioma [[Aymara]], evidenciando la so esistencia anterior a la imposición Quechua.
El violentu alcuentru de la cultura Americana cola Europea por cuenta de la conquista española produció la contraculturación que dientro del mestizaje dio por resultancia'l sincretismu relixosu, la ilesia Católica ante la imposibilidá de terminar cola relixón precolombina adoptó esta al cultu que traxo n'impunxo nel continente.Nel casu concretu de la nuesa fetividad, fracasaes les tentatives contra la so tradicional subsistencia caltener dientro d'una concepción cristiana, interpretando que la interseición de San Bartolomé consiguió'l trunfu de la Cruz desterrando'l príncipe de les tiniebles, pela so parte los autóctonos más por conveniencia que por convencimientu, acataron y hasta celebraron el fechu, pos asina yá nun seríen torgaos de prauticar el so cultu nel llugar orixinal, y los mesmos españoles quedaron tan inseguros del so trunfu qu'entá al empiezu tuvieron que dexar un guardia pa curiar el nuevu altar. Dende entós na última década del sieglu XVI el cultu local adquirió apariencia católica celebrando al apóstol Bartolomé, pero'l verdaderu protagonista siguió siendo la deificación autóctona qu'hasta nostros llegó identificada col demoniu y asina la festividá cristianu paganu, n'esencia ye la reconocencia popular al denomináu espíritu del mal, según la lleenda precolombina ellí moraba un de les sos deidaes que d'alcuerdu a la lleenda colonial foi vencida pola cruz quedando imposibilitada d'exercer el so poderíu por tar en secuestru, según interpretación de la lleenda republicana; la cuál esplica que la llegada añal de los bravos caballeros masculinos y femeninos, tien por oxetu asustar y estornar a esi Supay (Diañu) llamáu ch'utillos.
Sean cualos fueron les creencies populares los ciertu ye que la festividá rexonal subsiste, calteniendo la so tradición nome del ch'utillo y de celebra nel mesmu llugar llamáu indistintamente Cueva del Diañu (por morada d'esti). Quebrada de San Bartolomé (dende la so entronización), la angostura (estrechu en laruta al Norte antes Camino Real o a cencielles la Puerta salida de la ciudá, dempués de pasar por Cantumarca). Y entá xunto a la cueva prehistórica, caltiénse la ermita o altar talláu na roca hacia l'añu 1595.
Tocantes a la realización de la fiesta na actualidá, gracies a Antonio Paredes Candia cuntamos con un seriu estudiu incluyíu nel folclor de Potosí y sobre esa base fundamental tenemos d'esmolecenos como yá ta realizando pol so caltenimientu pos se trata como quiera dichu que la festividá más antigua de la rexón que los sos orixe remontar a la dómina precolombina y polo tanto ye lo más orixinal y caraterístico de Potosí.
Cantumarca La cueva del Diañu y la Llaguna de Tarapaya, formen el circuitu natural de les trés rexones, precolombines del máximu interés potosino. una y bones la cultura llocal nun empieza cola fundación de la Villa Imperial, sinón qu'arrinca les sos orgines en remotos antepasaos, que poblaron esta rexón muncho primero de la invasión española, inclusive antes de la conquista incaica
Descripción de la Festividá de San Bartolomé o Fiesta del Ch'utillo
La fiesta ta dedicada a celebrar a San Bartolomé. Popularmente tien trés nomes; correspondientes a tres díes de celebración: Primer día fiesta del Ch'utillo, Segundu día fiesta del Majtillo, Tercer día fiesta del Thapuquillo.
; El Ch'utillo
Ch'utillo pa delles persones, ye'l nome tradicional del mineru montáu en mula, dicen chutillo ye'l mineru amarutáu. Con referencia a la pallabra chutillo dizse que ye un xeniu qu'estropia y fuxe y cunta la bella lleenda de la Cueva del Diañu, la pallabra ch'utillo popularmente tien el significáu de burlla, hai que chutillarnos diz el pueblu, por dicir hai que burllanos.
; El Majtillo
Dase esti nome al segundu día de la fiesta, ye de voz quechua que vien de ''majti'' o ''maytu'', mozacu o adolescente. Na fiesta del Majtillo tien preponderancia les burlles ente moces.
; El Thapuquillo
Nome popular que recibe'l tercer día de la fiesta, pal pueblu ye la fiesta del preguntón o curiosu. Esti día cuando una persona pregunta por daqué a otra, esta tien la prerrogativa tien de responder o nega-y cola siguiente frase «Ancha tapuquillo canqui» ('bien preguntón yes').
; Preparativos y víspores de la Fiesta de Ch'utillo
Día antes del 24 d'[[agostu]] lleguen a la ciudá de Potosí cantidá de llabradores trayendo les sos besties de siella a oxetu d'arrendar a los participantes de la fiesta, esta feria del arriendu efectuar na plazuela Moxones dende onde parten los ch'utillos camín de la puerta. A les 11:30 de la mañana celebra la misa nel pueblu cercanu a la Cueva del Diañu. Aproximao a les 14:00 empieza una carrera de caballos que parte dende la puerta de la capiya pasando pela puerta del diañu, siguiendo per San Antonio llugar onde los ch'utillos detener a folgar y beber la Chicha que-yos conviden lloes amigos y los familiares que taben aguardándo-yos, continua la carrera hasta llegar a la ciudá de Potosí estremándose a los distintos barrios pa celebrar la fiesta en casa de los pasantes.
== Deportes ==
Esisten dos equipos representantes de [[fútbol]] que participen na [[Lliga de Fútbol Profesional Bolivianu|Lliga Profesional del Fútbol Boliviano]] pal añu 2011, [[Copa Libertadores d'América]] y [[Copa Suramericana]]: el [[Real Potosí]],<ref>http://imperiorealista.com Páxina del Real Potosí</ref> y el [[Club Atlético Nacional Potosí]]; amás d'ellos tamién esisten munchos otros equipos de segunda división tales como Universitariu de Potosí, Ferrocarril Oeste, etc.
== Altitú ==
{{wide image|Potosi Décembre 2007 - Panorama 4.jpg|1200px|Vista de Potosí dende Pary Orcko.}}
La elevación de la ciudá respeuto al nivel del [[mar]] motivó encendíos discutinios, pos les autoridaes potosinas traten d'embrivir l'altitú de la ciudá, con cuenta de llograr atraer competencies deportives internacionales, sobremanera partíos de fútbol.
Sostiense insistentemente que Potosí ta ente les [[Poblaciones más altes del mundu|poblaciones más altes del mundu]], detrás de [[La Rinconada (Perú)|La Rinconada]], en [[Perú]] (5400 msnm), Wenzhuan, en [[China]] (5100 msnm), [[L'Aguilar]], n'[[Arxentina]] (4900 msnm) y [[Cerro de Pasco]], en Perú (4384 msnm), y non la segunda, como lo afirma la prensa internacional. Pero tantu La Rinconada como Wenzhuan y El Aguilar son pueblos pequeños d'alredor de 11 000, 5000 y 4000 habitantes respeutivamente, polo que Potosí ye, en realidá, la tercera [[Ciudaes más altes del mundu|ciudá más alta del mundu]] dempués de Cerro de Pasco y El Altu (70 000 habitantes) y la segunda ciudá más alta del mundu con más de 100 000 habitantes.
La ciudá tien, en realidá, distintes altitúes. En 2002 l'alcaldía encamentó a la compañía [[Dinamarca|danesa]] Kampsax la execución d'un catastru urbanu qu'incluyó la midida de l'altitú del conceyu de Potosí. Asina, el puntu de menor elevación del conceyu ye Mondragón (3200 msnm), ente que el de mayor elevación ye'l barriu Nuevu Potosí, en T'ikaloma (4400 msnm).
Sicasí, l'altor oficial de Potosí ye la que foi establecida na plaza principal, que nun ta nel centru de la ciudá, una y bones esta creció mayoritariamente escontra'l sur. La empresa Kampsax determinó que la Plaza 10 de [[Payares]] tien una elevación exacta de 3826.7 msnm, asina que esa ye l'altitú oficial de Potosí. L'estadiu [[Víctor Agustín Ugarte]] ta na zona de San Clemente, a menor elevación que la plaza principal, polo que nun supera los 3700 [[msnm]].
=== Altitú nel deporte ===
{{noneutral}}
El discutiniu volvió alicase tres un partíu apostáu'l 14 de febreru de 2007, ente'l club [[Clube de Regatas do Flamengo|Flamengo]], del [[Brasil]], col [[Real Potosí]] pola [[Copa Libertadores d'América]], nel que Flamengo llogró empatar agónicamente por 2-2 (Real Potosí empezó ganando por 2-0). Dempués del alcuentru, el Flamengo presentó una enérxica protesta ante la [[Confederación Brasilana de Fútbol]]:
{{cita|(...) la práutica deportiva; en condiciones ensin encamentar pola medicina, fai del esfuerciu físicu un actu bárbaru, degrada la condición humana y pon en riesgu la vida de los atletes. Nun prohibir xuegos neses condiciones ye lo mesmo que ser tolerante col dopaxe.<ref>[http://www.clarin.com/diario/2007/02/15/um/m-01364233.htm «El Flamengo diz que nun va xugar más nel altor»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210410144122/http://www.clarin.com/diario/2007/02/15/um/m-01364233.htm |fecha=2021-04-10 }}, artículu nel diariu ''[[Clarín (Buenos Aires)|Clarín]]'', del 15 de febreru de 2007. Consultáu'l 19 de xineru de 2013.</ref>}}
La CBF, de la mesma, influyó na decisión de la [[FIFA]] de prohibir la disputa de partíos internacionales en ciudaes con [[altitú]] cimera a 2500 [[msnm]], lo qu'afectó non yá a Potosí sinón tamién a [[La Paz]], [[Quitu]] y [[Bogotá]] que cunten con estadios mayores al altor mínimu.
Tien de mentase avera de la tema de tan delicada remarcacion, tien d'afirmase que la supuesta fatalidá del casu nun atleta nun ye más qu'un estigma psico-afeutivu, por un efeutu radical d'enfrentamientu a esta condición bio-climatica de dellos atletes que con una previa evaluación antes de realizar dicha actividá física, nun ye más que pequeñes afecciones sintomátiques que solo por si mesmes nun dan a resaltar mayores afecciones, estos son (mareos, cansanciu inmediatu, siendo'l peor d'estos devuelvo), siendo evitables estos d'inmediata suspensión con un pequeñu descansu de 1 minutu a 3 minutos, y reactivando gradualmente l'actividá física realizada; El corazón órganu vital cual ye'l que bombia sangre a tol organismu y tolos órganos que lu compón; nun tien nenguna afección que podría llevar a escastar la vida de nengún deportista d'alta competencia muncho menos d'una persona ensin tal esixencia, asina la supuesta condición de riesgu de vida ye namás que una frase mal dicha de manera de testu escritu impresu.
Cabo esclariar qu'esisten muncha más muertes nel deporte mundial en cualesquier de les sos disciplines que reporten; estes nun númberu real a nivel del Mar que nun nivel más altu d'altitú, nel fútbol (soccer) nel automovilismu, etc.
== Otros datos en rellación a Potosí ==
[[Ficheru:PSM V81 D529 Pillar dollar of 1661.png|thumb|270px|[[Real d'a 8]] acuñáu en 1661 en Potosí.]]
N'España utiliza la espresión «Valir un Perú» pa dicir que daqué o daquién vale una fortuna, en referencia al [[Potosí_(moneda)|Potosí]], moneda de gran valor na dómina de l'América Española. Con éses inclusive la [[Real Academia de la Llingua Española|R.A.Y.]] recueye ta acepción del términu potosí.<ref>{{cita web |url=http://lema.rae.es/drae/?val=potosí |títulu=Potosí nel diccionariu de la R.A.Y. |fechaaccesu=31 de marzu de 2017 }}</ref>
La ciudá de Potosí y la so riqueza tuvo tanta influencia qu'inclusive'l so nome foi usáu n'otros llugares del mundu, como la ciudá de [[San Luis Potosí]] (en Méxicu) o la ciudá de [[Potosi (Missouri)|Potosi]], nel [[estáu de Missouri]] (Estaos Xuníos).
== Ciudaes hermanes ==
* {{bandera|Bolivia}} [[Oruro]] (Bolivia).
* {{bandera|Bolivia}} [[Sucre]] (Bolivia).
* {{bandera|Chile}} [[Calama]] (Chile).
* {{bandera|China}} [[Lhasa]] (China).
* {{bandera|Ecuador}} [[Quitu]] (Ecuador).
* {{bandera|España}} [[Ciudá Real]] (España).
* {{bandera|España}} [[Sevilla]] (España).
* {{bandera|España}} [[Toledo]] (España).
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Potosi (Missouri)|Potosi]] (Estaos Xuníos).
* {{bandera|Filipines}} [[Manila]] (Filipines).
* {{bandera|Méxicu}} [[San Luis Potosí (San Luis Potosí)|San Luis Potosí]] (Méxicu).
* {{bandera|Perú}} [[Cusco]] (Perú).
* {{bandera|Reinu Xuníu}} [[York]] (Reinu Xuníu).
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Bolivia]]
* [[Patrimoniu de la Humanidá en Bolivia]]
* [[Evolución demográfica de Potosí]]
* [[Cuetu Ricu]]
* [[Capitulación de Potosí]]
* [[Sierra de la Plata]]
* [[Casa de la Moneda de Bolivia]]
* [[Potosí (moneda)]]
* [[Plata y Oru de Potosí]]
* [[Real d'a 8]]
* [[Sebastián Caboto|La espedición de Sebastián Caboto]]
== Bibliografía ==
* Angola Maconde, Juan (1999): ''Raigaños d'un pueblu: cultura afroboliviana''. La Paz: Producciones CIMA, 1999.
* Cañete, Pedru V.: ''Guía Histórica de la Provincia de Potosí''. 1952
* Fuertes, José A.: ''La Capitulación de Potosí''. En Boletín de la [[Sociedá Xeográfica y d'Historia "Potosí"]], nᵘ 17, 2007
* Fuerte López, José A.: ''La historia detrás del Escudu d'Armes de la Villa Imperial de Potosí''. ISBN 978-99974-46-27-5. Potosí, 2015
* [[Bartolomé Arzáns de Orsúa y Vela|Arzans de Orsúa y Vela, Bartolomé]] (1965): {{Enllaz rotu|1={title}|2={url} |fecha={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=''Historia de la Villa Imperial de Potosí'' |2=http://www.archivoybibliotecanacionales.org.bo/bvic/menudecontenidos.php?clave=4&pagina=Prinda/yazgral.php |fecha=April 2025 |bot=InternetArchiveBot }} (III tomos). Archivu y Biblioteca Nacionales de Bolivia, 1965.
* Bakewell, P.: ''Mineros nel monte coloráu. El trabayu de los indios en Potosí''. Madrid: Alianza Editorial (Alianza América), 1989.
* [[Eduardo Galeano|Galeano, Eduardo]]. ''[[Les venes abiertes d'América Llatina]]''. Méxicu: Sieglu XXI, 1971.
* Fuertes, José Antonio (2007): «Afayando la Historia: la capitulación de Potosí», artículu nel diariu ''[[El Potosí]]'', 2007.
* Fuertes, José Antonio: ''Creación de la Villa Imperial de Potosí. La capitulación de 1561''. Potosí: Quipus, 2010.
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Potosí}}
* [http://www.potosi.com.bo Información sobre Potosí.]
* [https://web.archive.org/web/20130128033639/http://www.elpotosi.net/2013/01/24/21.php]
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://geo.ine.gob.bo/cartografia/ |date=April 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url} |fecha={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=mundu/el pasáu-de-potos%C3%AD-i-79dc1a1bc46d El pasáu de Potosí (I) |2=https://medium.com/historias-del |fecha=April 2025 |bot=InternetArchiveBot }} y {{Enllaz rotu|1={title}|2={url} |fecha={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=mundu/el pasáu-de-potos%C3%AD-y-ii-df8064997b21/ El pasáu de Potosí (II) |2=https://medium.com/historias-del |fecha=April 2025 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://infodigital.opandalucia.es/bvial/bitstream/10326/1075/2/Potosi_guia.pdf Guía d'arquiteutura de Potosí] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181207072725/http://infodigital.opandalucia.es/bvial/bitstream/10326/1075/2/Potosi_guia.pdf |date=2018-12-07 }}, y {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=planu guía de la ciudá. |2=http://infodigital.opandalucia.es/bvial/bitstream/10326/1075/3/planu_guia_Potosi.pdf |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* [https://books.google.com.bo/books?id=9qV74OE5OcgC&printsec=frontcover&dq=creacion+potosi&hl=es&sa=X&ei=SCiBT-TYEIGe2AWBiO3mBg&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=creacion%20potosi&f=false «Creación de la Villa Imperial de Potosí: la capitulación de 1561»], Llibru del historiador José A. Fuertes.
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url} |fecha={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=«Carlos Medinaceli Lizarazu, ¿un patriota escaecíu?» |2=http://www.bolivia.com/Noticies/AutoNoticias/DetalleNoticia31346.asp |fecha=April 2025 |bot=InternetArchiveBot }}, artículu nel sitiu web Bolivia.com.
* [http://www.monografias.com/trabayos91/carlos-medinaceli-despues-fechos-tumusla/carlos-medinaceli-despues-fechos-tumusla.shtml «Carlos Medinaceli dempués de los fechos de Tumusla»], artículu del historiador José A. Fuertes.
{{Navegación |state
= uncollapsed
|títulu = División Alministrativa de Bolivia |image
= [[Ficheru:Coat of arms of Bolivia.svg|60px|]]
|bodystyle = background:
|titlestyle = background: #3cb371;
|abovestyle =
|belowstyle =
| group1 = [[Departamentos de Bolivia]]
|list1 =
* {{BOL|B}}
* {{BOL|S}}
* {{BOL|O}}
* {{BOL|T}}
* {{BOL|P}}
* {{BOL|N}}
* {{BOL|L}}
* {{BOL|H}}
* {{BOL|C}}
}}
{{Tradubot|Potosí}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de Bolivia]]
[[Categoría:Patrimoniu de la Humanidá en peligru]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con plantía Otros usos a páxines que nun esisten]]
1j9adevejau9ag6fnfft2frva8h48xh
Separación de Panamá de Colombia
0
95790
4497840
4496422
2026-05-31T12:59:56Z
Limotecariu
735
4497840
wikitext
text/x-wiki
{{estremar|[[Independencia de Panamá]]}}
{{Noneutral}}
{{referencies adicionales|t=20161006001343}}
{{Ficha d'eventu |nome =
Separación de Panamá de Colombia |imagen
=
|pie_de_imaxe = Acta de Separación de Panamá de Colombia |suceso =
Separación de Panamá de la República de Colombia |llugar
= [[Panamá]]
|fecha = [[3 de payares]] de [[1903]]
|participantes = Conseyu Municipal de la Ciudá de Panamá |sitio_web
=
}}
La '''separación de Panamá de Colombia'''<ref>[https://web.archive.org/web/20121227120520/http://www.critica.com.pa/archivo/historia/1903.html La Separación de Panamá de Colombia (1903)]. Dra. Patricia Pizzurno, Dr. Celestino Andrés Araúz]</ref> foi un fechu asocedíu'l [[3 de payares]] de [[1903]], dempués de la [[Guerra de los Mil Díes]], y que desencadenó la proclamación de la ''[[República de Panamá]]''.<ref>[https://web.archive.org/web/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomos/XXVIII/Tomu_XXVIII_P3.pdf Coleición Biblioteca de la Nacionalidá - Tomo XXVIII: La independencia del Ismu de Panamá]. [[Ramón M. Valdés]]. Páxines 246-254.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomos/XIV/Tomu_XIV_P2.pdf Coleición Biblioteca de la Nacionalidá - Tomo XIV: Compendiu d'historia de Panamá]. [[Juan B. Sosa]] y Enrique J. Arce. Páxines 297-304 y 308-309</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomos/I/Tomu_I_P1.pdf Coleición Biblioteca de la Nacionalidá - Tomo I: Apuntamientos históricos (1801-1840)]. [[Mariano Arosemena]]. Páxines 167-188 y 227-235</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://www.contraloria.gob.pa/dec/Publicaciones/17-02/datu_xeneral.pdf DATOS XENERALES Y HISTÓRICOS DE LA REPÚBLICA DE PANAMÁ]. Contraloría Xeneral de la República de Panamá. Páxina 7.</ref><ref>[http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/revistas/credencial/setiembre2003/inedito.htm Separación de Panamá: la hestoria desconocida]</ref><ref name="peracabo">[http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/revistas/credencial/xunu2004/panama%20peracabo.htm Panamá: l'últimu añu]</ref>
L'[[Panamá|ismu de Panamá]] foi parte integral de toles formes d'organización política y territorial que tuvo la República de [[Colombia]] dende [[1831]] hasta [[1903]], con alredor de diecisiete intentos de secesión y cuatro separaciones peracabaes mientres el sieglu XIX.<ref>[http://www.alonso-roy.com/yera/yera-38.html Roy, Alonso, Los Cinco Separaciones Panameñas de Colombia], , Consultáu'l 09/11/2015</ref><ref>http://alorpe180.tripod.com/id2.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170605055227/http://alorpe180.tripod.com/id2.html |date=2017-06-05 }} Perea Ortega, Alfonso, Separación de Panamá,] consultáu 11/09/2015</ref>
Pa la historiografía panamiega, la proclamación de la República de Panamá foi la resultancia d'un procesu nacionalista y autonomista que se vieno construyendo dende finales del sieglu XVIII, y que concluyó cola separación de Panamá de Colombia.<ref name="Galindo">[http://istmo.denison.edu/n07/articulos/separacion.html#end4 Galindo H., Mario J., La nuesa separación de Colombia: Los dos lleendes y la disyuntiva. Revista Ismu - 2003 (En Llinia)]</ref><ref name="solerliberal">{{cita llibru |apellíu=Soler |nome=Ricaurte |títulu=Formes Ideolóxiques de la Nación Panamiega|otros=Segunda Edición |añu=1962 |editor=Revista Xera |páxina=408}}</ref><ref name="solerliberal2">[http://es.slideshare.net/Brirosa/ricaurte-soler-y-la-separacin-de-panam-de-colombia Resume del Ensayu: "Realidá o Artificialidá Histórica de la Nación Panamiega" de Ricaurte Soler, Editorial EDUCA, Costa Rica, 1973.] Consultáu'l 11/10/2015</ref> Sicasí pa la historiografía colombiana, la secesión de Panamá, constitúi un atentáu contra la integridá políticu-territorial de Colombia, que foi escurríu polos [[Estaos Xuníos]] n'asociación cola oligarquía istmeña de la dómina.<ref>[http://www.banrepcultural.org/sites/default/files/85043/brblaa670718.pdf Galvis, Rafael, Los Estaos Xuníos y el so robu de Panamá : Tratáu de 1846, antecedentes y consecuentes, Editorial: Bogotá : [s. n. <nowiki>]</nowiki>, 1920. ]</ref><ref name="sefuepanama">[http://www.elespectador.com/opinion/foise-panama Kalmanovitz, Salomón, Por qué foi Panamá, L'Espectador 19 de marzu de 2012.]</ref><ref>[http://tribunaroja.moir.org.co/Pa-una hestoria-de-la-infamia-A.html Ocampo, José, Pa una hestoria de la infamia: A LOS CIEN AÑOS DEL ROBU DE PANAMÁ, Tribuna Colorada Nᵘ 94, 3 d'avientu de 2003.]</ref>
== Antecedentes ==
Declarada la independencia d'[[España]], el 28 de payares de 1821, los gobernantes de Panamá tomaron la decisión de xunise voluntariamente a la [[Gran Colombia]], Estáu estinguíu conformáu na mayor parte del so territoriu poles actuales Colombia, Ecuador, Venezuela y Panamá. Col entendimientu que se caltendría autonomía de xestión económica y alministrativa.<ref>{{Cita web |url=http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomoIP2.pdf |títulu=Arosemena, Xusto, L'Estáu Federal de Panamá, 1855, Edición Canal de Panamá 199. Páx.279-280 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140503230939/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomoIP2.pdf |fechaarchivu=2014-05-03 }}</ref>
En 1826, añu en que se celebró'l [[Congresu de Panamá|Congresu Anfictiónico]] na [[Ciudá de Panamá capital istmeña]], Panamá refugó la constitución bolivariana, pero esto nun foi torga por qu'en esi añu produxera la primer tentativa de separación de la Gran Colombia. Por causa de que el congresu colombianu faía casu omiso de les solicitúes de franquicies comerciales pal ismu, qu'atayaba les aspiraciones panamiegues, surdió un movimientu separatista pa convertir a Panamá nun país hanseáticu so la proteición de [[Gran Bretaña]] y los [[Estaos Xuníos]]. El movimientu foi, sicasí, reprimíu polos militares colombianos destacaos nel ismu.<ref>Quintero, César. Evolución Constitucional de Panamá. editorial portobelo, 1999. Panamá</ref>
Separaos de la Gran Colombia, de los departamentos que conformaben les rexones del norte y sur surdieron dos nuevos [[país]]es denominaos [[Estáu de Venezuela]] y [[Estáu del Ecuador]].
Les provincies que xeográficamente ocupaben la parte central de la desintegrada Gran Colombia, que nesi entós entendía los antiguos departamentos de [[Departamentu de Boyacá (Gran Colombia)|Boyacá]], [[Departamentu del Cauca (Gran Colombia)|Cauca]], [[Departamentu de Cundinamarca (Gran Colombia)|Cundinamarca]], [[Departamentu del Madalena (Gran Colombia)|Madalena]] y [[Departamentu del Ismu|Ismu]] (Panamá) decidieron formar un nuevu [[Estáu]].
Por aciu el [[Conveniu de Apulo]] (lleváu a cabu'l 28 d'abril de 1831), el xeneral [[Rafael Urdaneta]], postreru presidente de la [[Gran Colombia]], apurrió'l mandu a [[Domingo Caicedo]] (3 de mayu de 1831). El nome provisional adoptáu pola república granadina a partir d'esi momentu, foi proclamáu como Estáu de Nueva Granada.<ref>{{Cita web |url=http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12048530802316064198846/index.htm |títulu=Ley fundamental de la Nueva Granada de 1831 |fechaaccesu=20 de xunetu de 2011 |editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/68051622439248617422202/index.htm |títulu=Constitución Política del Estáu de Nueva Granada de 1832 |fechaaccesu=20 de xunetu de 2011 |editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes}}</ref>
En delles ocasiones, militares nel territoriu istmeño, conocíu como [[departamentu del Ismu]] sol centralismu o [[estáu Soberanu de Panamá]] sol federalismu, intentaren dixebrase, independizase del gobiernu colombianu o autogobernarse [[de facto]], siendo les más importantes en 1830, 1831 y 1832; entrín y non darréu hubo revolver populares en Colombia (de fechu seis guerres civiles en 82 años). En 1840 y per un añu establecióse'l [[Estáu Llibre del Ismu Estáu del Ismu]],<ref>{{Cita web |url=https://docs.google.com/gview?a=v&q=cache:nCcDkpU57b8J:www.usma.ac.pa/web/DI/Profesores/JorgeKam/SIEGLU%2520XIX/EL%252018%2520DE%2520PAYARES%2520DE%25201840.pdf+panama+independencia+1840&hl=es&gl=co |títulu=NOTES SOBRE EL 18 DE PAYARES DE 1840 |autor=Jorge Kam Ríos |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.laguia2000.com/panama/independencia-de-panama |títulu=Independencia de Panamá |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=laguia2000.com}}</ref> faciendo una clara constancia de que se reincorporaría a la Nueva Granada si esta adoptaba'l réxime federal;<ref>{{Cita web |url=http://www.alonsoroy.com/yera/yera38.html |títulu=LOS CINCO SEPARACIONES PANAMEÑAS DE COLOMBIA |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=alonsoroy.com}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lablaa.org/blaavirtual/historia/canal/can2.htm |títulu=NAVÍOS DE GUERRA FRENTE A CARTAXENA |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=[[Biblioteca Luis Ángel Arango]]}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/llibros/panama/cela/xeres/tar122/06beluche.pdf |títulu=La separación de Panamá de Colombia. Mitos y falsedad |autor=Beluche, Olmedo |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070710003011/http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/llibros/panama/cela/xeres/tar122/06beluche.pdf |fechaarchivu=2007-07-10 }}</ref> y mientres parte de la [[Guerra de los Mil Díes]] ([[1899]]-[[1902]]), conflictu civil qu'afaró a Colombia, nación a la qu'entós pertenecía Panamá, anque n'estáu de rebelión, pos munchos de los sos líderes lluchaben en contra del [[Partíu Conservador Colombianu|gobiernu conservador]] y a favor del [[Partíu Lliberal Colombianu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.pa/secciones/patria/belisarioporras.htm |títulu=Historia Patria |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=República de Panamá|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.pa/secciones/patria/belisarioporras.htm|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lablaa.org/blaavirtual/biografias/herrbenj.htm |títulu=Benjamín Herrera |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=Biblioteca Luis Ángel Arango}}</ref> Ente 1846 y 1848, los gobiernos de la Nueva Granada y los Estaos Xuníos roblaren el [[tratáu Mallarino-Bidlack]], col que los Estaos Xuníos garantizaben la soberanía de la Nueva Granada sobre l'ismu. Darréu en 1850 y 1868 tamién se desvenceyó l'ismu de Colombia, pero una efectiva aición colombiana con sofitu armáu d'Estaos Xuníos, restituyía'l territoriu al país, invocando'l Tratáu Mallarino-Bidlack.{{demostrar}} El 21 de payares de 1902 na badea de Panamá, lliberales y conservadores ratificaron el fin del conflictu a bordu del acorazáu Wisconsin de l'Armada d'Estaos Xuníos, onde se redactó y finalmente foi robláu'l tratáu del mesmu nome que punxo fin a la guerra. La Guerra de los Mil Díes dexó afaráu al departamentu de Panamá, onde, ente ochobre de 1899 y mayu de 1902 hubo más de sesenta combates.<ref name="peracabo"/> El xeneral [[Victoriano Lorenzo]], indíxena panamiegu y guerrilleru lliberal, negar a aceptar los sos términos, polo que foi fusiláu'l [[15 de mayu]] de [[1903]]. El [[25 de xunetu]] del mesmu añu, la imprenta que publicaba'l periódicu «''El Llapiceru»'' foi asaltada por orde del comandante militar de Panamá, el xeneral José Vásquez Cobo, hermanu del Ministru de Guerra colombianu, de resultes de la narración detallada del fusilamiento y les sos protestes. Esti sucesu contribuyó a aumentar la rocea de los lliberales panamiegos escontra'l réxime conservador colombianu y a que se xunieren a la causa separatista.
En mayu de 1901, los Estaos Xuníos ya Inglaterra roblaron el tratáu Hai-Pauncefote col que se desconoció la soberanía colombiana nel ismu, al cual dióse-y l'estatus de “zona d'importancia internacional”. El presidente Marroquín intentó negociaciones pa salvar la soberanía colombiana sobre ismu, y unvió a Washington a Carlos Martínez Silva, quien pocu dempués arrenunció por causa de la gravedá de la situación. Marroquín punxo entós al mandu de les negociaciones a [[José Vicente Concha]], quien s'enfrentó a un contrariu congresu d'Estaos Xuníos. Nesi añu, el senáu de los Estaos Xuníos aprobó'l bill Spooner, col cual definióse que la ruta de la canal sería la de Panamá (y non la de Nicaragua o Méxicu), autorizar al presidente Roosevelt a indemnizar por 40 millones de dólares a la compañía francesa dueña de los derechos, y a llograr perpetuidad una faxa de tierra de 8 km d'anchu a cada llau de la canal. Concha refugó la propuesta dexando en claro que la soberanía de Colombia nel ismu nun taba en discutiniu, y solicitó l'aumentu de la suma ufiertada a Colombia pa vencer a Estaos Xuníos la concesión de la canal una vegada la compañía francesa vendiera de los sos derechos. Concha terminó arrenunciando por causa de la intención de Marroquín d'aceptar les condiciones de los Estaos Xuníos, polo que'l presidente reemplazar por Tomás Herrán, quien aprovechó la ratificación d'Alemaña de construyir la canal pa roblar el [[tratáu Herrán–Hay]] (22 de xineru de 1903), col qu'Estaos Xuníos concedió a Colombia lo que solicitara Concha al congresu d'Estaos Xuníos.<ref name="peracabo"/>
El tratáu Herrán–Hay foi atacáu nel Senáu pol ex-presidente [[Miguel Antonio Caro]], principal opositor de Marroquín. Caro convenció al congresu de que'l Herrán-Hay yera lesivu pa los intereses y la soberanía de Colombia, que votó mayoritariamente en contra del tratáu'l 18 d'agostu, lo qu'anició un escándalu mundial. Los banqueros d'Estaos Xuníos, lideraos pol magnate J. Pierpont Morgan, decidir a sofitar la independencia de Panamá y el 27 d'ochobre produció una invasión armada por [[Penonomé]]. Los direutores de la compañía del ferrocarril de Panamá mercaron a dellos líderes panamiegos y al xeneral Esteban Huertas, xefe de la Guardia colombiana. En xunetu de 1903, un hermanu d'Alfredo Vásquez Cobo, Ministru de Guerra de Colombia, el xefe militar de Panamá, José Vásquez Cobo, dio un golpe nel Ismu y depunxo al gobernador, Facundo Mutis Durán. Marroquín, en cuenta de sancionar al golpista, nomó gobernador al más reconocíu de los separatistes panamiegos, José Domingo de Obaldía. El gobiernu de Marroquín fixo casu omiso de los rumores de separación a tal puntu que'l 3 de payares de 1903, Pablo Arosemena espachó a Marroquín una telegrama dende Ciudá de Panamá dando un parte de normalidá nel ismu. Na mañana del mesmu día, un movimientu de dirixentes panamiegos sofitaos per parte de la población proclamó la independencia y constituyó la República de Panamá, que foi reconocida polos Estaos Xuníos a otru día y cola qu'establecieron rellaciones el 6 de payares, día en que llegó a Bogotá la noticia de la separación.<ref name="peracabo"/>
== La separación ==
[[José Domingo de Obaldía]] sería nomáu gobernador de Panamá, esti cargu yá lu había desempeñáu con anterioridá; pero él sentíase inclináu escontra la idea de la separación.{{demostrar}}
[[José Agustín Arango]], políticu istmeño, empezó a trabayar de callao na preparación del movimientu separatista. Una xunta revolucionaria clandestina formóse en redol so pa planiar una revolución destinada a consolidar la separación del Ismu de la soberanía colombiana, p'axustar direutamente con Estaos Xuníos la construcción de la canal. La rede conspirativa taba conformada aparte del propiu Arango, por [[Manuel Amador Guerrero]], médicu; [[Nicanor de Obarrio]], militar y xeneral del exércitu colombianu y por otros como [[Ricardo Arias (revolucionariu)|Ricardo Arias]], [[Federico Boyd]], [[Carlos Constantino Arosemena]], [[Tomás Arias (Panamá)|Tomás Arias]], [[Isabelina Rojas]] y [[Manuel Espinosa Batista]]. Pero la parte operativa, la de mayor riesgu, tocólu a Amador Guerrero, quien viaxó a Estaos Xuníos en busca de sofitu pal plan, una y bones les fuercies norteamericanes ayudaren nel pasáu al exércitu colombianu.{{demostrar}} Tamién llogró en Panamá'l sofitu d'importantes xefes lliberales y el sofitu del comandante militar [[Esteban Huertas]].
Con toos estos sofitos, alcordóse la puesta en marcha del plan separatista pa un día ensin definir del mes de payares de 1903. Sicasí, un rumor xeneráu en Colombia tuvo a puntu de dar al traste col plan. Informes recibíos daben cuenta d'una supuesta invasión [[Nicaragua|nicaraguana]] al Ismu pola rexón de Calovébora, sobre la mariña norte panamiega. Esti informe, y los rumores insistentes sobre daqué que s'entamaba en Panamá, fixeron que Colombia movilizara al Batallón Tiradores dende [[Barranquilla]]. El comandante d'esi batallón traía secretamente instrucciones pa reemplazar a José Domingo De Obaldía y al xeneral Esteban Huertas, en quien yá non se confiaba en Bogotá.
El Batallón Tiradores, al mandu del xeneral Juan B. Tovar y Ramón G. Amaya, llegó a la ciudá de [[Colón (ciudá)|Colón]] na mañana del 3 de payares de 1903. Nun tuvo problemes pa desembarcar, pero'l so tresporte escontra la ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] sufrió munchos contratiempos pola complicidá de les autoridaes del [[Ferrocarril Transístmico]] colos conxuraos, ente elles el superintendente norteamericanu J.R. Shaler. Dempués de munches escuses, l'Estáu Mayor pudo movese escontra la capital. En Colón quedó la tropa sol mandu del coronel Eliseo Torres.
Una vegada llegaos a ciudá de Panamá, Juan B. Tovar y los sos otros oficiales fueron arrestaos por instrucciones del xeneral Esteban Huertas, quien taba al mandu del Batallón Colombia, que la so xefatura pretendía reemplazar al recién llegáu xeneral.
Al enterase de la inminente aición revolucionaria, el comandante John Hubbard del buque norteamericanu «Nashville», entós nes agües del puertu y quien retrasara primeramente'l desembarcu de les tropes colombianes en Colón, dio en torgar el so tresporte y cualesquier desembarcu posterior, argumentando que tenía de respetase la "neutralidá" del ferrocarríl, un argumentu que les autoridaes norteamericanes emplegaren n'anteriores ocasiones en sentíu contrariu.{{ensin referencies}}
Prindáu'l contingente militar colombianu y conxelada la movilización de les tropes en Colón, entaináronse les aiciones pa declarar la separación del Ismu. La Xunta Revolucionaria procedió entós a declarar esa mesma tarde, la separación del Ismu. Dellos panamiegos asaltaron les armeríes y tomaron les armes, pero nun foi necesariu usales. Por representar a l'autoridá colombiana foi puestu so custodia el gobernador José Domingo de Obaldía.
Una escuadrilla naval fondiada na badea de Panamá foi obligada a rindise ensin oponer resistencia. El Conseyu Municipal axuntar so la Presidencia de [[Demetrio H. Brid]] (autoridá máxima nel territoriu panamiegu ante'l surdimientu d'un [[gobiernu de facto]]), y proclamó nuna acta de voluntá del pueblu de ser llibre y d'establecer un Gobiernu propiu, independiente, y soberanu sol nome de República de Panamá. Demetrio H. Brid convirtióse entós nel Primer Presidente ''de facto'' de l'acabante formar República de Panamá, nomando'l 4 de payares de 1903 a la Xunta de Gobiernu Provisional que s'encargaría de l'alministración del Estáu hasta que la Convención Nacional Constituyente en febreru de 1904 designara a Manuel Amador Guerrero como'l primer Presidente Constitucional de la República de Panamá.
== Consecuencies ==
El [[13 de payares]] de [[1903]] Estaos Xuníos reconoz formalmente a la República de Panamá (dempués de reconocela extraoficialmente del 6 al 7 de payares), [[Francia]] facer a otru día y antes de rematar payares, otros quince países d'[[América]], [[Europa]] y [[Asia]] facer tamién.
Pal [[18 de payares]] d'esi mesmu añu, el secretariu d'Estáu norteamericanu, [[John Milton Hai]], firma n'unión de [[Phillipe Bunau-Baniella]] un [[Tratáu Hai-Bunau Baniella|tratáu]] pa la construcción de la [[Canal de Panamá]], anque foi bien revesosu pola celeridad con que foi aprobáu y porque Bunau-Baniella propunxérase a sigo mesmu como representante del gobiernu panamiegu. El tratáu foi ratificáu dempués pola Xunta Provisional de Gobiernu de Panamá y pol Senáu d'Estaos Xuníos.
En Colombia, la noticia de la separación de Panamá nun foi conocida hasta'l 6 de payares en Bogotá. La razón dada pa esplicar l'atrasu foi que'l [[cable submarín]] que faía posible les comunicaciones ente les dos rexones estropiárase nesos díes.
Foi l'embaxador de Colombia n'[[Ecuador]], quien fixo llegar la noticia al gobiernu colombianu, que despintó la noticia per dellos díes, pa prevenir los posibles disturbios qu'asocederíen en Bogotá.
Hubo entós dos clases de respuesta: unviar a Panamá una misión diplomática pa pescudar si los panamiegos taríen dispuestos a echar marcha tras. Tamién s'ufiertaba a reconsiderar el [[tratáu Herrán-Hay]], refugáu pol Senáu colombianu, y inclusive hasta se prometía convertir a la [[Panamá (ciudá)|ciudá de Panamá]] na capital de Colombia.<ref>http://www.poligran.edu.co/eContent/NewsDetail.asp?ID=11646&IDCompany=2</ref>
La misión axuntóse a bordu del navío d'Estaos Xuníos USS Mayflower. La delegación panamiega que taba formada por [[Constantino Arosemena]], [[Tomás Arias (Panamá)|Tomás Arias]] y [[Eusebio A. Morales]], refugó toles propuestes.
Colombia unvia entós otra delegación del más altu nivel, na cual sobresalíen el xeneral [[Rafael Reyes Prieto|Rafael Reyes]], [[Pedro Nel Ospina]], [[Jorge Holguín]] y [[Lucas Caballero]]. Panamá tuvo representáu de nuevu por Constantino Arosemena y Tomás Arias, agora acompañaos por [[Carlos A. Mendoza]], [[Nicanor de Obarrio]] y [[Antonio Zubieta]]. Les xuntes desenvolver nel barcu ''Canadá'', de [[Canadá|dichu país]]. Nun hubo alcuerdu ente los representantes y Rafael Reyes tornó a los Estaos Xuníos.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* [https://web.archive.org/web/20090303131818/http://www.pa/secciones/patria/3_nov.htm Hestoria Patria] nel sitiu oficial de la [[República de Panamá]].
* [http://www.demetriohbrid.com {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181009043211/http://www.demetriohbrid.com/ |date=2018-10-09 }} Demetrio H. Brid] Presidente ''de facto'' de la República - [[1903]]
* Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). ''Charles Edward Magoon: The Panama Years.'' Río Piedras, Puertu Ricu: Editorial Plaza Mayor. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
* Mellander, Gustavo A. (1971). ''The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years.'' Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568
== Enllaces esternos ==
* Ver copia de la '''[https://es.wikisource.org/wiki/Acta_de_separaci%C3%B3n_de_Panam%C3%A1_de_Colombia Acta de separación de Panamá de Colombia (1903)]'''.
{{Tradubot|Separación de Panamá de Colombia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Declaraciones d'independencia]]
[[Categoría:Independencia de Panamá]]
[[Categoría:Historia de Colombia]]
[[Categoría:Movimientos secesionistes n'América del Sur]]
gds6b53krlnofgc3e8kiiyv06rhoqkw
4497886
4497840
2026-05-31T13:37:10Z
Limotecariu
735
4497886
wikitext
text/x-wiki
{{estremar|[[Independencia de Panamá]]}}
{{Noneutral}}
{{referencies adicionales|t=20161006001343}}
{{Ficha d'eventu |nome =
Separación de Panamá de Colombia |imagen
=
|pie_de_imaxe = Acta de Separación de Panamá de Colombia |suceso =
Separación de Panamá de la República de Colombia |llugar
= [[Panamá]]
|fecha = [[3 de payares]] de [[1903]]
|participantes = Conseyu Municipal de la Ciudá de Panamá |sitio_web
=
}}
La '''separación de Panamá de Colombia'''<ref>[https://web.archive.org/web/20121227120520/http://www.critica.com.pa/archivo/historia/1903.html La Separación de Panamá de Colombia (1903)]. Dra. Patricia Pizzurno, Dr. Celestino Andrés Araúz]</ref> foi un fechu asocedíu'l [[3 de payares]] de [[1903]], dempués de la [[Guerra de los Mil Díes]], y que desencadenó la proclamación de la ''[[República de Panamá]]''.<ref>[https://web.archive.org/web/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomos/XXVIII/Tomu_XXVIII_P3.pdf Coleición Biblioteca de la Nacionalidá - Tomo XXVIII: La independencia del Ismu de Panamá]. [[Ramón M. Valdés]]. Páxines 246-254.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomos/XIV/Tomu_XIV_P2.pdf Coleición Biblioteca de la Nacionalidá - Tomo XIV: Compendiu d'historia de Panamá]. [[Juan B. Sosa]] y Enrique J. Arce. Páxines 297-304 y 308-309</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomos/I/Tomu_I_P1.pdf Coleición Biblioteca de la Nacionalidá - Tomo I: Apuntamientos históricos (1801-1840)]. [[Mariano Arosemena]]. Páxines 167-188 y 227-235</ref><ref>[https://web.archive.org/web/http://www.contraloria.gob.pa/dec/Publicaciones/17-02/datu_xeneral.pdf DATOS XENERALES Y HISTÓRICOS DE LA REPÚBLICA DE PANAMÁ]. Contraloría Xeneral de la República de Panamá. Páxina 7.</ref><ref>[http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/revistas/credencial/setiembre2003/inedito.htm Separación de Panamá: la hestoria desconocida]</ref><ref name="peracabo">[http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/revistas/credencial/xunu2004/panama%20peracabo.htm Panamá: l'últimu añu]</ref>
L'[[Panamá|ismu de Panamá]] foi parte integral de toles formes d'organización política y territorial que tuvo la República de [[Colombia]] dende [[1831]] hasta [[1903]], con alredor de diecisiete intentos de secesión y cuatro separaciones peracabaes mientres el sieglu XIX.<ref>[http://www.alonso-roy.com/yera/yera-38.html Roy, Alonso, Las Cinco Separaciones Panameñas de Colombia], , Consultáu'l 09/11/2015</ref><ref>http://alorpe180.tripod.com/id2.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170605055227/http://alorpe180.tripod.com/id2.html |date=2017-06-05 }} Perea Ortega, Alfonso, Separación de Panamá,] consultáu 11/09/2015</ref>
Pa la historiografía panamiega, la proclamación de la República de Panamá foi la resultancia d'un procesu nacionalista y autonomista que se vieno construyendo dende finales del sieglu XVIII, y que concluyó cola separación de Panamá de Colombia.<ref name="Galindo">[http://istmo.denison.edu/n07/articulos/separacion.html#end4 Galindo H., Mario J., La nuesa separación de Colombia: Los dos lleendes y la disyuntiva. Revista Ismu - 2003 (En Llinia)]</ref><ref name="solerliberal">{{cita llibru |apellíu=Soler |nome=Ricaurte |títulu=Formes Ideolóxiques de la Nación Panamiega|otros=Segunda Edición |añu=1962 |editor=Revista Xera |páxina=408}}</ref><ref name="solerliberal2">[http://es.slideshare.net/Brirosa/ricaurte-soler-y-la-separacin-de-panam-de-colombia Resume del Ensayu: "Realidá o Artificialidá Histórica de la Nación Panamiega" de Ricaurte Soler, Editorial EDUCA, Costa Rica, 1973.] Consultáu'l 11/10/2015</ref> Sicasí pa la historiografía colombiana, la secesión de Panamá, constitúi un atentáu contra la integridá políticu-territorial de Colombia, que foi escurríu polos [[Estaos Xuníos]] n'asociación cola oligarquía istmeña de la dómina.<ref>[http://www.banrepcultural.org/sites/default/files/85043/brblaa670718.pdf Galvis, Rafael, Los Estaos Xuníos y el so robu de Panamá : Tratáu de 1846, antecedentes y consecuentes, Editorial: Bogotá : [s. n. <nowiki>]</nowiki>, 1920. ]</ref><ref name="sefuepanama">[http://www.elespectador.com/opinion/foise-panama Kalmanovitz, Salomón, Por qué foi Panamá, L'Espectador 19 de marzu de 2012.]</ref><ref>[http://tribunaroja.moir.org.co/Pa-una hestoria-de-la-infamia-A.html Ocampo, José, Pa una hestoria de la infamia: A LOS CIEN AÑOS DEL ROBU DE PANAMÁ, Tribuna Colorada Nᵘ 94, 3 d'avientu de 2003.]</ref>
== Antecedentes ==
Declarada la independencia d'[[España]], el 28 de payares de 1821, los gobernantes de Panamá tomaron la decisión de xunise voluntariamente a la [[Gran Colombia]], Estáu estinguíu conformáu na mayor parte del so territoriu poles actuales Colombia, Ecuador, Venezuela y Panamá. Col entendimientu que se caltendría autonomía de xestión económica y alministrativa.<ref>{{Cita web |url=http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomoIP2.pdf |títulu=Arosemena, Xusto, L'Estáu Federal de Panamá, 1855, Edición Canal de Panamá 199. Páx.279-280 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140503230939/http://bdigital.binal.ac.pa/bdp/tomoIP2.pdf |fechaarchivu=2014-05-03 }}</ref>
En 1826, añu en que se celebró'l [[Congresu de Panamá|Congresu Anfictiónico]] na [[Ciudá de Panamá capital istmeña]], Panamá refugó la constitución bolivariana, pero esto nun foi torga por qu'en esi añu produxera la primer tentativa de separación de la Gran Colombia. Por causa de que el congresu colombianu faía casu omiso de les solicitúes de franquicies comerciales pal ismu, qu'atayaba les aspiraciones panamiegues, surdió un movimientu separatista pa convertir a Panamá nun país hanseáticu so la proteición de [[Gran Bretaña]] y los [[Estaos Xuníos]]. El movimientu foi, sicasí, reprimíu polos militares colombianos destacaos nel ismu.<ref>Quintero, César. Evolución Constitucional de Panamá. editorial portobelo, 1999. Panamá</ref>
Separaos de la Gran Colombia, de los departamentos que conformaben les rexones del norte y sur surdieron dos nuevos [[país]]es denominaos [[Estáu de Venezuela]] y [[Estáu del Ecuador]].
Les provincies que xeográficamente ocupaben la parte central de la desintegrada Gran Colombia, que nesi entós entendía los antiguos departamentos de [[Departamentu de Boyacá (Gran Colombia)|Boyacá]], [[Departamentu del Cauca (Gran Colombia)|Cauca]], [[Departamentu de Cundinamarca (Gran Colombia)|Cundinamarca]], [[Departamentu del Madalena (Gran Colombia)|Madalena]] y [[Departamentu del Ismu|Ismu]] (Panamá) decidieron formar un nuevu [[Estáu]].
Por aciu el [[Conveniu de Apulo]] (lleváu a cabu'l 28 d'abril de 1831), el xeneral [[Rafael Urdaneta]], postreru presidente de la [[Gran Colombia]], apurrió'l mandu a [[Domingo Caicedo]] (3 de mayu de 1831). El nome provisional adoptáu pola república granadina a partir d'esi momentu, foi proclamáu como Estáu de Nueva Granada.<ref>{{Cita web |url=http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12048530802316064198846/index.htm |títulu=Ley fundamental de la Nueva Granada de 1831 |fechaaccesu=20 de xunetu de 2011 |editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://bib.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/68051622439248617422202/index.htm |títulu=Constitución Política del Estáu de Nueva Granada de 1832 |fechaaccesu=20 de xunetu de 2011 |editorial=Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes}}</ref>
En delles ocasiones, militares nel territoriu istmeño, conocíu como [[departamentu del Ismu]] sol centralismu o [[estáu Soberanu de Panamá]] sol federalismu, intentaren dixebrase, independizase del gobiernu colombianu o autogobernarse [[de facto]], siendo les más importantes en 1830, 1831 y 1832; entrín y non darréu hubo revolver populares en Colombia (de fechu seis guerres civiles en 82 años). En 1840 y per un añu establecióse'l [[Estáu Llibre del Ismu Estáu del Ismu]],<ref>{{Cita web |url=https://docs.google.com/gview?a=v&q=cache:nCcDkpU57b8J:www.usma.ac.pa/web/DI/Profesores/JorgeKam/SIEGLU%2520XIX/EL%252018%2520DE%2520PAYARES%2520DE%25201840.pdf+panama+independencia+1840&hl=es&gl=co |títulu=NOTES SOBRE EL 18 DE PAYARES DE 1840 |autor=Jorge Kam Ríos |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.laguia2000.com/panama/independencia-de-panama |títulu=Independencia de Panamá |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=laguia2000.com}}</ref> faciendo una clara constancia de que se reincorporaría a la Nueva Granada si esta adoptaba'l réxime federal;<ref>{{Cita web |url=http://www.alonsoroy.com/yera/yera38.html |títulu=LAS CINCO SEPARACIONES PANAMEÑAS DE COLOMBIA |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=alonsoroy.com}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lablaa.org/blaavirtual/historia/canal/can2.htm |títulu=NAVÍOS DE GUERRA FRENTE A CARTAXENA |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=[[Biblioteca Luis Ángel Arango]]}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/llibros/panama/cela/xeres/tar122/06beluche.pdf |títulu=La separación de Panamá de Colombia. Mitos y falsedad |autor=Beluche, Olmedo |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070710003011/http://bibliotecavirtual.clacso.org.ar/ar/llibros/panama/cela/xeres/tar122/06beluche.pdf |fechaarchivu=2007-07-10 }}</ref> y mientres parte de la [[Guerra de los Mil Díes]] ([[1899]]-[[1902]]), conflictu civil qu'afaró a Colombia, nación a la qu'entós pertenecía Panamá, anque n'estáu de rebelión, pos munchos de los sos líderes lluchaben en contra del [[Partíu Conservador Colombianu|gobiernu conservador]] y a favor del [[Partíu Lliberal Colombianu]].<ref>{{Cita web |url=http://www.pa/secciones/patria/belisarioporras.htm |títulu=Historia Patria |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=República de Panamá|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.pa/secciones/patria/belisarioporras.htm|fechaarchivu=28 de payares de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.lablaa.org/blaavirtual/biografias/herrbenj.htm |títulu=Benjamín Herrera |fechaaccesu=9 de setiembre de 2009 |editorial=Biblioteca Luis Ángel Arango}}</ref> Ente 1846 y 1848, los gobiernos de la Nueva Granada y los Estaos Xuníos roblaren el [[tratáu Mallarino-Bidlack]], col que los Estaos Xuníos garantizaben la soberanía de la Nueva Granada sobre l'ismu. Darréu en 1850 y 1868 tamién se desvenceyó l'ismu de Colombia, pero una efectiva aición colombiana con sofitu armáu d'Estaos Xuníos, restituyía'l territoriu al país, invocando'l Tratáu Mallarino-Bidlack.{{demostrar}} El 21 de payares de 1902 na badea de Panamá, lliberales y conservadores ratificaron el fin del conflictu a bordu del acorazáu Wisconsin de l'Armada d'Estaos Xuníos, onde se redactó y finalmente foi robláu'l tratáu del mesmu nome que punxo fin a la guerra. La Guerra de los Mil Díes dexó afaráu al departamentu de Panamá, onde, ente ochobre de 1899 y mayu de 1902 hubo más de sesenta combates.<ref name="peracabo"/> El xeneral [[Victoriano Lorenzo]], indíxena panamiegu y guerrilleru lliberal, negar a aceptar los sos términos, polo que foi fusiláu'l [[15 de mayu]] de [[1903]]. El [[25 de xunetu]] del mesmu añu, la imprenta que publicaba'l periódicu «''El Llapiceru»'' foi asaltada por orde del comandante militar de Panamá, el xeneral José Vásquez Cobo, hermanu del Ministru de Guerra colombianu, de resultes de la narración detallada del fusilamiento y les sos protestes. Esti sucesu contribuyó a aumentar la rocea de los lliberales panamiegos escontra'l réxime conservador colombianu y a que se xunieren a la causa separatista.
En mayu de 1901, los Estaos Xuníos ya Inglaterra roblaron el tratáu Hai-Pauncefote col que se desconoció la soberanía colombiana nel ismu, al cual dióse-y l'estatus de “zona d'importancia internacional”. El presidente Marroquín intentó negociaciones pa salvar la soberanía colombiana sobre ismu, y unvió a Washington a Carlos Martínez Silva, quien pocu dempués arrenunció por causa de la gravedá de la situación. Marroquín punxo entós al mandu de les negociaciones a [[José Vicente Concha]], quien s'enfrentó a un contrariu congresu d'Estaos Xuníos. Nesi añu, el senáu de los Estaos Xuníos aprobó'l bill Spooner, col cual definióse que la ruta de la canal sería la de Panamá (y non la de Nicaragua o Méxicu), autorizar al presidente Roosevelt a indemnizar por 40 millones de dólares a la compañía francesa dueña de los derechos, y a llograr perpetuidad una faxa de tierra de 8 km d'anchu a cada llau de la canal. Concha refugó la propuesta dexando en claro que la soberanía de Colombia nel ismu nun taba en discutiniu, y solicitó l'aumentu de la suma ufiertada a Colombia pa vencer a Estaos Xuníos la concesión de la canal una vegada la compañía francesa vendiera de los sos derechos. Concha terminó arrenunciando por causa de la intención de Marroquín d'aceptar les condiciones de los Estaos Xuníos, polo que'l presidente reemplazar por Tomás Herrán, quien aprovechó la ratificación d'Alemaña de construyir la canal pa roblar el [[tratáu Herrán–Hay]] (22 de xineru de 1903), col qu'Estaos Xuníos concedió a Colombia lo que solicitara Concha al congresu d'Estaos Xuníos.<ref name="peracabo"/>
El tratáu Herrán–Hay foi atacáu nel Senáu pol ex-presidente [[Miguel Antonio Caro]], principal opositor de Marroquín. Caro convenció al congresu de que'l Herrán-Hay yera lesivu pa los intereses y la soberanía de Colombia, que votó mayoritariamente en contra del tratáu'l 18 d'agostu, lo qu'anició un escándalu mundial. Los banqueros d'Estaos Xuníos, lideraos pol magnate J. Pierpont Morgan, decidir a sofitar la independencia de Panamá y el 27 d'ochobre produció una invasión armada por [[Penonomé]]. Los direutores de la compañía del ferrocarril de Panamá mercaron a dellos líderes panamiegos y al xeneral Esteban Huertas, xefe de la Guardia colombiana. En xunetu de 1903, un hermanu d'Alfredo Vásquez Cobo, Ministru de Guerra de Colombia, el xefe militar de Panamá, José Vásquez Cobo, dio un golpe nel Ismu y depunxo al gobernador, Facundo Mutis Durán. Marroquín, en cuenta de sancionar al golpista, nomó gobernador al más reconocíu de los separatistes panamiegos, José Domingo de Obaldía. El gobiernu de Marroquín fixo casu omiso de los rumores de separación a tal puntu que'l 3 de payares de 1903, Pablo Arosemena espachó a Marroquín una telegrama dende Ciudá de Panamá dando un parte de normalidá nel ismu. Na mañana del mesmu día, un movimientu de dirixentes panamiegos sofitaos per parte de la población proclamó la independencia y constituyó la República de Panamá, que foi reconocida polos Estaos Xuníos a otru día y cola qu'establecieron rellaciones el 6 de payares, día en que llegó a Bogotá la noticia de la separación.<ref name="peracabo"/>
== La separación ==
[[José Domingo de Obaldía]] sería nomáu gobernador de Panamá, esti cargu yá lu había desempeñáu con anterioridá; pero él sentíase inclináu escontra la idea de la separación.{{demostrar}}
[[José Agustín Arango]], políticu istmeño, empezó a trabayar de callao na preparación del movimientu separatista. Una xunta revolucionaria clandestina formóse en redol so pa planiar una revolución destinada a consolidar la separación del Ismu de la soberanía colombiana, p'axustar direutamente con Estaos Xuníos la construcción de la canal. La rede conspirativa taba conformada aparte del propiu Arango, por [[Manuel Amador Guerrero]], médicu; [[Nicanor de Obarrio]], militar y xeneral del exércitu colombianu y por otros como [[Ricardo Arias (revolucionariu)|Ricardo Arias]], [[Federico Boyd]], [[Carlos Constantino Arosemena]], [[Tomás Arias (Panamá)|Tomás Arias]], [[Isabelina Rojas]] y [[Manuel Espinosa Batista]]. Pero la parte operativa, la de mayor riesgu, tocólu a Amador Guerrero, quien viaxó a Estaos Xuníos en busca de sofitu pal plan, una y bones les fuercies norteamericanes ayudaren nel pasáu al exércitu colombianu.{{demostrar}} Tamién llogró en Panamá'l sofitu d'importantes xefes lliberales y el sofitu del comandante militar [[Esteban Huertas]].
Con toos estos sofitos, alcordóse la puesta en marcha del plan separatista pa un día ensin definir del mes de payares de 1903. Sicasí, un rumor xeneráu en Colombia tuvo a puntu de dar al traste col plan. Informes recibíos daben cuenta d'una supuesta invasión [[Nicaragua|nicaraguana]] al Ismu pola rexón de Calovébora, sobre la mariña norte panamiega. Esti informe, y los rumores insistentes sobre daqué que s'entamaba en Panamá, fixeron que Colombia movilizara al Batallón Tiradores dende [[Barranquilla]]. El comandante d'esi batallón traía secretamente instrucciones pa reemplazar a José Domingo De Obaldía y al xeneral Esteban Huertas, en quien yá non se confiaba en Bogotá.
El Batallón Tiradores, al mandu del xeneral Juan B. Tovar y Ramón G. Amaya, llegó a la ciudá de [[Colón (ciudá)|Colón]] na mañana del 3 de payares de 1903. Nun tuvo problemes pa desembarcar, pero'l so tresporte escontra la ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] sufrió munchos contratiempos pola complicidá de les autoridaes del [[Ferrocarril Transístmico]] colos conxuraos, ente elles el superintendente norteamericanu J.R. Shaler. Dempués de munches escuses, l'Estáu Mayor pudo movese escontra la capital. En Colón quedó la tropa sol mandu del coronel Eliseo Torres.
Una vegada llegaos a ciudá de Panamá, Juan B. Tovar y los sos otros oficiales fueron arrestaos por instrucciones del xeneral Esteban Huertas, quien taba al mandu del Batallón Colombia, que la so xefatura pretendía reemplazar al recién llegáu xeneral.
Al enterase de la inminente aición revolucionaria, el comandante John Hubbard del buque norteamericanu «Nashville», entós nes agües del puertu y quien retrasara primeramente'l desembarcu de les tropes colombianes en Colón, dio en torgar el so tresporte y cualesquier desembarcu posterior, argumentando que tenía de respetase la "neutralidá" del ferrocarríl, un argumentu que les autoridaes norteamericanes emplegaren n'anteriores ocasiones en sentíu contrariu.{{ensin referencies}}
Prindáu'l contingente militar colombianu y conxelada la movilización de les tropes en Colón, entaináronse les aiciones pa declarar la separación del Ismu. La Xunta Revolucionaria procedió entós a declarar esa mesma tarde, la separación del Ismu. Dellos panamiegos asaltaron les armeríes y tomaron les armes, pero nun foi necesariu usales. Por representar a l'autoridá colombiana foi puestu so custodia el gobernador José Domingo de Obaldía.
Una escuadrilla naval fondiada na badea de Panamá foi obligada a rindise ensin oponer resistencia. El Conseyu Municipal axuntar so la Presidencia de [[Demetrio H. Brid]] (autoridá máxima nel territoriu panamiegu ante'l surdimientu d'un [[gobiernu de facto]]), y proclamó nuna acta de voluntá del pueblu de ser llibre y d'establecer un Gobiernu propiu, independiente, y soberanu sol nome de República de Panamá. Demetrio H. Brid convirtióse entós nel Primer Presidente ''de facto'' de l'acabante formar República de Panamá, nomando'l 4 de payares de 1903 a la Xunta de Gobiernu Provisional que s'encargaría de l'alministración del Estáu hasta que la Convención Nacional Constituyente en febreru de 1904 designara a Manuel Amador Guerrero como'l primer Presidente Constitucional de la República de Panamá.
== Consecuencies ==
El [[13 de payares]] de [[1903]] Estaos Xuníos reconoz formalmente a la República de Panamá (dempués de reconocela extraoficialmente del 6 al 7 de payares), [[Francia]] facer a otru día y antes de rematar payares, otros quince países d'[[América]], [[Europa]] y [[Asia]] facer tamién.
Pal [[18 de payares]] d'esi mesmu añu, el secretariu d'Estáu norteamericanu, [[John Milton Hai]], firma n'unión de [[Phillipe Bunau-Baniella]] un [[Tratáu Hai-Bunau Baniella|tratáu]] pa la construcción de la [[Canal de Panamá]], anque foi bien revesosu pola celeridad con que foi aprobáu y porque Bunau-Baniella propunxérase a sigo mesmu como representante del gobiernu panamiegu. El tratáu foi ratificáu dempués pola Xunta Provisional de Gobiernu de Panamá y pol Senáu d'Estaos Xuníos.
En Colombia, la noticia de la separación de Panamá nun foi conocida hasta'l 6 de payares en Bogotá. La razón dada pa esplicar l'atrasu foi que'l [[cable submarín]] que faía posible les comunicaciones ente les dos rexones estropiárase nesos díes.
Foi l'embaxador de Colombia n'[[Ecuador]], quien fixo llegar la noticia al gobiernu colombianu, que despintó la noticia per dellos díes, pa prevenir los posibles disturbios qu'asocederíen en Bogotá.
Hubo entós dos clases de respuesta: unviar a Panamá una misión diplomática pa pescudar si los panamiegos taríen dispuestos a echar marcha tras. Tamién s'ufiertaba a reconsiderar el [[tratáu Herrán-Hay]], refugáu pol Senáu colombianu, y inclusive hasta se prometía convertir a la [[Panamá (ciudá)|ciudá de Panamá]] na capital de Colombia.<ref>http://www.poligran.edu.co/eContent/NewsDetail.asp?ID=11646&IDCompany=2</ref>
La misión axuntóse a bordu del navío d'Estaos Xuníos USS Mayflower. La delegación panamiega que taba formada por [[Constantino Arosemena]], [[Tomás Arias (Panamá)|Tomás Arias]] y [[Eusebio A. Morales]], refugó toles propuestes.
Colombia unvia entós otra delegación del más altu nivel, na cual sobresalíen el xeneral [[Rafael Reyes Prieto|Rafael Reyes]], [[Pedro Nel Ospina]], [[Jorge Holguín]] y [[Lucas Caballero]]. Panamá tuvo representáu de nuevu por Constantino Arosemena y Tomás Arias, agora acompañaos por [[Carlos A. Mendoza]], [[Nicanor de Obarrio]] y [[Antonio Zubieta]]. Les xuntes desenvolver nel barcu ''Canadá'', de [[Canadá|dichu país]]. Nun hubo alcuerdu ente los representantes y Rafael Reyes tornó a los Estaos Xuníos.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* [https://web.archive.org/web/20090303131818/http://www.pa/secciones/patria/3_nov.htm Hestoria Patria] nel sitiu oficial de la [[República de Panamá]].
* [http://www.demetriohbrid.com {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181009043211/http://www.demetriohbrid.com/ |date=2018-10-09 }} Demetrio H. Brid] Presidente ''de facto'' de la República - [[1903]]
* Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). ''Charles Edward Magoon: The Panama Years.'' Río Piedras, Puertu Ricu: Editorial Plaza Mayor. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
* Mellander, Gustavo A. (1971). ''The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years.'' Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568
== Enllaces esternos ==
* Ver copia de la '''[https://es.wikisource.org/wiki/Acta_de_separaci%C3%B3n_de_Panam%C3%A1_de_Colombia Acta de separación de Panamá de Colombia (1903)]'''.
{{Tradubot|Separación de Panamá de Colombia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Declaraciones d'independencia]]
[[Categoría:Independencia de Panamá]]
[[Categoría:Historia de Colombia]]
[[Categoría:Movimientos secesionistes n'América del Sur]]
nkr1dt5r8q70xkhwmud6ghxduwauws0
Airbus A380
0
97977
4497919
4491304
2026-05-31T19:04:53Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497919
wikitext
text/x-wiki
{{vehículu}}
L''''Airbus A380''' —denomináu A3XX mientres gran parte de la so etapa de desarrollu—<ref name=BB>{{cita web |url=http://www.airliners.net/aircraft-data/stats.main?id=29
|títulu=The Airbus A380
|editorial=[[Airliners.net]]
|fecha=2010 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> ye un [[avión]] tetrarreactor fabricáu pola empresa europea [[Airbus]], subsidiaria del grupu [[Airbus Group]]. Trátase de la primer aeronave a reaición con dos cubiertes a lo llargo de tol so fuselaxe, a diferencia del [[Boeing 747]] nel que, anque tamién tien dos, la cubierta cimera abarca solamente la parte delantera del fuselaxe. Dispón d'una capacidá máxima de 853 pasaxeros —nuna hipotética configuración d'alta densidá de clase turista—, lo que lo convierte nel avión comercial más grande del mundu.<ref name=BB/><ref name=AA>{{cita web
|url=http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/caracteristicas-del-airbus-a380-el-avion-de-linea-mas-grande-de-la-historia
|títulu=Carauterístiques del Airbus A380, l'avión de llinia más grande de la historia
|autor=[[Agence France-Presse|AFP]]
|editorial=LaFlecha.net
|fecha=16 d'ochobre de 2007
|fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130312025405/http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/caracteristicas-del-airbus-a380-el-avion-de-linea-mas-grande-de-la-historia
|fechaarchivu=2013-03-12
}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.airbus.com/aircraftfamilies/passengeraircraft/a380family/
|títulu=Carauterístiques básiques de la familia A380
|autor=Airbus
|editorial=Airbus.com |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> Supera d'esta manera al yá mentáu Boeing 747, al brindar un área útil d'un 49 % más qu'esti postreru —según el mesmu fabricante—.<ref name=BB/><ref name=AA/><ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/graficos/economia/Airbus/A380/elpgraeco/20050422elpepueco_1/Ge/ |títulu=Airbusu A380. Carauterístiques de l'aeronave comercial más grande del mundu |autor=Carlos
Gámez
|editorial=''El País''
|fecha=7 de payares de 2008 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
}}</ref> Solo ye superáu pol avión de carga [[Antonov An-225]]. Tien un llargor de cuasi 73 metros<ref>Na so versión 800, la única producida enagora.</ref> y 24 metros d'altor,<ref name=AA/> tando la so estructura formada nun 40 % de [[fibra de carbonu]] y otros modernos materiales metálicos.<ref name=AA/> El [[primer vuelu]] d'esta aeronave llevar a cabu en [[Toulouse]], [[Francia]], el [[27 d'abril]] de [[2005]],<ref name="primer vuelu">{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/economia/Airbus/A380/completa/exito/primer/vuelu/pruebes/elpepueco/20050427elpepueco_2/Tes |títulu=El Airbus A380 completa con ésitu'l so primer vuelu de pruebes
|autor=Axencies - Madrid / París
|editorial= ''El País''
|fecha=27 d'abril de 2005 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
}}</ref> y realizó el so primer vuelu comercial el [[25 d'ochobre]] de [[2007]] cola aereollinia [[Singapore Airlines]].
Al disponer d'una cubierta doble que s'estiende a lo llargo de tol fuselaxe, la superficie de la mesma algama los 478,1 [[metru cuadráu|m²]], cuasi un 50 % más que la del so principal competidor, el [[Boeing 747-400]],<ref name=AA/> el cual dispón d'una superficie de cabina de 320,8 m². Nuna configuración clásica de tres clases —turista, negocios y primer— l'A380 puede allugar ente 500 y 550 pasaxeros. La versión de carga, retardada anguaño, esfrutaría d'una capacidá de 150 tonelaes y una autonomía de 10 400 quilómetros,<ref name=AA/> solo superada pol Antonov An-225. L'A380, na so versión comercial, tien un algame de vuelu de 14 800 quilómetros, suficiente pa cubrir rutes como por casu: [[Madrid]]-[[Perth]] ([[Australia]]) ensin escales, con una [[velocidá de cruceru]] de [[Númberu Mach|Mach]] 0,85 (900 km/h).<ref name=BB/>
== Desarrollu ==
=== Entamu del proyeutu ===
{| {{tablaguapa}} align="right" style="font-size:90%; margin-left:20px; margin-right:0; clear:right; width:300px"
|<center>'''Cronoloxía del proyeutu'''</center>
* [[1991]]: Investigación sobre la posible demanda
* [[1993]]: Boeing ataya un proyeutu similar
* [[1996]]: Créase la ''Large Aircraft Division''
* [[2000]]: Llanzamientu comercial del A3XX
* [[2001]]: El consorciu Airbus fúndese
* [[2002]]: Entamu de la fabricación de componentes
* [[2004]]: Apúrrese'l primer motor
* [[2005]]: Realízase'l primer vuelu
* [[2006]]: Certificación y retrasos
* [[2007]]: Entrega del primer Airbus A380-800
|}
[[Ficheru:McDonnell Douglas MD-12.png|right|thumb|Diseño conceptual del [[MD-12]], avión proyeutáu nos [[años 1990]] pola compañía d'[[Estaos Xuníos]] [[McDonnell Douglas]], pa competir contra'l futuru A380.]]
Los empiezos nel desarrollu del Airbus A380 remontar al branu de [[1988]] cuando un grupu d'inxenieros d'[[Airbus]] empobináu por [[Jean Roeder]], empezó a trabayar de callao nel desarrollu d'un [[avión]] de gran capacidá col doble oxetivu de completar la so gama de productos y de romper el dominiu impuestu por [[Boeing]] nos vuelos tresoceánicos col so [[Boeing 747]] dende principios de [[1970]].{{harvnp|Norris|Wagner|2005|p=7}}
La empresa aeronáutica [[McDonnell Douglas]] al igual qu'Airbus, tamién empezó'l desarrollu d'un avión de llargu algame, l'avión de dos pisos [[MD-12]], pero l'escasu sofitu llográu y les males previsiones fixeron que nun pasara d'un proyeutu.<ref name=KL>{{cita web |url=http://md-eleven.net/MD11-MD12-undeveloped-models
|títulu=MD11/MD12-undeveloped models
|autor=Kevin Stokes y collaboradores
|editorial=md-eleven.net |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref><ref>{{cita web |url = http://www.boeing.com/news/releases/mdc/96-221.html
|títulu = MCDONNELL DOUGLAS UNVEILS NEW MD-XX TRIJET DESIGN
|autor = Denny Kline. McDonnell Douglas
|editorial = Boeing.com
|fecha = 4 de setiembre de 1996 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101224053639/http://www.boeing.com/news/releases/mdc/96-221.html |fechaarchivu=24 d'avientu de 2010
}}</ref>
Roeder, dempués d'una presentación formal del proyeutu, recibió l'aprobación del presidente y el direutor executivu d'Airbus en xunu de [[1990]]. El «megaproyecto» foi anunciáu nel [[Salón Aeronáuticu de Farnborough]], col oxetivu primariu d'amenorgar los costos d'operaciones un 15 % en rellación al [[Boeing 747-400]].{{harvnp|Norris|Wagner|2005|p=16-17}} Airbus entamó cuatro equipos de diseñadores ya inxenieros, unu de cada unu de los sos socios —[[Aérospatiale]], [[Deutsche Aerospace AG]], [[British Aerospace]] y [[CASA]]—, coles mires de que propunxeren nuevos métodos y [[teunoloxía|teunoloxíes]] nel diseñu y construcción de les [[Aeronave|aeronaves]] futures. Los diseños presentar en [[1992]], siendo'l diseñu más competitivu l'escoyíu.{{harvnp|Norris|Wagner|2005|p=17-18}}
En xineru de 1993, Boeing y delles empreses que formaben el consorciu Airbus empecipiaron un estudiu conxuntu sobre la viabilidá d'un avión conocíu como'l ''Very Large Commercial Transport (VLCT)'', coles mires de formar una alianza pa partise'l mercáu.{{harvnp|Norris|Wagner|2005|p=31}}
Sicasí, estos estudios fueron abandonaos dos años más tarde. L'interés de Boeing menguara porque los analistes pensaben qu'un productu d'eses carauterístiques, nel cual yera precisu invertir miles de millones de [[Dólar d'Estaos Xuníos|dólares]] pal so desarrollu, sería pocu o nada rentable. Sicasí esta maniobra foi vista por munchos analistes como una estratexa del fabricante d¡Estaos Xuníos pa torgar qu'Airbus desenvolviera un avión que pudiera aldericar la supremacía que Boeing caltenía nos viaxes a llarga distancia cola so ''jumbo'', el [[Boeing 747]].<ref name=FL>{{cita web |url = http://lexpansion.lexpress.fr/actualite-economique/la-guerre-secrete-de-l-a3xx_494362.html
|títulu = La guerre secrète de l'A3XX
|autor = Vincent Nouzille
|editorial = LExpress.fr (Archiváu n'Internet Archive)
|fecha = 29 de xunu de 2000 |fechaaccesu=18 de xineru de 2016
|idioma = francés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150930104039/http://lexpansion.lexpress.fr/actualite-economique/la-guerre-secrete-de-l-a3xx_494362.html |fechaarchivu=30 de setiembre de 2015
}}</ref>
Esta interpretación de asoceder resultó ser falsa, yá que Boeing cometió un gran error estratéxicu. En 1997 abandonó l'estudiu de nuevos modelos ''superjumbo'' como'l [[Boeing 747-500|747-500]] o'l [[Boeing 747-600|747-600]]<ref name=FL/> por dos motivos: l'escasu interés amosáu poles [[Compañía aérea|compañíes aérees]] —creíase que l'aparatu tendría una demanda bien escasa— y polos elevaos costos de desarrollu. Nel añu 2000 envalorábase que los costos de desarrollu del entós A3XX alzar a unos 80 000 millones de [[Francu francés|francos franceses]] (12 220 millones d'euros), pero Airbus esperaba vender unos 1200 aviones a 1500 millones de francos la unidá (230 millones d'euros) nos venti años siguientes al llanzamientu del nuevu aparatu.<ref name=FL/> Coles mesmes Boeing afirmaba que los costos de desarrollu de los dos nueves versiones del 747 qu'entamaba llanzar al mercáu seríen tres veces más pequeños que los del A3XX.<ref name=FL/> Nesi momentu Airbus decidió siguir col so propiu proyeutu, a pesar de qu'hasta entós solu dos aereollinies espresaren un ciertu interés na compra del futuru avión. Como se mentó, los analistes agoraben que Boeing, al traviés del so 747, construyiría nuevos modelos que'l so desarrollu costaría infinitamente menos que'l proyeutu d'Airbus —pos los sos nuevos modelos seríen variantes ameyoraes del Boeing 747—; amás, los mesmos analistes pensaben que la construcción d'aviones grandes nun yera la meyor opción, apostando por aviones más pequeños que pudieren cubrir les mesmes rutes.<ref>{{cita web |url=http://articles.latimes.com/1995-07-10/business/fi-22333_1_jumbo-jet
|títulu=Boeing, Partners Expected to Scrap Super-Jet Study
|autor=[[Reuters]]
|editorial=Los Angeles Times
|añu=10 de xunetu de 1995 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
[[Ficheru:Clients A380.jpg|thumb|El Airbus A380 nᵘ001; reparar los nomes pintaos nel fuselaxe de les empreses veceres en xunu de 2005.]]
En xunu de [[1994]] Airbus empezó a desenvolver el so propiu gran avión comercial, denomináu nun primer momentu A3XX.<ref>{{cita web |url= http://www.independent.co.uk/news/business/airbus-will-reveal-plan-for-superjumbo-aircraft-would-seat-at-least-600-people-and-cost-dollars-8bn-to-develop-1420367.html
|títulu=Airbus will reveal plan for super-jumbo: Aircraft would seat at least 600 people and cost dollars 8bn to develop
|autor=David Bowen
|editorial=The Independent
|fecha=4 de xunu de 1994 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> Considerárense dellos diseños, incluyendo una combinación de dos fuselaxes —de llau a llau— del [[Airbus A340|A340]], que yera nesi momentu'l mayor avión construyíu pola empresa europea.<ref>{{cita publicación |títulu=[https://books.google.com/books?id=PUYTd4DST2AC&printsec=frontcover&dq=Airbus+A380:+Superjumbo+of+the+21st+Century&hl=es&ei=k7FNTfPNB9KShAfH7PmJCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Airbus A380: Superjumbo of the 21st Century]
|autor=Norris Guy
|editorial=Zenith Imprint
|añu=2010
|idioma=inglés
}}</ref> L'A3XX tamién tuvo qu'enfrentase col estudiu realizáu sobre'l ''VLCT'' y les nueves aeronaves que Boeing pensaba desenvolver a partir de la so 747.<ref name=AS>{{cita web |url=https://www.flightglobal.com/news/articles/superjumbo-or-white-elephant-16420/
|títulu=Superjumbo or white elephant
|autor=Airline Business
|editorial=flightglobal.com
|fecha=1 d'agostu de 1995 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref><ref name=SA>{{cita web |url=http://www.independent.co.uk/news/business/lehman-puts-18bn-price-tag-on-airbus-float-1359754.html
|títulu= Lehman puts $18bn price tag on Airbus float
|autor=Michael Harrison
|editorial=The Independent
|fecha=23 d'ochobre de 1996 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> En [[1997]] empecipióse la [[crisis asiática]], qu'escureció les mires de ventes del A3XX; nesi momentu Airbus alterió'l diseñu inicial coles mires d'amenorgar los costos de funcionamientu ente un 15 y un 20 % en rellación col nuevu modelu de Boeing, el 747-400. L'A3XX tendría dos pisos, lo qu'apurriría un mayor volume de pasaxeros per vuelu, refugando'l diseñu tradicional d'un solu pisu.<ref name="AS" /><ref name="SA" /> Estos cambeos nel diseñu llevar a cabu tres un estensu analís de [[mercáu]].<ref>{{cita web |url = http://www.aerlines.nl/issue_31/31_Cannegieter_Ranging_Capabilities.pdf
|títulu = Long Range vs. Ultra High Capacity
|autor = Roger Cannegieter
|editorial = Aerlines Magacín, y-zine edition, Nᵘ 31.
|fecha = 2010 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma = inglés
|formatu = PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110724143503/http://www.aerlines.nl/issue_31/31_Cannegieter_Ranging_Capabilities.pdf |fechaarchivu=24 de xunetu de 2011
}}</ref><ref>{{cita web |url = http://www.leeham.net/filelib/A380_Lawler.pdf
|títulu = Point-To-Point, Hub-To-Hub: the need for an A380 size aircraft
|autor = Lawler, Anthony
|editorial = Leeham.net
|fecha = 2006 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma = inglés
|formatu = PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110722042456/http://www.leeham.net/filelib/A380_Lawler.pdf |fechaarchivu=22 de xunetu de 2011
}}</ref> Sicasí dende [[1995]] les previsiones siguíen prediciendo que'l mercáu de grandes aviones como l'A380 yera pequeñu y qu'Airbus esponer a perdes multimillonaries.<ref>{{cita web
|url=http://www.eturbonews.com/15954/analysts-a380-best-regarded-25-billion-write-and-act-industrial-
|títulu=Analysts: A380 best regarded as $25 billion write-off and an act of industrial irresponsibility
|autor=Andrea Rothman
|editorial=eTurboNews.com
|fecha=5 de mayu de 2010
|fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120827001716/http://www.eturbonews.com/15954/analysts-a380-best-regarded-25-billion-write-and-act-industrial-
|fechaarchivu=2012-08-27
}}</ref>
Airbus empezar per consultar a les principales [[Compañía aérea|compañíes aérees]], axencies gubernamentales y a representantes de los principales [[Aeropuertu Internacional|aeropuertos internacionales]] pa establecer el tamañu de l'[[aeronave]],<ref>{{cita web |url = http://wikiwix.com/cache/?url=http://archquo.nouvelobs.com/cgi/articles?ad=societe/20050114.FAP7350.html%26host=http://permanent.nouvelobs.com/&title=le%20plus%20gros%20avion%20de%20ligne%20jamais%20construit%2C%20l%27A380%2C%20pr%C3%A9sent%C3%A9%20officiellement%20le%2018%20janvier
|títulu = Le plus gros avion de ligne jamais construit, l'A380, présenté officiellement le 18 janvier --par Laurent Lemel--
|autor = [[Associated Press|AP]]
|editorial = Le Nouvel Observateur
|fecha = 2005 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma = francés
}}</ref> col propósitu d'utilizar les instalaciones aeroportuarias esistentes ensin necesidá de que se tuvieren que faer grandes reformes. Les dimensiones de cada unidá nun teníen de superar los 80 metros de [[llargor]] y [[valumbu]], l'altor máximu afitar en 24 m. Estes llimitaciones diseñar pa dexar que'l A380 pudiera maniobrar nos aparcamientos y cais de los aeropuertos qu'operaben los Boeing 747.<ref>{{cita web |url = http://www.onera.fr/daap/ailes-volantes/index.php
|títulu = Ailes volantes, une solution pour améliorer le trafic aérien de demain
|editorial = ONERA.fr
|fecha = 5 d'abril de 2006 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma = francés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100612171105/http://www.onera.fr/daap/ailes-volantes/index.php |fechaarchivu=12 de xunu de 2010
}}</ref> Amás, les grandes dimensiones del A380 nun seríen un problema, pos la gran mayoría de los aeropuertos yá taben preparaos dende l'apaición del 747.
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = left
| direición = horizontal |títulu=Comparación de modelos
| semeya1 = Airbus A380 Storm.jpg | anchu1 = 201 | testu1 = El Airbus A380, ''superjumbo'' desenvueltu por Airbus.
| semeya2 = Boeing 747-8 N747EX First Flight 2-8-2010.jpg | anchu2 = 170 | testu2 = [[Boeing 747-8]], ''superjumbo'' propuestu pol fabricante Boeing pa competir col A380.}}
El Airbus A380 foi especialmente diseñáu pa llevar a más pasaxeros que'l 747 consumiendo menos, amás la capacidá nun tenía que trate amenazada.
Boeing trabayó nel desarrollu del [[Boeing 747-8|747-8]],<ref name=LF>{{cita web |url = http://www.boeing.es/ViewContent.do?id=1495&aContent=Caracter%C3%ADsticas%20T%C3%A9cnicas%20747-8
|títulu = Carauterístiques téuniques del Boeing 747-8
|autor = Boeing España |editorial
= Boeing.es |fechaaccesu=5 de febreru de 2011 |fechaarchivu=28 de marzu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100328193511/http://www.boeing.es/ViewContent.do?id=1495&aContent=Caracter%C3%ADsticas%20T%C3%A9cnicas%20747-8
}}</ref> una nueva variante del 747 que s'esperaba consumiera un 13 % menos por pasaxeru y tuviera un costu d'esplotación un 19 % menor que'l A380, anque seya que non siguiría teniendo 88 asientos de pasaxeros menos nuna configuración de tres clases en dambos aviones (467 asientos, según Boeing).<ref name=LF/> Esta nueva aeronave de Boeing entró en serviciu en 2011.<ref>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/news/articles/picture-boeing-delivers-first-747-8f-363348/|títulu = Boeing delivers first 747-8F|autor = Jon Ostrower|fecha = 12 d'ochobre de 2011|idioma = inglés|editorial = Flightglobal |fechaaccesu=22 d'avientu de 2015|sitiuweb = Original: Fight Global. Archiváu n'Internet Archive. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111015033949/http://www.flightglobal.com/news/articles/picture-boeing-delivers-first-747-8f-363348/ |fechaarchivu=15 d'ochobre de 2011}}</ref>
El 19 d'avientu del [[2000]], el conseyu de supervisión d'Airbus decidió poner en marcha'l programa pa la construcción del A3XX, rebautizándolo como A380, con un presupuestu oficial ya inicial de 10 700 millones de dólares —anque fontes esternes yá lo alzaben a 14 000 millones—y con pidíos roblaos por seis compañíes aérees que superaben les 50 unidaes.<ref>{{cita web
|url=http://money.cnn.com/2000/12/19/europe/airbus/
|títulu=Airbus jumbo on
runway
|editorial=CNN
|fecha=19 d'avientu de 2000
|fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210816092252/https://money.cnn.com/2000/12/19/europe/airbus/
|fechaarchivu=2021-08-16
}}</ref><ref>{{cita web |url=http://online.wsj.com/article/SB976882107200789994.html?mod=googlewsj
|títulu= Virgin orders six A3XX aircraft, allowing Airbus to meet its goal
|editorial=Wall Street Journal
|fecha=15 d'avientu de 2000 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> El nome A380 nun sigue la clásica numberación d'Airbus ([[A300]] - [[A340]]); escoyóse'l 8 porque esi númberu ye consideráu un númberu de la suerte en munchos [[Asia|países asiáticos]], llugares onde s'atopaben dalgunos de los sos principales veceros.{{harvnp|Norris|Wagner|2005}}
La configuración del A380 afitar a principios de 2001 y en xineru de 2002 empezar a fabricar los primeros componentes de les ales.<ref>{{cita publicación |títulu=Airbus
empieza la fabricación del so avión 'xigante' A380
|url=https://elpais.com/diario/2002/01/24/economia/1011826805_850215.html |fechaaccesu=19 de xineru de 2016
|axencia=Axencies
|editorial=''El País'' (Archivu)
|fecha=24 de xineru de 2002
|allugamientu=París, Francia }}</ref>.
=== Presupuestu ===
[[Ficheru:Aeropuerto de Hong Kong, Singapore Airlines A380, 2013-08-13, DD 11.jpg|miniaturadeimagen|Vista fronteru del aparatu.]]
El [[presupuestu]] inicial envaloráu por Airbus y fitu orixinalmente en 1994, yera d'unos 8000 millones de [[Dólar d'Estaos Xuníos|dólares]];<ref>{{cita web
|url = http://www.lexpansion.com/economie/double-jeu-pour-un-gros-porteur_2214.html
|títulu = Double jeu pour un gros-porteur
|autor = Daniel Fortin
|editorial = L'Expansion.com (Noticia orixinal archivada en Wikiwix)
|fecha = 16 de xunu de 1994
|fechaaccesu = 20 de xineru de 2016
|idioma = francés
|cita = ''Le projet, évalué à 8 milliards de dollars''
|urlarchivu = http://archive.wikiwix.com/cache/20110224004833/http://www.lexpansion.com/economie/double-jeu-pour-un-gros-porteur_2214.html
|fechaarchivu = 2011-02-24
}}</ref>Como se dixo enantes, el presupuestu cuando se punxo oficialmente en marcha'l programa, el 19 d'avientu de 2000, yera de 10 700 millones de dólares, cifra que se caltenía estable entá en 2003, partiéndose los gastos de la siguiente forma: 5100 millones al cargu d'Airbus, 3100 de socios y provisores y 2500 d'anticipos de los gobiernos.<ref>{{cita web |url = http://www.eads.com/eads/int/en/investor-relations/events-reports/annual-report/2009.html |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101224070126/http://www.eads.com/eads/int/en/investor-relations/events-reports/annual-report/2009.html
|títulu = Rapport Annuel et Document de Référence 2003
|autor = EADS
|editorial = eads.com
|fecha = 2003 |fechaarchivu=24 d'avientu de 2010 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma = inglés
}}</ref>
Sicasí, n'abril de 2005 una noticia de la [[BBC]] yá recoyía que'l presupuestu amontárase en 1450 millones d'euros, hasta los 12 000 millones, qu'en dólares supóníen unos 15 000 millones, según el tipu de cambéu EUR/USD d'esi mes;<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/4482105.stm
|títulu=Market challenges facing Airbus' giant
|autor=Jon Cronin. BBC News
|editorial=BBC.co.uk
|fecha=25 d'abril de 2005 |fechaaccesu=5 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> si a esto suman sanciones, entregues y gastos extra non planiaos, la carga financiera total nel desarrollu del A380 foi de 25 000 millones de dólares, el triple de anunciar primeramente pa xustificar la viabilidá económica del [[proyeutu]].<ref>{{cita publicación |apellíos1=Rothman|nome1=Andrea|títulu=Airbus A380 Haunted by Feeble Orders Marks Decade in Skies|url=http://www.bloomberg.com/news/articles/2015-04-26/airbus-a380-haunted-by-lack-of-orders-marks-decade-in-the-skies |fechaaccesu=20 de xineru de 2016|editorial=Bloomberg|fecha=27 d'abril de 2015|idioma=inglés|cita=(...) though the company admits the overall program itself will never recoup its $25 billion investment.}}</ref><ref>El que los aviones vender en dólares tamién ye una dura carga financiera p'[[Airbus]], pos lu ponen en desventaxa frente al so principal competidor, [[Boeing]].</ref>
=== Presentación pública ===
[[Ficheru:A380 Reveal 1.jpg|thumb|Presentación pública en [[Toulouse]] (2005).]]
La presentación oficial del Airbus A380 tuvo llugar el [[18 de xineru]] de [[2005]], nun hangar de la llinia d'ensamblaxe final Jean-Luc Lagardère que la compañía tien en [[Toulouse]], [[Francia]].<ref name=OK>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/mundodinero/2005/01/17/Noti200501172013.html
|títulu="El trunfu d'Europa - A380
|autor= Elmundo.es
|editorial= elmundo.es
|fecha=17 de xineru de 2005 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011
}}</ref>
La so presentación axuntó a más de 5000 persones y representantes de los cuatro países que participaren viviegamente nel proyeutu, incluyíos los xefes de gobiernu de toos ellos: [[Tony Blair]] ([[Reinu Xuníu]]), [[Jacques Chirac]] ([[Francia]]), [[José Luis Rodríguez Zapatero]] ([[España]]) y [[Gerhard Schröder]] ([[Alemaña]]). La ceremonia tuvo una duración averada de dos hores, tiempu nel que se conmemoró los 35 años del consorciu européu d'Airbus y los sos ésitos dende'l llanzamientu del [[Airbus A310]] a principios de la [[Años 1980|década de 1980]]. Tamién asistieron al actu representantes de les catorce empreses veceres y personalidaes de l'aeronáutica.<ref name=OK/>
=== Primeros vuelos y pruebes ===
[[Ficheru:IABG Test Setup A380 Dresden bent wing.jpg|thumb|left|Pruebes de fatiga a una ala del A380 en [[Dresde]].]]
Desenvolviéronse pruebes específiques pa poner a prueba al A380. Nel [[aeropuertu de Dresde]] foi sometíu a pruebes de fatiga. Tamién se-y realizaron pruebes d'[[IABG]] en 47 500 ciclos de vuelu, lo qu'equival a un añu de serviciu.<ref>{{cita web |url = http://www.iabg.de/presse/aktuelles/mitteilungen/200211_airbus_a380_dresden_de.php
|títulu = Airbus A380 wird in Dresden getestet - Airbus vergibt Auftrag an IABG
|autor = IABG
|editorial = IABG.de |fecha =
12 de payares de 2002 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = alemán |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120315222327/http://www.iabg.de/presse/aktuelles/mitteilungen/200211_airbus_a380_dresden_de.php |fechaarchivu=15 de marzu de 2012
}}</ref> En febreru de 2006 mientres una prueba de [[Flexibilidá cognitiva|flexibilidá]] y [[Fatiga de materiales|fatiga]], una de les ales sedóse dempués de qu'esta pasara nun 45 % la carga máxima ente los motores; p'aprobar esta prueba yera necesariu que les ales aguantaren nun 50 % la carga máxima, polo qu'Airbus darréu resolvió'l problema.<ref>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2006/05/23/206797/airbus-to-reinforce-part-of-a380-wing-after-march-static-test.html
|títulu = Airbus to reinforce part of A380 wing after March static test rupture
|autor = Andrew Doyle. Flight International
|editorial = Flight Global.com
|fecha = 23 de mayu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110812074733/http://www.flightglobal.com/articles/2006/05/23/206797/airbus-to-reinforce-part-of-a380-wing-after-march-static-test.html |fechaarchivu=12 d'agostu de 2011
}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.abendblatt.de/wirtschaft/article382114/Airbus-A380-Tragfluegel-sind-bereits-ueberarbeitet.html
|títulu=Airbus: A380-Tragflügel sind bereits überarbeitet
|autor=Volker Mester
|editorial=Hamburger Abendblatt
|fecha=21 de febreru de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=alemán
}}</ref>
El [[26 de marzu]] de 2006 l'A380 llogró'l certificáu d'evacuación en [[Hamburgu]], [[Alemaña]]. Con 8 de les 16 salíes bloquiaes, 853 persones ente pasaxeros y tripulantes abandonaron l'avión en 78 segundos, 12 menos de los riquíos pa superar la prueba. Trés díes depués l'A380 recibió'l permisu de navegación per parte de l'[[Axencia Europea de Seguridá Aérea]] (EASA) y de l'[[Alministración Federal d'Aviación|Alministración Federal d'Aviación d'Estaos Xuníos]] (FAA) pal tresporte d'un máximu de 853 pasaxeros.<ref>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2006/03/29/205739/pictures-airbus-a380-clears-european-and-us-certification-hurdles-for-evacuation.html
|títulu = Pictures: Airbus A380 clears European and US certification hurdles for evacuation trial
|autor = Flight International
|editorial = Flight Global.com
|fecha = 29 de marzu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090926010149/http://www.flightglobal.com/articles/2006/03/29/205739/pictures-airbus-a380-clears-european-and-us-certification-hurdles-for-evacuation.html |fechaarchivu=26 de setiembre de 2009
}}</ref>
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = horizontal
| títulu= Primer vuelu |
semeya1 = A380 on taxiway.ogv| anchu1 = 180 | testu1 = El Airbus A380 el día del so vuelu inaugural.
| semeya2 = A380 f) 1st flight.JPG | anchu2 = 220 | testu2 = [[Primer vuelu]] del Airbus A380, el [[27 d'abril]] de [[2005]].
}}
El primer vuelu del A380 tuvo que ser retardáu en delles ocasiones por cuenta de problemes téunicos; finalmente'l 27 d'abril de 2005, l'avión col númberu de serie 001 y con un pesu de 421 tonelaes (el mayor pesu de la historia d'un avión civil) desapegó a les 8:29 [[Tiempu universal coordináu|UTC]] del aeropuertu internacional de Toulouse.
L'A380, forníu con 4 [[Rolls-Royce Trent|motores Trent 900]], desapegó de [[Toulouse]] con una tripulación de seis persones, encabezada pol xefe del proyeutu, [[Jacques Rosay]]. El vuelu duró 3 hores y 54 minutos; más tarde, Rosay diría que fuera «como montar en [[bicicleta]]».<ref name="primer vuelu"/>
El 1 d'avientu de 2005 l'A380 algamó la so velocidá máxima de [[Númberu Mach|Mach]] 0,96 (la [[velocidá de cruceru]] normal ye de 0,85).<ref>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2005/12/20/203708/a380-powers-on-through-flight-test.html
|títulu = A380 powers on through flight-test
|autor = Max Kingsley-Jones. Flight International
|editorial = Flight Global.com
|fecha = 20 d'avientu de 2005 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110810045227/http://www.flightglobal.com/articles/2005/12/20/203708/a380-powers-on-through-flight-test.html |fechaarchivu=10 d'agostu de 2011
}}</ref> El 10 de xineru de 2006 realizó'l so primer [[vuelu tresatlánticu]], volando hasta [[Medellín (Colombia)|Medellín]] nel [[Aeropuertu Internacional José María Córdova]] ([[Rionegro (Antioquia)|Ríonegro]]), [[Colombia]], y nel 2007 hasta [[Bogotá]] nel [[Aeropuertu Internacional El Dorado]] pa probar el rendimientu de los motores n'aeropuertos asitiaos a grandes altores. Más tarde, el 6 de febreru del mesmu añu voló hasta [[Iqaluit]], en [[Canadá]], coles mires de probar la so resistencia y comportamientu ante climes bien fríos.<ref>{{cita web |url=http://www.msnbc.msn.com/id/11236081/
|títulu=Airbus tests A380 jet in extreme cold of Canada
|autor=[[Associated Press|AP]]
|editorial=msnbc.com
|fecha=2 d'agostu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
El primer vuelu con motores [[Engine Alliance GP7000|GP7200]], tuvo llugar el 25 d'agostu de 2006.<ref>{{cita web |url=http://www.bizjournals.com/cincinnati/stories/2006/08/21/daily47.html |títulu=GE joint venture engines tested on Airbus A380
|autor=Business Courier
|editorial=bizjournals.com
|fecha=25 d'agostu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> El 4 de setiembre de 2006, con 474 emplegaos d'Airbus a bordu, realizóse una prueba por que los pasaxeros probaren les instalaciones y la comodidá del avión.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/5312020.stm
|títulu=Airbus A380 completes test flight
|autor=BBC News
|editorial=bbc.com.uk
|fecha=4 de setiembre de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> N'avientu Airbus llogró los certificaos d'homologación pa los modelos A380-841 y A380-842 de parte de EASA y FAA, nuna ceremonia na sede francesa de la empresa. L'A380-861 llogró'l so certificáu un añu dempués, el 14 d'avientu de 2007.<ref>{{cita web |url=http://www.airbus.com/presscentre/pressreleases/press-release-detail/detail/airbus-a380-receives-joint-easa-faa-type-certification/
|títulu=Airbus A380 receives joint EASA & FAA Type Certification
|autor=Airbus
|editorial=Airbus.com
|fecha=2007 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref><ref name="BV">{{cita web
|url=http://rgl.faa.gov/Regulatory_and_Guidance_Library/rgMakeModel.nsf/0/159B44F68212A2FE862573B70056D374/$FILE/A58NM.pdf
|títulu=FAA TYPE CERTIFICATE DATA SHEET NON. A58NM
|autor=DEPARTMENT OF TRANSPORTATION FEDERAL AVIATION ADMINISTRATION
|editorial=faa.gov
|fecha=14 d'avientu de 2007
|fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
|formatu=PDF
|cita=''A380-800 Series Transport Category Airplanes:<br />Model A380-841, Approved December 12, 2006<br />Model A380-842, Approved December 12, 2006<br />Model A380-861, Approved December 14, 2007''
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180929205346/http://rgl.faa.gov/Regulatory_and_Guidance_Library/rgMakeModel.nsf/0/159B44F68212A2FE862573B70056D374/$FILE/A58NM.pdf
|fechaarchivu=2018-09-29
}}</ref>
=== Producción ===
[[Ficheru:Transport A380 en.svg|thumb|Rutes y centros de fabricación del Airbus A380.]]
Les principales seiciones estructurales y la mayor parte de les pieces del A380 son construyíes en [[Francia]], [[Alemaña]], [[España]] y el [[Reinu Xuníu]]. Por cuenta del so gran tamañu, les pieces fabricaes nos distintos países son llevaes a la planta de montaxe de Jean-Luc Lagarderè, en [[Toulouse]], [[Francia]]. Pal tresporte de los distintos componentes úsase sobremanera'l tresporte terrestre y marítimo, anque en delles ocasiones trespórtense al traviés del [[Airbus A300-600ST Beluga]], un [[avión de carga]] especialmente diseñáu pal tresporte de les mercancíes más avolumaes.<ref>{{cita web |títulu=Beluga: Dimensions & Key data|url=http://www.airbus.com/aircraftfamilies/freighter/beluga/specifications/|editorial=Airbus|idioma=inglés |fechaaccesu=20 de xineru de 2016}}</ref>
Los componentes del Airbus A380 son suministraos por provisores de tol mundu, ente los que destaquen: [[Rolls-Royce]], [[Safran (empresa)|Safran]], [[United Technologies]], [[General Electric]] y [[Goodrich Corporation]].<ref>{{cita web |url = http://www.elrincondejavier.net/html/Article387.html
|títulu = Informe A380
|autor = RincondeJavier.com
|editorial =
|fecha = 15 d'avientu de 2007 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011
|formatu = PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120316224715/http://www.elrincondejavier.net/html/Article387.html |fechaarchivu=16 de marzu de 2012
}}</ref>
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = left
| direición = horizontal |títulu=| foto1 = Ville de Bordeaux.jpg | anchu1 = 180 | testu1 = Barcu de tresporte del A380 ''[[Ville de Bordeaux]]''.
| semeya2 = Beluga n3.jpg | anchu2 = 201 | testu2 = [[Airbus A300-600ST Beluga|A300-600ST Beluga]] N° 3 aterrizando en [[Toulouse]].
}}
Pal movimientu de los componentes disponer d'una gran flota de camiones y barcos, amás d'instalaciones especializaes y carreteres modificaes pa poder dar cabida a convóis de gran tamañu.
Les seiciones delantero y trasero del fuselaxe fabricar nes industries d'Airbus en Hamburgu, nel norte d'Alemaña, d'onde son tresportaes per mar escontra'l Reinu Xuníu. Les ales fabricar en [[Gran Bretaña]], concretamente en [[Bristol]] y [[Broughton]], dende onde se lleven a [[Francia]].<ref name=TY>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2003/05/20/165712/towards-toulouse.html
|títulu = Towards Toulouse
|autor = Flight International
|editorial = Flight Global.com
|fecha = 20 de mayu de 2003 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090215030027/http://www.flightglobal.com/articles/2003/05/20/165712/towards-toulouse.html |fechaarchivu=15 de febreru de 2009
}}</ref> En [[Saint-Nazaire]], al oeste de Francia, lleguen les pieces fabricaes tantu en Bristol como en Hamburgu. La cola y el banduyu del avión, son ensamblados na ciudá española de [[Getafe]], d'onde son tresportaes per carretera —nel casu de les pieces más pesaes, tamién s'usa dacuando'l Airbus A300-600ST Beluga pal so tresporte— hasta Francia.
Finalmente toles pieces fabricaes y ensambladas nos distintos países son llevaes per carretera o mar hasta la cadena de montaxe de Toulouse.
Dempués del montaxe, l'avión pilotar hasta Hamburgu, onde s'amobla y pinta, siendo necesarios 3600 llitros de pintura pa cubrir les sos 3100 metros cuadraos.<ref>{{cita web |url = http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/07_04_11_A380_first_paint.html
|títulu = Airbus starts painting first A380 for Singapore Airlines
|autor = Airbus
|editorial = Airbus.com
|fecha = 11 d'abril de 2007 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080610030512/http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/07_04_11_A380_first_paint.html |fechaarchivu=10 de xunu de 2008
}}</ref> Tou este complexu procesu de fabricación provoca que solo un máximu de cuatro Airbus A380 puedan ser construyíos cada [[mes]].<ref name=TY/>
=== Problemes de producción y retrasos na entrega ===
[[Ficheru:A 380 Wirbelschleppentests 1.JPG|thumb|Airbus A380, siendo entá propiedá d'[[Airbus]].]]
[[Ficheru:A380 im schnellen Vorbeiflug.jpg|thumb|Airbus A380 en plenu vuelu en [[mayu]] de [[2006]].]]
Cuando s'empecipió la producción del A380, la compañía Airbus taba esmolecida polos múltiples retrasos sufiertos na construcción del avión, atribuyíos principalmente a los 500 km de cableaxe que contenía cada aeronave, lo que suponía una enorme complexidá téunica, yá que cada avión contenía 100 000 cables y 40 300 [[Conector llétricu|conectores]]. A esto había que sumar el concurrente diseñu y l'altu grau de personalización que cada [[Compañía aérea|compañía]] esixera, amás de los problemes na xestión de la configuración y el control de cambeos,<ref>{{cita web |url=http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20071015/53402106295/el xigante-airbus-380-llega-con-dos-anos-de-retrasu-a380-toulouse-a350-aerolineas-arxentines-nicolas.html |títulu=El xigante Airbus 380 llega con dos años de retrasu |autor=La Vanguardia editorial=La Vanguardia.es |fecha=15 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2006/07/18/207894/farnborough-first-news-the-race-to-rewire-the-airbus.html
|títulu = Farnborough first news: The race to rewire the Airbus A380
|autor = Max Kingsley-Jones. Flight International
|editorial = Flight Global.com
|fecha = 18 de xunetu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110109080407/http://www.flightglobal.com/articles/2006/07/18/207894/farnborough-first-news-the-race-to-rewire-the-airbus.html |fechaarchivu=9 de xineru de 2011
}}</ref> pos mientres les instalaciones alemanes y españoles d'Airbus usaben la versión 4 del [[programa informáticu]] [[CATIA]], los franceses ya ingleses pasaren a la versión 5.<ref name="WR">{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2006/12/11/business/worldbusiness/11iht-airbus.3860198.html?_r=2&pagewanted=5
|títulu=The Airbus saga: Crossed wires and a multibillion-euru delay
|autor=Nicola Clark
|editorial=International Herald Tribune
|fecha=11 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> Estos errores de fabricación provocaron problemes na configuración electrónica de los aviones, yá qu'en dellos casos usárase [[aluminiu]] en llugar de [[cobre]] conductor, lo qu'enzancaba les operaciones del [[software]].<ref>{{cita web
|url=http://www.cadalyst.com/cad/product-design/what-grounded-airbus-a380-10903
|títulu=What Grounded the Airbus A380?
|autor=Kenneth Wong
|editorial=Cadalyst.com
|fecha=6 d'avientu de 2006
|fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090826172720/http://www.cadalyst.com/cad/product-design/what-grounded-airbus-a380-10903
|fechaarchivu=2009-08-26
}}</ref>
Airbus anunció'l primer retrasu en xunu de 2005, notificando a les compañíes aérees que la entrega retrasaríase seis meses.<ref name="WR"/> Esti fechu amenorgó'l númberu total d'entregues previstes pa finales de 2009 de cerca de 120 a menos de 100. El 13 de xunu de 2006 anuncióse un segundu retrasu, esta vegada de seis a siete meses.
La primer entrega taba prevista pa finales de 2006, tando entamáu apurrir 9 aviones en 2007 y llegar a 70 entregues en 2009. Les constantes demorances y l'incumplimientu del calendariu llevaron a Airbus y a [[EADS]] a perder un 26 % del so valor en bolsa.<ref>{{cita web |url=http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9A01Y5DC1031F936A25755C0A9609C8B63
|títulu=Airbus Delay On Giant Jet Sends Shares Plummeting
|autor=Nicola Clark
|editorial=International Herald Tribune
|fecha=15 de xunu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma= inglés
}}</ref>
El 3 d'ochobre de 2006, el conseyeru delegáu d'Airbus, [[Christian Streiff]], anunció un tercer retrasu y una revisión del programa A380,<ref name=WR/> amás d'un retayu nos ingresos esperaos hasta 2010 de 4800 millones d'euros, debíu tanto a la reestructuración propia y a los retrasos como a les meyores nes previsiones de [[Boeing]].<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com/articulo/andalucia/cita/marcada/incertidume/A380/elpepiespand/20061006elpand_19/Tes |títulu=Una cita marcada pola incertidume sobre l'A380
|autor=Axencies - Sevilla |editorial=El
País.com
|fecha=6 d'ochobre de 006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
}}</ref><ref name=WR/><ref>{{cita web |url=http://www.thetimes.co.uk/tto/business/industries/engineering/article2170403.ece
|títulu=Airbus will lose €4.8bn because of A380 delays
|autor=David Robertson
|editorial=''The Times''
|fecha=4 d'ochobre de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
Munches compañíes aérees ante los retrasos, plantegaron amenorgase los sos pidíos, o bien sustituyir la compra d'A380 por aviones Boeing 747-8. Ante esta situación, Airbus dio prioridá a la [[Producción en cadena|producción]] de les versiones 800 (A380-800) y 800F (A380-800F) de les sos A380 frente a otros modelos de la compañía.<ref>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2006/05/16/206661/airbus-a380-freighter-delayed-as-emirates-switches-orders-to-passenger.html
|títulu = Airbus A380 Freighter delayed as Emirates switches orders to passenger variant
|autor = Flight International
|editorial = Flight Global.com
|fecha = 16 de mayu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101115170107/http://www.flightglobal.com/articles/2006/05/16/206661/airbus-a380-freighter-delayed-as-emirates-switches-orders-to-passenger.html |fechaarchivu=15 de payares de 2010
}}</ref>
Los trabayos na versión de carga del A380 fueron suspendíos,<ref name=AZ>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2006/12/04/210965/ilfc-to-defer-its-airbus-a380-order-until-at-least-2013-ditching-freighter-variants-for-passenger.html
|títulu = ILFC to defer its Airbus A380 order until at least 2013, ditching freighter variants for passenger configuration
|autor = Max Kingsley-Jones. Flight International
|editorial = Flight Global.com
|fecha = 4 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110520155958/http://www.flightglobal.com/articles/2006/12/04/210965/ilfc-to-defer-its-airbus-a380-order-until-at-least-2013-ditching-freighter-variants-for-passenger.html |fechaarchivu=20 de mayu de 2011
}}</ref> pero caltuvo la ufierta, anque ensin afitar una fecha pa la so puesta en serviciu.<ref name=AZ/> Pa la versión de pasaxeros revisar de nuevu— el calendariu, añadiendo amás compensaciones poles demorances a los 13 veceros, quien de la mesma, caltuvieron tolos pidíos orixinales, habiendo inclusive dalgunes qu'aumentaron el pidíu orixinal, como [[Emirates Airlines]],<ref>{{cita web |url = http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/07_05_07_Emirates_additional_A380s.html
|títulu = Emirates Airlines reaffirms commitment to A380 and orders additional four
|autor = Airbus
|editorial = Airbus.com
|fecha = 7 de mayu de 2007 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071223042521/http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/07_05_07_Emirates_additional_A380s.html |fechaarchivu=23 d'avientu de 2007
}}</ref> [[Singapore Airlines]],<ref>{{cita web |url = http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/06_12_20_Singapore_additional_A380s.html
|títulu = Singapore Airlines boosts Airbus fleet with additional A380 orders
|autor = Airbus
|editorial = Airbus.com
|fecha = 20 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071228102408/http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/06_12_20_Singapore_additional_A380s.html |fechaarchivu=28 d'avientu de 2007
}}</ref> [[Air France]]<ref>{{cita web |url=http://www.deagel.com/news/Air-France-to-Order-Two-Additional-A380s-and-18-A320s_n000002186.aspx
|títulu=Air France to Order Two Additional A380s and 18 A320s
|autor=Airbus
|editorial=Deagel.com
|fecha=18 de xunu de 2007 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> o [[Qantas]].<ref>{{cita web |url = http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/06_12_21_qantas_8_more_a380.html
|títulu = Qantas signs firm order for eight additional A380s
|autor = Airbus
|editorial = Airbus.com
|fecha = 21 d'avientu de 2006 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080420065300/http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/06_12_21_qantas_8_more_a380.html |fechaarchivu=20 d'abril de 2008
}}</ref>
El primer A380, col rediseño nel sistema de cableaxe, foi apurríu n'abril de 2008 con una demoranza de tres meses. El 13 de mayu d'esi mesmu añu, Airbus anunció l'amenorgamientu de les entregues a 12 unidaes en 2008 y 21 en 2009.<ref>{{cita web |url = http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/08_05_13_A380_ramp_up_revisited.html
|títulu = A380 production ramp-up revisited
|autor = Airbus
|editorial = Airbus.com
|fecha = 13 de mayu de 2008 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080517010428/http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/08_05_13_A380_ramp_up_revisited.html |fechaarchivu=17 de mayu de 2008
}}</ref> Más tarde la cifra de 21 unidaes pa 2009 foi amenorgada a 14, de les que finalmente 10 unidaes fueron apurríes.<ref>{{cita web |url=http://www.businessweek.com/globalbiz/content/dec2009/gb20091230_002813.htm
|títulu=Airbus prediz un retayu nel númberu d'entregues en 2009
|autor=Andrea Rothman
|editorial=businessweek.com
|fecha=30 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=6 de febreru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
=== Entrada en serviciu ===
El primer avión apurrióse'l 15 d'ochobre de 2007 a [[Singapore Airlines]], compañía cola qu'entró en serviciu'l 25 d'ochobre d'esi mesmu añu, nun vuelu inaugural ente [[Singapur]] y [[Sydney]]. Los pasaxeros mercaron los billetes nuna puya benéfica, rondando'l preciu de cada pasaxe ente 560 y 100 380 dólares.<ref>{{cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/7061164.stm
|títulu=A380 superjumbo lands in
Sydney |autor=BBC
|editorial=BBC.co.uk
|fecha=25 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=5 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> Dos meses dempués el conseyeru delegáu de Singapore Airlines, [[Choong Seng]], dixo que los resultaos llograes col A380 yeren los meyores tocantes a gastu y rentabilidá de tola so flota.
[[Emirates Airlines]] foi la segunda aereollinia en recibir l'A380, el 28 de xunetu de [[2008]], y realizó el so vuelu inaugural ente [[Dubái]] y [[Nueva York]] el 1 d'agostu del mesmu añu.<ref name=HK>{{cita web |url=http://www.gadling.com/2008/08/03/emirates-a380-arrives-in-new-york/
|títulu=Emirates A380 arrives in New York
|autor=Grant Martin
|editorial=gadling.com
|fecha=3 d'agostu de 2008 |fechaaccesu=5 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> [[Qantas]] foi la siguiente aereollinia en recibir l'aparatu'l 19 de setiembre de 2008, poniéndolo oficialmente en serviciu con un vuelu inaugural ente [[Melbourne]] y [[Los Angeles]] el 20 d'ochobre de 2008.<ref>{{cita web |url=http://www.theage.com.au/articles/2008/10/21/1224351190665.html
|títulu=Qantas A380 arrives in LA after maiden flight
|autor=[[Agence France-Presse|AFP]]
|editorial=The Age.com.au
|fecha=21 d'ochobre de 2008 |fechaaccesu=5 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> A finales de 2008 yá volaren nel A380 890 000 viaxeros nun total de 2200 vuelos a lo llargo de 21 000 hores.
En febreru de [[2009]], l'A380 de Singapore Airlines tresportó al pasaxeru «un millón». [[Air France]] recibió la so primer aeronave'l 30 d'ochobre de 2009, nel [[Aeropuertu Charles de Gaulle|aeropuertu francés Charles de Gaulle]];<ref>{{cita web
|url=http://news.ph.msn.com/business/article.aspx?cp-documentid=3678311
|títulu=Air France set to get Europe's first A380 superjumbo
|autor=[[Agence France-Presse|AFP]]
|editorial=MSN news
|fecha=30 d'ochobre de 2009
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110714130008/http://news.ph.msn.com/business/article.aspx?cp-documentid=3678311
|fechaarchivu=2011-07-14
}}</ref> [[Lufthansa]] recibir el 19 de mayu de 2010. En xunetu de 2010, los A380 en serviciu tresportaren yá a seis millones de veceros en 17 000 vuelos a 20 destinos internacionales. En xunu de 2011, solo los A380 d'[[Air France]] yá tresportaren a un millón de viaxeros.<ref>{{cita web |url=http://www.aerotendencias.com/industria-aeronautica/3465-air-france-yá-tresportó--un-millon-de-persones-en-los-a380
|títulu=Tresporte de pasaxeros
|autor=aerotendencias.com
|editorial=
|fecha=2008 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011
}}</ref>
=== Operación n'aeropuertos ===
[[Ficheru:2010-05-27 A380 LH D-AIMA 03.jpg|thumb|L'A380 atopó nos sos entamos serios problemes y torgues a la d'operar en determinaos aeropuertos internacionales por cuenta de les sos insólites dimensiones.|234x234px]]
[[Ficheru:15-07-11-Flughafen-Paris-CDG-RalfR-N3S 8864.jpg|thumb|A380 en París Charles de Gaulle|232x232px]]
El Airbus A380 ta englobado na denomada lletra de clave F d'[[OACI]], con un valumbu entendíu ente los 65 y los 80 metros (esclusive) y un anchor esterior ente ruedes del tren d'aterrizaxe principal dende los 14 hasta los 16 metros (esclusive);<ref>{{cita publicación |nome=OACI |añu=setiembre de 2010|publicación=Anexu 14: aeródromos }}</ref> y na categoría DG —Design Group— d'Estaos Xuníos, la de mayor tamañu de cuantes aeronaves operen nesi país. Precisamente n'[[Estaos Xuníos]] ye onde l'A380 atopó un mayor númberu de torgues a la de poder realizar les sos operaciones,<ref name=GN>{{cita web |url=http://vuelosinternacionales.blogspot.com/2008/04/los aeropuertos-y-el-a380.html|títulu=L'A380 y los aeropuertos|añu=2008 |fechaaccesu=1 d'agostu de 2016}}</ref> anque n'otros países, como [[Gran Bretaña]], tamién sufrió severos problemes.<ref name=GN/>
La [[Federal Aviation Administration]] (FAA) solo autorizó en principiu los aterrizaxes y despegues del A380 en pistes de 60 metros d'anchu, cuando la gran mayoría de les pistes n'aeropuertos d'Estaos Xuníos tien un anchu de 45,<ref name=BR>{{cita web|autor=Scribd|url=https://es.scribd.com/doc/3837109/a380-Airport-Planning|títulu=Especificaciones pa operar l'A380 n'aeropuertos internacionales (documentu oficial)|añu=2003|fechaaccesu=27 de xunu de 2011|idioma=inglés|obra=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160310183353/https://es.scribd.com/doc/3837109/a380-Airport-Planning|fechaarchivu=2016-03-10}}</ref> aptes pa recibir al [[Boeing 747]]. Tocantes a les [[Pista de carreto|pistes de rodadura]] o carreto —taxiways—, los aviones de la clase DG VI han de faelo per pistes de 30,5 metros d'anchor, pero Airbus comunicó que forniría a los sos aviones con una cámara pa la rodadura (TCS) que dexaría ayudar a la tripulación nesta fase y amenorgar a 22,9 metros l'anchor de pista necesaria.<ref name=BR/>
Tocantes a la velocidá de carreto, l'avión nun puede devasar los 24 km/h per hora unes 15 milles per hora—.<ref name=BR/>
Otramiente, la FAA propunxo que cuando un A380 tea rodando nuna pista paralela a otra pista, esta se zarru mientres dure'l so pasu. Esto causara grandes problemes a la de xestionar el yá sobrecongestionado espaciu aereu d'Estaos Xuníos. De manera similar, cuando un A380 [[despegue]] o [[Aterrizaxe|aterrice]], nun podría haber nengún otru avión realizando'l so rodadura nuna pista axacente.<ref name=BR/> A lo último, en condiciones de baxa visibilidá, mientres l'aterrizaxe y despegue del avión, nun podría haber otru avión a menos de 915 metros (3000 pies) de la cabecera de pista y en condiciones de Categoría II y III, a 1220 m —4000 pies—.<ref name=BR/> Sicasí, la FAA y la [[Axencia Europea de Seguridá Aérea|EASA]] autorizaron en xunetu de 2007 a que'l Airbus A380 operara en pistes de 45 metros d'anchu ensin restricciones.<ref>{{cita web |títulu=Operational Evaluation Board Report: Airbus A380-800. Report of the FCL/OPS Subgroup|url = http://www.easa.europa.eu/certification/flight-standards/doc/oeb-final-report/airbus/Airbus-A380-FCL-OPS-OEB-Report-Rev_1-20110718.pdf|sitiuweb = www.webcitation.org |fechaaccesu=22 d'avientu de 2015|fecha = 18 de xunetu de 2011|idioma = inglés|editorial = Axencia Europea de Seguridá Aérea (archiváu en WebCite) |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6BsXIH8j5?url=http://www.easa.europa.eu/certification/flight-standards/doc/oeb-final-report/airbus/Airbus-A380-FCL-OPS-OEB-Report-Rev_1-20110718.pdf |fechaarchivu=2 de payares de 2012}}</ref>
N'España, [[Aena]] tien definíos unos sobres d'aparcamientu, n'inglés conocíos como Aircraft Safety Area (ASA), según les dimensiones de les aeronaves. Hasta la llegada del A380, la mayor posición d'aparcamientu yera'l Tipu I, pensada pal Airbus A340 y pal Boeing 747; sicasí, pal A380 creóse'l Tipu 0, con una fondura similar a la de Tipu I, pero de mayor anchor.
== Diseñu ==
=== Cabina de mandu ===
[[Ficheru:Airbus A380 cockpit.jpg|thumb|left|[[Cabina de mandu]] d'un A380.]]
[[Airbus]] utilizó nel A380 carauterístiques de manexu, procedimientu y disposición de la [[cabina de vuelu|cabina]] similares a les d'otros [[aviones]] de la compañía p'amenorgar costos de formación de la [[tripulación]]; d'acordies, la cabina ye similar a la d'otros aviones d'Airbus, anque a esta incorporáronse-y delles meyores. L'A380 cuenta con una avanzada [[cabina de cristal|cabina de ''cristal'']] y unos nuevos mandos de vuelu ''[[fly-by-wire]]'' con [[palanca de control llateral]].<ref name=GJ>{{cita web |url = http://a380.lufthansa.com/en/html/technik/piloten/index.php
|títulu = Cockpit
|autor = Lufthansa
|editorial = lufthansa.com |fechaaccesu=25 d'ochobre de 2009
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080612232128/http://a380.lufthansa.com/en/html/technik/piloten/index.php |fechaarchivu=12 de xunu de 2008
}}</ref> Dispón d'ocho [[pantalla de cristal líquidu|pantalles de cristal líquidu]] de 15 × 20 cm, físicamente idéntiques y permutables; estes entienden dos [[Pantalla principal de vuelu|pantalles de vuelu principal]], dos pantalles de navegación, una pantalla de parámetros de los motores, una pantalla del sistema y dos [[pantalla multifunción|pantalles multifunción]] (MFD). Les MFD son nueves nel A380 y apurren una interfaz de manexu senciellu col [[sistema de xestión de vuelu]] —reemplazando tres unidaes de visualización y control multifunción. Na cabina inclúyense [[Tecláu (informática)|teclaos]] [[Tecláu QWERTY|QWERTY]] y [[trackball]]s, pa interaccionar con un sistema de navegación de visualización [[Interfaz gráfica d'usuariu|gráfica]].<ref name="a380_flight_deck">{{cita web |url = http://www.airbus.com/en/aircraftfamilies/a380/flight_deck.html
|títulu = A380 flight deck
|autor = Airbus S.A.S
|editorial = airbus.com |fechaaccesu=16 de setiembre de 2006
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060825173400/http://www.airbus.com/en/aircraftfamilies/a380/flight_deck.html |fechaarchivu=25 d'agostu de 2006
}}</ref><ref>{{cita web
|url=http://www.gillesvidal.com/blogpano/cockpit1.htm
|títulu=Flash-based view of A380's cockpit
|editorial=gillesvidal.com
|fechaaccesu=25 d'ochobre de 2009
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091103040246/http://www.gillesvidal.com/blogpano/cockpit1.htm
|fechaarchivu=2009-11-03
}}</ref> Polo xeneral, la cabina ye más espaciosa que les sos homólogues del restu de los [[Avión de fuselaxe anchu|aviones de fuselaxe anchu]]<ref name=GJ/>
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = horizontal |títulu=| foto1 = Salon du Bourget 20090619 206.jpg | anchu1 = 200 | testu1 = Parte inferior de l'ala del A380.
| semeya2 = A380 Winglet.jpg | anchu2 = 100 | testu2 = [[Aleta de punta alar]] d'un A380.
}}
=== Ales ===
Les [[ala (aeronáutica)|ales]] compónense fundamentalmente de [[fibra de carbonu]] y [[aluminiu]]. Tienen un tamañu abondu pa poder desapegar con un máximu de 650 tonelaes, con cuenta de nun seya necesariu camudar el diseñu de les ales en futures versiones, como l'A380-900.<ref name=ASD>{{cita web |url=http://newtonlaspelotas.blogspot.com/2008/09/tou sobre-el-airbus-a380.html
|títulu=Les ales del A380 |fechaaccesu=8 de xineru de 2011
}}</ref>Airbus calcula que'l tamañu de l'aeronave, sumáu a la [[teunoloxía]] emplegada na so construcción, va ufiertar un costu por operaciones muncho más amenorgáu que'l so competidor, el Boeing 747 y les sos variantes.<ref name=ASD/>
L'A380 tamién emplega les mesmes [[aleta de punta alar|aletes de punta alar]] qu'empleguen los modelos [[A310]] y [[A320]] col fin d'evitar turbulencias y aumentar la eficiencia nel consumu de [[Querosenu|combustible]], según el rendimientu.<ref name=ASD/> Ye nes ales onde tien los sos depósitos de combustible, con una capacidá de 310.000 [[llitru|llitros]] de [[Combustible fósil|combustible]].
[[Ficheru:Paris Air Show 2017 Airbus A380plus winglet.jpg|miniaturadeimagen|Winglet del a380 plus]]
Nel [[Paris Air Show|Paris Air Show 2017]] [[Airbus]] presentó'l nuevu [[a380 plus]] el cual ente otra de les sos carauterístiques incluyía un nuevu tipu de [[winglets]] denomináu "downlet" pola so forma escontra baxo el cual ameyora la eficiencia y amenorgamientu nel consumu de combustible envaloráu nun 4%.
Estos winglets son bien similares a los utilizaos nel Boeing b[[737MAX]].
Esto sumáu a una llista de cambeos presentaos por airbus completen el modelos a380 plus, que impactó yá que s'esperaba una version neo (New Engine Option). Les ales fueron modificaes con meyores aerodinámiques les cualos ayuden al amenorgamientu del consumu de combustible'l cual airbus anuncia. Tamién foi incluyíu un tanque auxiliar de combustible pa dexar que'l pesu de despegue aumente en 3 tonelaes (578) y que'l númberu máximu de pasaxeros aumente en 80 persones, tou esto ensin variar el rangu del que dispón anguaño.
{{clear|left}}
=== Motores ===
{|{{tablaguapa}} align="right" style="text-align:center"
!Versiones A380
!Motores utilizaos
|-
|A380-841
|[[Trent 900|Trent 970]]
|-
|A380-842
|Trent 972
|-
|rowspan="2"|A380-843F
|Trent 977
|-
|Trent 980
|-
|A380-861
|[[GP7000|GP7270]]
|-
|A380-863F
|GP7277
|}
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = horizontal |títulu=| foto1 = A380-trent900.JPG | anchu1 = 177 | testu1 = Vista d'un motor [[Trent 900]] na ala d'un A380.
| semeya2 = GP2700 FWWDD.jpg | anchu2 = 200 | testu2 = Dos [[GP7000|GP7270]] montaos nun A380.
}}
L'A380 ta forníu con cuatro [[turbofán|motores turbofán]] nes sos respeutives góndoles subalares, pero solu dos d'ellos tán provistos d'[[inversores d'emburrie]].<ref name="thustrevs1">{{cita web |url = http://findarticles.com/p/articles/mi_m0UBT/is_2005_May_2/ai_n13829246?tag=content;col1
|títulu = More on A380 Special Conditions
|autor = Air Safety Week
|editorial = bnet
|fecha = 2 de xunu de 2005 |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://archive.today/20120708093505/http://findarticles.com/p/articles/mi_m0UBT/is_2005_May_2/ai_n13829246/?tag=content;col1 |fechaarchivu=8 de xunetu de 2012
}}</ref> El veceru tien la posibilidá d'escoyer ente dos tipos de motores: el [[Rolls-Royce Trent 900]] que monten les versiones A380-841, -842 y -843F; o'l [[Engine Alliance GP7000]] que monten les versiones A380-861 y -863F. Con un [[emburrie]] d'ente 310 y 360 [[kN]] (70 000-80 000 [[lbf]]) cada unu, son los motores más eficientes desenvueltos pa un avión cuatrimotor. El [[diámetru]] de los motores ye de 2,95 metros, y aspiren una [[tonelada]] y media d'aire per segundu.
El Trent 900 ye un modelu deriváu del [[Rolls-Royce Trent 800|Trent 800]], y el [[Engine Alliance GP7000|GP7000]] tien los sos oríxenes nos [[General Electric GUE90]] y [[Pratt & Whitney PW4000]]. El nucleu del Trent 900 ye una versión esguilada del [[Rolls-Royce Trent 500|Trent 500]], pero incorpora la teunoloxía de ventilador con aspes en flecha del Trent 8104 (modelu ensin desenvolver).<ref name="rolls">{{cita web |url = http://www.rolls-royce.com/civil_aerospace/products/airlines/trent900/default.jsp
|títulu = Trent 900 engine
|autor = Rolls-Royce
|editorial = rolls-royce.com |fechaaccesu=16 de setiembre de 2006
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060907203122/http://www.rolls-royce.com/civil_aerospace/products/airlines/trent900/default.jsp |fechaarchivu=7 de setiembre de 2006
}}</ref> El GP7200 tien un nucleu deriváu de la GUE90 y el ventilador y la [[Turbomáquina|turbomaquinaria]] de baxa presión del PW4090.<ref name="engine_alliance">{{cita web |url = http://www.enginealliance.com/gpfeat.html
|títulu = GP7200 engine features
|autor = Engine Alliance
|editorial = enginealliance.com |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101207023814/http://www.enginealliance.com/gpfeat.html |fechaarchivu=7 d'avientu de 2010
}}</ref>
Los motores producíos por Engine Alliance son fabricaos en [[Middletown (Connecticut)|Middletown]], nel estáu de [[Connecticut]], [[Estaos Xuníos]]; hasta agora son [[Air France]], [[Emirates Airlines]], [[FedEx]], [[ILFC]] y [[Korean Air]] les compañíes qu'escoyeron el GP7200 en llugar del británicu Trent 900.
L'amenorgamientu del ruíu foi un importante requisitu nel diseñu del A380, y afectó enforma al desarrollu de los motores.<ref>{{cita web
|url=http://avion.microsiervos.com/industria/ye-airbus-a380-demasiáu-silenciosu.html
|títulu=Ruíu nos motores
|autor=lainformación
|editorial=lainformación.com
|fechaaccesu=28 d'avientu de 2011
}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.airbus.com/en/aircraftfamilies/a380/index2.html
|títulu=A380 Family
|autor=Airbus
|editorial=airbus.com |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> Dambos tipos de motores dexen que l'avión llogre les llendes de ruíu QC/2 en [[despegue]] y QC/0.5 en [[aterrizaxe]] en base al [[sistema Quota Count]] establecíu pol [[Aeropuertu de Londres-Heathrow|Aeropuertu Heathrow]] de [[Londres]],<ref>{{cita web |url = http://www.dft.gov.uk/pgr/aviation/environmentalissues/coll_nightnoisequotasatheathrowg/nightnoisequotasprintversion
|títulu = Review of the Quota Count (QC) System used for Administering the Night Noise Quotaa at Heathrow, Gatwick and Stansted Airports
|autor = National Air Traffic Services
|editorial = dft.gov.uk
|fecha = Febreru de 2003
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070717034806/http://www.dft.gov.uk/pgr/aviation/environmentalissues/coll_nightnoisequotasatheathrowg/nightnoisequotasprintversion |fechaarchivu=17 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2009
|formatu = PDF
}}</ref> unu de los principales destinos del Airbus A380.<ref name="norris_wagner_book">{{cita Harvard|Norris|Wagner|2005}}</ref>
Unu de los retos del A380 foi demostrar la viabilidá del usu de [[combustible sintéticu]] combináu nos aviones comerciales. El 1 de febreru de [[2008]] realizó un vuelu de prueba de tres hores ente [[Gran Bretaña]] y [[Francia]] utilizando como combustible n'unu de los sos cuatro motores un amiestu de querosenu estándar d'aviación nun 60 % y un 40 % d'un deriváu del [[gas natural]] denomináu [[GTL]].<ref name="flight global">{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2008/02/01/221245/pictures-airbus-conducts-a380-alternative-fuel-demonstration-flight.html
|títulu = Airbus conducts A380 alternative-fuel demonstration flight
|autor = Graham Dunn, Flight International
|editorial = flightglobal.com
|fecha = 1 de febreru de 2008 |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|idioma = inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091008023015/http://www.flightglobal.com/articles/2008/02/01/221245/pictures-airbus-conducts-a380-alternative-fuel-demonstration-flight.html |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2009
}}</ref> El motor nun precisó nengún cambéu pa poder usar el GTL. [[Sebastien Remy]], xefe del programa de combustible alternativu d'Airbus, dixo qu'esti ''nuevu'' combustible nun ye más llimpiu tocantes a emisiones de [[dióxidu de carbonu]] que los combustibles normales pero tien beneficios na calidá del aire porque nun contién [[azufre]].<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/idUSL0120071420080202?rpc=64
|títulu=A380 makes test flight on alternative fuel
|autor=Dan Lalor
|editorial=reuters.com
|fecha=1 de febreru de 2008 |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
=== Materiales especiales ===
{{Imaxe múltiple |
posición_tabla = right
| direición = horizontal |títulu=| foto1 = Airbus A380 Fahrwerk.jpg | anchu1 = 220 | testu1 = [[Tren d'aterrizaxe]] principal del A380.
| semeya2 = A380-Undercarriage.JPG | anchu2 = 110 | testu2 = Tren delanteru.
}}
[[Ficheru:A380 ILA 2008 Ueberflug.jpg|thumb|left|Vista inferior d'un A380.]]
Ente que la mayoría del fuselaxe ye d'aluminiu, los [[material compuesto|materiales compuestos]] representen más del 20% de tola [[estructura d'aeronave|estructura]] del A380.<ref>{{cita web |url=http://www.newscientist.com/article/dn7552-aviation--the-shape-of-wings-to-come.html?full=true
|títulu=Aviation – The shape of wings to come |autor=Paul
Marks
|editorial=New scientist
|fecha=29 de xunu de 2005 |fechaaccesu=8 de xineru de 2011
|idioma=inglés
|cita=''More than 20% of the A380 is made of lightweight-but-strong composite materials, mainly carbon-fibre-reinforced plastic''
}}</ref>
Los [[plásticu|plásticos]] reforzaos con [[fibra de carbonu]], [[Plásticu reforzao con vidrio|fibra de vidriu]] o [[fibra de cuarzu]] son llargamente utilizaos nes [[ala (aeronáutica)|ales]], el [[tren d'aterrizaxe]], la seición trasera del [[fuselaxe]], les superficies de la [[cola (avión)|cola]] y nes puertes.<ref>{{cita web
|url=http://www.reinforcedplastics.com/view/1110/rapid-growth-forecast-for-carbon-fibre-market/
|títulu=Rapid growth forecast for carbon fibre market
|autor=Tony Roberts
|editorial=Reinforced Plastics
|fecha=1 de febreru de 2007
|fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100831063503/http://www.reinforcedplastics.com/view/1110/rapid-growth-forecast-for-carbon-fibre-market/
|fechaarchivu=2010-08-31
}}</ref> L'A380 ye'l primer avión de llinia comercial en tener un [[caxón d'ala]] central fechu de plásticu reforzao con fibra de carbonu. Y tamién el primeru en tener una seición tresversal de l'ala continua, qu'optimiza la eficiencia aerodinámica, una y bones les ales d'otros aviones comerciales tán estremaes en seiciones a lo llargo del so valumbu. Nos [[cantu d'ataque|borde d'ataque]] de los ''[[slats]]'' utiliza compuestos [[Termoplásticu|termoplásticos]].<ref>{{cita web
|url=http://www.compositesworld.com/articles/thermoplastic-composites-gain-leading-edge-on-the-a380.aspx
|títulu=Thermoplastic composites gain leading edge on the A380
|editorial=Composites World
|fecha=3 de xineru de 2006
|fechaaccesu=8 de xineru de 2011
|idioma=inglés
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090717221713/http://www.compositesworld.com/articles/thermoplastic-composites-gain-leading-edge-on-the-a380.aspx
|fechaarchivu=2009-07-17
}}</ref> Unu de los nuevos materiales qu'incorpora ye'l [[vidriu reforzáu]] o GLARE, que ye utilizáu na parte cimera del [[fuselaxe]] y nos cantos d'ataque de los [[Superficies estabilizadores|estabilizadores]]. Esti [[laminado]] de [[Plásticu reforzao con vidrio|fibra de vidriu]] y [[aluminiu]] ye más llixeru y tien una mayor resistencia a la [[escomiu]] y a los impautos que les [[aleación|aleaciones]] d'aluminiu convencional usaes en [[aviación]].<ref>{{cita web |url=http://www.seattlepi.com/business/182471_airbusproblem17.html
|títulu=Airbus' 'big baby' is too big
|autor=Andrea Rothman
|editorial=Seattle PI |fecha=17
de xunetu de 2004 |fechaaccesu=8 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> A diferencia de los primeros materiales compuestos, estos pueden ser reparaos usando téuniques d'arreglu d'aluminiu convencional.<ref name="tech">{{cita web |url=http://www.aerospace-technology.com/projects/a380/
|títulu=Airbus A380 Superjumbo
|editorial=Aerospace-Technology.com |fechaaccesu=8 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> Tamién incorpora nueves aleaciones d'aluminiu [[soldadura|soldables]] que dexen l'usu xeneralizáu de téuniques de fabricación por [[soldadura per rayu láser]] —esaniciando les fileres de [[remache]]s y dando por resultancia una estructura más llixera pero más fuerte y resistente.<ref>{{cita web |url = http://www.fraunhofer.de/archiv/magazin04-08/fhg/Images/mag3-2004-52_tcm5-10538.pdf
|títulu = Laser Beam Welding
|autor = Isolde Rötzer
|editorial = [[Fraunhofer-Gesellschaft]]
|fecha = 2005 |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|formatu = PDF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060223050545/http://www.fraunhofer.de/fhg/Images/magacín1-2005-36f_tcm6-14041.pdf |fechaarchivu=23 de febreru de 2006
}}</ref>
=== Disposición de los pasaxeros nel avión ===
[[Ficheru:Airbus A380 seatmap.svg|thumb|upright|Configuración de tres clases que totalizan un total de 519 asientos.]]
Ente les nueves carauterístiques de l'aeronave destaca'l mayor área de la cabina, con un 50 % más d'espaciu que'l 747-400; amás l'A380 produz un 50 % menos de ruíu que l'avión de Boeing y dispón d'un interior con compartimientos de carga más grandes que los sos antecesores, mayores ventanes y 60 cm más d'altor.<ref>{{cita web |url=http://www.globalaircraft.org/planes/airbus_a380.pl
|títulu=Global Aircraft (A380)
|añu=2009 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref><ref>{{cita web |url = http://events.airbus.com/a380/seeing/learnandplay/figures1.asp
|títulu = Fascinating figures about the A380
|añu = 2008 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma = inglés
|obra = Airbus |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110707095923/http://events.airbus.com/a380/seeing/learnandplay/figures1.asp |fechaarchivu=7 de xunetu de 2011
}}</ref>
[[Ficheru:Emirates Airbus A380-861 biz class Iwelumo.jpg|thumb|left|Interior d'un A380 propiedá d'[[Emirates Airlines]] en primer clase (business).]]
[[Ficheru:Emirates A 380 Interior economy.jpg|thumb|left|A380 de la compañía [[Emirates Airlines]], clase turista.]]
L'amplia cabina del A380 dexa que los asientos en clase turista puedan llegar hasta los 48 cm d'anchu,<ref>{{cita web
|url=http://www.portalplanetasedna.com.ar/airbus380.htm
|títulu=Airbus A380: l'avión de pasaxeros más grande del mundu. Interior.
|añu=2007
|fechaaccesu=28 d'avientu de 2011
|obra=
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140806034535/http://www.portalplanetasedna.com.ar/airbus380.htm
|fechaarchivu=2014-08-06
}}</ref> 4 cm más que'l so competidor, el [[Boeing 747-400]]<ref>{{cita web |url = http://www.fodors.com/news/story_2432.html
|títulu = Onboard the Airbus A380
|añu = 2007 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma = inglés
|obra = Fodors |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110623194008/http://www.fodors.com/news/story_2432.html |fechaarchivu=23 de xunu de 2011
}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.boeing.com/commercial/747family/pf/pf_cross_section.html
|títulu=Interior del Boeing 747 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma=inglés
|obra=Boeing
}}</ref> L'interior del A380 puede configurase d'once maneres distintos qu'Airbus personaliza según les esixencies del comprador; la so capacidá máxima certificada ye de 853 pasaxeros nuna hipotética configuración con una sola clase, la turista.<ref>{{cita web |autor = Kieran Daly
|url = http://www.flightglobal.com/articles/2006/04/06/205793/airbus-a380-evacuation-trial-full-report-everyone-off-in.html
|títulu = Airbus A380 evacuation trial full report: everyone off in
time |añu = 2006 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma = inglés
|obra = Flight International |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091020131958/http://www.flightglobal.com/articles/2006/04/06/205793/airbus-a380-evacuation-trial-full-report-everyone-off-in.html |fechaarchivu=20 d'ochobre de 2009
}}</ref> Una configuración típica de tres clases puede agospiar a 525 pasaxeros, que se parten de la siguiente manera: 10 persones en clase de negocios o ''business'', 76 en primer clase y 439 pasaxeros en clase turista.<ref>{{cita web |autor = Martín, Mike
|url = http://www.flightglobal.com/articles/2007/06/18/214759/honey-i-shrunk-the-a380.html
|títulu = Honey, I shrunk the A380!
|añu = 2007 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma = inglés
|obra = Flight International |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100928101437/http://www.flightglobal.com/articles/2007/06/18/214759/honey-i-shrunk-the-a380.html |fechaarchivu=28 de setiembre de 2010
}}</ref> Dependiendo de la configuración aplicada, l'A380 puede agospiar ente 407 pasaxeros (como ye'l casu de los aviones de [[Korean Air]]).<ref name=RFV>{{cita web |url=http://www.ausbt.com.au/korean-air-reveals-world-s-first-all-business-class-upper-deck-a380
|títulu=Korean Air reveals world's first all-business class upper deck A380
|añu=2010 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma=inglés
|obra=Australian Business Traveller
}}</ref> y 840 pasaxeros (casu de la configuración escoyida por [[Air Austral]]).<ref>{{cita web |url = http://www.flightglobal.com/articles/2009/01/15/321144/air-austral-to-take-840-seat-a380s-in-2014.html
|títulu = Air Austral to take 840-seat A380s in 2014 |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|idioma = inglés
|obra = FightGlobal |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090228211552/http://www.flightglobal.com/articles/2009/01/15/321144/air-austral-to-take-840-seat-a380s-in-2014.html |fechaarchivu=28 de febreru de 2009
}}</ref>
L'A380 cuenta con dos pisos, xuníos por dos escaleres, una na [[popa]] y otra na [[proa]]. L'anchu de les [[Cabina presurizada|cabines]] dexa afaer a dos pasaxeros nos llaterales de cada llau, amás de dexar múltiples configuraciones nos mesmos asientos. Dellos operadores que tienen los sos aviones cola configuración de tres clases desenvolvieron servicios especiales a bordu, como cabines privaes, cames salientes y reclinables o salones.
La publicidá inicial d'Airbus fixo un gran fincapié na comodidá y l'espaciu del que gociaría l'A380, con instalaciones adicionales como zones de descansu, chigres o tiendes.<ref>{{cita web |url = http://www.airbus.com/cabin-showroom/preview/index.jsp?article=0 |títulu=Cabina del A380
|añu = 2007 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma = inglés
|obra = Airbus |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111124085732/http://www.airbus.com/cabin-showroom/preview/index.jsp?article=0 |fechaarchivu=24 de payares de 2011
}}</ref> [[Air France]] instaló n'unu de los sos A380, una galería d'arte electrónico pa los pasaxeros de primer clase y business.<ref>{{cita web |url=http://www.latimes.com/travel/la-tr-a380-pg,0,4538781.photogallery|títulu=Comparing airlines' Airbus A380s
|añu=2009 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma= inglés
|obra=Los Angeles Times
}}</ref> [[Singapore Airlines]] ufierta dolce ''suites'' n'unu de los sos A380, toes elles con cama de gran tamañu, [[escritoriu]] y [[armariu]] personal;<ref>{{cita web |url=http://www.embelezzia.com/viaxes/asi-son-les-suites-del-airbus-a-380
|títulu= "Suites" del A380
|añu= 2007 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011
|obra=
}}</ref> cuatro d'estes ''suites'' tienen parés que pueden quitar. [[Emirates Airlines]] tamién configuró dalgunos de los sos aviones con catorce ''suites'' privaes, forníes con ducha y ''spa''; los sos aviones tamién tán forníos con salones de xuntes, sofás y chigres na clase de negocios (business).<ref>{{cita web |url=http://www.asiatraveltips.com/news08/307-EmiratesAirbusA380.shtml
|títulu= Showers, Bars, Lounge
|añu=2008 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref>
[[Korean Air]] o [[Qantas]] tienen previstu faer cambeos nos sos aviones A380.<ref name=RFV/>
Cada avión ye personalizáu según les esixencies de cada aereollinia, lo que ralentiza significativamente la velocidá de producción y aumenta los costos; por casu n'unu de los A380 de Qantas hai seis bares d'[[autoserviciu]] (cuatro nel pisu inferior y dos nel superior) y una sala de xuntes (en primer clase y business).<ref>{{cita web |url=http://www.seatguru.com/airlines/Qantas_Airways/Qantas_Airways_Airbus_A380.php
|títulu=SeatGuru Seat Map Qantas Airways Airbus A380-800 (388) |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma=inglés
}}</ref> [[Virgin Atlantic Airways]] tien previstu instalar chigres, cames de gran tamañu, [[Casinu de xuegu|casinu]] ya inclusive un [[ximnasiu]] nel so A380.<ref>{{cita web |url=http://www.chinadaily.com.cn/english/doc/2005-01/18/content_410113.htm
|títulu=Virgin eyes gyms, casino, double beds on A380 jet
|añu=2005 |fechaaccesu=9 de xineru de 2011
|idioma=inglés
|obra=China Daily
}}</ref>
=== Aviónica ===
L'A380 emplega [[aviónica]] modular integrada (IMA), un tipu d'arquiteutura antes solu usada n'aviones militares avanzaos como los [[F-22 Raptor]], [[F-35 Lightning II]],<ref name="lessismore">{{cita web |url = http://www.aviationtoday.com/av/categories/commercial/8420.html
|títulu = Integrated Modular Avionics: Less is More |autor
= James W. Ramsey
|editorial = Aviation Today
|fecha = 1 de febreru de 2007 |fechaaccesu=12 de febreru de 2016
|idioma = inglés
|cita = ''Some believe the IMA concept originated in the United States with the new F-22 and F-35 fighters and then migrated to the commercial jetliner arena. Others say the modular avionics concept, with less integration, has been used in business jets and regional airliners since the late 1980s or early 90s'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111124083249/http://www.aviationtoday.com/av/categories/commercial/8420.html |fechaarchivu=24 de payares de 2011
}}</ref> y [[Dassault Rafale]].<ref>{{cita web |url = http://www.dassault-aviation.com/fileadmin/user_upload/redacteur/presse/Backgrounders/RAFALE_EN.doc
|títulu = Rafale
|editorial = Dassault Aviation
|fecha = 12 de xunu de 2005 |fechaaccesu=18 de xineru de 2011
|idioma = inglés
|formatu = DOC |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110608173524/http://www.dassault-aviation.com/fileadmin/user_upload/redacteur/presse/Backgrounders/RAFALE_EN.doc |fechaarchivu=8 de xunu de 2011
}}</ref> L'equipu IMA foi diseñáu y desenvueltu conxuntamente por Airbus, [[Thales Group|Thales]] y [[Diehl Aerospace]] —el grupu Thales encargar de los sistemes principales—,<ref name=Thales_tech_onboard/> Esti equipu ye utilizáu per primer vegada nel A380, y supón una innovación teunolóxica na aviación comercial, con módulos d'ordenadores coneutaos en rede que soporten distintes aplicaciones.<ref name=Thales_tech_onboard>{{cita web |url = https://www.thalesgroup.com/sites/default/files/asset/document/Thales_A380_press_kit_30oct09_ENG.pdf
|títulu = Thales technologies onboard the A380
|editorial = Thales Group
|fecha = 30 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=12 de febreru de 2016
|idioma = inglés
|cita = ''The A380 is the first aircraft ever to be fitted with the Integrated Modular Avionics (IMA) suite, a major technical evolution of global importance for airlines and operators. Designed by Airbus and co-developed with Thales and Diehl Aerospace, the IMA is a leap-ahead technological innovation, with all onboard computing modules networked and able to support different applications. The result is a substantial improvement in computing power, reliability, maintainability, volume, weight and scalability.'' |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160212150647/https://www.thalesgroup.com/sites/default/files/asset/document/Thales_A380_press_kit_30oct09_ENG.pdf |fechaarchivu=12 de febreru de 2016
}}</ref>
=== Sistemes ===
Per primer vegada na [[Historia de l'aviación|historia]] de l'aviación civil, l'alministración básica de tolos sistemes (hidráulicu, motores, llétricos...) son controlaos por un sistema de control de vuelu automatizado. Nel casu de los sistemes hidráulico y llétrico son independientes.<ref>{{cita web |url=http://www.emeraldgrouppublishing.com/aeat.htm|títulu=Aircraft Engineering and Aerospace Technology
|añu=2001 |fechaaccesu=11 de xineru de 2011|idioma=inglés |obra=An International Journal (Emerald Group)}}</ref> Estos sistemes controlen delles partes de les ales ([[flaps]] y [[slats]]), los [[Alerón|alerones]] y el [[Timón (dispositivu)|timón]].
[[Ficheru:Rolls-Royce Trent 900 AEDC-d0404084 USAF.jpg|thumb|left|Un [[Rolls-Royce Trent 900|motor Trent 900]] en pruebes.]]
[[Ficheru:A380 teststation fb06rs.jpg|thumb|right|Simulación d'un panel de pruebes de vuelu nel [[Salón Aeronáuticu de Farnborough]], en [[2006]].]]
El sistema hidráulicu de 350 [[baria|baries]] ye una nueva versión del típicu sistema hidráulicu que s'atopa na mayoría d'[[Avión|aviones]], de 210 barias.<ref>{{cita web |autor=Henry, P.J|url=http://www.fpweb.com/200/Issue/Article/False/6497/Issue|títulu=L'A380|añu=2009 |fechaaccesu=11 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=Hydraulics & Pneumatics Magacín |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110711022032/http://www.fpweb.com/200/Issue/Article/False/6497/Issue |fechaarchivu=11 de xunetu de 2011}}</ref><ref>{{cita web |autor=Wiebusch, Bruce|url=http://www.designnews.com/article/65-High_pressure_low_weight.php |títulu=Sistemes básicos del A380|añu=2009 |fechaaccesu=11 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100714021856/http://www.designnews.com/article/65-High_pressure_low_weight.php |fechaarchivu=14 de xunetu de 2010}}</ref> Esti sistema yera usáu de normal n'aviones militares, pos esti tipu de sistema dexa amenorgar el tamañu de [[Tubería|tuberíes]] y otros componentes qu'amenorguen el pesu total. Les presión del sistema ye exercida por 8 bombes hidráuliques.
Les tuberíes fáense de normal de [[titaniu]] y son parte esencial de la refrigeración del aire de l'aeronave y el sistema de regulación de la temperatura del motor. L'arquiteutura del sistema hidráulicu difier considerablemente de los sistemes estándar de la mayoría de los aviones. Esisten sistemes hidráulicos autónomos impulsaos llétricamente que sirven como reserva en casu de problemes nos sistemes principales, lo cual aforra pesu y costos de caltenimientu.<ref>{{cita web |url=http://www.emeraldgrouppublishing.com/aeat.htm|títulu=Aircraft Engineering and Aerospace Technology
|añu=2001 |fechaaccesu=17 de febreru de 2016|idioma=inglés |obra=An International Journal (Emerald Group)}}</ref>
L'A380 utiliza cuatro [[Xenerador llétricu|xeneradores llétricos]] de 150 [[kVA]]. L'A380 utiliza cables d'aluminiu en llugar de [[cobre]] pal amenorgamientu de pesu. El sistema llétricu ta totalmente informatizado y munchos interruptores fueron sustituyíos por dispositivos qu'ayuden a una rebaxa extra del pesu de l'[[aeronave]] y un meyor rendimientu y fiabilidá.
L'A380 cuenta con un sistema de llume ''bulbless''. Empléguense [[LED|bombilles LED]] nel llume de la cabina, la zona de carga y otres árees del [[fuselaxe]]. Pal llume esterior utilícense bombilles blanques de gran potencia llumínica.
==== Sistemes d'aire acondicionáu ====
L'A380 d'Airbus cunta con dos aparatos d'[[aire acondicionáu]] (''PACK''), llamaos ''unidaes de xeneración d'aire'' (''UGA''). Cunten con un diseñu senciello y simplificao y el so rendimientu ye d'unos 450 [[kW]], algamando l'interior del avión un fluxu d'aire de 2,5 a 2,7 kg/s. L'aire ye reemplazáu cada trés minutos por aire frescu.
==== Sistemes de combustible ====
Esti sistema dedicar a l'alministración y el control del [[Querosenu|combustible]] en cada tanque del avión. Controla la tresferencia de querosenu y la so cantidá; ye capaz d'entamar de manera autónoma la distribución del combustible de tola aeronave, distribuyendo asina'l pesu nes ales según convenga.
Los tanques de combustible tán acoplaos a la [[Superestructura (inxeniería)|superestructura]] del avión; los tanques atópase nes ales, menos el tanque d'emerxencia, alcontráu nos [[cola (avión)|planos de cola]]. Los tanques de ''tresferencia'' tienen l'oxetivu de distribuyir el combustible por aciu un bombéu que se realiza de manera automática a los tanques de ''alimentación''; estos tanques suministren el combustible necesariu a los [[Motor a reaición motores]] y tienen una capacidá de 1000 [[llitru|llitros]].<ref>{{cita web |url=http://newtonlaspelotas.blogspot.com/2008/09/tou sobre-el-airbus-a380.html |títulu=Sistemes de combustible |añu=2011 |fechaaccesu=28 d'avientu de 2011
}}</ref><ref>{{cita web |autor=The Sidney Morning Herald|url=http://www.smh.com.au/travel/travel-news/fuelsystem-faults-raise-fears-of-a380-design-flaws-20090303-8ngr.html |títulu=Explicación de los sistemes de combustibles y fallos nel accidente del A380 de Qantas|añu=2010 |fechaaccesu=24 de xunu de 2011|idioma=inglés}}</ref>
==== Unidá d'enerxía auxiliar ====
[[Ficheru:A380 APU P1230093.jpg|thumb|APU asitiada a la fin de la [[cola (avión)|cola]] d'un A380.|197x197px]]
L'A380 ta forníu con una [[unidá d'enerxía auxiliar]] (n'inglés «Auxiliary power unit», APU) fabricada poles [[Empresa privada|empreses]] [[Pratt & Whitney Canada]] y [[Hamilton Sundstrand]]; la primera encargar de la fabricación de la turbina, ente que Hamilton Sundstrand ye responsable de la fabricación del sistema llétricu.<ref>{{cita web |autor1=Rachel Layne |autor2=Susan Decker|url=http://www.bloomberg.com/news/2010-11-05/pratt-whitney-sues-to-block-rolls-royce-engines.html|títulu=Pratt & Whitney Sues to Block Rolls-Royce Engines |añu=2010 |fechaaccesu=24 de xunu de 2011|idioma=inglés |editorial=Bloomberg }}</ref>
La APU alcontrar na parte trasera del fuselaxe; utilizar pa suministrar [[enerxía]] pa tolos sistemes (hidráulicu, llétricu, etc.) cuando los [[Motor de reaición motores]] principales tán apagaos. Esta unidá tien 1300 [[kW]], lo que-y convierte nel sistema auxiliar aeronáuticu más potente, un 20 % más potente de lo normal; coles mesmes ufierta 900 kW d'[[Neumática|enerxía neumática]] y puede tener una potencia total de 1,3 MW, suficiente pa poder alimentar tol sistema. L'avión y el mesmu sistema pueden ser coneutaos a sistemes estacionarios de los aeropuertos pa tresmisiones de potencia.
== Variantes ==
=== A380-700 ===
Col llanzamientu del Airbus A380, Airbus quixo centrase na [[espansión de llinia]] d'esti productu, dando llugar a numberoses variables, dalgunes inda en desarrollu. L'A380-700, enantes conocíu como A3XX-50R, ye una variante más pequeña que la versión ''estándar'' del modelu, l'A380-800. Tien 67,9 metros de llargu, daqué más corto que'l A380-800. Con un máximu de 481 pasaxeros y un algame máximu d'alredor de 16 200 quilómetros asitiar poles sos carauterístiques ente l'A380-800 y el [[Boeing 747]].<ref>{{cita web |autor=Flightglobal|url=http://www.flightglobal.com/pdfarchive/view/2002/2002%20-%201115.html?search=A380-700|títulu=Variante A380-700|añu=2004 |fechaaccesu=2 de mayu de 2012|idioma=inglés|obra= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130310224845/http://www.flightglobal.com/pdfarchive/view/2002/2002%20-%201115.html?search=A380-700 |fechaarchivu=10 de marzu de 2013}}</ref> Nenguna compañía aérea interesóse enagora n'adquirir el modelu ente otros por atopase nel mesmu segmentu de mercáu que'l 747 y tener unos costos estructurales muncho más elevaos qu'este.<ref>{{cita web |autor=Flightglobal|url=http://www.flightglobal.com/pdfarchive/view/2002/2002%20-%200706.html?search=A380-700 |títulu=Comparación del 747 col A380-700|añu=2011 |fechaaccesu=2 de mayu de 2012|idioma=inglés|obra= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130310224744/http://www.flightglobal.com/pdfarchive/view/2002/2002%20-%200706.html?search=A380-700 |fechaarchivu=10 de marzu de 2013}}</ref>
=== A380-800 (meyores) ===
[[Ficheru:Qantas_Airbus_A380-800_MEL_Nazarinia.jpg|miniaturadeimagen|Qantas Airbus A380-800 ]]
Airbus tenía pensáu ufiertar un nuevu modelu d'una versión yá esistente, l'A380-800, y empezó a ufiertar un A380- 800 de mayor capacidá dende 2013.<ref>{{cita publicación |apellíos1=Kaminski-Morrow|nome1=David|títulu=Airbus to offer higher-weight A380 from 2013|url=https://www.flightglobal.com/news/articles/airbus-to-offer-higher-weight-a380-from-2013-368483/ |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|editorial=Fightgloba|fecha=20 de febreru de 2012}}</ref> Ente les meyores taba la opción d'aumentar el pesu máximu, apurriendo asina una mayor [[capacidá de carga]] y rendimientu. Esta versión nació col fin de competir cola última versión del [[Boeing 747]], el [[Boeing 747-8|747-8I]],<ref>{{cita web |url=http://www.boeing.com/news/releases/2005/q4/nr_051114h.html|títulu=Boeing llanza la nueva versión de la so 747|añu=2005 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110524140328/http://www.boeing.com/news/releases/2005/q4/nr_051114h.html |fechaarchivu=24 de mayu de 2011}}</ref> qu'amonta'l so pesu máximu nel despegue en 4 tonelaes, hasta les 573 t.
Los aumentos na capacidá yeren posibles gracies a la eliminación y optimización de les cargues de vuelu.<ref>{{cita web |url=http://www.flightglobal.com/articles/2010/05/18/341926/airbus-poised-to-start-building-new-higher-weight-a380.html|títulu=Nueva variante del A380|añu=2010 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=Fight Global |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110108175057/http://www.flightglobal.com/articles/2010/05/18/341926/airbus-poised-to-start-building-new-higher-weight-a380.html |fechaarchivu=8 de xineru de 2011}}</ref>
[[British Airways]] y [[Emirates Airlines]] fueron los primeros veceros en solicitar el nuevu aparatu.<ref>{{cita web |url=http://www.flightglobal.com/articles/2009/05/14/326544/british-airways-and-emirates-will-be-first-for-new-longer-range.html|títulu=Pidíos pa les nueves versiones d'Airbus|añu=2010 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110812065435/http://www.flightglobal.com/articles/2009/05/14/326544/british-airways-and-emirates-will-be-first-for-new-longer-range.html |fechaarchivu=12 d'agostu de 2011}}</ref> [[Vietnam Airlines]] tamién amosó interés na compra d'esta nueva versión.<ref>{{cita web |url=http://www.flightglobal.com/articles/2010/06/25/343631/vietnam-airlines-remaneces-as-possible-customer-for-new-a380.html |títulu=Vietnam Airlines, posible nuevu veceru d'Airbus|añu=2010 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=Flight Global |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100630101111/http://www.flightglobal.com/articles/2010/06/25/343631/vietnam-airlines-remaneces-as-possible-customer-for-new-a380.html |fechaarchivu=30 de xunu de 2010}}</ref>
=== A380-900 ===
[[Ficheru:20070503153920!Toulouse 7412m retusche.jpg|thumb|right|Instalaciones d'Airbus cerca del aeropuertu de [[Toulouse]]]]
En payares de [[2007]] el xefe d'operaciones d'Airbus, [[John Leathy]], anunció los planes pal desarrollu d'una nueva versión del A380, l'A380-900, que va ser llixeramente más llarga (de 73 metros a 79,4 metros) que la so antecesora, y va convertise nel avión más llargu del mundu, percima del nuevu [[Boeing 747-8]]. Esta versión va tener una capacidá de 650 pasaxeros en configuración estándar y un máximu de 900 en versión económica.
En mayu de [[2010]], [[Airbus]] anunció que la producción del A380-900 sería retardada hasta que la producción del A380-800 estabilizárase.<ref>{{cita web |url=http://www.flightglobal.com/articles/2010/05/20/342239/a380-900-and-freighter-both-on-back-burner-enders.html|autor1=David Kaminski-Morrow|títulu=A380-900 and freighter both on 'back-burner': Enders|añu=2010 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100524161647/http://www.flightglobal.com/articles/2010/05/20/342239/a380-900-and-freighter-both-on-back-burner-enders.html |fechaarchivu=24 de mayu de 2010}}</ref> Delles compañíes amosaron interés na alquisición d'esta nueva variante, como [[Emirates Airlines]], [[Virgin Atlantic]],<ref>{{cita publicación |títulu=Branson favors planned Airbus 900-seat A380|url=http://www.seattletimes.com/business/branson-favors-planned-airbus-900-seat-a380/ |fechaaccesu=17 de febreru de 2016|axencia=Bloomberg News|editorial=Seattle Times|fecha=19 de payares de 2007|idioma=inglés}}</ref> [[Cathay Pacific]],<ref>{{cita web |autor=Bill Rigby|url=http://www.reuters.com/article/idUSN3022007420071030?sp=true|títulu=Cathay Pacific to wait on next-generation planes |añu=2007|obra=Reuters }}</ref> [[Lufthansa]], [[Air France]] y [[Kingfisher Airlines]].
<ref>{{cita web |url=http://atwonline.com/news/other.html?issueDate=2%2F6%2F2009|títulu=Kingfisher espera la nueva versión A380-900 d'Airbus|añu=2009 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=ATW Daily news |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110721101038/http://atwonline.com/news/other.html?issueDate=2%2F6%2F2009 |fechaarchivu=21 de xunetu de 2011}}</ref>
El 11 d'avientu de 2014, nel foru añal Airbus Investor Day, el [[CEO]] d'Airbus pronunció un polémicu anunciu nel que dicía: «un día nós vamos llanzar l'A380neo y otru día un A380 ampliáu».<ref>{{cita publicación |apellíos1=Flynn|nome1=David|títulu=Emirates expects Airbus A380neo update mid-year|url=http://www.ausbt.com.au/airbus-confirms-a380neo-and-a380-stretch |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|editorial=Australia Business Traveller|fecha=6 de mayu de 2015}}</ref> Esti anunciu deber a la especulación desamarrada pol direutor financieru d'Airbus, Harald Wilhelm, quien achacara «la escasa demanda a que'l A380 taba adelantráu al so tiempu».<ref>{{cita publicación |apellíos1=Rothman|nome1=Andrea|títulu=Airbus Raises Prospect of Ditching A380 as Orders Vanish|url=http://www.bloomberg.com/news/articles/2014-12-10/airbus-at-crossroads-as-a380-jumbo-cares-spendorfade-conundrum |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|editorial=Bloomberg|fecha=10 d'avientu de 2014}}</ref> El 15 de xunu de 2015, John Leathy, direutor d'operaciones pa los veceros d'Airbus, indicó qu'Airbus taba revisando'l programa A380-900 de nuevu. El conceutu d'A380-900 que remana la compañía tendría 50 places más que'l A380-800, en llugar de les 100 places adicionales previstes nun principiu. L'estiramientu de la variante precisaría de nuevos motores, y según ''Flighglobal'' l'A380-900 aprovecharía meyor el diseñu alar del A380.<ref>{{cita publicación |apellíos1=Kaminski-Morrow|nome1=David|títulu=PARIS: Airbus in early talks over moderate A380 stretch|url=https://www.flightglobal.com/news/articles/paris-airbus-in-early-talks-over-moderate-a380-stretch-413552/ |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|editorial=Fightglobal|fecha=15 de xunu de 2015}}</ref>
==== A380neo ====
El 19 de xunetu de 2015, el CEO d'Airbus, Fabrice Brégier, confirmó que la compañía va construyir una nueva versión del A380 con nueves y ameyoraes ales y motores.<ref>{{cita web|títulu=Airbus commits to new A380|url=http://www.thesundaytimes.co.uk/sto/business/article1582679.ece|sitiuweb=The Sunday Times|fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|autor=John Arlidge|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170222095301/http://www.thesundaytimes.co.uk/sto/business/article1582679.ece|fechaarchivu=2017-02-22}}</ref> Les especulaciones sobre'l desarrollu d'una nueva variante, denomada «Airbus A380neo», tuviérense asocediendo dende diba meses,<ref>{{cita web |títulu=Airbus To Make A380neo Decision In 2015|url = http://aviationweek.com/airbus-a380/airbus-make-a380neo-decision-2015|sitiuweb = Aviation Week |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|autor = Jens Flottau|fecha = 16 de xunetu de 2014}}</ref> cuando la compañía consideraba poner fin a la producción del aparatu antes de 2018<ref>{{cita web |títulu=Airbus Raises Prospect of Ditching A380 as Orders Vanish|url = http://www.bloomberg.com/news/articles/2014-12-10/airbus-at-crossroads-as-a380-jumbo-cares-spendorfade-conundrum|sitiuweb = Bloomberg.com |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|autor = Andrea Rothman}}</ref> o desenvolver una nueva variante. Más tarde súpose que [[Airbus]] embaraxaba la posibilidá d'allargar la producción del A380 y desenvolver l'A380-900<ref>{{cita publicación |apellíos = Flottau|nome = Jens|títulu = Airbus Talking To Airlines About “Slight Stretch” Of A380|url = http://aviationweek.com/paris-air-show-2015/airbus-talking-airlines-about-slight-stretch-a380|fecha = 15 de xunu de 2015 |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|periódicu = Aviation Week|páxina = }}</ref> con una nueva versión del motor, esto ye, l'A380neo. La variante podría entrar en serviciu en 2020,<ref>{{cita publicación |apellíos = Han|nome = Phil|títulu = Airbus A380 cares uncertain future as airlines ask for changes|url = http://www.cnbc.com/2015/06/16/paris-air-show-airbus-a380-cares-uncertain-future.html|fecha = 16 de xunu de 2015 |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|periódicu = CNBC|páxina = }}</ref> ente que'l nuevu motor probablemente seya un [[Rolls-Royce]].<ref>{{cita publicación |apellíos = Norris|nome = Guy|títulu = Rolls-Royce And Airbus Near Accord Over A380neo|url = http://aviationweek.com/commercial-aviation/rolls-royce-and-airbus-near-accord-over-a380neo|fecha = 15 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=23 d'avientu de 2015|periódicu = Aviation Week|páxina = }}</ref>
=== A380-800F (versión cargueru) ===
Airbus aceptó nun principiu los pidíos de la versión de carga. Esta versión ufiertaría la segunda capacidá útil más grande del mundu, solo superada pol [[Antonov An-225]].<ref>{{cita web |url=http://www.airbus.com/en/aircraftfamilies/a380/a380f/specifications |títulu=especificaciones de la versión de carga |añu=2010 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=Airbus |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100219124016/http://www.airbus.com/en/aircraftfamilies/a380/a380f/specifications |fechaarchivu=19 de febreru de 2010}}</ref> Sicasí la producción foi suspendida, al igual que los pidíos; Airbus entá nun dio fecha pal entamu de la producción.<ref>{{cita web |url=http://business.highbeam.com/411058/article-1G1-145831136/a380-freighter-delayed-emirates-switches-orders |títulu=The Commercial Appeal (Memphis, TN) FedEx cancels Airbus order, goes with Boeing instead |fechaaccesu=27 de xineru de 2016 |idioma=inglés |obra=Flight International |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121011220303/http://business.highbeam.com/411058/article-1G1-145831136/a380-freighter-delayed-emirates-switches-orders |fechaarchivu=2012-10-11 }}</ref>
=== Otres variantes ===
Esisten otres versiones anguaño cancelaes o n'estudiu del A380. Ente les versiones entá n'estudiu destaca la versión A380-900S que la so configuración dexaría-y poder tresportar más de 1000 pasaxeros;<ref>{{cita web |autor=David Flynn|url=http://www.ausbt.com.au/supersizing-the-superjumbo-1-000-seat-airbus-a380-due-by-2020|títulu=Supersizing the superjumbo: 1,000 seat Airbus A380 due by 2020|añu=2012 |fechaaccesu=1 de mayu de 2012|idioma=alemán |obra=Australian business traveller }}</ref> esta versión podría entrar en producción alredor de 2020.<ref>{{cita web |autor=Laura Frommberg|url=http://www.aerotelegraph.com/langversion-grosser-a380-schon-2020-stretch-version |títulu=Versión A380-900 (Stretch-A380 schon 2020, in AeroTelegraph)|añu=2011 |fechaaccesu=1 de mayu de 2012|idioma=alemán |obra= }}</ref> Otres variantes como la -800C, la -800S o la -800R atopar nesti momentu atayaes o paralizaes ensin conocese les sos carauterístiques exactes.
=== A380 plus ===
[[Ficheru:Paris Air Show 2017 Airbus A380plus left side.jpg|miniaturadeimagen|a380 plus nel Paris Air Show 2017]]
Nel [[Paris Air Show]] 2017 [[Airbus]] presentó una nueva variante del a380 denomada "[[a380 plus]]" la cual inclúi meyores como los nuevos tipos de winglets, un ameyoráu programa de caltenimientu, cambeos na cabina de pasaxeros lo que dexa afaer hasta 11 persones en clase económica y hasta 10 asientos en clase business, otru cambéu sería les escaleres tanto fronteres como les de la cola del avión llegando a poder adquirir espaciu pa 80 places más. Otra de les meyores ye l'aumentu del pesu máximu de despegue asscendiendo a 578 tonelaes (3 más que'l modelu actual) tou esto pa poder cargar el combustible necesariu pa tresportar a 80 pasaxeros más ensin camudar el rangu que tien o volar 550 km más ensin tener esos 80 pasaxeros adicionales. Toos estos cambeos xeneren un 13% menos de costu per asientu ufiertando unos grandes beneficios a les aereollinies.
Inda nun hai fecha d'entrada en serviciu esclariada.
== Pidíos y entregues ==
{{AP| Pidíos y entregues del Airbus A380}}
[[Ficheru:Singapore Airlines Airbus A380 woah!.jpg|thumb|[[Singapore Airlines]] foi la primera [[Compañía aérea|compañía]] n'utilizar l'A380.]]
Hasta'l momentu dieciocho veceros distintos encargaron l'A380, incluyendo'l pidíu particular del príncipe [[Arabia Saudita|saudín]] [[Al Waleed Bin Talal]] d'una versión [[VIP]].<ref>{{cita web |autor=James Snodgrass|url=http://edition.cnn.com/2007/TECH/07/06/luxury.a380/|títulu=Encargo d'un A380 por un VIP|añu=2009 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés |obra=CNN }}</ref>
El total de pidíos a 31 de marzu de 2016 xubía a 319 aeronaves.<ref name = AIRB/> El principal veceru ye l'aereollinia [[Emirates Airlines]], qu'encargó 100 [[aviones]] (cuasi'l 40 % del total).
La versión de carga recibió 27 pidíos, toos cancelaos en 2006 y 2007.
En 2010, [[Airbus]] fixo 19 entregues; realizándose les mesmes nes instalaciones que la compañía tien en [[Hamburgu]] pa los veceros europeos o provenientes d'[[Oriente Mediu]], ente qu'a los veceros del restu del mundu faíse-yos entrega de los aparatos nes instalaciones de [[Toulouse]].<ref>{{cita web |url=http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/08_07_04_a380_delivery_centre_hamburg.html |títulu=Lugar d'entrega |añu=2008 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=Airbus |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080822142413/http://www.airbus.com/en/presscentre/pressreleases/pressreleases_items/08_07_04_a380_delivery_centre_hamburg.html |fechaarchivu=22 d'agostu de 2008}}</ref> Nos cinco años siguientes, ente 2011 y 2015, apurriéronse un total de 135 aeronaves, sicasí mientres esi periodu apenes s'ordenar 85 nuevos A380.
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 300; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+ '''Pidíos y entregues realizaes'''
|- style="color:#fff;font-weight:bold;background:#069;padding:0.3em;"
! !! !! 2001 !! 2002 !! 2003 !! 2004 !! 2005 !! 2006 !! 2007 !! 2008 !! 2009 !! 2010 !! 2011 !! 2012 !! 2013 !! 2014 !! 2015
!2016
!2017!!'''Total'''
|-
| rowspan="2" | Pidíos || A380-800 || 78 || 0 || 34 || 10 || 10 || 24 || 33 || 9 || 4 || 32<ref name="Emirates Airlines encarga 32 nuevos superjumbo">{{cita publicación | títulu=Emirates orders 32 Airbus A380 super jumbos | editorial=[[Emirates Airlines]] | fecha=2010 | url=http://www.emirates.com/au/english/about/news/news_detail.aspx?article=575643 |fechaaccesu=7 de xineru de 2011}}</ref> ||19<ref>{{cita publicación | títulu=Asiana encarga 6 A380 | editorial=Flight Global | fecha=6 de xineru de 2011 | url=http://www.flightglobal.com/news/articles/asiana-orders-six-a380s-351544/ |fechaaccesu=7 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120523163939/http://www.flightglobal.com/news/articles/asiana-orders-six-a380s-351544/ |fechaarchivu=23 de mayu de 2012 }}</ref> ||9 ||42||13|| 2
|0
|<nowiki>-2</nowiki>
|'''317'''
|-
| align="right" | A380-800F || 7 || 10 || 0 || 0 || 10 || -17 || -10 || 0 || 0 || 0 || 0 || 0 || 0 || 0 || 0
|0
|0
|'''0'''
|-
| Entregues || A380-800 || 0 || 0 || 0 || 0 || 0 || 0 || 1 || 12 || 10 || 18 || 26 || 30 || 25 || 30 || 27
|28
|6
| '''213'''
|}
Datos al 30 de xunu de 2017.<ref>http://www.airbus.com/presscentre/corporate-information/orders-deliveries/</ref>
'''Pidíos y entregues acumulaes'''<br />
<!-------------------------------------------------------------->
<!-- GRAPH OF ORDERS, CUMULATIVE ------------------------------->
<!-------------------------------------------------------------->
<timeline>
ImageSize = width:auto height:250 barincrement:47
PlotArea = left:50 bottom:15 top:10 right:18
AlignBars = justify
DateFormat = yyyy
Period = from:0 till:350
TimeAxis = orientation:vertical
ScaleMajor = unit:year increment:50 start:0
PlotData=
color:skyblue width:47 align:center
bar:2001 from:start till:85 text:85
bar:2002 from:start till:95 text:95
bar:2003 from:start till:129 text:129
bar:2004 from:start till:139 text:139
bar:2005 from:start till:159 text:159
bar:2006 from:start till:166 text:166
bar:2007 from:1 till:189 text:189
bar:2008 from:13 till:198 text:198
bar:2009 from:23 till:202 text:202
bar:2010 from:41 till:234 text:234
bar:2011 from:67 till:253 text:253
bar:2012 from:97 till:262 text:262
bar:2013 from:122 till:304 text:304
bar:2014 from:143 till:317 text:317
bar:2015 from:179 till:319 text:319
bar:2016 from:184 till:319 text:319
color:powderblue
bar:2017 from:184 till:317 text:317
color:green
bar:2007 from:start till:1 text:1
bar:2008 from:start till:13 text:13
bar:2009 from:start till:23 text:23
bar:2010 from:start till:41 text:41
bar:2011 from:start till:67 text:67
bar:2012 from:start till:97 text:97
bar:2013 from:start till:122 text:122
bar:2014 from:start till:152 text:152
bar:2015 from:start till:179 text:179
bar:2016 from:start till:207 text:207
bar:2017 from:start till:210 text:213
</timeline>
=== Potencial de ventes nos próximos años ===
[[Ficheru:Airbus A380 p1230284.jpg|thumb|Dos Airbus A380, unu en tierra y otru sobrevolando la pista de despegue.]]
[[Ficheru:A380 zuerich.jpg|thumb|Un Airbus A380-800, propiedá de la compañía [[Singapore Airlines]], aterrizando nel aeropuertu de [[Zürich]].]]
Dende los entamos nel desarrollu del A380, Airbus realizó hasta 53 estudios sobre'l posible nivel de ventes de l'aeronave. En [[2007]] envaloró que si persistía la conxestión que sufren munchos [[Aeropuertu Internacional|aeropuertos internacionales]] la posible demanda d'aviones de más de 400 asientos sería de 1300 aeronaves nos próximos 20 años, pudiéndose alzar inclusive a 1800. Sicasí, en 2006, los analistes industriales de Philip Lawrence, del Aerospace Research Centre de [[Bristol]] y Richard Aboulafia, de la consultora Teal Group de Fairfax, calcularon unes ventes de 880 y 400 unidaes, respeutivamente, pal añu 2025. [[Hans Peter Ring]], direutor financieru de EADS dixo en mayu de 2010 que'l plan de negociu del A380 basar na venta d'un mínimu de 750 unidaes.
Por cuenta de los retrasos na producción del A380, Airbus nun pudo dexase en 2009 destinar tola inversión nel desarrollu del [[A350]], del cual espérase un volume de ventes de 2 a 4 vegaes mayor que'l del A380.
El 11 d'avientu de 2014, dempués d'una medría de los pidíos menor de esperar, el direutor de finances de la compañía, Harald Wilhelm, suxirió que'l programa podría dase por termináu en 2018.<ref name=NDO>{{cita publicación |títulu=Airbus shares fall over A380 threat|url=http://www.bbc.com/news/business-30427116 |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|editorial=BBC News|fecha=11 d'avientu de 2014}}</ref><ref name=ODM>{{cita publicación |apellíos1=Armitage|nome1=Jim|títulu=Fury at Airbus after it hints the super-jumbo may be mothballed|url=http://www.independent.co.uk/news/business/news/fury-at-airbus-after-it-hints-the-super-jumbo-may-be-mothballed-9919512.html |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|editorial=The Independent|fecha=12 d'avientu de 2014}}</ref> La so declaración desamarró protestes ente los veceros y les aiciones d'Airbus sufrieron una cayida notable.<ref name=NDO/><ref name=ODM/> Airbus respondió quitar importancia a la posibilidá d'atayar la fabricación del A380 y fixo fincapié en qu'una serie de meyores de l'aeronave sería l'escenariu más probable.<ref>{{cita publicación |apellíos1=Stothard|nome1=Michael|títulu=Airbus plays down fears over A380 future|url=http://www.ft.com/intl/cms/s/0/19274cca-8155-11y4-a493-00144feabdc0.html#axzz3wlPsuRwA |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|editorial=Financial Times|fecha=11 d'avientu de 2014}}</ref> El 22 d'avientu de 2014, el direutor xeneral Fabrique Brégier refugó la cancelación del programa A380 ya indicó que s'algamar el so puntu d'equilibriu en 2015,<ref>{{cita publicación |títulu=Airbus delivers first A350, rules out cancelling A380 project|url=http://www.reuters.com/article/airbus-a350-delivery-idUSL6N0O61HS20141222 |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|axencia=Reuters|fecha=22 d'avientu de 2014}}</ref> amás de señalar que'l A380 introduciríase una década mui a tiempu.<ref>{{cita publicación |apellíos1=Flottau|nome1=Jens|títulu=Airbus A380 Makes First Flight (2005)|url=http://aviationweek.com/blog/airbus-a380-makes-first-flight-2005 |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|editorial=Aviation Week|fecha=24 d'abril de 2015}}</ref> Magar en 2015 la compañía yá llograba llograr beneficios por cada A380 vendíu, [[Airbus]] reconocía que nun sería capaz de recuperar los aproximao 25 000 millones de dólares d'inversión.<ref>{{cita publicación |apellíos1=Rothman|nome1=Andrea|títulu=Airbus A380 Haunted by Feeble Orders Marks Decade in Skies|url=http://www.bloomberg.com/news/articles/2015-04-26/airbus-a380-haunted-by-lack-of-orders-marks-decade-in-the-skies |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|editorial=Bloomberg|fecha=27 d'abril de 2015}}</ref>
El costu per hora de vuelu d'un A380 n'avientu de 2015 yera d'aproximao 26 000 dólares o 50 dólares per asientu/hora, más qu'un [[Boeing 777-300ER]], con 44 dólares, y menos que los 90 dólares d'un [[Boeing 747-400]].<ref>{{cita publicación |títulu=The A380's future|url=http://airinsight.com/2015/11/20/the-a380s-future/ |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|editorial=AirInsight|fecha=20 de payares de 2015}}</ref>
=== Aspeutos económicos ===
[[Ficheru:A380 in Dubai on 13 November 2007.jpg|derecha|thumb|Un A380 aterrizando en [[Dubái]].]]
El preciu unitariu de cada Airbus A380-800 yera en mayu de 2008 d'ente 317 y 337,5 millones de [[dólares d'Estaos Xuníos]] polo que'l preciu mediu yera de 327,4 millones de dólares. En [[2010]] el preciu aumentara hasta una media de 346 millones.
En xunu de 2010 el presidente d'[[Emirates Airlines]], [[Sheikh Ahmed bin Said al-Maktoum]] anunció un importante contratu ente'l so [[Emirates Airlines|compañía]] y [[Airbus]] pa la entrega de 32 nuevos A380 por un valor de 11 500 millones de dólares,<ref name=HH>{{cita web |url=http://www.n-tv.de/wirtschaft/Airbus-bekommt-Rekordauftrag-article911962.html
|títulu=Airbus recibe un pidíu de récor
|añu=2008 |fechaaccesu=5 de xineru de 2011
|idioma=alemán
}}</ref> lo que significa un costu por unidá de 359,4 millones de dólares d'Estaos Xuníos.<ref name=HH/>
Estos precios, sicasí, difieren significativamente del preciu pagu por munches compañíes aérees por cuenta d'indemnizaciones, pidíos al ''por mayor'' o pidíos con muncha antelación, que provocaron qu'en munches ocasiones el preciu pagu fuera enforma menor al preciu oficial. Por casu, [[Singapore Airlines]] pagó pol so primera A380 210 millones de dólares, un terciu menos del so preciu nesi momentu, por cuenta de les indemnizaciones polos retrasos que sufriera Airbus na so entrega.
Una de les carauterístiques que faen únicu al Airbus A380 ye'l so númberu d'asientos —hasta 853—, pos nun hai aviones comparables. Según el catálogu de precios d'Airbus, en 2015, una década dempués del primer vuelu del aparatu, el preciu del A380 yera de 428 millones de dólares per unidá.<ref>{{cita publicación |títulu=New Airbus aircraft list prices for 2015|url=http://www.airbus.com/newsevents/news-events-single/detail/new-airbus-aircraft-list-prices-for-2015/ |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|editorial=Airbus|fecha=2015}}</ref>
Na década de [[1990]] dellos fabricantes, como McDonnell Douglas o Boeing, llevaron a cabo proyeuto similares. McDonnell Douglas propunxo un prototipu conocíu como [[MD-12]], pero nun pasó d'un simple proyeutu; Boeing suxirió un avión con capacidá d'ente 600 y 800 pasaxeros, el [[Boeing NLA]], pero'l desarrollu de nueves versiones de la so 747 y los altos costos de desarrollu fixeron que'l proyeutu fracasara.
Nesti momentu la competencia ente les empreses (sobremanera ente Airbus y Boeing) ta desenvolviéndose nel control de los mercaos d'aviones medianos, pos estos son más silenciosos, ecolóxicos y tienen unos baxos costos d'operación y caltenimientu.<ref name=EPA350>{{cita publicación |títulu=El flamante Airbus A350 aterriza per primer vegada en Madrid|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/02/19/actualidad/1424358623_719545.html |fechaaccesu=9 de xineru de 2016|axencia=Axencies|editorial=El País|fecha=19 de febreru de 2015}}</ref> Boeing desenvolvió'l [[Boeing 787]], que s'introdució n'ochobre de [[2011]], ente qu'Airbus desenvolvió'l [[A350]], introducíu en xineru de 2015.<ref name=EPA350/>
== Operadores del A380 ==
[[Ficheru:Emirates A380 2.JPG|thumb|Airbus A380 operáu por [[Emirates Airlines]].]]
A 10 d'abril de 2017, trelce [[Compañía aérea|compañíes]] taben operando'l Airbus A380 nes sos distintes variantes. Amás hai qu'añader [[Airbus Industries]] que tien 2 unidaes. [[Emirates Airlines]] ye anguaño l'aereollinia con más A380 en serviciu y con más pidíos. Anguaño la ruta más curtia que cubre un A380 realizar ente [[Dubái]] y [[Yeda]], con un tiempu de vuelu de menos de 3 hores, anque mientres un curtiu periodu de tiempu —branu de 2010—, [[Air France]] usó unu de los sos A380 pa cubrir la ruta [[París]]-[[Londres]].<ref>{{cita web|url=http://corporate.airfrance.com/en/press/press-releases/article/item/periode-estivale-la380-dair-france-opere-exceptionnellement-vers-londres-heathrow-au-depa/back/61/|títulu=Periodu escepcional nos vuelos del A380 con Air France|añu=2010|fechaaccesu=6 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100527074214/http://corporate.airfrance.com/en/press/press-releases/article/item/periode-estivale-la380-dair-france-opere-exceptionnellement-vers-londres-heathrow-au-depa/back/61/|fechaarchivu=2010-05-27}}</ref>
El 24 de mayu de 2011, [[Korean Air]] recibió'l so primera Airbus A380 d'un total de 10 nuna ceremonia especial celebrada en Airbus, [[Toulouse]]. Dende'l so centru d'operaciones en Seúl, Korean Air opera l'A380 escontra destinos n'Asia, América del Norte y Europa en rutes ensin escala. Korean Air escoyó una espaciosa configuración de cabina pa la so flota d'A380, con capacidá pa 407 pasaxeros distribuyíos en tres clases. Amás, los aviones cunten cola primicia d'un espaciu onde se van esponer los artículos llibres d'impuestos, según un chigre y un salón na ponte cimera pa pasaxeros de clase ''premium''.<ref name="Korean">{{cita web|títulu=Korean Air celebra la entrega del so primer A380|url=http://www.aeronoticias.com.pe/noticiero/index.php?option=com_content&view=article&id=18262:korean-air-celebra-la-entrega-de-su-primer-a380&catid=14:14&Itemid=574|añu=2011|fechaaccesu=14 d'avientu de 2015|obra=Aeronoticias.com.pe}}</ref>
China Southern recibió'l so primer avión A380 el 14 d'ochobre de 2011 mientres una ceremonia celebrada nel Centru d'Entrega d'Airbus en Toulouse, Francia. El presidente y CEO d'Airbus Tom Enders apurrió la primera de les cinco aeronaves encargaes pola aereollinia al so presidente Si Xianmin.
China Southern Airlines conviértese asina nel primer operador del avión en China, y el séptimu a nivel mundial. L'aeronave, que dispón de motores Rolls-Royce Trent 900, va ser emplegada primeramente en rutes nacionales ente les ciudaes de Beijing, Shanghai y Guangzhou. Más palantre, l'aereollinia va faer usu de los A380 pa los sos vuelos internacionales.
[[Ficheru:Thai Airbus A380 Kustov-1.jpg|thumb|Airbus A380 operáu por [[Thai Airways]].]]
Na siguiente tabla amuésense les [[Compañía aérea|compañíes aérees]] qu'operen l'A380 y dende cuando (nun s'inclúin les compañíes que solo realizaron pidíos):
{| {{tablaguapa}}
|-
! Aereollinies !! Fecha d'entrada en serviciu !! nᵘ
|-
| {{bandera|Singapur}} [[Singapore Airlines]] || [[25 d'ochobre]] de [[2007]]<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/290503/0/entrega/airbus/singapur/|títulu=Singapore Airlines recibe'l primera A380|añu=15 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=23 de xineru de 2016|editorial= ''20 minutos''}}</ref>
|19
|-
| {{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Emirates Airlines]] || [[1 d'agostu]] de [[2008]]<ref>{{cita web|url=http://news.airwise.com/story/view/1217629915.html|títulu=Primer A380 de Emirates Airlines|fechaaccesu=6 de xineru de 2011|idioma=inglés|obra=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080806020526/http://news.airwise.com/story/view/1217629915.html|fechaarchivu=2008-08-06}}</ref>
|100
|-
| {{bandera|Australia}} [[Qantas]] || [[20 d'ochobre]] de [[2008]]<ref>{{cita web |url=http://www.theage.com.au/articles/2008/10/21/1224351190665.html|títulu=El primer avión A380 de Qantas llega a Los Angeles|añu=2008 |fechaaccesu=6 de xineru de 2011|idioma=inglés |obra=The Age}}</ref>
|12
|-
| {{bandera|Francia}} [[Air France]] || [[20 de payares]] de [[2009]]<ref>{{cita web|url=http://cincodias.com/cincodias/2009/10/30/empreses/1257073146_850215.html|títulu=Air France recibe güei el so primer A380|fechaaccesu=23 de xineru de 2016|idioma=inglés|fechaarchivu=30 de payares de 2009}}</ref>
|10
|-
| {{bandera|Alemaña}} [[Lufthansa]] || [[6 de xunu]] de [[2010]]<ref>{{cita web |url=http://presse.lufthansa.com/en/news-releases/view/archive/2010/april/07/article/1669.html|títulu=Apurre del primer avión a Lufthansa |fechaaccesu=6 de xineru de 2011|idioma=inglés |obra= }}</ref>
|14
|-
| {{bandera|KOR}} [[Korean Air]] || [[24 de mayu]] de [[2011]]<ref name="Korean" />
|10
|-
| {{bandera|CHN}} [[China Southern Airlines]] || [[14 d'ochobre]] de [[2011]]<ref name="ChinaA">{{cita web|títulu=Airbus entrega a China Southern Airlines el so primer A380|url=http://modocharlie.com/2011/10/airbus-apurre-a-china-southern-airlines-su-primer-a380/|fecha=14 d'ochobre de 2011|fechaaccesu=14 d'avientu de 2014|obra=}}</ref>
| 5
|-
| {{bandera|Malaysia}} [[Malaysia Airlines]] || [[1 de xunetu]] de [[2012]]<ref>{{cita web |títulu=Malaysia Airlines takes delivery of its first A380|url=http://www.airbus.com/presscentre/pressreleases/press-release-detail/detail/malaysia-airlines-takes-delivery-of-its-first-a380/|fecha=29 de mayu de 2012 |fechaaccesu=24 de febreru de 2013|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141113191658/http://www.airbus.com/presscentre/pressreleases/press-release-detail/detail/malaysia-airlines-takes-delivery-of-its-first-a380/ |fechaarchivu=13 de payares de 2014 |obra=Airbus.com }}</ref>
| 6
|-
| {{bandera|THA}} [[Thai Airways|Thai Airways International]] || [[27 de setiembre]] de [[2012]]<ref>{{cita web |títulu=THAI takes delivery of its first A380|url=http://www.airbus.com/presscentre/pressreleases/press-release-detail/detail/thai-takes-delivery-of-its-first-a380/|fecha=27 de setiembre de 2012 |fechaaccesu=14 d'avientu de 2015 |obra=Airbus.com }}</ref>
| 6
|-
| {{bandera|UK}} [[British Airways]] || [[2 d'agostu]] de [[2013]]<ref>{{cita publicación |apellíos1=Calder|nome1=Simon|títulu=BA enters SuperJumbo age with... with a 90-minute flight to Frankfurt|url=http://www.independent.co.uk/travel/news-and-advice/ba-enters-superjumbo-age-with-with-a-90-minute-flight-to-frankfurt-8744376.html |fechaaccesu=22 d'avientu de 2015|editorial=The Independent|fecha=2 d'agostu de 2013}}</ref>
|12
|-
| {{bandera|KOR}} [[Asiana Airlines]] || [[13 de xunu]] de [[2014]]<ref>{{cita publicación |apellíos1=Harty|nome1=Jack|títulu=Asiana to Fly First A380 Flight on June 13|url=http://airwaysnews.com/blog/2014/03/21/asiana-to-fly-first-a380-flight-on-june-13/ |fechaaccesu=22 d'avientu de 2015|editorial=Airways News|fecha=23 de marzu de 2014}}</ref>
| 6
|-
| {{bandera|Qatar}} [[Qatar Airways]] || [[10 d'ochobre]] de [[2014]]<ref>{{cita web |url=https://www.europapress.es/turismo/transportes/aerolineas/noticia-a380-qatar-airways-empecipia-vuelos-doha-londres-heathrow-20141015185153.html |títulu=L'A380 de Qatar Airways empecipia los vuelos ente Doha y Londres-Heathrow |obra=Europapress-epturismo |fecha=15 de payares de 2014}}</ref>
|8
|-
| {{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Etihad Airways]] || [[27 d'avientu]] de [[2014]]<ref>{{cita publicación|títulu=Etihad launches debú A380 service to London|url=http://www.tradearabia.com/news/TTN_272217.html|fechaaccesu=22 d'avientu de 2015|editorial=Trade Arabia|fecha=27 d'avientu de 2014|allugamientu=Abu Dhabi|idioma=inglés|archiveurl=https://web.archive.org/web/20181225005722/http://www.tradearabia.com/news/TTN_272217.html%20|archivedate=2018-12-25}}</ref>
|11
|}
== Accidentes y otros incidentes ==
[[Ficheru:Airbus A380-800 v1.0.png|thumb|[[Xeometría descriptiva]] del Airbus A380-800.]]
*Un A380 viose arreyáu nun incidente'l [[4 de payares]] de 2010,<ref>{{cita web|url=http://www.rtvcyl.es/fichaNoticia.cfm/INTERNACIONAL/20101104/airbus/a380/sufre/primer/accidente/vuelo/16E40908-0A84-F374-2030Y66F03410ADC|títulu=Primer accidente aereu del A380|añu=2010|fechaaccesu=5 de xineru de 2011}}</ref><ref name=WZ>{{cita web |url=http://fly-news.es/aviones/seguridad-y-accidentes/accidente-de-un-airbus-a380-de-qantas/|títulu=Accidente aereu en Singapur |añu=2010 |fechaaccesu=5 de xineru de 2011}}</ref> día nel qu'un [[Vuelu 32 de Qantas|vuelu 32]] de la compañía [[Australia|australiana]] [[Qantas]] que cubría la ruta [[Singapur]]-[[Sydney]] sufrió un fallu nel [[Rolls-Royce Trent|motor]] (y una pequeña esplosión) y viose obligáu a tornar a Singapur,<ref name=WZ/> realizando un aterrizaxe d'emerxencia.<ref name=WZ/><ref>{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2010/11/04/actualidad/1288825204_850215.html|títulu=Un Airbus A380 aterriza d'emerxencia en Singapur en sufriendo fallos en plenu vuelu|fecha=4 de payares de 2010 |fechaaccesu=14 d'avientu de 2014 |obra=El País}}</ref> Nun hubo mancaos ente los pasaxeros nin la tripulación; los únicos afeutaos fueron dos persones que resultaron mancaes pola cayida de delles pieces del avión cuando esti atopábase volando sobre la islla [[indonesia]] de [[Batam]].<ref name=WZ/> Poco dempués, Qantas ordenó a la so flota d'A380 nun desapegar hasta que se realizara una investigación sobre l'incidente, xunto al fabricante del motor afeutáu, [[Rolls-Royce]],<ref>{{cita web |url=http://es.euronews.net/2010/11/04/qantas-suspende-los vuelos-de-los sos-airbus-a380-tres-l'aterrizaxe-de-emergencia-/ |títulu=Investigación sobre lo asocedío|añu=2010 |fechaaccesu=5 de xineru de 2011}}</ref> volver# a entamar de nuevu'l [[27 de payares]] de 2010. Finalmente esclarióse que la esplosión del motor habíase por cuenta de un escape d'aceite n'unu de los [[Rolls-Royce Trent|motores Trent 900]]. Dichu escape deber a un tubu d'aceite defeutuosu por falles na so fabricación. Esti incidente xeneró una revisión per parte de la compañía Rolls Royce de tolos motores d'esa serie en tol mundu.
*El 11 d'abril de 2011, nel [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy]] de la ciudá de [[Nueva York]], [[Estaos Xuníos]], un A380 de la compañía [[Air France]] con 495 pasaxeros a bordu topetó con un [[Bombardier CRJ-700]] de [[Comair]] (Delta Connection), al que voltió, cuando rodaba escontra la pista. Nun se presentaron víctimes nin mancaos y los daños rexistraos fueron menores. L'A380 foi estropiáu nel cantu d'ataque de la semi-ala izquierda perdiendo la punta d'ala, ente que'l CRJ-700 solo rexistró desperfectos n'el estabilizadores de cola. Posiblemente, el Bombardier CRJ-700 invadiera l'espaciu de la cai de rodadura per onde circulaba l'A380.<ref>Hepher, Tim and Jon Boyle, ed. "[http://www.reuters.com/article/2011/04/12/uk-airfrance-incident-idUSLNE73B03O20110412 U.S. probes A380 taxiway collision in New York]", [[Reuters]], 12 d'abril de 2011.</ref>
*El 8 de febreru de 2012, l'[[Axencia Europea de Seguridá Aérea]] (EASA) ordenó revisar tolos A380 dempués de qu'apaecieren finos resquiebros nes ales de dellos aviones d'esi modelu.<ref>El País "[https://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/08/economia/1328705327.html Ordenen revisar tolos Airbus A380 por resquiebros en ales]", [[Reuters]], 8 de febreru de 2012.</ref>
*El 30 de setiembre de 2017, el vuelu 66 d'[[Air France]], un motor [[Engine Alliance GP7000|Alliance GP7270]] del Airbus A380 que cubria la ruta dende l'[[Aeropuertu de París Charles de Gaulle]] al [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles]], sufrió una falla y esplosión del motor #4. L'avión esviar con seguridá a [[CFB Goose Bay]], [[Canadá]]. Nun hubo mancaos.
== Especificaciones ==
[[Ficheru:Giant planes comparison - Updated.svg|thumb|Comparativa del tamañu relativu ente cuatro de les aeronaves más grandes enxamás construyíes. {{lleenda|LightPink|El Airbus A380-800}} {{lleenda|lightgreen|L'[[Antonov An-225]]}} {{lleenda|lightblue|El [[Boeing 747-8]]}} {{lleenda|Khaki|El [[Hughes H-4 Hercules]] "''Spruce Goose''"}}]]
[[Ficheru:Airbus A380 versus Boeing 747.svg|thumb|Comparanza de les dimensiones del A380 col [[Boeing 747]].]]
{|style="font-size:95%;"|
|- bgcolor="#DDDD" align="center"
! Versión
! A380-700
! A380-800
!A380-800ER
!A380-800F
! A380 Prestige
! A380-900
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Tripulación de vuelu
|colspan=6| 2 pilotos y dende 18 hasta 24 Auxiliares de vuelu
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Capacidad estándar
| 480 asientos<br />(3 clases)
|colspan=2 | 555 asientos (3 clases)<br />De 471 a 853 asientos<br />según la configuración dada pola [[Compañía aérea|compañía]]
| 58 contenedores
| 118 asientos
| 656 asientos<br />(3 clases)
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|[[Llargor]]
| 67,9 metros
| colspan=4 | 72,73 metros
| 79,4 metros
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|[[Valumbu]]
| colspan=6 | 79,75 metros
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Altor
| colspan=6 | 24,45 metros
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Distancia ente les exes
| -
| colspan=4 | 30,4 metros
| -
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Anchor del [[fuselaxe]]
| colspan=6 | 7,14 metros
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Anchu de la cubierta principal
| colspan=6 | 6,58 metros
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Anchor de la cubierta cimera
|colspan=6 | 5,92 metros
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|[[Superficie (física)|Superficie]] alar
| colspan=6 | 845 metros cuadraos
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Pesu (vacíu)
| 267 t || colspan=2 | 276 t || 252 t || 282 t || 298 t
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Pesu con pasaxeros
| colspan=3 | 527 t || - || - || 527 t
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Pesu máximu aparcáu
| - || 562 t || colspan=2 | 592 t || 562 t || -
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Pesu máximu al despegue
| - || 560 t || colspan=2 | 590 t || 560 t || -
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Pesu máximu al aterrizar
| - || 386 t || - || 427 t || 386 t || -
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|[[Velocidá de cruceru]]
| colspan=6 | Mach 0,85
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Máxima velocidá de cruceru
|colspan=6 | Mach 0,89
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Distancia necesaria pa desapegar
| colspan=2 | 2.750 metros || colspan=2 | 3.100 metros || 2.750 metros || 3.100 metros
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Algame
|18.000 km || 15.200 km|| 18.000 km || 10.400 km || 18.000 km || 15.200 km
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|[[Techu de vuelu]]
| colspan=6 | 43.000 pies (13.115 metros)
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|[[Querosenu|Combustible]] (capacidá de los depósitos)
| colspan=2 | 248 t || 296 t || colspan=2 | 248 t || 296 t
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|[[Reactor (motor)|Reactores]] utilizaos
|GP7270<br />[[Rolls-Royce Trent 900|Trent 970]] || GP7270 (A380-861) <br /> [[Rolls-Royce Trent 900|Trent 970/B]] (A380-841) <br /> [[Rolls-Royce Trent 900|Trent 972/B]] (A380-842) || colspan=2 | GP7277 (A380-863F) <br /> [[Rolls-Royce Trent 900|Trent 977/B]] (A380-843F) || GP7270<br />[[Rolls-Royce Trent 900|Trent 970]] || |GP7277 (A380-863F) <br /> [[Rolls-Royce Trent 900|Trent 977/B]] (A380-843F)
|- bgcolor="#EEEEEE" align="center"
|Fuerza d'emburrie
| 302 [[kN]] || 311 kN || colspan=2 | 340 kN || 311 kN || 340 kN
|}
{{clr}}
== Ver tamién ==
* [[Airbus]]
* [[Pidíos y entregues del Airbus A380]]
* [[Aeronaves más grandes]]
=== Rellacionáu ===
* [[Airbus A350]]
=== Aeronaves similares ===
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Boeing 747-8]]
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Lockheed C-5 Galaxy]]
* {{bandera|Estaos Xuníos}} [[McDonnell Douglas MD-12]]
* {{bandera|XRSS}}{{bandera|Ucraína}} [[Antonov An-124]]
* {{bandera|XRSS}}{{bandera|Ucraína}} [[Antonov An-225]]
=== Secuencies ===
* Aviones civiles d'[[Airbus]]: [[A300]] · [[A300-600ST Beluga]] · [[A310]] · [[A318]] · [[A319]] · [[A320]] · [[A321]] · [[A330]] · [[A340]] · [[A350]] · '''A380'''
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |apellíos=
Figgen
|nome= Achim
|apellíos2= Morgenstern
|nome2= Karl
|apellíos3= Plath
|nome3= Dietmar
|títulu= A380. Geschichte, Technik und Erprobung des Mega-Airbus
|añu= 2006
|editorial= Múnich: GeraMond
|idioma= alemán
|isbn= 3-7654-7030-9
}}
* {{cita publicación |apellíu=Ziegler |nome=Peter-Michael
|apellíos2= Benz
|nome2= Benjamin
|añu= 2005
|títulu= Fliegendes Rechnernetz. IT-Technik an Bord des Airbus A380
|revista= [[C't]]
|númberu= 17
|páxines= 84
|idioma= alemán
|issn= 0724-8679
}}
* {{cita llibru |apellíu=Alfonso Gil
|nome= Javier
|títulu= European aeronautics: the Southwestern axis
|añu= 2007
|editorial= Springer
|idioma= inglés
|isbn= 3540356460
}}
* {{cita llibru |apellíos=
Maxwell |nome=David
|títulu= [https://books.google.co.uk/books?id=O3tGAAAAYAAJ&q=Airbus+A380&dq=Airbus+A380 Airbus A380: Superjumbo on World Tour]
|añu= 2007
|editorial= Zenith Press
|idioma= inglés
|isbn= 0760332797
}}
* {{cita llibru |apellíos=
Moir
|nome= Ian
|apellíos2= Seabridge
|nome2= Allan G.
|apellíos3= Jukes
|nome3= Malcolm
|títulu= [https://books.google.co.uk/books?id=eoBTAAAAMAAJ&q=Airbus+A380&dq=Airbus+A380&lr= Civil avionics systems]
|añu= 2003
|editorial= Professional Engineering
|idioma= inglés
|isbn= 1860583423
}}
* {{cita llibru |apellíos=
Norris
|nome= Guy
|apellíos2= Wagner
|nome2= Mark
|títulu= Airbus A380: Superjumbo of the 21st Century
|añu= 2005
|editorial= Zenith Press
|idioma= inglés
|isbn= 978-0-7603-2218-5
}}
* {{cita llibru |apellíos=
Pearman
|nome= Hugh
|títulu= [https://books.google.co.uk/books?id=O9q7gTpd-MoC&pg=PA18&dq=Airbus+A380&lr=#v=onepage&q=A380&f=false Airports: a century of architecture]
|añu= 2004
|editorial= Laurence King
|idioma= inglés
|isbn= 1856693562
}}
* {{cita publicación |añu=Marzu de 2001
|títulu= [https://books.google.co.uk/books?id=5dIDAAAAMBAJ&dq=Airbus+A380&lr=&source=gbs_navlinks_s Hotels in the Sky]
|revista= Popular Mechanics
|editorial= Hearst Magazine |volumen=
178
|númberu= 3
|idioma= inglés
|issn= 0032-4558
}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{Tradubot|Airbus A380}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeronaves d'Airbus|A380]]
[[Categoría:Aviones comerciales de los años 2000]]
mqv7wtaqlhw15bwap9ljahwcio7lqt0
Akira Toriyama
0
98126
4497923
4157225
2026-05-31T19:29:41Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497923
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
{{nihongo|'''Akira Toriyama'''|鳥山 明|Toriyama Akira|{{nym|paréntesis=non}}}} foi un [[mangaka|dibuxante de manga]] y diseñador artísticu. Ye conocíu mundialmente, nel mundu del anime, poles sos obres ''[[Dr. Slump]]'' y ''[[Dragon Ball]]'', y, nel mundu de los videoxuegos, pol diseñu de personaxes de les franquicies ''[[Dragon Quest]]'', ''[[Chrono Trigger]]'' y ''[[Blue Dragon]]''.
== Biografía ==
Entró en 1973 na Escuela Cimera Industrial, darréu dempués foi contratáu por una empresa de publicidá en [[Nagoya]], trabayó ellí mientres trés años, pero la falta d'interés y la mala rellación colos sos xefes condució-y a la decisión de retirase y a dedicase a la manga. La so vida de [[mangaka]] empezó con una publicación en ''[[Shūkan Shōnen Jump|Shonen Jump]]'' de [[Shūeisha]]. Más tarde crearía munches otres hestories pa esa revista y, darréu recoyíes en tomos. Toriyama fíxose inmensamente popular en Xapón y nel estranxeru gracies a la so obra ''[[Dragon Ball]]'', que foi vista por más de tres generación a escala mundial.
En Xapón, sicasí, sigue siendo una figura pública y entá vive n'[[Prefeutura de Aichi|Aichi]] cola so esposa y fíos, onde la so fama causó-y dellos problemes. Por casu, cada vez qu'hai rumores de que va faer dalguna apaición en Tokiu, la oficina de gobernación esmolezse porque, n'ocasiones, ensames de fans trémense cerca de la so casa pa reparalo salir ya inclusive lo acompañen en caravana hasta l'aeropuertu; esti fenómenu diz enforma sobre la popularidá de Toriyama.
A pesar de la so fama, polo xeneral, a Toriyama nun-y gusta esponer se nos medios de comunicación coleutivos y son bien rares les ocasiones nes que dalgún periodista llogró entrevista-y o toma-y una fotografía pa un diariu estranxeru.
== Obra ==
En llamando l'atención del que fuera'l so editor pal restu de la so carrera, Kazuhiko Torishima, con obres como ''Awawa World'' y ''Mysterious Rain Jack'' (la cual yera una parodia de ''[[Star Wars]]''), llogró debutar a curtia edá como dibuxante en 1978, cola historia ''[[Wonder Island]]'', que foi publicada na revista selmanal ''[[Shūkan Shōnen Jump|Shonen Jump]]''. A partir d'esi momentu creó una serie d'hestories curties como ''[[Tomato]]'' (esbozu de lo que depués sería ''Dr. Slump'') y ''[[Today's Highlight Island]]''. Toes tuvieron una moderada aceptación ente los fans, y gracies a ello l'autor tuvo la posibilidá de realizar la so primer serie.
=== Animes y mangues ===
==== ''Dr. Slump'', el so primer ésitu ====
El saltu a la fama llegó con ''[[Dr. Slump]]'', que se publicar na citada revista ente 1980 y 1984. Gracies a ella recibió en 1981 el Premiu de Manga dau pola editorial [[Shōgakukan]]. L'aceptación de la manga foi masiva y, menos d'un añu dempués de la so apaición, el 8 d'abril de 1981, estrenóse'l primer episodiu de la serie d'animación. En total, arrexuntáronse 18 volúmenes de manga (40 n'España, publicaos por Planeta De Agostini) y la serie de televisión devasó los 240 episodios, llegando a la so final el 19 de febreru de 1986.
''Dr. Slump'' narra les aventures absurdes del profesor Senbei Norimaki y de la so creación, un robot con forma de neña de 10 años llamada Arale, y demás habitantes d'un estrañu llugar llamáu [[Villa Pingüino]].
La serie que fadría pasar a la historia a Akira Toriyama dientro y fuera de Xapón, al puntu de aportar al manga más conocíu del mundu, foi ''[[Dragon Ball]]''. Toriyama, dempués d'escribir ''Dr. Slump'', escribiera una historia curtia llamada ''[[Dragon Boy]]'', ''Dragon Ball'' ye la reelaboración de ''Dragon Boy'' y el so argumentu consiste nes aventures de [[Son Gokū]] y los sos amigos, metanes la busca monumental de los siete Dragon Balls, que la so unión puede invocar la presencia del dios dragón.
==== Dempués de ''Dragon Ball'' ====
[[Ficheru:DBZ UBX1.svg|thumb|140px|Logo de ''[[Dragon Ball Z]]''.]]
Nesi mesmu añu de 1996, la compañía que realizaba l'anime, [[Toei Animation]], intentó siguir cola historia, pero Toriyama negar a producir más manga de ''Dragon Ball'', asina que [[Toei Animation]] decidió realizar por si mesma una serie orixinal como una secuela de ''Dragon Ball Z'', anque por pidimientu de [[Toei Animation]], Akira Toriyama ayudó nel entamu del proyeutu col diseñu de los personaxes y máquines principales, trés artes conceptuales, y el diseñu y títulu de la serie.<ref>{{cita llibru |
autor = Jump Comics
| títulu = Dragón Ball G Perfect Guide Vol. 1
| añu = 2006
| editorial = Xapón: [[Shūeisha]], [[Toei Animation]]
| ISBN = 4-08-874089-0
}} Páxina 33.
</ref>Tamién ye l'anime nel que menos contribuyó.<ref>http://www.kanzenshuu.com/production/toriyama/</ref>Asina empezó ''[[Dragon Ball GT]]'', que nun tuvo tanto ésitu como les versiones anteriores (''Dragon Ball'' y ''Dragon Ball Z'').
Los trabayos manga que realizó Toriyama dempués del fin de la serialización de ''Dragon Ball'' fueron hestories curties (d'ente 100 y 200 páxines), ente les que s'atopen ''[[Cowa!]]'', ''[[Kajika]]'', ''[[Sand Land]]'' y ''[[Neko Majin]]'', ente otres.
Darréu en 2008 contribuyó col conceutu orixinal de la nueva ''[[OVA]]'' de ''Dragon Ball Z'' (''[[Ossu! Kaette kita Son Gokū to nakamatachi!!]]'') con motivu del 40 aniversariu de la revista Weekly Shonen Jump. Apocayá realizó la película ''[[Dragon Ball Z: La batalla de los dioses]]'', que s'estrenó en cines en marzu de 2013, y una manga precuela de ''Dragon Ball'' llamáu ''[[Ginga Patorōru Jako]]''.
Anguaño , y al igual que con ''La batalla de los Dioses'', fai una gran contribución na más recién película de la serie, ''[[Dragon Ball Z: Fukkatsu non F]]'', presupuestada a estrenase na "Golden Week" en Xapón nel añu 2015, película onde taría a cargu del arte, conceutu guión y historia y que'l mesmu Toriyama dixo: "Imprimiré-y a la película una historia que quería pa la Manga de Dragon Ball, pero que nun pudi faelo, y agora dióseme la oportunidá".
==== Regresu a ''Dragon Ball'' con ''Dragon Ball Super'' ====
El 28 abril de 2015 confirmóse una nueva saga de ''Dragon Ball'', que va tar allugada dempués de la saga de Majin Buu, a la fin de ''Dragon Ball Z'', y que la so historia va tar escrita y dirixida por Akira Toriyama y Toyotaro que sera el nuevu dibuxante de la franquicia estrenandose en Dragon Ball Super . La serie foi estrenada'l domingu 5 de xunetu de 2015 en Xapón.<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/2445096/0/dragon-ball-super/nueva-serie/bola-dragon/|títulu='Dragon Ball Super' va ser la nueva serie de 'Bola de Dragón'|fecha=28 d'abril de 2015|fechaaccesu=2 de mayu de 2015|editor=''20 minutos''}}</ref>
=== Videoxuegos ===
L'ésitu de Toriyama tamién lo llevó a trabayar nel diseñu de personaxes de dellos videoxuegos. De manera particular, na popular serie de [[videoxuegu de rol|videoxuegos de rol]] ''[[Dragon Quest]]'' (conocida principalmente n'[[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] como ''Dragon Warrior''). Tamién diseñó los personaxes del [[videoxuegu de rol]] ''[[Chrono Trigger]]'' para [[Super Nintendo Entertainment System|Super Nintendo]] y [[Super Nintendo Entertainment System|Super Famicom]] y del popular [[xuegu d'engarradiella]]s ''[[Tobal No. 1]]'' para [[PlayStation]] y tamién de la so secuela ''[[Tobal No. 2]]'', que solo foi publicada en Xapón. La so última aportación foi pa la consola [[Xbox 360]], onde apurre col so arte pal xuegu de rol ''[[Blue Dragon]]''. Amás del videoxuegu, tamién s'implicó na serie del mesmu nome.
''Blue Dragon'' ye'l postreru anime con diseños de Akira Toriyama. Basar nel videoxuegu del mesmu nome, y céntrase nun mundu onde les solombres cobren vida propia. El protagonista d'esta historia ye un mozu llamáu Shu, quien tien por solombra a Blue Dragon, que repite los movimientos que'l mozu realiza. Shu, un tanto primíu por Nené y pol so enfotu en destruyir cuantes coses oponer a él, decide empezar un viaxe nel que va convivir con otros nuevos posesores tamién de solombres como él, que va faese fuerte y va entender munches coses sobre'l mundu nel que s'atopaba.
=== ''Cross Epoch'' ===
Unu de los últimos trabayos de Toriyama foi xunto con [[Eiichirō Oda]] (creador de ''[[One Piece]]''), xuntos crearon una historieta de 20 páxines, na cual atopábense personaxes de dambes series. La historia ye totalmente inventada y nun tien un mundu en singular (ye un amiestu de dambos), n'otres pallabres, una historia fuera de la continuidá temporal de dambes series; los personaxes siempres tán allugaos ente dos (unu de cada programa) y cada par nun trabayu distintu. Anguaño esti material nun s'atopa publicáu fuera de Xapón por nenguna editorial.
* '''Goku y Luffy''': [[héroe]]s (los más fuertes de cada programa).
* '''Piccolo y Zoro''': comandantes d'un barcu (nel cual piérdense).
* '''Maestru Roshi y Sanji''': un par d'alguaciles del desiertu (los dos personaxes más muyeriegos de dambos animes).
* '''Vegeta, Trunks, Robin y Ussop''': formen parte de los pirates de Vegeta (únicu grupu que paez ser totalmente malu).
* '''Bulma y Nami''': lladrones espaciales.
* '''Krilin y Chopper''': conductores d'un tren marín (el cual Piccolo y Zoro pensaben secuestrar).
* '''Shenlong''': dragón que cumple deseos y amigu de tolos personaxes. Apaez cada añu y ye convocáu poles esferes del dragón.
== Llista de trabayos ==
=== Mangues d'historia autoconclusiva (un solu toma) ===
* ''[[Awawa World]]'', 1977.
* ''[[Mysterious Rain Jack]]'', 1977.
* ''[[Wonder Island]]'', 1978
* ''[[Wonder Island 2]]'', 1979
* ''[[Equí la islla Highlight]]'', 1979.
* ''[[Una moza detective: Tomato]]'', 1979.
* ''[[Mad Matic]]'', 1982.
* ''[[Escape de Akira Toriyama|Escape]]'', 1982.
* ''[[Pink, the rain Jack story]]'', 1982.
* ''[[Karamaru]]'', 1989.
* ''[[Les Aventures de Tongpoo]]'', 1983.
* ''[[Mr. Ho]]'', 1986.
* ''[[Lady Rede]]'', 1987.
* ''[[Señoritu Kennosuke]]'', 1987.
* ''[[Sonchoh]]'', 1988.
* ''[[Mamejiro]]'', 1988.
* ''[[Tahi Mahi]]'', 1998.
=== Mangues d'hestories curties ===
* ''[[Pola & Roid]]'', 1981.
* ''[[Chobit]]'', 1983.
* ''[[Dragon Boy]]'', 1983.
* ''[[Cashman, el guerreru aforrador]]'', 1991.
* ''[[Go!Go! Ackman]]'', 1993-1994.
* ''[[Dub & Peter]]'', 1993.
* ''[[Alien Peke]]'', 1996.
* ''[[Cowa!]]'', 1997-1998.
* ''[[Kajika]]'', 1998.
* ''[[Nekomajin]]'', 1999-2005.
* ''[[Sand Land]]'', 2000.
* ''[[Cross Epoch]]'', 2006-2007, xunto a [[Eiichiro Oda]].
* ''[[Jiya]]'', 2009, xunto a [[Masakazu Katsura]].
* ''[[Ginga Patorōru Jako]]'', 2013.
=== Mangues de serialización ===
* ''[[Dr. Slump]]'', 1980-1984
* ''[[Dragon Ball]]'', 1984-presente
=== Otros ===
* ''[[Taller de teatru manga de Akira Toriyama]] volume 1, 1983.
* ''[[Taller de teatru manga de Akira Toriyama]]'' volume 2, 1988.
* ''[[Taller de manga de Akira Toriyama]]'', 1996.
* ''[[Taller de teatru manga de Akira Toriyama]]'' volume 3, 1997.
* ''[[Tocchio, the Angel]]'', un llibru pa neños.
=== Diseñu de personaxes de videoxuegos ===
* ''[[Dragon Quest]]''
* ''[[Tobal No. 1]]''
* ''[[Tobal 2]]''
* ''[[Chrono Trigger]]''
* ''[[Dragon Ball]]''
* ''[[Blue Dragon]]''
=== Programes de televisión ===
* [[Apple Pop]], la secuencia d'entamu (l'[[Secuencia d'apertura|opening]]) del programa infantil {{nihongo|''Pon Kick''|ポンキッキ}}, facer nel 1999.
=== Otros diseños ===
* [[QVolt]], un automóvil llétricu de [[Q motors]].
* [[Janta]], un personaxe orixinal de [[Jump Shop]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
* [http://www.stormpages.com/ssbsean/ati.htm Entrevista a Akira Toriyama] (n'inglés)
* [http://bird.lemon-s.com/ 鳥山明の世界 El mundu de Akira Toriyama (grupu de fans)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120513023031/http://bird.lemon-s.com/ |date=2012-05-13 }} (en xaponés)
* [http://www.mobygames.com/developer/sheet/view/developerId,62994/ Perfil de ''Akira Toriyama'' en Mobygames]
{{NF|1955|2024|Toriyama, Akira}}
{{Tradubot|Akira Toriyama}}
[[Categoría:Dibuxantes de manga]]
[[Categoría:Persones de Nagoya]]
jwo3efbg1195o68gspouc58t7v21q6r
Animal Crossing: New Leaf
0
98169
4498000
4199465
2026-06-01T11:58:41Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4498000
wikitext
text/x-wiki
{{Videoxuegu}}
{{nihongo|'''''Animal Crossing: New Leaf'''''|とびだせどうぶつの森|Tobidase Dōubutsu non Mori|llit. "Encruz d'animales: Nueva Fueya"}} ye un videoxuegu desenvuelto y publicao por [[Nintendo]] pa la consola [[Nintendo 3DS]]. Ye la cuarta entrega de la saga [[Animal Crossing]] (la sesta en Xapón), siendo'l so predecesor [[Animal Crossing: City Folk|Animal Crossing: Let's go to the city]] pa la consola [[Wii]]. Salió a la vienta'l 8 de payares de [[2012]] en Xapón, el 9 de xunu de [[2013]] n'[[Estaos Xuníos]] y el 14 de xunu de [[2013]] n'[[Europa]].
== Sistema de xuegu ==
Un tráiler amosáu mientres l'[[Electronic Entertainment Expo 2011|E3 2011]] exhibió carauterístiques nueves a la serie Animal Crossing. Hai una mayor personalización, una faceta importante na serie, sobremanera na capacidá del xugador pa modificar l'apariencia del personaxe y amoblar la casa, incluyéronse meyores, como que los pantalones del personaxe agora puede modificar, amás de la so camisa, zapatos, sombreros y accesorios, y añadióse la posibilidá de colgar oxetos nes parés. Delles carauterístiques yá vistes nel xuegu esclusivu xaponés ''Dōbutsu non Mori y+'' pa [[GameCube]], tales como bancos y faroles, que fueren esaniciaes nes versiones posteriores, tornaron. Otra novedá ye la nueva capacidá del xugador qu'agora puede nadar nel mar que bordia'l pueblu.<ref>{{cita web|url=http://ds.ign.com/articles/117/1179796p1.html|títulu=What's New in Animal Crossing 3DS|editorial=[[IGN (sitiu web)|IGN]]|fecha=29 de xunu de 2011|fechaaccesu=21 d'agostu de 2011|apellíu=Drake|nome=Audrey|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110630162318/http://ds.ign.com/articles/117/1179796p1.html|fechaarchivu=2011-06-30}}</ref> El xuegu cunta con una mecánica nueva que fai que'l xugador convertir nel alcalde de la ciudá, pudiendo personalizar otres cases, techos, puertes, valles y postes.<ref>{{cita web |url=http://www.nintendoworldreport.com/news/31401|títulu=Animal Crossing: Jump Out Details Include Added Shops and Mayor Opportunities|editorial=Nintendo World Report|nome=Josh|apellíu=Max|fechaaccesu=16 de febreru de 2013}}</ref>
== Entamu ==
La hestoria empieza cuando'l xugador va nun tren, camín a un pueblu. Entós, esti va atopar con Fran, un gatu que-y fadrá delles entrugues al xugador (les cuálos deciden l'aspeutu de la cara del to personaxe). Cuando se llega al pueblu, dellos vecinos y la secretaria del Conceyu dirán-y al xugador que ye l'alcalde del pueblu, o siquier, eso creen ellos, por cuenta de un tracamundiu nel tren. Depués, el xugador va falar con Tom Nook por que-y construya una casa por 10.000 bagues, y mentanto, emprestará-y una tienda de campaña. Te va dicir Canela, la to secretaria, que pa poder ser alcalde los vecinos te tienen que dar el 100% de la so aceptación (cayéndo-yos bien, llimpiando'l pueblu, pescando basura, etc).Al empiezu, va haber cinco vecinos y, col tiempu, van llegar otros, ente que dalgunos dirán. Hai un máximu de vecinos, y ye nueve (col proyeutu de l'acampada, 10). Con ellos, podemos desenvolver una bona amistá o non, dependiendo de les aiciones que se realicen.
== Zona Comercial ==
En ''Animal Crossing: New Leaf'' hai munches tiendes onde'l personaxe va poder mercar muebles, ropa, zapatos etc. A esta zona, apuértase cruciando les víes del tren, y les sos tiendes son les siguientes:
'''Tienda T&N''': ye la tienda que lleven Tendo y Nendo. La tienda dirá ampliándose a midida que el xugador gaste dineru nella. Hai cuatro ampliaciones más.
'''Hermanes Manines''': ye llevada por Pili y Mili, nella'l personaxe puede mercar ropa y crear los tos propios diseños. Amás, hai un espaciu onde pueden mercase complementos, esta parte ye llevada por Trini.
'''Inmobiliaria Nook''': ye llevada por Tom Nook, na inmobiliaria a parte d'escoyer qu'ampliaciones quier realizar na so casa, el xugador puede camudar l'apariencia esterior de la so casa mercando distintes partes de la mesma. Amás, Sisebuto, representante de la AAD (Academia d'Artes Decoratives), tien un espaciu na tienda, nel que puede pidise la valoración de la AAD de la to casa.
'''Club Jajá''': ye un local d'entretenimientu. Pel día Dr. Sito enseñará-y al personaxe emotiguasas en cuenta de daqué pa picar y pela nueche hai actuaciones de DJ KeKe, sacante los sábados a partir de les 20:00 nos que Totakeke realiza un conciertu n'acústicu.
'''Peluquería''': ye llevada por Marilín. Nella'l personaxe va anovar el so peñáu y el color del pelo, amás del color de güeyos por aciu lentilles de color.
'''Zapatería''': ye una tienda de zapatos y calcetos, llevada por Betunio.
'''Correos''': una oficina de correos, lleváu por Sol mientres el día y por Estrella mientres la nueche onde pueden unviase y almacenar cartes, y recibir regalos descargables. Amás cunta con un caxeru automáticu, nel que pueden ingresase o retirar bagues de la cuenta del personaxe cunta, aparte de pagar la delda de la hipoteca a Tom Nook.
'''Casa del Suañu''': ye un edificiu lleváu por Alakama, nel cual los xugadores van poder visitar nun suañu los pueblos d'otros xugadores per mediu de los sos códigos de suañu. Da Morsi apaez nel suañu pa dar al xugador los diseños crear y utilizar pol dueñu del pueblo si esti dio'l so consentimientu.
'''Cases d'esposición de la AAD''': zona llevada por Candrés, hermanu de Canela, na cual puedes ver les cases de los xugadores colos que te cruciares al traviés de StreetPass. N'Europa y América, amás, se distrubuyen cases creaes por Nintendo per mediu de SpotPass.
'''Adivina Katrina''': establecimientu lleváu por Katrina, onde-y va dicir al xugador la suerte que va tener.
'''Fotomatón''': nél, el personaxe puede faese una semeya pa la so DRP o Documentu de Residente del Pueblu.
Nota: dalgunos d'estos locales nun van tar disponibles dende'l principiu del xuegu, sinón, que se van dir desbloquiando a lo llargo del mesmu.
== Eventos Especiales de ''Animal Crossing New Leaf'' ==
En ''Animal Crossing: New Leaf'', al igual que nes demás entregues de la franquicia, cuenta con delles feches nes que se realiza un eventu especial. Ente elles, destaquen les más importantes:
{| {{tablaguapa}}
|-
! Eventu !! Personaxe especial !! Oxetos especiales disponibles !! Fecha
|-
| Añu nuevu || Canela || Figura china || 1 de xineru
|-
|Día de la marmota Canela |Mini
Rese T. Ado
|2 de febreru (solo en Norteamérica)
|-
|Día de San Valentin
|N/A |Chococorazón,
Tarta de chocolate, Planta de cacáu |14
de febreru
|-
| Antroxu || Conga || Muebles especiales || Llunes d'Antroxu (xustu antes de terminar l'iviernu) o'l 27 de febreru ( la mayoria del tiempu)
|-
| Día de les chancies Blanca || Semeyes || 1 d'abril
|-
| Fuego artificiales|| Canela y Ladín || Bengalas y Muebles especiales || Domingos d'agostu
|-
| Día de la pava || Guindal || Muebles especiales || Últimu xueves de payares
|-
| Día del badullu || Gandulio || Proyeutos municipales y muebles especiales ||Últimu sábadu d'abril
|-
| Día del güevu || Coti Coneyal || Muebles especiales ||En Pascua
|-
| Halloween || Soponciu || Muebles especiales || 31 d'ochobre (el 1 d'ochobre tamién apaez Soponciu p'avisar al xugador. Apúrre-y una mazcaritu.)
|-
| Lluna de seronda Canela ||Cesta de verdures || Lluna llena más próxima al equinocciu de seronda.
|-
| Premiu al civismu Canela || Calcetu de paré || 6 d'avientu
|-
| Tornéu de pesca|| Martín || Muebles especiales y troféu || Los meses ensin Caza de bichos, en dalgunos el segundu sábadu, y n'otros el terceru.
|-
| Caza de bichos || Papilo || Muebles especiales y troféu || Tercer sábadu de xunu, xunetu, agostu y setiembre.
|-
| Día de los xuguetes || Renato || Muebles especiales || 25 d'avientu
|-
|Cuenta atrás
|Canela y Ladín
|Uves y oxetos especiales
|31 d'avientu
|}
== Receición ==
<div style="font-size: 90%; float: right; border-left: 1em solid white; text-align: center">
{| {{tablaguapa}}
|+'''Analís'''
!Publicación
!Puntuación
|-
|[[Famitsu]]
|39/40<ref name="Famitsu Awards_1">{{cita web |url=http://mynintendonews.com/2012/10/31/famitsu-awards-animal-crossing-for-nintendo-3ds-with-a-practically-perfect-score/|títulu=Famitsu Awards Animal Crossing For Nintendo 3DS With A Practically Perfect Score1fechaaccesu=16 de febreru de 2013|idioma=inglés}}</ref>
|}
</div>
Les imáxenes amosaes del xuegu tuvieron una respuesta bien positiva. L'ex-guionista de la canal [[G4 (canal de televisión)|G4TV]] Patrick Klepek piensa que l'efectu 3D estereoscópicu qu'utiliza'l xuegu da al mundu del xuegu "fondura real y tanxible",<ref>{{cita web |url=http://e3.g4tv.com/articles/71141/E3-2010-Preview-Animal-Crossing-3DS/|títulu=E3 2010 Preview: Animal Crossing 3DS |fecha=17 de xunu de 2010|editorial=[[G4 (canal de televisión)|G4TV]]|apellíu=Klepek|nome=Patrick|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://e3.g4tv.com/articles/71141/E3-2010-Preview-Animal-Crossing-3DS/|fechaarchivu=30 de payares de 2015}}</ref> ente que l'editor d'[[IGN (sitiu web)|IGN]] Craig Harris describir como "sutil, pero bien útil." Tanto Harris como l'editor de [[GameSpot]] Tom McShea emponderaron el nivel de detalle na redolada del xuegu y nos oxetos, indicando que supera al so predecesor, ''Animal Crossing: Let's Go to the City'' pa [[Wii]].<ref>{{cita web|url=http://ds.ign.com/articles/109/1098788p1.html|apellíu=Harris|nome=Craig|títulu=E3 2010: Animal Crossing's Got Depth|fecha=16 de xunu de 2010|editorial=[[IGN (sitiu web)|IGN]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120616075552/http://ds.ign.com/articles/109/1098788p1.html|fechaarchivu=2012-06-16}}</ref><ref>{{cita web |url=http://e3.gamespot.com/story/6265886/animal-crossing-impressions|títulu=Animal Crossing Impressions|apellíu=McShea|nome=Tom|editorial=[[GameSpot]]|fecha=15 de xunu de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110711072056/http://e3.gamespot.com/story/6265886/animal-crossing-impressions|fechaarchivu=11 de xunetu de 2011}}</ref>
La revista xaponesa [[Famitsu]] dio una puntuación al xuegu de 39/40.<ref name="Famitsu Awards_1"/>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.nintendo.co.jp/3ds/egdj/index.html Páxina oficial de Xapón]
*[http://www.nintendo.es/Juegos/Nintendo-3DS/Animal-Crossing-New-Leaf-273841.html Páxina oficial d'España]
{{Tradubot|Animal Crossing: New Leaf}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Videoxuegos pa Nintendo 3DS]]
[[Categoría:Videoxuegos de Nintendo]]
[[Categoría:Videoxuegos de 2012]]
26vv7a7hjn1utb8937nbjjuov4ct7xe
Uncharted 4: A Thief's End
0
98201
4497892
4497412
2026-05-31T13:41:04Z
Limotecariu
735
4497892
wikitext
text/x-wiki
{{videoxuegu}}
'''''Uncharted 4: A Thief's End''''' ye un videoxuegu d'[[videoxuegu d'aición-aventura|aición-aventura]] en tercer persona, llanzáu'l 10 de mayu de 2016, distribuyíu por [[Sony Computer Entertainment]] y desenvueltu [[Naughty Dog]] puramente para [[PlayStation 4]]. Ye la secuela de ''[[Uncharted 3: Drake's Deception]]'', y la cuarta entrega de la serie ''[[Uncharted (serie)|Uncharted]]''. El videoxuegu foi confirmáu col so primer teaser tráiler en payares del 2013 y depués foi amosáu nel [[Electronic Entertainment Expo|E3]] de 2014. N'avientu del mesmu añu, amosóse'l primer ''gameplay'' del xuegu nel eventu PlayStation Experience; meses dempués, nel E3 2015, presentóse una demostración del xuegu.
==Sinopsis==
Cronológicamente el xuegu toma llugar cuatro años dempués de ''[[Uncharted 3: Drake's Deception]]''. El retiráu cazafortunas Nathan Drake vive felizmente la so vida xunto cola so esposa Elena Fisher, pero tou derrúmbase cuando apaez el so hermanu Sam, el que Nathan pensaba que taba muertu. Sam precisa la so ayuda pa esmazcarar una combalechadura histórica del famosu pirata aventureru [[Henry Avery]] y la so llexendaria ayalga. Amás, nun son los únicos que busquen l'ayalga, una y bones Rafe Adler, multimillonariu y ex sociu de los hermanos Drake mientres tuvieron nuna prisión, ta buscándolo tamién, cola ayuda de Nadine Ross, la líder de la rede de mercenarios Shoreline. Por cuenta de que Nathan siéntese culpable por dar por muertu al so hermanu nel pasáu, decide volver al mundu de los ayalgueros. Mientres el viaxe, Drake va dir por suburbios y zones cubiertes de nieve, pero la llocalización principal va ser [[Libertalia]], una ciudá perdida en [[Madagascar]].<ref>http://www.meristation.com/playstation-4/uncharted-4-a-thiefs-end/noticies-xuegu/1934381</ref>
Naughty Dog calificar como "el so mayor aventura hasta'l momentu, que va poner a prueba les llendes de la so capacidá física, la so determinación, y fadrá-y decidir cuántu ta dispuestu a sacrificar pa salvar a los sos seres queríos"<ref>{{cita web|url=http://www.naughtydog.com/site/post/uncharted_4_a_thiefs_end_2014_e3_trailer/|títulu=Uncharted 4: A Thief’s End 2014 E3 Trailer|last=Monacelli|first=Eric|publisher=[[Naughty Dog]]|date=9 de xunu de 2014|fechaaccesu=10 de xunu de 2014}}</ref>
==Argumentu==
Metanes una nube, Nathan Drake conduz una llancha nel mar al pie del so hermanu, Samuel Drake, mientres son escorríos por un grupu de mercenarios. Pero los sos intentos por escapar son en devanéu y la so llancha ye baltada por un barcu. Tres esto, la hestoria recula a la preadolescencia de Nathan, aproximao en 1992 cuando vivía nun [[orfanatu]] [[Catolicismu|católicu]]. Esa mesma nueche, Nathan ye castigáu por un fregáu con otru neñu. Dempués del regaño de la hermana Catherine quédase solo na habitación, hasta qu'apaez el so hermanu Sam na azotea d'unu de los edificios del orfanatu y fai-y señales con una llinterna. Poro, Nathan sale pela ventana, axuntar con Sam y escapen del orfanatu. Pero esti diz-y a Nathan que tien de salir de la ciudá por un trabayu temporal onde puede ganar dineru, diciéndo-y a Nathan que yá sabe onde tán les pertenencies de la so madre (depués de que fueren vendíes pol so padre, quien los abandonara nel orfanatu cuando la so madre morrió) y que va faer tolo posible por tornar.
Años dempués, dambos tán buscando pistes sobre l'ayalga perdida de Henry Avery. Cola ayuda d'un policía corruptu llamáu Vargas, dambos se infiltran nuna prisión de [[Panamá]]. Dientro se alían con Rafe Adler, un millonariu que tamién llegó a la prisión. Dientro, Nate tien una engarradiella con Gustavo, un prisioneru llatinoamericanu. Nate, Sam y Rafe busquen pistes del primer oficial de Avery, Joseph Burnes, quien foi colgáu nuna zona aledaña de la prisión. Nate atopa la celda del primer oficial y recupera una cruz de san Dimas, que-y indica la siguiente allugamientu de l'ayalga. Sicasí, Nathan miénte-y a Vargas y diz-y que nun atopó nada. Axuntar con Sam y Rafe pa esaminar la cruz. Los trés suponen que, probablemente, l'ayalga esta n'[[Escocia]] y deciden escapar. Pero un fregáu con Gustavo y dalgunos de los sos amigos enzánca-yos l'escape. Vargas apaez y lleva a los trés a la so oficina. Vargas da cuenta de que lo engañaron ya intenta axustar con ellos pa llograr una parte de les ganancies, pero Rafe apuñalar depués de "cerrar" el tratu y los trés vense forzaos a fuxir. Lamentablemente, Sam ye baleado cerca de la salida (morriendo aparentemente), pero Nate y Rafe llogren escapar.
Quince años dempués, Nathan dexa a un llau les sos aventures como ayalgueros. Agora lleva una vida normal, trabayando pa una compañía de salvamentu marítimu y viviendo cola so esposa Elena. Una nueche, nel so llugar de trabayu, recibe una visita inesperada. Ye'l so hermanu Sam. Esti esplícalu que los médicos salvar de los sos graves mancaes esa vegada, pero les autoridaes panamiegues caltener en prisión dempués de la muerte de Vargas. Aun así, Nathan nun puede creer que'l so hermanu siga vivu. Sam sostién una conversación sobre les aventures de Nathan mientres la so ausencia. Pero dempués d'escuchalo, este cúnta-y los sos problemes. Al paecer, el so postreru compañeru de celda foi'l líder d'un [[Cartelu (organización ilícita)|cartelu]] panamiegu, llamáu Héctor Alcázar. Un añu antes, l'exércitu del cartelu atacó la prisión y ayudó a Alcázar y Sam a escapar. El problema ye que Sam siempres-y cuntaba detalles sobre l'ayalga de Henry Avery. Agora Alcázar quier una parte d'esa ayalga y amenaza con matalo si nun atopa l'ayalga nun plazu de tres meses. Poro, Sam solicita l'ayuda del so hermanu p'atopar l'ayalga primero que se cumpla'l plazu. Anque Nathan niégase de primeres, se compadece del so hermanu y ayúdalu. Nathan infórmalu a Sam que Rafe sigui buscando l'ayalga. Por que la so esposa nun abarrunte, diz-y que ta realizando un trabayu especial en [[Malasia]] por orde del so xefe.
Agora Nathan y Sam viaxen a la Facienda Rossi, n'[[Italia]], p'axuntase con Victor Sullivan. Ellí va ser puyada una segunda cruz de san Dimas, yá Sam afayó que Henry Avery fixo más d'una cruz. Tres infiltrarse nel edificiu, el tríu nota que la cruz ta a puntu de ser vendida al meyor postor. Como nun pueden robala de la manera en que lo entamaron, opten por desactivar la electricidá del edificiu. Sully atopar con Nadine Ross, quien ye la líder d'una rede de mercenarios llamada Shoreline; depués sorprender Rafe, quien llega buscando la cruz y revela que se xunió con Nadine p'atopar l'ayalga. Mientres Sully gana tiempu compitiendo contra Rafe na puya, Nathan llogra infiltrarse nes instalaciones de caltenimientu y desactiva la electricidá. Sully y Sam tomen la cruz y salen desapercibíos de la puya. Mentanto, Nathan iguar pa safar a los guardias, quien se caltienen alerta p'atopalos. Pero atopar con Nadine Ross y enfréntase a ella nun combate mano a mano. Mientres el combate, Nadine refundia a Nate pela ventana, pero afortunadamente sobrevive y escapa colos demás. El tríu esamina la cruz y atopen otra pista que los llevará a Escocia, a la catedral de San Dimas. Según los escritos apócrifos, Dimas foi unu de los malfechores al que [[Xesús de Nazaré|Xesús]] díxo-y: "Vas Tar conmigo nel Paraísu." Nesi momentu, Victor y Sam aconseyen a Nathan por que nun siga col viaxe y vuelva cola so esposa. Pero él vuelve mentila y embárquense na busca de l'ayalga.
Una vegada n'Escocia, los hermanos Drake atopar colos mercenarios de Shoreline, lo que significa que Rafe y Nadine tamién tán ellí. Aun así, llogren llegar a la catedral y atopen un pasaxe soterrañu na tumba de Henry Avery. Una vegada que resuelven los acertijos de les catacumbes, los Drake danse cuenta de que l'ayalga nun ta. Solo llogren otra pista de l'ayalga al traviés d'un mapa holográficu, que los conduz a [[Madagascar]]. El descubrimientu ye atayáu cuando Nadine y el so exércitu prinden a los Drake pero, afortunadamente, llogren escapar con Victor. Sicasí, una vegada en Madagascar, Nate miénte-y nuevamente a Elena diciéndo-y que'l trabayu de Malasia tardara más de los esperáu. Anque ella esmolezse un pocu, Nathan convencer por que non vaya hasta onde él ta.
Agora'l tríu dirixir al volcán inactivu de Kings Bay. El problema ye que Shoreline va un pasu alantre. Ellí atopen un mapa simbólicu que revela delles locaciones posibles d'onde s'atopa l'ayalga. Les llocalizaciones son doce torres en tou Madagascar. Tamién afayen que Henry Avery, [[Thomas Tew]], y otros diez pirates almacenaron toles sos ayalgues nun solu llugar. Asina que Sam, Nate y Sully deciden dixebrase y buscar pistes en distintes torres. Nathan y Sully van a una torre cerca a un mercáu, al entrar, afayen un xigante reló que llevaba tiempu ensin funcionar. Al resolver el acertijo del reló qu'implicaba faer sonar toles [[Campana (preséu)|campanes]] en determináu orde, esti destrúyese totalmente, revelando la entrada a un cuartu con un acertijo final, lo que resulta que la torre a la que fueron ye la correuta. Una vegada que resuelven el acertijo, afayen el so próximu destín. El problema ye que Rafe intervieno los sos teléfonos y yá sabe onde tán. Ufiérta-y a Nate la oportunidá de dexalo tou y dise, pero él refuga la ufierta. Poro, al ver que Sam ta en peligru, Nate y Sully enfrentar a los mercenarios de Shoreline y llogren rescatalo. De vuelta al hotel, los Drake esplíquenlu a Sully que les pistes de l'ayalga apunten a [[Libertalia]], una colonia pirata de la cual Avery y los demás capitanes paecen ser los dueños y fundadores. Pa la so sorpresa, Nate entra na habitación y atopa a la so esposa Elena. Al ver qu'afaya la verdá, yá nun puede menti-y y decide cunta-y tou. Pero Elena alderica con él por menti-y y nun menta-y nada sobre Sam. Ella va, dexando que'l so maríu faiga lo que debe. Sam y Sully intenta convencelo por que vaya cola so esposa y vuelva a casa, pero él aportuna en siguir y píde-y a Sully que curie d'Elena mientres va con Sam a Libertalia.
Una vegada que lleguen a la islla pa siguir esplorando, Nate y Sam atopen la estatua de Henry Avery, que revela l'allugamientu d'otra islla allegante ensin esplorar. Pero los mercenarios de Shoreline lleguen onde tán. Nesi momentu, los protagonistes atopar al empiezu de la hestoria, onde son escorríos polos mercenarios metanes la nube. La so llancha ye truñada por un barcu y Nate queda inconsciente. Nathan despierta, pero afaya que'l so hermanu sumió. Sicasí, Sam acápia-y cola llinterna por que sepa que ta bien, polo que Nate decide siguir. Mientres el percorríu, los hermanos Drake realcuéntrense y sostienen un discutiniu sobre si tienen de siguir cola busca de l'ayalga o non. Pero más pistes llevar a siguir alantre, hasta atopar la colonia de Libertalia. Al esplorar les cases y los edificios del llugar, afayen un mapa local que-yos amuesa'l camín a l'ayalga. Pero mientres el percorríu, son atacaos polos mercenarios. Dempués, Nathan y Sam lluchen contra Nadine hasta que Rafe llega colos sos homes. Sam toma a Nadine de rehén. Rafe provocar por que lu dispare, pero al momentu nel que Sam jala del gatíu, Nate evitar y dambos ríndense. Asina que Nate intenta faer un tratu con Rafe. va ayudar a atopar l'ayalga en cuenta de dexar llibre a Sam pa poder cumplir el plazu d'Alcázar. Pero Rafe revéla-y la verdá: Alcázar morrió nun tirotéu n'[[Arxentina]] 6 meses tras y nunca escapó de la cárcel con Sam. Él nunca dexó de buscar l'ayalga desque escaparon de Panamá. Afayó que Sam taba vivu y lliberar de la cárcel sobornando a los policías por que lu ayudara a atopalo. Aun así, Nathan intenta convencelo p'ayudar a atopar l'ayalga. Pero Rafe apunta a Nate, dándo-y a entender que nun lo precisa, solo a Sam, quien s'interpon y Rafe mancar nel brazu, pero Nate cai al derribadoriu, quedando inconsciente. Nesi momentu, la so esposa Elena llega p'ayudar.
Nuevamente, la hestoria recula a la preadolescencia de Nathan, cuando escapó col so hermanu del orfanatu en busca de les coses de la so madre. Él y el so hermanu dirixir a buscar les pertenencies de la so madre a una xigantesca casa, enllena de pervalibles artefautos arqueolóxicos de grandes civilizaciones antigües. Al atopar el diariu y les coses de la so madre, afayar la vieya que vive na casa, llamada Evelyn, quien los apunta con un revólver por que -yos del diariu, revelando que llamara a la policía. Pero al dase cuenta de que son los fíos de Cassandra Morgan, da-yos el diariu y cúntalos que la so madre y ella fueron historiadores, que fixeron grandes descubrimientos xuntes, y formulando tamién teoríes sobre la posible descendencia de Sir Francis Drake, pero tou acabó depués de la muerte de Cassandra. Pero al momentu de dialogar cola policía pol tracamundiu, Evelyn fina de sópitu d'un [[Infartu agudu de miocardiu|infartu]], polo que Nathan y Sam vense obligaos a escapar de la policía. Al afayar que la so madre yera historiadora y creía que [[Francis Drake|Sir Francis Drake]] tenía herederos, ellos adopten l'apellíu Drake a partir d'esi entós pa protexer la so identidá de la policía.
De regresu al presente, Nate cúntalu a Elena la verdá y ménta-y como foi qu'él y el so hermanu empezaron les sos aventures dende pequeños. Poro, Elena y Sully deciden ayudar a rescatar a Sam. Mientres l'intre de la busca, Nathan intenta recuperar la so rellación con Elena. El problema ye que los mercenarios de Shoreline vixilen tola zona de la xungla, polo que Nathan y Elena tienen d'enfrentalos. A midida que van afayando más detalles de lo que pasó en Libertalia, llogren rescatar a Sam. Anque los demás tienen entamáu dise, Sam quier atopar l'ayalga. Intenta convencer a Nathan de qu'entá queda oportunidá d'atopalo primero que Rafe. Al paecer, l'ayalga atópase debaxo del monte más altu de la isla. Sicasí, Nathan razona con él, diciéndo-y que yá nun son neños y nun tienen nada que probar. Sam acepta a remolera y diríxense al avión col restu. Al intentar tornar, Sam dixebrar del restu y decide buscar l'ayalga pola so cuenta. Los demás deciden buscalo y traelo de vuelta, pero Elena y Sully yá nun pueden siguir, dexando que Nathan busque al so hermanu. Enfusar na cueva del monte. Nun muelle, Nadine y dos mercenarios tán cargando unos caxones con oru, y Rafe llega diciendo que tienen de dir al barcu, Nadine revéla-y que perdió munchos homes y que prefier volver colo que tien que quedase a morrer. Pa faela entrar en razón, Rafe la abofetea; Nadine, enoxada, intenta matar a Rafe, pero unu de los mercenarios provocar, revelando que Rafe prometió-yos dineru por que se punxeren del so llau y que controlaren a la so propia xefa, por si dimite. Dempués d'esto, los cuatro dirixir al barcu de Avery. Nate decide nadar hasta'l barcu, pero pocu dempués asocede una esplosión nel navío. Se infiltra nel barcu y atopa a los dos mercenarios muertos y l'ayalga de Avery en grandes cantidaes, revelando que de verdá taba ende. Nate entra na sala de l'ayalga y ve que'l so hermanu atópase inconsciente y Nate rindir al atopase con Rafe, quien lu ordenar a Nadine quitar l'arma. Pero Nadine quíta-y l'arma a Rafe, traicionándolo, y vase colos dos caxones de l'ayalga qu'atopó enantes, non ensin antes zarralos. Nate dase cuenta de qu'hai un par de cadarmes con espaes clavaes: yeren Henry Avery y Thomas Tew, que se mataron l'unu al otru pa quedase cola ayalga. Nesi momentu Rafe alloria, toma la espada de Tew y llucha contra Nate nun duelu a muerte, non ensin antes revela-y que la única razón pola que quería l'ayalga yera pa ser conocíu, yá que tenía envidia de Drake.
Nathan toma la espada de Avery y engarradiella con Rafe. Rafe quíta-y la espada a Nate y ta a puntu de matar a Nate; Sam, retomando la conocencia, da-y la espada a Nathan y este llogra tornar los ataques de Rafe. Sicasí, Rafe destrúi la so espada, pero xustu antes de ser executáu, Nate corta una lluria colo que quedaba de la so espada, lo que fai qu'una rede con grandes cargamentos d'oru caya enriba de Rafe, matándolo nel actu. Anque'l barcu empieza a esplotar pola pólvora (causando'l so fundimientu) y el monte derrúmbase, los Drake llogren salir y escapen de la islla con Elena y Sully.
De regresu al puertu de Madagascar, Nathan y Elena despidir de Sam y Sully pa volver a casa. Mentanto, Sam y Sully deciden acomuñar pa empezar a trabayar xuntos. De vuelta en casa, Nate ta na so oficina trabayando y el so xefe diz-y que ta vendiendo la empresa. Pa la so sorpresa, agora Nate ye'l nuevu propietariu de la compañía de salvamentu. Nate cree que'l so xefe ta bromiando, pero Elena apaez esa mesma tarde y esplícalu que mercó la compañía col oru que Sam diolu cuando llograr de Libertalia. Anque Nate empieza a duldar de les sos intenciones, Elena confiésalu que quier vivir una vida d'aventures con él y eso da-yos sentíu a les sos vides. A última hora, dambos deciden empezar cola so primer espedición en Malasia, el trabayu que Nate nunca llegó a realizar.
Nel epílogu, una nueva adolescente apaez na escena final buscando a los sos padres mientres percuerre la casa onde vive. Trátase de Cassie Drake, la fía de Nathan y Elena. Como nun atopa a los sos padres, decide dir al estudiu de la casa d'al llau. Ellí dase cuenta que'l so padre dexó les llaves del armariu. Cassie revisa toles reliquies que los sos padres coleccionaron col pasu de los años, ente elles la moneda atopada en ''Uncharted: L'ayalga de Drake'', un pocu de resina del Árbol de la Vida de ''Uncharted 2'', l'artefautu que funcionaba col aniellu en ''Uncharted 3: Drake's Deception'' y una moneda de l'ayalga de Avery. Hasta que los sos padres lleguen y diz-yos lo obvio. Anque Nathan dulda si la so fía ta preparada pa escuchar les sos aventures, Elena toma la iniciativa y dambos deciden cunta-y tou a Cassie.
==Travesía==
[[Ficheru:Uncharted 4 El desenlace del ladrón.png|thumb|350 px|Uncharted 4: El desenllaz del lladrón]]
La hestoria empieza nuna islla al noroeste de [[Madagascar]] onde Nathan y Sam Drake fuxen d'una persecución en bote, depués torna al añu 1991, un añu antes de l'aventura de Drake en [[Cartagena de Indias]] asocedida en 1992, al orfanatu San Francis na ciudá de Nueva York. Nel añu 2001, Nathan atopar nuna cárcel panamiega col so hermanu, quien dempués d'un intentu de fuga, ver morrer.
En 2016, Nathan ta casáu con Elena Fisher y viven en [[Nueva Orleans]], pero'l so hermanu muertu apaez y cúntalu como sobrevivió y escapó de la cárcel de [[Panamá]] 15 años dempués. Sam tien un plazu de tres meses p'atopar l'ayalga de Henry Avery y da-y una parte a Héctor Alcázar, un conocíu narcotraficante y líder d'un cartelu panamiegu. Pa consiguilo, dambos viaxen a [[Italia]], [[Escocia]] y finalmente [[Madagascar]].
L'últimu capítulu del xuegu trascurre nel añu 2026, onde Cassie Drake, la fía de Nathan y Elena, vive colos sos padres nes sableres del [[Yucatán]]
==Capítulo==
*Capítulo 0: Prologo.
(Desenvolvimientu: [[Madagascar]]
{{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 1: La llamada de l'aventura.(Desenvolvimientu: [[Estaos Xuníos]] {{bandera|Estaos Xuníos}})
* Capítulu 2: Un llugar infernal.(Desenvolvimientu: [[Panamá]] {{bandera|Panamá}})
* Capítulu 3: El trabayu en Malasia.(Desenvolvimientu: [[Estaos Xuníos]] {{bandera|Estaos Xuníos}})
* Capítulu 4: Una vida normal.(Desenvolvimientu: [[Estaos Xuníos]] {{bandera|Estaos Xuníos}})
* Capítulu 5: Héctor Alcázar. (Desenvolvimientu: [[Panamá]] {{bandera|Panamá}})
* Capítulu 6: Si fuisti lladrón. (Desenvolvimientu: [[Italia]] {{bandera|Italia}})
* Capítulu 7: Fáigase la escuridá (Desenvolvimientu:
[[Italia]] {{bandera|Italia}})
* Capítulu 8: La tumba de Henry Avery.(Desenvolvimientu: [[Reinu Xuníu]] {{bandera|Reinu Xuníu}})
* Capítulu 9: aquellos que sían dignos. (Desenvolvimientu: [[Reinu Xuníu]] {{bandera|Reinu Xuníu}})
* Capítulu 10: Los dolce torres.(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 11: Despinto a güeyu.(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 12: N'alta mar.
(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 13: Varaos.
(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 14: Ven Conmigo al paraísu.(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 15: Los lladrones de Libertalia.(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 16: Los hermanos Drake.(Desenvolvimientu: [[Estaos Xuníos]] {{bandera|Estaos Xuníos}})
* Capítulu 17: Nes bones y nes males.
(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 18: New Devon.
(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 19: La cayida de Avery.(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 20: Ensin escapadera.(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 21: El guardián del mio hermanu.
(Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 22: El final d'un lladrón. (Desenvolvimientu: [[Madagascar]] {{bandera|Madagascar}})
* Capítulu 23: Epílogu.
(Desenvolvimientu: [[Méxicu]] {{bandera|Méxicu}})
==Personaxes==
*{{bandera|Estaos Xuníos}} '''Nathan "Nate" Drake'''. Ye l'ayalgueru y protagonista de la saga [[Uncharted (serie)|Uncharted]]. Na so mocedá, Nathan tuvo somorguiáu nel mundu de los lladrones y vivió munches aventures xunto a la so mentor, Victor Sullivan. Agora que ta retiráu, Nathan lleva una vida normal, trabayando pa una compañía de salvamentu marítimu mientres vive cola so esposa Elena, hasta qu'apaez el so hermanu Sam. Nathan creyó que'l so hermanu morriera nuna prisión panamiega pero al velo decide ayudar col so problema: buscar l'ayalga perdida de Henry Avery pa salva-y la vida. El doblaxe n'inglés de Nathan ta al cargu de [[Nolan North]].
*{{bandera|Estaos Xuníos}} '''Victor "Sully" Sullivan'''. Ye un famosu ayalgueru d'Estaos Xuníos y, al empar, mentor de Nathan. Ruempe contautu con Nathan cuando ésti cásase con Elena. Pero torna a ayudar cuando s'embarquen na busca de l'ayalga perdida. El doblaxe n'inglés de Victor ta al cargu de Richard McGonagle.
*{{bandera|Estaos Xuníos}} '''Samuel "Sam" Drake'''. Ye l'hermanu mayor de Nathan. Sam tuvo nuna prisión de [[Panamá]] mientres 15 años. Mientres el tiempu en que tuvieron xuntos, Sam siempres curió de Nate hasta que foi mancáu de gravedá nun intentu de fuga. Sam permaneció en prisión hasta que, con ayuda d'un mercenariu, llogró salir. Agora Sam solicita l'ayuda del so hermanu menor p'atopar l'ayalga perdida de Henry Avery y, asina, salvar la so vida. El doblaxe n'inglés de Sam ta al cargu de Troy Baker.
*{{bandera|Estaos Xuníos}} '''Elena Fisher'''. Ye una periodista d'Estaos Xuníos y l'esposa de Nathan. El doblaxe n'inglés d'Elena ta al cargu d'[[Emily Rose (actriz)|Emily Rose]].
*{{bandera|Estaos Xuníos}} '''Rafael "Rafe"''' '''Adler'''. Ye'l principal [[antagonista (narratología)|antagonista]] de la hestoria. Rafe tuvo colos hermanos Drake na mesma prisión panamiega de la cual solo él y Nathan llograron escapar. Al igual que Nathan y Sam, busca desesperadamente l'ayalga de Henry Avery. El doblaxe n'inglés de Rafe ta al cargu de Warren Kole.
*{{bandera|Sudáfrica}} '''Nadine Ross'''.<ref>[http://www.meristation.com/playstation-4/uncharted-4-el desenllaz-del-ladron/xuegu/1934381]</ref> Antagonista secundaria. Ye una muyer sudafricana y líder de la rede de mercenarios Shoreline. Trabaya con Rafe na busca de l'ayalga de Henry Avery. El doblaxe n'inglés de Nadine ta al cargu de Laura Bailey.
===Personaxes secundarios===
*{{bandera|Panamá}} '''Vargas'''. El corruptu alcaide d'una siniestra prisión panamiega na qu'acabaron Nate, Sam y Rafe hai 15 años, mientres la so investigación de l'ayalga en Panamá. El pidi parte de l'ayalga. Ye asesináu por Rafe con un cuchiellu. Ye interpretáu por [[Hemky Madera]].
*{{bandera|Sudáfrica}} '''Orca'''. Ye un mercenariu miembru de Shoreline, unu de los llugartenientes de Nadine. L'apaez en dos causes cuando prinda a Sam y Nathan. Y cuando saquen l'ayalga de la isla, el y otru llugarteniente son sobornaos por Rafe.
*{{bandera|Sudáfrica}} '''Knot'''. Ye otru de los llugartenientes de Shoreline. Ye apaecíu en trés causes cuando informa a Nadine sobre les últimes escavaciones, cuando Nate y Sam son prindaos por Shoreline y cuando saquen l'ayalga del barcu de Avery, l'a l'igual qu'Orca son sobornaos por Rafe. L'apaez nel multixugador.
*{{bandera|Panamá}} '''Héctor Alcázar''': Narcotraficante panamiegu qu'ayudó a Sam a salir de la prisión. A la fin Rafe desvela que morrió disparáu n'Arxentina va seis mes, y que foi'l qu'ayudó -y a salir.
*{{bandera|Estaos Xuníos}} '''Padre Ryan Duffy'''. Ye'l direutor del orfanatu Sir Francis, onde se críen Nathan y Sam. Apaez discuetiendo con una de les monxes del orfanatu.
*{{bandera|Panamá}} '''Gustavo'''. Ye un delincuente panamiegu, qu'acabo prisioneru na cárcel de Panamá. Ye un prisioneru qu'odia a Nate y acaben engarrándose. Ye un bon combatiente. Ye posible la so muerte yá que Vargas cutir tres veces dexándo-y KO.
*{{bandera|Estaos Xuníos}} '''Hermano Catherine'''. Ye una de les monxes del orfanatu Sir Francis. Ye la que castiga a Nathan polo de la engarradiella con otru mozu y esmolezse pol so comportamientu diciendo que ta como'l so hermanu Sam cuando taba nel orfanatu.
*{{bandera|Inglaterra}} '''Evelyn'''. Ye una antigua historiadora británica, amiga de la madre de Sam y Nate. Ella mercó'l diariu n'otra puya xunto con otres coses. A la fin muerre por una ataque al corazón, xusto cuando vien la policía a detener a los hermanos Drake, pero a la fin escapen.
*{{bandera|Estaos Xuníos }} '''Jameson'''. Ye'l direutor de la compañía de salvamentu marítimu na que trabaya agora Drake. Xubílase casi a la fin del xuegu. Dexando al negociu en manes a Nate.
==Desarrollu==
El 14 de payares de 2013, [[Naughty Dog]] reveló'l teaser tráiler del nuevu ''Uncharted'', añadiendo que sería un xuegu esclusivu de [[PlayStation 4]]. El tráiler presenta una narrativa por Todd Stashwick, quien representaría a Sam, l'hermanu mayor de Nathan.<ref>{{cita web|url=http://realgamernewz.com/43374/todd-stashwick-was-originally-nathan-drakes-older-brother-in-uncharted-4-a-thiefs-end|títulu=Todd Stashwick was Originally Nathan Drake’s Older Brother in Uncharted 4: A Thief’s End|last=Jackson|first=Jermain|publisher=RealGamerNewz|date=7 d'avientu de 2014|fechaaccesu=11 de mayu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150315225022/http://realgamernewz.com/43374/todd-stashwick-was-originally-nathan-drakes-older-brother-in-uncharted-4-a-thiefs-end|fechaarchivu=2015-03-15}}</ref><ref>{{cita web|url=http://blog.us.playstation.com/2013/11/14/uncharted-on-ps4-the-last-of-us-left-behind-dlc-revealed/|títulu=Uncharted on PS4, The Last of Us: Left Behind DLC Revealed|last=Meyer|first=Arne|work=[[PlayStation Blogue]]|publisher=[[Sony Computer Entertainment]]|date=14 de payares de 2013|fechaaccesu=14 de payares de 2013}}</ref> El tráiler amuesa un antiguu mapa del [[África|continente africanu]] mientres s'escucha la voz del narrador. El mapa detener en [[Madagascar]], y la [[Isla Santa María (Madagascar)|Isla Santa María]] ta marcada, que yera parte de la ruta de [[Francis Drake]]. Una oración en [[llatín]] visualizar xunto a un dibuxu d'una calavera: Hodie mecum eris in paradiso (que se traduz como “Vas Tar conmigo nel paraísu”), una cita del [[Evanxeliu de Lucas]] 23:43.<ref>{{cita web|url=http://www.thesixthaxis.com/2013/11/15/uncharted-4-what-we-know-so-far/|títulu=Uncharted 4: what we know so far|last=Hargreaves|first=Jim|publisher=The Sixth Axis|date=19 de payares de 2013|fechaaccesu=1 d'avientu de 2013}}</ref>
En marzu de 2014 anuncióse que [[Amy Hennig]], escritora y direutora creativa de la serie, y [[Justin Richmond]], direutor de ''Uncharted 3: La Decepción de Drake'' y ''Uncharted 4: El Desenllaz d'un Lladrón'' nel so momentu, taríen fora del estudiu, xuniéndose a [[Visceral Games]] y [[Riot Games]], respeutivamente.<ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2014/03/05/uncharted-ps4-writer-amy-hennig-leaves-naughty-dog|títulu=Uncharted PS4 Writer Amy Hennig Leaves Naughty Dog|last=Dyer|first=Mitch|publisher=[[IGN]]|date=4 de marzu de 2014|fechaaccesu=4 de marzu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2014/04/03/uncharted-4-direutor-amy-hennig-joins-viscerals-star-wars-project|títulu=Uncharted 4 Direutor Amy Hennig Joins Visceral's Star Wars Project|last=Dyer|first=Mitch|publisher=[[IGN]]|date=3 d'abril de 2014|fechaaccesu=3 d'abril de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2014/03/27/uncharted-4-game-direutor-justin-richmond-leaves-naughty-dog|títulu=Uncharted 4 Game Direutor Justin Richmond Leaves Naughty Dog|last=Dyer|first=Mitch|publisher=[[IGN]]|date=27 de marzu de 2014|fechaaccesu=27 de marzu de 2014}}</ref> N'abril de 2014, Todd Stashwick, quien protagonizó la voz narradora nel teaser y que se suponía que tenía d'interpretar a Sam nel xuegu, nun va tar disponible.<ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2014/04/21/star-wars-co-writer-todd-stashwick-recast-in-uncharted-ps4|títulu=Star Wars Co-Writer Todd Stashwick 'Recast' in Uncharted PS4|last=Dyer|first=Mitch|publisher=[[IGN]]|date=22 d'abril de 2014|fechaaccesu=22 d'abril de 2014}}</ref>
En xunu de 2014, Evan Wells, co-presidente de [[Naughty Dog]], reveló que los direutores de [[The Last of Us]], [[Neil Druckmann]] y [[Bruce Straley]], tomaríen el proyeutu, reemplazando a Amy Hening.<ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2014/06/02/the-last-of-us-directors-are-officially-heading-up-uncharted-4?abthid=538y63a437157ff50y000067|títulu=The Last of Us' Directors Are Officially Heading Up Uncharted 4|last=Moriarty|first=Colin|publisher=[[IGN]]|date=2 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}</ref> Como resultancia, munchos elementos de la hestoria y ocho meses de grabación fueron refugaos.<ref>{{cita web|url=http://www.eurogamer.net/articles/2015-06-29-amy-hennigs-hala-star-wars-game-like-uncharted-and-1313-says-nolan-north|títulu=Amy Hennig's EA Star Wars game like Uncharted and 1313, says Nolan North|first=Robert|last=Purchese|date=29 de xunu de 2015|fechaaccesu=25 de xunu de 2015|work=[[Eurogamer]]}}</ref> Na conferencia del [[E3]] de xunu de 2014, amosóse la demo del xuegu, que'l so títulu yera ''Uncharted 4: El Final d'un Lladrón''.<ref>{{cita web|url=http://www.ign.com/articles/2014/06/10/e3-2014-uncharted-4-a-thiefs-end-announced-for-2015|títulu=E3 2014: Uncharted 4: A Thief's End Announced For 2015|last=Silva|first=Marty|publisher=[[IGN]]|date=9 de xunu de 2014|fechaaccesu=9 de xunu de 2014}}</ref> El 6 d'avientu del 2014, amosóse otru gameplay na ''Playstation Experience''. [[Troy Baker]] confirmó darréu per vía [[Twitter]] qu'él s'encargaría de dar vida a Sam, l'hermanu mayor de Drake.<ref>{{cita web|url=http://www.polygon.com/2014/12/8/7352745/uncharted-4-troy-baker-nolan-north|títulu=Uncharted 4 will star the two biggest actors in video games|last=Driver|first=Ben|publisher=[[Polygon]]|date=8 d'avientu de 2014|fechaaccesu=10 de mayu de 2015}}</ref>
El 16 de xunu de 2015, una nueva demo foi espuesta ante'l públicu a la fin de la conferencia de [[Sony]] del [[E3]]. Esta nueva demo amosó una redolada enforma mayor, nuevos movimientos de combate y un tráiler estendíu del regresu del mentor de Drake, [[Victor Sullivan]]. Tamién se confirmó darréu'l regresu de la esposa de Nathan, Elena Fisher.<ref>{{cita web|url=http://www.gameinformer.com/games/uncharted_4_a_thiefs_end/b/playstation4/archive/2015/06/17/extended-uncharted-4-sequence-finds-the-drake-brothers-in-trouble.aspx|títulu=Uncharted 4: A Thief's End|last=Kato|first=Matthew|date=17 de xunu de 2015|work=[[Game Informer]]|fechaaccesu=12 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150707150445/http://www.gameinformer.com/games/uncharted_4_a_thiefs_end/b/playstation4/archive/2015/06/17/extended-uncharted-4-sequence-finds-the-drake-brothers-in-trouble.aspx|fechaarchivu=2015-07-07}}</ref> El 8 de xunetu del mesmu añu, anuncióse que [[Robin Atkin Downs]] taría arreyáu nel xuegu.<ref>{{cita web|títulu=Actor Robin Atkin Downes Confirms Involvement With Uncharted 4|url=http://www.playstationlifestyle.net/2015/07/10/uncharted-4-cast-to-include-actor-robin-atkin-downes/|publisher=[[PlayStation LifeStyle]]|last=Labbe|first=Mark|date=10 de xunetu de 2015|fechaaccesu=12 de xunetu de 2015}}</ref> Ente que [[Naughty Dog]] orixinalmente afitara los 60 [[Imáxenes per segundu|Fps]] pal xuegu enteru,<ref>{{cita web|url=http://www.kotaku.com.au/2014/06/naught-dog-targeting-1080p60-frames-per-second-for-uncharted-4/|títulu=Naughty Dog Targeting 1080p/60 Frames Per Second For Uncharted 4|last=Serrels|first=Mark|date=16 de xunu de 2014|work=[[Kotaku]]|fechaaccesu=12 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151031181817/http://www.kotaku.com.au/2014/06/naught-dog-targeting-1080p60-frames-per-second-for-uncharted-4/|fechaarchivu=2015-10-31}}</ref> agora sicasí, créese qu'esto solo va tar disponible na manera multixugador. Na manera campaña namái'l xuegu algamaría los 30 Fps.<ref>{{cita web|url=http://www.gamespot.com/articles/uncharted-4-single-player-is-1080p30fps-photo-mode/1100-6428583/|títulu=Uncharted 4 Single-Player Is 1080p/30FPS; Photo Mode Confirmed|last=Makuch|first=Eddie|date=1 de xunetu de 2015 |publisher=[[GameSpot]]|fechaaccesu=12 de xunetu de 2015}}</ref> [[Naughty Dog]] mentara primeramente que'l xuegu tenía series dificultaes p'algamar los 60 Fps,<ref>{{cita web|url=http://www.vg247.com/2015/02/04/uncharted-4-achieving-60fps-is-going-to-be-really-fucking-hard/|títulu=Uncharted 4: achieving 60FPS is going to be “really fucking hard"|last=Hillier |first=Brenda|date=4 de febreru de 2015|publisher=[[VG247]]|fechaaccesu=12 de xunetu de 2015}}</ref> y espresó que nun van poner en riesgu la esperiencia del xuegu por esti factor.<ref name="VG.com-O4-FPS">{{cita web|url=http://www.videogamer.com/ps4/uncharted_4/news/naughty_dog_wont_push_uncharted_4_to_60fps_if_it_compromises_player_experience.html|títulu=Naughty Dog won't push Uncharted 4 to 60fps if it compromises player experience|last=Scammell|first=David|publisher=[[VideoGamer.com]]|date=15 de xineru de 2015|fechaaccesu=4 de setiembre de 2015}}</ref> El 17 d'abril de 2016 revelóse lo que seríen los nomes de los capítulos, confirmando 20 capítulos pa l'aventura. Darréu confirmóse que la llista revelada yera falsa.<ref>{{cita web|url=http://www.alfabetajuega.com/noticia/uncharted-4-penerar-los nomes-de-los-capitulos-n-67014|títulu=Uncharted 4: Penerar los nomes de los capítulos|publisher=Alfabetajuega|fechaaccesu=21 d'abril de 2016}}</ref>
==Estreno==
El xuegu debía orixinalmente salir en 2015. El 11 de setiembre, 2015, [[Naughty Dog]] confirmó que ''Uncharted 4'' sería atrasáu pa principios de 2016 pa dexar mayor tiempu de desenvolvimientu. El 4 de xunetu de 2015, foi anunciada [[Uncharted: The Nathan Drake Collection]], que ye la versión remasterizada de les primeres trés apurres para [[PlayStation 4]]. Xugadores que merquen esta coleición van ganar accesu a la beta de ''Uncharted 4''. Va Salir el 9 d'ochobre de 2015 n'América del Norte.<ref>{{cita web|url=http://uk.ign.com/articles/2015/06/04/uncharted-the-nathan-drake-collection-confirmed-with-release-date|títulu=Uncharted: The Nathan Drake Collection Confirmed With Release Date|first=Luke|last=Karmali|work=[[IGN]]|date=4 de xunu de 2015|fechaaccesu=4 de xunu de 2015}}</ref> ''Uncharted 4'' va salir pa la consola [[PlayStation 4]] el 10 de mayu de 2016 a escala mundial.<ref>{{cita web|url=http://www.eurogamer.net/articles/2015-09-01-uncharted-4-release-date-announced|títulu=Uncharted 4 release date announced|first=Wesley|last=Yin-Poole|work=[[Eurogamer]]|date=1 de setiembre de 2015|fechaaccesu=6 de setiembre de 2015}}</ref>
El 31 d'agostu de 2015, una ''edición especial'', ''Libertalia Collector's Edition'' y ''Dixital Deluxe Edition'' foi anunciada por [[Sony]] qu'inclúi dellos artículos de xuegu y otros extras.<ref>{{cita web|url=http://www.gamespot.com/articles/uncharted-4-release-date-special-collectors-editio/1100-6430192/|títulu=Uncharted 4 Release Date, Special Collector's Editions Announced|first=Chris|last=Pereira |date=31 d'agostu de 2015|fechaaccesu=6 de setiembre de 2015|work=[[GameSpot]]}}</ref> El primer conteníu descargable d'un xugador tamién foi anunciáu esi día. [[Naughty Dog]] añadió que decidieron desenvolver esti add-on pa ''Uncharted 4'' porque diera bon resultancia na so entrega anterior, ''[[The Last of Us]]''.<ref>{{cita web|url=http://www.destructoid.com/uncharted-4-s-getting-single-player-dlc-because-it-worked-in-the-last-of-us-309122.phtml|títulu=Uncharted 4's getting single-player DLC because it worked in The Last of Us|first=Brett|last=Makedonski|date=3 de setiembre de 2015|fechaaccesu=6 de setiembre de 2015|work=[[Destructoid]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150905172952/http://www.destructoid.com/uncharted-4-s-getting-single-player-dlc-because-it-worked-in-the-last-of-us-309122.phtml|fechaarchivu=2015-09-05}}</ref> Un ''artbook'' del xuegu, llamáu ''The Art of Uncharted 4: A Thief’s End'', va ser llanzáu nel primer quartal de 2016.<ref>{{cita web|url=https://www.vg247.com/2015/07/07/uncharted-4-concept-images-art-book/|títulu=Uncharted 4 art book announce delivers some new concept images|first=Brenna|last=Hillier|work=July 7, 2015|fechaaccesu=6 de setiembre de 2015|work=[[VG247]]}}</ref>
El 10 de marzu de 2016, ye anunciáu que con motivu del llanzamientu de Uncharted 4: El Final d'un Lladrón, y la celebración del 20 aniversariu de Sony PlayStation, Nathan Drake va formar parte de les falles de Valencia, n'España. Concretamente de la falla Almirante Cadarso, una de les más importantes de la ciudá de Valencia. Una figura de 4 metros d'altor qu'amburaba pocos díes dempués del anunciu.<ref>{{cita web|url=http://www.alfabetajuega.com/noticia/uncharted-4-nathan-drake-formara-parte-de-les falles-de-valencia-de-esti anu-n-65405|títulu=Uncharted 4: Nathan Drake forma parte de les falles de Valencia anguaño|publisher=Alfabetajuega|fechaaccesu=21 d'abril de 2016}}</ref>
==Receición==
{{Video game reviews
| MC = 93/100
| Destruct = 9.5/10<ref>{{cita web |last=Hansen |first=Steven |date=5 de mayu de 2016 |url=https://www.destructoid.com/review-uncharted-4-a-thief-s-end-359200.phtml |títulu=Review: Uncharted 4: A Thief's End |publisher=[[Destructoid]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160505083203/http://www.destructoid.com/review-uncharted-4-a-thief-s-end-359200.phtml |fechaarchivu=2016-05-05 }}</ref>
| EGM = 9/10<ref>{{cita web |last=Plessas |first=Nick |date=5 de mayu de 2016 |url=http://www.egmnow.com/articles/reviews/uncharted-4-a-thiefs-end-review/ |títulu=Uncharted 4: A Thief’s End review |publisher=[[Electronic Gaming Monthly]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160509042227/http://www.egmnow.com/articles/reviews/uncharted-4-a-thiefs-end-review/ |fechaarchivu=2016-05-09 }}</ref>
| GI = 9.5/10<ref>{{cita web |last=Reiner |first=Andrew |date=5 de mayu de 2016 |url=http://www.gameinformer.com/games/uncharted_4_a_thiefs_end/b/playstation4/archive/2016/05/05/uncharted-4-review.aspx |títulu=One Last Grand Adventure - Uncharted 4: A Thief's End - PlayStation 4 |publisher=[[Game Informer]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160506152840/http://www.gameinformer.com/games/uncharted_4_a_thiefs_end/b/playstation4/archive/2016/05/05/uncharted-4-review.aspx |fechaarchivu=2016-05-06 }}</ref>
| GameRev = {{Rating|4.5|5}}<ref name="Game Revolution review">{{cita web |last=Paras |first=Peter |date=9 de mayu de 2016 2016 |url=http://www.gamerevolution.com/review/uncharted-ps4 |títulu=Uncharted 4: A Thief's End Review |publisher=[[GameSpot]] |fechaaccesu=16 de mayu de 2016}}</ref>
| GSpot = 10/10<ref name="GameSpot review">{{cita web |last=Mahardy |first=Mike |date=5 de mayu de 2016|url=http://www.gamespot.com/reviews/uncharted-4-a-thiefs-end-review/1900-6416423/ |títulu=Uncharted 4: A Thief's End Review |publisher=[[GameSpot]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2016}}</ref>
| GRadar = {{Rating|4|5}}
| GTM = 9/10<ref name="GamesTM review">{{cita web |date=5 de mayu de 2016 |url=http://www.gamestm.co.uk/reviews/uncharted-4-a-thiefs-end-review/ |títulu=Uncharted 4: A Thief's End Review |publisher=''[[GamesTM]]'' |fechaaccesu=16 de mayu de 2016}}</ref>
| GB = {{Rating|5|5}}<ref name="GB review">{{cita web |last=Ryckert |first=Dan |date=5 de mayu de 2016 |url=http://www.giantbomb.com/reviews/uncharted-4-a-thiefs-end-review/1900-744/ |títulu=Uncharted 4: A Thief's End Review |publisher=[[Giant Bomb]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170305004152/http://www.giantbomb.com/reviews/uncharted-4-a-thiefs-end-review/1900-744/ |fechaarchivu=2017-03-05 }}</ref>
| IGN = 9/10<ref name="IGN review">{{cita web |last=O'Brien |first=Lucy |date=10 de mayu de 2016
|url=http://ca.ign.com/articles/2016/05/11/uncharted-4-a-thiefs-end-review |títulu=Uncharted 4: A Thief's End Review |publisher= [[IGN]] |fechaaccesu=11 de mayu de 2016}}</ref>
| Poly = 9/10<ref name="Polygon review">{{cita web |last=McElroy |first=Griffin |date=5 de mayu de 2016 |url=http://www.polygon.com/2016/5/5/11540948/uncharted-4-review-a-thiefs-end-ps4-playstation-4-naughty-dog-nathan-drake |títulu=Uncharted 4: A Thief's End review |publisher=[[Polygon]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2016}}</ref>
| OPMUK = 10/10<ref>http://www.metacritic.com/game/playstation-4/uncharted-4-a-thiefs-end/critic-reviews</ref>
| VG = 8/10<ref name="VG review">{{cita web |last=Burns |first=Steven |date=5 de mayu de 2016|url=http://www.videogamer.com/reviews/uncharted_4_review.html |títulu=Uncharted 4: A Thief's End Review |publisher=[[VideoGamer.com]] |fechaaccesu=5 de mayu de 2016}}</ref>
| rev1 = [[The Escapist (revista)|The Escapist]]
| rev1Score = {{Rating|5|5}}<ref name="Escapist review">{{cita web |last=Finnegan |first=Liz |date=17 de mayu de 2016 |url=http://www.escapistmagazine.com/articles/view/video-games/editorials/reviews/17053-Uncharted-4-Review#&gid=gallery_6237&pid=1 |títulu=Uncharted 4 Review - A Fitting Finale |publisher=[[The Escapist]] |fechaaccesu=17 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160602022707/http://www.escapistmagazine.com/articles/view/video-games/editorials/reviews/17053-Uncharted-4-Review#&gid=gallery_6237&pid=1 |fechaarchivu=2016-06-02 }}</ref>
}}
''Uncharted 4: El Desenlance del Lladrón'' recibió munches crítiques d'aponderamientu, considerándose unu de los meyores videoxuegos del añu hasta'l momentu. El xuegu recibió comentarios bien positivos, destacando la so hestoria, la so xugabilidá, los sos personaxes y los aspeutos visuales. Anguaño'l títulu sostién en [[Metacritic]] una puntuación de 93/100.<ref>[http://www.metacritic.com/game/playstation-4/uncharted-4-a-thiefs-end "Uncharted 4: A Thief's End Reviews"]. Metacritic.</ref> Tal reconocencia tuvo, que figures como Phil Spencer (xefe de [[Xbox]]) y [[Sam Lake]] (direutor de [[Remedy Entertainment]]) felicitaron a Naughty Dog pol ésitu del videoxuegu.<ref>[http://latam.ign.com/uncharted-4-a-thiefs-end/24535/news/phil-spencer-felicito-a-naughty-dog-y-ps-por-uncharted-4 Phil Spencer felicitó a Naughty Dog y PS por Uncharted 4] [[IGN]]. 6 de mayu de 2016.</ref><ref>[http://www.levelup.com/noticias/371923/Direutor-de-Uncharted-4-envia-xuegu-a-Sam-Lake Direutor de Uncharted 4 unvia xuegu a Sam Lake]. Level Up. 6 de mayu de 2016</ref>
[[Meristation]] dio-y una puntuación perfecta de 10/10, considerando a Uncharted 4 como "la meyor obra maestra de Naughty Dog na última década."<ref>[http://www.meristation.com/playstation-4/uncharted-4-el desenllaz-del-ladron/analisis-xuegu/1934381 Analís de Uncharted 4: El Desenllaz del Lladrón - PS4 - Meristation]. [[Meristation]]. 5 de mayu de 2016.</ref> Na so reseña, Meristation allabó la xugabilidá, los protagonistes, la hestoria, la manera multixugador y los aspeutos visuales. El sitiu web Atomix tamién-y dio un 10/10, diciendo que "''Uncharted 4'' ye impresionante, el xuegu que'l to PS4 precisa. De xuru unu de los meyores xuegos de Naughty Dog y el meyor zarru pa una de les series más influyentes ente la industria de los videoxuegos contemporánea."<ref>[http://atomix.vg/2016/05/05/review-uncharted-4-a-thiefs-end/ Review - Uncharted 4: A Thief's End | Atomix]. Atomix. 5 de mayu de 2016</ref>
[[Hobby Consolas]] dio-y una calificación de 98/100. El sitiu web mento que "El desenllaz del lladrón nun ye namái'l meyor Uncharted, sinón la constatación de que'l reinu de Naughty Dog nun ye d'esti mundu. Nathan Drake ganóse'l paraísu con un xuegu de película."<ref>[http://www.hobbyconsolas.com/videoxuegos/uncharted-4-desenllaz-ladron-pa-ps4 Analís de Uncharted 4: El desenllaz del lladrón]. ''[[Hobby Consolas]]''. 5 de mayu de 2016</ref>
IGN España dio-y una puntuación de 9.6/10, destacando aspeutos positivos sobre los aspeutos visuales, la hestoria y los personaxes. "Una auténtica obra maestra de la industria, qu'alza inda más el llistón que la mesma Naughty Dog impunxera. Uncharted 4: El Final d'un lladrón, tener tou. Posiblemente, el meyor videoxuegu no que llevamos de xeneración."<ref>[http://es.ign.com/uncharted-4-ps4/102900/review/uncharted-4-el desenllaz-del-ladron-analisis-pa-ps4 Uncharted 4: El desenllaz del lladrón - Analís - Sic Parvis Magna | IGN España] ''IGN España.'' 5 de mayu de 2016.</ref>
3D Xuegos dio-y una puntuación de 9.5/10, diciendo que "Uncharted 4 ye una despidida al altor de lo qu'un personaxe tan icónico como Nathan Drake riquía. Pocos peros pueden ponése-y a una obra de les sos dimensiones, cargada de conteníos en modo campaña y multixugador, y acreedora d'una hestoria que nos caltién pegaos a la pantalla."<ref>[http://www.3djuegos.com/juegos/analisis/12462/0/uncharted-4-a-thiefs-end/ Uncharted 4 - Analises pa PS4 - 3D Xuegos]. ''3D Xuegos''. 5 de mayu de 2016.</ref> [[Vandal]] dio-y una puntuación de 9.5/10. Na so conclusión, mentó que "Naughty Dog dexóse l'alma pa cerrar les aventures de Nathan Drake, y nótase dende'l primer minutu hasta'l postreru, con un xuegu que non te dexa de sorprender constantemente, por unos motivos o otros. Ye'l Uncharted más completu en tolos sentíos: la narrativa más ellaborada, más plataformes, puzles y esploración que nunca, les escenes d'aición meyor diseñaes, qu'amás agora podemos resolver con sigilo, los escenarios más amplios de tola serie, y la campaña más estensa, que dura casi'l doble que dalguna de les entregues anteriores."<ref>[http://www.vandal.net/analisis/ps4/uncharted-4-el desenllaz-del-ladron/22805 Analís de Uncharted 4: El Desenllaz del Lladrón - PS4]. ''[[Vandal]]''. 5 de mayu de 2016.</ref>
===Premios===
{| class="wikitable sortable"
|-
! Añu !! Premiu !! Categoría !! Candidatu(s) o Candidata(s) !! Resultancia
|-
| rowspan="8" style="text-align:center" | 2016
| rowspan="8" | The Game Awards 2016
| Xuegu del Añu
|rowspan="5" | ''Uncharted 4''
| {{celda|Nomáu}}
|-
| Meyor Narrativa |
{{celda|Ganador}}
|-
| Meyor Direición de Juego |
{{celda|Nomáu}}
|-
| Meyor Direición Artística |
{{celda|Nomáu}}
|-
| Meyor Xuegu d'Aición/Aventura |
{{celda|Nomáu}}
|-
| Meyor Actuación
| [[Nolan North]] como [[Nathan Drake]]
| {{celda|Ganador}}
|-
| Meyor Actuación
| [[Emily Rose (actriz)|Emily Rose]] como [[Elena Fisher]]
| {{celda|Nomáu}}
|-
| Meyor Actuación
| Troy Baker como Sam Drake
| {{celda|Nomáu}}
|}
===Ventes===
Díes dempués del so llanzamientu, Uncharted 4 vendiera 2,7 millones de copies.<ref>[http://www.meristation.com/noticias/uncharted-4-viende-27-millones/2128060 Uncharted 4 viende 2,7 milones]. [[Meristation]]. 23 de mayu de 2016.</ref> Sicasí, en xineru de 2017 el títulu vendió casi 9 de millones de copies, convirtiéndose n'unu de los xuegos más esitosos de [[PlayStation 4]].<ref>[http://www.vandal.net/noticia/1350685500/uncharted-4-el desenllaz-del-ladron-vendió--casi-9-millones-de-copies/ Uncharted 4: El Desenllaz del Lladrón vendió casi 9 millones de copies]. [[Vandal]]. 5 de xineru de 2017.</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
==Enllaces esternos==
*[http://www.unchartedthegame.com/ Sitio web (n'español)]
{{Tradubot|Uncharted 4: El desenlace del ladrón}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Videoxuegos de Uncharted]]
[[Categoría:Videoxuegos de 2016]]
[[Categoría:Videoxuegos esclusivos pa PlayStation 4]]
[[Categoría:Videoxuegos d'aición-aventura]]
[[Categoría:Videoxuegos de Sony Computer Entertainment]]
[[Categoría:Videoxuegos de disparos en tercer persona]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]]
025qqwg50m2y52o772ac80lbvrq35t6
The Avengers
0
102092
4497836
4497078
2026-05-31T12:12:15Z
CommonsDelinker
488
[[c:User:Didym|Didym]] esborró l'archivu "Marvel_comics_in_pentagon.jpg" en Commons porque per [[:c:Commons:Deletion requests/Files in Category:Fantastic Four and its cast|]].
4497836
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'historieta |color
= red
|color_testu = White
|nome = Los Vengadores
|nome orixinal = The Avengers
|imaxe = The avengers logo.png
|pie d'imagen =
|formatu =
|primer edición = ''The Avengers'' #1<br />(setiembre de 1963)
|última edición =
|editorial = [[Marvel Comics]]
|editor =
|direutor =
|distribuidora =
|imprenta =
|páxines =
|periodicidad = Mensual
|preciu =
|deplegal =
|isbn =
|tradición =
|género = [[Superhéroe]]s
|historietes =
|personaje =
*[[Iron Man]]
*[[Captain America]]
*[[Thor (cómic)|Thor]]
*[[Vilba Negra (cómic)|Viuda Negra]]
*[[Hulk]]
*[[Scarlet Witch]]
*[[Visión (cómic)|Visión]]
*[[Wasp (cómic)|Wasp]]
*[[Quicksilver]]
*[[Henry Pym|Ant-Man]]
*[[Güeyu de Ferre]]
*[[Pantera Negra (Marvel Comics)|Pantera Negra]]
|creadores = [[Stan Lee]]<br />[[Jack Kirby]]
|guionistes =
|dibuxantes =
|entintadores =
|coloristes =
|rotuladores =
|portadistas =
|coleición =
|numberación =
|número =
|número =
|anterior =
|siguiente =
|web = marvel.com
}}
'''The Avengers''' (''Los Vengadores'' n'[[Idioma asturianu|asturianu]]) son un grupu de [[superhéroe]]s formáu por [[personaxe]]s de la editorial d'[[Estaos Xuníos]] [[Marvel Comics]]. L'equipu fixo'l so debú en ''The Avengers'' #1 (setiembre de 1963),<ref name="Grand">{{Cita web
|url = http://www.comics.org/series/1571/
|títulu = Avengers, The (1963 Series)
|fechaaccesu = 9 de xunu de 2010
|editorial = Grand Comics Database
|idioma = inglés}}</ref> creáu polos [[historietista|historietistes]] [[Stan Lee]] y [[Jack Kirby]].
Primeramente los Vengadores taben compuestos por [[Hulk]], [[Thor (cómic)|Thor]], [[Iron Man]], [[Wasp (cómic)|Wasp]], [[Henry Pym]]. El [[Captain America]] xunir en ''The Avengers #4 (marzu de 1964)''.<ref>{{cita web
|url = http://www.comicvine.com/the-avengers-captain-america-joins-the-avengers/37-7025/
|títulu = The Avengers #4
|fechaaccesu = 9 de xunetu de 2011
|obra = comicvine.com
|idioma = inglés
|cita = The Avengers #4 - Captain America Joins the Avengers is a comic book published by Marvel & released on 3//1964 }}</ref>
== Introducción ==
En 1963, La editorial Marvel Comics, con un únicu pero esitosu equipu de superhéroes ([[Fantastic Four]], creaos en 1961), decide competir cola [[Lliga de la Xusticia]] (1960) de la editorial [[DC Comics]] qu'incluyía los [[personaxe]]s más populares de la editorial, como [[Superman]], la [[Muyer maravía]] y [[Batman]] del [[Universu DC]].<ref>''«Stan Lee pensó que yá llegara'l momentu de crear a un grupu qu'axuntara a los héroes más conocíos del naciente Universu Marvel. Gracies a los dos años que pasaren, la nueva agrupación faltaría enforma de ser la versión Lee/Kirby de la JLA. De mano, dambos autores axuntaron nuna sola coleición a héroes tan desemeyaos como Thor (tou un dios asgardiano), Hulk (una especie de bisarma d'impresionante poder), Iron Man, l'Home Formiga (un científicu tresformáu n'héroe poles circunstancies) y Wasp (la pareya d'ésti y quien propunxo'l nome del grupu: Los Vengadores). Toos xuntos formaben una combinación esplosiva que nada tenía que ver coles monocordes personalidaes de los componentes de la Lliga de la Xusticia».''{{Cita publicación
| autor = Fonseca, Raimon
| títulu = Los Vengadores: Orixe y filosofía
| año = 1999
| publicación = Biblioteca Marvel: Los Vengadores
| volume = 1
| númberu = 1
| id =
| url = }}</ref>
Dende'l primer númberu, de fecha setiembre de 1963, y sol lema «[…] pa faer frente a los enemigos que nengún héroe podría ganar solo», el grupu carauterizar por frecuentes y periódicos cambeos d'alliniación. Los Vengadores iniciales fueron [[Thor (cómic)|Thor]], [[Iron Man]], [[Hulk]], [[Wasp (cómic)|Wasp]], [[Henry Pym]] (alies ''Hombre Hormiga'' y ''Home Xigante''). En bien pocos númberos xuniríen el [[Captain America]], [[Güeyu de Ferre]], la [[Scarlet Witch]], [[Quicksilver|Mercuriu]], [[Pantera Negra (Marvel Comics)|Pantera Negra]], [[Visión (cómic)|Visión]], la [[Vilba Negra (cómic)|Viuda Negra]] y munchos otros personaxes de la editorial.
La historia de los Vengadores ye complexa. Nos primeros númberos la presencia de Bruce Banner/Hulk ye disfuncional y casi anecdótica, nun habiendo vueltu a formar parte del grupu de forma oficial dende de que lo dexara nel segundu númberu de la coleición; y anque se xuniera al grupu dempués de la primer misión d'esta, el Capitán América ye consideráu a día de güei unu de los miembros fundadores del mesmu, formando xunto con Thor y Iron Man la icónica «Trinidá Vengadora», los trés personaxes fundamentales del equipu.
Una de les carauterístiques qu'estremen a los Vengadores de cualesquier otru grupu de superhéroes ye que son reconocíos pol so heroísmu y responsabilidaes, cuntando col plenu sofitu de casi toles naciones del planeta ya inclusive nel so momentu tando financiaos pola [[ONX]], pa la que suelen desempeñar misiones y operaciones de rescate. A pesar d'esto, nun son un grupu d'Estáu(s)», de respuesta gubernamental, y en munches ocasiones viéronse engarraos a los intereses políticos (como mientres l'eventu Llazos de sangre que xunía al grupu colos [[X-Men]] en Genosha o nel eventu ''[[Civil War (cómic)|Civil War]]'' onde'l Capitán América lideraría una dixebra del grupu contraria a la Llei de Rexistru Superhumano», una clara alegoría y crítica a la política post-11S de [[George W. Bush]] y l'Acta Patriótica» que promulgó mientres la so alministración). Lo cierto ye que podría trate al grupu como un club de modernos aventureros (y, primero de too, amigos), siendo la so primer sede social la maxestosa Casona Stark, coles sos propies normes ya inclusive carné de membresía, conscientes de les sos responsabilidaes para col mundu y la necesidá de xunir les sos fuercies frente a amenaces a les que nun podríen enfrentase en solitariu.
Stan Lee omitió usar a los personaxes de Fantastic Four porque éstos yá formaben parte d'un grupu, y evitó sirvise del [[Dr. Estrañu]] y [[Spider-Man]] por tratase de personaxes solitarios que nun funcionar dientro d'un grupu (Spider-Man nun formaría parte de Los Vengadores hasta décades más tarde, en 2005, y el Doctor Estrañu xunir al grupu en 2007).<ref>''«Por desgracia, nun pudi incluyir a Spider-Man nel equipu porque él siempres foi un solitariu. Nun yera la clase de personaxe que se xuniría a un grupu. Nin podía usar a los miembros de Fantastic Four, porque ellos yá teníen el so propiu equipu. Asina que creé a Los Vengadores utilizando a los personaxes que pensé daríen más xuego si poner xuntos nun equipu, pero dempués pensé: pos agora Spider-Man ta nel equipu, bonu, tolos neños mundialmente queríen que Spider-Man tuviera en Los Vengadores y quedóse».''{{Cita publicación
| autor = Lee, Stan
| títulu = Unes pallabres de Stan Lee |
añu = 1999
| publicación = Biblioteca Marvel: Los Vengadores
| volume = 1
| númberu = 1
| id =
| url = }}</ref>
== Historia ==
=== Primeros años ===
Na so aventura inicial enfrentar a Loki, mediohermanu de [[Thor (cómic)|Thor]], [[Hulk]] abandonaría'l grupu a la fin del segundu númberu. Nel númberu cuatro intégrase'l personaxe [[Captain America]] publicáu por [[Marvel Comics|Timely]] na década de 1940, y conviértese nun miembru regular del grupu. Dicha formación permaneció estable por un tiempu, mientres el cual creáronse nuevos villanos como'l [[Barón Zemo]], [[Kang el Conquistador]] (una reformulación del faraón [[Immortus]], alíes Caña Tut, yá presentáu na publicación de [[Fantastic Four]]), Immortus (que nun principiu foi presentáu como un personaxe distintu de Kang) o'l [[Conde Nefaria]], al empar que s'utilizaben tamién personaxes d'otres publicaciones, tales como'l [[Home Atopo]] o'l [[Pantasma Colorada]] (de [[Fantastic Four]]), la [[Encantadora]] y l'[[Executor (cómic)|Executor]] de Thor. Un casu especial constituyir el personaxe de Simon Williams, orixinalmente un empresariu rival de Tony Stark na publicación d'[[Iron Man]] que ye tresformáu nel [[Home Maravía]] polos [[Amos del Mal]] pa infiltrarlo ente los Vengadores, y que muerre a la fin del mesmu episodiu. Nel so momentu foi un personaxe creáu pa una sola aventura, una práutica habitual en Marvel naquellos años, pero futuros guionistes crearíen a dellos personaxes importantes a partir del Home Maravía (como'l [[Atles (cómic)|Home Poder]], el [[Segador]], [[Ultron]] o la [[Visión (cómic)|Visión]]), y finalmente resucitar mientres la década de los 70 (hai que considerar que nel so momentu la muerte d'Home Maravía causó ciertu impautu ente los llectores, non acostumaos a ver morrer a un superhéroe»). La rellación de Stan Lee y Jack Kirby nesta publicación duraría pocu tiempu, debíu al gran númberu de revistes que Kirby ilustraba coles mesmes,<ref>''«Pero seique lo más importante qu'asocedió nesta etapa de los Vengadores foi la sustitución de Jack Kirby por Don Heck nos llapiceros de la coleición. Jack podía ser el Rei, pero tamién yera humanu y nun podía faese cargu de tantes coleiciones al empar».''{{Cita publicación
| autor = González, Roque
| títulu = Nuevos villanos y muertes heroiques
| añu = 1999
| publicación = Biblioteca Marvel: Los Vengadores
| volume = 1
| númberu = 2
| id =
| url =
}}</ref>
=== Nuevos miembros ===
De siguío redefiniríase l'estilu de la publicación. Thor, Iron Man, l'Home formiga y Wasp abandonaríen temporalmente al grupu, dexando al Capitán América como entrenador de trés villanos reformaos qu'intentaben volvese héroes. Estos yeren [[Güeyu de Ferre]] (proveniente de la publicación de Iron Man), [[Quicksilver]] y la [[Scarlet Witch]] (de los [[X-Men]]). La téunica foi un ésitu, y delles vegaes más na historia de la publicación incluyóse como miembros a supervillanos reformaos, convirtiéndose nuna de les carauterístiques distintives del grupu.
El nuevu grupu enfrentar a diversos villanos como'l Espadachín, la Encantadora, l'Home Poder, Kang, el Dr. Doom, Attuma, etc. Los primeros personaxes en volver al grupu fueron Wasp y l'Home Xigante, con un nuevu traxe y el nome de Goliat, pero al cual fállen-y el so poderes de crecedera y queda atrapáu nun tamañu de 3 metros y mediu. Dicha situación dexó tratar al [[superpoder]] del personaxe como una carga indeseada, un tratamientu que Marvel Comics fixera con anterioridá con [[The Thing]] o Hulk y que-y dexaba estremar se de los superhéroes de [[DC Comics]], la principal editorial competidora.
L'alliniación del grupu camudó munches vegaes, estableciéndose un calter rotativu, y hasta agora tuvo más de 75 miembros, incluyendo miembros ''completos'' (quien alleguen a toles misiones del grupu), ''reserves'' (quien sofiten al grupu cuando dalgún de los miembros completos nun ta disponible) y ''honorarios'' (quien nunca formaron parte oficial del grupu pero que se-yos da la membresía como reconocencia a dalguna ayuda emprestada).
=== La disolución ===
Cola publicación del númberu 85 del Volume 3, Marvel retoma la numberación dende'l númberu 1, dexando de llau les distintes numberaciones pa los Volúmenes 2 y 3 esti númberu coincide col númberu 500. Nél empecipia la saga '''Avengers Disassembled''', dicha historia desenvolver a lo llargo de distintes coleiciones, como son «The Spectacular Spider-Man», «Captain America and The Falcon», «Thor», «Fantastic Four», «Captain America» y «Iron Man», y nos númberos 501, 502, 503 de «The Avengers» y «The Avengers Finale». Un día mientres los Vengadores almorzaben, un miembru muertu apaeció de la nada nel so patiu, Jack of Hearts. Mientres Ant-Man va revisar qu'asocede, esti muertu esplota la casona, matando a Ant-Man nel procesu. Nel momentu del ataque, [[Iron Man|Tony Stark]] taba dando un discursu na ONX y, ensin saber por qué, empieza a amenaciar al embaxador de Latveria. Al salir de la sala, La Bruxa Escarlata avísa-y qu'hai códigu blancu na casona. Al llegar el [[Captain America]], Visión llanzar al terrén a gran velocidá, causando otra esplosión. Al atopalo, d'él salen unes esferes platiaes, d'elles surden media decena de robots Ultron. Los Vengadores fáen-yos frente, pero [[She-Hulk]] pierde'l control, provocando munches estroces, dexando en coma a Wasp y a Capitán Bretaña y por pocu matando al [[Captain America]]. Finalmente Iron Man llega a la zona y noquia a She-Hulk. Stark empieza a abarruntar que tou esti caos foi un ataque entamáu. Sicasí, ye acusáu por Hank Pym de presentase borrachu na ONX, y Tony, pregúnta-y a los demás si confíen nél. Cuando Güeyu de Ferre cuestionar, Tony ofiéndese y cólase. Al tornar a lo que quedó de la Casona, los Vengadores atopar con dellos héroes; mientres los Vengadores informen lo asocedío a los sos amigos, una nave Kree apaez nel cielu, d'ella baxen dellos guerreros. Metanes la batalla campal, dispárenlu a güeyu de Ferre pel costazu, amburando'l so traxe. Güeyu de Ferre, nun últimu actu heroicu, suxeta a un guerreru kree y usando'l so jet-pack, vuela escontra la nave kree y métese nuna turbina, destruyendo la nave. Dempués de la retirada de los krees, el [[Doctor Strange]] apaez avisando de que toos estos actos son causaos por maxa, y solo puede abarruntase de La Bruxa Escarlata. [[Doctor Strange|Stephen]] dirixe a los héroes hasta onde esta Wanda, y ellos enfréntense a ella. [[Doctor Strange|Strange]] vencer y ella esmorezse, a la escena llega [[Magnetu (cómic)|Magnetu]], que la reclama y llevar. Unos díes dempués, los Vengadores y dellos ex-miembros axuntar no que quedó de la Casona. Tres una gran charra infórmenlos de que'l Gobiernu yá nun va poder caltenelos, y antes de dise pa siempres, salen al balcón onde un ensame de neoyorquinos acompañar nel so duelu.
Estos fechos operen como introducción al eventu que Marvel llamó «[[House of M]]», y que englobó a toles coleiciones, especialmente aquelles rellacionaes con mutantes. [[Scarlet Witch|Wanda Maximoff]] utiliza equí la maxa del caos pa crear un mundu nel que'l so padre [[Magnetu (cómic)|Magnetu]] rixe dende [[Genosha]] los destinos del mundu. Una sociedá na cual los ''Homo cimeru'' (mutantes) tópense percima de los simples humanos. Gracies a la intervención de [[Wolverine]] y de la enigmática neña solo conocida como [[Layla Miller]], dellos héroes vuélvense conscientes de lo que realmente asocede y empónense a Genosha a «faer entrar en razón» a la Bruxa Escarlata.
=== Resurdimientu ===
{{AP|Los Nuevos Vengadores}}
Una fuga masiva na prisión de máxima seguridá conocida como La Balsa, provoca que dellos héroes axuntar pa contener a los fuxitivos: [[Captain America]], [[Iron Man]], [[Spider-Man]], [[Luke Cage]], [[Spider-Woman (Jessica Drew)|Spider-Woman]], [[Sentry|Vigía]] y [[Daredevil]] (quién depués refugaría la propuesta de xunise al grupu). Díes más tarde, el [[Captain America]] va visitando a los héroes que lu ayudar ufiertándo-yos xunise a un nuevu grupu de superhéroes. [[Iron Man|Tony Stark]] propón unu de los edificios de la so empresa como Torre de los Vengadores.
=== Guerra Civil ===
{{AP|Civil War (cómic)|l1=Civil War}}
Al españar la Guerra Civil de los Super-Humanos, los [[Nuevos Vengadores]] estremar al ser dos de los sos miembros los líderes de cada bandu de la guerra. Al terminar la guerra, el Capitán América ye asesináu y entós Iron Man crea los sos propios Vengadores: Los poderosos vengadores, dexando al grupu con Spider-Man, Luke Cage, Spider-Woman, Wolverine y el resucitáu Hawkeye con otru alter ego conocíu como Ronin.
=== Reináu Escuru ===
{{AP|Dark Reign (cómic)}}
Mientres la invasión Skrull los Nuevos Vengadores engarraron xunto colos Poderosos Vengadores, los Thunderbolts y los futuros Guerreros Secretos contra la raza alienígena de los Skrull. Nel clímax de la historia, Norman Osborn asesina a la reina Skrull, amarutada como Spider-Woman, faciéndose asina col poder del mundu. Tomando [[S.H.I.E.L.D.]] y renombrándolo H.A.M.M.E.R. Creando los sos propios vengadores: los [[Vengadores Escuros]], cazando a Tony Stark en busca de la información de rexistru. Mientres eso asocede, Los Nuevos Vengadores, impulsaos por Ronin, deciden dir acabar colos Vengadores Escuros, pero estos llogren engañar y en cuenta de lluchar colos Vengadores, manda a la peada de [[The Hood]] a atacalos. Los Poderosos Vengadores siguen al marxe de la llei pero son engañaos por Loki y la historia de los Vengadores Escuros xira en redol al Vigía, siendo este'l principal promotor de la destrucción de Asgard.
Los Nuevos Vengadores y los Guerreros Secretos, lideraos pol resucitáu Capitán América, van a [[Asgard]] a defendela del ataque de Osborn, los Vengadores Escuros, H.A.M.M.E.R. y los héroes de la Iniciativa, siendo engañaos por Loki. A la fin, el Vigía desamarra al Void, el so Yo Malinu, diéndose contra tolos presentes y siendo asesináu por Thor. La cayida del Vigía provoca la cayida del Reináu de Osborn, al dexalo ensin un proteutor y eslleiendo a los Escuros.
=== Edá Heroica ===
{{AP|Edá Heroica}}
Tres el final del reináu de Norman Osborn, la Llei de Rexistru de Super-Humanos sería eslleida. Un nuevu grupu d'héroes sería establecíu como Vengadores, colos sos integrantes siendo escoyíos por Steve Rogers. Estos nuevos miembros seríen: Iron Man, Spider-Man, Thor, Capitán América, Wolverine, Spider-Woman y Güeyu de Ferre.
La so primer misión empezaría cola apaición de Kang, el conquistador, na Torre Stark. Esti villanu avisaría-yos de que tienen de dir al futuru y salvar del caos a los sos fíos. (Kang foi unviáu de callao por una versión antigua de Hulk).
Cuando intenten crear una máquina del tiempu (con ayuda de Proteutor, l'antiguu Capitán Marvel) pa visitar el futuru son atacaos por Simon Williams, [[Wonder Man]], quien nun quixo formar parte de Los Vengadores de nuevu. Esti ataque causa un fallu na máquina del tiempu, y apaez [[Apocalipsis]] xunto a los sos cuatro caballeros carauterizaos como Vengadores. Estos son derrotaos y reparar la máquina del tiempu que, por un error téunicu, depués trai dinosaurios al presente.
Iron Man, Capitán América, Wolverine y Proteutor lleguen al futuru onde son atacaos por Los Próximos Vengadores, quien xunto al Hulk y el Iron Man antiguos esplíquenlos que la guerra ganada por Ultrón nel futuru afectó la corriente temporal faciendo que nel futuru tean perpetuamente atrapaos nel mesmu día. La llinia temporal vuelve a trate afeutada y Los Vengadores que fueren al futuru apaecen volviendo enfrentase a Apocalipsis, pero al recordar lo asocedío viaxen nel tiempu hasta un momentu anterior a que se desamarrara la Guerra Ultrón y alverten al robot de que la so victoria va afectar a la corriente temporal. Los Vengadores convencen a la I.A. de que se dexe vencer, porque asina la llinia temporal va volver a la normalidá.
L'espaciu-tiempu íguase y en matando al Hulk y al Iron Man antiguos, Kang (agora como [[Inmortus]]) ye asesináu por [[Los Próximos Vengadores]].
Dempués, Parker Robins (Hood) torna en perdiendo los sos poderes mientres los acontecimientos del eventu Siege, esta vegada tratando d'atopar les Xemes Infinites. Dempués de robar la Xema mariella de la realidá, llogra entrar al edificiu Baxter y consigue faese cola Xema colorada de poder. Hood más tarde atópase con [[Thunderbolt Ross|Rede Hulk]] y ésti ye ganáu pol poder de les Xemes. Iron Man y Thor falen con Wonder Man, pero ésti diz-yos que si los Vengadores nun s'eslleen, él encargaráse d'eslleilos. Los Vengadores tán folgando na so Torre cuando son atayaos por Rede Hulk, quien llega pela ventana y alviérte-yos sobre'l poder de les Xemes Infinites. Iron Man convoca una xunta colos Illuminati a la cual asisten los sos miembros: el [[Dr. Strange]], [[Charles Xavier|el Profesor X]], [[Reed Richards|Mr. Fantásticu]], [[Namor]] y [[Aguamala (cómic)|Aguamala]] (quien sustitúi a [[Rayu Negru]], una y bones ésti ta muertu). Iron Man cúntalos lo que Rede Hulk díxo-yos dempués de ser atacáu, Mr. Fantásticu diz-y a Iron Man que Hood llevóse la Xema qu'él tenía y que posiblemente yá robó la que tenía Black Bolt, polo que piden a Aguamala que los lleve a onde crea ella qu'escondió la Xema. Al llegar afayen que la Xema yá nun ta. Cuando tán saliendo del llugar, Steven Rogers y tolos miembros de los trés equipos de Vengadores esperar y afayen a los Illuminati. Iron Man intenta esplicar a Steven Rogers lo qu'asocede y lo que fixeren los Illuminati, mientres el restu de los miembros esplicar a tolos miembros de los Vengadores. Steven acepta ayudar a protexer les xemes, pero alviértelu a Iron Man que si daqué sale mal o dalgunu de los héroes muerre él va ser l'únicu culpable. Steven y los Vengadores creen que dalgún miembru de los Illuminati dio información sobre les xemes. Los Vengadores deciden dixebrase y buscar les demás xemes primero que sía tarde, polo que-yos preguntar onde les escondieron.
=== Mieu encarnao ===
{{AP|Mieu Encarnao}}
Serie compuesta por cinco númberos dientro del crossover. Nel primeru solamente vense entrevista a los Vengadores, el siguiente trata sobre como Rede Hulk afirma la so valía como Vengador y engarradiella con The Thing teníu pola Culiebra pa defender la torre (esta historia tamién apaez nel cómic de Hulk). El terceru trata sobre como Noh-Varr, Spiderwoman y Ms. Marvel salven a [[Betty Ross|Betty Banner]] y, darréu, amuesa la so engarradiella con Hulk teníu. El cuartu trata sobre la reacción de Steve Rogers ante la muerte de Bucky y el so intentu de dar con [[Ensin (Marvel Comics)|Ensin]], la fía del Craniu Coloráu. El postreru trata sobre como los Nuevos Vengadores faen frente a Ensin sirviéndose de les armes de Stark creaes nes forxes d'[[Odín (cómic)|Odín]].
Los miembros fueron camudando col pasu de los años, y munchos apaecieron de volao ente qu'otros casi nunca fueron esaniciaos.
== Miembros ==
{{llista de columnes|3|
;Fundadores
* [[Iron Man]] (Tony Stark)
* [[Thor (cómic)|Thor]] (Thor Odinson)
* [[Hulk]] (Bruce Banner)
* [[Hombre Hormiga|Ant-Man]]/[[Home Xigante|Giant-Man]] ([[Henry Pym]])
* [[Wasp (cómic)|Wasp]] (Janet Van Dyne)
;Reclutes de los años 1960
* [[Captain America]] (Steve Rogers)
* [[Rick Jones]]
* [[Home Maravía]] (Simon Williams)
* [[Pantera Negra (cómic)|Pantera Negra]] (T'Challa)
* [[Visión (cómic)|Visión]] (Victor Shade)
* [[Güeyu de Ferre]] (Clinton Francis Barton)
* [[Quicksilver]] (Pietro Django Maximoff)
* [[Scarlet Witch]] (Wanda Maximoff)
* [[Espadachín (cómic)|Espadachín]] (Jacques Duquesne)
* [[Hércules (cómic)|Hércules]] (Heracles)
* [[Caballero Negru]] (Dane Whitman)
;Reclutes de los años 1970
* [[Vilba Negra (cómic)|Black Widow]] (Natasha Alianovna Romanov)
* [[Mantis (cómic)|Mantis]] (Mandy Celestine)
* [[Bestia (cómic)|Beast]] (Dr. Henry «Hank» Philip McCoy)
* [[Dragón Llunar]] (Heather Douglas)
* [[Gata Infernal|Hellcat]] (Patricia «Patsy» Walker)
* [[Runfador (Robert Frank)|Runfador]] (Robert L. Frank Sr.)
* [[Dos Pistoles Kid]] (Matthew J. «Matt» Hawkins)
* [[Carol Danvers|Ms. Marvel]] (Carol Danvers)
* [[Ferre (cómic)|Falcón]] (Samuel «Snap» Thomas Wilson)
;Reclutes de los años 1980
* [[Yocasta (cómic)|Yocasta]]
* [[Tigra]] (Greer Grant Nelson)
* [[She Hulk]] (Jennifer Susan Walters)
* [[Capitán Marvel (Marvel Comics)#Mar-Vell|Capitán Marvel I]] (Mar-Vell)
* [[Pulsiar|Monica Rambeau]] (Monica Rambeau)
* [[Starfox]] (Eros)
* [[Namor]] (Namor McKenzie)
* [[Doctor Druid]] (Anthony Ludgate Druid)
* [[Marrina]] (Marrina Smallwood)
* [[Nebula (cómic)|Nebula]] (Ravonna Lexus Renslayer)
* [[Chaqueta Mariella (Rita DeMara)|Chaqueta Mariella]] (Rita DeMara)
* [[Demolition Man|El Demoledor]] (Dennis Dunphy)
* [[L'Escaecíu (Marvel Comics)|L'Escaecíu]] (Gilgamesh)
* [[Reed Richards]] (Prof. Reed Richards)
* [[Muyer Invisible]] (Susan «Sue» Storm)
* [[Neutrón (Marvel Comics)|Neutrón]] (Wendell Elvis Vaughn)
;West Coast Avengers reclutes (1984-1994)
{{AP|West Coast Avengers}}
* [[Moira Brandon]]
* [[Páxaru Burllón]] (Barbara Morse)
* [[Máquina de Guerra]] (James Rupert «Rhodey» Rhodes)
* [[Thing (cómic)|La Cosa]] (Benjamin Jacob Grimm)
* [[Ave de Fueu (cómic)|Firebird]] (Guapa Juárez)
* [[Caballeru Lluna]] (Marc Spector)
* [[U.S. Agent]] (John Frank Walker)
* [[Antorcha Humana (androide)]] (Jim Hammond)
* [[Rayu Viviente]] (Miguel Santos)
* [[Julia Carpenter|Arachne]] (Julia Carpenter)
* [[Hombre Máquina]] (Aaron Stack)
* [[Darkhawk]] (Christopher Powell)
;Post-Inferno reclutes (1990)
* [[Spider-Man]] (Peter Parker)
* [[Sersi]] (Circe)
* [[Stingray (cómic)|Mantarraya]] (Walter Newell)
* [[Rage (cómic)|Rabia]] (Elvin Daryl Haliday)
* [[Home de Sable]] (William Baker)
* [[Crystal]] (Crystal Amaquelin Maximoff)
* [[Thunderstrike]] (Eric Kevin Masterson)
* [[Espadachín II]] (Phillip Jarvert)
* [[Magdalene]]
* [[Berru de muerte]] (Sharra Neramani)
;Post-Heroes Return reclutes (1998-2004)
* [[Estrella de Fueu]] (Anxélica Jones)
* [[Vance Astrovik|Xusticia]] (Vance Astrovik II)
* [[Triatlón]] (Delroy Garrett)
* [[Garra Platiada]] (María de Guadalupe Santiago)
* [[Jack de Corazones]] (Jonathan Hart)
* [[Hombre Hormiga II]] (Scott Lang)
* [[Lionheart (cómic)|Corazón de Lleón]] (Kelsey Leigh Kirkland)
;Los Nuevos Vengadores (2005)
{{AP|Los Nuevos Vengadores}}
* [[Spider-Man]] (Peter Parker)
* [[Wolverine]] (James «Logan» Howlett)
* [[Luke Cage]] (Carl Lucas)
* [[Ghost Rider]] (Johnny Blaze)
* [[Puñu de fierro]] (Daniel Rand-K'ai)
* [[Doctor Strange]] (Stephen Strange)
* [[Spider-Woman (Jessica Drew)|Spider-Woman]] (Jessica Drew)
;Post-Civil War (2007-2009)
* [[Echo (Marvel Comics)|Echo]] (Maya Lopez)
* [[Ares (Marvel Comics)|Ares]]
* [[Captain America]] (James «Bucky» Barnes)
* [[Amadeus Cho]]
* [[Sentry]] (Robert Reynolds)
* [[El Príncipe de los Güérfanos]] (John Amen)
* Xoya ([[Jessica Jones]])
;Heroic Age reclutes (2010-2011)
* Proteutor ([[Noh-Varr]])
* [[Nova (Richard Rider)|Nova]] (Richard Rider)
* [[Capitán Britania]] (Brian Braddock)
* [[Thunderbolt Ross|Rede Hulk]] (Thaddeus Ross)
* [[Valquiria (cómic)|Valquiria]] (Brunilda)
* [[Maria Hill]]
* [[Sharon Carter|Axente 13]] (Sharon Carter)
* Speedball ([[Robbie Baldwin]])
* [[Hombre Hormiga]] (Eric O'Grady)
* [[Shang-Chi]]
* [[Daredevil]] (Matt Murdock)
* [[Nube (cómic)|Nube]] (Ororo Munroe)
* [[Quake (cómic)|Quake]] (Daisy Johnson)
* [[Venom (cómic)|Venom]] ([[Flash Thompson]])
;Marvel NOW (2012-2013)
* [[Kaos (cómic)|Havok]] (Alexander Summers)
* [[Bala de Cañón (Marvel Comics)|Bala de Cañón]] (Sam Guthrie)
* [[Sunspot (Marvel Comics)|Sunspot]] (Roberto Dacosta)
* [[Manifold (cómic)|Manifold]] (Eden Fesi)
* [[Rayu Negru]] (Blackagar Boltagon)
* [[Rogue (cómic)|Rogue]] (Anna Marie)
* [[Smasher]] (Isabel Kane)
* [[Hiperión (cómic)|Hyperion]] (Marcus Milton)
* [[Capitán Universu]] (Tamara Devoux)
* [[Ex Nihilo (Marvel Comics)|Ex Nihilo]]
* [[Abyss (Marvel Comics)|Abyss]]
* [[The Cimeru Spiderman]] (Otto Octavius/«Peter Parker»)
* [[Aguamala (cómic)|Aguamala]] (Medusalith Amaquelin)
* [[Sabretooth|Dientes de Sable]] (Victor Creed)
* Hermano Vudú (Jericho Drumm)
;All-New All-Different Marvel NOW! (2015-)<ref>http://marvel.com/news/comics/24772/the_all-new_all-different_avengers_assemble</ref>
* [[Nova (Sam Alexander)|Nova]] (Sam Alexander)
* [[Jane Foster|Thor]] (Jane Foster)
* [[Kamala Khan|Ms. Marvel]] (Kamala Khan)
* [[Miles Morales|Spiderman]] (Miles Morales)
* [[Deadpool]] (Wade Winston Wilson)
* [[Antorcha Humana]] (Jonathan «Johnny» Spencer Storm)
* [[Chicu Esguil]] (Dorren Green)
* [[Songbird (cómic)|Páxaru Cantor]] (Melissa Gold)
* [[White Tiger (Ava Ayala)|White Tiger]] (Ava Ayala)
* Power Man (Victor Alvarez)
* [[Wiccan (Marvel Comics)|Wiccan]] (William Kaplan)
* [[Hulkling]] (Teddy Altman)
* Synapse (Emily)
=== Miembros y equipos actuales ===
; Vengadores (2015-)
* [[Falcon (cómic)|Capitán América]] (Samuel Wilson) (Líder)
* [[Iron Man]] (Anthony «Tony» Stark)
* [[Nova (Sam Alexander)|Nova]] (Sam Alexander)
* [[Jane Foster|Thor]] (Jane Foster)
* [[Kamala Khan|Ms. Marvel]] (Kamala Khan)
* [[Miles Morales|Spiderman]] (Miles Morales)
* [[Visión (cómic)|Visión]]
; Vengadores de Sunspot (2015)<ref>http://marvel.com/news/comics/24879/the_new_avengers_take_aim</ref>
* [[Sunspot (Marvel Comics)|Sunspot]] (Roberto da Costa) (Líder)
* Pod (Aikku Jokinen)
* [[Güeyu de Ferre]] (Clint Barton)
* [[Chicu Esguil]] (Dorren Green)
* [[Songbird (cómic)|Páxaru Cantor]] (Melissa Gold)
* [[White Tiger (Ava Ayala)|White Tiger]] (Ava Ayala)
* Power Man (Victor Alvarez)
* [[Wiccan (Marvel Comics)|Wiccan]] (William Kaplan)
* [[Hulkling]] (Teddy Altman)
; División d'Unidá Post-Secret Wars (2015-)<ref>http://marvel.com/news/comics/24887/uncanny_avengers_strives_for_unity</ref>
* [[Captain America]] (líder)
* [[Quicksilver]] (Pietro Maximoff)
* [[Rogue (cómic)|Rogue]] (Anna Marie)
* [[Hermano Vudú]] (Jericho Drumm)
* [[Deadpool]] (Wade Winston Wilson)
* [[Antorcha Humana]] (Jonathan «Johnny» Spencer Storm)
* [[Synapse]] (Emily)
* [[Cable (Marvel Comics)|Cable]] (Nathan Christopher Summers)
; '''Ultimates''' ''Post-Secret Wars'' (2015-)
* [[Pantera Negra (Marvel Comics)|Pantera Negra]] (T'Challa) (líder)
* [[Monica Rambeau|Espectru]] (Monica Rambeau)
* [[Blue Marvel]] (Adam Brashear)
* [[América Chávez|Miss América]] (América Chávez)
* [[Carol Danvers|Capitana Marvel]] (Carol Danvers)
=== Otros equipos ===
;1959 Fury's Black Ops Initiative (2011)
* [[Nick Fury]] (Nicholas Joseph Fury)
* [[Dum Dum Dugan]] (Timothy Aloysius Cadwallader Dugan)
* [[Sabretooth]] (Victor Creed)
* [[Dominic Fortune]] (Duvid Jerome T. Fortunov)
* [[Namora]] (Aquaria Nautica Neptunia)
* [[Kraven the Hunter]] (Sergei Kravinoff)
* [[Ulysses Bloodstone]]
* [[Silver Sable]] (Ernst Sablinova)
* [[Blonde Phantom]] (LouiseGrant Mason)
;Vengadores I.A. (2013-2014)
* [[Hank Pym|Dr. Hank Pym]] (líder)
* [[Doombot]]
* [[Visión (cómic)|Vision]]
* [[Runaways|Victor Mancha]]
* Proteutor (Alexis)
* Monica Chang
* [[Yocasta (Marvel Comics)|Yocasta]]
;Mozos Vengadores (2005-2014)
* [[Wiccan (Marvel Comics)|Wiccan]] (William Kaplan)
* [[Hulkling]] (Teddy Altman)
* [[Rápidu (Marvel Comics)|Rápidu]] (Thomas Shepherd)
* [[Güeyu de Ferre|Güeyu de Ferre II]] (Kate Bishop)
* [[Patriota (cómic)|Patriota]] (Elijah Bradley)
* [[Iron Lad]]
* [[Estatura (cómic)|Estatura]] (Cassie Lang)
* [[Visión (cómic)|Visión]] (Jonas)
* Miss América ([[América Chávez]])
* [[Loki (Marvel Comics)|Loki]]
* [[Maravía (cómic)|Maravía]] (David Alleyne)
* [[El Proteutor]] (Noh-Varr)
;Mascota de los Vengadores (2009)
* [[Lockjaw]]
* [[Throg]]
* [[Lockheed (cómic)|Lockheed]]
* [[Redwing]]
* [[Zabu]]
* [[Hairball]]
* [[Ms. Lion]]
}}
== Versiones alternatives ==
;Ultimates
{{AP|The Ultimates}}
Marvel Comics publicó ente 2002 y 2007 una coleición onde apaecen los personaxes del universu Marvel interpretaos tal que seríen na actualidá, ambientada nun universu alternativu al de les historietes clásiques. Nesti universu llamáu «Universu Ultimate», los Vengadores son conocíos como «Ultimates». Magar lo radicalmente distintu del enfoque, les apaiciones de los miembros respeten a les traces l'orde en qu'asocedieron dientro de la versión orixinal. La historia empieza con Bruce Banner, Tony Stark, Henry Pym y Janet Van Dyne y el rescate del Capitán América. Na primer gran batalla del grupu sumir Thor y darréu xúnense Quicksilver (tamién conocíu como Mercuriu), la Bruxa Escarlata, Güeyu de Ferre y la Vilba Negra (que, na versión orixinal, magar foi miembru más palantre, tuvo presente pocu dempués del primer gran recambiu d'integrantes).
;Heroes Reborn
{{AP|Heroes Reborn}}
Na serie llindada ''Heroes Reborn'' ver a los Vengadores nuna realidá alternativa, producida por Franklin Richards. Los integrantes fueron el Capitán América, Thor, la Visión, la Bruxa Escarlata, Gata Infernal, Güeyu de Ferre y el Espadachín. Combatieron contra numberosos villanos, que yeren unviaos por Loki contra ellos y depués tresformaos n'enerxía y absorbíos por él, hasta qu'absorbió tanta enerxía que se volvió xigantescu. Depués combatieron en devanéu contra Galactus y los sos heraldos, y tuvieron que destruyir la Tierra y la galaxa pa poder destruyir a Galactus.
;Siempres Vengadores
Mientres el númberu 5 de la serie llindada ''Siempres Vengadores'' el [[Capitán Marvel (marvel)|Capitán Marvel]] y [[Wasp]] viaxaron a 1959 (antes de la creación conocida de los Vengadores) y atoparon a otru grupu que se faía llamar asina. Taba compuestu por [[Home 3D]], [[Gorilla-Man]], [[Venus (comics)|Venus]], [[Marvel Boy]] y [[Human Robot]]. Esti grupu foi destruyíu, xunto con tola llinia temporal na que s'atopaba, por [[Inmortus]], n'esmazcarando al [[Richard Nixon]] de dicha dómina como un [[skrull]].
== Apaiciones n'otros medios ==
=== Televisión ===
{{referencies|t=20150531012915|historieta}}
==== ''The Avengers: United They Stand'' ====
''The Avengers: United They Stand<ref>http://marvel.com/tv/show/151/the_avengers_united_they_stand</ref>'' foi una serie d'animación protagonizada por Los Vengadores emitida en 1999. Los miembros yeren el [[Hombre Hormiga]], [[Wasp (cómic)|Wasp]], [[Visión (cómic)|Visión]], [[Wonder Man|Home Maravía]], la [[Scarlet Witch]], [[Güeyu de Ferre]], [[Tigra]] y [[Falcon (cómic)|Falcon]]. Solo duró una temporada y foi criticada poles sos bultable diferencies coles historietes.{{ensin referencies}}
==== ''The Avengers: Earth's Mightiest Heroes'' ====
{{AP|The Avengers: Earth's Mightiest Heroes}}
Foi emitida por [[Disney XD]], ente 2010 y 2012. La serie primeramente presentó a un equipu basáu na alliniación orixinal, compuesta por [[Iron Man]], l'Home Formiga, [[Hulk]], [[Thor (cómic)|Thor]], y Wasp. Darréu xúnense al equipu'l [[Captain America]], [[Pantera Negra (cómic)|Pantera Negra]], Güeyu de Ferre, [[Ms. Marvel]], [[Spider-Man]] y Visión. En cuestiones d'estilu, la serie faía referencia a les histories orixinales creaes por [[Stan Lee]] y [[Jack Kirby]], según tamién material tomáu de toles etapes del cómic ya inclusive del so universu cinematográficu.
==== ''The Super Hero Squad Show'' ====
{{AP|The Super Hero Squad Show}}
Esta serie, dirixíu a un públicu d'edaes de 3 a 7 años, foi emitida por Disney XD. Tuvo basada nos Vengadores, onde equí l'equipu foi llamáu l'Escuadrón de Superhéroes, lideráu por Iron Man, y compuestu por Thor, Hulk, [[Wolverine]], [[Silver Surfer]], Falcon, y [[Reptil (cómic)|Reptil]]. Otros Vengadores como'l Capitán América y Ms. Marvel tamién fixeron apaición. Los villanos principales fueron el [[Doctor Doom]], na primer temporada, y Dark Surfer, na segunda.
==== ''Avengers Assemble'' ====
{{AP|Avengers Assemble}}
Emitir dende 2013 por [[Disney XD]]. Primeramente tomada como una continuación de ''The Avengers: Earth's Mightiest Heroes'', la serie foi fecha debíu al ésitu de la película de 2012, ''[[The Avengers (película de 2012)|The Avengers]]''. La serie xira en redol a los Vengadores volviéndose a axuntar depués de dixebrase por razones desconocíes. L'equipu ta basáu nel de la película (Iron Man, Capitán América, Hulk, Thor, Black Widow y Hawkeye) xunto a la adición de [[Falcon (cómic)|Falcon]], y más tarde la d'[[Hombre Hormiga|Ant-Man]] y [[Spider-Man]]. La serie presenta dellos arcos argumentales, que los sos villanos principales son [[Red Skull]], [[Thanos]], [[Ultrón]], y el [[Escuadrón Supremu]]. Na tercer temporada, va llamase '''«Avengers: Ultron Revolution»''', apaecen [[Carol Danvers|Capitana Marvel]], [[Pantera Negra (Marvel Comics)|Pantera Negra]], [[Visión (cómic)|Visión]], [[Ms. Marvel (Kamala Khan)|Miss Marvel]], [[Songbird (cómic)|Songbird]] y [[Thunderbolt Ross|Rede Hulk]] como miembros de los Poderosos Vengadores y p'enfrentar a Ultron. Y en la 4ª temporada va llamase '''«Avengers: Secret Wars»''', tornen Capitana Marvel, Pantera Negra, Visión, Miss Marvel y Ant-Man como los Nuevos Vengadores y apaecen otros como [[Jane Foster]] y [[Hope Pym|Wasp]].
==== ''Hulk and the Agents of S.M.A.S.H.'' ====
{{AP|Hulk y los Axentes de S.M.A.S.H.}}
Emítese tamién dende 2014 por [[Disney XD]]. La serie primeramente presentó a Iron Man, Thor y Capitán América n'ayudar a Hulk xunto a [[She-Hulk]], [[Skaar (cómics)|Skaar]], [[Thunderbolt Ross|Rede Hulk]] y [[A-Bomb]] na batalla final contra la Intelixencia Suprema Kree, na segunda temporada.
==== ''Lego Marvel Super Heroes: Maximum Overload'' ====
El 5 de payares de 2013 estrenóse un especial deriváu del videoxuegu ''[[Lego Marvel Super Heroes]]'', onde los Vengadores (formaos por Iron Man, Capitán América, Black Widow, Hulk, Thor y Spider-Man) enfrentar a [[Loki (personaxe de Marvel)|Loki]], quien entama sobrecargar a dellos villanos pa formar un exércitu, con boles de nieve encantáu.
==== ''Ultimate Spider-Man'' ====
{{AP|Ultimate Spider-Man (serie de televisión)}}
Na tercer temporada, presentar al equipu (Iron Man, Capitán América, Hulk, Thor, Black Widow, Hawkeye y Falcon) con [[Spider-Man]] pa enfrentase a [[Loki (Marvel Comics)|Loki]] y al [[Otto Octavius|Doctor Octopus]], y nel final van enfrentar al [[Gran Maestru (Marvel Comics)|Gran Maestru]] y [[Coleicionista (cómic)|el Coleicionista]], quién lo ayudar contra'l so hermanu. Nel final de la cuarta temporada l'equipu apaez solo formáu por Iron Man, Thor, Hulk y Capitán América.
==== ''Guardians of the Galaxy'' ====
{{AP|Guardians of the Galaxy (serie de televisión)}}
Na segunda temporada, presentar al equipu (Iron Man, Capitán América, Hulk, [[Carol Danvers|Capitána Marvel]] y [[Ant-Man (Scott Lang)|Ant-Man]]) en faer equipu colos [[Guardians of the Galaxy (Marvel Comics)|Guardians of the Galaxy]] pa detener el satélite y enfrentar al [[Alto Evolucionador]].
==== ''Marvel Disk Wars: The Avengers'' ====
{{nihongo|'''''Marvel Disk Wars: The Avengers'''''|ディスク・ウォーズ:アベンジャーズ|Disuku Wōzu: Abenjāzu}}, ye una serie anime producida pa la televisión xaponesa pola productora [[Toei Animation]] y [[Walt Disney Television Animation|Walt Disney Xapón]], basada nos personaxes del universu de Marvel Comics.<ref>{{Cita web
|url = http://marvel.com/news/story/21403/walt_disney_japan_announces_marvel_disk_wars_the_avengers
|títulu = Walt Disney Japan Announces Marvel Disk Wars: The Avengers
|fecha = 23 d'ochobre de 2013
|editorial = Marvel
|fechaaccesu = 24 d'ochobre de 2013}}</ref> La serie empezó a tresmitise en Xapón a partir del 2 d'abril de 2014, pa la canal xaponesa [[TX Network]]<ref>{{Cita web
|url = http://www.disney.co.jp/diskwars/schedule/
|títulu = 放送スケジュール
|editorial = Disney Japan
|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140329094449/http://www.disney.co.jp/diskwars/schedule/
|fechaarchivu = 29 de marzu de 2014
|deadurl = No
|idioma = xaponés
}}</ref> La historia cunta que cola ayuda del profesor xaponés Nozomu Akatsuki y de Tony Stark / Iron Man nel desenvolvimientu d'un nuevu dispositivu llamáu Kit Asegurador d'Identidá Dixital (Dixital Identity Securement Kit (DISK)) o pa embrivir ''discos'', diseñáu p'ayudar a la detención de supervillanos. Pero mientres el nuevu proyeutu ta siendo presentáu al públicu en Ryker Island, Loki apaez y utiliza los mesmos discos pa llanzar un ataque con tolos supervillanos prindaos, atrapando a Iron Man, al Capitán América, Thor, Wasp y Hulk. Los fíos de Nozomu, Akira y Hikaru, xunto con otros trés nuevos, Edward, Chris, y Jessica, lleguen a faese con estos discos y xunen les sos fuercies pa poner fin a los malvaos planes de Loki y el so exércitu de supervillanos.<ref>{{Cita web
|url = http://www.animenewsnetwork.com/news/2014-03-17/t.m.revolution-sings-for-marvel-disk-wars/the-avengers-anime |títulu =
T.M.Revolution Sings for Marvel Disk Wars: The Avengers Anime |fecha =
17 de marzu de 2014
|editorial = Anime News Network
|fechaaccesu = 2 d'abril de 2014}}</ref><ref name="episodelist">{{Cita web
|url = http://www.tv-tokyo.co.jp/anime/dw_avengers/episodes/index.html
|títulu = これまでのお話 [episode list]
|fechaaccesu = 12 d'abril de 1024
|editorial = TV Tokyo
|idioma = xaponés}}</ref>
=== Cine ===
==== ''Ultimate Avengers'' y ''Ultimate Avengers 2'' ====
{{AP|Ultimate Avengers|Ultimate Avengers 2}}
En 2006 produciéronse dos película d'animación titulaes ''Ultimate Avengers'' y ''Ultimate Avengers 2'' que fueron comercializaes en DVD. La historia y l'aspeutu visual de les mesmes atópense a mediu camín ente'l primer arcu argumental del cómic ''[[Ultimates]]'' y los Vengadores clásicos. L'equipu taba formáu pol Capitán America, Iron Man, Thor, la Vilba Negra, Wasp, l'Home Formiga, y Hulk. Na segunda película, xúnese-yos Pantera Negra.
==== Universu cinematográficu de Marvel ====
{{AP|Universu cinematográficu de Marvel|Tetraloxía de Los Vengadores}}
===== ''The Avengers'' =====
{{AP|The Avengers (película de 2012)}}
Marvel llevaba enforma tiempu intentando materializar l'ambiciosu proyeutu de llevar a los Vengadores a la pantalla grande, y l'estrenu de ''[[Iron Man (película)|Iron Man]]'' dio pie a una folada de películes individuales de cada unu de los miembros del equipu que remató con [[The Avengers (película de 2012)|la película homónima]] del equipu na que s'axuntó la mayoría del repartu de les anteriores películes. En toles películes diéronse guiños a lo que [[S.H.I.E.L.D.]] revelaba como la Iniciativa Vengadores». La película trata de que los héroes xunir por iniciativa de S.H.I.E.L.D. pa llantar cara a Loki (quién llogra'l [[Cubu Cósmicu|Tesseracto]]). Tres llargues duldes sobre si l'actor [[Edward Norton]] diba figurar nel proyeutu, Marvel finalmente confirmó la salida de Norton del papel de Bruce Banner / Hulk, dexando llibre la vacante pa depués anunciar a [[Mark Ruffalo]] como'l nuevu Bruce Banner y quien non solo va interpretar a esti mesmu, sinón que tamién va dar vida (por aciu animación [[Imaxe xenerada por ordenador|CGI]]) a Hulk, y tamién-y dará voz, yá que este va falar na cinta coral.<ref>[http://www.informador.com.mx/entretenimiento/2010/217297/6/edward-norton-diz-y-adios-a-hulk.htm Edward Norton diz-y adiós a ''Hulk''.]</ref>
Tres los creitos de ''[[Capitán América: el primer vengador]]'' (la última película antes del crossover) amosóse un [[Campaña d'intriga|avance d'intriga]] d'esta película onde apaecíen Iron Man, Thor (con un nuevu traxe que resulta ser la versión llixera del traxe), Capitán América (col traxe paecíu al de los cómics orixinales), Nick Fury, Black Widow (con apariencia distinta), Hakweye, Bruce Banner, l'axente [[Phil Coulson]] y Loki, ente que s'amosaba'l lema «Next summer some assembly required» (‘El próximu branu daqué d'unión va ser riquida').
===== ''Avengers: Age of Ultron'' =====
{{AP|Avengers: Age of Ultron}}
El productor [[Kevin Feige]] dixo mientres la [[Comic Con]] de [[Nueva York]] de 2011 que ''[[Iron Man 3]]'' sería la primer película de la segunda fase del universu cinematográficu de Marvel «que va concluyir, si Dios quier, en ''The Avengers 2''».<ref>{{Cita web
|url = http://www.hollywoodreporter.com/heat-vision/avengers-sequel-comic-con-mark-ruffalo-249014
|títulu = 'Avengers' Producer Hints at Sequel at New York Comic-Con
|fechaaccesu = 1 de mayu de 2013
|autor = Szalai, Georg
|fecha = 15 d'ochobre de 2011
|obra = The Hollywood Reporter
|idioma = inglés}}</ref> En mayu de 2012, el presidente de Disney, [[Robert Iger|Bob Iger]], anunció que la secuela taba en desenvolvimientu<ref>{{Cita web
|url = http://www.deadline.com/2012/05/disney-announces-avengers-2-in-development/
|títulu = Disney Announces 'Avengers 2' In
Development |fechaaccesu = 1 de mayu de 2013
|autor = Lieberman, David
|fecha = 8 de mayu de 2012
|editorial = Deadline
|idioma = inglés}}</ref> y, n'agostu, confirmó que Joss Whedon sería'l so guionista y direutor.<ref>{{Cita web
|url = http://variety.com/2012/film/news/joss-whedon-to-write-direct-avengers-sequel-1118057576/
|títulu = Joss Whedon to write, direct 'Avengers' sequel
|fechaaccesu = 1 de mayu de 2013
|autor = Graser, Marc
|fecha = 7 d'agostu de 2012
|obra = Variety
|idioma = inglés}}</ref> Esi mesmu mes, Disney anunció que l'estrenu va ser el 1 de mayu de 2015.<ref>{{Cita web
|url= http://www.variety.com/article/VR1118057917
|títulu = 'Avengers 2' slated for May 1, 2015
|fechaaccesu = 1 de mayu de 2013
|autor = Stewart, Andrew
|fecha = 16 d'agostu de 2012
|obra = Variety
|idioma = inglés}}</ref>
El rodaxe empezó a principios de 2014 nos [[Estudios Shepperton]] d'[[Inglaterra]].<ref>{{cita web
|url = http://www.screendaily.com/news/avengers-2-to-assemble-in-uk/5053499.article
|títulu = Avengers 2 to assemble in
UK |fechaaccesu = 1 de mayu de 2013
|autor = Wiseman, Andreas
|fecha = 2 d'abril de 2013
|obra = Screen Daily
|idioma = inglés}}</ref> N'abril de 2013, mientres l'estrenu de ''Iron Man 3'' en [[Hollywood]], Whedon dixo completar un borrador de la secuela qu'inclúi a dos superhéroes nuevos: un hermanu y una hermana.<ref>{{cita web
|url = http://www.hollywoodreporter.com/heat-vision/joss-whedon-avengers-2-script-446540
|títulu = Joss Whedon on 'Avengers 2' Script, New Characters and 'S.H.I.E.L.D.' Guest Stars (Video)
|fechaaccesu = 1 de mayu de 2013
|autor = Schillaci, Sophie
|fecha = 25 d'abril de 2013
|obra = The Hollywood Reporter
|idioma = inglés}}</ref> Tiempu dempués, Whedon reveló que se trataba de [[Quicksilver]] y la [[Scarlet Witch]].
Mientres la [[Convención Internacional de Cómics de San Diego|Convención Internacional de Cómics]] de [[San Diego (California)|San Diego]] 2013, Whedon reveló'l títulu definitivu de la película: ''The Avengers: Age of Ultron''.<ref name="Remortina">{{Cita web |url=http://insidemovies.ew.com/2013/07/20/marvel-captain-america-thor-guardians-of-the-galaxy-comic-con/5/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141025233542/http://insidemovies.ew.com/2013/07/20/marvel-captain-america-thor-guardians-of-the-galaxy-comic-con/5/ |fechaarchivu=2014-10-25 }}</ref> Según el sitiu web Machinima, Tony Stark sería'l responsable de la creación del antagonista, yá que la so intelixencia artificial [[Edwin Jarvis|J.A.R.V.I.S.]] va volver contra él, alquiriendo forma física en Ultrón,.<ref>http://www.sensacine.com/noticias/cine/noticia-18514047/</ref> El villanu foi interpretáu por aciu captura de movimientu pol actor [[James Spader]].
===== ''Captain America: Civil War'' =====
{{AP|Captain America: Civil War}}
Dirixida por [[Anthony Russo|Anthony y Joe Russo]], ta basada nel cómic de 2006, «[[Civil War (cómic)|Civil War]]», de [[Mark Millar]]. Mientres nun ye direutamente una película de los Vengadores, l'equipu va faer presencia, onde esti va vese afeutáu por un nuevu status que va estremar al equipu en dos bandos: unu lideráu pol Capitán América (compuestu pol [[Bucky Barnes|Soldáu del Iviernu]], Falcon, Hawkeye, Ant-Man y la Bruxa Escarlata), y otru por Iron Man (compuestu por Black Widow, [[War Machine|Máquina de Guerra]], Visión, Black Panther y tamién va faer la so apaición, Spider-Man) y el villanu principal va ser [[Barón Zemo|Helmut Zemo]] aprovechando en vengase contra los Vengadores pola perda de la so familia en Sokovia y la resultancia que los Vengadores quedó eslleíu gracies al plan de Zemo.
===== ''Avengers: Infinity War'' =====
{{ap|Avengers: Infinity War|Avengers 4}}
Esta entrega de los Vengadores, va tar basada nel cómic de 2015 ''Infinity War''{{ensin referencies}} y va tar estremada en dos películes. La primer parte va ser estrenada'l 4 de mayu de 2018, y la segunda parte va facer el 3 de mayu de 2019. Nestes películes el villanu principal va ser [[Thanos]], interpretáu por [[Josh Brolin]], quien yá asumió'l papel na película ''[[Guardians of the Galaxy (película)|Guardians of the Galaxy]].'' Los Vengadores tando separaos, dempués de la Guerra Civil por causa de Zemo, van xunise nuevamente xunto al Guardians of the Galaxy, pa detener a esta amenaza que podría ser el fin de la humanidá y de too l'universu.
== Ediciones ==
* '''España'''. Fueron editaos por [[Editorial Vértiz|Vértiz]], [[Planeta DeAgostini]] y a partir de 2005 por [[Panini (editorial)|Panini]].
* '''Méxicu'''. Los Vengadores fueron publicaos por distintes editoriales, ente elles [[Novedad Editor]] y [[Editorial Vide]]. Los derechos de publicación tener anguaño [[Editorial Televisa|Grupu Televisa]] (2006).
* '''Chile'''. Mientres 2012, y pa promocionar nel país el filme «Los Vengadores», la [[Unlimited|Editorial Unlimited]] llanzó una coleición especial de dichu grupu, diendo dende «Fuga» hasta «El Coleutivu». Tamién editó la saga ''Civil War''.
== Ver tamién ==
* [[Los Poderosos Vengadores]]
* [[Mozos Vengadores]]
* [[Vengadores Escuros]]
* [[Los Nuevos Vengadores]]
* [[Vengadores Secretos]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://marvel.com/universe/Avengers Sitiu web oficial de Marvel] {{en}}.
* [http://www.enciclopediamarvel.com/eum?cmd=card.view&eum=104 EUM (Enciclopedia del Universu Marvel).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150924000457/http://www.enciclopediamarvel.com/eum?cmd=card.view&eum=104 |date=2015-09-24 }} {{n'idioma|es}}.
{{Tradubot|Los Vengadores}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:The Avengers|*]]
[[Categoría:Personaxes de Marvel Comics]]
ib2m484xsk7dy3fqeyk1sbph8xdv3s5
Ismu de Panamá
0
102449
4497884
4366578
2026-05-31T13:36:06Z
Limotecariu
735
4497884
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Istmo de Panamá}}
{{problemes artículu|confusu|sinest|xeografía|t=20120921}}
{{rexón}}
L''''[[ismu]] de Panamá''', ye un [[accidente xeográficu]] alcontráu en [[Panamá]], ente los océanos [[océanu Pacíficu|Pacíficu]] y [[océanu Atlánticu|Atlánticu]], que xune [[América del Norte]] y [[América del Sur]]. Tien un llargor d'unos 700 quilómetros, el so anchor varia ente 50 y 200 quilómetros, y ta accidentáu pola [[cordal de Talamanca]]. Al norte, tópase'l [[golfu de los Mosquitos]] y al sur el [[golfu de Chiriquí|Chiriquí]] y el [[golfu de Panamá|Panamá]]. La [[canal de Panamá]] traviesa l'ismu, dexando'l tránsitu de barcos ente los dos océanos que xune.
== Historia ==
[[Ficheru:Balboa Voyage 1513.PNG|thumb|Ruta de Núñez de Balboa en 1513.]]
[[Ficheru:Map of the Isthmus of Darien and Panama.jpg|thumb|Mapa históricu del ''ismu de Darién'' y Panamá.]]
[[Vasco Núñez de Balboa]], mientres esploraba Panamá y procuraba llograr [[oru]] de los nativos, foi informáu de que al sur del ismu, allende un gran mar, abondaben riqueces, oru y [[plata]], nun llugar llamáu Virú, al que podía llegase saleando a la vista de la mariña, polo que Balboa disponer a afayar dichu mar, y entamó una espedición, que'l [[25 de setiembre]] de [[1513]] acolumbró l'océanu Pacíficu -(sicasí, posiblemente yá fuera visitáu por otros españoles)-.
Años antes, fuera reconocíu por Cristóbal Colon, quien derrompió les mariñes de San Salvador, visitando lo que güei ye conocíu como Kuna-Yala.
Sicasí foi [[Francisco Pizarro]], quien partiendo de Panamá llegaría al [[Perú]] y sometería a [[Atahualpa]], el [[inca]], a partir de lo cual, cargamentos de plata y oru del que dempués sería'l [[Virreinatu de Perú]] yeren tresportaos per mar hasta la ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] y de ende, per tierra, a [[Nombre de Dios (provincia de Colón)|Nombre de Dios]] primero, y a [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]] dempués, ciudaes ambes fundaes nel [[mar Caribe]], dende onde una flota española llevar a [[La Española]], [[Puertu Ricu]] o [[Cuba]], y dellí finalmente yeren tresportaos a [[España]].
[[Lionel Wafer]], un esplorador y bucaneru [[Gales|galés]] pasó cuatro años, de [[1680]] a [[1684]], ente los aboríxenes [[Kuna (etnia)|kuna]]. [[Escocia]] trató d'establecer una colonia en [[1698]] por aciu el programa de Darién, pero fracasó.
[[Ferdinand de Lesseps]], l'home qu'impulsó la [[canal de Suez]], fundó la ''Compagnie Universelle du Canal Interocéanique de Panama'' o [[Compañía de la Canal de Panamá]] en [[1880]], pero quebró en [[1889]], provocando un [[Escándalu de Panamá gran escándalu]]. El [[3 de payares]] de [[1903]], col sofitu d'[[Estaos Xuníos]], y dempués de más de cuatro intentos d'independizase de [[Colombia]], Panamá llogró la so independencia y, tres negociaciones colos propietarios de les aiciones de la Compañía de la Canal de Panamá, fundada por Lesseps, Estaos Xuníos adquirió diches aiciones, entamando la continuación del proyeutu de la construcción de la Canal de Panamá, que'l so primer tránsitu tuvo llugar el [[15 d'agostu]] de [[1914]], anque hubo que siguir efectuando trabayos d'afitamientu de les obres hasta [[1921]].
Mientres el gobiernu de facto del xeneral [[Omar Torrijos]], adelantráronse negociaciones con Estaos Xuníos que remataron nos [[Trataos Torrijos-Carter]], roblaos el [[7 de setiembre]] de [[1977]], por aciu los que la Canal (y la [[Zona de la Canal de Panamá]]) retornaron a manes panamiegues el [[31 d'avientu]] de [[1999]], dempués de 86 años de control d'Estaos Xuníos. Antes d'esta fecha, Estaos Xuníos designaba un gobernador pa l'área controlada per esti país, que de la mesma yera l'executivu de mayor nivel de la Compañía de la Canal de Panamá.
== Xeoloxía ==
[[Ficheru:Bahía y Ciudad de Portobelo en la Provincia de Panamá o del Istmo - AHG.jpg|thumb|left|250px|Planu de la Badea y la Ciudá de Portobelo de la [[Provincia de Panamá|Provincia del Ismu]] publicáu na Obra ''Rellación Histórica del Viaxe a l'América Meridional'', de [[Jorge Juan]] y [[Antonio de Ulloa]].]]
Antes de crease l'actual ismu, les agües cubríen la zona del actual Panamá. Una gran masa d'agua dixebraba los continentes d'[[América del Norte]] y [[América del Sur]], lo que dexaba a les agües de los océanos Pacíficu y Atlánticu entemecese llibremente.
So la superficie, dos [[Placa tectónica|plaques]] de la corteza terrestre movíense amodo, obligando a la [[placa del Pacíficu]] a esmucise so la [[placa del Caribe]]. La presión y el calor causáu por esti choque teutónica, llevó a la formación de [[Volcán submarín|volcanes submarinos]], dalgunos de los cualos crecieron lo suficiente como pa conformar islles hai unos 15 millones d'años. Mentanto, el desplazamientu de les dos plaques tamién fueron emburriando'l fondu marín, obligando amodo a remanecer delles zones sobre'l nivel del mar.
Col tiempu, grandes cantidaes de sedimentos (sable, folla y folla) de Norte y Suramérica, rellenaron les zones esistentes ente la nueva formación d'islles. Mientres millones d'años, los depósitos de sedimentos ampliaron y xunieron les islles, aniciando hai unos trés millones d'años la formación d'un ismu, ente América del Norte y Suramérica.
Los científicos envaloren que la formación del ismu, ye unu de los más importantes acontecimientos xeolóxicos nos postreros 60 millones d'años. Anque namái yera un pequeñu fragmentu de tierra en rellación col tamañu de los [[continente]]s, l'ismu de Panamá tuvo enorme impautu nel [[clima]] de la [[Tierra]] y el so mediu ambiente. Al torgar la conexón ente los dos océanos, esta [[ponte de tierra]] esvió les corrientes oceániques del Atlánticu y el Pacíficu. Les corrientes del Atlánticu viéronse obligaes a movese escontra'l norte, y finalmente anicióse un nuevu sistema que llamamos la [[corriente del Golfu]].
Coles templaes agües del Caribe que flúin escontra'l nordés del Atlánticu, el clima del noroeste d'[[Europa]] volvióse más templáu (unos 10 °C más fríos ensin el tresporte del calor de la corriente del Golfu). L'Atlánticu, que yá non s'entemecía col Pacíficu, aumentó'l so [[salín]]. Cada unu d'estos cambeos ayudaron a establecer el sistema de circulación oceánica mundial actual. En resume, l'ismu de Panamá, direuta ya indireutamente, influyó nel océanu y les pautes de [[circulación atmosférica]], que regula les pautes de precipitaciones, y de la mesma los paisaxes.
Les evidencies tamién indiquen que la creación d'esta masa de tierra xeneró'l clima templao y húmedo del norte d'Europa, dio llugar a la formación de la capa de xelu del [[Árticu]], y contribuyó a la Edá de Xelu mientres les siguientes dómines del [[Pleistocenu]]. Pudo tener tamién rellación cola desertización africana y col crucial cambéu de vezos nos [[homínidos]].<ref>[[Bill Bryson]], ''Una curtia historia de casi tou'', páx. 460.</ref>
La formación del Ismu de Panamá tamién desempeñó un importante papel na [[biodiversidá]] del planeta. La ponte fixo más fácil, p'animales y plantes, migrar ente los dos continentes. Esti eventu conocer en [[paleontoloxía]] como'l ''[[Gran Intercambiu Americanu]]''. Por casu, n'América del Norte, la [[zarigüeya]], l'[[Dasypodidae|armadíu]], y el [[puercu espín]] dexen rastrexar de nuevu a tolos antepasaos que vinieron al traviés de la ponte de tierra d'América del Sur. De la mesma, los antepasaos de los [[Ursidae|osos]], [[gatu|gatos]], [[Canis lupus familiaris|perros]], [[caballu|caballos]], [[Lama glama|llames]], y tolos [[mapache]]s fixeron el viaxe al sur al traviés del ismu.
== Bibliografía ==
* Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). Charles Edward Magoon: The Panama Years. Río Piedras, Puertu Ricu: Editorial Plaza Mayor. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
* Mellander, Gustavo A. (1971). The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years. Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Xeografía de Panamá]]
[[Categoría:Ismos|Panama]]
6ek0mvv1n8ngni3swwa1nwz53efnims
Amputación
0
102628
4497979
4295857
2026-06-01T07:31:28Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497979
wikitext
text/x-wiki
{{Avisu médicu}}
{{Ficha d'intervención quirúrxica
| nome = Amputación
| imagen = Pedro Vander Linden.JPG
| pie = Amputación d'una pierna, fecha pol médicu ciruxanu d'orixe belga [[Pedro Vander Linden]], quien porta na so manzorga la pierna amputada, mientres la primer intervención norteamericana en Méxicu, considérase-y el primer [[daguerrotipu]] d'una amputación nel [[campu de batalla]].
| CIE-10 = {{CIE-10|T|14|7}}
| CIE-9 =
| CIE-9_unlinked =
| CIAP-2 = A82
| CIAP-2_mult =, {{CIAP-2|L81}}
| MeshID = D000673
| LOINC =
| otros_códigos =
| MedlinePlus =
| eMedicine =
| sinónimos =
* Avulsión
* Arrancamientu d'una estremidá
* Extirpación d'una estremidá }}
La '''amputación''' ye la corte y separación d'una estremidá del cuerpu por aciu [[traumatismu]] (tamién llamáu avulsión) o [[ciruxía]]. Como una midida quirúrxica, utilizar pa controlar el dolor o un procesu causáu por una enfermedá na estremidá afeutada, por casu un tumor [[cáncer|malinu]] o una [[cangrena]]. En ciertos casos, realizar n'individuos como una ciruxía preventiva pa esti tipu de problemes. En dellos países, la amputación de les manes o los pies ye utilizada como una forma de [[castigu]] pa los criminales.{{ensin referencies}} En ciertes cultures o relixones, realícense amputaciones menores o mutilaciones como parte de rituales. Anguaño solo ye practicada cuando se topa en peligru la vida, según les firíes mientres una guerra que de cutiu riquen la amputación o accidentes de tránsitu.
== Tipos reconocen los siguientes tipos de amputación:
* [[Pierna]]
:- Amputación de deos
:- Amputación parcial de pies (Chopart, Lisfranc)
:- Desarticulación del todíu (Syme, Pyrogoff)
:- Amputación debaxo de la rodía (transtibial)
:- Amputación na rodía (desarticulación de la rodía)
:- Amputación enriba de la rodía (transfemoral)
:- Rotación de Van-ness (Rotación del pie y reimplantación de forma que l'articulación del todíu utilízase como rodía)
:- Desarticulación del cadril
:- Amputación na maxana
* [[Brazu]]
:- Amputación de deos
:- Amputación metacarpiana :-
Desarticulación de muñeca :-
Amputación del antebrazu (transradial)
:- Desarticulación del coldu :-
Amputación enriba del coldu (transhumeral)
:- Desarticulación del costazu y posterior amputación
* [[Dientes]]
:- La avulsión de dientes, yá seya por un procesu patolóxicu, o con fin ortodontico.
* [[Hemicorporectomía]], o amputación na cintura, ye'l tipu de amputación más radical.
* La [[cambéu de xenitales|cambéu]] y [[mutilación de xenitales]] puede entender la corte de texíu (por casu na [[circuncisión]]), anque non necesariamente de resultes d'una firida o enfermedá.
Como regla xeneral prefier realizase amputaciones parciales que dexen caltener la función de l'articulación, anque en ciruxía oncolóxica prefierse la desarticulación.
== Razones ==
* Tumores canceríxenos en güesos (por casu: osteosarcoma, [[osteocondroma]])
* Mancaes graves nes estremidaes, nes que nun se puede salvar el miembru, o onde los intentos de salvar el miembru fueron fallíos
* Problemes de circulación sanguínea
* Deformidaes de los deos o estremidaes
* Cáncer avanzáu
* [[Cangrena]]
* Infeición nos güesos ([[osteomielitis]])
* Amputación traumática (La amputación tien llugar na escena del accidente, la estremidá puede ser parcial o totalmente seccionada)
* Amputación nel [[úteru]] (''Amniotic band'')
* [[Mastectomía]] (amputación de la [[mama]]) por cáncer de mama
== Métodu ==
[[Ficheru:Curvy amputation knife DSC09451.jpg|thumb|200px|Nel pasáu utilizaben cuchiellos curvos como esti pa dellos tipos de amputaciones.]]
El primer pasu ye amestar l'[[arteria]] y [[vena]] que crucien la zona, pa prevenir [[hemorraxa]]. Los músculos son cortaos, y finalmente córtase'l [[güesu]] con una sierra trémbole. La piel y los cachos de músculos son depués armaos sobre la zona del muñon, dacuando inxertar elementos pa faer posible la fixación d'una [[prótesis]].
Les amputaciones, polo xeneral, tienen de ser realizaes calteniendo la mayor cantidá de miembru posible, asina por casu ye deseable nun amputación de miembru inferior
qu'esta seya per debaxo de la rodía a que seya percima d'esta, lo que se decide acordies cola severidá de la enfermedá que causa la indicación del procedimientu, l'agoro del miembru afeutáu y los exámenes paraclínicos.
Non solo la población carez de amputaciones, tamién los personaxes históricos sufrieron mutilaciones de les sos piernes y brazos, pero esto nun hai impedidoque desenvuelvan vides granibles. Como exemplu tenemos la vida de trés presidentes, dos pintores, un ministru d'Estáu y dos brillosos xenerales de Méxicu<ref name="Méxicu y los sos personaxes históricos amputaos">{{cita publicación|apellíu=Rodríguez-Paz C.A.|publicación=Ciruxanu Xeneral|añu=2014|volume=36|númberu=2}}</ref>
== Autu-amputación ==
{{VT|Automutilación}}
En dellos casos raros cuando una persona quedó atrapada nun sitiu aislláu, ensin posibilidá de comunicase o esperanza de ser rescatáu, la víctima toyóse'l so propiu miembru:
* Na década de 1990, a un pescador de cámbaros trabóse-y el brazu nel so apareyu de izaje mientres una nube y tener que toyer al altor del costazu, según informóse na publicación [[The New Englander]].
* Nel 2003, [[Aron Ralston]] de 27 años d'edá toyóse'l so [[antebrazu]] utilizando'l so [[cortaplumas]] y partió y arrincó los dos [[güesos]], entós que'l so brazu quedara atrapáu por una roca mientres esguilaba n'[[Utah]].<ref>[http://www.post-gazette.com/nation/20030509climbernat2.asp CMU grad describes cutting off his arm to save his life.]</ref>
* Tamién nel 2003, un mineru del carbón australiano toyóse'l so propiu brazu con un [[cuchiellu Stanley]] depués de que la [[máquina cargadora frontera]] que taba conduciendo entornara y quedara atrapáu a una distancia de tres quilómetros dientro de la mina.<ref>[http://www.smh.com.au/articles/2003/06/29/1056825279321.html]</ref>
== Avulsión ==
Ye una amputación non reglada, sinón producida por una extirpación por tracción o arrancamientu d'una estremidá, xeneralmente debida a accidentes llaborales, de medios de tresporte, o por rituales. Ye bien traumática, y puede poner en peligru la vida, si nun hai de siguío un zarru quirúrxicu de la mancadura producida o la reimplantación de la estremidá arrincada.
<!--
Even rarer are cases where self-amputation is performed for criminal or political purposes:
* It is alleged that some residents of [[Vernon, Florida]] threatened to kill documentary filme maker [[Errol Morris]], who was going to expose a bizarre scam wherein individuals would cut off their own limbs as a way to collect insurance money.
* On [[March 7]] [[1998]], Daniel Rudolph, the elder brother of the [[Centennial Olympic Park bombing|1996 Olympics bomber]] [[Eric Robert Rudolph]], videotaped himself cutting off one of his own hands with an electric saw in order to "send a message to the FBI and the media." [http://www-cgi.cnn.com/US/9803/09/briefs.pm/rudolph.amputation/]
==After-effects==
Un gran porcentaxe d'amputaos (50-80%) experience the phenomenon of [[phantom limb]]s;<ref>{{cita publicación | month = January | añu = 2005 | títulu = Phantom Input | author = Heidi Schultz | work = The Science of Things | journal = National Geographic Magazine
|-}</ref> sintiendo partes del cuerpu les cualos nun tener. These limbs can itch, ache, and feel as if they are moving. Some scientists believe it has to do with a kind of neural map that the brain has of the body, which sends information to the rest of the brain about limbs regardless of their existence. Phantom sensations and phantom pain may also occur after the removal of body parts other than the limbs, e.g. after amputation of the breast, extraction of a tooth (phantom tooth pain) or removal of an eye ([[phantom eye syndrome]]). A similar phenomenon is unexplained sensation in a body part unrelated to the amputated limb. It has been hypothesized that the portion of the brain responsible for processing stimulation from amputated limbs, being deprived of input, actually expands into the surrounding brain, such that an individual who has had an arm amputated will experience unexplained pressure or movement on their face or head.
En munchos casos, the phantom limb aids in adaptation to a prosthesis, as it permits the person to experience [[proprioception]] of the prosthetic limb.
Another side-effect can be [[heterotopic ossification]], especially when a bone injury is combined with a head injury. The brain signals the bone to grow instead of scar tissue to form, and nodules and other growth can interfere with prosthetics and sometimes require further operations. This type of injury has been especially common among soldiers wounded by [[improvised explosive device]]s in the [[Post-invasion Iraq, 2003–2006|occupation of Iraq]]. [http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2006/03/26/MNSOLDIERS26.DTL]
-->
== Ver tamién ==
* [[Ablación (Medicina)]]
* [[Apotemnofilia]]
* [[Autotomía]]
* [[Diabetes]]
* [[Torniquete]]
* [[Mutilación]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
[http://zl.elsevier.es/es/revista/ciruxanu-xeneral-218/articulo/les-amputaciones-mexico-dende-el-90355189] Rodríguez-Paz C.A. Les amputaciones en Méxicu dende l'analís de los sos personaxes históricos tullíos (1838-1945) .
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20170616072649/http://adampicyl.es/ ONG Adampi CyL], Asociación d'amputaos de Castiella y Lleón, España, web con información téunica y práutica pal amputáu. Help and tech articles for an amputee, in spanish.
* [http://www.rompglobal.org] provides prosthetic and orthotic care for amputees worldwide. With a fully functioning lab in Zacapa, Guatemala. Provides free healthcare.
* [http://www.amputee.ie/] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171222172210/http://www.amputee.ie/ |date=2017-12-22 }} Amputee.ie ye una organización de voluntarios irlandeses que brinda ayuda a amputaos, les sos families. Ufierta información, conseyu y servicios de sofitu.
* [https://web.archive.org/web/20070405142422/http://www.abcop.org/about.asp The American Board for Certification in Orthotics and Prosthetics, Inc.] is the national certifying and accrediting body for the orthotic and prosthetic professions
* [http://www.amputee-coalition.org/ Coalición d'Amputaos norteamericanos] is a national nonprofit group that serves people with limb loss
* [http://www.nationalamputation.org/ National Amputation Foundation]
* [https://web.archive.org/web/20070429141804/http://aait.fscope.com/index.html Amputee Association of India Trust]
* [http://www.sonofthesouth.net/leefoundation/amputation.htm Amputation] from Cooper's 1835 "Practice of Surgery"
* The [http://www.amputee.nl amputee website] from the UMC St Radboud Amputee Team
* [https://web.archive.org/web/20080517165731/http://www.oandpcare.org/public/ OandPCare.org] provide information for amputees, their families, the media and the general public on prosthetic care for amputees.
* [http://diabetes.niddk.nih.gov/ National Diabetes Information Clearinghouse] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100221034416/http://diabetes.niddk.nih.gov/ |date=2010-02-21 }}
* [https://web.archive.org/web/20100318055415/http://miembrofantasma.atspace.com/ Síndrome del miembru pantasma]
{{Tradubot|Amputación}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Ciruxía]]
[[Categoría:Téuniques quirúrxiques]]
[[Categoría:Terminoloxía médica]]
[[Categoría:Tipos de discapacidá]]
[[Categoría:Wikipedia:Correxir/Revisar títulu]]
thc5yw8rfd067udlps5f3x4opdqhmq5
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2017
4
103429
4497895
2891679
2026-05-31T14:12:21Z
Limotecariu
735
4497895
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|26465 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16368 ]]
|-
| 3 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16215 ]]
|-
| 4 || [[Usuariu:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|13511 ]]
|-
| 5 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|13138 ]]
|-
| 6 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|12875 ]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8855 ]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5139 ]]
|-
| 9 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3667 ]]
|-
| 10 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|3629 ]]
|-
|}
==Febreru 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|26.532 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.368 ]]
|-
| 3 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215 ]]
|-
| 4 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|15.941 ]]
|-
| 5 || [[Usuariu:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|13.511 ]]
|-
| 6 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|13.684 ]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.925 ]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.139 ]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|3.950 ]]
|-
| 10|| [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.682 ]]
|}
==Marzu 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|27.009 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|17.495 ]]
|-
| 3 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.394 ]]
|-
| 4 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215 ]]
|-
| 5 || [[Usuariu:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|13.513 ]]
|-
| 6 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|12.875 ]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.958]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.139 ]]
|-
| 9 ||[[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|4.043 ]]
|-
| 10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|3.685]]
|}
==Abril 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|27.099 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|19.184 ]]
|-
| 3 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.414 ]]
|-
| 4 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215 ]]
|-
| 5 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|13.683 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|13.515 ]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.958]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.139 ]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4060 ]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3696]]
|}
==Mayu 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|27.208 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|21.429 ]]
|-
| 3 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.414 ]]
|-
| 4 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215 ]]
|-
| 5 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|13.965 ]]
|-
| 6 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|13.681 ]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.958]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.139 ]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.060 ]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.713]]
|}
==Xunu 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|28.092 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|22.904 ]]
|-
| 3 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.414 ]]
|-
| 4 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215 ]]
|-
| 5 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|14.022 ]]
|-
| 6 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|13.354 ]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.958]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.139 ]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.364 ]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.735]]
|}
==Xunetu 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|31.396 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|23.666 ]]
|-
| 3 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.692 ]]
|-
| 4 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215 ]]
|-
| 5 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|15.552]]
|-
| 6 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|14.682 ]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.958]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.146 ]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.364 ]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.745]]
|}
==Agostu 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|52.301]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|24.344]]
|-
| 3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|18.318]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.202]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|14.687]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.966]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.148]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.371]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.752]]
|}
==Setiembre 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|53.532 ]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|25.554 ]]
|-
| 3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|20.770 ]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.361 ]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|16.215 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|14.689]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.966]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|5.152 ]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.371 ]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.765]]
|}
==Ochobre 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|54.457]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|26.368]]
|-
| 3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|21.717 ]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.022]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.745]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.539]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.170]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.737]]
|}
==Payares 2017==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|68.235]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|26.760]]
|-
| 3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|23.620]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.443]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.746]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.539]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.217]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.746]]
|}
== Avientu 2017 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|73.067]]'''
|-
| 2 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|27.010]]
|-
| 3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|25.535]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.043]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.747]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.539]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.289]]
|-
| 10 || [[User:Zato-ino|Zato-ino]] (Almin) || [[Special:Contributions/Zato-ino|3.759]]
|}
2lv35tkti7g8t5phponoihsg1m9y140
Península del Sinaí
0
104945
4497889
4286819
2026-05-31T13:40:03Z
Limotecariu
735
4497889
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Península del Sinaí}}
{{xeografía}}
La '''península del Sinaí''' o, a cencielles, '''el Sinaí'''{{Toponimia Bíblica}} (n'[[Idioma árabe|árabe]],شبه جزيرة سيناء, ''Shibh Yaziret Sina' ''; n'[[Idioma hebréu|hebréu]], חצי האי סיני) ye una [[península]] con forma de triángulu, asitiada na rexón [[Asia|asiática]] del [[Próximu Oriente]]. Políticamente pertenez a [[Exiptu]], llindando al norte col [[mar Mediterraneu]], al oeste col [[ismu de Suez]] (que la xune a [[África]] y pol qu'escurre la [[canal de Suez]]), al este, cola frontera con [[Israel]] (que la dixebra del desiertu del [[Néguev]]), al nordeste col [[Estáu de Palestina]] y al sur col [[mar Roxu]]. El so vértiz meridional introducir nel citáu mar definiendo dos golfos nel mesmu, al oeste'l golfu de Suez, y al este'l golfu d'[[Eilat]] o d'[[Aqaba]].
En [[2009]] afayáronse 4 templos que daten del [[Imperiu Nuevu]] y del [[Primer Periodu Entemediu]].<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/21/cultura/1240314495.html Topen nel Sinaí cuatro templos faraónicos]</ref>
En xunu de 2009, informóse que los israelinos empiecen la busca de petroleu nel Sinaí.<ref>[http://infoprod.co.il/main/siteNew/index.php?langId=1&mod=article&action=article&Admin=qwas&stId=231 Israelinos empiecen busca de petroleu nel Sinaí], [http://Sinai%20en%20fotosatelite http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/sinai.html]</ref>
== Xeografía aprecien dos partes estremaes na península: el [[desiertu]] arenosu nel norte, y les abruptas montes serrapatosos nel sur, con cumes que devasen los 2.000 m sobre'l mar Roxu. Destaquen el [[Monte Catalina]], el monte más altu del Sinaí con 2.642 m. Tamién ye destacable el mesmu [[monte Sinaí]] (2.285 m), el monte onde, según l'[[Antiguu Testamentu]], recibió [[Moisés]] les ''Tables de la Llei'' colos [[Diez Mandamientos]]. A los so pies atópase'l [[Monesteriu de Santa Catalina del Monte Sinaí|Monesteriu de Santa Catalina]].
== Divisiones alministratives ==
Alministrativamente la península estremar en cinco zones, les gobernaciones de [[Suez (gobernación)|Suez]], [[Port Said (gobernación)|Port Said]], [[Ismailia (gobernación)|Ismailia]], [[Sinaí del Norte]] (''Shamal Sina' '') y [[Sinaí del Sur]] (''Yanub Sina' ''). La so superficie ye de 58.842 km², y la so población ye aproximao de 65.000 habitantes en ''Yanub Sina' '', y 314.000 en ''Shamal Sina'''; [[Port Said]] tien por sigo sola mediu millón d'habitantes. La mayoría de la población son [[beduinos]], magar esisten ciertos nucleos de población, siendo los más importantes la capital [[El-Arish]], asitiada na mariña mediterránea; [[Taba (Exiptu)|Taba]], asitiada al sur, cerca d'[[Eilat]] y por tanto xunto a la frontera con [[Israel]], y [[Sharm el-Sheij]], un importante centru turísticu na mariña del mar Roxu.
== Demografía ==
=== Población ===
Aproximao 66.500 persones viven en Ganub Sina, 314.000 viven en Shamal Sina y [[Port Said]] tien una población d'aproximao 500.000 persones. Delles partes de la población del-Isma'ileyyah y el-Suweis viven nel Sinaí, ente que'l restu vive na parte occidental de la [[canal de Suez]]. La población combinada d'estos dos provincies ye d'aproximao 1,3 millones (solo una parte d'esa población vive nel Sinaí, ente que'l restu vive na parte occidental de la [[canal de Suez]]).
=== Movimientos migratorios ===
Un gran númberu d'exipcios treslladar dende'l [[valle del Nilu]] y el Delta a la zona pa trabayar nel turismu, pero'l desenvolvimientu afectó negativamente a la población nativa como los beduinos del Sinaí.{{ensin referencies}} Col fin d'ayudar a solliviar los sos problemes, diverses organizaciones non gubernamentales empezaron a operar na rexón, incluyendo'l Makhad Trust, una organización benéfica del [[Reinu Xuníu]] qu'ayuda a los beduinos nel desenvolvimientu d'un ingresu sostenible, protexendo'l mediu ambiente natural, el patrimoniu y la cultura de Sinaí.
== Economía ==
Dende'l tratáu de paz ente [[Israel]] y [[Exiptu]], el Sinaí convertir nun destín turísticu por cuenta de la so redolada natural, ricos petones de coral y la historia bíblica. Los destinos turísticos más populares nel Sinaí son el [[Monte Sinaí]] ("Jabal Musa"); el [[Monesteriu de Santa Catalina del Monte Sinaí|Monesteriu de Santa Catalina]], que ta consideráu como'l monesteriu cristianu más antiguu del mundu; y les sableres de [[Sharm el-Sheij]], [[Dahab]], [[Nuweiba]] y [[Taba (Exiptu)|Taba]]. La mayoría de los turistes lleguen al [[Aeropuertu Internacional de Sharm el-Sheikh]], al traviés d'[[Eilat]] ([[Israel]]), en tren o n'autobús dende [[El Cairu]] o en ferry dende [[Aqaba]] en [[Xordania]].
== Clima ==
Sinaí ye una de les provincies más fríes n'Exiptu por cuenta de les sos altes altitúes y topografíes montascoses. Les temperatures d'iviernu en delles de les ciudaes y pueblos del Sinaí algamen -16 [[grau centígradu|°C]] (3 °F).pero puede llegar hasta los 25 [[grau centígradu|°C]] de media
== Galería d'imáxenes ==
{{Gallery
|Greatrift.jpg|Imaxe espacial del [[Gemini 11]] onde se ve parte d'Exiptu y la península del Sinaí.
|UNEF.Canada.Panama.74.jpeg|[[Fuercies de paz de les Naciones Xuníes]] canadianes y panamiegues na península del Sinaí en [[1974]].
|SinaiSand.JPG|Duna de sable y roques na península.
|Sinai Desert, Egypt, Road through the desert landscape.jpg|
|ISJabalMusa.JPG|El [[Monte Sinaí]] (''Gabal Musa'')
|Egypt.A2010286.0845.250m.jpg|Nube de sable nel Sinaí.
}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
*[http://viajesaegipto.com/?p=89 Descubrimientu: Cuarteles xenerales de l'Armada Exipcia nel norte de Sinaí mientres el Reinu Nuevu (4 de mayu de 2015)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180127084155/http://viajesaegipto.com/?p=89 |date=2018-01-27 }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Xeografía d'Exiptu]]
[[Categoría:Penínsules d'Asia]]
ko113lxrdu5iyyupolr52g6o3ar3tsv
Anderson Packers
0
111955
4497992
3805176
2026-06-01T09:55:30Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497992
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Anderson Packers}}
{{equipu}}
'''Anderson Packers''' foi un equipu de la [[NBA]] con base n'[[Anderson (Indiana)|Anderson]], [[Indiana]], dende [[1949]] hasta [[1950]]. Los Packers tamién xugaron na [[NBL]] antes d'entrar na NBA. El so pabellón yera'l Anderson High School Wigwam.
== Historia ==
* [[1945]]-[[1946|46]] NL Anderson Chiefs
* [[1946]]-[[1949|49]] NBL Anderson Duffey Packers
* [[1949]]-[[1950|50]] NBA Anderson Packers
* [[1950]]-[[1951|51]] NPBL Anderson Packers
== Trayeutoria ==
{| {{tablaguapa}}
|-
! Temporada
! G
! P
! %
! Play-offs
! Resultáu
|-
|-
!colspan="6"|'''Anderson Packers''' (NBL)
|-
|1946-47 ||24||20||0.545 || ||
|-
|1947-48 ||42||18||0.700||4-2||
|-
|1948-49 ||49||15||0.766||6-1||'''Campeones de la [[NBL]]'''
|-
!colspan="6"|'''Anderson Packers''' (NBA)
|-
|[[Temporada 1949-50 de los Anderson Packers|1949-50]] ||37||27||0.578||4-4||Pierden en Semifinales
|-
!colspan="6"|'''Anderson Packers''' (NPBL)
|-
|1950-51 || || || || ||
|-
|}
== Ver tamién ==
* [[Equipos desapaecíos de la NBA]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://nbahoopsonline.com/teams/Xdefunct/Andersonpackers/index.html Imáxenes de los Packers]
* [http://hhssocialstudies.tripod.com/id8.html Anderson Packers Heritage] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200526235640/http://hhssocialstudies.tripod.com/id8.html |date=2020-05-26 }}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Equipos de baloncestu desapaecíos]]
[[Categoría:Equipos de baloncestu d'Estaos Xuníos]]
t2l9oh0lhw5phbxp2uf5d1os05mmp58
Real Federación Española de Fútbol
0
112178
4497909
4455828
2026-05-31T16:42:59Z
~2026-32207-71
148966
/* Presidentes */
4497909
wikitext
text/x-wiki
{{Organización}}
La '''Real Federación Española de Fútbol''' ('''RFEF''') ye l'organismu rector del fútbol n'[[España]]. Foi fundada'l 29 de setiembre de 1913, anque tien el so antecedente direutu na Federación Española de Clubes de Football», constituyida en 1909.<ref>{{cita web |editor=Diariu Marca |títulu=En 1913 nació "una nueva Federación dafechu distinta" |url=https://www.marca.com/2009/11/11/futbol/seleccion/1257941378.html |fechaaccesu=6 de setiembre de 2013}}</ref> Tien la so sede en [[Las Rozas de Madrid]], onde s'atopa la [[Ciudá del Fútbol de Las Rozas|Ciudá del Fútbol]], inaugurada'l 12 de mayu de 2003.
La RFEF ta afiliada a la [[FIFA|Federación Internacional de Fútbol Asociación]] (FIFA) y la [[UEFA|Unión Europea d'Asociaciones de Fútbol]] (UEFA), máximos organismos del fútbol a nivel mundial y européu respeutivamente, y al [[Comité Olímpicu Español]] (COE), en calidá de federación con [[deporte olímpicu]]. A 30 de xunu de 2007 tenía 18 286 clubes inscritos y 697 195 futbolistes federaos, lo que la convierte na federación deportiva con más llicencies d'[[España]].
== Historia ==
=== La predecesora Federación de Clubes y los primeros años ===
<!------http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1911/11/23/pagina-2/1394634/pdf.html--------->
L'antecedente de l'actual Real Federación Española de Fútbol foi la ''Federación Española de Clubes de Football'', entidá que se constituyó en [[Madrid]] el [[14 d'ochobre]] de 1909. Los primeros clubes en xuntase a la nueva entidá fueron el [[Futbol Club Barcelona|Foot-Ball Club Barcelona]], el [[Vigo Football Club|Vigo Foot-Ball Club]], el [[Tarragona Futbol Club|Tarragona Foot-Ball Club]], el [[Pamplona Football Club|Pamplona Foot-Ball Club]], la [[Real Sociedad Gimnástica Española|Sociedad Gimnástica Española]], el [[Irún Sporting Club]], el [[Real Club Fortuna de Vigo]] y l'[[Club Español de Madrid|Español Foot-Ball Club]] de Madrid. Otros, sicasí, dieron el llombu al nuevu organismu como dellos clubes consideraos d'importancia como l'[[Athletic Club]], el [[Real Madrid Club de Fútbol|Madrid Foot-Ball Club]] y el que yera vixente [[Copa del Rei campeón d'España]], el [[Club Ciclista de San Sebastián|Ciclista Foot-Ball Club]] de San Sebastián.
Estos "disidentes" llegaron a fundar la so propia asociación sol nome de ''Unión Española de Clubes de Foot-ball'' y encargaron al vixente campeón, el Club Ciclista la organización del [[Copa del Rei de Fútbol 1910|Campeonatu d'España de 1910]] de forma paralela al consideráu tornéu oficial entamáu pola Federación Española de Clubes de Football.
Finalmente, n'ochobre de 1910, dambes facciones roblaron la paz: los clubes disidentes reconocieron a la ''Federación Española de Clubes de Football'', que de la mesma daba oficialidá al Campeonatu d'España entamáu pola Unión de Club. Con éses en 1910 hubo dos campeones de la Copa del Rei: el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] -ganador de la entamada pola Federación- y el [[Athletic Club]] -vencedor de la entamada pola Unión de Clubes-.
Sicasí, l'aselu nun llegó a la Federación. El primer Campeonatu d'España xugáu tres la reunificación, la [[Copa del Rei de fútbol 1911|Copa del Rei de 1911]], tuvo marcáu poles trifulques ente los participantes, munchos de los cualos retiráronse de la competición. Los incidentes forzaron la dimisión del presidente de la Federación, José Ortega, siendo escoyíu socesor Juan Padrós Rubio. Este, sicasí, refugó'l cargu, y el vicepresidente, Ramón Paz, asumió la presidencia mientres cinco meses, hasta ser releváu por Ricardo Ruiz Ferry. Sicasí, Ruiz Ferry dimitió apenes trés díes depués, y nuevamente ocupó'l so llugar.
Los discutinios pa decidir la sede onde tenía d'apostase'l Campeonatu d'España de 1913 acabaron provocando otra cisma na Federación. Na asamblea celebrada en mayu de 1912, el [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] anunció la so marcha de la Federación; secundáron-y otros clubes catalanes como'l [[CE Sabadell|Sabadell]], Català, [[Unió Esportiva Sants|Internacional]], [[Club de Fútbol Badalona|Badalona]] o [[Fútbol Club España de Barcelona|FC España de Barcelona]], según tres equipos [[Guipúzcoa|guipuzcoanos]]: [[Real Unión de Irún|SC Irún]], [[Real Sociedad de Fútbol|Real Sociedad]] y Vasconia. Los clubes disidentes fundaron la ''Real Unión Española de Clubes de Foot-ball'', a la que darréu s'añader otros como'l Pamplona SC o [[Deportivo de La Coruña]]. Como yá pasara dos años antes, entamaron el so propiu Campeonatu d'España en 1913, de forma paralela al que la Federación entamó esi añu.
Poco dempués de celebrase los respeutivos campeonatos d'España, la [[FIFA]], na so asamblea del [[31 de mayu]] de [[1913]], refugaba l'ingresu del fútbol español, al nun aceptar la coesistencia de dos federaciones. Al empar, como midida de presión, proponíase prohibir los partíos internacionales, ente equipos españoles y los clubes adscritos al organismu internacional. A instancies tamién del monarca, [[Alfonsu XIII]] -que yera presidente d'honor de la Federación dende la so fundación- dambes federaciones alcordaron la so unión definitiva, nuna histórica xunta celebrada'l [[30 de xunetu]] de [[1913]] en [[San Sebastián]]. Aprobóse, tamién, la constitución de cuatro federaciones rexonales (este, oeste, norte y centru), que los sos delegaos asistieron, el [[2 de setiembre]] de [[1913]] y na sede del Real Aero Club d'España, en [[Madrid]], a l'asamblea constitutiva de la Real Federación Española de Fútbol; que'l so títulu real foi dau, espresamente, pol mesmu [[Alfonsu XIII]]. La RFEF queda constituyida oficialmente'l [[29 de setiembre]] de [[1913]], siendo Francisco García Molina pela so parte, escoyíu como primer presidente de la nueva Federación. Esi mesmu día foi aceptada como miembru provisional de la [[FIFA]], oficializándose l'ingresu de plenu derechu nel organismu internacional, na asamblea celebrada n'[[Oslu]] el [[27 de xunetu]] de [[1914]].<ref name=FUNDACION/><ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundodeporte/especiales/2002/02/centenario/1913_7.html |títulu=Afiliación FIFA |editor=Diariu El Mundo |fechaaccesu=6 de setiembre de 2013}}</ref>
Otru de les temes aldericaes na asamblea constitutiva de la RFEF fueron les nueves bases del Campeonatu d'España, pa poner fin a les disputes que marcaren les últimes ediciones del tornéu. Alcordóse, ente otres midíes, institucionalizar los campeonatos entamaos poles distintes federaciones rexonales como una fase previa la Copa del Rei. Estremóse país en diez rexones, anque primeramente namái en cuatro (Galicia, Norte, [[Campeonatu de Cataluña de fútbol|Cataluña]] y [[Campeonatu Rexonal Centro|Centru]]) yá esistíen federaciones con campeonatos rexonales en marcha.
En [[1915]] poner en marcha la [[Copa del Príncipe d'Asturies de Fútbol]], un campeonatu d'España de seleiciones rexonales. El tornéu, impulsáu dos años antes por Juan Padrós, cuando yera presidente de la Federación, taba apadrináu pol Rei [[Alfonsu XIII]], quien dexó un troféu que tenía d'apurrir el so fíu. La [[Seleición Norte]] foi la primer ganadora del tornéu.
Yá que España inda nun reconocía oficialmente'l profesionalismo nel fútbol, l'Asamblea Xeneral de la RFEF del [[21 de mayu]] de [[1920]] aprobó la creación d'una la [[Seleición de fútbol d'España|seleición española]] pa participar nos Xuegos Olímpicos d'esi branu n'Amberes. Foi designáu un comité de seleccionadores formáu Francisco Bru (en representación de la rexón de Cataluña), José Berraondo (de la rexón Norte) y Juan Ruete (de la rexón Centro), anque finalmente los dos últimos arrenunciaron por motivos personales.
El primer partíu del combináu español apostóse'l [[28 d'agostu]] de [[1920]] en [[Bruxeles]] y terminó con victoria por 1-0 ante Dinamarca. Nel so debú internacional, España tornó de tierres belgues cola [[medaya de plata]].
=== Ser Villar ===
A principios de [[2008]] la RFEF viose envolubrada nun conflictu col Gobiernu español. Este, traviés del [[Conseyu Cimeru de Deportes]], encamentó a la RFEF a cumplir una Orde Ministerial del [[6 d'avientu]] de [[2007]], qu'obligaba a convocar eleiciones antes del branu de 2008 a toes aquelles federaciones que nun llograren la clasificación pa los Xuegos Olímpicos de Beixín.<ref>{{cita web |url= https://www.elpais.com/articulo/deportes/futbol/queda/plazos/elpepudep/20080331elpepidep_20/Tes |títulu= El conflictu ente'l CSD y la FEF amenaza con abrir güei el procesu de inhabilitación de Villar |fechaaccesu=13 d'abril de 2008 |autor= [[El País (España)|El País]]}}</ref> Sicasí, el [[3 de marzu]] de [[2008]] l'asamblea de la RFEF, respondiendo por la postura del so presidente, [[Ángel María Villar]], decidió caltener la fecha de los comicios a la presidencia previstos pa payares d'esi añu, cuando expiran los cuatro años del mandatu.<ref>{{cita web |url= https://www.abc.es/20080304/deportes-futbol/asamblea-saca-futbol_200803040253.html |títulu= L'Asamblea saca al fútbol de la llei |fechaaccesu= 13 d'abril de 2008 |editor= [[ABC (España)|ABC]] |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20080307075642/https://www.abc.es/20080304/deportes-futbol/asamblea-saca-futbol_200803040253.html |fechaarchivu= 7 de marzu de 2008 }}</ref>
Pela so parte, el presidente de la [[FIFA]], [[Joseph Blatter]], alvirtió que la inxerencia política na Federación supondría la espulsión de los clubes españoles y de la seleición española (clasificada p'apostar la Eurocopa) de la competiciones europees.<ref>{{cita web |url= http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=491887&idseccio_PK=805 |títulu= Blatter amenacia otra vegada a España en defensa de Villar |fechaaccesu= 13 d'abril de 2008 |autor= [[Sport (diariu)|Sport]] |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20220326092736/http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=491887&idseccio_PK=805 |fechaarchivu= 2022-03-26 }}</ref>
En xineru de [[2009]] la Federación Española y la [[Federación Portuguesa de Fútbol]] roblaron un alcuerdu pa formalizar una candidatura conxunta p'allugar la fase final de la [[Copa Mundial de Fútbol 2018|Copa Mundial de 2018]].<ref>{{cita web |url= https://www.elmundo.es/elmundodeporte/2009/01/19/futbol/1232370629.html |títulu= España y Portugal alcuerden presentar una candidatura conxunta al Mundial 2018 |fechaaccesu=19 de xineru de 2009 |editor= [[El Mundo (España)|El Mundo]]}}</ref>
El día 20 de xunetu de 2017 Villar ingresa en prisión por tar implicáu en dellos casos de corrupción al pie del so fíu Gorka y [[Juan Padrón Morales|Juan Padrón]], siendo destituyíu con efeutu inmediatu como presidente del ente federativu. El 21 d'avientu de 2017, el Tribunal Alministrativu del Deporte (TAD) destituyó a Villar del cargu de presidente de la RFEF, al considerar probada la so falta de neutralidá nunes eleiciones celebraes unos meses antes.<ref name=cese>{{cita publicación |nome = Ladislao J. |apellíu = Moñino |títulu = Ángel María Villar, destituyíu como presidente de la Federación pol TAD |url = https://elpais.com/deportes/2017/12/22/actualidad/1513963440_308973.html |periódicu = [[El País]] |fecha = 22 d'avientu de 2017}}</ref> Foi sustituyíu con calter provisional por [[Juan Luis Larrea]].
== Federaciones territoriales ==
{{VT|Campeonatos rexonales de fútbol d'España}}
La RFEF ta integrada por 19 Federaciones rexonales o territoriales, que s'encarguen de la organización de tol fútbol non profesional (sacante la Segunda B y de la segunda fase de Tercera) nes distintes [[Comunidá autónoma|Comunidaes autónomes]] d'[[España]].
* [[Andalucía]]: [[Federación Andaluza de Fútbol]] (FAF)
* [[Aragón]]: [[Federación Aragonesa de Fútbol]] (FAGF)
* [[Principáu d'Asturies]]: [[Real Federación de Fútbol del Principáu d'Asturies]] (RFFPA)
* [[Canaries]]: [[Federación Canaria de Fútbol]] (FCF)
* [[Cantabria]]: [[Federación Cántabra de Fútbol]] (FCBF)
* [[Castiella y Llión]]: [[Federación de Castiella y Lleón de Fútbol]] (FCYLF)
* [[Castiella-La Mancha]]: [[Federación de Fútbol de Castiella-La Mancha]] (FFCLM)
* [[Cataluña]]: [[Federació Catalana de Futbol]] (FCF)
* [[Ceuta]]: [[Federación de Fútbol de Ceuta]] (FFCE)
* [[Comunidá Valenciana]]: [[Federación de Fútbol de la Comunidá Valenciana]] (FFCV)
* [[Comunidá de Madrid]]: [[Real Federación de Fútbol de Madrid]] (RFFM)
* [[Estremadura]]: [[Federación Estremeña de Fútbol]] (FEXF)
* [[Galicia]]: [[Federación Gallega de Fútbol]] / Federación Galega de Fútbol (FGF)
* [[Islles Baleares]]: [[Federació de Fútbol de les Illes Balears]] (FFIB)
* [[La Rioxa (España)|La Rioxa]]: [[Federación Rioxana de Fútbol]] (FRF)
* [[Melilla]]: [[Federación Melillense de Fútbol]] (FMF)
* [[Rexón de Murcia]]: [[Federación de Fútbol de la Rexón de Murcia]] (FFRM)
* [[Navarra]]: [[Federación Navarra de Fútbol]] (FNAF)
* [[País Vascu]]: [[Federación Vasca de Fútbol]] / Euskadiko Futbol Federakundea (FVF / EFF)
== Presidentes ==
{{AP|Presidentes de la RFEF|l1=Presidentes de la RFEF}}
{| width=100%
| valign=top width=85% align=center |
{| class="unsortable" border=1 width=100% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: left;"
|- align="center" align=center style="background:#CCDDCC" "color:black;"
!Presidente !Periodu !Nota(s)
|- align="center"
!colspan="3" bgcolor=CCDDCC| '''Presidentes de la Federación Española de Clubes de Foot-Ball'''
|-
|[[Pedro Sánchez de Neyra y Castro|Pedro Sánchez de Neyra]] (Marqués de Casa Alta) ||1909-1911 ||
|-
|Ramón Paz Iglesias ||1911-1911 ||
|-
|José Ortega ||1911-1911 ||
|-
|[[Juan Padrós|Juan Padrós Rubio]] ||1911-1911 ||
|-
|Ricardo Ruiz Ferry ||1911-1912 ||
|-
|Ramón Paz Iglesias ||1912-1912 ||
|-
|[[Juan Padrós|Juan Padrós Rubio]] ||1912-1913 ||
|- align="center"
!colspan="3" bgcolor=CCDDCC| '''Presidentes de la Real Federación Española de Fútbol'''
|-
| [[Francisco García Molinas]]||1913-1916||
|-
|[[Gabriel Maura Gamazo]]||1916-1920||<small><center>Debú de {{sel|España}} en partíu internacional. Medaya de plata nos [[Xuegos Olímpicos d'Amberes 1920|Xuegos Olímpicos de 1920]]
|-
|[[Luis Argüello Brague|Luis Argüello]]||1920-1921||<small><center>Presidente en funciones
|-
|[[David Ormaechea]]||1921-1923||
|-
|[[Gabriel Maura Gamazo]]||1923-1924||
|-
|[[Julián Olave Videa|Julián Olave]]||1924-1926||
|-
|[[Antonio Bernabéu de Yeste|Antonio Bernabéu]]||1926-1927||
|-
|[[Pedro Díez de Rivera]]||1927-1931||
|-
|[[Leopoldo García Durán]]||1931-1936||<small><center>Debú nuna [[Copa Mundial de Fútbol]] ([[Italia 1934|1934]])
|- align=center bgcolor=#ffd9c9
| colspan="3" | Mientres la [[Guerra Civil Española]] (1936 a 1939) el cargu quedó vacante.
|-
|[[Julián Troncoso Sagredo|Julián Troncoso]]||1939-1940||
|-
|[[Luis Saura del Pan|Luis Saura]]||1940-1941||
|-
|[[Javier Barroso]]||1941-1946||
|-
|[[Jesús Rivero Meneses]]||1946-1947||
|-
|[[Armando Muñoz Calero]]||1947-1950||<small><center>Cuartu puestu na [[Copa Mundial de Fútbol de 1950]]
|-
|[[Manuel Valdés Larrañaga|Manuel Valdés]]||1950-1952||
|-
|[[Sancho Dávila y Fernández de Celis|Sancho Dávila]]||1952-1954||
|-
|[[Juan Touzón]]||1954-1956||
|-
|[[Alfonso de la Fuente Chaos|Alfonso de la Fuente]]||1956-1960||
|-
|[[Benito Pico Martínez|Benito Pico]]||1960-1967||<small><center> Campeonatu de la [[Eurocopa 1964]]
|-
|[[José Luis Mariña Cenzano|José Luis Mariña]]||1967-1970||
|-
|[[José Luis Pérez-Paya]]||1970-1975||
|-
|[[Pablo Porta]]||1975-1984||<small><center>Primer vencedor d'unes eleiciones (1976). Organización de la [[Copa Mundial de Fútbol de 1982]]. Subcampeonatu de la [[Eurocopa 1984]]
|-
|[[José Luis Roca]]||1984-1988||
|-
|[[Ángel María Villar]]||1988-2017||<small><center>Imputáu por delitos de corrupción que traxeron el so ingresu en prisión y cese como presidente de la federación
|-
|[[Juan Luis Larrea]]||2017-2018.||<small><center>En funciones de forma cautelar y provisional
|}
| valign=top width=15% align=center |
[[Ficheru:Juan Luis Larrea.jpg|thumb|200px|[[Juan Luis Larrea]], presidente en funciones dende 2017.]]
|}
== Competiciones entamaes pola RFEF ==
{{AP|Competiciones de clubes de la RFEF|l1=Competiciones de clubes de la RFEF}}
=== Torneos de clubes ===
{| class="sortable" border=1 width=70% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: left;"
|- align="center" align=center style="background:#CCDDCC" "color:black;"
!width=30%|'''Tornéu'''
!width=35%|Última edición
!width=25%|Campeón vixente
|- align="center" align=center
!colspan="3" bgcolor=CCDDCC| '''Competiciones profesionales'''
|-
|[[Primer División d'España|Primer División]]
|[[Primer División d'España 2016-17|86ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Comunidá de Madrid}} [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]
|-
|[[Segunda División d'España|Segunda División]]
|[[Segunda División d'España 2016-17|86ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Comunidá Valenciana}} [[Levante Unión Deportiva|Levante U. D.]]
|-
|[[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]]
| [[Copa del Rei de fútbol 2016-17|113ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Cataluña}} [[Futbol Club Barcelona|F. C. Barcelona]]
|-
|[[Supercopa d'España|Supercopa]]
| [[Supercopa d'España de Fútbol 2017|34ª edición (2017-18)]]
|{{bandera|Comunidá de Madrid}} [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]
|-
|[[Primer División Femenina d'España|Primer División Femenina]]
|[[Primer División Femenina d'España 2016-17|29ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Comunidá de Madrid}} [[Club Atlético de Madrid Femenín|Atlético de Madrid]]
|-
|[[Segunda División Femenina d'España|Segunda División Femenina]]
|[[Segunda División Femenina d'España 2016-17|15ª edición (2016-17)]]
|''Ensin vencedor proclamáu''<ref group="n">La competición nun define un campeón absolutu.</ref>
|-
|[[Copa de la Reina de Fútbol|Copa de la Reina]]
| [[Copa de la Reina de Fútbol 2017|35ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Cataluña}} [[Futbol Club Barcelona|F. C. Barcelona]]
|- align="center" align=center
!colspan="3" bgcolor=CCDDCC| '''Competiciones semiprofesionales, ''amateurs'', sala, rexonales, territoriales y xuveniles'''
|-
|[[Segunda División "B" d'España|Segunda División "B"]]
|[[Segunda División B d'España 2016-17|40ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Castiella y Llión}} [[Cultural y Deportiva Leonesa|Cultural Leonesa]]
|-
|[[Tercer División d'España|Tercer División]]
|[[Tercer División d'España 2016-17|80ª edición (2016-17)]]
|''Múltiples vencedores''<ref group="n">La competición ta estremada en 18 grupos.</ref>
|-
| [[Copa Real Federación Española de Fútbol]]
| [[Copa Real Federación Española de Fútbol 2016-17|29ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Comunidá Valenciana}} [[Atlético Saguntín]]
|-
| [[División d'Honor Xuvenil d'España|División d'Honor Xuvenil]]
| [[División d'Honor Xuvenil d'España 2016-17|50ª edición (2016-17)]]
|''Múltiples vencedores''<ref group="n">La competición ta estremada en 7 grupos.</ref>
|-
| [[Copa de Campeones de División d'Honor Xuvenil|Copa de Campeones Xuvenil]]
| [[División d'Honor Xuvenil d'España 2016-17#Copa de Campeones 2017|23ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Comunidá de Madrid}} [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]
|-
| [[Copa del Rei Xuvenil de Fútbol|Copa del Rei Xuvenil]]
| [[Copa del Rei Xuvenil de Fútbol 2017|47ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Comunidá de Madrid}} [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]
|-
| [[Segunda División B (fútbol sala)|Segunda División "B" (Sala)]]
| [[Segunda División B (fútbol sala)|23ª edición (2016-17)]]
|''Múltiples vencedores''<ref group="n">La competición ta estremada en 6 grupos.</ref>
|-
| [[Copa del Rei de fútbol sala|Copa del Rei (Sala)]]
| [[Copa del Rei de Fútbol Sala 2016-17|7ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Rexón de Murcia}} [[ElPozo Murcia|ElPozo Murcia F. S.]]
|-
| [[Supercopa d'España de Fútbol Sala femenín|Supercopa (Sala femenín)]]
| [[Supercopa d'España de Fútbol Sala femenín 2016|14ª edición (2016-17)]]
|{{bandera|Comunidá de Madrid}} [[Atlético de Madrid Navalcarnero|C. D. F. Atlético Navalcarnero]]
|}
=== Torneos de seleiciones ===
Fase española de la [[Copa de les Rexones de la UEFA]].
== Palmarés en fútbol ==
{{VT|Palmarés de la Seleición de fútbol d'España y les sos categoríes inferiores|l1=Palmarés de la seleición absoluta ya inferiores}}
=== Seleición absoluta masculina ===
{{AP|Seleición masculina de fútbol d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición<ref>[http://es.uefa.com/memberassociations/association=ESP/honours/index.html Palmarés UEFA] uefa.com</ref><ref>[http://es.fifa.com/associations/association=esp/index.html Palmarés FIFA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180202061014/http://es.fifa.com/associations/association=esp/index.html |date=2018-02-02 }} fifa.com</ref>
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Copa Mundial de Fútbol|Copa del Mundu]]'''
|align=center|1 ([[Copa Mundial de Fútbol de 2010|2010]])
|align=center| -
|align=center| -
|- bgcolor=#F5F5F5
!align=left|'''[[Eurocopa]]'''
|align=center|3 ([[Eurocopa 1964|1964]], [[Eurocopa 2008|2008]] y [[Eurocopa 2012|2012]])
|align=center|1 ([[Eurocopa 1984|1984]])
|align=center| -
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Copa FIFA Confederaciones|Copa Confederaciones]]'''
|align=center| -
|align=center| 1 ([[Copa FIFA Confederaciones 2013|2013]])
|align=center| 1 ([[Copa FIFA Confederaciones 2009|2009]])
|- bgcolor=#F5F5F5
!align=left|'''[[Fútbol nos Xuegos Olímpicos|Xuegos Olímpicos]]'''
|align=center| -
|align=center| 1 ([[España nos Xuegos Olímpicos d'Amberes 1920|1920]])
|align=center| -
|}
=== Seleiciones inferiores masculines ===
;Seleición sub-23 masculina {{AP|Seleición
de fútbol sub-23 d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#F5F5F5
!align=left|'''[[Fútbol nos Xuegos Olímpicos|Xuegos Olímpicos]]'''
|align=center|1 ([[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Barcelona 1992|1992]])
|align=center|1 ([[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Sydney 2000|2000]])
|align=center| -
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Eurocopa Sub-21|Européu Sub-23]]'''
|align=center| -
|align=center|1 (1969)
|align=center| -
|}
;Seleición sub-21 masculina {{AP|Seleición
de fútbol sub-21 d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Eurocopa Sub-21|Européu Sub-21]]'''
|align=center|4 (1986, 1998, [[Eurocopa Sub-21 2011|2011]] y [[Eurocopa Sub-21 2013|2013]])
|align=center|3 (1984, 1996 y [[Eurocopa Sub-21 de 2017|2017]])
|align=center|2 (1994 y 2000)
|}
;Seleición sub-20 masculina {{AP|Seleición
de fútbol sub-20 d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Copa Mundial de Fútbol Sub-20|Mundial Sub-20]]'''
|align=center|1 ([[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1999|1999]])
|align=center|2 ([[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1985|1985]] y [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2003|2003]])
|align=center| -
|}
;Seleición sub-19 masculina {{AP|Seleición
de fútbol sub-19 d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Eurocopa Sub-19|Européu Sub-19]]'''
|align=center|8 ([[Campeonatu Européu Sub-18 1995|1995]], [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2002|2002]], [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2004|2004]], [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2006|2006]], [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2007|2007]], [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2011|2011]], [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2012|2012]] y [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2015|2015]])<ref group="n">Nun s'inclúin ediciones consideraes equivalentes pero realizaes so la denominación "campeonatu xuvenil de la FIFA" sub-18 ente 1948 y 1980, una y bones la UEFA nun les contabiliza nel palmarés de la competición.</ref>
|align=center|4 (1957, 1964, [[Campeonatu Européu Sub-18 1996|1996]] y [[Campeonatu Européu de la UEFA Sub-19 2010|2010]])
|align=center| -
|}
;Seleición sub-17 masculina {{AP|Seleición
de fútbol sub-17 d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#F5F5F5
!align=left|'''[[Copa Mundial de Fútbol Sub-17|Mundial Sub-17]]'''
|align=center| -
|align=center|4 ([[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 1991|1991]], [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2003|2003]], [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2007|2007]] y [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2017|2017]])
|align=center|2 ([[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 1997|1997]] y [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2009|2009]])
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Eurocopa Sub-17|Européu Sub-17]]'''
|align=center|9 ([[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1986|1986]], [[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1988|1988]], [[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1991|1991]], [[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1997|1997]], [[Campeonatu Européu sub-16 de la UEFA 1999|1999]], [[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 2001|2001]], [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2007|2007]], [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2008|2008]] y [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2017|2017]])
|align=center|6 ([[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1992|1992]], [[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1995|1995]], [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2003|2003]], [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2004|2004]], [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2010|2010]] y [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2016|2016]])
|align=center|3 ([[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1985|1985]], [[Campeonatu Européu Sub-16 de la UEFA 1998|1998]] y [[Campeonatu Européu Sub-17 de la UEFA 2006|2006]])
|}
=== Seleiciones inferiores femenines ===
;Seleición sub-19 femenina {{AP|Seleición
femenina de fútbol d'España#Seleición Sub-19}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Campeonatu Européu Femenín Sub-19 de la UEFA|Européu Sub-19]]'''
|align=center|2 (2004 y [[Campeonatu Européu Femenín Sub-19 de la UEFA 2016-17|2017]])
|align=center|5 (2000, [[Campeonatu Femenín Sub-19 de la UEFA de 2011-12|2012]], [[Campeonatu Femenín Sub-19 de la UEFA de 2013-14|2014]], [[Campeonatu Femenín Sub-19 de la UEFA de 2014-15|2015]] y [[Campeonatu Femenín Sub-19 de la UEFA de 2015-16|2016]])
|align=center| -
|}
;Seleición sub-17 femenina {{AP|Seleición
femenina de fútbol sub-17 d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#F5F5F5
!align=left|'''[[Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-17|Mundial Sub-17]]'''
|align=center| -
|align=center|1 ([[Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-17 de 2014|2014]])
|align=center|1 ([[Copa Mundial Femenina de Fútbol Sub-17 de 2010|2010]])
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA|Européu Sub-17]]'''
|align=center|3 ([[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2009/10|2010]], [[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2010/11|2011]] y [[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2014/15|2015]])
|align=center|4 ([[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2008/09|2009]], [[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2013/14|2014]], [[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2015/16|2016]] y [[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2016-17|2017]])
|align=center|1 ([[Campeonatu Européu Femenín Sub-17 de la UEFA 2012/13|2013]])
|}
== Palmarés en fútbol sala ==
=== Seleición absoluta masculina ===
{{AP|Seleición de fútbol sala d'España}}
{|cellspacing="0" style="background: #e6EEE6; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" width=100%
|- bgcolor=red style="color:yellow;"
!width=25%|Competición
!width=20%|[[Ficheru:Gold medal icon.svg|link=|Campeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Silver medal icon.svg|link=|Subcampeón]]
!width=20%|[[Ficheru:Bronze medal icon.svg|link=|Tercer puestu]]
|- bgcolor=#FAFBFD
!align=left|'''[[Copa Mundial de fútbol sala de la FIFA|Copa del Mundu]]'''
|align=center|2 ([[Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA 2000|2000]], [[Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA 2004|2004]])
|align=center|3 ([[Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA 1996|1996]], [[Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA 2008|2008]], [[Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA 2012|2012]])
|align=center|1 ([[Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA 1992|1992]])
|- bgcolor=#F5F5F5
!align=left|'''[[Eurocopa de Fútbol Sala|Eurocopa]]'''
|align=center|7 ([[Eurocopa de fútbol sala de 1996|1996]], 2001, [[Eurocopa de fútbol sala de 2005|2005]], [[Eurocopa de fútbol sala de 2007|2007]], [[Eurocopa de fútbol sala de 2010|2010]], [[Eurocopa de fútbol sala de 2012|2012]], [[Eurocopa de fútbol sala de 2016|2016]])
|align=center|1 ([[Eurocopa de fútbol sala de 1999|1999]])
|align=center|2 ([[Eurocopa de fútbol sala de 2003|2003]], [[Eurocopa de fútbol sala de 2014|2014]])
|}
== Distinciones ==
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align:center;"
|-bgcolor=dddddd
!width="300"|Distinción
!width="95"|Añu
|-
|[[Ficheru:REAL ORDEN DEL MÉRITO DEPORTIVO ribbon.jpg|40px]] [[Real Orde del Méritu Deportivu|Placa d'Oru Real Orde del Méritu Deportivu]]<ref>[http://www.csd.gob.es/csd/competicion/06distincionesDeporte/real-orde-del-merito-deportivu/gallardoniaos-2009 ROMD 2009] csd.gob.es</ref>
|[[2009]]
|-
|-bgcolor=dddddd
!Gallardón
!Añu
|-
|[[Ficheru:FIFA Flag.svg|30px]] [[Premiu Fair Play de la FIFA|Premiu FIFA Fair Play]]
|[[1991]]
|-
|[[Ficheru:UEFA logo.svg|30px]] [[Premiu UEFA Maurice Burlaz]]
|[[1994]], [[1996]], [[1998]], [[2002]], [[2004]], [[2006]], [[2007]], [[2011]]
|}
== Ver tamién ==
* [[Seleición de fútbol d'España]]
* [[Seleición de fútbol sala d'España]]
* [[Seleición de fútbol playa d'España]]
* [[Copa Mundial de Fútbol de 1982]]
== Bibliografía ==
* Martínez Calatrava, Vicente (2001). ''Historia y estadística del fúbol español''. ISBN 978-84-607-5701-6
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Notes ==
{{llistaref|grupu="n"}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.rfef.es/ Sitiu web oficial]
* {{Facebook|RFEF|RFEF}}
* {{Twitter|rfef|RFEF}}
{{commonscat|Royal Spanish Football Federation}}
{{Control d'autoridaes}}
{{Tradubot|Real Federación Española de Fútbol}}
[[Categoría:RFEF|RFEF]]
[[Categoría:Autoridaes nacionales de fútbol|España]]
[[Categoría:Organismos futbolísticos d'España]]
[[Categoría:Federaciones deportives d'España|Fútbol]]
[[Categoría:Federaciones deportives olímpiques d'España|Fútbol]]
[[Categoría:Miembros de la UEFA|España]]
[[Categoría:Fútbol n'España en 1913]]
[[Categoría:Organizaciones fundaes en 1913]]
ipt7w49kp45d4notcvbv84u7eh0wzmm
Afroamericanu
0
112590
4497855
4497386
2026-05-31T13:10:45Z
Limotecariu
735
4497855
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20150530195535}}
{{Ficha de grupu étnicu |grupu=Afroamericanos
|otros nomes=
|imaxe=[[Ficheru:San Martin de Porres huaycan.jpg|100x100px]][[Ficheru:Toussaint Louverture.jpg|100x100px]][[Ficheru:Harriet Tubman.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Machado-450.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Candelario Gruesu.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:NicolásGuillén-1942.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Martin Luther King Jr NYWTS.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Owen Arthur-2.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Ruben Rada1.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Pelé 23092007.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Bob-Marley.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Susana boca.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Michael Jackson 1984.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Michaëlle Jean 1 11072007.jpg{{!}}100x100px]]{{!(}}{{!(}}[[Ficheru:Barack Obama.jpg|100x100px]]
|imaxe_tamañu=100x100px
|descripción= <span style="font-size:90%;">[[Martín de Porres|San Martín de Porres]] • [[François Dominique Toussaint-Louverture|Toussaint L'Ouverture]] • [[Harriet Tubman]] •[[Joaquim Maria Machado de Assis|Joaquim Machado de Assis]] • [[Candelario Gruesu]] • [[Nicolás Guillén]] • [[Martin Luther King, Jr.|M. L. King, Jr.]] • [[Owen Arthur]] • [[Rubén Rada]] •[[Pelé]] • [[Bob Marley]] • [[Susana Baca]] •[[Michael Jackson]] • [[Michaëlle Jean]] • [[Barack Obama]]</span>
|población= 288 588 078
|asentamientu1= {{BRA}}
|asentamientu2= {{USA}}
|asentamientu3= {{COL}}
|asentamiento4= {{PER}}
|asentamientu5= {{HAI}}
|asentamientu6= {{VEN}}
|asentamientu7= {{CUB}}
|asentamientu8= {{DOM}}
|asentamientu9= {{PUR}}
|asentamientu10= {{JAM}}
|asentamientu11= {{PAN}}
|asentamientu12= {{ECU}}
|idioma= [[Idioma inglés|Inglés]], [[Idioma español|español]], [[Idioma portugués|portugués]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]], [[Llingua criolla|criollu]], [[Idioma yoruba|Yoruba]], [[Idioma zulú|Zulú]], |relixón=
[[Ficheru:P christianity.svg|18px]][[Cristianismu]] ([[Ilesia católica|Catolicismu]] y [[protestantismu]]), [[Ficheru:Star and Crescent.svg|15px]][[islam]], [[relixones afroamericanes]], [[umbanda]], [[santería]], [[vudú]], [[candomblé]], [[Creencies zulues]].}}
'''Afroamericanu''' ye un términu qu'empezó a utilizase nos [[Estaos Xuníos|Estaos Xuníos d'América]] na [[Años 1960|década de 1960]], pola mesma población con ascendencia africana derivada de la esclavitú con o ensin mestizaje, pa revindicar l'arguyu de los sos raigaños africanos.{{ensin referencies}}
El términu foi ampliáu y empezó a ser utilizáu con igual propósitu, pa faer referencia a les persones nacíes nel [[América|continente americanu]], que tienen antepasaos [[África subsaḥariana|africanos subsaḥarianos]] deriváu de la esclavitú con o ensin mestizaje; los afroamericanos son por tanto un grupu d'[[afrodescendientes]]. La mayoría son descendientes de persones prindaes, esclavizadas y treslladaes dende'l [[África]] subsaḥariana (la inmensa mayoría del [[golfu de Guinea]]) hasta [[América]] polos [[Europa|europeos]] pa trabayar nos sos [[Colonia alministrativa|colonies]], fundamentalmente nes mines y [[Plantación|plantaciones]] como [[Esclavitú|esclavos]], ente los sieglos [[Sieglu XVI|XVI]] y [[Sieglu XIX|XIX]] (vease [[Comerciu atlánticu d'esclavos]]).
Nun tien de confundise con '''[[Población afroamericana d'Estaos Xuníos|afroamericanu d'Estaos Xuníos]]''' que ye la traducción lliteral del términu [[Idioma inglés|inglés]] ''African American'' (‘norteamericanu africanu’). N'inglés tien el sinónimu: ''Black American'' (‘norteamericanu negru’).
Na actualidá, constitúin alredor del 30% de la población del continente, colos porcentaxes de mayor a menor n'[[Haití]] (95%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/hai.html Haití - The World Factbook CIA] «People and Society» 95% black.</ref>), [[Barbados]] (92,4%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bb.html Barbados - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160214004116/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bb.html |date=2016-02-14 }} «People and Society» 92.4% black.</ref>), [[Xamaica]] (92,1%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jm.html Xamaica - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181224150649/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jm.html |date=2018-12-24 }} «People and Society» 92.1% black.</ref>), [[Les Bahames]] (90,6%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bf.html Bahamas - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100402000413/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bf.html |date=2010-04-02 }} «People and Society» 90.6% black.</ref>), [[Granada]] (89,4%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gj.html Granada - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181226014059/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gj.html |date=2018-12-26 }}«People and Society» 89.4% african descendent.</ref>) [[Islles Turques y Caicos]], (87,6%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/tk.html Islles Turques y Caicos - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160130100153/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/tk.html |date=2016-01-30 }} «People and Society» 87.6% black.</ref>), [[Antigua y Barbuda]] (87,3%)<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ac.html Antigua y Barbuda - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200424055954/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ac.html |date=2020-04-24 }} «People and Society» 87.3% black.</ref>), [[Dominica]] (86,6%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/do.html Dominica - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120504033715/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/do.html |date=2012-05-04 }} «People and Society» 86.6% black.</ref>), [[Santa Llucía]] (85,3%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/st.html Santa Lucía - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160130185933/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/st.html |date=2016-01-30 }} «People and Society» 85.3% black/african descendent.</ref>), [[San Vicente y Les Granadines]] (66%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/vc.html San Vicente y Les Granadines - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160213093951/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/vc.html |date=2016-02-13 }} «People and Society» 66% black.</ref>), [[Trinidá y Tobagu]] (57,2% incluyendo amiestos<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/td.html Trinidá y Tobagu - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171124092817/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/td.html |date=2017-11-24 }} «People and Society» 34.2% african, 7.7% mixed african/east indian, 15.3% mixed-other.</ref>), [[Bermuda]] (53,8%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bd.html Bermuda - The Wold Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200604143735/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bd.html |date=2020-06-04 }} «People and Society» 53.8% black.</ref>), [[Panamá]] (50% incluyendo mulatos y zambos<ref>[http://www.ywampanama.org/afro%20carribbean%20spa.html YVAM Panamá - Afro-Caribeños] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171112030030/http://www.ywampanama.org/afro%20carribbean%20spa.html |date=2017-11-12 }} Dende los primeros periodos afropanamiegos xugaron un papel importante na creación de la república. Dellos historiadores envaloraron qu'hasta un 50% de la población de Panamá tien cierta ascendencia africana.</ref>), [[Guyana]] (46,9%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gy.html Guyana - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181223020542/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gy.html |date=2018-12-23 }}«People and Society» % 30.2 black (african), 16.7% mixed.</ref>), [[Brasil]] (45,3% incluyendo mulatos<ref name="ref_duplicada">[http://www.redalyc.org/pdf/105/10503808.pdf Composición Étnica de les Tres Árees Culturales del Continente Americanu al Empiezu del Sieglu XXI] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171010160540/http://www.redalyc.org/pdf/105/10503808.pdf |date=2017-10-10 }} Según esta Obra publicada pol académicu Francisco Lizcano Fernández de la Universidá Autónoma de Méxicu en 2005, la distribución de la población total o parcialmente afrodescendiente nos países de Cuba, Brasil, Colombia, Puertu Ricu, Perú y Guatemala ta distribuyida de la siguiente manera: En Cuba 51% de mulatos y 11% de negros. En Brasil 37.3% de mulatos y 8% de negros. En Colombia 21% de mulatos y 3% de negros. En Puertu Ricu 15% de negros y 11.2% de mulatos. Nel Perú 9.7% de mulatos. Y en Guatemala 0.5% de garífunas.</ref>), [[Cuba]] (35 % incluyendo mulatos<ref>{{cita web |url=http://www.cubagob.cu/otras_info/censo/tables_html/ii_3.htm |títulu=Tabla II.3 Poblacion por color de la piel y grupos d'edaes, segun zona de residencia y sexu}}</ref>), [[Colombia]] (24% incluyendo mulatos<ref name="ref_duplicada"/>), [[Uruguái]] (15% incluyendo mulatos<ref>[http://www.iaf.gov/resources/publicaciones/revista-desarrollu-de-base/2012-focu-los pueblos-ind-genas-y-los sos recursos negros-en-la-naci-n-blanca-historia-de-los-afrouruguayos NEGROS NA NACIÓN BLANCA: HISTORIA DE LOS AFROURUGUAYOS] Según el censu de 2010, el 15 per cientu de los uruguayos se autoidentifican como d'ascendencia africana.</ref>), [[República Dominicana]] (15%), [[Estaos Xuníos]] (13,6%<ref>[https://www.census.gov/prod/cen2010/briefs/c2010br-06.pdf The Black Population 2010] páxina 3: Black or African American Population: 2000 and 2010.</ref>), [[Venezuela]] (10,6%<ref name="ref_duplicada"/>), [[Perú]] (9,7% incluyendo mulatos y zambos<ref name="ref_duplicada"/>), [[Nicaragua]] (9%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nu.html Nicaragua - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160213065716/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nu.html |date=2016-02-13 }} «People and Society» 9% black.</ref>), [[Costa Rica]] (7,8% incluyendo mulatos<ref>[http://www.ameliarueda.com/nota/mayoria-afrodescendientes-en Costa rica-vive-fora-de-limon Día del Negru] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201127024309/https://www.ameliarueda.com/nota/mayoria-afrodescendientes-en |date=2020-11-27 }} Según el X Censu de 2011, realizáu pol Institutu Nacional d'Estadístiques y Censos (Inec), hai 334.437 habitantes costarricanos qu'al ser consultaos sobre la etnia a la cual creen que pertenecen, escueyen les categoríes negru o mulatu, esto ye, afrodescendientes.</ref>), [[Ecuador]] (7,2%<ref>[http://www.eltelegrafo.com.ec/noticias/columnistas/1/los-afroecuatorianos-en-el censu-de-poblacion-2010 Los afroecuatorianos nel censu de población 2010] Dos sieglos dempués, ente 14’483.499 habitantes que tien Ecuador, el númberu d'afrodescendientes alzar a 1’042.812, esto ye 7,2% de la población. Nel censu de población de 2001 identificárense como afroecuatorianos 604.009 ciudadanos, esto ye 5,0% de los habitantes.</ref>), [[Hondures]] (5%), [[Canadá]] (3,2%<ref>[http://www12.statcan.gc.ca/nhs-enm/2011/dp-pd/prof/details/page.cfm?Lang=Y&Geo1=PR&Code1=01&Data=Count&SearchText=Canada&SearchType=Begins&SearchPR=01&A1=All&B1=All&Custom=&TABID=1 Profile, Canada, 2011] Visible minority population. Black: 945,665.</ref>), [[Méxicu]] (1,2%<ref>[http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2015/12/09/habiten-1-4-millones-de-afromexicanos-en-el-pais-inegi-7219.html Habiten 1,4 millones d'afromexicanos nel país]</ref> incluyendo zambos), [[Bolivia]] (1%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bl.html Bolivia - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181211183042/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bl.html |date=2018-12-11 }} «People and Society» 1% black.</ref>) y [[Guatemala]] (0,5% incluyendo garífunas<ref name="ref_duplicada"/>).
Pela so parte nos países de [[Chile]],<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ci.html Chile - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151106030337/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ci.html |date=2015-11-06 }} «People and Society» Nun se rexistra población negra nin afromestiza.</ref> [[Paraguái]],<ref>[http://otramerica.com/comunidaes/afroparaguayos-condergaos-a-nun esistir/720 Afroparaguayos condergaos a nun esistir] Anguaño, gracies al censu informal realizáu en 2007 pola Asociación Afroparaguaya Kamba Cué (AAPKC), sabemos que, siquier hai 8.013 afrodescendientes —0,1% de población— nel país. Concretamente, 422 persones en Kamba Cuá, 385 persones en Kamba Kokué y n'Emboscada: 2.686 na zona urbana y 4.524 nel área rural.</ref> [[Arxentina]]<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ar.html Arxentina - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070612213714/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ar.html |date=2007-06-12 }} «People and Society» Nun se rexistra población negra nin afromestiza.</ref> y [[El Salvador]]<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/es.html El Salvador - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181227020052/https://www.cia.gov/library/Publications/the-world-factbook/geos/es.html |date=2018-12-27 }} «People and Society» 0.1% black.</ref> les poblaciones afrodescendientes o afromestizas son por demás escases y calcúlase que nun representen nin el 0,2% del total de les sos respeutives poblaciones.
== Usu del términu ==
[[Ficheru:Neger und Negermischlinge.JPG|thumb|300 px|Mapa de la población africana n'América en 1901]]
El términu '''afroamericanu''' emplégase fundamentalmente pa referise a les persones de piel negro con raigaños africanos, nacíes nel continente americanu. El términu aniciar polos mesmos afrodescendientes nos [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] y adulces foise estendiendo por otros territorios de tol continente americanu.
Los hispanofalantes n'Estaos Xuníos y otros países de fala inglesa apliquen el términu afroamericanu puramente a ciudadanos d'Estaos Xuníos con ancestros africanos.{{ensin referencies|}}
== Historia de los afroamericanos ==
Dempués d'[[Estaos Xuníos]], foi [[Haití]], país de población cuasi por completu afrodescendiente, la segunda colonia americana en llograr la so independencia. Tres los procesos d'independencia, munchos países americanos aguiyaron la inmigración d'[[Europa|europeos]], amenorgando asina la proporción de población negra y mulata nel conxuntu del país: [[Brasil]], [[Estaos Xuníos]], [[República Dominicana]], [[Colombia]], [[Venezuela]],etc.
Nel sistema de [[Casta|castes]] impuestu por [[España]] nes sos colonies d'América, denominóse [[mulatu]] al fíu de negru y [[Blancu (persona)|blancu]] y [[Zambo (casta)|zambo]] al de negru y [[amerindiu]], ente munches otres denominaciones pa otros amiestos étnicos.
Nes colonies anglosaxones, estos términos nun esisten dando por definición al términu esclusivu de negru o afroamericanu, a toes aquelles persones con raigaños africanos ensin importar el so mestizaje nin el color de la so piel.
== La población afroamericana de güei ==
[[Ficheru:African American by state in the USA in 2010.svg|thumb|270px|Distribución de los afroamericanos n'Estaos Xuníos en 2010]]
Del [[21 de payares|21]] al [[25 de payares]] de [[1995]] celebróse'l [[Congresu Continental de los Pueblos Negros de les Amériques]].
Los afroamericanos entá son oxetu de discriminación na mayor parte del continente. Según [[David de Ferranti]], vicepresidente del [[Bancu Mundial]] pa la rexón d'[[América Llatina]] y el [[Caribe (zona)|Caribe]], los afroamericanos tienen una menor mira de vida, mayor mortalidá infantil, mayor frecuencia d'enfermedaes y más xeneralizaes, mayores tases d'[[analfabetismu]] y menores ingresos que los sos conciudadanos. Asina, n’[[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]], constitúin más del 40 % de los prisioneros nel [[corredor de la muerte]]. Les muyeres, que tamién son oxetu de discriminación de xéneru, sufren peores condiciones de vida.
Con al respeutive de les enfermedaes, los afroamericanos sufren con más incidencia patología propies del mundu occidental como son la [[cardiopatía isquémica]] o'l [[cáncer]], sobremanera el [[cáncer de próstata]], que la población residente n'[[África]] y qu'inclusive los blancos americanos de tolos países.
[[Ficheru:Diahan Alpha Bennett 03.JPG|thumb|left|Diahan Alpha Benett representa al pueblu angloparante (''[[creole]]'') d'Hondures nun congresu na [[Universidá Nacional Autónoma d'Hondures]].]]
Inclusive en países como Brasil, col 6,9 % de la población [[Fenotipu|fenotípicamente]] "[[Negru (persona)|negru]]" y el 23,8 % de los fenotípicamente "[[mulatu]]", tienden a la probeza. Sicasí, ye importante señalar qu'en Brasil la categoría "[[Pardo (casta)|pardu]]" emplegar pa una persona "multirracial" o "[[Mestizu|mestiza]]", ya inclúi tolos mulatos, zambos y el resultáu de la so mestizaje con otros grupos (que nun paezan lo suficientemente subsaḥarianos o negros y nun tengan abonda apariencia de blancu), pero ye independiente de l'ascendencia africana, yá que parte de los brasilanos blancos tienen siquier un antepasáu africanu recién y/o un ancestru nativu americanu, y ente los "pardos" tamién s'inclúi a los caboclos (descendientes de blancos y amerindios o mestizos.
Según diversos estudios, la principal contribución xenética de los brasilanos ye europea (siempres percima del 65 %, y pa otros americanos apuerta a del 77 %) y los "pardos" tienen un grau entemediu d'ascendencia africana en comparanza cola media de los brasilanos blancos y los afrobrasileños (los primeros na so mayoría con dalguna traza detectable de color por cuenta de los sos antepasaos y los segundos co traces bien entemecíes) y presenten una mayor contribución amerindia en zones como la cuenca del Amazones y una mayor contribución africana nes zones d'esclavitú histórica, como'l sureste de Brasil y les ciudaes costeres del nordés, anque dambes tán presentes en toles rexones, y que les traces físiques en munchos casos non se correllacionen cola ascendencia detectable.
El 4 de payares de 2008 el primer [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente d'Estaos Xuníos]] afrodescendiente, [[Barack Obama]], ganó les [[Eleiciones presidenciales d'Estaos Xuníos de 2008|eleiciones presidenciales]] col 52 % de los votos, tres los resultaos positives nos estaos que tradicionalmente votaren por presidentes [[Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos|republicanos]] como [[Indiana]] y [[Virxinia]].
== Ver tamién ==
{{llista de columnes|3|
* [[Abolicionismu]]
* [[Afro]]
* [[Grupos étnicos d'América Central#Afrocentroamericanos y mulatos|Afrocentroamericano y afrocaribeño]]
* [[Afroarxentín]]
* [[Afrobolivianu]]
* [[Afrobrasilanu]]
* [[Afrocanadianu]]
* [[Afrochilenu]]
* [[Afrocolombianu]]
* [[Afrocostarricanu]]
* [[Afrocubanu]]
* [[Afrodescendiente]]
* [[Afroecuatorianu]]
* [[Afroamericanu d'Estaos Xuníos]]
* [[Afroeuropéu]]
* [[Afromexicanu]]
* [[Afropanamiegu]]
* [[Afroparaguayu]]
* [[Afroperuanu]]
* [[Afrouruguayu]]
* [[Afrovenezolanu]]
* [[Esclavitú]]
* [[Etnia]]
* [[Organización de la Unidá Afroamericana]]
* [[Racismu]]
* [[Raza negra]]
* [[Reis afrobolivianos]]
}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* DIJK, Teun A. van: ''Dominación étnica y racismu discursivo n'España y América Llatina''. Gedisa. ISBN 84-7432-997-3.
* LLUNA, Lola G.: ''Xéneru, clase y raza n'América Llatina: delles aportaciones''. PPU. ISBN 84-7665-959-8.
== Enllaces esternos ==
{{commons|African Americans}}
* [http://alainet.org/docs/987.html Alainet.org] (documentu sobre'l I Congresu Continental de los Pueblos Negros de les Amériques).
* [http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA45%20Ene.07/FactorAfricanoUSA.html libreria-mundoarabe.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190430194638/http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA45%20Ene.07/FactorAfricanoUSA.html |date=2019-04-30 }} («El factor africanu nos Estaos Xuníos», en revista ''Alif'', nᵘ 45, xineru de 2007).
{{Tradubot|Afroamericano}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Etnies d'América]]
[[Categoría:Afroamericanos|Afroamericanos]]
f73htz001epipoi31zygloyc31b6wtn
4497910
4497855
2026-05-31T16:44:11Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497910
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20150530195535}}
{{Ficha de grupu étnicu |grupu=Afroamericanos
|otros nomes=
|imaxe=[[Ficheru:San Martin de Porres huaycan.jpg|100x100px]][[Ficheru:Toussaint Louverture.jpg|100x100px]][[Ficheru:Harriet Tubman.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Machado-450.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Candelario Gruesu.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:NicolásGuillén-1942.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Martin Luther King Jr NYWTS.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Owen Arthur-2.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Ruben Rada1.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Pelé 23092007.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Bob-Marley.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Susana boca.jpg{{!}}100x100px]]<br />[[Ficheru:Michael Jackson 1984.jpg{{!}}100x100px]][[Ficheru:Michaëlle Jean 1 11072007.jpg{{!}}100x100px]]{{!(}}{{!(}}[[Ficheru:Barack Obama.jpg|100x100px]]
|imaxe_tamañu=100x100px
|descripción= <span style="font-size:90%;">[[Martín de Porres|San Martín de Porres]] • [[François Dominique Toussaint-Louverture|Toussaint L'Ouverture]] • [[Harriet Tubman]] •[[Joaquim Maria Machado de Assis|Joaquim Machado de Assis]] • [[Candelario Gruesu]] • [[Nicolás Guillén]] • [[Martin Luther King, Jr.|M. L. King, Jr.]] • [[Owen Arthur]] • [[Rubén Rada]] •[[Pelé]] • [[Bob Marley]] • [[Susana Baca]] •[[Michael Jackson]] • [[Michaëlle Jean]] • [[Barack Obama]]</span>
|población= 288 588 078
|asentamientu1= {{BRA}}
|asentamientu2= {{USA}}
|asentamientu3= {{COL}}
|asentamiento4= {{PER}}
|asentamientu5= {{HAI}}
|asentamientu6= {{VEN}}
|asentamientu7= {{CUB}}
|asentamientu8= {{DOM}}
|asentamientu9= {{PUR}}
|asentamientu10= {{JAM}}
|asentamientu11= {{PAN}}
|asentamientu12= {{ECU}}
|idioma= [[Idioma inglés|Inglés]], [[Idioma español|español]], [[Idioma portugués|portugués]], [[Idioma francés|francés]], [[Idioma neerlandés|neerlandés]], [[Llingua criolla|criollu]], [[Idioma yoruba|Yoruba]], [[Idioma zulú|Zulú]], |relixón=
[[Ficheru:P christianity.svg|18px]][[Cristianismu]] ([[Ilesia católica|Catolicismu]] y [[protestantismu]]), [[Ficheru:Star and Crescent.svg|15px]][[islam]], [[relixones afroamericanes]], [[umbanda]], [[santería]], [[vudú]], [[candomblé]], [[Creencies zulues]].}}
'''Afroamericanu''' ye un términu qu'empezó a utilizase nos [[Estaos Xuníos|Estaos Xuníos d'América]] na [[Años 1960|década de 1960]], pola mesma población con ascendencia africana derivada de la esclavitú con o ensin mestizaje, pa revindicar l'arguyu de los sos raigaños africanos.{{ensin referencies}}
El términu foi ampliáu y empezó a ser utilizáu con igual propósitu, pa faer referencia a les persones nacíes nel [[América|continente americanu]], que tienen antepasaos [[África subsaḥariana|africanos subsaḥarianos]] deriváu de la esclavitú con o ensin mestizaje; los afroamericanos son por tanto un grupu d'[[afrodescendientes]]. La mayoría son descendientes de persones prindaes, esclavizadas y treslladaes dende'l [[África]] subsaḥariana (la inmensa mayoría del [[golfu de Guinea]]) hasta [[América]] polos [[Europa|europeos]] pa trabayar nos sos [[Colonia alministrativa|colonies]], fundamentalmente nes mines y [[Plantación|plantaciones]] como [[Esclavitú|esclavos]], ente los sieglos [[Sieglu XVI|XVI]] y [[Sieglu XIX|XIX]] (vease [[Comerciu atlánticu d'esclavos]]).
Nun tien de confundise con '''[[Población afroamericana d'Estaos Xuníos|afroamericanu d'Estaos Xuníos]]''' que ye la traducción lliteral del términu [[Idioma inglés|inglés]] ''African American'' (‘norteamericanu africanu’). N'inglés tien el sinónimu: ''Black American'' (‘norteamericanu negru’).
Na actualidá, constitúin alredor del 30% de la población del continente, colos porcentaxes de mayor a menor n'[[Haití]] (95%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/hai.html Haití - The World Factbook CIA] «People and Society» 95% black.</ref>), [[Barbados]] (92,4%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bb.html Barbados - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160214004116/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bb.html |date=2016-02-14 }} «People and Society» 92.4% black.</ref>), [[Xamaica]] (92,1%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jm.html Xamaica - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181224150649/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/jm.html |date=2018-12-24 }} «People and Society» 92.1% black.</ref>), [[Les Bahames]] (90,6%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bf.html Bahamas - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100402000413/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bf.html |date=2010-04-02 }} «People and Society» 90.6% black.</ref>), [[Granada]] (89,4%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gj.html Granada - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181226014059/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gj.html |date=2018-12-26 }}«People and Society» 89.4% african descendent.</ref>) [[Islles Turques y Caicos]], (87,6%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/tk.html Islles Turques y Caicos - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160130100153/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/tk.html |date=2016-01-30 }} «People and Society» 87.6% black.</ref>), [[Antigua y Barbuda]] (87,3%)<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ac.html Antigua y Barbuda - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200424055954/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ac.html |date=2020-04-24 }} «People and Society» 87.3% black.</ref>), [[Dominica]] (86,6%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/do.html Dominica - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120504033715/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/do.html |date=2012-05-04 }} «People and Society» 86.6% black.</ref>), [[Santa Llucía]] (85,3%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/st.html Santa Lucía - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160130185933/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/st.html |date=2016-01-30 }} «People and Society» 85.3% black/african descendent.</ref>), [[San Vicente y Les Granadines]] (66%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/vc.html San Vicente y Les Granadines - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160213093951/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/vc.html |date=2016-02-13 }} «People and Society» 66% black.</ref>), [[Trinidá y Tobagu]] (57,2% incluyendo amiestos<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/td.html Trinidá y Tobagu - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171124092817/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/td.html |date=2017-11-24 }} «People and Society» 34.2% african, 7.7% mixed african/east indian, 15.3% mixed-other.</ref>), [[Bermuda]] (53,8%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bd.html Bermuda - The Wold Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200604143735/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bd.html |date=2020-06-04 }} «People and Society» 53.8% black.</ref>), [[Panamá]] (50% incluyendo mulatos y zambos<ref>[http://www.ywampanama.org/afro%20carribbean%20spa.html YVAM Panamá - Afro-Caribeños] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171112030030/http://www.ywampanama.org/afro%20carribbean%20spa.html |date=2017-11-12 }} Dende los primeros periodos afropanamiegos xugaron un papel importante na creación de la república. Dellos historiadores envaloraron qu'hasta un 50% de la población de Panamá tien cierta ascendencia africana.</ref>), [[Guyana]] (46,9%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gy.html Guyana - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181223020542/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gy.html |date=2018-12-23 }}«People and Society» % 30.2 black (african), 16.7% mixed.</ref>), [[Brasil]] (45,3% incluyendo mulatos<ref name="ref_duplicada">[http://www.redalyc.org/pdf/105/10503808.pdf Composición Étnica de les Tres Árees Culturales del Continente Americanu al Empiezu del Sieglu XXI] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171010160540/http://www.redalyc.org/pdf/105/10503808.pdf |date=2017-10-10 }} Según esta Obra publicada pol académicu Francisco Lizcano Fernández de la Universidá Autónoma de Méxicu en 2005, la distribución de la población total o parcialmente afrodescendiente nos países de Cuba, Brasil, Colombia, Puertu Ricu, Perú y Guatemala ta distribuyida de la siguiente manera: En Cuba 51% de mulatos y 11% de negros. En Brasil 37.3% de mulatos y 8% de negros. En Colombia 21% de mulatos y 3% de negros. En Puertu Ricu 15% de negros y 11.2% de mulatos. Nel Perú 9.7% de mulatos. Y en Guatemala 0.5% de garífunas.</ref>), [[Cuba]] (35 % incluyendo mulatos<ref>{{cita web |url=http://www.cubagob.cu/otras_info/censo/tables_html/ii_3.htm |títulu=Tabla II.3 Poblacion por color de la piel y grupos d'edaes, segun zona de residencia y sexu }}</ref>), [[Colombia]] (24% incluyendo mulatos<ref name="ref_duplicada"/>), [[Uruguái]] (15% incluyendo mulatos<ref>[http://www.iaf.gov/resources/publicaciones/revista-desarrollu-de-base/2012-focu-los pueblos-ind-genas-y-los sos recursos negros-en-la-naci-n-blanca-historia-de-los-afrouruguayos NEGROS NA NACIÓN BLANCA: HISTORIA DE LOS AFROURUGUAYOS] Según el censu de 2010, el 15 per cientu de los uruguayos se autoidentifican como d'ascendencia africana.</ref>), [[República Dominicana]] (15%), [[Estaos Xuníos]] (13,6%<ref>[https://www.census.gov/prod/cen2010/briefs/c2010br-06.pdf The Black Population 2010] páxina 3: Black or African American Population: 2000 and 2010.</ref>), [[Venezuela]] (10,6%<ref name="ref_duplicada"/>), [[Perú]] (9,7% incluyendo mulatos y zambos<ref name="ref_duplicada"/>), [[Nicaragua]] (9%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nu.html Nicaragua - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160213065716/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/nu.html |date=2016-02-13 }} «People and Society» 9% black.</ref>), [[Costa Rica]] (7,8% incluyendo mulatos<ref>[http://www.ameliarueda.com/nota/mayoria-afrodescendientes-en Costa rica-vive-fora-de-limon Día del Negru] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20201127024309/https://www.ameliarueda.com/nota/mayoria-afrodescendientes-en |date=2020-11-27 }} Según el X Censu de 2011, realizáu pol Institutu Nacional d'Estadístiques y Censos (Inec), hai 334.437 habitantes costarricanos qu'al ser consultaos sobre la etnia a la cual creen que pertenecen, escueyen les categoríes negru o mulatu, esto ye, afrodescendientes.</ref>), [[Ecuador]] (7,2%<ref>[http://www.eltelegrafo.com.ec/noticias/columnistas/1/los-afroecuatorianos-en-el censu-de-poblacion-2010 Los afroecuatorianos nel censu de población 2010] Dos sieglos dempués, ente 14’483.499 habitantes que tien Ecuador, el númberu d'afrodescendientes alzar a 1’042.812, esto ye 7,2% de la población. Nel censu de población de 2001 identificárense como afroecuatorianos 604.009 ciudadanos, esto ye 5,0% de los habitantes.</ref>), [[Hondures]] (5%), [[Canadá]] (3,2%<ref>[http://www12.statcan.gc.ca/nhs-enm/2011/dp-pd/prof/details/page.cfm?Lang=Y&Geo1=PR&Code1=01&Data=Count&SearchText=Canada&SearchType=Begins&SearchPR=01&A1=All&B1=All&Custom=&TABID=1 Profile, Canada, 2011] Visible minority population. Black: 945,665.</ref>), [[Méxicu]] (1,2%<ref>[http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2015/12/09/habiten-1-4-millones-de-afromexicanos-en-el-pais-inegi-7219.html Habiten 1,4 millones d'afromexicanos nel país]</ref> incluyendo zambos), [[Bolivia]] (1%<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bl.html Bolivia - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181211183042/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/bl.html |date=2018-12-11 }} «People and Society» 1% black.</ref>) y [[Guatemala]] (0,5% incluyendo garífunas<ref name="ref_duplicada"/>).
Pela so parte nos países de [[Chile]],<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ci.html Chile - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20151106030337/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ci.html |date=2015-11-06 }} «People and Society» Nun se rexistra población negra nin afromestiza.</ref> [[Paraguái]],<ref>[http://otramerica.com/comunidaes/afroparaguayos-condergaos-a-nun esistir/720 Afroparaguayos condergaos a nun esistir] Anguaño, gracies al censu informal realizáu en 2007 pola Asociación Afroparaguaya Kamba Cué (AAPKC), sabemos que, siquier hai 8.013 afrodescendientes —0,1% de población— nel país. Concretamente, 422 persones en Kamba Cuá, 385 persones en Kamba Kokué y n'Emboscada: 2.686 na zona urbana y 4.524 nel área rural.</ref> [[Arxentina]]<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ar.html Arxentina - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070612213714/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ar.html |date=2007-06-12 }} «People and Society» Nun se rexistra población negra nin afromestiza.</ref> y [[El Salvador]]<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/es.html El Salvador - The World Factbook CIA] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20181227020052/https://www.cia.gov/library/Publications/the-world-factbook/geos/es.html |date=2018-12-27 }} «People and Society» 0.1% black.</ref> les poblaciones afrodescendientes o afromestizas son por demás escases y calcúlase que nun representen nin el 0,2% del total de les sos respeutives poblaciones.
== Usu del términu ==
[[Ficheru:Neger und Negermischlinge.JPG|thumb|300 px|Mapa de la población africana n'América en 1901]]
El términu '''afroamericanu''' emplégase fundamentalmente pa referise a les persones de piel negro con raigaños africanos, nacíes nel continente americanu. El términu aniciar polos mesmos afrodescendientes nos [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]] y adulces foise estendiendo por otros territorios de tol continente americanu.
Los hispanofalantes n'Estaos Xuníos y otros países de fala inglesa apliquen el términu afroamericanu puramente a ciudadanos d'Estaos Xuníos con ancestros africanos.{{ensin referencies|}}
== Historia de los afroamericanos ==
Dempués d'[[Estaos Xuníos]], foi [[Haití]], país de población cuasi por completu afrodescendiente, la segunda colonia americana en llograr la so independencia. Tres los procesos d'independencia, munchos países americanos aguiyaron la inmigración d'[[Europa|europeos]], amenorgando asina la proporción de población negra y mulata nel conxuntu del país: [[Brasil]], [[Estaos Xuníos]], [[República Dominicana]], [[Colombia]], [[Venezuela]],etc.
Nel sistema de [[Casta|castes]] impuestu por [[España]] nes sos colonies d'América, denominóse [[mulatu]] al fíu de negru y [[Blancu (persona)|blancu]] y [[Zambo (casta)|zambo]] al de negru y [[amerindiu]], ente munches otres denominaciones pa otros amiestos étnicos.
Nes colonies anglosaxones, estos términos nun esisten dando por definición al términu esclusivu de negru o afroamericanu, a toes aquelles persones con raigaños africanos ensin importar el so mestizaje nin el color de la so piel.
== La población afroamericana de güei ==
[[Ficheru:African American by state in the USA in 2010.svg|thumb|270px|Distribución de los afroamericanos n'Estaos Xuníos en 2010]]
Del [[21 de payares|21]] al [[25 de payares]] de [[1995]] celebróse'l [[Congresu Continental de los Pueblos Negros de les Amériques]].
Los afroamericanos entá son oxetu de discriminación na mayor parte del continente. Según [[David de Ferranti]], vicepresidente del [[Bancu Mundial]] pa la rexón d'[[América Llatina]] y el [[Caribe (zona)|Caribe]], los afroamericanos tienen una menor mira de vida, mayor mortalidá infantil, mayor frecuencia d'enfermedaes y más xeneralizaes, mayores tases d'[[analfabetismu]] y menores ingresos que los sos conciudadanos. Asina, n’[[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]], constitúin más del 40 % de los prisioneros nel [[corredor de la muerte]]. Les muyeres, que tamién son oxetu de discriminación de xéneru, sufren peores condiciones de vida.
Con al respeutive de les enfermedaes, los afroamericanos sufren con más incidencia patología propies del mundu occidental como son la [[cardiopatía isquémica]] o'l [[cáncer]], sobremanera el [[cáncer de próstata]], que la población residente n'[[África]] y qu'inclusive los blancos americanos de tolos países.
[[Ficheru:Diahan Alpha Bennett 03.JPG|thumb|left|Diahan Alpha Benett representa al pueblu angloparante (''[[creole]]'') d'Hondures nun congresu na [[Universidá Nacional Autónoma d'Hondures]].]]
Inclusive en países como Brasil, col 6,9 % de la población [[Fenotipu|fenotípicamente]] "[[Negru (persona)|negru]]" y el 23,8 % de los fenotípicamente "[[mulatu]]", tienden a la probeza. Sicasí, ye importante señalar qu'en Brasil la categoría "[[Pardo (casta)|pardu]]" emplegar pa una persona "multirracial" o "[[Mestizu|mestiza]]", ya inclúi tolos mulatos, zambos y el resultáu de la so mestizaje con otros grupos (que nun paezan lo suficientemente subsaḥarianos o negros y nun tengan abonda apariencia de blancu), pero ye independiente de l'ascendencia africana, yá que parte de los brasilanos blancos tienen siquier un antepasáu africanu recién y/o un ancestru nativu americanu, y ente los "pardos" tamién s'inclúi a los caboclos (descendientes de blancos y amerindios o mestizos.
Según diversos estudios, la principal contribución xenética de los brasilanos ye europea (siempres percima del 65 %, y pa otros americanos apuerta a del 77 %) y los "pardos" tienen un grau entemediu d'ascendencia africana en comparanza cola media de los brasilanos blancos y los afrobrasileños (los primeros na so mayoría con dalguna traza detectable de color por cuenta de los sos antepasaos y los segundos co traces bien entemecíes) y presenten una mayor contribución amerindia en zones como la cuenca del Amazones y una mayor contribución africana nes zones d'esclavitú histórica, como'l sureste de Brasil y les ciudaes costeres del nordés, anque dambes tán presentes en toles rexones, y que les traces físiques en munchos casos non se correllacionen cola ascendencia detectable.
El 4 de payares de 2008 el primer [[Presidente de los Estaos Xuníos|presidente d'Estaos Xuníos]] afrodescendiente, [[Barack Obama]], ganó les [[Eleiciones presidenciales d'Estaos Xuníos de 2008|eleiciones presidenciales]] col 52 % de los votos, tres los resultaos positives nos estaos que tradicionalmente votaren por presidentes [[Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos|republicanos]] como [[Indiana]] y [[Virxinia]].
== Ver tamién ==
{{llista de columnes|3|
* [[Abolicionismu]]
* [[Afro]]
* [[Grupos étnicos d'América Central#Afrocentroamericanos y mulatos|Afrocentroamericano y afrocaribeño]]
* [[Afroarxentín]]
* [[Afrobolivianu]]
* [[Afrobrasilanu]]
* [[Afrocanadianu]]
* [[Afrochilenu]]
* [[Afrocolombianu]]
* [[Afrocostarricanu]]
* [[Afrocubanu]]
* [[Afrodescendiente]]
* [[Afroecuatorianu]]
* [[Afroamericanu d'Estaos Xuníos]]
* [[Afroeuropéu]]
* [[Afromexicanu]]
* [[Afropanamiegu]]
* [[Afroparaguayu]]
* [[Afroperuanu]]
* [[Afrouruguayu]]
* [[Afrovenezolanu]]
* [[Esclavitú]]
* [[Etnia]]
* [[Organización de la Unidá Afroamericana]]
* [[Racismu]]
* [[Raza negra]]
* [[Reis afrobolivianos]]
}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* DIJK, Teun A. van: ''Dominación étnica y racismu discursivo n'España y América Llatina''. Gedisa. ISBN 84-7432-997-3.
* LLUNA, Lola G.: ''Xéneru, clase y raza n'América Llatina: delles aportaciones''. PPU. ISBN 84-7665-959-8.
== Enllaces esternos ==
{{commons|African Americans}}
* [http://alainet.org/docs/987.html Alainet.org] (documentu sobre'l I Congresu Continental de los Pueblos Negros de les Amériques).
* [http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA45%20Ene.07/FactorAfricanoUSA.html libreria-mundoarabe.com] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190430194638/http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA45%20Ene.07/FactorAfricanoUSA.html |date=2019-04-30 }} («El factor africanu nos Estaos Xuníos», en revista ''Alif'', nᵘ 45, xineru de 2007).
{{Tradubot|Afroamericano}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Etnies d'América]]
[[Categoría:Afroamericanos|Afroamericanos]]
hd7fy96fxikc7bjzwnn2dzzek8ltq83
Estáu confesional
0
112609
4497852
4497325
2026-05-31T13:09:15Z
Limotecariu
735
4497852
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Map of state religions.svg|right|thumb|500px|Estaos confesionales:<br />
{{Lleenda|#062A87|[[Cristianismu|Cristianu]]}}
{{Lleenda|#158706|[[Islam|Islámicu]]}}
{{Lleenda|#EBCF16|[[Budismu|Budista]]}}]]
Un '''[[Estáu]] confesional''' ye'l que se xunta a una [[relixón]] específica, llamada '''relixón oficial''' ([[ilesia]] estatal o ilesia establecida). Esta situación puede ser a cencielles resultáu de los [[usos y costumes]] o [[tradición]], o reflexase na so [[Llei|llexislación]], especialmente na [[Constitución]] del país. El que l'[[Estáu]] reconoza una relixón oficial, nun significa qu'otres relixones nun se dexen prauticar con llibertá, bien públicamente o bien acutaes al ámbitu priváu. Esa situación ye la de [[tolerancia relixosa]] o [[intolerancia relixosa|intolerancia]], respeutivamente.
== Historia ==
Antes de la [[Edá Contemporánea]], la situación de confesionalidad del Estáu yera la condición natural de cualesquier [[sistema políticu]]. Nel [[Imperiu romanu]], el [[Cultu_imperial_(Antigua_Roma)|cultu al emperador]] foi una forma de conciliar el [[politeísmu]] incluyente de too tipu de relixones cola unidá política, y lo que convirtió al [[cristianismu]] (de fechu a cualquier monoteísmu que nun aceptara'l cultu imperial) nuna relixón disolvente y polo tanto [[persecución|escorrida]]. El [[Edictu de Milán]] de [[Constantín I el Grande|Constantín]] (que daba una especie de [[llibertá relixosa]]) y el posterior [[edictu de Tesalónica]] de [[Teodosio I el Grande|Teodosio]] convirtieron al cristianismu na [[relixón oficial]] del Imperiu y establecieron el [[Papáu]] y la [[Ilesia]] como instituciones paraleles al propiu Estáu. La desapaición del [[Imperiu romanu d'Occidente]] abrió la [[Edá Media]], que supunxo una separación de fechu del cristianismu occidental ([[católicu]]) y oriental ([[Ilesia ortodoxa|ortodoxu]]), que se fixo oficial col [[Cisma d'Oriente]] ([[1054]]). Mientres nel Imperiu bizantín la figura del emperador imponse sobre la Ilesia ([[cesaropapismu]], [[iconoclasia]]), na Europa Occidental el [[dominium mundi]] ye más apostáu pola [[teocracia]] ([[agustinismu políticu]], [[teoría de los dos espaes]], [[querella de les invistidures]]).
Les monarquíes del [[Antiguu Réxime]] supunxeron un control sobre les sos ilesies católiques nacionales, ente que la [[Reforma Protestante|Reforma]] luterana establez ilesies nacionales nos países del norte d'Europa. El principiu de la ''[[cuius regio eius religio]]'' (propuestu na [[Dieta de Augsburgu]] qu'aldericaba la [[Confesión de Augsburgu]], y definitivamente impuestu na [[Paz de Augsburgu]]) impon que '''la relixón del príncipe, va ser la relixón de los súbditos del so territoriu'''. va imponer nuna era de guerres de relixón que va acabar col [[tratáu de Westfalia]]. Ente los escasos llugares d'Europa que caltienen la tolerancia relixosa (anque se caltengan como Estaos confesionales) destáquense los [[Países Baxos]] y la [[República de Venecia]], y parcialmente l'[[Imperiu otomanu]].
El primer Estáu que proclamó la so independencia de les relixones foi [[Estaos Xuníos]], influyíu pola ideoloxía de la [[Ilustración]] francesa, anque nel articuláu de la so Constitución, faise referencia inherentemente y implícitamente al cristianismu, con referencia direuta a Xesucristu (el nuesu Señor). Más bien, lo que la Constitución d'EE.XX. determina, ye que nenguna de les diverses relixones cristianes, tendría preponderancia sobre les demás, como asocedía cola relixón Anglicana antes de la independencia, pero asumiendo que EE.UU ye cristianu.<ref>{{Cita web |url=http://espanol.apologeticspress.org/espanol/articulos/240048 |títulu={{!}} El Cristianismu na Constitución d'EE.XX. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200201033328/http://espanol.apologeticspress.org/espanol/articulos/240048 |fechaarchivu=2020-02-01 }}</ref>La [[Revolución francesa]], qu'en dalgún momentu intentó instaurar un cultu descristianizado a la diosa Razón, foi reconducida por [[Napoleón]] a un [[Concordatu]] col papa (rei de Roma y cabeza de la Ilesia católica). Nun sería hasta la [[III República Francesa]] que Francia, la ''fille aînée de l'Église'' (‘fía mayor de la Ilesia') y sede de los [[Reyes Cristianísimos]], incorporara a les sos señes d'identidá'l [[llaicismu]] y la [[separación Ilesia-Estáu]].
Dellos países europeos caltienen na actualidá venceyos especiales cola so relixón tradicional, especialmente Inglaterra ―que la so reina sigui siendo la cabeza de la [[Ilesia d'Inglaterra]]― y ostenta el títulu de ''[[Defensor Fidei]]'' (defensor de la fe) que llogró [[Enrique VIII]].
Los países musulmanes, onde la identificación de la comunidá político y relixoso ([[umma (islam)|Umma]]) ye bien fuerte, sufrieron procesos de dalguna manera similares: nel casu de [[Turquía]], la conversión nuna república llaica con [[Mustafa Kemal Atatürk]], y en [[Siria]], [[Iraq]] o [[Exiptu]] cola ideoloxía árabe-socialista del movimientu [[Baaz]] o figures como [[Gamal Abdel Nasser|Nasser]]. El casu d'[[Irán]] sol [[sah]] [[Reza Pahlavi]] ye daqué distintu y bastió el resurdimientu del [[fundamentalismu islámicu]] ([[República islámica]] del ayatolá [[Khomeini]]), que dende los [[años 1980|años ochenta]] ta imponiéndose con distintes variantes ([[salafismu]] [[sunní]] de les [[monarquía|monarquíes]] [[pueblu árabe|árabes]]), anque siempres nel sentíu de consiguir una vida pública sometida a les normes relixoses (''[[xaria]]'' o códigu xudicial islámicu).
Nos países asiáticos non islámicos, les situaciones son tan distintes como los sos sistemes políticos: Estaos oficialmente ateos como [[China]], situaciones como [[Xapón]], que la so familia imperial sigui calteniendo funciones relixoses, o [[India]], que la so independencia facer nun ambiente de lluches relixosu-étniques ente musulmanes ya hinduistes que forzaron la separación de [[Paquistán]] y [[Bangladex]] (que'l [[Partíu del Congresu]] de [[Gandhi]], [[Nehru]] y [[Indira Gandhi]] quixeron evitar). Na actualidá hai un fuerte movimientu que defende la [[hinduización]] del Estáu indiu.
== Casos ==
=== Relixón d'Estáu cristiana ===
==== {{bandera|Inglaterra}} [[Inglaterra]] ====
N'Inglaterra la relixón oficial ye'l [[anglicanismu|cristianismu anglicanu]] institucionalizáu pola [[Ilesia d'Inglaterra]], por cuenta de que la reina d'Inglaterra ye de la mesma xefa suprema de la ilesia. La considerancia del anglicanismu como relixón oficial nun s'aplica al restu de los territorios pertenecientes al [[Reinu Xuníu]].
==== {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca]] ====
La [[Ilesia Evanxélica Luterana de Dinamarca]] ye la ilesia estatal de Dinamarca. El parllamentu danés ye l'autoridá llexislativa de la ilesia, anque los sos miembros son llibres de prauticar. El Ministru d'Asuntos Eclesiásticos, anguaño Birthe Rønn Hornbech, ye la máxima autoridá alministrativa, ente que la Reina Margarita ye la cabeza de la Ilesia Danesa.<ref>{{Cita web |url=http://www.religion.dk/artikel/304642:Undervisning--Hvad-mener-partierne-om-kirke-stat-forholdet?page=1 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130516020532/http://www.religion.dk/artikel/304642:Undervisning--Hvad-mener-partierne-om-kirke-stat-forholdet?page=1 |fechaarchivu=2013-05-16 }}</ref>
==== {{bandera|Islandia}} [[Islandia]] ====
A mediaos del [[sieglu XVI]], [[Cristián III de Dinamarca]] empezó a imponer el [[luteranismu]] a tolos sos súbditos. L'últimu obispu católicu del país, [[Jón Arason]], foi degolláu en 1550 xunto con dos de los sos fíos. Darréu, el país convirtióse totalmente al luteranismu, que dende entós ye la confesión dominante.
==== {{bandera|Grecia}} [[Grecia]] ====
En Grecia la relixón oficial ye'l [[Ilesia ortodoxa de Grecia|cristianismu ortodoxu griegu]] representáu pola [[Ilesia ortodoxa de Grecia|Ilesia Ortodoxa Helénica]], que solo ye mayoritariu nesti país. Primeramente, Grecia tando so la opresión otomana, formaba parte del Patriarcáu Ortodoxu de Constantinopla, pero cola guerra d'independencia Griega, el Patriarca dexa los territorios del sur de Grecia al Patriarcáu d'Atenes, quedando'l Norte y el Monte Athos so xurisdicción del [[Patriarca de Constantinopla]]
==== {{bandera|Vaticanu}} [[Ciudá del Vaticanu]] ====
L'Estáu de la Ciudá del Vaticanu ye, por definición, oficialmente una monarquía [[Ilesia católica|católica]] so soberanía de la [[Santa Sede]], siendo gobernada pol [[papa]].
==== {{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]] ====
La Constitución de la República de Costa Rica establez que:
{{cita|La [[Relixón católica|Relixón católica apostólica romana]] ye la del [[Estáu]], que contribúi al so caltenimientu, ensin torgar el llibre exerciciu na República d'otros cultos que nun s'opongan a la moral universal nin a les bones costumes.|Artículu 75 de la ''Constitución Nacional''<ref>http://www.constitution.org/cons/costaric.htm</ref>}}
Na actualidá ta vixente una llei que dexa donaciones d'empreses a la [[Ilesia]] pal arreglu y caltenimientu de templos, pero dalgunos sectores de la sociedá costarricana aboguen pola abolición del Estáu confesional, argumentando que [[Costa Rica]] ye un país occidental en desenvolvimientu, polo que consideren que si esta nación caltuviera una confesionalidad relixosa, sería contradictoriu cola pluralidá de creencies.
El principal argumentu de los críticos ye que, según una encuesta de la [[Universidá de Costa Rica]], el númberu de católicos non prauticantes creció del 13% en 1988 al 27% en 2006<ref>[http://www.nacion.com/ln_ee/2007/mayu/20/pais1103111.html En 18 años, la cantidá de católicos que dexaron de prauticar la so relixón aumentó un 108%, y la cantidá de persones irrelixoses aumentó un 200%], según un artículu nel diariu ''La Nación'' (San José de Costa Rica) del 20 de mayu de 2007.</ref> y la cantidá de persones que se declaren ensin relixón xubió al 9% en 2006 en rellación al 3% de 1988, lo que, afirmen, demuestra un cambéu nes creencies d'una nación tradicionalmente católica na que menos de la metá de los sos ciudadanos practiquen güei esi credo relixosu. El Movimientu llaicu de Costa Rica promueve a que'l país convertir nun [[Estáu llaicu]], yá que hubo banciar# ente diputaos y ministros pa modificar l'artículu 75 ―tal como asocedió n'otros países llatinoamericanos― y que cuntó col sofitu de los presidentes [[Óscar Arias Sánchez]] y [[Laura Chinchilla Miranda]], quien tuvo a favor del llaicismu. Sicasí, hai grupos ―como la [[Conferencia Episcopal de Costa Rica]] y diputaos católicos― que s'oponen al cambéu de dichu artículu.
Según una encuesta de 2013 el 47 % de la población preferiría vivir nun Estáu llaicu, ente que quien defenden l'Estáu confesional menguaron, pasando del 27 % (ochobre de 2011) a un 23 %.<ref>http://www.larepublica.pe/31-03-2013/costa-rica-el-47-de-los ciudadanos-piden-ser-un estáu llaicu</ref>
==== {{bandera|Malta}} [[Malta]] ====
El [[catolicismu]] ye la relixón oficial en Malta por cuenta de la so vinculación cola tradicional [[Orde de Malta]], que protexó la islla del ataque de los [[imperiu otomanu|otomanos]].<ref>http://wvw.nacion.com/ln_ee/2009/setiembre/07/opinion2080966.html</ref>
==== {{bandera|Mónacu}} [[Mónacu]] ====
El Principáu de Mónaco ye oficialmente [[Ilesia católica|católicu]], según establecer la so constitución.{{ensin referencies}}
=== Estaos islámicos ===
''Nun confundir col grupu terrorista yihadista [[Estáu Islámicu]].''[[Ficheru:Islam and State of Religion by Constitution.png|thumb|400px|
[[Países con mayoría musulmana]] y [[separación ilesia-estáu]]:<br />
{{lleenda|#20a447|Estaos islámicos}}
{{lleenda|#669933|L'islam ye la relixón del estáu}}
{{lleenda|#009fce|[[Estáu secular|Estaos seculares]]}}
{{lleenda|#dfa800|Otros países}}]]
El términu '''Estáu islámicu''' referir a los Estaos qu'adoptaron l'[[islam]], específicamente la [[Sharia]] (llei [[musulmán|musulmana]]), como la fundamentación ideolóxica pa les sos instituciones polítiques. Los exemplos inclúin:
* Un [[Califatu]] nel [[sunismu|islam sunita]]{{ensin referencies}}
* Un [[Imamah]] nel [[Chiísmu|Islam chiíta]]{{ensin referencies}}
** Un [[Wilayat al-Faqih]] pal chiísmu n'ausencia d'un Imamah{{ensin referencies}}
* Una [[República islámica]], un términu xeneral pa munches naciones estáu qu'oficialmente tienen un sistema republicanu y adopten l'islam como la relixón del Estáu.
==== {{bandera|Mauritania}} [[Mauritania]] ====
==== {{bandera|Afganistán}} [[Afganistán]] ====
==== {{bandera|Paquistán}} [[Paquistán]] ====
==== {{bandera|Yeme}} [[Yeme]] ====
==== {{bandera|Omán}} [[Omán]] ====
==== {{bandera|Marruecos}} [[Reinu de Marruecos]]====
Anque oficialmente [[Marruecos]] defínese como una monarquía constitucional y produciéronse significatives meyores escontra una mayor separación de poderes, cola recién aprobación d'una reforma constitucional, el rei de Marruecos sigue concentrando atributos políticos y relixosos, siendo'l máximu líder espiritual del país, ente que l'Estáu defínese como islámicu.<ref>https://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/17/internacional/1308341227.html</ref>
=== Teocracies ===
{{AP|Teocracia}}
Una '''teocracia''' ―‘gobiernu divín', del [[idioma griegu|griegu]] θεοσ (theos, /zeós/, ‘Zeus, dios'), y κράτοσ (krátos, ‘gobiernu')― ye una [[forma de gobiernu]] na que los xefes gubernamentales coinciden colos líderes de la relixón dominante, y les polítiques de gobiernu son idéntiques o tán bien influyíes polos principios de la relixón dominante. De normal el gobiernu afirma gobernar «en nome de [[Dios]] o d'una fuercia cimero», tal como especifica la relixón local.
El ''Diccionario de la lengua española'' de la [[Real Academia Española]] define la teocracia como'l gobiernu exercíu direutamente por Dios', y nuna segunda acepción, como una sociedá en que l'autoridá política, considerada emanada de Dios, exercer polos sos ministros'.
L'usu más antiguu rexistrada del términu “teocracia” atópase en [[Flavio Josefo|Josefo]], quien aparentemente la acuña al esplicar a los llectores xentiles la organización de la comunidá xudía de la so dómina. Al contraponer ésta con otres formes de gobiernu ―monarquíes, oligarquíes y repúbliques― añade:
El nuesu llexislador [[Moisés]] nun tuvo en cuenta nenguna d'estes formes, sinón qu'ordenó'l nuesu gobiernu a lo que, con espresión forzada, podría llamase una teocracia, al atribuyir el poder y l'autoridá a Dios, y persuadir a tol pueblu de que lo tuviera en cuenta como autor de toles coses bones.|[[Flavio Josefo]] (''Contra Apión'', llibru 2, 16).
Exemplos de teocracies actuales son les siguientes:
==== {{bandera|Ciudá del Vaticanu}} [[Ciudá del Vaticanu]] ====
El gobiernu de la [[Ciudá del Vaticanu]], que ye exercíu pol [[Papa]] direutamente,<ref>[http://www.peduto.it/Diritti/lateranensi/leggi_dei_patti_lateranensi.htm Artículu 26 del ''Tratáu de Laterano''] (n'italianu) nel sitiu Peduto.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20120602195908/http://www.vaticanstate.va/IT/Stato_y_Governo/StrutturadelGovernatorato/Organigramma/organigramma_stato.htm Organigrama gubernamental de la Ciudá del Vaticanu.]</ref><ref>[http://www.vatican.va/archive/ESL0020/__P14.HTM Códigu de Derechu Canónicu] (llibru 2, parte 2, seición 1, capítulu 1).</ref> siendo esti gobernante políticu del Estáu vaticanu y, al empar, sumu pontífiz de la [[Ilesia católica]].
==== {{bandera|Irán}} [[Irán]] ====
N'[[Irán]], establecer tres la [[Revolución iranina|Revolución islámica]] una república islámica con una constitución de corte islámicu y unos órganos de gobiernu que tienen de velar pol cumplimientu de principios relixosos, anque tanto'l conseyu de ministros xunto cola so presidencia como la representación na [[Asamblea Consultiva Islámica]], la xestión de los conseyos municipales y l'organismu encargáu de supervisar l'acción del [[Líder Supremu d'Irán|xefe del estáu]], cuerren al cargu de cargos electos por sufraxu universal. Un [[Conseyu de Guardianes]] compuestu por seis [[alfaquí]]es designaos pol Líder Supremu y seis xuristes nomaos pol poder xudicial y sometíos a l'aprobación de l'asamblea aprueba o veta les candidatures qu'opten a cualquier puestu d'eleición popular. L'elementu islámicu del ordenamientu xurídicu iranín inspirar nel llibru del [[ayatolá Khomeini]] ''Velayat-y faqih'' (en [[idioma persa|persa]], «tutela de los [[alfaquí]]es»), publicáu en 1970, y probablemente el más influyente documentu escritu nos tiempos modernos en favor de la teocracia.{{ensin referencies}}
==== {{bandera|Arabia Saudita}} [[Arabia Saudita]] ====
N'[[Arabia Saudita]], la monarquía declárase como defensora del [[islamismu]], col [[Corán]] como [[constitución]] y la [[Sharia]] (llei islámica) como [[llei]].
=== Casos ambiguos ===
===={{bandera|España}} [[España]] ====
Concretamente n'[[España]], la relixón oficial fuera'l [[catolicismu]] dende la so fundación (con orixe na conversión de [[Recaredo]] nel añu [[589]]). Mientres esi periodu, entá siendo la relixón un motivu de [[discriminación llegal]] y división y enfrentamientos sociales (amás de los militares), esistía [[tolerancia relixosa]] en mayor o menor grau. Col reináu de los [[Reis Católicos]] y los sos socesores los [[Habsburgu]] no que se denominaba la [[Monarquía católica]], empezó un periodu de busca del máximu relixosu» que supunxo la [[espulsión de los xudíos d'España]] (1492), la [[espulsión de los moriscos]] (1609) y la persecución de los [[protestante]]s. La estrecha identificación de la Ilesia cola Monarquía esplica'l papel d'instituciones como la [[Inquisición]], el [[patronatu regio]] o les [[Buldes Alexandrines]] que xustificaron la conquista y colonización d'América. España destacar pol so «defensa de la fe católica» nos campos de batalla de les guerres relixoses del sieglu XVI y na política esterior. La intervención de teólogos españoles nel [[Conceyu de Trento]] pa l'adopción d'una postura intransixente foi tan notable que s'anició'l llamátigu lluz de Trento, martiellu d'herexes».
Aun así, eso nun llindaba la esistencia de fortísimos conflictos, como'l qu'amenaba'l [[fueru eclesiásticu]] y los intentos de control por parte del Estáu ([[regalismu]]). Dellos conflictos notables fueron el del [[arzobispu]] [[Bartolomé Carranza]] o, mientres l'ilustráu reináu de [[Carlos III d'España|Carlos III]], la [[Espulsión de la Compañía de Xesús]] (1767) o'l procesu d'[[Olavide]].
La [[constitución de Cádiz]] de 1812 proclamaba que la relixón non solo del [[Estáu]], sinón de la [[Nación]] mesma «ye y va ser siempres la católica, apostólica y romana, única verdadera». La tolerancia relixosa qu'acompañó al [[Réxime Lliberal]] dexó l'empiezu de l'actividá de propagandistes protestantes como [[George Borrow]]. Simultáneamente fíxose cada vez más evidente un procesu de [[descristianización]], fortalecida pol sofitu del cleru al bandu absolutista mientres la [[Guerra Carlista]], y qu'esplica la [[quema de conventos de 1835]].<ref>William J. Callahan: ''Ilesia, poder y sociedá n'España 1750-1874''. Madrid: Nerea. ISBN 84-86763-12-6</ref>
El poder económico del cleru amenorgar cola [[desamortización]]. Les rellaciones oficiales cola Ilesia recuperar col [[concordatu]], pol que l'Estáu comprometer a caltener económicamente a los eclesiásticos con fondos públicos. La camarilla de Sabela II foi llamada «la corte de los milagros» ([[Sor Patrociniu]], llamada la monxa de les llagues», y el padre [[Antonio María Claret]], dieron orixe a una novela de [[Valle Inclán]]). L'alternanza de progresistes y moderaos diba dando'l pulsu d'una mayor o menor aproximamientu a la Ilesia, siendo'l momentu más alloñáu'l [[Sexeniu Revolucionariu]] (1868-1874), y el más próximu la [[Restauración borbónica n'España|Restauración borbónica]], en que s'espulsó de la universidá a los que nun s'afixeren a la ortodoxa relixosa (por casu, a [[Francisco Giner de los Ríos]], que se vio forzáu a fundar la [[Institución Llibre d'Enseñanza]]). La crecedera de les comunidaes relixoses foi vistu con tanta rocea polos lliberales dinásticos que se llegó a promulgar la [[llei del candáu]], que lo llindaba.
Na [[Segunda República Española|Segunda República]] instauróse un [[Estáu llaicu]] (prohibiendo, por casu, a los relixosos exercer la enseñanza y espulsando a los [[Compañía de Xesús|xesuites]]). Dempués de la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]], so la [[franquismu|dictadura de Franco]] l'Estáu volvió ser confesional, identificándose col términu [[nacionalcatolicismu]].
Tres la proclamación de la [[Constitución Española]] en 1978, España ye formalmente un [[Estáu aconfesional]], calteniendo rellaciones colos distintos credos.
{{cita|Nenguna confesión va tener calter estatal. Los poderes públicos van tener en cuenta les creencies relixoses de la sociedá española y van caltener les consiguientes rellaciones de cooperación cola Ilesia católica y les demás confesiones.|Constitución Española, art. 16, 3}}
Sicasí, esi mesmu añu l'Estáu Español y la [[Santa Sede]] roblaron el [[Concordatu de 1978]], en que l'Estáu comprometer a subvencionar al cleru. En 2006 llegar al alcuerdu de destinar el 0,7% de los ingresos del [[IRPF]]). Tamién-y daba al cleru una posición privilexada na enseñanza (obligación de los centros d'ufiertar la clase de relixón católica, voluntaria pa los alumnos, y financiamientu públicu pa la [[enseñanza alcordada]], na so mayor parte sol control de distintes organizaciones católiques).
Na actualidá considérase que la posibilidá d'eleición de centru educativu polos padres, forma parte de la carta de derechos de los ciudadanos, ensin esclusiones nin discriminación per motivu de la orientación, relixosa o non, del centru escoyíu, polo que seya que non va quedar a la decisión de los padres.{{ensin referencies}} Por tanto considérase que l'Estáu tien de velar por asegurar esi derechu.
===={{bandera|Arxentina}} [[Arxentina]] ====
La [[Constitución de la Nación Arxentina|Constitución de 1853]] axusta na so Art 2º que l'Estáu tien de sostener a la Ilesia. Según la Corte Suprema, nun-y asigna'l status de relixón oficial del país, en referencia al casu concretu<ref>Fallos 312: 122 (de Villacampa, Ignacio c/ Almos de Villacampa, María Angélica).</ref>
{{cita|'''Artículu 2º''': el Gobiernu federal sostién el cultu católicu apostólicu romanu.}}
El preámbulu indica «invocando la proteición de Dios, fonte de toa razón y xusticia»<ref>[https://web.archive.org/web/20110604214914/http://www.senado.gov.ar/web/interes/constitucion/cuerpu1.php «Constitución nacional»], nel sitiu web del Senáu arxentín.</ref>
Dende [[1991]], nos censos nun se preguntar sobre afiliación relixosa por ser consideráu una invasión a la vida íntima. Según datos del [[Conicet]], del añu 2008 el 76,5% de la población arxentina se autodefine como católica.<ref>http://edant.clarin.com/diario/2008/08/27/um/encuesta1.pdf</ref>
===={{bandera|Israel}} [[Israel]] ====
Por cuenta de que [[Israel]] foi fundáu pol movimientu [[sionismu|sionista]] como un Estáu xudíu, y el xudaísmu puede ser consideráu tantu una relixón como una nacionalidá, Israel puede tener l'apariencia de los principios rectores del so gobiernu teocráticu o confesional:
{{cita|Al difuminarse la distinción ente nacionalidá y relixón, los israelinos atopar con frecuencia morando nun Estáu teocráticu, y en munchos aspeutos paez qu'Israel encaxa nel molde d'un Estáu sagráu.|[[Mitchell Bard]]<ref>[https://web.archive.org/web/20101226052458/http://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/Politics/theocracy.html «Israel & theocracy»] artículu n'inglés, nel sitiu web Jewish Virtual Library, ensin fecha.</ref>}}
Ello ye que l'escritor israelín [[Gideon Levy]] en [[Haaretz]] cunta que el país ye una "semiteocracia", amestando que "Ente Estocolmo y Teḥrán, l'Israel de 2009, coles sos munches atribuciones relixoses, ta más cerca de Teḥrán"'', pa concluyir que ''"Vamos almitir que vivimos nun país con munchos atributos relixosos y [[Halajá|halájicos]]. Tenemos De quitar el disfraz laicista col qu'envolubremos"''.<ref>[http://www.haaretz.com/print-edition/opinion/gideon-levy-let-s-face-the-facts-israel-is-a-semi-theocracy-1.2438 Gideon Levy: Nos fechos Israel ye una semiteocracia], en Haaretz (n'inglés)</ref>
Otros señalen que, anque los ciudadanos israelinos tienen diverses relixones, el país solo garantiza [[Llei del Retorno|ciudadanía inmediata]] pa los que practiquen el [[xudaísmu]].
N'Israel nun esiste'l matrimoniu civil dientro del territoriu y l'únicu martimonio reconocíu ye'l relixosu, siendo reconocíu'l de delles relixones. En xunetu de 2011 la Kneset refugó una propuesta pa llegalizar el matrimoniu civil por 40 votos en contra y 17 a favor.<ref>[https://www.publico.es/internacional/389111/el parllamentu-israeli-refuga-el matrimoniu civil El Parllamentu israelín refuga'l matrimoniu civil. La Kneset refugó la propuesta por 40 votos en contra y 17 a favor. Cientos d'israelinos alleguen cada añu a Xipre pa casase polo civil, 28/7/2011], en [[Público (España)]]</ref>
Otros, sicasí, argumenten que non por tener delles regulaciones no relixoso faen d'Israel un Estáu teocráticu o confesional. [[Emanuel Gutman]] sostién que:
{{cita|Los órganos del Gobiernu y l'Estáu d'Israel nun deriven la so autoridá llegal de la relixón o la ilesia, nin la so llexitimación de cualquier fonte divina. Nun puede afirmase con dalguna apariencia de realismu que l'Estáu y la Relixón son socios iguales nel gobiernu del Estáu. Ello ye que toles facultaes llegales de les instituciones relixoses y los órganos son n'última instancia que-yos atribuya pol Estáu.}}
En 2014 el ministru de xusticia Yaakov Neeman, comentó que se taba estudiando aplicar la llei de la Torá como doctrina xurídica, onde Israel tendría de ser gobernáu so la llei de la relixón xudía, la Halahá. Tamién se declaró obligatoria la observancia de la kashrut (les lleis xudaiques d'alimentación) en toles instituciones públiques y a tolos funcionarios, inclusive se declaró que n'escueles públiques y pa neños d'otres relixones fora obligatoria.<ref>http://www.haaretz.com/print-edition/opinion/gideon-levy-let-s-face-the-facts-israel-is-a-semi-theocracy-1.2438</ref>
===={{bandera|Panamá}} [[Panamá]] ====
L'artículu 35 de la so Constitución declara: «Ye llibre l'oficiu de toles relixones, según l'exerciciu de tolos cultos, ensin otra llimitación que'l respetu a la moral cristiana y l'orde públicu. Reconozse que la relixón católica ye la de la mayoría de los panamiegos». Magar reconoz a la relixón católica como mayoritaria ente los panamiegos, nun-y da un estatus oficial.<ref>[http://www.panama1.com/constitucion.php Constitución de Panamá.]</ref>
===={{bandera|Perú}} [[Perú]] ====
Nel Preámbulu de la so Constitución (1993)<ref>{{Cita web|url=https://es.wikisource.org/wiki/Constituci%C3%B3n_d'el_Per%C3%BA_(1993)|títulu=Constitución de Perú (1993) - Wikisource|fechaaccesu=2018-01-23|sitiuweb=es.wikisource.org|idioma=es}}</ref>, apróvese la mesma «invocando a Dios toupoderosu». Coles mesmes, l'artículu 50 declara la so especial reconocencia a la Ilesia Católica, como tamién la so collaboración:
{{cita|'''Artículu 50º.-''' Dientro d'un réxime d'independencia y autonomía, l'Estáu reconoz a la Ilesia Católica como elementu importante na formación histórica, cultural y moral de Perú, y emprésta-y el so collaboración.
L'Estáu respeta otres confesiones y puede establecer formes de collaboración con elles.||col2=}}
Esiste llibertá de cultu amparada nel artículu 2, incisu 3:
{{cita|'''Artículu 2º.-''' Toa persona tien derechu:
(...)
3. A la llibertá de conciencia y de relixón, en forma individual o asociada. Nun hai persecución per razón d'idees o creencies. Nun hai delitu d'opinión. L'exerciciu públicu de toles confesiones ye llibre, siempres que nun ofienda la moral nin alterie l'orde públicu||col2=}}
==== {{bandera|Bután}} [[Reinu de Bután]] ====
L'artículu 3 de la Constitución, referíu al Patrimoniu espiritual, establez que los principios de Bután son los principios budistes de: el valor de la paz, la non-violencia, la compasión y la tolerancia. Ensin bien nun establez al [[budismu]] como relixón d'Estáu.<ref>https://web.archive.org/web/20120928030946/http://www.constitution.bt/html/constitution/constitution.htm</ref>
==== {{bandera|Comores}}[[Comores]] ====
L'actual Constitución de les Comores foi aprobada por referendu 23 d'avientu de 2001 camudó'l modelu de la República Federal Islámica de les Comores pol de la Unión de les Comores.<ref>http://www.wipo.int/wipolex/es/details.jsp?id=8667</ref>Magar la nueva Constitución quito al Islam como relixón oficial los Presidentes tendrán d'emprestar xuramentu ante'l Tribunal Constitucional pola fórmula: Xuro por Alá, el Caritatible y Misericordiosu de cumplir fiel y honestamente los deberes del mio cargu, p'actuar namái nel interés públicu y nel respetu a la Constitución. Coles mesmes los sos sistema xurídicu ta basáu na [[Sharia]] (llei Islámica), el derechu continental (legáu de la colonización francesa) y el consuetudinario.<ref>http://www.wipo.int/wipolex/es/text.jsp?file_id=208361#LinkTarget_122</ref>
== Llista per continente ==
Llistáu completu d'Estaos oficialmente confesionales.
=== África ===
{{llista de columnes|2|
* {{bandera|Arxelia}} [[Arxelia]], artículu 2 de la Constitución de 1990.<ref>http://www.wipo.int/wipolex/es/text.jsp?file_id=333334</ref>
* {{bandera|Exiptu}} [[Exiptu]], La Constitución exipcia declara nel so artículu 2 que «l'islam ye la relixón del Estáu y l'árabe la so llingua oficial<ref>http://www.bbc.com/mundo/noticias/2014/01/140118_egipto_referendu_resultaos_mz</ref>
* {{bandera|Libia}} [[Libia]]
* {{bandera|Mauritania}} [[Mauritania]]
* {{bandera|Marruecos}} [[Marruecos]]: La Constitución marroquina, proclama nel so artículu 6 que «l'islam ye la relixón del Estáu<ref>http://www.nuevarevista.net/articulos/l'islam-como-llei-fundamental</ref>
* {{bandera|Tunicia}} [[Tunicia]], establecida na Constitución aprobada de 2014<ref>http://internacional.elpais.com/internacional/2014/01/24/actualidad/1390559019_492853.html</ref>
* {{bandera|Somalia}} [[Somalia]], establecida na Constitución adoptada en 2012<ref>http://www.informador.com.mx/internacional/2012/394333/6/onu-felicita-a-somalia-por-aprobar-nueva-constitucion.htm</ref>
}}
=== América ===
* {{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]: Católica<ref>http://www.constitution.org/cons/costaric.htm Art. 75 de la Constitución.</ref>
=== Asia ===
{{llista de columnes|2|
* {{bandera|Afganistán}} [[Afganistán]] (Relixón Islámica)
* {{bandera|Arabia Saudita}} [[Arabia Saudita]] (Relixón Islámica)
* {{bandera|Baḥréin}} [[Baḥréin]]{{ensin referencies}}
* {{bandera|Brunéi}} [[Brunéi]]<ref>https://www.aciprensa.com/controversies/Islam/islam4.htm</ref>
* {{bandera|Camboya}} [[Camboya]] (Relixón Budista)<ref>http://www.cambodia.org/facts/?government=The+Constitution+of+Cambodia</ref>
* {{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Emiratos Árabes Xuníos]](Relixón Islámica) la Constitución provisional de 1971, declaró l'Islam relixón oficial.
* {{bandera|Iraq}} [[Iraq]]<ref>[http://www.usatoday.com/news/world/iraq/2005-08-24-iraqi-constitution-draft_x.htm Capítulu 1, Artículu 2 de la constitución de 2005]</ref>
* {{bandera|Irán}} [[Irán]]<ref>https://web.archive.org/web/20120607115424/http://www.irna.ir/es/iran86/index.htm</ref>
* {{bandera|Xordania}} [[Xordania]]<ref>http://www.state.gov/j/drl/rls/irf/2006/71424.htm</ref>
* {{bandera|Kuwait}} [[Kuwait]]<ref>http://www.wipo.int/wipolex/es/text.jsp?file_id=181003</ref>
* {{bandera|Maldives}} [[Maldives]]{{ensin referencies}}
* {{bandera|Omán}} [[Omán]]{{ensin referencies}}
* {{bandera|Paquistán}} [[Paquistán]]<ref>http://www.guiadelmundo.org.uy/cd/countries/pak/History.html</ref>
* {{bandera|Qatar}} [[Qatar]]<ref>http://www.lr21.com.uy/mundo/143994-qatar-decide-tresformase-en-una-monarquia-constitucional</ref>
* {{bandera|Yeme}} [[Yeme]]
}}
=== Europa ===
{{llista de columnes|2|
* {{bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca]]<ref>http://www.servat.unibe.ch/icl/da00000_.html</ref>
* {{bandera|Islandia}} [[Islandia]]<ref>http://www.vigoalminuto.com/2012/10/22/islandia-reforma-el so-constitucion-si-a-les llistes abiertes-o-la-nacionalizacion-de-los recursos/</ref>
* {{bandera|Inglaterra}} [[Inglaterra]] ({{bandera|Reinu Xuníu}} [[Reinu Xuníu]])
* {{bandera|Malta}} [[Malta]], artículu 2 de la Constitución.<ref>http://www.servat.unibe.ch/icl/mt00000_.html</ref>
* {{bandera|Mónacu}} [[Mónacu]]<ref>{{cita web |url=http://www.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/1909$/036c62fe5f92f2efc1256f5b0054fa42gb?OpenDocument&3Gb |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=28 de xineru de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070416144730/http://www.gouv.mc/devwww/wwwnew.nsf/1909$/036c62fe5f92f2efc1256f5b0054fa42gb?OpenDocument&3Gb |fechaarchivu=16 d'abril de 2007 }}</ref>
* {{bandera|San Marín}} [[San Marín]]<ref>http://www.todoatlas.com/san-marín.html</ref>
* {{bandera|Vaticanu}} [[Ciudá del Vaticanu]]
}}
== Ver tamién ==
* [[Derechu relixosu]]
* [[Derechu eclesiásticu]]
* [[Teocracia]]
* [[Estáu aconfesional]]
* [[Llaicismu]]
* [[Ateísmu]]
* [[Humanismu secular]]
* [[Separación Ilesia-Estáu]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Estado confesional}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conservadorismu]]
[[Categoría:Derechu eclesiásticu]]
[[Categoría:Formes d'estáu]]
[[Categoría:Relixón y política]]
8uml1gqmkbjqmjrbjdgfebykvk7ydn2
Gran Colombia
0
114384
4497860
4490328
2026-05-31T13:15:29Z
Limotecariu
735
4497860
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Gran Colombia}}
{{Ficha d'estáu desapaecíu}}
La '''Gran Colombia''' [[Estaos sumíos|foi un país]] d'[[América del Sur]] creáu en 1819 pol [[Congresu de Angostura|congresu aconceyáu na ciudá de Angostura]] por aciu la [[s:Llei Fundamental de la República de la Gran Colombia|Llei Fundamental de la República]] —ratificada dempués pola so contrapart'[[Congresu de Cúcuta|aconceyada en Cúcuta]] en 1821— pola unión de [[Tercer República de Venezuela|Venezuela]] y la [[República de la Nueva Granada|Nueva Granada]] nuna sola nación sol nome de '''''República de Colombia''''',<ref>{{cita web |url= http://www.ejercito.mil.co/?idcategoria=276824 |títulu= Ley Fundamental de la República de Colombia |fechaaccesu= 4 d'ochobre de 2014 |obra= Centro d'estudios históricos del Exércitu Nacional de Colombia}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.bdigital.unal.edu.co/214/21/Llei_fundamental_de_la_republica_de_colombia.pdf |títulu= Ley Fundamental de la República de Colombia |fechaaccesu= 4 d'ochobre de 2014 |obra= Biblioteca Luis Ángel Arango}}</ref> a la que depués se xuntaron [[Panamá]] (1821), [[Provincia de Quito|Quito]] y [[Provincia Llibre de Guayaquil|Guayaquil]] (1822). El términu '''''Gran Colombia''''' emplegar pola [[historiografía]] pa estremala de l'actual [[República de Colombia]].<ref>{{cita web |url= http://www.bicentenarioindependencia.gov.co/Ye/Contestu/Especiales/Paginas/NombredeColombia.aspx |títulu= Los nomes de Colombia |fechaaccesu=12 d'agostu de 2016 |sitiuweb= Alta Conseyería Presidencial pal Bicentenariu de la Independencia de Colombia}}</ref>
Esta república esistió [[De iure|xurídicamente]] ente 1821 y 1831 y configuróse a partir de la unión de les anteriores entidaes coloniales del [[Virreinatu de la Nueva Granada]], la [[Capitanía Xeneral de Venezuela]], la [[Provincia de Quito|Presidencia de Quito]] y la [[Provincia Llibre de Guayaquil]].<ref>{{cita web |url= http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/modosycostumbres/crucahis/crucahis116.htm |títulu= La Gran Colombia, 1819-1830 |fechaaccesu= 4 d'ochobre de 2014 |obra= Biblioteca Luis Ángel Arango |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20141006090346/http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/modosycostumbres/crucahis/crucahis116.htm |fechaarchivu= 6 d'ochobre de 2014 }}</ref> La so superficie correspondía a los territorios de les actuales repúbliques de [[Colombia]], [[Ecuador]], [[Panamá]] y [[Venezuela]] —incluyendo la [[Guayana Esequiba]], en reclamación guyano-venezolana—; y otros territorios que pasaron a [[Brasil]], [[Perú]], [[Nicaragua]] y [[Hondures]] por alcuerdos internacionales celebraos ente estos países y les repúbliques surdíes de la [[disolución de la Gran Colombia|disolución grancolombiana]].
Magar la Gran Colombia foi creada por aciu la [[s:Llei Fundamental de la República de Colombia|Llei Fundamental de la República de Colombia]] expedida mientres el Congresu de Angostura (1819), el [[Estáu]] como frutu de la unión de dichos territorios nun vio la lluz hasta'l [[Congresu de Cúcuta]] (1821), onde se redactó la [[Constitución de Cúcuta|Constitución nacional]] cola cual implementóse y reglamentó la so creación, al igual que la vida política ya institucional del nuevu país. El sistema políticu-alministrativu adoptáu pola república foi'l centralismu unitariu.<ref name="Integración">{{cita web |url= http://www.scielo.org.mx/scielo.php?pid=S0186-03482015000300004&script=sci_arttext |títulu= L'intentu d'integración de Santu Domingu a la Gran Colombia (1821-1822) |fechaaccesu= 1 de marzu de 2016 |editorial= Revista Secuencia |autor= Germán A. de Rezar |añu= 2014}}</ref>
Per otra parte, el [[reconocencia internacional]] de la esistencia llexítima de la '''Gran Colombia''', en cuantes que territoriu independiente, soberanu y delimitado, inscribir nun contestu diplomáticu que n'Europa foi adversu a la reconocencia formal de la independencia de los países americanos. Ye asina qu'Austria, Francia y Rusia solo reconocíen les independencies n'América si los nuevos Estaos someter a un [[sistema monárquicu]] nomando como soberanos a miembros de les dinastíes europees. Amás, Colombia y les potencies internacionales enfrentaben les sos posiciones tocantes a la estensión del territoriu colombianu y el so delimitación fronteriza.<ref>{{cita web |url= http://www.bibliotecanacional.gov.co/content/la-b%C3%BAsqueda-de la reconocencia internacional-de-la-gran-colombia |títulu= La busca de la reconocencia internacional de la Gran Colombia |fechaaccesu= 12 d'agostu de 2016 |sitiuweb= [[Biblioteca Nacional de Colombia]] }}</ref>
Al momentu de la so creación la Gran Colombia yera'l país hispanoamericanu de mayor prestíu nel mundu, tantu asina que dellos políticos d'Europa y América, ente ellos [[John Quincy Adams]], daquella secretariu d'Estáu y futuru presidente de los [[Estaos Xuníos]], llamar a ser una de les naciones más poderoses del planeta. Esti prestíu, sumáu a la figura de Bolívar, atraxeron escontra la nación idees unionistes de movimientos independentistes de [[Cuba]], la [[República Dominicana]] y [[Puertu Ricu]], que pretendíen formar un [[estáu asociáu]] cola república.<ref name="Integración"/>
El país [[disolución de la Gran Colombia|eslleióse]] a finales de la [[Años 1820|década de 1820]] y entamos de los [[años 1830]], poles diferencies polítiques qu'esistíen ente partidarios del [[federalismu]] y el [[centralismu]], según poles tensiones rexonales ente los pueblos qu'integraben la república.
== Toponimia ==
{{AP|Colombia#Toponimia|l1=Etimoloxía de Colombia}}
El nome Colombia otorgar al ideal d'integración de toa Suramérica naguáu por [[Simón Bolívar]]. Yá en [[1815]], na islla de [[Xamaica]], Bolívar espunxera la idea de Colombia como un país que tenía de faese realidá.<ref>''La Nueva Granada va xunir con Venezuela, si lleguen a convenise en formar una república central... Esta nación llamaráse Colombia''. "[[Carta de Xamaica]]", [[Kingston]], 6 de setiembre de 1815. Bolívar, Simón; ''Obres completes''; Fica, Tiempu Presente - Ecoe; 1979, p. 167.</ref>
La idea d'una gran nación hispanu americana naz de [[Francisco de Miranda]] que decidió llamar Colombia, n'honor a [[Cristóbal Colón]], nos planes desenvueltos dende 1790, que presentó a la opinión pública llatinoamericana y a los gobiernos británicu y norteamericanu, recoyíos na so obra [[Colombeia]], asina mesmu, a principios de 1808 fundó un periódicu en Londres llamáu El Colombianu. Pa 1810 Bolívar treslladar a Londres y conviértese en discípulu de Miranda, según [[José de San Martín|San Martín]], [[Bernardo O'Higgins|O'Higgins]], [[Antonio Nariño|Nariño]], Madariaga y otros grandes homes llatinoamericanos que salieron d'ellí a concretar los suaños y planes de Miranda. Por esta razón, el Congresu que crea la República en 1819 toma'l nome suxeríu per Miranda.
== Antecedentes ==
{| class="infobox" style="font-size:90%"
|-
!Ventayes de la unión americana
|-
| Pa Miranda y les sos socesores na xesta emancipadora.
|-
|
* La esistencia d'estos nuevos Estaos llograría nueves garantíes.
* L'orde internu caltendríase intactu ente los distintos Estaos y dientro de cada unu d'ellos.
* Nengún sería débil con al respeutive de otru; nengún sería más fuerte.
* La fuercia de toos allegaría al auxiliu del que sufriera per parte del enemigu esternu o de les faiciones anárquiques.
* Un equilibriu perfectu establecer nesti verdaderu nuevu orde americanu.
* El Nuevu Mundu constituyir en naciones independientes, amestaes toes por una llei común qu'afitara les sos rellaciones esteriores y ufiertára-yos el poder conservador nun congresu xeneral permanente.
|}
[[Ficheru:Bolivar Monument Boyaca Bridge.JPG|thumb|Monumentu conmemorativo a Simón Bolívar, [[Ponte de Boyacá]], Colombia.]]
[[Ficheru:Bolivar congreso anfictionico.jpg|thumb|Monumentu a Simón Bolívar na sede del [[Congresu Anfictionico]], ciudá de [[Panamá]].]]
La Gran Colombia yera'l primer pasu pa la unificación total de los pueblos llibres escurrida por [[Francisco de Miranda]], quien concibió la creación d'un solu Estáu hispanoamericanu independiente, que substituiría al conxuntu de posesiones que componíen l'[[Imperiu español]] nesta parte del hemisferiu. N'otres pallabres, la idea de la integración americana pa Miranda yera indixebrable de la idea de la independencia de les colonies hispanoamericanes.
Pa xunetu de 1809, la independencia de les colonies americanes convirtiérase pa Miranda nun fechu ineluctable y vio por tanto llegáu'l momentu de convocar un Congresu de diputaos de villes y provincies d'América sobre'l mesmu territoriu americanu. Nengún otru llugar, al so entender, paecía más apropiáu que [[Panamá]] p'axuntar esi congresu. Pola so situación xeográfica, l'Ismu encarnaba la imaxe de la unión ente'l norte y el sur de l'[[Hispanoamérica|América de llingua española]]. Pola mesma razón, Miranda suxiriera, nel so plan de gobiernu de 1801, que Colombo, la ciudá capital de Colombia, fora construyida nel [[ismu de Panamá]].<ref>{{cita web |url= http://noticiaaldia.com/2016/07/francisco-de-miranda-dos-sieglos-de-vixencia-leon-magno-montiel/ |títulu= Francisco de Miranda: Dos sieglos de vixencia (Lleón Magno Montiel) |fechaaccesu=12 d'agostu de 2016 |fecha= 18 de xunetu de 2016 |sitiuweb= Noticia al Día}}</ref>
El proyeutu de Miranda nun llegó a realizase, pero la idea foi retomada por [[Simón Bolívar]], quien, en 1815, na so «[[Carta de Xamaica]]», suxirió la xunta en [[Panamá]] d'un Congresu de les Repúbliques americanes independientes, que nun se concretó hasta 1826. Anque los oxetivos d'esti Congresu convocáu por Bolívar tendíen más bien al establecimientu d'aliances ente repúbliques independientes y non a la constitución d'una sola república, como proponía Miranda.
Dempués del fracasu de la [[Segunda República de Venezuela]] y la so curtia permanencia en Nueva Granada como comandante militar, Bolívar viose obligáu a cavilgar sobre la causa de los fracasos previos, la situación internacional y la forma de llograr la independencia de forma duradera. Les sos reflexones lleváron-y a la conclusión de que p'algamar la independencia definitiva tenía de ganase totalmente a los españoles pa torgar que realizaren aiciones de [[Reconquista (Hispanoamérica)|reconquista]]. Pa ello, los esfuercios descoordinados y esvalixaos de los [[caudiellu|caudiellos]] rexonales a lo llargo d'[[América]] teníen d'unificase so un mandatu únicu, y como garantía d'una independencia permanente tenía de crease una república grande y fuerte que pudiera desafiar les pretensiones de cualquier potencia imperial. Esti proyeutu taba inspiráu na idea d'una [[Unión Llatinoamericana|unión continental]] que tomara dende'l territoriu de la [[Nueva España]] hasta'l sur de [[Chile]], dempués d'alcanzada la independencia.
Nel contestu de les [[Guerres d'independencia hispanoamericanes]], fuercies revolucionaries lideraes por Simón Bolívar sentaron les bases d'un gobiernu regular nuna convención constitucional. Primeramente, el gobiernu fuera militar y altamente centralizáu con poder executivu direutu exercíu por [[vicepresidente]]s o [[gobernador]]es, mientres el [[presidente]] Bolívar taba na [[Campaña Llibertadora de Nueva Granada]] y na [[Guerra d'Independencia de Venezuela]]. Bolívar concluyó que yera necesariu crear un gobiernu centralizáu capaz de coordinar les aiciones necesaries p'abellugar les fronteres y apigurar a los distintos pueblos de l'[[Hispanoamérica|América hispana]] como garantía de la independencia.
Pa garantizar la llibertá de Colombia, consideraba vital consiguir cuanto antes el control sobre [[Venezuela]] pa torgar que los españoles utilizar como puestu d'avanzada en [[Provincia de Tierra Firme|Tierra Firme]] pa les sos campañes de reconquista, polo que decidió entamar esta xera como daqué prioritariu. Asina, desembarcó na [[islla de Margarita]] a mediaos de [[1816]] decidíu a llograr dende'l principiu la reconocencia del so lideralgu y, dempués de llograr un ésitu inicial col xefe llocal [[Juan Bautista Arismendi]], preparó la campaña pa lliberar el continente.
L'afitamientu del lideralgu supremu facilitó'l control del [[Rexón Nororiental (Venezuela)|oriente venezolanu]], y la instalación de Bolívar n'[[Ciudad Bolívar|Angostura]] traxo consigo l'inevitable y llargu enfrentamientu coles fuercies espedicionaries del xeneral español [[Pablo Morillo]] y la organización de los mecanismos por que'l Gobiernu pudiera funcionar. Aquel día l'[[Exércitu Realista n'América|Exércitu español]] yá s'atopaba bien foliáu dempués de la campaña de reconquista realizada a lo llargo d'[[América]], y el xeneral Morillo nun pudo evitar que les sos tropes empecipiaren un lentu cayente por cuenta de la falta de recursos y de refuerzos pa cubrir les baxes que sufríen.
Yá en [[1818]], la situación del [[Exércitu Realista n'América|Exércitu español]] en [[Venezuela]] tornóse insostenible y Morillo viose obligáu a retirar delles de les sos fuercies de la [[Virreinatu de Nueva Granada|Nueva Granada]] pa intentar contener a Bolívar. Aquel día, la situación político y militar yera lo bastante bona como pa pensar na organización d'un Estáu, y asina foi como Bolívar instaló'l ''Supremu Congresu de la República'' n'[[Ciudad Bolívar|Angostura]] el [[15 de febreru]] de [[1819]].
== Historia ==
En [[1816]], Simón Bolívar, cola ayuda de los xenerales [[Rafael Urdaneta|Urdaneta]], [[Manuel Piar|Piar]], [[José Antonio Páez|Páez]], [[Santiago Mariño|Mariño]], [[Antonio Nariño|Nariño]], [[José Tadeo Monagas|Monagas]], ente otros, consiguió una serie de victories sobre los realistes. Dempués de lliberar [[provincia de Guayana|Guayana]] y Nueva Granada, proclamó la so fundación el [[17 d'avientu]] de [[1819]] en Angostura (actual [[Ciudad Bolívar]]). Los últimos contingentes realistes en Venezuela fueron ganaos na histórica [[Batalla de Carabobo (1821)|Batalla de Carabobo]] el [[24 de xunu]] de [[1821]]. El [[28 de payares]] de [[1821]] dase la [[Independencia de Panamá]] y voluntariamente xunir al suañu de Bolívar roblando con España un pactu de non agresión.
La resistencia d'[[España]] nel continente terminó en Perú cola [[Batalla d'Ayacucho]], el [[9 d'avientu]] de [[1824]], na que se consagró definitivamente como héroe [[Antonio José de Sucre]] ([[1795]]-[[1830]]). Tol poderíu español nel Virreinatu de Nueva Granada y en Perú quedó fundíu so los golpes de tres homes: [[Simón Bolívar|Bolívar]], [[Francisco de Miranda|Miranda]] y [[Antonio José de Sucre|Sucre]]; finaos en distintes circunstancies: Bolívar el [[17 d'avientu]] de [[1830]], en [[Santa Marta (Colombia)|Santa Marta]], Colombia; Francisco de Miranda na cárcel de la Carraca, en [[Cádiz]], en [[1816]]; Antonio José de Sucre, asesináu en Berruecos, Nueva Granada (actual Colombia), el [[4 de xunu]] de [[1830]].
Sicasí, la unión política de los territorios del antiguu Virreinatu nun algamar a durar por cuenta de tensiones rexonales. La oposición al gobiernu de Bolívar yera, polo xeneral, secesionista. En [[1830]] Venezuela y Ecuador declararon la so independencia de la República de Colombia, quedando finalment'[[Disolución de la Gran Colombia|eslleida la Gran Colombia]] en [[1831]], dando nacencia a tres entidaes estatales distintes: [[República de la Nueva Granada|Nueva Granada]], [[Ecuador]] y [[Venezuela]]. La secesión venezolana foi dirixida pol Xeneral [[José Antonio Páez]] ([[1790]]-[[1875]]), quien yá combatiera so les órdenes de Bolívar y tenía dende entós el control virtual de la parte venezolana de la república. Páez convertir nel primer presidente del nuevu Estáu venezolanu y gobernó intermitentemente hasta [[1863]]. N'Ecuador asumió'l xeneral venezolanu [[Juan José Flores]]. Amenorgada a la Nueva Granada, presidida por [[Rafael Urdaneta]], quien orixinalmente diera un [[golpe d'Estáu]] pensando en devolver el poder a Bolívar, la Gran Colombia eslleir tres el derrocamientu de Urdaneta. Na [[República de la Nueva Granada|Nueva Granada]] escoyóse como vicepresidente interín a [[José María Obando]]. Un añu dempués asumió [[Francisco de Paula Santander]] como presidente y delineó la estructura del nuevu Estáu.
En Venezuela, un grupu d'oficiales patriotes llevantar en [[1835]] contra'l presidente [[José María Vargas]], no que se conoz como [[Revolución de les Reformes]], pa esixir la reconstitución de la Gran Colombia, reformes polítiques y el fin del poderíu económicu de la oligarquía, fortalecida col comerciu d'importación y esportación. Llograron un trunfu efímeru, pero depués retomó'l poder el xeneral José Antonio Páez, colo que se fixo definitiva la disolución de la Gran Colombia.
=== Congresos de Angostura y de Cúcuta, Convención de Ocaña, Constitución de 1821 ===
{{AP|Congresu de Angostura|Congresu de Cúcuta|Convención de Ocaña}}
[[Ficheru:House of the Congress of Angostura.jpg|thumb|[[Casa del Congresu de Angostura]], Ciudad Bolívar, Venezuela]]
[[Ficheru:Templo Histórico en Cúcuta.JPG|thumb|[[Templu Históricu de Cúcuta]], onde tuvo llugar el [[Congresu de Cúcuta]], que dio vida a la Gran Colombia]]
[[Ficheru:Iglesia de San Francisco.jpg|thumb|[[Complexu Históricu de la Gran Convención]] nel que se celebró la [[Convención de Ocaña]], en [[1828]], onde s'eslleió la Gran Colombia.]]
En 1819, a pesar de tar inda sol control español, los ímpetos independentistes siguieron y reactiváronse los ánimos constitucionales. El 15 de febreru de [[1819]], seis meses antes de la Batalla de Boyacá, axuntáronse representantes de [[Venezuela]], Nueva Granada (anguaño [[Colombia]]) y Quito (anguaño [[Ecuador]]) en Angostura, Venezuela, onde s'instaló'l [[Congresu de Angostura]] pa trabayar nel desenvolvimientu d'una [[s:Llei Fundamental de la República de la Gran Colombia|Llei Fundamental de Colombia]] (constitución), na cual, por aciu un decretu, «''les Repúbliques de Venezuela y la Nueva Granada queden dende esti día axuntaes nuna sola sol títulu gloriosu de República de Colombia''». Los representantes de Quito yeren pocos, yá que inda s'atopaba sol dominiu español.
Les decisiones tomaes primeramente fueron les siguientes:
* Les Repúbliques de Venezuela y la Nueva Granada fueron axuntaes sol títulu de República de Colombia. El so territoriu entendía a los de l'antigua Capitanía Xeneral de Venezuela y el Virreinatu del Nuevu Reinu de Granada.
* La [[Nueva Granada (Gran Colombia)|Nueva Granada]] foi renomada Cundinamarca y la so capital Santa Fe renomada Bogotá. Igualmente sería la ciudá [[Capital (política)|capital]] de la República.
* La República de Colombia va estremar en trés grandes Departamentos: Venezuela, Quito y Cundinamarca. Les capitales d'estos Departamentos seríen les ciudaes de [[Caraques]], [[Quitu]] y [[Bogotá]], respeutivamente.
* Sería gobernada por un presidente. Esistiría un vicepresidente que sustituyiría al presidente na so ausencia. (Históricamente acostúmase llamar a la primer República de Colombia "La Gran Colombia".)
* Los gobernadores de los trés Departamentos tamién se llamaríen Vicepresidentes.
* El presidente y vicepresidente seríen escoyíos con votu indireutu, pero pa efeutos d'empezar, el Congresu escoyer de la siguiente forma: [[Simón Bolívar]] como presidente de la república y [[Francisco de Paula Santander]] como vicepresidente. N'agostu, Bolívar siguió la so xera llibertadora, partió escontra Ecuador y Perú y dexó a Santander al cargu de la presidencia.
* A Bolívar concedióse-y el títulu de "Llibertador" y axustóse que la so semeya sería espuestu nel salón de sesiones del Congresu col lema «Bolívar, Llibertador de Colombia y padre de la Patria».
Dempués de les batalles del [[Batalla del Banzáu de Vargas|Banzáu de Vargas]] y de [[Batalla de Boyacá|Boyacá]], el 17 d'avientu de 1819, el Congresu de Angostura declaró formalmente creada la República de Colombia. La iniciativa de [[Simón Bolívar]] foi aprobada, anque esta lliberación nun algamar a Campera, Santa Marta nin a Panamá.
A la fin de les sesiones, el congresu alcordó que s'axuntaría nuevamente en Cúcuta, en xineru de 1821, pa expedir la nueva constitución. El [[23 de marzu]] de [[1820]], foi lliberáu n'España [[Antonio Nariño]], ''El Precursor''. Dempués de seis años de cautiverio foi nomáu vicepresidente de Colombia en sustitución de [[Juan Germán Roscio]] apocayá fináu y, como tal instaló, el [[Congresu de Cúcuta]] el [[6 de mayu]] de [[1821]], onde ellaboró un proyeutu de constitución que presentó a considerancia, ensin llograr atención.
La [[convención de Ocaña]] foi básicamente una confrontación ente les idees de dambos próceres. Los proyeutos que s'aldericaron fueron polémicos, centralismu y federalismu ente otros. Santander tuvo que vencer -pa caltener la unidá de la nación- nel puntu tocante a la necesidá de camudar la Constitución de Cúcuta, pos ésta nun podía reformase antes de diez años.
''[[José María del Castillo y Rada]]'' foi escoyíu como [[presidente]] y ''[[Andrés Narvarte]]'' como [[vicepresidente]] de la convención. Finalmente ésta nun pudo terminar como taba entamáu porque los siguidores de Bolívar retiráronse. El llibertador asumió la dictadura nun esfuerciu desesperáu pa caltener una unidá que yá fuera socavada ya inauguró un periodu dictatorial.
=== Panamá xunir a la Gran Colombia ===
El fechu de que les fuercies militares españoles tuvieren confinaes nes provincies suramericanes, dexó a Panamá llograr por sigo sola la [[Independencia de Panamá|independencia]] d'[[España]] el [[28 de payares]] de [[1821]]. Los adineraos comerciantes panamiegos gratificaron pecuniariamente a los oficiales españoles. Esti procedimientu foi favorecíu porque al frente del gobiernu del [[Ismu de Panamá|ismu]] atopábase'l xeneral criollu panamiegu [[José de Fábrega]], quien se xunió al movimientu emancipador.
Pocos díes antes de ser proclamada la [[independencia de Panamá]] llegó al ismu una misión unviada pol xeneral [[Agustín de Iturbide]] pa consiguir que Panamá se xuniera al naciente Estáu Mexicanu, como yá lo fixeren los países centroamericanos. Asina mesmu al llograse la emancipación, dellos próceres d'elles, como l'obispu de la ciudá, abogaron pola unión al [[Perú]], Sicasí, prevaleció la opinión de xunise a la Gran Colombia. Na mesma [[Acta d'Independencia de Panamá|acta d'independencia]], Panamá señala la so intención soberana y voluntaria de xuntase a Colombia.
Al enterase Bolívar de la [[Independencia de Panamá]], unvió al Coronel [[José de Fábrega|de Fábrega]] el conocíu mensaxe que reza asina: «L'Acta d'Independencia de Panamá, ye'l monumentu más gloriosu que puede ufiertar a la hestoria nenguna provincia americana. Tou ta ellí consultáu, xusticia, arrogancia, política ya interés xeneral.''».<ref name=Cartes>Simón Bolívar: ''Cronoloxía'' (1783-1830). [http://www.bolivar.ula.ve/cgi-win/be_alex.exe?Accesu=T011900001207/ Carta a José de Fábrega.] Cuartel Xeneral de Popayán, 1 de febreru de 1822. Sitio web de la Universidá de los Andes, Mérida, Venezuela.</ref>
A la fecha de la [[Independencia de Panamá]], la constitución de Cúcuta llevaba dos meses y tres selmanes de ser promulgada. Dicha carta magna nun resultó prestosa a los próceres y dirixentes de [[Panamá]], que yeren negociantes venceyaos al tránsitu y al tráficu internacional. Anglófilos por razones mercantiles, profesaben el lliberalismu manchesteriano y yeren, por tanto, partidarios del astencionismu estatal, del llibrecambiu y de una economía esencialmente comercial. Creíen que al ismu agorábalu un gran futuru que se manifestaría tan llueu fuera construyida una vía ferrial transístmica. Por eso los xestores panamiegos de la independencia d'España optaron pola unión al Estáu Colombianu, pero sol entendimientu de que, dientro d'este, [[Panamá]] caltendría autonomía económica y política. Aquel entendimientu nun sería estensivu a los ideólogos de la central Bogotá, que traería de resultes los movimientos panamiegos pola instauración del federalismu y los innumberables intentos de separación de la Gran Colombia y les sos Estaos socesores.<ref>Figueroa Navarro, Alfredo (1982). ''Dominiu y sociedá nel Panamá Colombianu (1821-1903)''. Editorial universitaria, páx.241</ref>
=== L'Haití español intenta xunise a la Gran Colombia ===
{{AP|Estáu Independiente del Haití Español|Independencia efímera}}
[[Ficheru:Mapa colonial de la Isla de Santo Domingo.gif|thumb|250px|Mapa colonial de [[La Española]], dellos años antes de la so independencia y la creación del [[Estáu Independiente del Haití Español]].]]
[[Ficheru:Political Evolution of Central America and the Caribbean 1821 na.png|thumb|250px|Mapa políticu del [[mar Caribe]] escontra 1821. La [[Capitanía Xeneral de Santu Domingu]] (actual [[República Dominicana]], puede trate en color rosa nel centru, xunto a les capitaníes xenerales [[Capitanía Xeneral de Cuba|de Cuba]] (esquierda en colloráu) y [[Capitanía Xeneral de Puertu Ricu|de Puertu Ricu]] (derecha, tamién en colloráu), últimos bastiones españoles nel Caribe pa esa fecha. La Gran Colombia allugar na parte baxa, con el color azul escuru.]]
El [[30 de payares]] de [[1821]], dellos dominicanos ilustraos encabezadures por [[José Núñez de Cáceres]] proclamaron pacíficamente la [[Independencia efímera|independencia]] de la [[Capitanía Xeneral de Santu Domingu]] col nome de ''[[Estáu Independiente del Haití Español]]''.<ref name="Integración"/><ref>{{cita web |url= http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/efemerides/payares/interna/ame30.htm |títulu= 30 de payares de 1821. Proclamación de la Independencia de la República per parte del pueblu dominicanu |fechaaccesu= 18 de marzu de 2011 |obra= Rede Escolar |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20081020024403/http://redescolar.ilce.edu.mx/redescolar/efemerides/payares/interna/ame30.htm |fechaarchivu= 20 d'ochobre de 2008 }}</ref> Núñez, quien yera partidariu de la causa de Bolívar y taba medrosu d'una posible invasión haitiana, axustó na acta constitutiva del Estáu recién creáu qu'esti formaría parte de la ''República de Colombia''.<ref name="Integración"/><ref>{{cita web |url= http://jmarcano.netfirms.com/pais/hestoria/indepen.html |títulu= Aspecto Históricos: Independencia y República |fechaaccesu= 18 de marzu de 2011 |obra= Rutes Dominicanes |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20090603180313/http://jmarcano.netfirms.com/pais/hestoria/indepen.html |fechaarchivu= 3 de xunu de 2009 }}</ref>
Núñez decidió entós unviar al continente como delegáu a [[Antonio María Pineda Ayala]] col fin d'axuntase col presidente grancolombiano [[Simón Bolívar]],<ref>{{cita web |url=http://www.educando.edu.do/index.php?cID=107491 |títulu=José Nuñez de Cáceres |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2011 |fecha=23 de marzu de 2007 |obra=Educando.edu.do |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140513020909/http://www.educando.edu.do/index.php?cID=107491 |fechaarchivu=13 de mayu de 2014 }}</ref> p'asina entamar la futura integración y sofitu a la causa independentista dominicana, tantu d'España como d'Haití. Sicasí, la comisión nun llogró llegar a tiempu p'atopase col Prócer, pos esti yá entamara viaxe al sur a peracabar les campañes d'independencia,<ref>{{cita web |url= http://www.cig.gob.do/app2/article.aspx?id=12451 |títulu= Discursu del presidente de la República Dominicana, Doctor Leonel Fernández |fechaaccesu= 18 de marzu de 2011 |obra= Centro d'Información Gubernamental}}</ref> les cualos calteníen a Bolívar alloñáu de Colombia y del gobiernu, polo cual nun se llogró que la [[República Dominicana]] integrar al proyeutu bolivariano.
Debíu al poco sofitu internacional y a la llucha interna por unificase con Haití o caltenese como un Estáu dafechu independiente, a tan solo nueve selmanes de que Núñez declarara la independencia les fuercies militares d'[[Haití]] dirixíes por [[Jean Pierre Boyer]] ocuparon el país, decretando la so formal anexón el [[9 de febreru]] de [[1822]].<ref>{{cita web |url= https://www.elpais.com/articulo/internacional/importancia/llamase/Republica/Dominicana/elpepuint/20100831elpepuint_12/Tes |títulu= La importancia de llamase República Dominicana |fechaaccesu= 18 de marzu de 2011 |obra= [[El País Periódicu El País]]}}</ref>
=== Cuba y Puertu Ricu pretenden xunise a la Gran Colombia ===
{{AP|Combalechadura de los Soles y Rayos de Bolívar}}
Los [[Cuba|cubanos]] pela so parte el mesmu añu de [[1821]] crearon la sociedá secreta «Soles y Rayos de Bolívar», que'l so oxetivu yera primordialmente consiguir la independencia del país y crear un [[estáu asociáu]] a tierra firme, yá seya a Colombia o a Méxicu. La iniciativa tomó mayor importancia cuando en 1823 [[José Francisco Lemus]], unu de los dirixentes de la sociedá secreta, proclamó la creación del ''[[Estáu Independiente de Cubanacán]]'' de resultes y refugu d'una supuesta venta de la islla al [[Imperiu británicu]].<ref name="Integración"/> Sicasí'l proyeutu fracasó'l [[18 d'agostu]] de [[1823]], cuando un oficial de la imprenta onde se daba'l tiraje de proclamar revolucionaries denunciar frente a les autoridaes españoles, dempués de lo que tolos sos miembros fueron xulgaos y desterraos.<ref name="Integración"/>
Los [[Puertu Ricu|puertorriqueños]], entrín y non, tamién crearon el so movimientu independentista con mires a una unión asociativa con Colombia. El xeneral [[Antonio Valero de Bernabé]] trabara amistá colos conspiradores de «Soles y Rayos de Bolívar» y hacia l'añu [[1823]] desenvolvió con ellos un plan d'independencia de [[Puertu Ricu]] y la so posterior adhesión a la Gran Colombia so la denominación de ''[[Estáu Independiente de Borinquén]]''.<ref name="Integración"/><ref name="Valero">{{cita web |url= http://www.angelfire.com/ny/conexion/valero_de_bernabe_antonio.html |títulu= Antonio Valero de Bernabé: El puertorriqueñu Llibertador d'América |fechaaccesu= 1 de marzu de 2016 |obra= Rede Biográfica de Puertu Ricu}}</ref>
Con tal de llograr el sofitu de [[Simón Bolívar]], Valero partió escontra les mariñes venezolanes xunto con otros patriotes antillanos.<ref name="Valero"/> Cuando llegaron al so destín Santander informó-yos de los planes de Bolívar con respectu al [[Perú]]. Valero, quien amás compartía col Llibertador de les idees emancipadores, se enroló nel exércitu grancolombiano col rangu de xeneral de brigada y llegó a participar na [[batalla d'Ayacucho]] del [[9 d'avientu]] de [[1824]], dempués de lo que alicó'l plan puertorriqueñu d'independencia.<ref name="Valero"/> Sicasí la defensa d'Estaos Xuníos del estatus de Cuba y Puertu Ricu como colonies españoles con cuenta de garantizar la independencia hispanoamericana (lo cual ofendió abondo a grancolombianos y mexicanos, que teníen planes de combinar fuercies pa independizar les islles), l'ausencia de fuercies entamaes dientro de la islla, les dificultaes que vivía la Gran Colombia naquél momentu y la posterior muerte de Bolívar en [[1830]], torgaron llevar a cabu la execución del plan y Valero arrenuncia d'él.<ref name="Integración"/>
=== Santanderismu contra bolivarianismu ===
Tres el [[Congresu de Cúcuta]], [[Simón Bolívar]] foi nomáu presidente de la República y [[Francisco de Paula Santander]] vicepresidente. Santander defendía una llexislación robusta y un marcu constitucional y llexislativu qu'empunxera a la nueva república. La prioridá de Bolívar foi siguir el so proyeutu de lliberar l'América española. Mientres la campaña del sur, dirixida direutamente por Bolívar, el vicepresidente Santander tuvo a cargu del gobiernu en [[Bogotá]].
La crisis ente Bolívar y Santander (y los sos respeutivos siguidores) afondar coles diferencies ente Santander, [[José Antonio Páez]] y cola promulgación de la constitución de la República de Bolivia de 1826, escrita por Bolívar pa la naciente república de [[Bolivia]] y que los santanderistas tarrecíen qu'intentaría imponer en Colombia. La principal rocea contra la constitución bolivariana surdía del ampliu poder dau a la figura presidencial, que yera vitaliciu y, d'esta forma, asimilable a una monarquía.
El [[9 d'abril]] de [[1828]] instalóse la [[Convención de Ocaña]]. Les diferencies ente santanderistas y bolivarianos yeren evidentes: los primeres favorecíen el [[federalismu]], ente que los segundos preferíen un poder central y presidencial fuerte. La Convención, que tenía por oxetu reformar la [[Constitución de Cúcuta]], foi un fracasu, y los bolivarianos abandonaron la cortil proclamando a Bolívar como dictador.
La crisis remató col atentáu a Bolívar del [[25 de setiembre]] de [[1828]], no que se conoz como la [[Combalechadura Septembrina]]. La participación de Santander nun ye clara; sicasí, foi condergáu xunto con munchos de los sos siguidores, quien fueron executaos por traición. Por orde de Bolívar, la condena del propiu Santander foi conmutada por [[destierru]].
Dempués de los fechos, Bolívar siguió gobernando nun ambiente enrarecido, acorrexáu por disputa fraccionales y sufriendo de [[tuberculosis]]. La revueltes siguieron. [[Perú]] declarar en contra de Bolívar y Venezuela proclamóse independiente. Páez ocupó la presidencia d'esi país y fixo que'l Congresu aceptara l'arrenunciu de Bolívar a mediaos del añu [[1830]] y espulsar del país concediéndo-y una pensión de 3000 pesos añales.
=== Tentativa de separación de Panamá en 1826 ===
No qu'a Panamá concierne, la so clase dirixente opúnxose aprofiantemente a l'adopción de la constitución Bolívariana, a pesar de toles xestiones del unviáu especial pol llibertador y de la presión qu'exercieron l'intendente y xefe militar nel ismu.
En 1826, mesmu añu en que Panamá refugó la constitución Bolívariana, celebrar na capital istmeña el famosu Congresu internacional Bolívariano. Mas esti notable acontecimientu nun foi óbice por qu'en esi añu produxera la primer tentativa de separación de Colombia. Asocede que'l congresu colombianu faía casu omiso de les solicitúes de franquicies comerciales pal ismu, lo cual atayaba les aspiraciones panamiegues. Arriendes d'ello, surdió un movimientu separatista pa convertir a Panamá nun país hanséatico, so la proteición de [[Gran Bretaña]] y los [[Estaos Xuníos]]. El movimientu foi, sicasí, reprimíu polos militares colombianos destacaos nel ismu.<ref>Quintero, César. Evolución Constitucional de Panamá. editorial portobelo, 1999. Panamá</ref>
=== El conflictu col Perú ===
{{AP|Guerra grancolombo-peruana}}
Depués de rematada la llucha independentista de Perú y pasada l'amenaza española que llevó a los peruanos a solicitar la intervención de Colombia, les rellaciones ente Colombia y Perú fuéronse faciendo pasu ente pasu más tirantes poles disputa territoriales, el deséu peruanu d'amestar [[Guayaquil]], l'ofiendo de los peruanos a la intervención de Bolívar nos asuntos internos de Perú y el so reclamu de [[Departamentu de Baltes|Baltes]], [[Provincia de Jaén (Perú)|Jaén]] y [[Provincia de Maynas|Maynas]], territorios peruanos.<ref>Basadre 2005, tomu 2, p. 23.</ref><ref>Basadre 2005, tomu 1, p. 281.</ref> Los oríxenes y primeres manifestaciones de la guerra dieron seis años antes col problema d'a quién-y correspondía la soberanía de la rica provincia de [[Provincia Llibre de Guayaquil|Guayaquil]], la tema foi un escayu ente les rellaciones de dambes repúbliques, Colombia y Perú, yá que foi amestada a la Gran Colombia'l [[31 de xunetu]] de [[1822]].
El Perú interviniera en [[Bolivia]] a principios de 1828 y negábase a dexar la intervención de Colombia nos asuntos de la república altoperuana (daqué paecíu a lo que pasó nel mesmu Perú so la dictadura de Bolívar). El [[3 de xunu]] de [[1828]], la Gran Colombia, por entemediu de [[Simón Bolívar|Bolívar]], declaró-y la guerra a la [[Perú|República Peruana]]. Nel intre d'esti conflictu, el Perú avanzó al interior del "Departamentu del Sur" de Colombia, hasta cerca de la ciudá de Cuenca llogrando decisives victories navales<ref>Basadre 2005, tomu 1, p. 286.</ref> ente qu'en Nueva Granada vivíase un estáu de [[guerra civil]] col alzamientu de los xenerales [[José María Obando]] y [[José Hilario López]]. En siendo pacificados por Bolívar y reorganizaos les fuercies, l'exércitu colombianu empecipió una ofensiva terrestre que remató na [[Batalla del Portete de Tarqui]] el [[27 de febreru]] de [[1829]], cola victoria de les tropes colombianes del mariscal [[Antonio José de Sucre]] sobre les fuercies peruanes.<ref>Basadre 2005, tomu 1, p. 289-290. L'historiador peruanu, pa sofitar la supuesta afirmación de que solo la vanguardia peruana actuó en Tarqui, cita'l Diariu político y militar (21 de marzu de 1829) de [[José Manuel Restrepo]].</ref> El [[28 de febreru]] roblóse'l [[Tratáu de Girón|Conveniu de Girón]]<ref>Basadre 2005, tomu 1, p. 290.</ref> y el [[22 de setiembre]], el [[Tratáu de Guayaquil]], n'ares d'una salida diplomática, calteniéndose'l ''statu'' anterior a la guerra.<ref>Basadre 2005, tomu 2, páxs. 13-14.</ref>
Sicasí, la posterior separación de la unión colombiana dexó pendiente la suscripción d'un tratáu de llendes que formalizara la frontera heredada de la colonia, lo que mientres los años vinientes desaguaría nel [[conflictu de La Pedrera]], na [[guerra colombo-peruana]] (1932-1934) y nel llargu [[Conflictu estremeru ente'l Perú y l'Ecuador|conflictu ente'l Perú y Ecuador]] (sieglos XIX y XX).
=== El gobiernu de Bolívar ===
Ente'l [[24 de xunu]] de [[1828]] y marzu de [[1830]] Bolívar gobernó por decretu. Esto nun torgar la separación de Venezuela'l [[27 d'avientu]] de [[1829]]. El [[20 de xineru]] de [[1830]] Bolívar convocó'l [[Congresu Almirable]] col fin de solucionar la crisis institucional. El Congresu nun pudo evitar la separación de Venezuela y evidenció la falta de sofitu cola que cuntaba Bolívar que la so salú venía deteriorándose notablemente. Bolívar arrenunció'l [[8 de mayu]] de 1830, quedando [[Domingo Caycedo]] como presidente interín.
=== Separación de Venezuela y Ecuador ===
{| class="infobox" style="font-size:90%"
|-
! Motivos de la separación
|-
|
* Desemeyanza de calteres, costumes ya intereses ente les poblaciones.
* La crisis económica que provocó la guerra, xunida a la falta de víes y de medios de comunicación, torgaba entamar y gobernar bien tan estensu territoriu.
* Había sectores económicos y políticos en cada país que nunca tuvieron interesaos nel procesu d'integración.
* Inglaterra y Estaos Xuníos promovieron la secesión.<ref>Toro Jiménez, Fermín. 2004. [https://web.archive.org/web/20070516090517/http://www.simon-bolivar.org/bolivar/s_y_d_gran_colombia.html Surdimientu y Desapaición de la Gran Colombia 1819-1830, una visión alternativa]</ref>
* Los venezolanos y ecuatorianos queríen mayor autonomía nel so territoriu.
|}
{{AP|Disolución de la Gran Colombia}}
La separación de Venezuela y Quito foi acelerada pola discrepancia d'opiniones ente federalistes y centralistes. Quito nun tuviera una representación real nes deliberaciones constitucionales y solo ye en 1822 cuando se xune a la Gran Colombia. A pesar d'esistir sofitu a la constitución de Colombia en Quito, más específicamente en Guayaquil, quiteños y venezolanos allampaben una constitución federalista, ye dicir una que-yos dexara tener un control y llibertá rexonal ensin imposiciones centrales fuertes; en particular el cuerpu militar venezolanu esperaba exercer más poder na so rexón.
El [[30 d'abril]] de [[1826]] tuvo llugar en Venezuela un [[separatismu|movimientu separatista]] conocíu col nome de ''[[La Cosiata]]'' empobináu por [[José Antonio Páez]], que se presentó como una reaición contra'l gobiernu de Bogotá, el centralismu y Simón Bolívar. El 25 de payares de 1826 Bolívar abandona Perú llamáu por Páez pa mediar nel conflictu qu'esti tenía con Santander y llega a Venezuela con una pequeña escolta, siendo bien recibíu por Páez. (Perú aprovechó la so ausencia pa esaniciar la Constitución Vitalicia, irregularmente aprobada por Bolívar pa esi país y crear una nueva constitución, más democrática), da la razón a Páez y nomar xefe civil y militar de Venezuela.
En 1827 el congresu decide amenorgar esi derechu y fixo un cambéu constitucional pa escluyir dende los sarxentos escontra baxo, yá que escluyir la cúpula militar yera un movimientu bien atrevíu. Enantes, a los miembros del exércitu dexárase-yos votar nes eleiciones dende la constitución de Cúcuta n'especial como xusta reconocencia al esfuerciu realizáu nes campañes llibertadores.
N'abril de [[1828]] axuntar n'[[Ocaña (Colombia)|Ocaña]] los representantes de los conceyos (parroquies) pa escoyer el congresu constituyente que reformaría la constitución de Cúcuta. Los santanderistas (federalistes) llograron una gran representación. El descontentu de los bolivarianos foi tal que decidieron abandonar les deliberaciones polo cual nun se llogró'l quorum. Esta incapacidá pa exercer la democracia y de resolver los conflictos sol diálogu, la negociación y el votu, optando más bien pol abandonu, foi un comportamientu qu'escorrió como mal pantasma a los partíos tradicionales mientres el sieglu XIX y XX y foi causa xeneradora de violencia. Con too y con eso nómense los miembros nes eleiciones del 1 de xunetu de 1828.
Bolívar col so fervosu deseosu de ver una Gran Colombia xunida decide faer imponer la so voluntá en forma dictatorial como últimu recursu y presenta, n'agostu de [[1828]], una constitución que desenvolviera na que s'incluyía Perú y Bolivia (pos Bolivia yá se dixebrara de Perú), con un fuerte gobiernu central y una presidencia pa tola vida na que'l presidente podría tener la facultá de nomar el so socesor. Esa foi la chispa final qu'amburó a los santanderistas pos vieron nesa propuesta un retrocesu a una monarquía y llegaron al puntu d'intentar asesinar al llibertador el [[25 de setiembre]]. Adicionalmente, los líderes venezolanos vieron con abondo tengo rocea les intenciones de Bolívar, en payares de 1829 deciden dixebrase de la Gran Colombia y asina lo comunicaron na convención de xineru. Bolívar finalmente arrenuncia a la so posición mientres la convención constitucional de xineru de 1830 axuntada en Bogotá (tamién llamada'l [[Congresu Almirable]]). Adicionalmente, empezaba a amosase enfermu.
Los quiteños, al saber que Venezuela se biforcó y que Bolívar se retiraba en forma definitiva, tomaron la resolución de dixebrase.
El [[13 de mayu]] de 1830, el departamentu del Sur (Quito) declaró la so independencia de la Gran Colombia y conformó la República del [[Ecuador]]. La Gran Colombia quedaría asina constituyida polos Departamentos Centrales de Boyacá, Cauca, Cundinamarca, Ismu y Magdalena.
=== Separaciones temporales de Panamá ===
El 26 de setiembre de 1830, Panamá dixebrar del Estáu grancolombiano, constituyéndose na primera de cinco separaciones de los territorios de l'actual [[Colombia]], el so xestor foi'l xeneral panamiegu José Domingo Espinar, mulatu d'orixe popular que nun compartía les preferencies de la oligarquía panamiega, foi un gran partidariu de Bolívar, de quien fuera secretariu. Por cuenta de la crisis causada pol arrenunciu del llibertador y la desmembración de la Gran Colombia, Espinar, sofitáu poles mases del arrabalde capitalín, remontar contra'l gobiernu imperante esperando la vuelta de Bolívar al poder.
L'artículu 2 de l'acta de tan singular emancipación dicía: «Panamá desea que la so excelencia'l llibertador Simón Bolívar encargar del gobiernu de la República como midida indispensable pa volver a la unión les partes que d'ella se dixebraron so sides distintes quedando en concencia esti departamentu so la so inmediata proteición».
En consecuencia con proclamar, foi una delegación panamiega a [[Barranquilla]], onde se topaba Bolívar, pa convidalo a que viniera al ismu a reasumir el poder y a reconstruyir a la desmembrada Gran Colombia. Bolívar refugó tal ufierta y aconseyó al so antiguu secretariu qu'incorporara l'ismu a Colombia. Asina procedió'l so lleal secretariu, pero pocu dempués produciríase otru movimientu secesionista al siguiente añu.
El 9 de xunetu de 1831, foi xestada pol coronel [[Venezuela|venezolanu]] [[Juan Eligio Alzuru]] la segunda separación de Panamá de Colombia, que cuntó primeramente col beneplácito de la oligarquía panamiega tanto capitalina como interiorana. Foi un movimientu en reaición a los planes de José Domingo Espinar que pretendía los reestablecimientu del Estáu Gran-colombianu y del poder centralizante de Bolívar, onde se pretendía una definitiva secesión.
Los métodos d'aquel militar fueron tan crueles y arbitrarios que fixeron apeligrar los intereses de la clase dominante panamiega. por tanto esta, por aciu l'aición de los otros militares que controlaben, llograron ganar y fusilar al tiranu. Depués d'esto, los dirixentes panamiegos al ver lo qu'un movimientu independentista mal lleváu podría desencadenar, decidieron xunise al procesu que llevaben los departamentos centrales pa constituyir la República de la Nueva Granada.
=== Disolución de la Gran Colombia ===
{{AP|Disolución de la Gran Colombia}}
A partir de 1830 metanes les separaciones d'Ecuador (1830), Panamá (1830 y 1831) y Venezuela (1830); bastióse la desintegración de la '''Gran Colombia''' y les sos estructures polítiques. Naciendo de resultes el [[Estáu del Ecuador]] y el [[Estáu de Venezuela]]; Panamá caltener so gobiernos militares de corte dictatorial que nun llegaron a entamar les instituciones básiques d'un Estáu; ente que nos departamentos centrales de la Gran Colombia, el descontentu militar y de los grupos lliberales acentuóse y traxo a la dictadura del xeneral [[Rafael Urdaneta]] (5 de setiembre de 1830 al 3 de mayu de 1831). Finalmente, n'avientu de 1830, muerre'l Llibertador [[Simón Bolívar]].
Por aciu el [[Conveniu de Apulo]] (lleváu a cabu'l [[28 d'abril]] de 1831), el xeneral [[Rafael Urdaneta]], apurre'l mandu de la desmembrada Gran Colombia a [[Domingo Caicedo]] ([[3 de mayu de 1831]]). Esti presidir hasta'l [[21 de payares de 1831]] cuando foi xurídicamente abolida.
El [[7 de mayu de 1831]] convócase una convención a los departamentos centrales de la finada Gran Colombia, na que se debíen rexuntar representantes de [[Cundinamarca (Gran Colombia)|Cundinamarca]], [[Cauca (Gran Colombia)|Cauca]], Antioquia, [[Departamentu del Ismu |Ismu (Panamá)]], [[Magdalena (Gran Colombia)|Magdalena]] y [[Boyacá (Gran Colombia)|Boyacá]]. Los mesmos teníen d'axuntase en Bogotá el [[15 d'ochobre]]. [[Panamá]] sumar a la iniciativa tres la cayida del réxime dictatorial a fines d'agostu de 1831.
L'oxetivu d'esta convención yera alcordar una nueva forma d'organización política pa los departamentos centrales de la finada Gran Colombia y escoyer los maxistraos que teníen de rexila.
Na convención celebrada finalmente'l [[20 d'ochobre]] de 1831 créase l'Estáu de Nueva Granada, que cola Constitución de 1832 sería llamáu oficialmente [[República de la Nueva Granada]] siendo [[Francisco de Paula Santander]] el so primer presidente.
== Gobiernu y política ==
La organización política de la Gran Colombia foi trazada definitivamente nel [[Congresu de Cúcuta]] ([[1821]]). En dicha xunta designóse como capital la ciudá de [[Bogotá]],<ref name="GranColombia">{{cita llibru|editor=Baldwing, Cradock y Joy|títulu=[https://books.google.com.co/books?id=MTo1AAAAIAAJ (Gran) Colombia: Rellación xeográfica, topográfica, agrícola, comercial y política]|fechaaccesu=17 de marzu de 2011|añu=1822|editorial=Bancu de la República, Bogotá}}</ref> mientres [[Caraques]] y [[Quitu]], sirvíen como sede de les cortes cimeres de xusticia de los distritos xudiciales en que s'estremaba la república.
Constitucionalmente el gobiernu carauterizar por un fuerte poder executivu na persona del [[Presidente]] de la República, y vicepresidentes rexonales qu'actuaben en nome del Presidente na so ausencia. Dambos cargos yeren designaos por un colexu eleutoral designáu poles asamblees provinciales.<ref name="Lorich">{{cita web |url= http://hem.bredband.net/rivvid/hestoria/lorich3.htm |títulu= Observaciones sobre Colombia, el so Gobiernu, etc. Informe del diplomáticu suecu Severin Loric. |fechaaccesu= 18 de marzu de 2011 |fecha= 4 d'agostu de 1823}}</ref>
El [[poder llexislativu]] moraba nel Congresu Nacional, compuestu por dos cámares: el Senáu y la de Representantes. Dichu Congresu tenía sesiones una vegada al añu y los sos miembros, con un periodu de 8 años pal Senáu y de 4 pa la de Representantes, yeren escoyíos poles trés asamblees rexonales del país.<ref name="Lorich" /> Cada departamentu unviaba al Congresu un total de 4 senadores. El númberu de diputaos a unviar poles provincies taba en proporción a la so respeutiva población, talmente que cuntábase un representante por 30.000 habitantes. Pa l'alministración departamental cuntar colos Intendentes, nomaos pol Presidente, y que de la mesma designaben los Gobernadores de cada provincia. Toos estos cargos ocupaben un periodu de trés años.<ref name="Lorich" />
En tantu, el [[poder executivu]] estremar en cuatro seiciones: la d'Asuntos Estranxeros, del Interior, de Finances y Aduana, y la de Guerra y Marina.
Mientres el gobiernu de [[Simón Bolívar]] declaróse patrimoniu nacional les riqueces del [[suelu]] y el [[sosuelu]] y la nacionalización de les [[mines]] cola so famosa sentencia: ''“Les [[mines]] de cualquier clase correspuenden a la [[nación|República]]”'', sentando los antecedentes de les futures [[Estatización|nacionalizaciones]] y [[Expropiación|expropiación]] n'[[América Llatina]], tamién ordenó la creación d'una direición de minería en cada departamentu de la república, decretó la [[educación gratuita]] pa neños y neñes; y pola falta d'escueles, ordenó que les [[Ilesia (edificiu)|ilesies]], nes sos hores de reposu d'homilíes, convertir en salones de clase, decretóse una [[reforma agraria]] contra los [[llatifundios]], cola repartu de les meyores tierres pa quien les trabayaren, en dicir, na so mayoría peonos de campu, llabradores precisaos ya indíxenes, prohibióse'l pagu n'especies y ordenó el salariu monetariu pa los emplegaos y [[Clase obrera|obreros]], ordeno la emisión de les llicencies d'[[importación]] pa protexer la [[industria]] nacional de tantes importaciones, ocupar de regular les [[tases d'interés]], prohibió'l [[Obligación xurídica|endeldamientu]] cola Banca Internacional, decretóse'l [[control de cambéu]], el [[control de precios]], y fortalecimientu del sistema monetariu,<ref>[http://tedejo1.wordpress.com/41/ La Dictadura de la Felicidad]</ref> coles mesmes decretó la entrega de tierres a los oficiales y soldaos del exércitu llibertador, esti proyeutu nun algamar los resultaos esperaes, una y bones les tropes recibieron vales en cuenta de tierres y viéronse obligaes a vendelos (a un preciu devaluáu) lo cual fomentó la espansión del llatifundiu y el surdimientu d'oficiales y militares d'altu rangu llatifundistes. De la mesma forma, nun s'avanzó n'ameyorar la situación de les grandes mases d'[[indíxenes]] y [[pueblos orixinarios]]; el llargu gobiernu bolivariano de 11 años, nun heredó un gran progresu material nin tampoco ésitos y llogros bien significativos pa los pueblos orixinarios de la Gran Colombia.
=== Direutrices de la Constitución Nacional ===
El [[Congresu de Cúcuta|Congresu]] escoyíu en Angostura axuntar de nuevu, esta vegada na [[Villa del Rosario (Norte de Santander)|Villa del Rosario]], Cúcuta, a principios de 1821.
Tres la [[Batalla de Carabobo (1821)|Batalla de Carabobo]], el [[24 de xunu]] de [[1821]], quedó oficialmente independizada Venezuela, y depués de la lliberación de Caraques, Cartagena, Popayán y Santa Marta, el 18 de xunetu volver# a entamar con mayor ímpetu los trabayos de constitucionales en Cúcuta pa incluyir les rexones recién desafiaes.
El [[30 d'agostu]] de [[1821]] decretóse la [[Constitución de Cúcuta]] y expedióse el 12 de xunetu. Esta haise consideráu como la primer [[constitución de Colombia]], que tuvo vixente mientres la Gran Colombia hasta la so disolución en 1831. Dichu documentu constaba de 10 capítulos y 191 artículos:
* Promulgó la lliberación progresiva de la esclavitú: los fíos de padres esclavos seríen llibres al llegar a los 21 años d'edá, y creó un fondu p'asegurar que los esclavos que se fueren lliberando tuvieren medios pa subsistir. El fondu recoyía porcentaxes que variaben dende'l 0,15% hasta'l 10% de los heriedos. Esto asocedía 42 años antes de l'abolición de la esclavitú nos Estaos Xuníos. (''Vease [[llibertá de banduyos]] y [[abolicionismu]]'')
* Promulgó'l derechu a la plena [[llibertá d'espresión]].
* Acabó cola Inquisición y fixo reformes relatives a los obispos, arzobispos y dellos bienes de la Ilesia.
* El Gobiernu de Colombia declaróse popular y representativu.
* Ordenó al congresu a estremar el territoriu de la República en seis o más Departamentos, pal so más fácil y cómoda alministración.
* Cada parroquia tendría una Asamblea que s'axuntaría cada cuatro años, l'últimu domingu del mes de xunetu. Los miembros d'estes Asamblees designaríen los eleutores de los cantones, que tienen de tener más de venticinco años, tener en bienes raíz más de quinientes [[piastra|piastres]] o trescientes de renta.
* Estos constituyiríense n'Asamblea provincial d'eleutores que s'axuntaríen cada cuatro años el día primeru d'ochobre pa escoyer el presidente y vicepresidente de la República, el senador del Departamentu y el representante o representantes de la provincia. Estos funcionarios departamentales exerceríen la so función mientres cuatro años.
* Podíen votar los mayores de ventiún años que sepan lleer y escribir y tengan cien piastras.
* El Congresu taría formáu por dos cámares: la del Senáu y la de Representantes. Los senadores seríen nomaos por un periodu d'ocho años y los representantes por un periodu de cuatro años.
* Pa ser Senador esixóse tener trenta años, ser criollu por nacencia, tener propiedaes inmuebles por valor de cuatro mil piastras o una renta añal de quinientes piastras, exercer un oficiu lliberal, y en casu de ser estranxeru, llevar doce años establecíu nel país y tener bienes inmuebles por valor de diez y seis mil piastras.
* Escoyeríense cuatro senador por Departamentu: dos per ocho años y dos per cuatro. Estes diferencies se dirimirían a la suerte con oxetu, diz la llei, de que'l Senáu anueve cada cuatro años.
* La Cámara de representantes componer de los Diputaos escoyíos a razón d'unu por cada 30.000 habitantes. Cuando los representantes llegaren a cien, escoyeríase un diputáu por cada 40.000 habitantes y entá por cada 50.000, hasta que la Cámara ta integrada per cientu cincuenta diputaos.
* Pa ser diputáu precisábase tener venticinco años y propiedaes per valor de dos mil piastras o quinientes piastras de renta, o ser profesor. Había que morar dos años antes de la eleición, o ocho en casu de nun nacer en Colombia, y nesta, amás, tener bienes raíz por valor de diez mil piastras.
* La Cámara de Representantes tendríen la facultá esclusiva d'acusar ante'l Senáu al presidente, al vicepresidente de la República y a los ministros de l'Alta Corte de Xusticia.
* Pa dambes Cámares dispón la Constitución que les sesiones sían públiques; que los principales funcionarios públicos queden escluyíos de les funciones llexislatives; que los sos miembros gocien d'inmunidá mientres duren les sos funciones, y que devenguen un sueldu.
* El Poder Executivo ta constituyíu por un presidente y un vicepresidente, escoyíos por cuatro años, que nun pueden ser reelixíos y que, en casu de muerte, son sustituyíos pol presidente del Senáu. El presidente tendría un sueldu de trenta mil piastras per añu, y el vicepresidente, de diez y seis mil.
* Cada departamentu taba alministráu por un Intendente nomáu pol presidente y un Gobernador que taba so les órdenes del intendente.
* Establez los cargos de ministros, conseyu, tribunal supremu y reglamenta cada unu de los cargos.
* El Congresu escoyó por votación como presidente de la República a [[Simón Bolívar]] y vicepresidente a [[Francisco de Paula Santander]], pero como Bolívar taba ausente Santander toma la Presidencia y Nariño la vicepresidencia.
El 24 de mayu de [[1822]], Quito selló la so independencia na [[Batalla de Pichincha]]; y el 9 d'avientu de 1824 rematóse la de Perú (güei [[Perú]] y [[Bolivia]]) na [[Batalla d'Ayacucho]]. Perú y Bolivia nunca llegaron a formar parte de la Gran Colombia pero comparten con Ecuador, Venezuela y Colombia el títulu de [[Países bolivarianos]] por ser repúbliques lliberaes por [[Simón Bolívar]] quien mereció'l títulu de Llibertador y ser consideráu'l primer presidente oficial na mayoría d'estes.
=== Presidentes de la República 1819 - 1831 ===
{| style="text-align: center; font-size: 80%;"
! '''Lleenda:'''
| bgcolor="#ffffcc" | Presidente titular
| bgcolor="#ccffcc" | Presidente interín o encargáu
|}
{| {{tablaguapa}} style="font-size:90%; line-height:normal"
|-align="center" bgcolor="#e6e9ff"
!Semeya!!Presidente!!Periodu!!Tipu d'Asunción!!Ocupación
|- bgcolor=#ffffcc
||[[Ficheru:Simon Bolívar.jpg|50px]]||'''[[Simón Bolívar]]'''||7 d'avientu de 1819 - 4 de mayu de 1830||Eleiciones indireutes||Xeneral Militar
|- bgcolor=#ccffcc
||[[Ficheru:Santander by Acevedo Bernal.jpg|50px]]||'''[[Francisco de Paula Santander]]'''||7 d'avientu de 1819 - 20 de febreru de 1827||Presidente encargáu||Militar Xurisconsultu
|- bgcolor=#ccffcc
||[[Ficheru:Domingo Caycedo.jpg|50px]]||'''[[Domingo Caycedo]]'''||4 de mayu de 1830 - 13 de xunu de 1830||Presidente interín||Militar y Políticu
|- bgcolor=#ffffcc
||[[Ficheru:JoaquínMosquera2.jpg|50px]]||'''[[Joaquín Mosquera]]'''||13 de xunu de 1830 - 5 de setiembre de 1830||Eleiciones indireutes|| Xurista, Militar, Estadista y Políticu
|- bgcolor=#ccffcc
||[[Ficheru:Rafael urdaneta.jpg|50px]]||'''[[Rafael Urdaneta]]'''||5 de setiembre de 1830 - 3 de mayu de 1831||Presidente interín||Militar y Políticu
|- bgcolor=#ccffcc
||[[Ficheru:Domingo Caycedo Santamaría.jpg|50px]]||'''[[Domingo Caycedo]]'''||3 de mayu de 1831 - 21 de payares de 1831||Eleiciones indireutes||Militar y Políticu
|}
=== Fuercies armaes ===
La Gran Colombia cuntaba para mediaos de los [[años 1820]] con un exércitu de 25.000 a 30.000 homes, de los cualos alredor de la metá yeren tropes regulares y el restu [[milicia|milicies]].<ref name="Lorich" /> La calidá de los soldaos colombianos variaben: dende veteranos con años en serviciu n'unidaes élite como'l [[Batallón Voltígeros de la Guardia|batallón ''Voltígeros'']], el [[batallón Rifles|batallón ''Rifles'']], los ''Bravos de Apure'', el batallón ''Albión''; a unidaes mal pertrechadas y mal entrenaes que participaben en llabores como milicies y guerrilles.
L'armada cuntaba con una variedá de buques, incluyendo dellos navíos de más de 60 cañones, fragates de 44 cañones, y munches unidaes menores.<ref>{{cita web |url= http://www.todoababor.es/datos_docum/nav_grancolombia.htm |títulu= Principales naves de guerra a vela hispanoamericanes. |fechaaccesu= 18 de marzu de 2011 |autor= Gerardo Etcheverry}}</ref> L'armada concentrar na [[Badea de Cartagena de Indias|badea de Cartagena]] en 1825, realizando exercicios como preparativu pa la entamada invasión a [[Cuba]] y [[Puertu Ricu]] qu'a la fin non se realizó. Al españar la guerra con Perú, la marina topar en bona parte nel [[mar Caribe]].
La Gran Colombia yera en gran midida un país altamente militarizado, les sos fuercies armaes ocupaben un papel de gran importancia tantu na república como na política. N'especial nos sos últimos años cuando'l Llibertador volviera de Perú, creció'l [[militarismu]] bolivariano nun intentu de frenar la creciente popularidá de los lliberales santanderistas y los movimientos secesionistes en Venezuela y Ecuador. Estes discrepancies polítiques esguilaríen hasta que Bolívar proclamó la so dictadura.
Bolívar yera partidariu d'unes fuercies armaes permanentes y de pies de guerra que pudieren caltener la paz interna por aciu la coerción, abellugar la soberanía de la nación y dexar a Colombia xugar un papel d'importancia na política americana. Sicasí Santander quería un amenorgamientu de les fuercies pa menguar tantu los sos costos como la so participación política.<ref>{{cita llibru|apellíos=Liévano Aguirre|nome=Indalecio|enllaceautor=Indalecio Liévano Aguirre|títulu=Bolívar|fecha=1983|editorial=Cultura Hispánica del Institutu de Cooperación Iberoaméricana|ubicación=Madrid|id=ISBN 84-7232-311-0|páxines=189}}</ref>
=== Organización territorial ===
{{AP|Organización territorial de la Gran Colombia}}
{| class="toc" border="0" style="width:100%; font-size:90%"
|-
! colspan="2" style="background:#629BAB; color:white; font-weight:bold" | Organización territorial de la Gran Colombia<br />
|- style="text-align:center; font-weight:bold;"
! style="background:lavender; width:30.0%" | Panorama xeneral
! style="background:lavender; width:60.0%" | Descripción y división correspondiente
|-
| [[Ficheru:Gran Colombia in 1822.svg|center|400px|División política de la Gran Colombia en 1820, escluyendo a Panamá y Ecuador que siguíen sol dominiu español.]]
| <center>'''República de Colombia<br />(1819—1824)'''</center>
La llei expedida'l [[17 d'avientu]] de [[1819]] determinó que la República de (la Gran) Colombia taba estremada en trés grandes departamentos: [[Departamentu de Venezuela|Venezuela]], con capital en Caraques; [[Departamentu de Nueva Granada|Cundinamarca]] (o Nueva Granada), con capital en Bogotá; y [[Departamentu d'Ecuador|Quito]], con capital na ciudá del mesmu nome, anque esti postreru taba inda en poder de les fuercies españoles.<ref name="Xeografía">{{cita llibru|autor=Guhl, Ernesto|títulu=Les fronteres polítiques y les llendes naturales|capítulu=Capítulu XII: División Política de la Gran Colombia|añu=1991|editorial=Fondu Fen Colombia, Bogotá}}</ref> Esta división territorial caltúvose, hasta que por aciu la llei del 2 d'ochobre de 1821, el territoriu de la Gran Colombia foi subdividíu en siete departamentos; segregando del antiguu departamentu de Venezuela los de Orinoco y Zulia, y del de Cundinamarca los de Boyacá, Cauca y Magdalena.
El 28 de payares de [[1821]], l'Ismu de Panamá declaró'l so [[Independencia de Panamá d'España|independencia d'España]] y decidió xunise voluntariamente a la Gran Colombia. El 9 de febreru de 1822, por aciu decretu executivu del vicepresidente de la Gran Colombia [[Francisco de Paula Santander]], creóse provisionalmente y hasta la xunta del próximu del congresu, el [[Departamentu del Ismu]], colos mesmos derechos concedíos a los departamentos orixinales creaos pola llei de 2 d'ochobre de 1821.<ref>[https://web.archive.org/web/20150712194259/http://bdigital.binal.ac.pa/loteria/descarga.php?f=1971_LNB%2F1971_193_LNB.pdf Juan B. Sosa, Llendes de Panamá, 1919, Revista Loteria, Páx. 18-19.]</ref>
En 1822 tou lo que güei ye Ecuador y la [[Provincia Llibre de Guayaquil]] (que se declarara independiente) integrar al país.
|-
! colspan="2" style="background:#629BAB; color:white; font-weight:bold" |
|-
| [[Ficheru:Gran Colombia in 1824.svg|center|400px|Departamentos de la Gran Colombia en 1824.]]
| <center>'''República de Colombia<br />(1824—1826)'''</center>
La [[Llei de División Territorial de la República de Colombia|llei sobre división territorial de la República de Colombia]] decretada'l 25 de xunu de 1824 estremó'l territoriu de la siguiente manera, de mayor a menor xerarquía alministrativa: 12 departamentos, 37 provincies y 193 cantones.<ref name="GranColombia" /> La rexón del norte del país componer de 4 departamentos: '''[[Departamentu de Apure|Apure]]''', '''[[Departamentu del Orinoco|Orinoco]]''', '''[[Departamentu de Venezuela|Venezuela]]''' y '''[[Departamentu del Zulia|Zulia]]''', y 12 provincies en total; la rexón central, de 5 departamentos: '''[[Boyacá (Gran Colombia)|Boyacá]]''', '''[[Cauca (Gran Colombia)|Cauca]]''', '''[[Cundinamarca (Gran Colombia)|Cundinamarca]]''', '''[[Departamentu del Ismu|Ismu]]''' y '''[[Magdalena (Gran Colombia)|Magdalena]]''', y 17 provincies; y la rexón del sur, de 3 departamentos: '''[[Departamentu de Azuay|Azuay]]''', '''[[Departamentu de Guayaquil|Guayaquil]]''' y '''[[Departamentu d'Ecuador|Quito]]''', con 8 provincies.<ref name="Xeografía" /> Igualmente por aciu la llei del [[12 d'ochobre]] de [[1821]] estremóse la república en 3 distritos xudiciales y militares: ([[Distritu del Norte|Venezuela]] -o Norte-, [[Distritu del Centru Nueva Granada]] -o Centru-, y [[Distritu del Sur|Quito]] -o Sur-), estos distritos xudiciales fueron derogaos, por aciu la Llei Orgánica del poder Xudicial de 11 de mayu de 1825.
|-
! colspan="2" style="background:#629BAB; color:white; font-weight:bold" |
|-
| [[Ficheru:Gran Colombia in 1826.svg|center|400px|Departamentos de la Gran Colombia en 1826.]]
| <center>'''República de Colombia<br />(1826—1830)'''</center>
El [[18 d'abril]] de [[1826]] decretóse una [[s:Llei del 18 d'abril de 1826 (Gran Colombia)|llei adicional a la de 1824]] que reorganizaba ciertos departamentos de la república na rexón del norte: les provincies de Apure, Barinas y Guayana quedaben reorganizaes como'l departamentu del Orinoco, en tantu les provincies de Cumaná, Barcelona y Margarita formaron el [[departamentu de Maturín]]. Con al respeutive de la rexón central foi creada la [[provincia de Mompós]] colos cantones meridionales de la de Cartagena y agregada al departamentu del Magdalena.<ref>{{cita web |url=http://catalog.hathitrust.org/Record/008596029 |títulu=Cuerpu de lleis de la República de Colombia, qu'abarca toles lleis, decretos y resoluciones dictaos polos sos congresos dende'l de 1821 hasta'l postreru de 1827. |editorial=Imprenda de Valentín Espinal |añu=1840 |ubicación=Caraques |páxina=285 |fechaaccesu=30 de payares de 2013}}</ref>
|}
== Xeografía ==
[[Ficheru:Location GranColombia.png|miniaturadeimagen|Allugamientu xeográficu de la Gran Colombia.]]
{{AP|Xeografía de Colombia|Xeografía d'Ecuador|Geografía de Panamá|Geografía de Venezuela}}
El país taba conformáu por un vastu territoriu, qu'ocupaba na so mayor parte la rexón norte d'[[América del Sur]]. D'oriente a occidente diba dende'l [[ríu Esequibo]] y l'[[Océanu Atlánticu]] hasta'l [[ismu de Panamá]] y l'[[Océanu Pacíficu]]. De norte a sur, entendía l'ampliu terrén allugáu ente'l [[Mar Caribe]] y el [[ríu Amazones]].<ref name="Xeografía" /> En total tomaba un área de más de 2.500.000 quilómetros cuadraos.
=== Relieve ===
[[Ficheru:Chimborazo1.jpg|thumb|El volcán Chimborazo, el mayor altor de la Gran Colombia, según el dibuxu fechu por [[Aimé Bonpland]] y [[Alexander von Humboldt]] mientres el so viaxe por Hispanoamérica.]]
L'aspeutu más característicu del país yera ensin dulda la gran [[Cordal de los Andes]].<ref name="GranColombia" /> Dicha cadena montascosa ocupaba la metá occidental del país, ingresando pol [[Distritu del Sur]], depués estremándose en tres ramales na so entrada al [[Distritu del Centru]] y finalmente curvándose para depués internase al territoriu del [[Distritu del Norte]].
Los mayores altores de la Gran Colombia atopábense cercanos de la [[llinia ecuatorial]], tando una gran cantidá d'elles allugaes nel Distritu del Sur. El monte más altu yera'l [[Chimborazo (volcán)|Chimborazo]] (6.310 m), siguíu del [[Cotopaxi (volcán)|Cotopaxi]] (5.897 m), [[Cayambe (volcán)|Cayambe]] (5.790 m), [[Sierra Nevada de Santa Marta]] (5.775 m), [[Antisana]] (5.758 m), y el [[Neváu del Huila]] (5.750 m).<ref name="GranColombia" /> Ye notable'l fechu que toes estos altores son volcanes (tanto estinguíos como activos), sacante la Sierra Nevada de Santa Marta.
Aproximao un terciu del país correspondía a los [[llanos]] del Orinoco, una vasta sabana cubierta de pacionales aptos pa la ganadería y l'agricultura, regada por numberosos y caudalosos ríos. La porción restante del territoio taba ocupada pola amplia llanura de l'[[amazonia]], pocu esplorada y llena d'enormes ríos caudalosos.<ref name="GranColombia" />
=== Hidrografía ===
[[Ficheru:AGHRC (1890) - Carta XVI - Corte geológico de Colombia.jpg|thumb|Corte xeolóxicu, orográficu y ríos navegables de la Nueva Granada (Colombia).<ref name="Codazzi2" />]]
[[Ficheru:Orografía e hidrografía de Venezuela 1840.jpg|thumb|Corte xeolóxicu, orográficu y ríos navegables de Venezuela.<ref name="Codazzi1" />]]
Trés grandes ríos derrompíen el territoriu de la Gran Colombia: el [[ríu Magdalena|Magdalena]], que col so principal afluente'l [[ríu Cauca|Cauca]] desagua nel Caribe; l'[[ríu Orinoco|Orinoco]], ríu caudalosu nel cual desagüen los ríos [[ríu Meta|Meta]] y [[ríu Guaviare|Guaviare]]; y l'Amazones, al cual aflúin el [[ríu Napo|Napo]], el [[ríu Putumayo|Putumayo]] y el [[ríu Caquetá|Caquetá]]. Otros ríos importantes yeren el Atrato, el Guayas y el Guarapiche.<ref name="Xeografía" />
D'estos sirvíen como importantes víes fluviales el Magdalena y l'Orinoco, polos cualos entraben los productos importaos al país.
Asina mesmu, por cuenta de la so estensión territorial y a tener mariñes sobre dambos océanus, la Gran Colombia cuntaba con innumberables badees, golfos y estuarios aptos pa sirvir de puertos naturales. Los más importantes na mariña pacífica yeren la de [[Golfu de Guayaquil|Guayaquil]], al sur; la del Topetó o [[Badea de Bonaventura|Bonaventura]], al centru; y la de [[Golfu de Panamá|Panamá]], al norte. Pola mariña atlántica teníense los golfos de [[Golfu del Darién|Darién]], [[Golfu de Maracaibo|Maracaibo]], [[Golfu de Cariaco|Cariaco]] y el de [[Golfu de Paria|Paria]].<ref name="Xeografía" />
Ente los llagos del país destacábense dos: el [[llagu de Maracaibo]], un enorme cuerpu d'agua que se comunicaba col golfu del mesmu nome y nel cual asocedió una de les más importantes [[Batalla naval del Llagu de Maracaibo|batalles pola independencia]]; y el [[llagu de Valencia]], cuerpu d'agua encualláu nel cordal costeru venezolana.<ref name="GranColombia" /> A lo llargo del país tamién esistíen otros espeyos d'agua importante como les barraqueres de [[Barraquera Grande de Santa Marta|Santa Marta]] o la [[Barraquera de Zapatosa|Zapatosa]].
=== Clima ===
El clima de la Gran Colombia nun taba afeutáu pola [[llatitú]] del país respeuto al ecuador, sinón pola topografía y la temporada d'agües, que daba orixe a dos estaciones llamaes comúnmente iviernu y branu. D'ente toles zones que componíen la república, les más templaes y seques yeren la [[Guayana]], la [[Rexón Caribe (Colombia)|llanura septentrional de la Nueva Granada]] y la mariña pacífica cercana a [[Guayaquil]].<ref name="GranColombia" /> Les rexones más lluvioses yeren les cercanes al cordal andín, cuantimás al sur y oriente del país, onde nacíen los principales tributarios del ríu Amazones.
Los valles asitiaos ente los cordales gociaben d'un clima templáu y uniforme mientres gran parte del añu, mientres aquelles zones cercanes a la mariña esfrutaben d'un clima bastante calorosu. En tierres más altes inclusive podía atopase nevaos y xelu, anque se toparen na [[zona intertropical]] cercana a la llinia ecuatorial, tal como asocedía nel Distritu del Sur. La mesma situación xeográfica de los cordales aniciaba que la vexetación fuera bien variada y la fecundidá del suelu fuera inmensa, polo cual nel país daba toa clase de productos agrícoles.<ref name="Xeografía" />
== Demografía ==
{| class="infobox" style="font-size:90%"
|-
!Nº
!Departamentu<br />o provincia !Población
|- style="background:lightgrey;"
| 1
| [[Departamentu del Orinoco|Orinoco]]
| 174.000
|-
| 1.1
| [[Provincia de Cumaná|Cumaná]]
| 70.000
|-
| 1.2
| [[Provincia de Barcelona (Venezuela)|Cumaná]]
| 44.000
|-
| 1.3
| [[Provincia de Guayana|Guayana]]
| 45.000
|-
| 1.4
| [[Provincia de Margarita|Margarita]]
| 15.000
|- style="background:lightgrey;"
| 2
| [[Departamentu de Venezuela|Venezuela]]
| 430.000
|-
| 2.1
| [[Provincia de Caraques|Caraques]]
| 350.000
|-
| 2.2
| [[Provincia de Barinas|Barinas]]
| 80.000
|- style="background:lightgrey;"
| 3
| [[Departamentu del Zulia|Zulia]]
| 162.100
|-
| 3.1
| [[Provincia de Coro|Coro]]
| 30.000
|-
| 3.2
| [[Provincia de Trujillo (Venezuela)|Trujillo]]
| 33.400
|-
| 3.3
| [[Provincia de Mérida|Mérida]]
| 50.000
|-
| 3.4
| [[Provincia de Maracaibo|Maracaibo]]
| 48.700
|- style="background:lightgrey;"
| 4
| [[Departamentu de Boyacá (Gran Colombia)|Boyacá]]
| 444.000
|-
| 4.1
| [[Provincia de Tunja|Tunja]]
| 200.000
|-
| 4.2
| [[Provincia del Socorru|Socorro]]
| 150.000
|-
| 4.3
| [[Provincia de Pamplona|Pamplona]]
| 75.000
|-
| 4.4
| [[Provincia de Casanare|Casanare]]
| 19.000
|- style="background:lightgrey;"
| 5
| [[Departamentu de Cundinamarca (Gran Colombia)|Cundinamarca]]
| 371.000
|-
| 5.1
| [[Provincia de Bogotá|Bogotá]]
| 172.000
|-
| 5.2
| [[Provincia d'Antioquia|Antioquia]]
| 104.000
|-
| 5.3
| [[Provincia de Maruxu|Maruxu]]
| 45.000
|-
| 5.4
| [[Provincia de Neiva|Neiva]]
| 50.000
|- style="background:lightgrey;"
| 6
| [[Departamentu del Cauca (Gran Colombia)|Cauca]]
| 193.000
|-
| 6.1
| [[Provincia de Popayán|Popayán]]
| 171.000
|-
| 6.2
| [[Provincia del Topetó|Topetó]]
| 22.000
|- style="background:lightgrey;"
| 7
| [[Departamentu del Magdalena (Gran Colombia)|Magdalena]]
| 239.000
|-
| 7.1
| [[Provincia de Cartagena (Nueva Granada)|Cartagena]]
| 170.000
|-
| 7.2
| [[Provincia de Santa Marta|Santa Marta]]
| 62.000
|-
| 7.3
| [[Provincia de Riohacha|Riohacha]]
| 7.000
|- style="background:lightgrey;"
| 8
| [[Departamentu d'Ecuador|Ecuador]]
| 550.000
|-
| 8.1
| [[Provincia de Quito|Quito]]
| 230.000
|-
| 8.2
| [[Provincia d'Oriente (Ecuador)|Quixos & Macas]]
| 35.000
|-
| 8.3
| [[Provincia de Azuay|Cuenca]]
| 78.000
|-
| 8.4
| [[Provincia de Jaén (Perú)|Jaén de Bracamoros]]
| 13.000
|-
| 8.5
| [[Provincia de Maynas|Maynas]]
| 56.000
|-
| 8.6
| [[Provincia de Loja|Loja]]
| 48.000
|-
| 8.7
| [[Provincia de Guayaquil|Guayaquil]]
| 90.000
|- style="background:lightgrey;"
| 9
| [[Departamentu del Ismu|Ismu]]
| 80.000
|-
| 9.1
| [[Provincia de Panamá|Panamá]]
| 50.000
|-
| 9.2
| [[Provincia de Veraguas|Veraguas]]
| 30.000
|- style="background:lightgrey;"
| '''Total'''
| '''Gran Colombia'''
| '''2.463.000'''
|-
|}
Los habitantes de la Gran Colombia yera bien multiétnica. Había españoles, indios, mulatos, negros, mestizos y zambos.<ref name="Lorich" /> La población polo xeneral taba distribuyida d'una forma bien heteroxénea, de cuenta que mientres el norte del país, taba mayoritariamente habitáu por españoles y mestizos, el sur del país tar por un ampliu númberu d'indíxenes. Esto debía a qu'enforma de la población nativa na rexón norte foi esterminada mientres les primeres incursiones europees feches mientres la dómina de la [[conquista española]], mientres nes rexones más al sur creáronse resguardos y misiones per parte d'órdenes relixoses que caltuvieron en gran parte'l so númberu orixinal.<ref name="Xeografía" /> En sí la población taba altamente estratificada, tando los españoles y blancos polo xeneral nel tope, siguíos de los indios, los negros y les demás amiestos de races.<ref name="GranColombia" />
Según les estimaciones realizaes en [[1822]], la población de la Gran Colombia distribuyir por departamentos talo como se recueye na tabla allugada a la derecha.<ref name="Censu1822">Datos publicaos pol Institutu Xeográficu de [[Weimar]] en 1823, sobre la base de la subdivisión de la Gran Colombia de 1822. Por tal motivu nun s'inclúi a la [[Provincia de Guayaquil]].</ref><ref>Alexander von Humboldt (2011). ''Political Essay on the Island of Cuba: A Critical Edition''. [[University of Chicago Press]], páxs. 215-217. Edición de Vera M. Kutzinski & Ottmar Ette. ISBN 978-0-22646-567-8.</ref>
La población esclava dientro del país apenes devasaba los 70.000 (1823).<ref name="Lorich" /> La población indíxena, en tantu, calcular ente 400 mil y 500 mil distribuyida en tola nación. Les tribus de les cualos teníase un rexistru escritu yeren los Chaimas, Pariagotos, Guaraones, Guayquerías, Guaguas, Cumanagotos, Caribes, Guajiros, Cuspies, Guamos, Muiscas y Muzos.<ref name="GranColombia" />
El censu de 1825<ref name="Censu1825">Datos publicaos por Manuel María Paz y Felipe Pérez en 1890, sobre la base de la subdivisión de la Gran Colombia de 1824.</ref> refundió les siguientes resultaos demográfiques por distritu:
{| {{tablaguapa}} border="1"
!
!Distritu Xudicial
!Homes llibres
!Esclavos
!Indíxenes independientes
!Población total
|-
| [[Ficheru:Norte in Gran Colombia (1824).svg|50px]]
| [[Distritu del Norte|Norte (Venezuela)]]
| 609.545
| 50.088
| 26.579
| '''686.212'''
|-
| [[Ficheru:Centro in Gran Colombia (1824).svg|50px]]
| [[Distritu del Centru|Centro (Nueva Granada)]]
| 1.182.500
| 45.830
| 144.771
| '''1.373.110'''
|-
| [[Ficheru:Sur in Gran Colombia (1824).svg|50px]]
| [[Distritu del Sur|Sur (Ecuador)]]
| 485.021
| 6.975
| 52.481
| '''544.477'''
|-
| '''Totales'''
| '''Gran Colombia'''
| '''2.227.066'''
| '''102.902'''
| '''203.831'''
| '''2.533.799'''
|-
|}
=== Ciudaes principales ===
Les principales ciudaes de la Gran Colombia, aproximao escontra 1821, yeren:<ref name="GranColombia"/>
* [[Bogotá]]: sede del gobiernu republicanu, la so población envalorar nunos 65.000 habitantes.
* [[Caraques]]: cuntaba en 1802 con 42.000 habitantes, hasta que'l terremotu de 1812 costó-y la vida a 12.000 d'ellos. Pa 1822 cuntaba con apenes 6.000 persones.
* [[Quitu]]: allugada práuticamente na [[llinia ecuatorial]], cuntaba con 50.000 habitantes.
* [[Ciudad Bolívar|Angostura]]: asitiada sobre'l Orinoco, envalorábase la so población nunos 7.000 habitantes.
* [[Cali]]: allugada na rexón sur de la provincia del Cauca, tenía una población de 15.000 a 20.000 habitantes.
* [[Cartagena de Indias]]: envalorábase la so población en 24.000 persones.
* [[Cumaná]]: la so población envalorar en 18.000 habitantes, la mayoría dedicaos a la pesca y navegación.
* [[Guayaquil]]: allugáu sobre l'Océanu Pacíficu, cuntaba con 15.000 habitantes.
* [[Maracaibo]]: alcontráu na salida del llagu del mesmu nome, cuntaba con 25.000 persones.
* [[Medellín (Colombia)|Medellín]]: allugada nel valle de Aburrá, tenía una población de 4.000 persones.
* [[Mompox]]: cuntaba con 8.000 habitantes.
* [[Pamplona (Colombia)|Pamplona]]: cuntaba con 7.000 habitantes.
* [[Panamá (ciudá)|Panamá]]: puertu allugáu nel ismu de Panamá nel llau del Pacíficu, envalorábase la so población en 12.000 habitantes.
* [[Popayán]]: centru relixosu allugáu en Los Andes, cuntaba con 25.000 persones.
* [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]]: allugáu na mariña norte del ismu de Panamá, cuntaba con apenes 300 persones.
* [[Puerto Cabello]]: con 15.000 habitantes, puertu dedicáu al comerciu, la navegación y el contrabandu.
* [[Tunja]]: capital de Boyacá, tenía una población de 14.000 persones.
* [[Santa Marta (Colombia)|Santa Marta]]: na mariña Caribe, tenía 25.000 persones.
== Economía ==
=== Productos ===
Los suelos del país, por cuenta de la so fertilidá, dexaben semar una amplia gama de cultivos, dende aquellos de clima templáu hasta los de clima más templáu. Ye por ello que la principal actividá económica de los habitantes de la Gran Colombia yera l'agricultura.<ref name="Xeografía" />
Los productos que s'aniciaben nel país yeren el cacáu, caña d'azucre, café, algodón, añil, tabacu, maíz, trigu, vainilla, dátiles, uves pases, frutos, hortolices, tintes, maderes, quinina y variaes plantes melecinales. Tocantes a productos animales, producíense carnes y cueros, que se fundaben nos [[llanos]] del Orinoco. Tocantes a los minerales y piedres precioses, nel país producía oru, plata, platino, cobre, esmeraldes, perlles, etc.<ref name="Lorich" />
=== Comerciu ===
Los principales artículos d'esportación yeren el cacáu, añil, tabacu, café y ganáu, siendo gran parte d'ellos tresportaos escontra [[Europa]] (principalmente [[Gran Bretaña]] y [[Francia]]), [[Estaos Xuníos]] y [[Perú]]. Los d'importación, manufactures tales como vinos, sedes, paños, teles, o productos de consumu como farina, pan, sal, carne, xabón, sebu de ballena, veles, sales, muebles, etc.<ref name="Xeografía" />
El comerciu d'estos productos realizar polos ríos [[ríu Orinoco|Orinoco]], [[ríu Magdalena|Magdalena]], [[ríu Chagres|Chagres]] y [[ríu Atrato|Atrato]], según polos puertos marítimos de [[Cartagena de Indias]], [[Portobelo (ciudá)|Portobelo]], [[Guayaquil]], [[La Guaira]], [[Puerto Cabello]], [[Maracaibo]] y [[Riohacha]] escontra les islles caribeñes de [[Islla Trinidá|Trinidá]], [[Curaçao]], [[Xamaica]] y otres dende onde partíen escontra los sos destinos finales n'Europa y [[América del Norte]].<ref name="Lorich" /> Bolívar decretó'l Puertu de Margarita, «puertu de llibre comerciu» pa beneficiu económicu de la rexón, tamién decretó'l sofitu y el fomentu del Estáu a l'[[agricultura]], a la [[ganadería]] y a la implantación de nuevos cultivos.
=== Finances y Facienda pública ===
Por cuenta de la guerra d'independencia les finances de la República taben nel so peor momentu. La delda interna calcular nunos 12 o 14 millones de [[piastra|piastres]], en cuantes que la esterna en 16 millones de la mesma moneda, que entendía los [[emprestu]] de 10 millones axustáu por [[Francisco Antonio Zea]] en [[Londres]].
Los ingresos y egresos del Estáu nun taben perbién definíos, pero calculaben les entraes nunos 3 millones de piastras per añu. Elles proveníen tantu de los monopolios de los cualos l'Estáu habíase apropiáu sobre'l sal, el tabacu y en parte sobre l'oru, como de les aduanes y de un impuestu llamáu "donativo gratuitu"; tamién s'aniciaben de los emprestos forzosos, contribuciones sobre les propiedaes, bienes confiscados, beneficios vacantes, etc. Los gastos en tantu, tal como s'atopaben espuestos nos cálculos oficiales, algamaben un monto de 17 millones de piastras, de los cualos 10 millones taben asignaos al exércitu de tierra y 4 a la marina.<ref name="Lorich" />
== Cultura ==
=== Educación ===
Per mediu d'un decretu del Congresu declaró la emancipación de los esclavos nel país. Dichu actu llexislativu proclamó que tou [[esclavu]] nacíu dempués del [[20 de xunetu]] de [[1821]] vendría ser llibre por derechu a la edá de 18 años, no que se llama [[llibertá de banduyos]].<ref name="Lorich" /><ref>{{cita web |url= http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/hestoria/equinoccial_6_comerciu/capitu26.htm |títulu= Capítulu XXVI: Reformes Económiques a mediaos del sieglu XIX.» «Historia de la Cultura Material na América Equinoccial |fechaaccesu= 31 de marzu de 2011 |autor= Víctor Manuel Patiño |editor= [[Biblioteca Luis Ángel Arango]]}}</ref>
El Gobiernu grancolombiano tenía una gran enfotu por ufiertar accesu a la educación pública. Pa llograr esti oxetivu, dictáronse delles lleis (de [[xunetu]] a [[agostu]] de [[1821]]) pa les [[escuela|escueles]] de primeres lletres, colexos y les escueles pa señorites, y en delles d'estes introducieron la enseñanza mutual siguiendo los [[Métodu lancasteriano|métodos de Lancaster]]. Dalgunos nun taben dafechu lliberaos de les regles monástiques.<ref name="Lorich" /> Ente los sos múltiples artículos, definíase lo siguiente:<ref name="GranColombia" />
* Teníen De construyise establecimientos d'educación pública de la siguiente manera: escueles nes poblaciones con más de 100 vecinos, y colexos nes capitales de provincia. La educación básica yera obligatoria dende los 6 a los 12 años.
* Parte de les rentes públiques de les poblaciones teníen de destinase a la dotación de los establecimientos. Los sueldos de los maestros tenía de ser asignaos pol gobernador de la provincia, y pagos pol respeutivu xefe de la población.
* La educación básica consistía na enseñanza de llectura, escritura, ortografía, aritmética, dogmes de la [[relixón cristiana]] y derechos y deberes del home.
* La educación secundaria tenía por demás les cátedres de gramática española y llatina, filosofía, nociones de cálculu avanzáu, derechu civil, canónicu y natural, y teoloxía dogmática. Onde fuera posible los colexos teníen d'enseñar principios d'agricultura, comerciu, minería, y ciencies militares.
* La educación de les neñes y nueves, pela so parte, tenía de dase nos conventos y centros relixosos.
Tocantes a la educación cimera, la idea d'universidá foi pública y estatal empezó a forxase cola promulgación de la Llei 8 de 1826 “Sobre organización y arreglu de la Instrucción Pública”, promovida por [[Francisco de Paula Santander]]. Esta llei dio llugar a la ''[[Universidá Central de la República]]'' que tuvo les sos sedes en Bogotá, Caraques y Quito. La Universidá Central ye l'antecesora de la [[Universidá Nacional de Colombia]], y fundóse el 25 d'avientu de 1826 na [[Ilesia de San Ignacio (Bogotá)|Ilesia de San Ignacio]] de [[Bogotá]].
=== Relixón ===
La [[Ilesia católica|relixón católica]] yera la predominante y la que taba reconocida pol Estáu. El [[cleru]] gociaba de los sos antiguos privilexos; sicasí los [[conventos]] fueron amenorgaos en 1821 y les sos ganancies asignaes a la enseñanza pública, col propósitu d'espublizar les ciencies y de familiarizar a los habitantes de la nación coles conocencies polítiques del momentu.<ref name="Lorich" />
== Bibliografía ==
* Baralt, Rafael María y Ramón Díaz (1841). ''Resume d'Historia de Venezuela''. Bruxes - París: Desclée de Brower, 1939.
* Brito, Figueroa, Federico (1966). ''Historia económica y social de Venezuela''. Caraques: Universidá Central de Venezuela.
* Liévano Aguirre, Indalecio (1966). ''Los grandes conflictos sociales y económicos de la nuesa hestoria''. Bogotá: Entemediu Editores (2002). ISBN 958-709-048-9
* Quintero, César. ''Evolución Constitucional de Panamá''. Editorial Portobelo, 1999. Panamá *
Restrepo, José Manuel (1827). ''Historia de la Revolución de Colombia''. París: Llibrería Americana. Medellín: Editorial Bedout, 1969.
== Ver tamién ==
* [[Confederación Perú-Boliviana]]
* [[República Federal de Centro América]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikisource|Categoría:Gran Colombia|Gran Colombia}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Historia de Colombia]]
2the6fc0k0rbu4420w2xoygdane59ra
Concursu de televisión
0
114753
4497876
4138278
2026-05-31T13:30:09Z
Limotecariu
735
4497876
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Wheel of Fortune Navy.jpg|thumb|Militares d'Estaos Xuníos participando nel concursu de televisión ''[[Wheel of Fortune]]'' col so presentador, [[Pat Sajak]].]]
Un '''programa de concursos''' ye un formatu de [[programa de televisión]] o [[Radio (mediu de comunicación)|radio]] nel cual unu o más participantes (miembros del públicu, personalidaes o [[celebridá]]es) realicen una serie d'actividaes pa llograr el máximu númberu de puntos, que van ser trocaos a lo llargo del programa en cuenta de premios. El concursante o equipu que llogre más puntos ye compensáu con premios como dineru n'efectivu, vacaciones, y [[productu|productos]] apurríos de normal polos [[Patrociniu (publicidá)|patrocinador]]es del programa, quien usualmente facer polos propósitos de [[publicidá per allugamientu]]. Los premios suelen ser presentaos por bellu modelos. Na mayoría de los concursos los participantes suelen competir contra otros xugadores o otru equipu, ente que n'otros esfórciense solo pa llograr una bona marca o [[Puntu (xuegu)|puntuación]].
Estos programes son xeneralmente franquicies creaes nun determináu país, mayoritariamente [[Estaos Xuníos]], qu'en llogrando ésitu en dichu país d'orixe son vendíos los derechos internacionalmente pa realizar versiones locales del mesmu.
N'[[Estaos Xuníos]], los primeros programes de concursos televisivos, tresmitíos nes década de [[1940]] y [[1950]], derivaben d'otros realizaos nes cadenes de radio. La popularidá de los ''game shows'' (que orixinalmente yeren llamaos ''quiz shows'', por cuenta de que la mayoría tratar de xuegos d'entrugues y respuestes, que depués derivaron a xuegos de pallabres y apuestes), en dichu país decayó depués del gran escándalu del programa ''[[Twenty One]]'', onde unu de los miembros de la producción dába-y les respuestes a unu de los participantes.
== Franquicies y adautaciones n'Iberoamérica ==
=== ''[[¿Quién quier ser millonariu?|Who Wants to Be a Millionaire?]]'' ===
Formatu d'orixe [[Gran Bretaña|británicu]], creáu pola productora [[Celador]] estrenáu en [[1998]] pola cadena [[ITV 1]] con Chris Tarrant como presentador. Da un premiu millonariu (1 millón de [[llibres esterlines]] na versión orixinal) a aquella persona que llogre constestar correutamente 15 entrugues de cultura xeneral.
==== Adautaciones n'Iberoamérica ====
* '''''¿Quién Quier Ser Millonariu?'''''
** {{ESP}} ([[2005]]-[[2009]]) por [[Antena 3]] y con [[Carlos Sobera]], y dende 2009 [[Antonio Garrido Benito|Antonio Garrido]]
** {{COL}} ([[2000]]-) por [[Caracol Televisión]] y [[2013]]-) por [[RCN Televisión]] con [[Paulo Laserna Phillips]]
** {{VEN}} (2000-) en [[RCTV]] (agora [[Televen]]) con [[Eladio Lárez]].
** {{CHI}} ([[2001]]-[[2003]]) por [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] con [[Don Francisco]] y depués [[Sergio Llagos]]
** {{ECU}} ([[2002]]-[[2004]]) por [[Ecuavisa]] con [[Alfonso Espinosa de los Monteros]]
** {{PER}} (2001-2002) por [[Rede Global]] con [[Güido Lombardi]]
** {{ARG}} (2002) en [[Canal 13 (Arxentina)]] con [[Julián Weich]]
** {{PAN}} (2009) en [[Telemetro Panamá]] con [[Atenogenes Rodríguez]]
** {{URU}} (2001) en [[Teledoce]] con [[Andrés Tulipano]].
** {{MEX}} ([[2010]], [[2012]]) n'[[XHDF-TV|Azteca 13]] y [[XHIMT-TV|Azteca 7]] con Pablo Latapí
* '''''¿Quién Merez Ser Millonariu?'''''
** {{CHI}} ([[2006]]-[[2007]]), variante benéfica de la orixinal, por [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] con [[Don Francisco]].
* '''''¿Quies Ser Millonariu? 50 x 15'''''
** {{ESP}} ([[1999]]-[[2001]]) por [[Telecinco]] con [[Carlos Sobera]].
* '''''El Millonariu'''''
** {{ESP}} ([[2012]]) por [[La Sexta]] con [[Nuria Roca]].
=== ''[[El rival más débil|The Weakest Link]]'' ===
Formatu d'orixe [[Gran Bretaña|británicu]], creáu pola [[BBC]].
==== Adautaciones n'Iberoamérica ====
* '''''El Rival Más Débil'''''
** {{ESP}} ([[2002]]-[[2003]]) por [[TVE 1]] con [[Nuria González]] y [[Karmele Aramburu]], y 9 concursantes por un premiu de € 7.200
** {{CHI}} ([[2004]]) por [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] con [[Catalina Pulido]], y 8 concursantes por un premiu de CL$40.000.000
** {{COL}} ([[2003]]) por [[Canal Uno (Colombia)|Canal Uno]] con [[Andrea Vazquez]], y 8 concursantes por un premiu de COP$150.000.000
** {{MEX}} ([[2003]]-[[2009]] / [[2013]]-) por [[Azteca 13]] con [[Montserrat Ontiveros]], darréu con [[Lolita Cortés]], y 8 concursantes por un premiu de $200.000.
=== ''[[What's My Line?]]'' ===
Formatu d'orixe d'[[Estaos Xuníos]], creáu por Mark Goodson y Bill Todman pa la [[CBS]]. Ye'l concursu que más tiempu permaneció nel horariu estelar de la televisión d'esi país (18 años, ente [[1950]] y [[1967]]). Los concursantes tienen d'identificar la ocupación de personar incógnita.
==== Adautaciones n'Iberoamérica ====
* '''''[[Aldovine la so vida]]'''''
** {{ESP}} ([[Años 1960]]) por [[Televisión Española|TVE]].
* '''''[[Quién soi yo]]'''''
** {{CHI}} ([[1967]]-[[1979]]) por [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] y darréu [[Televisión Nacional de Chile|TVN]] con [[Enrique Bravo Menadier]].
* '''''El mio Trabayu y Yo'''''
** {{VEN}} ([[Años 1960]]) por [[RCTV]] con [[Renny Ottolina]].
=== ''[[Family Feud]]'' ===
Competencia ente families, les que tienen d'atinar a les respuestes de 100 persones ante una encuesta pa ganase un gran premiu.
==== Adautaciones n'Iberoamérica ====
* '''''Desafíu Familiar'''''
** {{CHI}} ([[1993]]) por [[Televisión Nacional de Chile|TVN]] con [[Jorge Aedo]].
* '''''¿Qué diz la xente?'''''
** {{VEN}} por [[Venevisión]] con [[Maite Delgado]].
** {{URU}} por [[Canal 10 (Uruguái)]] con [[Humberto de Vargas]].
* '''''La guerra de families'''''
** {{ESP}}.
* '''''100 Panamiegos dicen'''''
** {{PAN}} ([[2006]]-) por [[Televisora Nacional]] con [[Rolando Sterling]].
* '''''100 Mexicanos dixeron'''''
** {{MEX}} ([[2003]]-[[2005]]) por [[Televisa]] con [[Marco Antonio Regil]].
* '''''100 Mexicanos dixeron'''''
** {{MEX}} ([[2010]]-[[2012]]) por [[Televisa]] con [[Adrián Uribe|Adrián Uribe (personaxe “''El Vítor''”)]].
* '''''100 Arxentinos dicen'''''
** {{ARG}} ([[2003]]–[[2005]]) por [[El trece (Arxentina)|Canal 13]] con [[Monchi Balestra]].
* '''''100 Colombianos dicen'''''
** {{COL}} por [[Caracol Caracol]] con [[Carlos Calero]].
* '''100 peruanos dicen'''
** {{PER}} (2013) por [[America Television]] con [[Bruno Pinasco]]
* '''100 llatinos dixeron'''
** {{EEXX}}. El programa dio entamu'l 9 de setiembre de 2013 nel horariu de les 20 hs. Emitir pola canal [[MundoFox]] y ye presentáu por [[Marco Antonio Regil]].
=== ''[[The Price Is Right]]'' ===
Formatu d'Estaos Xuníos, creáu en [[1956]] por Bob Stewart pa Mark Goodson-Bill Todman Productions. Emitíu primeramente por [[National Broadcasting Company|NBC]], y darréu por ABC. En 1972 empezó la versión actual del programa, emitida por [[CBS]]. Da dellos premios n'oxetos y dineru por aciu la realización de variaos xuegos qu'arreyen los precios de venta de determinaos productos.
==== Adautaciones n'Iberoamérica ====
* '''''El Preciu Xustu'''''
** {{ESP}} (1988-1993) por [[Televisión Española|TVE1]] con [[Joaquín Prat]].
** {{ESP}} (1999-2001) por [[Televisión Española|TVE1]] con [[Carlos Lozano]] y darréu [[Guillermo Romero]].
** {{ARG}} (1999-2000) por [[Canal 9 (Arxentina)|Azul TV]] y dende 2000 por [[Canal 13 (Arxentina)|Canal 13]], con [[Fernando Bravo]].
** {{VEN}} (2002-2004) por [[RCTV]] con [[Winston Vallenilla]].
** {{ESP}} (2006) por [[Antena 3]] con [[Juan y Medio]].
* '''''Diga lo que Vale'''''
** {{PER}} (1980 - 1984) por [[Panamericana Televisión|Panamericana TV]] con [[Johnny López]].
** {{CHI}} (1981 - 1987) por [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] con [[Don Francisco]].
* '''''El Preciu ye Correutu'''''
** {{COL}} ([[Años 1980]]) por [[Cadena Uno]] con [[Gloria Valencia de Castaño]].
** {{COL}} ([[2011]] - presente) por [[Caracol Televisión]] con [[Iván Lalinde]].
* '''''Atoléna-y al Preciu'''''
** {{MEX}} (1997-2001) por [[Televisa]] con [[Marco Antonio Regil]] (1997-1999) (2010-2011) y [[Héctor Sandarti]] (1999-2001).
=== ''[[Wheel of Fortune]]'' ===
Formatu d'Estaos Xuníos, creáu por [[Merv Griffin]] para [[National Broadcasting Company|NBC]] en 1975, y que s'emitía n'horariu diurnu hasta [[1991]]. La versión que s'emite anguaño correspuende a la versión sindicalizada, n'horariu nocherniegu, que s'emite dende [[1983]].
==== Adautaciones n'Iberoamérica ====
* '''''La Rueda de la Fortuna'''''
** {{CHI}} ([[1978]]-[[1979]]) por [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]] con [[Rodolfo Torrealba]].
** {{MEX}} ([[Años 1990]]) por [[Canal de les estrelles]] con [[Laura Flores]].
** {{PAN}} ([[2001]]) por [[Televisora Nacional|TVN]]
** {{PAN}} ([[2010]]) por [[Telemetro (canal de televisión)|Telemetro]]
** {{ECU}} por [[Ecuavisa]].
** {{COL}} ([[2013]]) por [[Canal RCN]] con [[Carlos Calero]]
* '''''La Ruleta de la Fortuna'''''
** {{ESP}} ([[Años 1990]]) por [[Antena 3]] y [[Telecinco]].
* '''''La Ruleta de la Suerte'''''
** {{ESP}} (2006 - presente) por [[Antena 3]] con [[Jorge Fernández Madinabeitia|Jorge Fernández]]
** {{PER}} (2011 - 2012) por [[Frecuencia Llatina]] con [[Cristian Rivero]]
* '''''Tiempu Llende'''''
** {{ARG}} ([[Años 2000]]) por [[América (Arxentina)|América]].
* '''''Estrella de la Fortuna'''''
** {{VEN}} ([[Años 1980]]) por [[Venevisión (Venezuela)]] con [[Orlando Urdaneta|Corina Azopardo]].
== Escándalos ==
=== Un millón pal meyor ===
La versión chilena d'esti espaciu, concursu de conocencies presentáu ente [[1977]] y [[1979]] por [[Javier Miranda]] en [[Canal 13 (Chile)|Canal 13]], terminó abruptamente en setiembre d'esi añu por cuenta de la denuncia del auspiciador del programa, que yera la Compañía Xeneral Financiera S.A., intervenida pol Estáu tres la crisis de 1981, de qu'un participante, Fernando Echeverría, tenía les respuestes de manes del xuráu Alfonso Stephens. Diverses hipótesis circularon nesa dómina en redol a esti casu, les más estremistes falaben de que yera una combalechadura contra Stephens, que pertenecía a la izquierda, y el conflictu terminó na xusticia.
== Ver tamién ==
*[[Game Show Network]] (una canal de [[televisión per cable]] n'Estaos Xuníos que se dedica al formatu)
*[[Challenge (cadena de televisión)|Challenge]] (una canal de televisión en Gran Bretaña que se dedica al formatu)
*[[Escándalos de concursos]]
*''[[Quiz Show]]''
*[[Telerrealidad]]
*[[KYVE Apple Bowl]]
*[[Percorríu de torgues]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.dmoz.org/Arts/Television/Programs/Game_Shows/ Game Shows] at the [[Open Directory Project]]
{{Tradubot|Programa de concursos}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Concursos televisivos| ]]
[[Categoría:Programes de radio]]
[[Categoría:Televisión]]
emmjl2pn8r0jl8rrqrbinkhfxfkz2d5
Documentu d'identidá
0
114840
4497849
4497579
2026-05-31T13:08:10Z
Limotecariu
735
4497849
wikitext
text/x-wiki
El '''documentu d'identidá''', tamién conocíu como '''Cédula d'Identidá''' ('''CI'''), '''Cédula de Ciudadanía''' ('''CC'''), '''Tarxeta d'Identidá''' ('''TI'''), '''Rexistru Civil''' ('''RC'''), '''Cédula d'Extranxería''' ('''CE'''), '''Carné d'Identidá''' ('''CI'''), '''Documentu Nacional d'Identidá''' ('''DNI'''), '''Documentu Únicu d'Identidá''' ('''DUI'''), '''identificación oficial''' o a cencielles '''identificación''' ('''ID'''), dependiendo de les denominaciones utilizaes en cada país, ye un [[documentu públicu]] que contién datos d'identificación personal, emitíu por un emplegáu públicu con autoridá competente pa dexar la identificación personal ya inequívoca de los [[ciudadanía|ciudadanos]].
La naturaleza «pública» referir a que, amás de ser emitíu por un emplegáu públicu competente, esti documentu déxa-y al ciudadanu identificase en tolos escenarios o ámbitos de relacionamiento dientro de la sociedá.
Non tolos países emiten documentos d'identidá, anque la estensión de la práutica acompañó l'establecimientu de sistemes nacionales de rexistru de la población y la ellaboración de los medios de [[alministración|control alministrativu]] del Estáu. La posesión d'un documentu d'identidá ye obligatoria na mayoría de los países europeos ya iberoamericanos, ente que ye rara nos que tienen un sistema xurídicu basáu nel [[derechu anglosaxón]].
== Denominación por países ==
<center>
{|class=wikitable border="0" width="70%" align=center
! style="background:#aabccc" width="50%"|País
! style="background:#aabccc" width="50%" |Nome
!style="background:#aabccc" width="50%" |Acrónimu
|-
! style="align: center; background:Gainsboro" colspan="7" | '''Iberoamérica (incluyendo España y Portugal)'''
|-
| [[Arxentina]], [[España]], y [[Perú]] || [[Documentu Nacional d'Identidá]]|| DNI<ref>Nota: n'España llámase agora tamién DNI-y, en referencia a que se trata d'un [[DNI electrónicu n'España|DNI electrónicu]]</ref><ref>BOE núm. 307, de 24 d'avientu de 2005</ref>
|-
| [[Bolivia]], [[Chile]], [[Costa Rica]], [[Ecuador]], [[Nicaragua]], [[Uruguái]], y [[Venezuela]] ||Cédula d'Identidá||CI
|-
| [[Brasil]] || ''Carteira de Identidade'' o ''Rexistru Geral''|||RG
|-
| [[Colombia]] || Cédula de Ciudadanía ||CC
|-
| [[El Salvador]] || [[Documentu Únicu d'Identidá]]||DUI
|-
| [[Guatemala]] || [[Documentu Personal d'Identificación]]||DPI
|-
| [[Hondures]] || [[Documentu d'identidá electrónicu|Tarxeta d'Identidá]]||TDI
|-
| [[Méxicu]] || [[Clave Única de Rexistru de Población]] y [[Credencial pa Votar]] o [[Credencial pa Votar|Credencial d'Eleutor]] (vease [[Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu)|Institutu Nacional Eleutoral]])||CURP
|-
| [[Panamá]] || Cédula d'Identidá Personal||CIP
|-
| [[Paraguái]] ||Cédula d'Identidá Civil||CIC/CI
|-
| [[Portugal]] || ''Cartão de Cidadão''||
|-
| [[República Dominicana]] ||Cédula d'Identidá y Eleutoral||CIE
|-
! style="align: center; background:Gainsboro" colspan="7" | '''Restu del mundu'''
|-
| [[Alemaña]] || ''Personalausweis''||
|-
| [[Bélxica]] || ''Identiteitskaart/Carte d'identité/Personalausweis''||
|-
| [[Bosnia y Herzegovina]] || ''Lična karta/Osobna iskaznica''||
|-
| [[Croacia]] || ''Osobna iskaznica''||
|-
| [[Francia]] || ''Carte nationale d'identité''||
|-
| [[Irlanda]] || ''Cárta Pas/Passport Card''||
|-
| [[Italia]] || ''Carta d'Identità''||
|-
| [[Montenegru]] || ''Lična karta''||
|-
| [[Polonia]] || ''Dowód osobisty''||
|-
| [[Rumanía]] || ''Carte de Identitate''||
|-
| [[Serbia]] || ''Lična karta''||
|-
|-
|}
</center>
== Documentu d'identidá n'España ya Iberoamérica ==
=== Arxentina ===
{{VT|Documentu Nacional d'Identidá (Arxentina)}}
[[Ficheru:DNIArg-anv-wikipedia.jpg|thumb|250px|Portada del DNI de formatu tarxeta.]]
N'[[Arxentina]] el DNI ye l'únicu preséu d'identificación personal, y ye obligatoriu; el so formatu y usu tán reglamentados pola ''Llei Nᵘ17671 d'Identificación, Rexistru y Clasificación del Potencial Humanu Nacional'', dictada en [[1968]], pola cual reemplazó a les ''Libretas de Enrolamiento'' que s'expedir pa los homes n'ocasión del [[serviciu militar obligatoriu]] y les ''Libretas Cíviques'' que recibíen les muyeres al cumplir 18 años. Emitir pa tolos nacíos nel país dende la so respeutiva fecha de nacencia, y pa tolos estranxeros que realicen el trámite de ''radicación'' (rexistru llegal como residente n'Arxentina) dende'l momentu que la Direición Nacional de Migraciones considera que cumplió los requisitos mínimos pa tal fin.
Según esta llei, el DNI nun puede ser suplíu por nengún otru documentu a efeutos llegales; ye obligatoriu pa exercer el derechu al votu y pa la identificación ante l'autoridá xudicial. El DNI arxentín ye riquíu tamién pa efeutuar trámites ante les autoridaes estatales, y tamién habilita al portador pa trabayar llegalmente dientro del país (sometíu a les lleis llaborales nacionales, que prohiben el trabayu de neños y adolescentes).
Dende'l 4 de payares del 2009 como parte d'un procesu de modernización y dixitalización de los documentos nacionales empezó a iguase un nuevu tipu de DNI, que consta de dos partes: una llibreta y una tarxeta. El so usu diariu ye indistintu, pero pa votar tien d'utilizase la llibreta.
El DNI llibreta presentaba una tapa de color celeste con impresiones láser pa la numberación única del ciudadanu y con estampes de color plata pal restu de la presentación. Per dientro presenta un diseñu idénticu al del formatu de tarxeta pero amás contién espacios que dexen amestar datos d'estáu civil, cambeos de casa, donaciones d'órganos y el selláu del DNI depués de votar nes eleiciones nacionales. El DNI tarxeta ye totalmente plastificado y contién tolos datos que representa a la persona, con una fotografía ya impresión de díxitu dactilar derechu.
A partir del añu 2011 el DNI volvió camudar, la llibreta esanicióse, y la tarxeta camudar por una de distintu modelu, plástica de mayor calidá, y que se va usar pa tou, magar a empiezos de 2013, entá nun s'implementó'l sistema que tendrá d'usase pa rexistrar que cada ciudadanu (mayor de 18 años) emitió'l so votu y qu'evite el votu múltiple. Otra forma d'identificación ye la [[Clave Única d'Identificación Tributaria]] (CUIT).
A partir del 1 d'abril de 2017, el DNI tarxeta va ser l'únicu documentu d'identidá con validez.
=== Brasil ===
[[Ficheru:Modelo do novo RG brasileiro.jpg|thumb|250px|Rexistru de Identidade Civil.]]
El documentu d'identidá en Brasil ye conocíu como ''Documentu Nacional de Identificação Civil'', ''Carteira de Identidade'' o ''Rexistru Geral'' (RG); contién númberu del Rexistru Geral, fecha de nacencia, fecha d'emisión, nacionalidá (ciudá y estáu de nacencia) nomes y apellíos del los padres, semeya, firma ya impresión dixital del pulgar derechu del titular.
La so emisión ye responsabilidá de los estaos federales y tien validez en tol territoriu nacional. Ye interesante faer notar que nun esisten restricciones llegales pa solicitar otra cédula n'otru estáu de la Federación, bastando dir a la oficina emisora y llevar la documentación necesaria y solicitala.
Los documentos necesarios pa pidir la emisión d'esti documentu dependen del estáu civil del solicitante. Pa los solteros ríquese'l certificáu de nacencia orixinal (o una copia autentificada ante notario). Pa los casaos solicítase un certificáu de matrimoniu orixinal (o una copia autentificada ante notario). Pa tolos casos anteriores, amás, solicítense tres fotos en formatu de 3 por 4 centímetros.
=== Chile ===
[[Ficheru:El ejemplo de Cedula identidad Chile 2013.jpg|thumb|250px|Cédula d'Identidá de Chile]]
La '''cédula d'identidá''', tamién conocida como '''carné''' o '''carné d'identidá''', ye un documentu identificatorio que tien de tar en posesión de toa persona mayor de 18 años residente nel país, sicasí, esti documentu puede solicitase dende'l día de nacencia d'un menor ensin qu'esista torga pa ello, condición que foi adoptada pola mayoría de la ciudadanía promovíu por instituciones policiales como forma de protexer a los menores ante cualquier eventualidá.<ref>{{Cita web |url=http://www.registrocivil.cl/f_cedula.html |títulu=Cédula d'identidá - Llogru de la cédula d'identidá |fechaaccesu=7 de mayu de 2013 |formatu=HTML |autor=[[Serviciu de Rexistru Civil ya Identificación de Chile]] |fecha=s/f |editorial=www.registrocivil.cl}}</ref> La Cédula d'Identidá tien un [[Rol Únicu Nacional]] (RUN), compartíu col [[Rol Únicu Tributariu]] (RUT) asignáu a toa persona (nacional o estranxera) que ta inscrita nel Rexistru Civil y el mesmu que'l númberu de pasaporte chilenu.
La entrega de la cédula d'identidá depende del [[Serviciu de Rexistru Civil ya Identificación de Chile|Serviciu de Rexistru Civil ya Identificación]].
Depués del so rediseño el sistema de cédula d'identidá nacional (DNI) y de [[Pasaporte biométrico|pasaportes biométricos]] empezó a operar el día 2 de setiembre del añu 2013 en toles oficines del [[Serviciu de Rexistru Civil ya Identificación de Chile|Rexistro Civil ya Identificación]].
El nuevu sistema incorporó a la cédula d'identidá y a los [[Pasaporte biométrico|pasaportes biométricos]] un microchip en formatu de [[tarxeta intelixente]] p'almacenar datos ya información de calter [[Biometría|biométrico]] tanto facial como [[Buelga dactilar|dactilar]]. Lo anterior siguiendo los estándares de la Organización [[Organización d'Aviación Civil Internacional|Internacional d'Aviación Civil]] y de la Comunidá Europea, lo que va dexar ameyorar aspeutos de seguridá y interoperatividad a nivel mundial<ref>{{cita publicación |apellíu= |nome= |títulu= Chilenos van tener cédula d'identidá y pasaporte electrónicu |añu=2013 |publicación= noticies.terra.cl |url= http://noticias.terra.cl/chile/chilenos-tendran-cedula-de-identidá-y-pasaporte-electronico,d36349a07a67y310VgnVCM4000009bcceb0aRCRD.html }}</ref>
Tanto la imaxe de fotografía como la [[Firma dixitalizada|firma]] de los usuarios son prindaes en forma electrónica y almacenaes nel documentu. El sistema incorporó la [[Sistema de reconocencia facial|biometría facial]], lo cual dexa imprimir la fotografía con un láser nel documentu. Puesto que ye desenvuelta por aciu [[policarbonato]], les posibilidaes d'adulteraciones o fraudes a los documentos anúlense dafechu. Dambos documentos tienen un chip electrónicu con delles midíes de seguridá como tar incluyíu en capes fondes del policarbonato ya incluyir solo la información que la Llei establez. La teunoloxía incluyida dexa la identificación inmediata de la persona por aciu un [[sensor de buelga dixital]], amás de la incorporación de [[códigu QR]], ente otres. El sistema amás dexa'l bloquéu en llinia de los documentos en casu de tresmanamientu per parte de los usuarios.
La renovación total de los documentos a nivel del país foi programada en 10 años pa les '''cédules d'identidá''' y en 5 años pa los [[Pasaporte chilenu|pasaportes]], esto ye, añu 2023 y 2018, respeutivamente.
==== Validación del díxitu verificador ====
Col fin de guardar la integridá del documentu identificatorio y evitar el so duplicidad o errores de digitación, utilízase un algoritmu de verificación que dexa llograr el díxitu verificador. Esti modelu, conocíu como cálculu en módulu base 11, atopar nel sitiu del Serviciu de Rexistru Civil ya Identificación de Chile.<ref>[http://www.registrocivil.cl/PortalOI/Manuales/Validacion_de_Run.pdf Rexistru Civil de Colombia]</ref>
=== Colombia ===
El documentu d'identidá ye llamáu '''Cédula de Ciudadanía''' o '''C.C.''', pal casu de los ciudadanos colombianos mayores d'edá. Ésti ye l'únicu documentu d'identificación válidu pa tolos actos civiles, políticos, alministrativos y xudiciales según la llei 39 de 1961. Expedir pa los ciudadanos colombianos al cumplir los 18 años d'edá ([[mayoría d'edá]] en Colombia). L'organismu encargáu pa realizar les xeres d'espedición de cédules ye la [[Registraduría Nacional del Estáu Civil de Colombia]].
Esiste una tarxeta d'identidá pa los menores de 18 años, llamada ''Tarxeta d'Identidá'' (qu'escarez de validez nos actos pa los que sirve la cédula de ciudadanía) usada pa fines d'identificación, que puede ser tramitada a partir de los 7 años d'edá. La Cédula de Ciudadanía namái puede tramitase una vegada cumplíos los 18 años, pa lo cual faise obligatoriu la entrega de la Tarxeta d'Identidá como requisitu indispensable. Una vegada fechu'l trámite ante cualesquier Registraduría, apúrrese-y al ciudadanu una Contraseña», que sírvelu como comprobante de que la cédula ta en trámite, mas ésta contraseña nun tien validez como documentu d'identificación.
Nel casu de los estranxeros, esiste la Cédula d'Extranxería qu'expede [[Migración de Colombia]] a manera de documentu d'identificación, colos mesmos efeutos que la Cédula de Ciudadanía sacante'l derechu a votar.
El 24 de payares de 1952 foi expedida la primera '''Cédula de Ciudadanía''' al entós Presidente de la República, Laureano Gómez Castro, col númberu 1. Depués, en 1954, pudieron exercer el derechu d'escoyer y ser escoyíes les muyeres. La primer cédula femenina expedióse'l 25 de mayu de 1956 a doña Carola Correa de Rojas Pinilla, esposa del entós Presidente de la República, Xeneral Gustavo Rojas Pinilla, col númberu 20´000.001.
Dende mayu de 2000, la [[Registraduría Nacional del Estáu Civil de Colombia]] ta produciendo la cédula de ciudadanía de la última xeneración con base nun modernu sistema d'identificación basáu en teunoloxía [[AFIS]] (Automated Fingerprint Identification System), que consiste nun hardware y un software especializaos que dexa la verificación automática de la identidá de les persones al traviés de la comparanza de les buelgues dactilares de los ciudadanos y el so almacenamientu. So esti sistema a una mesma persona nun se-y puede otorgar otra cédula con distinta identidá. Esti documentu d'identificación, tien unes condiciones especiales de seguridá. Tantu nel anverso como l'aviesu del nuevu formatu de cédula preséntense carauterístiques físiques y teunolóxiques qu'amenorguen al mínimu la vulnerabilidá y posibilidá de falsificación. La nueva cédula dexa la certidume d'una identidá plena y la facilidá de ser verificada y autenticada direutamente col portador de la mesma por aciu un sistema automáticu.
Enantes, en Colombia, esistíen tres formatos de cédula, cualesquier d'ellos yera reconocíu como llexítimu mediu d'identificación del ciudadanu, pero dende l'añu 2005, y depués d'una serie d'inconvenientes burocráticos y téunicos, la [[Registraduría Nacional del Estáu Civil de Colombia]], por aciu un Decretu, determinó qu'a partir del 1º de xineru del 2010, la única Cédula de Ciudadanía válida va ser la expedida a partir del añu 2000, de fondu mariellu y con hologrames de seguridá. Esta fecha foi aplazada darréu pal 31 de xunetu del 2010.
=== Costa Rica ===
La ''Cédula d'identidá'' ye dada pol [[Rexistru Civil]] a tolos ciudadanos de la República de [[Costa Rica]] mayores de 18 años (mayores d'edá, pa fines llegales). Puede empezar a tramitar con antelación de meses, antes de cumplir los 18 años. A finales de la década de los 90s dexó de ser un documentu fechu a máquina d'escribir y pasó a ser de manufactura totalmente electrónica, ya inclúi un aditamento que contién información nun formatu de códigu de barres bidimensional [[Códigu de barres#C.C3.B3digos de barres bi-dimensionales|PDF417]]. Tien una validez de 10 años, al cabu de los cualos, el portador tien de faese presente al [[Rexistru Civil]] pa tomase una nueva fotografía y actualizar la información personal, tal como estáu civil o ocupación.
Pa los mayores de 12 años y menores de 18 años; el Tribunal Supremu d'Eleiciones dispón del ''TIM'' o Tarxeta d'Identificación de Menores, documentu previu a la cédula d'identidá qu'apurre a los menores opción de realizar apertura de cuentes n'entidaes bancaries, identificación pa salida del país, optar por beques estudiantiles ente otros trámites llegales y/o sociales. Col TIM nun ye posible exercer el sufraxu o votu.
La numberación componer de 3 grupos de númberos. Por casu: 1-2222-3333. Nesti casu, el 1 representa la provincia de nacencia o inscripción (pa costarricanos nacíos nel esterior), y asígnase d'esta forma:
# [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]]
# [[Alajuela]]
# [[Cartago]]
# [[Heredia (provincia)|Heredia]]
# [[Guanacaste]]
# [[Puntarenas]]
# [[Provincia de Limón|Limón]]
# Costarricanos nacionalizaos
# Otros
Los otros dos grupos de númberos correspuenden al tomu y foliu onde ta almacenada la constancia de nacencia del ciudadanu en cuestión, d'alcuerdu al orde cronolóxicu con que s'inscribiera a les persones, polo que les cédules de les persones mayores tienen menos díxitos.
Amás, ten de ser amosáu pa ingresar a establecimientos prohibíos pa menores d'edá (tales como chigres, clubes nocherniegos o ciertes películes nel cine, o p'adquirir cigarros o bébores alcohóliques, si esiste dulda sobre la edá de la persona), y p'exercer el derechu al sufraxu.
Contrariu a lo que dacuando se piensa, pue ser solicitáu poles autoridaes (por casu, pa comprobar el rexistru criminal de daquién) pero nun puede ser reteníu, nin retiráu so nenguna circunstancia (quitando que se-y retire la ciudadanía a daquién que la adquiriera violando'l debíu procesu o infringiendo la llei del país).
=== El Salvador ===
{{VT|Documentu Únicu d'Identidá}}
[[Ficheru:Unique Identity Document (DUI by its acronym in Spanish), official identification in El Salvador for natural persons.jpg|thumb|250px|Documentu d'Identidá de la República d'El Salvador.]]
El [[1 de payares]] de [[2001]], el [[Documentu Únicu d'Identidá]] (DUI) sustituyó a la Cédula d'Identidá Personal (CIP) y al Carné Eleutoral. La llei salvadoriana define al DUI como'l documentu oficial, abondu y necesariu pa identificar fehacientemente a toa persona natural, salvadoriana, en tou actu públicu o priváu, tantu dientro del país, como nel estranxeru, cuando dichos actos surtan efeutos n'[[El Salvador]], igualmente ye l'únicu documentu utilizáu pa exercer el [[sufraxu]]. El DUI, ye d'usu obligatoriu en tol territoriu nacional, pa tou salvadorianu mayor d'edá, teniendo una vixencia de cinco años, a partir del mes de la so emisión. La emisión y renovación del DUI, tendrá de solicitase nel mes de nacencia del solicitante. El Rexistru Nacional de les Persones Naturales (RNPN), ye la entidá responsable del rexistru, emisión y entrega del DUI.
El DUI ye un carné de 8,5 [[centímetru|cm]] d'anchu por 5,5 [[centímetru|cm]] de llargu, na so cara frontera consta la siguiente información: númberu únicu d'identidá, fecha de vencimientu, [[fotografía]] del titular, [[nomes]] y [[apellíos]], tipu de [[nacionalidá]], [[sexu]], llugar y fecha de nacencia, llugar y fecha d'espedición, [[firma]] del titular y firma del rexistrador nacional de les [[persona natural|persones naturales]]. Na parte posterior atópase: la direición residencial, oficiu/oficio, estáu familiar, nome del cónyuge, [[tipu de sangre]], tipu de trámite, códigu de zona de votación y una codificación especial pa llectores láser la cual contién la mesma información legible nel documentu, según tamién otra adicional como nomes de los padres, [[donación d'órganos]], etc.
En payares de 2006, el [[Asamblea Llexislativa d'El Salvador|parllamentu salvadorianu]] aprobó una prórroga a la vixencia del DUI, hasta'l 31 d'avientu de 2009, entá cuando'l DUI presente yá la so fecha de vencimientu, por aciu Decretu Llexislativu Nᵘ146, del 16 de payares del 2006, publicáu nel Diariu Oficial Nᵘ220, Tomu Nᵘ373, del 24 de payares del 2006.
N'El Salvador circular con un DUI vencíu o nun habelo anováu mientres la fecha de cumpleaños ye sinónimu de falta d'identidá, por cuenta de qu'ensin esti documentu nun puedes realizar procedimientos que los sos requisitos son un DUI que s'atope vixente.
Exemplu de Non. de DUI: 00000000-0
=== España ===
{{VT|DNI electrónicu n'España}}
La denominación oficial ye '''documentu nacional d'identidá''' (DNI), anque tamién se-y denomina ''carné d'identidá''. Trátase d'una tarxeta plastificada o de policarbonato onde se detalla'l [[nome]] y [[apellíu|apellíos]] del titular, fecha de nacencia, direición, proxenitores, sexu, direición de residencia, llocalidá y provincia de nacencia, y contién una [[fotografía]] (tamañu 32 por 26 milímetros, con fondu uniforme blancu y llisu, tomada de frente cola cabeza totalmente descubierta y ensin gafes de cristales escuros o cualesquier otra prenda que pueda torgar o enzancar la identificación de la persona) y un númberu d'identificación formáu por 8 cifres más una lletra de control. La semeya apaez en color nos DNI expedíos hasta 2006.<ref>[https://web.archive.org/web/20071012024353/http://www.dnielectronico.es/Asi_ye_el_dni_electronico/ Portal Oficial sobre'l DNI electrónicu]</ref> Dende 1976<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1976/02/13/pdfs/A03014-03016.pdf Decreto 196/1976, de 6 de febreru, pol que se regula'l documentu nacional d'identidá]</ref> ye obligatoriu a partir de los 14 años, anque puede solicitase dende la inscripción del menor nel Rexistru Civil. Xeneralmente denominar [[númberu d'identificación fiscal]] (NIF) a esta combinación de númberos y lletra, y DNI incorreutamente namái a los númberos (pos el NIF y el Númberu de DNI son el mesmu númberu, y dambos inclúin la lletra).
[[Ficheru:1906-08-04, Blanco y Negro, El público formando cola ante la puerta de una expenduría de cédulas, B y N.jpg|miniaturadeimagen|300x300px|Cola de xente en Madrid (España) intentando llograr la so cédula personal, precedente del actual documentu nacional d'identidá (''[[Blanco y Negro (revista)|Blanco y Negro]]'', 1906)]]
El DNI ye abondu pa viaxar ya inscribise como residente nos países miembros de la [[Xunión Europea]]. Tamién sirve pa viaxar a [[Islandia]], [[Noruega]] y [[Suiza]] (firmantes del [[Alcuerdu de Schengen]]) y otros países europeos como [[Andorra]], [[Liechtenstein]], [[Mónacu]] o [[San Marín]].
El DNI expedir nes oficines del [[Cuerpu Nacional de Policía (España)|Cuerpu Nacional de Policía]]. Cada oficina d'espedición recibe un llote de númberos que va asignando de forma correllativa al so pidimientu. Cuando esti llote terminar recibe un llote nuevu. Otra lleenda urbana, ye la cifra qu'apaez a la fin de la segunda llinia, na parte posterior del documentu, venceyábase-y col númberu de persones que teníen mesmu nome y apellíos que'l so portador, daqué totalmente falsu, yá que dicha cifra ye un díxitu de control resultante d'un algoritmu utilizáu pol sistema informáticu que crea'l documentu. Hasta los 30 años, el DNI tien validez de 5 años. De los 30 a los 70 años, tien validez de 10 años, siendo permanente a partir de los 70 años.
Tocantes a la unicidá de la numberación d'estos documentos l'alministración encargada de la so xestión vela pola asignación de númberos únicos. Sicasí, dende la creación d'esti documentu n'España produciéronse distintes situaciones que derivaron na asignación d'un mesmu númberu a múltiples ciudadanos. Asina pal añu 1992 había n'España unos 200.000 ciudadanos con un númberu de DNI non únicu{{Añader referencies}}. El fechu de qu'esti númberu nun seya únicu ye bien conocíu nos oficios rellacionaos coles bases de datos informatizadas, onde nun s'utiliza esti campu como identificador únicu pos esisten choques (númberos repitíos){{Añader referencies}}.
==== Historia ====
Nel añu 1944, Francisco Franco decidió crear un documentu qu'identificara a tolos españoles. Nel xeneral Franco, en plena posguerra, empieza la perllarga serie numbérica. Él tien el primer númberu del DNI. Y anguaño, nos nuesos díes componer de 8 díxitos, completáu con una lletra. [[Francisco Franco]], l'ideólogu del DNI, tenía'l númberu 1; a la so esposa, [[Carmen Polo]], asignóse-y el 2; y la so fía, [[Carmen Franco y Polo|Carmen Franco]], recibió'l 3.
Nel añu 1961 asignar al futuru rei [[Xuan Carlos I d'España|Xuan Carlos]] y a la so esposa [[Sofía de Grecia|Sofía]], los númberos 10 y 11 respeutivamente. La familia real acutaríase los númberos que van del 10 al 99. Col interés, por simple superstición, que'l númberu 13 foi refugáu de la progresión, yá que-y debería haber tocáu a la i[[Cristina de Borbón y Grecia|nfanta Cristina]].
1980 ye la fecha cuando a la [[Elena de Borbón y Grecia|infanta Elena]] asígnase-y el númberu 12, mientres a la infanta Cristina, otorgaríase-y el 14, dexando'l sestu númberu primu soterráu por superstición. Unos años más tarde el númberu 15 asígnase-y al príncipe Felipe y a les sos fíes [[Leonor de Borbón|infanta Leonor]], el 16, y el 17 pa la [[Sofía de Borbón|infanta Sofía]].
Pa llograr un DNI ye necesariu tener la nacionalidá española. Los estranxeros residentes llegalmente n'España tienen una tarxeta de carauterístiques similares pero en tonos azules, denomada [[Tarxeta d'Identidá d'Estranxeru]], onde consta un [[NIE|Númberu d'Identificación d'Estranxeros]] o NIE.
Nun ye obligatoriu llevar siempres el DNI, pero'l ciudadanu tien la obligación d'identificase ante cualesquier axente de l'autoridá qu'asina lo riquir, pudiendo faese esta identificación con cualesquier otru documentu que satisfaiga al axente (pasaporte, llibru de familia, etc.).<ref name="DNI">[https://web.archive.org/web/20120621093125/https://www.asopol.org/publicaciones/2011/obligacion_portar_DNI.pdf Consulta] formulada al Ministeriu d'Interior y respondida por ésti. Consultáu'l 12 de febreru del 2013.</ref> Magar, si nun puede realizase esta identificación de forma satisfactoria, los axentes pueden riquir al ciudadanu que los acompañen a dependencies onde seya posible prauticar les dilixencies necesaries pa la so identificación.<ref name="DNI"/> Negase a identificase ante un axente de l'autoridá o negase a faer voluntariamente diches dilixencies podría ser constitutiva d'infracción alministrativa o, nel so casu, infracción penal de los artículos 634 y 556 del Códigu Penal.<ref name="DNI"/>
A lo llargo de 2006-2007 enllantóse la evolución lóxica del [[DNI]] tradicional [[España|español]] al [[DNI electrónicu]], que s'estrema del tradicional por un [[chip]] que dexa garantizar la identidá de la persona que lleva a cabu les xestiones y transaiciones electróniques que se realicen con él. Tamién dexa al ciudadanu roblar digitalmente documentos de forma reconocida. El desenvolvimientu del proyeutu d'esplegue correspondió a [[Indra Sistema|Indra]], [[Telefónica]], [[Software AG]] y [[Safelayer]] nuna fase inicial, tres el concursu convocáu pola [[Direición Xeneral de Patrimoniu del Estáu]]. El desenvolvimientu del proyeutu téunicu del DNI electrónicu supunxo una inversión de 23,1 millones d'euros, cantidá cofinanciada polos ministerios d'[[Ministeriu d'Industria, Comerciu y Turismu d'España|Industria]] (11,4 millones) y [[Ministeriu del Interior d'España|Interior]] (11,6 millones). A empiezos de 2006 abrió la primer oficina piloto d'espedición del DNI electrónicu en [[Burgos]], de siguío facer dos ciudaes pequeñes, [[Aranda de Duero]] y [[Miranda de Ebro]]. Una vegada acabada la esperiencia piloto con ésitu, la implantación a nivel nacional realizar de manera gradiada.
=== Guatemala ===
{{VT|Documentu Personal d'Identificación}}
El '''[[Documentu Personal d'Identificación]]''' o '''DPI''' ta siendo utilizáu en [[Guatemala]] dende agostu del 2009 pa los ciudadanos que recién cumplen 18 años. Los que yá tienen Cédula de Vecindá reemplazar el día del so próximu cumpleaños. Esto ye, a partir del 2010 el DPI va ser l'únicu documentu d'identificación pa tou ciudadanu guatemalianu o tou aquel estranxeru que more nel país. Esti documentu vien sustituyir la Cédula de Vecindá, qu'anguaño ye'l documentu d'identificación pa toos lo guatemalianos.
=== Méxicu ===
[[Ficheru:Credencial de Elector México.jpg |left|thumb|180px|Credencial pa votar con fotografía, popularmente conocida como «INE» o «IFE»]]
En [[Méxicu]], la [[CURP]] (Clave Única del Rexistru de Población) ye'l documentu d'identidá oficial, y cuenta con ella la mayor parte de la población. Una de les sos carauterístiques ye que cada ciudadanu tien una clave única ya irrepetible. Sicasí, nun cunta con una tarxeta con fotografía, sinón que consiste solamente nuna constancia d'inscripción colos datos del ciudadanu. La clave inscríbese dempués en diversos documentos como'l [[pasaporte]] o'l [[acta de nacencia]], la credencial del Seguru Social [[IMSS]], la credencial d'eleutor utilizada en Méxicu y la [[llicencia de conducir]]. La constancia del CURP nun cunta con fotografía y na vida diaria nun s'utiliza como identificación oficial, pos nun tien una función útil más allá d'identificar al ciudadanu con datos básicos (nomes, fecha y estáu de nacencia).
Esiste tamién otru tipu de documentu que (anque nun ye oficialmente unu d'identidá) funciona y ye aceptada pa tal fin: una tarxeta de votar, conocida como ''Credencial pa votar'' o ''Credencial d'eleutor''. Esti documentu ye expedíu pol [[Institutu Nacional Eleutoral (Méxicu)|Institutu Nacional Eleutoral]], de sigles INE (al entamu nomada como [[Comisión Federal Eleutoral]] y dempués [[Institutu Federal Eleutoral]]; más conocida pola sigla IFE), un organismu públicu autónomu encargáu de contabilizar y rexistrar los votos nes eleiciones. Poles sos regles y el so grandes carauterísticu haber convertíu nun documentu fiable: una regla d'usu de la mesma obliga a que'l documentu seya anováu, por cuenta de que tien una clave qu'identifica al ciudadanu como miembru eleutor del padrón de votos, lo que lo fai un elementu proporcionalmente actualizáu por temporaes: la renovación en sí tien de faese cada diez años o en cada cambéu de casa, según lo qu'asoceda primeru; al ser riquida pa participar nes eleiciones, ye llargamente aceptada y riquida obligatoriamente como documentu pa identificase per parte d'entidaes públiques y privaes; tamién s'utiliza pa demostrar la mayoría d'edá; establecíu en Méxicu a los 18 años; al ser primer regla d'usu tener esta edá al solicitala. La tarxeta inclúi los siguientes elementos, que la faen un documentu confiable en cualquier trámite<ref name=INEMX-1>{{cita web|nome1=Redacción|títulu=Conoz el to Credencial pa votar|url=http://www.ine.mx/wp-content/uploads/2017/08/ABCcredencialesINE2017.pdf|obra=Folletu informativu|editorial=[[Institutu Nacional Eleutoral]]|idioma=castellanu|fecha=15 de xunu del 2017|fechaaccesu=9 de xineru de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180110114629/http://www.ine.mx/wp-content/uploads/2017/08/ABCcredencialesINE2017.pdf|fechaarchivu=2018-01-10}}</ref>:
* Semeya del propietariu.
* La [[buelga dactilar]], tomada de los matapioyos del propietariu.
* Imáxenes [[holograma|holográfiques]] pa torgar falsificaciones: inclúi'l nome del propietariu a manera de marcu; el logo de la organización; una fotografía en degradáu malo d'asonsañar; un mini-mapa de Méxicu capaz de camudar de color y un sellu que namái camuda con [[lluz ultravioleta]].
* Información detallada de la casa del portador; incluyendo casa, códigu postal, colonia y ciudá rellacionaes col propietariu.
* Códigu identificador [[CURP]].
* Distritu asignáu pa votar, y
* Rexistru de les eleiciones en que se participó.
El gobiernu mexicanu autorizó'l [[Rexistru Nacional de Población]] ([[Renapo]]) pa la creación d'una [[base de datos]] de tolos mexicanos y dempués empezar a emitir una cédula d'identidá ciudadana, que va tener el calter d'obligatoriu pa tolos ciudadanos ensin importar la so edá.<ref>{{Cita web|url=http://www.exonline.com.mx/diario/noticia/primer/pulsonacional/la_segob_empecipia_fichaxe_de_toos_los%20mexicanos/373410|títulu=La Segob empecipia fichaxe de tolos mexicanos - Excélsior <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->|fechaaccesu=2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081202054641/http://www.exonline.com.mx/diario/noticia/primer/pulsonacional/la_segob_empecipia_fichaxe_de_toos_los|fechaarchivu=2008-12-02}}</ref> D'alcuerdu al compromisu XII del [[Alcuerdu Nacional pola Seguridá, la Xusticia y la Llegalidá]],<ref>{{Cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/532069.html|títulu=Alcuerdo Nacional pola Seguridá, la Xusticia y la llegalidá - L'Universal - Méxicu <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->|fechaaccesu=2009|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140428033511/http://www.eluniversal.com.mx/notas/532069.html|fechaarchivu=2014-04-28}}</ref> emitíu en 2008, la [[Secretaría de Gobernación]] tenía previstu establecer dicha cédula d'identidá nun plazu de trés años a partir de 2011. Enagora, namái los neños tienen accesu a esta nueva Cédula d'Identidá.
=== Panamá ===
La Cédula d'Identidá Personal (C.I.P.), nun documentu d'identidá dau pol [[Tribunal Eleutoral de Panamá|Tribunal Eleutoral]]. Ye un documentu únicu d'identificación personal obligatoriu p'actos comerciales, civiles y policiales na República de Panamá.
De primeres de los 1900 yá fuera definíu como la certificación fundamental del ciudadanu, la cédula d'identidá personal. Los antecedentes sobre los Derechos Políticos en Panamá atópase na [[Constitución de 1904]] que dedicó 3 artículos a dichos derechos. Sicasí, trescurrieron dos eleiciones populares (1912 y 1916) por qu'apaecieren les primeres señales concretes sobre la identificación ciudadana.
En materia de cedulación tenemos rexistráu, pa la hestoria panamiega, que'l 22 d'agostu de 1916, al traviés de la Llei 1 que data de les acabadures de la presidencia del Dr. Belisario Porras, adoptóse'l Códigu Alministrativu, que contién un títulu dedicáu a la tema de les eleiciones y nel cual introduzse l'usu de la cédula de ciudadanía con fotografía pa poder votar, que ye solicitada ante'l xulgáu municipal de la residencia del ciudadanu pa cada eleición. Tres años dempués en 1919 prodúcense importantes cambeos, referentes a la cédula d'identidá personal, llevándola a 8 años de validez col correspondiente potencial por que'l panamiegu pudiera allegar a les urnes en más d'una eleición.
En 1919 la cédula d'identidá personal ye introducida como documentu de calter permanente que sirve pa la identificación de les persones en que'l so favor fueron expedíes y p'acreditar el gocie de los derechos políticos.
Nos años venti, cerca del primer cuartu de sieglu, les coses camuden nuevamente y la Cédula d'Identidá Personal, solamente ye llegalizada p'allegar a les urnes una sola vegada, yá que al exercer el sufraxu teníen de ser apurríes y anulaes na mesa de votación, y esti llabor correspuénde-y al xuráu de dicha mesa.
En 1931 establezse llegalmente el doble uso pa la cédula d'identidá personal, esto ye, pal sufraxu como mediu permanente y pa tolos fines llegales. La historia política panamiega vieno amestada a la estratéxica cédula pa poder votar.
Hai que destacar qu'a esti altor caltúvose mediatizada a la muyer quien nun podía votar. La Llei 89 de 7 de xunetu de 1904, acutaba'l derechu al votu de la muyer nes eleiciones direutes de Conseyos municipales y diputaos, acutando d'esta manera'l votu de la muyer. La primer metá del sieglu de la hestoria panamiega tuvo llarada de lleis que con llinguaxe distintu terminaben nun denominador común, la denegación del votu de la muyer panamiega mientres toa esta dómina. La cédula namái sirvió a les panamiegues pa identificase.
La llei 28, del 27 de payares de 1934, siendo presidente de la república'l doctor Harmodio Arias, creo y reglamentó les disposiciones sobre la espedición de la cédula d'identidá personal. La espedición de cédules empezó'l 1°. De xineru de 1935 (cédula de llibrín) pa los ciudadanos panamiegos y tolos estranxeros domiciliados llegalmente na república, a la edá de 21 años. La Llei 28 nun contempló la espedición de cédules a les muyeres panamiegues o menores desafiaos o habilitaos d'edá. Darréu, so la presidencia del Dr. Arias Madrid, promulgóse la llei 83 del 1° de xunetu de 1941.
Pa los panamiegos d'unu y otru sexu, si yeren mayores d'edá, o menores desafiaos o habilitaos d'edá y estranxeros, la cédula d'identidá personal yera expedida pol Rexistrador Xeneral del Estáu Civil, debidamente autorizáu pol ministeriu de gobiernu y xusticia.
La Llei 98, del 5 de xunetu de 1941 señalaba: «La panamiega de 21 años cumplíos que tenga un diploma universitariu o tenga formación profesional, normal d'enseñanza secundaria, va poder votar y ser escoyida nes entidaes provinciales». Esta esixencia yera namái pa les muyeres, una y bones los homes, independientemente del so nivel cultural, gociaba de plenos derechos políticos.
La Constitución de 1946 saca del ostracismu de manera final y taxativa l'exerciciu de los derechos fundamentales de la muyer panamiega. En 1956 col Actu Llexislativu Nᵘ2 del 16 de febreru, ratificáu pola siguiente llexislatura que lo convirtió n'Actu Llexislativu Nᵘ2 del 24 d'ochobre, adoptando lo siguiente:
* Prohibición de cualquier actu que torgue o enzanque a un ciudadanu llograr la so cédula d'identidá personal
* La creación del Tribunal Eleutoral, como se conoz güei.
* Funciones de xurisdicción penal eleutoral y la participación nos trámites de solicitúes de naturalización
* Encamiéntase-y constitucionalmente la responsabilidá de la Cedulación.
El 30 d'ochobre de 1956 promulgóse, na ''Gaceta Oficial'', l'actu llexislativu Nᵘ2, ratificáu pola asamblea nacional d'esi entós, en virtú del cual reformóse la constitución política de 1946 y creóse el Tribunal Eleutoral, independientemente del órganu executivu.
La Llei 18, del 29 de xineru de 1958, funda la Direición Xeneral de Cedulación y reglamenta la espedición de la cédula d'identidá personal. En dichu añu, siendo Presidente de la República Don [[Ernesto de la Guardia]] ordenóse cedular a panamiegos y estranxeros domiciliados en panamá y establecióse que la cedulación yera gratuita. Tomáronse les buelgues dactilares y condicionóse la espedición de la cédula a panamiegos a la esistencia ya inscripción de la respeutiva partida de nacencia nel Rexistru Civil. En 1958 tamién, establecióse multa pa quien nun llograra la cédula dempués de llegar a la mayoría d'edá y púnxose una llende de tres meses. La retención illegal de les cédules tuvo arrestu d'unu a seis meses.
El Decretu númberu 53, del 29 de xunetu de 1958 reglamentó la confección y espedición de la cédula y l'artículu 9° del mesmu decreto reglamentu la numberación de la cédula de la siguiente manera:
* Pa los ciudadanos panamiegos por nacencia úsase'l númberu clave de la provincia de nacencia del solicitante, siguíu del tomu y asientu en qu'apaez inscritu nel rexistru civil. (8-926-1601).
* Los panamiegos nacíos nel estranxeru llevaren les lletres (PE), siguíes del tomu y asientu en qu'apaez inscritu nel Rexistru Civil. (PE-5-687).
* Los panamiegos naturalizaos llevaren la lletra (N), siguida del tomu y asientu en qu'apaez inscrita la carta de naturaleza definitiva nel Rexistru Civil. (N-19-473). Pa los estranxeros llegalmente domiciliados nel país, va usase la lletra (Y), siguida del númberu de clave de la provincia onde s'anició la solicitú y finalmente'l númberu d'orde d'entrada de la solicitú. (Y-8-74258).
La Direición Nacional de Cedulación ta rexida pola llei 108 de 8 d'ochobre de 1973 pola cual díctense les disposiciones sobre la espedición de cédules d'identidá personal (cédules en colores).
* La cédula d'identidá personal constitúi'l documentu auténticu al respeutive de la identidá personal del so dueñu.
* La cédula d'identidá personal tendrá de ser llograda, portada y exhibida ante los servidores públicu y presentao ante les dilixencies civiles, xudiciales o alministratives.
Tienen derechu y obligación de portar cédules d'identidá personal:
* Panamiegos mayores de 18 años, los menores desafiaos o habilitaos d'edá.
* Los nacíos nel estranxeru, mayores de 18 años adoptaos por nacionales panamiegos que los sían al momentu de l'adopción.
* Los estranxeros menores de 18 años llegalmente domiciliados en Panamá.
La cédula d'identidá personal llevara impresa en colores la bandera nacional y como membrete «República de Panamá», amás va contener los siguientes datos:
* Númberu de la cédula (8-430-70) 8 - La Provincia; 430 - El Tomu; 70 - Partida o Asitio
* Nome completu como apaez inscritu nel rexistru civil y avezao del portador cuando asina lo demostró.
* Sexu
* Fecha de nacencia acordies cola inscripción del rexistru civil.
* Llugar de nacencia
* Robla del portador, en casu de que nun sepa escribir un testigu va facer a ruegu
* Facsímil de la firma del direutor xeneral de cedulación.
* Fotografía en colores del comenenciudu.
* Condición de nacional o estranxeru.
* Fecha d'espedición y expiración.
=== Perú ===
{{VT|Documentu Nacional d'Identidá Electrónicu nel Perú}}
De conformidá coles disposiciones de la [[Constitución Política de Perú (Hestoria)|Constitución Política de Perú]], pal exerciciu de la ciudadanía ríquese tar inscritu nel Rexistru Eleutoral de Perú y llograr el '''Documentu Nacional d'Identidá''' (antes Libreta Eleutoral), el que, conforme a llei, ye'l títulu pa emitir el votu y al empar el documentu identificatorio.
Recuérdase coles mesmes que, acordies coles disposiciones de la llei peruana en materia eleutoral, los ciudadanos peruanos que les sos edaes atopar ente los 18 y los 65 años, tienen el derechu y la obligación de votar nos procesos eleutorales que tengan llugar nel [[Perú]], inclusive los residentes nel estranxeru.
Emitir pa tolos nacíos nel país dende la so respeutiva fecha de nacencia, en color marrón claru (daqué anaranxáu), al cumplir los 17 años camuda de color (azulino), tolos peruanos tendrán de llograr el so [[Documentu Nacional d'Identidá de Perú|DNI]] presentando'l so [[Acta de nacencia]] orixinal, en cualquier oficina del [[RENIEC]]. Nel casu de morar nel estranxeru, esti trámite tendrá de realizase al traviés de la so respeutiva Seición Consular. En dambos casos, una vegada llógrese'l nuevu '''documentu d'identidá''', tendrá d'inscribise obligatoriamente nes oficines de Rexistru Militar según lo dispuesto na Llei Nᵘ29248 - Llei del Serviciu Militar.
A partir del 15 de xunetu de 2013<ref>{{cita |publisher=Perú21 |títulu=Nuevos de 18 años van llograr dende esti llunes el DNI electrónicu |url=http://peru21.pe/actualidad/jovenes-18-anos-podran-tener-dni-electronico-dende-esti llunes-2139953 }}</ref> el '''RENIEC''' empezó a emitir el [[DNI electrónicu]], que va reemplazar gradualmente al DNI actual. Cuenta con un certificáu dixital inxertáu nun [[chip]], que dexa a les persones naturales [[firma dixital|roblar digitalmente]] documentos electrónicos cola validez llegal que la mesma firma manuscrita.
El DNI electrónicu ta destináu namái a les persones mayores de 18 años y podrá camudase cuando'l so DNI actual expire. La validez d'esti nuevu DNI-y sería d'ocho años.<ref>{{cita |publisher=RENIEC |títulu=DNI electrónicu ufierta más ventayes y tien vixencia de 8 años |url=http://www.reniec.gob.pe/portal/detalleNota.htm?nota=577}}</ref>
Ente les ventayes del DNI electrónicu, pueden destacar les siguientes:
* Aumentar la seguridá del DNI y amenorgar los casos de suplantación y de fraude.
* Roblar documentos electrónicamente ensin necesidá d'atopase físicamente, lo cual va dexar aforrar gastos de viaxes y viátigos al ciudadanu, cuando rica realizar trámites fora de la so llocalidá.
* Aportar a diversos servicios (estatales o privaos) les 24 hores del día, los 365 díes del añu y dende cualesquier parte del mundu, por aciu la [[internet]].
* Exercer el [[votu electrónicu]] remotu (cuando s'apruebe ya implemente esti mecanismu).
* Dar cumplimientu al D.S. Nᵘ52-2008-PCM, Reglamentu de la Llei 27269 (modificada pola Llei Nᵘ27310)<ref>{{cita |publisher=Ministeriu de Xusticia |títulu=Reglamentu de la Llei de Firmes y Certificaos Dixitales |url=http://www.minjus.gob.pe/sites/default/files/documentos/consejonotariado/decretos/DS-052-2008-pcm.pdf}}</ref> que regula l'usu de la [[firma dixital]] otorgándo-y la mesma validez y eficacia xurídica que la firma manuscrita o otra análoga.
==== Validación del díxitu verificador ====
Cola cuenta de evitar errores de digitación calcúlase un díxitu verificador que s'atopa de siguío de los 8 díxitos principales. Ye común que les aplicaciones web públiques soliciten l'ingresu d'ésti díxitu. L'algoritmu de cálculu pal díxitu de validación ta basáu en Modulo 11, esiste siquier una implementación pública d'ésti algoritmu.<ref>{{cita |publisher=InkaCoder |títulu=Algoritimo pa calcular el digito verificador del DNI Peruanu |url=http://inkacoding4fun.blogspot.com/search/label/caracter%20de%20validaci%C3%B3n}}</ref>.
=== Uruguái ===
{{AP|Cédula d'Identidá d'Uruguái}}
La '''Cédula d'Identidá d'Uruguái''' ye dada pol [[Ministeriu del Interior (Uruguái)|Ministeriu del Interior]] y la Direición Nacional d'Identificación Civil (D.N.I.C.). Ye obligatoriu y fundamental pa realizar trámites varios yá seya a nivel gubernamental o priváu.
El documentu ye obligatoriu pa tolos habitantes d'[[Uruguái]], sían ciudadanos naturales y llegales, o estranxeros residentes nel país, inclusive pa los neños a partir de los 45 díes de nacíos.
Hasta 2015 foi expedíu un cartón plastificado de 9 cm d'anchu por 5 cm d'alto aproximao, onde predomina'l color celeste, amosando nel so centru la [[Bandera de los Trenta y tres Orientales]], cola inscripción «Llibertá o Muerte». Nel envés apaez la semeya del dueñu, el númberu asignáu pola D.N.I.C. (qu'inclúi un autogenerado o [[díxitu de verificación]]), nome completu xunto a apellíos y firma del correspondiente (o constancia de nun saber o nun poder roblar).
Nel aviesu apaez la nacionalidá, la fecha de nacencia, fecha de la espedición del documentu y la fecha de vencimientu del mesmu (davezu 10 años dempués de la fecha d'espedición, anque si expédese depués de los 70 años d'edá, ye vitalicia y pa los neños la validez ye de cinco años). Tamién s'atopa la buelga dixital del pulgar derechu y observaciones si correspondieren. Dende'l 2010 tamién cunta con otros midíes extra como una semeya en blancu y negru, y un códigu de barres.<ref>{{Cita web |url=https://www.elpais.com.uy/100317/pciuda-477104/informe/nueva-cedula-de-identidá-tendra-codigo-de-barres/ |títulu=Nueva cédula d'identidá va tener códigu de barres |autor=[[El País (Uruguái)|El País]] |fecha=17 de marzu de 2010 |fechaaccesu=18 de febreru de 2012 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://180.com.uy/articulo/Modifiquen-cedula-buscando-mas-seguridad |títulu=Modifiquen cédula buscando más seguridad |autor=180 |fecha=20 de marzu de 2010 |fechaaccesu=18 de febreru de 2012}}</ref>
Ye utilizáu en tolos trámites, dende compres con [[tarxeta de creitu]] a cualesquier validación d'identidá, comprobación d'edá, etc.
En 2015, la Cédula d'Identidá d'Uruguái camuda y pasa a tener otres midíes de seguridá y control. Los cambeos son: firma dixital, dos chips unu con contautu y otru ensin contautu, el nuevu documentu electrónicu ta iguáu en [[policarbonato]].<ref>{{Cita web |títulu=Empezaron a emitise les nueves cédules d'identidá electróniques |autor= Sorrayáu |fecha=4 de mayu de 2015 |fechaaccesu=20 de mayu de 2015}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://eldiario.com.uy/2015/05/20/partir-de-güei expédese-la-nueva-cedula-en-montevideo/ |títulu= A partir de güei expédese la nueva cédula en Montevideo |autor= El Diariu |fecha=20 de mayu de 2015 |fechaaccesu=20 de mayu de 2015}}</ref>
=== Venezuela ===
[[Ficheru:Cedula_Antigua_de_Venezuela.jpg|250px|thumb|right|Antígua Cédula d'Identidá en Venezuela]]
El [[3 de payares]] de [[1942]] la primer cédula d'identidá emitida col númberu 0001 foi apurrida al presidente xeneral [[Isaías Medina Angarita]].
El documentu d'identidá venezolanu ye procesáu anguaño pol ''Serviciu Alministrativu d'identificación, Migración y Extranxería'' ([[SAIME]]) (antes ''Oficina Nacional d'Identificación y Extranxería'' (ONIDEX), de primeres DIEX), organismu dependiente del Ministeriu del Poder Popular pa Rellaciones Interiores, Xusticia y Paz.
Por tratase d'un documentu de vital importancia pa cualquier ciudadanu, el gobiernu nacional empecipia un plan de cedulación a lo llargo de tol país (Misión Identidá), creando un sistema automatizado onde estos documentos son impresos n'ordenadores en menos de 5 minutos, faciendo grandes meyores nel procesu de cedulación pa tola población pero amenorgando significativamente la seguridá y calidá del mesmu. Pa xineru del 2010, hanse cedulado a más de 27 millones de venezolanos. El sistema automatizado, sicasí, solo reconoz los primeres 20 millones{{Añader referencies}}.
En Venezuela, como nos demás países, la C. I. tien los nomes del titular, la so fecha de nacencia, el so estáu civil, númberu d'identificación, ente otros. La mesma pue ser llograda por tou ciudadanu venezolanu que la solicite, a partir de los nueve años d'edá, presentando la so partida de nacencia. Esti documentu namái puede ser solicitáu nel país, polo cual los ciudadanos nacíos n'otros países o residentes d'otros países tienen de viaxar al mesmu y esperar ente 30 y 90 díes pa la so receición.
Anguaño expédese darréu dempués d'haber tomáu tolos datos de la persona a cedular. D'antiguo expedíase un documentu provisional llamáu ''comprobante'' hasta llograr la cédula laminada.
[[Ficheru:EXAMPLEVENEZUELANID.jpg|250px|thumb|left|Cédula d'Identidá Venezolana.]]
Na parte cimera y en tou lo ancho de la cédula, ta impresu'l tricolor nacional con cuatro franxes: mariella, azul, colorada y blanca. Dientro de la franxa azul, en lletres blanques, apaez el testu «República Bolivariana de Venezuela» y na franxa blanca con lletres negres apaez el testu «Cédula d'Identidá». Hasta l'añu 2000 tenía dos franxes: una verde col testu en blancu «República de Venezuela» y una azul col testu «Cédula d'Identidá».
A lo ancho y debaxo del tricolor nacional apaez el númberu de la serie de la cédula. Nel estremu superior derechu, el númberu de la oficina expedidora y, debaxo d'ésta, la firma del direutor xeneral del Saime, según el so nome y cargu. Debaxo de la firma del direutor xeneral del Saime ta impresa la fotografía de la persona cedulada.
Nel llau esquierdu apaecen los datos del cedulado incluyendo la so firma, y debaxo d'ésta la buelga dixital del pulgar derechu. A lo ancho, ente la buelga y la fotografía los datos de la fecha de nacencia, estáu civil, fecha d'espedición y fecha de vencimientu. Na parte inferior central ya impresu en testu negru, atópase la categoría: «venezolanu» o «estranxeru».
La cédula pal venezolanu presenta un fondu gris sobre'l cual ta impresu en mariellu, l'escudu de la República Bolivariana de Venezuela. La cédula pal estranxeru presenta un fondu de color ocre y nun tien impresu l'escudu de la República Bolivariana de Venezuela.
En tolos casos, nel aviesu de la cédula ta impresu l'escudu de la República Bolivariana de Venezuela con tinta invisible de color mariellu que reacciona a la lluz ultravioleta de 254 nanómetros de llonxitú d'onda.
N'avientu de [[2011]] el SAIME realizó cambeos nel documentu, actualizando l'Escudu Nacional al vixente de 2006, aumentando la intensidá del color mariellu, reforzó'l plásticu y sobre el mesmu sale'l logo del Saime y la lleenda ''La nuesa Identidá ye La nuesa Fortaleza''. Amás na parte posterior de la Cédula inscríbese un codígo de control.
Na actualidá espérase que'l Gobiernu per mediu del SAIME va poner en circulación la nueva cédula d'identidá electrónica, la primera nel so tipu n'América Llatina {{Añader referencies}}, que va tener incorporáu un [[chip]] [[RFID]] onde van tar almacenaos tolos datos del ciudadanu, nun sistema entá más avanzáu que l'implementáu en Brasil. Anguaño, el [[pasaporte venezolanu]] tien diches carauterístiques siendo l'únicu nesti tipu n'América Llatina, y fai posible l'almacenamientu del perfil [[biométrico]] del titular.
Puede sacase el documentu venezolanu pa neños, neñes y adolescentes de 9 a 20 años.
Esti documentu ye imprescindible al momentu d'exercer el derechu al [[Votu (eleiciones)|votu]] en procesos eleutorales. Tamién ye solicitáu poles autoridaes policiales n'operativos de seguridá y ye igualmente indispensable pa treslladase dientro del territoriu nacional.
== Documentu d'identidá nel restu del mundu ==
=== Alemaña ===
[[Ficheru:Muster des Personalausweises VS.jpg|thumb|250px|''Personalausweis'' alemán.]]
Ye obligatoriu que tolos ciudadanos alemanes de 16 años o más tengan un ''Personalausweis'', esto ye, un [[DNI]]. Anque la policía tien el derechu d'esixir ver unu d'estos documentos, la llei nun especifica que se tea obligáu a presentalos nesi mesmu momentu.
Dende payares de 2010, emplégase'l [[documentu d'identidá electrónicu]] o Elektronischer Personalausweis.
=== Bélxica ===
[[Ficheru:Belgium ID 2010 (dutch).jpg|thumb|250px|left|''identiteitskaart'' (en neerlandés)]]
En [[Bélxica]], emítese un '''documentu d'identidá''' pa cada residente mayor de 12 años, llamáu ''Carte d'identité'' (en [[Idioma francés|francés]]), ''identiteitskaart'' (en [[Idioma neerlandés|neerlandés]]) o ''personalweiss'' (n'[[Idioma alemán|alemán]]) y a la edá de 15 años, ye obligatoriu llevar esta tarxeta en tou momentu. Los estranxeros que moren en [[Bélxica]], tienen de presentar una ''Carte pour étrangers'' (en francés) o ''Vreemdelingenkaart'' (en neerlandés), anque tamién pueden faer usu del pasaporte, un permisu de trabayu o un permisu de residencia (temporal).
Dende 2000, tolos '''documentos d'identidá''' nuevos tienen un chip ([[documentu d'identificación electrónicu]]). Dende principios de 2009, la tarxeta d'estranxeru antes mentada tamién foi sustituyida por una tarxeta d'identificación electrónica. Les tarxetes d'identidá electrónica puede utilizase tantu nel sector público y privao pa la identificación y pa la creación de la firma electrónica llegalmente venceyantes.
=== China continental ===
[[Ficheru:The People's Republic of China resident identity card (SAMPLE).png|miniaturadeimagen|317x317px|Tarxeta d'identificación de China.]]
La [[República Popular de China|China continental]] esixe a tolos ciudadanos mayores de 16 años, llevar un documentu d'identidá. Esti documentu ye requisitu indispensable pa llograr un permisu de residencia, pasaporte o llicencia de conducir, consiguir emplegu, abrir una cuenta bancaria, estudiar educación cimera y pa los controles de seguridá nos terminales de los aeropuertos nacionales chinos.
=== Estaos Xuníos d'América ===
[[Ficheru:U.S. passport card.jpg|thumb|250px|left|[[Ficheru:Ppt card back.jpg|thumb|250px]] Tarxeta de Pasaporte d'EE.XX.]]
N'Estaos Xuníos, los gobiernos estatales y de les dependencies d'Estaos Xuníos (incluyendo'l Distritu de Columbia) emiten documentos d'identidá a los sos residentes. Comúnmente, los carnés de conducir suelen ser los documentos emplegaos cuando se trata de propósitos d'identificación, como na compra d'alcohol y tabacu, apertura d'una cuenta bancaria y embarque n'aviones.<ref>[http://www.elblog.info/2013/01/dni-americanu.html elblog.info]</ref>
El 11 de mayu de 2005, Estaos Xuníos aprobó una norma titulada «REAL ID Act», que compele a los estaos a empecipiar el rediseñu de los sos carnés de conducir a más tardar avientu de 2009 pa cumplir colos estándares de seguridá federales. Les axencies federales pueden refugar tarxetes o carnés que nun cumplan dicha norma, lo que fai necesariu pa los ciudadanos el tener una tarxeta aprobada federalmente si quieren aportar a cualquier llugar, dende aviones hasta parques nacionales o tribunales.
La tarxeta de pasaporte d'Estaos Xuníos (United States passport card), con formatu de tarxeta de creitu, puede sirvir como identificación federal, yá que indica la nacionalidá de la persona y el códigu internacional de los Estaos Xuníos (USA), pudiendo ser inclusive utilizada pal tresporte aereu dientro de dicha nación.
Otros documentos oficiales, como'l pasaporte y la tarxeta de seguru social, tamién son utilizaos pal mesmu fin que les tarxetes d'identificación y los carnés de conducir.
=== Francia ===
La Carta Nacional d'Identidá (''[[Carte nationale d'identité]]'' o CNI) ye'l documentu oficial d'identificación francés. Expédese gratuitamente nos conceyos, oficines de la Prefeutura de policía de París y Consulaos pa los ciudadanos que moren estranxeru<ref>{{Cita web |url=http://vosdroits.service-public.fr/particuliers/N358.xhtml |títulu=Carte nationale d'identité et autorisation de sortie de territoire |apellíu=Service-Public.fr |idioma=Francés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150913121445/http://vosdroits.service-public.fr/particuliers/N358.xhtml |fechaarchivu=2015-09-13 }}</ref> y ye válida por diez años poles persones menores, quince años poles mayores<ref>{{Cita web |url=http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/services-aux-citoyens/documents-officiels-a-l-etranger/article/extension-de-la-duree-de-validite-de-la-carte-nationale-d-identite |títulu=Durée de validité de la carte nationale d'identité et séjour à l'étranger |apellíu=diplomatie.gouv.fr |idioma=Francés}}</ref> . La posesión d'un CNI válidu dexa viaxar dientro de tolos países de la Xunión Europea.
Expedir a cualquier persona de nacionalidá francesa que lo solicite, independientemente de la so edá. Anque s'atope desactualizado, dexa al so titular probar la so identidá nel territoriu nacional, siempres que la fotografía seya visible. Según el Decretu Nᵘ55-1397 del 22 d'ochobre de 1954, los franceses yá nun tienen la obligación de tener una tarxeta d'identidá.
La ''Carte nationale d'identité'' informatizada (creada por Decretu del 19 de marzu de 1987) sustitúi al documentu d'identidá de cartón. Apurrir en tol país dende avientu de 1995 (departamentos metropolitanos y d'ultramar). Más pequeñu que la tarxeta de cartón, ye de plásticu duro y al ser computarizada amenorga'l riesgu de falsificación o imitación fraudulenta.
=== Italia ===
[[Ficheru:Carta identita italiana.jpg|200px|thumb|Carta d'Identidá d'Italia.]]
[[Ficheru: Italian electronic ID card.png|250px|thumb|left|Carta d'Identidá d'Italia.]]
Tolos ciudadanos italianos pueden solicitar una Carta d'Identidá (''Carta d'Identità'') expedida pol conceyu nel que viven. Esti documentu tien una duración de diez años y ye válidu pa salir del país cuando se viaxa a cualesquier otru país de la [[Xunión Europea]] (XE). Nun ye obligatoriu que'l ciudadanu llevar consigo, pos les autoridaes namái tienen el derechu de solicitar la identidá d'una persona, mas non un documentu específicu. Sicasí, si los oficiales de seguridá pública nun tán convencíos de la identidá declarada, pueden detenelo hasta que la so identidá seya comprobada, anque'l tiempu d'arrestu ta llindáu al tiempu necesariu n'esclariala.<ref>{{Cita web |url=http://www.miolegale.it/normativa/116-TULPS-rd-773-1931-testo-unico-delle-leggi-di-pubblica-sicurezza/16.html |títulu=Testo unico delle leggi di pubblica sicurezza |apellíu=MioLegale.it |idioma=Italianu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090911021220/http://www.miolegale.it/normativa/116-TULPS-rd-773-1931-testo-unico-delle-leggi-di-pubblica-sicurezza/16.html |fechaarchivu=11 de setiembre de 2009 }}</ref>
Tolos estranxeros n'Italia tán obligaos por llei a tener una identificación en tou momentu. Los ciudadanos de países miembros de la XE ten de tar siempres llistu p'amosar un '''documentu d'identidá''' llegalmente emitíu pol gobiernu nel so país. Fora de la XE, los residentes tienen de tener el so pasaporte con sellu d'entrada d'aduanes o un permisu de residencia expedíu poles autoridaes italianes, ente que tolos residentes estranxeros y/o inmigrantes tienen de tener un permisu de residencia, de lo contrario seríen consideraos illegales y encararíen la deportación.
Los estranxeros procedentes de determinaos terceros países que moren n'Italia por un periodu llindáu de tiempu (polo xeneral por turismu) puede namái riquir el so pasaporte col sellu d'aduana. Amás, los estranxeros con residencia permanente pueden pidir que se-yos emita un '''documentu d'identidá''' italianu poles autoridaes llocales de la so ciudá o llocalidá de residencia.
=== Israel ===
[[Ficheru:תעודת זהות 2.png|250px|thumb|Tarxeta d'identificación d'Israel.]]
La llei israelina esixe que cada residente permanente mayor de 16 años, seya ciudadanu o non, lleve una '''Tarxeta d'identificación''' llamada ''te'udat zehut'' (תעודת זהות) n'[[idioma hebréu|hebréu]], o ''bitaqat huwīyá'' (بطاقة هوية) n'[[idioma árabe|árabe]].
El documentu ta diseñáu en forma billingüe (n'hebréu y n'árabe), pero los datos personales atopar n'hebréu. Tien De ser presentada al oficial de vez (por casu, un policía) si pidir. De nun tener la tarxeta, puede ponese en contautu cola autoridá competente dientro de cinco díes pa evitar pagar una multa.
Hasta mediaos de 1990, la '''Tarxeta d'identificación''' consideróse l'únicu documentu llegal confiable pa votar, abrir una cuenta bancaria, etc. Pero desque les nueves llicencies de conducir d'Israel inclúin semeyes ya información personal adicional, considérense igual de fiables pa la mayoría de trámites.
=== Sudáfrica ===
Tolos ciudadanos sudafricanos y residentes permanentes, dende los 16 años, tienen de tener un documentu d'identidá. Anque'l so usu nun se riquir na vida cotidiana, ye necesariu amosalo (o la so copia certificada) como prueba d'identidá cuando se robla un contratu o al realizar dalgún trámite, incluyendo:
* Apertura de cuentes bancaries
* Inscripción nuna escuela o universidá
* Merca d'un teléfonu móvil o rexistru del so númberu
* Solicitar o anovar la so llicencia de conducir o llicencia d'armes.
* Solicitar un pasaporte.
* Solicitar los servicios sociales o subvenciones.
* Votar nes eleiciones.
* Rexistrase como contribuyente o pal seguru de desemplegu.
== Países ensin documentu oficial nacional d'identificación ==
Ente los países que nun disponen d'un documentu oficial nacional d'identificación, destaquen:
* [[Andorra]]
* [[Australia]]
* [[Canadá]]
* [[Dinamarca]]
* [[Xapón]]
* [[Reinu Xuníu]]
Ye precisu anotar que dende l'entamu de la llamada «[[guerra contra'l terrorismu]]» intensificáronse les propuestes pa la so adopción en países como'l [[Reinu Xuníu]], qu'hasta agora escarez d'él. Estes iniciatives atoparon una fuerte oposición per parte de los grupos de defensa de la [[privacidá]].
== Ver tamién ==
* [[Acreditación d'identidá]]
* [[Certificáu de nacencia]]
* [[Documentu d'identidá electrónicu]]
* [[DNI electrónicu n'España]]
* [[DNI electrónicu nel Perú]]
* [[Documentos d'identidá nos Estaos Xuníos]]
* [[Pasaporte]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
* [http://prado.consilium.europa.eu/es/glossarypopup.html Glosariu del Conseyu de la Xunión Europea de seguridá de los documentos, midíes de seguridá y otros términos téunicos conexos (por orde alfabéticu) (Consultáu 21 de payares del 2013)]
{{Tradubot|Documento de identidad}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Documentos personales]]
[[Categoría:Identificación]]
[[Categoría:Tarxetes d'identidá nacionales]]
9fboqindi2lz6klt5ltn1dg4crq09fy
Alcide De Gasperi
0
116037
4497935
4464524
2026-05-31T22:01:06Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497935
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alcide De Gasperi''' {{nym}} foi un políticu italianu, a quien xunto con [[Konrad Adenauer]], [[Robert Schuman]] y [[Jean Monnet]], considérase-y como "[[Padres fundadores de la Xunión Europea|padre d'Europa]]" pos contribuyó decisivamente na creación de les [[Comunidaes Europees]]. Foi [[ministru d'Asuntos Esteriores]] y [[presidente del Conseyu de Ministros d'Italia]], según fundador de [[Democracia Cristiana (Italia)|Democracia Cristiana]] y últimu secretariu del [[Partíu Popular Italianu (1919)|Partíu Popular Italianu]].
== Biografía ==
=== Carrera política ===
Nació'l 3 d'abril de 1881 en [[Pieve Tesino]],{{Sfn|Canavero|2003|p=3}} nuna familia burguesa italiana, nuna rexón qu'entós formaba parte del [[Imperiu Austrohúngaru]].
Alcide De Gasperi empecipiar na vida política de la so rexón y na d'Austria mientres los sos años universitarios en [[Viena]]. Empieza la so verdadera carrera política como diputáu nel parllamentu austriacu en 1911. Exerció'l cargu ente 1911 y 1918 como miembru del Partíu Popular Trentín.{{Sfn|Weibel|1971|p=251}} Tres la victoria italiana sobre Austria y la incorporación del [[Trentín]] en 1918 adquirió la ciudadanía italiana.{{Sfn|Laursen|2016|p=91}} Nesta dómina, Gasperi representa una pequeña comunidá italiana nel senu d'un gran imperiu multinacional. Esta esperiencia apúrre-y una visión más global de la vida política, arriqueciéndo-y con una cultura más amplia, más diversa y sirviólu pa encontar el so Ideariu europeísta.
Al españar la [[Primer Guerra Mundial]], De Gasperi ye'l responsable del Comité de los Refuxaos. Ayuda a miles de exiliaos de Trento, deteníos pol gobiernu austriacu por razones militares, a emigrar escontra l'interior del país. Dempués de l'anexón de Trento a [[Italia]], a la fin de la guerra, arréyase, xunto al Padre [[Luigi Sturzo]], [[Alberto Marvelli]] y dellos llaicos y políticos, na creación del [[Partíu Popular Italianu (1919)|Partíu Popular Italianu]] (P.P.I.) (más tarde rebautizado como Democracia Cristiana, n'Italia. Escoyíu diputáu de Trento en 1921, preside'l grupu parllamentariu del PPI. Desempeña un papel importante na vida política italiana hasta la llegada de [[Benito Mussolini]] al poder en 1922.
Na so calidá d'opositor ye acusáu d'actividaes [[antifascista|antifascistes]], ye deteníu y condergáu a cuatro años de prisión. A pesar de la so lliberación, queda so vixilancia hasta la cayida del Mussolini, ocupando un puestu d'emplegáu na [[Biblioteca del Vaticanu]].
=== Entamos de la XE ===
[[Ficheru:1951 Alcide De Gasperi and his family.jpg|thumb|left|upright=0.8|Fotografiáu en 1951 xunto a la so familia]]
A la fin de la [[Segunda Guerra Mundial]], De Gasperi convertir en líder incontestable de la [[democracia cristiana]]. De 1945 a 1953, dirixe ocho gobiernos socesivos. Ye ministru igualmente d'Asuntos Esteriores. Fai qu'Italia se xunte a la [[OTAN]] ya integrar na [[Comunidá Europea del Carbón y del Aceru|CECA]] y sofita viviegamente'l proyeutu de la CED ([[Comunidá Europea de Defensa]]).
De primeres de la reconstrucción europea, Alcide de Gasperi, [[Robert Schuman]] y [[Konrad Adenauer]] atópense regularmente y viven xuntos les primeres grandes etapes de la construcción d'[[Europa]]. Ente ésitos y fracasos, naz ente ellos una unión, una solidaridá y una estima fondes. Alcide De Gasperi va consagrar los últimos años de la so carrera a la edificación de la construcción europea. Dimitíu pol so propiu partíu en 1953, poco primero de la so muerte, convertir nel primer presidente l'Asamblea parllamentaria de la [[Comunidá Europea del Carbón y del Aceru|CECA]].
Morrió en 1954. Anguaño la [[Ilesia católica]] considera'l procesu del so [[beatificación]].
== Obres ==
* Alcide De Gasperi, ''Lettere dalla prigione'', Roma, Edizioni Cinque Lune, 1974
* Alcide De Gasperi, ''Cara Francesca. Lettere'', Brescia, Morcelliana, 2004
* Alcide De Gasperi, ''Scritti y discorsi politici. Alcide De Gasperi nel Trentín asburgico'', vol. I°, tomu I°; tomu II°, Bologna, Il Mulino, 2006
== Vease amás ==
* [[Presidentes de les instituciones de la Xunión Europea]]
* [[Partíu Popular Italianu (1919)|Partíu Popular Italianu]]
* [[Democracia cristiana (Italia)]]
* [[Giorgio La Pira]]
* [[Luigi Sturzo]]
* [[Alberto Marvelli]]
* [[Amintore Fanfani]]
* [[Aldo Moro]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
;Citada
* {{cita llibru|títulu=Alcide De Gasperi: cristianu, democratico, européu|nome=Alfredo|apellíu={{Versalita|Canavero}}|editorial=Rubbettino Editore|añu=2003|isbn=8849807074|allugamientu=Soveria Mannelli|url=https://books.google.es/books?id=7XJZO0B12pkC}}
* {{cita llibru|títulu=Historical Dictionary of the European Union|nome=Finn|apellíu={{Versalita|Laursen}}|añu=2016|editorial=Rowman & Littlefield|isbn=978-1-4422-5514-2}}
* {{cita llibru|títulu=La création des régions autonomes à statut spécial en Italie|nome=Ernest|apellíu={{Versalita|Weibel}}|editorial=Librairie DROZ|ubicación=Xinebra|añu=1971|isbn=978-2-600-04062-4|url=https://books.google.es/books?id=mwWjP59-L3MC}}
;Adicional
* [[Maria Romana De Gasperi]], ''Mio caru padre'', Genova Milano, Marietti, 2003
* Maria Romana De Gasperi, ''De Gasperi. Ritratto di unu statista'', Milano, Mondadori, 2004
* [[Pietro Scoppola]], ''La proposta politica di De Gasperi'', Bologna, Il Mulinov, 1977.
* [[Giulio Andreotti]], ''De Gasperi vistu da vicino'', Milano, Rizzoli, 1986.
* [[Nico Perrone]], ''De Gasperi y l'America'', Palermo, Sellerio, 1995.
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Alcide De Gasperi}}<br />
{{wikiquote}}
* [http://www.fondazionedegasperi.it/ Páxina de la Fundación Alcide De Gasperi] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160412134117/http://www.fondazionedegasperi.it/ |date=2016-04-12 }}
* {{Enllaz rotu|1=Benedicto XVI: De Gasperi, modelu de coherencia ente fe y política |2=http://zenit.org/article-31653?l=spanish |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* El [[Archivu Históricu de la Xunión Europea]] en [[Florencia]] alluga los [http://archives.eui.eu/en/fonds/1444?item=ADG documentos privaos] de Alcide De Gasperi.
{{Socesión|fila 1
| cargu = [[Presidente d'Italia|Presidente Provisional d'Italia]]
| predecesor = -
| socesor = [[Enrico De Nicola]]
| periodu = 12 de xunu de 1946-29 de xunu de 1946
}}
{{Socesión|última fila |
cargo = [[Presidente del Conseyu de Ministros d'Italia]]
| predecesor = [[Ferruccio Parri]]
| socesor = [[Giuseppe Pella]]
| periodu = 1945–1953
}}<br />
{{NF|1881|1954|De Gasperi, Alcide}}
{{Tradubot|Alcide De Gasperi}}
[[Categoría:Reinu d'Italia]]
[[Categoría:Persones de Trento]]
[[Categoría:Filólogos y filólogues d'Italia]]
[[Categoría:Presidentes del Conseyu de Ministros d'Italia]]
[[Categoría:Políticos y polítiques d'Italia]]
[[Categoría:Ministros y ministres d'Italia]]
[[Categoría:Padres fundadores de la Xunión Europea]]
[[Categoría:Premiu Carlomagno]]
bqr8spok6hjkrel1tcha8pex3ktjmei
Anarquismu individualista
0
116284
4497991
4497774
2026-06-01T09:31:12Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 8 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497991
wikitext
text/x-wiki
{{ficha xenérica}}
El '''anarquismu individualista''' o '''anarcoindividualismu''' ye una tradición [[filosofía|filosófica]] del [[anarquismu]] con un particular énfasis na [[Autonomía (filosofía y psicoloxía)|autonomía]] del [[individuu]],<ref>{{cita|Usualmente consideráu una ideoloxía d'estrema izquierda, l'anarquismu siempres incluyó una importante fuercia del individualismu radical, dende'l hiperracionalismu de Godwin, al egoísmu de Stirner, a los llibertarios y anarcocapitalistas d'anguaño.|Brooks, Frank H. 1994. The Individualist Anarchists: An Anthology of Liberty (1881-1908)}}</ref> sosteniendo que cada unu ye [[autopropiedad|el so propiu dueñu]], interactuando colos otros al traviés de l'[[asociación voluntaria]]. L'anarquismu individualista referir a delles tradiciones de pensamientu dientro del movimientu [[anarquista]] que prioricen al individuu sobre toa clase de determinantes esternos, sían grupos, sociedá, tradiciones y sistemes ideolóxicos.<ref name="ryner">"¿Qué entiendo por individualismu? La doctrina moral que, ensin encontase en nengún dogma, nenguna tradición nin determinación esterna, apela namái a la conciencia individual."{{enllaz rotu|1=[http://www.marx.org/archive/ryner/1905/mini-manual.htm ''Mini-Manual of Individualism'' por Han Ryner] |2=http://www.marx.org/archive/ryner/1905/mini-manual.htm |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref name="tucker">"Nun almito namás que la esistencia del individuu, como una dondición de la so soberanía. Dicir que la soberanía individual ta condicionada pola llibertá, ye a cencielles otra que ta condicionada por sigo mesma.""Anarchism and the State" en ''Individual Liberty''</ref> L'anarquismu individualista nun ye una única filosofía sinón qu'alude a un grupu de filosofíes individualistes que munches vegaes tán en conflictu ente sigo. Les influyencies más tempranes nel anarquismu individualista fueron los pensamientos de [[William Godwin]],<ref>[http://plato.stanford.edu/entries/godwin/ William Godwin] artículu na ''Stanford Encyclopedia of Philosophy'' de Mark Philip, 2006-05-20</ref> [[Henry David Thoreau]] ([[trescendentalismu]]),<ref>{{cita web |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944|títulu=La insumisión voluntaria. L'anarquismu individualista español mientres la dictadura y la Segunda República (1923-1938)}}</ref> [[Josiah Warren]] («[[Propiedá d'unu mesma soberanía del individuu]]»), [[Lysander Spooner]] («[[Derechu natural|llei natural]]»), [[Benjamin Tucker]],<ref>Según Tucker, "si l'individuu tien el derechu de gobernase a sigo mesmu, tou gobiernu esterior ye una tiranía{{cita publicación|enllaceautor=Benjamin R. Tucker|apellíu=Tucker |nome=Benjamin R. |títulu=State Socialism and Anarchism: How far they agree and wherein they differ |añu=1886|url=http://praxeology.net/BT-SSA.htm |publicación=Liberty |volume=5 |númberu=16-120 |fecha=10 de marzu de 1888 |páxines=2-3, 6}}</ref> [[Herbert Spencer]] («[[llei d'igual llibertá]]»)<ref>Freeden, Micheal. Ideologies and Political Theory: A Conceptual Approach. [[Oxford University Press]]. ISBN 0-19-829414-X. páxs. 313-314</ref> y [[Max Stirner]] ([[Anarquismu egoísta|egoísmu]]).<ref>[http://plato.stanford.edu/entries/max-stirner/ Max Stirner] artículu na ''Stanford Encyclopedia of Philosophy'' por David Leopold, 2006-08-04</ref> Ye una de los dos principales [[categoría|categoríes]] en que s'estrema l'anarquismu, siendo la otra'l [[anarquismu socialista]], llamáu tamién societario, social, coleutivista o comuñal.<ref>[[Geoffrey Ostergaard|Ostergaard, Geoffrey]]. "Anarchism". ''The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought''. Blackwell Publishing. p. 14.</ref><ref>Morris, Christopher W. 1998. ''An Essay on the Modern State''. [[Cambridge University Press]]. p 50 (uses "collectivist" and "communitarian" synonymously)</ref><ref>[[Robert Paul Wolff|Wolff. Robert Paul]]. "Anarchism". ''The Oxford Companion to the Politics of the World'', 2y. Joel Krieger, ed. Oxford University Press Inc. 2001. Oxford Reference Online. Oxford University Press</ref>
A traces xenerales, la corriente individualista del anarquismu fai fincapié na llibertá negativa, esto ye, la oposición al control estatal o social sobre los individuos, ente que les corrientes anarquistes con una visión coleutivista, sorrayen la llibertá positiva pa desenvolver les potencialidaes de les persones, argumentando que los humanos tienen necesidaes que solo la vida social puede satisfaer, «reconociendo la igualdá de derechos».<ref>Harrison, Kevin and Boyd, Tony. ''Understanding Political Ideas and Movements''. Manchester University Press 2003, p. 251</ref> A diferencia del anarquismu socialista, que defende la propiedá común de los medios de producción al envís d'esaniciar la desigualdá económica, gran parte del anarquismu individualista históricu -como nel casu de los denominaos "anarquistes de Boston" del sieglu XIX- tiende a preferir la [[propiedá privada]] de los medios de producción y dalgún nivel d'intercambiu de bienes y servicios al traviés del mercáu - siendo estos conceutos económicu-xurídicos los que suelen usase pa identificar al antiguu anarcoindividualismu como un antecedente históricu del posterior [[anarcocapitalismu]].<ref>{{cita llibru|apellíos=Freeden |nome=Micheal |títulu=Ideologies and Political Theory: A Conceptual Approach |editorial=Oxford University Press |isbn=019829414X |páxina=314}}</ref> Amás, estos anarquistes individualistes amigables cola [[economía de mercáu]] nun s'oponen a la desigual distribución de la riqueza, aceptándola como una consecuencia de la [[llibre competencia]].<ref>{{cita llibru|apellíos=Anderson |nome=Carlotta R. |títulu=All-American Anarchist: Joseph A. Labadie and the Labor Movement |editorial=Wayne State University Press |añu=1998 |páxina=250}}</ref> Anque tamién dende sectores minoritarios del anarcoindividualismu xuntóse al [[anarcocomunismu]] ([[Renzo Novatore]])<ref name="theanarchistlibrary_1">"Because revolution is the fire of our will and a need of our solitary minds; it is an obligation of the libertarian aristocracy. To create new ethical values. To create new aesthetic values. To communalize material wealth. To individualize spiritual wealth." [[Renzo Novatore]]. [http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Renzo_Novatore__Toward_the_Creative_Nothing.html Toward the Creative Nothing.]</ref> según apaeció un cuestionamiento individualista a la idea de propiedá privada ([[Oscar Wilde]]).<ref name="L'alma_1">"But it may be asked how Individualism, which is now more or less dependent on the existence of private property for its development, will benefit by the abolition of such private property. The answer is very simple...Private property has crushed true Individualism, and set up an Individualism that is false. It has debarred one part of the community from being individual by starving them. It has debarred the other part of the community from being individual by putting them on the wrong road, and encumbering them...With the abolition of private property, then, we shall have true, beautiful, healthy Individualism. Nobody will waste his life in accumulating things, and the symbols for things. One will live. To live is the rarest thing in the world. Most people exist, that is all."[http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Oscar_Wilde__The_Soul_of_Man_under_Socialism.html [[Oscar Wilde]]. ''[[L'alma del home sol socialismu|The Soul of Man under Socialism]]'']</ref> Amestemos que, a diferencia del anarquismu comunista, l'anarquismu individualista nunca foi un movimientu social, siendo más bien un fenómenu filosóficu-lliterariu.<ref>{{cita llibru|apellíos=Skirda |nome=Alexandre |títulu=Facing the Enemy: A History of Anarchist Organization from Proudhon to May 1968 |editorial=AK Press |añu=2002 |páxina=191}}</ref> El [[anarquismu filosófico]], esto ye, el que nun aboga por una revolución pa esaniciar al estáu, «ye un especial componente del individualismu anarquista».<ref>{{cita llibru|editors=Outhwaite, William & Tourain, Alain |capítulu=Anarchism |títulu=The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought |edición=2nd |páxina=12 |editorial=Blackwell Publishing |añu=2003}}</ref>
Surde primero n'[[Estaos Xuníos]] y depués n'[[Europa]] nel [[sieglu XIX]], teniendo acoyida especialmente ente autores y activistes d'Estaos Xuníos quien formen una tradición individualista nativa.<ref>[http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/historia/anarquia_tiempos/nettlau3.html L'anarquismu individualista nos Estaos Xuníos, n'Inglaterra y n'otres partes. Los antiguos intelectuales llibertarios americanos.], por [[Max Nettlau]]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20050222121151/http://www.bibliojuridica.org/llibros/llibro.htm?l=760 Les corrientes lliberales nos Estaos Xuníos] ([[Pioneros de la llibertá americana]]), por [[Rudolf Rocker]]</ref><ref>[http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_content&task=view&id=796&Itemid=259#nt_lf0353-15_1981v3_ln_095 Benjamin Tucker and Liberty: A Bibliographical Essay] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110604220629/http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_content&task=view&id=796&Itemid=259#nt_lf0353-15_1981v3_ln_095 |date=2011-06-04 }}. [[Wendy McElroy]], [[Liberty Fund]].</ref> Tuvo tamién un altu desarrollu na década de [[1920]] en [[Francia]] y el [[Reinu Xuníu]].
== Panorama xeneral ==
Les diverses corrientes del anarquismu individualista tienen delles coses de mancomún:
# La elevación del individuu sobre toa clase de construcción o realidá social y esterior, tal como la moralidá, la ideoloxía, les costumes, la relixón, la metafísica, les idees o la voluntá d'otros.<ref>''Max Stirner'', Encyclopedia Stanford of Philosophy; 4/ago/ 2006</ref><ref>Nisbet, Robert; ''La formación del pensamientu sociolóxicu''. Amorrortu, 1977, páxs. 20-31.</ref><ref>Rocker, Rudolf; ''Les corrientes lliberales nos Estaos Xuníos''. Americalee, Buenos Aires,1944, páxs.251-256</ref>
# El refugu y les reserves escontra la idea de [[revolución]], a la que dacuando consideren como un llevantamientu de les mases que podríen acarretar nuevos gobiernos.<ref>“Los anarquistes comunistes dicen que namái una revolución social puede abolir el gobiernu y establecer l'anarquía, ente que los anarquistes individualistes y mutualistes nun creen na revolución. Piensen que la sociedá presente va desenvolvese gradualmente a partir del gobiernu hasta convertise nuna situación de non gobiernu.” ([[Alexander Berkman]], ''El ABC del Comunismu Llibertariu'', ed. Júcar).</ref> Sicasí, favorecen un métodu gradualista y evolutivu p'algamar l'anarquía por aciu esperiencies y esperimentos alternativos que podríen ser aplicaos nel presente.<ref name="evolution2">"Toa revolución, pos, fecha en nome de principios astractos como igualdá, fraternidá, llibertá o humanidá, escuerre'l mesmu fin; anular la voluntá y soberanía del individuu, p'asina podelo apoderar."[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944 ''La insumisión voluntaria. L'anarquismu individualista español mientres la dictadura y la Segunda República (1923-1938)'']</ref> Esto tamién porque nun se ve como deseable pa los individuos el fechu de tener qu'esperar pola revolución pa empezar a esperimentar alternatives que tán per fuera del sistema actual.<ref>{{cita web|url=http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm|títulu=''The "Illegalist"'' por Doug Imrie|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150908072801/http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm|fechaarchivu=8 de setiembre de 2015}}</ref>
# El puntu de vista de que les rellaciones con otres persones o coses solo pueden ser llibremente contrataes,<ref>“La vida social de la comunidá mutualista, lo mesmo que la sociedá individualista, taría basada na santidá del alcuerdu voluntariu, del llibre contratu” (Alexander Berkman, ''El ABC del Comunismu Llibertariu'', ed. Júcar).</ref> en mesmu interés y puede ser tantu transitories y ensin compromisos como se deseye.<ref name="association"> Nesti sentíu, Max Stirner encamentaba les asociaciones d'egoístes. “Finalmente, y este ye una tema poca resueltu pol filósofu bávaru, resulta evidente que, con too y con eso cultu a la soberanía individual, ye necesariu y deseable que los individuos cooperen. Pero'l peligru de l'asociación trai la reproducción, a escala distinta, d'una sociedá, y rescampla que nesti contestu, los individuos tengan d'arrenunciar a bona parte de la so soberanía. Stirner propón “uniones d'egoístes”, formaes por individuos llibres que pueden xunise episódicamente pa collaborar, pero evitando la estabilidá o la permanencia."[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944 La insumisión voluntaria. L'anarquismu individualista español mientres la dictadura y la Segunda República (1923-1938)]</ref> La esperiencia y la busca individual son aponderaes.
Pero tamién esisten diferencies. No que fai a la xustificación del anarcoindividualismu, [[Josiah Warren]] usó l'argumentu de la ''soberanía individual'' y el ''comerciu xustu'', hai adherentes al [[mutualismu (teoría económica)|mutualismu]] como [[Pierre Joseph Proudhon]], [[Benjamin Tucker]]), al [[Anarquismu egoísta|egoísmu]] que nun reconoz los "derechos naturales" ([[Max Stirner]]) o [[iusnaturalista|iusnaturalistes]] ([[Lysander Spooner]]), neo-[[lockeanos]] ([[Murray Rothbard]]), [[consecuencialista|consecuencialistes]] ([[David Friedman]]), al [[anarcocomunismu]] ([[Renzo Novatore]])<ref name="theanarchistlibrary_1"/> y oposición individualista a la idea de propiedá privada ([[Oscar Wilde]]).<ref name="L'alma_1"/> Xustificaciones alternatives al anarcoindividualismu fueron la [[contractualista]] ([[Jan Narveson]]), o la [[ética de l'argumentación]] de [[Hans-Hermann Hoppe]] bien cercana a la posición neolockeana.
El [[anarquismu de mercáu]] o [[anarcocapitalismu]] respeta los derechos a la propiedá de les persones. La so principal oxeción al Estáu mora nel so calter monopólico nel usu de la fuercia qu'utiliza pa castigar a quien faen valir los sos propios derechos (personalmente, por aciu l'ayuda mutua o un contratu), y porque pa exercer esi monopoliu tien de faelo al traviés d'una tributación obligatoria. Los anarquistes individualistes usen el términu "capitalismu" de distintes maneres: dalgunos como Josiah Warren, Benjamin Tucker, y [[Kevin Carson]] utilicen "capitalismu" pa referise non a la propiedá del capital sinón al so monopolización, mientres otros como Rothbard, Friedman y [[Wendy McElroy]] definen "capitalismu" como'l laissez-faire d'una economía de mercáu llibre. El [[anarcocapitalismu]] ye una filosofía política que surdió an la década de 1950 a partir de los escritos de Rothbard y el so refugu a la teoría del valor del trabayu de los individualistes del sieglu XIX.<ref>[http://www.wendymcelroy.com/topics.html Anarquismu individualista] (n'inglés) artículos de Wendy McElroy</ref> El [[agorismu]] ye una forma d'anarquismu de mercáu popularizada por [[Samuel Edward Konkin III]], y enfatiza l'[[contraeconomía|actividá contraeconómica]], y ye descripto como [[propietarismu]] y [[llibertarismu d'izquierda]].<ref>[https://web.archive.org/web/20110104053839/http://bradspangler.com/blog/?p=288&akst_action=share-this History of the Libertarian Movement], [[Samuel Konkin]]</ref>
La corriente d'anarquismu individualista que se denomina egoísmu, deriva de la filosofía de [[Max Stirner]], sostién que los individuos tienen de faer aquello que deseyen, ensin faer casu a Dios, Estáu o regla moral.<ref>{{cita llibru|apellíos=Miller |nome=David |títulu=Anarchism |añu=1987 |obra=The Blackwell Encyclopaedia of Political Thought |editorial=Blackwell Publishing |páxina=11}}</ref> Pa Stirner, los derechos son falacias, reificaciones na mente ("espectros"), y sostenía que la sociedá en verdá nun esistía sinón los "individuos y la so realidá", y sofitaba la propiedá pola fuercia como preferible a dereches moral.<ref>''L'Únicu y la so propiedá'', citáu en {{cita llibru|apellíos=Ossar |nome=Michael |añu=1980 |títulu=Anarchism in the Drames of Ernst Toller |editorial=[[State University of New York Press]] |páxina=27}}</ref> Stirner defendía l'autu-afirmación y prevía les "asociaciones d'egoístes" conduciéndose ente sigo pol respetu mutuu.<ref>{{cita llibru|enllaceautor=George Woodcock|apellíos=Woodcock |nome=George |añu=2004 |títulu=Anarchism: A History of Libertarian Idees and Movements |editorial=Broadview Press |páxina=20}}</ref> Motiváu pol egoismu de Stirner apaeció un movimientu européu formáu por marxinales y llamáu [[ilegalismu]] xuntó la idea d'un sector anarquista obrerista, la [[propaganda pol fechu]], cola filosofía egoísta, realizando lo que llamaron "[[espropiación individual]]" asina abrazando una forma de vida criminal y xustificando el robu.<ref>{{cita llibru | apellíos = Parry | nome = Richard | títulu = The Bonnot Gang | editorial = Rebel Press | allugamientu = London | añu = 1987 | isbn = 0946061041 |páxina=172 }}</ref>
Un importante enclín dientro de les corrientes del individualismu anarquista, enfatiza la esploración individual suxetiva y el desafíu a les convenciones sociales. Nesti sentíu, los enclinos que defenden el [[amor llibre]] y otros estilos de vida alternativos como'l [[naturismu]] fueron populares ente los individualistes anarquistes.<ref name="freelove">{{cita web|url=http://www.ncc-1776.org/tle1996/-y961210.html|títulu=''The Free Love Movement and Radical Individualism'' By Wendy McElroy}}</ref> L'amor llibre funde los sos oríxenes tan tres como'l pensador Josiah Warren y les comunidaes esperimentales, postulando que la llibertá sexual ye una clara y direuta espresión de la soberanía individual. N'Europa'l propagandista principal del amor llibre nel anarquismu individualista foi [[Émile Armand]].<ref name="armandfreelove">{{cita web |url=http://www.iisg.nl/womhist/manfreuk.pdf|títulu=Y. Armand and “la camaraderie amoureuse”. Revolutionary sexualism and the struggle against jealousy}}</ref>
== Personalidaes orixinaries ==
=== William Godwin ===
{{AP|William Godwin}}
[[Ficheru:WilliamGodwin.jpg|thumb|left|''William Godwin,'' oleu de 1802, en ''National Portrait Gallery'', Londres]]
[[William Godwin]] foi un individualista anarquista<ref name="woodcock20">Woodcock, George. 2004. ''Anarchism: A History Of Libertarian Ideas And Movements''. Broadview Press. p. 20</ref> y un anarquista filosóficu que taba influyíu poles idees del Iluminismu<ref>"Ye claro que la mesma surde nel ambiente d'entusiasmu llibertariu porvocado pola Revolución Francesa y que de dalguna manera inscribir na gran corriente del pensamientu iluminista" (Cappelletti, Angel, ''Prehistoria del anarquismu'', Araucaria, Buenos Aires, 2006, p. 136)</ref> y desenvolvió lo que dalgunos consideren la primer espresión d'un pensamientu anarquista.<ref name="repitida_1">García Moriyón, Félix, ''Del socialismu utópico al anarquismu''. Cincel, 1985, p.47.</ref> Godwin foi, acordies con [[Piotr Kropotkin]], "el primeru en formular la concepción político y económico del anarquismu, anque él nunca-y dio esi nome a les idees que desenvolvió na so obra."<ref name="EB1910">Peter Kropotkin, [http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/kropotkin/britanniaanarchy.html "Anarchism"], ''[[Encyclopaedia Britannica]], 1910</ref> Godwin abogó por un estremu individualismu, proponiendo que toa cooperación nel trabayu fuera esaniciada.<ref name="godwineb">"[https://web.archive.org/web/20071016063126/http://www.britannica.com/ebc/article-9037183 Godwin, William]". (2006). In Britannica Concise Encyclopaedia. Retrieved December 7, 2006, from ''[[Encyclopædia Britannica]]'' Online.</ref> Godwin foi un utilitarista que creía que non tolos individuos yeren d'igual valía, una y bones dalgunos somos "de mayor méritu ya importancia qu'otros", dependiendo de la nuesa utilidá en xenerar el bien social.<ref>{{cita llibru|nome=Paul |apellíos=McLaughlin |títulu=Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism |editorial=Ashgate Publishing, |añu=2007 |páxina=119}}</ref> Pa Godwin les diferencies ente les persones son debíes a les inxusticies sociales, que son perpetuaes poles instituciones humanes.<ref name="repitida_1"/> Godwin oponer a los gobiernos y a toa autoridá porque infringen el derechu individual al xuiciu individual y privao. Esti aspeutu de la filosofía de Godwin, con esceición de la so faceta utilitarista, foi darréu desenvuelta por Stirner.<ref>{{cita llibru|nome=Paul |apellíos=McLaughlin |títulu=Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism |editorial=Ashgate Publishing, |añu=2007 |páxina=123}}</ref> Pero coles mesmes les sos postures frente a la razón van ser enfrentaes, una y bones el solipsismu moral de Stirner se contrapone al acatamientu universal de la razón y la xusticia que propón Godwin.<ref>Cappelletti, Angel, ''Prehistoria del anarquismu'', Araucaria, Buenos Aires, 2006, p. 174</ref>
L'individualismu de Godwin foi tan radicalizáu qu'inclusive s'oponía al trabayu en xunto n'orquestes, escribiendo na so ''An Enquiry concerning Political Justice'' (''Una investigación sobre la xusticia política'') que "tou lo entendío sol términu cooperación ye malu en dalgún sentíu."<ref name="godwineb"/> La única aparente esceición a esta oposición a la cooperación ye l'asociación bonal que surdiría cuando la sociedá fuera amenazada pola fuercia y la violencia. Una razón pola que s'oponía a la cooperación ye que consideraba que interfeririá coles capacidaes individuales de favorecer el bien xeneral mayor. Godwin oponer a la idea de gobiernu, pero sostuvo que yera necesariu un mínimu de gobiernu como un "mal necesariu"<ref name="pj">{{cita llibru |títulu=[[Political Justice|Enquiry Concerning Political Justice and its Influence on Modern Morals and Manners]] |apellíos=Godwin |nome=William |enllaceautor=William Godwin |añu=1796 |editorial=G.G. and J. Robinson |oclc=2340417 |añu-orixinal=1793}}</ref> que diría siendo cada vez menos relevante y esleíu col desarrollu de la conocencia. Espresóse como un opositor a la [[democracia]], por medrana a la opresión de los individuos poles mayoríes (anque-y paecía preferible a una [[dictadura]]).
Godwin sofitaba la [[propiedá privada]],<ref>Non tolos autores coinciden sobre como interpretar la propiedá privada na obra de Godwin. Según García Moriyón, Godwin proponía "una sociedá descentralizada na que tamién sumiría la propiedá privada y la riqueza consiguiente, que son causes de graves trestornos y dificultaes pa establecer una conviencia" (''Del socialismu utópico al anarquismu''. Cincel, 1985, p.47).</ref> definiéndola como "l'imperiu al cual cada home tien derechu como'l productu del so propiu trabayu."<ref name="pj"/> Con tou, tamién abogó que los individuos donaren unos a otros la propiedá escedente, nel casu de que daquién precisaren d'ello, proponiendo una ''economía del don'', en llugar del comerciu. Asina, mientres les persones tienen el derechu a la propiedá privada, "debería" donala a otros como ilustraos [[altruísmu|altruista]]. Esto taría fundáu en principios utilitaristes. Sicasí, la benevolencia nun tendría que ser forzosa, siendo un asuntu tocante a la esfera de la "conciencia privada". Godwin nunca llegó a proponer una comunidá de bienes o formes de propiedá coleutiva como'l [[comunismu]], pero la so creencia de que los individuos tendríen de compartir colos precisaos foi una importante influyencia nel desarrollu posterior del [[anarcocomunismu]].
Les opiniones polítiques de Godwin fueron diversos y nun tán nun perfectu alcuerdu con delles de les ideoloxíes que reivindiquen la so influyencia; escritores del órganu del Socialist Party of Great Britain, el periódicu ''Socialist Standard'', consideren a Godwin tanto individualista como comunista;<ref name="Godwin">"William Godwin, Shelly and Communism" por ALB, The Socialist Standard</ref> los anarcocapitalistas como [[Murray Rothbard]] nun consideren a Godwin dientro de la esfera individualista, y refiérense a él como'l "fundador del comunismu anarquista";<ref name="rothbard/burke">Rothbard, Murray. "[https://web.archive.org/web/20090517082728/http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard11.html Edmund Burke, Anarchist]."</ref> y l'historiador [[Albert Weisbord]] considerar un individualista anarquista ensin reserves.<ref name="conquest8">{{cita llibru |apellíos=Weisbord
|nome=Albert
|enllaceautor=Albert Weisbord
|títulu=The Conquest of Power
|fechaaccesu=5 d'agostu de 2008
|añu=1937
|editorial=Covici-Friede
|allugamientu=[[Nueva York]]
|oclc=1019295
|capítulu=Libertarianism
|urlcapítulu=http://www.weisbord.org/conquest8.htm
}}</ref> Dellos escritores atopen un conflictu ente la defensa godwiniana del "xuiciu priváu" y l'utilitarismu, yá que sostién qu'esta ética rique que los individuos dean la so propiedá sobrante a otros, resultando nuna sociedá igualitaria, pero coles mesmes aportuna en que toles coses tienen de ser dexaes a la eleición individual.<ref>Una esplicación y evaluación fonda sobre Godwin alrodiu de esta cuestión atopar n'A. Cappelletti, ''Prehistoria del anarquismu'', Araucaria, Buenos Aires, 2006, p. 129-177.</ref> Según suxirió [[Kropotkin]], les visiones sobre Godwin foi variando col pasar de les dómines.
=== Pierre-Joseph Proudhon ===
[[Ficheru:Pierre Joseph Proudhon.jpg|thumb|180px|Pierre-Joseph Proudhon (semeya de Courbet)]]
{{AP|Pierre-Joseph Proudhon}}
Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) foi'l primer filósofu n'autodenominase «anarquista».<ref name="bbc">[https://www.bbc.co.uk/radio4/history/inourtime/inourtime_20061207.shtml "Anarchism"], programa de ''BBC Radio 4'', ''In Our Time'', Xueves [[7 d'avientu]] de [[2006]]. Conducíu por [[Melvyn Bragg]] de la BBC, con John Keane, Profesor de Política na Universidá de Westminster, Ruth Kinna, Senior Lecturer en Política na Universidá de Loughborough, y Peter Marshall, filósofu ya historiador.</ref> Dellos autores consideren a Proudhon como un anarquista individualista,<ref name="repitida_5">{{cita llibru |títulu=[[Encyclopedia Americana]] |editor=George Edward Rines |añu=1918 |editorial=Encyclopedia Americana Corp. |allugamientu=Nueva York |oclc=7308909 |páxines=624 }}</ref><ref name="repitida_3">{{cita llibru |apellíos=Hamilton |nome=Peter |títulu=Emile Durkheim |editorial=Routledge |allugamientu=Nueva York |añu=1995 |isbn=0415110475 |páxines=79}}</ref><ref name="repitida_2">{{cita llibru |apellíos=Faguet |nome=Emile |títulu=Politicians & Moralists of the Nineteenth Century |editorial=Books for Libraries Press |allugamientu=Freeport |añu=1970 |isbn=0836918282 |páxines=147}}</ref> ente qu'otros considerar como un [[anarquismu societario|anarquista societario]].<ref>"Proudhon parte del conceutu sociolóxicu de que la sociedá, yá seya a nivel económicu, yá seya a nivel políticu, espresa un ''idéntica'' 'fuercia colectivo' que nun ye la simple resultancia de les fuercies individuales acomuñaes: a partir del momentu en qu'estes s'acomuñar, desenvuélvese un escedente d'enerxía que nun ye obra de nenguna d'estes en particular, sinón del so 'asociación'" (Roberti, Mirko; "Llectura de Proudhon". Prólogu a ''¿Qué ye la Propiedá?'', P.J.Proudhon, Hyspamérica, 1984, p.8).</ref><ref>Bowen, James & Purkis, Jon. 2004. ''Changing Anarchism: Anarchist Theory and Practice in a Global Age''. [[Manchester University Press]]. p. 24</ref><ref>[http://www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/10661 Proudhon ante los sos calumniadores] Coleutivu periodísticu ALB, 13-5-2009.</ref><ref>Knowles, Rob. "Political Economy from below: Communitarian Anarchism as a Neglected Discourse in Histories of Economic Thought". ''History of Economics Review'', Non.31 Winter 2000.</ref> Dellos escritores nun identifiquen a Proudhon como un individualista por cuenta de la so preferencia poles asociaciones de grandes industries, primero que pol control individual.<ref>En Proudhon "reparar una peculiar interpretación de los que tien de ser l'asociación de los trabayadores, que ye un preludiu de les idees anarcosindicalistes enllantaes décades más tarde." Esta idea vese reforzada poles sos teorizaciones avera del federalismu y la descentralización (García Moriyón, Félix, ''Del socialismu utópico al anarquismu''. Cincel, 1985, páxs.50-54).</ref><ref>Woodcock, George. ''Anarchism: A History of Libertarian Ideas and Movements'', Broadview Press, 2004, p. 20</ref> Sicasí, tuvo delles influyencies ente los individualistes de Norteamérica; nes décades de 1840 y 1850, Charles A. Dana,<ref>Dana, Charles A. [http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/proudhon/dana.html Proudhon and his "Bank of the People"] (1848).</ref> y [[William B. Greene]] introducieron los trabayos de Proudhon nos [[Estaos Xuníos]]. Greene afixo'l mutualismu de Proudhon al estilu americanu y presentó la so obra a [[Benjamin Tucker]].<ref>Tucker, Benjamin R., "On Picket Duty", ''Liberty (Not the Daughter but the Mother of Order)'' (1881–1908); [[5 January]] [[1889]]; 6, 10; APS Online
pg. 1</ref>
Proudhon oponer a los privilexos con que'l gobiernu protexía a los capitalistes, los intereses de la banca y la renta de la tierra, l'acumuladura y alquisición de la propiedá (y toa forma de coerción pa llograla), los que creía qu'atrabancaba la competencia y caltenía la riqueza nes manes d'unos pocos.<ref>"La socioloxía económica proudhoniana, al identificar la mesma causa de la esplotación económica a la del poder políticu, déxanos determinar un puntu central de la so crítica inherente: ''esplotar y gobernar son una mesma cosa''" (Roberti, Mirko; "Llectura de Proudhon". Prólogu a ''¿Qué ye la Propiedá?'', P.J.Proudhon, Hyspamérica, 1984, p.9)</ref> Proudhon sofitaba'l derechu de los individuos a retener el productu del trabayu como propiedá, pero creía que toa propiedá que fuera más allá de lo producío por un individuu y de lo que pudiera tener pal so usu, yera illexítima. Asina, el vía a la propiedá privada tantu esencial a la llibertá, como un camín a la tiranía, nel primer casu cuando yera necesaria pa trabayar y el productu del trabayu, y nel segundu casu cuando yera resultáu de la esplotación (ganancia, interés, renta, impuestos). Xeneralmente denominaba a la primera como una "posesión" y a la segunda como "propiedá". Pa les grandes industries, sofitó les asociaciones de trabayadores pa reemplazar el trabayu asalariáu y opúnxose a la propiedá de la tierra.<ref>"Proudhon acababa defendiendo la economía monetaria y la pequeña propiedá: al defender l'autonomía y la creatividá de los trabayadores, aponderaba al propiu tiempu les sos distintes capacidaes; sicasí la so manera de producción tenía de sirvir precisamente pa lliberar del pesu opresor y parasitario del Estáu y del monopoliu económicu" (Roberti, Mirko; "Llectura de Proudhon". Prólogu a ''¿Qué ye la Propiedá?'', P.J.Proudhon, Hyspamérica, 1984, páxs.9-10).</ref>
Proudhon sostenía que quien trabayaben teníen de caltener la totalidá de lo que producíen, y que'l [[monopoliu]] del creitu y la tierra yeren les fuercies que lo torgaben. Defendió un sistema económicu qu'incluyía la propiedá privada y la posesión y l'intercambiu mercantil pero ensin llogru de ganancies, a lo que denominó como [[mutualismu (teoría económica)|mutualismu]]. La filosofía de Proudhon foi explícitamente refugada por [[Joseph Déjacque]] nos entamos del anarcocomunismu, cuando nuna carta empobinada a Proudhon afirmó que "nun ye al productu del so trabayu al que l'obreru tien derechu, sinón al prestu de les sos necesidaes, cualesquier fuera la so naturaleza." Más cerca del individualismu que del [[comunismu]],<ref>Tien de tenese en cuenta que'l términu “comunismu”, na so dómina, faía alusión a les propuestes d'autores como Marx, Blanqui o Babeuf, non al [[anarcocomunismu]] posterior, sistematizado por [[Piotr Kropotkin]] y [[Errico Malatesta]] (Cappelletti, Angel; ''Etapes del pensamientu socialista''. La Piqueta, 1978, páxs.102-104).</ref><ref name="repitida_5"/><ref name="repitida_3"/><ref name="repitida_2"/> Proudhon afirmó que "el comunismu... ye bien gafíu pa los fundamentos de la sociedá..."<ref>Proudhon, Pierre-Joseph. ''The Philosophy of Misery: The Evolution of Capitalism''. BiblioBazaar, LLC (2006). ISBN 1-4264-0908-7 páxs. 217</ref> Foi l'autor de la famosa frase "''la propiedá ye un robu''" en referencia al so refugu a los derechos a la propiedá de la tierra que garantizaben la propiedá de quien nun la trabayaben.
Depués de que Dejacque y otros rompieren con Proudhon por cuenta del so ulterior sofitu a la propiedá individual y al intercambiu económicu, la rellación de los individualistes, que siguíen en relativa alliniadura cola filosofía de Proudhon, colos anarcocomunistes carauterizar por diversos niveles d'antagonismu y harmonía. Por casu, mientres individualistes como Tucker traducieron y reimprimieron les obres de los [[coleutivismu|coleutivistes]] como [[Bakunin|Mikhail Bakunin]], per otru llau refugaben los aspeutos económicos del coleutivismu y el comunismu como incompatibles colos ideales anarquistes.
=== Max Stirner y el ''egoísmu'' ===
[[Ficheru:Max stirner.jpg|thumb|Max Stirner, según una semeya de Friedrich Engels.]]
{{AP|Max Stirner|Anarquismu egoísta}}
[[Max Stirner]], [[Nuevos hegelianos|filósofu post-hegeliano]] del sieglu XIX, ye una conocida influyencia histórica del anarquismu individualista,<ref>[http://plato.stanford.edu/entries/max-stirner/#3 Max Stirner], entrada de la [[Stanford Encyclopedia of Philosophy]] escrita por David Leopold.</ref> entá cuando Stirner nun yera un teóricu de l'[[anarquía]] ([[filosofía práutica]] o [[orde]] [[políticu]]) sinón del [[ego]] ([[psicoloxía]], [[moral]]).
El llibru de Stirner, [[L'únicu y la so propiedá]], publicáu en [[1844]], argumentó que la única llimitación nel individuu ye'l so [[Poder (socioloxía)|poder]] pa llograr lo qu'él desea.<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge. Encyclopedia Corporation. p. 176</ref> Propón que les comúnmente aceptaes instituciones sociales, incluyendo la noción d'[[Estáu]], la [[propiedá]] como un [[derechu]], los [[derechos naturales]], y polo xeneral la noción mesma de la [[sociedá]] son cosificaciones de la [[mente]].<ref>Heider, Ulrike. ''[http://www.noblesoul.com/orc/books/other/anarchism.html Anarchism: Left, Right and Green]'', San Francisco: City Lights Books, 1994, páxs. 95-96</ref>
Stirner empieza afirmando que'l centru de toa reflexón, y entá de toa realidá, ye l'home. Sicasí, nun se trata del home polo xeneral, nin del representante d'una Humanidá astracta, sinón del individuu, de "mi mesmu" en cuanto "yo" únicu. El "Únicu" ye únicu non porque tea rellacionáu con nada, sinón más bien porque él, y namái él, ye'l fundamentu de toa rellación posible. Tou lo que me xune a otros, o tou lo que tengo de mancomún con otros, ye namái relativu respectu al calter absolutu de "el mio" unicidá. D'últimes, la unicidá nun paez ser en Stirner ausencia de rellación, sinón que la rellación ye ausencia d'unicidá.
Stirner proclama que toles relixones ya ideoloxíes asentir en conceutos vacíos, que superpuestos a los intereses personales ([[egoísmu moral|egoístes]]) de los individuos, revelen la so invalidez. Lo mesmo ye válidu pa les instituciones sociales que sofiten estos conceutos y que reclamen autoridá sobre l'individuu, pretendiendo faer del individuu un esclavu, sirvise d'este pa la so causa egoísta. Lo mesmo ye válidu tantu pal ''"[[Dios]]"'' de los cristianos como la ''"[[Naturaleza humana|Humanidá]]"'' o la ''"[[Llibertá]]"'' de los ideólogos modernos, siempres se trata d'un ideal. Nun son más que creencies, pantasmes, pensamientos astractos destinaos a perpetuar l'estáu de servidume y a tar percima del individuu.
Como opuestu a esto Stirner llama a la conformanza d'una [[asociación voluntaria]] de persones que s'opón a la concepción de los grupos y coleutivos astractos y non basaos nel [[egoísmu (moral)|ego]] de los [[individuu|individuos]], como son la [[sociedá]], la [[nación]], l'[[Estáu]] o la [[familia]].
== El anarcoindividualismu en EE. UU. ==
=== Oríxenes ===
[[Ficheru:Henry David Thoreau.jpg|left|thumb|150px|Henry David Thoreau]]
[[Henry David Thoreau]] (1817-1862) foi una importante influyencia temprana nel pensamientu individualista de los Estaos Xuníos y Europa.<ref name="evolution2" /> Escritor d'Estaos Xuníos, poeta, naturalista, contrariu a tou impuestu, [[Desarrollu críticu|críticu a la industrialización y el progresu]], agrimensor, historiador, filósofu y destacáu [[Trescendentalismu|trascendentalista]]. Ye bien conocíu pol so llibru ''[[Walden]]'', una reflexón sobre la [[vida senciella]] n'ambientes naturales, y pol so ensayu ''[[Desobediencia civil (ensayu)|Sobre la Desobediencia Civil]]'', un alegatu a favor de la resistencia individual al gobiernu civil n'oposición moral a una situación d'inxusticia. El so pensamientu ye un tempranu antecedente nes idees del anarquismu ecoloxista, pero con un énfasis na esperiencia individual del mundu natural, qu'influyiría darréu al pensamientu de les corrientes naturistes. La idea d'un [[vida senciella]] como refugu a un estilu de vida materialista/consumista y l'autosuficiencia yeren les metes de Thoreau, y el so proyeutu por completu inspirar na filosofía trascendentalista.
La versión americana del anarquismu individualista enfatiza fuertemente'l principiu de non-agresión y la soberanía individual.<ref name="Madison">{{cita publicación |autor=Madison, Charles A. |añu=1945 |títulu=Anarchism in the United States |publicación=Journal of the History of Ideas |volume=6 |númberu=1 |páxines=46–66 |doi=10.2307/2707055}}</ref> Dellos anarquistes individualistes, tal el casu de [[Henry David Thoreau]],<ref>Johnson, Ellwood. ''The Goodly Word: The Puritan Influence in America Literature'', Clements Publishing, 2005, p. 138.</ref><ref>''Encyclopaedia of the Social Sciences'', edited by Edwin Robert Anderson Seligman, Alvin Saunders Johnson, 1937, p. 12.</ref> nun falen d'economía sinón a cencielles del derechu de "desunión" del estáu, previendo la gradual eliminación del estáu al traviés de la evolución social. El so anarquismu non solo refuga al Estáu sinón a toles asociaciones entamaes de cualquier tipu, invocando l'autosuficiencia individual completa.<ref>Richard Orr Curry, Lawrence B. Goodheart. American Chameloen: American Chameleon: Individualism in Trans-national Context. Kent State University Press, 1991. p. 39</ref>
[[Ficheru:Josiah Warren.jpg|thumb|Josiah Warren]]Unu de los primeros anarquistes individualistes, tamién bien influyente, foi [[Josiah Warren]], que participara nel esperimentu de "New Harmony", una fracasada comunidá socialista utópica que patrocinara [[Robert Owen]]. Warren llegó a la conclusión de que tal sistema yera inferior a aquel que respetara la "soberanía individual" y el derechu a disponer de la propiedá y siguir lo que'l mesmu interés prescriba.<ref name="sovereignty">"A lo menos dalgunes de les persones qu'asistieren a les nueses xuntes públiques saben que'l COMERCIU XUSTO tópase fundáu nun principiu esautamente opuestu al de la combinación, principiu que podemos llamar d'individualidá. Esti principiu dexa a cada unu en posesión de la so soberanía natural sobre la so persona, tiempu, propiedá y responsabilidaes y nun riquir que naide rinda nenguna "porción" de la so llibertá natural xuniéndose a sociedá dalguna nin tampoco-y esixe faer se responsable polos actos o sentimientos de cualesquier otru. Tampoco esiste, nesti principiu, nenguna cláusula pola que la corporación pueda exercer cualquier clase de gobiernu sobre la persona, el tiempu, les propiedaes o les responsabilidaes d'un solu individuu." - Josiah Warren, ''Manifiestu''[http://elrefractario.blogspot.com/2008/03/biblioteca.html]</ref>
Los dos principales especialistes na hestoria del anarquismu individualista angloamericanu fueron los [[llibertarismu|llibertarios]] [[James J. Martin]]<ref name="doherty">[http://reason.com/blog/2004/04/06/james-j-martin-rip James J. Martin, RIP]. [[Brian Doherty]]. [[Reason (revista)]</ref> y [[Wendy McElroy]].<ref>''[http://www.amazon.com/The-Alderiques-Liberty-Individualist-Anarchism/dp/073910473X Alderiques of Liberty: An Overview of Individualist Anarchism, 1881-1908]'' 2003</ref> Según [[Brian Doherty]], munchos d'estos pensadores anarquistes del sieglu XIX fueron vistos como antepasaos filosóficos pol fundador del llibertarismu modernu, [[Murray Rothbard]], sicasí anguaño fueron escaecíos tantu pol movimientu llibertariu como polos investigadores de la hestoria intelectual americana.<ref name="doherty"/>
=== Los anarquistes de Boston ===
[[Ficheru:BenjaminTucker.jpg|thumb|left|150px|Benjamin Tucker]]
[[Benjamin Tucker]], y otros anarquistes aniciaos alredor del área de [[Boston]], fueron influyíos por Warren, y l'interpretación de la teoría del valor del trabayu. Tucker creía yera inxustu pa les persones el recibir mayor renta que los otros cuando efectuaren un trabayu menor. Tucker afirmó que la solución por que los salarios crecieren hasta'l so apropiáu nivel yera que l'estáu cesara d'interferir na economía y dexara de protexer a los monopolios de la compentencia. Igual que Warren, vía que les ganancies llograes ensin trabayu yeren sinónimu d'esplotación (cola esceición de los regalos y los heriedos).<ref>Tucker, Benjamin. State Socialism and Anarchism</ref> Sostenía qu'emprestar dineru n'interés arreyaba una parte que nun trabayaba pal casu del emprestador, polo que vía a les tases d'interés como una usura. Estes rentes tamién yeren percibíes como daqué inxustu porque yeren ganancies llograes ensin trabayar. Pa Tucker y la mayoría de los individualistes americanos contemporáneos, la renta de la tierra solo puede esistir debíu al "monopoliu" y al "privilexu" sosteníu pol gobiernu, qu'acuta la competencia nel mercáu y concentra la riqueza nes manes d'unos pocos. Tucker sostuvo que'l control priváu de la tierra tendría de sofitase solamente nel casu de que'l posesor de la mesma tuviera utilizar, casu contrariu esti posesores tendríen la posibilidá de cobra-y la renta a quien la tuvieren trabayando y produciendo. Tucker imaxinó una sociedá anarquista individualista onde "cada home collechara los frutos del so trabayu y naide fuera pudiera vivir na holgazanería gracies a la renta del capital... convirtiéndose nun gran truébanu de trabayadores anarquistes, individuos prósperos y llibres llevando la producción y distribución al costu."<ref>The Individualist Anarchists, p. 276</ref> Sicasí, non tolos anarquistes individualistes tempranos sostuvieron esta filosofía sobre la tenencia de la tierra. Warren y Lysander Spooner nun punxeron restricciones a la ocupación y usu de la propiedá. [[Steven T. Byington]] tamién s'opunxo a les idees de Tucker sobre los requisitos d'ocupación y usu pa la propiedá de la tierra.<ref>Carl Watner. [http://www.mises.org/journals/jls/1_4/1_4_4.pdf Benjamin Tucker and His Periodical], Liberty. Journal of Libertarian Studies, Vol. 1, Non. 4, p. 308</ref> Tamién sofitaben la propiedá privada intercambiable nun [[mercáu llibre]].<ref>"Anarquismu ye una pallabra carente de significáu, nun siendo qu'incluya la llibertá de los individuos de controlar la so producción o cualquier cosa que consiguiera intercambiándola nun mercáu llibre – esto ye, propiedá privada. Quienquiera que niegue la propiedá privada ye, necesariamente, Estatista." "Anarquismu y propiedá", por Benjamin Tucker en ''La Nueva Muyer Llibre'', 15 de payares de 1913</ref> Defendíen la proteición de la llibertá y de la propiedá per mediu d'axencies privaes,<ref>{{cita llibru|enllaceautor=Benjamin Tucker|apellíos=Tucker|nome=Benjamin|cita=La defensa ye un serviciu como cualesquier otru; esto este ye un trabayu tanto útíl como deseable, y polo tanto un bien económicu suxetu a la llei de la ufierta y la demanda; que nun mercáu llibre esti bien podría ser suministráu al costu de producción"}}</ref> y aprobaben l'intercambiu de trabayu por salariu.<ref>Tucker, Benjamin. "[http://flag.blackened.net/daver/anarchism/tucker/tucker37.html Labor and Its Pay] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20050407014846/http://flag.blackened.net/daver/anarchism/tucker/tucker37.html |date=2005-04-07 }}", en ''Individual Liberty: Selections from the Writings of Benjamin T. Tucker''</ref>
Dellos "anarquistes de Boston", como Tucker, se autoproclamaron [[socialistes]], un términu que denota una amplia significación, pol cual quixo significar el compromisu de resolver "la cuestión llaboral" por aciu una reforma económica radical.<ref>Brooks, Frank H. 1994. ''The Individualist Anarchists: An Anthology of Liberty'' (1881–1908). Transaction Publishers. p. 75.</ref>
=== L'egoísmu stirnerianu d'Estaos Xuníos ===
A fines del sieglu XIX asocedió un gran cisma dientro del individualismu norteamericanu cuando Tucker y dalgunos otros abandonaron la teoría de los [[derechos naturales]] y proclamáronse egoístes según el modelu la filosofía individualista de Max Stirner.
Ente los anarquistes d'Estaos Xuníos que xuntaron al egoismu stirneriano tán [[Benjamin Tucker]], [[John Beverley Robinson (anarchist)|John Beverley Robinson]], [[Steven T. Byington]], [[Hutchins Hapgood]], [[James L. Walker]], [[Victor Yarros]] y [[E. H. Fulton]].<ref name="mcelroy"/> John Beverley Robinson escribió un ensayu llamáu "Egoism" nel cual afirma que'l "egoismu modernu, tal como ye propuestu por Stirner y [[Nietzsche]], y espuestu por [[Henrik Ibsen|Ibsen]], [[George Bernard Shaw|Shaw]] y otros...es la realización pol individuu que...ellos son los unícos individuos"Modern egoism, as propounded by Stirner and [[Nietzsche]], and expounded by [[Henrik Ibsen|Ibsen]], [[George Bernard Shaw|Shaw]] and others, is all these; but it is more. It is the realization by the individual that they are an individual; that, as far as they are concerníi, they are the only individual.".<ref name="robinson">[http://theanarchistlibrary.org/HTML/John_Beverley_Robinson__Egoism.html "Egoism" by [[John Beverley Robinson (anarchist)|John Beverley Robinson]]]</ref>
"Dellos periódicos fueron ensin duldes influyíos pola presentación de ''[[Liberty]]'' del egoismu. Estos incluyeron: ''I'' publicáu por C.L. Swartz, editáu por W.E. Gordak y J.W. Lloyd (toos asociaos de ''Liberty''); ''The Ego'' y ''The Egoist'', los dos editaos por Edward H. Fulton. Ente les publicaciones europees que Tucker siguía taben l'alemana ''[[Der Eigene]]'', editada por [[Adolf Brand]], y ''The Eagle'' y ''The Serpent'', editaos dende Londres.<ref name="mcelroy">{{cita web |url=http://libertariannation.org/a/f62m1.html|títulu="Benjamin Tucker and Liberty: A Bibliographical Essay by Wendy McElroy"|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://libertariannation.org/a/f62m1.html|fechaarchivu=20 d'abril de 2017}}</ref>
Les formes del [[Anarquismu individualista#Italia|anarquismu individualista anti-organizacional italianu]] fueron llevaes a los Estáu Xuníos<ref>"it was in times of severe social repression and deadening social quiescence that individualist anarchists came to the foreground of libertarian activity -- and then primarily as terrorists. In France, Spain, and the United States, individualistic anarchists committed acts of terrorism that gave anarchism its reputation as a violently sinister conspiracy." [http://libcom.org/library/socanlifean2 [[Murray Bookchin]]. ''[[Social Anarchism or Lifestyle Anarchism: An Unbridgeable Chasm]]'']</ref> por individualistes nacíos n'Italia como [[Giuseppe Ciancabilla]] y otros que llamaben a la violenta [[propaganda pol fechu]] ellí. L'historiador anarquista [[George Woodcock]] reporta l'incidente nel cual l'importante [[anarcocomunista]] italianu [[Errico Malatesta]] atopóse envueltu "nuna disputa colos anarquistes individualistes de [[Paterson, New Jersey|Paterson]], quien aportunaben que l'anarquismu implicaba nenguna organización, y que tou home tien d'actuar solamente so los sos impulsos."<ref>Woodcock, George. ''Anarchism: A History of Libertarian Ideas and Movements.'' 1962. pg. 350</ref>
En Nueva York el stirneriano exiliáu italianu [[Enrico Arrigoni]] editó la publicación anarcoindividualista ecléctica ''Eresia'' en 1928 y darréu va ser un miembru al llargu plazu del Libertarian Book Club nesa mesma ciudá.<ref>[https://books.google.com/books?id=8z8mdUYp-6gC&pg=PA169&lpg=PA169&dq=enrico+arrigoni+totalitarian&source=bl&ots=cWwnaU_6sG&sig=Nc944GY6DvsWr0vHpVKcJd6z_Kw&hl=en&ei=_p4KTovsE8Tq0gGNrJGTAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEQQ6AEwBg#v=onepage&q=enrico%20arrigoni%20totalitarian&f=true [[Paul Avrich]]. ''Anarchist Voices: An Oral History of Anarchism in America]''</ref>
=== Anarcocapitalismu ===
[[Ficheru:Murray Rothbard.jpg|thumb|(Rothbard circa 1955).]]
{{AP|Anarcocapitalismu}}
El anarcocapitalismu ye una filosofía [[propietarista]] que considera a la [[propiedá privada]] como un [[derechu natural]] o como un derechu moral, empezando pol derechu a la [[propiedá d'unu mesmu]]. Hai dellos xustificativos filosóficos pal anarcocapitalismu, [[iusnaturalista|iusnaturalistes]] y [[consecuencialista|consecuencialistes]] principalmente. Asina tamién esisten delles variantes de anarcocapitalismu como'l [[paleolibertarismu]], l'[[agorismu]] o'l [[feminismu individualista]], ente otros. Los anarcocapitalistas nun s'oponen en principiu a la propiedá coleutiva cuando'l so propietarios consentir voluntariamente por aciu un mutuu alcuerdu o contratu.
L'anarquismu individualista del sieglu XIX defendía la teoría del valor trabayu. Dellos autores consideren que'l modernu pensamientu anarcocapitalista —tal ye'l casu de [[Murray Rothbard]]— ye'l resultáu a cencielles d'esaniciar la teoría del valor del trabayu de les idees individualistes americanos decimonónicos;<ref name="outhwaite">Outhwaite, William. The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought, Anarchism entry, [[Blackwell Publishing]], 2003, p. 13</ref> remontando los sos oríxenes al economista lliberal [[Gustave de Molinari]].<ref>[http://homepage.mac.com/dmhart/Molinari/Thesis.html Gustave de Molinari and the Anti-Statist lliberal tradition] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20031122151921/http://homepage.mac.com/dmhart/Molinari/Thesis.html |date=2003-11-22 }}, ensayo sobre l'anarquismu de mercáu de Molinari y la so influyencia, por David M. Hart, orixinal de 1973, edición de 2003.</ref> Como la teoría económica camudó, la popularidá de la teoría del trabayu de los economistes clásicos foi reemplazada pola teoría del valor suxetiva de los economístas neo-clásicos. Na actualidá, en rellación a la so producción teórica ya influyencia política, llegó a convertise na corriente más representativa del anarquismu individualista.<ref>{{cita llibru |apellíos=Carson |nome=Kevin |enllaceautor=Kevin Carson |títulu=Studies in Mutualist Political Economy |editorial=BookSurge Publishing |capítulu=Preface |urlcapítulu=http://www.mutualist.org/id112.html |añu=2007 |isbn=1419658697 }} "la mayoría de la xente que s'autodenominen ''anarquistes anarquistes individualistes'' anguaño, son siguidores de la corriente económica austriaca de Murray Rothbard."</ref>
[[Murray Rothbard]], un alumnu de [[Ludwig von Mises]], combinó la Escuela austriaca d'economía del so maestru con una visión absolutista de los derechos humanos y el refugu al Estáu, qu'incorporara al estudiar a los individualistes anarquistes americanos del sieglu XIX, como [[Lysander Spooner]] y [[Benjamin Tucker]].<ref>Blackwell Encyclopaedia of Political Thought, 1987, ISBN 0-631-17944-5, p. 290</ref>
Rothbard define l'anarquismu como «un sistema qu'aprove sanción non llegal pa l'agresión (contra la persona y propiedá)» y dixo que «lo que l'anarquismu propónse faer, entós, ye abolir l'Estáu, esto ye, l'abolición de la institución regularizadora de la coerción agresiva».<ref>Rothbard, Murray N. (1975) [http://www.mises.org/journals/lf/1975/1975_01.pdf ''Society Without A State (pdf)''] ''[[Libertarian Forum]]'' newsletter (January 1975)</ref> Nuna entrevista con ''New Banner'', Rothbard afirmó que «el capitalismu ye la máxima espresión del anarquismu, y l'anarquismu ye la máxima espresión del capitalismu».<ref>[https://web.archive.org/web/20070807211919/http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard103.html ''Exclusive Interview With Murray Rothbard''] The New Banner: A Fortnightly Libertarian Journal (25 February 1972)</ref>
=== Anarquía postizquierda y anarcoinsurrecionalismu d'Estaos Xuníos ===
{{AP|Max Stirner|Anarquismu insurreccionalista}}
[[Murray Bookchin]] identificó a l'anarquía postizquierda como una forma d'anarquismu individualista en ''[[Anarquismu social o anarquismu estético]]'', onde l'identifica «un cambéu dientro de los anarquistes euroamericanos alloñar del [[anarquismu social]] y escontra un anarquismu individualista o d'estilu de vida. Ello ye que l'anarquismu d'estilu de vida güei ta atopando la so principal espresión nel grafiti en aerosol, el nihilismu [[postmoderno]], antirracionalismu, neo[[Anarcoprimitivismu|primitivismu]], antitecnologismu, "terrorismu cultural", neo[[Internacional Situacionista|situacionista]], misticismu, y una "práutica" d'escenificación de "insurrecciones personales" [[Michel Foucault|foucaultianas]]».<ref>''Social Anarchism or Lifestyle Anarchism: An Unbridgeable Chasm'' by [[Murray Bookchin]]</ref>
Una fuerte rellación esiste ente l'anarquía postizquierda y los escritos del anarcoindividualista [[Max Stirner]]. [[Jason McQuinn]] diz que «cuando yo (y otros anarquistes antiideológicos critiquen la ideoloxía, ye siempres dende una perspectica anarquista específicamente crítica basada na filosofía escéptica anarcoindividualista de Max Stirner«.<ref name="Cuchuflito"/> Tamién [[Bob Black]] y [[Feral Faun]]/[[Wolfi Landstreicher]] xuntar al [[anarquismu egoísta]] stirneriano. Bob Black suxirió humorísticamente la idea d'un «stirnerismu marxista».<ref name="groucho marx">[http://sniggle.net/Manifesti/groucho.php "Theses on Groucho Marxism" by [[Bob Black]]]</ref>
[[Hakim Bey]] manifestó que «de la "[[asociación d'egoístes]]" de Stirner procedemos al círculu de "espíritus llibres" de [[Nietzsche]] y dende ellí a les "series pasionales" de [[Charles Fourier]] doblandonos y redoblandonos a nós mesmos inclusive mientres l'Otru multiplicar a sigo mesmu nel eros del grupu».<ref name="Cuchuflito">{{Cita web |url=http://www.left-bank.org/bey/default3.htm |títulu=''Immediatism'' by Hakim Bey |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20091205152300/http://www.left-bank.org/bey/default3.htm |fechaarchivu=2009-12-05 }}</ref> En tantu [[Hakim Bey]] aboga'l nun tener que «esperar pola revolución» sinón que [[inmediatismu|darréu]] pueden buscase espacios (xeográficos, sociales, culturales, imaxinarios) con potencial pa floriar como [[Zona Autónoma Temporal|Zones Autónomes Temporales]], y que tamos buscando por tiempos nos qu'estos espacios sían relativamente abiertos, yá seya per mediu de la neglixencia por parte del Estáu o por cuenta de qu'escaparon de la conocencia de los mapeadores, o por cualesquier otra razón».<ref name="hermetic.com">.[http://www.hermetic.com/bey/taz3.html#labelWaiting "The Temporary Autonomous Zone" by [[Hakim Bey]]]</ref> N'última instancia «de frente, un grupu d'humanos sinergizan los sos esfuercios de realizar deseos mutuos, yá seya pa la bona comida y ánimos, baillar, conversación, les artes de la vida; seique inclusive pal placer eróticu, o pa crear una obra d'arte comunal, o p'algamar l'estáu de felicidá mesmu-en curtiu, una "[[unión d'egoístes]]" (tal como [[Stirner]] poner) na so forma más simple; o, nos términos de [[Kropotkin]], un impulsu biolóxicu básicu escontra'l "[[El sofitu mutuu|sofitu mutuu]]"».<ref name="hermetic.com"/> Hakim Bey escribió amás que "La Sociedá Mackay, de la cual soi miembru activu, ta dedicada al anarquismu de Max Stirner, Benj. Tucker & [[John Henry Mackay]]...La Sociedá Mackay...representa una corriente pocu conocida de pensamientu individualista que nunca curtiu llazos col sindicalismu revolucionariu. [[Dyer Lum]], [[Ezra Haywood|Ezra]] & Angela Haywood representen a esta escuela de pensamientu; Jo Labadie, que escribió pa la publicación Liberty de Tucker, alzóse como llazu que conectó a los anarquistes "plumb line", los anarquistes "filosóficos", y el sector sindicalista y comunista del movimientu; la so influyencia algamó a la Sociedá Mackay al traviés del so fíu, Laurence. Como los Stirneristas Italianos (quien nos influyeron al traviés del nuesu amigu desapaecíu [[Enrico Arrigoni]]) nós sofitamos a toles corrientes anti-autoritaries, a pesar de les sos aparentes contradicciones."<ref>The Mackay Society, of which Mark & I are active members, is devoted to the anarchism of Max Stirner, Benj. Tucker & John Henry Mackay...The Mackay Society, incidentally, represents a little-known current of individualist thought which never cut its ties with revolutionary labor. Dyer Lum, Ezra & Angela Haywood represent this school of thought; Jo Labadie, who wrote for Tucker's Liberty, made himself a link between the american “plumb-line” anarchists, the “philosophical” individualists, & the syndicalist or communist branch of the movement; his influence reached the Mackay Society through his son, Laurance. Like the Italian Stirnerites (who influenced us through our late friend E. Arrigoni) we support all anti-authoritarian currents, despite their apparent contradictions."[http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Hakim_Bey__An_esoteric_interpretation_of_the_I.W.W._preamble.html [[Hakim Bey]]. "An esoteric interpretation of the I.W.W. preamble"]</ref>
En tanto anarcoindividualistas posteriores [[Jason McQuinn]] usó por dalgún tiempu'l seudónnimo de [[Lev Chernyi]] n'honor del anarcoindividualista rusu del mesmu nome mientres [[Feral Faun]] citó al anarcoindividualista italianu [[Renzo Novatore]]<ref name="wolfinovatore2">[http://www.anti-politics.net/feral-faun/whither-now.html Anti-politics.net] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090814005540/http://www.anti-politics.net/feral-faun/whither-now.html |date=2009-08-14 }}, "Whither now? Some thoughts on creating anarchy" by Feral Faun</ref> y traducir al inglés a él<ref name="wolfinovatore">{{cita web|url=http://www.omnipresence.mahost.org/creativenothing.htm|títulu=Towards the creative nothing and other writings by Renzo Novatore|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080820035443/http://www.omnipresence.mahost.org/creativenothing.htm|fechaarchivu=2008-08-20}}</ref> y al nuevu anarcoindividualista italianu Bruno Filippi.<ref name="wolfi">{{cita web
|url=http://theanarchistlibrary.org/HTML/Bruno_Filippi__The_rebel_s_dark_laughter__the_writings_of_Bruno_Filippi.html
|títulu=The rebel's dark laughter: the writings of Bruno Filippi}}</ref>
== L'anarquismu individualista européu ==
L'individualismu anarquista foi una de les trés principales corrientes anarquistes en [[Rusia]], xunto a les más prominentes del [[anarcocomunismu]] y el [[anarcosindicalismu]].<ref name="avruss">{{cita llibru | enllaceautor=Paul Avrich |apellíos = Avrich | nome = Paul | títulu = The Russian Anarchists | editorial = [[AK Press]] | allugamientu = Stirling | añu = 2006 | isbn = 1904859488 |páxina=56}} (Trad. castellana, ''Los anarquistes rusos'', Alianza Editorial).</ref> Los integrantes del individualismu anarquista rusu fueron predominantemente de la [[intelectualidá]] y la [[clase obrera]].<ref name="avruss"/>
Ente los principales individualistes anarquistes europeos atópense [[Max Stirner]], [[Albert Libertad]], [[Shmuel Alexandrov]], [[Anselme Bellegarrigue]], [[Émile Armand]], [[Enrico Arrigoni]], [[Lev Chernyi]], [[John Henry Mackay]], [[James L. Walker]], [[Anarcolepsico]] [[Dora Marsden]], [[Auberon Herbert]], [[Wordsworth Donisthorpe]], [[Henry Meulen]], [[Henry Bool]], [[Han Ryner]], [[Renzo Novatore]], y anguaño [[Hans-Hermann Hoppe]], [[Anthony de Jasay]], [[Jorg Guido Hulsmann]], [[Jesús Huerta de Soto]], [[Carlo Lottieri]], [[Pierre Lemieux]], o [[Michel Onfray]]. Dos autores influyentes nel individualismu anarquista européu fueron [[Friedrich Nietzsche]] y [[Georges Palante]].
L'individualismu anarquista européu tien el so raigañu nel pensamientu de [[William Godwin|Godwin]], [[Pierre-Joseph Proudhon|Proudhon]], [[Herbert Spencer|Spencer]] y [[Max Stirner|Stirner]].
=== Mutualismu ===
{{AP|Mutualismu (teoría económica)}}
El mutualismu ye una corriente de pensamientu anarquista que se remonta a les idees de Pierre-Joseph Proudhon, qu'imaxinaba una sociedá na cual cada persona pudiera tener los [[medios de producción]], individual o colectivamente, con intercambios que representaren cantidaes de trabayu equivalentes nun mercáu llibre.<ref>{{cita web |url=http://www.mutualist.org/|títulu=Mutualist.org Introduction}}</ref> Incorporáu al esquema, diba establecíu un bancu mutualista de creitu, qu'emprestaría a los productores con un mínimu recargu d'interés pa cubrir los costos alministrativos.<ref>Miller, David. 1987. "Mutualism." The Blackwell Encyclopedia of Political Thought. Blackwell Publishing. p. 11</ref> El mutualismu basar na [[Teoría del valor-trabayu]] que postula que cuando'l trabayu o los sos productos son intercambiaos o vendíos, tienen de recibise bienes o servicios incorporando "la cantidá de trabayu necesariu pa producir un artículu de la mesma ya igual utilidá".<ref>Tandy, Francis D., 1896, ''Voluntary Socialism'', capítulu 6, parágrafu 15.</ref> Dellos mutualistes creen que si l'Estáu nun interviniera como resultáu d'un aumentu de la competencia nel mercáu, los individuos nun recibiríen más ingresos qu'aquellos en proporción al trabayu emplegáu.<ref>Tandy, Francis D., 1896, ''Voluntary Socialism'', chapter 6, paragraphs 9, 10 & 22.<br />Carson, Kevin, 2004, ''Studies in Mutualist Political Economy'', capítulu 2.</ref>Los mutualistes oponer a que los individuos llogren beneficios por aciu préstamos, inversiones y rentes, yá que consideren a estos como non-trabayadores. Dalgunos argumenten que si cesara la intervención estatal, estes formes de llogru de ganancies sumiríen debíu al aumentu de competencia en capital.<ref>Tandy, Francis D., 1896, ''Voluntary Socialism'', capítulu 6, parágrafu 19.<br />Carson, Kevin, 2004, ''Studies in Mutualist Political Economy'', capítulu 2.</ref> Anque Proudhon oponer a esti tipu d'ingresos, espresando: "... Nunca quixi dicir que... había que prohibir o suprimir, por decretu, la renta de la tierra y l'interés sobre'l capital. Yo creo que toes estes formes d'actividá humana tendríen de quedar llibres y opcionales pa toos."<ref>''Solución al problema social'', 1848-49.</ref>
Na midida na que asegúrese a los trabayadores el derechu al total del productu del so trabayu, los mutualistes acepten el mercáu y la propiedá privada sobre'l productu del trabayu. Sicasí, tán a favor de títulos condicionales pa la propiedá de la tierra, que la so propiedá solo ver llexitimada mientres durara l'usu o la ocupación de la mesma (a lo que Proudhon llamaba ''posesión'')<ref>Swartz, Clarence Lee. [http://www.panarchy.org/swartz/mutualism.6.html What is Mutualism? VI. Land and Rent]</ref> El mutualismu de Proudhon<ref>Pi y Margall describe sucintamente la idea mutualista de Proudhon: "L'abolición, o a lo menos la estinción gradual de la renta, foi'l pensamientu constante de Proudhon, el desiderátum de tola so vida. A esti fin empunxo los sos más encesos crítiques y les sos más brengosos raciocinios; a esti fin dirixó toles sos afirmaciones y tolos sos proyeutos. En 1848 concibió y plantegó pa consiguilo'l Bancu del Pueblu; siete años dempués volvió a la mesma idea, y presentar correxida y aumentada nel presente Proyeutu d'Esposición perpetua. Esti proyeutu ye perimportante… Tien por oxetu, de la que dir destruyendo la usura so toles sos formes, llegar pasu ente pasu a la constitución y al equilibriu de tolos valores, y sustituyir una regla inmutable de xusticia a la caprichosa llei de la ufierta y la demanda… Proudhon, queriendo echar la recuarta a mal tan grave, trata nel so proyeutu d'amenorgar a la impotencia toa esa alteria de parásitos con poner en contautu a los productores, con cuenta de que, realizando l'aforismu de que se fixo mención, camuden direutamente los artículos de les sos respeutives industries. Crea al efeuto una Sociedá compuesta de los mesmos productores, que'l so númberu d'individuos ye indefiníu, y que'l so capital formar en gran parte cola venta de mercancíes, almitíes en pagu nada menos que poles nueve décimes partes del importe de les aiciones" (Prólogu a Solución del problema social; Sociedá de la esposición perpetua. P. J. Proudhon[http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/politica/solucion/prologo.html]).</ref> inclúi [[Cooperativa de trabayu acomuñáu|cooperatives de trabayadores]] y asociaciones llaborales<ref>Hymans, E., ''Pierre-Joseph Proudhon'', páxs. 190-1,<br />Woodcock, George. ''Anarchism: A History of Libertarian Ideas and Movements'', Broadview Press, 2004, páxs. 110 & 112</ref> porque "ensin elles, estableceríense rellaciones ente subordinaos y superiores, de lo que se siguiríen dos... castes d'amos y obreros asalariaos, lo cual anoxa a una sociedá llibre y democrático", polo qu'entós "faise necesariu pa los obreros conformar por sí mesmes asociaciones democrátiques, con iguales condiciones pa tolos sos miembros, so pena de recayer nel feudalismu."<ref>''Xeneral Idea of the Revolution'', Pluto Press, páxs. 215-216 y p. 277</ref>
Los mutualistes, siguiendo a Proudhon, considerábense orixinalmente como socialistes llibertarios, pero anguaño dalgunos abandonaron la teoría del valor-trabayu. Los mutualistes estremáronse del socialismu d'estáu y nun defenden el control de los medios de producción.<ref>Benjamin Tucker espresaba estes diferencies nel so artículu ''State Socialism and Anarchism,'' (''Socialismu d'Estáu y Anarquismu''): "Proudhon y Warren atopáronse incapaces de sancionar cualquier plan de captura del capital pola sociedá. Pero, anque opuestos a la socialización de la propiedá del capital, yeren partidarios, sicasí, de socializar los sos efeutos al faer el so usu beneficiosu pa toos en llugar d'un mediu pa emprobecer a munchos y arriquecer a unos pocos. Y cuando la lluz facer na so mente, vieron qu'esto podía ser llográu al someter al capital a la llei natural de la competencia, llevando asina'l preciu del so usu al nivel del preciu de costu, - esto ye, namás de los gastos incidentales de la so manipulación y tresferencia. Arriendes d'ello, llevantaron la bandera de la Llibertá Absoluta de Comerciu, tantu del comerciu nacional como internacional, convirtiendo al laissez faire en regla universal, consecuencia lóxica de la doctrina de Manchester. So esta bandera empezaron la so llucha contra los monopolios, yá seya los monopoliu totalitariu de los Socialistes d'Estáu, o los distintos monopolios de clase que güei prevalecen."
</ref>
=== Anarconaturismu ===
[[Ficheru:Walden Thoreau.jpg|150px|thumb|right|''[[Walden]]'' por [[Henry David Thoreau]], influyencial escritu ecoanarquista tempranu]]Otra importante corriente especialmente dientro de los grupos anarcoindividualistas franceses y españoles foi'l [[naturismu]].<ref name="frenchexperimentation"/> El naturismu promovía un puntu de vista ecoloxista, pequeñes comuñes ecolóxiques, y más prominentemente el nudismu como una forma d'evitar l'artificialidá de la sociedá industrial de mases.<ref name="naturismu">{{cita web|url=http://www.nodo50.org/ekintza/article.php3?id_article=310|títulu="EL NATURISMU LLIBERTARIU NA PENÍNSULA IBÉRICA (1890-1939)" by Josep Maria Roselló|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120320014704/http://www.nodo50.org/ekintza/article.php3?id_article=310|fechaarchivu=20 de marzu de 2012}}</ref> Los anarcoindividualistas naturistes víen al individuu nos sos aspeutos biolóxicos, físicos y psicolóxicos y trataben d'evitar les determinaciones sociales.<ref name="naturismu"/>"l'individuu ye vistu na so dimensión biolóxica -física y psíquica- dexándose la social."<br />"EL NATURISMU LLIBERTARIU NA PENÍNSULA IBÉRICA (1890-1939)" by Josep Maria Rosell</ref> Una importante influyencia temprana nesta llinia foi l'americanu [[Henry David Thoreau]] y el so famosu llibru ''[[Walden]]''.<ref name="frenchexperimentation"/> Importantes promotores anarcoindividualistas franceses del anarconaturismu fueron [[Henri Zisly]] y [[Emile Gravelle]] los cualos collaboraron en publicaciones como ''La Nouvelle Humanité'' followed by ''-y Naturien'', ''-y Sauvage'', ''L'Ordre Naturel'', y ''La Vie Naturelle''.<ref name="naturismu2">{{cita web|url=http://www.eskimo.com/~recall/bleed/1121.htm|títulu=The daily bleed|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160701210750/http://www.eskimo.com/~recall/bleed/1121.htm|fechaarchivu=2016-07-01}}</ref>
=== Ilegalismu y insurreccionalismu ===
{{AP|Ilegalismu|Anarquismu insurreccionalista}}
El ilegalismu<ref name="repitida_4">[http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm The "Illegalists"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150908072801/http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm |date=2015-09-08 }}, by Doug Imrie (published by [[Anarchy: A Journal of Desire Armed]])</ref> ye una corriente anarquista que se desenvolvió de primeres en Francia, Italia, Bélxica y Suiza mientres la primer década del sieglu XX, como un desprendimientu del individualismu stirneriano.<ref name="inanrcillegal">" Paralelamente a la corriente d'anarquismu social y el coleutivismu anarquista, había una corriente individualista que los sos partidarios resaltaben la so llibertá individual y aconseyaben a otros individuos a portase d'igual manera. L'actividá anarquista individualista tomaba tol espectru d'alternatives a la sociedá autoritaria, subvirtiéndola socavando el so estilu de vida puntu por puntu. "D'esta miente, el robu, la falsificación, la estafa y los asaltos convertir nuna manera de vida pa cientos d'individualistes, como yá lo yera pa miles de proletarios marxinales. La fola d'atentaos esplosivos y asesinatos anarquistes de la década de 1890 ([[Auguste Vaillant]], [[Ravachol]], [[Emile Henry]], [[Sante Caserio]]) y la práutica del ilegalismu dende mediaos de la década anterior hasta l'entamu de la [[Primer Guerra Mundial]]([[Clément Duval]], Pini, [[Marius Jacob]], la banda de [[Jules Bonnot]]) fueron dos aspeutos de la mesma ofensiva proletaria, anque s'espresó nuna práutica individualista, que yera complementaria a los grandes movimientos de mases en llucha contra'l capital."</ref> Los ilegalistas de normal nun trataben d'atopar una base moral pa xustificar les sos aiciones; la mayor parte de los actos ilegalistas fueron fechos a cencielles pa satisfaer les sos necesidaes y deseos personales, non siempres fueron como medios p'algamar fines más elevaos,<ref>Parry, Richard. ''The Bonnot Gang''. Rebel Press, 1987. p. 15</ref> anque dalgunos cometieron crímenes dientro de lo que se conoció como [[propaganda pol fechu]].<ref name="repitida_4"/> Los ilegalistas fueron partidarios tanto de l'[[aición direuta]], como de la propaganda pol fechu.<ref>{{cita web
|url = http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm
|títulu = The Illegalists - By Doug Imrie <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu = 2009
|autor =
|enllaceautor =
|idioma =
|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20150908072801/http://recollectionbooks.com/siml/library/illegalistsDougImrie.htm
|fechaarchivu = 8 de setiembre de 2015
}}</ref>
Influyíos pol teóricu Max Stirner (filósofu del [[Anarquismu egoísta|egoísmu]]) según pola frase de [[Proudhon]] ("la propiedá ye un robu"), [[Clément Duval]] y [[Marius Jacob]] propunxeron la teoría de la ''reprise individuelle'' (ver ''[[Espropiación individual]]'').
[[Ficheru:Ataque chantilly bonnot.jpg|180px|left|thumb|La banda de Bonnot asaltando l'axencia de Chantilly, según el suplementu ilustráu del ''Petit Journal'']]
El ilegalismu algamó primero prominencia na xeneración d'europeos inspiraos nes tensiones sociales de la década 1890, mientres la cual [[Ravachol]], [[Émile Henry]], [[Auguste Vaillant]], y [[Sante Geronimo Caserio]] cometieron griespos crímenes en nome del anarquismu,<ref name="illegalanticap">"Previu a la Primer Guerra Mundial, Francia foi l'únicu llugar documentáu onde esistió un movimientu revolucionariu anarquista qu'abrazó l'actividá illegal como una práutica revolucionaria."[https://web.archive.org/web/20081120083916/http://www.defenestrator.org/roblosricos/writings/illegalism.htm "Illegalism" por Rob los Ricos]</ref> dientro del marcu de la propaganda pol fechu. La banda francesa d'asaltantes de [[Jules Bonnot]] foi'l más famosu grupu en prauticar el ilegalismu.
El [[anarquismu insurreccionalista]] actual ye herederu del antiorganizacionismu italianu y del ilegalismu francés d'entamos del sieglu XX.<ref>[https://web.archive.org/web/20090908225253/http://www.anarkismu.net/newswire.php?story_id=4324 ''Anarquismu, insurrecciones y insurreccionalismu''], por Joe Black.</ref> Esta corriente presenta delles influyencies individualistes, anque tamién puede ser consideráu como parte del [[Anarquía postizquierda|anarquismu post-izquierda]]. Conciben les rellaciones individuales sobre la base de grupos d'afinidá,<ref>''El grupu d'afinidá'', por Killing King Abacus [https://web.archive.org/web/20010412110920/http://www.geocities.com/kk_abacus/insurr3.html]</ref> que nun sacrifiquen l'autonomía individual, autodefiniéndose como “un movimientu coleutivu de realización individual”.<ref>[http://flag.blackened.net/pdg/textos/testos/ai_ferri_corti.htm Ai ferri corti. Romper con esta realidá, los sos defensores y los sos falsos críticos]; este ye unu de los principales manifiestos insurreccionalistas, y foi traducíu a dellos idiomes.</ref><ref>Alfredo Bonanno, sostién que "Verdaderamente la insurrección ye un fechu individual y...llevamos con nós estos valores d'insurrección, estos valores revolucionarios, estos valores anarquistes y midir nun enfrentamientu nel que nun tamos namái nós." ([http://pdg.mahost.org/textos/testos/tension_anarquista.htm La tensión anarquista]).</ref> El principal teóricu del insurreccionalismu ye l'italianu [[Alfredo M. Bonanno]], autor de dellos escritos onde espón los principales argumentos d'esta corriente. Otros autores insurreccionalistas son Constantino Cavalleri<ref>[http://www.geocities.com/cica_web/anarquistes/posindustrial/indice.htm L'anarquismu na sociedá posindustrial], publicáu por Llavor d'Anarquia, 2002.</ref>[[Wolfi Landstreicher]] y Killing King Abacus<ref>http://pdg.mahost.org/textos/testos/notes-sobre-anarqismu-insurreccional.htm Delles notes sobre anarquismu insurreccional]</ref> L'individualismu insurreccionalista recién recibió influyencies de la crítica posmoderna a la modernidá;<ref>[https://books.google.com.ar/books?id=OhXi8bWmXsAC&pg=PA5&dq=insurrectionalism+anarchism&lr=#PPA5,M1 Contemporary anarchiststudies an introductory anthology of anarchy in the academy], escritu por Randall Amster, Abraham DeLeon, Luis A. Fernandez, Anthony J. Nocella II, Deric Shannon
Publicáu por Taylor & Francis,ISBN 0-203-89173-2, 9780203891735</ref> de la mesma, realiza una crítica a les organizaciones permanentes nel anarquismu clásico y el anarcosindicalismu<ref>{{cita|Los insurreccionalistas intenten definir la organización formal como “organizaciones permanentes que sinteticen toles lluches nuna única organización, y organizaciones que medien les lluches cola instituciones de dominación. Les organizaciones permanentes tienden a tresformase n'instituciones que s'alcen enriba del ensame en llucha. Tienden a desenvolver una xerarquía formal o informal y a quitar el poder al ensame... La constitución xerárquica de les rellaciones de poder remueve les decisiones del momentu en que ye necesariu tomales y allugar dientro de la organización... les organizaciones permanentes tienden a tomar decisiones ensin basase nes necesidaes de dalgún oxetivu o aición específicu, sinón que nes necesidaes de la organización, especialmente, de la so preservación. La organización convertir nun fin en sí mesmu”.
|[https://web.archive.org/web/http://www.anarkismu.net/newswire.php?story_id=4324 ''Anarquismu, insurrecciones y insurreccionalismu''], por Joe Black.}}</ref>
El insurreccionalismu desenvolvióse principalmente n'Italia, España, Grecia<ref>"Como ideoloxía, el insurreccionalismu aniciar nes peculiares condiciones d'Italia y Grecia na post-guerra" ([https://web.archive.org/web/20090908225253/http://www.anarkismu.net/newswire.php?story_id=4324 ''Anarquismu, insurrecciones y insurreccionalismu''], por Joe Black.)</ref> y Estaos Xuníos, y adquirió cierta notoriedá por delles aiciones direutes violentes n'Europa, y pola participación disruptiva nel movimientu antiglobalización.<ref>[https://web.archive.org/web/20090509200518/https://www.scribd.com/doc/13684799/Daniel-Barret-Los-sedicisos-espertares-de-la-anarquia Los sediciosos espertares de l'anarquía], por Daniel Barret. Esti sociólogu uruguayu sostién que'l insurreccionalismu nun ye un fenómenu que que se diera n'América Llatina coles mesmes carauterístiques que n'Europa y los EE.UU, polo que ye "una concepción fecundo y abierto que frecuentemente ye amenorgada en términos espectaculares a les sos espresiones violentes y que, nesa midida, termina siendo tan vilipendiada como desconocida por propios y ayenos. La so apaición nel tiempu, entós, torga inda una visualización clara y por ello ye preferible falar antes de “informalismu” organizativo que d'un insurreccionalismu dafechu constituyíu como tal." ([https://web.archive.org/web/20090714040720/http://caosmosis.acracia.net/?p=477 El mapa del espertar anarquista: la so espresión llatinoamericana])</ref> El [[anarcoinsurrecionalista]] italianu [[:it:Michele_Fabiani#Chi_.C3.A8_Michele_Fabiani|Michele Fabiani]] escribe dende una postura anarcoindividualista n'ensayos como ''Critica individualista anarchica alla modernità''.<ref>{{cita web|url=http://www.anarchaos.it/?p=184|títulu="Critica individualista anarchica alla modernità" by Michele Fabiani|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090909052618/http://www.anarchaos.it/?p=184|fechaarchivu=9 de setiembre de 2009}}</ref>
=== Francia ===
A partir del legáu de Proudhon y Stirner surdió una fuerte tradición d'anarquismu individualista francés. Una de les primeres influyencies foi [[Anselme Bellegarrigue]]. Parte de la revolución francesa de [[1848]], foi l'autor y editor de ''Anarchie, Journal de l'Ordre'' y de ''Au fait ! Au fait ! Interprétation de l'idée démocratique'' y escribió un precoz ''Manifiestu Anarquista'' en 1850. ''Autonomie Individuelle'' foi una publicación anarcoindividualista qu'esistió dende 1887 a 1888. Foi editada por Jean-Baptiste Louiche, Charles Schæffer y Georges Deherme.<ref>http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?roble258 Autonomie Individuelle (1887 — 1888)</ref>
[[Ficheru:Han Ryner.JPG|thumb|150px|[[Han Ryner]]]]Darréu esta tradición siguió con intelectuales como [[Albert Libertad]], [[André Lorulot]], [[Émile Armand]], [[Victor Serge]], [[Zo d'Axa]] y [[Rirette Maitrejean]] desenvolviendo la teoría nel principal periódicu anaqruista en Francia, ''L'Anarchie'' en 1905. Per fuera d'esta publicación, [[Han Ryner]] escribió un ''Petit Manuel individualiste'' (1903).
L'individualismu anarquista francés presentaba una diversidá de posiciones, por casu, con al respeutive de la [[violencia]] y la [[non-violencia]], ente otros tópicos. Emile Armand refugaba la violencia y sofitaba al [[mutualismu (teoría económica)|mutualismu]] favoreciendo la [[teoría del valor suxetivu]],<ref>"FULL AND UNRESTRICTED RIGHT to determine and change the value or price of any goods, either one's own products or consumer goods, of whatever kind, according to one's own discretion. Likewise untouchable is the right to negotiate in this respect, to use an arbitrator or to do without any determination of values."</ref> ente qu'amás yera un célebre propagandista del [[amor llibre]], pero sicasí Albert Llibertá y Zo d'Axa fueron influyentes en círculos qu'aceptaben los métodos violentos al estilu de la [[propaganda pol fechu]], amás de xuntar al [[Sistema comuñal|comunitarismu]] o al [[anarcocomunismu]]<ref name="libertadcommuniste">"Llibertá yera un rebelde, que nun lluchaba nin per fuera (en comunidaes/colonies) nin al llau de la sociedá (los éducationnistes), sinón nel so senu. Va Ser tomáu como una figura del anarquismu individualista, sicasí, nunca se va reivindicar asina, yá que magar nun refugaba l'individualismu, Llibertá reivindicaba'l comunismu; más tarde, Mauricius, que yera unu de los editores del periódicu "l'Anarchie" va dicir "nun faíamos ilusiones, sabíamos bien qu'esta lliberación total del individuu na sociedá capitalista yera imposible y que la realización de la so personalidá podría faese namái nuna sociedá razonable, que'l so comunismu llibertariu paecíanos ser la meyor espresión." Llibertá ta acomuñáu cola dinámica de rebelión individual radical nel proyeutu d'emancipación coleutiva. Él aportunaba na necesidá de desenvolver el sentimientu de compañerismu, col fin de reemplazar la competencia, que yera la moral de la sociedá burguesa."{{enllaz rotu|1=[http://savoir.pingouin.org/index.php/Albert_Libertad "Albert Libertad"] |2=http://savoir.pingouin.org/index.php/Albert_Libertad |bot=InternetArchiveBot }}</ref> y refugar el trabayu. Per otru llau, Han Ryner conciliaba l'anarquismu col [[estoicismu]]. Sicasí, los círculos individualistes franceses teníen un marcáu sentíu de la llibertá individual y de la esperimentación. El [[naturismu]] y el [[amor llibre]] fueron materies con una fuerte influyencia nestos círculos individualistes, espandiéndose al restu de los anarquistes, inclusive llegando a surdir ente los individualistes españoles.<ref name="frenchexperimentation" />
[[Ficheru:Emilearmand01.jpg|thumb|130px|[[Émile Armand]], anarcoindividualista francés y propagandista del [[amor llibre]]]]
[[Emile Armand]] llamaba a vivir so les condiciones y formes mesmes deseyaes nel [[inmediatismu|presente]], revelándose contra'l condicionamento social na vida cotidiana y per mediu del vivir con aquellos que se tien una [[grupu d'afinidá|afinidá grupal]] a unu n'alcuerdu colos valores y los deseos que se comparte.<ref name="lifeactivity">{{cita web |url=http://www.spaz.org/~dan/individualist-anarchist/library/emile-armand/life-activity.html|títulu="Anarchist Individualism as a Life and Activity" by Emile Armand}}</ref> L'afirma que l'anarquista individualista ye un "presentista" y que "el nun podría, ensin mal razonamientu o unu ilóxicu, pensar nel sacrificar el so ser, hasta la venida d'un estáu de coses que'l nun esfrutaría [[inmediatismu|darréu]]".<ref name="immediatism">{{cita web |url=http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/worldwidemovements/armand.html|títulu="The future society" by Emile Armand}}</ref>
"Nesti sentíu, les posiciones teóriques y les esperiencies vitales del individualista francés son fondamente iconoclastes y escandaloses, inclusive ente bona parte de los medios llibertarios. La reivindicación del naturismu nudista, la defensa a estazón de los medios anticoncepcionales, la idea de “uniones d'egoístes” cola finalidá esclusiva de la práutica sexual (camaradería amorosa), que va tratar de poner en práutica, non ensin dificultaes, van marcar la so forma de pensar y actuar, y va favorecer almiración ente unos, y un fuerte refugu ente otros."<ref name="frenchexperimentation">{{cita web |url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944|títulu=''La insumisión voluntaria. L'anarquismu individualista español mientres la dictadura y la Segunda República'' por Xavier Díez}}</ref>
Dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]] anarcoindividualistas francés agropados xunto con [[Emile Armand]], publiquen ''[[L'Unique]]''. ''L'Unique'' publicar dende 1945 a 1956 con un total de 110 númberos.<ref>{{cita web|url=http://www.alasbarricadas.org/ateneovirtual/index.php/%C3%89mile_Armand|títulu=Émile Armand in A les barricaes.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120214231937/http://www.alasbarricadas.org/ateneovirtual/index.php/%C3%89mile_Armand|fechaarchivu=2012-02-14}}</ref><ref>http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?roble1 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190717111311/http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?roble1 |date=2019-07-17 }} Unique, L' (1945 - 1956)</ref>
=== Italia ===
N'Italia l'anarquismu individualista tenía un fuerte enclín escontra'l [[ilegalismu]] y la violencia, por aciu la [[propaganda pol fechu]], similar al anarquismu individualista francés, pero quiciabes daqué más estremu. Nesti aspeutu podemos tener en considerancia los bultables magnicidios llevaos a cabu polos individualistes [[Giovanni Passannante]], [[Sante Caserio]], [[Michele Angiolillo]], [[Luigi Luccheni]], [[Gaetano Bresci]] qu'executó al rei [[Umberto I]]. Caserio vivió en Francia, siendo contemporaneu del ilegalismu francés; darréu asesinó al presidente de la república francesa [[Sadi Carnot]]. Los raigaños teóricos del actual [[anarquismu insurreccionalista]] pueden ser rastrexaes hasta fines del sieglu XIX, combinando'l criticismu del individualismu italianu a les organizaciones y asociaciones permanentes, con una visión socialista clasista. Mientres l'ascensu del fascismu esti pensamientu foi'l motivador por que [[Gino Lucetti]], [[Michele Schirru]] y [[Angelo Sbardellotto]] trataren d'esaniciar por aciu un atentáu a [[Benito Mussolini]].
[[Ficheru:Novatore.jpg|thumb|left|150px|[[Renzo Novatore]]]]
Nel [[anarcocomunismu]] italianu esistió tamién una aguada individualista basada nes idees de [[Kropotkin]], conocida como ''antiorganizacionista'', que'l so individualismu basar en cuestiones de táctica y organización, anque nun difería demasiáu na so propuesta final d'otros enclinos comunistes.<ref>Cerrito, Gino. ''Dall' insurrezionalismu alla Settimana Rossa'', CP Editrice, Florencia, 1977.</ref> Nos entamos del sieglu XX foi importante'l trabayu intelectual de [[Renzo Novatore]] que taba influyíu por Stirner, [[Friedrich Nietzsche]], [[Georges Palante]], [[Oscar Wilde]], [[Henrik Ibsen]], [[Arthur Schopenhauer]] y [[Charles Baudelaire]]. Collaboró en numberosos periódicos anarquistes y participó nes corrientes [[futurismu|futuristes]] de vanguardia. El so pensamientu alliniar col irrespeto stirneriano a la propiedá privada, solamente reconociendo la propiedá sobre'l mesmu espíritu.
Novatore collaboró na publicación individualista ''Iconoclasta!'' xunto al nuevu [[stirner]]iano y [[ilegalismu|ilegalista]] [[Bruno Filippi]]<ref name="wolfi"/>Novatore perteneció al enclín izquierdista del movimientu vanguardista del [[futurismu]] xunto a otros anarcoindividualistas futuristes como Dante Carnesecchi, [[Leda Rafanelli]], Auro d'Arcola, y Giovanni Governato.<ref>{{cita web|url=http://www.novatore.it/Una_biografia.html|títulu=Novatore: una biografia|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110722043805/http://www.novatore.it/Una_biografia.html|fechaarchivu=22 de xunetu de 2011}}</ref> Tamién Pietro Bruzzi editó la publicación ''L'Individualista'' nos 1920s xunto con Ugo Fedeli y Francesco Ghezzi pero dicha publicación foi suprimida pol nuevu gobiernu fascista.<ref>{{cita web|url=http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm#Indivi-dualista|títulu="L'Indivi-dualista"�|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050912183329/http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm#Indivi-dualista|fechaarchivu=12 de setiembre de 2005}}</ref> Pietro Bruzzi tamién collaboró cola publicación ''Eresia'' de [[Nueva York]] editada por [[Enrico Arrigoni]]
Dempués de la Segunda Guerra Mundial 1945 mientres el Congresu Fundador de la [[Federación Anarquista Italiana]] esiste la presencia de anarcoindividualistas liderar por Cesar Zaccaria. Dempués mientres el IX Congresu de la [[Federación Anarquista Italiana]] en [[Carrara]] de 1965 un grupu decide dixebrase de la Federación pa posterioriormente crear el ''Gruppi di Iniziativa Anarchica''. Nos setenta taba mayoritariamente "nutrida sobremanera de veteranos anarcoindividualistas d'orientación [[anarcopacifismu|pacifista]], [[naturismu|naturista]], etcétera defende l'autonomía personal y refuga a raxatabla toa forma d'intervención nos procesos del sistema, como sería por casu el sindicalismu. El so voceru ye L'Internazionale con sede n'Ancona.".<ref>"Los anarco-individualistes, G.I.A...Una dixebra de la FAI producida nel IX Congresu (Carrara, 1965) producióse cuando un sector d'anarquistes d'enclín humanista refuguen la interpretación qu'ellos xulguen disciplinaria del ''pactu asociativu" clásicu, y crean los GIA (Gruppi di Iniziativa Anarchica)."[https://web.archive.org/web/20110513120938/http://www.almeralia.com/bicicleta/bicicleta/ciclu/01/17.htm "El movimientu llibertariu n'Italia" by ''Bicicleta. REVISTA DE COMUNICACIONES LLIBERTARIES'' Year 1 Non. Payares, 1 1977]</ref>
=== España ===
España recibió influyencies del individualismu anarquista norteamericanu, pero tuvo más venceyáu coles corrientes franceses. Al entamu del sieglu XX l'individualismu n'España tomó puxanza gracies a los esfuercios d'homes como [[Doráu Montero]], [[Ricardo Mella]], [[Federico Urales]], [[Miguel Giménez Igualada]] y [[J. Elizalde]], traduciendo a los individualistes franceses y americanos.<ref name="frenchexperimentation" /> Importantes nesti sentíu fueron publicaciones periódiques como ''La Idea Llibre'', ''[[La Revista Blanca]]'', ''Ética'', ''[[Iniciales]]'', ''Al marxe'' y ''Nós''. Los pensadores que más influyeron nel individualismu hispanu fueron Stirner, [[Emile Armand]] y [[Han Ryner]]. Al igual qu'en Francia, l'espardimientu del [[esperantu]] tuvo la so importancia, lo mesmo que movimientos culturales como'l [[naturismu]] y el [[amor llibre]].<ref name="frenchexperimentation" /> Tiempu dempués, los mesmos Armand y Ryner fixeron les sos contribuciones pa la prensa individualista española. La idea de Armand de "camaradería amorosa" tuvo un rol importante na lliberación sexual y la realización individual.<ref name="frenchexperimentation" />
La prensa anarcoindividualista española yera lleida llargamente por miembros de grupos [[anarcocomunismu|anarcocomunistes]] y por miembros de la central [[Anarcosindicalismu|anarcosindicalista]] [[Confederación Nacional del Trabayu|CNT]]. Tamién en sí prominentes anarcoindividualistas como [[Federico Urales]] y [[Miguel Giménez Igualada]] fueron miembros de la CNT y el anarcoindividualista J. Elizalde foi miembru fundador y primer secretariu de la [[Federación Anarquista Ibérica]].<ref>Xavier Diez. ''L'anarquismu individualista n'España: 1923-1938.'' ISBN 978-84-96044-87-6</ref>
Na actualidá, académicos de la [[escuela austriaca]] como [[Jesús Huerta de Soto]] y dellos analistes del [[Instituto Juan de Mariana]]<ref>{{cita web|url=http://www.elconfidencial.com/cache/2008/11/15/sociedá_88_impuestos_drogues_prostitutes.html|títulu=Impuestos non, drogues y prostitutes sí}}</ref><ref>Jesús Huerta de Soto. ''Nuevos estudios d'economía política''. ISBN 978-84-7209-440-6</ref> son esponentes del heriedu de la filosofía del anarquismu individualista manifestada nel anarcocapitalismu.<ref>''The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought'', [https://books.google.es/books?id=Y8KUQCMGyssC&printsec=frontcover&dq=The+Blackwell+dictionary+of+modern+social+thought#PPA14,M1 p. 14], diz nel apartáu «Anarquismu» que'l ''«anarquismu individualista, renacíu como anarcocapitalismu, ye un enclín significante na Nueva Derecha llibertaria»''. A la fin de la entrada, dirixe a la entrada ''«Libertarianism»'', onde na [https://books.google.es/books?id=Y8KUQCMGyssC&printsec=frontcover&dq=The+Blackwell+dictionary+of+modern+social+thought#PPA437,M1 p. 437] señala que ''«ye individualismu na so forma estrema.»''</ref> El anarcocapitalismu español, como particularidá, recueye la tesis de Murray Rothbard de que la [[Escuela de Salamanca]] nel [[Sieglu d'Oru]] ye un precedente filosóficu, xurídicu y económicu remotu de delles tesis llibertaries.<ref>[https://web.archive.org/web/20091009084822/http://www.jesushuertadesoto.com/pdf_nuevosestudios/cap18.pdf In memoriam M.N. Rothbard], vease Raigaños salmantinas de la escuela austriaca, por Jesús Huerta de Soto</ref>
Anguaño unu de los mayores esponentes del anarcoindividualismu n'España ye l'escritor y periodista [[Fernando Sánchez Dragó]].
=== Alemaña ===
[[Ficheru:John Henry Mackay.gif|thumb|140px|[[John Henry Mackay]]]]N'Alemaña los más importante propagandista de los ideales del individualismu anarquista foi'l xermanu escocés [[John Henry Mackay]]. Fundió'l [[Anarquismu egoísta|egoísmu]] de [[Stirner]], a quien amás ''afayó'' como anarquista, coles posiciones de Benjamin Tucker y foi quien tradució al alemán a esti postreru. Dos testos semi-ficcionales de la so autoría, ''Die Anarchisten'' y ''Der Freiheitsucher'', contribuyeron a la teoría individualista actualizando les temátiques egoístes na considerancia del movimientu anarquista. Traducciones al inglés d'estos trabayos llegaron al [[Reinu Xuníu]] y a los círculos individualistes estadounidesnses lideraos por Tucker.<ref name="mckay">{{cita web|url=http://tmh.floonet.net/articles/tariley.html|títulu="New England Anarchism in Germany" por Thomas A. Riley|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120207130957/http://tmh.floonet.net/articles/tariley.html|fechaarchivu=7 de febreru de 2012}}</ref> MacKay ye tamién conocíu como unu de los primeros activistes importantes d'Europa polos derechos de los [[LGBT]].
[[Ficheru:Adolf Brand ca. 1930.jpg|thumb|left|200px|[[Adolf Brand]]]][[Adolf Brand]] foi un [[anarquista]] [[stirner]]iano y unu de los primeros activistes homosexuales y el primeru nel mundu n'editar de forma regular una revista pa homosexuales<ref>[[Karl Heinrich Ulrichs]] publicara yá en [[1870]] la revista ''Urnings'', de la que namái s'editó un númberu. (Kennedy, Hubert, ''Karl Heinrich Ulrichs: First Theorist of Homosexuality'', en: 'Science and Homosexualities', ed. Vernon Rosario (S. 26–45). Nueva York: Routledge, 1997.)</ref> llamada ''[[Der Eigene]]'' ([[1896]]-[[1932]]). El nome remontar a la obra de [[Max Stirner]] ''[[Der Einzige und sein Eigentum]]'' (''L'únicu y la so propiedá''). El subtítulu yera ''Monatsschrift für Kunst und Leben'' (''Revista mensual sobre l'arte y la vida''). Nos primeros númberos tamién trataron temes como la filosofía de Stirner y l'[[anarquismu]], temes qu'apenes apaecieron nos siguientes años. ''Der Eigene'' contenía a partir de 1898 principalmente poemes, prosa, semeyes de desnudos y dibuxos. Los principales collaboradores fueron [[Benedict Friedlaender]], [[Klaus Mann|Klaus]] y [[Thomas Mann]], [[Theodor Lessing]], [[Erich Mühsam]], [[Fidus]] y [[Sascha Schneider]].
Nesi país tamién apaeció la publicación ''[[Der Einzige]]'' (1919-1925), editada polos primos Anselm Ruest (pseud. de Ernst Samuel) y Mynona (pseud. de [[Salomo Friedlaender]]). El títulu de la publicación provién del nome n'alemán del llibru de Stirner ''Der Einzige und sein Eigentum''. La publicación tamién taba influyida por [[Friedrich Nietzsche]]<ref>Constantin Parvulescu. [http://proquest.umi.com/pqdlink?Ver=1&Exp=06-03-2016&FMT=7&DID=1216724481&RQT=309&attempt=1&cfc=1 ''"Der Einzige" and the making of the radical Left in the early post-World War I Germany'']. University of Minnesota. 2006]</ref>y taba coneutada a la espresión artística del [[espresionismu]] y la transición dende esta escontra'l [[dada]]<ref>"...the dadaist objections to Hiller´s activism werethemselves present in expressionism as demonstrated by the seminal roles played by the philosophies of [[Otto Gross]] and Salomo Friedlaender". Seth Taylor. ''Left-wing Nietzscheans: the politics of German expressionism, 1910-1920''. Walter De Gruyter Inc. 1990</ref>
Anarcoindividualista alemanes contemporáneos son [[Hans-Hermann Hoppe]] y [[Jörg Guido Hülsmann]].
=== Rusia ===
Unu de los primeros antecedentes del anarquismu individualista rusu foi'l movimientu nihilista<ref>'''Nihilismu''': deriváu de la pallabra llatina "nihil", que significa "nada"[http://www.etymonline.com/index.php?search=anarchism&searchmode=none Online Etymology Dictionary].</ref> de la década de 1860, quien refugaben toa autoridá y la moralidá burguesa. Tres l'asesinatu del zar Alejandro II en [[1881]], los nihilistes fueron conocíos por toa Europa como partidarios de la violencia como mediu p'algamar cambeos políticos.<ref>Pa una curtia reseña del nihilismu ruos, ver [http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/historia/memories/4c.html ''Memories d'un revolucionariu''] de P. Kropotkin</ref>
L'anarquismu individualista en Rusia, amás foi bien influyíu poles idees de Stirner y Nietzsche, y tuvo bien acomuñáu a la bohemia intelectual y artístico, según a sectores marxinaos; tamién esistió un enclín inspiráu en [[Tolstoi]], de calter pacifista y raigañu cristianu.<ref>P. Avrich, ''Anarchists in the Russian Revolution'', Thames and Hudson, 1973, p.13.</ref> Mientres los años previos ya inmediatos a la Revolución rusa de 1905, l'individualismu anarquista -anque nun foi l'únicu enclín anarquista que fizo usu del terrorismu- espresar en numberosos atentaos y asesinatos, que los convertiríen nos héroes del campesinado y los marxinaos.<ref>[http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/worldwidemovements/anarchisminrussia2.html History of Anarchism in Russia] por Y. Yaroslavsky</ref>
A pesar del so fuerte enclín antiorganizacionista, dellos grupos d'anarquistes rusos integraron la [[Confederación Nabat]], xunto con anarcocomunistes y anarcosindicalistes. Los anarquistes individualistes rusos combinaben les teoríes individualistes clásiques europees, col comunismu, el nihilismu y el populismu, conformando dacuando teoríes ecléctiques, como'l ''inter-individualismu'' de los hermanos Bratia y Abba Gordin, autores del ''Manifiestu Panarquista'' de Moscú (1918).<ref>''Los anarquistes rusos'', Paul Avrich. Alianza, 1974, p. 253.</ref> Un importante individualista anarquista foi'l poeta [[Lev Chernyi]], comprometíu na resistencia contra la esguilada de poder del [[Partíu Bolxevique]]. Xuntó principalmente a la filosofía de Stirner y les idees de Tucker. Morrió probablemente fusiláu o so tortures depués de ser deteníu pola [[Cheka]], acusáu de participar nun atentáu con esplosivos contra la sede del Partíu Comunista de Moscú. Créese que nun tuvo involucado nel fechu del que se-y acusó.<ref name="chernyi">{{cita web|url=http://flag.blackened.net/liberty/libertarians.html|títulu="Prominent Anarchists and Left-Libertarians"|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101028163000/http://flag.blackened.net/liberty/libertarians.html|fechaarchivu=28 d'ochobre de 2010}}</ref> Tres tomar del poder polos bolxeviques, la persecución, la represión y l'exiliu dieron un golpe mortal al anarquismu en Rusia.
[[Alekséi Borovói]] (1875–1935) foi un escritor, orador, profesor y propagandista [[anarquista individualista]] rusu.<ref name="katesharpleylibrary.net">{{cita web |url=http://www.katesharpleylibrary.net/228105|títulu=Alexei Borovoi (from individualism to the Platform)" by Anatoly Dubovik}}</ref><ref name="avruss">{{cita llibru | enllaceautor=Paul Avrich |apellíos = Avrich | nome = Paul | títulu = The Russian Anarchists | editorial = [[AK Press]] | allugamientu = Stirling | añu = 2006 | isbn = 1904859488 |páxina=56}}</ref> En 1921 publica ''L'individuu y la sociedá dende'l puntu de vista anarquista''.<ref name="katesharpleylibrary.net"/>
=== Reinu Xuníu ===
[[William Godwin]] foi una de les primeres y más importantes influyencies como se mentó primeramente.<ref name="woodcock20"/> L'escritor [[Anarquismu n'Irlanda|anarquista irlandés]] [[Oscar Wilde]], perteneciente al movimientu vanguardista del [[decadentismu]], influyó a anarcoindividualistas como [[Renzo Novatore]]<ref>"We must kill the christian philosophy in the most radical sense of the word. How much mostly goes sneaking inside the democratic civilization (this most cynically ferocious form of christian depravity) and it goes more towards the categorical negation of human Individuality. “Democracy! By now we have comprised it that it means all that says Oscar Wilde Democracy is the people who govern the people with blows of the club for love of the people”." "Towards the Hurricane" by [[Renzo Novatore]]</ref> y ganó l'almiración y el sofitu de [[Benjamin Tucker]].<ref>"When Oscar Wilde's plea for penal reform, The Ballad of Reading Gaol, was widely criticized, Tucker enthusiastically endorsed the poem, urging all of his subscribers to read it. Tucker, in fact, published an American edition. From its early championing of Walt Whitman's Leaves of Grass to a series of short stories by Francis du Monte in its last issues, ''Liberty'' was a vehicle of controversial, avant-garde literature."[http://oll.libertyfund.org/?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1300&chapter=100896&layout=html&Itemid=27 "Benjamin Tucker, Individualism, & Liberty: Not the Daughter but the Mother of Order" by Wendy McElroy]</ref> Nel so influyente ensayu ''[[L'alma del home sol socialismu]]'' de 1891 defendió al socialismu como la forma meyor de garantizar l'individualismu y en tantu miraba que "La propiedá privada estrozó'l verdaderu Individualismu, y establecíu un Individualismu que ye falsu...Pos la reconocencia de la propiedá privada estropió realmente al Individualismu, y escurecer, confundiendo al home colo qu'él tien. Va Poder preguntar cómo ye que l'Individualismu, que práuticamente depende de la esistencia de la propiedá privada pal so desendolque, pudiera beneficiase cola abolición de la mesma... El beneficiu va ser ésti. So les nueves condiciones, l'Individualismu va ser muncho más llibre, más bellu y más intensu qu'agora."<ref>[http://www.antorcha.net/biblioteca_virtual/filosofia/alma_hombre/wilde.html [[L'alma del home sol socialismu]] por [[Oscar Wilde]]]</ref>
A fines del sieglu XIX nel Reinu Xuníu esistíen anarquistes individualistes tales como [[Auberon Herbert]], [[Wordsworth Donisthorpe]], Joseph Hiam Levy, Joseph Greevz Fisher, John Badcock, Jr., Albert Tarn, and Henry Seymour<ref name="UK">[http://www.uncletaz.com/liberty/english.html "The English Individualists As They Appear In Liberty"] por [[Carl Watner]]</ref> que taben cerca ideolóxicamente a les posiciones de los individualistes norteamericanos aconceyaos alredor del periódicu ''Liberty'', de [[Benjamin Tucker]]. A mediaos de la década de 1880, Seymour publicó un diariu llamáu ''The Anarchist''.<ref name="UK" /> darréu tomando tamién interés nel amor llibre, cola so participación nel diariu ''The Adult: A Journal for the Advancement of Freedom in Sexual Relationships''.<ref name="UK" /> ''The Serpent'', publicada en Londres dende 1898 hasta 1900 foi la más prominente publicación egoísta na llingua inglesa, editada col subtítulu ''A Journal of Egoistic Philosophy and Sociology''.<ref name="mcelroy"/>
Tamién perteneción a esti movimientu individualista'l filósofu, críticu d'arte y escritor [[Herbert Read]] qu'escribió alrodiu de [http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/bright/read/uvread/read1/godwin/readongodwin.html Godwin] y [http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/bright/read/uvread/read7/stirner/stirner.html Stirner], foi autor d'obres como ''Al diañu cola cultura'', ''[http://www.panarchy.org/read/anarchism.html The Paradox of Anarchism]'', ''[http://dwardmac.pitzer.edu/anarchist_archives/bright/read/philsofanar.html "Philosophy of Anarchism"]'', ''Anarchy & Order; Poetry & Anarchism'' y ''My Anarchism''. Nel sieglu 20 l'anarquista individualista [[Henry Meulen]] destaca polos sos trabayos sobre la [[banca llibre]].<ref name="UK" /><ref>Dowd, Kevin [http://www.questia.com/googleScholar.qst?docId=5000137256 The monetary economics of Henry Meulen], 1988</ref>
== Anarquismu individualista n'América Llatina ==
L'historiador anarquista [[Angel Cappelletti]] reporta que n'Arxentina "Ente los trabayadores llegaos d'Europa nos dos primeres décades del sieglu, había curiosamente dellos individualistes stirnerianos influyíos pola filosofía de [[Nietzsche]], que víen al sindicalismu como un potencial enemigu de la ideoloxía anarquista. Constituyeron...grupos d'afinidá qu'en 1912 llegaben, según [[Max Nettlau]], al númberu de venti. En 1911 apaeció, en [[Colón (Buenos Aires)|Colón]], el periódicu ''L'Únicu'', que se autodefinía como ´Publicación individualista´".<ref>{{cita web |url=https://books.google.com.ec/books?id=WUGgis_VWtEC&pg=PR157&lpg=PR157&dq=anarquismu+nietzsche&source=bl&ots=D6wJL-JAgg&sig=7rX6CNgVLMQwDbVlngBR5aQBMoU&hl=es&ei=f__gTMjzJoO88ga5ves8Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEUQ6AEwBzgU#v=onepage&q=anarquismu%20nietzsche&f=false|títulu=L'Anarquismu n'América Llatina por Carlos M. Caña y Ángel J. Cappelletti. pg. CLVII}}</ref>
[[Biófilo Panclasta]], foi un [[escritor]], [[activista]] políticu y [[anarquista individualista]] [[colombia]]nu. En [[1904]] empieza a utilizar el seudónimu col que sería reconocíu: ''Biófilo'', amigu de la vida, y ''Panclasta'', enemigu de too.<ref>PANCLASTA, Biófilo (1928): ''Estruyíos psicolóxicos de los revolucionarios criollos''. Periódicu Claridá, Bogotá, Nᵘ 52, 53, 54, 55 y 56.</ref> Tuvo en más de cincuenta países avivando les idees [[anarquismu|anarquista]] y participando en manifestaciones obreres y sindicales. Biófilo consideróse un individualista bien de la mano de la idea del [[superhombre]] de [[Nietzsche]] según foi siguidor de Max Stirner.
[[Maria Lacerda de Moura]] foi una profesora, periodista y activista anarcoindividualista y [[anarcofeminista]] brasilana. Nes sos idees sobre la educación foi influyida por [[Francisco Ferrer Guardia|Francisco Ferrer]]. Foi tamién periodista pa la prensa anarquista brasilana y llegó a escribir pa la revista anarcoindividualista española ''Al Marxe''.<ref>"Ente los redactores y collaboradores d'A los Marxe, que va treslladar la so redaición a Elda, n'Alicante, vamos atopar a [[Miguel Giménez Igualada]], al escritor Gonzalo Vidal, o otros habituales de la prensa individualista como Mariña Iscar, Mariano Gallardo o la periodista brasilana Maria Lacerda de Moura." [http://www.theyliewedie.org/ressources/biblio/es/Diez_Xavier-_La_insumison_voluntaria._L'anarquismu individualista_espanol_mientres_la Dictadura_y_la_Segunda_Republica.html LA INSUMISIÓN VOLUNTARIA. L'ANARQUISMU INDIVIDUALISTA ESPAÑOL MIENTRES LA DICTADURA Y LA SEGUNDA REPÚBLICA (1923-1938) por Xavier Díez]</ref> Tamién los sos escritos recibieron espardimientu n'[[Arxentina]] y [[Uruguái]].<ref name="nodo50.org">{{cita web|url=http://www.nodo50.org/insurgentes/textos/mulher/09marialacerda.htm|títulu="Maria Lacerda de Moura - Uma Anarquista Individualista Brasileira"}}</ref> En 1923 llanzo'l periódicu ''Renascença'', que taba conectáu colos movimientos anarquistes de [[librepensamiento]] de la dómina. El so pensamientu taba influyíu por [[Han Ryner]] y [[Emile Armand]].<ref name="nodo50.org"/>
== Crítiques ==
[[Ficheru:George bernard shaw.jpg|thumb|125px|right|George Bernard Shaw espresó les sos duldes sobre la [[distribución de la riqueza]] nel anarquismu individualista.]]
[[Piotr Kropotkin]] criticó específicamente la visión del individualista [[Benjamin Tucker]], y declaró que les sos idees "desagüen nel individualismu lliberal de los economistes clásicos". Amás alvierte que la visión de Tucker onde "tanto'l ciudadanu como'l grupu tienen el derechu a cualquier violencia, inclusive la [[pena capital]]. La violencia tamién ye xustificada pa l'aplicación del mandatu de caltener un alcuerdu. Tucker asina sigue a [[Herbert Spencer|Spencer]], y como él, abre la vía pa reconstituyir sol títulu de ´defensa tou les funciones del estáu".<ref>"both the citizen and the group have the right to any violence, including capital punishment. Violence is also justified for enforcing the duty of keeping an agreement. Tucker thus follows Spencer, and, like him, opens (in the present writer's opinion) the way for reconstituting under the heading of 'defence' all the functions of the state." "Anarchism", from The Encyclopaedia Britannica, 1910. por [[Pedro Kropotkin]]</ref>
Kropotkin amás consideraba les hipótesis de sociedá de los individualistes como falses, basaes nel modelu [[Jean Jacques Rousseau|rousseano]] del home ensin llazos sociales. Tamién criticaba al individualismu nietzscheano considerándolo una forma estúpida d'egoísmu que rebaxaba la calidá del individuu y que nun algamar los sos supuestos oxetivos de desenvolver una individualidá completa, igualándose al individualismu burgués; pa Kropotkin la individualidá solo podría desenvolvese nel [[anarcocomunismu|comunismu]].<ref>George Woodcoock y Ivan Avakumovic; ''El Príncipe anarquista''. Ed. Jucar, 1978, p. 255-256</ref>
Antes d'abandonar l'anarquismu, el socialista llibertariu [[Murray Bookchin]] criticó al anarquismu individualista pola so oposición a la democracia y por defender la so "estilu de vida individualista" desconsiderando la llucha de clases.<ref>{{cita llibru |apellíos=Bookchin |nome=Murray |títulu=[[Social Anarchism or Lifestyle Anarchism]] |editorial=[[AK Press]] |allugamientu=Stirling |añu=1995 |isbn=9781873176832 }}</ref> Bookchin criticó que los individualistes solo sostuvieren una idea de "llibertá negativa" refugando una de "llibertá positiva".<ref>Bookchin, Murray. "Communalism: The Democratic Dimensions of Social Anarchism". ''Anarchism, Marxism and the Future of the Left: Interviews and Essays, 1993-1998''. [[AK Press]], 1999, p. 155</ref> El anarcocomunista [[Albert Meltzer]] sostuvo que l'individualismu difería radicalmente del anarquismu revolucionario, y que "dacuando considérase bien a lo llixero que 'dempués de toos, ye una forma d'anarquismu'." Argumentó que l'aceptación que fizo [[Benjamin Tucker]] de les fuercies policiales privaes (incluyendo a aquelles que rompíen les fuelgues en defensa de la "llibertá de los emplegadores") ta en contradicción cola definición anarquista de "non gobiernu."<ref>[[Albert Meltzer|Meltzer, Albert]]. ''Anarchism: Arguments For and Against''. AK Press, 2000. páxs. 114-115</ref> Meltzer oponer al anarcocapitalismu por iguales razones, argumentando qu'al sofitar "exércitos privaos", en realidá sofita un "Estáu llindáu." Argumenta que "solo puede tomase por Anarquismu aquello que ye llibre, comunista y que nun tenga nenguna necesidá económica de represión pa contarrestarlo."<ref>Meltzer, Albert. Anarchism: Arguments For and Against. AK Press, 2000. p 50</ref>
Según Gareth Griffith, [[George Bernard Shaw]] primeramente tuvo dellos coqueteos col anarquismu individualista antes de llegar a la conclusión de que yera "la negación del socialismu, y ye ello ye que asocialista lleváu cuasi hasta la lóxica conclusión a la qu'un home cuerdu atrever a llegar." L'argumentu de Shaw yera qu'inclusive si la riqueza yera primeramente distribuyida igualitariamente, la evolución del ''[[laissez-faire]]'' defendíu por Tucker resultaría nuna distribución desigual porque dexaría l'apropiación privada y l'acumuladura.<ref>Griffith, Gareth. ''Socialism and Cimeru Brain: The Political Thought of George Bernard Shaw''. Routledge (UK). 1993. p. 310</ref>
L'individualismu norteamericanu foi tamién criticáu por [[Errico Malatesta]], pola so idea de ''harmonía pola Llei natural'', definiéndolo como una especie de "providencialismu" y con un "fatalismu optimista". Según argumentaba, tan solo esaniciar el gobiernu nun algamar porque si nun s'esaniciaben tamién les contradicciones y los antagonismos presistentes que-y dieron orixe, l'Estáu reproduciría otra vegada.<ref>"L'individualismu nel anarquismu" en ''Escritos'', de Errico Malatesta. [[Fundación Anselmo Lorenzo]], Madrid 2002, páxs.15-22.</ref> Malatesta tamién foi críticu al anarquismu individualista d'ideoloxía comunista antiorganizacionista y al [[ilegalismu]], al igual que [[Rudolf Rocker]] y [[Christiaan Cornelissen]], que lo consideraben gafíu pal desarrollu del movimientu anarcosindicalista.<ref>Cornelissen sostenía que: "Sobremanera a principios del novenu deceniu del sieglu pasáu, mientres la dómina en que la llamada aición individual afaló diversos atentaos con bombes, la crítica individualista d'ellí según tamién d'Italia, Alemaña, Holanda, Bohemia, etc., atacaba primero a la forma d'organización y más tarde a la organización mesma. Nos sindicatos apaeció l'espíritu individualista de desorganización y en munches sociedaes de recién fundación, púnxose como cuestión preliminar na orde del día, qu'estatutos y presidentes lleven en sí el xerme d'un nuevu dominiu." ([https://web.archive.org/web/20090629013144/http://www.cgt.es/descargas/SalaLectura/rocker-anarquismu-organizacion.pdf ''Anarquismu y organización'']) de Rudolf Rocker</ref>
Tamién hai crítiques ente les corrientes anarcoindividualistas. El mutualista americanu [[Joe Peacott]] criticó a los anarcocapitalistas por tratar de hegemonizar el rótulu de "anarquismu individualista" y faer apaecer como que tolos anarquistes individualistes son pro-capitalistes.<ref name="mutualistanacp">"Nel so artículu sobre anarquismu individualista n'ochobre de 1984, New Libertarian, Wendy McElroy equivocadamente afirma que l'anarquismu individualista de los nuesos díes ye idénticu al anarcocapitalismu. Ella fai casu omiso al fechu de qu'inda hai anarquistes individualistes que refuguen al capitalismu según el comunismu, na tradición de Warren, Spooner, Tucker, y otros." "Nun discrepo con que McElroy se autodefina como anarquista individualista. Sicasí, disgústame'l fechu de qu'ella trata d'igualar el términu col anarcocapitalismu. Esto a cencielles nun ye verdá. Soi un anarquista individualista y toi en contra de les rellaciones económiques capitalistes, voluntaries o d'otra clase." "Benjamin Tucker, cuando faló del so ideal 'sociedá de contratu', de xuru nun taba falando de daqué nin remotamente paecíu a la sociedá capitalista contemporánea." [http://flag.blackened.net/daver/anarchism/mcelroy2.html "Reply to Wendy Mc Elroy" by Joe Peacott] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170207212416/http://flag.blackened.net/daver/anarchism/mcelroy2.html |date=2017-02-07 }}</ref> Peacott afirmó que "dellos individualistes, nel pasáu y nel presente, tán acordies colos comunistes anarquistes que'l capitalismu actual basar na coerción económica y non nel contratu voluntariu. La renta y l'interés son el sostén del capitalismu modernu, y tán protexíos y calteníos pol estáu. Ensin estos dos inxustes instituciones, el capitalismu podría nun esistir."<ref name="mutualistanac2">{{cita web|url=http://flag.blackened.net/daver/anarchism/mcelroy2.html|títulu="Reply to Wendy Mc Elroy" by Joe Peacott|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170207212416/http://flag.blackened.net/daver/anarchism/mcelroy2.html|fechaarchivu=2017-02-07}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Anarquismu egoísta]]
* [[Anarquismu de mercáu]]
* [[Feminismu individualista]]
* [[Anarquismu filosófico]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
* Diez, Xavier. [https://web.archive.org/web/http://www.viruseditorial.net/pdf/anarquismu%20individualista.pdf ''L'anarquismu individualista n'España (1923-1939)'']. Virus Editorial. 2007.
* [[James J. Martin|Martin, James J.]] [http://www.archive.org/download/menagainststatee00martrich/menagainststatee00martrich.pdf ''Men Against the State: the State the Expositors of Individualist Anarchism'']. The Adrian Allen Associates, Dekalb, Illinois, 1953.
* Parry, Richard. ''The Bonnot Gang: The Story Of The French Illegalists ''. Rebel Press, 1987.
* Parvulescu, Constantin. ''[http://proquest.umi.com/pqdlink?Ver=1&Exp=06-03-2016&FMT=7&DID=1216724481&RQT=309&attempt=1&cfc=1 The individualist anarchist journal "Der Einzige" and the making of the radical Left in the early post-World War I Germany]''. University of Minnesota, 2006
* [[Rudolf Rocker|Rocker, Rudolf]]. [[Pioneers of American Freedom]]: Origin of Lliberal and Radical Thought in America. Rocker Publishing Committee. 1949
* Sonn, Richard D. ''Sex, Violence, and the Avant-Garde: Anarchism in Interwar France.'' Penn State Press. 2010.
* Steiner, Anne. ''Les en-dehors: Anarchistes individualistes et illégalistes à la « Belle époque»''. L'Echappée, 2008.
* Various Authors. [https://web.archive.org/web/20111110194505/http://ardentpress.org/enemiesofsociety.html ''Enemies of Society: An Anthology of Individualist & Egoist Thought.''] Ardent Press. 2011
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/http://www.viruseditorial.net/pdf/anarquismu%20individualista.pdf ''L'Anarquismu Individualista n'España (1923-1938)'' de Xavier Diez. Virus editorial. 2007]
* ''[[Xerminal (revista)|Xerminal]]'', nᵘ1, [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2044944 "La insumisión voluntaria. L'anarquismu individualista mientres la Dictadura y la Segunda República (1923-1938)"] de Xavier Díez.
* ''[[Xerminal (revista)|Xerminal]]'', nᵘ4, [http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2967084 "L'anarquismu individualista de William Godwin"] de Raquel Sánchez.
* [http://www.spaz.org/~dan/individualist-anarchist/resources.html Individualist Anarchist Resources] (n'inglés).
* [http://www.wendymcelroy.com/topics.html Individualist anarchism], archivu de Wendy McElroy (n'inglés).
* [https://web.archive.org/web/20091029093506/http://www.isil.org/network/global/C1/T4/index.html Global Websites on Individualist Anarchism], [[ISIL]] Freedom Network (n'inglés).
* [http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/stirner/stirnerbio.html Biografía y obres de Max Stirner] (n'inglés).
* [http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/bright/tucker/index.html Biografía, escritos y recursos varios sobre Benjamin Tucker] (n'inglés).
{{Tradubot|Anarquismo individualista}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Anarquismu individualista| ]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
kd1tmi1j4gc7jntvsaarojtabb0spor
Anarcocapitalismu
0
116293
4497989
4492999
2026-06-01T09:23:53Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497989
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Anarcho-capitalist flag.svg|310px|thumb|Bandera aurinegra, símbolu del anarcocapitalismu. L'oru representa la [[propiedá privada]] y el negru representa l'[[anarquía]].<ref>La primer vegada qu'apaeció esti diseñu foi esplegáu polos asistentes d'un actu al campu entamáu por [[Robert LeFevre]] nel [[Rampart College]] n'[[Estaos Xuníos]] en [[1963]]. ''[[Murray Rothbard]], [https://books.google.com.ec/books?id=H5l3Q1hGwnoC&printsec=frontcover&dq=The+Betrayal+of+the+American+Right&ei=MTBvSpLZAov-NbH_yPQO ''The Betrayal of the American Right''] p. 188. [[Ludwig von Mises Institute]], 2007.''</ref>]]
El '''anarcocapitalismu''' (conocíu tamién como '''anarquismu de llibre mercáu''',<ref name="hand">Gerald F. Gaus, Chandran Kukathas. 2004. Handbook of Political Theory. Sage Publications. páxs. 118-119. La fonte referir a la filosofía de Davicontent://media/external/file/96271Fernando D. Friedmam como "anarquismu de mercáu."</ref><ref name=mexe>«Esti volume rinde homenaxe al principal esponente contemporaneu del anarquismu de llibre mercáu. Un contribuyente describe acertadamente a Murray Rothbard como "l'economista de cero Estáu más comprometíu ideolóxicamente sobre la tierra.»" Review by Lawrence H. White of Man, Economy, and liberty: Essays in honor of Murray N. Rothbard, published in Journal of Economic Literature, Vol XXVIII, June 1990, page 664; "«[El llibru de Rothbard, Escontra una nueva llibertá,] sintetiza una promoción de los derechos lockeanos a la vida, la llibertá, la propiedá, y la defensa, una apelación al llibre mercáu como'l dispositivu "social" más eficiente y descentralizáu pa la asignación de recursos, y un analís histórico y sociolóxico del Estáu como intrínsecamente agresivu y esplotador. El productu d'esta síntesis ye l'anarquismu de llibre mercáu de Rothbard.»" Reseña de Eric Mack de ''[[Escontra una nueva llibertá]]'' de Murray Rothbard, ''American Political Science Review'', Vol 71, p. 332</ref> '''anarquismu llibertario''',<ref>Morris, Christopher. 1992. ''An Essay on the Modern State''. [[Cambridge University Press]]. p. 61.</ref><ref>{{cita web |url=https://mises.org/library/libertarian-anarchism-responses-ten-objections|títulu=Libertarian Anarchism: Responses to Ten Objections|idioma=inglés|autor=Roderick T. Long|enllaceautor=Roderick Long|fechaaccesu=30 d'abril de 2016|formatu=pdf|fecha=20 de xunetu de 2005}}</ref> '''anarquismu de propiedá privada'''<ref name="a&l">[https://books.google.com.ec/books?id=nft4y62nicsC&dq=Anarchy+and+the+Law Anarchy and the Law: The Political Economy of Choice], by Edward Stringham. Transaction Publishers, 2007 "L'anarquismu de propiedá privada, tamién conocíu como llibertarismu anarquista, anarquismu individualista, y anarcocapitalismu, ye una filosofía política y un conxuntu d'argumentos económicos y xurídicos que sostién que los mercaos y los contratos tienen d'apurrir la llei y que'l mesmu imperiu de la llei namái puede ser entendíu como una institución privada. Los anarquistes llibertarios argumenten que, pa controlar los abusos del gobiernu, l'Estáu mesmu ten de ser sustituyíu por un orde social d'autogobiernu sobre la base de los contratos."</ref> o '''anarcoliberalismu''')<ref>{{cita web|url=http://diegosanchezdelacruz.com/2011/01/26/el-anarcoliberalismu-de-murray-rothbard/|títulu=El anarcoliberalismu de Murray Rothbard|fechaaccesu=30 de marzu de 2016|fecha=26 de xineru de 2011}}</ref> ye una [[filosofía política]] que promueve l'[[anarquía]] entendida como la eliminación del [[Estáu]] y la proteición de la [[Propiedá d'unu mesma soberanía del individuu]] per mediu de la [[propiedá privada]] y el [[mercáu llibre]].<ref name="encyclopedia">[[Ronald Hamowy]], Editor, ''The encyclopedia of libertarianism,'' SAGE, 2008, [https://books.google.com/books?id=yxNgXs3TkJYC&pg=PT50&dq=anarcho-capitalism+libertarian&hl=en&ei=guxiTNrmIMP7lweDmPC1Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=anarcho-capitalism%20libertarian&f=false p 10-12], [https://books.google.com/books?id=yxNgXs3TkJYC&pg=PT50&dq=anarcho-capitalism+libertarian&hl=en&ei=guxiTNrmIMP7lweDmPC1Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=radical%20%20libertarian&f=false p 195], ISBN 1-4129-6580-2, 9781412965804</ref><ref name="a&l"/><ref>{{cita web |autor=[[Robert P. Murphy]] |títulu=A qué tas llamando “anarquía” |url=http://www.miseshispano.org/2013/04/a-que-estes-llamando-anarquia/ }}</ref><ref name=mexe/> Nuna sociedá anarcocapitalista, la [[policía]], los [[tribunal]]es y tolos otros servicios de [[seguridá]] emprestar por parte de [[axencia de defensa privada|competidores de financiamientu priváu]] en llugar d'al traviés d'[[impuestu|impuestos]], y el [[dineru]] sería [[banca llibre|proporcionáu privadamente y competitivamente]] nun mercáu abiertu. Poro, les actividaes personal y económicu, nel anarcocapitalismu seríen regulaes pola [[axencia d'arbitraxe priváu|llei de xestión privada]], en llugar d'al traviés de la llei de xestión política.<ref>Según Murray Rothbard "[...]cualquier serviciu que verdaderamente empreste'l gobiernu podría ser suministráu en forma muncho más eficiente y moral pola empresa privada y cooperativa. ''[[Escontra una nueva llibertá]]''"</ref>
Los principios de la ética política de los anarcocapitalistas surden, polo xeneral, de la idea de [[propiedá d'unu mesmu]] y el [[principiu de non agresión]], que signifiquen respeutivamente el derechu al dominiu sobre unu mesmu y los sos bienes y la prohibición de la [[coaición]] o'l [[fraude]] en contra de persones y los sos bienes.<ref name="a&l" /><ref>[http://www.miseshispano.org/2018/02/l'axoma-de-la-non-agresion/ L'axoma de non agresión], por Murray Rothbard</ref> Los anarcocapitalistas consideren que'l [[derechu de propiedá]] ye l'únicu que puede viabilizar materialmente'l [[llibertá individual|derechu individual]], y que la esistencia del Estáu ye contradictoria cola esistencia de dambos derechos. Na ética política anarcocapitalista lo importante ye cómo la propiedá ye adquirida y tresferida; qu'indica que la única forma xusta d'adquirir una propiedá ye al traviés de l'[[apropiación orixinal]] basada nel trabayu, l'[[Comerciu|intercambio]] voluntariu (ej. [[comerciu]]), y la [[donación]]. Magar la finalidá del anarcocapitalismu ye maximizar la llibertá individual y la prosperidá, esta idea reconoz la [[Solidaridá (socioloxía)|solidaridá]] y los alcuerdos [[comuña]]-yos como parte de la mesma ética voluntaria.<ref>[[Karl Hess|Hess, Karl]]. [http://fare.tunes.org/books/Hess/dop.html The Death of Politics]. Interview in Playboy Magacín, March 1969 "El capitalismu laissez-faire, o anarcocapitalismu, ye a cencielles la forma económica de la ética llibertaria. El capitalismu laissez-faire toma la noción de que los homes tienen d'intercambiar bienes y servicios, ensin regulación, namái sobre la base del valor pol valor. Reconoz l'actividá ensin fin d'arriquecimientu y les empreses comuñales como versiones voluntaries d'esta mesma ética. Un sistema d'esti tipu sería un trueque estrictu, con esceición de la xeneralizada necesidá aceptada d'una división del trabayu nel que los homes, voluntariamente, acepten fiches de valor tales como dineru n'efectivu y creitu. Económicamente, esti sistema ye l'anarquía, y con arguyu."</ref> A partir d'estes premises, los anarcocapitalistas deriven como [[consecuencia lóxica]] el refugu al [[Estáu]] —como [[institución]] qu'exerz el [[monopoliu]] del [[autoridá|poder llexitimáu]]— y l'adopción de la [[llibre empresa]], onde axencies privaes ufiertaríen un [[mercáu de bienes y servicios|mercado de servicios]] —[[llei]] y [[seguridá]] incluyíos— pa los individuos.
Esta corriente política apaez mientres la segunda metá del [[sieglu XX|sieglu {{versalita|xx}}]] dientro del [[llibertarismu]]<ref name="encyclopedia"/> y de la mesma ye una forma d'[[anarquismu]] contemporaneu pocu emparentáu col anarquismu histórico<ref>"Usualmente considerada una ideoloxía d'estrema izquierda, l'anarquismu siempres incluyó una importante fuercia del individualismu radical, dende'l hiperracionalismu de Godwin, al egoísmu de Stirner, a los llibertarios y anarcocapitalistas d'anguaño. Brooks, Frank H. 1994. ''The Individualist Anarchists: An Anthology of Liberty'' (1881-1908)"</ref><ref>Adams, Ian. 2002. Political Ideology Today. p. 135. Manchester University Press; Ostergaard, Geoffrey. 2003. Anarchism. In W. Outwaite (Ed.), ''The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought''. p. 14. Blackwell Publishing</ref> pero que toma idees del antiguu [[anarquismu individualista]] norteamericanu del sieglu XIX refugando'l so [[teoría del valor-trabayu]] que sustitúi pola [[teoría del valor suxetivu]] de la [[marginalismu|revolución marginalista]] n'economía, y que usualmente incorpora l'enfoque de la [[Escuela austriaca]] como'l so métodu d'analís de les ciencies sociales.<ref name="Spooner-Tucker Doctrine">[http://www.mises.org/journals/jls/20_1/20_1_2.pdf "The Spooner-Tucker Doctrine: An Economist's View"]</ref>
<ref>"Un estudiante y discípulu del economista austriacu Ludwing von Mises, Rothbard, combinó'l laissez-faire del so profesor cola visión absolutista de los derechos humanos y el refugu del Estáu qu'adoptara al estudiar a los anarquistes individualistes d'Estaos Xuníos del sieglu 19 como Lysander Spooner y Benjamin Tucker. ''Blackwell Encyclopaedia of Political Thought'', 1987, ISBN 0-631-17944-5, p. 290"</ref> En dellos casos tamién basa los sos argumentos económicu y xurídicu en teoríes como'l [[analís económicu del derechu]] o la [[teoría de la eleición pública]].<ref>Edward Stringham, [http://www.independent.org/publications/tir/article.asp?issueID=53&articleID=686 ''Anarchy, State, and Public Choice''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20200416083651/http://www.independent.org/publications/tir/article.asp?issueID=53&articleID=686 |date=2020-04-16 }}, Cheltenham, O.K.: Edward Elgar, 2005.</ref> Nel planu filosóficu moral el fundamentu puede ser una defensa [[iusnaturalista]] o [[consecuencialista]] de la [[llibertá individual]] y la [[llibertá negativa]], o puede recurrir a otres premises como por casu la [[ética de l'argumentación]]<ref>[http://mises.org/daily/4641 Argumentation and Self-Ownership]. Fragmentu n'inglés de [http://www.hanshoppe.com/wp-content/uploads/publications/trans/hoppe_ethics-economics-spanish.pdf Ética y Economía de la Propiedá Privada] de [[Hans-Hermann Hoppe]]. La ética de l'argumentación de Hoppe utiliza un [[filosofía analítica|métodu analíticu]] de la ética, cola idea de convertise na xustificación máxima del derechu natural.</ref> o'l [[contractualismu]].<ref>[http://www.independent.org/publications/tir/article.asp?a=759 You and the State: A Fairly Brief Introduction to Political Philosophy]. Reseña de George Gragues sobre'l llibru qu'espón el llibertarismu anarquista y contractualista de [[Jan Narveson]]. University of Guelph-Humber</ref>
== Principios ==
=== El principiu de non agresión ===
{{caxa de cita|El términu ''anarcocapitalismu'' foi acuñáu a mediaos de la década de 1950 pol economista y filósofu políticu Murray Rothbard.<ref>Rothbard, Murray N. (1988) "What's Wrong with Liberty Poll; or, How I Became a Libertarian", Liberty, July 1988, p.53</ref> Otros términos usaos por esta filosofía son:
:* capitalismu antiestatal
:* mercáu antiestatal
:* anarcoliberalismu
:* anarquismu capitalista :
* anarquismu de mercáu :
* anarquismu llibertario<ref>{{cita llibru |apellíos=Burton |nome=Daniel C. |títulu= [http://www.libertarian.co.uk/lapubs/polin/polin168.pdf Libertarian anarchism] |editorial=[[Libertarian Alliance]] |páxina=}}</ref>
:* anarquismu de llibre mercáu :
* anarquismu individualista<ref>"Murray N. Rothbard (1926-1995), American economist, historien, and individualist anarchist." [[Paul Avrich|Avrich, Paul]]. Anarchist Voices: An Oral History of Anarchism in America, Abridged Paperback Edition (1996), p. 282</ref>
:* sociedá de llei privada<ref name=Hoppe-2001>[[Hans-Hermann Hoppe|Hoppe, Hans-Hermann]] (2001)[https://web.archive.org/web/20121523120200/http://www.lewrockwell.com/hoppe/hoppe5.html "Anarcho-Capitalism: An Annotated Bibliography"] Retrieved [[23 May]] [[2005]]</ref>
:* anarquía de propiedá privada<ref name=Hoppe-2001 />
:* capitalismu puru :
* capitalismu radical<ref name=Hoppe-2001 />
:* anarquismu de derecha<ref>Wall, Richard (2004) [http://www.chomsky.info/onchomsky/20040817.htm "Who's Afraid of Noam Chomsky?"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150910113330/http://www.chomsky.info/onchomsky/20040817.htm |date=2015-09-10 }} Retrieved [[19 May]] [[2005]]</ref>
:* capitalismu ensin estáu :
* sociedá ensin estáu :
* lliberalismu ensin estáu :
* llibertarismu anarquista}}
{{cita|«Yo defino la sociedá anarquista como una onde nun hai posibilidá llegal pa l'agresión coercitiva contra la persona o los bienes de cualquier persona. Los anarquistes oponer al Estáu, yá que tien el so propiu ser en tal agresión, esto ye, la espropiación de la propiedá privada al traviés de los impuestos, la esclusión coercitiva d'otros provisores del serviciu de defensa del so territoriu, y toles otres depredaciones y coaiciones que se basen nestos dos focos d'invasión de los derechos individuales». [[Murray Rothbard]] en ''Sociedá ensin Estáu''}}
El anarcocapitalismu, tal como lo definen Rothbard y otros básase fuertemente nel [[principiu de non agresión]]:
{{cita|«L'axoma básicu de la teoría política llibertaria postula que cada home ye dueñu de sigo mesmu, en posesión de soberanía absoluta sobre'l so propiu cuerpu. N'efeutu, esto significa que naide puede invadir o afrellar xustamente'l cuerpu d'otra persona. Síguese entós que cada persona tien xustamente cualquier recursu, primeramente ensin dueñu, de la qu'esta s'apodere o que «entemeza col so trabayu». A partir d'estos axomes ximielgos —propiedá sobre sí mesmu y l'apropiación orixinaria— constrúyese la xustificación pal sistema enteru de títulos de propiedá nuna sociedá de llibre mercáu. Esti sistema establez el derechu de cada persona a la so propia persona, el derechu a donar, dar n'heriedu —y consecuentemente el derechu a heredar— y el derechu al intercambiu contractual de títulos de propiedá»|Murray Rothbard, en ''Law, Property Rights, and Air Pollution''<ref>{{cita web |url=http://www.mises.org/rothbard/lawproperty.pdf|títulu=Law, Property Rights, and Air Pollution|páxines=55-99|obra=Cato Journal 2, Nᵘ 1|fecha=Primavera de 1982}}</ref> Cato Journal 2, No. 1 (primavera de 1982): páxs. 55-99.}}
Rothbard, unu de los principales teóricos del anarcocapitalismu mientres el sieglu {{versalita|xx}}, defende la tesis de la propiedá d'unu mesmu» por aciu la eliminación lóxica de les úniques dos alternatives: qu'un grupu de persones pueda ser dueña d'otru grupu de persones, o que nenguna persona ye dueña absoluta de sigo mesma. Dambes alternatives fallen en producir una [[ética]] universal (que ye aplicable por igual a tolos seres humanos), esto ye, una [[derechu natural|llei natural]] xusta, capaz de gobernar a toos independientemente de llugar y dómina. La única alternativa válida entós, según Rothbard, ye'l principiu de autopropiedad, que según él ye al empar axomáticu y universal.<ref name=etica>{{cita web |autor=Rothbard, Murray N|fecha=1982|títulu=La ética de la llibertá|ubicación=Madrid|editorial=Unión Editorial|url=http://www.mises.org/rothbard/ethics/ethics.asp|idioma=inglés}}</ref>
Polo xeneral, puede dicise que l'axoma de non-agresión ye una prohibición contra la iniciación de la violencia, o l'amenaza del usu de la violencia, contra persones (esto ye, violencia direuta, asaltu, asesinatu) o contra la propiedá llexítimamente adquirida d'estes (esto ye, [[robu]], [[fraude]], [[impuestos]]).<ref name=nueva-llibertá>{{cita web |autor=Rothbard, Murray N.|fecha=1973|títulu=For a New Liberty|editorial=Collier Books, A Division of Macmillan Publishing Co., Inc.|allugamientu=Nueva York|páxines=24-25}}</ref> A la iniciación de la violencia usualmente refiérse-y como [[agresión]] o [[coaición]]. La diferencia ente anarcocapitalistas y otros lliberales-llibertarios básicamente débese al grau de compromisu con esti axoma. Los lliberales [[Minarquismu|minarquistas]], o [[Lliberalismu clásicu|clásicos]], por casu, caltendríen al estáu (cola so agresión inherente) nuna forma llindada y con esferes d'aición mínimes, que les sos funciones consistiríen solamente nos llabores de defensa nacional, seguridá y orde internu y [[Ordenamientu xurídicu|llexislación]] y [[xusticia]]. En contraste, los anarcocapitalistas refuguen inclusive estos niveles d'intervención estatal nes instituciones sociales y definen al estáu como un monopoliu coercitivo de la llexislación y l'usu llexítimu de la violencia, que ye l'únicu ente na [[sociedá]] que llogra los sos ingresos per mediu de l'agresión llegal, un ente que la so esistencia viola l'axoma central del anarcocapitalismu.<ref name=etica />
Dellos anarcocapitalistas como Rothbard acepten l'axoma de non agresión por una moral o [[Iusnaturalismu|xusticia natural]] intrínseca. Ye en términos del axoma de non agresión que Rothbard define'l [[anarquismu]], como un sistema «qu'aprove sanción non llegal pa tales agresiones [contra persones o propiedá]» y «lo que l'anarquismu propón entós ye l'abolición del Estáu, esto ye, l'abolición de la institución regularizada de la coaición agresiva».<ref name=soc-wo-state>{{cita web |autor=Rothbard, Murray N.|url=http://www.mises.org/journals/lf/1975/1975_01.pdf|títulu=Society without a State|formatu=pdf|obra=Boletín ''[[Libertarian Forum]]''.|fecha=Xineru de 1975}}</ref> Nuna entrevista con ''New Banner'' Rothbard afirma que ''«El capitalismu ye la espresión más completa del anarquismu y l'anarquismu la espresión más completa del capitalismu. Non yá son compatibles, sinón que nun se puede tener unu ensin l'otru. El verdaderu anarquismu va ser el capitalismu, el verdaderu capitalismu va ser l'anarquismu.»''<ref name="interview">{{cita web |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070807211919/http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard103.html|fechaarchivu=7 d'agostu de 2007|url=http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard103.html|títulu=Exclusive Interview With Murray Rothbard|idioma=inglés|editorial=The New Banner: A Fortnightly Libertarian Journal|fecha=25 de febreru de 1972}}</ref> Alternativamente, otros como [[David Friedman]] usen una perspeutiva [[Consecuencialismu|consecuencialista]], en cuenta de afirmar que l'agresión ye intrínsecamente inmoral, estos sostienen qu'una llei en contra de l'agresión namái puede surdir a partir d'un contratu ente partes mutuamente comenenciudes, quien alcuerden d'esta forma abstenese d'empecipiar la violencia ente sigo.
==== Llibre empresa frente al Estáu ====
Pal anarquismu capitalista l'axoma de non agresión atopa aplicación na [[llibre empresa]] y la so negación nel Estáu. Sostienen que'l poder estatista ye fonte de corrupción, privilexu y agresión, y tien como exa'l monopoliu sobre la [[seguridá]] y la [[Defensa nacional|defensa]], y que estos nun conformen una categoría de bienes y servicios distintos a los demás y que, polo tanto y al igual qu'estos, pueden ser producíos más eficientemente por [[empresa privada|empreses privaes]].
L'anarquismu capitalista sostién que les [[empresa|empreses]] como'l resultáu de contratos individuales y por tanto una forma llexítima y eficiente d'entamar a les persones, cola llibertá d'escoyer un competidor o d'entrar na competencia como una forma universal de caltener y promover la calidá de los servicios. Los anarcocapitalistas visualicen la [[llibre empresa]] como la base d'una sociedá llibre. Definen el capitalismu de llibre mercáu como «l'intercambiu voluntariu pacíficu» en contraste col [[capitalismu d'Estáu]], al que califica d'espropiación violenta».<ref name="valin">{{cita web |url=http://jorgevalin.com/artic/trad/futuru_de_paz_y_capitalismu_rothbard.htm|títulu=Un futuru de paz y capitalismu|autor=Murray Rothbard|cita=P'aldericar el futuru del capitalismu», primero de too precisamos determinar qué significa realmente'l términu «capitalismu». Desafortunadamente, el términu «capitalismu» foi acuñáu pol so mayor y más conocíu enemigu, Karl Marx. Realmente, nun podemos depender d'esta concepción pal so correutu y sutil significáu. Ello ye que lo que Marx y los escritores posteriores fixeron foi responder a dos conceutos desaxeradamente distintos ya inclusive contradictorios, combinándolos sol mesmu términu. Estos dos conceutos contradictorios son lo que me gustaría llamar «capitalismu del llibre mercáu» per una parte, y «capitalismu d'estáu» pola otra.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080209035913/http://jorgevalin.com/artic/trad/futuru_de_paz_y_capitalismu_rothbard.htm|fechaarchivu=9 de febreru de 2008}}</ref> «Capitalismu», nel sentíu en que los anarcocapitalistas usen esti términu, ye una interpretación «neolockeana» o «anarcolockeana» de la propiedá, nun tien de confundir se col capitalismu monopólico estatal, el [[mercantilismu]] oligárquicu ([[Cartelu (economía)|economíes cartelizadas]]), el [[capitalismu clientelista]] o coles [[economía mista|economíes mistes]] contemporánees, nes cualos, según los anarcocapitalistas, los incentivos y desincentivos naturales del mercáu son aburuyaes pola intervención del Estáu.<ref>{{cita llibru |autor=Adams, Ian|títulu=Political Ideology Today|editorial=Manchester University Press|fecha=2001|páxina=33|idioma=inglés}}</ref>
Polo tanto refuguen al Estáu basaos na postuláu de que los Estaos son entidaes agresives que roben la propiedá (al traviés de los [[impuestu|impuestos]] y les [[expropiación]]), empecipien l'usu de la fuercia, son monopolios compulsivos del usu de les fuercies defensives o de represión, usen el so poder de coaición pa beneficiar negocios ya individuos por cuenta d'otros, crean monopolios y acuten el comerciu. El [[capitalismu llibertariu]] que proponen los anarcocapitalistas plantegar a sigo mesmu como una ideoloxía individualista y una economía de mercáu contraria a lo que denominen el «capitalismu realmente esistente», «capitalismu autoritariu» o [[capitalismu d'Estáu]].<ref name="valin"/>
Se teoriza qu'ensin intervención d'Estáu les grandes corporaciones empresariales amenorgaríense o siquier seríen suplantables en cualquier momentu por cuenta de la llibre competencia. Esto ye, si esiste una empresa líder pa determináu bien o serviciu supónse que tendrá de ser porque los consumidores asina lu hayan decidíu o porque'l provisor tien so la so propiedá privada'l control de los recursos y nunca porque esta situación háyase alcanzáu coactivamente, yá seya por aciu imposiciones llegales o per mediu d'amenaces o violencia física.
=== Propiedá privada ===
==== Propiedá d'unu mesmu y apropiación orixinal ====
{{caxa de cita|El anarcocapitalismu utiliza usualmente los siguientes términos.
:* '''Anarquismu:''' filosofía que s'opón a toa forma d'entamu de coaición (inclúi la oposición al Estáu)
:* '''Contratu:''' un alcuerdu voluntariu obligante ente persones
:* '''Coaición:''' fuercia físico o amenaza de fuercia físico contra persones o propiedaes
:* '''Capitalismu:''' sistema económicu nel cual los medios de producción son de propiedá privada, y onde les inversiones, la producción, la distribución, los ingresos y los precios son establecíos per mediu del funcionamientu del llibre mercáu en vegada del gobiernu :
* '''Mercáu llibre:''' un mercáu nel cual toles decisiones referentes a la tresferencia de dineru, bienes (incluyendo bienes de capital) y servicios, son voluntaries
:* '''Fraude:''' inducir a daquién a compartir daqué de valor por medios deshonestos
:* '''Estáu:''' una organización que tasa y torga al traviés de la coaición agresiva, sistematizada ya institucionalizada
:* '''Voluntariu:''' cualquier aición, non influyida pola coaición o'l fraude, realizada por dalguna institución humana :
* '''Ancap:''' contraición de «anarcocapitalista», de la que que se deriven sustantivos como «ancapia», la hipotética sociedá anarcocapitalista}}
Los anarcocapitalistas definen la [[propiedá d'unu mesmu]] como'l derechu de cada persona a la propiedá sobre'l so propiu cuerpu, ente que por aciu el principiu d'[[apropiación orixinal]] establecen que cada quien ye propietariu llexítimu de toos aquellos recursos ensin propietariu previu, sobre los cualos realizara dalguna forma de trabayu. Nes pallabres de [[Hans-Hermann Hoppe]]:
{{cita|Cada quien ye'l llexítimu dueñu del so propiu cuerpu físicu, lo mesmo que de tolos llugares y bienes naturales qu'ocupe y que ponga n'usu per mediu del so cuerpu, cola única condición que naide más ocupara los mesmos llugares o usáu los mesmos bienes primeramente. Esta propiedá sobre los llugares y bienes «apropiaos orixinalmente» por una persona implica'l so derechu a usar y tresformar estos llugares y bienes en cualquier forma qu'esti considere conveniente, cola única condición que de resultes nun camude la integridá física de llugares o bienes orixinalmente apropiaos por otra persona. En particular, una vegada qu'un bien foi apoderáu per primer vegada, —pa usar la frase de [[John Locke|Locke]]— «entemeciendo col bien el trabayu d'unu» la propiedá sobre dichos llugares o bienes namái puede ser adquirida per mediu d'una tresferencia voluntaria —contractual— del títulu de propiedá d'un previu a un futuru propietariu|[[Hans-Hermann Hoppe]], [[escuela austriaca d'economía economista austriacu]] y [[filósofu]] anarcocapitalista, Ética rothbardiana<ref>{{cita web |url=http://www.hanshoppe.com/wp-content/uploads/publications/rothbard-ethics-spanish.pdf|autor=Hermann-Hoppe, Hans|fecha=2002|formatu=pdf|títulu=Ética rothbardiana}}</ref>}}
[[Ficheru:G&Ds on Little Clarendon Street.jpg|thumb|250px|left|Los anarcocapitalistas sofiten irrestrictamente la honesta propiedá privada de los medios de producción y la llibertá de xestionalos, ensin interferencia coercitiva del Estáu o de coleutivos non estatales.]]
Esta ye'l raigañu de los [[Propiedá privada|derechos de propiedá]] nel anarcocapitalismu. Los anarcocapitalistas defenden el derechu de cada persona a los frutos del so [[Trabayu (economía)|trabayu]] independientemente de la so necesidá o la d'otros. Dempués de ser creada por aciu el trabayu, la propiedá namái puede camudar de manes llexítimamente cuando ye intercambiada voluntariamente (por otra propiedá producida primeramente, por aciu el trabayu) o cuando ye regalada o donada. Les tresferencies forzaes, pa les cuales una de les partes utiliza o amenaza con utilizar dalguna forma de violencia, son consideraes illexítimes.
L'apropiación orixinal déxa-y a un individuu reivindicar como so cualquier propiedá "virxe", inclusive la tierra, y tener col mesmu "derechu absolutu" col que tien el so propiu cuerpu, al ameyorala o usala. D'alcuerdu a Rothbard, la propiedá namái puede surdir llexítimamente al traviés del trabayu, polo que l'apropiación orixinal de la tierra nun ye llexítima a cencielles por proclamalo o por construyir una cerca alredor que la delimite, sinón namái trabayándola (entemeciendo'l trabayu cola tierra) ye que se puede llexitimar la propiedá sobre la tierra.
Los anarcocapitalistas de tradición rothbardiana son [[propietarista|propietaristes]], esto ye, que consideren el [[derechu de propiedá]] como un [[derechu natural]] deriváu de la [[propiedá d'unu mesmu]] (vease: [[teoría de la propiedá-trabayu]]). Acordies cola filosofía lockeana, los anarquistes de llibre mercáu rothbardianos creen que la propiedá namái puede aniciase por ser el productu del trabayu, y namái puede llexítimamente camudar de manes pol comerciu o'l regalu.<ref name="propertyrights" /><ref name="propertyownership" /> De toes formes, Locke tenía una "[[condición lockeana|condición]]" que diz que'l apropiador de recursos tien de dexar "suficiente y tan bonu de mancomún... a los otros". Los anarquistes de mercáu rothbardianos nun tán acordies con esta condición, sosteniendo que l'individuu puede apoderar orixinalmente tanto como deseye al traviés d'entemecer el so trabayu, y sigue siendo la so propiedá hasta qu'él decida lo contrario.<ref name="propertyrights">{{cita publicación |títulu=Land-locked: A Critique of Carson on Property Rights|apellíu=Long|nome=Roderick T.|enllaceautor=Roderick T. Long|volume=20|númberu=1|añu=2006|páxines=87-95|publicación=[[Journal of Libertarian Studies]]|url=http://mises.org/journals/jls/20_1/20_1_6.pdf}}</ref><ref name="propertyownership">{{cita publicación |títulu=Man and Matter: A Philosophical Inquiry into the Justification of Ownership in Land from the Basis of Self-Ownership|apellíu=Bylund|nome=Per|url=http://www.perbylund.com/academics_polsci_msc.pdf}}</ref> Ellos denominen esto como «neo-lockeano».<ref name="propertyownership" /><ref name="verhaegh">{{cita publicación |apellíu=Verhaegh|nome=Marcus|añu=2006|títulu=Rothbard as a Political Philosopher|url=http://mises.org/journals/jls/20_4/20_4_1.pdf|publicación=[[Journal of Libertarian Studies]]|volume=20|númberu=4|páxina=3|formatu=pdf}}</ref> Los anarquistes llibertarios ven esto coherente cola so oposición al entamu de la coerción, yá que namái la tierra non apropiada puede tomase. Si daqué ye non apropiáu, nun hai un apropiador orixinal contra'l que se tea empecipiando la coaición. Y ellos nun piensen que la mera reclamación xenere propiedá. Los anarcocapitalistas acepten formes voluntaries de propiedá coleutiva, que significa propiedá abierta al accesu de tolos individuos.<ref name="commonproperty">{{cita publicación |títulu=Common Property in Anarcho-Capitalism|apellíu=Holcombe|nome=Randall G.|enllaceautor=Randall G. Holcombe|volume=19|númberu=2|añu=2005|páxines=3-29|publicación=[[Journal of Libertarian Studies]]|url=http://www.mises.org/journals/jls/19_2/19_2_1.pdf|formatu=pdf}}</ref>
==== Propiedá común ====
Anque los anarcocapitalistas son conocíos por defender el derechu a la propiedá privada (yá seya individual o non pública), les propiedaes coleutives non estatales tamién pueden esistir nuna sociedá anarcocapitalista.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|autor=Holcombe, Randall G.|url=http://www.libertarianstudies.org/journals/jls/19_2/19_2_1.pdf|formatu=pdf|títulu=Common Property in Anarcho-Capitalism|obra=[[Journal of Libertarian Studies]] Nᵘ 2|volume=19|fecha=Primavera de 2005|páxines=3-29|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250123102601/http://www.libertarianstudies.org/journals/jls/19_2/19_2_1.pdf|fechaarchivu=2025-01-23}} |2=http://www.libertarianstudies.org/journals/jls/19_2/19_2_1.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Asina tal como una persona vien tener daqué ensin propietariu pol amiestu del so trabayu con ella o d'usala regularmente, munches persones pueden aportar a propietarios d'una cosa de mancomún por aciu l'amiestu del so trabayu en xunto con ella, nel sentíu de que nenguna persona puede apoderase d'ella como propia. Esto puede aplicase a les [[carretera|carreteres]], [[parque]]s, [[ríu|ríos]], y partes de los [[océanu|océanos]]. El teóricu anarcocapitalista [[Roderick Long]] da'l siguiente exemplu:
{{cita|Considere la posibilidá d'una aldega cercana a un llagu. Ye común pa los habitantes del pueblu a caminar escontra'l llagu pa dir pescar. Nos primeros díes de la comunidá ye difícil llegar al llagu por causa de tolos arbustos y cañes cayíes nel camín. Pero col tiempu'l camín ta estenu y toma forma, non por esfuercios coordinaos, sinón a cencielles como resultáu de toles persones caminando per esa vía día tres día. El camín estenu ye'l productu del trabayu, non el trabayu de cualquier persona, sinón de toos ellos xuntos. Si un aldeanu decidíu a aprovechar los beneficios del camín recién creáu llevanta una puerta de carga y peaxes, taría violándose el derechu de propiedá coleutiva que los aldeanos ganáronse xuntos.|Roderick Long<ref>{{cita publicación |autor=Long, Roderick T.|títulu=A Plea for Public Property|obra=Formulations 5, Nᵘ 3 (Primavera)}}</ref>}}
Sicasí, desque la propiedá que ye de propiedá coleutiva tiende a perder el nivel de rindición de cuentes que s'atopa na propiedá individual na midida de qu'hai mayor númberu de propietarios —o por faer esa rindición de cuentes proporcionalmente más complexa— los anarcocapitalistas tienen dacuando a la rocea y tratar d'evitar los arreglos comunales intencionales, anque estos, como se demuestra nun entren de nenguna manera en conflictu cola so ideoloxía y son más bien una cuestión de criterios particulares.
La [[privatización]], la [[descentralización]] y la individualización de la responsabilidá son oxetivos anarcocapitalistas. Pero en dellos casos, non yá apurren un retu, sinón qu'ellos mesmos lo consideren imposible, establecer rutes oceániques ye un exemplu común de los bienes consideraos como de difícil apropiación privada. Lo negativo y que sí entra en contradicción cola so ideoloxía ye la coleutivización estatal o forzada (supuestamente en nome de la mayoría») que fortalez el poder y la llexitimidá del gobiernu, en que les cuentes rindir a terceros y non ente les partes y nun esiste responsabilidá particularizada.
==== Mediu ambiente ====
Los gobiernos centrales xeneralmente tienden a abogar por aiciones o censura de los contaminadores col fin de beneficiar al pueblu» o a la mayoría». Sicasí la economía cartelizada y contaminante de les corporaciones recibe subvenciones gubernamentales ([[capitalismu corporativu]]), tal ye'l casu de l'altamente contaminante [[industria pesao]] que llogra subvenciones xurídiques y económiques de parte de los políticos sol argumentu de la creación d'empléu o de los estímulos a la inversión privada.
La [[contaminación]] del [[aire]], l'[[agua]] y la [[tierra]], por casu, ye vista como'l resultáu de la coleutivización estatal de la propiedá, los bienes naturales cuando son públicos nun son calteníos o anovaos por naide y naide responsabilizar por ellos ([[traxedia de los comunes]]). Los anarcocapitalistas tienden a coincidir colos [[ecoloxismu de mercáu ecoloxistes de mercáu]] en rellacionar los enclinos destructivos del mediu ambiente col Estáu y les sos disposiciones colectivizantes.
==== Armes ====
El anarcocapitalismu oponer a toa coaición, polo cual, defende la llibre posesión d'[[armes]].<ref>{{cita publicación |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121016084954/http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/380/38030106.pdf|formatu=pdf|url=http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/380/38030106.pdf|títulu=Un reaccionariu radical: el pensamientu políticu de Murray N. Rothbard|obra=RIPS Revista d'Investigaciones Polítiques y Sociolóxiques|volume=3|númberu=1|editorial=Universidá de Santiago de Compostela|fecha=2004|fechaaccesu=6 d'abril de 2016|fechaarchivu=16 d'ochobre de 2012}}</ref> Anque la propiedá privada dexa que los sos llexítimos propietarios decidan si los demás pueden entrar con armes o non nel so territoriu.
=== Llei y orde ===
Na teoría anarquista llibertaria la [[llei]] y el [[orde]] d'una sociedá voluntaria pueden ser aprovíes por un [[mercáu]] competitivu d'instituciones privaes qu'ufierten seguridá, xusticia, y otros servicios de defensa,<ref>{{cita publicación |autor=Lavoie, Don.|títulu=Democracy, Markets, and the Legal Order: Notes on the Nature of Politics in a Radically Lliberal Society|obra=Liberalism and the Economic Order|editor=G. Tyler Miller|editorial=Cambridge University Press|fecha=1993|páxina=115}}</ref> «la asignación privada de la fuercia, ensin un control central».<ref>{{cita publicación |autor=Sanders, John T. & Narveson|fecha=Xineru de 1996|títulu=For and Against the State: New Philosophical Readings|editorial=Towman & Littlefield|páxina=197}}</ref> Un mercáu onde esisten [[Axencia de defensa privada|provisores de la seguridá]] y [[Axencia d'arbitraxe quitáu|la llei]] que compiten por veceros de pagu voluntariu que deseyen recibir los servicios en cuenta de individuos gravados ensin el so consentimientu a los que se-yos asigna un provisor monopólico de la fuercia.{{refn|''El objetivismu y l'Estáu'', onde [[Roy Childs]] intenta convertir a [[Ayn Rand]] al anarquismu de mercáu llibre».{{Enllaz rotu|1=El objetivismu y l'Estáu: Carta abierta a Ayn Rand |2=http://www.liberalismu.org/articulo/309/38/objetivismu/tao/carta/abierta/ayn/ |date=September 2024 |bot=InternetArchiveBot }}}} La creencia, ente los anarquistes de mercáu llibre, ye qu'esta competencia, tiende a producir servicios llegales y policiales más baratos y de meyor calidá, incluyendo «una alta calidá de bona imparcial, eficiente arbitraxe de reclamaciones de derechos en conflictu».<ref>{{cita publicación |autor=Gaus, Gerald F. & Kukathas, Chandran (eds.)|títulu=Handbook of Political Theory|fecha=2004|editorial=Sage Publications|páxina=119}}</ref>
L'anarquismu de mercáu desenvueltu por [[Murray N. Rothbard]] teoriza una sociedá onde'l provisores de xusticia compiten por veceros ([[llei policéntrica]], [[axencia privada de defensa]]) y onde la llei ta basada nel [[derechu natural]] o'l [[derechu negativu]]. [[David D. Friedman]] propón un anarquismu de mercáu onde en adición a la seguridá provista pol mercáu, la llei en sí mesma ye producida pol mercáu.<ref>{{cita publicación |autor=Friedman, David|títulu=[[La maquinaria de la llibertá|The Machinery of Freedom]]|edición=2ª|editorial=La Salle, Ill, Open Court|páxines=116-117}}</ref>
== Variedaes de anarcocapitalismu ==
L'adopción del anarquismu de llibre mercáu —entendiéndolo como propiedá privada, mercáu llibre n'ausencia del derechu estatal— nesta filosofía, foi desenvueltu pol economista ya historiador d'Estaos Xuníos [[Murray Rothbard]], quien foi'l primeru en teorizar el anarcocapitalismu.{{refn|«Un estudiante y discípulu del economista austriacu Ludwing von Mises, Rothbard, combinó'l ''laissez faire'' del so profesor cola visión absolutista de los derechos humanos y el refugu del Estáu qu'adoptara al estudiar a los anarquistes individualistes d'Estaos Xuníos del sieglu 19 como Lysander Spooner y Benjamin Tucker».<ref>{{cita web |url=https://books.google.com.ec/books?id=NIZfQTd3nSMC&dq=Blackwell+Encyclopaedia+of+Political+Thought&source=gbs_navlinks_s&hl=es|títulu=The Blackwell Encyclopaedia of Political Thought|fecha=1987|isbn=0-631-17944-5|páxina=290}}</ref> Nel anarcocapitalismu rothbardiano en primer llugar taría la implementación d'un códigu llegal [llibertariu mutuamente alcordáu] que sería d'aceptación xeneral y al cual les cortes plegaríense».<ref>{{cita web |autor=Rothbard, Murray|títulu=For A New Liberty|url=http://www.mises.org/rothbard/newliberty11.asp|capítulu=12: The Public Sector, III: Police, Law, and the Courts}}</ref> Esti códigu reconocería la [[soberanía individual]] y la [[non agresión]] como derechos inalienables, esta concepción del anarcocapitalismu basar n'argumentos [[Derechu natural|iusnaturalistas]].
Otru pensadores, como [[David Friedman]], proponen el anarcocapitalismu per mediu d'argumentos [[Utilitarismu|utilitaristes]], esto ye, la noción que l'adopción del anarcocapitalismu produciría meyores resultaos que cualesquier otra alternativa d'orde social y económicu. Nel anarcocapitalsimo propuestu por David D. Friedman, «los sistemes de lleis van crear por [buscando] ganancia nel llibre mercáu»,<ref>Friedman, David. ''[[La maquinaria de la llibertá]]''. Second edition. La Salle, Ill, Open Court, páxs. 116-117.</ref> lo cual conduciría a una sociedá llibertaria xeneralizada si nun ye qu'absoluta. Rothbard basa la so filosofía sobre les bases de la [[derechu natural|llei natural]] absoluta pero tamién apurre esplicaciones económiques de por qué piensa que'l anarcocapitalismu ye preferible dende un puntu de vista pragmáticu. Friedman afirma que nun ye un teóricu de los derechos absolutos pero que tamién "nun ye un utilitarista", anque piensa que "los argumentos utilitaristes frecuentemente son la meyor forma de defender los puntos llibertarios".<ref>Friedman, David D. The Machinery of Freedom. Chapter 42</ref> Pela so parte, [[Hans-Hermann Hoppe]] utiliza la [[ética argumentativa]] pa encontar el "anarquismu de propiedá privada",<ref>[https://web.archive.org/web/20080403135430/http://www.hanshoppe.com/sel-topics.php#arg-ethics Hans-Hermann Hoppe "Argumentation Ethics"] Retrieved 6 February 2007</ref> y ye más cercanu a la visión de llei natural de Rothbard. Non toos aquellos partidarios d'un anarquismu capitalista llamar a sí mesmos anarcocapitalistas, por casu [[Wendy McElroy]] prefier usar el términu anarcoindividualismu.<ref>[http://www.wendymcelroy.com/news.php?extend.855 ''Capitalismu versus mercáu llibre''] (n'inglés), por Wendy McElroy</ref>
Los anarcocapitalistas tienen variaes visiones de cómo faer pa esaniciar al Estáu. Rothbard abogaba por usu de cualesquier táctica non inmoral disponible pa consiguir llibertá.<ref>Lora, Ronald & Longton, Henry. 1999. The Conservative Press in Twentieth-Century America. Greenwood Press. p. 369</ref> Los [[agorista|agoristes]], siguidores de la filosofía de [[Samuel Konkin]]<ref>Black, Bob. Beneath the Underground. Feral House, 1994. p. 4</ref> proponen esaniciar al Estáu practicando la [[resistencia fiscal]] y l'usu d'estratexes de [[mercáu negru]] illegal denominaes [[contraeconomía]] hasta que les funciones de seguridá del Estáu puedan ser reemplazaes por competidores de mercáu llibre.
== Historia y origen ==
=== Liberalismu clásicu ===
La primer fonte que va sirvir pa sofitar la teoría moderna de l'anarquía de mercáu ye'l [[lliberalismu clásicu|lliberal clásicu]] [[John Locke]], quien argumentó que, como la xente entemez el so propiu trabayu con recursos ensin propietariu, faen d'estos recursos el so [[propiedá]]. Les persones pueden adquirir nueva propiedá pol [[Trabayu (economía)|trabayu]] sobre recursos ensin propietariu o pol [[comerciu]] de bienes creaos. Esta idea ye usada polos anarcocapitalistas pa esplicar por qué pa ellos la [[soberanía]] de la [[propiedá privada]] entra en contradicción cola soberanía del [[Estáu]].
Unu de los primeros individuos en proponer el conceutu de [[privatización]] de la proteición de la llibertá y propiedá individuales, prefigurando lo que va ser depués el anarcocapitalismu, foi'l francés [[Jakob Mauvillon]] nel sieglu XVIII. Más tarde, nos años 1840, [[Julius Faucher]] y [[Gustave de Molinari]] defendieron lo mesmo. Molinari, discípulu predilectu de [[Frédéric Bastiat]], nel so ensayu ''La producción de seguridá'', argumentó: «Nengún gobiernu tendría de tener el derechu de torgar qu'otru gobiernu ente en competencia con aquel, o esixir a los consumidores de seguridá qu'alleguen puramente a aquel pa la so mercancía».<ref name=raico>{{cita web |autor=Raico, Ralph|fecha=20 d'abril de 2005|url=https://mises.org/library/authentic-german-liberalism-19th-century|títulu=Authentic German Liberalism of the 19th Century|editorial=Ecole Polytechnique, Unité associée au CNRS}}</ref>
Molinari sostuvo que'l monopoliu sobre la seguridá causa precios altos y baxa calidá. Dixo en ''Les Soirées'': "El monopoliu del gobiernu nun ye meyor que nengún otru. Un gobiernu alministra bien y, nun lo fai especialmente a baxu preciu, cuando nun se tien competencia que tarrecer, cuando los gobernaos son privaos del derechu d'escoyer llibremente les sos regles... La producción de seguridá inevitablemente vuélvese costosa y mala cuando ye entamada como un monopoliu."<ref>Molinari, Gustave de. 1849. Les Soirées de la Rue Saint-Lazare</ref> El pesu de l'argumentación de Molinari pal anarquismu de llibre mercáu basar na economía y non na oposición moral al Estáu.<ref name="mises.org">{{cita web |autor=Rothbard, Murray|títulu=The Production of Security|capítulu=Prefaciu|autor2=Gustave Molinari|fecha=1977|url=https://mises.org/library/production-security-0|idioma=inglés}}</ref>
La tradición lliberal antiestado n'Europa y los Estaos Xuníos siguió depués de Molinari nos escritos tempranos de [[Herbert Spencer]], según en pensadores como [[Paul Émile de Puydt]] y [[Auberon Herbert]].
=== Anarcoindividualismu norteamericanu del sieglu XIX ===
[[Ficheru:LysanderSpooner.jpg|thumb|right|200px|[[Lysander Spooner]] (1808–87) teóricu llegal anarcoindividualista, consideráu predecesor del anarcocapitalismu, espunxo sobre la llei natural como l'aproximamientu máximu del conceutu de xusticia.]]
El teóricu de la [[derechu natural|llei natural]], l'abogáu [[Lysander Spooner]], ye consideráu ente los principales predecesores del anarcocapitalismu y el más cercanu a la idea contemporánea pola so doctrina llegal.<ref>{{cita publicación |autor=Paul, Ellen Frankel et a la fecha=1993|títulu=Liberalism and the Economic Order|editorial=Cambridge University Press|páxina=115}}</ref><ref>{{cita web |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140131085100/http://www.lysanderspooner.org/MAS.htm|fechaarchivu=31 de xineru de 2014|url=http://www.lysanderspooner.org/MAS.htm|títulu=Lysander Spooner: Dissident Among Dissidents|obra=Men Against the State|autor=James J. Martin|allugamientu=Colorado Springs|editorial=Ralph Myles Publisher|fecha=1970|páxines=167-201}}</ref> En 1845, l'abogáu [[Lysander Spooner]] escribió un ensayu radical contra la esclavitú, ''[[Unconstitutionality of slavery]]''. Instaláu firmemente na tradición de la [[derechu natural|llei natural]] y engarráu dende'l principiu de la so carrera profesional ya ideolóxica colos [[monopoliu|monopolios]] protexíos pol Estáu, en 1870 escribió ''[[Ensin traición|Non Treason: The Constitution of Non Authority]]'', onde esplica que toa llexislación opónse a dereches natural, y ye por tanto criminal. Un exemplu de la so llucha contra los monopolios foi la compañía que fundó en 1844, la ''[[American Letter Mail Company]]'', que compitió col [[monopoliu artificial|monopoliu llegal]] del [[Serviciu Postal de los Estaos Xuníos]] en violación del Estatutu d'Unviaes Privaes», qu'acuta n'[[Estaos Xuníos]] el tresporte y entrega de cartes por cualesquier organización ayena al [[Corréu postal|Serviciu Postal]]. Spooner consideraba que los monopolios yeren una restricción inmoral, y anque tuvo ciertu ésitu abaratando los precios, el gobiernu de los Estaos Xuníos desafió a Spooner con midíes llegales, obligándo-y a cesar les sos operaciones en 1851.<ref>{{cita web |autor=Goodyear, Lucille|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150708022415/http://www.lysanderspooner.org/STAMP3.htm|url=http://www.lysanderspooner.org/STAMP3.htm|títulu=Spooner vs. U.S. Postal System|editorial=[[Lexón d'Estaos Xuníos|American Legion Magacín]]|fecha=Xineru de 1981|fechaarchivu=8 de xunetu de 2015}}</ref>
El so [[abolicionismu]] llevólu a criticar los motivos de la [[Guerra de Secesión]] (1861-1865): entendía que se lluchaba pol falsu tema de la unión, cuando tenía de lluchase pola tema de la [[esclavitú]]. Spooner pensaba que los esclavistes nun s'atreveríen a remontase frente a un gobiernu que diera llibertá a tol mundu, ente que, defendiendo la so propia llibertá, los suriegos ganaron una ventaya moral y psicolóxico que los sostuvo mientres la guerra. Asina, en 1864 publicó una ''[[Carta a Charles Sumner]]'' na qu'acusaba a los políticos del norte de tener «sobre les vueses cabeces, más inclusive, si ye posible, que sobre la de los mesmos esclavistes, (quien actuaron d'alcuerdu a les sos asociaciones, intereses, y declaraos principios como esclavistes) fuelga'l sangre d'esta horrible, innecesaria, y por tanto culpable, guerra».<ref>{{cita web |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150623132148/http://lysanderspooner.org/node/5#s5|url=http://lysanderspooner.org/node/5|títulu=Biografía|capítulu=5|obra=The Collected Works of Lysander Spooner|autor=Charles Shively|editorial=M&S Press|fecha=1971|fechaarchivu=23 de xunu de 2015}}</ref> En contraste coles coincidencies llegales, les idees de Spooner a favor de la [[propiedá intelectual]] tán enfrentaes a les idees anarcocapitalistas les cualos refuguen que les idees sían propiedá privada.
[[Benjamin Tucker]] (1854-1939) desenvolvió l'anarquismu individualista nuna serie d'artículos arrexuntaos darréu en ''[[Instead of a Book]]'' (1893). El so principiu básicu yera que cada individuu tenía d'esfrutar del máximu de llibertá compatible con una [[llei d'igual llibertá|llibertá igual pa los otros]], implicando en particular derechos ilimitaos p'adquirir y disponer de bienes nel mercáu.<ref name="Blackwell">{{Harv |Miller|Coleman|1991| sp = sí}}, [https://books.google.es/books?id=NIZfQTd3nSMC&printsec=frontcover&dq=The+Blackwell+encyclopaedia+of+political+thought#PPA10,M1 «anarchism», páxs.10-14]</ref> Nel antiguu anarquismu de tradición americana, cuantimás ente aquellos conocíos como «anarquistes bostonianos», hai una aserción del valor de la propiedá privada;<ref name="AVincent-p.116">{{Harv |Vincent|2009|sp = sí}}, [https://books.google.es/books?id=igrwb3rsOOUC&printsec=frontcover&dq=*Modern+Political+Ideologies++Andrew+Vincent#PPA116,M1 p.116]</ref> comprometíu cola idea d'un mercáu llibre, que pa ellos nun fuera posible desenvolver na so plenitú pola distorsión producida polos monopolios, de los que responsabilizaba primordialmente al gobiernu.<ref name="IanAdams-153">{{Harv |Adams|1995| sp = sí}}, [https://books.google.es/books?id=ony7AAAAIAAJ&lpg=PP1&pg=PA153#v=onepage&q=&f=false p. 153]</ref> Tucker, influyíu por [[Josiah Warren]] y la teoría del valor-trabayu, consideró por llargu tiempu que la propiedá de la tierra yera xustificable namái cuando'l posesor tar utilizando.<ref>{{cita publicación |títulu=The Individualist Anarchists|páxina=276}}</ref> Esto postreru a diferencia del so predecesor Lysander Spooner quien foi tradicionalmente [[lockeano]] con al respective de la [[propiedá privada]] de la tierra ([[apropiación orixinal]]).<ref>{{cita publicación |autor=Watner, Carl|enllaceautor=Carl Watner|url=http://www.mises.org/journals/lf/1975/1975_03.pdf|formatu=pdf|títulu=Spooner Vs. Liberty|editorial=The Libertarian Forum|fecha=Marzu de 1975|volume=VII|númberu=3|issn=0047-4517|páxines=5-6}}</ref> Darréu Tucker abandonó la so idea sobre la propiedá de la tierra y diría qu'ella ta llexítimamente tresferida al traviés de la fuercia nun siendo que tea especificáu per mediu d'un contratu.<ref>{{cita publicación |cita=«L'únicu derechu del home a la tierra ye la so fuercia sobre ella. Si'l so vecín ye más fuerte qu'él y tien la tierra d'él, de siguío, la tierra ye del so vecín, hasta qu'esti postreru ye quitáu por unu más fuerte inda».|autor=Benjamin R. Tucker, William Hansen|títulu=Response to 'Rights'|obra=Liberty|fecha=31 d'avientu de 1892|volume=9|númberu=18|páxina=1}}</ref> Les teoríes de Tucker sobre'l valor mercantil y sobre la propiedá del suelu siempres fueron refugaes pola doctrina económica y llegal anarcocapitalista.
Como Spooner, Tucker atacó los monopolios creaos pol estáu; ensin Estáu, cada persona podría exercitar el so derechu a protexer la so propia llibertá, utilizando los servicios d'una asociación privada de proteición si fuera necesariu.<ref name="Blackwell"/> Benjamin Tucker antemanó la idea que depués va afondar el anarcocapitalismu: que la defensa ye un serviciu como cualesquier otru, un trabayu y una mercancía suxeta a la llei de la ufierta y la demanda, que prevaleciendo la competencia'l patrociniu va dir a quien ufierte'l meyor productu al preciu más razonable, y que la producción y venta d'esta mercancía ta agora monopolizada pol Estáu que como monopolista carga precios exhorbitantes por un mal serviciu.<ref>{{cita publicación |cita=«la defensa ye un serviciu como cualesquier otru serviciu; ye un trabayu al empar útil y deseyáu, por tanto ye una mercancía suxeta a la llei de la ufierta y la demanda; que nun llibre mercáu esta mercancía va ufiertar a preciu de costu; que prevaleciendo la competencia, el patrociniu va dir a quien ufierte'l meyor productu al preciu más baxu; que la producción y venta d'esta mercancía ta agora monopolizada pol Estáu; y l'Estáu al igual que tou monopolista, carga precios exhorbitantes».|autor=Tucker, Benjamin|títulu=Instead of a Book|fecha=1893}}</ref> Él notó que l'anarquismu qu'él proponía incluyía prisiones y fuercia armada.<ref name="tucker2">{{cita publicación |autor=Tucker, Benjamin|títulu=Liberty|fecha=19 d'ochobre de 1891</ref> Tucker tamién llanzó la idea de la posibilidá d'axencies de gobiernu financiaes per mediu d'impuestos voluntarios».<ref>{{cita web |títulu=Taxation: Voluntary or Compulsory|obra=Formulations|editorial=Free Nation Foundation|fecha=Branu de 1995|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101228054225/http://libertariannation.org/a/f24r1.html|url=http://libertariannation.org/a/f24r1.html|idioma=inglés|fechaarchivu=28 d'avientu de 2010}}</ref>
=== Escuela austriaca ===
[[Ficheru:Murray Rothbard.jpg|thumb|left|[[Murray Rothbard]] (1926-95), quien afirmó que «el capitalismu ye la más completa espresión del anarquismu, y l'anarquismu ye la más completa espresión del capitalismu».<ref name="interview"/>]]
La [[Escuela Austriaca d'Economía]] foi fundada cola publicación en 1871 del llibru de [[Carl Menger]] ''[[Principios d'economía]]''. Los miembros d'esta escuela enfoquen la economía como un sistema a priori, como la lóxica o les matemátiques, en llugar
que como una ciencia empírica como la xeoloxía. Trátase d'afayar los axomes de l'aición humana (llamada «[[praxeología]]» na tradición austriaca) y faer deducciones de los mesmos. Dalgunos d'estos axomes praxeológicos son:
* los seres humanos actúen intencionalmente;
* los seres humanos prefieren más d'un bien que menos;
* los seres humanos prefieren recibir un bien más pronto que tarde, y
* cada parte d'un actu comercial ardíciase ''[[ex ante]]''.
Inclusive nos primeros díes, la economía austriaca foi utilizáu como una arma teórica contra'l socialismu y la política estatista. [[Eugen von Böhm-Bawerk]], un colega de Menger, escribió una de les primeres crítiques sobre'l socialismu nel so tratáu ''La teoría de la esplotación del socialismu-comunismu''. L'economista austriacu más influyente foi, quiciabes, [[Ludwig von Mises]], autor de la obra praxeológica ''[[L'aición humana]]''. Más tarde, [[Friedrich Hayek]], discípulu de Mises, escribió ''[[Camín de servidume]]'', afirmando qu'una [[economía planiada|economía empobinada]] destrúi la función d'información de los precios, y que l'autoridá sobre la economía lleva al [[totalitarismu]].
Murray Rothbard, tamién discípulu de Mises, ye l'home qu'intentó fundir la economía austriaca col lliberalismu clásicu y l'anarquismu individualista. Escribió'l so primer artículu abogando por anarquismu de propiedá privada» en 1949, y más tarde asocedióse-y el nome alternativu «anarcocapitalismu». Yera un economista de formación, pero tamién con conocencies n'hestoria y filosofía política. Cuando mozu, considerábase parte de la [[Vieya Derecha]], una caña [[antiestatismu|antiestatista]] y anti-[[intervencionismu|intervencionista]] del [[Partíu Republicanu de los Estaos Xuníos|Partíu Republicanu]]. Na década de 1950, participó de volao con [[Ayn Rand]], pero dempués tuvo una engarradiella con ella. Cuando los [[Guerra Fría|guerreros fríos]] intervencionistes de [[National Review]], como [[William F. Buckley, Jr.]], ganaron influyencia nel Partíu Republicanu na década de 1950, Rothbard dexa esi grupu y formó una alianza colos grupos d'[[izquierda]] [[antiguerra|contra la guerra]], teniendo en cuenta la tradición contra la guerra ente una serie de autoproclamados izquierdistes y nun grau más cerca de la [[Vieya Derecha]] de los conservadores. Él creía que la Guerra Fría taba más en delda en teoría, cola izquierda y progresistes imperialistes, especialmente no que fai a la teoría [[trotskista]].<ref name="Rothbard">{{cita web|autor=Rothbard, Murray N.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130516050452/http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard16.html|url=http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard16.html|editorial=LewRockwell.com|fechaaccesu=6 d'abril de 2016|fechaarchivu=2013-05-16|idioma=inglés|títulu=Why Conservatives Love War and the State}}</ref> Más tarde, Rothbard opúnxose primeramente a la fundación del [[Partíu Llibertariu (Estaos Xuníos)|Partíu Llibertariu]], pero xunióse-y en 1973 y convirtióse n'unu de los sos principales activistes. Llibros de Rothbard, como ''[[Home, economía y Estáu]]'', ''[[Poder y mercáu]]'', ''[[La ética de la llibertá]]'' y ''[[Escontra una nueva llibertá]]'', son consideraos como clásicos del pensamientu llibertariu de llei natural.
== Referentes actuales ==
=== N'inglés ===
Son importantes referentes nel [[idioma inglés]] los estudios de reconocíos miembros del [[Mises Institute]], del [[Cato Institute]] y del [[Independent Institute]]. Otres fontes más explícitamente anarquistes son el [[Center for Libertarian Studies]], el [[Journal of Libertarian Studies]], los sitios [[Anti-State.com]], StrikeTheRoot.com, [[Anarchism.net]], [[LewRockwell.com]], el [[Seasteading Institute]] o'l [[Molinari Institute]], nos EE. XX. Tamién destaquen el podcast canadiense [[Freedomain Radio]] y la organización [[Libertarian Alliance]] del Reinu Xuníu, ente otres fontes.
=== N'español ===
N'[[idioma español|español]] esiste un importante referente del anarcocapitalismu, axuntu del [[Ludwig von Mises Institute]] y esponente de la [[escuela austriaca]], el catedráticu [[Jesús Huerta de Soto]], xunto con esponentes contemporáneos como [[Miguel Anxo Bastos]], [[Albert Esplugas]] y dellos miembros y analistes del [[Instituto Juan de Mariana]].<ref>{{cita web |url=http://www.elconfidencial.com/sociedad/2008-11-15/impuestos-non-drogues-y-prostitutes-si_392482/|títulu=Impuestos non, drogues y prostitutes sí|autor=Esteban Hernández|editorial=''[[El Confidencial]]''}}</ref> Editoriales qu'inclúin nel so catálogu testos del anarquismu lliberal son [[Unión Editorial]] y [[Ediciones Innisfree]] d'España, y [[Berru Sagráu]] d'Arxentina.
=== Otros idiomes ===
En portugués puede atopase al [[Institutu Ludwig von Mises Brasil]], en flamencu al [[Rothbard Instituut]] y n'italianu importantes miembros del [[Istituto Bruno Leoni]], que xunten y promueven el anarcocapitalismu dende estos institutos.
== Exemplos históricos ==
[[Ficheru:Law speaker.jpg|300px|thumb|Interpretación del sieglu XIX del [[Althing]] na [[Mancomunidá Islandesa]], na cual autores como [[David Friedman]] y [[Roderick Long]] consideren qu'esistieron elementos d'una sociedá anarcocapitalista. Les xefatures del clan podíen ser mercaes y vendíes, y nun esistíen monopolios xeográficos, los individuos podíen escoyer voluntariamente la pertenencia a cualquier cla.]]
Dalgunos de los teóricos del anarcocapitalismu señalen exemplos históricos que presenten semeyances cola so ideoloxía. Magar se trata de sociedaes extemporáneas a la formulación d'esta doctrina o de procesos sociales non derivaos d'esta filosofía, estos teóricos destaquen situaciones reales onde la proteición de la llibertá y propiedá individuales fueron voluntariamente financiaes primero que provistes pol Estáu al traviés de los impuestos.
=== La Irlanda celta ===
Un exemplu frecuente d'una sociedá con carauterístiques anarcocapitalistas ye la [[Irlanda celta]] na [[Edá Media]], pol so sistema llegal y de cortes basada en cles a los qu'unu podía afiliase y desafiliarse con llibertá.<ref>[http://www.mises.org/rothbard/newlibertywhole.asp The Public Sector, III: Police, Law, and the Courts], For a New Liberty, (vease Llei y xusticia na sociedá celta irlandesa), por Murray Rothbard</ref>
=== La Islandia medieval ===
Según [[David Friedman]], «les [[Mancomunidá Islandesa|instituciones islandeses medievales]] tuvieron delles carauterístiques peculiares ya interesantes; podríen ser creaes por un economista chiflado pa probar los algames nos cualos los sistemes de mercáu podríen suplantar al gobiernu na mayoría de les sos funciones fundamentales».<ref name=Friedman-79>{{cita web |autor=Friedman, David D.|añu=1979|url=http://www.daviddfriedman.com/Academic/Iceland/Iceland.html|títulu=Private Creation and Enforcement of Law: A Historical Case|fechaaccesu=12 d'agostu de 2005}}</ref> Anque nun la califica direutamente como anarcocapitalista, Friedman acota que la Mancomunidá Islandesa ente los años 930 y 1262 presentó «delles carauterístiques» de la sociedá anarcocapitalista —por cuenta de la esistencia d'un sistema llegal senciellu, la seguridá yera dafechu privada y capitalista—, apurriendo delles evidencies de cómo una sociedá d'esi tipu funcionaría. «Entá cuando'l sistema llegal islandés reconocía una ofiensa esencialmente "pública", remanar otorgándo-y a dellos individuos (escoyíos dacuando d'ente los afeutaos) el derechu a llevar el casu y recoyer les multes, encaxando d'esta manera nun sistema esencialmente priváu».<ref name=Friedman-79 />
=== La Pennsylvania temprana ===
L'estudiu sobre la historia d'América Colonial de Murray Rothbard, ''[[Conceived in Liberty]]'', alderica'l periodu cuando [[Pennsylvania]] (del tiempu del [[Santu Esperimentu]]) cayó nuna situación d'anarquismu y cómo [[William Penn]] lluchó cerca d'una década pa reinstalar el so gobiernu sobre un pueblu que nun quería.<ref>{{cita web |url=http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard81.html |títulu=Pennsylvania's Anarchist Experiment: 1681-1690 by Murray N. Rothbard |editorial=Lewrockwell.com |fechaaccesu=3 de marzu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090302163211/http://www.lewrockwell.com/rothbard/rothbard81.html |fechaarchivu=2 de marzu de 2009 }}</ref>
=== El Vieyu Oeste d'Estaos Xuníos ===
Según la investigación de Terry L. Anderson y P. J. Hill, el [[Vieyu Oeste]] d'[[Estaos Xuníos]], mientres el periodu que va de 1830 a 1900, tuvo semeyances col anarcocapitalismu una y bones «les axencies privaes aprovíen la base necesaria pa una sociedá ordenada onde la propiedá yera protexida y los conflictos resueltos», y que la perceición popular común de que'l Vieyu oeste yera caóticu y con poco respetu escontra los derechos de propiedá ye incorreuta.<ref>{{cita web |autor=Anderson, Terry L. y Hill, P. J.|url=http://www.mises.org/journals/jls/3_1/3_1_2.pdf|formatu=pdf|títulu=An American Experiment in Anarcho-Capitalism: The Not So Wild, Wild West|editorial=The Journal of Libertarian Studies|idioma=inglés}}</ref>
=== Internet ===
Pa munchos anarcocapitalistas, por casu los venceyaos al [[criptoanarquismu]], [[Internet]] tendría de ser l'exemplu d'una rede de xurisdicciones (con dalguna paecencia a la [[llei policéntrica]]) y los conflictos resolveríense basándose na [[llei común]] (vease la nueva ''[[lex mercatoria]]'').<ref>{{cita web|url=https://www.juandemariana.org/ijm-actualidad/analisis-diario/la-lex-mercatoria-renació--con-la-globalizacion|títulu=La Lex Mercatoria renació cola globalización|fechaaccesu=6 d'abril de 2016|editorial=[[Instituto Juan de Mariana]]|autor=Francisco Moreno}}</ref> Son tomaos por ellos como metáfora del funcionamientu de la interaición voluntaria (mercáu), una y bones la conocencia que remanen les infinites interaiciones ente individuos que se dan acaldía nel mundu ye bien cimeru a lo qu'enxamás va poder remanar nenguna institución centralizada (vease: [[conocencia esvalixada]]).
== Crítiques ==
Les crítiques al anarcocapitalismu entienden delles categoríes: aquelles qu'afirmen que'l anarcocapitalismu nun puede funcionar na práutica; otres qu'afirmen que'l capitalismu precisa un Estáu coercitivo pa esistir (según el [[minarquismu]]) y que una sociedá puede ser anarquista o capitalista pero non ambes (según el [[anarcocomunismu]]); crítiques xenerales sobre moralidá nel capitalismu y el lliberalismu que pueden aplicase al anarcocapitalismu; y les crítiques utilitaristes qu'afirmen que'l anarcocapitalismu non maximiza la utilidá.
=== Dende'l minarquismu ===
Dellos lliberales consideren qu'un sistema capitalista nun podría sobrevivir o nun sería eficiente ensin un [[Estáu]] públicu ya imparcial, y que tol sistema xurídicu que protexe al capitalismu veríase amenaciáu al esistir dellos Estaos privaos compitiendo ente sigo. Afirmen asina que'l capitalismu precisa d'un [[Estáu de derechu]] pa ser estable.
El anarcocapitalismu foi criticáu, ente otros, por [[Milton Friedman]], quien escribió:
{{cita|«Anque necesariu pa la llibertá, el capitalismu solo nun ye abondu pa garantizala. Tien que tar acompañáu por un conxuntu de valores y d'instituciones polítiques favorables a la llibertá».<ref>[http://www.institutomillenium.org.br/artigos/milton-friedman-um-heroi-da-liberdade/ Milton Friedman: um herói da liberdade.] João Luiz Mauad, [[Institutu Millenium]], 1 d'agostu de 2017. {{pt}} Consultáu'l 4 de setiembre de 2017.</ref>}}
Los [[Objetivismu (Ayn Rand)|objetivistas]] afirmen que, por cuenta de la ausencia del Estáu, una sociedá anarcocapitalista dexeneraría nuna guerra de toos contra toos».<ref>{{cita web |url=http://capitalism.org/anarchism/what-is-anarchism/|títulu=What is anarchism?|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|obra=capitalism.org|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://capitalism.org/anarchism/why-is-anarcho-capitalism-a-contradiction-in-terms/|títulu=Why is “anarcho-capitalism” a contradiction in terms?|fechaaccesu=8 d'ochobre de 2016|obra=capitalism.org|idioma=inglés}}</ref> Otros críticos acoten que'l problema de les [[externalidades]] fai que seya impráctico el suministru de servicios de proteición nuna sociedá anarcocapitalista.
Una conocida crítica al anarquismu de mercáu llibre ye la de [[Robert Nozick]], quien argumentó qu'un sistema llegal competitivu evolucionaría escontra un gobiernu monopólico, inclusive ensin violar los derechos individuales nel procesu.<ref>{{cita llibru |autor1=Jeffrey Paul|autor2=Fred Dycus Miller|títulu=Liberalism and the economic order|editorial=Cambridge University Press|añu=1993|páxina=115|idioma=inglés}}</ref> Dellos anarquistes de mercáu como [[Roy A. Childs]] o [[Murray Rothbard]] refugaron la conclusión de Nozick (anque Childs subsecuentemente refugó l'anarquismu).<ref>Vease l'ensayu inconcluso de Childs, «Anarchist Illusions», ''Liberty against Power: Essays by Roy A. Childs, Jr.'', ed. Joan Kennedy Taylor (San Francisco: Fox 1994) 179-83.</ref>
=== Dende l'anarquismu clásico ===
L'adopción d'un capitalismu irrestricto xenera una considerable tensión ente anarquistes capitalistes y anarquistes socialistes. La diferencia más importante ye l'escepticismu de los anarquistes socialistes, la caña histórica más conocida del anarquismu clásico, a les propuestes anarcocapitalistas con respectu a la tema de la propiedá privada. Anque per otru llau les semeyances col anarquismu individualista clásicu son más fuertes y ye normal considerar al anarcocapitalismu como'l resurdimientu del anarcoindividualismu ([[antiestatista|antiestatistes]] y [[antiautoritarios]] voluntaristas dambos).<ref>"Lysander Spooner y Benjamin T. Tucker son insuperables como filósofos políticos y nada ye más necesariu güei que la reactivación y el desarrollu del gran legáu escaecíu que dexen a la filosofía política [...] hai, nel cuerpu de pensamientu conocíu como 'economía austriaca', una esplicación científica del funcionamientu del mercáu llibre (y de les consecuencies de la intervención del gobiernu nesi mercáu) que los anarquistes individualistes pueden incorporar fácilmente nel so sistema políticu y cosmovisión social. Pero pa ello, tienen de tirar l'escesu d'equipaxe inútil del "dineru-rarismu" y reconsiderar la naturaleza y xustificación de les categoríes económiques d'interés, renta y beneficios." Rothbard, Murray. [http://www.mises.org/journals/jls/20_1/20_1_2.pdf The Spooner-Tucker Doctrine: An Economist's View]</ref>
A pesar de la reconocencia xeneral del anarcocapitalismu como una forma d'anarquismu individualista (vease ''bibliografía''), inclusive por autores que cuestionen esta filosofía,<ref>Hai autores que reconocen la esistencia d'un ''"right anarchism"'' (anarcocapitalismu), tal ye'l casu del sindicalista Ulrike Heider. Otru autor non lliberal (anque tampoco consideráu anarquista) ye Sean Sheehan (''Anarchism''); ver [https://web.archive.org/web/20070401144046/http://www.infoshop.org/inews/article.php?story=2007032607300431 Indonesia: Anarchist movie screening and Sean M. Sheehan 'Anarchism' Book discussion]. [[Paul Avrich]], un perimportante historiador del anarquismu ya invitáu habitual del [[Libertarian Book Club]] consideró al anarcocapitalismu dafechu parte de la tradición anarquista. [[Geoffrey Ostergaard]] ye un reconocíu anarquista y pacifista que tamién lo fai.</ref> munchos anarquistes pertenecientes específicamente al [[anarcocomunismu]] amás lleguen a refugar arelladamente la ''naturaleza'' anarquista del anarcocapitalismu, sosteniendo que'l "capitalismu" ye una forma de coaición, daqué incompatible con una sociedá anarquista.<ref>Jainendra, Jha. 2002. "Anarchism." ''Encyclopedia of Teaching of Civics and Political Science''. p. 52. Anmol Publications.</ref>
Munchos anarcocapitalistas, per otru llau, sostienen que'l anarcocapitalismu ye la única forma verdadera d'anarquismu.<ref>[[Jan Narveson|Narveson, Jan]]. 2008. "[https://books.google.com.ec/books?id=PUev30VZ04kC&pg=PP1&dq=anarchism/minarchism&ei=OqVWSs2BHZKAzgTYzPwi Anarchism/Minarchism]" p. 103. Ashgate Publishing.</ref>
<ref>[https://web.archive.org/web/20091005230641/http://www.lewrockwell.com/blog/lewrw/archives/022743.html Down with anti-market “anarchists”]: "Estes persones [los anarquistes antimercado] son solo socialistes confundíos. Claro, complazme que sían anti-guerra. Sicasí, nun siendo que sían pro-mercáu, pro-propiedad privada, nun tienen nenguna base pa oponese a la situación, una y bones l'Estáu ye a cencielles l'organismu institucionalizáu d'agresión contra los derechos de propiedá privada. Oponese al Estáu ye sofitar los derechos de propiedá, yá que oponese a l'agresión significa oponese a la invasión de la propiedá. Otra manera, quien s'oponen a los derechos de propiedá inevitablemente sofiten al Estáu o otres formes d'agresión." [[Stephan Kinsella]]</ref><ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=193 Anarquismu: Dos clases], por Wendy McElroy</ref> Dalgunos d'ellos afirmen que les formes socialistes d'anarquismu son irreales porque riquen el consentimientu y la benevolencia de tolos integrantes d'una sociedá anarquista, ente que el anarcocapitalismu surde naturalmente uquier que nun esista Estáu y esista llibertá individual.<ref>[http://www.liberalismu.org/articulo/335/246/anarcocomunismu/ Anarcocomunismu], por Murray Rothbard</ref> De toes formes, esisten anarcocapitalistas que sostienen que, de ser voluntarios y respetar la propiedá privada, tolos sistemes pueden convivir n'anarquía.<ref>[http://www.liberalismu.org/articulo/340/246/anarquistes/mercáu/anarcosocialistas/podemos/convivir/ Anarquistes de mercáu y anarcosocialistas: ¿podemos convivir?], por [[Gene Callahan]]</ref>
=== Estabilidá de les sos instituciones llegales ===
Dos de los más prominentes académicos que dedicaron una reflexón seria a les instituciones llegales esencialmente anarcocapitalistas son [[Richard Posner]], que ye Xuez Federal d'Apelaciones y prolíficu eruditu llegal, y l'economista [[William Landes]]. Nel so ensayu de 1975 "The Private Enforcement of Law",<ref>William Landes and Richard Posner. "[https://scholar.google.com/scholar?hl=en&lr=&cluster=12598851504784974688 The Private Enforcement of Law]." ''4 Journal of Legal Studies 1''.</ref> alderiquen un previu ''gedankenexperiment'' entamáu Becker y Stigler nel cual propúnxose que la execución de la llei sería privatizada y espliquen por qué consideren que tal sistema nun sería económicamente eficiente. Según una respuesta posterior de [[David Friedman]], ''"Efficient Institutions for the Private Enforcement of Law"'',<ref>David D. Friedman. "[http://daviddfriedman.com/Academic/Efficient_Inst_For_Priv_Enf/Private_Enforcement.html Efficient Institutions for the Private Enforcement of Law]."'' [https://scholar.google.com/scholar?hl=en&lr=&cluster=15612883692165763455] 13 Journal of Legal Studies 379''.</ref>
{{cquote|[Landes y Posner argumentaben] que'l sistema priváu tenía falles básiques que lo faía inferior a un sistema públicu ideal sacante poles ofienses que pueden detectase y castigase a un costu cuasi nulu. Almiten que'l sistema priváu podría ser preferible al poco menos qu'ideal sistema públicu que tenemos. Sicasí argumenten que'l predominiu de l'aplicación privada (de la llei) contra les ofienses que son fácilmente detectaes (principalmente ofienses civiles) y la so rareza contra les ofienses que son difíciles de detectar (principalmente les ofienses criminales) suxeren que'l nuesu sistema llegal ye, a lo menos a les traces, eficiente, utilizando en cada casu'l más eficiente sistema.}} Friedman, sicasí, da en argumentar que "la ineficiencia que Landes y Posner demostraron nes instituciones privaes d'aplicación de la llei que describen puede esaniciase con cambeos menores nes instituciones".
== Lliteratura ==
{{AP|Lliteratura anarcocapitalista}}
=== Non ficción ===
La siguiente ye una llista parcial d'obres esenciales que traten sobre anarcocapitalismu.<ref name=Hoppe-2001 />
;Anarcocapitalismu de la Escuela Austriaca:
* [[Murray N. Rothbard]], fundador del anarcocapitalismu:
** ''[[Man, Economy, and State]]'' Micro y macroeconomía austriaca,
** ''[[Power and Market]]'' Clasificación de les intervenciones económiques estatistes,
** ''[[The Ethics of Liberty]]'' Xustificación moral d'una sociedá llibre,
** ''[[For a New Liberty]]'' Esquema de cómo funcionaría una sociedá anarcocapitalista
* [[Hans-Hermann Hoppe]]
** ''[[The Economics and Ethics of Private Property]]''
** ''[[A Theory of Socialism and Capitalism]]''
** ''[[Democracy: The God That Failed]]''
* [[Jesús Huerta de Soto]]
** ''[[Socialismu, cálculu económicu y función empresarial]]''
* [[Walter Block]]
** ''[[Defendiendo lo indefendible]]''
** ''[[The Privatization of Roads and Highways: Human and Economic Factors]]''
** ''[[Toward a Libertarian Society]]''
*[[Robert P. Murphy]]
** ''[[La teoría del caos]]''
;Anarcocapitalismu con otres bases, llinies o escueles de pensamientu:
* [[David D. Friedman]], ''[[La maquinaria de la llibertá]]''. Defensa consecuencialista clásica del anarcocapitalismu
* [[Bruce L. Benson]]:
** ''[[The Enterprise of Law]]''
** ''[[To Serve and Protect]]''
* [[Randy E. Barnett]], ''[[The Structure of Liberty]]'' Les fuercies del mercáu crean orde llegal
* [[Anthony de Jasay]], ''[https://books.google.com.ec/books?id=aboVKgAACAAJ&dq= The State]'' L'Estáu actúa polos sos propios intereses en contra de los intereses individuales
* [[Jan Narveson]], ''[https://books.google.com/books?id=zookAQAAIAAJ&qgba6K2vCQ&sa= You and The State]'' Defensa contractualista del anarcocapitalismu
* Morris y Linda Tannahill, ''[[The Market for Liberty]]'' Un clásicu sobre les axencies privaes de defensa ;Anarcocapitalismu
revolucionariu:
* [[Samuel Edward Konkin III]]
** ''[[Manifiestu neolibertario|El manifiestu neolibertario]]''
;Visión xeneral
* Edward P. Stringham, ''{{Enllaz rotu|1=Anarchy and the Law |2=https://books.google.com/books?id=nft4y62nicsC&printsec=frontcover&dq=anarchy+and+the+law&ei=mHD2SOhKmPgw7bCB6wU |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}'' Escoyeta de los principales argumentos y estudios históricos sobre anarcocapitalismu
=== Ficción ===
Dellos defensores del anarcocapitalismu piensen qu'este foi tratáu en delles obres lliteraries especialmente de [[ciencia ficción]]. Unu de los primeros exemplos qu'esponen ye la novela de [[Robert A. Heinlein]] ''[[La Lluna ye una cruel amante|The Moon Is a Harsh Mistress]]'' ([[1966]]), onde l'autor describe lo qu'él llapada "anarquismu racional", anque nun fala sobre'l anarcocapitalismu.
Autores [[cyberpunk]] y [[post-cyberpunk]] fueron estelaos pola idea de la cayida de la nación estáu. Munches hestories de [[Vernor Vinge]], tales como ''[[Marooned in Realtime]]'', describen sociedaes anarcocapitalistas frecuentemente d'una manera favorable. Nes obres ''[[Snow Crash]]'' y ''[[The Diamond Age]]'' de [[Neal Stephenson]], ''[[Jennifer Government]]'' de [[Max Barry]], ''[[Down and Out in the Magic Kingdom]]'' de [[Cory Doctorow]] y ''[[The Probability Broach]]'' de [[L. Neil Smith]], tamién s'esquicen les idees anarcocapitalistas. La representación cyberpunk d'estes sociedaes puede variar dende lo más aveseo hasta l'optimismu más gociosu y non necesariamente implica daqué específicu sobre los puntos de vista políticos del autor. En particular, Neal Stephenson evita les declaraciones polítiques clares cuando ye confrontado.<ref>Mike Godwin. "[http://www.reason.com/news/show/36481.html Neal Stephenson's Past,Present, and Future]; The author of the widely praised Baroque Cycle on science, markets, and post-9/11 America." ''[[Reason Magacín]]'', febreru de 2005.</ref><ref>Roblimo. "[http://interviews.slashdot.org/article.pl?sid=04/10/20/1518217 Neal Stephenson Responds With Wit and Humor]." ''Slashdot'', Ochobre (añu ensin especificar).</ref>
== Símbolos ==
{{AP|Símbolos anarcocapitalistas}}
Los anarcocapitalistas o anarquistes llibertarios adoptaron símbolos que representen la converxencia de les tradiciones anarquista (non-estáu) y llibertaria (llibre mercáu). Destaca la combinación aurinegra qu'identifica al anarcocapitalismu.
<gallery>
File:Flag of Anarcho-capitalism.svg|Bandera aurinegra
File:Blackflag.png|Bandera negra y A-Circulada n'oru File:Ama-gi.svg|Ama-gi
File:Libertatis Æquilibritas.png|Libertatis Æquilibritas
File:Star-Ancap.png|Estrella aurinegra
File:VoluntarismV.svg|V de voluntariu </gallery>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Bibliografía ==
=== Que reconoz el so calter anarquista ===
==== Como una forma d'anarquismu individualista ====
* Alan and Trombley, Stephen (Eds.) Bullock, ''The Norton Dictionary of Modern Thought'', W. W. Norton & Company (1999), p. 30
* Outhwaite, William. ''The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought'', entrada: ''{{Enllaz rotu|1=Anarchism |2=https://books.google.com/books?id=Y8KUQCMGyssC&q=anarchism&hl=es&source=gbs_word_cloud_r&cad=3 |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}'', p. 21 & páxs. 13-14, 2002
* Bottomore, Tom. Entrada: ''Dictionary of Marxist Thought, Anarchism'', p.21 1991.
* Blackwell Encyclopaedia of Political Thought, 1991, ISBN 0-631-17944-5, p. 11
* Barry, Norman. ''[https://books.google.com/books?id=hHRxQkO2WNwC&pg=PA1&dq=Modern+Political+Theory&ei=b3o-Ssm0GpKwNKqqyPcP&hl=es#v=onepage&q=&f=false Modern Political Theory]'', 2000, Palgrave, p. 79
* Adams, Ian. ''[https://books.google.com/books?id=apstK1qIvvMC&pg=PA131&dq=anarcho-capitalism&lr=&hl=es#v=onepage&q=anarcho-capitalism&f=false Political Ideology Today]'', Manchester University Press (2002) ISBN 0-7190-6020-6, p. 135
* Grant, Moyra. ''[https://books.google.com/books?id=Ml1Wn6S54n4C&pg=PP1&dq=Key+Ideas+in+Politics&ei=KHq-SvXZF4vUNOnh2foP&hl=es#v=onepage&q=anarcho-capitalism&f=false Key Ideas in Politics]'', Nelson Thomas 2003 ISBN 0-7487-7096-8, p. 91
* Heider, Ulrike. ''Anarchism: Left, Right, and Green'', City Lights, 1994. p. 3.
* [[Geoffrey Ostergaard|Ostergaard, Geoffrey]]. ''Resisting the Nation State - the anarchist and pacifist tradition, {{Enllaz rotu|1=Anarchism As A Tradition of Political Thought |2=http://www.ppu.org.uk/y_publications/dd-trad6.html |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}''. Peace Pledge Union Publications
* [[Paul Avrich|Avrich, Paul]]. ''Anarchist Voices: An Oral History of Anarchism in America, Abridged Paperback Edition (1996), p. 282
* Brooks, Frank H. (ed) (1994) ''[https://books.google.com/books?id=gHyUj9HFYBIC&printsec=frontcover&dq=The+Individualist+Anarchists:+An+Anthology+of+Liberty&ei=Y32-SuSFM434Nanr0fIP&hl=es#v=onepage&q=&f=false The Individualist Anarchists: An Anthology of Liberty]'' (1881-1908), Transaction Publishers, Prefaciu p.
xi * Sheehan, Sean. ''[https://books.google.com/books?id=G0PnKy_W2IwC&printsec=frontcover&dq=Sheehan,+Sean+Anarchism&lr=&ei=Am--SpGGCILyMoKykf4P&hl=es#v=onepage&q=&f=false Anarchism]'', Reaktion Books, 2004, p. 39
* Avrich, Paul. ''[https://books.google.com/books?id=gHyUj9HFYBIC&printsec=frontcover&dq=The+Individualist+Anarchists:+An+Anthology+of+Liberty&lr=&ei=GnC-SqeSLYWyNpuDsOsP&hl=es#v=onepage&q=&f=false Anarchist Voices: An Oral History of Anarchism in America], Abridged Paperback Edition (1996), p. 282
* Tormey, Simon. ''Anti-Capitalism'', One World, 2004, páxs. 118-119
* [[Ralph Raico|Raico, Ralph]]. ''[http://mises.org/story/1787 Authentic German Liberalism of the 19th Century]'', Ecole Polytechnique, Centre de Recherce en Epistemologie Appliquee, Unité associée au CNRS, 2004
* Offer, John. ''[https://books.google.com/books?id=-50STJ-fH-wC&dq=Herbert+Spencer:+Critical+Assessments&lr=&hl=es&source=gbs_navlinks_s Herbert Spencer: Critical Assessments]'', Routledge (UK) (2000), p. 243
* Busky, Donald. ''[https://books.google.com/books?id=3joQKjDtn4wC&pg=PP4&dq=#v=onepage&q=&f=false Democratic Socialism: A Global Survey]'', Praeger/Greenwood (2000), p. 4
* [[Fred E. Foldvary|Foldvary, Fred E.]] ''[http://www.freeliberal.com/archives/001869.html What Aren't You an Anarchist?]'', Progress Report, reimpreso en ''The Free Lliberal'', 14 de febreru de 2006
* Heywood, Andrew. ''Politics: Second Edition'', Palgrave (2002), p. 61
* ''[https://books.google.com.ec/books?id=yxNgXs3TkJYC&pg=PA13&dq=anarcho-capitalism&lr=&client=firefox-a#v=onepage&q=anarcho-capitalism&f=false Anarcho-capitalism. The Encyclopedia of Libertarianism]'' p. 13, Ronald Hamowy, SAGE
;Como'l resurdimientu del anarcoindividualismu
* ''[https://books.google.com.ec/books?id=NIZfQTd3nSMC&dq=Blackwell+Encyclopaedia+of+Political+Thought&source=gbs_navlinks_s Blackwell Encyclopaedia of Political Thought]'', 1991, ISBN 0-631-17944-5, p. 11
* Levy, Carl. [https://web.archive.org/web/20080829135410/http://uk.encarta.msn.com/encyclopedia_761568770_2/Anarchism.html "Anarchism"], ''[[Encarta|Microsoft Encarta Online Encyclopedia]]'' 2006 MS Encarta (UK).
* [[Susan Brown|Brown, Susan Love]], ''[https://books.google.com/books?id=b8XHahfS0VsC&pg=PA99&dq=The+Free+Market+as+Salvation+from+Government:+The+Anarcho-Capitalist+View&lr=&ei=0XO-Sv_jHYbgNYnR5PcP&hl=es#v=onepage&q=The%20Free%20Market%20as%20Salvation%20from%20Government%3A%20The%20Anarcho-Capitalist%20View&f=false The Free Market as Salvation from Government: The Anarcho-Capitalist View]'', ''Meanings of the Market: The * Free Market in Western Culture'', editáu por James G. Carrier, Berg/Oxford, 1997, p. 99
* ''[https://books.google.com/books?id=PUev30VZ04kC&pg=PP1&dq=Anarchism/Minarchism&ei=EHm-SsG-IoPYNZuD3Bo&hl=es#v=onepage&q=&f=false Anarchism/Minarchism: Is a Government Part of a Free Country?]'' Ed., [[Roderick T. Long]] y [[Tibor R. Machan]]. Ashgate
* ''{{Enllaz rotu|1=Anarchy and the Law: The Political Economy of Choice |2=https://books.google.com.ec/books?id=nft4y62nicsC&dq= |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}'', Edward Stringham. Transaction Publishers, 2007.
==== Como un tipu d'anarquismu polo xeneral ====
* [[Richard Sylvan|Sylvan, Richard]]. ''[https://books.google.com.ec/books?id=OuhiqIB_Vw0C&pg=PA231&dq=#v=onepage&q=&f=false Anarchism. A Companion to Contemporary Political Philosophy]'', editores Goodin, Robert E. and Pettit, Philip. Blackwell Publishing, 1995, p.231
* Perlin, Terry M. ''[https://books.google.com/books?id=mppLKlwHx7oC&printsec=frontcover&hl=es&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=&f=false Contemporary Anarchism]''. Transaction Books, New Brunswick, NJ 1979, p. 7
* [[David DeLeon|DeLeon, David]]. ''[https://books.google.com/books?id=w63aAAAAMAAJ&q=The+American+as+Anarchist:+Reflections+of+Indigenous+Radicalism&dq=The+American+as+Anarchist:+Reflections+of+Indigenous+Radicalism&ei=uXe-SpSrIYyUNcm79PoP&hl=es The American as Anarchist: Reflections of Indigenous Radicalism]'', Capítulu: The Beginning of Another Cycle, [[Johns Hopkins University Press]], 1979, p. 117 & 123
* Kearney, Richard. ''Continental Philosophy in the 20th Century'', Routledge (UK) (2003), p. 336
* Sargent, Lyman Tower. ''[https://books.google.com/books?id=sjxD8lGus9kC&printsec=frontcover&dq=Extremism+in+America:+A+Reader&ei=ena-SsK3MYTWNMLBqPQP&hl=es#v=onepage&q=&f=false Extremism in America: A Reader]'', NYU Press (1995), p. 11
* Sanders, John T.; [[Jan Narveson|Narveson, Jan]], ''[https://books.google.com/books?id=7k_gBlYQwOcC&printsec=frontcover&dq=For+and+Against+the+State&ei=CXe-SrLWEZTQNKywwZ8M&hl=es#v=onepage&q=&f=false For and Against the State]'', Rowman and Littlefield Publishers, 1996, ISBN 0-8476-8165-3
* Goodwin, Barbara. ''[https://books.google.com/books?id=KGJYLTvSAa0C&printsec=frontcover&dq=Using+Political+Idees&lr=&ei=EXO-SvbpI4HENZz83Bc&hl=es#v=onepage&q=&f=false Using Political Idees]'', fourth edition, John Wiley & Sons (1987), p. 141
=== Que refuga'l so calter anarquista ===
* [[Albert Meltzer|Meltzer, Albert]]. ''[https://books.google.com/books?id=CJhCvx_Z0CAC&printsec=frontcover&dq=Anarchism:+Arguments+For+and+Against&ei=GHi-StvuEo6MNfKjyZMD&hl=es#v=onepage&q=&f=false Anarchism: Arguments For and Against]'' [[AK Press]], (2000) p. 50
* Ruypers, John. [https://books.google.es/books?id=wynhqiGrjSUC&pg=PA43&dq=libertarianism+anarchism&as_brr=3#PPA45,M1 Canadian and World Politics].
* Jennings, Jeremy. [https://books.google.es/books?id=7MQwlPj-kiYC&pg=PA147&dq=anarcho-capitalism&lr=&as_brr=3#v=onepage&q=anarcho-capitalism&f=false Contemporary Political Ideologies: Second Edition].
== Enllaces esternos ==
{{Commons}}
;Principales portales anarcocapitalistas n'español
* [https://www.facebook.com/anarcocapitalismu Anarcocapitalismu en Facebook]
* [http://www.austroanarquistas.com/ Austroanarquistas] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180313182018/http://austroanarquistas.com/ |date=2018-03-13 }} - Comunidá dixital anarcocapitalista
* [http://www.miseshispano.org/ Institutu Mises Hispanu] - Investigaciones y artículos llibertarios dende la perspeutiva austroanarquista
* [http://www.anarcocapitalista.com/ Anarcocapitalista.com] - Videos de teoría económica y xurídica
* [http://www.enemigosdelestado.com/ Enemigos del Estáu] - Portal anarcocapitalista y llibertariu
* [http://www.juandemariana.org/ Instituto Juan de Mariana], organización académica con afinidá al anarcocapitalismu.
* [http://www.fdrspanish.com/ Freedomain Radio n'Español] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180302202542/http://www.fdrspanish.com/ |date=2018-03-02 }} - La conversación filosófica más popular d'Internet
* [http://elaustroliberal.blogspot.co.uk/ El Austroliberal] - Artículos y traducciones sobre temes d'economía y filosofía política
{{Tradubot|Anarcocapitalismo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Anarcocapitalismu|*]]
5q5oi1lv3xnd59bzfkrjp1xj01z3qis
Anarquismu egoísta
0
116301
4497990
4437630
2026-06-01T09:27:32Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497990
wikitext
text/x-wiki
El '''anarquismu egoísta''', tamién denomináu solo '''''egoísmu''''', ye una corriente de pensamientu [[anarquista]] con orixe na filosofía de [[Max Stirner]], [[Nueves hegelianos|filósofu post-hegeliano]] del sieglu XIX, que'l so nome ye una conocida influyencia histórica del [[anarquismu individualista]].<ref name="Stanford Encyclopedia_1">[http://plato.stanford.edu/entries/max-stirner/#3 Max Stirner], entrada de la [[Stanford Encyclopedia of Philosophy]] escrita por David Leopold.</ref>
Anque históricamente acomuñáu a la caña individualista del anarquismu, los defensores d'anarquismu egoísta fueron tantu [[Anarquismu individualista|individualistes]] como [[Anarcocomunismu|anarcocomunistes]].<ref name="emma">[[Emma Goldman|Goldman, Emma]]. [[Anarquismu y otros ensayos|Anarchism and Other Essays]]. p. 50.</ref>
== Max Stirner y la so filosofía ==
[[Ficheru:Stirner02.jpg|thumb|right|180px|[[Max Stirner]]. Semeya de [[Friedrich Engels]].]]
{{AP|Max Stirner}}
[[Max Stirner]], [[Nuevos hegelianos|filósofu post-hegeliano]] del sieglu XIX, ye una conocida influyencia histórica del anarquismu individualista,<ref name="Stanford Encyclopedia_1"/> entá cuando Stirner nun yera un teóricu de l'[[anarquía]] ([[filosofía práutica]] o [[orde]] [[políticu]]) sinón del [[ego]] ([[psicoloxía]], [[moral]]).
El llibru de Stirner, [[L'únicu y la so propiedá]], publicáu en [[1844]], argumentó que la única llimitación nel individuu ye'l so [[poder]] pa llograr lo qu'él desea.<ref>The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge. Encyclopedia Corporation. p. 176</ref> Propón que les comúnmente aceptaes instituciones sociales, incluyendo la noción d'[[Estáu]], la [[propiedá]] como un [[derechu]], los [[derechos naturales]], y polo xeneral la noción mesma de la [[sociedá]] son cosificaciones de la [[mente]].<ref>Heider, Ulrike. ''[http://www.noblesoul.com/orc/books/other/anarchism.html Anarchism: Left, Right and Green]'', San Francisco: City Lights Books, 1994, páxs. 95-96</ref>
Stirner empieza afirmando que'l centru de toa reflexón, y entá de toa realidá, ye l'home. Sicasí, nun se trata del home polo xeneral, nin del representante d'una Humanidá astracta, sinón del individuu, de "mi mesmu" en cuanto "yo" únicu. El "Únicu" ye únicu non porque tea rellacionáu con nada, sinón más bien porque él, y namái él, ye'l fundamentu de toa rellación posible. Tou lo que me xune a otros, o tou lo que tengo de mancomún con otros, ye namái relativu respectu al calter absolutu de "el mio" unicidá. D'últimes, la unicidá nun paez ser en Stirner ausencia de rellación, sinón que la rellación ye ausencia d'unicidá.
Stirner proclama que toles relixones ya ideoloxíes asentir en conceutos vacíos, que superpuestos a los intereses personales ([[egoísmu moral|egoístes]]) de los individuos, revelen la so invalidez. Lo mesmo ye válidu pa les instituciones sociales que sofiten estos conceutos y que reclamen autoridá sobre l'individuu, pretendiendo faer del individuu un esclavu, sirvise d'este pa la so causa egoísta. Lo mesmo ye válidu tantu pal ''"[[Dios]]"'' de los cristianos como la ''"[[Ser humanu|Humanidá]]"'' o la ''"[[Llibertá]]"'' de los ideólogos modernos, siempres se trata d'un ideal. Nun son más que creencies, pantasmes, pensamientos astractos destinaos a perpetuar l'estáu de servidume y a tar percima del individuu.
Como opuestu a esto Stirner llama a la conformanza d'una [[asociación voluntaria]] de persones (o como él la llapada "[[unión d'egoístes]]") que s'opón a la concepción de los grupos y coleutivos astractos y non basaos nel [[egoísmu (moral)|ego]] de los [[individuu|individuos]], como son la [[sociedá]], la [[nación]], l'[[Estáu]] o la [[familia]].
== Influencia ==
=== Europa ===
[[Ficheru:Emilearmand01.jpg|left|thumb|150px|[[Émile Armand]], anarquista egoísta francés]]
==== Alemaña ====
N'Alemaña'l anarcoindividualista escocés-alemán y ceo activista de derechos [[LGBT]] [[John Henry Mackay]] va convertir nel principal difusor tempranu de Stirner dempués de qu'escribiera una biografía sobre Stirner según la introducción a la reedición n'alemán de ''[[L'únicu y la so propiedá]]''.<ref>[http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F50614F7395A15738DDDA90A94DC405B878CF1D3 "IDEES OF MAX STIRNER.; First English Translation of His Book, "The Ego and His Own" The Most Revolutionary Book Ever Published." by JAMES HUNEKER]</ref> [[Adolf Brand]] foi un [[anarquista]] [[stirner]]iano y unu de los primeros activistes homosexuales y el primeru nel mundu n'editar de forma regular una revista pa homosexuales<ref>[[Karl Heinrich Ulrichs]] publicara yá en [[1870]] la revista ''Urnings'', de la que namái s'editó un númberu. (Kennedy, Hubert, ''Karl Heinrich Ulrichs: First Theorist of Homosexuality'', en: 'Science and Homosexualities', ed. Vernon Rosario (S. 26–45). New York: Routledge, 1997.)</ref> llamada ''[[Der Eigene]]'' ([[1896]]-[[1932]]). El nome remontar a la obra de [[Max Stirner]] ''[[Der Einzige und sein Eigentum]]'' (''L'únicu y la so propiedá''). El subtítulu yera ''Monatsschrift für Kunst und Leben'' (''Revista mensual sobre l'arte y la vida''). Nesi país tamién apaeció la publicación ''[[Der Einzige]]'' en 1919 y duró hasta 1925, que foi editada polos primos Anselm Ruest (pseud. de Ernst Samuel) y Mynona (pseud. de [[Salomo Friedlaender]]). El títulu de la publicación provién del nome n'alemán del llibru de Stirner''Der Einzige und sein Eigentum''. La publicación tamién taba influyida por [[Friedrich Nietzsche]]<ref>Constantin Parvulescu. [http://proquest.umi.com/pqdlink?Ver=1&Exp=06-03-2016&FMT=7&DID=1216724481&RQT=309&attempt=1&cfc=1 ''"Der Einzige" and the making of the radical Left in the early post-World War I Germany'']. University of Minnesota. 2006]</ref>y taba coneutada a la espresión artística del [[espresionismu]] y la transición dende esta escontra'l [[dada]]<ref>"...the dadaist objections to Hiller´s activism werethemselves present in expressionism as demonstrated by the seminal roles played by the philosophies of [[Otto Gross]] and Salomo Friedlaender". Seth Taylor. ''Left-wing Nietzscheans: the politics of German expressionism, 1910-1920''. Walter De Gruyter Inc. 1990</ref>
==== Francia ====
En Francia la filosofía de Stirner tamién foi influyencial sobremanera nel pensamientu del anarcoindividualista promotor del [[amor llibre]] [[Emile Armand]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=2044944&orden=0 "La insumisión voluntaria. L'anarquismu individualista español mientres la Dictadura y la Segunda República (1923-1938)" por Xavier Diez.]</ref> Armand escribió un importante ensayu d'espardimientu de la filosofía de Stirner tituláu ''"El Stirnerismu"'' nel que reporta qu'en Francia, ''"L'únicu y la so propiedá"'' apaecía en 1900 en dos traducciones, la de Robert L. Reclaire, en casa de Stock, y la de Henri Lasvigne en La Revue Blanche. En 1894, Henri Albert traduxera una parte de la obra nel ''Mercure de France''; un pocu más tarde, [[Theodore Randal]] fixera lo mesmo nes ''Charles Polítiques y Lliteraries'' y nel ''Magacín Internacional'', amás de que tradució en ''L'en dehors'' la crítica bien interesante que Stirner fixo de ''"Los misterios de París"'', d'[[Eugène Sue]], y un estractu de ''El falsu principiu de la nuesa educación''.<ref>[[Émile Armand]]. ''L'ANARQUISMU INDIVIDUALISTA: Lo que ye, puede y vale'' siguíu de "El stirnerismu". Llibros de Anarres. 2007.</ref> Dempués de la [[Segunda Guerra Mundial]] anarcoindividualistas franceses arrexuntaos xunto con [[Emile Armand]], publiquen ''L'Unique'' recuperando la figura del Únicu del llibru de Stirner ''L'únicu y la so propiedá''. ''L'Unique'' publicar dende 1945 a 1956 con un total de 110 númberos.<ref>{{Cita web |url=http://www.alasbarricadas.org/ateneovirtual/index.php/%C3%89mile_Armand |títulu=Émile Armand in A les barricaes.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120214231937/http://www.alasbarricadas.org/ateneovirtual/index.php/%C3%89mile_Armand |fechaarchivu=2012-02-14 }}</ref><ref>http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?roble1 {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190717111311/http://www.la-presse-anarchiste.net/spip.php?roble1 |date=2019-07-17 }} Unique, L' (1945 - 1956)</ref>
Otru autor destacaos franceses seríen [[Georges Palante]] (na so aguada egoísta) y [[Han Ryner|Jacques Élie Henri Ambroise Ner]] (na so aguada individualista).
==== España ====
N'España'l pensamientu Stirneriano tuvo siguidores ente los grupos anarcoindividualistas de principios de sieglu ente los que destaca l'escritor y activista [[Miguel Giménez Igualada]].<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=2044944&orden=0 "La insumisión voluntaria. L'anarquismu individualista español mientres la dictadura y la segunda república (1923-1938)" por Xavier Diez.]</ref><ref name="igualada">[http://www.kclibertaria.comyr.com/llibros.html] ''Stirner'' by [[Miguel Gimenez Igualada]]</ref> L'historiador catalán del anarquismu individualista español Xavier Diez reporta que "''[[Iniciales]]'', que se va publicar con una cierta regularidá hasta 1937 va ser la revista espresamente individualista qu'inclusive va tratar, de manera infructuosa, de poner en práutica'l principiu estirneriano de la [[unión d'egoístes]] a partir d'una federación d'individualistes."<ref name="Xavier Diez_1">Xavier Diez. ''L'anarquismu individualista n'España (1923-1938).'' Virus editorial. 2007</ref> El primer traductor de Stirner ye España foi l'anarquista Pedro Dorado Montero.<ref name="Xavier Diez_1">Xavier Diez. ''L'anarquismu individualista n'España (1923-1938).'' Virus editorial. 2007</ref> Igualada yera direutor de la revista anarcoindividualista la cual Diez caracteriza como alliniada con "El estirnerismu, como enclín específicu, como amuesa del individualismu más ortodoxu".<ref name="Xavier Diez_1">Xavier Diez. ''L'anarquismu individualista n'España (1923-1938).'' Virus editorial. 2007</ref>
==== Italia ====
[[Ficheru:Novatore.jpg|thumb|right|200px|[[Renzo Novatore]], anarquista egoísta y [[Ilegalismu|ilegalista]] italianu]]De la mesma un movimientu européu formáu por marxinales y llamáu [[ilegalismu]] xuntó la idea d'un sector anarquista obrerista, la [[propaganda pol fechu]], cola filosofía egoísta, realizando lo que llamaron "[[espropiación individual]]" como forma de vida; polo xeneral el movimientu anarquista guardó distancia d'estos personaxes.<ref>{{cita llibru |apellíos=Parry|nome=Richard|títulu=The Bonnot Gang|editorial=Rebel Press|allugamientu=London|añu=1987|isbn=0946061041|páxina=172}}</ref>N'Italia Stirner foi una importante base d'inspiración n'escritores y militantes anarcoindividualistas como [[Renzo Novatore]]<ref>"For Novatore—a reader of Stirner, but not for that a disciple of stirnerism—the affirmation of the individual, the continuous tension toward freedom, led inevitably to the struggle against the existent, to the violent battle against authority and against every type of 'wait—and see' attitude."[http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Renzo_Novatore__Toward_the_Creative_Nothing.html Preface to ''Toward the Creative Nothing'' by [[Renzo Novatore]]]</ref> según nel italo-americano [[Errico Arrigoni]].<ref>{{Cita web |url=http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm |títulu=Enrico Arrigoni at the Daily Bleed's Anarchist Encyclopedia |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170517190457/http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm#EnricoArrigoni |fechaarchivu=2017-05-17 }}</ref><ref name="Paul Avrich_1">[https://books.google.com/books?id=8z8mdUYp-6gC&pg=PA169&lpg=PA169&dq=enrico+arrigoni+totalitarian&source=bl&ots=cWwnaU_6sG&sig=Nc944GY6DvsWr0vHpVKcJd6z_Kw&hl=en&ei=_p4KTovsE8Tq0gGNrJGTAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEQQ6AEwBg#v=onepage&q=enrico%20arrigoni%20totalitarian&f=true [[Paul Avrich]]. ''Anarchist Voices: An Oral History of Anarchism in America]''</ref> Pietro Bruzzi editó la publicación ''L'Individualista'' nos 1920s xunto con Ugo Fedeli y Francesco Ghezzi pero dicha publicación foi suprimida pol nuevu gobiernu fascista.<ref>{{Cita web |url=http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm |títulu="L'Indivi-dualista"� |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170517190457/http://recollectionbooks.com/bleed/gallery/galleryindex.htm#Indivi-dualista |fechaarchivu=2017-05-17 }}</ref><ref name="ita.anarchopedia_1">[http://ita.anarchopedia.org/Pietro_Bruzzi "Pietro Bruzzi" at italian anarchopedia]</ref> Pietro Bruzzi tamién collaboró cola publicación ''Eresia'' de [[Nueva York]] editada por [[Enrico Arrigoni]].<ref name="ita.anarchopedia_1"/>
==== Rusia ====
Nel [[Anarquismu en Rusia|anarquismu ruso]], l'anarquismu egoísta inspiráu tantu por Stirner como por [[Friedrich Nietzsche]] atraxo a [[intelectual]]es [[Bohemia (cultura)|bohemios]] como [[Lev Chernyi]], según a unos cuantos [[outsider|marxinales]] [[antisocial]]es qu'atoparon nel crime y la violencia una forma de autoexpresión. Refugaron la organización, na creencia de que namái los individuos ensin entamar salvar de la coacción y la dominación, na creencia de qu'esto los caltendría fieles a los ideales del anarquismu.<ref>{{cita publicación |apellíu=Avrich |nome=Paul |enllaceautor= Paul Avrich |títulu=The Anarchists in the Russian Revolution |publicación=[[Russian Review]] |volume=26 |númberu=4 |fecha = ochobre de 1967 |páxina=343|doi=10.2307/126893|páxines=341}}</ref>
=== EEXX y les Islles Britániques ===
[[Ficheru:BenjaminTucker.jpg|thumb|left|150px|[[Benjamin Tucker]]]][[Benjamin Tucker]] y una parte del círculu de [[Liberty (1987)|Liberty]], abandonaron posiciones cercanes a dereches natural y abrazaron l'egoísmu de Stirner. Estos sostuvieron que la [[propiedá privada]] surde del poder d'apoderar; Tucker sostuvo que namái esisten dos derechos: el "derechu del poder" y el "derechu del [[contratu llibre|contratu]]". Esto provocó fondos alderiques colos anarquistes individualistes anglosaxones, tradicionalmente partidarios de la [[llei natural]], quien al traviés d'esta xustificaben la inviolabilidad de la propiedá privada llograda al traviés del [[trabayu (economía)|trabayu]] y el [[comerciu]].<ref>Weir, David. Anarchy & Culture. University of Massachusetts Press. 1997. p. 146</ref> Los iusnaturalistas acusaben a los egoístes de minar los principios del mesmu [[llibertarismu]].<ref>{{cita publicación |apellíu=McElroy |nome=Wendy |enllaceautor=Wendy McElroy |url=http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1300&layout=html#chapter_100896 |títulu=Benjamin Tucker, Individualism, & Liberty: Not the Daughter but the Mother of Order |publicación=Literature of Liberty: A Review of Contemporary Lliberal Thought (1978-1982) |editorial=Institute for Human Studies |fecha=Autumn de 1981 |volume=IV |númberu=3 |fechaaccesu=4 d'avientu de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20110524105129/http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1300&layout=html#chapter_100896 |archivedate=2011-05-24 }}</ref><ref>[http://www.elindependent.org/articulos/article.asp?id=247 La non-absurdidad del derechu natural], Wendy McElroy. [[The Freeman]].</ref>
Otros anarquistes egoístes d'esi tiempu y enclín son [[John Beverley Robinson]], [[Steven T. Byington]], [[Hutchins Hapgood]], [[James L. Walker]], [[Victor Yarros]] and [[E. H. Fulton]].<ref name="Ref_ad">{{Cita web |url=http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1300&layout=html#chapter_100896 |títulu=Wendy Mcelroy. "Benjamin Tucker, Individualism, & Liberty: Not the Daughter but the Mother of Order" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110524105129/http://oll.libertyfund.org/index.php?option=com_staticxt&staticfile=show.php%3Ftitle=1300&layout=html#chapter_100896 |fechaarchivu=2011-05-24 }}</ref> James L. Walker escribió l'ensayu llargu tituláu "The Philosophy of Egoism" (La filosofía del Egoísmu) en partes ente mayu de 1890 a setiembre de 1891 na publicación llamada ''Egoism''.<ref>McElroy, Wendy. The Alderiques of Liberty. Lexington Books. 2003. p. 55</ref><ref>[http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/James_L._Walker__The_Philosophy_of_Egoism.html [[James L. Walker]]. ''The Philosophy of Egoism'']</ref>John Beverley Robinson escribió un esayo tituláu "Egoism" nel cual describe la so posición filosófica nesta forma: "L'egoísmu modernu, tal como foi espuestu por Stirner y [[Nietzsche]], según por [[Henrik Ibsen|Ibsen]], [[George Bernard Shaw|Shaw]] y otros"<ref name="robinson">[http://theanarchistlibrary.org/HTML/John_Beverley_Robinson__Egoism.html "Egoism" por John Beverley Robinson]]]</ref>
Delles publicaciones egoístes taben influyíes pola presentación que ''[[Liberty (1987)|Liberty]]'' fixo del egoísmu.<ref name="Ref_ad"/> Ente estos destaquen ''I'' publicada por C.L. Swartz y editáu por W.E. Gordak y [[J.W. Lloyd]] (toos asociaos con ''Liberty''); ''The Ego'' y ''The Egoist'', editaos por Edward H. Fulton.<ref name="Ref_ad"/> Ente les publicaciones egoístes que Tucker siguía atopamos a l'alemana ''[[Der Eigene]]'', editada por [[Adolf Brand]], y ''The Eagle'' y ''The Serpent'', publicaes en Londres.<ref name="Ref_ad"/> Esta última publicación foi editada ente 1898 y 1900 col subtítulu 'A Journal of Egoistic Philosophy and Sociology' (Publicación de Filosofía y Socioloxía Egoísta).<ref name="Ref_ad"/>
L'egoísmu tamién influyó a un sector [[Anarcocomunismu|anarquista comunista]] d'Estaos Xuníos, especialmente aquel rellacionáu a [[Emma Goldman]] y Max Baginski na so revista ''[[Mother Earth (revista)|Mother Earth]]'', quien de la mesma reconocieron les sos influyencies filosófiques en Stirner y polítiques en [[Piotr Kropotkin]].<ref name="emma"/> Bagisnki nun ensayu tituláu "Stirner: The Ego and His Own" publicáu en ''[[Mother Earth (revista)|Mother Earth]]'' afirma que "En forma total y dende el corazón los comunistes tán acordies con Stirner cuando asitia la pallabra "tomar" en cuenta de la pallabra "demandar" - esto lleva a la disolución de la propiedá, a la espropiación. L'individualismu y el comunismu asina van de la mano."<ref>"Fully as heartily the Communists concur with Stirner when he puts the word take in place of demand — that leads to the dissolution of property, to expropriation. Individualism and Communism go hand in hand."[http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Max_Baginski__Stirner__The_Ego_and_His_Own.html#toc2 Max Baginski. "Stirner: The Ego and His Own"]</ref>
En Nueva York el stirneriano exiliáu italianu [[Enrico Arrigoni]] editó la publicación anarcoindividualista ecléctica ''Eresia'' en 1928 y darréu va ser un miembru al llargu plazu del ''Libertarian Book Club'' nesa mesma ciudá.<ref name="Paul Avrich_1"/>
=== L'anarquismu egoísta n'América Llatina ===
L'historiador anarquista, [[Angel Cappelletti]], reporta que n'Arxentina "Ente los trabayadores llegaos d'Europa nos dos primeres décades del sieglu, había curiosamente dellos individualistes stirnerianos influyíos pola filosofía de [[Nietzsche]], que víen al sindicalismu como un potencial enemigu de la ideoloxía anarquista. Constituyeron... grupos d'afinidá qu'en 1912 llegaben, según [[Max Nettlau]], al númberu de venti. En 1911 apaeció, en [[Colón (Buenos Aires)|Colón]], el periódicu ''L'Únicu'', que se autodefinía como ´Publicación individualista´".<ref>[https://books.google.com.ec/books?id=WUGgis_VWtEC&pg=PR157&lpg=PR157&dq=anarquismu+nietzsche&source=bl&ots=D6wJL-JAgg&sig=7rX6CNgVLMQwDbVlngBR5aQBMoU&hl=es&ei=f__gTMjzJoO88ga5ves8Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CEUQ6AEwBzgU#v=onepage&q=anarquismu%20nietzsche&f=false L'Anarquismu n'América Llatina por Carlos M. Caña y Ángel J. Cappelletti. pg. CLVII]</ref>
[[Biófilo Panclasta]], foi un [[escritor]], [[activista]] políticu y [[anarquista individualista]] [[colombia]]nu. Biófilo consideróse un individualista bien de la mano de la idea del [[superhombre]] de [[Nietzsche]] según foi siguidor de Max Stirner.
=== Xapón ===
[[Jun Tsuji]] foi un anarquista xaponés, [[Epicureísmu|epicúreo]] y [[dadaísta]], músicu de [[Shakuhachi]], actor, y [[Bohemia (cultura)|bohemiu]] el cual dempués d'afayar la filosofía de Stirner dio en traducir ''L'Únicu y la so propiedá'' al idioma xaponés.<ref>1982. Tsuji, Jun ed. Nobuaki Tamagawa. ''Tsuji Jun Zenshū'', v. 9. Tokyo: Gogatsushobo. 220-221.</ref> Stirner tamién influyó al activista y escritor anarquista xaponés [[Sakae Osugi]] quien tamién recibió la influyencia de [[Henri Bergson]], [[Pedro Kropotkin]], y [[Georges Sorel]].<ref>[https://books.google.com/books?id=P32k1p-uEVMC&pg=PA62&lpg=PA62&dq=Sakae+Osugi+stirner&source=bl&ots=2dKKEZR43g&sig=d3Cr4oPwvCjBTXNy-In9UUSYwcw&hl=en&ei=uo4uTsT8F-La0QHEnPHAAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCoQ6AEwAw#v=onepage&q=Sakae%20Osugi%20stirner&f=false Thomas A. Stanley. ''Osugi Sakae, Anarchist in Taisho Japan: The Creativity of the Ego''. Harvard University Asia Center. June 1, 1982. pgs. 59-63)]</ref>
=== Dómina contemporánea ===
Na actualidá los enclinos del [[anarquismu insurreccionalista]] y de l'[[anarquía postizquierda]] son enclinos de fuerte influyencia del egoísmu stirneriano. Tanto'l insurrecionalista d'Estaos Xuníos [[Wolfi Landstreicher]] como l'italianu [[Alfredo María Bonanno|Alfredo Bonanno]]<ref>Bonanno publicó sobre Stirner los ensayos ''Max Stirner'' y "Max Stirner und der Anarchismus".[https://web.archive.org/web/20090710093815/http://raforum.info/spip.php?article330&lang=fr BONANNO, Alfredo Maria]</ref> fueron influyíos por Stirner.
[[Ficheru:Bob Black (2011 BAAB).JPG|180px|left|thumb|[[Bob Black]], contemporaneu stirneriano d'Estaos Xuníos dende la perspeutiva de l'[[anarquía postizquierda]].]]
[[Bob Black]], perteneciente a l'anarquía postizquierda, afirmó un "marxismu stirneriano" y otros del mesmu enclín como [[Hakim Bey]] y [[Jason McQuinn]]<ref>"when I (and other anti-ideological anarchists) criticize ideology, it is always from a specifically critical, anarchist perspective rooted in both the skeptical, individualist-anarchist philosophy of Max Stirner""What is Ideology?" por [[Jason McQuinn]]</ref> tamién almiten la so influyencia.
En tantu [[Hakim Bey]] aboga'l nun tener que "esperar pola revolución" sinón que [[inmediatismu|darréu]] puédese "buscar ´espacios´ (xeográficos, sociales, culturales, imaxinarios) con potencial pa floriar como [[Zona Autónoma Temporal|Zones Autónomes Temporales]]-y que tamos buscando por tiempos nos qu'estos espacios sían relativamente abiertos, yá seya per mediu de la neglixencia por parte del Estáu o por cuenta de qu'escaparon de la conocencia de los mapeadores, o por cualesquier otra razón"<ref name="hermetic.com">.[http://www.hermetic.com/bey/taz3.html#labelWaiting "The Temporary Autonomous Zone" by [[Hakim Bey]]]</ref> N'última instancia "de frente, un grupu d'humanos sinergizan los sos esfuercios de realizar deseos mutuos, yá seya pa la bona comida y ánimos, baillar, conversación, les artes de la vida; seique inclusive pal placer eróticu, o pa crear una obra d'arte comunal, o p'algamar l'estáu de felicidá mesmu-en curtiu, una "[[unión d'egoístes]]" (tal como [[Stirner]] poner) na so forma más simple-o, nos términos de [[Kropotkin]], un impulsu biolóxicu básicu escontra'l "[[El sofitu mutuu|sofitu mutuu]]"".<ref name="hermetic.com"/> Hakim Bey escribió amás que "La Sociedá Mackay, de la cual soi miembru activu, ta dedicada al anarquismu de Max Stirner, Benj. Tucker & [[John Henry Mackay]]...La Sociedá Mackay...representa una corriente pocu conocida de pensamientu individualista que nunca cortó llazos col sindicalismu revolucionariu. [[Dyer Lum]], [[Ezra Haywood|Ezra]] & Angela Haywood representen a esta escuela de pensamientu; Jo Labadie, que escribió pa la publicación ''Liberty'' de Tucker, alzóse como llazu que conectó a los anarquistes "plumb line", los anarquistes "filosóficos", y el sector sindicalista y comunista del movimientu; la so influyencia algamó a la Sociedá Mackay al traviés del so fíu, Laurence. Como los stirneristas italianos (quien nos influyeron al traviés del nuesu desapaecíu amigu Enrico Arrigoni) nós sofitamos a toles corrientes anti-autoritaries, a pesar de les sos aparentes contradicciones."<ref>The Mackay Society, of which Mark & I are active members, is devoted to the anarchism of Max Stirner, Benj. Tucker & John Henry Mackay...The Mackay Society, incidentally, represents a little-known current of individualist thought which never cut its ties with revolutionary llabor. Dyer Lum, Ezra & Angela Haywood represent this school of thought; Jo Labadie, who wrote for Tucker's Liberty, made himself a link between the american “plumb-line” anarchists, the “philosophical” individualists, & the syndicalist or communist branch of the movement; his influence reached the Mackay Society through his son, Laurance. Like the Italian Stirnerites (who influenced us through our late friend E. Arrigoni) we support all anti-authoritarian currents, despite their apparent contradictions."[http://www.theanarchistlibrary.org/HTML/Hakim_Bey__An_esoteric_interpretation_of_the_I.W.W._preamble.html [[Hakim Bey]]. "An esoteric interpretation of the I.W.W. preamble"]</ref>
Los escritos del [[postanarquismu|postanarquista]] [[Saul Newman]] sobre Stirner tamién reactualizan la vixencia del pensamientu de Stirner pero nesti casu nel contestu de les afinidaes de Stirner col [[postestructuralismu]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Asociación d'egoístes]]
* [[Anarquismu filosófico]]
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20100127084531/http://www.elunico.org.ar/ L'Únicu: revista stirneriana arxentina]
* [http://www.nonserviam.com/egoistarchive/ The Egoist Archive] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090421095115/http://www.nonserviam.com/egoistarchive/ |date=2009-04-21 }}, sitiu anarquista egoísta
* [http://www.theanarchistlibrary.org/topics/egoist.html Compilación d'escritos anarquistes egoístes de diversos autores n'inglés en ''The anarchist Library'']
{{Tradubot|Anarquismo egoísta}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Anarquismu egoísta]]
[[Categoría:Anarquismu individualista]]
[[Categoría:Egoísmu]]
[[Categoría:Escueles anarquistes]]
f0g414yu00h73h5wlihq4q1089z6jzi
Agnès Varda
0
116847
4497911
4378782
2026-05-31T17:38:25Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497911
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Agnès Varda''' {{nym}} ye una [[direutora de cine]] francesa. Vive y trabaya en [[París]]. Ye considerada por dalgunos [[Críticu de cine|críticos de cine]] la güela de la Nueva Fola» ([[Nouvelle vague]]) y una de les pioneres del cine fechu por muyeres y del cine feminista. Les sos películes, documentales y videu-instalaciones guarden un calter realista y social. Tola so obra presenta un estilu esperimental distintivu. A lo llargo de la so trayeutoria recibió numberosos premios, ente ellos en [[1985]] cola película ''[[Sans toit nin loi]]'' (''Ensin techu nin llei'') llogró'l [[Lleón d'Oru]] del [[Festival de Cine de Venecia]] y la so biografía documentada en ''Les sableres de Agnès'' el [[Premiu César]] en 2009 o'l ''Premiu [[René Clair]]'' de l'[[Academia francesa]]. En 2017 recibió'l [[Óscar honoríficu|Óscar Honoríficu]] pola so carrera.
== Biografía ==
[[Ficheru:Agnès Varda (Guadalajara) 11.jpg|thumb|250px|Agnès Varda en Guadalaxara 2010]]
Agnès Varda nació col nome de Arlette Varda en [[Bruxeles]], [[Bélxica]]. El so padre pertenecía a una familia de refuxaos [[Grecia|griegos]] d'[[Asia Menor]] y la so madre yera [[Francia|francesa]]. Estudió Historia del Arte na [[École du Louvre]] antes de consiguir un trabayu como fotógrafa oficial del [[Teatru Nacional Popular]] o Théâtre National Populaire (TNP) de París. Gustába-y la fotografía, pero taba más comenenciuda nel cine. Dempués de pasar unos díes grabando la pequeña ciudá [[Pesca comercial|pesquera]] francesa de [[Sète]], nel barriu «La Pointe Courte», pa un amigu con una enfermedá terminal que nun podría visitala por sigo solo, Varda decidió faer una [[película]]. D'esta miente apaez en 1954 la so primer película, ''[[La Pointe Courte]]'', que narraba la hestoria d'una murnia pareya y la so rellación na pequeña ciudá. La película ye la precursora estilística de la [[Nouvelle vague]] francesa.
Varda ye pionera na apertura de la direición cinematográfica a les muyeres. "Suxerí a les muyeres qu'estudiaren cine. Díxi-yos:''' "'''''Salíi de les cocines, de les vueses cases, faéivos coles ferramientes pa faer películes''".<ref name=":0">{{cita publicación |títulu=Agnès Varda: "Pasé la vida buscando dineru, pero consiguí que'l mio cine seya llibre"|url=https://www.elmundo.es/cultura/cine/2017/09/24/59c7ca90468aeb981b8b45f4.html|fechaaccesu=12 de payares de 2017|periódicu=ELMUNDO|idioma=es}}</ref>
Más tarde va encuadrar definitivamente nesti xéneru, asemeyándo-yla asina a autores como [[Chris Marker]], [[Marguerite Dures]], [[Alain Robbe-Grillet]], [[Jean Cayrol]] y [[Henri Colpi]]. Esti grupu taba fuertemente amestáu al [[Nouveau roman]], estilu lliterariu que taba asitiáu políticamente na [[Izquierda política|izquierda]].
== Vida personal ==
Varda casar en dos causes, primero col actor y direutor teatral y operísticu [[Antoine Boursellier]] con quien en 1958 tuvo una fía, Rosalie Varda creadora de vestuariu y direutora artística. En 1962 casóse col direutor cinematográficu [[Jacques Demy]] a quien acompañó hasta la so muerte en 1990. Na película ''[[Jacquot de Nantes]]'' (1991) Varda traza un rellatu de la infancia de Demy y el so amor pol teatru y el cine. Rindió-y homenaxe tamién en ''Les Demoiselles ont eu 25 ans'' (1993) y ''L'Univers de Jacques Demy'' (1995). Tuvieron un fíu de mancomún, l'actor [[Mathieu Demy]] nacíu en 1972.
== Obra ==
Varda dirixó una cuarentena de pieces ente curtiumetraxes, documentales y llongures de ficción. La so formación previa en fotografía déxa-y captar los pequeños detalles de la realidá que la arredola. ''La combinación de la testura documental con un desarrollu narrativu (tan utilizáu nel cine realista actual) pue ser la traza más carauterística de la so estensa obra, lo mesmo que la irrupción de la suxetividá del autor (per mediu de la voz enoff, de la presencia física, del metallinguaxe) nel universu oxetivu que se retrata'' señala'l críticu Sergio Fernández Piniña.<ref name=":1">{{cita web|url=http://www.cineparaleer.com/puntu-de-vista/item/239-l'universu-de-agnes-varda|títulu=L'universu de Agnès Varda|fechaaccesu=12 de payares de 2017|autor=|apellíu=Pinilla|nome=Sergio F.|enllaceautor=|fecha=|sitiuweb=www.cineparaleer.com|editorial=|idioma=es-es}}</ref>
La so primer película foi ''La pointe courte'', onde se repara la influyencia de Rosellini les sos primeres obres reflexen l'impautu del cine francés de la [[Nouvelle vague|Nueva Fola]] destacando ''[[Cleo de 5 a 7]]'' (1961)<ref name=":1" />
La segunda fase de la so obra asitiar a partir del Mayu del 68 arimada según la crítica del espíritu optimista de la dómina. ''La felicidá'' (1965), ''Les criatures''''' '''(1966), ''Lion´s Love''''' '''(1969), cuestionen la rixidez de la sociedá burguesa. Destaca ''Una canta, otra non'' (1977), con un estilu garapoleru tresformando les lluches feministes nuna danza de colores ''kitsch''.<ref name=":1" />
Unu de los sos trabayos más destacaos foi ''Ensin techu nin llei''''' '''(1985), protagonizáu por [[Sandrine Bonnaire]], dando vida a una vagamunda que sobrevive sometida al azar. Na película cohabitaron actores y persones del llugar, siendo'l xerme de toa una corriente de cine realista contemporaneu, encabezáu polos hermanos Dardenne y Ken Loach. ''Black panthers''''' '''(1968), ''Daguerréotypes''''' '''(1975),''' '''''Murs, murs''''' '''(1980), ''Jane B. par Agnès V.''''' '''(1987), ''Cinévardaphoto''''' '''(2004), por non falar de ''Los espigadores...''''' '''y la so secuela ''Dos años dempués'' (2002), tán consideraes pola crítica pequeñes obres maestres del xéneru y testimonios históricos y del pasu del tiempu.<ref name=":1" />
En 2017 presentó la so película, ''Cares y llugares'', realizada xunto al artista JR, y na que vuelve plantegar esa interseición ente documental, xuegu y esploración social del so cine. La película llogró financiase al traviés d'un ''crowdfunding ''y el sofitu de la so fía que buscó financiamientu nel [[MoMA]] que mercó una copia pal so fondu archivísticu primero qu'empezara el rodaxe y la Fundación Cartier.<ref name=":0" />
== Llargumetraxes ==
* ''[[La Pointe Courte]] (1956)
* ''[[Cleo de 5 a 7]] (Cléo de 5 à 7'') (1961)
* ''[[La felicidá]] (Le bonheur'') (1965)
* ''[[Les créatures]] (1966)
* ''[[Daguerréotypes]]'' (1975)
* ''[[Contestación de muyeres]] (Réponse de femmes)'' (1975)
* ''[[Una canta, la otra non]] (L'une chante, l'autre pas'') (1977)
* ''[[Ensin techu nin llei]] (Sans toit nin loi'') (1985)
* ''[[Kung-Fu Master]]'' (1987)
* ''[[Jacquot de Nantes]]'' (1991)
* ''[[Les cent et une nuits de Simon Cinéma|Les cien y una nueches]] (Les cent et une nuits de Simon Cinéma'') (1995)
* ''[[Les glaneurs et la glaneuse|Los espigadores y la espigadora]] (Les glaneurs et la glaneuse'') (2000)
* ''[[Los espigadores y la espigadora: dos años dempués]] (Les glaneurs et la glaneuse... deux ans après'') (2002)
* ''[[Les plages d'Agnès]]'' (2008)
* ''[[Cares y llugares]] (Visages Villages'') (2017)
== Premios y honores ==
* [[1985]] el [[Lleón d'Oru]] del [[Festival Internacional de Cine de Venecia]] por ''[[Sans toit nin loi]]''.
* Gran oficial de la Lexón d'Honor Gran Cruz de la Orde Nacional del Méritu
* Honorary Doctor, University of Liège
* Premiu Louis Delluc (1964)
* César al meyor curtiumetraxe documental (1984)
* Lleón d'Oru (1985)
* [[Premiu de l'Asociación de Críticos de Cine de Los Angeles a la meyor película estranxera]] (1986)
* European Film Award for Best Documentary (2000)
* Konrad Wolf Prize (2001)
* Honorary César (2001)
* National Society of Film Critics Award for Best Non-Fiction Film (2001)
* Prix René-Clair (2002)
* César Award for Best Documentary Film (2009)
* National Society of Film Critics Award for Best Non-Fiction Film (2009)
* 2009, Commandeur de la [[Légion d'Honneur]].<ref>{{cita publicación |títulu=Légion d'honneur : plusieurs proches de Sarkozy promus|url=http://www.lemonde.fr/politique/article/2009/04/12/legion-d-honneur-plusieurs-proches-de-sarkozy-promus_1179810_823448.html|fecha=12 d'abril de 2009|fechaaccesu=12 de payares de 2017|periódicu=Monde.fr|issn=1950-6244|idioma=fr}}</ref>
* 2010, [[Les Sableres de Agnès]] Premiu del públicu [[Festival de Cine 4+1]].<ref>{{Cita web |url=http://www.festival4mas1.com/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160422082042/http://www.festival4mas1.com/ |fechaarchivu=2016-04-22 }}</ref>
* Carrosse d'or (2010)
* 2011, [[Les Sableres de Agnès]] Premiu de l'[[Asociación de Cronistes Cinematográficos de l'Arxentina]]. Premiu [[Cóndor de Plata]] como Meyor Film Estranxeru.
* Lleopardu d'Honor (2014)
* Palme d'honneur (fr) (2015)
* Premiu Max Beckmann (2016)
* Setiembre 2017 [[Premiu Donostia del Festival de San Sebastián]].
* Payares 2017 Óscar Honoríficu.<ref>{{cita publicación|títulu=Premiu Oscar 2018: Donald Sutherland y Agnès Varda recibieron estauínes honorífiques|url=http://www.lanacion.com.ar/2081657-premios-oscar-2018-donald-sutherland-y-agns-varda-recibieron-estauínes-honorificas|fechaaccesu=12 de payares de 2017}}</ref>
== Publicaciones ==
* ''La Côte d'Azur, d'azur, d'azur, d'azur'', collection lieu dit, Les Éditions du Temps, 1961.
* ''Varda par Agnès'', Éditions des Cahiers du Cinéma, Paris, 1994, réédition 2005 (ISBN 2-86642-440-9).
* Sara Cortellazzo et Michele Marangi, ''Agnès Varda'', Edizioni di Torino, 1990.
* Bernard Bastide,'' les Cent et une nuits, chronique d'un tournage'', Pierre Bordes et fils, 1995
* Sandy Flitterman-Lewis, ''To Desire Differently: Feminism and the French Cinema'', [[Columbia University Press]], 1996.
* Alison Smith, ''Agnès Varda'', Manchester University Press, 1998.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{Tradubot|Agnès Varda}}
{{NF|1928||Varda, Agnes}}
[[Categoría:Direutores de cine de Bélxica]]
[[Categoría:Productores de cine de Bélxica]]
[[Categoría:Direutores de cine de Francia]]
[[Categoría:Productores de cine de Francia]]
[[Categoría:Guionistes de cine de Francia]]
[[Categoría:Direutores de cine documental]]
[[Categoría:Fotógrafos y fotógrafes de Francia]]
[[Categoría:Fotógrafos y fotógrafes de Bélxica]]
[[Categoría:Feministes de Bélxica]]
[[Categoría:Feministes de Francia]]
[[Categoría:Persones de Bruxeles]]
[[Categoría:Greco-belgues]]
[[Categoría:Cine feminista]]
klb7joqjjs6ui7qh6exq3bsv765kaim
Agramunt
0
118611
4497913
4313714
2026-05-31T17:43:25Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497913
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Agramunt''' ye un conceyu de la contorna [[Cataluña|catalana]] del [[Urgel (contorna)|Urgel]], na [[provincia de Lleida]]. Según datos de 2016 la so población yera de 5.394 habitantes. Inclúi los nucleos de Almenara Alta, Mafet, [[Montclar de Urgel|Montclar]], Puelles y La Donzell, esti postreru incorporáu al conceyu na década de 1960.<ref name="INE">{{cita web|títulu=Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842.|autor=Institutu Nacional d'Estadística d'España|enllaceautor=Institutu Nacional d'Estadística (España)|fechaaccesu= 12 de marzu de 2014|url= http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=Agramunt&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n}}</ref>
== Historia ==
La conquista de la ciudá tuvo llugar en [[1070]] y corrió al cargu d'[[Ermengol IV de Urgel]]. En 1163 foi-y concedida carta de población. Hasta 1314 foi la capital del [[condáu de Urgel]] lo que-y valió dellos privilexos, como en 1200 el de poder acuñar la moneda propia del condáu.
En 1413, y tres les lluches que siguieron al [[compromisu de Caspe]], la ciudá rindir a les tropes de [[Fernandu I d'Antequera]]. Pocos años más tarde, la villa pasó a manes de [[Xuan II d'Aragón]] quien, en 1452, apurrir como prienda por unes deldes contraíes col [[condáu de Pallars|conde de Pallás]]. En 1472 Agramunt tornó a manes de la corona. Tres los [[Decretu de Nueva Planta|Decretos de Nueva Planta]] pasó a formar parte del correximientu de [[Cardona]].
Mientres la [[Guerra de los Segadores]] la ciudá foi conquistada primero poles tropes de [[Castiella]], ocupada por tropes franceses en 1644, y tomada de nuevu poles castellanes en 1646. Mientres la [[Guerra de Socesión española]] cayó en manes de les tropes de [[Felipe V d'España|Felipe V]] en 1711. Dende 1810 hasta 1814 tuvo ocupada por tropes franceses nel marcu de la [[Guerra de la Independencia Española]].
== Demografía ==
A 1 de xineru de 2016 la población del conceyu xubía a 5394 habitantes.
{{Gráfica d'evolución|tipu=demográfica|anchor=550|color_12=blue|nome=Agramunt (conceyu)|1900|2453 |1910|2430 |1920|2493 |1930|2659 |1940|2527 |1950|2970 |1960|3282 |1970|4428 |1981|4562 |1991|4702 |2001|4960 |2010|5618 |notes=<small>
{{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (1900-1991) o [[población de derechu|población residente]] (2001) según los censos de población del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]. }}
{{lleenda|#115cc3|Población según el [[padrón municipal]] de 2010 del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]. }}</small>}}
=== Entidaes de población ===
{| {{tablaguapa}} width="260px"
|-
! Entidaes de población
! Habitantes (2016)
|-
| Agramunt
| align="right" |5394
|-
| Almenara Alta |
align="right" | 13
|-
| Doncell
| align="right" | 31
|-
| Mafet
| align="right" | 102
|-
| [[Montclar de Urgel|Montclar]]
| align="right" | 130
|-
| Puellas
| align="right" | 9
|}
== Cultura ==
[[Ficheru:Riu Sió - Agramunt 2.jpg|thumb|Ponte de piedra de Agramunt]]
La ilesia parroquial ta dedicada al Espíritu Santu y a Santa María. Nun se conoz la so fecha exacta de construcción, pero deduzse que foi a mediaos del sieglu XII. Foi declarada [[Monumentu nacional|Monumentu Nacional]] el 3 de xunu de 1931 y dende 1953 tuvo diverses intervenciones de reconstrucción y restauración. Trátase d'un edificiu [[románicu catalán|románicu]], compuestu por trés naves cubiertes con [[bóveda de cañón]] apuntada. Caúna de les naves tien un [[ábside]] semicircular. La portalada principal ta asitiada nel centru de la fachada oeste de la ilesia. Esta portalada xunto cola dels "Fillols de la Seu Vella de Lleida, ye la más importante de les conocíes como de la Escuela Lleidatana que se construyeron nel sieglu XIII. Ta incluyida dientro del denomináu estilu lleidatanu, presidida por un grupu escultóricu de la Virxe y el Neñu coles escenes de l'Anunciación o de la Epifanía a cada llau. Debaxo d'esti grupu escultóricu puede lleese'l gremiu de texedores de Agramunt del añu 1283 quién pagu por ello.
La portalada asitiada nel muriu de poniente foi construyida tamién nel sieglu XIII. Presenta diverses [[arquivolta|arquivoltes]] decoraes con motivos xeométricos, figures humanes o [[arquería|arqueríes]]. Los [[capitel]]es presenten motivos vexetales. Nel interior del templu atopa una imaxe [[escultura gótica|gótica]] de la Virxe del Socorru realizada en madera policromada.
El campanariu de planta cuadrada y prismáticu correspuende a la dómina gótica, cosa que se manifiesta poles formes de los arcos apuntaos i los 8 ventanales de les campanes. Na parte baxa reparar un sarcófagu. Va unos años abrióse y atopáronse dos cuerpos, un home y una muyer con riques vistimientes. Dempués d'una restauración bien acurada pueden vese diches vistimientes en salar d'actos del Conceyu de Agramunt con cita prèvia.
La villa de Montclar ta presidida pol castiellu, construyíu sobre una antigua torre romana y restauráu por completu nel sieglu XVIII. Realizáu en piedra, tien una portalada formada por [[dovela|doveles]]. Na dovela central apaez un escudu señorial nel qu'apaez inscrita la fecha de 1634. Dende 1979 ta consideráu como Monumentu Históricu Artísticu.
En Almenara Alta atópase una antigua torre de vigía conocida como'l ''Pilar de Almenara''. Foi construyida nel [[sieglu XI]] y tien forma de cilindru y un altor averáu de 14 metros. Tamién s'atopa los restos d'una capiya románica construyida nel sieglu XII n'honor a San Vicente.
Nel añu [[1994]] inauguróse un Muséu en Agramunt dedicáu a la obra del pintor [[Josep Guinovart]].
=== Gastronomía ===
{{VT|Gastronomía de la provincia de Lleida}}
== Economía ==
L'agricultura ye principalmente de secanu, predominando'l cultivu de [[cebera|ceberes]]. La fama del turrón fai qu'aumenten les visites de compradores, sobremanera en dómina navidiega, lo que provocó un aumentu nel sector servicios. Agramunt cunta con diverses industries de distintos sectores.
== Asociaciones y entidaes ==
* [http://www.radiosio.cat Ràdio Sió Agramunt 107.9 FM] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180321051355/http://www.radiosio.cat/ |date=2018-03-21 }} Páxina electrónica de la emisora de radio del pueblu.
* [http://www.estolespigol.cat Grup Sardanista Estol d'Agramunt] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170526204536/http://estolespigol.cat/ |date=2017-05-26 }} Páxina electrónica de l'asociación, una asociación que se dedica baillar y enseñar a baillar la [[sardana]], la danza típica catalana
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* Tomàs Bonell, Jordi; ''Descobrir Catalunya, poble a poble'', Prensa Catalana, Barcelona, 1994
* {{Enllaz rotu|1=Artículu na Enciclopedia Catalana |2=http://www.grec.cat/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0001035 |date=September 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat}}
* [http://www.turismedia.com/urgell_agramunt.htm Datos xenerales] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080513154350/http://www.turismedia.com/urgell_agramunt.htm |date=2008-05-13 }}
* [https://web.archive.org/web/20070629171444/http://www.viarural.com.es/alimentos/turrones/catalunya/turron-de-agramunt/default.htm Información sobre'l turrón de Agramunt]
* [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=25003 Datos estadísticos]
{{Tradubot|Agramunt}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conceyos de Lleida]]
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Lleida]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
iibawce7kqduwvnuyp8z82eyuzd96bm
Agost
0
119638
4497912
4490753
2026-05-31T17:41:39Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497912
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}'''Agost''' ye un [[conceyu]] de la [[Comunidá Valenciana]] ([[España]]) asitiáu na [[provincia d'Alicante]], 18 km al oeste de la ciudá d'[[Alicante]], na [[comarca]] del [[Campu d'Alicante]]. Cuntaba con 4729 habitantes en [[2015|2016]] ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]).<ref name="ine">[http://www.ine.es/nomen2/index.do INE - Rellación d'unidaes poblacionales]</ref>
== Xeografía física ==
Agost atópase nes llindes de la llanura mariniega qu'arredola la ciudá d'Alicante, onde'l terrén álzase (sierra del Ventós, [[Maigmó]]). Les sos llendes son: al norte, [[Castalla]]; al este, [[Tibi]] y [[Alicante]]; al oeste,Monforte del cid y Petrel; y al sur, [[Alicante]].
== Historia ==
[[Ficheru:Esfinx d'Agost.JPG|thumb|250px|[[Esfinxe de Agost]]]]El nucleu más antiguu distribuyir pola parte más alta del cuetu qu'ocupa'l pueblu, y paez ser de dómina [[ibera]], como lo demuestra l'afayu ente otres pieces, de la [[Esfinxe de Agost]]. Tamién hai xacimientos de dómina [[Antigua Roma|romana]]. Foi na dómina [[Al-Ándalus|árabe]] cuando empezó a algamar ciertu desarrollu, gracies a los sos xacimientos de [[magre]] que, col tiempu, dieron llugar a una importante artesanía alfarero. Cola conquista cristiana permaneció integrada al [[reinu de Castiella]] sol reináu d'[[Alfonsu X de Castiella]], darréu, en [[1296]], [[Xaime II d'Aragón]] adscribió definitivamente la llocalidá al [[Reinu de Valencia]] y la [[Corona d'Aragón]]. Nel añu 1681 pasó a propiedá de los caballeros de Vallebrera. Segregóse d'[[Alicante]], términu al que pertenecía dende 1252, a finales del sieglu XVIII.
Mientres los años sesenta del sieglu pasáu (sieglu XX), y cola puxanza del sector de la construcción, creáronse diverses empreses empobinaes a esti sector.
== Demografía ==
Taben censaos 386 agosteros l'añu [[1715]]; el númberu d'habitantes aumentó nos sieglos XVIII y XIX. Asina l'añu [[1900]] yá habíen 2.958 que baxaron a 2.379 en [[1950]]. A partir d'esta fecha recuperóse y la población aumentó: 3.362 nel añu [[1970]], 3.809 l'añu [[1986]] y, darréu, 4.813 en [[2008]].
{{Gráfica d'evolución|color_16=blue|anchor = 700px |tipu=demográfica|1857|2425|1877|2529|1887|2505|1900|2958|1910|3386|1920|2680|1930|2775|1940|2405|1950|2379|1960|2622|1970|3362|1981|0|1991|3966|2001|4146|2011|4831|2013|4787|notes=
{{lleenda|#88c2cc|[[Población de derechu]] (1857-1991) o [[población de derechu|población residente]] (2001) según los [[censu de población|censos de población]] del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}}
{{lleenda|#0000FF|Población según el [[padrón municipal]] de 2013 del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].}}
}}
== Política ==
Les eleiciones llocales del [[2015]] dieron como resultáu 5 conceyales pal [[PP]], 3 pa la AIA Compromís (''Agrupación d'Independientes de Agost'') y 3 pal [[PSPV-PSOE]].
<center>
{| {{tablaguapa}}
|-----bgcolor="#A9A9A9"
| colspan="7" align="center" |
|-----bgcolor="#A9A9A9"
| colspan="7" align="center" |'''[[Eleiciones municipales d'España de 2015|Eleiciones municipales del 24 de mayu de 2015]]'''
|----- bgcolor="#D8D8D8"
| colspan="2" | '''Partíu'''
| '''Candidatu'''
| colspan="2" | <center>'''Votos'''</center>
| colspan="2" | '''Conceyales'''
|-----
|bgcolor=#D8D8D8|'''[[Partíu Popular de la Comunidá Valenciana|Partíu Popular]]'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg|30px|link=Partíu Popular de la Comunidá Valenciana]]
| Juan José Castelló Molina |
1 181
| 45,62 %
| 5
| [[Ficheru:Yellow Arrow Right.svg|10px]] <small>0</small>
|-----
|bgcolor=#D8D8D8|'''Agrupación d'Independientes de Agost-[[Coalició Compromís|Compromís]]'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" |
| Luis Vicente Castelló Vicedo
| 719
| 27,77 %
| 3
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|10px]] <small>1</small>
|-----
|bgcolor=#D8D8D8|'''[[Partíu Socialista del País Valencianu]]-PSOE'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|30px|link=Partíu Socialista del País Valencianu]]
| Juan Cuenca Antón
| 649
| 25,07 %
| 3
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|10px]] <small>1</small>
|-----
|-bgcolor="DCDCDC"
| colspan="7" |<center> Fonte: Ministeriu del Interior (España).<ref name=eleiciones_011>{{cita web |url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU1703900299_L1.htm?d=0&y=0 |títulu=Resultaos Eleiciones Municipales 2015 |fechaaccesu=26 de mayu de 2015 |nome=Ministeriu del Interior - Subsecretaría Direición Xeneral de Política Interior }}</ref></center>
|}
</center>
{{Alcalde_España |
Alcalde_1 = José María Brotons Martínez
| Partíu_1 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[Partíu Socialista del País Valencianu|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = José María Brotons Martínez
| Partíu_2 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_3 = José María Brotons Martínez
| Partíu_3 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_4 = José María Brotons Martínez
| Partíu_4 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_5 = José María Brotons Martínez
| Partíu_5 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_6 = Felipe Vicedo Pellín
| Partíu_6 = AIA
| Alcalde_7 = Felipe Vicedo Pellín
| Partíu_7 = AIA
| Alcalde_8 = Joaquín Castelló Castelló (hasta 2008)<br />Antonio Pérez González
| Partíu_8 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_9 = Juan José Castelló Molina |
Partíu_9 = [[Ficheru:PP.svg|20px]] [[Partíu Popular de la Comunidá Valenciana|PP]]
| Alcalde_10= Juan Cuenca Antón
| Partíu_10= [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE }}.
== Economía ==
Hasta los años [[1960]], la economía de Agost taba sostenida pola [[alfarería]] y l'[[agricultura]]. En [[2005]] quedaben once alfares activos nel pueblu, pero namái trés siguíen faciendo cerámica tradicional: [[botijos]], [[cántaru (recipiente)|cántaros]], etc; el restu convirtióse en fábriques de [[lladriyu|lladriyos]] y [[texa|texes]]. Estes industries, xunto cola [[agricultura]] de la vide, especializada en [[uva de mesa]], y el cultivu d'almendrales y hortolices, son la base de la economía.
== Patrimoniu ==
* '''[[Ilesia de San Pedro Apóstol (Agost)|Ilesia de San Pedro Apóstol]]''': del sieglu XVI.
* '''[[Ermita de les Santes Xusta y Rufina (Agost)|Ermita de les Santes Xusta y Rufina]]''': patrones de l'[[alfarería]], construyida al [[1821]].
* '''Ermita de San Pedro''': xunto al castiellu.
* '''L'Arc''': [[acueductu]] d'orixe [[Al-Ándalus|árabe]].
* '''Terrenes de los probes''' (''Terrers dels pobres''): [[Xacimientu xeolóxicu|Xacimientu]] de [[magre]] y balses onde se preparar la folla propio de la llocalidá.
* '''[[Castiellu de la Murta]]''': Los sos restos alcontrar a 7 km del pueblu. Absolutamente en ruines, lo que permanez nun dexa más que faese una idea de les sos dimensiones. Foi una fortaleza de gran importancia mientres les sulevaciones musulmanes posteriores a la conquista castellana.
* Un llenzu de la muralla, que ye la única parte que se caltién en condiciones, del [[castiellu]] de Agost. Hai dellos restos más tremaos poles construcciones de la población.
== Cultura ==
=== Museos ===
* '''[[Muséu d'alfarería (Agost)|Muséu d'alfarería]]''': Emplazado nes instalaciones alfareres de l'antigua fábrica Torregrosa, y aprovechando la parcial recuperación del edificiu a cargu del artista Facundo Senpau, el muséu foi creáu en 1981 por [[Ilse Schütz]], súbdita alemana, ''Fía adoptiva de Agost'' dende 2011.<ref>{{cita web |url=http://www.diarioinformacion.com/alacanti/2011/10/10/ilse-schutz-fía-adoptiva-agost/1176925.html |títulu=Ilse Schütz, fía adoptiva de Agost
|fechaaccesu=4 d'abril de 2016| apellíu={{versalita|}}|nome= |fecha= 10 d'ochobre de 2011 |obra=diarioinformacion.com |idioma= |cita= }}</ref> Amás de la coleición de pieces, instrumentos y documentación, puede contemplase el procesu de creación artesanal de l'alfarería.
=== Fiestes ===
* '''Virxe de la Paz''': Son les fiestes patronales de Agost y celébrense del 15 al 24 de xineru, n'honor de la [[Virxe de la Paz]], patrona de Agost. Realícense diverses lliturxes, una ufrienda, unes cantaraes y una procesión. Empiecen con un Novenario solemne, acompañáu de Rosario y Santa Misa. El día 22 con cohetes y badayaes de campana, comunícase l'entamu de les fiestes y pela tarde celébrase la ufrienda de flores a la Virxe de la Paz. A otru día, hai pasucáis cola Banda de Música del pueblu y a les diez de la nueche ufiértase la tradicional serenata a la patrona. El día 24 de xineru, festividá de la Virxe de la Paz y fiesta llocal, empieza con voltio xeneral de campanes, disparu de cohetes y diana acompañada de la banda de música. A los dolce, dende la Casa del Conceyu, treslládase la corporación Municipal, Autoridaes, Reines y Comisión de fiestes acompañaos pela Banda a la parroquia, onde s'oficiar la santa misa n'honor a la patrona y pela tarde (sobre los siete) realízase la solemne procesión, percorriendo diverses cais de la población. Al rematar la procesión, dispárase un magníficu castiellu de fueos artificiales
* '''El ''día de la Vella''''': Celébrase 3 selmanes dempués del [[Miércoles de Ceniza]] y ye fiesta llocal. Ye una tradición bien antigua y consiste básicamente n'instalar na puerta de cases,esto vien de qu'esi día la xente dir al campu a pasar el día y ponía una vella, una velle seria como un espantuxu solu que ye esti casu'l nome correutu seria espantaladrones, asitiábase un moñecu con ropes y pelos por que paeciera una persona y pensaren qu'había daquién en casa.Anguaño asítiense distintos moñecos o “velles”, que representen escenes y costumes del pueblu. Amás suelen incluyir cartelos pa faer "falar" a les "velles", que de normal comenten coses referentes al pueblu nun tonu satírica.
*'''Moros Y Cristianos''' : N'honor a San Pedro, celebrar a finales de xunu - principio de xunetu.
*'''San Roque''': Fiesta n'honor al santu'l día 16 d'agostu'l barriu celebrar esi día con una procesión, amás fáense verbenes y actos d'ociu.
* '''Dances del Rei Moru''': Son un costume qu'entá perdura con un gran enraigono ente la población. Acompañar cola charamita y el tambor. Participen los mozos que lleguen a la mayoría d'edá cada añu (danseros). Celebrar del 26 d'avientu al 1 de xineru (sacante'l día 31), pela tarde na plaza del pueblu. El día grande de les dances ye'l día del Rei Moru, quien les preside baillando col restu de pareyes de "balladors". El día 27 pela nueche tien llugar la Nueche de los Cohetes, otra tradición na que participen nueves y mayores, que consiste al dir tirando "carretilles" al Rei Moru mientres el so viaxe peles cais del pueblu. Este va acompañáu polos danseros que tienen de dir con él hasta que se quemar el "palis", una estructura de madera y cañes so la que va pasiando'l Rei Moru. Una vegada quemáu'l "palis", los danseros tendrán de colgar les naranxes a los balcones de la plaza, que se descolgarán el día 1 de xineru polos mozos que van ser danseros l'añu siguiente.
=== Gastronomía ===
La gastronomía basar nos productos del campu y ye contundente. Destaquen el gazpachu con ñora, l'arroz con cascoxos, [[migues]], [[borreta|borreta de bacaláu]]; coques de sardina y de cebolla. Ensin escaecese de la so esquisita [[uva de mesa]], con denominación d'orixe propiu del [[Vinalopó]].
=== Música ===
Otra cosa que quiciabes tamién se podría destacar del pueblu, porque ye importante, ye la gran cultura y afición musical qu'hai nel pueblu. Hai dos bandes de música coles respeutives escueles. La "Sociedá Filarmónica Unión Musical de Agost" fundóse l'añu [[1895]] y na década pasada celebró'l so centenariu; el "''Centre Artístic Cultural Verge de la Pau''" ta celebrando anguaño o lo fixo l'añu pasáu'l 25 aniversariu. Estes bandes popularmente tienen rivalidá ente sigo y son conocíes como "la vella" y "la nova" nel pueblu. Amás d'eso tamién hai una charanga y dos orquestes (d'eses de dir tocar a los pueblos en fiestes, non de cámara): la "Ciudá d'Alicante" y la "Clàssics". Y hai unos pocos años tamién ta la Colla de [[dulzaineros]].
=== Cine ===
Pa la película ''[[Return of the Seven]]'' (1966), tolos esteriores fueron rodaos nesta llocalidá alicantina. Esta película ye la primera de les remortines de ''[[The Magnificent Seven]]'', onde apaez [[Yul Brynner]] xunto a actores y actrices españoles como [[Julián Mateos]], [[Fernando Rey]] o [[Elisa Montés]].<ref>{{cita web| url=http://www.western-locations-spain.com/valencia/agost/index.htm |títulu= "El Regresu de los Siete Magníficos" rodada en Agost |obra= Western Locations}}</ref> Tamién fueron rodaes pela rodiada d'Agost delles secuencies de la película ''[[Astérix aux Jeux Olympiques]]'' onde apaez [[Gerard Depardieu]].
== Deportes ==
=== Pelota valenciana ===
La [[pelota valenciana]] ye'l deporte más antiguo que se practica en Agost. Les modalidaes de "curtia", "llarga" y "galocha" son les preferíes. El primer club de Agost federáu foi'l "Club de Pelota de Agost" l'añu 1982, que llegó a xugar en segunda categoría.
=== Baloncestu ===
{| {{tablaguapa}}
! Club
! Lliga
!Páxina web
! Blogue Oficial
! Llugar d'eventos
|-
|CB AGOST||Comunitat Valenciana||www.cbagost.es||{{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://basketagost.blogspot.com.xn--es||pabelln-zeb/ |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }} Municipal de Agost
|}
Na temporada 2012-2013, foi campeón de lliga de la categoría de Segunda Zonal Valenciana, consiguiendo asina l'ascensu a la categoría de primera Zonal.
=== Fútbol ===
La escuela del CD Agostense cunta con toles posibles categoríes inferiores, siendo asina una gran cantera. El primer equipu atópase na categoría de [[Segunda Rexonal]]. L'estadiu ye l'Antonio Jover, un estadiu con muncha historia.
=== Jugger ===
El jugger ye un deporte d'equipu aniciáu n'Alemaña ente los años 1989 y 1995 basáu nel filme Sangre d'héroes de 1989. El jugger ye un deporte d'equipu que combina elementos de Rugby y Esgrima.
== Ver tamién ==
* [[Muséu d'alfarería (Agost)]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat}}
*[http://www.agost.es/ Conceyu de Agost]
*[http://agostnoticias.com/ Agost Noticies] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140429205754/http://agostnoticias.com/ |date=2014-04-29 }}
*[http://agost.com/ Asociación d'Internautes de Agost] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180307002004/http://agost.com/ |date=2018-03-07 }}
* [http://documentacion.diputacionalicante.es/menulocal.asp?codigo=03002 Índiz estadísticu municipal de Agost]. Unidá de documentación de la Diputación d'Alicante.
* [http://documentacion.diputacionalicante.es/index3.asp Datos y cifres de los conceyos de la provincia d'Alicante] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180323145713/http://documentacion.diputacionalicante.es/index3.asp |date=2018-03-23 }}. Unidá de documentación de la Diputación d'Alicante.
{{Tradubot|Agost}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia d'Alacant]]
[[Categoría:Conceyos d'Alacant]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
iik8ygufm9d5zeso2r5u7rnz5n0alpd
Algorfa
0
119646
4497949
4417270
2026-06-01T00:55:55Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497949
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Algorfa''' ye un [[conceyu]] de la [[Comunidá Valenciana]], [[España]]. Asitiáu nel sur de la [[provincia d'Alicante]], na [[comarca]] de la [[Vega Baxa del Segura]]. Cuenta con 4.537 habitantes ([[INE España|INE]] [[2010]]), de los qu'un 65,5 % son de [[inmigración n'España|nacionalidá estranxera]], especialmente británicos, suponiendo un 52,1% de la población.<ref>'''Fonte''': Esplotación estadística del censu según l'[[Institutu Nacional d'Estadística d'España]]. [http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L Población por sexu, conceyos y nacionalidá (principales nacionalidaes).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180612142435/http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245&file=inebase&L |date=2018-06-12 }}</ref>
== Toponimia ==
El topónimu deriva del [[idioma árabe|árabe]] {{lang|ar|الغرفة}} (''al-gurfa''), «el desván, la cámara [alta]».<ref name=asin>{{cita llibru | nome = Miguel | apellíos = Asín Palacios | enllaceautor = Miguel Asín Palacios | títulu = Contribución a la toponimia árabe d'España | editorial = Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques | ubicación = Madrid | añu = 1940 | páxina = 62-63}}</ref>
== Xeografía ==
Asitiada a los pies del [[Paraxa de les Escoteres]], atópase na carretera que, pel marxe derechu del ríu Segura, conduz dende [[Orihuela]] y [[Bigastro]] hasta [[Rojales]] y [[Guardamar del Segura]].
=== Llocalidaes estremeres ===
El términu municipal de Algorfa llenda colos d'[[Almoradí]], [[Benejúzar]], [[Benijófar]], [[Los Montesinos]], [[Orihuela]] y [[Rojales]].
== Historia ==
El conceyu de Algorfa tien el so orixe nel privilexu concedíu en [[1328]] por [[Alfonsu IV d'Aragón|Alfonsu IV]] a los naturales del reinu de Valencia, pol cual concedía la xurisdicción menor, llamada tamién alfonsina, a toos aquellos propietarios de finques rústiques pol fechu de constituyir nelles a lo menos quince viviendes y asitiar a igual númberu de families. Dichu privilexu tuvo a valir hasta l'abolición de los [[Fueros del Reinu de Valencia]] pol [[Decretu de Nueva Planta]], dictáu tres la [[Guerra de Socesión española|Guerra de Socesión]] en [[1714]] cola proclamación de [[Felipe V d'España|Felipe V]] como rei d'España.
El 16 d'agostu de [[1761]], el titular del señoríu de Benejúzar, Juan Rosell y Roda, nel so testamentu instituyó mayoralgu sobre la facienda llamada "de Algorfa" y otros bienes en favor del so sobrín Francisco Ruiz-Dávalos y Rosell y dientro de la so descendencia direuta, nos sos fíos Antonio y Josefa. Esta postrera, col so maríu Ignacio Pérez de Sarrió, señor de Formentera, consiguiría la xurisdicción alfonsina pa la heredá de Algorfa, pa lo cual y cumpliendo el requisitu establecíu nel privilexu de 1328, mandó construyir 16 cases en dicha propiedá.
Al añu siguiente de crease'l mayoralgu, consiguió'l títulu de [[Marquesáu de Algorfa|Marqués de Algorfa]], col [[Vizcondáu de Arneva|vizcondáu previu de Arneva]], por Real Despachu de 3 de marzu de [[1762]].
Por Real Provisión dada na ciudá de Valencia'l 26 de xunu de [[1790]], [[Carlos IV d'España|Carlos IV]], concedía a los maríos Ignacio Pérez de Sarrió ya Isabel Ruiz Dávalos, [[Marquesáu de Algorfa|marqueses de Algorfa]], el privilexu alfonsino sobre los vecinos del llugar apocayá fundáu na heredá de Algorfa, propiedá de la espresada marquesa.
Según consta nos documentos escritos relativos al pueblu de Algorfa y la so historia, nel añu 2015 celébrase'l 225 Aniversariu de la so constitución como unidá vecinal con entidá alministrativa y política. Esto ye, pasó a ser, en 1790, lo que güei entendemos como conceyu.
Cayetano Aledo, Pedro Box, Ramón Gil, Mariano Espinosa, José Box, Francisco Mingues, Agustín Menogil, José Menogil, Pedro Quesada, Blas García, Andrés Soto, Andrés García, Francisco Ferrer, Antonio Giménez, José Martínez y Antonio Martínez, fueron los 16 primeros pobladores de Algorfa y cola so presencia pudo solicitase, ante Carlos IV, lo siguiente:
''“...Clamio a Vuecencia que, havidos por presentaos y exhividos dichos Documentos, sírvase declarar haver recahido nel mio Parte la espresada xurisdicción mista, llamada Alfonsina, y na so consecuencia mandar llibrar el Despachu Excutorial correspondiente, por que pueda exercer la espresada xurisdicción na manera y forma que prescriben les Lleis nel nuevu llugar de Algorfa”.
''
Yera'l 26 de xunu de 1790 y naciera Algorfa en virtú d'una Real Provisión concedida por Carlos IV a los marqueses del mesmu nome.
Bien ye ciertu que gracies al gran trabayu del padre Furgús, arqueólogu y xesuita, establecióse qu'Algorfa tuvo los sos primeros pobladores en tiempos remotos, el Neolíticu en concretu, III Mileniu AC, pero la primer referencia moderna d'esta población asitiar nesi añu del sieglu XVIII.
Xestóse asina la nacencia d'esta nueva población que los sos entamos nun fueron nada fáciles, pos les vecines villes d'[[Almoradí]] y [[Rojales]] punxeron munches torgues a la independencia municipal del acabante crear llugar de Algorfa, que foi oxetu d'un llargu pleitu ente los marqueses de Algorfa y los conceyos estremeros.
== Demografía ==
La llocalidá creció enforma nos últimos años (1.093 habitantes en [[1991]], 3.645 en [[2007]]) por cuenta de la llegada de pobladores procedentes del centru y norte d'[[Europa]] (británicos, alemanes, belgues, franceses, etc). Un 65,5% de la población del conceyu ye de [[inmigración n'España|nacionalidá estranxera]] según el censu [[INE España|INE]] [[2007]], principalmente británicos, que'l so númberu (1.983 censaos) supera al de población de nacionalidá española (1.256).
{| {{tablaguapa}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:black;"|Evolución demográfica de Algorfa<ref>'''Fonte''': [[Población de fechu]] según l'[[Institutu Nacional d'Estadística d'España]]. [https://web.archive.org/web/20090311233825/http://www.ine.es/intercensal/index Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842,] [https://web.archive.org/web/20080602232050/http://www1.ine.es/jaxi/menu.do?L=0&divi=DPOP&his=0&type=db Series de población de los conceyos d'España dende 1996.]</ref>
|-
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]!! [[2011]]!! [[2016]]
|-
| align=center| 422 || align=center| 429 || align=center| 494 || align=center| 445 || align=center| 517 || align=center| 751 || align=center| 960 || align=center| 968 || align=center| 1.068 || align=center| 1.113 || align=center| 1.243 || align=center| 2.914 || align=center| 3.645 || align=center| 4.625 || align=center| 3.222
|}
== Economía ==
Dedicábase fundamentalmente a l'[[agricultura]] de regadío ([[Naranxa (fruta)|naranxes]], [[llima (fruta)|llimones]], [[alcachofa|alcachofes]]), sufriendo un cambéu considerable, escontra'l sector servicios y [[turismu]].
== Monumentos y llugares d'interés ==
* '''[[Castiellu de Montemar]]'''. Esta casa señorial foi construyida a finales del [[sieglu XVIII]] y dende entós perteneció a la familia de los [[Condáu de Casa RojasǀCondes de Casa Rojas]]. Nunca tuvo usos militares, xeneralmente foi utilizáu como residencia veraniega de los socesivos dueños. El so estilu ye daqué afrancesáu. Tien dos torres cuadraes y dos circulares coles esquines de sillares. La torre principal que podemos llamar "del homenaxe", tien garitones nos sos esquines, y almenes coles sos coronaciones inclinaes escontra l'esterior. Tien un patiu cuadráu arrodiáu per una galería asitiada na primer planta.
* '''Ilesia parroquial'''. Dedicada a La nuesa Señora del Carmen, asítiase, como ye característicu en tolos pueblos de la Vega Baxa del Segura, cerca del Conceyu y frente a la Plaza d'España.
* '''La Ermita'''. Álzase sobre una pequeña llomba, que-y dexa ser acolumbrada dende cualquier puntu. Constitúi unu de los exemplos más representativos de Algorfa. Construyida a principios de sieglu con piedres de la cantera de Algorfa.
== Política ==
<center>
{| {{tablaguapa}}
|-----bgcolor="#A9A9A9"
| colspan="7" | <p align="center">[[Ficheru:Escut d'Algorfa.svg|70px]]
|-----bgcolor="#A9A9A9"
| colspan="7" |<p align="center">'''[[Eleiciones municipales d'España de 2015|Eleiciones municipales del 24 de mayu de 2015]]'''
|----- bgcolor="#D8D8D8"
| colspan="2" | '''Partíu'''
| '''Candidatu'''
| colspan="2" | <center>'''Votos'''</center>
| colspan="2" | '''Conceyales'''
|-----
|bgcolor=#D8D8D8| '''[[Partíu Socialista del País Valencianu]]-PSOE'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|30px|link=Partíu Socialista del País Valencianu]]
| Manuel Iván Ros Rodes
| 506
| 49,37 %
| 6
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|10px]] <small>2</small>
|-----
|bgcolor=#D8D8D8| '''[[Partíu Popular de la Comunidá Valenciana|Partíu Popular]]'''
|bgcolor=#D8D8D8 align="center" | [[Ficheru:People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg|30px|link=Partíu Popular de la Comunidá Valenciana]]
| Antonio Lorenzo Paredes
| 502
| 48,98 %
| 5
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|10px]] <small>2</small>
|-----
|-bgcolor="DCDCDC"
| colspan="7" |<center> Fonte: Ministeriu del Interior (España).<ref name=eleiciones_015>{{cita web |url=http://resultadoslocales2015.interior.es/99MU/DMU1703901299_L1.htm?d=200&y=0 |títulu=Resultaos Eleiciones Municipales 2015 |fechaaccesu=27 de mayu de 2015 |nome=Ministeriu del Interior - Subsecretaría Direición Xeneral de Política Interior }}</ref></center>
|}
</div>
</center>
{{Alcalde_España |
Alcalde_1 = Manuel Ros Cases
| Partíu_1 = IND
| Alcalde_2 = Manuel Ros Cases
| Partíu_2 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] [[Partíu Socialista del País Valencianu|PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José Francisco Valero Roca |
Partíu_3 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_4 = José Francisco Valero Roca |
Partíu_4 = [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE |
Alcalde_5 = José Francisco Valero Roca |
Partíu_5 = AI
| Alcalde_6 = Antonio Lorenzo Paredes
| Partíu_6 = [[Ficheru:PP.svg|20px]] [[Partíu Popular de la Comunidá Valenciana|PP]]
| Alcalde_7 = Antonio Lorenzo Paredes
| Partíu_7 = [[Ficheru:PP.svg|20px]] PP
| Alcalde_8 = Antonio Lorenzo Paredes
| Partíu_8 = [[Ficheru:PP.svg|20px]] PP
| Alcalde_9 = Antonio Lorenzo Paredes
| Partíu_9 = [[Ficheru:PP.svg|20px]] PP
| Alcalde_10= Manuel Iván Ros Rodes
| Partíu_10= [[Ficheru:PSPV-PSOE.svg|20px]] PSPV-PSOE }}.
== Fiestes llocales ==
* '''Fiestes patronales'''. Celébrense dos selmanes antes del 16 de xunetu, día n'honor a la Virxe del Carmen.
== Hermanancies ==
El conceyu de Algorfa ta hermaniáu coles siguientes llocalidaes:<ref>{{cita web|títulu=Conceyos de la provincia d'Alicante hermaniaos|url=http://documentacion.diputacionalicante.es/hermanamientos.asp|fechaaccesu=30 de payares de 2016|obra=Diputación d'Alicante}}</ref>
* [[Condezaygues]] (Francia)
* [[Fumel]] (Francia)
* [[Montayral]] (Francia)
* [[Monsempron-Libos]] (Francia)
* [[Saint-Vite]] (Francia)
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Algorfa}}
* [http://documentacion.diputacionalicante.es/menulocal.asp?codigo=03012 Índiz estadísticu municipal de Algorfa]. Unidá de Documentación de la Diputación d'Alicante
* [https://web.archive.org/web/20060813075503/http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=03012 Algorfa nel Rexistru d'Entidaes Llocales de la Xeneralidá Valenciana]
* {{FVMP}}
* [https://web.archive.org/web/20081121130634/http://www.algorfaspain.com/ AlgorfaSpain.com], News direct from the Conceyu of Algorfa in
English * [http://www.montebelloalgorfa.org/ Montebello] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180323164054/http://www.montebelloalgorfa.org/ |date=2018-03-23 }}, The Montebello Urbanización's Community Website (in English)
{{Tradubot|Algorfa}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia d'Alacant]]
[[Categoría:Marquesaos]]
[[Categoría:Conceyos d'Alacant]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
jxv8xrru78haq9jv106bzyzfaq749sp
Alfaraz de Sayago
0
120438
4497945
4393151
2026-06-01T00:08:48Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 8 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497945
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Alfaraz de Sayago''' ye un conceyu y llocalidá [[España|española]] de la provincia de [[provincia de Zamora|Zamora]], na comunidá autónoma de [[Castiella y Lleón]].<ref>{{cita web |url=http://www.diputaciondezamora.es/index.asp?MP=7&MS=12&MN=2&accion=si&lletra=&pag=&id=246 |títulu=Los nuesos conceyos: Alfaraz de Sayago |fechaaccesu=11 d'avientu de 2011 |nome=Diputación de Zamora |sitiuweb=http://www.diputaciondezamora.es |ubicación=Zamora |idioma=castellanu }}</ref>
Allugar na contorna de [[Sayago (España)|Sayago]], al sur de la provincia de la [[provincia de Zamora|Zamora]], atestando cola contorna salmantina de [[Tierra de Ledesma]]. Nel so términu municipal atópense les llocalidaes de Alfaraz y [[Viñuela de Sayago]], xunto a un bon númberu de deveses que conformen el so típicu paisaxe encampizáu, con predominiu d'[[encina|encines]] y d'otres especies quercíneas.
El [[castiellu del Asmesnal]], asitiáu na devesa del Asmesnal, y la [[Ermita de Santa María de Torremut|ermita románica de Santa María de Torremut]], asitiada na devesa de Torremut, dexen constancia de la importancia pasada d'esti territoriu. Tamién conserva antigües manifestaciones culturales que, como la ''vaca vayona'', enmárquense dientro de les muestres etnográfiques propies de la contorna de [[Sayago (España)|Sayago]] y, polo xeneral, de les [[Mazcaraes d'iviernu na provincia de Zamora|mazcaraes d'iviernu de la provincia de Zamora]].
== Toponimia ==
Alfaraz ye un nome d'induldable raigón árabe.<ref>{{cita publicación |apellíu=Martín Viso |nome=Iñaki |títulu=Una contorna periférica na Edá Media: Sayago, de l'autonomía a la dependencia feudal |añu=1996 |publicación=Revista: Studia Histórica. Historia Medieval |volume= |númberu=14: 97-155 |issn=0213-2060 |url=http://bddoc.csic.es:8080/detalles.html?id=360140&bd=HISTORI&tabla=docu |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160304135645/http://bddoc.csic.es:8080/detalles.html?id=360140&bd=HISTORI&tabla=docu |archivedate=2016-03-04 |fechaaccesu=2018-03-07 }}</ref> Sicasí, los autores nun establecieron la so procedencia exacta, esistiendo anguaño dos posibles opciones árabes. Pa unos procede ''alfarás'', nome hispanoárabe deriváu del árabe clásicu ''faras'', esto ye, nome del caballu qu'usaron les tropes llixeres árabes.<ref>Alfaraz nel DRAE</ref> Otros autores creen que tamién pudo derivar de "al-harsh" que ye'l campu.<ref>Miguel Asín Palacios; Contribución a la toponimia árabe d'España. Madrid: C.S.I.C., 1940; páx.59</ref> El periodu de [[Al-Ándalus|dominación árabe de la península ibérica]], dexó numberosos exemplos de topónimos árabes na contorna de [[Sayago (España)|Sayago]] ([[Almeida de Sayago|Almeida]], [[Cozcurrita]], [[Fariza]], [[Gáname]], [[Tamame]] o [[Safara]]) y nel restu de la provincia de [[Provincia de Zamora|Zamora]] ([[Alcubilla de Nozales]], [[Algodre]], [[Almaraz de Duero]], [[Barriu de Rábanu]] o [[Venialbo]], ente otros).<ref>{{cita web |url=http://www.laopiniondezamora.es/zamora/2011/01/25/herminio-ramos-desvela-influyencia-arabe-toponimia-provincial/493311.html |títulu=Herminio Ramos desvela la influyencia árabe na toponimia provincial. |fechaaccesu=3 de xineru de 2012 |nome=La Opinión de Zamora|idioma=castellanu |cita=Llocalidaes como Alcubilla De Nozales, Alfaraz, Algodre, Almaraz Del Duero, Almeida, Barriu de Rábanu o Venialbo son otros pueblos que les sos denominaciones paecen suxerir claramente un orixe árabe, yá que entá güei caltienen esa sonoridá.}}></ref>
Nel términu municipal de Alfaraz atópase'l topónimu Asmesnal, col que se designa a la [[devesa]] y [[castiellu]] asitiada na caterretera que xune [[Zamora]] con [[Ledesma (Salamanca)|Ledesma]] al traviés de [[Peñausende]]. Esti topónimu respuende a un modelu tradicional del área lleonesa, consistente nun nome d'árbol en singular y femenín, como yera común nes fales lleoneses; nel casu del Asmesnal ye inevitable allegar a la base ''la amexinar'', esto ye, 'la cirolar damascena'.<ref name="MedNatPob">Pascual RIESCO CHUECA, [http://www.upo.es/ghf/giest/documentos/poblacion_y_territorio/Riesco2001_toponimiamayorzamora.pdf “Medio natural y poblamiento en la toponimia mayor de Zamora”] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120412195554/http://www.upo.es/ghf/giest/documentos/poblacion_y_territorio/Riesco2001_toponimiamayorzamora.pdf |date=2012-04-12 }}, estrayíu del Anuariu 2000, Institutu d'Estudios Zamoranos "Florián de Ocampo", Diputación de Zamora, p. 449-500</ref>
== Xeografía física ==
;Allugamientu:
[[Ficheru:Alfaraz en la provincia de Zamora.jpg|thumb|left|Alfaraz na provincia de [[provincia de Zamora|Zamora]].]]
:Alfaraz ye un conceyu español perteneciente a la comunidá autónoma de [[Castiella y Lleón]] y a la provincia de [[provincia de Zamora|Zamora]]. Dientro d'esta postrera asítiase na zona más meridional, llindando parte del so términu cola provincia de [[provincia de Salamanca|Salamanca]].
:Pertenez a la histórica y tradicional contorna de [[Sayago (España)|Sayago]], atopándose asitiáu tamién na so zona más meridional, xunto a la contorna salmantina de [[Tierra de Ledesma]].
:El conceyu inclúi la pequeña llocalidá, y términu, de [[Viñuela de Sayago]]. Nel pasáu tamién llegó a incluyir la llocalidá y términu d'[[Escuadro]], anguaño integráu nel conceyu d'[[Almeida de Sayago]].<ref>Los diezmos en Zamora (1500-1840); José Antonio Álvarez Vázquez</ref>
:Dende 1986 atópase integrada na mancomunidá [[Sayagua]]. Esta postrera ye una agrupación voluntaria de conceyos de la contorna de Sayago, constituyida pa la prestación del serviciu de suministru d'agua, d'otros servicios de competencia municipal y pa la realización d'obres d'interés común.
{| {{tablaguapa}} width ="50%" border = 2 align="center"
|-----
| width ="35%" align="center" | ''Noroeste:''
[[Almeida de Sayago]]
| width ="30%" align="center" | ''Norte:''
[[Escuadro]]
| width ="35%" align="center" | ''Nordeste:''
[[Viñuela de Sayago]]
|-----
| width ="10%" align="center" | ''Oeste:''
[[Almeida de Sayago]]
| width ="35%" align="center" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width ="30%" align="center" | ''Este:''
[[Viñuela de Sayago]] [[Santiz]]
|-----
| width ="35%" align="center" | ''Suroeste''
[[Pelilla]]
| width ="30%" align="center" | ''Sur:''
[[Moraleja de Sayago]]
| width ="35%" align="center" | ''Sureste:''
[[Santiz]]
|}
; Xeoloxía [[Ficheru:RIVERA DEL ASMESNAL.JPG|thumb|Ponte sobre la rivera del Asmesnal]]
:Asítiase sobre la penillanura sayaguesa, una estensa zona relativamente llana con una altitú media de 750 [[msnm|m]], siendo l'altitú de Alfaraz de 850 [[msnm|m]]. La so aparente horizontalidá, ye matizada cola presencia de tesos, berrocales, fondigonaes y riveras. Xeolóxicamente asítiase na zona norte de la zona centroibérica del macizu ibéricu o hespérico que forma parte de la cadena hercínica europea. Atópase formada, esencialmente, por materiales de la edá paleozoica (350 m.a.). Aprucen na zona fundamentalmente materiales ígneos y metamórficos, amás de pequeños recubrimientos terciarios y cuaternarios.<ref>{{cita web |url=http://www.sayagored.com/web/publica/naturaleza.asp |títulu=Naturaleza |fechaaccesu=16 d'avientu de 2011 |nome=Asociación d'empresarios, profesionales y autónomos de la contorna de Sayago |idioma=castellanu |cita=Una singular combinación de factores xeolóxicos, climáticos y históricos dexaron a Sayago caltener unu de los paisaxes más ancestrales ya interesantes d'Europa. La contorna asitia sobre un antiguu batolito graníticu, alzáu mientres la oroxenia hercínica pa dempués ser lliteralmente afaráu pola erosión mientres millones d'años, lo que dio llugar a un relieve práuticamente llanu que recibe'l nome de penillanura, una formación xeomorfolóxica carauterística del sector occidental de Castiella y Lleón. Pero esta aparente horizontalidá, magar matizada por nidies alomamientos o la presencia de tesos, berrocales, fondigonaes y “riveras”,... }}</ref>
:El so términu atópase circunvalado per montes de encina, carbayu y jara.<ref>{{cita web |url=https://books.google.es/books?id=g188AQAAIAAJ&pg=PA539&dq=alfaraz+de+sayago&hl=es&ei=KC7OTtvQMoe68gOEyNDLDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CFMQ6AEwBg#v=onepage&q=alfaraz%20de%20sayago&f=false |títulu=Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar |fechaaccesu=16 d'avientu de 2011}}</ref>El cascu urbanu ta asitiáu al mediudía d'un cuetu, ente los regueros de les Peñes y del Prau Conceyu.<ref>{{cita web |url=https://books.google.es/books?id=rkkFAAAAYAAJ&pg=PA132&dq=alfaraz+de+sayago&hl=es&ei=FjPOTuapCMiA8wPsofz2Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CGIQ6AEwCTgU#v=onepage&q=alfaraz%20de%20sayago&f=false |títulu=Diccionariu xeográficu-estadísticu d'España y Portugal |fechaaccesu=17 d'avientu de 2011}}</ref>
;Clima
:El clima de Alfaraz, al igual que de la restante penillanura de [[Sayago (España)|Sayago]], ye [[Clima mediterraneu continentalizado|mediterraneu continentalizado]], con un iviernu que suel empezar en payares y enllargase hasta mediaos d'abril, branu calorosu y bien secu, ente que cunta con primaveres y serondes bien curties. Polo xeneral, l'índiz pluviométricu ye baxu a lo llargo del añu, sacante los meses d'iviernu.<ref name="Panero">"Polos Pueblos de Sayago", Fotografía: Carlos Sánchez, Testu: José Luis Valdueza Morán, Juan Antonio Panero Martín, Joaquín Sanz-Zuasti Edición ochobre de 2000. ISBN 84-931256-2-8</ref>
== Flora y fauna ==
Nesti conceyu destaca la preeminencia d'un paisaxe de tipu encampizáu, debíu especialmente al importante númberu de deveses qu'históricamente esistieron y qu'entá perviven güei. Ente estes esplotaciones multiproductivas, destaquen les deveses de Soguino, Tolilla, Torremut, Macada y Macadina.<ref>{{cita web |url=https://books.google.es/books?id=njhuv4GzeywC&pg=PA307&dq=alfaraz+de+sayago&hl=es&ei=ajDOTvSIBIHU8gOLtrTzDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDgQ6AEwATgK#v=onepage&q=penausende&f=false |títulu=Los diezmos en Zamora (1500-1840) |fechaaccesu=17 d'avientu de 2011 |apellíu=Álvarez Vázquez
|nome=José Antonio |fecha=1984 |editorial=Universidá de Salamanca|idioma= castellanu |cita= Alfaraz tien como anexos los llugares de Escuadro y Viñuela, y les deveses de Soguino, Tolilla, Torrebermut, Macada y Macadina.}}</ref>
Estes grandes esplotaciones cunten con una notable vocación forestal, basada nel aprovechamientu de les quercíneas, especies xeneralmente predominantes ente les que destaca la [[encina]], que sicasí nun presenten la so densidá natural, yá que fueron entesacaes pol home pa la creación de pacionales, pa un aprovechamientu predominantemente ganaderu —ovín, bovín, gocha y cabrío sobremanera— en réxime estensivu.<ref name="La devesa en Sayago">[http://www.marm.es/ministeriu/pags/biblioteca/revistas/pdf_ays/a073_08.pdf Sánchez Gómez, Luis Ángel; Evolución histórica de la devesa como sistema d'apropiación y esplotación de los recursos naturales. L'exemplu de la comaraca de Sayago (1752-1992)]</ref>
La especie por antonomasia de la devesa ye la [[Quercus rotundifolia|encina]] y en menor midida'l [[Quercus suber|sufrera]]. Amás, podemos atopar, ente munches otres, especies como'l [[Quercus faginea|caxigal]], el [[Quercus pyrenaica|rebollo]], el [[Quercus coccifera|carrasco]], l'[[Juniperus oxycedrus|enebro coloráu]] y l'[[Ceratonia siliqua|algarrobo]], ente otros.<ref name="La devesa en Sayago"/>
La devesa ufierta un inmeyorable hábitat a munches especies d'animales que lu pueblen, consumiendo los sos productos y abellugándose n'o ente los sos árboles. De los animales non domésticos, llamen l'atención especies cinexétiques como'l [[Sus scrofa|xabalín]], la [[Lepus capensis|llebre]], el [[Oryctolagus cuniculus|coneyu]], ente otros. Pelos cielos destaca la [[Ciconia ciconia|cigüeña]], la [[Gyps fulvus|utre lleonada]] o l'[[Neophron percnopterus|alimoche]], ente otros.<ref name="La devesa en Sayago"/>
== Historia ==
Na denomada cortina del Tejar, y otres axacentes, topáronse restos cerámicos de los sieglos [[III]]-[[IV]], datu que dexa asignar a Alfaraz un orixe que, cuandoquier, ye [[Baxu Imperiu romanu |tardorromano]]. Esta hipótesis vese reforzada col fechu de que por esta llocalidá pasaba la calzada romana que xunía [[Zamora]] y [[Ledesma (Salamanca)|Ledesma]]. Al marxe del citáu xacimientu, nun se dispón d'otros nicios que dexen retrotrayer la so fecha de primera ocupación.<ref name="Polos Pueblos de Sayago">{{cita llibru |
autor = Valdueza Morán, José Luis; Panero Martín, Juan Antonio; Sanz-Zuasti, Joaquín.
| otros = Sánchez, Carlos. (fotografía)
| títulu = Polos Pueblos de Sayago.
| año = Edición revisada en xunu de 2005, 1ª edición n'ochobre de 2000.
| editorial = Aderisa
| id = M-40644-2000
}}</ref>
Alfaraz caltién nel so nome, de claru raigañu árabe, el principal testimoniu del periodu de dominación musulmán. Posiblemente esta seya una de les llocalidaes nes que la so población se mozarabizó, de xuru de resultes del mayor poder y prestíu [[Al-Ándalus|andalusí]] de la dómina.
Alfaraz integrar nel [[Reinu de Lleón]] nel 939, tres la victoria de les tropes de la coalición cristiana qu'encabezó [[Ramiro II de Lleón]], “el Grande”, sobre l'exércitu musulmán d'[[Abd al-Rahman III]] na [[batalla de Simancas]]. La derrota de les huestes califales dexó la meyora de la frontera lleonesa que pasó del ríu [[Duero]] al ríu [[Tormes]]. De resultes, el vencedores empecipiaron un procesu repoblador sobre'l territoriu conquistáu que supunxo la ocupación efectiva de los castros esistentes –por ser puntos centrales de la organización indíxena presistente- y la colmatación del espaciu por aciu la creación o la reestructuración d'asentamientos. Alfaraz foi una de les llocalidaes sayaguesas que se vio somorguiada nesti procesu como llocalidá presistente, yá que sería absurdu que surdiera con nome árabe metanes un procesu colonizador impulsáu por xentes de llingua romance.
Tres la conquista y repoblación [[Reinu de Lleón|lleonesa]], apaecen les primeres menciones documentales de les distintes llocalidaes de la contorna de [[Sayago (España)|Sayago]]. Alfaraz ta documentada na delimitación territorial que'l fueru de [[Ledesma (Salamanca)|Ledesma]] (1161) fai d'esta villa cuando diz "''commo priende en sommo del sierro de Penna Gusende y en Santiz et de termina Alfaraz et Pennela y con La Almexnal et de termina Vallonziel cum Torre de Unmum"''.<ref>{{cita llibru |apellíu=
Martín Viso |nome=
Iñaki |títulu=
Una contorna periférica na Edá Media. Sayago, de l'autonomía a la dependencia feudal
|añu= 1996
|editor= Universidá de Salamanca (Studia historica. Historia medieval, Nᵘ 14) |páxines= 127 |url=http://campus.usal.es/~revistas_trabayu/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/viewFile/4468/4485 }}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=
Castro |nome=
Américo
|apellíu2= D'Onís
|nome2= Federico |
títulu= Fuero lleoneses de Zamora, Salamanca, Ledesma y Alba de Tormes
|añu= 1916
|editor= Centro d'Estudios Históricos
|páxines= 216
|url=http://bvpb.mcu.es/es/consulta/registro.cmd?control=BVPB20140011766 |cita=Isti sunt terminos de Ledesma quelle dio el rey don Fernando, primera villa quel rey don Fernando poblo de fuego muerto. Commo prende en sommo del sierro de Penna gusende e en Santiz, e de termina Alfaraz et Pennela e conla Almexnal, et de termina Ual llonziel con Torre de Unmum, e de termina Peliella con Torre de Unmum, e sier en Tormes, e corren aguas de Tormes e entran a Muzena en Duero, e corren aguas de Duero assasta hu entra Yieltes en Espada çinta. Et de la otra parte, commo prende ensommo del sierro, e correm aguas por Ual dela Ossa, e ende a Torre de Pero baroncelle, e ende por Torres menudas, e ende a Penna corua, e ende a Çarapicos, e ende a Golpeyas de la torre, e dende a Poços de Almondar, e desde ala Cabeça de Caniça fame, e desde a Uillareyo, e desde a la Cabeça de castro, e fier enlla calçada colunbrana, e ende a Moçaraues, e dende ala Albergaria de Aroyo de Uelas, e fier en Pero luengo, e ua la calçada entre Cornocal e Munnoz, e ende al Aroyo del asno, e fier la calçada en Yieltes, e dende commo corre Yieltes e entra Espada cinta en Duero e Pinnales e de Castanales fasta somo de la sierra, de todo aya Ledesma su parte. }}</ref> El mesmu documentu tamién fai referencia al ''Almexnal'' -identificada cola actual devesa d'[[castiellu de Asmesnal|Asmesnal]]- y a ''Torre de Unmum'' -actual devesa de [[Ermita de Santa María de Torremut|Torremut]], tamién llamada ''Torre de Vermudo'' y ''Torre de Vernuy'' en documentación del sieglu XIII-.<ref>{{cita llibru |apellíu= Martín Viso|nome= Iñaki |títulu= Una contorna periférica na Edá Media. Sayago, de l'autonomía a la dependencia feudal |añu= 1996 |editor= Universidá de Salamanca (Studia historica. Historia medieval, Nᵘ 14) |páxines= 114 |url=http://campus.usal.es/~revistas_trabayu/index.php/Studia_H_Historia_Medieval/article/viewFile/4468/4485 |cita=Torre'l Mut -quiciabes sía'l ''Torre de Unmum'' del fueru de Ledesma, y ensin dulda tien de ser ''Torre de Vermudo'' y darréu ''Torre de Vernuy''}}</ref><ref>{{cita llibru |apellíu= Martín Viso|nome= Iñaki |títulu= Poblamientu y estructures sociales nel norte de la Península Ibérica. Sieglos VI-XIII |añu= 2000 |editor= Universidá de Salamanca |páxines= 285 |url=https://books.google.es/books?id=riAGnv4vUaYC&pg=PA285&dq= |cita=Na Plena Edá Media surden Alfaraz de Sayago, Almeida (Sayago), Castro de Alcañices (Aliste), Mayalde (Sayago), Mombuey (Carballeda), Muga de Sayago, Nuez de Aliste, Santa Cruz de los Cuérnagos (Aliste), Triufé (Sanabria) y Safara (Sayago).}}</ref>
Caltiénense dellos documentos del sieglu XVIII que se refieren a Alfaraz. Una d'ellos foi'l padrón de 1763 y otru ye del xeógrafu Tomás López, na que s'apurre una descripción detallada del territoriu sayagués de finales de sieglu.<ref name="Territoriu">{{cita web
|url= http://www.magrama.gob.es/es/ministerio/servicio/informacion/parte3_tcm7-210108.pdf
|títulu= Riesco Chueca, Pascual (2012): Reconstrucción documental del paisaxe rural. Destriana (-Y), Escuadro (ZA) y Brincones (SA). Zonificación actual y histórica de los sos trés contornes. En: Guía de Bones Práutiques pa la observación del Paisaxe Agrario como Espaciu Patrimonial nel Occidente Peninsular, coord. Esther Prada Llorente. Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente. Testos de Prada Llorente, Y., Riesco Chueca, P., Herrero Texedor, T., grupu Altekio.
|fechaaccesu= 6 de setiembre de 2012
|autor= Pascual Riesco Chueca
|idioma= castellanu
}}</ref> Nel XIX, la [[división provincial de 1833]] encuadró a Alfaraz na [[provincia de Zamora]] y esta de la mesma na [[Rexón Lleonesa]], que, como toles rexones españoles de la dómina, escarecía de competencies alministratives.<ref>{{cita web |títulu= Real Decretu de 30 de payares de 1833 sobre la división civil de territoriu español na Península ya islles axacentes en 49 provincies |idioma= castellanu |añu= 1833 |publicación= Gaceta de Madrid |url= http://es.wikisource.org/wiki/Real_Decreto_de_30_de_noviembre_de_1833 }}</ref> Un añu dempués Alfaraz foi adscrita al partíu xudicial de [[Bermillo de Sayago]].<ref>[http://www.ine.es/inebaseweb/pdfDispacher.do;jsessionid=1B837DA690FA2439870C0D9A2319BC56.inebaseweb01?td=85893&ext=.pdf INE: Provincia de Zamora. Entiende esta provincia los siguientes conceyos por partíos xudiciales]</ref>
Tres la [[Constitución española de 1978|constitución de 1978]], Alfaraz pasó a formar parte en 1983 de la [[Castiella y Lleón|comunidá autónoma de Castiella y Lleón]], en tanto conceyu adscritu a la [[provincia de Zamora]].<ref>{{cita web|url=http://www.jcyl.es/web/jcyl/binarios/195/628/ESTATUTU%20DE%20AUTONOMIA.pdf|títulu =Ley Orgánica 14/2007, de 30 de payares, de reforma del Estatutu d'Autonomía de Castiella y Lleón|autor={{versalita|Alministración del Estáu editorial=[[Xunta de Castiella y Lleón]]|fecha=30 de payares de 2007|obra=[[Boletín Oficial de Castiella y Lleón]]{{ensin cursiva|, suplementu al núm. 234, de 3 d'avientu de 2007}}|ubicación=Madrid}}</ref> Esi mesmu añu, tres la supresión del partíu xudicial de Bermillo de Sayago, Alfaraz foi integráu nel actual [[Partíu Xudicial de Zamora]].<ref>[https://boe.es/datos/pdfs/BOE/1983/064/R07639-07936.pdf Real Decretu 529/1983, de 9 de marzu, pol que se determinen los Partíos Xudiciales de cada provincia, a considerar a efeutos de les eleiciones de Diputaos provinciales.]</ref>
== Demografía ==
{{Gráfica d'evolución
|tipu=demográfica |anchor=500
|posición_1=2
|1900|582|1910|598|1920|514|1930|488|1940|479|1950|436|1960|403|1970|480|1981|330|1991|259|2001|207|2010|178|2017|26=136
|notes=Fonte Institutu Nacional d'Estadística d'España - Ellaboración gráfica por Wikipedia. }}
Esti conceyu esperimentó una notable perda de población mientres los sieglos [[sieglu XX|XX]] y [[sieglu XXI|XXI]]. Esta sangría demográfica ye consecuencia direuta del fenómenu denomináu [[éxodu rural]], especialmente bederre nes zones rurales fronterices de [[provincia de Zamora|Zamora]] y [[provincia de Salamanca|Salamanca]], como ye'l casu del conceyu de Alfaraz y, polo xeneral, de les contornes de [[Sayago (España)|Sayago]] y [[Aliste]] en [[provincia de Zamora|Zamora]].<ref name="Les penillanuras de Zamora y Salamanca">{{cita llibru |enllaceautor= V.V.A.A. |títulu= Geografía de Castiella y Lleón |url= |fechaaccesu=18 de febreru de 2011 |idioma= castellanu |edición= |añu= 1987-1992 |editor= Ámbitu |ubicación= Valladolid |isbn= 84-86770-10-06 |capítulu= Les penillanuras de Zamora y Salamanca, Tomu 8}}</ref>
La llinia d'enclín ye decreciente y con clara continuidá na so cayida mientres les socesives décades, sacante dos contaes esceiciones de crecedera. La primera ente 1900 y 1910, década con un fuerte procesu de ruralización, impuestu por situaciones de posguerra. La segunda ente 1960 y 1970, década na que s'incorpora al conceyu la llocalidá de Viñuela a Alfaraz.
La población qu'emigró de Alfaraz, dirixir escontra cuatro ámbitos xeográficos receptores:
* Provincial, escontra la capital provincial zamorana.
* Rexonal, principalmente escontra Valladolid y, en menor midida, Salamanca.
* Nacional, les grandes árees urbanu-industriales del país: Madrid, Barcelona y País Vascu.
* Internacional, los países desenvueltos d'Europa occidental, como Francia, Suiza y Alemaña. Anque la emigración esterior tien una primera gran etapa que va dende principios del sieglu XX y hasta 1950, que'l so destín final ye, sobremanera, Iberoamérica. A partir de los 50 la emigración dirixir escontra Europa occidental, en plena fase de desarrollu industrial y urbanu que fai que los centros receptores europeos tengan gran capacidá d'atraición.
Nos últimos años, como puede apreciase nel siguiente gráficu, sigue'l cayente demográficu nel conceyu de Alfaraz. Nestes últimes décades, los estragos del masivu éxodu rural déxense notar, y l'efectu negativu d'una población demasiáu avieyada inflúi más que los movimientos d'emigración puramente dichos.
{{Evolución demográfica |
width = 500px
| fonte = [http://www.ine.es/ INE]
| 1991 = 259
| 1996 = 232
| 2001 = 197
| 2006 = 190
| 2010 = 178
| 2017 = 136
}}
De resultes les principales tases demográfiques comparaes de Alfaraz de Sayago en 2010, refundien la siguiente información:<ref name="internotes.cajaespana.es">{{cita web |url=http://internotes.cajaespana.es/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/5D760883Y06HALA200C125787200239663/$File/49005.PDF?OpenElement |títulu=Dato económicos y sociales de Alfaraz de Sayago |fechaaccesu=17 d'avientu de 2011 |nome=Caja España d'Inversiones, Salamanca y Soria, CAMP |sitiuweb=http://www.llamanosfuturo.es/particulares/home.asp?el mio=0 |fecha=28 de febreru de 2011 |idioma=castellanu }}</ref>
{{Pirámide de población
|añu=(2010)<ref>{{cita web|url = http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/y245/p05/a2010/l0/&file=00049001.px&type=pcaxis&L=0
|títulu =Revisión del Padrón municipal 2010. Datos por conceyos. Zamora. Población por sexu, conceyos y edá (grupos quinquenales). Alfaraz.
| editor = Institutu Nacional d'Estadística, España.| fechaaccesu = 10 de xineru de 2012}}</ref>
|v0=3.16| v5=0.00| v10=6.32| v15=1.05| v20=1.05| v25=2.11| v30=5.26| v35=9.47| v40=8.42| v45=7.37| v50=4.21| v55=3.16| v60=9.47| v65=9.47| v70=6.32| v75=9.47| v80=8.42| v85=5.26
|m0=2.11| m5=2.11| m10=2.11| m15=1.05| m20=0.00| m25=5.26| m30=4.21| m35=2.11| m40=3.16| m45=3.16| m50=2.11| m55=5.26| m60=4.21| m65=7.37| m70=7.37| m75=5.26| m80=15.79| m85=14.74
}}{| border="0" style="background:#ffffff" align="top" class="sortable wikitable"
|+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white"|'''Tases demográfiques comparaes de Alfaraz en 2010'''
! width="60 px" style="background:Lavender; color:Black"|Tasa
!width="60 px" style="background:Lavender; color:Black"|Alfaraz
! width="60 px" style="background:Lavender; color:Black"|Castiella y Lleón
! width="60 px" style="background:Lavender; color:Black"|España
|-
|Dependencia||<center>128,2%||<center>52,6%||<center>46,2%
|-
|Avieyamientu||<center>47,8%||<center>22,6%||<center>16,9%
|-
|Maternidá||<center>27,8%||<center>17,6%||<center>21,0%
|-
|Enclín||<center>250,0%||<center>100,7%||<center>106,4%
|-
|Reemplazu||<center>38,1%||<center>100,1%||<center>120,6%
|}
La pirámide de población del conceyu de Alfaraz respuende a un modelu eclécticu ente regresivu y desequilibráu. Regresivu por amosar un claru enclín d'avieyamientu de la población del conceyu, principalmente por cuenta de los factores del [[éxodu rural]] y a la baxa [[tasa de natalidá]], ente otros condicionantes. Desequilibrada tocantes a la so composición por grupos d'edá y sexu, siendo especialmente significativu l'altu porcentaxe de muyeres con edá cimera a los 80 años o'l de varones en dellos de los tramos d'edá. L'avieyamientu de la so población tien el so reflexu nel mayor porcentaxe de miembros de la [[tercer edá]], el más numberosu con un 47,75% del total. El grupu de [[población activa]], esto ye, el compuestu por habitantes con edaes entendíes ente los 18 y 65 años, ye'l segundu más numberosu con un 42,70%. A lo último, y con un 9,55%, ta'l grupu de los [[menores d'edá]]. Esti últimu datu, pon de manifiestu l'amenorgada posibilidá esistente de relevu xeneracional nel conceyu.
== Alministración y política ==
El conceyu ye'l responsable de la vida municipal. Cola so plena personalidá xurídica, ye l'órganu que realiza les funciones de gobiernu y alministración del conceyu. Ta presidíu pol alcalde, qu'ostenta la presidencia de l'alministración llocal y del plenu municipal, esti postreru formáu polos conceyales o conceyales que, axuntaos en plenu, exercen la potestá normativa a nivel llocal.
Los miembros del equipu de gobiernu municipal, son escoyíos por aciu sufraxu nes eleiciones llocales convocaes con esi envís, y nes que'l conceyu de Alfaraz constituyir en circunscripción eleutoral. La siguiente tabla, amuesa los resultaos de les eleiciones municipales de Alfaraz nes cuatro últimes convocatories:<ref>{{cita web |url=http://www.diputaciondezamora.es/recursos/BOP/anuncios/2011/50/201101982.pdf |títulu=Xunta eleutoral de zona de Zamora.Publicación de candidatures. Fase presentación. Eleiciones Llocales 2011 |fechaaccesu=17 d'avientu de 2011 |nome=Boletín Oficial de la Provincia de Zamora |editor=Diputación de Zamora |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161020113219/http://www.diputaciondezamora.es/recursos/BOP/anuncios/2011/50/201101982.pdf |fechaarchivu=2016-10-20 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.infoelectoral.mir.es/min/ |títulu=Consulta de resultaos eleutorales |fechaaccesu= 17 d'avientu de 2011 |editor=Ministeriu del Interior |idioma= castellanu}}</ref>
{| width="100%"
|
{| {{tablaguapa}} style="font-size: 90%; text-align:center;"
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em;" | Resultaos Eleiciones Municipales en Alfaraz
|- style="background:#eee"
!rowspan="2"|Partíu políticu
|colspan="2"|[[Eleiciones municipales d'España de 2011|2011]]
|colspan="2"|[[Eleiciones municipales d'España de 2007|2007]]
|colspan="2"|[[Eleiciones municipales d'España de 2003|2003]]
|colspan="2"|[[Eleiciones municipales d'España de 1999|1999]]
|- style="background:#eee"
||%||Conceyales||%||Conceyales||%||Conceyales||%||Conceyales
|-
|align="left"| [[Partíu Popular|PP]]||58,88||5||71,54||5||63,97||4||73,91||5
|-
|align="left"| [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]]||18,69||0||16,26||0||33,82||1||13,02||0
|-
|align="left"|[[Unión del Pueblu Lleonés|ZU-UPL]]||-||-||18,70||0||-||-||-||-
|-
|align="left"|[[Centru Democráticu y Social|UC-CDS]]||-||-||-||-||-||-||14,29||0
|}
|}
D'ente'l personal del conceyu, destaca la figura del secretariu-interventor, que nel casu de Alfaraz la so plaza atópase arrexuntada col vecín conceyu de [[Moraleja de Sayago]].<ref>{{cita web |url=http://www.diputaciondezamora.es/recursos/BOP/anuncios/2011/55/201102085.pdf |títulu=Presupuestu xeneral definitivu pal exerciciu 2011 de Moraleja de Sayago |fechaaccesu=17 d'avientu de 2011 |fecha=15 d'abril de 2011 |idioma=castellanu |cita=Personal funcionariu:Secretariu-Interventor. Grupu: A. Plaza arrexuntada con Alfaraz de Sayago. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305035758/http://www.diputaciondezamora.es/recursos/BOP/anuncios/2011/55/201102085.pdf |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref>
Ciertos servicios son amás apurríos pola [[Diputación Provincial de Zamora]] y, dende 1986, los servicios de suministru d'agua son ufiertaos pola mancomunidá [[Sayagua]].
Esti conceyu cunta con dos llocalidaes. Al marxe del nucleu de población principal, constituyíu por Alfaraz, tamién forma parte d'esti conceyu la pequeña [[pedanía]] de [[Viñuela de Sayago]].
== Economía ==
L'actividá agropecuaria ye la principal fonte de recursos del conceyu de Alfaraz. El so términu municipal partir a partes práuticamente iguales ente terrén arable de secanu y pacional. Al respective de l'actividá ganadera, la principal cabaña del conceyu ye la vacuna, siguida de la ovina. El restu d'actividaes económiques que s'atopen censaes nel conceyu, tienen una representatividá escasa en comparanza coles anteriores.<ref>{{cita web |url=http://www.sodeza.es/Informes_Conceyos/Alfaraz_de_Sayago.pdf |títulu=Informe socioeconómico municipal de Alfaraz de Sayago |fechaaccesu=17 d'avientu de 2011 |editor=Sodeza |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250809165254/http://www.sodeza.es/Informes_Conceyos/Alfaraz_de_Sayago.pdf |fechaarchivu=2025-08-09 }}</ref><ref name="internotes.cajaespana.es"/>
Cobra especial interés el datu de que'l territoriu municipal de Alfaraz atópase incluyíu dientro de delles denominaciones d'orixe y marques de garantía. Esti últimu datu puede otorgar a los sos productos agropecuarios un notable valor y reconocencia. Dalgunes d'estes son la Carne d'Ávila,<ref>{{cita web |url=http://www.carnedeavila.org/es/ambito-geografico_2/ |títulu=Ámbitu Xeográficu de la indicación xeográfica protexida Carne d'Ávila |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |nome=I.G.P. Carne d'Ávila |sitiuweb=http://www.carnedeavila.org |idioma=castellanu |cita=Comunidá Autónoma de Castiella y Lleón: Avila: Toles contornes. Burgos: Demanda. Lleón: El Monte de Riañu. Palencia: Guardo, Cervera. Salamanca: Toles contornes. Segovia: Toles contornes. Soria: Pinares. Valladolid: Centru, Sur, Sureste. Zamora: Sayago. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130613052459/http://www.carnedeavila.org/es/ambito-geografico_2/ |fechaarchivu=2013-06-13 }}</ref> el Lechazo de Castiella y Lleón,<ref>{{cita web |url=http://www.lechazodecastillayleon.es/ |títulu=Indicación xeográfica protexida Lechazo de Castiella y Lleón |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |nome=I.G.P. Lechazo de Castiella y Lleón |idioma=castellanu |cita=...Zamora:Tolos conceyos de la contorna de Benavente y los Valles, tolos conceyos de la contorna de Aliste, tolos conceyos de la contorna de Aliste, tolos conceyos de la contorna de Campos-Pan y tolos conceyos de la contorna de Duero So}}</ref> el Quesu Zamorano,<ref>{{cita web |url=http://www.quesozamorano.com/ |títulu=Reglamentu |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |nome= Denominación d'orixe Quesu Zamoranu |idioma=castellanu |cita="... la totalidá de los términos municipales de la provincia de Zamora..."}}</ref> la Farina Tradicional de Zamora<ref>{{cita web |url=http://tierradesabor.elnortedecastilla.es/planes/harina-tradicional-de-zamora-nacida-del-meyor-trigu |títulu=Harina Tradicional de Zamora. Nacida del meyor trigu |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |nome=El Norte de Castiella |idioma=castellanu |cita=Superficie: La provincia de Zamora ye'l llugar onde se produz la farina sol paragües de "Tierra de sabor".}}</ref> y la Xata de Aliste.<ref>{{cita web |url=http://www.terneradealiste.es/zona.html |títulu=Zona xeográfica de producción |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |cita=La zona xeográfica de producción de la Marca de Garantía Tenral de Aliste” ta constituyida poles contornes de Aliste, Tábara y Alba, Sanabria y Carballeda y Sayago pertenecientes a la provincia de Zamora, incluyendo los siguientes términos municipales:... |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110904155719/http://www.terneradealiste.es/zona.html |fechaarchivu=2011-09-04 }}</ref>
== Bienestar social ==
;Educación
:Alfaraz nun dispón de colexu propiu, siendo'l CEIP Maite Ledesma, con sede en Almeida de Sayago, l'encargáu de cubrir los servicios educativos básicos d'educación infantil y educación primaria. Debíu al calter obligatoriu d'esta enseñanza, el centru cunta con servicios de tresporte y comedor.<ref>{{cita web |url=http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/educacyl/tkContent?idContent=5403&textOnly=false&locale=es_ES |títulu=CEIP Matilde Ledesma Martín de Almeida de Sayago (Zamora) |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ceipmatildeledesma.centros.educa.jcyl.es/sitio/ |títulu=Plataforma educativa CEIP Matilde Ledesma |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |cita=Ye un Centru d'Educación Infantil y Primaria qu'acueye los alumnos de los pueblos estremeros: Carbellino, Roelos, Salce, Fresnu, Mogatar, Tamame, Alfaraz, Viñuela y Escuadro; amás de los neños procedentes de numberoses deveses anejas como Pelilla, Paredes, Villoria, Soguinos, Macada y Castro. Por esti motivu cunta con serviciu de comedor y tresporte}}</ref>
:Los alumnos qu'empiecen la educación secundaria obligatoria tienen dos opciones, pudiéndose dirixir a unu de los dos centros educativos de referencia territorial:
:* En Bermillo de Sayago el IES Arribes de Sayago. Este ye'l centru de secundaria al que s'atopa adscritu'l CEIP Maite Ledesma. Tamién dispón de servicios complementarios de tresporte y comedor. Nél imparten los ciclos completos de la ESO (de 1º a 4º de la ESO) y dos modalidaes de bachilleratu: per un sitiu el de ciencies y teunoloxía y, por otru, el d'humanidaes y ciencies sociales.<ref>{{cita web |url=http://iesarribesdesayago.centros.educa.jcyl.es/sitio/# |títulu=Plataforma educativa del IES Arribes del Duero |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu}}</ref>
:* En Muga de Sayago el IES José Luis Gutiérrez. Nesti centru imparte la educación secundaria y el bachilleratu.<ref>{{cita web |url=https://web.archive.org/web/http://www.educa.jcyl.es/es/direutoriocentros/zamora/ies-jose-luis-gutierrez-muga-sayago-zamora |títulu=IES José Luis Gutiérrez - Muga de Sayago (Zamora) |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu
|-}</ref>
:La formación profesional nun ta presente na contorna de Sayago. Los alumnos de Alfaraz han de movese a Zamora, onde van poder cursar los ciclos formativos de grau cimeru esistentes nos sos centros.
;Sanidá :Alfaraz
cunta con un serviciu médicu espacháu por un facultativu que se tresllada hasta'l pueblu dos díes a la selmana. Esti serviciu tamién ye emprestáu na pedanía de Viñuela, anque con una periodicidad d'una vegada a la selmana.<ref>{{cita web |url=http://pueblos.elnortedecastilla.es/zamora/sayago/alfaraz_de_sayago/dato |títulu=Mayores en forma |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |cita=Anque'l conceyu nun dispón de colexu propiu, una y bones los escolares tienen de viaxar a diariu hasta'l centru de Almeida de Sayago, sí esfruta de serviciu médicu. Ésti espachar un facultativu que se tresllada hasta'l pueblu dos díes a la selmana, ente que na so pedanía solo facer un día. }}</ref>
:Alministrativamente, Alfaraz pertenez a la zona básica de salú de Sayago. Los servicios médicos d'esta zona (médicu de familia, pediatría, enfermería, …) son emprestaos pel Centru de Salú de Sayago asitiáu en Bermillo de Sayago. Esti centru de salú, de la mesma, cuenta col Complexu Asistencial de Zamora (Hospital Virxe de la Concha y l'Hospital Provincial de Zamora) como hospital de referencia. Esti complexu asistencial asítiase na capital provincial, dende onde cubre les necesidaes médiques del área de salú de Zamora.<ref>{{cita web |url=http://www.saludcastillayleon.es/institucion/es/organizacion/ordenacion-sistema-sanitario/guia-ordenacion-sanitaria-castilla-leon-2007/area-salud-zamora |títulu=Área de Salú de Zamora |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu }}</ref>
;Servicios sociales
:Los servicios sociales básicos (CEAS), son atendíos dende'l Centru d'Aición Social de Sayago, con sede en Bermillo de Sayago. Dende esti centru ufierten les prestaciones y funciones de la so competencia que dexen la meyora de les condiciones de vida de los individuos o coleutivos del so territoriu, con cuenta de que puedan desenvolver la so plena integración social.<ref>{{cita web |url=http://www.diputaciondezamora.es/index.asp?MP=8&MS=63&MN=3&TR=C&IDR=140 |títulu=Servicios Sociales Básicos (CEAS): Centru d'Aición Social de Sayago |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170831184708/http://diputaciondezamora.es/index.asp?MP=8&MS=63&MN=3&TR=C&IDR=140 |fechaarchivu=2017-08-31 }}</ref>
;Seguridá ciudadana :La Guardia Civil
ye ser la encargada de protexer el llibre exerciciu de los derechos y llibertaes de los ciudadanos, según garantizar la so seguridá. Alfaraz nun cunta con un acuartelamiento propiu, siendo los puestos más cercanos los asitiaos en Bermillo de Sayago y Fermoselle.<ref>{{cita web |url=http://www.guardiacivil.org/directorio/consulta_new.jsp?provincia=zamora&offset=0 |títulu=Rellación d'unidaes de la provincia de Zamora |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111206025557/http://www.guardiacivil.org/directorio/consulta_new.jsp?provincia=ZAMORA |fechaarchivu=6 d'avientu de 2011 }}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.guardiacivil.org/directorio/consulta_new.jsp?provincia=zamora&offset=10|títulu=Rellación d'unidaes de la provincia de Zamora|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111206025557/http://www.guardiacivil.org/directorio/consulta_new.jsp?provincia=ZAMORA|fechaarchivu=6 d'avientu de 2011}}</ref>
;Suministru :Los
servicios básicos son emprestaos pol conceyu de Alfaraz y pola mancomunidá Sayagua. La mancomunidá encárgase, ente otros servicios, del suministru d'agua del conceyu y de la recoyida y tratamientu de residuos.<ref>{{cita web |url=http://www.diputaciondezamora.es/index.asp?MP=7&MS=67&MN=2&TR=C&IDR=160 |títulu=Mancomunidad de Zamora: Mancomunidá Sayagua |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170629185901/http://diputaciondezamora.es/index.asp?MP=7&MS=67&MN=2&TR=C&IDR=160 |fechaarchivu=2017-06-29 }}</ref>
;Xusticia :Cuenta con
un xuez de paz nomáu pol Tribunal Cimeru de Xusticia de Castiella y Lleón.<ref>{{cita web|url=http://www.diputaciondezamora.es/recursos/BOP/anuncios/2011/141/201105061.pdf|títulu=Alcuerdo adoptáu pola Sala de Gobiernu del Tribunal Cimeru de Xusticia de Castiella y Lleón en Burgos, a 7 de payares de 2011, de nomamientu de Xueces de Paz titulares y sustitutos, de conformidá colo dispuesto nel art. 101 de la Llei Orgánica del Poder Xudicial y art. 4 del Reglamentu de Xueces de Paz (BOE 13-07-95), que se faen públicos y correspuenden a les poblaciones que se rellacionen de siguío, de la provincia de Zamora.|fechaaccesu=18 d'avientu de 2011|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305035404/http://www.diputaciondezamora.es/recursos/BOP/anuncios/2011/141/201105061.pdf|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref> Alfaraz pertenez alministrativamente al partíu xudicial nᵘ2 de Zamora, siendo los xulgaos y tribunales asitiaos en Zamora los encargaos d'alministrar xusticia xusticia.<ref>{{cita web |url=http://www.cgpe.es/xulgaos.aspx?idprovincia=49&numpartido=2 |títulu=Partíu xudicial nᵘ2 de Zamora |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu }}</ref>
;Otros
:Los servicios de notaría y de rexistru de la propiedá asítiase en Bermillo de Sayago.<ref>{{cita web |url=http://www.castillayleon.notariado.org/?do=guiadelcolegio&option=notarios&penero_distritos=4905&penero_conceyos=0230 |títulu= Buscador de notarios na guía notarial |fechaaccesu= 18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.registradores.org/buscador_rexistros.jsp |títulu=Buscador de Rexistros de la Propiedá |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111227002359/http://www.registradores.org/buscador_rexistros.jsp |fechaarchivu=27 d'avientu de 2011 }}</ref>
== Comunicaciones ==
L'accesu al Alfaraz faise al traviés de la [[CL-528]]. Esta ye una carretera autonómica perteneciente a la rede básica de Castiella y Lleón, qu'enllaza la llocalidá salmantina de [[Ledesma (Salamanca)|Ledesma]] y la ciudá de [[Zamora]].
== Tresporte ==
Esiste una llinia regular de viaxeros que xune a Alfaraz y [[Viñuela de Sayago]] con [[Zamora]], la capital provincial.<ref>{{cita web |url=http://www.ayto-zamora.org/Zamora/La%20Ciudá/Tresporte%20P%FAblico/Autobuses%20interurbanos/Autobuses%20interurbanos02 |títulu=Autobuses interurbanos |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |nome=Conceyu de Zamora |sitiuweb=http://www.ayto-zamora.org |idioma=castellanu |cita= Llinia: Zamora a Pueblica de Campean, Les Enillas, La Tuda, Tamame, Viñuela, Escuadro, Alfaraz y Moraleja de Sayago}}</ref> Amás, la [[Xunta de Castiella y Lleón]] implementó un sistema de xestión del tresporte basáu nun pidimientu previu del ciudadanu, que se denomina "Tresporte a la Demanda" y que se dirixe y entama dende un centru virtual de tresporte. Con él preténdese que los vehículos qu'empresten los servicios regulares lleguen a los pueblos pequeñu y alloñar, y polo tanto peor comunicaos, cuando'l so habitantes realmente precisar. Esti serviciu, nel casu de los residentes nel conceyu de Alfaraz ye cubiertu pela llinia esistente ente Moraleja de Sayago y Bermillo de Sayago.<ref>{{cita web |url=http://www.jcyl.es/web/jcyl/CarreterasTransportes/es/Plantiya100/1131979196750/_/_/_ |títulu=Centro virtual del tresporte a la demanda |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |nome=Xunta de Castiella y Lleón |sitiuweb=http://www.jcyl.es/ |idioma=castellanu |cita=La Conseyería de Fomentu de la Xunta de Castiella y Lleón, ta desenvolviendo y enllantando un nuevu sistema de xestión del tresporte basáu nun pidimientu previu del ciudadanu, que se denomina "Tresporte a la Demanda" y que se dirixe y entama dende un "Centru Virtual de Tresporte". |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111220222122/http://www.jcyl.es/web/jcyl/CarreterasTransportes/es/Plantiya100/1131979196750/_/_/_ |fechaarchivu=20 d'avientu de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.jcyl.es/web/jcyl/binarios/948/966/Moraleja-Bermillo.pdf?blobheader=application%2Fpdf%3Bcharset%3DUTF-8&blobheadername1=Cache-Control&blobheadername2=Expires&blobheadername3=Site&blobheadervalue1=non-store%2Cno-cache%2Cmust-revalidate&blobheadervalue2=0&blobheadervalue3=JCYL_Fomentu&blobnocache=true |títulu=Tresporte a la demanda: Zamora - Zona de Sayago. Llinia Moraleja de Sayago a Bermillo de Sayago |fechaaccesu=18 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu}}</ref>
== Patrimoniu ==
;Ilesia parroquial de Santolaya<ref>{{cita web |url=http://www.obispadodezamora.es/ |títulu=Organización territorial: Parroquies |fechaaccesu=21 d'avientu de 2011 |nome=Diócesis de Zamora |idioma=castellanu}}</ref>
:La ilesia parroquial de Alfaraz, so la advocación de Santolaya, pertenez organizativamente al arciprestalgu de Sayago y, de la mesma, a la [[Diócesis de Zamora]].
:Destaca pol so campanariu, con trés amplios ventanales que se rematen con un frontón triangular.
[[Ficheru:CASTILLO DEL ASMESNAL EN ZAMORA.JPG|250px|thumb|right| [[Castiellu del Asmesnal]].]]
;Castiellu del Asmesnal<ref name="Panero"/>
{{AP|Castiellu del Asmesnal}}
:Ye unu de los trés esistentes na contorna de [[Sayago (España)|Sayago]], los otros dos son los de [[Peñausende]] y [[Fermoselle]]. Atopar a unos 8 km de Alfaraz, xunto a la carretera que xune [[Zamora]] con Peñausende y [[Ledesma (Salamanca)|Ledesma]]. Foi construyíu nel sieglu XII na llinia de defensiva ente Peñausende y Ledesma, nos años que'l rei Fernando de Lleón fixo venir d'Estremadura a [[Castrotorafe]] y Peñausende a los caballeros de la [[Orde de Santiago]]. Los restos que presenta anguaño corresponder al sieglu XV, xunto coles reformes que tuvo nel sieglu XVI. Componer d'un torrexón cuadráu con cubos nos sos ángulos y una cortil esterior, tamién con cuatro cubos y planta cuadrada. Piénsase que pol so allugamientu fuera unu de los puntos estratéxicos nes guerres contra [[Portugal]].
;Palaciu del Asmesnal<ref name="Panero"/>
:Foi casa solariega y residencia del obispu cuando perteneció a la [[diócesis de Zamora]]. Anguaño caltiénse en bon estáu.
;Ilesia del Asmesnal<ref name="Panero"/>
:N'orixe románica, anque foi oxetu de delles reformes posteriores. Nel interior caltién una placa col nome del so constructor, Fernando Nuño. Esti últimu datu da que pensar que se trató d'una reconstrucción na que s'utilizaron materiales pedreses procedentes del vieyu castiellu.
;Ermita de Santa María de Torremut<ref name="Torremut">{{cita web |url=http://www.hispanianostra.es/llista-colorada/node/271 |títulu=Ermita románica de Santa María de Torremut |fechaaccesu=21 d'avientu de 2011 |idioma=castellanu |cita=L'antigua ilesia parroquial –güei amenorgada a la condición d'ermita- so la advocación de Santa María, atopar nel actual despobláu de Torremut, devesa de propiedá particular, y pertenez –como'l campusantu amiesto- al Obispáu de Zamora. }}</ref>
{{AP|Ermita de Santa María de Torremut}}
:Ermita so la advocación de Santa María que na antigüedá foi ilesia parroquial del despobláu de Torremut. Pertenez, al igual que'l so campusantu amiesto, a la [[diócesis de Zamora]], anque s'atopa allugada nuna devesa de propiedá particular.
:Hasta hai bien pocu tiempu caltuvo de pies gran parte de los elementos estructurales románicos del so únicu cuerpu, probablemente del [[sieglu XII]], anque nel [[sieglu XVIII|XVIII]] foi oxetu de delles intervenciones.
:Al interior apuértase al traviés d'un pórticu con arcu de mediu puntu. Les cubiertes de la nave son d'armadura. Nel esterior podíen trate canecillos al muro norte, pela parte onde esisten delles dependencies ganaderes adosaes.
:De dómina bien posterior a les fábriques orixinales ye la espadaña triangular –que sobresal polo afilao del vértiz de les sos agües asitiada al oeste, y qu'alluga dos baldíos con arcos carpaneles, unu'l principal y otru de dimensiones amenorgaes nel áticu.
:El patrimoniu mueble consta de delles pieces, ente elles un calvariu que pudo ser rescatáu pola Diócesis de Zamora.
== Cultura ==
;Acontecimientos culturales
:Mientres el trenta y ún d'avientu y a otru día pela mañana, tien llugar una mazcarada d'iviernu, denomada la “''vaca vayona''”. Pa la ocasión, unu de los paisanos amarutar con una mázcara o mazcaritu de corchu con cuernos naturales, una gran llueca que cuelga nel pechu, una tornadera y unes sayas desarrapadas de muyer. Con estes guisas percuerre tola población, acometiendo a tolos moradores del llugar col fin de consiguir la so aportación monetaria o n'especie.<ref>{{cita web |url=https://books.google.es/books?id=9ulIfGOs7KEC&pg=PA134&dq=alfaraz+de+sayago&hl=es&ei=FjPOTuapCMiA8wPsofz2Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwADgU#v=onepage&q=alfaraz&f=false |títulu=Vaques Vayonas y Talanqueiras |fecha=21 d'avientu de 2011}}</ref>
;Fiestes
:Dalgunes de les fiestes más populares de Alfaraz son San Isidro'l 15 de mayu, el Ofertorio na primer selmana d'ochobre y les fiestes del emigrante na última selmana d'agostu.<ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=0CmPDPP5I08 |títulu=Alfaraz Fiestes Octubre 2011: Procesión y Ofertorio |fecha=22 d'avientu de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url= http://pueblos.elnortedecastilla.es/zamora/sayago/alfaraz_de_sayago/dato |títulu= Alfaraz de Sayago |fechaaccesu= 22 d'avientu de 2011 |nome= El Norte de Castiella |cita= Fiestes: San Isidro, el día 15 de mayu y la fiesta patronal, primer fin de selmana d'ochobre. }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.sayago.com/pueblos/alfaraz/index.html |títulu= Los nuesos pueblos: Alfaraz de Sayago |fechaaccesu= 22 d'avientu de 2011 |nome= Sayago.com |cita= Fiestes: 23 - 26 d'agostu Fiestes del Emigrante, 4 - 7 d'ochobre Fiestes patronales. |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20110128162947/http://sayago.com/pueblos/alfaraz/index.html |fechaarchivu= 28 de xineru de 2011 }}</ref>
== Persones destacaes ==
* Francisco Sánchez Tamame (Alfaraz de Sayago, [[Provincia de Zamora|Zamora]], [[25 de xineru]] de [[1894]]-1987), prósperu empresariu en Cuba, unu de los principales artífices de la puesta en marcha y afitamientu de l'asociación d'emigrantes, de la qu'aportó a presidente y pola que'l Gobiernu español, como pagu, nomólu Caballeru de la Real Orde d'Isabel La Católica. Amás, [[Adolfo Suárez]] condecoró-y col Títulu y Medaya d'Honor de la Emigración.<ref>{{cita web |url= http://www.laopiniondezamora.es/zamoranos-mundu/2009/04/30/zamoranos-mundu-forxa-lider/295253.html |títulu= La forxa d'un líder. Francisco Sánchez Tamame, de Alfaraz de Sayago, convertir nun prósperu empresariu en Cuba, onde foi presidente del Centru Castellanu |fechaaccesu= 23 d'avientu de 2011 |nome= La Opinión de Zamora }}</ref>
* [[Ramiro Ledesma Ramos]] (Alfaraz de Sayago, [[Provincia de Zamora|Zamora]], [[23 de mayu]] de [[1905]]-[[Aravaca]], [[Comunidá de Madrid|Madrid]], [[29 d'ochobre]] de [[1936]]) foi un destacáu intelectual, ideólogu y políticu, fundador del movimientu conocíu como [[nacional-sindicalismu]]. Morrió en plena mocedá asesináu por partidarios del Frente Popular nel campusantu de la llocalidá madrilana de Aravaca. Al pie de él foi asesináu l'escritor perteneciente a la Xeneración del 98 [[Ramiro de Maeztu]].
== Ver tamién ==
{| width=100%
|- valign ="top"
|width=28%|
* [[Sayago (España)|Contorna de Sayago]]
* [[Paisaxe de la contorna de Sayago]]
* [[Castiellu del Asmesnal]]
* [[Ermita de Santa María de Torremut|Ermita de Torremut]]
* [[Fermoselle]]
* [[Bermillo de Sayago]]
|width=35%|
* [[Parque Natural d'Arribes del Duero|P.N. d'Arribes del Duero]]
* [[Ríu Duero]]
* [[Ríu Tormes]]
* [[Banzáu d'Almendra]]
* [[Ponte de Requejo]]
|width=37%|
* [[Fala sayaguesa]]
* [[Gastronomía de la provincia de Zamora]]
* [[Contornes de la provincia de Zamora]]
* [[Conceyos de la provincia de Zamora]]
* [[Provincia de Zamora]]
|}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* {{commonscat}}
{{Tradubot|Alfaraz de Sayago}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Zamora]]
[[Categoría:Conceyos de Zamora]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
kh7t1s3ag55gzsl2hcxtmdnb0qel6pd
Alconada de Maderuelo
0
120895
4497936
4128674
2026-05-31T22:11:47Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497936
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Alconada de Maderuelo''' ye un conceyu de la [[provincia de Segovia]] alcontráu ente [[Ayllón]] y [[Maderuelo]] cerca de la [[Cañada Real Soriana Occidental]] y de la cola del [[banzáu de Llinares]] nel [[ríu Riaza]].
== Historia ==
[[Sebastián Miñano|Miñano]] nel so Diccionariu Geografico-Estadistico, citar en [[1826]] como Llugar Secular de '''Halconada''',<ref>{{cita web | url = https://books.google.es/books?id=qwpDAAAAcAAJ&pg=PA437
|títulu= Diccionariu Geografico-Estadistico d'España y Portugal. Volume IV
|autor=[[Sebastián Miñano|Miñano]]
|editor= Pierart-Peralta, 1826
|fechaaccesu= 19 de febreru de 2013
}}</ref> anque lo cita tamién como Villa Realenga de '''Alconada''',<ref>{{cita web | url = https://books.google.es/books?id=rkkFAAAAYAAJ&pg=PA105
|títulu= Diccionariu Geografico-Estadistico d'España y Portugal. Volume I |autor=[[Sebastián
Miñano|Miñano]]
|editor= Pierart-Peralta, 1826
|fechaaccesu= 19 de febreru de 2013
}}</ref> con 29 vecinos y 125 habitantes, perteneciente a la [[provincia de Burgos]], partíu d'[[Aranda de Duero]], xurisdicción de [[Maderuelo]]. Nun suplementu<ref>{{cita web | url = https://books.google.es/books?id=JElTi0m3tyIC&pg=PA33
|títulu= Diccionariu Geografico-Estadistico d'España y Portugal. Volume VIII |autor=[[Sebastián
Miñano|Miñano]]
|editor= Pierart-Peralta, 1826
|fechaaccesu= 19 de febreru de 2013
}}</ref> citar con 131 habitantes.
Tuvo integrada na provincia de Burgos nun intentu de reforma de les llendes provinciales a entamos del sieglu XIX. [[División alministrativa de Burgos (1826-1829)]]. Al realizase l'actual división de provincies, nel añu 1833 los pueblos quedaron en Segovia.
Hasta'l 02/07/1916,<ref name=variaciones>{{cita web |url = http://www.seap.minhap.gob.es/dms/es/publicaciones/centro_de_publicaciones_de_la_sgt/Monografias0/parrafo/011113/text_es_files/Variación-INTERNET.pdf
|títulu = Variaciones de los conceyos d'España dende 1842.
|editor = Ministeriu d'Alministraciones Públiques
|fechaaccesu = 8 de febreru de 2013
|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121104150731/http://www.seap.minhap.gob.es/dms/es/publicaciones/centro_de_publicaciones_de_la_sgt/Monografias0/parrafo/011113/text_es_files/Variación-INTERNET.pdf
|fechaarchivu = 4 de payares de 2012
}}</ref> el so nome oficial yera '''Alconada'''
Consta de les poblaciones de '''Alconada de Maderuelo''' y de '''[[Alconadilla]]'''(dende ente 1850 y 1857<ref name=variaciones /> aproximao).
Tuvo integrada na [[Comunidá de Villa y Tierra de Maderuelo]] y pertenez al [[Partíu de Riaza|partíu xudicial de Riaza]].
== Patrimoniu ==
La so ilesia destacar por ser una de les poques que tienen l'altar empobináu al este.
== Población ==
La población dedícase principalmente a l'agricultura, cultivu de cebada na so mayoría, y a la [[ganadería]] ovina y vacuna.
=== Demografía ===
'''Conceyu'''
{{Evolución demográfica |
width = 450px
| fonte = [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]<ref name=ine1>{{cita web | url = http://www.ine.es/intercensal/intercensal.do;jsessionid=D8914AA21A04C14B27D3933F358EEC6C.intercensal01?search=1&cmbTipoBusq=0&textoMunicipio=alconada+de+maderuelo&btnBuscarDenom=Consultar+selecci%F3n
|títulu= Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842. Alconada de Maderuelo.
|editor= [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]
|fechaaccesu= 20 de febreru de 2013
}}</ref>
| 1857 = 298
| 1860 = 269
| 1877 = 280
| 1887 = 297
| 1897 = 296
| 1900 = 287
| 1910 = 316
| 1920 = 316
| 1930 = 304
| 1940 = 307
| 1950 = 351
| 1960 = 341
| 1970 = 151
| 1981 = 57
| 1991 = 47
}}
{{Evolución demográfica |
width = 500px
| fonte = [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]<ref name=ine2>{{cita web
|url= http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=alconada+de+maderuelo
|títulu= Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional, Alconada de Maderuelo.
|editor= [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]
|fechaaccesu= 20 de febreru de 2013
|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160304073827/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=alconada+de+maderuelo
|fechaarchivu= 2016-03-04
}}</ref><ref name="poblacion">{{cita web |url = http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=DPOP&idtab=42
|títulu = Series de población dende 1996. Cifres oficiales de la Revisión añal del Padrón municipal a 1 de xineru de cada añu. Detalle municipal, Segovia.
|editor = [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]
|fechaaccesu = 18 de febreru de 2013
|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20121114181853/http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=DPOP&idtab=42
|fechaarchivu = 14 de payares de 2012
}}</ref>
| 2000 = 55
| 2002 = 49
| 2004 = 52
| 2006 = 53
| 2008 = 45
| 2010 = 37
| 2012 = 34
| 2014 = 33
| 2016 = 35
}}
'''Llocalidá'''
{{Evolución demográfica |
width = 500px
| fonte = [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]]<ref name=ine2 />
| 2000 = 46
| 2002 = 41
| 2004 = 44
| 2006 = 45
| 2008 = 35
| 2010 = 28
| 2012 = 26
| 2014 = 24
| 2016 = 27
}}
== Alministración ==
{{Alcalde_España |
Alcalde_1 = Ruperto Cáceres Mateo |
Partíu_1 = [[Ficheru:Logo UCD.svg|20px|Unión de Centru Democráticu|link=Unión de Centru Democráticu]] [[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]]
| Alcalde_2 =
| Partíu_2 =
| Alcalde_3 =
| Partíu_3 =
| Alcalde_4 =
| Partíu_4 =
| Alcalde_5 =
| Partíu_5 =
| Alcalde_6 =
| Partíu_6 =
| Alcalde_7 =
| Partíu_7 =
| Alcalde_8 = María Pilar Berzal Martín
| Partíu_8 = [[Ficheru:People's Party (Spain) logo.svg|20px|PP|link=Partíu Popular]] [[PP]]
| Alcalde_9 = María Pilar Berzal Martín
| Partíu_9 = [[Ficheru:People's Party (Spain) logo.svg|20px|PP|link=Partíu Popular]] [[PP]]
| Alcalde_10 = María Pilar Berzal Martín
| Partíu_10 = [[Ficheru:People's Party (Spain) logo.svg|20px|PP|link=Partíu Popular]] [[PP]]
}}
== Ver tamién ==
* [[Comunidá de Villa y Tierra de Maderuelo]]
* [[Diputación Provincial de Segovia]]
* [[Llista de conceyos de Segovia|Conceyos de Segovia]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces llocalidá}}
{{Tradubot|Alconada de Maderuelo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conceyos de Segovia]]
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Segovia]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
9ft60qvvksawbf8npvwb4iqnb191gxx
Alcázar del Rey
0
121916
4497937
4481879
2026-05-31T22:21:05Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497937
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Alcázar del Rey''' ye un [[Conceyu d'España|conceyu]] [[España|español]], perteneciente a la [[provincia de Cuenca]], na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella-La Mancha]]. Tópase asitiáu na [[comarca]] de [[La Mancha de Cuenca|La Mancha Alta]]. Delimitan el so términu les llocalidaes de, pel norte [[Vellisca]]; pel este [[Loranca del Campo]] y [[Carrascosa del Campo]]; pel sur los términos de [[Rozalén del Monte]] y [[Uclés]], y pel oeste con [[Huelves]].
== Historia ==
=== Prehistoria ===
Anque los primeros documentos alrodiu d'Alcázar del Rey daten de [[Edá Media|dómina medieval]], hai muertes qu'atestigüen la presencia humana enantes a esa dómina. Pol so allugamientu xeográfica, en [[La Mancha]] conquense, la zona debió de tar poblada por pueblos [[celtíberos]], concretamente pola tribu de los [[olcades]].
Exemplos d'estes muertes son la calzada romana que pasa pol conceyu que diba de [[Segóbriga]] a [[Guadalaxara (España)|Guadalaxara]], y el barruntu del allugamientu d'una villa romana nel términu pola cantidá de cachos de texas cerámiques apaecíos en tal llugar, amás de l'apaición esporádica de monedes y de un aniellu de bronce, güei perdíu. Inclusive foi topada nel términu una estauína metálica d'una cara con traces [[íberos|ibéricos]], y gran cantidá d'hachos de [[Neolíticu|piedra apolazada]], perdíos estos restos anguaño. Sicasí, nel Muséu Arqueolóxicu Provincial, en [[Cuenca (España)|Cuenca]], hai ciertos restos d'orixe romanu, topaos de forma esperdigada pol pueblu.
=== Edá Media ===
La historia d'Alcázar del Rey empezar a documentar col asentamientu d'un [[alcázar]] [[Al-Ándalus|árabe]] nel cuetu ónde anguaño atópase la ilesia parroquial, fecháu aproximao nel sieglu IX. Dichu alcázar constituyía parte del sistema defensivu del territoriu pasando a formar parte alministrativa de la [[Cora de Santaveria]] o Santaver, al igual que [[Huete]], ciudá a la que tuvo bien amestáu. En siendo conquistáu Huete pocu dempués de la cayida de [[Toledo]] en 1085, en manes d'[[Alfonsu VI de Castiella|Alfonsu VI]], a mediaos del sieglu XII el conceyu pasa a manes cristianes, quedando incorporáu al [[Reinu de Castiella]]. Al pie de la barrena natural que yera la [[sierra de Altomira]], frontera nel sieglu XII ente los reinos cristianos y los musulmanes mientres cuasi un sieglu, l'anterior llinia defensiva pasó a ser el llugar dende onde, a partir de les defenses de [[Zorita de los Canes]], instalándose n'Alcázar un torrexón y una capiya hasta la conquista d'[[Uclés]] (1174) y [[Cuenca (España)|Cuenca]] (1177), yá nel reináu d'[[Alfonsu VIII de Castiella|Alfonsu VIII]]. Enantes pasu a manes cristianes mientres un curtiu periodu, tres la boda de [[Zaida]], fía del emir de [[Taifa de Sevilla|Sevilla]] Ebn Aded, con [[Alfonsu VI de Lleón y Castiella|Alfonsu VI]], pero al poco tiempu foi reconquista pol Emir, volviendo a manes cristianes tres la conquista de [[Toledo]] como se dixo enantes. En 1137 la ciudá de Huete foi amenazada polos [[almorávide]]s, y afaráu el so territoriu, nel que s'atopaba la población d'Alcázar.
Na creación del pueblu, amás de la so posición defensivo y fronterizo, tamién influyo la esistencia de gran cantidá de fluxos d'agua, necesarios pa la vida de les persones y de los animales.
Cuando Huete queda consolidada, tres la so total conquista, alzábase dueña y cabeza d'un estensu [[alfoz (urbanismu)|alfoz]], que despobláu en gran parte pol abandonu masivu de los musulmanes que lu habitaben al fuxir colos sos correlixonarios escontra'l sur de la península, pasu ente pasu va haber dirá repoblándose a base de los cristianos, procedentes del Norte principalmente. Los colonos que yeren aceptaos como pobladores vencíase-yos tierres abondes pa faer frente a les necesidaes familiares cola so producción. Nel [[Fueru de Huete]] dictáronse lleis que garantizaben y faíen respetar los derechos de los vecinos que componíen l'alfoz. El pueblu al ser incorporáu a la Tierra de Huete, pasu a denominase '''Alcázar de Huete'''.
Abarrúntase, por testos medievales que los comenten, que debió d'haber otru nucleu de población nel términu llamáu Arbolete, calteniéndose esti nome anguaño pa llamar a la zona ónde s'atoparía.
La posición fronteriza d'Alcázar de Huete y el so despobláu de Arbolete, ente'l Señoríu de Huete y los territorios de la Orde de Santiago, con sede en Uclés, dio llugar a toa clase de transaiciones comerciales con oxetu d'ampliar les árees d'influyencia, tal como asocede con un documentu fecháu na Collacción de San Pedro de Uclés, n'avientu de 1226. Esistente na Biblioteca del Archivu Históricu Nacional (Cod. 1046.B. Balto Menor de Castiella, Lib. II.C.63, páx. 208) de Madrid, nel cual:
{{cita|"Aparicio, fíu de Martín el Xenru, viende a Don Gómez, Prior de Uclés y a los sos clérigos una heredá na carretera de Huete, ente los términos de Arbolete y Uclés, por cinco maravedinos y mediu"}}
La importancia d'Alcázar na [[Alta Edá Media]] anició per otru llau en ser "[[Medianedo]]" o "[[Medianeto]]" ente Huete y Uclés, esto ye, nesti pueblu axuntaba l'Asamblea popular que dirimía o resolvía en rellación colos asuntos de cada unu de los citaos distritos. Milagros Rivera Garretas, na so obra "La Encomienda, el Prioratu y la villa de Uclés na Edá Media (1174-1310)" editáu en Madrid-Barcelona pol [[CSIC]] en 1985, fai referencia al [[fueru de Uclés]] dau en [[Toledo]] en marzu de 1179. Ellí Don Pedro Férnandez, Maestre de la [[Orde de Santiago]] por mandatu d'[[Alfonsu VIII]], concede fueru a Uclés y otorgar como complementariu'l que dio a [[Sepúlveda]] ([[Segovia]]) cuando foi poblada, cola esceición de ciertos derechos de que s'esprende'l Rei en favor del señor de la villa. En dos copies del sieglu XIII que se caltienen del fueru llatín, puede lleese nel epígrafe o mandatu númberu 25 lo que sigue:
{{cita|"Et vestros medianedos de Talavera a Toledo, in Madrid, de Avila a Pedraza medianedo, do in Alfariella; de Sepulveda a Aellon, de Fita a Talamanca, medianedo in Almoguera; de Caradena a Cesaraugusta medianedo in Opte, d'Opte medianedo in Alcacar".}}
Este ye'l documentu escritu conocíu, nel qu'apaez per primer vegada escritu'l nome d'Alcázar.
Per otru llau, la dependencia de Huete como parte formante de la so tierra fadrá-y parte del so fueru y de los privilexos que los distintos monarques otorgar a la citada ciudá a lo llargo de dellos sieglos de la Edá Media.
La población de [[Huete]] foi bien parcial con [[Familia Lara|Don Manrique de Lara]], tutor y rexente d'[[Alfonsu VIII]] mientres la so minoría d'edá. Teniendo'l rei [[Alfonsu VIII]] ocho años, en 1164, y en compañía d'ésti, [[Familia Lara|Don Manrique de Lara]] coló coles sos tropes sobre [[Huete]]. Nesa dómina tola Tierra de [[Huete]] pertenecía a los [[Familia Castro|Castro]], y polo tanto tamién Alcázar. [[Familia Castro|Don Fernando de Castro]] salió-y al alcuentru, que se verificó en Garci-Naharro (actual [[Garcinarro]]). Seguro'l de Castru de que les habría de ver personalmente col de Lara na esfriega, desaposiar de les sos insinies pa entrar en combate, que la so procuru foi bien oportuna yá que los de Lara mataron por equivocación a otru caballeru que se-y paecía nel traxe. A lo último cayendo muertu Don Manrique de Lara, el so hueste dexó'l [[campu de batalla]].
En 1172 la ciudá de [[Huete]] foi sitiada de nuevu polos [[almohades]], socorriéndola con oportunidá [[Alfonsu VIII]]. Volvió ser atacada en 1197 por [[Abu Yaqub Yusuf al-Mansur]] y tampoco foi tomada.
En 1290 facer en [[Huete]] el padrón de les aljaras de los xudíos de [[Castiella]], siendo estos bien abondosos pela zona.
[[Xuan I de Castiella]] fixo mercé de [[Huete]] pa mientres la so vida en 1388 a la Duquesa Doña Constanza, fía del Rei [[Pedru I de Castiella|Pedru I]]. Foi fecha Ciudá, gran dignidá pa la dómina, por [[Xuan II de Castiella]], aprovechándose d'esti privilexu tou la so tierra. [[Enrique IV de Castiella]] dar, con títulu de [[Duque]], a Don Lope de Acuña, quien en 1476 apurrir a los [[Reis Católicos]], a cambéu del condáu de [[Buendía]], concedíu pol rei [[Fernando'l Católicu]] n'agradecimientu polos servicios emprestaos na socesión al tronu de [[Sabela la Católica]].
Una vegada en posesión real la Tierra de [[Huete]], el pueblu pasa de llamase Alcázar de Huete a ser '''Alcázar del Rey''', anque'l nome d'Alcázar de Huete sigue calteniéndose dellos sieglos más, como atestigüen ciertos mapes de los sieglos XVI y XVIII, como se ve nel Mapa de Castiella la Nueva, por Tomás López, de 1785 [http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/depaz/mesa/cln_lopez_1785.jpg] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070320221131/http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/depaz/mesa/cln_lopez_1785.jpg |date=2007-03-20 }}.
=== Guerra d'Independencia ===
El 9 d'avientu de 1808, en plena [[Guerra de la Independencia Española]], el [[Francisco Javier Castaños|Xeneral Castaños]] convocó en dichu pueblo una Xunta de Xeneral pa decidir los movimientos de retirada escontra [[Cuenca (España)|Cuenca]] tres la derrota de la [[Batalla de Tudela]]:
{{cita|"Aquelles discordias y la creencia de que'l Duque del Infantado podría aselar los ánimos del Exércitu ya inspira-y un xustu enfotu, movió a la xunta de Xenerales celebrada n'Alcázar de Huete el siguiente día 9, a noma-y y escoye-y por Xeneral en Xefe, y, arriendes d'ello, tomó'l mandu, dirixéndose col Exércitu a Cuenca, onde entró'l día 10, estableciendo la vanguardia en Jávaga".[http://www.1808-1814.org/articulos/retirada.html]}}
Darréu en 1809 [[Francisco Javier Castaños|Xeneral Castaños]] volvió pasar por Alcázar del Rey, como se recueye nun impresu fecháu en Torremilanos, 21 d'avientu de 1808, incluyíu en Reales órdenes de la [[Xunta Central Suprema de Gobiernu del Reinu]]:
{{cita|"Dixebréme del exércitu'l día 6 [d'avientu] n'Alcázar del Rey pa dirixime a Trujillo, y fui en compañía del xeneral Llapaes hasta'l pueblu de la Solana onde nos dixebramos cada unu pal so destín, llevando conmigo una escolta de 30 homes d'infantería y 15 caballos, bien / abondu o demasiao n'otres circunstancies, pero bien corta anguaño que los pueblos nun respeten xusticia nin gobiernu [...]"[https://web.archive.org/web/http://hipatia.uab.es/bdh/fitxers/casta%C3%B1vos-08.pdf]}}
=== Alcázar del Rey na Enciclopedia Madoz ===
[[Ficheru:Ayuntamiento Alcazar del Rey.jpg|left|thumb|200px|Conceyu y Plaza de la Constitución.]]
En [[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]], conocíu como Enciclopedia Madoz, publicada por [[Pascual Madoz]], recueye los siguientes datos sobre Alcázar del Rey en 1848, calteniéndose munchos anguaño:
{{cita|ALCAZAR DEL REY: v. con ayunt. de la prov., y dióc. de Cuenca (10 leg.), part. jud. y adm. de rent. de Huete (2), aud. terr. de Albacete (25), c.g. de Madrid (36): SIT. en la cortadura de una pequeña montaña arenosa á las inmediaciones del r. Rianzares, donde le combaten principalmente los vientos del O.; disfruta de horizonte dilatado, atmósfera despejada, y CLIMA saludable. Tiene 112 CASAS de mediana fab., con bastantes comodidades y bien distribuidas interiormente. Hay casa consistorial con cárcel, un hospital para transeúntes, y una igl. parr. de bastante solidez, la cual es matriz, y tiene por anejo la parr. de Paredes. Sirven el culto un cura párroco de entrada, un beneficiario y un teniente, á cuyo cargo está la igl. filial. Confina el TÉRM. por el N. son el de Vellisca y desp. de Navahermosa; por E. con los térm. de Loranca y Carrascosa; por el S. con los de Rozalen y Uclés, y por el O. con Huelves, extendiendose por todos los puntos 1/2 leg., excepto por el S. que se prolonga poco más de 3/4: se encuentran en esta circunferencia le desp. de Arbolete, 3 pozos de agua potable y 2 de salobre que sirven de abrevadero de los ganados. Le atraviesa el r. arriba mencionado, el cual desciende de Navahermosa, y cruzando el térm. de Huelves, toma el nombre que lleva; y otros arroyuelos de curso incierto y escaso caudal. El TERRENO es de buena calidad y bastante fértil; abunda en pastos, viñedo, olivar, bosques de chopos, de encina, robles y maraña. Pasa por el centro de la v. el CAMINO que desde Tarancón conduce a Cuenca. PROD..: trigo, centeno, cebada, avena, escaña, legumbres, vino, aceite y hortalizas; cria de ganado lanar, y el mular y vacuno necesario para las labores. POBL.: 130 vec., 650 alm.: CAP. PROD.: 2.026,120 rs. IMP.: 101,306}}
=== II República Española y Guerra Civil ===
Na [[II República Española]] el pueblu pasó a llamase '''Alcázar de la República'''.
Mientres la [[guerra civil española]], el pueblu permaneció en territoriu repúblicano hasta'l final de la guerra. El pueblu permaneció en relativa tranquilidá mientres tola guerra, quitando l'asesinatu per parte de los milicianos de dos cures del llugar, y la quema de la ilesia parroquial, coles sos consiguientes figures de imaginería y el so retablu. Darréu ta foi utilizada de cuartel polos milicianos. Los alcazarezos de bastate edá entá recuerden el crudu iviernu de [[1937]], cuando'l pueblu tuvo ocupáu por gran cantidá de tropes, agospiaes nes cases de los particulares, que diben camín de la [[batalla de Teruel]]. Bastantes mozos fueron llamaos a files per parte del exércitu republicanu mientres la guerra, morriendo munchos; dalgunos llegaron a acabar los sos díes nel [[campu de concentración]] [[nacionalsocialismu|nazi]] de [[Campu de concentración de Mauthausen-Gusen|Gusen]].<ref>[https://web.archive.org/web/20070926225924/http://www.nodo50.org/foroporlamemoria/sumíos/busquedas.php?tipu=2&radiob=1&id_prov=18&dv=3 Víctimes de Cuenca nel campu d'estermín nazi de Gusen]</ref>
== Alministración ==
{{Alcalde_España |
Alcalde_1 = Ignacio Miguel Pradana Bonilla (1979-1980)<br />Félix Yunta Perete (1980-1983)
| Partíu_1 = [[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]]<br />[[Unión de Centru Democráticu (España)|UCD]]
| Alcalde_2 = José Antonio Huete Perete
| Partíu_2 = [[Alianza Popular|AP]]
| Alcalde_3 = Paco Del Saz
| Partíu_3 = [[Alianza Popular|AP]]
| Alcalde_4 = Paco Del Saz
| Partíu_4 = [[PP]]
| Alcalde_5 = Paco Del Saz
| Partíu_5 = [[PP]]
| Alcalde_6 = Julián Rexidor
| Partíu_6 = [[PP]]
| Alcalde_7 = María Inmaculada López Sanz<ref>[https://web.archive.org/web/20091217132759/http://www.dgal.map.es/cgi-bin/webapb/webdriver?MIval=alcaldes&prov=16 Resultaos Eleutorales municipales 2003]</ref>
| Partíu_7 = [[PP]]
| Alcalde_8 = María Belén García Jiménez<ref>[https://web.archive.org/web/20100411071039/http://www.dgal.map.es/cgi-bin/webapb/webdriver?MItabObj=elec_prov_pdf&MInamObj=prov&MIcolObj=documento&MItypeObj=application%2Fpdf&MIvalObj=16 Resulados Eleutorales municipales 2007]</ref>
| Partíu_8 = [[PP]]
| Alcalde_9 = María Belén García Jiménez
| Partíu_9 = [[PP]]
| Alcalde_10 = María Belén García Jiménez
| Partíu_10 = [[PP]]
}}
[[Ficheru:Arms of Alcazar del Rey (Spain).jpg|thumb|Escudo d'Alcázar del Rey.]]
== Escudu ==
L'escudu heráldicu d'Alcázar del Rey ye un escudu partíu, que presenta na metá diestra un castiellu d'oru sobre campu [[azur]], alusivu al nome del pueblu, que tien el so orixe nun primixeniu [[alcázar]] árabe medieval. Na metá siniestra del escudu lleva, al igual qu'asocede con otros pueblos de la contorna que pertenecieron a la Tierra de [[Huete]], les armes d'esta ciudá que tien tol derechu a llevales y que son: sobre campu de [[gules]], un lleón rampante n'oru y un creciente de plata. Esta metá, con orixe na [[Reconquista]], representa la supremacía cristiana, representada pol lleón, sobre los musulmanes, representaos pola lluna creciente. L'escudu tamién lleva una [[corona real]], dada la so pertenencia a tierres reales.
== Xeografía ==
Asitiáu nes coordenaes, Llatitú 40° 04' Norte y Llargor 0° 53' Oeste, el pueblu allúgase sobre dos cuetos nes estribaciones de la sierra de Altomira. L'altor mediu ye de 885 [[msnm]], siendo'l puntu más altu'l cuetu ónde s'alluga la ilesia, a 1100 msnm. Allugáu na cuenca hidrográfica del ríu [[Guadiana]], traviesa'l términu'l ríu [[Riansares]], desaguando ésti nel ríu [[Cigüela]], como'l ríu de más importancia, habiendo otros munchos regueros ensin mayor importancia.
Abonden nel términu d'Alcázar les fontes d'agua, que nos postreros empiecen a ensugase o sumir por cuenta de dellos años de seques. Otramiente, la precipitación de nieve baxó enforma nos postreros 50 años.
== Población ==
Según la revisión del [[Padrón municipal d'habitantes]] del [[Institutu Nacional d'Estadística d'España|Institutu Nacional d'Estadística]] (2005), la población d'Alcázar del Rey xubía a 227 habitantes: 114 (50,22%) muyeres y 113 (49,77%) varones. De los 227 habitantes, 90 (39,65%) tienen 60 años o más.
En 2005 según datos del [[Institutu Nacional d'Estadística d'España|INE]] del total, 217 (95,60%) correspondíen a españoles y 10 (4,40%) a estranxeros. D'estos 4 (1,76%) son europeos, 3 (1,32%) americanos y otros 3 (1,32%) africanos.
<center>
{| {{tablaguapa}}
!bgcolor=black colspan=30 style="color:white;"|Evolución demográfica d'Alcázar del Rey
|-
![[1842]] !! [[1848]] !! [[1857]] !![[1860]] !![[1877]] !! [[1887]] !! [[1897]] !! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2014]]
|-
| align=center|517 || align=center|650 || align=center|848 || align=center|886 || align=center|824 || align=center| 767 || align=center| 785 || align=center| 806 || align=center| 889 || align=center|795 || align=center| 939 || align=center| 845 || align=center| 910 || align=center| 716 || align=center| 460 || align=center| 319 || align=center| 262 || align=center| 244 || align=center| 227 || align=center| 224 || align=center| 214 || align=center| 150
|}
</center>
== Monumentos y llugares d'interés ==
[[Ficheru:28.4.2007 001.jpg|thumb|250px|Ilesia de Santu Domingu de Silos.]]
=== [[Ilesia de Santu Domingu de Silos (Alcázar del Rey)|Ilesia de Santu Domingu de Silos]] ===
Hai de solliñar la Ilesia de Santu Domingu de Silos, de sieglu XV-XVI, restaurada nel añu 2003, d'un gran valor arquiteutónicu, foi declarada [[Patrimoniu Nacional]]. La so torre almenada nel tramu final, perteneció a una orixinal construcción defensiva d'orixe árabe, a la que debe'l so nome'l pueblu ("[[alcázar]]"). .
De grandes proporciones, ye un edificiu de tres naves. Tien forma de salón trapezoidal. La bóveda central ye vaída, la de la cabecera ovalada y los llaterales de lunetos. Mientres la [[guerra civil española]] perdió'l so retablu y los sos imaginería, de dómina barroca, xunto con tolos documentos históricos del conceyu, mientres una quema. Mientres esa mesma dómina foi usáu de cuartes polos milicianos republicanos.
L'escritor [[Manuel Real Alarcón]] nel so llibru ''Pueblos de Cuenca'' fálanos de la citada ilesia:
{{cita|"el nome de la villa y la majestuosidad del so allugamientu cola grandiosidá de la so ilesia-fortaleza ufierta al viaxeru l'interés pola so visita".}}
=== Molín de Vientu ===
[[Ficheru:Molino alcazar del rey.jpg|thumb|200px|Supuestu molín de vientu.]]
A lo cimero d'una llomba del pueblu esiste lo que s'abarrunta pudo ser un molín de vientu, escelente exemplu de la industria popular de La Mancha, en desusu dende va sieglos, y n'estáu ruinosu. Ta teoría responder# por la so forma y el so allugamientu. [[Julián Alonso Fernández]], profesor de Xeografía Xeneral y d'España de la [[Universidá Complutense de Madrid]], na ''Gran Enciclopedia de Madrid y Castiella-La Mancha'' recueye:
{{cita|"[...] Alcázar del Rey ye l'únicu llugar de toda La Mancha Conquense, cola única esceición de Mota del Cuervo, en qu'entá se caltienen molinos de vientu [...]"}}
Aun así, los más vieyos del llugar nunca llegaron a conocer tal molín, recordando como uso más antiguu del llugar, el de palombar.
=== Otros ===
Otros restos d'interés nel términu son unes '''tumbes tallaes na piedra''', quiciabes romanes, na zona de La Ballestera, muertes de la '''vía romana''' que comunicaba [[Segóbriga]] con [[Guadalaxara (España)|Guadalaxara]], una '''[[Cañada Real]]''' que traviesa'l términu, y el acuedúcto del '''[[Tresvase Tajo-Segura]]'''.
Amás merecen especial atención les '''Cabanos de los pastores''', emblema de l'arquiteutura popular de la zona, delles n'estáu ruinosu y otres perfeutamente calteníes.
== Gastronomía ==
{{VT|Gastronomía de la provincia de Cuenca}}
La cocina d'Alcázar tien gran cantidá de platos comunes col restu de pueblos pertenecientes a [[La Mancha]]. Ente estos cabo mentar el corderu asáu, el [[llombu a la orza]], el [[coneyu al ajillo]], les [[farrapes manchegues]], el [[pistu manchegu]]. Otros guisos tradicionales son la [[sopa d'ayu]], la [[caldereta de corderu]] (preparada sobremanera en celebraciones populares), el [[cocíu]], y tolos productos de la matanza, tanto frescos (panceta, [[oreya de gochu|oreya]], morru de gochu, [[zarajos]]) como les conserves (chorizos, xamón, [[morciella de cebolla]], tocín, llombu a la orza). Ente los dulces típicos tán les [[torrijas]], l'[[arroz con lleche]], los [[buñuelos]], los [[pestiños]], los [[mantecados]], la [[lleche frito]], les [[papartas]] y les rosquíes d'anís.
Anguaño perdida, pero antaño tamién yera típica la producción de [[miel]] (quedando anguaño escases truébanos), de [[quesu manchego]] y de [[vinu]].
== Fiestes y tradiciones ==
Llanzamientu de rexa.
== Tresporte ==
Al pueblu aportar en tractor o en coche, al traviés de la carretera [[N-400|Nacional 400]] Toledo-[[Cuenca (España)|Cuenca]], o al traviés de la nueva autovía A-40 Toledo - [[Cuenca (España)|Cuenca]]. Nel pueblu hai parada d'autobús de la empresa {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=http://www.auto-res.es|autores/ |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
== Economía ==
Básase principalmente na agricultura.
== Personaxes pernomaos ==
* [[Andrés Carrascosa Cueso]], [[Arzobispu]] y [[Nunciu Apostólicu]] en Panamá; nacíu en [[Cuenca (España)|Cuenca]] pero criáu n'Alcázar.
== Galería ==
=== Ilesia de Santu Domingu ===
<gallery>
Image:Iglesia de Santo Domingo (Alcazar del Rey).jpg|Puerta norte de la Ilesia de Santu Domingu
Image:Iglesia de Santo Domingo (Alcazar del Rey)-2.jpg|Detalle de la puerta norte de la Ilesia de Santu Domingu
Image:Iglesia de Santo Domingo (Alcazar del Rey)-3.jpg|Detalle de la puerta norte de la Ilesia de Santu Domingu
Image:Iglesia de Santo Domingo (Alcazar del Rey)-4.jpg|Torre de la Ilesia de Santu Domingu
Image:Iglesia santo domingo posterior.jpg|Parte posterior de la Ilesia de Santu Domingu
Ficheru:Saetera Iglesia de Santo Domingo.jpg|[[Saetera]] na torre de la Ilesia de Santu Domingu
</gallery>
== Notes ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons|Alcázar del Rey}}
* [http://www.pueblos-espana.org/castilla+la+mancha/cuenca/alcazar+del+rey/ Na páxina pueblos d'España]
* [http://www.dipucuenca.es/imunicipal/buscamunicipio.asp?opcion=010%2000%2001%2000 Información d'esti pueblu na páxina de la Diputación de Cuenca] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070927183755/http://www.dipucuenca.es/imunicipal/buscamunicipio.asp?opcion=010%2000%2001%2000 |date=2007-09-27 }}
{{Tradubot|Alcázar del Rey}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conceyos de Cuenca]]
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Cuenca]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
j6tgeydrp0uvmmb40dmdggallgmx7z6
Almadrones
0
122130
4497962
4414374
2026-06-01T02:33:49Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497962
wikitext
text/x-wiki
{{llocalidá}}
'''Almadrones''' ye un [[Conceyu d'España|conceyu]] y llocalidá d'[[España]], na [[provincia de Guadalaxara]], na [[comunidá autónoma]] de [[Castiella-La Mancha]]. Tien un [[área]] de 21,08 [[quilómetru cuadráu|km²]] con una [[Población humana|población]] de 59 habitantes ([[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]] [[2015]]) y una [[densidá de población|densidá]] de 3,42 hab/km².
== Xeografía ==
=== Demografía ===
Según les ''Cifres oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de xineru'' de 2015, Argecilla cuenta con 59 habitantes.,<ref name="INE-1">{{cita web| apellíu = INE| títulu = Cifres oficiales de población resultantes de la revisión del Padrón municipal a 1 de xineru| obra = Institutu Nacional d'Estadística| formatu = institucional| fechaaccesu = 25 de setiembre de 2016| url = http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2872}}</ref> de los cualos 37 yeren homes y 22 yeren muyeres.<ref name="INE-2">{{cita web| apellíu = INE| títulu = Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional a 1 de xineru| obra = Institutu Nacional d'Estadística| formatu = institucional| fechaaccesu = 25 de setiembre de 2016| url = http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Almadrones&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%C3%B3n| urlarchivu = https://web.archive.org/web/20160927003455/http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=Almadrones&botonBusquedaRapida=Consultar+selecci%C3%B3n| fechaarchivu = 2016-09-27}}</ref>
<center>{{Gráfica d'evolución
|nome=Gráficu d'evolución demográfica de Almadrones|tipu=demográfica|color=blue
|2000|97|2001|98|2002|87|2003|103|2004|109|2005|100|2006|94|2007|99|2008|97|2009|98|2010|93|2011|90|2012|90|2013|80|2014|72|2015|59|notes=
{{lleenda|#0000FF|Población según el ''Población del Padrón Continuu por Unidá Poblacional a 1 de xineru'' del [[Institutu Nacional d'Estadística (España)|INE]].<ref name="INE-2" />}}
}}</center>
=== Allugamientu ===
<center>
{| {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" <noinclude> width ="60%" border = 2 align="center"
|-----
| width ="35%" align="center" | ''Noroeste:'' [[Jadraque]] y [[Villanueva de Argecilla]]
| width ="30%" align="center" | ''Norte:'' [[Castejón de Henares]]
| width ="35%" align="center" | ''Nordeste:'' [[Mirabueno]]
|-----
| width ="10%" align="center" | ''Oeste:'' [[Villanueva de Argecilla]]
| width ="35%" align="center" | [[Ficheru:Rosa de los vientos.svg|75px]]
| width ="30%" align="center" | ''Este:'' [[Abánades]]
|----
| width ="35%" align="center" | ''Suroeste'' [[Argecilla]]
| width ="30%" align="center" | ''Sur:'' [[Cogollor]]
| width ="35%" align="center" | ''Sureste:'' [[Alaminos]] y [[Las Inviernas]]
|}</center>
==Historia==
Llocalidá nel antiguu camín de Guadalaxara a Zaragoza, a una llegua y media de la Venta del Puñal y otru más de Gajanejos.
Foi parada de postas. Producía granos, camperes y ganaos. A la salida d'esti pueblu atopaben un parador y el portalgu.
== Fiestes patronales ==
Les fiestes patronales son el 7 d'agostu, San Quirico y Santa Julita y el 7 d'ochobre, Virxe del Rosariu.
== Galería d'imáxenes ==
<gallery>
Town hall of Almadrones.jpg|Conceyu.
Church of Nuestra Señora de la Asunción, Almadrones 01.jpg|Ilesia de La nuesa Señora de l'Asunción.
Fountain in Almadrones 01.jpg|Fonte.
Chapel of the Camioneros (or of the Conductores) 04.jpg|Capiya de los Camioneros.
Fronton in Almadrones.jpg|Frontón.
</gallery>
== Ver tamién ==
*[[Conceyos de la provincia de Guadalaxara|Conceyos de Guadalaxara]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{rellación OSM|343578}}
{{Tradubot|Almadrones}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Conceyos de Guadalajara]]
[[Categoría:Llocalidaes de la provincia de Guadalajara]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Llocalidaes d'España ensin partíu xudicial]]
7n5x1x9rylxh89gxb4rjawkft1u4ujv
Alfredo Di Stéfano
0
126647
4497947
4490908
2026-06-01T00:42:29Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 19 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497947
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé''' {{nym}}<ref name="bio" /><ref name="muerte" /> foi un [[xugador de fútbol|futbolista]] y [[entrenador]] [[Arxentina|arxentín]] nacionalizáu [[España|español]],<ref group="n.">Adoptó la nacionalidá española en 1956.</ref> y xugador históricu de los clubes [[Club Atlético River Plate|River Plate]], [[Club Atlético Huracán|Huracán]], [[Millonarios Fútbol Club|Millonarios]], y [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid]], siendo dende l'añu 2000 hasta'l so fallecimientu [[Presidentes del Real Madrid Club de Fútbol presidente d'honor]] d'esti postreru y al que debe los sos mayores ésitos y reconocencies mundiales, amás d'integrar la [[seleición de fútbol d'Arxentina]], cola que ganó'l [[Campeonatu Suramericanu 1947]]. Di Stéfano ye consideráu por munchos espertos, periodistes, aficionaos y ex-futbolistes como unu de los meyores xugadores de tolos tiempos.<ref>{{cita publicación |apellíos=20Minuto|títulu=Di Stéfano, unu de los 'cuatro grandes' de la historia del fútbol|url=http://www.20minutos.es/deportes/noticia/alfredo-di-stefano-cuatro-grandes-historia-2187472/0/|fechaaccesu=30 d'avientu de 2017|periódicu=20minutos.es - Últimes Noticies}}</ref>
Como xugador foi internacional por dos países, circunstancia dexada na dómina, contabilizando seis encuentros cola [[Seleición de fútbol d'Arxentina|seleición arxentina]] y trenta y ún cola {{sel|España|seleición española}} n'adoptando la nacionalidá española en 1956.<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/distefano-intl.html |editor=The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation |fechaaccesu=18 de xunetu de 2013 |títulu=Partíos y goles internacionales de Di Stéfano}}</ref> Magar ello, dase la circunstancia de que nunca apostó una [[Copa Mundial de Fútbol|Copa Mundial]] —el tornéu más prestixosu a nivel de seleiciones— por distintos motivos,<ref>{{cita web |url=https://www.abc.es/realmadrid/noticias/20140708/abci-distefano-estrella-perdio-mundial-201407081645.html |editor=Diariu ABC |títulu=La estrella que nunca xugó un Mundial |fechaaccesu=12 de xunetu de 14}}</ref> lo cual nun foi torga por que seya consideráu unu de los meyores xugadores de la historia del fútbol y como'l primera grande d'esti deporte.<ref>{{cita web |url=https://www.lavanguardia.com/deportes/20140708/54411670840/alfredo-di-stefano-adios-primer-grande.html |editor=Diariu La Vanguardia |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=Alfredo di Stéfano, adiós al primer grande}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.diariodesevilla.es/article/deportes/1810978/di/stefano/adios/la primera/gran/lleenda.html |editor=Diariu de Sevilla |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=Di Stéfano, adiós a la primera gran lleenda}}</ref>
Consideráu pola [[FIFA]] —máximu organismu futbolísticu— como unu de los cuatro meyores xugadores de fútbol del [[sieglu XX|sieglu <small>XX</small>]] xunto al brasilanu [[Pelé]], l'arxentín [[Diego Armando Maradona]] y el neerlandés [[Johan Cruyff]],<ref>{{cita web |url=http://www.lasexta.com/noticias/deportes/muerte-stefano-reconcilia-maradona-cruyff-pulgue_2014070800162.html |editor=La Sexta |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=La muerte d'Alfredo di Stéfano 'reconcilia' a Pelé, Maradona y Cruyff: "Adiós maestru" }}</ref><ref group="n.">Atópase en continuu alderique popular l'amestar como "quintu grande" al alemán [[Franz Beckenbauer]], o al francés [[Zinedine Zidane]] ente otros.</ref> nel añu 2004 foi escoyíu'l cuartu [[Meyor xugador del sieglu XX según la IFFHS|meyor xugador del sieglu <small>XX</small>]] pola [[Federación Internacional d'Historia y Estadística de Fútbol]],<ref name="iffhs">{{cita web |títulu=IFFHS' Century Elections |url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/iffhs-century.html |fechaaccesu=18 d'avientu de 2007 |idioma=inglés |editor=The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation}}</ref> según el meyor xugador español del sieglu <small>XX</small>.<ref name="spaincentury">{{cita web |títulu=IFFHS' Players and Keepers of the Century |url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/iffhs-country-complete.html |fechaaccesu=23 de setiembre de 2014 |idioma=inglés |editor=The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation}}</ref> Foi tamién incluyíu pol mesmu organismu ente les 48 lleendes del fútbol,<ref name="IFFHSLEGENDS">{{cita web |títulu=IFFHS' Legends |url=https://iffhs.com/dev/legends/ |fechaaccesu=23 d'avientu de 2016 |idioma=inglés |editor=IFFHS |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160527173001/https://iffhs.com/dev/legends/ |fechaarchivu=2016-05-27 }}</ref> amás de ser gallardoniáu pola revista France Football como'l meyor de tolos ganadores del [[Balón d'Oru]] hasta 1999, circunstancia pola que recibió'l Super Balón d'Oru, siendo l'únicu futbolista de la historia en tener.<ref>{{cita web |url=https://www.marca.com/deporte/balondeoro/ganadores/superbalondistefano.html |títulu=Di Stéfano (Súper Balón d'Oru) |editor=Diariu Marca |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014}}</ref><ref name="balon">{{cita web |títulu=France Football's Football Player of the Century |url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/best-x-players-of-y.html#ff-poc |fechaaccesu=18 d'avientu de 2007 |idioma=inglés}}</ref>
Mientres años foi'l máximu goliador de la historia del [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]], onde militó once temporaes, siendo'l xugador nacíu n'Arxentina con más títulos na historia hasta l'añu 2010, cuando fueron superaos los sos ventidós trofeos oficiales.<ref name="ganador">{{cita web |títulu=Cambiasso ye'l xugador arxentín con más títulos |url=http://www.minutouno.com.ar/minutouno/nota/139788-cambiasso-record-con-23-ye-el-jugadorargentino-de-mas-titulos/ |fechaaccesu=18 de xineru de 2011}}</ref> Magar les considerancies de la FIFA y la IFFHS, siendo'l so nome direutamente amestáu al del club madrilanu,<ref>{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/07/130703_obiturario_alfredo_di_stefano.shtml |editor=British Broadcasting Corporation |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=Morrió Alfredo Di Stéfano, "el meyor xugador de tolos tiempos"}}</ref> yá que —bastante ye que— el so fichaxe pol equipu «merengue» camudó'l cursu de la historia d'esti equipu hasta ser proclamáu como'l [[Meyores clubes del sieglu XX según la FIFA meyor club del sieglu <small>XX</small>]], mercé sobremanera a les cinco finales consecutives ganaes de la [[Lliga de Campeones de la UEFA|Copa d'Europa]] qu'esti club consiguió mientres la so etapa en [[Madrid]], y nes qu'anotó un total de siete goles siendo'l récor históricu de la competición al pie del so compañeru d'equipu [[Ferenc Puskás]].<ref name=MASGOLFINALCOPAEUR>{{cita web |editor=Diariu As |títulu=El Madrid, máximu realizador nes finales, con 30 goles anotaos |url=http://futbol.as.com/futbol/2014/05/24/champions/1400889920_354014.html |fechaaccesu=24 de febreru de 2017}}</ref> Coles mesmes, de Di Stéfano cabo destacar la so esquisita calidá téunica y la so polivalencia nel campu,<ref>{{cita web |url=http://futbol.as.com/futbol/2014/07/07/portada/1404743318_602258.html |editor=Diariu AS |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=Finó Alfredo Di Stéfano}}</ref> siendo por ello calificáu per parte d'entendíos, ex-futbolistes y aficionaos como'l xugador más completu que dio'l fútbol a nivel mundial.<ref>{{cita web |url=http://www.mundodeportivo.com/20140707/futbol/blatter-el mio xugador favoritu-el-mas-completu-que-vi_54411666736.html |editor=Diariu Mundo Deportivo |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=Blatter: "El mio xugador favoritu, el más completu que vi"}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.bernabeudigital.com/futbol/esclusiva-tmw-pirri-di-stefano-foi--el-jugador-mas-completu-de-la historia-11877 |editor=Portal dixital BernabéuDigital |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=Pirri: "Di Stéfano foi'l xugador más completu de la historia" }}</ref><ref>{{cita web |url=http://ecodiario.eleconomista.es/futbol/noticias/5923882/07/14/La prensa alemana-recuerda-a-la lleenda-Di-Stéfano.html |editor=Diariu L'Economista |fechaaccesu=12 de xunetu de 14 |títulu=La prensa alemana recuerda a la lleenda "Di Stéfano"}}</ref>
== Trayeutoria ==
=== Orixe ===
Alfredo Di Stéfano nació'l [[4 de xunetu]] de [[1926]] nel barriu de [[Barraques (Buenos Aires)|Barraques]],<ref>{{cita web |url=http://buscardatos.com/personas.php?nombre=Di%20Stefano%20Alfredo%20Stefano&cuit=20-04468686-5 |editor=Portal dixital BuscarDatos (empadronamientos) |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |títulu=Padrón arxentín}}</ref> na ciudá de [[Buenos Aires]], [[Arxentina]], nel senu d'una familia de clase media-baxa.<ref>{{cita web |url=https://www.elpais.com.co/elpais/deportes/noticias/llutu-futbol-mundial-murio-di-stefano |editor=Diariu El País |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |títulu=Llutu por Di Stéfano}}</ref> El so padre tamién se llamaba Alfredo Di Stéfano; la so madre yera Eulalia Laulhé Gilmont y el so güelu paternu, Michele, foi'l primer Di Stéfano<ref group="n.">L'apellíu italianu ye ''Di Stéfano'', ensin acentu.</ref> que llegó a [[Buenos Aires]] procedente de la islla [[Nápoles|napolitana]] de [[Islla de Capri|Capri]].<ref name="Di Stéfano">{{cita web |url=http://www.realmadrid.com/cs/Satellite/es/1193040472616/1202817703443/xugador/JugadorLegendario/Di_Stefano.htm |títulu=Di Stéfano |editor=Sitio oficial del Real Madrid |fechaaccesu=19 d'abril de 2010}}</ref>
[[Ficheru:Di-stefano.jpg|miniaturadeimagen|230px|''Alfredo Di Stéfano na so etapa nel C. A. River Plate (1947).]]
[[Ficheru:José Manuel Moreno y Alfredo Di Stéfano.jpg|miniaturadeimagen|230px|''Xunto a [[José Manuel Moreno]]]]
<!--[[Ficheru:Distafanomillonarios.JPG|thumb|230px|Indumentarias y fiches federatives de la so etapa en Sudamérica.]]-->
Ente 1940 y 1943 xugó al pie del so hermanu Tuliu nel [[Club Social y Deportivo Unión Progresista]], hasta que recibió una telegrama citándo-y pa una prueba col [[Club Atlético River Plate]].<ref name=UNION>{{cita web |url=http://lasemanaya.com/alfredo-distefano-del-futbol-de-cardales-pa-el mundu/ |títulu=Alfredo Distéfano, del fútbol de Cardales pal mundu |editor=Diariu dixital La Semana Ya |fechaaccesu=19 d'avientu de 2016}}</ref> Foi según en 1944 recaló nes categoríes inferiores del club,<ref>{{cita web |url=http://www.clarin.com/sociedad/historia-tapes_de_Clarin_0_994100856.html |editor=Diariu Clarín |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |títulu=El debú de Di Stéfano, en Clarín hai 68 años }}</ref> onde permaneció hasta qu'apostó'l so primer alcuentru xugando pal primer equipu'l 15 de xunetu de 1945 frente al [[Club Atlético Huracán]] de la xornada 12 del [[Campeonatu de primer División 1945 (Arxentina)|campeonatu de lliga]] que remató con derrota por 1-2.<ref>{{cita web |url=http://www.goal.com/es-ar/news/4442/argentinos-por-el-mundo/2014/07/07/4943086/di-st%C3%A9fano-tambi%C3%A9n-fixo-historia-en-el-f%C3%BAtbol-arxentín |editor=Portal dixital Goal |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |títulu=Di Stéfano tamién fixo historia nel fútbol arxentino}}</ref> Foi l'únicu partíu nel qu'intervieno nesi tornéu, nel cual el so equipu terminó coronándose campeón.<ref name=DEBUTARG>{{cita web |url=http://www.clarin.com/sociedad/historia-tapes_de_Clarin_0_994100856.html |títulu=El debú de Di Stéfano, en Clarín hai 68 años |fechaaccesu=16 de setiembre de 2013 }}</ref>
Al añu siguiente foi cedíu al C. A. Huracán, club que yá se decató del so inmensu potencial debutando na primer xornada del campeonatu'l 21 d'abril na derrota por 1-0 contra'l [[Club Atlético Chacarita Juniors]]. Cuatro xornaes dempués, anotó'l so primer gol como profesional producíu'l 26 de mayu nel [[Estadiu Tomás Adolfo Ducó]]. El delanteru anotó dos tantos pal trunfu por 3-1 sobre [[Club Estudiantes de La Plata]].<ref name=DEBUTARG/> Esa temporada apostó un total de 25 partíos y anotó 10 goles, completaos con otros dos partíos ensin anotaciones correspondientes a la [[Copa de Competencia Británica]] y onde debutó con «los quemeros» el 14 d'abril de 1946 na victoria por 2-1 frente al [[Club Atlético Atlanta]].<ref name=DEBUTHURACAN>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/tablesa/arg-bri46.html |títulu=Copa Británica 1946 |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |editor=The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation}}</ref>
Magar la bona delantrera que conformaba con [[Norberto Méndez|Tucho Méndez]] y [[Llamil Simes|Turcu Simes]], dada l'alta cantidá que se pidió pol so pase definitivu pa retenelo la siguiente temporada, los dirixentes del C. A. Huracán nun abonaron dicha cantidá pola inminente fuelga que s'averaba, onde tolos xugadores podríen quedar colos sos derechos nel so poder percima de los clubes —circunstancia que terminó asocediendo l'añu siguiente— y volvió al C. A. River Plate. Sustituyendo al gran referente del equipu [[Adolfo Pedernera]], con quien volvería coincidir años dempués, convertir nel ídolu local y foi l'añu de la so esplosión como futbolista. Esi añu consiguió'l [[Campeonatu de primer División 1948 (Arxentina)|campeonatu lligueru de 1948]] y proclamóse máximu goliador del tornéu con 27 tantos en 30 partíos. Foi tamién nesi añu cuando s'incorporó per primer vegada a la [[Seleición de fútbol d'Arxentina|seleición arxentina]], cola que ganó'l [[Copa América|Campeonatu Suramericanu]], en [[Campeonatu Suramericanu 1947|Guayaquil 1947]], xugando 6 partíos y convirtiendo 6 goles. Amás apostó la [[Copa Aldao 1947|decimoctava edición]] de la [[Copa Aldao]] onde anotó un gol nos dos partíos de la final qu'ayudaron al so equipu a salir campeón del tornéu internacional,<ref name=ALDAO47A>{{cita web |url=http://elfeolabruna.com.ar/copa-aldao-1947/ |títulu=Copa Aldao 1947 IDA |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |editor=Portal dixital ElFeoLabruna |urlarchivu=https://archive.today/20130306010304/http://elfeolabruna.com.ar/copa-aldao-1947/ |fechaarchivu=2013-03-06 }}</ref> y el 20 de xunetu anotó'l primera ''hat-trick'' de la so carrera na victoria por 5-1 frente al [[Club Atlético Tigre]].<ref name=TEMP47>{{cita web |url=http://historiayfutbol.obolog.es/campaa-river-plate-1947-2241693 |títulu=Temporada 1947 River |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |editor=Portal dixital ElFeoLabruna |urlarchivu=https://archive.today/20161216162434/http://historiayfutbol.obolog.es/campaa-river-plate-1947-2241693 |fechaarchivu=2016-12-16 }}</ref>
Yá como referente y unu de los homes referentes del fútbol arxentino, en 1948 participó na [[Campeonatu Suramericanu de Campeones|Copa Suramericana de Campeones]], un tornéu oficial antecesor de la [[Copa Libertadores d'América|Copa Libertadores]], onde llogró'l subcampeonatu y anotó 4 goles en 6 partíos. No referente al campeonatu domésticu, remató tamién como subcampeón por detrás del [[Club Atlético Independiente]] apostando 23 partíos nos qu'anotó 13 goles. Precisamente tres el partíu qu'enfrentó a dambos conxuntos con remontada final de los diaños coloraos», producióse la fuelga de futbolistes. Por cuenta d'esto, l'[[Asociación del Fútbol Arxentino]] decidió que nos cinco últimos partíos del campeonatu xugar con xugadores non profesionales, o ''amateurs''.<ref name=FUELGA>{{cita web |url=http://www.laizquierdadiario.com/La fuelga-de-futbolistes-de-1948 |editor=La Izquierda Diariu |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |títulu=La fuelga de futbolistes de 1948 }}</ref> Foi'l principiu del fin de la so carrera n'Arxentina.
Dio empiezu una disputa ente los [[Futbolistes Arxentinos Axermandaos]] (FFA) y el gobiernu del [[Xeneral Perón]] que nun tuvo resolución hasta mayu de 1949, el Ministeriu de Trabayu impunxo un salariu atope de mil quinientos pesos, inaceptable polos futbolistes y que provocó un éxodu ensin precedentes a distintos países.<ref name=FUELGA/> Apostó dolce partíos nos qu'anotó nueve goles antes de recibir una irrechazable ufierta dende Colombia, quien nun taba afiliada a la [[FIFA]]. Antes xugó curiosamente unos minutos como porteru. L'anécdota produció'l 31 de xunetu de 1949, cuando sustituyó a [[Amadeo Carrizo]] mientres 33 minutos. Caltuvo'l cero so los palos y el so equipu venció 1-0 nel [[Superclásico del fútbol arxentino|clásicu arxentín]] frente al [[Club Atlético Boca Juniors]].<ref name=CIFRES>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/deportes/2014/07/07/53b832a1y2704ef5238b4583.html |editor=Diariu El Mundo |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |títulu=Di Stéfano en cifres}}</ref>
=== El so pasu per Colombia ===
Di Stéfano foi unu de los cuasi sesenta futbolistes arxentinos qu'emigraron al fútbol colombiano, que la so lliga tenía los meyores xugadores suramericanos de la dómina. Foi ficháu pa integrase nel plantel del [[Millonarios Fútbol Club|Club Deportivo Los Millonarios]] de [[Bogotá]], onde xunto a figures como les sos excompañeros [[Adolfo Pedernera]] y [[Néstor Raúl Rossi|Néstor Rossi]], [[Antonio Báez]], [[Rafael Meza Ivancovich|Fello Meza]] o [[Julio Cozzi]] ente otros, conformó unu de los meyores equipos del continente mientres esa dómina d'empiezos de los años 1950, y que foi bautizáu polos periodistes colombianos como'l «[[Ballet Azul]]». Oldeáu con grandes clubes europeos la prensa llegó a afirmar que xugar contra'l C. D. Los Millonarios yera tou un honor pa cualquier equipu nel mundu.<ref>{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundodeporte/2012/09/25/futbol/1348593280.html |editor=Diariu El Mundo |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |títulu=Recuerdo "Millonarios"}}</ref><ref>{{cita web |url=https://web.archive.org/web/http://www.superestacion.fm/deportes/millonarios-y-real-madrid-vuelven enfrentase/ |títulu=Millonarios y Real Madrid vuelven enfrentase |fechaaccesu=16 d'avientu de 2016 |editor=Superestación}}</ref> Destacáu pol so terrible xuegu, Di Stéfano y los sos compañeros consagráronse campeones cuatro vegaes del [[División Mayor del Fútbol Colombiano|campeonatu de lliga (Dimayor)]]; amás, «la Saeta» —como yera moteyáu— foi dos veces máximu goliador del campeonatu.
En 1952, el club colombianu foi convidáu a participar nun [[Bodes d'Oru del Real Madrid Club de Fútbol#Eventu futbolísticu|tornéu internacional en celebración de los 50 años del Real Madrid Club de Fútbol]], tornéu nel que tamién tomó parte'l campeón [[Suecia|suecu]] del [[IFK Norrköping|Idrottsföreningen Kamraterna Norrköping]]. Curiosamente la invitación foi recibida tres un arrenunciu del [[Club Atlético River Plate]], equipu orixinariu del futbolista, y ellos fueron quien aconseyaron a los madrilanos que se dirixeren al conxuntu [[colombia]]nu como l'indicáu a participar nel tornéu.<ref name=MILLO>{{cita web |autor=Arcu Trunfal |títulu=Apoteosis de Millonarios en Madrid 1952 |url=http://www.arcotriunfal.com/9107/apoteosis_de_millonarios_en_madrid_1952.html |fechaaccesu=24 d'avientu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130728004618/http://arcotriunfal.com/9107/apoteosis_de_millonarios_en_madrid_1952.html |fechaarchivu=2013-07-28 }}</ref> Ellí l'equipu colombianu consiguió'l troféu n'esplegando un gran xuegu y ganar 2-4 al [[Real Madrid Club de Fútbol]], col xugador arxentín como'l gran destacáu.
{{cita|''“Millonarios el meyor equipu del mundu”<br />“Lo más grande que vio Madrid, Millonarios de Bogotá”<br />“El ballet bailló al so antoxu. Un xugador d'esceición, home calidable xenial que lleva la llinia, muévese incansable, abre fienda furando la defensa rival col cuerpu y al propiu tiempu protexe la pelota y tres la so dribling secu y atayante asitia la pelota onde y como quier. Referíme, poques gracies, a Di Stéfano, el delanteru centru y verdaderu crack del conxuntu colombianu.”<br />“Los Millonarios del fútbol esllumaron”<br />“Millonarios auténticos artistes del fútbol”.''|Diversos titulares de la prensa española tres los sos alcuentros. Abril de 1952}}
{{cita|''“Regatiónos como a banderinos nun campu d'entrenamientu. [...] Di Stéfano tuvo estraordinariu. Apaecía en defensa, nel centru del campu, n'ataque. Dexó sentaos a trés de los nuesos. Cuando tenía la pelota, nun podíes quitar, solo rezar por que la pasara”.''|Miguel Muñoz, rival y posterior compañeru tres el partíu.<ref>{{cita web |títulu=Lo bono siempres se fai esperar |url=http://es.fifa.com/news/y=2013/m=9/news=bonu-siempres-fai-esperar-2179609.html |editor=Páxina oficial de la FIFA |fechaaccesu=24 d'avientu de 2016}}</ref>}}
Lóxicamente, llogró ser vistu por [[Santiago Bernabéu]], presidente madridista entós daquella, quien se propunxo contratalo. Sicasí, dichos movimientos nun se dieron hasta la consecución de la prestixosa [[Pequeña Copa del Mundu de Clubes 1953|Pequeña Copa del Mundu de Clubes]] del añu siguiente, cuando fueron incentivaos pola estrecha rellación ente los presidentes de dambos clubes y nel que foi'l fichaxe más revesosu hasta'l momentu na historia del fútbol. El 18 de febreru de 1953, el partíu ante'l [[SK Rapid Viena|Sportklub Rapid Wien]] de dichu tornéu, foi la despidida de «la Saeta Rubia» dexando pa la historia 90 goles en 101 partíos oficiales na Dimayor, 10 goles na [[Copa Colombia]] nel mesmu númberu d'alcuentros y 51 goles en 61 partíos non oficiales nacionales ya internacionales.
=== Discutiniu cola FIFA polos sos derechos de traspaso ===
Alfredo Di Stéfano protagonizó, con toa probabilidá, el fichaxe más polémicu de la historia del fútbol español. El discutiniu surde pola decisión de munchos xugadores d'América y Europa —cuasi 200— de dise a xugar al [[Categoría Primer A campeonatu colombianu]] de la [[División Mayor del Fútbol Colombiano|División Mayor de Colombia]] (Dimayor), onde pagaben más, y onde fueron aceptaos ensin trespasos y al marxe de la [[FIFA]].<ref name="elPais">{{cita web |url=https://blogs.elpais.com//memorias-blanco-negro/2012/09/los-millonarios-que-camudaron-al real-madrid.html |títulu=Los millonarios que camudaron al Real Madrid |editor=Diariu El País |fechaaccesu=23 de xunu de 2016 }}</ref> Unu d'esi xugadores foi Di Stéfano, quien ingresó nes files del [[Millonarios Fútbol Club|Club Deportivo Los Millonarios]] en 1949. El máximu estamentu futbolísticu, esmolecíu pol carís qu'adquiría la situación, consideraba qu'esi tornéu nun yera llegal ya inclusive impunxo sanciones a esi país.<ref name="elPais"/> Nel añu 1951, [[Ottorino Barassi]] llegó a un pactu cola Dimayor nel llamáu «Pactu de Lima». N'este, la FIFA alcordó que los xugadores recalaos n'equipos del citáu país siguiríen perteneciendo a los nuevos clubes hasta avientu de 1954 y que, a partir d'esa fecha, pasaríen a pertenecer a los clubes d'orixe ([[Club Atlético River Plate]] nel casu de Di Stéfano), periodu mientres el cual nun podíen ser trespasaos.<ref name="elPais"/> Con esto, la lliga colombiana cuntaba col beneplácito de la FIFA y a los sos equipos dexóse-yos xugar amistosos fuera de Colombia.
El delanteru hispanu-arxentín, quien yera práuticamente desconocíu n'España hasta entós, entusiasmó a toos cuantos asistieron la celebración de les [[Bodes d'Oru del Real Madrid Club de Fútbol]] en marzu de 1952. Ente parte de los festexu programó un tornéu futbolísticu al qu'allegó'l [[Millonarios Fútbol Club|C. D. Los Millonarios]] de [[Bogotá]]. [[Santiago Bernabéu]] y [[José Samitier]], presidente del Real Madrid y secretariu téunicu del [[Futbol Club Barcelona|C. F. Barcelona]] respeutivamente, asistieron al partíu y quedaron estelaos col xuegu de Di Stéfano. Esi mesmu branu'l presidente del club colombianu Alfonso Senior y Santiago Bernabéu, fixéronse bien amigos tres la disputa de cuatro amistosos n'América nuna xira del club español pol continente americanu y empezaron unes conversaciones pal trespasu del xugador, pos yeren los propietarios temporales.<ref name="elPais"/> A finales de 1952, el xugador, cansáu de tantos partíos amistosos y de viaxes col so nuevu club tornó a [[Buenos Aires]]. Al tiempu, el C. F. Barcelona vio cómo'l so xugador referencia, [[Ladislao Kubala]], carecía de tuberculosis y pa suplir la so ausencia decidieron viaxar pa fichar a Di Stéfano y pagó-y un adelantu de dos millones de pesetes a River Plate, l'equipu qu'en primer instancia tenía la metá de la pertenencia.<ref name=":1">{{cita publicación |títulu=Asina foi'l fichaxe de Di Stéfano |url=http://futbol.as.com/futbol/2014/07/07/primer/1404744601_618211.html |fecha=7 de xunetu de 2014 |fechaaccesu=8 de febreru de 2017 |periódicu=AS.com }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.sefutbol.com/5-coses-que-quiza-nun sepas-ladislao-kubala |títulu=5 coses que quiciabes nun sepas de Ladislao Kubala |fechaaccesu=8 de febreru de 2017 |sitiuweb=Seleición Española de Fútbol }}</ref> Nuevos documentos del club arxentín que vieron la lluz pública en 2017 establecíen el trespasu del xugador en 108 000 [[dólares]], que tres les negociaciones amenorgar a 87 000 [[dólares]] (4 millones de [[pesetes]] d'entós) cola condición de que se fixera efectivu'l pagu de la metá del aprecio antes del 10 d'agostu, y el restu a pagar a plazos nos socesivos años.<ref name="RIVER2017">{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/2050780-los documentos-que-confirmen-que-barcelona-mércolu a-river-a-alfredo-di-stefano-y-como-real-madrid-quitar |editor=Diariu La Nación |fechaaccesu=8 d'agostu de 2017 |títulu=Nuevos documentos del trespasu d'Alfredo Di Stéfano }}</ref>
El Real Madrid C. F. viaxó a Arxentina col mesmu propósitu, pero llegó dempués de diches negociaciones de los barcelonistas quien inda nun fixeren efectivu'l pagu. Tou ello llevó a un conflictu ente dambos equipos pol pase del xugador: el Barcelona tenía de consiguir la cesión de los derechos, ente que'l Madrid precisaba'l plácet de River.<ref name=":1" /> Viaxaron entós los madrilanos a Colombia y llegaron a un alcuerdu pal trespasu del xugador en favor del añu que lu restaba col club colombianu pol pactu de Lima, a fecha del 24 de xunetu.<ref name="elPais"/><ref>{{cita web |url=http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1953/07/24/019.html |editor=Diariu ABC |fechaaccesu=23 de xunu de 2016 |títulu=El Madrid y Di Stéfano}}</ref> Informó entós al club arxentín del alcuerdu, y devolvieron estos la información de les negociaciones qu'estos calteníen colos barcelonistas col mesmu propósitu. Yá que nun había entá esi pagu efectivu del alcuerdu, los arxentinos dieron validez al alcuerdu de los madridistes en casu de nun efectuase dichu pagu. Les circunstancies provocaron un conflictu ente los cuatro clubes legitimando dambos les sos respeutives negociaciones, unos por ser posesores y compradores d'unos derechos por cuenta d'un pagu, y otros por ser posesores y compradores d'unos derechos temporales yá pagos.<ref name="RIVER2017"/> Díes dempués y antes de la fecha llende del día 10 d'agostu los barcelonistas fixeron efectivu'l pagu polo que llexítimamente y con tal motivu Di Stéfano, quien llegó a Barcelona en plenes negociaciones y antes de concretase'l pase, incorporar a disciplina del club. Sicasí, la FIFA avisó-y al equipu catalán que nun podía xugar nin siquier amistosos hasta finales de 1954 porque, llegalmente y hasta esa fecha, pertenecía al C. D. Los Millonarios,<ref name="elPais"/> derechos qu'alegaron entós Millonarios y el Real Madrid con validez al so contratu hasta que venciera'l pactu de Lima.<ref name="RIVER2017"/> Tres les circunstancies el presidente del club catalán, [[Enric Martí Carreto]], contautó con Alfonso Senior pa iguar la situación colos colombianos y tener dambos derechos qu'atayaren la cuestión, pero'l presidente del Barça, [[Enric Martí Carreto]], tornó pagar los 27 000 dólares qu'esixó Senior que solucionaríen el casu al so favor, y que sí fueron abonaos pol vicepresidente madridista, Raimundo Saporta.<ref name=":1" /><ref name="elPais"/>
Pa solucionar el casu, el 15 de setiembre de 1953 la FIFA decidió salomónicamente,<ref>{{cita web |url=http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=salom%C3%B3nico|editor=RAI|fechaaccesu=8 d'agostu de 2017|títulu=Definición de "salomónica"}}</ref> encamentada por [[Armando Muñoz Calero]] —miembru español de la FIFA y ex-presidente de la [[Real Federación Española de Fútbol]]—, autorizar a Di Stéfano a xugar cuatro temporaes n'España alternativamente: dos de madridista (1953-54 y 1955-56) y dos de barcelonista (1954-55 y 1956-57), de manera alterna.<ref name="rocambolescu">{{cita web |url=http://www.as.com/futbol/articulo/di-stefano-home-camudo-historia/dasftb/20100408dasdasftb_40/Tes |títulu=Di Stéfano, l'home que camudó la historia |fechaaccesu=24 de xunu de 2010 |fecha=8 d'abril de 2010 |editor=Diariu As}}</ref><ref name="rocambolescu2">{{cita web |url=http://es.eurosport.yahoo.com/fot/ftxt/alfredo_di_stefano.html |títulu=Alfredo Di Stéfano |fechaaccesu=24 de xunu de 2010 |editor=[[Eurosport]]|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://es.eurosport.yahoo.com/fot/ftxt/alfredo_di_stefano.html|fechaarchivu=26 de payares de 2015}}</ref><ref name="elPais"/> Dambos compartiríen asina los derechos federativos.<ref name="rocambolescu" /> El C. F. Barcelona, quien dicía sentise primíu mientres el pleitu, nun aceptó la decisión tomada yá que-y paecía una situación indigna y presentando el so presidente la dimisión en señal de protesta,<ref name=":22">{{cita web |url=http://www.fcbarcelona.es/club/historia/detalle/ficha/1953-l'asuntu-di-stefano |títulu=1953. L'asuntu Di Stéfano |fechaaccesu=12 de xunu de 2014 |editor=Páxina oficial del Barcelona }}</ref> yá que según el club yeren ellos los que teníen los derechos "llegales" del xugador.<ref>{{cita web |url=https://www.fcbarcelona.es/club/historia/ficha/1953-l'asuntu-di-stefano |títulu=1953. L'asuntu Di Stéfano |editor=Páxina oficial del Barcelona |fechaaccesu=12 de xunu de 2014 }}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2013/02/25/pagina-42/91462288/pdf.html |títulu=Los papeles del casu Di Stéfano |publicación=La Vanguardia |páxines=pág. 42 |añu=25 de febreru de 2013}}</ref><ref>{{cita publicación |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2013/02/25/pagina-43/91462332/pdf.html |títulu=Los papeles del casu Di Stéfano |publicación=La Vanguardia |páxines=pág. 43 |añu=25 de febreru de 2013}}</ref> Per otru llau, el llibru ''«El casu Di Stéfano»'' (2006) cita respectu al casu una frase del entós Ministru d'Educación:<ref name=":32">{{cita publicación |títulu=Apaez nueva documentación sobre'l casu Di Stéfano - Goal.com |url=http://www.goal.com/es/news/4194/editoriales/2015/09/03/15014982/apaez-nueva-documentaci%C3%B3n-sobre-el casu-alfredo-di-st%C3%A9fano |fecha=3 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=8 de febreru de 2017|periódicu=Goal.com}}</ref>
{{cita|«''Non alcordanza que se tratara esti asuntu [sobre un comentariu del ministru [[Manuel Arburúa de la Miyar|Manuel Arburúa]]] en Conseyu de Ministros, anque bien ye ciertu que tampoco afectaba direutamente al mio ministero y podría tratase. Si yera cuestión de divises, sería lóxicu la intervención del ministru de Comerciu [Arburúa]. Sí recuerdo que naquellos tiempos Santiago Bernabéu yera un home con un gran poder nel réxime, con tratu direutu con [[Francisco Franco|Franco]]. El Real Madrid yera un club de gran importancia pal país y Bernabéu sabía mover tolos resortes del poder pa llograr los sos oxetivos. Evidentemente, la gran mayoría de ministros de la dómina yeren madridistes y el restu, bien minoritariu, del Atlético.''»{{Sfn|Jordi Finestres y Xavier García Luque|2006}}|[[Joaquín Ruiz Giménez]], [[Historia de los ministerios d'Educación d'España|Ministru d'Educación Nacional d'España]] (1951-1956).}}
Del conflictu estendió años dempués una equivocada rellación del club madrilanu col [[franquismu]] —cuando foi'l réxime'l que s'ayudar de la imaxe y los ésitos madridistes p'ameyorar el so cartelu internacional—.<ref>{{cita web |url=http://www.estrelladigital.es/articulo/futbol/gran-mentira-franquismu-y-real-madrid/20140711180435203623.html |títulu=La gran mentira del franquismu y el Real Madrid |editor=Diariu Estrella Digital |fechaaccesu=23 de xunu de 2016}}</ref> Sicasí, dende'l Real Madrid deféndese que Millonarios yera'l verdaderu titular —con base al Pactu de Lima»— y que más tarde sería los club catalán quien arrenunciaría voluntariamente a los derechos del futbolista.<ref name=":3">{{cita publicación |títulu=Apaez nueva documentación sobre'l casu Di Stéfano - Goal.com |url=http://www.goal.com/es/news/4194/editoriales/2015/09/03/15014982/apaez-nueva-documentaci%C3%B3n-sobre-el casu-alfredo-di-st%C3%A9fano |fecha=3 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=8 de febreru de 2017|periódicu=Goal.com}}</ref> Asina, el xugador empezó la temporada 1953-54 xugando de blancu hasta la resolución del casu. Les sos primeres apaiciones nun fueron del tou esitoses y el descontentu crecía ente los aficionaos —magar anotar tres goles en cuatro partíos—,{{demostrar}} de cuenta qu'apenes un mes dempués, [[José Vidal-Ribas]], miembru de la comisión xestora que se fixo cargu del C. F. Barcelona tres la dimisión de la xunta direutivo y favorecío na so decisión decisión pola recuperación de Kubala, robló un comunicáu nel qu'arrenunciaba a tolos derechos sobre Di Stéfano en favor del Real Madrid C. F.,<ref name=":3" /> que-y abonó'l dineru adelantráu polos catalanes al C. A. River Plate y pagó el restu del trespasu al club arxentín faciéndose cola totalidá de los sos derechos.<ref name=":3" /><ref>{{cita publicación |apellíu=AS |nome=Diariu |títulu=Asina foi'l fichaxe de Di Stéfano {{!}} Lliga BBVA {{!}} AS.com |url=http://futbol.as.com/futbol/2014/07/07/primer/1404744601_618211.html |fecha=7 de xunetu de 2014 |fechaaccesu=8 de febreru de 2017 |periódicu=AS.com }}</ref> Esta resolución qu'en principiu apaecía na prensa como un ésitu de la xestión azulgrana porque se llibrara d'un xugador que nun consiguiera encaxar en nengún club y que paecía finalmente nun atesorar la maña que s'esperaba d'él,{{demostrar}} camudó la historia del fútbol español yá que foi l'artífiz del dominiu del conxuntu madrilanu mientres una década, y hasta convertíu nel meyor equipu del mundu. Foi precisamente en roblando l'arrenunciu del xugador, cuando dambos equipos enfrentáronse y cuando'l xugador dio muestres del xugador que s'esperaba. Anotó dos goles nuna victoria por 5-0, que s'amontaron con tres goles más la selmana siguiente na victoria por 3-4 frente al otru gran rival madrilanu, el [[Club Atlético de Madrid]].<ref>{{cita web |url=https://www.bdfutbol.com/es/p/j7349.html?temp=1953-54 |títulu=Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé (BDFutbol) |editor=Portal dixital BDFutbol |fechaaccesu=23 de xunu de 2016}}</ref>
Unu de los personaxes más decepcionaos con esti conflictivu fichaxe foi Samitier, ex-xugador de dambos clubes, quien nun pudo ver rematáu'l so deséu d'axuntar nun mesmu equipu a [[Kubala]] y Di Stéfano, dos de los consideraos xugadores históricos d'esti deporte. Pela contra, tampoco pudieron axuntase dambos nel club madrilanu, y que'l so presidente Santiago Bernabéu foi quien traxo a España al xugador húngaru, magar nun pudo concretar el so fichaxe una y bones la Real Federación Española de Fútbol dio nesi caso prioridá a los barcelonistas.{{demostrar}}
=== Los sos años doraos nel Real Madrid ===
[[Ficheru:Di stefano real madrid cf (cropped).png|250px|thumb|right|Di Stéfano, n'anotando unu de los sos 308 goles na so etapa nel Real Madrid Club de Fútbol.]]
Pal so debú como madridista entamó un alcuentru de presentación contra'l [[Football Club de Nancy]] [[Francia|francés]] que tuvo llugar el 23 de setiembre de 1953. Este remató en derrota por 2-4 col xugador anotando l'últimu gol del alcuentru y del so equipu, que s'atopaba llaráu de suplentes debíu al inminente empiezu de la temporada, yá que na dómina nun taben dexaos los cambeos mientres un alcuentru oficial. Sicasí, esa derrota nun marcó l'aportar de la so carrera, yá que la so etapa de blancu tuvo llena d'ésitos.<br />En contraposición, el so debú oficial como madridista tuvo llugar cuatro díes dempués frente al [[Real Racing Club de Santander]] en Madrid nun alcuentru válidu pal [[Primer División d'España 1953/54|Campeonatu de Lliga 1953-54]].<ref>{{cita web |editor=Páxina oficial de la RFEF |títulu=Resumen de los equipos madrilanos en 1953-54 |url=http://www.ce-rfef.es/nova/files/1035/Books/Federaciondefutbol95anos/files/assets/basic-html/page113.html |fechaaccesu=31 d'agostu de 2013}}</ref> El partíu remató con victoria por 4-2 y magar los cuasi seis meses d'inactividá, Di Stéfano foi l'autor d'unu de los tantos,<ref>{{cita web |editor=Portal dixital BDFutbol |títulu=Partíos de Lliga de Di Stéfano 1953-54 |url=https://www.bdfutbol.com/es/p/j7349.html?temp=1953-54 |fechaaccesu=31 d'agostu de 2013}}</ref> el primeru d'una socesión que lu llevó a anotar 227 goles na lliga española y ser el máximu anotador en cinco temporaes, a tan solo una d'igualar a [[Telmo Zarra]], y quedase a 24 goles del mesmu xugador como [[Máximos goliadores de la Primer División d'España|goliador históricu de la competición]]. D'ellos, 216 fueron anotaos como na so etapa madridista.
La mayoría de los historiadores y aficionaos tán d'alcuerdu n'afirmar que'l so fichaxe pol club madrilanu, al que llegó con 27 años y siendo cuasi un desconocíu n'Europa,<ref>{{cita web |editor=Diariu ABC |títulu=Un talentu cuasi desconocíu n'Europa |url=https://www.abc.es/realmadrid/noticias/20130923/abci-stefano-aniversariu-debut-201309221714_2.html |fechaaccesu=31 d'agostu de 2015 }}</ref> camudó l'aldu del fútbol español y del vieyu continente. Hasta la llegada del futbolista a la capital, el F. C. Barcelona yera'l dominador del país, ente que los madrilanos sicasí nun llograben ganar la Lliga dende faía 20 años.
Cola llegada de Di Stéfano, «los blancos» consiguieron vencer ocho de les siguientes once lligues (en 1954, 1955, 1957, 1958, 1961, 1962, 1963, y 1964) y un [[Copa del Rei de fútbol|Campeonatu d'España-Copa del Xeneralísimu]] (en 1962), asitiándose como l'equipu referencia que bater n'España.
Magar aportó al meyor xugador del país, los sos grandes llogros fueron a nivel internacional. Cola apocayá creada [[Lliga de Campeones de la UEFA|Copa de Clubes Campeones Europeos]] —o a cencielles Copa d'Europa— a manes de la [[UEFA]], a la fin un equipu podría consagrase como meyor equipu del continente. Nella foi'l Real Madrid C. F., cuantimás gracies a les actuaciones de Di Stéfano, quien consiguió cinco [[Lliga de Campeones de la UEFA|Copes d'Europa]] consecutives (ente 1955 y 1960, amás de dos subcampeonatos, siendo un finxu entá non igualáu anguaño), dos [[Copa Llatina (fútbol)|Copes Llatines]] y la primer edición de la [[Copa Intercontinental de Fútbol|Copa Intercontinental]] en 1960, competición que designaría d'equí p'arriba al meyor equipu del mundu. Aclamáu a nivel internacional, conquistó pa los madrilanos un total de diecisiete títulos y apostó un total de 396 partíos nos qu'anotó 308 goles que lu llevaron a ser consideráu como'l meyor futbolista de la dómina.<ref group="n.">469 partíos, sumando amistosos, nos qu'anotó 357 goles.</ref>
Mientres les once temporaes en Madrid, foi nomáu [[Balón d'Oru]] en dos causes —que fueren trés de nun prohibise na tercer edición del premiu votar a un futbolista que yá venciera'l gallardón— y Balón de Plata n'otra ocasión, y foi integrante en delles ocasiones d'un combináu européu colos meyores xugadores d'Europa nos que fueron los primeros partíos amistosos a nivel continental. La so fama llevólu inclusive a protagonizar per primer vegada un ''filme'' en 1956 cola película ''«La Saeta Rubia»'' na que s'interpretó a sigo mesmu,<ref>{{cita web |url=https://www.imdb.com/title/tt0049705/?ref_=fn_a el_tt_1 |títulu=La Saeta Rubia |fechaaccesu=15 d'agostu de 2014 |títulu=Ficha de la película |editor=IMDb}}</ref> y tres la que protagonizó delles más porque yera un gran aficionáu al arte cinematográficu.
El so postreru partíu oficial col conxuntu madrilanu producióse'l 27 de mayu de 1964 na Copa d'Europa. El partíu, correspondiente a la [[Copa de Campeones d'Europa 1963-64|final d'aquella edición]] remató con una derrota por 3-1 contra'l [[Inter de Milán|Football Club Internazionale]] de [[Helenio Herrera]], [[Luis Suárez Miramontes|Luis Suárez]] y [[Sandro Mazzola]]. Diverses discrepancies col téunicu del conxuntu —quien fuera la so compañeru temporaes tres [[Miguel Muñoz]]—, y cola renovación del so contratu —creyendo'l presidente [[Santiago Bernabéu]] que nun merecía ser tan cuantioso por cuenta de la yá alta edá del futbolista— dieron finalmente col final de la etapa del xugador nel club, que punxo camín de Barcelona p'apostar los últimos años de la so carrera nel [[Real Club Deportivo Español]].
El que foi mientres años el líder d'un equipu que llegó a conocese como'l «[[Madrid de Di Stéfano]]», o «Madrid de les cinco Copes d'Europa» —y que por cuenta de dichos ésitos sería conocíu d'equí p'arriba como «los viquingos»—<ref name=VIQUINGOS>{{cita web |títulu=Apelativu de "Viquingos" |url=http://ligadecampeones.com/los viquingos-afaren-europa-98430/ |fechaaccesu=20 de marzu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://ligadecampeones.com/los viquingos-afaren-europa-98430/|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref><ref name=VIQUINGOS2>{{cita web |títulu=¿Por qué a los xugadores del Real Madrid llámase-yos 'merengues'? |url=http://www.laliga.es/noticias/por-que-a-los xugadores-del real-madrid-llámase-yos-merengues|editor=[[Lliga de Fútbol Profesional]]|fecha=8 de xunetu de 2015|fechaaccesu=7 de febreru de 2018}}</ref> dexó al equipu no más alto del panorama futbolísticu, antes de ser consideráu años dempués como unu de los meyores futbolistes de la historia, honor que comparte col brasilanu [[Pelé|Edson Arantes do Nascimento ''Pelé'']], l'arxentín [[Diego Armando Maradona]] y el neerlandés [[Johan Cruyff]], quien tamién-y proclamaron con dichu honor. Amás d'ellos, otros munchos grandes xugadores de la historia asina la reconocieron, como por casu [[Bobby Charlton]], consideráu'l meyor inglés de la historia:
{{cita|“Alfredo di Stéfano is maybe the greatest player I have ever seen. I watched him in a match when Manchester United played against Real in the semi-final of the European Cup in Madrid the year before the accident. In those days, there was no substitutes' bench; if you weren't playing, you were in the stand. I felt like I was looking down on what looked like a Subbuteo table —I was that high up— but I couldn't take my eyes off this midfield player and I thought, «Who on earth is that?»
He ran the whole show and had the ball almost all the time. I used to dream of that, and I used to hate it when anyone else got it. They beat us 3-1 and he dictated the whole game. I'd never seen anything like it before, someone who influenced the entire match. Everything went through him. The goalkeeper gave it to him, the full backs were giving it to him, the midfield players were linking up with him and the forwards were looking for him.
And there was Gento playing alongside and Di Stéfano just timed his passes perfectly for him. Gento ran so fast you couldn't get him offside. And I was just sitting there, watching, thinking it was the best thing I had ever seen.
But I had been forewarned a bit by Matt Busby, the manager at the time, because he had been across and seen them play a match in Nice before the semi —in those days it wasn't easy to do that— and, when he came back, we asked him what they were like, but he didn't want to tell us. And I understood why he didn't when I saw them. I think he knew that, if he had said they were the best players he'd ever seen, it would have been all over for us before we'd started.
And this was when Di Stéfano was thirty. What must he have been like in his youth?”<br /><br />''“Alfredo Di Stéfano ye quiciabes el meyor xugador que nunca viera. Ver nun partíu cuando'l Manchester United xugó contra'l Real Madrid na semifinales de la Copa d'Europa en Madrid l'añu anterior al accidente. Naquellos díes, nun había sustituciones; si nun tabes xugando, tabes nel graderíu. Sentíme como si tuviera mirando escontra baxo no que paecía una mesa de Subbuteo —asina taba d'altu— pero nun podía quitar los güeyos d'esti mediocampista y pensé, «¿Quién ye esi que ta sobre'l terrén?»
''Dirixó tol espectáculu y tuvo la pelota cuasi tol tiempu. Solía suañar con eso, y solía odiar cuando daquién más la tenía. Venciéronnos 3-1 y dictó tol partíu. Nunca antes viera daqué asemeyáu, daquién qu'influyera en tol partíu. Tou pasaba por él. El porteru apurrir, los defensores dar, los mediocampistes acomuñóse con él y los delanteros buscar.
''Y taba Gento xugando al so llau y Di Stéfano temporizaba perfeutamente los pases pa él. Gento corría tan rápido que nun podíes coyer en fuera de xuegu. Y yo taba tan solo sentáu ellí, reparando, pensando que yera lo meyor que nunca había vistu.
''Pero yo fuera alvertíu un pocu por Matt Busby, el nuesu entrenador na dómina, porque los cruciara y vistu xugar un partíu en Niza antes de les semifinales —naquellos díes nun yera fácil faelo— y, cuando tornó, preguntámos-y cómo yeren, pero nun quixo dícinoslo. Y entendí por qué nun lo fixo cuando los vi. Creo que sabía que, si nls dixera que yeren los meyores xugadores qu'enxamás había vistu, tou tuviera acabáu pa nós primero qu'empezáramos.
''Y esto foi cuando Di Stéfano tenía trenta años. ¿Cómo tuvo de ser na so mocedá?”''|[[Bobby Charlton]].}}
==== Alcuentru coles FALN ====
El 26 d'agostu de 1963, Di Stéfano foi secuestráu en [[Caraques]] por miembros de les [[Fuercies Armaes de Lliberación Nacional]] de Venezuela (FALN), grupu guerrilleru qu'operó en [[Venezuela]] mientres los años sesenta mientres el club madridista apostaba la [[Pequeña Copa del Mundu de Clubes]]. La operación foi dirixida por dellos combatientes del mentáu frente, ente los que s'atopaba [[Paúl del Río]] alies «Máximu Canales», que manifestó que'l tratu dau al famosu futbolista foi siempres amistosu y cordial, a pesar de los momentos de tensión que derivaben de tal aición. Dos supuestos policías presentar nel hotel de concentración del conxuntu español y convidaron a Alfredo a acompañalos a la comisaría como un meru trámite burocráticu por tar arreyáu nun casu de tráficu d'estupefacientes una persona del mesmu nome. Nel coche confirmáron-y que yera un secuestru, que duró 72 hores, nes que'l futbolista xugó al axedrez y al dominó, vio la televisión, apostó a los caballos y hasta diseñó'l so propiu menú pal so cautiverio. Los secuestradores comentaron que nunca sintió que la so vida tuviera en riesgu y siempres reaccionó de la meyor manera.<ref>{{cita web |url=http://www.infobae.com/2005/08/25/206248-despues-42-anos-di-stefano-se-vera-el so-secuestrador |editor=InfoBAE |fechaaccesu=20 d'agostu de 2015 |títulu=Dempués de 42 años, Di Stéfano va ver col so secuestrador }}</ref>
Foi puestu en llibertá a cien metros de la Embaxada d'España en Venezuela ensin esixir rescate y, como asina comentó años dempués Paúl del Río:
{{cita|Esto ye un secuestru. Nun lu va pasar nada. Somos revolucionarios que nun tamos acordies con el réxime del nuesu país. Soltarémoslu aína. [...]<br />Nun se pidió dineru pol rescate. Nun hubo esixencia nin condición. Secuestrar basándonos na so fama. Eso ayudábanos a llograr los nuesos fines, el so prestíu y la fama del Madrid. L'equipu foi a xugar un partíu amistosu y nós, lamentablemente, sacámos-y tarxeta colorada a les seis de la mañana. Y nun pudo xugar.|Paúl del Río. 25 d'agostu de 2005.}}
La operación buscó llamar l'atención de la comunidá internacional sobre la tirante situación social y política qu'encaraba Venezuela, emulando'l secuestru del pilotu arxentín [[Juan Manuel Fangio]] en [[L'Habana]] en 1958. El raptu de Di Stéfano foi bautizáu col nome de «Julián Grimau», n'homenaxe al [[Julián Grimau|comunista español]] revolucionariu miembru de la [[Checa (España)|Checa]] de quien se tomó'l nome.{{ensin referencies}}
=== Retiru ===
Tres la so despidida del club madrilanu xugó pal [[Real Club Deportivo Español]] de [[Barcelona]], nel qu'apostó dos temporaes, pa retirase'l 3 d'abril de 1966, fecha en qu'apostó'l so postreru partíu como profesional. Anguaño ye'l séptimu xugador más veteranu n'apostar un alcuentru del [[Primer División d'España|campeonatu de lliga d'España]].<ref name=CIFRES/> El so postreru partíu a tolos efeutos foi un homenaxe'l 7 de xunu de 1967 xugáu ente'l [[Real Madrid Club de Fútbol]] y el [[Celtic Football Club]], club que pretendió los sos servicios pero antemanóse-y el club barcelonista y que venció 0-1. Nel minutu 13 Di Stéfano quitóse'l brazalete de capitán y apurrir a [[Ramón Grosso]], xugador qu'heredó'l so dosal nel equipu, metanes los aplausos de too l'Estadiu Santiago Bernabéu y tres el que recibió la máxima distinción al deporte d'España, la [[Real Orde del Méritu Deportivu|Medaya d'Oru al Méritu Deportivu]].<ref name=CIFRES/>
Felipe Gutiérrez, el so incomparable amigu, xugó'l so postreru partíu xunto a Di Stéfano, que emponderó a los so amigu y moteyar "Felipão", pos xugaba tal que un brasilanu.
== Seleición nacional ==
=== Seleición absoluta ===
[[Ficheru:Mcu Alfredo Di Stefano.jpg|thumb|230px|Di Stéfano cola [[Seleición de fútbol d'Arxentina|albiceleste]].]]
El futbolista xugó oficialmente pa dos seleiciones —fechu dexáu na dómina—.<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/sport/0/football/28197863 |editor=British Broadcasting Corporation |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014 |títulu=Alfredo Di Stéfano: Real Madrid legend dies at the age of 88 |idioma=inglés}}</ref> Cola [[Seleición de fútbol d'Arxentina|seleición arxentina]] xugó seis partíos debutando internacionalmente el 4 d'avientu de 1947 nel [[estadiu George Capwell]] d'Ecuador nun partíu valedero pal [[Campeonatu Suramericanu 1947|Campeonatu Suramericanu de 1947]] frente a la [[Seleición de fútbol de Bolivia|seleición boliviana]] que remató 7-0 y nel qu'anotó un tanto.<ref name=INTDIS>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/miscellaneous/distefano-intl.html |editor=The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014 |títulu=Partíos internacionales de Di Stéfano}}</ref>Mientres el campeonatu fixo cinco goles más —incluyíu'l so primera ''[[hat-trick]]'' de seleiciones anotáu frente a la [[seleición de fútbol de Colombia|seleición colombiana]]—<ref group="n.">El 18 d'avientu de 1947 nuna victoria por 6-0.</ref> qu'a lo postrero ayudaron al so equipu a coronase campeón, siendo'l so únicu y más importante trunfu a nivel de seleiciones mientres la so carrera.
Tres el so pasu per Colombia y por cuenta d'un paréntesis na lliga del país, los sos integrantes entamaron partíos de seleición sol nome de combináu XI de la lliga colombiana —que nun yera la seleición colombiana absoluta— nel que tuvo cuatro participaciones como convidáu,<ref>{{cita web |url=http://www.worldsoccer.com/columnists/keir-radnedge/alfredo-di-stefano-remembered |editor=Revista World Soccer |idioma=inglés |títulu=Alfredo Di Stéfano remembered |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140710011948/http://www.worldsoccer.com/columnists/keir-radnedge/alfredo-di-stefano-remembered |fechaarchivu=2014-07-10 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.myfootballfacts.com/Alfredo_Di_Stefano.html |editor=Portal dixital MyFootballFacts |idioma=inglés |títulu=Legendary Football Players: Alfredo Di Stéfano |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014}}</ref> fechu pol que nun consten nos rexistros oficiales de la [[FIFA]] y porque el xugador nun taba nacionalizáu.<ref>{{cita web |url=http://www.theguardian.com/football/2014/jul/07/alfredo-di-stefano |editor=Diariu The Guardian |idioma=inglés |títulu=Alfredo Di Stéfano obituary |fechaaccesu=24 de setiembre de 2014}}</ref>
Una vegada n'España, Di Stéfano se nacionalizó ciudadanu español en 1956 —tres unos trámites que se retrasaron 2 años— polo que'l 30 de xineru de 1957 xugó'l so primer partíu cola [[Seleición de fútbol d'España|seleición española]] enfrentándose a la [[Seleición de fútbol de los Países Baxos|seleición neerlandesa]], y nel qu'España vence por 5-1 con un ''hat-trick'' de Di Stéfano —l'únicu qu'anotó como internacional español—. Tres cuasi cinco años defendiendo la camiseta colorada apostó un total de 31 partíos y caltúvose como'l máximu goliador de la historia del combináu con 23 goles hasta que [[Emilio Butragueño]] superó esi récor en 1990.<ref name=INTDIS/> Ente los sos partíos apostaos, namái perdió cinco d'ellos, nos que tamién consiguió anotar seis dobletes.<!---http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1956/09/26/pagina-5/634493/pdf.html http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1956/10/10/pagina-1/634565/pdf.html-->
Mientres la so etapa n'España, el xugador tamién participó esporádicamente nel de la [[Seleición de fútbol de Madrid|seleición madrilana]],<ref>{{cita web |url=http://www.ce-rfef.es/nova/files/1035/Books/Federaciondefutbol95anos/index.html#/148/zoomed |editor=Páxina oficial de la RFEF |títulu=Historia de la FFM - Bodes d'Oru |fechaaccesu=22 d'avientu de 2014}}</ref> un combináu rexonal oficiosu que nun apostaba competiciones oficiales.
=== Les sos ausencies mundialistas ===
Consideráu como unu de los meyores xugadores de la dómina y darréu, de la historia, nun pudo demostrar la so valía nuna [[Copa Mundial de Fútbol|Copa Mundial]] —competición más prestixosa a nivel de seleiciones— mientres la so etapa n'activu por diverses circunstancies.
[[Ficheru:Alfredo Di Stéfano with Spain Team in Rome, 1959.jpg|thumb|230px|Di Stéfano na {{sel|España|seleición española}} nun alcuentru en Roma (1959).]]
Mientres defendía la camiseta albiceleste, l'[[Asociación del Fútbol Arxentino]] decidió retirar la so inscripción del [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|Mundial de 1950]] por unes discrepancies cola [[Confederación Brasilana de Fútbol]], país organizador d'aquel campeonatu.<ref name=MUNDIALNO>{{cita web |url=http://www.rionegro.com.ar/diario/les ausencies-de-argentina-en-los campeonatos mundiales-375527-15602-nota.aspx |editor=Río Negro |fechaaccesu=5 d'agostu de 2015 |títulu=Les ausencies d'Arxentina nos campeonatos mundiales}}</ref> Por cuenta de diches discrepancies, provenientes dende 1949, la seleición arxentina decidió aisllase deportivamente como protesta y p'asina evitar confrontaciones colos brasilanos. Esto llevólu a nun apostar tampoco los [[Copa América|Campeonatos Suramericanos]], nin el posterior [[Copa Mundial de Fútbol de 1954|Mundial de 1954]] que tuvo llugar en [[Suiza]].<ref name=MUNDIALNO/> Aquel día, el xugador yá militaba n'España y decidió empezar los trámites pa la so nacionalización, pasando a defender a la seleición española. Los trámites retrasáronse y magar que la [[Real Federación Española de Fútbol]] solicitó que'l xugador pudiera participar con ellos pa llograr la [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1954|clasificación al Mundial]], la [[FIFA|Federación Internacional de Fútbol Asociación (FIFA)]] nun lo autorizó quedándose asina ensin allegar al campeonatu per segunda vegada.<ref name=MUNDIAL2NON>{{cita web |url=http://www.soho.com.co/mundial-2010/articulo/yo-nunca-pude-jugar-un-mundial/11903 |títulu=Yo nunca pudi xugar un mundial |fechaaccesu=5agostu de 2015 }}</ref>
Yá como xugador español nun pudo allegar a la siguiente cita, el [[Copa Mundial de Fútbol de 1958|Mundial de 1958]] de [[Suecia]] yá que la so seleición [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1958|nun llogró clasificase]] magar que pudo apostar los partíos que decidiríen l'accesu frente a la [[Seleición de fútbol de Suiza|seleición suiza]] y la [[Seleición de fútbol d'Escocia|seleición escocesa]]. Na serie de cuatro partíos, Di Stéfano solo pudo anotar dos goles nel postreru ya intrescendente alcuentru yá que los británicos yá teníen un meyor balance.
Cuatro años dempués presentábase una nueva oportunidá col [[Copa Mundial de Fútbol de 1962|Mundial de 1962]] qu'entamaron los [[chile|chilenos]]. Nel sortéu de la [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1962|fase de clasificación]] España foi unu de los equipos que conformaron unu de los dos grupos europeos con tan solu dos participantes pa dirimir una plaza, polo que'l vencedor hubo d'apostar un alcuentru frente a otru equipu d'otra confederación. Asina, en venciendo na eliminatoria a doble partíu a la [[Seleición de fútbol de Gales|seleición galesa]] por un 3-2 global gracies a un tanto de Di Stéfano, enfrentar a la [[Seleición de fútbol de Marruecos|seleición marroquina]] a la que venció por un 4-2 global y foi l'autor d'unu de los tantos. Clasificáu pal Mundial, foi convocáu por [[Helenio Herrera]] no que paecía diba ser por fin la so primer participación nel mundial. Sicasí, una mancadura nel antepenúltimu partíu d'entrenamientu n'España previu a allegar a la cita torgó-y xugar. Magar ello fixo'l viaxe cola seleición y formó parte del equipu tal que consta nes actes de la FIFA, anque nun apostó nengún alcuentru.<ref name="Llista">{{cita web |apellíu=Llista Fifa |títulu=Xugadores españoles na Copa Mundial de la FIFA Chile 1962 |url=http://es.fifa.com/worldcup/archive/edition=21/teams/team=43969.html |fechaaccesu=15 d'avientu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://es.fifa.com/worldcup/archive/edition=21/teams/team=43969.html|fechaarchivu=29 de payares de 2015}}</ref>
La siguiente cita del [[Copa Mundial de Fútbol de 1966|Mundial de 1966]] d'[[Inglaterra]] llegó nel ocaso de la so carrera deportiva, cerrando asina una desafortunada historia. Diose la circunstancia qu'otru de los grandes futbolistes de la dómina y de la historia, [[Ladislao Kubala]], tampoco allegó nunca a un Mundial a pesar de que xugó con trés seleiciones distintes. Cuando más cerca tuvo foi en 1962, pero al igual que Di Stéfano nun pudo allegar por mancadura, y son asina dos de los futbolistes que se enuentran nun llistáu de grandes xugadores que nunca pudieron allegar a la cita.<ref>{{cita web |editor=90 min |títulu=Grandes xugadores que nun participaron na Copa Mundial de la FIFA |url=http://www.90min.com/es/posts/323873-los-10-ameyores-futbolistes-que-nunca-xugaron-un mundial/1-bernd-schuster-alemania |fechaaccesu=15 de xunetu de 2015 }}</ref>
== Direición téunica ==
[[Ficheru:Di stefano dt river.jpg|miniaturadeimagen|250px|''Dirixendo un partíu de River Plate.]]
En retirándose del fútbol profesional, Di Stéfano dedicóse a la direición téunica, entrenando al [[Elche Club de Fútbol]], [[Club Atlético Boca Juniors]], [[Valencia Club de Fútbol]], [[Real Madrid Club de Fútbol]], [[Rayo Vallecano de Madrid]], [[Club Deportivo Castellón]] y [[Club Atlético River Plate]], amás de ser mientres un mes l'asesor de [[Walter Roque]] al mandu de la seleición venezolana aprovechando la so estancia n'España y d'un periplu en Portugal col [[Sporting de Lisboa|Sporting Clube de Portugal]], al que nun llegó a dirixir en partíu oficial polos problemes de la so contratación y rexistru na federación, tando a cargu del equipu namái mientres la pretemporada.<ref>{{cita web |url=https://as.com/futbol/2016/11/21/champions/1479756950_630853.html|editor=Diariu As|fechaaccesu=8 de payares de 2017|títulu=La odisea de Di Stéfano nel Sporting de Lisboa}}</ref>
Na so carrera como téunicu consiguió un Campeonatu Nacional y una Copa Arxentina con [[Club Atlético Boca Juniors]], un Campeonatu Nacional con [[Club Atlético River Plate]] —siendo l'únicu entrenador campeón colos dos equipos más gallardoniaos del fútbol arxentino—<ref>{{cita web |url=http://www.minutouno.com/notas/328883-alfredo-di-stefano-el-unico-dt-campeon-river-y-boca|títulu=Alfredo Di Stéfano, l'únicu DT campeón con River y Boca|fechaaccesu=8 de payares de 2017|editor=Portal dixital Mitu1}}</ref> una Lliga española y una [[Recopa d'Europa de fútbol|Recopa d'Europa]] col Valencia C. F. y una [[Supercopa d'España]] col [[Real Madrid Club de Fútbol]].
== Vieyera y muerte ==
Alfredo Di Stéfano siguió viviendo n'España. El [[5 de payares]] de [[2000]], foi nomáu ''Presidente d'Honor'' del Real Madrid y como tal, unos díes dempués recoyó, representando a la entidá, el troféu al ''Meyor Club del sieglu XX'' dau pola [[FIFA]] nuna ceremonia celebrada en [[Roma]]. El [[24 d'avientu]] de 2005, sufrió un ataque al corazón del que se repunxo con ésitu en [[Sagunto]] nun primer momentu y dempués en [[Valencia]].
El [[9 de mayu]] de [[2006]], el Real Madrid inaugura l'estadiu nel que'l so filial, el [[Real Madrid Castilla Club de Fútbol|Real Madrid Castilla]], va apostar los sos alcuentros, y el club decide por unanimidá denominalo [[Estadiu Alfredo Di Stéfano]]. Na temporada 2007-2008 el Real Madrid estrena un avión propiu pa los sos desplazamientos que bauticen como «La Saeta», n'honor al llamatu d'Alfredo Di Stéfano.
El [[17 de febreru]] de [[2008]], recibió un homenaxe de parte de representantes del fútbol mundial pola so trayeutoria profesional, nel cual foi-y apurríu'l ''Premiu Presidente UEFA de 2007''<ref name="premioUEFA">{{cita web |url=http://es.uefa.com/insideuefa/awards/president/index.html#/|editor=Páxina oficial de la UEFA|títulu=Premiu Presidente UEFA|fechaaccesu=19 de payares de 2017}}</ref> per parte de [[Michel Platini]], entós presidente de la [[UEFA]]. Foi gallardoniáu col "Guijuelo d'Oru 2007", en [[Guijuelo]], [[Salamanca]].
El [[17 de setiembre]] de [[2009]], metanes una disputa ente [[Pelé]] y [[Diego Armando Maradona|Maradona]] por quién yera'l meyor futbolista de la historia, Di Stéfano señaló: «[[Juan Carlos Muñoz|Muñoz]], [[José Manuel Moreno|Moreno]], [[Adolfo Pedernera|Pedernera]], [[Ángel Labruna|Labruna]] y [[Félix Loustau|Loustau]]. Escueya'l qu'usté guste». Los citaos futbolistes fueron la esencia de «[[La Máquina]]» de [[Club Atlético River Plate|River Plate]], una de les formaciones más espectaculares de tolos tiempos a nivel mundial.
El [[5 de xunetu]] de [[2014]] a les 17:00 hores, sufrió una [[parada cardiorrespiratoria]] mientres la comida de celebración del so cumpleaños. Treslladáu d'urxencia al Hospital Xeneral Universitariu Gregorio Marañón de [[Madrid]], foi alicáu hasta por dos vegaes ya ingresó na Unidá Coronaria del centru onde foi sometíu a un [[Coma (medicina)#Coma inducíu o artificial|coma inducíu]] pa estabilizar los sos constantes vitales.<ref>[http://deportes.elpais.com/deportes/2014/07/05/actualidad/1404577778_347909.html Di Stéfano sufre una parada cardiaca] "Alerta colorao nun corazón blancu" Consultáu'l 06-07-2014</ref> Dos díes depués, el [[7 de xunetu]], finó a los 88 años d'edá.<ref name="muerte" /><ref>[https://www.abc.es/realmadrid/noticias/20140707/abci-muerre-alfredo-distefano-201407071715.html Muerre Alfredo Di Stéfano], ABC, 7 de xunetu de 2014.</ref> El palcu d'Honor del [[Estadiu Santiago Bernabéu]], acoyó dende les 10:30 hores del martes 8 de xunetu, el veloriu del Presidente d'Honor, recibiendo un multitudinariu homenaxe de despidida per parte del madridismu.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=VMh68qEE-8M Discursu íntegru del presidente Florentino Pérez: "Di Stéfano ye'l Real Madrid"], YouTube-RMTV, 7 de xunetu de 2014.</ref>
== Estadístiques ==
=== Clubes ===
[[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px|]] ''Actualizáu a '''fin de carrera deportiva'''.''
{| style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;" align="center" border="1" cellpadding="4" cellspacing="2"
|- style="background:#DDDDDD"
! rowspan="2" width="150px" |Club
! rowspan="2" width="30px" |Div
! rowspan="2" width="50px" | Temporada
! colspan="2" width="100px" | Lliga
! colspan="2" width="80px" | Copes<br />Nacionales<sup>([[#1|1]])</sup>
! colspan="2" width="80px" | Torneos<br />Internacionales<sup>([[#2|2]])</sup>
! colspan="2" width="80px" | Total
! rowspan="2" | Media<br />goliadora<sup>([[#3|3]])</sup>
|- style="background:#DDDDDD"
! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]]
! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]]
! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]]
! align="center" | [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
! align="center" | [[Gol#Fútbol|Goles]]
|- style="text-align: center;"
| rowspan="6" valign="center" |'''[[Club Atlético River Plate|C. A. River Plate]]'''<br /><small>{{ARG}}</small>
|- style="text-align: center;"
| rowspan="4" valign="center" |[[Primer División d'Arxentina|1ª]]
|1945||1||-||-||-||colspan="2"|—
! align="center" |1
! align="center" |0
! align="center" |0,00
|- style="text-align: center;"
|1947||30||27||-||-||2||1
! align="center" |32
! align="center" |28
! align="center" |0,88
|- style="text-align: center;"
|1948||23||13||1||1||6||4
! align="center" |30
! align="center" |18
! align="center" |0,60
|- style="text-align: center;"
|1949||12||9||-||-||colspan="2"|—
! align="center" |12
! align="center" |9
! align="center" |0,75
|- style="background:#DDDDDD"
! colspan="2" | Total club!! 66 !! 49 !! 1 !! 1 !! 8 !! 5 !! 75 !! 55 !! 0,73
|- style="text-align: center;"
| rowspan="3" valign="center" |'''[[Club Atlético Huracán|C. A. Huracán]]'''<br /><small>{{ARG}}</small>
|- style="text-align: center;"
| rowspan="1" valign="center" |[[Primer División d'Arxentina|1ª]]
|1946||25||10||2||-||colspan="2"|—
! align="center" |27
! align="center" |10
! align="center" |0,37
|- style="background:#DDDDDD"
! colspan="2" | Total club!! 25 !! 10 !! 2 !! 0 !! 0 !! 0 !! 27 !! 10 !! 0,37
|- style="text-align: center;"
| rowspan="6" valign="center" |'''[[Millonarios Fútbol Club|C. D. Los Millonarios]]'''<br /><small>{{COL}}</small>
|- style="text-align: center;"
| rowspan="4" valign="center" |[[Categoría Primer A|1ª]]
|1949||14||14||colspan="2"|—||colspan="2"|—
! align="center" |14
! align="center" |14
! align="center" |1,00
|- style="text-align: center;"
|1950||29||23||2||1||colspan="2"|—
! align="center" |31
! align="center" |24
! align="center" |0,77
|- style="text-align: center;"
|1951||34||31||colspan="2"|—||colspan="2"|—
! align="center" |34
! align="center" |31
! align="center" |0,94
|- style="text-align: center;"
|1952||24||19||8||5||colspan="2"|—<!--Revisar datos de Copa-->
! align="center" |32
! align="center" |24
! align="center" |0,79
|- style="background:#DDDDDD"
! colspan="2" | Total club!! 101 !! 87 !! 10 !! 6 !! 0 !! 0 !! 111 !! 93 !! 0,86
|- style="text-align: center;"
| rowspan="13" valign="center" |'''[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]'''<br /><small>{{ESP}}</small>
|- style="text-align: center;"
| rowspan="11" valign="center" |[[Primer División d'España|1ª]]
|1953-54||28||27||-||-||colspan="2"|—
! align="center" |28
! align="center" |27
! align="center" |0,96
|- style="text-align: center;"
|1954-55||30||25||-||-||2||-<!--En torneos internacionales contabilícense 2 partíos xugaos (0 goles) de la Copa Llatina-->
! align="center" |32
! align="center" |25
! align="center" |0,83
|- style="text-align: center;"
|1955-56||30||24||-||-||7||5<!--En torneos internacionales nun se contabilicen 6 partíos xugaos (4 goles) de la Pequeña Copa del Mundu de Clubes-->
! align="center" |37
! align="center" |29
! align="center" |0,78
|- style="text-align: center;"
|1956-57||30||31||3||3||10||9<!--En torneos internacionales contabilícense 2 partíos xugaos (2 goles) de la Copa Llatina-->
! align="center" |43
! align="center" |43
! align="center" |1,00
|- style="text-align: center;"
|1957-58||30||19||7||7||7||10
! align="center" |44
! align="center" |36
! align="center" |0,82
|- style="text-align: center;"
|1958-59||28||23||8||5||7||6
! align="center" |43
! align="center" |34
! align="center" |0,79
|- style="text-align: center;"
|1959-60||23||12||5||3||6||8
! align="center" |34
! align="center" |23
! align="center" |0,68
|- style="text-align: center;"
|1960-61||23||21||9||8||4||1
! align="center" |36
! align="center" |30
! align="center" |0,83
|- style="text-align: center;"
|1961-62||23||11||8||4||10||7
! align="center" |41
! align="center" |22
! align="center" |0,54
|- style="text-align: center;"
|1962-63||13||12||9||9||2||1
! align="center" |24
! align="center" |22
! align="center" |0,92
|- style="text-align: center;"
|1963-64||24||11||1||1||9||5
! align="center" |34
! align="center" |17
! align="center" |0,50
|- style="background:#DDDDDD"
! colspan="2" | Total club!! 282 !! 216 !! 50 !! 40 !! 64 !! 52 !! 396 !! 308 !! 0,78
|- style="text-align: center;"
| rowspan="4" valign="center" |'''[[Real Club Deportivo Español|R. C. D. Español]]'''<br /><small>{{ESP}}</small>
|- style="text-align: center;"
| rowspan="2" valign="center" |[[Primer División d'España|1ª]]
|1964-65||24||7||3||2||colspan="2"|—
! align="center" |27
! align="center" |9
! align="center" |0,33
|- style="text-align: center;"
|1965-66||23||4||4||1||6||-
! align="center" |33
! align="center" |5
! align="center" |0,15
|- style="background:#DDDDDD"
! colspan="2" | Total club!! 47 !! 11 !! 7 !! 3 !! 6 !! 0 !! 60 !! 14 !! 0,23
|- style="color: white;" align="center" bgcolor="000000"
! colspan="3" valign="center" | Total carrera!! 521!! 373!! 70!! 50!! 78!! 57!! 669!! 480!! 0,72
|-
| colspan="16" |
<div id="1"><sup>'''(1)'''</sup><small> Inclúi datos de la [[Copa de Competencia Británica]] (1946-48) ; [[Copa Colombia]] (1951-53); [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Xeneralísimu]] (1953-66).</small>
<div id="2"><sup>'''(2)'''</sup><small> Inclúi datos de la [[Copa Aldao]] (1947) / [[Campeonatu Suramericanu de Campeones|Campeonatu S. C.]] (1948); [[Copa Llatina (fútbol)|Copa Llatina]] (1954-57); [[Lliga de Campeones de la UEFA|Copa d'Europa]] (1955-64) / [[Copa Intercontinental de Fútbol|Copa Intercontinental]] (1960); [[Copa de Feries]] (1965-66)</small>
<div id="3"><sup>'''(3)'''</sup><small> Nun inclúi goles en partíos amistosos.</small>
|}
<center><small>''Fonte: [https://web.archive.org/web/20121205211501/http://www.uefa.com/teamsandplayers/players/player=38151/profile/index.html UEFA] - [http://adelanterealmadrid.com/ AdelanteRealMadrid (Hemeroteca Diariu ABC)] {{Webarchive|url=https://archive.today/20140714230714/http://adelanterealmadrid.com/ |date=2014-07-14 }} - [http://www.bdfa.com.ar/jugadores-ALFREDO-DI-STEFANO-1839.html BDFA] - [https://web.archive.org/web/20120201060012/http://www.iffhs.de/?b4a390f03be4ac07cda17b45fdcdc3bfcdc0aec28d6d12 IFFHS] - [http://www.rsssf.com/players/distefano-in-ec.html Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation]''</small></center>
==== Resume de partíos en competición internacional ====
El xugador ostenta, al pie del so ex-compañeru na so etapa madridista [[Ferenc Puskás]], l'honor de ser el xugador que más tantos anotó nes finales de la [[Lliga de Campeones de la UEFA|Copa d'Europa / Lliga de Campeones]] con un total de siete goles.<ref name=MASGOLFINALCOPAEUR/>
<br/>
<center>
{| class="wikitable collapsible collapsed" style="width:100%"
|-
! colspan="43" | Detalle de los partíos en competición internacional
|-
| <center>Copa Aldao
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" width="100%"
|- style="background:beige" bgcolor="#DDDDDD"
! Nᵘ
! Fecha<ref>Copa Aldao</ref>!! Estadiu !! colspan="2"|Local !! Resultáu !! colspan="2"|Visitante !! Goles !! Competición
|- style="text-align: center;"
| 1 || <small>19-11-1947 || <small>[[Estadiu Centenariu]], [[Montevidéu]], [[Uruguái]] || align="center" | <small>[[Club Nacional de Football|Club Nacional]] || {{bandera|URU}} || bgcolor="PaleGreen" | <small>3 - 4 || {{Bandera|ARX}} || <small>'''[[Club Atlético River Plate|C. A. River Plate]] || [[Ficheru:Soccer ball.svg|15px]] || <small>[[Copa Aldao 1947]]
|- style="text-align: center;"
| 2 || <small>23-11-1947 || <small>[[Estadiu El Gasómetru]], [[Buenos Aires]], [[Arxentina]] || align="center" | <small>'''C. A. River Plate || {{Bandera|ARX}} || bgcolor="PaleGreen" | <small>3 - 1 || {{bandera|URU}} || <small>Club Nacional || || <small>Copa Aldao 1947
|}
|-
| <center>Campeonatu Suramericanu de Campeones
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" width="100%"
|- style="background:beige" bgcolor="#DDDDDD"
! Nᵘ
! Fecha<ref>http://www.rsssf.com/players/distefano-in-ec.html</ref>!! Estadiu !! colspan="2"|Local !! Resultáu !! colspan="2"|Visitante !! Goles !! Competición
|- style="text-align: center;"
| 3 || <small>1948 || || align="center" | || || || || || ||
|- style="text-align: center;"
| 4 || <small>1948 || || align="center" | || || || || || ||
|- style="text-align: center;"
| 5 || <small>1948 || || align="center" | || || || || || ||
|- style="text-align: center;"
| 6 || <small>1948 || || align="center" | || || || || || ||
|- style="text-align: center;"
| 7 || <small>1948 || || align="center" | || || || || || ||
|- style="text-align: center;"
| 8 || <small>1948 || || align="center" | || || || || || ||
|}
|-
| <center>Copa d'Europa
{| {{tablaguapa}} style="margin:0 auto" width="100%"
|- style="background:beige" bgcolor="#DDDDDD"
! Nᵘ
! Fecha<ref>{{cita web |url=http://www.rsssf.com/players/distefano-in-ec.html |editor=The Rec. Sports Soccer Statistic Foundation |fechaaccesu=29 d'agostu de 2014 |títulu=Goles y partíos en competición europea de Di Stéfano}}</ref>!! Estadiu !! colspan="2"|Local !! Resultáu !! colspan="2"|Visitante !! Goles !! Competición
|- style="text-align: center;"
| 9 || <small>22-6-1955 || <small>[[Parque de los Príncipes|Parc des Princes]], [[París]], [[Francia]] || align="center" | <small>'''Real Madrid C. F. || {{bandera|ESP|tamañu=22px}} || bgcolor="PaleGreen" | <small>2 - 0 || {{bandera|POR}} || <small>[[Clube de Futebol Os Belenenses|C. F. Os Belenenses]] || || <small>[[Copa Llatina (fútbol)|Copa Llatina 1955]]
|- style="text-align: center;"
| 10 || <small>26-6-1955 || <small>Parc des Princes, París, Francia || align="center" | <small>'''Real Madrid C. F. || {{bandera|ESP|tamañu=22px}} || bgcolor="PaleGreen" | <small>2 - 0 || {{bandera|FRA}} || <small>[[Stade de Reims]] || || <small>Copa Llatina 1955
|- style="text-align: center;"
| 11 || <small>8-9-1955 || <small>[[Stade des Charmilles]], [[Xinebra]], [[Suiza]] || align="center" | <small>[[Servette Football Club Genève|Servette F. C.]] || {{bandera|SUI}} || bgcolor="PaleGreen" | <small>0 - 2 || {{bandera|ESP|tamañu=22px}} || <small>'''Real Madrid C. F. || || <small>[[Copa de Campeones d'Europa 1955-56|Copa d'Europa 1955-56]]
|- style="text-align: center;"
| 12 || <small>12-10-1955 || <small>[[Estadiu Santiago Bernabéu]], [[Madrid]], [[España]] || align="center" | <small>'''Real Madrid C. F. || {{bandera|ESP|tamañu=22px}} || bgcolor="PaleGreen" | <small>5 - 0 || {{bandera|SUI}} || <small>Servette F. C. || [[Ficheru:Soccer ball.svg|15px]] [[Ficheru:Soccer ball.svg|15px]] || <small>Copa d'Europa 1955-56
|- style="text-align: center;"
| 13 || <small>25-12-1955 || <small>Estadiu Santiago Bernabéu, Madrid, España || align="center" | <small>'''Real Madrid C. F. || {{bandera|ESP|tamañu=22px}} || bgcolor="PaleGreen" | <small>4 - 0 || {{bandera|YUG}} || <small>[[F. K. Partizan Belgráu|F. K. Partizan]] || [[Ficheru:Soccer ball.svg|15px]] || <small>Copa d'Europa 1955-56
|- style="text-align: center;"
| 14 || <small>29-1-1956 || <small>[[Estadiu Partizan|Stadion J. N. A]], [[Belgráu]], [[Yugoslavia]] || align="center" | <small>[[F. K. Partizan Belgráu|F. K. Partizan]] || {{bandera|YUG}} || bgcolor="LightSalmon" | <small>0 - 3 || {{bandera|ESP|tamañu=22px}} || <small>'''Real Madrid C. F. || || <small>Copa d'Europa 1955-56
|}
|}
</center>
=== Seleiciones ===
<br/>
{|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;"
|- style="background:#DDDDDD"
!rowspan="2" width=150px|Seleición
!rowspan=2 width=50px | Temporada
!colspan=2 | Continentales<sup>([[#1|1]])</sup>
!colspan=2 | Mundiales<sup>([[#2|2]])</sup>
!colspan=2 | Amistosos
!colspan=2 | Total
!rowspan=2 | Media<br />goliadora<sup>([[#1|3]])</sup>
|- style="background:#DDDDDD"
!align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
!align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]]
!align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
!align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]]
!align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
!align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]]
!align=center| [[Competición (xuegu)#Partíos a dos|Part.]]
!align=center| [[Gol#Fútbol|Goles]]
|- style="text-align: center;"
|rowspan=3 align=center|'''{{sel|Arxentina|Absoluta}}'''<br /><small>{{ARG}}</small>
|- style="text-align: center;"
|1947-48||6||6||colspan="2"|—||-||-
!align=center|6
!align=center|6
!align=center|1,00
|- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD"
!colspan=1| Total !! 6!! 6!! 0!! 0!! 0!! 0!! 6!! 6!! 1,00
|- style="text-align: center;"
|rowspan=8 align=center|'''{{sel|España|Absoluta}}'''<br /><small>{{ESP}}</small>
|- style="text-align: center;"
|1956-57||-||-||3||-||2||5
!align=center|5
!align=center|5
!align=center|1,00
|- style="text-align: center;"
|1957-58||-||-||1||2||4||1
!align=center|5
!align=center|3
!align=center|0,60
|- style="text-align: center;"
|1958-59||1||2||-||-||2||1
!align=center|3
!align=center|3
!align=center|1,00
|- style="text-align: center;"
|1959-60||1||1||-||-||8||8
!align=center|9
!align=center|9
!align=center|1,00
|- style="text-align: center;"
|1960-61||-||-||2||1||4||1
!align=center|6
!align=center|2
!align=center|0,33
|- style="text-align: center;"
|1961-62||-||-||2||1||1||-
!align=center|3
!align=center|1
!align=center|0,33
|- style="text-align: center;" style="background:#DDDDDD"
!colspan=1| Total !! 2!! 3!! 8!! 4!! 21!! 16!! 31!! 23!! 0,74
|- align=center bgcolor=000000 style="color: white;"
!colspan="2" valign="center"| Total seleición!! 8!! 9!! 8!! 4!! 21!! 16!! 37!! 29!! 0,78
|-
| colspan="16"|
<div id="1"><sup>'''(1)'''</sup><small> [[Copa América|Campeonatu Suramericanu]] (1947-48); [[Eurocopa|Copa de Naciones d'Europa]] (1956-62). Inclúi datos de les fases de clasificación pa los campeonatos continentales.</small>
<div id="1"><sup>'''(2)'''</sup><small> Inclúi datos de les fases de clasificación pa los campeonatos del Mundu.</small>
|}
<center><small>''Fonte: [http://www.rsssf.com/miscellaneous/distefano-intl.html The Rec. Sports Soccer Statistics Foundation.]''</small></center>
==== Resume de partíos internacionales absolutos ====
A lo llargo de la so carrera Di Stéfano apostó un total de trenta y siete partíos internacionales nos qu'anotó un total de ventinueve goles. D'ellos, seis partíos fueron en campeonatu continental, diez en fases clasificatorias y ventiún amistosos, anotando seis, siete y dieciséis goles respeutivamente.
Por cuenta de los ventitrés goles con España caltúvose como'l so máximu anotador hasta 1990.
==== Récor (goles) ====
El xugador anotó un total de quinientos nueve goles en torneos oficiales, a los qu'habría que sumar cientu ochenta y dos anotaos en competiciones non oficiales y en partíos amistosos{{Demostrar}} En total fueron seiscientos noventa y cuatro goles en cuasi novecientos partíos.<ref>{{cita web |editor=Revista El Gráficu |títulu=Les vueltes de la historia (Númberos de Di Stéfano) |url=http://elgraficodiario.infonews.com/2013/03/03/elgraficodiario-63530-les vueltes-de-la historia.php |fechaaccesu=21 de xineru de 2014}}</ref>
<br/>
{| align="center" {{tablaguapa}} style="font-size:98%" width=50%
|- bgcolor="#D0e7FF" align="center"
|'''Equipu'''||'''Goles (oficiales)'''||'''Partíos (cuntando amistosos)'''||'''%'''
|- align="center"
| align="left"|[[Ficheru:Flag of Argentina.svg|20px|Bandera d'Arxentina.]] [[Club Atlético River Plate|C. A. River Plate]]||64 ||85 ||0.75
|- align="center"
| align="left"|[[Ficheru:Flag of Argentina.svg|20px|Bandera d'Arxentina.]] [[Club Atlético Huracán|C. A. Huracán]]||10 ||27 ||0.44
|- align="center"
| align="left"|[[Ficheru:Flag of Colombia.svg|20px|Bandera de Colombia.]] [[Millonarios Fútbol Club|C. D. Los Millonarios]]||157 (96, 3 goles non atopaos)||182 ||0.86
|- align="center"
| align="left"|[[Ficheru:Flag of Spain.svg|20px|Bandera d'España.]] [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]||418 ||510 ||0.82
|- align="center"
| align="left"|[[Ficheru:Flag of Spain.svg|20px|Bandera d'España.]] [[Real Club Deportivo Español|R. C. D. Español]]||16 ||57 ||0.28
|- align="center"
| align="left"|[[Ficheru:Flag of Argentina.svg|20px|Bandera d'Arxentina.]] {{sel|Arxentina|Seleición Arxentina}}||6 ||6 ||1.00
|- align="center"
| align="left"|[[Ficheru:Flag of Spain.svg|20px|Bandera d'España.]] {{sel|España|Seleición Española}}||23 ||31 ||0.74
|- align="center"
|'''Total'''||'''694 '''||'''898 '''||'''0.78'''
|-
|}
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="200"|Club
!width="200"|País
!width="150"|Añu
!width="70"|PX
!width="70"|Goles
|-align=center
|
|
|'''Total'''
|'''739'''
|'''523'''
|}
=== Entrenador ===
[[Ficheru:Soccerball current event.svg|20px]] ''Actualizáu con cuenta de carrera deportiva.''
{|style="text-align: center;" border=1 align=center cellpadding=4 cellspacing=2 style="background: #F9F9F9; font-size: 95%; border: 1px #aaaaaa solid; border-collapse: collapse;"
|- style="background:#DDDDDD"
!rowspan="2" width=150px|Club
!rowspan="2"|Div.
!rowspan="2" width=100px|Temporada
!colspan="10"|Datos estadísticos <sup>([[#1|1]])</sup>
|- style="background:#DDDDDD"
!Part.
!P.G.
!P.E.
!P.P.
!Títulos
!G.F.
!G.C.
!D.G.
!%
|-
|align="center" rowspan=2|'''[[Elche Club de Fútbol|Elche C. F.]]'''<br /><small>{{ESP}}</small>
|align="center" rowspan=1|[[Primer División d'España|1ª]]
|align="center"|1967-68
|align="center"|15
|align="center"|3
|align="center"|3
|align="center"|9
|align="center"| -
|align="center"|10
|align="center"|24
|align="center"|''-14
!{{#expr: 9/30 * 100 round 2}}.00
|- align=center
! style="background:#DDDDDD" colspan="2" align="center" |Total
! style="background:#DDDDDD" | 15
! style="background:#DDDDDD" | 3
! style="background:#DDDDDD" | 3
! style="background:#DDDDDD"| 9
! style="background:#DDDDDD"| '''0'''
! style="background:#DDDDDD"| 10
! style="background:#DDDDDD"| 24
! style="background:#DDDDDD"|''-14
! style="background:#DDDDDD"|{{#expr: 9/30 * 100 round 2}}.00
|-
|align="center" rowspan=4|'''[[Club Atlético Boca Juniors|C. A. Boca Juniors]]'''<br /><small>{{bandera2|ARX|alt}}</small>
|align="center" rowspan=3|[[Primer División d'Arxentina|1ª]]
|align="center"|1969
|align="center"|50
|align="center"|32
|align="center"|11
|align="center"|7
|align="center"|2
|align="center"|91
|align="center"|31
|align="center"|''+60
!{{#expr: 75/100 * 100 round 2}}.00
|-
|align="center"|1985
|align="center"|10
|align="center"|5
|align="center"|2
|align="center"|3
|align="center"|-
|align="center"|19
|align="center"|12
|align="center"|''+7
!{{#expr: 12/20 * 100 round 2}}.00
|-
|align="center"|1985-86
|align="center"|18
|align="center"|6
|align="center"|6
|align="center"|6
|align="center"|-
|align="center"|29
|align="center"|26
|align="center"|''+3
!{{#expr: 18/36 * 100 round 2}}.00
|- align=center
! style="background:#DDDDDD" colspan="2" align="center" |Total
! style="background:#DDDDDD" | 78
! style="background:#DDDDDD" | 43
! style="background:#DDDDDD" | 19
! style="background:#DDDDDD"| 16
! style="background:#DDDDDD"| '''2'''
! style="background:#DDDDDD"| 139
! style="background:#DDDDDD"| 69
! style="background:#DDDDDD"|''+70
! style="background:#DDDDDD"|{{#expr: 105/156 * 100 round 2}}
|-
|align="center" rowspan=9|'''[[Valencia Club de Fútbol|Valencia C. F.]]'''<br /><small>{{ESP}}</small>
|align="center" rowspan=6|[[Primer División d'España|1ª]]
|align="center"|1970-71
|align="center"|43
|align="center"|26
|align="center"|10
|align="center"|7
|align="center"|1
|align="center"|69
|align="center"|31
|align="center"|''+38
!{{#expr: 52/86 * 100 round 2}}
|- align=center
|align="center"|1971-72
|align="center"|47
|align="center"|25
|align="center"|11
|align="center"|11
|align="center"|-
|align="center"|66
|align="center"|39
|align="center"| ''+27
!{{#expr: 61/94 * 100 round 2}}
|- align=center
|align="center"|1972-73
|align="center"|42
|align="center"|15
|align="center"|12
|align="center"|15
|align="center"|-
|align="center"|46
|align="center"|42
|align="center"| ''+4
!{{#expr: 42/84 * 100 round 2}}.00
|- align=center
|align="center"|1973-74
|align="center"|38
|align="center"|15
|align="center"|8
|align="center"|15
|align="center"|-
|align="center"|47
|align="center"|36
|align="center"| ''+11
!{{#expr: 38/76 * 100 round 2}}.00
|- align=center
|align="center"|1979-80
|align="center"|45
|align="center"|18
|align="center"|15
|align="center"|12
|align="center"|1
|align="center"|72
|align="center"|54
|align="center"| ''+18
!{{#expr: 49/90 * 100 round 2}}
|- align=center
|align="center"|1985-86
|align="center"|18
|align="center"|5
|align="center"|4
|align="center"|9
|align="center"|-
|align="center"|24
|align="center"|27
|align="center"| ''-3
!{{#expr: 14/36 * 100 round 2}}
|- align=center
|align="center" rowspan=1|[[Segunda División d'España|2ª]]
|align="center"|1986-87
|align="center"|45
|align="center"|24
|align="center"|10
|align="center"|11
|align="center"|-
|align="center"|69
|align="center"|38
|align="center"| ''+31
!{{#expr: 57/88 * 100 round 2}}
|- align=center
|align="center" rowspan=1|[[Primer División d'España|1ª]]
|align="center"|1987-88
|align="center"|35
|align="center"|11
|align="center"|10
|align="center"|14
|align="center"|-
|align="center"|38
|align="center"|47
|align="center"| ''-9
!{{#expr: 24/58 * 100 round 2}}
|- align=center
! style="background:#DDDDDD" colspan="2" align="center" |Total
! style="background:#DDDDDD" | 313
! style="background:#DDDDDD" | 139
! style="background:#DDDDDD" | 80
! style="background:#DDDDDD" | 94
! style="background:#DDDDDD" | '''2
! style="background:#DDDDDD" | '''431
! style="background:#DDDDDD" | '''314
! style="background:#DDDDDD" |''+117
! style="background:#DDDDDD" |{{#expr: 358/626 * 100 round 2}}
|-
|align="center" rowspan=2|'''[[Rayo Vallecano de Madrid|A. D. Rayo Vallecano]]'''<br /><small>{{ESP}}</small>
|align="center" rowspan=1|[[Segunda División d'España|2ª]]
|align="center"|1975-76
|align="center"|27
|align="center"|11
|align="center"|3
|align="center"|13
|align="center"|-
|align="center"|35
|align="center"|35
|align="center"|''0
!{{#expr: 25/54 * 100 round 2}}0
|- align=center bgcolor=#DDDDDD
! colspan="2" align="center" |Total
!27!!11!!3!!13!!0!!35!!35!!''0!!{{#expr: 25/54 * 100 round 2}}0
|-
|align="center" rowspan=2|'''[[Club Deportivo Castellón|C. D. Castellón]]'''<br /><small>{{ESP}}</small>
|align="center" rowspan=1|[[Segunda División d'España|2ª]]
|align="center"|1976-77
|align="center"|42
|align="center"|15
|align="center"|9
|align="center"|18
|align="center"| -
|align="center"|53
|align="center"|49
|align="center"|''+4
!{{#expr: 39/84 * 100 round 2}}
|- align=center bgcolor=#DDDDDD
! colspan="2" align="center" |Total
!42!!15!!9!!18!!0!!53!!49!!''+4!!{{#expr: 39/84 * 100 round 2}}
|-
|align="center" rowspan=3|'''[[Club Atlético River Plate|C. A. River Plate]]'''<br /><small>{{bandera2|ARX|alt}}</small>
|align="center" rowspan=2|[[Primer División d'Arxentina|1ª]]
|align="center"|1981
|align="center"|22
|align="center"|11
|align="center"|9
|align="center"|2
|align="center"|1
|align="center"|36
|align="center"|18
|align="center"|''+18
!{{#expr: 31/44 * 100 round 2}}
|- align=center
|align="center"|1982
|align="center"|16
|align="center"|4
|align="center"|6
|align="center"|6
|align="center"|-
|align="center"|20
|align="center"|27
|align="center"|''-7
!{{#expr: 14/32 * 100 round 2}}
|- align=center bgcolor=#DDDDDD
! colspan="2" align="center" |Total
!38!!15!!15!!8!!1!!56!!45!!''+11!!{{#expr: 45/76 * 100 round 2}}
|-align="center" style="background:#DDDDDD; color:#000000"
|- align=center bgcolor=000000 style="color: white;"
!colspan="3" valign="center"| Total carrera!! 161 !! 104 !! 34 !! 23 !! 8 !! 368 !! 161 !! ''+207 !! {{#expr: 346/483 * 100 round 2}}
|-
| colspan="16"|
<div id="1"><sup>'''(1)'''</sup><small> Inclúi datos de la [[Segunda División "B" d'España|Segunda División "B"]], [[Primer División d'España|Primer División]], [[Copa del Rei de fútbol|Copa del Rei]], [[Lliga de Campeones de la UEFA|Lliga de Campeones]], [[Supercopa d'Europa]] y [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA|Mundial de Clubes]].</small>
|}
<small><center>''Fuentes: [https://www.bdfutbol.com/es/l/l7349.html BDFutbol] - [http://www.uefa.com/teamsandplayers/coaches/coach=38151/profile/index.html UEFA] - [http://www.historiadeboca.com.ar/tecnicos/alfredo-stefano-di-stefano/28/1930/2014/1.html BocaJuniors] - [http://www.ciberche.net/histoche/entrenador?coach=22 Valencia].</small></center>
<br/>
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
! width="150" | Equipu
! width="100" | Añu
! width="100" | Partíos
! width="100" | Ganaos
! width="100" | Empataos
! width="100" | Perdíos
|-
|align=center| {{bandera|España}} '''Real Madrid'''
|align=center| 1982-84
|align=center| 81
|align=center| 48
|align=center| 18
|align=center| 15
|-
|align=center| {{bandera|España}} '''Real Madrid'''
|align=center| 1990-91
|align=center| 18
|align=center| 7
|align=center| 2
|align=center| 9
|-align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
! colspan="2" |'''TOTAL'''
!487
!224
!122
!141
|}
== Palmarés y distinciones ==
<small>''Nota: en '''negrina''' competición vixente. (*) Incluyíos títulos como entrenador asistente.''</small>
{|align="center" bgcolor="#f9f9f9" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" width=100%
|- bgcolor=#CCDDCC style="color:black;"
! width="16%" align=center rowspan=2 colspan="2"| Equipu(s)
! width="21%" colspan=3 border 1px #000000| Nacionales
! width="7%" align=center rowspan=2 | Subtotal
! width="21%" colspan=3 border 1px #000000| Continentales
! width="7%" colspan=1 border 1px #000000| Mundiales
! width="7%" align=center rowspan=2 | Subtotal
! width="7%" align=center rowspan=2 | Total
|- align="center" bgcolor=#CCDDCC style="color:black;"
| width="7%"|<small>'''{{abreviatura|Lliga|Lliga nacional}}|| width="7%"|<small>'''{{abreviatura|Copa|Copa nacional}}|| width="7%"|<small>{{abreviatura|Otra Copa|Copa de la Lliga, Supercopa nacional o otra Copa}}|| width="7%"|<small>'''{{abreviatura|C1|Copa d'Europa / Campeonatu continental de seleiciones}} || width="7%"|<small>'''{{abreviatura|C2|Copa Llatina / Copa Aldao / Campeonatos continentales sub-21}} || width="7%"|<small>'''{{abreviatura|C3|Recopa d'Europa / Campeonatos continentales sub-19}} || width="7%"|<small>'''{{abreviatura|M1|Copa Intercontinental UEFA-CONMEBOL / Mundial de seleiciones}}
|- align=center
| <small>{{Bandera|ARX}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Club Atlético River Plate|C. A. River Plate]]}}
| [[Ficheru:CopaCampeonato.png|15px|link=Campeonatu de primer División 1945 (Arxentina)]] [[Ficheru:CopaCampeonato.png|15px|link=Campeonatu de primer División 1947 (Arxentina)]]
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''2
| –
| [[Ficheru:Copa Aldao.png|13px|link=Copa Aldao 1945]] [[Ficheru:Copa Aldao.png|13px|link=Copa Aldao 1947]]
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''2 || bgcolor=#ABA|'''4
|- align=center
| <small>{{bandera|COL}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Millonarios Fútbol Club|C. D. Los Millonarios]]}}
| [[Ficheru:PrimeraA1948-2019.png|7px|link=Campeonatu colombianu 1949]] [[Ficheru:PrimeraA1948-2019.png|7px|link=Campeonatu colombianu 1951]] [[Ficheru:PrimeraA1948-2019.png|7px|link=Campeonatu colombianu 1952]]
| [[Ficheru:Trofeo Copa Colombia.svg|8px|link=Copa Colombia 1952-53]]
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''4
| –
| –
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''0 || bgcolor=#ABA|'''4
|- align=center
| <small>{{bandera|ESP}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]}}
| [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1953-54]] [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1954-55]] [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1956-57]] [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1957-58]]<br />[[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1960-61]] [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1961-62]] [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1962-63]] [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1963-64]]
| [[Ficheru:Copa_del_Rey_(adjusted).png|14px|link=Copa del Xeneralísimu de fútbol 1961-62]]
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''9
| {{nowrap|[[Ficheru:Coppacampionivecchia (2).png|15px|link=Copa de Campeones d'Europa 1955-56]] [[Ficheru:Coppacampionivecchia (2).png|15px|link=Copa de Campeones d'Europa 1956-57]] [[Ficheru:Coppacampionivecchia (2).png|15px|link=Copa de Campeones d'Europa 1957-58]] [[Ficheru:Coppacampionivecchia (2).png|15px|link=Copa de Campeones d'Europa 1958-59]] [[Ficheru:Coppacampionivecchia (2).png|15px|link=Copa de Campeones d'Europa 1959-60]]}}
| [[Copa Llatina 1955|55]] [[Copa Llatina 1957|57]]
| –
|
| bgcolor=#EFEFEF|'''8 || bgcolor=#ABA|'''17
|- align=center
| <small>{{Bandera|ARX}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Seleición de fútbol d'Arxentina|Seleición d'Arxentina]]}}
| –
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''–
|
| –
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''1 || bgcolor=#ABA|'''1
|- align="center" bgcolor=#000000 style="color:white;"
| colspan="2"|'''Total
| '''13 || '''2 || '''0 || '''15 || '''6 || '''4 || '''0 || '''1 || '''11 || '''26
|- align=center
| <small>{{Bandera|ARX}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Club Atlético Boca Juniors|C. A. Boca Juniors]]}}
| [[Ficheru:CampeonatoNacional.png|15px|link=Campeonatu Nacional 1969 (Arxentina)]]
| [[Ficheru:Copa argentina 1969.png|15px|link=Copa Arxentina 1969]]
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''2
| –
| –
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''0 || bgcolor=#ABA|'''2
|- align=center
| <small>{{bandera|ESP}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Valencia Club de Fútbol|Valencia C. F.]]}}
| [[Ficheru:Liga_trophy_(adjusted).png |16px|link=Primer División d'España 1970-71]]
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''1
| –
| –
| [[Ficheru:Coppacoppe.png|15px|link=Recopa d'Europa 1979-80]]
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''1 || bgcolor=#ABA|'''2
|- align=center
| <small>{{Bandera|ARX}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Club Atlético River Plate|C. A. River Plate]]}}
| [[Ficheru:CampeonatoNacional.png|15px|link=Campeonatu de primer División 1981 (Arxentina)]]
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''1
| –
| –
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''0 || bgcolor=#ABA|'''1
|- align=center
| <small>{{bandera|ESP}}</small>
| align="left"|'''{{nowrap|[[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]}}
| –
| –
| [[Ficheru:RFEFSCE2.png |13px|link=Supercopa d'España de Fútbol 1990]]
| bgcolor=#EFEFEF|'''1
| –
| –
| –
| –
| bgcolor=#EFEFEF|'''0 || bgcolor=#ABA|'''1
|- align="center" bgcolor=#000000 style="color:white;"
| colspan="2"|'''Total entrenador
* | '''3 || '''1 || '''1 || '''5 || '''0 || '''0 || '''1 || '''0 || '''1 || '''6
|- align="center" bgcolor=#000000 style="color:white;"
| colspan="2"|'''Total históricu |
'''16 || '''3 || '''1 || '''20 || '''6 || '''4 || '''1 || '''1 || '''12 || '''32
|}
<small><center>''Actualizáu a '''fin de carrera deportiva'''.''</small></center>
Ente los sos títulos oficiales nun se contabilicen dos [[Pequeña Copa del Mundu de Clubes Pequeñes Copes Mundiales de Clubes]] en 1953 y 1956 al nun tar clara la so oficialidá.
{{columnes}}
=== Distinciones individuales ===
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="450"|Distinción
!width="180"|Añu
|-align=center
|Máximu goliador de la [[Primer División d'Arxentina]]
|[[Campeonatu de primer División 1947 (Arxentina)#Goliadores|1947]]
|-align=center
|Máximu goliador de la [[Primer División de Colombia]]
|[[1951]], [[1952]]
|-align=center
|Máximu goliador del fútbol suramericano |[[1947]],
[[1951]]
|-align=center
|[[Troféu Pichichi|Máximu goliador de la Primer División d'España]]
|[[1954]], [[1956]], [[1957]], [[1958]], [[1959]]
|-align=center
|[[Estadístiques de la Lliga de Campeones de la UEFA Goliadores por temporada Máximu goliador de la Copa d'Europa]]
|[[1957]], [[1958]], [[1959]]
|-align=center
|[[Balón d'Oru]]
|[[Balón d'Oru 1957|1957]], [[Balón d'Oru 1959|1959]]
|-align=center
|[[Balón de Plata]]
|[[Balón d'Oru 1956|1956]]
|-align=center
|[[Balón d'Oru#Balones d'Oru especial|Súper Balón d'Oru]]<ref>[http://planetafutbol.wordpress.com/2006/12/01/balon-de-oro-revista-france-football/ Super Balón d'Oru]</ref>
|[[1989]]
|-align=center
|[[Marca Lleenda]]
|[[1999]]
|-align=center
|[[FIFA 100]]
|[[2004]]
|}
{{nueva columna}}
=== Condecoraciones ===
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse; text-align:center;"
|-bgcolor=dddddd
!width="450"|Distinción nacional
!width="180"|Añu
|-
|[[Ficheru:REAL ORDEN DEL MÉRITO DEPORTIVO ribbon.jpg|40px]] [[Real Orde del Méritu Deportivu|Gran Cruz de la Real Orde del Méritu Deportivu]]
|[[1999]]
|-
|[[Ficheru:REAL ORDEN DEL MÉRITO DEPORTIVO ribbon.jpg|40px]] [[Real Orde del Méritu Deportivu|Medaya d'Oru de la Real Orde del Méritu Deportivu]]
|[[1966]]
|-bgcolor=dddddd
!Distinción municipal
!width="180"|Añu
|-
|[[Ficheru:Escudo de Madrid.svg|15px]] [[Medaya de Madrid|Medaya d'Oru de Madrid]]<ref>[http://www.madrid.es/portales/munimadrid/es/Empecipio/Actualidad/Noticias/Medayes-de-oru-pa-deporte-y-cultura?vgnextfmt=default&vgnextoid=9ad05255d76df110VgnVCM1000000b205a0aRCRD&vgnextchannel=a12149fa40ec9410VgnVCM100000171f5a0aRCRD Medayes d'oru pa deporte y cultura] madrid.es</ref>
|[[1996]]
|-
|{{bandera|San Sebastián}} [[Tambor d'Oru|Tambor d'Oru de San Sebastián]]
|[[1997]]
|-
|-bgcolor=dddddd
!Gallardón
!Añu
|-
|[[Ficheru:Real emblem 5.png|30px]] [[Presidentes del Real Madrid Club de Fútbol#Presidencies honoraries|Presidente d'Honor del Real Madrid C.F.]]
|[[2000]]–[[2014]]
|-
|[[Ficheru:FIFA Flag.svg|30px]] [[Orde del Méritu de la FIFA]]
|[[1994]]
|-
|[[Ficheru:UEFA logo.svg|30px]] Premiu Presidente [[UEFA]]<ref>[https://www.marca.com/edicion/marca/futbol/internacional/es/desarrollo/1090623.html El fútbol mundial homenaxa a Alfredo Di Stéfano] marca.com</ref><ref>[http://www.uefa.org/uefa-best-player-award/news/newsid=2050865.html UEFA President's Award] uefa.org</ref>
|[[2008]]
|-
|{{bandera|España}} [[Premios Nacionales del Deporte|Premiu Nacional de Deporte]]<ref>[http://www.realmadrid.com/cs/Satellite/es/Actualidad/1330124364310/noticia/Noticia/Cristiano_Ronaldo_y_Alfredo_Di_Stefano,_galardonaos_en_los Premios Nacionales_2011.htm Cristiano y Di Stéfano gallardoniaos nos Premios Nacionales del Deporte] realmadrid.com</ref>
|[[2011]]
|-
|}
{{fin columnes}}
== Referencies ==
{{llistaref|group="n."}}
{{llistaref|3}}
== Bibliografía ==
* {{cita llibru |apellíu=Di Stéfano |nome=Alfredo |títulu="Gracies, vieya" |isbn=9788403092006 |editorial=Aguilar |añu=2000}}
* {{cita llibru |apellíu=Ortego |nome=Enrique |títulu=Alfredo Di Stéfano: Hestories d'una Lleenda |isbn=9788444102771 |editorial=Everest |añu=2010}}
* {{cita llibru |autor=Estévez, Diego |títulu=38 Campeones del fútbol arxentino 1891-2010 |añu=2010 |editorial=Ediciones Continente |isbn=978-950-754-301-2}}
=== Filmografía ===
* Homenaxe recopilatorio [[RMTV]] (07/07/2014), [https://www.youtube.com/watch?v=b8-Vem_3BhI «Gracies, Alfredo Di Stéfano»] en [[YouTube]]
* Despidida homenaxe RMTV (10/07/2014), [https://www.youtube.com/watch?v=S1LQOWTsuBo «Gracia Alfredo, el meyor de tolos tiempos»] en [[YouTube]]
* Documental [[Canal+ (España)|Canal+]] (07/07/2014), [http://www.canalplus.es/play/video.html?xref=20140318plucanftb_7.Ves «Di Stéfano, de pibe a lleenda»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160413001630/http://www.canalplus.es/play/video.html?xref=20140318plucanftb_7.Ves |date=2016-04-13 }} en [[Movistar+|plus.es]]<ref>[https://web.archive.org/web/http://canalplus.es/lacasadelfutbol/lliga/especial-di-stefano/ "Di Stéfano, de pibe a lleenda"]</ref>
* Documental [[TVE]] (28/07/2014), [https://www.rtve.es/alacarta/videos/conexion-vintage/conexion-vintage-yo-di-stefano/2686614/ «Conexón Vintage - 'Yo, Di Stéfano'»] en [[rtve.es]]
* Documental TVE (26/02/2013), [https://www.rtve.es/alacarta/videos/conexion-vintage/conexion-vintage-kubala-di-stefano-poker-estrelles/1700395/ «Conexón Vintage - 'Kubala y Di Stéfano, amigos pa siempres'»] en [[rtve.es]]<ref>[http://blog.rtve.es/vintage/2013/02/episodio-17-kubala-y-di-stéfano-amigos-pa-siempres.html "Conexón Vintage - Episodiu 17 - Kubala y Di Stéfano, amigos pa siempres"]</ref>
* Documental TVE (09/04/2013), [https://www.rtve.es/alacarta/videos/conexion-vintage/conexion-vintage-9-copes-europa-del real-madrid/1756427/ «Conexón vintage - 'Historia de cinco copes'»] en [[rtve.es]]<ref>[http://blog.rtve.es/vintage/2013/04/episodio-21-los nueve-copas-de-europa-del real-madrid.html "Conexón Vintage - Episodiu 21 - Les nueve copes d'Europa del Real Madrid"]</ref>
* Documental TVE (03/04/2014), [https://www.rtve.es/alacarta/videos/conexion-vintage/conexion-vintage-historia-del real-madrid/2487627/ «Conexón vintage - Historia del Real Madrid»] en [[rtve.es]]
== Enllaces esternos ==
{{enllaces deportista}}
{{wikiquote}}
{{socesión
| predecesor = [[Stanley Matthews]]<br />[[Raymond Kopa]]
| títulu = [[Balón d'Oru]]
| periodu = [[Balón d'Oru 1957|1957]]<br />[[Balón d'Oru 1959|1959]]
| socesor = [[Raymond Kopa]]<br />[[Luis Suárez Miramontes|Luis Suárez]]
| títulu2 = [[Balón d'Oru#Balones d'Oru especial|SuperBalón d'Oru]]
| periodu2 = 1989
| predecesor2 = -
| socesor2 = -
}}
{{Tradubot|Alfredo Di Stéfano}}
{{NF|1926|2014|Di Stéfano, Alfredo}}
[[Categoría:Entrenadores de fútbol d'España]]
[[Categoría:Entrenadores de fútbol d'Arxentina]]
[[Categoría:Futbolistes d'España]]
[[Categoría:Futbolistes d'Arxentina]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]]
[[Categoría:Persones de Buenos Aires]]
gwz904t1ypi79l8g9flh9c3h7sn61q8
Alianza del Pacíficu
0
128001
4497951
4431527
2026-06-01T01:17:56Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 31 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497951
wikitext
text/x-wiki
{{Correxir}}
{{organización}}
L''''Alianza del [[Océanu Pacíficu|Pacíficu]]''' ye una iniciativa d'integración rexonal<ref>{{Cita web |url=https://alianzapacifico.net/que-ye-l'alianza/#l'alianza-del-pacifico-y-los sos-oxetivos |títulu=Qué ye l'Alianza del Pacifico y los sos oxetivos }}</ref> conformada por cuatro [[país]]es miembros: [[Chile]], [[Colombia]], [[Méxicu]] y el [[Perú]], y otros dos países candidatos oficiales a ser miembros: [[Costa Rica]] y [[Panamá]].
La propuesta de l'alianza llatinoamericana diose a conocer en [[Lima]] (Perú) el 28 d'abril de 2011 al traviés de la ''Declaración de Lima''.<ref name="alianza">{{Cita web|url=http://www.semana.com/economia/chile-colombia-mexico-peru-entamaron-alianza-del-pacifico/155885-3.aspx|títulu=Chile, Colombia, Méxicu, Costa Rica y Perú entamaron l'Alianza del Pacíficu|idioma=es}}</ref> El proyeutu foi una iniciativa del entós presidente de Perú, [[Alan García|Alan García Pérez]], qu'estendió la invitación a los sos colegues de [[Chile]], [[Colombia]], [[Méxicu]] y [[Panamá]], col propósitu de «afondar la integración ente estes economíes y definir aiciones conxuntes pa la vinculación comercial colos países asiáticos de la cuenca del Pacíficu, sobre la base de los alcuerdos comerciales billaterales esistentes ente los Estaos parte». Panamá ingresó a esta Alianza en calidá d'observador.<ref>{{Cita web |url=http://www.elfinancierocr.com/ef_archivo/2012/marzo/11/economia3096169.html |títulu=Economia |idioma=es }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.cancilleria.gov.co/international/consensus/pacific-alliance |títulu=International consensus Pacific alliance|idioma=es}}</ref>
Según la ''Declaración de Lima'', la intención de l'alianza ye «afalar la integración rexonal, según una mayor crecedera, desarrollu y competitividá» de les economíes de los sos países, al empar que se comprometieron a «avanzar progresivamente escontra l'oxetivu d'algamar la llibre circulación de bienes, servicios, capitales y persones».<ref>{{cita web|url= http://lanacion.cl/2011/04/29/declaracion-de-lima-sobre-la-alianza-del-pacifico/|títulu= Declaración de Lima sobre l'Alianza del Pacíficu|publicación= La Nación|lugar= Chile|fecha= 29 d'abril de 2011|idioma= es}}</ref>
Mientres l'alcuentru presidencial en que se suscribió la Declaración de Lima, l'entós presidente de Perú, Alan García, sostuvo que «los nuesos cuatro países, y nel futuru próximu Panamá, representamos 200 millones d'habitantes […] Los nuesos países espresen el 55 % de les esportaciones llatinoamericanes […] Esta nun ye una integración romántica, una integración poética, ye una integración realista ante'l mundu y escontra el mundu».<ref name="alianza" />
Ente los parámetros qu'un país tien de cumplir pa poder integrase a l'Alianza del Pacíficu, tán la vixencia del [[Estáu de derechu]], de la [[democracia]], del orde [[constitución|constitucional]] y del [[llibre mercáu]].
Les cuatro naciones fundadores de l'Alianza del Pacíficu axunten el 40 % del PIB de Llatinoamérica y al sumar tola so producción y si cuntárase-yos como un solu país, nel 2012 fueron la novena economía del planeta.<ref>{{Cita web |url=http://databank.worldbank.org/data/views/reports/tableview.aspx?isshared=true |títulu=Tables d'economía|editor=DataBank|idioma=es}}</ref> Los dos únicos países llatinoamericanos miembros de la [[Organización pa la Cooperación y el Desarrollu Económicos|OCDE]], Chile y Méxicu, formen parte de l'Alianza del Pacíficu; ente que Colombia solicitó formalmente'l so ingresu a dicha organización.<ref>{{Cita web |url=http://www.elespectador.com/economia/articulo-348188-colombia-almite-sigui-cutiendo-puerta-de-ocde-ingreso |títulu=Colombia almite sigui cutiendo puerta de Ocde |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120831091945/http://www.elespectador.com/economia/articulo-348188-colombia-almite-sigui-cutiendo-puerta-de-ocde-ingresu |fechaarchivu=31 d'agostu de 2012 |idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web | url= http://www.elnuevosiglo.com.co/articulos/4-2012-%C2%BFqu%C3%A9-ye-la-ocde-y-por-qu%C3%A9-importa-colombia.html | títulu= Qué ye la Ocde y por qué importa Colombia | idioma= es }}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.oem.com.mx/laprensa/notas/n2455244.htm|títulu=Va Acoyer Chile la firma del tratáu de l'Alianza del Pacíficu en xunu|editor=Oem|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303201126/http://www.oem.com.mx/laprensa/notas/n2455244.htm|fechaarchivu=2016-03-03}}</ref>
== Alcuerdos de l'Alianza ==
Depués de la ''Declaración de Lima'' de 2011 empezar a realizar cumes por cuenta d'establecer alcuerdos sobre cómo conformar l'Alianza, oxetivos, requisitos y demás temes. El 5 de marzu del 2012, nel tercer cume presidencial, realizada esta vegada por videoconferencia, los presidentes de los países miembros y de los países observadores aprobaron el testu del alcuerdu marco que da vida a l'Alianza del Pacíficu, onde s'establecieron los oxetivos d'esti foru d'integración.<ref>{{Cita web|url=http://www.andina.com.pe/Espanol/noticia-presidentes-peru-chile-mexico-y-colombia-alcuerden-dar-vida-a-alianza-del-pacifico-402873.aspx|títulu=Presidentes de Perú, Chile, Méxicu y Colombia alcuerden dar vida a Alianza del Pacíficu|editor=Andina.pe|idioma=es}}</ref> Los mandatarios celebraron la conclusión de la negociación del ''Alcuerdo Marcu de l'Alianza'', un documentu fundacional que se robló en xunu del 2012 nel cume que se celebró en Chile.
[[Ficheru:I Cumbre de la Alianza del Pacífico, Lima.jpg|300px|thumb|I Cume de l'Alianza del Pacíficu.]]
El [[6 de xunu]] de 2012 nel [[cuetu Paranal]], nel desiertu chilenu d'[[Desiertu d'Atacama|Atacama]], constituyóse formalmente l'Alianza cola firma del tratáu polos presidentes de [[Chile]], [[Sebastián Piñera]]; [[Colombia]], [[Juan Manuel Santos]]; [[Méxicu]], [[Felipe Calderón Hinojosa|Felipe Calderón]]; y [[Perú]], [[Ollanta Humala]].<ref>{{cita noticia |autor=Miguel González |url= http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/06/actualidad/1339006403_059797.html |títulu=L'Alianza del Pacíficu echa a andar |editorial=El País |fecha=7 de xunu de 2012|idioma=es}}</ref>
La eliminación de vises de turismu ente Chile, Colombia, Méxicu y Perú, los cuatro países de l'Alianza del Pacíficu, entró en vixencia a partir del 1 de payares de 2012.<ref>{{cita noticia |url= http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/mexico-colombia-chile-y-peru-esanicien-visa-turistica-el-1-de-payares-_12241503-4 |títulu=Méxicu, Colombia, Chile y Perú esanicien visa turística en payares editorial=El Tiempu |fecha=21 de setiembre de 2012 |idioma=es}}</ref>La Secretaría de Rellaciones Esteriores (SRE) de Méxicu anunció'l 9 de payares de 2012 la supresión de vises pa ciudadanos colombianos y peruanos, los ciudadanos chilenos yá taben exentos d'esti requisitu pa entrar al país.<ref>{{cita noticia |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/882056.html |títulu=Méxicu suprime vises pa colombianos y peruanos |fecha=9 de payares de 2012 |idioma=es |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140426234415/http://www.eluniversal.com.mx/notas/882056.html |archivedate=2014-04-26 |fechaaccesu=2021-10-12 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/actualidad/1494189/noticia-dende-güei puede viaxase-mexico-ensin-tener-visa |títulu=Dende güei puede viaxase Méxicu ensin tener visa|idioma=es}}</ref>
Anguaño ta en funcionamientu'l mercáu integráu llatinoamericanu llamáu (MILA), integráu per Chile, Colombia y Perú; l'ingresu de Méxicu nun foi completáu pol estudiu de viabilidá qu'esti país ta realizando pa la so plena integración.
Mientres el VII cume de l'Alianza del Pacíficu, realizada na ciudá colombiana de Santiago de Cali, los cuatro países alcordaron crear un fondu de cooperación de 1 millón de dólares, col propósitu de incursionar en nuevos mercaos y fortalecer l'oxetivu de la mesma alianza como bloque económicu. El fondu empecipió operaciones con un millón de dólares, onde cada país apurrió 250.000 dólares.
=== Embaxaes comunes ===
Ente los alcuerdos más importantes a los que se llegó atópase la instalación d'embaxaes y consulaos comunes que dexen brindar a los ciudadanos de l'Alianza los servicios diplomáticos necesarios. ''La Declaración de Cali'' resalta la trescendencia de l'apertura de la embaxada compartida ente Chile, Colombia, Méxicu y Perú en [[Ghana]], tamién l'alcuerdu ente Chile y Colombia de compartir embaxaes n'[[Arxelia]] y [[Marruecos]] y ente Colombia y Perú de compartir una embaxada en [[Vietnam]]. En ''la Declaración de Cali'' convidar a los países a siguir avanzando nesti tipu d'iniciatives.<ref>{{Cita web |títulu=declaración de Cali |url=http://alianzapacifico.net/documents/cali.pdf |fechaaccesu=1 de xunu de 2013 |autor=Alianza del Pacíficu |fecha=mayu de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130616041508/http://alianzapacifico.net/documents/cali.pdf |fechaarchivu=16 de xunu de 2013 |idioma=es}}</ref>
== Instituciones ==
[[Ficheru:Organigrama de la Alianza del Pacífico.png|thumb|370px|Organigrama de l'Alianza del Pacíficu.]]
En [[Bogotá]] el 6 de mayu de 2013, per mediu d'una xunta de los presidentes de los congresos de Chile, Colombia, Méxicu y Perú, diose'l primer pasu pal afitamientu d'un Parllamentu de l'Alianza del Pacíficu<ref>{{Cita web |url=http://www.informador.com.mx/internacional/2013/455927/6/empecipia-constitucion-de-organo-llexislativu-de-alianza-pacifico.htm |títulu= Empecipia constitución d'órganu llexislativu d'Alianza Pacíficu|idioma=es}}</ref> el que va empecipiar cola instalación d'un plenu del Parllamentu, conformáu con 10 representantes de cada unu de los congresos de los países miembros col fin de determinar les sos funciones conforme al alcuerdu marco suscritu'l 6 de xunu de 2012 en [[Antofagasta]].<ref>{{Cita web|url=http://www.andina.com.pe/Espanol/noticia-constitúin-parllamentu-de-alianza-del-pacifico-457663.aspx|títulu=Constitúin Parllamentu d'Alianza del Pacíficu|editor=Andina|idioma=es}}</ref>
El 11 de xunetu de 2013 crear nel [[Palaciu de La Moneda]] en Santiago de Chile la comisión de siguimientu parllamentariu de l'Alianza del Pacíficu, nuna xunta de los representantes de los cuatro congresos de los países miembros, con una delegación observadora del gobiernu español. Amás, designar al senador y ex-presidente de Chile, [[Eduardo Frei Ruiz-Tagle]], como coordinador. Según Frei, esta comisión va sirvir pa traducir en lleis los alcuerdos que llogren los gobiernos de l'Alianza como una iniciativa d'integración real n'América Llatina más allá de lo comercial.<ref>{{Cita web |url= http://spanish.people.com.cn/31617/8327655.html |títulu= Países d'Alianza del Pacíficu crean comisión parllamentaria |fecha= 16 de xunetu de 2013|idioma=es}}</ref>
== Mercáu Integráu Llatinoamericanu ==
{{AP|Mercáu Integráu Llatinoamericanu}}
{| class="wikitable sortable right" style="margin:0 auto"
|-
! <small>№</small>
! <small>Bolsa de valores</small>
! <small>País</small>
! <small>Capitalización <br />2015<ref>{{Cita web |url= http://datos.bancomundial.org/indicador/CM.MKT.LCAP.CD?order=wbapi_data_value_2012+wbapi_data_value+wbapi_data_value-last&sort=desc |títulu= Indicadorres del Bancu mundial|editor=Bancu Mundial|idioma=es}}</ref></small>
|-
| <small><center>1</center></small>
| <small>[[Bolsa Mexicana de Valores]]</small>
| <small>{{MEX}}</small>
| align=right|<small>350,809.55</small>
|-
| <small><center>2</center></small>
| <small>[[Bolsa de Comerciu de Santiago]]</small>
| <small>{{CHI}}</small>
| align=right|<small>212,479.79
|-
| <small><center>3</center></small>
| <small>[[Bolsa de Valores de Colombia]]</small>
| <small>{{COL}}</small>
| align=right|<small>103,818.62</small>
|-
| <small><center>4</center></small>
| <small>[[Bolsa de Valores de Lima]]</small>
| <small>{{PER}}</small>
| align=right|<small>81,088.97</small>
|-
!
! <small>MILA</small>
! <small>{{bandera2|Alianza del Pacíficu}}</small>
! align=right|<small>748,196.93</small>
|-
|}
El Mercáu Integráu Llatinoamericanu (MILA), anguaño integra los mercaos de valores de Colombia, Chile y Perú al traviés de la [[Bolsa de Valores de Colombia]], la [[Bolsa de Comerciu de Santiago]] y la [[Bolsa de Valores de Lima]]. A partir del mes de payares de 2010, la Bolsa de Valores de Colombia, la Bolsa de Chile y de Lima empecipiaron la so integración bursátil, convirtiéndose nun mercáu unificáu, el más grande d'América Llatina por númberu d'emisores, el segundu por capitalización bursátil y el terceru por volume de negocios.
La [[Bolsa Mexicana de Valores]] adquirió un total de 3.79 millones d'aiciones de la [[Bolsa de Valores de Lima]] (BVL), equivalente a 6.7% de los títulos de la Serie A de dichu mercáu.<ref>{{Cita web|títulu=BMV conclúi compra d'aiciones de Bolsa de Lima|url=http://wwww.gruporadiocapital.com.mx/index.php/article-dinero/10937-concluye-la-bmv-compra-de-aiciones-de-bolsa-de-lima|fecha=28 de xunu de 2013|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130628125227/http://wwww.gruporadiocapital.com.mx/index.php/article-dinero/10937-concluye-la-bmv-compra-de-aiciones-de-bolsa-de-lima|fechaarchivu=2013-06-28}}</ref> Esto como parte d'un alcuerdu pa una asociación estratéxica col fin de desenvolver actividaes y negocios en xunto pal desarrollu de los mercaos de valores peruanu y mexicanu, ente ellos el del Mercáu Integráu Llatinoamericanu (MILA). La transaición llegaría a un puntu interesante, teniendo en cuenta que dende l'añu [[2014]], la [[Bolsa Mexicana de Valores]] (BMV) entró al mercáu integráu llatinoamericanu.<ref>{{Cita web|url= http://www.businesscol.com/noticias/fullnews.php?id=25544|títulu= Bolsa Mexicana comenenciuda en mercar parte de la Bolsa de Lima|fecha= 3 de febreru de 2013|idioma= es|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140809145422/http://www.businesscol.com/noticias/fullnews.php?id=25544|fechaarchivu= 2014-08-09}}</ref>
{{Imaxe múltiple
|posición_tabla= center
|direición = horizontal
|semeya1 = Bolsa de Comercio de Santiago.jpg
|anchu1 = 200
|semeya2 = BVC_21-12-14.jpg
|anchu2 = 200
|semeya3 = Mexican Stock Exchange 03 2014 Mex 8158.JPG
|anchu3 = 178
|semeya4 = Bolsa de Valores, Lima, Perú, 2015-07-28, DD 101.JPG
|anchu4 = 330
|testu1 = {{bandera|Chile}} [[Bolsa de Comercio de Santiago]].
|testu2 = {{bandera|Colombia}} [[Bolsa de Valores de Colombia]].
|testu3 = {{bandera|Méxicu}} [[Bolsa Mexicana de Valores]].
|testu4 = {{bandera|Perú}} [[Bolsa de Valores de Lima]].
}}
[[Ficheru:Monedas de AP.png|alt=De riba a baxu: Pesu Colombianu, Pesu Mexicanu, Pesu Chilenu y Sol Peruanu |izquierda|thumb|Billetes de máximu valor de caunu de los países miembros.]]
== Cumes presidenciales ==
=== I Cume de l'Alianza del Pacíficu, Lima ===
[[Ficheru:Sebastián Piñera - Juan Manuel Santos.jpg|thumb|300px|[[Sebastián Piñera]], presidente de [[Chile]], y [[Juan Manuel Santos]], presidente de [[Colombia]], roblando trataos y alcuerdos comerciales.]]
A manera d'invitación del entós presidente de [[Perú]], [[Alan García|Alan García Pérez]] en [[Mar del Plata]] de conformar l'Alianza del Pacíficu, axuntar en [[Lima]] los presidentes de Colombia, [[Juan Manuel Santos]], Chile, [[Sebastián Piñera]], Méxicu, [[Felipe Calderón Hinojosa]] y Perú el 28 d'abril de 2011, cuntando tamién cola presencia del representante unviáu de [[Panamá]], el Ministru p'Asuntos de la Canal, Rómulo Roux con cuenta de que'l so país suscribiera la declaración como miembru observador.
Destacar nesti primer cume les meyores en materia económico d'estos cuatro países y el potencial que teníen les economíes del Asia Pacíficu nel so oxetivu de caltener una crecedera económica sosteníu a futuru.
Na declaración convinieron los presidentes avanzar nel oxetivu d'algamar la llibre circulación de bienes, servicios, capitales y persones, instruyir a los sos ministros y viceministros pa tales fines y caltener el procesu abiertu pa tou país comenenciudu.<ref>{{Cita web |fecha= 28 d'abril de 2011 |url= http://www.economia.gob.mx/files/Declaracion_Lima.pdf |títulu= Declaración de Lima|idioma=es}}</ref>
=== II Cume de l'Alianza del Pacíficu, Mérida ===
Celebrada'l 4 d'avientu de 2011, cuntó cola presencia de los presidentes de les cuatro naciones que conformen l'Alianza del Pacíficu, más el presidente de Panamá en calidá de miembru observador. Reconócense les meyores llograes na integración que se busca, como la suscripción d'alcuerdos pa priorizar temes como'l mediu ambiente, el desarrollu científico y tecnolóxico, el sector empresarial, el desarrollu social, l'intercambiu económicu, la inversión y la movilidá de persones.
Los países comprometer en suscribir un tratáu constitutivu fundacional de l'Alianza del Pacíficu nun plazu non mayor a seis meses a partir de la fecha, implementar ventanos únicos pa operar conxuntamente, crear un sistema de beques p'aumentar la movilidá académica y estudiantil, ameyorar la infraestructura vial y portuario pa una mayor interconexón física ente los sos países y sofitar iniciatives en materia de interconexón llétrica y enerxética.
Decide faese una xunta virtual pal 5 de marzu de 2012.<ref>{{Cita web |títulu= Declaración de Mérida |fecha= 10 d'ochobre de 2012 |idioma= es |url= http://www.cancilleria.gov.co/sites/default/files/Declaraci%C3%B3n%20M%C3%A9rida%20II%20Cume%20Alianza%20Pac%C3%ADfico%2004%20DIC%202011.pdf |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20121010062648/http://www.cancilleria.gov.co/sites/default/files/Declaraci%C3%B3n%20M%C3%A9rida%20II%20Cume%20Alianza%20Pac%C3%ADfico%2004%20DIC%202011.pdf |fechaarchivu= 2012-10-10 }}</ref>
=== III Cume de l'Alianza del Pacíficu ===
Realizada de manera virtual el 5 de marzu de 2012<ref>{{Cita web |url=https://www.facebook.com/media/set/?set=a.309001115829734.76124.200505530012627&type=3 |títulu=III Cume Presidencial Virtual de l'Alianza del Pacíficu|idioma=es}}</ref> como foi axustada nel cume de Mérida, cuntó cola participación de los presidentes de los cuatro países miembros, el presidente de Panamá como miembru observador y per primer vegada cola presidenta de [[Costa Rica]], [[Laura Chinchilla|Laura Chinchilla Miranda]]. El presidente Santos calificar de "histórica" yá que nengunu de los presentes tenía conocencia de que se realizara enantes un cume presidencial per esti mediu nel mundu, polo que sería la primer na hestoria.
Nesti cume aceutase a Costa Rica como miembru observador y tanto Panamá como Costa Rica comprometer n'acelerar el procesu de los trataos de llibre comerciu pendientes con dellos países de l'Alianza pa poder ser miembros plenos. Se finiquitaron los trabayos que se veníen faciendo pa la realización del alcuerdu constitutivu de l'Alianza del Pacíficu por que finalmente fixérase la firma del mesmu nel próximu cume, esta vegada de manera física.<ref>{{Cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=ksjdchy_M50 |títulu=Videoconferencia del Tercer Cume de l'Alianza del Pacíficu |fecha=5 de marzu de 2012|idioma=es}}</ref>
=== IV Cume de l'Alianza del Pacíficu, Antofagasta ===
[[Ficheru:Fourth Summit of the Pacific Alliance (official photograph).jpg|300px|thumb|Fotografía oficial del cuartu cume de l'Alianza del Pacíficu.]]
Tuvo llugar nel Observatoriu Astronómicu de Paranal, [[Antofagasta]], [[Chile]], el 6 de xunu de 2012. Cuntó cola presencia de los presidentes de los cuatro países miembros, el ministru de rellaciones esteriores y cultu de [[Costa Rica]] y el viceministru de rellaciones esteriores de [[Panamá]]. Como convidáu especial asistió'l ministru de rellaciones esteriores de [[Canadá]], John Baird y tamién como representates d'otros países asistieron la embaxadora d'Australia en Colombia y Chile, Virginia Greville, y l'embaxador de [[Xapón]] en Chile, Hidemori Murakami.
Los presidentes suscribieron l'Alcuerdu Marco de l'Alianza del Pacíficu, col que se formalizó esta iniciativa. L'Alcuerdu define los oxetivos y los algames de l'Alianza, inclúi l'establecimientu del Conseyu de Ministros, el funcionamientu de la Presidencia Pro Témpore y les condiciones pa l'adhesión de nuevos miembros, ente otros puntos.<ref>{{Cita web |url=http://www.presidencia.go.cr/index.php/centro-de-prensa/prensa-presidencia/1578-costa-rica-confia-en-puesta-integracion-a-la-alianza-del-pacifico |títulu= Costa Rica confía en puesta integración a l'Alianza del Pacíficu |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20131017201435/http://www.presidencia.go.cr/index.php/centro-de-prensa/prensa-presidencia/1578-costa-rica-confia-en-puesta-integracion-a-la-alianza-del-pacifico |fechaarchivu=17 d'ochobre de 2013 |idioma=es}}</ref>
Resaltáronse les meyores n'aspeutos como l'intercambiu comercial por aciu teunoloxíes de la información y comunicaciones, los trabayos fechos por [[ProExport]], [[ProChile]], [[Comisión de Promoción de Perú pa la Esportación y el Turismu|PromPerú]], [[Axencia de Promoción de la Inversión Privada|Proinversión]] y [[ProMéxicu]] na promoción del intercambiu comercial ente los sos países, la futura adhesión plena de la [[Bolsa Mexicana de Valores]] (BMV) al MILA y la collaboración brindada pol [[Bancu Interamericano de Desarrollu]] (BID) y la [[Comisión Económica p'América Llatina y el Caribe|Comisión Económica p'América Llatina]] (CEPAL).
Como los próximos oxetivos afitáronse, amás d'aspeutos económicos, la eliminación de vises pa ciudadanos de Colombia y Perú a Méxicu nun plazu máximu de seis meses, intercambiu d'información en materia de seguridá migratoria ente los países y la puesta en marcha de beques estudiantiles pal añu académicu de 2013.<ref>{{Cita web |idioma= es |url= http://www.sice.oas.org/whatsnew_pending/IV_PacificAlliance_Summit_s.pdf |títulu=Declaración de la 4ª Cume de l'Alianza del Pacíficu|idioma=es}}</ref>
=== Vª Cume de l'Alianza del Pacíficu, Cádiz ===
Nel marcu de la XXII Cume Iberoamericana en [[Cádiz]], [[España]] en payares de 2012, los presidentes reafitaron la so decisión de formar una unión económica muncho más fonda ente los sos países cola eliminación de los aranceles en más del 90% de los sos productos a empiezos del próximu añu. Dáse-y la bienvenida tamién a [[España]], [[Australia]], [[Canadá]], [[Nueva Zelanda]] y [[Uruguái]] como nuevos miembros observadores.<ref>{{Cita web |url=http://www.infolatam.com/2012/11/18/socio-alianza-del-pacifico-afítense-meta-90-desarme-arancelariu-pa-2013/ |títulu=Socio Alianza del Pacíficu afítense meta 90 desarme arancelariu pa 2013|fecha=18 de payares de 2012|idioma=es}}</ref>
=== VIª Cume de l'Alianza del Pacíficu, Santiago de Chile ===
Gracies a la facilidá que dio'l primer cume de la [[Comunidá d'Estaos Llatinoamericanos y Caribeños|CELAC]] el 27 de xineru de 2013, con presencia de los mandatarios de los países miembros de l'Alianza del Pacíficu en [[Santiago de Chile]], realizóse'l sestu cume presidencial. A la cita de la CELAC-XE asistieron numberosos mandatarios d'[[América Llatina]] y [[Europa]].
Comprobóse'l gran interés qu'espertó nos países europeos esta nueva iniciativa, como lo espresó'l presidente del conseyu européu, Herman van Rompuy: ''“Les rellaciones d'integración dientro de l'Alianza del Pacíficu van reforzar la posición d'esti grupu rexonal y internacionalmente, lo que los convierte n'actores entá más curiosos pa los países europeos”''.<ref>{{Cita web |url=http://www.nacion.com/2013-01-28/Mundo/Union-Europea-pone-sus-ojos-en-Alianza-del-Pacifico.aspx |títulu=Xunión Europea pon los sos güeyos n'Alianza del Pacíficu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130202161251/http://www.nacion.com/2013-01-28/Mundo/Union-Europea-pon-los |fechaarchivu=2013-02-02 }}</ref>
=== VII Cume de l'Alianza del Pacíficu, Santiago de Cali ===
{{AP|VII Cume de l'Alianza del Pacíficu}}
[[Ficheru:VII Cumbre de la Alianza del Pacífico, Santiago de Cali.jpg|300px|thumb|VII Cume de l'Alianza del Pacíficu.]]
El VII Cume de l'Alianza del Pacíficu realizar del 20 al 24 de mayu de 2013 en [[Cali]], [[Colombia]] cuntando cola presencia de dellos representantes de los países observadores<ref>{{Cita web |url= https://www.elpais.com.co/elpais/colombia/noticias/cali-realizara-cumbre-presidentes-alianza-pacifico-llevara-cabo-mayo |títulu= Cali va realizar cume presidentes de l'Alianza Pacíficu|idioma=es}}</ref> y alredor de 300 presidentes de compañíes de tol mundu.<ref>{{Cita web|url=http://www.icndiario.com/2013/05/04/cumbre-de-alianza-del-pacifico-reunira-nueve-jefes-de-estado/|títulu=Cumbre d'Alianza del Pacíficu va axuntar a nueve Xefes d'Estáu/|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elmundo.com/portal/noticias/economia/cerca_de_3000_policias_y_drones_cuidaron_la_cumbre_de_alianza_pacifico_en_cali.php |títulu=Cerca de 3.000 policíes y "drones" van curiar el cume d'Alianza Pacíficu en Cali |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |fecha=19 de mayu de 2013 |editorial=El Mundo |idioma=es |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210416111634/https://www.elmundo.com/portal/noticias/economia/cerca_de_3000_policias_y_drones_cuidaron_la_cumbre_de_alianza_pacifico_en_cali.php |fechaarchivu=2021-04-16 }}</ref>
Al Cume asistieron los presidentes de los países miembros: Méxicu, [[Enrique Peña Nieto]]; Chile, [[Sebastián Piñera]]; Perú, [[Ollanta Humala]]; y Colombia, [[Juan Manuel Santos|Juan Manuel Santos Calderón]]. Per parte de los países observadores asistió'l Primer Ministru de [[Canadá]], [[Stephen Harper]], el Presidente del Gobiernu d'[[España]], [[Mariano Rajoy]], la Presidenta de [[Costa Rica]], [[Laura Chinchilla|Laura Chinchilla Miranda]] y el Presidente de [[Panamá]], [[Ricardo Martinelli|Ricardo Martinelli Berrocal]]. Asistieron tamién el presidente de [[Guatemala]], [[Otto Pérez Molina]] y delegaciones ministeriales d'[[Uruguái]], [[Australia]], [[Xapón]], [[Portugal]], [[Nueva Zelanda]] y [[República Dominicana]], toos col estatus de Miembros Observadores.<ref>{{Cita web |url= http://www.elporvenir.com.mx/notes.asp?nota_id=666371 |títulu=Van Asistir ocho mandatarios a Cume d'Alianza del Pacíficu |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |editorial=El Porvenir |fecha=3 de mayu de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150924063826/http://www.elporvenir.com.mx/notes.asp?nota_id=666371 |fechaarchivu =24 de setiembre de 2015 |idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.rcnradio.com/noticias/colombia-preparar%20pa-dar-entamu-el%20cume-de-la-alianza-pacifico-66985 |títulu=Colombia preparar pa dar entamu al Cume de l'Alianza Pacíficu |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |fecha=19 de mayu de 2013 |editorial=RCNRADIO |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140225223049/http://www.rcnradio.com/noticias/colombia-preparar |fechaarchivu=2014-02-25 |idioma=es }}</ref>
Ente los alcuerdos más importantes destáquense la creación d'una visa Alianza del Pacíficu pa promover el turismu de ciudadanos de países terceros dientro de la rexón, los lineamientos pa la inclusión de nuevos países, onde [[Costa Rica]] empieza'l so procesu d'adhesión con ayuda d'un grupu de trabayu y la creación d'un fondu de cooperación con un monto de USD 1 millón, onde cada país va apurrir US $250 mil.<ref>{{Cita web|url=http://www.vanguardia.com/economia/nacional/209734-los-10-llogros-que s'algamar-en-la-alianza-del-pacifico|títulu=Los 10 llogros que s'algamar na Alianza del Pacifico|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.portafolio.co/internacional/alcuerdos-la-alianza-del-pacifico |títulu= Acuerdo na Alianza del Pacíficu|idioma=es}}</ref>
Son aceptaos como nuevos países observadores [[Ecuador]], [[El Salvador]], [[Francia]], [[Hondures]], [[Paraguái]], [[Portugal]] y [[República Dominicana]].<ref>{{Cita web |editor= Radio Santa Fe |url= http://www.radiosantafe.com/2013/05/24/el-abc-cume-de-la-alianza-del-pacifico/ |títulu= El abc del Cume de l'Alianza del Pacíficu/ |idioma= es }}</ref>
Depués del cume, el 19 y 20 de xunu, realizóse la primer macro-rueda de negocios de l'Alianza del Pacíficu y tuvo so la responsabilidá de ProChile, Proexport, ProMéxicu y Promperú. El so oxetivu foi potenciar el comerciu intrarregional.
=== VIIIª Cume de l'Alianza del Pacíficu, Cartagena de Indias ===
El VIII Cume de l'Alianza del Pacíficu realizar del 8 al 10 de febreru de 2014 en Cartagena de Indias (Colombia), cuntando cola presencia de los 4 mandatarios de l'Alianza, más la presidenta de Costa Rica, Laura Chinchilla. Nesta cume roblóse'l protocolu de desgravación del 92% d'aranceles quitando l'agru que se desgravará nun plazu de 17 años, tamién s'almitieron como miembros observadores a: Finlandia, India, Israel, Marruecos (primer país africanu que se suma como observador) y Singapur; tamién s'alcordó compartir embaxada n'Azerbaixán ente Colombia y Chile.<ref>{{Cita web |url=http://alianzapacifico.net/ |títulu= Termina la 2ª ronda de negociaciones de l'Alianza del Pacíficu colos candidatos a Estáu Acomuñáu| fecha=2 de febreru de 2018|idioma=es}}</ref> Cola presencia del presidente Juan Manuel Santos y la presidenta de Costa Rica,<ref>{{cita web| url=http://www.nacion.com/economia/politica-economica/Costa-Rica-adhesion-Alianza-Pacifico_0_1395860563.html |títulu=Costa Rica firma la fueya de ruta pa la so adhesión a l'Alianza del Pacíficu|editor= La Nación|fecha= 10 de febreru de 2014|idioma=es}}</ref> roblóse la fueya de ruta pal ingresu d'esti país como miembru de plenu derechu, depués de ratificar el tratáu de llibre comerciu con Méxicu y terminar el procesu llexislativu del TLC con Colombia, requisitos pa ser miembru plenu de l'AP.
=== IX Cume de l'Alianza del Pacíficu, Nayarit (Méxicu) ===
El IX Cume de l'Alianza del Pacíficu realizar del 19 al 20 de xunu de 2014 na llocalidá de Punta Mita en Nayarit, cuntando cola presencia de los 4 mandatarios de los países que conformen l'Alianza.<ref>{{Cita web |url=http://www.latercera.com/noticia/politica/2014/05/674-578014-9-presidenta-bachelet-sumir a-alcuentru-de-alianza-del-pacifico-en-mexico.shtml |títulu=Presidenta Bachelet sumir a alcuentru d'Alianza del Pacíficu en Méxicu |obra=[[La Tercera]] |fecha=14 de mayu de 2014 |fechaaccesu=7 d'agostu de 2014 |idioma=es }}</ref> Oportunidá en que'l Presidente colombianu, Juan Manuel Santos, fixo entrega de la presidencia pro témpore del organismu al so homólogu mexicanu, Enrique Peña Nieto. Dar nel cume tamién la bienvenida a los países de Bélxica y Trinidá y Tobagu, quien s'integraron como Estaos Observadores del mecanismu.<ref>{{Cita web |url=http://www.americaeconomia.com/politica-sociedad/politica/presidentes-de-alianza-del-pacifico-clausuraron-ix-cumbre |títulu=Presidentes d'Alianza del Pacíficu clausuraron IX cume |obra=[[La Tercera]] |fecha=20 de xunu de 2014 |fechaaccesu=7 d'agostu de 2014|idioma=es}}</ref> Tamién resalten el llanzamientu de la quinta convocatoria del Programa de Beques de l'Alianza del Pacíficu y la presentación de l'axenda del emprendimiento nel ámbitu de les Pequeñes y Medianes Empreses de l'Alianza.<ref>{{Cita web |url= http://alianzapacifico.net/conclúi-ix-cume-con-compromisu-de-afondar-integracion/ |títulu=Conclúi IX Cume con compromisu d'afondar integración |obra=alianzapacifico.net |fecha=20 de xunu de 2014 |fechaaccesu=7 d'agostu de 2014 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140810113533/http://alianzapacifico.net/conclúi-ix-cume-con-compromisu-de-afondar-integracion/ |fechaarchivu=10 d'agostu de 2014 |idioma=es}}</ref>
=== X Cume de l'Alianza del Pacíficu, Paracas ===
El X Cume de l'Alianza del Pacíficu de primeres foi programada a realizase en xunu de 2015 n'Urubamba.<ref>{{Cita web |url=http://www.larepublica.pe/11-10-2014/x-cume-de-la-alianza-del-pacifico-realizar en-urubamba |títulu=Xª Cume de l'Alianza del Pacíficu va realizar en Urubamba |obra=La República |fecha=11 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=11 d'ochobre de 2014|idioma=es}}</ref> Sicasí, el llugar del cume foi camudáu a la capital de distritu de [[Paracas]], en [[Ica]]; con fecha dende'l 1 al 3 de xunetu de 2015.<ref>{{Cita web |url=http://elcomercio.pe/economia/mundo/razones-detras-alianza-pacifico-informe-noticia-1816895 |títulu=Les razones detrás de l'Alianza del Pacíficu |obra=El Comerciu |fecha=8 de xunu de 2015 |fechaaccesu=21 de xunu de 2015|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.andina.com.pe/agencia/noticia-fuercies-armaes-sofitaren-a-pnp-seguridad-de-x-cume-de-alianza-del-pacifico-561707.aspx |títulu=Fuercies Armaes van sofitar a PNP en seguridá del X Cume de l'Alianza del Pacíficu |obra=Andina |fecha=20 de xunu de 2015 |fechaaccesu=21 de xunu de 2015 |idioma=es }}</ref>
=== XIª Cume de l'Alianza del Pacíficu, Puertu Vares ===
Nesti cume participaron la Presidenta de Chile, Michelle Bachelet, y los Presidentes de Colombia, Juan Manuel Santos; Méxicu, Enrique Peña Nieto, y Perú, Ollanta Humala.
Tuvieron acompañaos pol Presidente electu de Perú, Pedro Pablo Kuczynski, polos Ministros de Rellaciones Esteriores y Comerciu Esterior, según por altos representantes gubernamentales de los cuatro países.
Na xunta plenaria, los Presidentes destacaron los llogros de l'AP mientres l'últimu añu, qu'inclúin la entrada a valir del Alcuerdu Marco de l'Alianza, el 20 de xunetu de 2015, y del so Protocolu Comercial, el 1 de mayu de 2016. Sorrayaron, igualmente, la medría del númberu d'Estaos Observadores, de 32 a 49, y les meyores nel marcu preliminar de negociación con ASEAN, la celebración del diálogu informal con APEC y la suscripción d'alcuerdu d'asociación con Canadá en xunu últimu.
Los Cancilleres suscribieron l'Alcuerdu Interinstitucional sobre la Implementación d'un Mecanismu de Consulta d'Información con Fines Migratorios pa Facilitar la Movilidá de Persones” y el so anexu, la Plataforma de Consulta Inmediata d'Información con Fines Migratorios pa Facilitar la Movilidá de Persones”. Otramiente, los Ministros de Comerciu Esterior roblaron el “Segundu Protocolu Modificatorio al Protocolu Adicional Alcuerdu Marco de l'Alianza del Pacíficu”<ref>{{Cita web|fecha=1 de xunetu de 2016|url=https://alianzapacifico.net/remata-xi-cume-de-la-alianza-del-pacifico-en-puertu-vares-chile/|títulu=Remata XI Cume de l'Alianza del Pacíficu, en Puertu Vares, Chile|idioma=es}}</ref>
== Perspectives de les naciones miembros de l'Alianza ==
Dende la formación d'esti [[bloque comercial]] los mandatarios de los países miembros espresaron les sos perspeutives al respective de l'Alianza.
[[Juan Manuel Santos]], presidente de [[Colombia]], dixo mientres l'apertura del IV Cume de l'Alianza del Pacíficu, na ciudá chilena d'Antofagasta<ref>{{cita noticia|autor=Elespectador.com|títulu=Alianza del Pacíficu, procesu d'integración más grande d'América Llatina|url=http://www.elespectador.com/economia/articulo-351449-alianza-del-pacifico-procesu-de-integracion-mas-grande-de-americ|fecha=20 d'avientu de 2012|editorial=L'Espectador|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120924050928/http://www.elespectador.com/economia/articulo-351449-alianza-del-pacifico-procesu-de-integracion-mas-grande-de-americ|fechaarchivu=24 de setiembre de 2012|idioma=es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20120924050928/http://www.elespectador.com/economia/articulo-351449-alianza-del-pacifico-procesu-de-integracion-mas-grande-de-americ|archivedate=2012-09-24|fechaaccesu=2018-03-18}}</ref>: "Daqué que yo quixera destacar: la rapidez y la facilidá como creamos esti procesu d'integración que yo nun duldar en señalar como'l procesu d'integración más importante que fizo América Llatina". "Los pronósticos de la economía mundial p'anguaño ye que la economía va crecer nel mundu alredor de 3,5 %. América Llatina d'alcuerdu a los pronósticos del [[Fondu Monetariu Internacional|Fondu Monetariu]] en permediu va crecer 3,7 %, ye dicir percima del permediu mundial, pero estos 4 países van tener una crecedera enforma mayor de 4,5 %, eso facer especialmente curiosu pa unu de los oxetivos fundamentales, que ye atraer inversión pa xenerar más emplegu, pa xenerar más prosperidá ente les nueses poblaciones y tase viendo somos el grupu de países que tamos creciendo más..."<ref>{{cita noticia |url=http://www.youtube.com/watch?v=Eu7o_PRsiAc&feature=endscreen&NR=1 |títulu=Pallabres del Presidente Juan Manuel Santos al términu del IVª Cume de l'Alianza del Pacíficu |fecha=20 d'avientu de 2012|idioma=es}}</ref> Recordó qu'esi bon momentu de la rexón, cuantimás de los países que faen parte de l'Alianza Pacíficu, reflexar nes cifres positives que refundien diversos indicadores de les sos economíes.
[[Felipe Calderón Hinojosa]], presidente de [[Méxicu]], dixo mientres la so visita oficial a [[Singapur]] que l'Alianza del Pacíficu ayudó a dellos países d'América Llatina a impulsar les sos economíes y que la economía de Méxicu va per bon camín.
"...por casu n'América Llatina creamos l'Alianza del Pacíficu ente [[Méxicu]], [[Colombia]], [[Perú]] y [[Chile]] y convidamos a otros xugadores. L'Alianza del Pacíficu cuenta con más crecedera económica, más esportaciones más comerciu, que la iniciativa del [[Mercosur]]".<ref>{{cita noticia |autor=VideoElEconomista |url=http://www.youtube.com/watch?v=9P0T8elz22Y |títulu=Alianza del Pacíficu cuenta con más esportaciones que'l Mercosur |fecha=20 d'avientu de 2012|idioma=es}}</ref>
[[Sebastián Piñera]], presidente de [[Chile]], dixo que l'Alianza ye: "muncho más qu'un simple alcuerdu de llibre comerciu, ye un alcuerdu d'integración fonda y amplia qu'arreya l'intercambiu de bienes, de servicios, d'inversiones, de persones..."<ref>{{cita noticia |autor=NTDSpanish |url= http://www.youtube.com/watch?v=mxtBWgS_5NU |títulu=Alianza del Pacíficu busca integrar a América Llatina |fecha=20 d'avientu de 2012|idioma=es}}</ref>
[[Ollanta Humala]], presidente de [[Perú]], pela so parte dixo: "..Creo amás qu'esti ye un espaciu non confrontacional, nin ideolóxicu, ye un espaciu abiertu que nun busca ser oposición a otros espacios d'integración llatinoamericana, sinón más bien un espaciu que complemente ya intégrenos más... "<ref>{{cita noticia |autor=TVPeru7 |url=http://www.youtube.com/watch?v=s7lmrjbtzWE |títulu=Presidente Ollanta Humala nel IV Cume de l'Alianza del Pacíficu |fecha=20 d'avientu de 2012|idioma=es}}</ref>
Los países que lu conformen apurren un 40% del Productu Internu Brutu (PIB) llatinoamericanu y más d'un 55% del comerciu esterior.<ref>{{cita noticia |autor=DW |url=http://www.dw.de/espertos-critiquen-expansi%C3%B3n-de-mercosur/a-16432526 |títulu=Espertos critiquen espansión de Mercosur |fecha=7 de xineru de 2013|idioma=es}}</ref>
=== Indicadores económicos de les principales ciudaes ===
{{Imaxe múltiple
|posición_tabla= center
|direición = horizontal
|semeya1 = Santiago landscape (cropped).jpg
|anchu1 = 238
|semeya2 = Centro-Internacional-Bogotá.jpg
|anchu2 = 230
|semeya3 = Ciudad.de.Mexico.City.Distrito.Federal.DF.Paseo.Reforma.Skyline.jpg
|anchu3 = 255
|semeya4 = Lima Peru City Skyline 2013.jpg
|anchu4 = 277
|testu1 = {{Bandera|Chile}} '''[[Santiago de Chile|Santiago]]'''.
|testu2 = {{Bandera|Colombia}} '''[[Bogotá]]'''.
|testu3 = {{Bandera|Méxicu}} '''[[Ciudá de Méxicu]]'''.
|testu4 = {{Bandera|Perú}} '''[[Lima]]'''.
}}
<br/>
<center>
{|style="font-size: 100%;"
|-
|width=33% align=center|'''Ciudaes por PIB 2015'''
|width=33% align=center|'''Ciudaes por calidá de vida 2016'''
|- valign=top
|
{| class="wikitable sortable" style="text-align:left"
!colspan="6" style="background:Lightblue;"|[[Ciudaes por PIB|PIB]]<ref>{{Cita web |idioma= en |url= http://www.brookings.edu/research/reports2/2015/01/22-global-metro-monitor |títulu=Global Metro Monitor |fechaaccesu=2 d'agostu de 2015 |autor=Global MetroMonitor |fecha=2014 |idioma=en}}</ref>
|-
|-
! colspan="2" style="background:Gainsboro;"|<small>Pos.
! rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>Ciudá
!rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>País
! colspan="2" style="background:Gainsboro;"|<small>PIB 2015
|-
! width=0px style="background:Gainsboro;"|<small><small>A.P.</small></small>
! width=0px style="background:Gainsboro;"|<small><small>A.L.</small></small>
! width=0px style="background:Gainsboro;"|<small><small>PIB<small>(millones <br /> de [[Dólar de los Estaos Xuníos|$USD]])</small> </small>
! width=0px style="background:Gainsboro;"|<small><small>per cápita</small></small>
|-
| <small><center>1
| <small><center>1
| [[Ficheru:Flag of Mexico City.svg|20px|border]] [[Ciudá de Méxicu]]
| {{MEX}}
| align=right|'''403.561'''
| align=right|19.239
|-
| <small><center>2
| <small><center>5
|[[Lima]]
| {{PER}}
| align=right|176.447
| align=right|16.530
|-
| <small><center>3
| <small><center>6
| [[Ficheru:Flag of Santiago de Chile.svg|20px|border]] [[Santiago de Chile]]
| {{CHI}}
| align=right|171.436
| align=right|23.929
|-
| <small><center>4
| <small><center>7
| [[Ficheru:Flag of Bogotá.svg|20px|border]] [[Bogotá]]
| {{COL}}
| align=right|159.850
| align=right|17.497
|-
| <small><center>5
| <small><center>8
| [[Monterrey]]
| {{MEX}}
| align=right|122.896
| align=right|'''28.290'''
|-
| <small><center>6
| <small><center>10
| [[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]]
| {{MEX}}
| align=right|80.656
| align=right|17.206
|-
| <small><center>7
| <small><center>12
| [[Ficheru:Flag of Medellín.svg|20px|border]] [[Medellín (Colombia)|Medellín]]
| {{COL}}
| align=right|51.812
| align=right|13.635
|-
| <small><center>8
| <small><center>19
| [[Ficheru:Bandera de Heroica Puebla de Zaragoza, Mexico.svg|20px|border]] [[Puebla de Zaragoza|Puebla]]
| {{MEX}}
| align=right|38.123
| align=right|13.538
|-
|}
|
{| class="wikitable sortable" style="text-align:left"
!colspan="5" style="background:Lightblue;"|[[Ciudaes por calidá de vida|Calidá de vida]]<ref>{{Cita web |url=http://www.latam.mercer.com/newsroom/western-european-cities-top-quality-of-living-ranking-mercer.html |títulu=Quality of Living Rankings in 2016 |fechaaccesu=28 de febreru de 2016 |autor=Mercer |fecha=2016 |idioma=en}}</ref>
|-
! colspan="2" style="background:Gainsboro;"|<small>Pos.
! rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>Ciudá
!rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>País
|-
! width=0px style="background:Gainsboro;"| <small><small>A.P.</small></small>
! width=0px style="background:Gainsboro;"| <small><small>M.</small>
|-
| <small><center>1
| <small><center>94
| [[Ficheru:Flag of Santiago de Chile.svg|20px|border]] [[Santiago de Chile]]
| {{Bandera2|Chile}}
|-
| <small><center>2
| <small><center>108
| [[Monterrey]]
| {{Bandera2|Méxicu}}
|-
| <small><center>3
| <small><center>123
|[[Lima]]
| {{Bandera2|Perú}}
|-
| <small><center>4
| <small><center>127
| [[Ficheru:Flag of Mexico City.svg|20px|border]] [[Ciudá de Méxicu]]
| {{Bandera2|Méxicu}}
|-
| <small><center>5
| <small><center>130
| [[Ficheru:Flag of Bogotá.svg|20px|border]] [[Bogotá]]
| {{Bandera2|Colombia}}
|-
|}
|- valign=top
|
|
|}
{|style="font-size: 100%;"
|-
|width=33% align=center|'''Árees metropolitanes más poblaes 2017'''
|width=33% align=center|'''Indicadores de les ciudaes d'América Llatina 2016'''
|- valign=top
|
{| class="wikitable sortable" style="text-align:left"
|-
!colspan="14" style="background:Lightblue;"|[[Aglomeraciones urbanes más poblaes del mundu|Árees metropolitanes más poblaes]]
|-
! rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>Pos.
! rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>Ciudá
!rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>País
! rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>Población<br/><small><small>Citypopulation<ref>{{Cita web |url=http://www.citypopulation.de/world/Agglomerations.html |títulu=MAJOR AGGLOMERATIONS OF THE WORLD |fechaaccesu=23 d'agostu de 2015 |autor=Citypopulation |fecha=2015 |idioma=en}}</ref></small>
|-
| <small><center>1
| [[Ficheru:Flag of Mexico City.svg|20px|border]] [[Ciudá de Méxicu]]
| {{MEX}}
| align=right|22 300 000
|-
| <small><center>2
|[[Lima]]
| {{PER}}
| align=right|10 100 000
|-
| <small><center>3
| [[Ficheru:Flag of Bogotá.svg|20px|border]] [[Bogotá]]
| {{COL}}
| align=right|9 500 000
|-
| <small><center>4
| [[Ficheru:Flag of Santiago de Chile.svg|20px|border]] [[Santiago de Chile]]
| {{CHI}}
| align=right|7 150 000
|-
| <small><center>5
| [[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]]
| {{MEX}}
| align=right|5 050 000
|-
| <small><center>6
| [[Monterrey]]
| {{MEX}}
| align=right|4 750 000
|-
| <small><center>7
| [[Ficheru:Flag of Medellín.svg|20px|border]] [[Medellín (Colombia)|Medellín]]
| {{COL}}
| align=right|3 850 000
|-
| <small><center>8
| [[Ficheru:Bandera de Puebla de Zaragoza.png|20px|border]] [[Puebla de Zaragoza|Puebla]]
| {{MEX}}
| align=right|3 025 000
|-
| <small><center>9
| [[Ficheru:Flag of Cali (Valle del Cauca).svg|20px|border]] [[Cali]]
| {{COL}}
| align=right|2 975 000
|-
| <small><center>10
| [[Toluca de Lerdo|Toluca]]
| {{MEX}}
| align=right|2 200 000
|-
| <small><center>11
| [[Ficheru:Flag of Barranquilla.svg|20px|border]] [[Barranquilla]]
| {{COL}}
| align=right|2 025 000
|-
| <small><center>12
| [[Ficheru:Escudo .jpg|15px|border]] [[Tijuana]]
| {{MEX}}
| align=right|1 900 000
|-
| <small><center>13
| [[Ficheru:Bandera de León, Guanajuato.png|20px|border]] [[León (Guanajuato)|León]]
| {{MEX}}
| align=right|1 830 000
|-
| <small><center>14
| [[Ficheru:Coat of arms of Ciudad Juárez.svg|15px|border]] [[Ciudad Juárez]]
| {{MEX}}
| align=right|1 450 000
|-
| <small><center>15
|[[Santiago de Querétaro]]
| {{MEX}}
| align=right|1 320 000
|-
| <small><center>16
| [[Ficheru:Escudo-torreon.jpg|15px|border]] [[Torrexón]]
| {{MEX}}
| align=right|1 310 000
|-
| <small><center>17
| [[Ficheru:Bandera de San Luis Potosí (Distintivo).png|15px|border]] [[San Luis Potosí (San Luis Potosí)|San Luis Potosí]]
| {{MEX}}
| align=right|1 170 000
|-
| <small><center>18
| [[Ficheru:Flag of Bucaramanga.svg|20px|border]] [[Bucaramanga]]
| {{COL}}
| align=right|1 140 000
|-
| <small><center>19
| [[Aguascalientes (Aguascalientes)|Aguascalientes]]
| {{MEX}}
| align=right|1 090 000
|-
| <small><center>20
| [[Ficheru:Flag of Cartagena.svg|20px|border]] [[Cartagena de Indias|Cartagena]]
| {{COL}}
| align=right|1 090 000
|-
| <small><center>21
| [[Ficheru:Escudo de Merida Yucatan.svg|15px|border]] [[Mérida (Yucatán)|Mérida]]
| {{MEX}}
| align=right|1 090 000
|-
| <small><center>22
| [[Ficheru:Coat of Arms Mexicali.png|15px|border]] [[Mexicali]]
| {{MEX}}
| align=right|1 020 000
|-
| <small><center>23
| [[Ficheru:Escudo Oficial Cuernavaca.gif|15px|border]] [[Cuernavaca]]
| {{MEX}}
| align=right|1 010 000
|-
| <small><center>24
| [[Ficheru:Flag of Valparaiso, Chile.svg|20px|border]] [[Valparaíso]]
| {{CHL}}
| align=right|1 010 000
|-
| <small><center>25
| [[Ficheru:Flag of Concepcion, Chile.svg|20px|border]] [[Concepción (Chile)|Concepción]]
| {{CHL}}
| align=right|1 000 000
|-
|}
|
{| class="wikitable sortable" style="text-align:left"
|-
!colspan="14" style="background:Lightblue;"|[[Indicadores de les ciudaes d'América Llatina|Indicadores xenerales (ICUR)]]<ref>{{Cita web |url=http://rankings.americaeconomia.com/mejores-ciudaes-2016/ |títulu=Meyores ciudaes pa faer negocios en Ámerica Llatina |fechaaccesu=9 de marzu de 2016 |autor=AmericaEconomía |fecha=2016 |idioma=en |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160617052341/http://rankings.americaeconomia.com/mejores-ciudaes-2016/ |fechaarchivu=17 de xunu de 2016 }}</ref>
|-
! colspan="2" style="background:Gainsboro;"|<small>Pos.
! rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>Ciudá
!rowspan="2" width="0" style="background:Gainsboro;"|<small>País
! rowspan="2" colspan="2" style="background:Gainsboro;"|<small>ICUR 2016
|-
! width=0px style="background:Gainsboro;"| <small><small>A.P.</small></small>
! width=0px style="background:Gainsboro;"| <small><small>A.L.</small></small>
|-
| <small><center>1
| <small><center>1
| [[Ficheru:Flag of Santiago de Chile.svg|20px|border]] [[Santiago de Chile]]
| {{CHI}}
| style="background:#0044AA;" |
| align=right|87,02
|-
| <small><center>2
| <small><center>2
| [[Ficheru:Flag of Mexico City.svg|20px|border]] [[Ciudá de Méxicu]]
| {{MEX}}
| style="background:#0044AA;" |
| align=right|80,99
|-
| <small><center>3
| <small><center>4
| [[Ficheru:Flag of Bogotá.svg|20px|border]] [[Bogotá]]
| {{COL}}
| style="background:#abd5f5;"|
| align=right|77,36
|-
| <small><center>4
| <small><center>7
|[[Lima]]
| {{PER}}
| style="background:#abd5f5;"|
| align=right|70,88
|-
| <small><center>5
| <small><center>9
| [[Ficheru:Flag of Valparaiso, Chile.svg|20px|border]] [[Valparaíso]]<ref group=".">Inclúi a [[Viña del Mar]].</ref>
| {{CHL}}
| style="background:#abd5f5;"|
| align=right| 70,73
|-
| <small><center>6
| <small><center>10
| [[Ficheru:Flag of Medellín.svg|20px|border]] [[Medellín (Colombia)|Medellín]]
| {{COL}}
| style="background:pink;"|
| align=right|68,34
|-
| <small><center>7
| <small><center>12
| [[Ficheru:Flag of Concepcion, Chile.svg|20px|border]] [[Concepción (Chile)|Concepción]]<ref group=".">Inclúi a [[Talcahuano]].</ref>
| {{CHL}}
| style="background:pink;"|
| align=right|67,53
|-
| <small><center>8
| <small><center>14
| [[Monterrey]]
| {{MEX}}
| style="background:pink;"|
| align=right|66,71
|-
| <small><center>9
| <small><center>16
| [[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]]
| {{MEX}}
| style="background:pink;"|
| align=right|64,16
|-
| <small><center>10
| <small><center>18
| [[Ficheru:Flag of Cali (Valle del Cauca).svg|20px|border]] [[Cali]]
| {{COL}}
| style="background:pink;"|
| align=right|61,58
|-
| <small><center>11
| <small><center>19
| [[Ficheru:Flag of Cartagena.svg|20px|border]] [[Cartagena de Indias|Cartagena]]
| {{COL}}
| style="background:pink;"|
| align=right|61,48
|-
| <small><center>12
| <small><center>20
| [[Ficheru:Flag of Barranquilla.svg|20px|border]] [[Barranquilla]]
| {{COL}}
| style="background:pink;"|
| align=right|60,05
|-
| <small><center>13
| <small><center>22
|[[Santiago de Querétaro]]
| {{MEX}}
| style="background:orange;" |
| align=right|59,84
|-
| <small><center>14
| <small><center>27
| [[Ficheru:Bandera de Puebla de Zaragoza.png|20px|border]] [[Puebla de Zaragoza|Puebla]]
| {{MEX}}
| style="background:orange;" |
| align=right|58,64
|-
| <small><center>15
| <small><center>28
| [[Ficheru:Bandera de Arequipa.svg|20px|border]] [[Arequipa]]
| {{PER}}
| style="background:orange;" |
| align=right|58,62
|-
| <small><center>16
| <small><center>29
| [[Ficheru:Bandera de León, Guanajuato.png|20px|border]] [[León (Guanajuato)|León]]
| {{MEX}}
| style="background:orange;" |
| align=right|57,26
|-
| <small><center>17
| <small><center>31
| [[Ficheru:Escudo .jpg|15px|border]] [[Tijuana]]
| {{MEX}}
| style="background:orange;" |
| align=right|56,88
|-
| <small><center>18
| <small><center>33
| [[Ficheru:Coat of arms of Ciudad Juárez.svg|15px|border]] [[Ciudad Juárez]]
| {{MEX}}
| style="background:orange;" |
| align=right|56,21
|-
| <small><center>19
| <small><center>34
| [[Ficheru:Flag of Trujillo (Peru).svg|20px|border]] [[Trujillo (Perú)|Trujillo]]
| {{PER}}
| style="background:orange;" |
| align=right|56,02
|-
|}
|- valign=top
|
|
|}
</center>
<small>
;Notes:
{{llistaref|group="."}}
</small>
== Estaos miembros ==
=== Miembros plenos ===
{| style="margin:0 auto; padding:0; border:3px solid; text-align=center; align=right class="toccolours" width="100%"
|-
! align="center" width="5%" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2" >[[Banderes d'Europa|Band.]]</font>
! align="center" width="5%" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2" >[[Escudos_de_países_por_rexones#Europa|Esc.]]</font>
! align="center" width="15%" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2" >Nome</font>
! align="center" width="20%" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2" >Fecha d'ingresu</font>
! align="center" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2" >[[Países por población|Población]]</font>
! align="center" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2" >[[Países per superficie|Superficie]]</font>
! align="center" width="20%" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2"> Zona Y.Y + Superficie terrestre </font>
! align="center" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2">[[Monedes del mundu|Moneda]]</font>
! align="center" style="background:#4682B4;;" scope=col | <font size="2">[[Países por PIB (PPA) per cápita|PIB per<br />cápita]]</font><ref>{{Cita web |url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2014/02/weodata/weorept.aspx?pr.x=45&pr.y=19&sy=2015&ey=2016&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=213%2C263%2C268%2C273%2C218%2C278%2C223%2C283%2C228%2C288%2C233%2C293%2C238%2C243%2C248%2C253%2C298%2C258%2C299&s=PPPGDP%2CPPPPC&grp=0&a= |autor= Fondu Monetariu internacional |títulu=Report for Selected Countries and Subjects |fecha=2016 |formatu=HTML |idioma=en}}</ref><font size="2"> ($)</font>
|-
| align="center" | {{Bandera|CHL}}
| align="center" | [[Ficheru:Coat of arms of Chile (c).svg|30px]]
|style="text-align: right;"| [[República de Chile]]
|style="text-align: right;"| Fundador
|style="text-align: right;"| 17 094 275
|style="text-align: right;"| 756 096 ''<sup>(1)</sup>''
|style="text-align: right;"| 4 438 085 ''<sup>(2)</sup>''
|style="text-align: right;"| [[Pesu (moneda de Chile)|Pesu chilenu]]
|style="text-align: right;"| 25 415
|-
| align="center" | {{Bandera|COL}}
| align="center" | [[Ficheru:Coat of arms of Colombia.svg|30px]]
|style="text-align: right;"| [[República de Colombia]]
|style="text-align: right;"| Fundador
|style="text-align: right;"| 45 656 937
|style="text-align: right;"| 1 141 748
|style="text-align: right;"| 1 949 906
|style="text-align: right;"| [[Pesu (moneda de Colombia)|Pesu colombianu]]
|style="text-align: right;"| 14 911
|-
| align="center" | {{Bandera|MEX}}
| align="center" | [[Ficheru:Coat of arms of Mexico.svg|30px]]
|style="text-align: right;"| [[Estaos Xuníos Mexicanos]]
|style="text-align: right;"| Fundador
|style="text-align: right;"| 112 322 757
|style="text-align: right;"| 1 972 550
|style="text-align: right;"| 5 150 092
|style="text-align: right;"| [[Pesu mexicanu]]
|style="text-align: right;"| 19 600
|-
| align="center" | {{Bandera|PER}}
| align="center" | [[Ficheru:Escudo nacional del Perú.svg|30px]]
|style="text-align: right;"| [[República de Perú]]
|style="text-align: right;"| Fundador
|style="text-align: right;"| 32 764 248
|style="text-align: right;"| 1 287 613
|style="text-align: right;"| 2 191 670
|style="text-align: right;"| [[Sol (moneda de Perú)|Sol]]
|style="text-align: right;"| 13 375
|-
|}
''<sup>(1)</sup> La superficie de [[Chile]] algama los 2.006.360 km² si incluyir al territoriu reclamáu de l'[[Territoriu Chilenu Antárticu|Antártica Chilena]] <br />''
''<sup>(2)</sup>Nun inclúi superficie reclamada<br />''
=== Procesu d'incorporación ===
* {{Bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica|República de Costa Rica]]<ref name="Cuenta con cinco">{{Cita web |url=http://alianzapacifico.net/alianza-del-pacifico-cuenta-con-cinco-nuevos-paises-observadores/ |títulu=Páxina en web.archive.org |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140223134158/http://alianzapacifico.net/alianza-del-pacifico-cuenta-con-cinco-nuevos-paises-observadores/ |fechaarchivu=23 de febreru de 2014 |idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Panamá}} [[Panamá|República de Panamá]]
=== Países observadores ===
[[Ficheru:Alianza del Pacífico 2016.png|miniaturadeimagen|600x600px|{{legend|#000a9f|Miembros de l'Alianza del Pacíficu.}}{{legend|skyblue|Observadores.}}{{legend|#27c600|En procesu d'Incorporación}}]]
* {{Bandera|Arxentina }}
[[Arxentina|República Arxentina]]<ref>{{Cita web |url=http://www.infobae.com/politica/2016/06/08/xiru-en-la-politica-esterior-argentina-incorporar a-la-alianza-del-pacifico/ |títulu=Giro na política esterior: Arxentina incorporar a l'Alianza del Pacíficu |fechaaccesu=9 de xunu de 2016 |idioma=es |sitiuweb=Infobae }}</ref>
* {{Bandera|Alemaña}} [[Alemaña|República Federal d'Alemaña]]<ref>{{Cita web |url=http://www.cancilleria.gov.co/newsroom/news/cancilleres-colombia-y-alemania-se-reunieron-hamburgo |títulu=Los cancilleres de Colombia y Alemania se reunieron en Hamburgo}}</ref>
* {{Bandera|Australia}} [[Australia|Mancomunidá d'Australia]]<ref name="España suscribe">{{Cita web |url=http://noticias.lainformacion.com/politica/aliances/espana-suscribe-la so-incorporacion-a-la-alianza-del-pacifico-con fines comerciales_icv7X9LubnEgHjT65QCit/ |títulu=España suscribe'l so incorporacion a l'Alianza del Pacíficu con fines comerciales |idioma=es }}</ref>
* {{Bandera|Canadá}} [[Canadá]]
* {{Bandera|China}} [[República Popular China]]<ref name="Cola aceptación">{{Cita web |url=http://alianzapacifico.net/con-la-aceptacion-de-turquia-corea-del%20sur%20china-y-estados-unidos-la-alianza-del-pacifico-suma-20-paises-observadores/ |títulu=http://alianzapacifico.net/con-la-aceptacion-de-turquia-corea-del sur china-y-estados-unidos-la-alianza-del-pacifico-suma-20-paises-observadores/ |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130723005552/http://alianzapacifico.net/con-la-aceptacion-de-turquia-corea-del |fechaarchivu=2013-07-23 |idioma=es }}</ref>
* {{Bandera|Corea del Sur}} [[Corea del Sur|República de Corea]]<ref name="Cola aceptación" />
* {{Bandera|Ecuador}} [[Ecuador|República del Ecuador]]<ref name="Observadores" />
* {{Bandera|Exiptu}} [[República Árabe d'Exiptu]]<ref name="suma 7"/>
* {{Bandera|El Salvador}} [[El Salvador|República d'El Salvador]]<ref name="Observadores" />
* {{Bandera|Eslovaquia}} [[Eslovaquia|República Eslovaca]]<ref name="suma 7" />
* {{Bandera|España}} [[España|Reinu d'España]]<ref name="España suscribe" />
* {{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos|Estaos Xuníos d'América]]<ref name="Cola aceptación" />
* {{Bandera|Finlandia}} [[Finlandia|República de Finlandia]]<ref name="Cuenta con cinco"/>
* {{Bandera|Francia}} [[Francia|República Francesa]]<ref name="Observadores">{{Cita web |url= http://www.elnuevoherald.com/2013/05/23/1482629/alianza-del-pacifico-podria-sumar.html |editor=elnuevoherald
|títulu=Alianza del Pacifico podría sumar|añu=2013|formatu=html|idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Guatemala}} [[Guatemala|República de Guatemala]]<ref>{{Cita web |url= http://www.eltiempo.com/mundo/latinoamerica/alianza-del-pacifico-fixa-fecha-p'alcuerdu arancelariu_12554704-4/ |títulu=Alianza del Pacíficu fixa fecha p'alcuerdu arancelariu|idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Hondures}} [[Hondures|República d'Hondures]]<ref name="Observadores" /><ref>{{Cita web |url= http://www.viicumbrealianzadelpacifico.com/noticias/vii-cume-de-la-alianza-del-pac%C3%ADfico-declaraci%C3%B3n-de-cali |títulu=VIIª cume de l'Alianza del Pacíficu declaración de Cali |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20130608032937/http://www.viicumbrealianzadelpacifico.com/noticias/vii-cume-de-la-alianza-del-pac%C3%ADfico-declaraci%C3%B3n-de-cali |fechaarchivu=8 de xunu de 2013 |idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|India}} [[India|República de la India]]<ref name="Cuenta con cinco"/>
* {{Bandera|Israel}} [[Israel|Estáu d'Israel]]<ref name="Cuenta con cinco"/>
* {{Bandera|Bélxica}} [[Bélxica|Reinu de Bélxica]]<ref name="wradio_1">{{Cita web |url= http://www.wradio.com.co/noticias/internacional/l'alianza-del-pacifico-entá-nun piensa-en-una converxencia-con-el-mercosur/20140531/nota/2251872.aspx |títulu= L'Alianza del Pacifico entá nun piensa nuna converxencia col Mercosur }}</ref>
* {{Bandera|Trinidá y Tobagu}} [[Trinidá y Tobagu|República de Trinidá y Tobagu]]<ref name="wradio_1"/>
* {{Bandera|Italia}} [[Italia|República Italiana]]<ref name="Va Tener cinco">{{Cita web |url= http://www.dinero.com/internacional/articulo/alianza-del-pacifico-tendra-cinco-observadores-mas/187536 |títulu= Alianza del Pacíficu va tener cinco observadores|idioma= es}}</ref>
* {{Bandera|Xapón}} [[Xapón]]<ref>{{Cita web |url=http://peru21.pe/economia/japon-espana-y-australia-soliciten-incorporase-alianza-pacifico-2104542/ |títulu=Xapón, España y Australia soliciten incorporase a l'Alianza del Pacíficu }}</ref>
* {{Bandera|Marruecos}} [[Marruecos|Reinu de Marruecos]]<ref name="Cuenta con cinco"/>
* {{Bandera|Noruega}} [[Reinu de Noruega]]<ref name="suma 7" />
* {{Bandera|Nueva Zelanda}} [[Nueva Zelanda]]<ref name="España suscribe" />
* {{Bandera|Países Baxos}} [[Países Baxos|Reinu de los Países Baxos]]<ref name="Va Tener cinco" />
* {{Bandera|Paraguái}} [[Paraguái|República de Paraguái]]<ref>{{Cita web |url= http://eleconomista.com.mx/economia-global/2013/02/23/alianza-pacifico-aprobara-ingresu-paraguay |títulu= Alianza del Pacíficu va aprobar ingresu de Paraguái }}</ref>
* {{Bandera|Portugal}} [[Portugal|República Portuguesa]]<ref>{{cita web|url= http://www.rcnradio.com/noticias/portugal-sera-observador-de-los-paises-de-la-alianza-del-pacifico-60861|títulu=Portugal va ser observador de los países de l'Alianza del Pacíficu - RCN La Radio - RCN Radio|date=23 d'ochobre de 2013|publisher=|archiveurl= https://web.archive.org/web/20131023054719/http://www.rcnradio.com/noticias/portugal-sera-observador-de-los-paises-de-la-alianza-del-pacifico-60861|archivedate=23 d'ochobre de 2013|idioma=es}}</ref><ref>{{cita web|url= http://www.larepublica.pe/19-04-2013/portugal-pide-al-peru-sofitar-la so-entrada-como-observador-la-alianza-pacifico|títulu=Portugal pide al Perú sofitar la so entrada como observador a l'Alianza Pacíficu |first= Redaición|last=LR|date=18 d'abril de 2013|publisher=LaRepublica.pe|idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Reinu Xuníu }} [[Reinu Xuníu|Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte]]<ref name="Va Tener cinco" />
* {{Bandera|República Checa}} [[República Checa]]<ref name="suma 7" />
* {{Bandera|República Dominicana}} [[República Dominicana]]<ref name="Observadores" />
* {{Bandera|Rumanía}} [[Rumanía]]<ref name="suma 7" />
* {{Bandera|Singapur}} [[Singapur|República de Singapur]]<ref name="Cuenta con cinco"/>
* {{Bandera|Suiza }} [[Suiza|Confederación Suiza]]<ref name="Va Tener cinco" />
* {{Bandera|Turquía}} [[Turquía|República de Turquía]]<ref name="Cola aceptación" />
* {{Bandera|Uruguái}} [[Uruguái|República Oriental del Uruguái]]<ref>{{Cita web|url=http://peru21.pe/politica/alianza-pacifico-acepta-uruguay-como-observador-2039811|títulu=Alianza del Pacíficu acepta a Uruguái como observador|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120901065714/http://peru21.pe/politica/alianza-pacifico-acepta-uruguay-como-observador-2039811|fechaarchivu=2012-09-01}}</ref>
* {{Bandera|Ucraína}} [[Ucraína]]<ref name="suma 7" />
* {{Bandera|Indonesia}} [[Indonesia|República d'Indonesia]]<ref>{{Cita web|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/sumir-10-paises-como-observadores-a-la-alianza-del-pacifico.html|títulu=Sumir 10 países como observadores a l'Alianza del Pacíficu|idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Tailandia}} [[Tailandia|Reinu de Tailandia]]<ref>{{Cita web |url= https://www.elpais.com.uy/economia/noticias/alianza-pacifico-consolídase.html |títulu= Alianza del Pacíficu consolídase |idioma= es }}</ref>
* {{Bandera|Xeorxa}} [[Xeorxa]]<ref>{{Cita web|url=http://marcotradenews.com/noticias/cancilleria-colombia-colombia-anuncio-la-adhesion-de-10-nuevos-paises-observadores-a-la-alianza-del-pacifico-38591|títulu=Cancilleria de Colombia anunció l'adhesión de 10 nuevos países observadores a l'Alianza del Pacíficu|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181025071501/http://marcotradenews.com/noticias/cancilleria-colombia-colombia-anuncio-la-adhesion-de-10-nuevos-paises-observadores-a-la-alianza-del-pacifico-38591|fechaarchivu=2018-10-25}}</ref>
* {{Bandera|Austria}} [[Austria|República d'Austria]]<ref>{{Cita web |url= http://www.infobae.com/2015/07/03/1739509-chile-colombia-mexico-y-peru-rellanzaron-la-alianza-del-pacifico-el so-decima-cumbre |títulu= Chile, Colombia, Méxicu y Perú rellanzaron l'Alianza del Pacíficu nel so décimu cume }}</ref>
* {{Bandera|Haití}} [[Haití|República d'Haití]]<ref>{{Cita web |url=http://www.la-razon.com/mundo/Alianza-Pacifico-abre-nuevos-paises_0_2301369872.html |títulu=Alianza del Pacíficu abre nuevos países|idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Suecia}} [[Suecia|Reinu de Suecia]]<ref>{{Cita web |url= https://www.elpais.com.co/elpais/economia/noticias/alianza-pacifico-buscara-potenciar-pymes-ente-paises-miembro |títulu=Alianza del Pacíficu va buscar potenciar pymes ente países miembro|idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Dinamarca}} [[Dinamarca|Reinu de Dinamarca]]<ref>{{Cita web |url= http://www.dinero.com/economia/articulo/alianza-del-pacifico-consolida-abre-puertes-10-paises-el cume-del grupu formáu-mexico-colombia-chile/210693 |títulu= Alianza del Pacifico consolídase y abre puertes a 10 países al Cume del grupu formáu per Méxicu, Colombia, Chile }}</ref>
* {{Bandera|Hungría}} [[Hungría|República d'Hungría]]<ref>{{Cita web|url=http://www.lanacion.com.py/2015/07/04/alianza-del-pacifico-potenciara-a-les pymes-y-almite-nuevos-observadores/|títulu=Alianza del Pacíficu va potenciar a les pymes y almite nuevos observadores/|idioma=es}}</ref>
* {{Bandera|Grecia}} [[Grecia|República Helénica]]<ref>{{Cita web |url= http://www.andina.com.pe/agencia/noticia-demanda-adhesion-paises-observadores-amuesa-exito-alianza-del-pacifico-bachelet-563741.aspx |2= títulu demándase adhesión de países observadores y amuesa ésitu de l'Alianza del Pacifico |idioma= es }}</ref>
* {{Bandera|Polonia}} [[Polonia|República de Polonia]]<ref>{{Cita web |url= http://actualidad.rt.com/actualidad/179295-alianza-pacifico-libre-comercio-chile-mexico-colombia-peru|títulu= Alianza del Pacifico con llibre comerciu con Chile, Méxicu, Colombia, Perú|idioma=es}}</ref>
[[Ficheru:Aguas territoriales Alianza Pacífico.svg|thumb|400px|[[Zona Económica Esclusiva|Zones Económiques Esclusives]] de los estaos miembros de l'Alianza del Pacíficu. Considerándoles, la superficie total de l'Alianza del Pacíficu algama los 13 729 753 km².]]
==== Otros países ====
[[Xapón]] y [[Guatemala]] incorporáronse como países observadores nel cume de l'Alianza del Pacíficu que se realizó en Santiago de Chile en xineru de 2012 por cuenta de la primer xunta de la CELAC. Tamién amosaron interés n'incorporase como observadores tanto [[Brasil]] como [[Portugal]]. Naciones como [[Alemaña]], [[Australia]], [[China]], [[Estaos Xuníos]], [[Indonesia]] ya [[Italia]], según la [[Xunión Europea]], tamién manifestaron el so interés na Alianza. La canciller colombiana informó que China, [[Corea del Sur]], Estaos Xuníos y [[Turquía]] solicitaron la so membresía como miembros observadores, siendo aceptaos na xunta de ministros celebrada na población de [[Villa de Leyva]] (Colombia).<ref>{{Cita web |url=http://www.elfinanciero.com.mx/component/content/article/44-economia/9822-interes-de-china-pola alianza-del-pacifico.html |títulu=Interés de China pola Alianza del Pacifico |idioma=es }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.eltiempo.com/politica/alianza-paciifico-en-cali_12901833-4html |títulu= Alianza del Pacíficu en Cali| idioma=es}}</ref><ref name="Cola aceptación" />
Dos países europeos solicitaron el so membresía como observadores: el [[Reinu Xuníu]] solicitar el 2 de xunetu y Alemaña, el 29 d'agostu; dambes solicitúes fueron aceptaes.<ref>{{Cita web |url= http://alianzapacifico.net// |títulu=Portal de l'Alianza del Pacíficu|idioma= es|fecha=febreru de 2018}}</ref> Tamién fueron almitíes Italia, los [[Países Baxos]] y [[Suiza]].<ref>{{Cita web |url= http://alianzapacifico.net/ingresen-cinco-nuevos-estaos-observadores-a-alianza-del-pacifico/ |títulu=Ingresen cinco nuevos Estaos observadores a l'Alianza del Pacifico |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20131115094119/http://alianzapacifico.net/ingresen-cinco-nuevos-estaos-observadores-a-alianza-del-pacifico/ |fechaarchivu=15 de payares de 2013 |idioma=es}}</ref>
=== En procesu d'incorporación ===
==== Costa Rica ====
En febreru del 2010 so l'alministración de [[Laura Chinchilla]] Costa Rica suscribió los protocolos pa empecipiar el procesu d'ingresu como miembru plenu del bloque nel cume del mesmu en [[Cartagena de Indias]],<ref>{{cita noticia |títulu=Costa Rica firma la fueya de ruta pa la so adhesión a l'Alianza del Pacíficu |url=http://www.nacion.com/economia/politica-economica/Costa-Rica-adhesion-Alianza-Pacifico_0_1395860563.html |fechaaccesu=9 de setiembre de 2016|axencia=La Nación |fecha=10 de febreru de 2014|idioma=es}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu=Costa Rica ye aceptáu pola Alianza del Pacíficu |url=http://www.nacion.com/nacional/politica/Costa-Rica-aceptáu-Alianza-Pacifico_0_1343465680.html |fechaaccesu=9 de setiembre de 2016 |axencia=La Nación |fecha=24 de mayu de 2013 |idioma=es }}</ref> siendo miembru observador dende'l 2012.<ref>{{cita noticia|títulu=Costa Rica empecipia consulta sobre temes comerciales con Alianza del Pacíficu|url=http://www.prensalibre.com/economia/Costa_Rica-Alianza_del_Pacifico-Comerciu-Informe_0_1246675490.html|fechaaccesu=9 de setiembre de 2016|axencia=Prensa Libre|idioma=es}}</ref>
==== Panamá ====
Puesto qu'unu de los requisitos pa formar parte de l'alianza ye tener alcuerdos comerciales con tolos sos miembros, Panamá xestiona por separáu, tantu con Méxicu como con Colombia, trataos de llibre comerciu. El 1 de mayu de 2012 entró a valir un conveniu robláu con Perú, ente que con Chile yá tien alcuerdos. Panamá y Méxicu suspendieron les negociaciones que calteníen sobre un tratáu de llibre comerciu en 2003, cuando llevaben un 80% de meyora.<ref>{{Cita web |url=http://www.elfinanciero.com.mx/index.php?option=com_k2&view=item&id=18002&Itemid=26 |títulu= Panamá entamó nos últimos años una apertura comercial con trataos comerciales con Centroamérica, Singapur, Perú, Chile, Canadá y EU.| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120715031806/http://www.elfinanciero.com.mx/index.php?option=com_k2&view=item&id=18002&Itemid=26 |fechaarchivu=15 de xunetu de 2012|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.elporvenir.com.mx/notes.asp?nota_id=581582 |títulu=Xestiona Panamá TLC con Colombia y Méxicu pa ingresar a Alianza |fechaarchivu=3 d'avientu de 2013 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20131203035424/http://www.elporvenir.com.mx/notes.asp?nota_id=581582 |fecha=3 de mayu de 2012|idioma=es}}</ref> Panamá envaloraba poder xunise a finales de 2013, una vegada sían axustaos los aspeutos comerciales restantes con Méxicu, según otros de tipu aduaneru con Colombia.<ref>{{Cita web|url=http://www.andina.com.pe/Espanol/Noticia.aspx?id=2jZOfd6hTvs=|títulu=Panamá espera incorporase a fines de 2013 a l'Alianza del Pacíficu|fecha=15 d'abril de 2013|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140817112719/http://www.andina.com.pe/Espanol/Noticia.aspx?id=2jZOfd6hTvs=|fechaarchivu=2014-08-17}}</ref> Magar lo anterior, no que va del 2018 nun llogra xunise a l'alianza comercial.
=== Acercamientu ensin empecipiar procesu de incorporación ===
==== Canadá ====
En xunu de 2012 [[Canadá]] dio indicaciones de tar interesada na alianza yá que yá cunta con trataos de llibre comerciu con tolos países miembros, al igual que con Costa Rica.<ref>{{Cita web |url= https://canadians.org/node/8638 |títulu= NEWS: Canada eyes joining the 'Alianza del Pacifico' trade bloc|idioma= en|fecha= 29 d'agostu de 2012|idioma=es}}</ref> Canadá empezó participando como convidáu especial nos cumes presidenciales de l'Alianza del Pacíficu<ref>{{Cita web |url= http://www.canadainternational.gc.ca/chile-chili/highlights-faits/2012/pacific_alliance_summit-spa.aspx?lang=spa&view=d |títulu=Pacific alliance summit|idioma=en}}</ref> ya incorporóse como observador en setiembre de 2012.<ref>{{Cita web|url=http://www.andina.com.pe/Espanol/Noticia.aspx?id=RtUHRVKLJLM=|títulu=Canciller destaca incorporación de Canadá como observador n'Alianza del Pacíficu|idioma=es|fecha=7 de setiembre de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140817123634/http://www.andina.com.pe/Espanol/Noticia.aspx?id=RtUHRVKLJLM=|fechaarchivu=2014-08-17}}</ref> En febreru de 2013, el canciller de Canadá, John Baird visitó [[Perú]] y esploró col presidente Humala sobre los pasos a siguir por que'l so país seya miembru plenu de l'Alianza del Pacíficu.<ref>{{Cita web |url=http://www.rpp.com.pe/2013-02-18-canciller-de-canada-visito-peru-pa-acelerar-ingresu-a-alianza-del-pacifico-noticia_568473.html |títulu=Canciller de Canadá visitó Perú p'acelerar ingresu a l'Alianza del Pacifico|idioma=es}}</ref>
==== Arxentina ====
Tres l'ascensu del Presidente [[Mauricio Macri]], en 2015, [[Arxentina]] entamó un xiru enorme na so política esterior, averándose a los países miembros de la '''Alianza del Pacíficu''', y alloñar del [[Mercosur]], y principalmente de [[Venezuela]]. En mayu del 2016, el país entro como observador del bloque, y nel Cume del mesmu añu en [[Chile]], el gobiernu arxentín amosó'l so interés n'ingresar al bloque económicu, y promover un tratáu de Llibre Comerciu ente Arxentina y los países miembros.<ref>{{cita web| url= https://www.infobae.com/politica/2016/06/08/xiru-en-la-politica-esterior-argentina-incorporar a-la-alianza-del-pacifico/| títulu= Giro na política esterior: Arxentina incorporar a l'Alianza del Pacíficu| fecha= 8 de xunu de 2016| idioma= es}}</ref>
==== Uruguái ====
Na xunta efectuada en Méxicu n'agostu de 2012 aceptóse la incorporación d'Uruguái como país observador, yá que fixera'l pidíu d'ingresu nesa calidá, en xunetu del mesmu añu.<ref>{{Cita web |url= http://peru21.pe/politica/alianza-pacifico-acepta-uruguay-como-observador-2039811 |títulu= L'Alianza del Pacifico acepta a Uruguái como observador |idioma= es |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120901065714/http://peru21.pe/politica/alianza-pacifico-acepta-uruguay-como-observador-2039811 |fechaarchivu= 2012-09-01 }}</ref>
== Llista de presidentes ''pro tempore'' ==
{{AP|Presidentes pro témpore de l'Alianza del Pacíficu}}
El primer presidente ''[[pro tempore]]'' foi'l [[presidente de Chile]] [[Sebastián Piñera]],<ref>{{Cita web |url=http://www.elmorrocotudo.cl/node/39686 |títulu= Chile asume presidencia d'Alianza pal Pacíficu| fecha=7 de marzu de 2012|idioma= es}}</ref> quien asumió'l 5 de marzu de 2012. Dende'l 30 de xunu de 2017, Juan Manuel Santos ostenta'l cargu.<ref name="noticies.terra_1"/>
{| {{tablaguapa}}
!Númberu
!Presidente
!Semeya
!País
!Ocupación
!Principiu periodu
!Fin periodu
|-
|1
|[[Sebastián Piñera]]
|[[Ficheru:Fotografía oficial del Presidente Sebastián Piñera - 2.jpg|80px]]
|{{CHL}}
|[[Empresariu]]
|5 de marzu de 2012
|22 de mayu de 2013
|-
|2
|[[Juan Manuel Santos]]
|[[Ficheru:Juan Manue Santos and Lula.jpg|80px]]
|{{COL}}
|[[Economista]]
|22 de mayu de 2013
|20 de xunu de 2014
|-
|3
|[[Enrique Peña Nieto]]
|[[Ficheru:Presidente Enrique Peña Nieto. Fotografía oficial.jpg|80px]]
|{{MEX}}
||[[Abogáu]]
|20 de xunu de 2014
|3 de xunetu de 2015
|-
|4
|[[Ollanta Humala Tasso]]
|[[Ficheru:Ollanta Humala (Brasilia, March 2006).jpeg|80px]]
|{{PER}}
||[[Políticu]]
|3 de xunetu de 2015
|1 de xunetu de 2016
|-
|5
|[[Michelle Bachelet]]
|[[Ficheru:Portrait Michelle Bachelet.jpg|80px]]
|{{CHL}}
|[[Pediatra]]
|1 de xunetu de 2016
|30 de xunu de 2017
|-
|6
|[[Juan Manuel Santos]]
|[[Ficheru:Juan Manue Santos and Lula.jpg|80px]]
|{{COL}}
|[[Economista]]
|30 de xunu de 2017
|Anguaño nel cargu.
|}
== Comisión Interparlamentaria ==
La Comisión Interparlamentaria d'Alianza del Pacíficu ye un órganu conformáu por representantes de los parllamentos de los cuatro miembros plenos del bloque comercial; [[Congresu Nacional de Chile]], [[Congresu de Colombia]], [[Congresu de la República de Perú]] y [[Congresu de la Unión|Congresu de la Unión Mexicana]], mesma que busca conformar un [[Parllamentu de l'Alianza del Pacíficu]] qu'opere como órganu rexonal según da-y siguimientu a los alcuerdos y axenda de l'Alianza nel senu de los parllamentos de cada país miembru.<ref>{{cita noticia |títulu=Alianza del Pacíficu cerca de constituyir el so popio Parllamentu |url= http://larepublica.pe/06-05-2013/alianza-del-pacifico-cerca-de-constituyir-el so-popio-parllamentu |fechaaccesu=9 de setiembre de 2016|axencia=La República (Perú) |fecha=6 de mayu de 2013|idioma=es}}</ref><ref>{{cita noticia |títulu=Edifiquen un Parllamentu d'Alianza del Pacíficu |url=http://www.dinero.com/economia/articulo/edifiquen-parlamento-alianza-del-pacifico/175160 |fechaaccesu=9 de setiembre de 2016 |axencia=Dineru |fecha=2013 }}</ref> La primer xunta del grupu interparlamentario realizar en 2013 en Bogotá, Colombia.<ref>{{cita noticia|títulu=Líderes de l'Alianza del Pacíficu crean Parllamentu|url=http://www.estrategiaynegocios.net/lasclavesdeldia/463254-330/lideres-de-la-alianza-del-pacifico-crean-parllamentu|fechaaccesu=9 de setiembre de 2016|axencia=Y&N|fecha=2013|idioma=es}}</ref>
Participantes: senadora [[Rocío Pineda]] y los representantes [[Blanca Alcalá]], [[Angélica Araujo]], [[Mario Delgado]], [[Héctor Larios]], [[Jorge Arechuga]] de Méxicu. Senadores [[Víctor Pérez Varela|Víctor Pérez]] y [[Pedro Araya Guerrero|Pedro Araya]], y los diputaos, [[Iván Flores García|Iván Flores]], [[Nicolás Monckeberg]], [[Jorge Ulloa]] y [[Fidel Espinoza]] de Chile. Senador [[Jimmy Chamorro]] de Colombia.<ref>{{cita noticia|títulu=Comisión de parllamentarios d'Alianza del Pacíficu alcuerda impulsar Axenda 2030|url=http://www.andina.com.pe/agencia/noticia-comision-parllamentarios-alianza-del-pacifico-alcuerda-impulsar-axenda-2030-580329.aspx|fechaaccesu=9 de setiembre de 2016|axencia=Andina|idioma=es}}</ref>
== Estadístiques ==
{| class="wikitable sortable" style="font-size:95%; white-space:nowrap" width="100%"
|- bgcolor=#ececec
! style="line-height:100%" | País
! style="line-height:100%" | Superficie<br />(km²)<ref>{{Cita web |fecha= febreru de 2018 |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html |títulu= CIA. The World FactBook |idioma= en |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20140209041128/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2147rank.html |fechaarchivu= 2014-02-09 }}</ref>
! style="line-height:100%" | Población<br />2018<ref>{{Cita web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2119rank.html|títulu=Library Publications the world factbook rankorder|fecha=febreru de 2018|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927165947/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2119rank.html|fechaarchivu=2011-09-27}}</ref><ref>{{Cita web |url= http://www.inei.gob.pe/web/NotaPrensa/Attach/14584.pdf |títulu=Cada añu la población peruana aumenta en 335 mil habitantes |fechaaccesu=27 d'agostu de 2012 |fecha=10 de xunetu de 2012 |formatu=pdf |editorial=INEI |allugamientu=Lima |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20120906234245/http://www.inei.gob.pe/web/NotaPrensa/Attach/14584.pdf |fechaarchivu = 6 de setiembre de 2012 |idioma=es}}</ref>
! style="line-height:100%" | PIB (PPA) 2016<br />(dólar intl.)<br />(millardos)<ref name="imf_1">{{Cita web |url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2014/02/weodata/weorept.aspx?pr.x=72&pr.y=12&sy=2014&ey=2015&sort=country&ds=.&br=1&c=273%2C228%2C233%2C293%2C238&s=NGDPD%2CNGDPDPC%2CPPPGDP%2CPPPPC&grp=0&a= |títulu=World Economic Outlook Database October 2014 |fechaaccesu=21 d'avientu de 2014|idioma=es}}</ref>
! style="line-height:100%" | PIB (PPA) 2016<br />per cápita<br />(dólar intl.)<ref name="imf_1"/>
! style="line-height:100%" | PIB (Nominal)<br />2016 (USD)<br />(millardos)<ref name="imf_1"/>
! style="line-height:100%" | PIB (Nominal)<br />per cápita<br />2015 (USD)<ref name="imf_1"/>
! style="line-height:100%" | IDH<br />2016<ref name="UNDP">{{Cita web |url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2014/02/weodata/weorept.aspx?pr.x=45&pr.y=19&sy=2015&ey=2016&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&c=213%2C263%2C268%2C273%2C218%2C278%2C223%2C283%2C228%2C288%2C233%2C293%2C238%2C243%2C248%2C253%2C298%2C258%2C299&s=PPPGDP%2CPPPPC&grp=0&a= |títulu=Informe sobre Desenvuelvo Humanu 2013 – Anexu estadísticu del desarrollu humanu |editorial=Informes sobre Desarrollu Humanu [[Programa de les Naciones Xuníes pal Desarrollu]] |páxines=144-147 |fechaaccesu=19 de marzu de 2013|idioma=es}}</ref>
! style="line-height:100%" | Esportaciones<br />2016 (USD)<br />(millones)<ref>{{Cita web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2078rank.html|títulu=Rankorder CIA, EXPORT|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190427111612/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2078rank.html|fechaarchivu=2019-04-27}}</ref>
! style="line-height:100%" | Importaciones<br />2016 (USD)<br />(millones)<ref>{{Cita web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2087rank.html|títulu=Rankorder CIA, IMPORT|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081004070323/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook//rankorder/2087rank.html|fechaarchivu=2008-10-04}}</ref>
! style="line-height:100%" | IED<br />2015 (USD)<br />(millones)<ref>{{Cita web|url= http://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/40213/7/S1600664_ye.pdf| títulu= Cepal Publicaciones Inversion Estranxera Direuta|idioma=es}}</ref>
|-
| {{CHL}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc|'''{{formatnum:756102}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc|'''{{formatnum:17574003
}}
| style="text-align:right" |{{formatnum:457.534}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:25415.799}}'''
| style="text-align:right" | {{formatnum:247.095}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:14911.337}}'''
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:0.847}}'''
| style="text-align:right" | {{formatnum:56320}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:56860}}
| style="text-align:right" |{{formatnum:20457}}
|-
| {{COL}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:1138910}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:52115651}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:720.318}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:14911.486}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:282.517}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:8394.130}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc| '''{{formatnum:0.727}}'''
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc| '''{{formatnum:32700}}'''
| style="text-align:right" | {{formatnum:44890}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:12108}}
|-
| {{MEX}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:1964375}}'''
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:130005834}}'''
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:2.559.680}}'''
| style="text-align:right" | {{formatnum:19590.048}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:1.345.860}}'''
| style="text-align:right" | {{formatnum:10836.688}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:0.762}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:373700}}'''
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc|'''{{formatnum:387000}}'''
| style="text-align:right" bgcolor=#ccffcc| '''{{formatnum:30285}}'''
|-
| {{PER}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:1285716}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:35764248}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc | '''{{formatnum:433.414}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc | '''{{formatnum:13374.917}}'''
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc | '''{{formatnum:192.746}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc| '''{{formatnum:6625.038}}'''
| style="text-align:right" | {{formatnum:0.740}}
| style="text-align:right" | {{formatnum:36840}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc |'''{{formatnum:35110}}
| style="text-align:right" bgcolor=#ffffcc |'''{{formatnum:6861}}
|- class="sortbottom" style="background:#F2F2F2"
| '''Total'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:5144603}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:238086805}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:3977946}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:16506,419}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:2155918}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:10021.362}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:0.749}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:499560}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:523860}}'''
| style="text-align:right" | '''{{formatnum:69711}}'''
|}
== Crítiques ==
Marcu Aurelio García, asesor p'asuntos internacionales del gobiernu de Brasil, declaró a l'Alianza como "irrelevante".<ref>{{Cita web |títulu=Aliança do Pacífico não tem relevância econômica, diz Marcu Aurélio Garcia |url=http://operamundi.uol.com.br/conteudo/noticias/30051/alianca+do+pacifico+nao+tem+relevancia+economica+diz+marco+aurelio+garcia.shtml |fechaaccesu=2 de setiembre de 2013 |fecha=16 de xunetu de 2013 |idioma=pt |apellíu=Sion |nome=Vitor |editorial=Operamundi |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180216085323/http://operamundi.uol.com.br/conteudo/noticias/30051/alianca+do+pacifico+nao+tem+relevancia+economica+diz+marco+aurelio+garcia.shtml |fechaarchivu=2018-02-16 }}</ref> L'ex-presidente de Brasil, [[Luiz Inácio Lula da Silva]], declaró que l'Alianza taba tratando de traer de vuelta el [[Consensu de Washington]] n'América del Sur.<ref>{{Cita web |títulu=História provou que democracia é melhor fonte pa esquerda chegar ao poder, diz Lula |url=http://operamundi.uol.com.br/conteudo/noticias/30390/hestoria+provou+que+democracia+y+melhor+fonte+pa+esquerda+chegar+ao+poder+diz+lula.shtml |fechaaccesu=2 de setiembre de 2013 |fecha=2 d'agostu de 2013 |idioma=pt |apellíu=Sion |nome=Vitor |editorial=Operamundi }}</ref> Na última xunta del Foru de São Paulo, l'Alianza foi definida como "un enfoque intervencionista, comenenciosu y anti-izquierdista p'atacar la soberanía de les naciones d'América del Sur".<ref>{{Cita web |editor=AFP |títulu=Fórum de São Paulo defende integração y critica a Aliança do Pacífico |url=http://br.noticias.yahoo.com/f%C3%B3rum-s%C3%A3o-paulo-defende-integra%C3%A7%C3%A3o-critica-alíen%C3%A7a-pac%C3%ADfico-203058893.html |fechaaccesu=2 de setiembre de 2013 |fecha=4 d'agostu de 2013 |idioma=pt |apellíu=Ramos |nome=Natalia |editorial=Yahoo Noticia Brasil|idioma=pt}}</ref>
El direutor del Centru d'Estudios Llatinoamericanos na [[Universidá d'Oxford]], Diego Sánchez-Ancochea, tamién s'esplayó non en tan bonos términos a l'Alianza afirmando "Dau lo poco ambiciosu de l'Alianza del Pacíficu creo que'l so mayor ésitu ye en términos de ''branding''" y que "con llendes de visión va ser difícil desenvolver los mercaos internos o avanzar seriamente na integración económica de los países" pa terminar comparándola desfavorablemente con otros esfuercios como'l [[Mercáu Común Centroamericanu]] que "llograron más en materia d'integración".<ref>{{Cita web |títulu=L'Alianza del Pacíficu |url= http://www.bbc.com/mundo/noticias-36709925 |fechaaccesu=2 de setiembre de 2013 |fecha=5 de xunetu de 2016 |editorial=BBC|idioma=es}}</ref>
== Ver tamién ==
{|
|- valign=top
* [[Área de Llibre Comerciu de les Amériques]].
* [[Asociación Llatinoamericana d'Integración]].
* [[Comunidá Andina]].
* [[Comunidá del Caribe]].
* [[Tratáu de Llibre Comerciu d'América del Norte]].
* [[Mercosur]].
* [[Llei de Preferencies Arancelaries Andines y Erradicación de la Droga]].
* [[Unión de Naciones Suramericanes]].
* [[Alianza Bolivariana pa los Pueblos de La nuesa América - Tratáu de Comerciu de los Pueblos]].
* [[Alcuerdu Transpacífico de Cooperación Económica]].
* [[Foru de Cooperación Económica Asia-Pacíficu]].
* [[Rellaciones económiques ente Méxicu y Brasil]].
|}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [https://alianzapacifico.net/#empecipio Páxina oficial de l'Alianza del Pacíficu]
* {{Commonscat|Pacific Alliance}}
{{Tradubot|Alianza del Pacífico}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Alianza del Pacíficu| ]]
[[Categoría:Organizaciones fundaes en 2012]]
mchl8xw4ez3tnxx36nyn8hdpvdkdpkx
Alba Caride
0
130841
4497927
4462863
2026-05-31T20:15:51Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497927
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alba Caride Costas''' {{nym}} ye una ex ximnasta rítmica [[España|española.]] Campeona d'España individual en categoría d'honor en 1997, participó nos Xuegos Olímpicos d'Atlanta 1996, onde algamó'l puestu 19ᵘ.
== Biografía deportiva ==
=== Entamos ===
Residente dende la so infancia en [[Valladolid]], #empecipiar na ximnasia rítmica con 6 años d'edá, ingresando nel Club Vallisoletano.<ref>{{cita web|url=http://paulafb.tripod.com/ALBAC.HTM|editor=paulafb.tripod.com|títulu=Alba's Career|idioma=inglés|fechaaccesu=14 d'agostu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171107030659/http://paulafb.tripod.com/ALBAC.HTM|fechaarchivu=2017-11-07}}(inglés). Consultáu'l 14 d'agostu de 2014.</ref> Dos de les sos entrenadores fueron les ex-ximnastes nacionales Sonia Conde y Silvia Yustos. En 1994 foi elergida por Cathy Xaudaró y Consuelo Burgos pa formar parte del equipu nacional integrando'l conxuntu júnior, col que compitió en mayu d'esi añu nel Campeonatu d'Europa de Tesalónica, quedando en 5ª posición.<ref name="Tesalonica">{{cita web |url=http://www.rsg.net/cgi-bin/show?events/1994/em_thessaloniki_94_j.html#final|editor=rsg.net|títulu=10. European Championships in Thessalonika, Greece (26.-29. May 1994)|idioma=inglés|fechaaccesu=20 de marzu de 2011}}(inglés). Consultáu'l 20 de marzu de 2011.</ref>
=== Etapa na seleición nacional ===
[[Ficheru:Alba_Caride.PNG|miniaturadeimagen|250x250px|Alba nos Xuegos Olímpicos d'Atlanta 1996.]]
Esi mesmu añu 1994, la seleccionadora Emilia Boneva #convocar pa formar parte de la seleición nacional de ximnasia rítmica d'España en categoría sénior a partir del 23 d'ochobre, pasando a ser ximnasta individual. L'equipu concentrábase permanentemente nun xalé en Canillejas ([[Madrid]]), entrenando una media de 8 hores diaries nel Ximnasiu Moscardó. Ellí foi dirixida pola entrenadora d'individuales Mar Lozano. Dende entós representó a España en diverses competiciones internacionales destacaes, ente elles dellos Campeonatos Mundiales y Campeonatos Europeos.
En 1995, nel so primer Mundial, el Campeonatu del Mundu de Viena, quedó en puestu 20ᵘ na xeneral individual, amás de llograr xunto con [[Almudena Cid]] el 5ᵘ puestu por equipos, lo qu'dio a España dos places individuales pa los Xuegos Olímpicos d'Atlanta 1996.
En 1996 llogró nel Campeonatu del Mundu de Budapest la so meyor posición individual nun Mundial, al acabar 6ª na final de cinta. Esi mesmu añu participó nes sos primeres y úniques Olimpiaes, los Xuegos Olímpicos d'Atlanta, nos que representó a la ximnasia rítmica española xunto col conxuntu nacional y la tamién individual [[Almudena Cid|Almudena]] Cid. Caride llegó al 11ᵘ puestu mientres los preliminares, lo que-y dexó clasificar #se pa les semifinales, nes qu'ocupó finalmente la posición 19ª.
En 1997 empezó a ser entrenada na seleición por Ana Bautista, quien permanecería con ella tol ciclu olímpicu. Esi mesmu añu llogró proclamase, por primer y única vegada na so carrera, campeona d'España en categoría d'honor, siendo amás esi añu'l Campeonatu d'España en Valladolid. Na mesma competición consiguió tamién l'oru n'aru, maces y cinta, y el bronce en cuerda.<ref>{{cita web |url=https://elpais.com/diario/1997/06/30/deportes/867621620_850215.html|fecha=30 de xunu de 1997|editor=elpais.com|títulu=Caride, campeona de España de rítmica|fechaaccesu=14 d'agostu de 2014}}</ref> Esi mesmu añu ocupó la 13ª plaza na xeneral del Campeonatu Européu de Patras, y nel Campeonatu Mundial de Berlín foi 7ª por equipos y 17ª na calificación del concursu xeneral individual, anque nun pudo apostar la final por una mancadura.
=== Retirada de la ximnasia ===
En xunetu de 2000, n'apostando'l Campeonatu Européu en Zaragoza y el Campeonatu d'España Individual en Córdoba, abandonó finalmente la seleición nacional, tornando a Valladolid pa recuperase d'una mancadura que llevaba tiempu abasnando.<ref>{{cita web|url=http://paulafb.tripod.com/ALBAN.HTM|editor=paulafb.tripod.com|títulu=Alba's News|idioma=inglés|fechaaccesu=14 d'agostu de 2014}}(inglés). Consultáu'l 14 d'agostu de 2014.</ref> Tres la so retirada foi entrenadora de ximnasia rítmica, llegando a entrenar nel Club Ximnasia Rítmica Pincias de Valladolid. El 23 de xunetu de 2016 foi una de les figures destacaes de la ximnasia rítmica española convidaes a la Gala 20ᵘ Aniversariu de la Medaya d'Oru n'Atlanta '96, celebrada en [[Badajoz|Badayoz.]]<ref>{{cita web |url=http://www.hoy.es/badajoz/201607/24/ahora-treintaneras-20160724001023-v.html|fecha=24 de xunetu de 2016|editor=hoy.es|títulu=Ahora son treintañeras de oro|fechaaccesu=24 de xunetu de 2016}}</ref> Na actualidá, Alba sigue viviendo en Valladolid.
== Na cultura popular ==
Ente otres apaiciones na cultura popular, Alba sirvió de base pal personaxe de Laura, qu'apaez na serie de cuentos infantiles ''Olympia'' (2014), escritos por [[Almudena Cid]] ya ilustraos por Montse Martín. Coles mesmes, el rellatu de la vida de les ximnastes na concentración nacional mientres los primeros años n'activu d'Alba ta presente na autobiografía novelada ''Lágrimas por una medalla'' (2008), escrita por [[Tania Lamarca]] y Cristina Gallo.
== Equipamientos ==
{| width="50%" class="" align="center" style="margin-bottom: 10px;"
|+'''Maillots y ropa d'entrenamientu'''
| width="50%" valign="top" |
{| width="80%" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" cellspacing="0" cellpadding="2" border="1" align="center"
! width="35%" |Periodu
! width="65%" |Provisor
|-
| align="center" |[[1995]] - [[2000]]
| align="center" | <br />
<br />
[[Archivu:Flag_of_Germany.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>[[Arena (marca)|Arena]]</small>
|-
| align="center" |[[1996]] (XX.OO)
| align="center" | [[Ficheru:Logo_John_Smith.png|75x75px]]<br />
<br />
[[Archivu:Flag_of_Spain.svg|vínculu=|borde|20x20px]] <small>John Smith</small>
|}
|}
== Música de los exercicios ==
{| class="wikitable plainrowheaders" cellpadding="0" style="margin-bottom: 10px;"
! scope="col" | Añu
! scope="col" | Aparatos
! scope="col" | Música
|-
| 1995 - 1996
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ribbon.svg|20x20px]] Cinta
| «Roxy Loses» y «Main Theme» de la banda sonora de ''Basic Instinct'', compuesta por [[Jerry Goldsmith]].
|-
| 1995
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] Pelota
| ''Serenade'' de [[Franz Schubert]].
|-
| 1995
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_clubs.svg|20x20px]] Maces
| «La moza ye-ye», interpretada por #Concha Velasco y compuesta por Augusto Algueró.
|-
| 1996
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_clubs.svg|20x20px]] Maces
| «Armour Piercing Bullets» de la banda sonora de ''Lethal Weapon 3'', compuesta por Michael Kamen.
|-
| 1997
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ribbon.svg|20x20px]] Cinta
| Banda sonora de ''Speed'', compuesta por Mark Mancina.
|-
| 1997
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_hoop.svg|20x20px]] Aru
| «Burning Secret» de Hans Zimmer.
|-
| 1997
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_rope.svg|20x20px]] Cuerda
| «Querencia».
|-
| 1998 - 2000
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ribbon.svg|20x20px]] Cinta
| «La flor de la mañana» de Presuntos implicaos.
|-
| 1999
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_rope.svg|20x20px]] Cuerda
| Tocata y fuga en re menor, BWV 565, compuesta por [[Johann Sebastian Bach]].
|-
| 1999 - 2000
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_ball.svg|20x20px]] Pelota
| «Poème» de Secret Garden.
|-
| 1999
| Exerciciu d'exhibición (Manes llibres) al pie d'[[Almudena Cid]], Esther Domínguez y Adassa Ramos
| Tema flamenca «Si te vas».
|-
| 2000
| [[Ficheru:Rhythmic_gymnastics_rope.svg|20x20px]] Cuerda
| «Scena Pojavljivanja Majke» de [[Goran Bregović]] y «The Gate» de Budi Siebert.<ref name="Música">{{cita web|url=http://rgforum.no/music/results.php?search=caride|editor=rgforum.no|títulu=Música usada por Alba Caride en los ejercicios de gimnasia rítmica|idioma=inglés|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2017}}(inglés). Consultáu'l 28 d'ochobre de 2017.</ref>
|}
== Palmarés deportivu ==
=== A nivel de club ===
{| width="100%" class="" style="margin-bottom: 10px;"
| width="50%" valign="top" |
''' 1993 '''
* Campeonatu d'España Individual «B» en [[València]]
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en concursu xeneral (categoría júnior)
''' 1994 '''
* Campeonatu d'España Individual «A» en [[Valladolid]]
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en concursu xeneral (categoría júnior)
''' 1995 '''
* Campeonatu d'España Individual n'Alicante
: 4ᵘ puestu en concursu xeneral (categoría d'honor)
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cuerda
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en pelota
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en maces
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cinta
''' 1996 '''
* Campeonatu d'España Individual en [[Tenerife]]
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en concursu xeneral (categoría d'honor)
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cuerda
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en pelota
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en maces
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cinta
''' 1997 '''
* Copa d'España en [[Palencia]]
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en concursu xeneral
* Campeonatu d'España Individual en [[Valladolid]]
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru en concursu xeneral (categoría d'honor)
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en cuerda
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru n'aru
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru en maces
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru en cinta
| width="50%" valign="top" |
''' 1998 '''
* Campeonatu d'España Individual en [[Reus]]
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en concursu xeneral (categoría d'honor)
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cuerda
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata n'aru
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en maces
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cinta
''' 1999 '''
* Campeonatu d'España Individual en [[Leganés]]
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en concursu xeneral (categoría d'honor)
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en cuerda
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce n'aru
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en pelota
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en cinta
''' 2000 '''
* Campeonatu d'España Individual en [[Córdoba]]
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en concursu xeneral (categoría d'honor)
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en cuerda
: 4ᵘ puestu n'aru
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en pelota
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en cinta
|}
=== Seleición española ===
{| width="100%" class="" style="margin-bottom: 10px;"
| width="50%" valign="top" |
==== Conxuntu júnior ====
''' 1994 '''
* Campeonatu d'Europa de Tesalónica
: 5ᵘ puestu en final (5 pelotes)
==== Individual sénior ====
''' 1995 '''
* Alfred Vogel Cup
: 12ᵘ puestu en concursu xeneral
* Campeonatu del Mundu de Viena
: 5ᵘ puestu por equipos
: 20ᵘ puestu en concursu xeneral
''' 1996 '''
* Kalamata Cup
: 13ᵘ puestu en concursu xeneral
* Tornéu Internacional de Spoleto
: 7ᵘ puestu en concursu xeneral
* Happy Rhythmic Days
: 4ᵘ puestu en concursu xeneral
: 7ᵘ en cuerda
: 7ᵘ en pelota
: 6ᵘ en maces
: 4ᵘ en cinta
* Hungarian Cup
: 6ᵘ puestu en concursu xeneral
* Julieta Shishmanova Cup
: 4ᵘ puestu en concursu xeneral
* Tornéu Internacional de Corbeil
: 6ᵘ puestu por equipos
: 17ᵘ puestu en concursu xeneral
* Campeonatu d'Europa de Asker/Oslo
: 5ᵘ puestu por equipos
: 15ᵘ puestu en concursu xeneral
* Campeonatu del Mundu de Budapest
: 6ᵘ puestu en cinta
* Xuegos Olímpicos d'Atlanta 1996
: 11ᵘ puestu en preliminares
: 19ᵘ puestu en semifinal
* Epson Cup
: 10ᵘ puestu en concursu xeneral
''' 1997 '''
* European Gymnastics Masters (Euromasters)
: 6ᵘ puestu en concursu xeneral
* Tornéu Internacional de Corbeil
: 4ᵘ puestu por equipos
: 15ᵘ puestu en concursu xeneral
* Campeonatu d'Europa de Patras
: 13ᵘ puestu en concursu xeneral
* Campeonatu del Mundu de Berlín
: 7ᵘ puestu por equipos
: 17ᵘ puestu en concursu xeneral (calificación)*
| width="50%" valign="top" |
[[Ficheru:Conjunto_español_1996_Atlanta_01b.jpg|miniaturadeimagen|200x200px|Caride (derecha) nos Xuegos Olímpicos d'Atlanta (1996).]]
[[Ficheru:Alba_Caride_1998_Oporto.png|miniaturadeimagen|275x275px|Alba Caride nel Européu de Porto (1998).]]
''' 1998 '''
* Tornéu Internacional de Portimão
: 5ᵘ puestu en concursu xeneral
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata n'aru
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en maces
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cinta
* Julieta Shishmanova Cup
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cinta
* Campeonatu d'Europa de Porto
: 5ᵘ puestu por equipos
* Tornéu Abiertu «Mariña Daurada» de Reus
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en concursu xeneral
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en cuerda
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce n'aru
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en maces
: [[Ficheru:Bronze_medal_with_cup.svg|15x15px]] Bronce en cinta
''' 1999 '''
* Tornéu Internacional de Portimão
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru por equipos
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru en concursu xeneral
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru en cuerda
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata n'aru
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en pelota
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cinta
* Tornéu Internacional de Prato
: 4ᵘ puestu en concursu xeneral
* Campeonatu del Mundu d'Osaka
: 5ᵘ puestu por equipos
: 26ᵘ puestu en concursu xeneral
''' 2000 '''
* Tornéu Internacional de Madeira
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en concursu xeneral
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata en cuerda
: [[Ficheru:Silver_medal_with_cup.svg|15x15px]] Plata n'aru
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru en pelota
: [[Ficheru:Gold_medal_with_cup.svg|15x15px]] Oru en cinta
* Grand Prix de Thiais
: 21ᵘ puestu en concursu xeneral
* Grand Prix de Karlsruhe
: 15ᵘ puestu en concursu xeneral
* Tornéu Internacional de Prato
: 10ᵘ puestu en concursu xeneral
: 8ᵘ puestu en cuerda
* Campeonatu d'Europa de Zaragoza
: 4ᵘ puestu por equipos
|}
Una mancadura -y impedió competir na final d'esti campeonatu
== Premios, reconocencies y distinciones ==
* Xuncu d'Oru al meyor deportista, dau pol Conceyu de [[Laguna de Duero]]<ref>{{cita web |url=http://www2.lagunadeduero.org/contenidos/content.asp?contentid=9094&nodeid=9604|fecha=2 d'avientu de 2011|editor=lagunadeduero.org|títulu=El Ayuntamiento de Laguna de Duero convoca la XXI edición del premiu “Junco de Oro”|fechaaccesu=4 d'agostu de 2015}}</ref>
* Homenaxada na XX Gala del Deporte de los Premios Xuncu d'Oru de [[Laguna de Duero]] (2011)<ref>{{cita web |url=http://www.elnortedecastilla.es/multimedia/fotos/ultimos/69690-gala-deporte-premios-junco-laguna-duero-%28valladolid%29-0.html|fecha=10 de xineru de 2011|editor=elnortedecastilla.es|títulu=Gala del deporte de los Premios Junco de Oro de Laguna de Duero (Valladolid)|fechaaccesu=4 d'agostu de 2015}}</ref>
== Filmografía ==
=== Programes de televisión ===
{| style="font-size: 90%; margin-bottom: 10px;" {{tablaguapa}} cellpadding="4" border="2"
! style="background:#B0C4DE;" colspan="4" | Programes de televisión
|-
! style="background: #CCCCCC;" | Añu
! style="background: #CCCCCC;" | Títulu
! style="background: #CCCCCC;" | Cadena
! style="background: #CCCCCC;" | Notes
|-
| [[1999]]
| ''Escuela del deporte''
| [[La 2]] de [[Televisión Española|TVE]]
| Apaición en reportaxe
|}
=== Publicidá ===
* Dos anuncios de Cola Cao (1996). Apaición xunto al restu del equipu en dos ''spots'' televisivos pa Cola Cao, entós patrocinador del Programa ADO.
* Anunciu de Campofrío (1996). Apaición xunto al restu de la seleición española n'anunciu de televisión de la empresa cárnica, entós patrocinador de la Federación.
== Ver tamién ==
* Seleición nacional de ximnasia rítmica d'España
== Referencies ==
{{llistaref}}
=== Bibliografía ===
* Fernández del Valle, Aurora (1995). Ximnasia rítmica deportiva: aspeutos y evolución. ESM. <small>[[ISBN]]</small> {{cita llibru |apellíu=Fernández del Valle|nome=Aurora|enllaceautor=|títulu=Gimnasia rítmica deportiva: aspectos y evolución|url=https://books.google.es/books?id=PS9HCSj6PkcC&pg=PA5&lpg=PA5&dq=gimnasia+ritmica+deportiva+aspectos+evolucion&source=bl&ots=37KEVnAjGS&sig=K205TmSMT24NYC6qv39eQCun5R0&hl=es&ei=CJHRS5-tA9qJOJ2euawO&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CBIQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false|fechaaccesu=|idioma=|otros=|edición= |añu=1995|editor=|editorial=ESM|ubicación=|isbn=978-84-85977-60-4|capítulu=|páxines=|cita=}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1980||Caride, Alba}}
[[Categoría:Persones de Vigo]]
[[Categoría:Ximnastes d'España]]
[[Categoría:Ximnastes de Galicia]]
[[Categoría:Deportistes de Galicia]]
[[Categoría:Deportistes nos Xuegos Olímpicos d'Atlanta 1996]]
ixmxhq9mc5uumlkkmxo6qep1dom97af
Rodrigo Rato
0
136534
4497888
4477226
2026-05-31T13:39:34Z
Limotecariu
735
4497888
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Rodrigo de Rato y Figaredo''' {{nym}}, conocíu como '''Rodrigo Rato''', ye un aristócrata y políticu español perteneciente al [[Partíu Popular]] (PP).
Llicenciáu en Derechu,<ref>{{cita web|autor=L'Economista|títulu=Perfil de Rodrigo Rato|url=http://www.eleconomista.es/todo-sobre/Politico-Rodrigo-Rato|fechaaccesu=27 d'ochobre de 2014|idioma=inglés}}</ref> foi [[vicepresidente del Gobiernu d'España]] y [[Ministros d'Economía y de Facienda d'España|ministru d'Economía]] mientres los gobiernos de [[José María Aznar]].
Ocupó'l cargu de direutor xerente del [[Fondu Monetariu Internacional]] hasta la so dimisión el [[19 de xunu]] de [[2007]], dirixó'l grupu financieru [[Bankia]] ente [[2010]] y [[2012]], y dende 2013 desempeñó'l cargu de conseyeru asesor pa Llatinoamérica y Europa de [[Telefónica]].<ref>[https://www.rtve.es/noticias/20130104/telefonica-ficha-rodrigo-rato-como-conseyeru-asesor-pa-latinoamerica-europa/595747.shtml «Telefónica ficha a Rodrigo Rato como conseyeru asesor pa Llatinoamérica y Europa.»] RTVE.</ref>
El 16 d'abril de 2015, foi deteníu y puestu en llibertá, tres delles hores de rexistru de la so casa pola [[Axencia Tributaria]] (AEAT), polos supuestos delitos de [[fraude]], [[alzamientu de bienes]] y [[blanquéu de capitales]].<ref>[https://www.rtve.es/noticias/20150416/rexistro-casa-rodrigo-rato/1131140.shtml «Rato, deteníu nel rexistru de la so vivienda en Madrid por supuestos delitos de fraude y blanquéu.»] [[RTVE]]. Consultáu'l 16 d'abril de 2015.</ref> El 23 de febreru de 2017 foi condergáu a cuatro años de cárcel, por un delitu siguíu d'[[apropiación indebida]] ente 2003 y 2012, nel [[Caja_Madrid#Caso_de_les Tarxetes_.22opaques.22|casu de les ''tarxetes black'']].<ref>Audiencia Nacional. Sala de lo Penal. Sentencia [http://www.cita.es/sentencia-tarxetes-black.pdf]. Consultáu'l 9 de mayu de 2018.</ref>
== Biografía ==
Ye bisnietu de [[Faustino Rodríguez-San Pedro|Faustino Rodríguez-San Pedro y Díaz-Argüelles]] ([[abogáu]], [[ministru]], [[diputáu]], [[senador]] y [[alcalde de Madrid]] mientres el reináu d'[[Alfonso XIII]]) y fíu del empresariu [[Ramón Rato|Ramón de Rato Rodríguez-San Pedro]] conde de Dusquene, que foi encarceláu en 1967 por safar dineru a Suiza al traviés del so Bancu Siero,<ref>L'únicu que dixo 'non' a la tarxeta black, Francisco Verdú. [https://www.elmundo.es/cronica/2015/03/01/54f19d74ca474116028b456y.html]. [[El Mundo (España)|El Mundo]], J. CASTRO VILLACAÑAS, 01/03/2015. Consultáu'l 9 de mayu de 2018.</ref> y Aurora Figaredo Sela. Dambes families [[Asturies|asturianes]] (los Rato y los Figaredo) son propietaries d'industries y tienen títulos nobiliarios.<ref>[http://www.lavozdeasturias.es/noticias/noticia.asp?pkid=199403 «Fina Aurora Figaredo, la madre de Rodrigo Rato, a los 90 años.»] {{Webarchive|url=https://archive.today/20120629013401/http://archivo.lavozdeasturias.es/html/199403.html |date=2012-06-29 }} ''La Voz de Asturias''.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20080120181651/http://tematico.asturias.es/cultura/ridea/fondosFigaredo.html Fondo Familia Figaredo (Real Institutu d'Estudios Asturianos).]</ref>
N'estudiando colos [[Xesuites]] de Chamartín y empezar la universidá nel [[ICADE]], llicencióse en [[Derechu]] pola [[Universidá Complutense de Madrid]] en [[1971]], llogró un máster n'Alministración d'Empreses pola [[Universidá de California en Berkeley|Universidá de Berkeley]] ([[California]]) trés años más tarde y, yá siendo ministru d'Economía d'España, doctorar en [[2003]] en [[Economía Política]] pola Facultá de Ciencies Económiques y Empresariales de la [[Universidá Complutense de Madrid]].
=== Entamos na so carrera política ===
Ingresó en política en [[1979]], figurando como candidatu por [[Cádiz]] del partíu [[Alianza Popular]], esto ye, l'antecesor del [[Partíu Popular]]. En formando parte del comité executivu del partíu dende [[1980]], llogró'l so primer escañu nel [[Congresu de los Diputaos]] en [[1982]]. Tenía 33 años. Siendo unu de los diputaos de AP más activos nel Congresu, sofitó'l nomamientu de [[José María Aznar]] como candidatu a presidente. Otros que tamién-y sofitaron fueron [[Federico Trillo]] o [[Juan José Lucas]]. Mientres los años d'oposición d'Aznar foi la so mano derecha y vocera nel Parllamentu.
=== Ministru d'Economía ===
Tres la victoria del PP por mayoría simple nes eleiciones xenerales de [[1996]], impulsó los pactos que dexaron gobernar al [[Partíu Popular|PP]]. Foi nomáu vicepresidente segundu del Gobiernu y ministru d'Economía y Facienda, cargu que caltuvo hasta'l [[17 d'abril]] del [[2004]]. Los principales finxos del so mandatu fueron:
* Llevó a cabu la [[privatización]] d'[[Argentaria]] y [[Tabacalera]].
* Foi impulsor y responsable del [[déficit de tarifa]], por aciu la [[Llei 54/1997]] del Sector Llétricu, sistema pol cual l'usuariu final nun pagaba tolos costos de la electricidá recibida, dexando una parte pa ser pagada nel futuru. Esto traxo una contención irreal nel preciu de la electricidá n'España, xenerando un furacu nes finances del estáu envaloráu en 2011 en 20 000 millones d'euros.<ref>[http://www.lavozdegalicia.es/dinero/2011/03/16/0003_201103G16P31991.htm «La trampa del déficit de tarifa.» 16/03/2011.] ''[[La Voz de Galicia]]''.</ref>
* Llevó a cabu rebaxes d'impuestos xeneralizaes, más concretamente'l [[IRPF]], en dos reformes llevaes a cabu en [[1999]]<ref>{{cita web
|url=https://elpais.com/diario/2000/11/26/economia/975193204_850215.html
|títulu Rebaxar del IRPF foi de 800.000 millones, percima de lo previsto· ELPAÍS.com <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
}}</ref> y en [[2003]],<ref>[https://elpais.com/elpais/2001/06/25/actualidad/993457020_850215.html «Aznar anuncia una nueva rebaxa del IRPF que se va aplicar a partir de 2003.»]</ref> respeutivamente.
* Foi Gobernador per España nes Xuntes de Gobernadores del FMI, del [[Bancu Mundial]], del [[Bancu Interamericano de Desenvolvimientu]], del [[Bancu Européu d'Inversiones]] y del [[Bancu Européu de Reconstrucción y Desenvolvimientu]].
* Asistió regularmente a les xuntes de ministros d'Economía y Facienda de la [[Xunión Europea]] y representó a ésta, como ministru d'Economía d'España, cuando ésta ocupaba la [[Presidencia de la Unión Europea]] na xunta del [[Grupu de los Siete]] (celebrada en [[Ottawa]] en 2002).
* Foi, coles mesmes, el ministru encargáu de les rellaciones comerciales internacionales del gobiernu español y representó al país nes xuntes ministeriales de la [[Organización Mundial del Comerciu]] (celebraes en [[Seattle]] en 1999, [[Doḥa]] en 2001 y en [[Cancún]] en 2003).
A finales de [[2003]], el so nome foi embaraxáu como posible socesor de [[José María Aznar]] al frente del [[PP]] y como candidatu a la presidencia del Gobiernu, pero finalmente Aznar nomó a [[Mariano Rajoy]] como socesor. Aun así, nel añu [[2012]], Aznar desveló nel so llibru ''Memories I'', que Rato yera la so primer opción p'asocede-y nel PP, y que'l fechu de decantase finalmente por Rajoy foi porque Rato refugó hasta en dos causes la ufierta por diversos motivos.<ref>[http://www.elconfidencial.com/espana/2012/11/17/aznar-eligio-a-rajoy-como-socesor-despues-de-que-rato-refugara-dos-veces-el puestu-109440/ «Aznar escoyó a Rajoy como socesor dempués de que Rato refugara 2 vegaes el puestu.»]</ref> Precisamente, Rato acompañó, xunto a otros ex ministros como Eduardo Zaplana, a Aznar na presentación del llibru de memories en payares de 2012.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Rajoy allega a la presentación del llibru onde Aznar esplica que Rato yera'l so favoritu|url=https://www.lainformacion.com/espana/rajoy-allega-a-la-presentacion-del llibru-onde-aznar-esplica-que-rato-yera-el so-favoritu_QFbZdYhC1AojdbjdWH6JR5/|fecha=15 de febreru de 2016|fechaaccesu=16 de febreru de 2018|periódicu=La Información|páxina=}}</ref> Tres la salida del gobiernu de Rajoy en setiembre de 2003 pa preparar les eleiciones, Rato foi designáu vicepresidente primeru del gobiernu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Aznar compensa col so axuste a Rato y Arenas|url=https://elpais.com/diario/2003/09/04/espana/1062626401_850215.html|fecha=4 de setiembre de 2003|fechaaccesu=16 de febreru de 2018|periódicu=EL PAÍS|páxina=}}</ref>
BBVA perdonó-y una delda de 312{{esd}}000 euros. Desconozse la contrapartida qu'apurrió Rato.<ref>[http://www.lasexta.com/noticias/economia/bbva-perdono-delda-312000-euro-rato-siendo-vicepresidente-economico_2015093000128.html BBVA perdonó una delda de 312.000 euros a Rato siendo vicepresidente económicu - laSexta]</ref>
=== Direutor xerente del Fondu Monetariu Internacional ===
[[Ficheru:Rodrigo Rato official portrait.jpg|thumb|left|170px|Semeya oficial de Rodrigo Rato mientres ocupaba la direición del FMI.]]
Nes eleiciones del [[14 de marzu]] de [[2004]], allegó como número dos nes llistes del [[Partíu Popular|PP]] de [[Madrid]] y resultó escoyíu diputáu, cargu al qu'arrenunció en pocu menos de tres meses al ser nomáu Direutor Xerente del [[Fondu Monetariu Internacional]] (FMI) el 5 de mayu de 2004. Dimitió'l 28 de xunu de 2007 alegando razones personales. La dimisión fíxose efectiva cuatro meses dempués na asamblea añal. Hasta entós, ocupó distintos conseyos.
Un informe internu del FMI de [[10 de xineru]] de [[2011]]<ref>[https://web.archive.org/web/20110210092105/https://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201102/09/economia/20110209elpepueco_2_Pes_PDF.pdf Hemeroteca de ''El País''.] IMF Performance in the Run-Up to the Financial and Economic Crisis: IMF Surveillance in 2004–07, January 10, 2011 [[Fondu Monetariu Internacional|FMI]], consultáu'l 9/2/2011</ref> realiza una crítica a l'actuación del organismu ente [[2004]] y [[2007]], periodu nel qu'hubo trés direutores xerentes y ente los cualos inclúyese Rodrigo Rato. L'informe señala que se vivió nuna burbuya d'optimismu mientres se xestaba la mayor [[Crisis financiera de 2008|crisis financiera]] dende la [[Gran Depresión]] ([[1929]]). La conclusión foi que los defectos internos torgaron prevenir la crisis. L'informe cita defectos organizativas, batalles internes, falta de comunicación, sesgos analíticos, presiones polítiques, autocensura, y falta de supervisión y control por parte de la direición del FMI. L'informe reconoz tamién que munchos d'esos problemes fueron heredaos por Rato y surdieron una década antes.<ref>[https://www.elpais.com/articulo/economia/FMI/fai/critica/demoledora/actuacion/etapa/Rato/elpepueco/20110209elpepueco_8/Tes «El FMI fai una crítica demoledora de la so actuación na etapa de Rato.» 9/2/2011.] ''[[El País]]''.</ref>
=== Presidente de Caja Madrid / Bankia y la so vinculación na empresa privada ===
El [[4 d'avientu]] de [[2007]] anuncióse la so incorporación a la división internacional de [[Lazard]], un bancu d'inversiones francoestauxunidense establecíu en [[Londres]] y con competencies n'[[Europa]] y [[Llatinoamérica]].<ref>[https://www.elpais.com/articulo/economia/Rato/ficha/bancu/inversion/Lazard/elpepueco/20071204elpepueco_7/Te «Rato ficha pol bancu d'inversión Lazard.»], ''[[El País]]', 4 d'avientu de 2007.</ref> A principios de [[2008]] incorporóse como Conseyeru Asesor Internacional del [[Banco Santander]].<ref>[https://www.elmundo.es/mundodinero/2008/01/11/economia/1200048680.html Rato incorporar al conseyu asesor internacional del Banco Santander]</ref>
Rato foi presidente de [[Caja Madrid]] (dende [[xineru]] de [[2010]]) y de [[Bankia]] (dende [[avientu]] del mesmu añu). El 7 de mayu de 2012 anunció la so dimisión.<ref>[http://www.europasur.es/article/economia/1252056/rodrigo/rato/dimite/como/presidente/bankia.html Rodrigo Rato dimite como presidente de Bankia], EuropaSur, 7 Mayu 2012</ref> Antes arrenunciara a los sos puestos como direutor xeneral ''sénior'' de banca d'inversión de Lazard, conseyeru esternu de [[Criteria]] (el ''[[holding]]'' d'empreses participaes por [[La Caixa]]) y nel Conseyu Asesor Internacional del [[Banco Santander]].<ref>[http://www.finanzas.com/noticias/economia/2010-01-24/239475_rodrigo-rato-desembarcara-presidencia-caxa.html «Rodrigo Rato va desembarcar na presidencia de Caja Madrid esta selmana.»]</ref>
Mientres la so xestión como presidente de Caja Madrid configuró Bankia como la fusión del negociu bancariu de siete caja d'aforros (Caja Madrid, Bancaja, La Caxa de Canaries, Caja Ávila, Caxa Segovia, Caixa Laietana y Caxa Rioja) no que se convirtió na mayor operación d'integración financiera d'España. En [[febreru]] de [[2011]] presentó oficialmente Bankia y cinco meses más tarde (el [[20 de xunetu]] de [[2011]]) sacar a bolsa na mayor [[Ufierta Pública de Suscripción]] (OPS) rexistrada esi añu en tol sistema financieru mundial. N'[[ochobre]] de [[2011]] Bankia entró a formar parte del índiz selectivu español Ibex 35, con una capitalización averada de 6500 millones d'euros; tamién formó parte del [[STOXX Europe 600]]. Bankia foi escluyida del selectivu español (el [[2 de xineru]] de [[2013]]) por causa del so procesu de reestructuración y foi finalmente sustituyida por Jazztel (el [[23 d'abril]] de [[2013]]). A fecha de ([[29 d'abril]] de [[2013]]) la so capitalización apenes supera los 225 millones d'euros, perdiendo asina la mayor parte del so valor inicial.
N'avientu de 2011, Rodrigo Rato presentó'l Plan Estratéxicu de la entidá hasta 2015, según el cual el Bancu asitiaríase como unos de los cuatro líderes financieros españoles. En 2011 Bankia anunció unos beneficios de 305 millones d'euros, nun añu marcáu pol so procesu de fusión, salida a Bolsa y la realización d'un axuste de capacidá internu que cerró 800 sucursales estableciendo en 3500 el númberu d'oficines de la so rede. Deloitte detectó nes cuentes de 2011 de Bankia un desfase patrimonial de 3500 millones y optó por nun roblar l'informe d'auditoría, un fechu que bastió l'arrenunciu de Rodrigo Rato como presidente executivu. La entidá dio en reformular les sos cuentes de 2011 pa introducir los saneamientos realizaos na cartera de creitos, nos activos axudicaos y la puesta a valor de mercáu de les participaes integraes, de tala forma que les cuentes refundiaron unes perdes de 2979 millones d'euros en 2011, lloñe de los 309 millones de beneficiu primeramente anunciaos.<ref>«Bankia reformula les sos cuentes y almite perdes de 2.979 millones en 2011.» [http://www.cincodias.com/articulo/mercaos/bankia-reformula-cuentes-almite-perdíes-2979-millones-2011/20120525cdscdsmer_19/]. Consultáu'l 9 de mayu de 2018</ref>
N'avientu de 2011, el Bancu d'España obligó a los directivos de Bankia a publicar los sos salarios, faciéndose públicu que Rodrigo Rato percibía una remuneración añal de 2,34 millones d'euros, una de les más altes ente les caxes españoles.<ref>''Rodrigo Rato percibe una remuneración añal de 2,34 millones al mandu de BFA-Bankia''[https://www.rtve.es/noticias/20111230/rodrigo-rato-percibe-remuneracion-añal-234-millones-frente-bfa-bankia/486099.shtml]. Consultáu'l 9 de mayu de 2018</ref> Cinco meses más tarde, Rodrigo Rato dimitió como presidente de Bankia en presentando un plan pa la entidá que foi refugáu poles autoridaes,<ref>[https://www.elmundo.es/elmundo/2012/07/26/economia/1343298937.html «Rato afirma que presentó a Guindales un plan 4 vegaes más baratu que l'actual.»]</ref> onde s'esponía que la entidá tendría que recibir unos 6000 millones d'euros de dineru público al traviés del [[Fondu de Reestructuración Ordenada Bancaria]] (FROB), en cuantes que'l Bancu Financieru y d'Aforros (BFA), matriz de Bankia, nun consiguiera amenorgar de forma significativa la esposición al sector inmobiliariu y promotor, que xubía a 37 517 millones d'euros.<ref>[http://www.europasur.es/article/economia/1252049/bankia/recibira/ente/y/millones/sofito/publico.html]</ref>
En siendo considerada pol FMI el principal riesgu pal sistema bancariu español, en mayu de 2012 Bankia pasó a ser controlada pol Estáu español tres tomar de control de BFA, la matriz de Bankia.<ref>[http://www.ft.com/cms/s/0/dfd702ee-9840-11y1-8617-00144feabdc0.html]</ref> La situación de Bankia foi consideráu un puntu d'inflexón na crisis financiera del país, asitiándolo a un pasu de la intervención.<ref>[http://www.elplural.com/2012/07/26/el-psoe-pregunta-a-rato-si-el so-plan-pa-salvar-a-bankia-yera-mas-baratu-que-l'aprobáu-pol gobiernu/]</ref> Tres el rescate d'esti bancu español, en xunu del mesmu añu la XE decidió rescatar a la banca española, apurriendo un máximu de de 100 000 millones d'euros. El FMI apuntó a Bankia como'l principal responsable del rescate.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20120610/54310262754/fmi-apunta-bankia-receptora-rescate.html]</ref>
Arriendes de la so xestión en Bankia ye nomáu pola revista económica Bloomberg quintu peor CEO de 2012, al ser investigáu por fraude, fixación de precios y malversación de fondos en rellación a la cayida y posterior rescate de Bankia. La revista cita que Bankia anunció beneficios de 309 millones d'euros en 2011, que tres l'abandonu de Rato resultaron ser 3000 millones d'euros de perdes.<ref>[http://www.businessweek.com/articles/2012-12-13/the-worst-ceos-of-2012 «The Worst CEOs of 2012.»] ''[[Businessweek]]''.</ref>
==== La investigación de Bankia ====
{{AP|Casu Bankia}}
En xunetu de 2012 ye citáu pa declarar como imputáu pola [[Audiencia Nacional]] pola xestión de [[Bankia]] xunto con tola cúpula directiva.<ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/1529679/0/audiencia-nacional/bankia-imputaos/rodrigo-rato/|autor=20minutos.es|títulu=L'Audiencia Nacional cita como imputaos a 33 exmiembros de Bankia, ente ellos a Rato}}</ref>
Hai tres querelles presentaes, la d'UPyD y [[15MpaRato]]<ref>[http://15mparato.wordpress.com/campana-llegal/]</ref><ref>[https://www.publico.es/439475/l'audiencia nacional-almite-la querella-del-15mparato]</ref> presentaes en xunetu de 2012 (almitíes a trámite) y la d'IX presentada n'abril de 2014<ref>[https://www.elmundo.es/economia/2014/04/14/534bbae4y2704y7d238b4571.html IX se querella contra Rato y otros 31 ex conseyeros de Bankia y BFA por estafa], ''[[El Mundo (España)|El Mundo]]''.</ref> y que nun s'aceptó en siendo calificadapor el xuez d'humillante "al pretender consiguir al traviés del exerciciu de l'acción popular esti tipu de ventayes", en referencia a la implicación de cargos d'Izquierda Xunida nel casu.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/economia/2014/09/21/541f14d5ca47410c538b4573.html|títulu=El xuez del 'casu Bankia' torga qu'IX politice la investigación|fechaaccesu=20 de marzu de 2016|sitiuweb=ELMUNDO}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.elboletin.com/economia/104913/xuez-andreu-quincemparato-iu-upyd-bankia.html|títulu=El xuez Andreu da la razón al ‘15MpaRato’ y critica a IX por querer politizar el casu Bankia’|fechaaccesu=20 de marzu de 2016|apellíu=S.L.|nome=ASESORES DE PUBLICACIONES|idioma=castellanu|sitiuweb=www.elboletin.com}}</ref>
Rodrigo Rato tuvo tamién implicáu nel escándalu de les tarxetes opaques de la mesma entidá. Ente'l 24-10-2010 y el 28-11-2011 Rato realizó 519 compres con cargu a la caxa, por un monto de 99 041 €. Ente los gastos figuren compres en tiendes de ropa, bébores alcohóliques, arumes, preseos musicales o restoranes de luxu. Amás de les compres, dende finales de febreru de 2012 al 7 de mayu d'esi mesmu añu en que dimitió, l'entós presidente de Bankia llegó a retirar en metálicu 16 000 euros, a un ritmu de 1500 € a la selmana. El sábadu 5 de mayu, el mesmu día que'l ministru d'Economía, Luis de Guindales, convocó-y al Ministeriu ante la delicada situación de la entidá y la necesidá d'un nuevu plan de saneamientu y recapitalización, Rato retiró los sos postreros 1000 euros y el día de la dimisión pasó un últimu cargu a la tarxeta B de 341,63 euros d'una cena.<ref name="elpais.com">[https://elpais.com/especiales/2014/tarxetes-opaques-caxa-madrid/apuntes/ratofigaredorodrigode/] ''[[El País]]''.</ref>
Según consta nel desglose de gastos, Rato cargó a la so tarxeta de creitu gasto nun solu día de 3547 euros en bébores alcohóliques, casi 1000 nuna zapatería, y realizó hasta 18 retiraes n'efectivu, 17 d'elles de 1000 euros en caxeros de la so entidá.<ref name="elpais.com"/>
El 27 de payares de 2014, el Partíu Popular comunicó la baxa de Rodrigo Rato lo mesmo que de "tolos sos militantes afeutaos" a la finalización d'una investigación interna pol casu de les tarxetes opaques de Caja Madrid xestionada pol Comité de Derechos y Garantíes.<ref>{{cita noticia|apellíos1=El Huffinton Post|títulu=El PP espulsa a Rodrigo Rato pol casu de les 'tarxetes black' de Caja Madrid|url=http://www.huffingtonpost.es/2014/10/27/pp-espulsa-ratu_n_6056814.html|fechaaccesu=9 de febreru de 2017|axencia=EFE|fecha=27 de payares de 2014}}</ref>
En payares de 2015, Antonio Serrano-Arnal, xuez d'instrucción del Xulgáu númberu 31 de Madrid, decidió imputar, pola so implicación nel casu Rato, a Miguel Ángel Furones, presidente de l'axencia de publicidá Publicis y Rafael Lorca, direutor executivu de la central de medios Zenith.<ref>{{Cita web|url=http://www.hispanidad.com/caso-rato-miguel-angel-furones-presidente-de-l'axencia-de-publicidá-publicis-imputáu.html|títulu=Imputación caso Rato|fechaaccesu=23 de payares de 2015}}</ref>
Otra investigación esamina les cuentes familiares de Rato, nel que ta imputáu na causa, con posibles delitos de blanquéu de capitales, confechu y malversación de caudales públicos.<ref>{{Cita noticia|títulu=El xuez vuelve citar a Rodrigo Rato'l 5 d'abril na investigación sobre l'orixe del so patrimoniu|url=https://www.eldiario.es/economia/vuelve-Rodrigo-Rato-investigacion-patrimoniu_0_745076293.html|fechaaccesu=1 de marzu de 2018|periódicu=eldiario.es|idioma=es}}</ref>
==== Fichaxe por Telefónica ====
La Comisión de Nomamientos, Retribuciones y Bon Gobiernu de [[Telefónica|Telefónica, S.A.]] aprobó'l 4 de xineru de 2013, la incorporación de Rodrigo Rato al Conseyu d'asesores de Telefónica Latam y [[Telefónica Europe]], qu'apiguren los negocios en Llatinoamérica y Europa.
=== Amnistía fiscal de 2012 y detención ===
El 17 de febreru de 2015 el direutor xeneral de l'[[Axencia Tributaria]] anunció la investigación de 705 contribuyentes que s'acoyeron a l'amnistía fiscal aprobada pol executivu de [[Mariano Rajoy]] nel añu 2012.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Sérvulo González|nome1=Jesús|títulu=Hacienda investiga a 705 acoyíos a l'amnistía fiscal por blanquéu|url=http://economia.elpais.com/economia/2015/02/17/actualidad/1424175506_415337.html|fechaaccesu=16 d'abril de 2015|periódicu=El País|fecha=17 de febreru de 2015}}</ref> Arriendes de dicha investigación, el 16 d'abril de 2015, la fiscalía anunció una investigación a Rodrigo Rato por supuestos delitos de fraude, alzamientu de bienes y blanquéu de capitales.<ref>{{cita noticia|apellíos1=Segovia|nome1=Carlos|títulu=Hacienda topó contradicciones na regularización de Rodrigo Rato|url=https://www.elmundo.es/espana/2015/04/16/552ef437y2704y972d8b457b.html|fechaaccesu=16 d'abril de 2015|editorial=El Mundo|fecha=16 d'abril de 2015}}</ref> El xulgáu númberu 35 de Madrid ordenó asina'l rexistru de la so vivienda nel barriu de Salamanca, en Madrid.
Tres hores más tarde del entamu del rexistru per parte del [[Serviciu de Vixilancia Aduanera]], Rodrigo Rato foi deteníu pola policía xudicial.<ref>{{cita noticia|autor1=Carlos Segovia|autor2=Fernando Lázaro|autor3=Rubén Ramírez|títulu=Rodrigo Rato, deteníu por fraude, blanquéu y alzamientu de bienes|url=https://www.elmundo.es/espana/2015/04/16/552fcbbb22601d7a098b456d.html|fechaaccesu=16 d'abril de 2015|periódicu=El Mundo|fecha=16 d'abril de 2015}}</ref> Darréu foi puestu en llibertá.
N'abril de 2016, arriendes de la publicación de los [[Panama Papers|papeles de Panamá]], conocióse qu'utilizó delles sociedaes en [[paraísu fiscal|paraísos fiscales]] pa despintar dineru al estáu español.<ref>[http://www.elconfidencial.com/economia/papeles-panama/2016-04-17/rato-uso-un-bufete-de-gibraltar-pa-cerrar-dos-offshore-en-les-que-despinto-3-6-millones_1181014/ Papeles de Panamá: Rato cerró dos offshore panamiegues en sacando los 3,6 millones que despintaben. Noticies de Papeles Panamá]</ref> Según investigación Rato, recurrió en 2013 al bufete panamiegu Mossack Fonseca, d'onde proceden los documentos denominaos como los papeles de Panamá’, pa liquidar los dos sociedaes opaques onde guardaba 3.672.410 euros. Rato pretendía, según la investigación, evitar con esta maniobra que les sos empreses ‘offshore’ fueren alcontraes, lo que nun torgar que'l Xulgáu númberu 31 de Plaza Castiella, instrúi'l procedimientu contra Rato por blanquéu de capitales, corrupción ente particulares.<ref>[https://www.lavanguardia.com/economia/20160417/401180954202/rodrigo-rato-recurrio-mossack-fonseca-cerrar-offshores-despintaben-3-6-millones.html]</ref><ref>{{cita noticia|autor1=Carlos Segovia|autor2=Fernando Lázaro|autor3=Rubén Ramírez|títulu=Rodrigo Rato, fraude, blanquéu y alzamientu de bienes|url=http://www.elconfidencial.com/economia/papeles-panama/2016-04-17/rato-uso-un-bufete-de-gibraltar-pa-cerrar-dos-offshore-en-les-que-despinto-3-6-millones_1181014/|fechaaccesu=16 d'abril de 2015|periódicu=El Mundo|fecha=16 d'abril de 2015}}</ref>
=== Collaboraciones en Grupu Intereconomía (dende 2017) ===
Dende 2017, Rodrigo Rato publica columnes d'opinión en ''La Gaceta'' nun espaciu tituláu "Cai 19" en que presenta la so visión lliberal de la economía y la sociedá.<ref>{{Cita web|url=https://gaceta.es/author/cai-19/|títulu=Artículo de Rodrigo Rato}}</ref> Nel ''Grupu Intereconomía'' tamién collaboró nel programa "El Gatu a l'agua", onde foi entrevistáu'l 9 de xineru de 2018.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Entrevista a Rodrigo Rato esta nueche a les 22:00 hores n'El Gatu A l'Agua|url=https://gaceta.es/espana/entrevista-rodrigo-rato-esta nueche-gatu-a l'agua-intereconomia-20180109-1804/|fecha=9 de xineru de 2018|fechaaccesu=16 de febreru de 2018|periódicu=La Gaceta|páxina=}}</ref>
== Cargos desempeñaos ==
* Diputáu pola provincia de Cádiz nel Congresu de los Diputaos. (1982-1989)
* Diputáu por Madrid nel Congresu de los Diputaos. (1989-2004)
* Voceru del Grupu Popular nel Congresu de los Diputaos. (1989-1996)
* Vicepresidente segundu del gobiernu d'España. (1996-2003)
* Ministru d'Economía y Facienda. (1996-2000)
* Ministru d'Economía. (2000-2004)
* Vicepresidente primeru del gobiernu d'España. (2003-2004)
* Direutor xerente del FMI. (2004-2007)
* Direutor de Caja Madrid. (Dende 2010)
* Direutor de Bankia. (2010-2012)
* Conseyeru asesor de Telefónica Latam y Telefónica Europe (2013-actualidá)
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{Socesión
| títulu = [[Ficheru:PP.svg|25px]]<br />[[Voceru (comunicación)|Vocera]] del [[Partíu Popular|Grupu Popular]] nel [[Congresu de los Diputaos]]
| periodu = [[1989]]-[[1996]]
| predecesor = [[Luis Ramallo]]
| socesor = [[Luis de Grandes]]
| títulu2 = [[Ficheru:Escudo de España (mazonado).svg|25px]]<br />[[Vicepresidente segundu del Gobiernu d'España]]
| periodu2 = [[1996]]-[[2003]]
| predecesor2 = ''Nengún''<br /><small>(Con anterioridá, [[Juan Antonio García Díez]])</small>
| socesor2 = [[Javier Arenas]]
| títulu3 = [[Ficheru:Escudo de España (mazonado).svg|25px]]<br />[[Ministeriu d'Economía y Facienda (1982-2000)|Ministru d'Economía y Facienda d'España]]
| periodu3 = [[1996]]-[[2000]]
| predecesor3 = [[Pedro Solbes]]
| socesor3 = ''Conversión n'[[Ministeriu d'Economía (2000-2004)|Economía]]''
| títulu4 = [[Ficheru:Escudo de España (mazonado).svg|25px]]<br />[[Ministeriu d'Economía (2000-2004)|Ministru d'Economía d'España]]
| periodu4 = [[2000]]-[[2004]]
| predecesor4 = ''Conversión d'[[Ministeriu d'Economía y Facienda (1982-2000)|Economía y Facienda]]''
| socesor4 = [[Pedro Solbes]]<br /><small>(Economía y Facienda)</small>
| títulu5 = [[Ficheru:Escudo de España (mazonado).svg|25px]]<br />[[Vicepresidente primeru del Gobiernu d'España]]
| periodu5 = [[2003]]-[[2004]]
| predecesor5 = [[Mariano Rajoy]]
| socesor5 = [[María Teresa Fernández de la Vega]]
| títulu6 = [[Direutor executivu|Direutor xerente]] del [[Fondu Monetariu Internacional|FMI]]
| periodu6 = [[2004]]-[[2007]]
| predecesor6 = [[Horst Köhler]]
| socesor6 = [[Dominique Strauss-Kahn]]
}}
== Enllaces esternos ==
{{wikiquote|Rodrigo Rato}}
{{commons|Rodrigo Rato}}
* [https://ratofigaredo.com/ Blogue de Rodrigo Rato]
* [https://ratofigaredo.com/perfil Perfil biográficu de Rodrigo Rato]
* [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/europa/espana/rodrigo_ratu_figaredo Biografía n'español per Fundación CIDOB]
{{NF|1949||Rato Figaredo, Rodrigo}}
{{Tradubot|Rodrigo Rato}}
[[Categoría:Corrupción na Comunidá de Madrid]]
[[Categoría:Defraudadores]]
[[Categoría:Diputaos y diputaes d'España]]
[[Categoría:Economistes d'España]]
[[Categoría:Executivos y executives d'España]]
[[Categoría:Persones de la Comunidá de Madrid]]
[[Categoría:Ministros y ministres d'Economía y Facienda d'España]]
[[Categoría:Ministros y ministres d'España]]
[[Categoría:Ministros y ministres d'España del Partíu Popular]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Popular]]
[[Categoría:Presidentes de Bankia]]
s8mhujl62z7pa1tzy48amhwyi9tcejw
Seleición masculina de fútbol de Costa Rica
0
137000
4497859
4497032
2026-05-31T13:14:33Z
Limotecariu
735
4497859
wikitext
text/x-wiki
{{otros usos|seleición femenina de fútbol de Costa Rica|la seleición femenina}}
{{Ficha de seleición de fútbol 2
| país = Costa Rica |
cod = CRC
| asociación = [[Federación Costarricana de Fútbol]]
| confederación = [[Concacaf]]
| Marca deportiva = {{USAb}} [[New Balance]]
| seudónimu = ''La Sele''<br />''La Tricolor''<br />''Los Ticos''<br/>
| país-dt = Costa Rica |
direutor téunicu = [[Óscar Ramírez]] (2015 - actualidá)
| capitán = [[Bryan Ruiz]]
| mayor goliador = [[Rolando Fonseca]]
| mayor goliador goles = 46
| más participaciones = [[Walter Centeno]]
| mayor partíos = 135
| Ránking FIFA = 25° mayu de 2018
| estadiu = [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]]
| PPI país2 = El Salvador
| PPI marcador = 7:0
| PPI llugar = [[Ciudá de Guatemala]]
| PPI fecha = {{fecha|14|9|1921}}
| PPI evento = Juego del Centenariu de la Independencia |
MRI país2 = Puertu Ricu |
MRI marcador = 12:0
| MRI llugar = [[Barranquilla]], [[Colombia]]
| MRI fecha = {{fecha|10|12|1946}}
| MRI eventu = [[V Xuegos Centroamericanos y del Caribe]]
| PRI país1 = Méxicu |
PRI marcador = 7:0
| PRI llugar = [[Distritu Federal de Méxicu|Distritu Federal]], [[Méxicu]]
| PRI fecha = {{fecha|17|8|1975}}
| participación mundial = 5
| primer mundial = [[Copa Mundial de Fútbol d'Italia 1990|1990]]
| meyor mundial = Cuartos de final, [[Copa Mundial de Fútbol Brasil 2014|2014]]
| copa rexonal = [[Copa América]]
| participación rexonal = 5
| primera rexonal = [[Copa América 1997|1997]]
| meyor rexonal = Cuartos de final<br>([[Copa América 2001|2001]] y [[Copa América 2004|2004]])
| copa rexonal2 = [[Copa d'Oru de la Concacaf|Copa Concacaf/Copa d'Oru]]
| primer rexonal2 = [[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]]
| meyor rexonal2 = [[Ficheru:CONCACAF - Gold Cup.svg|12px]] Campeón<br>([[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]], [[Campeonatu Concacaf de 1969|1969]] y [[Campeonatu Concacaf de 1989|1989]])
| participación rexonal2 = 19
| copa rexonal3 = [[Copa CCCF]]/[[Copa Centroamericana]]
| participación rexonal3= 23
| primer rexonal3 = [[Copa CCCF|1941]]
| meyor rexonal3 = [[Ficheru:Copa Centroamericana Trophy.png|12px]] Campeón<br>(1941, 1946, 1948, 1953, 1955, 1960, 1961, [[Copa Uncaf 1991|1991]], [[Copa Uncaf 1997|1997]], [[Copa Uncaf 1999|1999]], [[Copa Uncaf 2003|2003]], [[Copa Uncaf 2005|2005]], [[Copa Uncaf 2007|2007]], [[Copa Centroamericana 2013|2013]] y [[Copa Centroamericana 2014|2014]])
| olímpicu = [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos]]
| participación olímpicu = 3
| primer olímpicu = [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Moscú 1980|1980]]''
| meyor olímpicu = Cuartos de final, [[Tornéu masculín de fútbol nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|2004]]''
| color_izq1 = FF0000
| color_cuerpu1 = FFFFFF
| color_der1 = FF0000
| color_pantalón1 = 0000FF
| color_medies1 = FF0000
| trama_izq1 = _crc18h
| entama_cuerpu1 = _crc18h
| trama_der1 = _crc18h
| entama_pantalón1 = _crc17hw
| trama_medies1 = _crc18h
| color_izq2 = FFFFFF
| color_cuerpu2 = FFFFFF
| color_der2 = FFFFFF
| color_pantalón2 = FFFFFF
| color_medies2 = FFFFFF
| trama_izq2 = _crc18a |
trama_cuerpo2 = _crc18a |
trama_der2 = _crc18a |
trama_pantalón2 = _crc17aw
| trama_medies2 = _crc18a |Logo=content://media/external/file/203523}}
La '''Seleición de [[Fútbol]] de [[Costa Rica]]''' ye l'equipu representativu de dichu país nes competiciones oficiales. La so organización ta al cargu de la [[Federación Costarricana de Fútbol]], y compite na [[Concacaf]]. Ye la seleición más gallardoniada de [[Centroamérica]] por tener la mayor cantidá de títulos centroamericanos ganaos (ocho de la [[Copa Centroamericana|UNCAF]] y siete de la so precursora, la [[Copa CCCF]]).<ref name="fifa2">{{cita web |url=http://es.fifa.com/worldcup/preliminaries/nccamerica/standings/group=258370/analysis.html |títulu=Méxicu, favoritu d'un grupu complicáu |fechaaccesu=11 d'agostu de 2012 |obra=Páxina oficial de FIFA.com |cita=Costa Rica ganó seis veces la Copa Centroamericana (y siete la so precursora, la Copa CCCF), '''y ye por tanto la seleición más gallardoniada de Centroamérica'''. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120823202251/http://es.fifa.com/worldcup/preliminaries/nccamerica/standings/group=258370/analysis.html |fechaarchivu=2012-08-23 }}</ref>
Costa Rica participó en cuatro [[Copa Mundial de Fútbol|Copes del Mundu]]. Na [[Copa Mundial de Fútbol de 1990]], onde algamó la segunda ronda, sol mandu del seleccionador serbiu, [[Bora Milutinović]], y un destacable rendimientu na [[Copa Mundial de Fútbol de 2002]], onde tuvieron de competir nel grupu C, xunto al futuru campeón ({{sel|Brasil}}) y terceru ({{sel|Turquía}}) del tornéu. Na so tercer participación, n'[[Copa Mundial de Fútbol de 2006|Alemaña 2006]], ocupó'l llugar 31° ente 32 seleiciones, la peor posición desque asistió per primer vegada a un Mundial. Sicasí por cuenta del so cuartu Mundial en [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Brasil 2014]], ''los Ticos'' tuvieron el so meyor desempeñu, algamando los cuartos de final, siendo esaniciaos por {{sel|Países Baxos}} na [[Tiros dende'l puntu de penalti|tanda de penaltis]], retirándose del Mundial invictos.
La meyor posición de Costa Rica na [[Copa d'Oru de la Concacaf]] foi'l subcampeonatu nel tornéu de [[Copa d'Oru de la Concacaf 2002|2002]]. Pero primeramente yá s'había alzáu 3 vegaes col Campeonatu Concacaf de Naciones (antecesora de la Copa Oro) en [[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]], [[Campeonatu Concacaf de 1969|1969]] y [[Campeonatu Concacaf de 1989|1989]]. En [[Copa Centroamericana]] foi campeón 8 vegaes, subcampeón en 4 ocasiones y ocupó el cuartu llugar 2 vegaes, en 14 torneos apostaos hasta'l [[2017]]. El país foi convidáu a participar en cuatro certámenes de [[Copa América]], llegando a cuartos de final nes ediciones de [[Copa América 2001|2001]] y [[Copa América 2004|2004]].
Depués de la so participación na [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Copa Mundial Brasil 2014]], asitiar ente les 15 meyores seleiciones de fútbol del mundu, ocupando'l so meyor llugar hasta la fecha nel [[Ranking FIFA]] nel puestu 13°.
== Historia ==
=== De 1921 a 1990 ===
La historia de la seleición de fútbol costarricana empieza con ocasión de los "Xuegos del Centenariu de la [[Independencia de Centroamérica|Independencia]]" en [[Ciudá de Guatemala]] onde, el [[14 de setiembre]] de [[1921]], Costa Rica derrota a {{sel|El Salvador}} con un aplastante 7-0.<ref name="primer" >{{cita web |títulu=La primer aventura de la Tricolor|url=http://www.nacion.com/archivo/primer-aventura-Tricolor_0_1227677360.html|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|fecha=23 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008022835/http://www.nacion.com/archivo/primer-aventura-Tricolor_0_1227677360.html |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref> Cuatro díes dempués zurde a {{sel|Guatemala}} por 6-0.<ref name="primer" /> Na [[años 1930|década del '30]], Costa Rica algama trés subcampeonatos al filo nos [[Fútbol nos Xuegos Centroamericanos y del Caribe|Xuegos Centroamericanos y del Caribe]] de 1930, 1935 y 1938. Nos [[años 1940|años '40]], Costa Rica axudicóse 3 campeonatos de la estinguida [[Copa CCCF]] (precursora del [[Copa Oru de la Concacaf|Campeonatu Concacaf de Naciones]]) en 1941, 1946 y 1948. Bien recordada ye la seleición del país formada nos años 1950 y qu'adquirió el nomatu de ''"Los Chaparritos d'Oru"''.
Mientres los [[años 1950]] y los [[años 1960|'60]], Costa Rica yera la segunda seleición más fuerte na rexón detrás de {{sel|Méxicu}}, rematando en segundu llugar nes eliminatories de [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1958#Norteamérica, Centroamérica y el Caribe|1958]], [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1962#Norteamérica, Centroamérica y el Caribe|1962]] y [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1966|1966]]. Tamién llogró 4 campeonatos de la mentada [[Copa CCCF]] en 1953, 1955, 1960 y 1961 y sobremanera conquistó los [[Copa Oru de la Concacaf|Campeonatos de Concacaf]] de [[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]] y [[Campeonatu Concacaf de 1969|1969]]. Ente los xugadores más destacaos d'esos años atopen Rubén Jiménez, Errol Daniels, Leonel Hernández y Edgar Marín.
Sicasí nos [[años 1970]] y la primer metá de los [[años 1980|'80]], l'equipu ''tico'' pasó ensin pena nin gloria, ausente de les fases finales de les [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol eliminatoriu]] al [[Copa Mundial de Fútbol|Mundial]]. Solamente recuérdase la participación de la seleición de Costa Rica nos [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos de Los Angeles 1984|Xuegos Olímpicos de Los Angeles 1984]], onde'l so únicu trunfu foi 1-0 contra {{sel|Italia}} (gol d'[[Enrique Rivers]]), y una discreta participación nel [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17|Mundial infantil]] de [[Copa Mundial de Fútbol Sub-16 de 1985|China 1985]].
==== [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1990|Eliminatoria Italia 1990]] ====
Tres una gran campaña nel [[Campeonatu Concacaf de 1989]], Costa Rica llogra'l so primer boletu a una fase final d'una [[Copa Mundial de Fútbol|Copa del Mundu]], onde realiza un gran papel al clasificar a segunda ronda, en venciendo 1-0 a {{sel|Escocia}} (con gol de [[Juan Cayasso]])<ref>{{cita web |autor1=Redacción |títulu=Güei hai 25 años Costa Rica anotó'l so primer gol nun mundial |url=http://www.crhoy.com/archivo/hoy-hace-25-ano-costa-rica-anoto-el%20so-primer-gol-en-un-mundial/deportes/ |obra=CR Güei |fecha=11 de xunu de 2015 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008014152/http://www.crhoy.com/archivo/hoy-hace-25-ano-costa-rica-anoto-el |fechaarchivu=2017-10-08 }}</ref> y 2-1 a {{sel|Suecia}} (con goles del capitán Roger Flores y de [[Hernán Medford]]) na primer ronda.<ref>{{cita web |títulu=Fazaña tica ante Suecia, n'Italia 90, cumple 15 años|url=http://www.nacion.com/deportes/Hazana-Suecia-Italia-cumple-anos_0_764523644.html|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|fecha=20 de xunu de 2005 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008013857/http://www.nacion.com/deportes/Hazana-Suecia-Italia-cumple-anos_0_764523644.html |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref>
Xugó una ronda eliminatoria ante {{sel|Panamá}}, p'avanzar a la fase de grupos, nel primer xuegu nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto]] d'[[Alajuela]], Costa Rica sufrió ante los panamiegos y terminó sacando un empate a unu de llocal con gol de [[Claudio Jara]] por Costa Rica. Nel segundu xuegu nel estadiu Revolución (actual [[Estadiu Rommel Fernández|Rommel Fernández]]), un gol de Juan Cayasso y otru de Hernán Medford diéron-y el trunfu a Costa Rica 2 a 0 y avanzó a la pentagonal final.
Costa Rica empecipió la pentagonal final con una derrota nel estadiu Mateo Flores (actual [[Estadiu Doroteo Guamuch Flores|Doroteo Guamuch Flores]]) de la [[Ciudá de Guatemala]] por 1 a 0, depués venció a {{sel|Guatemala}} por 2 a 1 en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] con goles consiguíos por Roger Flores y [[Evaristo Coronado]], depués venció a los {{sel|Estaos Xuníos}} en San José por 1 a 0 con gol de Gilberto Rodden, depués vencióse a {{sel|Trinidá y Tobagu}} pol mesmu marcador en San José con gol de Juan Cayasso. Depués cayó con Estaos Xuníos 1 a 0 en [[Saint Louis (Missouri)]], empatar con Trinidá y Tobagu 1 a 1 nel estadiu Nacional (actual [[Estadiu Hasely Crawford|Hasely Crawford]]) de [[Puertu España]] con gol de Evaristo Coronado, golióse-y a {{sel|El Salvador}} nel [[Estadiu Cuscatlán]] de [[San Salvador (El Salvador)|San Salvador]] por 4 a 2, con goles de [[Carlos Mario Hidalgo]], Juan Cayasso y [[Leonidas Flores]] en dos causes. Finalmente nel últimu xuegu de la eliminatoria ganóse-y a El Salvador en San José por 1 a 0 con gol de Pastor Fernández.<ref>{{cita web |apellíos1=Zumbáu A.|nome1=Sandra|títulu=El gol inmortal de Pastor|url=http://wvw.nacion.com/ln_ee/2001/setiembre/05/deportes3.html|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|fecha=5 de setiembre de 2001 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/6o36G0XoT |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref>Costa Rica terminó primero na pentagonal xunto con Estaos Xuníos con 11 puntos en 8 xuegos.
==== [[Copa Mundial de Fútbol d'Italia 1990|Copa del Mundu Italia 1990]] ====
{{AP|Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 1990}}
La primer participación de Costa Rica nuna fase final de la Copa del Mundu llevar a cabu n'Italia nel añu de 1990. Depués de la clasificación y ante la mira del papel que diba desempeñar n'escoyíu nel so primer campeonatu mundial, la Federación Costarricana de Fútbol decidió prescindir de los servicios del entrenador [[Marvin Rodríguez]], que clasificara a la seleición al mundial, y contrató al [[Serbia|serbiu]] [[Bora Milutinović|Velibor ''Bora'' Milutinovic.]] Mientres el sortéu, Costa Rica quedó nel grupu C, xunto a {{sel|Brasil}}, {{sel|Escocia}} y {{sel|Suecia}}.
Nel partíu debú de Costa Rica nos mundiales y contra tolos pronósticos, la seleición nacional ganó 1-0 a Escocia nel [[Stadio Luigi Ferraris]] de [[Xénova]]. [[Juan Cayasso]] convertir nel primer anotador de Costa Rica nun mundial mayor en concretando un pase de "''taquín''" de [[Claudio Jara]] nel área escocesa, depués d'una xugada de [[Héctor Marchena]]. Nel segundu alcuentru nel [[Stadio delle Alpi]], [[Turín]], Costa Rica cayó pola mínima ante'l favoritu del grupu, Brasil. Nel tercer alcuentru, nuevamente en Xénova, Costa Rica volvió dar la sorpresa al vencer 2-1 a Suecia, con anotaciones del capitán [[Róger Flores]] y [[Hernán Medford]], llogrando d'esta manera cuatro puntos y clasificando a los octavos de final, onde quedaría esaniciada en [[Bari (ciudá)|Bari]], en cayendo 4-1 contra {{sel|Checoslovaquia}}, con anotación costarricana de [[Ronald González Brenes|Rónald González]]. El porteru costarricanu, [[Luis Gabelo Coneyu]], foi escoyíu meyor porteru del Mundial pola revista ''[[France Football]]'' na so edición Nᵘ2310 de fecha 17/07/1990.
Por 24 años, l'actuación de Costa Rica n'Italia 90 foi la meyor d'un escoyíu costarricanu nun mundial, hasta ser superada pola presentación del escoyíu que participó en [[Brasil 2014]].
=== De 1991 a 2002 ===
Al ganar la [[Copa UNCAF 1991|I edición]] de la [[Copa Centroamericana|Copa UNCAF]] en [[1991]], Costa Rica clasificó a la [[Copa d'Oru de la Concacaf 1991]] que se celebró n'[[Estaos Xuníos]]. Esta competición sustituyó al [[Copa d'Oru de la Concacaf|Campeonatu de la Concacaf]] que duró de [[1963]] a [[1989]]. Nesti tornéu, Costa Rica llogró superar la primer fase ya integrar les semifinales, cayendo ante {{sel|Hondures}} nesa instancia (0-2). Perdió darréu ante {{sel|Méxicu}} el partíu pol 3ᵉʳ. llugar (0-2). Na [[Copa d'Oru de la Concacaf 1993|Copa Oro 1993]], tamién cayó en semifinales ante {{sel|Estaos Xuníos}} (0-1, [[gol d'oru]] de [[Cle Kooiman]]) anque compartió'l 3ᵉʳ. llugar de la xusta con {{sel|Xamaica}}. Tres nun poder clasificase a la [[Copa Oru de la Concacaf 1996|Copa d'Oru 1996]], Costa Rica consiguió'l bicampeonatu na Copa UNCAF al ganar les ediciones de [[Copa UNCAF 1997|1997]] y [[Copa UNCAF 1999|1999]] lo que-y dexó aportar a les Copes Oro de [[Copa d'Oru de la Concacaf 1998|1998]] y [[Copa d'Oru de la Concacaf 2000|2000]] onde foi esaniciada en primer fase y cuartos de final, respeutivamente. Bien distintu sería l'escenariu na [[Copa d'Oru de la Concacaf 2002|Copa d'Oru 2002]], tornéu onde ''la Sele'' llegó a la final que perdió ante'l local Estaos Xuníos 0-2.
Na década del [[años 1990|'90]], Costa Rica apostó dos eliminatories. Na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1994|Clasificatoria camín d'EE.XX. 1994]] nun superó la segunda ronda al rematar en 3ᵉʳ. llugar detrás de {{sel|Méxicu}} y {{sel|Hondures}} ente que na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1998|eliminatoria de Francia 1998]], llogró integrar la hexagonal final anque s'asitió en 4ᵘ llugar, con 12 puntos, insuficientes p'aportar al Mundial.
==== [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2002|Eliminatoria Corea-Xapón 2002]] ====
Depués de los apulmonamientos nes eliminatories a [[Copa Mundial de Fútbol de 1994|EE.XX. 1994]] y [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|Francia 1998]], Costa Rica llogró la clasificación a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2002]] realizada conxuntamente en [[Corea del Sur]] y [[Xapón]] tres una brillosa campaña, onde remató de primeres, superando a los favoritos del área {{sel|Méxicu}} y {{sel|Estaos Xuníos}}. Mientres el Mundial tuvo una presentación interesante, al superar a la seleición de {{sel|China}} 2-0 con goles de [[Rónald Gómez]] y [[Mauricio Wright]] y empatar con {{sel|Turquía}} (tercer llugar nel campeonatu) 1-1, gol de [[Winston Parks]]. Perdió contra {{sel|Brasil}} (campeón del tornéu) 2-5 con goles de [[Paulo Wanchope]] y Rónald Gómez, siendo l'únicu equipu n'anota-y dos goles a Brasil nesi Mundial. Sicasí esa derrota apostró-y al 3ᵉʳ llugar del grupu, detrás de Turquía por diferencia de goles. El partíu contra Brasil, ye recordáu como unu de los partíos más emocionantes de la seleición costarricana.<ref>La Nación: [http://wvw.nacion.com/ln_ee/futbol/mundial/2002/bracos1.html «Adiós al Mundial: Costa Rica 2 - Brasil 5»]</ref>
Costa Rica empecipió esta eliminatoria con altibaxos, al mandu primeru del téunicu brasilanu Gilson Nunes Sequeira y depués col brasilanu nacionalizáu costarricanu [[Alexandre Guimaraes]]. Clasificada direutamente a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2002#Segunda fase|segunda fase]], empezó con una derrota inesperada de visita ante {{sel|Barbados}} por 1 a 2 con gol d'[[Alexander Madrigal]]. Depués desquitóse ganando a {{sel|Estaos Xuníos}} nel [[Estadiu Ricardo Saprissa]] por 2 a 1, con goles de [[Rolando Fonseca]] y [[Hernán Medford]]. Darréu venció a {{sel|Guatemala}} nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto]] d'[[Alajuela]] por 2 a 1, con dos goles de [[Paulo Wanchope]] y golió a Barbados nel Ricardo Saprissa por 3 a 0, con goles de [[Jafet Sotu]], Rolando Fonseca y Hernán Medford. Robló tables ante los Estaos Xuníos (0-0), depués perdió ante Guatemala en [[Mazatenango]] por 1 a 2 con gol de Rolando Fonseca. Esta resultancia obligó a xugar un partíu de desempate ante Guatemala en [[Miami]], [[Florida]].<br />
Nel citáu ''play-off'', Costa Rica sacó una ventaya apolmonante goliando a los ''chapinos'' por 5 a 2, con dos goles de Rolando Fonseca, unu de Paulo Wanchope, [[Reynaldo Parks]] y Jafet Sotu.
Yá na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2002#Hexagonal final|hexagonal final]], empecipiar con un empate agónicu ante {{sel|Hondures}} nel [[Estadiu Ricardo Saprissa|Ricardo Saprissa]] 2 a 2, con goles de [[Rolando Fonseca]] y Rodrigo Cordero, depués golióse a {{sel|Trinidá y Tobagu}} por 3 a 0 nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Morera Soto]] con dos goles de [[Paulo Wanchope]] y unu de Steven Bryce y perdióse ante los {{sel|Estaos Xuníos}} por 1 a 0. El [[16 de xunu]] de [[2001]], Costa Rica imponer a Méxicu nel famosu ''aztecazo''<ref>Marca.com: [https://www.marca.com/2013/06/10/futbol/futbol_internacional/mexico/1370861693.html «El Aztecazo, la maldición tica»]</ref> 2 a 1, con goles de Rolando Fonseca y Hernán Medford, siendo la primer vegada que los mexicanos pierden nel so feudu por eliminatories. Depués ganóse-y a {{sel|Xamaica}} 2 a 1 n'[[Alajuela]] con goles de [[Luis Marín Murillo|Luis Marín]] y Paulo Wanchope, y tamién a Hondures en [[Tegucigalpa]] 3 a 2, con goles de Paulo Wanchope, Rolando Fonseca y [[Mauricio Solís]]. Darréu Costa Rica ganó en [[Puertu España]] a Trinidá y Tobagu por 2 a 0 con dos goles de [[Rónald Gómez]] y a Estaos Xuníos por 2 a 0 nel Ricardo Saprissa con dos goles de Rolando Fonseca y empatóse ante Méxicu a cero goles nel Saprissa. Finalmente ganóse-y a Xamaica en [[Kingston]] por 1 a 0 con gol de [[William Sunsing]].
Costa Rica terminó nel primer llugar d'esa hexagonal con 23 puntos en 10 xuegos, siendo la mayor cantidá de puntos llograda por una seleición nuna [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol eliminatorio de Concacaf]].
==== [[Copa Mundial de Fútbol de Corea-Xapón 2002|Copa del Mundu Corea-Xapón 2002]] ====
{{AP|Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 2002}}
Depués de la brillosa clasificación na eliminatoria de la [[CONCACAF]] y sol mandu d'[[Alexander Guimaraes]], Costa Rica allegó a la so segunda Copa del Mundu en 2002, na cual quedó encuadrada nel [[Grupu C de la Copa Mundial de Fútbol de 2002|grupu C]], nel que s'enfrentó al, nesi momentu, tetracampeón mundial y favoritu {{sel|Brasil}}, la seleición de {{sel|Turquía}}, que volvía a un campeonatu mundial depués de 48 años d'ausencia, y la debutante {{sel|China}}.
Nel primer partíu, apostáu na llocalidá coreana de [[Gwangju]], Costa Rica llogró la victoria sobre China 2-0, con goles de [[Mauricio Wright]] y [[Rónald Gómez]]. El segundu partíu, n'[[Inchon]], Costa Rica y Turquía empataron a un gol, con anotación costarricana de [[Winston Parks]]. Finalmente, nun vibrante partíu en [[Suwon]], Costa Rica cayó 2-5 contra Brasil, con anotaciones de [[Paulo Wanchope]] y Rónald Gómez. La seleición costarricana quedó esaniciada na primer fase al quedar empatada a cuatro puntos nel segundu llugar del grupu con Turquía, pero los turcos con meyor diferencia de goles. Vale destacar que los dos clasificaos d'esti grupu formaríen darréu parte del podiu del tornéu: Brasil como campeón mundial y Turquía como tercer llugar.
=== De 2003 a 2010 ===
Costa Rica algamó'l tricampeonatu na [[Copa Centroamericana|Copa UNCAF]] al faese colos torneos de [[Copa UNCAF 2003|2003]], [[Copa UNCAF 2005|2005]] y [[Copa UNCAF 2007|2007]], tou un récor na historia de la competición. La suerte, sicasí, foi distinta en [[Copa d'Oru de la Concacaf|Copa Oru]] yá que nun pudo reeditar lo fecho na [[Copa Oru de la Concacaf 2002|edición de 2002]], siendo esaniciada en semifinales nos certámenes de [[Copa d'Oru de la Concacaf 2003|2003]] (0-2 ante'l local {{sel|Méxicu}}) y en cuartos de final en [[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|2005]] (2-3 ante {{sel|Hondures}}) y [[Copa d'Oru de la Concacaf 2007|2007]] (0-1 t.s. ante Méxicu). Tampoco la suerte camudó na [[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|Copa Oro 2009]] al cayer nuevamente ante Méxicu en semifinales, esta vegada na tanda de [[penaltis]] (1-1 t.s, 3:5 pen.).
==== [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006|Eliminatoria Alemaña 2006]] ====
Pa la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006|clasificatoria]] a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006]], Costa Rica tuvo una irregular campaña anque llogró'l boletu a la fase final al algamar el tercer llugar na ronda definitoria.
Esta eliminatoria tamién la empecipió con altibaxos, primero al mandu del téunicu d'Estaos Xuníos, Steve Sampson, que foi dixebráu dempués de clasificase de manera angustiosa ante {{sel|Cuba}} na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006|primer fase]], onde s'empató en dambos xuegos, primero en [[L'Habana]] 2 a 2, con goles de [[Douglas Sequeira]] y [[Álvaro Saborío]], y depués nel segundu xuegu nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Morera Soto]] d'[[Alajuela]] 1 a 1 con gol d'[[Erick Scott]]. Costa Rica avanzó gracies a la regla del [[Regla del gol de visitante|gol de visitante]].
El colombianu [[Jorge Luis Pinto]] tomó les riendes na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006#Segunda fase|segunda fase]] que s'empecipió con una doliosa derrota en Alajuela ante {{sel|Hondures}} 2 a 5 con dos goles d'[[Andy Herron]]. Depués perdióse de visita ante {{sel|Guatemala}} 1 a 2 con gol d'[[Alonso Solís]]. Ganóse-y a {{sel|Canadá}} nel [[Estadiu Ricardo Saprissa]] por 1 a 0, con gol de [[Paulo Wanchope]] y a Guatemala nel Saprissa por 5 a 0, con un [[''hat trick'']] de Paulo Wanchope, unu de Carlos Hernández y unu de [[Rolando Fonseca]]. Darréu Costa Rica ganó a Canadá en [[Vancouver]] por 3 a 1, con goles de Paulo Wanchope, [[William Sunsing]] y Carlos Hernández y terminó esa ronda empatando a cero goles con Hondures en [[San Pedro Sula]]. Costa Rica avanzó a la hexagonal como primero del so grupu.
Na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006#Hexagonal final|hexagonal final]], empecipióse'l camín con una derrota nel [[Estadiu Ricardo Saprissa|Saprissa]] ante {{sel|Méxicu}} por 1 a 2 con gol de [[Paulo Wanchope]], depués vencióse a {{sel|Panamá}} nel Saprissa por 2 a 1, con goles de Wayne Wilson y Roy Myrie. L'empate collecháu en [[Puertu España]] ante {{sel|Trinidá y Tobagu}} (0-0) condergó a [[Jorge Luis Pinto|Pinto]] y favoreció la torna d'[[Alexandre Guimaraes]] que la so segunda yera empezó con derrota ante {{sel|Estaos Xuníos}} de visita por 0 a 3. Depués ganóse-y a {{sel|Guatemala}} nel Saprissa 3 a 2, con goles de Carlos Hernández, [[Rónald Gómez]] y Paulo Wanchope. Perder nel [[Estadiu Azteca|Azteca]] de [[Ciudá de Méxicu]] por 0 a 2, ganóse-y a Panamá nel [[Estadiu Rommel Fernández|Rommel Fernández]] por 3 a 1, con goles d'[[Álvaro Saborío]], Rónald Gómez y [[Walter Centeno]]. Tamién se-y ganó a Trinidá y Tobagu nel Saprissa por 2 a 0 con goles de Walter Centeno y Álvaro Saborío y a Estaos Xuníos nel Saprissa por 3 a 0, con un gol de Paulo Wanchope y dos goles de Carlos Hernández. Perdióse l'últimu xuegu en [[Guatemala]] por 1 a 3 con gol de Roy Myrie. Costa Rica clasificó como terceru, detrás d'Estaos Xuníos y Méxicu.
==== [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|Copa del Mundu Alemaña 2006]] ====
[[Ficheru:WC 2006 - Germany v Costa Rica - teams.jpg|thumb|Costa Rica y Alemaña nel partíu inaugural del Mundial de 2006.]]
{{AP|Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 2006}}
Nel sortéu pa la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006]], apostada n'[[Alemaña]], la seleición nacional de Costa Rica quedó encuadrada nel [[Grupu A de la Copa Mundial de Fútbol de 2006|grupu A]], xunto al anfitrión {{sel|Alemaña}} y los equipos de {{sel|Ecuador}} y {{sel|Polonia}}. Per primer vegada na so historia, Costa Rica apostó'l partíu inaugural d'un campeonatu mundial al enfrentase a la seleición alemana, el [[9 de xunetu]] de [[2006]] nel [[Allianz Arena|Estadiu de la Copa Mundial]] en [[Múnich]]. Alemaña finalmente ganó a los costarricanos con marcador de 4-2, con goles de [[Philipp Lahm]] al minutu 5; [[Miroslav Klose]] (17' y 60') y [[Torsten Frings]] (86'). Les anotaciones del llau tico provinieron del internacional [[Paulo Wanchope]] nos minutos 12 y 73 del partíu.
La participación costarricana nesti mundial foi bien modesta: tres la derrota contra Alemaña, siguió otra cayida ante Ecuador (0-3) y otra más ante Polonia (1-2, anotación costarricana de [[Rónald Gómez]]). L'equipu empobináu por [[Alexander Guimaraes]] ocupó'l penúltimu puestu del tornéu, superando namái a {{sel|Serbia}} pola diferencia de goles, con trés ganes al filo, na peor participación d'una seleición costarricana nun mundial mayor. Sicasí, ente lo positivo destacóse que Wanchope y Gómez, coles sos anotaciones, convertir nos máximos goliadores de Costa Rica en mundiales mayores, con tres anotaciones cada unu.
==== [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010|Eliminatoria Sudáfrica 2010]] ====
Nel arranque de la eliminatoria aldu al [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Mundial de Sudáfrica 2010]] los ''ticos'', enfrentar a [[Seleición de fútbol de Granada Granada]], cola qu'empataron na ida 2-2 (2-1) y ganaron na vuelta por 3-0 (2-0). Na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010#Tercer fase|tercer fase]], formando parte del Grupu 3, ganaron los seis partíos (ida y vuelta) qu'apostaron contra les seleiciones [[Seleición de fútbol d'El Salvador|salvadoriana]] (1-0 y 3-1), [[Seleición de fútbol d'Haití|haitiana]] (3-1 y 2-0) y la [[Seleición de fútbol de Surinam|surinamesa]] (7-0 y 4-1).
Tres un bon entamu na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010#Hexagonal final|hexagonal final]] onde Costa Rica sumó 12 puntos de 15 nos cinco primeres feches, esbarrumbar por completu n'agostu y setiembre de 2009 al conceder trés ganes al filo ante {{sel|Hondures}} (0-4) en [[San Pedro Sula]], 0-3 ante {{sel|Méxicu}} en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] y sobremanera 0-1 ante {{sel|El Salvador}} nel [[Estadiu Cuscatlán|Cuscatlán]] de [[San Salvador (El Salvador)|San Salvador]]. Esa situación provocó la salida del téunicu [[Rodrigo Kenton]] siendo sustituyíu por [[René Simoes]]. A falta de dos feches pal final de la eliminatoria, Costa Rica taba obligada a ganar los sos dos últimos partíos esperando que la [[Seleición de fútbol d'Hondures|seleición d'Hondures]] perdiera simultáneamente. Y en una primer instancia asocedió asina una y bones Hondures perdió en casa 2-3 frente a los {{sel|Estaos Xuníos}} ente que Costa Rica golió 4-0 a la débil [[Seleición de fútbol de Trinidá y Tobagu|Trinidá y Tobagu]], superando a los ''catrachos'' na tabla de posiciones. Sicasí, entá faltaba dir a los [[Estaos Xuníos]] y Hondures, pela so parte, cerraba la eliminatoria n'[[El Salvador]]. Tou diba bien pa los ''ticos'' pos al mediu tiempu ganaben 2-0 en [[Washington D.C.]]. Pero dempués los americanos descontaron al minutu '71 y al '95 llogrando l'empate ''in extremis'' ente qu'Hondures trunfó 1-0 nel Cuscatlán mandando a los costarricanos al repechaje col 5ᵘ de la [[Confederación Suramericana de Fútbol|CONMEBOL]].<br />
En repescar intercontinental, Costa Rica enfrentar a la seleición d'{{sel|Uruguái}}. Nel partíu d'ida, en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]], perdieron por 0-1, con un gol del defensa ''celeste'' [[Diego Lugano]]. Nel partíu de vuelta, xugáu nel [[Estadiu Centenariu]] de [[Montevidéu]], por cuenta de un gran esfuerciu,<ref>ESPN Fútbol: [http://espndeportes.espn.go.com/futbol/cronica?id=284579 «Pasaporte Celeste»]</ref> Costa Rica llogra empatar con un gol de [[Walter Centeno|Centeno]] a los '73, cuatro minutos dempués del gol de [[Sebastián Abreu]], resultancia insuficiente p'algamar el [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Mundial de Sudáfrica]].
=== A partir de 2010 ===
Tres el fracasu na fase eliminatoria camín de la [[Copa Mundial de Fútbol de 2010]], optar por anovar dafechu a la seleición, apostando por un procesu al llargu plazu col téunicu arxentín [[Ricardo La Volpe]], a partir del añu [[2010]], col propósitu de consiguir la clasificación a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]], en [[Brasil]], teniendo como base un equipu nuevu (menores de 25 años) y mayoritariamente del ámbitu llocal. Realizáronse dellos partíos amistosos contra les seleiciones de {{sel|Venezuela}}, {{sel|China}}, {{sel|Arxentina}} y {{sel|Nixeria}}, onde se vio un equipu con altibaxos, pero ordenáu na parte defensiva. Nun primer tiempu llográronse resultancies aceptables como'l subcampeonatu na [[Copa Centroamericana 2011]] y los cuartos de final na [[Copa d'Oru de la Concacaf 2011]]. Na [[Copa América 2011]], Costa Rica participó con un equipu alternativu sub-23, quedando esaniciada en primer ronda, anque demostró un bon nivel al vencer 2-0 a {{sel|Bolivia}}. Sicasí la derrota (0-2) y el probe desempeñu amosáu ante {{sel|Ecuador}}, en partíu amistosu del [[10 d'agostu]] de [[2011]] en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]], tuvo como corolariu l'arrenunciu del téunicu Ricardo La Volpe.
A partir de setiembre de 2011 el colombianu [[Jorge Luis Pinto]] asumió per segunda vegada les riendes de ''la Sele'' en reemplazu de [[Ricardo La Volpe|La Volpe]].<ref>{{cita web |títulu=Jorge Luis Pinto va ser el téunicu de la Seleición Nacional|url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Jorge-Luis-Pinto-Seleccion-Nacional_0_1217278399.html|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|fecha=1 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008015133/http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Jorge-Luis-Pinto-Seleccion-Nacional_0_1217278399.html |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref> So la so conducción, la seleición collechó bones resultancies nos amistosos, incluyendo un empate contra'l campeón mundial {{sel|España}} (2-2) en San José<ref>{{cita web |apellíos1=Heras|nome1=Rubén |títulu=España evita la chorna con una remontada sobre la bocina (2-2)|url=https://www.rtve.es/deportes/20111116/espana-evita-chorna-remontada-sobre-bocina-2-2/475697.shtml|obra=RTVE|fecha=16 de payares de 2011 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008015646/https://www.rtve.es/deportes/20111116/espana-evita-chorna-remontada-sobre-bocina-2-2/475697.shtml |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref> y victories de visitante contra {{sel|Venezuela}} y {{sel|Gales}}.<ref>{{cita web |títulu=Gary Speed Memorial Match: Wales 0-1 Costa Rica|url=http://www.bbc.com/sport/football/17101087|obra=[[BBC Sport]]|editorial=[[British Broadcasting Corporation]]|idioma=inglés|fecha=29 de febreru de 2012 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008020049/http://www.bbc.com/sport/football/17101087 |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref> L'añu [[2013]] empezó de forma auspiciosa pa Costa Rica al ganar en San José'l tornéu de [[Copa Centroamericana 2013]] ganando a {{sel|Hondures}} na final, cobrándose la revancha de soceder nel [[Copa Centroamericana 2011|2011]]. Sicasí la [[Copa d'Oru de la Concacaf 2013|Copa d'Oru 2013]] foi menos falaguera pa Costa Rica, al cayer esaniciada en cuartos de final ante Hondures,<ref>La Nación: [http://www.nacion.com/deportes/copa-d'oru Tricolor-ocupo-murnia-quintu-llugar_0_1356664412.html «Costa Rica ocupó un murniu quintu llugar na Copa Oro 2013»]</ref> per segunda vegada consecutiva.
==== [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|Eliminatoria Brasil 2014]] ====
Siempres so la batuta de [[Jorge Luis Pinto|Pinto]] y clasificada de forma direuta a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014#Tercer ronda|tercer ronda]] de les eliminatories al Mundial de 2014 nel grupu B, xunto con {{sel|Méxicu}}, {{sel|El Salvador}} y {{sel|Guyana}}, Costa Rica avanzó de manera satisfactoria a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014#Hexagonal final|hexagonal final]] al collechar 10 puntos, frutu de tres victories, ante Guyana (4-0 y 7-0) y El Salvador (1-0 nel [[Estadiu Cuscatlán|Cuscatlán]]), y un empate 2-2 en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] tamién ante El Salvador.
Na hexagonal final, ''la Sele'' tuvo un bon debú'l [[6 de febreru]] de [[2013]] al rescatar un empate nel [[Estadiu Rommel Fernández|Rommel Fernández]] ante {{sel|Panamá}} (2-2) dempués de dir perdiendo 0-2. La segunda xornada foi menos feliz una y bones la [[FIFA]] obligó a ''los Ticos'' a xugar ante {{sel|Estaos Xuníos}} en [[Commerce City]], so condiciones meteorolóxiques execrables,<ref>ABC.es: [https://www.abc.es/deportes/futbol/20130324/abci-estadous-xuníos-costa-rica-201303242014.html «Costa Rica pide la repetición del partíu xugáu con nieve ante EE.XX.»]</ref> perdiéndose 0-1. Sicasí, a partir de marzu, la seleición costarricana encadenó resultancies esitoses (2-0 ante {{sel|Xamaica}}, 1-0 ante {{sel|Hondures}}, 2-0 ante Panamá y 3-1 ante Estaos Xuníos, estos cuatro partíos en San José; y un 0-0 nel [[Estadiu Azteca|Azteca]] ante {{sel|Méxicu}}) que la caltuvieron provisionalmente nel 1° llugar del hexagonal. El [[10 de setiembre]], llogró un empate 1-1 contra Xamaica lo que, conxugáu cola resultancia d'Hondures, dio-y el so boletu al [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Mundial de Brasil 2014]] con dos feches d'antelación.<ref>La Nación: [http://www.nacion.com/deportes/Seleccion_de Costa Rica-Seleccion_Nacional-futbol-Fedefutbol-La_Sele-mundia-Brasil_2014_7_1371132875.html «Seleición de Costa Rica - Estadístiques camín a Brasil 2014»]</ref> Costa Rica cerró la eliminatoria con una victoria de prestíu 2-1 ante Méxicu,<ref>Teletica.com: [http://www.teletica.com/Deportes/28782-Costa-Rica-demuestra-la so-superioridá-ante-Mexico-2-1-y quítase-21-anos-de-enriba.note.aspx «Costa Rica demuestra la so superioridá ante Méxicu (2-1) y quítase 21 años d'enriba»]</ref> el [[15 d'ochobre]], nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]] de San José. Asina, remató la so actuación nel hexagonal final nel segundu puestu, llogrando victories nos cinco partíos de llocal, trés empates y dos ganes.
==== [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Copa del Mundu Brasil 2014]] ====
{{AP|Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 2014}}
Ocho años dempués, de la mano del entrenador [[colombia|colombianu]] [[Jorge Luis Pinto]], la seleición de Costa Rica clasificar al so cuartu [[Copa Mundial de Fútbol|Mundial]] como segundu na Hexagonal final de CONCACAF. Nel sortéu pa determinar los grupos del [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Mundial de Brasil 2014]], integraría'l grupu D, bautizáu como'l [[Grupu D de la Copa Mundial de Fútbol de 2014|«Grupu de la Muerte»]], yá que los sos rivales seríen trés antiguos campeones del mundu: {{sel|Uruguái}}, {{sel|Italia}} ya {{sel|Inglaterra}}, siendo estos dos últimos los favoritos del grupu p'avanzar a la siguiente fase.
[[Ficheru:Uruguay - Costa Rica FIFA World Cup 2014 (24).jpg|thumb|left|Los costarricanos ganaron el premiu al xugador más pervalible del partíu nos cinco alcuentros qu'apostaron na Copa Mundial de Brasil. Trés d'estos trofeos fueron ganaos pol so destacáu arqueru [[Keylor Navas]].]]
L'equipu costarricanu preparóse intensamente realizando fogueos contra les seleiciones de {{sel|Xapón}} y [[Seleición de fútbol d'Irlanda del Norte|Irlanda]], perdiendo colos asiáticos por 3-1 y empatando colos europeos 1-1. Esto semó duldes sobre la participación en Costa Rica, sicasí, nel partíu inaugural del grupu D, contra l'equipu d'Uruguái, l'equipu de Costa Rica llogró un históricu 3-1, anotaciones de [[Joel Campbell|Campbell]], [[Óscar Duarte|Duarte]] y [[Marco Ureña|Ureña]], pa una gran remontada nel segundu tiempu. Nel so segundu partíu, entá col papel de "cenicienta" del grupu, y gracies a un gran trabayu tácticu, l'equipu de Costa Rica ganó a la seleición d'Italia, por 1-0 (anotación de [[Bryan Ruiz]]), clasificándose per segunda ocasión a los octavos de final d'una Copa Mundial<ref>{{cita web |apellíos1=Araya N.|nome1=José Fernando |títulu=Costa Rica fíxose xigante y clasificó a octavos de final|url=http://www.nacion.com/deportes/brasil-2014/Costa-Rica-repiti-alineacion-Italia_0_1421857908.html|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|fecha=20 de xunu de 2014 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008020631/http://www.nacion.com/deportes/brasil-2014/Costa-Rica-repiti-alineacion-Italia_0_1421857908.html |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref> y, con esta victoria, esaniciaba matemáticamente al equipu d'Inglaterra. Nel so postreru partíu del grupu D, enfrentar a los ingleses, demostrando otru acertáu planteamientu tácticu, basándose nes sos figures como [[Joel Campbell|Campbell]], [[Keylor Navas|Navas]], [[Celso Borges|Borges]] y [[Christian Bolaños|Bolaños]], llogrando un empate 0-0 y, per primer vegada, clasificando como líder del so grupu.<ref>{{cita web |apellíos1=Araya N.|nome1=José Fernando |títulu=Costa Rica clasifica de primeru nel 'grupu de la muerte' tres empate ante Inglaterra|url=http://www.nacion.com/deportes/brasil-2014/Seleccion-Christian-Bolanos-Michael-Umana_0_1422657822.html|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|fecha=24 de xunu de 2014 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008021233/http://www.nacion.com/deportes/brasil-2014/Seleccion-Christian-Bolanos-Michael-Umana_0_1422657822.html |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |apellíos1=McNulty|nome1=Phil |títulu=Costa Rica 0-0 England|url=http://www.bbc.com/sport/football/25285354|obra=[[BBC Sport]]|editorial=[[British Broadcasting Corporation]]|idioma=inglés|fecha=24 de xunu de 2014 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008020955/http://www.bbc.com/sport/football/25285354 |fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017|allugamientu=[[Belo Horizonte]]}}</ref>
El [[29 de xunu]] de [[2014]], Costa Rica enfrentar a {{sel|Grecia}} n'octavos de final y tres un empate 1-1 (gol de Ruiz pa Costa Rica) llográu n'inferioridá numbérica - dempués de la espulsión d'[[Óscar Duarte]] - clasificar a cuartos de final per primer vegada na so historia al superar al so rival na [[Tiros dende'l puntu de penalti|tanda de penaltis]] atinando los cinco tiros con una atayada del arqueru Navas, electu'l meyor xugador d'esi oldeo.
Finalmente, el [[5 de xunetu]] de 2014, la seleición nacional de fútbol de Costa Rica apostó'l so quintu partíu nel tornéu enfrentándose a {{sel|Países Baxos}}. Depués de los 90 minutos reglamentarios y tres la [[prórroga]], el partíu concluyó 0-0 y foi necesariu recurrir otra vegada a la tanda de penaltis, na cual impunxéronse los holandeses por 4 a 3. D'esta forma, Costa Rica cerró la so meyor participación en Copes del mundu: per primer vegada aportó a los cuartos de final, terminó'l tornéu invicta, anotando 5 goles y encaxando solamente 2, ocupando'l 8° llugar de la competición, superando la presentación de la Copa del Mundu d'Italia 90 (octavos de final).
==== [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]] ====
Tres l'esitosu pasu de la seleición nacional na [[Copa Mundial de Fútbol de 2014]], empecipióse'l camín camín de [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Rusia 2018]] so la batuta del entrenador costarricanu [[Óscar Ramírez]], l'actuación de la seleición empecipió na cuarta ronda de la eliminatoria CONCACAF, nes cuadrangulares finales, foi asitiáu nel ''Grupu B'',<ref>nacion.com: [http://www.nacion.com/m/deportes/seleccion-nacional/Costa_Rica-Concacaf-Mundial_Rusia_2018_0_1501849857.html «Panamá va ser rival de Costa Rica na cuadrangular camín al Mundial Rusia 2018]</ref> xunto coles seleiciones de {{sel|Panamá}}, {{sel|Haití}} y {{sel|Xamaica}}, Costa Rica remató como primero de grupu, frutu de cinco partíos ganaos, unu empatáu y nengún alcuentru perdíu, lo que significo la so clasificación al hexagonal final, la última etapa de la eliminatoria empecipió en
[[Puertu España]] el [[11 de payares]] de [[2016]], los ticos enfrentáronse ante los trinitarios collechando una victoria de (2-0) con goles de [[Christian Bolaños]] al minutu 65 y [[Ronald Matarrita]] al 90+2 del alcuentru, la segunda fecha foi de casa en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]], el [[15 de payares]] de [[2016]] ante'l so similar d'Estaos Xuníos, un partíu de suma importancia por cuenta de la gran rivalidá y a la desastrosa resultancia de seleición costarricana na [[Copa América Centenariu]], onde la seleición de los [[Seleición de fútbol de los Estaos Xuníos|Estaos Xuníos]] golió por (4-0) a la seleición nacional, tres un ambiente de revancha, la seleición costarricana ganó l'alcuentru por (4-0) con anotaciones de [[Johan Venegas]] al minutu 44, [[Christian Bolaños]] al 69 y con doblete de [[Joel Campbell]] al minutu 74 y 78 , una importante victoria pa poder tar más cerca de la clasificación, la fecha 3 foi de visita en [[Méxicu]] el [[24 de marzu]] de [[2017]], onde la seleición mexicana axudícose'l marcador por (2-0) con anotaciones de los mexicanos Hernández al minutu 8 y Araujo al 45, siendo esta la primer y única derrota de Costa Rica na eliminatoria, depués de la visita a Méxicu, la fecha 4 foi de visita na ciudá de [[San Pedro Sula]], el [[28 de marzu]] de [[2017]], la seleición costarricana, llogró un sufiertu empate (1-1), ante la seleición d'Hondures, con gol de [[Kendall Waston]] al minutu 68, ente que pa los locales, anotó Lozano al minutu 34, el [[8 de xunu]] de [[2017]] llevar a cabu la 5 fecha, esta vegada en condición local, recibir a la seleición panamiega, depués d'un partíu trabáu, el marcador remató empatáu (0-0), esta resultancia foi históricu, una y bones la seleición de Costa Rica nun terminara un partíu empatáu a cero cola seleición de Panamá por eliminatoria en San José, depués del empate ante Panamá, qu'empezaba a comprometer la clasificación, llegó la sesta fecha'l [[13 de xunu]] de [[2017]], a un pocu más de la metá del hexagonal, Costa Rica recibió al so similar de [[Seleición de fútbol de Trinidá y Tobagu|Trinidá y Tobagu]], el partíu remató por (2-1) a favor de los Ticos con anotaciones de [[Francisco Calvo]] al minutu 1 del alcuentru; la segunda anotación costarricana foi per parte de [[Bryan Ruiz]] al 44; ente que pa los trinitarios anotó Kevin Molín al 35, el [[1 de setiembre]] de [[2017]] llegó la séptima fecha, de visita na ciudá de [[Harrison]], [[Nueva Jersey]] con una importante cifra d'aficionaos [[Costa Rica|costarricanos]], empezó l'alcuentru de visita ante los Estaos Xuníos, onde la seleición nacional llogró ganar<ref>nacion.com: [http://www.nacion.com/m/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Estaos_Xuníos-eliminatoria_0_1655634470.html «Costa Rica averar al Mundial con xuegu perfectu ante Estaos Xuníos]</ref> por (2-0) ante los locales con anotaciones de [[Marcos Ureña]] a los minutos 30 y 82 del alcuentru, esta resultancia afitó'l camín faía la clasificación, yá pa la octava fecha Costa Rica cuntaba con 14 puntos acumulaos, esti alcuentru foi históricu, yá que dempués de 32 años una Seleición Nacional ganaba en tierra norteamericana, a dos puntos de la clasificación llegó la octava fecha del hexagonal, Costa Rica en San José recibía a la [[Seleición de fútbol de Méxicu|Seleición Mexicana]], nel procesu del alcuentru l'equipu nacional controló bien el partíu, hasta que nel minutu 41, [[Cristian Gamboa]] anota un autogol, qu'apeligraba l'invictu que tenía la Seleición nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]] de 16 partíos ensin conocer la derrota, sicasí, al minutu 82 [[Marcos Ureña]] anotaba l'empate (1-1) pal equipu nacional, dichu resultancia amplió l'invictu en casa de la seleición nacional y ponía a Costa Rica a un puntu de clasificar con dos partíos d'antelación, la siguiente fecha taba programada pal [[6 d'ochobre]] de [[2017]], de llocal ante'l so similar d'{{sel|Hondures}}, dichu alcuentru foi programáu pal sábadu [[7 d'ochobre]] de [[2017]], por cuenta de los desastres que xeneró la [[Nube tropical Nate (2017)|Nube tropical Nate]] en territoriu costarricanu,<ref>eluniversal.com.mx: [http://www.eluniversal.com.mx/deportes/futbol/costa-rica-vs-honduras-reprogramado-por nube-nate «Costa Rica vs Hondures reprogramado por nube Nate]</ref> el partíu ante Hondures significaba la clasificación como llocal, el partíu foi bien trabáu y la seleición costarricana nun xeneraba tantes oportunidaes de gol, la primer anotación llegó al minutu 66, de parte del hondureñu [[Eddie Hernández]], tal resultancia retardaba la clasificación de los ticos, hasta que nel minutu 90+4, [[Kendall Waston]] anotaba l'empate,<ref>us.as.com: [https://us.as.com/us/2017/10/07/futbol/1507354556_070198.html «Costa Rica 1-1 Hondures]</ref>con ello ampliaba l'invictu del equipu como llocal, en teniendo 18 partíos ensin perder en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] y amás, sellaba la clasificación a la Copa Mundial de 2018 con un partíu d'anticipación, Costa Rica cerró la so presentación na eliminatoria'l martes [[10 d'ochobre]] de [[2017]], yá clasificáu, ante [[Panamá]], na [[Ciudá de Panamá]], nun alcuentru frenético, pos los panamiegos precisaben ganar p'aspirar a la clasificación al mundial cola combinación d'otres resultancies, ente que la seleición nacional, anque yá clasificada, precisaba dar una bona cara de la so xeneración de futbolistes, la primer anotación llegó de parte [[Johan Venegas]] al minutu 37, sicasí, l'equipu llocal llogró empatar y remontar, por que el alcuentru rematara por (1-2) a favor de los panamiegos, les anotaciones del equipu canalero fueron obra de Blas Pérez al 53 y Roman Torres al 88. Costa Rica remató de segundu llugar nel hexagonal con 16 puntos.
==== [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Copa del Mundu Rusia 2018]] ====
El [[7 d'ochobre]], Costa Rica convertir na decimotercer seleición clasificada al mundial y la segunda de CONCACAF, el tornéu va llevar a cabu a mediaos de xunu y xunetu del 2018, este representa'l quintu mundial mayor de la Seleición Nacional y ye'l segundu al que clasifica consecutivamente depués de ''Corea - Xapón 2002'' y ''Alemaña 2006''.
== Uniformes ==
L'uniforme tradicional de Costa Rica remembra la bandera nacional, casi siempres foi una combinación de camiseta colorada con pantaloneta azul, con medies y ribetes de diversos diseños en blancu, azul y colloráu, o bien, una combinación del uniforme tradicional col alternativu, como asocedió n'Italia 90 (camiseta colorada con pantaloneta blanca). El primer uniforme oficial foi una camiseta azul con pantaloneta y medies blanques, que volvió utilizase como uniforme suplente en 1997. Na mayoría de les ocasiones, l'uniforme suplente foi de color blancu con ribetes en blancu, azul y colloráu. Ente los uniformes suplentes, destaca'l del Mundial d'Italia 1990, que yera blancu con rayes verticales negres, como homenaxe al [[Club Sport La Libertad]], antiguu campeón nacional, y que'l so diseñu yera similar al del club llocal de Mondoví, ciudá qu'allugó a la seleición mientres la competencia, como una forma de ganase al públicu local. En 2006 diseñóse un uniforme alternativu n'azul y blancu como homenaxe al [[Club Sport Cartaginés]], decanu del fútbol nacional, pa utilizalo nel Mundial d'Alemaña 2006, pero la vistimienta nun llegó a estrenase mientres la competencia (solo foi utilizáu en partíos amistosos).<ref>{{cita web|apellíos1=|nome1=|títulu=Costa Rica 0-4 Ucrania|url=http://wvw.aldia.cr/ad_ee/2006/mayu/28/ultimahora720423.html|obra=|editorial=Al día|idioma=castellanu|fecha=28 de mayu de 2006|fechaaccesu=10 d'ochobre de 2017|urlarchivu=|fechaarchivu=8 d'ochobre de 2017|allugamientu=}}</ref>
=== Patrocinadores ===
{{Columnes}}
{| {{tablaguapa}} style="margin: 1em auto 1em auto" width="30%"
|+ '''Indumentarias'''
! Periodu || Provisor || Imaxe
|-
|align=center|[[1980]] − [[1989]]||align=center|{{bandera|Costa Rica}} Desport||[[Ficheru:Logo de Desport CR.svg|50px]]
|-
|align=center|[[1990]] − [[1994]]||align=center|{{bandera|Italia}} [[Lotto]]||[[Ficheru:Lotto logo.jpeg|60px]]
|-
|align=center|[[1995]] − [[1999]]||align=center|{{bandera|Reinu Xuníu}} [[Reebok]]||[[Ficheru:Reebok delta logo.svg|60px]]
|-
|align=center|[[1999]]||align=center|{{bandera|Costa Rica}} Trooper||
|-
|align=center|[[2000]] − [[2001]]||align=center|{{bandera|Méxicu}} [[Atletica (marca)|Atletica]]||[[Ficheru:Logo Atlética.png|60px]]
|-
|align=center|[[2002]] − [[2006]]||align=center|{{bandera|España}} [[Joma]]||[[Ficheru:Joma_Sport.svg|60px]]
|-
|align=center|[[2007]] − [[2015]]||align=center|{{bandera|Italia}} [[Lotto]]||[[Ficheru:Lotto logo.jpeg|60px]]
|-
|align=center|[[2015]] − presente||align=center|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[New Balance]]||[[Ficheru:New Balance logo.svg|60px]]
|}
{{Final columnes}}
=== Uniforme titular ===
{| width="100%"
|-
|{{Camiseta |
patrón_izq =
| patrón_cuerpu =
| patrón_der =
| png = png
| esquierdu = 191970
| cuerpu = 191970
| derechu = 191970
| shorts = FFFFFF
| medies = FFFFFF
| títulu = 1921
}}
|
|{{Camiseta |
patrón_izq =
| patrón_cuerpu =
| patrón_der =
| png = png
| esquierdu = FF0000
| cuerpu = FF0000
| derechu = FF0000
| shorts = 0000CD
| medies = FFFFFF
| títulu = 1930-1989 (tradicional)
}}
|
|{{Camiseta |
patrón_izq =_whiteborder
| patrón_cuerpu =_collarwhite
| patrón_der =_whiteborder
| png = png
| esquierdu = FF0000
| cuerpu = FF0000
| derechu = FF0000
| shorts = FFFFFF
| medies = FFFFFF
| títulu = Mundial 1990
}}
|
|{{Camiseta |
patrón_izq =
| patrón_cuerpu = _collar
| patrón_der =
| png = svg
| esquierdu = FF0000
| cuerpu = FF0000
| derechu = FF0000
| shorts = 0000CD
| medies = FFFFFF
| títulu = Mundial 1990
}}
|
|{{Camiseta |
patrón_izq =_whiteborder
| patrón_cuerpu = _collarwhite
| patrón_der =_whiteborder
| png = svg
| esquierdu = FF0000
| cuerpu = FF0000
| derechu = FF0000
| shorts = 0000CD
| medies = FFFFFF
| títulu = 1991-1994
}}
|
|{{Camiseta |
patrón_izq =_Pana1998
| patrón_cuerpu =_Pana98
| patrón_der =_Pana1998
| png = png
| esquierdu = FF0000
| cuerpu = FF0000
| derechu = FF0000
| shorts = 0000CD
| medies = FFFFFF
| títulu = 1995−1997
}}
|
{{Football kit|
| patrón_izq =
| patrón_cuerpu = _collarwhite
| patrón_der =
| png =
| esquierdu = FF0000
| cuerpu = FF0000
| derechu = FF0000
| shorts = 0000CD
| medies = FFFFFF
| títulu = 1997
}}
|
{{Football kit|
| patrón_izq =_bluelower
| patrón_cuerpu =_collarblue
| patrón_der=_bluelower
| png =
| esquierdu= FF0000
| cuerpu= FF0000
| derechu= FF0000
| shorts= 0000CD
| medies= FFFFFF
| títulu= 2000-2002
}}
|
{{Football kit|
| patrón_izq = _costarica02h
| patrón_cuerpu = _costarica02h
| patrón_der = _costarica02h
| png =
| esquierdu = FF0000
| cuerpu = FF0000
| derechu = FF0000
| shorts = 0000CD
| medies = FFFFFF
| títulu = Mundial 2002
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crch06|patrón_cuerpu=_crch06|patrón_der=|patrón_pan=_crch06|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=0000FF|medies=FFFFFF|
títulu= 2006
}}
|}
{|
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_Panam3|patrón_cuerpu=_scga06|patrón_der=_Panam3|patrón_pan=|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=0000FF|medies=FFFFFF|
títulu=2007-2009
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc09h|patrón_cuerpu=_crc09h|patrón_der=_crc09h|patrón_pan=|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=0000FF|medies=FFFFFF|
títulu=2009-2011
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_Panam3|patrón_cuerpu=_costarica11h|patrón_der=_Panam3|patrón_pan=|patrón_med=_colombia_09_10_A|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=0000FF|medies=FFFFFF|
títulu=2011-2012
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc13h|patrón_cuerpu=_cr13h|patrón_der=_Panam3|patrón_pan=_cr13h|patrón_med=_colombia_09_10_A|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=0000FF|medies=FFFFFF|
títulu=2012-2013
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_costarica14h|patrón_cuerpu=_costarica14h|patrón_der=_costarica14h|patrón_pan=_costarica14h|patrón_med=|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=0000FF|medies=FF0000|
títulu=2014-2015
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc15hw|patrón_cuerpu=_crc15hw|patrón_der=_crc15hw|patrón_pan=_crc17hw|patrón_med=_crc17hw|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=0000FF|medies=FF0000|
títulu=2015-2016
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc16h|patrón_cuerpu=_crc16h|patrón_der=_crc16h|patrón_pan=_crc17hw|patrón_med=_crc17hw|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=0000FF|medies=FF0000|
títulu=2016<br>(Copa Centenariu)
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc17hw|patrón_cuerpu=_crc17hw|patrón_der=_crc17hw|patrón_pan=_crc17hw|patrón_med=_crc17hw|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=0000FF|medies=FF0000|
títulu='''2016-2017'''
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crccopaoro17hw|patrón_cuerpu=_crccopaoro17hw|patrón_der=_crccopaoro17hw|patrón_pan=_crccopaoro17hw|patrón_med=_crc17hw|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=0000FF|medies=FF0000|
títulu='''2017'''<br>(Copa Oru)
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc18h|patrón_cuerpu=_crc18h|patrón_der=_crc18h|patrón_pan= _crc17hw|patrón_med=_crc18h|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=0000FF|medies=FF0000|
títulu='''2018-Actual'''
}}
|}
=== Uniforme suplente ===
{| width="100%"
|-
|{{Camiseta |
patrón_izq =_black_stripes
| patrón_cuerpu =_blackstripes
| patrón_der =_black_stripes
| png = png
| esquierdu = FFFFFF
| cuerpu = FFFFFF
| derechu = FFFFFF
| shorts = FFFFFF
| medies = FFFFFF
| títulu = Mundial 1990-1996
|}}
|
{{Camisetes |
| patrón_izq =_Pana1998| patrón_cuerpu =_Pana98| patrón_der =_Pana1998| png = png
| esquierdu =000000 | cuerpu = 000000| derechu = 000000| shorts = 000000| medies = 000000| títulu = 1996
|}}
|
{{Camisetes |
| patrón_izq =_Pana1998| patrón_cuerpu =_Pana98| patrón_der =_Pana1998| png = png
| esquierdu = 191970| cuerpu = 191970| derechu = 191970| shorts = CC0000 | medies = FFFFFF| títulu = Copa América 1997
|}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq = |patrón_cuerpu = |patrón_der = |esquierdu = 152B82 |cuerpu = 152B82 |derechu = 152B82 |shorts = FFFFFF |medies = FFFFFF |títulu= 1997
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_costarica02a|patrón_cuerpu=_costarica02a|patrón_der=_costarica02a|patrón_pan=_red_stripes|
esquierdu=FF0000|cuerpu=FFFFFF|derechu=FF0000|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu= Mundial 2002
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq = _blue stripes|
patrón_cuerpu = _bluestripes |
patrón_der = _blue stripes |
patrón_pan=_crca06|
esquierdu = FFFFFF |
cuerpu = FFFFFF |
derechu = FFFFFF |
shorts = FFFFFF |
medies = 0000FF |
títulu = Amistosos 2006
}}
|
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crca06|patrón_cuerpu=_crca06|patrón_der=|patrón_pan=_crca06|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FF0000|
títulu= 2006
}}
|
|{{Camisetes |
patrón_izq=_Panam3(2)|patrón_cuerpu=_Valdivia11Home|patrón_der=_Panam3(2)|patrón_pan=|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu = 2007-2009
}}
|
|{{Camisetes |
patrón_izq=_crc09a|patrón_cuerpu=_crc09a|patrón_der=_crc09a|patrón_pan=|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu = 2009-2011
}}
|
|{{Camisetes |
patrón_izq=_Panam3(2)|patrón_cuerpu=_costarica11t|patrón_der=_Panam3(2)|patrón_pan=|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu = 2011 (Inauguración del Estadiu Nacional)
}}
|}
{|
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_Panam3(2)|patrón_cuerpu=_costarica11a|patrón_der=_Panam3(2)|patrón_pan=|patrón_med=_colombia_09_10_A|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu=2011-2012
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_cr2013h|patrón_cuerpu=_cr13a|patrón_der=_Panam3(2)|patrón_pan=_cr13a|patrón_med=_colombia_09_10_A|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu=2012-2013
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_lotto2|patrón_cuerpu=_costarica14a|patrón_der=_lotto2|patrón_pan=_costarica14a|patrón_med=_colombia_09_10_A|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu= 2014-2015
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc15aw|patrón_cuerpu=_crc15aw|patrón_der=_crc15aw|patrón_pan=_crc17aw|patrón_med=_crc17aw|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu=2015-2016
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc16a|patrón_cuerpu=_crc16a|patrón_der=_crc16a|patrón_pan=_crc17aw|patrón_med=_crc17aw|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu=2016<br>(Copa Centenariu)
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc17aw|patrón_cuerpu=_crc17aw|patrón_der=_crc17aw|patrón_pan=_crc17aw|patrón_med=_crc17aw|
esquierdu=_crc17aw|cuerpu=_crc17aw|derechu=_crc17aw|shorts=_crc17aw|medies=_crc17aw|
títulu='''2016-2017'''
}}
|
{{Camisetes |
patrón_izq=_crc18a|patrón_cuerpu=_crc18a|patrón_der=_crc18a|patrón_pan= _crc17aw|patrón_med=_crc18a|
esquierdu=FFFFFF|cuerpu=FFFFFF|derechu=FFFFFF|shorts=FFFFFF|medies=FFFFFF|
títulu= '''2018-Actual'''
}}
|}
== Xugadores ==
=== Convocaos ===
Llista definitiva de 23 xugadores convocaos pa la [[Copa Mundial de Futbol de 2018]]
{| class="sortable" align=center cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f5faff; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 100%;" width=65%
|-
!bgcolor=#FF0000 style="color:white;" width=2%|Nᵘ
!bgcolor=#FF0000 style="color:white;" width=18%|Nome !bgcolor=#FF0000
style="color:white;" width=22%|Posición
!bgcolor=#FF0000 style="color:white;" width=7%|Edá !bgcolor=#FF0000
style="color:white;" width=3%|{{Abreviatura|PX|Partíos xugaos}}
!bgcolor=#FF0000 style="color:white;" width=3%|Goles
!bgcolor=#FF0000 style="color:white;" width=25%|Club
|-
!1
|[[Keylor Navas]] ||[[Ficheru:Portero - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Porteru (fútbol)|Porteru]]|| align="center" |{{edá|15|12|1986}}||align=center|76|| align="center" |0||{{Bandera|España}} [[Real Madrid Club de Fútbol|Real Madrid C. F.]]
|-
!18
|[[Patrick Pemberton]]||[[Ficheru:Portero - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Porteru (fútbol)|Porteru]]|| align="center" |{{edá|24|4|1982}}||align=center|39|| align="center" |0||{{Bandera|Costa Rica}} [[Lliga Deportiva Alajuelense|L. D. Alajuelense]]
|-
!23
|[[Leonel Moreira]]||[[Ficheru:Portero - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Porteru (fútbol)|Porteru]]|| align="center" |{{edá|2|4|1990}}||align=center|7||align=center|0||{{Bandera|Costa Rica}} [[Club Sport Herediano|C. S. Herediano]]
|-
|-style="border-top: 2px #0000FF solid;"
!2
|[[Johnny Acosta]]||[[Ficheru:Defensa central - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa central]]|| align="center" |{{edá|21|7|1983}}||align=center|67|| align="center" |2||{{Bandera|Colombia}} [[Rionegro Águiles]]
|-
!3
|[[Giancarlo González]]||[[Ficheru:Defensa central - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa central]]|| align="center" |{{edá|8|2|1988}}||align=center|66|| align="center" |2||{{Bandera|Italia}} [[Bologna Football Club 1909|Bologna F. C. 1909]]
|-
!4
|[[Ian Smith (futbolista)|Ian Smith]]||[[Ficheru:Lateral derecho - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Llateral derechu]]|| align="center" |{{edá|6|3|1998}}||align=center|1|| align="center" |0||{{Bandera|Suecia}} [[IFK Norrköping|I. F. K. Norrköping]]
|-
!6
|[[Óscar Duarte]]||[[Ficheru:Defensa central - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa central]]|| align="center" |{{edá|3|6|1989}}||align=center|33|| align="center" |2||{{Bandera|España}} [[Real Club Deportivo Español|R. C. D. Espanyol]]
|-
!8
|[[Bryan Oviedo]]||[[Ficheru:Lateral izquierdo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Llateral esquierdu]]|| align="center" |{{edá|18|2|1990}}||align=center|37|| align="center" |1||{{Bandera|Inglaterra}} [[Sunderland Association Football Club|Sunderland A. F. C.]]
|-
!15
|[[Francisco Calvo Quesada|Francisco Calvo]]||[[Ficheru:Defensa central - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa central]]|| align="center" |{{edá|8|7|1992}}||align=center|32|| align="center" |3||{{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Minnesota United Football Club|Minnesota United F. C.]]
|-
!16
|[[Cristian Gamboa]]||[[Ficheru:Lateral derecho - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)#Llateral|Llateral derechu]]|| align="center" |{{edá|24|10|1989}}||align=center|61|| align="center" |3||{{Bandera|Escocia}} [[Celtic Football Club|Celtic F. C.]]
|-
!19
|[[Kendall Waston]]||[[Ficheru:Defensa central - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa central]]|| align="center" |{{edá|1|1|1988}}||align=center|23|| align="center" |3||{{Bandera|Canadá}} [[Vancouver Whitecaps Football Club|Vancouver Whitecaps F. C.]]
|-
!22
|[[Ronald Matarrita]]||[[Ficheru:Lateral izquierdo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa Central]]|| align="center" |{{edá|9|7|1994}}||align=center|9||align=center|0||{{Bandera|Estaos Xuníos}} [[New York City F.C.|New York City F. C.]]
|-
|-style="border-top: 2px #FF0000 solid;"
!5
|[[Celso Borges]]||[[Ficheru:Mediocentro - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Mediocampista|Mediocentro]]|| align="center" |{{edá|27|5|1988}}||align=center|109|| align="center" |20||{{Bandera|España}} [[Real Club Deportivo de La Coruña|R. C. D. La Coruña]]
|-
!10
|[[Bryan Ruiz]] ||[[Ficheru:Interior izquierdo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Mediocampista#Interior|Interior esquierdu]]|| align="center" |{{edá|18|8|1985}}||align=center|108|| align="center" |23||{{Bandera|Portugal}} [[Sporting de Lisboa]]
|-
!11
|[[Johan Venegas]]||[[Ficheru:Interior derecho - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Mediocampista#Interior|Interior derechu]]|| align="center"|{{edá|27|11|1988}}||align="center"|44|| align="center" |9||{{Bandera|Costa Rica}} [[Deportivo Saprissa]]
|-
!17
|[[Yeltsin Tejeda]]||[[Ficheru:Mediocentro defensivo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Centrocampista#Mediocentro defensivu|Mediocentro defensivu]]|| align="center" |{{edá|17|3|1992}}||align=center|45||align=center|0||{{Bandera|Suiza}} [[Football Club Lausanne-Sport|F. C. Lausanne-Sport]]
|-
!20
|[[David Guzmán]]||[[Ficheru:Mediocentro defensivo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Centrocampista#Mediocentro defensivu|Mediocentro defensivu]]|| align="center" |{{edá|18|2|1990}}||align=center|43|| align="center" |0||{{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Portland Timbers]]
|-
!14
|[[Randall Azofeifa]]||[[Ficheru:Mediocentro defensivo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Centrocampista#Mediocentro defensivu|Mediocentro defensivu]]||align="center" |{{edá|30|12|1984}}||align="center"|56|| align="center" |3||{{Bandera|Costa Rica}} [[Club Sport Herediano|C. S. Herediano]]
|-
|-style="border-top: 2px #0000FF solid;"
!7
|[[Christian Bolaños]]||[[Ficheru:Extremo derecho - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Mediocampista|Mediocentro]]||align="center" |{{edá|17|5|1984}}||align="center"|80|| align="center" |8||{{Bandera|Costa Rica}} [[Deportivo Saprissa]]
|-
!9
|[[Daniel Colindres]]||[[Ficheru:Extremo izquierdo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Delanteru#Estremu|Estremu esquierdu]]|| align="center" |{{edá|10|1|1985}}||align=center|12|| align="center" |0||{{Bandera|Costa Rica}} [[Deportivo Saprissa]]
|-
!12
|[[Joel Campbell]]||[[Ficheru:Extremo derecho - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Delanteru#Estremu|Estremu derechu]]|| align="center" |{{edá|26|6|1992}}||align="center"|75|| align="center" |4||{{Bandera|España}} [[Real Betis Balompié]]
|-
!13
|[[Rodney Wallace]]||[[Ficheru:Extremo izquierdo - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Delanteru#Estremu|Estremu esquierdu]]|| align="center" |{{edá|17|6|1988}}||align=center|25|| align="center" |4||{{Bandera|Estaos Xuníos}} [[New York City F.C.|New York City F. C.]]
|-
!21
|[[Marco Ureña]]||[[Ficheru:Media Punta - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Centrocampista#Mediapunta|Mediapunta]]|| align="center" |{{edá|5|3|1990|14|11|2017}}||align="center"|61|| align="center" |14||{{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Los Angeles Football Club|Los Angeles F. C.]]
|-
|-bgcolor=EEEEEE style="border-top: 2px #FF0000 solid;"
!{{bandera|Costa Rica}}
!align=left|[[Óscar Ramírez]]
!align=left|[[Ficheru:Director técnico - Posición de fútbol.svg|20px]] [[Entrenador|Direutor téunicu]]
!align=center|{{edá|8|12|1964}}
!
!
!
|}
{{clear}}
=== Xugadores con más partíos ===
Xugadores con más encuentro clase A.<ref>{{cita web |títulu=Xugadores con más juego clase A (1/2)|url=https://www.facebook.com/GCotoCover/posts/1703209803307591|idioma=castellanu}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Xugadores con más juego clase A (2/2)|url=https://www.facebook.com/GCotoCover/posts/1714425788852659|idioma=castellanu}}</ref>
{| align=border width=60% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=#006699 style="color:white;"
!#
!Nome !Partíos
!Periodu
|-
|1
| align="left" | [[Walter Centeno]]
|135
|1995-2009
|-
|2
| align="left" | [[Luis Marín Murillo|Luis Marín]]
|126
|1993-2009
|-
|3
| align="left" | [[Rolando Fonseca]]
|110
|1992-2011
|-
|4
| align="left" | '''[[Celso Borges]]'''
|110
|2008-Presente
|-
|5
| align="left" | [[Mauricio Solís]]
|109
|1993-2006
|-
|6
| align="left" | '''[[Bryan Ruiz]]'''
|108
|2005-Presente
|-
|7
| align="left" | '''[[Álvaro Saborío]]'''
|106
|2002-2016
|-
|8
| align="left" | '''[[Michael Umaña]]'''
|102
|2004-2017
|-
|9
| align="left" | [[Harold Wallace]]
|98
|1995-2009
|-
|10
| align="left" | [[Rónald Gómez]]
|89
|1995-2008
|-
|11
| align="left" | [[Hernán Medford]]
|87
|1987-2002
|-
|12
| align="left" | '''[[Christian Bolaños]]'''
|82
|2005-Presente
|-
|13
| align="left" | '''[[Júnior Díaz]]'''
|80
|2003-2016
|-
|14
| align="left" | '''[[Keylor Navas]]'''
|78
|2008-Presente
|-
|15
| align="left" | [[Erick Lonnis]]
|76
|1992-2002
|-
|16
| align="left" | '''[[Joel Campbell]]'''
|76
|2011-Presente
|-
|17
| align="left" | [[Óscar Ramírez]]
|73
|1985-1998
|-
|18
| align="left" | [[Wilmer López]]
|73
|1995-2003
|-
|19
| align="left" | [[Jervis Drummond]]
|72
|1995-2008
|-
|20
| align="left" | [[Paulo Wanchope]]
|71
|1996-2008
|-
|}
=== Máximos goliadores en partíos Clase A ===
{| align=border width=60% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=#006699 style="color:white;"
! # !! Xugador !! Periodu !! Goles !! Partíos !! Permediu
|-
| 1 || [[Rolando Fonseca]] || 1992 - 2011 || 46 || 110 || {{#expr: 46/110 round 2}}
|-
| 2 || [[Paulo Wanchope]] || 1996 - 2008 || 45 || 71 || {{#expr: 45/71 round 2}}
|-
| 3 || '''[[Álvaro Saborío]]''' || 2002 - 2016 || 33 || 106 || {{#expr: 33/106 round 2}}
|-
| 4 || Juan Ulloa || 1955 - 1970 || 27 || 27 || {{#expr: 27/27 round 2}}
|-
| 5 || [[Rónald Gómez]]|| 1995 - 2008 || 24 || 89 || {{#expr: 24/89 round 2}}
|-
| 6 || [[Walter Centeno]] || 1995 - 2009 || 23 || 135 || {{#expr: 23/135 round 2}}
|-
| 7 || '''[[Bryan Ruiz]]''' || 2005 - Presente || 23 ||108|| {{#expr: 23/108 round 2}}
|-
| 8 || [[Jorge Hernán Monge]]|| 1955 - 1961 || 22 || 26 || {{#expr: 22/26 round 2}}
|-
| 9 || [[Hernán Medford]]|| 1987 - 2002 || 18 || 87 || {{#expr: 18/87 round 2}}
|-
| 10 || '''[[Celso Borges]]''' || 2008 - Presente || 18 ||110|| {{#expr: 18/110 round 2}}
|}
• ''<small>En '''negrina''' xugadores activos.</small>''
== Entrenadores ==
{{CP|Entrenadores de la seleición de fútbol de Costa Rica}}
=== Entrenadores con más partíos apostaos ===
{| align=border width=60% border=1 cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=#006699 style="color:white;"
!Nome !País
!PX
!PG
!PE !PP
!GF
!GC
!Rend
|-
|[[Antonio Moyano]]
| align="left"|{{bandera|España}}[[España]]
| align="center" |72
| align="center" |28
| align="center" |22
| align="center" |22
| align="center" |81
| align="center" |80
| align="center" |49%
|-
|[[Jorge Luis Pinto]]
| align="left"|{{bandera|Colombia}}[[Colombia]]
| align="center" |66
| align="center" |30
| align="center" |15
| align="center" |21
| align="center" |99
| align="center" |75
| align="center" |53%
|-
|[[Alexandre Guimarães]]
| align="left"|{{bandera|Brasil}}[[Brasil]] {{bandera|Costa Rica}}[[Costa Rica]]
| align="center" |56
| align="center" |24
| align="center" |11
| align="center" |21
| align="center" |81
| align="center" |76
| align="center" |49%
|-
|[[Marvin Rodríguez]]
| align="left"|{{bandera|Costa Rica}}[[Costa Rica]]
| align="center" |50
| align="center" |24
| align="center" |10
| align="center" |16
| align="center" |76
| align="center" |51
| align="center" |55%
|-
|Alfredo ''Chatu'' Piedra |
align="left"|{{bandera|Costa Rica}}[[Costa Rica]]
| align="center" |49
| align="center" |29
| align="center" |10
| align="center" |10
| align="center" |122
| align="center" |59
| align="center" |66%
|-
|[[Óscar Ramírez]]
| align="left"|{{bandera|Costa Rica}}[[Costa Rica]]
|42
|21
|10
|11
|52
|36
|58%
|}
=== Llista d'entrenadores ===
{|width=100%
|valign=top width=33%|
{| align=center border=1 width=90% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- bgcolor=#003399 style="color:white;"
!width=30%|Periodu !width=70%|Entrenador
|-
|[[1921]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Eladio Rosabal Cordero]]
|-
|[[1930]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Manolo Rodríguez
|-
|[[1935]]-[[1938]]||align=left| {{bandera|El Salvador}}{{bandera|España}}{{bandera|Costa Rica}}[[Ricardo Saprissa Aymá]]
|-
|[[1941]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Alejandro Morera Soto]]
|-
|[[1943]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Jorge ''Lalo'' Rojas
|-
|[[1943]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Alejandro Morera Soto]]
|-
|[[1946]]||align=left|{{bandera|Nicaragua}}{{bandera|Costa Rica}}{{bandera|Chile}} [[Hernán Bolaños (futbolista)|Hernán Bolaños]]
|-
|[[1946]]||align=left|{{bandera|Inglaterra}} [[Randolph Galloway]]<br />{{bandera|Nicaragua}}{{bandera|Costa Rica}}{{bandera|Chile}} [[Hernán Bolaños (futbolista)|Hernán Bolaños]]
|-
|[[1948]] ||align=left|{{bandera|Nicaragua}}{{bandera|Costa Rica}}{{bandera|Chile}} [[Hernán Bolaños (futbolista)|Hernán Bolaños]]
|-
|[[1950]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Santiago Bonilla]]
|-
|[[1951]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Ismael ''Melo'' Quesada
|-
|[[1951]]||align=left|{{bandera|El Salvador}}{{bandera|España}}{{bandera|Costa Rica}} [[Ricardo Saprissa Aymá]]<br />{{bandera|Costa Rica}} Luis Cartín Paniagua
|-
|[[1953]]||align=left|{{bandera|Brasil}}{{bandera|España}} [[Otto Bumbel]]
|-
|[[1955]]-[[1957]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Alfredo ''Chatu'' Piedra
|-
|[[1960]]||align=left|{{bandera|Uruguái}} [[Rubén Amorín]]
|-
|[[1960]]||align=left|{{bandera|Chile}} [[Hugo Tassara]]
|-
|[[1961]]||align=left|{{bandera|España}} [[Eduardo Toba Muíño]]
|-
|[[1961]]-[[1963]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Alfredo ''Chatu'' Piedra
|-
|[[1965]]||align=left|{{bandera|España}} Eduardo Viso Abella<br />{{bandera|Costa Rica}} Alfredo ''Chatu'' Piedra<br />{{bandera|Costa Rica}} [[Mario Cordero Brenes|Mario ''Catato'' Cordero]]
|-
|[[1967]]-[[1968]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Rodolfo Ulloa Antillón
|-
|[[1968]]||align=left|{{bandera|Hungría}}{{bandera|Brasil}} Américo Brunner
|}
|valign=top width=34%|
{| align=center border=1 width=90% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- bgcolor=#003399 style="color:white;"
!width=30%|Periodu !width=70%|Entrenador
|-
|[[1969]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Rogelio Rojas
|-
|[[1969]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Marvin Rodríguez]]
|-
|[[1970]]||align=left|{{bandera|España}} Eduardo Viso Abella
|-
|[[1971]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Marvin Rodríguez]]
|-
|[[1972]]||align=left|{{bandera|Arxentina}}{{bandera|Italia}} [[Humberto Maschio]]
|-
|[[1975]]||align=left|{{bandera|Uruguái}} José Etchegoyen
|-
|[[1975]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Marvin Rodríguez]]
|-
|[[1976]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Juan José Gámez
|-
|[[1979]]-[[1980]]||align=left|{{bandera|España}} [[Antonio Moyano]]
|-
|[[1980]]||align=left|{{bandera|Checoslovaquia}} Iván Mraz
|-
|[[1983]]-[[1984]]||align=left|{{bandera|España}} [[Antonio Moyano]]
|-
|[[1985]]||align=left|{{bandera|Brasil}}{{bandera|Costa Rica}} [[Odir Jacques]]
|-
|[[1985]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Álvaro Grant McDonald]]
|-
|[[1987]]-[[1989]]||align=left|{{bandera|Uruguái}} [[Gustavo De Simone]]
|-
|[[1989]]||align=left|{{bandera|España}} [[Antonio Moyano]]<br />{{bandera|Costa Rica}} [[Marvin Rodríguez]]
|-
|[[1989]]-[[1990]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Marvin Rodríguez]]
|-
|[[1990]]||align=left|{{bandera|Yugoslavia}} [[Bora Milutinović|Velibor ''Bora'' Milutinović]]
|-
|[[1991]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Rolando Villalobos
|-
|[[1992]]||align=left|{{bandera|Uruguái}} [[Héctor Núñez]]
|-
|[[1993]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Juan José Gámez
|-
|[[1993]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Álvaro Grant McDonald]]
|-
|[[1993]]-[[1994]]||align=left|{{bandera|España}}{{bandera|Costa Rica}} Juan Luis Hernández Fuertes
|-
|[[1994]]||align=left|{{bandera|España}} [[Antonio Moyano]]
|}
|valign=top width=33%|
{| align=center border=1 width=90% cellpadding="2" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;"
|- bgcolor=#003399 style="color:white;"
!width=30%|Periodu !width=70%|Entrenador
|-
|[[1994]]-[[1995]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Toribio Rojas
|-
|[[1995]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Juan Blanco
|-
|[[1996]]||align=left|{{bandera|Brasil}} Valdeir ''Badú'' Vieira
|-
|[[1997]]||align=left|{{bandera|Arxentina}} Horacio Cordero
|-
|[[1997]]||align=left|{{bandera|España}}{{bandera|Costa Rica}} Juan Luis Hernández Fuertes
|-
|[[1998]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} Rolando Villalobos
|-
|[[1998]]-[[1999]]||align=left|{{bandera|Colombia}} [[Francisco Maturana]]
|-
|[[1999]]-[[2000]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Marvin Rodríguez]]
|-
|[[2000]]||align=left|{{bandera|Brasil}} Gilson Nunes
|-
|[[2001]]-[[2002]]||align=left|{{bandera|Brasil}}{{bandera|Costa Rica}} [[Alexandre Guimarães]]
|-
|[[2002]]*||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Rodrigo Kenton]]
|-
|[[2003]]-[[2004]]||align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Steve Sampson]]
|-
|[[2004]]-[[2005]]||align=left|{{bandera|Colombia}} [[Jorge Luis Pinto]]
|-
|[[2005]]-[[2006]]||align=left|{{bandera|Brasil}}{{bandera|Costa Rica}} [[Alexandre Guimarães]]
|-
|[[2006]]*||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Carlos Watson]]
|-
|[[2007]]-[[2008]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Hernán Medford]]
|-
|[[2008]]-[[2009]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Rodrigo Kenton]]
|-
|[[2009]]||align=left|{{bandera|Brasil}} [[Renê Simões]]
|-
|[[2010]]*||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Ronald González Brenes]]
|-
|[[2010]]-[[2011]]||align=left|{{bandera|Arxentina}} [[Ricardo La Volpe]]
|-
|[[2011]]*||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Ronald González Brenes]]
|-
|[[2011]]-[[2014]]||align=left|{{bandera|Colombia}} [[Jorge Luis Pinto]]
|-
|[[2014]]*-[[2015]]||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Paulo Wanchope]]
|-
|[[2015]]-||align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Óscar Ramírez]]
|}
|}
(*) ''Desempeñaron el cargu como téunicos interín''
== Estadístiques ==
=== [[Copa Mundial de Fútbol]] ===
{{AP|Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol}}
{| align=border border=1 cellpadding="1" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" width=100%
|- align="center" bgcolor="#e30013" style="color:DarkBlue;"
!width="222"| Edición
!width="105"| Resultancia !width="65"|
Posición
!width="33"| {{Abreviatura|PX|Partíos xugaos}}
!width="33"| {{Abreviatura|PG|Partíos ganaos}}
!width="33"| {{Abreviatura|PE|Partíos empataos}}
!width="33"| {{Abreviatura|PP|Partíos perdíos}}
!width="33"| {{Abreviatura|GF|Goles a favor}}
!width="33"| {{Abreviatura|GC|Goles en contra}}
!width="33"| {{Abreviatura|Dif.|Diferencia de goles}}
!width="170"| Goliador
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Uruguái}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1930|Uruguái 1930]]
|rowspan="2" colspan="10"| Ensin participación
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Italia|1861}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1934|Italia 1934]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Francia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1938|Francia 1938]]
| colspan="10"| Retiru
|-align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Brasil}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|Brasil 1950]]
| rowspan="2" colspan="10"| Ensin participación
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Suiza}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1954|Suiza 1954]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Suecia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1958|Suecia 1958]]
| rowspan="8" colspan="10"| Nun se clasificó
|-align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Chile}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1962|Chile 1962]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Inglaterra}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1966|Inglaterra 1966]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Méxicu}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1970|Méxicu 1970]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Alemaña}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|Alemaña Occidental 1974]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Arxentina|alt}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1978|Arxentina 1978]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|España}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1982|España 1982]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Méxicu}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1986|Méxicu 1986]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Italia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1990|Italia 1990]]
| [[Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 1990|Octavos de final]]
| 13° || 4 || 2 || 0 || 2 || 4 || 6 || -2 || [[Juan Cayasso|Cayasso]], [[Roger Flores|Flores]], [[Ronald González Brenes|González]], [[Hernán Medford|Medford]]: 1
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1994|Estaos Xuníos 1994]]
| rowspan="2" colspan="10"| Nun se clasificó
|-align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Francia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|Francia 1998]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Corea del Sur}}{{bandera|Xapón}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2002|Corea del Sur y Xapón 2002]]
| [[Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 2002|Primer ronda]]
| 19° || 3 || 1 || 1 || 1 || 5 || 6 || -1 || [[Rónald Gómez]]: 2
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Alemaña}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|Alemaña 2006]]
| [[Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 2006|Primer ronda]]
| 31° || 3 || 0 || 0 || 3 || 3 || 9 || -6 || [[Paulo Wanchope]]: 2
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Sudáfrica}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Sudáfrica 2010]]
| colspan="10"| Nun se clasificó
|-align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Brasil}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Brasil 2014]]
| '''[[Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 2014|Cuartos de final]]'''
| 8° || 5 || 2 || 3 || 0 || 5 || 2 || +3 || [[Bryan Ruiz]]: 2
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Rusia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Rusia 2018]]
| colspan="10"| Clasificáu
|-align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! {{bandera|Qatar}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2022|Qatar 2022]]
| colspan="10"| Por apostase |-align=center
bgcolor=#e30013 style="color:white;
! {{Tc|Tabla xeneral de la Copa Mundial de Fútbol Total}} !! 5/22 !!17° !! 15 !! 5 !! 4 !! 6 !! 17 !! 23 !! -6 || {{Tc|Rónald Gómez|Gómez}}, {{Tc|Paulo Wanchope|Wanchope}}: 3
|}
=== [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol|Clasificación pa la Copa Mundial]] ===
{| align=border border=1 cellpadding="1" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" width==85%
|- align=center bgcolor=#e30013 style="color:DarkBlue;"
!width="120"| Edición
!width="115"| Ronda !width="65"|
Posición
!width="33"| PX
!width="33"| PG
!width="33"| PE !width="33"|
PP
!width="33"| GF
!width="33"| GC
!width="33"| Dif.
!width="235"| Goliador
!width="140"| Resultancia
|-align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Copa Mundial de Fútbol de 1930|1930]]
|rowspan="2" colspan="11"| Ensin participación
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1934|1934]]
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1938|1938]]
| colspan="11"| Retiru
|-align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1950|1950]]
| rowspan="2" colspan="11"| Ensin participación
|- align="center" bgcolor="#f9f9f9"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1954|1954]]
|- align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación pa la Copa Mundial de Fútbol de 1958|1958]]
|Ronda Final||2ᵘ||6||4||1||1||16||7||9||[[Jorge Monge]]: 4|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Conmebol/Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1962|1962]]
|Ronda Final||2°||9||5||1||3||22||14||8||'''[[Juan Ulloa Ramírez|Juan Ulloa]]: 6'''|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1966|1966]]
|Ronda Final||2°||8||7||1||0||21||3||18||'''[[Errol Daniels]]: 5'''|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1970|1970]]
|Primer Ronda||6°||4||2||1||1||7||3||4||[[Eduardo Chavarría]]: 2|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]]
|Primer Ronda||10°||2||0||1||1||4||5||-1||[[Walter Elizondo|Elizondo]], [[Asdrúbal Paniagua|Paniagua]], [[Roy Sáenz Acuña|Sáenz]]: 1 || Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1978|1978]]
|Ronda de preliminar||7°||6||1||4||1||8||6||2|| - || Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1982|1982]]
|Ronda de preliminar||8°||8||1||4||3||6||10||-4||W. Jiménez: 3|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Campeonatu Concacaf de 1985|1986]]
|Ronda Final||3°||8||2||5||1||10||8||2||[[Johnny Williams]]: 3|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor="gold"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Campeonatu Concacaf de 1989|'''1990''']]
|'''Fase Pentagonal'''||'''1°'''||'''10'''||'''6'''||'''2'''||'''2'''||'''13'''||'''7'''||'''6'''||'''[[Juan Cayasso|Cayasso]], [[Evaristo Coronado|Coronado]], [[Leonidas Flores|Flores]]: 2'''|| '''Clasificáu'''
|- align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1994|1994]]
|Segunda Ronda||5°||8||4||0||4||16||11||5||[[Javier Astúa]]: 4|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor=#F5FAFF
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1998|1998]]
|Fase Hexagonal||4°||16||7||3||6||22||17||5||[[Paulo Wanchope]]: 6|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor="gold"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2002|2002]]
|'''Fase Hexagonal'''||'''1°'''||'''17'''||'''11'''||'''3'''||'''3'''||'''31'''||'''10'''||'''21'''||'''[[Rolando Fonseca]]: 10'''|| '''Clasificáu'''
|- align="center" bgcolor="CFAA88"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]]
|'''Fase Hexagonal'''||'''3°'''||'''18'''||'''8'''||'''4'''||'''6'''||'''30'''||'''25'''||'''5'''||'''[[Paulo Wanchope]]: 8'''||'''Clasificáu'''
|- align="center" bgcolor="#D0e7FF"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010|2010]]
|Ronda Repechaje||4°||20||12||3||5||41||22||19||[[Álvaro Saborío|Saborío]], [[Bryan Ruiz|Ruiz]]: 6|| Esaniciáu
|-align="center" bgcolor="silver"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|2014]]
||'''Fase Hexagonal'''||'''2°'''||'''16'''||'''8'''||'''4'''||'''4'''||'''27'''||'''12'''||'''15'''||'''[[Álvaro Saborío]]: 8'''|| '''Clasificáu'''
|- align="center" bgcolor="silver"
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|2018]]
||'''Fase Hexagonal'''||'''2°'''||'''16'''||'''9'''||'''4'''||'''2'''||'''24'''||'''10'''||'''14'''||'''[[Marco Ureña]], [[Christian Bolaños]]: 4'''||'''Clasificáu'''
|- align="center" bgcolor=#F5F5F5
! [[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|22px]] [[Copa Mundial de Fútbol de 2022|2022]]
| colspan="12"| Por definir
|- |-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! '''[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol Total]]'''
! '''5/22'''
! '''3°'''
! '''161'''
! '''81'''
! '''38'''
! '''42'''
! '''282'''
! '''164'''
! 118
! [[Paulo Wanchope]]: 21
! '''5 Participaciones'''
|}
=== [[Copa América]] ===
{{AP|Costa Rica na Copa América|l1=Costa Rica na Copa América}}
{| align=border border=1 cellpadding="1" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" width=65%
|- align=center bgcolor=#e30013 style="color:DarkBlue;"
!width="85"| Edición
!width="105"| Resultancia !width="65"|
Posición
!width="33"| PX
!width="33"| PG
!width="33"| PE !width="33"|
PP
!width="33"| GF
!width="33"| GC
!width="33"| Dif.
!width="180"| Goliador
|-
! [[Ficheru:CONMEBOL orthographic projection Mapa CONMEBOL.png|20px]] 1916-1991
|colspan="10"| Nun participó
|-
! {{bandera|Ecuador|1900}} [[Copa América 1993|1993]]
|rowspan="2" colspan="10"| Non convidáu
|-
! {{bandera|Uruguái}} [[Copa América 1995|1995]]
|-
! {{bandera|Bolivia}} [[Copa América 1997|1997]]
| Fase de grupos || 10° || 3 || 0 || 1 || 2 || 2 || 10 || -8 || [[Hernán Medford|Medford]], [[Mauricio Wright|Wright]]: 1
|-
! {{bandera|Paraguái|1990}} [[Copa América 1999|1999]]
|colspan="10"| Non convidáu
|-
! {{bandera|Colombia}} [[Copa América 2001|2001]]
| '''Cuartos de final''' || 5° || 4 || 2 || 1 || 1 || 7 || 3 || +4 || [[Paulo Wanchope]]: 5
|-
! {{bandera|Perú}} [[Copa América 2004|2004]]
| '''Cuartos de final''' || 7° || 4 || 1 || 0 || 3 || 3 || 8 || -5 || [[Andy Herron|Herron]], [[Luis Marín Murillo|Marín]], [[Mauricio Wright|Wright]]: 1
|-
! {{bandera|Venezuela}} [[Copa América 2007|2007]]
|colspan="10"| Non convidáu
|-
! {{bandera|Arxentina}} [[Copa América 2011|2011]]
| Fase de grupos || 9° || 3 || 1 || 0 || 2 || 2 || 4 || -2 || [[Joel Campbell|Campbell]], [[Josué Martínez|Martínez]]: 1
|-
! {{bandera|Chile}} [[Copa América 2015|2015]]
|colspan="10"| Non convidáu
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa América Centenariu 2016|2016]]
| Fase de grupos || 10° || 3 || 1 || 1 || 1 || 3 || 6 || -3 || [[Celso Borges|Borges]], [[Johan Venegas|Venegas]] y [[Frank Fabra|A.G.]]: 1
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! {{Tc|Copa América#Tabla histórica|Total}} || 5/10 || 12° || 17 || 5 || 3 || 9 || 17 || 31 || -14 || {{Tc|Paulo Wanchope}}: 5
|}
=== [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol|Campeonatu Panamericanu]] ===
{| align=border border=1 cellpadding="1" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" width=65%
|- align=center bgcolor=#e30013 style="color:DarkBlue;"
!width="85"| Edición
!width="105"| Resultancia !width="65"|
Posición
!width="33"| PX
!width="33"| PG
!width="33"| PE !width="33"|
PP
!width="33"| GF
!width="33"| GC
!width="33"| Dif.
!width="180"| Goliador
|-
! {{bandera|Chile}} [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol|1952]]
|colspan="10"| Ensin participación
|-bgcolor="#CFAA88"
! {{bandera|Méxicu}} [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol|1956]]
| '''Única fase''' || 3° || 5 || 2 || 1 || 2 || 11 || 15 || -4 || -
|-bgcolor="#87CEFA"
! style="border: 3px solid red" |{{bandera|Costa Rica}} [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol|1960]]
| Única fase || 4° || 6 || 1 || 2 || 3 || 4 || 10 || -6 || -
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! Total || 2/3 || 4° || 11 || 3 || 3 || 5 || 15 || 25 || -10 || -
|}
=== [[Copa d'Oru de la Concacaf|Copa Concacaf/Copa Oru]] ===
{| align=border border=1 cellpadding="1" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" width=65%
|- align=center bgcolor=#e30013 style="color:DarkBlue;"
!width="85"| Edición
!width="105"| Resultancia !width="65"|
Posición
!width="33"| PX
!width="33"| PG
!width="33"| PE !width="33"|
PP
!width="33"| GF
!width="33"| GC
!width="33"| Dif.
!width="180"| Goliador
|- bgcolor="gold"
! {{bandera|El Salvador}} [[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]]
! Campeón || 1° || 6 || 5 || 1 || 0 || 14 || 2 || +12 || -
|- bgcolor="CFAA88"
! {{bandera|Guatemala}} [[Campeonatu Concacaf de 1965|1965]]
| Tercer puestu || 3° || 5 || 2 || 2 || 1 || 11 || 4 || +7 || -
|-
! {{bandera|Hondures}} [[Campeonatu Concacaf de 1967|1967]]
| colspan="10"|Nun participó
|-bgcolor="gold"
! style="border: 3px solid red" | {{bandera|Costa Rica}} [[Campeonatu Concacaf de 1969|1969]]
! Campeón || 1° || 5 || 4 || 1 || 0 || 13 || 2 || +11 || [[Víctor Ruiz (futbolista costarricanu)|Víctor Ruiz]]: 3
|- bgcolor="CFAA88"
! {{bandera|Trinidá y Tobagu}} [[Campeonatu Concacaf de 1971|1971]]
| Tercer puestu || 3° || 5 || 2 || 1 || 2 || 6 || 5 || +1 || -
|-
! {{bandera|Haití}} [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1974#Ronda final: Campeonatu Concacaf de 1973|1973]]
| colspan="10" rowspan="3" |Nun se clasificó
|-
! {{bandera|Méxicu}} [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1978#Ronda final: Campeonatu Concacaf de 1977|1977]]
|-
! {{bandera|Hondures}} [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1982#Ronda final: Campeonatu Concacaf de 1981|1981]]
|- bgcolor="CFAA88"
! [[Ficheru:Location North America.svg|20px]] [[Campeonatu Concacaf de 1985|1985]]
| Tercer puestu || 3° || 8 || 2 || 5 || 1 || 10 || 8 || +2 || [[Johnny Williams]]: 3
|- bgcolor="gold"
! [[Ficheru:Location North America.svg|20px]] [[Campeonatu Concacaf de 1989|1989]]
! Campeón || 1° || 8 || 5 || 1 || 2 || 10 || 6 || +4 || [[Evaristo Coronado|Coronado]], [[Juan Cayasso|Cayasso]], [[Leonidas Flores|Flores]]: 2
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! {{Tc|Copa d'Oru de la Concacaf#Tabla histórica|Total}} || 6/10 || 2° || 37 || 20 || 11 || 6 || 64 || 27 || +37 ||
|- bgcolor="#87CEFA"
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 1991|1991]]<ref>{{cita web |url= http://www.unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=1276:copa-de-oru-1991-decepcion-tica&catid=9:noticies-historicas&Itemid=49 |títulu= Copa d'Oru 1991: Decepción tica |fechaaccesu= 6 de mayu de 2012 |autor= Unafut.com }}</ref>
| Semifinal
| 4ᵘ || 5 || 1 || 0 || 4 || 5 || 9 || -4 || [[Juan Carlos Arguedas|Arguedas]], [[Leonidas Flores|Flores]], [[Roger Gómez|R. Gómez]], [[Claudio Jara|Jara]], [[Hernán Medford|Medford]]: 1
|- bgcolor="CFAA88"
! {{bandera|Estaos Xuníos}}{{bandera|Méxicu}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 1993|1993]]
| Semifinal<sup>[[#1|1]]</sup>
| 3° || 5 || 1 || 3 || 1 || 6 || 5 || +1 || [[Juan Cayasso]]: 3
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 1996|1996]]
| colspan="10" |Nun se clasificó
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 1998|1998]]
| Primer fase |
5° || 2 || 1 || 0 || 1 || 8 || 4 || +4 || '''[[Paulo Wanchope]]: 4'''
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2000|2000]]
| Cuartos de final
| 8° || 3 || 0 || 2 || 1 || 5 || 6 || -1 || [[Paulo Wanchope]]: 2
|- bgcolor="silver"
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2002|2002]]
| '''Subcampeón'''
| 2° || 5 || 3 || 1 || 1 || 8 || 5 || +3 || [[Rolando Fonseca|Fonseca]], [[Paulo Wanchope|Wanchope]], [[Rónald Gómez|Gómez]]: 2
|- bgcolor="#87CEFA"
! {{bandera|Estaos Xuníos}}{{bandera|Méxicu}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2003|2003]]
| Semifinal
| 4° || 5 || 2 || 0 || 3 || 10 || 8 || +2 || '''[[Walter Centeno]]: 4'''
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|2005]]
| Cuartos de final
| 5° || 4 || 2 || 1 || 1 || 6 || 4 || +2 || [[Randall Brenes|Brenes]], [[Jafet Sotu|Sotu]]: 2
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2007|2007]]
| Cuartos de final
| 7° || 4 || 1 || 1 || 2 || 3 || 4 || -1 || [[Walter Centeno]]: 3
|- bgcolor="#87CEFA"
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|2009]]
| Semifinal<sup>[[#2|2]]</sup>
| 4° || 5 || 2 || 2 || 1 || 10 || 6 || +4 || [[Celso Borges|Borges]], [[Álvaro Saborío|Saborío]], [[Andy Herron|Herron]]: 2
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2011|2011]]
| Cuartos de final
| 6° || 4 || 1 || 2 || 1 || 8 || 6 || +2 || [[Marco Ureña]]: 3
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2013|2013]]
| Cuartos de final
| 5° || 4 || 2 || 0 || 2 || 4 || 2 || +2 || [[Michael Barrantes]]: 2
|-
! {{bandera|Estaos Xuníos}}{{bandera|Canadá}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|2015]]
| Cuartos de final
| 7° || 4 || 0 || 3 || 1 || 3 || 4 || -1 || [[Roy Miller (futbolista)|Miller]], [[David Ramírez Ruiz|D. Ramírez]], [[Bryan Ruiz|Ruiz]]: 1
|- bgcolor="87CEFA"
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|2017]]
| Semifinal
| 4° || 5 || 3 || 1 || 1 || 6 || 3 || +3 || [[Marco Ureña|Ureña]], [[Francisco Calvo Quesada|Calvo]], [[Ariel Francisco Rodríguez|Rodríguez]], [[Rodney Wallace|Wallace]], [[David Ramírez Ruiz|Ramírez]]: 1
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! {{Tc|Copa d'Oru de la Concacaf#Tabla histórica|Total}} !! 13/14 !! 3° !! 51 !! 19 !! 13 !! 19 !! 79 !! 62 !! +17 !! {{Tc|Walter Centeno}}: 9
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! {{Tc|Copa d'Oru de la Concacaf#Tabla histórica|Total global}} !! 18/23 !! 3° !! 89 !! 39 !! 24 !! 25 !! 142 !! 90 !! +52 !! {{Tc|Walter Centeno}}: 9
|}
<small><div id="1"><sup>'''1'''</sup> El partíu pol 3ᵉʳ. llugar acabó empatáu con {{sel|Xamaica}} 1-1 t.s. Dambos comparten esa posición.</small>
<small><div id="2"><sup>'''2'''</sup> Nun se realizó partíu pol 3ᵉʳ. puestu pero, ente quien pretenden esa posición, ye l'equipu que sumó más puntos a lo llargo del tornéu que ye consideráu terceru.</small>
=== [[Copa CCCF]]/[[Copa Centroamericana]] ===
{| align=border border=1 cellpadding="1" cellspacing="0" style="background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%; text-align: center;" width=65%
|- align=center bgcolor=#e30013 style="color:DarkBlue;"
!width="85"| Edición
!width="105"| Resultancia !width="65"|
Posición
!width="33"| PX
!width="33"| PG
!width="33"| PE !width="33"|
PP
!width="33"| GF
!width="33"| GC
!width="33"| Dif.
!width="180"| Goliador
|-bgcolor=gold
! style="border: 3px solid red"|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF de 1941|1941]]
! Campeón || 1° || 4 || 4 || 0 || 0 || 23 || 5 || +18 || [[José Rafael ¨Fello¨ Meza Ivancovich|Rafael Meza]]: 8
|-bgcolor=#CC9966
! {{bandera|El Salvador}} [[Copa CCCF de 1943|1943]]
| Tercer puestu || 3° || 6 || 3 || 0 || 3 || 20 || 15 || +5 || -
|-bgcolor=gold
! style="border: 3px solid red"|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF de 1946|1946]]
! Campeón || 1° || 5 || 4 || 0 || 1 || 24 || 6 || +18 || -
|-bgcolor=gold
! {{bandera|Guatemala}} [[Copa CCCF de 1948|1948]]
! Campeón || 1° || 8 || 5 || 1 || 2 || 25 || 11 || +14 || -
|-bgcolor=silver
! {{bandera|Panamá}} [[Copa CCCF de 1951|1951]]
| Subcampeón || 2° || 4 || 2 || 1 || 1 || 13 || 5 || +8 || -
|-bgcolor=gold
! style="border: 3px solid red"|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF de 1953|1953]]
! Campeón || 1° || 6 || 6 || 0 || 0 || 19 || 2 || +17
| [[Fernando Solano|Solano]], [[Rodolfo Herrera|Herrera]]: 4
|-bgcolor=gold
! {{bandera|Hondures}} [[Copa CCCF de 1955|1955]]
! Campeón || 1° || 6 || 6 || 0 || 0 || 19 || 4 || +15 || [[Mario Murillo|Murillo]], [[Rodolfo Herrera|Herrera]]: 4
|-
! {{bandera|Curaçao}} [[Copa CCCF de 1957|1957]]
|colspan="10"|Nun participó |-bgcolor=gold
! {{bandera|Cuba}} [[Copa CCCF de 1960|1960]]
! Campeón || 1° || 5 || 3 || 2 || 0 || 14 || 4 || +10 || [[Alberto Armijo]]: 5
|-bgcolor=gold
! style="border: 3px solid red"|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF de 1961|1961]]
! Campeón || 1° || 7 || 7 || 0 || 0 || 32 || 4 || +28 || [[Juan Ulloa]]: 10
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! {{Tc|Copa CCCF#Estadístiques Xenerales|Total}} || 9/10|| 1° || 51 || 40 || 4 || 7 || 191 || 56 || +135 || {{Tc|Juan Ulloa}}: 14
|-bgcolor=gold
! style="border: 3px solid red"|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa UNCAF 1991|1991]]
! Campeón || 1° || 3 || 3 || 0 || 0 || 10 || 1 || +9 || [[Claudio Jara]]: 5
|-bgcolor=silver
! {{bandera|Hondures}} [[Copa UNCAF 1993|1993]]
| Subcampeón || 2° || 3 || 2 || 0 || 1 || 3 || 2 || +1 || [[Rónald Gómez|Gómez]], [[Floyd Guthrie|Guthrie]], [[Rolando Fonseca|Fonseca]]: 1
|-bgcolor="#87CEFA"
! {{bandera|El Salvador}} [[Copa UNCAF 1995|1995]]
| Cuartu puestu || 4° || 4 || 1 || 1 || 1 || 5 || 6 || -1 || '''[[Rolando Fonseca]]: 3'''
|-bgcolor=gold
! {{bandera|Guatemala}} [[Copa UNCAF 1997|1997]]
! Campeón || 1° || 5 || 3 || 2 || 0 || 12 || 3 || +9
| [[Rolando Fonseca]]: 4
|-bgcolor=gold
! style="border: 3px solid red"|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa UNCAF 1999|1999]]
! Campeón || 1° || 5 || 3 || 0 || 2 || 13 || 3 || +10 || [[Rolando Fonseca]]: 5
|-bgcolor=silver
! {{bandera|Hondures}} [[Copa UNCAF 2001|2001]]
| Subcampeón || 2° || 5 || 2 || 2 || 1 || 8 || 5 || +3 || [[Rolando Fonseca]]: 3
|-bgcolor=gold
! {{bandera|Panamá}} [[Copa UNCAF 2003|2003]]
! Campeón || 1° || 5 || 4 || 1 || 0 || 5 || 1 || +4
| [[Erick Scott]]: 2
|-bgcolor=gold
! {{bandera|Guatemala}} [[Copa UNCAF 2005|2005]]
! Campeón || 1° || 4 || 3 || 1 || 0 || 8 || 2 || +6
| [[Whayne Wilson]]: 3
|-bgcolor=gold
! {{bandera|El Salvador}} [[Copa UNCAF 2007|2007]]
! Campeón || 1° || 4 || 2 || 1 || 1 || 5 || 2 || +3
| [[Rolando Fonseca]]: 3
|-bgcolor=silver
! {{bandera|Hondures}} [[Copa UNCAF 2009|2009]]
| Subcampeón || 2° || 4 || 3 || 1 || 0 || 9 || 1 || +8 || '''[[Andy Furtado]]: 3'''
|-bgcolor=silver
! {{bandera|Panamá}} [[Copa Centroamericana 2011|2011]]
| Subcampeón || 2° || 4 || 1 || 2 || 1 || 6 || 5 || +1 || '''[[Marco Ureña]]: 3'''
|-bgcolor=gold
! style="border: 3px solid red"|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa Centroamericana 2013|2013]]
! Campeón || 1° || 5 || 4 || 1 || 0 || 6 || 1 || +5 || [[Jairo Arrieta]]: 2
|-bgcolor=gold
! {{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa Centroamericana 2014|2014]]
! Campeón || 1° || 3 || 2 || 1 || 0 || 7 || 3 || +4
| [[Celso Borges|Borges]], [[Johan Venegas|Venegas]]: 2
|- bgcolor="#87CEFA"
! {{bandera|Panamá}} [[Copa Centroamericana 2017|2017]]
| Cuartu puestu || 4° || 5 || 1 || 3 || 1 || 4 || 2 || +2
| [[José Guillermo Ortiz]]: 2
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! {{Tc|Copa Centroamericana#Estadístiques xenerales|Total}} || 14/14 || 1° || 61 || 36 || 16 || 9 || 109 || 38 || +71 || {{Tc|Rolando Fonseca}}: 19
|-align=center bgcolor=#e30013 style="color:white;"
! Total global || 23/23 || 1° || 112 || 76 || 20 || 16 || 300 || 94 || +206 || {{Tc|Rolando Fonseca}}: 19
|}
== Clasificación FIFA ==
{| {{tablaguapa}} style=" text-align:center; font-size:95%;" width="100%"
|-
!1993
!1994
!1995
!1996
!1997
!1998
!1999
!2000
!2001
!2002
!2003
!2004
!2005
|-
| [[Ficheru:Straight Line Steady.svg|15px]] 42
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 65
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 78
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 72
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 51
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 67
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 64
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 60
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 30
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 21
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 17
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 27
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 21
|-
!2006
!2007
!2008
!2009
!2010
!2011
!2012
!2013
!2014
!2015
!2016
!2017
!2018
|-
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 68
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 70
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 53
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 49
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 69
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 65
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 66
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 31
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 16
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 37
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 17
| [[Ficheru:Red Arrow Down.svg|15px]] 26
| [[Ficheru:Green Arrow Up.svg|15px]] 25*
|}
* Clasificación de ranking d'anguaño
== Categoríes inferiores ==
Les categoríes inferiores de la seleición de fútbol de Costa Rica, son el conxuntu de seleiciones de la [[Federación Costarricana de Fútbol]] integraes nel so conxuntu por xugadores d'ente 15 a 23 años, que representen a Costa Rica nos distintos torneos internacionales arrexuntaos en distintos [[Categoríes deportives por edá|categoríes d'edá]] y que constitúin los escalafones previos a la seleición absoluta.
Les distintes categoríes establecer pol añu de nacencia de los xugadores y de normal inclúin a futbolistes nacíos en dos años consecutivos. Tradicionalmente la denominación de la seleición referir a la edá máxima de los xugadores habiendo asina competiciones oficiales dende los sub-15 hasta los sub-23.
=== Seleición sub-23 ===
{{AP|Seleición de fútbol sub-23 de Costa Rica}}
La seleición de fútbol sub-23 de Costa Rica na so historia participó en trés [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos|Campeonatos Olímpicos de fútbol]], llogrando la clasificación a la segunda ronda n'[[Fútbol nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|Atenes 2004]] como'l so meyor resultáu.
=== Seleición sub-22 ===
{{AP|Seleición de fútbol sub-22 de Costa Rica}}
La seleición de fútbol de Costa Rica sub-22 ye l'equipu de fútbol que representa a Costa Rica compuestu por xugadores menores de 22 años. Ye la seleición que representa al país nos [[Xuegos Panamericanos]].
=== Seleición sub-21 ===
{{AP|Seleición de fútbol sub-21 de Costa Rica}}
La seleición de fútbol de Costa Rica sub-21 ye l'equipu de fútbol que representa a Costa Rica compuestu por xugadores menores de 21 años. Ye la seleición que representa al país nos [[Xuegos Centroamericanos y del Caribe]].
=== Seleición sub-20 ===
{{AP|Seleición de fútbol sub-20 de Costa Rica}}
La seleición de fútbol de Costa Rica sub-20 na so historia participó en 8 [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20|Copes del Mundu]], teniendo como meyor participación la edición d'[[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2009|Exiptu 2009]], que llegaron hasta la 4ª posición.
=== Seleición sub-17 ===
{{AP|Seleición de fútbol sub-17 de Costa Rica}}
La seleición de fútbol de Costa Rica sub-17 na so historia participó en 10 [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17|Copes del Mundu]], teniendo como en delles ocasiones la clasificación a la segunda ronda. Nel [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2015|2015]] depués de pasar en segundu llugar del so grupu enfrentar a la Seleición campeona d'Europa [[Seleición de fútbol sub-17 de Francia|Francia]] empatando ensin goles y pasando a [[cuartos de final]] per primer vegada na so historia.
=== Seleición sub-15 ===
{{AP|Seleición de fútbol sub-15 de Costa Rica}}
La seleición de fútbol de Costa Rica sub-15 ye l'equipu de fútbol que representa a Costa Rica compuestu por xugadores menores de 15 años.
== Otres modalidaes ==
=== Seleición femenina de fútbol de Costa Rica ===
[[Ficheru:Football pictogram.svg|thumb|right|100px|''Fútbol femenín'']]
{{AP|Seleición femenina de fútbol de Costa Rica}}
La seleición femenina de [[Fútbol femenín|fútbol]] de Costa Rica, llamada ''La Sele'', ye l'equipu nacional d'esti país y ye reguláu pola [[Federación Costarricana de Fútbol]]. Ye la seleición más gallardoniada de [[Centroamérica]], el so principal llogru foi ocupar la segunda posición nel [[Premundial Femenín Concacaf de 2014]] , amás de ser la única seleición d'[[UNCAF]] que pudo asistir a una [[Copa Mundial Femenina de Fútbol]] apostando la de '''''[[Copa Mundial Femenina de Fútbol de 2015|Canadá 2015]]'''''.
=== Seleición de fútbol sala de Costa Rica ===
[[Ficheru:Futsal pictogram.svg|thumb|right|100px|''Fútbol sala'']]
{{AP|Seleición de fútbol sala de Costa Rica}}
La seleición de [[fútbol sala]] de Costa Rica representa a Costa Rica en competencies internacionales de la disciplina y ta controlada pola [[Federación Costarricana de Fútbol]]. La tricolor llogró como meyor resultancia nun mundial el 10ᵘ puestu del añu [[Campeonatu Mundial de fútbol sala de la FIFA 2000|2000]]. Amás de tres campeonatos de [[Concacaf]] el primeru nel añu [[Campeonatu de Futsal de Concacaf de 2000|2000]] unos años más tarde nel [[Campeonatu de Futsal de Concacaf de 2012|2012]] y el más recién nel [[Campeonatu de Futsal de Concacaf de 2016|2016]].
=== Seleición de fútbol playa de Costa Rica ===
[[Ficheru:Beach soccer pictogram.svg|thumb|right|100px|''Fútbol playa'']]
{{AP|Seleición de fútbol playa de Costa Rica}}
La seleición de [[fútbol playa]] de Costa Rica ye l'equipu representativu del país en competiciones oficiales. Cuenta con dos participación na [[Copa Mundial de Fútbol Playa de FIFA]] siendo esaniciáu en fase de grupos tantu en [[Copa Mundial de Fútbol Playa FIFA 2009|2009]] como en [[Copa Mundial de Fútbol Playa FIFA 2015|2015]].
== Palmarés ==
=== Seleición absoluta ===
* [[Ficheru:CONCACAF - Gold Cup.svg|15px]] '''[[Copa Concacaf]] (3):''' [[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]], [[Campeonatu Concacaf de 1969|1969]] y [[Campeonatu Concacaf de 1989|1989]].
* '''[[Copa CCCF]] (7):''' 1941, 1946, 1948, 1953, 1955, 1960 y 1961.
* [[Ficheru:Copa Centroamericana Trophy.png|15px]] '''[[Copa Centroamericana]] (8):''' [[Copa Uncaf 1991|1991]], [[Copa Uncaf 1997|1997]], [[Copa Uncaf 1999|1999]], [[Copa Uncaf 2003|2003]], [[Copa Uncaf 2005|2005]], [[Copa Uncaf 2007|2007]], [[Copa Centroamericana 2013|2013]] y [[Copa Centroamericana 2014|2014]].
=== Xuveniles ===
=== Seleición Olímpica ===
* '''[[Preolímpicu de Concacaf|Preolímpicos Concacaf]] (2):''' 1980, 1984.
=== Seleición Panamericana ===
* '''[[Fútbol nos Xuegos Panamericanos]] '''
** [[Ficheru:Silver medal.svg|15px]] '''[[Medaya de plata]] (1):''' [[Fútbol nos Xuegos Panamericanos de Buenos Aires 1951|1951]].
=== Seleición Sub-21 ===
* '''[[Fútbol nos Xuegos Centroamericanos y del Caribe|Xuegos Centroamericanos y del Caribe]]:'''
** [[Ficheru:Gold medal.svg|15px]] '''[[Medaya d'oru]] (1):''' 1993.
=== Seleición Sub-20 ===
* '''[[Campeonatu Sub-20 de la Concacaf]] (2):''' [[Tornéu Sub-20 de la Concacaf 1988|1988]], [[Campeonatu Sub-20 de la Concacaf de 2009|2009]].
=== Seleición Sub-17 ===
* '''[[Campeonatu Sub-17 de la Concacaf]] (1):''' 1994.
=== Meyores resultaos ===
* '''[[Copa Mundial de Fútbol|Copa del Mundu]]:''' Cuartos de final [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|2014]].
* '''[[Copa América]]:''' Cuartos de final [[Copa América 2001|2001]], [[Copa América 2004|2004]].
* '''[[Copa d'Oru de la Concacaf]]:''' Subcampéon [[Copa d'Oru de la Concacaf 2002|2002]].
* '''[[Copa Concacaf]]:''' Campeón [[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]], [[Campeonatu Concacaf de 1969|1969]], [[Campeonatu Concacaf de 1989|1989]].
* '''[[Copa Centroamericana]]:''' Campeón [[Copa Uncaf 1991|1991]], [[Copa Uncaf 1997|1997]], [[Copa Uncaf 1999|1999]], [[Copa Uncaf 2003|2003]], [[Copa Uncaf 2005|2005]], [[Copa Uncaf 2007|2007]], [[Copa Centroamericana 2013|2013]] y [[Copa Centroamericana 2014|2014]].
* '''[[Copa CCCF]]:''' Campeón 1941, 1946, 1948, 1953, 1955, 1960 y 1961.
* '''[[Campeonatu Panamericanu de Fútbol]]:''' 3° llugar 1956.
* '''[[Fútbol nos Xuegos Olímpicos|Xuegos Olímpicos]]:''' Cuartos de final [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos d'Atenes 2004|2004]].
* '''[[Copa Mundial de Fútbol Sub-17]]:''' Cuartos de final [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2015|2015]].
* '''[[Copa Mundial de Fútbol Sub-20]]:''' 4° llugar [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2009|2009]].
* '''[[Fútbol nos Xuegos Panamericanos|Xuegos Panamericanos]]:''' Subcampeón [[Fútbol nos Xuegos Panamericanos de Buenos Aires 1951|1951]].
* '''[[Fútbol nos Xuegos Centroamericanos y del Caribe|Xuegos Centroamericanos y del Caribe]]:''' Campeón 1993.
* '''[[Copa Mundial de Fútbol Sala de la FIFA|Copa Mundial de Fútbol Sala]]:''' Octavos de final [[Copa Mundial de fútbol sala de la FIFA 2016|2016]].
* '''[[Copa Mundial de Fútbol Playa]]:''' Fase de grupos [[Copa Mundial de Fútbol Playa FIFA 2009|2009]], [[Copa Mundial de Fútbol Playa FIFA 2015|2015]].
== Ver tamién ==
* [[Federación Costarricana de Fútbol]]
* [[Seleición de fútbol sub-20 de Costa Rica]]
* [[Seleición de fútbol sub-17 de Costa Rica]]
* [[Seleición de fútbol Olímpico de Costa Rica]]
* [[Seleición femenina de fútbol de Costa Rica]]
* [[Primer División de Costa Rica]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [http://fedefutbolcr.com/seleiciones-nacionales/seleiciones-masculines/ Sitiu web oficial]
* [http://fedefutbolcr.com/ Sitio web FCF]
* {{Facebook|FEDEFUTBOLCR|Seleición de Costa Rica}}
* {{Twitter|FEDEFUTBOL_CR|Seleición de Costa Rica}}
* Perfil oficial de [http://www.concacaf.com/es/team/costa-rica Costa Rica] en [[Concacaf.com]]
* Perfil oficial de [http://es.fifa.com/associations/association=crc/index.html Costa Rica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180601203910/http://es.fifa.com/associations/association=crc/index.html |date=2018-06-01 }} en [[FIFA.com]]
{{commonscat}}
{{Wikinoticies|Categoría:Seleición de fútbol de Costa Rica}}
{{Socesión |títulu=[[Copa d'Oru de la Concacaf#Copa Concacaf (1963-1989)|Campeón de Concacaf]]
| periodu = [[Campeonatu Concacaf de 1963|El Salvador 1963]]<br />[[Campeonatu Concacaf de 1969|Costa Rica 1969]]<br />[[Campeonatu Concacaf de 1989|1989]]
| predecesor = ''Nengún''<br />{{selb|GUA}}<br />{{selb|CAN}}
| socesor = {{selb|MEX}}<br />{{selb|MEX}}<br />{{selb|USA}}
}}
{{Tradubot|Seleición de fútbol de Costa Rica}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de fútbol de Costa Rica]]
lkd0k3y72agw8ogi9lq11z3qnnbcwnh
Óscar Ramírez
0
137002
4497870
4497769
2026-05-31T13:27:52Z
Limotecariu
735
4497870
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Óscar Antonio Gerardo Ramírez Hernández''' {{nym}}, conocíu deportivamente como '''Óscar Ramírez''' {{nowrap|([[Alfabetu Fonéticu Internacional|AFI: ó'skař řa'mireθ]])}}, ye un [[xugador de fútbol|ex-futbolista]] y [[entrenador]] [[Costa Rica|costarricanu]]. Anguaño dirixe a la [[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]]. Antes d'exercer el so oficiu, recibió cursos per parte de la [[Universidá Nacional de Costa Rica|Universidá Nacional]] (UNA), de la [[Universidá Estatal a Distancia]] (UNED) y por aciu un congresu en [[Pachuca de Soto|Pachuca]] allugáu en [[Méxicu]].<ref>{{cita web |url=http://wvw.nacion.com/ln_ee/2003/marzu/23/deportes5.html|títulu=Realcuentro d'amigos|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Rodrigo Calvo|fecha=23 de marzu de 2003 |fechaaccesu=1 d'abril de 2016}}</ref>
Como xugador, desempeñó la demarcación de [[mediocampista]] y desenvolvió la mayor parte de la so carrera na [[Lliga Deportiva Alajuelense]] mientres diez años. Col equipu rojinegro conquistó cuatro campeonatos de [[Primer División de Costa Rica|Primer División costarricana]], una [[Copa de Campeones de la Concacaf 1986|Copa de Campeones de la Concacaf]] en 1986 y un subcampeonatu de la [[Copa Interamericana 1987|Copa Interamericana]] en 1987. Darréu integróse al [[Deportivo Saprissa]], onde consiguiría la mesma cantidá de títulos nel ámbitu nacional, dos de la confederación en [[Copa de Campeones de la Concacaf 1993|1993]] y [[Copa de Campeones de la Concacaf 1995|1995]], un subcampeonatu a nivel interamericano en [[Copa Interamericana 1994|1994]], amás del [[Tornéu Grandes de Centroamérica 1998|Tornéu Grandes de Centroamérica]] en 1998. Darréu xugó para [[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|Belén]] onde ganó la [[Copes Fútbol de Costa Rica|Copa Federación]] en 1996 y tornó al conxuntu saprissista pa concluyir la so etapa como futbolista. Finalmente, retirar de forma definitiva con [[Asociación Deportiva Guanacasteca|Guanacasteca]] en marzu de 2000.
Foi [[Internacional (deporte)|internacional absolutu]] cola [[Seleición de fútbol de Costa Rica|seleición costarricana]] dende febreru de 1985. Esi mesmu añu apostó'l [[Campeonatu Concacaf de 1985|Campeonatu de la Concacaf]] con mires escontra'l [[Copa Mundial de Fútbol de 1986|Mundial de Méxicu]], pero'l so país nun trescendió. Depués participó nel [[Campeonatu Concacaf de 1989|tornéu de 1989]], nel cual trunfó y llogró la histórica clasificación a [[Copa Mundial de Fútbol de 1990|Italia 1990]]. Ramírez formó parte d'esta competición, onde la so seleición algamó los octavos de final. Dempués ganó la [[Copa Centroamericana|Copa de Naciones de la UNCAF]] en dos ocasiones, nes ediciones de [[Copa Uncaf 1991|1991]] y [[Copa Uncaf 1997|1997]]. Tamién apaeció nos campeonatos de la [[Copa d'Oru de la Concacaf 1991|Copa d'Oru de la Concacaf de 1991]] y na [[Copa América 1997]], según nos [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol|proceso eliminatorios]] de los mundiales de [[Copa Mundial de Fútbol de 1994|1994]] y [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|1998]].
Tres el so retiru, empezó la so carrera como entrenador en [[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|Belén]], xunto col so ex-compañeru de seleición [[Mauricio Montero Chinchilla|Mauricio Montero]]. Salió rápido en 2003 pa ser el [[segundu entrenador]] de [[Hernán Medford]] nel [[Deportivo Saprissa]]. Con él ganó les lligues nes temporaes [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 2003-2004|2003-04]] y [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 2005-2006|2005-06]], amás de la [[Copa Interclubes UNCAF 2003]] y la [[Copa de Campeones de la Concacaf 2005]], que dio un cupu a los tibaseños al [[Copa Mundial de Clubes de la FIFA 2005|Mundial de Clubes]]. Ramírez tuvo nel significativu tercer llugar del tornéu, y anguaño ye l'únicu equipu centroamericanu en consiguilo. El 28 d'ochobre de 2006, Óscar llegó a la [[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]], p'asumir el puestu d'asistente téunicu de Medford. Poco tiempu dempués, llogró la [[Copa Uncaf 2007|Copa de Naciones UNCAF de 2007]]. En 2008 foi rescindíu de la so ocupación. Esi mesmu añu, foi presentáu nel [[Santos de Guápiles]] como'l primer estratega. Ganó la temporada de [[Segunda División de Costa Rica|Segunda División]] colos guapileños y l'ascensu a la máxima categoría. Salió del club n'avientu de 2009.
Dirixó a [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] dende [[2010#Mayu|mayu de 2010]] hasta [[2013#Xineru|xineru de 2013]]. Tuvo un curtiu periodu d'inactividá y volvió a mediaos del mesmu añu. La so segunda xestión remató en [[2015#Mayu|mayu de 2015]] y en total ganó 6 títulos. Col equipu manudu ganó, de manera consecutiva, el [[Campeonatu d'Iviernu 2010 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu 2010]], [[Campeonatu de Branu 2011 (Costa Rica)|Branu]] y [[Campeonatu d'Iviernu 2011 (Costa Rica)|Iviernu]] de 2011. Darréu llogró la [[Supercopa de Costa Rica 2012|Supercopa de Costa Rica]] y el [[Campeonatu d'Iviernu 2012 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]] en 2012. El so últimu títulu consiguíu colos alajuelenses foi nel [[Campeonatu d'Iviernu 2013 (Costa Rica)|Iviernu 2013]]. Antes de la dimisión del so cargu, algamó los subcampeonatos de los Branos [[Campeonatu de Branu 2014 (Costa Rica)|2014]] y [[Campeonatu de Branu 2015 (Costa Rica)|2015]]. N'avientu de 2014, llogró col so club el récor de mayor puntaje de la modalidá de torneos curtios, con 53.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Oscar-Ramirez-decidio-siguir-Alajuelense_0_1489651122.html |títulu=Óscar Ramírez nun va siguir como téunicu de Alajuelense |fechaaccesu=6 de xineru de 2016 |fecha=26 de mayu de 2015 }}</ref>
Foi nomáu nuevamente como asistente de la seleición costarricana'l [[5 d'agostu]] de [[2015]], siendo esta vegada de [[Paulo Wanchope]]. Por cuenta de l'arrenunciu del entrenador, Óscar Ramírez tomó'l llugar de direutor téunicu y foi presentáu de manera oficial el [[18 d'agostu]]. Empunxo al so país nos xuegos oficiales correspondientes a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria del Mundial 2018]] —clasificando a la competición—, [[Copa América Centenariu]], [[Copa Centroamericana 2017]] y [[Copa d'Oru de la Concacaf 2017]].
== Trayeutoria ==
=== Como futbolista ===
==== Entamos ====
El so primer contautu col deporte diolo nos [[Xuegos Deportivos Nacionales de Costa Rica|Xuegos Deportivos Nacionales]], competición na que representó al cantón de [[Cantón de Belén|Belén]]. Unu de los sos mayores llogros foi'l subcampeonatu na edición de 1981, llevada a cabu na provincia limonense. Amás de ser parte del equipu cantonal, Ramírez xugó pal Mosco de l'Alianza La Ribera, l'infantil de San Isidro, cola [[Universidá Nacional de Costa Rica|Universidá Nacional]] y les divisiones inferiores de [[Club Deportivo Belén Fútbol Club|Belén]], esti postreru perteneciente al club profesional. Les sos bones presentaciones dexáron-y, al añu siguiente, ser convocáu a la [[Seleición de fútbol sub-20 de Costa Rica|Seleición Xuvenil]] del so país, dirixida por Rafael Ángel Oviedo.
Una vegada qu'esguiló posiciones nel fútbol, el so deséu foi llegar a un conxuntu de [[Primer División de Costa Rica|Primer División]], y por esi motivu realizó pruebes en [[Asociación Deportiva Ramonense|Ramonense]], pero nun lu contrataron. N'otra oportunidá contautó a Francisco Murillo, un direutivu d'[[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]], p'axustar un posible fichaxe. Dos selmanes dempués fíxose oficialmente'l so venceyu colos rojinegros.<ref>{{cita web|url=https://periodicoelguacho.wordpress.com/2017/02/06/macho-ramirez-de-mejenguear-en-belen-a-dirixir-la-sele/|títulu=“Macho” Ramírez: De Mejenguear en Belén a dirixir la Sele|obra=Periódicu El Guacho|autor=El Periódico de Belén|fecha=6 de febreru de 2017|fechaaccesu=17 de marzu de 2017}}</ref>
==== L.D. Alajuelense ====
Óscar Ramírez debutó na [[Primer División de Costa Rica]] el 13 de payares de 1983, xugando para [[Lliga Deportiva Alajuelense]] y el so primer partíu foi ante'l [[Asociación Deportiva Ramonense|Ramonense]]. Una selmana dempués marcó'l so primer tantu contra'l [[Asociación Deportiva Barrio Méxicu|Municipal San José]]. Permaneció por diez años col conxuntu alajuelense y ganó cinco títulos, cuatro d'ellos fueron de lliga costarricana y unu de Concacaf. Específicamente, trunfó nel campeonatu de [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1983|1983]], [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1984|1984]] y nes temporaes [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1990-1991|1990-91]] y 1991-92. Nel ámbitu internacional consiguió la [[Copa de Campeones de la Concacaf 1986|Copa de Campeones de 1986]] y un subcampeonatu de la [[Copa Interamericana 1987|Copa Interamericana]] en 1987, dempués de perder la final contra'l [[Club Atlético River Plate|River Plate]] d'[[Arxentina]]. En total tuvo 316 apaiciones, de les cualos marcó 31 goles.
==== Deportivo Saprissa ====
El futbolista tuvo una confrontación col direutivu liguista Ivan Mraz en 1993, por causa de unos rumores qu'apuntaben que Ramírez nun quería anovar con [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] por temes salariales. Como resultancia, provocó'l disgustu d'Óscar y fizo que buscara otres oportunidaes nel fútbol costarricanu. Representantes del [[Deportivo Saprissa]] contautaron al xugador por que fuera nueva figura del equipu moráu y Ramírez, conociendo les consecuencies de pasar al rival históricu en [[Clásicu del fútbol costarricanu|clásicos]] del so anterior club, aceptó la ufierta. Tuvo en dos periodos colos tibaseños: de 1993 a 1995, y dende 1997 a 1999. Conquistó la mesma cantidá de torneos nacionales (4), nes temporaes de 1993-94, [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1994-1995|1994-95]], [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1997-1998|1997-98]] y [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1998-1999|1998-99]]. Amás llogró la Copa de Campeones de la Concacaf en [[Copa de Campeones de la Concacaf 1993|1993]] y [[Copa de Campeones de la Concacaf 1995|1995]], onde tamién tuvo presente nel subcampeonatu de la [[Copa Interamericana 1994|Copa Interamericana de 1994]]. A nivel rexonal, llogró'l [[Tornéu Grandes de Centroamérica 1998|Tornéu Grandes de Centroamérica]] en 1998.
==== Belén F.C. ====
Llegó a [[Cantón de Belén|Belén]] en 1995, llugar onde creció, y formó parte del club del [[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|mesmu nome]] hasta 1997. Contabilizó 74 participaciones y llogró 6 anotaciones. So la direición téunica d'[[Alexandre Guimarães]], el conxuntu belemita ganó la Copa Federación en 1996. Ramírez, pela so parte, foi l'escoyíu nacional del equipu con más partíos apostaos, con 23 clase A.<ref>{{cita web|url=http://www.unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=1340:Corporaci%C3%B3n%20Deportiva%20Bel%C3%A9n%20Sieglu%20XXI-fc&catid=2|títulu=Corporación Deportiva Belén Sieglu XXI|obra=[[Primer División de Costa Rica|UNAFUT]]|autor=Gerardo Coto|fecha=5 de xunetu de 2011|fechaaccesu=1 d'abril de 2016}}</ref>
==== A.D. Guanacasteca ====
El xugador decidió terminar la so carrera en Segunda División con [[Asociación Deportiva Guanacasteca|Guanacasteca]]. Tenía como principal intención tresmitir la esperiencia adquirida a los mozos del equipu pa un posible ascensu, pero nun foi valoráu. Sicasí, entá tien apreciu pola provincia. Retirar a los 35 años d'edá, depués d'un discutiniu col estratega Carlos Avedissián. La so salida terminó discreta y nun pidió una gran despidida per parte del públicu, amás afirmó que'l fútbol yá nun yera la so pasión y que quería siguir la so vida de manera normal nuna finca, pa dedicar más tiempu a la so familia, que permaneció distante pol deporte. Nuna entrevista realizada por un periódicu costarricanu a finales de marzu de 2000, preguntóse-y sobre la posibilidá de dirixir a un club y respondió: «Inda nun lo pensé, pero si daquién precisa del mio conseyu con muncho gustu voi dar y si riquen de la mio imaxe pa obres benéfiques tamién taría dispuestu». Con esto terminó la so carrera de 18 años, onde participó en total 557 xuegos y anotó 43 goles na máxima categoría.
=== Como entrenador ===
==== Belén F.C. ====
Debutó nel banquín de [[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|Belén]] en 2001, col so ex-compañeru de seleición [[Mauricio Montero Chinchilla|Mauricio Montero]] pa los Xuegos Nacionales d'esi añu. Ramírez encargóse principalmente del trabayu físicu. N'ocasiones daba indicaciones a los futbolistes, y de esta forma foi tomando más enfotu nel oficiu d'entrenador. La so amistá con Montero remontar dende la década de 1980, y la direición téunica de dambos ex-xugadores complementar de manera positiva. Ramírez decidió dexar el so cargu en 2003.
==== Deportivo Saprissa ====
Cola llegada del empresariu mexicanu [[Jorge Vergara]] al [[Deportivo Saprissa]], el 21 de marzu de 2003 fíxose oficial l'anunciu sobre la incorporación de Ramírez al banquín tibaseño, p'asumir un puestu como segundu entrenador de [[Hernán Medford]]. El primer alcuentru del [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 2002-2003|campeonatu costarricanu]] qu'apostó facer dende la grada, yá que entá nun cuntaba cola inscripción de los organizadores de la competencia lliguera. El partíu desenvolvióse'l 23 de marzu ante'l conxuntu de [[Asociación Deportiva San Carlos|San Carlos]], nel [[Estadiu Carlos Ugalde Álvarez|Estadiu Carlos Ugalde]]. L'únicu tantu del uruguayu [[Nelson Laluz]] al minutu 80' foi abondu pa la victoria de 0-1.<ref>{{cita web |url=http://wvw.nacion.com/ln_ee/2003/marzu/24/deportes3.html |títulu=San Carlos 0 - Saprissa 1|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Carlos Hernández|fecha=24 de marzu de 2003 |fechaaccesu=14 de marzu de 2017}}</ref> Una vegada habilitáu pa dirixir, Medford y Ramírez debutaron el 3 d'abril contra [[Asociación Deportiva Guanacasteca|Guanacasteca]] en condición de llocal. Nesa oportunidá, el marcador quedó banciáu a dos goles.<ref>{{cita web |url=http://wvw.nacion.com/ln_ee/2003/abril/03/deportes5.html|títulu=Saprissa 2 - Guanacaste 2|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Eliseo Quesada|fecha=3 d'abril de 2003 |fechaaccesu=14 de marzu de 2017}}</ref> Al términu de la temporada 2002-03 nel mes de xunu, el so equipu nun llogró faese col títulu nacional.
Na primer fecha del Tornéu d'Apertura de la [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 2003-2004|temporada 2003-04]], desenvuelta'l 17 d'agostu, los moraos visitaron l'[[Estadiu Allen Riggioni]] pa tener como adversariu a [[Asociación Deportiva Carmelita|Carmelita]]. Por causa de la fuerte agua qu'afectó l'escenariu deportivu, l'alcuentru foi suspendíu polos árbitros antes d'empecipiar el segundu tiempu, polo que'l marcador quedó igualáu a un tanto.<ref>{{cita web |url=http://wvw.nacion.com/ln_ee/2003/agostu/18/deportes4.html|títulu=Carmelita 1 - Saprissa 1 (Marcador parcial)|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Raquel Gólcher|fecha=18 d'agostu de 2003 |fechaaccesu=14 de marzu de 2017}}</ref> En paralelu col certame nacional, el so club tamién apostó la [[Copa Interclubes UNCAF 2003|Copa Interclubes de la UNCAF]], competencia que tuvo'l so empiezu na fase de grupos nel mes d'ochobre. Los saprissistas superaron esta etapa como líderes dempués del trés victories consecutives sobre los rivales como'l [[Real Estelí Fútbol Club|Real Estelí]] de [[Nicaragua]], [[Club Deportivo FAS|FAS]] d'[[El Salvador]] y [[Diriangén Fútbol Club|Diriangén]] nicaraguanu. La semifinal tuvo como sede en territoriu d'Estaos Xuníos, específicamente en [[Los Angeles Memorial Coliseum]], el 19 d'avientu. Nesa ocasión, el so grupu empobináu enfrentó'l [[Clásicu del fútbol costarricanu|clásicu]] contra [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] y el gol de Gerald Drummond foi indispensable nes aspiraciones al títulu rexonal. Dos díes depués, nel mesmu escenariu deportivu, llevar a cabu la final ante'l [[Comunicaciones Fútbol Club|Comunicaciones]] de [[Guatemala]]. Ramírez y Medford celebraron el so primer cetru al mandu del Saprissa tres el trunfu con cifres de 2-3. Per otru llau, los tibaseños axudicar col primer sitiu de la tabla d'Apertura, pa quedar campeón con 57 puntos.
El 17 de marzu de 2004 empezó pa los sos futbolistes la [[Copa de Campeones de la Concacaf 2004|Copa de Campeones de la Concacaf]], na instancia de los cuartos de final. El compromisu d'ida foi nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]] ante'l [[Club de Fútbol Pachuca|Pachuca]] de [[Méxicu]]. Los tantos de Wilson Muñoz y [[Álvaro Saborío]] adelantraron al so conxuntu nel marcador por que esti concluyera 2-0. El xuegu de vuelta foi una selmana dempués nel [[Estadiu Hidalgo]]. Les cifres fueron de perda 2-0, igualando la resultancia agregada. Por cuenta de esta situación, los penaltis fueron riquíos pa definir al clasificáu y los moraos avanzaron pola victoria 0-3 nesti tipu de definiciones. El 14 d'abril foi l'alcuentru d'ida de les semifinales, frente al [[Chicago Fire]] d'[[Estaos Xuníos]]. Por aciu el sistema ofensivu de Medford, acompañáu cola táctica defensiva de Ramírez, la resultancia foi de 2-0 a favor de los tibaseños. A pesar de la derrota 2-1 nel [[Soldier Field]], el Saprissa foi'l que terminó avanzando pol global de 2-3. El 5 de mayu dio la final d'ida na cortil morada, contra [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]], que acabó banciada a un gol. El 12 de mayu, los sos empobinaos tuvieron la peor gana frente a los manudos nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]], con marcador de 4-0. Con esto'l so conxuntu quedó subcampeón de la competencia continental. Pal Tornéu de Clausura 2004, el so equipu quedó nel segundu puestu con 47 puntos, dos menos que l'[[Club Sport Herediano|Herediano]]. Poro, el 16 de mayu foi la ida de la final nacional pol títulu, en condición de visitante. La igualdá a una anotación definió esta primer serie. Cuatro díes dempués desenvolvióse la vuelta como llocal. El trunfu de 2-1 aseguró'l campeonatu númberu «23» de los saprissistas.
El formatu de lliga costarricana camudó a partir de la [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 2004-2005|temporada 2004-05]]. La xornada 1 del Tornéu d'Apertura desenvolvióse'l 21 d'agostu nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], onde'l so club recibió a [[Asociación Deportiva Ramonense|Ramonense]]. Los monarques de la pasada campaña empecipiaron con bon ritmu tres los goles d'[[Alonso Solís]] y [[Walter Centeno]], na victoria de 2-0.<ref>{{cita web |url=http://wvw.nacion.com/ln_ee/2004/agostu/23/deportes26.html|títulu=Futbol nacional: Fiches de los partíos|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Redaición|fecha=23 d'agostu de 2004 |fechaaccesu=14 de marzu de 2017}}</ref> Na vigesimotercera edición de la [[Copa Interclubes UNCAF 2004|Copa Interclubes de la UNCAF]], el so grupu foi instauráu automáticamente na segunda ronda de la competencia, enfrentando la serie de visita recíproca al [[Real Estelí Fútbol Club|Real Estelí]] de [[Nicaragua]]. El 20 d'ochobre foi la ida en territoriu nicaraguanu, y el marcador de 0-1 favoreció al Saprissa, quien darréu confirmaría'l so pase a la siguiente ronda tres el trunfu con cifres de goliada 4-0, esto una selmana dempués. La ronda final foi d'un solu grupu, compartíu col [[Club Deportivo Olimpia|Olimpia]] d'[[Hondures]], el [[Club Deportivo FAS|FAS]] d'[[El Salvador]] y el [[Club Social y Deportivo Municipal|Municipal]] de [[Guatemala]], onde tolos xuegos tuvieron como sede'l [[Estadiu Cemento Progreso]]. Estadísticamente, los saprissistas llograron una victoria, un empate y una derrota, p'atropar 4 puntos y llograr el segundu llugar de la tabla, per debaxo de los guatemalianos, quedando subcampeones. Al términu de les 16 feches del tornéu nacional, el so equipu clasificó a la siguiente fase como líder del grupu B con 30 puntos. La ida de les semifinales foi'l 15 d'avientu, de [[Clásicu del fútbol costarricanu|clásicu]] ante [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]]. El marcador foi d'empate 1-1. La vuelta foi'l 19 d'avientu como llocal, y la resultancia foi nuevamente igualáu 1-1. Por causa de esto, los penaltis decidieron el partíu y les cifres de 4-3 favorecieron a los tibaseños. El 23 d'avientu foi la final d'ida contra'l [[Municipal Pérez Zeledón|Pérez Zeledón]] en condición de visita, escenariu onde se presentó l'empate ensin anotaciones. Una selmana dempués foi la vuelta nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], y la perda de 0-1 dio'l títulu d'Apertura a los generaleños.
El 9 de marzu de 2005 empecipió oficialmente la [[Copa de Campeones de la Concacaf 2005|Copa de Campeones de la Concacaf]], nes series de cuartos de final. El so equipu foi empareyáu col [[Sporting Kansas City|Kansas City Wizards]] y la ida foi nel [[Arrowhead Stadium]]. Con determinación, los sos empobinaos encararon esti compromisu y el marcador foi d'igualdá 0-0. El 16 de marzu foi la vuelta n'[[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], onde los moraos tuvieron cerca de ser esaniciaos pol gol del rival José Burciaga al minutu 79'. Sicasí, antes de rematáu l'alcuentru, el futbolista Gerald Drummond marcó'l gol del empate pa forzar el partíu a la prórroga. En seis minutos del primer tiempu extra, el mesmu Drummond fixo'l tantu de la victoria definitiva 2-1. El 7 d'abril foi la semifinal d'ida en condición de llocal, contra'l [[Club de Fútbol Monterrey|Monterrey]] de [[Méxicu]]. Nesta oportunidá, la resultancia foi banciáu a dos anotaciones. Una selmana dempués, nel [[Estadiu Teunolóxicu]], el so club volvería empatar, siendo de cifres 1-1. El so grupu avanzó a la otra instancia en venciendo 3-5 nos penaltis. La final d'ida tuvo llugar el 4 de mayu en «La Cueva» ante'l [[Club Universidad Nacional|Pumas de la UNAM]], igualmente mexicanu. Los goles de [[Christian Bolaños]] y [[Gabriel Badilla]] dieron la victoria de 2-0. El 11 de mayu foi l'últimu compromisu del tornéu nel [[Estadiu Olímpicu Universitariu]], y a pesar de la derrota 2-1, los moraos coronáronse campeones del área per tercer vegada na so hestoria. Amás, esti títulu significó la clasificación del Saprissa al [[Campeonatu Mundial de Clubes de la FIFA 2005|Mundial de Clubes de la FIFA]] n'avientu d'esi añu.
Na competencia nacional, correspondiente a la Clausura 2005, los tibaseños acabaron como líderes del grupu A con 28 puntos, distribuyíos en siete victories, la mesma cantidá n'empates y dos ganes. Poro, avanzaron a la etapa eliminatoria. El trunfu con cifres globales de 2-1 en semifinales sobre'l [[Club Sport Cartaginés|Cartaginés]] dexó a los saprissistas clasificar a la última ronda. El 8 de mayu foi la ida de la final contra [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]]. Nesti compromisu dio la discutiniu por cuenta de que'l delanteru rival [[Alejandro Alpízar]] rompió por fuercia la ñariz del defensor moráu [[Ronald González Brenes|Ronald González]], y esti momentu foi'l que precedió'l gol del manudu [[Pablo Alejandro Izaguirre|Pablo Izaguirre]] al zarru del oldeo. La vuelta foi'l 16 de mayu nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], onde la igualdá a dos tantos foi insuficiente pola resultancia global de 2-3 que favoreció a los adversarios.
La [[Copa Interclubes Uncaf 2005|Copa Interclubes de la UNCAF 2005]] empezó'l 29 de xunetu pa los moraos. Nesta oportunidá, el contrincante foi'l [[Club Deportivo FAS|FAS]] d'[[El Salvador]] en condición de visita. El marcador foi de victoria 0-2. El 3 d'agostu foi la vuelta de llocal, onde l'empate ensin anotaciones prevaleció al términu de los 90' minutos. Cola resultancia agregada, los moraos avanzaron nel tornéu rexonal. El 20 de setiembre foi la ida de los cuartos de final contra'l [[Club Deportivo Marathón|Marathón]] d'[[Hondures]], partíu nel que les cifres fueron de goliada 4-0. Una selmana dempués, el mesmu marcador repitiríase a favor de los rivales, polo que la serie definir nos penaltis. El conxuntu tibaseño clasificó a la siguiente instancia tres el trunfu de 5-4. Sicasí, la derrota 1-3 y la igualdá 1-1 ante'l [[Club Deportivo Olimpia|Olimpia]] hondureñu dexaron ensin posibilidaes d'optar pol títulu. Los xuegos pol tercer llugar desenvolver a finales de payares frente al [[Municipal Pérez Zeledón|Pérez Zeledón]], que los sos resultancies fueron de 2-0 pa cada escuadra na so llocalía. Nuevamente los penaltis fueron riquíos pa decidir al ganador, siendo Saprissa el ganador con marcador de 5-3.
La histórica participación de los moraos nel [[Campeonatu Mundial de Clubes de la FIFA 2005|Mundial de Clubes de la FIFA]], con sede en [[Xapón]], empezó oficialmente'l 12 d'avientu de 2005. Nesa fecha los saprissistas enfrentaron al [[Sydney Football Club|Sydney]] d'[[Australia]] nel [[Estadiu Toyota]]. Cola disposición ganadora propuesta por [[Hernán Medford]] y l'estudiu del rival por Ramírez, fixeron que los tibaseños trunfaren con marcador de 0-1, por entemediu de [[Christian Bolaños]] al minutu 47'. Trés díes depués, nel [[Estadiu Internacional de Yokohama]], el so club tuvo como rival al [[Lliga de Campeones de la UEFA 2004-05|campeón européu]] [[Liverpool Football Club|Liverpool]], d'[[Inglaterra]]. A pesar de los esfuercios por tratar de superar la serie, l'equipu moráu viose ganáu con cifres de 0-3. El 18 d'avientu, nel mesmu escenariu deportivu, llevar a cabu'l xuegu pol tercer llugar de la competencia, contra'l [[Ittihad F. C.|Al-Ittihad]] d'[[Arabia Saudita]]. La primer parte xugar a un ritmu bien lentu y la primer ocasión foi pal conxuntu asiáticu, cuando a los cinco minutos Adnan Falatah disparó al arcu pero'l balón estrellar contra la defensa. Unos minutos dempués, [[Mohamed Kallon]] intentar, causando que'l porteru [[José Francisco Porras]] refugara'l balón colos puños. D'esa xugada'l conxuntu centroamericanu tuvo un contraataque que terminaría en gol del potente delanteru [[Álvaro Saborío]], que depués d'un pase de [[Christian Bolaños]] definió ante la oposición d'Osama Al Harbi, poniendo'l transitoriu 1-0 a los 13' minutos. Depués d'un pase de [[Mohammed Noor]], el delanteru sierraleonés consiguiría la transitoria igualdá al minutu 28'. Tamién pudo poner en ventaya al so equipu con un fenomenal [[Tiru llibre (fútbol)|tiru llibre]] que se pegó nun poste. Na segunda metá, el partíu siguió de la mesma forma que nel primer tiempu. Al minutu 53', [[Ronald González Brenes|Ronald González]] cometió-y una falta nel área al únicu delanteru del equipu saudín, falta que Joseph-Désiré Job camudaría por gol, poniendo al so equipu enriba nel marcador per primer vegada. A cinco minutos del final, el porteru comételu [[Penalti|penalti]] a González y Saborío nun falló y empató el partíu. [[Rónald Gómez]] a un minutu del final executó un magníficu tiru llibre, que-y costó la espulsión a [[Hamad Al Montashari]], dándo-y la victoria y el tercer puestu al equipu costarricanu.
Nel Tornéu d'Apertura de la [[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 2005-2006|temporada 2005-06]], el Saprissa consolidó'l lideralgu del grupu B con 37 puntos, y aseguró el pase a la ronda eliminatoria. Les semifinales desenvolver n'avientu contra'l [[Puntarenas Fútbol Club|Puntarenas]], onde la ida favoreció al rival con marcador de 2-0, ente que la vuelta foi de remontada pa los moraos, con cifres de 4-1. Pocos díes antes de concluyíu'l mes, diéronse les finales ante'l [[Municipal Pérez Zeledón|Pérez Zeledón]], que concluyeron n'igualdá a un tanto. Los penaltis fueron riquíos pa determinar el ganador del títulu, siendo'l conxuntu moráu'l vencedor.
La [[Copa de Campeones de la Concacaf 2006]] pal grupu tibaseño inauguróse'l 23 de febreru, fecha de la ida de los cuartos de final contra [[Los Angeles Galaxy]] d'[[Estaos Xuníos]], nel [[StubHub Center|Home Depot Center]]. L'empate ensin goles prevaleció al términu de los 90' minutos. El 8 de marzu foi la vuelta nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], escenariu nel cual los saprissistas trunfaron con cifres de 3-2. La semifinal d'ida tuvo llugar nel [[Estadiu Nemesio Díez]] ante'l [[Deportivo Toluca]] de [[Méxicu]]. El doblete del rival [[Carlos Esquivel]] definió la resultancia 2-0 a favor de los mexicanos. A pesar de la victoria 3-2 nel compromisu de vuelta, los tibaseños quedaron esaniciaos del certame pol marcador amestáu de 3-4.
Tocantes a la situación nel Tornéu de Clausura 2006, el so equipu empobináu avanzó a la siguiente fase n'asegurando'l segundu llugar del grupu A, con diez victories, trés empates y la mesma cantidá en perdes. Les semifinales fueron a principios d'abril ante'l [[Brujo Fútbol Club|Brujo]], onde la ida y vuelta terminaron a favor de los moraos, con cifres de 0-1 y 2-1, respeutivamente. El 17 d'abril foi la final d'ida contra [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]], llugar onde se presentó la igualdá de 1-1. La vuelta foi'l 23 d'abril en condición de llocal, que remató cola victoria de 2-1 pal so club. Magar ser campeón de dambes competencies, nun se tuvo la necesidá d'apostar una final nacional pol títulu. Per otru llau, la institución morada consiguió estrellar númberu «24» na so hestoria y el segundu pa Medford y Ramírez.
El 6 d'agostu de 2006 llevar a cabu'l primer partíu del tornéu de lliga costarricana, na visita al [[Estadiu Ebal Rodríguez]] pa tener al [[Santos de Guápiles]] como'l contrincante nesa oportunidá. Los tantos de los sos empobinaos [[Andrés Núñez]], [[Alejandro Alpízar]] y [[Walter Centeno]] fueron abondos na victoria de 1-3. El 23 d'agostu foi la inauguración de la [[Copa Interclubes UNCAF 2006|Copa Interclubes de la UNCAF]], onde'l so club enfrentó al [[Real Estelí Fútbol Club|Real Estelí]] de [[Nicaragua]] nel Estadiu Independencia, pola ida de los octavos de final. A pesar de tar en desventaxa nel marcador dende'l minutu 22', el so equipu llogró un sistema ofensivu pa oldear les cifres definitives a un gol. El 29 d'agostu foi la vuelta nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], y la única anotación de Centeno valió'l cupu a la siguiente ronda. El 26 de setiembre, nel mesmu escenariu deportivu, realizóse'l compromisu d'ida de los cuartos de final contra'l [[Club Deportivo Victoria|Victoria]] hondureñu. Per otru llau, el tantu de [[Gabriel Badilla]] sirvió pa tener la ventaya momentanea na serie. Sicasí, la vuelta desenvuelta'l 5 d'ochobre nel [[Estadiu Ceibeño|Estadiu Nilmo Edwards]], los adversarios remontaríen la situación con resultancia de 2-0, polo que'l conxuntu moráu quedó esaniciáu de la competencia. El 28 d'ochobre confirmóse que Medford y Ramírez dexaríen la direición téunica del Saprissa, una y bones dambos fueron contrataos p'asumir el banquín de la [[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]]. El so últimu alcuentru al mandu de los tibaseños foi'l 5 de payares, nel empate a un gol ante'l [[Santos de Guápiles]]. Estadísticamente tuvo en 154 partíos de campeonatu nacional, onde llogró dos títulos.
==== Seleición de Costa Rica ====
Los dos ex-futbolistes de la seleición n'[[Copa Mundial de Fútbol de 1990|Italia 1990]] empecipiaron llabores col so país, siendo esta vegada nel cuerpu téunicu. D'igual manera que nel equipu saprissista, Medford foi'l primer entrenador y Ramírez l'asistente. El so primer tornéu oficial foi na [[Copa Uncaf 2007|Copa de Naciones UNCAF]], llevada a cabu en [[2007#Febreru|febreru de 2007]] n'[[El Salvador]]. Los costarricanos trunfaron na fase de grupos frente a {{sel|Hondures}}, pero perdieron contra {{sel|Panamá}}. Les resultancies llograes nesta ronda, dexaron avanzar a les etapes de semifinales y final, nes cualos terminaron con victoria, ante [[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]] y {{sel|Panamá}}, respeutivamente. D'esta manera, Hernán y Óscar llograron el so primer títulu y el sestu pa los ''Ticos'', amás d'un cupu pa la [[Copa d'Oru de la Concacaf 2007|Copa d'Oru de la Concacaf]] de xunu d'esi añu. La situación complicar a partir d'esta competición, por cuenta de que la seleición perdió ante {{sel|Canadá}} y empató contra {{sel|Haití}}, con namái una victoria sobre {{sel|Guadalupe}}, pa clasificar a los cuartos de final contra {{sel|Méxicu}} y quedar esaniciaos. Dempués travesó una mala racha de resultancies ensin victories, rexistrando siete empates y dos pérdida n'alcuentros amistosos ente [[2007#Agostu|agostu de 2007]] hasta [[2008#Marzu|marzu de 2008]]. Dambos dirixeron la segunda ronda de la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010|Clasificación de la Concacaf escontra Sudáfrica 2010]], empatando a dos tantos contra {{sel|Granada}} y ganando 3-0 nel alcuentru de vuelta. Sicasí, Medford y Ramírez fueron rescindíos de los sos cargos en [[2008#Xunu|xunu de 2008]], atropando 8 trunfos, 5 derrotes y 10 empates.
==== Santos de Guápiles ====
Pocu tiempu dempués de la so salida del combináu nacional, el 21 de febreru de 2009 confirmóse, por aciu un comunicáu de prensa, la incorporación de Ramírez nel [[Santos de Guápiles]] de la [[Segunda División de Costa Rica|Segunda División]]. El so equipu nel Tornéu de Clausura quedó esaniciáu de la opción de llograr el títulu, pero ganando l'Apertura 2008, tuvo la oportunidá d'apostar la final nacional pol ascensu. El rival d'esta serie foi'l [[Asociación Deportiva Barrio Méxicu|Barrio Méxicu]], mientres el mes de xunu. Óscar y los sos empobinaos llograron vencer a les caneles, p'algamar la promoción a la máxima categoría.
Debutó como entrenador de [[Primer División de Costa Rica|Primer División]] el 25 de xunetu de 2009, na fecha inaugural del [[Campeonatu d'Iviernu 2009 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]] frente al [[Brujo Fútbol Club|Brujo]], que terminó con empate 0-0. Al rematar la fase regular del tornéu, el so club quedó de sestu llugar del grupu A con 21 puntos y novenu de la tabla xeneral. L'entrenador dirixó 16 partíos, de los cualos en cinco llogró la victoria, la mesma cantidá en derrotes y seis empates. El 21 d'avientu abandonó'l so puestu pa ser reemplazáu por [[Ronald Gómez]].
==== L.D. Alajuelense ====
En permaneciendo mediu añu ensin club, presentóse-y la oportunidá de dirixir al equipu col que debutó como futbolista, la [[Lliga Deportiva Alajuelense]]. Aceptó la ufierta en mayu de 2010 y preparó la pre-temporada de cara al [[Campeonatu d'Iviernu 2010 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]], cola responsabilidá de terminar la racha de los rojinegros de cinco años ensin ganar un títulu nacional. Debutó'l 24 de xunetu contra'l [[Club Sport Cartaginés|Cartaginés]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]], y llogró la so primer victoria con marcador de 2-0. Al acabar la primer etapa del tornéu, tuvo nel banquín por 16 xuegos, 11 d'ellos terminaron en victoria, 3 n'empate y 2 en derrota, pa llograr el primer llugar de la tabla del grupu A con 36 puntos, y liderar na xeneral p'avanzar a la siguiente fase. El 13 de payares llevar a cabu l'alcuentru d'ida de los cuartos de final frente a [[Municipal Pérez Zeledón|Pérez Zeledón]], nel [[Estadiu Municipal Keylor Navas Gamboa|Estadiu Municipal]]; la resultancia terminó igualáu a dos tantos. Depués llevóse a cabu la vuelta y terminó con cifres de goliada 4-1, p'asina siguir nel campeonatu. El 24 de payares desenvolvióse l'oldeo d'ida de la semifinal ante'l [[Club Sport Cartaginés|Cartaginés]] nel [[Estadiu José Rafael "Fello" Meza Ivancovich|Estadiu "Fello" Meza]]; con determinación los sos empobinaos llograron la victoria 1-2, y la vuelta confirmóse la clasificación a la última instancia, pol trunfu 3-0 de llocal. La final d'ida realizó'l 12 d'avientu nel [[Estadiu Eladio Rosabal Cordero|Estadiu Rosabal Cordero]], enfrentando al [[Club Sport Herediano|Herediano]]. L'empate ensin goles prevaleció nesti partíu. El 19 d'avientu dar a conocer el ganador; a pesar d'empecipiar perdiendo con gol del rival, el so futbolista [[Pablo Gabas]] empató la serie al minutu 90' pa siguir coles aspiraciones plantegaes. El xuegu llevar a los tiempos suplementarios y nuevamente el marcador remató con empate. Óscar Ramírez unvió a [[Leandrinho Barrios|Leandrinho]], [[Luis Marín Murillo|Luis Marín]], Gabas, [[Giancarlo González]] y a [[Christian Oviedo]] pa efectuar los llanzamientos dende'l puntu de penalti. Cuatro d'ellos concretaron, sacante Marín, y tres un fallu del herediano, Oviedo cobró l'últimu tiru y el definitivu pa la victoria 4-3. Con esto, Ramírez ganó'l so primer títulu de campeón nacional nel so tornéu de debú, y el «25» na hestoria liguista.
Empezó con empate la so segunda competición, cola resultancia de 1-1 ante'l [[Club Sport Cartaginés|Cartaginés]], partíu correspondiente a la fecha 1 del [[Campeonatu de Branu 2011 (Costa Rica)|Campeonatu de Branu 2011]], apostada'l 9 de xineru. El so equipu avanzó como líder del grupu B, en rematando la etapa de clasificación con 31 puntos. Óscar tuvo presente en 16 alcuentros, de los cualos 9 fueron victories, 4 empates y 3 perdes. La ida de los cuartos de final foi'l 10 d'abril, enfrentando nuevamente al [[Municipal Pérez Zeledón|Pérez Zeledón]] nel [[Estadiu Municipal Keylor Navas Gamboa|Estadiu Municipal]]; el marcador terminó 1-1. El so club ganó 1-0 la vuelta'l 17 d'abril, y fixo frente a les semifinales contra'l [[Club Sport Herediano|Herediano]], rival de l'anterior final. El primer partíu dar en territoriu herediano y acabó con derrota 4-2, lo que complicó la situación pal siguiente xuegu. Sicasí, la goliada con cifres de 4-0 de llocal, dexó-y al so conxuntu avanzar a la última ronda. La final d'ida realizó'l 8 de mayu ante [[Asociación Deportiva San Carlos|San Carlos]] nel [[Estadiu Carlos Ugalde Álvarez|Estadiu Carlos Ugalde]]; y el so equipu salió con ventaya dempués de la resultancia 1-0. El 14 de mayu repitió'l marcador, polo que ganó'l so segundu títulu de campeón y la estrella «26» de la institución.
[[Ficheru:Óscar Ramírez - Final Invierno 2011.jpg|300px|thumb|L'entrenador na final d'[[Campeonatu d'Iviernu 2011 (Costa Rica)|Iviernu 2011]], partíu nel que coronaría campeón al so equipu por ocasión númberu «27».]]
La primer xornada del [[Campeonatu d'Iviernu 2011 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu 2011]] desenvolvióse'l 31 de xunetu, en condición de visitante nel [[Estadiu Municipal Keylor Navas Gamboa|Estadiu Municipal]], onde enfrentaron al [[Municipal Pérez Zeledón|Pérez Zeledón]]; alcuentru nel cual terminó 1-3 a favor del so club. El 16 d'agostu foi'l so debú na [[Concacaf Lliga Campeones 2011-12|Concacaf Lliga de Campeones]], na cual el so equipu xugó'l primer partíu contra [[Club Atlético Monarcas Morelia|Monarcas Morelia]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]]; el so entamu nesta competición continental foi de la meyor manera por cuenta de la victoria 1-0, con gol del so empobináu [[Jonathan McDonald]]. El 25 d'agostu perdió frente a [[Los Angeles Galaxy]] en territoriu d'Estaos Xuníos pero trunfó ante'l [[Club Deportivo Motagua|Motagua]] en [[Tegucigalpa]], el 15 de setiembre. Darréu volvió ganar, siendo esta vegada sobre los ''Galácticos'' con marcador de 1-0. De llocal consiguió la victoria frente a los hondureños y el 18 d'ochobre atropó una perda ante la escuadra mexicana. Según les resultancies llograes nel grupu A, allugaron a los alajuelenses con 12 puntos nel tercer puestu, polo que nun avanzaron a pesar de tener el mesmu puntaje con al respective de los mexicanos y americanos; la posición foi determinada por aciu el gol estrema, polo cual quedaron esaniciaos. El campeonatu costarricanu varió'l formatu de clasificación, polo que la cantidá de xornaes aumentó a 20, y cuatro equipos son los qu'apostaríen les semifinales. Óscar dirixó tolos alcuentros, ganó 11, empató 4 y perdió 5, pa llograr 37 puntos y asitiase nel segundu llugar de la tabla, cola ventaya deportiva al so favor. La semifinal d'ida dio'l 27 de payares contra'l [[Deportivo Saprissa]]; l'entrenador utilizó la formación de 4-2-3-1 pa llograr el trunfu de 0-1. La vuelta terminó empatada a dos tantos, pero sirvió p'avanzar a la siguiente instancia. Dambes finales d'ida y vuelta, ante'l [[Club Sport Herediano|Herediano]], terminaron igualaes 1-1. D'esta manera, el campeón decidir nos penaltis. Ramírez utilizó a [[Alejandro Alpízar]], [[Kevin Sancho]], [[Elías Palma]], [[Juan Gabriel Guzmán]], [[Marcelo Sarvas]], [[Porfirio López]] y a [[Argenis Fernández]] como'l tiradores. Toos anotaron, sacante Palma, quien falló. La resultancia terminó 5-6 en trunfu, n'aprovechando un desaciertu del futbolista ''florense''. Con esto, el so equipu axudicóse como campeón nacional, Óscar llogró'l so tercer títulu de forma consecutiva y el «27» de los liguistas.
El [[Campeonatu de Branu 2012 (Costa Rica)|Campeonatu de Branu 2012]] inauguróse'l 15 de xineru. El so equipu nun xugó la primer fecha por cuenta de la cantidá impar de clubes participantes, que fueron 11, polo que se consideraba como «xornada llibre». Debutó na competencia'l 19 de xineru frente a [[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|Belén]], y sufrió la so primer derrota con marcador de 4-2. Tuvo nuevamente una perda contra'l [[Club Sport Cartaginés|Cartaginés]] nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], esta vegada de 0-1. Al rematar la etapa regular, el so club quedó fora de la opción de semifinales al tar nel quintu llugar con 33 puntos. Ramírez dirixó 20 partíos, ganó 10, empató 3 y perdió 7, acabando asina la hexemonía ''manuda'' de los últimos torneos.
[[Ficheru:Óscar Ramírez and Luis Marín.jpg|300px|thumb|L'entrenador nel banquín, xunto col so asistente [[Luis Marín Murillo|Luis Marín]].]]
El [[Club Sport Herediano]] quedó campeón del Branu 2012 y [[Lliga Deportiva Alajuelense]] del Iviernu 2011, polo que se llevó a cabu la edición de la [[Supercopa de Costa Rica 2012]] el 22 de xunetu. El partíu foi nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]]; cerca de terminar el xuegu, futbolistes de dambes escuadres protagonizaron una engarradiella qu'acabó col espectáculu de fútbol. La resultancia foi de victoria 0-2, proclamándose campeón.
El 25 de xunetu empezó'l [[Campeonatu d'Iviernu 2012 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu 2012]]. El tornéu costarricanu cuntó esta ocasión con 12 equipos, polo que'l númberu de xornaes pasó de 20 a 22. El primer alcuentru foi ante l'acabante xubir [[Club Sport Uruguay de Coronado|Uruguay de Coronado]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]]. L'entrenador plantegó'l so tradicional 4-2-3-1 y ganó 2-0. El 22 d'agostu, fixo la so apaición na [[Concacaf Lliga Campeones 2012-13|Concacaf Lliga de Campeones]], enfrentando de llocal al [[Club de Fútbol Tigres de la Universidad Autónoma de Nuevo León|Tigres de la UANL]] de [[Méxicu]] pol grupu 6; el marcador terminó empatáu a dos anotaciones. Darréu apostó la segunda fecha frente al [[Real Estelí Fútbol Club|Real Estelí]] en [[Nicaragua]]; un únicu gol dio-y la victoria al so conxuntu, d'igual manera en territoriu alajuelense. Sicasí, la derrota de 5-0 ante los mexicanos acabó coles posibilidaes d'avanzar a la siguiente fase. Al términu de la etapa regular del tornéu llocal, lideró al so grupu a consiguir el primer llugar de la tabla con 44 puntos, y clasificando a la otra ronda. Pela so parte, de los 22 partíos apostaos, 13 fueron de victoria, 5 d'empate y 4 en derrota. El partíu d'ida de la semifinal llevar a cabu'l 5 d'avientu nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]] contra [[Limón Fútbol Club|Limón]]. L'únicu tantu de la serie llograr [[Johnny Acosta]], por cuenta de que la vuelta terminó igualada ensin goles, pero avanzando a la fase determinante. El 16 d'avientu, apostó la final d'ida nel [[Estadiu Eladio Rosabal Cordero|Estadiu Rosabal Cordero]] frente al [[Club Sport Herediano|Herediano]], y salió cola victoria 1-2. La vuelta terminó 0-1 a favor de los ''florenses'', pero empatando la serie a dos anotaciones na resultancia global, polo que foi necesariu la prórroga pa determinar al ganador. L'asistencia foi cerca de 17.000 espectadores y nel minutu 111', el so empobináu [[Álvaro Sánchez]] marcó'l gol del títulu y p'adelantrar al so equipu de nuevu nel marcador. Finalmente, el 3-2 global favoreció al so conxuntu, polo que significó'l cuartu títulu pa Ramírez y el «28» na historia del club. Nos primeros díes de xineru de 2013, Ramírez presentó l'arrenunciu inesperáu del so cargu d'entrenador por cuenta de razones de salú, especialmente por tensión, estrés y escosamientu que travesó a lo llargo de dos años y mediu. Amás facer pa dedicar más tiempu a la so familia y folgar ensin nenguna presión.<ref>{{cita web |url=http://www.aldia.cr/futbol-costa-rica/alajuelense/Oscar_Ramirez-arrenuncia-entrenador-DT-Lliga-Deportiva-Alajuelense_0_56394365.html |títulu=Óscar Ramírez arrenuncia como DT de la Lliga|obra=Al Día|autor=Paula Chinchilla y Hermes Solano|fecha=3 de xineru de 2013 |fechaaccesu=1 d'abril de 2016}}</ref> En total contabilizó 125 xuegos empobinaos.
El 13 de mayu de 2013, fíxose oficial el regresu de Ramírez al banquín alajuelense, depués de la inactividá por cuatro meses. Óscar llegó en reemplazu del uruguayu [[Manuel Keosseian]], quien nun pudo clasificar al equipu a les semifinales del [[Campeonatu de Branu 2013 (Costa Rica)|Tornéu de Branu]]. El so primer partíu foi'l 21 de xunetu ante [[Asociación Deportiva Carmelita|Carmelita]], correspondiente al alcuentru de vuelta de los cuartos de final del [[Copa Bancu Nacional|Tornéu de Copa]], que terminó en perda de 1-2 y 2-3 na resultancia global. Con esti marcador, los liguistas quedaron esaniciaos.
[[Ficheru:Óscar Ramírez and Miguel Herrera.jpg|300px|thumb|Ramírez abrazando a [[Miguel Herrera]], dempués de la histórica victoria de 0-1 sobre'l [[Club América|América]], nel [[Estadiu Azteca]].]]
El [[Campeonatu d'Iviernu 2013 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu 2013]] dio entamu'l 11 d'agostu. Ramírez debutó precisamente frente al conxuntu ''carmelo'', nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]]; partíu que perdió 1-2. El 22 d'agostu, volvió a la [[Concacaf Lliga Campeones 2013-14|Concacaf Lliga de Campeones]] pa enfrentar al [[Sporting San Miguelito]] de [[Panamá]]. L'oldeo realizar nel [[Estadiu Rommel Fernández]] y acabó con derrota 1-0. Darréu dirixó al so equipu de llocal na segunda xornada ante'l [[Club América|América]] de [[Méxicu]]; la resultancia foi de victoria 1-0. El 26 de setiembre venció exitosamente al conxuntu panamiegu con cifres de 2-0 y el 22 d'ochobre volvió trunfar frente a los mexicanos, nel [[Estadiu Azteca]] y aseguró la clasificación escontra la siguiente ronda del tornéu rexonal. Nel campeonatu de lliga costarricana consiguió resultancies positives que lo asitiaron nel segundu llugar de la tabla de posiciones, con 47 puntos amás de la meyora a la posterior etapa del mesmu. Al rematar la fase regular, apostó los 22 xuegos, de los cualos en 15 vegaes llogró'l trunfu, en 2 oportunidaes empató y en 5 perdió. Nos primeros díes d'avientu llevar a cabu los alcuentros de semifinales d'ida y vuelta contra'l [[Deportivo Saprissa]], de visitante y llocal respeutivamente. Dambos partíos terminaron con victories de 1-0 pa cada escuadra, pero'l criteriu de desempate per mediu de ventaya deportiva favoreció a los manudos, polo que siguieron hasta la última instancia. Dempués de dos empates ensin goles na ida y vuelta de la final ante [[Club Sport Herediano|Herediano]], el campeón decidir por aciu los llanzamientos dende'l puntu de penalti; el marcador de 3-5 na serie inclinar escontra los sos empobinaos. Con esto, Ramírez ganó'l so quintu títulu y el «29» pal so club.
El 12 de xineru foi l'arranque del [[Campeonatu de Branu 2014 (Costa Rica)|Campeonatu de Branu 2014]], cola responsabilidá de defender el títulu llográu. La primer fecha diose ante'l conxuntu de [[Asociación Deportiva Carmelita|Carmelita]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]], cola particularidá de que'l so equipu foi'l visitante nel so propiu escenariu deportivu. L'estratega debutó de bona forma al vencer 1-2 a los ''verdolagas''. El 10 de marzu volver# a entamar la competición de Concacaf, enfrentando na ida de los cuartos de final al [[Club Deportivo Árabe Xuníu|Árabe Xuníu]] panamiegu; l'empate ensin goles de llocal prevaleció y na vuelta llogró la resultancia de 0-2 a favor de los manudos. El 1 d'abril perdió 0-1 la semifinal d'ida contra'l [[Deportivo Toluca]], y la eliminación del so club terminar de confirmar tres la derrota 2-0 na vuelta desenvuelta nel [[Estadiu Nemesio Díez]] en Méxicu. Al términu de la fase regular del campeonatu costarricanu, el so equipu avanzó a la siguiente ronda al consiguir el segundu llugar con 42 puntos. Óscar Ramírez participó nos 22 xuegos, ganó 12, empató 6 y perdió 4. La semifinal d'ida fíxose efectiva nel [[Estadiu Eladio Rosabal Cordero|Estadiu Rosabal Cordero]] ante'l [[Club Sport Herediano|Herediano]], el 27 d'abril; l'empate a una anotación foi la resultancia. Trés díes depués el so club selló la clasificación a la última ronda, en venciendo a los ''florenses'' 3-1 y 4-2 nel global. La final d'ida foi'l 5 de mayu nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]] contra'l [[Deportivo Saprissa]], el marcador foi d'igualdá ensin goles. Cinco díes posteriores foi la vuelta nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]]; l'alcuentru carauterizar por tener una inusual intensa agua. Per otru llau, los sos empobinaos nun pudieron llevar la victoria al salir derrotaos 1-0, polo que llograron el subcampeonatu del tornéu.
La [[Copa Popular 2014 (Costa Rica)|Copa Popular 2014]] empezó'l 16 de xunetu pal so equipu. El primer xuegu llevar a cabu nel [[Estadiu Edgardo Baltodano Briceño|Estadiu Edgardo Baltodano]] ante [[Asociación Deportiva Guanacasteca|Guanacasteca]]; el trunfu de 0-3 favoreció a los sos empobinaos. El segundu partíu foi'l 23 de xunetu frente a la [[Club de Fútbol UCR|Universidá de Costa Rica]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]], que llogró la segunda victoria consecutiva. Sicasí, l'últimu alcuentru de la fase de grupos perder contra [[Asociación Deportiva Carmelita|Carmelita]] con marcador de 2-1. Por aciu el criteriu de desempate per gol estrema, el so grupu terminó de primer llugar y avanzó a la ronda eliminatoria. Enfrentó al [[Club Sport Cartaginés|Cartaginés]] nes semifinales, pero'l so equipu perdió los partíos d'ida y vuelta con marcadores de 2-1, polo que quedaron esaniciaos.
El 5 d'agostu de 2014, empecipió la [[Concacaf Lliga Campeones 2014-15|Concacaf Lliga de Campeones]] y el so club encaró la primera fecha frente al [[Cruz Azul Fútbol Club|Cruz Azul]] de [[Méxicu]] nel [[Estadiu Azul]]. Ramírez rescató, col so planteamientu, un empate de 1-1 en condición de visitante. El 17 d'agostu empezó oficialmente'l [[Campeonatu d'Iviernu 2014 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]]. El primer xuegu correspondiente a la xornada 1 apostar ante'l [[Santos de Guápiles]] y llogró la victoria 1-0. El 28 d'agostu foi'l segundu oldeo del tornéu rexonal, de llocal contra'l [[Chorrillo Fútbol Club|Chorrillo]] de [[Panamá]], onde'l 1-0 brindó-y el trunfu al so equipu. Darréu empató a un tanto nel [[Estadiu Maracaná (Panamá)|Estadiu Maracaná]] en territoriu panamiegu y otra igualada ante'l conxuntu mexicanu'l 21 d'ochobre, pa consiguir el lideralgu del grupu 6 y avanzar a la siguiente ronda. Al rematar la fase de clasificación de la competición nacional, Óscar y el so club establecieron un nuevu récor de puntaje máximu de los torneos curtios dende la so creación en 2007, con 53 y consolidándose como líder absolutu. Empunxo al conxuntu ''rojinegro'' en 22 partíos, de los cualos llogró la victoria en 17 ocasiones, 2 fueron d'empate y 3 terminaron en derrota. La semifinal d'ida foi'l 4 d'avientu contra'l [[Deportivo Saprissa]], quien llegaron de cuartu llugar con 41 puntos; l'entrenador utilizó una estratexa defensiva pa resolver la serie de llocal, pero cerca d'acabar el segundu tiempu, la presión exercida per parte de los moraos, provocaron l'anotación y poro, la derrota de 1-0 del so equipu. Llegó al alcuentru de vuelta, cuatro díes dempués nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]], cola obligación de llograr un resultáu que-yos diera la clasificación a la final, pero l'empate 1-1 foi insuficiente pa les aspiraciones al títulu.
[[Ficheru:Óscar Ramírez - January 2015.jpg|250px|thumb|Óscar dirixendo a [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] en xineru de 2015.]]
La fecha inaugural del [[Campeonatu de Branu 2015 (Costa Rica)|Campeonatu de Branu 2015]] foi'l 18 de xineru. El so conxuntu empobináu enfrentó al [[Santos de Guápiles]] nel [[Estadiu Ebal Rodríguez]]; a pesar d'empecipiar perdiendo, el so club llogró remontar y ganar 1-2. El 26 de febreru tornó la competencia continental na etapa eliminatoria. El partíu d'ida desenvolvióse frente al [[D.C. United]] d'[[Estaos Xuníos]] nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]]; alcuentru qu'acabó con cifres de goliada 5-2. La vuelta terminó en derrota 2-1, pero'l marcador global favoreció al so equipu p'avanzar a la otra fase. El 18 de marzu apostóse l'oldeo d'ida de les semifinales, nel [[Estadiu Olímpicu de Montreal|Estadiu Olímpicu]] ante'l [[Montreal Impact]] de [[Canadá]], pero salieron derrotaos 2-0. El 7 d'abril llegó cola responsabilidá de remontar la serie y asina llegar a la final; el xuegu dar de llocal en territoriu costarricanu y trunfaron con marcador de 4-2, pero'l global dio-y la victoria a los canadienses por cuenta de la regla de gol de visita. Con esto, Ramírez y el so equipu quedaron fora de la oportunidá d'algamar el títulu de Concacaf, siendo la segunda temporada consecutiva en quedar dientro de los semifinalistes. Nel campeonatu llocal, llegaron de cuartu llugar con 37 puntos y clasificándose a la siguiente instancia. Ramírez dirixó los 22 alcuentros, 10 acabaron en victoria, 7 n'empate y 5 en derrota. La semifinal d'ida foi'l 10 de mayu, enfrentando de locales al [[Deportivo Saprissa]]; la resultancia foi de trunfu 2-0, con doblete de [[Jonathan McDonald]]. Trés díes depués, sufrieron una perda de 1-0 nel [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], pero'l global favoreciólos p'avanzar na busca del campeonatu. La primer final diose'l 19 de mayu nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]] frente al [[Club Sport Herediano|Herediano]]; el marcador terminó igualáu a un gol. La vuelta concluyó'l 23 de mayu nel [[Estadiu Eladio Rosabal Cordero|Estadiu Rosabal Cordero]]. El tiempu reglamentariu tamién remató n'empate a una anotación, polo que foi riquida la prórroga; al minutu 95' de la primer parte extra, el so empobináu [[Johan Venegas]] consiguió l'anotación de la ventaya 1-2, pero al minutu 118', mui cerca d'acabar el xuegu, los heredianos pudieron banciar el marcador pa llograr un 2-2, lo que provocó la espulsión de Ramírez polos fuertes reclamos escontra l'árbitru central.<ref>{{cita web|url=http://www.crhoy.com/oscar-ramirez-aseguro-que-a-lo-llargo-del tornéu-los-arbitros-robáron-y títulu=Óscar Ramírez aseguró qu'a lo llargo del Tornéu los árbitros robáron-y obra=CrHoy.com|autor=Adrián Mendoza|fecha=24 de mayu de 2015|fechaaccesu=2 d'abril de 2016}}</ref> Los penaltis pa decidir al campeón fueron necesarios una vegada más, Óscar asignó a [[Johnny Acosta]], [[Kenner Gutiérrez]], [[Ariel Rodríguez]], [[Kevin Sancho]], Venegas y [[Ronald Matarrita]] como'l tiradores; solamente los dos primeros futbolistes concretaron, los demás fallaron. Les cifres fueron de derrota 3-2, ganando'l subcampeonatu de lliga. Dos díes depués, fíxose oficial que l'estratega dexaría'l so cargu del equipu, por cuenta de la non consecución de los oxetivos de la direutiva.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/razones-Oscar-Ramirez-continuaria-Alajuielense_0_1489651098.html|títulu=Los cinco posibles razones poles qu'Óscar Ramírez quedó fora de Alajuelense|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Ferlin Fuentes|fecha=25 de mayu de 2015 |fechaaccesu=2 d'abril de 2016}}</ref>
==== Seleición de Costa Rica ====
Dempués de la so salida de Alajuelense, Óscar Ramírez caltúvose llibre per cerca de tres meses. Mentanto, la seleición costarricana fracasó nel intentu de consiguir la [[Copa Oru de la Concacaf 2015|Copa d'Oru de la Concacaf de 2015]], llogrando'l puntaje más baxu na última década de la fase de grupos, amás de la eliminación nos cuartos de final. Con esto, el 5 d'agostu oficializóse la llegada de Ramírez al banquín ''Tico'', volviendo al so puestu anterior d'asistente téunicu, siendo esta vegada que [[Paulo Wanchope]] foi'l primer entrenador.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Oscar-Ramirez-Paulo-Cesar-Wanchope_0_1504049701.html |títulu=Óscar Ramírez oficializáu como nuevu asistente téunicu de Paulo César Wanchope|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez y José Pablo Alfaro Rojas|fecha=5 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref> Sicasí, antes d'asumir el cargu, Wanchope tuvo un fregáu contra un miembru de seguridá del [[Estadiu Maracaná (Panamá)|Estadiu Maracaná]] de [[Panamá]] el 11 agostu, polo qu'a otru día arrenunció de la direición téunica.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Paulo-Wanchope-protagoniza-bochornosu-Panama_0_1505449483.html|títulu=Paulo Wanchope protagoniza un bochornosu pleitu en Panamá|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández Goches|fecha=12 d'agostu de 2015|fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Paulo-Wanchope-arrenuncia-direccion-Fedefutbol_0_1505449520.html|títulu=Paulo Wanchope arrenuncia a la direición téunica de la Seleición Nacional|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=David Castillo Robinson|fecha=12 d'agostu de 2015|fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref> La [[Federación Costarricana de Fútbol]] cuntó con poco tiempu pa la busca d'un estratega, y nomó a Óscar pa tomar l'oficiu del equipu absolutu.<ref>{{cita web|url=http://www.crhoy.com/macho-a-la-sele-oscar-ramirez-toma-el mandu-de forma oficial/|títulu=¡Macho a la Sele! Oscar Ramírez toma'l mandu de forma oficial|obra=CrHoy.com|autor=Graciela Fonseca|fecha=18 d'agostu de 2015|fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref> Realizó la so primer convocatoria'l 27 d'agostu, pa los dos amistosos apostaos en setiembre; varió la nómina qu'utilizó ''Chope'' nel tornéu de la Concacaf, dexando per fora a futbolistes como [[Danny Carvajal]], [[Keyner Brown]], [[Michael Umaña]], [[Roy Miller (futbolista)|Roy Miller]], [[Marvin Angulo]], [[José Miguel Cubero]], [[Deyver Vega]], [[David Ramírez Ruiz|David Ramírez]] y [[Jonathan McDonald]]. El primer alcuentru diose'l 5 de setiembre, nel [[Red Bull Arena (Nueva Jersey)|Red Bull Arena]] de [[Nueva Jersey]] ante {{sel|Brasil}}. Mientres el desenvolvimientu del xuegu, la seleición amosó un pequeñu ameyoramientu con al respective de partíos pasaos, pero l'entrenador debutó con una derrota de 1-0. El so segundu oldeo foi trés díes depués nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]] contra {{sel|Uruguái}}; el mesmu marcador repitióse, favoreciendo a los sos empobinaos pa la victoria. Con esta resultancia, terminó la racha de 11 alcuentros ensin ganar qu'abasnaba'l so país.
[[Ficheru:Óscar Ramírez Copa América 2016.jpg|170px|thumb|Ramírez na rueda de prensa mientres la [[Copa América Centenariu]].]]
El 1 d'ochobre, Ramírez convocó al so equipu pa los dos últimos partíos amistosos previos a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria del Mundial 2018]]. El 8 d'ochobre enfrentó al conxuntu de {{sel|Sudáfrica}} en territoriu costarricanu; un únicu descuidu defensivu costó pa la perda inesperada de 0-1. Finalmente, viaxó otra vegada a Nueva Jersey pal xuegu del 13 d'ochobre ante los [[Seleición de fútbol de los Estaos Xuníos|Estaos Xuníos]]; esta vegada consiguió la victoria, con gol de [[Joel Campbell]].
El 5 de payares de 2015, Óscar dio la llista d'escoyíos pa empecipiar el camín eliminatoriu escontra la Copa del Mundu.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar-Ramirez-Seleccion-Costa-Rica_0_1522847744.html |títulu=Óscar Ramírez arma la Seleición de Costa Rica con más canil na hestoria|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández|fecha=7 de payares de 2015 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref> El 13 de payares dio'l primer partíu de la cuadrangular frente a {{sel|Haití}}, nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]]; por aciu un bon planteamientu y el sofitu de l'afición, los sos empobinaos llograron el primer trunfu con cifres de 1-0.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Seleccion_de_Haiti-Eliminatoria_de_Concacaf_0_1524047667.html |títulu=Costa Rica vence 1-0 a Haití y llogra tres puntos cargaos de sufrimientu|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández|fecha=13 de payares de 2015 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Fai-anos-Sele-empecipiaba-victoria_0_1524247610.html|títulu=Fai 19 años la Seleición de Costa Rica nun empecipiaba con victoria|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=José Luis Rodríguez|fecha=13 de payares de 2015|fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref> El segundu xuegu apostar nel [[Estadiu Rommel Fernández]] contra {{sel|Panamá}}; los tantos de [[Bryan Ruiz]] y [[Marco Ureña]] dieron la victoria de 1-2. L'últimu alcuentru amistosu del añu dar nel [[Estadiu Edgardo Baltodano Briceño|Estadiu Edgardo Baltodano]] ante {{sel|Nicaragua}}; l'oldeo destacar por tener una nómina dafechu alternativa, pero nun foi torga nel nuevu trunfu de 1-0. El 2 de febreru de 2016, la so seleición tuvo un amistosu de visitante ante la escuadra de {{sel|Venezuela}}, que foi en fecha non FIFA.<ref>{{cita web |url=http://www.crhoy.com/mahco-ramirez-convoco-21-jugadores-para-xuego-ante-venezuela/deportes/|títulu=Macho Ramírez convocó 21 xugadores para xuego ante Venezuela|obra=CrHoy.com|autor=Graciela Fonseca|fecha=22 de xineru de 2016 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.teletica.com/Deportes/114489-Oscar-Ramirez-convoco-a-solu-cinco-lexonarios-para-forgo-ante-Venezuela.note.aspx |títulu=Óscar Ramírez convocó a solu cinco lexonarios para forgo ante Venezuela|obra=Teletica|autor=Redaición|fecha=22 de xineru de 2016 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160128113455/http://www.teletica.com/Deportes/114489-Oscar-Ramirez-convoco-a-solu-cinco-lexonarios-para-forgo-ante-Venezuela.note.aspx |fechaarchivu=28 de xineru de 2016}}</ref> El panorama del so país viose complicáu coles espulsiones de [[Johan Venegas]] y [[David Ramírez Ruiz|David Ramírez]]; a pesar d'esta situación, el téunicu trató de caltener un esquema defensivu pa consiguir un empate, pero'l gol de los venezolanos llegó al minutu 88', por un desaciertu del porteru [[Marco Madrigal]], lo qu'implicó na derrota de 1-0. El 17 de marzu anunció, en conferencia de prensa, los convocaos pa la continuación de la eliminatoria, nos dos enfrentamientos consecutivos contra {{sel|Xamaica}}.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar_Ramirez-Seleccion_Nacional-Xamaica_0_1549045161.html |títulu=Óscar Ramírez convoca a Diego Madrigal y Ariel Rodríguez pa partíos ante Xamaica|obra=La Nación|autor=José Pablo Alfaro Rojas y Esteban Valverde|fecha=17 de marzu de 2016 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160318104202/http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar_Ramirez-Seleccion_Nacional-Xamaica_0_1549045161.html |fechaarchivu=18 de marzu de 2016}}</ref> El 25 de marzu desenvolvióse'l primer xuegu nel [[Parque Independence|Estadiu Nacional de Kingston]]. Empecipió perdiendo per mediu de l'anotación de los xamaicanos, pero Ramírez analizó les variantes disponibles y unvió como sustitución a [[Christian Bolaños]], quien foi pieza fundamental del empate 1-1 definitivu que foi aprovecháu por [[Johnny Acosta]].<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Xamaica-Johnny-Acosta-Esteban-Granados_0_1550644947.html|títulu=Costa Rica saca un puntu d'oru en Xamaica y afita opciones de clasificar a la hexagonal|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Steven Oviedo y José Pablo Alfaro Rojas|fecha=25 de marzu de 2016|fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.marca.com/futbol/restu-america/2016/03/26/56f6083822601d83118b457f.html |títulu=Costa Rica salva un puntu en Kingston|obra=[[Marca (periódicu)|Marca]]|fecha=26 de marzu de 2016 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elmundo.cr/costa-rica-empata-jamaica-sigue-solitariu-la%20punta-del%20grupu-b-aldu-rusia-2018/ |títulu=Costa Rica empata en Xamaica y sigue solitariu na punta del grupu B camín de Rusia 2018 |obra=ElMundo.cr |autor=Redaición |fecha=25 de marzu de 2016 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160326093457/http://www.elmundo.cr/costa-rica-empata-jamaica-sigue-solitariu-la |fechaarchivu=2016-03-26 }}</ref> Cuatro díes dempués, diose'l partíu nel escenariu deportivu de la ''Tricolor'', onde fixo valir la llocalía cola táctica de 5-4-1. Nel intre del alcuentru, l'entrenador y el so equipu con un 2-0 a favor, dio la oportunidá de xugar a [[Johan Venegas]], que minutos más tarde, asitió'l tercer tantu y el 3-0 final.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar_Duarte-Seleccion_Nacional-Giancarlo_Gonzalez-Kendall_Waston-Christian_Bolanos_0_1551444939.html |títulu=Costa Rica recupera la voracidad que la clasificó a Brasil|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Esteban Valverde, Daniel Jiménez y Kenneth Hernández|fecha=29 de marzu de 2016 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Costa-Rica-solu-puntu-hexagonal_0_1551644865.html|títulu=Costa Rica ta a tan solo un puntu de la hexagonal|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Esteban Valverde y Fanny Tayver|fecha=29 de marzu de 2016|fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://diarioextra.com/Noticia/detalle/288053/costa-rica-golea-a-jamaica-y-queda-a-un pasu-de-la-hexagonal|títulu=Costa Rica golia a Xamaica y queda a un pasu de la Hexagonal|obra=[[Diariu Extra (Costa Rica)|Diariu Extra]]|autor=Rafael Murillo Vargas|fecha=29 de marzu de 2016 |fechaaccesu=4 d'abril de 2016}}</ref>
[[Ficheru:Óscar Ramírez Junio 2016.jpg|200px|thumb|Óscar Ramírez llegando al país dempués de la [[Copa América Centenariu]].]]
El 2 de mayu de 2016, el direutor téunicu anunció la llista preliminar de 40 xugadores que fueron consideraos na [[Copa América Centenariu]], na cual 23 fueron escoyíos pa la competencia continental.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar_Ramirez-Johnny_Woodly_0_1558244227.html|títulu=Johnny Woodly y Diego Calvo, les sorpreses d'Óscar Ramírez na prelista pa Copa América|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Redaición|fecha=2 de mayu de 2016 |fechaaccesu=3 de mayu de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar_Ramirez-Seleccion_Nacional_de Costa Rica_0_1558244265.html|títulu=Óscar Ramírez: 'José Salvatierra garró bon ritmu y decidí llamalo'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=José Pablo Alfaro Rojas|fecha=2 de mayu de 2016|fechaaccesu=3 de mayu de 2016}}</ref> Óscar llamó a cuatro porteru, dieciséis defensores, catorce centrocampistes y seis delanteros.<ref>{{cita web |url=http://fedefutbolcr.com/llista-previa-de-la-copa-america-centenario/|títulu=Llista previa de la Copa América Centenariu|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|autor=Gescobar|fecha=2 de mayu de 2016 |fechaaccesu=3 de mayu de 2016}}</ref> El 16 de mayu confirmó la nómina definitiva que viaxó a [[Estaos Xuníos]], país organizador del eventu. Ramírez ratificó la base cola qu'había veníu trabayando nos últimos meses, na que destacaron xugadores como [[Joel Campbell]], [[Bryan Ruiz]], [[Celso Borges]], [[Óscar Duarte]], [[Cristian Gamboa]], [[Marco Ureña]], ente otros. Dientro de los convocaos tamién destacaron los regresos de [[Yeltsin Tejeda]] y [[Michael Umaña]]. Sicasí, diose la baxa de [[Keylor Navas]], [[Esteban Alvarado]] y [[Ariel Francisco Rodríguez|Ariel Rodríguez]] por mancadura. Amás, el téunicu tuvo a disposición y entrenando col restu del equipu a [[Pablo Salazar]] y [[Johnny Woodly]] por cualesquier eventualidá.<ref>{{cita web |url=http://fedefutbolcr.com/estos-son-los-convocados-a-la-copa-america-centenario/|títulu=Estos son los convocaos a la Copa América Centenariu|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|autor=Roy Chinchilla|fecha=16 de mayu de 2016 |fechaaccesu=17 de mayu de 2016}}</ref> El 27 de mayu, dirixó a los sos escoyíos pal alcuentru de preparación previu a la copa, onde enfrentó a {{sel|Venezuela}} nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]]; Ramírez realizó seis cambio y a pesar que'l rival empezó ganando, los sos futbolistes pudieron dar vuelta la resultancia y trunfar con marcador de 2-1, polo que se ratificó'l bon nivel amosáu mientres les práutiques.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Seleccion_de_Venezuela-fogueo_0_1563243774.html |títulu=Costa Rica resuelve un duelu incómodu ante Venezuela con dos golazos|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández Goches y Esteban Valverde|fecha=27 de mayu de 2016 |fechaaccesu=28 de mayu de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Costa_Rica-Venezuela-Oscar_Ramirez_0_1563243782.html |títulu=Óscar Ramírez: 'Asina va ser lo qu'atopemos en Copa América'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez|fecha=27 de mayu de 2016 |fechaaccesu=28 de mayu de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.teletica.com/Deportes/126306-Golazu-proveniente-del%20banqu%C3%ADn%20salvu-a-La-Sele-de-una-complicada-Venezuela-.note.aspx|títulu=Golazu proveniente del banquín salvó a La Sele d'una complicada Venezuela|obra=[[Teletica]]|autor=José Fernando Araya|fecha=27 de mayu de 2016|fechaaccesu=28 de mayu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160529111415/http://www.teletica.com/Deportes/126306-Golazu-proveniente-del|fechaarchivu=2016-05-29}}</ref> El 4 de xunu, llevar a cabu'l primer xuegu del tornéu contra {{sel|Paraguái}}, nel [[Estadiu Citrus Bowl]] d'[[Orlando (Florida)|Orlando]]. Óscar emplegó la so táctica tradicional de 5-4-1, pero dambes escuadres amosaron esquemes defensivos, lo qu'influyó considerablemente nel desenvolvimientu del partíu. La resultancia terminó n'igualdá ensin anotaciones.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/copa-america/Oscar-Ramirez-Creo-puntos_0_1564843585.html |títulu=Óscar Ramírez: 'Creo que nos fueron dos puntos'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=José Pablo Alfaro Rojas|fecha=4 de xunu de 2016 |fechaaccesu=5 de xunu de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.teletica.com/Deportes/127049-Costa-Rica-empata-ensin-goles-ante-Paraguay-en-un-modesto-estreno-en-la-Copa-America.note.aspx |títulu=Costa Rica empata ensin goles ante Paraguay nun modestu estrenu na Copa América|obra=[[Teletica]]|autor=Julio Naranjo|fecha=4 de xunu de 2016 |fechaaccesu=5 de xunu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160606145915/http://www.teletica.com/Deportes/127049-Costa-Rica-empata-ensin-goles-ante-Paraguay-en-un-modesto-estreno-en-la-Copa-America.note.aspx |fechaarchivu=6 de xunu de 2016}}</ref> Trés díes depués, l'entrenador y los sos empobinaos tuvieron la peor derrota nel [[Soldier Field]] de [[Chicago]]; l'oldeo realizar contra los {{sel|Estaos Xuníos}} y los errores na zona defensiva pesaron por que'l marcador terminara 4-0.<ref>{{cita web |url=http://www.teletica.com/Deportes/127351-Oscar-Ramirez-Pido-perdon-a-la-aficion-pola%20resultancia-non-por-el-futbol.note.aspx |títulu=Óscar Ramírez: ‘Pido perdón a l'afición pola resultancia, non pol fútbol' |obra=[[Teletica]] |autor=Julio Naranjo |fecha=7 de xunu de 2016 |fechaaccesu=8 de xunu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160609151312/http://www.teletica.com/Deportes/127351-Oscar-Ramirez-Pido-perdon-a-la-aficion-pola |fechaarchivu=2016-06-09 }}</ref> El 11 de xunu desenvolvióse l'últimu xuegu de la fase de grupos, nel que la so seleición fixo frente a {{sel|Colombia}} nel [[Estadiu NRG]] de [[Houston]]; el so empobináu [[Johan Venegas]] marcó'l primer gol de la competencia pa los costarricanos al minutu 1', pero pocu dempués los colombianos empataron les cifres nel marcador. Más tarde, Venegas provocó l'anotación na propia puerta de [[Frank Fabra]] y, nel segundu tiempu, [[Celso Borges]] amplió pal 1-3. Sicasí, el so rival descontó y la resultancia final foi de victoria 2-3. Con esto, los ''Ticos'' allugar nel tercer puestu con 4 puntos, quedando esaniciaos.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/copa-america/Costa-Rica-Colombia-intencion-llavase_0_1566243428.html|títulu=Costa Rica dexa tras les penuries y despídese con victoria de la Copa América|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Steven Oviedo y Kenneth Hernández Goches|fecha=11 de xunu de 2016|fechaaccesu=12 de xunu de 2016}}</ref>
El 24 d'agostu de 2016, el direutor téunicu anunció la llista de convocaos pa los dos partíos que concluyeron cola cuadrangular eliminatoria de la Concacaf. Na so nómina marcó'l regresu de xugadores como [[Yendrick Ruiz]], [[Néstor Monge]] y [[Rodney Wallace]]. Sicasí, esti postreru salió mancáu n'unu de los entrenamientos, polo que Ramírez llamó a [[Daniel Colindres]] como sustitutu. Amás, dexó per fora a [[Álvaro Saborío]] de manera inesperada, una y bones el delanteru solicitó nun ser convocáu.<ref>{{cita web |url=http://fedefutbolcr.com/con-tou-pa-el zarru eliminatoriu/|títulu=Con tou pal zarru eliminatoriu|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|autor=Joselyn Hernández|fecha=24 d'agostu de 2016 |fechaaccesu=30 d'agostu de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.larepublica.net/noticia/oscar_ramirez_dio_llista_de_convocaos_pa_zarru_de_cuadrangular/|títulu=Óscar Ramírez dio llista de convocaos pa zarru de cuadrangular|obra=LaRepública.net|autor=Walter Herrera|fecha=24 d'agostu de 2016|fechaaccesu=30 d'agostu de 2016}}</ref> El 2 de setiembre desenvolvióse l'alcuentru frente al combináu d'{{sel|Haití}} nel [[Estadiu Sylvio Cator]]. Nel trescurrir de los minutos, la situación táctica tornóse ríspida pola mor del bloque defensivu y la corpulencia de cada futbolista rival. Sicasí, un remate fuera del área executáu por [[Randall Azofeifa]], nel segundu tiempu, foi abondu pa la victoria de 0-1. Con esta resultancia, los costarricanos aseguraron el pase a la siguiente ronda mundialista.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Eliminatoria-Rusia_2018_0_1582841799.html|títulu=Un golazu sella'l boletu de Costa Rica a la hexagonal|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fiorella Masís|fecha=2 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=2 de setiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://depor.com/futbol-internacional/haiti-vs-costa-rica-vivu-partíu-fecha-5-eliminatories-rusia-2018-concacaf-1079103|títulu=Costa Rica ganó 1-0 a Haití en duelu por Eliminatories de Concacaf|obra=Depor.com|autor=Redaición|fecha=2 de setiembre de 2016|fechaaccesu=2 de setiembre de 2016}}</ref> El xuegu de cuatro díes dempués contra {{sel|Panamá}} nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]] nun significó nengún riesgu pa caúna de les seleiciones, una y bones dambes taben clasificaes con anticipación. Por esta situación, Óscar realizó munches variantes nel so once inicial, faciendo debutar a futbolistes como [[Esteban Alvarado]], [[Állan Miranda]], [[Bryan Oviedo]], [[Francisco Calvo Quesada|Francisco Calvo]] y [[Yendrick Ruiz]]; esti postreru entrando como sustitución, na actual eliminatoria. A pesar de los cambeos, los sos empobinaos buscaron el trunfu y el doblete de [[Christian Bolaños]] y l'anotación de [[Ronald Matarrita]] fueron fundamentales pal marcador de 3-1. Con esto, el so país asitióse líder del grupu B con 16 puntos, contabilizando 5 victories y un empate, pa un 88% de rendimientu.
[[Ficheru:Óscar Ramírez training.jpg|200px|thumb|Ramírez n'unu de los entrenamientos cola [[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]].]]
Mientres les selmanes posteriores al últimu alcuentru eliminatoriu de la cuadrangular, l'entrenador realizó dellos microciclos con xugadores de la [[Primer División de Costa Rica]]. El 29 de setiembre, anunció la convocatoria oficial pal xuegu de calter amistosu frente al combináu de {{sel|Rusia}}, onde resaltó la primer incorporación del llateral Jhamir Ordain, amás del regresu del centrocampista [[Yeltsin Tejeda]] y del porteru [[Keylor Navas]].<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Jhamir-Ordain-sorprendio-convocatoria-Rusia_0_1588241239.html|títulu=Jhamir Ordain: 'Sorprendióme la convocatoria pa Rusia'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez|fecha=29 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=4 d'ochobre de 2016}}</ref> Sicasí, el defensor [[Óscar Duarte]] y el mediocentro ofensivu [[Christian Bolaños]] quedaron fora por mancadura. Por cuenta de l'ausencia de Duarte, Ramírez llamó a [[Michael Umaña]] d'[[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] pa tomar el puestu.<ref>{{cita web|url=http://www.fedefutbol.com/2016/10/04/comenzo-l'aventura-rusia/|títulu=Empezó l'aventura en Rusia|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|fecha=4 d'ochobre de 2016|fechaaccesu=4 d'ochobre de 2016}}</ref> El 9 d'ochobre desenvolvióse'l compromisu contra los rusos na inauguración del [[Estadiu del FC Krasnodar|Krasnodar Stadium]]. La disposición de los sos empobinaos nel primer tiempu fixo valir la consecución de los tantos de [[Randall Azofeifa]] y [[Bryan Ruiz]], pero'l rival descontó pocu dempués. Antes del descansu, el gol en mesma de Berezutski dio la ventaya de 1-3 al so país. Sicasí, los locales igualaron rápido y, per otra parte, Ramírez ordenó l'ingresu de cambéu de [[Joel Campbell]], quien al minutu 90' provocó'l penalti que depués foi aprovecháu por él mesmu pal gol de la victoria 3-4.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Rusia_0_1590241025.html |títulu=Costa Rica amuesa altos y baxos en victoria sobre Rusia|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=José Pablo Alfaro Rojas|fecha=9 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://futbolcentroamerica.com/4871/video-goles-rusia-costa-rica-amistosu-internacional-krasnodar|títulu=Lluvia de goles y trunfu agónicu|obra=Fútbol Centroamérica|fecha=9 d'ochobre de 2016|fechaaccesu=9 d'ochobre de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.laprensalibre.cr/Noticias/detalle/87899/sele-trunfa-en-embravecíu-partíu-en-rusia|títulu=“Sele” trunfa n'embravecíu partíu en Rusia|obra=La Prensa Llibre|autor=Daniel Murillo|fecha=9 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2016}}</ref>
El 2 de payares de 2016, el seleccionador sopelexó la base de futbolistes pa los dos partíos de la fase hexagonal eliminatoria. Ramírez cuntó nesta ocasión colos xugadores [[Rodney Wallace]] y el delanteru [[Ariel Francisco Rodríguez|Ariel Rodríguez]]. Amás, a la llista sumólu la presencia de [[Keylor Navas]], [[Bryan Ruiz]], [[Celso Borges]], [[Christian Bolaños]] y [[Joel Campbell]], quien tuvieron participación en procesos anteriores de la mesma índole.<ref>{{cita web|url=http://www.fedefutbol.com/2016/11/02/convocatoria-llista-entamu-hexagonal/|títulu=Convocatoria llista pa entamu d'hexagonal|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|fecha=2 de payares de 2016|fechaaccesu=3 de payares de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Salvatierra-Pablo-Salazar-Oscar-Ramirez_0_1595040526.html |títulu=José Salvatierra y Pablo Salazar dientro de la llista d'Óscar Ramírez pal entamu de la hexagonal|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez y Steven Oviedo|fecha=2 de payares de 2016 |fechaaccesu=3 de payares de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar-Ramirez-enfocamos-consiguir-puntos_0_1595040534.html|títulu=Óscar Ramírez: 'Enfocamos en consiguir los seis puntos'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez|fecha=2 de payares de 2016|fechaaccesu=3 de payares de 2016}}</ref> La fecha inaugural d'esta fase tuvo llugar el 11 de payares, nel [[Estadiu Hasely Crawford]] ante [[Seleición de fútbol de Trinidá y Tobagu|Trinidá y Tobagu]]. El so país tuvo escasu control del balón mientres la primer parte, por cuenta de les imprecisiones tocantes a pases y l'orde tácticu del rival, situaciones que banció na etapa complementaria. El dinamismu qu'estableció'l so conxuntu dexó-y al so empobináu [[Christian Bolaños]] abrir el marcador, quien amás brindó una asistencia a [[Ronald Matarrita]], al zarru del partíu, pa concretar el 0-2 final.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Hexagonal_final-Rusia_2018_0_1596840369.html |títulu=Costa Rica derrota a Trinidá y empieza a construyir el suañu a Rusia 2018|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Cristian Brenes|fecha=11 de payares de 2016 |fechaaccesu=11 de payares de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.larepublica.net/noticia/costa-rica-arrampuña-primeros-trés-puntos-de-oru-en-trinidá-y-tobago|títulu=Costa Rica arrampuña primeros trés puntos d'oru en Trinidá y Tobagu|obra=La República|autor=Walter Herrera|fecha=11 de payares de 2016|fechaaccesu=11 de payares de 2016}}</ref> Cuatro díes dempués, nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], la so nación recibió a {{sel|Estaos Xuníos}}. Óscar, nesti xuegu, añadió les incorporaciones del llateral derechu [[José Salvatierra]] y reacomodó a [[Johan Venegas]] como'l delanteru centru, na alliniación titular. Fiel al so estilu, cola llinia de cinco defensores, cuatro centrocampistes y un atacante, caltuvo l'orde nes sos files y el so futbolista Venegas llogró'l primer tantu previu al entetiempu. Na segunda metá, Bolaños integrar a la zona ofensiva y concretó el segundu gol, per mediu d'un centru deriváu por [[Bryan Ruiz]]. Debíu a la gastadura nel aspeutu físicu de Venegas, l'entrenador efectuó'l relevu y fixo entrar a [[Joel Campbell]], quien sumó un doblete pa la resultancia definitiva de 4-0.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Costa_Rica-Estaos_Xuníos-Rusia_2018_0_1597640305.html|títulu=Costa Rica pasólu percima a Estaos Xuníos y ye líder de la hexagonal de Concacaf|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Esteban Valverde y Kenneth Hernández|fecha=15 de payares de 2016|fechaaccesu=16 de payares de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.elmundo.cr/costa-rica-humilda-estados-unidos-4-0/|títulu=Costa Rica humilda a Estaos Xuníos con un 4-0|obra=ElMundo.cr|autor=Redaición|fecha=15 de payares de 2016|fechaaccesu=16 de payares de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.laprensalibre.cr/Noticias/detalle/92914/costa-rica-con arranque perfectu-pa-comandar-la-hexagonal|títulu=Costa Rica con arranque perfectu pa comandar la hexagonal|obra=La Prensa Llibre|autor=Geovanny Segura|fecha=16 de payares de 2016|fechaaccesu=16 de payares de 2016}}</ref>
La primer convocatoria del añu 2017 llevar a cabu'l 2 de xineru, con motivos de la decimocuarta edición de la [[Copa Centroamericana 2017|Copa Centroamericana]], que desenvolvióse en territoriu panamiegu. Ramírez conformó'l grupu por 17 futbolistes de la [[Primer División de Costa Rica|Primer División]] costarricana y por 6 xugadores militando nel esterior.<ref>{{cita web|url=http://www.fedefutbol.com/2017/01/02/ramirez-eligio-los-23-uncaf/|títulu=Ramírez escoyó los 23 pa UNCAF|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|fecha=2 de xineru de 2017|fechaaccesu=3 de xineru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170109132105/http://www.fedefutbol.com/2017/01/02/ramirez-eligio-los-23-uncaf/|fechaarchivu=2017-01-09}}</ref> El 13 de xineru empezó'l tornéu rexonal onde los sos empobinaos, nel [[Estadiu Rommel Fernández]], enfrentaron al conxuntu d'[[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]]. Óscar utilizó l'esquema tácticu de 5-3-2 y los futbolistes amosaron imprecisiones que repercutieron na resultancia final, por que esti terminara empatáu ensin anotaciones. Pal compromisu de dos díes depués nel mesmu escenariu deportivu, los costarricanos tuvieron como rival al combináu de [[Seleición de fútbol de Belice|Belize]]. L'entrenador varió dafechu la so alliniación titular, onde'l doblete del debutante [[José Guillermo Ortiz]] y el gol de [[Johan Venegas]] dieron la victoria de 0-3. Sicasí, el 17 de xineru presentóse nuevamente la igualdá de 0-0, siendo esta vegada ante {{sel|Nicaragua}}. Tres díes posteriores efectuóse'l [[Clásicu centroamericanu|clásicu]] del área frente a {{sel|Hondures}}, que finiquitó banciáu a un gol. L'únicu revés de la so nación foi'l 22 de xineru, pola últimu xornada, contra'l anfitrión {{sel|Panamá}}. El marcador de 1-0 confirmó'l cuartu llugar de los costarricanos, amás d'un cupu direutu pa la [[Copa Oru de la Concacaf 2017|Copa Oro de la Concacaf]] nesi mesmu añu.
El 17 de marzu de 2017, Óscar realizó la nómina de xugadores pa la continuación de la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Mundialista de Concacaf]]. A diferencia de les convocatories anteriores, l'entrenador llamó nesta oportunidá a 25 futbolistes, en casu d'una sanción por acumuladura de tarxetes marielles o mancadures. Les principales novedaes fueron les nueves incorporaciones de [[José Guillermo Ortiz]] y [[Ulises Segura]] nesti tipu d'instancies, amás del regresu del llateral [[Heiner Mora]], quien nun yera tomáu en cuenta dende los amistosos previos a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Copa del Mundu 2014]].<ref>{{cita web|url=http://www.fedefutbol.com/2017/03/17/ramirez-eligio-25-enfrentar-mexico-hondura/|títulu=Ramírez escoyó 25 pa enfrentar a Méxicu y Honduras|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|fecha=17 de marzu de 2017|fechaaccesu=17 de marzu de 2017}}</ref> El 24 de marzu foi'l primer compromisu ante {{sel|Méxicu}} nel [[Estadiu Azteca]]. El tantu tempraneru del rival al minutu 6' y el gol al zarru de la etapa inicial fueron fulminantes nel marcador definitivu con derrota de 2-0. Con esta resultancia, Ramírez y los sos empobinaos sufrieron el primer revés de la competencia y la so valla invicta acabó en 186' minutos. La segunda visita d'esta [[fecha FIFA]] desenvolvióse cuatro díes dempués contra {{sel|Hondures}} nel [[Estadiu Francisco Morazán]]. L'oldeo carauterizar pol clima calorosu de la ciudá de [[San Pedro Sula]], yá que foi n'hores de la tarde, tamién del controversial arbitraxe del salvadorianu [[Joel Aguilar]] al nun sancionar aiciones de penalti a dambes escuadres. La situación d'el so conxuntu volvióse un pocu aspra pol gol transitoriu del contrincante al minutu 35', polo qu'Óscar adelantró llinies pa banciar la resultancia. Col reacomodo na zona de mediocampistes, la so seleición tuvo más control del balón y al minutu 68' el so empobináu [[Christian Bolaños]], quien entrara de relevu, executó un tiru d'esquina que llegó a la cabeza de [[Kendall Waston]], que aprovechó'l so altor pa consiguir l'anotación que terminó siendo l'empate.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar-Ramirez-llevamos-puntu-bonu_0_1624237640.html|títulu=Óscar Ramírez: 'Llevamos un puntu que ye bien bonu'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez|fecha=28 de marzu de 2017|fechaaccesu=28 de marzu de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.laprensalibre.cr/Noticias/detalle/106955/oscar-ramirez-rescata-la entrega-y-el-caracter-de-la-sele-ante-hondura|títulu=Óscar Ramírez rescata la entrega y el calter de la “Sele” ante Honduras|obra=La Prensa Llibre|autor=Geovanny Segura y Ronald Villalobos|fecha=28 de marzu de 2017|fechaaccesu=28 de marzu de 2017}}</ref>
El so nuevu llamáu de xugadores pal conxuntu ''Tricolor'' diose'l 26 de mayu de 2017, correspondiente a la eliminatoria mundialista nos dos partíos consecutivos como llocal nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]]. Calteniendo la base consolidada de lexonarios, Ramírez sorprendió na llista coles convocatories de [[David Ramírez Ruiz|David Ramírez]], [[Daniel Colindres]] y [[Ariel Francisco Rodríguez|Ariel Rodríguez]], quien volvieron a les órdenes del entrenador dempués d'un enllargáu tiempu.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_de Costa Rica-Rusia_2018-Panama-Trinidá_y_Tobago_0_1636036414.html|títulu=Óscar Ramírez blinda una Seleición Nacional con altu riesgu de sanciones|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Steven Oviedo|fecha=26 de mayu de 2017|fechaaccesu=26 de mayu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.laprensalibre.cr/Noticias/detalle/112903/sorpreses-en-la convocatoria-de-la-sele |títulu=Sorpreses na convocatoria de la “Sele”|obra=La Prensa Llibre|autor=Geovanny Segura y Yostin Forbes|fecha=26 de mayu de 2017 |fechaaccesu=26 de mayu de 2017}}</ref><ref>{{enllaz rotu|1={{cita web |url=http://ticodeporte.com/keylor-navas-encabeza-la llista-de-la-tricolor-pa-enfrentar-a-panama-y-trinidá-y-tobago|títulu=Keylor Navas encabeza la llista de la Tricolor pa enfrentar a Panamá y Trinidá y Tobagu|obra=TicoDeporte|autor=Gabriel Vargas|fecha=26 de mayu de 2017 |fechaaccesu=26 de mayu de 2017}} |2=http://ticodeporte.com/keylor-navas-encabeza-la llista-de-la-tricolor-pa-enfrentar-a-panama-y-trinidá-y-tobago |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.teletica.com/Deportes/162342-David-Ramirez-y-Ariel-Rodriguez-son-les%20novedaes-de-La-Sele-pa-juego-ante-Panama-y-Trinid%C3%A1-y-Tobago-.note.aspx |títulu=David Ramírez y Ariel Rodríguez son les novedaes de La Sele pa juego ante Panamá y Trinidá y Tobagu |obra=[[Teletica]] |autor=José Fernando Araya |fecha=26 de mayu de 2017 |fechaaccesu=26 de mayu de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170704193357/http://www.teletica.com/Deportes/162342-David-Ramirez-y-Ariel-Rodriguez-son-les |fechaarchivu=2017-07-04 }}</ref> El primer alcuentru tuvo llugar contra {{sel|Panamá}} el 8 de xunu, onde los sos empobinaos fueron los que tuvieron mayores oportunidaes d'anotar nos minutos iniciales. Por causa de la espulsión del so defensor [[Giancarlo González]] nel segundu tiempu, l'estratega viose obligáu a variar el so sistema y los rivales asumieron el rol na ofensiva. Sicasí, tres situaciones apremiantes de dambes naciones, la resultancia empatada ensin goles prevaleció al términu de los 90' minutos.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/expulsion-llindo-faer-variantes-ofensives_0_1638836120.html|títulu=Óscar Ramírez: ‘La espulsión llindónos a la de faer variantes más ofensives'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez|fecha=8 de xunu de 2017|fechaaccesu=9 de xunu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.teletica.com/Deportes/163709-Oscar-Ramirez-Vannos-dos-puntos-que-teniamos-presupuestaos.note.aspx |títulu=Óscar Ramírez: ‘Vannos dos puntos que teníamos presupuestaos'|obra=[[Teletica]]|autor=Redaición|fecha=8 de xunu de 2017 |fechaaccesu=9 de xunu de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170612004030/http://www.teletica.com/Deportes/163709-Oscar-Ramirez-Vannos-dos-puntos-que-teniamos-presupuestaos.note.aspx |fechaarchivu=12 de xunu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Costa_Rica-Panama-Seleccion_Nacional-Concacaf-hexagonal_0_1638636190.html |títulu=Costa Rica quedar col mal sabor d'un empate contra Panamá|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández Goches y Steven Oviedo|fecha=8 de xunu de 2017 |fechaaccesu=9 de xunu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.elpais.cr/2017/06/08/costa-rica-recibe-a-panama-pola quinta xornada-de-la-hexagonal/|títulu=Costa Rica empató ensin goles con Panamá|obra=ElPaís.cr|autor=Cristian Álvarez|fecha=8 de xunu de 2017 |fechaaccesu=9 de xunu de 2017}}</ref> Con esto'l so país acabó cola racha de diez xuegos ensin dexar puntos como llocal nestes instancies. Amás, los panamiegos puntuaron dempués de ventinueve años de nun faelo en territoriu costarricanu.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Panes-corten-racha-victories-ticas_0_1638836114.html|títulu=Panamá curtia racha de diez victories de Costa Rica al filo|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández Goches|fecha=8 de xunu de 2017|fechaaccesu=9 de xunu de 2017}}</ref> Ramírez emplegó una de les sos formaciones con más presencia nel ataque nel compromisu del 13 de xunu frente a [[Seleición de fútbol de Trinidá y Tobagu|Trinidá y Tobagu]]. En tan solo 48 segundos d'empecipiáu'l xuegu, el so empobináu [[Francisco Calvo Quesada|Francisco Calvo]] aprovechó un centru de [[Joel Campbell]] p'asitiar, por aciu una cabezada dientro del área, la ventaya momentanea de 1-0.<ref>{{cita web |url=http://elcomercio.pe/deporte-total/futbol-mundial/costa-rica-vs-trinidá-tobago-hexagonal-final-concacaf-433955 |títulu=Costa Rica ganó 2-1 a Trinidá y Tobagu nel Hexagonal Final de la Concacaf|obra=[[El Comercio (Perú)|El Comercio]]|autor=Redaición|fecha=13 de xunu de 2017 |fechaaccesu=14 de xunu de 2017}}</ref> Les circunstancies volviéronse ríspidas pola respuesta del adversariu, provocando la igualdá nes cifres, pero'l tantu de [[Bryan Ruiz]] al minutu 44' solidificó la resultancia de 2-1 pa la so nación, que foi curiáu de manera xagaz mientres tol segundu tiempu.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.teletica.com/Deportes/164162-Oscar-Ramirez-Ganamos-los trés-puntos-y-tamos-cerca-de-la-clasificacion-eso-ye-lo-que-vale.note.aspx|títulu=Óscar Ramírez: ‘Ganamos los trés puntos y tamos cerca de la clasificación, eso ye lo que vale'|obra=[[Teletica]]|autor=Redaición|fecha=13 de xunu de 2017|fechaaccesu=14 de xunu de 2017}} |2=http://www.teletica.com/Deportes/164162-Oscar-Ramirez-Ganamos-los trés-puntos-y-tamos-cerca-de-la-clasificacion-eso-ye-lo-que-vale.note.aspx |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2017/06/13/internacional/1497342499_022474.html|títulu=Costa Rica 2-1 Trinidá y Tobagu: resume, goles y resultáu|obra=[[As (periódicu)|As]]|autor=Álex de Llanu|fecha=14 de xunu de 2017|fechaaccesu=14 de xunu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170620114449/http://futbol.as.com/futbol/2017/06/13/internacional/1497342499_022474.html|fechaarchivu=2017-06-20}}</ref>
[[Ficheru:Óscar Ramírez, Kendall Waston and David Guzmán.jpg|250px|thumb|Ramírez (centru), xunto a los sos escoyíos [[Kendall Waston]] (esquierda) y [[David Guzmán]] (derecha).]]
El 16 de xunu de 2017, el direutor téunicu escoyó a los sos escoyíos que-y fixeron frente a la [[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'Oru de la Concacaf]], con sede n'[[Estaos Xuníos]]. Ramírez fixo'l grupu con ventiséis xugadores, que la so llista apaecen trés adicionales por cualesquier eventualidá mientres la concentración nos entrenamientos.<ref>{{cita web|url=http://www.fedefutbol.com/2017/06/16/ramirez-eligio-al equipu-copa-oro/|títulu=Ramírez escoyó al equipu pa Copa Oro|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|fecha=16 de xunu de 2017|fechaaccesu=16 de xunu de 2017}}</ref> El 7 de xunetu apostóse'l primer alcuentru del certame nel [[Red Bull Arena (Nueva Jersey)|Red Bull Arena]] de [[Nueva Jersey]], llugar onde s'efectuó'l [[clásicu centroamericanu]] contra {{sel|Hondures}}. Óscar utilizó a la mayoría de los futbolistes militando nel fútbol d'Estaos Xuníos como principal novedá y, per otra parte, el so empobináu [[Rodney Wallace]] brindó una asistencia a [[Marco Ureña]] al minutu 38', quien concretó l'únicu gol de la so nación pa la victoria afecha de 0-1.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Kenner-Gutierrez-Macho-Copa-Oro_0_1644435605.html |títulu=Costa Rica quítase l'escayu y abofetea a la Honduras de Pinto|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fiorella Masís, Kenneth Hernández Goches y Daniel Jiménez|fecha=7 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=7 de xunetu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.teletica.com/Deportes/166685-Costa-Rica-vence-1-0-a-Honduras-en-el%20so-debut-de-Copa-Oro-2017-.note.aspx |títulu=Costa Rica vence 1-0 a Honduras nel so debú de Copa Oro 2017 |obra=[[Teletica]] |autor=Redaición |fecha=7 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=7 de xunetu de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170803073634/http://www.teletica.com/Deportes/166685-Costa-Rica-vence-1-0-a-Honduras-en-el |fechaarchivu=2017-08-03 }}</ref> Cuatro díes posteriores diose'l segundu oldeo ante {{sel|Canadá}} nel [[BBVA Compass Stadium]], escenariu nel cual prevaleció la igualdá a un tanto.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Costa-Rica-Canada-clasificar-cuartos_0_1645235534.html |títulu=Costa Rica batalló pero nun pasó del empate contra Canadá|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández Goches|fecha=11 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=11 de xunetu de 2017}}</ref> El 14 de xunetu amosó unu de los sistemes más ofensivos del grupu y dio oportunidaes a los xugadores por que fixeren el so debú na competencia, frente a [[Seleición de fútbol de la Guayana Francesa|Guayana Francesa]] nel [[Estadiu Toyota]] de [[Frisco (Texas)|Frisco]], [[Texas]]. Los ''Ticos'' impunxéronse 3-0 y de esta manera aseguraron un llugar a la siguiente ronda.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Vivu-Ariel-Rodriguez-Guayana-Francesa_0_1645835463.html|títulu=Costa Rica golia 3-0 a Guayana Francesa y avanza a cuartos de final de Copa Oro|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fiorella Masís, Daniel Jiménez y Kenneth Hernández Goches|fecha=14 de xunetu de 2017|fechaaccesu=14 de xunetu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://elcomercio.pe/deporte-total/futbol-mundial/costa-rica-vs-guayana-francesa-vivu-online-vienres-tercer-fecha-grupu-copa-oru-442098 |títulu=Costa Rica venció 3-0 a Guayana Francesa y aportó a los cuartos de final de la Copa Oro|obra=[[El Comercio (Perú)|El Comercio]]|autor=Redaición|fecha=14 de xunetu de 2017 |fechaaccesu=14 de xunetu de 2017}}</ref> La so seleición abrió la xornada de los cuartos de final el 19 de xunetu nel [[Lincoln Financial Field]] de [[Filadelfia|Philadelphia]], [[Pennsylvania]], contra {{sel|Panamá}}. Un testerazu del rival [[Aníbal Godoy]] por aciu un centru de [[David Guzmán]], al minutu 76', provocó l'anotación en mesma puerta de los panamiegos, lo que favoreció al so combináu na clasificación a la otra instancia pol marcador de 1-0.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_de Costa Rica-Panama_0_1646835355.html|títulu=Un autogol da-y el pase a Costa Rica a semifinal de Copa Oro|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Kenneth Hernández Goches|fecha=19 de xunetu de 2017|fechaaccesu=19 de xunetu de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.larepublica.net/noticia/costa-rica-un pasu-mas-cerca-en-busca-del-oro|títulu=Costa Rica un pasu más cerca del oru|obra=LaRepública.net|autor=Walter Herrera|fecha=19 de xunetu de 2017|fechaaccesu=19 de xunetu de 2017}}</ref> La participación de la so escuadra concluyó'l 22 de xunetu nel [[AT&T Stadium]], cola única perda en semifinales de 0-2 ante {{sel|Estaos Xuníos}}.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Estaos_Xuníos-Copa_Oru_0_1647435297.html|títulu=Costa Rica perdona y Estaos Xuníos castiga: adiós a la Copa Oro|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fanny Tayver, Fiorella Masís y Kenneth Hernández|fecha=22 de xunetu de 2017|fechaaccesu=23 de xunetu de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://teletica.com/Deportes/168077-Oscar-Ramirez-cree-que-La-Sele-llegara-meyor-preparada-al duelu eliminatoriu-contra-Estaos-Xuníos.note.aspx|títulu=Óscar Ramírez cree que La Sele 'va llegar meyor preparada' al duelu eliminatoriu contra Estaos Xuníos|obra=[[Teletica]]|autor=Julio Naranjo|fecha=22 de xunetu de 2017|fechaaccesu=23 de xunetu de 2017}}</ref>
El 25 d'agostu de 2017 dio la convocatoria de los escoyíos pa enfrentar el penúltimu par de xuegos eliminatorios.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Oscar-Ramirz-inespertu-eliminatories-mundialistas_0_1654434554.html|títulu=Óscar Ramírez convoca un ataque inespertu n'eliminatories mundialistas|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación)]]|autor=Steven Oviedo y Daniel Jiménez|fecha=25 d'agostu de 2017|fechaaccesu=25 d'agostu de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://ticodeporte.com/oscar-ramirez-calti%C3%A9n-la%20base-ensin-sorpreses-en-la-tricolor|títulu=Daniel Colindres ye la novedá d'Óscar Ramírez na Tricolor|obra=TicoDeporte|autor=Gabriel Vargas|fecha=25 d'agostu de 2017|fechaaccesu=25 d'agostu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170826113147/http://ticodeporte.com/oscar-ramirez-calti%C3%A9n-la|fechaarchivu=2017-08-26}}</ref> El 1 de setiembre produció'l primer alcuentru d'esta fase, como visitante nel [[Red Bull Arena (Nueva Jersey)|Red Bull Arena]] de [[Nueva Jersey]] ante'l combináu d'{{sel|Estaos Xuníos}}. Ramírez, col so trabayu realizáu n'estudiar al rival tres l'últimu duelu, llogró caltener un balance nes llinies de defensa y ataque, pa llograr la victoria con cifres de 0-2 por aciu el doblete del so empobináu [[Marco Ureña]] a los minutos 30' y 82'. D'esta manera, la so nación rompió la racha de 32 años ensin ganar en territoriu d'Estaos Xuníos.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Estaos_Xuníos-eliminatoria_0_1655634470.html |títulu=Costa Rica averar al Mundial con xuegu perfectu ante Estaos Xuníos|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez|fecha=1 de setiembre de 2017 |fechaaccesu=1 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170902010210/http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Estaos_Xuníos-eliminatoria_0_1655634470.html |fechaarchivu=2 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.bbc.com/mundo/deportes-41133825 |títulu=Costa Rica ye "pura vida" en ganando de visitante a Estaos Xuníos na eliminatoria de Concacaf pal Mundial Rusia 2018|obra=BBC Mundo|autor=Redaición|fecha=1 de setiembre de 2017 |fechaaccesu=1 de setiembre de 2017}}</ref> Pal segundu xuegu del 5 de setiembre contra {{sel|Méxicu}}, de llocal nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], los costarricanos rescataron l'empate a un tanto en tando col marcador adversu.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Seleccion-Costa-Rica-Mexico-Mundial_0_1656434413.html |títulu=Costa Rica igualó 1-1 ante Méxicu y retarda clasificación al mundial|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Juan Diego Villarreal y Fanny Tayver Marín|fecha=5 de setiembre de 2017 |fechaaccesu=5 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar-Ramirez-tecnico-rendimiento-eliminatoria_0_1656634346.html |títulu=Óscar Ramírez ye'l téunicu tico con meyor rendimientu n'eliminatories|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|fecha=6 de setiembre de 2017 |fechaaccesu=6 de setiembre de 2017}}</ref>
La so postrera llista pal zarru de la hexagonal fíxose públicamente'l 29 de setiembre de 2017, llevada a cabu en conferencia de prensa.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar-Ramirez-Esperamos-consiguir-clasificacion_0_1661233897.html|títulu=Óscar Ramírez: 'Esperamos consiguir una clasificación que foi difícil'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Daniel Jiménez y José Pablo Alfaro Rojas|fecha=29 de setiembre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.crhoy.com/deportes/llista-de-oscar-ramirez-mostraria-cambeos-minimos/|títulu=Llista de Oscar Ramírez amosaría cambeos mínimos|obra=CrHoy.com|autor=Graciela Fonseca|fecha=29 de setiembre de 2017|fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.teletica.com/Deportes/174576-Oscar-Ramirez-Non-se-como-reaccionara-si-llogro-la-clasificacion.note.aspx |títulu=Óscar Ramírez: 'Nun sé cómo voi reaccionar si llogró la clasificación'|obra=[[Teletica]]|autor=José Fernando Araya|fecha=29 de setiembre de 2017 |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171003082332/http://www.teletica.com/Deportes/174576-Oscar-Ramirez-Non-se-como-reaccionara-si-llogro-la-clasificacion.note.aspx |fechaarchivu=3 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion-Costa_Rica-Jorge_Luis_Pinto-Honduras-eliminatoria-Mundial-Rusia_2018_0_1661833844.html|títulu=Solu cuatro cartes d'Óscar Ramírez nun pasaron poles manes de Jorge Luis Pinto|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Cristian Brenes y Esteban Valverde|fecha=2 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=2 d'ochobre de 2017}}</ref> El 7 d'ochobre tuvo llugar el partíu frente a {{sel|Hondures}} nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], coles condiciones del [[clásicu centroamericanu]] al tratase d'un alcuentru ríspido y físicu. La so seleición tuvo per debaxo nel marcador pola anotación del rival, y de esta forma Ramírez viose obligáu a variar el sistema tácticu pa evitar la derrota.<ref>{{cita web |url=http://www.diez.hn/laseleccion/1114852-498/eddie-hernandez-redaccion-celebracion-diez-hondura-costa-rica|títulu=Golazu de Eddie Hernández fixo esplotar d'allegría a la redaición de DIEZ|obra=Diez|autor=Redaición|fecha=7 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017}}</ref> Al minutu 94', el so empobináu y capitán [[Bryan Ruiz]] llanzó un centru dende'l sector de la derecha por que'l balón fora recibíu pol defensor [[Kendall Waston]], quien se sumara al ataque y asina imponer el so altor cola cabezada y empatar 1-1 de manera agónica.<ref>{{cita web |url=http://www.mediotiempo.com/futbol/2017/10/07/honduras-pon-y posa-a-la-clasificacion-de Costa rica|títulu=L'invitáu númberu 13, Costa Rica llogra pase al Mundial d'últimu minutu|obra=Mediutiempu|autor=Redaición|fecha=7 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017}}</ref> Con esta resultancia, el so país aseguró una de les places direutes al [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Mundial de Rusia 2018]] que fueron daes a la confederación.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Costa_Rica-Honduras-hexagonal_0_1662833730.html|títulu=Kendall Waston alica a la 'Sele' y Costa Rica fesjeta el pase al Mundial|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fiorella Masís|fecha=7 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=https://us.as.com/us/2017/10/07/futbol/1507354556_070198.html |títulu=Costa Rica 1-1 Honduras, resume y goles: Hexagonal Concacaf|obra=As Usa|autor=Moisés Castillo|fecha=7 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.crhoy.com/deportes/rusia-alla-vamos-esperen-al matu xigantes/|títulu=¡Rusia allá vamos, esperen al Matu Xigantes!|obra=CrHoy.com|autor=Adrián Mendoza|fecha=7 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=http://ticodeporte.com/uno-x-uno-waston-se-vistio-de-heroe-y%20ponnos-en-rusia-2018|títulu=Ún por ún: Waston vistir d'héroe y ponnos en Rusia 2018|obra=TicoDeporte|autor=Ronny Gudiño|fecha=7 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=7 d'ochobre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171008080155/http://ticodeporte.com/uno-x-uno-waston-se-vistio-de-heroe-y|fechaarchivu=2017-10-08}}</ref> Pal xuegu de trés díes depués contra {{sel|Panamá}} nel [[Estadiu Rommel Fernández]], la derrota de 2-1 nun tuvo repercusión dalguna na tabla al tener el segundu llugar asitiáu.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Costa_Rica-Panama-Mundial_Rusia_2018_0_1663433700.html|títulu=Panamá clasifica al Mundial, Honduras al repechaje y EE. XX. queda fuera|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fanny Tayver y Fiorella Masís|fecha=10 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=10 d'ochobre de 2017}}</ref> Óscar terminó la eliminatoria polo xeneral con nueve victories, cinco empates y dos pérdida, pa un 67% de rendimientu.
Instauráu nuevamente nel periodu de partíos amistosos, el 3 de payares de 2017 apurrió la convocatoria de ventitrés xugadores y la postrera del añu pa desenvolver los fogueos nel continente européu. Destacó col regresu del defensor [[Óscar Duarte]] —quien superó una mancadura de más de siete meses—,<ref>{{cita web |url=https://www.teletica.com/177366_oscar-duarte-retorna-a-la-sele-tres-mas-de-un anu-de-ausencia |títulu=Óscar Duarte retorna a La Sele tres más d'un añu d'ausencia|obra=[[Teletica]]|autor=José Fernando Araya|fecha=3 de payares de 2017 |fechaaccesu=3 de payares de 2017}}</ref> lo mesmo que de la inclusión del volante [[Osvaldo Rodríguez Flores|Osvaldo Rodríguez]] del [[Santos de Guápiles]] y el delanteru [[José Guillermo Ortiz]] del [[Club Sport Herediano|Herediano]].<ref>{{cita web|url=https://www.larepublica.net/noticia/osvaldo-rodriguez-torna-a-la-seleccion-nacional|títulu=Osvaldo Rodríguez torna a la Seleición Nacional|obra=LaRepública.net|autor=Jeffry Garza|fecha=3 de payares de 2017|fechaaccesu=3 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lateja.cr/deportes/jose-guillermo-ortiz-destaca-en-la-lista-del/NMDGVRLATRGX5HJXXFTHNI6NQA/story/ |títulu=José Guillermo Ortiz destaca na llista del Machillo p'amistosos contra España y Hungría|obra=Texer|autor=Sergio Alvarado|fecha=3 de payares de 2017 |fechaaccesu=3 de payares de 2017}}</ref> Dexó fora de llista a los habituales [[Randall Azofeifa]] y [[Johnny Acosta]], por que'l conxuntu rojiamarillo nun rexistrara más ausencies nel certame llocal.<ref>{{cita web |url=http://ticodeporte.com/la-sele-roxura-a-espana-y-hungria-ensin-keylor-navas|títulu=La Sele va dir a España y Hungría ensin Keylor Navas|obra=TicoDeporte|autor=César Blanco|fecha=3 de payares de 2017 |fechaaccesu=3 de payares de 2017}}</ref> Nel partíu del 11 de payares, la so nación enfrentó a {{sel|España}} —campeona del mundu nuna oportunidá— nel [[Estadiu La Rosaleda]] de [[Málaga]], onde les cifres de goliada 5-0 favorecieron a los adversarios.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/puro-deporte/seleccion-nacional/danny-carvajal-defende-l'arcu-de Costa rica-ante/MLXDJLSMVBAIXBSVVPKKV6LZKM/story/|títulu=España pasólu percima a Costa Rica al goliala 5 a 0|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Esteban Valverde|fecha=11 de payares de 2017|fechaaccesu=11 de payares de 2017}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.crhoy.com/deportes/que-verguenza-costa-rica-espunxo-el so-peor-version-en-espana/|títulu=¡Qué vergüenza! Costa Rica espunxo la so peor versión n'España|obra=CrHoy.com|autor=Graciela Fonseca|fecha=11 de payares de 2017|fechaaccesu=11 de payares de 2017}}</ref> Sumó otra perda'l 14 de payares, esta vegada por 1-0 contra {{sel|Hungría}} nel [[Groupama Arena]] de [[Budapest]].<ref>{{cita web |url=http://www.diarioextra.com/Noticia/detalle/346929/costa-rica-nun convence-y-cae-ante-hungria- |títulu=Costa Rica nun convence y cai ante Hungría|obra=[[Diariu Extra (Costa Rica)|Diariu Extra]]|autor=Allan Chacón Soto|fecha=14 de payares de 2017 |fechaaccesu=14 de payares de 2017}}</ref>
El 15 de marzu de 2018, Ramírez dio la llista de convocaos p'apostar una nueva xira d'amistosos n'Europa. Sorprendió na so nómina colos primeros llamaos d'[[Ian Smith (futbolista)|Ian Smith]], [[Wílmer Azofeifa]] y [[Josué Mitchell]], tamién nos regresos de futbolistes pocu habituales nel so procesu como [[Kevin Briceño]] y [[Yendrick Ruiz]].<ref>{{cita web |url=https://www.diarioextra.com/Noticia/detalle/355206/oscar-ramirez-anuncia-convocados-ante-escocia-y-tunez- |títulu=Óscar Ramírez anuncia convocaos ante Escocia y Tunicia|obra=[[Diariu Extra (Costa Rica)|Diariu Extra]]|autor=Redaición|fecha=15 de marzu de 2018 |fechaaccesu=15 de marzu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.fedefutbol.com/2018/03/15/ramirez-la-seleccion-sigue-abierta/ |títulu=Ramírez “La Seleición sigue abierta”|obra=[[Federación Costarricana de Fútbol]]|autor=Redaición|fecha=15 de marzu de 2018 |fechaaccesu=15 de marzu}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.nacion.com/puro-deporte/seleccion-nacional/oscar-ramirez-prefirio-a-josue-mitchell-que-a/FJYHQHE545CQJGYNRPA5ERYYKI/story/ |títulu=Óscar Ramírez prefirió a Josué Mitchell qu'a Jonathan McDonald pa fogueos de la Sele|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fiorella Masís, Esteban Valverde y Fanny Tayver|fecha=15 de marzu de 2018 |fechaaccesu=15 de marzu de 2018}}</ref> Ganó 0-1 en condición de visitante a la escuadra d'{{sel|Escocia}}, el 23 de marzu, nel xuegu celebráu en [[Glasgow]], d'esta manera acabando cola racha de partíos ensin ganar dende setiembre del añu anterior.<ref>{{cita web|url=https://www.nacion.com/puro-deporte/seleccion-nacional/en-vivu-costa-rica-y-escocia-estan-empatando-0-0/EYEBDPJZZRAGFCBDES63BBOMSA/story/|títulu=Costa Rica derrota 1-0 a Escocia y acaba con racha de cinco partíos ensin ganar|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Jairo Villegas|fecha=23 de marzu de 2018|fechaaccesu=23 de marzu de 2018}}</ref> Cuatro díes dempués, rexistró una perda por 1-0 ante {{sel|Tunicia}} nel [[Allianz Riviera]] de territoriu francés.<ref>{{cita web|url=https://www.nacion.com/puro-deporte/seleccion-nacional/en-vivu-kendall-waston-vuelve-al once-estelar-de/PGW6FVDEOVC5RGZOMCQ5EDGM2O/story/|títulu=Costa Rica pierde ante Tunicia nun esixente fogueo|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fiorella Masís|fecha=27 de marzu de 2018|fechaaccesu=29 de marzu de 2018}}</ref><ref>{{cita web|url=http://everardoherrera.com/index.php/73-futbol-costa-rica/40320-tunez-anula-a Costa rica-y gánalu-1-0|títulu=Tunicia anula a Costa Rica y gánalu 1-0|obra=Everardo Ferrera|autor=José Pablo Segura Vargas|fecha=27 de marzu de 2018|fechaaccesu=29 de marzu de 2018}}</ref>
El 14 de mayu de 2018 faise oficial la so llista oficial de ventitrés futbolistes pa la [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Copa Mundial de Rusia]]. El so llamáu céntrase básicamente nel plantel qu'usó mientres la eliminatoria, cola salvedá d'[[Ian Smith (futbolista)|Ian Smith]] quien llegó casi d'últimu momentu por cuenta de la mancadura del llateral habitual [[José Salvatierra]].<ref>{{cita web |url=https://teletica.com/193951_de-keylor-a-urena-estos-son-los-23-escoyíos-por-oscar-ramirez-pa-el mundial-de-rusia-2018|títulu=De Keylor a Ureña: estos son los 23 escoyíos por Óscar Ramírez pal Mundial de Rusia 2018|obra=[[Teletica]]|autor=Julio Naranjo|fecha=14 de mayu de 2018 |fechaaccesu=27 de mayu de 2018}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.nacion.com/puro-deporte/seleccion-nacional/estos-son-los-23-convocados-pa-rusia-2018-con/UP23N2RYU5FORFXLPHQREXWSFU/story/|títulu=Estos son los 23 convocaos pa Rusia 2018 con Ian Smith como sorpresa|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Esteban Valderde y José Pablo Alfaro Rojas|fecha=14 de mayu de 2018|fechaaccesu=27 de mayu de 2018}}</ref> El 3 de xunu dirixó'l postreru partíu del so combináu en condición de llocal previu a realizar el viaxe al país anfitrión del certame global, enfrentando a [[Seleición de fútbol d'Irlanda del Norte|Irlanda del Norte]] nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]]. Les aiciones fueron apoderaes polos sos xugadores na mayor parte del tiempu y la resultancia terminó en victoria cómoda por 3-0, con goles de [[Johan Venegas]], [[Joel Campbell]] y [[Francisco Calvo Quesada|Francisco Calvo]].<ref>{{cita web |url=https://teletica.com/195793_la-sele-emponer a-rusia-con-un partíu perfectu-ante-irlanda-del norte|títulu=La Sele emponer a Rusia con un partíu perfectu ante Irlanda del Norte|obra=[[Teletica]]|autor=Redaición|fecha=3 de xunu de 2018 |fechaaccesu=3 de xunu de 2018}}</ref><ref>{{cita web|url=http://everardoherrera.com/index.php/73-futbol-costa-rica/42434-costa-rica-golea-a-irlanda-del norte-en-el so-xuegu-de-despidida-antes-de-viaxe-al-mundial|títulu=Costa Rica golia a Irlanda del Norte nel so xuegu de despidida antes de viaxe al mundial|obra=Everardo Ferrera|autor=Dennis Fajardo|fecha=3 de xunu de 2018|fechaaccesu=3 de xunu de 2018}}</ref>
== Seleición costarricana ==
Óscar Ramírez apostó cola [[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]] 75 partíos, nos qu'anotó seis goles. Debutó como internacional absolutu'l 6 de febreru de 1985, nel enfrentamientu del so país contra [[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]], que terminó con marcador de 2-1 a favor de los costarricanos. El 26 de mayu d'esi añu, consiguió la so primer anotación nel [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]], pal alcuentru correspondiente a la [[Campeonatu Concacaf de 1985|Clasificación del Mundial de 1986]] frente a {{sel|Estaos Xuníos}}; la resultancia acabó n'empate 1-1. Darréu, la so seleición nun avanzó nel tornéu rexonal y perdió la oportunidá d'asistir al [[Copa Mundial de Fútbol de 1986|Campeonatu Mundial]] celebráu en [[Méxicu]]. Darréu, Ramírez participó na competición de la [[Campeonatu Concacaf de 1989|Concacaf de 1989]], y algamó trescender escontra'l Mundial d'[[Copa Mundial de Fútbol de 1990|Italia 1990]], depués de consiguir la primer clasificación na hestoria. Nesti eventu futbolísticu, el xugador tuvo presente nos partíos del so país ante les escuadres d'{{sel|Escocia}}, {{sel|Brasil}} y {{sel|Suecia}}, coles resultancies de trunfu, perda y victoria, respeutivamente. D'esta manera, el conxuntu ''Tico'' llegó en segundu llugar a los octavos de final, onde enfrentó a {{sel|Checoslovaquia}} y el marcador de 4-1 nun los favoreció pa les sos aspiraciones. Cola base mundialista de xugadores, los costarricanos ganaron el so primer títulu na [[Copa Uncaf 1991|Copa de Naciones UNCAF]], que desenvolvióse dende'l 26 de mayu hasta'l 2 de xunu de 1991. Selmanes dempués, Óscar foi convocáu pa la primer edición de la [[Copa d'Oru de la Concacaf 1991|Copa d'Oru de Concacaf]], llevada a cabu en territoriu d'Estaos Xuníos, na cual Costa Rica llogró'l cuartu llugar. El mediocampista apaeció nel procesu eliminatoriu escontra [[Copa Mundial de Fútbol de 1994|Estaos Xuníos 1994]], pero'l so país quedó esaniciáu na segunda ronda dempués d'algamar el tercer llugar de la cuadrangular. N'abril de 1997 foi parte de la [[Copa Uncaf 1997|Copa UNCAF]] realizada en [[Guatemala]]. Ramírez marcó un ''Hat-Trick'' o triplete frente a {{sel|Nicaragua}} pa la victoria de 5-1. Finalmente, los costarricanos ganaron el títulu en asitiándose líderes de la ronda final. En xunu d'esi añu efectuóse la [[Copa América 1997|Copa América]] en [[Bolivia]]; el mediocentro ofensivu tuvo na nómina, pero'l so equipu foi esaniciáu na fase de grupos, con dos pérdida consecutives y un empate ante {{sel|Brasil}}, {{sel|Colombia}} y {{sel|Méxicu}}, respeutivamente. La so postrera eliminatoria foi escontra [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|Francia 1998]], na cual el so conxuntu avanzó a la hexagonal final, pero'l puntaje nun foi'l suficiente pa llegar a la competición.
== Estilu de xuegu ==
Ramírez na so primer etapa col equipu d'[[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]], solía xugar con un 4-2-3-1, cola presencia de los llaterales escontra la ofensiva, colos dos contenciones que realizaben llabores de cobertoria mientres los primeres volvíen a la so posición orixinal. Utilizaba l'esquema pa dos estremos de perfil natural y un mediocentro ofensivu, que brindaben asistencies, per mediu de pases peneraos y centros, a un delanteru d'área. Una carauterística d'Óscar ye la rotación de plantía, ampliando al máximu la participación de tolos xugadores, pa dosificar al equipu y evitar mancadures. N'ocasiones variaba'l sistema p'asitiar trés defensores y cinco nel centru del campu, y n'otres amestaba un futbolista adicional pa camudar a llinia de cinco defensores, esto coles mires de curiar un marcador. Nel so segundu periodu colos rojinegros, la táctica de 4-4-2 rombu foi la más frecuente nes alliniaciones del entrenador. A diferencia de la primer estratexa, la llinia d'atacantes llegaba a reforzase por añader a un xugador más, amás de l'apaición de los interiores peles bandes.
Na [[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]], l'esquema camudó dafechu, por cuenta de la cantidá de futbolistes per llinia. La formación más frecuente ye la 5-4-1 o pa funciones más ofensives, la 5-3-2 ensin variar el númberu de defenses. Óscar Ramírez ye estudiosu de la situación del xuegu, analiza les posibles variantes y fai ingresar dende'l banquín a un xugador qu'apurre significativamente al partíu.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-costa-rica/Oscar-Ramirez-flexibilidá-defensa-importante_0_1551644867.html|títulu=Óscar Ramírez: ‘Hubo muncha flexibilidá na defensa y eso ye importante'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Esteban Valverde|fecha=29 de marzu de 2016|fechaaccesu=5 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Seleccion_Nacional-Oscar_Ramirez_0_1551644896.html |títulu=Óscar Ramírez ye un magu de los cambeos|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=Fiorella Masís|fecha=30 de marzu de 2016 |fechaaccesu=5 d'abril de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.teletica.com/Deportes/120625-Machu-Ramirez-volvio-a-demostrar-que-lo-suyo-ye-la estratexa.note.aspx|títulu=‘Machu' Ramírez volvió demostrar que lo suyo ye la estratexa|obra=[[Teletica]]|autor=Miguel Calderón|fecha=30 de marzu de 2016|fechaaccesu=5 d'abril de 2016}}</ref>
== Clubes ==
=== Como xugador ===
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="190"|Club
!width="170"|País
!width="120"|Añu
|-align=center
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1983]] - [[1993]]
|-align=center
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1993]] - [[1995]]
|-align=center
|[[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|Belén F.C.]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1995]] - [[1997]]
|-align=center
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1997]] - [[1999]]
|-align=center
|[[Asociación Deportiva Guanacasteca|A.D. Guanacasteca]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1999]] - [[2000]]
|}
=== Como entrenador ===
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="190"|Club
!width="170"|País
!width="120"|Añu
|-align=center
|[[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|Belén F.C.]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2001]] - [[2003]]
|-align=center
|[[Santos de Guápiles]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2009]]
|-align=center
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2010]] - [[2015]]
|-align=center
|[[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2015]] - ''[[Presente (tiempu)|Actualidá]]''
|}
== Vida privada ==
Ta casáu con Jeannette Delgado dende 1991, tien cuatro fíos y tien una finca n'[[Cantón de Hojancha|Hojancha]], [[Provincia de Guanacaste|Guanacaste]]. A los 18 años tenía enclín a la obesidá. Cuando apaeció na primer publicidá de Alajuelense, el tamién futbolista Javier Jiménez preguntó-y la razón del so estáu físicu, pero Óscar nun lu esplicó claramente. Ramírez anguaño pesa 84 quilos, y el causante d'aumentu de pesu deber al constante analís nel oficiu d'entrenador, que restó tiempu al trabayu de l'apariencia. Amás de la constante presión de dirixir cada trés o cuatro díes mientres el periodu de 2010 a 2015. L'estratega abasnaba l'antecedente de trabayar nel restorán de comida rápida del so padre, onde básicamente la cena diaria yera pollu fritu. Sicasí, lo que caracteriza a Ramírez ye l'orde tácticu, la credibilidá y responsabilidá nel banquín.<ref>{{cita web |url=http://www.nacion.com/deportes/seleccion-nacional/Oscar-Ramirez-Empece-engordar-dedique_0_1548245212.html |títulu=Óscar Ramírez: ‘Empecé a engordar cuando lu dediqué enforma tiempu al video'|obra=[[La Nación (Costa Rica)|La Nación]]|autor=José Pablo Alfaro Rojas|fecha=13 de marzu de 2016 |fechaaccesu=5 d'abril de 2016}}</ref>
== Estadístiques ==
=== Como xugador ===
==== Participaciones internacionales ====
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="200"|Competición
!width="125"|Sede
!width="120"|Resultancia
|-align=center
|[[Campeonatu Concacaf de 1985|Campeonatu de Concacaf 1985]]
|[[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|17px]] [[América del Norte|Norteamérica]], [[América Central|Centroamérica]] y [[Antilles|Caribe]]
|Tercer llugar
|-align=center
|[[Campeonatu Concacaf de 1989|Campeonatu de Concacaf 1989]]
|[[Ficheru:CONCACAF orthographic projection Mapa CONCACAF.png|17px]] [[América del Norte|Norteamérica]], [[América Central|Centroamérica]] y [[Antilles|Caribe]]
|bgcolor=gold|{{oru}} '''Campeón'''
|-align=center
|[[Copa Mundial de Fútbol de 1990|Copa Mundial de 1990]]
|{{Bandera|Italia}} [[Italia]]
|[[Costa Rica na Copa Mundial de Fútbol de 1990|Octavos de final]]
|-align=center
|[[Copa Uncaf 1991|Copa de Naciones UNCAF 1991]]
|{{Bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|bgcolor=gold|{{oru}} '''Campeón'''
|-align=center
|[[Copa d'Oru de la Concacaf 1991]]
|{{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Estaos Xuníos]]
|Cuartu llugar
|-align=center
|[[Copa Uncaf 1997|Copa de Naciones UNCAF 1997]]
|{{Bandera|Guatemala}} [[Guatemala]]
|bgcolor=gold|{{oru}} '''Campeón'''
|-align=center
|[[Copa América 1997]]
|{{Bandera|Bolivia}} [[Bolivia]]
|Fase de grupos
|}
==== Goles internacionales ====
<center>
{| {{tablaguapa}}
! Núm. !! Fecha !! Llugar !! Rival !! Gol !! Resultancia !! Competición
|-
| <center>1 || 26 de mayu de 1985 || [[Estadiu Alejandro Morera Soto|Estadiu Morera Soto]], [[Costa Rica]] || {{Selb|Estaos Xuníos}} || <center>'''1'''-0 || <center>1-1 || [[Campeonatu Concacaf de 1985|Clasificación del Mundial 1986]]
|-
| <center>2 || 18 de xunetu de 1985 || [[Estadiu Ricardo Saprissa Aymá|Estadiu Ricardo Saprissa]], Costa Rica || {{Selb|Trinidá y Tobagu}} || <center> || <center>3-1 || [[Partíu amistosu|Amistosu]]
|-
| <center>3 || 23 d'agostu de 1992 || [[Estadiu Nacional de Costa Rica (1924)|Estadiu Nacional]], Costa Rica || {{Selb|Panamá}} || <center>'''2'''-0 || <center>5-1 || [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1994|Clasificación del Mundial 1994]]
|-
| <center>4 ||rowspan="3"| 18 d'abril de 1997 ||rowspan="3"| [[Estadiu Mateo Flores]], [[Guatemala]] ||rowspan="3"| {{Selb|Nicaragua}} || <center>'''2'''-0 ||rowspan="3"| <center>5-1 ||rowspan="3"| [[Copa Uncaf 1997|Copa UNCAF 1997]]
|-
| <center>5 || <center>'''3'''-0
|-
| <center>6 || <center>'''5'''-0
|}
</center>
=== Como entrenador ===
==== Rendimientu ====
<center>
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center"
|-
!rowspan=2! width=200|Equipu
!rowspan=2!
width=150|País
!rowspan=2! width=100|Fecha d'entamu
!rowspan=2!
width=100|Fecha de fin
!colspan=8|Historial
|-
!width=30|Partíos
!width=30|Ganaos
!width=30|Empataos
!width=30|Perdíos
!width=50|Ganaos (%)
!width=40|Goles a favor
!width=40|Goles en
contra
!width=40|+/−
|-
|align=center|[[Santos de Guápiles]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|align=center|21/02/2009
|align=center|21/12/2009
| 16 || 5 || 6 || 5 || {{#expr: 5/16 * 100 round 2}} ||14||18||-4
|-
|align=center|[[Lliga Deportiva Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|align=center|13/05/2010
|align=center|03/01/2013
| 125 || 73 || 27 || 25 || {{#expr: 73/125 * 100 round 2}} ||217||139||+78
|-
|align=center|[[Lliga Deportiva Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|align=center|13/05/2013
|align=center|25/05/2015
| 124 || 67 || 26 || 31 || {{#expr: 67/124 * 100 round 2}} ||205||116||+89
|-
|align=center|[[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|align=center|18/08/2015
|align=center|''Actualidá''
| 42 || 21 || 10 || 11 || {{#expr: 21/42 * 100 round 2}} ||51||36||+15
|-
! colspan=4 style="text-align:center; vertical-align:middle;"|Total
! 307 !! 166 !! 69 !! 72 !! {{#expr: 166/307 * 100 round 2}} !!487!!309!!+178
|}
</center>
* Nun s'inclúin datos de [[Segunda División de Costa Rica|Segunda División]] con [[Club Deportivo Belén Fútbol Club|Belén]] y [[Santos de Guápiles]].
* Con [[Lliga Deportiva Alajuelense|Alajuelense]] llogró apostar la [[Concacaf Lliga Campeones|Concacaf Lliga de Campeones]] en delles ocasiones; la so mayor meyora foi nes semifinales de la competición, específicamente nes temporaes [[Concacaf Lliga Campeones 2013-14|2013-14]] y [[Concacaf Lliga Campeones 2014-15|2014-15]]. Nel ámbitu nacional, Ramírez convertir nel direutor téunicu con más títulos ganaos nel club (5).
==== Alcuentros empobinaos cola Seleición de Costa Rica ====
<center>
{| {{tablaguapa}}
! colspan="15" style="with: 120%;" align="center" | Partíos empobinaos cola seleición costarricana
|-
!width="10"|N°
!width="400"|Estadiu
!width="160"|Rival
!width="180"|Fecha
!width="90"|Resultancia
!width="200"|Competición.
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!1
|[[Red Bull Arena (Nueva Jersey)|Red Bull Arena]], [[Nueva Jersey]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Brasil}}
|[[5 de setiembre]] de [[2015]]
|1 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!2
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Uruguái}}
|[[8 de setiembre]] de [[2015]]
|1 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!3
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Sudáfrica}}
|[[8 d'ochobre]] de [[2015]]
|0 - 1
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!4
|[[Red Bull Arena (Nueva Jersey)|Red Bull Arena]], [[Nueva Jersey]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Estaos Xuníos}}
|[[13 d'ochobre]] de [[2015]]
|0 - 1
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!5
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Haití}}
|[[13 de payares]] de [[2015]]
|1 - 0
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!6
|[[Estadiu Rommel Fernández]], [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Panamá]]
|{{selb|Panamá}}
|[[17 de payares]] de [[2015]]
|1 - 2
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!7
|[[Estadiu Edgardo Baltodano Briceño|Estadiu Edgardo Baltodano]], [[Provincia de Guanacaste|Guanacaste]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Nicaragua}}
|[[15 d'avientu]] de [[2015]]
|1 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC" style="border-top:3px solid #006699;"
!8
|[[Estadiu Agustín Tovar]], [[Barinas (ciudá)|Barinas]], [[Venezuela]]
|{{selb|Venezuela}}
|[[2 de febreru]] de [[2016]]
|1 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!9
|[[Parque Independence|Estadiu Nacional]], [[Kingston]], [[Xamaica]]
|{{selb|Xamaica}}
|[[25 de marzu]] de [[2016]]
|1 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!10
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Xamaica}}
|[[29 de marzu]] de [[2016]]
|3 - 0
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!11
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Venezuela}}
|[[27 de mayu]] de [[2016]]
|2 - 1
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!12
|[[Estadiu Citrus Bowl]], [[Orlando (Florida)|Orlando]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Paraguái}}
|[[4 de xunu]] de [[2016]]
|0 - 0
|[[Copa América Centenariu]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!13
|[[Soldier Field]], [[Chicago]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Estaos Xuníos}}
|[[7 de xunu]] de [[2016]]
|4 - 0
|[[Copa América Centenariu]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!14
|[[Estadiu NRG]], [[Houston]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Colombia}}
|[[11 de xunu]] de [[2016]]
|2 - 3
|[[Copa América Centenariu]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!15
|[[Estadiu Sylvio Cator]], [[Puertu Príncipe]], [[Haití]]
|{{selb|Haití}}
|[[2 de setiembre]] de [[2016]]
|0 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!16
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Panamá}}
|[[6 de setiembre]] de [[2016]]
|3 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!17
|[[Estadiu del FC Krasnodar|Krasnodar Stadium]], [[Krasnodar]], [[Rusia]]
|{{selb|Rusia}}
|[[9 d'ochobre]] de [[2016]]
|3 - 4
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!18
|[[Estadiu Hasely Crawford]], [[Puertu España]], [[Trinidá y Tobagu]]
|{{selb|Trinidá y Tobagu}}
|[[11 de payares]] de [[2016]]
|0 - 2
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!19
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Estaos Xuníos}}
|[[15 de payares]] de [[2016]]
|4 - 0
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center style="border-top:3px solid #006699;" bgcolor="LemonChiffon"
!20
|[[Estadiu Rommel Fernández]], [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Panamá]]
|{{selb|El Salvador}}
|[[13 de xineru]] de [[2017]]
|0 - 0
|[[Copa Centroamericana 2017]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!21
|[[Estadiu Rommel Fernández]], [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Panamá]]
|{{selb|Belize}}
|[[15 de xineru]] de [[2017]]
|0 - 3
|[[Copa Centroamericana 2017]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!22
|[[Estadiu Rommel Fernández]], [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Panamá]]
|{{selb|Nicaragua}}
|[[17 de xineru]] de [[2017]]
|0 - 0
|[[Copa Centroamericana 2017]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!23
|[[Estadiu Rommel Fernández]], [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Panamá]]
|{{selb|Hondures}}
|[[20 de xineru]] de [[2017]]
|1 - 1
|[[Copa Centroamericana 2017]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!24
|[[Estadiu Rommel Fernández]], [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Panamá]]
|{{selb|Panamá}}
|[[22 de xineru]] de [[2017]]
|1 - 0
|[[Copa Centroamericana 2017]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!25
|[[Estadiu Azteca]], [[Ciudá de Méxicu]], [[Méxicu]]
|{{selb|Méxicu}}
|[[24 de marzu]] de [[2017]]
|2 - 0
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!26
|[[Estadiu Francisco Morazán]], [[San Pedro Sula]], [[Hondures]]
|{{selb|Hondures}}
|[[28 de marzu]] de [[2017]]
|1 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!27
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Panamá}}
|[[8 de xunu]] de [[2017]]
|0 - 0
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!28
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Trinidá y Tobagu}}
|[[13 de xunu]] de [[2017]]
|2 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!29
|[[Red Bull Arena (Nueva Jersey)|Red Bull Arena]], [[Nueva Jersey]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Hondures}}
|[[7 de xunetu]] de [[2017]]
|0 - 1
|[[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'Oru 2017]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!30
|[[BBVA Compass Stadium]], [[Texas]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Canadá}}
|[[11 de xunetu]] de [[2017]]
|1 - 1
|[[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'Oru 2017]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!31
|[[Estadiu Toyota (Texas)|Estadiu Toyota]], [[Texas]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Guayana Francesa}}
|[[14 de xunetu]] de [[2017]]
|3 - 0
|[[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'Oru 2017]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!32
|[[Lincoln Financial Field]], [[Filadelfia|Philadelphia]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Panamá}}
|[[19 de xunetu]] de [[2017]]
|1 - 0
|[[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'Oru 2017]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!33
|[[AT&T Stadium]], [[Texas]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Estaos Xuníos}}
|[[22 de xunetu]] de [[2017]]
|0 - 2
|[[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|Copa d'Oru 2017]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!34
|[[Red Bull Arena (Nueva Jersey)|Red Bull Arena]], [[Nueva Jersey]], [[Estaos Xuníos]]
|{{selb|Estaos Xuníos}}
|[[1 de setiembre]] de [[2017]]
|0 - 2
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!35
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Méxicu}}
|[[5 de setiembre]] de [[2017]]
|1 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="LemonChiffon"
!36
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Hondures}}
|[[7 d'ochobre]] de [[2017]]
|1 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!37
|[[Estadiu Rommel Fernández]], [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Panamá]]
|{{selb|Panamá}}
|[[10 d'ochobre]] de [[2017]]
|2 - 1
|[[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|Eliminatoria Rusia 2018]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!38
|[[Estadiu La Rosaleda]], [[Málaga]], [[España]]
|{{selb|España}}
|[[11 de payares]] de [[2017]]
|5 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!39
|[[Groupama Arena]], [[Budapest]], [[Hungría]]
|{{selb|Hungría}}
|[[14 de payares]] de [[2017]]
|1 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8" style="border-top:3px solid #006699;"
!40
|[[Hampden Park]], [[Glasgow]], [[Escocia]]
|{{selb|Escocia}}
|[[23 de marzu]] de [[2018]]
|0 - 1
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#FFCCCC"
!41
|[[Allianz Riviera]], [[Niza]], [[Francia]]
|{{selb|Tunicia}}
|[[27 de marzu]] de [[2018]]
|1 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center bgcolor="#C8FFC8"
!42
|[[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional]], [[Provincia de San José|San José]], [[Costa Rica]]
|{{selb|Irlanda del Norte}}
|[[3 de xunu]] de [[2018]]
|3 - 0
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center
!43
|[[Elland Road]], [[Leeds]], [[Inglaterra]]
|{{selb|Inglaterra}}
|[[7 de xunu]] de [[2018]]
|
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center
!44
|[[Estadiu Rei Balduino|Stade Roi Bauduin]], [[Bruxeles]], [[Bélxica]]
|{{selb|Bélxica}}
|[[11 de xunu]] de [[2018]]
|
|[[Partíu amistosu|Amistosu internacional]]
|-align=center
!45
|[[Cosmos Arena]], [[Samara]], [[Rusia]]
|{{selb|Serbia}}
|[[17 de xunu]] de [[2018]]
|
|[[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Mundial Rusia 2018]]
|-align=center
!46
|[[Estadiu Krestovski]], [[San Petersburgu]], [[Rusia]]
|{{selb|Brasil}}
|[[22 de xunu]] de [[2018]]
|
|[[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Mundial Rusia 2018]]
|-align=center
!47
|[[Estadiu de Nizhni Nóvgorod]], [[Nizhni Nóvgorod]], [[Rusia]]
|{{selb|Suiza}}
|[[27 de xunu]] de [[2018]]
|
|[[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Mundial Rusia 2018]]
|}
</center>
== Palmarés ==
=== Como xugador ===
==== Campeonatos nacionales ====
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="180"|Títulu
!width="160"|Club
!width="160"|País
!width="95"|Añu
|-align=center
|[[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1983|Primer División]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1983]]
|-align=center
|[[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1984|Primer División]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1984]]
|-align=center
|[[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1990-1991|Primer División]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1991]]
|-align=center
|[[Primer División de Costa Rica|Primer División]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1992]]
|-align=center
|[[Primer División de Costa Rica|Primer División]]
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1994]]
|-align=center
|[[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1994-1995|Primer División]]
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1995]]
|-align=center
|[[Copes Fútbol de Costa Rica|Copa Federación]]
|[[Club Deportivo Belén Sieglu XXI|Belén F.C.]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1996]]
|-align=center
|[[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1997-1998|Primer División]]
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1998]]
|-align=center
|[[Campeonatu de Fútbol de Costa Rica 1998-1999|Primer División]]
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1999]]
|}
==== Campeonatos internacionales ====
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="220"|Títulu
!width="160"|Club
!width="160"|Llugar
!width="95"|Añu
|-align=center
|[[Copa de Campeones de la Concacaf 1986|Copa de Campeones de la Concacaf]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1986]]
|-align=center
|[[Campeonatu Concacaf de 1989|Campeonatu de Concacaf]]
|[[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1989]]
|-align=center
|[[Copa Uncaf 1991|Copa de Naciones UNCAF]]
|[[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1991]]
|-align=center
|[[Copa de Campeones de la Concacaf 1993|Copa de Campeones de la Concacaf]]
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Guatemala}} [[Guatemala]]
|[[1993]]
|-align=center
|[[Copa de Campeones de la Concacaf 1995|Copa de Campeones de la Concacaf]]
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[1995]]
|-align=center
|[[Copa Uncaf 1997|Copa de Naciones UNCAF]]
|[[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleición de Costa Rica]]
|{{bandera|Guatemala}} [[Guatemala]]
|[[1997]]
|-align=center
|[[Tornéu Grandes de Centroamérica 1998|Tornéu Grandes de Centroamérica]]
|[[Deportivo Saprissa]]
|{{bandera|Guatemala}} [[Guatemala]]
|[[1998]]
|}
=== Como entrenador ===
==== Campeonatu nacionales ====
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="180"|Títulu
!width="160"|Club
!width="160"|País
!width="95"|Añu
|-align=center
|[[Segunda División de Costa Rica|Segunda División]]
|[[Santos de Guápiles]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2009]]
|-align=center
|[[Campeonatu d'Iviernu 2010 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2010]]
|-align=center
|[[Campeonatu de Branu 2011 (Costa Rica)|Campeonatu de Branu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2011]]
|-align=center
|[[Campeonatu d'Iviernu 2011 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2011]]
|-align=center
|[[Supercopa de Costa Rica 2012|Supercopa de Costa Rica]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2012]]
|-align=center
|[[Campeonatu d'Iviernu 2012 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2012]]
|-align=center
|[[Campeonatu d'Iviernu 2013 (Costa Rica)|Campeonatu d'Iviernu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2013]]
|}
==== Torneos amistosos ====
{|align="center" bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="180"|Títulu
!width="160"|Club
!width="160"|Llugar
!width="95"|Añu
|-align=center
|[[Copa_Ibéricu#I_Edición|Super Clásicu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2012]]
|-align=center
|[[Copa_Ibéricu#II_Edición|Super Clásicu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2013]]
|-align=center
|[[Super Clásicu Copa LG 2014|Super Clásicu]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2014]]
|-align=center
|[[Tornéu 90 Minutos pola Vida|90 Minutos pola Vida]]
|[[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|{{bandera|Costa Rica}} [[Costa Rica]]
|[[2015]]
|}
==== Gallardones individuales ====
{| style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;" align="center" bgcolor="#f7f8ff" border="1" cellpadding="3" cellspacing="0"
|- style="color:black;" align="center" bgcolor="#CCCC88"
! width="400" |Distinción
! width="100" |Añu
|-align=center
|Cuerpu téunicu más destacáu del [[Campeonatu de Branu 2011 (Costa Rica)|Branu 2011]]<ref>{{cita web|url=http://unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=1262:lo-meyor-del campeonatu-branu-scotiabank-2011&catid=6:noticies&Itemid=40|títulu=Lo Meyor del Campeonatu Branu Scotiabank 2011|obra=[[Primer División de Costa Rica|UNAFUT]]|autor=José Pablo Molina Salas|fecha=21 de mayu de 2011|fechaaccesu=31 de marzu de 2016}}</ref>
|[[2011]]
|-align=center
|Cuerpu téunicu campeón del [[Campeonatu d'Iviernu 2011 (Costa Rica)|Iviernu 2011]]<ref>{{cita web|url=http://unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=1797:unafut-premiu-a-lo-meyor-del campeonatu-iviernu-2011&catid=6:noticies&Itemid=40|títulu=UNAFUT premió al meyor del Campeonatu Iviernu 2011|obra=[[Primer División de Costa Rica|UNAFUT]]|autor=José Pablo Molina Salas|fecha=7 de xineru de 2012|fechaaccesu=31 de marzu de 2016}}</ref>
|[[2012]]
|-align=center
|Meyor direutor téunicu del [[Campeonatu d'Iviernu 2012 (Costa Rica)|Iviernu 2012]]<ref>{{cita web|url=http://unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=2690%3Apemberton-golobio-george-y-ramirez-fueron-designaos-los%20meyores-del%20campeonatu-jps-2012&catid=6%3Anoticies&Itemid=40|títulu=Pemberton, Golobio, George y Ramírez fueron designaos los meyores del Campeonatu JPS 2012|obra=[[Primer División de Costa Rica|UNAFUT]]|autor=José Pablo Molina Salas|fecha=10 de xineru de 2013|fechaaccesu=31 de marzu de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160414212705/http://unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=2690:pemberton-golobio-george-y-ramirez-fueron-designaos-los|fechaarchivu=2016-04-14}}</ref>
|[[2013]]
|-align=center
|Tercer meyor entrenador de [[Concacaf]] del añu 2014<ref>{{cita web |url=http://www.concacaf.com/es/article/navas-wambach-named-2014-concacaf-players-of-the-year-2-2|títulu=Navas y Wambach Nomaos Xugadores del Añu 2014 de CONCACAF|obra=[[Concacaf]]|fecha=23 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=12 de payares de 2016}}</ref>
|[[2014]]
|-align=center
|Meyor direutor téunicu de la temporada 2014-15 de la [[Primer División de Costa Rica|Lliga FPD]]<ref>{{cita web |url=http://unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=4414%3Anueche-de-gala-homenaxo-a-los%20meyores-de-la%20temporada-en-los%20premios-fpd&catid=6%3Anoticies&Itemid=40 |títulu=Noche de gala homenaxó a los meyores de la temporada nos Premios FPD |obra=[[Primer División de Costa Rica|UNAFUT]] |autor=José Pablo Molina Salas |fecha=28 de mayu de 2015 |fechaaccesu=31 de marzu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160415020411/http://unafut.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=4414:nueche-de-gala-homenaxo-a-los |fechaarchivu=2016-04-15 }}</ref>
|[[2015]]
|-align=center
|Meyor entrenador de [[Concacaf]] del añu 2016<ref>{{cita web |url=http://www.concacaf.com/es/article/bryan-ruiz-and-alex-morgan-named-2016-concacaf-players-of-the-year|títulu=Bryan Ruiz y Alex Morgan Nomaos Xugadores del Añu 2016 de CONCACAF|obra=[[Concacaf]]|fecha=18 de xineru de 2017 |fechaaccesu=19 de xineru de 2017}}</ref>
|[[2017]]
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces deportista}}
{{Socesión
| predecesor = {{Bandera|Uruguái}} [[Manuel Keosseian]]
| títulu = [[Entrenador]] de [[Lliga Deportiva Alajuelense]]
| periodu = [[2013]]−[[2015]]
| socesor = {{Bandera|Colombia}} [[Hernán Torres Oliveros|Hernán Torres]]
| predecesor2 = {{Bandera|Costa Rica}} [[Paulo Wanchope]]
| títulu2 = [[Seleición de fútbol de Costa Rica|Seleccionador nacional de Costa Rica]]
| periodu2 = [[2015]]−[[Presente (tiempu)|Actualidá]]
| socesor2 = —
| predecesor3 = {{Bandera|Colombia}} [[Hernán Darío Gómez]]
| títulu3 = [[Premios del Añu de la Concacaf#Entrenador del Añu|Entrenador del añu de la Concacaf]]
| periodu3 = [[2016]]
| socesor3 = {{Bandera|Estaos Xuníos}} [[Greg Vanney]]
}}
{{NF|1964||Ramírez, Óscar}}
{{Tradubot|Óscar Ramírez}}
[[Categoría:Futbolistes de Costa Rica]]
[[Categoría:Futbolistes internacionales de Costa Rica]]
[[Categoría:Futbolistes na Copa Mundial de 1990]]
[[Categoría:Entrenadores de fútbol de Costa Rica]]
[[Categoría:Entrenadores na Copa Mundial de Fútbol de 2018]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]]
49zsqr9mdjjc3781tixtcaf9zq2ooa1
Seleición masculina de fútbol de Panamá
0
137068
4497839
4497652
2026-05-31T12:58:13Z
Limotecariu
735
4497839
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Seleición de fútbol de Panamá}}
{{otros usos|seleición femenina de fútbol de Panamá|la seleición femenina}}
{{Ficha de seleición de fútbol 2
| país = Panamá
| estilotitulo = color:#000000
| estiloseccion = background: #FF0000; color:#000000
| seudónimu = ''Los Canaleros <br>La Marea Colorada''
| asociación = [[Federación Panamiega de Fútbol]]
| confederación = [[CONCACAF]]
| estadiu = [[Estadiu Rommel Fernández]]
| país-dt = Colombia
| direutor téunicu = [[Hernán Darío Gómez|Hernán Darío "Boliyu" Gómez]]
| añu-dt = 2014
| capitán = [[Roman Torres]]
| más participaciones = [[Gabriel Gómez]]
| mayor partíos = 112
| mayor goliador = [[Luis Tejada (futbolista)|Luis Tejada]]
| mayor goliador goles = 43
| cod = PAN
| PPI país1 = Panamá
| PPI país2 = Venezuela
| PPI marcador = 3:1
| PPI llugar = [[Ciudá de Panamá|Panamá]], [[Panamá]]
| PPI fecha = [[12 de febreru]] de [[1938]]
| PPI eventu = [[IV Xuegos Centroamericanos y del Caribe]]
| MRI país1 = Panamá
| MRI país2 = Puertu Ricu
| MRI marcador = 12:0
| MRI llugar = [[Barranquilla]], [[Colombia]]
| MRI fecha = [[12 d'avientu]] de [[1946]]
| MRI eventu = [[V Xuegos Centroamericanos y del Caribe]]
| PRI país1 = Panamá
| PRI país2 = Costa Rica
| PRI marcador = 0:11
| PRI llugar = [[Ciudá de Panamá]], [[Panamá]]
| PRI fecha = [[16 de febreru]] de [[1938]]
| PRI eventu = [[IV Xuegos Centroamericanos y del Caribe]]
| participación mundial = 1
| primer mundial = [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|2018]]
| meyor mundial = ''Por Apostase''
| copa rexonal = [[Copa Oru de la Concacaf|Copa Concacaf/Copa d'Oru]]
| participación rexonal = 8
| primera rexonal = [[Copa d'Oru de la Concacaf 1993|1993]]
| meyor rexonal = [[Ficheru:Silver medal icon.svg|14px]] Subcampeón, [[Copa d'Oru de 2005|2005]], [[Copa d'Oru de la Concacaf 2013|2013]]
| copa rexonal2 = [[Copa América]]
| participación rexonal2 = 1
| primer rexonal2 = [[Copa América Centenariu|2016]]
| meyor rexonal2 = Fase de grupos, [[Copa América Centenariu|2016]]
| copa rexonal3 = [[Copa Centroamericana]]
| participación rexonal3= 13
| primer rexonal3 = [[Copa Uncaf 1991|1991]]
| meyor rexonal3 = [[Ficheru:Copa Centroamericana Trophy.png|12px]] Campeón, [[Copa Uncaf 2009|2009]]
| Copa Centroamericana = 12
| primer Uncaf = [[Copa Uncaf 1991|1991]]
| meyor Uncaf = Campeón, [[Copa Uncaf 2009|2009]]
| trama_izq1 = _thinwhiteborder
| entama_cuerpu1 = _panama18h
| trama_der1 = _thinwhiteborder
| entama_pantalón1 = _white_stripes
| trama_medies1 = _blue_band
| color_izq1 = FF0000
| color_cuerpu1 = FF0000
| color_der1 = FF0000
| color_pantalón1 = FF0000
| color_medies1 = FF0000
| trama_izq2 = _pana18a
| trama_cuerpo2 = _panama18a
| trama_der2 = _pana18a
| trama_pantalón2 = _blue_stripes
| trama_medies2 = _redline
| color_izq2 = FFFFFF
| color_cuerpu2 = FFFFFF
| color_der2 = FFFFFF
| color_pantalón2 = FFFFFF
| color_medies2 = FFFFFF
}}
La '''Seleición de [[fútbol]] de [[Panamá]]''' ye l'equipu representativu del país y que controla la [[Federación Panamiega de Fútbol]] (FEPAFUT), nes competiciones oficiales entamaes pola [[FIFA|Federación Internacional d'Asociaciones de Fútbol]] (FIFA).
El so primer partíu internacional foi contra la [[Seleición Jalisco]], que representaba a [[Méxicu]], el [[28 de xunetu]] de [[1937]] en [[Santiago de Cali]], [[Colombia]].<ref>[https://web.archive.org/web/20010722124332/http://mx.geocities.com/club_deportivu_guadalajara/historia.htm HISTORIA Club Deportivo Guadalajara. (Fundáu nel añu 1906)]</ref> Los sos xugadores son conocíos familiarmente como «''Los Canaleros''». El so estadiu llocal ye l'[[Estadiu Rommel Fernández]] en [[Panamá (ciudá)|Panamá]], con capacidá pa 32,000 espectadores, y atópase dientro de la ciudá deportiva Irving Saladino. Anguaño ta so la direición del seleccionador [[Hernán Darío Gómez]] y cuenta con xugadores nes lligues de [[Primer División de Colombia|Colombia]], [[Primer División de Méxicu|Méxicu]], [[Major League Soccer|Estaos Xuníos]], [[Primer División de Costa Rica|Costa Rica]], [[Primer División d'Uruguái|Uruguái]], [[Primer División de Venezuela|Venezuela]], [[Primer División de Portugal|Portugal]], [[Tornéu Descentralizáu|Perú]], [[Superliga d'Eslovaquia|Eslovaquia]], [[Primer División de Bélxica|Bélxica]], [[Lliga Nacional d'Hondures|Hondures]], [[Lliga I|Rumanía]], [[Primer División d'España|España]], [[Primer División de Chile|Chile]].
Clasificóse a 5 mundiales xuveniles Sub-20 ([[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2003|2003]], [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2005|2005]], [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2007|2007]], [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2011|2011]], [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2015|2015]]) y a dos mundiales Sub-17 ([[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2011|2011]] y [[Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2013|2013]]), y per primer vegada na so historia al [[Copa Mundial de Fútbol Mundial de mayores]] en [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Rusia 2018]], pero inda nun llogró clasificar al [[Fútbol nos Xuegos Olímpicos|tornéu olímpicu de fútbol]]. En [[Copa d'Oru de la Concacaf|Copa d'Oru]] algamó'l subcampeonatu en dos ocasiones: [[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|2005]] y [[Copa d'Oru de la Concacaf 2013|2013]], ganáu en dambes ocasiones pol llocal [[seleición de fútbol de los Estaos Xuníos|Estaos Xuníos]]. En [[Copa Centroamericana]], Panamá foi campeón nel [[Copa UNCAF 2009|2009]] y subcampeón nel [[Copa UNCAF 2007|2007]] y [[Copa Centroamericana 2017|2017]]. Panamá tamién ostenta un títulu de la estinguida [[Copa CCCF]], en [[1951]].
Panamá na nueche del 10 d'ochobre del añu 2017, clasificar por primer vegada a una [[Copa Mundial de la FIFA]].
== Historia ==
=== Primeros años 1920 y 1930 ===
La década de [[1920]] carauterizar por ser la que marca l'entamu del fútbol entamáu, con figures como'l Dr. Fige na parte antillana y sobremanera el Coronel Gabriel Barrios, un mecenes importante del deporte panamiegu.
Les primeres referencies axenciaes señalen una década de tresformamientos pal fútbol panamiegu, incipiente na so organización. Sicasí, la falta de mayor respaldu y les condiciones precaries d'esa dómina, nun lo dexaben crecer internacionalmente, nin siquier p'asistir a la Primer [[Copa Mundial de Fútbol de 1930|Copa Mundial de 1930]], n'[[Uruguái]]. A pesar de que nun taba llista pa ser miembru activu de la [[FIFA]], la [[Lliga Nacional de Football]] presidida nesi entós por Nessím Ramos, recibiera una invitación formal de l'[[Asociación Uruguaya de Fútbol]] (AUF) por que un equipu panamiegu viaxara a participar del Mundial. Lamentablemente, tornó la invitación.
El primer partíu oficial foi en [[1938]], col trunfu sobre {{sel|Venezuela}} (2-1),<ref>{{enllaz rotu|1=[http://www.marearoja.com/noticiasdetail.asp?id=944 Federación Panamiega de Fútbol celebra 70 años] |2=http://www.marearoja.com/noticiasdetail.asp?id=944 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>depués el primer enfrentamientu ente les seleiciones de Panamá y {{sel|Costa Rica}} tuvo llugar en [[1938]], mientres los [[IV Xuegos Centroamericanos y del Caribe]] en Panamá, con un resultáu aciaga, al goliar los costarricanos por 11-0.<ref>[http://www.geocities.com/vaneadan/historia.html HISTORIA DEL FÚTBOL EN PANAMÁ]</ref>
=== Década de 1940 ===
Panamá, qu'hasta agora nun había destacáu internacionalmente, dio pasos significativos n'ares de la so reconocencia internacional. Nel marcu de los [[Fútbol nos Xuegos Centroamericanos y del Caribe de Barranquilla 1946|V Xuegos Centroamericanos y del Caribe]] apostaos en [[Barranquilla]], [[Colombia]], el [[21 d'avientu]] de [[1946]], Panamá enfrentó a {{sel|Costa Rica}}. A los 35 minutos de xugáu'l partíu, Carlos “Negru” Martínez, convertir nel primeru en frayar la valla invicta de los ''ticos'' nestes series, y depués a los 42, Santiago "Piepá" Anderson, punxo'l 2-0 definitivu, quebrando d'esa manera ocho años d'invictu de Costa Rica sobre'l so par de Panamá. Darréu algamóse'l subcampeonatu de los mentaos Xuegos.
=== Década de 1950 ===
Na década de los [[1950]], Panamá conquistó'l so primer gallardón que reconocería la so crecedera a nivel internacional, al entamar y ganar el Quintu [[Copa CCCF|Campeonatu Centroamericanu y del Caribe de Fútbol]] (CCCF) en 1951,<ref>RSSSF.com: [http://www.rsssf.com/tablesc/cccf51.html «CCCF Championship 1951 (Panama City, Panama, Feb 25-Mar 4)» (n'inglés)]</ref> dándo-y d'esa manera la clasificación al Primer [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol]], en [[1952]], en [[Santiago de Chile]].
=== Década de 1960 ===
Panamá apostó la primer fase del [[Campeonatu Concacaf de 1963|I Campeonatu Concacaf de Naciones]] en [[1963]] n'[[El Salvador]]. Consiguió empatar ante'l local {{sel|El Salvador}} (1-1) y tamién robló tables ante {{sel|Guatemala}} (2-2). Sicasí ganar ante {{sel|Hondures}} (0-1) fixo inútil la goliada que-y solmenó darréu a {{sel|Nicaragua}} (5-0) yá que nun pudo avanzar a la fase final de dichu tornéu. Tuvieron que pasar 30 años por que los panamiegos volvieren participar nun certame continental, na [[Copa d'Oru de la Concacaf 1993|Copa d'Oru de 1993]].
=== Década de [[1970]] ===
Nesta década, Panamá llogró llograr la [[medaya de bronce]] nos [[Fútbol nos Xuegos Bolivarianos|Xuegos Bolivarianos]] de 1970 en [[Maracaibo]] y 1973 en [[Panamá (ciudá)|Panamá]]. Nestos últimos Xuegos, los ''canaleros'' consiguieron dos tales victories ante adversariu más encopetados, al vencer a {{sel|Perú}} (1-0) y {{sel|Bolivia}} (3-2) per primer vegada na so historia. Esi mesmu añu la seleición Sub-21 ganó la primer edición de los Xuegos Centroamericanos, en [[Ciudá de Guatemala]], como preámbulu<ref>Rsssf.com [http://www.rsssf.com/tablesc/cag74.html Xuegos Centroamericanos y del Caribe Santu Domingu 1974]</ref> a los [[XII Xuegos Centroamericanos y del Caribe|Xuegos Centroamericanos y del Caribe de 1974]]. En [[1975]], la seleición panamiega realizó una xira por [[Asia]] enfrentando dos veces a la seleición de {{sel|China Taipéi}}.
El primer alcuentru de Panamá n'eliminatories camín de la [[Copa Mundial de Fútbol]], rexistróse'l [[4 d'abril]] de [[1976]] nel [[Estadiu Rommel Fernández|Estadiu Revolución]] (güei [[Rommel Fernández]]), y el repartu ''canalero'' llogró un sorpresivu trunfu sobre {{sel|Costa Rica}} por 3-2, celebráu polos apenes ocho mil aficionaos que se dieron cita nel estadiu. Depués, llegó un empate frente a [[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]] (1-1) pero, cuando la clasificación a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1978#Ronda final: Campeonatu Concacaf de 1977|hexagonal final]] taba cerca, una serie de desaciertos, rebeliones, suspensiones de xugadores ya improvisaciones topetaron con esi deséu de clasificar por que a la llarga la seleición quedara esaniciada, siendo {{sel|Guatemala}} quien diera la estocada final (2-4, 0-7).
L'equipu "Guardia Nacional", llogra por primer y única vegada'l campeonatu de la Lliga Distritorial de Fútbol de Panamá na temporada qu'empecipió a finales de 1978 y terminó a entamos de 1979. Integrantes: “Chú” González, Kadir González, [[Luis Ernesto “Cascarita” Tapia]], Luis "Luchito" Ramírez, I. Bethancourt, Luis Aponte, Kalao Urriola, F. Caicedo, A. Campuzano, A. Loaiza, “Coqui”, F. González, “Fello”, el gran” Hachu”, Searles, dirixíos pol ex escoyíu nacional Don Nassi De Bello, asistíu pol Mayor Urriola y Don Beto Longo. Esti repartu taba conformáu por integrantes de la seleición nacional y xugadores d'altu nivel del área de la Plaza Amador. Referencies: La República, La Estrella de Panamá, La Crítica, Columna” Momento Deportivu” por ROVI (Rolando Villalaz), República de Panamá: cróniques de la Lliga Distritorial de Fútbol de Panamá, en periodu de avientu 1978 a febreru de 1979, diarios nacionales).
[[Luis Ernesto “Cascarita” Tapia]], al retornar dende El Salvador al fútbol criollu, nel estragal de la despidida de la so brillosa carrera, la historia entá-y tenía abierta un par de páxines por que siguiera escribiendo con lletres doraes dellos pasaxes col escoyíu nacional, l'Atléticu Panamá y el Guardia Nacional. Tapia tuvo l'honor de marcar el primer gol de Panamá na so primer eliminatoria mundialista, la d'Arxentina 78. Tamién foi campeón col Guardia Nacional y col Atléticu Panamá (referencia: ésti párrafu estrayíu d'artículu publicáu pol distinguíu periodista Luis A. Giraldo y Muñoz, 24-4-2008)https://archive.today/20130122084306/http://enlajugada507.com/Articulo/verArticulo.aspx?CodArt=292.
==== Década de 1980 ====
Los años ochenta tuvieron marcaos por serios conflictos cola [[FIFA]] dende l'aprobación d'una llei deportiva, que tuvo de resultes la suspensión y aislamientu internacional de Panamá de manera indefinida. Dichu aislamientu duró cuatro años hasta la realización d'eleiciones con intervención de la FIFA, [[Concacaf]] y el COP. Magar la desafiliación, la FIFA dexó que Panamá siguiera na eliminatoria a la [[Copa Mundial de Fútbol de 1982]] anque quedaría n'últimu llugar de la zona. Depués túvose qu'improvisar una eliminatoria con fase direuta d'ida y vuelta pa la [[Copa Mundial de Fútbol de 1986]], perdiendo los sos dos partíos con {{sel|Hondures}} (0-3, 0-1).
=== Década de 1990 ===
Cola creación de la flamante [[Copa Oru de la Concacaf]] en 1991, Panamá tuvo qu'esperar la segunda edición, en [[Copa Oru de 1993|1993]], pa participar de la xusta al clasificase como terceru de la [[Copa UNCAF 1993]]. Encuadraos xunto a {{sel|Estaos Xuníos}}, {{sel|Xamaica}} y {{sel|Hondures}}, los panamiegos nun tuvieron una presentación bien feliz al cayer derrotaos ante hondureñu (1-5) y americanos (1-2), rescatando a lo postrero un empate ante los ''Reggae Boyz'' (1-1).
Pa les eliminatories al [[Copa Mundial de Fútbol de 1988|Mundial de 1990], Panamá volvió ser posada por {{sel|Costa Rica}} (1-1, 0-2) na Zona Centroamericana.
=== Años 2000 ===
==== Eliminatoria Corea-Xapón 2002 ====
Panamá volvería clasificar a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2002#Segunda fase|segunda fase]] de la clasificación de Concacaf pa la [[Copa Mundial de Fútbol de 2002]] en quedando primero nel so grupu empatáu a 9 puntos con {{sel|Hondures}}, compartiendo'l grupu C xunto a los sos pares de {{sel|Méxicu}}, {{sel|Trinidá y Tobagu}} y {{sel|Canadá}}. Tampoco pudo superar esa fase, como va cuatro años.
Plantía de Xugadores: Ricardo James, Donaldo González, Franklin Delgado, Ricardo Phillips, Juan Carlos Cubilla, Ángel Luis Rodríguez, Pércival Piggott, Mario Mëndez, Julio Dely Valdés, Jorge Dely Valdés, Neftalí Díaz, Roberto Brown, Reynaldo Leqis, Alberto Blanco, Ubaldo Guardia, Georgi Aguilar, Mario Anthony Torres, Fernando Zagal, Julio Medina III, Rolando Palma.
Direutor Téunicu: Miguel Ángel Mansilla (uruguayu), Ezequiel Fernández y Leopoldo Lee.
==== Eliminatoria Alemaña 2006 ====
Panamá empezaría'l so camín a Alemaña de la mano del colombianu [[José Eugenio Hernández|José Eugenio "Cheché" Hernández]] al esaniciar a {{sel|Santa Llucía}} con global de 7 a 0 (4-0, 3-0). Na siguiente ronda, compartiría grupu con {{sel|Estaos Xuníos}}, {{sel|Xamaica}} y {{sel|El Salvador}} con quien empieza esta ronda con una derrota de 1-2, depués Panamá vencería a Xamaica de visitante 2-1 con goles de [[Roberto Brown]] y [[Julio César Dely Valdes]]. El siguiente partíu foi ante Estaos Xuníos de llocal onde s'empata 1-1 con gol de [[Roberto Brown]], darréu vuélvese a empatar 1-1 ante Xamaica y caise derrotáu 6-0 con Estaos Xuníos. Pal so peracabo partíu Panamá gana 3-0 a El Salvador con goles de Roberto Brown, [[Felipe Baloy]] y [[José Luis Garces]] pa clasificase per primer vegada a una Hexagonal final.
Na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2006|Hexagonal final]] empecipiar con un empate 0 a 0 con {{sel|Guatemala}} nel Estadiu Rommel Fernández, una derrota 2-1 con Costa Rica de visitante, un empate 1-1 con {{sel|Méxicu}} con un gol de chilena de [[Luis Tejada]], depués dos ganes, ante Trinidad y Tobago 2 a 0 y Estaos Xuníos 3 a 0 pa terminar la primer vuelta. Pa la segunda vuelta Panamá pierde los cinco partíos, ante Guatemala 2-1, Costa Rica 3-1, Méxicu 5-0, Trinidá y Tobagu 1-0 y Estaos Xuníos 2-0 pa rematar en 6ª posición con solu 2 puntos.
Sicasí los ''canaleros'' amosaríen una cara bien distinta na [[Copa Oru de 2005]] al algamar el subcampeonatu, con dos trunfos sobre {{sel|Colombia}} y la so disputa final frente a los [[Seleición de fútbol de los Estaos Xuníos|Estaos Xuníos]], partíu que terminó empatáu oficialmente (0-0 t.s.), y definíu nos tiros de penalti, favoreciendo a los [[América del Norte norteamericanos]] (3 pen. a 1).
[[Ficheru:Amistoso_Panamá_vs_El Salvador.jpg|miniaturadeimagen|Partíu amistosu ente la Seleición de [[Panamá]] (derecha) y la d'[[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]], el [[8 d'ochobre]] de [[2010]], nel [[Estadiu Rommel Fernández]].|363x363px]]
Dos años más tarde, nel 2007, consiguen el subcampeonatu na [[Copa UNCAF 2007]] celebrada en [[San Salvador]]. De la mesma manera, empatando 1-1 t.s. frente a {{sel|Costa Rica}} y definiendo el títulu nos tiros dende'l puntu de penalti, ganando los costarricanos (4 pen. a 1). Sicasí la revancha de la Copa Uncaf 2007 volvería col siguiente tornéu, mientres la [[Copa UNCAF 2009]] n'[[Hondures]], cuando los panamiegos enfrentaron nuevamente a los costarricanos na tanda de los penaltis, llotería que favoreció esta vegada a los ''canaleros''. Esta conquista dio-yos la clasificación a la [[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|Copa d'Oru 2009]] onde cayen en cuartos de final ante los {{sel|Estaos Xuníos}}, la mesma seleición que los esaniciara nes mesmes instancies na [[Copa d'Oru de la Concacaf 2007|Copa d'Oru 2007]] y la final del [[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|2005]].
==== Eliminatoria Sudáfrica 2010 ====
En xunu de 2008 los panamiegos cayeríen esaniciaos prematuramente na [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2010|eliminatoria a Sudáfrica 2010]] ante [[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]] (1-0, 1-3). Panamá ganó de llocal 1-0 con gol de [[Luis Tejada]], pero nel partíu de vuelta en [[San Salvador]], los canaleros aventayar con gol de [[José Luis Garcés]] nel primer tiempu sicasí, los salvadorianos terminaron ganando 3-1 nun accidentáu y polémicu partíu.
=== Década de 2010 ===
Dempués de que la década pasada dexara momentos bonos y otros amargos, la Seleición Nacional de fútbol de Panamá aprovecho la inactividá xenerada pola eliminación al [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|Mundial de 2010]] pa preparar de cara a la [[Copa Centroamericana 2011|2011]], tornéu que Panamá entamaba nel anováu [[Estadiu Rommel Fernández]]. Allugáu nel grupu A que compartió xunto a [[Seleición de fútbol de Belice|Belize]], {{sel|Nicaragua}} y [[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]], la seleición panamiega superó ensin contratiempos la fase de grupo pero cayó en semifinales ante {{sel|Costa Rica}} na tanda de penatis, yá que empataron 1 a 1, dempués de la prórroga. A la fin la seleición ''canalera'' túvose que conformar col tercer llugar del certame, superando a El Salvador que tamién naguaba esa plaza, partíu que se definió nuevamente nos penaltis 5 a 4 dempués de terminar 0 a 0 nel tiempu regular.
Clasificada a la [[Copa Oru de la Concacaf 2011|Copa Oro 2011]] tres el so desempeñu na Copa Centroamericana, Panamá tuvo encuadrada nel grupu C, xunto a {{sel|Canadá}}, {{sel|Estaos Xuníos}} y {{sel|Guadalupe}}. Debutó'l tornéu continental al ganar 3-2 a Guadalupe. Fizo historia al cortar la racha de 25 partíos invictos que llevaba'l combináu d'Estaos Xuníos na fase de grupos de la [[Copa Oru de la Concacaf]], venciéndolo 2 a 1.<ref name=VariosFifa>{{cita web|url=http://es.fifa.com/worldfootball/news/newsid=1451194.html|obra=fifa.com|títulu=''Panamá corta la racha d'EEXX (1-2)''|fechaarchivu=2011-06-15|fechaaccesu=12 de xunu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110615135754/http://es.fifa.com/worldfootball/news/newsid=1451194.html}}</ref> Depués empató 1 a 1 cola seleición de Canadá, clasificándose según primero del so grupu per primer vegada na historia de la Copa. Darréu tuvo qu'enfrentar al so similar d'[[Seleición de fútbol d'El Salvador|El Salvador]], al qu'esanició en cuartos de final na tanda de penaltis. Nuevamente tuvo qu'enfrentar a la seleición norteamericana, agora en semifinales, anque cayeron por 0-1, completando d'esa manera una bien bona participación nel tornéu continental.
==== Eliminatoria Brasil 2014 ====
Nes [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014|eliminatories aldu al Mundial de 2014]] en superando la segunda ronda a la cual clasificó direutamente, pasando percima de {{sel|Dominica}} y {{sel|Nicaragua}} a finales del 2011, Panamá quedaría nel grupu C xunto a {{sel|Canadá}}, {{sel|Hondures}} y {{sel|Cuba}} na tercer ronda d'esta eliminatoria. Panamá empecipió la mesma con una importante victoria de visitante ante Hondures, nel [[Estadiu Olímpicu Metropolitanu|Estadiu Olímpicu Metropolitanu de San Pedro Sula]], con un doblete de [[Blas Pérez]].<ref name=VariosUnivision>{{cita web |url=http://feeds.univision.com/feeds/article/2012-06-09/0-2-blas-perez-firma?refPath=/futbol/sudamerica/brasil/|obra=univision.com|títulu=''0-2. Blas Pérez robla doblete, balta a Honduras y da-y lideralgu a Panamá''|fechaarchivu= |fechaaccesu=9 de xunu de 2012}}</ref> El so siguiente compromisu sería ante Cuba'l cual xugóse nel [[Estadiu Rommel Fernández]] de la ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]], que ganó 1-0, nun complicáu partíu. Darréu xugaría frente a la seleición de Canadá, en Toronto, perdiendo l'oldeo 0-1 (gol de [[Dwayne De Rosario]] en polémica xugada). Nel partíu de vuelta, Panamá gana 2-0 nel Rommel Fernández (goles de Rolando blackburn y Blas Pérez). Panamá enfrentaría dos partíos más de la tercer ronda, frente a Hondures, nun partíu con muncha mira pero que refundió un 0-0. L'últimu alcuentru d'esa ronda seria contra Cuba en [[L'Habana]] con resultancia final de 1-1 nun partíu onde los Cubanos aprovecharon cierta displacencia de Panamá qu'espertó nos postreros 15 minutos. Los intentos más claros fueron obra del capitán [[Felipe Baloy]] y otra de Blas Pérez de media golia que s'estrelló nel poste. Panamá llogra pasar a la última ronda xunto con {{sel|Costa Rica}}, {{sel|Hondures}}, {{sel|Xamaica}}, {{sel|Méxicu}} y {{sel|Estaos Xuníos}}.
Empecipiáu l'añu de 2013, Panamá empezó xugando la [[Copa Centroamericana 2013]] nel [[Estadiu Nacional de Costa Rica (2011)|Estadiu Nacional de Costa Rica]] de [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] enfrentándose nel so grupu a {{sel|Hondures}} y {{sel|El Salvador}}. Al roblar trés empates, les trés seleiciones acabaron colos mesmos puntos (2) anque Hondures aseguró'l primer llugar con un meyor ''goal average'' ente que ''canaleros'' y ''cuscatlecos'' acabaron igualaos en tolos estamentos del reglamentu, polo cual dar# en un sortéu.<ref name=VariosTelemetro>{{cita web|url=http://www.telemetro.com/deportes/futbol/2013/01/22/128826/panama-empata-va-al sortéu-pa-definir-pase-semifinales|obra=telemetro.com|títulu=''Panamá empata y va al sortéu pa definir pase a semifinales ''|fechaarchivu=|fechaaccesu=7 d'abril de 2013}}</ref> Lastimosamente la suerte unvió a Panamá a xugar el partíu pol quintu llugar, sinónimu d'últimu billete pa la Copa d'Oru, ante'l alicaído [[Seleición de fútbol de Guatemala|cuadru guatemalianu]]. Nun gran partíu con un resultáu final de 3-1, Panamá certificó'l so boletu a la Copa d'Oru del mes de xunetu de 2013 nos [[Estaos Xuníos]].<ref name=VariosMlssoccer>{{cita web|url=http://www.mlssoccer.com/es/news/article/2013/01/25/panam%C3%A1-clasificar pa-la copa-oro-2013|obra=mlssoccer.com|títulu=''Panamá clasificar pa la Copa Oro 2013''|fechaarchivu=|fechaaccesu=7 d'abril de 2013}}</ref>
Empecipiada la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014#Hexagonal final|ronda hexagonal final]] de les eliminatories al Mundial de [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Brasil 2014]], en febreru de 2013, Panamá abrió'l telón xugando en casa ante {{sel|Costa Rica}} anque dexó escapar dos puntos nun partíu que controlaba 2-0 pero los ''ticos'' increíblemente empataron el partíu (2-2), salvando un puntu pa empecipiar la Hexagonal. Depués enfrentaría a {{sel|Xamaica}} y otra vegada a la conocida {{sel|Hondures}} en dos feches siguíes en marzu de 2013. Na primera, Panamá apauta otru empate pero esta vegada de visitante en [[Kingston]]. Nel segundu atopo Panamá vence a Hondures 2-0 nel [[Estadiu Rommel Fernández]] de la capital panamiega, con tan solo trescurríos 67 segundos, siendo [[Luis Tejada (futbolista)|Luis Tejada]] quien abrió'l marcador pal cuadru local. Colos trés puntos, Panamá convertir nel líder provisional con 5 puntos, siguíu d'Hondures y Estaos Xuníos con 4 unidaes respeutivamente. En xunu de 2013, n'oldeo amistosu, pierde de llocal contra {{sel|Perú}} por 1-2. El vienres 7 de xunu empata 0-0 contra'l "xigante" de la [[Concacaf]], {{sel|Méxicu}}. Depués pierde los sos dos siguientes compromisos 0-2 frente a {{sel|Estaos Xuníos}} y {{sel|Costa Rica}} respeutivamente. Esta racha negativa dexa a los ''canaleros'' na 5ª posición nes eliminatories, fora de la zona de clasificación.
Na [[Copa Oru de la Concacaf 2013]], Panamá debuta la so participación contra {{sel|Méxicu}} con un históricu trunfu de 2-1. [[Gabriel Torres]] convierte de penalti el 1-0, hasta que [[Marco Fabián de la Mora|Marco Fabián]] empata'l partíu antes del entetiempu. Empecipiáu'l segundu tiempu, Gabriel Torres fai'l 2-1 definitivu a favor de los ''canaleros''. Nel so segundu alcuentru, Panamá ganó pola mínima a un coraxudu cuadru de {{sel|Martinica}} con un gol de penalti de Gabriel Torres nel min. 85 llogrando d'esa manera'l so boletu a los cuartos de final de la xusta. Depués, yá clasificáu, empató 0-0 con {{sel|Canadá}} asegurando'l primer llugar del grupu (per delantre de Méxicu) fechu que consigue per segunda vegada consecutiva na historia del tornéu. Los panamiegos avanzaron de manera satisfactoria a semifinales al zurdir a {{sel|Cuba}} 6-1. Nesa instancia los ''canaleros'' volvieron ganar a Méxicu (2-1, goles de [[Blas Pérez]] y [[Román Torres]]) y clasificáronse per segunda vegada a la final del eventu onde van enfrentar a {{sel|Estaos Xuníos}}, tal como asocediera nel [[Copa d'Oru de 2005|2005]]. Lamentablemente los panamiegos nun pudieron cobrase la revancha de soceder nel 2005, venciendo ante los norteamericanos por 0-1 (gol de [[Brek Shea]]).
El reinicio de les [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2014#Hexagonal final|eliminatories mundialistas]] en setiembre de 2013 nun foi bien feliz al conceder, nel [[Estadiu Rommel Fernández|Rommel Fernández]], un esllucíu empate 0-0 ante'l colista {{sel|Xamaica}} anque se llogró salvar un empate 2-2 n'[[Hondures]] con gol ''in extremis'' de [[Roberto Chen]] nel min. 90. Ganar ante {{sel|Méxicu}} (1-2) nel [[Estadiu Azteca|Azteca]], el [[11 d'ochobre]] de 2013, apostró a Panamá al 5° llugar, fora de zona de repechaje. Sicasí, na última xornada del hexagonal, el [[15 d'ochobre]], la victoria parcial (2-1) ante {{sel|Estaos Xuníos}}, conxugada cola derrota simultánea de Méxicu en [[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] (1-2) ante {{sel|Costa Rica}} taben otorgándo-y a Panamá'l 4° llugar, sinónimu del allampáu repechaje mundialista ante {{sel|Nueva Zelanda}}. Desafortunadamente pa los intereses panamiegos, dos goles norteamericanos de [[Graham Zusi]] y [[Aron Jóhannsson]] nos tiempos de descuentu (mins. 92 y 93), voltiaron la resultancia a favor d'Estaos Xuníos (2-3), condergando a Panamá al 5° llugar, confirmando la so eliminación del [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Mundial de Brasil 2014]] de la manera más doliosa.
El [[15 de febreru]] de [[2014]], el presidente de la [[Federación Panamiega de Fútbol|FEPAFUT]], Pedro Chaluja, presentó al esperimentáu direutor téunicu [[colombia|colombianu]] [[Hernán Darío Gómez|Hernán ''Boliyu'' Gómez]] como'l nuevu timonel de la seleición nacional.<ref>Perú.com: [http://peru.com/futbol/internacional/boliyu-gomez-dirigira-centroamerica-noticia-229699 «El 'Boliyu' Gómez va dirixir en Centroamérica»]</ref> La so primer prueba sería la [[Copa Centroamericana 2014]] realizada nos [[Estaos Xuníos]], na cual la seleición nacional ocupó'l tercer llugar y llogró el pase a la [[Copa Oru de la Concacaf 2015]].<ref name=VariosPrensa>{{cita web |url=http://www.prensa.com/deportes/Panama-supera-Salvador-Copa-Centroamericana_2_4027117249.html|obra=prensa.com|títulu=''Panamá supera a El Salvador y queda en tercer llugar de la Copa Centroamericana''|fechaarchivu= |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 }}</ref>
Yá nel [[2015]] ''La Colorada'' encararía la [[Copa Oru de la Concacaf 2015|Copa Oro 2015]] nel cual apuesto la fase de grupu cola [[Seleición de fútbol d'Estaos Xuníos]], la [[seleición de fútbol d'Haití]] y la [[Seleición de fútbol d'Hondures]] qu'ocupó'l postreru puestu nel grupu; detrás de [[Panamá]] y les dos yá mentaes que se clasificaron como primero y segundu nesi mesmu orde, lo cual clasificó como meyor terceru con trés empates llograos ante los sos rivales. Yá en cuartos de final tocaría-y enfrentar a la [[Seleición de fútbol de Trinidá y Tobagu]] col cual llograríen otru empate pero saldríen ganadores na tanda de penaltis (6-5).<ref name=VariosNacion>{{cita web|url=http://www.nacion.com/deportes/futbol-internacional/Panama-Trinidá-Tobago-tiempos-smeifinalista_0_1500650029.html|obra=nacion.com|títulu=''Panamá venció a Trinidá y Tobagu en penaltis y ta en semifinales de Copa Oro''|fechaarchivu=|fechaaccesu=25 de xunetu de 2015}}</ref>
Na semifinal marcaríase unu de los momentos más difíciles na historia del fútbol panamiegu,{{ensin referencies}} nun partíu reñíu ante la [[Seleición de fútbol de Méxicu]] onde Panamá ganaba con un xugador menos espulsáu al minutu 25' dudosamente por una coldada solmenáu por [[Luis Tejada]] a un defensor azteca. Yá col partíu empatáu y l'equipu desmotivado pol mal arbitraxe del central [[Mark Geiger]] que volvía vistise de villanu{{ensin referencies}} marcando otru penalti más nel tiempu extra condergaría a la seleición canalera a apostar el tercer llugar del tornéu, ante los norteamericanos, esti partíu foi ganáu por Panamá nuevamente pela ruta de los tiros del puntu de penalti dándo-y el tercer puestu de tornéu.<ref>{{cita web|url=http://peru21.pe/deportes/copa-oru-concacaf-admitio-error-arbitral-partíu-panama-mexico-2223819|obra=peru21.pe|títulu=''Copa Oru: Concacaf almitió error arbitral en partíu Panamá-Méxicu''|fechaarchivu=|fechaaccesu=25 de xunetu de 2015}}</ref>{{fonte cuestionable}}
==== Eliminatoria Rusia 2018 ====
El 2 de setiembre de 2016 Panamá sella'l so pase a la [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 2018|ronda hexagonal final]] en ganando 2-0 a {{sel|Xamaica}}.<ref>{{cita web |url=http://www.rpctv.com/marearoja/Panama_0_950005958.html|obra=rpctv.com|títulu=''Panamá avanza a Hexagonal Final de CONCACAF''|fechaarchivu= |fechaaccesu=3 de setiembre de 2016 }}</ref>{{fonte cuestionable}}
El 10 d'ochobre de 2017, la seleición de Panamá clasificar por primer vegada na so historia a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2018]] en venciendo 2-1 a {{sel|Costa Rica}} con un [[gol pantasma]] al min. 53 pa poner l'empate dempués de que [[Johan Venegas]] al min. 36 punxera'l 0-1 a favor de {{sel|Costa Rica}}, pero [[Roman Torres]] al min. 88 -y daria la vuelta al marcador pa Panamá y de esta forma obtendrian la victoria sobre l'oncenu Tico, esaniciando a la seleición de los {{sel|Estaos Xuníos}} de la clasificación a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|Copa Mundial Rusia 2018]], seleición qu'en 2013 foi la responsable de que Panamá quedara esaniciada nesa ocasión a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Copa Mundial Brasil 2014]], ente que pel otru llau termina unviando a apostar el repechaje a la seleición d'{{sel|Hondures}}, quien perdería'l repechaje ante {{Sel|Australia}}.
== Uniforme ==
{{AP|Uniforme de la seleición de fútbol de Panamá}}
L'uniforme oficial de la Seleición de [[Panamá]] componer de camiseta, pantalones y medies de color [[colloráu]] (d'ellí'l llamatu que recibe la seleición: ''La Marea Colorada'').
Como datu interesáu, los antiguos uniformes de la Seleición presentaben el color azul, pero al pasar de los años ésti foi sumiendo nel uniforme, hasta ser predominantemente colloráu. Ente les últimes marques utilizaes esta, [[Reebok]] pa les eliminatories de [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|Francia 98]], [[Kappa]] pa les eliminatories de [[Copa Mundial de Fútbol de 2002|Corea/Xapón 02]]. La marca deportiva [[Lotto Sport Italia|Lotto]] foi patrocinador dende les eliminatories [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|Alemaña 06]], hasta'l 30 de marzu de 2015.<ref>{{cita web|url=http://www.critica.com.pa/archivo/03072005/sport.html|títulu=''¡Nuevu "Look"!''|editor=''critica.com.pa''|fechaaccesu=30 de xineru de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100604091837/http://www.critica.com.pa/archivo/03072005/sport.html|fechaarchivu=4 de xunu de 2010}}</ref> Nel añu 2012 foi introducida'l color azul como tercer uniforme alterantivo de la seleición panamiega.<ref>https://web.archive.org/web/20140107072849/http://www.laestrella.com.pa/online/impresu/2012/05/24/a-estrenar-uniforme-en-eliminatories.asp</ref>
El 30 de marzu de 2015 anunciar a [[New Balance]] como nuevu patrocinador de la seleición de Panamá, y la primera, a nivel mundial (refiriéndose a seleiciones) que visti mentada marca. La primer categoría n'estrenar la nueva vistimienta va ser la seleición Sub-20.<ref>https://twitter.com/NBFootball/status/582672912676687872</ref><ref>http://www.rpctv.com/marea-colorada/New-Balance-deportiva-seleiciones-Panama_0_793421495.html</ref>
<center>
{|
|
{{Camisetes |
| esquierdu=0000FF|cuerpu=FFFFFF|derechu=0000FF|shorts=0000FF|medies=0000FF|socks= 0000FF|títulu=Equipación actual
| patrón_izq=_whiteborder|patrón_cuerpu=_bluestripes|patrón_der=_whiteborder|patrón_pan=|patrón_med=|color completu = 0000FF |color pantalón:0000FF |color medies=0000FF|títulu = Primer equipación}}
|
{{Camisetes |
| pattern_la=_altamira1112h |pattern_b=_unknown |pattern_ra=_altamira1112h |pattern_sh= _blancu|pattern_so=
| leftarm=|body=|rightarm=|shorts=|socks=FFFFFF|títulu=[[Uniforme de la seleición de fútbol de Panamá|(Ver evolución)]]
}}
|
{{Camisetes |
| esquierdu=FF0000|cuerpu=FF0000|derechu=FF0000|shorts=FF0000|medies=FF0000|socks= FF0000|títulu=Equipación actual
| patrón_izq=_thinwhiteborder|patrón_cuerpu=_panama18h|patrón_der=_thinwhiteborder|patrón_pan=_panama18H|patrón_med=_panama18H
}}
|}
</center>
== Localía ==
{{AP|Estadiu Rommel Fernández}}
[[Ficheru:Marea Roja Panamá.jpg|300px|miniaturadeimagen|Partíos de la Seleición.]]
La seleición de Panamá xuega los sos partíos nel estadiu Rommel Fernández Gutiérrez, que ta asitiáu na ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]], Tamién ye usáu pa distintes disciplines deportives, pero principalmente pa la realización
de xuegos de [[fútbol]] y LPF. Foi inauguráu'l [[6 de febreru]] de [[1970]], diseñáu p'allugar los '''XI Xuegos Centroamericanos 1970'''. Al traviés de nueves reformes, llogró algamar l'actual capacidá de 32.000 espectadores.
=== La Marea Colorada ===
Munchos son los que s'axudiquen la creación d'esti llamatu, pero lo cierto ye que'l llamatu naz nel añu [[2000]] cuando unos mozos que teníen la idea de xenerar pasión a la de los partíos que Panamá xugaba de llocal, crearon cantaraes, cosieron banderes y visitaron medios de comunicación. Adulces el nome foi calando ente los aficionaos y el públicu, polo que les grandes empreses fueron usándolo nes sos publicidaes pal Mundial [[Copa Mundial de Fútbol de 2002|Corea/Xapón 2002]] y dende esa dómina convirtióse l'apellativu de l'afición y de la seleición nacional.
[[Ficheru:Estadio_Rommel_Fernández_Atardecer.jpeg|center|miniaturadeimagen|850px|Estadiu Rommel Fernández al atapecer.]]
== Rivalidaes ==
{{AP|Rivalidá futbolística ente Panamá y Méxicu|Clásicu del Sur centroamericanu|Clásicu del Oeste del Caribe}}
La Seleición Panamiega tien a lo más rival a Méxicu, siendo ensin dulda, al día de güei, unu de los mayores clásicos de Panamá. La rivalidá tamién se debe a la crecedera futbolística de Panamá y el so aumentu de xuegos ente dambos equipos, mesma razón que cola so rivalidá con Hondures.
La Seleición Panamiega caltién una gran [[Clásicu del Sur centroamericanu|rivalidá futbolística con Costa Rica]], siendo ensin dulda, al día de güei, unu de los mayores clásicos del Centramerica,la rivalidá tamién, ye porque son países vecinos amás de la [[Guerra de Coto]]. Otru duelu clásicu de los canaleros ye con {{sel|Venezuela}}, con quien apuesten el tradicional [[Clásicu del Oeste del Caribe]], por ser el primer partíu de futbol de dambos países y lamentablemente les clásiques engarradielles na cancha.
=== Principales historiales ===
{{AP|Historial de partíos de la Seleición de fútbol de Panamá}}
* ''Actualizáu al 11 d'ochobre de 2016 (Datos según [[FIFA]])<ref>http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=PAN/team2=MEX/index.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131125020315/http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=PAN/team2=MEX/index.html |date=2013-11-25 }} Historial de partíos ente Panama y Mexico. FIFA.com</ref>
{|bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="150"|Equipu
!width="100"|Partíos<br
/>Ganaos
!width="100"|Partíos<br />Empataos
!width="100"|Goles a favor
!width="100"|Postreru partíu |-align=center
|{{selb|PAN}}
|2
|rowspan="4"|6
|13
|rowspan="4"|1 de setiembre de 2017
|-align=center
|{{selb|MEX}}
|11
|34
|}
* ''Actualizáu al 10 d'ochobre de 2017 (Datos según [[FIFA]]).<ref>{{cita web|url=http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=PAN/team2=CRC/index.html|títulu=Enfrentamiento ente Costa Rica y Panama|autor=FIFA.com|fechaaccesu=13 de payares de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130204072445/http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=pan/team2=crc/index.html|fechaarchivu=2013-02-04}}</ref>''
{|bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="150"|Equipu
!width="100"|Partíos<br
/>Ganaos
!width="100"|Partíos<br />Empataos
!width="100"|Goles a favor
!width="100"|Postreru partíu |-align=center
|{{selb|PAN}}
|8
|rowspan="2"|13
|39
|rowspan="2"|10 d'ochobre de 2017
|-align=center
|{{selb|CRC}}
|25
|106
|}
<br />
* ''Actualizáu al 12 de xunu de 2017 (Datos según [[FIFA]])<ref>http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=PAN/team2=HON/index.html {{Webarchive|url=https://archive.today/20161112044925/http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=PAN/team2=HON/index.html |date=2016-11-12 }} Historial de partíos ente Panamá y Hondures. FIFA.com</ref>''
{|bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="150"|Equipu
!width="100"|Partíos<br
/>Ganaos
!width="100"|Partíos<br />Empataos
!width="100"|Goles a favor
!width="100"|Postreru partíu |-align=center
|{{selb|PAN}}
|11
|rowspan="4"|6
|33
|rowspan="4"|12 de xunu de 2017
|-align=center
|{{selb|HON}}
|21
|61
|}
* ''Actualizáu al 27 de marzu de 2016 (Datos según [[FIFA]])<ref>http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=PAN/team2=VEN/index.html {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100308065147/http://es.fifa.com/worldfootball/statisticsandrecords/headtohead/team1=PAN/team2=VEN/index.html |date=2010-03-08 }} Historial de partíos ente Panama y Venezuela. FIFA.com</ref>
{|bgcolor="#f7f8ff" cellpadding="3" cellspacing="0" border="1" style="font-size: 95%; border: gray solid 1px; border-collapse: collapse;"
|- align=center bgcolor=#DDDDDD style="color:black;"
!width="150"|Equipu
!width="100"|Partíos<br
/>Ganaos
!width="100"|Partíos<br />Empataos
!width="100"|Goles a favor
!width="100"|Postreru partíu |-align=center
|{{selb|PAN}}
|5
|rowspan="2"|5
|20
|rowspan="2"|24 de mayu de 2016
|-align=center
|{{selb|VEN}}
|4
|19
|}
== Xugadores ==
{{CP|futbolistes de la seleición de fútbol de Panamá}}
=== Convocaos ===
''Llista de xugadores convocaos p'apostar la Copa Mundial de Fútbol de 2018''.<ref>{{cita web|url=http://www.futbolred.com/seleiciones-nacionales/convocaos-de-panamá-pa-la copa-oro-2017+16857091|títulu='Boliyu' Gómez dio la llista de Panamá pa la Copa d'Oru-2017|obra=Futbolred}}</ref>
{|class=sortable align=left cellpadding=2 cellspacing=0 style="background:white; border:1px #AAAAAA solid; border-collapse:collapse; font-size:100%;" width=66%
|- align=center
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF" width=4%|Nᵘ
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF" width=24%|Nome !bgcolor=#e30013
style="color:#FFFFFF" width=16%|Posición
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF" width=15%|Edá !bgcolor=#e30013
style="color:#FFFFFF" width=25%|Club
|-
!1
|align=left|[[Jaime Penedo]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionGK es.png|18px]] [[Porteru (fútbol)|Porteru]]
|align=center|{{edá|26|09|1981}}
|{{bandera|Rumanía}} [[Dinamo de Bucarest]]
|-
!12
|align=left|[[José Calderón Frías|José Calderón]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionGK es.png|18px]] [[Porteru (fútbol)|Porteru]]
|align=center|{{edá|14|08|1985}}
|{{bandera|Panamá}} [[Chorrillo Fútbol Club|Chorrillo]]
|-
!22
|align=left|[[Alex Rodríguez Ledezma|Alex Rodríguez]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionGK es.png|18px]] [[Porteru (fútbol)|Porteru]]
|align=center|{{edá|05|08|1990}}
|{{Bandera|Panamá}} [[San Francisco FC|San Francisco]]
|- align=center style="border-top:2px solid #00247D"
!2
|align=left|[[Michael Amir Murillo|Michael Murillo]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|11|2|1996}}
|align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[New York Red Bulls]]
|-
!5
|align=left|[[Román Torres]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|20|3|1986}}
|align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Seattle Sounders]]
|-
!13
|align=left|[[Adolfo Machado]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|14|02|1985}}
|align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Houston Dynamo]]
|-
!4
|align=left|[[Fidel Escobar]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|09|01|1995}}
|align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[New York Red Bulls]]
|-
!3
|align=left|[[Harold Cummings]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|1|3|1992}}
|align=left|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[San Jose Earthquakes]]
|-
!15
|align=left|[[Erick Davis]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|31|03|1991}}
|align=left|{{bandera|Eslovaquia}} [[FC DAC 1904 Dunajská Streda|Dunajská Streda]]
|-
!17
|align=left|[[Luis Ovalle]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|7|09|1988}}
|align=left|{{bandera|Hondures}} [[Club Deportivo Olimpia|Olimpia]]
|-
!23
|align=left|[[Felipe Baloy]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionCT es.png|18px]] [[Defensa (fútbol)|Defensa]]
|align=center|{{edá|24|02|1981}}
|align=left|{{bandera|Guatemala}} [[CSD Municipal|C.S.D Municipal]]
|- align=center style="border-top:2px solid #00247D"
!6
|align=left|[[Gabriel Gómez]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionMID es.png|18px]] [[Centrocampista|Mediocampista]]
|align=center|{{edá|29|05|1984}}
|align=left|{{bandera|Colombia}} [[Atléticu Bucaramanga]]
|-
!8
|align=left|[[Édgar Joel Bárcenas|Édgar Bárcenas]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionMID es.png|18px]] [[Centrocampista|Mediocampista]]
|align=center|{{edá|23|10|1993}}
|align=left|{{bandera|Méxicu}} [[Club Tijuana|Tijuana]]
|-
!11
|align=left|[[Armando Cooper]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionMID es.png|18px]] [[Centrocampista|Mediocampista]]
|align=center|{{edá|26|11|1987}}
|align=left|{{bandera|Chile}} [[Club Universidad de Chile|Universidá de Chile]]
|-
!19
|align=left|[[Ricardo Ávila]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionMID es.png|18px]] [[Centrocampista|Mediocampista]]
|align=center|21 años
|align=left|{{Bandera|Bélxica}} [[K.A.A. Gent]]
|-
!21
|align=left|[[José Luis Rodríguez]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionMID es.png|18px]] [[Centrocampista|Mediocampista]]
|align=center|19 años
|align=left|{{bandera|Bélxica}} [[K.A.A. Gent]]
|-
!20
|align=left|[[Aníbal Godoy]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionMID es.png|18px]] [[Centrocampista|Mediocampista]]
|align=center|{{edá|10|02|1990}}
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[San Jose Earthquakes]]
|-
!14
|align=left|[[Valentín Pimentel]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionMID es.png|18px]] [[Centrocampista|Mediocampista]]
|align=center|{{edá|30|05|1991}}
|{{bandera|Panamá}} [[CD Plaza Amador|Plaza Amador]]
|- align=center style="border-top:2px solid #00247D"
!7
|align=left|[[Blas Pérez]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionFWD es.png|18px]] [[Delanteru]]
|align=center|{{edá|13|3|1981}}
|align=left|{{bandera|Guatemala}} CSD Municipal
|-
!18
|align=left|[[Luis Tejada (futbolista)|Luis Tejada]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionFWD es.png|18px]] [[Delanteru]]
|align=center|{{edá|28|3|1982}}
|align=left|{{Bandera|Perú}} Sport Boys
|-
!9
|align=left|[[Gabriel Torres]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionFWD es.png|18px]] [[Delanteru]]
|align=center|{{edá|31|10|1988}}
|align=left|{{bandera|Chile}} [[Club Deportivo Huachipato|Huachipato]]
|-
!10
|align=left|[[Ismael Díaz de León]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionFWD es.png|18px]] [[Delanteru]]
|align=center|{{edá|12|5|1997}}
|align=left|{{bandera|España}} [[Real Club Deportivo Fabril]]
|-
!16
|align=left|[[Abdiel Arroyo]]
|align=left|[[Ficheru:FootballPositionFWD es.png|18px]] [[Delanteru]]
|align=center|{{edá|13|12|1993}}
|align=left|{{bandera|Costa Rica}} [[Lliga Deportiva Alajuelense|L.D. Alajuelense]]
|- align=center bgcolor=EBF5FF style="border-top:2px solid grey"
! D.T.
! align=left|{{bandera|Colombia}} [[Hernán Darío Gómez]]
!align=left|[[Ficheru:FootballPositionEN es.png|20px]] [[Entrenador]]
!{{Edá|3|2|1956}}
!
|}
{{clear}}
=== Xugadores con más participaciones ===
{| align=left cellpadding="3" cellspacing="0" style="background: #F5FAFF; border: 1px #AAA solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width=55%
|- align=center
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF;" width=1% |Nᵘ
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF;" width="20" |Nome !bgcolor=#e30013
style="color:#FFFFFF;" width="6" |Periodu !bgcolor=#e30013
style="color:#FFFFFF;" width="10" |Partíos
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF;" width="10" |Goles
|-align="center" bgcolor=#e0ECF8 style="border-top:1px solid #AAA;"
|1
|align=left|'''[[Gabriel Gómez]]'''
|2003 - [[Presente]]
|138
|12
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|2
|align=left|'''[[Jaime Penedo]]'''
|2003 - [[Presente]]
|128
|0
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|3
|align=left|'''[[Blas Pérez]]'''
|[[2001]] - [[Presente]]
|115
|42
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|4
|align=left|'''[[Román Torres]]'''
|[[2005]] - [[Presente]]
|106
|9
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|5
|align=left|'''[[Luis Tejada (futbolista)|Luis Tejada]]'''
|[[2001]] - [[Presente]]
|104
|43
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|6
|align=left|'''[[Felipe Baloy]]'''
|[[2001]] - [[Presente]]
|102
|3
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|7
|align=left|'''[[Armando Cooper]]'''
|[[2006]] - presente |100
|7
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|8
|align=left|[[Luis Henríquez]]
|[[2004]] - [[2016]]
|89
|2
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|9
|align=left|'''[[Alberto Quintero]]'''
|[[2007]] - presente |88
|5
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|10
|align=left|[[Amilcar Henriquez]]
|[[2004]] - [[2017]]
|85
|1
|}
{{clear}}
=== Máximos anotadores ===
{| align=left cellpadding="3" cellspacing="0" style="background: #F5FAFF; border: 1px #AAA solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;" width=55%
|- align=center
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF;" width=1% |Nᵘ
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF;" width="20" |Nome !bgcolor=#e30013
style="color:#FFFFFF;" width="6" |Periodu !bgcolor=#e30013
style="color:#FFFFFF;" width="10" |Goles
!bgcolor=#e30013 style="color:#FFFFFF;" width="10" |Partíos
|-align="center" bgcolor=#e0ECF8 style="border-top:1px solid #AAA;"
|1
|align=left|'''[[Luis Tejada (futbolista)|Luis Tejada]]'''
|2000 - Presente |43
|104
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|2
|align=left|'''[[Blas Pérez]]'''
|2000 - Presente |42
|115
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|3
|align=left|[[Luis Cascarita Tapia]]
|1960 - 1979
|20
|77
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|4
|align=left|[[Roberto Brown]]
|2000 - 2011
|16
|49
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|5
|align=left|'''[[Gabriel Torres]]'''
|2006 - Presente |15
|69
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|6
|align=left|[[Julio Dely Valdés]]
|1990 - 2006
|13
|34
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|7
|align=left|[[Jorge Dely Valdés]]
|1990-2005
|13
|34
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|8
|align=left|'''[[Gabriel Gómez]]'''
|2003 - Presente |12
|140
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|9
|align=left|[[Víctor René Mendieta]]
|1980 - 2000
|11
|31
|-align="center" style="border-top:1px solid #AAA;"
|10
|align=left|[[Ricardo Phillips]]
|1996 - 2010
|10
|84
|}
{{clear}}
== Téunicos de la Seleición de Panamá ==
{{CP|entrenadores de la seleición de fútbol de Panamá}}
=== Llistáu de tolos tiempos ===
<center>
{| {{tablaguapa}}
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Nome
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Periodu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">País
|-
|Romeo Parravicini
|1938
|{{bandera|Uruguái}}
|-
|Manuel Sánchez Durán
|1941
|{{bandera|Perú}}
|-
|Emel Ospino
|1946
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Óscar Rendoll
|1946
|{{bandera|Chile}}
|-
|Óscar Suman Carrillo |1949
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Gilberto Casanova
|1950
|{{bandera|Colombia}}
|-
|Moses Stern
|1950
|{{bandera|Austria}}
|-
|Óscar Rendoll
|1951
|{{bandera|Chile}}
|-
|Rogelio Díaz
|1952
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Emel Ospino
|1956
|{{bandera|Panamá}}
|-
|José Bech Casablanca
|1961
|{{bandera|España}}
|-
|Raúl "Che" Álvarez
|1963-1964
|{{bandera|Arxentina}}
|-
|José Bech Casablanca
|1967
|{{bandera|España}}
|-
|Luis Carlos Ponce
|1967
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Néstor Valdez
|1969
|{{bandera|Chile}}
|-
|[[Hugo Tassara]]
|1972-1973
|{{bandera|Chile}}
|-
|Renato Panay
|1976
|{{bandera|Chile}}
|-
|Omar Muraco
|1978
|{{bandera|Arxentina}}
|-
|[[Edgardo Baldi|Edgardo Bone Baldi]]
|1979
|{{bandera|Uruguái}}
|-
|Luis Borghini
|1980
|{{bandera|Uruguái}}
|-
|Rubén Cárdenas
|1980
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Orlando Muñoz
|1984
|{{bandera|Panamá}}
|-
|[[Carlos Cavagnaro]]
|1984
|{{bandera|Arxentina}}
|-
|Juan Colecchio
|1986-1988
|{{bandera|Arxentina}}
|-
|Saúl Suarez
|1991-1992
|{{bandera|Colombia}}
|-
|[[Gustavo De Simone]]
|1992
|{{bandera|Uruguái}}
|-
|Saúl Suarez
|1993
|{{bandera|Colombia}}
|-
|[[César Maturana]]
|1995-1996
|{{bandera|Colombia}}
|-
|Orlando Muñoz
|1996
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Óscar Aristizábal
|1999
|{{bandera|Colombia}}
|-
|[[Miguel Ángel Mansilla]]
|1999-2000
|{{bandera|Uruguái}}
|-
|Ezequiel Fernández
|2000
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Leopoldo Lee |2000
|{{bandera|Panamá}}
|-
|Mihai Stoichiţă
|2001
|{{bandera|Rumanía}}
|-
|Carlos Alberto Daluz
|2002-2003
|{{bandera|Brasil}}
|-
|[[José Eugenio Hernández]]
|2004-2005
|{{bandera|Colombia}}
|-
|[[Julio Dely Valdés]]<br />[[Jorge Dely Valdés]]
|2006 (''interinos'')
|{{bandera|Panamá}}
|-
|[[Víctor René Mendieta Ocampo]]
|2006 (''interín'')
|{{bandera|Panamá}}
|-
|[[Alexandre Guimarães]]
|2006-2008
|{{bandera|Brasil}}{{bandera|Costa Rica}}
|-
|[[Gary Stempel]]
|2008-2009
|{{bandera|Inglaterra}}
|-
|[[Jorge Dely Valdés]]
|2010 (''interín'')
|{{bandera|Panamá}}
|-
|[[Julio Dely Valdés]]
|2010-2013
|{{bandera|Panamá}}
|-
|[[Hernán Darío Gómez]]
|2014-''presente''
|{{bandera|Colombia}}
|-
|}
</center>
=== Cuerpu téunicu ===
{| {{tablaguapa}} width="70%" border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="font-size: 90%; text-align: center;"
|- align=center bgcolor=#800000 style="color:white"
!align=center colspan="4" style="background:#e30013;"|<span style="color:white">Cuerpu Téunicu
|-
|- style="border-top:1px solid #AAA;"
| style="text-align: left;" |'''Entrenador:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Colombia}} [[Hernán Darío Gómez]]
| style="text-align: left;" |'''Asistentes téunicos:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Colombia}} [[Édgar Carvajal]] / [[Nelson Gallego]]
|-
|- bgcolor=#F5FAFF
| style="text-align: left;" |'''Preparador físicu:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Colombia}} [[Elkin Sánchez]]
| style="text-align: left;" |'''Preparador de porteros:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Colombia}} [[Didier Muñoz]]
|- bgcolor=#F5FAFF style="border-top:1px solid #AAA;"
| style="text-align: left;" |'''Médicu:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Panamá}} [[Gerinaldo Martínez]]
| style="text-align: left;" |'''Nutricionista:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Panamá}} [[Fanny Cardoze]]
|-
| style="text-align: left;" |'''Fisioterapeuta:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Panamá}} [[Juan Carlos Andrión]]
| style="text-align: left;" |'''Fisioterapeuta:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Panamá}} [[Éric Arosemena]]
|- bgcolor=#F5FAFF
| style="text-align: left;" |'''Xefe de prensa:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Panamá}} [[Adán De Gracia-Esmenjaud]]
| style="text-align: left;" |'''Utilero:'''
| style="text-align: left;" |{{bandera|Colombia}} [[Milton Segura]]
|}
== Estadístiques ==
=== Torneos mayores oficiales ===
==== Torneos vixentes ====
===== [[Copa Mundial de Fútbol]] =====
'''[[Tabla estadística de la Copa Mundial de Fútbol|Resultáu Xeneral]]''': Con participación.
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Ronda
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Posición
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PG
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PE
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PP
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GF
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GC
|-
|{{bandera|Uruguái}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1930|1930]]||colspan="9" rowspan="10"|''Nun participó''
|-
|{{bandera|Italia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1934|1934]]
|-
|{{bandera|Francia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1938|1938]]
|-
|{{bandera|Brasil}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1950|1950]]
|-
|{{bandera|Suiza}} [[Copa Mundial de Fútbol 1954|1954]]
|-
|{{bandera|Suecia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1958|1958]]
|-
|{{bandera|Chile}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1962|1962]]
|-
|{{bandera|Inglaterra}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1966|1966]]
|-
|{{bandera|Méxicu}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1970|1970]]
|-
|{{bandera|Alemaña}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1974|1974]]
|-
|{{bandera|Arxentina}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1978|1978]]||colspan="9" rowspan="10"|''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|España}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1982|1982]]
|-
|{{bandera|Méxicu}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1986|1986]]
|-
|{{bandera|Italia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1990|1990]]
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1994|1994]]
|-
|{{bandera|Francia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 1998|1998]]
|-
|{{bandera|Corea del Sur}}{{bandera|Xapón}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2002|2002]]
|-
|{{bandera|Alemaña}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|2006]]
|-
|{{bandera|Sudáfrica}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2010|2010]]
|-
|{{bandera|Brasil}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|2014]]
|-
|{{bandera|Rusia}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|2018]]||colspan="9" rowspan="1"|[[Panamá na Copa Mundial de Fútbol de 2018|Clasificáu]]
|-
|{{bandera|Qatar}} [[Copa Mundial de Fútbol de 2022|2022]]||colspan="9" rowspan="1"|''Por apostar''
|}
===== [[Copa América]] =====
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Ronda
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Posición
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PX
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PG
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PE
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PP
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GF
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GC
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Goliador
|-
|[[Ficheru:CONMEBOL orthographic projection Mapa CONMEBOL.png|20px]] [[Copa América 1916|1993]]-[[Copa América 2015|2015]]|| colspan="9" |''Non Convidáu''
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa América Centenariu|2016]]
|Primer Fase |12°||3||1||0||2||4||10||[[Blas
Pérez]]: 2
|-
!Total||1/45|| 12° ||3||1||0||2||4||10||[[Blas Pérez]]: 2
|}
===== [[Copa d'Oru de la Concacaf]] =====
{| NATÁN GANO 134567 FORGARES center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Resultancia
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Posición
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PX
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PG
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PE
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PP
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GF
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GC
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Dif
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Goliador
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 1991|1991]]
|colspan="10" | ''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Méxicu}}{{bandera|Estaos Xuníos}}[[Copa d'Oru de la Concacaf 1993|1993]]
|Primer fase |
7° ||3||0||1||2||3||8||-5||Jesús Julio, [[Víctor René Mendieta|Mendieta]] y [[Pércival Piggott|Piggott]]: 1
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 1996|1996]]
|colspan="10" rowspan="2" | ''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 1998|1998]]
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2000|2000]]
|colspan="10" | ''Nun participó''
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2002|2002]]
|colspan="10" rowspan="2" | ''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Méxicu}}{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2003|2003]]
|-bgcolor=silver
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|2005]]
|'''Subcampeón'''
| 2° ||6||2||3||1||7||6||1|| '''[[Luis Tejada]]''': 3
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2007|2007]]
|Cuartos de final
| 6° ||4||1||1||2||6||7||-1|| [[Blas Pérez]]: 3
|-
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2009|2009]]
|Cuartos de final
| 7° ||4||1||1||2||7||5||2|| [[Blas Pérez]]: 3
|-bgcolor=#CC9966
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2011|2011]]
|Tercer llugar<sup>[[#1|1]]</sup>
| 3° ||5||2||2||1||7||6||1|| [[Luis Tejada]]: 3
|-bgcolor=silver
|{{bandera|Estaos Xuníos}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2013|2013]]
|'''Subcampeón'''||2°||6||4||1||1||11||4||7||'''[[Gabriel Torres]]''': 5
|-bgcolor=#CC9966
|{{bandera|USA}}{{bandera|CAN}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2015|2015]]
|Tercer llugar||3°||6||0||5||1||6||7||-1||[[Luis Tejada]]: 2
|-
|{{bandera|USA}} [[Copa d'Oru de la Concacaf 2017|2017]]
|Cuartos de final||5°||4||2||1||1||6||3||3||[[Gabriel Torres]]: 2
|-
!Total||7/14||6°||38||12||15||11||53||47||6|| [[Blas Pérez]]: 11
|}
<small><div id="1"><sup>'''1'''</sup> Nun se realizó partíu pol tercer puestu, pero'l primer equipu asitiáu, ye'l terceru por tener más puntos que'l segundu asitiáu (que ye'l cuartu).</small>
===== [[Copa Centroamericana]] =====
'''[[Copa Centroamericana#Estadístiques xenerales|Resultancia Xeneral]]: 5ᵘ llugar'''
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Ronda
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Posición
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PX
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PG
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">PE
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PP
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GF
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GC
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Goliador
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa UNCAF 1991|1991]]||''Nun se clasificó''||||2||1||0||1||2||3||
|- bgcolor=CFAA88
|{{bandera|Hondures}} [[Copa UNCAF 1993|1993]]||Fase final||3°||3||0||1||2||1||5|| [[Erick Ortega]]: 1
|-
|{{bandera|El Salvador}} [[Copa UNCAF 1995|1995]]||Primer fase||5°||4||2||0||2||7||3|| [[Walter Pinu]]: 2
|-
|{{bandera|Guatemala}} [[Copa UNCAF 1997|1997]]||Primer fase||5°||4||1||1||2||2||8|| [[Patriciu Guevara]]: 1
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa UNCAF 1999|1999]]||colspan="9"|''Nun participó''
|-
|{{bandera|Hondures}} [[Copa UNCAF 2001|2001]]||Segunda fase||4°||6||2||1||3||12||9|| '''[[Jorge Dely Valdés]]''': 6
|-
|style="border: 3px solid red"|{{bandera|Panamá}} [[Copa UNCAF 2003|2003]]||Fase final||5°||5||1||1||3||4||5|| [[Neftalí Díaz|Díaz]], [[Mario Méndez|Méndez]], [[Roberto Brown|Brown]], [[Víctor Mendieta|Mendieta]]: 1
|-
|{{bandera|Guatemala}} [[Copa UNCAF 2005|2005]]||Semifinales||4°||4||1||0||3||1||5|| [[Juan Ramón Solís]]: 1
|- bgcolor=silver
|{{bandera|El Salvador}} [[Copa UNCAF 2007|2007]]||Segundu llugar||2°||4||2||2||0||5||2|| [[Carlos Rivera|Rivera]], [[Alberto Blanco|Blanco]], [[Ricardo Phillips|Phillips]], [[Felipe Baloy|Baloy]], [[Luis Tejada|Tejada]]: 1
|- bgcolor=gold
|{{bandera|Hondures}} [[Copa UNCAF 2009|2009]]||'''Campeón'''||'''1°'''||'''4'''||'''2'''||'''1'''||'''1'''||'''2'''||'''3'''|| [[Alberto Zapata|Zapata]], [[Ricardo Phillips|Phillips]]: 1
|- bgcolor=#CFAA88
|style="border: 3px solid red"|{{bandera|Panamá}} [[Copa Centroamericana 2011|2011]]||Tercer llugar||3°||5||3||2||0||7||1|| [[Armando Cooper|Cooper]], [[Edwin Aguilar|Aguilar]]: 2
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa Centroamericana 2013|2013]]||Primer fase||5°||3||1||2||0||4||2|| [[Marcos Sánchez|Sánchez]], [[Blas Pérez|Pérez]], [[Alcibiades Rojas|Rojas]], [[Alberto Quintero Medina|Quintero]]: 1
|- bgcolor=#CFAA88
|{{bandera|USA}} [[Copa Centroamericana 2014|2014]]||Tercer llugar||3°||3||2||1||0||5||2|| [[Blas Pérez|Pérez]], [[Román Torres|Torres]]: 2
|- bgcolor=silver
|style="border: 3px solid red"|{{bandera|Panamá}} [[Copa Centroamericana 2017|2017]]||Segundu llugar||2°||5||3||1||1||4||2||[[Roderick Miller|Miller]], [[Josiel Núñez|Núñez]], [[Abdiel Arroyo|Arroyo]], [[Armando Cooper|Cooper]]: 1
|- bgcolor=#C1D8FF
!Total||11/14||5°||47||18||12||17||52||48||[[Jorge Dely Valdés]]: 6
|}
<small> '''Nota 1''': En '''<span style="color:red">Coloráu</span>''' los torneos sede.</small>
<small> '''Nota 2''': Nel cuadru estadísticu tamién se conseñaron los 6 partíos d'eliminatoria xugaos por Panamá en 1991 (ante {{sel|Hondures}}}, 1995 (ante {{sel|Nicaragua}}) y 1997 (ante {{sel|Belize}}).</small>
==== Torneos estinguíos ====
===== [[Copa d'Oru de la Concacaf#Copa Concacaf (1963-1989)|Copa Concacaf (1963-1989)]] =====
'''[[Copa d'Oru de la Concacaf#Cuadru estadísticu de la Copa Concacaf|Resultancia xeneral]]''': 12° llugar
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Ronda
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PX
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">G
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">E
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">P
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GA
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GR
|-
|{{bandera|El Salvador}} [[Campeonatu Concacaf de 1963|1963]]||Primer fase||4||1||2||1||8||4
|-
|{{bandera|Guatemala}} [[Campeonatu Concacaf de 1965|1965]]||colspan="8"|''Nun participó''
|-
|{{bandera|Hondures}} [[Campeonatu Concacaf de 1967|1967]]||colspan="8" rowspan="2"|''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Campeonatu Concacaf de 1969|1969]]
|-
|{{bandera|Trinidá y Tobagu}} [[Campeonatu Concacaf de 1971|1971]]||colspan="8" rowspan="2"|''Nun participó''
|-
|{{bandera|Haití}} [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1974#Ronda final: Campeonatu Concacaf de 1973|1973]]
|-
|{{bandera|Méxicu}} [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1978#Ronda final: Campeonatu Concacaf de 1977|1977]]||colspan="8" rowspan="4"|''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Hondures}} [[Clasificación de Concacaf pa la Copa Mundial de Fútbol de 1982#Ronda final: Campeonatu Concacaf de 1981|1981]]
|-
|[[Ficheru:Location North America.svg|20px]] [[Campeonatu Concacaf de 1985|1985]]
|-
|[[Ficheru:Location North America.svg|20px]] [[Campeonatu Concacaf de 1989|1989]]
|-
|'''Total'''||'''1'''/10||4||1||2||1||8||4
|-
|}
===== [[Copa CCCF|Copa CCCF (1941-1961)]] =====
'''[[Copa CCCF#Estadístiques Xenerales|Resultancia xeneral]]: 5° llugar'''
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Ronda
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PX
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">G
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">E
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">P
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GA
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GR
|- bgcolor=#C1D8FF
|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF 1941|1941]]||Cuartu llugar||4||1||1||2||11||16
|-
|{{bandera|El Salvador}} [[Copa CCCF 1943|1943]]||colspan="8"|''Nun participó''
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF 1946|1946]]||Quintu llugar||5||1||1||3||5||16
|- bgcolor=CFAA88
|{{bandera|Guatemala}} [[Copa CCCF 1948|1948]]||Tercer llugar||8||4||0||4||19||24
|- bgcolor=gold
|style="border: 3px solid red"|{{bandera|Panamá}} [[Copa CCCF 1951|1951]]||'''Campeón'''||'''4'''||'''3'''||'''1'''||'''0'''||'''13'''||'''3'''
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF 1953|1953]]||Séptimu llugar||6||0||1||5||6||16
|-
|{{bandera|Hondures}} [[Copa CCCF 1955|1955]]||colspan="8"|''Nun participó''
|- bgcolor=#C1D8FF
|{{bandera|Curaçao}} [[Copa CCCF 1957|1957]]||Cuartu llugar||4||1||0||3||3||8
|-
|{{bandera|Cuba}} [[Copa CCCF 1960|1960]]||colspan="8"|''Nun Participó''
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Copa CCCF 1961|1961]]||Primer fase||4||1||0||3||3||11
|-
|'''Total'''||'''7'''/10||35||11||4||20||60||94
|-
|}
<small> '''Nota''':
* En '''<span style="color:red">Coloráu</span>''' tornéu sede.
</small>
===== [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol]] =====
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Ronda
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PX
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">G
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">E
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">P
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GA
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GR
|-
|{{bandera|Chile}} [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol|Primer edición|1952]]||Sestu llugar||5||0||0||5||5||28
|-
|{{Bandera|Méxicu}} [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol|Segunda edición|1956]]||colspan="8" rowspan="2"|''Nun participó''
|-
|{{bandera|Costa Rica}} [[Campeonatu Panamericanu de Fútbol|Tercer edición|1960]]
|-
|'''Total'''||'''1'''/3||5||0||0||5||5||28
|-
|}
=== Torneos xuveniles oficiales ===
{{Columnes}}
==== [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20]] ====
{| {{tablaguapa}} style="text-align: center;"
|-
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">Añu
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">Ronda
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">PX
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">G
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">E
!style="background:#e30013"|<span
style="color:#FFFFFF">P
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GA
!style="background:#e30013"|<span style="color:#FFFFFF">GR
|-
|{{bandera|Tunicia}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1977|1977]]||colspan="8" rowspan="13"|''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Xapón}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1979|1979]]
|-
|{{bandera|Australia}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1981|1981]]
|-
|{{bandera|Méxicu}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1983|1983]]
|-
|{{bandera|Xunión Soviética}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1985|1985]]
|-
|{{bandera|Chile}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1987|1987]]
|-
|{{bandera|Arabia Saudita}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1989|1989]]
|-
|{{bandera|Portugal}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1991|1991]]
|-
|{{bandera|Australia}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1993|1993]]
|-
|{{bandera|Qatar}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1995|1995]]
|-
|{{bandera|Malasia}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1997|1997]]
|-
|{{bandera|Nixeria}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 1999|1999]]
|-
|{{bandera|Arxentina}} [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2001|2001]]
|-
|{{bandera|Emiratos Árabes Xuníos}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2003|2003]]||Primer fase||3||0||0||3||1||4
|-
|{{bandera|Países Baxos}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2005|2005]]||Primer fase||3||0||0||3||2||8
|-
|{{bandera|Canadá}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2007|2007]]||Primer fase||3||0||1||2||1||8
|-
|{{bandera|Exiptu}} [[Copa Mundial de Fútbol Xuvenil de 2009|2009]]||colspan="8"|''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Colombia}} [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2011|2011]]||Primer fase||3||0||1||2||0||5
|-
|{{bandera|Turquía}} [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2013|2013]]||colspan="8"|''Nun se clasificó''
|-
|{{bandera|Nueva Zelanda}} [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2015|2015]]||Primer fase||3||0||1||2||3||5
|-
|{{bandera|Corea del Sur}} [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2017|2017]]||colspan="8" rowspan="1"|''Nun se clasificó''
|-
!Total||5/21||15||0||3||12||7||30
|}
{{Final columnes}}
{{Columnes}}
== Palmarés ==
=== Seleición Mayor (Absoluta) ===
* '''[[Copa Mundial de Fútbol|Copa Mundial De Fútbol]] (1)''': [[Copa Mundial de Fútbol de 2018|2018]].
* '''[[Copa de Naciones de la UNCAF]] (1)''': [[Copa UNCAF 2009|2009]].
* '''[[Copa CCCF]] (1)''': [[Copa CCCF|1951]].
* '''[[Copa d'Oru de la Concacaf]]''':
** Subcampeón: [[Copa d'Oru de la Concacaf 2005|2005]], [[Copa d'Oru de la Concacaf 2013|2013]].
* '''[[Fútbol nos Xuegos Centroamericanos y del Caribe|Xuegos Centroamericanos y del Caribe]] '''
** [[Ficheru:Silver medal.svg|15px]] '''[[Medaya de plata]] (1):''' [[Fútbol nos Xuegos Centroamericanos y del Caribe de Barranquilla 1946|1946]].
* '''Xuegos Deportivos Centroamericanos'''
** [[Ficheru:Gold medal.svg|15px]] '''[[Medaya d'oru]] (1):''' 1973
=== Seleición Amateur ===
* '''[[Fútbol nos Xuegos Bolivarianos|Xuegos Bolivarianos]] '''
** [[Ficheru:Bronze medal.svg|15px]] '''[[Medaya de bronce]] (2):''' 1970 y 1973.
=== Seleición Sub-20 (Xuvenil) ===
* '''[[Campeonatu Sub-20 de la Concacaf]] (2):''' 2002 y 2005 (Campeón de Grupu)
* Subcampeón: 2015
* Cuartu Llugar: 2011
* Campeón del tornéu eliminatoriu sub 20 de la UNCAF; [[Clasificación pal Campeonatu Sub-20 de la Concacaf de 2015#UNCAF|El Salvador 2014.]]
== Ver tamién ==
* [[Lliga Panamiega de Fútbol]]
* [[Estadiu Rommel Fernández]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://fepafut.com/seleccion_mayor.asp Sitiu web oficial] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140321030409/http://fepafut.com/seleccion_mayor.asp |date=2014-03-21 }}
* [http://fepafut.com/ Sitio web FEPAFUT]
* {{Facebook|fepafut|Seleición de Panamá}}
* {{Twitter|fepafut|Seleición de Panamá}}
* Perfil oficial de [http://www.concacaf.com/es/team/panama Panamá] en [[Concacaf.com]]
* Perfil oficial de [http://es.fifa.com/associations/association=pan/index.html Panamá] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180515034648/http://es.fifa.com/associations/association=pan/index.html |date=2018-05-15 }} en [[FIFA.com]]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Seleición de fútbol de Panamá| ]]
a69wgqes8yyac8f53jvme9amtuzgvat
Al-Razi
0
137115
4497924
4375422
2026-05-31T19:39:31Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497924
wikitext
text/x-wiki
{{estremar|[[Fakhr al-Din al-Razi]]}}
{{otros usos|Familia Al-Razi|los historiadores andalusíes homónimos}}
{{persona |
imaxe = Rhazes (al-Razi) (AD 865 - 925) Wellcome S0001954.jpg
| pie d'imaxe = Retrato de Rhazes (al-Razi)
}}
'''Al-Razi''' ({{lang-ar|ابو بکر محمد بن زكريا الرازی}} '''Abū Bakr Muhammad ibn Zakarīyā al-Rāzī'''; {{lang-fa|زكريای رازی}} '''Zakarya-ye Razi'''), en [[llatín]] como '''Rhazes''' o '''Rasis''' {{nym}}, foi un médicu, filósofu y eruditu [[Pueblu persa|persa]] que realizó apurras fundamentales y duraderos a la [[medicina]], la [[química]] y la [[física]], escribiendo más de 184 llibros y artículos científicos.
== Biografía ==
D'alcuerdu a [[Al-Biruni]], Razi nació en Rayy, na moderna [[provincia de Teḥrán]], n'Irán, nel añu [[865]], y morrió na mesma ciudá en [[925]].
Yera un gran conocedor de la medicina [[Antigua Grecia|griega]] a la que realizó apurras sustanciales a partir de les sos propies observaciones. Razi ye reconocíu por haber afayáu'l [[ácidu sulfúrico]], verdadera "llocomotora" de la [[química]] moderna y la [[química industrial]]. Tamién afayó'l [[etanol]] según el so refinamientu y usu en medicina.
A él atribúyese la invención del [[alambique]] y la primer destilación del petroleu pal llogru de [[querosenu]] y otros destilados.
Foi unu de los grandes pensadores del [[Islam]], y la so influyencia na medicina y la ciencia europea foi enorme.
Razi yera un [[racionalista]], que creía nel poder de la razón. Yera consideráu polos sos contemporáneos y biógrafos como un home lliberal y llibre de too prexuiciu. Suel considerá-ylo un bon representante del movimientu filosóficu y relixosu [[mutakallimun]].
Viaxó enforma y emprestó servicios a dellos príncipes y gobernantes, especialmente en [[Bagdag]] onde tenía'l so llaboratoriu. Enseñó ya investigó na [[universidá]] de Bagdag, ''[[Casa de la sabiduría|Bayt al Hikma]]'' (la Casa de la Sabiduría), onde atraía un gran númberu d'estudiantes de toles disciplines. Dicir d'él que yera un home caritatible, atentu, xusto, y devotu pol serviciu de los sos pacientes, fueren ricos o probes.
== Contribuciones a la medicina ==
Razi prauticó numberoses [[especialidaes médiques]]: [[ciruxía]], [[xinecoloxía]], [[Obstetricia (especialidá médica)|obstetricia]], [[oftalmoloxía]]... Foi un escritor enciclopédicu.
Escribió 184 llibros y opúsculos sobre numberosos dominios científicos, de los cualos solo 61 traten sobre medicina, toos n'árabe. Les sos principales obres son:
=== Llibros de medicina ===
[[Ficheru:Colofón-Libro de Medicina de Razi.jpg|thumb|Tapa del famosu ''Llibru de Medicina'' de Razi.]]
* ''Kitab al-Hawi fi al-Tibb'' Suma médica en 22 volúmenes en parte póstuma, que retoma les conocencies d'autores más antiguos so forma de llargos estractos o referencies precises y comentarios, enseñances y observaciones de Razi. Traducíu al llatín nel [[sieglu XIII]] sol títulu de ''Liber Continens'', exerció una fonda inflúi sobre la medicina occidental, y con otres nueves obres constituyó'l fondu de la biblioteca de la facultá de medicina de la [[Universidá de París]] en 1395.
* ''Kitab al-Mansuri fi al-Tibb'' (''Llibru de medicina para Al-Mansur'') Tratáu médicu dedicáu al soberanu [[Samánidas|samánida]] de Rayy, [[Abu Salih al-Mansur]].
* ''Kitab fi al-jadari wa-al-hasbah'' (''La [[viruela]] y el [[sarampión]]'').
* ''Kitab ila man la yahduruhu al-tabib'' (''Llibru pa quien nun tien accesu a un médicu'').
* ''Shukuk 'nala alinusor'' (''Duldes sobre Galeno'') Ensayu críticu sobre la teoría de Galeno y sobre la manera como los sos socesores sirvir d'él.
* ''Al-Teb al Molooki'' (''Medicina de reis'')
* ''Al-Murshid aw al-Fusul'' (''Aforismos'') Guía del médicu nómada.
=== Viruela contra sarampión ===
{{Cita|La viruela apaez cuando'l sangre 'fierve' y ye infestada, resultando en vapores que son expelidos. Asina'l sangre xuvenil (que paez como estractos húmedos na piel) ye tresformada en sangre más rico, teniendo'l color del vinu maduro. Nesti estáu, la viruela amuésase esencialmente como 'burbuyes atopaes nel vinu' (como angüeñes)... esta enfermedá puede tamién asoceder n'otros momentos (significáu: non yá mientres la niñez). Lo meyor que puede faese mientres esta etapa ye caltenese estremáu, d'otra miente esta enfermedá puede convertise nuna [[epidemia]].}}
Esti diagnósticu ta incluyíu na ''[[Encyclopædia Britannica (edición de 1911)|Enciclopedia Británica]]'' (1911), que sostién que: «Les afirmaciones más fiables de la esistencia de la enfermedá son atopaes nun informe del médicu persa del [[sieglu IX]] Razi, pol que los sos síntomes son claramente descritos, la so patoloxía esplicada por una teoría humoral o de fermentadura y danse instrucciones pal so tratamientu».
El llibru de Razi ''al-Judari wa al-Hasbah'' (''Sobre la viruela y el sarampión'') foi'l primer llibru describiendo a dambes enfermedaes como distintes.{{ensin referencies|fecha=mayu de 2012}} Foi traducíu más d'una docena de vegaes al [[llatín]] y a otros idiomes europeos. La so falta de dogmatismu y el so enfotu [[Hipócrates|hipocrática]] na observación clínica amuesen los métodos médicos de Razi. Por casu:
{{Cita|La erupción de la viruela ye precedida por una fiebre siguida, dolor nel llombu, picor na ñariz y velees mientres el suañu. Estos son los síntomes más agudos del so aproximamientu xunto col notable dolor de llombu acompañáu por fiebre y picor sentíu pol paciente en tol so cuerpu. Una hinchadura de la cara apaez, que va y vien, y nótase un color xeneral inflamatorio notable como una roxez fuerte, que esprésase con estiramientos y fundimientos. Hai un gran dolor nel gargüelu y el pechu y atópase dificultá p'alendar y tusir. Síntomes adicionales son: secañu nel aliendu, falta de salivación, ronquera na voz, dolor y pesadez na cabeza, falta de descansu, estomagada y ansiedá. (Nota de diferencia: la falta de descansu, la estomagada y l'ansiedá asoceden más frecuentemente col sarampión que cola viruela. Per otru llau, el dolor nel llombu ye más aparente na viruela que nel sarampión). En xunto esperiméntase calor en tol cuerpu, colon engafáu y una roxez brillosa xeneral, con una roxez pronunciada nes melles.{{ensin referencies|fecha=mayu de 2012}}}}
=== Alerxes y fiebre ===
[[Ficheru:Al Razi Receuil de traite de medecine translated by Gerard de Cremone Second half of 13th century.jpg|thumb|''Recueil des traités de médecine'' d'Al-Razi traducíu por [[Gerardo de Cremona]], segunda metá del [[sieglu XIII]].]]
Razi ye tamién conocíu por haber afayáu'l «[[asma]] alérxica» y por ser el primer médicu n'escribir artículos sobre l'[[alerxa]] y la [[inmunoloxía]]. Nel ''Sentíu del olfatu'' esplica los casos de [[rinitis]] dempués de goler una rosa mientres la primavera:
''Artículu de la razón pola qu'Abou Zayd Blakhi sufre de rinitis cuando güel roses en primavera''. Nesti artículu fala sobre la rinitis estacional, que ye la mesma que l'asma alérxico o [[Rinitis alérxica|fiebre del segáu]]. Razi foi'l primeru en dase cunta que la [[fiebre]] ye un mecanismu natural de defensa, la manera que tien el cuerpu de lluchar contra la enfermedá.
=== Farmacia ===
Razi contribuyó de munches maneres a la práutica inicial de la [[farmacia]] compilando testos nos que presenta l'usu de «untaces [[mercuriu (elementu)|mercuriales]]» y el so desarrollu d'aparatos como morteros, frascos, espátules y angüeñes, usaos en farmacia hasta principios del [[sieglu XX]].
=== Psiquiatría y psicoloxía ===
Razi compunxo unu de los primeros trataos de [[psicoloxía]] y [[psiquiatría]]. L'hospital que dirixó en Bagdag foi'l primeru en tener una seición pa los [[Enfermedá mental|enfermos mentales]].
=== Neuroloxía ===
Razi interesóse tamién pola [[neuroloxía]]: describió'l papel motor y sensitivo de los [[nerviu|nervios]] ya identificó 7 de los [[Pares craniales|nervios craniales]] y 31 de los [[Nerviu espinal|nervios espinales]] por un númberu referente a la so posición anatómica dende'l [[nerviu ópticu]] hasta'l [[nerviu hipogloso]]. Tocantes a la funcionalidad, estableció l'enllaz ente ciertos signos clínicos y la llocalización d'anatómica d'una [[mancadura]].
=== Química ===
* ''At-Tadbîr''.
* ''Sirr Al-Asraar''.
== Reconocencies ==
El modernu Institutu Razi, cerca de [[Teḥrán]] (Irán) foi denomináu asina por él. Coles mesmes n'Irán conmemora'l ''Día de Razi'', como'l ''Día de la Farmacopea'', cada [[27 d'agostu]].
== Bibliografía ==
* Al-Rāzī (2004) ''La conducta virtuosa del filósofu'' traducción, introducción y notes d'Emilio Torneru Poveda, Madrid : Trotta, ISBN: {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=84-8164-659-8 |2=http://www.mcu.es/webISBN/tituloDetalle.do?sidTitul=1227713&action=busquedaInicial&noValidating=true&POS=0&MAX=50&TOTAL=0&prev_layout=busquedaisbn&layout=busquedaisbn&language=es |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Muhammad ibn Zakariya al-Razi}}
* [http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/trabaj_medicina_islam.htm La medicina nel Islam] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100814022510/http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/trabaj_medicina_islam.htm |date=2010-08-14 }}
{{NF|865|925|Razí}}
{{Tradubot|Al-Razi}}
[[Categoría:Ciencia medieval]]
[[Categoría:Científicos y científiques de Persia]]
[[Categoría:Filósofos y filósofes]]
[[Categoría:Químicos y químiques]]
[[Categoría:Polímates]]
[[Categoría:Naturales de la provincia de Teḥrán]]
[[Categoría:Filósofos y filósofes de Persia]]
[[Categoría:Médicos y médiques de Persia]]
[[Categoría:Persones d'Irán]]
[[Categoría:Edá d'oru del Islam]]
n9bsjlu5zdt2b0wq09krlli3yerv61m
Mark Geiger
0
139551
4497856
4409119
2026-05-31T13:11:03Z
Limotecariu
735
4497856
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Mark Geiger''' {{nym}} ye un [[Árbitru (deporte)|árbitru]] de [[fútbol]] d'[[Estaos Xuníos]]. Ye internacional [[FIFA]] dende l'añu [[2008]].
== Carrera nel fútbol ==
Mark empezó a oficiar partíos en [[1988]] y fíxose árbitru nacional nel [[2003]]. Funcionando como árbitru na [[Major League Soccer]], la [[Concacaf Lliga Campeones]] y dellos partíos amistosos internacionales.
Foi árbitru central nel [[Campeonatu Sub-20 de la Concacaf de 2011]], onde pitó 3 partíos incluyendo la final que se xugó ente {{sel|Méxicu}} vs. {{sel|Costa Rica}}.
Na [[Copa Mundial de Fútbol Sub-20 de 2011]], pitó los partíos {{sel|Brasil}} contra {{sel|Austria}} y {{sel|Uruguái}} contra {{sel|Camerún}} de la primer fase, n'octavos de final pitó'l partíu {{sel|España}} contra {{sel|Corea del Sur}} y foi escoyíu pa pitar la final de dicha competición, xugada ente {{sel|Brasil}} y {{sel|Portugal}}.
Tamién pitó nel repechaje d'ida ente OFC-Conmebol en [[Auckland]], que resultó nel empate 0-0 ente Nueva Zelanda y Perú
== Discutiniu ==
Mark Geiger fíxose conocíu pola cuestionada actuación que tuvo nel partíu amistosu del 14 de payares de 2012 ente Colombia y Brasil en Nueva Jersey. Un penalti inesistente pa Brasil, qu'a la fin terminaría tirándolo Neymar percima del llargueru; y el nun llevar les tarxetes al segundu tiempu, porque les dexara nel vestuariu son dalgunes de les actuaciones que güei se llamenten de dichu árbitru. Curiosamente, pitó'l partíu ente Colombia vs. Grecia, el d'España vs. Chile y Francia vs. Nixeria (octavos de final), partíos pertenecientes al campeonatu mundial de Fútbol [[Copa Mundial de Fútbol de 2014|Brasil 2014]].
L'actuación de Geiger foi cuestionada nuevamente'l 22 de xunetu de 2015, cuando ofició'l partíu por semifinales de la [[Copa d'Oru de la Concacaf 2015]] ente {{sel|Méxicu}} y {{sel|Panamá}}.<ref>{{cita web|url=http://www.foxdeportes.com/copa-oru/gallery/panama-españa-en-colera-por-eliminacion/|títulu=Panamá españa en cólera per eliminación|fechaaccesu=22 de marzu de 2018|apellíu=Aguirre|nome=Mario|sitiuweb=Panamá españa en cólera per eliminación|idioma=es-US}}</ref> Mientres esi alcuentru, Geiger pitó dos penaltis dudosos, unu d'ellos a los 89 minutos cuando Panamá ganaba por 1-0, dexó que Méxicu avanzara en tiempu de prórroga a la final de la decimotercer edición de la Copa Oro. [[Andrés Guardado]] empató a los 90 minutos tres esa presunta mano nel área del defensor [[Román Torres]]. El mesmu Torres, capitán de [[Panamá]], marcara de cabeza a los 56 minutos el gol que paecía llevar al so país a la tercera final de la Copa Oro. Tres 15 minutos de tracamundiu nos que dellos xugadores panamiegos amenaciaron con abandonar la cancha del estadiu Georgia Dome, de Atlanta, Guardado camudó por gol el penalti y col 1-1 a la fin del tiempu reglamentariu la serie pasó a una prórroga de trenta minutos y foi ellí onde Méxicu avanzó a la final. Tou eso provocó, inclusive, que la comisión disciplinaria de la [[Concacaf]] sancionara a la [[Federación Panamiega de Fútbol]] pola pancarta qu'amosaron los xugadores en forma de protesta contra la Concacaf.
El presidente interín de la [[Concacaf]], l'hondureñu [[Alfredo Hawit]], unvió'l sábadu 25 de xunetu de 2015 un comunicáu oficial onde sorraya que l'árbitru d'Estaos Xuníos Mark Geiger aceptó que s'equivocar nel partíu onde Méxicu venció a Panamá y clasificó a la final de la Copa Oro.
"Axuntemos colos directivos del Departamentu d'Arbitraxe y l'árbitru Mark Geiger. El señor Geiger, unu de los meyores árbitros de la rexón con vasta esperiencia internacional y una trayeutoria reconocida, aceptó qu'hubo errores arbitrales mientres el partíu del pasáu miércoles qu'afectaron la resultancia del alcuentru", diz el comunicáu.<ref>{{cita publicación |títulu=Árbitru Mark Geiger acepta errores arbitrales en juego Méxicu-Panamá - Diez - Diariu Deportivu|url=http://www.diez.hn/internacionales/862535-99/%C3%A1rbitro-mark-geiger-acepta-errores-arbitrales-en-xuegu-m%C3%A9xico-panam%C3%A1|fechaaccesu=22 de marzu de 2018|periódicu=Diez - Diariu Deportivu|idioma=es-LA}}</ref>
El fechu foi tan polémicu y bochornosu que la prensa mexicana y munches figures tantu de los medios como del ámbitu de la farandula pidieron perdón al escoyíu centroamericanu pol dudosu penalti qu'ayudó al combináu azteca a clasificar a la final de la Copa d'Oru 2015 de la [[Concacaf]], amás que criticaron l'actuación d'[[Andrés Guardado]] qu'anque duldo en cobrar los penaltis según declaraciones feches por él, facer en cuenta de preferir en xugar el xuegu llimpiu.<ref>{{cita publicación |apellíos=Elcomercio.pe|nome=Redacción|títulu=Copa d'Oru 2015: prensa mexicana pidi "perdón" a Panamá|url=http://elcomercio.pe/deporte-total/futbol-mundial/copa-oro-2015-prensa-mexicana-pide-perdon-panama-noticia-1827994/|fecha=23 de xunetu de 2015|fechaaccesu=22 de marzu de 2018|periódicu=El Comercio|idioma=es-PE}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.footballdatabase.eu/football.arbitres.mark.geiger.1726.es.html Ficha en FootballDataBase]
*{{Enllaz rotu|1=Ficha en FIFA |2=http://es.fifa.com/u20worldcup/referees/referee=281426/index.html |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
== Enllaces esternos ==
* {{commonscat}}
{{NF|1974||Geiger, Mark}}
{{Tradubot|Mark Geiger}}
[[Categoría:Árbitros de fútbol d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Árbitros na Copa Mundial de Fútbol de 2014]]
[[Categoría:Árbitros de fútbol internacionales]]
[[Categoría:Árbitros na Copa Mundial de Fútbol de 2018]]
b1a1fwsfk86tvxkbjrk2oqfxnjcz79m
Andrés Manuel López Obrador
0
140298
4497998
4491067
2026-06-01T10:58:30Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 30 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497998
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Andrés Manuel López Obrador''' {{nym}}, conocíu comúnmente como '''AMLO''', ye un [[políticu]], [[Ciencia política|politólogu]] y [[escritor]] [[Nacionalidá mexicana|mexicanu]]. Anguaño ye candidatu a la [[Presidente de Méxicu|presidencia de Méxicu]] per tercer ocasión,<ref>{{cita publicación|apellíos=|nome=|títulu=“Si pierdo en 2018, nun volveré ser candidatu”: AMLO; “diríame lliteralmente a La Chingada”|url=http://www.sinembargo.mx/13-11-2016/3114963|fecha=13 de payares de 2016|fechaaccesu=27 d'abril de 2017|periódicu=Sicasí|allugamientu=|páxina=|númberu=}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Nun voi ser candidatu eternu; o Palaciu o'l retiru: AMLO|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/non-sere-candidatu-eternu-o-palaciu-o-el|fecha=22 d'agostu de 2017|fechaaccesu=27 d'abril de 2018|periódicu=El Universal|idioma=es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20201130052316/https://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/non-sere-candidatu-eternu-o-palaciu-o-el|archivedate=2020-11-30}}</ref> propuestu pola coalición «[[Xuntos Vamos Faer Historia]]» conformada por [[Movimiento Regeneración Nacional]] (Morena), el [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT) y el [[Partíu Alcuentru Social]] (PES), pa les [[eleiciones federales en Méxicu de 2018]].<ref>{{cita publicación|títulu=Partíu del Trabayu y Alcuentru Social anuncien coalición con Morena|url=https://expansion.mx/politica/2017/12/13/partíu-del trabayu-y-alcuentru-social-anuncien-coalicion-con-morena|fechaaccesu=25 de marzu de 2018|periódicu=Espansión|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.razon.com.mx/coalicion-xuntos-vamos faer-historia-tresformara-al-pais-diz-amlo/|títulu=Coalición “Xuntos vamos faer historia” va tresformar al país, diz AMLO|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=La Razón|fecha=13 d'avientu de 2017}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu =Proyeutu de AMLO promete acabar cola corrupción |url =http://www.siempre.mx/2017/11/proyeutu-de-amlo-promete-acabar-con-la-corrupcion/ |periódicu =[[Siempres!]] |fecha =21 de payares de 2017 |fechaaccesu =24 de payares de 2017 }}</ref>
Mientres la so carrera política desempeñóse como presidente nacional del [[Partíu de la Revolución Democrática]] (PRD) de 1996 a 1999, [[Xefe de Gobiernu del Distritu Federal]] de 2000 a 2005, candidatu a la [[Presidente de Méxicu|presidencia de Méxicu]] pola ''[[Coalición Pol Bien de Toos]]'' nes [[eleiciones federales en Méxicu de 2006|eleiciones federales de 2006]] y pola coalición ''[[Movimientu Progresista]]'' nes [[eleiciones federales en Méxicu de 2012|eleiciones de 2012]].<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita publicación |autor=Mariana Otero-Briz |url=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/5964d1y41672f13ce660y052b0eb3f46 |fecha=29 de marzu de 2012 |títulu=Aprueba IFE candidatures de Peña, AMLO, Vázquez Mota y Quadri |editorial=[[Milenio (periódicu)|Milenio Diariu]] |fechaaccesu=29 de marzu de 2012 }} |2=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/5964d1y41672f13ce660y052b0eb3f46 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/politica/amlo_morena-amlo_presidente_morena-amlo_lider_morena-eleiciones_morena_0_631737045.html |títulu=AMLO ye'l nuevu presidente de Morena |fechaaccesu=21 de payares de 2015 |sitiuweb=Milenio}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.redpolitica.mx/yopolitico/perfil/andres-manuel/lopez-obrador|títulu=Andrés Manuel López Obrador|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|fecha=2016|editorial=Rede política}}</ref>
Como [[Xefe de Gobiernu del Distritu Federal]] los sos niveles d'aprobación son los más altos rexistraos en dicha entidá, algamando evaluaciones añales de desempeñu percima del 85% d'aprobación de los ciudadanos<ref>{{cita web|url=http://www.parametria.com.mx/DetalleEstudioImprimir.php?Y=66&TB_iframe=true&height=470&width=800&modal=1|títulu=Aprobación y base social AMLO|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Parametría|fecha=2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20201126064312/http://www.parametria.com.mx/DetalleEstudioImprimir.php?Y=66&TB_iframe=true&height=470&width=800&modal=1|fechaarchivu=2020-11-26}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.amai.org/datos_files/evalua_df_0304.pdf|títulu=Evaluación del gobiernu del Distritu Federal|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Consulta Mitofsky|fecha=marzu de 2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200803234117/http://www.amai.org/datos_files/evalua_df_0304.pdf|fechaarchivu=2020-08-03}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.parametria.com.mx/carta_parametrica.php?cp=99|títulu=Polítiques públiques y popularidá|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Parametría|fecha=2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171227235700/http://www.parametria.com.mx/carta_parametrica.php?cp=99|fechaarchivu=2017-12-27}}</ref> amás nuna encuesta de la fundación londinense City Mayors nomar el segundu meyor alcalde del mundu.<ref name=":9">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2004/12/08/013n1pol.php|títulu=López Obrador, segundu meyor alcalde del mundu|fechaaccesu=1 d'abril de 2018|sitiuweb=www.jornada.unam.mx}}</ref>
== Primeros años ==
[[Ficheru:Javier Sicilia Andres Manuel Lopez Obrador.jpg|left|miniaturadeimagen|291x291px|[[Javier Sicilia]] en xunta con Andrés Manuel.<ref>{{cita publicación |apellíos=|nome=|títulu=Sicilia acepta xunta con López Obrador: "Solo él tuvo grandor moral"|url=http://www.nacion321.com/eleiciones/sicilia-acepta-reunion-con-lopez-obrador-solo-el-tuvo--grandor-moral|fecha=26 de marzu de 2018|fechaaccesu=17 de mayu de 2018|periódicu=Nación 321|allugamientu=|páxina=|númberu=}}</ref>]]
Andrés Manuel López Obrador nació nel pobláu de [[Tepetitán]], dientro del conceyu de [[Macuspana]], [[Tabasco]], el 13 de payares de [[1953]]. Fíu primoxénitu d'Andrés López Ramón y Manuela Obrador González, comerciantes tabasqueños y veracruzanos.<ref>{{cita web |url=http://www.letraslibres.com/espana-mexico/revista/el-mesias-tropical|títulu=El mesíes tropical|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Enrique Krause|enllaceautor=Enrique Krauze|fecha=30 de xunu de 2006|editorial=Letras Libres}}</ref> El so güelu maternu llegó como exiliáu a Méxicu procedente d'[[Ampuero]], conceyu de [[Cantabria]], [[España]].<ref>{{cita web |url=http://feeds.univision.com/feeds/article/2011-11-15/lopez-obrador-un-politico-combativu |títulu=«López Obrador, un políticu combativu que suaña con camudar l'aldu de Méxicu», en Univision |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006113524/http://feeds.univision.com/feeds/article/2011-11-15/lopez-obrador-un-politico-combativu |fechaarchivu=6 d'ochobre de 2014 }}</ref> [[Ficheru:¡Adelante! (2970386265).jpg|left|miniaturadeimagen|291x291px|AMLO xunto con [[Rosario Ibarra de Piedra]].]]
Estudió primaria na escuela Marcos Becerra, la única del pueblu, y peles tardes ayudaba a los sos padres na tienda ''La posadita''. A mediaos de los sesenta la familia camudar a [[Villahermosa (Tabasco)|Villahermosa]], onde instaló la tienda de ropa y zapatos ''Novedad Andrés''. Nesta capital López Obrador cursó la secundaria y preparatoria, y a los 19 años dir a la [[Ciudá de Méxicu]] a estudiar la universidá.<ref name="Vocación de resistencia">{{cita publicación |apellíu=Guzmán |nome= Armando|apellíu2=Vergara|nome2=Rosalía|títulu=Vocación de resistencia |añu=2011 |publicación=Proceso - Los Aspirantes 2012: López Obrador; La resistencia |volume= |númberu=9 |issn= |url= |páxina=7-9}}</ref>
Estudió la [[llicenciatura]] de [[Ciencia política|Ciencies Polítiques]] y [[Alministración pública|Alministración Pública]] na [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]] (UNAM) de [[1973]] a [[1976]] y presentó la so tesis hasta [[1987]], titulada «Procesu de formación del Estáu Nacional en Méxicu 1824-1867», n'ocupando dellos cargos dientro del gobiernu de Tabasco y de l'alministración del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI) nesa entidá.<ref>[http://vivirmexico.com/2011/10/lopez-obrador-el-fosil-de-la-unam “López Obrador: el fósil de la UNAM”] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180626164435/http://vivirmexico.com/2011/10/lopez-obrador-el-fosil-de-la-unam |date=2018-06-26 }} ''Vivir Mexico''.</ref><ref name="tesis">{{cita web |url=http://www.adnpolitico.com/2012/2012/06/10/les tesis universitaries-de-los candidatos presidenciales|títulu=Les tesis universitaries de los candidatos presidenciales|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Miguel Ángel Vargas V.|fecha=10 de xunu de 2012|editorial=ADN Políticu}}</ref><ref name="vocación" />
Na so dómina universitaria vivió na ''Casa del estudiante tabasqueño'', na cai Violeta de la [[colonia Guerrero]] de la capital mexicana. Dicha institución yera financiada pola alministración del gobernador de Tabasco, [[Mario Trujillo García]] por xestiones del poeta [[Carlos Pellicer Cámara]], a quien López Obrador empezó a tratar. Hubo empatía ente dambos porque'l mozu plantegó-y el so esmolición polos indíxenes [[Pueblu chontal de Tabasco|chontales]]. Depués d'esti alcuentru'l poeta convidar a la so campaña pa llograr un escañu nel [[Senáu de Méxicu|Senáu]] nes [[Eleiciones federales de Méxicu de 1976|eleiciones de 1976]]. Otru personaxe qu'influyó na trayeutoria política de López Obrador foi'l so maestru universitariu [[Enrique González Pedrero]].<ref name="Vocación de resistencia"/>
=== Entamu de la so carrera política ===
[[Ficheru:Andrés Manuel López Obrador 01.JPG|miniaturadeimagen|281x281px|Andrés Manuel en manifestación nel [[Monumentu a la Independencia|Ángel de la Independencia]], por toma de posesión de [[Enrique Peña Nieto|Peña Nieto]] en 2012.]]
Afiliar a mediaos de la [[Años 1970|década de 1970]] al [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI), pa collaborar na campaña del poeta [[Carlos Pellicer Cámara|Carlos Pellicer]] al [[Senáu de Méxicu|senáu de la República]] en representación del estáu de Tabasco, llogrando la curul como candidatu esternu del PRI nes [[Eleiciones federales de Méxicu de 1976|eleiciones de 1976]].<ref>{{cita web |url=http://www.redpolitica.mx/yopolitico/perfil/andres-manuel/lopez-obrador |títulu=Andrés Manuel {{!}} Rede Política - L'Universal |fechaaccesu=12 de marzu de 2017|sitiuweb=www.redpolitica.mx}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.proceso.com.mx/92595/recuerda-el senáu-a-pellicer|títulu=Recuerda'l Senáu a Pellicer|fechaaccesu=27 de xunu de 2016|autor=Proceso|enllaceautor=Proceso (revista)|fecha=28 d'ochobre de 2007}}</ref> Darréu foi direutor d'Estudios Sectoriales de la Secretaría de Promoción del estáu de Tabasco ya impartió cursos de [[pedagoxía]] na [[Universidá Juárez Autónoma de Tabasco|Universidá Autónoma de Tabasco]] (UAT).<ref name="esbozu_biografico">{{cita publicación |url=http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=32514111|títulu=La Construcción d'un Lideralgu: Esbozu Biográficu d'Andrés Manuel López Obrador|apellíu=García Bartolo|nome=Moisés Sinuhé|publicación=xineru de 2006|issn=0186-1840}}</ref> Dempués tuvo al frente del Centru Coordinador Indixenista Chontal de [[Nacajuca]] y collaboró na Coordinación xeneral del Plan Nacional de Zones ablayaes y grupos marxinaos.<ref name="Vocación de resistencia"/> En 1977 foi nomáu pol gobernador de Tabasco, [[Leandro Rovirosa Wade]], como delegáu estatal del [[Comisión Nacional pal Desarrollu de los Pueblos Indíxenes|Institutu Nacional Indixenista]] (INI), encargu nel que se caltuvo por cinco años. Destacando de les sos funciones, nesos años de residencia en Nacajuca, l'enseñar a los indíxenes a cultivar la tierra en ''"camellones"'', sobre banzaos, dichu venceyo -y redituaría sofitu nesa zona nos entamos de la so carrera política.<ref name="Vocación de resistencia"/><ref name="vocación" /> El [[30 de marzu]] de 1980 casóse con Rocío Beltrán Medina, a quién conoció na UAT un añu antes, mientres daba clases de socioloxía na escuela de ciencies de la educación de la mentada universidá.<ref name="Vocación de resistencia"/> En 1982 nació'l so primer fíu, José Ramón López Beltrán.<ref name="esbozu_biografico" /><ref name="perfil">{{cita web |url=http://archivo.eluniversal.com.mx/notas/298898.html|títulu=Andrés Manuel López Obrador (Perfil)|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=L'Universal|enllaceautor=El Universal (Méxicu)|fecha=11 d'agostu de 2005}}</ref>
En 1982 López Obrador foi coordinador de la campaña d'[[Enrique González Pedrero]] a la gubernatura de Tabasco pol Partíu Revolucionariu Institucional. Depués de tomar posesión, el gobernador González Pedrero designar titular del Centru d'estudios políticos, económicos y sociales del Comité direutivu estatal del PRI.<ref name="Vocación de resistencia"/> A principios de [[1983]] foi nomáu presidente del comité executivu estatal del PRI, cargu al qu'arrenunció en payares del mesmu añu por conflictos con dellos sectores del partíu, por cuenta de les intenciones de López Obrador de «formar comités de base pa transparentar l'exerciciu presupuestal de les alcaldíes»,<ref name="vocación">{{cita web |url=http://www.proceso.com.mx/302704/amlo-vocacion-de-resistencia|títulu=AMLO: vocación de resistencia|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Armando Guzmán|fecha=30 de marzu de 2012|editorial=Proceso}}</ref><ref name="clarescuru">{{cita web|url=http://www.proceso.com.mx/183647/lopez-obrador-en-tabasco-una historia-en-clarescuru|títulu=López Obrador en Tabasco: una historia en clarescuru|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Proceso|enllaceautor=Proceso (revista)|fecha=1 de xunetu de 2000}}</ref> paralelamente dellos militantes acusaron qu'Andrés Manuel buscaba «espublizar idees [[Socialismu|socialista]] nes comunidaes».<ref name="esbozu_biografico" /> En 1984 viaxa al [[Ciudá de Méxicu|Distritu Federal]] p'asumir la Direición de Promoción Social del Institutu Nacional del Consumidor. Foi maestru nel Institutu de formación política del PRI, coordinó'l seminariu ''Tabasco nel desarrollu políticu de Méxicu'' y la publicación ''El revolucionariu tabasqueño''.<ref name="semblanza">{{cita web|url=http://lopezobrador.org.mx/semblanza/|títulu=Semblanza|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|fecha=2011|sitiuweb=lopezobrador.org.mx|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161129233651/http://lopezobrador.org.mx/semblanza|fechaarchivu=2016-11-29}}</ref><ref name="Vocación de resistencia"/>
En 1986 presenta'l so primer llibru ''Los primeros pasos, Tabasco, 1810-1867'',<ref>{{cita web |url=https://www.worldcat.org/title/primeros-pasos-tabasco-1810-1867/oclc/21117234|títulu=Los primeros pasos, Tabasco, 1810-1867|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Worldcat|enllaceautor=WorldCat}}</ref> en 1987 presenta la so tesis de llicenciatura<ref name="tesis" /> y naz el so segundu fíu, Andrés Manuel López Beltrán.<ref name="perfil" /> En 1988 presenta'l so segundu llibru ''De la rellumanza a la solombra: La república restaurada, Tabasco, 1867-1976.''<ref>{{cita web |url=https://www.worldcat.org/title/de la rellumanza-a-la solombra-la-republica-restaurada-tabasco-1867-1876/oclc/48297841|títulu=De la rellumanza a la solombra : la República restaurada, Tabasco 1867-1876|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=WorldCat|enllaceautor=WorldCat}}</ref>
=== Corriente Democrática ===
En 1988 xunir a la [[Corriente Democrática]], una faición del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] que s'opunxo al tradicional métodu de seleición de la candidatura presidencial, a la eventual candidatura de [[Carlos Salinas de Gortari]] pa les [[Eleiciones federales de Méxicu de 1988|eleiciones de 1988]] y la nueva política económica neolliberal adoptada pol gobiernu de [[Miguel de la Madrid]]; dichu movimientu asitióse a favor de [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]], exgobernador de [[Michoacán]] y fundador de la faición xunto a [[Porfirio Muñoz Ledo]].<ref>{{cita llibru |apellíos=Meyer. |nome=Lorenzo. |títulu=Una historia contemporánea de Méxicu: Tresformamientos y permanencies. |añu=2003. |editorial=Océanu de Méxicu. |ubicación=Méxicu. |páxina=26|capítulu=Capítulu 1. La visión xeneral.}}</ref> La Corriente Democrática derivó nel [[Frente Democráticu Nacional (Méxicu)|Frente Democráticu Nacional]] (FDN), una coalición de pequeños partíos d'[[Izquierda política|izquierda]] que postularon a Cárdenas como candidatu presidencial y a López Obrador como candidatu a la gubernatura de Tabasco. Andrés Manuel arrenunció a la so militancia priista y buscó convertise en gobernador de Tabasco, sofitáu pol [[Partíu Mexicanu Socialista]] (PMS), el [[Partíu Popular Socialista (Méxicu)|Partíu Popular Socialista]] (PPS) y el [[Partíu del Frente Cardenista de Reconstrucción Nacional]] (PFCRN) pa les [[eleiciones estatales de Tabasco de 1988]], llogrando solo'l 20.9% de los votos emitíos y perdiendo ante'l candidatu del PRI, [[Salvador Neme Castillo]], con 78.3% de los sufraxos al so favor.<ref name="xornada.unam" /><ref>{{cita web |url=http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=100|títulu=Resultaos de la Eleición pa Gobernador nel Estáu, Tabasco|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Sistema Eleutoral Mexicanu|fecha=2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041105052805/http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=100|fechaarchivu=5 de payares de 2004}}</ref>
Dempués del [[Eleiciones estatales de Tabasco de 1988|procesu eleutoral]], el [[Frente Democráticu Nacional (Méxicu)|FDN]] denunció la espulsión de los sos representantes de los caxellos, l'adulteración de munches actes eleutorales y el rellenu d'urnes. El Frente esixó l'anulación de los comicios, ente que López Obrador realizó una xira pol estáu pa sollertar de «el clima d'autoritarismu y represión»,<ref name="xornada.unam">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2000/10/22/mas-eternu.html|títulu=Eleiciones en Tabasco: recuentu 1988-2000 El conflictu eternu|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=La Jornada|enllaceautor=La Jornada (periódicu)|fecha=22 d'ochobre de 2000}}</ref> díes dempués la policía estatal desallugu violentamente los plantones que los frentistas establecieren en dellos conceyos, al empar qu'asocedíen desapaiciones forzaes y detenciones illegales.<ref name="xornada.unam" />
== Militancia nel PRD ==
=== Presidente estatal del PRD en Tabasco ===
En 1989 el [[Frente Democráticu Nacional (Méxicu)|Frente Democráticu Nacional]] consolídase formando'l [[Partíu de la Revolución Democrática]] (PRD) y López Obrador convertir en presidente del partíu nel estáu de Tabasco.<ref name="perfil" /> En 1990 presenta'l so tercer llibru: ''Tabasco, víctima d'un fraude'', en qu'acusa de fraudulentas a les [[Eleiciones estatales de Tabasco de 1988|eleiciones de Tabasco de 1988]], nes cualos perdiera la gubernatura.<ref>{{cita web |url=https://www.researchgate.net/publication/31759882_Tabasco_victima_del fraude eleutoral_AM_Lopez_Obrador|títulu=Tabasco, víctima del fraude eleutoral / A.M. López Obrador|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|fecha=xineru de 2006|editorial=ReserchGate}}</ref> En 1991 naz el so tercer fíu, Gonzalo Alfonso López Beltrán.<ref name="perfil" />
Tres les eleiciones estatales en Tabasco de 1991, en que s'anovaron les alcaldíes de la entidá, López Obrador acusó qu'hubo fraude en seis conceyos en que trunfó'l [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] y nos que'l [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]] consideraba que ganara, ente ellos [[Nacajuca (conceyu)|Nacajuca]], [[Conceyu de Cárdenas (Tabasco)|Cárdenas]] y [[Macuspana (conceyu)|Macuspana]]. Como dirixente estatal del partíu, Andrés Manuel decidió realizar una protesta denominada ''Éxodu pola Democracia'', en qu'encabezó una marcha a cuerpu qu'empecipió en [[Villahermosa (Tabasco)|Villahermosa]] —capital de Tabasco— el [[25 de payares]] de [[1991]] col enfotu de llegar a la [[Ciudá de Méxicu]] mientres la firma de los [[Alcuerdos de Paz de Chapultepec]] ente'l gobiernu d'[[El Salvador]] y el [[Frente Democráticu Revolucionariu]]. La marcha concluyó na [[Plaza de la Constitución (Ciudá de Méxicu)|Plaza de la Constitución]] de la [[Ciudá de Méxicu]] el 11 de xineru de [[1992]], con un discursu ante 40 mil simpatizantes.<ref>{{cita web |url=http://www.tabascohoy.com/nota/403032/exodo-pola democracia|títulu=Éxodu pola democracia|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Tabasco Güei|fecha=10 d'agostu de 2017}}</ref><ref name="amor_y_odiu">{{cita web |url=http://www.adnpolitico.com/2012/2011/11/15/andres-manuel-lopez-obrador-provocador-de-filias-o-fobias|títulu=Andrés Manuel López Obrador, prevocador d'amor y odiu|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Miguel A. Vargas|fecha=15 de payares de 2011|editorial=ADN Políticu}}</ref>
Tres una negociación col secretariu de gobernación, [[Fernando Gutiérrez Barrios]], alcordóse l'anulación de les eleiciones en dalgunos de los conceyos de Tabasco.<ref>{{cita web |url=https://www.nexos.com.mx/?p=14838|títulu=Andrés Manuel López Obrador: Y la máquina siguía…|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Andrés Lajous|fecha=1 de xunu de 2012|editorial=Nexos}}</ref> A dos selmanes de concluyir el ''Éxodu pola Democracia'', el 28 de xineru de [[1992]], el gobernador de Tabasco, [[Salvador Neme Castillo]], arrenunció al so cargu por cuenta de la presión política derivada de la protesta d'Andrés Manuel, siendo sustituyíu por [[Manuel Gurría Ordóñez]] como gobernador interín.<ref>{{cita web |url=http://www.tabascohoy.com/nota/1084/el-adios-de-salvador-neme-castiellu|títulu=L'adiós de Salvador Neme Castillo|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Antonio Villegas Villamil|fecha=11 de payares de 2012|editorial=Tabasco Güei}}</ref> El 31 de mayu López Obrador dexa la dirigencia estatal del PRD en Tabasco pa sofitar la candidatura de [[Heberto Castillo]] como gobernador de [[Veracruz]].<ref name="clarescuru" />
=== Eleiciones estatales de Tabasco de 1994 ===
Volvió ser candidatu a la gubernatura de Tabasco nes [[Eleiciones estatales de Tabasco de 1994|eleiciones estatales de 1994]], sofitáu pol PRD. López Obrador llogró'l segundu llugar nos comicios, con 38.7% de los sufraxos al so favor, siendo derrotáu pol candidatu del PRI, [[Roberto Madrazo Pintado]], que llogró'l sofitu del 57.5% de los votos.<ref>{{cita web |url=http://www.imocorp.com.mx:80/CAMPU/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=101|títulu=Resultaos de la Eleición pa Gobernador nel Estáu, Tabasco|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Sistema Eleutoral Mexicanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041105052806/http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=101|fechaarchivu=5 de payares de 2004}}</ref>
Andrés Manuel acusó de fraudulentas a estes eleiciones, argumentando que'l so opositor había, ente otres irregularidaes, degoláu'l tope de gasto campaña,<ref name="amor_y_odiu" /> según incongruencies nel conteo del 70% de los caxellos instalaos y la cayida del Programa de Resultaos Eleutorales del Estáu de Tabasco en trés causes. [[Santiago Creel]] y [[José Agustín Ortiz Pinchetti]], conseyeros ciudadanos del [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|Institutu Federal Eleutoral]] concordaron na esistencia d'irregularidaes en 78% de los caxellos.<ref>{{cita web|url=http://investigacion.org.mx/lared/junjul97/textos/articulo.html|títulu=La ruta del dineru nes campañes, primer parte|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Gerardo Albarrán d'Alba|fecha=xunu de 1997|editorial=Centru de Periodistes d'Investigación|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090130005039/http://investigacion.org.mx/lared/junjul97/textos/articulo.html|fechaarchivu=2009-01-30}}</ref> El Comité de Derechos Humanos de Tabasco declaró a les eleiciones como «una perfecta farsa implementada pol [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]]-gobiernu p'aparentar unes eleiciones llibres que nunca se dieron».<ref name="exodo">{{cita web|url=http://www.proceso.com.mx/166982/tabasco-el-primer-conflictu-poseleutoral-el-exodo-pola democracia-da-la bienvenida-a-zedillo|títulu=Tabasco, el primer conflictu poseleutoral; El "Éxodu pola Democracia" da la bienvenida a Zedillo|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Proceso|enllaceautor=Proceso (revista)|fecha=26 de payares de 1994}}</ref> [[Roberto Madrazo Pintado|Madrazo Pintado]] defendió'l so trunfu y refugó dialogar col PRD considerando que «el PRI nun compitió p'axustar la voluntá popular».<ref name="exodo" />
Los perredistas instalaron un plantón permanente na [[Plaza d'Armes de Villahermosa|Plaza d'Armes]] de [[Villahermosa (Tabasco)|Villahermosa]], pa evitar tomar de posesión de Roberto Madrazo como gobernador. El 31 d'avientu de [[1994]], Madrazo rindió protesta, pero nun pudo entrar al [[Palaciu de Gobiernu de Tabasco|Palaciu de gobiernu]] hasta finales de xineru por cuenta de les manifestaciones.<ref name="xornada.unam" /> El 22 d'abril de 1995, López Obrador empecipió la ''Caravana pola Democracia'', una marcha a la [[Ciudá de Méxicu]] similar al ''Éxodu pola Democracia'' realizáu por él mesmu cuatro años antes.<ref name="esbozu_biografico" /> El candidatu del PRD demandó l'anulación de los comicios y l'establecimientu d'un gobiernu interín, pidimientu a la que se sumaron el [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]] (PAN) y el [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT).<ref name="xornada.unam" /> Adicionalmente, la ''Caravana pola Democracia'' defendió otres polítiques nacionales, como la oposición a la [[privatización]] de [[Petróleos Mexicanos|PEMEX]], bloquiando l'accesu a dellos pozos petroleros. Les manifestaciones derivaron nel arrenunciu del [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|secretariu de Gobernación]], [[Esteban Moctezuma]], n'axustando ensin ésitu l'arrenunciu de Madrazo p'acabar coles protestes.<ref name="xornada.unam" /> La ''Caravana pola Democracia'' convirtió a López Obrador n'unu de los políticos más populares del PRD y dexó-y conocer a funcionarios del gobiernu del [[Ciudá de Méxicu|Distritu Federal]] que darréu lo acompañaríen como [[Xefe de Gobiernu de la Ciudá de Méxicu|Xefe de Gobiernu]], ente ellos [[Marcelo Ebrard]].<ref name="esbozu_biografico" />
En 1996 publicó'l so cuartu llibru: ''Ente la historia y la esperanza: corrupción y llucha democrática en Tabasco'', en que fala de les eleiciones de 1994 nesi estáu y de la ''Caravana pola Democracia''.<ref>{{cita web |url=https://www.worldcat.org/title/ente-la historia-y-la esperanza-corrupcion-y-llucha-democratica-en-tabasco/oclc/906604879|títulu=Ente la historia y la esperanza : corrupción y llucha democrática en Tabasco|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=WorldCat|enllaceautor=WorldCat}}</ref>
=== Presidente nacional del PRD ===
El 17 d'abril de [[1996]] empecipió la so campaña pola presidencia del [[Partíu de la Revolución Democrática]] (PRD) en contra de [[Heberto Castillo]] y [[Amalia García]]. Ocupó'l cargu de presidente del PRD del [[2 d'agostu]] de [[1996]] al [[10 d'abril]] de [[1999]]. Mientres la so xestión el partíu tuvo la mayor medría de presencia na política nacional dende la so fundación. Convertir na segunda fuercia política de la [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]] con 125 de los 500 curules de la [[LVII Llexislatura del Congresu de la Unión de Méxicu|LVII Llexislatura]] sol so control tres les [[Eleiciones federales de Méxicu de 1997|eleiciones llexislatives de 1997]]. Esi mesmu añu, nes [[Eleiciones nel Distritu Federal de Méxicu de 1997|eleiciones del Distritu Federal]], el PRD llogra asitiar a [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano]] como [[Xefe de Gobiernu de la Ciudá de Méxicu|Xefe de Gobiernu]] de la [[Ciudá de Méxicu|capital]] col 48% de los sufraxos al so favor y consigue la mayoría absoluta na [[Asamblea Llexislativa de la Ciudá de Méxicu|Asamblea Llexislativa]], siendo'l primer trunfu relevante del partíu dende la so creación.<ref>{{cita web|url=http://ru.iis.sociales.unam.mx/jspui/bitstream/IIS/41/1/El populismu_a el_poder.pdf|títulu=El populismu al poder|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Jorge Basurto|editorial=Institutu d'Investigaciones Sociales de la Universidá Nacional Autónoma de Méxicu}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=30|títulu=Resultaos de la Eleición pa Gobernador nel Estáu, Distritu Federa|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Sistema Eleutoral Mexicanu|fecha=6 de xunetu de 1997|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070929091513/http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=30|fechaarchivu=29 de setiembre de 2007}}</ref> En 1998 el PRD gana les [[Eleiciones estatales de Tlaxcala de 1998|eleiciones estatales de Tlaxcala]] n'alianza col [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT) y el [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]] (PVEM), llogrando que [[Alfonso Sánchez Anaya]] convertir en gobernador col 46.5% de los votos a favor.<ref>{{cita web |url=http://www.imocorp.com.mx:80/CAMPU/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=108|títulu=Resultaos de la Eleición pa Gobernador nel Estáu, Tlaxcala|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Sistema Eleutoral Mexicanu|fecha=1 de xineru de 1998|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041114071724/http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=108|fechaarchivu=14 de payares de 2004}}</ref> Esi mesmu añu'l partíu gana les [[Eleiciones estatales de Zacatecas de 1998|eleiciones estatales de Zacatecas]], convirtiendo a [[Ricardo Monreal Ávila]] en gobernador col 44.0% de los sufraxos al so favor.<ref>{{cita web |url=http://www.imocorp.com.mx:80/CAMPU/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=119|títulu=Resultaos de la Eleición pa Gobernador nel Estáu, Zacatecas|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Sistema Eleutoral Mexicanu|fecha=1 de xineru de 1998|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041030163745/http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=119|fechaarchivu=30 d'ochobre de 2004}}</ref> En 1999 el PRD trunfa nes [[Eleiciones estatales de Baxa California Sur de 1999|eleiciones estatales de Baxa California Sur]] n'alianza col Partíu del Trabayu, faciendo a [[Leonel Cota Montaño]] gobernador del estáu col sofitu del 55.9% de los votos.<ref>{{cita web |url=http://www.imocorp.com.mx:80/CAMPU/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=11|títulu=Resultaos de la Eleición pa Gobernador nel Estáu, Baxa California Sur|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=Sistema Eleutoral Mexicanu|fecha=1 de xineru de 1999|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041114071728/http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=11|fechaarchivu=14 de payares de 2004}}</ref>
En 1999 López Obrador publicó'l so quintu llibru, tituláu ''Fobaproa, espediente abiertu: reseña y archivu'', en que critica la implementación del [[Fondu Bancariu de Proteición al Aforru]] (Fobaproa) tres la [[Crisis económica de Méxicu de 1994|crísis económica de 1994]] y el so tresformamientu en delda pública en 1998.<ref>{{cita web |url=https://www.worldcat.org/title/fobaproa-espediente-abiertu-resena-y-archivu/oclc/654341802|títulu=Fobaproa, espediente abiertu: reseña y archivu|fechaaccesu=13 de xineru de 2018|autor=WorldCat|enllaceautor=WorldCat}}</ref>
=== Candidatura al Gobiernu del Distritu Federal ===
[[Ficheru:Anillo Periferico in San Jeronimo, DF, MX.jpg|378x378px|miniatura|Segundu pisu del periféricu en San Jerónimo.]]
El 29 de marzu de [[2000]], Andrés Manuel López Obrador inscribióse como candidatu del [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]] pa la eleición de [[Gobernantes del Distritu Federal|xefe de Gobiernu del Distritu Federal]]. Los representantes del [[Partíu Revolucionariu Institucional]] (PRI) y del [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]] (PAN) acusaron d'ilícita la candidatura, pos la llei eleutoral del Distritu Federal rique que los candidatos tengan un mínimu de cinco años de residencia na entidá, requisitu qu'estos partíos consideraben que López Obrador nun cumplía. Andrés Manuel declaró que'l discutiniu «vien dende bien enriba» y que dalgunos de los conseyeros eleutorales que s'oponíen a la so candidatura actuaben por pidimientu de la [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|Secretaría de Gobernación]], cuntando que «quieren gananos a la mala, pero nun voi dexar que se violen los mios derechos ciudadanos».<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2000/04/13/dende.html|títulu=Falses, les pruebes: López Obrador|fechaaccesu=14 de xineru de 2018|autor=La Jornada|enllaceautor=La Jornada (periódicu)|fecha=13 d'abril de 2000}}</ref> El 12 d'abril de 2000 l'Institutu Eleutoral del Distritu Federal decidió validar la so candidatura.<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2000/04/12/cap1.html|títulu=Aprueben rexistru de AMLO|fechaaccesu=14 de xineru de 2018|autor=La Jornada|enllaceautor=La Jornada (periódicu)|fecha=12 d'abril de 2000}}</ref>
López Obrador foi postuláu a la [[Eleiciones nel Distritu Federal de Méxicu de 2000|eleición del Distritu Federal de 2000]] pa [[Xefe de Gobiernu de la Ciudá de Méxicu|Xefe de Gobiernu]] pola coalición ''Alianza pela Ciudá de Méxicu'', conformada pol [[Partíu de la Revolución Democrática]] (PRD), el [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT), el partíu [[Converxencia pola Democracia]], el [[Partíu de la Sociedá Nacionalista]] (PSN) y el [[Partíu Alianza Social]] (PAS).<ref>{{cita web|url=http://www.elcotidianoenlinea.com.mx/pdf/10406.pdf|títulu=El PRD y les eleiciones del 2000 nel Distritu Federal|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=Marco A. González G.|fecha=2000|editorial=El cotidianu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180120000157/http://www.elcotidianoenlinea.com.mx/pdf/10406.pdf|fechaarchivu=2018-01-20}}</ref> [[Marcelo Ebrard]], candidatu al mesmu cargu pol [[Partíu de Centru Democráticu]] (PCD), tornó'l so postulación en favor de López Obrador el 16 de marzu, integrándose esti partíu a la coalición encabezada pol PRD.<ref>{{cita web |url=http://archivo.eluniversal.com.mx/ciudá/8601.html|títulu=Torna Ebrard en favor de AMLO|fechaaccesu=9 de marzu de 2018|autor=Ella Grajeda, Rafael González, Laura Cardoso|fecha=16 de marzu de 2000|editorial=L'Universal}}</ref> Mientres la so campaña, López Obrador destacó poles sos crítiques al [[Fondu Bancariu de Proteición al Aforru|Fobaproa]] y al diputáu y excandidato presidencial del [[Partíu Aición Nacional|PAN]], [[Diego Fernández de Cevallos]], por «recibir del gobiernu unos terrenes en [[Acapulco Diamante|Punta Diamante]], [[Acapulco de Juárez|Acapulco]], en cuenta del so votu como dirixente de los diputaos panistas en 1992 a favor de la quema de los paquetes eleutorales de la cuestionada [[Eleiciones federales de Méxicu de 1988|eleición de 1988]]».<ref>{{cita web |url=http://www.letraslibres.com/mexico/el votu-por-el-df|títulu=El votu pol D.F.|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=Sergio Sarmiento|fecha=31 de mayu de 2000|editorial=Letras Libres}}</ref> El [[2 de xunetu]] de [[2000]], Andrés Manuel López Obrador ganó la eleición pa la xefatura de gobiernu del Distritu Federal col sofitu del 37.7% de los votos emitíos, contra 33.4% del so más cercanu rival, [[Santiago Creel]] del PAN.<ref>{{cita web |url=http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=31|títulu=Resultaos de la Eleición pa Gobernador nel Estáu, Distritu Federal|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=Sistema Eleutoral Mexicanu|fecha=2 de xunetu de 2000|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070929103134/http://www.imocorp.com.mx/RIOLO/ZSIEM/ELEC_X_ANIO/RESULTADOSWEB.ASP?IDELECCION=31|fechaarchivu=29 de setiembre de 2007}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.iedf.org.mx/eel/eel00/EJG_RD.html|títulu=Eleición de Xefe de Gobiernu. Resultaos per delegación|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Institutu Eleutoral del Distritu Federal|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090324163547/http://www.iedf.org.mx/eel/eel00/EJG_RD.html|fechaarchivu=24 de marzu de 2009}}</ref>
== Xefe de Gobiernu del Distritu Federal ==
{{VT|Gabinete d'Andrés Manuel López Obrador}}[[Ficheru:Andres Manuel Lopez Obrador.jpg|250px|left|miniatura|López Obrador en mayu de 2003, mientres el so mandatu nel Distritu Federal.]]
Andrés Manuel López Obrador asumió la [[Xefe de Gobiernu de la Ciudá de Méxicu|xefatura de gobiernu]] del [[Ciudá de Méxicu|Distritu Federal]] el 5 d'avientu de [[2000]], electu pa un periodu de seis años. Mientres el so mandatu destacar por realizar [[Rueda de prensa|ruedes de prensa]] tolos díes a les 6 de la mañana a partir del 31 de mayu de 2001 pa contestar les entrugues de los medios de comunicación,<ref name="esbozu_biografico" /><ref name="semblanza" /> amás de realizar dos consultes públiques por que la población escoyera si siguía o non nel mandatu, en dambos casos consiguió más del 90% de sofitu.<ref name=":13">{{cita web|url=https://lopezobrador.org.mx/semblanza/|títulu=Semblanza – AMLO|fechaaccesu=21 de mayu de 2018|sitiuweb=lopezobrador.org.mx|idioma=es-ES|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180626082752/https://lopezobrador.org.mx/semblanza/|fechaarchivu=2018-06-26}}</ref>
El 5 d'avientu de 2001 López Obrador anunció la construcción d'un viaductu eleváu gratuitu percima del [[Aniellu Periféricu (Valle de Méxicu)|Aniellu Periféricu del Valle de Méxicu]], obra denominada como ''Segundu Pisu''.<ref name="segundu_pisu">{{cita web |url=http://www.proceso.com.mx/238685/anuncia-amlo-la-construccion-de-un-segundu-pisu-en-viaductu-y-periferico|títulu=Anuncia AMLO la construcción d'un “segundu pisu” en Viaductu y Periféricu|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=Proceso|enllaceautor=Proceso (revista)|fecha=5 d'avientu de 2001}}</ref> El 28 de xunetu de 2002 empecipió'l procesu de llicitación y el 22 de setiembre, por cuenta de les crítiques del [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]], el [[Partíu Revolucionariu Institucional]] y delles asociaciones de vecinos, la construcción de la obra foi sometida a [[Consulta popular|plebiscitu]], resultando na aprobación popular del segundu pisu. El 30 de setiembre empecipiaron formalmente les obres.<ref>{{cita web |url=http://archivo.eluniversal.com.mx/ciudá/50964.html|títulu=¡Arrinquen! abren segundos pisos|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=Rafael González Correa|fecha=11 de xunu de 2003|editorial=L'Universal}}</ref> La primer etapa del proyeutu consistió nun distribuidor vial en Avenida San Antonio, al oeste de la [[Ciudá de Méxicu|ciudá]], concluyida'l 6 de xunu de 2003 y la segunda etapa conectó la cai Benvenuto Cellini con San Jerónimo, inaugurada'l 23 de xineru de 2005.<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2005/01/23/033n1cap.php|títulu=Inaugúrase güei el segundu pisu del Periféricu, tres cuasi 3 años de trabayu|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=Ángel Bolaños Sánchez|fecha=23 de xineru de 2005|editorial=La Jornada}}</ref> El 19 de xunu de 2005 el Xefe de Gobiernu inauguró la primer llinia del [[Metrobús (Ciudá de Méxicu)|Metrobús de Ciudá de Méxicu]], construyida sobre l'[[Avenida de los Insurxentes]], con una ruta inicial de 19.5 quilómetros y 36 estaciones.<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2005/06/20/index.php?section=capital&article=042n1cap|títulu=López Obrador pide tiempu por que'l Metrobús rinda resultaos|fechaaccesu=21 de xineru de 2018|autor=Bertha Teresa Ramírez|fecha=20 de xunu de 2005|editorial=La Jornada }}</ref>
El 12 de xineru de 2003 fina la so esposa, Rocío Beltrán Medina, por un paru respiratoriu deriváu de la enfermedá de [[Lupus eritematoso sistémico|Lupus]], que llevaba dellos años careciendo.<ref>{{cita web |url=http://archivo.eluniversal.com.mx/nacion/92392.html|títulu=Morrió la esposa de López Obrador; carecía una enfermedá crónica|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=Ella Grajeda y Roberto Barboza|fecha=13 de xineru de 2003|editorial=L'Universal}}</ref> Esi mesmu añu la encuestadora Parametría estima'l nivel d'aprobación del mandatu de López Obrador en 86%. Los encuestaos consideren na so mayoría que'l Xefe de gobiernu «cumple les sos promeses» y «fixo más de lo que s'esperaba».<ref>{{cita web|url=http://www.parametria.com.mx/carta_parametrica.php?cp=66|títulu=Aprobación y base social AMLO|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=Parametría|fecha=2003|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171201094603/http://www.parametria.com.mx/carta_parametrica.php?cp=66|fechaarchivu=2017-12-01}}</ref>
En 2004 publicó'l so sestu llibru: ''Un proyeutu alternativu de nación: Escontra un cambéu verdaderu'', en qu'esboza venti propuestes que considera tienen de ser plantegaes nes [[Eleiciones federales en Méxicu de 2006|eleiciones federales de 2006]] por quién seya los candidatu presidencial del [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]].<ref>{{cita web|url=https://biblioteca.itam.mx/estudios/60-89/73/GonzaloSuarezAndresManuelLopez.pdf|títulu=Reseña. Un proyeutu alternativu de nación|fechaaccesu=21 de xineru de 2018|autor=Gonzalo Suárez Prau|editorial=ITAM|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111005103844/http://biblioteca.itam.mx/estudios/60-89/73/GonzaloSuarezAndresManuelLopez.pdf|fechaarchivu=2011-10-05}}</ref>
López Obrador estableció un programa de [[Pensión|pensiones]] p'adultos mayores de 70 años, que empecipió la so operación el 19 d'abril de 2004, con 385 mil beneficiarios<ref name=":13" /> que recibieron primeramente 668 pesos mensuales.<ref>{{cita web |url=http://archivo.eluniversal.com.mx/ciudá/58777.html|títulu=Da López Obrador tarxetes a 3 mil 539 adultos mayores|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=L'Universal|enllaceautor=El Universal (Méxicu)|fecha=19 d'abril de 2004}}</ref> Igualmente creó programes d'asistencia pa madres solteres, persones discapacitaes, paraos, productores rurales, microempresarios, atención médica y melecines gratuites pa families ensin seguridá social y preseos escolares pa estudiantes.<ref name="ocho_motivos">{{cita web |url=https://expansion.mx/nacional/2011/11/19/el-desafuero-de-2005|títulu=8 motivos polos que López Obrador ye revesosu|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=CNN Espansión|enllaceautor=CNN Espansión|fecha=19 de payares de 2011}}</ref><ref name=":13" /> Realizó 126 mil remanes de vivienda pa desquitar los daños del [[Terremotu de Méxicu de 1985|seísmu de 1985]] qu'entá s'atopaben na entidá, construyó 16 nueves preparatorias nes zones más marxinaes del Distritu y fundó la [[Universidá Autónoma de la Ciudá de Méxicu]]. Construyó un Hospital d'Especialidaes Públicu dempués de cuasi 20 años que nun s'abrir un hospital públicu, dio caltenimientu a aveníes que nun teníen dende hai 25 años, construyo 2 distribuidores viales, 7 pontes y 1 avenida nueva. Aplicó un programa d'austeridá pa terminar colos privilexos políticos y baxó el sueldu d'altos funcionarios, incluyéndose,<ref name=":13" />
Les polítiques sociales de López Obrador fueron criticaes polos sos opositores como «[[Populismu|populistes]]» y dedicaes a impulsar «la so imaxe política a mariña del presupuestu públicu»,<ref name="ocho_motivos" /> anque estes mesmes propuestes fueron usaes años más tarde polos mesmos partíos y persones que les criticaron y dalgunes implementáronse hasta nivel nacional.<ref>{{cita publicación |títulu=Pensión de $250 mensuales a adultos mayores, anuncia Fox - Proceso|url=https://www.proceso.com.mx/213984/pension-de-250-mensuales-a adultos mayores-anuncia-fox|fecha=18 de xineru de 2006|fechaaccesu=1 d'abril de 2018|periódicu=Proceso|idioma=es-MX}}</ref> Andrés Manuel defendióse afirmando que «ye un trucu de la [[Derecha política|derecha]] llama-y populismu o [[paternalismu]] a lo poco que se-y da a los probes»,<ref name="segundu_pisu" /> yá que invirtió 65 mil millones de pesos ye esti ámbitu, cifra que nun se rexistra en nenguna otra parte de la república.<ref name=":13" /> El presidente [[Vicente Fox]] —en referencia a les midíes del xefe de gobiernu— dixo'l 26 de febreru de 2005: «''Curiáu col populismu, curiáu cola irresponsabilidá nel gastu públicu, curiáu col paternalismu y el corporativismu, l'usu partidista de los recursos''».<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2005/02/26/index.php?section=politica&article=010n1pol|títulu="Curiáu col populismu", sollerta'l Presidente ya impúta-y la crisis de 1994|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=Claudia Herrera Beltrán|fecha=26 de febreru de 2005|editorial=La Jornada}}</ref>
=== Seguridá ===
En cuestión de seguridá, mientres el mandatu de López Obrador la tasa d'[[Homicidiu maldosu|homicidios maldosos]] nel [[Ciudá de Méxicu|Distritu Federal]] por cada 100 mil habitantes baxó de 9.01% en 2001 a 7.77% en 2005, nel añu 2000 reportáronse 807 casos d'esti delitu y en 2005 baxó a 698 casos.<ref name=":11" /><ref name="bonu_malu" /><ref name="balance_administración" />
Mientres el so mandatu la tasa de [[secuestru]] caltúvose estable, evitando la crecedera acelerada rexistráu enantes, por cada 100 mil habitantes baxó de 1.65% en 2001 a 1.15% en 2005, nel añu 2000 hubo 141 denuncies por esti delitu y en 2005 baxó a 103.<ref name=":11" /><ref name="bonu_malu" /><ref name="balance_administración" />
La [[estorsión]] creció mientres los gobiernos posteriores, sicasí hubo 3 rexistros d'amenorgamientu por un periodu de tiempu mientres el mandatu d'Andrés Manuel<ref name=":11" />. Mientres el so mandatu por cada 100 mil habitantes de 2.27% en 2001 aumentó a 5.22% nel añu 2005, la cantidá de denuncies pasó de 222 nel añu 2000 a 469 en 2005.<ref name=":11" /><ref name="bonu_malu" /><ref name="balance_administración" />
El [[robu]] de vehículos con violencia baxó de 18 069 denuncies en 2000 a 11 594 en 2005, siendo un amenorgamientu del 32.7%. El [[Atracu a mano armada|robu con violencia]] a transeúntes amenorgar de 49 493 casos reportaos en 2000 a 19 719 en 2005.<ref name=":11.1">{{cita web|url=https://expansion.mx/politica/2017/12/19/5-graficas-que-reflexen-como-foi-la inseguridá-con-lopez-obrador-en-la-cdmx|títulu=5 gráfiques que reflexen cómo foi la inseguridá con López Obrador na CDMX|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=CNN Espansión|enllaceautor=CNN Espansión|fecha=20 d'avientu de 2017}}</ref><ref name="bonu_malu">{{cita web|url=http://www.nacion321.com/gobierno/que-tan-bonu-o-malu-foi-amlo-como-jefe-de-gobierno-de-la-ciudad-de-mexico|títulu=¿Qué tan bonu o malu foi AMLO como xefe de Gobiernu de la Ciudá de Méxicu?|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=Juan González Anaya|fecha=25 d'agostu de 2017|editorial=Nación 321}}</ref><ref name="balance_administración">{{cita web |url=https://actualidad.rt.com/actualidad/248451-andres-manuel-lopez-obrador-presidente-mexico-balance-administracion-ciudad|títulu=¿Ye Andrés Manuel López Obrador la meyor opción pa Méxicu? Falen les cifres de la so xestión|fechaaccesu=19 de xineru de 2018|autor=RT n'Español|enllaceautor=RT n'Español|fecha=29 d'agostu de 2017}}</ref>
<center>
[[Ficheru:Homicidios dolosos en el mandato de López Obrador en el DF.svg|400x400px]][[Ficheru:Secuestros en el mandato de López Obrador en el DF.svg|400x400px]][[Ficheru:Extorsiones en el mandato de López Obrador en el DF.svg|400x400px]][[Ficheru:Robo de vehículos en el mandato de López Obrador en el D.F.svg|400x400px]][[Ficheru:Robos a transeúnte en el mandato de López Obrador en el DF.svg|400x400px]]
</center>
=== Economía ===
Económicamente, el [[productu internu brutu]] (PIB) del Distritu Federal creció de 1.17 billones de pesos en 2001 a 1.61 billones de pesos en 2005.<ref name="bonu_malu" /><ref name="balance_administración" />
La [[Inversión estranxera direuta n'América Llatina|inversión estranxera]] na entidá baxó de 10 211 millones de dólares en 2001 a 3 485 millones en 2003 y aumentando a 6 239 millones de dólares en 2005 y siendo la mayor inversión que rexistró la entidá históricamente, atrayendo 30 mil 795 millones de dólares que representaben el 57.8% del total nacional,<ref name="bonu_malu" /><ref name="balance_administración" /> anque a la fin del so mandatu la inversión baxu, pero esta producir direutamente pola compra de [[Bancu Nacional de Méxicu|Banamex]] efectuada por [[Citigroup]] en 2001 y de [[BBVA Bancomer|Bancomer]].<ref>{{cita publicación|apellíos=2018|nome=Verificáu|títulu=Verificáu 2018: ¿En verdá cayeron les inversiones un 40% cuando AMLO foi xefe de Gobiernu?|url=https://www.huffingtonpost.com.mx/2018/04/23/verificáu-2018-en-verdá-cayeron-les inversiones-un-40-cuando-amlo-foi-xefe-de-gobiernu_a_23418404/|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=25 d'abril de 2018|periódicu=Huffington Post|idioma=es-MX}}</ref>
La [[delda pública]] del Distritu Federal amontar de 32 788 millones de pesos en 2001 a 41 439 millones en 2005 (teniendo una baxa en comparanza de 2004) y siendo la medría más baxa y controláu rexistráu na [[Ciudá de Méxicu|ciudá]].<ref>{{cita publicación|títulu=Cada mexicanu debe 87,586 de delda pública, reporta Méxicu Evalúa L'Heraldu de Méxicu|url=https://heraldodemexico.com.mx/mer-k-2/cada mexicanu-debe-87586-de-delda-publica-reporta-mexico-evalua/|fecha=14 ~ de xunetu de 2017|fechaaccesu=25 d'abril de 2018|periódicu=El Heraldo de Méxicu|idioma=es-MX}}</ref><ref>{{cita publicación|apellíos=Aborbueya|nome=Manuel Hernández|títulu=Corrupción y delda pública atropen 20% del PIB de Méxicu|url=https://www.huffingtonpost.com.mx/2017/07/12/corrupcion-y-delda-publica-atropen-20-del-pib-de-mexico_a_23025631/|fecha=12 de xunetu de 2017|fechaaccesu=25 d'abril de 2018|periódicu=Huffington Post|idioma=es-MX}}</ref><ref name="bonu_malu" /><ref>{{cita publicación|títulu=CDMX dobla la so delda pública en 15 años; debe 77 mmdp|url=https://elbigdata.mx/reportajes/cdmx-dobla-la so-delda-publica-en-15-anos-debe-77-mmdp/|fechaaccesu=24 d'abril de 2018|periódicu=El Big Data}}</ref><ref name="balance_administración" />
Magar esto, organismos internacionales como [[Fitch Group|Fitch]], [[Moody's]] y [[Standard & Poor's|Standard & Poors]] diéron-y la máxima calificación positiva a la capacidá financiera del líder, al otorgar a la delda capitalina'l rangu [[Clasificación del creitu Triple A]].<ref name=":13" />
=== Sociedá ===
La tasa de [[desemplegu]] ente la [[Población activa|población económicamente activa]] por cada 100 mil habitantes aumentó de 3.9% en 2001 a 5.6% en 2005,<ref name="bonu_malu" /><ref name="balance_administración" /> anque n'el so gobiernu rexistró'l nivel de desemplegu más baxu na historia de la ciudá hasta 2017 (3.9% en 2001 y 2002).<ref>{{cita publicación |apellíos=|nome=|títulu=La dura realidá del gobiernu de Miguel Ángel Mancera en 5 datos|url=http://www.nacion321.com/gobierno/la-dura-realidá-del gobiernu-de-miguel-angel-mancera-en-5-datos|fecha=|fechaaccesu=|periódicu=Nación 321|allugamientu=|páxina=|númberu=}}</ref> L'índiz de probeza baxó de 5.8% en 2001 a 5.4% en 2005.<ref name="bonu_malu" />
=== Distinciones ===
{| {{tablaguapa}}
! colspan="6" style=" background: #ad1805 " align="center" |<span style="color:#FFFFFF">'''Reconocencies'''</span>
|-
!Nome !Reconocencia !Organización
!Añu !Resultáu !Referencies
|-
|Proyeutu 2004
|Meyor Alcalde del Mundu |Fundación
Internacional City Mayor
|[[2004]]
|{{Celda|Si|2<sup><small>do</small></sup> Puestu}}
|<ref name=":9" /><ref name="City Mayors"></ref>
|}
== El Procesu de Desafuero ==
{{AP|Procesu de desafuero contra Andrés Manuel López Obrador}}[[Ficheru:Tricolor-1-.png|miniatura|215x215px|Llistón tricolor, distintivu de los siguidores d'Andrés Manuel López Obrador mientres el desafuero.|izquierda]]El 9 de payares de 2000, el gobiernu del [[Ciudá de Méxicu|Distritu Federal]] —encabezáu nesi momentu por [[Rosario Robles]]— decretó la espropiación d'una parte del predio ''El Encino'', allugáu nel distritu financieru de [[Santa Fe (distritu financieru)|Santa Fe]], delegación [[Cuajimalpa de Morelos|Cuajimalpa]], propiedá de Federico Escobedo y de la empresa ''Promotora Internacional Santa Fe'' pa construyir una ampliación a les aveníes Vasco de Quiroga y Carlos Graef Fernández, con cuenta de facilitar l'accesu al [[Centru Médicu ABC|hospital ABC]] y a la [[Universidá Autónoma Metropolitana Unidá Cuajimalpa|Unidá Cuajimalpa]] (UAM-C) de la [[Universidá Autónoma Metropolitana]].<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2014/06/23/capital/030n2cap|títulu=El polémicu predio El Encino yá forma parte del patrimoniu del gobiernu llocal|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=Alejandro Cruz Flores|fecha=23 de xunu de 2014|editorial=La Jornada}}</ref> En marzu de 2001, mientres el mandatu de López Obrador, la empresa interpunxo un amparu en contra de la construcción de la vialidad y demandó al gobiernu del Distritu Federal pola espropiación del predio. Esi mes, el xuez Álvaro Tovilla León ordenó al gobiernu de la capital detener los trabayos de construcción, sicasí, el 17 d'agostu Escobedo interpunxo una denuncia pol incumplimientu de la orde xudicial, polo que'l xuez repitió la orde d'atayar la construcción el 30 d'agostu y el 13 de febreru de 2003 solicitó que se retirara de la maquinaria de construcción presente nel predio. El gobiernu del Distritu Federal respondió afirmando que dexara la obra dende la primer orde xudicial y en nengún momentu siguiera cola construcción de la vialidad.<ref name=":5">{{cita web |url=http://www.adnpolitico.com/congresu/2013/02/20/andres-manuel-lopez-obrador-l'usu-politico-del-desafuero|títulu=Andrés Manuel López Obrador, l'usu políticu del desafuero|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=ADN Políticu|fecha=22 de febreru de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304185744/http://www.adnpolitico.com/congresu/2013/02/20/andres-manuel-lopez-obrador-l'usu-politico-del-desafuero|fechaarchivu=4 de marzu de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://archivo.eluniversal.com.mx/nacion/115094.html|títulu=El ABC del desafuero|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=L'Universal|enllaceautor=El Universal (Méxicu)|fecha=29 d'agostu de 2004}}</ref>
En 2004 la [[Procuradoría Xeneral de la República (Méxicu)|Procuradoría Xeneral de la República]] (PGR) utilizó la so facultá d'atraición pa encargase del casu, acusó al Xefe de Gobiernu del Distritu Federal, Andrés Manuel López Obrador, de desacatamientu a una orde xudicial y el 18 de mayu solicitó a la [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]] empecipiar un xuiciu de procedencia pa determinar si'l gobernante capitalín tenía de perder el so [[fueru]] — figura xurídica qu'establez que dellos gobernantes nun pueden ser sometíos a xuiciu con cuenta de que'l procesu penal nun-yos torgue exercer el so encargu públicu<ref>{{cita web |url=http://tiempo.com.mx/noticia/77614-fueru_que_ye_y_por_que s'invento_mexico_politica_fueru_universitariu/1|títulu=¿Qué ye'l fueru y por qué s'inventó?|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=El Tiempu|fecha=29 de marzu de 2017}}</ref> —. El 3 de xunu'l gobiernu del Distritu Federal recibió la notificación del casu, del 7 de xunetu al 6 d'agostu realizó la ufierta de pruebes de dambes partes y del 22 de setiembre al 1 de febreru de 2005 realizóse'l desafuego de pruebes.<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2005/05/05/index.php?section=politica&article=006n1pol|títulu=El desafuero, doce meses que marcaron la cronoloxía del caos|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=La Jornada|enllaceautor=La Jornada (periódicu)|fecha=5 de mayu de 2005}}</ref>
El procesu de desafuero contra López Obrador causó discutiniu a nivel nacional, esistiendo sectores de la población que consideraron que'l presidente [[Vicente Fox]] «trataba de torgar con felicidá maniobra que López Obrador fuera candidatu presidencial nes [[Eleiciones federales en Méxicu de 2006|eleiciones del 2006]]».<ref name=":5" /> N'agostu de 2004, una encuesta realizada por Parametría a nivel nacional determinó que'l 40% de la población del país oponer al desafuero, ente que 29% sofitar (40% de la ciudadanía considerar inxustu, ente que 30% aceptaba'l procedimientu como xusto). Una encuesta realizada por [[Reforma (periódicu)|Reforma]] en xunetu del mesmu añu nel Distritu Federal amosó que'l 65% de la población de la capital taba en contra del desafuero y que 63% consideraba'l procedimientu inxustu.<ref>{{cita web|url=http://www.parametria.com.mx/carta_parametrica.php?cp=18|títulu=El desafuero de López Obrador|fechaaccesu=20 de xineru de 2018|autor=Parametría|fecha=agostu de 2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180121184425/http://www.parametria.com.mx/carta_parametrica.php?cp=18|fechaarchivu=2018-01-21}}</ref>
La tema foi polémicu y provocó un enfrentamientu ente'l Gobiernu de la República y el de la ciudá. Al tar suxetu a un procesu llegal inhabilitaba a López Obrador pa rexistrase como candidatu a la presidencia de Méxicu.
El [[7 d'abril]] de [[2005]] la Cámara de Diputaos del [[Congresu de la Unión (Méxicu)|Congresu de la Unión]] aprobó retirar la inmunidá xudicial al Xefe de Gobiernu.<ref name=":0">{{cita web |url=http://www.lacrisis.com.mx:80/desafuero080405.htm|títulu=AMLO, desaforáu y destituyíu con 360 votos|fechaaccesu=21 de xunetu de 2017|autor=Gilberto Valdez|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050414031501/http://www.lacrisis.com.mx/desafuero080405.htm|fechaarchivu=14 d'abril de 2005}}</ref> La votación resultó asina: 360 votos a favor (del [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] y del [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]]), 127 en contra ([[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]], [[Converxencia (partíu políticu)|Converxencia]], [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|PT]]) y dos abstención (d'ente les que destacaba la de la panista [[Tatiana Clouthier Carrillo|Tatiana Clouthier]], fía de quien fuera candidatu a la presidencia pol [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]] en 1988, [[Manuel Clouthier]]).<ref name=":0" />
El día anterior a la votación López Obrador anunciara que dexaría d'exercer les funciones propies del so cargu pa preparar el so defensa y convocó a un mitin de protesta nel [[Plaza de la Constitución (Ciudá de Méxicu)|Zócalo]] de la [[Méxicu, D. F.|Ciudá de Méxicu]] pal 24 d'abril. A partir d'entós López Obrador empezó una campaña que denominó de "resistencia civil" contra la so posible marxinación de la eleición presidencial. Declaró que se trataba d'una estratexa del gobiernu federal pa bloquiar la so candidatura.<ref name=":0" />
El [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]] cerró files nel so sofitu, incluyendo a [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano|Cuauhtémoc Cárdenas]] y al ex militante [[Porfirio Muñoz Ledo]], según Bertha Maldonado (ex publicista de Vicente Fox) y los escritores [[Elena Poniatowska]] y [[Carlos Monsiváis]]. Como parte de la so resistencia, López Obrador declaróse dispuestu a dir a la cárcel, entá cuando tenía derechu a salir so fianza.<ref name="La ignominia">{{cita publicación |apellíu=Monge |nome= Raúl|títulu=La ignominia |añu=2011 |publicación=Proceso - Los Aspirantes 2012: López Obrador; La resistencia |volume= |númberu=9 |issn= |url= |páxina=18-21}}</ref>
El 20 d'abril de 2005 el Ministeriu Públicu Federal (MPF) afitó una fianza de 2000 pesos (unos 180 dólares entós). Esta foi pagada, ensin conocencia nin consentimientu de López Obrador, por dos diputaos locales del [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]] (C. Gabriela Cuevas y C. Jorge Lara).<ref name="La ignominia"/> En conferencia de prensa afirmaron que pagaron la fianza de papu sanu y pa torgar que López Obrador fixérase "la víctima".
Esti fechu foi denunciáu pol grupu del PRD na [[Asamblea Llexislativa de la Ciudá de Méxicu|ALDF]]<ref name=":1">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2005/04/21/index.php?section=capital&article=041n1cap|títulu=Acusen perredistas a Vega Memije de penerar a panistas información xudicial - La Jornada|fechaaccesu=21 de xunetu de 2017|apellíu=Jornada|nome=La|sitiuweb=www.jornada.unam.mx}}</ref> como una maniobra política pa inutilizar la capacidá de defensa del inculpáu. Al pagar la fianza por un delitu onde nun había un deteníu conseñáu o unviáu al MPF, torgar al acusáu ser parte y testigu del conseñamientu del espediente y dexábase-y ensin posibilidá d'enfrentar personalmente'l procesu penal, lo que lo refugaba como aspirante a la presidencia de la República. La fianza foi darréu foi atayada pol xuez que llevaba'l casu.<ref name=":1" /> El 22 d'abril, el xuez Juan José Olvera López negó a la [[Procuradoría Xeneral de la República (Méxicu)|PGR]] la orde de presentación en contra de López Obrador por cuenta de les irregularidaes cometíes pol Ministeriu Públicu al decretar la llibertá so caución de López Obrador, cuando ésti nun s'atopaba deteníu nin había orde de aprehensión na so contra.<ref>{{cita web |url=http://www2.eluniversal.com.mx/pls/impreso/noticia.html?id_nota=21340&tabla=primer_h |títulu=http://www2.eluniversal.com.mx/pls/impreso/noticia.html?id_nota=21340&tabla=primer_h |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071012203417/http://www2.eluniversal.com.mx/pls/impreso/noticia.html?id_nota=21340&tabla=primer_h |fechaarchivu=12 d'ochobre de 2007 }}</ref> Esta aición, en parte, dio pauta a que'l [[4 de mayu]] la PGR pudiera camudar la so posición inicial p'acabar concluyendo que "a pesar de que ta acreditáu'l cuerpu del delitu y la probable responsabilidá d'Andrés Manuel López Obrador nel delitu que se-y atribúi, anguaño nun se tien una pena esautamente aplicable al casu",<ref>{{cita web |url=http://www.redesciudadanas.com.mx/redes/noticia.php?id=353|títulu=López Obrador, probable responsable, pero nun va haber aición penal: PGR|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Alfredo Méndez Ortiz|fecha=5 de mayu de 2005|editorial=Redes Ciudadanes|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20060413091949/http://www.redesciudadanas.com.mx/redes/noticia.php?id=353|fechaarchivu=13 d'abril de 2006}}</ref> fechu que cerró l'espediente.
Como preámbulu al cambéu de posición de la PGR, el 27 d'abril el voceru presidencial, Rubén Aguilar, plantegó per primer vegada la necesidá de dar una salida política al conflictu. Hores dempués [[Rafael Macedo de la Concha]] presentó'l so arrenunciu al cargu de Procurador Xeneral de la República, alegando que "nun fuera, nin voi ser torga por que'l Presidente del nuesu país tome les decisiones que como xefe del Estáu mexicanu correspuénden-y".<ref name=":2">{{cita web |url=http://busquedas.gruporeforma.com/utilerias/imdservicios3W.DLL?JSearchformatS&file=MEX/REFORM01/00607/00607150.htm&pallabra=Dexa%20Macedo%20la%20PGR%20y%20da%20pasu%20a%20la%20pol%EDtica&sitereforma |títulu=http://busquedas.gruporeforma.com/utilerias/imdservicios3W.DLL?JSearchformatS&file=MEX/REFORM01/00607/00607150.htm&pallabra=Dexa%20Macedo%20la%20PGR%20y%20da%20pasu%20a%20la%20pol%EDtica&sitereforma}}</ref> [[Daniel Francisco Cabeza de Vaca|Daniel Cabeza de Vaca]], quien sustituyó a [[Rafael Macedo de la Concha|Macedo]], informó pocu dempués de tomar posesión del desistimiento de l'aición penal en contra de López Obrador.<ref name=":2" />
El [[Secretaría de Gobiernu del Distritu Federal (Méxicu)|Secretariu de Gobiernu del Distritu Federal]]; [[José Agustín Ortiz Pinchetti]] dixo ante'l casu, qu'él mesmu xirara la orde pa suspender los trabayos de construcción y acusó al gobiernu federal de pretender faer un ''"usu puercu y faccioso de la llei"'' con fines políticos, sicasí dempués de les quexes de los inconformes, un xuez de Distritu consideró, unilateralmente, que la orde xudicial se desacató, a lo menos temporalmente.<ref name=":2" />
== Candidatu a la presidencia en 2006 ==
{{AP|Eleiciones federales en Méxicu de 2006}}
[[Ficheru:Carlos Payán, Epigmenio Ibarra y Andrés Manuél López Obrador (8382060367).jpg|left|miniaturadeimagen|325x325px|[[Epigmenio Ibarra]], [[Carlos Payán]] con Andrés Manuel en xunta.]]
Dempués de los distintos acontecimientos, como'l procesu de desafuero, López Obrador llogró llegar a la guerra eleutoral en solitariu, yá que el so supuestu rival na eleición interna del so partíu, [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano|Cuauhtémoc Cárdenas]], declaró que nun intentaría delidiar por dalguna candidatura. Empecipió'l so precampaña el 11 d'agostu de [[2005]] colo que llamó los «''50 compromisos básicos ante'l pueblu de Méxicu»''. Mientres el so precampaña, mesma que remató'l 10 d'avientu de [[2005]], visitó los 31 estaos de la República y les 16 delegaciones del DF.<ref name=":3" />
López Obrador tomó protesta como candidatu de la [[Coalición Pol Bien de Toos]] y llogró'l so rexistru como candidatu ante l'[[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|Institutu Federal Eleutoral]], empezando la so campaña en [[Metlatónoc]], [[Estáu de Guerrero|Guerrero]], el conceyu más probe del país.<ref name=":3" />
Nesta eleición los sos rivales fueron [[Felipe Calderón Hinojosa]] pol [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|Partíu Aición Nacional]] (PAN), [[Roberto Madrazo|Roberto Madrazo Pintado]] pola [[Alianza per Méxicu (2006)|Alianza per Méxicu]], [[Patricia Mercado]] pol [[Partíu Socialdemócrata (Méxicu)|Partíu Alternativa Socialdemócrata y Llabradora]] y [[Roberto Campa Cifrián]] pol [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Partíu Nueva Alianza]] (SETU).<ref name=":3" />
Viose como una guerra bien reñida pos al rematar una tregua ordenada pol [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|IFE]], el candidatu del [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]], [[Felipe Calderón Hinojosa]], empezó a llanzar distintos ataques en contra de López Obrador, acusándolo de ser un ''peligru pa Méxicu'' y de ''intolerante''. La razón d'esto yera que López Obrador, mientres un mitin nel estáu d'[[Oaxaca]] referir al presidente [[Vicente Fox]] como [[Ortalis|chachalaca]], un xéneru ave bien ruidosa. Tamién nos promocionales de televisión, dalgunos d'ellos propiedá del [[Conseyu Coordinador Empresarial]] comparóse-y col presidente de [[Venezuela]], [[Hugo Chávez]], acusóse-y de triplicar la delda del Distritu Federal, anque nun se dieron a conocer cifres reales, pos esti acutárase información per tiempu determináu, d'en casu de aportar a presidente causar crisis al país y de qu'aumentara la inseguridá mientres el so mandatu.<ref name=":3" />
La campaña, centrada ente él y el candidatu [[Felipe Calderón Hinojosa]], aumentó'l so nivel de confrontación nos promocionales de televisión, causando conflictos nel senu del IFE onde se pidió la suspensión de los promocionales.<ref name=":3" /> Igualmente hubo polémiques pola censura de dalgunos de les sos [https://www.youtube.com/watch?v=YK0nclUHJFM spots] pol [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|IFE]], una y bones esti nun dexa la tresmisión d'estos, anque cumplíen colos lineamientos necesarios.<ref name=":10">{{cita publicación|apellíu=Plata|nome=Gabriel Sosa|títulu=¿INE censura a López Obrador?|url=http://www.sinembargo.mx/27-06-2017/3249127|fechaaccesu=1 d'abril de 2018|periódicu=SinEmbargo MX|idioma=es-MX|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180820105609/http://www.sinembargo.mx/27-06-2017/3249127|archivedate=2018-08-20}}</ref>
López Obrador aportunó nuna campaña basada en mítines populares, sofitáu de la mesma nes redes de promoción del votu al cargu de [[Manuel Camacho Solís]]. Confiando asina nes sos encuestes internes, decidió nun participar nel primer alderique de candidatos realizáu en [[mayu]].<ref name=":3" /><ref name=":4" />
Darréu aumentaría la so presencia nos medios al traviés de promocionales de televisión y d'entrevistes a les qu'enantes s'había negáu, amás de promover dende la so campaña un programa de televisión, ''La Otra Versión'' en [[Televisión Azteca|TV Azteca]]. Depués, participaría nel segundu alderique, onde espublizó datos sobre contratos de servicios que beneficiaben a empreses del cuñáu de [[Felipe Calderón Hinojosa]], Diego Hildebrando Zavala, en [[Petróleos Mexicanos|PEMEX]]<ref name=":4">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2006/06/09/003n1pol.php|títulu=Acepta Zavala que les sos empreses llograron contratos de Pemex|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Roberto González Amador|fecha=9 de xunu de 2006|editorial=La Jornada|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071216044056/http://www.jornada.unam.mx/2006/06/09/003n1pol.php|fechaarchivu=16 d'avientu de 2007}}</ref> y nel [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|IFE]], provocando un discutiniu sobre la veracidá de les acusaciones.
El [[29 de xunu]] de [[2006]] tendría los so últimu actu de campaña nel Zócalo del Distritu Federal, nuna [[Resistencia Civil Pacífica|masiva movilización]].<ref name=":3">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2006/07/08/index.php?section=politica&article=008n3pol|títulu=Simpatizantes del AMLO empecipien una fuelga de fame nel TEPJF|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Carolina Gómez|fecha=8 de xunetu de 2006|editorial=La Jornada}}</ref><ref name=":4" />
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}}
!'''Partíu'''
!'''Alianza'''
! colspan="3" |'''Candidatu'''
!'''Votos'''
!'''Porcentaxe'''
!Nota
|-
|[[Ficheru:PAN_(Mexico).svg|link=Partíu_Acción_Nacional_(Méxicu)|alt=|center|40x40px]]
|
|[[Ficheru:Felipe_Calderon_H.jpg|71x71px]]
| bgcolor="blue" |
|[[Felipe Calderón Hinojosa]] {{Sí|Ganador}}
|{{Decreciente}} 15,000,284
|{{barra de porcentaxe|35.91||0000FF}}
| rowspan="8" |[[Discutiniu ya irregularidaes de la eleición presidencial de 2006 en Méxicu|Delles pruebes d'irregularidaes y posible fraude eleutoral]]
|-
|[[Ficheru:PRD_logo_without_border_(Mexico).svg|link=Partíu_de_la Revolución Democrática|alt=|centro|40x40px]]
| rowspan="3" |[[Coalición Pol Bien de Toos]]
| rowspan="3" |[[Ficheru:Andres_manuel_lopez_obrador_oct05.jpg|64x64px]]
| rowspan="3" bgcolor="gold" |
| rowspan="3" |'''Andrés Manuel López Obrador'''
| rowspan="3" |{{Creciente}} 14,756,350
| rowspan="3" |{{barra de porcentaxe|35.29||FFD700}}
|-
|[[Ficheru:PT_Party_(Mexico).svg|link=Partíu_del Trabayu_(Méxicu)|alt=|center|40x40px]]
|-
|[[Ficheru:CON_logo_(Mexico).svg|link=Convergencia_(partíu_políticu)|alt=|center|40x40px]]
|-
|[[Ficheru:PRI_Party_(Mexico).svg|link=Partíu_Revolucionariu_Institucional|alt=|center|40x40px]]
| rowspan="2" |[[Alianza per Méxicu (2006)|Alianza per Méxicu]]
| rowspan="2" |[[Ficheru:Roberto_Madrazo.jpg|68x68px]]
| rowspan="2" bgcolor="green" |
| rowspan="2" |[[Roberto Madrazo Pintado]]
| rowspan="2" |{{Decreciente}} 9,301,441
| rowspan="2" |{{barra de porcentaxe|22.03||008000}}
|-
|[[Ficheru:PVE_logo_(Mexico).svg|link=Partíu_Verde_Ecoloxista_de_Méxicu|alt=|center|sinmarco|40x40px]]
|-
|[[Ficheru:PSD_logo_(Mexico).svg|link=Partíu_Alternativa_Socialdemócrata_y_Llabradora|alt=|center|40x40px]]
|
|
| bgcolor="red" |
|[[Patricia Mercado]]
|{{Creciente}} 1,128,850
|{{barra de porcentaxe|2.71||00008B}}
|-
|[[Ficheru:PNA_Party_(Mexico).svg|link=Nueva_Alianza_(partíu_políticu)|alt=|center|40x40px]]
|
|
| bgcolor="aqua" |
|[[Roberto Campa Cifrián]]
|{{Creciente}} 401,804
|{{barra de porcentaxe|0.96||E0FFFF}}
|-
|[[Ficheru:Symbol_delete_vote.svg|alt=|centro|51x51px]]
| colspan="4" |Nulos
|904,604
|{{barra de porcentaxe|2.17||696969}}
|
|-
|- style="background:#efefef;"
| colspan="5" |'''Total'''
|41,791,322
|{{barra de porcentaxe|100.00||2F4F4F}}
|
|- style="background:#efefef;"
| colspan="7" |'''Fonte:''' [[Institutu Federal Eleutoral]].<ref>[https://web.archive.org/web/20060715122914/http://www.ife.org.mx/discursosLCU/Intervension_LCU_06_Jul.htm] IFE Baxa California.</ref>
|
|}
=== Discutinios ===
[[Ficheru:Supporters of López Obrador marching in Guanajuato, 2006.jpg|miniatura|Siguidores de López Obrador en manifestación en [[Guanajuato]].|320x320px]]
El [[2 de xunetu]] de 2006, al concluyir la votación, [[Luis Carlos Ugalde]] anunció que'l conteo rápido nun podía definir a un ganador. El [[6 de xunetu]], depués del conteo de la totalidá de les actes seccionales en cada distritu eleutoral, el fallu del [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|IFE]] determinó que'l candidatu con mayor númberu de votos yera [[Felipe Calderón Hinojosa]]. Esta resultancia foi turnado al [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación]] (TEPJF), quien resolvió les impugnaciones presentaes polos partíos y emitió un fallu definitivu sobre les [[eleiciones federales en Méxicu de 2006|eleiciones]] a favor de [[Felipe Calderón Hinojosa]], colo qu'esti pasó a ser presidente electu de Méxicu.<ref name="Del plantón y les sos remortines">{{cita publicación |apellíu=Díaz |nome=Gloria Leticia|títulu=Del plantón y les sos remortines |añu=2011 |publicación=Proceso - Los Aspirantes 2012: López Obrador; La resistencia |volume= |númberu=9 |issn= |url= |páxina=22-23}}</ref>
López Obrador y grupos allegaos declaráronse inconformes colos resultaos del conteo xeneral realizáu'l día de la eleición, según del conteo por actes lleváu a cabu'l día 5 de xunetu, alegando la esistencia d'un fraude eleutoral. Asina empezó una campaña ante la opinión pública que solicitaba un segundu conteo de tolos votos en toes los caxellos. Finalmente, el [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|TEPJF]] resolvió abrir solo una fraición del total de los caxellos, negando la solicitú formal fecha pola [[Coalición Pol Bien de Toos|CPBT]], d'abrir la totalidá de los paquetes eleutorales.<ref name="Del plantón y les sos remortines"/>
El [[9 d'agostu]] empezó'l recuentu parcial de los votos en 11.839 caxellos, el 9% del total de paquetes eleutorales correspondientes a la [[eleiciones federales en Méxicu de 2006|eleición pa Presidente de la República]]. Los resultaos del conteo fueron congruentes colos preliminares y los apaecíos n'actes. El marxe de ventaya ente'l candidatu que llogró'l mayor númberu de votos y el segundu llugar fuera d'apenes 250 mil voto y, depués de l'anulación de dellos caxellos impugnaos pola [[Coalición Pol Bien de Toos|CPBT]], esti marxe amenorgar a 230 mil voto. Con esta diferencia de votos a favor de [[Felipe Calderón Hinojosa]], el Tribunal decretó la validez de la eleición. Antes de l'anulación de dellos caxellos ordenáu pol [[TEPJF]], como resultancia del recuentu del 9.2% del total de caxellos de la eleición, nos primeros díes, la Coalición informó que mientres el recuentu recuperaren 112 votos al so favor, ente que el [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]] y el so candidatu [[Felipe Calderón Hinojosa]], perderíen 14,140 votos, tan solo nesi recuentu parcial sobre'l 9.2%, según que realmente se recontaron muncho menos paquetes eleutorales de los supuestos 11 839. Ente que nel 96% d'estos caxellos detectóse qu'había votos de más o votos faltantes ensin razón aparente. Sicasí'l Tribunal na so sentencia alvirtió:
{{cita|Esta sala cimera nun pasa per alto que les declaraciones analizaes del Presidente de la República, Vicente Fox, constituyir nun riesgu pa la validez de la eleición que, de nun debilitase la so posible influyencia colos diversos actos y circunstancies concurrentes, podríen representar un elementu mayor pa considerales determinantes pa el resultáu final, d'allegar otres irregularidaes d'importancia que quedaren acreditaes.<ref name="autogenerated1">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2006/09/06/005n1pol.php |títulu=''La Jornada'', 6 de setiembre de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070113124738/http://www.jornada.unam.mx/2006/09/06/005n1pol.php |fechaarchivu=13 de xineru de 2007 }}</ref>}}
El [[Conseyu Coordinador Empresarial]] foi tamién decatáu por cuenta de la so campaña en medios en contra de López Obrador.<ref name="autogenerated2" />
López Obrador y los partíos que sofitaron la so candidatura señalaron insistentemente qu'hubo un fraude nes [[eleiciones federales en Méxicu de 2006|eleiciones del 2 de xunetu de 2006]]. Sicasí, los recursos de inconformidad presentaos pola [[Coalición Pol Bien de Toos|CPBT]] fueron refugaos pol [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación (Méxicu)|TEPJF]], al considerar que les irregularidaes que se presentaron nun pudieron alteriar el resultáu de la eleición, como asitia nel so fallu final.<ref name="autogenerated2">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2006/09/17/internacional/1158454412.html|títulu=La izquierda mexicana proclama a López Obrador 'presidente llexítimu' del país|fechaaccesu=10 d'avientu de 2016|fecha=18 de setiembre de 2006|editorial=El Mundo|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161001203638/https://www.elmundo.es/elmundo/2006/09/17/internacional/1158454412.html|fechaarchivu=1 d'ochobre de 2006}}</ref> El dictame foi duramente cuestionáu per parte de los siguidores de López Obrador, sol argumentu de que'l númberu de caxellos que presentaron irregularidaes xustificaba un nuevu conteo, dau l'escasu marxe de diferencia ente los votos que llograría [[Felipe Calderón Hinojosa|Calderón]] y López Obrador (pocu más de mediu puntu porcentual). Según una encuesta ordenada pol [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|Institutu Federal Eleutoral]] a la empresa Parametría,<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2006/11/11/index.php?section=politica&article=010n1pol |títulu=''La Jornada'', 11 de payares de 2006.}}</ref> más de la metá de los mexicanos piensa que les eleiciones fueron válides, anque cuasi una tercer parte cree qu'hubo dalgún tipu de fraude.
[[Ficheru:Protestas poselectorales en el Zócalo de la Ciudad de México.jpg|miniatura|Protestes [[Eleiciones federales en Méxicu de 2006|poselectorales del 2006]] nel [[Plaza de la Constitución (Ciudá de Méxicu)|Zócalo capitalín]].|left|304x304px]]Los partíos de la Coalición tienen el convencimientu de qu'un recuentu total pudo revertir la resultancia. La llei eleutoral preve que los materiales eleutorales sían incineraos ciertu tiempu dempués del procesu eleutoral, sicasí, el mesmu día del fallu del Tribunal, López Obrador declaró que nun dexaría la destrucción de les boletas eleutorales, como ye mandatu llegal pal IFE, por cuenta de que, na so interpretación, esta aición tendría como oxetu "borrar les buelgues del fraude del 2 de xunetu".<ref name=":6">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2006/09/10/index.php?section=politica&article=005n1pol|títulu=Cualquier pactu pasa pol recuentu de votos, alvierte AMLO a Calderón|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|autor=Andrea Becerril|fecha=10 d'agostu de 2006|editorial=La Jornada}}</ref>
El [[5 de setiembre]] el Tribunal Eleutoral emitió un fallu inapellable en favor de [[Felipe Calderón Hinojosa]], candidatu del [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]], a pesar de les irregularidaes presentar y contemplar pel este mesmu organismu, colo que [[Felipe Calderón Hinojosa]] convirtióse formalmente en presidente electu de Méxicu. Ante la sentencia del Tribunal, López Obrador y los sos siguidores amosáronse inconformes y el Conseyu Ciudadanu de la Resistencia Civil convocó a una Convención Nacional Democrática pa protestar en contra y desconocer el fallu del Tribunal. Mientres tres meses López Obrador y los sos siguidores instalaron un "campamentu permanente", torgando'l tránsitu vehicular na so totalidá pela Avenida [[Paséu de la Reforma]], una de les principales aveníes de la Capital, esto col enfotu de primir a les autoridaes a llevar a cabu un recuentu de los votos. El campamentu foi severamente cuestionáu, pos el mesmu López Obrador había promovíu mientres la so xestión como Xefe de Gobiernu'l llamáu Bandu 13, nel que se prohibíen les protestes qu'afectaren la movilidá vehicular nes principales víes de la Ciudá. Amás, el Xefe de Gobiernu sustitutu Alejandro Encinas foi criticáu pola oposición pola so presunta inaición pa resolver el problema causáu por esti tipu de manifestación, pos espresara abiertamente'l so sofitu al candidatu presidencial.<ref name=":6" /><ref name="llexítimu" />
Al desconocer el resultáu eleutoral y la so ratificación per parte del Tribunal, López Obrador declaró nun mitin de protesta que
{{cita quebróse l'orde constitucional, una y bones los maxistraos negar a transparentar la eleición pa sometese ''a una minoría privilexada que tomó les instituciones y caltener secuestraes pal so propiu beneficiu''.
Esi atentáu a la llegalidá constitucional y a la vida democrática, espunxo, obliga a ''reasumir l'exerciciu de la soberanía popular y abolir d'una vegada y pa siempres el réxime de corrupción y privilexos que impera nel país. Por eso, anque nun los guste a los mios adversarios, ¡al diañu coles sos instituciones!''}}
Al definir cuál sería la estratexa a siguir, López Obrador precisó que lo primero va ser avanzar na revolución de conciencia y de mentalidá que yá s'empecipió cola resistencia civil pacífica. ''Falo de revolución de conciencia porque toos quitaremos les telarañes que nos metieron na cabeza, hasta l'estremu d'obliganos a reconocer decisiones oprobiosas o instituciones que nun merecen nengún respetu''.<ref name="llexítimu" />
Al nun aceptar la so derrota oficial, el movimientu encabezáu por López Obrador habría de tomar calces non institucionales. Los sos siguidores proclamar ''presidente llexítimu'' el 16 de setiembre, y ''rindió protesta'' por esi cargu nun actu simbólicu'l 20 de payares de 2006.<ref name="llexítimu">{{cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/389114.html |títulu=Rinde AMLO protesta como "presidente llexítimu" |fechaaccesu=7 de xunu de 2013 |autor=Francisco Reséndiz |fecha=20 de payares de 2006 |editor=L'Universal Méxicu |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120118162332/http://www.eluniversal.com.mx/notas/389114.html |fechaarchivu=2012-01-18 }}</ref>
López Obrador y los sos siguidores refiriéronse al presidente electu de Méxicu, [[Felipe Calderón Hinojosa]] como ''espurio'' y ''pelele'', por considerar el so gobiernu ''illexítimu''. Tomaron la tribuna torgando al presidente [[Vicente Fox]] dar el so discursu añal d'actividaes. Tamién declararon la so intención de sabotear tomar de protesta del presidente constitucional como lu marca la llei, el [[1 d'avientu]] de [[2006]]. Dellos personaxes importantes del PRD declararon que sofitaríen a López Obrador pa "nun dexar tomar de posesión de Calderón".<ref name=":7" /> [[Cuauhtémoc Cárdenas Solórzano|Cuauhtémoc Cárdenas]] alloñóse de López Obrador, por cuenta de que consideró un error les aiciones de castigu a la población entamaes por López Obrador y los sos simpatizantes, amás de que cree que la so propuesta nun ye ''progresista''.<ref name=":7" /> Otramiente, dixo testualmente «Yo toi bien oxetivu, toi bien claro quién va tomar el poder y quién lo va a exercer», refiriéndose a la futura de toma de posesión de [[Felipe Calderón Hinojosa]].<ref name=":7">{{cita web |url=http://busquedas.gruporeforma.com/utilerias/imdservicios3W.DLL?JSearchformatS&file=MEX/REFORM01/00811/00811182.htm&pallabra=c%Y1rdenas%20AND%20obrador&sitereforma |títulu=Grupu reforma}}</ref><ref name=":8" /> Pela so parte, [[Zeferino Torreblanca]], gobernador de Guerrero (d'estraición perredista) declaró con al respective de tomar de protesta de Calderón "Vamos como convidaos a un actu institucional, a una ceremonia qu'establez la mesma Constitución".<ref name=":8">{{cita web|url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=272098|títulu=Zeferino Torreblanca va acompañar a Calderón y non a López Obrador|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|fecha=19 de payares de 2006|editorial=Crónica|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160827022502/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=272098|fechaarchivu=2016-08-27}}</ref> Al empar, este mesmu personaxe negar a asistir al [[Convención Nacional Democrática de 2006|eventu simbólicu]] de López Obrador el 20 de payares. Al igual que Torreblanca, [[Lázaro Cárdenas Batel]] negóse asistir al eventu de López Obrador y declaró qu'asistiría a tomar de posesión del presidente electu.<ref>{{cita web |url=http://www.cambiodemichoacan.com.mx:80/vernota.php?id=53896|títulu=Camudo de Michoacán|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|fecha=21 de payares de 2006|editorial=Cambéu de Michoacán|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090522025356/http://www.cambiodemichoacan.com.mx/vernota.php?id=53896|fechaarchivu=22 de mayu de 2009}}</ref>
Con too y con eso esto, Calderón tomó protesta del cargu de Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos nel Palaciu Llexislativu de San Llázaro el 1 d'avientu nun zafarranchu, ente diversos xiblíos, enfrentamientos a golpes y emburriones ente los diputaos.<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/391386.html|títulu=Toma de protesta de Calderón da la vuelta al mundu|fechaaccesu=12 de xineru de 2018|fecha=1 d'avientu de 2006|editorial=L'Universal|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131207083339/http://www.eluniversal.com.mx/notas/391386.html|fechaarchivu=2013-12-07}}</ref>
[[Ficheru:Reunión con Andrés Manuel López Obrador.jpg|left|miniaturadeimagen|309x309px|López Obrador con [[Salvador Sánchez Cerén]], presidente d'[[El Salvador]].]]
=== Formación política postcontienda ===
Dientro de lo qu'Andrés Manuel López Obrador y los sos partidarios llamaron ''Gobiernu Llexítimu'', escoyíu a mano alzada nel zócalo por mayoría de los sos siguidores nuna congregación multitudinaria, constituyóse un equipu de trabayu o ''[[gabinete na solombra]]'' como s'acostuma nos rexímenes parllamentarios d'avanzada en de países de Primer Mundu. Los nomamientos d'esti gabinete, anque, escarecen de validez xurídica o presupuestal; son simbólicos. Nél participen dellos ex-collaboradores de la xestión de López Obrador al frente del Gobiernu del Distritu Federal, según otros qu'inda son funcionarios del gobiernu capitalín, alquiriendo financiamiento per mediu de donaciones de ciudadanos a una cuenta bancaria.<ref name="Gabinete n'espera">{{cita publicación |apellíu=Monge |nome= Raúl|títulu=Gabinete n'espera |añu=2011 |publicación=Proceso - Los Aspirantes 2012: López Obrador; La resistencia |volume= |númberu=9 |issn= |url= |páxina=36-37}}</ref>
Les persones qu'integren el grupu de collaboradores de López Obrador son: [[José Agustín Ortiz Pinchetti]], Secretaría de Rellaciones Polítiques; Secretaría de Rellaciones Internacionales, [[Bernardo Bátiz]], Secretaría de Xusticia y Seguridá; Octavio Romero Oropeza, Secretaría de la Honestidá y Austeridá Republicana; [[Mario di Costanzo|Mario Alberto di Costanzo Armenta]], Secretaría de la Facienda Pública; [[Luis Linares]], Secretaría de Desarrollu Económicu y Ecoloxía; [[Claudia Sheinbaum]], Secretaría de Patrimoniu Nacional; [[Bertha Luján Uranga]], Secretaría del Trabayu; Martha Elvia Pérez Bejarano, Secretaría pal Estáu de Bientar; Raquel Sosa Elízaga, Secretaría d'Educación, Ciencia y Cultura; [[Asa Cristina Laurell]], Secretaria de Salú; [[Laura Itzel Castillo]], Asentamientos Humanos y Vivienda.<ref>{{cita web |url=http://archivo.eluniversal.com.mx/notas/385634.html|títulu=Presenta AMLO el so gabinete legitimo|autor=L'Universal|fecha=3 de payares de 2006|fechaaccesu=30 de xunu de 2018}}</ref>
A diferencia de los rexímenes parllamentarios, onde'l gabinete de solombra exerz influyencia al traviés del so llabor llexislativu, nesti casu nun esiste una vía institucional na llei mexicana por que estes persones puedan influyir nel procesu decisoriu del Estáu, sacante polos mecanismos y llibertaes de participación ciudadana consagraos na Constitución.<ref>{{cita web|url=http://www.ordenjuridico.gob.mx/Constitucion/articulos/35.pdf|títulu=Artículu 35 Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos|autor=Orde Xurídicu|fechaaccesu=30 de xunu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180619033422/http://www.ordenjuridico.gob.mx/Constitucion/articulos/35.pdf|fechaarchivu=2018-06-19}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ordenjuridico.gob.mx/Constitucion/articulos/39.pdf|títulu=Artículu 39 Constitución Política de los Estaos Xuníos Mexicanos|autor=Orde Xurídicu|fechaaccesu=30 de xunu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181001191612/http://www.ordenjuridico.gob.mx/Constitucion/articulos/39.pdf|fechaarchivu=2018-10-01}}</ref>
Darréu percorrió'l país y retomó axendes como la fiscal, la ecolóxica y de derechos humanos xunto colos sos collaboradores. El [[2 de xunetu]] de [[2007]] presentó'l llibru ''La Mafia robónos la Presidencia,'' sobre la so campaña y la eleición presidencial.<ref name="Les fisuras, quebrar, la debacle">{{cita publicación |apellíu=Vergara |nome=Rosalía|títulu=Les fisuras, quebrar, la debacle |añu=2011 |publicación=Proceso - Los Aspirantes 2012: López Obrador; La resistencia |volume= |númberu=9 |issn= |url= |páxina=29}}</ref>
== "Presidencia llexítima" ==
[[Ficheru:AMLO Presidencia legitima.jpg|miniatura|300px|derecha|Andrés Manuel López Obrador foi proclamáu "Presidente llexítimu de Méxicu" polos sos partidarios. Esta designación ye puramente simbólica y nun tien fuercia llegal.<ref name="autogenerated1" />]]
El 20 de payares de 2006, día de la [[Revolución mexicana|Revolución Mexicana]], los simpatizantes de López Obrador proclamar ''Presidente llexítimu'' nuna concentración nel [[Plaza de la Constitución (Ciudá de Méxicu)|Zócalo]] na [[Ciudá de Méxicu]], anque nun se realizó nenguna encuesta formal.<ref>{{cita web |fecha=20 de payares de 2006|títulu=Rinde AMLO protesta como "presidente llexítimu"|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/389114.html|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120118162332/http://www.eluniversal.com.mx/notas/389114.html|fechaarchivu=18 de xineru de 2012|editorial=L'Universal|autor=Francisco Reséndiz}}</ref> L'aición foi entamada n'otra manifestación, la [[Convención Nacional Democrática de 2006|Convención Nacional Democrática]], na que los partidarios diéron-y el títulu. Na Convención, López Obrador pidió l'establecimientu d'un gobiernu paralelu y gabinete clandestín. Tamién abogó pola abolición o reforma de delles instituciones, alegando que tán deterioraes y corruptes, y solicitó cambeos na constitución pa garantizar que les instituciones trabayen pal pueblu y brinden asistencia social y asistencia a los vieyos y otros grupos vulnerables.
Dempués de que los sos partidarios proclamar como ''presidente llexítimu de Méxicu'',<ref name="autogenerated1" /> López creó un "gabinete de denuncia" pa compensar toles movides feches pol presidente [[Felipe Calderón Hinojosa|Felipe Calderón]]. Espérase qu'esti "gabinete alternativu" úsese como un mecanismu de presión pa les iniciatives del gobiernu.<ref>{{cita web |fecha=2 de payares de 2006|títulu=Izquierdista Lopez Obrador prepara'l so 'gabinete'|url=http://www.terra.com/noticias/articulo/html/act635283.htm|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080908124356/http://www.terra.com/noticias/articulo/html/act635283.htm|fechaarchivu=8 de setiembre de 2008|editorial=Terra}}</ref>
Nel so discursu na ceremonia de proclamación, López Obrador prometió "procurar la felicidá del pueblu",<ref>{{cita web |fecha=6 d'abril de 2010|títulu=Requires subscription|url=http://www.elnorte.com/nacional/articulo/692806/|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|editorial=Elnorte.com}}</ref> y anunció 20 aiciones de gobiernu, como fomentar un procesu de renovación pa les instituciones públiques y defender el derechu a la información y l'esixente apertura de los medios de comunicación.<ref>{{cita web |fecha=6 d'abril de 2010|títulu=Requires subscription|url=http://www.elnorte.com/nacional/articulo/692815/|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|editorial=Elnorte.com}}</ref>
Díes dempués, López Obrador anunció que ganaría un salariu de $ 50,000 pesos ($ 5,000 USD entós) al mes, apurríu por donaciones.<ref>{{cita web |fecha=6 d'abril de 2010|títulu=Requires Subscription|url=http://www.elnorte.com/nacional/articulo/693602/|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|editorial=Elnorte.com}}</ref>
[[Ficheru:Conmemoración de Asociación de Costureros y Costureras 22 de setiembre.jpg|left|miniaturadeimagen|321x321px|[[José Raúl Vera López|Raúl Vera López]] , [[obispu]] católicu de [[Saltillo]], [[Coahuila de Zaragoza|Coahuila]], declaró que la llamada "presidencia llexítima" de López Obrador ye'l resultáu del "fondu descontentu cola forma en que se remanó'l país", y que Obrador tenía "un respaldu moral bien fondu".<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2006/11/21/index.php?section=politica&article=008n1pol|títulu=L'actu de López Obrador, por reclamu social, non por caprichu: l'obispu Vera - La Jornada|fechaaccesu=21 d'avientu de 2017|apellíu=Jornada|nome=La|sitiuweb=www.jornada.unam.mx}}</ref>]]
=== Reaiciones ===
Les reaiciones a la "presidencia llexítima" de López Obrador variaron llargamente. Una opinión d'[[El País]] dicía que la "falta de considerancia de les instituciones democrátiques y l'estáu de derechu de López Obrador pon en grave peligru la paz civil en Méxicu".<ref>{{cita web |títulu=Pon AMLO en peligro paz de Méxicu: El País – L'Universal – Socesión|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/389000.html|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120126223621/http://www.eluniversal.com.mx/notas/389000.html|fechaarchivu=26 de xineru de 2012|urlmuerta=non|editorial=L'Universal}}</ref> Depués d'especulaciones sobre si la autoproclamación de López Obrador yera contraria a la llei, el [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] declaró qu'esta aición política nun ye un crime.<ref>{{cita web |títulu=AMLO nun usurpa funciones como "presidente llexítimu": PRI – L'Universal – Socesión|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/389076.html|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120126234920/http://www.eluniversal.com.mx/notas/389076.html|fechaarchivu=26 de xineru de 2012|urlmuerta=non|editorial=L'Universal}}</ref> [[Liébano Sáenz]], xefe de gabinete del ex-presidente [[Ernesto Zedillo]], afirmó que López Obrador "va convertir na conciencia de la nación, lo que va faer enforma bien pa la democracia mexicana.<ref>{{cita web |títulu=A la metá del foru – La Jornada|url=http://www.jornada.unam.mx/2006/11/19/index.php?section=politica&article=020o1pol|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111203094630/http://www.jornada.unam.mx/2006/11/19/index.php?section=politica&article=020o1pol|fechaarchivu=3 d'avientu de 2011|urlmuerta=non|editorial=Xornada.unam.mx|autor=La Jornada}}</ref>
Una encuesta realizada por [[Grupu Reforma]] indicó que'l 56% de los mexicanos desaprobaba que López se llevara'l títulu, ente que solo'l 19% aprobar. Sesenta y tres per cientu de los encuestaos tamién dixeron que l'ex candidatu perdió credibilidá. Otres respuestes na encuesta inclúin el 82% que describe l'atmósfera política en Méxicu como "tirante", y el 45% de los encuestaos culpó al [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]], con solo'l 20% culpando al [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]], y el 25% culpando a dambes partes. (La encuesta foi una encuesta telefónica de 850 adultos el 18 de payares con un intervalu d'enfotu del 95% de +/- 3.4% de marxe d'error ).<ref>{{cita web |fecha=6 d'abril de 2010|títulu="Refierten nomamientu de AMLO", by Grupu Reforma -In Spanish- (requires subscription)|url=http://gruporeforma.elnorte.com/graficoanimado/encuestes/amlo_nomamientu/|fechaaccesu=8 de mayu de 2012|editorial=Gruporeforma.elnorte.com}}</ref>
Nos primeros meses del so mandatu, les anunciaes iniciatives del presidente [[Felipe Calderón Hinojosa|Calderón]] reflexaron les de Obrador. Estos inclúin techos de preciu pa tortielles,<ref>[http://www.chron.com/disp/story.mpl/business/4480518.html Calderon signs accord to contain tortiella prices] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110629034503/http://www.chron.com/disp/story.mpl/business/4480518.html |date=2011-06-29 }} "The accord limits tortiella prices to 8.50 pesos ($0.78) per kilogram and threatens prison sentences of up to 10 years for companies found hoarding corn."</ref> en forma d'un "Pactu de Estabilización de Precios de Tortiella", que protexen a los productores locales de maíz , un Decretu Presidencial que llinda'l salariu del Presidente y el de los ministros del gabinete, y una propuesta d'enmienda constitucional que, si apruébase, amenorgaría significativamente los salarios de tolos servidores públicos ya impondría llendes a la compensación.<ref name="cpcomgs">{{cita publicación |fecha=23 de xineru de 2007|títulu=Calderon Proposes Cap on Mexican Government Salaries|url=https://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601086&sid=acaQHjtF96DQ|fechaaccesu=16 de xunu de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070930072218/http://www.bloomberg.com/apps/news?pid=20601086&sid=acaQHjtF96DQ|fechaarchivu=30 de setiembre de 2007|urlmuerta=sí|editorial=Bloomberg}}</ref> Estes midíes fueron interpretaes por dalgunos como aiciones "que busquen cumplir una promesa de campaña pa incorporar l'axenda del rival eleutoral Andrés Manuel López Obrador al so gobiernu",<ref name="cpcomgs" /> por otros como aiciones diseñaes pa socavar al gobiernu de la oposición.
=== Influencia nes eleiciones del PRD ===
En 2008, el [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]] celebró eleiciones p'anovar el so lideralgu. El candidatu de López Obrador, [[Alejandro Encinas Rodríguez]], oponer a Jesús Ortega. Les denuncies de fraude de dambes faiciones detuvieron los recuentos y xeneraron duldes sobre la llexitimidá de les eleiciones. Les figures de los medios comentaron que, mientres López Obrador usara frases como "fraude", "illexitimidá", "corrupción", etc. nes eleiciones mexicanes de 2006, les mesmes frases usábense agora pa describir la eleición del [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]], y munchos tarrecíen que, ensin importar la resultancia, habría un presidente "llexítimu" y un "falsu" dientro del partíu.<ref>{{cita web |fecha=13 d'abril de 2008|títulu=Comisión téunica refugar a reabrir cómputu en PRD|url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/158794.html|fechaaccesu=31 d'ochobre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090211024631/http://www.eluniversal.com.mx/nacion/158794.html|fechaarchivu=11 de febreru de 2009|urlmuerta=non|idioma=castellanu|editorial=[[L'Universal (Mexico City)|El Universal]]|apellíu=Ramos|nome=Jorge}}</ref> Acordies coles encuestes de salida realizaes por Mitofsky y la OMI, Encinas ganó con un 5% y un 8% de puntos, respeutivamente.<ref>{{cita web |autor2=Enrique Méndez|fecha=27 de marzu de 2008|títulu=Ortega namái podría ganar con trampes, asegura IMO|url=http://www.jornada.unam.mx/2008/03/27/index.php?section=politica&article=009n1pol|fechaaccesu=31 d'ochobre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090209064858/http://www.jornada.unam.mx/2008/03/27/index.php?section=politica&article=009n1pol|fechaarchivu=9 de febreru de 2009|urlmuerta=non|idioma=castellanu|editorial=[[La Jornada]]|apellíu=Muñoz|nome=Alma Y.}}</ref>
=== Ocupación del Congresu ===
El Congresu mexicanu tamién foi tomáu polos llexisladores del [[Frente Ampliu Progresista (Méxicu)|Frente Ampliu Progresista]] (FAP), el [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]], el [[Partíu Llaborista Mexicanu|Partíu Llaborista]] y la [[Converxencia (partíu políticu)|Converxencia]], el 10 d'abril de 2008 por cuenta del so desalcuerdu col gobiernu mexicanu sobre los discutinios de política enerxética, alegando que violaron la Constitución. Los siguidores de López Obrador tomaron dambes Cámares del Congresu y encadenar por que naide pudiera entrar, evitando asina l'aprobación de lleis secundaries que modificaron el marcu llegal de la compañía petrolera nacional mexicana, [[Petróleos Mexicanos|Pemex]] .<ref>{{cita web |autor2=Andrea Merlos|fecha=9 d'abril de 2008|títulu=Reforma enerxética, una privatización tapada: González Garza|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/497100.html|fechaaccesu=31 d'ochobre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080921221034/http://www.eluniversal.com.mx/notas/497100.html|fechaarchivu=21 de setiembre de 2008 |urlmuerta=non|idioma=castellanu|apellíu=Gómez|nome=Ricardo}}</ref> Sielles y meses fueron utilizaes como barricaes. López Obrador solicitó un alderique de 4 meses sobre les polítiques enerxétiques y non un alderique de 50 díes presentáu pol [[Partíu Aición Nacional (Méxicu)|PAN]], el [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]], el [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu|Partíu Verde]] y la [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]].<ref>{{cita web |autor2=Andrea Merlos|autor3=Ricardo Gómez|fecha=15 d'abril de 2008|títulu=Refuga'l FAP alderique de 50 díes|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/498585.html|fechaaccesu=31 d'ochobre de 2008|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090211024714/http://www.eluniversal.com.mx/notas/498585.html|fechaarchivu=11 de febreru de 2009|urlmuerta=non|idioma=castellanu|apellíu=Zárate|nome=Arturo}}</ref>
== Acusaciones de corrupción contra funcionarios federales (2006-2012) ==
[[Ficheru:Salomon Jara y Andres Manuel Lopez Obrador en San Baltazar Chichicapam 01.jpg|miniaturadeimagen|281x281px|[[Salomón Jara Cruz|Salomon Jara]] y '''Andrés Manuel''' en xira por [[Oaxaca]].]]
El [[24 de febreru]] de [[2008]], Andrés Manuel López Obrador acusó al entós Secretariu de Gobernación, Juan Camilo Mouriño, de realizar tráficu d'influyencies beneficiando empreses de la so familia con
contratos daos por PEMEX cuando se desempeñaba como Asesor y subsecuentemente Subsecretariu de Lletricidá de la [[Secretaría d'Enerxía (Méxicu)|Secretaría d'Enerxía]] en [[2003]] y [[2004]],<ref>{{cita publicación |autor=Ricardo Gómez y Andrea Merlos |títulu=AMLO: Mouriño beneficiar de Pemex |url=http://www.el-universal.com.mx/finances/62942.html |editorial=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=28 de febreru de 2008 |fechaaccesu=28 de febreru de 2008 }}</ref> apurriendo lo que consideren son pruebes d'estos contratos a los coordinadores parllamentarios de los partíos integrantes del [[Frente Ampliu Progresista (Méxicu)|Frente Ampliu Progresista]].<ref>{{cita publicación |autor=Ricardo Gómez y Andrea Merlos |títulu=Documenta AMLO contratos de Mouriño |url=http://www.el-universal.com.mx/notas/485920.html |editorial=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=28 de febreru de 2008 |fechaaccesu=28 de febreru de 2008}}</ref> El [[29 de febreru]], Juan Camilo Mouriño refugó tales acusaciones, asegurando que va poner a disposición de les autoridaes tola información que-y seya riquida, aduciendo que dichos contratos fueron celebraos en plena llegalidá,<ref>{{cita publicación |autor=Jorge Ramos |títulu=Va Apurrir Mouriño información por que la investiguen |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/486102.html |editorial=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=29 de febreru de 2008 |fechaaccesu=29 de febreru de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131012025334/http://www.eluniversal.com.mx/notas/486102.html |archivedate=2013-10-12 }}</ref> calificando amás como inmorales y maldoses les acusaciones realizaes por López Obrador y señalando que nun va aldericar colos sos detractores.<ref>{{cita publicación |autor=Jorge Ramos |títulu=Asegura Mouriño que nun va haber alderique colos sos detractores |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/486106.html |editorial=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=29 de febreru de 2008 |fechaaccesu=29 de febreru de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131012055049/http://www.eluniversal.com.mx/notas/486106.html |archivedate=2013-10-12 }}</ref> El día 11 de marzu de 2008 decidió responder a les acusaciones.
El [[10 de marzu]] de [[2008]] Andrés Manuel López Obrador y el partíu [[Converxencia (partíu políticu)|Converxencia]] dieron a conocer dos contratos más, que denunciaron amosaríen nuevamente que la empresa familiar de Mouriño foi beneficiada pol tráficu d'influyencies.<ref>{{cita publicación |autor=Ricardo Gómez y Andrea Merlos |títulu=Revela AMLO dos nuevos contratos daos a Mouriño |url=http://www.el-universal.com.mx/notas/485920.html |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008}}</ref><ref>{{cita publicación |autor=Ricardo Gómez |títulu=Desatapa Converxencia otros dos contratos de Mouriño |url=http://www.el-universal.com.mx/notas/488824.html |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Contratos Mouriño 2002 |url=http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/contratos_2002_mourino.pdf |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081203171345/http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/contratos_2002_mourino.pdf |fechaarchivu=3 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Contratos Mouriño 2002 anexu 1 |url=http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu1_mourino.pdf |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081203171319/http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu1_mourino.pdf |fechaarchivu=3 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Contratos Mouriño 2002 anexu 2a |url=http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu2a_mourino.pdf |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081203171328/http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu2a_mourino.pdf |fechaarchivu=3 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Contratos Mouriño 2002 anexu 2b |url=http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu2b_mourino.pdf |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081203171332/http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu2b_mourino.pdf |fechaarchivu=3 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Contratos Mouriño 2002 anexu 3 |url=http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu3_mourino.pdf |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20081203171341/http://www.eluniversal.com.mx/graficos/contratos_amlo/anexu3_mourino.pdf |fechaarchivu=3 d'avientu de 2008 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Exhiben más contratos de Mouriño con Pemex |url=http://www.el-universal.com.mx/nacion/158122.html
|editorial=L'Universal |fechaaccesu=11 de marzu de 2008}}</ref>
Sicasí, nengún partíu o personaxe que fizo estes denuncies presentó denuncia formal de los fechos imputaos a Moruriño, solo tando n'analises la creación d'una comisión investigadora na [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|Cámara de Diputaos]],<ref>{{cita publicación |autor=Ricardo Gómez y Jorge Octavio Ochoa |títulu=Analiza PRI crear comisión del casu Mouriño |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/158121.html |editorial=L'Universal |fechaaccesu=10 de marzu de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131012012242/http://www.eluniversal.com.mx/nacion/158121.html |archivedate=2013-10-12 }}</ref> por cuenta de ello, el [[11 de marzu]] el mesmu Juan Camilo Mouriño unvió a la [[Procuradoría Xeneral de la República (Méxicu)|Procuradoría Xeneral de la República]] y la [[Secretaría de la Función Pública]], tolos documentos relativos a los contratos que robló como representante llegal de la empresa de la so familia con [[Petróleos Mexicanos]],<ref>{{cita publicación |autor=Agustín Martínez Xelhuantzi y José Manuel Echeverry |títulu=Unvia Mouriño el so espediente a PGR y Función Pública |url=http://www.milenio.com/index.php/2008/03/11/207168/ |editorial=Milenio |fecha=2008 |fechaaccesu=11 de marzu de 2008}}</ref> empecipiando estos dos dependencies les investigaciones correspondientes.<ref>{{cita publicación |autor=Silvia Otero |títulu=Empecipia PGR averiguación previa en casu Mouriño |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/489251.html |editorial=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=2008 |fechaaccesu=11 de marzu de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20131012064209/http://www.eluniversal.com.mx/notas/489251.html |archivedate=2013-10-12 }}</ref>
El [[13 de marzu]] del mesmu añu, la Cámara de Diputaos integró formalmente la comisión investigadora del casu, de la que se negaron a formar parte diputaos del PRD, PT y Converxencia al nun tar acordies colos sos oxetivos, foi designáu presidente de la comisión el Diputáu del [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]], [[Antonio Xavier López Adame]];<ref>{{cita publicación |autor=Ricardo Gómez y Andrea Merlos |títulu=Conformen diputaos comisión Mouriño; queda fuera'l FAP |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/489856.html |editorial=[[El Universal (Méxicu)|El Universal]] |fecha=13 de marzu de 2008 |fechaaccesu=13 de marzu de 2008 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20140201213433/http://www.eluniversal.com.mx/notas/489856.html |archivedate=2014-02-01 }}</ref> el [[13 de mayu]] dicha comisión presentó formalmente les sos conclusiones, exonerando a Juan Camilo Mouriño de cometer tráficu d'influyencies y estableciento que se condució n'apegu a derechu.<ref>{{cita publicación |autor=Georgina Salderna |títulu=Confirmen diputaos la exoneración de Mouriño por tráficu d'influyencies |url=http://www.jornada.unam.mx/2008/05/14/index.php?section=politica&article=010n1pol |editorial=[[La Jornada]] |fecha=14 de mayu de 2008 |fechaaccesu=14 de mayu de 2008}}</ref>
== Protestes contra la reforma petrolera ==
En [[2008]], el Presidente [[Felipe Calderón Hinojosa]] decidió axustar la so propuesta de Reforma petrolera.
[[Ficheru:Logo Petróleos Mexicanos.svg|derecha|280x280px]]
El [[10 d'abril]], llexisladores del [[Frente Ampliu Progresista (Méxicu)|Frente Ampliu Progresista]] (FAP) tomaron les tribunes del Congresu, suspendiendo les sesiones en cada Cámara. El [[13 d'abril]] de [[2008]], López Obrador estableció una campaña que autodenominó "en defensa del Petroleu", ante lo que denunció podría ser la posible privatización de la empresa paraestatal PEMEX, pa ello convocó a los sos simpatizantes a llevar a cabu un mitin frente al [[Congresu de la Unión (Méxicu)|Congresu de la Unión]], ente otres aiciones nuna Asamblea Xeneral Informativa nel Zócalo capitalín.
Depués de les acusaciones arramaes sobre Mouriño y de lo que llamó probable privatización de PEMEX, Calderón decidió presentar una reforma qu'evitara temes sustanciales como les asociaciones con empreses privaes pa la esploración y esplotación de crudu n'agües fondes. El [[27 de xunetu]], llevar a cabu la llamada consulta enerxética per parte del [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]], onde se formularon 2 entrugues:
<blockquote>
1. Anguaño la esplotación, tresporte, distribución, almacenamientu y refinamientu de los hidrocarburos son actividaes esclusives del gobiernu, ¿ta d'alcuerdu o nun ta d'alcuerdu que neses actividaes puedan agora participar empreses privaes?
</blockquote>
<blockquote>
2. Polo xeneral, ¿ta d'alcuerdu o nun ta acordies con que s'aprueben les iniciatives relatives a la reforma enerxética que s'alderiquen anguaño nel Congresu de la Unión?
</blockquote>
La consulta según el reporte final de [[Manuel Camacho|Manuel Camacho Solís]] tuvo una participación de 967 mil 848 persones que, sumaos a los enantes realizaos na capital del país, faen un total d'un millón 793 mil 876 ciudadanos. Na primer entruga, 901 mil 588 tuvieron en contra, ente que 51 mil 726 tuvieron a favor, 14 mil 534 votos fueron anulaos.
En segunda entruga, 874 mil 517 ciudadanos votaron pol non y 69 mil 881 pol sí, en cuantes que se anularon 14 mil 543 votos. El [[30 de xunetu]], Marcelo Ebrard apurrió al entós presidente del Senáu, el panista [[Santiago Creel]], los resultaos de la consulta petrolera.
Finalmente, el [[23 d'ochobre]] el Senáu aprobó por mayoría la reforma petrolera, mesma qu'abría a Pemex a la iniciativa privada, otorgába-y autonomía presupuestal y promovía una política d'Estáu en materia d'hidrocarburos.
El día 1 d'avientu de 2013 llapada a “cercar pacíficamente” el Senáu, en previsión de los entamos del discutiniu de la reforma enerxética. Un día dempués sufre un infartu al miocardiu, polo cual foi internáu d'urxencia nel Hospital Médica Sur, grave pero estable y fuera de peligru.<ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion-mexico/2013/cercu-al senáu-sigue-pese-a-mal-cardiacu-de-amlo-970249.html |títulu=http://www.eluniversal.com.mx/nacion-mexico/2013/cercu-al senáu-sigue-pese-a-mal-cardiacu-de-amlo-970249.html }}</ref>
== Candidatu a la Presidencia en 2012 ==
{{AP|Eleiciones federales en Méxicu de 2012}}
[[Ficheru:AMLO_en_Texcoco_9_may_2012.jpg|miniatura|Mitin en [[Texcoco]], [[estáu de Méxicu]], el [[9 de mayu]] de [[2012]].|izquierda]]El [[25 de xunetu]] de [[2010]] nun discursu nel [[Plaza de la Constitución (Ciudá de Méxicu)|Zócalo]],<ref name="Arrinca AMLO la so candidatura formal pa 2012">{{cita web |url=http://www.milenio.com/node/494790 |títulu=Arrinca AMLO la so candidatura formal pa 2012 |fechaaccesu=consultáu'l 5 d'agostu de 2010 |apellíu=Padillo |nome=Liliana |añu=2010 |editorial=Milenio Noticies |lugar=Méxicu DF }}</ref> anunció la so participación nes [[Eleiciones federales en Méxicu de 2012|eleiciones presidenciales de 2012]].<ref name="Anuncia AMLO la so candidatura">{{cita web |url=http://ntrzacatecas.com/noticies/mexico/2010/07/25/arrinca-amlo-la so candidatura formal-pa-2012/ |títulu=Arrinca AMLO la so candidatura formal pa 2012 |fechaaccesu=consultáu'l 5 d'agostu de 2010 |nome=Axencies |añu=2010 |editorial=NTR Zacatecas |llugar=Zacatecas }}</ref>
Primero que el ''Frente Ampliu Progresista'' ([[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]]-[[Partíu del Trabayu (Méxicu)|PT]]-[[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]]) va realizar el procesu de seleición interna, López Obrador n'entrevista pa un periódicu [[La Jornada]] afirmó: "''Nun pretendemos fundar un partíu, vamos buscar unu que nos rexistre d'alcuerdu a los nuesos principios''".<ref name="Va Buscar López Obrador candidatura pa 2012 con PT o Converxencia.">{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2010/07/07/amlo-anuncia-candidatura-presidencial-pa-2012 |títulu=Va Buscar López Obrador candidatura pa 2012 con PT o Converxencia |fechaaccesu=consultáu'l 5 d'agostu de 2010 |añu=2010 |editorial=La Jornada en Linea |lugar=Méxicu DF |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100710120019/http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2010/07/07/amlo-anuncia-candidatura-presidencial-pa-2012 |fechaarchivu=10 de xunetu de 2010 }}</ref> Per otra parte, señaló qu'enagora nun va falar alrodiu de la so candidatura pa evitar acusaciones antemanaes de campaña.<ref name="AMLO: nun voi falar más de la mio candidatura.">{{cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/nacion/179452.html |títulu=AMLO: nun voi falar más de la mio candidatura |fechaaccesu=consultáu'l 5 d'agostu de 2010 |apellíu=Mejia |nome=Irma |añu=2010 |editorial=L'Universal |llugar=Zacatecas |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131012040018/http://www.eluniversal.com.mx/nacion/179452.html |fechaarchivu=2013-10-12 }}</ref>
El [[11 de marzu]] de [[2012]], nel Teatru Metropólitan, tomó posesión cómo candidatu oficial del partíu [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]] a la Presidencia de Méxicu nel próximu procesu eleutoral del 1 de xunetu, unu de los partíos que conformen el [[Movimientu Progresista]].<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2012/03/11/104218143-tomara-amlo-protesta-como-candidatu-presidencial-de%20movimientu%20ciudadanu |títulu=Asume AMLO candidatura por Movimientu Ciudadanu |fechaaccesu=11 mar. 2012 |apellíu=Muñoz |nome=Alma Y. |fecha=11 mar. 2012 |editorial=La Jornada |ubicación=Méxicu, D.F. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120312093149/http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2012/03/11/104218143-tomara-amlo-protesta-como-candidatu-presidencial-de |fechaarchivu=2012-03-12 }}</ref>
Igualmente que nes eleiciones de 2012, reportóse sobre la censura [https://www.youtube.com/watch?v=hB3o4qyhYYU spots] que cumplíen colos lineamientos emitíos pol [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|IFE]].<ref name=":10" />
El [[31 d'agostu]] de [[2012]], Andrés Manuel refuga'l fallu del [[Tribunal Eleutoral del Poder Xudicial de la Federación]] sobre los recursos llegales que presentó sobre posible [[fraude eleutoral]] nel procesu d'eleiciones el 1 de xunetu del 2012 al nun aceptar como presidente electu a [[Enrique Peña Nieto]], en conferencia de prensa que foi retresmitida per dellos medios, sentenció: {{cita|"(...) Anque nos sigan atacando y acúsennos de malos perdedores, de llocos, de mesiánicos, de necios, enfermos de poder y otres lindezas, preferimos esos insultos a convalidar o formar parte d'un réxime inxustu, corruptu y de complicidaes que ta destruyendo a Méxicu".<ref name="ref_duplicada_1">{{cita publicación |títulu=López Obrador nun reconoz a Enrique Peña Nieto |url=http://noticias.univision.com/article/1235553/2012-08-31/mexico/elecciones-mexico/ultimas-noticias/lopez-obrador-nun reconoz-a-pena-nieto-validacion-electoral |editorial=Univisionnoticas |fechaaccesu=13 de payares de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.youtube.com/watch?v=RZS1Ld4m0Tk| |títulu=Nun acepta AMLO fallu de Tribunal}}</ref>}}
De la mesma llama a los partidarios y a los que s'oponen p'axuntase'l 9 de setiembre y dialogar actividaes.<ref>{{Enllaz rotu|1=[http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/0753d93a2809345b2bd47b56a4905fdb] |2=http://www.milenio.com/cdb/doc/noticias2011/0753d93a2809345b2bd47b56a4905fdb |bot=InternetArchiveBot }}, López Obrador refuga'l fallu del TEPJF y llapada a desobediencia civil.</ref>[[Ficheru:AMLO en su cierre de campaña.jpg|miniatura|Cierre de campaña.|283x283px]]
Mientres esta asamblea nel Distritu Federal, anuncia la so separación de los partíos del [[Movimientu Progresista]] pa empezar la formación d'un nuevu partíu con [[Movimiento Regeneración Nacional|Morena]].<ref>[http://www.proceso.com.mx/?p=319383] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20120912190200/http://www.proceso.com.mx/?p=319383 |date=2012-09-12 }}, AMLO destituyir del PRD y empecipia el procesu pa formar un nuevu partíu.</ref>
Una vegada concluyida la eleición, na que terminó como segundu llugar, López Obrador emponer na defensa del sector enerxéticu. Realizó consultes, llamaos y marches con cuenta de convocar al discutiniu de la [[Reforma enerxética (Méxicu)|Reforma Enerxética]].
=== Resultaos eleutorales ===
{| {{tablaguapa}}
!'''Partíu'''
!'''Coalición'''
! colspan="3" |'''Candidatu'''
!'''Votos'''
!'''Porcentaxe'''
!Nota
|-align="center"
|<center>[[Ficheru:PRI_Party_(Mexico).svg|link=Partíu_Revolucionariu_Institucional|38x38px]]</center>
| rowspan="2" |[[Compromisu per Méxicu]]
| rowspan="2" bgcolor="green" |
| rowspan="2" |[[Ficheru:Enrique Peña Nieto, June 2017.jpg|77x77px]]
| rowspan="2" |[[Enrique Peña Nieto]] {{Ok|Ganador}}
| rowspan="2" |{{Creciente}} 19,226,784
| rowspan="2" align="left" |{{barra de porcentaxe|38.20||008000}}
| rowspan="7" |[[Partíu Revolucionariu Institucional#Discutinios de les eleiciones de 2012|Delles pruebes d'irregularidaes y posible fraude eleutoral]]<ref>{{cita web |url=https://voces.huffingtonpost.com/alejandro-gradia/mexico-fraude-eleutoral_b_1657960.html|títulu=Méxicu 2012: Fraude eleutoral imperfectu|fechaaccesu=2018-06-30|apellíu=Gradia|nome=Alejandro|fecha=2012-07-09|sitiuweb=Huffington Post|idioma=en-US}}</ref>
|-
|<center>[[Ficheru:PVE_logo_(Mexico).svg|link=Partíu_Verde_Ecoloxista_de_Méxicu|38x38px]]</center>
|- align="center"
|<center>[[Ficheru:PRD_logo_without_border_(Mexico).svg|link=Partíu_de_la Revolución Democrática|40x40px]]</center>
| rowspan="3" |[[Movimientu Progresista]]
| rowspan="3" bgcolor="gold" |
| rowspan="3" |[[Ficheru:Andrés_Manuel_López_Obrador_en_2008_cropped.jpg|50x50px|Andres Manuel López Obrador]]
| rowspan="3" |'''Andres Manuel Lopez Obrador'''
| rowspan="3" |{{Creciente}} 15,896,999
| rowspan="3" align="left" |{{barra de porcentaxe|31.57||FFD700}}
|-
|<center>[[Ficheru:PT_Party_(Mexico).svg|link=Partíu_del Trabayu_(Méxicu)|42x42px]]</center>
|-
|<center>[[Ficheru:Movimiento_Ciudadano.svg|link=Movimientu_Ciudadanu|45x45px]]</center>
|- align="center"
|<center>[[Ficheru:PAN_(Mexico).svg|link=Partíu_Acción_Nacional_(Méxicu)|38x38px|Partíu Aición Nacional]]</center>
|
| bgcolor="blue" |
|
|[[Josefina Vázquez Mota]]
|{{Decreciente}} 12,786,647
| align="left" |{{barra de porcentaxe|25.68||0000FF}}
|- align="center"
|<center>[[Ficheru:PNA_Party_(Mexico).svg|link=Nueva_Alianza_(partíu_políticu)|38x38px|Nueva Alianza]]</center>
|
| bgcolor="aqua" |
|[[Ficheru:Gabriel_Quadri_de_la Torre_-_World_Economic_Forum_on_Latin_America_crop.jpg|50x50px]]
|[[Gabriel Quadri de la Torre]]
|{{Creciente}} 1,150,662
| align="left" |{{barra de porcentaxe|2.29||40Y0D0}}
|- align="center"
|<center>[[Ficheru:Symbol_question.svg|41x41px]]</center>
| colspan="4" |Non Rexistraos
|20,907
| align="left" |{{barra de porcentaxe|0.04||FFE4D5}}
|
|-
|- align="center"
|<center>[[Ficheru:Symbol_delete_vote.svg|41x41px]]</center>
| colspan="4" |Nulos
|1,241,154
| align="left" |{{barra de porcentaxe|2.47||000080}}
|
|- style="background:#efefef;"
| colspan="5" |'''Total'''
|50,323,153
|{{barra de porcentaxe|100.00||2F4F4F}}
|
|- style="background:#efefef;"
| colspan="7" |'''Fonte: Institutu Federal Eleutoral.'''<ref>{{cita web|url=http://computos2012.ife.org.mx/reportes/presidente/distritalPresidenteEF.html|títulu=Resultáu del Cómputu Distrital de la Eleición de Presidente de los Estaos Xuníos Mexicanos de 2012|autor=IFE|fecha=8/07/12|idioma=castellanu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120717052207/http://computos2012.ife.org.mx/reportes/presidente/distritalPresidenteEF.html|fechaarchivu=2012-07-17}}</ref>
|
|}
==== <big>Discutinios</big> ====
: La comisión de vixilancia ciudadana del movimientu [[Movimientu Yosoy132|#YoSoy132]] informó qu'hasta'l 3 de xunetu habíen sistematizado mil 100 casos de presuntes irregularidaes.<ref>{{cita publicación |títulu=#YoSoy132 presenta mil 100 casos d'irregularidaes y delitos eleutorales|url=http://www.jornada.unam.mx/2012/07/06/index.php?section=politica&article=016n1pol|fecha=Vienres 6 de xunetu de 2012}}</ref> Denunciaron qu'en dellos llugares policías robaron urnes y presentáronse balaceras, reportaron casos bien estremos de que secuestraron a representantes de caxellu. En Pueblu Nuevu, [[Chiapas]], grupos armaos entraron nos caxellos dexando dos muertos. De [[San Miguel Totolapan (conceyu)|San Miguel Totolapan]], [[Estáu de Guerrero|Guerrero]], denuncies de rellenu d'urnes. En [[San Juan Chamula]], [[Chiapas]], grupos armaos dispararon contra votantes. N'[[Ensenada (Baxa California)|Ensenada]], [[Baxa California]], reportaron la desapaición d'un funcionariu de caxellu con 2500 boletas.<ref>{{cita web|url=http://www.sinembargo.mx/02-07-2012/283149|títulu=Páxina en www.sinembargo.mx<!-- títulu xeneráu-->|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180627040119/http://www.sinembargo.mx/02-07-2012/283149|fechaarchivu=2018-06-27}}</ref> Pela so parte, el Conseyeru Presidente del [[Institutu Federal Eleutoral (Méxicu)|IFE]] declaró:
{{Cita|Méxicu tuvo una xornada eleutoral exemplar, participativa, pacífica y realmente escepcional [...] tolos procesos eleutorales tuvieron incidentes menores, na mayoría de los casos, ensin rellación con el mesmu procesu, va ser el so votu y solo el so votu, lo que decida quien van exercer los poderes públicos nos próximos años [...] confíen nel IFE, asegúrolos que cada sufraxu va ser cuntáu con llegalidá.<ref>{{cita web |títulu=Eleiciones puerques- Comunicáu #YoSoy132 al IFE|url=http://www.youtube.com/watch?v=BqVG49pbl9Q|fechaaccesu=xunetu de 2012}}</ref>|[[Leonardo Valdés Zurita]].|col2=}}Mientres se dicía los candidatu [[Enrique Peña Nieto]] aventaya con 16 puntos na guerra.<ref>{{cita web |url=http://colorelectoral.excelsior.com.mx/nota/q/843907|títulu=Excelsior, Enrique Peña Nieto aventaya con 16 puntos [|fecha=5 de xunetu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120701012734/http://colorelectoral.excelsior.com.mx/nota/q/843907|fechaarchivu=1 de xunetu de 2012}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=The Guardian, Mexico media scandal: Televisa's alleged collusion with Peña Nieto|url=http://www.guardian.co.uk/world/interactive/2012/jun/08/mexico-media-scandal-televisa-pena-nietoclaims? INTCMP=SRCH|fecha=5 de xunetu de 2012}}</ref> En dellos caxellos llamaos especiales, instalaes pa los eleutores que s'atopen en "tránsitu", el númberu de persones qu'allegó a votar yera bien cimera al de papeletes disponibles, polo que nun pudieron exercer el so derechu al votu.<ref>{{cita web|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/856752.html|títulu=Páxina en www.eluniversal.com.mx<!-- títulu xeneráu-->|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150511125919/http://www.eluniversal.com.mx/notas/856752.html|fechaarchivu=2015-05-11}}</ref>
==== Protestes ====
[[Ficheru:Andrés Manuel López Obrador 02.JPG|miniaturadeimagen|270x270px|López Obrador nun mitin nel [[Monumentu a la Independencia|Ángel de la Independencia]], por tomar de protesta d'[[Enrique Peña Nieto]].]]
{{AP|Movimientu Yosoy132}}
: El '''Movimientu YoSoy132''' ye un [[Movimientos sociales|movimientu ciudadanu]] conformáu na so mayoría por estudiantes d'[[educación cimera]] en Méxicu, tantu d'instituciones públiques como privaes que busca, ente otres demandes: la democratización de los medios de comunicación<ref>{{cita web |url=http://www.jornada.unam.mx/2012/05/24/politica/019n1pol|títulu=Democratizar medios de comunicación, clamor de #YoSoy132|fechaaccesu=2012}}</ref> y la cobertoria en cadena nacional del 2o. bancia ente los candidatos a la [[Presidente de Méxicu|Presidencia de Méxicu]], amás de la organización d'un tercer alderique.<ref>{{cita web|url=http://www.oem.com.mx/laprensa/notas/n2564321.htm|títulu=El movimientu "Yo Soi 132" esixe un tercer alderique|fechaaccesu=2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924135808/http://www.oem.com.mx/laprensa/notas/n2564321.htm|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref> El nome YoSoy132, refierse principalmente, pero non puramente, a la autoafiliación y sofitu al movimientu como'l miembru númberu 132 tres la publicación d'un videu con 131 estudiantes exerciendo'l so derechu de retruque na [[Universidá Iberoamericana (CDMX)|Universidá Iberoamericana]] mientres una conferencia del entós candidatu [[Enrique Peña Nieto]].<ref name=":14" />
: Les protestes realizaes en contra del candidatu a la Presidencia de Méxicu [[Enrique Peña Nieto]]<ref name=":14">{{cita web |url=http://internacional.elpais.com/internacional/2012/05/22/actualidad/1337719454_576432.html|títulu=Nacen los enoxaos mexicanos|fechaaccesu=2 de xunu de 2012|apellíu=Prado|nome=Luis|fecha=22 de mayu de 2012|obra=El País|idioma=castellanu}}</ref> fueron un detonante que punxo en marcha una cadena de manifestaciones que se xunieron a esti movimientu. A pesar de lo declarao nel Manifiestu YoSoy132, na práutica, nun ye claru cuántos movimientos fueron yá incluyíos, por casu #MarchaAntiEPN. Estos movimientu tamién se-yos llamo ''La primavera mexicana''<ref>{{cita web|url=http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=665343|títulu=Yo Soi 132, la Primavera Mexicana|fechaaccesu=2 de xunu de 2012|apellíu=Torres|nome=Isaac|fecha=31 de mayu de 2012|obra=La Crónica de Güei|idioma=castellanu|cita=Hores antes, l'estudiante de la UNAM, Sandino Busio dio la bienvenida a los sos compañeros y externó que'l movimientu estudiantil confórmase como La Primavera Mexicana, nel cual “los mozos florien y esparcen les sos idees como polen, onde s'encender los corazones y ábrense la mentes”.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190412053603/http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=665343|fechaarchivu=2019-04-12}}</ref>
==== Acusaciones de compra de votos ====
: El candidatu de la [[Izquierda política|izquierda]] Andrés Manuel López Obrador, faló explícitamente de compra de votos. El [[Institutu Federal Eleutoral]] afirmó que va investigar a xeitu la tema, dempués de recibir denuncies.<ref>{{cita web |url=http://www.vanguardia.com.mx/ifedicequeinvestigaralastarjetasdesoriana-1323624.html|títulu=«IFE diz que va investigar les tarxetes de Soriana» ''Vanguardia'' 03/07/2012}}</ref> Exhibiéronse factures y comprobóse l'arribación masiva de persones, según testimonios de persones que declararon recibir diches tarxetes.<ref>{{cita web|url=http://www.wradio.com.co/escucha/archivo_de_audio/john-ackerman-investigador-de-la-unam-fai-un-analisis-de-les eleiciones presidenciales-en-mexico/20120702/oir/1715402.aspx|títulu=John Ackerman en W radio}}</ref> Sicasí, nun s'entamó nenguna investigación a gran escala que demostrara la implicación d'altos cargos nestos sobornos eleutoralistes. Pela so parte el [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] acusó al candidatu Andrés Manuel López Obrador y a la coalición del [[Movimientu Progresista]] d'un presuntu montaxe nel casu de les tarxetes de prepago en supermercaos y prometió llevantar quexa penal ante la [[Procuradoría Xeneral de la República (Méxicu)|Procuradoría Xeneral de la República]].<ref>{{cita web|url=http://www.proceso.com.mx/?p=313324|títulu=Acusa PRI montaxe en casu de “Sorianagate”; va allegar a la PGR|fechaaccesu=8 de xunetu de 2012|autor=Jenaro Villamil|fecha=5 de xunetu de 2012|idioma=castellanu|cita=Cervantes espresó que “non se vale” que se falte a los votantes, al acusar de que na eleición presidencial hubo coaición xeneralizada del votu al traviés d'esti tipu de preseos, cuando'l montaxe” nel videu ye “un solu momentu y un llugar específicu y non en tol territoriu nacional”.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210615225041/https://www.proceso.com.mx/?p=313324|fechaarchivu=2021-06-15}}</ref>
: Igualmente Ana Luisa Crideli, candidata del [[Partíu Revolucionariu Institucional|PRI]] a rexidora del conceyu de [[Conceyu de Cárdenas (Tabasco)|Cárdenas]], en Tabasco, foi sorprendida '''''presuntamente'' mercando credenciales de votu''' (darréu entamó la fuxida pillando a dos persones, una de les cualos morrió).<ref>{{cita web |url=http://eldiariodechihuahua.mx/notes.php?f=2012%2F07%2F01&id=a7b4acc15767399c5y30dc625b202252|títulu=El diariu de Chihuahua 01/07/2012}}</ref><ref>{{cita web|url=http://m.elcomercio.pe/actualidad/1435903/noticia-candidata-pri-merco-votos-fuxo-mato-persona|títulu=El Comercio (Perú) 01/07/2012}}</ref>
==== Robu d'urnes ====
: Mientres l'intre del procesu de votación se evidenciaron diversos robos d'[[Urna|urnes]] con votos en distintos estaos de Méxicu, per parte de grupos armaos. En [[Monterrey]], estáu de [[Nuevo León]], confirmóse'l robu de tres urnes con votos.<ref>{{cita web |url=http://www.informador.com.mx/mexico/2012/386979/6/nun se llibra-monterrey-del robu-de-urnes.htm|títulu=Nun se llibra Monterrey del robu d'urnes|fechaaccesu=25 de xunetu de 2012|autor=Informador|fecha=1 de xunetu de 2012}}</ref> Nos conceyos de [[Chilapa d'Álvarez]] y [[Cuajinicuilapa]] del [[Estáu de Guerrero]], pela so parte, fueron robaes once urnes.<ref>{{cita web|url=http://sdpnoticias.com/nota/348168/Confirmen_robu_de_once_urnes_por%20homes%20armaos_en_Guerreru|títulu=Confirmen robu d'once urnes por homes armaos en Guerrero|fechaaccesu=2 d'agostu de 2012|autor=SDP noticies|fecha=2 de xunetu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120705220138/http://sdpnoticias.com/nota/348168/Confirmen_robu_de_once_urnes_por|fechaarchivu=2012-07-05}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/reporten-robu-de-urnes-en-guerreru|títulu=Reporten robu d'urnes en Guerrero|fechaaccesu=2 d'agostu de 2012|autor=Zócalo Saltillo|fecha=2 de xunetu de 2012}}</ref> Tamién se denunció'l robu de delles urnes en [[Tlalnepantla de Baz]], una en [[Naucalpan]] (dambes del [[Estáu de Méxicu]]), y robu de boletas en [[Pachuca de Soto (conceyu)|Pachuca de Soto]], [[Estáu d'Hidalgo]]. Dalgunos de los incidentes produciéronse metanes balaceras.<ref>{{cita web |url=http://cinoticias.org/2012/07/01/robu-de-urnes-disparo-al aire-secuestro-de-funcionarios-los incidentes-mientres-la xornada eleutoral/|títulu=Robo d'urnes, disparos al aire, secuestru de funcionarios, los incidentes mientres la xornada eleutoral|fechaaccesu=2 d'agostu de 2012|autor=Centro Independiente de Noticies|fecha=1 de xunetu de 2012}}</ref>
== Candidatura presidencial en 2018 ==
{{AP|Eleiciones federales en Méxicu de 2018}}
{{VT|Xuntos Vamos Faer Historia}}
[[Ficheru:Alianza_por_la_esperanza_de_México.svg|miniaturadeimagen|350x350px|Partíos de la coalición «[[Xuntos Vamos Faer Historia]]».]]
Dende febreru de 2015, Andrés Manuel López Obrador espresó les sos intenciones de delidiar per tercer vegada pa la presidencia al traviés de [[Movimiento Regeneración Nacional|Morena]], el partíu que fundó.<ref>{{cita publicación |nome = |apellíu = |títulu =¿La tercera ye la vencida? AMLO va pola Presidencia en 2018 |url =http://www.ejecentral.com.mx/la tercera-ye-la-vencida-amlo-va-pola presidencia-en-2018/ |periódica =Exa Central |fecha =23 de febreru de 2015 |fechaaccesu =26 d'abril de 2018 }}</ref> Darréu, en repitíes ocasiones afirmó que se trataría de la so última postulación y que nun sería «eternamente» candidatu presidencial.<ref>{{cita publicación |nome = |apellíu = |títulu =“Si pierdo en 2018, nun volveré ser candidatu”: AMLO; “diríame lliteralmente a La Chingada” |url =http://www.sinembargo.mx/13-11-2016/3114963 |periódica =Exa Central |fecha =13 de payares de 2016 |fechaaccesu =26 d'abril de 2018 }}</ref><ref>{{cita publicación |nome =Suzzete |apellíu =Alcántara |títulu =Nun voi ser candidatu eternu; o Palaciu o'l retiru: AMLO |url =http://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/non-sere-candidatu-eternu-o-palaciu-o-el |periódicu =L'Universal |fecha =22 d'agostu de 2017 |fechaaccesu =26 d'abril de 2018 |archiveurl =https://web.archive.org/web/20201130052316/https://www.eluniversal.com.mx/nacion/politica/non-sere-candidatu-eternu-o-palaciu-o-el |archivedate =2020-11-30 }}</ref>
En payares de 2017, presentó'l so Proyeutu Alternativu de Nación 2018-2024», col enfotu de ser candidatu presidencial per tercer ocasión, nes [[Eleiciones federales en Méxicu de 2018|eleiciones federales de 2018]].<ref name=":0.1">{{cita publicación|títulu=Proyeutu de AMLO promete acabar cola corrupción|url=http://www.siempre.mx/2017/11/proyeutu-de-amlo-promete-acabar-con-la-corrupcion/|fecha=21 de payares de 2017|fechaaccesu=24 de payares de 2017|periódicu=[[Siempres!]]}}</ref> El 12 d'avientu rexistró ante la Comisión Nacional d'Eleiciones de [[Movimiento Regeneración Nacional|Morena]] como precandidato.<ref>{{cita publicación|títulu=López Obrador rexístrase como precandidato a la Presidencia|url=http://www.elfinanciero.com.mx/nacional/lopez-obrador-rex%C3%ADstrase-como-precandidato.html|fecha=12 d'avientu de 2017|fechaaccesu=12 d'avientu de 2017|periódicu=El Financieru|archiveurl=https://web.archive.org/web/20201126062432/https://www.elfinanciero.com.mx/nacional/lopez-obrador-rex%C3%ADstrase-como-precandidato.html|archivedate=2020-11-26}}</ref> Nun principiu especulóse sobre la posibilidá d'un frente qu'arrexuntara a los partíos d'izquierda: Morena, [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]], [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|PT]] y [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|MC]]. Sicasí, López Obrador refugó cualquier tipu d'alcuerdu por diferencies polítiques.<ref>{{cita web |url=http://www.animalpolitico.com/2017/06/prd-amlo-alianza-2018/|títulu=http://www.animalpolitico.com/2017/06/prd-amlo-alianza-2018/|fechaaccesu=5 de setiembre de 2017|sitiuweb=www.animalpolitico.com}}</ref> A finales payares de 2017, dirixente de [[Movimiento Regeneración Nacional|Morena]] y [[Partíu Alcuentru Social]] (PES) anunciaron que taben en plátiques pa formar una posible alianza.<ref>{{cita publicación |apellíu=Almazán|nome=Jorge|títulu=Morena ta en plátiques con Alcuentru Social camín de 2018|url=http://www.milenio.com/politica/alianza-morena-amlo-partíu-alcuentru-social-pes-elecciones-2018-yeidckol-polevnsky_0_1075692729.html|fecha=29 de payares de 2017|fechaaccesu=9 d'avientu de 2017|periódicu=[[Milenio (periódicu)|Milenio]]}}</ref> Nesti sentíu, [[Hugo Eric Flores Cervantes|Hugo Eric Flores]], presidente de la PES, afirmó «tenemos dos opciones, dir solos o con Morena».<ref>{{cita publicación |títulu=Nun vamos axustar col PRI; vamos solos o con Morena: PES|url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2017/12/07/1206250|fecha=7 d'avientu de 2017|fechaaccesu=1 de mayu de 2018|periódicu=Excélsior|idioma=es}}</ref> A otru día el partíu formalizó una coalición col [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]] (PT) y el [[Partíu Alcuentru Social]] (PES) sol nome «[[Xuntos Vamos Faer Historia]]»,<ref>{{cita publicación|títulu=Partíu del Trabayu y Alcuentru Social anuncien coalición con Morena|url=http://expansion.mx/politica/2017/12/13/partíu-del trabayu-y-alcuentru-social-anuncien-coalicion-con-morena|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|periódicu=Espansión|idioma=es-MX}}</ref> siendo López Obrador precandidato de los trés partíos.<ref>{{cita web|url=http://www.nacion321.com/eleiciones/morena-y-alcuentru-social-oficialicen-el|títulu=Morena y Alcuentru Social oficialicen la so unión camín de 2018|fechaaccesu=13 d'avientu de 2017|autor=Nación321|fecha=13 d'avientu de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210807070306/https://www.nacion321.com/eleiciones/morena-y-alcuentru-social-oficialicen-el|fechaarchivu=2021-08-07}}</ref>
El 14 d'avientu, nel so primer actu de precampaña, Andrés Manuel presentó la so propuesta de [[Secretaríes d'Estáu de Méxicu|gabinete d'Estáu]] en casu de ganar la presidencia. La so proposición taba integrada por ocho homes y ocho muyeres, ente ellos la exministra de la [[Suprema Corte de Xusticia de la Nación (Méxicu)|Suprema Corte]], [[Olga Sánchez Cordero]], el diplomáticu [[Héctor Vasconcelos]], l'académica [[Irma Eréndira Sandoval]], l'[[Secretaría de Turismu (Méxicu)|exsecretario de Turismu]] de la Ciudá de Méxicu [[Miguel Torruco Marqués]] y el exsecretario de [[Secretaría de Gobernación (Méxicu)|Gobernación]] y [[Secretaría de Facienda y Creitu Públicu (Méxicu)|Facienda]] mientres el gobiernu d'[[Ernesto Zedillo]], [[Esteban Moctezuma]].<ref>{{cita publicación|títulu=López Obrador presenta a la so propuesta de gabinete|url=http://expansion.mx/politica/2017/12/14/lopez-obrador-presenta-a-la so-propuesta-de-gabinete|fecha=14 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=[[Espansión (revista)|Espansión]]}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Los homes y muyeres qu'integraríen el gabinete de AMLO|url=https://www.forbes.com.mx/presenta-amlo-posible-gabinete-llista-nomes/|fecha=14 d'avientu de 2017|fechaaccesu=14 d'avientu de 2017|periódicu=Forbes}}</ref>
=== Sofitos ===
El 9 d'abril de 2017, [[León Larregui]], fundador y vocalista de la banda [[Zoé]], sofitu y robló un alcuerdu políticu que'l tabasqueño fixo nun mitin nel [[Monumentu a la Revolución (Méxicu)|Monumentu a la Revolución]] pa sofitar el so plan de gobiernu, amás de sofitalo en delles causes vía [[Twitter]].<ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/espectaculos/leon-larregui-pide-votar-amor-alude-amlo|títulu=León Larregui pide votar pol amor y alude a AMLO|fechaaccesu=2018-06-30|sitiuweb=www.milenio.com}}</ref><ref name=":15">{{Obra citada|títulu=14 famosos que sofiten a AMLO|apellíos=Badabun|url=https://www.youtube.com/watch?v=ZfUlIBsotIE|fechaaccesu=2018-06-30|fecha=2018-05-29}}</ref> L'actor, productor y direutor mexicanu [[Gael García Bernal]] sofitó y defendió en repitíes ocasiones a Andrés Manuel.<ref name=":15" /><ref name=":16">{{cita publicación|apellíos=|nome=|títulu=A estos artistes nun los da pena dicir por quién van votar|url=http://www.nacion321.com/ciudadanos/a|fecha=14 de marzu de 2018|fechaaccesu=|periódicu=Nación 321|allugamientu=|páxina=|númberu=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20201128194706/https://www.nacion321.com/ciudadanos/a|archivedate=2020-11-28}}</ref>
[[Ifigenia Martínez]], una de los fundadores del [[Partíu de la Revolución Democrática|PRD]], espresó-y el so sofitu nun videu publicáu en marzu.<ref>{{cita publicación|títulu=Baillando, Ifigenia Martínez amuesa'l so sofitu a AMLO (VIDEO)|url=https://www.sdpnoticias.com/nacional/2018/03/29/baillando-ifigenia-martinez-amuesa-el so-sofitu-a-amlo-videu|fecha=29 de marzu de 2018|fechaaccesu=26 d'abril de 2018|periódicu=SDPnoticias.com|idioma=es-ES}}</ref> N'abril, la [[Marina mercante|Marina Mercante]] de l'[[Armada de Méxicu]] tamién dio'l so sofitu, en presentando un alcuerdu robláu por elementos que sostenía qu'apurriríen cerca de 3 millones 200 mil voto.<ref name=":13.1">{{cita publicación|títulu=Marinos mercantes ufierten sofitu a AMLO|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/miembros-de-la marina-ufierten-sofitu-amlo|fecha=7 d'abril de 2018|fechaaccesu=26 d'abril de 2018|periódicu=El Universal|idioma=es}}</ref> En [[Oaxaca]] díes dempués del primer alderique, creóse'l «Frente Popular Progresista d'Oaxaca», conformáu por siquier 20 mil persones col propósitu d'exercer como observadores y vixilar a lo menos el 50% de los caxellos en dichu estáu y que manifestó'l so sofitu a López Obrador.<ref>{{cita publicación|títulu=Conformen Frente Popular Progresista d'Oaxaca; manifiesten sofitu a AMLO|url=http://www.eluniversal.com.mx/elecciones-2018/conformen-frente-popular-progresista-de-oaxaca-manifiesten-sofitu-amlo|fecha=23 d'abril de 2018|fechaaccesu=25 d'abril de 2018|periódicu=El Universal|idioma=es}}</ref> En mayu, sumar a la so campaña los expresidentes del [[Partíu Aición Nacional|PAN]] [[Germán Martínez Cázares]] y [[Manuel Espín]].<ref>{{cita publicación |nome = |apellíu = |títulu =López Obrador suma a Espín y Martínez |url =https://heraldodemexico.com.mx/pais/lopez-obrador-suma-a-espín-y-martinez/ |periódicu =El Heraldo de Méxicu |fecha =5 de mayu de 2018 |fechaaccesu =5 de mayu de 2018 }}</ref>
A nivel internacional, en febreru'l diputáu francés y ex candidatu presidencial en [[Francia]], [[Jean-Luc Mélenchon]], fundador de la coalición partidista d'izquierda [[Francia Insumisa]], axuntar col morenista previu al entamu de la campaña eleutoral ya indicó que la so victoria sería «un gran cambéu pa Méxicu y toa América Llatina».<ref>{{cita web|url=https://melenchon.fr/2018/02/26/-y-mexique-a-lhorizon/|títulu=-y Mexique à l'horizon !|fechaaccesu=25 d'abril de 2018|autor=Jean-Luc Mélenchon|enllaceautor=Jean-Luc Mélenchon|fecha=26 de febreru de 2018|idioma=francés|publicación=L'ère du peuple}}</ref> Pela so parte, el presidente de [[Cantabria]], [[Miguel Ángel Revilla]], mentar nuna entrevista televisiva y aseguró que «Creo que va ganar porque Méxicu precisa un cambéu con una persona bona» y alegando «...tán presentándo-y como un populista tipu Chávez... Fidel Castro, pero d'eso nada: él quier acabar cola corrupción y la desigualdá dientro de lo que pueda faer... esi país nun se merez lo que tien hasta agora».<ref name=":12" /> Miguel Ángel repitió'l so sofitu vía [[Twitter]] na [[veda eleutoral]].<ref name=":17">{{cita publicación |títulu=Expresidentes llatinoamericanos sofiten a AMLO… y n'España aseguren que va ser presidente de Méxicu - Proceso|url=https://www.proceso.com.mx/540799/expresidentes-llatinoamericanos-sofiten-a-amlo-y-en-espana-aseguren-que-sera-presidente-de-mexico|fecha=2018-06-29|fechaaccesu=2018-06-30|periódicu=Proceso|idioma=es-MX}}</ref>
El 3 de xunu de 2018, el periódicu francés [[Libération (periódicu)|Libération]] espresó que López Obrador yera ''«el [[Bernie Sanders]] mexicanu»'', que la so posición nes eleiciones presidenciales atopar en «plena ascensión» y ventaya.<ref>{{cita web|url=http://www.liberation.fr/planete/2018/06/03/lopez-obrador--y-bernie-sanders-mexicain-en-pleine-ascension_1656339|títulu=López Obrador, Le «Bernie Sanders mexicain» en pleine ascension|fechaaccesu=16 de xunu de 2018|añu=3 de xunu de 2018|sitiuweb=Libération (periódicu)|idioma=francés}}</ref>
L'actor mexicanu [[Joaquín Cosío]] yá amosara'l so sofitu delles vegaes al candidatu y en xineru publicó un videu onde lo espresó.<ref>{{cita publicación |apellíu=TORREÓN|nome=EL SIEGLU DE títulu Famosos sofiten a AMLO|url=https://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/1463225.famosos-sofiten-a-amlo.html|fechaaccesu=2018-06-30|idioma=es-MX}}</ref><ref name=":16" /> Tres el segundu alderique presidencial, la cantante y actriz [[Belinda (cantante)|Belinda]] amosó'l so sofitu a Andrés Manuel vía [[Twitter]] delles vegaes.<ref>{{Obra citada|títulu=Belinda sofita a López Obrador {{!}} Noticieru {{!}} Telemundo|apellíos=Noticies Telemundo|url=https://www.youtube.com/watch?v=iEPx7PuZAjo|fechaaccesu=2018-06-30|fecha=2018-05-22}}</ref> Nun mitin fechu en [[Nayarit]], l'actor mexicanu [[Carlos Bonavides]] sofitu a López Obrador, amás de protagonizar un ''spot'' eleutoral pa Morena.<ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/estados/amlo-gana-premio-sofitu-carlos-bonavides|títulu=AMLO gana'l 'premiu mayor' con sofitu de Carlos Bonavides|fechaaccesu=2018-06-30|sitiuweb=www.milenio.com}}</ref><ref name=":16" /> Nuna entrevista, el periodista [[José Ramón Fernández (periodista)|José Ramón Fernández]] dixo sofitar al plan de gobiernu del candidatu amás de comentar de los ataques nel so contra.<ref>{{cita web|url=http://www.radioformula.com.mx/notes.asp?Idn=736379&idFC=2018|títulu=José Ramón Fernández amosó'l so sofitu a AMLO; "nun ye comunista" (VIDEO)|fechaaccesu=2018-06-30|apellíu=Fórmula|nome=Grupu|sitiuweb=www.radioformula.com.mx|idioma=en}}</ref> El productor y periodista mexicanu [[Epigmenio Ibarra]] quien a producíu documentales sobre Andrés Manuel, repitió'l so sofitu.<ref name=":16" /> Los hermanos actores [[Demián Bichir]] y [[Bruno Bichir]] sofitaron el plan de gobiernu de López Obrador, yá que mentaron que diba acordies coles sos ideoloxíes polítiques.<ref name=":16" /> El productor [[Héctor Bonilla]], exconstituyente de Morena, dende 2012 a la fecha a amosáu'l so sofitu al candidatu.<ref name=":15" /><ref name=":16" /> L'actor y direutor mexicanu [[Omar Fierro]] amás de [[Sergio Mayer]] y [[María Colorado]] sofiten a Andrés Manuel siendo dalgunos de los organizadores de campaña de Morena.<ref name=":15" /> El músicu [[José Guadalupe Esparza|'Lupe' Esparza]] integrante del [[Grupu Broncu]], presentó'l so sofitu al candidatu al traviés del so partíu políticu Morena.<ref name=":16" /> L'actor y ex [[Cámara de Diputaos (Méxicu)|diputáu]] [[Damián Alcázar]] a presentáu'l so sofitu a López Obrador diciendo que ye'l "''únicu que quier un cambéu verdaderu''" y pidiendo a la xente que nun vienda'l so votu.<ref name=":16" />
N'empecipiando la [[veda eleutoral]], el ex-presidente de [[Colombia]], [[Ernesto Samper]], sofitu al candidatu nun [[Twitter|Tweet]] diciendo que la so victoria reimpulsaría el procesu llatinoamericanu d'integración que s'atopa dormilientu pola [[Derecha política|derecha]] de dellos países. L'ex-presidente [[Ecuador|ecuatorianu]], [[Rafael Correa]], dio los sos sofitu al tabasqueño, mentando que sería «Una airada de frescura» pa [[Iberoamérica]]. La ex presidenta d'[[Arxentina]] [[Cristina Fernández de Kirchner|Cristina Fernández]], tamién presentó'l so sofitu a Andrés Manuel, mentando que la so victoria non solo favorecería a [[Méxicu]], si a tola rexón [[América|Americana]]. L'ex candidatu [[Colombia|Colombianu]], [[Gustavo Petro]], dixo qu'un trunfu de López Obrador en Méxicu favorecería los surdimientu d'un nuevu progresismu [[América Llatina|llatinoamericanu]]. El candidatu [[España|español]], [[Pablo Iglesias Turrión|Pablo Iglesias]], amosó'l so sofitu vía [[Twitter]] al candidatu. El [[Conseyu Llatinoamericanu de Ciencies Sociales]] (CLACSO) dio'l so sofitu al tabasqueño argumentando que Méxicu precisa un cambéu urxente.<ref name=":17" />
=== Crítiques ===
[[Ficheru:Carlos Slim Helú.jpg|miniaturadeimagen|238x238px|L'empresariu mexicanu [[Carlos Slim]], críticu al candidatu pola cancelación del [[Nuevu Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|NAICM]].<ref name=":11" />]]
En marzu, [[Juan Pablo Castañón Castañón|Juan Pablo Castañón]], presidente del [[Conseyu Coordinador Empresarial]] (CCE), criticó la propuesta económica del candidatu morenista al calificala de «proteicionista y zarrada».<ref>{{cita publicación |títulu=Propuesta económica de AMLO ye “proteicionista y zarrada, critica'l CCE - Procesu|url=https://www.proceso.com.mx/525812/propuesta-economica-de-amlo-ye-proteicionista-y-zarrada-critica-el-cce|fecha=12 de marzu de 2018|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Proceso|idioma=es-MX}}</ref> Selmanes más tarde, l'empresariu [[Carlos Slim]] defendió'l [[Nuevu Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu]], reprochó la propuesta de López Obrador d'atayalo<ref>{{cita publicación |apellíos=Ponce|nome=José Antonio Belmont y Jannet López|títulu=Peña usa a Slim pa frenar meyora de Morena: AMLO|url=http://www.milenio.com/elecciones-mexico-2018/amlo-carlos_slim-muevo-aeropuerto-internacional-cdmx-lopez_obrador-presidente_0_1158484401.html|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Milenio|idioma=es}}</ref> y afirmó que los candidatos nun tendríen de meter se».<ref name=":11">{{cita publicación |apellíos=Juárez|nome=Milenio Dixital, Susana Mendieta, Pilar|títulu=Carlos Slim defende'l NAIM; obra debió concecionarse|url=http://www.milenio.com/negocios/carlos_slim-nuevu_aeropuertu-naim-cancelacion-amlo-noticies_economicas_0_1158484326.html|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Milenio|idioma=es}}</ref> En respuesta, el candidatu defendióse diciendo que se destruyiríen [[Patrimoniu cultural|patrimonios nacionales]]<ref>{{cita publicación |apellíos=Dixital|nome=Milenio|títulu=Con monitos, AMLO esplica por qué nun tien d'aterrizar el NAIM|url=http://www.milenio.com/elecciones-mexico-2018/nuevu_aeropuertu_de_mexico-amlo-atayar_aeropuertu-base_militar_santa_lucia_0_1158484233.html|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Milenio|idioma=es}}</ref> y que'l [[Llagu de Texcoco|terrenal]] nun yera facederu polos fundimientu que sufre y pol dañu ambiental que podría causar y que l'actual [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu]] cerraría por interferencia aérea.<ref name=":4" /><ref name=":5" /><ref name=":7" /><ref>{{cita web |url=https://es.scribd.com/document/252612823/Analisis-Escuédigu-Aeropuertu|títulu=Analís Escuédigu Aeropuertu|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|sitiuweb=Scribd|idioma=en}}</ref> Sicasí, el ex-presidente priista, [[Enrique Ochoa Reza|Enrique Ochoa]], calificó los sos dichos de «nuevu escurrimientu absurdu».<ref>{{cita publicación |apellíu=López|nome=Jannet|títulu=Suspender nuevu aeropuertu, escurrimientu de AMLO: Ochoa|url=http://www.milenio.com/politica/pri-enrique_ochoa_reza-morena-amlo-nuevu_aeropuertu-mileniu-noticies_0_948505331.html|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Milenio|idioma=es}}</ref>
L'actor [[Diego Luna]] espresóse sobre una entrevista que ''[[Milenio Televisión|Milenio]]'' fíxo-y al candidatu, diciendo «ye murniu que'l candidatu de "izquierda" proponga poner a consulta ciudadana los derechos de la comunidá [[LGBT]]». López Obrador señaló que ye «dirixente d'un movimientu ampliu, incluyente, onde hai católicos, evanxélicos, non creyentes... y que tien que respetar les opiniones de toos» amás dixo que se respetaría la llegalidá vixente.<ref>{{cita publicación|apellíos=Aracil|nome=Eythel|títulu=La postura de López Obrador cola que Diego Luna yá nun pudo|url=https://www.huffingtonpost.com.mx/2018/03/23/la postura-de-lopez-obrador-con-la-que-diego-luna-yá-nun pudo_a_23393157/|fecha=23 de marzu de 2018|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Huffington Post|idioma=es-MX}}</ref>
L'escritor peruanu [[Mario Vargas Llosa]] espresó na presentación d'un nuevu llibru n'abril que López Obrador representa una democracia populista y demagóxico, con recetes que tán absolutamente fracasaes nel mundu enteru»,<ref>{{cita publicación|títulu=Vargas Llosa critica a AMLO; López Obrador respuéndelu|url=https://noticieros.televisa.com/historia/vargas-llosa-critica-amlo-lopez-obrador-respuéndelu/|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Noticieros Televisa|idioma=es-MX}}</ref> a lo que'l candidatu respondió diciendo qu'esa yera «la so forma de pensar» y que «nun toi pa cayer en nenguna provocación, nun voi engabitar...».<ref>{{cita publicación|títulu=Trunfo de López Obrador sería un retrocesu pa la democracia, alvierte Mario Vargas Llosa|url=https://www.animalpolitico.com/2018/02/trunfu-lopez-obrador-retroceso-democracia-vargas-llosa/|fechaaccesu=30 d'abril de 2018|periódicu=Animal Políticu|idioma=es-ES}}</ref> Darréu, l'escritor repitió les sos crítiques nuna conferencia en mayu y afirmó que la xestión lopezobradorista «podría emburriar a Méxicu a un desastre», anque «non a una catástrofe como Venezuela».<ref>{{cita publicación |nome = |apellíu = |títulu =AMLO podría emburriar a Méxicu a un desastre; oxalá esi país nun se suicide, diz Vargas Llosa |url =https://www.animalpolitico.com/2018/05/amlo-mexico-desastre-vargas-llosa/ |periódicu =Animal Políticu |fecha =4 de mayu de 2018 |fechaaccesu =5 de mayu de 2018}}</ref>
=== Resultaos eleutorales ===
{{Resultaos eleutorales
| títulu=
| eleición = Presidente de Méxicu |
vuelta = Resultaos
| amosar_imáxenes = sí |
títulu_partíos = Partíu/coalición
| amosar_nombre = si |
amosar_escaños = non
| color1 = B5261Y |
imaxe1 = Andrés Manuel López Obrador (agostu de 2017 cropped).jpg
| nome1 = [[Andrés Manuel López Obrador]]
| partíu1 = {{seición desplegable|títulu=[[Xuntos Vamos Faer Historia]]
|datos=
* [[Movimiento Regeneración Nacional]]
* [[Partíu del Trabayu (Méxicu)|Partíu del Trabayu]]
* [[Partíu Alcuentru Social]]
}}
| votos1 =
| porcentaxe1 = 53.4
| color2 = 0070B8
| imaxe2 = CropAnaya2011.jpg
| nome2 = [[Ricardo Anaya Cortés]]
| partíu2 = {{seición desplegable|títulu=[[Per Méxicu al frente]]
|datos=
* [[Partíu Aición Nacional]]
* [[Partíu de la Revolución Democrática]]
* [[Movimientu Ciudadanu (partíu políticu)|Movimientu Ciudadanu]]
}}
| votos2 =
| porcentaxe2 = 22.4
| color3 = 00923F
| imaxe3 = Mexican Foreign Minister (16295258100) (cropped).jpg
| nome3 = [[José Antonio Meade Kuribreña]]
| partíu3 = {{seición desplegable|títulu=[[Toos per Méxicu]]
|datos=
* [[Partíu Revolucionariu Institucional]]
* [[Partíu Verde Ecoloxista de Méxicu]]
* [[Nueva Alianza (partíu políticu)|Nueva Alianza]]
}}
| votos3 =
| porcentaxe3 = 15.7
| color4 = 92B815
| imaxe4 = Reunión con el Gobernador Electo de Nuevo León, Jaime Rodríguez..jpg
| nome4 = [[Jaime Rodríguez Calderón]]
| partíu4 = [[Candidatures independientes de Méxicu|Candidatura independiente]]
| votos4 =
| porcentaxe4 = 5.4
| color5 = 000080
| imaxe5 = Margarita_Zavala_De_Calderon_(cropped).jpg
| nome5 = ''[[Margarita Zavala]]''{{refn|group=lower-alpha|Zavala arrenunció oficialmente a la so candidatura'l 17 de mayu. Sicasí, el so nome va apaecer na boleta eleutoral.<ref>{{cita publicación |nome =Ana |apellíu =Langner |títulu =INE confirma l'arrenunciu de Margarita Zavala |url =https://www.eleconomista.com.mx/politica/INE-confirma-l'arrenunciu-de-Margarita-Zavala-20180517-0080.html |periódicu =L'Economista |fecha =17 de mayu de 2018 |fechaaccesu =20 de mayu de 2018}}</ref>}}
| partíu5 = ''[[Candidatures independientes de Méxicu|Candidatura independiente]]''
| votos5 =
| porcentaxe5 = 0.1
| votos_válidos =
| porcentaje_voto_válidos =
| votos_nulos =
| porcentaje_voto_nulos =
| votos_en_blancu =
| porcentaxe_votos_en_blancu =
| votos_emitíos =
| porcentaje_participación =
| abstención =
| porcentaje_astención =
| inscritos = {{Creciente}} 89 123 355<ref>{{cita publicación |títulu =89.3 millones de mexicanos van poder votar esti 1 de xunetu, según INE |url =https://www.forbes.com.mx/89-3-millones-de-mexicanos-podran-votar-este-1-de-julio-segun-ine/ |periódicu =Forbes |fecha =28 de mayu de 2018 |fechaaccesu =28 de xunu de 2018}}</ref>
| población = 123 520 000 (2017)<ref>{{cita web |url=https://www.statista.com/statistics/263748/total-population-of-mexico/|títulu=Mexico - total population 2012-2022 Statistic|fechaaccesu=2018-07-01|sitiuweb=Statista|idioma=en}}</ref><ref>{{cita publicación|apellíos=Notimex|títulu=Méxicu cunta con 123.5 millones d'habitantes|url=https://www.eleconomista.com.mx/politica/Mexico-cunta-con-123.5-millones-de-habitantes-20170710-0116.html|fechaaccesu=2018-07-01|periódicu=L'Economista}}</ref><ref>{{cita publicación |nome =Antonio |apellíu=Alonso |nome2=Yolanda |apellíu2=Clemente |títulu =Asina llega Méxicu a les eleiciones presidenciales |url =https://elpais.com/elpais/2018/06/28/media/1530197617_273124.html |periódicu =El País |fecha =29 de xunu de 2018 |fechaaccesu =30 de xunu de 2018}}</ref>
| fonte = [https://www.ine.mx/conteo-rapido/index.html Conteos Rápidos pa los Procesos Eleutorales Federal y Locales 2017-2018]<ref>{{Obra citada|títulu=Tercer Mensaxe del Conseyeru Presidente del INE en Cadena Nacional|apellíos=INETV|url=https://www.youtube.com/watch?v=gjFq_Fg_veg|fechaaccesu=2018-07-02|fecha=2018-07-01}}</ref>
}}
{{llistaref|group=lower-alpha}}
== Publicaciones lliteraries ==
* {{cita llibru |títulu=Los Primeros Pasos, Tabasco, 1810-1867 |allugamientu=Villahermosa, Tabasco |editorial=Universidá Juárez Autónoma de Tabasco |añu=1986 |oclc=21117234 }}
* {{cita llibru |títulu=De la rellumanza a la solombra: la República restaurada, Tabasco 1867-1876 |allugamientu=Villahermosa, Tabasco |editorial=Universidá Juárez Autónoma de Tabasco |añu=1988 |oclc=48297841 }}
* {{cita llibru |títulu=Tabasco, Víctima d'un Fraude |ubicación=Méxicu |editorial=El nuesu tiempu |añu=1990 |oclc=2421602 }}
* {{cita llibru |títulu=Ente la Historia y la Esperanza: corrupción y llucha democrática en Tabasco |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=1996 |oclc=906604879 }}
* {{cita llibru |títulu=Fobaproa, espediente abiertu: reseña y archivo |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=1999 |oclc=654341802 }}
* {{cita llibru |títulu=Un proyeutu alternativu de nación: escontra un cambéu verdaderu |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=2004 |isbn=9685956979 }}
* {{cita llibru |títulu=Contra'l desafuero: la mio defensa xurídica |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=2005 |isbn=9685957908 }}
* {{cita llibru |títulu=La mafia robónos la Presidencia |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=2007 |isbn=9789707802155 }}
* {{cita llibru |títulu=La gran tentación: el petroleu de Méxicu |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=2008 |isbn=9789708105651 }}
* {{cita llibru |títulu=La mafia que s'apoderó de Méxicu... y el 2012 |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo Mondadori |añu=2010 |isbn=9786073100694 }}
* {{cita llibru |títulu=Nun dicir adiós a la esperanza |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=2012 |isbn=9786073113434 }}
* {{cita llibru |títulu=Neoporfirismo güei como ayer |ubicación=Méxicu |editorial=Grijalbo |añu=2014 |isbn=9786073123129 }}
* {{cita llibru |títulu=El poder nel trópicu |ubicación=Méxicu |editorial=Planeta mexicana |añu=2015 |isbn=9786070728211 }}
* {{cita llibru |títulu=Catarino Erasmo Garza Rodríguez ¿Revolucionariu o Bandíu? |ubicación=Méxicu |editorial=Planeta |añu=2016 |isbn=9786070733314 }}
* {{cita llibru |apellíos=|nome=|enllaceautor=|títulu=2018 La salida. Decadencia y renacencia de Méxicu |url=|ubicación=Méxicu |páxina=|idioma=|capítulu=|editorial=Planeta |fechaaccesu=|añu=2017 |isbn=9786070738739 |editor=}}
* {{cita llibru |títulu=Oi, Trump |allugamientu= |editorial= Planeta |añu= 2017|isbn=9786070742644 }}
== Ver tamién ==
* ''[[¿Quién ye'l señor López?]]''
* [[Crisis política en Méxicu de 2006]]
* [[Discutiniu ya irregularidaes de la eleición presidencial de 2006 en Méxicu]]
* [[Gabinete d'Andrés Manuel López Obrador]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Andrés Manuel López Obrador}}
{{Wikinoticies|Categoría:Andrés Manuel López Obrador}}
{{facebook|lopezobrador.org.mx}}
{{twitter|lopezobrador_}}
{{Socesión
| títulu= [[Ficheru:Morena Party (Mexico).svg|57px|centráu]][[Movimientu de Rexeneración Nacional|Presidente del partíu Movimientu de Rexeneración Nacional]]
| periodu = [[2015]]-[[2017]]
| predecesor = [[Martí Batres Guadarrama]]
| socesor = [[Yeidckol Polevnsky]]
| títulu2 = [[Ficheru:Coat of arms of Mexican Federal District.svg|30px|centráu]][[Gobernantes del Distritu Federal (Méxicu)|Xefe de Gobiernu del Distritu Federal]]
| periodu2 = [[2000]] - [[2005]]
| predecesor2 = [[Rosario Robles|Rosario Robles Berlanga]]
| socesor2 = [[Alejandro Encinas Rodríguez]]
| títulu3 = [[Ficheru:PRD logo (Mexico).svg|29px|centráu]][[Partíu de la Revolución Democrática|Presidente del Partíu de la Revolución Democrática]]
| periodu3 = [[1996]] - [[1999]]
| predecesor3 = [[Porfirio Muñoz Ledo]]
| socesor3 = [[Pablo Gómez]]
}}
{{NF|1953||Lopez Obrador, Andres Manuel}}
{{Tradubot|Andrés Manuel López Obrador}}
[[Categoría:Politólogos y politólogues de Méxicu]]
[[Categoría:Presidentes del Partíu de la Revolución Democrática]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de Méxicu]]
[[Categoría:Xefes de Gobiernu de la Ciudá de Méxicu]]
8xlq7a3iwnr1hhvfjnywncs1ct20h60
Alfredo Jalife-Rahme
0
140942
4497948
4367815
2026-06-01T00:43:37Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497948
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Alfredo Jalife-Rahme}}
{{persona}}
'''Alfredo Jalife-Rahme''' {{nym}} ye un analista políticu [[Méxicu|mexicanu]] y médicu ciruxanu, d'orixe [[libanés]], especializáu en [[rellaciones internacionales]], economía, [[xeopolítica]] y [[globalización]].
== Biografía ==
En 1978 Llogró la cédula profesional non. 521223 polos sos estudios de Llicenciatura como Médicu Ciruxanu na Universidá Nacional Autónoma de Méxicu (UNAM).<ref>{{Cita web|url=http://cedula.buholegal.com/521223/|títulu=Consulta de Cédules Profesionales|fechaaccesu=27 de mayu de 2018|sitiuweb=cedula.buholegal.com|idioma=es}}</ref>
Ente 1978 y 1990, impartió clases de psicoloxía na [[Universidá de les Amériques, A.C.|Universidá de les Amériques]], onde foi homenaxáu pol so llabor docente.{{ensin referencies}}
En 1987, estudió la [[maestría]] en [[alministración d'empreses]] "[[MBA]]" (Master in Business Administration), nesta mesma Universidá.{{ensin referencies}}
En 1997, foi convidáu a dar un cursu na [[Universidá de Tréveris]], [[Alemaña]], gallardoniáu cola [[Cátedra UNESCO]], so los auspicios de la [[Comisión d'Estudios Europeos]] y la [[Xunión Europea]]: "Europa na perspeutiva ibero-americana".{{ensin referencies}}
Nel 2003, foi nomáu'l "meyor analista d'asuntos internacionales de Méxicu" pola revista ''[[Líderes Mexicanos]]''.{{ensin referencies}}
Ye profesor na [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu|UNAM]] (Facultá de Contadoría y Alministración) y publica regularmente en periódicos como ''[[La Jornada]],'' el ''[[El Financieru]] y [http://www.elindependientedehidalgo.com.mx/ ''El Independiente d'Hidalgo''].''{{ensin referencies}}
Tamién ye una comentarista frecuente en [[Proyeutu 40]] y en diverses cadenes internacionales de televisión, como [[CNN]] n'español, [[TeleSUR]], [[HispanTv]], según [[RT en castellanu]] y [[UTV Méxicu]].{{ensin referencies}}
Ye críticu respectu al complexu militar, industrial y petroleru [[anglosaxón]], según al [[sionismu]] no xeneral y la so aguada financiera no particular, pos considera qu'en redol a estos elementos construyóse'l sistema de dominación mundial actual.{{ensin referencies}}
Polos sos comentarios en redol a esti últimu puntu, el so detractor [[Carlos Loret de Mola]] acusar de ser [[antisemita]] nun artículu que resaltaba una división ente partidarios d'[[Andrés Manuel López Obrador]].<ref>[http://www.eluniversalmas.com.mx/columnas/2012/08/97167.php Una inesperada división nel equipu de AMLO. Ensin citar fontes o referencies confiables, Loret de Mola escribió: "Alfredo Jalife-Rahme ta acusáu públicamente por intelectuales de tol espectru ideolóxicu de vertir en] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190710062015/http://www.eluniversalmas.com.mx/columnas/2012/08/97167.php |date=2019-07-10 }} [[Twitter]]<span> y nes sos collaboraciones en medios de comunicación comentario abiertamente racistes y violentos contra los xudíos, que conviden al odiu antisemita."</span></ref> Sicasí, en diversos medios públicos, Jalife Rahme encargóse de desmentir les acusaciones que se-y imputaron, asegurando que son crítiques que fueron promovíes sobremanera polos sos opositores políticos y tracamundiaes. Dixo qu'él nunca ocupa la pallabra "xudíu" porque ésta puédese interpretar en temátiques distintes (nacionalidá israelina, raza o relixón), y que la so crítica nun diba dirixida al [[xudaísmu]] nin al [[semitismu]], del cual él considerar parte, sinón al [[sionismu]] como ideoloxía.<ref>[http://www.youtube.com/watch?v=GTyWcmAH9eM Reta Jalife-Rahme a Loret de Mola a demostrar que ye antisemita]</ref> Criticó tamién la falta de [[llibertá d'espresión]] y la monopolización de la información qu'a la so paecer caracteriza a la empresa [[Televisa]].
== Publicaciones ==
* ''Iraq: Bush So La Lente'', H. Garetto, 2005, isbn 978-9872204907
* ''El fin d'una era'', Llibros del Malvís, 2007, isbn 978-9875990333
* ''Escontra la desglobalizacion/ Towards des-globalization'', Jorale/Orfila, 2007, isbn 978-9685863223
* ''L'híbridu mundu multipolar un'', Orfila, (2010), isbn 978-6077521068
* ''La desnacionalización de Pemex'', Orfila, (2011), isbn 978-6077521006
* ''Les revoluciones árabes en cursu. el detonador alimenticiu global'', Orfila; (2011), isbn 978-6077521112
* ''China apruz en Llatinoamérica: ¿dragón o panda?'', Orfila; 2012, isbn 978-6077521181
* ''Muerte de pemex y suicidiu de Méxicu'', Orfila; (2014), isbn 978-607-7521-24-2
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1948||Jalife Rahme, Alfredo}}
[[Categoría:Politólogos y politólogues de Méxicu]]
[[Categoría:Académicos de Méxicu]]
[[Categoría:Ensayistes de Méxicu]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de Méxicu]]
p2hchhz1vsnb0kc63kf86p612efp18f
SEAL
0
143301
4497868
4496587
2026-05-31T13:26:03Z
Limotecariu
735
4497868
wikitext
text/x-wiki
{{Copyedit|t=20140210}}
{{Referencies adicionales|t=20170518033232}}
{{organización}}
Los equipos '''Mar, Aire y Tierra de l'Armada de los Estaos Xuníos''' (n'[[idioma inglés|inglés]]: ''United States Navy Sea, Air and Land'') o '''SEAL''' ([[acrónimu]] de ''Sea, Air and Land''), conocíos davezu como '''Navy SEALs''', son la principal [[fuercia d'operaciones especiales]] de l'[[Armada de los Estaos Xuníos]], siendo'l componente marítimu del [[Mandu d'Operaciones Especiales de los Estaos Xuníos]] (USSOCOM).<ref>{{cita web |url= http://articles.latimes.com/1990-07-27/local/me-625_1_navy-seals|fechaaccesu=28 d'avientu de 2010
|títulu= SEALs Surface to Blow Holes in Navy Nerd Image
|periódicu= The Los Angeles Times
}}</ref>
Los equipos SEAL, según los equipos SWCC (tripulantes de les embarcaciones d'operaciones especiales) entrénense, planien y executen les sos misiones encuadraos nel [[Mandu de Guerra Naval Especial de los Estaos Xuníos]] (NSWC o NAVSOC), el mandu de l'Armada de los Estaos Xuníos pa les operaciones especiales, y so la so direición.
El acrónimu de la unidá (SEAL) fai referencia a la so capacidá pa operar en mar, aire y tierra; pero ye la so habilidá pa trabayar [[Bucéu|so l'agua]] que les diferencia de la mayoría de les demás unidaes militares del mundu. La esperiencia adquirida al operar en [[campu de batalla]] nel océanu o n'agua duce dio forma a la so identidá y, como resultancia, considérase-yos como una de les unidaes anfibies más altamente cualificaes y capacitaes del mundu.{{ensin referencies}} Los SEAL tán entrenaos y fueron esplegaos nuna amplia variedá de misiones, incluyendo operaciones d'[[aición direuta]] y de [[reconocencia especial]], [[guerra non convencional]], [[defensa interna nel estranxeru]], [[rescate de rehenes]], [[contraterrorismu]] y otres misiones. Ensin esceición, tolos SEAL son miembros masculinos de l'[[Armada de los Estaos Xuníos|Armada]],<ref>{{Cita web |url=http://coastguard.dodlive.mil/index.php/2010/05/coast-guard-graduates-first-two-seals/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100819071648/http://coastguard.dodlive.mil/index.php/2010/05/coast-guard-graduates-first-two-seals/ |fechaarchivu=2010-08-19 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.navyseals.com/seal-challenge-requirements SEAL requirements
|títulu=SEAL Requirements
|autor=US Navy
|editorial=navyseals.com
}}</ref> anque'l programa de collaboración con esti últimu cuerpu foi suspendíu en 2011 por motivos presupuestarios.<ref>(n'inglés) [http://www.navytimes.com/article/20110709/NEWS/107090320/Program-letting-Coasties-train-as-SEALs-on-hold «Program letting Coasties train as SEALs on hold.»] ''Navy Times''. Consultáu'l 10 de febreru de 2014.</ref>
Los primeros grupos entraron en serviciu en [[1962]], mientres el mandatu del presidente [[John Kennedy|John F. Kennedy]].
== Historia ==
=== Oríxenes ===
Los SEAL de la US Navy tienen el so orixe en delles unidaes especiales creaes na [[Segunda Guerra Mundial]]: los Scout and Raiders, les Unidaes de Baltadera de Combate de l'Armada, los buzos de combate del OSS, los Equipos de Baltadera Submarina (UDT, Underwater Demolition Team) y los Escuadrones de Torpederos a Motor de la Segunda Guerra Mundial.
En 1947 creóse la UDT (Underwater Demolition Team, Equipu de Baltadera Submarina). Yeren voluntarios de la US Navy y del [[Cuerpu de Marines de los Estaos Xuníos]]. Mientres la [[Guerra de Corea]] lideraron el desembarcu en [[Incheon]], llimpiaron puertos y volaron pontes y túneles en Corea del Norte.
Sía comoquier los SEAL nun veríen la lluz hasta 1962. El fracasu de [[badea de Cochinos]] fixo que'l presidente Kennedy solicitara la creación d'una fuercia especial. Nesti momentu, l'Armada dio lluz verde a la creación d'un cuerpu d'operaciones especiales sol nome codificado de ''SEAL'', que la so misión sería la [[guerra de guerrilles]] y operaciones clandestines nes redolaes marítimo y fluvial.
Los SEAL componer de dos equipos, y pa la so organización tomóse como modelu al [[Special Air Service|Special Air Service (SAS)]] y el SBS [[Special Boat Service|Special Boat Service (SBS)]] británicos, especialmente esti postreru. Los miembros del SEAL yeren principalmente reclutados a partir de los UDT, creándose los dos primeros equipos:
* ST-1 (SEAL Team One) en Coronado (California), qu'operaba nel Pacíficu .
* ST-2 (SEAL Team Two) en Little Creek (Virginia), nel Atlánticu.
=== Vietnam: Una guerra pa les operaciones especiales ===
[[Ficheru:NavySeal1967Vietnam.jpg|thumb|250px|left|SEAL patrullando'l [[delta del Ríu Mekong]], [[1967]].]]
Poles carauterístiques de la [[guerra de Vietnam]] (ausencia de frentes, incursiones dende países vecinos, dificultá pa estremar a combatientes de non combatientes) esta esixó a la participación d'un nuevu tipu de fuercies más alloñaes de la estructura de combate tradicional (una seición perteneciente a una compañía, esta de la mesma a un batallón, etc.).
Estaos Xuníos fundara los [[75º Reximientu Ranger|Rangers]] el [[19 de xunu]] de [[1942]] siguiendo l'esquema de los mentaos SAS británicos, esto ye, una fuercia pequeño, aisllada y formada por soldaos especialistes cada unu nun campu.<ref name="cuerposelite">Romero, Javier, Cuerpos d'élite, Misión Imposible, [[Círculu Dixital]], [[Madrid]], [[2005]], ISBN 84-32932-2005</ref>
Antes de la participación direuta na guerra yá taben destinaos en Vietnam miles d'asesores y l'[[Exércitu de los Estaos Xuníos|Exércitu Americanu]] creara una de los sos más famoses unidaes, los [[Fuercies Especiales del Exércitu d'Estaos Xuníos|Boínes Verdes]]. Pela so parte l'Armada d'Estaos Xuníos tamién comprobara lo necesario que-y resultaba disponer de fuercies pequeñes y con capacidá d'actuar aisllaes pa infiltrarse en territoriu enemigu y causar daños bien alcontraos, pero bien contundentes. Asina en 1962 creóse esta fuercia a imitación del [[Special Boat Service]] británicu teniendo como primer oxetivu ampliar les funciones de la fuercia de combate de buceadores, los equipos de baltadera submarina de l'Armada (EDS).
[[Ficheru:Vietnam p05.jpg|thumb|250px|SEAL en Vietnam con una ametralladora [[Stoner 63|Stoner 63A]]]]
En febreru de [[1964]] los SEAL operaben dientro de [[Vietnam del Norte]], en mayu d'esi añu (1964) los Grupos de Defensa Irregulares Civiles empezaron a unviar los primeres nativos pa participar nel [[Proyeutu Delta]], en setiembre empezaron les actuaciones dientro de [[Laos]] y en [[1965]] dientro de [[Camboya]].<ref name="nam">Dellos, Nam, ''Crónica de la guerra de Vietnam'', [[1988]], [[Editorial Planeta-De Agostini]], [[Barcelona]], ISBN 84-396-0755-6.</ref>
D'esta forma los SEAL fueron unviaos a Vietnam del Sur pa realizar misiones ''Sat Cong'' (''Matar Comunistes''), reconocencies, información, vixilancia, rescate de prisioneros, guerra psicolóxica y un llargu etcétera onde destacaron sobre les demás fuercies americanes, aportando a consideraos por amigos y enemigos como una de les fuercies más dures y tarrecibles. Recibiría l'encargu, ente otros, de vixilar y patrullar el delta del ríu [[Mekong]] onde les sos llanches de la [[Fuercia Fluvial Móvil]] comprobaron tolos peligros y la facilidá de los guerrilleros del [[Viet Cong]] de realizar ataques bien mortíferos contra ellos. Los SEAL desenvolvieron un duru trabayu, atropando un impresionante historial de combate y llogrando tres medayes d'Honor del Congresu. Dempués del so allugamientu inicial como unidá operativa en Da Nang, asignar a la llimpieza de guerrilleros nel área de Rung Sat, onde gracies a la so eficacia na llucha antiguerrilla consiguiríen una mística y reputación impresionantes, dándo-yos l'enemigu'l llamatu de los Demonios de cara Verde.
El 28 d'ochobre de 1965 morrió'l primera SEAL en Vietnam. Dende entós hasta 1972 morrieron otros 45 SEAL. Vietnam apurrió munches lleiciones que s'integraron nel entrenamientu y procedimientos de los SEAL.
Los SEAL realizaron misiones clandestines a Vietnam del Norte dende mayu de 1964 a 1971, estes incluyíen sobremanera reconocencies del Puertu de [[Hải Phòng]] y otros puntos estratéxicos. Nestes misiones yeren inxertaos dende submarinos y depués xubíen per ríos o s'averaben a la mariña por aciu botes inflables IBS. Patrullar costeres y de interdicción incluyíen control y captura de botes, busca y sabotaxe a la industria marítimo norvietnamita.
Los SEAL empezaron a esplegase en Vietnam del Sur en 1966, primeramente dedicándose a operaciones d'intelixencia. Los SEAL establecíen puestos d'observación nel Delta del Mekong p'alcontrar la rede de rutes del Viet Cong. Cuando alcontraben una ruta o base enemiga establecíense emboscaes o ataques. La primer operación importante foi n'avientu de 1966, prindáronse documentos qu'indicaben la situación de los pozos d'agua del Viet Cong na Zona Especial de Rug Sat. Los SEAL volaron esos pozos y quitaron al enemigu de la mayor parte de la so agua fresco.
En setiembre de 1967 y marzu de 1968 los americanos llanzaron operaciones pa destruyir los [[búnkeres]] y almacenes enemigos nel Delta del Mekong, nelles los SEAL actuaron como esploradores y guíes, alcontrando los oxetivos y dirixendo los ataques. Los SEAL tamién baltaron pontes a les llongura de la [[Ruta Ho Chi Minh]] y tuvieron una importante participación nel [[Programa Phoenix]].
=== Misiones d'espionaxe ===
A la ''US Navy'' asocedióse-y la idea de pinchar los cables de comunicaciones somorguiaos de l'antigua URSS. Estos cables paeceríen seguros a los soviéticos, pero n'ochobre de 1971 el submarín ''[[USS Halibut (SSN-587)]]'' llegó al [[mar de Ojotsk]], y dellos buceadores del ''SEAL'' asitiaron bobines d'escucha nun cable rusu que xunía la flota del Norte con Moscú. En demostrando que podía faese, el ''USS Halibut'' volvió en 1972 pa instalar xunto al cable una cápsula de grabación de gran capacidá. Esta téunica nun estropiaba los cables y yera improbable detectala fácilmente.
En 1979 añadiéronse nuevos cables como oxetivos d'esta operación, emplegando otru submarín más, el ''[[USS Parche (SSN-683)]]''. En 2005 asignóse'l ''[[USS Jimmy Carter (SSN-23)]]'', forníu pa operaciones especiales con una estensión de 30 metros conocida como MMP (Multi-Misión Platform).
Ente estes misiones submarines los ''SEAL'' ayudaron a recuperar del fondu marín restos de misiles soviéticos.
Coles mesmes, miembros del ''SEAL'' sofitaron al ''Special Activities Staff'' (SAS) de la CIA nel mináu de puertos nicaraguanos nos años 80, como parte de la política de desestabilización contra'l gobiernu sandinista.
=== Guerra Irán-Iraq ===
Na [[Guerra Irán-Iraq|guerra d'Iraq ya Irán]], los equipos SEAL dirixeron misiones pa compensar los barcos iraninos que minaben les agües del [[Golfu Pérsicu]]. N'agostu de 1987 empecípiase'l treslláu de dos equipos SEAL (SEAL Team 1 y Team 2), embarcaos nel {{USS|Guadalcanal|LPH-7}} y otros buques esplegaos na zona. En paralelu, dos helicópteros AH-6 y cuatro MH-6 “Little Bird” del [[160º Reximientu d'Aviación d'Operaciones Especiales]] unviar a la zona pa ser embarcaos nes Fragates {{USS|Klakring|FFG-42}} y {{USS|Jarret|FFG-33}}, constituyendo los destacamentos ''Seabat'' 1 y 2 con un MH-6 y dos AH-6 cada unu.
El gobiernu americanu arrendó de dos barcaces de 132 metros de llargu y 45 metros d'anchu a la Kuwait Oil Tanker Company. Fueron tresformaes pal so usu militar, con una cubierta pa helicópteros y pudiendo agospiar hasta 161 homes. Coles mesmes en setiembre lleguen seis lancha rápides Mk.III, botes neumáticos y equipu de les Special Boat Unit (SBU) 12 y 13 pa participar na operación. Esto dexó esplegar a partir d'ochobre a los ''SEAL'', llanches y helicópteros a lo llargo de les rutes de los petroleros.
En setiembre el buque iranín ''Iran Ajr'' ye afayáu en plenu mináu. El “Seabat 2” ataca al buque pa detener el mináu. Tres lancha ''Mark III'' con operadores SEAL lleguen a la zona, rescatando a los tripulantes iraninos qu'abandonaren el barcu. Mentanto más SEAL lleguen dende'l ''USS Guadalcanal (LPH-7)'' nun helicópteru CH-46D “Sea Knight” pa embarcar nuna llancha de desembarcu y formar un equipu d'abordaxe.
Les reconocencies electróniques afayaron que la mayoría de les plataformes petroleres iranines sirvíen como centros de mandu y control de les xeres de mináu, amás de cumplir misiones d'intelixencia.
N'ochobre de 1987 hai un enfrentamientu ente llanches rápides iranines y helicópteros americanos. Tres lancha Mk. III son espachaes a la zona con operadores SEAL , aseguraren la zona y prinden cinco marineros iraninos que s'atopaben nadando nes cercaníes.
N'ochobre llánzase la operación ''Nimble Archer'', motivada pol ataque iranín contra'l petroleru ''Sea Isle City'', cuando s'atopaba fondiáu n'agües kuwaitíes. Tres el bombardéu de cuatro destructores de la US Navy, un equipu de SEAL y una unidá de baltadera averar a dos plataformes iranines utilizando botes rápidos. Volaron una d'elles, ente que la otra foi amburada pol bombardéu previu y que terminó destruyida por completu. Tres esto asaltaron una tercer plataforma a dos milles, abandonada apresuradamente polos iraninos. Nesta llograron prindar documentos y equipos de comunicaciones militares.
El 14 d'abril de 1988 les fuercies SEAL participaron de la operación ''Praying Mantis''. Ye bien posible que los comandos SEAL participaren mientres tou este esplegue en munches aiciones tapaes, quiciabes inclusive infiltraciones clandestines en territoriu iranín. En 1988 los equipos SEAL esplegaos fueron reemplazaos en 1988 pola Delta Force.
=== Granada ===
[[Ficheru:CH-53D HMM-261 Grenada Okt1983.jpeg|thumb|250px|Helicópteru del USMC en Granada, puede vese una de les armes antiaéreas que tantos problemes crearon.]]
Mientres la invasión a [[Granada (país)|
Granada]] en 1983, codificada col nome de Roxura Urxente, unes hores antes de la invasión equipos de los SEAL desembarcaron pa marcar los puntos de desembarcu. El SEAL Team 6 empecipió la so misión nel aeropuertu de Punta Salinas. La xera consistía n'axuntar información sobre'l llugar pa facilitar l'asaltu aerotresportáu . Tamién teníen d'asitiar los faros en tierra pa dirixir a los [[C-130]] a les zones correutes del aterrizaxe. Con condiciones climátiques adverses, los SEAL saltaron en paracaíes en metá de la nueche. Cuatro de los SEAL, sobrecargados y enredaos nos sos paracaíes, afogar nel mar. Los SEAL tuvieron d'albortar la misión y dirixise col bote restante a un Puntu d'Evacuación. La nueche siguiente, otru pelotón SEAL foi esplegáu cola mesma misión. Esta vegada averar a la sablera; pero poco primero de algamar atoparon una violenta rompiente que fundió los botes y perdieron la mayor parte del so equipu, siendo forzaos otra vegada a albortar. Los SEAL acabaron ensin información dalguna del oxetivu y ensin asitiar los faros pal asaltu de los [[75º Reximientu Ranger|Rangers]].
[[Ficheru:US Navy 100107-N-0000X-003 Members of Seal Team 4 pose for a group photo before Operation Just Cause.jpg|thumb|250px|Equipu SEAL Cuatro, xustu antes de la operación en Granada]]
Coles mesmes otru grupu de SEAL se infiltra por helicópteru sobre la Residencia del gobernador, pa llevalo a un llugar seguru, pero atopar con fuerte fueu antiaéreo. Cuatro helicóptero americanos fueron baltaos y los SEAL fueron rápido arrodiaos por soldaos locales y trés [[BTR-60]] que bloquiaron les salíes de la casa. Los SEAL viéronse obligaos a aguantar na residencia hasta la llegada del restu de les fuercies americanes. El tirador especial del pelotón SEAL neutralizó a más de 21 soldaos, tresformándose nun elementu clave na defensa. Tuvo d'unviase un [[AC-130]] de sofitu, amás d'un ataque con aviones [[LTV A-7 Corsair II|A-7]] que destruyó les pieces antiaéreas. Gracies a ello, los SEAL pudieron sostener la posición mientres 24 hores. El 26 d'ochobre conectaron cola [[22ª Unidá Espedicionaria d'Infantería de Marina (Estaos Xuníos)|22a Unidá Anfibia de Marines]]. Los SEAL tuvieron un solu mancáu nesta aición y al llegar los Marines quedáben-yos un permediu de 5 cartuchos per home.
Tamién s'encarga a un equipu de 22 homes del SEAL Team SIX la captura de la estación de Radio Grenada Llibre. Taba nel visu d'una llomba qu'apoderaba la vista escontra l'océanu y yera fácilmente identificable poles antenes de radio. Sostuvieron la posición por dos hores, teniendo cuatro mancaos. Finalmente, pa evitar más perdes destruyeron el tresmisor y evacuaron l'edificiu. Antes d'abandonar l'edificiu solicitaron sofitu de fueu naval al USS CARON. Los SEAL consumieron tola dotación de munición na fuxida escontra'l mar.
=== Guerra del Golfu ===
Miembros del equipu SEAL Cinco participaron na guerra del Golfu, en 1991. N'agostu de 1990 cuando Iraq invadió Kuwait, l'equipu SEAL Trés foi unviáu a la zona.
Mientres la invasión terrestre miembros del Equipu SEAL Unu tuvieron encargaos de crear maniobres de distraición. Fixeron que dos divisiones iraquinos mover escontra la mariña pa repeler un supuestu asaltu anfibiu que nunca tuvo llugar.
El SEAL entrenó a trelce Kuwaitís pa cualificalos n'infiltración marítima, y asina poder introducise en Kuwait y collaborar n'establecer una resistencia entamada dientro de Kuwait.
=== Panamá ===
N'avientu de 1989, en Panamá, miembros del Grupu 2 del NSW, qu'incluyíen los ST-2 y ST-4 de la Unidá 8 de Guerra Naval Especial y de la 26 de Botes Especiales, participaron nes operaciones contra'l réxime de Manuel Noriega. Estaos Xuníos empecipió la invasión a Panamá cola operación denominada Causa Xusta, na qu'asignaron a les Fuercies Especiales SEAL que formaben la Task Force pa tomar l'aeródromu Paitilla y prindar a [[Manuel Antonio Noriega]] o neutralizar el so avión pa evitar qu'escapara. Asina mesmu, la otra misión asignada yera que la Task Force Güisqui neutralizara les patrulleras navales panamiegues. Los problemes que tuvieron fueron debíos a la perda del factor sorpresa, les órdenes dictaben un aproximamientu discretu que retrasó demasiao la llegada al oxetivu. Una serie de decisiones polítiques desacertaes dende'l puntu de vista militar, supunxo unviar a los SEAL a una misión que nun yera la suya, y qu'acabó en fracasu.
La misión de prindar a Manuel Antonio Noriega nel aeródromu Paitilla foi un fracasu. El motivu d'esti fracasu foi qu'anque los SEAL nun taben entrenaos nin forníos pa tomar l'aeródromu asignóse-yos la misión. Tres seiciones de 16 SEAL, en 16 botes, tomaron parte na aición, asaltando l'aeródromu dende la canal. El grupu de SEAL que trató de neutralizar l'avión de Noriega pa evitar qu'escapara foi afayáu polos panamiegos, ensin proteición y allumaos poles lluces de la pista y del perímetru. Nel intercambiu de fueu cuatro SEAL resultaron muertos y nueve mancaos.
Na otra misión asignada a los SEAL previóse inxertar nadadores, p'asitiar esplosivos nes patrulleras. Sicasí, llegáu'l momentu nengunu de los trés barcos designaos como oxetivos taba na so base de Puertu Balboa. Solo unu d'ellos, Presidente Porras, taba alcontráu cerca de la base americana de la que partió l'ataque. Cuando los buzos SEAL algamaron l'oxetivu fueron descubiertos, pero aun así asitiaron los sos esplosivos y retiráronse. El barcu foi destruyíu.
=== Invasión Iraq ===
[[Ficheru:GROM with Navy SEALs 02.jpg|200px|thumb|Equipu polacu [[GROM]] xunto a Navy SEAL]]
L'esplegue más grande del SEAL hasta la fecha dar mientres la invasión d'Iraq. Les misiones del SEAL dirixir a asegurar toles infraestructures petroleres del sur de la península Al-Faw, según les terminales de gas y petroleu de frente a les mariñes, estenando canales fluviales críticos por que los suministros pudieren llegar al país.
Nestes misiones los SEAL integrar nel NTG (Grupu Operativu Naval), formáu polos equipos 8 y 10 xunto a miembros del grupu especial polacu [[GROM]] [[Polonia|polacu]]y los comandos 40 y 42 de los Royal Marines xunto al escuadrón M del SBS.<ref>[http://www.elgrancapitan.org/foru/viewtopic.php?f=43&t=19129]</ref>
Nel segundu día d'hostilidaes en marzu de 2003, empecipióse una operación conxunta SEAL y [[GROM]], cuntando coles embarcaciones rápides Mk.V del Special Boat Team americanu. Comandos SEAL y [[GROM]] apoderar de plataformes petrolíferes frente a la península d'Al Faw. Les estaciones de bombéu de la mariña fueron ocupaes por una unidá mista de SEAL y Royal Marines. En Um Qasr aviones americanos atacaron instalaciones y una unidá mecanizada iraquina y los SEAL y Royal Marines llimpiaron bunkers iraquinos y aseguraron les instalaciones.
Los SEAL realizaron darréu operaciones anti-francotiradores ya incursiones en Bagdag. Xunto al SBS aseguraron les rutes fluviales en redol a Umm Qasr.
Otra operación foi tomar de la presa de Mukarayin, 92 km al nordeste de Bagdag. Seis MH-53J Pave Low de la USAF llevaron a los SEAL:
* El de vanguardia llevaría l'equipu de control y de mandu xunto con seis francotiradores
* El segundu 20 SEAL y dos operadores del EOD;
* El terceru llevaba a 35 GROM;
* El cuartu y el quintu llevaben cada unu un Desert Patrol Vehicle del SEAL,
* El sestu acutar a misiones SAR.
La unidá mista de SEAL y GROM defendieron la presa mientres cinco díes hasta que fueron relevaos polos Marines.
Los SEAL tamién realizaron misiones de rescate xunto a la USAF. De xuru que'l más dramáticu acontecimientu d'esti tipu de misión foi la operación del 2 d'abril pa rescatar a Jessica Lynch, soldáu que cayera prisionera unos díes antes cuando les fuercies iraquines habíen emboscado a la so unidá (una compañía de caltenimientu) na Ciudá de An Nasiriyah, matando a dellos de los sos compañeros y prindando a otros cinco. Los SEAL apurrieron el sofitu direutu por que los Comandos pudieren realizar esa misión, qu'incluyía una aición disuasiva per parte de la Infantería de Marina llevada a cabu pola Fuercia de Xera Tarawa, que s'atopaba nes cercaníes, y por un ataque aereu de Harriers AV-8 contra una oficina del Partíu Baath. Coles mesmes, francotiradores de la Infantería de Marina y equipos de fuercies especiales entraron a la ciudá p'aniquilar miembros del partíu Baath y arrexuntar intelixencia. Helicópteros CH-53 y CH-46 de la Infantería de Marina ensertaron l'elementu terrestre de la fuercia conxunto ente qu'aviones AC-130 de la Fuercia Aérea, helicópteros d'ataque AH-1W de la Infantería de Marina, y MH-6 Little Birds del Exércitu esplegar p'aprovir sofitu de fueu inmediato. L'equipu neutralizó l'área, entró nel hospital de la ciudá sol control del enemigu, y rescató a Lynch.
Na posterior ocupación dellos terroristes d'altu perfil fueron prindaos o esaniciaos polos SEAL, incluyendo a Ahmed Hashim Abed, la supuesta mente maestra del homicidiu de cuatro mercenarios de Blackwater en Fallujah, nel añu 2004.
=== Afganistán ===
El primer oficial d'altu rangu de la marina en poner pie n'Afganistán tres los ataques de 11 de setiembre de 2001, foi un SEAL encargáu de toles operaciones especiales pa la Central de Mandu, según el so sitiu web.
Darréu dempués de los ataques del 11 de setiembre, equipos de SEAL fueron unviaos rápido a Camp Doha, y los que yá tán a bordu de los buques de guerra d'Estaos Xuníos nel golfu Pérsicu y les agües circundantes empezaron a realizar operaciones de VBSS contra los buques sospechosos de tener venceyos con o inclusive llevar a miembros d'Al Qaeda. Los equipos SEAL 3 y 8 tamién s'esplegaron en Omán, estableciendo la so base na isla de Masirah pa les operaciones n'Afganistán. Una de les esmoliciones inmediates yera la so falta de vehículos fayadizos pa llevar a cabo misiones especiales de reconocencia nel terrén afganistanu. Dempués de pidir emprestaos dellos Humvees a los Rangers del Exércitu, tamién basaos en Masirah, los SEAL inxertar n'Afganistán pa llevar a cabu la SR de lo que sería'l campamentu de Rhino, nel marcu de la Operación Llibertá Duradera. Estes primeres etapes de OEF fueron ordenaos por un compañeru SEAL, el contralmirante Albert Calland.
La misión de la RS na contorna del Camp Rhino duró cuatro díes, dempués de que dos equipos de control de la Fuercia Aérea fixeron un saltu HALO nueche p'asistir a los SEAL na orientación de Marines del 15 MEU, que tomó'l control de la zona y estableció una base d'operaciones. Ente que dende'l Camp Rhino, la CIA probó la intelixencia d'un avión ensin tripular Predator que detecta al xefe talibán Mullah Khirullah saliendo d'un edificiu nun convói de vehículos. Los SEAL y comandos Jgerkorpset daneses asalten un campamentu de Khairkhwa menos de dos hores dempués. Los SEALs siguieron realizando operaciones de reconocencia de los marines hasta salir dempués de pasar 45 díes na tierra.
Les operaciones posteriores mientres la invasión d'Afganistán llevar a cabu dientro de Grupu K-Chigre, una unidá d'operaciones especiales conxuntes de Fuercies Especiales del Exércitu, la Fuercia Aérea de los Estaos Xuníos y fuercies d'operaciones especiales d'Alemaña, Australia, Nueva Zelanda, Canadá, Dinamarca , Noruega y Turquía, sol mandu del SEAL capitán Robert Harward. El Grupu K-Chigre llevó a cabo operaciones de combate nos grandes complexos rupestres de Zhawar Kili, la ciudá de Kandahar y el territoriu circundante, la ciudá de Prata Ghar y cientos de quilómetros de terrén difícil nel sur y l'este d'Afganistán. Nel intre de seis meses Grupu K-Chigre muertu o prindáu más de 200 combatientes talibanes y de Al Qaeda, y destruyó decenes de miles de llibres d'armes y municiones.
Los Navy SEAL participaron llargamente na Operación Anaconda. Mientres l'insertamientu, AB1 Neil Roberts foi refundiáu del so helicópteru cuando tomó fueu de los combatientes d'Al Qaeda atrincheraos. Roberts foi asesináu dempués de participar y lluchar contra decenes d'enemigos mientres casi una hora. Dellos SEALs fueron mancaos nun intentu de rescate y la so fuercia Controlador Aereu de Combate, Sarxentu Téunicu John Chapman foi asesináu. Los intentos por rescatar a la cadena SEAL tamién conducieron a la muerte de dellos [[Rangers]] [[Exércitu d'EE.XX.]] y de la Fuercia Aérea Pararescueman actuando como Fuercia de Reaición Rápida.
SEALs tuvieron presentes na batalla de Qala-i-Jangi xunto a los sos homólogos de la Special Boat Service británicu. Suboficial Stephen Bass recibió la Cruz de la Marina poles sos aiciones mientres la batalla.
El 28 de xunu del 2005, una patrulla SEAL que participaba de la Operación Rede Wing foi sorprendida polos talibanes. Na cruenta batalla que se desencadenó, los cuatro comandos, xunto colos sos refuerzos, enfrentar a más de 150 insurxentes. La perda sería d'once comando SEAL. El teniente Michael P. Murphy recibió póstumamente la Medaya d'Honor dempués de que'l so equipu de contrainsurgencia de cuatro homes foi casi aniquilada mientres la operación Rede Wing.
N'avientu de 2012, la unidá rescató a un médicu EE. UU. que fuera secuestráu unos díes antes. Sicasí, mientres la operación de la unidá sufrió un accidente mortal, suboficial de primer clase Nicolás D. checque.
=== Guerra contra l'Estáu Islámicu ===
Estaos Xuníos esplegó dellos equipos de Navy Seals pa entrenar a los militares iraquinos y combatir a los estremistes del Isis n'ocasiones especiales amás de rescate de rehenes. Un Seal morrió al norte d'Iraq mientres un grupu d'asaltantes yihadistes del Isis atacaben a un grupu de curdos iraquinos y Seals.<ref>[http://www.periodistadigital.com/america/legislacion-y-documentos/2016/05/05/video-la batalla-a-tiros-contra-el-isis-onde-muerre-un-navy-seal.shtml «El videu de la brutal batalla a tiros contra'l ISIS onde muerre un Navy SEAL.»] Periodista Digital.Consultáu'l 15 de xunetu de 2016.</ref>
=== Otres intervenciones ===
[[Ficheru:US Navy SEALs in Khawar Kili.jpg|thumb|250px|Seals nun complexu de cueves de los talibán nos montes d'Afganistán en 2002.]]
Anque fueron creaes casi a costa fecha pa lluchar mientres la guerra de Vietnam, los Seal participaron en casi toles aiciones importantes onde l'Armada d'Estaos Xuníos tuvo comprometida. Pueden citase ente otres:
* El rescate del barcu [[Aquile Lauro]] secuestráu por terroristes palestinos.
* Na [[Batalla de Mogadixu]] llibrada en [[Somalia]] mientres la [[Operación Devolver la Esperanza]]. Inclusive unu de los veteranos nesa batalla comentó qu'una de les ausencies atopaes na película [[Black Hawk Down]] yera la non apaición de los Seal nella.
* Na [[Guerra del Golfu]].
* En Colombia na llucha contra la guerrillay el narcu.
* [[Guerra n'Afganistán (2001-presente)|Invasión d'Afganistán]] ente otros llugares.
* Na [[Invasión d'Iraq]].
* N'abril de 2009, lliberaron al capitán Phillips de nacionalidá d'Estaos Xuníos d'un navío secuestráu por pirates somalinos. Trés francotiradores del SEAL tuvieron na cubierta del barcu y un destructor de la US Navy, y dispararon simultáneamente, matando a los trés pirates que curiaben al capitán.
* Lliberación de rehenes n'Iraq (avientu de 2010).
* [[Muerte d'Osama bin Laden]] (mayu de 2011) en [[Abbottabad]], [[Paquistán]]
Xeneralmente en misiones d'operaciones especiales, pero tamién con funciones de simple vixilancia d'instalaciones varies. Fueron los SEALs los encargaos de la seguridá del puertu d'[[Umm Qasar]] hasta la llegada del contingente español destináu a Iraq en [[2003]].<ref name="irak">[[Luis Miguel Francisco]] y [[Lorenzo Silva]], Y a la fin, la guerra, [[La esfera de los llibros]], [[Madrid]], [[2006]], ISBN 84-9734-551-2006</ref>
La mayoría de les operaciones realizaes por esti cuerpu son puramente confidenciales, por cuenta de que la conocencia d'información referente a ciertes operaciones per parte de grupos de riesgu civil, oxetivos de la operación...— puede ser perxudicial pa la seguridá de los miembros del SEAL.
== Organización ==
Los SEAL pertenecen a la US Navy, y formen parte del NSWC, que ye un componente del USSOCOM (United States Special Operations Command).
Los Seal estremar n'equipos (SEAL Team), unidá básica táctica, teniendo cada unu un númberu y tando basaos los impares na mariña Oeste (formando'l Grupu Especial Naval Warfare 1) y los pares nel Este (Grupu Especial Naval Warfare 2). Cada unu de los ocho equipos ST compónse teóricamente de seis pelotones de comandos.
Nos sos entamos cuntábase solo con dos equipos, que fueron creciendo hasta formar seis equipos. Cada unu tien asignada una zona xeográfica d'operaciones. Nestos equipos habría que sorrayar el Naval Special Warfare Development Group. En 1983 tolos Equipos de Baltadera Submarina (UDT) pasaron a denominase SEAL Swimmer Delivery Vehicle Team(SDVT), darréu'l SDVT pasó a llamase Seal Delivery Vehicle Team, formando'l Naval Special Warfare Group 3.
Les unidaes de combate especial, los equipos Seal, entamar n'equipos de 1 a 5 y de 7 a 10. Los equipos impares tán basaos en Coronado y los pares en Virginia Beach. Dientro de los Seal esiste amás el Seal Team 6 o Devgru, consideráu la elite de la elite.
* Equipu SEAL Unu (ST-1): Tien la so base en Coronado. El so ámbitu xeográficu d'operaciones ye'l Pacíficu occidental. Ta entrenáu n'ambientes de xungla, desiertu y urbanos.
* Equipu SEAL Dos (ST-2: Little Creek. Ámbitu xeográficu: Europa. Entrenáu en redolada urbana y desiertu.
* Equipu SEAL Trés (ST-3): Coronado. Ámbitu xeográficu: Oriente Mediu. Ámbitu urbanu y desiertu.
* Equipu SEAL Cuatro (ST-4): Little Creek. Ámbitu xeográficu: Llatinoamérica. Por ello ye l'únicu equipu en que s'esixe desendolcase n'idioma español. Ámbitu urbanu y desiertu. Esti equipu tuvo bien arreyáu na llucha contra la guerrilla y narcotráficu en Llatinoamérica (Colombia, Bolivia, Ecuador, Méxicu, Arxentina, etc).
* Equipu SEAL Cinco (ST-5): Coronado. Ámbitu xeográficu: Pacíficu norte y Corea. Ta entrenáu n'ambientes árticos, desiertu y urbanos.
* [[Grupu de Desenvolvimientu de Guerra Especial Naval]] (DEVGRU): D'antiguo denomináu Equipu SEAL Seis. Ye la unidá antiterrorista de l'Armada Equipu SEAL nᵘ6 (ST-6) creada n'ochobre de 1980. Esti grupu ye la élite del SEAL, yá que escueye a los sos miembros ente'l restu d'equipos SEAL y UDT. Los miembros d'esti equipu tienen un entrenamientu cimeru al restu del SEAL.
* Equipu SEAL Siete (ST-7): Tien la so base en Coronado. El so ámbitu xeográficu d'operaciones ye'l Pacíficu occidental. Ta entrenáu n'ambientes de xungla, desiertu y urbanos.
* Equipu SEAL Ocho (ST-8): Little Creek. Ámbitu xeográficu: África y Mediterraneu. Ámbitu urbanu y desiertu.
* Equipu SEAL diez (ST-10): Little Creek. Ámbitu xeográficu: África y Mediterraneu. Ámbitu urbanu y desiertu.
* Equipos SEAL Delivery Vehicle Teams(SDV): La so base ye Coronado. Esta unidá encargar del tresporte y suministru de los equipos SEAL si'l so misiones asina la riquen. Especializar n'operaciones so l'agua y operen minisubmarinos Mk.VIII Mod 1. Este ye un minisubmarino de propulsión llétrica que puede tresportar hasta a seis SEALs n'operaciones d'insertamientu/Estraición submarines. Dellos tubos lanzatorpedos de submarinos SSBN de la US Navy tresformar pa la entrada y salíes a superficie de comandos SEAL, yá que pueden tresportase en cada submarín hasta 66 SEAL y los sos equipamientos.
[[Ficheru:SEAL Delivery Vehicle Team (SDV) 2.jpg|thumb|350px|SEAL Delivery Vehicle Team (SDV).|Entrenando col submarín nuclear USS Hawaii.]]
[[Ficheru:SBT 22 on SOC-R boats.jpg|thumb|350px|SEAL en llanches rápides.]]
El Naval Special Warfare Group Trés engloba a los SDV, que taben entamaos en dos equipos fundíos anguaño nun únicu euipo:
* SDVT-1: Pacíficu. Basáu en Pearl Harbour.
* SDVT-2: Atlánticu y Mediterraneu.
D'últimes el Naval Special Warfare Group Cuatro xestiona los equipos SBT (Special Boat Team), qu'operen medios especializaos de sofitu n'operaciones fluviales, marítimes y costeres.
* SBT-12: Pacíficu y Oriente Mediu
* SBT-20: Europa, Mediterraneu y Oriente Mediu.
* SBT-22: Especializáu n'operaciones fluviales. Per tanto'l so área xeográfica pue ser cualesquier. Basáu en Stennis.
=== Equipos SEAL ST ===
La organización dexa ver como se siguió'l modelu del SAS/SBS al crear los SEAL. Anque col tiempu la estructura modificóse d'alcuerdu a los nuevos requerimientos, pero siempres se busca que cada seición sía capaz de montar les sos propies operaciones de manera autónoma.
* Cada equipu ST Seal ta compuestu por seis pelotones y una unidá de Mandu.
* Cada pelotón cunta con 16 comandos SEAL (dos oficiales, un xefe y trelce especialistes) y puede estremase en dos escuadres o cuatro elemento.
* Cada equipu SEAL completu cuenta con 27 oficiales y 156 homes, cuntando pal combate con unos 96 miembros o operadores.
De normal cada equipu del SEAL estremar pal combate en pelotones o escuadres, compuestos por 8 miembros, anque dependiendo de la operación los SEAL pueden operar dende pareyes hasta l'equipu enteru. Siguiendo'l modelu del SAS/SBS cada miembru de patrullar ye un especialista: unu en baltaderes, otru n'electrónica, unu en navegación cartógrafu y un pa-sanitarios. La infiltración en territorios contrariu rique discreción, por eso los miembros son pocos prefier la comunicación por aciu xestos, d'alcuerdu a les enseñances aprendíes en Vietnam.
Nel equipu los miembros suelen llevar equipos de visión nocherniega y GPS. La visión nocherniega ye vital yá que por regla xeneral les operaciones suélense faer pela nueche. Un Equipu Seal de normal lleva un [[Francotirador]] y ente 2 y 4 ametralladores llixeres de sofitu y el restu de miembros va armáu con fusiles d'asaltu [[M4]] o la so variante [[HK416]]. El fusil qu'utilicen en combate urbanu ye'l [[MP5]] yá que este emplega munición con menor algame y capacidá penetradora que'l M4, asina les bales nun traviesen les parés pudiendo mancar a otros componentes del pelotón, anque anguaño tán camudándolo pol [[MP7]].
L'arma de mano ye bien al gustu de cada operador (pudiendo modificar al so gustu o a situaciones que rican d'otru armamentu, anque l'armada dota a cada unu con una pistola [[SIG-Sauer P226]].
Les infiltraciones aérees facer por aciu saltos HALO/HAHO, lo cual rique un entrenamientu duru pa llograr saltos de precisión que faigan que los ocho miembros cayan nun mesmu puntu. La infiltración dende'l mar bien pue ser por aciu minisubmarinos, buciando hasta la mariña o aprovechando ríos, per mediu d'una [[Groupe Zodiac|zodiac]]. Pa operar nel desiertu los SEAL cunten con un coche especial, [[Desert Patrol Vehicle]], diseñáu pa llevar a 3 persones más un pasaxeru o combustible.
=== Equipos de Sofitu SEAL ===
Cada pelotón de SDV componer de dolce a quince comando SEAL. Hasta apocayá esistíen dos equipos de SDV, pero agora solo funciona unu. Otros comandos son asignaos a cualesquier de los trés SBT (Special Boats Team) esistentes, qu'hasta apocayá se denominaben SBU (Special Boats Unit) .
Sicasí, esiste una diferenciación ente los ST y los SBT, pos el so entrenamientu diverxe y especializa a partir d'un puntu común. Los SBU operen colos SWCC (Special Warfare Combatant-craft Crewmen), que concentren les sos habilidaes na guerra de mariña y grandes ríos. Básicamente sofiten les operaciones de los ST.
=== El DEVGRU (Naval Special Warfare Development Group, conocíu tamién como Seal Team Six) ===
{{AP|DEVGRU}}
Esti equipu considérase la grana del SEAL. Respuende direutamente al Mandu Conxuntu d'Operaciones Especiales, [[JSOC]] (Joint Special Operations Command) y los sos oríxenes remontar a la [[Operación Eagle Claw]] de 1980, que pretendía'l rescate de rehenes d'Estaos Xuníos na Embaxada en Teḥrán. Los miembros del Equipu seis aprienden a saltar en paracaíes en toles modalidaes de saltu y especialícense en combate cuerpu a cuerpu, pero tán igualmente preparaos pa toa clase d'escenarios, armes, y condiciones. Créese que se compón d'unos 300 comandos. Tien la so base en Dam Neck, na Estación Aeronaval d'Oceanía, en Virginia. Al pie de los [[Delta Force|Equipos Delta]] del Exércitu de los Estaos Xuníos formen la fuercia de choque más especializada y entrenada de los EE.XX.
El Seal Team Six foi creáu por Richard Marcinko y el so númberu pretendía confundir, pos nesi tiempu solo esistíen dos equipos SEAL. Marcinko escoyó los sos miembros ente los comandos SEAL, pero la nueva organización tuvo problemes por cuenta de la falta de definición clara de les sos competencies.
El ST-1 empezó a entrenar a los dolce pelotones qu'entós lo formaben en táctiques contraterroristas (CT), estableciendo'l so propiu elementu especializáu. Col tiempu, el ST-6 convertir nel equipu CT de referencia y constituyóse oficialmente n'ochobre de 1980 y pasó a llamase DEVGRU en 1987, cuando s'establez el Naval Special Warfare Command. Sicasí, coloquialmente inda se fala del ST-6 cuando se refier al DEVGRU, o a cencielles Equipu-6.
Poco se sabe de la composición de DEVGRU, anque sí hai consensu en que se trata d'una de les más preparaes fuercies especiales d'Estaos Xuníos y del Mundu.
== Selección y entrenamientu ==
Los requerimientos pa entrar nel cursu de selección del SEAL son:
* El candidatu tien de ser un varón militar activu de la marina de guerra d'Estaos Xuníos o del Serviciu de Guardacostes.
* L'aspirante nun puede cumplir los 28 años a la fecha d'empezar el cursu.
[[Ficheru:US Navy 071019-N-6552M-190 SEAL trainees scan the room for possible threats as part of a SEAL qualification training exercise.jpg|thumb|250px|Alumnos practiquen exercicios [[CQB]] mientres un entrenamientu de cualificación SEALs.]]
L'entrenamientu y selección de los SEALs trata de llevar a los sos miembros hasta la llende físico y psicolóxico. Na selección del SEALs llevar a los candidatos hasta la galdidura social, física y psicolóxica, poniendo a prueba lo bien que puede un home trabayar n'equipu baxu intensa presión mental y dolor físicu. La selección de los SEAL se engloba na primer fase del cursu de seis meses, llegando al puntu cume del entrenamientu na Selmana del Infiernu, cinco díes nos que los reclutes pasen por constante fríu, fame y quítase-yos de suañu. El porcentaxe d'abandonu de los candidatos na selección ye cercanu al 90%. La mayoría de los reclutes retírase muncho primero de la Selmana del Infiernu al nun aguantar l'entrenamientu, qu'implica correr 15 milles, amás de nadar 2 milles n'agües abiertes ya intenses pruebes físiques.
les fases del cursu inicial de selección son:
* '''Fase 1 - Acondicionamientu básicu'''. Dura ocho selmanes. Basar na condición física, habilidaes na agua, trabayu n'equipu y resistencia. Les primeres trés selmanes preparen escontra la cuarta selmana, conocida como la "selmana del infiernu". Les 4 selmanes restantes tán dedicaes a métodos de reconocencia acuática y navegación.
* '''Fase 2 - Bucéu'''. Dura ocho selmanes. Entrénase y califica a los candidatos en bucéu de combate. L'entrenamientu físicu ye continuu y faise cada vez más intensu.
* '''Fase 3 - Guerra terrestre'''. Dura nueve selmanes. Centrar n'orientación, táctiques de guerrilla, téuniques de patrulla, rappel, tiru y baltadera. Les postreres 3 selmanes y media pasar na Isla de San Clemente, onde los candidatos apliquen les téunica aprendíes. Pa completar l'entrenamientu sigue un cursu de tres selmanes de paracaidismu.
Ente l'entamu de la instrucción y el momentu final en que'l voluntariu ye almitíu y puede ingresar nos SEALs pasa un añu y mediu d'entrenamientu, al qu'hai que sumar un añu más d'entrenamientu hasta'l primera esplegue en combate.
== Galería d'imáxenes ==
<gallery>
SEALS wearing diving gear.JPG|SEALs con traxes de buzu remaneciendo del océanu.
Navy Seals Training by Andrew McKaskle, USN, May 2005 (DOD 050505-N-3093M-001) (589158160).jpg |Un SEAL saliendo d'un [[submarín]].
Combat Rubber Raiding Craft manned by SEAL-Team 5.jpg | Un grupu de SEALs nuna llancha semirrígida.
US Navy SEALs in from water.jpg | SEALs llegando a tierra dende'l mar.
SEALs train with Army pilots in Northern Edge.jpg | SEALs saliendo d'un [[CH-47D Chinook]].
SEAL Team Two (Echo Platoon).JPG |SEALs aerotresportaos a la cubierta d'un buque.
US Navy 070721-N-8949D-002 Navy SEALs exit a helicopter before securing the beach during a capabilities demonstration at the annual East Coast SEAL reunion.jpg | SEALs saltando al mar dende un helicópteru [[UH-60 Black Hawk]]
US Navy SEALs hoisted into AF CV-22.jpg | Dos buzos SEAL siendo izados por un [[convertiplano]] [[CV-22 Osprey]].
US Navy 100717-N-0683T-292 A U.S. Navy SEAL sniper waves to the crowd during a capabilities demonstration at Joint Expeditionary Base Little Creek, Va.jpg |SEAL [[francotirador]] con un fusil [[M110 SASS]].
US Navy SEAL in Dune Buggy.jpg |Vehículu d'alta movilidá [[Desert Patrol Vehicle|DPV]] utilizáu polos SEALs en zones desérticas.
US Navy SEAL team member in Afghanistan 2002.jpg |Un SEAL nuna operación antitalibán en 2002 mientres la [[Guerra d'Afganistán]].
SEAL team training.jpg | SEALs mientres un entrenamientu de combate direutu en desiertu.
</gallery>
== SEALs famosos ==
* [[Chris Kyle|Christopher Scott Kyle]], francotirador: el francotirador más letal de la historia militar d'Estaos Xuníos (Odessa, Texas, Estaos Xuníos; 8 d'abril de 1974 - Glen Rose, Texas, Estaos Xuníos; 2 de febreru de 2013)], en que la so hestoria basar la película [[American Sniper (película)]].
* [[Christopher Cassidy]], astronauta. Ta prevista la so participación na misión [[STS-127]].
* [[Bob Kerrey]], gobernador de [[Nebraska]] de 1983 a 1987 y senador por Nebraska de 1989 a 2001. Foi condecoráu cola [[Medaya d'Honor]] por aiciones mientres la Guerra de Vietnam.
* [[Richard Machowicz]], presentador del programa ''Armes del Futuru'' de [[Discovery Channel]].
* [[Michael A. Monsoor]], premiáu cola [[Medaya d'Honor]] a títulu póstumu por aiciones na [[Guerra d'Iraq]].
* [[Erik Prince]], fundador de [[Blackwater Worldwide]].
* [[Theodore Roosevelt IV]], bisnietu del presidente de los Estaos Xuníos [[Theodore Roosevelt]].
* [[William Shepherd]], comandante de la [[Espedición 1 (ISS)|Espedición 1]] de la [[Estación Espacial Internacional]].
* [[Neil Roberts]] Oficial de primer clase, fináu n'Afganistán en 2002 mientres la [[Operación Anaconda]], y el primer Seal fináu (oficialmente) en serviciu dende 1989.
* [[Marcus Luttrell]], únicu sobreviviente de la [[Operación Ales Rojas]] na [[Guerra d'Afganistán]].
== Ver tamién ==
* [[Operación Ales Rojas]]
* [[Grupu de Desenvolvimientu de Guerra Naval Especial de los Estaos Xuníos]] (DEVGRU o 6º Equipu SEAL)
* [[Mandu d'Operaciones Especiales de los Estaos Xuníos]] (USSOCOM o SOCOM)
* [[Fuercies d'Operaciones Especiales d'Estaos Xuníos]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commons|United States Navy Seals}}
* [https://web.archive.org/web/20061215083351/http://www.seal.navy.mil/seal/ Páxina oficial]
{{Tradubot|SEAL}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Unidaes de l'Armada d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Unidaes d'operaciones especiales de los Estaos Xuníos]]
6ozrfsr1axfgm0vulm7rqadf8uv3a5c
Acracia Sarasqueta
0
143515
4497838
4466273
2026-05-31T12:55:28Z
Limotecariu
735
/* Novela */
4497838
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20210810081307}}
{{persona}}
'''Acracia Sarasqueta''' {{nym}} foi una [[escritora]], [[abogada]], [[bibliotecariu|bibliotecaria]] y [[diputada]] [[Panamá|panamiega]].
== Biografía ==
Fía de Pedro Sarasqueta Ugarte (Español, Vascu) y María Dominga Castillero ( Panamiega). Segunda de 10 hermanos.
Realizó los sos estudios primarios na Escuela de Neños de San Felipe y darréu na Escuela República d'Arxentina. Realizó los sos estudios secundarios nel [[Institutu Nacional (Panamá)|Institutu Nacional]], graduándose en [[1931]]. Estudió por trés años na Escuela Llibre de Derechu y depués ingresó a la Facultá de Derechu de la [[Universidá de Panamá]]. Graduóse como la primera panamiega n'algamar el primer puestu de la promoción.
Como abogada, foi defensora d'oficiu nel [[distritu de Pesé]], [[provincia d'Herrera]] y tamién foi xuez de circuitu. Dende [[1952]] hasta [[1956]] foi electa como una de les primeres muyeres en ser diputada de l'[[Asamblea Nacional de Panamá]].
Darréu estudió [[bibliotecoloxía]] na Universidá de Panamá. Trabayó en dellos centros culturales como l'Asociación Panamiegu-Norteamericana (nel que foi direutora), na [[Biblioteca Nacional de Panamá]], na Universidá de Panamá y nel Institutu Albert Einstein.
== Novela ==
Como escritora, foi una de les primeres esponentes contemporánees de la [[narrativa]]. Les sos obres enfocar n'ambientes rurales y n'asuntos históricos.
La so primer novela foi ''El Señor Don Cosme'' ([[1955]]), siguíu por ''El Guerrero'' ([[1962]]) que llogró'l tercer llugar nel [[Concurso Ricardo Miró]]. Con ''Valentín Corrales, el panameño'' ([[1966]]) consigue'l segundu llugar del Concursu Ricardo Miró.
Nun sería hasta [[1979]], cola publicación de ''Una dama de primera'', de calter románticu, nel que llogra ganar el primer llugar del Concursu Ricardo Miró de dichu añu.
Tamién escribió obres de [[teatru]].
== Obres ==
* ''El Señor Don Cosme''
* ''El Guerrero''
* ''Valentín Corrales, el panameño''
* ''[[Una dama de primera]]''
* ''Cuentos para adolescentes''
* ''Noche de triunfo: drama patriótico en un acto''
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1=Biografía na Biblioteca Nacional de Panamá |2=http://bdigital.binal.ac.pa/BIOVIC/descarga.php?f=prinda/upload/AcraciaSarasquetadeSmyth.doc |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [https://web.archive.org/web/20100727005039/http://www.pa/secciones/escritor/sarasqueta_acracia.html Direutoriu d'Escritores Vivos de Panamá] (in memoriam)
* {{enllaz rotu|1=[http://www.encuentroescritoraspanama.com/index.php?option=com_content&task=view&id=103&Itemid=66 Acracia Sarasqueta de Smyth] |2=http://www.encuentroescritoraspanama.com/index.php?option=com_content&task=view&id=103&Itemid=66 |bot=InternetArchiveBot }}. Encuentro Escritor Panamá
{{NF|1913|2000|Sarasqueta, Acracia}}
{{Tradubot|Acracia Sarasqueta}}
[[Categoría:Escritores de Panamá]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de Panamá]]
[[Categoría:Abogaos y abogaes de Panamá]]
[[Categoría:Dramaturgos y dramaturgues de Panamá]]
[[Categoría:Persones de Ciudá de Panamá]]
7odtvlsz4hie0z1uepzcs5j8yxbrib8
Virginia Fábrega
0
145420
4497881
4320372
2026-05-31T13:34:35Z
Limotecariu
735
4497881
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20220615112546}}
{{persona}}
'''Virgina Fábrega''' {{nym}} ye una [[escritora]] y [[poeta]] [[Panamá|panamiega]] y representante del [[posvanguardismo]] panamiegu.
Graduóse en Filosofía y Lletres con especialización n'español, na [[Universidá de Panamá]]. Foi profesora de llingua española, lliteratura y [[llatín]]. Adicionalmente, ocupó cargos diplomáticos como amestada cultural de Panamá n'[[Italia]] (1979 - 1981), n'[[Estaos Xuníos]] y [[Xapón]].
La so primer obra de poemes foi ''Eroticario'' (1979), que se compón de 15 sonetos individuales ensin nome. Darréu publicó'l poemariu ''Carmina Varia'' (1984) y la so continuación ''Carmina nueva''. Tamién publicó obres d'investigación como ''Estampas panameñas'', ''El epigrama en Panamá'' (1984), ''Poesía festiva de Panamá y Colombia, siglos XIX y XX'' (1993) y ''Panorama del humor de las letras panameñas del siglo XX'' (1999).
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1=Virginia Fábrega - Biblioteca Nacional de Panamá |2=http://bdigital.binal.ac.pa/BIOVIC/Prinda/upload/VirginiaFabrega.doc |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.cultura.utp.ac.pa/escritores/fabrega_virgina.html Virginia Fábrega - Direutoriu d'Escritores Vivos de Panamá]
* [http://www.panamaamerica.com.pa/content/segunda-generaci%C3%B3n-posvanguardista-virginia-f%C3%A1brega Segunda Xeneración Posvanguardista: Virginia Fábrega]. ''[[El Panamá América]]''. 17 d'ochobre de 2005.
{{NF|1953|}}
{{Tradubot|Virginia Fábrega}}
[[Categoría:Escritores de Panamá]]
[[Categoría:Poetes de Panamá]]
0981q5ex9cjio2st733fzkvrrbt5ixj
Justine Pasek
0
146294
4497878
4316978
2026-05-31T13:31:23Z
Limotecariu
735
4497878
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
{{PA|wikificar|biografíes|t=20100418032635|publicidá}}
'''Yostin "Justine" Lissette Pasek Patiño''' {{nym}} ye una modelu y ganadora del títulu Señorita Panamá Universu 2002 títulu dau nel Señorita Panamá 2002, más conocida por tener el títulu de [[Miss Universu 2002]].<ref name=ability>Ability Magacín, [http://www.abilitymagazine.com/Pasek_interview.html]</ref>
== Biografía ==
Yostin "Justine" Pasek Patiño ye fía de padre polacu y madre panamiega. Al pie de la so familia, aniciar en Panamá con menos d'un añu d'edá, viviendo de manera modesta na ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] y en Margarita, Colón, un pobláu habitáu na so mayoría por trabayadores de la [[Canal de Panamá]] na Mariña Atlántica del país istmeño.<ref name="viva">Viva Panama Organization, [https://web.archive.org/web/20090501144915/http://www.vivapanama.org/JustinePasek.htm]</ref>
== Vida privada ==
El 8 d'agostu de 2009 casóse col empresariu inglés Daniel Joelson, con quien tien una fía, Aliah Stella Joelson (abril de 2012).
== Modelu ==
La so primer incursión nel mundu de la moda diose cuando s'inscribió nel concursu "Chica Modelu" en 1996, eventu producíu por RPC Televisión y Physical Modelos. Curiosamente esi concursu foi ganáu por Yamani Saied, quien se convirtió depués en Señorita Panamá pa Miss Universu en 1998. Pero Justine nun pasó inalvertida, recibiendo'l premiu "Meyor Modelu Editorial."<ref name=pan>Panama Guide Website, [http://www.panama-guide.com/article.php/20080430092536735]</ref>
A partir d'esi momentu la carrera como modelu de Justine foi remanada pola axencia Physical Modelos. Modeló pa los más importantes diseñadores del mundu de la moda, siendo unu de los sos favoritos [[Roberto Cavalli]]. Los sos trabayos inclúin importantes campañes pa Christian Dior, L'Oreal, ente otros, y tamién foi parte de la campaña de turística de Panamá "Panamá quedar en ti."{{ensin referencies}}
== Miss Universu 2002 ==
Na eleición de Miss Universu 2002, que tuvo llugar en San Xuan Puertu Ricu, el 29 de mayu de dichu añu, Justine Pasek foi electa como Primer Finalista, nel concursu ganáu pola rusa [[Oxana Fedorova]].
Sicasí, a tan solo 4 meses de rematáu'l concursu, el 23 de setiembre de 2002, Justine convertir na primer muyer panamiega n'asumir el títulu de Miss Universu, depués de que la ganadora orixinal fuera destituyida, por non completar les obligaciones axustaes nel contratu.
En declaraciones a los medios panamiegos, Justine dixo que cuando la llamaron de la Organización Trump pa convidala a [[Nueva York]], pensó que sería pa cumplir un trabayu de modelaje. La so sorpresa foi grande, cuando na parte de tras d'una limusina, que la recoyó nel aeropuertu, informóse-y qu'ella yera la nueva Miss Universu.<ref name=ghc>Global Health Council, [https://web.archive.org/web/20110930025749/http://www.globalhealth.org/news/article/2317]</ref>
La coronación oficial realizar en Nueva York el codueño del concursu, el millonariu [[Donald Trump]]. Dende esi momentu Justine cumplió con cada unu de los compromisos cola Organización Miss Universu, lo que la llevó a percorrer una ventena de países p'atender causes de bona voluntá.
[[Ficheru:MUO GTMO 2003.png|thumb|200px|right|[[Shauntay Hinton]], Miss USA 2002, [[Vanessa Semrow]], Miss Teen USA 2002 y Justine Pasek, Miss Universu 2002 roblando autógrafos en Guantanamo Bay]]
En Panamá ye considerada una "celebridá". Ella arreyóse personalmente na creación del centru de Prevención de SIDA xunto a la organización ProvidSIDA. Destacar nel Harvard AIDS Institute, AmFAR y cola campaña "Act Now" del Center for Disease Control, amás de ser Embaxadora pal Conseyu Mundial de la Salú.{{ensin referencies}}
==Organización Señorita Panamá==
El 1 d'abril de 2016 anuncióse que Justine en xunto col periodista, presentador y empresariu Cesar Anel Rodríguez convertir en Co-propietarios y Co-direutores de la renacida Organización Señorita Panama qu'a partir de la fecha sería la responsable de preparar y unviar les representantes de Panamá a los Concursos de [[Miss Universu]], [[Miss Earth]] y [[Reina Hispanoamericana]].
Esta decisión tomar cola visión de da-y un enfoque distintu al certame de guapura nacional, llabor que llevaba a cargu la estinguida Organización [[Miss Panama|Miss Panamá]] dirixida pola Miss Panamá Mundu 1995 [[Marisela Moreno]] y la corporación [[Medcom]], encargaos de tresmitir el concursu.
El 16 d'abril de 2016, nuna conferencia de prensa previa al primer casting del concursu [[Señorita Panamá]], Justine y César Anel dieron a conocer que la representante panamiega al [[Miss Universu]] sería escoyida por aciu casting dáu'l pocu tiempu col que se cuntaba pa preparar a una moza pal concursu internacional.
== Ver tamién ==
*[[Miss Universu 2002]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1=Artículu sobre la Coronación de Justine en La Prensa de Panamá |2=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/09/25/g%C3%BCei/portada/718783.html |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/09/24/güei/portada/716604.html Designación de Justine causa gayola]
{{Socesión|fila 1
| títulu = [[Miss Panamá|Señorita Panamá]]
| periodu = [[2001]]
| predecesora = [[Ivette Cordovéz Usuga]]
| socesora = [[Stefanie de Roux]]
}}
{{Socesión|fin |
títulu = [[Miss Universu]]
| periodu = [[Miss Universu 2001|2001]]
| predecesora = [[Denise Quiñones]]<br/>{{PUR}}
| socesora = [[Amelia Vega]]<br/>{{DOM}}
}}
{{NF|1979||Pasek, Justine}}
{{Tradubot|Justine Pasek}}
[[Categoría:Delegaes de Miss Universu]]
[[Categoría:Ganadores de Miss Universu]]
[[Categoría:Modelos de Panamá]]
j1x5u22wuy9kz91t5y7u0wsfgm69ytq
Columba Calvo
0
147642
4497844
4496382
2026-05-31T13:04:15Z
Limotecariu
735
4497844
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20210128092541}}
{{persona}}
'''Columba Marisela Calvo Vargas''' {{nym}} ye una Embaxadora de Méxicu, anguaño{{cuándo}} nel cargu d'asesora del Canciller [[José Antonio Meade Kuribreña]] na [[Secretaría de Rellaciones Esteriores]] de Méxicu, nel Gobiernu del presidente [[Enrique Peña Nieto]].
== Biografía ==
Ye llicenciada en Rellaciones Internacionales pola [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu]]. Ingresó al [[Serviciu Esterior Mexicanu]] en 1980, en 2002 xubió al rangu de Ministra y en 2006 foi alzada al rangu d'Embaxadora.
La Embaxadora Calvo ocupó diversos cargos en distintes adscripciones de la Cancillería, siendo la so última titularidá la Representación de Méxicu ante [[Nicaragua]], de febreru de 2005 hasta xineru de 2007. Foi Direutora Xeneral Adxunta de la Direición Xeneral d'Organismos Económicos Rexonales y Multillaterales. Nel esterior, tuvo adscrita como Encargada d'Asuntos Políticos a la Embaxada de Méxicu n'[[Arxentina]]; Encargada de Negocios na Embaxada de Méxicu en [[Panamá]]; y Cónsul Titular nel Consuláu de Méxicu en [[San Bernardino (California)|San Bernardino]], [[California]].
En Panamá foi Encargada de Negocios, a.i. de Méxicu mientres la llamada [[operación “Causa Xusta”]] del gobiernu de los Estaos Xuníos, en [[1989]], onde la Embaxada al so cargu coordinó la evacuación de más de trescientos mexicanos y dio asilu políticu a una docena de ciudadanos panamiegos.
Recibió más de trenta reconocencies per parte d'autoridaes civiles, académiques, policiales y cámares de comerciu de los Estaos de California y [[Nevada]]. Destaquen les reconocencies del senador [[Harry Reid]], actual líder del Senáu de los Estaos Xuníos d'América; del ex gobernador de Nevada [[Bob Miller]]; de [[Joe Baca]], miembru de la Cámara de Representantes d'Estaos Xuníos y de la [[Latin Chamber of Commerce]] de Las Vegas (Nevada).
En 2005, foi calificada pola prensa nicaraguana como una de los diez diplomáticos estranxeros más influyentes nel país.[https://web.archive.org/web/20080517033751/http://www.grupoese.com.ni/2005/12/19/raking.htm]
Creó la Fundación Cultural Méxicu-Nicaragua, integrada por empresarios mexicanos ya importantes intelectuales nicaraguanos como Sergio Ramírez.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20080103145025/http://impreso.elnuevodiario.com.ni/2005/09/13/suplemento/elles/209 Columba Calvo, una muyer de talante imperturbable]
* {{Enllaz rotu|1=Embaxadores de Méxicu en Nicaragua |2=http://www.sre.gob.mx/mancom%C3%BAn/index.php?option=com_content&view=article&id=174 |date=November 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
{{NF|1953||Calvo, Columba}}
{{Tradubot|Columba Calvo}}
[[Categoría:Embaxadores de Méxicu]]
k7627esimgj41enm5ez0kpfjbgsmpd8
Chavelita Pinzón
0
149177
4497858
4477095
2026-05-31T13:13:56Z
Limotecariu
735
4497858
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Chavelita Pinzón''' {{nym}} foi una de les más figures más reconocíes nel ámbitu folclóricu panamiegu.<ref name="rec"> {{cita web |url=http://www.critica.com.pa/archivo/08072003/var09.html|títulu=Pola so trayeutoria "Chavelita" recibe reconocencia|autor=Ariosto Velásquez|fecha=7 d'agostu de 2003|editorial=Crítica en llinia|fechaaccesu=30 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20030902173645/http://www.critica.com.pa/archivo/08072003/var09.html|fechaarchivu=2 de setiembre de 2003}}</ref> Foi profesora de dances folclóriques na Escuela de Dances del [[Institutu Nacional de Cultura (Panamá)|Institutu Nacional de Cultura]] onde dirixó'l primer conxuntu folclóricu del país. Llevó les dances panamiegues por tol territoriu nacional y a delles ciudaes nel estranxeru, ente elles Washington D.C. y [[Nueva York]].<ref name="rec"/>
== Entamos ==
La so madre ye natural de [[Guararé]] nel distritu de Los Santos y el so padre nació nel distritu de [[La Chorrera (ciudá)|La Chorrera]].<ref name="pmamerica">{{cita web|url=http://www.panamaamerica.com.pa/periodico/buscadora/resultancia.php?story_id=580696&page=20&testu=%281961%29|títulu=Tradición: "Chavelita" Pinzón, un homenaxe al folclor|autor=Maritza Bonilla|fecha=4 d'avientu de 2006|editorial=Diariu Panamá América|fechaaccesu=31 d'agostu de 2011}}</ref> Ye llicenciada y profesora en [[Filosofía]] y Lletres con especialización en [[Pedagoxía]] de la [[Universidá de Panamá]].<ref name="prensa"> {{cita web |url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2008/12/08/güei/vivir/1616930.html|títulu=Madre del folclor|autor=Fanny D. Arias|fecha=8 d'avientu de 2008|editorial=Diariu La Prensa|fechaaccesu=31 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090624043053/http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2008/12/08/güei/vivir/1616930.html|fechaarchivu=24 de xunu de 2009}}</ref>
Los sos entamos danse como profesora de dances folclóriques na Escuela de Dances del [[Institutu Nacional de Cultura]], onde s'especializa na enseñanza de bailles y el cantar típico panamiegu a neños. Dende ellí dirixe y entama el primer conxuntu típicu infantil de Panamá.<ref name="prensa" /><ref name="elles"> {{cita web |url=http://www.ellasvirtual.com/history//2006/11/24/columna/rostro.htm|títulu=Paséu y seguidilla|autor=Ileana Pérez Burgos|fecha=24 de payares de 2006|editorial=Revista Elles, Diariu La Prensa|fechaaccesu=31 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080622152023/http://www.ellasvirtual.com/history//2006/11/24/columna/rostro.htm|fechaarchivu=22 de xunu de 2008}}</ref> Nesi entós, l'Institutu Nacional de Cultura llamábase Institutu de Belles Artes y yera una dependencia del Ministeriu d'Educación. Aceptó'l trabayu d'enseñar a los neños bailles y cantares típicos por namái setenta y cinco [[dólares]] al mes.<ref name="elles" />
Foi docente nel Institutu Normal Rubianu y formó parte del conxuntu típicu de Tobías Plicet.<ref name="infancia"> {{cita web |url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2008/12/08/güei/vivir/1371440.html|títulu=Infancia y tradiciones|autor=Fanny D. Arias|fecha=8 d'avientu de 2008|editorial=Diariu La Prensa|fechaaccesu=31 d'agostu de 2011|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090624042217/http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2008/12/08/güei/vivir/1371440.html|fechaarchivu=24 de xunu de 2009}}</ref> Con esti conxuntu foi a [[Buenos Aires]], [[Arxentina]] nel añu [[1961]] onde ganaron el segundu premiu de folclor internacional y Chavelita llogró'l premiu de primera vocalista.<ref name="pmamerica" />
== Presentaciones nel estranxeru ==
Chavelita Pinzón llevó la música y los bailles típicos panamiegos a escenarios destacaos fuera del país. Nel añu [[1979]], la primer xeneración del so conxuntu folclóricu de neños asistió al Festival del Neñu, celebráu en [[Washington D.C.]], onde tuvieron la oportunidá de compartir col presidente [[Jimmy Carter]]. Más tarde foi convidada a [[Nueva York]], a la Feria del Mundu.<ref name="elles" />
Nel añu [[2001]] el so conxuntu folclóricu participó nel Festival del Arte de los Neños, celebráu na ciudá de [[Napaler]], [[Italia]]. Mientres esta visita los sos estudiantes compartieron una audiencia col Papa [[Xuan Pablo II]] nel [[Ciudá del Vaticanu|Vaticanu]].<ref name="rec"/>
== Reconocencies ==
* Nel añu [[1993]] estrémase-y cola Orde de Vasco Núñez de Balboa.<ref name="infancia" />
* Nel añu [[2003]] foi abanderada del 148 aniversariu del distritu de La Chorrera, onde resaltó la importancia de los bailles tradicionales de La Chorrera, a los que definió como ''"únicos na so clase en tola República y que nun-y pongan arandeles, tienen de ser lo más tradicional y que nun-y metan coreografía porque estes son pa ballet"''.<ref>{{cita web|url=http://www.panamaamerica.com.pa/periodico/buscadora/resultancia.php?story_id=409049&testu=%252522chavelita%252522|títulu="Chavelita" Pinzón engalana celebraciones de La Chorrera|autor=Yodalis Bethancourt|fecha=15 de setiembre de 2003|editorial=Diariu Panamá América|fechaaccesu=31 d'agostu de 2011}}</ref>
* Pola so destacada trayeutoria como folclorista, nel añu [[2003]] foi estremada na Feria Nacional d'Artesaníes con una placa de reconocencia y la instauración oficial d'un concursu de conxuntos folclóricos infantiles nel so honor.<ref name="rec"/>
* Nel añu [[2006]] el correximientu de [[Bethania (Panamá)|Bethania]] nomar Fía Meritoria mientres el desfile por cuenta de la celebración del 28 de payares (independencia de Panamá d'España).<ref name="pmamerica" />
* Recibió un Diploma d'Honor del Institutu Nacional de Cultura, pola so dedicación como educadora y impulsora del folclor panamiegu.<ref name="infancia" />
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1931|2024|Pinzon, Chavelita}}
{{Tradubot|Chavelita Pinzón}}
[[Categoría:Profesores de Panamá]]
[[Categoría:Folcloristes de Panamá]]
4fup4tura0x3z20sofl94myzn111qm5
Joey Montana
0
150226
4497862
4398659
2026-05-31T13:16:40Z
Limotecariu
735
4497862
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Edgardo Antonio Miranda Beiro''' {{nym}}, conocíu nel mediu artísticu como '''Joey Montana''', ye un artista panamiegu de xéneru urbanu. A los 24 años yá entrara al mercáu de la música n'[[América Central]], [[Suramérica]], [[Méxicu]], [[Estaos Xuníos]] y dellos países d'[[Europa]].
Joey participó na antigua agrupacion ''[[La Factoría]]'' delles producciones en Panamá y l'estranxeru. Ente ellos taben: "Planet Ganja 3", "Mafia", "L'imperiu", "La Banda", "El Pentágonu", " "La Chulería" "Esconxuru", "La Cla", ente otres, so la direición d'[[El Chombo]] y Dj Pablito. Llogró proyeutase internacionalmente en países como [[República Dominicana]], [[Colombia]], [[Venezuela]], [[España]], [[Guatemala]], [[Costa Rica]], [[Méxicu]] ya [[Inglaterra]].<ref>[https://web.archive.org/web/20170601143035/http://www.latinol.com/musica/verartista.asp?id=9 latinOL |Musica|Biografia y Musica de Joey Montana]</ref>
== La Factoría ==
{{AP|La Factoría}}
Nel añu 2000 DJ Pablito, acomuñáu con otru productor, formó un grupu utilizando'l nome d'una vieya producción llamada '''"La Factoría"''', que consistió en trés artistes panamiegos: Demphra (Marlene Romero), Joycee (Johanna Gisel Mendoza Romero) y Joey Montana.
La carrera musical empecipió con una xira en Colombia de cuatro meses. Participaron tamién del "Miss Venezuela", onde llograron una xira de 25 conciertos. En Méxicu participaron en telenoveles como "[[Clase 406]]", pocu dempués siguió con una xira de setenta y cuatro concierto nesi país. Presentar nel festival "Acafest" en Acapulco, Méxicu, y eventos como'l "Conciertu EXA" nel Auditoriu Nacional de Méxicu, xunto a artistes como [[Thalía]], [[Paulina Rubio]], [[Aleks Syntek]], [[Cristian Castro]], ente otros.<ref>[https://web.archive.org/web/20090228143002/http://www.esmas.com/ritmosonlatino/el nuesu_arguyu/409001.html El nuesu arguyu llatino: La Factoría]</ref>
Mientres tuvo en "La Factoría" llograron vender alredor de 100,000 copies internacionalmente y fueron nomaos como "Grupu del Añu" pa los premios "OI".<ref>ElCorilloRD.com ''[https://web.archive.org/web/20080618063836/http://www.elcorillord.com/noticias-de-reggaeton/dixébrense-integrantes-de-la-factoria/ Dixébrense integrantes de La Factoria]'' 2 de mayu de 2008</ref>
== Solista ==
Dempués de cinco años de carrera xunto a "La Factoría", abandonó'l grupu pa siguir la so carrera como solista. En 2003 recibir de fisioterapeuta. En xunetu de 2004 compunxo un cantar que foi un ésitu, entós encamentáron-y que fuera cantante solista. Foi ende cuando llanza'l so primer álbum tituláu ''[[Ensin Cadenes]]'', nel mesmu cuntó cola collaboración d'[[Son By Four|Ángel López]] (ex integrante de Son by Four) nel senciellu «Que dios te castigue», producida por Predikador la cual inda suena en distintos partes del mundu. Darréu llanzó'l so segundu álbum llamáu ''Flow Con Clase''.
Llanza los sos ésitu Picky y conquista America, onde llogra roblar cola so discográfica actual Universal Music.
Foi xuráu en La Voz Ecuador, onde se gana'l corazón y el respetu de tol pueblu ecuatorianu, que ye onde tien el so mayor númberu de siguidores.
== Discografía ==
=== Álbumes ===
* 2007: ''[[Ensin Cadenes]]''
* 2009: ''Nueva Era''
* 2010: ''Flow Con Clase''
* 2012: ''Únicu''
* 2016: ''Picky Back To The Roots''
* 2019: ''La Movida''
=== Como artista principal ===
<center>
{| {{tablaguapa}}
|-
!width="200" rowspan="2"| Senciellu
!rowspan=2
width="33"| Añu
!colspan=7|
Posiciones
!width="150" rowspan=2|Certificaciones
!width="80" rowspan=2|Álbum
|-style="font-size:smaller;"
!width="25"|<br/>[[Monitor Llatín|ARG]]<br/><ref name="Arxentina">Posiciones de senciellos de Joey Montana n'Arxentina:
* «Picky»: {{cita web |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/Arxentina/Xeneral/20160606|títulu=Top 20 General - Arxentina - Del 6 al 12 de Xunu, 2016|obra=Monitor Llatín|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}
* «Suena El Dembow»: {{cita web |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/Arxentina/Xeneral/20171106|títulu=Top 20 General - Arxentina - Del 6 al 12 de Payares, 2017|obra=Monitor Llatín|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}
</ref>
!width="25"|<br/>[[Monitor Llatín|CHI]]<br/><ref name="Chile">Posiciones de senciellos de Joey Montana en Chile:
* «Picky»: {{cita web |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/Chile/Xeneral/20160606|títulu=Top 20 General - Chile - Del 6 al 12 de Xunu, 2016|obra=Monitor Llatín|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
!width="25"|<br/>[[National-Report|COL]]<br/><ref name="Colombia">Posiciones de senciellos de Joey Montana en Colombia:
* «Picky»: {{cita web |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/Colombia/Xeneral/20160530|títulu=TOP 20 XENERAL - Del 30 de Mayu al 5 de Xunu, 2016|obra=Monitor Llatín|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}
* «Suena'l Dembow»: {{cita web |url=http://www.national-report.com/top-colombia/|títulu=Semana 43 del 2017
Del 20/10/2017 al 26/10/2017|obra=National Report|fechaaccesu=15 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171027210320/http://www.national-report.com/top-colombia/|fechaarchivu=27 d'ochobre de 2017}}
</ref>
!width="25"|<br/>[[Productores de Música d'España|ESP]]<br/><ref name="España">P'aportar a les posiciones y certificaciones, tien d'escribir el nome del artista y da-y clic en «buscar»: {{cita web|url=http://www.elportaldemusica.es/buscar.php|títulu=Novedad y llistes oficiales de ventes|obra=Portal de Música|fechaaccesu=24 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180614210317/http://www.elportaldemusica.es/buscar.php|fechaarchivu=2018-06-14}}
* «Picky»: {{cita web|url=http://spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Joey+Montana&titel=Picky&cat=s|títulu=JOEY MONTANA - PICKY (SONG)|obra=Spanish Charts|editor=Hung Medien|fechaaccesu=15 de payares de 2017|idioma=inglés}}
* «Hola»: {{cita web|url=http://www.elportaldemusica.es/cancion-12956-22737-joey-montana-hola|títulu=JOEY MONTANA - Hola|obra=elportaldemusica.es|fechaaccesu=15 de payares de 2017|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180524183453/http://www.elportaldemusica.es/cancion-12956-22737-joey-montana-hola|fechaarchivu=2018-05-24}}
* «Suena'l Dembow»: {{cita web|url=http://spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Joey+Montana+%2F+Sebastian+Yatra&titel=Suena+el+dembow&cat=s|títulu=JOEY MONTANA / SEBASTIAN YATRA - SUENA EL DEMBOW (SONG)|obra=Spanish Charts|editor=Hung Medien|fechaaccesu=15 de payares de 2017|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171116081752/http://spanishcharts.com/showitem.asp?interpret=Joey+Montana+%2F+Sebastian+Yatra&titel=Suena+el+dembow&cat=s|fechaarchivu=2017-11-16}}</ref>
!width="25"|<br/>[[Hot Latin Songs|LAT]]<br/><ref name="Latin songs">{{cita web |url=http://www.billboard.com/artist/304878/joey-montana/chart?f=363|títulu=Joey Montana - Chart history - Hot Latin Songs|idioma=inglés|obra=Billboard|editor=Prometheus Global Media|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
!width="25"|<br/>[[:en:Mexico Airplay|MEX]]<br/><ref name="Mex airplay">{{cita web |url=http://www.billboard.com/biz/search/charts?f%5b0%5d=ts_chart_artistname%3Ajoey%20montana&f%5b1%5d=itm_field_chart_id%3A1187&f%5b2%5d=ss_bb_type%3Achart_item&type=2&artist=joey%20montana|títulu=Search results - Joey Montana - Mexico Airplay|idioma=inglés|obra=Billboard|editor=Prometheus Global Media|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
!width="25"|<br/>[[Monitor Llatín|PER]]<br/><ref name="Perú">Posiciones de senciellos de Joey Montana en Perú:
* «Picky»: {{cita web |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/Perú/Xeneral/20160606|títulu=Top 20 General - Perú - Del 6 al 12 de Xunu, 2016|obra=Monitor Llatín|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}
* «Suena El Dembow»: {{cita web |url=http://charts.monitorlatino.com/top20/Peru/Xeneral/20171106|títulu=Top 20 General - Arxentina - Del 6 al 12 de Payares, 2017|obra=Monitor Llatín|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}
</ref>
|-
|-align=center
|align=left|«Que Dios Te Castigue» <small>(con Angél Lopez)</small>
|rowspan=2|2007
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|rowspan=2|''Ensin Cadenes''
|-
|-align=center
|align=left|«Si Te Vas» <small>(con Rob G & 713 Seville)</small>
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|-
|-align=center
|align=left|«Si Ti»
|rowspan=2|2008
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|rowspan=2|''El Dueñu del Negociu''
|-
|-align=center
|align=left|«Lo Ayeno» <small>(con Principal)</small>
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|-
|-align=center
|align=left|«Nun Lo Vuelvo Faer» <small>(con Angél Lopez)</small>
|rowspan=1|2009
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|rowspan=4|''Flow Con Clase''
|-
|-align=center
|align=left|«Los tos Güeyos Nun Me Ven»
|rowspan=1|2010
| —
| —
| —
| —
| 25
| —
| —
|
|-
|-align=center
|align=left|«La Melodía»
|rowspan=2|2011
| —
| —
| —
| —
| 19
| —
| —
|
|-
|-align=center
|align=left|«Nin una Llárima»
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|-
|-align=center
|align=left|«Oi El mio Amor»
|rowspan=2|2012
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|rowspan=1|''Ensin álbum''
|-
|-align=center
|align=left|«Únicu»
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|rowspan=2|''Únicu''
|-
|-align=center
|align=left|«Love & Party» <small>(con [[Juan Magán]])</small>
|rowspan=1|2013
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|-
|-align=center
|align=left|«Morrebundu» <small>(con [[De La Ghetto]])</small>
|rowspan=1|2014
| —
| —
| —
| —
| —
| —
| —
|
|rowspan=3|''Picky Back to the Roots''
|-
|-align=center
|align=left|«[[Picky]]»
|rowspan=1|2015
| 2
| 2
| 11
| 4
| 15
| '''1'''
| 2
|
* Platín<ref>{{cita web |url=http://jofreycastillo.blogspot.cl/2016/05/joey-montana-recibe-disco-platino-en.html|títulu=Joey Montana recibe discu platín en Chile pol so “hit” Picky |obra=Instagram|editor=Joey Montana|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
* 7× Platín<ref name="picky">{{cita web|url=http://www.teleamazonas.com/lavozecuador/2016/04/joey-montana-gano-el-disco-de-oro-platino-y-diamante-con-picky/|títulu=Joey Montana ganó'l discu d'oru, platino y diamante con ‘Picky’|obra=teleamazonas.com|editor=La Voz Ecuador|fechaaccesu=15 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171116081556/http://www.teleamazonas.com/lavozecuador/2016/04/joey-montana-gano-el-disco-de-oro-platino-y-diamante-con-picky/|fechaarchivu=2017-11-16}}</ref>
* 4× Platín<ref>{{cita web|url=http://www.elportaldemusica.es/cancion-11153-19786-joey-montana-picky|títulu=Joey Montana - Picky|obra=El Portal de Música|editor=Productores de Música d'España|fechaaccesu=15 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170928200814/http://www.elportaldemusica.es/cancion-11153-19786-joey-montana-picky|fechaarchivu=2017-09-28}}</ref>
* Platín <small>(Latin)</small><ref name="RIAA">{{cita web |url=https://www.riaa.com/gold-platinum/?tab_active=default-award&se=Joey++Montana#search_section|títulu=GOLD & PLATINUM|obra=RIAA|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
* Platín<ref>{{cita web|url=http://www.fimi.it/certificazioni#/category:tutte/year:2018/page:1|títulu=Certificazioni|obra=FIMI|editor=Federación de la industria musical italiana|fechaaccesu=30 de xineru de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180116081416/http://www.fimi.it/certificazioni#/category:tutte/year:2018/page:1|fechaarchivu=2018-01-16}}</ref>
* Diamante<ref>{{cita web |url=https://www.facebook.com/CertificacionesAmprofon/photos/a.587317691392846.1073741847.167176543406965/587317821392833/?type=3&theater|títulu=Certificaos Musicales Amprofon|obra=Facebook|editor=Asociación Mexicana de Productores de Fonogramas y Videogramas|fecha=8 de marzu de 2017|fechaaccesu=25 de payares de 2017}}</ref>
* 2× Platín<ref>{{cita web|url=http://elsiglo.com.pa/espectaculos/60-historicos/24008315|títulu=Nos 60 históricos|obra=elsiglo.com.pa|fechaaccesu=15 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171126005136/http://elsiglo.com.pa/espectaculos/60-historicos/24008315|fechaarchivu=2017-11-26}}</ref>
|-
|-align=center
|align=left|«Hola»
|rowspan=1|2016
| —
| —
| —
| 72
| —
| —
| —
|
* Oro<ref name="hola">{{cita web |url=https://www.instagram.com/p/BTo2BmOjtcq/?hl=es&taken-by=joeymontanaoficial|títulu=Esti ye'l regalu de cumpleaños del mio discográfica |obra=Instagram|editor=Joey Montana|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
* Oro<ref name="hola"/>
|-
|-align=center
|align=left|«Suena'l Dembow» <small>(con [[Sebastian Yatra]])</small>
|rowspan=1|2017
| 6
| —
| 31
| 6
| —
| 37
| 5
|
* Oro<ref>{{cita web |url=http://jofreycastillo.blogspot.cl/2016/05/joey-montana-recibe-disco-platino-en.html|títulu=Joey Montana recibe discu platín en Chile pol so “hit” Picky |obra=Instagram|editor=Joey Montana|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
* Platín<ref>{{cita web|url=http://www.elportaldemusica.es/cancion-15300-26367-joey-montana-y-sebastian-yatra-suena-el-dembow|títulu=Joey Montana & Sebastian Yatra - Suena'l Dembow|obra=El Portal de Música|editor=Productores de Música d'España|fechaaccesu=15 de payares de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180615181531/http://www.elportaldemusica.es/cancion-15300-26367-joey-montana-y-sebastian-yatra-suena-el-dembow|fechaarchivu=2018-06-15}}</ref>
* Platín<ref>{{cita web |url=https://www.facebook.com/CertificacionesAmprofon/photos/a.723703511087596.1073741855.167176543406965/741820562609224/?type=3&theater|títulu=Suena'l Dembow se colcó nos primeros llugares de popularidá|obra=AMPROFON|fechaaccesu=7 d'avientu de 2017}}</ref>
* Platín<ref>{{cita web |url=https://www.instagram.com/p/BasTWNljE4l/?taken-by=joeymontanaoficial|títulu=Discu de platín pa #suenaeldembow nel mio formosu #Peru|obra=Joey Montana|fechaaccesu=15 de payares de 2017}}</ref>
|rowspan=1|''Por anunciase''
|-
|-align=center
| colspan="13" | «—» indica que nun foi llanzáu, nun s'asitió o nun se dispón de datos.
|}
</center>
== Ver tamién ==
* [[Reggaeton]]
* [[Reggae en castellanu]]
* [[Reggaeton de Panamá]]
* [[La Factoría]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1982||Montana, Joey}}
{{Tradubot|Joey Montana}}
[[Categoría:Cantantes de reggae de Panamá]]
[[Categoría:Músicos y músiques de reggae en castellanu]]
[[Categoría:Músicos y músiques de reguetón]]
[[Categoría:Cantantes de reguetón de Panamá]]
[[Categoría:Reggae en castellanu]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con tables frañíes]]
tsblaodujdc5s35ty5pw5qtvao0iuva
Albuertu n'Arxentina
0
150895
4497934
4490835
2026-05-31T21:34:48Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 137 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497934
wikitext
text/x-wiki
{{desactualizáu}}
[[Ficheru:Abortion Laws.svg|miniaturadeimagen|450px|<center>'''[[Llexislación sobre l'albuertu nel mundu]]'''</center>
{{Lleenda|#3465a4|Llegal so cualquier circunstancia dientro de plazos establecíos.}}
{{Lleenda|#73d216|Llegal en casos de riesgu pa la vida de la madre y/o de salú física o mental, violación, inviabilidad fetal y factores socioeconómicos.}}
{{Lleenda|#edd400|Llegal en casos de riesgu pa la vida de la madre y/o de salú física o mental, violación y inviabilidad fetal.}}
{{Lleenda|#c17d11|Llegal en casos de riesgu pa la vida de la madre y/o de salú física o mental y violación.}}
{{Lleenda|#f57900|Llegal en casos de riesgu pa la vida de la madre y/o de salú física o mental.}}
{{Lleenda|#cc0000|Llegal en casos de riesgu pa la vida de la madre.}}
{{Lleenda|#2e3436|Illegal ensin esceiciones.}}
{{Lleenda|#b9b9b9|Nun hai información.}}
'''Nota''': Na mayoría de los países y supuestos citaos, la intervención hai d'efeutuase antes de plazos establecíos.]]
El '''albuertu n'Arxentina''', entendíu como [[albuertu inducíu|interrupción voluntaria del embaranzu]] o albuertu inducíu, ye un [[delitu]] descritu nel [[Códigu Penal de la Nación Arxentina|Códigu Penal]]. Coles mesmes, dichu códigu establez casos especiales d'albuertu como albuerto non punible.<ref>{{cita web |url=http://www.infoleg.gov.ar/infolegInternet/anexos/15000-19999/16546/texact.htm#15 |títulu=Títulu I, Capítulu I "Delitos contra la vida"| obra=Códigu Penal de la Nación Arxentina}}</ref>
N'ochobre de 2007 el Ministeriu de Salú de Nación publicó una ''Guía téunica pa l'atención integral de los albuertos non punibles'', dirimiendo dalgunos de los puntos de disputa sobre la forma d'interpretación del artículu 86 del Códigu Penal referíu a los albuertos non punibles.
En marzu de [[2012]] la [[Suprema Corte de Xusticia de la Nación Arxentina|Suprema Corte de Xusticia arxentina]] precisó que l'albuertu ye non punible en violaciones cometíes sobre cualquier persona con capacidá de xestar, indicó que nun ye necesariu recurrir a la xusticia pa la so realización y mandató a les provincies a ellaborar un protocolu d'interrupción llegal del embaranzu (ILE).
Un estudiu encargáu pol [[Ministeriu de Salú (Arxentina)|Ministeriu de Salú]] en 2005 y conducíu poles demógrafes Edith Pantelides y Silvia Mario concluyeron, usando dos métodos d'estimación distintes, que se producen añalmente ente 370.000 y 520.000 albuertos inducíos llegales y non llegales.<ref>{{Cita noticia|títulu=Qué dicen les cifres y estadístiques sobre l'albuertu|url=http://www.perfil.com/noticias/50y50/el-verdaderu-alderique-sobre-les cifres-de-albuertu-en-el nuesu-pais.phtml|fecha=8 de marzu de 2018|fechaaccesu=25 d'abril de 2018|periódicu=Perfil.com|idioma=es-ES}}</ref> Nel añu 2016 un informe de la Direición d'Estadístiques ya Información en Salú, dependiente del Ministeriu de Salú, refundió la cifra de 43 muertes de muyeres nesi añu por cuenta de tolos tipos d'albuertu, siendo la principal causa de [[mortalidá materna]] nel país según funcionarios, distintos medios y la Sociedá Arxentina de Medicina.<ref name="chqd">{{Cita web|url=http://chequeado.com/filando-finu/despenalizacion-del albuertu-que-datos-esisten-en-la-argentina/|títulu=Despenalización del albuertu: ¿qué datos esisten na Arxentina?|fecha=20 de febreru de 2018|fechaaccesu=28 de marzu de 2018|sitiuweb=chequeado.com|idioma=es}}</ref><ref name=":2">{{Cita noticia|títulu=Albuerto: la Sociedá Arxentina de Medicina manifestóse a favor de la despenalización - TN.com.ar|url=https://tn.com.ar/sociedad/albuerto-la sociedá arxentina-de-medicina-se-manifesto-favor-de-la-despenalizacion_862634|fecha=13 d'abril de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=Tou Noticies|idioma=es}}</ref><ref name="deáis">{{cita web|url= http://www.deis.msal.gov.ar/wp-content/uploads/2016/09/2016-Tabla41.html|títulu= TABLA 41: MUERTES MATERNES SEGUN GRUPU DE CAUSES Y LOCAL D'ESCURRIMIENTU. REPUBLICA ARXENTINA - AÑU 2016|apellíu= Ministeriu de Salú de la República Arxentina|nome= DEÁIS Serie 5 Númberu 60|fecha= de 2016|editorial= Direición d'Estadístiques ya Información de Salú|fechaaccesu= 13 d'abril de 2018|idioma= es-AR|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180418031712/http://www.deis.msal.gov.ar/wp-content/uploads/2016/09/2016-Tabla41.html|fechaarchivu= 2018-04-18}}</ref> Según el ministru de salú [[Adolfo Rubinstein]], ye la primer causa de muerte materna nel país y añalmente rexístrense 50.000 internaciones n'establecimientos públicos por casos d'interrupción del embaranzu.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Sociedad|nome=MDZ|títulu=Hai más de 50.000 internaciones por albuertos clandestinos - MDZ Online|url=https://www.mdzol.com/nota/784934-hai-mas-de-50-000-internaciones-por albuertos clandestinos/|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref>
Numberoses organizaciones polítiques, científiques, feministes y de derechos humanos breguen históricamente pola llegalización plena del albuertu. En 2018 l'asuntu tomó estáu parllamentariu tres la habilitación a tratase la llei de llegalización nel Congresu Nacional. El 14 de xunu de 2018 la cámara de diputaos aprobó la media sanción de la llei con 129 votos a favor, 125 en contra y 1 astención.<ref>{{Cita noticia|títulu=Albuerto: agora'l discutiniu treslladar al Senáu, onde hai más resistencies|url=https://www.lanacion.com.ar/2143801-albuertu-se-aprobo-el proyeutu-pa-la-despenalizacion-y-pasara-al senáu|fechaaccesu=14 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Ún por ún, cómo votó cada diputáu'l proyeutu de llegalización del albuertu|url=https://www.lanacion.com.ar/2143835-unu-por-unu-como-voto-cada diputáu-el proyeutu-de-legalizacion-del-aborto|fechaaccesu=14 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Abrevaya|nome=Sebastian|títulu=La fola verde llega al Senáu {{!}} Cómo va recibir la Cámara alta'l proyeutu de despenalización del albuertu|url=https://www.pagina12.com.ar/121605-la fola verde-llega-al senáu|fecha=1529001021|fechaaccesu=14 de xunu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref>
== Estatus llegal ==
El [[albuertu inducíu]] ta tipificado como delitu nos artículos 85, 86, 87 y 88 del [[Códigu Penal de la Nación Arxentina|Códigu Penal arxentín]], qu'establecen distintes penes a quien participen d'una práutica albortiva, voluntaria o non. Sía comoquier sálvase de la considerancia delictiva a los albuertos que se realizaren como últimu recursu con cuenta de caltener la salú de la muyer o persona gestante, o bien l'embaranzu producióse como resultáu d'una violación, o abusu contra una persona con capacidá de xestar "fatu o llocu".<ref group="Nota">El códigu refier por «fatu» a quien carez idiocia, trestornu carauterizáu por un defectu fonda de les facultaes mentales, conxénita o adquirida nes primeres edaes de la vida; y por llocu» a quien carez un deterioru progresivu y irreversible de les facultaes mentales, con graves trestornos de conducta.{{cita web |url=http://www.mdp.edu.ar/v1/index.php?key=873 |títulu=Terminología sobre discapacidá |obra=Universidá Nacional de Mar del Plata}}</ref> El testu, qu'estrema ente la esistencia o non del consentimientu de la muyer o persona gestante, indica:<ref>{{Cita web|url=http://servicios.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/15000-19999/16546/texact.htm#3|títulu=CODIGO PENAL DE LA NACION ARXENTINA|fechaaccesu=26 de marzu de 2018|sitiuweb=servicios.infoleg.gob.ar}}</ref>
{{cita|
'''ARTICULO 85.''' - El que causara un albuertu va ser reprimíu:<br>
1º Con reclusión o prisión de trés a diez años, si obrara ensin consentimientu de la muyer. Esta pena va poder alzase hasta quince años, si'l fechu fora siguíu de la muerte de la muyer.<br>
2º Con reclusión o prisión d'unu a cuatro años, si obrara con consentimientu de la muyer.<br>
El máximum de la pena va alzar a seis años, si'l fechu fora siguíu de la muerte de la muyer.<br>
'''ARTICULO 86.''' - Van Incurrir nes penes establecíes nel artículu anterior y van sufrir, amás, inhabilitación especial por doble tiempu que'l de la condena, los médicos, ciruxanos, parteres o farmacéuticos qu'abusaren de la so ciencia o arte pa causar l'albuertu o cooperaren a causalo.
L'albuertu practicáu por un médicu diplomáu col consentimientu de la muyer encinta, nun ye punible:<br>
1º Si fíxose col fin d'evitar un peligru pa la vida o la salú de la madre y si esti peligru nun puede ser evitáu per otros medios.<br>
2º Si l'embaranzu provién d'una violación o d'un atentáu al pudor cometíu sobre una muyer fata o allunada. Nesti casu, el consentimientu del so representante llegal tendrá de ser riquíu pal albuertu.<br>
'''ARTICULO 87.''' - Va Ser reprimíu con prisión de seis meses a dos años, el que con violencia causara un albuertu ensin tener el propósitu de causalo, si l'estáu d'embaranzu de la paciente fora bultable o-y constar.<br>
'''ARTICULO 88.''' - Va Ser reprimida con prisión d'unu a cuatro años, la muyer que causara'l so propiu albuertu o consintiera en qu'otru se lo causar. La tentativa de la muyer nun ye punible.}}
Respectu al Pactu de San José de Costa Rica, la Comisión
Interamericana de Derechos Humanos (CIDH) ratificó en 2018 la compatibilidá de la Convención Americana colos proyeutos de despenalización de la Interrupción Voluntaria del Embaranzu (I.V.E.). La Corte Interamericana de Derechos humanos, órganu encargáu d'interpretar la lletra de la Convención, estableció que nun ye almitible otorgar la condición de persona al embrión.<ref>https://www.tiempoar.com.ar/nota/la-cidh-recomendo-la-sancion-del albuertu llegal-en-argentina</ref>
== Historia de la llexislación del albuertu ==
En [[1886]] sanciónase'l primer Códigu Penal d'Arxentina. El mesmu penaliza l'albuertu en tolos casos. En [[1903]], el códigu ye reformáu per primer vegada y establez que los casos de [[tentativa]] d'albuertu nun sían punibles. Los casos de non punibilidad qu'anguaño s'atopen vixentes surden de la segunda reforma del códigu, sancionada nel añu [[1921]].
La [[Comisión parllamentaria|Comisión]] de Códigos del [[Senáu arxentín]] qu'aprobó'l nuevu códigu taba integrada polos llexisladores [[Joaquín V. González]], [[Enrique del Valle Iberlucea]] y Pedro A. Garro. Esta comisión esplicó que, no tocante al albuertu, basar nel testu del anteproyeutu penal [[Suiza|suizu]] de [[1916]]. Tamién entendió que la non punibilidad del albuertu terapéuticu nun precisaba esplicación; ente que, pa los casos d'atentáu contra'l pudor sobre muyeres con discapacidá mental, xustificar cola siguiente cita del [[abogáu]] y [[políticu]] [[España|español]] [[Luis Jiménez de Asúa]] referida al anteproyeutu suizu: "Ye la primer vegada qu'una llexislación va atrevese a llexitimar l'albuertu con un fin eugenésico, pa evitar que d'una muyer fata o ayenada, o d'un [[incestu]], naza un ser anormal o dexeneráu". Magar el testu helvéticu faía mención al casu del incestu, este quedó escluyíu del códigu arxentín.<ref>{{cita web |autor=SORIA, Eduardo R. |títulu= L'albuertu eugenésico nel Códigu Penal Arxentín (1853-1922) |url=http://www.ea-journal.com/art/L'albuertu-eugenesico-en-codigo-penal-arxentín.pdf |fecha=agostu de 2009 |fechaaccesu=4 de setiembre de 2013}}</ref>
En [[1968]], mientres el réxime de l'autodenominada [[Revolución Arxentina]], comandado por [[Juan Carlos Onganía]], entra en vixencia'l [[Decretu Llei]] Nᵘ 17.567, que establecía la esceición del delitu si'l peligru pa la vida o la salú de la muyer o persona gestante fuera grave; o seya que non de violación, siempres qu'esti tuviera xulgáu, y col consentimientu d'un representante llegal si la muyer o persona gestante fuera menor, fata o allunada. Tres la llegada de la democracia en [[1973]], estos cambeos fueron dexaes ensin efeutu al traviés de la sanción de la Llei Nᵘ 20.509.
Nel añu [[1976]], mientres l'autodenomináu [[Procesu de Reorganización Nacional]], sanciónase'l Decretu Llei Nᵘ 21.338, que reincorpora los cambeos realizaos nel decretu llei de Onganía. Sicasí, en [[1984]], yá en democracia, sanciónase la Llei Nᵘ 23.077, que retrotraye nuevamente la situación a sancionar en 1921.<ref>{{cita web |autor=BERGALLO, Paola y RAMON MICHEL, Agustina |títulu=L'albuertu non punible nel derechu arxentín |url=http://www.despenalizacion.org.ar/pdf/Fueyes_Informatives/09_Bergallo_Michel.pdf |fecha=abril de 2009 |fechaaccesu=29 de mayu de 2013}}</ref>
En [[1984]] sanciónase la Llei Nᵘ 23.054, qu'aprueba la [[Convención Americana sobre Derechos Humanos]], tratáu internacional que'l so testu declara que'l derechu a la vida esiste "polo xeneral, a partir del momentu de la [[fecundación|concepción]]".<ref>{{cita web |url=http://www.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/25000-29999/28152/norma.htm |títulu=Parte I, Capítulu I, Artículu 4 "Derechu a la vida" |obra=Convención Americana sobre Derechos Humanos}}</ref> Dende'l so [[Reforma constitucional arxentina de 1994|reforma en 1994]], la Constitución Nacional establez la xerarquía constitucional pa dichu tratáu nel so artículu 75, incisu 22º.<ref>{{cita web |url=http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/804/norma.htm |títulu=Segunda Parte, Títulu Primeru, Capítulu Cuartu "Atribuciones del Congresu" |obra=Constitución de la Nación Arxentina |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130616051117/http://infoleg.mecon.gov.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/804/norma.htm |fechaarchivu=16 de xunu de 2013 }}</ref> La Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH), el máximu tribunal qu'interpreta la Convención, definió que la llegalización del albuertu nun lu contradiz.<ref name=":4">{{Cita web|url=http://www.corteidh.or.cr/cf/Xurisprudencia2/ficha_tecnica.cfm?nId_Ficha=235|títulu=Buscador de Xurisprudencia|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=www.corteidh.or.cr|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210923114137/https://www.corteidh.or.cr/cf/Xurisprudencia2/ficha_tecnica.cfm?nId_Ficha=235|fechaarchivu=2021-09-23}}</ref>
[[Ficheru:Protocolo de aborto no punible por provincia (Argentina).png|miniaturadeimagen|342x342px|<center>Provincies xuntaes al Protocolu Nacional.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Cómo ye'l mapa del albuertu n'Arxentina: solo en diez provincies realizar nos casos dexaos|url=https://www.clarin.com/sociedad/metá-pais-torgues-aportar-albuerto-casos-dexaos_0_B1QoK4OFG.html|fecha=15 de marzu de 2018|fechaaccesu=|periódicu=Clarín|allugamientu=|páxina=|númberu=}}</ref></center>{{legend|#22B14C|Protocolos afechos al fallu de la Corte (10)}}{{Legend|#73d216|Regulaciones que cumplen parcialmente'l fallu (6)}}{{Legend|#cc0000|Nun hai protocolos que lu regulen (8)}}|alt=#73d216]]
En [[1990]] sanciónase la Llei Nᵘ 23.849, onde s'aprobó la [[Convención sobre los Derechos del Neñu]]. L'artículu 2 de la llei señala que, con rellación al artículu 1 de la Convención sobre los Derechos del Neñu, «la República Arxentina declara que'l mesmu tien d'interpretase nel sentíu que s'entiende por neñu tou ser humanu dende'l momentu de la so concepción y hasta los 18 años d'edá».<ref>{{cita web |url=http://www.infoleg.gob.ar/infolegInternet/anexos/0-4999/249/norma.htm |títulu=Apruébase la Convención sobre los Derechos del Neñu |obra=Llei Nacional Nᵘ 23.849}}</ref> El [[Comité de los Derechos del Neñu]], l'organismu al cargu de la aplicación d'esta Convención, encamentó a l'Arxentina que garantice “l'accesu a servicios d'albuertu seguru y atención postaborto p'adolescentes.<ref>{{Cita publicación|url=http://tbinternet.ohchr.org/Treaties/CRC/Shared%20Documents/ARG/INT_CRC_COC_ARG_31364_Y.pdf|títulu=Concluding observations on the combined fifth and sixth periodic reports of Argentina|apellíos=|nome=|fecha=|publicación=Committee on the Rights of the Child|fechaaccesu=|doi=|pmid=}}</ref>
Na [[reforma constitucional arxentina de 1994]]<ref>[http://www.rubinzal.com.ar/llibros/derechos-humanos-en-la xurisprudencia-de-la corte suprema-de-xusticia-de-la-nacion-2003--2013/3727/ Cf. ROSATTI, HORACIO. “Derechos Humanos na Xurisprudencia de la Corte Suprema de Xusticia de la Nación (2003-2013)”. Ed. Rubinzal Culzoni. Santa Fe, 2013. Pg. 97.]</ref> ratificar nel artículu 75 distintos trataos internacionales y da-yos xerarquía constitucional. Ente ellos atopa la Convención Americana sobre Derechos Humanos (tamién llamáu Pactu de San José de Costa Rica) qu'establez que “toa persona tien derechu a que se respete la so vida” y que “esti derechu va tar protexíu pola llei y, polo xeneral, a partir del momentu de la concepción”. Falar de "polo xeneral" y non de forma esplícita dende la concepción pola voluntá de los constituyentes. L'ex presidente [[Raúl Alfonsín]] resumió na so esposición como convencional constituyente: “Tamos d'alcuerdu en votar afirmativamente esti proyeutu, que nun-y diz a la Llexislatura que penalice l'albuertu o que llibere cualquier posibilidá d'albuertu, sinón que se trata d'una iniciativa que podría tar perfeutamente venceyada a la llexislación d'un país qu'acepta l'albuertu, como ye Suecia, y tamién podría talo a la d'un país como Irlanda, que lo prohibe”.<ref name=":5">{{Cita web|url=http://chequeado.com/ultimas-noticias/debateaborto-chequeos-a-los argumentos-a-favor-y-en-contra-ii/|títulu=#DebateAborto: chequeos a los argumentos a favor y en contra (II) - Chequeado|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=chequeado.com|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Alderica constituyente.pdf|url=https://drive.google.com/file/d/1vAioo3jXNtohLGtsjt9fpgYZ3Co68zn9/view|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódico=Google Docs}}</ref>
En [[1998]], depués d'una entrevista col [[papa]] [[Xuan Pablo II]] na [[Ciudá del Vaticanu]], el presidente arxentín [[Carlos Menem]] aprobó un decretu que declaró'l [[25 de marzu]] el [[Día del Neñu por Nacer]] na Arxentina.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/120850-menem-instituyo-el-dia-del-nino-nonato|títulu=Menem instituyó el día del neñu nonato|fechaaccesu=8 de xunu de 2013|fecha=9 d'avientu de 1998|obra=Diariu La Nación|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612162444/https://www.lanacion.com.ar/120850-menem-instituyo-el-dia-del-nino-nonato|fechaarchivu=2018-06-12}}</ref>Mientres la primer celebración, en [[1999]], el presidente afirmó que "l'Arxentina asitió ente les prioridaes de la so política esterior, un firme y decidida aición en defensa de la vida".<ref>{{cita web|url=http://vidahumana.org/vida-humana-internacional/item/1929-discursu-del presidente-dr-carlos-sa%C3%BAl-menem|títulu=Discursu del Presidente Dr. Carlos Saúl Menem|fechaaccesu=4 de setiembre de 2013|fecha=19 de xunu de 2012|obra=Vida Humana Internacional}}</ref> Nesti contestu foi que [[Zulema Fátima Yoma|Zulema Yoma]], ex esposa del presidente, decidió cuntar nuna entrevista que se realizó un albuertu col sofitu de Carlos Menem.<ref>{{Cita web|url=https://www.pagina12.com.ar/1999/99-09/99-09-16/pag03.htm|títulu=Páxina/12|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|sitiuweb=www.pagina12.com.ar}}</ref>
Nel añu [[2002]], la Corte Suprema de Xusticia falló a favor de l'[[asociación civil]] antiaborto<ref>{{Cita noticia|títulu=Entidá antiaborto realizaríen "timbreos" mientres l'alderique|url=http://www.cba24n.com.ar/content/entidaes-antiaborto-realizarian-timbreos-mientres-l'alderique|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Cba24n|idioma=es}}</ref> Portal de Belén, que denunciara al Ministeriu de Salú de la Nación por autorizar l'usu del fármacu Inmediat, [[Píldora del día dempués|una pastilla del día dempués]]. El fallu consistió na prohibición d'una marca y non de la fórmula o de los principios activos emplegaos na ellaboración de los anticonceutivos d'emerxencia.<ref>{{cita web|url=https://www.lanacion.com.ar/379197-seguira-en-venta-la-polemica-pildora|títulu=Va Siguir en venta la polémica píldora|fechaaccesu=|fecha=}}</ref> La doctrina [[antiaborto]] estricta de la Corte Suprema de Xusticia arxentina camudó cola incorporación en [[2004]] de la xueza [[Carmen Argibay]]<ref>{{cita web|url=http://www.parlamentario.com/noticia-3214.html|títulu=Ajustadamente el Senáu aprobó la designación de Carmen Argibay|fechaaccesu=2 d'abril de 2014|fecha=8 de xunetu de 2004|obra=Diariu Parllamentariu|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612144230/http://www.parlamentario.com/noticia-3214.html|fechaarchivu=2018-06-12}}</ref> con una posición a favor de la despenalización del albuertu.<ref>{{cita web|url=http://www.aicaold.com.ar//index2.php?pag=actargibay|títulu=Impugnaciones a la doctora Argibay|fechaaccesu=29 d'agostu de 2006|obra=Axencia Informativa Católica Arxentina|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160310150257/http://aicaold.com.ar/index2.php?pag=actargibay|fechaarchivu=2016-03-10}}</ref> Esi mesmu añu, [[Ginés González García]], Ministru de Salú del gobiernu de [[Néstor Kirchner]], declaró'l so sofitu a la despenalización del albuertu.<ref>{{cita web|url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-44037-2004-11-25.html|títulu=Albuerto|fechaaccesu=2 d'abril de 2014|fecha=25 de payares de 2004|obra=Diariu Página 12}}</ref> Darréu, el mesmu presidente Kirchner manifestó'l so refugu a la propuesta, pero señaló que "neso hai llibertá de conciencia".<ref>{{cita web|url=http://www1.rionegro.com.ar/arch200411/27/v27d05.php|títulu=Kirchner refugó l'albuertu y aseló a la Ilesia|fechaaccesu=29 de mayu de 2013|fecha=27 de payares de 2004|obra=Diariu Río Negro On line}}</ref>
En [[2012]], la Corte Suprema falló sobre'l casu FAL, una moza de 15 años que fuera violada por-su-padrastro, nel qu'interpretó que l'artículu 86 del Códigu Penal de la Nación dexaba l'albuertu nos casos de violación y de peligru pa la salú o vida de la muyer o persona gestante. Nel so fallu, la Corte analizó los distintos trataos internacionales y nun atopó nengún que prohibiera l'albuertu nos casos previstos pol Códigu Penal.<ref name=":5" />
=== La ONX encamienta al Estáu Arxentín garantizar accesu al albuertu ===
En marzu de 2010, nun exame realizáu pol [[Comité de Derechos Humanos]] de les [[Organización de les Naciones Xuníes|Naciones Xuníes]] sobre l'Arxentina, esprésase, nel párrafu 13, "la so esmolición pola llexislación restrictiva del albuertu contenida nel artículu 86 del Códigu Penal, según pola inconsistente interpretación per parte de los tribunales de les causales de non punibilidad conteníes en dichu artículu. (Artículos 3 y 6 del Pactu)" y encamiéntase que "L'Estáu Parte tien de modificar la so llexislación de forma que la mesma ayude efeutivamente a les muyeres a evitar embaranzos ensin deseyar y que estes nun tengan que recurrir a albuertos clandestinos que podríen poner en peligru les sos vides. L'Estáu debe igualmente adoptar midíes pa la capacitación de xueces y personal de salú sobre l'algame del artículu 86 del Códigu Penal".<ref>{{cita web |url=http://www.csjn.gov.ar/data/onuddhh2010-2014.pdf |títulu=Comité de Derechos Humanos. Exame de los informes presentaos polos estaos partes con arreglu al artículu 40 del pactu |fecha=26 de marzu de 2010 |fechaaccesu=13 de xunetu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140610230752/http://www.csjn.gov.ar/data/onuddhh2010-2014.pdf |fechaarchivu=10 de xunu de 2014 }}</ref>
En xunu de 2010, nun exame realizáu pol [[Comité de los Derechos del Neñu]] de les [[Organización de les Naciones Xuníes|Naciones Xuníes]] sobre l'Arxentina, encamiéntase-y al Estáu, nel párrafu 59, que, ente otros puntos, "Adopte midíes urxentes p'amenorgar la mortalidá materna rellacionaes col albuertusobremanera velando por que el oficiu médicu conoza y practique l'albuertu non punible, especialmente nel casu de les neñes y muyeres víctimes de violación, ensin intervención de los tribunales y a pidimientu d'elles" y que "Enmiende l'artículu 86 del Códigu Penal nel ámbitu nacional pa prevenir les disparidades na llexislación provincial vixente y na nueva no que respecta al albuertu llegal".<ref>{{cita web |url=http://www2.ohchr.org/english/bodies/crc/docs/co/CRC.C.ARG.CO.3-4_sp.pdf |títulu=Comité de los Derechos del Neñu. Exame de los informes presentaos polos Estaos partes en virtú del artículu 44 de la Convención |fecha=11 de xunu de 2010 |fechaaccesu=13 de xunetu de 2014}}</ref>
Mientres el so [[Exame Periódicu Universal]] de 2014, Arxentina comprometer a considerar una serie d'encamientos relativos al accesu de muyeres a derechos reproductivos nel país. Dalgunes de los encamientos fueron adoptar midíes por que nenguna muyer o neña seya sancionada penalmente por sometese a un albuertu, promulgar lleis que reconocieren a les muyeres accesu llegal a diversos servicios de salú reproductiva y garantizar l'accesu al albuertu llegal en condiciones d'igualdá en tol país.<ref name=":7">{{Cita noticia|títulu=Arxentina Debe Despenalizar l'Albuertu|url=https://www.hrw.org/es/news/2018/03/15/argentina-debe-despenalizar-l'albuertu|fecha=15 de marzu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Human Rights Watch|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://acnudh.org/argentina-adopten-proyeutu-de-informe-de-exame-periodico-universal/|títulu=NACIONES XUNÍES DERECHOS HUMANOS, Oficina del Altu Comisionado América del Sur|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=acnudh.org|idioma=es-ES}}</ref>
=== Sentencia vixente de la Corte Suprema sobre l'albuertu non punible ===
==== Sentencia F.A.L. ====
Nel casu “A. F. s/midida autosatisfactiva”, la [[Corte Suprema de Xusticia de la Nación (Arxentina)|Corte Suprema]], por unanimidá y pol votu conxuntu del Presidente [[Ricardo Lorenzetti|Lorenzetti]], de la Vicepresidenta [[Elena Highton de Nolasco|Highton de Nolasco]] y de los xueces [[Carlos Fayt|Fayt]], [[Juan Carlos Maqueda|Maqueda]] y [[Eugenio Raúl Zaffaroni|Zaffaroni]], y polos votos individuales de los xueces [[Enrique Santiago Petracchi|Petracchi]] y [[Carmen María Argibay|Argibay]], confirmó la sentencia del Tribunal Cimeru de Xusticia de Chubut que, en marzu de 2010, autorizara la realización de la práutica d'albuertu respeuto de la moza A.G, de 15 años d'edá, quien quedara embarazada de resultes de ser violada por-su-padrastro. D'esta manera, refugó'l recursu estraordinariu que, en representación del nasciturus, interpunxera l'Asesor Xeneral Subrogante de la Provincia de Chubut.
La Corte esclarió que, sicasí que l'albuertu yá se realizara, configurábase unu de los supuestos d'esceición que, según la so xurisprudencia, autorizar a pronunciase. Esto teniendo en cuenta: a) que'l tiempu qu'implica'l trámite xudicial de cuestiones d'esta naturaleza entepasa'l que lleva'l so decurso natural, b) que yera necesariu'l dictáu d'un pronunciamientu que pudiera sirvir de guía pa la solución de futuros casos análogos y c) taba comprometida la responsabilidá internacional del Estáu Arxentín.
El votu mayoritariu, roblando polos xueces Lorenzetti, Highton de Nolasco, Fayt, Maqueda y Zaffaroni sentó trés regles clares.
La primera: que la Constitución y los trataos de derechos humanos non yá nun prohiben la realización d'esta clase d'albuertos sinón que, otra manera, torguen castigalos respectu de toa víctima d'una violación n'atención a los principios d'igualdá, dignidá de les persones y de llegalidá. D'esta miente, púnxose fin a la incertidume rellacionada col algame del artículu 86, incisu 2º, del Códigu Penal, en tantu delles instancies xudiciales entendieron qu'ésti namái s'aplica respectu de la víctima d'una violación que tuviera dalguna discapacidá mental, criteriu que llevaba a que la cuestión judicializar a lo llargo del país con resultaos adverses y, en dellos casos, con riesgu a la realización del albuertu o a la salú de la madre.
La segunda: que los médicos en nengún casu tienen de riquir autorización xudicial pa realizar esta clase d'albuertos, teniendo de practicalos riquiendo puramente la declaración xurada de la víctima, o del so representante llegal, na que manifieste que l'embaranzu ye la consecuencia d'una violación.
La tercera: que los xueces tienen la obligación de garantizar derechos y la so intervención nun puede convertise nuna torga pa exercelos, polo que tienen d'abstenese de judicializar l'accesu a estes intervenciones, les que queden puramente acutaes a lo que decidan la paciente y el so médicu.
Ente otros aspeutos, na decisión, tener en cuenta la posición de la Organización Mundial de la Salú na materia y distintos pronunciamientos del Comité de Derechos Humanos y del Comité de los Derechos del Neñu, dambos de Naciones Xuníes que marcaron la necesidá de garantizar l'accesu seguru a los albuertos non punibles nel nuesu país y la eliminación de les barreres institucional y xudicial que torgaron a les víctimes d'una violación aportar a un derechu reconocíu pola llei.
Finalmente, al envís de faer efeutivu lo decidío y asegurar los derechos de les víctimes de violencia sexual, los xueces Lorenzetti, Highton de Nolasco, Fayt, Maqueda y Zaffaroni encamentaron a les autoridaes nacionales, provinciales y de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires, a implementar y faer operativos, por aciu normes del más altu nivel, protocolos hospitalarios pa la concreta atención de los albuertos non punibles a los efeutos de remover toles barreres alministratives o fácticas al accesu a los servicios médicos y a disponer un fayadizu sistema que dexe al personal sanitario exercer el so derechu d'oxeción de conciencia ensin qu'ello se traduza en derivaciones o demorances que comprometan l'atención de la requirente del serviciu.<ref name="CIJ1">{{cita web|url=https://www.cij.gov.ar/nota-8754-La Corte Suprema-preciso-l'algame-del albuertu-non-punible-y-dixo-que-estos casos-nun tienen de ser-judicializaos.html|títulu=La Corte Suprema precisó l'algame del albuertu non punible y dixo qu'estos casos nun tienen de ser judicializaos|fechaaccesu=29 de mayu de 2013|fecha=13 de marzu de 2012|obra=Centro d'Información Xudicial/Axencia de Noticies del Poder Xudicial}}</ref>
=== Convención Americana sobre Derechos Humanos avera del albuertu ===
La Corte Interamericana de Derechos Humanos (CIDH), el máximu tribunal qu'interpreta la Convención, definió que la llegalización del albuertu nun lu contradiz.<ref name=":4" /> L'abogada [[Venezuela|venezolana]] Lluz Patricia Mejía, relatora de la [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]], afirma que dichu tratáu nun ye contrariu al albuertu, sinón que "cuando la Convención diz que'l derechu a la vida va tar protexíu a partir del momentu de la concepción, escláriase que ye 'polo xeneral'. Esto fixo asina por que los estaos que nel momentu de la sanción de la Convención teníen l'albuertu llegalizáu pudieren formar parte de la mesma".<ref>{{cita web |url=http://tiempo.infonews.com/notas/enllamorgar-cancha-alderica-sobre-albuerto |títulu=Enllamorgar la cancha nel alderique sobre l'albuertu |obra=Diariu Tiempu Arxentín |fecha=20 de setiembre de 2011 |fechaaccesu=29 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140407091632/http://tiempo.infonews.com/notas/enllamorgar-cancha-alderica-sobre-albuerto |fechaarchivu=7 d'abril de 2014 }}</ref>
Nel añu 2012, la [[Corte Interamericana de Derechos Humanos]] atayó les diferencies interpretatives nel fallu del casu "Artavia Murillo y otros ("fecundación ''in vitro''") vs. Costa Rica", nel cual interpreta l'artículu 4 de la Convención Americana sobre Derechos Humanos. Nel párrafu 185, afírmase que "hai concepciones que ven nos óvulos fecundaos una vida humana plena. [...] Estes concepciones nun pueden xustificar que s'otorgue prevalencia a ciertu tipu de lliteratura científica al momentu d'interpretar l'algame del derechu a la vida consagráu na Convención Americana de Derechos Humanos, pos ello implicaría imponer un tipu de creencies específiques a otres persones que nun les comparten". Coles mesmes, nel párrafu 263, señala que "la Corte conclúi que l'oxetu y fin de la cláusula 'polo xeneral' del artículu 4.1 de la Convención ye la de dexar, según correspuenda, un fayadizu balance ente derechos ya intereses en conflictu. Nel casu qu'ocupa l'atención de la Corte, basta señalar que dichu oxetu y fin implica que nun pueda alegase la proteición absoluta del embrión anulando otros derechos". Nel siguiente párrafu indica que "ye posible concluyir de les pallabres 'polo xeneral' que la proteición del derechu a la vida con arreglu a dicha disposición nun ye absoluta, sinón ye gradual y incremental según el so desarrollu, por cuenta de que nun constitúi un deber absolutu ya incondicional, sinón qu'implica entender la procedencia d'esceiciones a la regla xeneral".<ref>{{cita web |url=http://www.csjn.gov.ar/data/cidhfa.pdf |títulu=Caso Artavia Murillo y otros (“fecundación ''in vitro''”) vs. Costa Rica" |fecha=28 de payares de 2012 |fechaaccesu=13 de xunetu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140629021109/http://www.csjn.gov.ar/data/cidhfa.pdf |fechaarchivu=29 de xunu de 2014 }}</ref>
En rellación a esti fallu, les xuristes [[Aída Kemelmajer de Carlucci]], Marisa Herrera y Eleonora Lamm señalaron la importancia de la decisión de la Corte Interamericana nel alderique rexonal pola llegalización del albuertu: "Puede pensase, entós, que la máxima instancia xudicial na rexón dio lluz verde pa llegalizar la interrupción del embaranzu n'América nun abanicu muncho más ampliu de casos."<ref>{{cita web |url=http://aldiaargentina.microjuris.com/2013/02/06/la-decision-de-la corte-interamericana-de derechos humanos-del-28112012-y-la-interrupcion-del-embarazo/ |títulu=Curtiu analís de la decisión de la Corte Interamericana de Derechos Humanos del 28/11/2012 |autor=KEMELMAJER DE CARLUCCI, Aída; HERRERA, Marisa y LAMM, Eleonora |obra=Microjuris Al Día - Arxentina |fecha=6 de febreru de 2013 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> La [[Comisión Interamericana de Derechos Humanos]] (CIDH) pronúnciose a favor l'aprobación de la llei de despenalización del albuertu en trés causales en Chile, per ende la so postura nun ye en contra del albuertu.<ref>{{Cita web|url=http://www.oas.org/es/cidh/prensa/comunicaos/2017/133.asp|títulu=OEA - Organización de los Estaos Americanos: Democracia pa la paz, la seguridá y el desarrollu|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|apellíu=OEA|fecha=1 d'agostu de 2009|sitiuweb=www.oas.org|idioma=es}}</ref> Asina mesmu, la CIDH nun considera al embrión como persona.<ref>{{Cita noticia|títulu=Pa la Corte Interamericana, l'embrión nun ye persona|url=http://centrodebioetica.org/2012/12/pa-la corte-interamericana-el-embrion-nun ye-persona/|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=Centru de Bioética, Persona y Familia|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíu=Iglesias|nome=Mariana|títulu=Pa la Comisión Interamericana de Derechos Humanos "l'embrión nun ye persona"|url=https://www.clarin.com/sociedad/comision-interamericana-derechos-humanos-embrion-persona_0_BySYeRtlm.html|fechaaccesu=10 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref> Según José Miguel Vivanco, direutor de la División de les Amériques de [[Human Rights Watch]],<ref>{{Cita noticia|títulu=José Miguel Vivanco|url=https://www.hrw.org/es/about/people/jose-miguel-vivanco|fecha=4 d'avientu de 2008|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Human Rights Watch|idioma=es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20190718192745/https://www.hrw.org/es/about/people/jose-miguel-vivanco|archivedate=2019-07-18}}</ref> la despenalización del albuertu ye compatible cola Convención Americana sobre Derechos Humanos, compatible cola Convención sobre los Derechos del Neñu, compatible cola declaración interpretativa d'Arxentina ante la Convención sobre los Derechos del Neñu y consistente col art. 75 inc. 23 de la Constitución Nacional arxentina.<ref>{{Cita noticia|títulu=José Miguel Vivanco on Twitter|url=https://twitter.com/JMVivancoHRW/status/1006001622022017024|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>
=== Cambéu del Códigu Civil ===
El 1 d'agostu de 2015 entró en vixencia na Arxentina'l nuevu [[Códigu Civil y Comercial de la Nación (Arxentina)|Códigu Civil y Comercial]] que nel so artículu 19 afirma “que la esistencia de la persona empieza cola concepción”.<ref>[http://www.codigocivilonline.com.ar/articulo-19/ Códigu Civil y Comercial de la Nación. ARTICULO 19. Empiezu de la esistencia.]</ref> Esti artículu foi cuestionáu,<ref>[https://www.laizquierdadiario.com/Codigo-Civil-el-articulo-que-llinda-el derechu-al-albuerto Códigu Civil: l'artículu que llinda'l derechu al albuertu]</ref> porque puede poner llendes a un posible discutiniu del albuertu.<ref>[http://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/el-nuevu-codigo-civil-establez-l'entamu-de-la vida-dende-la-concepcion El nuevu Códigu Civil establez l'entamu de la vida dende la concepción]</ref> Según Marisa Herrera, doctora en derechu ya investigadora del [[CONICET]] que formó parte de la redaición del Códigu Civil y Comercial de la Nación, l'albuertu ye compatible col mesmu.<ref>{{Obra citada|títulu=Exposición de Marisa Ferrera|apellíos=Campaña Nacional pol Albuertu Llegal|url=https://www.youtube.com/watch?v=Gt0FLMqDaW8|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|fecha=10 de mayu de 2018}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Albuerto: 40 profesores de Derechu de la UBA convoquen a un pañuelazo|url=https://www.lanacion.com.ar/2141497-albuertu-40-profesores-de-derechu-de-la-uba-convoquen-a-un-panuelazo|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref>
=== Convención sobre los Derechos de les Persones con Discapacidá avera del albuertu ===
El borrador del comentariu xeneral del Comité de Derechos Humanos (CDH) sobre'l Pactu de Derechos Civiles y Políticos de 1996 diz: "Los Estaos partes tienen d'apurrir accesu seguru al albuertu pa protexer la vida y la salú de les muyeres embarazaes, y en situaciones nes que llevar un embaranzu a términu causaría dolor o sufrimientu sustancial a la muyer. especialmente cuando l'embaranzu ye'l resultáu d'una violación o incestu o cuando'l fetu sufre un deterioru fatal ". Cuando'l Comité sobre los Derechos de les Persones con Discapacidá (CDPD) presentó les sos esmoliciones, dixo que'l CDH tendría d'esaniciar les pallabres, "sobremanera cuando l'embaranzu ye'l resultáu d'una violación o incestu o cuando'l fetu sufre una torga fatal". Nun aldericó'l restu del pasaxe.<ref>{{Cita noticia|títulu=Another UN Committee Says Abortion May be a Right, but not on Basis of Disability - C-Fam|url=https://c-fam.org/friday_fax/another-un-committee-says-abortion-may-right-not-basis-disability/|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=C-Fam|idioma=en-US}}</ref><ref>{{Cita publicación|url=https://www.ohchr.org/Documents/HRBodies/CCPR/GCArticle6/GCArticle6_EN.pdf|títulu=General comment No. 36 on article 6 of the International Covenant on Civil and Political Rights, on the right to life|apellíos=|nome=|fecha=|publicación=Human Rights Committee|fechaaccesu=|doi=|pmid=}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.lan.ohchr.org/EN/HRBodies/CCPR/Pages/GC36-Article6Righttolife.aspx|títulu=General Comment Non.36 - Article 6: Right to life|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=www.lan.ohchr.org|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180612232603/http://www.lan.ohchr.org/EN/HRBodies/CCPR/Pages/GC36-Article6Righttolife.aspx|fechaarchivu=2018-06-12}}</ref>
=== El G20 encamienta al Estáu Arxentín nun criminalizar l'albuertu ===
En 2018, nuna xunta del Women 20 (W20), el Grupu d'Afinidá venceyáu al [[Grupu de los 20 (países industrializaos y emerxentes)|G20]] (grupu de los siete de los países más industrializaos y emerxentes) dio al gobiernu arxentín distintos encamientos pa llograr “una sociedá más sustentable, igualitaria y equitativa”, midíes que calificó como “el camín escontra'l plenu desarrollu económicu de les muyeres de l'Arxentina”, ente les que ta "Nun criminalizar l'albuertu".<ref>[https://www.baenegocios.com/sociedad/El-G20-encamienta-nun criminalizar-l'albuertu-20180401-0006.html El W20 encamienta nun criminalizar l'albuertu]</ref><ref>[https://www.diariopopular.com.ar/politica/los encamientos-equidad-xenero-del-g20-argentina-n348522 Los encamientos de equidad de xéneru del G20 p'Arxentina]</ref><ref>[https://www.elintransigente.com/politica/2018/4/1/el-g20-recomendo-al gobiernu-ameyorar-la-equidad-de-xenero-484796.html El W20 encamienta nun criminalizar l'albuertu]</ref>
Esti datu ye bien relevante una y bones el presidente de l'Arxentina, [[Mauricio Macri|Mauricio Macr]]i, el 30 de payares de 2017 asumió la presidencia protémpore del G20<ref>{{Cita web|url=https://www.g20.org/es/noticias/sofito-internacional-la presidencia arxentina-del-g20|títulu=Sofito internacional a la presidencia arxentina del G20|fechaaccesu=29 de xineru de 2018|sitiuweb=www.g20.org|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.g20.org/es/calendariu|títulu=Calendariu {{!}} G20 Arxentina|fechaaccesu=29 de xineru de 2018|sitiuweb=www.g20.org|idioma=es}}</ref> y la [[Cume del G-20 de Buenos Aires]] va realizase'l 30 de payares y el 1 d'avientu de 2018 na ciudá de [[Buenos Aires]] (Arxentina).<ref>{{Cita web|url=http://cancilleria.gov.ar/en/argentina-chair-g20-2018|títulu=Arxentina to chair the G20 in 2018|fechaaccesu=10 de xunetu de 2017|editorial=[[Ministeriu de Rellaciones Esteriores y Cultu (Arxentina)|Ministeriu de Rellaciones Esteriores y Cultu]]}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.clarin.com/politica/argentina-escoyida-see-g-20_0_SJXOqfy8.html|títulu=Arxentina foi escoyida sede del G-20 pa 2018|fecha=27 de xunu de 2016|editorial=[[Clarín (periódicu)|Clarín]]}}</ref> Va Ser el primer cume del G-20 que se celebró n'[[América del Sur]]. A esto súmase que'l 4 d'abril de 2018 dar a conocer l'arrenunciu a la so banca de la diputada de oficialista [[Susana Balbo]] pa presidir el foru de muyeres del G20, Women 20 (W20).<ref>[https://losandes.com.ar/article/view?slug=arrenuncio-susana-balbo-a-la so-banca-como-diputada-pa dedicase-al foru-de-muyeres-del-g20 Arrenunció Susana Balbo a la so banca como diputada pa presidir el foru de muyeres del G20]</ref>
== Tratamientu llexislativu de 2018 ==
El proyeutu pola interrupción voluntariu del embaranzu foi presentáu séptima vegada'l 6 de marzu del 2018.<ref name=":9">{{Cita web|url=http://www.revistaanfibia.com/cronica/cronica-de-ls-sorors-2/|títulu=Crónica de L@s Soror@s - Revista Anfibia|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|sitiuweb=www.revistaanfibia.com}}</ref> La [[Cámara de Diputaos de la Nación Arxentina|Cámara de Diputaos arxentina]] ta aldericándose l'albuertu en xuntes plenaries qu'empezaron el 10 d'abril y realícense los martes y los xueves, de 10 a 18 hores. Envalórase que pol Anexu de la Cámara baxa van pasar más de 1.000 espositores.<ref>{{cita web|url= http://www.parlamentario.com/noticia-108434.html|títulu= Punto centrales sobre l'alderique pol albuertu llegal en Diputaos|apellíu= Noticies|nome= |fecha= 27 de marzu de 2018|editorial= Parllamentariu.com|fechaaccesu= 6 d'abril de 2018|idioma= es-AR|urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180805020647/http://www.parlamentario.com/noticia-108434.html|fechaarchivu= 2018-08-05}}</ref> El próximu 13 de xunu ta afitada la fecha pa la votación del proyeutu, nel qu'al 21 de mayu yá pasaron cerca de 700 espositores.<ref name=cadena>{{cita web | url= https://www.cadena3.com/noticias/notes-reportaxes/segun-brugge-hai-mas-diputaos-contra-albuertu-que-favor_115705 |títulu=Según Brugge, hai más diputaos contra l'albuertu qu'a favor|apellíu=Clariá |nome= Miguel|fecha= 21 de mayu de 2018| periódicu = Cadena 3|fechaaccesu= 21 de mayu de 2018|idioma= es-AR }}</ref>
'''Proyeutu de llei de réxime d'interrupción voluntariu del embaranzu.''' Expte. 230-D-2018 (71 diputaos, encabeza [[Victoria Donda]]). Propón l'albuertu llibre como un derechu hasta la selmana 14 (Mes 3 d'embaranzu), y hasta'l final del embaranzu en trés causales (violación, peligru pa la vida/salú física, psíquica y social de la madre, y malformaciones fetales graves). Inclúi l'albuertu nel Programa Médicu Obligatoriu (PMO).<ref>{{Cita noticia|apellíos=Obrera|nome=Prensa|títulu=Proyeutu de llei pol Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu|url=http://www.po.org.ar/prensaObrera/online/muyer/proyeutu-de-llei-pol albuertu-llegal-seguru-y-gratuitu|fechaaccesu=23 de marzu de 2018|periódicu=Prensa Obrera|idioma=es}}</ref> Magar ye la séptima vegada en doce años que se presenta, ye la primera que se va abrir l'alderique a tola sociedá y va tener tratamientu llexislativu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Robla|nome=Va Con|títulu=“L'albuertu llegal ye la gran delda de la democracia”|url=https://vaconfirma.com.ar/?articulos_seccion_716/id_5874/ael-albuertu-llegal-ye-la-gran-delda-de-la-democraciaa|fechaaccesu=23 de marzu de 2018|idioma=Spanish}}</ref> El proyeutu foi presentáu en coautoría por 4 diputadasde distintos espacios políticos: [[Victoria Donda]] ([[Llibres del Sur]]), Brenda Austin ([[Unión Cívica Radical|UCR]]), [[Romina del Plá]] ([[Partíu Obreru (Arxentina)|Partíu Obreru]] - [[Frente d'Izquierda y de los Trabayadores|Frente d'Izquierda]]) y [[Mónica Macha]] ([[Frente pa la Victoria|FPV]]). Dicha presentación foi acompañada una gran movilización nes cais.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/03/06/que-plantega-el proyeutu-pa-despenalizar-l'albuertu-que se presento-en-el-congreso/|títulu=Qué plantega'l proyeutu pa despenalizar l'albuertu que se presentó nel Congresu|fechaaccesu=23 de marzu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref>
=== Dictame ===
El 12 de xunu de 2018 llogró dictame en Diputaos el proyeutu de despenalización del albuertu con 64 votos a favor y 57 en contra. Depués de 15 sesiones espositives, 738 oradores, y tres sesiones onde se construyó un dictame de consensu, llegar al proyeutu que per primer vegada na historia Arxentina, entrara a tratase a la Cámara de Diputaos.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/06/12/diputaos-alderique-en-comision-el proyeutu-pa-despenalizar-l'albuertu/|títulu=Llogró dictame en Diputaos el proyeutu de despenalización del albuertu con 64 votos a favor y 57 en contra|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=El proyeutu pa la despenalización del albuertu llogró dictame en comisión: 64 votos a favor, 57 en contra|url=https://www.lanacion.com.ar/2143301-el proyeutu-pa-la-despenalizacion-del albuertu-llogró-dictame-en-comision-64-votos-a-favor-57-en-contra|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíu=www.eldia.com|nome=Diariu El Dia de La Plata|títulu=VIDEO. El proyeutu del albuertu llegal llogró dictame con 64 votos a favor|url=https://www.eldia.com/nota/2018-6-12-15-40-0-vivu-el-plenariu-de-comisiones-trata-el dictame-del proyeutu-del albuertu llegal-politica-y-economia|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódico=www.eldia.com|idioma=es}}</ref> El dictame de consensu ye'l siguiente:<ref>{{Cita publicación|url=https://www.hcdn.gob.ar/prensa/noticias/2018/despenalizacion-albuerto/noticies_0595.html|títulu=INTERRUPCIÓN VOLUNTARIA DEL EMBARAZO|apellíos=|nome=|fecha=12 de xunu de 2018|publicación=|fechaaccesu=17 de xunu de 2018|doi=|pmid=}}</ref>
==== Proyeutu de Llei d'Interrupción voluntaria del embaranzu ====
[[Ficheru:Marcha AbortoLegalYa 07.jpg|350px|right|thumb|Manifestantes na Plaza del Congresu a favor (derecha) y en contra (izquierda) de la sanción de la Llei d'[[Albuertu Llegal]].]]
{{cita|
ARTÍCULU 1°- Oxetu. Esta llei tien por oxetu garantizar el derechu de les muyeres o persones gestantes a aportar a la interrupción voluntaria del embaranzu de conformidá coles disposiciones de la mesma.
<br>ARTÍCULU 2°- Derechos protexíos. Esta llei garantiza tolos derechos reconocíos na Constitución Nacional y los trataos de derechos humanos ratificaos pola República Arxentina, cuantimás, los derechos a la dignidá, la vida, l'autonomía, la salú, la integridá, la diversidá corporal, la intimidá, la igualdá real d'oportunidaes, la llibertá de creencies y pensamientu y la non discriminación. N'exerciciu d'estos derechos, toa muyer o persona gestante tien derechu a decidir la interrupción voluntaria del so embaranzu de conformidá a establecer na presente llei.
<br>ARTÍCULU 3°- Supuestos. Garantízase'l derechu a aportar a la interrupción voluntaria del embaranzu col solu requerimientu de la muyer o persona gestante hasta la selmana catorce (14), inclusive, del procesu gestacional.
Fora del plazu dispuestu, garantízase'l derechu de la muyer o persona gestante a aportar a la interrupción voluntaria del embaranzu nos siguientes casos:
a) si l'embaranzu fuera productu d'una violación, col solu requerimientu y la declaración xurada de la muyer o persona gestante ante el/la profesional de la salú interviniente;
b) si tuviera en riesgu la vida o la salú de la muyer o persona gestante, considerada como derechu humanu;
c) si diagnosticárase la inviabilidad de vida extrauterina del fetu.
<br>ARTÍCULU 4º- Consentimientu informáu. Previu a la realización de la interrupción voluntaria del embaranzu nos casos previstos na presente llei, ríquese'l consentimientu informáu de la muyer o persona gestante espresáu por escritu, de conformidá colo previsto na Llei 26.529 y concordantes y l'artículu 59 del Códigu Civil y Comercial. Nenguna muyer o persona gestante pue ser sustituyida nel exerciciu d'esti derechu.
<br>ARTÍCULU 5°- Persones menores d'edá. Si tratar d'una adolescente, neña o persona gestante menor de dieciséis (16) años, la interrupción voluntaria del embaranzu tien de realizase col so consentimientu informáu nos términos del artículu anterior y conforme lo dispuesto nel artículu 26 del Códigu Civil y Comercial, en concordanza cola Convención sobre los Derechos del Neñu, la Llei 26.061 y l'artículu 7° del so decretu reglamentariu 415/06. En particular, tien de respetase l'interés cimeru del/a neñu/a o adolescente y el so derechu a ser oyíu.
<br>ARTÍCULU 6°- Persones con capacidá acutada. Si tratar d'una muyer o persona gestante con capacidá acutada por sentencia xudicial y la mesma nun torgara l'exerciciu del derechu que da la presente llei, ella tien d'emprestar el so consentimientu informáu ensin nenguna torga nin necesidá d'autorización previa dalguna.
Si la sentencia de restricción a la capacidá torga l'exerciciu del derechu previstu na presente llei o la persona foi declarada incapaz, el consentimientu informáu ten de ser emprestáu cola correspondiente asistencia prevista pol sistema de sofitos del artículu 32 del Códigu Civil y Comercial o cola asistencia del representante llegal, según correspuenda. En dambos supuestos, ante la falta o ausencia de quien tien d'emprestar l'asentimientu, puede faelo un allegáu de conformidá colo dispuesto nel artículu 59 del Códigu Civil y Comercial.
<br>ARTÍCULU 7°- Plazu. La muyer o persona gestante tien derechu a aportar a la interrupción voluntaria del embaranzu nel sistema de salú nun plazu máximu de cinco (5) díes corríos dende'l so requerimientu y nes condiciones que determina la presente llei, la Llei 26.529 y concordantes.
<br>ARTÍCULU 8°- Conseyeríes. Realizada la solicitú d'interrupción voluntaria del embaranzu, l'establecimientu de salú tien de garantizar a aquelles muyeres o persones gestantes que lo riquir:
a) información fayadiza;
b) atención previa y posterior a la interrupción voluntaria del embaranzu de calter médica, social y psicolóxica, al envís de garantizar un espaciu d'escucha y contención integral; y, c)
acompañamientu nel cuidu de la salú ya información fayadiza y confiable sobre los distintos métodos anticonceutivos disponibles, según la provisión de los métodos anticonceutivos previstos nel Plan Médicu Obligatoriu y nel Programa Nacional de Salú Sexual y Procreación Responsable establecíos pola Llei 25.673 o la normativa que nel futuru reemplazar.
L'atención y acompañamientu previstos nesti artículu tienen de basase nos principios d'autonomía, llibertá, intimidá y confidencialidad, dende una perspeutiva de derechos que favoreza l'autonomía en tomar de decisiones.
Cuando les condiciones del establecimientu de salú nun dexaren garantizar l'atención prevista nel inc. b, la responsabilidá de brindar la información correspuende al/la profesional de la salú interviniente.
<br>ARTÍCULU 9°- Responsabilidá de los establecimientos de salú. Les autoridaes de cada establecimientu de salú tienen de garantizar la realización de la interrupción voluntaria del embaranzu nos términos establecíos na presente llei y colos algames del artículu 40 de la Llei 17.132 y l'artículu 21 de la Llei 26.529 y concordantes.
La interrupción voluntaria del embaranzu establecida na presente llei débese efeutivizar ensin nenguna autorización xudicial previa. Nun pueden imponese requisitos de nengún tipu qu'enzanquen l'accesu a les prestaciones venceyaes cola interrupción voluntaria del embaranzu, teniendo de garantizase a la muyer o persona gestante una atención axilosa ya inmediata que respete la so privacidá mientres tol procesu y garantice la reserva de la información apurrida.
Nel casu escepcional de ser necesaria la derivación a otru establecimientu, la interrupción voluntaria del embaranzu tien de realizase nel plazu establecíu nel artículu 7o y les demás disposiciones de la presente llei, siendo responsable de la efeutiva realización l'establecimientu derivante.
<br>ARTÍCULU 10- Accesu. La interrupción voluntaria del embaranzu tien de ser realizada o supervisada por un/a profesional de la salú.
El mesmu día nel que la muyer o persona gestante solicite la interrupción voluntaria del embaranzu, el/la profesional de la salú interviniente tien de suministrar información sobre los distintos métodos d'interrupción del embaranzu, los algames y consecuencies de la prosecución de la práutica y los riesgos del so postergación.
La información prevista ten de ser clara, oxetiva, comprensible y acorde a la capacidá de comprensión de la persona. Nel casu de les persones con discapacidá, tien d'apurrise en formatos y medios accesibles y fayadizos a les sos necesidaes. En
nengún casu puede contener considerancies personales, relixoses o axolóxiques de los as profesionales de la salú nin de terceros/as.
Tienen d'establecese mecanismos efeutivos pa garantizar el cumplimientu del plazu y condiciones establecíes na presente llei a les muyeres o persones gestantes privaes de la so llibertá.
Nengún profesional interviniente qu'obrara acordies coles disposiciones de la presente llei ta suxetu a responsabilidá civil, penal o alministrativa derivada del so cumplimientu, ensin perxuiciu de los casos d'imprudencia, neglixencia y impericia nel so oficiu o arte de curar o inobservancia de los reglamentos y/o apartamientu de la normativa llegal aplicable.
<br>ARTÍCULU 11- Oxeción de conciencia. El/la profesional de la salú que tenga d'intervenir de manera direuta na interrupción voluntaria del embaranzu tien la obligación de garantizar l'accesu a la práutica y nun puede negase a la so realización.
El/la profesional mentáu/a nel párrafu anterior namái puede eximirse d'esta obligación cuando manifestara la so oxeción primeramente, de manera individual y por escritu, y comunicar a la máxima autoridá del establecimientu de salú al que pertenez.
La oxeción puede ser revocada n'iguales términos, y tien de caltenese en tolos ámbitos, públicos o privaos, nos que se desempeñe el/la profesional.
El/la profesional nun puede oxetar la interrupción voluntaria del embaranzu en casu de que la muyer o persona gestante rica atención médica inmediata y impostergable.
Cada establecimientu de salú tien de llevar un rexistru de los profesionales oxetores, teniendo d'informar del mesmu a l'autoridá de salú de la so xurisdicción.
Queda prohibida la oxeción de conciencia institucional y/o d'ideariu.
<br>ARTÍCULU 12- Cobertoria. El sector públicu de la salú, les obres sociales enmarcaes nes Lleis 23.660 y 23.661, l'Institutu Nacional de Servicios Sociales pa Xubilaos y Pensionados creáu por Llei 19.032, les entidaes y axentes de salú entendíes na Llei 26.682 de marcu regulatorio de medicina prepaga, les entidaes que brinden atención dientro de la reglamentación del Decretu 1993/2011, les obres sociales de les Fuercies Armaes y de Seguridá, les obres sociales del Poder Llexislativu y Xudicial y les entendíes na Llei 24.741 d'Obres Sociales Universitaries, y toos aquellos axentes y organizaciones que brinden servicios médicu-asistenciales a les sos afiliaes o beneficiarios independientemente de la figura xurídica que tengan, tienen d'incorporar la cobertoria integral de la interrupción voluntaria del embaranzu prevista nel presente en toles formes que la Organización Mundial de la Salú (OMS) encamienta. Estes prestaciones queden incluyíes nel Programa Médicu Obligatoriu (PMO), como asina tamién les prestaciones de diagnósticu, melecines y terapies de sofitu.
<br>ARTÍCULU 13- Polítiques de salú sexual y reproductiva. Educación sexual integral. L'Estáu Nacional, les provincies, la Ciudá Autónoma de Buenos Aires y los conceyos tienen la responsabilidá d'establecer polítiques actives pa la prevención d'embaranzos ensin deseyar, y la promoción y el fortalecimientu de la salú sexual y reproductivo de la población. Estes polítiques tendrán de tar enmarcaes nos oxetivos y algames establecíos nes Lleis 25.673, 26.150, 26.485 y 26.061, amás de les lleis citaes enantes na presente llei. Van Deber amás capacitar en perspeutiva de xéneru a toos as los/les profesionales y personal de la salú con cuenta de brindar una atención, contención y siguimientu fayadizos a les muyeres que deseyen realizar una interrupción voluntaria del embaranzu nos términos de la presente llei.
L'Estáu tien d'asegurar la educación sexual integral, lo qu'inclúi la procreación responsable, al traviés de los programes creaos poles Lleis 25.673 y 26.150. Nesti últimu casu, tienen d'incluyise los conteníos respeutivos na currícula de tolos niveles educativos, independientemente de la modalidá, redolada o ámbitu de les distintes instituciones educatives, sían éstes de xestión pública o privada, lo que tendrá de faese efeutivu en tol territoriu nacional a partir del próximu ciclu lectivu. Tien d'emprestase especial atención a los pueblos indíxenes, respetando la so diversidá ya identidá cultural.
<br>ARTÍCULU 14- Rexistru estadísticu. Crear un rexistru d'estadístiques, monitoreo y evaluación de la interrupción voluntaria del embaranzu, a efeutos de xenerar información actualizada relativa a la implementación de la presente llei.
L'autoridá d'aplicación, n'articulación coles xurisdicciones provinciales, la Ciudá Autónoma de Buenos Aires y los conceyos, tien d'arbitrar los medios con cuenta de llevar un rexistru estadísticu en tol territoriu nacional de:
a) les consultes realizaes a los fines d'aportar a lo dispuesto pola presente llei;
b) les interrupciones voluntaries del embaranzu efeutuaes, indicando'l plazu y cuál de los
supuestos del artículu 3° de la presente llei fuera invocáu;
c) la información de los rexistros d'oxetores previstos nel art. 11 de la presente llei;
d) tou datu sociodemográfico que s'envalore pertinente pa evaluar en forma añal los efeutos de la presente llei, según los indicadores de siguimientu que pudieren realizase.
En tolos casos tomarán los recaldos necesarios pa salvaguardar l'anonimatu y la confidencialidad de los datos axenciaos.
<br>ARTÍCULU 15- Definiciones. A los efeutos de la presente llei, interrupción voluntaria del embaranzu y albuertu son consideraos términos equivalentes y la salú entiéndese conforme a la definición qu'establez la Organización Mundial de la Salú.
<br>TÍTULU II <br>Cambéu del
Códigu Penal.
<br>ARTÍCULU 16- Sustitúyise l'artículu 85 del Códigu Penal el que va quedar redactáu de la siguiente forma:
“Artículu 85.- El que causara un albuertu va ser reprimíu:
1) con prisión de trés (3) a diez (10) año si obrara ensin consentimientu de la muyer o persona gestante. Esta pena va poder alzase hasta quince (15) año si'l fechu fora siguíu de la muerte de la muyer o persona gestante. Los médicos, ciruxanos, parteros, farmacéuticos o otros profesionales de la salú que causaren l'albuertu o cooperaren a causalo ensin consentimientu de la muyer o persona gestante van sufrir, amás, inhabilitación especial pol doble del tiempu de la condena;
2) con prisión de trés (3) meses a un (1) añu si obrara col consentimientu de la muyer o persona gestante y l'albuertu producir a partir de la selmana quince (15) del procesu gestacional, siempres que nun mediaren los supuestos previstos nel artículu 86 del presente Códigu”.
<br>ARTÍCULU 17- Incorpórase como artículu 85 bis del Códigu Penal el que va quedar redactáu de la siguiente forma:
“Artículu 85 bis- Va Ser reprimida con prisión de trés (3) meses a un (1) añu y inhabilitación especial pol doble del tiempu de la condena l'autoridá d'un establecimientu de salú o profesional de la salú que dilatara, atrabancara o se negar a prauticar un albuertu nos casos llegalmente autorizaos.
La pena va alzar d'unu (1) a trés (3) año si, como resultáu de la conducta descripta nel párrafu anterior, xenerárase perxuiciu na vida o la salú de la muyer o persona gestante.”.
<br>ARTÍCULU 18- Sustitúyise l'artículu 86 del Códigu Penal el que va quedar redactáu de la siguiente forma:
“Artículu 86.- Nun ye delitu l'albuertu realizáu con consentimientu de la muyer o persona gestante hasta la selmana catorce (14), inclusive, del procesu gestacional.
En nengún casu va ser punible l'albuertu practicáu col consentimientu de la muyer o persona gestante:
a) si l'embaranzu fuera productu d'una violación, col solu requerimientu y la declaración xurada de la muyer o persona gestante ante'l profesional de salú interviniente;
b) si tuviera en riesgu la vida o de la salú la muyer o persona gestante, considerada como derechu humanu;
c) si diagnosticárase la inviabilidad de vida extrauterina del fetu.”.
<br>ARTÍCULU 19- Sustitúyise l'artículu 88 del Códigu Penal el que va quedar redactáu de la siguiente forma:
“Artículu 88.- Va Ser reprimida con prisión de trés (3) meses a un (1) añu la muyer o persona gestante que causara'l so propiu albuertu o consintiera en qu'otru se lo causar cuando'l mesmu fuera realizáu a partir de la selmana quince (15) del procesu gestacional y nun mediaren los supuestos previstos nel artículu 86 del presente Códigu. La tentativa de la muyer o persona gestante nun ye punible.
El xuez va poder disponer que la pena se dexe en suspensu n'atención a los motivos qu'impulsaron a la muyer o persona gestante a cometer el delitu, la so actitú posterior, la naturaleza del fechu y l'apreciación d'otres circunstancies que pudieren acreitar la inconveniencia d'aplicar la pena privativa de la llibertá nel casu.”.
<br>TÍTULU III <br>Disposiciones
finales.
<br>ARTÍCULU 20- Autoridá d'aplicación. L'autoridá d'aplicación de la presente llei va ser establecida pol Poder Executivu Nacional.
<br>ARTÍCULU 21- Orde públicu. Les disposiciones de la presente llei son d'orde públicu y d'aplicación obligatoria en tol territoriu de la República Arxentina.
<br>ARTÍCULU 22- Comuníquese al Poder Executivu Nacional.}}
=== Votación ===
==== Diputaos ====
El primer númberu son los diputaos que votaron a favor, el segundu los diputaos totales de la provincia.]]
La sesión na Cámara de Diputaos pa tratar el proyeutu sobre l'albuertu empezó'l 13 de xunu de 2018, cola presencia de marches a favor y en contra alredor del Congresu.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/06/13/comenzo-l'alderique-pol albuertu-en-diputaos espera una-votacion-afecha/|títulu=Empezó l'alderique pol albuertu en Diputaos: espérase una votación afecha|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Albuerto {{!}} A hores de la votación, más indecisos definen la so postura|url=http://www.perfil.com/noticias/politica/albuertu-a-hores-de-la-votacion-mas-indecisos-definen-la so-postura.phtml|fecha=13 de xunu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=ambito.com|títulu=Despenalización del albuertu: la Plaza del Congresu estremar en dos a la espera de la votación|url=http://www.ambito.com/924431-despenalizacion-del albuertu-la plaza-del congresu-estremar en-dos-a-la espera-de-la-votacion|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=ambito.com|idioma=es-AR}}</ref> Fueron mayoría quien sofiten la llegalización del albuertu, siendo decenes de miles de persones.<ref>{{Cita noticia|títulu=La nueche en que los pañuelos verdes ganáron-y la cai a los celestes|url=https://www.lanacion.com.ar/2143770-la nueche-en-que-los-panuelos-verdes-ganáron-y la-cai-a-los celeste|fechaaccesu=14 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref> La sesión empecipió minutos antes de les 11:30 del miércoles, con un quórum estrictu de 129 diputaos. L'alderique polo xeneral enllargóse por más de 23 hores y desaguó na votación de güei, a les 9:52, cuando na cortil había 256 diputaos presentes y un solu ausente. Depués siguió l'analís del articuláu, qu'estendió la sesión hasta les 10:45. El presidente de la comisión de Llexislación Xeneral, diputáu [[Daniel Lipovetzky]], foi'l primer orador nel entamu de la sesión. Destacó'l "respetu y altor" col que se desenvolvieron les audiencies nes qu'espunxeron partidarios d'una y otra posición. Y adelantró na cortil la so postura favorable a la despenalización. Depués espunxo la titular de la comisión de Familia, Muyer, Niñez y Adolescencia, diputada Alejandra Martínez, quien tamién afitó posición en favor de nun penalizar la interrupción voluntaria del embaranzu. Con posiciones antagóniques, espunxeron dempués la presidenta de la comisión d'Aición Social y Salú Pública, diputada Carmen Polledo, y la titular de la comisión de Llexislación Penal, diputada Gabriela Burgos. Dempués de les esposiciones de los cuatro presidentes de les comisiones que dictaminaron sobre la iniciativa, abrióse la llista d'oradores na que s'anotaron más de cien diputaos de tolos bloques. El presidente del bloque del PRO, [[Nicolás Massot]], argumentó en contra de la despenalización. Dende'l Frente pa la Victoria, el primer orador foi'l diputáu [[Daniel Filmus]], quien antemanó la so postura favorable a la despenalización.<ref name=":6">{{Cita web|url=https://www.hcdn.gob.ar/prensa/noticias/2018/despenalizacion-albuerto/noticies_0593.html|títulu=TRES UNA CRUCIAL VOTACIÓN, DIÓSE-Y MEDIA SANCIÓN AL PROYEUTU DE DESPENALIZACIÓN DEL ALBUERTU|fechaaccesu=14 de xunu de 2018|sitiuweb=www.hcdn.gob.ar|idioma=es}}</ref>
A la de los zarros de bloques, la diputada [[Graciela Camaño]], en nome del [[Frente Renovador]], felicitó “a los trés llexisladores de la [[Frente d'Izquierda y de los Trabayadores Izquierda]], qu'honraron la so plataforma de campaña. Dende la política, cuando quier espolletase coles temes qu'apellen a la sociedá, namái-y la quebra. Y esa nun ye la nuesa misión. Debemos sí buscar el bien común de la xente”. Pela so parte, Pablo Yedlin, en representación del bloque [[Partíu Xusticialista|Xusticialista]], consideró que “tenemos de traer a la lluz al albuertu y sacalo de la clandestinidá”. “L'Estáu nun puede criminalizar a les muyeres nin abandonales”, alegó en defensa del proyeutu de llei. Dende'l [[Frente pa la Victoria|Frente pa la Victoria-PJ]], [[Agustín Rossi]] sostuvo que “el coleutivu de les muyeres marca una llucha xenuina na Arxentina, que nos apella a la política pa salir de la nuesa zona de confort y realizar los cambeos que la sociedá reclama”.El interbloque oficialista de Camudemos estremó'l so zarru ente [[Silvia Lospennato]], a favor del proyeutu, y Marcela Campagnoli, en contra. Lospennato consideró que “pase lo que pase na votación, la sociedá yá nun ye la mesma”. “Tamos arguyoses de dar esti pasu. Miles de muyeres siguen esti alderique en tol país y apelláronnos col interés xenuinu de conquistar esti derechu”, amestó.<ref name=":6" />
La sesión aprobó la media sanción de la llei con 129 votos a favor, 125 en contra, 1 astención.<ref>{{Cita web |url=https://votaciones.hcdn.gob.ar/votacion/3805 |títulu=Interrupción voluntaria del embaranzu. Réxime. Dictame de Mayoría. Espediente 230-D-2018 y otros. Orde del Día 155. |fecha=14 de xunu de 2018 |sitiuweb=Honorable Cámara de Diputaos de la Nación}}</ref>
{| {{tablaguapa}} style="text-align:center"
|-
! colspan=2| Bloques
! Afirmativu
!Negativu
!Astención
! Ausente
!Presidente<br>de la Cámara
|-
|rowspan=6 style="background-color: #FFD700;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Propuesta Republicana]] (55)
|17
|37
|
|
|1
|-
|align=left|[[Unión Cívica Radical]] (40)
|24
|16
|
|
|
|-
|align=left|[[Coalición Cívica ARI]] (10)
|1
|9
|
|
|
|-
|align=left|[[Frente Cívicu y Social de Catamarca]] (1)
|
|1
|
|
|
|-
|align=left|Partíu pola Xusticia Social (1)
|
|1
|
|
|
|-
|align=left|Salta Somos Toos (1)
|
|1
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#FFD700 align=left|'''[[Camudemos]]''' (108)
|bgcolor=#FFD700|'''42'''
|bgcolor=#FFD700|'''65'''
|bgcolor=#FFD700|
|bgcolor=#FFD700|
|bgcolor=#FFD700|'''1'''
|-
|rowspan=2 style="background-color: #009cde;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Frente pa la Victoria|Frente pa la Victoria-PJ]] (65)
|54
|10
|
|1
|
|-
|align=left|[[Fuercia d'Orientación Radical de la Moza Arxentina|Concertación Forxa]] (1)
|
|1
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#009cde align=left|'''[[Frente pa la Victoria|Frente pa la Victoria-PJ]]''' (66)
|bgcolor=#009cde|'''54'''
|bgcolor=#009cde|'''11'''
|bgcolor=#009cde|
|bgcolor=#009cde|'''1'''
|bgcolor=#009cde|
|-
|rowspan=7 style="background-color: #19bc9d;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Partíu Xusticialista|Xusticialista]] (18)
|8
|10
|
|
|
|-
|align=left|[[Frente Renovador de la Concordia|Frente de la Concordia Misioneru]] (5)
|2
|3
|
|
|
|-
|align=left|[[Unión per Córdoba|Córdoba Federal]] (4)
|
|3
|1
|
|
|-
|align=left|[[Partíu Xusticialista|Xusticialista por Tucumán]] (3)
|1
|2
|
|
|
|-
|align=left|[[Partíu Bloquista de San Juan]] (1)
|
|1
|
|
|
|-
|align=left|Toos Xuntos per San Juan (1)
|
|1
|
|
|
|-
|align=left|Somos San Juan (1)
|
|1
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#19bc9d align=left|'''[[Partíu Xusticialista|Arxentina Federal]]''' (33)
|bgcolor=#19bc9d|'''11'''
|bgcolor=#19bc9d|'''21'''
|bgcolor=#19bc9d|'''1'''
|bgcolor=#19bc9d|
|bgcolor=#19bc9d|
|-
|rowspan=4 style="background-color: #0a1172;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Frente Renovador|Federal Xuníos por Una Nueva Arxentina]] (18)
|8
|10
|
|
|
|-
|align=left|[[Chubut Somos Toes Cultura, Educación y Trabayu]] (1)
|
|1
|
|
|
|-
|align=left|Córdoba Trabayu y Producción (1)
|
|1
|
|
|
|-
|align=left|Trabayu y Dignidá (1)
|
|1
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#0a1172 align=left|[[Frente Renovador|<span style="color:white;">'''Frente Renovador'''</span>]] {{fontcolor|white|'''-'''}} [[Xuníos por una Nueva Alternativa|<span style="color:white;">'''UNA'''</span>]] {{fontcolor|white|(21)}}
|bgcolor=#0a1172|{{fontcolor|white|'''8'''}}
|bgcolor=#0a1172|{{fontcolor|white|'''13'''}}
|bgcolor=#0a1172|
|bgcolor=#0a1172|
|bgcolor=#0a1172|
|-
|rowspan=2 style="background-color:#00677f;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Movimientu Evita|Peronismu pa la Victoria]] (4)
|4
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Movimientu Llibres del Sur Llibres del Sur]] (1)
|1
|
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#00677f align=left|[[Movimientu Evita|<span style="color:white;">'''Peronismu pa la Victoria'''</span>]] {{fontcolor|white|'''-'''}} [[Movimientu Llibres del Sur|<span style="color:white;">'''Llibres del Sur'''</span>]] {{fontcolor|white|(5)}}
|bgcolor=#00677f|{{fontcolor|white|'''5'''}}
|bgcolor=#00677f|
|bgcolor=#00677f|
|bgcolor=#00677f|
|bgcolor=#00677f|
|-
|bgcolor=#FF0080|
|align=left|'''[[Frente Cívicu por Santiago]]''' (6)
|1
|5
|
|
|
|-
|bgcolor=#66FFCC|
|align=left|'''[[Compromisu Federal|Unidá Xusticialista]]''' (4)
|
|4
|
|
|
|-
|bgcolor=#ff0000|
|align=left|'''[[Evolución (Coalición Política)|Evolución Radical]]''' (3)
|3
|
|
|
|
|-
|bgcolor=#800000|
|align=left|'''[[Partíu de los Trabayadores Socialistes|PTS]] - [[Frente d'Izquierda y de los Trabayadores|Frente d'Izquierda]]''' (2)
|2
|
|
|
|
|-
|bgcolor=lightblue|
|align=left|'''[[Partíu Xusticialista|Escueyo Catamarca]]''' (2)
|
|2
|
|
|
|-
|bgcolor=#D10047|
|align=left|'''[[Partíu Intransixente|Bloque Proteutora]]''' (1)
|
|1
|
|
|
|-
|bgcolor=Orange|
|align=left|'''[[Frente Progresista Cívicu y Social]]''' (1)
|
|1
|
|
|
|-
|bgcolor=#800000|
|align=left|'''[[Frente d'Izquierda y de los Trabayadores]]''' (1)
|1
|
|
|
|
|-
|bgcolor=#0070B8|
|align=left|'''[[Movimientu Popular Neuquino]]''' (1)
|
|1
|
|
|
|-
|bgcolor=lightblue|
|align=left|'''[[Partíu Xusticialista|Nuevu Espaciu Santafesino]]''' (1)
|1
|
|
|
|
|-
|bgcolor=lightblue|
|align=left|'''[[Partíu Xusticialista|Primeru Arxentina]]''' (1)
|1
|
|
|
|
|-
|bgcolor=lightblue|
|align=left|'''[[Partíu Xusticialista|Somos Mendoza]]''' (1)
|
|1
|
|
|
|-
! colspan=2| Total (257)
! 129
! 125
! 1
! 1
! 1
|}
==== Senadores ====
El 27 de xunu la Cámara Alta podríen dar ingresu formal, votación por aciu del cuerpu llexislativu, a la media sanción de la Llei d'Interrupción del Embaranzu Voluntariu. Al ser una sesión informativa y non ordinaria, significa que salvo un alcuerdu políticu qu'habilite una ordinaria, l'entamu del trámite llexislativu dilatar hasta'l miércoles 4 de xunetu. [[Miguel Ángel Pichetto]], xefe del [[Peronismu|PJ Federal]], yá anunció'l so votu positivu y agoró la sanción de la llei. Lo mesmo dixo'l formoseño [[Luis Petcoff Naidenoff|Luis Naidenoff]], xefe [[Unión Cívica Radical|radical]].<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/06/14/albuertu-llegal-en-el-senado-empieza-engarrar-pero-se-debatira-recien-en-xunetu/|títulu=Albuerto llegal: nel Senáu empieza la pulsiada pero va aldericase recién en xunetu|fechaaccesu=18 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref> Dientro de los senadores que s'espresen en contra del albuertu tán [[Federico Pinedo (bisnietu)|Federico Pinedo]]<ref>{{Cita noticia|apellíos=Cronista.com|títulu=Pinedo, sobre l'albuertu: “Nun atopo diferencia ente esaniciar la vida d'un mozu por nacer y unu nacíu”|url=https://www.cronista.com/economiapolitica/Pinedo-sobre-l'albuertu-Nun atopo-diferencia-ente-esaniciar-la vida-de-un mozu-por-nacer-y-unu-nacíu-20180224-0004.html|fechaaccesu=18 de xunu de 2018|periódicu=El Cronista|idioma=es-LA}}</ref> y [[Esteban Bullrich]].<ref>{{Cita noticia|títulu=El poema d'Esteban Bullrich pa oponese al albuertu|url=http://www.perfil.com/noticias/politica/el poema-de-esteban-bullrich-pa oponese-al albuertu.phtml|fecha=18 de xunu de 2018|fechaaccesu=18 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref>
Un informe de la consultora D'Alessio IROL-Berensztein da cuenta de que'l 55% de los arxentinos espera que'l proyeutu d'interrupción voluntaria del embaranzu (IVE) seya aprobáu ensin cambeos nel Senáu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Albuerto: el 55% de los arxentinos espera que los senadores aprueben la llei ensin cambeos|url=http://www.perfil.com/noticias/sociedad/albuerto-el-55-de-los arxentinos-espera-que-los senadores-aprueben-la llei-ensin-cambeos.phtml|fecha=18 de xunu de 2018|fechaaccesu=18 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref> La vicepresidente Gabriela Michetti decidió xirar a cuatro comisiones el proyeutu: la de Salú (que va ser cabecera), de Xusticia y Asuntos Penales, d'Asuntos Constitucionales y de Presupuestu y Facienda. Esta decisión foi cuestionada porque ye considerada por defensores del proyeutu como innecesaria y cola cuenta de enllargar l'alderique indefinidamente.<ref>{{Cita noticia|apellíos=ambito.com|títulu=Albuerto llegal: Michetti xiró'l proyeutu a cuatro comisiones y Pichetto cruciar por 'enllargar l'alderique'|url=http://www.ambito.com/925318-albuertu-llegal-michetti-xiro-el proyeutu-a-cuatro-comisiones-y-pichetto-cruciar por--enllargar-l'alderique|fechaaccesu=22 de xunu de 2018|periódicu=ambito.com|idioma=es-AR}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.mendozapost.com/nota/92767-acusen-a-michetti-de-espurrir-el tratamientu-del albuertu llegal/|títulu=Acusen a Michetti d'espurrir el tratamientu del albuertu llegal - Mendoza Post|fechaaccesu=22 de xunu de 2018|apellíu=Post|nome=Mendoza|sitiuweb=www.mendozapost.com}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Michetti xiró a cuatro comisiones el proyeutu sobre albuertu|url=https://www.lanacion.com.ar/2146205-michetti-giro-a-cuatro-comisiones-el proyeutu-sobre-albuertu|fechaaccesu=22 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.eldiariodelapampa.com.ar/index.php/110-portada/secundariu/45922-michetti-eligio-el camín-mas-llargu-pa-el proyeutu-del-albuerto|títulu=Michetti escoyó'l camín más llargu pal proyeutu del albuertu - El Diariu de La Pampa|fechaaccesu=22 de xunu de 2018|sitiuweb=www.eldiariodelapampa.com.ar|idioma=es-es}}</ref> Finalmente, los senadores nacionales decidieron que l'alderique pol proyeutu de llei seya en tres comisiones: Salú, Xusticia y Asuntos Penales, y Asuntos Constitucionales.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/06/27/l'alderique-sobre-l'albuertu-en-el-senado-finalmente-sera-aldericáu-en-tres-comisiones/|títulu=El proyeutu de llegalización del albuertu finalmente va ser aldericáu en tres comisiones nel Senáu|fechaaccesu=28 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref>
Tres una xunta ente los xefes de les distintes bancaes, el Plenariu de Llabor Parllamentariu alcordó que la votación sobre la interrupción voluntaria del embaranzu llegue a la cortil el 8 d'agostu. Una selmana antes, el 1° d'agostu, va roblase'l dictame.<ref>{{Cita noticia|apellíos=ambito.com|títulu=El Senáu alcordó que'l proyeutu d'albuertu llegal llegue a la cortil el 8 d'agostu|url=http://www.ambito.com/925740-el senáu-acordo-que-el proyeutu-d'albuertu llegal-llegue-a la cortil-el-8-de-agostu|fechaaccesu=27 de xunu de 2018|periódicu=ambito.com|idioma=es-AR}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Clarín.com|títulu=Albuerto: el Senáu vota'l proyeutu'l 8 d'agostu|url=https://www.clarin.com/politica/albuerto-senado-vota-proyeutu-agosto_0_Sk0xW4xzQ.html|fechaaccesu=27 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref>
{| {{tablaguapa}} style="text-align:center"
|-
! colspan=2| Bloques
! Afirmativu
!Negativu
!Astención
! Ausente
|-
|rowspan=6 style="background-color: #FFD700;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Unión Cívica Radical]] (12)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Propuesta Republicana|Frente PRO]] (9)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Frente Cívicu y Social de Catamarca]] (1)
|
|
|
|
|-
|align=left|Avanzar San Luis (1)
|
|
|
|
|-
|align=left|Producción y Trabayu (1)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Movimientu Popular Fueguino]] (1)
|
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#FFD700 align=left|'''[[Camudemos]]''' (25)
|bgcolor=#FFD700|
|bgcolor=#FFD700|
|bgcolor=#FFD700|
|bgcolor=#FFD700|
|-
|rowspan=4 style="background-color: #19bc9d;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Partíu Xusticialista|Xusticialista]] (20)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Partíu Xusticialista|Partíu Xusticialista La Pampa]] (2)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Partíu Xusticialista|Xusticialista Chubut]] (1)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Chubut Somos Toos]] (1)
|
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#19bc9d align=left|'''[[Partíu Xusticialista|Arxentina Federal]]''' (24)
|bgcolor=#19bc9d|
|bgcolor=#19bc9d|
|bgcolor=#19bc9d|
|bgcolor=#19bc9d|
|-
|rowspan=4 style="background-color: #2C4A90;border-bottom-style:hidden;"|
|align=left|[[Movimientu Popular Neuquino]] (2)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Partíu Xusticialista|Xusticialista 8 d'Ochobre]] (1)
|
|
|
|
|-
|align=left|Santa Fe Federal (1)
|
|
|
|
|-
|align=left|[[Partíu Renovador de Salta|Pares]] (1)
|
|
|
|
|-
|colspan=2 bgcolor=#2C4A90 align=left|'''[[Peronismu Federal|<span style="color:white;">Parllamentariu Federal</span>]]''' {{fontcolor|white|(5)}}
|bgcolor=#2C4A90|
|bgcolor=#2C4A90|
|bgcolor=#2C4A90|
|bgcolor=#2C4A90|
|-
|bgcolor=#009cde|
|align=left|'''[[Frente pa la Victoria|Frente pa la Victoria - PJ]]''' (9)
|
|
|
|
|-
|bgcolor=#66ffcc|
|align=left|'''[[Alianza Compromiso Federal|Unidá Xusticialista]]''' (2)
|
|
|
|
|-
|bgcolor=#FF0080|
|align=left|'''[[Frente Cívicu por Santiago]]''' (2)
|
|
|
|
|-
|bgcolor=lightblue|
|align=left|'''[[Partíu de la Concordia Social|Misiones]]''' (2)
|
|
|
|
|-
|bgcolor=blue|
|align=left|'''Frente Popular''' (1)
|
|
|
|
|-
|bgcolor=green|
|align=left|'''[[Movimientu Proyeutu Sur|Proyeutu Sur]] - [[XUNEN]]''' (1)
|
|
|
|
|-
|bgcolor=lightblue|
|align=left|'''RIO - Frente Progresista''' (1)
|
|
|
|
|-
! colspan=2| Total (72)
!
!
!
!
|}
== Guíes y protocolos pa la realización d'albuertos non punibles ==
=== Guía téunica pa l'atención integral de los albuertos non punibles ===
N'ochobre de [[2007]] el [[Ministeriu de Salú (Arxentina)|Ministeriu de Salú de la Nación]], al traviés de la so ''Programa de salú sexual y reproductiva'' ellaboró la denominada ''Guía téunica pa l'atención integral de los albuertos non punibles''.<ref>{{cita web |url=http://www.famg.org.ar/documentos/guia_tecnica_albuertos_non_punibles.pdf |autor=Ministeriu de Salú de la Nación Arxentina |títulu=Guía téunica pa l'atención integral de los albuertos non punibles 2007 |fecha=ochobre de 2007 |fechaaccesu=27 de xunu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150701202811/http://www.famg.org.ar/documentos/guia_tecnica_albuertos_non_punibles.pdf |fechaarchivu=1 de xunetu de 2015 }}</ref> La mesma indica que tien como propósitu promover la igualdá de derechos, la equidad y la xusticia social según contribuyir a ameyorar la estructura d'oportunidaes nel campu de la [[salú sexual|salú sexual y reproductiva]] ysobremanera, "definir midíes p'amenorgar y esaniciar les barreres pal accesu al albuertu dexáu pola llei".
La guía foi actualizada en xunu de [[2010]].<ref>{{cita web |url=http://www.msal.gov.ar/images/stories/bes/graficos/0000000667cnt-Guia-tecnica-web.pdf |autor=Ministeriu de Salú de la Nación Arxentina |títulu=Guía téunica pa l'atención integral de los albuertos non punibles 2010 |fecha=xunu de 2010 |fechaaccesu=27 de xunu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150629181904/http://www.msal.gov.ar/images/stories/bes/graficos/0000000667cnt-Guia-tecnica-web.pdf |fechaarchivu=2015-06-29 }}</ref> La mesma foi primeramente anunciada como resolución ministerial, fechu que tuvo que ser desmentíu pol Ministru de Salú [[Juan Manzur]].<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-149951-2010-07-22.html |títulu=La guía sigue vixente, la firma nun obra=Diariu Página 12 |fecha=22 de xunetu de 2010 |fechaaccesu=29 de mayu de 2013}}</ref>En 2015 el Ministeriu de Salú de la Nación actualizó la guía d'atención de los albuertos non punibles, onde considera la interrupción llegal d'un embaranzu como un derechu de les muyeres, amás incorpora per primer vegada la salú mental, como causal pa solicitar un albuertu non punible.<ref name="06afe27d">[http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-275146-2015-06-18.html Un protocolu que garantiza l'accesu a un derechu]</ref>
==== Marcu xurídicu y principios ====
La guía espón un resume de la llexislación rellacionada cola tema, citando artículos de la [[Constitución de la Nación Arxentina|Constitución Nacional]], de [[Tratáu internacional|trataos internacionales]], del Códigu Penal de la Nación y de la Llei Nᵘ 25.673 de Salú Sexual y Procreación Responsable.
Menta amás una serie de principios a siguir ente los que se destacar el de favorabilidad, que diz qu'en casu de duldes avera del sentíu d'una norma o de la so aplicación, tien d'adoptase la interpretación o l'aplicación que meyor se compadezca colos derechos de les muyeres.
==== Definición y Constatación de Non Punibilidad ====
La guía numbera los casos de non punición del albuertu de la siguiente manera:
* En casos de peligru pa la vida de la muyer o persona gestante.
* Nos casos de peligru pa la salú de la muyer o persona gestante.
* Cuando l'embaranzu seya productu d'una violación.
* Cuando l'embaranzu seya productu del atentáu al pudor sobre una muyer o persona gestante "fatu o llocu".
* La salú mental, entendida como afectación de la salú de la persona embarazada (dende 2015)<ref name="06afe27d" />
Indica que tien d'interpretase como salú'l “completu estáu de bientar físico, psíquicu y social, y non solamente l'ausencia d'enfermedaes”, tal como define la [[Organización Mundial de la Salú|OMS]]. En ciertos casos, interpretóse que la violación tenía de ser cometida solo sobre muyeres coles discapacidaes antes mentaes por que el albuertu resulte non punible ([[Euxenesia|albuerto eugenésico]]).<ref>{{cita web |url=http://dianamaffia.com.ar/archivos/Albuerto-non-punible.-Qu%C3%A9-diz-la llei.pdf |títulu=Albuerto non punible: ¿qué diz la llei? |autor=MAFFÍA, Diana |fecha=2006 |fechaaccesu=6 de mayu de 2013 }}</ref>
La non punibilidad de los casos de peligru pa la vida o la salú de la muyer tien de ser constatada pol médicu tratante, quien amás va poder faer una interconsulta con otru médicu o bien, nos casos de peligru pa la salú mental, con un profesional de la psicoloxía.
Nos casos de violación o d'atentáu contra'l pudor, na guía del 2007 especificábase que se debía presentar una denuncia policial o xudicial. A partir del llanzamientu de la guía del 2010, si nun esiste una denuncia, ye abonda con presentar una declaración xurada. Tamién declara que cualquier imposición d'esixencies adicionales considérase una violación a los derechos de la muyer al accesu al albuertu nos casos dexaos pola llei.
=== Protocolu pa l'atención integral de les persones con derechu a la interrupción llegal del embaranzu ===
N'abril de [[2015]], publicar una nueva actualización de la ''Guía téunica pa l'atención integral de los albuertos non punibles'', nesti casu sol nome de ''Protocolu pa l'atención integral de les persones con derechu a la interrupción llegal del embaranzu''.<ref>{{cita web |url=http://www.msal.gov.ar/images/stories/bes/graficos/0000000690cnt-Protocolu%20ILE%20Web.pdf |autor=Ministeriu de Salú de la Nación Arxentina |títulu=Protocolu pa l'atención integral de les persones con derechu a la interrupción llegal del embaranzu |fecha=abril de 2015 |fechaaccesu=27 de xunu de 2015 }}</ref>
=== Métodos d'albuertu según l'estáu del desarrollu prenatal ===
[[Ficheru:Vacuum-aspiration (single).svg|miniaturadeimagen|Albuerto por aspiración, a les ocho selmanes de la xestación (seis dempués de la fertilización).<br />1: [[Sacu amnióticu]]<br />2: [[Embrión]]<br />3: [[Úteru]]<br />4: [[Espéculo (medicina)|Espéculo]]<br />5: [[Xeringa]] manual<br />6: Conexón a bomba d'aspiración.]]
La guía numbera los distintos métodos seguros p'[[albuertu|albortar]] según el [[desarrollu prenatal]] del [[embaranzu]], faciendo una distinción ente ''Métodos Preferíos'' y ''Otros Métodos'' ya indicando les selmanes que tienen de trescurrir dende la postrera [[menstruación]].
Los métodos preferíos son:
* [[Albuertu quirúrxicu#Albuertu por aspiración|Aspiración al vaciu]] manual o llétrica: ente 5 y 12 selmanes dende la última menstruación (Mes 3 d'embaranzu). Van Poder pasar hasta 15 selmanes (mes 4 d'embaranzu) siempres que sían provisores bien entrenaos.
* [[Dilatación y evacuación]]: ente 13 y 22 selmanes dende la última menstruación (Mes 4 d'embaranzu).
* [[Mifepristone]] y [[Misoprostol]] (o [[gemeprost]]): ente 5 y 9 selmanes dende la última menstruación (Mes 3 d'embaranzu). Ta investigándose si puede aplicase esti métodu hasta pasaes 12 selmanes. Ente 13 y 22 selmanes (Mes 5 d'embaranzu), les [[dosis]] de Misoprostol (o gemeprost) tendrán de ser repitíes.
* [[Prostaglandina|Prostaglandines]] d'[[Vía intravaginal|usu vaxinal]] en dosis repitíes: ente 12 y 22 selmanes dende la última menstruación (Mes 5 d'embaranzu).
Otros métodos son:
* Dilatación y curetaje: ente 5 y 11 selmanes dende la última menstruación (Mes 3 d'embaranzu).
* [[Solución hipertónica|Soluciones hipertónicas]]: ente 12 y 22 selmanes dende la última menstruación (Mes 5 d'embaranzu).
* Prostaglandinas intra [[Sacu amnióticu|amniótiques]] o extra amniótiques: ente 12 y 22 selmanes dende la última menstruación (Mes 5 d'embaranzu).
* Inyeición pa detener el [[corazón]] del fetu: de les 20 hasta les 23 selmanes dende la última menstruación (Mes 5 d'embaranzu).<ref>Vause S, Sands J, Johnston TA, Russell S, Rimmer S. (2002). PMID 12521492 Could some fetocides be avoided by more prompt referral after diagnosis of fetal abnormality? ''J Obstet Gynaecol''. 2002 Mayu:''22''(3):243-5. Consultáu'l 17 de marzu de 2006. (n'inglés)</ref>
* Nos casos más avanzaos úsense téuniques escepcionales, como la llamada de dilatación y estraición intacta o "''albuertu por nacencia parcial''", que rique dos o tres díes de preparación, p'asegurar la dilatación cervical necesaria, y los fármacos qu'induzan el partu. El médicu va manipoliar al fetu, pa faer salir primero les sos piernes, hasta dexar adientro namái la cabeza, si asina ye necesariu. A lo último, balérase'l [[encéfalu]] por succión dempués de prauticar una incisión na base del craniu.
[[Ficheru:Prenatal development table (es).svg|miniaturadeimagen|centro|1200px|Calendariu selmanal del [[desarrollu prenatal|desarrollu humanu antes del embaranzu]], y la so rellación col momentu del partu.]]
=== Situación de los protocolos provinciales pa l'atención de los albuertos non punibles ===
Puesto que el citáu fallu de la corte establecía que cada provincia tenía d'ellaborar un protocolu pa l'atención de los albuertos nes situaciones non punibles pol códigu penal, delles provincies ellaboraron dichu protocolu en lineamiento col fallu, ente qu'otres provincies ellaboraron protocolos más restrictivos y otres provincies (a marzu de 2015) nun ellaboraron protocolu dalgunu. Un informe de la ONG "''Asociación polos derechos civiles''",<ref name="Informe ONG ADC">[http://www.adc.org.ar/wp-content/uploads/2015/03/Accesu-al albuertu-non-punible-Marzu-2015.pdf Accesu al albuertu non punible n'Arxentina: Estáu de situación - Asociación polos Derechos Civiles]</ref> relevaba lo siguiente:
* '''8 provincies tienen protocolos que se correspuenden, en bona midida, colo dispuesto pol fallu de la corte''': Chaco, Chubut, Jujuy, La Rioxa, Misiones, Santa Cruz, Santa Fe, Tierra del Fueu y Entre Ríos (esta postrera, dende payares de 2017).<ref>[https://amnistia.org.ar/el protocolu-pa-la-interrupcion-llegal-del embaranzu-en-ente-rios-ye-un pasu-escontra-alantre/ Páxina d'Amnistía Internacional]</ref>
* '''8 provincies tienen protocolos con requisitos más restrictivos que lo dispuesto pol fallu de la corte''': Ciudá de Buenos Aires (que los sos requisitos arbitrarios atópense suspendíos por orde xudicial), Córdoba (anguaño suspendíu parcialmente por orde xudicial), La Pampa, Neuquén, Provincia de Buenos Aires, Río Negro y Salta.
* '''9 xurisdicciones entá nun cunten con protocolos''': Catamarca, Corrientes, Formosa, Mendoza, San Juan, San Luis, Santiago del Estero, Tucumán y l'Estáu Nacional (pa los hospitales y centros de salú que dependen del gobiernu nacional).
Hai de solliñar que, nel casu de Córdoba, l'aplicación del protocolu ta frenada pola xusticia provincial.<ref>[http://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/albuertu-non-punible-nuevu-protocolu-pa-garantizar-l'accesu Albuerto non punible: nuevu protocolu pa garantizar l'accesu]</ref> Pela so parte, na Ciudá Autónoma de Buenos Aires, el protocolu aprobáu pola llexislatura de la ciudá foi vetáu pol entós xefe de gobiernu [[Mauricio Macri]] y reemplazáu por otru más restrictivu (ellaboráu pol entós ministru de salú de la ciudá, [[Jorge Lemus]]). Anguaño espérase que'l Tribunal Cimeru de Xusticia de la Ciudá expédase al respeutive de la validez del vetu al protocolu aprobáu pola llexislatura.<ref>[https://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-291766-2016-02-04.html Pa enzancar la interrupción - Páxina/12]</ref>
== Casos emblemáticos ==
=== Keila Jones ===
El 1ro d'avientu de 2015 Keila Jones de 17 años asistió al centru de Salú d'El Maitén, Provincia de [[Provincia del Chubut|Chubut]] y depués de que-y prauticaren un albuertu químicu con pastilla de [[misoprostol]], utilizando'l mecanismu llegal previstu pol protocolu d'albuertos non punibles. Depués finó por cuenta de una "[[sepsis]]" depués d'ingresar al hospital por un cuadru de "[[gastroenteritis]]".<ref>{{cita web |url=https://www.elpatagonico.com/adolescente-murio-un albuertu-y-lleven-xuiciu-la-medica-n1562690 |títulu=Adolescente morrió tres un albuertu y lleven a xuiciu a la médica |fechaaccesu=6 de xunu de 2018 |fecha=25 de xunetu de 2017 |obra=El Patagónico |editorial= |páxines= }}</ref><ref>https://www.rionegro.com.ar/policiales/absolvieron-a-medica-de-chubut-acusada-de-homicidiu-IC3400864</ref> La médica que prauticó l'albuertu foi absuelta pola xusticia.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Negru|nome=Diariu Rio|títulu=Absolvieron a médica de Chubut acusada d'homicidiu|url=https://www.rionegro.com.ar/policiales/absolvieron-a-medica-de-chubut-acusada-de-homicidiu-IC3400864|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódico=www.rionegro.com.ar|idioma=es-ES}}</ref>
=== Neña de 11 años embarazada n'Entre Ríos ===
Una menor de 11 años foi violada y quedó embarazada n'[[Provincia d'Entre Ríos|Entre Ríos]], -una provincia que s'atopa al este d'Arxentina-, y los sos familiares empecipiaron por encamientu de los médicos un procesu xudicial pa poder realizar l'albuertu.<ref>[http://www.bbc.com/mundo/noticias/2012/01/120118_arxentina_casos_nuevu_embarazada_albuertu_vhEmbarazo en neña de 11 años alica alderique d'albuertu n'Arxentina]</ref><ref>[https://www.lanacion.com.ar/1441129-polemica-pol casu-de-una-nina-de-11-anos-embarazadaPolémica pol casu d'una neña de 11 años embarazada]</ref> Finalmente l'embaranzu nun foi atayáu, por cuenta de les presiones recibíes pola familia de distintos sectores sociales y políticos antiaborto que fixeron optar a la familia de retirar la demanda xudicial, y dio a lluz una bebé a principios de 2012.<ref>[https://www.infobae.com/2012/07/25/661098-ente-rios-la-nina-11-anos-violada-foi-mama/ Entre Ríos: la neña de 11 años violada foi ma.]</ref>
=== Belén ===
[[Ficheru:LibertadBelen.jpg|miniaturadeimagen|250px|Pancarta reclamando l'anulación de la condena a Belén nuna marcha en Buenos Aires.]]
Belén (un nome ficticiu, el real nun se dio a conocer pa protexer la so identidá), una moza que llegó al hospital Ablanéu de la provincia de Tucumán con fuertes dolores vaxinales y a la que se-y diagnosticó un albuertu bonal y natural. Foi detenida porque foi atopáu nun bañu del nosocomio un fetu que s'abarruntó que yera d'ella. Tuvo en prisión por más de dos años ensin que'l so casu dar a conocer a los medios hasta qu'organizaciones feministes interesar por él, emprestáron-y ayuda llegal y empecipiaron manifestaciones por que seya puesta en llibertá.<ref>[https://laprensa.peru.com/actualidad/noticia-belen-nin-menos-argentina-63680 Arxentina: l'emblemáticu casu de Belén, llibre tres dos años de prisión per albuertu]</ref><ref>[http://www.eldesconcierto.cl/2016/08/03/el-dramatico-casu-de-belen-ocho-ano-de-prision-por un albuertu-espontaneo El dramáticu casu de Belén: Ocho años de prisión por un albuertu bonal]</ref>
{{cquote|Esperté a la mio ma a eso de les 3 y media, díxi-y que nun me sentía bien, que me llevara al hospital. Ingresu a les 3.50 y non a les 3, como dicen. Atendióme la doctora de la guardia, inyectóme un calmante. Nun me revisó. D'ende fui al bañu. Nun tardé media hora como dicen. Fui y volví en 5 minutos. Punxéronme sueru. Chéme nuna camiya. Tenía fríu. Danme una frazadita. A eso de les 6.30 llevanto. Creo que fixi pis, díxelo a la mio ma. Taba con sangre. Llévenme a la sala de partu. Dizme'l doctor Martín que me quede sele, que taba teniendo un albuertu bonal. Y cuando esperté taba arrodiada de policías. Un emplegáu de la policía, uniformado, taba mirándome les mios partes íntimes. Dempués vieno un enfermeru con una caxina que tenía una cosina negra chiquita. Y dizme, este ye'l to fíu. Yo díxi-y que taba equivocáu|Testimoniu de Belen}}
[[Amnistía Internacional]] y la [[ONX]] interesáronse nel so casu. La primer institución xuntó más de 100{{esd}}000 firmes pidiendo la so lliberación y la segunda alzó un petitoriu al entós presidente Mauricio Macri por qu'intervenga nel so casu. La moza foi absuelta pola Corte Suprema de Xusticia de Tucumán.<ref>{{Cita web|url=http://apaprensa.com/belen-foi-absuelta-pola corte-suprema-de-xusticia-de-tucuman/|títulu=Belén foi absuelta pola Corte Suprema de Xusticia de Tucumán {{!}} APA|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|sitiuweb=apaprensa.com|idioma=es-AR}}</ref>
=== María Madalena ===
En 2012, na provincia de [[Provincia de Tucumán|Tucumán]], una muyer conocida como María Madalena llegó con un albuertu bonal en cursu al hospital. Les médiques fixeron entrar a la policía a la sala de partu, por que-y tomaren declaración. Amosáron-y el fetu a la madre y al cónyuge, acusándolos de practicase un albuertu. Foi operada ensin anestesia, como castigu pola so presunta conducta; y, cola mesma lóxica que nel casu de Belén, imputar por albuertu. Güei la causa atopar a estudiu de la Corte Suprema de Xusticia de la Nación pa investigar pola responsabilidá pola violación del secretu profesional y la violencia a la que foi sometida.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://amnistia.org.ar/wp-content/uploads/delightful-downloads/2017/09/L'ACCESU-AL ALBUERTU-EN-ARXENTINA-APURRE03-FINAL.pdf|títulu=L'accesu al albuertu n'Arxentina d'Amnistía Internacional}}</ref>
=== Ana María Acevedo ===
Ana María Acevedo yera una moza de [[provincia de Santa Fe|Santa Fe]] qu'a los 19 años afayáron-y un cancer d'en el quexal, tenía trés fíos y escasos recursos económicos. Poco tiempu dempués detectóse-y un embaranzu, y ante la situación socioeconómica precaria ella solicitó l'albuertu, el pidimientu foi refugada polos médicos.<ref>{{cita web|apellíu1=Carabajal|nome1=Mariana|títulu=El Casu d'Ana María Acevedo|url=https://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/subnotas/3-46450-2010-04-25.html|fecha=25 d'abril de 2010|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref> N'abril de 2007 el partu tuvo d'adelantrase por dolores fuertes que taba sufriendo la madre, prauticóse una cesárea pero ensin resultaos positives, la bebé morrió 24 hores dempués y Acevedo finó'l 17 de mayu de 2007 por cuenta de un deterioru de la so salú.
Una organización non gubernamental d'esa provincia arxentina empecipió aiciones llegales llogrando que n'Arxentina se procese a los profesionales intervinieres por delitos d'incumplimientu de los deberes de funcionarios públicos y mancadures amagayaes. El procesu dexó sentáu'l precedente que negase a faer un albuertu cuando ye necesariu puede aportar a delitu.
=== Neña de 11 años embarazada en Mendoza ===
En [[Mendoza (Arxentina)|Mendoza]], una de les provincies que nun xuntó al protocolu nacional pa la práutica d'albuertos en casos non punibles, fíxose conocíu'l casu d'una neña de 11 años embarazada frutu de la violación del so padrastru cola complicidá de la so madre. Se viralizó un audiu de la direutora del colexu de la nena cuntando la situación que sufria la menor y los sos hermanos, pidiendo collaboración de la comunidá frente a "la situación de indigencia y vulnerabilidá". Dende'l Ministeriu de Salú local, dixeron al diariu Los Andes que "va siguir col so embaranzu", una decisión que foi recibida con ciertu escepticismu polos vecinos de la llocalidá de San Carlos y que derivó nuna protesta frente a la Casa de Gobiernu provincial.<ref>{{Cita web|url=https://losandes.com.ar/article/view?slug=nena-de-11-anos-embarazada-en-junin-el padrastru-y-la madre-de-la-nina-estan-deteníos|títulu=Nena de 11 años embarazada en Junín: el padrastru y la madre de la neña tán deteníos|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|idioma=es-AR}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Mendoza: el pidíu d'ayuda d'una maestra que reveló'l drama d'una nena violada y embarazada - TN.com.ar|url=https://tn.com.ar/sociedad/mendoza-el pidíu-de-ayuda-de-una maestra-que-revelo-el drama-de-una-nena-violada-y-embarazada_871694|fecha=28 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Tou Noticies|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/sociedad/2018/05/18/conmocion-en-mendoza-por-una-nena-de-11-anos-que-foi-violada-y-quedu-embarazada/|títulu=Conmoción en Mendoza por una nena de 11 años que foi violada y quedó embarazada|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref>
=== Neña de 10 años embarazada en Salta ===
Una nena de 10 años foi violada por-su-padrastro en [[Salta]]. La so ma enterar de la xestación cuando la llevó al hospital Maternu Infantil de la capital provincial por unos dolores de banduyu. Nesi contestu, cuando se confirmó que'l malestar tenía que ver con una xestación forzada, la nena cuntó sobre los abusos sexuales. L'embaranzu lleva yá 19 selmanes. Anque na Arxentina ye llegal la interrupción d'un embaranzu nesos casos, en Salta la nena violada nun puede aportar a esi derechu porque'l gobernador Juan Manuel Urtubey impunxo como cláusula, arbitraria ya illegal, que l'albuertu tien de faese dientro de les 12 selmanes inclusive cuando se trata d'un embaranzu productu d'una violación. Establecer nel decretu 1170 del 22 de marzu de 2012, al traviés del cual dictó un protocolu restrictivu que regula l'albuertu non punible, lloñe de los lineamientos fitos pola Corte Suprema nel so fallu FAL. El direutoriu del Observatoriu de Violencia contra les Muyeres de Salta –un organismu autárquico y conformáu por referentes de los distintos poderes y la Universidá Nacional de Salta– esixó-y al Poder Executivu provincial que derogue'l decretu 1170/12. Depués de que se conociera esta historia a nivel nacional y tres criticar de diverses organizaciones la Provincia decidió xuntase al protocolu nacional qu'establez que nun hai plazos pa prauticar un albuertu cuando ye productu d'una violación o pon en riesgu la vida de la madre.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Carbajal|nome=Mariana|títulu=Forzada a ser madre {{!}} Opinión|url=https://www.pagina12.com.ar/116683-forzada-a-ser-madre|fecha=1527082664|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Clarin.com|títulu=Depués del discutiniu pola nena de 10 años embarazada, Salta xuntó al protocolu nacional d'albuertu non punible|url=https://www.clarin.com/sociedad/despues-polemica-nena-10-anos-embarazada-salta-adhirio-protocolu-nacional-albuertu-punible_0_ry9yLDEkX.html|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.noticiauno.com.ar/nota/3434-En-Salta-tórguen-y albortar-a-una-nena-de-10-aos-violada-por-su-padrastro|títulu=En Salta tórguen-y albortar a una nena de 10 años violada por-su-padrastro|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=www.noticiauno.com.ar|idioma=en}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Obligada a parir a los 10 años|url=http://cosecharoja.org/obligada-parir-los-10-anos/|fecha=22 de mayu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Cosecha Roja|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Informativu|nome=L'Acople|títulu=#Salta: Amnistía Internacional alerta per embaranzu adolescente|url=http://www.elacopleinformativo.com.ar/salta/14374-salta-amnistia-internacional-alerta-por embaranzu adolescente.html|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=L'Acople Informativu|idioma=es-es}}</ref>
=== Psicóloga de Grávida ===
L'abril de 2017, una psicóloga venceyada a l'asociación [[antiaborto]] [[Ilesia católica|católica]] [[Grávida]] foi suspendida pol Tribunal d'Ética del Colexu de Psicólogos por cometer “una falta grave” na [[Ciudá de Santa Fe (Arxentina)|ciudá de Santa Fe]], lo cual valdría-y nun poder exercer por seis meses. La causa foi la supuesta influyencia de la profesional na decisión d'una menor, a la que se-y diba prauticar un albuertu nel Hospital Iturraspe, asocedíu en febreru de 2016. Adrián Berdini, subdireutor del Hospital Iturraspe, afirmó que la moza de 11 años taba siendo tratada por un equipu interdisciplinariu, y taba nel marcu Interrupción Llegal del Embaranzu (artículu nᵘ86 del [[Códigu Penal de la Nación Arxentina|Códigu Penal]]), pero dempués de lo que producióse interferencia de la psicóloga. El Colexu de Psicólogu acusar d'intervenir ya interferir nel trabayu d'un colega, lo cual ye una falta ética, amás d'influyir colos sos convencimientos personales a la paciente.<ref name="EL2">{{cita noticia|títulu=Suspenden a una psicóloga por influyir na decisión d'un albuertu|url=http://www.ellitoral.com/index.php/id_um/147597-suspenden-a-una-psicologa-por-influyir-en-la-decision-de-un albuertu-la madre-yera-una menor-de-13-anos.html|fecha=27 d'abril de 2017|fechaaccesu=30 de mayu de 2017|periódicu=[[Diariu El Litoral (Santa Fe)|El Litoral]]}}</ref> El Conseyu de la Comunidá del Hospital Iturraspe sofitó la decisión, yá que entemeció les sos creencies relixoses cola decisión de la menor.<ref name="EL3">{{cita noticia|títulu=El Conceyu de la Comunidá del Hospital Iturraspe sofitó la suspensión de la psicóloga|url=http://www.ellitoral.com/index.php/id_um/147858-la-comunidad-del hospital-iturraspe-sofitu-la-suspension-de-la-psicologa-por-influyir-en-la-decision-sobre-un albuertu.html|fecha=2 de mayu de 2017|fechaaccesu=30 de mayu de 2017|periódicu=[[Diariu El Litoral (Santa Fe)|El Litoral]]}}</ref>
La determinación del Colexu de Psicólogos causara consternación porque la profesional faía un voluntariáu solidariu y, amás, tantu la neña-madre que finalmente dio a lluz como la so familia estimaron el so acompañamientu. Finalmente, el llunes 23 d'ochobre de 2017 la Cámara d'Apelaciones no Penal dexó ensin efeutu la sanción por violase gravemente'l so derechu de defensa y que se llevó un procedimientu irregular, defectuosu, de nulidá absoluta”.<ref>{{cita web|url=http://www.aica.org/31176-la xusticia-dexo-ensin-efeutu-sancion-una-psicologa-que-defendio.html|títulu=La Xusticia dexó ensin efeutu la sanción a una psicóloga que defendió la vida|fechaaccesu=20 de marzu de 2018|apellíu=Familia y Vida|nome=Especial|fecha=15 de payares de 2017|editorial=aica.org|idioma=castellanu}}</ref>
== Organizaciones contraries a dereches al albuertu ==
Esisten distintes organizaciones na Arxentina a favor de l'autodenominada postura [[provida]] que niega la esistencia d'un derechu al albuertu. El so puntu de vista sobre'l derechu al albuertu foi esplicáu pol rabín arxentín Dr. Fishel Szlajen<ref>[http://www.catolicosalerta.com.ar/secta-conciliar2017/miembru-titular-de-la-academia pontificia-pola vida.html Un rabín arxentín foi designáu miembru titular de l'academia pontificia pola vida]</ref> al sostener que ''"el derechu a decidir sobre'l mesmu cuerpu" manipolia y oculta intencionalmente la realidá por non tratase d'una cuestión corpórea del suxetu pa consigo mesmu, sinón primordialmente de dos vides humanes distintes; de la rellación ente un ser humanu y el so próximu, onde natural y transitoriamente una atópase dientro d'otra''.<ref>[https://www.infobae.com/opinion/2018/02/11/albuertu-a-demanda-el crime-como-derechu/ Albuertu a demanda: el crime como derechu - Infobae]</ref>
=== Ámbitu científicu ===
[[Ficheru: Academia Nacional de Medicina.jpg |miniaturadeimagen|250px|derecha| En 2010 l'[[Academia Nacional de Medicina (Arxentina)|Academia Nacional de Medicina de l'Arxentina]] declaró ''“que destruyir a un embrión humanu significa torgar la nacencia d'un ser humanu”''<ref name=acamedbai/>]]
Coles mesmes, esta postura tamién ye defendida por diverses instituciones del ámbitu académicu y científicu ente les que s'atopa l'[[Academia Nacional de Ciencies Morales y Polítiques]], nel so dictame de xunetu de 2007;<ref name=ancmyp/> l'Academia Nacional de Medicina, como s'aprecia na so declaración de setiembre de 2010;<ref name=acamedbai/> el Colexu Médicu de Salta,<ref>{{cita web |url=https://www.aciprensa.com/noticias/argentina-colegio-medico-de-salta-refuga-prauticar-aborto/ |títulu=Arxentina: Colexu Médicu de Salta refuga prauticar albuertos |obra=ACI Prensa |fecha=12 d'abril de 2012 |fechaaccesu=28 de setiembre de 2014 }}</ref> el Colexu Médicu de Tucumán,<ref>[http://www.argentinosalerta.org/node/1704 Solicitada de Colexu Médicu de Tucumán en contra de proyeutos d'albuertu]</ref> el Conseyu de Médicos de la Provincia de La Rioxa,<ref>[http://www.aica.org/33655-medicos-de-la-rioja-pronúnciense-favor-vida.html Médicos de La Rioxa pronúnciense a favor de la vida]</ref> el Colexu d'Abogaos de Tucumán,<ref>{{cita web |url= http://www.argentinosalerta.org/node/1627 |títulu= El derechu a la vida dientro del derechu positivu arxentín |apellíu= Familia y Vida |nome= |fecha= 6 d'agostu de 2011| editorial = Arxentinos Alerta |fechaaccesu= 17 d'abril de 2018|idioma= es-AR }}</ref> l'Academia de la Plata,<ref>{{cita web |url=http://www.academiadelplata.com.ar/Listacategoriasproductos.asp?idCategory=766&tipu=0&menu=aaDICTAMENES%20Y%20DECLARACIONES |títulu=Dictames y Declaraciones |autor=Academia de la Plata |fecha=12 d'abril de 2012 |fechaaccesu=28 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150629163223/http://www.academiadelplata.com.ar/Listacategoriasproductos.asp?idCategory=766&tipu=0&menu=aaDICTAMENES%20Y%20DECLARACIONES |fechaarchivu=29 de xunu de 2015 }}</ref> el Colexu de Médicos de la ciudá de La Plata,<ref>[https://www.laizquierdadiario.com/La Plata-La Ilesia-y-el Colexu-de-Medicos-aliaos-contra-l'albuertu?id_firma=1201 La Plata: La Ilesia y el Colexu de Médicos aliaos contra l'albuertu]</ref> l'[[Academia Nacional de Derechu y Ciencies Sociales de Buenos Aires]],<ref>{{cita web |url=http://www.aica.org/32838-academia-advirtio-sobre-la inconstitucionalidá-de-los proyeutos-albuerto.html |títulu=Academia alvirtió sobre la inconstitucionalidá de los proyeutos d'albuertu |fecha=22 de marzu de 2018 |editorial=AICA |fechaaccesu=22 de marzu de 2018 |idioma=castellanu }}</ref>el Colexu d'Abogaos de la Ciudá de Buenos Aires,<ref>[http://www.colabogados.org.ar/larevista/imprimir.php?id=67***amp***pag=121***amp***pag=119&pag=118&origen= Disconformidad col proyeutu de llei que postula la despenalización del albuertu. ]</ref> la Sociedá Arxentina d'Ética Médica y Biolóxica (SAEMB)<ref>{{cita web |url=http://saemb2009.blogspot.com.ar/2009/08/dr-jerome-lejeune.html |títulu=Dr. Jérôme Lejeune |autor=Sociedad Arxentina d'Ética Médica y Biolóxica |fecha=10 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=28 de setiembre de 2014 }}</ref> y la Sociedá de Xinecoloxía y Obstetricia de San Juan (ASOG).<ref>{{Cita web |url=http://www.parlamentario.com/noticia-108011.html |títulu=Asociación de obstetras sanjuaninos en contra de que-y los obligue a albortar |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180613020026/http://www.parlamentario.com/noticia-108011.html |fechaarchivu=2018-06-13 }}</ref>
En xunetu de 2007, l'[[Academia Nacional de Ciencies Morales y Polítiques]] publicó un dictame sobre'l proyeutu d'albuertos non punibles nel que se sostuvo que "Les normes de cualquier nivel que se sancionen pol Congresu, les llexislatures y los conseyos municipales, y qu'autoricen la muerte provocada de manera direuta d'una persona inocente, escarecen de validez constitucional, resultando irrelevante que los afeutaos tengan una selmana o tres meses de xestación, un añu o ochenta años de vida. Toos tienen el mesmu derechu a la vida".<ref name=ancmyp>{{cita web |url=http://www.ancmyp.org.ar/muestraobjeto.asp?id=145&descrip=DICTAME%20SOBRE%20EL%20PROYEUTU%20DE%20ALBUERTOS%20NON%20PUNIBLES%3Cbr%3Y&rubro=382&tipu=0 |autor=Academia Nacional de Ciencies Morales y Polítiques |fecha=16 de xunetu de 2007 |títulu=Dictame Sobre'l Proyeutu d'Albuertos non Punibles |fechaaccesu=2 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140407065911/http://www.ancmyp.org.ar/muestraobjeto.asp?id=145&descrip=DICTAME%20SOBRE%20EL%20PROYEUTU%20DE%20ALBUERTOS%20NON%20PUNIBLES%3Cbr%3Y&rubro=382&tipu=0 |fechaarchivu=7 d'abril de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://centrodebioetica.org/2012/03/analisis-del fallu-de-la corte suprema-sobre-albuertos-non-punibles-en-argentina/|títulu= ANALÍS DEL FALLU DE LA CORTE SUPREMA SOBRE ALBUERTOS NON PUNIBLES|fechaaccesu= 21 de marzu de 2018|apellíu= AbortoFamilia y Vida | nome= Analís del fallu de la Corte Suprema sobre albuertos non punibles| fecha= 13 de marzu de 2012 |editorial= Centru de Bioética, Persona y Familia|idioma=castellanu}}</ref>
En setiembre de [[2010]], l'[[Academia Nacional de Medicina (Arxentina)|Academia Nacional de Medicina]] publicó una declaración onde sostuvo lo siguiente:
* ''Que'l neñu por nacer, científica y biolóxicamente, ye un ser humanu que la so esistencia empieza al momentu del so [[fecundación|concepción]] polo que, dende'l puntu de vista xurídicu, ye un suxetu de derechu como lu reconocen la Constitución Nacional, los trataos internacionales anexos y los distintos códigos nacionales y provinciales del nuesu país.''
* ''Que destruyir a un embrión humanu significa torgar la nacencia d'un ser humanu.''
* ''Que'l pensamientu médicu a partir de la [[Xuramentu hipocráticu|ética hipocrática]] defendió la vida humana como condición inalienable dende la concepción. Polo que l'Academia Nacional de Medicina fai un llamáu a tolos médicos del país a caltener la fidelidá a la qu'un día comprometiéronse so xuramentu.''
* ''Que'l derechu a la “[[oxeción de conciencia]]” implica nun ser obligáu a realizar aiciones que contrarían convencimientos éticos o relixoses del individuu.''<ref name=acamedbai>{{cita web |url=http://www.acamedbai.org.ar/declaraciones/02.php |autor=Academia Nacional de Medicina de Buenos Aires |fecha=30 de setiembre de 2010 |títulu=Declaraciones |fechaaccesu=29 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180811065121/http://www.acamedbai.org.ar/declaraciones/02.php |fechaarchivu=2018-08-11 }}</ref>
=== Ámbitu políticu ===
Mientres la [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de 2007|campaña eleutoral del añu 2007]], la entós candidata a presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] declarar en contra del albuertu, anque esclarió: "nun creo que los qu'abogen pola despenalización del albuertu tean a favor del albuertu: eso sería una simplificación".<ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/contenidos/2007/10/25/noticia_0023.html |títulu=Nel final, Cristina faló sobre albuerto, mariguana, gais y ciruxíes |obra=Diariu Perfil |fecha=25 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=29 de mayu de 2013}}</ref> En payares de [[2011]], la entós presidenta Cristina Fernández, quien acababa de ser reelecta pal so segundu mandatu, manifestóse taxativamente en contra del derechu al albuertu mientres una xunta que caltuvo cola cúpula del Episcopáu.<ref>{{Cita web|url=https://www.diarioelargentino.com.ar/noticias/99408/cristina-ratifico-el|títulu=Cristina ratificó la so posición en contra del albuertu|fechaaccesu=20 de marzu de 2018|sitiuweb=www.diarioelargentino.com.ar|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210927202110/https://www.diarioelargentino.com.ar/noticias/99408/cristina-ratifico-el|fechaarchivu=2021-09-27}}</ref> [[Cristina Fernández de Kirchner]] camudó d'opinión y va votar a favor del proyeutu de despenalización del albuertu que llogró media sanción en diputaos el 14 de xunu del 2018.<ref>{{Cita noticia|títulu=Cristina kirchner va votar a favor de la despenalización del albuertu|url=https://www.lanacion.com.ar/2143937-cristina-kirchner-votara-a-favor-de-la-despenalizacion-del albuertu|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref>
[[Cecilia Pando]], activista a favor de la lliberación de militares condergaos por crímenes de lesa humanidá y defensora del remanar de los represores mientres la [[Procesu de Reorganización Nacional|última dictadura]],<ref>{{Cita noticia|títulu=Contrataron y despidieron a Cecilia Pando como maestra de séptimu grau|url=http://www.perfil.com/noticias/politica/contrataron-a-cecilia-pando-en-un colexu-como-maestra-de-septimo-grau.phtml|fecha=9 de xunu de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref> tamién se manifestó en contra del albuertu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Cecilia Pando on Twitter|url=https://twitter.com/ceciliapando/status/529680086749151232?lang=es|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>
Diversos funcionarios y llexisladores del PRO manifestar en contra del albuertu tamién, entamaos pola vicepresidenta [[Gabriela Michetti]].<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/06/06/gabriela-michetti-entama-una semeya-que-reuna-a-los-oficialistas-que-estan-en-contra-del albuertu llegal/|títulu=Gabriela Michetti entama una semeya qu'axunte a los oficialistas que tán en contra del albuertu llegal|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref> Ente les figures del PRO en contra del albuertu tán los ministros [[Luis Caputo]], [[Guillermo Dietrich]], [[Alejandro Finocchiaro]] y [[Andrés Horacio Ibarra|Andrés Ibarra]], el senador [[Federico Pinedo (bisnietu)|Federico Pinedo]], la senadora Marta Varela y el diputáu [[Luis Petri]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=ambito.com|títulu=Funcionarios de Camudemos sacáronse semeya en contra de la despenalización del albuertu|url=http://www.ambito.com/923851-funcionarios-de-camudemos-sacáronse-semeya-en-contra-de-la-despenalizacion-del albuertu|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=ambito.com|idioma=es-AR}}</ref> Referentes del xusticialismu manifestar en contra del albuertu, ente ellos l'ex presidente [[Carlos Menem|Carlos Saúl Menem]], l'ex gobernador [[Jorge Capitanich]] y el sindicalista [[Hugo Moyano]].<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/06/07/contundente-pronunciamientu-de referentes xusticialistes-l'albuertu-ye-la cultura-del-refugue/|títulu=Contundente pronunciamientu de referentes xusticialistes: "L'albuertu ye la cultura del refugue"|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref> La diputada nacional [[Graciela Camaño]] pronunciar en contra del albuertu.<ref>{{Cita web|url=https://elretratodehoy.com.ar/2018/03/09/graciela-camano-contra-l'albuertu-y-pensando-en-denunciar-a-caputo-ante-la-sec/|títulu=Graciela Camaño contra l'albuertu y pensando en denunciar a Caputo ante la SEC (EE.XX.)|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=elretratodehoy.com.ar|idioma=es-ES}}</ref>
==== Declaraciones de partíos políticos ====
Nel ámbitu partidariu'l [[24 de febreru]] de [[2018]] la Xunta Nacional del [[Partíu Demócrata Cristianu (Arxentina)|Partíu Demócrata Cristianu]] resolvió ''“ratificar el so compromisu y militancia cola proteición de la vida humana dende la so concepción”''<ref>{{cita web |url= http://www.aica.org/32529-la democracia cristiana-refugo-toa iniciativa-que-favoreza-l'albuertu.html |títulu= La Democracia Cristiana refugó toa iniciativa que favoreza l'albuertu |obra= AICA Prensa |fecha= 2 de marzu de 2018 |fechaaccesu= 12 de marzu de 2018 }}</ref> ente que'l so únicu diputáu nacional [[Juan Brügge]] sentó la so posición sobre la tema: ''“A favor de la vida dende la concepción porque'l nuesu partíu asina lu tien na so plataforma y porque ta na Constitución Nacional polos trataos internacionales. Ye inconstitucional toa iniciativa de llei que tienda a llegalizar l'albuertu”''.<ref>{{cita web|url= http://chubutparatodos.com/2018/03/01/juan-brugge-manifesto-el so-refugu-a-la-despenalizacion-del-albuerto/|títulu= JUAN BRÜGGE MANIFESTÓ EL SO REFUGU A LA DESPENALIZACIÓN DEL ALBUERTU|obra= Chubit Pa Toes fecha=1 de marzu de 2018|fechaaccesu= 12 de marzu de 2018}}</ref>
Tamién el partíu Bandera Vecinal d'inspiración [[Neonazismu|neonazi]],<ref>{{Cita noticia|títulu=Detrás de Bandera Vecinal esisten dellos nicios de la ideoloxía nazi|url=http://www.perfil.com/politica/detras-de bandera vecinal-esisten-dellos nicios-de-la-ideologia-nazi-0705-0012.phtml|fecha=July, 05 2014 00:00:00 -0300|fechaaccesu=26 de marzu de 2018|periódicu=Perfil.com|idioma=es-ES}}</ref> lideráu pol polémicu [[Alejandro Biondini]], define na so plataforma: ''"Sostenemos la defensa de la Vida dende la so mesma concepción hasta'l so decesu natural. Consideramos que l'albuertu ye un crime, y oponémonos a cualquier iniciativa que pretenda afectar la esistencia d'un namái neñu por nacer. Reivindicamos a la Familia como pilastra fundamental de la nuesa comunidá."''<ref>{{Cita web|autor=Bandera Vecinal|url=http://www.banderavecinal.org/blog/2016/02/16/los diez propuestes-de bandera vecinal/|títulu=Los Diez Propuestes de Bandera Vecinal|fechaaccesu=26 de marzu de 2018|sitiuweb=www.banderavecinal.org|idioma=es-ES}}</ref>
==== Inxerencia católica y evanxélica nel Estáu ====
Dende 2011 una serie de provincies y ciudaes autodenomináronse "provida" a partir de votaciones nos sos respeutivos cuerpos llexislativos. La campaña foi promovida por [[Aición Católica]] y cuntó col sofitu del [[Conferencia Episcopal Arxentina]]; más tarde xuniéronse a ella otres asociaciones confesionales tales como la mentada ACIERA.<ref>{{Cita web|url=http://es.gaudiumpress.org/content/40376-38-ciudaes-arxentines-acueyen-campana-de-Accion-Catolica-y declárense--Ciudá-Provida-|títulu=38 ciudaes arxentines acueyen campaña d'Aición Católica y declárense "Ciudá Provida"}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://aciera.org/pilar-foi-declarada-ciudad-pro-vida/|títulu=Pilar foi declarada ciudá provida|fechaaccesu=16 de marzu de 2018|sitiuweb=aciera.org|idioma=es-ES}}</ref>
El [[17 de marzu]] de [[2011]] la ciudá [[Provincia del Neuquén|neuquina]] de [[Senillosa]], foi declarada "Pro Vida" pol so Conceyu Deliberante. De magar, como resultáu d'una campaña d'organizaciones confesionales acomuñaes a la Ilesia católica, hai más 40 "Ciudad Pro Vida", incluyendo trés [[Provincies d'Arxentina|provincies]] ([[Provincia de Corrientes|Corrientes]], [[Provincia de Salta|Salta]] y [[Provincia de Chaco|Chaco]]),<ref name=provida>[http://www.elsoldecorrientes.com/noticia.php?numbero=3046 Tercer Provincia Pro Vida]</ref><ref>[https://www.religionenlibertad.com/argentina-3-provincies-y-38-ciudaes-son-declaraes-oficialmente-como-pro-24918.htm Arxentina: 3 provincies y 38 ciudaes son declaraes oficialmente como Pro Vida]</ref> ciudaes y pueblos.<ref>[https://www.politicadeestado.com/doctrina-social/defensa-de-la vida/item/484-ciudad-pro-vida.html En menos d'un añu y mediu yá hai más de 40 ciudaes declaraes "Pro Vida" poles sos autoridaes. Significáu, testimonios y cómo faer pro vida la mesma ciudá.]</ref> Ente otres tán les ciudaes de [[San Luis (Arxentina)|San Luis]],<ref>[http://www.argentinosalerta.org/node/1578 La ciudá de San Luis ye "Pro-vida"]</ref> [[Resistencia (ciudá)|Resistencia]],<ref>{{Cita web |url=http://www.primiciaschaco.com/noticia.php?nota=6622 |títulu=Celebren la declaración de Resistencia "ciudad pro vida" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180316090231/http://www.primiciaschaco.com/noticia.php?nota=6622 |fechaarchivu=2018-03-16 }}</ref> [[Ezeiza]]<ref name=provida/>, [[Rosario del Balta]],<ref>[https://www.aciprensa.com/noticias/una-nueva-ciudá-foi-declarada-pro-vida-n'arxentina Una nueva ciudá foi declarada pro-vida n'Arxentina]</ref> [[Herrera (Entre Ríos)|Herrera]],<ref>[http://www.muniherrera.gov.ar/noticies-muni/363-pro-vida Herrera ye Declarada Ciudad PRO VIDA]</ref> [[San Rafael (Mendoza)|San Rafael]],<ref>[http://www.hazteoir.org/noticia/54788-san-rafael-argentina-nueva-ciudá-provida-y-profamilia San Rafael (Arxentina), nueva "Ciudá Provida y Profamilia"]</ref> [[Llibertador Xeneral San Martín (Jujuy)|Ledesma]],<ref>[http://www.infocatolica.com/?t=noticia&cod=10139 La ciudá arxentina de Ledesma ye declarada oficialmente como «Ciudad Pro-vida»]</ref> [[Jardín América (Misiones)|Jardín América]],<ref>[https://www.visitemosmisiones.com/noticias/notes-2/jardin-america-ye-declarada-ciudad-pro-vida/ Jardín América ye declarada “Ciudad Pro-Vida”]</ref> [[Diamante (Arxentina)|Diamante]],<ref>[http://www.eldiario.com.ar/edicion-impresa/diamante-ye-agora-una ciudá-provida.htm Diamante ye agora una ciudá “provida”]</ref> [[Concordia (Arxentina)|Concordia]],<ref>[https://www.aciprensa.com/noticias/declaren-una-nueva-ciudá-provida-en-argentina-17018 Declaren una nueva ciudá provida n'Arxentina]</ref> [[Alvear (Corrientes)|Alvear]],<ref>[https://www.ellitoral.com.ar/nota/2011-11-19-21-0-0-alvear-tambien-declárose-conceyu-pro-vida-y-se-manifesto-contra-l'albuertu Alvear tamién se declaró Conceyu Pro-Vida y manifestóse contra l'albuertu]</ref> [[Barranqueras]],<ref>[http://www.diariochaco.com/noticia/116839/Barranqueras-foi-declarada-Ciudad-Pro-Vida-.html Barranqueras foi declarada "Ciudad Pro-Vida"]</ref> [[Gobernador Virasoro]],<ref>{{Cita web |url=https://www.ellitoral.com.ar/nota/2011-10-19-21-0-0-virasoro-monsenor-santiago-oficiara-la-declaracion-como-ciudad-pro-vida |títulu=Virasoro: monseñor Santiago va oficiar la declaración como “Ciudad Pro Vida” |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180316151931/https://www.ellitoral.com.ar/nota/2011-10-19-21-0-0-virasoro-monsenor-santiago-oficiara-la-declaracion-como-ciudad-pro-vida |fechaarchivu=2018-03-16 }}</ref> [[Pilar (Buenos Aires)|Pilar]],<ref>[http://aciera.org/pilar-foi-declarada-ciudad-pro-vida/ PILAR FOI DECLARADA CIUDAD PRO VIDA]</ref> [[Monteros]],<ref>[http://www.aica.org/1073-la ciudá-de-monteros-foi-declarada-pro-vida.html La ciudá de Monteros foi declarada “Ciudad Pro Vida”]</ref> etc. El 15 de marzu de 2018 el Conceyu Deliberante de la ciudá de [[Santa Rosa (La Pampa)|Santa Rosa]] declaró d'interés municipal la Selmana del Neñu por Nacer, proyeutu presentáu pol conceyal Roberto Torres, quien amás ye pregueru d'una ilesia evanxélica.<ref>[http://telefenoticias.com.ar/politica/el conceyu-deliberante-de santa rosa-aprobo-un proyeutu-antiaborto/ El Conceyu Deliberante de Santa Rosa aprobó un proyeutu antiaborto]</ref>
El 4 d'abril de 2018 el vicegobernador de la [[Provincia de Tucumán]] [[Osvaldo Jaldo]] declaró, na inauguración de la segunda edición de la Selmana de los Derechos del Neñu por Nacer: “La Llexislatura y la Provincia tán a favor de la vida”.<ref>[http://www.aica.org/32997-147tucuman-esti favor-de-la vida148-afirmo-el-vicegobernador-osvaldo.html “Tucumán ta a favor de la vida”, afirmó'l vicegobernador Osvaldo Jaldo]</ref>
=== Ámbitu académicu ===
El Conseyu Direutivu de la Facultá de Medicina de la [[Universidá Nacional de Tucumán]] emitió un comunicáu a los claustros de docentes, non docentes, egresados y estudiantes nel que manifiesta qu'esa institución ''“apueste a la vida humana como valor supremu ensin la cual cualesquier otru derechu, valor o privilexu, resulta secundariu”''. ''“Apostamos a la vida como solución y non a la muerte como salida”'' espresa'l comunicáu.<ref>[http://www.argentinosalerta.org/node/1693 Facultá de Medicina de la UNT: “Apostamos a la vida como solución y non a la muerte como salida”]</ref>
=== Ámbitu artísticu ===
Atistas, deportistes y periodistes pronunciar en contra de la despenalización del albuertu: los ex xugadores de los Pumas, Manuel y [[Felipe Contepomi]], l'actriz [[Susana Romero]], los músicos [[César "Banana" Pueyrredón|César 'Banana' Pueyrredón]], [[Juan Carlos Saravia]]<ref>[https://www.lagacetasalta.com.ar/nota/108307/actualidad/periodistes-cantantes-fixeron-video-contra-albuertu.html Videu: un "chalchalero" manifestar en contra del albuertu llegal]</ref> y [[Juanse]], [[Les Trillizas d'Oru]], la presentadora y cocinera [[Maru Botana]], les modelos [[Nicole Neumann]],<ref>[https://www.mundotkm.com/xenero/2018/06/13/estos-los-famosos-estan-favor-la-legalizacion-del-aborto/ Estos son los famosos que tán a favor y en contra de la llegalización del albuertu]</ref> [[:en: Wanda Nara|Wanda Nara]],<ref>[https://www.infobae.com/teleshow/infoshow/2018/06/28/wanda-nara-se-manifesto-en-contra-de-la-legalizacion-del-aborto-matar-ye-dir-a-lo-mas-facil/ Wanda Nara manifestar en contra de la llegalización del albuertu: "Matar ye dir lo más fácil"]</ref>y los periodistes Mariano Obarrio, [[Eduardo Feinmann]], Gustavo Tubio, [[Carlos Monti]], [[Toti Asoren]], Amalia Granata, [[Viviana Canosa]], [[Rolando Hanglin]] y [[Gastón Recondo]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=ambito.com|títulu=El videu de 12 famosos contra l'albuertu: 'Curiemos les dos vides'|url=http://www.ambito.com/919368-el-video-de-12-famosos-contra-el-aborto-curiemos-las-dos-vidas|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=ambito.com|idioma=es-AR}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Viviana on Twitter|url=https://twitter.com/vivicanosaok/status/1004873002918563840|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref><ref name=":8" /><ref name="silenciu_31726">{{Cita noticia|títulu=Juanse, el primer roqueru en contra de la despenalización del albuertu - Callo|url=https://silencio.com.ar/noticies peracabar/juanse-el-primer-roqueru-en-contra-de-la-despenalizacion-del albuertu-31726/|fecha=27 d'abril de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|periódicu=Callo|idioma=es-ES}}</ref>
=== Ámbitu relixosu ===
Munches organizaciones [[antiaborto]] tán venceyaes direutamente cola [[Ilesia católica n'Arxentina]], que'l so máximu referente a nivel nacional ye la [[Conferencia Episcopal Arxentina]].<ref>{{cita web |url=http://www.episcopado.org/portal/actualidad-cea/oficina-de-prensa/item/521-celebrar-la%20vida-dende-l%27empiezu.html |autor=Conferencia Episcopal Arxentina |fecha=25 de febreru de 2011 |títulu=Celebrar la vida dende l'empiezu |fechaaccesu=2 d'abril de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140408024948/http://www.episcopado.org/portal/actualidad-cea/oficina-de-prensa/item/521-celebrar-la |fechaarchivu=2014-04-08 }}</ref> Tamién, dientro del variáu universu de les ilesies cristianes [[protestantes]], ACIERA, la más numberosa agrupación de congregaciones evanxéliques arxentines (15 mil), el 5 de marzu de 2018 afitó posición contra'l proyeutu de despenalización del albuertu y pol derechu a la vida, como fundamental y superior a tolos demás”.<ref>[http://cipolletti.com.ar/2018/03/13/los-evangelicos-favor-la vida-del albuertu/ Los evanxélicos a favor de la vida y en contra del albuertu]</ref>
El rabín [[Isaac Sacca]], cimera Academia Rabínica de Xerusalén Iehave Daat; presidente del Conseyu Rabínicu Menora de la República Arxentina; fundador y presidente de Menora, Organización Mundial pa la Mocedá; Gran Rabín de la Comunidá Sefardina de Buenos Aires; y miembru del Comité d'Ética de la Comunidá Xudía d'Arxentina, esplicó públicamente la postura de la so relixón respeuto de la despenalización y del albuertu en sí mesmu: ''“Cuando un espermatozoide fecunda un óvulu, la llei hebrea considera un delitu la so desintegración, na fase que sía. Nun hai nenguna razón lóxica pa efeutualo. L'albuertu pa la llei de Moisés ye un delitu qu'atenta contra unu de los más santos mandamientos de la humanidá que ye la procreación y ye asemeyable a un homicidiu”''.<ref>[https://www.infobae.com/sociedad/2018/02/27/l'albuertu-segun-la llei hebrea-10-frases-de-un-prestixosu-rabín-pa-entender-cuando-esta-dexáu-y-cuando-non/ L'albuertu, según la llei hebrea: 10 frases d'un prestixosu rabín pa entender cuándo ta dexáu y cuándo non]</ref> Sicasí, Sacca desenvolvió dellos atenuantes nos cualos podría realizase un albuertu terapéuticu siempres y cuando tea en riesgu la vida de la muyer: ''"La vida resulta un bien indisponible a los seres humanos. Ye por ello que'l nuesu bagaxe cultural nun dexa'l suicidiu nin respuende por l'asesinatu piadosu". El médicu, según la concepción de la llei de Moisés, ye un unviáu de D's pa tratar a les persones nes sos enfermedaes, pero nun tien derechu a usar les sos conocencies pa encurtiar o quitar la vida igual que cualesquier otra persona. Nun tien el médicu más autoridá qu'otru pa opinar sobre la vida y la muerte, porque eso nun asuntu humanu y non biolóxicu".''<ref>{{Cita noticia|títulu=Isaac Sacca: "L'albuertu ye una transgresión contra la vida del fetu humanu"|url=https://www.urxente24.com/274487-isaac-sacca-l'albuertu-ye-una-transgresion-contra-la vida-del fetu humanu|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Urxente24|idioma=es}}</ref>
=== Sociedá Civil ===
==== Pronunciamientu de ASDRA ====
El 4 de marzu de 2018 l'Asociación [[Síndrome de Down]] Arxentina (Asdra) plantegó la so posición frente a la posible despenalización del albuertu, al alvertir que ''“lo que ta en xuegu ye la vida d'inocentes”'' y citar pallabres del médicu y [[Siervu de Dios]] francés [[Jérôme Lejeune]]: ''“¡Laissez les vivre! ¡Déxenlos vivir!”''. ''“Defender la vida nun ye una cuestión relixosa, política, filosófica nin de militancia. Ye una cuestión de [[derechos humanos]] básica. Nacer ye'l primer derechu de toa persona humana”''
<ref>{{cita web |url=http://www.aica.org/32552-la-asociacion-sindrome-de-down-l'albuertu-dejenlos-vivir.html |títulu= L'Asociación Síndrome de Down y l'albuertu: ¡Déxenlos vivir!|fecha=4 de marzu de 2018|editorial= AICA |fechaaccesu=22 de marzu de 2018|idioma=castellanu }}</ref><ref>[http://www.asdra.org.ar/destacados/la-posicion-de-asdra-sobre-la-posible-legalizacion-del-aborto-dejenlos-vivir/?mkt_hm=6 albuertu La posición de ASDRA sobre la posible llegalización del albuertu: ¡Déxenlos vivir!]</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Alderica sobre la despenalización y llegalización del albuertu: ASDRA presentó la so postura nel Congresu - ASDRA|url=http://www.asdra.org.ar/destacados/alderique-sobre-la-despenalizacion-del albuertu-asdra-presento-la so-postura-en-el-congreso/|fechaaccesu=20 de xunu de 2018|periódicu=ASDRA|idioma=es-ES}}</ref>
==== Pidíu de clíniques y sanatorios privaos de tener llibertá de conciencia y práutica médica ====
El 25 de xunetu de 2018 cuarenta y cuatro clíniques y sanatorios privaos realizaron un pidíu públicu a los senadores por que ''"incorpórese espresamente'' [na llei] ''que los profesionales de la salú y les instituciones sanitaries privaes van tener plena llibertá y derechu d'abstenese a prauticar"'' albuertos. La solicitada foi fecha poles clíniques Cemic, Adventista Belgrano, Bazterrica, del Sol, San Camilo, Santa Isabel, l'Institutu Alexander Fleming, l'Institutu Arxentín de Diagnósticu y Tratamientu, el Sanatoriu La Trinidá, el Mater Dei, el Otamendi y Miroli y Servicios Médicos SM, ente otros.<ref>{{cita web|url=https://www.lanacion.com.ar/2156129-clinicas-y-sanatorios-privaos-piden-libertad-y-derechu-d'abstenese-a-prauticar-aborto|títulu=Clíniques y sanatorios privaos piden "llibertá y derechu d'abstenese" a prauticar aborto|apellíu=Política|nome=Alderique pol albuertu|fecha=25 de xunetu de 2018|periódicu=Diariu La Nación|fechaaccesu=25 de xunetu de 2018|idioma=es-AR}}</ref>
== Organizaciones a favor del derechu al albuertu ==
Les organizaciones [[proeleición]], que sofiten l'aprobación d'una llei que despenalice l'albuertu, tán nucleadas na ''[[Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu]]''. Cunten cola adhesión de más de 300 organizaciones de distintos puntos del país. Inclúi movimientos sociales, partíos políticos, sindicatos y agrupaciones científiques, académiques y de derechos humanos.<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/?page_id=68 |títulu=Adhesiones |autor=Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu |fecha=28 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu=29 de mayu de 2013}}</ref>
=== Ámbitu académicu ===
Numberoses universidaes estatales arxentines sofiten la llegalización del albuertu. El Conseyu Cimeru de la [[Universidá Nacional de Córdoba]] estableció, por aciu una resolución con fecha del 29 de xunu del 2010, “xuntar al tratamientu del proyeutu de llei d'interrupción voluntaria del embaranzu, aniciáu na Cámara de Diputaos”.<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/wp-content/uploads/2011/04/Declaracion-UNC%C3%B3rdoba.pdf |títulu=Resolución del Conseyu Cimeru de la Universidá Nacional de Córdoba/2010 |fecha=29 de xunu de 2010 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> La [[Universidá de Buenos Aires]] manifestóse a favor de la llegalización del albuertu, por aciu una resolución emitíu'l 16 de xunetu del 2014 pol Conseyu Cimeru de dicha Universidá.<ref>{{cita web |url=http://notas.org.ar/2014/07/17/uba-sofito-proyeutu-legalizacion-albuerto/ |títulu=La UBA manifestó'l so sofitu al proyeutu de llegalización del albuertu |obra=Diariu Notes |fecha=17 de xunetu de 2014 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140720033421/http://notas.org.ar/2014/07/17/uba-sofito-proyeutu-legalizacion-albuertu/ |fechaarchivu=20 de xunetu de 2014 }}</ref> Tamién la [[Universidá Nacional de La Plata]],<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/3-154018-2010-09-29.html |títulu=Por un cambéu na llexislación nacional |obra=Diariu Página 12 |fecha=29 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> la Facultá de Ciencies Polítiques y Sociales de la [[Universidá Nacional de Cuyo]],<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/pdf/Conseyu-Uncuyo.pdf |títulu=Resolución del Conseyu Direutivu de la Facultá de Ciencies Polítiques y Sociales de la Universidá Nacional de Cuyo |fecha=6 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 }}</ref>
la [[Universidá Nacional del Comahue]],<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/pdf/Xunzo.pdf |títulu=Resolución del Conseyu Cimeru de la Universidá Nacional del Comahue |fecha=25 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 }}</ref> la Facultá de Ciencies Sociales de la [[Universidá Nacional del Centru de la Provincia de Buenos Aires]],<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/pdf/UNIVERSIDÁ-NACIONAL-DEL CENTRU.pdf |títulu=Resolución del Conseyu Académicu la Facultá de Ciencies Sociales de la Universidá Nacional del Centru |fecha=5 de payares de 2010 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 }}</ref>
la [[Universidá Nacional de Mar del Plata]],<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/sociedad/subnotas/3-50213-2010-11-08.html |títulu=Pola llegalización |obra=Diariu Página 12 |fecha=8 de payares de 2010 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> la [[Universidá Nacional de La Pampa]],<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/pdf/Declaracion-Univ--La Pampa.pdf |títulu=Resolución del Conseyu Cimeru de la Universidá Nacional de La Pampa |fecha=30 de payares de 2010 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 }}</ref> la [[Universidá Nacional de la Patagonia San Xuan Bosco]],<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/?p=1104 |títulu=El Conseyu Cimeru de la Universidá Nacional de la Patagonia a favor del albuertu llegal |fecha=30 de marzu de 2011 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> la [[Universidá Nacional de la Patagonia Austral]],<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/wp-content/uploads/2011/05/Declaracion-Uni-Patagonia-Austral-01-2010-1.pdf |títulu=Resolución del Conseyu Cimeru de la Universidá Patagonia Austral |fecha=26 de mayu de 2011 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014}}</ref> la [[Universidá Nacional de Xeneral Sarmiento]]<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/?p=1707 |títulu=Expediente de la Universidá Nacional Xeneral Sarmiento |fecha=29 de payares de 2011 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140914163230/http://www.abortolegal.com.ar/?p=1707 |fechaarchivu=2014-09-14 }}</ref> y la [[Universidá Nacional d'Entre Ríos]]<ref>{{cita web |url=http://www.abortolegal.com.ar/?p=1909 |títulu=La UNER xuntó al proyeutu de despenalización del albuertu |fecha=23 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160306172950/http://www.abortolegal.com.ar/?p=1909 |fechaarchivu=2016-03-06 }}</ref> amosaron el so sofitu a la llegalización del albuertu por aciu dos talos resoluciones de los sos conseyos direutivos.
D'igual manera la [[Federación Universitaria de Buenos Aires]] realizó diverses actividaes en favor de la llegalización del albuertu como charres, paneles y alderiques.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Romanu|nome=Mariana|títulu=La llucha de la Fuba polos derechos de la muyer|url=http://po.org.ar/prensaObrera/1270/politicas/la llucha-de-la-fuba-polos derechos-de-la muyer|fecha=30 de mayu de 2013|fechaaccesu=28 de marzu de 2018|periódicu=Prensa Obrera|idioma=es}}</ref> En 2018, xunto a la Federación de la [[Universidá Nacional de les Artes]], la Coordinadora d'Estudiantes Terciarios y la CEB (estudiantes secundarios) realizaron un plebiscitu ente estudiantes, docentes y non docentes de los sos respeutivos espacios de representación.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Palmada|nome=Lluna Mora|títulu=Avanza'l plebiscitu pol albuertu llegal del movimientu estudiantil|url=http://www.po.org.ar/prensaObrera/online/muyer/avanza-el-plebscito-pol albuertu-llegal-del movimientu-estudiantil|fecha=20 de marzu de 2018|fechaaccesu=28 de marzu de 2018|periódicu=Prensa Obrera|idioma=es}}</ref> Nuna entrevista dada a [[Norma Morandini]] en 1996, [[René Favaloro]] pronuncióse a favor de la llegalización del albuertu.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/sociedad/2018/04/16/el-dia-que-rene-favaloro-pronunciar a-favor-de-la-legalizacion-del-albuerto/|títulu=El día que René Favaloro pronuncióse a favor de la llegalización del albuertu|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref>
=== Ámbitu políticu ===
A nivel partidariu les fuercies d'izquierda son les úniques que planteguen, homogéneamente, la defensa del derechu al accesu al albuertu llegal, seguro y gratuitu. Na plataforma eleutoral de 2011, el [[Frente d'Izquierda y de los Trabayadores]], incorpora esti puntu que foi sosteníu nos programes políticos posteriores d'esta coalición.<ref>{{Cita publicación|url=https://www.cippec.org/wp-content/uploads/2017/03/2436.pdf|títulu=Eleiciones presidenciales
2011. Continuidaes ya innovaciones nes propuest
as de proteición social de los candidatos.|apellíu=Díaz Langou|nome=Gala|apellíu2=Aulicino|nome2=Carolina|fecha=setiembre de 2011|publicación=Serie Axenda Presidencial|editorial=CIPPEC|fechaaccesu=|doi=|pmid=}}</ref>
En marzu de 2018, el [[Partíu Obreru (Arxentina)|Partíu Obreru]] nel so XXV Congresu, por unanimidá de los delegaos presentes, pronuncióse a favor del derechu al albuertu llegal y demandó al Congresu Nacional l'aprobación del proyeutu de llei ellaboráu pola Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu. Nun comunicáu señaló: ''"La batalla pol albuertu llegal, ye una llucha pol derechu al accesu a la salú de les neñes y muyeres, y tamién ye una batalla de primer orde contra la función política de disciplinamiento social que cumple'l [[Albuertu inseguru|albuertu clandestín]]. Proclamamos esta engarradiella como parte de la llucha pola separación de la Ilesia del Estáu. (...) Los albortistes son l'Estáu y los sos gobiernos, defensores de la precarización llaboral, de la opresión de les muyeres, de los sostenedores de la violencia escontra les muyeres. (...)Engarramos por que nenguna muyer tenga d'albortar cuando nun quier faelo y por que cuando quiera o precise faelo, pueda practicalo nes condiciones fayadices. Lluchamos a última hora, por defensa de la vida de les muyeres."''<ref>{{Cita noticia|títulu="Los albortistes son l'Estáu y los sos gobiernos, sostenedores de la violencia escontra les muyeres"|url=http://po.org.ar/prensaObrera/online/muyer/los-albortistes-son-l'estáu-y-los sos-gobiernos-sostenedores-de-la violencia-escontra-les muyeres|fechaaccesu=30 de marzu de 2018|periódicu=Prensa Obrera|idioma=es}}</ref>
Referentes radicales manifestáronse a favor del albuertu. Ente ellos atópense [[Ricardo Alfonsín]], [[Ricardo Gil Lavedra]], [[Ernesto Sanz]]<ref>{{Cita web|url=https://www.elpaisdigital.com.ar/contenido/referentes-radicales-manifestar a-favor-del albuertu/17189|títulu=Referentes radicales manifestáronse a favor del albuertu llegal|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|apellíu=Dixital|nome=El País|sitiuweb=El País Dixital|idioma=es}}</ref> y Agustín Campero.<ref>{{Cita web|url=https://www.clarin.com/opinion/llegalizar-albuerto-manera-salvar-vides_0_ry-dkuSg7.html|títulu=El fracasu de la penalización del albuertu}}</ref> La Mesa Direutiva del Partíu Socialista aprobó por unanimidá un documentu nel que reafitó la histórica posición del partíu a favor de la despenalización y llegalización del albuertu.<ref>{{Cita noticia|títulu=El socialismu pidió-y a Contigiani que sofite l'albuertu {{!}} El partíu reivindicó la so posición histórica|url=https://www.pagina12.com.ar/119799-el-socialismo-le-pidio-a-contigiani-que-sofite-l'albuertu|fecha=1528323938|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref> La mayoría del Frente pa la Victoria atópase a favor del albuertu ya indicó que va votar asina nel congresu, rectificó [[Agustín Rossi]].<ref>{{Cita web|url=http://www.primeraedicion.com.ar/nota/267194/www.primeraedicion.com.ar|títulu=Albuerto: "La mayoría del FPV ta a favor"|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|apellíu=Misiones|nome=Primer Edición - El Diariu de|sitiuweb=www.primeraedicion.com.ar|idioma=es-AR}}</ref> Hubo funcionarios y miembros del PRO manifestándose a favor del albuertu, como la llexisladora [[Silvia Lospennato]] o'l ministru [[Pablo Avelluto]]. Tamién se manifestaron a favor del albuertu'l presidente del PRO, [[Humberto Schiavoni]], el ministru [[Sergio Bergman]], el ministru de salú [[Adolfo Rubinstein]],<ref>{{Cita noticia|apellíu=Iglesias|nome=Mariana|títulu=Adolfo Rubinstein: "Nos países que llegalizaron l'albuertu, la mortalidá materna baxó drásticamente"|url=https://www.clarin.com/sociedad/paises-legalizaron-aborto-mortalidá-materna-drasticamente_0_SywrwmCvf.html|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref> el ministru de xusticia [[Germán Garavano]],<ref>{{Cita noticia|títulu=Garavano vota a favor de la despenalización del albuertu|url=http://www.diariojudicial.com/nota/80936|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Diariu Xudicial|idioma=es-ES}}</ref> el [[Ministeriu de Facienda (Arxentina)|ministru de facienda]] [[Nicolás Dujovne]],<ref>{{Cita noticia|títulu=Nicolás Dujovne: "Sofito la llei de despenalización del albuertu"|url=http://www.perfil.com/noticias/politica/nicolas-dujovne-sobre-l'albuertu-sofito-la llei-de-despenalizacion.phtml|fecha=12 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref> el vicejefe de Gabinete Gustavo Lopetegui, los subsecretarios Lidia Saya, Guillermo Crucies, Pedro Carbayeda, Hernán Iglesias Illa, la titular del Conseyu de les Muyeres, Fabiana Tuñez, la direutora de la [[Oficina Anticorrupción]] [[Laura Alonso]], los funcionarios Iván Petrella y [[Alejandro Rozitchner]], la titular de la [[ENACOM]], [[Silvana Myriam Giudici|Silvana Giudice]]<ref>{{Cita noticia|títulu=Una semeya PRO albuerto {{!}} Funcionarios y diputaos macristas exhibieron el so sofitu al proyeutu|url=https://www.pagina12.com.ar/119653-una semeya-pro-albuerto|fecha=1528251033|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref>. La ex senadora [[Chiche Duhalde]] tamién se pronunció a favor de la llegalización del albuertu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Chiche Duhalde, sobre l'albuertu: "La llegalización va venir"|url=https://www.lanacion.com.ar/2142417-chiche-duhalde-sobre-l'albuertu-la-legalizacion-va venir|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref>
Mozos representantes de diverses fontes polítiques como la [[Mocedá Socialista Arxentina|Mocedá Socialista]], [[Mocedá Radical d'Arxentina|Mocedá Radical]], [[Propuesta Republicana|Juventud Pro]], [[La Cámpora]], [[Franxa Morada]], MNR, Llibres del Sur, Mocedá PTP, [[Nuevu Alcuentru]] y Secundarios UES roblaron un petitoriu a favor del albuertu llegal, seguro y gratuitu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Josefina Mendoza on Twitter|url=https://twitter.com/JosefaMendo/status/1006536440895950849|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>
=== Ámbitu relixosu ===
La organización Católiques pol Derechu a Decidir, asociación qu'arrexunta persones que son católiques, pero que s'atopen en disidencia cola posición oficial de la Ilesia<ref>{{cita web |url=http://www.catolicas.com.ar/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=582%3Acatolicas-pol%20derechu-a-decidir-arxentina&catid=57%3Acatolicas-arxentina&Itemid=164&lang=es |títulu=Católiques pol Derechu a Decidir Arxentina |autor=Católiques pol Derechu a Decidir |fechaaccesu=14 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141105003725/http://www.catolicas.com.ar/portal/index.php?option=com_content&view=article&id=582%3Acatolicas-pol |fechaarchivu=2014-11-05 }}</ref> anque autoridaes eclesiástiques indicaron que dicha asociación nun pertenez a la so credo.<ref>{{cita web |url=https://www.aciprensa.com/discutinios/cdd.htm |títulu=La verdá sobre les "Católiques pol Derechu a Decidir" |obra=ACI Prensa |fechaaccesu=24 de marzu de 2015 }}</ref> Durantes les audiencies sobre l'albuertu qu'asocedieron nel 2018, manifestáronse a favor de la llegalización del mesmu
* Daniel Goldman, rabín de la Comunidá Bet-El.
* Mariel Pons, pastora de la Ilesia Evanxélica Metodista Arxentina.
* Lisandro Orlov, pastor de la Ilesia Evanxélica Luterana Xunida y vicepresidente segundu de la Federación Arxentina d'Ilesies Evanxéliques
* Guillermo “Quito” Mariani, [[presbíteru]] de la Ilesia Católica de la provincia de Córdoba.<ref>{{Cita noticia|apellíos=S.A.|nome=Neomedio|títulu=Un cura, un rabín y dos pregueros a favor del albuertu|url=https://www.24siete.info/nota-170392-um-cura_un_rabino_dos_pregueros_favor_albuerto.html|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=24siete}}</ref>
*Américo Jara, Obispu de la Ilesia Metodista Arxentina.<ref>{{Obra citada|títulu=Exposición de Américo Jara|apellíu=Campaña Nacional pol Albuertu Llegal|url=https://www.youtube.com/watch?v=2khqhQ1DGOo|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|fecha=2 de xunu de 2018}}</ref>
*Francisco "Paco" Oliveira, sacerdote católicu que trabaya na Islla Maciel.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/politica/2018/07/27/francisco-paco-oliveira-el cura-que-esta-a-favor-de-la-despenalizacion-del albuertu-y-el preservativu/|títulu=Francisco "Paco" Oliveira, el cura que ta a favor de la despenalización del albuertu y el preservativu|fechaaccesu=2018-07-31|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref>
=== Ámbitu artísticu ===
Más de 250 actrices y escritores arxentines piden al Congresu que despenalice l'albuertu, roblando una carta abierta y militando al respeutu, ente elles atópense: [[Dolores Fonzi]], [[Nancy Dupláa|Nancy Duplá]], [[Carla Peterson]], [[Verónica Llinás]], [[Inés Estévez]], [[Muriel Santa Ana]], [[Andrea Pietra]], [[Verónica Lozano]], [[Esther Goris]], [[Pilar Gamboa]], [[Mirta Busnelli]], [[Sofía Castiglione]], [[María Dupláa]], [[Mercedes Morán]], [[Érica Rivas]], [[Julieta Zylberberg]], [[Cecilia Roth]], [[Ana Katz]], [[Julieta Díaz]], [[María Carámbula]], [[Romina Ricci]], [[Eleonora Wexler]], [[Violeta Urtizberea]], [[Alejandra Darín]], [[Carola Reyna]], [[Andrea Bonelli]] y munches más.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Centenera|nome=Mar|títulu=Más de 250 actrices y escritores arxentines piden al Congresu que despenalice l'albuertu|url=https://elpais.com/internacional/2018/04/05/argentina/1522942231_253456.html|fecha=5 d'abril de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=El País|issn=1134-6582|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=lavaca.org|títulu=“Faigan Historia y salden la so delda coles muyeres”|url=http://www.lavaca.org/notas/faigan-historia-y-salden-la so-delda-con-les muyeres/|fecha=4 d'abril de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=lavaca|idioma=es-LA}}</ref> Estes actrices arrexuntar nel Coleutivu d'Actrices Arxentines pol Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu, un espaciu de militancia a favor del mesmu que fizo un trabayu de cabildeo qu'incluyó falar con llexisladores col votu indecisu pa convencelos de votar pol si.<ref name=":9" /><ref>{{Cita noticia|títulu=La Coleutiva Actrices Arxentines na llucha pol albuertu llegal, seguro y gratuitu|url=https://losinrocks.com/la-coleutiva-actrices-arxentines-albuertu-llegal-seguru-y-gratuitu-1ad8fe5f18d8|fecha=11 de xunu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|periódicu=Los Inrockuptibles}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://twitter.com/actrices_arg|títulu=Actrices Arxentines (@actrices_arg) {{!}} Twitter|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|sitiuweb=twitter.com|idioma=es}}</ref>
200 autores axuntar pa sofitar el proyeutu que s'alderica nel Congresu y presentaron una carta abierta. L'aición foi impulsada por [[Claudia Piñeiro]], Cecilia Szperling y la periodista Claudia Acuña.<ref>{{Cita web|url=https://www.google.com/search?q=lavaca+mu+escritores+albuerto&ie=utf-8&oe=utf-8&client=firefox-b-ab|títulu=lavaca mu escritores albuerto - Buscar con Google|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=www.google.com}}</ref><ref>{{Cita noticia|apellíos=Abdala|nome=Verónica|títulu=Albuerto: los escritores roblaron pola despenalización|url=https://www.clarin.com/cultura/albuerto-escritores-roblaron-despenalizacion_0_Hk6g9yVhG.html|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref> Tamién se sumaron a sofitar la causa dellos músicos: [[Valeria Lynch]], [[Lucía Galán]], [[Sandra Mihanovich]], [[Patricia Sosa]], [[Miss Bolivia (cantante)|Miss Bolivia]], [[Lali Espósito]], [[León Gieco]], [[Andrés Calamaro]], [[Diego Torres]], [[Fito Páez]] y más.<ref>{{Cita noticia|títulu=Cantantes y músiques pol albuertu|url=https://www.pagina12.com.ar/110283-cantantes-y-musicas-pol albuertu|fecha=1524536446|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Los músicos sumir a la campaña pa despenalizar l'albuertu {{!}} León Gieco, Fito Páez y Lali Espósito, ente otros|url=https://www.pagina12.com.ar/114789-los-musicos-sumir a-la campana-pa-despenalizar-el-abort|fecha=1526341327|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref> Artistes arrexuntaes en Músiques Arxentines Actives llanzaron un videu pola llegalización del albuertu nel qu'esixen: “El Congresu tien d'escuchar la voz del pueblu”. El videu, idea y producción de Valentina Cooke, cuntó cola participación de [[Hilda Lizarazu]], [[Andrea Álvarez]], Luciana Jury y Julieta Laso, ente munches otres músiques, y cola direición musical de [[Mavi Díaz]] que tamién produció la tema “Vamos Yá” pola llegalización del albuertu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=lavaca.org|títulu=El videu de les Músiques Arxentines pol #AbortoLegalYa y una declaración contundente: “El Congresu tien d'escuchar la voz del pueblu”|url=http://www.lavaca.org/notas/el-video-de-les-musicas-arxentines-por-el-abortolegalya-y-una-declaracion-contundente-el congresu-tien d'escuchar-la voz-del pueblu/|fecha=13 de xunu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=lavaca|idioma=es-LA}}</ref> Dellos actores y periodistes amosaron el so sofitu por aciu videos a favor de la llegalización del albuertu: [[Pablo Echarri]], [[Ricardo Darín]], [[Diego Peretti]], [[Adrián Suar]], [[Juan Minujín]], [[Esteban Lamothe]], [[Joaquín Furriel]], el [[Chinu Darín]], [[Rodrigo de la Serna]], [[Clemente Canciella]], [[Sebastián Wainraich]], [[Ludovico Di Santu]], [[Luciano Cáceres]], [[Juan Pablo Varsky]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Actores a favor de la llegalización del albuertu nun videu espublizáu por redes sociales|url=http://www.laizquierdadiario.com/Actores-a-favor-de-la-legalizacion-del-aborto-en-un-video-espublizáu-por redes sociales|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=La Izquierda Diariu|idioma=es-LA}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Más voces ante l'alderique: Ellos tamién se pronunciaron a favor de la despenalización del albuertu|url=https://www.filo.news/actualidad/Mas-voces-ante-l'alderique-Ellos-tambien-pronunciar a-favor-de-la-despenalizacion-del albuertu-20180503-0026.html|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Filu News|idioma=es-LA}}</ref>
En mediu del alderique sobre la llegalización del albuertu [[Julieta Ortega]], [[Lizy Tagliani]], [[Eva De Dominici]], [[Micaela Vázquez]], [[Valeria Sampedro]], [[Laura Natalia Esquivel|Laura Esquivel]], [[Mariana Fabbiani]], [[Lali Espósito]], [[Santiago del Moro]], [[Christophe Krywonis]], [[Diego Iglesias]], [[Esteban Lamothe]], [[Adrián Suar]], [[Cocu Fernández]], [[Martín Campilongo|Campi]], [[Denise Dumas]], [[Cristina Pérez (periodista)|Cristina Pérez]], [[Violeta Urtizberea]] ente otros sumáronse a la convocatoria de l'activista [[pro eleición]] [[Dolores Fonzi]] lluciendo daqué de color, verde símbolu de la Campaña pol [[albuertu llegal]], na ceremonia d'entrega de los [[Premiu Martín Fierro]] 2018.<ref>{{cita web|url=https://www.clarin.com/espectaculos/tv/martin-fierro-2018-vistieron-verde-favor-legalizacion-albuertu_0_BJF0Y-MeX.html|títulu=Martín Fierro 2018: quién vistieron de verde a favor de la llegalización del albuertu|fechaaccesu=4 de xunu de 2018|apellíu=Espectáculo|nome=|fecha=3 de xunu de 2018|idioma=es-AR|periódicu=Diariu Clarín}}</ref> Les actrices [[Griselda Siciliani]], [[Carla Peterson]], [[Verónica Llinás]] fueron al congresu a lleer una carta, roblada por 400 colegues muyeres, pa espresar el so sofitu a la despenalización del albuertu.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/sociedad/2018/04/10/la carta-que-lleeron-griselda-siciliani-y-carla-peterson-a-favor-de-la-legalizacion-del-albuerto/|títulu=La carta que lleeron Griselda Siciliani, Carla Peterson y Verónica Llinás a favor de la llegalización del albuertu|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref> Amás sofiten la despenalización del albuertu [[Marcelo Tinelli]],<ref>{{Cita noticia|títulu=Marcelo Tinelli manifestóse a favor de la despenalización del albuertu: "Podemos camudar la historia"|url=https://www.infobae.com/teleshow/infoshow/2018/06/11/marcelo-tinelli-se-manifesto-a-favor-de-la-despenalizacion-del albuertu-podemos-camudar-la historia/|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Infobae|idioma=es-LA}}</ref> [[Susana Giménez]],<ref>{{Cita noticia|títulu=Susana Giménez a favor del albuertu llegal, seguro y gratuitu: "Ye más que nada pa protexer a les muyeres de menos recursos"|url=https://www.infobae.com/teleshow/infoshow/2018/06/11/susana-gimenez-a-favor-del albuertu llegal-seguru-y-gratuitu-ye-mas-que-nada-pa-protexer-a-les muyeres-de-menos-recursos/|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Infobae|idioma=es-LA}}</ref> [[Andrea Pietra]], [[Jorge Rial]]<ref>{{Cita noticia|títulu=Jorge Rial y Andrea Pietra, famosos qu'adoptaron y sofiten l'albuertu llegal - TN.com.ar|url=https://tn.com.ar/show/basicas/jorge-rial-y-andrea-pietra-famosos-que-adoptaron-y-sofiten-l'albuertu llegal_874669|fecha=11 de xunu de 2018|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Tou Noticies|idioma=es}}</ref> y [[Marley (conductor)|Marley]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Marley, a favor de la despenalización del albuertu: "Basta de muertes na clandestinidá"|url=http://telefenoticias.com.ar/actualidad/marley-a-favor-de-la-despenalizacion-del albuertu-basta-de-muertes-en-la clandestinidá/|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|idioma=en}}</ref> L'artista plástica [[Marta Minujín]] y los historietistes [[Maitena]], [[Liniers (historietista)|Liniers]], [[Tute (humorista)|Tute]] tamién se pronunciaron a favor de la llegalización del albuertu.<ref>{{Cita web|url=https://twitter.com/martaminujin/status/1006632271644909569|títulu=◊◊◊ MARTA ATTACK ◊◊◊ on Twitter|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=Twitter|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Liniers on Twitter|url=https://twitter.com/porliniers/status/1006933151275503616|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Tute on Twitter|url=https://twitter.com/Tutehumor/status/1006642185872330752|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref><ref name="silenciu_31726"/> Más de 300 ilustradoras formaron el coleutivu Llinia Peluda pa sofitar la llei pola despenalización.<ref>{{Cita noticia|títulu=Ilustradoras armen una galería' nel Congresu a favor del albuertu llegal|url=http://www.perfil.com/noticias/sociedad/ilustradoras-armen-una-galeria-en-el-congreso-a-favor-del albuertu.phtml|fecha=15 de xunu de 2018|fechaaccesu=15 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref>
=== Sociedá Civil ===
SiPreBA, el Sindicatu de Prensa de Buenos Aires, sofita la llei de llegalización del albuertu.<ref>{{Cita web|url=http://www.sipreba.org/notas/l'asamblea xeneral-espresu-el so-refugu-al-vaciamiento-de-los medios-publicos-y-reclamo|títulu=L'Asamblea Xeneral espresó'l so refugu al vaciamiento de los medios públicos y reclamó fortalecer al SiPreBA|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=SiPreBA|idioma=es}}</ref> Manifiéstense favor cola Comisión Interna de Delegaos de prensa de Canal 13/TN<ref>{{Cita noticia|títulu=Delegaos Canal13/TN on Twitter|url=https://twitter.com/DelegadosC13yTN/status/1006603593338839046|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>, la Comisión Interna de los trabayadores de Clarín, Olé, revistes y plataformes dixitales de AGEA<ref>{{Cita noticia|títulu=Delegaos Clarín on Twitter|url=https://twitter.com/delegadosclarin/status/1006640848044462080|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>, l'asamblea de los trabayadores del diariu La Nación<ref>{{Cita noticia|títulu=Trabayadores LN on Twitter|url=https://twitter.com/ComisionLN/status/1006629807713472512|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>, l'asamblea de trabayadores y trabayadores de Prensa de la TV Pública<ref>{{Cita noticia|títulu=Trabayadores de Prensa Canal 7 on Twitter|url=https://twitter.com/Canal7SiPreBA/status/1006632130888241153|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>, l'asamblea de Trabayadores de Prensa del Grupu Ventitrés<ref>{{Cita noticia|títulu=Trabayadores Grupu23 on Twitter|url=https://twitter.com/AsambleaGrupo23/status/1003271465913864192|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>, la Comisión Gremial Interna de Prensa en Radio Nacional<ref>{{Cita noticia|títulu=C.G.I Radio Nacional on Twitter|url=https://twitter.com/CgiPrensa/status/992012692499165185|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>, la Comisión Interna de Trabayadores de [[Telefe noticies|Telefe Noticies]]<ref>{{Cita noticia|títulu=C.I. Telefe Noticies on Twitter|url=https://twitter.com/CITelefeNoti/status/1009148895174234112|fechaaccesu=20 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>. 183 trabayadores d'ATE Capital roblaron una Carta Abierta en sofitu al proyeutu de la Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=lavaca.org|títulu=Te quiero verde: trabayadores estatales por #AbortoLegalYA|url=http://www.lavaca.org/notas/te-quiero-verde-trabayadores-estatales-por-abortolegalya/|fecha=23 de mayu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=lavaca|idioma=es-LA}}</ref> Tamién sofiten la llegalización del albuertu trabayadores d'Asociación Gremial de Trabayadores del Metro y Premetro, [[Sindicatu Unificáu de Trabayadores de la Educación de Buenos Aires|Suteba]], la CTA y otres organizaciones sindicales.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Franco|títulu=Xuntes y entamaes: cómo palpitan los gremios una xornada histórica|url=http://www.lavaca.org/notas/xuntes-y-entamaes-como-palpitan-los gremios-una xornada-historica/|fecha=12 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=lavaca|idioma=es-LA}}</ref>
Estudiantes de la Escuela de Belles Artes Rogelio Yrurtia, el [[Colexu Nacional de Buenos Aires|Nacional Buenos Aires]], la [[Escuela Cimera de Comerciu Carlos Pellegrini]], la Escuela de Cerámica Nᵘ, [[Escuela Normal 1 de Buenos Aires|Normal 1]], Normal 6, [[Llingües Vives]], [[Colegio Mariano Moreno (Ciudá de Buenos Aires)|Mariano Moreno]], María Elena Walsh, Escuela d'Educación Media Ramón Padilla y el Cortázar tomaron los sos colexos pa pidir pol albuertu llegal, el cumplimientu de la llei d'Educación Sexual Integral (ESI) y el diseñu de protocolos d'actuación en casos de violencia de xéneru.<ref>{{Cita noticia|títulu=Son 9 los colexos tomaos en sofitu a la llei del albuertu|url=https://www.cronica.com.ar/info-xeneral/Son-9-los colexos tomaos-en-sofitu-a-la llei-del albuertu-20180611-0046.html|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=Crónica|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/educacion/2018/06/11/empezaron-tomar en-los colexos-en-sofitu-a-la llei-de-albuertu/|títulu=Hai 11 colexos de la Ciudá tomaos por alumnos a favor de la llei del albuertu|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref>
Les activistes trans [[Lohana Berkins]], Diana Sayacán y [[Marlene Wayar]] sofitaron l'albuertu llegal, seguro y gratuitu.<ref>{{Cita noticia|títulu=“Diana Sayacán foi un torbolín de llucha y enerxía”|url=http://cosecharoja.org/diana-sayacan-foi-un torbolín-de-llucha-y-energia/|fecha=12 de marzu de 2018|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Cosecha Roja|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.periodicovas.com/niunatravamenos-entrevista-a-marlene-wayar/|títulu=#NiUnaTravaMenos. Entrevista a Marlene Wayar|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=www.periodicovas.com|idioma=es-ES}}</ref> La [[Fundación Güéspede]] tamién sofita'l proyeutu de llei.<ref>{{Cita web|url=https://www.huesped.org.ar/noticias/albuertu-llegal-seguru-y-gratuitu-llei/|títulu=Jornada Histórica: más cerca de que l'albuertu llegal, seguro y gratuitu seya llei - Fundación Güéspede|fechaaccesu=20 de xunu de 2018|sitiuweb=www.huesped.org.ar|idioma=es-ES}}</ref>
==== Sociedá Arxentina de Medicina ====
La mayoría de los integrantes de la Comisión Direutiva se manisfestaron a favor de la llegalización del albuertu y del respetu de l'autonomía de la muyer. Los profesionales de la salú resaltaron nun comunicáu: "La mortalidá materna constitúi un importante problema sanitariu na Arxentina".<ref name=":2" />
==== Rede polos Derechos de les Persones con Discapacidá ====
La Rede polos Derechos de les Persones con Discapacidá (REDI), como organización de derechos humanos y discapacidá, espresa'l so sofitu a dereches de toa muyer a decidir la interrupción voluntaria del so embaranzu. Coles mesmes, precisó respectu del incisu 3 del artículu 3º, nel que "contémplase que toa muyer puede atayar el so embaranzu más allá del plazu establecíu nel artículu 1º, ye dicir la selmana 14 de xestación", col incisu "si esistieren malformaciones fetales graves", que "la redaición del artículu contempla términosvagos -"malformación", "grave"- y la so aplicación podría dar llugar al albuertu por motivos eugenésicos, discriminatorios y contrarios a la Convención sobre los Derechos de les Persones con Discapacidá" Suxirieron reemplazar l'incisu pol siguiente: "Si esistieren malformaciones fetales incompatibles cola vida".<ref>{{Cita web|url=http://www.redi.org.ar/index.php?file=Prensa/Comunicaos/2018/18-03-20_Postura-de-REDI-ante-el proyeutu-de-llei.html|títulu=Postura de REDI ante'l proyeutu de llei d'interrupción Voluntaria del Embaranzu {{!}} REDI {{!}} Rede polos Derechos de les Persones con Discapacidá|fechaaccesu=20 de xunu de 2018|sitiuweb=www.redi.org.ar}}</ref> y celebraron la media sanción del proyeutu de llei de despenalización del albuertu<ref>{{Cita web|url=http://www.redi.org.ar/index.php?file=Prensa/Comunicaos/2018/18-06-15_QueSeaLey.html|títulu=#QueSeaLey {{!}} REDI {{!}} Rede polos Derechos de les Persones con Discapacidá|fechaaccesu=20 de xunu de 2018|sitiuweb=www.redi.org.ar}}</ref>.
==== Amnistía Internacional y Human Rights Watch ====
La posición d'[[Amnistía Internacional]] ye a favor de la llegalización del albuertu<ref>{{Cita web|url=https://amnistia.org.ar/ciberaccion-detalle/?id=185|títulu=¡Sumá la to firma por que'l Congresu apruebe l'albuertu llegal!|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|sitiuweb=amnistia.org.ar|idioma=es-ES}}</ref>. D'alcuerdu a un informe ellaboráu pola organización, envalórase que na Arxentina realizar en permediu ente 486 mil y 522 mil aborto clandestinos al añu. En 17 de les 24 provincies ye la principal causa individual de mortalidá materna. L'informe d'Amnistía afirma que, acaldía, 298 adolescentes de 15 a 19 años son madres na Arxentina, siendo'l 70 per cientu d'estos embaranzos ensin planiar. Magar la llei reconoz el derechu de neños, neñes y adolescentes a recibir educación sexual integral nos establecimientos educativos públicos, d'orde estatal y priváu, confesionales y llaicos. Sicasí, en 2017 namái nueve provincies sancionaron lleis d'educación sexual.<ref>{{Cita noticia|títulu=Certeza estadístiques p'aldericar una llei necesaria pa la salú pública|url=https://www.tiempoar.com.ar/nota/certidumes-estadisticas-pa-aldericar-una llei necesaria-pa-la-salud-publica|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref><ref name=":3" /> [[Human Rights Watch]] tamién sofita la despenalización del albuertu.<ref name=":7" />
=== Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu ===
{{AP|Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu}}
La Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu llegal, Seguro y Gratuitu ye una amplia y diversa alianza federal, qu'articula y recupera parte de la historia de les lluches desenvueltes na Arxentina en pos del derechu al albuertu llegal, seguro y gratuitu. Tien les sos semientes nel XVIII Alcuentru Nacional de Muyeres realizáu en Rosario nel añu 2003 y nel XIX ENM desenvueltu en Mendoza nel 2004.
Impulsada dende grupos feministes y del movimientu de muyeres, como asina tamién dende muyeres pertenecientes a movimientos políticos y sociales, cuenta anguaño cola adhesión de 305 grupos, organizaciones y personalidaes venceyaes a organismos de derechos humanos, d'ámbitos académicos y científicos, trabayadores/ye de salú, sindicatos y diversos movimientos sociales y culturales, ente ellos redes llabradores y d'educación, organizaciones de sacupaes/vos, de fábriques recuperaes, grupos estudiantiles, comunicadoras y comunicadores sociales, etc. Quien lu integren apostaron colectivamente a converxer nuna gran heteroxeneidá d'actividaes y procesos estratéxicos para:
* Instalar na sociedá y nel Estáu l'alderique en redol a la necesidá de despenalizar y llegalizar l'albuertu n'Arxentina;
* Contribuyir a que más muyeres y organizaciones sumar nesti procesu y reclamu;
* Llograr l'alderique y l'aprobación d'una norma llegal que despenalice y llegalice l'albuertu n'Arxentina.
Foi llanzada'l 28 de mayu de 2005, Día d'Internacional d'Aición pola Salú de les Muyeres, y dende entós tien la capacidá y la fuercia de coordinar actividaes simultáneamente en distintos puntos del país so la conseña: “Educación sexual pa decidir, anticonceutivos pa nun albortar, albuertu llegal pa nun morrer”. A presentáu mientres diversos añu proyeutos nel congresu a favor de la Interrupción Voluntaria del Embaranzu, col aval de dellos llexisladores de diversos espacios políticos.<ref name=":1">{{Cita web|url=http://www.abortolegal.com.ar/about/|títulu=Quién somos – Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal Seguru y Gratuitu|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|sitiuweb=www.abortolegal.com.ar|idioma=es-ES|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180812085544/http://www.abortolegal.com.ar/about/|fechaarchivu=2018-08-12}}</ref>
=== Regulación del albuertu en Santa Fe ===
A partir del añu 2012 na provincia de [[Provincia de Santa Fe|Santa Fe]] empezar a implementar polítiques públiques y protocolos de salú favorables a la implementación del albuertu y a la educación sexual. Na ciudá de Rosario dende l'añu 2012 empezar a mercar Misoprostol como insumo y a realizar la téunica d'aspiración manual endouterino (AMEU), y l'accesu al albuertu empezar a implementar n'hospitales y centros de salú. A partir del 2013 lo fecho en Rosario s'ampliu al restu de la provincia, tou esto d'alcuerdu a lo establecío nos protocolos ellaboraos pol Ministeriu de Salú.Tamién s'ameyoro l'accesu a la educación sexual, a los anticonceutivos y un trabayu más fuerte nes escueles con mayor presencia d'embaranzu adolescente. Amás, dende l'añu 2017 hai una cátedra sobre albuertu na [[Facultá de Ciencies Médiques (UNR)|Facultá de Medicina de Rosario]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=Carbajal|nome=Mariana|títulu=Primer cátedra sobre l'albuertu como problema de salú {{!}} Na Universidá Nacional de Rosario|url=https://www.pagina12.com.ar/36478-primer-catedra-sobre-l'albuertu-como-problema-de-salud|fecha=1494283802|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref> Como resultancia, en Rosario nun hai muertes maternes por albuertu, y na provincia menguóse les muertes per albuertu y los embaranzos adolescentes a lo llargo de los años .<ref>{{Cita web|url=http://www.lavanguardiadigital.com.ar/index.php/2018/05/10/interrupcion-llegal-del embaranzu-la esperiencia-de-santa-fe/|títulu=Interrupción llegal del embaranzu: la esperiencia de Santa Fe|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|sitiuweb=www.lavanguardiadigital.com.ar|idioma=es-ES}}</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Santa Fe, un casu testigu na regulación del albuertu|url=http://www.perfil.com/noticias/sociedad/santa-fe-un casu testigu-en-la-regulacion-del albuertu.phtml|fecha=11 de xunu de 2018|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref>
=== Sofitu internacional ===
Más de sesenta congresistes y senadores irlandeses roblaron una carta pidiendo al Senáu arxentín que llegalice l'albuertu. Ente los firmantes atópense miembros del llaborismu, [[Fine Gael]], socialdemocratas, [[Fianna Fáil]] y [[Sinn Féin]], este peracabo con un firmante en representación de tol partíu.<ref>{{Cita noticia|títulu=TDs and Senators call on Arxentina to legalise abortion|url=https://www.irishtimes.com/news/politics/tds-and-senators-call-on-argentina-to-legalise-abortion-1.3585414|fechaaccesu=2018-08-04|periódicu=The Irish Times|idioma=en-US}}</ref> Mónica Silvana González, diputada na Asamblea de Madrid y Secretaria de Movimientos Sociales y Diversidá CEF [[Partíu Socialista Obreru Español|PSOE]], pronuncióse a favor de la llegalización del albuertu.<ref>{{Cita web|url=https://twitter.com/MonicaSilvanaG/status/1006604347789266944|títulu=Mónica Silvana Gzlez on Twitter|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|sitiuweb=Twitter|idioma=es}}</ref> Activistes de la Polish Women's Strike, una coalición de grupos polos derechos de les muyeres sofitaron el reclamu pol albuertu llegal na Arxentina.<ref>{{Cita noticia|títulu=History of IWS/ Historia de PIM - International Women's Strike / Paro Internacional de Muyeres|url=http://parodemujeres.com/history-iws-historia-de-pim/|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=International Women's Strike / Paro Internacional de Mujer|idioma=en-US|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180731194028/http://parodemujeres.com/history-iws-historia-de-pim/|archivedate=2018-07-31}}</ref> Feministes chilenes, al traviés d'una carta abierta del Movimientu SOL (Frente Ampliu), manifestáronse a favor del albuertu llegal na Arxentina.<ref>{{Cita noticia|títulu=Feministes chilenes piden a Arxentina aprobar albuertu: “Ye optar ente la clandestinidá o'l derechu a la salú”|url=https://www.eldinamo.cl/nacional/2018/06/12/feministes-chilenes-piden-a-argentina-aprobar-albuertu-ye-optar-ente-la clandestinidá-o-el derechu-a-la-salú/|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=https://www.facebook.com/el.dinamo|idioma=es}}</ref> En Brasil manifestáronse militantes feministes de l'agrupación Pão y Roses en solidaridá col reclamu pol albuertu llegal na Arxentina.<ref>{{Cita noticia|títulu=Diana Assunção on Twitter|url=https://twitter.com/DianaAssuncaoED/status/1007023599805521921|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref> Más de 100 feministes paraguayas manifestar nel so país el 12 de xunu a favor de la despenalización del albuertu n'Arxentina.<ref>{{Cita noticia|títulu=Albuerto Llegal: l'efeutu arimo|url=http://cosecharoja.org/albuerto-llegal-efeutu/|fecha=19 de xunu de 2018|fechaaccesu=20 de xunu de 2018|periódicu=Cosecha Roja|idioma=es-ES}}</ref> En Francia, trabayadores de ferrocarriles en fuelga solidarizar col reclamu arxentín pol derechu al albuertu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Serge|nome=Courant Communiste Revolutionnaire,Irena|títulu=Des cheminots en grève solidaires du mouvement argentin pour le droit à l'avortement|url=http://www.revolutionpermanente.fr/Des-cheminots-en-greve-solidaires-du-mouvement-argentin-pour-le-droit-a-l-avortement|fechaaccesu=20 de xunu de 2018|periódicu=Révolution Permanente|idioma=fr-FR}}</ref> AIUSA Women's Rights, la parte d'[[Amnesty International|Amnesty International USA]] dedicada al Xéneru, sexualidá ya identidá<ref>{{Cita noticia|títulu=Gender, Sexuality, & Identity – Amnesty International USA|url=https://www.amnestyusa.org/issues/gender-sexuality-identity/|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Amnesty International USA|idioma=en-US}}</ref> y a promover los derechos humanos de les muyeres alredor del mundu, manifestó'l so sofitu a la llegalización del albuertu.<ref>{{Cita noticia|títulu=AIUSA Women's Rights on Twitter|url=https://twitter.com/AmnestyWomenRts/status/1006562209202425856|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref> CREA ye una organización feminista de derechos humanos con base en [[Nueva Delhi]] que tamién espresó'l so sofitu a la llegalización del albuertu n'Arxentina.<ref>{{Cita noticia|títulu=CREA on Twitter|url=https://twitter.com/ThinkCREA/status/1006772293136248832|fechaaccesu=26 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>
La banda [[Garbage]] manifestar en solidaridá cola llucha pol derechu al albuertu de les muyeres arxentines.<ref>{{Cita noticia|títulu=Garbage on Twitter|url=https://twitter.com/garbage/status/1006786974177464325|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref> El cantautor [[Ismael Serrano]] manifestóse a favor de la despenalización del albuertu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Albuerto: encruz ente Serrano y Recondo|url=https://www.eldestapeweb.com/tirante-encruz-ismael-serranu-y-gaston-recondo-l'albuertu-n44554|fechaaccesu=12 de xunu de 2018|periódicu=El Destape Web|idioma=en-US}}</ref> La banda uruguaya [[La Vela Puerca]] tamién amosó'l so sofitu.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Vela Puerca on Twitter|url=https://twitter.com/LaVela_Oficial/status/1006916110074241024|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref> La escritoria [[Margaret Atwood|Margaret E. Atwood]], autora de ''[[The Handmaid's Tale]]'', espresó'l so sofitu tamién.<ref>{{Cita noticia|títulu=Margaret Y. Atwood on Twitter|url=https://twitter.com/MargaretAtwood/status/1011297769510842368|fechaaccesu=25 de xunu de 2018|periódicu=Twitter|idioma=es}}</ref>
===Incidentes y agresiones contra activistes pro-eleición===
Nes selmanes previes al alderique llexislativu denuncióse que los ataques caleyeros a muyeres y moces que lleven pañuelos verdes multiplicar en distintos llugares del país. En Salta, poles agresiones, la coplera Mariana Carrizu tuvo de permanecer ensin salir de la so casa mientres unos díes, depués de declarase a favor de la IVE;<ref>{{Cita web|url=https://www.google.com/search?client=firefox-b&ei=QPFfW6uWH4Tr5gKDgq3gBg&q=coplera+Mariana+Carrizu+albuerto&oq=coplera+Mariana+Carrizu+albuerto&gs_l=psy-ab.3..33i21k1j33i160k1l3.6294.7220.0.7396.7.6.0.0.0.0.210.210.2-1.1.0....0...1.1.64.psy-ab..6.1.209....0.-_jUpLLN7P0|títulu=coplera Mariana Carrizu albuerto - Buscar con Google|fechaaccesu=2018-07-31|sitiuweb=www.google.com}}</ref> en Catriel, Río Negro, a un mozu apedriar nuna plaza y a una moza la emboscaron ente trés p'arrinca-y el pañulo verde de la mochila.<ref>{{Cita noticia|títulu=Catriel. Atacaron a trés persones por llevar el pañuelu del albuertu llegal » Catriel25Noticies.com|url=https://catriel25noticies.com/catriel-atacaron-a-trés-persones-por-llevar-el-panuelo-del albuertu llegal/|fecha=2018-07-05|fechaaccesu=2018-07-31|periódicu=Catriel25Noticies.com|idioma=es-ES}}</ref> En Mendoza, una activista denunció agresiones caleyeres y finalmente en Paraná, Entre Ríos, muyeres que diben guardar el fallu nel casu d'un funcionariu acusáu de acosador fueron cacheaes por que nenguna ingresara a tribunales con pañuelos verdes.<ref>https://www.pagina12.com.ar/127597-caceria-de-muyeres-y-ninos</ref> En Claypole, una moza embarazada cuto a una moza col pañuelu verde de la campaña pro albuerto.<ref>{{Cita noticia|títulu=Faló la nueva afrellada por pronunciar se a favor del albuertu llegal: "Tengo mieu pero nun voi dexar d'usar el pañuelu" - TN.com.ar|url=https://tn.com.ar/sociedad/albuerto-llegal-tengo-mieu-pero-nun voi-dexar-de-usar-el-panuelo-dixo-la-nueva-afrellada-por-una_883432|fecha=2018-07-18|fechaaccesu=2018-07-31|periódicu=Tou Noticies|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.eltribuno.com/salta/nota/2018-7-18-9-13-0-falo-la moza afrellada-por-usar-panuelo-verde-quixeron-asustame-nun lo llograren|títulu=Faló la moza afrellada por usar pañuelu verde: “Quixeron asustame, nun lo van llograr”|fechaaccesu=2018-07-31|apellíu=Tribunu|nome=El|sitiuweb=El Tribunu|idioma=es}}</ref>
== Estadístiques ==
Un estudiu solicitáu pol Ministeriu de Salú y empobináu poles etnógrafes Edith Pantelides y Silvia Mario envalora que la cantidá d'albuertos clandestinos per añu n'Arxentina ye de 460{{esd}}000. Pa calcular esi númberu, basar na cantidá de egresos hospitalarios por albuertu (tanto inducíos como [[Albuertu bonal|bonales]]) asocedíos nel añu 2000, y aplicáron-y determinaes fórmules estadístiques.<ref>{{cita web |url=http://www.eclac.org/publicaciones/xml/1/36501/lcg2405-P_4.pdf |títulu=Estimación de la magnitú del albuertu inducíu na Arxentina |autor=MARIO, Silvia y PANTELIDES, Edith Alejandra |fechaaccesu=29 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140407074938/http://www.eclac.org/publicaciones/xml/1/36501/lcg2405-P_4.pdf |fechaarchivu=2014-04-07 }}</ref> Esti estudiu salió en Notes de Población de la [[Comisión Económica p'América Llatina y el Caribe|CEPAL]]<ref>{{Cita publicación|url=https://repositorio.cepal.org/handle/11362/12842|títulu=Estimación de la magnitú del albuertu inducíu na Arxentina|apellíos=Silvia|nome=Mario,|apellíos2=Alejandra|nome2=Pantelides, Edith|fecha=2009|fechaaccesu=13 de xunu de 2018|idioma=es}}</ref>, una revista de Demografía d'América Llatina [[Revisión por pares|peer to peer reviewed]] y foi usáu por referentes políticos de diversos espacios como [[Victoria Donda]]<ref>{{Cita noticia|apellíos=El nuesu|nome=Rosario|títulu=Victoria Donda sobre l'albuertu: “Si dexen aldericánoslo podemos ganar”|url=https://rosarionuestro.com/victoria-donda-sobre-l'albuertu-si-dexen aldericánoslo-podemos-ganar/|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódico=Rosario El nuesu|idioma=es-ES}}</ref> o [[Silvia Lospennato]]<ref>{{Cita noticia|títulu=Albuerto llegal {{!}} Una diputada del PRO dixo que los sos compañeros recibieron intimidaciones pa votar en contra - TN.com.ar|url=https://tn.com.ar/politica/albuertu-llegal-una diputada-del pro-dixo-que-los sos-companeros-recibieron-intimidaciones-pa-votar-en_873068|fecha=3 de xunu de 2018|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Tou Noticies|idioma=es}}</ref>. Medios afirmaron que ye la principal causa de [[mortalidá materna]] nel país,<ref name="chqd"/> y en respuesta a un pidíu d'informes el Ministeriu de Salú se desglosó que nel añu 2016 hubo 43 muertes maternes por albuertu.<ref>{{cita web|url= https://www.infobae.com/sociedad/2018/04/24/el ministeriu-de-salud-almite-que-l'albuertu-nun ye-la-primer-causa-de muerte materna/|títulu= El Ministeriu de Salú almite que l'albuertu nun ye la primer causa de muerte materna|apellíu= Peiró|nome= Claudia|fecha= 24 d'abril de 2018|periódicu= Infobae|fechaaccesu= 24 d'abril de 2018|idioma= es-AR}}</ref>
Según l'anuariu del Ministeriu de Salú de 2016 el 17,6% de la [[mortalidá materna]] deber a embaranzos terminaos n'albuertu. Son 43 muertes maternes por embaranzos terminaos n'albuertu, ensin discriminar ente interrupciones voluntaries del embaranzu y albuertos bonales.<ref name="deáis" /> Según la Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu llegal, Seguro y Gratuitu, dende la recuperación democrática n'avientu de 1983 morrieron más 3000 muyeres de resultes d'albuertos inseguros<ref name=":1" />. En 2016 envalorábase que, n'Arxentina, un [[albuertu clandestín]] realizáu en condiciones segures cobrar nel ''[[Mercáu negru|mercáu illegal]]'' alredor de 1{{esd}}000 [[dólares d'Estaos Xuníos]].<ref>[http://www.lanacion.com.ar/1924949-albuertu-illegal-una-practica-insegura Albuertu illegal: una práutica insegura y de bon accesu que se caltién per fora de les polítiques públiques]</ref>
=== Encuestes y sondeos ===
A mediaos de marzu de 2018 el diariu ''[[Clarín (periódicu)|Clarín]]'' publicó un artículu que compila los resultaos de seis encuestes realizaes por consultoras del país. En toes elles la opinión favorable a la llegalización del albuertu ye mayoritaria.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Paladini|nome=Eduardo|títulu=Seis encuestes yá esploraron sobre l'albuertu: la mayoría opinó a favor de la despenalización|url=https://www.clarin.com/politica/encuestas-esploraron-albuertu-mayoria-favor-despenalizacion_0_rJNR6H2FM.html|fecha=18 de marzu de 2018|fechaaccesu=20 de marzu de 2018|idioma=es}}</ref> Pela so parte la consultora d'opinión francesa Ipsos reveló en 2018 la so encuesta añal que refundia un 74% d'aceptación a la llegalización del albuertu na Arxentina. La encuesta, que se realiza añalmente en 27 países en qu'opera la consultora, reflexó un aumentu de 12% d'aceptación en rellación a los dos años anteriores, nos cualos allugóse en 65%.<ref>{{Cita web|url=https://www.ipsos.com/sites/default/files/ct/news/documents/2018-04/ipsos_public_affairs_albuerto_2018.pdf|títulu=Informe sobre l'aceptación del albuerto|autor=Ipsos Public Affairs|fecha=Marzu de 2018|páxines=6-7|formatu=PDF}}</ref>
El 26 de mayu de 2018 el diariu [[La Nación (Arxentina)|La Nación]] publicó los resultaos d'una encuesta encargada pol ''[[lobby]]'' antieleición "Unidá Provida" a la consultora Isonomía. El diseñu de la encuesta realizóse talmente que reforzara les posiciones de los sos veceros, quien consideren que los sondeos publicaos enantes «seique sían pequeños, fraccionaos y nun reflexen la realidá».<ref name=ln-insomnia>{{cita web|url= https://www.lanacion.com.ar/2138110-gestion-de-les organizaciones-a-favor-de-la vida-en-el-congreso|títulu= Gestión de les organizaciones a favor de la vida nel Congresu|apellíu= Álvarez Echazú|nome= María Belén|fecha= 26 de mayode 2018|periódicu= Diariu La Nación|fechaaccesu= 29 de mayu de 2018|idioma= es-AR}}</ref> El 46% de los encuestaos tán en contra de la despenalización del albuertu y un 45% a favor. Dientro del porcentaxe que lu aprueba, un 36% ta acordies con que la práutica llévese alantre en tolos casos, un 21% lo desaprueba en tolos casos, pero'l 37%, que sostuvo que la so aprobación "depende del casu".<ref name=ln-insomnia/>Per otru llau, l'estudiu de Isonomía reflexó una amplia aprobación pal albuertu nos casos de violación, un 48%. Nel casu de malformaciones y enfermedaes fetales foi d'un 28% y pa una situación de riesgu de vida de la madre y/o del fetu un 13%. Sobre aquellos que desaprueban l'albuertu, el sondéu indicó que la causa principal ye "porque implica matar un ser humanu": un 60%.<ref name="ln-insomnia" /> Por cuenta del so diseñu, la encuesta fixo focu sobre la posibilidá de que los profesionales de la salú nun lleven alantre'l procedimientu si les muyeres menores d'edá cunten col maduror abondu pa decidir sobre sí mesmes llevar alantre la práutica y la preferencia a una política pública de salú integral sobre l'albuertu. Nesti últimu puntu, el 60% de los encuestaos sostuvo que "prefier que l'Estáu promueva una normativa d'esti tipu".<ref name="ln-insomnia" />
{| {{tablaguapa}}
|-
!Fecha !Encuestadora
!A favor
!En
contra !Ns/Nc-Indecisu
|-
|Febreru de 2018
|Grupu d'Opinión Pública**
|align=center style="background:lightgreen"|'''66,6%'''
|align=center style="background:lightcoral"|26,8%
|align=center|6,6%
|-
|3 de marzu de 2018
|Management&Fit**
|align=center style="background:lightgreen"|'''57,7%'''
|align=center style="background:lightcoral"|31,8%
|align=center|10,5%
|-
|Marzu de 2018
|Synopsis*
|align=center style="background:lightgreen"|'''53,5%'''
|align=center style="background:lightcoral"|32,6%
|align=center |13,8%
|-
|Marzu de 2018
|[[Amnistía Internacional]]*
|align=center style="background:lightgreen"|'''59%'''
|align=center style="background:lightcoral"|37%
|align=center|4%
|-
|Marzu de 2018
|Gustavo Córdoba & Asociaos*
|align=center style="background:lightgreen"|'''65,4%'''
|align=center style="background:lightcoral"|29,3%
|align=center|5,3%
|-
|
|Circuitos***
|align=center style="background:lightgreen"|'''52,5%'''
|align=center style="background:lightcoral"|21,3%
|align=center|26,2%
|-
|21 de marzu de 2018<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/sociedad/2018/03/27/encuesta-la-despenalizacion-del aborto-genera-una-fuerte-polarizacion/|títulu=Encuesta: la despenalización del albuertu xenera una fuerte polarización|fechaaccesu=27 de marzu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref>
|Move Group***
|align=center style="background:lightgreen"|'''46%'''
|align=center style="background:lightcoral"|39%
|align=center|15%
|-
|19 d'abril de 2018
|Ipsos*
|align=center style="background:lightgreen"|'''74%'''
|align=center style="background:lightcoral"|19%
|align=center|7%
|-
|26 de mayu de 2018
|Insomnía****
|align=center style="background:lightgreen"|45%
|align=center style="background:lightcoral"|'''46%'''
|s/d
|-
|15 de xunetu de 2018<ref>[https://www.lanacion.com.ar/2153874-segun-una encuesta-el-49-de-la-poblacion-refuga-l'albuertu llegal-y-el-40-aceptar Según una encuesta, el 49% de la población refuga l'albuertu llegal y el 40% aceptar]</ref>
|Ipsos*
|align=center style="background:lightgreen"|40%
|align=center style="background:lightcoral"|'''49%'''
|align=center|11%
|-
|colspan="5"|<small>NOTA: (*) Indica relevamiento nacional, (**) Indica relevamiento en [[Buenos Aires|CABA]] y [[Provincia de Buenos Aires|PBA]], (***) Indica relevamiento en PBA. (****) Indica que nun hai información sobre la cobertoria.
|}
== Manifestaciones y movilizaciones ==
Na Arxentina hubo marches tanto a favor como en contra del albuertu llegal.<ref>{{cita web |url= https://www.lanacion.com.ar/2066475-aborto-habra-dos-manifestaciones-con-lemas-opuestos-en-la-mesma-selmana |títulu= Albuerto: va haber dos manifestaciones con lemas opuestos na mesma selmana |fechaaccesu= 13 de marzu de 2018 |apellíu= Vallejo |nome= Soledad |fecha= 26 de setiembre de 2017 |editorial= Diariu La Nación |idioma= castellanu }}</ref> La mayoría de les marches realizáronse en díes distintos, sicasí, debíu al calendariu de los alderiques llexislativos pol albuertu, qu'empezó'l 10 d'abril na Cámara de Diputaos arxentina. Organizaciones a favor y en contra manifestáronse nel entamu del alderique con banderes [[antiaborto]] y pañuelos verdes pro albuerto llegal<ref>{{cita web |url= http://www.parlamentario.com/noticia-108653.html |títulu= Albuerto llegal: organizaciones a favor y en contra convoquen a manifestase nel entamu del alderica |apellíu= Noticies |nome= |fecha= 5 d'abril de 2018 |editorial= Parllamentariu.com |fechaaccesu= 6 d'abril de 2018 |idioma= es-AR |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20180612144642/http://www.parlamentario.com/noticia-108653.html |fechaarchivu= 2018-06-12 }}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.ambito.com/917792-marches-a-favor-y-en-contra-de-la-despenalizacion-del albuertu-acoparon-el congresu|títulu= Coles a favor y en contra de la despenalización del albuertu acoparon el Congresu |apellíu= Política|nome= Primer xornada d'alderique |fecha= 10 d'abril de 2018|periódicu = Ámbitu|fechaaccesu= 11 d'abril de 2018|idioma= es-AR }}</ref>
=== Marches antiaborto ===
El [[Día del Neñu por Nacer]] ye recordáu cada 25 de marzu; l'Arxentina foi'l primer país del mundu en declaralo, el 7 d'avientu de 1998, por iniciativa del ex Presidente [[Carlos Saúl Menem]] nel decretu númberu 1406/98. Al añu siguiente celebrar por primer vegada esi día. Nel [[Teatru Coliséu]] de Buenos Aires axuntáronse representantes de la Ilesia Católica y de les ilesies ortodoxu y cristianu, según líderes xudíos y musulmanes.<ref name="bebito-lid">[https://www.laizquierdadiario.com/El-Bebito-la-increible-campana-de-la fía-de-un funcionariu-de-la dictadura-y-defensor-de-Videla “El Bebito”: la increíble campaña de la fía d'un funcionariu de la dictadura y defensor de Videla]</ref> Dende aquel entós, nesa fecha na Arxentina los activistes antiaborto entamen a lo llargo del país celebraciones y actividaes destinaes a la concientización sobre la necesidá de defender la vida dende la concepción y en toles sos etapes. Mises, marches, ecografíes en vivu, xestos solidarios, conferencies, etc.<ref>{{cita web |url= http://www.aica.org/11127-dia-del-nino-por-nacer-l'arxentina-celebra-vida.html |títulu= Día del Neñu por Nacer: L'Arxentina celebra la vida |apellíu= Especial|nome=Familia y Vida |fecha= 21 de marzu de 2014| editorial= AICA |fechaaccesu= 6 d'abril de 2018|idioma= es-AR }}</ref>
En marzu de 2017 llamó l'atención de los medios una campaña antialbortista dirixida por Mariana Rodrígez Varela, fía del funcionariu de la [[Procesu de Reorganización Nacional|dictadura]] [[Alberto Rodríguez Varela]] y venceyada a la Ilesia Católica.<ref>{{Cita noticia|títulu=Quién ye Mariana Rodríguez Varela, la "lloca del bebito"|url=http://www.perfil.com/noticias/sociedad/quien-es-mariana-rodriguez-varela-la lloca-del-bebito.phtml|fecha=9 de xunu de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=Perfil.com}}</ref> La campaña, impulsada por redes sociales, consiste n'espublizar imáxenes de fetos humanos y na entrega de moñecos.<ref name="bebito-lid" />
==== Primer "Marcha pola Vida" ====
La fecha d'esceición foi la primer Marcha pola Vida del 27 de setiembre de 2017, escoyida por coincidir cola celebración del Día de los Derechos del Neñu na Arxentina.<ref>[http://www.mptutelar.gob.ar//content/27-de-setiembre-d-nacional-de-los derechos-de-nin-vos-y-adolescentes.html 27 de setiembre - Día Nacional de los Derechos de Neños y Adolescentes]</ref>
Esta primer Marcha pola Vida foi dende [[Plaza de Mayu]] hasta frente al [[Congresu de la Nación Arxentina]]. El nome ya inspiración tuvo nes multitudinaries marches que se realicen n'otros países (Italia, Francia, EE.XX., Perú, Paraguay) cola mesma motivación.<ref>[http://www.portalunoargentina.com.ar/contenidosver.asp?id=29503&sid=137 La primer Marcha pola Vida en Buenos Aires foi un ésitu]</ref> Los sos organizadores esclariaron que la Marcha pola Vida nun ye una iniciativa de dalguna comunidá relixosa anque la gran mayoría de los participantes y voluntarios son persones que profesen distintos credos.<ref>[http://www.aica.org/30438-marcha-pola vida-pa da-y-voz-beber de.html Cola pola Vida pa da-y voz a los ñácaros de l'Arxentina]</ref> Y tamién que ye rigorosamente a-partidaria.<ref>[https://marchaporlavida.com.ar/?data=iniciativa Que ye la MARCHA POLA VIDA (Y que nun ye).]</ref>
Naquella oportunidá más de 2{{esd}}500 persones manifestar contra l'albuertu frente al Congresu de la Nación. "A favor de la vida" foi la conseña que más s'escuchó na marcha,denominada "Marcha pola Vida", qu'encabezaron families y estudiantes.<ref>{{cita web |url= https://www.lanacion.com.ar/2067155-mas-de-2500-persones-manifestar contra-l'albuertu-frente-al congresu |títulu= Más de 2500 persones manifestar contra l'albuertu frente al Congresu |fechaaccesu= 13 de marzu de 2018 |apellíu= Vallejo |nome= Soledad |fecha= 28 de setiembre de 2017 |editorial= Diariu La Nación |idioma= castellanu }}</ref> Esi mesmu día, hubo otres 20 marches en [[Mendoza (Arxentina)|Mendoza]], [[San Luis (Arxentina)|San Luis]], [[Tandil]], [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]], [[Villa María (Córdoba)|Villa María]], [[Rosario (Arxentina)|Rosario]], [[San Miguel de Tucumán]], General Alvear, [[San Rafael (Mendoza)|San Rafael]], [[Santiago del Estero (ciudá)|Santiago del Estero]], [[Suncho Corral]], [[San Luis (Arxentina)|San Luis]], [[San Martín de los Andes]], [[San Juan (Arxentina)|San Juan]], [[La Rioxa (ciudá)|La Rioxa]], [[Barranqueras]], [[Oberá]] y [[Santa Elena (Entre Ríos)|Santa Elena]] ente otres ciudaes, col mesmu nome y so la mesma conseña.<ref>{{cita web |url= https://www.diariopopular.com.ar/general/miles-persones-colaron-al congresu-contra-l'albuertu-non-punible-n322339 |títulu= Miles de persones colaron al Congresu contra l'albuertu non punible |apellíu= Xeneral |nome= |fecha= 27 de setiembre de 2017 |periódicu= Diariu Popular |fechaaccesu= 6 d'abril de 2018 |idioma= es-AR }}</ref>
==== Segunda "Marcha pola Vida" ====
[[Ficheru: Mariana Rodríguez Varela.jpg|miniaturadeimagen|200px|L'activista Mariana Rodríguez Varela xunto a un grupu de médicos<ref>{{cita web |url= https://www.infobae.com/sociedad/2018/03/30/mariana-rodriguez-varela-activista-en-contra-del albuertu tou-l'arxentina-sospira-de-amor-por-el-bebito/ |títulu= Mariana Rodríguez Varela, militante en contra del albuertu: "Tola Arxentina sospira d'amor pol bebito" |apellíu= Rojas|nome=Diego |fecha= 30 de marzu de 2018|periódicu= Infobae|fechaaccesu= 6 d'abril de 2018|idioma=es-AR}}</ref>que participaron de la convocatoria.]]
El 25 de marzu de 2018 miles de persones participaron na Arxentina de la iniciativa mundial denominada Marcha pola Vida, contraria a la llegalización del albuertu, y que coincidió cola celebración del Domingu de Ramos y el Día del Neñu por Nacer.<ref>{{cita web|url= https://www.cronica.com.ar/info-xeneral/Multitudinaria-Marcha-pola Vida-20180325-0030.html|títulu= Multitudinaria "Marcha pola Vida"|apellíu= Info xeneral|nome= |fecha= 25 de marzu de 2018|periódicu= Crónica|fechaaccesu= 6 d'abril de 2018|idioma= es-AR}}</ref>L'eventu foi entamáu por Unidá Provida, una coordinadora de delles ONGs ente les que se ecnuentran ACIERA (qu'arrexunta a la ilesies protestantes), la Ilesia católica y dependencies de la Universidá Católica Arxentina.<ref name="lldb">{{Cita noticia|títulu=“La lloca del bebito" nel so mueyu {{!}} Marcha antiderechos en Palermo|url=https://www.pagina12.com.ar/103918-la lloca-del-bebito-en-el so-mueyu|fecha=26 de marzu de 2018|fechaaccesu=26 de marzu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref>
La principal convocatoria foi en Buenos Aires dende Plaza Italia hasta la [[Facultá de Derechu de la UBA]], que cuntó con estimaciones que van dende 10{{esd}}000 hasta con 150{{esd}}000 asistentes,<ref>{{cita web |url= http://www.aica.org/32904-multitudinaries-marches-pola vida-en-tou-el-pais.html |títulu= Multitudinaries marches pola vida en tol país |apellíu= Especial |nome= Familia y Vida |fecha= 26 de marzu de 2018 |editorial= AICA |fechaaccesu= 6 d'abril de 2018 |idioma= es-AR }}</ref> cuntó con retruques en más de 150 llocalidaes del interior del país.<ref>{{cita web |url= https://www.lanacion.com.ar/2120124-comenzo-en-buenos-aires-la marcha-en-contra-de-la-despenalizacion-del-albuerto |títulu= Multitudinaria marcha en contra de la despenalización del albuerto |apellíu= Sociedad |nome= Alderique pol albuertu |fecha= 25 de marzu de 2018 |periódicu= La Nación |fechaaccesu= 6 d'abril de 2018 |idioma= es-AR }}</ref> Dende la organización Unidá Provida enfatizaron: ''"Precisamos propuestes superadores ya integrales pa la muyer vulnerable y el neñu por nacer"''.<ref>{{cita web|url= https://www.lanacion.com.ar/2120217-masiva-movilizacion-de-families-en-contra-del-albuerto|títulu= Masiva movilización de families en contra del albuerto|apellíu= Sociedad|nome= Alderique pol Albuertu|fecha= 26 de marzu de 2018|periódicu= La Nación|fechaaccesu= 6 d'abril de 2018|idioma= es-AR}}</ref> Xuntaron a la movilización militantes del [[Partíu Demócrata Cristianu (Arxentina)|Partíu Demócrata Cristianu]],<ref>{{cita web|url= https://www.infobae.com/sociedad/2018/03/25/dia-del-nino-por-nacer-habra-marches-en-contra-del proyeutu-de-despenalizacion-del-albuerto/|títulu= Masiva marcha en contra del proyeutu de despenalización del albuerto|apellíu= Sociedad|nome= |fecha= 25 de marzu de 2018|periódicu= Infobae|fechaaccesu= 6 d'abril de 2018|idioma= es-AR}}</ref> el dirixente [[Alejandro Biondini]] venceyáu a distintes agrupaciones [[nacionalismu|nacionalista]] y [[neonazi]]s<ref name="nn">{{cita web |url=http://www.noticiasurbanas.com.ar/noticias/la |títulu=El xuez Lijo dio-y la personería definitiva al partíu nazi porteño |fechaaccesu=22 de mayu |añoacceso=2016 |fecha=10 de xunu de 2014 |obra=Noticies Urbanes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210928014341/https://www.noticiasurbanas.com.ar/noticias/la/ |fechaarchivu=2021-09-28 }}</ref><ref name="nn2">{{cita web |url= http://www.diariojornada.com.ar/129419/politica/El neonazi_Biondini_podra_competir_en_los PASU_bonaerenses|títulu=El neonazi Biondini va poder competir nos PASU bonaerenses |fechaaccesu=23 de mayu|añoacceso=2016|autor= |fecha=1 de xunu de 2015 |obra= Diariu Xornada}}</ref><ref name=":0">{{Cita noticia|apellíos=Cronista.com|títulu=Gobierno: Biondini va recibir $ 20 M, gracies a un "sistema eleutoral arcaicu"|url=https://www.cronista.com/eleiciones/Gobierno-Biondini-recibira--20-M-gracias-a-un sistema eleutoral-arcaicu-20170710-0071.html|fechaaccesu=10 de xunetu de 2017|periódicu=El Cronista|idioma=es-LA}}</ref> que'l so partíu Bandera Vecinal foi convocante a la movilización<ref name="lldb" />,<ref>{{Cita web|url=http://www.banderavecinal.org/blog/2018/03/14/25-de-marzu-cola-pola vida/|títulu=25 de Marzu: Marcha pola Vida. ¡Te convocamos! {{!}} Bandera Vecinal|fechaaccesu=26 de marzu de 2018|sitiuweb=www.banderavecinal.org|idioma=es-ES}}</ref> y l'[[activista]] antiaborto Mariana Rodríguez Varela, creadora de la campaña "El Bebito".<ref>{{cita web |url= https://www.minutouno.com/notas/3056347-la creadora-la campana-el-bebito-píde-y-macri-que-ponga-fin-al protocolu-albuerto |títulu= La creadora de la campaña "El Bebito" píde-y a Macri que ponga fin al protocolu d'albuertu |apellíu= Albuerto|nome= |fecha= 4 de xinerude 2018| editorial = Minutouno.com |fechaaccesu= 6 d'abril de 2018|idioma= es-AR }}</ref>
==== Tercer "Marcha pola Vida" ====
Nel marcu del alderique pola llegalización del albuertu, el 20 d'abril de 2018 movilizar en marches contra l'albuertu llegal so la conseña "curiar les dos vides" en 118 ciudaes. Según los sos organizadores la movilización foi de tres millones de persones en tol país.<ref name=Cola>{{cita web | url= https://marchaporlavida.com.ar/?data=31941|títulu= Buscá la to Marcha. Datos de la páxina oficial de la Marcha pola Vida|apellíu=Estes son les ciudaes que se xunieron y sumáronse a la Marcha |nome= |fecha= 20 de mayu de 2018| EDITORIAL= |fechaaccesu= 21 de mayu de 2018|idioma= es-AR }}</ref> Pa esta ocasión, amás d'una bien activu espardimientu al traviés de les redes sociales, fíxose una campaña na vía pública pa promover la marcha, partiéronse volantes y exhibiéronse cartelos.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=50 semeyes de la movilización contra la despenalización del albuertu|url=https://www.infobae.com/semeyes/2018/05/20/18-semeyes-y-videos-de-la-movilizacion-contra-la-despenalizacion-del albuertu/|fecha=|fechaaccesu=|periódicu=|allugamientu=|páxina=|número=}}</ref> La convocatoria y concurrencia, similar a l'anterior, foi encabezada por organizaciones relixoses católiques y evanxéliques y de dirixentes de derecha y nacionalistes.<ref>{{Cita web|url=https://www.infobae.com/semeyes/2018/05/20/18-semeyes-y-videos-de-la-movilizacion-contra-la-despenalizacion-del-albuerto/|títulu=50 semeyes de la movilización contra la despenalización del albuertu|fechaaccesu=21 de mayu de 2018|sitiuweb=Infobae|idioma=es-LA}}</ref> Nesta oportunidá sumáronse, amás, delles personalidaes del espectáculu y los medios. Nel escenariu principal figuraron [[Amalia Granata]], [[Maru Botana]], [[Rolando Hanglin]], [[Gastón Recondo]] y [[Mariano Obarrio]].<ref name=":8">{{cita web |url= https://tn.com.ar/show/basicas/marcha-pola vida-los-famosos-que s'espresaron-en-contra-de-la-legalizacion-del albuertu_870142 |títulu= "Marcha pola vida" |3= Los famosos espresar en contra de la llegalización del albuertu: "Esto ye una espresión popular" |apellíu= La movilización retrucar en distintes partes del país. Amalia Granata, Maru Botana y Rolando Hanglin fueron dalgunos de los presentes nel actu central en Congresu. |nome= |fecha= 20 d'abril de 2018 |editorial= TN |fechaaccesu= 21 d'abril de 2018 |idioma= es-AR }}</ref>
==== Movilizaciones del 10 de xunu de 2018 ====
El domingu 10 de xunu decenes de miles de persones convocaes pola rede de ONGs Provida "Unidá Provida" manifestar nes ciudaes de Córdoba, Rosario, Santa Fe, Mendoza, Tucumán, Paraná, La Plata, Catamarca, Santa Rosa, Salta, Posadas, ente otres.<ref>[https://www.unidadprovida.org/bloggeneral/les provincies-si-a-la vides Movilizaciones en toles provincies pa refugar la llegalización del albuertu]</ref><ref>{{cita web |url= https://www.clarin.com/sociedad/reclamo-albuertu-sintio-fuercia-50-llocalidaes-pais_0_SJA-_Xigm.html|títulu=El reclamu en contra del albuertu sentir con fuercia en 50 llocalidaes del país |apellíu= Sociedad |nome= A tres díes de la votación en Diputaos|fecha= 10 de xunu de 2018|periódicu=Clarín |fechaaccesu= 22 de xunu de 2018|idioma= es-AR }}</ref>
==== Marcha Federal Salvemos les dos Vides ====
El fin de selmana del 4 y 5 de xunu de 2018 entamáronse, al traviés d'ilesies evanxelistes y diverses organizaciones antiaborto, distintes manifestaciones en tol país que se denominaron "Marcha Federal Salvemos les dos Vides", pa pidi-y al Senáu que vote en contra del proyeutu de llei d'interrupción del embaranzu.<ref>[https://www.elonce.com/seiciones/parana/558661-semeyes-y-videos-hubo-marches-a-favor-de-quotlas-dos-vidasquot-en-paranna-y-concordia.htm Semeyes y videos: Hubo marches a favor de "les dos vides" en Paraná y Concordia]</ref><ref>{{Cita noticia|títulu=Masiva marcha d'evanxelistes y militantes provida en Buenos Aires|url=https://www.unosantafe.com.ar/el-pais/masiva-marcha-evanxelistes-y-militantes-provida-buenos-aires-n1652833.html|fechaaccesu=2018-08-06|periódicu=Unu Santa Fe|idioma=es-AR}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://aciera.org/manana-concentracion-nacional-en-l'obeliscu-so-el-lema-salvemos-las-dos-vidas/|títulu=ACIERA {{!}} GÜEI CONCENTRACIÓN NACIONAL NEL OBELISCU SOL LEMA “SALVEMOS LES DOS VIDES”|fechaaccesu=2018-08-06|sitiuweb=aciera.org|idioma=es-ES}}</ref> Estes concentraciones asocedieron nes provincies de Tucumán, Santa Fe, Mendoza, La Rioxa, Catamarca, Salta, Chaco, Corrientes, Misiones, Entre Ríos, Neuquén y Córdoba, ente otres.<ref>{{cita web|url= http://www.aica.org/34828-millones-de-argentinos-manifestar contra-l'albuertu-en-les.html|títulu= Millones d'arxentinos manifestar contra l'albuertu nes provincies|apellíu= Especial|nome= Familia y Vida|fecha= 6 d'agostu de 2018|periódicu= AICA|fechaaccesu= 6 d'agostu de 2018|idioma= es-AR}}</ref>
=== Marches proeleición ===
[[Ficheru: 8Mabortolegal.jpg|miniaturadeimagen|200px| El pañuelu verde, símbolu de la Campaña pol [[albuertu llegal]], na movilización del [[Paru Internacional de Muyeres 2018|8 de marzu de 2018]] na Plaza de Congresu.]]
El 18 de febreru de 2018 foi convocada por aciu les redes sociales una manifestación frente al Congresu de la Nación autodenominada "pañuelazo" que foi multitudinaria y tuvo como oxetivu solicitar la sanción d'una llei que llegalice l'albuertu n'Arxentina. Al llugar allegaron distintos grupos de xente que viaxaron especialmente a Buenos Aires, y tuvieron el sofitu de delles personalidaes del ambiente artístico, como l'actriz [[Virginia Godoy]], Señorita Bimbo, quien oficio de presentadora del eventu.<ref>[https://www.infobae.com/sociedad/2018/02/19/un mar-de-panuelos-verdes-y-un berru-unanime-frente-al congresu-pa-pidir-pol albuertu-llibre-seguru-y-gratuitu/ Un mar de pañuelos verdes y un berru unánime frente al Congresu pa pidir pol albuertu llibre, seguro y gratuitu]</ref>
==== Movilizaciones del 28 de setiembre de 2017 ====
Amás, cada [[28 de setiembre]], vienen faciéndose manifestaciones a favor de la llegalización del albuertu.<ref>[https://www.pagina12.com.ar/66134-marea-de-muyeres-pol derechu-a-decidir Marea de muyeres pol derechu a decidir]</ref> Nel marcu del Día Internacional pol Derechu al Albuertu, miles de muyeres pidieron l'aprobación del proyeutu de llegalización del albuertu. La convocatoria foi de la Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu.
==== Movilización del 8 de marzu de 2018 ====
Nel [[Día Internacional de la Muyer]] de 2018, fecha en que foi convocáu un [[Paru Internacional de Muyeres 2018|Paru Internacional]], producir na ciudá de Buenos Aires una movilización masiva (con estimaciones récor que van de 200{{esd}}000 hasta 350{{esd}}000 asistentes)<ref>{{Cita noticia|títulu=8M: Cuántes persones asistieron a la marcha pel Día de la Muyer|url=https://www.lanacion.com.ar/2115453-8m-cuantes persones-asistieron-a-la marcha-por-el-dia-de-la muyer periódicu=La Nación|fechaaccesu=15 de marzu de 2018|idioma=es}}</ref> que punxo la exa central na conseña d'albuertu llegal, seguro y gratuitu. La columna de la [[Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu|Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal]] encabezó na movilización y la tema ocupó un llugar preponderante nel discursu unificáu que se lleó nun actu na [[Plaza Congreso]].<ref>{{Cita noticia|apellíu=Iglesias|nome=Mariana|títulu=Hubo récor de xente pol 8M nel Congresu y l'albuertu llegal foi'l principal reclamu|url=https://www.clarin.com/sociedad/record-xente-8m-congresu-albuerto-llegal-principal-reclamu_0_r13dIIJFG.html|fecha=8 de marzu de 2018|fechaaccesu=15 de marzu de 2018|idioma=es}}</ref> Tamién se fixeron movilizaciones masives nes principales ciudaes del interior del país: [[Mar del Plata]], [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]], [[Mendoza (Arxentina)|Mendoza]], [[La Plata]], [[Rosario (Arxentina)|Rosario]], [[Salta]], [[Ushuaia]] y [[San Miguel de Tucumán]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Nel interior del país tamién s'apinaron les places de muyeres|url=https://www.diariopopular.com.ar/general/en-el-interior-del-pais-tambien-apináronse-les places-muyeres-n345220|fechaaccesu=20 de marzu de 2018|periódicu=Diariu Popular|idioma=en-US}}</ref>
==== Movilización Nin una menos 2018 ====
{{AP|Nin una menos}}
Sol lema Nin una Menos, miles de muyeres manifestáronse a favor del albuertu llegal, seguro y gratuitu na Plaza del Congresu'l día 4 de xunu de 2018.<ref>{{Cita noticia|apellíu=País|nome=El títulu=#NiUnaMenos y el color verde pro albuerto, demandes de les actrices arxentines nos premios Martín Fierro|url=https://elpais.com/internacional/2018/06/04/argentina/1528109941_829277.html|fecha=4 de xunu de 2018|fechaaccesu=9 de xunu de 2018|periódicu=El País|issn=1134-6582|idioma=es}}</ref> Ente los presentes tuvo la referente de [[Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora]], [[Nora Morales de Cortiñas|Nora Cortiñas]].<ref>{{Cita noticia|títulu=Na marcha Nin Una Menos, Nora Cortiñas sumar al pidíu pol albuertu llegal: "Yá nun somos invisibles" - TN.com.ar|url=https://tn.com.ar/videos/sociedad/en-la marcha-nin-una-menos-nora-cortines-sumar al pidíu-pol albuertu-llegal-yá-nun somos-invisibles_873324|fecha=4 de xunu de 2018|fechaaccesu=11 de xunu de 2018|periódicu=Tou Noticies|idioma=es}}</ref>
==== Estudiantazo federal ====
El martes 31 de xunetu de 2018 va realizase un "Estudiantazo federal" en distintes provincies del país pa manifestase a favor del proyeutu de llei.<ref>{{Cita noticia|títulu=Llamen a un estudiantazo federal pa pidir pola llei del albuertu|url=https://www.lacapital.com.ar/mendoza/llamen-un-estudiantazo-federal-pidir-la llei-del albuertu-n1649487.html|fechaaccesu=2018-07-31|periódicu=La Capital|idioma=es-AR}}</ref> La convocatoria inclúi participantes de nivel secundariu, terciariu y universitariu, qu'entamen clases públiques, talleres, radios abiertes, actividaes artístiques y "pañuelos" pa espresar el so sofitu.<ref>{{Cita noticia|títulu=Convoquen a un "estudiantazo" pola iniciativa|url=https://www.lanacion.com.ar/2156399-convoquen-a-un-estudiantazo-pola iniciativa|fechaaccesu=2018-07-31|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.diariojornada.com.ar/216915/paismundo/esti martes_panuelazo_verde_y_estudiantazo_federal_pol albuertu/|títulu=Esti martes, "pañuelazo" verde y "Estudiantazo federal" pol albuertu|fechaaccesu=2018-07-31|sitiuweb=DiarioJornada}}</ref>
=== Toma de colexos en sofitu a la llegalización del albuerto ===
Once colexos fueron tomaos polos sos alumnos 48 hores primero que los llexisladores empecipien el tratamientu de la llei. Y en otros venti establecimientos educativos realizáronse asamblees y otru tipu d'actividaes afalando la sanción de la llei.<ref>{{cita web|títulu=Hai 11 colexos de la Ciudá tomaos por alumnos a favor de la llei del albuertu|url=https://www.infobae.com/educacion/2018/06/11/empezaron-tomar en-los colexos-en-sofitu-a-la llei-de-albuertu/|fecha=11 de xunu de 2018|fechaaccesu=12 de xunu de 2018}}</ref> La midida, fuertemente criticada poles autoridaes educatives locales, foi impulsada pola [[Federación Universitaria de Buenos Aires]] (FUBA), según pallabres del so presidente, Julián Asiner, y provocó la suspensión de clases nos establecimientos que los sos estudiantes xuntaron a la protesta.<ref>{{Cita noticia|apellíos=ambito.com|títulu=Estudiantes anuncien tomes de facultaes y colexos en sofitu a la llegalización del albuertu|url=http://www.ambito.com/924029-estudiantes-anuncien-tomes-de-facultaes-y-colexos-en-sofitu-a-la-legalizacion-del-aborto|fechaaccesu=22 de xunu de 2018|periódicu=ambito.com|idioma=es-AR}}</ref>
La Xusticia arxentina torgó a les autoridaes educatives qu'aplicaren los protocolos antitomas establecíos pa esti tipu de casos, anque la ministra d'Educación de la Ciudá dixo que s'aplicaron midíes d'aición p'abellugar la integridá física del alumnáu.<ref>{{Cita noticia|títulu=La Xusticia suspendió'l protocolu antitomas que rixe pa los colexos porteños|url=http://www.infonews.com/nota/315052/la xusticia-suspendio-el protocolu-antitomas|fechaaccesu=22 de xunu de 2018|periódicu=INFOnews|idioma=es}}</ref>
== Ver tamién ==
{{Columnes}}
* [[Albuertu inducíu]]
:* [[Albuertu clandestín]]
:* [[Albuertu autoinducido]]
:* [[Albuertu con melecines]]
:* [[Albuertu quirúrxicu]]
:* [[Albuertu terapéuticu]]
* [[Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu]]
* [[Alderica sobre l'albuertu]]
* [[Desarrollu prenatal]]
* [[Llexislación sobre l'albuertu nel mundu]]
* [[Anticonceutivu d'emerxencia]]
{{Nueva columna}}
* [[Embaranzu humanu]]
* [[Desarrollu prenatal]]
* [[Métodos anticonceutivos]]
* [[Provida]]
* [[Proeleición]]
* [[Cultura de la vida]]
* [[Albuertu inseguru]]
* [[Día d'Aición Global por un albuertu llegal y seguro]]
* [[Día del Neñu por Nacer]]
{{Final columnes}}
== Notes ==
<div class="references-small">
{{llistaref|grupu="Nota"}}
</div>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Abortion in Argentina}}
{{Columnes}}
* [https://web.archive.org/web/20100806002036/http://www.derechoalaborto.org.ar/artic/argentina.htm Albuertu n'Arxentina: Síntesis de la so historia llexislativa]
* [http://www.despenalizacion.org.ar/ Despenalización.org.ar]
* [http://www.abortolegal.com.ar/ Campaña Nacional pol Derechu al Albuertu Llegal, Seguro y Gratuitu]
* [http://catolicas.org.ar/ Católiques pol Derechu a Decidir]
{{Nueva columna}}
* [http://www.notivida.com.ar/ Notivida.com.ar]
* [http://www.alertaprovida.org/ Campaña Sollerta Provida] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180317102328/https://www.alertaprovida.org/ |date=2018-03-17 }}
* [http://marchaporlavida.com.ar/ Cola pola Vida arxentina]
{{Final columnes}}
=== Trabayos académicos ===
* {{cita publicación |apellíu=Mario |nome=Silvia|apellíos2=Pantelides |nome2=Alejandra Edith|añu=2009 |títulu=Estimación de la magnitú del albuertu inducíu na Arxentina |publicación=Notes de Población |volumen=35 |númberu=87 |páxines=149 |allugamientu= |editorial=CEPAL |issn=1681-0333 |url=https://repositorio.cepal.org/handle/11362/12842 |fechaaccesu=28 de marzu de 2018}}
* [http://www.ea-journal.com/es/numeros-anteriores/50-vol-1-non-1/61-abstract-l'albuertu-eugenesico-en-el-codigo-penal-arxentín L'albuertu eugenésico nel Códigu Penal Arxentín (1853-1922)]
* {{Cita publicación|url=https://doi.org/10.1016/S0140-6736(18)30624-X|títulu=Abortion: access and safety worldwide|apellíos=The Lancet|publicación=The Lancet|volume=391|númberu=10126|fechaaccesu=6 d'abril de 2018|doi=10.1016/s0140-6736(18)30624-x}}
* {{Cita publicación|url=http://www.redalyc.org/resumen.oa?id=34219888002|títulu=Religión, sexualidad y política en la Argentina: intervenciones católicas y evangélicas entorno al aborto y el matrimonio igualitario|apellíos=Carbonelli|nome=Marcos A.|apellíos2=Mosqueira|nome2=Mariela A.|fecha=2011|publicación=Revista del Centru d'Investigación. Universidá La Salle|volume=9|númberu=36|fechaaccesu=6 d'abril de 2018|issn=1405-6690|apellíos3=Felitti|nome3=Karina}}
* {{cita publicación |apellíu=Pavia|nome=María |nome2=Carolina|añu= |títulu=Consecuencies Psicolóxiques del albuertu na muyer a bien curtiu plazu |publicación=Trabayu d'investigación |volumen= |número=|páxina=|allugamientu= |editorial=Universidá Católica Arxentina|issn= |url=http://www.uca.edu.ar/uca/common/grupu49/files/Trabayu_de_Investigaci-n._Lic.pdf |fechaaccesu=6 d'abril de 2018}}
* {{cita publicación |apellíu= Bunster |nome= Elizabeth |nome2= |añu= |títulu= Síndrome post albuertu y acompañamientu pa la superación del forgo |publicación=Trabayu d'investigación |volumen= |número=|páxina=|allugamientu= |editorial=Universidá Católica Arxentina|issn= |url= http://www.uca.edu.ar/uca/common/grupu49/files/Sindromepostabortoyacompanamientoenduelo.pdf |fechaaccesu=6 d'abril de 2018}}
{{Tradubot|Aborto en Argentina}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Albuertu n'Arxentina| ]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
sw4pxxgx1g121s911gqetvsyeb6urj8
Ana Obregón
0
151466
4497984
4341098
2026-06-01T08:40:11Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497984
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Ana Victoria García Obregón''' {{nym}}<ref>{{cita publicación |apellíos=Diéguez|nome=Antonio|títulu=Ana Obregón lluz los sos encantos na portada de 'Playboy' a los 62 años|url=https://www.elmundo.es/loc/2017/05/18/591dc785ca47414a378b457d.html|fecha=18 de mayu de 2018|fechaaccesu=2 de xineru de 2018|periódicu=El Mundo|páxina=}}</ref>, más conocida como '''Ana Obregón''', ye una [[actriz]], [[presentadora]], [[cantante]], [[baillarina]], coreógrafa, [[guionista]], llicenciada en [[bioloxía]] y [[escritora]] [[España|española]] conocida nel ámbitu de la televisión, tanto en series de ficción como en programes y concursos televisivos. Dende va décades apaez con frecuencia na [[Prensa del corazón|prensa rosa]] española.<ref>{{cita web |autor = lalista WIP |añu = |url = http://www.lalistawip.com/personaje/Ana+Obreg%F3n_85141/ |títulu = Ana Obregón |obra = |fechaaccesu = 12 de mayu de 2009 |idioma = castellanu |urlarchivu = https://web.archive.org/web/20090701065244/http://www.lalistawip.com/personaje/Ana+Obreg%F3n_85141/ |fechaarchivu = 2009-07-01 }}</ref><ref name=ref_duplicada_1>https://web.archive.org/web/20131103062009/http://www.cotilleando.com/foru/threads/ana-obregon-créese-mocina.32409/page-2</ref><ref>{{cita web |autor = Nieves Herrero |añu = [[29 de marzu]] de [[2009]] |url = https://www.elmundo.es/suplemento/magazine/2009/496/1238084810.html |títulu = Protagonistes. A soles con Nieve Herrero. Ana Obregón |obra = Magacín d'[[El Mundo (España)|El Mundo]] Nᵘ 496 |fechaaccesu = 12 de mayu de 2009| idioma = castellanu}}</ref><ref>{{cita web |autor = Techu Baragaño |añu = [[20 de setiembre]] de [[2006]] |url = https://www.elpais.com/articulo/Pantallas/arguyez/mieu/tienen/cadenes/elpepirtv/20060920elpepirtv_2/Tes |títulu = "Arguyezme'l mieu que me tienen les cadenes" |obra = www.elpais.com |fechaaccesu = 12 de mayu de 2009| idioma = castellanu}}</ref><ref>{{cita web |autor = A. Abeledo |añu = [[20 de marzu]] de [[2006]] |url = http://www.20minutos.es/noticia/101007/1/ |títulu = Ana Obregón tamién cumple años |obra = www.20minutos.com |fechaaccesu = 12 de mayu de 2009| idioma = castellanu}}</ref>
== Primeros años ==
Nacida en Madrid nel añu 1955; fía d'Antonio García Fernández ([[18 de febreru]] de [[1926]]) y Ana María Obregón Navarro, de pequeña estudió [[balé]] clásicu y [[pianu]]. Años más tarde llicencióse en Bioloxía pola [[Universidá Complutense de Madrid]].
Debutó nel cine en [[1979]] y caltuvo una incipiente trayeutoria filmográfica con delles películes de mediana resonancia a nivel nacional, polo xeneral de [[destape]] o [[cine d'aición|aición]] rodaes na so mayor parte n'España y dalgunes n'otros países como [[Francia]], [[Estaos Xuníos]] ya [[Italia]].
Ente elles destaquen ''[[Tres mujeres de hoy]]'' (con [[Norma Duval]]) y ''[[Boleru]]'' (1984), con [[Bo Derek]], [[Andrea Occhipinti]], [[George Kennedy]] y [[Mirta Miller]]. Esta comedia erótica dirixida por [[John Derek]] foi estrenada en más de 1000 sales n'Estaos Xuníos, algamando'l nᵘ de la taquilla.<ref>[http://www.boxofficemojo.com/weekend/chart/?yr=1984&wknd=35a&p=.htm Debú de "Boleru" na taquilla USA]</ref>
N'actuando en diverses películes decidió siguir la so carrera artística n'Estaos Xuníos, onde realizó una intervención nun doble capítulu de la serie d'Estaos Xuníos ''[[The A-Team]]'', en [[1985]]. Tornó a [[España]] y participó na comedia ''[[La vida alegre]]'' (1987) de [[Fernando Colomo]]. Años dempués intervendría en ''[[La mirada del otru]]'' de [[Vicente Aranda]].
A mediaos de la década de [[años 1980|1980]] empezó a espaciar la so actividá cinematográfica pa intensificar les sos apaiciones en [[televisión]], participando nel programa ''Como Pedro per so casa'' (1985), del cómicu [[Pedro Ruiz]], onde participó nuna parodia de los informativos na qu'amás collaboró [[José Luis Coll]]. Tamién exerció como guionista, empresaria y dedicóse a la xestión de la empresa constructora que tien la so familia.
== Ésitos televisivos ==
N'[[España]] exerció como [[presentadora de televisión]] en concursos como ''[[¿Qué apostamos?]]'' xunto a [[Ramón García]], llevándo-yos nos años 90 a copresentar despidíes d'añu en televisión y grabar un álbum musical. Más tarde sacó otru CD a la venta cola película ''Freddy, el croupier''.
En [[1994]] retresmitió les campanaes de fin d'añu pa [[Televisión Española|TVE]] xunto a [[Joaquín Prat]], y xunto a [[Ramón García]] en [[1995]] y [[2004]].
En [[marzu]] de [[2002]] estrenó en [[Televisión Española|TVE]] la serie ''[[Ana y los 7]]'', onde yera la guionista y la protagonista de la mesma interpretando'l papel d'una [[stripper]].
El [[20 de setiembre]] de [[2006]] estrena en [[Antena 3]] la serie ''[[Ellas y el sexo débil]]'', versión española de la serie ''[[Sex and the City]]''. Ésti foi'l so últimu papel protagonista nuna ficción hasta la fecha, anque l'actriz hai intentando tornar con dellos proyeutos ellaboraos por ella.
Nel últimu trimestre de 2008 participa como concursante nel programa ''[[¡Mira quién baila!]]'' de [[Televisión Española|TVE]]. Nos años siguientes apaez delles vegaes como convidada en programes como ''[[Sálvame Deluxe]]'', ''[[Más allá de la vida]]'', ''[[Hay una cosa que te quiero decir]]'', ''[[Entrevista a la Carta]]'' o ''[[Mi casa es la tuya]]''.
En 2012 presentó en [[Televisión Española|TVE]] ''[[Reyes y estrelles]]''. Nos últimos años participó como convidada en numberosos programes de televisión tantu n'[[España]] como n'[[Estaos Xuníos]], onde exerció como reportera na [[Miami Fashion Week]] entrevistando a numberoses celebridaes.
En 2015 empieza una carrera nel teatru gracies a la comedia ''[[Afuegos Plus]]'', onde comparte escenariu con [[Teté Delgado]], Fabiola Toledo y [[Elisa Matilla]]. Apocayá, interpreta'l papel de [[Reina Lloba]] nel filme ''[[Santiago Apóstol (película)|Santiago Apóstol]]''.
En 2016 - 2017 estrénase'l programa ''[[Daqué pasa con Ana]]'' en [[DKiss]], onde ye la presentadora y la protagonista del programa.<ref>[http://www.dkiss.es/series/otros/daqué-pasa-con-ana/ "Daqué pasa con Ana", el nuevu programa de DKiss protagonizáu por Ana Obregón]</ref>
== Filmografía ==
=== Películes ===
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" | Películes
|-
! style="background: #CCCCCC;" | Añu
!style="background: #CCCCCC;" | Títulu
!style="background: #CCCCCC;" | Personaxe
!style="background: #CCCCCC;" | Notes
|-
| [[1979]] || ''[[Cuba]]'' || Mujer || Papel menor
|-
| rowspan="4" |[[1980]] || ''[[Escaecí de vivir]]'' || Fotógrafa || Papel menor
|-
| ''Tres mujeres de hoy'' || Victoria || Papel principal
|-
| ''[[Fíos de pá]]'' || Amparito || Papel secundariu
|-
| ''Otra vegada adiós'' || Ana || Papel secundariu
|-
| rowspan="3" |[[1981]] || ''[[Carrera Selvaxe]]'' || Janice || Papel principal
|-
| ''[[Misteriu na islla de les bisarmes]]'' || Meg Hollaney / Meg Calderón || Papel principal
|-
| ''Belles, blondes et bronzées'' || Modelu || Papel menor
|-
| rowspan="3" |[[1982]] || ''[[Corazón de papel]]'' || Julia || Papel principal
|-
| ''[[Regresu al más allá]]'' || Nora || Papel principal
|-
| ''Fredy, el croupier'' || Sonia || Papel principal
|-
| rowspan="2" |[[1983]] || ''L'ayalga de les 4 corones'' || Liz || Papel principal
|-
| ''Una pequeña movida''<ref>{{Cita web |url=http://www.ipeliculas.es/pelicula-una-pequenya-movida-1982.php |títulu=Ficha de la película "Una pequeña movida" |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161123200957/http://www.ipeliculas.es/pelicula-una-pequenya-movida-1982.php |fechaarchivu=2016-11-23 }}</ref> || Anita || Papel principal
|-
| rowspan="2" |[[1984]] || ''[[Boleru]]'' || Catalina || Papel principal
|-
| ''[[Goma-2]]'' || Elisa || Papel principal
|-
| rowspan="3" |[[1987]] || ''[[Policía]]'' || Luisa || Papel principal
|-
| ''[[La vida alegre]]'' || Carolina || Papel principal
|-
| ''El gran Serafín'' || Hilda || Papel principal
|-
| rowspan="4" |[[1988]] || ''[[Sinatra (película)|Sinatra]]'' || Isabel || Papel principal
|-
| ''Xuegos prohibíos d'una dama'' || Chica || Papel menor
|-
| ''[[Tutta colpa della SIP]] '' || Lilli Lamberti || Papel principal
|-
| ''[[Sound]]'' || Lidia || Película de televisión
|-
| [[1991]] || ''Ho sap el ministre?'' || Marta Figueres || Papel principal
|-
| [[1995]] || ''La nueche de Lina'' || Cocu Dario || Papel secundariu
|-
| [[1996]] || ''Calor... y celos'' || Laura || Papel menor
|-
| [[1998]] || ''[[La mirada del otru]]'' || Marian || Papel secundariu
|-
| [[2004]] || ''[[Escuela de seducción]]'' || Ana Obregón || Papel menor
|-
| [[2011]] || ''[[Torrente 4]]'' || Viuda || Papel menor
|-
| [[2016]] || ''[[Santiago Apóstol (película)|Santiago Apóstol]]''<ref>[http://noticine.com/iberoamerica/36-iberoamerica/22671-ana-obregon-vuelve-al cine-con-un filme-paniberoamericano-sobre-el-apostol-santiago.html Ana Obregón vuelve al cine con un filme paniberoamericano sobre'l Apostol Santiago]</ref> || Reina Lloba || Papel principal
|-
| [[2017]] || ''El secretu de la semeya'' || Stella || Papel secundariu
|-
|}
=== Series de televisión ===
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! colspan=5 style="background:#B0C4DE;" | Series de televisión
|-
! style="background: #CCCCCC;" | Añu
!style="background: #CCCCCC;" | Títulu
!style="background: #CCCCCC;" | Canal
! style="background: #CCCCCC;" | Personaxe
!style="background: #CCCCCC;" | Notes
|-
| rowspan="2" |[[1983]]
| ''[[Les pícares]]''
| [[La 1]]
| Justina
| 1 episodiu
|-
| ''[[Aniellos d'oru]]''
| [[La 1]]
| Rosa |
1 episodiu
|-
| [[1984]] - [[1985]]
| ''[[General Hospital]]''
| [[American Broadcasting Company|ABC]]
| Anita
| 3 episodios
|-
| [[1986]]
| ''[[The A-Team]]''
| [[NBC]]
| Marta |
3 episodios
|-
| [[1987]]
| ''[[Who's the Boss?]]''
| [[American Broadcasting Company|ABC]]
| Ana |
1 episodiu
|-
| [[1988]]
| ''El secreto del Sáhara''
| [[La 1]]
| Tamameth
| 4 episodios
|-
| [[1990]]
| ''[[La muyer de la to vida]]''
| [[La 1]]
| Alicia |
1 episodiu
|-
| [[1993]]
| ''[[Farmacia de guardia]]''
| [[Antena 3]]
| Sor Aleluya |
1 episodiu
|-
| [[1995]]
| ''[[Juntas, pero no revueltas]]''
| [[La 1]]
| Olga |
1 episodiu
|-
| [[1996]] - [[1997]]
| ''La revista''
| [[La 1]]
| Anita
| 2 episodios
|-
| [[1996]] - [[1997]]
| ''[[Hostal Royal Manzanares]]''
| [[La 1]]
| Sonsy
| 43 episodios
|-
| rowspan="2" |[[1997]]
| ''Ente Morancos y Omaítas''
| [[La 1]]
| Pescadera |
1 episodiu
|-
| ''[[Blasco Ibáñez, la novela de la so vida]]''
| [[La 1]]
| Chita
| 2 episodios
|-
| [[1998]]
| ''Wind on Water''
| [[NBC]]
| María |
1 episodiu
|-
| [[1998]] - [[1999]]
| ''[[A las once en casa]]''
| [[La 1]]
| Paula |
54 episodios
|-
| [[2000]] - [[2001]]
| ''[[¡Ala... Dina!]]''
| [[La 1]]
| Gina
| 3 episodios
|-
| [[2001]]
| ''Axente 700''
| [[La 1]]
| Katrina
| 1 episodiu
|-
| [[2002]] - [[2005]]
| ''[[Ana y los 7]]''
| [[La 1]]
| Ana García Palermo
| 92 episodios
|-
| [[2006]]
| ''[[Ellas y el sexo débil]]''
| [[Antena 3]]
| Carla de Viñacorta
| 4 episodios
|-
| [[2008]]
| ''[[Hospital Central (serie de televisión)|Hospital Central]]''
| [[Telecinco]]
| Celia Taberneru |
2 episodios
|-
| [[2018]]
| ''[[Paquita Salas]]''
| [[Netflix]]
| Ella mesma |
1 episodiu
|-
|}
=== Programes de televisión ===
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" | Programes de televisión
|-
! style="background: #CCCCCC;" | Añu
!style="background: #CCCCCC;" | Títulu
!style="background: #CCCCCC;" | Cadena
!style="background: #CCCCCC;" | Notes
|-
| [[1984]] - [[1998]]
| [[Programes especiales de La 1 en Nuechevieya|Especiales Nuechevieya]]
| [[La 1]]
| Presentadora
|-
| [[1991]]
| ''[[Caliente (programa de televisión)|Caliente]]''
| [[La 1]]
| Presentadora
|-
| [[1993]] - [[1998]]
| ''[[¿Qué apostamos?]]''
| [[La 1]]
| Presentadora
|-
| [[2000]]
| ''El patito feu''
| [[Antena 3]]
| Presentadora
|-
| [[2002]]
| ''El branu yá llegó''
| [[La 1]]
| Presentadora
|-
| [[2008]]
| ''[[¡Mira quién baila!]]''
| [[La 1]]
| Concursante
|-
| [[2012]]
| ''[[Reyes y estrelles]]''
| [[La 1]]
| Presentadora
|-
| [[2014]]
| ''[[Nueche de Fiesta|Sábado sensacional]]''
| [[La 1]]
| Presentadora
|-
| [[2016]]
| ''[[Daqué pasa con Ana]]''
| [[DKiss]]
| Protagonista del reality
|-
| [[2018]]
| ''[[Ven a cenar conmigo|Ven a cenar conmigo: Gourmet Edition]]''
| [[Cuatro (canal de televisión)|Cuatro]]
| Participante
|-
|}
=== Teatru ===
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 90%;" border="2" cellpadding="4" background: #f9f9f9;
|- align="center"
! colspan=4 style="background:#B0C4DE;" | Obres de teatru
|-
! style="background: #CCCCCC;" | Añu
!style="background: #CCCCCC;" | Títulu
!style="background: #CCCCCC;" | Personaxe
!style="background: #CCCCCC;" | Notes
|-
| [[2015]] - [[2016]]
| ''Afuegos plus''<ref>[http://pentacion.com/obres-en-archivo/sofoco-plus/ ‘Afuegos Plus’, una obra de teatru de Juan Luis Iborra]</ref>
| Ana Obregón
| Protagonista
|-
|}
== Notes y referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{commonscat}}
* {{IMDb nome|0643505}}
* [http://www.anaobregon.com Sitiu oficial].
{{NF|1955||Obregon, Ana}}
{{Tradubot|Ana Obregón}}
[[Categoría:Actores y actrices de Madrid]]
[[Categoría:Actores y actrices de televisión d'España]]
[[Categoría:Presentadores de Televisión Española]]
[[Categoría:Presentadores de televisión de la Comunidá de Madrid]]
[[Categoría:Presentadores de concursos d'España]]
b1ruuqvtea3d43c1haj8bpe3e12mgmp
Anahí Puente
0
152786
4497987
4491058
2026-06-01T09:06:36Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 79 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497987
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Anahí Puente''' {{nym}} ye una [[Actuación|actriz]], [[cantante]], [[Modelu (persona)|modelu]], [[compositora]] y [[Empresariu|empresaria]] [[Méxicu|mexicana]], conocida por haber interpretáu a Mio Colucci Cáceres na telenovela xuvenil ''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]'' y tamién por formar parte del grupu [[RBD]]. A partir de 2015, convertir na [[Primer dama]] del [[Organización territorial de Méxicu|estáu]] de [[Chiapas]] al contraer matrimoniu col gobernador [[Manuel Velasco Coello]].<ref>{{cita web |títulu=“Primeres dames”, con vistíos de diseñador nel Berru |url=http://yucatan.com.mx/mexico/gobierno-mexico/primeres-dames-con-vistíos-de-disenador-en-el berru |obra=Diariu de Yucatán |fecha=17 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=Capo |nome1=Nohelia |títulu=Asina foi'l debú de Anahí como primer dama de Chiapas (SEMEYES) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/debú-anahi-como-primer-dama-de-chiapas-maríu-manuel-velasco-glayo-independencia-mexico-semeyes |obra=[[People n'Español]] |fecha=17 DE SETIEMBRE, 2015 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=Garza |nome1=Aracely |títulu=Anahí, como primer dama nel Día de la Independencia, ¿cómo-y foi? |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/09/17/anahi-como-primer-dama-en-el berru-como-y foi |obra=Quien |fecha=17 de setiembre de 2015 |fechaaccesu=23 de setiembre de 2015 }}</ref>
Nel ámbitu de l'actuación, nun se llindó a producciones pa la pantalla chica, tamién participó en diverses películes como: ''Nacíos pa morrer'' y ''[[Había una vegada una estrella]]'', pola so actuación nesta postrera, ganó los premios Ariel y Palma d'Oru como meyor actriz infantil. Dende bien neña realizó dellos trabayos pa la televisión sorprendiendo a toos, pol so carisma ya innata calidá artística. Dalgunos de los programes que cuntaron cola so participación fueron: ''[[Guah.aes (programa de televisión)|Guah.aes]]'', onde interpretaba la tema «Te doi un besito», ''[[Mujer, casos de la vida real]]'', ''[[La hora marcada]]'' y ''La Telaraña''.
En trabayando en noveles como ''[[Vivo por Elena]]'', ''[[El diario de Daniela]]'' y ''[[Mujeres engañadas]]'' ente otres, nel añu 2000 llegó'l so primera protagónico na famosa telenovela ''[[Primer amor (telenovela)|Primer amor: A 1000 per hora]]'' onde interpreta a Jovana. Nel 2002 integrar al repartu de ''[[Clase 406]]''. En 2004 llogró fama internacional n'interpretando a ''Mio Colucci'' na [[telenovela]] mexicana, ''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]'', y formar parte del grupu [[RBD]]. En 2007, RBD presenta la serie ''[[RBD: la familia]]''. En 2011, torna xunto a [[Carlos Ponce]] y [[Sergio Goyri]] a protagonizar ''[[Dos llares]]'', proyeutu producíu por [[Emilio Larrosa]].
Nel ámbitu musical llanzó cinco álbumes d'estudiu como solista, el primer álbum de la cantante titúlase ''[[Anahí (álbum)|Anahí]]'', el so siguiente discu llamóse ''[[Güei ye mañana|¿Güei ye mañana?]]''. El so tercer discu, tituláu ''[[Fondiáu nel mio corazón]]'', ye llanzáu en 1997 y el cuartu álbum, ''[[Baby blue]]'', llanzáu nel añu 2000, siendo l'últimu antes d'integrar l'agrupación [[RBD]], con quien vendió más de 57 millones de discos.<ref>{{cita web |títulu=L'últimu adiós de RBD |url=http://www.peopleenespanol.com/article/el-ultimo-adios-de-rbd |fechaaccesu=11 de xunetu de 2013 |obra=[[People n'Español]] |fecha=24 DE marzu, 2009}}</ref> En 2009, llanzó'l quintu álbum como solista tituláu ''[[El mio deliriu (álbum)|El mio deliriu]]''. En 2016, llanzó'l so sestu álbum tituláu ''[[Inesperáu (álbum)|Inesperáu]]'' depués de cuatro años d'ausencia na música.<ref>{{cita web |títulu=Anahí ta llista pa estrenar el so nuevu discu |url=http://www.univision.com/musica/anahi-esta llista-pa-estrenar-el so-nuevu-discu |obra=[[Univision]] |fecha=abr 26, 2016 |fechaaccesu=27 d'abril de 2016 }}</ref> Como solista vendió más de 3 000 000 discos y foi considerada una de los meyores esponentes del ''[[pop llatín]]''.<ref>{{cita web |títulu=Anahí - Biografía |url=http://www.emimusicmexico.com/?artistes=anahi |fechaaccesu=29 d'abril de 2013 |obra=EMI |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130411120549/http://www.emimusicmexico.com/?artistes=anahi |fechaarchivu=11 d'abril de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |autor=Billboard n'Español |títulu=Los meyores esponentes del pop llatín |url=http://msnlatino.telemundo.com/entretenimiento/Billboard_en_Espanol/photo_gallery/2012-10/los_mayores_esponentes_del_pop_latino |fechaaccesu=20 de febreru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130212184931/http://msnlatino.telemundo.com/entretenimiento/Billboard_en_Espanol/photo_gallery/2012-10/los_mayores_esponentes_del_pop_latino |fechaarchivu=12 de febreru de 2013 }}</ref>
== Biografía ==
=== 1983-1998: Infancia y entamos artísticos ===
Anahí nació na [[Ciudá de Méxicu]], fía menor d'Enrique Puente y Marichelo Portiella; ye la pequeña de dos hermanes. A la edá de dos años, empecipió la so carrera nel programa ''[[Guah.aes (programa de televisión)|Guah.aes]]'' y mientres dellos años foi la imaxe de la marca [[Pepsi Cola]]. La tema qu'interpretó «Te doi un besito» sirvió pa cerrar diariamente la programación infantil de la [[XHGC-TV|canal 5]] de [[Grupu Televisa|Televisa]]. Anahí amás d'actuar en [[televisión]], participó en delles películes como ''Nacíos pa morrer'' con [[Humberto Zurita]], ''[[Había una vegada una estrella]]'' con [[David Reynoso]] y [[Pedro Fernández (cantante)|Pedro Fernández]].
En 1993, Anahí foi intérprete de la tema Mensaxera del señor», cantar dedicáu al Papa [[Xuan Pablo II]] por cuenta de la so visita a Méxicu.<ref>{{cita web |títulu=Toos quieren canta-y al Papa |url=http://www.informador.com.mx/entretenimiento/2016/641857/6/toos-quieren-canta-y-al papa.htm |obra=L'Informador |fecha=1 de febreru de 2016 |fechaaccesu=1 de febreru de 2016}}</ref> En 1995 participó en ''[[Calandria (telenovela)|Calandria]]'', cola cual Anahí llogró ser conocida n'otros países. En 1996, Anahí llanzó'l so segundu discu ''¿[[Güei ye mañana]]?'' y forma parte del repartu de la novela ''[[Tu y yo (telenovela)|Tu y yo]]''. En 1997, amás de formar parte de la telenovela ''[[La mio pequeña traviesa]]'', llanzó'l so tercer álbum d'estudiu tituláu ''[[Fondiáu nel mio corazón]]''. En 1998 actuó nes noveles ''[[Vivo por Elena]]'' y ''[[Gotita d'amor]]''.
=== 1999-2003: ''Primer amor'' y ''Clase 406'' ===
En 1999 trabayó na novela ''[[El diario de Daniela]]'', interpretando a: Adela Monroy y en ''[[Mujeres engañadas]]'' interpretó a Jessica Duarte; nel añu 2000 dióse-y la oportunidá de realizar el so primer protagónico na telenovela ''[[Primer amor (telenovela)|Primer amor a mil x hora]]'' al llau d'[[Ana Layevska]] y [[Kuno Becker]], producida por [[Pedro Damián (productor)|Pedro Damián]]. Esi mesmu añu, sale a la venta'l so cuartu y últimu discu, ''[[Baby Blue (álbum)|Baby blue]]''. En 2001 llanzóse la banda sonora de la novela titulada ''[[Primer amor a 1000 x hora]]''.<ref name="Allmusic">{{cita web |títulu=Primer Amor A 1000 X Hora |url=http://www.allmusic.com/album/a-1000-x-hora-mw0000007027 |fechaaccesu=18 de payares de 2013 |obra=[[Allmusic]] |idioma=inglés}}</ref> La mesma recibió certificación de discu d'oru en Méxicu, per parte d'[[AMPROFON]], pola venta de 75 mil copies.<ref name="Certificacion">{{cita web |apellíu1=Sánchez|nome1=Jatziri|títulu=Tienen un final feliz|url=https://mobile.twitter.com/SupportAny/status/965357464379109376|obra=Twitter|fechaaccesu=19 de febreru de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180218231117/https://mobile.twitter.com/SupportAny/status/965357464379109376|fechaarchivu=18 de febreru de 2018}}</ref>
En 2002 integrar al repartu de la segunda temporada de ''[[Clase 406]]'' como Jessica Riquelme. Producida tamién por [[Pedro Damián (productor)|Pedro Damián]].
=== 2004-2008: ''RBD'' y fama mundial ===
{{AP|RBD}}
En 2004, el [[Productor de televisión|productor]], [[Pedro Damián (productor)|Pedro Damián]], integrar nel repartu de la telenovela ''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]'', onde interpretó a Mio Colucci. Al par d'esta telenovela, integrar al grupu de pop, [[RBD]]. En payares de [[2004]], llánzase l'álbum debú tituláu ''[[Rebelde (álbum)|Rebelde]]'', foi un ésitu tan grande, que cuando [[RBD]] llanzó diez meses dempués ''[[El nuesu amor (álbum)|El nuesu amor]]'', sorprendió rompiendo récores al consiguir discu de platín en namái siete hores, y llogró ser nomáu a los [[Premios Grammy Llatinos 2006 #RBD|Grammy Llatinos]] como meyor álbum vocal pop dúu o grupu. ''Rebelde'' llogró certificación de discu de diamante y oru polos sos 550 000 copies vendíes.<ref>{{cita web |títulu=Anahi, ex-RBD, llanzar en solitariu y presenta el cantar El mio deliriu como anticipu de la so nueva carrera. |url=http://www.emimusic.es/artistas/noticias/1138/1146 |fechaaccesu=1 de payares de 2012 |obra=www.emimusic.es |fecha=2 de setiembre de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100918225536/http://www.emimusic.es/artistas/noticias/1138/1146 |fechaarchivu=18 de setiembre de 2010 }}</ref> La xira del grupu pola [[República Mexicana]] titulada [[Tour Xeneración RBD|Tour Xeneración]] vendió toles entraes de la so tour en tiempu récor, incluyendo una serie de seis concierto nel [[Palaciu de los Deportes (Méxicu)|Palaciu de los Deportes]], con capacidá pa 15 500 persones. Los primeros conciertos que realizaron a nivel internacional, foi en [[Colombia]], visitando ciudaes como Cali, Medellín y Bogotá respeutivamente.<ref>{{cita web |autor=Aol Music |títulu=RBD Biography |url=http://music.aol.com/artist/rbd#bio |fechaaccesu=1 de payares de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120916144642/http://music.aol.com/artist/rbd#bio |fechaarchivu=16 de setiembre de 2012 }}</ref> El 19 de xunetu de 2005, RBD llanzó'l so primer álbum en direuto y DVD tituláu ''[[Tour xeneración RBD en direuto (álbum)|Tour xeneración RBD en vivu]]'', grabáu mientres la so primer xira nacional.<ref>{{cita web |títulu=RBD llanza la edición diamante de los sos trés materiales discográficos. |url=http://www.caracol.com.co/noticias/actualidad/rbd-llanza-la-edicion-diamante-de-los%20sos%20tr%C3%A9s%20materiales-discograficos/20060302/nota/254852.aspx |fechaaccesu=4 de xunetu de 2013 |obra=Cascoxu |fecha=2 de marzu de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131215195124/http://www.caracol.com.co/noticias/actualidad/rbd-llanza-la-edicion-diamante-de-los |fechaarchivu=2013-12-15 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=RBD llanza ediciones diamante de los sos discos |url=http://impreso.elnuevodiario.com.ni/2006/03/04/variedades/14087 |fechaaccesu=4 de xunetu de 2013 |obra=El Nuevo Diario |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131216131651/http://impreso.elnuevodiario.com.ni/2006/03/04/variedades/14087 |fechaarchivu=16 d'avientu de 2013 }}</ref>
[[Ficheru:Anahí Puente 4, 2009.jpg|miniaturadeimagen|left|Anahí mientres [[Tour Xeneración RBD|Tour Xeneración]] en [[Tijuana]], 2009.]]
En 2005, Anahí llanzó ''[[Antoloxía]]'', un discu colos meyores cantares de les sos anteriores producciones: ''[[Güei ye mañana]]'', ''[[Fondiáu nel mio corazón]]'' y ''[[Baby blue]]''. En 2006 los derechos del so álbum ''Baby blue'' son adquiríos por [[Universal Music]] y foi llanzáu en xunu a nivel mundial sol títulu de ''[[Una rebelde en solitariu]]'', vendiendo más de 700 000 copies en Méxicu y más de 1 millón de copies en tol mundu siendo esti consideráu l'álbum más esitosu na carrera de la cantante dende entós. Al añu siguiente tamién se llanzó otra compilación, ''[[Antes de ser rebalbu]]'', esta vegada coles temes de los sos dos primeros álbumes.
El fervor de los fans estender a [[Sudamérica]], lo que llevó al grupu a volver grabar dambos discos en portugués pa los siguidores brasilanos, en payares de 2005 llanzaron ''[[Rebelde (álbum)|Rebelde-Edição Brasil]]'', y en mayu de 2006 llancen ''[[El nuesu amor (álbum)|Nosso amor]]''.<ref>{{cita web |autor=[[AllMusic]] |títulu=Nosso Amor Rebalbo by RBD |url=http://www.allmusic.com/album/nosso-amor-rebalbo-mw0000770780 |fecha=22 de mayu de 2006 |idioma=inglés}}</ref> Inclusive nesti idioma, cada unu de los álbumes encabezó les llistes y llogró ventes multiplatín.<ref name="Folha">{{cita web |autor=Folha |títulu=Saiba mais sobre o grupu mexicanu RBD |url=http://www1.folha.uol.com.br/folha/ilustrada/ult90o62871.shtml |fecha=28 de xunetu de 2006 |idioma=Portugués}}</ref>
N'abril de 2006 saquen a la venta'l so segundu CD/DVD en direuto tituláu ''[[Live in Hollywood]]''.<ref>{{cita web |autor=Billboard |títulu=Live in Hollywood - RBD |url=http://www.billboard.com/artist/rbd/chart-history/645121#/album/rbd/live-in-hollywood/766106 |fechaaccesu=1 de payares de 2012 |idioma=inglés}}</ref> N'ochobre de 2006, RBD tornó a [[Rio de Janeiro]] pa ser el primer artista de fala hispana en dar un conciertu como artista principal na historia del [[Estadiu Maracaná]], el más grande del mundu, ante 50 000 espectadores, onde filmaron el DVD ''[[Live in Ríu]]'', llanzáu en febreru de 2007. Coles mesmes superaben los dos millones discos vendíos nos [[Estaos Xuníos]].<ref name="Folha" /> Amás en 2006 la novela ''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]'' aterrizó n'[[España]] causando un auténticu raxón, ''Rebelde'' foi certificáu doble discu platín polos sos más de 160 000 copies vendíes llegando a superar les 200 000. La resultancia de les esitoses presentaciones n'España foi un conciertu únicu nel estadiu [[Estadiu Vicente Calderón|Vicente Calderón]] de [[Madrid]] ante más de 40 000 persones como parte de la xira [[Tour Celestial 2007|Celestial World Tour]], nel que se grabó'l so cuartu CD/DVD, ''[[Fechu n'España (álbum)|Fechu n'España]]''.
[[Ficheru:Anahí 2008-2.jpg|miniaturadeimagen|derecha|Anahí en [[Rumanía]] mientres [[Empezar Dende Cero Tour]], 2008.]]
En mayu de 2007, la compañía [[Mattel]] llanza a la venta una edición especial de [[Barbie]] de los personaxes Mia, Lupita y Roberta de la telenovela ''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]''.<ref>{{cita web |títulu=Les RBD en muñeques, personaxes de la novela son Barbie |url=http://www.eluniverso.com/2007/06/01/0001/1065/0F58B524FAC84C73A30AA7EEFFC370Y1.html |obra=L'Universu |fecha=1 de xunu de 2007 |fechaaccesu=2 de marzu de 2015 }}</ref> Anahí, [[Duce María]] y [[Maite Perroni]] fueron les primeres mexicanes en tener un retruque de los sos personaxes. La muñeca foi puesta a la venta en Méxicu, Estaos Xuníos y América Llatina.<ref name="Mattel">{{cita web |autor=L'Universal |títulu=Llancen Barbie RBD inspirada nes integrantes de l'agrupación |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/428233.html |fecha=30 de mayu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131101162532/http://www.eluniversal.com.mx/notas/428233.html |fechaarchivu=2013-11-01 }}</ref> El 28 de mayu de 2007, el grupu ye convidáu pol empresariu [[Donald Trump]] pa presentase nel mayor certame de guapura, ''[[Miss Universu 2007 #RBD|Miss Universu]]''.<ref>{{cita web |títulu=RBD fará show non Miss Universu 2007 |url=http://vemquetem.net/2007/rbd-fara-show-non-miss-universu-2007-2/ |fechaaccesu=2 de payares de 2012 |obra=www.vemquetem.net |idioma=Portugués |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131030073257/http://vemquetem.net/2007/rbd-fara-show-non-miss-universu-2007-2/ |fechaarchivu=30 d'ochobre de 2013 }}</ref> L'eventu realizar nel [[Auditoriu Nacional]] de la [[Méxicu, D.F.|Ciudá de Méxicu]], [[Méxicu]], onde'l grupu realizó un [[medley]] colos cantares «Wanna play», «Ciñu mio» y «Money, money» del so cuartu álbum ''[[Rebels]]''.<ref>{{cita web |autor=UOL Mais |títulu=RBD en Miss Universu 2007 |url=http://mais.uol.com.br/view/bb3ia55rps8x/rbd-en-miss-universu-2007-0402DCB93326?types=A |fechaaccesu=2 de payares de 2012 |fecha=30 de mayu de 2007 |idioma=Portugués}}</ref>
RBD fixo'l so debú n'inglés con ''[[Rebels]]'' a dos selmanes d'haber llanzáu ''[[Celestial (álbum de RBD)|Celestial]]'', aumentando la so fama col so ésitu billingüe «[[El to amor]]».<ref>{{cita web |autor=Billboard |títulu=Rebels - RBD |url=http://www.billboard.com/artist/rbd/chart-history/645121#/album/rbd/rebels/816686 |fechaaccesu=1 de payares de 2012 |idioma=inglés}}</ref> En payares de 2007, RBD publicó ''[[Empezar dende cero]]'' y llanza el so primer senciellu, «[[Inalcanzable (cantar)|Inalcanzable]]». El CD llogra gran ésitu internacionalmente, convirtiéndose en discu d'oru en Méxicu y Brasil a una selmana de tar a la venta, n'España los CD escosóse'l mesmu día que sale a la venta y ye certificáu discu d'oru nel so primer mes, y recibe una nominación nos [[Grammy Llatinos 2008|Grammy Llatinos]] como meyor álbum vocal pop dúu o grupu. En febreru de 2008 dan empiezu a la so xira internacional [[Empezar Dende Cero Tour]]. El 24 de marzu de 2009, llancen el DVD ''[[Live in Brasilia]]'', filmáu mientres dicha xira ante más de 500 000 persones.<ref>{{cita web |títulu=Show RBD no Brasil|url=http://www.tudoemfoco.com.br/show-rbd-no-brasil.html|obra=Tudo em Focu|idioma=Portugués|fechaaccesu=29 de mayu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180529143941/http://www.tudoemfoco.com.br/show-rbd-no-brasil.html|fechaarchivu=29 de mayu de 2018}}</ref><ref>{{cita web |autor=UOL Música |títulu=RBD estende turnê y também se apresenta em Manaus y Belo Horizonte |url=http://musica.uol.com.br/ultnot/2008/04/24/ult89o8964.jhtm |fechaaccesu=3 de payares de 2012 |fecha=24 d'abril de 2008 |idioma=Portugués |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131030124145/http://musica.uol.com.br/ultnot/2008/04/24/ult89o8964.jhtm |fechaarchivu=30 d'ochobre de 2013 }}</ref>
Tres cuatro años d'ésitos, el grupu anunció la so separación en 2008 y un tour mundial de despidida llamáu [[Xira del Adiós]], realizando presentaciones en toa [[América]] y [[Europa]]. En marzu de 2009, como despidida llancen el so últimu discu tituláu ''[[Pa escaecete de mi]]''.<ref>{{cita web |autor=Wikibin |títulu=Despues de too |url=http://wikibin.org/articles/despues-de-tou.html |fechaaccesu=1 de payares de 2012 |idioma=inglés }}</ref> En payares de 2009 llancen l'últimu DVD, ''[[Tournée do Adeus]]'' filmado mientres la so última xira.
En payares de 2008, Anahí y [[Duce María]] collaboraron xunto a [[Tiziano Ferro]], grabando'l cantar llamáu «[[El regalu más grande]]».<ref>{{cita web |autor=EMIMusic |títulu=Music video by Tiziano Ferro, Anahí & Dulce María performing El Regalu Mas Grande. |url=http://www.youtube.com/watch?v=Uqg4Y6N53k0 |obra=YouTube |fecha=22 d'abril de 2010}}</ref>
=== 2009-2011: ''El mio deliriu'' y ''Dos llares'' ===
En 2009 firma un contratu cola discográfica [[EMI]].<ref>{{cita web |autor=People n'Español |títulu=Anahí firma exclusividad con EMI Music |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-robla-exclusividad-con-emi-music |fecha=6 d'agostu de 2009}}</ref> En xunetu de 2009 y mientres la entrega de los [[Premiu Xuventú]], estrena'l so nuevu senciellu musical «[[El mio Deliriu (cantar)|El mio deliriu]]».<ref name="Premiu Xuventú">{{cita web |autor=Felipe Cuevas |títulu=Pau amosó'l so 'Causa y Efeutu en Premiu Xuventú 2009 |url=http://musica.univision.com/premio-juventud/historia/slideshow/2011-03-24/fotos-premio-mocedá-2009 |fechaaccesu=1 de marzu de 2014 |obra=[[Univision]]}}</ref> Foi llanzáu a la venta al traviés de [[descarga dixital]] el 14 d'agostu de 2009. El videu musical foi filmáu el 16 d'ochobre de 2009 en [[Los Angeles]], dirixíu por Max Gutiérrez, y l'álbum foi llanzáu a la venta'l 24 de payares,<ref>{{cita web |títulu=El mio Deliriu - Single by Anahí |url=http://itunes.apple.com/us/album/el%20mio-deliriu-single/id327304825 |obra=itunes.apple.com |fecha=Aug 14, 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110806060654/http://itunes.apple.com/us/album/el |fechaarchivu=2011-08-06 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí - Biografía |url=http://www.tvnotas.com.mx/famosos/52-anahi-/ |fechaaccesu=1 de marzu de 2014 |obra=TV Notes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170425002448/http://www.tvnotas.com.mx/famosos/52-anahi-/ |fechaarchivu=2017-04-25 }}</ref> este recibió discu d'oru en [[Brasil]].<ref>{{cita web |autor=ABPD |títulu=Certificaos |url=http://abpd.org.br/certificados_interna.asp?sArtista=Anah%ED |obra=abpd.org.br |idioma=portugués }}</ref>
{{Caxa de cita|«El discu tien el sellu Anahí, que ye pop puru, lo que m'encantar. Y lo más importante pa mi ye que per primer vegada toi arreyada en tol procesu creativu. Toi más madura y esti discu tien tou que ver colo que soi, ye un reflexu fiel de mi. Cuasi tolos cantares son coautoría mio, polo tanto creo que les persones van sentir que ye bien auténticu».|Anahí sobre ''[[El mio deliriu (álbum)|El mio deliriu]]'' n'entrevista col diariu chilenu "[[El Mercurio]]", 2009.<ref>{{cita publicación |autor=Quien.com |url=http://www.quien.com/espectaculos/2009/12/05/rbd-existira-siempres-anahi |títulu=RBD va esistir siempres |fechaaccesu=5 d'avientu de 2009 }}</ref>}}
En febreru de 2010 foi escoyida xuráu internacional pal eventu [[LI Festival Internacional del Cantar de Viña del Mar|Viña del Mar 2010]] onde realizó una presentación interpretando'l so senciellu «[[El mio deliriu (cantar)|El mio deliriu]]», y terminándola con una actuación polémica del cantar «Él mintióme», sicasí nun se llevó nengún gallardón.<ref>{{cita web |autor=Hola Méxicu |títulu=Anahí, ex RBD, presenta nel festival de Viña del Mar el so discu en solitariu |url=http://www.hola.com/musica/2010022413055/festival/vina/mar/ |obra=www.hola.com |fecha=24 de febreru de 2010}}</ref>
[[Ficheru:Anahí Puente 2, 2010.jpg|200px|miniaturadeimagen|left|Anahí mientres [[El mio deliriu World Tour|El mio Deliriu World Tour]] en [[São Paulo]], 2010]]
En marzu de 2010, llanzó'l so segundu senciellu tituláu «[[Hipnotícesme]]», que foi compuestu pola cantante [[Gloria Trevi]], el 7 de xunu de 2010 llevar a cabu l'estrenu del videu musical dirixíu por Ricardo Moreno.<ref>{{cita web |autor=Terra Méxicu |títulu=Anahí graba'l so nuevu videu musical 'Hipnotícesme' |url=http://www.terra.com.mx/musica/semeyes/023342/Anahi+graba+el so+nuevu+videu+musical+Hipnotícesme.htm |fechaaccesu=3 de payares de 2012 |fecha=16 d'abril de 2010 }}</ref> Coles mesmes llanzó'l so primer senciellu, «[[Quiero (cantar de Anahí)|Quiero]]», solo para [[España]], el videu musical foi estrenáu'l 26 de mayu de 2010.<ref>{{cita web |autor=EMI Music Spain |títulu=Anahí estrena'l videu de Quiero, primer single del so álbum en solitariu El mio Deliriu |url=http://www.emimusic.es/artistas/noticias/1138/1362 |fecha=26 de mayu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100621184008/http://www.emimusic.es/artistas/noticias/1138/1362 |fechaarchivu=21 de xunu de 2010 }}</ref> N'agostu de 2010, Anahí ganó en [[Premios Orgullosamente Llatín]] na categoría cantar llatín del añu con hipnotícesme».<ref>{{cita web |autor=Terra |títulu=La cantante Anahí ye ganadora de Orgullosamente Llatín |url=http://www.terra.com.mx/musica/articulo/948319/La cantante+Anahi+ye+ganadora+de+Orgullosamente+Llatín.html |fechaaccesu=3 de payares de 2012 |fecha=30 d'agostu de 2010 }}</ref>
El 23 de payares de 2010 llanzó'l re edición del so discu como solista, ''[[El mio deliriu (álbum)|El mio deliriu]]'', tituláu ''El mio deliriu deluxe'', del cual esprender el tercer senciellu «[[Alérxicu (cantar)|Alérxicu]]».<ref name="Generacion">{{cita web |autor=D - PM (lageorge) |títulu=Anahí presenta nueva balada "Alérxicu" |url=http://www.generaccion.com/usuarios/31628/anahi-presenta-nueva-balada-alergico |fechaaccesu=28 d'abril de 2013 |obra=Xeneración |fecha=8 de setiembre de 2010}}</ref> El senciellu tuvo un gran ésitu comercial, algamando'l segundu puestu nes llistes de los cantares más escuchaos en [[Méxicu]], y convirtióse nel cantar númberu unu en ventes, a tan solo hores de salir.<ref>{{cita web |títulu='Alérxicu' ye'l cantar más descargáu |url=http://musica.univision.com/noticias/article/2010-10-19/anahi-presumio-portada-de-senciellu-alergico |fechaaccesu=28 d'abril de 2013 |obra=[[Univision]] |fecha=19 d'ochobre de 2010}}</ref>
[[Ficheru:Anahí en Tijuana 2, 2010.jpg|200px|miniaturadeimagen|derecha|Anahí en Tijuana, 2010.]]
En setiembre de 2010, Anahí recibió'l Premiu Arlequín pola so trayeutoria cola so carrera como solista.<ref>{{cita web |autor=Premiu Arlequín - Páxina oficial |títulu=Anahí recibe Premiu Arlequín 2010 |url=http://www.premioarlequin.com.mx/noticia.php?id=1039 |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |obra=http://www.premioarlequin.com.mx |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180602151010/http://premioarlequin.com.mx/noticia.php?id=1039 |fechaarchivu=2018-06-02 }}</ref>
En febreru de 2011, Anahí foi escoyida pa interpretar a Angélica Estrada, el personaxe principal de ''[[Dos llares]]'', una telenovela orixinal escrita y producida por [[Emilio Larrosa]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí en 'Dos Llares' al llau de Carlos Ponce |url=http://www.generaccion.com/noticia/99402/anahi-dos-llares-al llau-carlos-ponce |fechaaccesu=18 de payares de 2013 |obra=Generacción |fecha=15 d'abril de 2011}}</ref> Recibió una nominación nos [[Premios TVyNovelas (Méxicu) 2012|Premios TVyNovelas]] como meyor actriz y como meyor tema musical xunto a [[Carlos Ponce]], cola so tema «Rindime nel to amor».
En marzu de 2011, Anahí trabayó xunto a [[Christian Chávez (cantante)|Christian Chávez]], per primer vegada dende [[RBD]], grabando'l cantar tituláu «[[Llibertá (cantar)|Llibertá]]», que foi llanzada a la venta al traviés de [[descarga dixital]] el 12 d'abril de 2011.<ref>{{cita web |títulu=Christian Chávez y Anahí estrenen "Llibertá" |url=http://www.peopleenespanol.com/article/christian-chavez-y-anahi-estrenen-llibertá |obra=peopleenespanol.com |fecha=21 de marzu de 2011}}</ref> En mayu de 2011, ye convidada por [[MTV Llatinoamérica]] pa realizar la tema principal de la telenovela ''[[Popland!]]'' llamada «[[Click (cantar)|Click]]», xunto col mexicanu [[Bryan Amadeus]] del grupu [[Moderatto]] y l'arxentín [[Ale Sergi]] de [[Miranda!]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí, Bryan Amadeus y Ale Sergi estrenen "Click" |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-bryan-amadeus-y-ale-sergi-estrenen-click |obra=peopleenespanol.com |fecha=12 d'agostu de 2011}}</ref>
En xunetu de 2011, Anahí llanzó a la venta'l cantar «[[Estremada]]», tema d'apertura de la telenovela mexicana ''[[Dos llares]]'' que protagonizó.<ref>{{cita web |autor=Itunes |títulu=Estremada - Single by Anahí |url=http://itunes.apple.com/es/album/estremada-single/id445243192 |obra=itunes.apple.com |fecha=5 de xunetu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140625063521/https://itunes.apple.com/es/album/estremada-single/id445243192 |fechaarchivu=25 de xunu de 2014 }}</ref> N'avientu de 2011, la cantante foi convidada a grabar un dueto col cantante mexicanu [[Juan Gabriel]] pal so nuevu álbum de duetos pola celebración de les sos 40 años de carrera artística, que va ser llanzáu nel 2015, y que se titula «Col to amor».<ref>{{cita web |autor=People n'Español |títulu=Noticies ARTÍCULU ANTERIORSIGUIENTE ARTÍCULU Anahí emocionada de grabar con Juan Gabriel |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-emocionada-de-grabar-con-juan-gabriel |fecha=9 de xineru de 2012}}</ref>
=== 2012-2014: Non violence y posa profesional ===
Anahí xunir a la fundación ''Non Violence'' como nuevu miembru d'embaxadores de la paz, siendo la primer llatina en xunise a esta campaña. Diseñó la so propia escultura y participa unviando un mensaxe d'amor y paz pa Méxicu, Brasil y el restu del mundu.<ref name="Anahí ye_1">{{cita web |títulu=Anahí ye embaxadora de la paz |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-ye-embaxadora-de-la paz |obra=People n'Español |fecha=13 d'ochobre de 2011}}</ref> En 2012, xunto a otros embaxadores globales presentóse la so escultura na esposición Mundial, ''Pistoles pola paz'', que se llevó a cabu mientres los [[Xuegos Olímpicos]], [[Londres 2012]].<ref name="Hola Méxicu_1">{{cita web |autor=Hola Méxicu |títulu=Anahí presume la so 'escultura' en Londres |url=http://mx.hola.com/musica/201208021972/escultura-anahi-londres/ |fecha=2 d'agostu de 2012}}</ref>
En 2012, dar a conocer que Anahí atopábase preparando'l so próximu álbum, collaborando con artistes como'l rappero [[Flo Rida]].<ref>{{cita web |autor=Y! Latin News |títulu=Anahi y Flo Rida preparar pa faer historia… |url=http://la.eonline.com/argentina/2012/301748/anahi-y-flo-rida-preparar pa-faer-historia |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=16 marzu, 2012 }}</ref> En payares de 2012 realiza un [[Twitter|Twitcam]] onde anuncia l'aplazamientu del so álbum, por cuenta de cambeos importantes que socedieron na so compañía discográfica, [[EMI]].<ref>{{cita web |autor=[[People n'Español]] |títulu=Anahí aplaza llanzamientu del so nuevu discu |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-aplaza-lanzamiento-de-su-nuevu-discu |fechaaccesu=18 d'avientu de 2012 |fecha=28 DE PAYARES, 2012}}</ref>
El 4 de febreru de 2013 llanza'l so senciellu promocional «[[Absurda]]».<ref>{{cita web |autor=Sexeniu |títulu=Anahí y los sos próximos estrenos |url=http://www.sexenio.com.mx/articulo.php?id=24550 |fechaaccesu=30 de xineru de 2013 |fecha=30 de xineru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130507084745/http://www.sexenio.com.mx/articulo.php?id=24550 |fechaarchivu=7 de mayu de 2013 }}</ref> En marzu de 2013, Anahí espresó a la revista ''Cares Méxicu'' que'l senciellu nun formaría parte d'un nuevu discu.<ref>{{cita web |apellíu1=Torres |nome1=Leonardo |títulu=Anahí posa para a revista Cares y refuga planos pa CD novo: “non momentu, não” |url=http://www.portalpopline.com.br/anahi-posa-para-a revista cares-y-refuga-planos-pa-cd-novo-non-momento-nao/ |obra=Popline |idioma=Portugués |fecha=4 de marzu de 13 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=¿Retírase? Anahí diría adiós a 28 años de trayeutoria |url=http://www.tvnotas.com.mx/2013/07/19/C-52108-retírase-anahi-diria-adios-a-28-anos-de-trayeutoria.php |obra=TV Notes |fecha=19 de xunetu de 2013 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015 }}</ref> La cantante caltúvose alloñada de la so carrera artística mientres cuatro años.<ref>{{cita web |títulu=Anahí nun va dexar la so carrera depués de casase |url=http://musica.terra.com/anahi-nun dexara-la so-carrera-depués-de casase,98efe5a241801410VgnVCM5000009ccceb0aRCRD.html |obra=Terra |fecha=10 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Manuel Velasco afirma que Anahí nun va dexar la so carrera en convirtiéndose na so esposa |url=http://mx.hola.com/famosos/201309104904/anahi-manuel-velasco-boda/ |obra=Hola Méxicu |fecha=10 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí confeso lo que va asoceder cola so carrera |url=http://www.univision.com/musica/anahi-confeso-lo-que-ocurrira-con-su-carrera-semeyes |obra=[[Univision]] |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015 }}</ref>
=== 2015-2018: Regresu musical y ''Inesperáu'' ===
Depués de contraer matrimoniu col gobernador [[Manuel Velasco Coello]], Anahí anunció, por aciu una semeya publicada na so cuenta en [[Instagram]], que nun dexaría la so vida profesional.<ref>{{cita web |apellíu1=Torales |nome1=Alejandra |títulu=Anahí esclaria que nun va dexar la so carrera |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/04/26/anahi-comparte-semeyes-de-la so-boda-y-esclaria-que-nun dexara-la so-carrera |obra=Quien |fecha=25 d'abril de 2015 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015 }}</ref> El 26 de mayu de 2015, Anahí torna a la música y llanza el so senciellu «Tán ende».<ref>{{cita web |títulu=Anahí rinde tributu a los sos fans cola tema "Tán ende" |url=http://www.milenio.com/hey/musica/Anahi_Estan_ahi-Anahi_cancion_Estan_ahi-Anahi_vuelve_musica_Estan_ahi_0_524947590.html |obra=El Mileniu |fecha=26 de mayu de 2015 |fechaaccesu=26 de mayu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí: Escucha'l cantar qu'escribió como regalu a los sos fans |url=http://laprensa.peru.com/espectaculos/noticia-anahi-cancion-estan-ahi-video-44867 |obra=La prensa Perú |fecha=26 de mayu de 2015 |fechaaccesu=26 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210810115123/https://laprensa.peru.com/espectaculos/noticia-anahi-cancion-estan-ahi-video-44867 |fechaarchivu=2021-08-10 }}</ref> El cantar foi llanza en [[descarga dixital]] y foi n'agradecimientu a los sos fanáticos.<ref>{{cita web |apellíu1=Cháidez |nome1=Tania |títulu=Anahí estima l'amor de los sos fans cola so nueva tema “Tán ende” (VIDEO Y SEMEYES) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-presenta-torna-cancion-nueva-tema-fans-siguidores-estan-ahi-musica-rbd-video-y-semeyes |obra=[[People n'Español]] |fecha=26 de mayu de 2015 |fechaaccesu=26 de mayu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=Garza |nome1=Aracely |títulu=Anahí llanza'l so primer senciellu tres la so boda con Manuel Velasco |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/05/25/anahi-lanza-primer-senciellu-tres-la so-boda-con-manuel-velasco |obra=Quien |fecha=26 de mayu de 2015 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015 }}</ref>
El 10 de xunetu de 2015 confirmóse oficialmente'l regresu musical de la cantante.<ref>{{cita web |títulu=¡Atención! ¡Anahí torna a los escenarios de Premiu Xuventú! |url=http://musica.univision.com/slideshow/131115/2015-07-10/premio-juventud/lo-meyor/atencion-anahi-torna-a-les obra=[[Univision]] |fechaaccesu=10 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150711173507/http://musica.univision.com/slideshow/131115/2015-07-10/premio-juventud/lo-meyor/atencion-anahi-torna-a-los |fechaarchivu=11 de xunetu de 2015 }}</ref> El 16 de xunetu de 2015 realízase l'estrenu del so nuevu senciellu «[[Rumba (cantar)|Rumba]]», perteneciente al so nuevu álbum d'estudiu, interpretáu per primer vegada en [[Premiu Xuventú 2015]].<ref>{{cita web |títulu=Univision's “Premiu Xuventú” 2015 Set to Score Big as Latin Music's Top “Players” Perform on Videogame-Themed Show |url=http://corporate.univision.com/2015/07/univisions-premio-juventud-2015-set-to-score-big-as-latin-musics-top-players-perform-on-videogame-themed-show/ |obra=[[Univision]] |idioma=inglés |fecha=7 de setiembre de 15 |fechaaccesu=10 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150711182439/http://corporate.univision.com/2015/07/univisions-premio-juventud-2015-set-to-score-big-as-latin-musics-top-players-perform-on-videogame-themed-show/ |fechaarchivu=11 de xunetu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=ANAHÍ TORNA RUMBEANDO A LA MÚSICA |url=http://espectaculos.televisa.com/musica/noticias/864374/anahi-senciellu-rumba-torna-escenarios-premios-mocedá/ |obra=Televisa |fecha=10 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=10 de xunetu de 2015}}</ref> El senciellu ye una collaboración col cantante boricuo [[Wisin]], y foi puestu a la venta al traviés de [[descarga dixital]] el 24 de xunetu de 2015.<ref>{{cita web |apellíu1=García |nome1=Miriam |títulu=Tres más de dos años, Anahí finalmente estrena cantar |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/07/10/ente-los sos-compromisos-como-primer-dama-de-chiapas-anahi-estrena-tema?hootPostID=feed522a7y557015fa3852c53y16f49d |obra=Quien |fecha=10 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=10 de xunetu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=¿RETIRADA? PA NADA, ¡ANAHÍ TIEN MUNCHA RUMBA” PA TI! |url=http://ritmoson.tv/noticies/Retirada-Pa-nada-Anahi-tien-muncha Rumba-pa-ti-313266201.html |obra=Ritmoson Latino |fechaaccesu=10 de xunetu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí vuelve a la música con un nuevu senciellu tituláu “Rumba” que cunta cola participación de Wisin |url=http://www.telemundo.com/entretenimiento/2015/07/13/anahi-vuelve-la-musica-con-un-nuevu-senciellu-tituláu-rumba-que-cunta |obra=Telemundo |fecha=13 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=14 de xunetu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=¡Anahí torna a los escenarios y facer en Premiu Xuventú! |url=http://musica.univision.com/article/2396364/2015-07-10/premio-juventud/lo-ultimo/anahi-torna-a-los%20escenarios |obra=[[Univision]] |fechaaccesu=14 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150713062417/http://musica.univision.com/article/2396364/2015-07-10/premio-juventud/lo-ultimo/anahi-torna-a-los |fechaarchivu=2015-07-13 }}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=García |nome1=Miriam |títulu=Tres más de dos años, Anahí finalmente estrena cantar |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/07/10/ente-los sos-compromisos-como-primer-dama-de-chiapas-anahi-estrena-tema |obra=Quien |fecha=10 de xunetu de 2015 |fechaaccesu=14 de xunetu de 2015 }}</ref> El 27 d'agostu de 2015 estrenóse'l videu musical del senciellu, producíu por [[Jessy Terrero]] y grabáu en [[Miami]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí estrena'l nuevu videu musical del tarreza Rumba xunto a Wisín (VIDEO) |url=https://www.telemundo.com/shows/2015/08/28/anahi-estrena-el-nuevo-video-musical-del-tarreza-rumba-xuntu-wisin-videu |obra=Telemundo |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Wisin y Anahí presenten el videoclip oficial de "Rumba" |url=http://peru.com/entretenimiento/musica/wisin-y-anahi-presenten-videoclip-oficial-rumba-noticia-394324 |obra=Perú Música |fecha=31 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=6 d'ochobre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210810115108/https://peru.com/entretenimiento/musica/wisin-y-anahi-presenten-videoclip-oficial-rumba-noticia-394324 |fechaarchivu=2021-08-10 }}</ref> El senciellu llogró'l númberu unu na llista ''[[Billboard]] Tropical Airplay'', convirtiéndose nel primer senciellu númberu unu de Anahí nos [[Estaos Xuníos]].<ref name="BillboardTropical">{{cita web |títulu=Artist - Anahi |url=http://www.billboard.com/artist/279008/Anahi/chart?f=340 |obra=[[Billboard]] |idioma=inglés |fechaaccesu=10 de setiembre de 2015}}</ref>
El 20 d'ochobre de 2015, la cantante anunció que'l nome del so sestu álbum d'estudiu ye ''Amnesia'',<ref>{{cita web |títulu=Novo discu de Anahí já tem nome |url=http://www.billboard.com.br/noticies/novo-discu-de-anahi-ja-tem-nome/ |obra=[[Billboard]] |idioma=Portugués |fecha=20 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=20 d'ochobre de 2015}}</ref> y el segundu senciellu del álbum ye «Boom cha», una collaboración cola cantante brasilana Zuzuka Poderosa.<ref>{{cita web |títulu=Anahí graba videoclip de “Boomcha” |url=https://rotativo.com.mx/entretenimiento/musica/465858-anahi-graba-videoclip-de-boomcha/ |obra=Diariu Rotativu |fecha=20 ochobre, 2015 |fechaaccesu=20 d'ochobre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305112749/https://rotativo.com.mx/entretenimiento/musica/465858-anahi-graba-videoclip-de-boomcha/ |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí da un adelantu de `Boom Cha´ |url=http://www.caras.com.mx/espia/890997/musica-nueva-tien-anahi-cantares-nuevos-anahi-onde-escucho-cantares-anahi/?hootPostID=d1d827960y57888bd8531dbe5y749102 |obra=Cares Méxicu |fecha=19 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=20 d'ochobre de 2015 }}</ref>
El 12 de payares de 2015, estrenóse la segunda temporada del [[Telerrealidad|reality show]] ''Lucky Ladies'' de la canal [[Fox Life Llatinoamérica]], Anahí realizó una participación na serie onde la so hermana Marichelo participa.<ref>{{cita web |apellíu1=Capo |nome1=Nohelia |títulu=Anahí va participar na segunda temporada de Lucky Ladies |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-participara-segunda-temporada-lucky-ladies-hermana-marichelo-chiapas |obra=[[People n'Español]] |fecha=30 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=2 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=López |nome1=Brianda |títulu=Anahí fala de lo muncho qu'estraña a la so familia desque se casó |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/11/01/anahi-fala-de-lo-enforma-que-extrana-a-la so-familia-dende-que se caso |obra=Quien |fecha=1 de payares de 2015 |fechaaccesu=2 de payares de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=ANAHÍ FAI EMOTIVA DECLARACIÓN SOBRE LA SO FAMILIA |url=http://espectaculos.televisa.com/farandula/noticias/894388/anahi-emotiva-declaracion-sobre-familia/ |obra=Televisa |fecha=31 d'ochobre de 15 |fechaaccesu=2 de payares de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160715032617/http://espectaculos.televisa.com/farandula/noticias/894388/anahi-emotiva-declaracion-sobre-familia/ |fechaarchivu=2016-07-15 }}</ref> El 11 d'avientu de 2015 Anahí llanzó'l segundu senciellu del álbum tituláu «[[Boom cha]]», al traviés de [[descarga dixital]], una collaboración cola cantante brasilana Zuzuka Poderosa.<ref>{{cita web |títulu=Anahí estrenó un nuevu videoclip y unvió-y un mensaxe bien especial a los sos fans (+ Videu) |url=http://la.eonline.com/argentina/2015/anahi-estreno-un-nuevo-videoclip-y--y-envio-un-mensaxe-bien-especial-a-los sos-fans-videu/? |obra=Y! |fecha=11 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=12 d'avientu de 2015 }}</ref> El mesmu día estrenóse'l videu musical al traviés de la so cuenta [[Vevo]], foi dirixíu por Pablo Croce.<ref>{{cita web |títulu=HOT! Anahí estrena videu del so nuevu senciellu "Boom Cha" |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/12/11/hot-anahi-estrena-video-de-su-nuevu-senciellu-boom-cha |obra=Quien |fecha=11 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=12 d'avientu de 2015 }}</ref> El 16 d'avientu de 2015, Anahí xunto col so maríu [[Manuel Velasco Coello]] viaxen a la [[Ciudá del Vaticanu]] y conocen al [[Francisco (papa)|Papa Francisco]].<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |apellíu1=Capo |nome1=Nohelia |títulu=Anahí y Manuel Velasco conocen al papa Francisco nel Vaticanu (SEMEYES) |url=http://www.peopleenespanol.com/en/article/anahi-y-manuel-velasco-conocen-al papa-francisco-en-el-vaticanu-semeyes |obra=[[People n'Español]] |fecha=16 D'AVIENTU, 2015 |fechaaccesu=15 de febreru de 2016 }} |2=http://www.peopleenespanol.com/en/article/anahi-y-manuel-velasco-conocen-al papa-francisco-en-el-vaticanu-semeyes |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Visiten Velasco y Anahí al Papa nel Vaticanu |url=http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/anahi-presume-alcuentru-con-el papa-1450314529 |obra=El Zócalo |fecha=17 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=15 de febreru de 2016 }}</ref>
El 2 de febreru de 2016, Anahí presentó «Amigu Francisco»,<ref>{{cita web |apellíu1=González |nome1=Moisés |títulu=Anahí estrena un cantar dedicáu al papa Francisco (VIDEO) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-estrena-cancion-dedicada-al papa-francisco-video-amigu |obra=[[People n'Español]] |fecha=3 de febreru de 2016 |fechaaccesu=4 de febreru de 2016}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Escucha'l cantar que Anahí y Julion Álvarez compunxéron-y al Papa Francisco |url=https://www.telemundo.com/entretenimiento/2016/02/02/escucha-la-cancion-que-anahi-y-julion-alvarez-compunxéron-y al-papa |obra=Telemundo |fecha=FEBRERU 2, 2016 |fechaaccesu=3 de febreru de 2016}}</ref> un cantar interpretáu xunto al cantante [[Julión Álvarez]] destinada a da-y la bienvenida al [[Francisco (papa)|Papa Francisco]] na so visita al estáu [[Chiapas]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí dedica emotivu mensaxe al Papa Francisco |url=http://www.caras.com.mx/el-espia/16/02/2/que-mensaxe-escribio-anahi-papa-francisco.html?hootPostID=b5326y734a33ff8y6y9052709f96da88 |obra=Cares Méxicu |fecha=2 de febreru de 2016 |fechaaccesu=3 de febreru de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=MANDUJANO |nome1=ISAÍN |títulu=Anahí y Julión Álvarez llancen en YouTube tema que van cantar al Papa en Chiapas |url=http://www.proceso.com.mx/428570/anahi-y-julion-alvarez-llancen-en-youtube-tema-que-cantaren-al papa-en-chiapas |obra=Procesu |fecha=2 FEBRERU, 2016 |fechaaccesu=3 de febreru de 2016}}</ref> El 3 de febreru de 2016 realizóse la grabación del videu musical de la tema.<ref>{{cita web |títulu=Julión y Anahí llancen videu pal Papa |url=http://www.siete24.mx/julion-y-anahi-llancen-video-pa-el%20papa-37563/ |obra=Siete 24 |fecha=feb 9, 2016 |fechaaccesu=10 de febreru de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160213132449/http://www.siete24.mx/julion-y-anahi-llancen-video-pa-el |fechaarchivu=2016-02-13 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí y Julión Álvarez dediquen cantar al Papa Francisco |url=http://www.economiahoy.mx/life-style-eAm-mx/noticies/7336735/02/16/Videu-Anahi-y-Julion-Alvarez-dediquen-cancion-al Papa-Francisco.html |obra=Economía Güei |fecha=8 de febreru de 2016 |fechaaccesu=10 de febreru de 2016}}</ref> Foi estrenáu'l 6 de febreru de 2016 na cuenta oficial de [[Facebook]] de la cantante.<ref>{{cita web |títulu=¡JULIÓN ÁLVAREZ Y ANAHÍ AMUÉSEN-Y GUAPURES NATURALES AL PAPA FRANCISCO! |url=http://espectaculos.televisa.com/musica/videos/920189/julion-alvarez-anahi-video-amigu-francisco/ |obra=Televisa Espectáculos |fecha=8 de febreru de 16 |fechaaccesu=10 de febreru de 2016}}</ref> El 12 de febreru de 2016 llanzóse «[[Yes (cantar de Anahí)|Yes]]», tercer senciellu del álbum d'estudiu y a dúu col cantante mexicanu [[Julión Álvarez]].<ref>{{cita web |apellíu1=Torres |nome1=Leonardo |títulu=Anahí revela trechu da lletra de música nova: “Yes” |url=http://www.portalpopline.com.br/anahi-revela-trechu-da-lletra-de-musica-nova-yes/ |obra=Popline |idioma=Portugués |fecha=4 de febreru de 16 |fechaaccesu=4 de febreru de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Novo clipe y novo single! Anahi ta cheia das novidades |url=http://www.latinpopbrasil.com.br/noticies/novo-clipe-y-novo-single-anahi-esta-cheia-das-novidades/ |obra=Latin Pop Brasil |idioma=Portugués |fecha=3 de febreru de 2016 |fechaaccesu=4 de febreru de 2016 }}</ref> El 15 de febreru de 2016, Anahí xunto al so maríu [[Manuel Velasco Coello]], recibieron [[Francisco (papa)|Papa Francisco]] nel aeropuertu de [[Tuxtla Gutiérrez]], [[Chiapas]].<ref>{{cita web |títulu=SEMEYA: El paxellu col que Anahí recibió al Papa |url=http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/semeya-el paxellu-con-el-que-anahi-recibio-al papa-1455556752 |obra=El Zócalo |fecha=15 de febreru de 2016 |fechaaccesu=16 de febreru de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Asina recibieron Manuel Velasco y Anahí al Papa Francisco en Chiapas |url=http://www.quien.com/espectaculos/2016/02/15/asi-recibieron-manuel-velasco-y-anahi-al papa-francisco-en-chiapas |obra=Quien |fecha=15 de febreru de 2016 |fechaaccesu=16 de febreru de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Asina foi'l recibimientu que-y dio Anahí al Papa Francisco (Videos + Semeyes) |url=http://la.eonline.com/argentina/2016/asi-foi-el recibimientu-que-y dio-anahi-al papa-francisco-videos-semeyes/? |obra=Y! |fecha=15 de febreru de 2016 |fechaaccesu=16 de febreru de 2016 }}</ref> Darréu asistieron al "Centru Deportivu Municipal" onde s'oficiar una misa.<ref>{{cita web |apellíu1=Inzunza |nome1=Francisco |títulu=Anahí nun cometió'l mesmu error de 'La Gavilueta' |url=http://www.debate.com.mx/show/Anahi-non-cometio-el-mesmu-error-de-La Gavilueta-ante-el Papa-20160215-0131.html |obra=L'Alderique |fecha=15 de febreru de 2016 |fechaaccesu=16 de febreru de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí recibió al papa y alcordóse del protocolu |url=https://mundohispanico.com/noticies/anahi-recibio-al papa-y-se-acordo-del protocolu |obra=Mundu Hispánicu |fecha=15 de febreru de 2016 |fechaaccesu=16 de febreru de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí recibe al Papa con paxellu negru |url=https://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/1197471.anahi-recibe-al papa-con paxellu negru.html |obra=El Siglo de Torreón |fecha=15 de febreru de 2016 |fechaaccesu=16 de febreru de 2016}}</ref>
Finalmente, el 18 de mayu de 2016, mientres un [[Facebook|facebook live]] anunció que'l discu llamaríase ''[[Inesperáu (álbum)|Inesperáu]]'' y que saldría a la venta'l 3 de xunu de 2016.<ref>{{cita web |apellíu1=González |nome1=Moisés |títulu=Anahí presenta a los sos fans el so "Inesperáu" ñácaru |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-presenta-los sos-fans-el so-inesperáu-bebe |obra=[[People n'Español]] |fecha=19 de mayu de 2016 |fechaaccesu=19 de mayu de 2016}}</ref><ref name="RC">{{cita web |títulu=Anahí presenta la portada del so nuevu discu |url=http://revistacentral.mx/notes/noticies/232934/anah-presenta-la-portada-de-su-nuevu-discu |obra=Revista Central |fecha=18 de mayu de 2016 |fechaaccesu=18 de mayu de 2016 }}</ref> Esi mesmu día realizó la grabación del videu musical del próximu senciellu tituláu «Amnesia».<ref name="RC"/><ref>{{cita web |títulu=Anahí reniega del so pasáu como Mio Colucci ante estreno de documental de RBD |url=http://www.tvnotas.com.mx/2016/05/18/C-84520-anahi-reniega-de-su-pasáu-como-mia-colucci-ante-estreno-de-documental-de-rbd.php |obra=TV Notes |fecha=18 de mayu de 2016 |fechaaccesu=19 de mayu de 2016 }}</ref>
N'agostu de 2016, Anahí grabó xunto al cantante [[Juan Gabriel]] la tema «Dejame vivir» pal álbum de duetos del cantante.<ref>{{cita web |apellíu1=Machorru |nome1=Daniela |títulu=Anahí fai dueto con Juanga |url=https://elsoldemexico.com.mx/espectaculos/392734-anahi-fai-dueto-con-juanga |obra=El Sol de Méxicu |fecha=13 d'agostu de 2016 |fechaaccesu=15 d'agostu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160814145845/https://www.elsoldemexico.com.mx/espectaculos/392734-anahi-fai-dueto-con-juanga |fechaarchivu=14 d'agostu de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí graba nueva tema |url=http://www.vanguardia.com.mx/articulo/anahi-graba-nueva-tema |obra=Vanguardia |fecha=12 d'agostu de 2016 |fechaaccesu=15 d'agostu de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=¡ANAHÍ ANDA BIEN MISTERIOSA Y DANOS PISTES DEL POR QUÉ! (VIDEO) |url=http://espectaculos.televisa.com/musica/noticias/967168/anahi-estudiu-grabacion-cancion-nueva-dueto-juan-gabriel-espectaculos/ |obra=Televisa |fecha=12 d'agostu de 16 |fechaaccesu=15 d'agostu de 2016}}</ref> El 17 de payares de 2016 llanzar a la venta la tema «[[Baillando ensin salir de casa]]» que realizó a dueto cola vocalista de la banda [[Matute (banda)|Matute]] pal álbum ''Poderes de los duetos fantásticos ¡Actívense!''.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Entérate cómo Anahí estrenó una tema “Ensin salir de casa” |url=http://noticiasvenezuela.org/2016/11/21/enterate-como-anahi-estreno-una tema-ensin-salir-de-casa/ |obra=Noticia Venezuela |fecha=21 de payares de 16 |fechaaccesu=22 de payares de 2016 }} |2=http://noticiasvenezuela.org/2016/11/21/enterate-como-anahi-estreno-una tema-ensin-salir-de-casa/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí estrenó una tema “Ensin salir de casa” |url=http://lavibrante.com/anahi-estreno-tema-ensin-salir-casa/ |obra=La Vibrante |fecha=22 de payares de 2016 |fechaaccesu=22 de payares de 2016 }}</ref> La tema ye un cover de la tema llanzada en 1986 pola cantante [[Marta Sánchez]].<ref>{{cita web |apellíu1=Avilés |nome1=Cecilia |títulu=Anahí graba tema con banda mexicana |url=http://us.emedemujer.com/trending/celebridaes/anahi-graba-tema-con banda mexicana/ |obra=Eme de Muyer |fecha=21 payares, 2016 |fechaaccesu=22 de payares de 2016 }}</ref>
En marzu de 2018 foi escoyida como una de les 25 muyeres más poderoses de Llatinoamérica pola revista ''[[People n'Español]]''.<ref>{{cita web|títulu=People celebra coles “25 muyeres más poderoses” del mundu hispanu|url=http://hoy.com.do/people-celebra-con-les-25-muyeres-mas-poderoses-del mundu hispanu/|obra=Güei|fecha=18 marzu, 2018|fechaaccesu=20 de marzu de 2018}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Les 'muyeres más poderoses' de Hispanoamérica|url=https://www.laopinion.com.co/entretenimiento/les muyeres-mas-poderoses-de-hispanoamerica-151202#OP|obra=La Opinión|fecha=20 de marzu de 2018|fechaaccesu=20 de marzu de 2018}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Celebra People a muyeres poderoses|url=https://www.mural.com/aplicacioneslibre/articulo/default.aspx?id=1348237&md5=35a31b3791007ac98f247dede93f4fae&ta=0dfdbac11765226904c16cb9ad1b2efe&lcmd5=aceb7y60ae3a7y93f0fafe6c6b787a9d|obra=Mural|fecha=16 de marzu de 2018|fechaaccesu=20 de marzu de 2018}}</ref> De la mesma, foi madrina nomando a la bióloga [[Julia Carabias Lillo]] por que va formar parte de la llista. Los cinco nomaes poles distintes madrines fueron sometíes a la votación del públicu resultando Carabias ganadora con más de 20 mil voto y finalmente incluyida na llista.<ref>{{cita web|apellíu1=MANGAL|nome1=MAYRA|títulu=Equí tienes a la ganadora de la votación de "Les 25 muyeres más poderoses" ¡Afaya quién ye!|url=http://peopleenespanol.com/celebridaes/la ganadora-de-les-25-muyeres-mas-poderoses-2018/?xid=socialflow_twitter_peopleenespanol|obra=People n'Español|fecha=26 de xineru de 2018|fechaaccesu=20 de marzu de 2018}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Revista People: Anahí y Salma Hayek ente les “25 Muyeres más Poderoses”|url=http://www.cronicaviva.com.pe/anahi-y-salma-hayek-ente-les-25-muyeres-mas-poderoses-de-la revista-people/|obra=Crónica Viva|fecha=16 de marzu de 2018|fechaaccesu=20 de marzu de 2018}}</ref>
== Vida personal ==
{{Caxa de cita|«Llegamos al hospital y lo único que yo recuerdo ye que se m'empezar a dormir tol cuerpu, absolutamente tol cuerpu, los brazos, les piernes, les melles, absolutamente tou. Y en esi hospital tuvi'l corazón 8 segundos nos cualos nun se sabe que paso conmigo, pero lo primero que vi enfrente del mio fueron a los mios padres, y apertando la mio mano y diciendo 'Equí tamos' y yo nesi momentu dixi 'Toi viva, toi viva' dempués de tar pensando tanto tiempu que me diba a morrer, y a partir d'ende nació una guerrera, te xúrolo, una guerrera qu'esi día dixo 'La mio vida camuda güei'».|Anahí n'Obsesión: Cuerpos que glayen, para [[National Geographic]], 2011.<ref>{{cita web |títulu=Anahí abre'l so corazón y fala sobre l'anorexa |url=http://televisa.esmas.com/entretenimiento/telenovelas/dos-llares/noticies/334902/anahi-abre-corazon-y-fala-sobre-anorexa/ |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |obra=Notimex |fecha=16 de setiembre de 2011}}</ref>}}
Antes d'integrar ''[[Clase 406]]'', Anahí enfrentar a un grave [[trestornu alimenticiu]], denomináu [[anorexa nerviosa]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí narra'l so infiernu cola anorexa |url=http://www.quien.com/espectaculos/2011/09/12/anahi-narra-el so-infiernu-con-l'anorexa |fechaaccesu=28 de febreru de 2014 |obra=Quien |fecha=12 de setiembre de 2011 }}</ref> Llegó a pesar unos 35 quilos, tando dientro y fora de cinco distintos centros de tratamientu, y siendo unviada a dellos médicos y psicólogos de too Méxicu. El 29 d'abril de 2001, la cantante tornó de les sos vacaciones cola so familia, y empezó a tener la sensación d'esmorecimientu, siendo treslladada a un hospital, onde'l so corazón detener mientres ocho segundos.<ref>{{cita web |autor=Redaición Cares |títulu=El día en que Anahí volvió nacer... |url=http://www.caras.com.mx/espia/590013/anahi-day-dia-anahi-volvio-nacer/ |fechaaccesu=29 d'abril de 2013 |obra=Cares Méxicu |fecha=29 d'abril de 2013 |urlarchivu=https://archive.today/20130703044248/http://www.caras.com.mx/espia/590013/anahi-day-dia-anahi-volvio-nacer/ |fechaarchivu=3 de xunetu de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |autor=Redaición Cares |títulu=Anahí dempués de l'anorexa |url=http://lakalle1013.univision.com/article/2004-07-15/anahi-despues-de-l'anorexa |fechaaccesu=28 de febreru de 2014 |obra=Univision |fecha=15 de xunetu de 2004}}</ref>
[[Ficheru:Anahí Puente 2, 2009.jpg|miniaturadeimagen|180px|left|Anahí mientres el llanzamientu del so discu en [[Los Angeles]], 2009.]]
El 11 de marzu de 2011, Anahí y el so equipu de trabayu, comunicaron al traviés de la cuenta oficial en [[Facebook]] que la cantante salió d'una operación d'emerxencia nun hospital de Ciudá de Méxicu. El mesmu esplicaba que se-y realizaron unos estudios médicos nos qu'al traviés d'una tomografía afayóse que l'osíxenu que naturalmente debe de llegar al celebru taba bloquiáu nun gran porcentaxe, por cuenta de un tabique esviáu na ñariz causáu por un golpe a temprana edá. Los médicos darréu determinaron qu'ésta yera la causa principal de dellos de los malestares que Anahí sufrió nos últimos años, pero principalmente, que yera una causa d'infartu y tenía que ser atendida darréu».<ref>{{cita web |títulu=Operen a Anahí de la ñariz |url=http://www.peopleenespanol.com/article/operen-anahi-de-la ñariz |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |obra=[[People n'Español]] |fecha=14 DE marzu, 2011}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí de RBD operóse la ñariz d'urxencia |url=http://www.rpp.com.pe/2011-03-13-anahi-de-rbd-opérose-la ñariz-de-urxencia-noticia_345088.html |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |obra=RPP Noticias |fecha=13 de marzu de 2011 }}</ref> Nel mesmu esplicóse que la operación foi un ésitu.<ref>{{cita web |títulu=Anahí: "Agora resulta que camudé la cara por una nueva" |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-agora-resulta-que me camude-la cara-por-una-nueva |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |obra=[[People n'Español]] |fecha=16 DE marzu, 2011}}</ref> La operación foi realizada pol ciruxanu mexicanu Raúl Pérez Infante.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Revela Anahí que sí s'operó la ñariz, pero por motivos de salú |url=http://elespaciobloggerodeluna.bligoo.es/revela-anahi-que si s'opero-la ñariz-pero-por-motivos-de-salud#.UZmOj6J9GSo |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |obra=yucatan. com.mx }} |2=http://elespaciobloggerodeluna.bligoo.es/revela-anahi-que si s'opero-la ñariz-pero-por-motivos-de-salud |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
=== Matrimoniu ===
N'abril de 2012, Anahí empezó a salir col gobernador del [[Estáu de Chiapas]], [[Manuel Velasco Coello]].<ref>{{cita web |autor=Hola Méxicu |títulu=En ¡HOLA!: Anahí y Manuel Velasco, el más románticu besu de película |url=http://mx.hola.com/famosos/201208222111/anahi-manuel-velasco-beso-hola/ |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=22 d'agostu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |autor=Univision |títulu=Anahí y Manuel Velasco, virtual gobernador de Chiapas, presumieron el so amor en Nueva York |url=http://entretenimiento.univision.com/chismes/romances/article/2012-08-22/anahi-y-manuel-velasco-presumieron-el so-amor-en-nueva-york |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=22 d'agostu de 2012}}</ref> Mientres una entrevista cola revista ''Cares Méxicu'' en marzu de 2013, Anahí confesó qu'un amigu presentó-y a Manuel, amestando «Almiro la so integridá porque me demostró ser un home con valores y principios. Encántame'l llugar que-y da a la familia y l'amor col que trata a la so madre. Almiro la fortaleza que tien pa nunca dexar de lluchar polos sos oxetivos pero sobremanera, que ye un home bien bonu, bien noble y con un gran corazón».<ref>{{cita web |autor=Leonardo Torres |títulu=Anahí posa para a revista Cares y refuga planos pa CD novo: “non momentu, não” |url=http://portalpopline.com.br/anahi-posa-para-a revista cares-y-refuga-planos-pa-cd-novo-non-momento-nao/ |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |obra=PopLine |fecha=4 de marzu de 13 |idioma=Portugués}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Entrevista completa: Anahí revista Cares 2013 |url=http://anahiworldargentinaoficial.blogspot.com.ar/2013/03/entrevista-completa-anahi-revista-cares.html |fechaaccesu=20 de mayu de 2013 |fecha=3 DE marzu DE 2013 |urlarchivu=https://archive.today/20130403161959/http://anahiworldargentinaoficial.blogspot.com.ar/2013/03/entrevista-completa-anahi-revista-cares.html |fechaarchivu=3 d'abril de 2013 }}</ref> El 9 de setiembre de 2013, [[Manuel Velasco Coello]] confirma mientres una entrevista que la boda cola cantante va realizar ente este y l'añu que vien en [[Chiapas]].<ref>{{cita web |títulu=Manuel Velasco confirma que nun va haber boda anguaño |url=http://www.caras.com.mx/espia/643749/manuel-velasco-confirma-habra-boda-esti anu/ |fechaaccesu=19 de setiembre de 2013 |obra=Cares Méxicu |fecha=19 de setiembre de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Manuel Velasco: "(La boda) pue ser anguaño o'l qu'entra" |url=http://www.quien.com/espectaculos/2013/09/10/anahi-siguiera-con-su-carrera-depués-de casase |fechaaccesu=19 de setiembre de 2013 |obra=Quien |fecha=10 de setiembre de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí va casar hasta'l próximu añu con Manuel Velasco |url=http://diario.mx/Espectaculos/2013-09-11_defc49b3/anahi-casar hasta-el-proximo-anu-con-manuel-velasco/ |fechaaccesu=19 de setiembre de 2013 |obra=El Diariu |fecha=11 de setiembre de 2013}}</ref>
En setiembre de 2014, Anahí y [[Manuel Velasco Coello]] anunciaron el so compromisu.<ref>{{cita web |url=https://notiespectaculos.info/anahi-se-comprometio-con-manuel-velasco/ |títulu=Anahí comprometer con Manuel Velasco |fechaaccesu=29 de setiembre de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006174602/https://notiespectaculos.info/anahi-se-comprometio-con-manuel-velasco/ |fechaarchivu=6 d'ochobre de 2014 }}</ref> En xineru de 2015, Leticia Coello madre de [[Manuel Velasco Coello]] dio a conocer que la boda realizar nel mes d'abril.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=https://notiespectaculos.info/boda-de-anahi-y-manuel-velasco-sera-en-abril-proximo/ |títulu=Boda de Anahí y Manuel Velasco va ser n'abril próximu |fechaaccesu=8 de xineru de 2015 }} |2=https://notiespectaculos.info/boda-de-anahi-y-manuel-velasco-sera-en-abril-proximo/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Manuel Velasco, gobernador de Chiapas, y Anahí van casar n'abril |url=http://mexico.cnn.com/adnpolitico/2015/01/07/manuel-velasco-gobernador-de-chiapas-y-anahi-casar en-abril |obra=CNN Méxicu |fecha=7 de xineru de 2015 |fechaaccesu=8 de xineru de 2015}}</ref> El 7 de xineru de 2015, Anahí reveló al traviés de la so cuenta d'[[Instagram]] que la confección del vistíu cuntaría col trabayu de muyeres [[Chiapas|chiapanecas]], el diseñu taría a cargu del diseñador mexicanu Benito Santos y José Ramón Hernández sería los coordinador de moda.<ref>{{cita web |apellíu2=Amézquita Pinu |nome2=Carolina |títulu=Anahí da a conocer los primeros detalles del so vistíu de novia en Instagram (SEMEYES) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-primeros-detalles-vistíu-de-novia-manuel-velasco-chiapas-instagram-semeyes-storify |obra=[[People n'Español]] |fechaaccesu=8 de xineru de 2015}}</ref>
El 19 d'abril de 2015, el gobernador [[Manuel Velasco Coello]] emitió un comunicáu onde señaló que la so unión matrimonial con Anahí nun tendría receición nin fiesta, y tampoco lluna de miel por cuenta del so llabor como mandatariu.<ref>{{cita web |títulu=Boda de Anahí y Manuel Velasco va ser austera y ensin lluna de miel, diz el políticu |url=http://www.publimetro.com.mx/entretenimiento/boda-de-anahi-y-manuel-velasco-sera-austera-y-ensin-lluna-de-miel-diz-el-politico/modt!MnLx0IoDZWun2/ |obra=Publimetro |fecha=20 d'abril de 2015 |fechaaccesu=26 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150518100235/http://www.publimetro.com.mx/entretenimiento/boda-de-anahi-y-manuel-velasco-sera-austera-y-ensin-lluna-de-miel-diz-el-politico/modt!MnLx0IoDZWun2/ |fechaarchivu=18 de mayu de 2015 }}</ref> Pa rematar esclarió que'l gobiernu del estáu nun realizó nenguna remodelación na Catedral de San Marcos en Tuxtla Gutiérrez por cuenta de la so boda.<ref>{{cita web |apellíu1=García |nome1=Guillermo |títulu=Manuel Velasco esclaria total austeridá en boda con Anahí |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2015/04/19/1019462 |obra=Excelsior |fecha=19 d'abril de 2015 |fechaaccesu=26 d'abril de 2015}}</ref>
El 25 d'abril de 2015, Anahí y [[Manuel Velasco Coello]] contraxeron matrimoniu na [[Diócesis de San Cristóbal de las Casas|Catedral de San Cristóbal de las Casas]] en [[San Cristóbal de Les Cases]], [[Chiapas]].<ref>{{cita web |apellíu1=Calderón |nome1=Verónica |títulu=Una boda en Chiapas ensin receición, lluna de miel y pela mañana |url=https://elpais.com/elpais/2015/04/25/estilo/1429979673_569639.html |obra=Periódicu El País |fecha=26 d'abril de 2015 |fechaaccesu=26 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí, cantante y actriz de 'Rebelde', comparte 'el momentu más feliz de la so vida': la so boda col gobernador de Chiapas, Manuel Velasco |url=http://www.hola.com/actualidad/2015042678326/boda-anahi-manuel-velasco/ |obra=Hola Méxicu |fecha=26 d'abril de 2015 |fechaaccesu=26 d'abril de 2015}}</ref> Foi oficiada pol obispu [[Felipe Arizmendi Esquivel]] y cuntó cola asistencia de solu cien persones allegaes a la pareya.<ref>{{cita web |apellíu1=Cháidez |nome1=Tania |títulu=Los detalles de la boda de Anahí y Manuel Velasco (VIDEO) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/detalles-boda-anahi-manuel-velasco-rbd-gobernador-chiapas-matrimonio-video |obra=[[People n'Español]] |fecha=25 d'abril de 2015 |fechaaccesu=26 d'abril de 2015}}</ref> La boda, entá siendo austera como declararen primeramente los novios, recibió gran atención mediática a nivel internacional, y considerar la boda del añu.<ref>{{cita web |títulu=El gobernador de Chiapas y la cantante Anahí contraen matrimoniu |url=http://noticias.univision.com/article/2315115/2015-04-25/gente-en-las-noticias/el gobernador-de-chiapas-y-la cantante-anahi-contraen-matrimoniu |obra=[[Univision]] |fecha=25 d'abril de 2015 |fechaaccesu=26 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Singer Anahi marries Mexican state governor |url=http://latino.foxnews.com/llatín/politics/2015/04/26/singer-anahi-marries-mexican-state-governor/ |obra=Fox News |idioma=inglés |fecha=26 d'abril de 2015 |fechaaccesu=26 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150429114004/http://latino.foxnews.com/llatín/politics/2015/04/26/singer-anahi-marries-mexican-state-governor/ |fechaarchivu=29 d'abril de 2015 }}</ref>
El 22 d'agostu de 2015, Anahí y Manuel Velasco festexaron la so segunda boda, esta vegada por civil.<ref>{{cita web |títulu=La segunda boda de Anahí y Manuel Velasco |url=http://www.sopitas.com/513744-la-segunda-boda-de-anahi-y-manuel-velasco/ |obra=Sopitas |editorial=agostu 25, 2015 |fechaaccesu=29 d'agostu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180326203105/https://www.sopitas.com/513744-la-segunda-boda-de-anahi-y-manuel-velasco/ |fechaarchivu=2018-03-26 }}</ref> La ceremonia privada foi llevada a cabu nel Club de Golf Montes de Santa Fe na [[Méxicu, D.F.|Ciudá de Méxicu]].<ref>{{cita web |apellíu1=García |nome1=Miriam |títulu=Detalles de la boda secreta de Anahí y Manuel Velasco |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/08/25/detalles-de-la-emotiva-boda-de-anahi-y-manuel-velasco |obra=Quien |fecha=25 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=29 d'agostu de 2015}}</ref> Ente los invitaos tuvieron políticos y allegaos a los novios como'l productor mexicanu [[Pedro Damián (productor)|Pedro Damián]] y el cantante [[Christian Chávez]].<ref>{{cita web |apellíu1=Rubio |nome1=Flor |títulu=Pedro Damián comparte foi convidáu a boda civil de Anahí. |url=http://www.radioformula.com.mx/notes.asp?Idn=528969&idFC=2015 |obra=Radio Fórmula |fecha=28 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=29 d'agostu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí vuelve casase, ¿por qu'agora sí fuera Angélica Rivera? |url=http://www.laopinion.com/anahi-vuelve casase-para-que-agora-si-fuera-angelica-rivera |obra=La Opinión |fecha=AUG, 24, 2015 |fechaaccesu=29 d'agostu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=En boda de Velasco y Anahí, convidaos roblen alcuerdu de confidencialidad y quíten-yos celulares |url=http://www.proceso.com.mx/413725/2015/08/25/en-boda-de-velasco-y-anahi-invitaos-roblen-alcuerdu-de-confidencialidad-y quíten-yos-celulares |obra=Procesu |fecha=25 d'agostu de 2015 |fechaaccesu=29 d'agostu de 2015}}</ref>
=== Maternidá ===
El 11 de setiembre de 2016 anunció'l so embaranzu al traviés de la so cuenta d'[[Instagram]].<ref>{{cita web |títulu="El mio regalu de Dios": Anahí confirma que ta embarazada |url=http://www.quien.com/espectaculos/2016/09/12/anahi-confirma-que-esta-embarazada |obra=Quien |fecha=12 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2016}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí confirmó que ta embarazada |url=http://www.el-nacional.com/escenas/Anahi-confirmo-embarazada_0_920307976.html |obra=El Nacional |fecha=12 DE SETIEMBRE 2016 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2016}}</ref> Anahí realizó una sesión de semeyes esclusiva pa la revista mexicana ''Cares'' onde cuntó detalles y aseguró que va ser un neñu.<ref name="Cares Méxicu embarazo">{{cita web |apellíu1=Morón |nome1=Alejandra |títulu=ESCLUSIVA "¡Toi embarazada!": Anahí |url=http://www.caras.com.mx/el-espia/16/09/11/anahi-embaranzu-manuel-velasco-portada-cares/?hootPostID=933170bfe95bc4eca5y3y19498bf3y08 |obra=Cares Méxicu |fecha=11 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí yá confirmó'l so embaranzu |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-yá-confirmo-el so-embaranzu |obra=[[People n'Español]] |fecha=11 de setiembre de 2016 |fechaaccesu=12 de setiembre de 2016}}</ref>
{{cita|Tou paez indicar que ye ¡neñu! Anque'l doctor comentónos que los ultrasoníos pueden dacuando camudar, nesti postreru que fiximos díxonos que ye neñu y tamos bien contentos ya ilusionaos.|Anahí n'entrevista cola revista ''Cares Méxicu''.<ref name="Cares Méxicu embarazo"/>}}
N'ochobre de 2016 anunció por aciu una semeya publicada na so cuenta d'[[Instagram]] que'l nome del so primer fíu sería Manuel.<ref>{{cita web |títulu=Anahí anuncia'l sexu y el nome del so bebi |url=http://www.laprensa.hn/espectaculos/1010554-410/anah%C3%AD-anuncia-el sexu-y-el-nombre-de-su-beb%C3%A9 |obra=La Prensa |fecha=21 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2016}}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=GALVÁN |nome1=TANIA |títulu=¡La primer fiesta del ñácaru! Anahí comparte los meyores momentos del so 'Baby Shower' |url=http://mx.hola.com/musica/2016102815754/anahi-semeyes-baby-shower/ |obra=Hola Méxicu |fecha=28 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí festexa'l so primera baby shower |url=http://www.univision.com/entretenimiento/famoses-embarazaes/anahi-festexa-su-primer-baby-shower |obra=[[Univision]] |fecha=oct 29, 201 |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2016 }}</ref>
El 18 de xineru de 2017, Anahí anunció al traviés de la so cuenta d'[[Instagram]] la nacencia del so primoxénitu, Manuel Velasco, el 17 de xineru de 2017 a les 10:36 p.m. en [[Tuxtla Gutiérrez]], [[Chiapas]].<ref>{{cita web |títulu=¡La primer semeya del ñácaru de Anahí! |url=http://www.caras.com.mx/el-espia/17/01/18/La-primer-semeya-del-bebe-de-Anahi/?hootPostID=dc1ce4194847a693b36c315a62c54ef2 |obra=Cares Méxicu |fecha=18 de xineru de 2017 |fechaaccesu=18 de xineru de 2017 }}</ref> Según información provista pol diariu ''Reforma'', el ñácaru pesó 2.6 quilos y midió 49 centímetros.<ref>{{cita web |apellíu1=Trejos |nome1=Carolina |títulu=Anahí dio a lluz al so ñácaru Bienveníu Manuel! |url=http://peopleenespanol.com/celebridaes/anahi-dio-a-lluz-a-la so-bebe-bienveníu-manuel/ |obra=[[People n'Español]] |fecha=18 de xineru de 2017 |fechaaccesu=18 de xineru de 2017 }}</ref> El 29 de xineru de 2017 amosó la primer imaxe del so primoxénitu al traviés d'[[Instagram]].<ref>{{cita web |apellíu1=Espinosa |nome1=Paulina |títulu=Anahí presenta al pequeñu Manuel al traviés de redes sociales |url=http://www.quien.com/espectaculos/2017/01/30/anahi-presenta-al-pequeno-manuel-a-traves-de redes sociales |obra=Quien |fecha=30 de xineru de 2017 |fechaaccesu=30 de xineru de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=Gonzalez |nome1=Moisés |títulu=Anahi amuesa per primer vegada la cara del so ñácaru |url=http://peopleenespanol.com/mames-y-bebes/anahi-presenta-a-el so-fíu/ |obra=[[People n'Español]] |fecha=30 de xineru de 2016 |fechaaccesu=30 de xineru de 2017 }}</ref>
== Otres actividaes ==
=== Conducción ===
En xunetu de 2009, Anahí condució los [[Premiu Xuventú 2009|Premiu Xuventú]] xunto a la mexicana [[Karyme Lozano]] y al actor [[Juan Soler]].<ref name="Premiu Xuventú"/> Amás de conducir la premiación, Anahí presentó per primer vegada'l so nuevu senciellu «El mio deliriu».<ref>{{cita web |autor=Telenoveles y Estrelles |títulu=Anahí presenta'l so nuevu senciellu El mio Deliriu nos Premios Mocedá 2009 |url=http://www.telenovelasyestrellas.com/2009/07/anahi-presenta-el so-nuevu-senciellu-el mio.html |fechaaccesu=6 de payares de 2012}}</ref> N'ochobre de 2009, presentó xunto a [[Snoop Dog]] la categoría ''Meyor videu del añu'' nos [[Premios MTV 2009|Premios MTV]].<ref>{{cita web |autor=People n'Español |títulu=Tou sobre los Premios MTV Llatinoamérica |url=http://www.peopleenespanol.com/article/tou sobre-los premios-mtv-latinoamerica |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=16 D'ochobre, 2009}}</ref>
El 4 de setiembre de 2010, convertir na presentadora de los [[Kids Choice Awards Méxicu 2010|Kids Choice Awards Méxicu]] xunto a [[Omar Chaparro]].<ref>{{cita web |autor=People n'Español |títulu=Anahí va conducir los "Kids Choice Awards" |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-conducira-los-kids-choice-awards |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=6 D'agostu, 2010}}</ref> Interpretando los sos senciellos «El mio deliriu», «Hipnotícesme» y presentando per primer vegada'l so senciellu «Alérxicu».<ref>{{cita web |autor=Quien |títulu=Anahí rellumó nos Kids Choice Awards |url=http://www.quien.com/espectaculos/2010/09/04/anahi-rellumu-en-los-kids-kids-choice-awards |fecha=4 de setiembre de 2010 }}</ref> En 2010 presentó'l programa "Les 15 meyores collaboraciones de la década 00`s" en [[Tr3́s (canal de Televisión)|MTV Tr3s]], presentando les meyores collaboraciones del añu 2000.<ref>{{cita web |autor=MTV Tr3s |títulu=ANAHI PRESENTANDO VIDEOS - MTV |url=http://www.youtube.com/watch?v=zDystvIRQpY |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=11 de xineru de 2010}}</ref>
El 6 d'avientu de 2014, Anahí convertir en presentadora del ''[[Teletón Méxicu|Teletón Méxicu 2014]]'' xunto a Gilbeto Gless, [[Omar Chaparro]] y [[Adrián Uribe]], amás de realizar un sketch humorísticu xunto al actor mexicanu [[Pierre Angelo]].<ref>{{cita web |autor=Tania Caballeru |títulu=¡ANAHÍ TORNA A LA TELEVISIÓN! |url=http://www.televisa.com/programas-tv/hoy/noticias/795787/anahi-torna-television-teleton-sonrie-corazon/ |fechaaccesu=10 d'avientu de 2014 |obra=Programa Güei - Televisa |fecha=6 d'avientu de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Allarguen Teletón pa llograr meta de recaldación |url=http://sipse.com/entretenimiento/teleton-de-mexico-meta-de-recaudacion-126503.html |fechaaccesu=10 d'avientu de 2014 |obra=SIPSE |fecha=7 d'avientu de 2014}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Ayuda la comedia al Teletón |url=http://www.milenio.com/hey/television/Ayuda-comedia-Teleton_0_422957741.html |fechaaccesu=10 d'avientu de 2014 |obra=Mileniu |fecha=7 d'avientu de 2014}}</ref>
=== Composición ===
Anahí amás de cantar destacóse por componer delles de los sos cantares, empezando nel so álbum ''[[El mio deliriu (álbum)|El mio deliriu]]'', componiendo y produciendo la mayor parte del discu, xunto a Miguel Blas, Gil Cerezo y Ulises Lozano la tema «[[El mio deliriu (cantar)|El mio deliriu]]», siendo este'l primer senciellu del so quintu álbum. Al pie de Amerika Jiménez y Antonio Rayo compunxo la tema «Qué más da», y cola compositora arxentina [[Claudia Brant]] les temes «[[Te puedo escuchar]]» y «Probe la to alma» onde s'acreditó como escritora y co-escritora. Foi la co-escritora de la tema «Xira la vida» xunto a Richard Harris y Facundo Monty. Pa la edición deluxe del discu Anahí compunxo xunto a [[Noel Schajris]] el so tercer senciellu tituláu «[[Alérxicu (cantar)|Alérxicu]]».<ref>{{cita web |autor=EXA FM |títulu=Trunfo Alérxicu de Anahí n'Internet |url=http://www.exafm.com/pozarica/noticies/trunfu-alergico-de-anahi-en-internet-641.html |fecha=20 d'ochobre de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110728142426/http://www.exafm.com/pozarica/noticies/trunfu-alergico-de-anahi-en-internet-641.html |fechaarchivu=28 de xunetu de 2011 }}</ref> Anahí foi la encargada de componer la tema «[[Aleph]]» pal llibru "O Aleph", del escritor brasilanu [[Paulo Coelho]].<ref>{{cita web |títulu=Compón Anahí pa Paulo Coelho |url=http://www.noroeste.com.mx/publicaciones.php?id=639262 |obra=www.noroeste.com.mx |fecha=26 de payares de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140226135459/http://www.noroeste.com.mx/publicaciones.php?id=639262 |fechaarchivu=2014-02-26 }}</ref> En 2011, Anahí encargar de componer la tema «[[Estremada]]» pa la telenovela ''[[Dos llares]]''.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Anahi llanza'l so nuevu cantar “Estremáu” |url=http://www.revistateen.com/anahi-llanza-la so-nueva-cancion-estremada/ |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |obra=http://www.revistateen.com }} |2=http://www.revistateen.com/anahi-llanza-la so-nueva-cancion-estremada/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
{{cita|Nunca m'atreviera a componer un cantar, tenía delles coses guardaditas, pero nun m'animara y agora qu'arriesgué col sofitu de xente tan bono dientro de la música, sentíme acovecida y por eso atrevíme a faelo. Ye bien difícil cuando tas nun grupu tener esa llibertá. Ye lóxicu, porque yéramos seis persones y un montón de xente tras, había muncha xente arreyada nes decisiones, non solamente yéramos nós. Entós toi bien feliz porque pudi arreyar muncho más, tengo más llibertá, metíme nel arte del discu, nel vestuariu, nel diseñu del escenariu, en cada lletra, hasta nos soníos, toi en tou y eso dame muncha tranquilidá, porque pase lo que pase col discu voi tar bien arguyosa de que fixi lo que quixi, que salió del mio corazón.|Anahí, en rellación a la composición del so discu ''El mio Deliriu'' en 2009.<ref>{{cita web |autor=Univision |títulu=Anahí faló del so discu 'El mio Deliriu'. |url=http://musica.univision.com/noticias/article/2009-10-15/anahi-falo-de-su-discu |fecha=15 d'ochobre de 2009}}</ref> }}
En 2012, compón xunto a [[Noel Schajris]] y [[Claudia Brant]] el so nuevu senciellu «[[Absurda]]», llanzáu oficialmente'l 4 de febreru de 2013.<ref>{{cita web |autor=TV Notes |títulu=Anahí presenta 'Absurda' , el so nuevu senciellu |url=http://www.tvnotas.com.mx/2013/01/30/C-45396-anahi-presenta-absurda-el so-nuevu-senciellu.php |fechaaccesu=30 de xineru de 2013 |fecha=30 de xineru de 2013 }}</ref>
En 2016 llanzó'l so sestu álbum tituláu ''[[Inesperáu (álbum)|Inesperáu]]'' el cual contenía los senciellos «[[Boom cha]]» compuestu por Anahí xunto a [[Claudia Brant]], Julio Reyes, Urales Vargas, Cassiano Juliano, David Quiñones y Alfio Antico, y el tercer senciellu del álbum tituláu «[[Yes (cantar de Anahí)|Yes]]», compuestu xunto a la cantante venezolana [[Mariana Vega]], Jovany Barreto, Luis Salazar, Paolo Tondo y Tat Tong.<ref>{{cita web |apellíu1=Avilés |nome1=Cecilia |títulu=Anahí va presentar el so discu esta selmana |url=http://us.emedemujer.com/trending/celebridaes/anahi-presentara-su-disco-esta selmana/ |obra=Eme de muyer |fecha=30 de mayu de 2016 |fechaaccesu=23 de marzu de 2017}}</ref>
=== Actividaes empresariales ===
En 2006, Anahí inauguró'l so primera boutique nun centru comercial de la Ciudá de Méxicu. Cuntando col sofitu de los sos compañeros de [[RBD]], Anahí cortó'l llistón d'apertura. La tienda cuntaba con ropa y accesorios que lleven el so nome.<ref>{{cita web |títulu=Anahi inaugura la so tienda en Méxicu |url=http://www.youtube.com/watch?v=o0-QX3gAJas |obra=YouTube}}</ref> En payares de 2006 reportóse que dende la so inauguración la tienda vendió más de 50 mil dólares en mercancía.<ref>{{cita web |títulu=Anahí yá vendió más de US$ 50 mil na so tienda |url=http://espectaculotv.com/noticies/anahi-y%C3%A1-vendio-mas-de-us-50-mil-en-la%20so-tienda/ |fechaaccesu=5 de xunu de 2013 |obra=Espectáculu TV |fecha=1 de payares de 2006 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140307235724/http://espectaculotv.com/noticies/anahi-y%C3%A1-vendio-mas-de-us-50-mil-en-la |fechaarchivu=2014-03-07 }}</ref> En marzu de 2007 la cantante decide cerrar la so tienda.<ref>{{cita web |títulu=Anahí integrante de RBD cierra tienda de Ropa |url=http://viewcast.wordpress.com/2007/03/29/anahi-integrante-de-rbd-cierra-tienda-de-ropa/ |fechaaccesu=5 de xunu de 2013 |obra=View Cast |fecha=29 de marzu de 2007}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Cierra la so tienda Anahí porque lu aburrió lo que viende |url=http://www.esmas.com/laoreja/noticies/605093.html |fechaaccesu=5 de xunu de 2013 |obra=La Oreja |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080922233738/http://www.esmas.com/laoreja/noticies/605093.html |fechaarchivu=22 de setiembre de 2008 }}</ref> En 2008, Anahí abrió'l so [[tienda virtual]] llamada ''Anahí World'', que cuntaba con accesorios, remeres personalizaes y otros artículos.<ref>{{cita web |autor=Esmas |títulu=Anahí crea sitiu pa les sos tienda en llinia |url=http://www2.esmas.com/rbd/noticies/001211/anahi-sitiu-fans/ |fechaaccesu=4 d'abril de 2013 |fecha=jun. 03, 2008 }}</ref><ref>{{cita web |autor=AnahiChannelOne |títulu=ANAHI escueye a los ganadores de los amuerzos... |url=http://www.youtube.com/watch?v=1aSX3tbTOEU |fechaaccesu=4 d'abril de 2013 |obra=YouTube |fecha=6 d'agostu de 2009}}</ref>
En 2011, Anahí pasó a formar parte del grupu ''Aviesta'' en [[Méxicu]], convirtiéndose na so direutora de moda, cuntando con una páxina pa ventes online, el so oxetivu foi espandise n'otros países. El 25 d'abril de 2012, llevar a cabu'l llanzamientu oficial de la so llinia de calzáu, bolsos y tienda virtual, nuna fiesta entamada nel Obeliscu de Polanco, [[Méxicu]], na cual compartió con invitaos VIP, la prensa y dellos fanáticos.<ref name="Quien">{{cita web |autor=Quien |títulu=Celebra Anahí la so nueva faceta d'empresaria |url=http://www.quien.com/espectaculos/2012/04/26/celebra-anahi-la so-nueva-faceta-de-empresaria |fecha=26 d'abril de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Asina foi la fiesta de Anahí pol llanzamientu de Aviesta |url=http://www.quien.com/circulos_mexico/2012/04/26/aviesta |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2013 |obra=Quien.com}}</ref>
{{cita|Rompimos récor de ventes nos primeros trés meses, por eso ye qu'agora vamos abrir más mercaos, Estaos Xuníos y Brasil, y espero llegar a tol mundu. Quiero da-y les gracies a los mios invitaos especiales, porque ye xente súper importante, a quien almiramos toos enforma, gracies querer enforma, güei ye una fiesta de toos ustedes, de los mios amigos y de quien más creyeron en mi, hai que pasala perbién.|Anahí, en rellación al llanzamientu de Aviesta, 2012.<ref name="Quien" />}}
[[Ficheru:BE by Anahí.svg|miniaturadeimagen|110px|left|[[Logotipu|Logo]] BE by Anahí]]
Anahí rompió récor de ventes nos primeros trés meses, y vendió en menos de 7 meses más de 2 millones de dólares en zapatos.<ref>{{cita web |autor=Tv y Noveles |títulu=ANAHÍ ¡VIENDE MILLONES DE DÓLARES EN ZAPATOS! |url=http://www.tvynovelas.com/noticies/us/490262/anahi-viende-dos-millones-forgares-zapatos-/ |fechaaccesu=9 de payares de 2012 |fecha=22 d'agostu de 2012 }}</ref> N'agostu de 2012, ''Aviesta'' ye llanzáu n'[[Estaos Xuníos]].<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Aviesta Sitiu Oficial |url=http://www.aviesta.com.mx/ |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2013 |obra=Aviesta |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131101131818/http://www.aviesta.com.mx/ |fechaarchivu=2013-11-01 }} |2=http://www.aviesta.com.mx/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
En 2012, Anahí anunció vía una [[Twitter|Twitcam]] realizada que llanzaría una llinia de cosméticos nel añu 2013, pero'l productu nun foi reveláu. Anahí espresó «Tamién vien otra llinia perhí de dellos cosméticos que yá van ver, pero ye yá una sorpresa que ta a puntu de tar».<ref>{{cita web |títulu=AnahiTwitcamIV |url=http://www.youtube.com/watch?v=GifVnWmQC9s |fechaaccesu=4 d'abril de 2013 |fecha=24 de payares de 2012}}</ref> En marzu de 2013, anuncióse'l nome, ''BE by Anahí'', una llinia d'[[Esmalte d'uñes|esmaltes d'uñes]] que se dio a conocer pola cantante.<ref>{{cita web |títulu=BE by Anahí Facebook Oficial |url=https://www.facebook.com/bebyanahi |fechaaccesu=4 d'abril de 2013}}</ref><ref>{{cita web |títulu=BE by Anahí Oficial Web |url=http://www.bebyanahi.com/ |fechaaccesu=4 d'abril de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130224002333/http://www.bebyanahi.com/ |fechaarchivu=24 de febreru de 2013 }}</ref>
Na ''[[Glamour (revista)|revista Glamour]]'' Llatinoamérica revelóse que yera una coleición de venticinco colores distintos, y teníen nomes como "rebelde", "deliriu", "absurda", "click", "hipnóticu" y "sálvame", siendo estos los nomes de delles de los sos cantares más conocíos.<ref>{{cita web |títulu=Anahí llanza la so propia llinia d'esmaltes pa uñes |url=http://la.eonline.com/mexico/2013/anahilanza-la so-propia-linea-de-esmaltes-pa-un as/ |fechaaccesu=18 de xunetu de 2013 |obra=[[Y!{{!}}Y! Online Llatín]] |fecha=18 xunetu, 2013 }}</ref><ref>{{cita web |autor=Pa Toos títulu=Uñes formoses con Be by Anahi |url=http://paratodos.com/pt/unes-formoses-con-be-by-anahi/ |fechaaccesu=4 d'abril de 2013 |fecha=Apr 02, 2013 }}</ref> El 16 de xunetu de 2013 son puestos a la venta nes tiendes de [[Superama]] en tou [[Méxicu]].<ref>{{cita web |autor=Gonzalo Petrone |títulu=Anahí llanza llinia de barnices |url=http://www.quien.com/espectaculos/2013/07/17/anahi-llanza-linea-de-barnices |fechaaccesu=17 de xunetu de 2013 |obra=Quien.com |fecha=17 de xunetu de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí llanza llinia d'esmaltes pa uñes |url=http://www.tvnotas.com.mx/2013/07/18/C-52007-anahi-llanza-linea-de-esmaltes-pa-unes.php |fechaaccesu=18 de xunetu de 2013 |obra=TV Notes |fecha=18 de xunetu de 2013 }}</ref>
El 30 d'ochobre de 2013, la cantante anunció, al traviés de la so [[Twitter]] oficial, que por cuenta d'otros proyeutos yá nun yera la direutora de moda de ''Aviesta''.<ref>{{cita web |autor=Cristina Díaz |títulu=Anahí anuncia que yá nun va ser direutora de moda de tienda de zapatos |url=http://www.quien.com/espectaculos/2013/10/30/anahi-anuncia-el so-retiru-como-direutora-de-moda-de-una marca-de-zapatos |fechaaccesu=31 d'ochobre de 2013 |obra=Quien.com |fecha=30 d'ochobre de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí Status Twitter |url=https://twitter.com/Anahi/status/395598676380225536 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2013 |obra=Twitter |fecha=30 oct 13 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6KlJocEuk?url=https://twitter.com/Anahi/status/395598676380225536 |fechaarchivu=30 d'ochobre de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí alloñar de la moda |url=http://www.tvnotas.com.mx/2013/11/01/C-55709-anahi-alloñar de-la moda.php |fechaaccesu=3 de payares de 2013 |obra=TV Notes |fecha=1 de payares de 2013 }}</ref> En febreru de 2014 anuncióse'l llanzamientu de ''Be by Anahí'' de manera internacional en diez países d'[[América Llatina]] y n'[[Estaos Xuníos]], al traviés de la empresa internacional Zermat.<ref>{{cita web |títulu=Zermat Internacional |url=http://www.zermat.com.mx/home.html |fechaaccesu=1 de marzu de 2014 |obra=Zermat |fecha=28 de febreru de 2014 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6NjgUnEgl?url=http://www.zermat.com.mx/home.html |fechaarchivu=1 de marzu de 2014 }}</ref>
=== Actividaes humanitaries ===
Depués de carecer d'[[anorexa nerviosa]], Anahí tomó la decisión de participar en diverses campañes y charres sobre dichu problema, col fin de compartir esa esperiencia con moces como ella que pudieren tar pasando por una situación similar.
N'ochobre de 2008, col sofitu de [[Televisa]] en collaboración cola [[Secretaría de Salú (Méxicu)|Secretaría de Salú]], Anahí punxo en marcha la campaña ''"Si yo puedo, Tu tamién"'', ayudando a los adolescentes que carecen de desórdenes alimenticios. Dicha campaña incluyó cuatro primeros promocionales qu'empezaron a espublizase. Anahí esplicó que dende escontra tiempu tenía entamáu los promocionales, onde ella da'l so testimoniu y convida a quien lo carecen o tienen familia con esti problema por que se averen al personal especializáu. Amás de cuntar con una llinia gratuita d'ayuda capacitóse tamién a más de 80 equipos estatales pa brindar atención, según a distintos centros de salú.<ref>{{cita web |títulu=Anahí - Si Yo Puedo, Tu Tamién |url=http://www.fundaciontelevisa.org/salud/anahi-contra-la%20bulimia-y-anorexa.html |fechaaccesu=9 de xunetu de 2012 |obra=fundaciontelevisa.org |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120324061558/http://www.fundaciontelevisa.org/salud/anahi-contra-la |fechaarchivu=2012-03-24 }}</ref>
[[Ficheru:Anahí.jpg|200px|miniaturadeimagen|derecha|Anahí mientres una conferencia de prensa, 2006.]]
En mayu de 2009, Anahí participó na campaña ''"Mexicanes, Muyeres de valor"'', que busca impulsar la equidad de xéneru y el respetu al traviés de mensaxes que favorezan la paz social, la unión familiar y l'arguyu de ser una muyer mexicana, col fin de favorecer un desarrollu plenu.<ref>{{cita web |títulu=Anahi en Campaña Mexicanes, Muyeres de Valor |url=http://www.youtube.com/watch?v=KT0iuep1o2Q |obra=YouTube |fecha=12 de mayu de 2009}}</ref><ref>{{cita web |autor=L'Universal |títulu=Apurren premios 'Mexicanes, muyeres de valor' |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/607311.html |fecha=25 de xunu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140820102730/http://www.eluniversal.com.mx/notas/607311.html |fechaarchivu=2014-08-20 }}</ref> El 28 d'agostu de 2009, Anahí ufiertó en [[Monterrey]] una conferencia a nuevos sobre'l problema d'anorexa y bulimia que vivió. La cantante ufiertó una conferencia sobre la tema dientro del eventu entamáu pol "Institutu Estatal de la Mocedá", cerca de 700 mozu dieron cita nel eventu pa escuchar el rellatu de la cantante.<ref>{{cita web |autor=SIPSE |títulu=Anahi comparte la so velea |url=http://sipse.com/archivo/anahi-comparte-la%20so-velea-10510.html |fechaaccesu=4 d'abril de 2013 |fecha=29 agostu, 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140821154938/http://sipse.com/archivo/anahi-comparte-la |fechaarchivu=2014-08-21 }}</ref> N'agostu de 2009, Anahi realizó una serie de mini conciertos como parte del "[[Anahí Promo Tour]]", mientres una entrevista cola revista brasilana ''Caprichu'' la cantante confirmó que'l dineru de los boletos vendíos foi destináu a ayudar distintes organizaciones d'ayuda [[Trestornos de la conducta alimentaria]], espresando «Los boletos que los fanáticos mercaron fuéronse p'ayudar, ahorita dimos el cheque, tuvo equí la xente de la fundación, y a la mio diome enforma arguyu eso, pensar que l'amor y el ciñu qu'ellos me dan ye tan bien amor y ciñu que tresformamos p'ayudar y salvar vides. Eso a mi fíxome lo más llindo de too».<ref>{{cita web |autor=Caprichu |títulu=CAPRICHU entrevista Anahí - Parte 1 |url=http://www.youtube.com/watch?v=Xo_f4T7ot8I |fechaaccesu=22 d'abril de 2013 |obra=YouTube |fecha=9 de setiembre de 2009 |idioma=Portugués}}</ref><ref>{{cita web |autor=Raquel Espírito Santo |títulu=Anahí divaaa! |url=http://capricho.abril.com.br/famosos/anahi-divaaa-678840.shtml |fechaaccesu=22 d'abril de 2013 |obra=Caprichu |fecha=10 de setiembre de 2009 |idioma=portugués |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160308104244/http://capricho.abril.com.br/famosos/anahi-divaaa-678840.shtml |fechaarchivu=2016-03-08 }}</ref>
El 19 de febreru de 2010, participó na sesta edición de ''Xpo Mozu'', que tuvo por lema ''"Tu yes el cambéu"''. L'eventu llevar a cabu nel Centru de Convenciones y Esposiciones de [[Chihuahua]], na cual Anahí cuntó les sos vivencies y sobre el paru cardiaco que sufrió por causa de los desórdenes alimenticios.<ref>{{cita web |títulu=Duce María, Anahí y Martha Higareda na Expo Nueva 2010 en Chihuahua |url=http://entretenimiento.prodigy.msn.com/celebridaes/articulo.aspx?cp-documentid=23477002 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2014 |obra=MSN Entretenimientu |fecha=22 de febreru de 2010 }}</ref> En marzu de 2010, Anahí ufiertó tres concierto en [[Monterrey]], [[Guadalajara (Jalisco)|Guadalajara]] y [[Ciudá de Méxicu]], anunció que'l dineru recaldáu diba ser donáu a les víctimes del [[Terremotu de Chile de 2010]].<ref>{{cita web |autor=[[Univision]] |títulu=Anahí va dar conciertos en Méxicu por damnificados de Chile. |url=http://musica.univision.com/noticias/article/2010-03-16/anahi-dara-conciertos-en-mexico |fechaaccesu=4 d'abril de 2013 |fecha=16 de marzu de 2010}}</ref> En xunetu de 2010, Anahí donó una de les sos faldes, utilizada mientres los conciertos xunto a RBD, pa la puya que recoyó fondos pa los damnificados del [[furacán Alex (2010)|furacán Álex]].<ref>{{cita web |autor=People n'Español |títulu=Famosos puyen pertenencies por víctimes de Nuevo León |url=http://www.peopleenespanol.com/article/famosos-puyen-pertenencies-por-victimas-de-nuevo-leon |fecha=9 de xunetu de 2010}}</ref> El 18 d'ochobre de 2010, presentar nel conciertu "Cantémosle a Veracruz", entamáu por [[Claudia Lizaldi]] y Sergio Berger, pa recaldar fondos en beneficiu de los damnificados del [[Furacán Karl (2010)|furacán Karl]] qu'azotó dichu estáu de la República Mexicana.<ref>{{cita web |autor=Quien |títulu=`Alérxicu´ de Anahí ye númberu unu en ventes |url=http://www.quien.com/espectaculos/2010/10/20/alergico-de-anahi-ye-numbero-unu-en-ventes |fechaaccesu=30 de xineru de 2013 |fecha=20 d'ochobre de 2010 }}</ref> N'ochobre de 2010, Anahí realizó una serie de xintes en [[Brasil]] pa los sos fanáticos, el dineru recaldáu de les entraes foi destináu a organizaciones que combaten los [[Trestornos de la conducta alimentaria|Trestornos alimenticios]].<ref>{{cita web |autor=UOL |títulu=Ex-RBD Anahí volta ao Brasil em outubro com turnê "Mi Delírio Reloaded" |url=http://musica.uol.com.br/ultnot/2010/06/21/ex-rbd-anahi-volta-ao-brasil-em-outubro-com-turne-el mio-deliriu-reloaded.jhtm |fechaaccesu=10 d'abril de 2013 |fecha=21 de xunu de 2010 |idioma=Portugués }}</ref><ref>{{cita web |autor=Odara Gallo |títulu=Solteira, Anahí diz: 'Gosto de homens mais velhos' |url=http://ego.globo.com/Gente/Noticias/0,,MUL1622551-9798,00-SOLTEIRA+ANAHI+DIZ+GOSTO+DE+HOMENS+MAIS+VELHOS.html |fechaaccesu=10 d'abril de 2013 |obra=[[Rede Globo]] |fecha=4 d'ochobre de 10 |idioma=Portugués |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220721085036/http://ego.globo.com/Gente/Noticias/0,,MUL1622551-9798,00-SOLTEIRA+ANAHI+DIZ+GOSTO+DE+HOMENS+MAIS+VELHOS.html |fechaarchivu=2022-07-21 }}</ref> La cantante argumentó «Toi bien contenta de tar con ustedes güei, gracies por venir. Ustedes saben qu'amás de cantar y amás de faer lo que tanto me gusta la mio vida esta dafechu dedicada a ayudar a persones que tienen un problema, que yo tuvi mientres seis años de la mio vida, y que creo que ye importante poner un granín d'arena».<ref>{{cita web |autor=Deivison Lima |títulu=Videu: Anahí non Domingo Legal |url=http://otvfoco.com.br/audiencia/videu-anahi-non-domingo-legal/ |fechaaccesu=19 d'agostu de 2014 |obra=TV Focu |fecha=out 10 2010 |idioma=Portugués}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Com Anahí, 'Domingo Legal' chega à 11.0 pontos mas fecha em 3ᵘ |url=http://grupoaudienciadatv.wordpress.com/2010/10/10/com-anahi-domingo-legal-chega-a-11-0-pontos-mas-fecha-em-3%C2%BA/ |fechaaccesu=19 d'agostu de 2014 |obra=ADTV |fecha=10 d'ochobre de 2010 }}</ref>
Anahí presentóse en dellos eventos del [[Teletón]] que promueve la rehabilitación física de discapacitaos y fomenta una cultura d'integración y de participación, intentando recaldar dineru p'ayudar a la creación de centros de rehabilitación infantil pa neños con distintes discapacidaes. El 6 de febreru de 2010, Anahí presentar nel [[Teletón El Salvador]].<ref>{{cita web |autor=Terra |títulu=Aleks Syntek, Anahí y Fanny Lu allegraron zarru del Teletón n'El Salvador |url=http://noticias.terra.com/noticias/aleks_syntek_anahi_y_fanny_lu_allegraron_zarru_d'el_teleton_en_el_salvador/act2188899 |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=7 de febreru de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131230234206/http://noticias.terra.com/noticias/aleks_syntek_anahi_y_fanny_lu_allegraron_zarru_d'el_teleton_en_el_salvador/act2188899 |fechaarchivu=30 d'avientu de 2013 }}</ref> N'avientu de 2010, presentar nel [[Teletón Ecuador|Teletón]] d'[[Ecuador]];<ref>{{cita web |autor=Terra |títulu=Anahí va participar na Teletón Pola Vida 2010 d'Ecuador |url=http://www.terra.com.ec/noticies/noticies/act2618832/anahi-participara-teleton-por vida-2010-ecuador.html |obra=www.terra.com.ec |fecha=4 d'avientu de 2010}}</ref> y n'avientu de 2011 presentar nel [[Teletón Méxicu]].<ref>{{cita web |títulu=Teleton Mexico 2011: Anahi, Britney Spears, Arjona... Detalles y señal en direuto |url=http://www.impre.com/la%20xente-diz/viewArticle.action?articleId=281474978909140 |obra=www.impre.com |fecha=2 d'avientu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111204032145/http://www.impre.com/la |fechaarchivu=2011-12-04 }}</ref>
En marzu de 2011, Anahí participa nel proyeutu que busca ayudar a los damnificados del doble desastre natural y la crisis nuclear en Xapón, el so cantar «[[Alérxicu (cantar)|Alérxicu]]» ye incluyida nel álbum de ''[[Colombia Per Xapón #Méxicu|Voces per Xapón]]'', que cuntaba de dos discos, siendo una escoyeta de les temes más importantes de los artistes locales más reconocíos aconceyaos por una gran causa social, ayudar a los damnificados del terremotu y tsunami causáu en Xapón.<ref>{{cita web |autor=La Tercer |títulu=Artistes mexicanos llancen álbum "Voces per Xapón" |url=http://www.latercera.com/noticia/entretencion/2011/03/661-354793-9-artistes-mexicanos-llancen-album-voces-por-japon.shtml |fechaaccesu=6 de payares de 2012 |fecha=29 de marzu de 2011 }}</ref><ref name="[[AllMusic]]">{{cita web |autor=[[AllMusic]] |títulu=Voces Per Xapón - Various Artists |url=http://www.allmusic.com/album/voces-por-jap%C3%B3n-mw0002138361 |fechaaccesu=30 d'ochobre de 2012 |obra=www.allmusic.com |fecha=2011 |idioma=inglés}}</ref>
El 18 de setiembre de 2011, [[National Geographic Channel|National Geographic]] presentó la producción orixinal ''"Obsesión: cuerpos que glayen"'', grabada en Llatinoamérica, que rexistra los testimonios de persones que sufren dientro del so propiu cuerpu y traten de buscar una salida. Anahí faló nesta mini serie sobre l'infiernu que vivió por cinco años, mientres los cualos tuvo enferma d'anorexa, y como llogró superar esta enfermedá.<ref>{{cita web |títulu=Anahí platiga na tv el so infiernu cola anorexa |url=http://www.eluniversal.com.mx/espectaculos/107204.html |obra=eluniversal.com.mx |fecha=13 de setiembre de 2011}}</ref> N'avientu del 2011, Anahí visitó la ''Fundación Ellen West'', sofitando a María Carmen Betanzos, víctima d'anorexa qu'empezó la recuperación en dichu centro gracies a l'ayuda del [[Laura (programa de televisión)|programa Laura]]. Anahí percorrió los establecimientos, familiarizar colos trabayos de les moces na institución y ufiertó un discursu de sofitu pa les víctimes de la enfermedá que tán en procesu de recuperación.<ref>{{cita web |autor=Programa Laura |títulu=Anahí nel Programa de Laura Bozzo (24/01/2012) |url=http://www.youtube.com/watch?v=ut2ixKt-Ppk |obra=YouTube |fecha=24 de xineru de 2012}}</ref> En 2011, Anahí xunto al repartu de [[Dos Llares]] emprestaron la so voz na campaña en pro de la muyer, ellaborada por [[Grupu Televisa|Fundación Cultural Televisa]], llanzando una serie de cortinillas qu'incluyíen teléfonos d'ayuda gratuita por que toles muyeres que se sientan abusaes reciban ayuda.<ref>{{cita web |autor=Tv Notes |títulu=Dos Llares sofita a les muyeres |url=http://www.tvnotas.com.mx/2011/09/07/C-17641-dos-llares-sofita-a-les muyeres.php |fecha=7 de setiembre de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=ANAHI EN TELENOVELA CON CAUSA |url=http://www.youtube.com/watch?v=rCJ9r4YHcE0 |fechaaccesu=6 de payares de 2012}}</ref>
El 6 d'ochobre de 2011, Anahí xunir a la fundación ''Non Violence'' como nuevu miembru d'embaxadores de la paz, siendo la primer llatina en xunise a esta campaña convidada pola vilba de [[John Lennon]], [[Yoko Ono]]. Diseñó la so propia escultura y participa unviando un mensaxe d'amor y paz pa Méxicu, Brasil y el restu del mundu.<ref name="Anahí ye_1" />
El 3 de xineru de 2013, Anahí xunto a la presidenta del DIF Estatal, Leticia Coello apurrieron más de 1.500 xuguetes a families de la colonia Pakal-Na', por cuenta de festexu pol [[Día de los Reis Magos]] en [[Palenque (Chiapas)|Palenque]], [[Chiapas]].<ref>{{cita web |autor=Noticies Net |títulu=Leticia Coello y Anahí n'entrega de xuguetes |url=http://www.noticiasnet.mx/portal/chiapas/xeneral/politica-social/131690-leticia-coello-anahi-apurre-xuguetes |fechaaccesu=4 de xineru de 2013 |fecha=3 xin 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130106114455/http://www.noticiasnet.mx/portal/chiapas/xeneral/politica-social/131690-leticia-coello-anahi-apurre-xuguetes |fechaarchivu=6 de xineru de 2013 }}</ref> El 28 d'abril de 2013 Anahí, xunto a [[Manuel Velasco]], apurrieron regalos a neños nel [[Parque Bicentenariu (Ciudá de Méxicu)|Parque Bicentenariu]] por cuenta de festexu pol [[Día del Neñu]], la entrega siguió nes comunidaes rurales [[Chiapas|chiapanecas]].<ref>{{cita web |autor=Flor Rubio |títulu=Anahí apurrió xuguetes en comunidaes de Chiapas. |url=http://www.radioformula.com.mx/notes.asp?Idn=322114 |fechaaccesu=3 de mayu de 2013 |obra=Grupo Fórmula |fecha=2 de mayu de 2013 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí yá ensaya pa ser Primer Dama |url=http://www.terra.com/entretenimiento/tv/noticies/anahi_yá_ensaya_pa_ser_primer_dama/oci1440226 |fechaaccesu=3 de mayu de 2013 |obra=Terra |fecha=Martes 30 d'abril, 2013}}</ref><ref>{{cita web |autor=Daniela Fernández |títulu=Anahí practicando pa ser Primer Dama |url=http://entretenimiento.starmedia.com/famosos/anahi-practicando-pa-ser-primer-dama.html |fechaaccesu=3 de mayu de 2013 |obra=starMedia |fecha=30 d'abril de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512123322/http://entretenimiento.starmedia.com/famosos/anahi-practicando-pa-ser-primer-dama.html |fechaarchivu=12 de mayu de 2015 }}</ref>
El 27 de marzu de 2014, María Eugenia Pérez Fernández, delegada estatal de la [[Cruz Roja Mexicana]] na entidá, nomó a Anahí voluntaria honoraria mientres la coleuta que se va realizar en 122 conceyos que conformen l'estáu de [[Chiapas]].<ref>{{cita web |títulu=Gobierno de Chiapas dona 500.000 pesos y una ambulancia a la Cruz Roja Mexicana |url=http://www.oem.com.mx/elheraldodechiapas/notes/n3338314.htm |fechaaccesu=28 de marzu de 2014 |obra=El Heraldo de Chiapas |fecha=28 de marzu de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí ye nomada voluntaria honoraria en Chiapas |url=http://www.tvnotas.com.mx/2014/03/28/C-60537-anahi-ye-nomada-voluntaria-honoraria-en-chiapas.php |fechaaccesu=28 de marzu de 2014 |obra=TV Notes |fecha=28 de marzu de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Nomen voluntaria honoraria a Anahí en Chiapas |url=http://www.sdpnoticias.com/estilo-de-vida/2014/03/28/nomen-voluntaria-honoraria-a-anahi-en-chiapas |fechaaccesu=28 de marzu de 2014 |obra=SDP Noticies |fecha=28 mar 2014 }}</ref><ref>{{cita web |autor=Hovanna López |títulu=Manuel Velasco convida a participar na Cruz Roja |url=http://www.sexenio.com.mx/chiapas/articulo.php?id=9666 |fechaaccesu=28 de marzu de 2014 |obra=Sexeniu |fecha=28 de marzu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304200741/http://www.sexenio.com.mx/chiapas/articulo.php?id=9666 |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref> El 19 d'agostu de 2014 sumir al retu ''Ice Bucket'' a favor de la investigación de la [[esclerosis llateral amiotrófica]].<ref>{{cita web |autor=Miriam García |títulu=Anahí y Eiza xunir a los mexicanos que tomen el Ice Bucket Challenge |url=http://www.quien.com/espectaculos/2014/08/19/anahi-y-eiza-dos-guapes-mas-que se xunen-al-ice-bucket-challenge |fechaaccesu=19 d'agostu de 2014 |obra=Quien |fecha=19 d'agostu de 2014 }}</ref> Dichu retu consiste en llanzase una cubeta d'agua xelada pa recaldar dineru y crear conciencia alrodiu de esti tipu d'esclerosis, tamién conocida como la enfermedá de [[Lou Gehrig]].<ref>{{cita web |títulu=Más famosos apuntar al retu de la cubeta xelada (VÍDEOS) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/celebridaes-acepten-retu-de-la cubeta xelada-y-nomen-otros-famoses-anahi-sofia-castru-ricky-martin-videos-esclerosis-llateral |fechaaccesu=19 d'agostu de 2014 |obra=[[People n'Español]] |fecha=19 D'agostu, 2014}}</ref>
El 13 d'avientu de 2014 participó nel [[Teletón|Teletón USA]] que tuvo como meta recaldar quince millones de dólares p'ayudar a neños con discapacidaes nos [[Estaos Xuníos]].<ref>{{cita web |títulu=Les celebridaes comparten imáxenes del Teletón USA (SEMEYES) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/meyores-imagenes-famosos-teleton-usa-instagram |fechaaccesu=15 d'avientu de 2014 |obra=[[People n'Español]] |fecha=13 D'AVIENTU, 2014}}</ref>
==== Fundación Sálvame ====
El 13 d'avientu de 2013, Anahí anunció, al traviés d'un videu xubíu na so cuenta oficial en [[YouTube]], el próximu llanzamientu de la so fundación ''Sálvame'' y de la so campaña titulada ''Neños Futuru'' que tien como oxetivu ayudar a los neños más desamparaos del estáu de [[Chiapas]], [[Méxicu]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí alza la voz a favor de neños de Chiapas |url=http://www.rotativo.com.mx/entretenimiento/209979-anahi-alza-la voz-favor-de-ninos-de-chiapas/ |fechaaccesu=13 d'avientu de 2013 |obra=Diariu Rotativu |fecha=13 avientu, 2013}}</ref><ref>{{cita web |autor=René Franco |títulu=Anahí empecipia campaña contra maltratu infantil en Chiapas. |url=http://www.radioformula.com.mx/notes.asp?Idn=376756 |fechaaccesu=13 d'avientu de 2013 |obra=Grupo Fórmula |fecha=13 d'avientu de 2013 }}</ref>
El 8 d'agostu de 2014, Anahí dio entamu oficialmente a la so fundación ''Sálvame'' con un eventu realizáu nel estáu de [[Chiapas]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí empieza actividaes oficiales con Fundación Sálvame |url=http://www.caras.com.mx/espia/776274/anahi-fundacion-salvame-llámase-fundacion-anahi/ |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=Cares Méxicu |fecha=8 d'ochobre de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |autor=Patricia Licona |títulu=nahí da entamu al so proyeutu 'Fundación Sálvame' en Chiapas SEMEYES |url=http://www.aztecatrends.com/notes/famosos/183840/anah-da-entamu-a-el so-proyeutu-fundacin-slvame-en-chiapas-semeyes |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=Azteca Trends |fecha=9 d'ochobre de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí ta "feliz" cola próxima apertura de la Fundación Sálvame |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-esta-feliz-de-inaugurar-la so-fundacion-salvame-ayudar-ninos-sufren-violencia-chiapas-twitter |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=[[People n'Español]] |fecha=29 DE SETIEMBRE, 2014}}</ref>
El 16 d'ochobre de 2014 realizó un donativo de 700.000 pesos, en nome de la so fundación, a la organización [[INCAN]] y la so campaña ''1 minutu vs el cáncer #Cancerotón''.<ref>{{cita web |apellíu1=Zúñiga Pérez |nome1=Carlos |títulu=Donativos al Cancerotón |url=https://twitter.com/CarlosZunigaP/status/523322272162283520 |fecha=18 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=13 de xineru de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170113150903/https://twitter.com/CarlosZunigaP/status/523322272162283520 |fechaarchivu=13 de xineru de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=1 Minutu vs el cáncer |url=https://twitter.com/1vscancer/status/522779510006366208 |obra=http://1minutu.org/ |fecha=16 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=13 de xineru de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170113145752/https://twitter.com/1vscancer/status/522779510006366208 |fechaarchivu=13 de xineru de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahi Canceroton |url=http://twitpic.com/ecsw33 |obra=INCAN |fecha=18 d'ochobre de 2016 |fechaaccesu=13 de xineru de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170113150657/http://twitpic.com/ecsw33 |fechaarchivu=13 de xineru de 2017 }}</ref>
El 11 de payares de 2014, la cantante visitó cola so fundación el Centru de Rehabilitación Infantil Teletón (CRIT) en [[Tuxtla Gutiérrez]], [[Chiapas]], p'apurrir sielles de ruedes, muletes y xuguetes a neñes y neños que reciben atención nel llugar.<ref>{{cita web |títulu=Fundación Sálvame, de Anahí, lleva sofitu a neños y neñes del CRIT Chiapas |url=http://elorbe.com/seccion-politica/estatal/11/12/fundacion-salvame-de-anahi-lleva-apoyosa-ninas-y-ninos-del-crit-chiapas.html |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=El Orbe |fecha=12 de payares de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141129042532/http://elorbe.com/seccion-politica/estatal/11/12/fundacion-salvame-de-anahi-lleva-apoyosa-ninas-y-ninos-del-crit-chiapas.html |fechaarchivu=29 de payares de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí ponse la camiseta de la so fundación pa visitar a neños del Teletón en Chiapas |url=http://rotativo.com.mx/entretenimiento/espectaculos-entretenimientu/361507-anahi-ponse-la camiseta-de-la so-fundacion-pa-visitar-ninos-del-teleton-en-chiapas/ |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=Diariu Rotativu |fecha=12 payares, 2014 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí presume la so fundación en Chiapas |url=http://www.labotana.com/index.php/semeya-galerias/item/4140/asInline |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=La Botana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141129033226/http://www.labotana.com/index.php/semeya-galerias/item/4140/asInline |fechaarchivu=29 de payares de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |autor=Gabriela Río |títulu=Brinda Anahí, corazón a discapacitaos en Chiapas |url=http://www.diariofemenino.com/articulos/actualidad/famosos/brinda-anahi-corazon-a-discapacitaos/ |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=Diariu Femenín |fecha=12 de payares de 2014 }}</ref> El 13 de payares de 2014, visita cola so fundación la llocalidá Tres Laguna del conceyu [[Comitán|Comitán de Domínguez]], onde asistió a neños con xuguetes, despensas y cobertores.<ref name="El Orbe">{{cita web |títulu=Anahí lleva regalos a neñes y neños del conceyu de Comitán |url=http://elorbe.com/seccion-politica/local/11/13/anahi-lleva-regalos-a-ninas-y-ninos-del-conceyu-de-comitan.html |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=El Orbe |fecha=13 de payares de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141122041239/http://elorbe.com/seccion-politica/local/11/13/anahi-lleva-regalos-a-ninas-y-ninos-del-conceyu-de-comitan.html |fechaarchivu=22 de payares de 2014 }}</ref> La cantante cola so fundación realizó una xira que percorrió hasta'l momentu otros conceyos como [[Huixtán]], [[Huehuetán]], [[Tuxtla Chico]] y la rexón Pandu Comiteca Tojolabal.<ref name="El Orbe"/><ref>{{cita web |títulu=Anahí comprometida con neñes y neños de Chiapas |url=http://www.pendulodechiapas.com.mx/politica/55-politica/33771-anahi-comprometida-con-ninas-y-ninos-de-chiapas |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=Pendilexu de Chiapas |fecha=13 de payares de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141129103753/http://www.pendulodechiapas.com.mx/politica/55-politica/33771-anahi-comprometida-con-ninas-y-ninos-de-chiapas |fechaarchivu=29 de payares de 2014 }}</ref>
{{cita|Fundación Sálvame trabaya poles neñes y los neños de Chiapas; polos sos derechos, p'atender les sos necesidaes más inmediates y asistir a menores d'edá que fueron víctimes de violencia y maltratu familiar. Lo que más m'interesa, ye velos siempres sonrientes y felices.|Anahí, sobre'l llabor de la so fundación.<ref>{{cita web |autor=Daniel Aguilar |títulu=Anahí visita'l CRIT de Chiapas |url=http://www.sexenio.com.mx/chiapas/articulo.php?id=11652 |fechaaccesu=19 de payares de 2014 |obra=Sexeniu |fecha=12 de payares de 2014}}</ref> }}
El 6 d'avientu de 2014, Anahí presentar nel [[Teletón Méxicu]], onde realizó un donativo en nome de la so fundación, apurriendo un depósitu de trecientos mil pesos.<ref>{{cita web |autor=Regina Moreno |títulu=Anahí fixo arrogante donativo al Teletón en nome de la so fundación |url=http://www.quien.com/espectaculos/2014/12/07/anahi-fixo-arrogante-donativo-al-teleton-en-nome-de-su-fundacion |fechaaccesu=10 d'avientu de 2014 |obra=Quien |fecha=7 d'avientu de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Lleva empatía a Anahí al Teletón |url=http://www.noticiasnet.mx/portal/web/xeneral/agropecuaries/249098-lleva-empatia-anahi-al-teleton |fechaaccesu=10 d'avientu de 2014 |obra=Noticies Net |fecha=12 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141214135955/http://www.noticiasnet.mx/portal/web/xeneral/agropecuaries/249098-lleva-empatia-anahi-al-teleton |fechaarchivu=14 d'avientu de 2014 }}</ref> El 11 d'avientu de 2014, visitó y llevó xuguetes, sielles de ruedes, cobertores, ente otres coses, al Hospital Infantil de [[Tuxtla Gutiérrez]], [[Chiapas]].<ref>{{cita web |títulu=Fundación Sálvame - Sitiu oficial |url=http://snapwidget.com/v/875295217211730946#.VI8BLiuUcz0 |fechaaccesu=15 d'avientu de 2014 |obra=Fundación Sálvame}}</ref>
==== Llabor como Primer Dama ====
El 30 de setiembre de 2015, Anahí realizó un diseñu que foi puyáu en 700 000 pesos,<ref>{{cita web |títulu=Fundación Duerme Tranquil realiza puya añal |url=http://www.sexenio.com.mx/articulo.php?id=67355 |obra=Sexeniu |fecha=1 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2015}}</ref> destináu a contribuyir a la causa de la ''Fundación Duerme Sele'', quien realizó una gran puya añal pa la recaldación de fondos, que son utilizaos pa fomentar proyeutos nel área de la salú, apurriendo sofitos al [[Hospital Juárez de Méxicu]], l'[[Institutu Nacional de Canceroloxía]], l'[[Institutu Nacional de Neuroloxía y Neurociruxía]], y l'[[Institutu Nacional de Pediatría]].<ref>{{cita web |títulu=EN PRO DE LA SALÚ DE LOS NEÑOS: FUNDACIÓN DUERME SELE |url=http://noticiasenlamira.com/en-pro-de-la salú-de-los-ninos-fundacion-duerme-tranquil/ |obra=Noticies en mirar |fecha=29 setiembre, 2015 |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=2ª puya Duerme Sele |url=http://www.marthadebayle.com/sitio/md/radio/2a-puya-duerme-tranquil/ |obra=Martha Debayle |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2015 }}</ref>
Como [[Primer dama|Primer dama de Chiapas]]<ref>{{cita web |títulu=Los momentos de Anahí como Primer Dama de Chiapas |url=http://www.caras.com.mx/el-espia/15/11/21/cualos-son-los momentos-de-anahi-como-primer-dama-chiapas-anahi-manuel-velasco-semeyes/?hootPostID=6abe2hala6c59902b8f9182b34ed61f65d |obra=Cares Méxicu |fecha=21 de payares de 2015 |fechaaccesu=17 d'avientu de 2015 }}</ref> empezó una serie de visites a distintes escueles y Centros de Desarrollu Comuñal de [[Tuxtla Gutiérrez]].<ref>{{cita web |apellíu1=GARCÍA |nome1=CYNTHIA |títulu=¿Qué ye lo que más esfruta Anahí del so papel como Primer Dama de Chiapas? |url=http://mx.hola.com/musica/2015111211974/anahi-feliz-papel-primer-dama-chiapas/ |obra=Hola Méxicu |fecha=12 de payares de 2015 |fechaaccesu=12 de payares de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí cumple como primer dama |url=https://www.siete24.mx/anahi-cumple-como-primer-dama/ |obra=Siete 24 |fecha=11 de payares de 2015 |fechaaccesu=12 de payares de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151222110508/https://www.siete24.mx/anahi-cumple-como-primer-dama/ |fechaarchivu=22 d'avientu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí consigue xunir los sos dos pasiones: Ayudar y cantar |url=http://www.gacetamexicana.com/anahi-consigue-xunir-los sos-dos-pasiones-ayudar-y-cantar/ |obra=Gaceta Méxicu |fecha=10 PAYARES, 2015 |fechaaccesu=12 de payares de 2015 }}</ref> El 8 d'ochobre de 2015, Anahí visitó'l ''Centru de Desarrollu Comuñal (CEDECO)'' pa sofitar a madres solteres y neños en [[Tuxtla Gutiérrez]], [[Chiapas]].<ref>{{cita web |apellíu1=Capo |nome1=Nohelia |títulu=Anahí, solidaria coles madres solteres de Chiapas (SEMEYES) |url=http://www.peopleenespanol.com/article/primer-dama-de-chiapas-anahi-solidaria-madres-solteres-semeyes |obra=[[People n'Español]] |fecha=9 D'ochobre, 2015 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |apellíu1=López |nome1=Brianda |títulu=Anahí visita a madres solteres en Chiapas |url=http://www.quien.com/espectaculos/2015/10/08/anahi-visita-a madres solteres-en-chiapas |obra=Quien |fecha=8 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí amuesa'l so llabor como Primer Dama de Chiapas |url=http://www.tvynovelas.com/mx/semeyes/15/10/8/anahi-primer-dama-chiapas-madres-solteres.html |obra=TVyNovelas |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2015 }}</ref> El mesmu día realizó un [[Anunciu|spot publicitariu]] na llucha contra'l [[Cáncer de mama]] que busca concenciar y prevenir dicha enfermedá.<ref>{{cita web |títulu=Anahí xunir a la llucha contra'l cáncer de mama |url=http://www.caras.com.mx/espia/888060/fixo-anahi-famoses-sofiten-lucha-contra-cancer-cancer-mama/ |obra=Cares Méxicu |fecha=8 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=8 d'ochobre de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí: este ye l'emotivu mensaxe de la ex RBD pa prevenir el cáncer - VIDEO |url=http://laprensa.peru.com/espectaculos/noticia-anahi-rbd-cancer-mama-mexico-video-52784 |obra=La Prensa |fecha=9 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200804202254/https://laprensa.peru.com/espectaculos/noticia-anahi-rbd-cancer-mama-mexico-video-52784 |fechaarchivu=2020-08-04 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí arguyosa del so llabor como Primer Dama de Chiapas |url=https://rotativo.com.mx/noticias/462575-anahi-arguyosa-de-su-llabor-como-primer-dama-de-chiapas/ |obra=Diariu Rotativu |fecha=9 d'ochobre de 2015 |fechaaccesu=9 d'ochobre de 2015 }}</ref>
El 5 de payares de 2015 visita la escuela "Delfina Rincón" onde xunto a los neños vio la obra de teatru guiñol titulada "Les pallabres máxiques d'amistá", que tien como oxetivu fomentar valores de respetu, amistá y solidaridá.<ref>{{cita web |títulu=Convive Anahí de Velasco con neñes y neños de la escuela “Delfina Rincón” |url=http://entiemporealmx.com/convive-anahi-de-velasco-con-ninas-y-ninos-de-la escuela-delfina-rincon/ |obra=En tiempu Real |fecha=5 de payares de 2015 |fechaaccesu=10 de payares de 2015 }}</ref> El 6 de payares de 2015, Anahí visitó'l Centru d'Educación Básica del estáu de Chiapas (Cebech), onde realizó una charra preventiva sobre'l Cáncer.<ref name="Cuartu poder">{{cita web |títulu=Lleva Anahí de Velasco información sobre'l cáncer a estudiantes |url=http://www.cuartopoder.mx/llevaanahidevelascoinformacionsobreelcanceraestudiantes-137797.html |obra=Cuartu Poder |fecha=6 de payares de 2015 |fechaaccesu=10 de payares de 2015}}</ref> Tuvo acompañada por Claudia Santillana Rivera, presidenta de la fundación ''Un pasu al empar'', quien dio'l so testimoniu como sobreviviente de la enfermedá.<ref name="Cuartu poder"/> El 10 de payares de 2015 visitó'l Centru d'[[Equín terapia]] de la Secretaría de Seguridá y Proteición Ciudadana del Gobiernu de Chiapas, onde convivió colos neños que reciben terapies.<ref name="Chiapas Güei">{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Visita Anahí de Velasco pacientes del Centru de Equinoterapia |url=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/visita-anahi-de-velasco-pacientes-del |obra=Chiapas Güei |fecha=10 de payares de 2015 |fechaaccesu=10 de payares de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20241127133127/http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/visita-anahi-de-velasco-pacientes-del |fechaarchivu=2024-11-27 }} |2=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/visita-anahi-de-velasco-pacientes-del centru-de-equinoterapia/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Visita Anahí de Velasco pacientes del Centru de Equinoterapia |url=http://3minutosinforma.com/visita-anahi-de-velasco-pacientes-del centru-de-equinoterapia/ |obra=3 Minutos Informa |fecha=nov 10, 2015 |fechaaccesu=10 de payares de 2015 }}</ref> La encargada del centru, Paloma Astudillo, esplicó'l funcionamientu y oxetivu del Centru.<ref name="Chiapas Güei"/> El 11 de payares de 2015, Anahí visitó les "Aldegues Infantiles SOS".<ref>{{cita web |títulu=Anahí visita les Aldegues Infantiles SOS |url=http://www.cuartopoder.mx/anahivisitalasaldeasinfantiles%C2%A0sos-138428.html |obra=Cuartu Poder |fecha=11 de payares de 2015 |fechaaccesu=12 de payares de 2015}}</ref> Xunto con Tania Sevilla, direutora del llugar, y Jakelin Sauza Marín, visitadora xeneral especializada d'atención d'asuntos de la muyer de la Comisión Estatal de los Derechos Humanos, percorrió y familiarizóse col trabayu que se realiza nel llugar.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Anahí de Velasco visitó Aldegues Infantiles SOS |url=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-visito-aldeas-infantiles-sos/ |obra=Chiapas Güei |fecha=11 de payares de 2015 |fechaaccesu=12 de payares de 2015 }} |2=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-visito-aldeas-infantiles-sos/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
Siguiendo coles sos visites como Primer Dama, el 18 de payares de 2015 realizó, xunto a la psicóloga Yoshune Díaz Juárez, una charra preventiva sobre adicciones tales como alcohol y drogues, na Secundaria del Estáu.<ref>{{cita web |títulu=Lleva Anahí de Velasco a estudiantes plática preventiva sobre adicciones |url=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/lleva-anahi-de-velasco-a-estudiantes-platiga-preventiva-sobre-adicciones/ |obra=Chiapas Güei |fecha=18 de payares de 2015 |fechaaccesu=19 de payares de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151120050123/http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/lleva-anahi-de-velasco-a-estudiantes-platiga-preventiva-sobre-adicciones/ |fechaarchivu=20 de payares de 2015 }}</ref> El 19 de payares de 2015, Anahí visitó'l "Les Granxes", un ''Centru de Desarrollu Comuñal (Cedeco)'', onde percorrió les distintes clases que formen parte del proyeutu ''Voces pola Paz''.<ref>{{cita web |títulu=Anahí de Velasco convive con neñes y neños de la colonia Les Granxes |url=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-convive-con-ninas-y-ninos-de-la%20colonia-les%20granxes/ |obra=Chiapas Güei |fecha=19 de payares de 2015 |fechaaccesu=19 de payares de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151120054206/http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-convive-con-ninas-y-ninos-de-la |fechaarchivu=2015-11-20 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí de Velasco convive con neñes y neños |url=http://www.cuartopoder.mx/anahidevelascoconviveconninasyninos-139346.html |obra=Cuartu Poder |fecha=19 de payares de 2015 |fechaaccesu=19 de payares de 2015}}</ref>
Siguiendo colos sos llabores,<ref>{{cita web |títulu=Y asina Anahí empieza la so carrera por ser Primer Dama de Méxicu (+ Semeyes) |url=http://la.eonline.com/argentina/2015/y-asi-anahi-empieza-la so-carrera-por-ser-primer-dama-de-mexico-semeyes/? |obra=Y! |fecha=16 avientu, 2015 |fechaaccesu=17 d'avientu de 2015 }}</ref> el 1 d'avientu de 2015, Anahí visitó les instalaciones de la ''Secretaría de la Mocedá, Recreación y Deporte'' y apurrió uniformes deportivos, que van ser usaos nos XXVI ''Xuegos Nacionales Deportivos y Culturales'' d'adultos mayores.<ref>{{cita web |títulu=Convive Anahí de Velasco con delegación chiapaneca de persones adultes mayores |url=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/tuxtlahoy/convive-anahi-de-velasco-con-delegacion-chiapaneca-de%20persones%20adultes-mayores-2/ |obra=Chiapas Güei |fecha=1 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=14 d'avientu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151222102951/http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/tuxtlahoy/convive-anahi-de-velasco-con-delegacion-chiapaneca-de |fechaarchivu=2015-12-22 }}</ref> El 3 d'avientu de 2015, acompañada de Juan Carlos Cal y Mayor Franco, ingresó a les instalaciones del Teatru de la Ciudá Emilio Rabasa y escuchó un fragmentu de la obra Cinema Sinfónicu onde pudo compartir con artistes chiapanecos.<ref>{{cita web |títulu=Anahí de Velasco convivió con artistes que presenten Cinema Sinfónicu |url=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-convivio-con-artistes-que-presenten-cinema-sinfonico/ |obra=Chiapas Güei |fecha=3 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=14 d'avientu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151222123444/http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-convivio-con-artistes-que-presenten-cinema-sinfonico/ |fechaarchivu=22 d'avientu de 2015 }}</ref> El 14 d'avientu de 2015, acompañada de María Inés García, llevó regalos a neños d'una ''Casa Llar Infantil''.<ref>{{cita web |títulu=Asina s'estrenó Anahí como Primer Dama en Méxicu (+Semeyes) |url=http://noticiaaldia.com/2015/12/asi-estrénose-anahi-como-primer-dama-en-mexico-semeyes/ |obra=Noticia al día |fecha=16 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=17 d'avientu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151217085909/http://noticiaaldia.com/2015/12/asi-estrénose-anahi-como-primer-dama-en-mexico-semeyes/ |fechaarchivu=17 d'avientu de 2015 }}</ref><ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Lleva obsequios Anahí de Velasco a neñes y neños de Casar Llar Infantil |url=http://www.lavozdelnortemx.com/index.php/homepage/lo-mas-lleíu/item/17958-lleva-obsequios-anah%C3%AD-de-velasco-a-nin%C3%B1as-y-nin%C3%B1vos-de casar-llar-infantil |obra=La Voz del Norte |fecha=14 d'avientu de 2015 |fechaaccesu=14 d'avientu de 2015 }} |2=http://www.lavozdelnortemx.com/index.php/homepage/lo-mas-lleíu/item/17958-lleva-obsequios-anah%C3%AD-de-velasco-a-nin%C3%B1as-y-nin%C3%B1vos-de casar-llar-infantil |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
El 4 de febreru de 2016 visitó'l conceyu de [[Zinacantán]], xunto col alcalde Manuel Martínez Jiménez, onde convivió con artesanes, porto'l traxe habitual de les muyeres zinacantecas y apurrió máquines de coser a caúna de los cuarenta artesanes presentes destinaes a facilitar el trabayu diariu de les mesmes.<ref>{{cita web |títulu=Anahí de Velasco Convive con muyeres artesanes de Zinacantán |url=http://www.osadiainformativa.com/2016/02/anahi-de-velasco-convive-con-muyeres.html |obra=Osadía Informativa |fecha=4 de febreru de 2016 |fechaaccesu=4 de febreru de 2016}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí de Velasco convive con muyeres artesanes de Zinacantán |url=http://www.icosochiapas.gob.mx/2016/02/04/anahi-de-velasco-convive-con-mujeres-artesanas-de-zinacantan/#prettyPhoto |obra=Icoso Chiapas |fechaaccesu=4 de febreru de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161226151857/http://www.icosochiapas.gob.mx/2016/02/04/anahi-de-velasco-convive-con-mujeres-artesanas-de-zinacantan/#prettyPhoto |fechaarchivu=2016-12-26 }}</ref><ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Anahí de Puente convive con muyeres artesanes de Zinacantá |url=http://www.boletinchiapas.com/anahi-de-puente-convive-con-mujeres-artesanas-de-zinacantan/ |obra=Boletín Chiapas |fecha=4 de febreru de 2016 |fechaaccesu=4 de febreru de 2016 }} |2=http://www.boletinchiapas.com/anahi-de-puente-convive-con-mujeres-artesanas-de-zinacantan/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
Dempués de la vista del [[Francisco (papa)|Papa Francisco]] en [[Chiapas]],<ref>{{cita web |apellíu1=Soto |nome1=Carolina |títulu=Anahí sobre la visita del Papa: 'Nun importen les diferencies, como hermanos somos un solu corazón' |url=http://mx.hola.com/famosos/2016021612962/papa-francisco-chiapas-anahi/ |obra=Revista Hola Méxicu |fecha=16 de febreru de 2016 |fechaaccesu=18 de febreru de 2016}}</ref> Anahí siguió colos sos llabores como Primer dama y visitó la secundaria pa neños con discapacidaes específiques (''Procanet''), onde apurrió una marimba por que los neños puedan entamar un taller, amás d'apurri-yos xuguetes.<ref>{{cita web |títulu=Anahí de Velasco sospriende a estudiantes de secundaria |url=http://esdiario.com.mx/anahi-de-velasco-sospriende-a-estudiantes-de-secundaria/ |obra=Ye Diariu |fecha=feb 18, 2016 |fechaaccesu=18 de febreru de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160225144916/http://esdiario.com.mx/anahi-de-velasco-sospriende-a-estudiantes-de-secundaria/ |fechaarchivu=25 de febreru de 2016 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí sospriende a estudiantes del Procanet |url=http://www.diariodechiapas.com/landing/anahi-sospriende-a-estudiantes-del-procanet/ |obra=Diariu Chiapas |fecha=18 de febreru de 2016 |fechaaccesu=18 de febreru de 2016 }}</ref> El 25 de febreru de 2016, visitó'l ''Albergue temporal de Muyeres Maltrataes'', onde s'apurre atención integral a muyeres víctimes de violencia.<ref>{{cita web |títulu=Anahí de Velasco visita Albergue Temporal de Muyeres Maltrataes |url=http://www.negocios360.mx/anahi-de-velasco-visita-albergue-temporal-de-mujeres-maltratadas/ |obra=Negocios 360 |fecha=25 febreru, 2016 |fechaaccesu=4 de marzu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160306072405/http://www.negocios360.mx/anahi-de-velasco-visita-albergue-temporal-de-mujeres-maltratadas/ |fechaarchivu=2016-03-06 }}</ref> Apurrió máquines de coser, ordenadores portátiles y xuguetes.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Anahí de Velasco visita abellugu pa muyeres maltrataes |url=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-visita-abellugu-para-mujeres-maltratadas/ |obra=Chiapas Güei |fecha=Feb 25, 2016 |fechaaccesu=4 de marzu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20251210094511/http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-visita-abellugu-para-mujeres-maltratadas/ |fechaarchivu=2025-12-10 }} |2=http://www.chiapashoy.com.mx/notashoy/portada/anahi-de-velasco-visita-abellugu-para-mujeres-maltratadas/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
El 4 de marzu de 2016 visita'l pabellón oncolóxicu del ''Hospital d'Especialidaes Pediátriques'' onde llevó xuguetes a cada paciente por que cunten con una distracción mientres la so estancia y tratamientu nel hospital.<ref>{{cita web |títulu=Anahí visita a neños n'Oncoloxía d'Hospital Pediátricu |url=http://www.cuartopoder.mx/anahivisitaaninosenoncologiadehospitalpediatrico-152057.html#.VtmjPnY5iWc.twitter |obra=Cuartu Poder |fecha=4 de marzu de 2016 |fechaaccesu=4 de marzu de 2016}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Visita Anahí Hospital Pediátricu |url=http://esdiario.com.mx/visita-anahi-hospital-pediatrico/ |obra=Ye! Diariu Popular |fecha=mar 04, 2016 |fechaaccesu=4 de marzu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160306074228/http://esdiario.com.mx/visita-anahi-hospital-pediatrico/ |fechaarchivu=2016-03-06 }}</ref>
A partir del 9 de setiembre de 2017, Anahí percorrió y visitó xunto al so maríu, Manuel Velasco, gobernador del Estáu de Chiapas, los distintos conceyos afeutaos y a los damnificados del seísmu de magnitú 8.2 que sufrió l'Estáu'l 7 de setiembre de 2017.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Anahí pide sofitu p'afeutaos por seísmu en Chiapas|url=http://www.24-horas.mx/anahi-pide-sofitu-pa-afeutaos-por-seísmu-en-chiapas/|obra=24 Hores|fecha=10 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017}} |2=http://www.24-horas.mx/anahi-pide-sofitu-pa-afeutaos-por-seísmu-en-chiapas/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí pide ayuda humanitaria a les sos fans|url=http://www.laopinion.net/anahi-pide-ayuda-humanitaria-fans/|obra=La Opinión|fecha=11 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017}}</ref> El 10 de setiembre informóse que'l mesmu dexó un saldu de 40 mil viviendes estropiaes y 15 muertos.<ref>{{cita web |títulu=Seísmu de 8.2 graos estropia 40,000 viviendes en Chiapas|url=http://www.economiahoy.mx/nacional-eAm-mx/noticies/8598557/09/17/Seísmu-de-82-grado-dana-40000-viviendes-en-Chiapas.html|obra=Economía Güei|fecha=10 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017}}</ref> El 11 de setiembre de 2017, Anahí informó na so cuenta d'[[Instagram]] la instalación de dellos centros d'atroxu en cinco tiendas [[Chedraui]] na [[Ciudá de Méxicu]], que taríen recibiendo, el 13 y 14 de setiembre, cebera, ropa y productos de llimpieza, pa los damnificados del seísmu.<ref>{{cita web |títulu=Seísmu dexa 1.5 millones de chiapanecos afeutaos, diz gobernador|url=http://www.informador.com.mx/mexico/2017/739295/6/seísmu-dexa-15-millones-de-chiapanecos-afeutaos-diz-gobernador.htm|obra=L'Informador|fecha=14/SEP/2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017}}</ref> De la mesma instalóse un centru nel [[Estadiu Víctor Manuel Reyna]] en [[Tuxtla Gutiérrez]], [[Chiapas]], que s'atopó abiertu dende'l 13 al 26 de setiembre.<ref>{{cita web|apellíu1=Díaz|nome1=Cristina|títulu=Anahí quier qu'esti videu SÍ se comparta|url=http://www.huffingtonpost.com.mx/2017/09/12/anahi-quier-que-esti-video-si-compartir a_23205985/|obra=Huffington Post|fecha=12 de setiembre de 2017|fechaaccesu=26 de setiembre de 2017}}</ref> El 13 de setiembre, informó que nel centru dispuestu en Chiapas la coleuta d'esi día foi de más de 90 253 productos.<ref>{{cita web |títulu=Anahí Twitter Status|url=https://twitter.com/Anahi/status/907956671636537349|obra=[[Twitter]]|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170914203421/https://twitter.com/Anahi/status/907956671636537349|fechaarchivu=14 de setiembre de 2017}}</ref> Les donaciones recibíes fueron llevaes, pola mesma cantante, a los albergues instalaos en [[Jiquipilas]], [[Berriozábal (conceyu)|Berriozábal]] y [[Suchiapa]].<ref>{{cita web |apellíu1=Rodate|nome1=Jorge|títulu=Anahí apurre sofitos a damnificados por seísmu|url=https://www.debate.com.mx/show/Anahi-entregaapoyos-a-damnificados-por-seísmu-20170919-0331.html|obra=L'Alderique|fecha=19 de setiembre de 2017|fechaaccesu=20 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Anahí suma esfuercios colos ciudadanos y xenera centros d'atroxu pa Chiapas|url=http://www.24-horas.mx/anahi-suma-esfuercios-con-los ciudadanos-y-genera-centros-de-atroxu-pa-chiapas/|obra=24 Hores|fecha=13 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017}} |2=http://www.24-horas.mx/anahi-suma-esfuercios-con-los ciudadanos-y-genera-centros-de-atroxu-pa-chiapas/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí respuende a los que la criticaron: “nun los veo equí. Equí veo xente bono” (VIDEO)|url=http://www.sinembargo.mx/12-09-2017/3306518|obra=Sicasí|fecha=12 de setiembre de 2017|fechaaccesu=14 de setiembre de 2017}}</ref> Finalmente, el 26 de setiembre llevar a cabu'l zarru del centru d'atroxu en Tuxtla, Anahí informó nes sos redes sociales que la coleuta total foi de 686 999 productos, que fueron llevaos a los demás albergues instalaos n'Enraigona, Paredón, Tapachula, Cintalapa, Acapetahua, Villa Comaltitlán, Tuzantán, Pijijiapan, Comitán y Chiapa de Corzo.<ref>{{cita web |títulu=Anahí Status Twitter|url=https://twitter.com/Anahi/status/912719975000965123|obra=[[Twitter]]|fecha=26 de setiembre de 2017|fechaaccesu=26 de setiembre de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170926202443/https://twitter.com/Anahi/status/912719975000965123|fechaarchivu=26 de setiembre de 2017}}</ref> Poco dempués presentóse en Casar llar de Chiapas pa partir xuguetes, melecines y artículos de llimpieza personal, finalmente participó de la llectura de la historia "Cuando la tierra movióse" escrita pol conseyu mineru de Chile, utilizada nel so momentu pa brindar ayuda psicolóxica a los neños afeutaos pol [[Terremotu de Chile de 2010]].<ref>{{cita web|títulu=Anahí sigue col so llabor a favor la niñez de Chiapas|url=https://www.sdpnoticias.com/local/chiapas/2017/09/27/anahi-continua-con-su-llabor-a-favor-la-ninez-de-chiapas|obra=SDP Noticies|fecha=27 de setiembre de 2017|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahí recibe aponderamientos en redes sociales por esta razón|url=http://www.americatv.com.pe/noticias/espectaculos/anahi-recibe-elogio-red-sociales-esta-razon-n293779|obra=América TV|fecha=27 de setiembre de 2017|fechaaccesu=29 de setiembre de 2017}}</ref>
=== Influencies ya imaxe ===
{{Imaxe múltiple|posición_tabla = right|direición = horizontal|semeya1 =Lady Gaga performing Teeth on The Monster Ball Tour, London, May 2010.jpg|anchu1 = 172|semeya2 =Thalía in concert2.jpg|anchu2 = 150|testu = [[Lady Gaga]] y [[Thalía]] son dalgunos de los artistes qu'inspiraron a Anahí.}}
En diverses entrevistes Anahí mentó qu'anque la so música enfóquese más al pop, les sos influyencies y gustos tomen diversos xéneros como'l [[reggaeton]], [[jazz]], la [[música electrónica]] y el [[R&B]].<ref name="VIP">{{cita web |autor=[[HTV]] |títulu=[2006] RBD entrevista en VIP - [1/3] |url=http://www.youtube.com/watch?v=jPLxWoDa27I |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012}}</ref> Según la mesma cantante, una de les sos mayores influyencies foi [[Thalía]] sobre la cual comentó: «Paezme una muyer brillosa, esitosa y guapa, qu'amás de too, nunca desdexó'l so corazón nin quien ye».<ref>{{cita web |títulu=Anahi Almires Thalia |url=http://lateengossip.com/2012/08/anahi-almires-thalia/ |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=31 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121025151710/http://lateengossip.com/2012/08/anahi-almires-thalia/ |fechaarchivu=25 d'ochobre de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |autor=[[TVyNovelas]] |títulu=¡THALÍA Y ANAHÍ DIR DE PARRANDA! ¿Van Tar entamando trabayar xuntes? |url=http://www.tvynovelas.com/noticies/us/493591/thalia-y-anahi-se-xordia-/ |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=30 d'agostu de 2012 }}</ref> Anahí consideró qu'otres de les sos grandes influyencies fueron la cantante [[Colombia|colombiana]] [[Shakira]] y el cantante [[Robbie Williams]], de los cualos comentó: «Creó qu'una de les mios grandes influyencies musicales, o de les persones que más almiro ye Shakira paezme una persona con un talentu increíble. Y Robbie Williams paezme un escelente [[Performance|perfomans]]».<ref name="VIP" /> Anahí confesó al [[Mileniu Diariu|diariu Mileniu]] que les sos influyencies son figures como [[Madonna]], [[Lady Gaga]] y [[Gloria Trevi]] de les cualos comentó que se siente influyida pol fechu de que son: «Personaxes a los qu'odies o ames. Sé que yo atopo nesa categoría, la xente escucha'l mio nome y tien una reacción bien radical, lo cual nun ta mal, porque como artista ye necesariu llevantar pasiones. De nada sirve que te atopes nun puntu onde lo que faes nun tien importancia. Quiero presentar esti material, que la xente sepa que la música del mio nuevu senciellu ta fecha por Kinky, y que traigo una banda bien talentosa nel escenariu como Matute».<ref name="Mileniu">{{Enllaz rotu|1={{cita web |autor=[[Mileniu Diariu]] |títulu=Camudó Anahí les sos prioridaes |url=http://www.milenio.com/cdb/doc/impreso/8736140?quicktabs_1=2 |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=17 de marzu de 2010 }} |2=http://www.milenio.com/cdb/doc/impreso/8736140?quicktabs_1=2 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Sobre [[Gloria Trevi]], Anahí señaló que: «almirar enforma, la verdá que me paez una escelente compositora, una gran cantante, una artista completu por que ver sobre l'escenariu y ye que wuouw por que ye qu'enche enerxía».<ref>{{cita web |títulu=Anahí hipnotizada pola Trevi y canta ''Hasta que me conocisti'' |url=http://www.youtube.com/watch?v=JKo97aUR_iQ |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |obra=YouTube |fecha=24 de payares de 2009}}</ref>
Per otra parte, Anahí foi conocida por anovar la so imaxe al traviés de les sos presentaciones nos medios, en direutu, cola agrupación [[RBD]] y como solista coles sos videos musicales y la so imaxe. La revista [[People n'Español]] considerar «una moza bien versátil»<ref>{{cita web |autor=[[People n'Español]] |títulu=Anahí estrena look na portada de InStyle |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-estrena-look-en-la-portada-de-instyle |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=28 DE XUNU, 2010}}</ref> según tamién una muyer «que lluz un cuerpu envidiable».<ref>{{cita web |autor=[[People n'Español]] |títulu=Anahí exhibe'l so cuerpazo nel mar |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-exhibe-el so-cuerpazo-en-el mar |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=20 DE marzu, 2012}}</ref> Anahí foi considerada en numberoses ocasiones como una [[Símbolu sexual|sex symbol]], la revista ''Quien'' describir como «una cantante que se reinventó y cada vez lluz más guapa», pasando de «tienru bombón a sexy chica».<ref>{{cita web |autor=Quien |títulu=La evolución de Anahí |url=http://www.quien.com/espectaculos/2011/05/13/anahi-la so-evolucion |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=13 de mayu de 2011 }}</ref> Según [[Terra Networks|Terra]], Anahí «camudó la so tienra imaxe pola d'una [[femme fatale]]»<ref>{{cita web |autor=Terra |títulu=Anahí y los sos cambeos de looks al traviés de los años |url=http://www.terra.com.mx/mujer/fotos/30544/Anahi+y+los sos+cambeos+de+looks+a+traves+de+los anos.htm |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=26 de xunetu de 2011 }}</ref> y una cantante que «te hipnotiza cola so delirante sensualidá».<ref>{{cita web |autor=Terra |títulu=Anahí te hipnotiza cola so delirante sensualidá |url=http://www.terra.mx/musica/semeyes/022459/Anahi+te+hipnotiza+con+la so+delirante+sensualidá.htm |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=22 d'agostu de 2011}}</ref> L'asesora d'imaxe Wendy Crespi consideró que: «El so estilu foi apolazáu anguaño y bien definíu yá que representa más la edá que tien. Evolucionó la so apariencia demasiáu xuvenil, agora ver más segura, más confiada y madura», señaló amás que «Tien un estilu engañador, tien enfotu en sí mesma y ye estravertida. Siéntese cómoda col so cuerpu y curiar».<ref name="Quien" /> Sara Galindo, editora executiva de moda de la [[Elle|revista ELLE Méxicu]] asegura entender les sos looks de «escenariu» pero considera que tien «tol potencial pa ser la primer dama más chic y fantástica de Méxicu», amestó que «ye una neña bien simpática, tien una gran guapura y ye namái cuestión d'apolazar dellos detalles».<ref name="Quien2" >{{cita web |autor=Quien |títulu=Anahí: el so look según les espertes |url=http://www.quien.com/moda/2012/11/29/anahi-la so-look-segun-les espertes |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=29 de payares de 2012 }}</ref> Carlos Vega, editor de música d'[[Univision|Univision.com]] considerar «l'artista que ye más internacional tocantes a los usuarios, ye impresionante la cantidá, dende [[Eslovenia]] hasta [[Brasil]], [[España]], llugares que de xuru munchos pueden dicir onde queda eso».<ref>{{cita web |autor=Univision.com |títulu=Anahí quería ser de nuevu Anahí (Entrevista Univision 2/10) |url=http://www.youtube.com/watch?v=yL82f-H6Iwc |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=24 de payares de 2009}}</ref>
Nel álbum [[Celestial (álbum de RBD)|Celestial]] de [[RBD]], Anahí tuvo al cargu de la imaxe del discu, inspirar en vestuarios con influyencia [[urbana]], con un estilu inspiráu nos [[Méndigos|pordioseros]].<ref>{{cita web |autor=HTV |títulu=[2006] RBD en VIP - [2/3] |url=http://www.youtube.com/watch?v=uQsStQCbMHA |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012}}</ref> En 2010, Anahí diseñó'l vistíu qu'utilizó na séptima entrega de los [[Premiu Xuventú 2010|Premiu Xuventú]] y foi iguáu por Gustavo Matu.<ref>{{cita web |autor=Ana Dávila |títulu=Belinda, Duce y Anahí looks d'alfombra colorada |url=http://www.quien.com/moda/2010/07/16/belinda-duce-y-anahi-looks-d'alfombra colorada |fechaaccesu=5 d'abril de 2013 |obra=Quien.com |fecha=16 de xunetu de 2010 }}</ref> Nel so videu «[[El mio deliriu (cantar)|El mio deliriu]]» la cantante interpreta una muyer lloca zarrada en [[Hospital psiquiátricu]], el videu foi consideráu por [[YouTube]] demasiáu provocatible polo cual foi censuráu.<ref name="Univision" >{{cita web |autor=[[Univision]] |títulu=El videoclip de Mi Delirio, primer sencillo de Anahí, fue censurado eb Internet |url=http://musica.univision.com/noticias/article/2009-12-15/el-videoclip-de-mi-delirio |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=15 d'avientu de 2009}}</ref> Según [[Univision]], Anahí lluz un cambéu de look, onde la moza cantante déxase ver más atrevida, sensual y con un vestuariu muncho más llamativu, mesmu qu'afiguró nel so nuevu videoclip».<ref name="Univision" />
Acordies cola revista ''Quien'' nel so videu «[[Hipnotícesme]]», Anahí «llució bien sexy, coqueteó a les cámares y llució la so espodada figura».<ref>{{cita web |autor=Quien |títulu=Anahí graba videu d'hipnotícesme´ |url=http://www.quien.com/fotogalerias/2010/04/16/anahi-graba-video-d'hipnotícesme/3 |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131230234457/http://www.quien.com/fotogalerias/2010/04/16/anahi-graba-video-d'hipnotícesme/3 |fechaarchivu=30 d'avientu de 2013 }}</ref> Nel videu amosó que ye una gran amante de la naturaleza, demostrando con estes idees la calidez y la comodidá que-y inspira tar nel monte, recrea amás otru mensaxe que ye la negatividad de la guerra.<ref>{{cita web |autor=Terra |títulu=Anahí llanza'l videoclip del senciellu 'Hipnotícesme' |url=http://www.terra.com.mx/musica/articulo/911860/Anahi+llanza+el+videoclip+del+senciellu+Hipnotícesme.htm |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=1 de xunu de 2010 }}</ref> Na so xira [[El mio deliriu World Tour]], Anahí reveló que foi la encargada de diseñar los vestuarios utilizaos, argumentando «Agora quiero incursionar na alta cordura, yá que tolos outfits de los mios shows son diseñaos por mi».<ref>{{cita web |autor=[[People n'Español]] |títulu=Anahí quier ser diseñadora de modes |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-quier-ser-disenadora-de-modes |fechaaccesu=5 d'abril de 2013 |fecha=15 DE marzu, 2010}}</ref> Mientres la presentación nel [[Festival Internacional del Cantar de Viña del Mar|Festival de Viña del Mar]], Anahí recrea'l look que la cantante [[Lady Gaga]] utilizó, usando un vistíu de novia con cuchiellos clavaos nel so llombu y sangre.<ref>{{cita web |autor=Quien |títulu=Anahí decepciona en Viña del Mar |url=http://www.quien.com/espectaculos/2010/02/24/anahi-dir de-vina-del mar-con-les manes-vacias |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=24 de febreru de 2010 }}</ref> La cantante compartió al [[Mileniu Diariu|diariu Mileniu]] que la so inspiración surdió cuando taba en [[Chicago]] onde «pasamos por una tienda de ropa, y ende vi un maniquín que tenía un cuchiellu claváu nel pescuezu. La idea gustóme visualmente. Dempués pensé n'amestar el vistíu de novia pa representar la traición nun momentu tan importante. Pero nun me fadia que me digan que copio a [[Lady Gaga]], al contrariu, ye un afalagu».<ref name="Mileniu" /> [[La Tercera]] reseñó que Anahí «esforcióse y coles clases d'actuación adquiríes en Televisa, fixo un perfomance, a lo menos interesao. Intentó llorar mientres el cantar 'Sálvame', se arrodilló y llevóse les manes a la cara».<ref name="L'Universal" >{{cita web |autor=L'Universal |títulu=Chile critica actuación de Anahí en Viña |url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/661219.html |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=24 de febreru de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140716080712/http://www.eluniversal.com.mx/notas/661219.html |fechaarchivu=2014-07-16 }}</ref> [[La Cuarta]] añadió que «foi pura emoción, curves, llárimes, pero tantu esfuerciu nun lu algamó nin pa un cachito d'antorcha».<ref name="L'Universal" /> Sicasí, Anahí volvió realizar la presentación en [[Méxicu]], nel [[Teatru Metropólitan]] xunto a la cantante [[Amanda Miguel]] onde, vistíes de novies, arrincáronse'l corazón.<ref>{{cita web |autor=Informador |títulu=Anahí comparte escenariu con Amanda Miguel |url=http://www.informador.com.mx/entretenimiento/2010/188821/6/anahi-comparte-escenariu-con-amanda-miguel.htm |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012}}</ref> El programa Ventaneando reseñó: «Que maravía esi dueto, aplaudir por que [[Amanda Miguel]] ye una de les meyores voces d'América Llatina y tener el valor de cantar con ella. S'esta atreviendo a faer coses distintes, eso ye bien interesante, yá quixeren munches otres ser completar que ye Anahí. Bailla, canta y lleva enriba del escenariu desque tien un añu d'edá».<ref>{{cita web |títulu=ANAHI HIPNOTIZO COL SO CONCIERTU NEL TEATRU METROPOLITAN |url=http://www.youtube.com/watch?v=bhfPk5oGE3k |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=26 de marzu de 2010}}</ref> Nel so tour [[El mio deliriu World Tour|Go Any Go Tour]] Anahí utilizó vestuarios con inspiración tipo [[cabaré]] mientres la interpretación de la so tema «[[El mio deliriu (cantar)|El mio deliriu]]».<ref>{{cita web |títulu=Anahi - El mio Deliriu Cabaré Version - Go Any Go! |url=http://www.youtube.com/watch?v=h9mPQHG_G78 |fechaaccesu=9 d'avientu de 2012 |fecha=27 de marzu de 2011}}</ref>
== Discografía ==
{{VT|Discografía de Anahí Puente|l1=Discografía de Anahí Puente}}
{{VT|Discografía de RBD|l1=Discografía de RBD}}
=== Solista ===
{{Columnes}}
;Álbumes d'estudiu
* 1992: ''[[Anahí (álbum)|Anahí]]''
* 1996: ''[[Güei ye mañana]] ''
* 1997: ''[[Fondiáu nel mio corazón]] ''
* 2000: '' [[Baby Blue (álbum)|Baby blue]] ''
* 2009: ''[[El mio deliriu (álbum)|El mio deliriu]]''
* 2016: ''[[Inesperáu (álbum)|Inesperáu]]''
;Álbumes de recopilatorio
* 2005: ''[[Antoloxía (álbum de Anahí)|Antoloxía]]''
* 2006: ''[[Una rebelde en solitariu]]''
* 2007: ''[[Antes de ser rebalbu]]''
;EPs
* 2010: ''[[Alérxicu (Fan Edition)]]''
;Senciellos
* 1996: «Descontrolándote»
* 1996: «Corazón de bombón»
* 1996: «Por volvete a ver»
* 1996: «Nun me comparen»
* 1997: «Fondiáu nel mio corazón»
* 1997: «Escándalu»
* 1997: «Mueyu reggae»
* 2000: «[[Primer amor (cantar)|Primer amor]]»
* 2001: «[[Superenamorándome]]»
* 2001: «Xuntos» feat [[Kuno Becker]]
* 2001: «[[Desesperadamente sola]]»
* 2001: «[[El to amor cayó del cielu]]»
* 2009: «[[El mio deliriu (cantar)|El mio deliriu]]»
* 2010: «[[Quiero (cantar de Anahí)|Quiero]]»
* 2010: «[[Hipnotícesme]]»
* 2010: «[[Alérxicu (cantar)|Alérxicu]]»
* 2011: «[[Para qué]]»
* 2015: «[[Rumba (cantar)|Rumba]]» <small>(feat [[Wisin]])</small>
* 2015: «[[Boom cha]]» <small>(feat Zuzuka Poderosa)</small>
* 2016: «[[Yes (cantar de Anahí)|Yes]]» <small>(feat [[Julión Álvarez]])</small>
* 2016: «[[Amnesia (cantar)|Amnesia]]»
{{Nueva columna}}
;Soundtrack
* 1986: ''[[Guah.aes: canta colos sos amigos]]''
* 2001: ''[[Primer amor a 1000 x hora]]''
* 2011: «[[Estremada (cantar)|Estremada]]» <small>([[Dos llares]])</small>
* 2011: «Rindime nel to amor» <small>con [[Carlos Ponce]] ([[Dos llares]])</small>
* 2011: ''[[Popland, la música]]''
;Collaboraciones
* 2001: «[[Xuntos (cantar)|Xuntos]]» <small>(con [[Kuno Becker]])</small>
* 2009: «[[El regalu más grande]]» <small>(con [[Duce María]] y [[Tiziano Ferro]])</small>
* 2011: «[[Llibertá (cantar de Anahí)|Llibertá]]» <small>(con [[Christian Chávez]])</small>
* 2011: «[[Click (cantar)|Click]]» <small>(con [[Brian Amadeus]] y [[Ale Sergi]])</small>
* 2011: «Rindime nel to amor» <small>(con [[Carlos Ponce]])</small>
* 2016: «[[Baillando ensin salir de casa]]» <small>(con [[Matute (banda)|Matute]])</small>
{{Final columnes}}
== Xires musicales ==
{{VT|Xires musicales de Anahí Puente|l1=Xires musicales de Anahí Puente}}
* 2009: [[Anahí Promo Tour]]
* 2009 - 2011: [[El mio deliriu World Tour]]
== Imaxe y productos ==
* 2004: Sides: xuegu de meses de ''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]''.
* 2004-2006: Rebelde: arumes de cada personaxe ''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]''.<ref>{{cita web |títulu=REBALBU-RBD Productos |url=http://www.air-val.com/productos.php?lang=esp&t=TVE9PQ&m=TVRrPQ |obra=www.air-val.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141129084133/http://www.air-val.com/productos.php?lang=esp&t=TVE9PQ&m=TVRrPQ |fechaarchivu=29 de payares de 2014 }}</ref>
* 2005-2007: Imaxe d'[[Avon Products, Inc.|Avon]].<ref>{{cita web |autor=Terra |títulu=Anahí pierde millonariu contratu con Avon |url=http://www.terra.com/muyer/articulo/html/hof65462.htm |fechaaccesu=7 de payares de 2012}}</ref>
* 2005-2007: Imaxe d'Herbal Essences: axenda Herbal RBD edición llindada.<ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=MIacYz4rlJc |títulu=Anahi - Anunciu Herbal Essences |fechaaccesu=7 de payares de 2012 |obra=YouTube}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=4K2A-uAJ_1Q |títulu=Anahi Herbal Essence RBD [Edicion Llindada] |fechaaccesu=7 de payares de 2012 |fecha=26 de febreru de 2007}}</ref>
* 2005: Imaxe de Kotex.<ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=mfeVmOLQYqw |títulu=RBD - Anahi (Comercial KOTEX) |fechaaccesu=7 de payares de 2012 |obra=YouTube}}</ref>
* 2006-2007: Imaxe d'Andrea.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |títulu=Semeyes: Catalogos Andrea |url=http://anahi-world.org/gallery/index.php?cat=117 }} |2=http://anahi-world.org/gallery/index.php?cat=117 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
* 2007-2008: Llinia esclusiva de 400 productos.<ref>{{cita web |autor=CNN |títulu=Wal-Mart ponse 'Rebelde' |url=http://www.cnnexpansion.com/negocios/2007/8/29/wal-mart-ponse-2018rebelde2019 |obra=www.cnnexpansion.com |fecha=29 d'agostu de 2007 }}</ref>
* 2007: Imaxe de [[Pepsi]]: incluyía cuadiernos, mochiles y vasos cola imaxe de [[RBD]].<ref>{{cita web |url=http://www.adnmundo.com/contenidos/rbd_imaxe_pepsi_nueva_campana_mexico_14072007_ac.html |títulu=RBD va ser la imaxe de Pepsi |autor=ADN Mundu |fecha=15 de xunetu de 2007 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121022015258/http://adnmundo.com/contenidos/rbd_imaxe_pepsi_nueva_campana_mexico_14072007_ac.html |fechaarchivu=22 d'ochobre de 2012 }}</ref>
* 2008: Llinia de ropa y accesorios Suburbia.<ref>{{cita web |autor=Más de Moda |títulu=La llinia de moda de RBD |url=http://www.masdemoda.com/la-linea-de-moda-de-rbd/ |fecha=11 mayu, 2008}}</ref>
* 2008-2010: Imaxe de Asepxia.<ref>{{cita web |títulu=Sofiten personalidaes cola so fama campañes milagro |url=http://ongs.com.mx/2011/02/sofiten-personalidaes-con-su-fama-campanes-milagro/ |fechaaccesu=23 d'abril de 2014 |obra=ONG'S |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140424001557/http://ongs.com.mx/2011/02/sofiten-personalidaes-con-su-fama-campanes-milagro/ |fechaarchivu=24 d'abril de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |autor=L'Universal |títulu=Sofiten cola so fama “campañes milagro” |url=http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/sofiten-con-su-fama-campanes-milagro |fechaaccesu=23 d'abril de 2014 |obra=Periódicu El Zócalo |fecha=18 de febreru de 2011 }}</ref>
* 2010-2011: Imaxe de [[Snickers]].<ref>{{cita web |títulu=Anahí tresformar en "Carlos" pa comercial de chocolate |url=http://www.peopleenespanol.com/article/anahi-tresformar en-carlos-pa-comercial-de-chocolate |fechaaccesu=28 de mayu de 2013 |obra=[[People n'Español]] |fecha=23 DE marzu, 2011}}</ref>
* 2010-2012: Imaxe de Mundu Terra.<ref>{{cita web |títulu=Anahí modelando los últimos enclinos en moda: Mundu Terra |url=http://paratodos.com/pt/anahi-modelando-peracabar-enclinos-en-moda/ |obra=Pa Toes fecha=Oct 09, 2011 |fechaaccesu=17 de marzu de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Anahi Status Twitter |url=https://twitter.com/Anahi/status/221002555570929664 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014 |obra=[[Twitter]] |fecha=5 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://www.webcitation.org/6P3elCcGO?url=https://twitter.com/Anahi/status/221002555570929664 |fechaarchivu=23 d'abril de 2014 }}</ref>
* 2011: Imaxe de [[Cablevisión (Méxicu)|Cablevisión Méxicu]].<ref>{{cita web |url=http://poplia.com/ashton-kutcher-graba-comercial-pa-yoo/ |títulu=Ashton Kutcher graba comercial pa Yoo |fechaaccesu=23 d'abril de 2014 |fecha=29 d'ochobre de 2011 |obra=Poplia Noticies |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140424015035/http://poplia.com/ashton-kutcher-graba-comercial-pa-yoo/ |fechaarchivu=24 d'abril de 2014 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=Q0ZeQgmyzsg |títulu=MAKING OFF CABLEVISION MX INTERNET |autor=Pedro Torres |fecha=20 de payares de 2011 |obra=YouTube}}</ref>
* 2011-2012: Imaxe de C·Prime Méxicu.<ref>{{cita web |autor=C·Prime |títulu Toos tienen una historia - Anahí |url=http://www.cprimemex.com/todos-tienen-una-historia/ |obra=http://www.cprimemex.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121126045818/http://www.cprimemex.com/todos-tienen-una-historia/ |fechaarchivu=26 de payares de 2012 }}</ref><ref>{{cita web |autor=C·Prime España (Official Channel) |títulu=CPrime España - Anahi |url=http://www.youtube.com/watch?v=nuYpUUa915w |fechaaccesu=17 de payares de 2012 |obra=YouTube |fecha=24 de mayu de 2012}}</ref>
* 2012: Imaxe de Ossart.<ref>{{cita web |autor=TV Notes |títulu="Güel el mio shampoo", diz Anahí |url=http://www.tvnotas.com.mx/2012/10/25/C-41087-güel-el mio-champu-diz-anahi.php |fechaaccesu=7 de payares de 2012 |fecha=25 d'ochobre de 2012 }}</ref>
== Filmografía ==
{{AP|Filmografía de Anahí Puente}}
=== Telenoveles ===
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|-style="background:#CCCCCC;"
! Añu
!Telenovela<ref>{{cita web |títulu=Anahí, el so pasu poles telenoveles |url=http://www.quien.com/espectaculos/2011/06/22/anahi-el so-pasu-poles telenoveles |obra=Quien |fecha=22 de xunu de 2011 |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 }}</ref><ref name="Filmografía"/>
! Papel
|-
| rowspan=3|1991
|''[[La pícara soñadora]]''
|Vendedora
|-
|''[[Madres egoístes]]''
|Gaby
|-
|''[[Rapacines]]''
|Betty
|-
|1992
|''[[Ángeles sin paraíso]]''
|Claudia Cifuentes
|-
|1995
|''[[Calandria (telenovela)|Calandria]]''
|Margarita
|-
|1996-1997
|''[[Tu y yo (telenovela)|La to y yo]]''
|Melissa Álvarez
|-
|1997-1998
|''[[La mio pequeña traviesa]]''
|Samantha
|-
| rowspan=2|1998-1999
|''[[Vivo por Elena]]''
|Talita
|-
|''[[El diario de Daniela]]''
|Adela Monroy
|-
|1999-2000
|''[[Mujeres engañadas]]''
|Jessica Duarte
|-
|2000-2001
|''[[Primer amor (telenovela)|Primer amor]]''
|Jovanna Lluna
|-
|2002-2003
|''[[Clase 406]]''
|Jessica Riquelme Drech
|-
|2004-06
|''[[Rebelde (telenovela)|Rebelde]]''
|Mio Colucci Cáceres
|-
|2007
|''[[Lola, érase una vez]]''
|Ella mesma
|-
|2011-12
|''[[Dos llares]]''
|Angélica Estrada
|-
|}
=== Televisión ===
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|-style="background:#CCCCCC;"
! Añu
!Serie<ref name="Filmografía">{{cita web |títulu=Anahí participa en campaña |url=http://www.quien.com/espectaculos/2009/05/13/anahi-participa-en-campana |obra=Quien |fecha=13 de mayu de 2009 |fechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |títulu=De neña a muyer: Mira la evolución de Anahí, la exestrella de RBD |url=http://peru.com/entretenimiento/musica/nina-muyer-asi-lucia-anahi-puente-exestrella-rbd-noticia-260604 |obra=Perú Música |fecha=17 de xunu de 2014 |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 }}</ref>
! Papel
|-
|1986-89
|''[[Guah.aes (programa de televisión)|Guah.aes]]''
|Presentadora, Artimora
|-
| rowspan=1|1988
|''[[Dr. Cándido Pérez]]''
| Invitada especial
|-
| rowspan=3|1989
|''[[La telaraña (serie de televisión)|La telaraña]]''
|Paty
|-
|''Super Ondes''
|Ella mesma
|-
|''[[La hora marcada]]''
|Muñeca
|-
| rowspan=1|1990
|''[[Pá solteru]]''
|Malu
|-
|1996
|''[[Mujer, casos de la vida real]]''
|Fabiola
|-
| rowspan=1|1998
|''[[Una pura y dos con sal]]''
| Britany Tylor
|-
|2005
|''Adicción R''
|Ella mesma (Programa)
|-
| rowspan=2|2007
|''[[Skimo]]''
|Ella mesma
|-
|''[[RBD: la familia]]''
|Ella mesma
|-
| rowspan=1|2016
|''Lucky Ladies''
|Ella mesma
|-
|}
=== Cine ===
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|-style="background:#CCCCCC;"
! Añu
!Película<ref name="Filmografía"/><ref name="Filmo"/>
! Papel
|-
| rowspan=2|1989
|''Asesinatu a sangre frío''
|Victoria
|-
|''[[Había una vegada una estrella]]''
|María Juana
|-
|1991
|''Nacíos pa morrer''
|Julia
|-
| rowspan=2|1992
|''El ganador''
|Mariana Sant
|-
|''Ayudar compadre''
|Carla
|-
|1996
|''Nun me defendas compadre''
|Estephania
|-
|1999
|''[[Inesperáu amor]]''
|Ana
|-
|2000
|''Tarde azul''
|Nicole
|-
|}
=== Teatru ===
{| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|-style="background:#CCCCCC;"
! Añu
!Obra<ref name="Filmografía"/><ref name="Filmo">{{cita web |títulu=Anahí celebra'l so cumpleaños nel visu del ésitu |url=http://www.elnuevodiario.com.ni/imprimir.php/74385 |obra=El Nuevo Diario |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 }}</ref>
|-
| rowspan=1|1987
|''Ricinos d'oru''
|-
| rowspan=1|1989
|''Los estraterrestres''
|-
| rowspan=1|1991
|''Tom Sawyer''
|-
| rowspan=1|1992
|''El soldadito de plomu''
|}
== Premios y reconocencies ==
{{VT|Premios y nominaciones de Anahí Puente|}}
== Referencies ==
{{llistaref|3}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{wikiquote|Anahí Puente}}
{{NF|1983||Puente, Anahi}}
{{Tradubot|Anahí Puente}}
[[Categoría:Cantantes de pop de Méxicu]]
[[Categoría:Cantautores de Méxicu]]
[[Categoría:Actores y actrices de televisión de Méxicu]]
[[Categoría:Cantantes en castellanu]]
[[Categoría:Cantantes n'inglés]]
i8bqgpstljxny80m1hrimu7iy650ie3
Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor
0
153361
4497866
4494700
2026-05-31T13:22:29Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497866
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'aeropuertu |nome =
Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor
|nome_nativu = Phoenix Sky Harbor International Airport
|imaxe = Sky Harbor - 2008-08-29 - Control Tower.jpg
|IATA = PHX
|ICAO = KPHX
|FAA = PHX
|mapa_loc = Arizona
|etiqueta_mapa_loc = PHX
|pie_mapa_loc = Situación del aeropuertu en [[Arizona]]<br><br>[[Ficheru:PHXAirportDiagram.jpg|250px]]Diagrama de la [[Alministración Federal d'Aviación|FAA]] del aeropuertu.
|tam_mapa_loc =
|tipu = Públicu |propietariu =
Ciudá de Phoenix
|operador = Phoenix Airport System
|ciudá_sirve = [[Phoenix]], [[Arizona]]
|elevation_ft = 1,135
|elevation_m = 346
|sitiu_web = [http://phoenix.gov/skyharborairport/index.html phoenix.gov/skyharborairport]
|p1-númberu = 7L/25R
|p1-llargor-p = 10,300
|p1-llargor-m = 3,139
|p1-superficie = [[Formigón]]
|p2-númberu = 7R/25L
|p2-llargor-p = 7,800
|p2-llargor-m = 2,377
|p2-superficie = Concretu |p3-númberu =
8/26
|p3-llargor-p = 11,489
|p3-llargor-m = 3,502
|p3-superficie = Concretu |h1-númberu =
H1<!-- this helipad is for inter-terminal emergencies. there is actually another one for daily use by the AirEvac area of the airport (same size) -->
|h1-llargor-p = 60
|h1-llargor-m = 18
|h1-superficie = Concretu |h2-númberu =
H2
|h2-llargor-p = 60
|h2-llargor-m = 18
|h2-superficie = Concretu |estadística_añu =
2017
|estadística1 = Operaciones aérees
|datos_estadística1 = 430,968
|estadística2 = Volume de pasaxeros
|datos_estadística2 = 43,921,670
|notes = Fonte: [[Alministración Federal d'Aviación]]<ref name=FAA>{{FAA-airport|ID=PHX|use=PU|own=PU|site=00754.*A}}, effective 2007-07-05</ref><ref>{{cita web |títulu=Airport Statistics|url=https://skyharbor.com/About/Information/AirportStatistics|editorial=City of Phoenix - Aviation Department |year=2017 |fechaaccesu=24 de febreru de 2017}}</ref>
}}
L''''Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor''' {{Etimoloxía|inglés|Phoenix Sky Harbor International Airport}} {{códigos aeroportuarios}} ye un [[aeropuertu]] públicu conxuntu civil-militar asitiáu a 4.8 quilómetros (3 milles) al sureste del [[distritu financieru]] de la ciudá de [[Phoenix]], nel [[Condáu de Maricopa]], [[Arizona]], [[Estaos Xuníos]]. Ye l'aeropuertu más grande y allegáu d'Arizona, y atópase ente los aeropuertos comerciales más grandes d'[[Estaos Xuníos]].
En 2015, l'aeropuertu atendió a 44,006,205 de pasaxeros, una medría del 4.5% respectu al añu pasáu faciéndolo'l 11 más ocupáu n'[[Estaos Xuníos]] y el númberu 29 a nivel mundial.<ref>{{cita web |url=http://www.aci.aero/Data-Centre/Monthly-Traffic-Data/Passenger-Summary/Year-to-date |títulu=Year to date Passenger Traffic |publicación=ACI |fecha=22 de xunu de 2015 |fechaaccesu=23 de xunu de 2015}}</ref> L'aeropuertu remana alredor de 1,200 operaciones al día, xunto con 100,000 pasaxeros y más de 800 tonelaes de carga. Los rexistros de l'[[Alministración Federal d'Aviación]] (FAA), amuesen que nel aeropuertu hubo 20,169,926 embarques comerciales de pasaxeros nel [[añu natural]] de [[2012]] y 20,211,799 embarques en [[2011]].
L'aeropuertu sirve como un centru de conexones d'[[American Airlines]] y ye'l quintu más grande y principal centru de conexones occidental de la llinia aérea con más de 77 destinos a cuatro países.<ref name="hub.aa.com">{{cita web|títulu=:: American Airlines Newsroom|url=http://hub.aa.com/en/nr/factsheet/phx|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150224081150/http://hub.aa.com/en/nr/factsheet/phx|fechaarchivu=2015-02-24}}</ref> American opera'l 54% de tolos pasaxeros dende PHX, siendo l'aereollinia más grande nel aeropuertu.<ref name="hub.aa.com"/><ref>{{cita publicación|fecha=15 de febreru de 2013|títulu=Loss of a corporate headquarters may cost Phoenix jobs, prestige|url=http://www.dallasnews.com/business/airline-industry/20130215-loss-of-a-corporate-headquarters-may-cost-phoenix-jobs-prestige.ece|fechaaccesu=3 de setiembre de 2015|periódicu=[[The Dallas Morning News]]|axencia=The Arizona Republic|apellíu=Brodesky|nome=Josh|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150923212500/http://www.dallasnews.com/business/airline-industry/20130215-loss-of-a-corporate-headquarters-may-cost-phoenix-jobs-prestige.ece|archivedate=2015-09-23}}</ref> El Sky Harbor tamién sirve como una de les ciudaes focu más grandes de [[Southwest Airlines]] con 180 salíes diaries a 50 ciudaes.<ref>{{Cita web |url=http://swamedia.com/media_storage/city_fact_sheets/PHX.pdf |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161012053753/http://swamedia.com/media_storage/city_fact_sheets/PHX.pdf |fechaarchivu=2016-10-12 }}</ref>
== Información ==
El Sky Harbor lleva operando col so actual nome dende [[1935]], cuando foi mercáu pela ciudá de Phoenix. Nos años 50 yera utilizáu por cuatro compañíes aérees. L'aeropuertu foi'l principal centru de conexones d'[[US Airways]], y agora ye un importante centru de conexones d'[[American Airlines]], ye'l tercer mayor centru de conexones de [[Great Lakes Airlines]] y ye amás el tercer mayor puntu de salíes de [[Southwest Airlines]], el segundu operador más grande del aeropuertu. Desque empezó a operar en 1982, Southwest creció hasta prindar más del 34 per cientu del mercáu. Dende 1990, el tráficu de Southwest dende PHX amontóse en más del 352%.
American Airlines y Southwest Airlines anguaño comparten la terminal 4 del Sky Harbor, que remana aproximao'l 75% del tráficu del aeropuertu.<ref>[https://web.archive.org/web/20080925212633/http://destinations.usatoday.com/phoenix/2007/09/phoenix-sky-har.html USA Today]</ref>
L'aeropuertu creció tan rápido que Phoenix ta en procesu d'utilizar l'[[Aeropuertu Williams Gateway]] en [[Mesa (Arizona)|Mesa]] como aeropuertu secundariu.
Por cuenta de los consistentes patrones de vientu de Phoenix, el Sky Harbor ye unu de los aeropuertos más grandes con toles pistes d'aterrizaxe operando paralelamente.
L'área d'aviones privaos del Sky Harbor sirve como unu de los ocho centros de l'aereollinia d'[[evacuación médica]] [[Air Evac]].
== Torre de Control ==
L'actual [[torre de control]] de 99 metros d'altor empezó les sos operaciones el [[14 de xineru]] del [[2007]]. La torre allugar al este del aparcamientu de la terminal 3 y tamién alluga'l Centru de Control Terminal (TRACON) de Phoenix. Esta ye la cuarta torre de control del Sky Harbor y atópase ente les torres de control más altes n'[[América del Norte]].
== Terminales ==
[[Ficheru:Phoenix-sky-harbor-control-tower.jpg|thumb|Vista aérea de la nueva torre de control nel primer planu, y l'antigua torre de control no fondero, cola Terminal 3 nel mediu, viendo al suroeste.]]
[[Ficheru:US Airways planes at T4 at PHX.JPG|thumb|Dellos aviones [[Airbus A320]] d'[[US Airways]] na Sala A – Terminal 4.]]
[[Ficheru:BA 744 at PHX, 07-2013.JPG|thumb|Un [[Boeing 747-400]] de [[British Airways]] con destín a [[Aeropuertu de Londres-Heathrow|Londres-Heathrow]] dende la terminal 4 del Sky Harbor.]]
[[Ficheru:PHX tower with downtown.JPG|thumb|right|Torre de control del Sky Harbor col centru de Phoenix no fondero con un aterrizaxe na pista 8.]]
[[Ficheru:Frontier Airlines at Phoenix.JPG|thumb|Un avión de [[Frontier Airlines]] aterrizando nel Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor.]]
[[Ficheru:KPHX (10).jpg|thumb|Vista aérea del aeropuertu.]]
[[Ficheru:KPHX (12).jpg|thumb|Vista aérea del aeropuertu.]]
[[Ficheru:KPHX (11).jpg|thumb|Vista aérea del aeropuertu.]]
[[Ficheru:KPHX (9).jpg|thumb|Aviones d'[[American Airlines]] nel aeropuertu.]]
[[Ficheru:KPHX (7).jpg|thumb|Sala d'última espera de la terminal 4 del aeropuertu.]]
L'aeropuertu cunta con 126 puertes p'aviones en trés terminales (2, 3, 4). L'alministración del aeropuertu estableció que la designación de la terminal 1 haise "retiráu", y que nun deseyaba volver numberar les otres terminales una y bones los pasaxeros yá taben familiarizaos colos númberos nel so llugar. Cuenta con conexón inalámbrica a internet gratuita en toles terminales.
=== Terminal 2 ===
La terminal 2 cuenta con 17 puertes (numberaes consecutivamente 1-15 y dos puertes con lletres adicionales C y D) y tres places d'aparcamientu. Foi diseñáu polos estudios d'arquiteutura de Phoenix de Weaver & Drover y Lescher y Mahoney y abrió les sos puertes en 1962.<ref name="DWL">{{cita web |url=http://www.dwlarchitects.com/projects/phoenix-sky-harbor-intl-airport/ |títulu=Phoenix Sky Harbor International Airport - Phoenix, Arizona |website=DWL Architects + Planners, Inc |fecha= |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151207224730/http://www.dwlarchitects.com/projects/phoenix-sky-harbor-intl-airport/ |fechaarchivu=2015-12-07 }}</ref> Esta terminal inclúi un mural del artista francoamericanu Paul Coze. En payares de 2006, una sala d'Hospitalidá Militares y Veteranos, patrocináu pola Military and Veterans Commission de Phoenix, foi inaugurada na Terminal 2. Dende entós volvióse a poner a la terminal 4 como'l nuevu USU. Esti terminal foi oxetu de dos proyeutos de renovación. La primera completar en 1988.<ref>{{cita web |chapter=Passenger Terminal Facility Requirements |títulu=Phoenix Sky Harbor International Airport Master Plan Update |author=Howard Needles Tammen & Bergendoff |url=http://azdot.gov/legacyapplications/airports/mp.asp?FAA=PHX |chapter-url=https://apps.azdot.gov/files/Airports/MP_PDF/PHX_MP_06.pdf |format=PDF |publicación=City of Phoenix Aviation Department |fecha=September 1989 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151208023623/http://azdot.gov/legacyapplications/airports/mp.asp?FAA=PHX |fechaarchivu=2015-12-08 }}</ref> El segundu proyeutu, que costó $24 millones de dólares y foi diseñáu por DWL Architects + Planners, Inc., foi termináu en 2007.<ref name="DWL"/><ref>{{cita publicación|fecha=12 de marzu de 2007|títulu=Terminal 2 Redo Winding Down|url=http://archives.californiaaviation.org/airport/msg40250.html|fechaaccesu=12 de xunetu de 2012|periódicu=The Arizona Republic|apellíu=Richardson|nome=Ginger D.|archiveurl=https://web.archive.org/web/20151208033414/http://archives.californiaaviation.org/airport/msg40250.html|archivedate=2015-12-08}}</ref>
Espérase que la terminal 2 se zarru dempués de la finalización de la espansión de la Sala Sur de la terminal 3.<ref>{{cita web |url=https://skyharbor.com/TerminalModernization/Component3.html |títulu=Terminal Modernization – Component 3 |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |fechaaccesu=8 de mayu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140512220839/http://skyharbor.com/TerminalModernization/Component3.html |fechaarchivu=2014-05-12 }}</ref> La espansión de la Sala Sur de la terminal 3 va sumar nueve puertes adicionales a la escampada, sustituyendo totalmente a la terminal 2.
=== Terminal 3 ===
La terminal 3 de 82.000 m², de $35 millones de dólares diseñada por DWL Architects + Planners, Inc., empezó a construyise en xineru de 1977 y abrió les sos puertes n'ochobre de 1979 y cuenta con 23 puertes, dixebraos en dos explanada por un edificiu central fora de la seguridá.<ref name="modern yera">{{cita web |títulu=Sky Harbor and the Beginning of the Modern Yera |url=http://skyharbor.com/about/modernera.html |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |fecha=7 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=12 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120319054738/http://skyharbor.com/about/modernera.html |fechaarchivu=2012-03-19 }}</ref><ref name="DWL" /> Salar sur alluga les puertes 1-14 (puerta 3 faltante) y salar norte alluga les puertes 15-26 (les puertes 21 y 22 nun esisten). La terminal foi remocicada en 1997.<ref>{{cita web |títulu=Terminal 3 |url=http://skyharbor.com/about/terminal3.html |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |fechaaccesu=12 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120508214109/http://www.skyharbor.com/about/terminal3.html |fechaarchivu=2012-05-08 }}</ref> El so únicu salón - Delta Crown Room Club - foi cerráu'l 30 d'abril de 2008.
Un futuru proyeutu de construcción y renovación de trés partes va combinar la terminal 2 y la terminal 3, y va actualizar les instalaciones. La primer parte va ampliar los controles de seguridá en dambos llaos de la terminal 3. La segunda parte va apurrir espaciu adicional pa la terminal 3 Norte, ampliando l'área de la cera, y dixebrando l'área de documentación y recoyida d'equipaxes, pasando la documentación pal segundu nivel de la terminal mientres s'amplía l'área de reclamu d'equipaxe nel primer nivel. La tercer parte va ser una nueva Terminal 3 Sur con una terminal llinial de 15 puertes. Esto va suspender toles operaciones de la terminal 2, yá que sería esaniciada. Espérase que'l proyeutu empiece en 2014 y va completase en 2020.
=== Terminal 4 (Terminal Barry M. Goldwater) ===
La terminal 4, tamién diseñada por DWL Architects + Planners, Inc., foi inaugurada en 1990 y cuenta con 86 puertes, estremaos en siete sales d'espera satélites coneutaes dempués de seguridá.<ref name="DWL"/> Los trés sales norte (puertes A1-A14, A17-A30, B1-B14 ) sirven los vuelos operaos por American Airlines y American Eagle. Salar nordés "B" inclúi les puertes internacionales coles instalaciones d'Aduanes y Control de Fronteres pa vuelos entrantes internacionales (B23-B28) que sirven a Air Canada Rouge, British Airways, Volaris, Westjet, American Airlines y American Eagle, les puertes B15-B22 sirven puramente a American Airlines y American Eagle. Los trés sales sur (puertes C1-C10, C11-C20, D1-D8) sirven a Southwest Airlines puramente. La terminal 4 remana cerca del 80% del tráficu nel aeropuertu.
La terminal 4 caltién la tema de l'[[arquiteutura brutalista]] del aeropuertu con un esterior de formigón y vigues de soporte inclinaes vistes nos niveles de tresporte terrestre.
La terminal cuenta con un mestu, pero bien eficiente diseñu. Empezando na parte inferior, el nivel 1 contién el reclamu d'equipaxe y tresporte terrestre pa los pasaxeros que lleguen según autobuses. El nivel 2 contién l'área de dexada de pasaxeros y mostradores de venta. El nivel 3 contién el Control de Seguridá, opciones de restoranes/tiendas de regalos y les terminales de pasaxeros dempués de seguridá. El nivel 3 tamién contién los accesos al PHX Sky Train ([[Tresporte hectométrico]]) que van direutamente a la estación de Sky Train. Los niveles 4 al 9 contienen aparcamientu accesible por ascensor. Pa faer esti diseñu eficiente, los vehículos pasen por una serie de ramples, curves y ramples n'espiral nel aparcamientu. Por casu, los pasaxeros salen al traviés de seguridá, por una escalera mecánica del nivel 3 al nivel 1, recueyen el so equipaxe, y salen al tresporte terrestre.
== Aereollinies y destinos ==
[[British Airways]] cuenta col únicu [[vuelu tresatlánticu]] del aeropuertu, con serviciu direutu a [[Aeropuertu de Londres-Heathrow|Londres-Heathrow]], según l'únicu vuelu de pasaxeros nun [[Boeing 747]] nel aeropuertu. America West, dalguna vegada operó los sos aviones Boeing 747 a Ḥawai y Xapón dende'l Sky Harbor, pero desque esto terminó'l serviciu a Heathrow ye l'únicu fora d'[[América del Norte]], a pesar de qu'American y [[Hawaiian Airlines]] ufierten serviciu ensin escales fora de los [[Estaos Xuníos continentales]] a Ḥawai. [[American Airlines]] y [[Volaris]] ufierten serviciu ensin escales a ciudaes en [[Méxicu]] y [[American Airlines]], [[Air Canada]] y [[WestJet]] ufierten serviciu direutu a partes de Canadá, ente qu'American y d'Alaska Airlines, ufierten serviciu direutu a partes d'[[Alaska]]. American Airlines tamién ufierta serviciu a Centroamérica.
Ente que Phoenix ye unu de los aeropuertos más activos del mundu, la falta de destinos internacionales dende Phoenix empecipió'l Programa de Marketing Desenvuelvo del serviciu aereu. El Departamentu d'Aviación ta ufiertando un programa de desarrollu de serviciu aereu internacional pa fomentar un nuevu serviciu aereu ente l'Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor(PHX) y destinos internacionales calificaos, non atendíos. Les aereollinies que llancen nuevu serviciu a la calificación, de mercaos internacionales non atendíes mientres el periodu del programa van ser elegibles pa reembolsos de marketing y les exenciones de cuotes d'aterrizaxe. El programa propuestu ta abiertu a toles compañíes aérees. Pa tener derechu a los fondos la llinia aérea tien de caltener siquier trés nuevos viaxes redondos selmanales mientres un añu consecutivu. va otorgar hasta $1 millón de dólares, en función de la frecuencia y del destín. Amás de les rutes intercontinentales, tamién van financiar aereollinies qu'aumenten o crean nuevos vuelos a destinos n'América del Norte como la [[Ciudá de Méxicu]], [[Toronto]] y [[Boston]], ente otros.<ref>{{cita web |títulu=Air Service Development Marketing Program |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/airlinesflights/marketingSupport.html |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180618102403/https://www.skyharbor.com/airlinesflights/marketingSupport.html |fechaarchivu=2018-06-18 }}</ref>
La estratexa empezó a dar los sos frutos cuando, el 22 de xunu de 2017, [[Condor Flugdienst|Condor]] anunció qu'empezaría a volar a Phoenix mientres 2018, marcando'l regresu d'una aereollinia alemana al Sky Harbor.<ref>{{cita web |títulu=New Condor gateway Phoenix now on Sale|url=http://condor-newsroom.condor.com/en/us/news-article/new-condor-gateway-phoenix-now-on-sale/}}</ref>
=== Pasaxeros ===
'''Nota:''' Toes la llegaes internacionales son atendíes na Terminal 4, Sala B.
{{Airport-dest-list
|3rdcoltitle = {{nowrap|Terminal-Sala}}
<!-- -->
| [[Air Canada]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Calgary|Calgary]], [[Aeropuertu Internacional de Vancouver|Vancouver]] (dambos empecipien el 28 d'ochobre de 2018)<ref name="WesternCanada">{{cita web |fecha=marzu de 2018|títulu=Air Canada expands Western Canada service in W18|url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/277502/air-canada-expands-western-canada-service-in-w18/|fechaaccesu=8 de marzu de 2018|editorial=RoutesOnline}}</ref> | 4 - B
<!-- -->
| [[Air Canada Express]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Calgary|Calgary]], [[Aeropuertu Internacional de Vancouver|Vancouver]] | 4 - B
<!-- -->
| [[Air Canada Rouge]] | [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto–Pearson]]<br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau|Montreal–Trudeau]] | 4 - B
<!-- -->
| [[Alaska Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Ted Stevens Anchorage|Anchorage]] | 2
<!-- -->
| [[American Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|Austin]], [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore]], [[Aeropuertu de Boise|Boise]], [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]], [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún]], [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte]], [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago-O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu]], [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|Columbus-Glenn]], [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional de Des Moines|Des Moines]], [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Internacional de Fresno-Yosemite|Fresno]], [[Aeropuertu Internacional de Honolulu|Honolulu]], [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|Indianapolis]], [[Aeropuertu de Kahului|Kahului]], [[Aeropuertu Internacional de Kona|Kailua-Kona]], [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|Kansas City]], [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]], [[Aeropuertu de Lihue|Lihue]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional General Rafael Buelna|Mazatlán]], [[Aeropuertu Internacional de Miami|Miami]], [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|Milwaukee]], [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York-JFK]], [[Aeropuertu Internacional d'Oakland|Oakland]], [[Aeropuertu Eppley|Omaha]], [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario]], [[Aeropuertu John Wayne|Orange County]], [[Aeropuertu Internacional d'Orlando|Orlando]], [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|Pittsburgh]], [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]], [[Aeropuertu Internacional Llicenciáu Gustavo Díaz Ordaz|Puerto Vallarta]], [[Aeropuertu Internacional de Reno-Tahoe|Reno/Tahoe]], [[Aeropuertu Internacional de Sacramento|Sacramento]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional de San Antonio|San Antonio]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]], [[Aeropuertu Internacional de San José|San José (CA)]], [[Aeropuertu Internacional de Los Cabos|San José del Cabo]], [[Aeropuertu Internacional Lambert|San Luis]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]], [[Aeropuertu Internacional de Spokane|Spokane]], [[Aeropuertu Internacional de Tampa|Tampa]], [[Aeropuertu Internacional de Tucson|Tucson]], [[Aeropuertu Internacional de Vancouver|Vancouver]], [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|Washington-National]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Ted Stevens Anchorage|Anchorage]], [[Aeropuertu Internacional de Ixtapa-Zihuatanejo|Ixtapa/Zihuatanejo]], [[Aeropuertu de Jackson Hole|Jackson Hole]], [[Aeropuertu de Londres-Heathrow|Londres–Heathrow]] (empecipia'l 31 de marzu de 2019),<ref name="aa">{{cita web |títulu=American Airlines Expands European Footprint and Modifies Asia Service |url=http://news.aa.com/news/news-details/2018/American-Airlines-Expands-European-Footprint-and-Modifies-Asia-Service/default.aspx |website=AA.com |publicación=American Airlines |fechaaccesu=21 d'agostu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional Juan Santamaría|San José de Costa Rica]] | 4 - A, B
<!-- -->
| [[Envoy|American Eagle]] | [[Aeropuertu Internacional Rick Husband de Mariellu Mariello]], [[Aeropuertu Internacional Sunport|Albuquerque]], [[Aeropuertu Meadows Field|Bakersfield]], [[Aeropuertu de Boise|Boise]], [[Aeropuertu de Hollywood Burbank|Burbank]], [[Aeropuertu del Condáu de Durango-La Plata|Durango (CO)]], [[Eugene Aeropuertu de Eugene|Eugene]], [[Aeropuertu Internacional d'El Paso|El Paso]], [[Aeropuertu Flagstaff Pulliam|Flagstaff]], [[Aeropuertu Internacional de Fresno-Yosemite|Fresno]], [[Aeropuertu Rexonal de Grand Junction|Grand Junction]], [[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara|Guadalaxara]], [[Aeropuertu Internacional General Ignacio Pesqueira García|Hermosillo]], [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston-Intercontinental]], [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|Kansas City]], [[Aeropuertu de Long Beach|Long Beach]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Lubbock Preston Smith|Lubbock]], [[Aeropuertu Internacional de Rogue Valley-Medford|Medford]], [[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]], [[Aeropuertu Internacional de Midland|Midland-Odessa]], [[Aeropuertu Rexonal de Monterrey|Monterey]], [[Aeropuertu Internacional d'Oakland|Oakland]], [[Aeropuertu Will Rogers World|Oklahoma City]], [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario]], [[Aeropuertu Internacional de Palm Springs|Palm Springs]], [[Aeropuertu Roberts|Redmond/Bend]], [[Centru Aereu Internacional de Roswell|Roswell]], [[Aeropuertu Internacional de Sacramento|Sacramento]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de San Luis Obispo|San Luis Obispo]], [[Aeropuertu Municipal de Santa Bárbara|Santa Bárbara]], [[Aeropuertu Municipal de Santa Fe|Santa Fe]], [[Aeropuertu Charles M. Schulz–Condáu de Sonoma|Santa Rosa]], [[Aeropuertu Rexonal de Siux Falls|Siux Falls]], [[Aeropuertu Municipal de St. George|St. George (UT)]], [[Aeropuertu Internacional de Tucson|Tucson]], [[Aeropuertu Internacional de Yuma|Yuma]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu del Condáu de Aspen-Pitkin|Aspen]], [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de Eagle|Eagle/Vail]], [[Aeropuertu Internacional d'Edmonton|Edmonton]], [[Aeropuertu Internacional de Ixtapa-Zihuatanejo|Ixtapa/Zihuatanejo]], [[Aeropuertu Internacional de Manzanillo|Manzanillo]], [[Aeropuertu Internacional General Rafael Buelna|Mazatlán]], [[Aeropuertu Rexonal de Montrose|Montrose]] | 4 - A, B
<!-- -->
| [[Boutique Air]] | [[Aeropuertu Municipal de Cortez|Cortez]], [[Aeropuertu Rexonal de Show Low|Show Low]], [[Aeropuertu de Grant County|Silver City]] | 2
<!-- -->
| [[British Airways]] | [[Aeropuertu de Londres-Heathrow|Londres-Heathrow]] | 4 - B
<!-- -->
| [[Condor Flugdienst|Condor]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Frankfurt del Main|Frankfurt]] | 4 - B
<!-- -->
| [[Contour Airlines]] | [[Aeropuertu Municipal de Page|Page]] | 2
<!-- -->
| [[Delta Air Lines]] | [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]] (reinicia'l 4 de payares de 2018),<ref>{{cita web |fecha=febreru de 2018|títulu=Delta adds Cincinnati – Phoenix service from Nov 2018|url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/277035/delta-adds-cincinnati-phoenix-service-from-nov-2018/|fechaaccesu=6 de febreru de 2018|editorial=Routes Online}}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York-JFK]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]] | 3 - Norte <!--
-->
| [[Delta Connection]] | [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]] | 3 - Norte <!--
-->
| [[Elite Airways]] | [[Aeropuertu Internacional de Bullhead City|Laughlin/Bullhead City]] | 2
<!-- -->
| [[Frontier Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|Austin]], [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago-O'Hare]], [[Aeropuertu de Colorado Springs|Colorado Springs]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional de San Antonio|San Antonio]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]], [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|Cleveland]], [[Aeropuertu Internacional de Des Moines|Des Moines]], [[Aeropuertu Internacional Southwest Florida|Fort Myers]] (empecipia'l 15 de payares de 2018),<ref name=PHXNEW /> [[Aeropuertu Internacional Gerald R. Ford|Grand Rapids]] (empecipia'l 16 de payares de 2018),<ref name=PHXNEW /> [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de Dane|Madison]] (empecipia'l 17 de payares de 2018),<ref name=PHXNEW /> [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|Milwaukee]], [[Aeropuertu Internacional de Norfolk|Norfolk]] (empecipia'l 17 de payares de 2018),<ref name=PHXNEW>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/280074/frontier-airlines-schedules-new-routes-in-w18/ |títulu=Frontier Airlines schedules new routes in W18 |publicación=Routes Online |fecha=agostu de2018 |fechaaccesu=15 d'agostu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional d'Orlando|Orlando]], [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|Raleigh-Durham]] (empecipia'l 15 de payares de 2018)<ref name=PHXNEW /> | 3 - Norte <!--
-->
| [[Hawaiian Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Honolulu|Honolulu]] | 3 - Norte <!--
-->
| [[JetBlue Airways]] | [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York-JFK]] | 3 - Norte <!--
-->
| [[Southwest Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Sunport|Albuquerque]], [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|Austin]], [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore]], [[Aeropuertu de Boise|Boise]], [[Aeropuertu Internacional Niagara|Buffalo]], [[Aeropuertu de Hollywood Burbank|Burbank]], [[Aeropuertu Internacional Midway|Chicago-Midway]], [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|Cleveland]], [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|Columbus-Glenn]], [[Aeropuertu Dallas Love|Dallas-Love]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit]], [[Aeropuertu Internacional d'El Paso|El Paso]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood|Fort Lauderdale]], [[Aeropuertu William P. Hobby|Houston-Hobby]], [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|Indianapolis]], [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|Kansas City]], [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Louisville|Louisville]], [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|Milwaukee]], [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Internacional de Nashville|Nashville]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|Nueva Orleans]], [[Aeropuertu Internacional d'Oakland|Oakland]], [[Aeropuertu Will Rogers World|Oklahoma City]], [[Aeropuertu Eppley|Omaha]], [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario]], [[Aeropuertu John Wayne|Orange County]], [[Aeropuertu Internacional d'Orlando|Orlando]], [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|Pittsburgh]], [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]], [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|Raleigh-Durham]], [[Aeropuertu Internacional de Reno-Tahoe|Reno/Tahoe]], [[Aeropuertu Internacional de Sacramento|Sacramento]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional de San Antonio|San Antonio]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]], [[Aeropuertu Internacional de San José|San José (CA)]], [[Aeropuertu Internacional Lambert|San Luis]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]], [[Aeropuertu Internacional de Spokane|Spokane]], [[Aeropuertu Internacional de Tampa|Tampa]], [[Aeropuertu Internacional de Tulsa|Tulsa]], [[Aeropuertu Wichita Mid-Continent|Wichita]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]], [[Aeropuertu Internacional de Des Moines|Des Moines]], [[Aeropuertu Nacional de Little Rock|Little Rock]], [[Aeropuertu LaGuardia|Nueva York–LaGuardia]] | 4 - C, D
<!-- -->
| [[Spirit Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago-O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]] | 2
<!-- -->
| [[Sun Country Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]]<br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]] (empecipia'l 14 de payares de 2018)<ref>{{cita web |url=http://www.startribune.com/sun-country-to-start-multiple-routes-to-and-from-portland-ore/486701861/ |títulu=Sun Country to start multiple routes to and from Portland, Ore. |publicación= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190604075655/http://www.startribune.com/sun-country-to-start-multiple-routes-to-and-from-portland-ore/486701861/ |fechaarchivu=2019-06-04 }}</ref> | 2
<!-- -->
| [[United Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago-O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston-Intercontinental]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]], [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|Washington-Dulles]] | 2
<!-- -->
| [[United Express]] | [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]] | 2
<!-- -->
| [[Volaris]] | [[Aeropuertu Internacional Federal de Culiacán|Culiacán]], [[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara|Guadalaxara]] | 4 - B
<!-- -->
| [[WestJet]] | [[Aeropuertu Internacional de Calgary|Calgary]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional d'Edmonton|Edmonton]], [[Aeropuertu Internacional de Kelowna|Kelowna]], [[Aeropuertu Internacional de Regina|Regina]], [[Aeropuertu Internacional de Saskatoon-John G. Diefenbaker|Saskatoon]], [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto-Pearson]], [[Aeropuertu Internacional de Vancouver|Vancouver]], [[Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson|Winnipeg]] | 4 - B
}}
=== Carga ===
{{Airport-dest-list | 3rdcoltitle = Refs | 3rdcolunsortable=yes
<!-- -->
|[[Amazon|Amazon Air]] | [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]] |<ref>{{cita web |títulu=Air Transport International Llc 3371|url=https://flightaware.com/live/flight/ATN3371|fechaaccesu=20 d'avientu de 2017}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Air Transport International Llc 3369|url=https://flightaware.com/live/flight/ATN3369|fechaaccesu=20 d'avientu de 2017}}</ref>
<!-- -->
|[[DHL Aviation]] | [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Reno-Tahoe|Reno/Tahoe]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]] |<ref name="DHLCVGtoPHXtoSAN">{{cita web |títulu=Atles Air 505|url=https://flightaware.com/live/flight/GTI505|fechaaccesu=20 d'avientu de 2017}}</ref><ref name="DHLRNOtoPHXtoLAX">{{cita web |títulu=Kalitta Charters 1814 KFS1814 / K91814|url=https://flightaware.com/live/flight/KFS1814|fechaaccesu=20 d'avientu de 2017}}</ref>
<!-- -->
|[[FedEx|FedEx Express]] | [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]], [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|Indianapolis]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Lubbock Preston Smith|Lubbock]], [[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]], [[Aeropuertu Internacional d'Oakland|Oakland]], [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]] |
<!-- -->
|[[FedEx|FedEx Feeder]] | [[Aeropuertu Internacional Billings Logan|Billings]], [[Aeropuertu Flagstaff Pulliam|Flagstaff]], [[Aeropuertu de Lake Havasu City|Lake Havasu City]], [[Aeropuertu Internacional de Yuma|Yuma]] |
<!-- -->
|[[United Parcel Service|UPS Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Sunport|Albuquerque]], [[Aeropuertu Internacional de Honolulu|Honolulu]], [[Aeropuertu Internacional de Louisville|Louisville]], [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario]], [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]] |
<!-- -->
}}
=== Destinos internacionales ===
Ufiértase serviciu a 22 destinos internacionales (10 estacionales), al cargu de 8 aereollinies.
{|class="wikitable col4cen" style="font-size: 85%" align=center
! Ciudaes || Nome del aeropuertu || Aereollinies || Terminal-Sala
|-
!colspan="6"|[[América del Norte]]
|-
|colspan="4"|{{Canadá}} (9 destinos [6 estacionales], 4 aereollinies)
|-
|[[Calgary]] || [[Aeropuertu Internacional de Calgary]] || {{Bandera|CAN}} [[Air Canada]] (empecipia'l 28 d'ochobre de 2018)<ref name="WesternCanada" /> '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[Air Canada Express]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] || 4 - B
|-
|[[Edmonton]] || [[Aeropuertu Internacional d'Edmonton]] || {{Bandera|USA}} [[Envoy|American Eagle]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Kelowna]] || [[Aeropuertu Internacional de Kelowna]] || {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Montreal]] || [[Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau]] || {{Bandera|CAN}} [[Air Canada Rouge]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Regina (Saskatchewan)|Regina]] || [[Aeropuertu Internacional de Regina]] || {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Saskatoon]] || [[Aeropuertu Internacional de Saskatoon-John G. Diefenbaker]] || {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Toronto]] || [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson]] || {{Bandera|CAN}} [[Air Canada Rouge]] / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Vancouver]] || [[Aeropuertu Internacional de Vancouver]] || {{Bandera|CAN}} [[Air Canada]] (empecipia'l 28 d'ochobre de 2018)<ref name="WesternCanada" /> '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[Air Canada Express]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] || 4 - B
|-
|[[Winnipeg]] || [[Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson]] || {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|colspan="4"|{{Méxicu}} (10 destinos [2 estacionales], 3 aereollinies)
|-
|[[Cancún]] || [[Aeropuertu Internacional de Cancún]] || {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] || 4 - B
|-
|[[Culiacán]] ||[[Aeropuertu Internacional Federal de Culiacán]]|| {{Bandera|MEX}} [[Volaris]] || 4 - B
|-
|[[Ciudá de Méxicu]] ||[[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu]]|| {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] || 4 - B
|-
|[[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]] ||[[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara]]|| {{Bandera|USA}} [[Envoy|American Eagle]] / {{Bandera|MEX}} [[Volaris]] || 4 - B
|-
|[[Hermosillo]] ||[[Aeropuertu Internacional General Ignacio Pesqueira García]]|| {{Bandera|USA}} [[Envoy|American Eagle]] || 4 - B
|-
|[[Ixtapa Zihuatanejo]] ||[[Aeropuertu Internacional de Ixtapa-Zihuatanejo]]|| {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|USA}} [[Envoy|American Eagle]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Manzanillo]] ||[[Aeropuertu Internacional de Manzanillo]]|| {{Bandera|USA}} [[Envoy|American Eagle]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Mazatlán]] ||[[Aeropuertu Internacional General Rafael Buelna]]|| {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] / {{Bandera|USA}} [[Envoy|American Eagle]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|[[Puerto Vallarta]] || [[Aeropuertu Internacional Llicenciáu Gustavo Díaz Ordaz]] || {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] || 4 - B
|-
|[[San José del Cabo]] || [[Aeropuertu Internacional de Los Cabos]] || {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] || 4 - B
|-
!colspan="6"|[[América Central|Centroamérica]]
|-
|colspan="4"|{{Costa Rica}} (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
|-
|[[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]] ||[[Aeropuertu Internacional Juan Santamaría]]|| {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
!colspan="6"|[[Europa]]
|-
|colspan="4"|{{Alemaña}} (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
|-
|[[Frankfurt del Main|Frankfurt]] || [[Aeropuertu de Frankfurt del Main]]|| {{Bandera|GER}} [[Condor Flugdienst|Condor]] '''(Estacional)''' || 4 - B
|-
|colspan="4"|{{Reinu Xuníu}} (1 destín, 2 aereollinies)
|-
|[[Londres]] || [[Aeropuertu de Londres-Heathrow]]|| {{Bandera|USA}} [[American Airlines]] '''(Estacional)''' (empecipia'l 31 de marzu de 2019)<ref name="aa" />/ {{Bandera|UK}} [[British Airways]] || 4 - B
|-
!colspan="4"|Total: 22 destinos (10 estacionales), 5 países, 8 aereollinies
|}
=== Destinos nacionales ===
Bríndase serviciu a 104 ciudaes dientro del país al cargu de 15 aereollinies.
{| class="wikitable sortable col1izq" style="margin:0 auto; text-align:center"
|+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |
!colspan=10|<center> {{Image label begin|image=Map of USA without state names.svg|width=750|float=none}}
{{Image label|x=0.490|y=0.600|scale=750|text=Destinos nacionales del Aeropuertu de Phoenix}}
{{Image label small|x=0.190|y=0.410|scale=750|text=[[Ficheru:Map pointer.svg|10px]] PHX}}
{{Image label small|x=0.295|y=0.395|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Sunport|ABQ]]}}
{{Image label small|x=0.380|y=0.390|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Rick Husband de Mariellu|AMA]]}}
{{Image label small|x=0.115|y=0.552|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Ted Stevens Anchorage|ANC]]}}
{{Image label small|x=0.288|y=0.298|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu del Condáu de Aspen-Pitkin|GARRA]]}}
{{Image label small|x=0.705|y=0.420|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|ATL]]}}
{{Image label small|x=0.445|y=0.490|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|AUS]]}}
{{Image label small|x=0.085|y=0.335|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Meadows Field|BFL]]}}
{{Image label small|x=0.815|y=0.265|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|BWI]]}}
{{Image label small|x=0.172|y=0.170|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Boise|BOI]]}}
{{Image label small|x=0.890|y=0.175|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Logan|BOS]]}}
{{Image label small|x=0.765|y=0.195|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Niagara|BUF]]}}
{{Image label small|x=0.085|y=0.360|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Hollywood Burbank|BUR]]}}
{{Image label small|x=0.765|y=0.370|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|CLT]]}}
{{Image label small|x=0.618|y=0.233|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional O'Hare|ORD]]}}
{{Image label small|x=0.623|y=0.242|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Midway|MDW]]}}
{{Image label small|x=0.680|y=0.295|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|CVG]]}}
{{Image label small|x=0.720|y=0.235|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|CLE]]}}
{{Image label small|x=0.700|y=0.270|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|CMH]]}}
{{Image label small|x=0.335|y=0.305|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Colorado Springs|COS]]}}
{{Image label small|x=0.270|y=0.325|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Municipal de Cortez|CEZ]]}}
{{Image label small|x=0.465|y=0.460|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|DFW]]}}
{{Image label small|x=0.470|y=0.470|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Dallas Love|DAL]]}}
{{Image label small|x=0.540|y=0.230|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Des Moines|DSM]]}}
{{Image label small|x=0.690|y=0.220|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Detroit|DTW]]}}
{{Image label small|x=0.340|y=0.290|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Denver|DEAN]]}}
{{Image label small|x=0.280|y=0.335|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu del Condáu de Durango-La Plata|DRO]]}}
{{Image label small|x=0.308|y=0.282|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de Eagle|EGE]]}}
{{Image label small|x=0.295|y=0.458|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'El Paso|ELP]]}}
{{Image label small|x=0.060|y=0.140|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Eugene|EUG]]}}
{{Image label small|x=0.835|y=0.255|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|PHL]]}}
{{Image label small|x=0.210|y=0.360|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Flagstaff Pulliam|FLG]]}}
{{Image label small|x=0.800|y=0.565|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood|FLL]]}}
{{Image label small|x=0.765|y=0.558|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Southwest Florida|RSW]]}}
{{Image label small|x=0.090|y=0.320|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Fresno Yosemite|FAT]]}}
{{Image label small|x=0.660|y=0.210|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Gerald R. Ford|GRR]]}}
{{Image label small|x=0.275|y=0.290|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Grand Junction|GJT]]}}
{{Image label small|x=0.280|y=0.555|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Honolulu|HNL]]}}
{{Image label small|x=0.510|y=0.515|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|IAH]]}}
{{Image label small|x=0.505|y=0.525|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu William P. Hobby|HOU]]}}
{{Image label small|x=0.655|y=0.280|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|IND]]}}
{{Image label small|x=0.320|y=0.570|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Kahului|OGG]]}}
{{Image label small|x=0.508|y=0.298|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|MCI]]}}
{{Image label small|x=0.328|y=0.595|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Kona|KOA]]}}
{{Image label small|x=0.148|y=0.350|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional McCarran|LES]]}}
{{Image label small|x=0.160|y=0.370|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Bullhead City|IFP]]}}
{{Image label small|x=0.148|y=0.360|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Executivu Henderson|HSH]]}}
{{Image label small|x=0.285|y=0.565|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Lihue|LIH]]}}
{{Image label small|x=0.545|y=0.395|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Nacional de Little Rock|LIT]]}}
{{Image label small|x=0.087|y=0.378|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Long Beach|LGB]]}}
{{Image label small|x=0.080|y=0.370|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|LAX]]}}
{{Image label small|x=0.670|y=0.310|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Louisville|SDF]]}}
{{Image label small|x=0.380|y=0.430|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Lubbock Preston Smith|LBB]]}}
{{Image label small|x=0.060|y=0.170|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Rogue Valley-Medford|MFR]]}}
{{Image label small|x=0.595|y=0.210|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de Dane|MSN]]}}
{{Image label small|x=0.595|y=0.390|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Memphis|MEM]]}}
{{Image label small|x=0.800|y=0.580|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Miami|MIA]]}}
{{Image label small|x=0.370|y=0.460|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Midland|MAF]]}}
{{Image label small|x=0.614|y=0.200|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|MKE]]}}
{{Image label small|x=0.530|y=0.175|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|MSP]]}}
{{Image label small|x=0.037|y=0.305|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Monterrey|MRY]]}}
{{Image label small|x=0.285|y=0.310|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Montrose|MTJ]]}}
{{Image label small|x=0.655|y=0.365|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Nashville|BNA]]}}
{{Image label small|x=0.845|y=0.238|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|EWR]]}}
{{Image label small|x=0.832|y=0.322|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Norfolk|ORF]]}}
{{Image label small|x=0.610|y=0.510|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|MSY]]}}
{{Image label small|x=0.855|y=0.228|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|JFK]]}}
{{Image label small|x=0.855|y=0.218|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu LaGuardia|LGA]]}}
{{Image label small|x=0.040|y=0.270|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Oakland|OAK]]}}
{{Image label small|x=0.455|y=0.390|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Will Rogers World|OKC]]}}
{{Image label small|x=0.482|y=0.253|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Eppley|OMA]]}}
{{Image label small|x=0.130|y=0.375|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|ONT]]}}
{{Image label small|x=0.095|y=0.385|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu John Wayne|SNA]]}}
{{Image label small|x=0.770|y=0.520|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Orlando|MCO]]}}
{{Image label small|x=0.210|y=0.335|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Municipal de Page|PGA]]}}
{{Image label small|x=0.115|y=0.395|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Palm Springs|PSP]]}}
{{Image label small|x=0.750|y=0.248|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|PIT]]}}
{{Image label small|x=0.077|y=0.105|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Portland|PDX]]}}
{{Image label small|x=0.795|y=0.353|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|RDU]]}}
{{Image label small|x=0.102|y=0.140|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Roberts|RDM]]}}
{{Image label small|x=0.090|y=0.245|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Tahoe|RNO]]}}
{{Image label small|x=0.330|y=0.430|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Centru Aereu Internacional de Roswell|ROW]]}}
{{Image label small|x=0.066|y=0.260|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Sacramento|SMF]]}}
{{Image label small|x=0.220|y=0.255|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|SLC]]}}
{{Image label small|x=0.455|y=0.520|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Antonio|SAT]]}}
{{Image label small|x=0.097|y=0.410|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Diego|SAN]]}}
{{Image label small|x=0.035|y=0.280|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|SFO]]}}
{{Image label small|x=0.040|y=0.290|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San José|SJC]]}}
{{Image label small|x=0.580|y=0.305|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Lambert|STL]]}}
{{Image label small|x=0.045|y=0.340|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de San Luis Obispo|SBP]]}}
{{Image label small|x=0.065|y=0.350|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Municipal de Santa Bárbara|SBA]]}}
{{Image label small|x=0.300|y=0.380|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Municipal de Santa Fe|SAF]]}}
{{Image label small|x=0.027|y=0.260|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Charles M. Schulz–Condáu de Sonoma|STS]]}}
{{Image label small|x=0.100|y=0.050|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|SÍA]]}}
{{Image label small|x=0.225|y=0.390|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Show Low|SOW]]}}
{{Image label small|x=0.265|y=0.440|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Grant County|SVC]]}}
{{Image label small|x=0.475|y=0.205|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Siux Falls|FSD]]}}
{{Image label small|x=0.153|y=0.075|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Spokane|GEG]]}}
{{Image label small|x=0.175|y=0.320|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Municipal de St. George|SGU]]}}
{{Image label small|x=0.755|y=0.530|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Tampa|TPA]]}}
{{Image label small|x=0.210|y=0.435|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Tucson|LOS TOS]]}}
{{Image label small|x=0.475|y=0.375|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Tulsa|TUL]]}}
{{Image label small|x=0.805|y=0.275|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|DCA]]}}
{{Image label small|x=0.805|y=0.285|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|IAD]]}}
{{Image label small|x=0.455|y=0.335|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Wichita Mid-Continent|ICT]]}}
{{Image label small|x=0.145|y=0.415|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Yuma|YUM]]}}
|-
! style="background:Lavender; color:Black"|Destinos
! style="background:Lavender; color:Black"|[[American Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Southwest Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Frontier Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Delta Air Lines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[United Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Spirit Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|Otra
!width=10 px style="background:Lavender; color:Black"|#
|-
| Albuquerque (ABQ)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Mariellu (AMA)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Anchorage (ANC)
|<abbr title="American">'''• || || || || || ||[[Alaska Airlines]] || 2
|-
| Aspen (GARRA)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Atlanta (ATL)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || <abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Austin (AUS)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 3
|-
| Bakersfield (BFL)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Baltimore (BWI)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Boise (BOI)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Boston (BOS)
|<abbr title="American">'''• || || || || || ||[[JetBlue Airways]] || 2
|-
| Buffalo (BUF)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Burbank (BUR)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Charlotte (CLT)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Chicago (ORD)
|<abbr title="American">'''• || ||<abbr title="Frontier">'''• || ||<abbr title="United">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• || || 4
|-
| Chicago (MDW)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Cincinnati (CVG)
| ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Cleveland (CLE)
| ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Colorado Springs (COS)
| || ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Columbus (CMH)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Cortez (CEZ)
| || || || || || ||[[Boutique Air]] || 1
|-
| Dallas (DFW)
|<abbr title="American">'''• || || || || ||<abbr title="Spirit">'''• || || 2
|-
| Dallas (DAL)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Denver (DEAN)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || ||<abbr title="United">'''• || || || 4
|-
| Des Moines (DSM)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 3
|-
| Detroit (DTW)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Durango (DRO)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Eagle (EGE)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| El Paso (ELP)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Eugene (EUG)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Filadelfia (PHL)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Flagstaf (FLG)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Fort Lauderdale (FLL)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Fort Myers (RSW)
| || ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Fresno (FAT)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Grand Junction (GJT)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Grand Rapids (GRR)
| || ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Honolulu (HNL)
|<abbr title="American">'''• || || || || || ||[[Hawaiian Airlines]] || 2
|-
| Houston (IAH)
|<abbr title="American">'''• || || || ||<abbr title="United">'''• || || || 2
|-
| Houston (HOU)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Indianapolis (IND)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Kahului (OGG)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Kansas City (MCI)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Kailua (KOA)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Las Vegas (LES)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Laughlin (IFP)
| || || || || || ||[[Elite Airways]] || 1
|-
| Lihue (LIH)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Little Rock (LIT)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Long Beach (LGB)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Los Angeles (LAX)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || <abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="United">'''• || || || 4
|-
| Louisville (SDF)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Lubbock (LBB)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Madison (MSN)
| || ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Medford (MFR)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Memphis (MEM)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Miami (MIA)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Midland (MAF)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Milwaukee (MKE)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 3
|-
| Minneapolis (MSP)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || <abbr title="Delta">'''• || ||<abbr title="Spirit">'''• ||[[Sun Country Airlines]] || 5
|-
| Monterrey (MRY)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Montrose (MTJ)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Nashville (BNA)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Newark (EWR)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || <abbr title="United">'''• || || || 3
|-
| Norfolk (ORF)
| || ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Nueva Orleans (MSY)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Nueva York (JFK)
|<abbr title="American">'''• || || || <abbr title="Delta">'''• || || ||[[JetBlue Airways]] || 3
|-
| Nueva York (LGA)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Oakland (OAK)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Oklahoma City (OKC)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Omaha (OMA)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Ontario (ONT)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Orange County (SNA)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Orlando (MCO)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 3
|-
| Page (PGA)
| || || || || || ||[[Contour Airlines]] || 1
|-
| Palm Springs (PSP)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Pittsburgh (PIT)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Portland (PDX)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || ||[[Alaska Airlines]] /<br> [[Sun Country Airlines]] || 4
|-
| Raleigh (RDU)
| ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Redmon (RDM)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Reno (RNO)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Roswell (ROW)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Sacramento (SMF)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Salt Lake City (SLC)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• || || || || || 3
|-
| San Antonio (SAT)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 3
|-
| San Diego (SAN)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| San Francisco (SFO)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || ||<abbr title="United">'''• || || || 3
|-
| San José (SJC)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| San Luis (STL)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| San Luis Obispo (SBP)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Santa Bárbara (SBA)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Santa Fe (SAF)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Santa Rosa (STS)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Seattle (SÍA)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || <abbr title="Delta">'''• || || ||[[Alaska Airlines]] || 4
|-
| Show Low (SOW)
| || || || || || ||[[Boutique Air]] || 1
|-
| Silver City (SVC)
| || || || || || ||[[Boutique Air]] || 1
|-
| Siux Falls (FSD)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Spokane (GEG)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| St. George (SGU)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Tampa (TPA)
|<abbr title="American">'''• ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 2
|-
| Tucson (LOS TOS)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Tulsa (TUL)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Washington (DCA)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
| Washington (IAD)
| || || || || <abbr title="United">'''• || || || 1
|-
| Wichita (ICT)
| ||<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Yuma (YUM)
|<abbr title="American">'''• || || || || || || || 1
|-
! Total || 78 || 53 || 15 || 8 || 7 || 3 || 13|| 104
|}
== Estadístiques ==
[[Ficheru:G-BNLZ Boeing 747 British Airways (8911210253).jpg|thumb|El vuelu diariu de [[British Airways]] dende Heathrow.]]
[[Ficheru:SWA at gate.JPG|thumb|A [[Southwest Airlines]] Un [[Boeing 737 Next Generation|Boeing 737-700]] preparar pa salir de la puerta D6 de la terminal 4.]]
[[Ficheru:N455AA (7896544356).jpg|thumb|Llegada d'una MD-80 d'[[American Airlines]].]]
[[Ficheru:N37465 Boeing B739 United, Phoenix Sky Harbor.jpg|thumb|Despegue d'un [[Boeing 737#Serie 800|Boeing 737-800]] d'[[United Airlines]].]]
[[Ficheru: Phoenix-Sky Harbor Air Traffic Control Tower -1952-2.jpg |thumb|Dempués de que la terminal 1 foi baltada en 1991, la icónica torre de control de tráficu aereu "Sky Harbor" treslladar a 2768 East Old Tower Road en Phoenix, Az. Onde s'atopa anguaño.<ref>[http://www.azcentral.com/story/news/local/phoenix-contributor/2016/04/26/sky-harbors-old-terminal-1/83560128/ Arizona Republic]</ref>]]
=== Rutes más transitaes ===
{| {{tablaguapa}} style="font-size: 95%" width=align=
|+ '''Rutes Nacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional de Phoenix (xunu 2017 - mayu 2018)'''<ref>{{cita web |títulu=Phoenix, AZ: Phoenix Sky Harbor International (PHX) |editorial=[[Departamentu de Tresporte de los Estaos Xuníos]]|url=http://www.transtats.bts.gov/airports.asp?pn=1&Airport=PHX&Airport_Name=Phoenix |fechaaccesu=28 d'agostu de 2018}}</ref>
|-
! Númberu
!Ciudá
!Pasaxeros
! Aereollinia
|-
|1
| {{Bandera|Colorado}} [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver, Colorado]]
| align="right"|1,029,000
| [[American Airlines]], [[Frontier Airlines]], [[Southwest Airlines]], [[Spirit Airlines]], [[United Airlines]], [[United Express]]
|-
|2
| {{Bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles, California]]
| align="right"|847,000
| American Airlines, [[Envoy|American Eagle]], [[Delta Air Lines]], [[Delta Connection]], Southwest Airlines, Spirit Airlines, United Airlines, United Express
|-
|3
| {{Bandera|Illinois}} [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago, Illinois]]
| align="right"|817,000
| American Airlines, Frontier Airlines, Spirit Airlines, United Airlines
|-
|4
| {{Bandera|Washington}} [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle, Washington]]
| align="right"|789,000
| [[Alaska Airlines]], American Airlines, Delta Air Lines, Delta Connection, Southwest Airlines
|-
|5
| {{Bandera|Minnesota}} [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis, Minnesota]]
| align="right"|661,000
| American Airlines, Delta Air Lines, Southwest Airlines, Spirit Airlines, [[Sun Country Airlines]]
|-
|6
| {{Bandera|Texas}} [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas, Texas]]
| align="right"|649,000
| American Airlines, Spirit Airlines
|-
|7
| {{Bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego, California]]
| align="right"|627,000
| American Airlines, Southwest Airlines
|-
|8
| {{Bandera|Nevada}} [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas, Nevada]]
| align="right"|624,000
| American Airlines, Southwest Airlines
|-
|9
| {{Bandera|Utah}} [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City, Utah]]
| align="right"|552,000
| American Airlines, Delta Air Lines, Delta Connection, Southwest Airlines
|-
|10
| {{Bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco, California]]
| align="right"|549,000
| American Airlines, Southwest Airlines, United Airlines, United Express
|}
{| {{tablaguapa}} style="font-size: 95%" width=align=
|+ '''Rutes Internacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional de Phoenix (2017)<ref name="USIntlStats">{{cita web |títulu=U.S. International Air Passenger and Freight Statistics Report|year=2017|url=https://www.transtats.bts.gov/DL_SelectFields.asp?Table_ID=260 |publicación=Bureau of Transportation Statistics |fechaaccesu=27 de xunetu de 2018}}</ref>
|-
! Númberu
!Ciudá
!Pasaxeros
! Aereollinia
!Cambéu (%)
|-
| 1
| {{Bandera|Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de Los Cabos|San José del Cabo, Méxicu]]
| align="right"|286,513
| [[American Airlines]]
| {{creciente}} 0.71%
|-
| 2
| {{Bandera|Canadá}} [[Aeropuertu Internacional de Calgary|Calgary, Canadá]]
| align="right"|254,473
| [[Air Canada]], [[Air Canada Express]], [[WestJet]]
| {{decreciente}} 2.02%
|-
| 3
| {{Bandera|Canadá}} [[Aeropuertu Internacional de Vancouver|Vancouver, Canadá]]
| align="right"|253,170
| Air Canada, Air Canada Express, American Airlines, WestJet
| {{creciente}} 4.35%
|-
| 4
| {{Bandera|UK}} [[Aeropuertu de Londres-Heathrow|Londres, Reinu Xuníu]]
| align="right"|214,159
| [[British Airways]]
| {{creciente}} 1.13%
|-
| 5
| {{Bandera|Canadá}} [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto, Canadá]]
| align="right"|196,605
| Air Canada Rouge, WestJet
| {{creciente}} 0.46%
|-
| 6
| {{Bandera|Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de Puerto Vallarta|Puerto Vallarta, Méxicu]]
| align="right"|161,839
| American Airlines
| {{creciente}} 17.76%
|-
| 7
| {{Bandera|Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún, Méxicu]]
| align="right"|150,222
| American Airlines
| {{creciente}} 1.39%
|-
| 8
| {{Bandera|Canadá}} [[Aeropuertu Internacional d'Edmonton|Edmonton, Canadá]]
| align="right"|110,710
| [[Envoy|American Eagle]], WestJet
| {{decreciente}} 0.43%
|-
| 9
| {{Bandera|Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara|Guadalaxara, Méxicu]]
| align="right"|109,901
| American Eagle, [[Volaris]]
| {{decreciente}} 16.32%
|-
| 10
| {{Bandera|Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu, Méxicu]]
| align="right"|86,694
| American Airlines, Volaris
| {{decreciente}} 18.15%
|}
=== Tráficu Añal ===
{| {{tablaguapa}}
|+ '''Tráficu añal de pasaxeros nel Aeropuertu de Phoenix de 1951 a 2017<ref>{{cita web |títulu=Airport Statistics |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=https://skyharbor.com/about/AirportStats.html |fechaaccesu=24 de febreru de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150222021835/https://skyharbor.com/about/AirportStats.html |fechaarchivu=2015-02-22 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Airport Statistics 2006 - 1950 |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=https://skyharbor.com/about/AirportStatsHistoric.html |fechaaccesu=23 de mayu de 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180524151408/https://www.skyharbor.com/about/AirportStatsHistoric.html |fechaarchivu=2018-05-24 }}</ref><ref>{{cita web |títulu=Historical Traffic Statistics |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=https://skyharbor.com/pdf/historic_statistics.pdf |format=PDF |fechaaccesu=23 de mayu de 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180524151505/https://www.skyharbor.com/pdf/historic_statistics.pdf |fechaarchivu=2018-05-24 }}</ref>
! Añu
!Pasaxeros
!
! Añu
!Pasaxeros
!
! Añu
!Pasaxeros
!
! Añu
!Pasaxeros
|-
| 1951||240,786||||1971||3,000,707||||1991||22,140,437||||2011||40,592,295
|-
| 1952||296,066||||1972||3,365,122||||1992||22,118,399||||2012||40,448,932
|-
| 1953||325,311||||1973||3,776,725||||1993||23,621,781||||2013||40,341,614
|-
| 1954||365,545||||1974||3,962,988||||1994||25,626,132||||2014||42,134,662
|-
| 1955||442,587||||1975||3,964,942||||1995||27,856,195||||2015||44,006,206
|-
| 1956||495,268||||1976||4,414,625||||1996||30,411,852||||2016||43,383,528
|-
| 1957||581,087||||1977||4,984,653||||1997||30,677,210||||2017||43,921,670
|-
| 1958||658,889||||1978||5,931,860||||1998||31,769,113||||||
|-
| 1959||783,115||||1979||7,021,985||||1999||33,554,407||||||
|-
| 1960||857,318||||1980||6,585,854||||2000||36,044,281||||||
|-
| 1961||920,096||||1981||6,641,750||||2001||35,437,051||||||
|-
| 1962||1,090,953||||1982||7,491,516||||2002||35,547,432||||||
|-
| 1963||1,247,684||||1983||8,605,408||||2003||37,423,502||||||
|-
| 1964||1,411,912||||1984||10,801,658||||2004||39,504,323||||||
|-
| 1965||1,594,895||||1985||13,422,764||||2005||41,204,071||||||
|-
| 1966||1,943,336||||1986||15,556,994||||2006||41,436,498||||||
|-
| 1967||2,236,637||||1987||17,723,046||||2007||42,184,515||||||
|-
| 1968||2,515,326||||1988||19,178,100||||2008||39,891,193||||||
|-
| 1969||2,795,212||||1989||20,714,059||||2009||37,824,982||||||
|-
| 1970||2,871,958||||1990||21,718,068||||2010||38,554,530||||||
|}
El Sky Harbor tien un permediu de 1,183 operaciones aérees el día.<ref name="flightaware.com">{{cita web |títulu=Phoenix Sky Harbor Intl Airport (Phoenix, AZ) KPHX Overview |url=http://flightaware.com/resources/airport/KPHX/summary |work=Flight Aware |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015}}</ref>
{| {{tablaguapa}}
|-
! Comercial
! Taxi Aereu
!Aviación xeneral
! Militar
|-
| <center>972</center>
| <center>147</center>
| <center>57</center>
| <center>7</center>
|}
Hai 69 aviones basaos nel Sky Harbor.<ref name="flightaware.com" />
{| {{tablaguapa}}
|-
! Monu motores
! Multi motores
! Jet
! Helicópteros
! Militares
|-
| <center>17</center>
| <center>12</center>
| <center>23</center>
| <center>9</center>
| <center>8</center>
|}
== Desarrollu del aeropuertu ==
=== PHX Sky Train ===
[[Ficheru:Phoenix-Sky Train 1.JPG|thumb|PHX Sky Train.]]
* El nuevu Phoenix Sky Train ye un monovolume automatizado, al igual qu'otros aeropuertos, qu'en 2020, va tresportar los pasaxeros de Sky Harbor dende la estación de la cai 44 y la estación de Tren Llixeru Washington a la estación del Aparcamientu Económicu Este del Sky Harbor, al traviés de los trés terminales, y escontra el Centru d'Arriendu d'autos xustu al oeste del aeropuertu.
** La Fase 1 abrióse'l 8 d'abril de 2013 y estiéndese dende la estación de la cai 44 y la estación de Tren Llixeru Washington , a la estación del Aparcamientu Económicu Este y la terminal 4.<ref>{{cita publicación|fecha=9 d'abril de 2013|títulu=New PHX Sky Train debuts at Sky Harbor airport|url=http://azstarnet.com/business/local/new-phx-sky-train-debuts-at-sky-harbor-airport/article_472y4592-68db-5128-82d1-fce242cc06ca.html|fechaaccesu=9 d'abril de 2013|periódicu=Airzona Daily Star}}</ref>
** La Fase 1A coneuta a los pasaxeros a la terminal 3 con una pasarela a la terminal 2. Fase 1A inauguróse'l 8 d'avientu de 2014.<ref name="skyharbor.com">{{cita press release |títulu=PHX Sky Train® Now Serves All Terminals at Phoenix Sky Harbor |url=https://skyharbor.com/pressreleases/SkyTrainServesAllTerminals.html |publicación=Phoenix Sky Harbor International Airport |fecha=8 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=14 d'avientu de 2014 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20160320060520/https://skyharbor.com/pressreleases/skytrainservesallterminals.html |archivedate=2016-03-20 }}</ref>
** La Fase 2 va tresportar pasaxeros al Centru d'Arriendu d'autos. Nun s'espera que la segunda fase seya terminada antes de 2020.<ref name="skyharbor.com" />
* El Sky Harbor ye'l primer aeropuertu del mundu que tien un tren lo suficientemente alto como pa los aviones pasen per debaxo, sobre la cai de rodaxe R a 30 metros.<ref>{{cita web |títulu=First Planes Taxi under PHX Sky Train Bridge |url=http://www.skyharbor.com/PhxPerspective/PlanesTaxiUnderSkyTrain.html |work=Phoenix Sky Harbor International Airport |fecha=10 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=12 de xunetu de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200730074030/https://www.skyharbor.com/PhxPerspective/PlanesTaxiUnderSkyTrain.html |fechaarchivu=2020-07-30 }}</ref>
=== Otros proyeutos ===
* El Sky Harbor empecipió "Plan de la Modernización de la terminal 3" de 3 pasos preve dar cabida a les aereollinies de la terminal 3, según a les de la terminal 2, que va ser baltada.<ref>{{cita web |author=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/terminalmodernization/Default.html |títulu=Terminal Modernization Program |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |fecha= |fechaaccesu=6 de setiembre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200730112224/https://www.skyharbor.com/terminalmodernization/Default.html |fechaarchivu=2020-07-30 }}</ref>
** El Paso 1 empezó n'abril de 2015, y va consolidar los dos controles de seguridá pequeños nun únicu y gran control de seguridá. Tamién s'inclúin nesti pasu mostradores adicionales, cintes d'equipaxe, meyores nel sistema de climatización y nuevos acabaos interiores y esteriores. Esta fase ta programada pa ser completada nel branu de 2016.
** El Paso 2 va baltar salar sur esistente y va ser reemplazada por una nuevu sala llinial de 15 puertes, y va dexar el zarru de la terminal 2.
** El Paso 3 va anovar salar norte, con nueves concesiones y nuevos acabaos interiores y esteriores.
* La pista d'aterrizaxe más meridional del Sky Harbor (7R/25L) foi fornida con trés nuevos dispositivos de seguridá n'ochobre de 2010:
** La instalación de lluces d'estáu de la pista alvierte a los pilotos de cruces peligrosu.
** Dos nueves salíes de pista.
** Una estensión del área de seguridá de la pista d'aterrizaxe nel casu de qu'un avión devase la pista.
* Espansión de la terminal 4
** La terminal 4 anguaño cunta con 7 sales d'espera, 4 nel llau norte, pero namái 3 nel llau sur. La terminal foi diseñada pa tener un total de 8 sales. La octava sala, que se va construyir xusto al oeste de la Sala D, ta previstu que se va construyir nun futuru próximu como se proyeuta cuando'l tráficu de pasaxeros creza nel Sky Harbor. La fecha de construcción nun foi anunciáu inda.<ref>{{cita web |títulu=Terminals |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/about/terminals.html |fechaaccesu=9 de xineru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200730080218/https://www.skyharbor.com/about/terminals.html |fechaarchivu=2020-07-30 }}</ref>
== Salones d'Aereollinies ==
* '''Terminal 2''':
** United Club d'[[United Airlines]]
* '''Terminal 4''':
** Admirals Club d'[[American Airlines]] <small>'''(3 allugamientos - Sales A1, A2 y B1)'''</small><ref>{{cita web |títulu=Admirals Club, |website=American Airlines |url=https://www.aa.com/i18n/travelInformation/airportAmenities/phx-club.jsp |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |quote=Recently renamed from US Airways Club to Admirals Club.}}</ref>
** [[British Airways#Salas VIP d'aeropuertos|Terraces Lounge]] de [[British Airways]]
== Transportación Terrestre ==
Un autobús gratuitu con serviciu les 24 hores coneuta toles terminales y l'aparcamientu Económicu Este. Los viaxeros pueden aportar al aparcamientu Económicu Este dende'l Sky Train PHX na Terminal 4.<ref>{{cita web |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/transportationparking/airportshuttle.html |títulu=Airport Shuttle |fecha= |fechaaccesu=6 de setiembre de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130830052813/http://skyharbor.com/transportationparking/airportShuttle.html |fechaarchivu=2013-08-30 }}</ref>
La Ruta d'autobús 13 de Valley Metro llega a toles terminales del aeropuertu como enllaz col restu del sistema d'autobuses de Valley Metro. El [[Tren Llixeru de Phoenix]] tien una parada na estación cercana de Washington y la cai 44. Una pasarela en movimientu sobre la cai Washington dexa a los pasaxeros del tren llixeru llegar a la cercana estación del PHX Sky Train y depués llegar a les estaciones nel aparcamientu Económicu Este y la terminal 4. Les llinies d'autobuses 1 y 44 de Valley Metro sirven a la estación del PHX Sky Train en Washington y la cai 44 con una parada de la ruta 3 na esquina de la cai, cerca del tren llixeru.<ref>{{cita web |títulu=PHX Sky Train® |website=Valley Metro |url=http://www.valleymetro.org/getting_on_board/transit_center/phx_sky_train |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150911174524/http://www.valleymetro.org/getting_on_board/transit_center/phx_sky_train |fechaarchivu=11 de setiembre de 2015 }}</ref>
Un númberu de taxis, limusinas y les empreses de tresporte ufierten serviciu ente cada terminal del aeropuertu, l'área metropolitana de Phoenix, y otres comunidaes en tol estáu.<ref>{{cita web |títulu=Statewide Shuttles |website=Phoenix Sky Harbor International Airport |url=http://skyharbor.com/transportationparking/regionalVansShuttlesBuses.html |fechaaccesu=6 de setiembre de 2013}}</ref>
== Accidentes ya Incidentes ==
* El [[27 de xunu]] de [[1969]], N3150Y, un [[Cessna 182|Cessna 182 Skylane]], que volaba del Aeropuertu de Hawthorne d'[[Hawthorne (California)|Hawthorne, CA]] escontra'l Sky Harbor, cutió les llinies llétriques d'alta tensión al este del aeropuertu y estrellóse a les 10:48 hores, nel llechu del ríu Saláu al intentar aterrizar na pista 26R, dexando ensin lletricidá al aeropuertu y matando a les tres persones a bordu.
* El [[28 d'agostu]] de [[2002]], el vuelu 794 de America West Airlines, una [[Airbus A320]] salióse d'un llau de la pista d'aterrizaxe escontra la tierra y perdió el so tren de ñariz por cuenta de que'l pilotu nun caltuvo'l control direccional. Dellos pasaxeros sufrieron mancaes leves.
== Aeropuertos cercanos<ref>{{cita web |url=https://www.aeropuertos.net/aeropuerto-internacional-de-phoenix-sky-harbor/ |títulu=Aeropuertu Internacional de Phoenix (PHX) |mes=ochobre |añu=2015
|fechaaccesu=24 d'ochobre de 2015
|formatu=
}}</ref> ==
* [[Aeropuertu Ernest A. Love]] (125km)
* [[Aeropuertu Internacional de Tucson]] (175km)
* [[Aeropuertu Rexonal de Show Low]] (197km)
* [[Aeropuertu del Parque nacional del Gran Cañón]] (253km)
* [[Aeropuertu de Kingman]] (258km)
== Ver tamién ==
* [[Aeropuertos del mundu]]
* [[Aeropuertos de los Estaos Xuníos|Aeropuertos d'Estaos Xuníos]]
* [[Aeropuertos más importantes d'Estaos Xuníos]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commons category|Phoenix Sky Harbor International Airport.}}
* [https://skyharbor.com/es/Home/ Aeropuertu Internacional de Phoenix Sky Harbor] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20190428135622/https://www.skyharbor.com/es/Home/ |date=2019-04-28 }}
* [http://www.dot.gov/ Sitiu oficial del Departamentu de Transportación de los Estaos Xuníos] (n'inglés)
* [http://www.faa.gov/ Alministración Federal d'Aviación] (n'inglés)
* [https://aeronav.faa.gov/d-tpp/1809/00322AD.PDF Diagrama del aeropuertu de la FAA] ([[PDF]]), n'efeutu el [[16 d'agostu]] de [[2018]]
* {{FAA-procedures|PHX}}
* {{WAD|KPHX}}
* {{NWS-actual|KPHX}}
* {{FR|KPHX}}
* {{AirNav|KPHX}}
* {{GCM|KPHX}}
* {{ASN|PHX}}
* {{US-airport|PHX}}
{{Tradubot|Aeropuerto Internacional de Phoenix-Sky Harbor}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos internacionales d'Estaos Xuníos]]
[[Categoría:Aeropuertos d'Arizona|Sky Harbor, Aeropuertu Internacional]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1935]]
[[Categoría:Edificios de Phoenix]]
c0dur3uogyd5uklyd6xwmdlkijf62x0
American Airlines
0
153391
4497975
4490990
2026-06-01T06:29:52Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 5 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497975
wikitext
text/x-wiki
{{Organización}}
'''American Airlines, Inc.''' '''1''' '''866-462-8010''' ('''AA'''), conocida a cencielles como '''American''', ye una [[Aereollinies d'Estaos Xuníos|aereollinia d'Estaos Xuníos]] con sede en [[Fort Worth]], [[Texas]]. Opera vuelos programaos nuna estensa rede rutes nacionales ya internacionales n'América del Norte, el Caribe, América del Sur, Europa y Asia. La so rede de rutes xira en redol a los sos siete centros d'operaciones en [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas-Fort Worth]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York]], [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan|Washington D.C.]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix]], [[Aeropuertu Internacional de Miami|Miami]] y [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago]]. La so base principal de caltenimientu atopar en [[Tulsa]].
American Airlines foi fundadora de l'alianza global [[Oneworld]] en 1999, y coordina tarifes, servicios y programación con [[British Airways]], [[Finnair]] y [[Iberia (aereollinia)|Iberia]] nel mercáu tresatlánticu y con [[Japan Airlines]] y [[Qantas]] nel mercáu transpacífico. [[Envoy|Envoy Air]], [[SkyWest, Inc.]], [[SkyWest Airlines]] y [[ExpressJet Airlines]] operen los vuelos rexonales pa l'aereollinia so la marca American Eagle.<ref>{{cita web |apellíu=Associated |nome=The |url=http://news.yahoo.com/american-air-signs-deal-contract-flying-skywest-165209289.html?_esi=1 |títulu=American Air signs deal to contract out some flying to SkyWest |publicación=Yahoo! News |fecha=12 de setiembre de 2012 |fechaaccesu= 3 d'ochobre de 2012}}</ref>
L'antigua compañía matriz d'American Airlines, [[AMR Corporation]], acoyer al [[capítulu 11]] de la Llei de Quiebres en payares de 2011,<ref>{{cita publicación|fecha=29 de payares de 2011|títulu=American Airlines and AMR file for Chapter 11 bankruptcy|url=http://money.cnn.com/2011/11/29/news/companies/american_airlines_bankruptcy/index.htm?hpt=hp_t2|fechaaccesu=2 d'avientu de 2011|editorial=CNN|apellíu=Isidore|nome=Chris|archiveurl=https://web.archive.org/web/20111201190716/http://money.cnn.com/2011/11/29/news/companies/american_airlines_bankruptcy/index.htm?hpt=hp_t2|archivedate=2011-12-01}}</ref><ref name="AAbust">{{cita publicación |fecha=29 de payares de 2011|títulu=American Airlines files for Chapter 11 bankruptcy protection|url=http://www.guardian.co.uk/business/2011/nov/29/american-airlines-chapter-11-bankruptcy|fechaaccesu=29 de payares de 2011|ubicación=Londres|periódicu=The Guardian|apellíu=Rushe|nome=Dominic}}</ref> y en febreru de 2013 anunció planes de fusión con [[US Airways Group]], pa crear la mayor aereollinia del mundu.<ref name="merger_largest">{{cita web |autor=Lazarowitz, Elizabeth|títulu=American Airlines and US Airways merge to create world's largest airline; move may potentially increase airfares|url=http://www.nydailynews.com/news/national/american-airlines-airways-merge-article-1.1264739|fechaaccesu=15 d'agostu de 2014|obra=New York Daily News}}</ref> AMR y US Airways Group completaron la fusión el 9 d'avientu de 2013, creando una nueva compañía, [[American Airlines Group|American Airlines Group, Inc.]], que cotizó en NASDAQ esi mesmu día,<ref>{{cita web|títulu=American y US Airways rematen la so fusión y crean la mayor aereollinia mundial|url=http://economia.elpais.com/economia/2013/12/09/axencies/1386602953_704092.html|fechaaccesu=15 d'agostu de 2014|obra=elpais.com}}</ref><ref>{{cita publicación|fecha=27 de payares de 2013|títulu=Judge OKs American Airlines-US Airways merger, American's exit from bankruptcy|url=http://aviationblog.dallasnews.com/2013/11/judge-oks-american-airlines-us-airways-merger-americans-exit-from-bankruptcy.html/|fechaaccesu=29 de payares de 2013|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131128075802/http://aviationblog.dallasnews.com/2013/11/judge-oks-american-airlines-us-airways-merger-americans-exit-from-bankruptcy.html/|fechaarchivu=28 de payares de 2013|periódicu=Dallas Morning News|apellíu=Maxon|nome=Terry|archiveurl=https://web.archive.org/web/20131128075802/http://aviationblog.dallasnews.com/2013/11/judge-oks-american-airlines-us-airways-merger-americans-exit-from-bankruptcy.html/|archivedate=2013-11-28}}</ref> anque la integración efectiva de les aereollinies so un únicu [[certificáu d'operador aereu]] nun se va completar hasta una fecha posterior.<ref>{{cita publicación |fecha=1 d'avientu de 2013|títulu=American Airlines: Challenges Ahead Include Merging Systems, Changing Alliances, and Aligning In-Flight Service|url=http://www.frequentbusinesstraveler.com/2013/12/american-airlines-challenges-ahead-include-merging-systems-changing-alliances-and-aligning-in-flight-service/|fechaaccesu=3 d'avientu de 2013|periódicu=Frequent Business Traveler|apellíu=Spira|nome=Jonathan}}</ref> L'aereollinia combinada va llevar el nome y marca d'American Airlines y va caltener los hubs de US Airways en [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix|Phoenix]] y [[Aeropuertu Ronald Reagan|Washington D.C.]] por un periodu de siquier cinco años so los términos d'un alcuerdu col Departamentu de Xusticia d'Estaos Xuníos y dellos fiscales xenerales estatales.<ref name="AAUS1">{{cita press release |títulu=American Airlines and US Airways to Create a Premier Global Carrier – The New American Airlines |fecha=14 de febreru de 2013 |publicación=AMR & US Airways Group |ubicación=Fort Worth, TX & Tempe, AZ |url=http://hub.aa.com/en/nr/pressrelease/american-airlines-us-airways-merger |fechaaccesu= 14 de febreru de 2013}}</ref>
== Historia ==
[[Ficheru:Stinson Trimotor.jpg|thumb|Un [[Stinson SM-6000]] operáu por American Airways.]]
American Airways foi formada como un conglomeráu de 82 pequeñes llinies aérees al traviés de reorganizaciones y adquisiones.<ref name="ap">{{cita publicación |fecha=29 de payares de 2011|títulu=American Airlines parent seeks Ch. 11 protection|url=https://www.google.com/hostednews/ap/article/ALeqM5gqSFH2Ou81RHegJYXJtAeU9CkyhA?docId=c6952820f230470692fc37y00d9d2d36|fechaaccesu=7 d'avientu de 2011|periódico=Google News|axencia=Associated Press|apellíu=Koenig|nome=David}}</ref> Primeramente, '''American Airways''' yera una marca común utilizada por una serie de llinies aérees independientes. Estes incluyíen [[Southern Air Transport]] en Texas,<ref>{{cita web
|url=http://www.cahslunken.org/stories/aahist.htm
|títulu=American Airlines
|publicación=Cincinnati Aviation Heritage Society & Museum
|fechaaccesu=19 de febreru de 2014
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150923195801/http://www.cahslunken.org/stories/aahist.htm
|fechaarchivu=2015-09-23
}}</ref> Southern Air Fast Express (SAFE) nel Oeste de los Estaos Xuníos,<ref>{{cita llibru |añu=2007|títulu=Airport Age: Architecture and Modernity in America|url=https://books.google.com/books?id=ivDDT3nin8NwC&pg=PA51&lpg=PA51&dq=%22Southwest+Air+Fast+Express%22+%22American+Airlines%22+merger&source=bl&ots=SmgwumYjMO&sig=ntSxOf2_7Qwz3TXv3PiobSrIGJo&hl=en&sa=X&ei=2DEFU_rGO8z8oATl_IFo&ved=0CEMQ6AEwAw#v=onepage&q=%22Southwest%20Air%20Fast%20Express%22%20%22American%20Airlines%22%20merger&f=false|fechaaccesu=19 de febreru de 2014|editorial=ProQues|apellíu=Eggebeen|nome=Janna}}</ref> [[Universal Aviation]] el mediu oeste (qu'operaba una ruta transcontinental per aire y tren en 1929),<ref>{{cita web |títulu=UAL|url=https://www.oldworldauctions.com/archives/detail/134-150.htm|fechaaccesu= 19 de febreru de 2014}}</ref> Thompson Aeronautical Services (qu'operaba una ruta [[Detroit]]-[[Cleveland]] en 1929)<ref>{{cita web |url=http://www.stanwing.com/American%2004a%20Airlines%20Pilot%20Hat%20Badge%202nd%20Issue.html |títulu= American Airways Pilot Hat Badge 2nd Issue Usage 1934-1947 |publicación=Stanley Baumwald|fechaaccesu= 19 de febreru de 2014}}</ref> y Colonial Air Transport nel nordeste.<ref>{{cita web |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/19258/American-Airlines#ref191731 |títulu=American Airlines |publicación=Encyclopædia Britannica, Inc. |fechaaccesu= 19 de febreru de 2014}}</ref>
Pa 1933 American Airways operaba una rede de rutes transcontinentales sirviendo 72 ciudaes, principalmente nel nordeste, mediu oeste y el suroeste d'Estaos.
En 1934, la compañía foi mercada por Errett Lobban Cord, quien camudó'l so nome por "American Air Lines" y contrató a Cyrus Rowlett (C.R.) Smith p'alministrala, cargu qu'ocupó hasta 1968 y darréu en 1973 per unos pocos meses. Smith trabayó cola [[Douglas Aircraft Company]] pal desarrollu del [[Douglas DC-3]], avión que American introdució a la so flota en 1936.
American Airlines cooperó estrechamente col alcalde [[Fiorello LaGuardia]] pa construyir el primer aeropuertu na ciudá de [[Nueva York]], y como resultáu d'aquello foi la primer llinia aérea nel mundu en ser dueña d'un salón esclusivu pa los sos viaxeros (''Lounge'', n'inglés) nel [[aeropuertu LaGuardia]] de [[Long Island]]. Esti salón pasó a llamase'l ''Admirals Club'' (Club d'Almirantes, n'español). La membresía llograr por invitación solamente, hasta qu'un xuiciu por discriminación camudó les regles a ingresu pagu, estableciendo'l modelu pa otros Lounges d'aereollinies alredor del mundu.
=== Posguerra ===
[[Ficheru:American DC-3.jpg|thumb|left|[[DC-3]] "''Flagship''", principal tipu d'aeronave d'American mientres el periodu de la Segunda Guerra Mundial.]]
Dempués de la Segunda Guerra Mundial, American Airlines adquirió American Export Airlines (AOA), camudándo-y el nome a American Overseas Airlines pa los sos servicios a Europa; AOA foi vendida a [[Pan Am]] en 1950. AA creó otra filial, Llinies Aérees Americanes de Méxicu S.A., pa vuelos a [[Méxicu]], construyendo una serie d'aeropuertos nesi país.
Hasta 1961, cuando Capital fundir con United, American Airlines yera la llinia aérea más grande de los Estaos Xuníos y la segunda a nivel mundial, dempués d'[[Aeroflot]].
El 25 de xineru de 1959, American introdució'l so primer serviciu transcontinental ensin escales dende la mariña oeste a la mariña Atlántica operando [[Boeing 707|Boeings 707]]. American invirtió US$440 millones na so flota hasta 1962, llanzando'l primer sistema electrónicu d'emisión de tickets (Sabre) desenvueltu en xunto con [[IBM]], y construyó un nuevu terminal en Idlewild (darréu llamáu Aeropuertu J.F.Kennedy de Nueva York), tresformándose este na mayor base d'operaciones de l'aereollinia.<ref name="timejets">{{cita publicación|fecha=17 de payares de 1958|títulu=Jets Across the U.S.|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,810685,00.html|publicación=TIME|archiveurl=https://web.archive.org/web/20081123082108/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,810685,00.html|archivedate=2008-11-23|fechaaccesu=2021-02-25}}</ref> Vignelli Associates diseñó'l logotipu de la águila AA en 1967.<ref>{{cita publicación |fecha=6 de xineru de 2014|títulu=American Airlines to Keep New Livery. Was the Election Rigged?|url=http://www.boston.com/communityblogsaskthepilot/2014/01/american_airlines_to_keep_new.html|periódicu=The Boston Globe|apellíu=Smith|nome=Patrick}}</ref> El logo tuvo n'usu hasta'l 17 de xineru 2013.
[[Ficheru:Boeing 707 of American Airlines at Basle - April 1976.jpg|thumb|left|[[Boeing 707]] d'American Freighter n'aeropuertu de Basilea-Mulhouse-Friburgu en Francia (cerca de Basel) en 1976]]
En setiembre de 1970, American empecipia los sos primeros vuelos intercontinentales dende St. Louis, Chicago y Nueva York a [[Honolulu]] y, a [[Sydney]] y [[Auckland]], vía Samoa Americana y [[Nadi (Fixi)|Nadi]], [[Fixi]].<ref>[http://airchive.com/html/timetable-and-route-maps/american/1970-september-14/4734 Timetables & Route Maps – American – 1970 – September 14] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110727173933/http://airchive.com/html/timetable-and-route-maps/american/1970-september-14/4734 |date=2011-07-27 }}. ''Airchive''. Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref> En mayu de 1971, American adquier a l'aereollinia Trans Caribbean y toma los vuelos d'esta a [[Aruba]], [[Curaçao]], [[Puertu Príncipe]], [[San Xuan (Puertu Ricu)|San Xuan]], P. R., St Thomas y St Croix.
American operó operaciones de carga denominaes ''American Freighter'' hasta 1984, utilizando solo aeronaves [[Boeing 707]] y [[Boeing 747]] qu'enantes s'utilizaron nel serviciu de pasaxeros.<ref>{{cita web |url=http://www.aa.com/i18n/amrcorp/corporateInformation/facts/history.jsp |títulu=History Of AMR And American Airlines |publicación=AA.com |fechaaccesu=20 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://archive.today/20120526202629/http://www.aa.com/i18n/amrcorp/corporateInformation/facts/history.jsp |fechaarchivu=26 de mayu de 2012 }}</ref>
En 1979, American mueve'l so centru d'operaciones dende Nueva York a [[Aeropuertu de Dallas-Fort Worth|Dallas-Fort Worth]], estableciendo'l so hub principal nesti aeropuertu y un segundu hub en [[Aeropuertu de Chicago O'Hare|Chicago-O'Hare]] pa los vuelos tresatlánticos.
=== 1980-1990 ===
[[Ficheru:Boeing 727-223 of American Airlines Chicago O'Hare.jpg|miniaturadeimagen|Boeing 727 en 1989.]]
En 1982, American empecipia los sos vuelos a Londres (LGW) dende Dallas/Fort Worth, pa ello adquier trés [[McDonnell Douglas DC-10|DC10-30]] d'[[Air New Zealand]]. Esi mesmu añu'l 15 d'avientu, American empecipia los sos vuelos a Rio de Janeiro tamién dende DFW ruta que sería atayada años dempués.
A finales de 1980, American Airlines abrió tres hubs pal tráficu norte-sur. L'[[Aeropuertu Internacional de San José]] añadióse dempués de qu'Americana mercó [[AirCal]]. American construyó una terminal y pista d'aterrizaxe nel [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham]] pal creciente [[Research Triangle Park]] cercanu, y pa competir col centru d'operaciones d'[[US Airways|USAir]] en [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte-Douglas]]. L'[[Aeropuertu Internacional de Nashville]] tamién s'añadir como un hub. American tamién entamáu un centru d'operaciones en [[Aeropuertu Internacional Stapleton]] en [[Denver]] a mediaos de la década de 1980, pero aplazó los planes debíu al desarrollu planiáu del [[Aeropuertu Internacional de Denver]].<ref>{{cita publicación|fecha=6 de xunu de 1985|títulu=American Airlines Plans Nashville Hub|url=http://articles.chicagotribune.com/1985-06-06/business/8502050708_1_chicago-and-dallas-ft-american-airlines-nashville-metropolitan-airport|fechaaccesu=9 d'avientu de 2013|periódico=Chicago Tribune|apellíu=Washburn|nome=Gary|archiveurl=https://web.archive.org/web/20131213083039/http://articles.chicagotribune.com/1985-06-06/business/8502050708_1_chicago-and-dallas-ft-american-airlines-nashville-metropolitan-airport|archivedate=2013-12-13}}</ref>
[[Ficheru:aa.b777-200er.n781an.arp.jpg|thumb|left|[[Boeing 777|Boeing 777-200ER]] aterrizando nel [[aeropuertu de Londres-Heathrow]].]]
En 1990, American empecipia la so gran espansión en Llatinoamérica, volando a Asunción, Buenos Aires, Cali, Bogotá, Guayaquil, La Paz, Lima, Quito, Rio de Janeiro, São Paulo y Santiago de Chile. Amás, esi mesmu añu, American merca los derechos de rutes dende Miami a Llatinoamérica provenientes de la quebrada [[Eastern Airlines]] (heredaos de [[Braniff International Airways]] pero aniciaos por Pan American-Grace Airways que yera conocida como [[Panagra]]).
Miami tresformar n'unu de los principales centros d'operaciones d'American Airlines, quien mientres los años 1990's consolídase como'l principal operador aereu ente los Estaos Xuníos y la rexón.
En 1999, American Airlines, xunto con [[British Airways]], [[Cathay Pacific]], [[Canadian Airlines]] y [[Qantas]] formen l'alianza global [[Oneworld]].
=== Década de 2000 ===
En 1998 Robert Crandall foi reemplazáu como presidente de l'aereollinia por [[Donald J. Carty]], que n'abril de 2001 axustó la compra de la cuasi quebrada [[TWA]] por US$ 445 millones los sos activos operativos nel aeropuertu de Londres-Heathrow, estableciendo'l so hub principal n'Europa.<ref>{{cita publicación |fecha=9 de xunu de 1995|títulu=T.W.A. Cleared for 2d Bankruptcy Filing|url=http://www.nytimes.com/1995/06/29/business/twa-cleared-for-2d-bankruptcy-filing.html|fechaaccesu=26 de marzu de 2010|periódicu=The New York Times|apellíu=Bryant|nome=Adam}}</ref>
American Airlines empezó a perder dineru na crisis económica que siguió a los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]], nel que dos de los sos aviones fueron destruyíos. Carty axustó alcuerdos salariales y de beneficios colos sindicatos, pero arrenunció dempués que los líderes sindicales afayaren que tenía la intención d'axudicar paquetes de compensación executiva. Esto socavó los intentos d'AA n'aumentar l'enfotu cola so fuercia llaboral y amontar la so productividá.<ref name="Bamber, G.J., Gittell, J.H., Kochan, T.A. & von Nordenflytch, A. 2009"/> Esi mesmu añu l'hub de Saint Louis foi zarráu y AA removió'l so programa "''More Room Throughout Coach''" (qu'esanició delles files d'asientos en ciertes aeronaves), rematáu'l serviciu de tres clases en munchos vuelos internacionales y estandarizando la so flota en cada centru d'operaciones.
[[Ficheru:aa b767-300er n363aa arp.jpg|thumb|[[Boeing 767|Boeing 767–300ER]] desapegando.]]
Sicasí, l'aereollinia tamién s'espandió a nuevos mercaos, ente ellos [[Irlanda]], [[India]] y [[China continental]]. El 20 de xunetu de 2005, American anunció una ganancia trimestral per primer vegada en 17 trimestres; l'aereollinia ganó $58 millones nel segundu trimestre de 2005.<ref>{{cita web|títulu=Cuadruplica Beneficios American Airlines en Segundu Trimestre|url=http://www.eluniversal.com.mx/notas/363367.html|fechaaccesu=16 d'agostu de 2014|obra=eluniversal.com.mx|fecha=19 de xunetu de 2006|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150512092056/http://www.eluniversal.com.mx/notas/363367.html|fechaarchivu=2015-05-12}}</ref>
AA foi un fuerte partidariu de la Enmienda Wright, que regulaba les operaciones de les aereollinies comerciales dende [[Dallas Love Field|Love Field]] en Dallas. El 15 de xunu de 2006, American tuvo acordies con [[Southwest Airlines]] y les ciudaes de Dallas y Fort Worth en buscar la derogación de la Enmienda Wright cola condición de que Love Field siga siendo un aeropuertu domésticu y la so capacidá de puertes seya llindada.<ref>{{cita web |autor=Marcos Nelson Suárez|títulu=Nuevos destinos de Southwest Airlines|url=http://elhispanonews.com/news/2014/feb/07/nuevos-destinos-de-southwest-airlines/|fechaaccesu=16 d'agostu de 2014|obra=elhispanonews.com|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140819130229/http://elhispanonews.com/news/2014/feb/07/nuevos-destinos-de-southwest-airlines/|fechaarchivu=19 d'agostu de 2014}}</ref><ref name="wright">{{cita publicación|fecha=2 de payares de 2006|títulu=American Airlines Joins Southwest Airlines in Defeating the Wright Amendment|url=http://blogs.usatoday.com/sky/wright_amendment/index.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20061112050502/http://blogs.usatoday.com/sky/wright_amendment/index.html|fechaarchivu=12 de payares de 2006|periódicu=[[USA Today]] Today In The Sky|archiveurl=https://web.archive.org/web/20060212172749/http://blogs.usatoday.com/sky/wright_amendment/index.html|archivedate=2006-02-12|fechaaccesu=2018-09-21}}</ref>
La [[crisis financiera de 2008]] otra vegada punxo presión sobre l'aereollinia. El 2 de xunetu de 2008, American anunció'l despidu temporal d'hasta 950 asistentes de vuelu, al traviés de la [[Llei de Notificación d'Axustes y Reentrenamiento del Trabayador]] de Texas,<ref name="warna">{{cita publicación|fecha=3 de xunetu de 2008|títulu=American Airlines' parent AMR to cut 6,500 or more jobs|url=http://www.dallasnews.com/sharedcontent/dws/bus/stories/070308dnbusaaflightattendants.172cf18b.html|periódicu=[[The Dallas Morning News]]|apellíu=Maxon|nome=Terry|archiveurl=https://web.archive.org/web/20090823234651/http://www.dallasnews.com/sharedcontent/dws/bus/stories/070308dnbusaaflightattendants.172cf18b.html|archivedate=2009-08-23|fechaaccesu=2018-09-21}}</ref> amás suspendió los vuelos de 20 de los sos aviones [[MD-80]].<ref name="md80yera">{{cita publicación |fecha=24 de xunu de 2008|títulu=Aerospace Notebook: MD-80 yera winding down as fuel costs rise|url=http://www.seattlepi.com/business/368286_air25.html|periódicu=Seattle Post-Intelligencer|apellíu=Wallace|nome=James}}</ref> El centru d'operaciones d'American nel [[Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín]] en San Xuan, Puertu Ricu foi amenorgáu de 38 a 18 vuelos diarios.<ref name="caribbeancuts">{{cita publicación |fecha=16 de xunu de 2008|títulu=Flight cuts may hurt Caribbean tourism|url=http://www.usatoday.com/travel/flights/2008-06-16-flight-cuts-caribbean_N.htm|periódicu=USA Today|apellíu=Coto|nome=Danica}}</ref> Tolos aviones [[Airbus A300]] fueron retiraos a finales d'agostu de 2009 y almacenaos en [[Roswell (Nuevu Méxicu)|Roswell]], Nuevu Méxicu.<ref>[http://www.airfleets.net/flottecie/American%20Airlines-stored-a300.htm American Airlines Fleet of A300 (Stored) | Airfleets aviation]. Airfleets.net. Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref>
American tamién cerró la so base de caltenimientu en [[Kansas City (Missouri)|Kansas City]], heredada de TWA. El 13 d'agostu de 2008, ''[[The Kansas City Star]]'' informó que American camudaría dellos trabayos de revisión dende esa base, los arreglos nos [[Boeing 757]] treslladóse a [[Tulsa|Tulsa, Oklahoma]] xunto con unu o dos [[Boeing 767]]; el departamentu d'aviación de la ciudá ufiertó ameyorar les instalaciones d'arreglu cola condición que l'aereollinia caltuviera siquier 700 puestos de trabayu.<ref name="kcjobs">{{enllaz rotu|1={{cita publicación|fecha=13 d'agostu de 2008|títulu=Up to 600 jobs in jeopardy at overhaul base|url=http://www.tradingmarkets.com/.site/news/Stock%20News/1825603/|periódicu=Kansas City Star|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230620040706/http://www.tradingmarkets.com/.site/news/Stock%20News/1825603/|archivedate=2023-06-20|fechaaccesu=2018-09-21}} |2=http://www.tradingmarkets.com/.site/news/Stock%20News/1825603/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref> El 28 d'ochobre de 2009 American notificó a los sos emplegaos que diba cerrar la so base de Kansas City en setiembre de 2010 y amás cerraríense o fadríen retayos en cinco estaciones de caltenimientu de menor tamañu, lo que resultaría na perda d'hasta 700 puestos de trabayu.<ref name="TW20091028">{{cita publicación |fecha=28 d'ochobre de 2009|títulu=American Airlines will close Kansas City base|url=http://www.tulsaworld.com/business/article.aspx?subjectid=45&articleid=20091028_45_0_hrimgs266815|fechaaccesu=28 d'ochobre de 2009|periódicu=Associated Press in Tulsa World|apellíu=Koenig|nome=David}}</ref>
American cerró la so base de caltenimientu en [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|Kansas City]] (MCI) el 24 de setiembre de 2010.<ref>{{cita web|url=http://www.dallasnews.com/sharedcontent/dws/bus/stories/DN-aabase_25bus.ART.State.Edition1.248c7c3.html|títulu=American Airlines closes former TWA base in Kansas City|allugamientu=Dallas, Texas|obra=The Dallas Morning News|fecha=25 de setiembre de 2010|fechaaccesu=4 de payares de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101129095016/http://www.dallasnews.com/sharedcontent/dws/bus/stories/DN-aabase_25bus.ART.State.Edition1.248c7c3.html|fechaarchivu=2010-11-29}}</ref>
[[Ficheru:American Airlines B767 (3814673455).jpg|thumb|left|[[Boeing 767-300ER|Boeing 767-323ER]] d'American Airlines alliniándose na pista 23R de Mánchester.]]
American tuviera repitíos fregadures cola FAA en rellación al caltenimientu de los [[McDonnell Douglas MD-80|MD-80]] de la so flota, atayando 1000 vuelos por inspeición el cableaxe mientres tres díes n'abril de 2008, p'asegurase que cumplíen coles normes de seguridá del gobiernu.<ref name="md80s">{{cita publicación |fecha=14 d'abril de 2008|títulu=American's MD-80s cleared to fly again|url=http://www.msnbc.msn.com/id/24029455/|axencia=Associated Press}}</ref> En setiembre de 2009, ''[[Associated Press]]'' y ''[[The Wall Street Journal]]'' informaron que American foi acusada de despintar repitíos ralos de caltenimientu en siquier 16 MD-80s de la FAA. Les cuestiones d'arreglu incluyó elementos tales como toboganes d'emerxencia defectuosos, recubrimientos de motores desavenientes, furacos taladraos de forma incorreuta y otros exemplos de trabayu de mala calidá. El presuntu ralu más grave foi la falta d'arreglu de resquiebros nos mamparos de presión; la rotura d'un mamparo podría conducir a la despresurización de la cabina. Tamién s'alegó que l'aereollinia retiró un avión col fin de despintalo de los inspeutores de la FAA.<ref>[http://online.wsj.com/news/articles/SB125202217345485091 American Faces Escalating Apueste with FAA], ''Wall Street Journal'', Corporate News, 4 de setiembre de 2009.</ref><ref>[http://my.att.net/s/editorial.dll?pnum=1&bfromind=7406&eeid=6795219&_sitecat=1522&dcatid=0&eetype=article&render=y&ac=-2&ck=&ch=ne&rg=blsadstrgt&_lid=332&_lnm=tg+ne+topnews&ck= FAA investigating American's MD-80 repairs], ''Associated Press'', reporte de AT&T on-line news, 4 de setiembre de 2009.</ref> American empezó'l procesu de sustitución del so aviones MD-80 más vieyos con aviones Boeing 737 y [[Airbus A319]] y A321.
American foi un xugador clave na reestructuración de [[Japan Airlines]] en 2009-2011. En setiembre de 2009, AMR Corporation anunció que taba buscando mercar parte de JAL, que travesaba problemes financieros,<ref>{{cita web |títulu=American Airlines y TPG ufierten 1.100 millones de dólares pa reflotar JAL|url=http://cincodias.com/cincodias/2009/12/03/empresas/1260010735_850215.html|fechaaccesu=16 d'agostu de 2014|obra=cincodias.com}}</ref><ref>{{cita web |author=The Associated Press |url=http://www.thestreet.com/_aol/story/10597761/1/american-airlines-talking-with-jal.html?cm_ven=AOL&cm_cat=Free&cm_pla=Feed&cm_ite=Feed |títulu=American Airlines in talks to invest in Japan Airlines |publicación=Thestreet.com |fecha=12 de setiembre de 2009 |fechaaccesu= 2 d'avientu de 2011}}</ref> ente que'l so rival [[Delta Air Lines]] tamién taba estudiando invertir na aereollinia xunto col so sociu de [[SkyTeam]], [[Air France-KLM]].<ref>{{cita web |títulu=Delta quier invertir 550 millones de dólares en JAL|url=http://economia.terra.com/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200909121718_AFP_171800-TX-CGL26|fechaaccesu=16 d'agostu de 2014|obra=terra.com}}</ref><ref>{{cita publicación |fecha=11 de setiembre de 2009|títulu=Delta Air Lines also after stake in Japan Airlines|url=http://www.reuters.com/article/rbssIndustryMaterialsUtilitiesNews/idUST30087420090911|fechaaccesu=2 d'avientu de 2011|axencia=Reuters}}</ref> Japan Airlines atayó les negociaciones del posible alcuerdu con toles compañíes aérees el 5 d'ochobre de 2009.<ref>{{cita web|títulu=JAL nun acepta ufierta de Delta o American|url=http://www.cnnexpansion.com/negocios/2010/01/10/jal-nun acepta-ufierta-de-delta-o-american|fechaaccesu=16 d'agostu de 2014|obra=cnnexpansion.com}}</ref> Delta, cola ayuda de TPG, en payares de 2009 fixo una ufierta de UD$1000 millones a JAL p'acomuñar con ellos;<ref>{{cita web |títulu=JAL nun acepta ufierta de Delta o American|url=http://www.pais24.com/index.php?go=n&id=15971&x=JAL-nun acepta-ufierta-de-Delta-o-American|fechaaccesu=16 d'agostu de 2014|obra=pais24.com}}</ref> dos díes depués, informóse qu'AA y [[TPG Capital|TPG]] habíense xuníu y fechu una ufierta n'efectivu de UD$1500 millones a JAL. En febreru de 2010, JAL hai anunció oficialmente que fortalecería la so rellación con American Airlines y Oneworld.<ref>{{cita publicación |fecha=9 de febreru de 2010|títulu=Japan Airlines Decides to Stick With American|url=http://dealbook.blogs.nytimes.com/2010/02/09/japan-airlines-decides-to-stick-with-american-airlines/?scp=1&sq=japan%20airlines&st=cse|fechaaccesu=9 de febreru de 2010|periódicu=The New York Times}}</ref>
=== Década de 2010 ===
[[Ficheru:American 757 on final approach at St Maarten Airport.jpg|thumb|right|[[Boeing 757]] d'American Airlines nel aproximamientu final nel [[Aeropuertu Internacional Princesa Xuliana]] en [[Sint Maarten]].]]
A principios de xunetu de 2010, informóse que American Airlines taba tratando d'atopar compradores pa la so aereollinia rexonal American Eagle. La decisión siguió a la de Delta Air Lines, que se desfacer de les sos aereollinies rexonales de propiedá total, [[Compass Airlines]] y [[Mesaba Airlines]].<ref>[http://www.marketwatch.com/story/pilots-on-potential-sale-of-american-eagle-we-are-crucial-to-the-future-of-our-airline-2010-07-02?reflink=MW_news_stmp MarketWatch.com]. MarketWatch.com (2 de xunetu de 2010). Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref><ref>{{cita publicación |fecha=7 de febreru de 2010|títulu=AMR studies letting Eagle leave American's roost|url=http://www.businessweek.com/ap/financialnews/D9GN3IQ80.htm|fechaaccesu=30 d'ochobre de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120112164241/http://www.businessweek.com/ap/financialnews/D9GN3IQ80.htm|fechaarchivu=12 de xineru de 2012|periódicu=Business Week|apellíu=Koenig|nome=David}}</ref>
American empezó una [[empresa conxunta]] con [[British Airways]] y [[Iberia Airlines]] n'ochobre de 2010,<ref>{{cita web|títulu=Iberia, British y American Airlines amplíen el so negociu conxuntu trasatlántico al incluyir US Airways|url=https://www.lavanguardia.com/economia/20140403/54405433033/iberia-british-y-american-airlines-amplian-el so negociu conxuntu-trasatlantico-al-incluyir-us-airways.html|fechaaccesu=16 d'agostu de 2014|obra=lavanguardia.com}}</ref> qu'incluyía la reciprocidá del viaxeru frecuente.<ref>[http://www.aa.com/i18n/urls/nowmore.jsp?anchorLocation=DirectURL&title=nowmore Airline Partners | Europe Travel | Airline Miles | oneworld Alliance]. AA.com (1 d'ochobre de 2010). Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref> L'[[Departamentu de Tresporte de los Estaos Xuníos|USDOT]] dio inmunidá antimonopolio preliminar a AA pa l'asociación en febreru de 2010,<ref>[http://www.mainjustice.com/2010/02/15/dot-snubs-doj-in-approving-airline-alliance DOT Snubs DOJ In Approving Airline Alliance] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170118135037/http://www.mainjustice.com/2010/02/15/dot-snubs-doj-in-approving-airline-alliance |date=2017-01-18 }}. Main Justice (15 de febreru de 2010). Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref> y l'alianza foi aprobada oficialmente pol USDOT el 20 de xunetu de 2010.<ref name="DAOAIA">{{cita press release |títulu=DOT Approves oneworld Antitrust Immunity Application |url=http://www.dot.gov/affairs/2010/dot14010.html |publicación=US DOT |fecha=20 de xunetu de 2010 |fechaaccesu=20 de xunetu de 2010 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100723002716/http://www.dot.gov/affairs/2010/dot14010.html |fechaarchivu=23 de xunetu de 2010 |deadurl=no |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100723002716/http://www.dot.gov/affairs/2010/dot14010.html |fechaarchivu=23 de xunetu de 2010 }}</ref>
American tamién anunció una asociación con [[JetBlue Airways]] en marzu de 2010,<ref name="mediaroom1">[http://aa.mediaroom.com/index.php?s=43&item=2882 American Airlines Bolsters Commitment to New York by Enhancing Network, Schedule, Facilities and Fleet at New York's Airports, and Introduces New Partnerships With JetBlue Airways and NYC & Company – 31 de marzu de 2010]. aa.mediaroom.com (31 de marzu de 2010). Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref> que cubría 27 destinos de JetBlue non sirvíos por American y 13 destinos internacionales d'American dende [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York]] y [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]]. American dio a JetBlue ocho pares de [[slot (tresporte)|slots]] (veces de llegada y salida) nel [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|Aeropuertu Nacional Ronald Reagan]] y un par nel aeropuertu del [[condáu de Westchester]], a cambéu, JetBlue dio a American 12 pares de slots nel [[aeropuertu JFK]]. A partir del 18 de payares de 2010 les dos aereollinies daríen milles a los sos pasaxeros nel programa de [[viaxeru frecuente]] de dambes aereollinies, ensin importar si los percorríos incluyíen una conexón internacional.<ref>{{cita web |url=http://www.aa.com/i18n/AAdvantage/partners/airlines/jetblue.jsp|títulu=JetBlue |publicación=American Airlines|fechaaccesu=17 de payares de 2010|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101120035140/http://www.aa.com/i18n/AAdvantage/partners/airlines/jetblue.jsp|fechaarchivu=20 de payares de 2010}}</ref>
American amplió'l so serviciu a Asia. En febreru de 2010 foi una de les primeres aereollinies d'Estaos Xuníos en licitar pa sirvir l'[[aeropuertu de Haneda]] en Tokiu<ref>{{cita web |url=http://aa.mediaroom.com/index.php?s=43&item=2852 |títulu=American Airlines Applies to Fly From New York and Los Angeles to Tokyo (Haneda), the Busiest Airport in Asia |publicación=aa.mediaroom.com |fechaaccesu= 2 d'avientu de 2011}}</ref> y concediéronse-y los derechos pa sirvir a Haneda dende Nueva York JFK.<ref>[http://www.dallasnews.com/sharedcontent/dws/bus/stories/0508dnbustokyo.1d6f616.html American Airlines wins coveted route to Tokyo's close-in airport | News for Dallas, Texas | '''']''[[The Dallas Morning News]]''<span> | Dallas Business News</span> {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100711115338/http://www.dallasnews.com/sharedcontent/dws/bus/stories/0508dnbustokyo.1d6f616.html|date=2010-07-11}}. Dallasnews.com (7 de mayu de 2010). Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref> American entamó empecipiar el serviciu JFK-Haneda en xineru de 2011, pero foi aplazáu hasta febreru de 2011 citando la baxa demanda de reserva,<ref>[https://archive.today/20120724101717/http://www.aa.com/i18n/aboutUs/newServiceRoutes.jsp?anchorEvent=false&from=Nav American Airlines New And Seasonal Nonstop Service Routes On]. aa.com. Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref> finalmente punxo fin al so serviciu de JFK-Narita a favor del serviciu de JFK-Haneda en xunu de 2012. American tamién empezó serviciu ente [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]] y [[Aeropuertu Internacional de Shanghai-Pudong|Shanghai]] en 2011<ref>{{Enllaz rotu|1=[http://finance.yahoo.com/news/American-Airlines-Receives-US-prnews-3025166492.html?x=0&.v=1 American Airlines Receives U.S. Department of Transportation Approval to Fly Between Los Angeles and Shanghai, China – Yahoo! Finance] |2=http://finance.yahoo.com/news/American-Airlines-Receives-US-prnews-3025166492.html?x=0&.v=1 |bot=InternetArchiveBot }}. Finance.yahoo.com (7 d'ochobre de 2010). Consultáu'l 4 de payares de 2010.</ref> y ente Dallas/Fort Worth y [[Aeropuertu Internacional d'Incheon|Seúl]] en 2013,<ref>{{cita web |títulu=American Airlines Announces New Non-Stop Service Between Seoul Incheon and Dallas/Fort Worth|url=http://c.hub.aa.com/documents/NEW_pr_american_40915_eng.pdf |publicación=American Airlines|fechaaccesu= 6 d'avientu de 2013}}</ref> y anunció el llanzamientu del servicios del [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]] tanto a [[Shanghai]] como a [[Ḥong Kong]] nel branu de 2014, apurriendo'l primer serviciu ensin escales ente Dallas/Fort Worth y China.<ref>{{cita press release |url= http://hub.aa.com/en/nr/american-airlines-responds-to-customer-demand-with-new-service-from-dallasfort-worth-to-hong-kong-and-shanghai|títulu=American Airlines Responds to Customer Demand with New Service from Dallas/Fort Worth to Hong Kong and Shanghai |publicación=American Airlines |fecha=16 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu= 19 d'ochobre de 2013}}</ref>
American fixo'l "mayor pidíu d'aviones de la historia" en xunetu de 2011,<ref>{{cita web|títulu=American Airlines realiza'l mayor pidíu d'aviones de la historia|url=https://www.lavanguardia.com/economia/20110720/54188120212/american-airlines-realiza-el-mayor-pidíu-de-aviones-de-la historia.html|fechaaccesu=17 d'agostu de 2014|obra=lavanguardia.com}}</ref> mercando 460 aeronaves [[Boeing 737]] "next generation" y [[Airbus A320]] con entrega programada ente 2013 y 2022. Estos aviones fueron designaos pa reemplazar la flota de curtiu y mediu percorríu d'American, 757-200, 767-200 y MD-80, pa consolidar la flota en redol a cuatro families d'aviones ([[Boeing 737]], [[Airbus A320]], [[Boeing 787]] y [[Boeing 777]]).<ref>{{cita web |url=http://hub.aa.com/en/nr/features/amr-corporation-announces-largest-aircraft-order-in-history-with-boeing-and-airbus |títulu=AMR Corporation Announces Largest Aircraft Order In History With Boeing And Airbus :: American Airlines Newsroom |publicación=Hub.aa.com |fecha=|fechaaccesu= 29 de xineru de 2014}}</ref>
==== Bancarrota ====
[[Ficheru:AA-NewColor-CYUL.jpg|thumb|right|Un [[Boeing 737-800]] d'American Airlines cola nueva llibrea desapegando del [[Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau|aeropuertu de Montreal]] en 2013.]]
AMR Corporation acoyer al [[Capítulu 11]] de proteición de bancarrota'l 29 de payares de 2011.<ref>{{cita web |títulu=AMR, la compañía matriz d'American Airlines va acoyer a la bancarrota|url=http://cnnespanol.cnn.com/2011/11/29/amr-compania-matriz-de-american-airlines-se-acogera-a-la bancarrota/|fechaaccesu=17 d'agostu de 2014|obra=cnn.com|fecha=29 de payares de 2011}}</ref> American anunció un amenorgamientu de capacidá en xunetu de 2012 por cuenta de la inmovilización de delles aeronaves, acomuñáu a la so bancarrota y la falta de pilotos por cuenta de les xubilaciones. L'aereollinia rexonal d'American, [[American Eagle Airlines|American Eagle]], retiró de 35 a 40 jets rexonales, según la so flota turbohéliz [[Saab]]. American cesó'l so serviciu a Delhi, India en marzu de 2012.<ref>{{cita publicación |fecha=16 de xineru de 2012|títulu=American Airlines ends Chicago-New Delhi service|url=http://www.indianexpress.com/news/american-airlines-ends-chicagonew-delhi-service/900065/|fechaaccesu=6 d'avientu de 2013|periódicu=PTI}}</ref>
Nel branu de 2012, American taba considerando la fusión con otra compañía aérea como parte del so plan de reestructuración. AMR consideró propuestes de fusión qu'arreyaben a [[US Airways]], [[JetBlue]], [[Alaska Airlines]], [[Frontier Airlines]] y [[Virgin America]].<ref>{{cita publicación |fecha=11 de xunetu de 2012|títulu=American looking at 5 airlines for merger partner|url=http://www.chicagotribune.com/business/breaking/chi-american-looking-at-5-airlines-for-merger-partner-20120711,0,6980555.story|fechaaccesu=21 de xineru de 2013|urlarchivu=https://archive.today/20130102053757/http://articles.chicagotribune.com/2012-07-11/business/chi-american-looking-at-5-airlines-for-merger-partner-20120711_1_merger-options-chief-executive-tom-horton-american-plans|fechaarchivu=2 de xineru de 2013|editorial=Chicago Tribune|axencia=Reuters}}</ref> El 31 d'agostu de 2012 el CEO de US Airways, Doug Parker, anunció que American Airlines y US Airways roblaren un alcuerdu de confidencialidad, nel que les compañíes aérees tendríen d'aldericar les sos finances y una posible fusión.<ref>{{cita publicación |fecha=15 de xunetu de 2012|títulu=Creditor, ‘prospective merger partner' US Airways gives support to American exclusivity extension|url=http://www.leveragedloan.com/creditor-prospective-merger-partner-us-airways-gives-support-to-american-exclusivity-extension/|publicación=LeveragedLoan.com}}</ref>
American notificó a más de {{formatnum|11000}} trabayadores de la posible perda d'empléu como parte de la so reorganización por bancarrota y amenorgó los sos vuelos de dos a unu per cientu en setiembre y ochobre de 2012.<ref>{{cita web |títulu=Masivos despidos d'American Airlines podríen afectar al Aeropuertu de Miami|url=http://www.elnuevoherald.com/2012/09/19/1303684/masivos-despidos-de-american-airlines.html|fechaaccesu=17 d'agostu de 2014|obra=elnuevoherald.com}}</ref><ref>{{cita publicación |fecha=18 de setiembre de 2012|títulu=American Airlines issues layoff notices, cuts flight schedule|url=http://www.reuters.com/article/2012/09/18/us-amr-flights-idUSBRE88H1CQ20120918|fechaaccesu=18 de setiembre de 2012|editorial=Reuters|apellíu=Jacobs|nome=Karen}}</ref> N'ochobre, l'aereollinia anunció planes pa contratar a 2500 pilotos mientres dos años pal personal de nueves rutes internacionales y nacionales.<ref>{{cita publicación|fecha=25 d'ochobre de 2012|títulu=American Airlines to hire 2,500 pilots|url=http://money.cnn.com/2012/10/25/news/companies/american-airlines-pilots/index.html?hpt=hp_t3|fechaaccesu=25 d'ochobre de 2012|editorial=CNN|apellíu=Isidore|nome=Chris|archiveurl=https://web.archive.org/web/20230620040707/https://money.cnn.com/2012/10/25/news/companies/american-airlines-pilots/index.html?hpt=hp_t3|archivedate=2023-06-20}}</ref> L'Asociación de Pilotos, que representa a los [[pilotu d'aviación|piloto]] d'American Airlines, votó n'avientu de 2012 pa ratificar un alcuerdu tentativo ente la empresa y el sindicatu.<ref>{{cita web |apellíu=Zimmerman |nome=Alan |títulu=American pilots ratify new llabor contract|url=http://www.leveragedloan.com/american-pilots-ratify-new-llabor-contract/}}</ref>
En xineru de 2013 American presentó un nuevu logotipu y nueva imaxe corporativa, desvelando'l diseñu del so primer [[Boeing 777-300ER]] qu'entró en serviciu a finales d'esi mes.<ref>{{cita publicación |títulu=American Airlines introduces new logo|url=http://www.cbsnews.com/8301-505123_162-57564520/american-airlines-introduces-new-logo/|periódicu=CBS News}}</ref>
En 2017, el grupu polos derechos civiles [[NAACP]] emitió una alvertencia a los miembros de la comunidá negra por que nun viaxen por American Airlines, citando múltiples casos de discriminación racial.<ref>{{cita publicación |títulu=Accusée de discriminations contre les Noirs, American Airlines se défend|url=https://www.lorientlejour.com/article/1080368/accusee-de-discriminations-contre-les-noirs-american-airlines-se-defend.html|fecha=25 d'ochobre de 2017|fechaaccesu=25 d'ochobre de 2017|periódicu=L'Orient-Le Jour}}</ref>
== Destinos ==
{{AP|Destinos d'American Airlines}}
<center>
{| class="toccolours" border="1" cellpadding="4" style="border-collapse:collapse"
|+ '''Nuevos destinos d'American Airlines'''
|- bgcolor="orange"
!Destín
!Aeronaves
!Fecha d'entamu !Aeropuertu de salida (bases)
|-
|{{Bandera|Colombia}} Pereira, Colombia |[[Airbus
319|Airbus A319-100]]
|20 d'avientu de 2018
|[[Aeropuertu Internacional de Miami]]
|-
|{{Bandera|Arxentina}} Buenos Aires, Arxentina |[[Boeing
787|Boeing 787-9 Dreamliner]]
|19 d'avientu de 2018
|[[Aeropuertu Internacional de Los Angeles]]
|-
|{{Bandera|Arxentina}} Córdoba, Arxentina |[[Boeing
767|Boeing 767-300]]
|2 d'abril de 2019
|[[Aeropuertu Internacional de Miami]]
|-
|{{Bandera|Alemaña}} Berlin Tegel,Alemaña |[[Boeing
757|Boeing 757-200]]
|3 de mayu de 2019
|[[Aeropuertu Internacional de Filadelfia]]
|-
|{{Bandera|Aruba}} Oranxestad,Aruba
|[[Boeing 737|Boeing 737-800]]
|22 d'avientu de 2018
|[[Dallas/Fort Worth International Airport]], [[O'Hare International Airport]]
|-
|{{Bandera|Estaos Xuníos}} Honolulu,Ḥawai
|[[Boeing 787|Boeing 787-8]]
|19 d'avientu de 2018
|[[O'Hare International Airport]]
|-
|{{Bandera|Islles Caimán}} Grand Cayman,Islles Caimán
|[[Boeing 737|Boeing 737-800]]
|22 d'avientu de 2018
|[[O'Hare International Airport]]
|-
|{{Bandera|Les Bahames}}Nassau,Bahames
|[[Boeing 737|Boeing 737-800]]
|22 d'avientu de 2018
|[[O'Hare International Airport]]
|-
|{{Islles Turques y Caicos}}Providenciales,Islles Turques y Caicos
|[[Boeing 737|Boeing 737-800]]
|22 d'avientu de 2018
|[[O'Hare International Airport]]
|-
|{{Bandera|Islles Caimán}} Georgetown–Cheddi Jagan,Islles Caimán
|[[Airbus 319|Airbus A319-100]]
|15 de payares de 2018
|[[Aeropuertu Internacional de Miami]]
|-
|{{Bandera|Les Bahames}} st. vincent and the grenadines,Bahames
|[[Airbus 319|Airbus A319-100]]
|15 d'avientu de 2018
|[[Aeropuertu Internacional de Miami]]
|-
|{{Bandera|Alemaña}} Düsseldorf,Alemaña |[[Boeing
787|Boeing 787-8]]
|3 de mayu de 2019
|[[O'Hare International Airport]]
|-
|{{Bandera|Bélxica}} Bruxeles,Belgica
|[[Boeing 757|Boeing 757-200]]
|3 de mayu de 2019
|[[Aeropuertu Internacional de Filadelfia]]
|-
|{{Bandera|Portugal}} Lisboa,Portugal
|[[Boeing 787|Boeing 787-8]]
|3 de mayu de 2019
|[[O'Hare International Airport]]
|-
|{{Bandera|Xapón}} Tokiu, Xapón
|[[Boeing 787|Boeing 787-8]]
|4 de xineru de 2019
|[[Aeropuertu Internacional de Las Vegas]]
|-
|}
</center>
{| class="wikitable sortable" style="font-size:95%" align="right"
|+ Hubs d'AA numberaos por salíes<br />(1 de xineru de 2014)<ref name="flightstatscom">
{{cita web |url = http://www.flightstats.com/go/Airline/airlineScorecard.do?airlineCode=AA |títulu=Flight Stats |publicación=flightstats.com |fecha=1 de xineru de 2014
|urlarchivu = https://web.archive.org/web/20140102194146/http://www.flightstats.com/go/Airline/airlineScorecard.do?airlineCode=AA |fechaarchivu
= 2 de xineru de 2014
}}
</ref>
! Nᵘ
! Aeropuertu
!Vuelos
|-
| 1
| [[Dallas/Fort Worth International Airport|Dallas/Fort Worth, Texas]]
| 479
|-
| 2
| [[Aeropuertu Internacional de Miami|Miami, Florida]]
| 263
|-
| 3
| [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago-O'Hare, Illinois]]
| 153
|-
| 4
| [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles, California]]
| 96
|-
| 5
| [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York-JFK, NY]]
| 58
|}
[[Ficheru:American Airlines Destinations (2012).svg|thumb|[[Destinos d'American Airlines]]. {{legend|#ff0000|Estaos Xuníos}} {{legend|#0000ff|Destinos d'American Airlines}}]]
=== Aliances y alcuerdos de códigu compartíu ===
American Airlines tien alcuerdos de códigu compartíu o d'asociación colos miembros d'[[Oneworld]]:
{|
|- valign="top"
|[[Ficheru:Oneworld_logo.svg|38x38px]]
* {{Bandera|Reinu Xuníu}} [[British Airways]]
* {{Bandera|China}} [[Cathay Pacific]]
* {{Bandera|Finlandia}} [[Finnair]]
* {{Bandera|España}} [[Iberia (aereollinia)|Iberia]]
* {{Bandera|Xapón}} [[Japan Airlines]]
* {{Bandera|Chile}} [[LATAM Airlines]]
* {{Bandera|Malasia}} [[Malaysia Airlines]]<ref>{{cita web |url=http://www.eturbonews.com/33292/american-and-malaysia-airlines-sign-new-codeshare-agreement |títulu=Malaysia Airlines joins the oneworld alliance American and Malaysia Airlines sign new codeshare |publicación=Eturbonews.com |fecha=|fechaaccesu=6 de marzu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130319113200/http://www.eturbonews.com/33292/american-and-malaysia-airlines-sign-new-codeshare-agreement |fechaarchivu=19 de marzu de 2013 }}</ref>
* {{Bandera|Australia}} [[Qantas]]
* {{Bandera|Qatar}} [[Qatar Airways]]<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://finance.yahoo.com/news/american-airlines-qatar-airways-announce-163000847.html;_ylt=A2KLOzJ4Y.xQXU0AwjrQtDMD |títulu=American Airlines And Qatar Airways Announce New Codeshare Relationship |publicación=Yahoo! Finance |fecha=8 de xineru de 2013 |fechaaccesu=20 de xineru de 2013 }} |2=http://finance.yahoo.com/news/american-airlines-qatar-airways-announce-163000847.html;_ylt=A2KLOzJ4Y.xQXU0AwjrQtDMD |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
* {{Bandera|Xordania}} [[Royal Jordanian]]
* {{Bandera|Estaos Xuníos}} [[US Airways]]<ref>{{cita web |apellíu=Portillo |nome=Ely |url=http://www.charlotteobserver.com/2014/01/13/4608356/us-airways-american-to-start-codeshare.html |títulu=US Airways, American to start codeshare January 23 |publicación=CharlotteObserver.com |fecha=13 de xineru de 2014 |fechaaccesu=29 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140114194658/http://www.charlotteobserver.com/2014/01/13/4608356/us-airways-american-to-start-codeshare.html |fechaarchivu=14 de xineru de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140114194658/http://www.charlotteobserver.com/2014/01/13/4608356/us-airways-american-to-start-codeshare.html |fechaarchivu=14 de xineru de 2014 }}</ref>
|}
Amás de los miembros d'[[Oneworld]], American Airlines tien alcuerdos de códigu compartíu coles siguientes aereollinies:<ref>{{cita web | url=http://www.aa.com/i18n/aboutUs/codesharePartners/main.jsp |títulu=Codeshare Partners | work=American Airlines | fechaaccesu= 28 de mayu de 2013}}</ref>
{{columnes}}
* [[Air Tahiti Nui]]<ref>{{cita web |url=http://finance.yahoo.com/news/air-tahiti-offers-flights-tahiti-090000481.html;_ylt=A2KLOzJJtztQHxQA.xzQtDMD |títulu=Air Tahiti Offers Flights to Tahiti from 18 U.S. Cities for the Same Price as Flights from LAX |publicación=Yahoo! Finance |fecha=27 d'agostu de 2012 |fechaaccesu=5 de setiembre de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120830144304/http://finance.yahoo.com/news/air-tahiti-offers-flights-tahiti-090000481.html |fechaarchivu=30 d'agostu de 2012 }}</ref>
* [[Alaska Airlines]]/[[Horizon Air]]
* [[British Airways Limited]]<ref name="airlineinfo1">{{cita web |url=http://airlineinfo.com/Sites/DailyAirline/web-content/ostdocket2012/ost20120081.html |títulu=OST-2012-0081 – British Airways – EU-US Codesharing with Iberia and American |publicación=Airlineinfo.com |fecha=|fechaaccesu=6 de xineru de 2013 |urlarchivu=https://archive.today/20130215114227/http://airlineinfo.com/Sites/DailyAirline/web-content/ostdocket2012/ost20120081.html |fechaarchivu=15 de febreru de 2013 }}</ref>
{{nueva columna}}
* [[Cape Air]]
* [[El Al]]
* [[Etihad Airways]]
* [[Fiji Airways]]<ref>{{cita web |url=http://aa.mediaroom.com/index.php?s=43&item=3367 |títulu=American Airlines and Air Pacific Sign Codeshare Agreement – 27 October 2011 |publicación=aa.mediaroom.com |fecha=27 d'ochobre de 2011 |fechaaccesu= 2 d'avientu de 2011}}</ref>
{{nueva columna}}
* [[Gulf Air]]
* [[Hainan Airlines]]<ref>{{cita publicación |fecha=7 d'avientu de 2011|títulu=American, Chinese airline strike code-sharing deal at O'Hare|url=http://www.chicagotribune.com/business/breaking/chi-american-chinese-airline-strike-codesharing-deal-at-ohare-20111207,0,6038405.story?track=rss|urlarchivu=https://archive.today/20120728130821/http://articles.chicagotribune.com/2011-12-07/business/chi-american-chinese-airline-strike-codesharing-deal-at-ohare-20111207_1_code-sharing-amr-corp-nonstop-flights|fechaarchivu=28 de xunetu de 2012|periódico=Chicago Tribune}}</ref>
* [[Hawaiian Airlines]]
* [[Jet Airways]]
{{nueva columna}}
* [[Jetstar Airways]]
* [[OpenSkies]]<ref>{{cita web |url=http://news.yahoo.com/american-airlines-codeshare-openskies-213812405.html |títulu=American Airlines to codeshare with OpenSkies |publicación=News.yahoo.com |fecha=6 d'avientu de 2011 |fechaaccesu= 27 de xineru de 2012}}</ref>
* [[Seaborne Airlines]]<ref>{{Enllaz rotu|1=[http://finance.yahoo.com/news/american-airlines-seaborne-airlines-announce-140000557.html;_ylt=A2KJ2PbykMhRuDsAL.jQtDMD American Airlines And Seaborne Airlines Announce Codeshare Relationship - Yahoo! Finance] |2=http://finance.yahoo.com/news/american-airlines-seaborne-airlines-announce-140000557.html;_ylt=A2KJ2PbykMhRuDsAL.jQtDMD |bot=InternetArchiveBot }}. Finance.yahoo.com (24 de xunu de 2013). Consultáu'l 16 d'agostu de 2013.</ref>
* [[WestJet]]
{{final columnes}}
En particular, American cuenta con [[joint venture|empreses conxuntes]] con British Airways, Iberia y Finnair en rutes tresatlántiques y con Japan Airlines y Qantas nes rutes transpacíficas.<ref name="AA-BA-IB">{{cita publicación |fecha=7 d'ochobre de 2010|títulu=BA, Iberia, American Launch Venture, Add Routes|url=http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704689804575535904042433736.html|periódicu=The Wall Street Journal|apellíu=Esterl|nome=Mike}}</ref><ref name="AMR-JAL">{{cita publicación |fecha=1 d'abril de 2011|títulu=AMR, JAL Forge a Partnership|url=http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704530204576235060492562894.html|periódicu=The Wall Street Journal|apellíu=Martin|nome=Timothy W.}}</ref><ref name="QF-AA">{{cita publicación |fecha=11 de payares de 2011|títulu=US govt greenlights Qantas & American Airlines joint venture|url=http://www.ausbt.com.au/us-govt-greenlights-qantas-american-airlines-joint-venture|periódicu=Australian Business Traveller|apellíu=Walton|nome=John}}</ref>
== Flota ==
[[Ficheru:Boeing 767;(AA).jpg|thumb|Boeing 767 d'American, carretando nel Aeropuertu Internacional de Miami.]]
[[Ficheru:777 AA International Galeao RJ.jpg|thumb|200px|[[Boeing 777]] d'AA nel [[Aeropuertu Internacional de Galeão]], [[Rio de Janeiro]].]]
[[Ficheru:N625AA (7392253178).jpg|miniaturadeimagen|derecha|American Airlines [[Boeing 757-200]] nel [[aeropuertu Internacional John F. Kennedy]] en [[Nueva York]].]]
American Airlines tien una flota con una edá media de 10,1 años n'avientu de 2017.<ref>{{cita web |url=http://www.airfleets.net/ageflotte/American%20Airlines.htm|títulu=Fleet age American Airlines {{!}} Airfleets aviation|fechaaccesu=1 de mayu de 2017|sitiuweb=www.airfleets.net}}</ref> Na actualidá, American Airlines opera una flota d'aviones [[Boeing]] y [[Airbus]] (incluyendo aviones fabricaos por McDonnell Douglas primero que se fundiera con Boeing en 1997), unu de los dos portadores del heriedu que tener una flota. De siguío amuésase l'actual flota d'aeronaves qu'operen a finales d'avientu de 2017:<ref>{{cita web |url=http://www.airfleets.net/flottecie/American%20Airlines.htm|títulu=American Airlines Fleet|editorial=airfleets.net|fechaaccesu=15 de payares de 2010}}</ref><ref>https://www.planespotters.net/airline/American-Airlines</ref>
American Airlines terminara d'unificar la so flota cola d'[[US Airways]] nel intre del añu 2015-2016.
{| class="toccolours" border="1" cellpadding="5" style="border-collapse:collapse;text-align:center"
|+ '''Flota d'American Airlines'''
|- style="background:#f00;" style="color:black;"
! rowspan="2" style=":width:120px"" | Aeronaves
! rowspan="2" style="width:25px;" | en serviciu
!rowspan="2" style="width:25px;" | Órdenes
! colspan="6" class="unsortable" | Asientos
! rowspan="2" |'''Fecha d'introducción'''
! rowspan="2" style="width:420px;" | Notes
|- style="background:#f00;" style="color:black;"
! <abbr title="First Class">F</abbr>
! <abbr title="Business Class">J</abbr>
! <abbr title="Premium Economy">W</abbr>
! <abbr title="Main Cabin Extra">MCE</abbr>
! <abbr title="Economy Class">Y</abbr>
! Total
|-
|[[Airbus A319|Airbus A319-100]]
| style="text-align:center" |125
| style="text-align:center"
|-|8
|—
| -
|18
|102
|128
|2013
| style="text-align:center" |Forníos con ''[[dispositivu de punta alar|sharklets]]''.
|-
|[[Airbus A320|Airbus A320-200]]
| style="text-align:center" |48
| style="text-align:center"
|-|12
|—
| -
|—
|138
|150
|2013
| style="text-align:center" |Saliendo de serviciu.
|-
|rowspan="3"|[[Airbus A321-200]]
|rowspan="3"|219
|rowspan="3"|—
|10
|20
|rowspan="3"|—
|36
|36
|102
| rowspan="3" |2013
|17 en configuración «transcontinental» pa usu nes rutes de JFK-LAX/SFO. Forníos con ''sharklets''. Reemplazando al 757-200 (domésticu). Mayor operador del A321.
|-
|rowspan="2"|16
|rowspan="2"|—
|32
|133
|181
| rowspan="2" |Seran configuraos con 190 asientos pa 2021
|-
|—
|171
|187
|-
|[[Airbus|Airbus A321neo]]
| style="text-align:center" |—
| style="text-align:center" |100<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.elnuevoherald.com/2011/07/20/987239/american-airlines-ordena-460-aviones.html|títulu=American Airlines ordena 460 aviones nuevos a Boeing y Airbus|fecha=20 de xunetu de 2011|fechaaccesu=20 de xunetu de 2011}} |2=http://www.elnuevoherald.com/2011/07/20/987239/american-airlines-ordena-460-aviones.html |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
| colspan="6" |<center><abbr title="To Be Announced"></center><center><abbr title="To Be Announced"></center><center>TBA</center>
|2019
| style="text-align:center" |Van Reemplazar a los Boeing 757-200.
|-
|rowspan="2"|[[Airbus A330-200]]
|rowspan="2"|15
|rowspan="2"|—
|rowspan="2"|—
|rowspan="2"|20
|21
|54
|152
|247
| rowspan="2" |
|
|-
|—
|—
|238
|258
|Van Ser reconfigurados cola nueva "Premium Economy"
|-
|[[Airbus A330-300]]
|9
|
| -
|28
| -
| -
|263
|291
|
|Van Salir de serviciu en 2018
siendo reemplazáu polos A350-900 y Boeing 787-9
|-
|[[Airbus A350-900]]
|
|22
|
|
|
|
|
|
|2020
|Reemplazando Airbus A330-300
|-
|[[Boeing 737-800]]
|304
|—
|16
|—
|—
|30
|114
|160
|1999
|Configuraos con 172 asientos pa 2021.
|-
|[[Boeing 737 MAX|Boeing 737 MAX8]]
|10
|96
|16
| -
| -
|30
|126
|172
|2017
|
|-
|rowspan="2"|[[Boeing 757|Boeing 757-200]]
|rowspan="2"|34
|rowspan="2"|—
|—
|16
|rowspan="2"|—
|52
|108
|176
| rowspan="2" |1989
|Reconfigurado con asientos lie-flat business class<br />Serviciu internacional a Europa y América Llatina.
|-
|12
|—
|35
|141
|188
|10 aviones nesta configuracion.<br />Serviciu de Phoenix a Hawaii.
|-
|[[Boeing 767#767-300ER|Boeing 767-300ER]]
|24
|
|—
|28
| -
|21
|160
|209
|1988
| style="text-align:center"|Toos tán forníos con Winglets.
|-
|rowspan="2"|[[Boeing 777|Boeing 777-200ER]]
|rowspan="2"|47
|rowspan="2"|—
|rowspan="2"|—
|45
|—
|45
|170
|260
| rowspan="2" |1999
|13 aviones nesta configuracion.<br />Seran reconfigurados con with Premium Economy.<ref name="hub.aa.com" /><ref>{{cita web |url=http://www.star-telegram.com/news/business/aviation/sky-talk-blog/article75458602.html|títulu=American had previously announced that B/Y Aerospace would provide the seats for its new premium economy class |fecha=3 de mayu de 2016|fechaaccesu=6 de mayu de 2016}}</ref><ref name="viewfromthewing.boardingarea.com">{{cita web |url=http://viewfromthewing.boardingarea.com/2015/09/24/breaking-american-airlines-will-get-a-brand-new-business-class-seat-and-2-different-777-200787-seats/|títulu=American Airlines Will Get a Brand New Business Class Seat |fecha=24 de setiembre de 2015|fechaaccesu=6 de mayu de 2016}}</ref>
|-
|37
|24
|66
|146
|273
|34 aviones nesta configuracion.
|-
|rowspan="2"|[[Boeing 777-300ER]]
|rowspan="2"|20
|rowspan="2"|—
|rowspan="2"|8
|rowspan="2"|52
|28
|28
|188
|304
| rowspan="2" |2013
|Primer operador del 777-300ER n'EEXX.<br />Unico avion que presenta Primer Clase Internacional.
|-
|—
|48
|202
|310
|Seran reconfigurados con Premium Economy.
|-
|[[Boeing 787-8]]
|20
|
| -
|28
| -
|57
|141
|226
|2015
|Toos van ser reconfigurados cola nueva "Premium Economy".
|-
|[[Boeing 787-9]]
|15
|8
|—
|30
|21
|27
|207
|285
|2016
|
|-
|[[Embraer 190]]
|20
|<nowiki>-</nowiki>
|11
| -
| -
| -
|88
|99
|
|Van Ser retiraos a finales de 2019.
|-
|[[McDonnell Douglas MD-80#MD-83 (DC-9-83)|McDonnell Douglas MD-82]]
| style="text-align:center" |10
|
| rowspan="2" |16
| rowspan="2" | -
|
| rowspan="2" |30
| rowspan="2" |94
| rowspan="2" |140
|1983
| rowspan="2" |Van Ser reemplazaos polos Airbus A319-100, Boeing 737-800, y Boeing 737-8 MAX. Fora de serviciu en 2019.
|-
|[[McDonnell Douglas MD-80#MD-83 (DC-9-83)|McDonnell Douglas MD-83]]
| style="text-align:center" |35
| style="text-align:center" |
|
|1987
|-
|'''Total'''
!'''948'''
!'''226'''
|}
'''American Eagle - (MQ)'''
* 2 Bombardier Regional Jet CRJ-100
* 76 Bombardier Regional Jet CRJ-200
* 48 Bombardier Regional Jet CRJ-700
* 58 Bombardier Regional Jet CRJ-900
* 2 DHC-8Q100
* 11 DHC-8Q300
* 60 ERJ-175LR
* 8 ERJ-170EL SO
* 51 ERJ-145LR
* 13 ERJ-135
(36 ATR-42;72 retiraos en 2013)
'''Flota antigua''' (dende 1959 hasta 2014)
* Airbus 300B4-605R (1988-2009)
* [[ATR 42/72|ATR 72]] - Super ATR (?-2013)
* [[ATR 42/72|ATR 42]] (?-2013)
* Boeing 747-123 (1970-1989)
* Boeing 727-223Adv (1978-2001)
* Boeing 707- (1959<ref>[[B707]]</ref>-1986)
* Boeing 737-200 / 300 (1985-1992)Ex AirCal y Ex Wester
* MD-11 (1991-2000)
* DC-10 (1968-2000)
* [[Boeing 767#767-200ER|Boeing 767-200ER]]
=== Rutes qu'operen el Boeing 787-8 Dreamliner ===
{| class="toccolours" border="1" cellpadding="4" style="border-collapse:collapse"
|+ '''Destinos d'American Airlines qu'Operen el Boeing 787-8 Dreamliner'''
|- bgcolor=gray
!Destín
!Aeropuertu de salida (bases)
!Observación
|-
|Buenos Aires-EZE, Arxentina |[[Aeropuertu Internacional
de Los Angeles]]
|empecipia'l 12 d'avientu 2018
|-
|São Paulo-Guarulhos, Brasil
|[[Aeropuertu Internacional de Los Angeles]]
|
|-
|Beijing, China<ref>http://fly-news.es/Aereollinies/boeing-787-de-american-airlines-les-primeres-rutes/</ref>
|[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]]
|
|-
|Shanghai, China |[[Aeropuertu Internacional
de Los Angeles]]
|
|-
|Chicago-O'Hare, Estaos Xuníos
|[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]]
|
|-
|Los Angeles, Estaos Xuníos
|[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]]
|
|-
|Phoenix, Estaos Xuníos
|[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]]
|
|-
|Tokiu-Haneda, Xapón
|[[Aeropuertu Internacional de Los Angeles]]
|
|-
|Tokiu-Narita, Xapón
|[[Aeropuertu Internacional O'Hare]]
|
|-
|L'Habana, Cuba |[[Aeropuertu Internacional
Jose Marti]]
|
|-
|Londres-Heathrow, Reinu Xuníu
|[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]]
|
|-
|Santiago-Comodoro Arturo Merino Benítez, Chile<ref>http://modocharlie.com/2015/12/american-airlines-empecipio-vuelos-a-chile-con-boeing-787-dreamliner/#.VnRVPfnhDIV/</ref>
|[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]]
|
|-
|Madrid, España |[[Aeropuertu Internacional
de Dallas-Fort Worth]]
|
|-
|Barcelona, España |[[Aeropuertu Internacional
O'Hare]]
|
|}
== Accidentes ya incidentes ==
* En 1947, el vuelu 311, que cubría'l trayeutu ente l'[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]], [[Texas]], escontra la ciudá de [[Los Angeles]], [[California]], nun tetramotor Douglas [[Douglas DC-4|DC-4]], con 49 pasaxeros y 9 tripulantes, ente los que s'atopaba nel jumpseat de la cabina'l pilotu Charles Robert Sisto (35) quien nun faía parte de la tripulación, pero al ser emplegáu d'esta empresa, dexóse-y encetar al vuelu, que desapegó a les 7 hs. local. Cuando l'avión atopar na so altitú cruceru de 10.000 pies, el pilotu Sisto xuéga-y una chancia a los sos compañeros activando'l Just Lock, allugáu detrás del asientu del capitán, bloquiando les superficies alares non estátiques, comandu que namái s'utiliza pa cuando l'aparatu ta aparcáu en tierra y evitar que'l vientu facer mover y estropiando los controles, nun debiéndose usase en plenu vuelu. Por cuenta de ello, el capitán Jack Beck, quien piloteaba l'avión manualmente, nota que l'aeronave empieza a alzase per fora de lo normal, polo que decide baxar unos graos l'ángulu del estabilizador de cola usando la rueda de control del estabilizador, pero a pesar d'esto, l'avión sigue alzándose ente que'l capitán sigue intentando col control del estabilizador ensin llograr la respuesta esperada de la máquina. El capitán y el copilotu Frederick Logan tán asoraos pol comportamientu del avión. Finalmente, Sisto decide que la so chancia llegó lloñe, al terminar con ella desactivando'l Just Lock faciendo que l'aeronave inclínese de golpe escontra baxo, faciendo que'l capitán y el "pilotu pasaxeru" salgan disparáu escontra'l techu de la cabina (estos dos tripulantes nun llevaben abrochaos les sos petrines). Sisto cai cutiendo cola cabeza los controles de puesta en bandera remanándolo por fuercia, faciendo que l'avión pierda velocidá. Cola aeronave invertida, el copilotu (que si llevaba puestos les sos petrines), algama los controles pa recuperar el control del aparatu, llogrando'l so oxetivu a solu 350 pies (100 metros) del suelu. Una vegada recuperáu'l control, lleva la nave al aeropuertu d'[[El Paso (Texas)|El Paso]], [[Texas]] pa realizar un aterrizaxe d'emerxencia ensin finaos nin mancaos de gravidad, faciendo qu'esa chancia pesada cuasi-yos cueste la vida a toles 55 persones a bordu. N'investigaciones posteriores determinar qu'al tar el Just Lock activu, los comandos del capitan sobre la rueda del trim nun surtieron efeutu hasta que Sisto desactivar, nivelando los estabilizadores horizontales a xeitu y provocando un repentín enclín del avión. Les puesta en bandera de les aspes, causáu pol golpe que Sisto -y dio cola so cabeza a los controles menguó la velocidá del avión dexando a Logan recuperar los controles de los alerones. Sisto ye despidíu d'esta aereollinia, la so llicencia de pilotu ye revocada, pero siguió la so carrera n'aereollinies asiátiques y de mediu oriente<ref>{{Obra citada|títulu=Broma pesada - American 311 (Reconstrucción)|apellíu=Mauricio PC|url=https://www.youtube.com/watch?v=JlZOXA310zo&feature=youtu.be|fechaaccesu=2018-09-02|fecha=2018-03-18}}</ref><ref>{{cita publicación |url=https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=List_of_American_Airlines_accidents_and_incidents&oldid=857408079|títulu=List of American Airlines accidents and incidents|fecha=2018-08-31|publicación=Wikipedia|fechaaccesu=2018-09-02|idioma=en}}</ref>.
*En 1962, el [[Vuelu 1 d'American Airlines|vuelu 1]] estrellóse dempués de desapegar del Aeropuertu Internacional John F. Keneddy. Morrieron 95 persones. La causa del accidente atribuyir a un defectu de fábrica nel sistema de pilotu automáticu y la falta de caltenimientu de l'aeronave [[Boeing 707]].
* En 1972, el [[Vuelu 96 d'American Airlines|vuelu 96]] sufrió una descompresión esplosiva y una perda parcial de controles pocu dempués de desapegar de [[Detroit]], [[Michigan]]. Sicasí, los pilotos llograron aterrizar el [[DC-10]]. La puerta de carga trasera abrir en vuelu, porque había un fallu de diseñu. Dempués del accidente, tomáronse midíes de seguridá que probaron ser insuficientes cuando'l [[Vuelu 981 de Turkish Airlines|Vuelu 981]] de [[Turkish Airlines]] estrellar en [[París]] en 1974, un accidente cuasi idénticu nel que morrieron 346 persones.
* En 1979, el [[Vuelu 191 d'American Airlines|vuelu 191]] estrellar en [[Chicago]] xusto dempués de desapegar. Morrieron 273 persones y convirtióse nel peor desastre singular d'aviación nos Estaos Xuníos. El motor esquierdu dixebrar por completu de l'ala estropiando dellos sistemes, l'avión xiró ensin control escontra la izquierda y se desintegró nel impautu. American Airlines realizara un cambéu de motor incorreutamente ocho selmanes antes, estropiando'l pilón. L'avión yera un DC-10. Tenía con destín Los Angeles.
* En 1995, el [[Vuelu 965 d'American Airlines|vuelu 965]] estrellar nun monte al intentar aterrizar en [[Cali]], [[Colombia]]; con procedencia de [[Miami]]. Los pilotos borraron el plan de vuelu del ordenador del Boeing 757. Depués, intentaron introducir un puntu de control que borraren ya introducieron unu erroneo, polo que l'avión xiro y dirixóse de [[Cali]] a [[Bogotá]] topetando colos [[Andes]] y estrellóse Morrieron 159 persones, sobrevivieron solo 4.
* En 1999, el [[Vuelu 1420 d'American Airlines|vuelu 1420]] salir de la pista en [[Little Rock]], [[Arkansas]] onde morrieron 11 persones. Los pilotos taben primíos y volaben en nubes severes. Cuando tocaron tierra, escaecieron activar los frenos aerodinámicos y l'avión nun pudo detenese. L'avión yera un MD-80.
* El 12 de payares de 2001, dos meses y un día dempués de los [[Atentaos del 11 de setiembre de 2001|atentaos del 11 de setiembre]], el [[Vuelu 587 d'American Airlines|vuelu 587]] estrellar en [[Queens]], [[Nueva York]], 1 minutu y mediu dempués de desapegar del [[Aeropuertu John Fitzgerald Kennedy]]. L'[[Airbus A300]] voló detrás d'un [[Boeing 747]] de [[Japan Airlines]], el copilotu usó'l timón de cola inadecuadamente pa estabilizar al avión, forzándolo de tal manera que tol estabilizador vertical dixebrar del avión. Depués l'avión cayó a tierra fora de control, morriendo 265 persones. Esta maniobra del usu del timón foi primeramente criticada pola empresa fabricante Airbus a American Airlines, yá que enseñaben a forzar el timón pa estabilizar l'avión mientres turbulencia. Ye moteyada: "La catastrofe de Queens".
* El 26 de xineru de 2007 un [[Boeing 777]] que cubría la ruta [[Miami]]-[[São Paulo]] ([[Brasil]]), tuvo qu'aterrizar d'emerxencia nel [[Aeropuertu Internacional de Maiquetia]] de [[Caraques]], [[Venezuela]], por cuenta de una quema na cabina. L'avión tresportaba 245 pasaxeros, que resultaron ilesos.
* El 27 de xineru de 2008, el vuelu 947 un [[Boeing 757]] con ruta [[Miami]]-[[Santa Cruz de la Sierra]] ([[Bolivia]]), tuvo qu'aterrizar d'emerxencia nel [[Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz]] de [[Barranquilla]], [[Colombia]], por cuenta de una fuga de combustible. L'aeronave sobrevoló la ciudá de [[Barranquilla]] mientres 44 minutos hasta qu'aterrizó. Nun hubo nengún mancáu.<ref>{{Enllaz rotu|1=[http://www.caracol.com.co/noticias/540032.asp Avión d'American Airlines aterrizó d'emerxencia n'El Doráu] |2=http://www.caracol.com.co/noticias/540032.asp |bot=InternetArchiveBot }}, en ''cascoxu.com''. Publicáu'l 28-01-2008</ref> Los pasaxeros pasaron la nueche na ciudá de Barranquilla y fueron treslladaos el 28 de xineru nun vuelu de Barranquilla - Santa Cruz de La Sierra.
* El 3 de xineru de 2009 el [[vuelu 924]] un [[Boeing 737-800]] que desapegara del [[aeropuertu José María Córdova]] escontra les diez de la mañana tuvo qu'aterrizar d'emerxencia por cuenta de que presentó fueu n'unu de los sos motores. Nel momentu d'aterrizar el pilotu viose obligáu a usar los frenos al máximu por cuenta de que l'avión perdió'l 50{{esd}}% de los sos motores; al tocar la pista'l sistema de frenos se recalentó y unu de los sos [[neumáticu|neumáticos]] esplotó. Les operaciones del aeropuertu tuvieron cerraes mientres cuatro hores. L'avión tresportaba 148 pasaxeros los cualos resultaron ilesos na emerxencia.
* El 23 d'avientu de 2009, el vuelu 331 un [[Boeing 737-800]], que desapegara del [[Aeropuertu Internacional de Miami]], con 150 persones a bordu devasó la pista al aterrizar nel [[Aeropuertu Internacional Norman Manley]], de la capital [[Kingston]], en [[Xamaica]], y patinó hasta la vera del [[Mar Caribe]], mientres cayíen fuertes agües. Dellos mancaos fueron de gravedá, al momentu del impautu'l fuselaxe de l'aeronave romper en trés partes, el so motor derechu esprendióse y el tren d'aterrizaxe esquierdu colapsóse, según informó'l voceru de l'aereollinia Tim Smith na sede de la empresa en [[Fort Worth]], [[Texas]].
* El 28 d'ochobre de 2016, el [[vuelu 383]] que diba dende l'[[Aeropuertu Internacional O'Hare|Aeropuertu de Chicago-O'Hare]] hasta'l [[Aeropuertu Internacional de Miami]] nun pudo desapegar por cuenta de qu'unu de los neumáticos del llau derechu de l'aeronave, un [[Boeing 767]], españárase causando graves daños nel motor derechu del avión y provocando una quema. Los pasaxeros fueron evacuaos d'emerxencia, nun hubo víctimes nin mancaos.<ref>{{cita web |url=http://www.theatlantic.com/liveblogs/2016/10/ohare-plane-fire/505781/|títulu=American Airlines Plane Blows a Tire During Takeoff in Chicago; Passengers Safe|fechaaccesu=29 d'ochobre de 2016|fecha=28 d'ochobre de 2016|editorial=The Atlantic|idioma=inglés}}</ref>
* El 22 de xunetu de 2018, el [[vuelu 900]] sufrió, al altor de [[Gualeguaychú]], una falla de presurización --trescendió que perdería combustible-- y el pilotu decidió volver a [[Ezeiza]] pa evitar mayores entueyos. El vuelu llevaba a [[Christine Lagarde]]
=== Atentáu del 11 de setiembre del 2001 ===
{{AP|Atentaos del 11 de setiembre de 2001}}
El 11 de setiembre del 2001, los vuelos 11 y 77 d'AA fueron secuestraos por terroristes d'[[Al Qaeda]], lo que llevó al vuelu 11 a estrellase nel [[World Trade Center]] en Nueva York, específicamente na torre Norte (WTC1) y el vuelu 77 a estrellase nel [[Pentágonu (Estaos Xuníos)|Pentágonu]], derrumbando una parte del edificiu de Defensa del país. L'otru vuelu que s'estrelló na Torre Sur (WTC2), foi un vuelu d'[[United Airlines]], el vuelu 175 qu'impactó a la torre, 16 minutos dempués de que'l vuelu d'AA diera'l primer impautu.
Posterior a los fechos, el mesmu día y mientres dellos díes dempués, American Airlines suspendió los vuelos pa protexer a los sos pasaxeros de posibles ataques terroristes posteriores nos que puedan utilizase aviones de la empresa, la llerza xenerada pol ataque del 11-S xeneró un impautu na seguridá del país en temes aeronáutiques, y provocó el reforzamientu de la seguridá, asina mesmu, tamién l'ataque xeneró un impautu na empresa porque hubo una perda de credibilidá y d'enfotu de parte de los pasaxeros.
== Publicidá ==
American Airlines ye patrocinador titular de dos estadios de baloncestu: el [[American Airlines Center]] de los [[Dallas Mavericks]], y l'[[American Airlines Arena]] del [[Miami Heat]]; la compañía tien centros d'operaciones en dambes ciudaes.
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commons|American Airlines}}
* [http://www.aa.com Sitiu web oficial.]
* [http://www.americanairlines.es/ Sitiu web oficial pa España.]
* [http://www.americanairlinescenter.com American Airlines center] {{en}}.
* [http://www.aaarena.com American Airlines arena] {{en}}.
{{Tradubot|American Airlines}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aereollinies fundaes en 1930]]
[[Categoría:Miembros IATA]]
[[Categoría:Oneworld]]
[[Categoría:American Airlines]]
[[Categoría:Empreses de Texas]]
os2llq5ftq23bs0bkshuabqs17v8cl5
Aeropuertu Internacional d'Orlando
0
153437
4497837
4475612
2026-05-31T12:40:43Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497837
wikitext
text/x-wiki
{{edificiu}}
L''''Aeropuertu Internacional d'Orlando''' {{códigos aeroportuarios}} {{Etimoloxía|inglés|Orlando International Airport}}, ye un importante aeropuertu públicu allugáu a diez quilómetros al sureste d'[[Orlando (Florida)|Orlando]], [[Florida]], [[Estaos Xuníos]]. En 2017, MCO remanó 44,611,265 pasaxeros, lo que lo convirtió nel aeropuertu más activu del estáu de Florida y nel [[Aeropuertos más importantes d'Estaos Xuníos|onceavu aeropuertu más activu de los Estaos Xuníos]].
L'aeropuertu sirve como un [[Centru de conexón|centru de conexones]] pa Silver Airways, según una ciudá focu pa [[Frontier Airlines|Frontier]], [[JetBlue]], [[Southwest Airlines|Southwest]] y [[Spirit|Spirit Airlines]]. Southwest ye'l tresportista más grande del aeropuertu por pasaxeros tresportaos. L'aeropuertu tamién ye una importante puerta d'entrada internacional pa la rexón central de la Florida, con vuelos de compañíes aérees estranxeres. Con 5,383 ha (13,302 acres), MCO ye unu de los aeropuertos comerciales más grandes d'Estaos Xuníos.<ref name="FAA" />
El códigu del aeropuertu MCO representa'l nome anterior del aeropuertu, la Base de la Fuercia Aérea McCoy, una instalación del [[Mandu Aereu Estratéxicu|Comandu Aereu Estratéxicu]] (CAI), que se cerró en 1975 como parte d'una retirada militar xeneral dempués del final de la Guerra de Vietnam.
En términos de serviciu de llinia aérea comercial, l'[[Gran Orlando|área metropolitana d'Orlando]] tamién cunta col [[Aeropuertu Internacional Sanford]] (SFB) y, más indireutamente, col [[Aeropuertu Internacional de Daytona Beach]] (DAB), l'[[Aeropuertu Internacional de Melbourne (Florida)]] (MLB), l'[[Aeropuertu Internacional de Tampa]]
(TPA) y l'[[Aeropuertu Internacional de San Petersburgu-Clearwater]] (PIE).
== Terminales y sales ==
[[Ficheru:Orlando International Airport hotel rooms.jpg|thumb|Vista del atriu oriental, qu'amuesa les habitaciones del hotel nel hotel [[Hyatt|Hyatt Regency]].]]
[[Ficheru:Orlando international airport atrium.jpg|thumb|Atriu.]]
[[Ficheru:Orlando2005 010.jpg|thumb|Tranvía del Aeropuertu Internacional d'Orlando.]]
[[Ficheru:Orlando2005 009.jpg|thumb|Estación del Tren.]]
L'Aeropuertu Internacional d'Orlando tien un diseñu de centru de conexones con un gran edificiu de la terminal principal y cuatro sales nel llau aire accesibles al traviés de [[tresporte hectométrico]], con un total de 129 puertes. L'edificiu principal de la terminal ta estremáu en dos terminales; Terminal A (nel llau norte del edificiu) y Terminal B (nel llau sur del edificiu). Hai instalaciones de documentación de pasaxeros y reclamu d'equipaxe en dambes terminales, que tamién comparten dos puestos de control de seguridá, unu en Salar Oeste que lleva a les sales 1 y 3, y otru nel Atriu Oriente, que lleva a les sales 2 y 4. A diferencia de la configuración similar utilizada en [[Aeropuertu Internacional de Tampa|Tampa]], los pasaxeros tienen de pasar por seguridá antes d'aportar al tresporte hectométrico.
Les sales 1 y 3, y más tarde la sala 4, fueron diseñaos por KBJ Architects,<ref>{{cita web |títulu=Aviation List|url=http://www.kbj.com/Architecture/aviation/aviation_list.htm |publicación=KBJ Architects |fechaaccesu=25 de xunu de 2012|deadurl=yes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120316212800/http://www.kbj.com/Architecture/aviation/aviation_list.htm |fechaarchivu=16 de marzu de 2012}}</ref> ente que la sala 2 foi diseñada por [[Hellmuth, Obata & Kassabaum]], Helman Hurley Charvat Peacock Architects y Rhodes + Brito Architects.<ref>{{cita publicación|títulu=Spanning the Sky|nome1=Blair|apellíu1=Hanuschak|nome2=Don|apellíu2=Moe|url=http://www.modernsteel.com/Uploads/Issues/February_2002/2002_02_02_orlando.pdf|work=Modern Steel Construction|fecha=febreru de 2002|fechaaccesu=25 de xunu de 2012|archiveurl=https://web.archive.org/web/20111226111751/http://modernsteel.com/Uploads/Issues/February_2002/2002_02_02_orlando.pdf|archivedate=2011-12-26}}</ref> C.T. Hsu + Associates and Rhodes + Brito Architects diseñaron les renovaciones que se fixeron a les sales 1 y 3, que se completaron n'abril de 2010.<ref name="cthsu">{{cita web|títulu=Orlando International Airport Airsides 1 & 3 Expansion|url=http://www.cthsu.com/transportation-oia.php|publicación=C.T. Hsu + Associates|fechaaccesu=25 de xunu de 2012|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130315163256/http://www.cthsu.com/transportation-oia.php|fechaarchivu=2013-03-15}}</ref>
La sala 4 anguaño sirve como'l principal antepar de llegaes internacionales del aeropuertu; la sala 1 tamién remana delles llegaes internacionales. Los pasaxeros ''internacionales'' que lleguen que riquen inmigración y/o despachu d'aduanes procésense al traviés d'esos puntos de control na sala onde lleguen. Dempués de pasar [[Oficina d'Aduanes y Protección Fronteriza de los Estaos Xuníos|migración]], los pasaxeros recueyen el so equipaxe y pasen por [[Oficina d'Aduanes y Protección Fronteriza de los Estaos Xuníos|aduanes]]. Dempués de pasar aduana, los pasaxeros internacionales tienen d'encetar el [[tresporte hectométrico]], que los tresllada a la terminal principal. La sala 4 apurre accesu a la escalera mecánica direutamente dende la sala d'aduanes a la plataforma de tresporte hectométrico. Esto esanició'l requisitu de que los pasaxeros internacionales que lleguen pasen por una inspeición de seguridá ente l'área d'aduanes y tresporte hectométrico, y como resultáu agora tienen la opción de llevar el so equipaxe documentáu con ellos al tresporte hectométrico. Alternativamente, los pasaxeros tamién tienen la opción d'asitiar el so equipaxe nuna cinta de tresferencia na sala d'aduanes pal so tresporte a la parte de recoyida d'equipaxe de la terminal principal. Los pasaxeros que conecten a un vuelu na sala 4 o pasen l'aduana na sala 1, según a los emplegaos del aeropuertu, tendrán de pasar pola seguridá al salir de l'aduana.
L'aeropuertu cunta con un hotel [[Hyatt|Hyatt Regency]] dientro de la estructura principal de la terminal. L'hotel ta allugáu nel llau este del atriu de la terminal con un lobby nel cuartu pisu y habitaciones qu'empiecen nel nivel cinco. L'aeropuertu cunta con un ampliu antepar pa los güéspedes qu'esperen vuelos, espaciu pa convenciones, dellos chigres y dos restoranes, incluyendo un restorán d'autor nel últimu nivel del edificiu de la terminal con vistes a les instalaciones del aeropuertu y les pistes.
=== Terminal A ===
La terminal A consiste na metá norte de la terminal principal, con sistemes de tranvía a la sala 1 y sala 2. Les llinies aérees qu'operen la documentación y les instalaciones d'equipaxe dientro de la terminal A xeneralmente operen la sala 1 y sala 2, pero esi nun ye siempres el casu.
==== Sala 1 ====
*Puertes 1-29
*Sala de llegaes internacionales secundaries
*Parte de la terminal orixinal, inaugurada en 1981
*Llinies aérees qu'operen vuelos regulares dende la sala 1: [[Aeroméxico]], [[Avianca]], [[Azul Linhas Aéreas Brasileiras|Azul]], [[Copa Airlines]], [[Frontier Airlines|Frontier]], [[JetBlue Airways|JetBlue]], [[Silver Airways]]
*Llinies aérees chárter qu'operen dende la sala 1: [[Magnicharters]], [[Miami Air International]], [[XTRA Airways]], [[World Atlantic Airways]]
*Les puertes 20, 22-28 son capaces de remanar llegaes internacionales.
*The Club en MCO
==== Sala 2 ====
*Puertes 100-129
*Aereollinies qu'operen vuelos regulares dende la sala 2: [[Alaska Airlines]] y [[Southwest Airlines|Southwest]]<ref name=":0">{{cita publicación |url=https://www.orlandoairports.net/flights/ |títulu=Flights - Orlando International Airport (MCO) |apellíu=GOAA|work=Orlando International Airport (MCO)|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017 |idioma=en-US}}</ref>
=== Terminal B ===
[[Ficheru:United Airlines at Gate In Orlando.JPG|thumb|United Airlines na Puerta 41 preparar pa partir al [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark]].]]
La terminal B consiste na metá sur de la terminal principal, con sistemes de tranvía a la sala 3 y sala 4. Les llinies aérees qu'operen les instalaciones de documentación y equipaxe dientro de la terminal B xeneralmente operen na sala 3 y sala 4, pero esi nun ye siempres el casu. La sala 4 tamién alluga l'antepar principal de llegaes internacionales utilizáu por munches aereollinies europees.
==== Sala 3 ====
*Puertes 30-59
*Admirals Club d'[[American Airlines]]
*United Club d'[[United Airlines]]
*Parte de la terminal orixinal, abierta en 1981
*Llinies aérees qu'operen vuelos programaos dende la sala 3: [[American Airlines|American]], [[Spirit Airlines|Spirit]] y [[United Airlines|United]]<ref name=":0" />
==== Sala 4 ====
*Puertes 70-99
*Sala principal internacional de llegaes
*The Club en MCO
*Sky Club de [[Delta Air Lines]]
*Aereollinies qu'operen vuelos regulares dende la sala 4: [[Aer Lingus]], [[Air Canada]], [[Air Canada Rouge]], [[Air Transat]], [[Bahamasair]], [[British Airways]], [[Caribbean Airlines]], [[Delta Air Lines|Delta]], [[Edelweiss Air|Edelweiss]], [[Emirates]], [[Eurowings]], [[Icelandair]], [[LATAM Airlines Group|LATAM]], [[Lufthansa]], [[Norwegian Air Shuttle|Norwegian]], [[Sun Country Airlines|Sun Country]], [[Sunwing Airlines]], [[Thomas Cook Airlines]], [[Virgin Atlantic Airways|Virgin Atlantic]], [[Volaris]] y [[WestJet]]
*Les puertes 80-87 son capaces de remanar llegaes internacionales, y les puertes 90,92,94 y 96 tán a puntu de completase pa usase como puertes "xiratories"<ref>{{cita publicación |url=https://www.orlandoairports.net/getting-around-mco/north-terminal-enhancements/ |títulu=North Terminal Enhancements - Orlando International Airport (MCO) |apellíu=GOAA |work=Orlando International Airport (MCO) |fechaaccesu=13 de setiembre de 2017 |idioma=en-US |archiveurl=https://web.archive.org/web/20180706075824/https://www.orlandoairports.net/getting-around-mco/north-terminal-enhancements/ |archivedate=2018-07-06 }}</ref>
=== Servicios notables ===
Delta Air Lines foi la primer aereollinia con vuelos en jet, con vuelos en DC-8 'fanjet' 'Royal Service'.
Eastern Airlines 'les ales del home', convertir na primer aereollinia 'oficial' del Walt Disney World Resort, y patrocinó una atraición na so 'Tomorrowland' llamada: 'If You Had Wings'. Más tarde, cuando Eastern cerró Delta, tomó l'atraición, llamábase Dream Flight.
A principios de la década de 1970 Delta, National y Eastern Airlines empezaron vuelos de "fuselaxe anchu" a MCO, National con DC-10-10 y -30 y Delta y Eastern Airlines con L-1011. Eastern tenía un serviciu intraestatal de fuselaxe anchu con vuelos L-1011 a Miami.
Los [[Boeing 747-400]] de [[Lufthansa]] y [[Virgin Atlantic Airways|Virgin Atlantic]] son anguaño los aviones más grandes nel aeropuertu. Virgin Atlantic tien vuelos diarios múltiples dende'l [[Reinu Xuníu]], incluyíos [[Aeropuertu de Londres-Gatwick|Londres Gatwick]], [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester]], [[Aeropuertu Internacional de Glasgow|Glasgow]] y [[Aeropuertu Internacional de Belfast|Belfast]], xunto con un vuelu diariu de Lufthansa a [[Frankfurt del Main]] n'[[Alemaña]]. Mientres la temporada alta, hasta cinco [[Boeing 747]] de Virgin pueden tar a les puertes d'Orlando al empar. [[British Airways]] compite con Virgin a London Gatwick con hasta diez Boeing 777 a la selmana.<ref>{{cita publicación |títulu=Slots fort Heathrow |nome=Terry |apellíu=Maxon |url=http://aviation.beloblog.com/archives/2007/09/slots_for_heathrow.html |newspaper=Airline Biz |fecha=setiembre de 2007 |fechaaccesu=21 de payares de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071111193550/http://aviation.beloblog.com/archives/2007/09/slots_for_heathrow.html |fechaarchivu=11 de payares de 2007 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20071111193550/http://aviation.beloblog.com/archives/2007/09/slots_for_heathrow.html |archivedate=2007-11-11 }}</ref>
[[Ficheru:Emirates A380 A6-EOM at MCO-Orlando International Airport on 1-Sep-2015.jpg|thumb|El vuelu inaugural de Emirates na puerta 84, operáu con un avión [[Airbus A380]] (esto foi una sola vegada yá que'l vuelu ye operáu por un Boeing 777-300ER).]]
En marzu de 2015, Emirates anunció que van empezar el serviciu diariu al aeropuertu dende l'[[Aeropuertu Internacional de Dubái]] a partir del 1 de setiembre de 2015.<ref>{{cita web |títulu=Emirates Announces a New Daily Service to Orlando|url=http://www.emirates.com/us/english/about/news/news_detail.aspx?article=2261556|website=Emirates |fechaaccesu=20 de xunu de 2015}}</ref> L'aeropuertu intentara atraer a Emirates mientres cinco años primero que s'anunciara'l serviciu.<ref>{{cita publicación |apellíu1=Mouawad|nome1=Jad |títulu=Expansion by Mideast Airlines Sets Off a Skirmish in the U.S.|url=https://www.nytimes.com/2015/03/17/business/gulf-airlines-expansion-sets-off-a-row-in-the-us.html?_r=0 |fechaaccesu=20 de xunu de 2015|work=The New York Times |fecha=marzu de 2015|quote=[Philip Brown, the director of OIA] has been trying to lure Emirates to Orlando for the last five years}}</ref><ref name="WESH: Emirates"/> Orlando International foi'l primer aeropuertu de Florida atendíu por Emirates. L'aereollinia espera tres mercado principales pa los vuelos: viaxeros d'ociu y corporativos xunto con llocales d'heriedu asiáticu que viaxen a Asia, que son bien sirvíos pola aereollinia.<ref>{{cita publicación |apellíu1=Werley|nome1=Jensen |títulu=Private pods, five course meals: Why Emirates' Orlando service will bring high-end flying to Jacksonville travelers|url=http://www.bizjournals.com/jacksonville/news/2015/06/02/private-pods-five-course-meals-why-emirates.html |fechaaccesu=20 de xunu de 2015|work=Jacksonville Business Journal |fecha=xunu de 2015}}</ref> El presidente de l'Asociación d'Aviación de Greater Orlando, Frank Kruppenbacher, calificó'l nuevu serviciu como "ensin dulda la meyora más grande y significativu pal nuesu aeropuertu"<ref name="WESH: Emirates">{{cita publicación |apellíu1=Ober|nome1=Amanda |títulu=OIA announces nonstop service to Dubai on Emirates Airlines|url=http://www.wesh.com/news/oia-announces-nonstop-service-to-dubai-on-emirates-airlines/31987458 |fechaaccesu=20 de xunu de 2015|work=WESH 2 |fecha=marzu de 2015}}</ref> y estima que l'impautu económicu llocal del nuevu serviciu va ser d'hasta $100 millones de dólares añales.<ref>{{cita publicación |apellíu1=Barnes|nome1=Susan |títulu=Emirates touches down in Orlando, shows off its Airbus A380 superjumbo|url=https://www.usatoday.com/story/todayinthesky/2015/09/02/emirates-touches-down--orlando-shows-off-its-airbus-a380-superjumbo/71563674/ |fechaaccesu=2 de setiembre de 2015|work=USA Today |fecha=setiembre de 2015|quote=The estimated economic impact of the new daily flight from Dubai to Orlando is upwards of $100 million annually, according to Frank Kruppenbacher, chairman of the Greater Orlando Aviation Authority.}}</ref> El vuelu inaugural realizar con un Airbus A380. Los vuelos programaos regularmente funcionen con [[Boeing 777|Boeing 777-300ER]].<ref>{{Cita tweet
|usuariu=EricaRakow |númberu=638741920915812354 |fecha=setiembre de 2015 |títulu=Inaugural @emirates flight from Dubai to Orlando just landed! This begins daily non-stop service to/from MCO -> DXB}}</ref><ref>{{cita web |títulu=EK219 Flight history|url=http://www.flightradar24.com/data/flights/ek219/#74a88ca|website=Flightradar24 |fechaaccesu=1 de setiembre de 2015}}</ref>
[[LATAM Airlines Group]] tuvo creciendo constantemente n'Orlando, empezando primeru con vuelos al Aeropuertu Internacional d'[[Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos]] con [[LATAM (Brasil)|LATAM Brasil]]. De magar, los vuelos al [[Aeropuertu Internacional Jorge Chávez]] en [[Lima]] empezaron en xunu de 2015 con [[LATAM Perú]] con un [[Airbus A319]].<ref>{{cita web |url=http://www.prnewswire.com/news-releases/latam-airlines-group-increases-connections-from-orlando-to-south-america-300098247.html |títulu=LATAM Airlines Group Increases Connections from Orlando to South America |apellíu=S.A. |nome=LATAM Airlines Group|website=www.prnewswire.com |idioma=en|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017}}</ref> Los vuelos de temporada en [[LATAM|LATAM Chile]] al [[Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez]] en [[Santiago de Chile]] empezaron en xineru de 2017, operando nun [[Boeing 787]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.anna.aero/2017/01/11/new-airline-routes-launched-3-january-2017-9-january-2017/ |títulu=New airline routes launched (3 January 2017 – 9 January 2017) {{!}} anna.aero |fecha=xineru de 2017|work=anna.aero|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017 |idioma=en-US}}</ref> En xunetu de 2017, [[LATAM (Brasil)|LATAM Brasil]] llanzó vuelos al [[Aeropuertu Internacional de Galeão]] con un [[Boeing 767]].<ref>{{cita web |url=https://www.latam.com/en_us/press-room/releases/direct-flight-Orlando-Rio-de-Janeiro/ |títulu=LATAM launches new direct flight between Orlando and Rio de Janeiro|website=www.latam.com |idioma=en|fechaaccesu=13 de setiembre de 2017}}</ref> El grupu de llinies aérees agora sirve colectivamente a Orlando dende 4 destinos, trés de los cualos operen mientres tol añu.
== Aereollinies y destinos ==
=== Pasaxeros ===
{{Airport-dest-list
<!-- -->
| [[Aer Lingus]] | [[Aeropuertu de Dublín|Dublín]]
<!-- -->
| [[Aeroméxico]] | [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu]]
<!-- -->
| [[Aeroméxico Connect]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Monterrey|Monterrey]]
<!-- -->
| [[Air Canada]] | [[Aeropuertu Internacional de Ottawa|Ottawa]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Halifax-Stanfield|Halifax]]
<!-- -->
| [[Air Canada Rouge]] | [[Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau|Montreal–Trudeau]], [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto–Pearson]]
<!-- -->
| [[Air Transat]] | [[Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau|Montreal–Trudeau]], [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto–Pearson]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Halifax-Stanfield|Halifax]], [[Aeropuertu Internacional del Gran Moncton|Moncton]], [[Aeropuertu internacional Jean-Lesage de Québec|Québec]]
<!-- -->
| [[Alaska Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]]
<!-- -->
| [[American Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte]], [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago–O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Miami|Miami]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York–JFK]], [[Aeropuertu LaGuardia|Nueva York–LaGuardia]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix–Sky Harbor]], [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|Washington–National]]
<!-- -->
| [[Avianca]] | [[Aeropuertu Internacional El Dorado|Bogotá]]
<!-- -->
| [[Avianca (Costa Rica)|Avianca Costa Rica]] | [[Aeropuertu Internacional La Aurora|Ciudá de Guatemala]]
<!-- -->
| [[Avianca (El Salvador)|Avianca El Salvador]] | [[Aeropuertu Internacional d'El Salvador|San Salvador]]
<!-- -->
| [[Avianca (Perú)|Avianca Perú]] | [[Aeropuertu Internacional Jorge Chávez|Lima]]
<!-- -->
| [[Azul Linhas Aéreas Brasileiras]] | [[Aeropuertu Internacional Tancredo Nieves|Belo Horizonte-Confins]], [[Aeropuertu Internacional de Campinas|Campinas]], [[Aeropuertu Internacional de Recife|Recife]]
<!-- -->
| [[Bahamasair]] | [[Aeropuertu Internacional Lynden Pindling|Nasáu]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Grand Bahama|Freeport]]
<!-- -->
| [[British Airways]] | [[Aeropuertu de Londres-Gatwick|Londres–Gatwick]]
<!-- -->
| [[Caribbean Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Piarco|Puertu España]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Norman Manley|Kingston–Norman Manley]]
<!-- -->
| [[Copa Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Tocumen|Ciudá de Panamá]]
<!-- -->
| [[Delta Air Lines]] | [[Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol|Ámsterdam]], [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]], [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]], [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit]], [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|Indianapolis]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Miami|Miami]] (remata'l 28 d'ochobre de 2018),<ref>https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/278702/delta-ends-orlando-miami-service-in-oct-2018/</ref> [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York–JFK]], [[Aeropuertu LaGuardia|Nueva York–LaGuardia]], [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|Raleigh/Durham]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos|São Paulo–Guarulhos]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún]]
<!-- -->
| [[Delta Connection]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Birmingham-Shuttlesworth|Birmingham (AL)]], [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|Cleveland]], [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|Columbus–Glenn]], [[Aeropuertu Internacional Gerald R. Ford|Grand Rapids]], [[Aeropuertu Internacional Bradley|Hartford]], [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|Kansas City]], [[Aeropuertu Internacional de Louisville|Louisville]], [[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]], [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|Milwaukee]], [[Aeropuertu Internacional de Nashville|Nashville]], [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|Pittsburgh]], [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|Raleigh/Durham]], [[Aeropuertu Internacional Lambert|San Luis]], [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|Washington–National]]
<!-- -->
| [[Edelweiss Air]] | [[Aeropuertu Internacional de Zúrich|Zúrich]]
<!-- -->
| [[Emirates (airline)|Emirates]] | [[Aeropuertu Internacional de Dubái|Dubái–International]]
<!-- -->
| [[Flair Airlines]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional d'Edmonton|Edmonton]] (empecipia'l 14 d'avientu de 2018),<ref name=Flair /> [[Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson|Winnipeg]] (empecipia'l 15 d'avientu de 2018)<ref name=Flair>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/280185/flair-airlines-outlines-us-network-in-4q18/ |títulu=Flair Airlines outlines US network in 4Q18 |publicación=routesonline.com |fecha=agostu de 2018 |fechaaccesu=22 d'agostu de 2018}}</ref>
<!-- -->
| [[Frontier Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional de Birmingham-Shuttlesworth|Birmingham (AL)]], [[Aeropuertu Rexonal Central Illinois|Bloomington/Normal]] (reinicia'l 2 d'ochobre de 2018),<ref>http://wglt.org/post/frontier-airlines-returning-central-illinois-regional-airport#stream/0</ref> [[Aeropuertu Internacional Niagara|Buffalo]], [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte]], [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago–O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]], [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|Cleveland]], [[Aeropuertu de Colorado Springs|Colorado Springs]], [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|Columbus–Glenn]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional de Des Moines|Des Moines]], [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Internacional Gerald R. Ford|Grand Rapids]], [[Greenville–Spartanburg International Airport|Greenville/Spartanburg]] (empecipia'l 8 de setiembre de 2018),<ref>{{Cita web |url=http://www.wtoc.com/story/38450411/the-greenville-spartanburg-international-airport-is-adding-a-sixth-airline |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180619190056/http://www.wtoc.com/story/38450411/the-greenville-spartanburg-international-airport-is-adding-a-sixth-airline |fechaarchivu=2018-06-19 }}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Harrisburg|Harrisburg]], [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|Indianapolis]], [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]], [[Aeropuertu MacArthur de Long Island|Long Island/Islip]], [[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]], [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|Milwaukee]], [[Aeropuertu Internacional de Nashville|Nashville]], [[Aeropuertu Internacional de Norfolk|Norfolk]], [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|Nueva Orleans]], [[Aeropuertu Will Rogers World|Oklahoma City]], [[Aeropuertu Eppley|Omaha]], [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario]], [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|Pittsburgh]], [[Jetport Internacional de Portland|Portland (ME)]], [[Aeropuertu T. F. Green|Providence]], [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|Raleigh/Durham]], [[Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín|San Xuan]], [[Aeropuertu Internacional Lambert|San Luis]], [[Aeropuertu Syracuse Hancock|Siracusa]], [[Aeropuertu de Trenton-Mercer|Trenton]], [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|Washington–Dulles]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional d'Albany|Albany]] (empecipia'l 2 d'ochobre de 2018),<ref>{{Cita web |url=http://www.news10.com/news/local-news/frontier-airlines-coming-to-albany-international-airport/1248685206 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180619214309/http://www.news10.com/news/local-news/frontier-airlines-coming-to-albany-international-airport/1248685206 |fechaarchivu=2018-06-19 }}</ref> [[Aeropuertu Internacional Sunport|Albuquerque]], [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|Austin]], [[Aeropuertu The Eastern Iowa|Cedar Rapids/Iowa City]], [[Aeropuertu McGhee Tyson|Knoxville]], [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de Dane|Madison]], [[Aeropuertu Internacional de Huntsville|Huntsville]] (empecipia'l 21 d'ochobre de 2018),<ref>https://www.al.com/news/huntsville/index.ssf/2018/07/frontier_airlines_offering_39.html</ref> [[Aeropuertu Internacional de Jackson–Evers|Jackson]] (empecipia'l 22 d'ochobre 2018),<ref>{{Cita web |url=http://m.msnewsnow.com/story/38651900/frontier-airlines-announces-flights-to-denverorlando-from-jackson-for-under-50 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180724213309/http://m.msnewsnow.com/story/38651900/frontier-airlines-announces-flights-to-denverorlando-from-jackson-for-under-50 |fechaarchivu=2018-07-24 }}</ref> [[Aeropuertu Rexonal de Lafayette|Lafayette (LA)]] (empecipia'l 24 d'ochobre 2018),<ref>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/279714/frontier-airlines-adds-new-service-to-huntsville-lafayette-from-oct-2018/ |títulu=Frontier Airlines adds new service to Huntsville / Lafayette from Oct 2018 |publicación=Routes Online |fecha=xunetu de 2018 |fechaaccesu=25 de xunetu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu LaGuardia|Nueva York–LaGuardia]] (empecipia'l 13 d'avientu de 2018),<ref>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/280177/frontier-airlines-w18-additional-new-us-domestic-routes-as-of-21aug18/ |títulu=Frontier Airlines W18 additional new US domestic routes as of 21AUG18 |publicación=Routes Online |fecha=agostu de 2018 |fechaaccesu=25 d'agostu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix-Sky Harbor]], [[Aeropuertu Internacional de San Antonio|San Antonio]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]], [[Aeropuertu Internacional de Tulsa|Tulsa]]
<!-- -->
| [[Gol Transportes Aéreos|Gol Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Presidente Juscelino Kubitschek|Brasilia]] (reinicia'l 4 de payares de 2018),<ref name=gol>{{cita web |títulu=GOL resumes US service from Nov 2018 with 737 MAX 8|url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/276889/gol-resumes-us-service-from-nov-2018-with-737-max-8/ |publicación=Routes Online |fecha=xineru de 2018 |fechaaccesu=29 de xineru de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional Pinto Martins|Fortaleza]] (reinicia'l 4 de payares de 2018)<ref name=gol />
<!-- -->
| [[Icelandair]] | [[Aeropuertu Internacional de Keflavík|Reikiavik–Keflavík]]
<!-- -->
| [[Interjet]] | [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu]]
<!-- -->
| [[JetBlue Airways]] | [[Aeropuertu Internacional Rafael Hernández|Aguadilla]], [[Aeropuertu Internacional d'Albany|Albany]], [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|Austin]], [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore]], [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]], [[Aeropuertu Internacional El Dorado|Bogotá]], [[Aeropuertu Internacional Niagara|Buffalo]], [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún]], [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu]], [[Aeropuertu Internacional Bradley|Hartford]], [[Aeropuertu Internacional de L'Habana|L'Habana]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional Sir Donald Sangster|Montego Bay]], [[Aeropuertu Internacional Lynden Pindling|Nasáu]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional Stewart|Newburgh]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York–JFK]], [[Aeropuertu LaGuardia|Nueva York–LaGuardia]], [[Aeropuertu Internacional Mercedita|Ponce]], [[Aeropuertu T. F. Green|Providence]], [[Aeropuertu Internacional Toussaint Louverture|Puertu Príncipe]], [[Aeropuertu Internacional de Richmond|Richmond]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional Juan Santamaría|San José de Costa Rica]], [[Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín|San Xuan]], [[Aeropuertu Internacional Las Américas|Santu Domingu–Las Américas]], [[Aeropuertu Syracuse Hancock|Siracusa]], [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|Washington–National]], [[Aeropuertu de Westchester County|White Plains]], [[Aeropuertu Rexonal de Worcester|Worcester]]
<!-- -->
| [[LATAM (Brasil)|LATAM Brasil]] | [[Aeropuertu Internacional Pinto Martins|Fortaleza]], [[Aeropuertu Internacional de Galeão|Rio de Janeiro–Galeão]], [[Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos|São Paulo–Guarulhos]]
<!-- -->
| [[LATAM|LATAM Chile]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez|Santiago de Chile]]
<!-- -->
| [[LATAM (Perú)|LATAM Perú]] | [[Aeropuertu Internacional Jorge Chávez|Lima]]
<!-- -->
| [[Lufthansa]] | [[Aeropuertu de Frankfurt del Main|Frankfurt]]
<!-- -->
| [[Norwegian Air Shuttle]] | [[Aeropuertu de Londres-Gatwick|Londres–Gatwick]], [[Aeropuertu d'Oslu-Gardermoen|Oslu–Gardermoen]], [[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle|París–Charles de Gaulle]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup|Copenḥague]], [[Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda|Estocolmu–Arlanda]] (empecipia'l 29 d'ochobre de 2018)<ref name=ARNMCO>{{cita publicación |títulu=Norwegian Announces Three New Routes From Florida to Europe, One Way Fares From $205 |url=https://thepointsguy.com/news/norwegian-announces-three-new-routes-from-florida-to-europe-one-way-flights-from-205/ |apellíu=Dorsey |nome=Brendan|website=The Points Guy |publicación=The Points Guy, LLC. |fecha=xunu de 2018 |fechaaccesu=10 de xunu de 2018}}</ref>
<!-- -->
| [[Silver Airways]] | [[Aeropuertu Internacional de Cayo Hueso|Key West]], [[Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood|Fort Lauderdale]], [[Aeropuertu Internacional Southwest Florida|Fort Myers]], [[Aeropuertu Internacional de Huntsville|Huntsville]] (empecipia'l 13 de setiembre de 2018),<ref>https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/278616/silver-airways-delays-orlando-huntsville-launch-to-sep-2018/</ref> [[Aeropuertu Internacional de Pensacola|Pensacola]], [[Aeropuertu Rexonal de Tallahassee|Tallahassee]] <br> '''Estacional:''' [[Aeropuertu de North Eleuthera|North Eleuthera]], [[Aeropuertu de Marsh Harbour|Marsh Harbour]]
<!-- -->
| [[Southwest Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional d'Albany|Albany]], [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|Austin]], [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore]], [[Aeropuertu Internacional de Birmingham-Shuttlesworth|Birmingham (AL)]], [[Aeropuertu Internacional Niagara|Buffalo]], [[Aeropuertu Internacional Midway|Chicago–Midway]], [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|Columbus–Glenn]], [[Aeropuertu Dallas Love|Dallas–Love]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood|Fort Lauderdale]], [[Aeropuertu Internacional Bradley|Hartford]], [[Aeropuertu William P. Hobby|Houston–Hobby]], [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|Indianapolis]], [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|Kansas City]], [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]], [[Aeropuertu MacArthur de Long Island|Long Island/Islip]], [[Aeropuertu Internacional de Louisville|Louisville]], [[Aeropuertu Rexonal de Manchester-Boston|Manchester (NH)]], [[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]], [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|Milwaukee]], [[Aeropuertu Internacional Sir Donald Sangster|Montego Bay]], [[Aeropuertu Internacional de Nashville|Nashville]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional de Norfolk|Norfolk]], [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|Nueva Orleans]], [[Aeropuertu LaGuardia|Nueva York–LaGuardia]] (empecipia'l 10 de payares de 2018)<ref>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/279026/southwest-schedules-new-routes-in-nov-2018/ |títulu=Southwest schedules new routes in Nov 2018 |publicación=Routes Online |fecha=xunu de 2018 |fechaaccesu=8 de xunu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional d'Oakland|Oakland]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix–Sky Harbor]], [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|Pittsburgh]], [[Aeropuertu T. F. Green|Providence]], [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|Raleigh/Durham]], [[Aeropuertu Internacional de Greater Rochester|Rochester (NY)]], [[Aeropuertu Internacional de Sacramento|Sacramento]], [[Aeropuertu Internacional de San Antonio|San Antonio]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de San José|San José (CA)]], [[Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín|San Xuan]], [[Aeropuertu Internacional Lambert|San Luis]], [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|Washington–Dulles]], [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|Washington–National]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Sunport|Albuquerque]], [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]], [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|Cleveland]], [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit]], [[Aeropuertu Internacional Gerald R. Ford|Grand Rapids]], [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Will Rogers World|Oklahoma City]], [[Aeropuertu Eppley|Omaha]], [[Jetport Internacional de Portland|Portland (ME)]], [[Aeropuertu Internacional de Tulsa|Tulsa]]
<!-- -->
| [[Spirit Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Rafael Hernández|Aguadilla]] (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Rexonal de Akron-Canton|Akron/Canton]], [[Aeropuertu Rexonal de Asheville|Asheville]] (empecipia'l 7 de setiembre de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional de Atlantic City|Atlantic City]], [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore]], [[Aeropuertu Internacional El Dorado|Bogotá]] (empecipia'l 8 de payares de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]], [[Aeropuertu Internacional Rafael Núñez|Cartagena de Indias]] (empecipia'l 10 de payares de 2018),<ref name=SPIRITMCO>{{cita web |url=http://ir.spirit.com/news-releases/news-release-details/going-global-orlando-spirit-airlines-announces-major/ |títulu=Going Global in Orlando! Spirit Airlines Announces Major International Expansion |publicación=Spirit Airlines |fechaaccesu=14 de xunu de 2018 |fecha=xunu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago–O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional La Aurora|Ciudá de Guatemala]] (reinicia'l 4 d'ochobre de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional de Tocumen|Ciudá de Panamá]] (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|Cleveland]], [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|Columbus–Glenn]], [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]], [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit]], [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia]], [[Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood|Fort Lauderdale]], [[Aeropuertu Internacional Piedmont Triad|Greensboro]] (empecipia'l 6 de setiembre de 2018),<ref name="PTI Airport">{{cita web |url=https://flyfrompti.com/ |títulu=Piedmont Triad International Airport |fecha=xunu de 2018 |fechaaccesu=11 de xunu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional Bradley|Hartford]], [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston–Intercontinental]], [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|Kansas City]], [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]], [[Aeropuertu Rexonal Arnold Palme|Latrobe/Pittsburgh]], [[Aeropuertu Internacional José María Córdova|Medellín-JMC]] (empecipia'l 9 de payares de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Internacional de Myrtle Beach|Myrtle Beach]] (empecipia'l 10 de payares de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|Nueva Orleans]], [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|Pittsburgh]], [[Aeropuertu Internacional de Richmond|Richmond]], [[Aeropuertu Internacional Cyril E. King|Saint Thomas]] (empecipia'l 8 de payares de 2018),<ref name=SPIRITMCO />[[Aeropuertu Internacional Juan Santamaría|San José de Costa Rica]] (empecipia'l 5 d'ochobre de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional Ramón Villeda Morales|San Pedro Sula]] (empecipia'l 5 d'ochobre de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín|San Xuan]], [[Aeropuertu Internacional d'El Salvador|San Salvador]] (empecipia'l 6 d'ochobre de 2018),<ref name=SPIRITMCO /> [[Aeropuertu Internacional Las Américas|Santu Domingu-Les Américas]] (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
<!-- -->
| [[Sun Country Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]]<br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Nashville|Nashville]] (empecipia'l 1 de payares de 2018), [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]]
<!-- -->
| [[Sunrise Airways]] | [[Aeropuertu Internacional Toussaint Louverture|Puertu Príncipe]]
<!-- -->
| [[Sunwing Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto–Pearson]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Halifax-Stanfield|Halifax]], [[Aeropuertu Internacional del Gran Moncton|Moncton]], [[Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson|Winnipeg]]
<!-- -->
| {{nowrap|[[Swoop (aereollinia)|Swoop]]}} | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Hamilton-Munro|Hamilton (ON)]] (empecipia'l 17 d'ochobre de 2018)<ref name=Swoop>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/279902/swoop-schedules-us-launch-in-oct-2018/ |títulu=Swoop schedules US launch in Oct 2018 |publicación=Routes Online |fecha=agostu de 2018 |fechaaccesu=14 d'agostu de 2018}}</ref>
<!-- -->
| [[Thomas Cook Airlines]] | '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Birmingham-West Midlands|Birmingham (UK)]], [[Aeropuertu Internacional de Glasgow|Glasgow]], [[Aeropuertu de Londres-Gatwick|Londres–Gatwick]], [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester (UK)]]
<!-- -->
| [[United Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago–O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|Cleveland]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston–Intercontinental]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]], [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|Washington–Dulles]]
<!-- -->
| [[Virgin Atlantic Airways]] | [[Aeropuertu de Londres-Gatwick|Londres–Gatwick]], [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester (UK)]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Belfast|Belfast–International]], [[Aeropuertu Internacional de Glasgow|Glasgow]]
<!-- -->
| [[Volaris]] | [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu]], [[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara|Guadalaxara]]
<!-- -->
| [[WestJet]] | [[Aeropuertu Internacional de Calgary|Calgary]], [[Aeropuertu Internacional de Halifax-Stanfield|Halifax]], [[Aeropuertu Internacional de San Xuan de Terranova|San Xuan de Terranova]], [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto–Pearson]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional d'Edmonton|Edmonton]], [[Aeropuertu Internacional de London|London (ON)]], [[Aeropuertu Internacional de Ottawa|Ottawa]], [[Aeropuertu Internacional de Regina|Regina]], [[Aeropuertu Internacional de Saskatoon-John G. Diefenbaker|Saskatoon]] (empecipia'l 7 d'avientu de 2018),<ref name=WJMCO>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/280071/westjet-w18-sun-destinations-service-expansion/ |títulu=WestJet W18 Sun destinations service expansion |publicación=RoutesOnline |fecha=agostu de 2018 |fechaaccesu=14 d'agostu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Vancouver|Vancouver]], [[Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson|Winnipeg]]
<!-- -->
}}
=== Carga ===
{{Airport destination list
| [[DHL Aviation]] | [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]], [[Aeropuertu Internacional de Miami|Miami]]
| {{nowrap|[[FedEx|FedEx Express]]}} | [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|Indianapolis]], [[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]]
| [[FedEx|FedEx Feeder]] | [[Aeropuertu Rexonal de Tallahassee|Tallahassee]]
| [[United Parcel Service|UPS Airlines]] | [[Aeropuertu Metropolitanu de Columbia|Columbia]], [[Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood|Fort Lauderdale]] [[Aeropuertu Internacional de Louisville|Louisville]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]], [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario (CA)]]
}}
=== Destinos internacionales ===
Ufiértase serviciu a 66 destinos internacionales (21 estacionales), al cargu de 38 aereollinies.
[[Ficheru:MCO International Destinations.png|750px|thumb|center|Países atendíos por vuelos escontra y dende Orlando (MCO) incluyendo destinos estacionales y futuros.]]
{|{{tablaguapa}} style="font-size: 85%" width="800" align=center
!rowspan="1"|Ciudaes per país||rowspan="1"|Nome del aeropuertu||rowspan="1"|Aereollinies
|-
! colspan="4" |[[América del Norte]]
|-
| colspan="3" |{{CAN}} (15 destinos [9 estacionales], 6 aereollinies)
|-
|[[Calgary]]||[[Aeropuertu Internacional de Calgary]]||{{Bandera|CAN}} [[WestJet]]
|-
|[[Edmonton]]||[[Aeropuertu Internacional d'Edmonton]]||{{Bandera|CAN}} [[Flair Airlines]] '''(Estacional)''' (empecipia'l 14 d'avientu de 2018)<ref name=Flair /> / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Halifax]]||[[Aeropuertu Internacional de Halifax-Stanfield]]||{{Bandera|CAN}} [[Air Canada]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[Air Transat]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[Sunwing Airlines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]]
|-
|[[Hamilton (Ontario)|Hamilton]]||[[Aeropuertu Internacional de Hamilton-Munro]]||{{Bandera|CAN}} [[Swoop (aereollinia)|Swoop]] '''(Estacional)''' (empecipia'l 17 d'ochobre de 2018)<ref name=Swoop />
|-
|[[London (Ontario)|London]]||[[Aeropuertu Internacional de London]]||{{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Moncton]]||[[Aeropuertu Internacional del Gran Moncton]]||{{Bandera|CAN}} [[Air Transat]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[Sunwing Airlines]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Montreal]]||[[Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau]]||{{Bandera|CAN}} [[Air Canada Rouge]] / {{Bandera|CAN}} [[Air Transat]]
|-
|[[Ottawa]]||[[Aeropuertu Internacional de Ottawa]]||{{Bandera|CAN}} [[Air Canada]] / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Québec (ciudá)|Québec]]||[[Aeropuertu internacional Jean-Lesage de Québec]]|| {{Bandera|CAN}} [[Air Transat]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Regina (Saskatchewan)|Regina]]||[[Aeropuertu Internacional de Regina]]||{{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)'''
|-
|[[San Xuan de Terranova]]||[[Aeropuertu Internacional de San Xuan de Terranova]]||{{Bandera|CAN}} [[WestJet]]
|-
|[[Saskatoon]]||[[Aeropuertu Internacional de Saskatoon-John G. Diefenbaker]]||{{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)''' (empecipia'l 7 d'avientu de 2018)<ref name=WJMCO />
|-
|[[Toronto]]||[[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson]]||{{Bandera|CAN}} [[Air Canada Rouge]] / {{Bandera|CAN}} [[Air Transat]] / {{Bandera|CAN}} [[Sunwing Airlines]] / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]]
|-
|[[Vancouver]]||[[Aeropuertu Internacional de Vancouver]]||{{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Winnipeg]]||[[Aeropuertu Internacional James Armstrong Richardson]]|| {{Bandera|CAN}} [[Flair Airlines]] '''(Estacional)''' (empecipia'l 15 d'avientu de 2018)<ref name=Flair /> / {{Bandera|CAN}} [[Sunwing Airlines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|CAN}} [[WestJet]] '''(Estacional)'''
|-
| colspan="3" |{{MEX}} (4 destinos [1 estacional], 6 aereollinies)
|-
|[[Cancún]]||[[Aeropuertu Internacional de Cancún]]||{{Bandera|USA}} [[Delta Air Lines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]]
|-
|[[Ciudá de Méxicu]]||[[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu]]||{{Bandera|MEX}} [[Aeroméxico]] / {{Bandera|MEX}} [[Interjet]] / {{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|MEX}} [[Volaris]]
|-
|[[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]]||[[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara]]||{{Bandera|MEX}} [[Volaris]]
|-
|[[Monterrey]]||[[Aeropuertu Internacional de Monterrey]]||{{Bandera|MEX}} [[Aeroméxico Connect]] '''(Estacional)'''
|-
! colspan="4" |[[América Central|Centroamérica]] y [[Caribe (rexón)|El Caribe]]
|-
| colspan="3" |{{BAH}} (4 destinos [3 estacionales], 3 aereollinies)
|-
|[[North Eleuthera]]||[[Aeropuertu de North Eleuthera]]|| {{Bandera|USA}} [[Silver Airways]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Freeport (Bahames)|Freeport]]||[[Aeropuertu Internacional de Grand Bahama]]||{{Bandera|BAH}} [[Bahamasair]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Marsh Harbour]]||[[Aeropuertu de Marsh Harbour]]||{{Bandera|USA}} [[Silver Airways]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Nasáu]]||[[Aeropuertu Internacional Lynden Pindling]]||{{Bandera|BAH}} [[Bahamasair]] / {{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]]
|-
| colspan="3" |{{CRC}} (1 destín, 2 aereollinies)
|-
|[[San Xosé (Costa Rica)|San Xosé]]||[[Aeropuertu Internacional Juan Santamaría]]||{{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 5 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
| colspan="3" |{{CUB}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[L'Habana]]||[[Aeropuertu Internacional de L'Habana]]||{{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]]
|-
|colspan="5"|{{SLV}} (1 destín, 2 aereollinies)
|-
|[[San Salvador]]||[[Aeropuertu Internacional d'El Salvador]]|| {{Bandera|SLV}} [[Avianca (El Salvador)|Avianca El Salvador]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 6 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
| colspan="3" |{{GUA}} (1 destín, 2 aereollinies)
|-
|[[Guatemala (ciudá)|Guatemala]]||[[Aeropuertu Internacional La Aurora]]||{{Bandera|CRC}} [[Avianca (Costa Rica)|Avianca Costa Rica]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
|colspan="5"|{{HTI}} (1 destín, 2 aereollinies)
|-
|[[Puertu Príncipe]]||[[Aeropuertu Internacional Toussaint Louverture]]||{{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|HTI}} [[Sunrise Airways]]
|-
|colspan="5"|{{HND}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[San Pedro Sula]]||[[Aeropuertu Internacional Ramón Villeda Morales]]|| {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 5 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
|colspan="5"|{{Bandera2|Islles Vírxenes Americanes}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Saint Thomas (Islles Virxes)|Saint Thomas]] ||[[Aeropuertu Internacional Cyril E. King]]||{{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 8 de payares de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
| colspan="3" |{{bandera|Xamaica}} [[Xamaica]] (2 destinos [1 estacional], 3 aereollinies)
|-
|[[Kingston]]||[[Aeropuertu Internacional Norman Manley]]||{{Bandera|TTO}} [[Caribbean Airlines]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Montego Bay]]||[[Aeropuertu Internacional Sir Donald Sangster]]||{{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|USA}} [[Southwest Airlines]]
|-
| colspan="3" |{{PAN}} (1 destín, 2 aereollinies)
|-
|[[Ciudá de Panamá]]||[[Aeropuertu Internacional de Tocumen]]||{{Bandera|PAN}} [[Copa Airlines]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
| colspan="3" |{{bandera|Puertu Ricu}} [[Puertu Ricu]] (3 destinos, 4 aereollinia)
|-
|[[Aguadilla]]||[[Aeropuertu Internacional Rafael Hernández]]||{{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
|[[Ponce]]||[[Aeropuertu Internacional Mercedita]]||{{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]]
|-
|[[San Xuan (Puertu Ricu)|San Xuan]]||[[Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín]]||{{Bandera|USA}} [[Frontier Airlines]] / {{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|USA}} [[Southwest Airlines]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]]
|-
| colspan="3" |{{bandera|República Dominicana}} [[República Dominicana]] (1 destín, 2 aereollinies )
|-
|[[Santu Domingu]]||[[Aeropuertu Internacional Las Américas]]||{{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
| colspan="3" |{{TTO}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Puertu España]]||[[Aeropuertu Internacional de Piarco]]||{{Bandera|TTO}} [[Caribbean Airlines]]
|-
! colspan="4" |[[América del Sur|Sudamérica]]
|-
| colspan="3" |{{BRA}} (7 destinos, 4 aereollinies)
|-
|[[Belo Horizonte]]||[[Aeropuertu Internacional Tancredo Nieves]]||{{Bandera|BRA}} [[Azul Linhas Aéreas Brasileiras|Azul Linhas Aéreas]]
|-
|[[Brasilia]]||[[Aeropuertu Internacional Presidente Juscelino Kubitschek]]|| {{Bandera|BRA}} [[Gol Transportes Aéreos|Gol Airlines]] (reinicia'l 4 de payares de 2018)<ref name=gol />
|-
|[[Campinas]]||[[Aeropuertu Internacional de Campinas]]||{{Bandera|BRA}} [[Azul Linhas Aéreas Brasileiras|Azul Linhas Aéreas]]
|-
|[[Fortaleza (Ceará)|Fortaleza]] || [[Aeropuertu Internacional Pinto Martins]]|| {{Bandera|BRA}} [[Gol Transportes Aéreos|Gol Airlines]] (reinicia'l 4 de payares de 2018)<ref name=gol /> / {{Bandera|BRA}} [[LATAM (Brasil)|LATAM Brasil]]
|-
|[[Recife]]||[[Aeropuertu Internacional de Recife]]||{{Bandera|BRA}} [[Azul Linhas Aéreas Brasileiras|Azul Linhas Aéreas]]
|-
|[[Rio de Janeiro]]||[[Aeropuertu Internacional de Galeão]]||{{Bandera|BRA}} [[LATAM (Brasil)|LATAM Brasil]]
|-
|[[São Paulo]]||[[Aeropuertu Internacional de Guarulhos]]||{{Bandera|USA}} [[Delta Air Lines]] / {{Bandera|BRA}} [[LATAM (Brasil)|LATAM Brasil]]
|-
| colspan="3" |{{CHL}} (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
|-
|[[Santiago de Chile]]||[[Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benitez]]||{{Bandera|CHL}} [[LATAM|LATAM Chile]] '''(Estacional)'''
|-
| colspan="3" |{{COL}} (3 destinos, 3 aereollinies)
|-
|[[Bogotá]]||[[Aeropuertu Internacional El Dorado]]||{{Bandera|COL}} [[Avianca]] / {{Bandera|USA}} [[JetBlue Airways]] / {{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 8 de payares de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
|[[Cartagena de Indias]]||[[Aeropuertu Internacional Rafael Núñez]]||{{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 10 de payares de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
|[[Medellín (Colombia)|Medellín]]||[[Aeropuertu Internacional José María Córdova]]||{{Bandera|USA}} [[Spirit Airlines]] (empecipia'l 9 de payares de 2018)<ref name=SPIRITMCO />
|-
| colspan="3" |{{PER}} (1 destín, 2 aereollinies)
|-
|[[Lima]]||[[Aeropuertu Internacional Jorge Chávez]]||{{Bandera|PER}} [[Avianca (Perú)|Avianca Perú]] / {{Bandera|PER}} [[LATAM (Perú)|LATAM Perú]]
|-
! colspan="4" |[[Europa]]
|-
| colspan="3" |{{GER}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Frankfurt del Main|Frankfurt]]||[[Aeropuertu de Frankfurt del Main]]||{{Bandera|GER}} [[Lufthansa]]
|-
| colspan="3" |{{DAN}} (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
|-
|[[Copenḥague]]||[[Aeropuertu de Copenḥague Kastrup]]||{{Bandera|NOR}} [[Norwegian Air Shuttle]] '''(Estacional)'''
|-
| colspan="3" |{{FRA}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[París]]||[[Aeropuertu de París-Charles de Gaulle]]||{{Bandera|NOR}} [[Norwegian Air Shuttle]]
|-
| colspan="3" |{{IRL}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Dublín]]||[[Aeropuertu de Dublín]]||{{Bandera|IRL}} [[Aer Lingus]]
|-
| colspan="3" |{{ISL}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Reikiavik]]||[[Aeropuertu Internacional de Keflavík]]||{{Bandera|ISL}} [[Icelandair]]
|-
| colspan="3" |{{NOR}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Oslu]]||[[Aeropuertu d'Oslu-Gardermoen]]||{{Bandera|NOR}} [[Norwegian Air Shuttle]]
|-
| colspan="3" |{{HOL}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Ámsterdam]]||[[Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol]]||{{Bandera|USA}} [[Delta Air Lines]]
|-
| colspan="3" |{{UK}} (5 destinos [3 estacionales], 3 aereollinies)
|-
|[[Belfast]]||[[Aeropuertu Internacional de Belfast]]||{{Bandera|UK}} [[Virgin Atlantic Airways]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Birmingham]]||[[Aeropuertu Internacional de Birmingham-West Midlands]]||{{Bandera|UK}} [[Thomas Cook Airlines]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Glasgow]]||[[Aeropuertu Internacional de Glasgow]]||{{Bandera|UK}} [[Thomas Cook Airlines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|UK}} [[Virgin Atlantic Airways]] '''(Estacional)'''
|-
|[[Londres]]||[[Aeropuertu de Londres-Gatwick]]||{{Bandera|UK}} [[British Airways]] / {{Bandera|NOR}} [[Norwegian Air Shuttle]] / {{Bandera|UK}} [[Thomas Cook Airlines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|UK}} [[Virgin Atlantic Airways]]
|-
|[[Mánchester]]||[[Aeropuertu de Mánchester]]||{{Bandera|UK}} [[Thomas Cook Airlines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|UK}} [[Virgin Atlantic Airways]]
|-
|colspan="5"|{{SWE}} (1 destín [estacional], 1 aereollinia)
|-
|[[Estocolmu]] || [[Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda]] || {{Bandera|NOR}} [[Norwegian Air Shuttle]] '''(Estacional)''' (empecipia'l 29 d'ochobre de 2018)<ref name=ARNMCO />
|-
|colspan="5"|{{CHE}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Zúrich]]||[[Aeropuertu Internacional de Zúrich]]||{{Bandera|CHE}} [[Edelweiss Air]]
|-
! colspan="4" |[[Asia]]
|-
| colspan="3" |{{EAU}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Dubái]]||[[Aeropuertu Internacional de Dubái]]||{{Bandera|EAX}} [[Emirates]]
|-
!colspan="4"|Total: 65 destinos (20 estacionales), 30 países, 38 aereollinies
|}
=== Destinos nacionales ===
Bríndase serviciu a 90 ciudaes dientro del país al cargu de 10 aereollinies.
{| class="wikitable sortable col1izq" style="margin:0 auto; text-align:center"
|+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |
!colspan=9|<center> {{Image label begin|image=Map of USA without state names.svg|width=750|float=none}}
{{Image label|x=0.490|y=0.600|scale=750|text=Destinos nacionales del Aeropuertu d'Orlando}}
{{Image label small|x=0.770|y=0.520|scale=750|text=[[Ficheru:Map pointer.svg|10px]] MCO}}
{{Image label small|x=0.710|y=0.250|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Akron-Canton|CAK]]}}
{{Image label small|x=0.845|y=0.180|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Albany|ALB]]}}
{{Image label small|x=0.295|y=0.395|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Sunport|ABQ]]}}
{{Image label small|x=0.740|y=0.365|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Asheville|AVL]]}}
{{Image label small|x=0.705|y=0.420|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|ATL]]}}
{{Image label small|x=0.885|y=0.238|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Atlantic City|ACY]]}}
{{Image label small|x=0.445|y=0.490|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|AUS]]}}
{{Image label small|x=0.815|y=0.265|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|BWI]]}}
{{Image label small|x=0.665|y=0.430|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Birmingham-Shuttlesworth|BHM]]}}
{{Image label small|x=0.890|y=0.175|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Logan|BOS]]}}
{{Image label small|x=0.610|y=0.275|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal Central Illinois|BMI]]}}
{{Image label small|x=0.765|y=0.195|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Niagara|BUF]]}}
{{Image label small|x=0.785|y=0.599|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Key West|EYW]]}}
{{Image label small|x=0.555|y=0.245|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu The Eastern Iowa|CID]]}}
{{Image label small|x=0.760|y=0.375|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|CLT]]}}
{{Image label small|x=0.618|y=0.233|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional O'Hare|ORD]]}}
{{Image label small|x=0.623|y=0.242|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Midway|MDW]]}}
{{Image label small|x=0.680|y=0.295|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|CVG]]}}
{{Image label small|x=0.725|y=0.230|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Cleveland-Hopkins|CLE]]}}
{{Image label small|x=0.335|y=0.305|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Colorado Springs|COS]]}}
{{Image label small|x=0.700|y=0.260|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Puertu Columbus|CMH]]}}
{{Image label small|x=0.465|y=0.460|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|DFW]]}}
{{Image label small|x=0.470|y=0.470|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Dallas Love|DAL]]}}
{{Image label small|x=0.340|y=0.290|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Denver|DAN]]}}
{{Image label small|x=0.540|y=0.230|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Des Moines|DSM]]}}
{{Image label small|x=0.693|y=0.220|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Detroit|DTW]]}}
{{Image label small|x=0.835|y=0.255|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|PHL]]}}
{{Image label small|x=0.800|y=0.565|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood|FLL]]}}
{{Image label small|x=0.765|y=0.558|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Southwest Florida|RSW]]}}
{{Image label small|x=0.755|y=0.350|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Piedmont Triad|GSO]]}}
{{Image label small|x=0.660|y=0.210|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Gerald R. Ford|GRR]]}}
{{Image label small|x=0.740|y=0.385|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Greenville-Spartanburg|GSP]]}}
{{Image label small|x=0.868|y=0.194|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Bradley|BDL]]}}
{{Image label small|x=0.810|y=0.248|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Harrisburg|MDT]]}}
{{Image label small|x=0.510|y=0.515|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|IAH]]}}
{{Image label small|x=0.505|y=0.525|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu William P. Hobby|HOU]]}}
{{Image label small|x=0.655|y=0.405|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Huntsville|HSV]]}}
{{Image label small|x=0.655|y=0.280|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Indianapolis|IND]]}}
{{Image label small|x=0.605|y=0.455|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Jackson–Evers|JAN]]}}
{{Image label small|x=0.508|y=0.298|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Kansas City|MCI]]}}
{{Image label small|x=0.698|y=0.365|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu McGhee Tyson|TYS]]}}
{{Image label small|x=0.565|y=0.500|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Lafayette|LFT]]}}
{{Image label small|x=0.148|y=0.350|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional McCarran|LES]]}}
{{Image label small|x=0.755|y=0.258|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal Arnold Palmer|LBE]]}}
{{Image label small|x=0.895|y=0.218|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu MacArthur de Long Island|ISP]]}}
{{Image label small|x=0.080|y=0.370|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|LAX]]}}
{{Image label small|x=0.670|y=0.310|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Louisville|SDF]]}}
{{Image label small|x=0.595|y=0.210|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal del Condáu de Dane|MSN]]}}
{{Image label small|x=0.875|y=0.160|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Manchester-Boston|MHT]]}}
{{Image label small|x=0.800|y=0.580|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Miami|MIA]]}}
{{Image label small|x=0.595|y=0.390|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Memphis|MEM]]}}
{{Image label small|x=0.612|y=0.200|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Xeneral Mitchell|MKE]]}}
{{Image label small|x=0.530|y=0.175|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|MSP]]}}
{{Image label small|x=0.795|y=0.403|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Myrtle Beach|MYR]]}}
{{Image label small|x=0.655|y=0.365|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Nashville|BNA]]}}
{{Image label small|x=0.845|y=0.238|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|EWR]]}}
{{Image label small|x=0.837|y=0.200|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Stewart|SWF]]}}
{{Image label small|x=0.832|y=0.322|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Norfolk|ORF]]}}
{{Image label small|x=0.610|y=0.510|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|MSY]]}}
{{Image label small|x=0.855|y=0.218|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu LaGuardia|LGA]]}}
{{Image label small|x=0.855|y=0.228|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|JFK]]}}
{{Image label small|x=0.040|y=0.270|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Oakland|OAK]]}}
{{Image label small|x=0.455|y=0.390|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Will Rogers World|OKC]]}}
{{Image label small|x=0.482|y=0.253|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Eppley|OMA]]}}
{{Image label small|x=0.130|y=0.375|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|ONT]]}}
{{Image label small|x=0.650|y=0.487|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Pensacola|PNS]]}}
{{Image label small|x=0.190|y=0.410|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|PHX]]}}
{{Image label small|x=0.750|y=0.248|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Pittsburgh|PIT]]}}
{{Image label small|x=0.877|y=0.204|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu T. F. Green|PVD]]}}
{{Image label small|x=0.077|y=0.105|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Portland|PDX]]}}
{{Image label small|x=0.888|y=0.150|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Jetport Internacional de Portland|PWM]]}}
{{Image label small|x=0.795|y=0.353|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham|RDU]]}}
{{Image label small|x=0.795|y=0.300|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Richmond|RIC]]}}
{{Image label small|x=0.800|y=0.180|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Greater Rochester|ROC]]}}
{{Image label small|x=0.066|y=0.260|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Sacramento|SMF]]}}
{{Image label small|x=0.220|y=0.255|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|SLC]]}}
{{Image label small|x=0.455|y=0.520|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Antonio|SAT]]}}
{{Image label small|x=0.097|y=0.410|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Diego|SAN]]}}
{{Image label small|x=0.035|y=0.280|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|SFO]]}}
{{Image label small|x=0.040|y=0.290|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San José|SJC]]}}
{{Image label small|x=0.580|y=0.305|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Lambert|STL]]}}
{{Image label small|x=0.100|y=0.050|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|SÍA]]}}
{{Image label small|x=0.808|y=0.190|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Syracuse Hancock|SYR]]}}
{{Image label small|x=0.710|y=0.485|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Tallahassee|TLH]]}}
{{Image label small|x=0.845|y=0.247|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Trenton-Mercer|TTN]]}}
{{Image label small|x=0.475|y=0.375|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Tulsa|TUL]]}}
{{Image label small|x=0.805|y=0.275|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington|DCA]]}}
{{Image label small|x=0.805|y=0.285|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|IAD]]}}
{{Image label small|x=0.852|y=0.210|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Westchester County|HPN]]}}
{{Image label small|x=0.845|y=0.190|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Rexonal de Worcester|ORH]]}}
|-
! style="background:Lavender; color:Black"|Destinos
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Southwest Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Frontier Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Delta Air Lines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Spirit Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[JetBlue Airways]]
! style="background:Lavender; color:Black"|Otra
!width=10 px style="background:Lavender; color:Black"|#
|-
| Akron (CAK)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 1
|-
| Albany (ALB)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 3
|-
| Albuquerque (ABQ)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Asheville (AVL)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 1
|-
| Atlanta (ATL)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 5
|-
| Atlantic City (ACY)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 1
|-
| Austin (AUS)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 3
|-
| Baltimore (BWI)
|<abbr title="Southwest">'''• || || ||<abbr title="Spirit">'''• ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 3
|-
| Birmingham (BHM)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Bloomington (BMI)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Boston (BOS)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 4
|-
| Buffalo (BUF)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 3
|-
| Key West (EYW)
| || || || || ||[[Silver Airways]] || 1
|-
| Cedar Rapids (CID)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Charlotte (CLT)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || ||[[American Airlines]] || 2
|-
| Chicago (ORD)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || ||<abbr title="Spirit">'''• || ||[[American Airlines]] /<br> [[United Airlines]] || 4
|-
| Chicago (MDW)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Cincinnati (CVG)
| ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 2
|-
| Cleveland (CLE)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• || ||[[United Airlines]] || 5
|-
| Colorado Springs (COS)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Columbus (CMH)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 4
|-
| Dallas (DFW)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || ||[[American Airlines]] || 2
|-
| Dallas (DAL)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Denver (DAN)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || ||[[United Airlines]] || 3
|-
| Des Moines (DSM)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Detroit (DTW)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 4
|-
| Filadelfia (PHL)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || ||<abbr title="Spirit">'''• || ||[[American Airlines]] || 4
|-
| Fort Lauderdale (FLL)
|<abbr title="Southwest">'''• || || ||<abbr title="Spirit">'''• || ||[[Silver Airways]] || 3
|-
| Fort Myers (RSW)
| || || || || ||[[Silver Airways]] || 1
|-
| Grand Rapids (GRR)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Greensboro (GSO)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 1
|-
| Greenville (GSP)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Harrisburg (MDT)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Hartford (BDL)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 4
|-
| Houston (IAH)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || ||[[United Airlines]] || 2
|-
| Houston (HOU)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Huntsville (HSV)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || ||[[Silver Airways]] || 2
|-
| Indianapolis (IND)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Jackson (JAN)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Kansas City (MCI)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 3
|-
| Knoxville (TYS)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Lafayette (LFT)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Las Vegas (LES)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 3
|-
| Latrobe (LBE)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 1
|-
| Long Island (ISP)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Los Angeles (LAX)
| || ||<abbr title="Delta">'''• || ||<abbr title="JetBlue">'''• || [[American Airlines]] /<br> [[United Airlines]] || 4
|-
| Lousiville (MCI)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 2
|-
| Madison (MSN)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Manchester (MHT)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Miami (MIA)
||| ||<abbr title="Delta">'''• || || ||[[American Airlines]] || 2
|-
| Memphis (MEM)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Milwaukee (MKE)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Minneapolis (MSP)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• || ||[[Sun Country Airlines]] || 5
|-
| Myrtle Beach (MYR)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 1
|-
| Nashville (BNA)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || ||[[Sun Country Airlines]] || 4
|-
| Newark (EWR)
|<abbr title="Southwest">'''• || || ||<abbr title="Spirit">'''• ||<abbr title="JetBlue">'''• ||[[United Airlines]] || 4
|-
| Newburgh (SWF)
| || || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 1
|-
| Norfolk (ORF)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Nueva Orleans (MSY)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 3
|-
| Nueva York (JFK)
| || ||<abbr title="Delta">'''• || ||<abbr title="JetBlue">'''• ||[[American Airlines]] || 3
|-
| Nueva York (LGA)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || ||<abbr title="JetBlue">'''• ||[[American Airlines]] || 5
|-
| Oakland (OAK)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Oklahoma City (OKC)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Omaha (OMA)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Ontario (ONT)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Pensacola (PNS)
| || || || || ||[[Silver Airways]] || 1
|-
| Phoenix (PHX)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || ||[[American Airlines]]|| 3
|-
| Pittsburgh (PIT)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="Spirit">'''• || || || 4
|-
| Providence (PVD)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 3
|-
| Portland (PDX)
| || || || || ||[[Alaska Airlines]] /<br> [[Sun Country Airlines]] || 2
|-
| Portland (PWM)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Raleigh (RDU)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Richmond (RIC)
| || || ||<abbr title="Spirit">'''• ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 2
|-
| Rochester (ROC)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Sacramento (SMF)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Salt Lake City (SLC)
| || ||<abbr title="Delta">'''• || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 2
|-
| San Antonio (SAT)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| San Diego (SAN)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || ||[[Alaska Airlines]] || 3
|-
| San Francisco (SFO)
| |<abbr title="Frontier">'''• || || || || ||[[Alaska Airlines]] /<br> [[United Airlines]] || 3
|-
| San José (SJC)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| San Luis (STL)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || || 3
|-
| Seattle (MIA)
| || ||<abbr title="Delta">'''• || || ||[[Alaska Airlines]] || 2
|-
| Siracusa (SYR)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 2
|-
| Tallahassee (TLH)
| || || || || ||[[Silver Airways]] || 1
|-
| Trenton (TTN)
| ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 1
|-
| Tulsa (TUL)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || || || 2
|-
| Washington (IAD)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="Frontier">'''• || || || ||[[United Airlines]] || 3
|-
| Washington (DCA)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• || ||<abbr title="JetBlue">'''• ||[[American Airlines]] || 4
|-
| White Plains (HPN)
| || || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 1
|-
| Worcester (ORH)
| || || || ||<abbr title="JetBlue">'''• || || 1
|-
! Total || 51 || 50 || 26 || 25 || 19 || 31 || 90
|}
== Estadístiques ==
==== Rutes más transitaes ====
{| class="wikitable sortable" style="font-size: 95%" width= align=
|+ '''Rutes nacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional d'Orlando (xunu 2017 – mayu 2018)'''<ref name="transtats.bts.gov">{{cita web |títulu=Orlando, FL: Orlando International (MCO)|url=http://www.transtats.bts.gov/airports.asp?pn=1&Airport=MCO&carrier=FACTS |publicación=Bureau of Transportation Statistics |fechaaccesu=28 d'agostu de 2018}}</ref>
|-
! Númberu
! Ciudá
!Pasaxeros
! Aereollinia
|-
| 1
| {{Bandera|Georgia}} [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta, Georgia]]
| align="right"|1,404,000
| [[Delta Air Lines]], [[Frontier Airlines]], [[Southwest Airlines]], [[Spirit Airlines]]
|-
| 2
| {{Bandera|Nueva Jersey}} [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark, Nueva Jersey]]
| align="right"|1,036,000
| [[JetBlue Airways]], Southwest Airlines, Spirit Airlines, [[United Airlines]]
|-
| 3
| {{Bandera|Pennsylvania}} [[Aeropuertu Internacional de Filadelfia|Filadelfia, Pennsylvania]]
| align="right"|816,000
| [[American Airlines]], Frontier Airlines, Southwest Airlines, Spirit Airlines
|-
| 4
| {{Bandera|Nueva York}} [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York, Nueva York]]
| align="right"|763,000
| American Airlines, Delta Air Lines, JetBlue Airways
|-
| 5
| {{Bandera|Illinois}} [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago, Illinois]]
| align="right"|729,000
| American Airlines, Frontier Airlines, Spirit Airlines, United Airlines
|-
| 6
| {{Bandera|Michigan}} [[Aeropuertu Internacional de Detroit|Detroit, Michigan]]
| align="right"|610,000
| Delta Air Lines, Frontier Airlines, Southwest Airlines, Spirit Airlines
|-
| 7
| {{Bandera|Texas}} [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas, Texas]]
| align="right"|608,000
| American Airlines, Spirit Airlines
|-
| 8
| {{Bandera|Maryland}} [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore, Maryland]]
| align="right"|601,000
| JetBlue Airways, Southwest Airlines, Spirit Airlines
|-
| 9
| {{Bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles, California]]
| align="right"|572,000
| American Airlines, Delta Air Lines, Frontier Airlines, JetBlue Airways, United Airlines, [[Virgin America]]
|-
| 10
| {{Bandera|Puertu Ricu}} [[Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín|San Xuan, Puertu Ricu]]
| align="right"|559,000
| Frontier Airlines, JetBlue Airways, Southwest Airlines, Spirit Airlines
|}
{| class="wikitable sortable" style="font-size: 95%" width=align=
|+ '''Rutes Internacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional d'Orlando (2016)'''<ref>{{cita web |títulu=U.S.-International Passenger Raw Data for Calendar Year 2016 |url=https://www.transportation.gov/office-policy/aviation-policy/us-international-passenger-raw-data-calendar-year-2014|work=[[United States Department of Transportation]] |fecha=xineru de 2017 |fechaaccesu=13 de febreru de 2017}}</ref>
|-
! Númberu
! Ciudá
!Pasaxeros
! Aereollinia
|-
| 1
| {{Bandera| UK}} [[Aeropuertu de Londres-Gatwick|Londres–Gatwick, Reinu Xuníu]]
| align="right"|767,105
| [[British Airways]], [[Norwegian Air Shuttle]], [[Thomas Cook Airlines]], [[Virgin Atlantic Airways]]
|-
| 2
| {{Bandera| Canadá}} [[Aeropuertu Internacional Toronto Pearson|Toronto–Pearson, Canadá]]
| align="right"|685,697
| [[Air Canada]], [[Air Transat]], [[Sunwing Airlines]], [[WestJet]]
|-
| 3
| {{Bandera| UK}} [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester, Reinu Xuníu]]
| align="right"|493,713
| Thomas Cook Airlines, Virgin Atlantic Airways
|-
| 4
| {{Bandera|Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu, Méxicu]]
| align="right"|358,928
| [[Aeroméxico]], [[JetBlue Airways]], [[Volaris]]
|-
| 5
| {{Bandera| Panamá}} [[Aeropuertu Internacional de Tocumen|Ciudá de Panamá, Panamá]]
| align="right"|373,990
| [[Copa Airlines]]
|-
| 6
| {{Bandera| Brasil}} [[Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos|São Paulo–Guarulhos, Brasil]]
| align="right"|337,382
| [[Delta Air Lines]], [[LATAM (Brasil)|LATAM Brasil]]
|-
| 7
| {{Bandera| Canadá}} [[Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau|Montreal, Canadá]]
| align="right"|212,268
| Air Canada, Air Transat, WestJet
|-
| 8
| {{Bandera| Colombia}} [[Aeropuertu Internacional El Dorado|Bogotá, Colombia]]
| align="right"|180,854
| [[Avianca]], JetBlue
|-
| 9
| {{Bandera| Bahames}} [[Aeropuertu Internacional Lynden Pindling|Nasáu, Bahames]]
| align="right"|131,726
| [[Bahamasair]], JetBlue
|-
| 10
| {{Bandera| Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún, Méxicu]]
| align="right"|103,458
| Delta Air Lines, [[Frontier Airlines]], JetBlue
|-
|}
=== Tráficu añal ===
{| {{tablaguapa}} style="width:450px;"
|+ Tráficu añal<ref name="stats2016">{{cita web |url= https://www.orlandoairports.net/about-us/#traffic-statistics |títulu=Traffic Statistics |publicación=Orlando Airports |fechaaccesu=26 de mayu de 2018}}</ref>
|-
! style="width:75px"| Añu !! style="width:100px"| Pasaxeros !! style="width:75px"| Cambéu respeuto añu anterior
|-
!2000
|30,823,509 || {{creciente}} 5.6%
|-
!2001
|28,253,248 || {{decreciente}} 8.3%
|-
!2002
|26,653,672 || {{decreciente}} 5.7%
|-
!2003
|27,319,223 || {{creciente}} 2.5%
|-
!2004
|31,143,388 || {{creciente}} 14.0%
|-
!2005
|34,128,048 || {{creciente}} 8.4%
|-
!2006
|34,640,451 || {{creciente}} 1.5%
|-
!2007
|36,480,416 || {{creciente}} 5.3%
|-
!2008
|35,660,742 || {{decreciente}} 2.3%
|-
!2009
|33,693,649 || {{decreciente}} 5.5%
|-
!2010
|34,877,899 || {{creciente}} 3.5%
|-
!2011
|35,356,991 || {{creciente}} 1.4%
|-
!2012
|35,214,430 || {{decreciente}} 0.4%
|-
!2013
|34,973,645 || {{decreciente}} 0.8%
|-
!2014
|35,714,091 || {{creciente}} 2.7%
|-
!2015
|38,727,749 || {{creciente}} 8.4%
|-
!2016
|41,923,399 || {{creciente}} 8.0%
|-
!2017
|44,611,265 || {{creciente}} 6.5%
|-
|}
== Aeropuertos cercanos<ref>{{cita web|url=https://www.aeropuertos.net/aeropuertu-internacional-de-orlando//|títulu=Aeropuertu Internacional d'Orlando (MCO)|fecha=mayu de 2017|fechaaccesu=17 de mayu de 2017|formatu=}}</ref> ==
* [[Aeropuertu Internacional Sanford]] (41km)
* [[Aeropuertu Internacional de Melbourne (Florida)]] (77km)
* [[Aeropuertu Internacional de Daytona Beach]] (87km)
* [[Aeropuertu Internacional de Tampa]] (129km)
* [[Aeropuertu Internacional de San Petersburgu-Clearwater]] (145km)
== Ver tamién ==
* [[Aeropuertu Internacional Sanford]]
* [[Aeropuertos del mundu]]
* [[Aeropuertos de los Estaos Xuníos|Aeropuertos d'Estaos Xuníos]]
* [[Aeropuertos más importantes d'Estaos Xuníos]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commons|Orlando International Airport}}
{{Wikivoyage|Orlando International Airport}}
* [http://www.orlandoairports.net/ Páxina oficial del aeropuertu MCO] (n'inglés)
* {{Enllaz rotu|1=Guía del Aeropuertu d'Orlando |2=https://orlandoaeropuertu.com/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} (n'español)
* [http://www.dot.gov/ Sitiu oficial del Departamentu de Tresportes de los Estaos Xuníos] (n'inglés)
* [http://www.faa.gov/ Alministración Federal d'Aviación de los EE.XX.] (n'inglés)
* [https://aeronav.faa.gov/d-tpp/1809/00571AD.PDF Diagrama del aeropuertu de la FAA] ([[PDF]]), n'efeutu el [[16 d'agostu]] de [[2018]]
* {{FAA-procedures|MCO}}
* {{WAD|KMCO}}
* {{NWS-actual|KMCO}}
* {{FR|KMCO}}
* {{AirNav|KMCO}}
* {{GCM|KMCO}}
* {{ASN|MCO}}
* {{US-airport|MCO}}
{{Tradubot|Aeropuerto Internacional de Orlando}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos de Florida|Orlando]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1940|Orl]]
[[Categoría:Aeropuertos internacionales d'Estaos Xuníos]]
d3buasvsoh1npzyirtpbze9fsn402rj
Mónica Kupfer
0
154338
4497883
4400486
2026-05-31T13:35:26Z
Limotecariu
735
4497883
wikitext
text/x-wiki
{{persona |
nome = Mónica Kupfer}}
'''Mónica Kupfer''' {{nym}} ye una historiadora, curadora, crítica del arte y editora, reconocida local y internacionalmente pol so llabor curatorial, según la so contribución al desenvolvimientu del arte panamiegu al traviés de la Bienal d'Arte de Panamá. Amás, destaca la so investigación sobre muyeres artistes panamiegues, la primera realizada nel país.
== Biografía ==
Doctora n'Historia del Arte pola [[Universidá de Texas n'Austin|Universidá de Texas]], n'Austin. Cuenta con una Maestría n'Historia del Arte en [[Universidá Tulane|Tulane University]] en New Orleans y la [[Freie Universität Berlin|Freie Universität]] en Berlín, Alemaña y una Llicenciatura con especializaciones en grabáu y historia del arte .
== Vida profesional ==
Mónica Kupfer foi direutora Fundadora de la Bienal d'Arte de Panamá, creada en 1992, amás de direutora de la Fundación Arte y Cultura, una organización ensin fines d'arriquecimientu que promueve el desenvolvimientu cultural en Panamá dende 1999. Foi la primer curadora del [[Muséu d'Arte Contemporáneo (Panamá)|Muséu d'Arte Contemporáneo de Panamá]], onde anguaño ye miembru del Conseyu Téunicu<ref>{{cita llibru |apellíos=kupfer|nome=Mónica|enllaceautor=|títulu=Mujer nes artes de Panamá|url=|fechaaccesu=|añu=2011|editorial=Fundación Arte y Cultura|isbn=978-9962-8842-4-8|editor=Mónica Y. Kupfer|allugamientu=|páxina=|idioma=castellanu|capítulu=Autor y diseñadores}}</ref>
Desempeñóse como xuráu, conferenciante y collaboradora n'enciclopedies d'arte, amás de ser corresponsal de la revista Art Nexus.
=== Esposiciones curaes ===
* Alcuentru de corrientes: Pintura contemporánea de Panamá - Americas Society de Nueva York y el [[Bass Museum]] de Miami en 1998.
* Un sieglu de pintura en Panamá -Galería del [[Bancu Interamericano de Desenvolvimientu]] en Washington en 2003.<ref>{{cita llibru |apellíos=Kupfer|nome=Mónica|enllaceautor=|títulu=Mujer nes artes de Panamá nel sieglu XX|url=|fechaaccesu=|añu=2011|editorial=|isbn=978-9962-8842-4-8|editor=|ubicación=|páxina=|idioma=|capítulu=}}</ref><ref>{{cita publicación |apellíos=|nome=|títulu=100 años d'arte|url=https://impresa.prensa.com/opinion/anos-arte_0_1053644887.html|fecha=6 de nobiembre 2003|fechaaccesu=25 de marzu de 2018|periódicu=Diariu La Prensa|páxina=}}</ref>
* Trazos perceptivos: artistes muyeres de Panamá. Xunta Añal de Gobernadores del BID, marzu, 2013.<ref>{{cita web|url=https://www.iadb.org/es/noticias/anuncios/2013-02-27/trazos-perceptivos-muyeres-artistes-de-panama%2C10344.html|títulu=Centro Cultural del BID presenta "Trazos perceptivos: muyeres artistes de Panamá"|fecha=27 de febreru de 2013}}</ref>
=== Bienal d'Arte de Panamá ===
La Bienal d'Arte de Panamá foi fundada en 1992 por Mónica Kupfer xunto a Irene Escoffery -.<ref>{{cita web |url=http://bienaldeartedepanama.org/index1.html|títulu=Biañal d'Arte de Panamá}}</ref>
N'empecipiando como un certame de pintura, la Bienal foi evolucionando hasta convertise nel eventu d'arte contemporáneo más importante del país. Mientres 16 años la bienal funcionó como la principal plataforma non comercial pa la producción y exhibición d'arte contemporáneo.
=== Publicaciones ===
* "América Central", capítulu nel llibru Arte Llatinoamericano del Sieglu XX, editáu por E. Sullivan. Publicáu por Phaidon Press, Londres,1998
* Cien años d'arte en Panamá - coautora. Editáu en 2003 con motivu del Centenariu de la República.
* Editora del llibru Muyeres nes artes de Panamá nel sieglu XX.<ref>{{cita publicación|apellíos=|nome=|títulu=Mujer nes artes de Panamá...|url=http://laestrella.com.pa/opinion/muyeres-artes-panama/23586699|fecha=29 de setiembre de 2011|fechaaccesu=25 de marzu de 2018|periódicu=La Estrella de Panamá|páxina=}}</ref> que cunta con ensayos de Julieta de Diego de Fábrega, Priscila Filós, Carmen Linares, Ángela Picardi, Isis Tejeira, [[Consuelo Tomás]], Maida Watson y de la editora, Mónica Kupfer.<ref>{{cita publicación|apellíos=|nome=|títulu=Una merecida reconocencia|url=http://laestrella.com.pa/estilo/cultura/merecíu-reconocencia/23597989|fecha=28 d'avientu de 2011|fechaaccesu=25 de marzu de 2018|periódicu=La Estrella de Panamá|páxina=}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1957||Kupfer, Mónica}}
{{Tradubot|Mónica Kupfer}}
iezzz8ishrs6bpprk9fq4r0vnpef6gv
Manuel Amador Guerrero
0
155387
4497880
4408579
2026-05-31T13:32:17Z
Limotecariu
735
4497880
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Manuel Amador Guerrero''' {{nym}} foi políticu y médicu [[Colombia|colombianu]] y [[Panamá|panamiegu]], unu de los xestores de la [[separación de Panamá de Colombia|separación de Panamá]], miembru de la [[Xunta Provisional de Gobiernu de Panamá|Xunta Provisional de Gobiernu]] y primer [[Presidente de Panamá|presidente]] constitucional de la República de [[Panamá]].
== Biografía ==
Fíu de José María Amador y Leguina, y de María Mercedes Guerreru Córdoba. Graduóse de médicu ciruxanu na Universidá del Madalena y del Ismu en 1855. Exerció'l so cargu de médicu per dellos meses de 1855 en Cartagena de Indias, pero puestu foi atraíu pol so espíritu aventureru escontra [[Panamá (ciudá)|Panamá]], [[Santiago de Veraguas]] y [[Colón (Panamá)|Colón]], que nesi momentu teníen una puxanza económica productu de la construcción del [[Ferrocarril de Panamá|Ferrocarril Interoceánico]], que atraía a gran cantidá d'inmigrantes que se dirixíen en busca d'oru en [[California]]. Amador camudar a la ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]], a finales de 1855. Participó viviegamente na política colombiana ya inscribióse nel Partíu Conservador, llegó a ocupar altos cargos dientro d'esti coleutivu. Como representante pola [[provincia de Veraguas]] ocupó una curul por dalgún tiempu nel Congresu de la [[República de la Nueva Granada]]. En 1866 foi escoyíu primer designáu como [[Xefe d'Estáu]] del [[Estáu Federal de Panamá]]. Al añu siguiente foi electu presidente del Estáu, pero una revuelta armada torgó-y exercer el cargu. Vencíu y prisioneru nel [[campu de batalla]], hubo de sufrir depués el destierru que s'enllargó per un añu.
Anque nun dexó de tomar participación activa na política, nun figuró en puestu dalgunu hasta l'añu de 1886, en que pol arrenunciu del xefe civil y militar del Estáu, xeneral [[Ramón Santodomingo Vila]], Amador Guerrero encargóse temporalmente del mandu supremu.
La so esposa yera Marìa Ossa d'Amador, y el so fíu, llamábase Manuel E. Amador.
Mientres los postreros 30 años del sieglu XIX, correspondió-y a Manuel Amador Guerrero reorganizar l'Hospital Santu Tomás, vieya institución de caridá que databa de la dómina de la colonia, que pola probeza crónica del país nun podía realizar cola debida amplitú la misión humanitaria a que taba llamada. Como médicu siempres, n'ocasiones como superintendente, y ensin recibir remuneración dalguna la mayor parte del tiempu, Amador Guerrero foi alma y brazu de la institución, y alla consagró-y el so esfuercios y los sos entusiasmos filantrópicos con abnegación y espíritu públicu exemplares.
En 1890 aldericábase una cuestión d'importancia vital pal ismu de [[Panamá]]. Yera patente que la Compañía Francesa de la Canal, qu'empezara la construcción de la vía interoceánica, taba imposibilitada pa concluyila dientro del términu axustáu nel contratu.
Los trabayos fueron suspendíos casi totalmente, y nel ismu empezó a sentise de nuevu tarrecible postracción económica. Había esperanza de que por aciu una prórroga de la concesión la empresa pudiera reorganizase y asegurar asina la terminación d'obra tan vital pa la vida económica del país. [[Panamá]], afeutada direutamente cola crisis, dispunxo entós unviar a [[Bogotá]] una comisión integrada por cuatro de les sos más representativos ciudadanos coles mires de xestionar la prórroga ante'l Gobiernu central. Pa esa comisión foi designáu'l doctor Amador Guerrero, n'unión del célebre inxenieru panamiegu [[Pedro J. Sosa]], autor xunto a Wyse y Reclus del trazáu de la ruta escoyida pa la Canal; l'obispu de la diócesis, Dr. José Alejandro Peralta; y Ricardo Arango, más tarde gobernador del departamentu.
El gobiernu colombianu convieno en conceder una prórroga de 10 años qu'empezaríen a cuntase en [[1894]], por aciu la cual llogró entamase una nueva compañía y la empresa salvar d'una perda total. Magar ello, la obra taba mancada de muerte.
Tres el colapsu de la canal francesa, surden les negociaciones ente [[Colombia]] y [[Estaos Xuníos]] pa volver a entamar la escavaciones de la canal interoceánica. Nueves esperances nacieron pal pueblu panamiegu al roblase'l contratu Herrán–Hay, qu'encamentaba la terminación de la obra per parte de Y.O. El congresu colombianu refugó'l conveniu y Panamá viose una vegada más frente a la so posible ruina. La miseria reinaba nel ismu. España la [[Guerra de los Mil Díes]], que terminó en payares de 1902.
Ante'l refugu del congresu colombianu del [[tratáu Herrán-Hay]] el pueblu panamiegu somorguiar na desesperación pola inminente ruina y miseria en que s'atopaba l'ismu, ante esta desafortunada situación los ciudadanos más pernomaos empezaron a entamar la separación de Panamá coles mires de sacar de la miseria al país, axustando un nuevu tratáu de la canal col gobiernu de los [[Estaos Xuníos]]. [[José Agustín Arango]], ciudadanu prominente nel ismu, concibió entós la idea d'incorporar l'ismu al rol de les naciones como república independiente. Este confió a Amador el so secretu y dambos dedicáronse a trabayar conxuntamente per dellos meses pa dixebrar l'ismu de Colombia. Hasta que por fin surdió la República de Panamá'l 3 de payares de 1903.
Dedicó la so xestión alministrativa al establecimientu de la institucionalización del Ismu de Panamá. Foi Presidente del Estáu Soberanu de Panamá. Destacóse como políticu al ser escoyíu na Convención Nacional Constituyente en 1904, por decisión unánime, como'l Primer Presidente Constitucional de Panamá una vegada llograda la separación de Colombia. Participó xunto a [[José Agustín Arango]] nel procesu separatista y foi unviáu a Washington a sostener conversaciones tendentes a establecer un tratáu pa la construcción de la [[canal de Panamá]].
== Presidencia ==
Col concursu del so gabinete y l'Asamblea Nacional llográronse cambeos radicales en beneficiu de la crecedera política, económicu y educativu del país; reaxustáronse los órganos executivu, llexislativu y xudicial en que s'encontaron les bases pal sistema democráticu; modificóse'l sistema de rentes, tributariu y fiscal; entamáronse les aduanes; abriéronse los puertos al comerciu mundial; abriéronse escueles secundaries y d'artesanía.
Foi defensor del [[Tratáu Hai-Bunau Baniella]] y pallo formó la Comisión de Estáu sobre'l Tratáu, conformada por Belisario Porras y Francisco Filós. Esta comisión tenía como oxetivu esclariar les duldes de ciertos panamiegos al rodiu de los derechos daos a [[Estaos Xuníos]] sobre'l territoriu de la Zona de la Canal. Finalmente llegóse a la conclusión que'l tratáu nun mancaba la soberanía de Panamá.
Amador Guerrero finó na ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] el 2 de mayu de 1909.
== Fontes bibliográfiques ==
* Ministeriu de la Presidencia. Los presidentes de Panamá.Estudiu Cronolóxicu y analís estadísticu.
* Castillero, Ernesto J. Galería de Presidentes de Panamá. Panamá, 1935
* Caxa d'Aforros. Forxadores de La nuesa Nación. 1999.
* Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). ''Charles Edward Magoon: The Panama Years.'' Río Piedras, Puertu Ricu: Editorial Plaza Mayor. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
* Mellander, Gustavo A. (1971). ''The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years.'' Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568.
* Plasmu Lara, J.A. Galería de Gobernantes de Panamá (1821-1971) Imprenta Litho Garzo S.A. Payares de 1971.
* Zentner, Federico Jr.Nomes y apellíos de forxadores de la patria. Panamá, 1984.
{{socesión
|predecesor=[[Xunta Provisional de Gobiernu de Panamá|Xunta Provisional de Gobiernu]]
|títulu=[[Presidente de Panamá]]
|socesor=[[José Domingo de Obaldía]]
|periodu= [[1904]] - [[1908]]
|títulu2=Encargáu del [[Departamentu de Panamá]]
|periodu2=1886
|predecesor2 = [[Ramón Santodomingo Vila]]<br/><small>(como gobernador civil y militar)</small>
|socesor2 = [[Alejandro Posada (gobernador)|Alejandro Posada]]<br/><small>(como gobernador del departamentu)</small>
}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1833|1909|Amador Guerrero, Manuel}}
{{Tradubot|Manuel Amador Guerrero}}
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
4n705sovo9fdpdrkymha92x515uvjay
Guillermo Endara
0
155636
4497887
4466568
2026-05-31T13:38:54Z
Limotecariu
735
4497887
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Guillermo David Endara Galimany''' {{nym}}<ref name="prensa1">[http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/09/28/uhora/local_2009092819182151.asp Morrió'l ex-presidente Guillermo Endara]. ''[[La Prensa (Panamá)|La Prensa]]''. 28 de setiembre de 2009</ref> foi un políticu y abogáu [[Panamá|panamiegu]] que sirvió como [[presidente de Panamá]] dende la {{fecha|20|12|1989}} hasta la {{fecha|1|09|1994}}. Foi'l primer presidente qu'asumió tres el fin del [[Fuercies de Defensa de Panamá|réxime militar]], desmanteláu depués de la [[Operación Causa Xusta|invasión d'Estaos Xuníos de 1989]].
== Biografía ==
Con ascendientes [[Ecuador|ecuatorianos]] per parte del padre y [[España|españoles]] per parte de la madre, ye fíu de [[Guillermo Endara Paniza]], pioneru de la [[radiodifusión]] panamiega y empresariu. El mozu recibió la educación primaria nel Colexu Miramar de la ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] y, depués d'emigrar temporalmente la familia por motivu del [[golpe d'Estáu]] de [[1941]], nel Colexu Sallar de los Hermanos Cristianos en [[Buenos Aires]], y la secundaria n'[[Estaos Xuníos]], nel Black-Foxe Military Institute de [[California]].<ref name="CIBOD">CIBOD [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/panama/guillermo_endara_galimany Guillermo Endara Galimany]. Consultáu'l 19 d'abril de 2007.</ref>
Realizó estudios de Pre-Medicina na [[Universidá de Tulane]] y Contabilidá nel ''Seale Business College'' de [[Nueva Orleans]], [[Estaos Xuníos]], pero terminó per llicenciar se en Derechu y Ciencies Polítiques na Universidá de Panamá y realizó un posgráu en Derechu Anglo-americanu na [[Universidá de Nueva York]], [[Estaos Xuníos]].
Al retornar a Panamá, dedicar a exercer como abogáu. En 1964 empieza a participar de campañes polítiques en San Miguelito y Curundú. En 1984 foi subsecretariu del Partíu pro Panamá Auténticu.
== Carrera presidencial ==
En [[1961]], Endara figuró ente los militantes fundadores del [[Partíu pro Panamá]] (Papa). Dende la década de 1930, el movimientu pro Panamá diera llugar socesivamente al Partíu Nacionalista Revolucionariu (PNR) y al Partíu Revolucionariu Auténticu (PRA), los predecesores del Partíu pro Panamá. Nes eleiciones del [[10 de mayu]] de [[1964]], qu'asitiaron na Presidencia de la República al lliberal [[Marco Aurelio Roble Méndez]], Endara salió escoyíu diputáu suplente, anque depués solicitó y llogró la nulidá de los sos credenciales como llexislador electu en protesta pol fraude del que fueren oxetu otros compañeros de llista del Papa.{{ensin referencies}}
Cuando'l so partíu llegó al poder cuatro años dempués, Endara desempeñóse como direutor xeneral de Planificación y Política Económica, lo cual solo duró diez díes. Dempués del golpe d'Estáu militar, Endara integró la llista d'escorríos políticos de la dictadura, viéndose obligáu a operar na clandestinidá. A partir de [[1969]] empezó una etapa de constantes exilios qu'escurrieron primero na Zona de la [[Canal de Panamá|Canal]], en casa d'una tía de so que taba casada con un coronel médicu del Exércitu norteamericanu, depués en [[Guatemala]] y finalmente en [[Miami]], dempués de ser arrestáu pola policía política de [[Omar Torrijos Herrera|Torrijos]].
Al tornar del exiliu, Endara algamó en [[1979]] la Subsecretaría Xeneral del Papa, en [[1982]] representó al partíu na Comisión Revisora de la Constitución Política y en [[1981]], na Convención Nacional Constitutiva del PPA celebrada'l 14 d'agostu d'aquel añu en Penonomé, provincia de Coclé, foi escoyíu subsecretariu xeneral del partíu.
El PPA allegó a les eleiciones xenerales del [[6 de mayu]] de [[1984]], primeres democrátiques en 16 años, nel senu de l'[[Alianza Democrática d'Oposición]] (ADO), tamién integrada pol [[Partíu Popular (Panamá)|Partíu Demócrata Cristianu]] (PDC) y el [[Movimientu Lliberal Republicanu Nacionalista]] (MOLIRENA). Les eleiciones fueron ganaes pola Unión Nacional Democrática (UNADE), encabezada pol Partíu Revolucionariu Democráticu (PRD) fundáu pol difuntu Omar Torrijos. El nuevu presidente foi [[Nicolás Ardito Barletta]].<ref name="CIBOD" />
Foi escoyíu presidente en [[mayu]] de [[1989]], por aciu una Alianza de Partíos Políticos d'Oposición (ADOC) col 62,5% de los votos contra'l 24,9% del candidatu del Partíu Revolucionariu Democráticu (PRD) que taba amparáu sol dictador [[Manuel Noriega]], quien se negó a reconocer la so derrota, y mandó a reprimir a Endara y al Segundu Vicepresidente electu [[Guillermo Ford]] cuando éstos andaben nuna caravana proclamando'l so trunfu. Esto xunto a la muerte d'un soldáu d'Estaos Xuníos por fuercies de Panamá foi la razón del gobiernu d'Estaos Xuníos, encabezáu por [[George H. W. Bush]], pa la [[Invasión de Panamá]] por tropes del [[Exércitu d'Estaos Xuníos]] en [[avientu]] de [[1989]]. El [[20 d'avientu]] de [[1989]], mientres los norteamericanos bombardiaben distintos puntos de la capital panamiega, Endara foi juramentado como Presidente Constitucional de Panamá, nuna ceremonia realizada dientro d'una base militar d'Estaos Xuníos, allugada na Zona de la Canal.<ref name="Anon">Anónimu [https://web.archive.org/web/20070928172139/http://panama.centramerica.com/noticies/detalle.asp?Id=8286 Home de llarga trayeutoria política]. Consultáu'l 19 d'abril de 2007.</ref><ref>Urriola, Gregorio [http://www.oei.es/guiaciencia/panama.htm Guía Iberoamericana de l'Alministración Pública de la Ciencia Panamá]. Consultáu'l 19 d'abril de 2007.</ref>
En 1990 foi unu de los fundadores del [[Partíu Arnulfista]] pero año dempués alloñóse del partíu por diferencies d'opinión cola Presidenta del Partíu, [[Mireya Moscoso]].
Mientres el so gobiernu ameyoró la situación económica del país, yá qu'en 1990 el Productu Internu Brutu cayó -7.5% por cuenta de la crisis económica que dexó la dictadura militar, mientres 1992 el [[PIB]] creció de 8%. Tamién restableció les instituciones democrátiques, impulsó la reforma constitucional que creó l'[[Autoridá de la Canal de Panamá]]<ref>Autoridá de la Canal de Panamá. [http://www.pancanal.com/esp/ctransition/milestones.html Cronograma de la Transición] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303230546/http://www.pancanal.com/esp/ctransition/milestones.html |date=2016-03-03 }}. Consultáu'l 19 d'abril de 2007.</ref> y creó l'[[Autoridá de la Rexón Interoceánica]].<ref>Hernández González, René [http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2004/11/13/hoy/opinion/65346.html Guillermo Endara Galimany]. Consultáu'l 19 d'abril de 2007.</ref><ref name="Anon" />
En [[1994]], asocedió-y el Gobiernu'l Candidatu del PRD [[Ernesto Pérez Balladares]].
En 2004 postular pa les eleiciones como candidatu del Partíu Solidaridá, llogrando'l 30.8% de los votos y quedando en segunda posición detrás de [[Martín Torrijos Espín]] y llogrando ser la primer figura en romper el bipartidismu prd-arnulfista que siempres ocupaben los primeros llugares.<ref>Roy, Alonso [http://www.alonsoroy.com/pn/pn32.html Eleiciones presidenciales en Panamá per sufraxu indireutu y direutu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100102080615/http://www.alonsoroy.com/pn/pn32.html |date=2010-01-02 }}. Consultáu'l 19 d'abril de 2007.</ref>
En 2009 postular a les eleiciones presidenciales panamiegues del {{fecha|3|05|2009}} nes que solamente llogró 2,38% de los votos válidos espresaos (+-34.773 votos).
== Últimos años ==
Dempués de les eleiciones de 2004 arrenunció al [[Partíu Solidaridá]] y formó un nuevu partíu políticu llamáu [[Vanguardia Moral de la Patria]] con dellos siguidores y dellos ciudadanos y foi unu de los candidatos pa volver a la presidencia de República de Panamá nes [[Eleiciones xenerales en Panamá de 2009|eleiciones xenerales de mayu de 2009]]. A mediaos de xineru de 2009 intentó aliase col [[Partíu pro Panamá]], pero pocos díes dempués fracasaron les negociaciones. Darréu'l Partíu pro Panamá xunir col partíu [[Cambéu Democráticu (Panamá)|Cambéu Democráticu]], unificando a casi tolos partíos d'oposición so la candidatura de [[Ricardo Martinelli]], cola esceición del partíu de Endara, qu'aportunó en nun xunise a dicha coalición.{{ensin referencies}}
El partíu del ex-presidente nun consiguió la cuota pa sobrevivir políticamente y quedó nun últimu llugar, causando'l so retiru de la política.
El [[27 de xunu]] foi hospitalizáu por cuenta d'una [[insuficiencia renal]].<ref>[http://www.que.es/ultimas-noticias/espana/200906281717-presidente-endara-ingresáu-hospital-carecer.html El ex-presidente Endara es ingresado en el hospital por carecer quebrantos de salú]. ''Qué.es''. 28 de xunu de 2009.</ref> Unos díes dempués ye dau d'alta, pero morrió'l [[llunes]] {{fecha|28|09|2009}} na so casa quedando na hestoria como'l Padre de la democracia Panamiega.<ref name="prensa1" /><ref>[https://web.archive.org/web/20091002131015/http://www.laestrella.com.pa/mensual/2009/09/28/contenido/19302126.asp Morrió'l ex-presidente Guillermo Endara]. ''[[La Estrella de Panamá]]''. 28 de setiembre de 2009.</ref>
{{Socesión
| títulu = [[Ficheru:Coat of Arms of Panama.svg|center|35px]] 45° [[Presidente de Panamá]]
| predecesor = [[Francisco A. Rodríguez|Francisco Rodríguez]]
| socesor = [[Ernesto Pérez Balladares]]
| periodu = {{fecha|20|12|1989}} - {{fecha|1|09|1994}}
}}
== Ver tamién ==
* [[Historia de Panamá]]
* [[Partíu pro Panamá]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/panama/guillermo_endara_galimany Biografía per Fundación CIDOB]
* {{Enllaz rotu|1=Guillermo Endara |2=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/y/endara.htm |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }} en ''Biografía y Vides''
{{NF|1936|2009|Endara Galimany, Guillermo}}
{{Tradubot|Guillermo Endara}}
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Persones de Ciudá de Panamá]]
[[Categoría:Miembros del Partíu pro Panamá]]
5hy1d9ddrgji6b70pce1ssm7c9v2wbe
Demetrio H. Brid
0
155780
4497851
4438168
2026-05-31T13:08:43Z
Limotecariu
735
4497851
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Demetrio H. Brid''' {{nym}} prócer, bomberu,periodista y escritor [[Panamá|panamiegu]], consideráu factor importante nel movimientu separatista panamiegu que remató cola proclamación de la [[separación de Panamá de Colombia|separación de Panamá de la República de Colombia]] y la fundación de la República de Panamá en 1903, polo que se-y reconoz como'l primer '''presidente ''de facto'' de la República de Panamá y Prócer de la Patria en grau eminente'''. <sup>{Llei 27 de 1953)</sup>
Siendo Presidente del Conseyu Municipal del Distritu de Panamá, asumió la responsabilidá de llamar a cabildru la nueche del 3 de payares de 1903, pa sofitar el movimientu separatista. Ante'l surdimientu d'un [[gobiernu de facto]], que presidió, correspondió-y designar y delegar los sos poderes na [[Xunta Provisional de Gobiernu de Panamá|Xunta Provisional de Gobiernu]] na tarde del 4 de payares.
== Biografía ==
Demetrio Honorato Brid Lasso nació na ciudá de Panamá, Departamentu de Panamá, el 21 d'avientu de 1859. Los sos padres fueron el Dr. Federico Alberto Brid Chirino, abogáu de la [[Ferrocarril de Panamá|Compañía del Ferrocarril de Panamá]], natural de [[Cartagena de Indias|Cartagena]], [[Colombia]] y la panamiega Josefa Cayetana Lasso y Paredes.
A los 13 años ingresó a trabayar nel diariu [[La Estrella de Panamá]] como repartidor de periódicos. Siguió como cajista, depués como correutor de pruebes, pa darréu convertise nun esperimentáu armador del periódicu, aportando a editorialista y Xefe de Redaición. Polos sos propios esfuerciu perfeccionar nel español, según tamién aprendió gramaticalmente l'inglés y francés. Compartió na redaición de La Estrella de Panamá col reconocíu poeta panamiegu [[Gaspar Octavio Hernández]]. Trabayó en La Estrella de Panamá por un periodu de 45 años hasta'l día de la so muerte.
Destacóse como miembru del Partíu Conservador al cual afilióse dende la so mocedá. El 1 de setiembre de 1890 foi escoyíu al [[Conseyu Municipal de Panamá]], asumiendo'l cargu de Presidente en setiembre de 1892. A pesar de ser un políticu moderáu, munches vegaes vio acompañándose-y al Dr. [[Manuel Amador Guerrero]] nes sos lluches polítiques.
Foi un filatélicu reconocíu en Panamá (Revista ''El Filotelista'').
Demetrio H. Brid casóse per primer vegada con Edelmira Dutary d'Alba, con quien tuvo seis fíos, y depués de finar la so esposa, casóse nuevamente con Elida Cantera d'Alba con quien tuvo cuatro fíos.
Finó'l 27 de mayu de 1917 nel [[Hospital Santu Tomás]] na ciudá de Panamá a la edá de 57 años.
=== Cargos desempeñaos nel Gobiernu de Panamá ===
[[Ficheru:Convención Nacional de 1904.JPG|thumb|Convención Nacional de 1904 col Dr. Manuel Amador Guerrero, Presidente Constitucional de la República de Panamá]]
Demetrio H. Brid foi electu al [[Conseyu Municipal de Panamá]] en 1890, correspondiéndo-y ser ocho veces Presidente, cargu del cual arrenunció'l 31 d'avientu de 1904. Foi unu de los trés diputaos principales pola Provincia de Panamá a l'Asamblea Departamental dende marzu de 1903, ostentando'l cargu de Vicepresidente. Ocupó otros cargos públicos con posterioridá a la separación de Panamá de Colombia, tales como'l de convencional de la '''Convención Nacional Constituyente''' en que la so condición correspondió-y, xunto colos demás convencionales, redactar la Constitución Nacional sancionada'l 15 de febreru de 1904 y en dicha condición correspondió-y xunto col restu de los convencionales, escoyer el 20 de febreru a [[Manuel Amador Guerrero]] como'l primer Presidente Constitucional de la República de Panamá. Demetrio H. Brid foi unu de los ocho convencionales constituyentes pola Provincia de Panamá. Ocupó'l cargu de Primer Vicepresidente de la '''Convención Nacional de 1904''', foi electu n'agostu de 1904 como Presidente del '''Conseyu Eleutoral de la República''' pa darréu ser nomáu en 1906 como '''Cónsul Xeneral en Xénova''', Italia. A solicitú del Presidente Amador, foi designáu '''Gobernador de la Provincia de Panamá''' en 1908. Na Secretaría de Rellaciones Esteriores ye nomáu tamién en xunetu de 1908 pol Presidente Amador como miembru ad-honorem de la '''Comisión Panamericana''', designación qu'exerció hasta'l momentu del so fallecimientu. En 1911 ye nomáu pol Presidente de la República Primer Designáu, Dr. Pablo Arosemena, como '''Xefe de Seición na Secretaría de Rellaciones Esteriores'''. Designáu '''Direutor del Muséu d'Historia Natural''' en 1912.
Amás del so llabor en La Estrella de Panamá, foi Editor Oficial de la '''“Gaceta de Panamá”''' dende'l 7 de febreru de 1891 hasta'l 31 d'agostu de 1895. Dempués de la separación de Panamá de Colombia, la Gaceta camudó'l so nome a Gaceta Oficial.” El so primer númberu foi publicáu'l 14 de payares de 1903. Del 11 de payares de 1903 al 31 de xunetu de 1906 y dende el 9 de xineru de 1907 hasta'l 28 d'avientu de 1908 foi'l so Editor Oficial.
En 1887 se enlista na acabante crear institución del '''Serviciu de Bomberos contra Quemes''', conxuntamente con otros mozos de la capital, munchos d'ellos provenientes de la colonia estranxera. Asistió na quema del Hotel Roma'l 3 de xunu de 1888 considerándose aquellos bomberos los primeres "''héroes del fueu''" en Panamá. En 1890 foi xubíu a Subteniente de Salvadores.
=== Obres ===
Ente les sos obres puede resaltase la creación de la '''Biblioteca Pública Colón''', que foi inaugurada pola so persona'l 12 d'ochobre de 1892, como primer centru pa los intelectuales y del saber. Atribúyese-y ser propulsor de la idea de nomar la moneda oficial como'l [[Balboa panamiegu|'''Balboa''']] na so calidá de Convencional miembru de la Comisión Monetaria de la Convención Nacional de 1904, ya igualmente como Convencional, en mayu de 1904 foi proponente de facultar al Poder Executivu pa celebrar un '''Tratáu de Comerciu''' colos Estaos Xuníos.
jkj
=== Reconocencies ===
Por aciu la Llei Non. 27 del 1 d'avientu de 1953, siendo ésti l'añu del Cincuentenariu de la República, l'Asamblea Nacional reconoz al Honorable Conceyal Brid, Primer '''Presidente del Estáu de facto y Prócer de la Patria en grau eminente''', encamentando que la obra realizada por tan preclaro prócer en serviciu a la Patria fuera sopelexada en toles escueles y colexos del país y establecer la ereición d'un bustu na capital de la República como tributu de gratitud pa perpetuar la so memoria.
[[Ficheru:Demetrio H. Brid - Medallón.jpg|miniaturadeimagen|Medallón de Demetrio H. Brid allugáu na Galería de Gobernantes del Salón Mariellu, Palaciu de les Garces]]
El 6 de xunetu de 2015 la Resolución Non. 123 del Ministeriu de la Presidencia "''ordena la '''allugamientu del medallón de don Demetrio H. Brid na Galería de los Gobernantes''', allugáu nel Salón Mariellu del Palaciu de les Garces na Presidencia de la República, na so condición de'' ''Presidente del Estáu, de facto de la República de Panamá, mientres los díes 3 y 4 de payares de 1903". L'actu protocolar de develación del medallón llevar a cabu'l 17 de mayu de 2017, fecha en que se conmemoraba'l so centenariu de fallecimientu.''
L'Asamblea Nacional de Panamá, por aciu Llei 4 de 1955, decreta reconoce-y como '''Prócer de la República''' na so calidá de miembru del Honorable Conseyu Municipal de Panamá, que ''“asumió'l poder supremo de la Nación panamiega, y en virtú d'ello nomó una Xunta de Gobiernu”'' y ''“roblaron l'Acta d'Independencia del Ismu'l 4 de payares de 1903, per mediu de lo cual constituyóse la República de Panamá”''.
Por aciu Decretu Non. 93 del 27 de mayu de 1917, el Presidente de la República, Ramón M. Valdés, honra la so memoria al finar manifestando que'l Prócer Brid '''''“tomó parte activa y principal nel movimientu separatista del Ismu”.''''' Decrétase llamentar la muerte de don Demetrio H. Brid, que les sos virtúes cíviques encamentar a la gratitud y a la imitación de los sos conciudadanos y correr colos gastos que los funerales causen. Pela so parte, el Conseyu Municipal de Panamá resolvió, el mesmu día, reconocer el fechu que Demetrio H. Brid foi de los que más parte activa tomaron nel movimientu separatista, y que como prócer de la nuesa emancipación como pol so amor al trabayu, probidad y demás virtúes cíviques, merez que la so vida encamiéntese como exemplu a les futures xeneraciones. Na mesma resolvióse izar el pabellón nacional a mediu estil por un periodu de tres díes en toles oficines municipales.
El Conseyu Municipal de Panamá, por aciu l'Alcuerdu Non. 11 del 26 de mayu de 1930 resolvió honrar como correspuende la memoria imperecedera de don Demetrio Honorato Brid y encamentar les sos virtúes cívicu y priváu a la xeneración actual y a les del porvenir; denominar '''Avenida Demetrio H. Brid''' (la mesma atópase allugada nel Cascu Antiguu contigüa a la Plaza Herrera), una de les principales aveníes de la ciudá. Por aciu resolución Non. 119 del 29 de payares de 1967, resolvió tamién ''“reconocer públicamente'l so singular y principal participación na xesta independentista n'ares d'una auténtica mística nacional”.''
El Conseyu Municipal de Panamá, por aciu la Resolución Non. 60 de 25 de marzu de 2003, por unanimidá resuelve asignar el nome de [[Palaciu Municipal de Panamá|'''Palaciu Municipal Demetrio H. Brid''']], a la sede permanente del Conseyu Municipal y la develación d'un bustu na so memoria como xusta reconocencia al so llabor como conceyal y ciudadanu exemplar. Por aciu Resolución Non. 48 de 1 de xunetu de 2008 encamentó a la Direición Xeneral de Correos y Telégrafos a emitir una estampilla conmemorativa n'ocasión de cumplise nel 2009 los 150 años de la nacencia de Demetrio H. Brid.
El Ministeriu d'Educación por aciu Resueltu Non. 1438 del 1 de xunu de 2009 instituye el '''Concursu Nacional de Redaición y Ensayu Demetrio H. Brid''' pa estudiantes d'escueles públiques y particulares.
El Presidente de la República por conductu del Ministeriu de Gobiernu resolvió por aciu Decretu Executivu Non. 271 de 4 d'ochobre de 2017 efectuar una emisión especial de tres sello postales, una fueya recordatoriu y un sobre de primer día d'emisión en conmemoración del centenariu del fallecimientu de Demetrio H. Brid.
El Presidente de la República por conductu del Ministeriu de Gobiernu resolvió por aciu Decretu Executivu Non. 68 de 4 de febreru de 2013 emitir el '''sobresello ''“Demetrio H. Brid, I Presidente de facto de Panamá, 1903"''''', que'l so Día d'Emisión foi'l 18 de xunu de 2014 na Direición Xeneral de Correos y Telégrafos.
Foi merecedor de la '''Medaya Cervantes''', premiu a les lletres, poles sos apurras al periodismu y el so destacáu llabor nel diariu La Estrella de Panamá.
== El Tratáu Herrán-Hay ==
{{AP|Tratáu Herrán-Hay}}
Del 24 de xineru de 1902 al 31 d'avientu de 1904 foi nuevamente Presidente del Conceyu Municipal y por tanto correspondió-y tar al frente del Conceyu mientres un periodu determinante na historia de Panamá nel cual diose la consulta rellacionada col [[Tratáu Herrán-Hay]] ente la República de Colombia y los Estaos Xuníos d'América pal proyeutu de la canal interoceánica al traviés del territoriu del Ismu qu'antecedió la xesta separatista del 3 de payares de 1903.
La consulta sobre la conveniencia de ratificar el Tratáu per parte de la República de Colombia yera la tema prioritaria pal territoriu de Panamá y foi'l factor decisivu pa la so posterior separación de Colombia, habida cuenta del interés que yá esistía nos panamiegos de ser independientes.
El 4 de xunu de 1903 el Conceyu Municipal del Distritu de Panamá, consideráu'l principal de los dieciocho distritos que conformaben el Departamentu de Panamá, perteneciente a la República de Colombia, resolvió que'l Tratáu Herrán-Hay sería de gran provechu pa dambos países signatarios, yá que la construcción d'una canal al traviés del Ismu traería progresu y bienestar a los panamiegos.
Con posterioridá a la [[Guerra de los Mil Díes]], los conceyales del Conceyu de Panamá sintieron la responsabilidá d'atopar soluciones tendientes a ameyorar la situación financiera del Departamentu de Panamá. Ante estos fechos, estableciendo que'l Tratáu yera conveniente, el Prócer Brid empecipió'l procesu de consulta col restu de los presidentes de los conceyos municipales. Les cartes de ratificación fueron recibiéndose dende'l 23 de xunu al 2 d'agostu de 1903, oponiéndose namái unu de los conceyos, polo cual dar# en unviar nota a la Suprema Corporación Llexislativa de la República de Colombia pa la so considerancia.
En vista de que el tratáu foi refugáu pol Senáu de Colombia'l 12 d'agostu, nun quedó otra alternativa qu'empecipiar el movimientu separatista, deséu esistente ente la mayoría de los panamiegos de dixebrase de Colombia, y el cual concretóse sol lideralgu d'una secreta Xunta Revolucionaria conformada polos sos miembros [[José Agustín Arango]], [[Manuel Amador Guerrero]], [[Federico Boyd]], [[Nicanor A. De Obarrio]], [[Manuel Espinosa B.]], [[Carlos Constantino Arosemena]], [[Tomás Arias (Panamá)|Tomás Arias]] y [[Ricardo Arias (revolucionariu)|Ricardo Arias]].
== La xesta separatista del 3 de payares de 1903 ==
'''''Los conceyales exercieron la decisión d'actuar y proclamar la independencia de la República de Panamá'''''
Demetrio H. Brid siendo Presidente del Conseyu Municipal de Panamá convertir n'unu de los líderes de la xesta separatista del 3 de payares de 1903. Pola amistá que lo xunía col Dr. Manuel Amador Guerrero y el so trabayu como Editor del diariu La Estrella de Panamá, que'l so propietariu yera José Gabriel Duque, tuvo al tantu del movimientu lideráu pola Xunta Revolucionaria. En Panamá vivíen momentos d'intranquilidá y de grave peligru pa los ciudadanos "revolucionarios," yá que corríen rumores rellacionaos cola conducta agresiva de les tropes colombianes y el so deséu d'atacar al pueblu que deseyaba dixebrase de la República de Colombia.
Na mañana del 3 de payares, al ser informáu pol Doctor Manuel Amador Guerrero de la llegada de l'armada colombiana, Demetrio H. Brid espresó-y a los so esposa antes de salir de la casa ''“Mira Elida, acábame de llamar Amador. Voi p'allá, pos güei efectúase'l movimientu separatista. Si nun torno yá sabes la suerte que corrí.”'' El 3 de payares foi un día intensu de maniobres per parte de los conxuraos pa controlar a los militares colombianos.
Alredor de les seis de la tarde, proclamóse la separación de Panamá depués de distribuyise armes ente panamiegos de la ciudá de Panamá. Na badea de Panamá topaba la flotilla de guerra colombiana. Mientres esto asocedía, la Xunta Revolucionaria y otros revolucionarios axuntar nel Hotel Central pa establecer el control militar y coles mesmes, por iniciativa de Demetrio H. Brid, Presidente del Conseyu Municipal del Distritu de Panamá, avisó a tolos miembros de la corporación municipal por que tuvieren pendientes de la convocatoria d'una sesión estraordinaria nel Conseyu Municipal.
Recién retirábase'l cruceru Bogotá y el pueblu celebraba eufóricu la nacencia del nuevu Estáu, los miembros del Conseyu Municipal del Distritu de Panamá, conscientes de les consecuencies de les sos actuaciones, axuntar nel Palaciu Municipal, con oxetu de dar calter oficial a la independencia proclamada. Estos fueron, según consta na Acta de la Sesión Estraordinario y Solemne del 3 de payares de 1903, los conceyales Rafael Aizpuru, Agustín Arias Feraud, Demetrio H. Brid, Manuel J. Cucalón P. y José María Chiari R. como miembros principales del Conceyu Municipal, y Enrique Llinares y Manuel María Méndez, conceyales suplentes que tuvieron qu'actuar como principales.
[[Ficheru:Consejo Municipal de 1903.jpg|thumb|Conseyu Municipal de 1903]]
Col derrocamientu del Gobiernu de Colombia nel Ismu, prindando al Gobernador del Departamentu de Panamá, surdió un Estáu de fechu que convirtió al territoriu panamiegu nun Estáu ensin gobiernu. Cuando cuntó cola asistencia del quórum reglamentariu, Demetrio H. Brid manifestó-yos que ''"Nesos solemnes momentos y de gran escitación, un grupu respetable de ciudadanos de la capital proclamara la Independencia del Ismu col beneplácito de los pueblos de la so comprensión y de la ciudadanía, y que con tal motivu deseyaba saber si los actuales representantes de los derechos del pueblu taben dispuestos a xuntase y secundar esi movimientu políticu, so xuramentu de sacrificar los sos intereses y vides y hasta'l porvenir de los sos fíos si fuera necesariu".'' Los conceyales aprobaron lo mentao y xuraron a Dios y a la Patria secundar el movimientu separatista. Nel Palaciu Municipal atopábense Manuel Amador Guerrero, Federico Boyd, Esteban Huertas, Carlos A. Mendoza, Nicanor Villalaz, ente los munchos ellí presentes.
Nesi intre so la Presidencia de Demetrio H. Brid nel Conseyu Municipal del Distritu de Panamá surde la República de Panamá na forma d'un [[gobiernu de facto]]. Antes de rematar la sesión, cerca de les 10 de la nueche, propunxo unviar el siguiente telegrama al Presidente de los Estaos Xuníos: ''"La municipalidá de Panamá celebra nesti momentu sesión solemne, xuntándose al movimientu de separación del Ismu de Panamá del restu de Colombia y espera reconocencia del so Gobiernu pa la nuesa causa".'' La respuesta formal de los Estaos Xuníos recibió'l 5 de payares de 1903. Darréu clausurada la sesión solemne, unvió emisarios a los conseyos municipales del restu del territoriu pa informa-yos de la decisión tomada pol Conseyu Municipal de Panamá. Demetrio H. Brid, acompañáu de los conceyales, tamién se dirixó al Parque de la Catedral (agora Plaza de la Independencia) pa comunica-yos a los asistentes sobre la decisión oficial de dixebrase de Colombia, al empar qu'anunciaba la convocatoria pa un Cabildru Abiertu a otru día.
D'esta forma, el movimientu revolucionariu pol cual desafióse l'Ismu de Panamá del restu de la República de Colombia, formando una nación soberano y llibre, quedó llexitimáu pol pueblu de Panamá, representáu nesti momentu pola so autoridá máxima Demetrio H. Brid, na so calidá de Presidente del Conseyu Municipal de Panamá, motivu pol cual reconózse-y dende'l Cincuentenariu de la independencia como'l Primer Presidente del Estáu de facto y Prócer de la Patria en Grau Eminente.
Una nueva bandera tricolor, que representaría al país agora independiente, foi pasiada peles cais por un públicu eufóricu. Na madrugada del día 4 cola participación del Alcalde del Distritu, se izó la bandera nel estil del Palaciu Municipal, a los acordes de la entós popular marcha ''Hiawatha'', compuesta por Neil Moret (Charles N. Daniels) en 1901, que foi coriada polos ellí aconceyaos y tocada por una improvisada banda de música.
El 4 de payares en sesión del Conseyu Municipal preside'l Cabildru Abiertu realizáu na Plaza de la Catedral, lleendo ante'l públicu rexuntáu l'Acta d'Independencia de la República de Colombia. Al Prócer Brid correspondió-y designar y otorgar poderes en nome de la entidá que representaba, a los miembros de la Xunta de Gobiernu Provisional [[José Agustín Arango]], [[Federico Boyd]] y [[Tomás Arias (Panamá)|Tomás Arias]], encamentándo-yos transitoriamente ''"l'alministración, xestión y direición de los negocios"'' y demás asuntos propios de la estabilidá nacional, mientres se formalizaba la nueva república. Concluyida la so llectura, Demetrio H. Brid espresó como amuesa del so incondicional compromisu cola Patria, lo siguiente: ''“Patria, por ti sacrificase debe tou lo que Dios na so bondá dionos, hasta'l porvenir de los nuesos fíos”.'' Darréu juramentó a la Xunta de Gobiernu Provisional prosiguiendo cola adhesión popular suscrita polos asistentes al Cabildru Abiertu.
Como Presidente del Conseyu, Demetrio H. Brid tamién tomó parte nel bautizu de la Bandera Nacional que tuvo llugar na Plaza Chiriquí el 20 d'avientu de 1903.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [[Presidente_de_Panam%C3%A1|Gobernantes de la República de Panamá]]
{{socesión
|predecesor=nengunu |títulu=[[Presidente de Panamá]]
|socesor=[[Xunta Provisional de Gobiernu de Panamá|Xunta Provisional de Gobiernu]]
|periodu= [[3 de payares|3]]-[[4 de payares]] de [[1903]]}}
{{NF|1859|1917|Brid, Demetrio H.}}
{{Tradubot|Demetrio H. Brid}}
[[Categoría:Independencia de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Persones de Ciudá de Panamá]]
[[Categoría:Gobernantes de Panamá]]
lzr9b3us28bf8pa1hztlr3fp0qn7ejm
Alfonso Portillo
0
155796
4497864
4463033
2026-05-31T13:17:28Z
Limotecariu
735
4497864
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alfonso Antonio Portillo Cabrera''' {{nym}} ye un [[empresariu]] y [[políticu]] [[Guatemala|guatemalianu]]. Foi [[presidente de Guatemala]] ente'l [[14 de xineru]] de [[2000]] y el [[14 de xineru]] de [[2004]].
Mientres el so Gobiernu, Portillo Cabrera empezó a esnudar el réxime de privilexos del poder económicu formal en Guatemala depués de la firma de los Alcuerdu de Paz de 1996 ―principalmente los de los productores d'azucre, pollu, cementu y cerveza―,<ref name=j14>{{cita web |apellíu=Juárez|nome=Edgar|títulu=La lleición d'Alfonso Portillo|url=http://hablaguate.com/articles/14703-la-leccion-de-alfonso-portillo|website=Fala Guate |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150228050425/http://hablaguate.com/articles/14703-la-leccion-de-alfonso-portillo |fechaarchivu=28 de febreru de 2015|fechaaccesu=28 de febreru de 2015|ref=harv}}</ref> pero la so llexitimidá como presidente foi minada pola reputación internacional del líder del so partíu políticu, el xeneral [[Efraín Ríos Montt]] ―a quien se comparaba col xeneral chilenu [[Augusto Pinochet]]― y la esistencia d'un Estáu estructuralmente corruptu ya ineficiente en Guatemala.<ref name=g03>{{cita web |apellíu=Gutiérrez|nome=Edgar|títulu=El retu de la democracia en Guatemala|cita=Edgar Gutiérrez yera'l ministru de Rellaciones Esteriores de Guatemala en 2003. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150313195155/http://www.jornada.unam.mx/2003/07/29/029a1mun.php?origen=index.html&fly=2|url=http://www.jornada.unam.mx/2003/07/29/029a1mun.lphp?orixe=index.html&fly=2|fechaaccesu=13 de marzu de 2015 |fechaarchivu=13 de marzu de 2015|ubicación=Méxicu, D.F.|añu=2003|ref=harv}}</ref> A la fin del so Gobiernu, tenía nel so contra a los miembros d'esi poder político, que tenía una influyencia aplastante nos mercaos, los medios de comunicación masiva y nos grupos de la sociedá civil en Guatemala.<ref name=g03/> Esta influyencia quedó de manifiestu cuando Portillo foi desaposiáu d'inmunidá al ser removíu como diputáu del [[Parllamentu Centroamericanu]] ―cargu que-y correspondía como ex-presidente de Guatemala― y darréu encarceláu y enjuicidado en Guatemala; entá ye más, en 2013 foi estraditáu a los Estaos Xuníos acusáu de peculado pol Gobiernu d'Estaos Xuníos, depués de tar prisionaro nuna base militar en Guatemala per dellos años. Portillo declaróse culpable ante los tribunales d'Estaos Xuníos en marzu de 2014,{{harvnp|Sieglu 21|2014|p=}} llogrando asina que la so pena de prisión fuera bien amenorgada, amás de que'l tiempu que yá había estáu prisioneru en Guatemala foi-y acredita. Tornó a Guatemala a finales de febreru de 2015 y anunció que, anque nun diba participar en cargos d'eleición, sí diba trabayar p'ayudar al so país.{{harvnp|Russia Today|2015|p=}} Sicasí, en mayu de 2015 fíxose públicu que participaría como candidatu a diputáu pol llistáu nacional del partíu TOOS nes [[Eleiciones xenerales de Guatemala de 2015|eleiciones xenerales del 6 de setiembre de 2015]], anque'l 13 de xunetu del mesmu añu'l rexistru de ciudadanos del TSE refugó-y la inscripción como candidatu argumentando l'artículu 113 de la [[Constitución de Guatemala|Constitución de la República]]. Aun así siguió siendo imaxe del partíu y faciendo propaganda al partíu creáu por Roberto Alejos.<ref name=tse/>
== Biografía ==
Nació en [[Zacapa (departamentu)|Zacapa]], departamentu del oriente del país, nel senu d'una familia de clase media. Camudar a Méxicu a los 19 años onde realizó los sos estudios universitarios na [[Universidá Autónoma de Guerrero]]. Recibió la so formación universitaria en Méxicu, llicenciándose primeru en Ciencies Xurídiques y Sociales pola [[Universidá Autónoma de Guerrero]] (UAG) y depués doctorándose en Ciencies Económiques pola [[Universidá Nacional Autónoma de Méxicu (UNAM)]]. Dende finales de los años setenta venceyar nel país azteca a organizaciones indíxenes d'izquierda del estáu de Guerrero y de la mesma Guatemala, concretamente'l [[Exércitu Guerrilleru de los Probes]] (EGP), una de les cuatro subversiones armaes qu'en 1982 coordináronse como Unidá Revolucionaria Nacional Guatemaliana (URNG).<ref name=cidob>{{cita web |autor=CIDOB|website=Centru d'Investigaciones de Rellaciones Internacionales y Desenvuelvo|añu=2004|url=http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/guatemala/alfonso_portiellu_cabrera|títulu=Alfonso Portillo Cabrera|ubicación=Barcelona, España |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20131030084711/http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/guatemala/alfonso_portiellu_cabrera |fechaarchivu=30 d'ochobre de 2013|fechaaccesu=25 de febreru de 2015|ref=harv}}</ref>{{refn|group=lower-alpha|Con al respective de la so educación, el periodista guatemalianu [[Jorge Palmieri]] escribió lo siguiente: Sicasí que se diz nun párrafu que llogró una llicenciatura en Ciencies Xurídiques y Sociales na Universidá de Chilpancingo y que se doctoró en Ciencies Económiques na Universidá Nacional Autónoma de Méxicu (UNAM), nun esiste nengún rexistru de que llograra nengunu d'esos títulos nos rexistros de la Secretaría d'Educación de la Federación, onde se caltienen los rexistros de los títulos universitarios. Sicasí, na UNAM fui informáu de que nunca llogró esi doctoráu, porque solo asistió a clases poques vegaes.<ref>{{cita web |apellíu=Palmieri |nome=Jorge|enllaceautor=Jorge Palmieri|títulu=La estradición d'Alfonso Portillo|añu=2013|url=http://jorgepalmieri.com/2013/06/03/ |fechaarchivu=16 d'avientu de 2014|fechaaccesu=25 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141216215833/http://jorgepalmieri.com/2013/06/03/}}</ref>}}
{{caxa de cita|La versión policiaca, siguida na causa penal 330/982 en Méxicu, señala que Javier Encarnación y los sos compañeros «dirixir a mercar una botella de brandy, xuniéndose-yos al llegar al mercáu les persones que respuenden a los nomes de Julio César Prudenciano Sánchez, Andrés Martínez Vázquez y Arturo Visoso Bravo». Nel mercáu, fueron algamaos por Portillo, Calzada y l'esposa d'este, Miriam Martínez, quien viaxaben nuna Caribe blanca, de la que, según la policía, baxó Portillo con una pistola na mano derecha, «cola cual amenació a Javier Encarnación Cabrera y a Florentino González Abondes, cutiendo a Andrés Martínez Vázquez cuando esti trató de cruciar la cai». Alfonso Portillo disparó dos veces al aire, p'alvertir a los sos contrincantes que nun se-y averaren, pero Visoso, Javier y Gustavo Encarnación Cabrera, según Florentino González Abondes, «fuéronse-y enriba» pa intentar desarmalo, polo que'l guatemalianu abrió fueu, matando a los dos primeros y mancando al restu. «De momentu, Portillo fuxó colos sos acompañantes».|Versión oficial de los sucesos<br />Causa penal 330/982{{ensin referencies}}}}
El 23 d'agostu de 1982 en [[Chilpancingo]], estáu de [[Guerrero (Méxicu)|Guerrero]] en Méxicu, Portillo mató a balazos a Gustavo Cabrera Encarnación y Arturo Visoso, dambos estudiantes de la Universidá Autónoma de Guerrero nun incidente asocedíu al rematar un baille. Portillo desenfundó la so pistola, remanar delles vegaes, y Cabrera y Visoso cayeron muertos al intre. Portillo fuxó de la xusticia mexicana, primero a la [[Méxicu, D.F.|Ciudá de Méxicu]] y depués escontra Guatemala.
Según l'Artículu 308 del Códigu Penal Federal Mexicanu, l'homicidiu por reña ye penáu hasta con ocho años de prisión, anque indica que la fixación de penes depende de quién foi'l provocáu y quién el prevocador, según la mayor o menor importancia de la provocación.{{harvnp|Cámara de Diputaos de Méxicu|1931|p=89}} Per otra parte l'Artículu 101 de dichu códigu penal indica que la prescripción del delitu ye personal y basta pa ella l'intre de la llei, pero alvierte que los plazos pa la prescripción van doblar pa quien s'atopen fuera de Méxicu;{{harvnp|Cámara de Diputaos de Méxicu|1931|p=25}} pela so parte, l'Artículu 105 del mesmu códigu indica que l'acción penal prescribe nun plazu igual al permediu aritméticu de la pena privativa de la llibertá que señala la llei pal delitu de que se trate.{{harvnp|Cámara de Diputaos de Méxicu|1931|p=26}} D'alcuerdu a esto, al escapar a Guatemala, Portillo doblaría los tiempu de prescripción pal so delitu, estendiéndolo d'un máximu posible de dieciséis a trenta y dos años y de un mínimu d'ocho a diceiséis años, yá que se-y imputaron dambos asesinatos.{{ensin referencies}}
Sicasí, el 15 d'agostu de 1995, el xuez primero de primera instancia del ramu penal del Distritu Xudicial de Bravo, declaró prescrita l'acción penal contra Portillo, a los trelce años de cometíos los asesinatos contra los estudiantes polo que s'abarrunta de tráficu de compra-venta d'influyencies pa llograr que se llevantada la so persecución xudicial.{{ensin referencies}}
== Llegada al poder ==
Empecipió la so vida política afiliándose al [[Partíu Socialista Democráticu]] (PSD), más palantre en 1989 incorporar al partíu [[Democracia Cristiana Guatemaliana]] (DCG), del cual aportó a secretariu xeneral. Nel añu 1995 retirar del partíu Democracia Cristiana Guatemaliana y a la temporada intégrase al partíu de derecha [[Frente Republicanu Guatemalianu]] fundáu pol xeneral retiráu [[Efraín Ríos Montt]], partíu orixinalmente pensáu pa sofitar les aspiraciones presidenciales de Ríos Montt. Esto fai posible la candidatura de Portillo, quien pierde les eleiciones de 1995 contra [[Álvaro Arzú Irigoyen]]. En 1999 Alfonso Portillo vuelve postulase, esta vegada llogrando una amplia victoria, sobre'l candidatu del oficialismo [[Óscar Berger]], tomando posesión en xineru de 2000.
== Presidencia (2000-2004) ==
Asumió la presidencia la {{fecha|14|01|2000}}. Mientres l'actu de toma de posesión foi investido pol xeneral [[Efraín Ríos Montt]], quien entós yera presidente del [[Congresu de la República de Guatemala|Congresu de Guatemala]], y nos sos primeros discursos faló de la tarrecible situación en que s'atopaba'l país, y de la so intención d'investigar y esclariar la situación financiera de Guatemala. Propunxo amás a los otros partíos políticos, principalmente al opositor partíu d'izquierda, [[Alternativa Nueva Nación|Alianza Nueva Nación]] (ANN), a un pactu de gobernabilidad nel qu'él pudiera cumplir col so plan executivu.
=== Aciertos y popularidá ===
Dientro de los llogros del so Gobiernu atopen los subsidios pa la construcción de viviendes populares y l'impulsu a la Reforma Educativa y a la capacitación docente.<ref group=lower-alpha>Dellos analistes coinciden en que nun foi Portillo quien tuvo la idea d'ameyorar y modernizar el sistema educativu guatemalianu al traviés d'una reforma, una y bones esa idea venía dende los Gobiernos de [[Ramiro de León Carpio]] y [[Álvaro Arzú]].</ref> Mientres el so Gobiernu hubo control de la cesta básica, meyora de los salarios, y creóse la tarifa social na enerxía llétrica; toos estos factores fixeron que'l presidente Portillo fuera bien popular ente les capes baxes de la población guatemaliana,<ref name=dw/> que componen más del setenta per cientu de la población del país.
Coles mesmes, el so discursu tuvo munchos elementos de llucha de clases yá que partía d'una posición que favorecía a los probes, los escluyíos, los quitaos, al empar que se plantegaba un claru enfrentamientu contra los empresarios, contra los monopolios nel país, contra tolos privilexos que tien esi sector económicu; esto averar a la izquierda, a les demandes y necesidaes de los sectores populares, predominantes nes árees rurales del país.<ref name=dw>{{cita publicación |autor=Deutsche Welle|publicación=DW América Llatina|añu=25 de febreru de 2015|títulu=Guatemala: Alfonso Portillo, ¿el ex-presidente "menos ineficiente"?|url=http://www.dw.de/guatemala-alfonso-portillo-el-ex-presidente-menos-ineficiente/a-18281925|ubicación=Alemaña |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150227204550/http://www.dw.de/guatemala-alfonso-portillo-el-ex-presidente-menos-ineficiente/a-18281925|fechaaccesu=27 de febreru de 2015 |fechaarchivu=27 de febreru de 2015|ref=harv}}</ref>
=== Economía ===
A lo llargo de 2001, les movilizaciones de diversos coleutivos populares en protesta pol incumplimientu de les promeses eleutorales nel terrén social y la xubida a finales de xunetu del Impuestu al Valor Agregáu (IVA) del 10 al 12 %, alza de tributu indireutu que foi la única reforma fiscal destacada nel cuatrieniu, anque nun modificar la carga impositiva sobre les rentes nin amontó la llucha contra'l fuximientu y el fraude. Eso sí, yá nesi añu los escándalos y polémiques envolubraben al Gobiernu y el FRG, acusaos peruquier de tar llevando a les instituciones del Estáu a un nivel de corrupción ensin precedentes; per otra parte, l'afitamientu de bolses de fame nes árees más ablayaes del país.<ref name=cidob/>
==== Quiebra de los bancos ximielgos ====
En 2000, col entamu del Gobiernu del FRG empezó a mentase en Guatemala el nome de Francisco José Alvarado MacDonald, conocíu tamién como don Paco, o «L'Inxenieru», quien yera un empresariu y banqueru y que, d'alcuerdu a informaciones de la dómina, foi'l principal financista de la campaña presidencial de Portillo. Les sos principales empreses yeren dos bancos: el Bancu Metropolitanu y el Bancu Promotor; los bancos ximielgos, como tamién se-yos llamaba. Cuando Portillo ganó la presidencia, Alvarado MacDonald dio-y en préstamu una amplia casa nuna zona luxosa de la capital guatemaliana. Según informó la prensa nesa oportunidá, antes de ganar la Presidencia, Portillo fuera l'asesor que remanaba les rellaciones públiques, institucionales y polítiques de les múltiples empreses de Alvarado MacDonald, especialmente les de los bancos ximielgos.{{harvnp|Fernández|2004|p=}}
Según súpose na prensa, a principios de los 90, el banqueru conoció al ex-presidente Portillo y dende entós cultivaron una entrañable amistá; en 1995, Alvarado gastó más de tres millones de dólares na campaña presidencial de Portillo, según reportes estraoficiales.<ref name=reynoso>{{cita publicación|apellíos1=Reynoso|nome1=Conié|apellíu2=Méndez Villaseñor|nome2=Claudia|publicación=Prensa Libre|títulu=Xuez unvia a prisión a Alvarado MacDonald|url=http://www.prensalibre.com/noticias/Xuez-envia-prision-Alvarado-Macdonald_0_92992067.html|fechaaccesu=27 de febreru de 32015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130607104405/http://www.prensalibre.com/noticias/Xuez-envia-prision-Alvarado-Macdonald_0_92992067.html|fechaarchivu=7 de xunu de 2013|ref=harv|archiveurl=https://web.archive.org/web/20130607104405/http://www.prensalibre.com/noticias/Xuez-envia-prision-Alvarado-Macdonald_0_92992067.html|archivedate=2013-06-07}}</ref>
Al tomar el poder, Portillo nomó a dos fíos de Alvarado MacDonald en puestos claves:
* José Francisco Alvarado: xerente de la Presidencia de la República, coles mesmes que yera miembru del Conseyu d'Alministración del Bancu Metropolitanu y tesoreru d'una empresa que viende autos europeos de luxu; tamién coordinaba la Comisión Multisectorial del Tresporte, onde'l Gobiernu remanaba tolos asuntos de los autobuseros, munchos de los cualos son veceros d'esa compañía que representa una marca de automotores.
* Alfredo Alvarado: Secretariu d'Asuntos Particulares de la Presidencia, y tamién yera miembru del Conseyu d'Alministración del otru bancu, El Promotor.{{harvnp|Fernández|2004|p=}}
Portillo tamién aceptó qu'un autu qu'utilizada yera propiedá del banqueru.<ref name=reynoso/>
En xineru de 2001, Portillo ordenó a la Xunta Monetaria que-y inyectara cientu diez millones de dólares a los bancos ximielgos por que nun se desencaxar;{{harvnp|Fernández|2004|p=}} pero'l 1.° de marzu de 2001, la Xunta Monetaria ordenó la intervención de los bancos ximielgos, por irregularidaes alministratives. L'Estáu inyectó más de doscientos millones de dólares a los bancos pa garantizar los aforros de los cuentahabientes; meses dempués, el Bancu de Guatemala reconoció qu'esi dineru, práuticamente, taba perdíu.<ref name=reynoso/>
==== Enfrentamientu col sector empresarial ====
Portillo convertir nel gobernante más repunáu pal poder económico formal de Guatemala nel sieglu {{versalita|xxi}} yá que s'enfrentó direutamente a dichu grupu y de una manera que reflexaba más bien un prestu propiu qu'un oxetivu políticu. Por casu, Portillo fixo abrir los contingentes d'importación de carne de pollu, de farina, d'azucre y d'otros productos pa combatir l'alza a productos de consumu básicu, que yeren controlaos por grupos monopólicos en Guatemala. Amás de los discursos griespos que pronunciaba y que-y ganaben enemistaes colos empresarios guatemalianos, al debilitar el combate al narcotráficu y amosase hosco frente a representantes diplomáticos d'Estaos Xuníos cultivó una perceguera que más tempranu que tarde se volvió en contra so.{{ensin referencies}}
Los monopolios que Portillo enfrentó fueron:
* Cerveza: la cerveza representa'l 1.7 % del productu nacional brutu en Guatemala{{harvnp|Romero|2006|=31}} y hasta 2002 yera monopoliu de la Cervecería Centroamericana, que tenía más d'un sieglu d'esistencia. En 2003, el Gobiernu de Portillo dexó la entrada nel mercáu de la Cervecería Río, subsidiaria de la compañía brasilana AMBEV, y dexó l'entamu d'operaciones de la Distribuidora de Bébores del Norte, que taba acomuñada cola cervecería mexicana Cuauhtémoc Moctezuma, que llanzó la cerveza Nortiza ya importa la cerveza Tecate.{{harvnp|Romero|2006|p=31}} La cerveza Brahva entró al mercáu con un preciu un 30 % menor al de la cerveza Gallo y n'añu mediu llogró prindar el 30 % del mercáu.{{harvnp|Romero|2006|p=31}}
* Cementu: el cementu en Guatemala fuera producíu en Guatemala pol monopoliu de Cemento Novela, S.A. dende 1899, que camudó'l so nome a Cementos Progreso na década de 1970 y yera'l mayor productor de cementu en Centroamérica en 2003.{{harvnp|Romero|2006|p=33}} Esti monopoliu foi rotu cuando'l Gobiernu de Portillo autorizó la importancia de cemento Cruz Azul.<ref name=j14/>
* Pollu: pa detener los constantes ya inxustificaos aumentos del pollu, provocaos pol monopoliu de la familia Gutiérrez, Alfonso Portillo dexó la importación del Pollu Tyson y Hudson d'Estaos Xuníos. El pollu d'Estaos Xuníos resultaba más baratu pal consumidor que'l pollu producíu en Guatemala a pesar de que yera producíu con mano d'obra más cara y tresportáu dende una gran distancia en camiones esfrecíos.<ref name=j14/> Nel añu 2000, primer añu de Gobiernu de Portillo, importóse pollu por un monto de ventiún millones de dólares, en cuantes que pa 2004, el so últimu añu de Gobiernu, la cifra amontar a trenta y ocho millones de dólares.{{harvnp|Romero|2006|p=28}} A pesar de que l'arancel establecíu pa la importación del pollu yera del 15 % sobre'l valor les importanciones siguíen aumentando.{{harvnp|Romero|2006|p=28}}
* Azucre: a pesar de que l'azucre yera'l principal productu d'esportación de Guatemala y de que Guatemala yera'l quintu productor a nivel mundial nesi momentu, la rentabilidá del azucre nel mercáu internu yera significativamente mayor que la d'esportación por cuenta de precios más altos y proteición de les importaciones.{{harvnp|Romero|2006|p=26}} Los azucreros teníen un enorme poder políticu y consiguió que'l mercáu internu tuviera protexíu con un arancel ad valorem del 20 %.{{harvnp|Romero|2006|p=26}} Los productores d'azucre taben acomuñaos na Asociación d'Azucreros de Guatemala (ASAZGUA), que la so función yera determinar les cuotes d'azucre pa la esportación y la fixación de los precios nel territoriu guatemalianu.{{harvnp|Romero|2006|p=26}} El Gobiernu de Portillo autorizó importó azucre de Cuba y
Brasil a menor aprecio que la producida en Guatemala polos inxenios de la familia Ferrera descendientes del ex-presidente [[Carlos Herrera y Luna]]―<ref name=j14/> y los inxenios miembros de ASAZGUA. Escontra'l final de la so xestión, Portillo reconoció ensin ambages los sos fracasos na reforma fiscal; agora bien, achacó'l fiascu tributariu al boicó» del CACIF, que presentó numberosos recursos llegales que dexaron en suspensu l'aplicación de dellos impuestos, y descargó denuestos en particular contra los productores azucreros por encarecer el preciu d'esti productu básicu y enriba oponese a les importaciones extra d'azucre ensin arancel aduaneru decidíes pol Gobiernu pa protexer al consumidor. Dando relieve a los sos enfrentamientos col sector priváu, Portillo sentenció que «tar en contra de la oligarquía tuvo un costu políticu».<ref name=cidob/>
=== Xusticia ===
==== Resarcimiento a víctimes de la guerra civil ====
{{VT|Masacres en Guatemala}}
Portillo lleó les conclusiones d'una investigación de la Comisión Presidencial de Derechos Humanos (COPREDEH), establecida en xunetu de 1991 pol entós presidente Jorge Antonio Serrano Elías, y na qu'almitió la responsabilidá del Estráu concretamente en dos masacres cometíes pol Exércitu en 1982, rixendo coles mesmes el Gobiernu de facto d'[[Efraín Ríos Montt]]: la de les villes Plan de Sánchez, nel departamentu central de [[Baxa Verapaz]], y Dos Erres, en [[Petén]], al norte, onde fueron asesinaos a espetaperru noventa y doscientos civiles respeutivamente, según n'ocho crimen políticos producíos hasta 1990.<ref name=cidob/> Portillo prometió compensar a los familiares de les víctimes y buscar el procesamientu de los culpables, anque nun especificó les midíes que diba tomar el Gobiernu.<ref name=cidob/> Les promeses de resarcimiento a les víctimes de la violencia estatal o paraestatal reconocida pola COPREDEH fueron cumplíes parcialmente por Portillo: pagu cerca de dos 8 millones de dólares a les families de los asesinaos en Dos Erres anque nun hubo xusticia penal.<ref name=cidob/>
==== Conexión Panamá ====
En xunetu de 2001, un sobre foi apurríu en forma anónima de parte d'un abogáu nun seminariu d'ética periodística en Washington, D.C. (Estaos Xuníos) Nel sobre había un documentu que contenía una llista de sociedaes anónimes y bancos en que s'abrir les cuentes bancaries. Nel llistáu apaecíen dellos nomes y nomatos escritos a mano al par de los nomes de les entidaes bancaries:
* «Julio»: Julio Girón (secretariu priváu de la Presidencia).
* «Paco»: Juan Francisco Reyes López (vicepresidente de la Nación).
* «Panky»: Juan Francisco Reyes Wyld (fíu del vicepresidente).
* «Mau»: Douglas Mauricio Urrutia (amigu d'infancia de Reyes Wyld y trabayador de Francisco Reyes López).
* «Alfonso»: Alfonso Portillo (presidente de la Nación).
Sobre la base d'esti documentu atoparon ocho sociedaes de papel con cuentes en, siquier, cinco banco panamiegos y tres banco offshore. Toles cuentes taben rellacionaes al presidente Portillo, a Juan Antonio Riley Paiz, cuñáu del presidente, al vicepresidente Reyes y al fíu d'este, según al secretariu priváu de Portillo.{{harvnp|Rodríguez|s.f.|p=}} Aparentemente, l'encargáu de remanar la rede yera César Augusto Medina Farfán, amigu del presidente.<ref name=xaguar>{{cita publicación|autor=Diariu La Hora|títulu=Xaguar Energy y Zeta gas implicaos en tráficu d'influyencies|url=http://lahora.gt/xaguar-energy-y-z-gas-implicaos-en-trafico-de-influyencies/|fecha=9 de xunetu de 2015|fechaaccesu=9 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150710005749/http://lahora.gt/xaguar-energy-y-z-gas-implicaos-en-trafico-de-influyencies/|fechaarchivu=10 de xunetu de 2015|publicación=Diariu La Hora|allugamientu=Guatemala|ref=harv|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150710005749/http://lahora.gt/xaguar-energy-y-z-gas-implicaos-en-trafico-de-influyencies/|archivedate=2015-07-10}}</ref>{{refn|group=lower-alpha|En 2015, Medina Farfán foi prindáu pol Ministeriu Públicu y la [[CICIG|Comisión Internacional Contra la Impunidá en Guatemala]] acusáu de ser el celebru de redes de defraudación a favor d'empreses como Zeta Gas y Xaguar Energy.<ref name=xaguar/>}}
Les investigaciones periodístiques atoparon que s'abrir cuentes en Panamá en dellos bancos, a nome de tolos investigaos. Nel casu del presidente Portillo, intentóse abrir, siquier, dos cuntes, pero posiblemente nun se concretó por cuenta de que'l bancu pidió-y una copia del so pasaporte y una declaración xurada del «verdaderu dueñu» de la cuenta. Supúnxose que los depósitos que se fixeron nes cuentes proveníen de l'ayalga de Guatemala, pero esto nunca pudo comprobase.{{harvnp|Rodríguez|s.f.|p=}}
La investigación realizada atopar con estes dificultaes:
* El secretu bancariu en Panamá y el velu corporativu de les sociedaes anónimes.
* Una de les fontes, so pesada presión, decidió retratase, anque los documentos llograos polos periodistes teníen más pesu que les sos soles pallabres.
* Les autoridaes panamiegues negar a dar información que se solicitó sobre los viaxes del avión presidencial a Panamá.
* La distancia foi otru factor, pos non podía dase un siguimientu simultáneu.
* Les axendes periodístiques de dambos diarios yera distinta.
* Les investigaciones xudiciales que siguieron tres la publicación sufrieron tou tipu de presiones, tantu en Panamá como en Guatemala. Hubo, inclusive, arrenunciu de dellos fiscales en Guatemala, al cargu de esti casu.{{harvnp|Rodríguez|s.f.|p=}}
=== Desaciertos ===
Cola ayuda del Gobiernu de Xapón, apurrióse fertilizante a pequeños llabradores, pero desgraciadamente, con esi proyeutu surdió un focu de corrupción que buscaba beneficiar a altos funcionarios del Gobiernu eferregista. El supuestu fertilizante gratuitu ―pol que se cobraba en munches ocasiones a pesar de que'l Gobiernu de Xapón lo taba donando― resultó ser fertilizante de pésima calidá, yá que s'afayó que tenía baxos niveles de NPK (nitróxenu, fósforu y potasiu) que son los nutrientes primarios de les plantes.{{ensin referencies}}
El Gobiernu de Portillo foi criticáu pola ausencia de llogros tanxibles nel combate de la delincuencia. El Grupu de Diálogu, formáu por naciones amigues y organismos financieros internacionales, pidió mayor cumplimientu de los Alcuerdos de Paz, eficiencia nel resarcimiento a les víctimes del conflictu armáu y l'efectivu combate a la corrupción. Amás, los indíxenes tuvieron poco accesu a la tierra y escasos recursos pa los sos programes.
En llugar de combatir la corrupción, el so Gobiernu ye consideráu polos analistes locales como «unu de los más corruptos de la Historia recién».<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2011/11/17/alfonso-portillo-el%20primer-ex-presidente-de-guatemala-juzgado-en-eu |títulu=Alfonso Portillo, el primer ex-presidente de Guatemala xulgáu n'EU |fecha=17 de payares de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120223191331/http://mexico.cnn.com/mundo/2011/11/17/alfonso-portillo-el |fechaarchivu=2012-02-23 }}</ref>
==== Xornada del Xueves Negru» ====
{{AP|Efraín Ríos Montt}}
El 6 de xunu de 2003 el Rexistru de Ciudadanos refugó inscribir la candidatura de Ríos Montt, negativa que foi sostenida por dos talos pronunciamientos del [[Tribunal Supremu Eleutoral de Guatemala|Tribunal Supremu Eleutoral]] (TSE), el 16 de xunu, y de la CSJ, el 5 de xunetu. La [[Constitución de Guatemala]] nel so artículu 186 incisu "a indica que nun pueden optar a la presidencia de la República nin «el caudiellu nin los xefes d'un golpe d'Estáu, revolución armada o movimientu similar, qu'alteriara l'orde constitucional, nin quien de resultes de tales fechos asuman la Xefatura de Gobiernu»; como'l xeneral Ríos Montt fuera designáu como xefe d'estáu polos militares que dieron el golpe d'estáu del 23 de marzu de 1982, quedaba constitucionalmente imposibilitáu d'aportar a la presidencia. Entós, el damnificado reclamó ante la [[Corte de Constitucionalidá de Guatemala|Corte de Constitucionalidá]] (CC), suprema maxistratura xudicial del país, que resolvió al so favor el 14 de xunetu revocando'l fallu de la CSJ y ordenando el rexistru de la postulación, basándose nel argumentu de que'l golpe d'estáu de 1982 nun rompiera l'orde constitucional, porque'l mesmu yá taba rotu desque los Gobiernos de [[Kjell Eugenio Laugerud García]] y [[Fernando Romeo Lucas García]] trunfaren nes urnes per mediu de flagrantes fraudes eleutorales.
El 18 de xunetu'l partíu opositor Unidá Nacional de la Esperanza (UNE) solicitó amparu a la CSJ en contra del fallu de la CC, a lo qu'aquella aportó dos díes depués, dexando la candidatura en suspensu.<ref name=cidob/> El 21 de xunetu, Ríos Montt, agafáu, alvirtió de posibles «actos de violencia» si la CSJ nun-y dexaba presentar se a les eleiciones de la qu'alzaba un recursu de quexa a la CC.<ref name=cidob/>
El 24 de xunetu pola madrugada, simpatizantes del FRG ocuparon cais de les zones 9 y 10, que son les árees onde teníen les sos oficines los principales comerciantes ya industriales guatemalianos na [[Ciudá de Guatemala]].<ref name=g03/> Con pasamontañas, al estilu zapatista, y dalgunos vistiendo playeres con grabaos del [[Ché Guevara]], llanzaron conseñes contra les élites del país y abarganaron edificios de conocíos industrales guatemalianos ―hubo inclusive un grupu de manifestantes que se dirixó al edificiu del Bancu Reformador, na zona 10 de la [[Ciudá de Guatemala]], onde tien la so sede'l grupu de la familia Gutiérrez, quien tuvieron qu'abandonar el llugar n'helicópteru―. Los manifestantes fueron contrarios colos periodistes y esixeron la inscripción de la candidatura presidencial del xeneral Ríos Montt; trenta y seis hores dempués abandonaron la ciudá ensin qu'interviniera la policía pa frenar los disturbios.<ref name=g03/>
Los disturbios agravar pola pasividá manifiesta de la Policía Nacional Civil.{{ensin referencies}} A les ocho hores d'empecipiaos los disturbios, el presidente Portillo en comunicáu nacional aseguró que sol so Gobiernu nenguna protesta fuera reprimida, fora de llabradores, sindicalistes, maestros o partíos, pero ufiertó sacar al exércitu pa controlar disturbios. Como los soldaos nes cais fueron pocos y operaron solo en zones perifériques, el presidente foi acusáu de violar la llei.<ref name=g03/> A la fin, los disturbios fueron controlaos tres hores dempués del segundu día de los acontecimientos.<ref name=cidob/>
Les reacciones de condena y d'alerta ante lo qu'asocedía en Guatemala estendiéronse fuera de Guatemala y fueron asumíes pol Gobiernu d'Estaos Xuníos, la ONX, la OEA y la Xunión Europea; pero Río Montt llogró lo que quería: el 30 de xunetu, en presentando un nuevu recursu d'ampliación y aclaración, llogró de la Corte de Constitucionalidá l'autorización de proceder ensin demoranza a inscribir la candidatura.<ref name=cidob/>
Estes violentes protestes na [[Ciudá de Guatemala]], conociéronse darréu como «Xueves Negru» y «Vienres de Llutu»; curiosamente, esta vegada atayóse sópitamente la tradición de refuga de la sociedá civil a que los gobernantes guatemalianos allegaren al exércitu pa controlar desórdenes sociales.<ref name=g03/> Munchos sectores de la sociedá criticaron a la policía por non reprimir la manifestación, sicasí que'l desafíu del FRG al orde públicu nun cobró víctimes direutes,<ref name=g03/> una y bones l'únicu fallecimientu reportáu foi'l del reporteru de Noti-7 y Radio Sonora Héctor Ramírez, quien finó d'un ataque al corazón mientres cubría los fechos.
Investigaciones posteriores habríen comnprobado qu'ente los líderes de los disturbios taben:{{ensin referencies}}
* Juan Santa Santa Cruz (diputáu del FRG).
* Julio Morales (candidatu diputáu pol FRG).
* Ingrid Argueta Sosa (sobrina de Ríos Montt).
* Jorge Arévalo (diputáu del FRG).
* Leopoldo Cruz (diputáu del FRG).
* Carlos Hernández (fíu del diputáu del FRG, Carlos Hernández Rubio).
* Waleska Sánchez (secretaria de Zury Ríos, la fía del xeneral Ríos Montt).
* Marco Antonio Polanco Paz.{{ensin referencies}}
=== Disolución del Estáu Mayor Presidencial ===
[[Ficheru:Bush explains history of White House desk.jpg|miniaturadeimagen|200px|El presidente de los [[Estaos Xuníos]] [[George W. Bush]] esplíca-y la hestoria del so escritoriu na oficina oval a los presidentes centroamericanos mientres una xunta con estos na [[Casa Blanca]]. D'izquierda a derecha: [[Francisco Flores]] d'El Salvador, [[Ricardo Maduro]] d'Hondures, [[Abel Pacheco]] de Costa Rica, [[Enrique Bolaños]] de Nicaragua, y Alfonso Portillo de Guatemala.]]
Portillo terminó la so presidencia reconociendo en públicu que se-y quedaren dellos proyeutos nel tinteru y que travesaba momentos «bien difíciles»; ente que la prensa desafecta a los so réxime acusar de «anarquía», «incapacidá» y «desgobiernu». Sicasí, na recta final del so mandatu, Portillo acometió a toa priesa una de les xeres pendientes: la disolución del EMP: el 24 de setiembre de 2003 el Congresu aprobó una llei qu'abolía l'Estáu Mayor Presidencial (EMP) y tresfería les sos funciones oficiales a la [[Secretaría d'Asuntos Alministrativos y de Seguridá]] (SAAS), y el 29 d'ochobre un gociosu Portillo presidió la ceremonia de la disolución formal del cuerpu y la baxa de los sos quinientos integrantes.<ref name=cidob/>
Sicasí, afayóse que más de la metá de la plantía de la SAAS formar ex miembros del EMP que'l so estatus, si civil o militar, nun taba claru, por non falar del so espediente personal.<ref name=cidob/>
=== Persecución de funcionarios del so Gobiernu ===
Al nomás inaugurase l'alministración del presidente [[Óscar Berger Perdomo]], esta escorrió a la plana mayor del Gobiernu d'Alfonso Portillo de manera implacable, señalada d'haber promovíu actos corruptos;<ref name=f06/> el mesmu ex-presidente Portillo, en perdiendo la so inmunidá como diputáu del Parllamentu Centroamericanu, escapó de Guatemala y abellugóse en Méxicu. L'ex vicepresidente Juan Francisco Reyes pasó dellos meses na cárcel sindicáu de intencionalidad de fraude contra l'Estáu y l'ex ministru de Finances Públiques, Eduardo Weymann, foi encarceláu por roblar –cuando yá nun yera funcionariu- unes actes que sofitaben una supuesta xunta de la Superintendencia d'Alministración Tributaria na cual decidiríase la tresferencia d'unos 30 millones de [[quetzal (moneda)|quetzales]] que fueron robaos del erariu.<ref name=f06/> Al empar asocedió una depuración de los órganos contralores del Estáu: el fiscal xeneral, Carlos de León, foi dixebráu del cargu; el contralor xeneral de Cuentes, Óscar Dubón Palma, foi prindáu en Nicaragua tres un fallíu escape y depués recibió condena por esviar fondos públicos pa financiar les campañes de políticos opositores y, tres meses de permanecer escondíu, el superintendente d'Alministración Tributaria, Marco Tuliu Abadío, foi prindáu y permanez en prisión a la espera del xuiciu públicu.<ref name=f06>{{cita web |website=Albedríu|títulu=En qué falló'l Gobiernu de Berger|añu=2006|allugamientu=Guatemala|url=http://www.albedrio.org/htm/articulos/f/fundadesc-002.htm |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150226220711/http://www.albedrio.org/htm/articulos/f/fundadesc-002.htm |fechaarchivu=26 de febreru de 2015|ref=harv|autor=FUNDADESC}}</ref>
El 10 de mayu de 2004, Francisco Alvarado MacDonald presentar al xulgáu onde se ventila una de les denuncies na so contra. En siendo esploráu, se dexar en prisión, con una fianza de cientu veintemil dólares; Alvarado MacDonald ingresó a la prisión onde yá taben dellos ex funcionarios del Gobiernu eferregista, ente ellos, Eduardo Weymann, Byron Barrientos y Carlos Wohllers.<ref name=reynoso/>
== Acusaciones y encarcelamientu ==
A Portillo acusóse-y de [[peculado]] y acordies con el tratáu d'[[estradición]] robláu con [[Méxicu]] la {{fecha|7|10|2008}}, per mediu d'un avión de la P.G.R. mexicana, Alfonso Portillo foi unviáu de tornó a [[Guatemala]], pa ser xulgáu polos tribunales de xusticia d'esi país centroamericanu. La [[CICIG]] (Comisión Internacional contra la Impunidá en Guatemala) tuvo xuntada al procesu nel so contra; ello ye que la CICIG foi sofitada pola [[Corte de Constitucionalidá de Guatemala]] por que fuera querellante adesivu nel casu nel so contra pol esfalcu de 120 millones de quetzales al erariu. Agora bien, les pruebes pocu fehacientes que presentaron na so contra, demostraron la so inocencia nes cortes de los cargos que-y imputaben.
=== Acusaciones n'Estaos Xuníos ===
La {{fecha|25|01|2010}} el fiscal del condáu de [[Nueva York|Nueva York, Estaos Xuníos]], Cyrus Vance Jr. acusó formalmente al ex-presidente guatemalianu Alfonso Portillo d'un delitu de llavadura de dineru, d'hasta 60 millones de dólares, polo que pidió'l so [[estradición]] a esi país.<ref name=pl26/>
«Acusar a Alfonso Portillo de convertir la oficina de la Presidencia de Guatemala nel so caxeru automáticu personal», esplicó'l fiscal Preet Bharara, quien destacó, coles mesmes, que'l ex-presidente traicionó «l'enfotu del pueblu de la so nación» cola execución de dellos sistemes colos que malversó millones de dólares.
Depués de safar primeramente a les autoridaes, Portillo foi prindáu la {{fecha|26|01|2010}} en Punta de Palma, [[Izabal]], cuando supuestamente preparábase pa fuxir pola [[Badea de Amatique]] faía [[Belize]], lo cual ta n'entredichu pos yera'l llugar menos fayadizu pa despintase de la xusticia d'Estaos Xuníos.<ref name=pl26>{{cita publicación |url=http://www.prensalibre.com/pl/2010/xineru/26/371251.html |títulu=Ex presidente foi prindáu en Izabal|editorial=Prensa Libre|allugamientu=Guatemala|autor=Prensa Libre|añu=26 de xineru de 2010|fechaaccesu=26 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100129120636/http://www.prensalibre.com/pl/2010/xineru/26/371251.html |fechaarchivu=29 de xineru de 2010|ref=harv}}</ref>
El ex-presidente Portillo per mediu de la cadena de Radio Sonora 96.9 FM, denunció que la captura yera parte d'una combalechadura de sectores poderosos a quien nun-yos prestaron les polítiques mientres el so Gobiernu.
Primeramente foi recluyíu nel centru penitenciariu de la zona 18 na [[Ciudá de Guatemala]].<ref>{{cita publicación |url=http://www.prensalibre.com.gt/pl/2010/xineru/26/371393.html |títulu=Portillo en prisión preventiva |publicación=Prensa Libre (Guatemala) |autor=Prensa Libre |fecha=[[26 de xineru]] de [[2010]] |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100131012033/http://www.prensalibre.com.gt/pl/2010/xineru/26/371393.html |fechaarchivu=31 de xineru de 2010 }}</ref> Nel mes de febreru de 2010 foi treslladáu a la cárcel de máxima seguridá Fraijanes 2, pero per orde de xuez competente foi retornáu al centru penitenciariu preventivu de la zona 18. El día [[vienres]] {{fecha|19|02|2010}}, y por razones de salú, treslladar al Centru Médicu Militar, onde permaneció por un tiempu, hasta que por orde de xuez competente foi treslladáu de regresu al preventivu de la zona 18. Atopar nuna celda al llau del sector 12, conocíu como'l sector de los ex funcionarios.
=== Suicidiu de la so primer esposa ===
La {{fecha|18|05|2010}}, la primer esposa de Portillo ―María Eugenia Padua González― suicidar nel estáu mexicanu de Guerrero.<ref name=pl19/> Padua, una catedrática universitaria de 46 años proveniente d'una familia faneguera, foi atopaba muerta na sala d'una casa en Chilpancingo, capital y conceyu d'esi estáu, con un disparu na cabeza y una pistola na mano. Padua nun moraba en Chilpancingo pero llegara a visitar a una hermana nos últimos díes. Portillo fixo saber que taba ablayáu y dolíu pola muerte de la so ex esposa.{{refn|group=lower-alpha|Padua y la so fía Olitia recibiríen 2.8 millones d'euros, unos Q28 millones, de fondos provenientes del Estáu de Guatemala, polo qu'Estaos Xuníos y Francia conxelaron les sos cuentes bancaries.<ref name=pl19>{{cita publicación|autor=Prensa Libre|publicación=Prensa Libre|añu=19 de mayu de 2010|títulu=Méxicu confirma suicidiu d'ex esposa de Portillo|url=http://www.prensalibre.com/noticias/xusticia/Mexico-confirma-suicidio-esposa-Portiellu_0_264573782.html|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100523045055/http://www.prensalibre.com/noticias/xusticia/Mexico-confirma-suicidio-esposa-Portiellu_0_264573782.html|fechaarchivu=23 de mayu de 2010|fechaaccesu=26 de febreru de 2015|ref=harv|archiveurl=https://web.archive.org/web/20100523045055/http://www.prensalibre.com/noticias/xusticia/Mexico-confirma-suicidio-esposa-Portiellu_0_264573782.html|archivedate=2010-05-23}}</ref>}}
=== Xuiciu en Guatemala por malversación de fondos ===
El [[llunes]] {{fecha|9|05|2011}}, dictóse la sentencia en contra del ex-presidente nel tribunal oncenu, onde quedó absueltu xunto a los otros dos implicaos, Arévalo Lacs y Maza Castellanos, por falta de pruebes. El veredictu absolutoriu de dos de los trés xueces qu'integraron el tribunal que xulgó al ex-presidente foi cuestionáu por diversos sectores de la sociedá guatemaliana cuando s'afayó per mediu de cámares de vixilancia, qu'unu de los abogaos defensores del ex mandatariu sostuviera platigues col maríu d'una de les xueces qu'absolvió a Portillo. El Ministeriu Públicu dixo nun tar acordies cola decisión del tribunal y anunció planes p'apelar el fallu, pero l'apelación nun espolletó.
El [[vienres]] {{fecha|26|08|2011}}, la Corte Constitucional de la República dictaminó que tenía de ser estraditáu a los [[Estaos Xuníos]] por que se defenda de cargos de [[llaváu de dineru]].
=== Estradición a Estaos Xuníos, encarcelamientu ===
{{caxa de cita|Hai munches mires. Quiero que quede bien claro que nun m'anima nengún puestu d'eleición popular [...] lo que si m'anima, y toi dispuestu a dar lo poco que yo tengo, ye qu'esti país precisa camudar; el país nun va bien y toos somos responsables nesti aldu y nestes condiciones|Alfonso Portillo<br />en conferencia de prensa al retornar a Guatemala<br />25 de febreru de 2015{{harvnp|Russia Today|2015|p=}}}}
El [[vienres]] {{fecha|24|05|2013}}, foi estraditáu a los [[Estaos Xuníos]].<ref>[https://web.archive.org/web/20130524160221/http://www.prensalibre.com/noticias/xusticia/Estraditen-ex-presidente-Alfonso-Portiellu_0_925107606.html Alfonso Portillo ye estraditáu a Estaos Xuníos]. ''Prensa Libre'', 24 de mayu de 2013.</ref> y el [[martes]] {{fecha|18|03|2014}}, el ex-presidente Portillo reconoció la so culpabilidá nuna comparecencia ante'l xuez federal James Patterson llogrando asina utilizar el sistema xudicial d'Estaos Xuníos al so favor por que-y fora impuesta una pena mínima d'apenes un añu de prisión.{{harvnp|Sieglu 21|2014|p=}}
== Torna a Guatemala en cumpliendo condena ==
{{VT|Eleiciones xenerales de Guatemala de 2015}}
Portillo tornó a Guatemala el miércoles 25 de febreru de 2015 a Guatemala en cumpliendo la so condena de cárcel per delitu de confabulación pa llavar dineru; foi lliberáu de la prisión de Englewood en Denver, Colorado y foi recibíu polos sos partidarios nel Aeropuertu Internacional La Aurora. Darréu, tornó participar nes [[Eleiciones xenerales de Guatemala de 2015|eleiciones del 6 de setiembre de 2015]] xunto con [[Alejandro Sinibaldi]], depués de qu'esti arrenunciara a la candiatura del [[Partíu Patriota]] n'abril de 2015 tres l'esmantelamientu de la [[Casu de La Llinia en Guatemala|rede de corrupción aduanera de «La Llinia»]].
=== Nieguen la so inscripción como candidatu a diputáu ===
{{VT|Zury Río|Eleiciones xenerales de Guatemala de 2015|Casu de La Llinia en Guatemala}}
En mayu de 2015 fíxose públicu que Portillo participaría como candidatu a diputáu pol llistáu nacional del partíu TOOS, que postuló como presidenciable a Lizardo Sosa. Portillo presentó'l so espediente al rexistru de ciudadanos del Tribunal Supremu Eleutoral por que fuera inscritu como candidatu a diputáu al Congresu pol partíu TOOS. Sicasí, el TSE refugó-y la inscripción en primer instancia argumentando l'artículu 113 de la [[Constitución de Guatemala|Constitución Política de la República]] qu'indica que «los guatemalianos tienen derechu a optar a emplegos o cargos públicos y pal so otorgamiento nun se va atender más qu'a razones fundaes en méritos de capacidá, idoneidad y honradez.» El Rexistru de Ciudadanos del TSE tamién negó la inscripción otres quince persones interesaes en ser candidatos a diputaos.<ref name=tse>{{cita publicación |autor=Emisores Xuníes|títulu=Nieguen inscripción al ex-presidente Alfonso Portillo|publicación=Emisores Xuníes|allugamientu=Guatemala|url=http://noticias.emisorasunidas.com/noticias/nacionales/nieguen-inscripcion-ex-presidente-alfonso-portillo|fecha=13 de xunetu de 2015|fechaaccesu=13 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150713190930/http://noticias.emisorasunidas.com/noticias/nacionales/nieguen-inscripcion-ex-presidente-alfonso-portillo |fechaarchivu=13 de xunetu de 2015|ref=harv}}</ref>
== Ver tamién ==
* [[Casu Moreno en Guatemala]]
* [[Caso Redes en Guatemala]]
* [[Eleiciones xenerales de Guatemala de 2015]]
* [[Procesu democráticu de Guatemala nel sieglu XXI]]
== Notes y referencies ==
=== Notes ===
{{llistaref|group=lower-alpha}}
=== Referencies ===
{{llistaref|2}}
=== Bibliografía ===
{{refcomienza|2}}
* {{cita publicación|autor=Cámara de Diputaos de Méxicu|títulu=Códigu Penal Federal; nuevu códigu publicáu nel Diariu Oficial de la Federación el 14 d'agostu de 1931|añu=1931|ubicación=Méxicu, D.F.|url=http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/9_140714.pdf|fechaaccesu=11 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150311194223/http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/9_140714.pdf|fechaarchivu=11 de marzu de 2015|ref=harv|archiveurl=https://web.archive.org/web/20150311194223/http://www.diputados.gob.mx/LeyesBiblio/pdf/9_140714.pdf|archivedate=2015-03-11}}
* {{cita publicación|publicación=Vértiz|apellíu=Fernández|nome=Guillermo|títulu=La cleptocracia de Portillo|url=http://www.elsalvador.com/vertice/2004/141104/deportada2.html|añu=2004|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041201130253/http://www.elsalvador.com/vertice/2004/141104/deportada2.html|fechaarchivu=1 d'avientu de 2004|fechaaccesu=26 de febreru de 2015|ref=harv}}
* {{cita publicación|apellíu=Rodríguez|nome=Rolando|títulu=La conexón Panamá; un casu de cooperación periodística|url=http://pdf.usaid.gov/pdf_docs/Pnadn858.pdf|editorial=USAID|añu=s.f|urlarchivu=|fechaarchivu=|ref=harv|archiveurl=https://web.archive.org/web/20170428235626/http://pdf.usaid.gov/pdf_docs/Pnadn858.pdf|archivedate=2017-04-28|fechaaccesu=2018-10-14}}
* {{cita publicación|apellíu=Romero|nome=Antonio|títulu=Condiciones xenerales de competencia en Guatemala|url=https://books.google.com/books?id=nG1kpqAbke0C&pg=PA29&lpg=PA29|publicación=Estudio y perspeutives|volumen=52|ISSN=1680-8800|editorial=United Nations Publications|añu=2006|isbn=9789213229248}}
* {{cita web|website=Russia Today|url=http://actualidad.rt.com/ultima_hora/167494-guatemala-ex-presidente-portillo-torna-eeuu|autor=Russia Today|títulu=Guatemala: El ex-presidente Portillo torna al país en cumpliendo condena n'EE.UU.|añu=2015|ref=harv}}
* {{cita publicación|autor=Sieglu 21|url=http://www.s21.com.gt/nacionales/2014/03/18/ex-presidente-alfonso-portillo-se-declara-culpable|títulu=Ex-presidente Portillo declárase culpable ante Corte de EE. UU.|publicación=Siglo 21|añu=2014|fechaaccesu=26 de febreru de 2014|ref=harv|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140323014556/http://www.s21.com.gt/nacionales/2014/03/18/ex-presidente-alfonso-portillo declara culpable|fechaarchivu=23 de marzu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140323014556/http://www.s21.com.gt/nacionales/2014/03/18/ex-presidente-alfonso-portillo|archivedate=2014-03-23}}
{{reftermina}}
== Enllaces esternos ==
*[http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/guatemala/alfonso_portiellu_cabrera Biografía pol CIDOB]
{{socesión
| títulu= [[Ficheru:Coat of arms of Guatemala.svg|35px|center]][[Presidente de Guatemala]]
| periodu = [[14 de xineru]] de [[2000]] - [[14 de xineru]] de [[2004]]
| predecesor = [[Álvaro Arzú Irigoyen|Álvaro Arzú]]
| socesor = [[Óscar Berger]]}}
{{NF|1951||Portillo, Alfonso}}
{{Tradubot|Alfonso Portillo}}
[[Categoría:Presidentes de Guatemala]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de Guatemala]]
5onug1d04bp1ptwlcjg1d04qwekjky4
Pablo Arosemena
0
156007
4497873
4494008
2026-05-31T13:29:19Z
Limotecariu
735
4497873
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Pablo Arosemena Alba''' {{nym}} foi un políticu [[panamiegu]], quintu [[Presidente de Panamá|presidente]] de la [[República de Panamá]] (1910-1912).
== Vida ==
Al terminar los sos estudios en [[Colombia]], tornó a [[Panamá]] en [[1853]] cuando Estaos Xuníos construyía'l ferrocarril. En [[1856]] fundó'l periódicu "La Centinela" xunto con [[Gil Colunje]]. Tamién escribió en "L'Observador" y "El Combate". Dende los 19 años participó nel gobiernu colombianu con diversos cargos, ente ellos secretariu del Tribunal Cimeru de Panamá y diputáu. Foi representante a l'[[Cámara llexislativa|Asamblea Llexislativa]] del Estáu Soberanu de Panamá en [[1858]], [[1859]], [[1869]], [[1870]], [[1873]] y [[1885]]. Tamién foi fiscal de la Cámara de Representantes y presidente del Estáu Federal por dos vegaes. Foi acusador ante'l senáu colombianu de [[Tomás Cipriano de Mosquera]].
En [[1872]] foi nomáu Secretariu de la Llegación Colombiana ante [[Inglaterra]] y [[Francia]]. Dos años dempués foi escoyíu senador de la República. Tamién ocupó la Secretaria de Facienda y Ayalga, del Interior y de Rellaciones Esteriores, y foi ministru nel [[Ecuador]], [[Bolivia]], [[Perú]] y [[Chile]]. En [[1880]] foi escoyíu tercer designáu del poder executivu de los [[Estaos Xuníos de Colombia]] y Senador.
Tres la independencia del ismu de Panamá foi unviáu con [[Manuel Amador Guerrero]] y [[Federico Boyd]] a [[Estaos Xuníos]] a axustar el nuevu Tratáu de la Canal, atopándose col Tratáu yá robláu por [[Phillipe Bunau-Baniella]]. Al tornar, presidió l'Asamblea Constituyente qu'escoyó a Amador Guerrero como primer presidente, y exerció diversos cargos públicos antes de sirvir como presidente.
Casóse'l 27 de payares de 1858, na Ilesia de La Mercé, con Matilde Esperanza Picón Herrera, nacida en Panamá'l 17 d'avientu de 1837, fía del coronel Francisco Picón Gonzalez de Venezuela y de Josefa Herrera Perez Dávila de Panamá. D'esti matrimoniu nacieron cinco fíos, el postreru en 1870 y pocu tiempu dempués morrió la so esposa a los 33 años y quedó vilbu colos sos fíos, el mayor d'once y la postrera d'un añu y dos meses.
En 1888 conoció a Ramona Forte Zapata, nacida en Panamá en 1871, cola cual tuvo seis fíos. Ramona finó en 1908.
== Eleición como presidente ==
Mientres los curtios meses del mandatu de [[Carlos A. Mendoza]] ximelgáronse aspiraciones na [[Asamblea Nacional de Panamá|Asamblea Nacional]]. El [[Partíu Lliberal (Panamá)|Partíu Lliberal]] que la controlaba pensó n'escoyer a Mendoza nuevamente como Primer Designáu pal bieno 1910-1912, pero'l [[Partíu Conservador (Panamá)|Partíu Conservador]] allegó a buscar sofitu d'Estaos Xuníos.
Les presiones d'Estaos Xuníos fáense demasiaes contra Mendoza y por encamientu del ministru de Panamá en Washington, [[Carlos Constantino Arosemena]], suxerse la eleición de '''Pablo Arosemena''', quien s'atopaba en [[Chile]] como Ministru, como Primer Designáu pa reemplazar a Mendoza.
== Perfil de la so xestión ==
Asumió la presidencia cola promesa de que nun intentaría reelixise, pos tenía un [[pactu de caballeros]] con [[Belisario Porras]] pa sofitalo nes eleiciones de [[1912]]. Casi de momentu empezáronse a acusaciones de [[nepotismu]], manexu desordenáu de l'ayalga y malu usu de los fondos públicos, al estremu que l'Asamblea Nacional prohibió-y al Executivu contratar emprestos n'Estaos Xuníos. A mediaos de [[1911]], fíxose evidente que Arosemena aspiraba a la reelección en [[1912]].
Ente los llogros del so gobiernu sobresalió la conclusión de los edificios del [[Institutu Nacional (Panamá)|Institutu Nacional]], obra empecipiada por Obaldía y siguida por Mendoza, del cual dictó reglamentos d'estudiu.
== Vida Post-Presidencial ==
Retirar a la vida privada col cargu d'abogáu de la compañía del [[Ferrocarril de Panamá]].
== Intereses ==
* Nun foi parte de los conspiradores del [[3 de payares]] de [[1903]] y de fechu taba opuestu a la independencia. L'eventu foi-y informáu apenes hores antes y tomar por sorpresa, pero aceptar y ufiertó los sos servicios a la [[República de Panamá]].{{ensin referencies}}
* Foi unu de los defensores de la intervención d'EU n'asuntos panamiegos. Arosemena sofitó l'artículu 136 de la Constitución de [[1904]]. EL formuló la solicitú en marzu de [[1912]] de qu'EU supervisara'l procesu eleutoral cola esperanza d'imponer al País una candidatura oficial. La oposición, pela so parte tamién sofito esta solicitú. Arosemena volvió formular la solicitú d'intervención na campaña eleutoral de [[1916]], que foi negada pol Secretariu d'Estáu d'EU.{{ensin referencies}}
== Bibliografía ==
* Ministeriu de la Presidencia. Los presidentes de Panamá. Estudiu Cronolóxicu y analís estadísticu.
* Castillero, Ernesto J. Galería de Presidentes de Panamá. Panamá, 1935
* Caxa d'Aforros. Forxadores de La nuesa Nación. 1999
* Plasmu Lara, J.A. Galería de Gobernantes de Panamá(1821-1971) Imprenta Litho Garzo S.A. Payares de 1971.
* Zentner Jr, Federico. Nomes y apellíos de forxadores de la patria. Panamá, 1984.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{socesión
|predecesor=[[Federico Boyd]]
|títulu=[[Presidente de Panamá]]
|socesor=[[Belisario Porras Barahona]]
|periodu=1910-1912
|títulu2=Presidente del [[Estáu Federal de Panamá]]
|periodu2=1875
|predecesor2 = [[Gregorio Miró]]
|socesor2 = [[Rafael Aizpuru]]
|títulu3=Presidente del [[Estáu Federal de Panamá]]
|periodu3=1885
|predecesor3 = [[Ramón Santodomingo Vila]]
|socesor3 = Rafael Aizpuru
}}
{{NF|1836|1920|Arosemena, Pablo}}
{{Tradubot|Pablo Arosemena}}
[[Categoría:Periodistes de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes del Estáu Soberanu de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Persones de Ciudá de Panamá]]
qpooqw583gjms5vjs1ulurigqpdg75y
Ramón Maximiliano Valdés
0
156107
4497853
4375334
2026-05-31T13:09:31Z
Limotecariu
735
4497853
wikitext
text/x-wiki
{{persona| nome =Ramón Maximiliano Valdés Arce |
imagen =RMvaldes7.jpg
|escudo=Coat of arms of Panama.svg
| cargo =7º [[Presidente de Panamá]]
| entamu =[[1 d'ochobre]] de [[1916]]
| final =[[3 de xunu]] de [[1918]]
| predecesor =[[Belisario Porras Barahona]]
| socesor =[[Ciro Luis Urriola]]
| fecha de nacencia =[[13 d'ochobre]] de [[1867]]
| llugar de nacencia= {{bandera|Colombia}} [[Penonomé]], [[departamentu de Coclé]], [[Estaos Xuníos de Colombia]]
| fecha de fallecimientu =[[3 de xunu]] de [[1918]], 50 años |
lugar de fallecimientu ={{PAN}}, [[Panamá (ciudá)|Panamá]]
| cónyuge =Diana Dutary Pérez
| partíu = Partíu Lliberal
| ocupación= Políticu, [[escritor]]
| relixón =Católicu |
robla=
}}
'''Ramón Maximiliano Valdes''', ''séptimu presidente'' de la [[República de Panamá]], nació'l [[13 d'ochobre]] de [[1867]] en [[Penonomé]], provincia de [[Coclé]], y muerre el [[3 de xunu]] de [[1918]] na ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] a la edá de 50 años. Morrió cuando entá obstentaba el cargu de [[Presidente de Panamá]].
== Biografía ==
Foi un home de maneres nidies y cultivada intelixencia. Yera un escritor talentosu. Pocos conocen que fizo dellos versos ente ellos los conocíos colos nomes '''RONDEL, ESTRAGAL''' y otros. Tamién yera aficionáu a la música y compunxo delles pieces bailladeres como valses y pasiellos, que tocaba en xuntes íntimes acompañáu d'una guitarra, el tiple o'l pianu.
Al parolar yera bonable, pero midía curioso les sos pallabres. Vivía frente a la Catedral, y gustába-y baxar al parque a parolar. Caminaba tolos díes a la Presidencia. Falaba y escribía en francés, l'inglés y l'italianu, amás del español.
== Vida Pre-presidencial ==
Dende bien ceo se dedicó a escribir y publicó ''L'Estímulu y la Pallabra''. Foi miembru de l'Asamblea Departamental de Panamá, Alcalde de Colón y secretariu del xeneral conservador [[Carlos Albán]] mientres la [[Guerra de los Mil Díes]]. Post independencia, foi secretariu de Gobiernu en 1908 y depués representó al país en distintes dómines en Washington y Londres. Tamién foi representante na Corte d'Arbitraxe de la Faya.
== Cómo foi escoyíu Presidente ==
Foi sofitáu por un sector del Partíu Lliberal encabezáu pol presidente Porras, en cuantes que la Convención Lliberal postuló a [[Rodolfo Chiari]], que cuntaba col respaldu de [[Carlos A. Mendoza]]. EL control de la maquinaria eleutoral llevó a los lliberales chiaristas a solicitar la supervisión eleutoral d'Estaos Xuníos. Pero'l presidente Porras refugó la intervención, y comprometióse a que les eleiciones seríen honestes. Valdés resultó electu presidente, dempués de que Chiari decidió nun presentase na guerra tres dellos choques armaos serios. Foi Presidente Constitucional de la República de Panamá dende'l 1º d'ochobre de 1916 al 3 de xunu de 1918.
== Perfil de la so xestión ==
Aprobóse, por orde d'Estaos Xuníos, el primer axente fiscal que controlara los gastos del Gobiernu panamiegu. En 1920 llegó'l primeru, qu'adoptó una serie de midíes que pa 1923 llograron estabilizar la economía y producir un superávit.
Tamién mientres el gobiernu de Valdés produció la entrada de Panamá na Primer Guerra Mundial xunto con Estaos Xuníos. Sofitando a los americanos, arrestar a ciudadanos alemanes y reclúyose-yos na isla de Taboga, dende onde fueron treslladaos a Estaos Xuníos.
N'el so gobiernu fundóse la Cruz Roja Nacional (1917). Valdés tamién s'opunxo a reformar l'artículu 70 de la constitución pa dexar que los panamiegos por adopción (esto ye, aquellos non nacíos en Panamá) pudieren ser presidentes, en perxuiciu direutu de Eusabio A. Morales. casi nengunu de los sos más importantes proyeutos fueron aprobaos, como la declaración de Panamá y Colón como puertos llibres, l'apertura de la primer Escuela de Medicina, y la fundación d'una Universidá Panamericana.
== Intereses ==
Escribió ''Xeografía de Panamá'' (1898), primer ensayu formal y documentáu sobre la materia escritu por un panamiegu. Escribió otres obres, ente elles ''La independencia del Ismu de Panamá'' (que tamién se publicar n'inglés y francés), y ''Los partíos políticos en Panamá''.
* Foi escoyíu por votación popular indireuta.
* Morrió mientres exercía'l cargu.
* Nació'l 13 d'ochobre de 1867 en Penonomé, Coclé. Tenía 48 años al asumir la presidencia.
* Estudió la primaria en Penonomé y secundar na Escuela Normal de Intitutores. Llogró'l títulu de doctor en derechu y ciencies polítiques en Cartagena, Colombia.
* Casóse con Diana Dutary Pérez (1900). tuvieron trés fíos: Elena, Diana y Carmen Carmen Raquel.
* Muerre'l 3 de xunu de 1918, cuando tenía menos de dos años de mandatu presidencial. Cuntaba con 50 años d'edá.
== Fontes Bibliográfiques ==
* Ministeriu de la Presidencia. Los presidentes de Panamá.Estudiu Cronolóxicu y analís estadísticu.
* Castillero, Ernesto J. Galería de Presidentes de Panamá. Panamá, 1935
* Caxa d'Aforros. Forxadores de La nuesa Nación.1999
* Plasmu Lara, J.A.Galería de Gobernantes de Panamá(1821-1971) Imprenta Litho Garzo S.A. Payares de 1971.
* Zentner,Federico Jr.Nomes y apellíos de forxadores de la patria. Panamá, 1984.
{{socesión
|predecesor=[[Belisario Porras Barahona]]
|títulu=[[Presidente de Panamá]]
|socesor=[[Ciro Luis Urriola]]
|periodu=1916–1918}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1867|1918|Valdes, Ramon}}
{{Tradubot|Ramón Maximiliano Valdés}}
[[Categoría:Escritores de Panamá]]
[[Categoría:Gobernantes de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]]
qqhykrq6hlbpzx66l5dkyjwoxnz3bez
Ciro Luis Urriola
0
156187
4497874
4494965
2026-05-31T13:29:48Z
Limotecariu
735
4497874
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Ciro Luis Urriola}}
{{persona}}
'''Ciro Luis Urriola''' {{nym}} foi l'octavu presidente de la [[República de Panamá]] dende'l [[3 de xunu]] de [[1918]] al [[1 d'ochobre]] de [[1918]]. Tenía 55 años al encargase de la presidencia.
Estudió la primaria nel seminariu de los Padres Xesuites de Panamá, Terminando los estudios secundarios en Bogotá, nel Colexu de San Bartolomé. Depués estudió [[Ciencies Naturales]] nel Colexu de Santa Inés y estudió medicina na [[Universidá de Bogotá]], Doctoráu que llogró en [[1888]].
== Vida pre-presidencial ==
Torna a [[Panamá]] en [[1888]] a exercer el so oficiu. En [[1893]] encargar de Medicatura de Sanidá del Puertu de Panamá per cuatro años. Viaxa a [[París]] y en [[1898]] estudia [[bacterioloxía]] y enfermedaes nervioses. Dempués establezse en [[Dublín]] onde llogra'l diploma en llicenciáu en partos, lo que güei día ye la [[obstetricia]]. Vuelve a [[Panamá]] en [[1901]], en plena [[guerra de los mil díes]], onde la so adhesión al lliberalismu cáusalu problemes. Dempués de la independencia foi miembru de la Convención Nacional Constituyente. En [[1903]] ye nomáu médicu al serviciu de policías y presos del vieyu Hospital Santu Tomás, y dende entós dedícase al estudiu de [[malaria|paludismo]]. En [[1904]] torna a [[París]] como delegáu del Congresu de Tuberculosis y sigue a [[Roma]] onde estudia la malaria.
De vuelta a [[Panamá]], en [[1906]], gracies al so esfuerciu funda la sala de maternidá del Santu Tomás depués de la Escuela de Obstetricia, de la cual foi'l so xefe a partir de [[1909]]. Foi diputáu a l'Asamblea Nacional de [[1914]] a [[1918]], presidiéndola en dellos periodos.
== ¿Cómo foi escoyíu Presidente? ==
Al morrer [[Ramón Maximiliano Valdés]] asoceder Urriola como'l so Primera Designáu, siendo escoyíu pal bieniu ente [[1916]] a [[1918]]. El so periodu terminaba en setiembre cuando l'Asamblea Nacional tenía d'escoyer a los nuevos designaos. Primeramente teníen de realizase eleiciones municipales y pa diputaos.
== Perfil de la so xestión ==
Práuticamente empezando'l so periodu, Urriola dictó'l Decretu 80 del 20 de xunu de 1918, pol cual suspendió indefinidamente les próximes eleiciones. Esta decisión recibió'l refugo xeneral, pos s'abarruntaba que Urriola quería perpetuase nel poder. [[Pablo Arosemena Alba]] y Ricardo Arias suscribieron un memorándum a [[Estaos Xuníos]] nel que solicitaben que se restableciera l'orde constitucional, basáu nel artículu 136 de la Constitución, [[Estaos Xuníos]] dio-y un ultimátum a Urriola por que respetara la fecha de les eleiciones. Al nun acatar la orde, soldaos d'Estaos Xuníos ocuparon la ciudá de [[Panamá]] y [[Colón (Panamá)|Colón]].
Entós lleváronse a cabu les eleiciones y púnxose en vixencia'l Códigu Sanitariu. [[Estaos Xuníos]] tamién aprovechó la oportunidá pa evitar contingentes militares a [[Veraguas]] y [[Chiriquí]] al mes siguiente. Nesti últimu llugar permanecieron hasta [[1920]]. Magar les propuestes de Urriola, en setiembre l'Asamblea Nacional escoyó a [[Belisario Porras Barahona]] como Primer Designáu encargáu de la Presidencia pol bieniu 1919-1920 en revesoses eleiciones. Urriola nun tuvo nengún llogru relevante na so curtia y problemática xestión.
== Vida post-presidencial ==
Nes eleiciones de [[1920]] postulóse como candidatu y el so oponente foi [[Belisario Porras Barahona]], pero a última hora decidió nun allegar a les urnes ante la evidente superioridá del so rival. Retirar a la vida privada y morrió al poco tiempu.
== Intereses ==
* Urriola dedicar a buscar tratamientu pal paludismu y pa les enfermedaes [[Cholaogue]] o [[Colagogo]], que la so marca rexistró n'Estaos Xuníos y que goció de fama ente los panamiegos.
* Nos documentos rellacionaos a les honres aciages de Urriola menten a una Sra. llamada Enriqueta, con un apellíu del que namás se conoz la so primer inicial: "L". Naide asegura que se topa casáu con ella. Urriola nun dexó descendencia.
== Fontes bibliográfiques ==
* Ministeriu de la Presidencia. Los presidentes de Panamá. Estudiu Cronolóxicu y analís estadísticu.
* Castillero, Ernesto J. Galería de Presidentes de Panamá. Panamá, 1935.
* Caxa d'Aforros. Forxadores de La nuesa Nación, 1999.
* Plasmu Lara, J.A.Galería de Gobernantes de Panamá(1821-1971) Imprenta Litho Garzo S.A. payares de 1971.
* Diariu'l Cronista, anunciu de Ciro Urriola. Como apaez nel llibru los Oríxenes de la República de Panamá al traviés de les postales. Bancu continental de Panamá, Obra de Vicente Pascual L.; Panamericanes, formes ya Imprentadores 2002.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{socesión
|predecesor=[[Ramón Maximiliano Valdés]]
|títulu=[[Presidente de Panamá]]
|socesor=[[Pedro Antonio Díaz]]
|periodu=1918
|predecesor2=[[Rodolfo Chiari]]
|títulu2=Primer [[vicepresidente de Panamá]]
|socesor2=[[Ramón F. Acevedo]]
|periodu2=1916-1918
}}
{{NF|1863|1922|Urriola, Ciro Luis}}
[[Categoría:Políticos y polítiques de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Vicepresidentes de Panamá]]
[[Categoría:Persones de Ciudá de Panamá]]
8lt0et1xq8guv21n4f4wwu4qs8j9xsy
Ernesto Tisdel Lefevre
0
156189
4497845
4339338
2026-05-31T13:04:44Z
Limotecariu
735
4497845
wikitext
text/x-wiki
{{persona| nome =Ernesto Tisdel Lefevre
| imagen =Ernesto Tisdel Lefevre.jpg
|escudo=Coat of arms of Panama.svg
| cargo =11º [[presidente de Panamá]]
| entamu =[[30 de xineru]] de [[1920]]
| final =[[1 d'ochobre]] de [[1920]]
| predecesor =[[Belisario Porras Barahona]]
| socesor =[[Belisario Porras Barahona]]
| fecha de nacencia =[[11 de xunetu]] de [[1876]]
|birth_presta |dead=alive
| fecha de fallecimientu =[[19 d'abril]] de [[1922]]<br />(45 años)
| llugar de fallecimientu =
| cónyuge = Oderay Arango Chiari
| partíu = Partíu Lliberal
| ocupación= [[Políticu]], [[empresariu]]
| vicepresidente =
| relixón =Católicu }}
'''Ernesto Tisdel Lefevre''' {{nym}} foi presidente de [[Panamá]] ente'l [[30 de xineru]] de [[1920]] y el [[1 d'ochobre]] de [[1920]].
== Biografía ==
Un gran negociante, Lefevre foi'l clásicu terrateniente urbanu, y unu de los primeros panamiegos que fizo enforma dineru. De fechu Lefevre llegó a tener una de les mayores fortunes privaes de Panamá.
Torna a Panamá d'[[EE. XX.]] en 1899. Dempués de la Independencia, Lefevre foi direutor xeneral de Correos y Telégrafos, presidente del conseyu municipal de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] y delles vegaes secretariu de Rellaciones Esteriores. A nivel priváu trabayó en seguros, en bienes raíz en [[Parque Lefevre|Santa Elena]], una facienda de la so propiedá. Foi unu de los fundadores de la Compañía Internacional de Seguros.
Na so condición de Tercer Designáu foi Presidente por cuenta de la separación del Primer Designáu, (Belisario Porras, quien se llanzó como candidatu presidencial nes eleiciones de 1920. Foi presidente por 8 meses. Conservador per tradición, foi fiel a los principios del partíu lliberal de l'Alministración de Porras.
Ye'l so curtiu gobiernu creó la escuela de Farmacia, Agrimensura y Agricultura. Vetó, col fin de caltener los dineros del Estáu, una llei expedida pola Asamblea Nacional que buscaba sueldos permanentes pa los diputaos. Correspondió-y xestionar la desocupación final del exércitu d'Estaos Xuníos de la provincia de Chiriqui, onde s'atopaben instalaos dende diba dos años. Tamién anunció que'l país nun concedería nin una pulgada más de suelu patriu, por cuenta de la esixencia d'Estaos Xuníos por que se dexara la [[Taboga (isla)|isla de Taboga]] pa fines de defensa.
Mientres esti periodu empecipió la construcción del penal de [[Coiba]], realizáronse obres d'ampliación nel [[hospital Santu Tomás]], reorganizóse l'asilu Bolívar, creóse la Xunta Central de Caminos, empecipiáronse les obres de la [[Plaza de Francia (Panamá)|Plaza de Francia]] y realizóse un censu Nacional.
Retirar a la vida privada y a los sos negocios.
== Bibliografía ==
*Ministeriu de la Presidencia. Los presidentes de Panamá. Estudiu Cronolóxicu y analís estadísticu.
*Castillero, Ernesto J. Galería de Presidentes de Panamá. Panamá, 1935
*Caxa d'Aforros. Forxadores de La nuesa Nación.1999
*Plasmu Lara, J.A.Galería de Gobernantes de Panamá(1821-1971) Imprenta Litho Garzo S.A. Payares de 1971.
*Zentner, Federico Jr.Nomes y apellíos de forxadores de la patria. Panamá, 1984.
{{socesión
|predecesor=[[Belisario Porras Barahona]]
|títulu=[[Presidente de Panamá]]
|socesor=[[Belisario Porras Barahona]]
|periodu= 1920}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{NF|1876|1922|Tisdel Lefevre, Ernesto}}
{{Tradubot|Ernesto Tisdel Lefevre}}
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
98lew82f2mk20umevn9qra7so5lj7p4
Belisario Porras
0
156190
4497877
4496461
2026-05-31T13:31:02Z
Limotecariu
735
4497877
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Belisario Porras Barahona''' {{nym}} foi un [[abogáu]], arquiteutu, escritor, poeta, profesor, diplomáticu, militar, políticu y periodista [[panamá|panamiegu]]. Foi tres veces [[Presidente de Panamá]] ([[1912]]-[[1916]], [[1918]]-[[1920]], [[1920]]-[[1924]]).
== Biografía ==
Cursó estudios en [[Bogotá]] y [[Bélxica]], y al rematalos establecer n'[[América Central]] onde exerció como xurista y catedráticu de Derechu.
Tres importantes reveses sufiertos polos [[Partíu Lliberal Colombianu|lliberales]] mientres la [[guerra de los Mil Díes]], estos llanzaron una ofensiva nel [[Ismu de Panamá|ismu panamiegu]] encabezada por Belisario Porras. Col sofitu del presidente nicaraguanu [[José Santos Zelaya]] los exiliaos partieron per mar dende [[punta Burica]] el 31 de marzu de 1900. Trés díes depués ganaron a la [[guarnición]] de [[David (ciudá)|David]] y dirixéronse a la ciudá de Panamá, pero al retrasase avagaron que'l xeneral Víctor Salazar fortificara les defenses de la entós capital del departamentu y nun llograron ocupala.
Se exilió n'[[El Salvador]] dempués de la firma de la paz en 1902, dende onde s'opunxo al tratáu ente Estaos Xuníos y Colombia pa la construcción d'una canal interoceánica y a la creación d'un país independiente na rexón, por consideralo un ataque a la soberanía, l'honor y la economía de Colombia. Cuatro meses antes de la [[Separación de Panamá de Colombia|separación de Panamá]] publicó un artículu tituláu ''Reflexones canaleras o la venta del ismu'' (''El Constitucional'', 18 de xunetu de 1903) nel qu'afirmó que d'aportase a la separación, el so país cayería en «les garres del imperiu de los Estaos Xuníos d'América».
Tornó a la ciudá de Panamá en 1904 onde foi escoyíu conceyal municipal y más tarde presidente del conceyu. Pero al añu siguiente la [[Corte Suprema de Xusticia de Panamá|Corte Suprema de Xusticia]] retiró-y la nacionalidá panamiega pola so oposición inicial a la independencia del país y el so enemigos calificar de traidor.
En 1906 solicitó la restitución de los sos derechos y en 1907 l'[[Asamblea Nacional de Panamá|Asamblea Nacional]] restableció-y la nacionalidá. Nesi mesmu añu foi designáu delegáu ante [[Corte Permanente d'Arbitraxe|Tribunal Internacional de L'Haya]]. En 1909, cola misión de contribuyir a la resolución de diferencies estremeres n'América Central, foi nomáu ministru de Panamá en [[Costa Rica]] y en 1910 ministru en [[Washington D. C.]], mientres la presidencia de [[Pablo Arosemena]].
A partir de 1910 convertir n'unu de los principales dirixentes del [[Partíu Lliberal (Panamá)|partíu lliberal]], xunto a [[Rodolfo Chiari]] y [[Carlos A. Mendoza]], partíu pol que foi escoyíu tres veces presidente de la República ([[1912]]-[[1916]], [[1918]]-[[1920]], [[1920]]-[[1924]]).
Nuna dómina en que Panamá tenía grandes faltes institucionales y d'infraestructura, nel exerciciu de la presidencia Porras impulsó la realización d'importantes obres públiques, nueves lleis, creación y reforma d'organismos ya instituciones: carreteres nacionales, Barriu de la Esposición (onde en 1915 realizóse una esposición universal), asilu de la Infancia, plaza de Francia, [[ferrocarril de Chiriquí]], cárcel Modelu, el Bancu Nacional, nacionalización de la Llotería Nacional de Beneficencia, reconstrucción del edificiu de Correos, colonización de [[Guna Yala|San Blas]], El Javillo, reconstrucción de les llinies de telégrafos, Archivos Nacionales, Rexistru Civil y Públicu, Códigos Nacionales y el [[hospital Santu Tomás]] (inauguráu en 1924), que foi'l so legáu más importante; non ensin antes recibir la burlla y el descreitu de los sos opositores políticos quien lu catalogaron de ser incompetente y de despilfarrar en devanéu nun gran "elefante Blanco", pos nesos años l'Hospital Santu Tomás yera colosal.
[[Ficheru:07-003-DMHN.jpg|thumb|Escuela Presidente Porras Non.1, distritu de les Tables]]
[[Ficheru:El Reloj Boticario Tableño, de la Escuela Modelo.jpg|thumb|Escuela Presidente Porras Non.1, distritu de les Tables]]
Intentó renegociar los términos del [[Tratáu Hai-Bunau Baniella|tratáu de la canal]] y mientres la so última presidencia enfrentó la [[guerra de Coto]] con Costa Rica, por un diferendo estremeru.
En 1942 a los 85 años, El tiempu dio-y la razón de construyir un Hospital Tan grande; El Santu Tomás; a tal puntu qu'en 1942 la población panamiega triplicóse y por ironía del destín yá nun había cama pal so creador. Tuvo que ser recluyíu nel Hospital Nacional onde finó arrodiáu del ciñu de los sos familiares y simpatizantes. Dellos monumentos históricos nacionales fueron alzaos na so memoria: la casa onde nació y creció foi convertida nel [[muséu Belisario Porras]], la [[finca Pausílipo]] (la so casa de campu) la escuela Presidente Porras» en [[Les Tables (Los Santos)|Les Tables]] y la escuela «Dr. Belisario Porras» nel correximientu de San Francisco, provincia de Panamá. Tamién na ciudá capital el [[hospital Santu Tomás]], inauguráu en 1924 mientres la so última presidencia, foi declaráu monumentu históricu nacional. Lo que ye güei ye unu de los presidentes de Panamá más recordaos a tal puntu que se inmortalizó el so legáu a munches xeneraciones de panamiegos que-y consideren col llamatu de "L'Arquiteutu de la Nación".
== Bibliografía ==
* Castillero, Ernesto J., ''Galería de Presidentes de Panamá'', Panamá, 1935
* Caxa d'Aforros. ''Forxadores de La nuesa Nación'', 1999
* Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). ''Charles Edward Magoon: The Panama Years.'' Editorial Plaza Mayor, Río Piedras, Puertu Ricu: . ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
* Mellander, Gustavo A. (1971). ''The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years.'' Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568.
* Sisnett, Manuel Octavio. ''Belisario Porras o La Vocación de La Nacionalidá'', Imprenta Universitaria, Panamá, 1972.
* Plasmu Lara, J.A. ''Galería de Gobernantes de Panamá (1821-1971)'', Imprenta Litho Garzo, 1971.
* Szok, Peter, ''Porras Rey ensin corona'', en Castillero Calvo, Alfredo (ed), ''Historia xeneral de Panamá'', vol 1, Panamá, 2004.
* Zentner, Federico Jr, ''Nomes y apellíos de forxadores de la patria'', Panamá, 1984.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Belisario Porras Barahona}}
* {{Enllaz rotu|1=Biografía de Belisario Porras. |2=http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/porres_belisario.htm |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.ellibrepensador.com/2010/03/01/dr-belisario-porras-arquitecto-de-la-modernizacion-del-estado-panameno-en-los-primeros-50-anos-de vida-republicana/ Dr. Belisario Porras: Arquiteutu de la Modernización ]
{{Socesión|
títulu=[[Presidente de Panamá]]|
predecesor=[[Pablo Arosemena Alba]]|
socesor=[[Ramón Maximiliano Valdés]]|
periodu=1912–1916|
títulu2=[[Presidente de Panamá]]|
predecesor2=[[Pedro Antonio Díaz]]|
socesor2=[[Ernesto Tisdel Lefevre]]|
periodu2=1918–1920|
títulu3=[[Presidente de Panamá]]|
predecesor3=[[Ernesto Tisdel Lefevre]]|
socesor3=[[Rodolfo Chiari]]|
periodu3=1920-1924}}
{{NF|1856|1942|Porras, Belisario}}
{{Tradubot|Belisario Porras}}
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Diplomáticos y diplomátiques de Panamá]]
[[Categoría:Periodistes de Panamá]]
0eu5nlv6vyis016imgux0b7be916atk
Francisco A. Rodríguez
0
156220
4497885
4118606
2026-05-31T13:36:33Z
Limotecariu
735
4497885
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Francisco Rodríguez''', nome completu '''Francisco Antonio Rodríguez Poveda''' {{nym}} asumió provisionalmente como [[Presidente de Panamá]] dende'l [[1 de setiembre]] al [[20 d'avientu]] de [[1989]], día en qu'asocedió la [[Invasión estauxunidense de Panamá de 1989|invasión d'EU a Panamá]] y na que'l Xeneral [[Manuel Antonio Noriega]], quien tenía'l poder «de facto» del país fuera derrocáu y arrestáu. Yera'l Contralor Xeneral de la República y ocupó la presidencia en forma provisional, nomáu pol Conseyu Xeneral d'Estáu, al ser anulada les eleiciones Xenerales de mayu del añu 1989, onde había resultancia vencedora [[Guillermo Endara]].
== Biografía ==
Los sos estudios primarios realizar nel Centru Manuel Amador Guerrero d'El Chorrillo y los secundarios nel Institutu Nacional. Graduóse como Inxenieru Agrícola na Universidá Agraria La Molina en Perú y cuenta con Posgraos en Planificación y Desarrollu de CEPAL. Chile; Planificación y Evaluación de Proyeutos de la Universidá de San Carlos, Guatemala; Fuentes de Financiamiento nel BID, Washington; y Evaluación de Proyeutos de la Universidá de Panamá.<ref name="Publicación 8">{{cita publicación|coautor=Corporación La Prensa|títulu=Francisco Antonio Rodríguez Poveda|publicación=Mandatarios de Panamá|añu=2014}}</ref>
== Vida ==
[[Ficheru:Placa Francisco A. Rodríguez Poveda en Pradocabalos.jpg|derecha|miniatura|Placa n'homenaxe a Francisco A. Rodríguez en Pradocabalos ([[Viana do Bolo]]), a aldega natal del so padre.]]
El so padre yera Antonio Rodríguez Blanco, emigrante gallegu procedente de Pradocabalos ([[Viana do Bolo]]). Más que políticu, Rodríguez foi un téunicu que dedicó la so vida profesional sector públicu. El so primer trabayu foi nel Ministeriu d'Agricultura, Comerciu ya Industries en 1962. En 1964 pasó a la Direición de Planificación, güei Ministeriu d'Economía y Finances; ellí llaborió por 11 años y aportó a direutor de presupuestu de la nación.
En 1976 foi viceministru de Desarrollu Agropecuariu por dos años y mediu, y depués xerente xeneral de la Comercialización Multinacional del Banano. Esta empresa de siete gobiernos, que finalmente fracasó, que esportaba a nivel mundial productos agropecuarios, pero fundamentalmente banano. Ellí llaborió un añu. Foi convidáu, dempués, a asumir el cargu de contralor xeneral pol presidente Ricardo de la Espriella por dos años y mediu, y foi reelixíu como tal pa un nuevu periodu que vencía'l 31 d'avientu de 1989.<ref name="Publicación 8">{{cita publicación|coautor=Corporación La Prensa|títulu=Francisco Antonio Rodríguez Poveda|publicación=Mandatarios de Panamá|añu=2014}}</ref>
L'Alianza d'Oposición Civilista ADOC, postuló al arnulfista Guillermo Endara como Presidente y a Ricardo Arias Calderón y Guillermo Ford como vicepresidentes. El PRD so la sigla LLOMBA, Coalición de Lliberación Nacional, postuló a Carlos Duque pa Presidente y al cuñáu de Noriega, Ramón Sieiro, y Aquilino Boyd como vicepresidentes.
Dempués d'un tornéu tiñíu de dramatismu, el día 10, el Tribunal Eleutoral, manipoliáu pola dictadura, declaró nules les eleiciones y la ADOC foi a una gran marcha nacional. Nel intre de la mesma les fuercies de la oposición fueron atacaes brutalmente polos batalloneros. El candidatu presidencial recibió un fuerte golpe na cabeza y Guillermo Ford tamién foi terriblemente atacáu, en cuantes qu'unu de los guardaespaldes foi asesináu.
Les rellaciones con Washington fixéronse entá más tirantes. El Comandu Sur aumentó'l númberu d'efectivos en Panamá, ya intensificó les maniobres militares. Ye más, la intervención de la OEA como mediadora , ente dambes partes, terminó nun atayante fracasu. Los Embaxadores viaxaron a Panamá p'algamar dalgún tipu de solución negociada, pero tornaron coles manes vacíes.
El 31 d'agostu de 1989, el Conseyu Xeneral d'Estáu designó pa reemplazar a Manuel Solís Palma, (ministru d'educación al que se-y encargara la presidencia) al ex Contralor Xeneral Francisco Rodríguez como Presidente Provisional y a Carlos Ozores Typaldos como vicepresidente. A partir del 1 de setiembre restauró l'Asamblea de Representantes de Correximientos en llugar de l'Asamblea Llexislativa. Lo cierto ye que bien poques naciones reconocieron a estos gobiernos que nun yera más qu'una mázcara de la dictadura p'aparentar que nel país daben procesos democráticos.
Dos meses dempués , n'ochobre, Moisés Giroldi unu de los oficiales más cercanos a Noriega, intentó da-y un golpe d'Estáu que fracasó pola indecisión de los alzaos y pola falta de compromisu del Comandu Sur. Los implicaos fueron executaos por órdenes de Noriega. A partir d'entós, les crítiques recibíes pol gobiernu de George Bush por esbardiar esta oportunidá pa desfacer de Noriega, llevaron al Presidente y a los sos conseyeros a aumentar les prevocaciones col fin de xustificar una invasión armada a Panamá.
Poco díes antes de la invasión, el 15 d'avientu, l'Asamblea Nacional de Representantes declaró que'l país atopar n'estáu de guerra y nomó al Xeneral Noriega como Xefe de Gobiernu, mientres durara esta delicada situación. Los díes 17 y 18 produciéronse incidentes ente les fuercies norteamericanes y les panamiegues y un teniente del Exércitu de los Estaos Xuníos resultó muertu. Otru oficial y la so esposa fueron deteníos y maltrataos.
{{socesión|
títulu=[[Presidente de Panamá]]|
predecesor=[[Manuel Solís Palma]]|
socesor=[[Guillermo Endara Galimany]]|
periodu=1989}}
{{NF|1938||Rodriguez, Francisco A}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Francisco A. Rodríguez}}
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Socialistes de Panamá]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Revolucionariu Democráticu]]
lq2cfuiszn1vvdiy7fkvo38apd2xark
Manuel Solís Palma
0
156221
4497879
4317415
2026-05-31T13:31:53Z
Limotecariu
735
4497879
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Manuel Solís Palma''' {{nym}}
<ref>[http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/11/06/uhora/local_2009110610350064.asp Finó Manuel Solís Palma]</ref> foi un [[políticu]], [[contable]] y educador [[Panamá|panamiegu]]. Foi nomáu de manera provisional como'l 37º [[presidente de Panamá]]<ref>[https://web.archive.org/web/20100211143713/http://www.pa/secciones/patria/galeria_gobernantes.htm Galería de gobernantes de Panamá]</ref> dende'l [[26 de febreru]] de [[1988]] al [[31 d'agostu]] de [[1989]], sustituyendo a [[Eric Arturo del Valle]] y en habiéndose-y impidíu asumir la presidencia al vicepresidente Roderick Esquivel.
== Biografía ==
Realizó estudios primarios na Escuela República d'Hondures, na provincia de Los Santos; y los secundarios nel Institutu Nacional. Graduóse en [[1946]] de la [[Universidá de Panamá]] con una Llicenciatura en Ciencies Sociales y n'Economía, tamién estudió [[contabilidá]] y [[auditoría]], onde abriría una oficina de consultoría en dichos ramos. Tamién foi dueñu d'una fábrica de zapatos que funcionó ente [[1952]] y [[1968]].
Na política, arreyar dende bien nueva, como dirixente estudiantil nel Institutu Nacional, na Universidá Nacional y nel Frente Patrióticu. El so primer cargu gubernamental foi como Direutor de Catastru de la propiedá, en [[1946]] y Direutor de la Caxa de Seguru Social en [[1951]]. Aspiró ensin ésitu a la diputación en 1948 y depués a l'alcaldía del [[distritu de Panamá]]. Nel gobiernu de [[Roberto Chiari]] foi Viceministru y darréu Ministru d'Educación hasta [[1964]]. Coordinó como miembru independiente la campaña presidencial d'[[Arnulfo Arias Madrid|Arnulfo Arias]] en [[1968]] y tres la victoria d'Arias foi nomáu Direutor de la Reforma Agraria, por encamientu del profesor Rubén Carles, cargu que desempeñó por nueve díes hasta'l [[Golpe d'estáu en Panamá del 11 d'ochobre de 1968|golpe militar del 11 d'ochobre]]. En vista d'ello, Solís dir a Costa Rica a entamar resistencia y guerrilles en Chiriquí contra'l réxime militar. Salvó la vida nun atentáu executáu por militares panamiegos en Costa Rica. Exiliáu, vivió en Venezuela por 10 años, onde foi asesor del Ministeriu d'Educación y profesor d'estadística de la Universidá Central de Venezuela.
En 1970, torna a Panamá. Funda'l [[Partíu Aición Popular]] (PAPU), en compañía d'otres persones, del cual foi'l so secretariu xeneral, del que depués se retiró pa crear con otros el partíu MOLIRENA. Al sofitar el MOLIRENA la candidatura presidencial de Arnulfo Arias en 1984, arrenunció al partíu pola so falta de simpatía pol candidatu. Desempeñó'l cargu de Ministru d'Educación nes alministraciones de Ardito Barletta y Delvalle.
L'alministración de Solís Palma tuvo dos carauterístiques: la estrecha collaboración con Manuel Antonio Noriega y l'adopción de midíes económiques estremes pa poder sobrevivir a les sanciones económiques qu'impunxo Estaos Xuníos al gobiernu. L'amenorgamientu drásticu de l'actividá económica apinar cola crisis política. La conxelación de los fondos del bancu Nacional de Panamá n'Estaos Xuníos y el cese d'operaciones de tolos bancos locales con llicencia xeneral llevaron al caos a la economía panamiega. A pesar d'ello, el país sobrevivió gracies al inxeniu ya iniciatives del propiu gobiernu y del sector priváu. L'alministración Solís Palma acusó a Estaos Xuníos y a la oposición civilista de mancar la soberanía de Panamá; mientres, Delvalle siguía siendo reconocíu como llexítimu presidente del país.<ref name="Publicación 6">{{cita publicación|coautor=Corporación La Prensa|títulu=Manuel María Solís Palma|publicación=Mandatarios de Panamá|añu=2014}}</ref>
Mientres el réxime militar foi asesor del Ministeriu d'Educación y profesor d'[[estadística]]. Foi fundador y secretariu xeneral del [[Partíu Aición Popular (Panamá)|Partíu Aición Popular]], anque se retiró darréu pa ser miembru fundador del [[MOLIRENA]]. Mientres el gobiernu de [[Nicolás Ardito Barletta]] y Eric Arturo del Valle foi Ministru d'Educación. Tres la destitución de Del Valle y del vicepresidente Roderick Esquivel en [[1988]], foi nomáu "Ministru Encargáu de la Presidencia", col cargu de presidente provisional,<ref>Rafael Candanedo. [https://www.elpais.com/articulo/internacional/NORIEGA/_MANUEL_ANTONIO/TORRIJOS/_OMAR_/PANAMa/SOLiS_PALMA/_MANUEL_/PANAMa/PANAMa/ESTAOS_XUNÍOS/LATINOAMERICA/elpepiint/19880227elpepiint_9/Tes/ Vives a Omar Torrijos en tomar de posesión de Manuel Solís]. ''[[El País (España)|El País]]''. 27 de febreru de 1988.</ref> anque'l Xeneral [[Manuel Antonio Noriega]] quien yera'l Líder Militar, ostentaba'l poder ''[[de facto]]'' nel país. Solís Palma gobernó per un añu y mediu, calteniendo una política esterior de [[países ensin alliniar|non alliniadura]], de sofitu al [[Alcuerdu de Esquipulas]] y de desafíu a los [[Estaos Xuníos]], amás de "retomar el torrijismo plenu",{{ensin referencies}} hasta que foi sustituyíu por [[Francisco A. Rodríguez]] en [[setiembre]] de [[1989]], depués de que Noriega anulara los resultaos de la [[Eleiciones xenerales en Panamá de 1989|eleiciones xenerales del 7 de mayu]], onde había resultancia vencedora [[Guillermo David Endara Galimany|Guillermo Endara]].
Foi diputáu del [[Parllamentu Centroamericanu]] dende [[1995]] hasta [[1999]]. Darréu mientres el gobiernu de [[Martín Torrijos]] foi asesor del Ministeriu d'Educación y de l'[[Asamblea Nacional de Panamá]].
Morrió na ciudá de [[Panamá (ciudá)|Panamá]] el [[6 de payares]] de [[2009]] por causa de un [[edema pulmonar]].
La so muerte desamarró un discutiniu nel que'l gobiernu de [[Ricardo Martinelli]] negó rindi-y un [[funeral d'estáu]], por cuenta de que nun foi electu de [[elección direuta|manera direuta]] y foi nomáu pol [[Fuerces de Defensa de Panamá|réxime militar]], y el gobiernu de Martinelli declaró adicionalmente que Solís Palma namái foi un ministru, pero non Presidente de Panamá, a pesar de que la so semeya ta na galería oficial de presidentes nel [[Palaciu de les Garces]].<ref>Chris Yee. [http://www.elsiglo.com/siglov2/Nacion.php?idnews=115211&idsec=1&fechaz=07-11-2009 Nun va haber día llibre por Solís Palma]. ''[[El Sieglu (Panamá)|El Sieglu]]''. 7 de payares de 2009.</ref> Adicionalmente el [[13 de setiembre]] de [[1990]] la [[Corte Suprema de Xusticia de Panamá]] declaró inconstitucional el nomamientu de Manuel Solís Palma, pero nun aportar# a publicáu na Gaceta Oficial.<ref>[http://infojuridica.procuraduria-admon.gob.pa/Infojuridica/fallu_screen?sec_fallo=5666 Fallu de la Corte Suprema de Xusticia (13 de setiembre de 1990)]. Procuradoría de l'Alministración de Panamá.</ref> El [[Partíu Revolucionariu Democráticu]], quien gobernó mientres el réxime de Noriega, protestó pola decisión y esixó el tratu de Solís Palma como un mandatariu recién fináu.<ref>[https://web.archive.org/web/20131029201216/http://www.laestrella.com.pa/mensual/2009/11/09/contenido/12320756.asp PRD rindió homenaxe póstumu a Manuel Solís Palma]. ''[[La Estrella de Panamá]]''. 9 de payares de 2009</ref>
== Enllaces esternos ==
{{wikiquote}}
* [https://web.archive.org/web/20091110170240/http://www.pa/secciones/patria/manuelsolis.htm Biografía de Manuel Solís Palma] - Gobernantes de Panamá *
{{Enllaz rotu|1=Biografía de Manuel Solís Palma |2=http://bdigital.binal.ac.pa/BIOVIC/descarga.php?f=Prinda/upload/ManuelSolisPalma.doc |date=August 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [https://web.archive.org/web/20091109153639/http://www.laestrella.com.pa/mensual/2009/11/06/contenido/10435594.asp Muerre Manuel Solís Palma]. ''[[La Estrella de Panamá]]''. 6 de payares de 2009.
* [http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/11/06/uhora/local_2009110610350064.asp Finó Manuel Solís Palma]. ''[[La Prensa (Panamá)|La Prensa]]''. 6 de payares de 2009.
* [http://www.prensa-latina.cu/index.php?option=com_content&task=view&id=135404&Itemid=1 Fina ex-presidente panamiegu Manuel Solís Palma ]. ''[[Prensa Llatina]]''. 6 de payares de 2009.
{{socesión|
títulu=[[Presidente de Panamá]]<br />(provisional)|
predecesor=[[Eric Arturo del Valle]]|
socesor=[[Francisco A. Rodríguez|Francisco Rodríguez]]|
periodu=1988–1989}}
{{NF|1917|2009|Solis Palma, Manuel}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Manuel Solís Palma}}
[[Categoría:Profesores de Panamá]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de Panamá]]
[[Categoría:Socialistes de Panamá]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Revolucionariu Democráticu]]
[[Categoría:Ministros y ministres de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
g0kn80a35dd1f5ldls04ygu0pkppc0p
Ricardo J. Alfaro
0
156241
4497847
4425271
2026-05-31T13:05:51Z
Limotecariu
735
4497847
wikitext
text/x-wiki
{{wikificar|1=categoría 1|categoría 2|t=20180406164236}}
{{copyedit|t=20180406164236}}
{{persona}}
'''Ricardo Joaquín Alfaro Jované''' {{nym}} foi un estadista, escritor y diplomáticu [[Panamá|panamiegu]]. Asumió'l cargu en funciones de [[Presidente de Panamá]] el [[16 de xineru]] de [[1931]], dempués del golpe d'estáu d'Aición Comunal y desempeñó dichu cargu hasta'l [[5 de xunu]] de [[1932]].
== Biografía ==
Foi fíu de Luis Ramón Alfaro y Hortensia Jované y nietu del teniente coronel José Alfaro, quien yera militar venezolanu. Realizó los sos primeros estudios na so ciudá natal. En 1898 ganó una beca pa estudia nel Colexu Mayor Fernández Madrid, onde llogró'l títulu de bachiller en 1900. La so intención d'estudiar na [[Universidá de Cartaxena]] foi atayada pola [[Guerra de los Mil Díes]], comoquier estudió Lleis na so ciudá natal, trabayó como funcionariu na Secretaría de Gobiernu y na Secretaría de Rellaciones Esteriores. El 28 d'ochobre de 1905 casóse na Catedral de ciudá de Panamá con [[Amelia Lyons de Alfaro|Amelia Cristina Eugenia Lyons Orillac]]. En 1908, foi nomáu [[Cónsul (serviciu esterior)|cónsul]] xeneral en [[Barcelona]] y viaxa a esa ciudá en compañía de la so esposa Amelia y del primoxénitu de dambos, Víctor Ricardo Alfaro Lyons. En 1912, desígnase-y conseyeru xurídicu de la Llegación de Panamá en [[Washington D.C.|Washington]]. En 1918, llogró un [[doctoráu]] en [[Derechu]] y [[Ciencies Polítiques]] na Facultá Nacional de Derechu, de la [[República de Panamá]].
De 1922 a 1930 foi unviáu estraordinariu de Panamá n'Estaos Xuníos. Foi presidente de Panamá del 16 de xineru de 1931 al 5 de xunu de 1932.
De 1933 a 1936 viaxó a Estaos Xuníos en calidá de ministru plenipotenciario, participó viviegamente na negociación d'alcuerdos y trataos ente dambos países. Paticipó na [[Conferencia de les Naciones Xuníes sobre Organización Internacional]] celebrada d'abril a xunu de 1945. En 1948, participó, amás, na redaición, adopción y traducción al español de la [[Declaración Universal de los Derechos Humanos]] per parte de l'[[Asamblea Xeneral de les Naciones Xuníes]].<ref name="P">{{cita web |url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2005/10/15/güei/panorama/370078.html|títulu=Aniversariu. La buelga d'un panamiegu. Ricardo J. Alfaro na ONX|fechaaccesu=1 de mayu de 2011|autor=Aristides Cajar Páez|fecha=15 d'ochobre de 2005|obra=La Prensa|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20101125102746/http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2005/10/15/güei/panorama/370078.html|fechaarchivu=25 de payares de 2010}}</ref>
En 1948, recibió un [[doctoráu honoris causa]] per parte de la [[Universidá del Sur de California]]. Foi nomáu miembru correspondiente de l'[[Academia Mexicana de la Llingua]].<ref>{{cita web |url=http://www.academia.org.mx/pdfs/2011/anuariu_historica_2011.pdf|títulu=Anuariu. Rellación histórica|fechaaccesu=1 de mayu de 2011|autor=|fecha=|obra=[[Academia Mexicana de la Llingua]]|idioma=|cita=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120111205926/http://www.academia.org.mx/pdfs/2011/anuariu_historica_2011.pdf|fechaarchivu=11 de xineru de 2012}}</ref> En 1958, formó parte de la [[Corte Internacional de Xusticia]] de la [[L'Haya]]. Foi vicepresidente de la mesma hasta 1964. Morrió na so ciudá natal el 23 de febreru de 1971.<ref name="P"/>
== Ricardo J. Alfaro y la so llucha pola soberanía panamiega ==
Foi xefe nos periodos de 1922 – 1930 y de 1933 – 1936 de la primer representación diplomática del país onde tuvo la difícil xera de lluchar pola soberanía del país na mesa de negociaciones pa lliberar a la nación de la convención canalera de 1903. Nes negociaciones de 1925 a 1926 el Departamentu d'Estáu d'Estaos Xuníos refugar a aldericar la mayoría de los puntos presentaos polos comisionados panamiegos (Ricardo J. Alfaro, Eusebio A. Morales y Eduardo Chiari). Esti discutiniu'l Dr. Alfaro resumir nel so llibru inéditu “Hestoria documentada de les negociaciones llevaes a cabu ente Panamá y los Estaos Xuníos pa la concertación del Tratáu de 1926”.
Nel periodu de 1934 a 1936 empecipiáronse nuevamente negociaciones pola soberanía de Panamá sobre la convención canalera, nestes segundes negociaciones los resultaos fueron distintes a los de les primeres negociaciones llogrando resultancies favorables pa Panamá, nestes negociaciones participaron Ricardo J. Alfaro y Narciso Garay , dambos enfrentaron dificultaes na conciliación de los intereses panamiegos, pero llograron alcordar el tratáu de 1936, ésti dexó asuntos pendientes, pero llogró meyores importantes pa la solución del problema canalero.
Más tarde en 1947 el Dr. Alfaro axustaba sobre les bases como ministru de rellaciones esteriores, el mesmu negóse a roblar el documentu que yera refugáu pol pueblu panamiegu y l'Asamblea Nacional, depués en 1955 participó como asesor na concertación del conveniu y nes negociaciones de los proyeutos de trataos de 1967.
== Ricardo J. Alfaro y el so llabor na materia de los Derechos Humanos ==
El Dr. Alfaro defendió oralmente la necesidá d'adoptar la Declaración de los Derechos Humanos Esenciales, del Institutu de Filadelfia yá que na Conferencia de San Francisco de 1945 dellos Estaos Llatinoamericanos propunxeron que s'adoptara, por cuenta de la constitución de les Naciones Xuníes una Declaración de los Derechos del Home, y Panamá formuló la propuesta concreta de la declaración que repitía los 18 artículos del documentu de Filadelfia. Gracies a los esfuercios de Ricardo J. Alfaro qu'exercía les sos funciones de Ministru de Rellaciones Esteriores de Panamá en 1945 y les sos xestiones personales llogróse incluyir l'artículu 16 del Documentu de Filadelfia.
Considero qu'un gran apurra del Dr. Alfaro como internacionalista a la comunidá mundial foi que nos primeros años de funcionamientu de les Naciones Xuníes, dellos estaos oponer a que se ventilaran denuncies sobre violaciones a los Derechos Humanos na Asamblea Xeneral una y bones consideraben que se trataba d'asuntu de competencia interna” y que según l'artículu 2, párrafu 7, de la carta “nenguna disposición d'esta carta va autorizar a les Naciones Xuníes a Intervenir nos asuntos que son esencialmente de la xurisdicción interna de los Estaos”. El nuesu Dr. Alfaro sostuvo la necesidá d'interpretar l'Artículu 2, párrafu 7 nel Boletín de les Naciones Xuníes, Tomu IV, Non. 9, de 10 de mayu de 1949, y sostuvo qu'unu de los propósitos de les Naciones Xuníes yera “realizar la cooperación internacional nel desenvolvimientu y aguiyo d'al respective de los derechos de los homes y a les llibertaes fundamentales de toos”. Y ye que según García Bauer “Alfaro sorrayó que rescamplaba que les Naciones Xuníes teníen competencia pa intervenir naquellos casos de violación de los derechos del home, pos de lo contrario les mentaes disposiciones escareceríen de valor”.
El llabor de Ricardo J. Alfaro ta documentada nel llibru “Los Derechos Humanos y la Organización de los Estaos Americanos” escritu por Humberto Y. Ricord, esti autor fixo un resume pal diariu La Estrella de Panamá n'ónde señala nel so últimu párrafu les siguientes llinies “Les intervenciones de Ricardo J. Alfaro nel foru internacional, con rellación a la teoría y la práutica de los derechos humanos, integren una páxina brillosa de la so actuación d'internacionalista destacáu. Nunca tuvo la República de Panamá nesti foru una voz más autorizada que la del doctor Alfaro; y nunca s'asitió a mayor altor el nome del nuesu país, gracies a la versación erudita de que fizo gala neses instancies el Dr. Alfaro como abogáu internacional de los derechos humanos”.
== Ricardo J. Alfaro y los sos apurras a dereches Civil==
L'antecedente históricu a la rellación ente'l Dr. Ricardo J. Alfaro y el Derechu Civil dase porque en 1918 gracies a la so iniciativa crear na ciudá de Panamá la “''Facultá Nacional de Derechu''” que constaba col so “''Escuela de Derechu y Ciencies Polítiques''”, considerada como la so obra más pervalible pa la patria, foi equí onde'l Dr. Alfaro impartió les clases de Derechu Civil y n'ónde afondó nesta caña del Derechu.
En 1918 publicó un trabayu tituláu “El Divorciu” que yera la tema d'actualidá pa la dómina.
El Dr. Alfaro nun solo diose a conocer como un civilista en Panamá, sinón que los sos apurras tamién se vieron nes llexislaciones d'otros países yá qu'en 1920 l'Institutu Nacional realizó un concursu n'ónde ésti participó y trunfó con un ensayu sobre'l “Fideicomiso” nel que se desenvuelve esta institución y “la necesidá y conciencia d'introducir na llexislación de los pueblos llatinos una institución civil nueva asemeyada al trust del Derechu inglés” el que remataba con un proyeutu de llei que más tarde se llogró ser la Llei 9 del 6 de xineru de 1925, en 1941 esta llei foi ratificada con leves cambeos pola Asamblea Nacional y pasa a ser la Llei 17 de 20 de febreru de 1941.
Al tratase d'una materia nuevo, Ricardo J. Alfaro encargar de dala a conocer en foros internacionales y asina capacitar a los xuristes internacionales que nun teníen dominiu sobre esta materia. Estes conferencies diéronse alredor de 1924 onde parte d'ellos aceptaben la llei de Alfaro ente qu'otros refutaban les sos teoríes, pero a pesar de les crítiques dalgunos de los países qu'amestaron esta institución a la so llexislación fueron: Méxicu, Puertu Ricu y Venezuela.
Pa 1964 Alfaro escribe “Les Tres Figures del Fideicomiso” pa faer aclaraciones nes partes onde'l consideró que yera necesariu empresta-y atención y al empar sali-y al pasu a les crítiques que se faíen a la so llei como la menta Dulio Arollo.
Ente les sos aportaciones a dereches Civil tán:
• Proyeutu de Llei: “Venta de Bienes Muebles a Plazu con Reserva d'Apodero”
• Trabayu: “La Venta con Reserva de Dominiu”
• Analís: “Les Regles Xenerales del Derechu”; “Observaciones Avera del Artículu 33 del Códigu Civil”
• Escritos en revistir Cuadiernos: “La Doctrina de los Actos Propios”.<ref>Revista Llotería Non. 317 Agostu, 1982, Panamá, Editorial Litho</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{socesión|
títulu=[[Presidente de Panamá]]|
predecesor=[[Harmodio Arias]]|
socesor=[[Harmodio Arias]]|
periodu=1931–1932}}
{{NF|1882|1971|Alfaro Jovane, Ricardo Joaquin}}
{{Tradubot|Ricardo J. Alfaro}}
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Embaxadores de Panamá]]
61qo57om9dkarmzl7qgimqdpa2cfk0y
Alí Khamenei
0
156358
4497969
4495795
2026-06-01T04:40:02Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 3 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497969
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Alí Jamenei}}
{{persona}}
'''Alí Hoseiní Khamenei''' (en [[llingua persa|persa]], <span style="font-family: Tahoma">{{audiu|Seyyed Ali Hosseini Khamenei.ogg| سید علی حسینی خامنهای}}</span>; {{nym|paréntesis=non}})<ref name="Bioficial">[https://web.archive.org/web/20071012041714/http://irna.ir/occasion/es/index3.htm#El_ayatolá_Seyyed_Ali_Jamenei Biografía na web de IRNA, Axencia de Noticies de la República Islámica.]</ref> foi'l [[líder supremu d'Irán|líder supremu]] d'[[Irán]], máximu dirixente de la clase dirixente clerical conservadora [[Islam|islámica]] del so país y «fonte de emulación» (''marŷaʿ'') del [[Imamíes|chiismu duodecimanu]].
[[Presidente d'Irán]] ente 1981 y 1989, y Líder Supremu desque fuera designáu p'asoceder al [[Ruhollah Khomeini|ayatolá Khomeini]] en dichu cargo en xunu de 1989, foi reconocíu como una de les trés figures que más marcaron la trayeutoria de la República Islámica d'Irán, siendo les otres dos el mesmu Jomeini, fundador de la [[República Islámica]], y el [[ayatolá]] [[Akbar Hashemí Rafsanyaní]].<ref>Ganji, Akbar, ''"The Latter-Day Sultan: Power and Politics in Iran"'', Foreign Affairs, Payares-Avientu de 2008</ref> En 2010, la revista [[Forbes]] clasificar como la 26ª "persona más poderosa del mundu".<ref>[http://www.forbes.com/wealth/powerful-people?boxes=Homepagelighttop#p_3_s_arank Forbes, visitáu'l 16-XI-2011 (n'inglés).]</ref>
== Biografía ==
=== Vida familiar ===
Casáu y con seis fíos, el ayatolá Khameneí baxa d'una familia clerical orixinaria de [[Markazi|Tafresh]], instalada en [[Tabriz]].<ref>{{Cita web |url=http://www.irdc.ir/fa/content/5758/default.aspx |títulu=<span style="font-family: Tahoma">نسب و والدین رهبر معظم انقلاب ، حضرت آیت الله خامنه ای-1</span>. Consultáu'l 16-XI-2011 (en persa). |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111120004211/http://www.irdc.ir/fa/content/5758/default.aspx |fechaarchivu=2011-11-20 }}</ref> Alí Khameneí foi'l segundu d'ocho hermanos, dos de los que son tamién ulemes.
El so hermanu mayor Mohammad ye antiguu miembru del [[Conseyu d'Espertos Constitucionarios]] y preside la [[Fundación Sadra de Sabiduría Islámic]]a. El so hermanu menor Hadí ye miembru influyente de la reformista [[Asamblea de Clérigos Combatientes]], foi delles vegaes diputáu nel [[Asamblea Consultiva Islámica|Parllamentu]], y foi editor del diariu reformista ''Hayât-y Non'', clausuráu en 2003 por orde del Tribunal Especial del Cleru.<ref>[http://www.voanews.com/persian/news/a-31-a-2003-01-12-25-1-61572022.html <span style="font-family: Tahoma">توضيحات هادی خامنهای در مجلس راجع به کاريکاتور اهانتآميز</span>. Consultáu'l 16-XI-2011 (en persa).]</ref> La so hermana Badri Hoseini Khameneí yera esposa del ulema revolucionariu Sheikh Alí Tehraní. Dambos formaron parte de la organización armada d'oposición [[Organización de los Muyahidines del Pueblu d'Irán|Muyahidines del Pueblu d'Irán]], hasta l'añu 1995 en que volvieron a Irán del so exiliu [[Iraq|iraquín]]. El so hermanu menor Hasán Khameneí ye responsable de la Comisión de Siguimientu de les Infraiciones Alministratives del ministeriu del Petroleu.<ref>[http://www.naftnews.net/view-8416.html <span style="font-family: Tahoma">سید حسن خامنه ای عضو کارگروه پیشگیری و مبارزه با رشوه در صنعت نفت شد</span>. Consultáu'l 16-XI-2011 (en persa).]</ref>
Una de les fíes de Alí Khameneí ye nuera de Mohammad Golpayeganí, direutor del Despachu del Líder Supremu dende 1989.<ref>[https://web.archive.org/web/20111112122509/http://www.asriran.com/view.php?id=41117 <span style="font-family: Tahoma">از ازدواج انقلابی تا ازدواج سياسی</span>. Consultáu'l 16-XI-2011 (en persa).]</ref> El so fíu Moŷtabá Khameneí ye xenru de [[Gholamalí Haddad Adel]], antiguu presidente del [[Asamblea Consultiva Islámica|Parllamentu]], miembru del Conseyu de Discernimiento del Interés del Estáu, direutor de l'Academia de la Llingua Persa y miembru del Altu Conseyu de la Revolución Cultural.<ref>[https://web.archive.org/web/20111120025701/http://www.atlantapersians.com/entertainmentfdastaan.htm <span style="font-family: Tahoma">داستان ازدواج پسر مقام معظم رهبری با دختر دکتر حداد عادل</span>. Consultáu'l 16-XI-2011 (en persa).]</ref> El so fíu Mostafá ye xenru del ayatolá Joshvaqt, miembru del Conseyu Cimeru de la Revolución Cultural nos primeros años de la Revolución Islámica.
=== Infancia y formación ===
Alí Khameneí foi criáu con suma cencellez y austeridá. Dende'l so niñez siguió un currículu tradicional d'estudios islámicos y lliterarios so la supervisión del so padre y otros clérigos. N'asistiendo a los seminarios islámicos de Mashhad, fixo un pelegrinaxe a [[Nayaf]], onde estudió mientres dellos meses hasta que, tres dellos meses, el so padre obligar a tornar a Irán.<ref name = "Bioficial" /> Ente 1958 y 1964, Khameneí prosiguió colos sos estudios nos seminarios de [[Qom (provincia de Qom)|Qom]], onde se benefició de les enseñances de ulemes de gran prestíu, como los ''grandes ayatolás'' [[Seyyed Hosein Boruyerdí]] y [[Allameh Tabatabaei|Allamé Tabatabaí]] y del ayatolá [[Ruhollah Khomeini]], que naquellos años empezaba a destacar pol so activismu políticu contra los proyeutos modernistes del [[Mohammad Reza Pahlevi|Shah]].
En 1964 vese obligáu a tornar a Mashhad pa curiar del so padre, que perdió la visión d'un güeyu por causa d'unes [[Catarata|catarates]]. En Mashhad siguió estudiando hasta 1968, amás d'empezar a impartir clases pa los seminaristes más nuevos.<ref>[http://www.leader.ir/langs/fa/index.php?p=bio زندگينامه. Biografía de Alí Khameneí na so web oficial. Consultáu'l 17-XI-2011 (en persa).]</ref>
Khameneí apodera'l persa y l'[[Llingua árabe|árabe]], amás de falar con menos fluidez l'[[Idioma azerbaixanu|azerbaixanu]], llingua materna del so padre. Tornó del árabe al persa dellos llibros, incluyíes obres del influyente teóricu [[Islamismu|islamista]] [[Sayyid Qutb|Seyyed Qotb]]. Como otros numberosos estudiantes de la so dómina, Alí Khameneí implicóse muncho más na militancia política que nos estudios relixosos.<ref>{{cita llibru |apellíu=Rahnemaré |nome=Ali |títulu=An Islamic Utopian: A Political Biography of Ali Shariati |url=https://books.google.com/?id=yoQQ2YzmMyMC&pg=PA368&vq=1977&dq=shariati+savak |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |añu=1998 |editorial= I.B. Tauris Publishers |isbn=1860645526}}</ref> Na so mocedá, Alí Khameneí foi bien aficionáu a la poesía ya inclusive la música, y frecuentó los círculos lliterarios de Mashhad, y a los sos poetes más destacaos como [[Mehdí Ajaván-y Salés]] y [[Mohammad_Reza_Shafiei-Kadkani|Mohammad-Reza Shafií Kadkaní]].<ref>{{Cita web |url=http://www.payvand.com/news/10/jun/1032.html |títulu=''The Cleric Who Changed: Ayatollah Ali Khamenei, Iran's Supreme Leader, was not always deeply conservative''. Consultáu'l 17-XI-2011 (n'inglés) |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171120222934/http://www.payvand.com/news/10/jun/1032.html |fechaarchivu=2017-11-20 }}</ref>
=== Llucha política contra'l réxime monárquicu ===
Magar Alí Khameneí preséntase como discípulu del ayatolá Khomeini en materies de [[fiqh]], principios teolóxicos, política y activismu revolucionario, afirma que les primeres chispes del so combate contra'l réxime monárquicu recibir de [[Navvab Safaví]], quien en 1952 entamó xunto al so grupu Fedayines del Islam un encendíu discursu en Mashhad na mesma escuela Soleymán Jan en qu'estudiaba Khameneí, discursu nel que trató de la revivificación del islam y la puesta a valir de los sos mandatos, y amosó la so oposición al réxime Pahlevi y al [[Reinu Xuníu]], acusándolos de falsos y traidores a la nación iranina.<ref>{{Cita publicación |apellíu=<span style="font-family: Tahoma">مصطفیزاده</span> |nome=<span style="font-family: Tahoma">اکبر</span> |títulu= <span style="font-family: Tahoma">نگاهی اجمالی به مبارزات سیاسی رهبر فرزانه انقلاب</span> |añu=1387 (2008) |publicación= <span style="font-family: Tahoma">موسسه فرهنگی آموزشی امام حسین</span> |url=http://tabaar.com/article2/viewarticle.asp?id=2344&catname=%D8%A7%D8%B3%D8%AA%D9%83%D8%A8%D8%A7%D8%B1%20%D8%B3%D8%AA%D9%8A%D8%B2%D9%8A&activestatecode=704}}</ref>
==== Represión ====
Alí Khameneí foi deteníu per primer vegada'l 2 de xunu de 1963, y salió llibre a otru día. El 5 de xunu del mesmu añu foi deteníu'l ayatolá Khomeini, dando llugar a un multitudinariu y cruentu movimientu de protesta. Khameneí foi entós de nuevu arrestáu na ciudá de [[Birjand|Biryand]], y reteníu mientres 10 díes. A finales de xineru de 1964 foi deteníu pola [[SAVAK]] en pronunciando un discursu en [[Kermán]], y foi encarceláu en réxime d'aislamientu mientres dos meses en [[Teḥrán]]. En 1965, la persecución de la SAVAK poles sos clases de pensamientu islámicu llevar a la clandestinidá. Ente los años 60 y 70 volvió pasar delles vegaes por prisión, nun ambiente pre revolucionariu en que frente a la represión gubernamental surdíen distintos grupos armaos y los clérigos víen aumentar el públicu qu'escuchaba les sos prédiques cada vez más politizaes. Deteníu en xineru de 1975, foi calteníu en réxime d'aislamientu hasta seronda del mesmu añu. En marzu de 1978, foi de nuevu deteníu y desterráu a Iranshahr (en [[Sistán y Baluchistán]]) hasta la seronda. En víspores yá de la cayida del réxime Pahlevi, Khamenei foi llamáu por Khomeini a integrar el Conseyu de la Revolución Islámica, xunto a figures como [[Morteza Motahharí]], [[Mohammad Beheshtí]] y [[Akbar Hashemí Rafsanyaní|Rafsanyaní]], y en marzu contribuyó a la fundación del [[Partíu de la República Islámica]].<ref name = "Bioficial" />
=== Tres el trunfu de la Revolución ===
Dende'l trunfu de la [[Revolución iranina|revolución]], Alí Khameneí ocupó numberosos puestos: en 1979, viceministru de Defensa, xefatura de los acabante formar [[Cuerpos de la Guardia Revolucionaria Islámica]] (los ''Pasdarán'') y direutor de la plegaria de vienres en Teḥrán. En 1980, representante del pueblu de Teḥrán nel [[Asamblea Consultiva Islámica|Parllamentu de Consulta Islámica]] y delegáu del ayatolá Jomeini nel Conseyu Cimeru de Defensa (yera frecuente la so presencia activa nel frente de guerra arriendes de la [[Guerra Irán-Iraq|invasión del territoriu iranín]] en setiembre de 1980 pol réxime de [[Sadam Husein]]).<ref name = "Bioficial" />
En xunu de 1981, en declarándose la organización Muyahidines del Pueblu de pies de guerra contra'l nuevu réxime, Khameneí foi víctima d'un atentáu nuna conferencia de prensa, con un esplosivu camuflao nuna grabadora de casete. Khameneí salvó la vida por pocu, y perdió pa siempres l'usu del so brazu derechu<ref name="MeetTheDecider">{{Cita web |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/12/07/AR2007120701614_pf.html |títulu=Meet 'The Decider' of Tehran. It's Not the Hothead You Expect. |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |apellíu=Nasr |nome=Vali |fecha=9 d'avientu de 2007 |obra=The Washington Post |idioma=inglés}}</ref>
.<ref>[ ]</ref> Tres l'asesinatu n'agostu del presidente Rayaí, Khameneí foi escoyíu p'asocedelo por una mayoría apolmonante n'eleiciones celebraes n'ochobre, convirtiéndose nel primer clérigu n'ocupar el cargu.
Nel so discursu de invistidura, Khameneí comprometer a esaniciar "les esviaciones, el lliberalismu y el izquierdismo influyíu per Estaos Xuníos".<ref name="Sadjadpour">{{Cita web |url=http://www.carnegieendowment.org/files/sadjadpour_iran_final2.pdf |títulu=Reading Khamenei, estudiu de Karim Sadjadpour sobre la ideoloxía de Khameneí, publicáu en 2009 por Carnegie Endowment (n'inglés). |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20191027090356/https://carnegieendowment.org/files/sadjadpour_iran_final2.pdf |fechaarchivu=2019-10-27 }}</ref> El nuevu réxime enfrentar a la enérxica oposición de distintos sectores, tanto pacífica como violenta (con asesinatos, guerra de guerrilles ya insurrecciones). Tanto antes como mientres la presidencia de Khameneí, la represión estatal foi brutal a lo llargo de la década de 1980, topando la muerte miles de simples miembros de los grupos insurxentes, de cutiu xulgaos sumariamente polos [[Tribunales revolucionarios d'Irán|tribunales revolucionarios]].<ref>{{Cita llibru |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |isbn=978-0465068883 |páxina=292}}</ref>
Tres la espulsión del exércitu iraquín d'Irán en 1982, Khameneí foi xunto al primer ministru [[Mir-Hosein Musaví]] unu de los principales oponentes a la decisión del ayatolá Khomeini de contraatacar invadiendo'l territoriu iraquín.<ref>{{cita llibru |apellíu=Karsh |nome=Efraim |títulu=The Iran-Iraq War 1980-1988 |idioma=inglés |añu=2002 |editorial=Osprey Publishing |allugamientu=Oxford |isbn=1-84176-371-3 |páxina=41}}</ref>
En 1985, Alí Khameneí foi reelixíu pa un segundu mandatu presidencial, llogrando'l 85,66% del total de votos emitíos.
En 1989, en siendo forzáu a arrenunciar al so puestu'l ''gran ayatolá'' (''âyatollâh-ol-ozmâ'', <span style="font-family: Tahoma">آیتالله العظما</span>) [[Husein Alí Montazerí|Hosein Alí Montazerí]] por criticar les tortures y execuciones nes cárceles, Khomeini designó a Khameneí como direutor de la plegaria pública de los vienres en Teḥrán.
Mientres tola década de los años 80, Khameneí contribuyó na direición del país mientres este travesaba la dura guerra frente a Iraq, lo que-y dexó desenvolver estrechos venceyos cola crecientemente poderosa Guardia Revolucionaria. El presidente Khameneí yera conocíu pol so notable interés nos asuntos militares, presupuestarios y alministrativos.<ref name="MeetTheDecider" />
== Lideralgu Supremu de la República Islámica ==
La noción de tutelar d'un [[alfaquí]] o xurista islámicu (en persa, <span style="font-family: Tahoma">ولی فقیه</span> /vali-y faqih/, o /velâyat-y faqih/) sobre'l gobiernu fuera desenvuelta pol ayatolá Khomeini nuna serie de conferencies publicaes dempués en forma de llibru.<ref>[http://www.webislam.com/articulos/36361-imam_jomeini_y_el so legáu espiritual_en_la_revolucion_islamica.html Imam Khomeini y el so legáu espiritual na Revolución Islámica. Consultáu'l 17/XI/2011.]</ref><ref>{{cita llibru |apellíu=Jomeini |nome=Ruhollah |títulu=El gobiernu islámicu |url=http://www.islamelsalvador.com/islam/elgobiernoislamico.pdf |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |añu=2004 |otres Traducción:Abdul Hamid Qutillas |editorial=Biblioteca Islámica Ahlul Bait |páxina=188 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110713063709/http://www.islamelsalvador.com/islam/elgobiernoislamico.pdf |fechaarchivu=13 de xunetu de 2011 }}</ref> La [[Constitución d'Irán]] denomina como “Líder”, “Guía” o “Caudiellu” (en persa ''rahbar'': <span style="font-family: Tahoma">رهبر</span>) al alfaquí qu'exerz felicidá tutela sobre l'Estáu islámicu,<ref>{{Cita web |url=http://www2.irna.dir/occasion/iran86/index.htm |títulu=Constitución de la República Islámica d'Irán |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |editor=IRNA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120508095132/http://www2.irna.dir/occasion/iran86/index.htm |fechaarchivu=8 de mayu de 2012 }}</ref> función que foi desempeñada pol mesmu ayatolá Jomeini dende'l trunfu de la revolución islámica hasta la so muerte, asocedida'l 3 de xunu de 1989. Un día dempués, l'[[Asamblea de los Espertos|Asamblea d'Espertos del Lideralgu]] designó a Alí Khameneí (por mayoría de dos tercios) pa ocupar el cargu, en refugando la formación d'un direutoriu de trés persones (los ayatolás Meshkiní, Musaví Ardabilí y Khameneí), según el Lideralgu del ''gran ayatolá'' Mohammad Reza Golpayganí.<ref>{{Cita web |url=http://www.khobreganrahbari.com/modules.php?name=News&file=article&sid=76 |títulu=<span style="font-family: Tahoma">رييس مجمع تشخيص مصلحت نظام: از مهمترين پيشرف</span>. Consultáu'l 17-XI-2011 (en persa). |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120206014905/http://www.khobreganrahbari.com/modules.php?name=News&file=article&sid=76 |fechaarchivu=2012-02-06 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.iran57.com/Rafsanjani%20T%20dar%20sal%2068%20mokhalef%20rahbarie%20fardi%27%20Ilna%2016%20Azar%201385.doc |títulu=<span style="font-family: Tahoma">هاشمی رفسنجانی: در سال 68 مهمترین مخالفت با رهبری یك فرد را، خود مقام معظم رهبری داشتند</span> |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |fecha=7/XII/2006 |editorial=Axencia ILNA |ubicación=Teḥrán |idioma=persa |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111125063757/http://www.iran57.com/Rafsanjani%20T%20dar%20sal%2068%20mokhalef%20rahbarie%20fardi%27%20Ilna%2016%20Azar%201385.doc |fechaarchivu=25 de payares de 2011 }}</ref>
=== Designación de Khameneí y discutiniu sobre la so autoridá relixosa ===
La Constitución de la República Islámica esixía que'l Líder Supremu seya ''marŷa'' (''marŷa'-y taqlid'', <span style="font-family: Tahoma">مرجع تقلید</span> «fonte de emulación»), grau que nun había alcanzáu Khameneí (nin siquier yera ayatolá). Sicasí, la disconformidá del ayatolá Khomeini colos candidatos disponibles p'asocedelo lleva a designar n'abril de 1989 una comisión pa reformar la Constitución nel sentíu de que se riquir al Líder ser namái espertu en xurisprudencia islámica y tener les capacidaes polítiques y d'alministración afayadices».<ref name="Sadjadpour" /><ref>{{Cita web |url=http://www.rferl.org/content/article/1054885.html |títulu=Analysis: Iran's Theological Community Contends With Changing World |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |apellíu=Samii |nome=Bill |fecha=16 de setiembre de 2004 |editorial=Radio Free Europe |idioma=inglés }}</ref> La élite política de la República Islámica cerró files en redol al designáu y el so estatutu pasó de ''hoyyatoleslam'' a ayatolá de la nueche al día. La enmienda constitucional nun fuera entá sometida a plebiscitu, polo que nun primer momentu l'Asamblea d'Espertos dio a Khameneí un títulu provisional, hasta qu'entró a valir la nueva llei fundamental.
L'estatutu de ''marŷa'' de Khameneí foi revesosu pa delles persones. En 1994, en finando'l gran ayatolá Mohammad Alí Arakí, l'Asociación de Profesores del Seminariu de Qom declaró a Khameneí como nuevu ''marŷa''. Sicasí, cuatro 'grandes ayatolás' pertenecientes a la oposición iranina negar a reconoce-y esi rangu: Mohammad Shirazí, entós n'arrestu domiciliariu pola so oposición a Khomeini; [[Husein Alí Montazerí|Hosein Alí Montazerí]]; Hasán Tabatabaí Qomí y Yasuboddín Rastegarí.<ref>{{Cita web |url=http://www.globalsecurity.org/military/world/iran/khamenei.htm |títulu=Grand Ayatollah Ali Khamenei |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |editor=John Pike |idioma=inglés }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/tehranbureau/2009/07/grand-ayatollah-montazeris-fatwa.html |títulu=Grand Ayatollah Montazeri's Fatwa |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |apellíu=Sahimi |nome=Muhammad |fecha=12 de xunetu de 2009 |editor=Tehran Bureau |editorial=pbs.org |idioma=inglés }}</ref>
A pesar d'esti discutiniu, el mesmu Alí Khameneí foi autor d'una fátua que decreta que'l criteriu del ''vali-ye faqih'' en materies rellacionaes col islam prevalecen sobre'l del pueblu enteru.<ref>El so fetua establez lliteralmente: ''En casu de conflictu cola voluntá y arbitrio de la totalidá del pueblu, les decisiones del ''vali-y faqih'' en materies rellacionaes col bien común del Islam y los musulmanes prevalecen y rixen sobre'l arbitrio y les decisiones de la totalidá del pueblu, constituyendo esto una sucinta aclaración sobre tutelar absoluta.'' Orixinal persa: <span style="font-family: Tahoma">تصميمات و اختيارات ولى فقيه در مواردى كه مربوط به مصالح عمومى اسلام و مسلمين است، در صورت تعارض با اراده و اختيار آحاد مردم، بر اختيارات و تصميمات آحاد امّت مقدّم و حاكم است، و اين توضيح مختصرى درباره ولايت مطلقهاست</span>. Disponible na [http://farsi.khamenei.ir/treatise-content?uid=1&tid=8 web oficial del Líder] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100831134656/http://farsi.khamenei.ir/treatise-content?uid=1&tid=8 |date=2010-08-31 }}</ref> En calidá de Marya´ (referencia relixosa), Khameneí emitió, como otros relixosos que llegaron a la so xerarquía, fátuas en respuesta a entrugues plantegaes por fieles musulmanes xiinos de tol mundu «sobre toles temes, de la llei islámica a los apuestes sobre baloncestu, les ayudes d'estudiu pa neños curiaos por non musulmanes, l'usu de motocicletes por muyeres o la estancia n'hoteles frecuentaos por budistes». Decretó en contra del usu de corbates y a escuchar determinaos tipos de música, anque non contra los piercing na ñariz, siempres y cuando queden cubiertos.<ref>{{cita llibru |apellíu=Wright |nome=Robin |títulu=Dreams and Shadows : the Future of the Middle East |idioma=inglés |añu=2008 |editorial=Penguin Press |páxina=292|cita=on everything from Islamic law to betting on basketball, student loans to children in day care with non-Muslims, women on motorcycles to staying in hotels used by Buddhists}}</ref>
=== Orientación xeneral de Alí Khameneí como Líder Supremu ===
El Lideralgu de Khameneí difirió n'enforma del de Khomeini. Magar prosiguió cola política de Khomeini consistente en "caltener n'equilibriu a unos grupos contra otros, asegurándose de que nenguna faición atropa demasiáu poder",<ref name="MeetTheDecider" /><ref name="WhosInCharge">
{{Cita web |url=http://www.iran-bulletin.org/book%20review/Abrahamian%20book%20review.htm |títulu=Who's in Charge? |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |apellíu=Abrahamian |nome=Ervand |fecha=6 de payares de 2008 |editorial=iran-bulletin.org |idioma=inglés }}</ref> al escarecer del carisma y estatus clerical de Khomeini, Khameneí desenvolvió distintes redes d'influyencia. Primero, dientro de les fuercies armaes; de siguío, ente los clérigos alministradores de les grandes fundaciones relixoses (los ''[[bonyad]]'') y de los seminarios islámicos de Qom y Mashhad.<ref name="WhosInCharge" /> El politólogu Vali Nasr señala que pasar al Lideralgu, caltuvo munchos de los poderes de la Presidencia, convirtiéndose nun "supervisor toupoderosu de la escena políticu iranina". Los axentes a les órdenes de Khameneí inflúin les distintes instituciones iranines, n'ocasiones en conflictu ente sigo: "el Parllamentu, la Presidencia, el Poder Xudicial, la Guardia Revolucionaria, l'exércitu regular, los servicios d'intelixencia, los organismos policiales, la élite clerical, los direutores de la oración del vienres y gran parte de los medios de comunicación", según diverses "fundaciones non gubernamentales, organizaciones, conseyos, seminarios y grupos empresariales".<ref name="MeetTheDecider" />
Nos sos discursos, Khameneí acostumaba mentar motivos habituales de la revolución de 1979 y de les problemátiques actuales del mundu islámicu: [[xusticia social]], [[independencia|independencia nacional]], [[Autoabastecimiento|autosuficiencia]], [[Islamismu|gobierno basáu en principios islámicos]] y oposición resuelta a [[Israel]] y [[Estaos Xuníos]]. Nun viaxó fora d'Irán desque aportó al puestu de Líder supremu, anque sí efectuara un viaxe a Libia nel so periodu de presidente de la República Islámica.<ref name="AyatollahBegsToDiffer">{{cita llibru |apellíu=Majd |nome=Hooman |títulu=The Ayatollah Begs to Differ : The Paradox of Modern Iran |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |idioma=inglés |añu=2008 }}</ref>
== Orientación en política nacional ==
Khameneí, como Líder Supremu, foi comandante en xefe de toles fuercies armaes d'Irán, y designaba a los xefes del Poder Xudicial y de la radiotelevisión nacional IRIB.
=== Xestión económica ===
Alí Khameneí afaló'l programa de [[Privatización|privatizaciones]] lleváu a cabu polos distintos gobiernos d'Irán,<ref>{{Cita web |url=http://www.payvand.com/news/07/feb/1254.html |títulu=Iran: Supreme Leader calls for acceleration of privatization program |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |4= |fecha=19 de febreru de 2007 |editor=Peyvand News |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20090618000000/https://web.archive.org/web/20090618113704/http://www.payvand.com/news/07/feb/1254.html |fechaarchivu=2009-06-18 }}</ref> en particular col cambéu del artículu 44 de la Constitución iranina, qu'acutaba pa la xestión estatal les infraestructures básiques del país.<ref>{{Cita web |url=http://old.tehrantimes.com/index_view.asp?code=202884 |títulu=Leader sets 10 guidelines for new govt. |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |editor=Tehran Times |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150406152702/http://old.tehrantimes.com/index_view.asp?code=202884 |fechaarchivu=6 d'abril de 2015 }}</ref> Khameneí amosó'l so sofitu a la xestión del presidente [[Mahmud Ahmadineyad|Ahmadineyad]], afirmando que naide tenía derechu a culpar al so gobiernu de los problemes económicos y encamentando a la población contentase y evitar espilfarros, ensin esmolecese poles sanciones económiques impuestes a Irán.<ref>{{Cita web |url=http://in.reuters.com/article/2008/04/30/iran-economy-khamenei-idINDAH03115420080430?pageNumber=1&virtualBrandChannel=0 |títulu=Iran leader defends government handling of economy |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |fecha=30 d'abril de 2008 |editor=Reuters |idioma=inglés |cita="We are not afraid of Western sanctions," Khamenei told a mass rally in the southern city of Shiraz. Referring to three decades of various U.S. sanctions, he said: "Was the Iranian nation harmed? Never ... We used sanctions for our progress". |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121004193038/http://in.reuters.com/article/2008/04/30/iran-economy-khamenei-idINDAH03115420080430?pageNumber=1&virtualBrandChannel=0 |fechaarchivu=2012-10-04 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://old.tehrantimes.com/index_View.asp?code=167549 |títulu=Iranians turn threats into opportunities: Leader |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |fecha=1 de mayu de 2008 |editor=Tehran Times |idioma=inglés |cita=The leader suggested “financial discipline” by the administration to ease prices. He also advised people and the government to avoid waste. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120509210448/http://old.tehrantimes.com/index_View.asp?code=167549 |fechaarchivu=9 de mayu de 2012 }}</ref>
=== Islamización de les universidaes ===
Nun discursu de 2002, el ayatolá Khameneí manifestó'l so descontentu cola actuación del ministru de Ciencies y Educación reformista Mostafá Moín por dexar que los estudiantes realizaren actividaes qu'él consideraba contraries al Islam, como estudiar ya interpretar música y otres artes, viaxar a países non islámicos y realizar viaxes de calter non relixosu. Khameneí reclamó que s'aplicara un control más estrictu nesti sentíu.<ref>{{Cita web |url=http://www.youtube.com/watch?v=1rz_N7voAko |títulu=Discursu emitíu por IRIB |fechaaccesu=17 de payares de 2011 |idioma=persa }}</ref>
=== Ciencia y teunoloxía ===
Alí Khameneí afalaba nos sos discursos el progresu científicu. Foi de los primeros relixosos islámicos en dexar la investigación con [[Célula madre|célules madre]] (a condición de ser usada pa crear partes, non seres humanos enteros), según la [[clonación]] terapéutica.<ref>{{Cita web |url=http://muslimvoices.org/stem-cell-research-consistant-shiite-islam/ |títulu=Stem Cell Research Is Consistent With Shiite Islam |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |apellíu=Meyer |nome=Megan |fecha=9 d'avientu de 2009 |editor=Muslim Voices |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100727162512/http://muslimvoices.org/stem-cell-research-consistant-shiite-islam/ |fechaarchivu=2010-07-27 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://classic.the-scientist.com/blog/display/24298/ |títulu=Cloning in Iran |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |apellíu=Pincock |nome=Stephen |fecha=11 d'agostu de 2006 |editor=The Scientist |idioma=inglés }}</ref> En 1999, Khameneí emitió una fatua sobre [[reproducción asistida]] que contradicía l'antes promulgada por Gad El-Hak Ali Gad El-Hak, de la universidá islámica exipcia d'[[Universidá d'al-Azhar|Al-Azhar]], nel sentíu d'una lliberalización. Khameneí decretaba llexítima la intervención d'un terceru, yá seya por donación d'espelma o óvulu, o una [[madre d'arriendu]].<ref>{{Cita publicación |apellíu=Inhorn |nome=Marcia C. |títulu=Fatwas and ARTs: IVF and Gamete Donation in Sunni v. Shia Islam |añu=xineru de 2006 |publicación=The Journal of Gender, Race & Justice |númberu=9-2 }}</ref> Esto condució a una alza del "turismu de fertilidá" n'Irán.<ref>{{Cita publicación |apellíu=Goodwin |nome=Jan |títulu=Faith & Fertility |añu=2008 |publicación=Conceive Magacín |volume=iviernu 2008}}</ref>
Khameneí tamién manifestó'l so convencimientu de la importancia de la teunoloxía nuclear d'usu pacíficu, por non ser eternes les [[Reserves de petroleu n'Irán|reserves de petroleu]] y [[Reserves totales de gas natural per países|gas]].<ref>{{Cita web |url=http://www.voanews.com/english/archive/2007-02/2007-02-18-voa3.cfm?CFID=280673963&CFTOKEN=64094090 |títulu=Khamenei: Iran's Nuclear Program Important to Nation's Future |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |fecha=18 de febreru de 2007 |editor=VOA News |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080403153154/http://www.voanews.com/english/archive/2007-02/2007-02-18-voa3.cfm?CFID=280673963&CFTOKEN=64094090 |fechaarchivu=3 d'abril de 2008 }}</ref>
=== Fatúa contra l'armamentu nuclear ===
El ayatolá Khameneí foi autor d'un [[Fetua|decretu relixosu]] pol que ta prohibíu nel islam producir, almacenar o usar [[Arma nuclear|armamentu nuclear]].<ref>{{Cita web |url=http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HC17Ak02.html |títulu=An Iran option the US prefers to ignore |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |apellíu=Afrasiabi |nome=Kaveh |fecha=17 de marzu de 2006 |editor=Asia Times |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120613220534/http://www.atimes.com/atimes/Middle_East/HC17Ak02.html |fechaarchivu=2012-06-13 }}</ref> La fatúa foi citada en declaraciones oficiales del gobiernu iranín nuna xunta en Viena cola [[Axencia Internacional de la Enerxía Atómica]] n'agostu de 2005.<ref>{{Cita web |url=http://www.rferl.org/content/article/1060639.html |títulu=Factbox: Timeline Of The Iranian Nuclear Apueste [2002 a 2007] |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |fecha=11 d'agostu de 2005 |editor=Radio Free Europe |idioma=inglés }}</ref>
=== Minoríes relixoses: los bahaíes ===
El periodu de Khameneí caracterizóse por una serie de midíes que ponen de manifiestu intolerancia escontra grupos minoritarios. La comunidá [[Bahaísmu|bahaí]] d'Irán, minoría relixosa non islámica más numberosa del país, sufre a esti respectu en mayor grau al nun tar reconocida como confesión llexítima, a diferencia del [[zoroastrismu]], [[cristianismu]] y [[xudaísmu]]. Tres la persecución sufrida mientres la primer década de República Islámica, sol lideralgu del ayatolá Khameneí les aiciones violentes tendieron a ser sustituyíes por una estratexa d'esclusión social y bilordiu nos medios de comunicación estatales, como espresa'l documentu presentáu ante la ONX en 1993 como memorando oficial secretu, y que porta la firma del ayatolá Khameneí. Les autoridaes iranines nieguen l'autenticidá del documentu, conocíu como ''Memorando Golpayganí'', anque les midíes prescrites aplicar n'Irán, como la esclusión del sistema universitariu, y la detención con cargos políticos de los líderes de la comunidá.<ref>{{Cita web |url=http://www.iranhrdc.org/english/publications/reports/3149-a-faith-denied-the-persecution-of-the-baha-is-of-iran.html |títulu=A Faith Denied: The Persecution of the Bahá'ís of Iran |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |fecha=2006 |editor=Iran Human Rights Documentation Center |allugamientu=New Haven, Connecticut |idioma=inglés }}</ref><ref>{{Cita publicación |apellíu=Affolter |nome=Friedrich W. |títulu=The Specter of Ideological Genocide: The Bahá'ís of Iran |añu=2005 |publicación=War Crimes, Genocide, & Crimes against Humanity |volume=1 |númberu=1 |issn=1551-3238 |url=http://www.aa.psu.edu/journals/war-crimes/articles/V1/v1n1a3.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111125155130/http://www.aa.psu.edu/journals/war-crimes/articles/V1/v1n1a3.pdf |fechaarchivu=25 de payares de 2011 |archiveurl=https://web.archive.org/web/20071127015745/http://www.aa.psu.edu/journals/war-crimes/articles/V1/v1n1a3.pdf |archivedate=2007-11-27 |fechaaccesu=2018-10-14 }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://www.fidh.org/IMG/pdf/ir0108a.pdf |títulu=Discrimination against religious minorities in IRAN |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |fecha=agostu de 2003 |editor=Federación Internacional de los Derechos Humanos |idioma=inglés }}</ref>
=== Medios de comunicación ===
La Constitución iranina atribúi al Líder Supremu la potestá de designar y destituyir al direutor de la radiotelevisión estatal [[IRIB]].<ref>{{Cita web |url=http://www2.irna.dir/occasion/iran86/index.htm |títulu=Constitución de la República Islámica d'Irán |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |editor=IRNA |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120508095132/http://www2.irna.dir/occasion/iran86/index.htm#*_Principiu_175º |fechaarchivu=8 de mayu de 2012 }}</ref> En 2000, Khameneí secundó'l vetu del [[Conseyu de Guardianes]] a una reforma parllamentaria de la llei de prensa, aduciendo que la llei vixente evitara que los ''enemigos del Islam'' apoderar de la prensa.<ref>{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/3018932.stm |títulu=Profile: Ayatollah Ali Khamenei |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |fecha=17 de xunu de 2009 |editor=BBC |idioma=inglés |cita="Thus any re-interpretation of the law is not in the interests of the country," the letter argued. }}</ref> Esi mesmu añu, el ''Comité pa la Proteición de los Periodistes'' calificar como "unu de los diez mayores enemigos de la prensa y la llibertá d'espresión".<ref>{{Cita web |url=http://cpj.org/reports/2000/05/enemies-00.php |títulu=Spotlight on Press Tyrants: CPJ Names Ten Worst Enemies of the Press |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |fecha=3 de mayu de 2000 |editor=Comité pa la Proteición de los Periodistes |allugamientu=Nueva York |idioma=inglés |cita=This April, following an inflammatory speech by Khamenei, Iran's judiciary banned 16 publications in less than a week, decimating the reformist press. In his speech, Khamenei charged: "[T]here are newspapers whose only aim is to create tension and make people cynical of the regime... It seems that 10 to 15 newspapers are guided from one center; they write similar headlines ... They insult official institutions..." Within days, these publications were banned. }}</ref>
=== ''Plan de Medría de la Seguridá en Sociedá'' ===
AAlí Khameneí secundó enérxicamente<ref>{{Cita web |url=http://www.radiofarda.com/content/o2_khamenaei/420192.html |títulu= <span style="font-family: Tahoma">خامنه ای: طرح امنیت اجتماعی با قدرت ادامه یابد</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=7 de payares de 2007 |idioma=persa }}</ref> la vasta serie d'operaciones policiales llanzaes dende'l primer mandatu presidencial de Mahmud Ahmadineyad sol nome de «Plan de Medría de la Seguridá en Sociedá» (<span style="font-family: Tahoma">طرح ارتقاء امنیت اجتماعی</span>),<ref>{{Cita web |url=https://www.bbc.co.uk/persian/iran/story/2005/09/050906_mf_police.shtml |títulu= <span style="font-family: Tahoma">اجرای طرح افزايش امنيت اجتماعی در تهران</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=6 de setiembre de 2005 |idioma=persa }}</ref> que marcó de manera notable la vida social iranina, amás d'amenar vivos discutinios xurídicos al atribuyir competencies llexislatives non previstes nel ordenamientu llegal d'Irán a los cuerpos policiales y al Conseyu Cimeru de la Revolución Cultural, primer espositor del plan.<ref>{{Enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3071902,00.htmlm |títulu=<span style="font-family: Tahoma">شکایت وکلا و حقوقدانان از نیروی انتظامی به کمیسیون اصل ۹۰ • مصاحبه</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=17 de xineru de 2008 |idioma=persa }} |2=http://www.dw-world.de/dw/article/0,2144,3071902,00.htmlm |bot=InternetArchiveBot }}</ref> Ente los aspeutos del plan atópense violentes intervenciones contra individuos espuestos públicamente, ensin xuiciu previu, como "canaya";<ref>{{Cita web |url=http://zamaaneh.com/special/2007/05/post_226.html |títulu=جشن خشونت |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=18 de mayu de 2007 |idioma=persa }}</ref> la sistematización del control vestimentario de los viandantes por patrulles específiques;<ref>{{Cita web |url=http://www.farsnews.ir/newstext.php?nn=8703129504 |títulu= <span style="font-family: Tahoma">طرح امنيت اجتماعي بانوان در تهران به اجرا در آمد</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=1 de mayu de 2008 |idioma=persa }}</ref> abordaxe de veceros a la salida de tiendes de ropa y zarru de les mesmes;<ref>{{Enllaz rotu|1={{Cita web |url=http://www.hamshahrionline.ir/news-55002.aspx |títulu=<span style="font-family: Tahoma">دور جدید طرح ارتقای امنیت اجتماعی</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=15 de mayu de 2008 |idioma=persa }} |2=http://www.hamshahrionline.ir/news-55002.aspx |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{Cita web |url=http://meydaan.org/Showarticle.aspx?arid=520 |títulu= <span style="font-family: Tahoma">ماموران گشت ارشاد ساک خرید زنان را بازرسی کردند</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=15 de marzu de 2008 |idioma=persa }}</ref> medría de la fiscalización del parentescu ente persones de distintu sexu n'espacios públicos;<ref>{{Cita web |url=http://chrr.biz/spip.php?article1444 |títulu= <span style="font-family: Tahoma">روابط افراد در شرکت ها کنترل می شود، جزييات اجرای طرح امنيت اجتماعی در شرکت های خصوصی</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=29 d'abril de 2008 |idioma=persa }}</ref> zarru d'estudios fotográficos, cafés, cyber-cafés, etc.;<ref>{{Cita web |url=http://www.asriran.com/fa/news/190092/%D9%BE%D9%84%D9%85%D9%BE-%D8%AA%D8%B9%D8%AF%D8%A7%D8%AF%DB%8C-%D8%A7%D8%B2-%D8%A2%D8%AA%D9%84%DB%8C%D9%87-%D9%87%D8%A7-%D9%88-%DA%A9%D8%A7%D9%81%DB%8C-%D9%86%D8%AA-%D9%87%D8%A7%DB%8C-%D9%85%D8%AA%D8%AE%D9%84%D9%81-%D8%AF%D8%B1-%D8%AA%D9%87%D8%B1%D8%A7%D9%86 |títulu= <span style="font-family: Tahoma">پلمپ تعدادی از آتلیهها و کافی نت های متخلف در تهران</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=19 d'ochobre de 2011 |idioma=persa }}</ref> apertura d'espedientes xudiciales por vistimienta desaveniente de muyeres;<ref>{{Cita web |url=http://www.feministschool.com/spip.php?article5139 |títulu=<span style="font-family: Tahoma">ضابطان قوه قضایئه موظف به تشکیل پرونده برای افراد بدحجاب هستند / رییس دادگستری خراسان شمالی: با افراد بدحجاب و هنجارشکن قاطعانه برخورد میکنیم</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=22 de xunu de 2010 |idioma=persa |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190714192840/http://feministschool.com/spip.php?article5139 |fechaarchivu=2019-07-14 }}</ref> control de conteníos de los teléfonos móviles (entá desmentíu oficialmente),<ref>{{Cita web |url=http://www.tabnak.ir/fa/news/169609 |títulu= <span style="font-family: Tahoma">رادان: پليس كنترل موبايل نداريم</span> |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=9 de xunu de 2011 |idioma=persa }}</ref> etc.
=== Muyer ===
En xunetu de 2007, Khameneí criticó a les militantes iranines pro derechos de la muyer y la [[Convención sobre la eliminación de toles formes de discriminación contra la muyer|CEDAW]], afirmando: «Nel nuesu país… delles activistes, y dellos homes tamién, tuvieron tratando de xugar coles normes islámiques p'afaese a les convenciones internacionales referentes a les muyeres. Esto ta mal». Khameneí realizó estes declaraciones dos díes depués de que fuera condergada la militante feminista [[Delaram Alí]] a 34 meses de cárcel y 10 latigazos.<ref>{{Cita web |url=http://www.radiofarda.com/Article/2007/07/04/o1_khamenei-critisiz.html |títulu=<span style="font-family: Tahoma">انتقاد رهبر ایران از تلاش برای تغییر قوانین زنان</span> |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |fecha=13 de payares de 2007 |editor=Radio Farda |idioma=persa |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20071113051113/http://www.radiofarda.com/Article/2007/07/04/o1_khamenei-critisiz.html |fechaarchivu=13 de payares de 2007 }}</ref> En rellación cola vistimienta femenina, el ayatolá Khameneí aboga pola obligatoriedá del [[hiyab]].<ref>{{Cita web |url=http://www.cnsnews.com/ViewCulture.asp?Page=%2FCulture%2Farchive%2F200801%2FCUL20080114a.html |títulu=Iran's Ayatollah: West Abuses Women, Islam Honors Them |fechaaccesu=19 de payares de 2011 |apellíu=Jeffrey |nome=Terence P. |fecha=14 de xineru de 2008 |editor=CNS News |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20080118083034/http://www.cnsnews.com/ViewCulture.asp?Page=%2FCulture%2Farchive%2F200801%2FCUL20080114a.html |fechaarchivu=18 de xineru de 2008 }}</ref>
=== Eleiciones ===
Como Líder Supremu, Alí Khamenei inflúi los procesos eleutorales iraninos al traviés de la designación de la metá de los miembros del Conseyu de Guardianes, encargaos de ratificar o vetar toles candidatures. Nes eleiciones llexislatives de febreru de 2004, el Conseyu de Guardianes anuló miles de candidatures, incluyíes les d'ochenta diputaos salientes —unu d'ellos el vicepresidente de la cámara—, gran parte de los parllamentarios reformistes y tolos candidatos del Frente de Participación del Irán Islámicu, partíu del entós presidente Khatamí. Por cuenta de estos vetos, los conservadores llograron el 70% de los escaños, marcando un puntu d'inflexón decisivu na evolución política d'Irán, una y bones los comicios punxeron puntu final al movimientu de reformes empecipiáu por Mohammad Khatamí desque fuera escoyíu por mayoría apolmonante en mayu de 1997.<ref>{{Cita publicación |apellíu=Gasiorowski |nome=Marc |títulu=Iranian Politics After the 2004 Parliamentary Election |añu=2004 |publicación=Strategic Insights |volume=III |númberu=6 |url=http://www.nps.edu/Academics/centers/ccc/publications/OnlineJournal/2004/jun/gasiorowskiJun04.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20100224025157/http://www.nps.edu/Academics/centers/ccc/publications/OnlineJournal/2004/jun/gasiorowskiJun04.pdf |fechaarchivu=24 de febreru de 2010 }}</ref>
Na eleición presidencial de 2005, les alusiones de Khameneí a la importancia de la llucha contra la corrupción, la fidelidá a los ideales de la Revolución islámica y la superioridá de la intelixencia y dinamismu de los inxenieros fueron interpretaes por dalgunos como un sutil respaldu a la candidatura de Mahmud Ahmadineyad (doctor n'[[Inxeniería de tráficu (tresporte)|inxeniería de tráficu]]). Dende la eleición de 2005, Khameneí espresó'l so sofitu al presidente Ahmadineyad con un grau d'apertura y decisión bien distintos de lo que fuera la so rellación col presidente reformista Khatamí.<ref name="Sadjadpour" />
==== Crisis posterior a la eleición de 2009 ====
{{VT|Eleiciones presidenciales d'Irán de 2009|Protestes eleutorales n'Irán de 2009}}
Khameneí adoptó una posición de firmeza frente a lo que se describió como "el mayor desafíu internu en trenta años" a los dirixentes de la República Islámica: les protestes post eleutorales de 2009. El Líder d'Irán declaró que nun va reconsiderar los resultaos eleutorales nin dexará ante la presión popular pola revesosa reeleición pa la presidencia de Mahmud Ahmadineyad.<ref>{{Cita web |url=http://articles.latimes.com/2009/jun/25/world/fg-iran-vote25 |títulu=Iran's supreme leader declares: The vote stands |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=25 de xunu de 2009 |idioma=persa }}</ref> "Gracies a Dios, la eleición presidencial llevar a cabu con correición, y los asuntos qu'agora se planteguen tienen de siguir el so cursu llegal".<ref>{{Cita web |url=http://english.khamenei.ir//index.php?option=com_content&task=view&id=1135 |títulu=Supreme Leader Apures Mousavi to Proceed Through Llegal Channels |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=14 de xunu de 2009 |idioma=persa |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151104221013/http://english.khamenei.ir/ |fechaarchivu=4 de payares de 2015 }}</ref> Nuna comparecencia pública pa dirixir los rezos del vienres 19 de xunu, manifestó'l so sofitu al vencedor anunciáu y acusó a les potencies estranxeres —incluyíes Reinu Xuníu, Israel y Estaos Xuníos— de fomentar les protestes poles resultaos eleutorales.<ref>{{Cita web |url=http://articles.cnn.com/2009-06-16/world/iran.elections.timeline_1_mehdi-karrubi-presidential-elections-mohammad-ali-abtahi?_s=PM:WORLD |títulu=Timeline: 2009 Iran presidential elections |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=16 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110211192621/http://articles.cnn.com/2009-06-16/world/iran.elections.timeline_1_mehdi-karrubi-presidential-elections-mohammad-ali-abtahi?_s=PM%3AWORLD |fechaarchivu=11 de febreru de 2011 }}</ref> Khameneí describió en particular al Reinu Xuníu como «el más llaín» de los enemigos,<ref>{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/8134134.stm |títulu=UK investigates Iran charge claim |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=4 de xunetu de 2009 |idioma=inglés }}</ref> asegurando que'l pueblu iranín respondería con "puñu de fierro" en casu d'entemetese les potencies occidentales nos asuntos internos d'Irán.<ref>{{Cita web |url=http://www.voanews.com/english/news/a-13-2009-07-06-voa33-68744247.html |títulu=Iran's Supreme Leader Blasts Alleged 'Western Meddling' in Iran |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=6 de xunetu de 2009 |idioma=inglés }}</ref>
A mediaos d'agostu de 2009, un grupu anónimu d'antiguos llexisladores reformistes reclamó a l'Asamblea d'Espertos qu'esaminara la capacitación de Alí Khameneí pal exerciciu del cargu de Líder Supremu.<ref>{{Cita web |url=http://fr.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=JPost/JPArticle/ShowFull&cid=1249418608677 |títulu='Investigate if Khamenei fit to rule' |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=14 d'agostu de 2009 |idioma=persa |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120205131012/http://fr.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull&cid=1249418608677 |fechaarchivu=5 de febreru de 2012 }}</ref> Una selmana más tarde publicóse otra carta anónima, en nome d'un grupu de ulemas, na que se calificaba a Alí Khameneí de «dictador» y reclamábase la so destitución. Les cartes fueron consideraes como un golpe a la reputación de Khameneí como «árbitru neutral y personalidá del Islam»,<ref name="ClericsCall">{{Cita web |url=http://www.nytimes.com/2009/08/17/world/middleeast/17iran.html?_r=1&ref=middleeast |títulu=Clerics' Call for Removal Challenges Iran Leader |fechaaccesu=20 de payares de 2011 |fecha=16 d'agostu de 2009 |idioma=inglés }}</ref> amás d'un desafíu ensin precedentes al home más poderosu del país», magar el so poder de fechu nun se resintió d'igual manera. El diariu New York Times reflexaba cómo «empezara a apaecer en pintaes sobre los murios de Teḥrán la frase "muerte a Khameneí", cuasi inimaxinable pocu tiempu tras».<ref name="ClericsCall" />
== Orientación en política internacional ==
Acordies cola [[Constitución d'Irán]], Khameneí tien «responsabilidá direuta» na política internacional de la República Islámica, que «nun puede llevase a cabu ensin la so aprobación y participación direutes». Tien un equipu propiu de política esterior «qu'inclúi a dos antiguos ministros d'esteriores», independiente del de la presidencia, y «puede, en tou momentu, introducise nel procesu políticu y ''correxir'' una midida o decisión incorreutes».<ref name="AyatollahBegsToDiffer" />
=== Oposición a los Estaos Xuníos ===
{{desactualizáu}}
Foi recurrente'l desdeñu manifestáu por Khameneí escontra los Estaos Xuníos y, de manera xeneral, Occidente, nos sos discursos, yá fuera l'asuntu d'estos la política esterior, l'agricultura o la educación.<ref name="Sadjadpour" /> Según Khameneí, yera «evidente que'l conflictu y la confrontación» ente la República Islámica d'Irán y EE.XX. son «daqué natural ya inevitable», yá que Washington «trata d'establecer una dictadura global y promover los sos intereses particulares apoderando a otres naciones y apatayando los sos derechos».<ref>Discursu del 12 de mayu de 2003 na Universidá Shahid Beheshtí, recoyíu en [http://www.carnegieendowment.org/files/sadjadpour_iran_final2.pdf Reading Khamenei, estudiu de Karim Sadjadpour sobre la ideoloxía de Khameneí, publicáu en 2009 por Carnegie Endowment (n'inglés).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191027090356/https://carnegieendowment.org/files/sadjadpour_iran_final2.pdf |date=2019-10-27 }}</ref> Pero más apocayá declaró posible un eventual acercamientu magar que «la rotura de los venceyos con Estaos Xuníos forma parte de la nuesa orientación básica» y que «cualquier rellación apurriría a los americanos la posibilidá de infiltrarse n'Irán, allanando el camín a los sos servicios d'intelixencia y los sos espíes»: «Nunca diximos que les rellaciones siguiríen cortaes eternamente. El día en que caltener rellaciones con Estaos Xuníos seya beneficiosu pa la nación iranina, yo voi ser ensin dulda el primeru n'aprobales».<ref>Discursu del 3 de xineru de 2008 na Universidá de Shahid Beheshtí, recoyíu en [http://www.carnegieendowment.org/files/sadjadpour_iran_final2.pdf Reading Khamenei, estudiu de Karim Sadjadpour sobre la ideoloxía de Khameneí, publicáu en 2009 por Carnegie Endowment (n'inglés).] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20191027090356/https://carnegieendowment.org/files/sadjadpour_iran_final2.pdf |date=2019-10-27 }}</ref>
Tres los [[atentaos del 11 de setiembre de 2001]], Khameneí condergó los ataques y a los sos autores, y pidió una condena de les actividaes terroristes en tol mundu, de la que ponía en guardia con vehemencia contra una [[Guerra d'Afganistán (2001-presente)|intervención militar n'Afganistán]].<ref>{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/1549573.stm |títulu=Iran condemns attacks on US |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |fecha=17 de setiembre de 2001 |idioma=inglés |cita=Les matances de seres humanos son actos catastróficos (que tienen de ser) condergaos uquier qu'asocedan y quienquiera que sían los sos perpetradores y les sos víctimes. }}</ref>
Khameneí alvirtió'l 4 de xunu de 2006 de que, en casu de ser atacáu Irán per Estaos Xuníos, atayaría los fluxu enerxético del [[Golfu Pérsicu]] (alredor del 20% del suministru diariu mundial de petroleu traviesa'l [[estrechu de Ormuz]], frente a les costes iranines), y aportunó en qu'Irán nun arrenunciaría al so derechu a producir combustible nuclear.<ref>{{Cita web |url=http://www.liveleak.com/view?i=db7_1215422974 |títulu=Iran Will Close Strait of Hormuz If Attacked, Fars Reports |fechaaccesu=22 de payares de 2011 |fecha=6 de xunetu de 2006 |idioma=inglés }}</ref>
El día 14 de setiembre de 2007, el ayatolá Khameneí predixo que [[George W. Bush]] y otros responsables d'Estaos Xuníos seríen dalgún día xulgaos nun tribunal penal internacional pola [[Guerra d'Iraq|invasión d'Iraq]].<ref>{{Cita web |url=http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/09/14/AR2007091400636.html |títulu=Iran Leader: Bush Will Be Tried |fechaaccesu=22 de payares de 2011 |apellíu=Karimi |nome=Nasser |fecha=14 de setiembre de 2007 |idioma=inglés }}</ref> Poques selmanes dempués, Khameneí responsabilizó a Washington de la inseguridá y el "terrorismu ciegu" reinante n'Iraq tres la invasión.<ref>{{Cita web |url=http://www.liveleak.com/view?i=684_1192340490 |títulu=Imam Khamenei: US trying to save Israel |fechaaccesu=22 de payares de 2011 |fecha=13 d'ochobre de 2007 |idioma=inglés }}</ref>
El día 21 de marzu de 2009, un día dempués d'ufiertar inesperadamente a Irán el presidente d'Estaos Xuníos Barack Obama «un nuevu empiezu» en rellaciones diplomátiques, Khameneí amosóse escépticu ante lo que calificó de meru cambéu retóricu suficiente, añadiendo: «Vamos Reparar y vamos xulgar… Si ustedes camuden, nós vamos modificar el nuesu comportamientu».<ref>{{Cita web |url=http://www.reuters.com/article/2009/03/21/us-iran-usa-khamenei-idUSTRE52K0KP20090321 |títulu=Iran sees non change in U.S. policy: Khamenei |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |fecha=21 de marzu de 2009 |editor=Reuters |ubicación=Teḥrán |idioma=inglés }}</ref>
En xunu de 2011, Khameneí cuestionó'l discursu de los Estaos Xuníos sobre «terrorismu» invirtiendo términos; acusando de terroristes les aiciones de Washington en Paquistán, Afganistán, Irán y emponderando como llucha de lliberación territorial la de los grupos palestinos combatientes.<ref>{{Cita web |url=http://winnipeg.ctv.ca/servlet/an/local/CTVNews/20110625/iran-leader-khamenei-accuses-us-terrorism-110626/20110625/?hub=WinnipegHome |títulu=Iran's supreme leader accuses U.S. of terrorism |fechaaccesu=17-XII-2012 |fecha=25 de xunu de 2011 |editor=The Associated Press |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120323233028/http://winnipeg.ctv.ca/servlet/an/local/CTVNews/20110625/iran-leader-khamenei-accuses-us-terrorism-110626/20110625/?hub=WinnipegHome |fechaarchivu=2012-03-23 }}</ref> Nesti mesmu sentíu, yá en 2006 Khameneí desacreditara pa dar lleiciones sobre «derechos humanos y llucha contra'l terrorismu» a «quien tien prisiones como [[Centru de detención de Guantánamo|Guantánamo]] o [[Tortura y abusu de prisioneros en Abu Ghraib|Abu Ghraib]]».<ref>{{Cita web |url=http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/international/newsid_5045000/5045704.stm |títulu=Irán: alvertencia con petroleu |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |fecha=4 de xunu de 2006 |editor=BBC}}</ref>
=== [[Conflictu árabe-israelín|Conflictu palestino-israelín]] ===
Khameneí ye un firme oponente al estáu d'Israel y el [[sionismu]]. En 2000 tuvieron enforma ecu les sos declaraciones: «esti tumor cancerosu ten de ser esaniciáu de la rexón» y «naide va dexar qu'un puñáu de matones y bandaes repugnantes de Londres, Washington y Moscú gobiernen a los [[Pueblu palestín|palestinos]]». Na mesma ocasión afirmó que «los refuxaos palestinos tienen de tornar, y los musulmanes, cristianos y xudíos van poder escoyer un gobiernu pa sigo mesmos, escluyendo a los [[Aliyá|xudíos inmigraos]]».<ref>{{Cita web |url=http://archives.cnn.com/2000/WORLD/meast/12/15/mideast.iran.reut/ |títulu=Iran leader apures destruction of 'cancerous' Israel |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |fecha=15 d'avientu de 2000 |editor=CNN |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20070405205037/http://archives.cnn.com/2000/WORLD/meast/12/15/mideast.iran.reut/ |fechaarchivu=5 d'abril de 2007 }}</ref>
En 2005, Khameneí retrucó a la sonada frase del presidente Ahmadineyad sobre «borrar de la páxina del tiempu al réxime ocupante d'[[Xerusalén|Al-Quds]]» esclariando que «la República Islámica nunca amenació nin va amenaciar enxamás a nengún país».<ref>{{Cita web |url=http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2007/apr/05/comment.military |títulu=The US can learn from this example of mutual respect |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |apellíu=Edalat |nome=Abbas |fecha=5 d'abril de 2007 |editor=The Guardian |ubicación=Teḥrán |idioma=inglés }}</ref> El principal conseyeru de Khameneí en política esterior, [[Alí Akbar Velayatí]], negóse amás a participar na conferencia sobre l'Holocaustu de 2006 en Teḥrán, calificando l'Holocaustu de xenocidiu y de realidá histórica».<ref>{{Cita web |url=http://www.iran-press-service.com/ips/articles-2007/february-2007/ali-akbar-velayati-adviso.shtml |títulu=Ali Akbar Velayati, Advisor To The Leader: “Everything is negotiable” |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |apellíu=Guetta |nome=Bernard |fecha=14 de febreru de 2007 |allugamientu=París |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927111741/http://www.iran-press-service.com/ips/articles-2007/february-2007/ali-akbar-velayati-adviso.shtml |fechaarchivu=27 de setiembre de 2011 }}</ref>
Nel sermón pronunciáu en Teḥrán el vienres 19 de setiembre de 2008, Khameneí calificó de «erróneu, irracional, inútil y absurdu dicir que síamos amigos del pueblu israelín», prohibiendo que prosiguiera un alderique sobre la cuestión.<ref>{{Cita web |url=http://articles.latimes.com/2008/sep/20/world/fg-iran20 |títulu=Iran leader talks tough on Israel |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |fecha=20 de setiembre de 2008 |editor LA Times |idioma=inglés }}</ref> Trátase d'una refutación de les declaraciones del vicepresidente [[Esfandiar Rahim Mashaí]] nel sentíu de que'l conflictu d'Irán con Israel nun contradicía l'amistá cola nación israelina.<ref>{{Cita web |url=http://www.ynetnews.com/Ext/Comp/ArticleLayout/CdaArticlePrintPreview/1,2506,L-3570266,00.html |títulu=Iranian VP: We are friends of the nation in Israel |fechaaccesu=23 de payares de 2011 |apellíu=Cohen |nome=Dudi |idioma=inglés }}</ref>
== Obra escrita ==
Una de les obres sobre Alí Khamenei ye un llibru de les sos memories. La casa editorial Andisheh Sharq ([[Islamoriente]]) publica n'español el primer llibru de memories y la biografía de Seyyed Ali Khamenei.
Esta obra titulada '' “Les memories más belles del Líder de la Revolución Islámica d'Irán” '' y escrita por Yafar Hamzeh, dexa a los pueblos hispanofalantes que tengan una conocencia de la personalidá de Khamenei.
Nesti llibru puede lleese les memories y les alcordances que guarden autoridaes de la República Islámica de la vida y personalidá del Líder iranín en distintes etapes de la so vida.
Esta obra traducida por un grupu islámicu.<ref name="Lider">{{Cita web |url= http://hispantv.com/newsdetail/Cultura/55241/jamenei-memories-iran-latinoamerica-pueblos-hispanofalantes |títulu= Irán publica les memories del Líder iranín en llingua española |sitiuweb= Hispan TV |añu= 2015 }}</ref><ref name="LiderIslam"> {{Cita web |url= https://tiendagrupocultural.com/node/133 |títulu= Les memories más belles del Líder de la Revolución Islámica d'Irán; Ayatolá Khameneí |sitiuweb= tiendagrupocultural Islamoriente |añu= 2015 |urlarchivu= https://web.archive.org/web/20160313055452/https://tiendagrupocultural.com/node/133 |fechaarchivu= 13 de marzu de 2016 }}</ref>
=== Creación orixinal ===
{|
|
* ''Esposición global del pensamientu islámicu nel [[Corán]]'' (<span style="font-family: Tahoma">طرح کلی اندیشه اسلامی در قرآن</span>).
* ''De la fondura de la [[Salat|oración]]'' (<span style="font-family: Tahoma">از ژرفای نماز</span>).
* ''Discursu sobre la paciencia'' (<span style="font-family: Tahoma">گفتاری در باب صبر</span>).
* ''Cuatro llibros fundamentales sobre la evaluación biográfica de los tresmisores de los [[hadiz]]'' (<span style="font-family: Tahoma">چهار کتاب اصلی علم رجال</span>).
* ''La wilâya'' (<span style="font-family: Tahoma">ولایت</span>).
* ''L'[[Yá`far as-Sadiq|Imam Sadeq]]'' (<span style="font-family: Tahoma">پیشوای صادق</span>).
* ''Unidá y partidismu'' (<span style="font-family: Tahoma">وحدت و تحزّب</span>).
* ''L'arte nel pensamientu del ayatolá Khameneí'' (<span style="font-family: Tahoma">هنر از دیدگاه آیتالله خامنهای</span>).
|
* ''Respuestes a consultes relixoses'' (<span style="font-family: Tahoma">اجوبة الاستفتائات</span>).
* ''Entender bien la relixón'' (<span style="font-family: Tahoma">درست فهمیدن دین</span>).
* ''La llucha na vida de los [[Imamíes|Imam]]'' (<span style="font-family: Tahoma">عنصر مبارزه در زندگی ائمه</span>).
* ''La negación de la servidume si nun ye a Dios, espíritu del [[tawhid]]'' (<span style="font-family: Tahoma">روح توحید، نفی عبودیت غیر خدا</span>).
* ''La necesidá de la torna al Corán'' (<span style="font-family: Tahoma">ضرورت بازگشت به قرآن</span>).
* ''La vida del [[Ali ibn al-Husayn|Imam Saŷŷad]]'' (<span style="font-family: Tahoma">سیره امام سجاد</span>).
* ''El [[Imam Reza]] y la socesión'' (<span style="font-family: Tahoma">امام رضا و ولایتعهدی</span>).
* ''La invasión cultural'' (<span style="font-family: Tahoma">تهاجم فرهنگی</span>).
* ''Lo dicho sobre la wilâya'' (<span style="font-family: Tahoma">حدیث ولایت</span>).
|}
{{Socesión
| predecesor = [[Ruhollah Jomeini]]
| títulu = [[Ficheru:Coat of arms of Iran.svg|20px]]<br />[[Líder Supremu d'Irán]]
| socesor = Nel cargu |
periodu = [[1989]] - actualidá |
predecesor2 = [[Mohammad Reza Pahleví]]
| títulu2 = [[Ficheru:Coat of arms of Iran.svg|20px]]<br />[[Presidente d'Irán]]
| periodu2 = [[1981]]-[[1989]]
| socesor2 = [[Akbar Hashemí Rafsanyaní]]
}}
== Notes ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
*[http://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/asia/iran/ali_jamenei Biografía por CIDOB] (n'español)
{{NF|1939||Jamenei, Ali}}
[[Categoría:Ayatolás d'Irán]]
[[Categoría:Gobernantes d'Irán]]
[[Categoría:Ministros y ministres d'Irán]]
[[Categoría:Presidentes d'Irán]]
[[Categoría:Relixosos y relixoses d'Irán]]
[[Categoría:Traductores d'Irán]]
[[Categoría:Exiliaos iraninos]]
[[Categoría:Antisionismu]]
[[Categoría:Islamistes]]
[[Categoría:Políticos y polítiques d'Irán]]
[[Categoría:Negadores del Holocaustu]]
8w3wax5irkx0ye7ev5c9izjo5r8sz2c
Arístides Royo
0
156412
4497848
4012140
2026-05-31T13:06:24Z
Limotecariu
735
4497848
wikitext
text/x-wiki
{{referencies|t=20110623|políticos}}
{{persona}}
'''Arístides Royo Sánchez''' {{nym}} ye un políticu panamiegu que foi trentenu octavu presidente de Panamá. Ocupó la presidencia de la República de Panamá dende'l [[11 d'ochobre]] de [[1978]] hasta'l [[31 de xunetu]] de [[1982]].
== Biografía ==
Royo nació en [[Panamá]]. Los sos estudios primarios realizar na escuela [[Pedro J. Sosa]] pa siguir la so secundaria nel Institutu Nacional recibiendo'l títulu de Bachiller n'Humanidaes en 1959. Tando nel Institutu ocupó cargos nes Directives de l'Asociación Federada (AFIN) y presidió l'Asociación de Graduando. Los sos títulos de Llicenciáu en Derechu llograr na [[Universidá de Salamanca]], España. En dambes Universidaes ocupó la presidencia de l'Asociaciones estudiantiles de panamiegos.
Al tornar a Panamá en [[1965]] empecipia'l so llabor profesional como Secretariu Xeneral de la Procuradoría Xeneral de la Nación. Incorporar en 1968 a la firma Morgan y Morgan pa desempeñar como abogáu. Pasa a la Comisión Codificadora pa encargase de redactar el Proyeutu de Códigu Penal y depués incorpórase a la Comisión qu'ellabora en 1972 la Constitución Nacional. N'ochobre de 1972 integrar a la Comisión de Llexislación pa darréu, el [[19 d'avientu]] de [[1973]], ser nomáu Ministru d'Educación. Tando nesti cargu ocupar por un periodu curtiu en 1974 de la Direición Xeneral del IFARHU. Exerció la docencia na Facultaes de Derechu y Alministración Pública y Comerciu de la Universidá Nacional de Panamá dende 1966. Investigador na seición d'investigación Xurídica de la Facultá de Derechu de la [[Universidá de Panamá]] (1967-1971). El Doctor Arístides Royo formó parte, como una de les figures principales, del equipu qu'axustó los trataos Torrijos-Carter de 1977. Tien escritos sobre Derechu Penal, Llaboral ya Internacional lo mesmo que sobre alministración. Presidente de la República (1978-1982).
El [[31 de xunetu]] de [[1982]] arrenunció al cargu de Presidente Constitucional de Panamá por presiones de la dictadura militar, que nesos momentos taba conxuntamente sol mandatu del Xeneral [[Rubén Darío Paredes]] y l'entós coronel [[Manuel Antonio Noriega]], quien de la mesma llibraben una fuerte llucha pol poder dientro de la institución militar.
=== L'arrenunciu a la presidencia en 1982 ===
Antecedentes:
* La muerte del Xeneral [[Omar Torrijos]] en [[1981]].
* La gran protesta de los maestros contra la reforma educativa propuesta por él.
* La lluches populares contra la dictadura a favor de sufraxos per vía democrática.{{ensin referencies}}
* Les confrontaciones internes pol control del poder dientro de la cúpula castrense.
Sicasí, y con tolos razonamientos precedentes, namái pudo alegar como única causa del so arrenunciu problemes de salú, específicamente dolores na [[gargüelu]]. Depués sería conocida esi arrenunciu presidencial dientro de la opinión pública y la xíriga popular como'l ''gargantazo''.
Foi reemplazáu constitucionalmente pol primer vicepresidente, el banqueru [[Ricardo de la Espriella]].
Foi depués embaxador de Panamá n'España (1982-1985, 1994-1996), embaxador de Panamá en Francia (1996-2000) y embaxador de Panamá na [[OEA]] (2004-2009).
== Obres ==
Proyeutu de códigu Penal de Panamá (1970). Les rellaciones ente Panamá y los Estaos Xuníos (1979), Mensaxes del Presidente al so pueblu (1981), La Canal de Panamá, pasáu, presente y futuru (1996), Estratexes pa la negociación de los Trataos de la Canal de Panamá (1997), Llaberintu d'ausencies (2000), L'atayada derogatoria de la llei 96-70 (2002), (Ver: Gobernantes de Panamá: 1903-2003. -- Non.1 (11 de mayu de 2003). -- Panamá: Editora Panamá América, 2003). Institutu Nacional Alcordances y vivencies d'una dómina (2009)
== Ver tamién ==
* [[Historia de Panamá]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces persona}}
{{socesión|
títulu=[[Presidente de Panamá]]|
predecesor=[[Demetrio Basilio Lakas]]|
socesor=[[Ricardo de la Espriella]]|
periodu=11 d'ochobre de 1978 – 31 de xunetu de 1982}}
{{NF|1940||Royo, Aristides}}
{{Tradubot|Arístides Royo}}
[[Categoría:Abogaos y abogaes de Panamá]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de Panamá]]
[[Categoría:Socialistes de Panamá]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Revolucionariu Democráticu]]
[[Categoría:Ministros y ministres de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Embaxadores de Panamá]]
1amil4ug4omkmzqtlsu61bgsh001z17
Ricardo Martinelli
0
156601
4497867
4496582
2026-05-31T13:24:19Z
Limotecariu
735
4497867
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Ricardo Alberto Martinelli Berrocal''' {{nym}} ye empresariu y políticu [[Panamá|panamiegu]]. Foi [[Presidente de Panamá]] dende 2009 hasta 2014. Foi candidatu presidencial pol so partíu [[Cambéu Democráticu (Panamá)|Cambéu Democráticu]] nes [[Eleiciones xenerales en Panamá de 2004|eleiciones del añu 2004]], algamando'l 5,03% de los votos.<ref name="elmundo1">{{cita web |url=https://www.elmundo.es/elmundo/2004/05/03/internacional/1083541264.html |títulu=L'opositor Martín Torrijos gana les eleiciones presidenciales en Panamá |fecha=3 d'abril de 2004 |fechaaccesu=2 d'abril de 2009}}</ref> Postulóse nuevamente como candidatu presidencial nes [[Eleiciones xenerales en Panamá de 2009|eleiciones xenerales de mayu de 2009]], nes que resultó trunfador col 60,3% de los votos.<ref>{{cita web |url=http://www.tribunal-eleutoral.gob.pa/ |títulu=Resultáu de les eleiciones xenerales de Panamá 2009 |fechaaccesu=6 d'abril de 2009 }}</ref>
== Biografía ==
Fíu de Ricardo Martinelli, d'ascendencia italiana y Gloria Berrocal d'ascendencia española.<ref>{{cita web |url=http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/panama/ricardo_martinelli_berrocal |títulu=http://www.cidob.org/es/documentacio/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/panama/ricardo_martinelli_berrocal }}</ref> Realizó los sos estudios primarios nel [[Colexu La Salle]] onde llogró'l títulu de Peritu Mercantil, el so bachilleratu llograr en Stauton Military Academy en [[Staunton (Virxinia)|Staunton]], [[Virxinia]] nos [[Estaos Xuníos]] y llogró una maestría n'alministración en [[INCAE Business School]]. La so familia ta compuesta pola so esposa [[Marta Linares de Martinelli]] y los sos trés hijo Ricardo Martinelli Linares, Luis Enrique Martinelli Linares y Carolina Martinelli Linares.
=== Vida empresarial ===
Empecipió'l so negociu y adulces foi consolidando la so empresa Súper 99 una de les cadenes de supermercaos más grandes del país. Tamién ye presidente d'Importadora Ricamar S.A., y ye sociu, inversionista, miembru de la xunta direutiva o accionista de delles empreses en [[Panamá]], como Diariu pola Democracia S.A., Azucrera La Victoria, de la empresa YERA y de la fábrica de plásticos Plastigol s.a. Direutor d'empreses como Gold Mills de Panamá, Global Bank, [[Panasal S.A.]], [[Televisora Nacional de Panamá]], Direct TV, Desenvuelvo Norte S.A. el Molín d'Oru, AVIPAC y Calox Panamiega, ente otres.<!--<ref name=tupolitica /> -->
=== Vida política ===
Desempeñóse como funcionariu del Estáu col cargu de Direutor na '''Caxa de Seguru Social''' de Panamá mientres l'alministración d'[[Ernesto Pérez Balladares]]. Mientres la so xestión, llogró enllantar un plan de modernización de la institución, la estensión d'horarios de consulta esterna y urxencies nes distintes Policlíniques, con cuenta de satisfaer la demanda d'atención médica. Estableció'l programa Intensivu de Ciruxíes, lo que dexó poner al día gran cantidá de procedimientos quirúrxicos pendientes. Tamién actualizó les múltiples solicitúes de prestaciones económiques.
Sicasí, el 17 de xineru de 1996 los gremios médicos tantu de la CSS lideraos pola Asociación de Médicos, Odontólogos y Allegaos de la CSS (AMOACSS), declararon una fuelga solicitando reivindicaciones llaborales y salariales de los gremios médicos.<ref>{{cita web |url=http://wvw.nacion.com/CentroAmerica/Archivo/1996/xineru/18/panama.html#1 |títulu=Busquen poner fin a fuelga médica |fechaaccesu=6 d'abril de 2013}}</ref> La mesma foi sofitada polos médicos especialistes del Hospital del Nino y los internos del Ministeriu de Salú, resultando nun paru a nivel nacional—lideráu por 2.500 médicos—de los servicios de salú emprestaos pola CSS so l'alministración de Martinelli.<ref>{{cita web |url=http://www.ipsnoticias.net/1996/01/panama-medicos-suspenden-huelga-ante-amenacia-de-despidu/ |títulu=PANAMA: Médicos suspenden huelga ante amenacia de despidu |fecha=24 de xineru de 1996 |fechaaccesu=6 d'abril de 2013 }}</ref> Foi como resultáu de la intervención direuta del presidente Pérez Balladares que los gremios punxeron fin a la fuelga dempués de 8 díes, cuando 18 de los 26 puntos nel so pliegu de demandes fueron daos como “bonos”. En xunetu d'esi mesmu añu, Martinelli arrenunciu a la CSS, so supuestes presiones de Pérez Balladares.<ref>{{cita web |url=http://www.ecured.cu/index.php/Ricardo_Martinelli |obra=EcuRed |fechaaccesu=6 d'abril de 2013}}</ref>{{fonte cuestionable}}
En [[1998]], Martinelli funda'l [[partíu políticu]] [[Cambéu Democráticu (Panamá)|Cambéu Democráticu]], formando parte de l'alianza Unión por Panamá xunto a los partíos [[Partíu pro Panamá|pro Panamá]] y [[Movimientu Lliberal Republicanu Nacionalista|Molirena]]. L'alianza gana les eleiciones xenerales en 1999 con [[Mireya Moscoso]].<ref>{{cita web |url=http://www.infolatam.com/entrada/biografia_de_ricardo_martinelli-13549.html |títulu=Biografía de Ricardo Martinelli |autor=infolatam.com |fechaaccesu=6 d'abril de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.infolatam.com/entrada/biografia_de_ricardo_martinelli-13549.html|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref>
Mientres l'alministración de Moscoso Martinelli foi ministru de la [[Canal de Panamá]] y presidente de la Xunta Direutiva de l'[[Autoridá de la Canal de Panamá]]. So esi encargu, impulsó l'ampliación de la Canal, y llogró una reconocencia pública per parte de la [[Organización Marítima Internacional]] pol so bon trabayu al mandu de esti ente d'estáu [[panamiegu|Panamá]].<ref>{{cita web |url=http://www.telemetro.com/voto09/candidatos/martinelli.html |títulu=Biografía de Ricardo Martinelli |autor=Telemetro.com |fechaaccesu=6 d'abril de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.telemetro.com/voto09/candidatos/martinelli.html|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref>
==== Campaña Presidencial ====
===== 2004 =====
Nes eleiciones xenerales de [[2004]], Martinelli postúlase como candidatu presidencial pol so partíu Cambéu Democráticu. Nesti procesu eleutoral, llogró'l 5,03% de los votos.<ref name="elmundo1" />
===== 2009 =====
Depués de la derrota del 2004, la oposición estazóse. Sicasí, tres la derrota del bloque conservador lideráu por Moscoso nel Partíu Arnulfista (agora pro Panamá) frente a una nueva xeneración liderada por Juan Carlos Varela,<ref>{{cita web |url=http://www.critica.com.pa/archivo/01162005/politica.html
|títulu=CRITICA EN LINEA: política <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.critica.com.pa/archivo/01162005/politica.html|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.panama-guide.com/article.php/20060731081517826
|títulu=Panamá Guide - Juan Carlos Varela - New President of the Panameñista Party <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
}}</ref> la fusión de Solidaridá col Partíu Lliberal Nacional<ref>{{cita web |url=http://www.tupolitica.com/historia-union-patriotica/
|títulu=Unión Patriótica: TuPolitica.Com - El Sitiu Oficial de Política en Panamá Partíu Revolucionariu Democráticu, Unión Patriótica, Molirena, Cambéu Democráticu, Partíu Popular,... <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
}}</ref> y la creación de [[Vanguardia Moral de la Patria]],<ref>{{cita web |url=http://ediciones.prensa.com/mensual/contenido/2004/06/27/hoy/portada/1742195.html
|títulu=Actualícese con La Prensa Web - Vanguardia Moral, nuevu partíu de Endara <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
}}</ref> Ricardo Martinelli llogró asitiase como figura sobresaliente de la Oposición al PRD.{{ensin referencies}}
Ante l'estremáu ambiente na oposición, Ricardo Martinelli llogró asitiase como líder nes encuestes,<ref>{{cita web |url=http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/notiziari/amcentr/20080626171534680833.html
|títulu=Ansa.It - Ansalatina - Panamá: Opositor Martinelli Lidera Encuestes <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.ansa.it/ansalatina/notizie/notiziari/amcentr/20080626171534680833.html|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref> y llogra apoderase d'una importante seición del voto civilista que sofitó a Guillermo Endara, que atopábase desnortiada polos desatinos políticos d'esti (rotura con Solidaridá,<ref>{{cita web
|url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2004/05/21/hoy/portada/1695603.html
|títulu=Actualícese con La Prensa Web - Endara llapada cucarachero a Solidaridá <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141112002109/http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2004/05/21/hoy/portada/1695603.html
|fechaarchivu=2014-11-12
}}</ref> refugu a l'ampliación de la Canal<ref>{{cita web |url=http://www.radiolaprimerisima.com/noticias/5322
|títulu=Baxa arribación de votantes y denuncien compra de votos a favor del Si a l'ampliación de la Canal de Panamá - Radio La Primerísima - La Xente - Noticies dende Managua, Nicaragua <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
}}</ref>). Unión Patriótica (resultancia de la fusión de Solidaridá con PLN, liderada por Guillermo Ford, candidatu a vicepresidente pola nómina Endara nel 2004) aliar con Cambéu democráticu con mires a unificar forzar civilistes,<ref>{{cita web |url=http://www.tupolitica.com/comision-politica-de-union-patriotica-encamienta-alianza-con-cambéu-democratico/
|títulu=Comisión política d'Unión Patriótica encamienta alianza con Cambéu Democráticu: TuPolitica.Com - El Sitiu Oficial de Política en Panamá Partíu Revolucionariu Democráticu, O... <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tupolitica.com/comision-politica-de-union-patriotica-encamienta-alianza-con-cambéu-democratico/|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref> convidando al Partíu pro Panamá a xunise.
Les conversaciones col Partíu pro Panamá resultaron infructuoses nun empiezu, pos el Partíu pro Panamá, siendo'l partíu civilista más grande, nun quería dexar la cabeza de la nómina<ref>{{cita web |url=http://www.tupolitica.com/el-panamenismo-nun axustara-cabeza-de-oposicion-juan-carlos-varela/
|títulu=El Panameñismo no negociará cabeza de oposición, Juan Carlos Varela: TuPolitica.Com - El Sitiu Oficial de Política en Panamá Partíu Revolucionariu Democráticu, Unión Patriot... <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tupolitica.com/el-panamenismo-nun axustara-cabeza-de-oposicion-juan-carlos-varela/|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref> y el so líder suxirió unes eleiciones interprimarias.<ref>{{cita web |url=http://www.tupolitica.com/varela-convida-a-martinelli-a-primaries-pa-consolidar-la-oposicion/
|títulu=Varela convida a martinelli a primaries pa consolidar la oposición: TuPolitica.Com - El Sitiu Oficial de Política en Panamá Partíu Revolucionariu Democráticu, Union Patriot... <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tupolitica.com/varela-convida-a-martinelli-a-primaries-pa-consolidar-la-oposicion/|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref> En repuesta, Ricardo Martinelli acusó al so líder, Juan Carlos Varela, d'entá ser fiel a l'ala conservadora liderada por Mireya Moscoso.<ref>{{cita web |url=http://www.tupolitica.com/respuesta-de-ricardo-martinelli-a-juan-carlos-varela/
|títulu=Respuesta de Ricardo Martinelli a Juan Carlos Varela : TuPolitica.Com - El Sitiu Oficial de Política en Panamá Partíu Revolucionariu Democráticu, Unión Patriótica, Molirena, ... <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tupolitica.com/respuesta-de-ricardo-martinelli-a-juan-carlos-varela/|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref>
[[Ficheru:Ricardo martinelli junto a juancarlosvarela.jpg|thumb|Ricardo Martinelli al pie del so compañeru de fórmula [[Juan Carlos Varela]].]]
Les negociaciones fueron rotes, y el partíu pro Panamá decidió formar una alianza col conservador MOLIRENA con mires a les eleiciones del mayu de 2009.<ref>{{cita web |url=http://www.tupolitica.com/alianza-nuevu-camín-de-molirena-y-panamenismo/
|títulu=Alianza Nuevo Camino de Molirena y Panameñismo : TuPolitica.Com - El Sitiu Oficial de Política en Panamá Partíu Revolucionariu Democráticu, Unión Patriótica, Molirena, Cambéu... <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.tupolitica.com/alianza-nuevu-camín-de-molirena-y-panamenismo/|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref> Varela, magar ésitos empecípia-yos nes encuestes, cayó per debaxo del 15% d'intención de votu n'avientu, y MOLIRENA abandonó l'alianza p'aliase con Cambéu Democráticu.<ref>{{cita web |url=http://www.thepanamanews.com/pn/v_14/issue_24/news_01.html
|títulu=MOLIRENA ditches Varela, moves toward Martinelli <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.thepanamanews.com/pn/v_14/issue_24/news_01.html|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref>
En xineru, el Partíu pro Panamá de Juan Carlos Varela, quedando solo, y tres un fallíu intentu d'una alianza con Vanguardia Moral de la Patria,{{ensin referencies}} aceptó xunise a l'alianza entá nun teniendo la papeleta presidencial (per primer vegada na so historia pal Partíu pro Panamá), formando l'Alianza pol Cambéu con Martinelli.<ref>{{cita web |url=http://www.laprensa.com.ni/archivo/2009/xineru/31/noticias/ultimahora/309513.shtml
|títulu=Convención ratifica alianza pol cambéu” en Panamá - ultimahora - La Prensa <!--Xeneráu por Muriu Bot. Puedes ayudar a rellenar esta plantiya-->
|fechaaccesu=2009
|urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.laprensa.com.ni/archivo/2009/xineru/31/noticias/ultimahora/309513.shtml|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref>
Dempués d'una embravecida campaña llena de pleitos publicitarios contra otros candidatos y escándalos políticos, ente los cualos destaquen los amestaos a [[David Murcia]],<ref>{{cita web |url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/03/05/hoy/panorama/1714194.asp |títulu=Martinelli tamién se desvenceya de David Murcia Guzmán |fecha=5 de marzu de 2004 |fechaaccesu=2 d'abril de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/03/05/hoy/panorama/1714194.asp|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref> el 3 de mayu de 2009, Ricardo Martinelli ye electu presidente de la República de Panamá col 60% de los votos, superando asina a la candidata del oficialista [[Partíu Revolucionariu Democráticu]], [[Balbina Herrera]].<ref name="lavanguardia">[http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090504/53696137280/ricardo-martinelli-conquista-la presidencia-de-panama.html Ricardo Martinelli conquista la presidencia de Panamá]. ''La Vanguardia'', 4 de mayu de 2009.</ref>
== Gobierno ==
=== Transición al poder ===
[[Ficheru:Presidente Zapatero con el Presidente de Panama Ricardo Martinelli.jpg|thumb|220px|Ricardo Martinelli col Presidente del Gobiernu d'España, Rodríguez Zapatero en xunetu de 2011.]]
[[Ficheru:Alstom Metropolis del Metro de Panamá - 2014.JPG|thumb|220px|[[Metro de Panamá]], principal obra d'infraestructura mientres la presidencia de Martinelli.]]
El procesu de transición empecipió a tan solu dos díes de ser escoyíu como presidente porque'l gobiernu anterior camudó'l tiempu de transición de mandu de cuatro a dos meses. El gobiernu de Martinelli empecipio'l [[1 de xunetu]] de [[2009]]. A tomar de posesión de Martinelli asistieron dellos mandatarios americanos y europeos, ente ellos el depuestu presidente d'[[Hondures]] [[Manuel Zelaya]].<ref>{{cita web |url=http://www.telemetro.com/voto09/noticias/2009/07/01/nota2994.html |fechaaccesu=1 de xunetu de 2009 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/http://www.telemetro.com/voto09/noticias/2009/07/01/nota2994.html|fechaarchivu=25 de payares de 2015}}</ref>
El mesmu día de tomar de posesión, el presidente Ricardo Martinelli--al pie de los presidentes [[Álvaro Uribe]] y [[Felipe Calderón Hinojosa|Felipe Calderón]] de [[Colombia]] y [[Méxicu]]--anuncia qu'entamen ser socios cercanos, contra'l [[narcotráficu]] que se vé en crecedera ente los trés países.<ref>{{cita web |url=http://ar.invertia.com/noticias/noticia.aspx?idNoticia=200907011939_INF_515475 |títulu=Panamá apauta con Méxicu y Colombia alianza anticrimen |fecha=1 de xunetu de 2009 |autor=Terra }}</ref> Martinelli caltuvo y reforzó les lleis contra'l narcotráficu mientres tou la so presidencia. Tan solo nel 2012, el gobiernu panamiegu prindó más de 11 tonelaes de cocaína, según lo informao por IHS.<ref>{{cita |títulu=Panama Seizes Two Tons of Cocaine |publicación=IHS Global Insight |fecha=29 de xunu de 2012}}</ref>
El 2 de xunetu de 2009, llevar a cabu'l Primer Conseyu de Gabinete de la so alministración. Nesti conseyu ordenó la creación de la Secretaría del Metro, adxunta al Ministeriu de la Presidencia, cola cuenta de la llicitación, construcción y alministración del metro de la ciudá de Panamá. En primer instancia, esta secretaría va tar empobinada a realizar tolos estudios correspondientes pa la construcción d'esta obra. Amás, creóse la Secretaría de Cadena en Fríu, adxunta al Ministeriu de Desenvolvimientu Agropecuariu, per mediu de la cual los llabradores de les distintes provincies del país van poder tresportar los sos productos agrícoles a la ciudá de Panamá y a los mercaos locales embriviendo amenorgar de los productos. Esta secretaría ta empobinada por que mengüe considerablemente la cesta básica familiar. Otres de les decisiones d'esti primer conseyu foi la llicitación de les auditoríes de los Corredores Norte y Sur.<ref>{{cita web|url=http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2009/07/03/hoy/panorama/18411617.asp}}</ref>
=== Presidencia ===
En 2010, l'alministración Martinelli entamó invertir 20 millones de dólares mientres la presidencia, enfocaos na infraestructura p'ameyorar el rol de Panamá como un puertu loxísticu y fortaleció la inversión estranxera.<ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/news/2010-04-30/chedraui-sells-shares-at-34-pesos-in-end-to-22-month-mexican-ipo-drought.html |títulu=Panama's Infrastructure Spending to Help Economy Grow 6%, Martinelli Says |autor=Andres R. Martinez and Jens Erik Gould |fecha=30 d'abril de 2010 |editorial=Bloomberg |fechaaccesu=4 de payares de 2012 |fechaarchivu=2014-08-12 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140812205714/http://www.bloomberg.com/news/2010-04-30/chedraui-sells-shares-at-34-pesos-in-end-to-22-month-mexican-ipo-drought.html }}</ref> El plan gubernamental incluyó grandes inversiones en caminos, hospitales, drenaxes, escueles y el [[Metro de Panamá]], obra insinia que foi inauguráu n'abril de 2014.<ref name="Y714">{{cita web |url=http://www.economist.com/node/18959000 |títulu=A Singapore for Central America? |fecha=14 de xunetu de 2011 |obra=The Economist |fechaaccesu=4 de payares de 2012 |fechaarchivu=2017-09-15 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170915124413/http://www.economist.com/node/18959000 }}</ref> ''[[Fitch Group]]'' llamar un "plan d'inversión pública ambiciosa", parte del "ciclu altamente favorable d'inversión en Panamá".<ref name="fitchratings1">{{cita web |url=http://www.fitchratings.com.ar/conteníos.php?id=528&origen=3&manera=html |títulu=Fitch Upgrades Panama's Ratings to BBB; Outlook Revised to Stable |fecha=2 de xunu de 2011 |editorial=Fitch Group |fechaaccesu=4 de payares de 2012 |fechaarchivu=4 de payares de 2012 |urlarchivu=http://www.webcitation.org/6Byr7yBBj}}</ref>
Tocantes a la inversión estranxera, el gobiernu de Martinelli facilitó procesos de residencia temporal (hasta por 10 años) a estranxeros al traviés del programa "Crisol de Races", onde s'inscribieron 48.632 estranxeros, na so mayoría colombianos, nicaraguanos, dominicanos y venezolanos.<ref>{{cita web |url=http://laestrella.com.pa/panama/nacional/pasara-llegalizaos-crisol/23778799 |títulu=¿Qué va pasar colos llegalizaos del Crisol? |fecha=14 de xunu de 2014 |editorial=la Estrella de Panamá }}</ref>
Mientres la xestión de Martinelli, la inversión estranxera direuta aumentó en casi 300%, de $1,259,3 mil millones (2009) a $4,651,3 mil millones (2013).<ref>{{cita web |url=http://www.panamcham.com/en/doing-business-in-panama |títulu=Doing Business in Panama |editorial=PanAmCham }}</ref>
Según el New York Times, la crecedera na inversión direuta nos bienes raigaños foi ejemplificado pola construcción del edificiu más altu n'América Llatina, una torre de condominios y l'hotel Trump de 70 pisos,” y crecedera adicional nos servicios financieros (“Banking is booming”).{{ensin referencies}}
Martinelli tamién supervisó l'aprobación final del alcuerdu de promoción comercial ente Panamá y los Estaos Xuníos, que foi robláu más de dos años primero que tomara posesión del cargo pero que nunca fuera rematáu. Martinelli designara la puesta en marcha d'esti alcuerdu como la so principal prioridá cuando se convirtió en presidente.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2009/05/04/panama-election-idUSN0441743720090504 |títulu=Panama’s President-Elect to Push U.S. Trade Deal |editorial=Reuters |fecha=4 de payares de 2012}}</ref> L'alcuerdu foi ratificáu pol Congresu de los Estaos Xuníos nel 13 d'ochobre en 2011.<ref>{{cita web |url=http://www.highbeam.com/doc/1A1-4d8y71d67a8f41de91613a85b8eb5ad9.html |títulu=Congress passes 3 free trade agreements |editorial=Associated Press HighBeam Research |fecha=4 de payares de 2012 }}</ref>
Tamién supervisó l'aprobación d'un tratáu de llibre comerciu con otros países de la rexón y la Xunión Europea.{{ensin referencies}}
Al traviés de polítiques pro-empresariales, Martinelli asitió a Panamá como un centru financieru y de tresporte. Según el selmanariu The Economist, “La so canal (el de Panamá) ta convirtiéndose na pilastra d'una rede loxística tresoceánica. Pela so llinia aérea, Copa, una gran parte d'América Llatina interconéctase. Y el so sector bancariu ta atrayendo grandes cantidaes de dineru de toa Llatinoamérica.<ref>{{cita web |url=http://www.economist.com/news/americas/21601829-surprise-winner-promises-sweep-panamanian-politics-clean-towers-and-powers |títulu=A surprise winner promises to sweep Panamanian politics clean |editorial=The Economist |fecha=8 de mayu de 2014}}</ref>
Amás, Martinelli punxo especial énfasis tantu en reponer l'imperiu de la llei y l'estáu de derechu en Panamá como en xenerar más tresparencia nes sos instituciones.<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2011/12/14/world/americas/panamas-bursts-of-growth-have-yet-to-banish-old-ghosts.html?pagewanted=1&_r=1&ref=topics |títulu=Bursts of Economic Growth in Panama Have Yet to Banish Old Ghosts |fecha=13 d'avientu de 2001}}</ref> Según al New York Times, “nos últimos dos años Panamá robló alcuerdos con 12 países, incluyendo los Estaos Xuníos, pa intercambiar la información fiscal y otra información a solicitú, una téunica pa investigar los criminales financieros.<ref name="axencies.abc_1">{{cita web |url=http://agencias.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=239628 |títulu=Martinelli tien más alta aprobación n'América y Cristina Fernández la peor |editorial=ABC |fecha=19 de xineru de 2010}}</ref>
Martinelli tuvo altos índices de popularidá mientres el so mandatu que llegaron a algamar más de 90%, el más altu nel continente americanu nel so momentu.<ref name="axencies.abc_1"/> En 2014, al rematar el so mandatu, el so índiz d'aprobación entá yera de más de 65%.<ref>{{cita web |url=http://consulta.mx/index.php/estudios-y-investigaciones/el mundu/item/567-ranking-aprobacion-de-mandatarios-america-y-el mundu |títulu=Aprobación de mandatario América y el Mundu editorial=Consulta Mitofsky |fecha=1 de marzu de 2014 }}</ref>
=== Crítiques ===
Sicasí, hubo fuertes crítiques sobre la so forma de gobernar, que lo llegaron a considerar como [[autoritarismu|autoritariu]].<ref>{{cita web |url=http://www.washingtonpost.com/world/the_americas/2012/07/22/gJQAMdtD3W_story.html |títulu=Latin America's new authoritarians |autor=Juan Forero |fecha=22 de xunetu de 2012 |obra=The Washington Post |fechaaccesu=4 de payares de 2012 |fechaarchivu=2018-08-18 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180818052734/https://www.washingtonpost.com/world/the_americas/2012/07/22/gJQAMdtD3W_story.html }}</ref> N'agostu de 2009, la embaxadora d'Estaos Xuníos en Panamá, [[Barbara J. Stephenson]], unvió una nota al Departamentu d'Estáu d'Estaos Xuníos informando que Martinelli pidía asistencia a la embaxadora pa espiar electrónicamente a los sos adversarios políticos y ésta remarcó les "enclinos autoritarios" y de "[[bullying|hostigamiento]]" per parte de Martinelli.<ref name="WP1227" /> Una copia d'esta nota foi fecha pública por [[WikiLeaks]] n'avientu de 2010. L'alministración Martinelli llindar a responder que nunca se fixo tal pidimientu y que la interpretación de Stephenson yera equivocada.<ref name="WP1227">{{cita web |url=http://www.highbeam.com/doc/1P2-27565945.html |títulu=Mexican request for U.S. help in drug war detailed |autor=William Booth |fecha=27 d'avientu de 2010 |obra=The Washington Post |suscripción=sí |fechaaccesu=4 de payares de 2012 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150329175028/http://www.highbeam.com/doc/1P2-27565945.html |fechaarchivu=2015-03-29 }}</ref>
Otramiente, la popularidá de Martinelli quedó afeutada pola so presunta rellación con diversos escándalos de corrupción, incluyendo acusaciones de ser parte d'un escándalu de [[sobornu|sobornos]] xunto con [[Valter Lavítola]], asistente del primer ministru italianu [[Silvio Berlusconi]], y que foi procesáu penalmente por autoridaes italianes. Sicasí, nenguna de les reclamaciones pudieron probase. Martinelli refugó les acusaciones y señaló el fechu como un "rumor" o una "telenovela".<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/mundo/2012/04/17/ricardo-martinelli-ye-venceyáu-con-un acusáu-de-sobornar-a-berlusconi |títulu=Ricardo Martinelli ye venceyáu con un acusáu de sobornar a Berlusconi |fecha=17 d'abril de 2012 |editorial=CNN Méxicu}}</ref>
Tamién se-y criticó por tomar una posición de [[derecha (política)|derecha]], afectando la política internacional del país al tener una postura abiertamente [[Israel|proisraelí]]<ref>{{cita web |url=http://www.telemetro.com/nacionales/Declaracion-Martinelli-Jerusalen-ofiensa_0_238176189.html#.VOVJfy7yfm6 |títulu=Declaración de Martinelli sobre Xerusalén ye una "ofiensa" |fecha=5 de marzu de 2010 |editorial=Telemetro Panamá }}</ref><ref>{{cita web |url=http://laestrella.com.pa/internacional/mundo/martinelli-rellaciones-ente-israel-panama-seguiran-desarrollandose/23774852 |títulu=Martinelli: Rellaciones ente Israel y Panamá van siguir desenvolviéndose |fecha=29 de mayu de 2014 |editorial=la Estrella de Panamá }}</ref> y rival a los gobiernos d'esquierda n'América Llatina, sobremanera en Venezuela, qu'esguiló nuna [[Crisis diplomática ente Panamá y Venezuela de 2014|crisis diplomática]] nes acabadures del so gobiernu en 2014, al asitiase abiertamente a favor de la oposición venezolana.<ref name="ruempe">{{cita web |url=https://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2014/03/140305_venezuela_aniversario_muerte_chavez_en.shtml |títulu=Venezuela ruempe rellaciones con Panamá |fechaaccesu=15 de marzu de 2014 |fecha=5 de marzu de 2014 |formatu=en llinia editorial=BBC Mundo |ubicación=Londres, Reinu Uníu |cita="nun vamos dexar que naide se meta impunemente cola nuesa patria, llacayu rastreru presidente de Panamá", aseguró Maduro, quien yá fixera referencia al pidimientu del presidente de Panamá, Ricardo Martinelli, pa convocar al Conseyu Permanente de la Organización d'Estaos Americanos (OEA)}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Ricardo Martinelli “sorprendíu” pola decisión de Venezuela de romper rellaciones |url=http://www.noticias24.com/venezuela/noticia/226119/ricardo-martinelli-sorprendíu-por-la-decision-de-venezuela-de-romper-rellaciones/ |fechaaccesu=5 de marzu de 2014 |fecha=5 de marzu de 2014 |editorial=Noticies24 }}</ref>
=== Rotura de l'alianza ===
A mediaos del añu 2011, el presidente Martinelli acusó al vicepresidente de tener demasiaes funciones al empar: ministru de Rellaciones Esteriores, vicepresidente de la República, presidente y representante Llegal del Partíu pro Panamá y candidatu a presidente pa les eleiciones del 2014,<ref>{{cita web |url=http://www.prensa.com/uhora/martinelli-píde-y-varela-que-arrenuncie-la-cancilleria/21488?page=1 |títulu=Martinelli píde-y a Varela qu'arrenuncie a la Cancillería |fecha=30 d'agostu de 2011 }}</ref> razón pola que-y solicitó'l so arrenunciu al cargu de canciller, situación que xeneró'l disgustu de los pro Panamá. Por cuenta de esta situación, el Partíu pro Panamá decidió romper l'alianza política qu'apautara na campaña eleutoral de Martinelli y convertise nun partíu d'oposición. Como resultancia, Varela quedó ensin poder dientro del gobiernu a pesar de ser vicepresidente y, a partir del momentu del rompimientu, nun asistiría a les xuntes de gabinete.<ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1687755-panama-el vicepresidente-y-opositor-juan-carlos-varela-gano-les eleiciones |títulu=Panamá: el vicepresidente y opositor Juan Carlos Varela ganó les eleiciones |fecha=5 de mayu de 2014 }}</ref>
== Investigación per corrupción y espionaxe ==
Depués d'abandonar el poder en xunetu de 2014, el gobiernu del so socesor, [[Juan Carlos Varela]], empecipió una serie d'investigaciones rellacionaes a sobrecostos mientres el gobiernu de Martinelli. Nes pesquises al Programa d'Ayuda Nacional (PAN) detectáronse sobrecostos por más de 45 millones de dólares en comida deshidratada. Nes investigaciones detuviéronse a dos exdireutores: Giacomo Tamburelli y Rafael Guardia. Nes declaraciones, dambos señalaron a Martinelli d'ordenar a dambos les compres con sobrecostos.<ref>{{cita web |url=https://www.rtve.es/noticias/20150129/supremu-panama-abre-investigacion-ex-presidente-martinelli-corrupcion/1089260.shtml |títulu=El Supremu de Panamá abre una investigación al ex-presidente Martinelli por corrupción |fecha=29 de xineru de 2015}}</ref> Depués d'una investigación, el casu foi archiváu ensin pruebes contra l'Ex-presidente, yá que l'Órganu Xudicial reconoció que nun pudo axuntar elementos de convencimientu p'acreditar l'acusación.<ref>{{cita web |url=http://m.panamaamerica.com.pa/tarreza-del-dia/archiven-caso-pan-ensin-pruebes-contra-ricardo-martinelli-1089434 |títulu=Archiven caso PAN, ensin pruebes contra Ricardo Martinelli |fecha=24 de payares de 2017 }}</ref>
Ante los señalamientos el 28 de xineru de 2015 empecipióse una investigación contra Martinelli, col votu unánime de tolos maxistraos de la Corte Suprema de Xusticia, por "supuestos delitos contra l'alministración pública". Sicasí, Martinelli abandonara Panamá hores antes camín de [[Ciudá de Guatemala]], sede del [[Parllamentu Centroamericanu]] (Parlacen), del que funge como diputáu y, como tal, argumenta tener fueru contra procesos penales, mesmu que nel 2012 calificara como "cueva de lladrones"; sofitándose pol fechu de que como exmandatario ye diputáu del Parlacen, denunció en duros términos al gobiernu actual y acusando al presidente Varela de querer asesinalo, sicasí'l plenu del Parlacen afirmó que nun tener inmunidá, yá que si l'[[Asamblea Nacional de Panamá]] nun da inmunidá parllamentaria a los diputaos locales, el Parlacen tampoco puede.<ref>{{cita web |url=http://laestrella.com.pa/panama/politica/parlacen-afirma-martinelli-tien-ningun-tipo-inmunidad/23840277 |títulu=Parlacen afirma que Martinelli nun tien nengún tipu d'inmunidá |fecha=30 de xineru de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://noticias.starmedia.com/politica/ricardo-martinelli-califica-al-parlacen-cueva-lladrones.html |títulu=Ricardo Martinelli califica al Parlacen "cueva de lladrones" |fecha=10 de payares de 2012 }}</ref> Dempués de denunciar lo qu'él calificó como una persecución na so contra ante'l Parlacen, Martinelli abellugar en [[Miami]].<ref>{{cita web |url=http://www.telemetro.com/nacionales/Martinelli-Miami-feliz-investigáu-Panama_0_802720801.html |títulu=Martinelli ta en Miami "feliz" porque va ser investigáu: Sittón |fecha=30 d'abril de 2015 }}</ref>
Adicionalmente, Martinelli ta siendo investigáu pol espionaxe y interceptación telefónica de más de 150 persones mientres el so mandatu, la mayoría d'ellos opositores. Por cuenta de que ésti atópase entá n'Estaos Xuníos y nun asistió a l'audiencia preliminar el 11 d'avientu de 2015, declaróse-y en "rebeldía" pol xuez de garantía Jerónimo Mejía y pasó al plenu de la Corte Suprema de Xusticia de Panamá sobre si Martinelli sería llamáu a audiencia, ordenar el 21 d'avientu la "detención provisional" d'ésti.<ref>{{cita web |url=http://cnnespanol.cnn.com/2015/12/21/ordenen-detencion-provisional-del-ex-presidente-de-panama-ricardo-martinelli/ |títulu=Ordenen detención provisional del ex-presidente de Panamá Ricardo Martinelli |fecha=21 d'avientu de 2015 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.20minutos.es/noticia/2635183/0/supremu-panama/autoriza-detencion-provisional/ex-presidente-martinelli-escuches/ |títulu=Panamá autoriza la "detención provisional" del ex-presidente Martinelli por escuches |fecha=22 d'avientu de 2015}}</ref>
=== Detención n'Estaos Xuníos ===
El 12 de xunu de 2017 foi arrestáu na llocalidá de [[Coral Gables]], depués d'emitise una orde de detención del [[Departamentu de Xusticia d'Estaos Xuníos]] como respuesta al pidimientu del gobiernu panamiegu y compareció ante una Corte Federal el día 13 de xunu.<ref>{{cita web |url=http://cnnespanol.cnn.com/2017/06/12/detienen-en-miami-al-ex-presidente-de-panama-ricardo-martinelli/ |títulu=Detienen en Miami al ex-presidente de Panamá Ricardo Martinelli |fecha=12 de xunu de 2017 }}</ref> Por cuenta de lo complexo del so casu, Martinelli caltúvose deteníu y usó recursos d'apelación pa evitar la detención y estradición.<ref>{{cita web |url=http://www.tvn-2.com/nacionales/xudicial/Nieguen-fianza-ex-presidente-Ricardo-Martinelli-Estaos-Xuníos_0_4779272085.html |títulu=Martinelli va siguir deteníu en Miami, solicitú de fianza decidirá'l 20 de xunu |fecha=13 de xunu de 2017 |fechaaccesu=17 de xunu de 2017}}</ref> Sicasí, el 23 de mayu de 2018, Martinelli arrenunció a dichos procesos y sometióse a la estradición.<ref>{{cita web|url=https://cnnespanol.cnn.com/2018/05/24/ricardo-martinelli-arrenunciu-a-los recursos llegales-que-impedian-el so-extradicion-a-panama/|títulu=Ricardo Martinelli arrenuncia a los recursos llegales que torgaben la so estradición a Panamá|fecha=24 de mayu de 2018|fechaaccesu=11 de xunu de 2018}}</ref> El 8 de xunu, el [[Departamentu d'Estáu (Estaos Xuníos)|Departamentu d'Estáu]] d'Estaos Xuníos aprobó la estradición de Martinelli a Panamá<ref>{{cita web |url=https://www.prensa.com/xudiciales/Departamentu-aprueba-extradicion-Martinelli-Panama_0_5049245037.html |títulu=Estaos Xuníos aprueba la estradición de Ricardo Martinelli a Panamá |fecha=8 de xunu de 2018 |fechaaccesu=8 de xunu de 2018 }}</ref>, siendo devueltu'l 11 de xunu con fuertes midíes de seguridá.<ref name=Pais2018>{{cita web |url=https://elpais.com/internacional/2018/06/11/actualidad/1528731365_455891.html|títulu=EE UU estradita a Panamá al ex-presidente Ricardo Martinelli|fecha=11 de xunu de 2018|fechaaccesu=11 de xunu de 2018}}</ref> Pol tratáu d'estradición ente dambos países, namái puede ser xulgáu en Panamá pol casu d'espionaxe a 150 opositores nel so gobiernu.<ref name=Pais2018/>
== Honores ==
Nel 20 de febreru de 2010, la Universidá d'Arkansas estableció la beca de Ricardo A. Martinelli Berrocal p'apurrir ayuda financiera a estudiantes futuros panamiegos de la Universidá d'Arkansas. Tamién lu reconoció como Alumnu Distinguíu de la Universidá y el gobernador [[Mike Beebe]] designar como embaxador honorariu del Estáu d'[[Arkansas]].<ref>{{cita web |url=http://news.uark.edu/Article.aspx |títulu=President Ricardo Martinelli Visits Campus |editorial=University of Arkansas Newswire |fecha=20 de febreru de 2010}}</ref>
El 16 de xunu de 2013, Martinelli recibió una reconocencia de la [[Organización de les Naciones Xuníes pa l'Agricultura y l'Alimentación]] (OAA) en Roma por ayudar a amenorgar la desnutrición infantil en Panamá. Nel marcu de la 38° sesión de la conferencia de la OAA de les Naciones Xuníes.{{ensin referencies}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat}}
{{wikinews|Categoría:Ricardo Martinelli}}
* [http://www.martinelli2009.com/web/index.php Sitiu web oficial de la campaña de 2009 de Ricardo Martinelli]
* [http://www.tupolitica.com/biografia-ricardo-martinelli/ Biografía de Ricardo Martinell • tupolitica.com]
* [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/america_central_y_caribe/panama/ricardo_martinelli_berrocal Biografía de Ricardo Martinelli • Fundación CIDOB]
{{Socesión
| títulu = [[Ficheru:Coat of arms of Panama.svg|50px|center]] [[Presidente de Panamá]]
| periodu = [[1 de xunetu]] de [[2009]] – [[1 de xunetu]] de [[2014]]
| predecesor = [[Martín Torrijos Espín]]
| socesor = [[Juan Carlos Varela]]
}}
{{NF|1952||Martinelli, Ricardo}}
{{Tradubot|Ricardo Martinelli}}
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Persones de Ciudá de Panamá]]
ifcrpfh6tge6a43rn7y2li5a7vzui5o
Amado Boudou
0
156742
4497970
4494417
2026-06-01T04:54:18Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 75 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497970
wikitext
text/x-wiki
{{noneutral}}
{{persona}}
'''Amado Boudou''' {{nym}}<ref>Mayol, Federico: ''Amado'' (páx. 19). Buenos Aires: Planeta, 2012.</ref> ye un [[economista]] y políticu [[Arxentina|arxentín]]. Foi [[vicepresidente de la Nación Arxentina]], en siendo escoyíu pal cargu nes [[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de 2011|eleiciones xenerales de 2011]] como compañeru de fórmula de [[Cristina Fernández de Kirchner]], dende'l 10 d'avientu de 2011 hasta'l 9 d'avientu de 2015 a la medianueche.<ref>Por fallu del 9 d'avientu de 2015 de la xueza [[María Servini de Cubría]] los mandatos presidenciales n'Arxentina empiecen a los cero hora del día d'empiezu del mandatu y rematen cuatro años dempués, a la medianueche del día ordinal anterior.</ref>
Desempeñóse tamién como titular de l'[[Alministración Nacional de la Seguridá Social]] (ANSES) y en 2009 foi designáu pola presidenta Cristina Fernández de Kirchner como [[Ministeriu de Facienda y Finances Públiques (Arxentina)|ministru d'Economía]], en reemplazu de [[Carlos Rafael Fernández|Carlos Fernández]].<ref>{{cita web |url=http://www.infobae.com/contenidos/459103-101275-0-Esta tarde-asumen-los-nuevos-ministros |títulu=Xuraron los nuevos ministros |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=9 de xunetu de 2009 |obra=Diariu InfoBAE }}</ref>
Na so carrera política destácase'l papel desempeñáu na estatización de les [[AFJP]] ―considerada una de les midíes principales de los [[kirchnerismo|gobiernos kirchneristas]]―, y una socesión de denuncies penales y pidíos de xuiciu políticu, lo mesmo que de desestimaciones de denuncies penales y refugu de pidíos de xuiciu políticu.<ref name="diez"/> N'agostu de 2018, l'ex vicepresidente foi condergáu preliminarmente a 5 años y 10 meses de prisión ya inhabilitáu pa tola vida pal exerciciu de cargos públicos, polos delitos de confechu pasivu y negociaciones incompatibles cola función pública nel [[Casu Ciccone]]. La sentencia nun s'atopa firme, pero a pesar d'ello'l tribunal oral refugó la escarcelación de Boudou, quien tien d'esperar en prisión el fallu definitivu.<ref>{{cita publicación|títulu=Lo principal ye que queden deteníos {{!}} El TOF 4 refuga les escarcelaciones anque la sentencia pol casu Ciccone nun tea firme|url=https://www.pagina12.com.ar/134255-lo-principal-ye-que-queden-deteníos|fecha=1533868741|fechaaccesu=15 d'agostu de 2018|periódicu=PAGINA12|idioma=es-AR}}</ref>
L'ex vicepresidente declaró que ye oxetu de persecución mediática»<ref>{{cita publicación|títulu=Boudou denunció una combalechadura mediático y xudicial na so contra|url=http://www.lacapital.com.ar/boudou-denuncioacute-una-conspiracioacuten-mediaacutetica-y-xudicial-la so-contra-n381247.html|fechaaccesu=30 de setiembre de 2016|obra=[[La Capital (Rosario)|La Capital]]|fecha=6 d'abril de 2012}}</ref> y que les denuncies y procesamientos son consecuencia del so papel na estatización de les AFJP.<ref>{{cita publicación |apellíos1=Álvarez Rei|nome1=Agustín|títulu="Tener xurada pol fin de les AFJP"|url=http://www.infonews.com/nota/146435/tener-xurada-pol fin-de-las-afjp|fechaaccesu=30 de setiembre de 2016|obra=[[INFOnews|Infonews]]|fecha=28 de mayu de 2014}}</ref> La mesma tuvo llugar nel añu 2008, ya implicó nos primeros cinco años un aforru de 58.500 millones [[Pesu (moneda d'Arxentina)|ARS]] (aproximao 6.866 millones [[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]]),{{#tag:ref|Conversión ARS/USD a la fecha de la cita emplegada, según información del [[Bancu Central de la República Arxentina|BCRA]]. Dada la depreciación de la moneda arxentina nel periodu 2008-2014, y que la cifra engloba dellos exercicios dientro d'esi periodu, la suma total en dólares d'Estaos Xuníos ye significativamente mayor.|group=nota}} monto que dexó de percibir el sector priváu en materia de comisiones sobre apurrir previsionales de la población.<ref>{{cita publicación |títulu=Aforro millonariu en pagu de comisiones a les AFJP|url=https://www.diariopopular.com.ar/politica/aforru-millonario-pago-comisiones-las-afjp-n209964|fechaaccesu=15 d'agostu de 2018|periódicu=Diariu Popular|idioma=en-US}}</ref>
== Biografía ==
=== Comienzos ===
Nació en [[Buenos Aires]] y cuando tenía cinco años camudar cola so familia a [[Mar del Plata]].<ref name="CEMA"/>
En cursando los sos estudios secundarios nel Institutu Minerva, Boudou intentó siguir la carrera d'[[Inxeniería Mecánica]]. Depués de dos años d'estudiar esa carrera, decidió camudar l'aldu y estudiar [[Economía]] na Facultá de Ciencies Económiques y Sociales de la [[Universidá Nacional de Mar del Plata]], onde recibió la so llicenciatura n'Economía en 1986, con un permediu de {{nowrap|8.19}}. Depués llogró la maestría n'Economía de la Universidá del CEMA (2003),<ref name="CEMA">{{cita publicación|nome=Beatriz|apellíos=Sarlo|títulu=De disc jockey y economista del CEMA a candidatu a vice|url=http://www.perfil.com/ediciones/2011/6/edicion_584/contenidos/noticia_0020.html|obra=Perfil|fecha=25 de xunu de 2011|fechaaccesu=25 de setiembre de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20141006083649/http://www.perfil.com/ediciones/2011/6/edicion_584/contenidos/noticia_0020.html|archivedate=2014-10-06}}</ref>
onde amás foi miembru académicu de la institución como profesor titular de la cátedra d'Analís Económicu de les Empreses. Tamién se desempeñó como docente de la materia Microeconomía na [[Universidá Arxentina de la Empresa]]. Amás realizó una especialización na Universidá de Bologna en Buenos Aires en Sistemes d'alministración pública: salú y mediu ambiente.<ref name="CN1">[http://www.consejo.org.ar/Cv05/boudou_amáu.htm «Currículum vítae d'Amado Boudou»], publicáu nel sitiu web del Conseyu Profesional de Ciencies Económiques de la Ciudá Autónoma de Buenos Aires. Consultáu'l 2 de marzu de 2013.</ref>
Mientres la so mocedá, Amado Boudou participó na producción de recitales multitudinarios na sablera y foi ''[[disc jockey]]''.<ref name="CEMA"/>
En 1987 entamó'l festival ''Rock in Bali'', que tuvo cuatro ediciones.{{ensin referencies}} Tamién ye aficionáu a tocar la guitarra y declaróse fanáticu del [[Rock nacional d'Arxentina|rock arxentín]].<ref name="Estadao">{{cita publicación |nome=Ariel |apellíos=Palacios |títulu=O roqueiro vice-presidente de Cristina Kirchner|url=http://internacional.estadao.com.br/noticias/geral,o-roqueiro-vice-presidente-de-cristina-kirchner,1520127 |periódicu=Táião |fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=29 de xunu de 2014}}</ref>
Desque presentó la so candidatura a vicepresidente, participó en dellos espectáculos tocando la guitarra.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-174015-2011-08-08.html «Boudou coles bandexes de DJ»], artículu del 8 d'agostu de 2011 nel diariu ''[[Página/12]]'' (Buenos Aires). Consultáu'l 30 de xineru de 2013.</ref>
Na Facultá d'Económiques ingresó na [[Unión pa l'Apertura Universitaria]], agrupación universitaria venceyada a la [[UCeDé]].<ref name="Estadao"/><ref name="La Voz"/><ref>{{cita publicación|títulu=José Pablo Feinmann: "Boudou ye bien nuevu, bien jodón y vien de la Ucedé"|url=http://www.lanacion.com.ar/1724724-jose-pablo-feinmann-boudou-ye-bien-nuevu-bien-jodon-y-vien-de-la-ucede|obra=La Nación|fecha=5 de setiembre de 2014|fechaaccesu=9 de setiembre de 2014}}</ref>
Según el diariu ''[[Diariu Perfil|Perfil]]'', na militancia na UceDé, conoció a quien dempués sería titular del ONCCA, [[Ricardo Echegaray]], referente [[neolliberalismu|lliberal]] na Facultá de Derechu.
Nel ámbitu priváu, ente 1990 y 1995 trabayó nel departamentu comercial de la empresa Venturino ESHIUR SA.<ref name="CN1"/>
Ente 1995 y 1998, Boudou desempeñar na empresa Ecoplata, dedicada a la hixene urbana onde participó dende l'entamu del desarrollu corporativu. Nel añu 1995 interesó capitales por que participen del negociu dada la so potencialidá. Lideró (como xerente de proyeutu) la estratexa d'ingresu al mercáu y diseñó el circuitu alministrativu-financieru de la firma. Realizó la xestión comercial y la presentación en distintos conceyos.<ref name="CN1"/>
Tamién se desempeñó como alministrador de dos grandes empreses de servicios de recoyida de residuos en [[Mar del Plata]], [[Pinamar]] y [[Villa Gesell]]: Venturino Eshiur SA y Ecoplata SA. La primera d'elles quebró cuando-y rescindieron el contratu de la basura.<ref>{{cita publicación|url=http://www.lanacion.com.ar/1493081-el-primer-negociu-de-boudou-la quiebra-de-la firma-y-un xuiciu millonariu|títulu=El primer negociu de Boudou: la quiebra de la firma y un xuiciu millonariu|fecha=25 de xunetu de 2012|periódicu=La Nación|fechaaccesu=3 de xunetu de 2014|nome=Maia|apellíu=Jastreblansky}}</ref><ref name="Perfil 25/8"/>
=== Xestión na ANSES ===
Ingresó como analista a l'[[Alministración Nacional de la Seguridá Social]] (ANSES) en 1998.<ref name="LNA1">{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1149568-quien-ye-amado-boudou |títulu=¿Quién ye Amado Boudou? |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=12 de xunetu de 2009 |obra=Diariu La Nación }}</ref>
En 2002 foi designáu por [[Sergio Massa]] como xerente del área de presupuestu. En 2003 participó na campaña de Juan de Jesús pa la intendencia del [[partíu de la Mariña]].<ref name="CEMA"/><ref name="LNA2">{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1062073-un-kirchnerista-formáu-en-el-bastion-del neolliberalismu |títulu=Un kirchnerista formáu nel bastión del neolliberalismu |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=22 d'ochobre de 2008 |obra=Diariu La Nación }}</ref>
Col trunfu d'esti candidatu, Boudou pasaría a ocupar el cargu de secretariu de Facienda y Finances del partíu de La Mariña ente avientu de 2003 y avientu de 2005.<ref name="Perfil 25/8"/>
Retornó a la ANSES nel añu 2006,<ref name="CEMA"/>
exerciendo nesta ocasión como secretariu xeneral de la caxa previsional<ref name="LNA2"/>
y nel añu 2008 foi designáu pola presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] como titular del organismu.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-103641-2008-05-06.html «Claudio Moroni va conducir la AFIP»], artículu del 6 de mayu de 2008 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires). Consultáu'l 2 de marzu de 2013.</ref>
El trabayador qu'optara poles AFJP tenía d'apurrir compulsivamente un porcentaxe del so salariu (que varió ente'l 7 y el 11 %). Les AFJP actuaben como alministradores financieres.<ref name="BID">Bancu Interamericano de Desarrollu (Ochobre de 2003). [http://idbdocs.iadb.org/wsdocs/getdocument.aspx?docnum=354221 «Les AFJP y les compañíes de seguru de retiru na Arxentina»], artículu publicáu nel sitiu web IDBDOCS IADB. Consultáu'l 26 de xunetu de 2012.</ref>
y caúna afitaba les comisiones que se-y descontaben al trabayador sobre dichu apurra, en conceutu de costu de seguru de vida y de gastos alministrativos. Les comisiones amenorgaben l'apurra del trabayador que finalmente yera capitalizáu nun porcentaxe en redol al 30 %, algamando en dellos momentos hasta un 54 % del apurra mensual del trabayador, dependiendo de la AFJP y el monto del apurra (una y bones una parte de la comisión podía establecese como un cargu fixu, y non porcentual).<ref>[http://edant.clarin.com/diario/1998/08/08/o-02201d.htm «AFJP: la comisión llega hasta'l 54 % del apurra»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303221401/http://edant.clarin.com/diario/1998/08/08/o-02201d.htm |date=2016-03-03 }}, artículu del 8 d'agostu de 1998 nel diariu ''Clarín'' (Buenos Aires). Consultáu'l 26 de xunetu de 2012.</ref><ref>Fundación de Sofitu al Trabayu na Arxentina. [https://web.archive.org/web/20081004105947/http://www.portrabajar.com.ar/noticies/nota.asp?ID=87 «Eleición d'una AFJP: un cambéu de cultura»], artículu nel sitiu web Por Trabayar (Buenos Aires). Consultáu'l 26 de xunetu de 2012.</ref>
Les AFJP apoderar d'unos 10 000 millones de dólares en comisiones, mientres otros 35 000 millones partir en conceutu d'utilidaes
d'empreses beneficiaes con rebaxar d'apurras patronales.<ref>[http://www.telam.com.ar/notas/201309/33640-cumplir-20-anos-de-la-creacion-de-las-afjp.html «Cumplir 20 anos de la creacion de les AFJP»], artículu de setiembre de 2013 nel sitiu web de l'axencia Télam.</ref><ref>[http://www.diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_id=309304 «Denuncien a diez AFJP por defraudación na lliquidación de bonos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160822102155/http://www.diariodecuyo.com.ar/home/new_noticia.php?noticia_id=309304 |date=2016-08-22 }}, artículu del 21 d'ochobre de 2008 nel ''Diariu de Cuyo'' (Mendoza).</ref>
==== Estatización de los fondos jubilatorios ====
En 2008 desempeñó un papel decisivu na reestatización del sistema de xubilaciones y pensiones, revirtiendo la privatización realizada mientres la presidencia de [[Carlos Menem]] y que diera orixe al sistema de les [[AFJP]], al puntu de ser llamáu «l'ideólogu de la estatización de les AFJP».<ref>Calero, José (2011): [http://periodicotribuna.com.ar/9155-boudou-el-ideologo-de-la-estatizacion-de-las-afjp-que-supo-ganase-l'enfotu-de-cristina.html «Boudou, l'ideólogu de la estatización de les AFJP que supo ganase l'enfotu de Cristina»], artículu del 20 de xunu de 2011 nel sitiu web Tribuna de Periodistes (Buenos Aires). Consultáu'l 29 d'avientu de 2015.</ref> La propuesta de Boudou foi aceptada tantu pola presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] como pol ex-presidente [[Néstor Kirchner]], dando llugar a la unviada al Congresu d'un proyeutu que se tresformó na Llei 26.425 el 19 de payares d'esi añu. Yá nos [[años 1990|años noventa]], el sistema de capitalización individual alministráu poles AFJP (instaláu en 1994) empezaba a amosar señales de vulnerabilidá frente a la inestabilidá del [[capitalismu financieru]] y les variaciones de los [[Mercáu financieru|mercaos mundiales]], principalmente mientres la crisis del efeutu tequila», la llamada [[Crisis financiera asiática|crisis del Fondu Monetariu Internacional]], en 1997(onde, ente otros efeutos, en poques selmanes perdieron unos 600 millones de pesos/dólares),<ref name="Ismael_Wermus">[[José Saúl Wermus|Bermúdez, Ismael]] (2007): [http://edant.clarin.com/diario/1997/11/04/o-01312d.htm «Les AFJP pierden 7 % pola crisis»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161013054108/http://edant.clarin.com/diario/1997/11/04/o-01312d.htm |date=2016-10-13 }}, artículu del 4 de payares de 1997 nel diariu ''Clarín'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref> y la [[crisis financiera rusa| «crisis del rublu»]] que cutió principalmente a [[Rusia]] nel añu siguiente y xeneró l'efeutu vodca» nos mercaos internacionales.<ref name="Ismael_Wermus"/>
La midida foi una de les más importantes que se tomaren mientres los dolce años de Gobiernos kirchneristas,<ref name="Catapultó"/><ref name="Telam-Basualdo">{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/decadaganada/10-reestatizacion-de-las-afjp|apellíu=Basualdo|nome=Eduardo|títulu=La reestización del sistema de AFJP n'Arxentina en 2008|editorial=Telam|fecha=payares de 2009|fechaaccesu=5 de xineru de 2016|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304121326/http://www.telam.com.ar/decadaganada/10-reestatizacion-de-las-afjp|fechaarchivu=4 de marzu de 2016}}</ref><ref name="FLACSO-Basualdo">{{cita web|url=http://flacso.org.ar/noticies/eduardo-basualdo-hai-una disputa-por-la-definicion-del modelu-de-pais/|títulu=Eduardo Basualdo: 'Hai una disputa pola definición del modelu de país'.|editorial=FLACSO|fecha=10 de payares de 2013|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>
siendo definida pol diariu ''La Nación'' como «unu de les pilastres de la economía kirchnerista».<ref name="Mayol"/>
El periodista Federico Mayol, autor del llibru ''Amado'', diz que:
[[Ficheru:Cristina en la UNO.jpg|miniatura|300px|Amado Boudou, cuando se desempeñaba como ministru xunto con [[Cristina Fernández de Kirchner]], [[Carlos Tomada]] y [[Jorge Taiana]] nes Naciones Xuníes (en 2009).]]
{{cita|(Boudou) tuvo l'habilidá nun momentu bien complicáu del país y del mundu de presentar el proyeutu de estatización de les AFJP. Esa foi la so gran idea. A Kirchner encantólu y mercar aína.|Federico Mayol<ref name="Mayol">{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1528566-politicamente-cristina-namorar de-boudou|apellíu=Pombinho|nome=Víctor|títulu='Políticamente, Cristina namorar de Boudou'.|editorial=La Nación|fecha=22 de payares de 2012|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>}}
La magnitú económica de la midida significó una gran tresferencia d'ingresos qu'afectó sustancialmente al sector financieru priváu y la organización d'un nuevu sistema previsional basáu na repartida solidaria:
{{cita|L'anunciu de la estatización de la xubilación privada provocó un verdaderu tembladeral nel mercáu de valores arxentín y la salida del sistema bancariu d'una cifra importante de depósitos, que la oposición envaloró en más de $ 7000 millones.|Gustavo Ybarra, ''La Nación''<ref name="LN-Esley">{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1072498-ye-llei-la-estatizacion-de-les xubilaciones|apellíu=Ybarra|nome=Gustavo|títulu=Ye llei la estatización de les xubilaciones editorial=La Nación|fecha=21 de payares de 2008|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>}}
Amado Boudou y [[Carlos Tomada]] (ministru de Trabayu) fueron los encargaos d'esplicar les razones de la midida nel Congresu. Nesa ocasión Boudou esplicó que «dende ochobre del 2007 a ochobre de 2008 les empreses perdieron el 17.46 per cientu de la so capital, magar que los aportantes apurrieron un millón de pesos per mes nos últimos dolce meses».<ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/politica/Boudou-y-Tomada-xuntos-pa-defender-la-estatizacion-de-les-AFJP-20081110-0022.html|títulu=Boudou y Tomada, xuntos pa defender la estatización de les AFJP|editorial=Perfil|fecha=10 de payares de 2008|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>
Dende'l so estatizacion diose una crecedera de les inversiones del Fondu de Garantía de Sustentabilidad que pasó de 98 083 millones de dólares en 2008 (últimu añu priváu) a 482 660 millones de dólares en 31 d'ochobre de 2014, significando una crecedera del 392 %.<ref name="ambito">{{cita web |url=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=785383|títulu=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=785383 }}</ref>
El proyeutu foi sofitáu pol [[Frente pa la Victoria]], el [[Partíu Socialista (Arxentina)|Partíu Socialista]], el sector [[Unión Cívica Radical|radical]] lideráu por [[Julio Cobos]], el [[Movimientu Proyeutu Sur]], el [[Movimientu Popular Neuquino]] y l'[[Coalición Cívica ARI|ARI]] de [[Provincia de Tierra del Fueu, Antártida ya Islles del Atlánticu Sur|Tierra del Fueu]].<ref name="LN-Esley"/>
Tamién lo sofitaron los dos centrales sindicales esistentes nesi momentu; el secretariu xeneral de la [[Central de Trabayadores Arxentinos|CTA]] [[Hugo Yasky]] consideró que se trataba de "una midida trascendental pa recuperar un sistema jubilatorio que nun tenga esclusiones".<ref name="Moyano&Yasky">{{cita web |url=http://www.lapoliticaonline.com/nota/nota-52558/|títulu=Moyano y Yasky sofiten posibles cambeos nes AFJP|editorial=Política Online|fecha=20 d'ochobre de 2008|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>
En contra votaron la [[Unión Cívica Radical]], la [[Coalición Cívica ARI|Coalición Cívica]], el [[PRO (partíu políticu)|PRO]], dellos parllamentarios peronistes disidentes lideraos por [[Felipe Solá]], el [[Frente Progresista Cívicu y Social|Frente Cívicu y Social]] de Catamarca, el Partíu Renovador de Salta, Fuercia Republicano de Tucumán.<ref name="LN-Esley"/>
Les AFJP pel so llau empecipiaron una verdadera guerra contra la llei, que foi retrucada por denuncies penales por alministración fraudulenta.
L'Estáu tenía de complementar dichos apurras, pero siguía ensin resolver unu de los problemes orixinarios que llevara a que'l sistema jubilatorio aportara una carga fiscal: recuperar apurrir patronales (de los emplegadores) pal financiamiento de la seguridá social. Per otra parte, l'Estáu tenía de responder polos problemes de cobertoria del sistema priváu, según pola insuficiencia de los aforros capitalizaos. Esto últimu yera un puntu particularmente esmolecedor, teniendo en cuenta qu'en redol al 30 % del apurra de los trabayadores nun yera destináu a les sos cuentes individuales, sinón al pagu de les comisiones de les AFJP.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-114657-2008-11-07.html «Motivos pal fin de les AFJP»], artículu del 7 de payares de 2008 nel diariu ''[[Página/12]]'' (Buenos Aires). Consultáu'l 26 de xunetu de 2012.</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20121002203150/http://observatorio.anses.gob.ar/files/xubíes/Caracterizaci%C3%B3n%20d'el%20FGS.pdf «Carauterización del Fondu de Garantía de Sustentabilidad del SIPA»], artículu de marzu de 2011 nel sitiu web de l'[[Ansés]] (Alministración Nacional de la Seguridá Social). Consultáu'l 26 de xunetu de 2012.</ref><ref>Míguez, Daniel (2008): [http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-113652-2008-10-20.html «El Gobiernu estudia esaniciar el sistema de jubilacion de les AFJP. El nuevu modelu sería similar al que ta en vixencia en Brasil y España»], artículu del 20 d'ochobre de 2008 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires).</ref><ref>Ceriani, Pablo; González, Mariana; Goldberg, Laura; y Lukin, Tomás (2008): [http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-114034-2008-10-27.html «Lo que vien dempués de les AFJP»], artículu del 27 d'ochobre de 2008 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires). Consultáu'l 31 de mayu de 2013.</ref>
Analises realizaos dende distintos puntos de vista coinciden en que'l protagonismu d'Amado Boudou na estatización de les AFJP, tuvo importantes consecuencies na so biografía. El diariu ''[[El Cronista]]'' sostién que la midida "lo catapultó" a la vicepresidencia, diciendo que «la presidenta Cristina Fernández foi contundente cuando esplicó'l por qué de la decisión: la estatización de les AFJP fuera la midida económica clave del so mandatu».<ref name="Catapultó">{{cita web |url=http://www.cronista.com/economiapolitica/La-estatizacion-de-les-AFJP-lo-catapulto-a formular-presidencial-20110627-0073.html|títulu=La estatización de les AFJP lo catapultó a la fórmula presidencial|editorial=El Cronista|fecha=27 de xunu de 2011|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>
Como efeutu negativu, dellos observadores, políticos y periodistes sostienen que'l protagonismu de Boudou na estatización de les AFJP, ganó-y enemistaes polítiques y económiques qu'impulsaron un ábanu de denuncies penales.<ref>{{obra citada|url=http://www.minutouno.com/notas/325420-pa-mariotto-boudou-recibe-una condena-mediatica-nacionalizar-las-afjp|editorial=Minutu Unu|títulu=Pa Mariotto, Boudou recibe una 'condena mediática por nacionalizar les AFJP'.|autor=|fecha=7 de xunu de 2014|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015}}</ref><ref>{{obra citada|url=http://www.laarena.com.ar/opinion-a_boudou_nun lo cuestionen_por_ciccone_sinón_pol fin_de_les_afjp-103000-111.html|editorial=L'Arena|allugamientu=La Pampa|títulu=A Boudou nun lo cuestionen por Ciccone sinón pol fin de les AFJP|fecha=12 d'ochobre de 2013|autor=Marín, Emilio|fechaaccesu=29 d'avientu de 2015}}</ref>
Boudou mesmu declaró: «Tener xurada pola estatización de les AFJP»<!--Utilízase l'estilu "cita" solo cuando la cita tien más de dos o trés renglones-->.<ref>{{cita web|url=http://andigital.com.ar/politica/item/37820-odiáu-boudou-tener-xurada-por-la-estatizacion-de-las-afjp|títulu=Odiáu Boudou: "Tener xurada pola estatización de les AFJP"|editorial=ANDigital|fecha=28 de mayu de 2014|fechaaccesu=5 de xineru de 2016}}</ref>
La debacle del sistema priváu foi total col advenimiento de la [[crisis de les hipoteques subprime]] nel añu 2007, cuando les AFJP llegaron a perder tou lo capitalizao nel añu.<ref>iProfesional (11 d'agostu de 2007). [http://www.iprofesional.com/index.php?p=nota&idx=51268 «Pola crisis, les AFJP perdieron tou lo capitalizao anguaño»]. Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref>
Esto sumóse a una fonda crisis d'enfotu pola qu'a les empreses faíase-yos cada vez más difícil conquistar nuevos afiliaos pal sistema,<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-93485-2007-10-25.html «A les AFJP cuésta-yos cada vez más consiguir nuevos afiliaos»], artículu del 25 d'ochobre de 2007 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-94505-2007-11-11.html «Les AFJP yá nun seducen]»], artículu del 11 de payares de 2007 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.infobae.com/notas/nota.php?Idx=317350&IdxSeccion=1 «Les AFJP tendrán de tresferir cuasi $1700 millones al Estáu»], artículu del 19 de mayu de 2007 nel diariu ''InfoBAE'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref>
y a una orde de repatriar fondos por 8000 millones de pesos qu'invirtieren de manera irregular nel estranxeru.<ref>[http://edant.clarin.com/diario/2007/10/18/elpais/p-00402.htm «Oficial: les AFJP tendrán de repatriar fondos»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20161013054105/http://edant.clarin.com/diario/2007/10/18/elpais/p-00402.htm |date=2016-10-13 }}, artículu del 18 d'ochobre de 2007 nel diariu ''Clarín'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref>
Esta secuencia de reveses fundió a les AFJP nuna crisis que remataría cola estatización de los fondos qu'alministraben.<ref>[http://www.eldia.com.ar/edis/20081021/elpais9.htm «Pa la CGT, les AFJP son "una gran estafa"»], artículu del 21 d'ochobre de 2008 nel diariu ''El Día'' (La Plata).</ref>
El fondu p'abellugar el pagu de xubilaciones superó los 200 000 millones de pesos. La cifra ye más del doble de lo qu'atroparen les AFJP cuando dexaron d'operar n'avientu de 2008.<ref>[http://www.diarioregistrado.com/Politica/52559-los fondos-de-ex-afjp-aumentaron-el-95-dende-el so-estatizacion.html «Los fondos de les ex-AFJP aumentaron el 95% dende'l so estatización»], artículu del 31 d'agostu de 2011 nel sitiu web ''Diariu Rexistráu'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref>
Catorce años d'alministración privada d'apurrir previsionales concluyeron con un saldu de 98 224 millones de pesos, ente que, en menos de dos años, l'Estáu llogró más que doblar esi monto, que naquel momentu llegó a 201 027 millones de pesos.<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/economia/2-183093-2011-12-10.html «El doble de lo que dexaron les AFJP»], artículu del 10 d'avientu de 2011 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires). Consultáu'l 27 de xunetu de 2012.</ref>
=== Ministru d'Economía ===
El 8 de xunetu de 2009 foi nomáu [[Ministeriu d'Economía d'Arxentina|ministru d'Economía]] pola entós presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]], tres l'arrenunciu de [[Carlos Rafael Fernández|Carlos Fernández]].<ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-127915-2009-07-08.html «El país ta llistu pa siguir creciendo»], artículu del 8 de xunetu de 2009 nel diariu ''Página/12'' (Buenos Aires).</ref>
En 2010, el Ministeriu d'Economía realizó una reestructuración de la delda en default, coles mires d'incluyir a bonistas que nun ingresaron nel truecu de 2005.<ref>[http://www.infobae.com/2010/03/31/508732-boudou-púnxolu-fecha-entamu-al truecu-delda-sera-el-14-abril «Boudou púnxo-y fecha d'entamu al truecu de delda: va ser el 14 d'abril»], artículu del 31 de marzu de 2010 nel diariu ''Infobae'' (Buenos Aires).</ref><ref>[http://www.elancasti.com.ar/nacionales/2010/6/8/segun-boudou-canje-deuda-tien-aceptacion-121445.html «Según Boudou, el truecu de delda yá tien un 54 % d'aceptación»], artículu del 8 de xunu de 2010 nel diariu ''El Ancasti''.</ref><ref>[http://www.infobae.com/2012/11/27/683533-como-foi-la-reestructuracion-del-2010 «Cómo foi la reestructuración del 2010»], artículu del 27 de payares de 2012 nel diariu ''Infobae'' (Buenos Aires).</ref>
N'ochobre de 2009 el ministru d'economía Amado Boudou anunció la reapertura del truecu de 20 000 millones de dólares de delda pa los ''[[holdout]]s'', que son aquellos que nun aceptaron la propuesta de reestructuración en 2005.
El 15 d'abril de 2010, el ministru Boudou llanzó'l nuevu truecu de la delda. Con una quita del 66.3 % a los inversores institucionales y pa los restantes quitar rondaba'l 50 %. La ufierta final indicaba qu'Arxentina terminaría pagando 10 500 millones de dólares en llugar de los 20 000 millones de dólares que se debíen. La ufierta distribuyir de la siguiente manera:<ref name="abril10">[http://www.ieco.clarin.com/mercaos/Boudou-anuncio-canje-deuda-quita_0_244175787.html «Truecu de delda: Boudou anunció una quita del 66 %, pero en realidá podría llegar a menos del 50 %], artículu nel suplementu iEco del diariu ''Clarín'', 15 d'abril de 2010. Consultáu'l 28 d'ochobre de 2012.</ref>
Pa dambos tipos d'inversores habría un cupón PIB, atáu a la crecedera de la economía.<ref name="abril10"/>
El nivel d'adhesión al truecu allúgose percima del 97 % de los acreedores.<ref>[http://diarioepoca.com/192157/El truecu-de-delda-tuvo-una-adhesion-del-97 «El truecu de delda tuvo una adhesión del 97 %. Cristina Kirchner dio detalles del truecu voluntariu de préstamos garantizaos por 15 100 millones de pesos. Sollíviense los vencimientos de delda d'anguaño y el próximu»], artículu nel diariu ''Dómina'' del 29 de xineru de 2009.</ref><ref>[http://archivo.lavoz.com.ar/09/01/29/secciones/economia/nota.asp?nota_id=485266 «Delda: 97 % d'adhesión nel truecu. Foi abiertu pol Gobiernu de De la Rúa. Cristina destacó l'ésitu de la operación»], artículu del 29 de xineru de 2009 nel sitiu web de l'axencia Télam.</ref>
Les [[Exportación|exportación]] engataron 68.500 millones de dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.consultoradni.com/evolucion-d'esportaciones arxentines-2005-2010/ |títulu=Evolución d'Esportaciones Arxentines 2005-2010 |obra= |editorial= |fecha=12 de mayu de 2011 |autor=“DNI” – Desenvuelvo de Negocios Internacionales }}</ref>
A pesar de la crisis internacional, el comerciu esterior arxentín y en particular les esportaciones siguieron creciendo fuertemente, algamando en 2011 un récor de US$ 84.295 millones, amontándose un 24% en términos interañales.<ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/economia/informes_economicos/archivos/Ranking_expo_x_sectore.pdf |títulu=Exportación 2011: pierde terrenal el sector enerxéticu y la producción agrícola esplica'l 62% de la crecedera |obra=Rankings Sectoriales - Esportaciones por Sector editorial= |fecha=6 de marzu de 2012 }}</ref> Ente 2003 y 2011 hubo una crecedera del 260% nes esportaciones de manufactures d'orixe industrial (MOI), una crecedera d'esportaciones de productos primarios del 212% y 182% de les manufactures d'orixe agropecuariu.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/17-6754-2013-04-18.html |títulu=Modelos neolliberales |periódicu=Página/12 |editorial= |fecha=18 d'abril de 2013 |autor=Diego Rubinzal}}</ref> Solo na industria, el comerciu y los servicios creáronse unes 200 mil nueves empreses.<ref>{{cita web |url=http://www.infonews.com/2013/04/30/politica-73198-en-el-dia-del%20trabayador-l%27emplegu-crez-al-maximo-de-los-ultimos-40-anos-1-de-mayu---dia-del%20trabayador.php |títulu=Nel Día del Trabayador, l'emplegu crez al máximu de los postreros 40 años |periódicu=INFONEWS |editorial= |fecha=30 d'abril de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130502233132/http://www.infonews.com/2013/04/30/politica-73198-en-el-dia-del |fechaarchivu=2013-05-02 }}</ref> La [[inversión estranxera direuta]] na Arxentina qu'algamara los 9.726 millones de dólares en 2008, esperimentando crecedera constante mientres dellos periodos consecutivos.<ref>{{cita web |url=http://eaust.mrecic.gov.ar/userfiles/10%20razones%20pa%20invertir%20en%20la%20Arxentina.pdf |títulu=Arxentina - Talentu y naturaleza pa satisfaer la demanda global |periódicu= |editorial=Subsecretaría de Desarrollu d'Inversiones |fecha=2011 }}</ref> Nel primer semestre del 2012, los ingresos de IED al país fueron un 42% superiores a los d'igual periodu del 2011.<ref>{{cita web |url=http://tiempo.infonews.com/2012/11/17/editorial-91055-el%20papel-de-la-inversion-estranxera-direuta-en-america-latina.php |títulu=El papel de la inversión estranxera direuta en américa llatina |periódicu=Tiempu Arxentín |editorial= |fecha=17 de payares de 2012 |autor=Eugenia Aruguete |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20121119011626/http://tiempo.infonews.com/2012/11/17/editorial-91055-el |fechaarchivu=2012-11-19 }}</ref>La Inversión Bruta Interna Fixa en 2009 representó'l 20.9% del PIB. Creció fuertemente en 2010 y 2011.<ref>{{cita web |url=http://www.indexmundi.com/g/g.aspx?c=ar&v=142&l=es |títulu= Inversión fixa bruta |periódicu= |editorial=IndexMundi |fecha= }}</ref> El nivel permediu d'inversión, qu'ente 1993 y 2001 foi del 19% del PIB, esguiló a una media del 22.5% ente 2006 y 2011, con un picu del 24,5% en 2011.<ref>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/17-6771-2013-05-01.html |títulu=Reindustrialización |periódicu=Página/12 |editorial= |fecha=28 d'abril de 2013 |autor=Mariano Kestelboim}}</ref>al sector agropecuariu la soya, que se constituyó nel principal cultivu d'Arxentina, algamó na temporada 2009/2010 una collecha récor de 52 millones de tonelaes, la producción de maíz paso de 23,7 millones de tonelaes producíes na temporada 2010/2011 al récor de 25 millones pa la temporada 2012/2013.<ref>{{cita web |url=http://www.telam.com.ar/notas/201305/18158-en |títulu=Na última década, Arxentina volvió ser potencia agroalimentaria |periódicu=Télam - Axencia Nacional de Noticies editorial= |fecha=19 de mayu de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20220810105852/https://www.telam.com.ar/notas/201305/18158-en |fechaarchivu=2022-08-10 }}</ref> Esta crecedera nel sector agropecuariu tamién se vio retrucáu en cultivos menores, como l'arroz y la cebada, qu'algamaron producciones cercanes a les 2 millones de tonelaes nel primer casu, y de 5 millones nel segundu.
El 28 d'ochobre de 2011 anunció les regulaciones sobre compra de dólares, denominaes polos sos críticos como «garduña al dólar».<ref>[http://www.infobae.com/2013/10/30/1519846-dos-anos-garduña-cambiario-la midida-que-acelero-al-dolar-llibre «Dos años de garduña cambiario, la midida qu'aceleró al dólar llibre»], artículu del 30 d'ochobre de 2013 nel diariu ''Infobae'' (Buenos Aires).</ref>
A partir d'esta midida les compres de moneda estranxera teníen de ser autorizaes pola [[AFIP]] depués d'acotar la capacidá contributiva del solicitante.
=== Precandidato a xefe de Gobiernu de la ciudá de Buenos Aires ===
Depués d'asumir esi cargu, el 21 d'avientu de 2010, Boudou presentó'l so precandidatura a [[Xefes de Gobiernu de la Ciudá de Buenos Aires|xefe de Gobiernu]] de la [[ciudá de Buenos Aires]],<ref name="CEMA"/><ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-159080-2010-12-21.html |títulu=Boudou se candidatea en Capital |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=21 d'avientu de 2010 |obra=Diariu Página/12}}</ref>
anque más tarde tornaría de dicha candidatura pa sofitar la fórmula definitiva qu'encabezaba [[Daniel Filmus]].<ref>{{cita web |url=http://www.diarioelargentino.com.ar/noticies/91659/con-sofitu-de-cristina-y-boudou-filmus-ye-el-candidatu-k-pa-la capital federal |títulu=Con sofitu de Cristina y Boudou, Filmus Ye'l candidatu K pa la Capital Federal |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=22 de mayu de 2011 |obra=Diariu El Argentino }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ambito.com/noticia.asp?id=583747 |títulu=Boudou: "Tenemos fórmula: Filmus, Tomada, Cristina a la Rosada" |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=21 de mayu de 2011 |obra=Diariu Ámbitu Financieru}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.perfil.com/ediciones/2011/5/edicion_573/contenidos/noticia_0032.html |títulu=Cristina fíxo-yos casu a les encuestes y escoyó a Filmus como'l so candidatu |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=21 de mayu de 2011 |obra=Perfil}}</ref>
=== Vicepresidencia de la Nación ===
El 25 de xunu de 2011, la [[presidente de la Nación Arxentina|presidenta]] [[Cristina Fernández de Kirchner]] designó a Amado Boudou como candidatu a [[vicepresidente d'Arxentina|vicepresidente de la Nación]].<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://tiempo.infonews.com/notas/formula-ye-cristina-boudou |títulu=La fórmula ye Cristina-Boudou |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=26 de xunu de 2011 |obra=Diariu Tiempu Arxentín }} |2=http://tiempo.infonews.com/notas/formula-ye-cristina-boudou |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
Esta foi la fórmula del [[Frente pa la Victoria]], que s'impunxo finalmente n'[[Eleiciones presidenciales d'Arxentina de 2011|eleiciones presidenciales de 23 d'ochobre de 2011]] per un ampliu marxe, llogrando aproximao un 54 % de los [[Votu (eleiciones)|votos válidos]], la mayor cantidá relativa dende 1983.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://tiempo.infonews.com/notas/cristina-afaro-y-se-convirtio-candidata-mas-votada-dende-1983 |títulu=Cristina afaró y convirtióse na candidata más votada dende 1983 |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=24 d'ochobre de 2011 |obra=Diariu Tiempu Arxentín }} |2=http://tiempo.infonews.com/notas/cristina-afaro-y-se-convirtio-candidata-mas-votada-dende-1983 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
D'esta miente, Amado Boudou empezó a exercer les sos funciones nesti nuevu cargu'l 10 d'avientu de 2011.
El 27 d'avientu de 2011, anuncióse que Boudou exercería funciones presidenciales dende'l día 4 de xineru hasta'l 25 de xineru de 2012, mientres la presidenta [[Cristina Fernández de Kirchner]] someter a una ciruxía de [[Glándula tiroides|tiroides]].<ref name="ELC1">{{cita web |url=http://elcomercio.pe/mundo/1356575/noticia-amado-boudou-home-que-sucedera-cristina-fernandez-20-dias-arxentina |títulu=Amado Boudou, l'home que va asoceder a Cristina Fernández por 20 díes n'Arxentina |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=4 de xineru de 2012 |obra=Diariu El Comerciu}}</ref>
Más tarde, el 6 d'ochobre de 2013, anuncióse que Boudou volvería exercer nuevamente la presidencia, mientres la titular Cristina Fernández de Kirchner recuperar d'una ciruxía pa la retirada d'un [[hematoma subdural]].<ref>{{cita web |url=http://www.continental.com.ar/noticias/actualidad/boudou-asume-la presidencia-mientres-el reposo-medico-de-cristina-fernandez/20130710/nota/1989248.aspx |títulu=Boudou asume la Presidencia mientres el reposu médicu de Cristina Fernández |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2013 |fecha=7 d'ochobre de 2013 |obra=Radio Continental }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1626491-amado-boudou-asume-la presidencia-mientres-el reposo-medico-de-cristina |títulu=Amado Boudou asume la Presidencia mientres el reposu médicu de Cristina |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2013 |fecha=6 d'ochobre de 2013 |obra=Diariu La Nación }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eltribuno.info/Salta/331163-Foi-esitosa-la-cirugia-de-Cristina-Kirchner-Esta-de-bien-bon-animo.note.aspx |títulu=La presidenta recuperar na Unidá de Cuidos Intensivos |fechaaccesu=14 d'ochobre de 2013 |fecha=8 d'ochobre de 2013 |obra=Diariu El Tribunu }}</ref>
El so mandatu concluyó la medianueche del 9 d'avientu de 2015, tres el fallu de la xueza [[María Romilda Servini|Servini de Cubría]] qu'especificaba que'l mandatu de [[Mauricio Macri]] como presidente de la Nación y [[Gabriela Michetti]] como vicepresidenta empezaba a la medianueche del 10 d'avientu.<ref>{{cita publicación |títulu=El fallu completu de Servini de Cubría|url=http://www.infonews.com/nota/269193/el fallu completu-de-servini-de-cubria|fechaaccesu=23 d'ochobre de 2016|obra=[[INFOnews|Infonews]]|fecha=9 d'avientu de 2015}}</ref>
== Causes xudiciales ==
{{actualizar|2017|08|04}}
En xunu de 2014 el diariu ''Perfil'' precisó que Boudou sumaba diez causes penales nel so contra nel fueru federal.<ref name="diez">[http://www.perfil.com/politica/Boudou-suma-diez-causes-en-la Xusticia federal-20140629-0053.html «Boudou suma diez causes na Xusticia federal»], artículu del diariu ''Perfil'', del 29 de xunu de 2014.</ref> Con posterioridá la Xusticia cerró delles causes, ensin que los medios volvieren precisar el númberu de causes que queden pendientes.<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-304258-2016-07-14.html|obra=Página/12|títulu=Boudou, sobreseído|fecha=14 de xunetu de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.laizquierdadiario.com/Amado-Boudou-y-Diego-Bossio-fueron-sobreseidos-pola causa-del truecu-de-delda-de-2010|obra=La Izquierda Diariu|títulu=Amado Boudou y Diego Bossio fueron sobreseídos pola causa del truecu de delda de 2010|nome=Lucía|apellíu=Ruiz|fecha=3 d'avientu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://telefenoticias.com.ar/politica/boudou-foi-sobreseido-por falta-de-merito-en-la causa-por-les-dadivas/|obra=Telefe|títulu=Boudou foi sobreseído por 'falta de méritu' na causa poles apurríes|fecha=31 de mayu de 2016}}</ref>
El 3 de payares de 2017, Amado Boudou foi deteníu, ensin cumplir cola garantía de la [[declaración indagatoria]], por orde del xuez d'instrucción Ariel Lijo, acusáu del delitu d'integrar una [[asociación ilícita]] nuna causa por presuntu arriquecimientu ilícitu, que s'atopaba n'etapa d'investigación anterior al xuiciu.<ref>{{cita web |url= https://www.pagina12.com.ar/73557-pasaron-les eleiciones-pero-la campana-sigue |títulu= Pasaron les eleiciones pero la campaña sigue |fechaaccesu= 3 de payares|añoacceso=2017 |fecha= 3 |añu= 2017 |mes= payares |obra = Página 12 }}</ref> Recuperó la so llibertá tres 70 díes de prisión.<ref name=LLIBERTÁ>{{cita web |url=https://www.pagina12.com.ar/88903-una marcha-atras-a-la doctrina-irurzun |títulu=Una marcha tres a la doctrina Irurzun |obra=Diariu Página/12 |fecha=13 de xineru de 2017 }}</ref>
=== Casu Ciccone ===
{{AP|Casu Ciccone}}
En febreru de 2012, Amado Boudou viose arreyáu nun discutiniu alrodiu de la compra de la [[Compañía de Valores Suramericana]], una empresa entós privada que cuntaba cola teunoloxía necesaria pa imprimir [[papel moneda]]. Foi denunciáu pol fiscal federal Carlos Rívolo pola supuesta compra fraudulenta de la empresa qu'imprime'l dineru na Arxentina.<ref name="rivolo"/><ref name="Capiello_1">{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1705419-en-un-duru-fallu-boudou-foi-procesáu-por confechu-y-negociaciones-incompatibles|títulu=Boudou foi procesáu por confechu y negociaciones incompatibles|obra=La Nación|apellíu=Capiello|nome=Hernán|fecha=27 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Arxentina espropia imprenta de papel moneda|url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2012/08/120829_ultnot_arxentina_imprenta_expropiacion_cch.shtml|obra=BBC Mundo|fecha=29 d'agostu de 2012|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref>
Acordies con una denuncia fecha por Laura Muñoz, la empresa sería adquirida pol so maríu Alejandro Vandenbroele y este taría presuntamente rellacionáu con Boudou en calidá de [[testaferru]], colo que se-y acusa de negociaciones incompatibles cola función pública». Vandenbroele y Muñoz travesaben un tumultuoso procesu de divorciu al momentu de l'acusación y ésta esclarió que denunciaba al so home por tar viviendo «una situación matrimonial estrema, tarreciendo pola so seguridá y la de los sos fíos».<ref>{{cita web |url=http://www.reporte24.com.ar/content/view/18710/55/ |títulu=Caso Ciccone: verdaes y mentires na causa que ximielguen Clarín y La Nación |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=26 de marzu de 2012 |obra=Reporte 24 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140222030722/http://www.reporte24.com.ar/content/view/18710/55/ |fechaarchivu=22 de febreru de 2014 }}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Amado Boudou, procesáu pol casu Ciccone|url=http://www.larazon.com.ar/economia/Amado-Boudou-procesáu-casu-Ciccone_0_582600009.html|obra=La Razón|fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref>
El fiscal federal Carlos Rívolo decidió empecipiar la investigación xudicial a partir de la denuncia de Muñoz,<ref name="rivolo">{{cita publicación |títulu=Confirmen validez d'investigación contra vicepresidente d'Arxentina|url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2013/11/131101_ultnot_arxentina_investigacion_boudou_jgc.shtml|obra=BBC Mundo|fecha=1 de payares de 2013|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref>
que fuera realizada nel programa de radio que presenta [[Jorge Lanata]] en [[Radio Mitre]].<ref>{{cita web |url=http://www.mdzol.com/nota/360647/ |títulu=Arrincó Lanata en radio y facer cola denuncia d'una mendocina contra Boudou |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=6 de febreru de 2012 |obra=Mendoza Online |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130514130336/http://www.mdzol.com/nota/360647/ |fechaarchivu=2013-05-14 }}</ref> Primeramente, la causa recayó nel xuez [[Daniel Rafecas]], pero esti maxistráu foi depués estremáu y, por sortéu, la Cámara Federal designó a [[Ariel Lijo]].<ref>{{cita web |url=http://www.losandes.com.ar/notas/2012/4/27/tres-salida-rafecas-juez-lijo-investigara-boudou-638934.asp |títulu=Tres la salida de Rafecas, el xuez Lijo va investigar a Boudou |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=27 d'abril de 2012 |obra=Diariu Los Andes |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140222052218/http://www.losandes.com.ar/notas/2012/4/27/tres-salida-rafecas-juez-lijo-investigara-boudou-638934.asp |fechaarchivu=22 de febreru de 2014 }}</ref><ref name="Capiello_1"/>
Vandenbroele negó conocer «nin siquier de vista al vicepresidente Amado Boudou» y que'l banqueru Raúl Moneta punxo'l dineru pa llevantar la quiebra de la empresa qu'agora ye la Compañía de Valores Suramericana.<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-208025-2012-11-17.html |títulu=La otra cara de la ex-Ciccone |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=17 de payares de 2012 |obra=Diariu Página/12}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-207961-2012-11-16.html |títulu=Vandenbroele axudicar a Moneta |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=16 de payares de 2012 |obra=Diariu Página/12}}</ref>
Vandenbroele afirmó nuna solicitada que «tou tratar d'una mentira».<ref>{{cita web |url=http://tn.com.ar/politica/vandenbroele-ye-absolutamente-falsu-que-sea-testaferru-del-senor-vicepresidente_084799 |títulu=Solicitada de Vandenbroele: "Nun soi testaferru nin amigu del vicepresidente" |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=5 de marzu de 2012 |obra=Toa Noticies }}</ref>
En payares de 2013 el fiscal ante la Cámara de Casación, Javier De Luca, emitió un dictame favorable a la defensa de Boudou, que pidía los zarru del casu.<ref>{{cita publicación |títulu=Pal fiscal del casu, el delitu nun esistió |periódicu=Página/12 |fecha=22 de payares de 2013 |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-234115-2013-11-22.html}}</ref> Tanto Vandenbroele como Moneta negaron tener rellación direuta con Boudou.<ref name="Ciccone">Sobre l'alegada rellación con Vanderbroele y Moneta.
*{{cita web |url=http://www.lacapital.com.ar/ed_impresa/2012/4/edicion_1249/contenidos/noticia_5240.html |títulu=Boudou denunció una combalechadura mediático y xudicial na so contra |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=6 d'abril de 2012 |obra=Diariu La Capital |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140222061026/http://www.lacapital.com.ar/ed_impresa/2012/4/edicion_1249/contenidos/noticia_5240.html |fechaarchivu=2014-02-22 }}
*{{cita web |url=http://www.diarioveloz.com/notas/52866-vandenbroele-nego-ser-testaferru-boudou |títulu=Vandenbroele negó ser testaferru de Boudou |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=16 de mayu de 2012 |obra=Diariu Rápida }}
*{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-189006-2012-03-06.html |títulu=El casu Vandenbroele |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=6 de marzu de 2012 |obra=Diariu Página/12 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130518194751/http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/1-189006-2012-03-06.html |fechaarchivu=18 de mayu de 2013 }}
*{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/1462497-nieguen-que-haya-una-relacion-direuta-ente-boudou-y-vandenbroele |títulu=Nieguen qu'haya "una rellación direuta" ente Boudou y Vandenbroele |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=5 d'abril de 2012 |obra=Diariu La Nación }}
*{{cita web |url=http://www.eldia.com.ar/edis/20121117/Ex-Ciccone-Vandenbroele-diz-dueno-yera-Raul-Moneta-elpais7.htm |títulu=Ex-Ciccone: Vandenbroele diz que'l dueñu yera Raúl Moneta |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=17 de payares de 2012 |obra=Diariu El Día }}
*{{cita web |url=http://www.lacapital.com.ar/ed_impresa/2012/4/edicion_1249/contenidos/noticia_5240.html |títulu=Boudou denunció una combalechadura mediático y xudicial na so contra |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=6 d'abril de 2012 |obra=Diariu La Capital |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140222061026/http://www.lacapital.com.ar/ed_impresa/2012/4/edicion_1249/contenidos/noticia_5240.html |fechaarchivu=2014-02-22 }}
*{{cita web |url=http://www.diarioveloz.com/notas/52866-vandenbroele-nego-ser-testaferru-boudou |títulu=Vandenbroele negó ser testaferru de Boudou |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=16 de mayu de 2012 |obra=Diariu Rápida }}</ref>
Ante les acusaciones, el 8 de febreru de 2014 Boudou presentóse bonalmente ante'l xuez Lijo, aseguró ser víctima de «una trama d'operaciones polítiques y mediátiques», de la que pidió'l so sobreseimientu.<ref>[http://www.lagaceta.com.ar/nota/578531/politica/tou-esto-gran-mentira-afirmo-boudou.html «“Tou esto ye una gran mentira”, afirmó Boudou»], artículu nel diariu ''La Gaceta''.</ref>
Lijo citó a Boudou p'audiencia indagatoria. La mesma tuvo llugar el 9 de xunu de 2014.<ref>{{cita publicación |títulu=La indagatoria a Amado Boudou: la declaración ante'l xuez Ariel Lijo lleva más de cuatro hores |periódicu=La Nación |fecha=9 de xunu de 2014 |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |url=http://www.lanacion.com.ar/1699781-amado-boudou-declara-ante-el xuez-ariel-lijo-caso-ciccone }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=¡Lladrón! glayáron-y a Amado Boudou cuando entraba a declarar |periódicu=El País (Uruguái) |fecha=9 de xunu de 2014 |url=https://www.elpais.com.uy/mundo/ladron-glayáron-y-amado-boudou.html |fechaaccesu=9 de xunu de 2014 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140610003911/https://www.elpais.com.uy/mundo/ladron-glayáron-y-amado-boudou.html |fechaarchivu=10 de xunu de 2014 }}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Nun fechu históricu, esquicen al vicepresidente Amado Boudou |periódicu=Perfil |fecha=9 de xunu de 2014 |url=http://www.perfil.com/politica/En-un-fechu-historico-esquicen-al vicepresidente Amado-Boudou-20140609-0004.html |fechaaccesu=9 de xunu de 2014}}</ref>
El xuez Ariel Lijo decidió unificar les causes por tráficu d'influyencies y arriquecimientu ilícitu relatives al casu Ciccone.<ref>[http://www.notimerica.com/politica/noticia-argentina-juez-une-causes-caso-ciccone-dexa-fuera-fiscal-impulsu-investigacion-boudou-20120517035044.html «El xuez une les causes pol "casu Ciccone" y dexa fora al fiscal qu'impulsó la investigación a Boudou»], artículu del 17 de mayu de 2012 nel sitiu web Notimerica.</ref>
El 27 de xunu de 2014, el xuez Ariel Lijo procesó a Amado Boudou por confechu y negociaciones incompatibles cola so condición de funcionariu públicu.<ref>Procesamientu de Boudou
*{{cita publicación|nome=Felipe|apellíu=Gutiérrez|títulu=Vice-presidente arxentín é processado y vira réu|url=http://www1.folha.uol.com.br/mundo/2014/06/1477891-vice-presidente-arxentín-y-processado-y-vira-reu.shtml|obra=Folha de São Paulo|fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}
*{{cita publicación|axencia=The Associated Press|títulu=Argentina's Vice President charged with bribery|url=http://www.nytimes.com/aponline/2014/06/28/world/americas/ap-lt-argentina-vice-president.html?smid=tw-share&_r=0|obra=New York Times|fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}
*{{cita publicación|títulu=-y vice-président argentin inculpé pour corruption|url=http://www.lemonde.fr/ameriques/article/2014/06/28/-y-vice-president-argentin-accuse-de-corruption_4447095_3222.html|obra=Monde|fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}
*{{cita publicación|nome=Alejandro|apellíos=Rebossio|títulu=Un xuez procesa al vicepresidente d'Arxentina por sobornos|url=http://internacional.elpais.com/internacional/2014/06/28/actualidad/1403933651_246282.html|obra=El País|fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}
*{{cita publicación|títulu=Argentine Vice-President Boudou charged in corruption case|url=http://www.bbc.com/news/world-latin-america-28069089|obra=BBC News|fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}
*{{cita publicación|títulu=Procesaron a Boudou y a cinco más: Núñez Carmona, Vandenbroele, un ex de AFIP, el dueñu de Ciccone y el xenru|url=http://www.iprofesional.com/notas/190398-Casu-Ciccone-procesaron-a-Boudou-Nnez-Carmona-Vandenbroele-ex-funcionariu-de-AFIP-y-al-dueo-de-la imprenta?page_y=0|obra=iProfesional|fecha=28 de xunu de 2014|fechaaccesu=28 de xunu de 2014}}
*{{cita publicación |títulu=Justicia procesó al vicepresidente Boudou por casu de corrupción |url=https://www.elpais.com.uy/mundo/justicia-proceso-vicepresidente-amado-boudou.html |periódicu=El País (Uruguái) |axencia=EFE |fecha=28 de xunu de 2014 |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 }}
*{{cita publicación |nome=Carmen |apellíos=De Carlos |títulu=Procesen por confechu» al vicepresidente d'Arxentina |url=https://www.abc.es/internacional/20140628/abci-confechu-amado-boudou-201406280527.html |periódicu=ABC.es |fecha=29 de xunu de 2014 |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 }}
*{{cita publicación |nome=Ariel |apellíos=Palacios |títulu=Vice-presidente da Arxentina é processado por corrupção |url=http://internacional.estadao.com.br/noticias/geral,vice-presidente-da-argentina-y-processado-por-corrupcao |periódicu=Táião |fecha=28 de xunu de 2014 |fechaaccesu=29 de xunu de 2014 }}</ref>
Según un fiscal, Amado Boudou aceptó como soborno'l 70 % de les aiciones de la imprenta [[Compañía de Valores Suramericana|Ciccone]] pa faer negocios pa sigo, ya interesóse nos trámites pa llevantar la so quiebra.<ref>{{cita publicación|fecha=27 de xunu de 2014|títulu=Autos y vistos del procesamientu d'Amado Boudou|url=http://www.perfil.com/docs/procesamientu_ciccone.pdf|autor=Poder Xudicial de la Nación. Xulgáu Criminal y Correcional Nᵘ 4|formatu=PDF|fechaaccesu=3 de xunetu de 2014}}</ref>
El 12 de febreru de 2015 arrenunciaron los sos abogaos, Darío Richarte y Diego Pirota ―que pertenecíen al estudiu penal de Darío Richarte, ex-xefe segundu de la [[SIDE]] (el segundu n'orde d'importancia)―, que lo patrocinaben nel [[casu Ciccone]] y nes causes por arriquecimientu ilícitu.<ref>{{cita publicación|apellíos=|nome=|obra=La Nación|títulu=Arrenunciaron los abogaos d'Amado Boudou|url=http://www.lanacion.com.ar/1768066-arrenunciaron-los abogaos-de-amado-boudou|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|fecha=13 de febreru de 2015}}</ref><ref>[http://www.cronista.com/economiapolitica/L'abogáu-Diego-Pirota-arrenuncio-como-defensor-de-Boudou-20150212-0093.html «L'abogáu Diego Pirota arrenunció como defensor de Boudou»], artículu del 12 de febreru de 2015 nel diariu ''El Cronista'' (Buenos Aires).</ref><ref>[http://www.infobae.com/2015/02/12/1626402-arrenunciaron-los abogaos-boudou-el casu-ciccone «Arrenunciaron los abogaos de Boudou pal casu Ciccone»], artículu del 12 de febreru de 2015 nel diariu ''Infobae'' (Buenos Aires).</ref>
Como derivación d'esa causa foi tamién imputáu por presuntu [[corrupción política|arriquecimientu ilícitu]].<ref>Sobre la imputación por presuntu arriquecimientu ilícitu *{{cita publicación|apellíos1=Vázquez|nome1=Bernardo|títulu=Boudou
sería citáu n'ochobre pa declarar por arriquecimientu ilícitu|url=http://www.cronista.com/economiapolitica/Boudou-seria-citáu-en-ochobre-pa-declarar-por arriquecimientu-ilicito-20140917-0052.html|fechaaccesu=28 de febreru de 2015|obra=El Cronista|fecha=17 de setiembre de 2014}}
*[http://www.lagaceta.com.ar/nota/578880/politica/reactívase-causa-contra-boudou-arriquecimientu-ilicito.html «Reactívase la causa contra Boudou por arriquecimientu ilícitu”»], artículu del 11 de febreru de 2014 nel diariu ''La Gaceta''.
*[https://web.archive.org/web/20140714213726/http://diarionecochea.com/?p=93154 «Arriquecimientu ilícitu: la otra causa que jaquea a Boudou»], artículu del 28 de xunu de 2014 nel ''Diariu de Necochea''.
*[http://www.perfil.com/politica/BoudouProcesado--Trastienda-de-la-decision-que-sacudio-al-poder-20140629-0052.html «Lijo tamién investiga a Boudou de xacíu arriquecimientu ilícitu»], artículu del 29 de xunu de 2014 nel diariu ''Perfil'' (Buenos Aires).
*{{cita publicación|títulu=Imputen al vicepresidente d'Arxentina por arriquecimientu ilícitu|url=https://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2012/05/120514_ultnot_fiscalia_arxentina_imputa_vicepresidente_arriquecimientu_ilicito_jr.shtml|obra=BBC Mundo|fecha=14 de mayu de 2012|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}
*{{cita publicación|nome=Paz|apellíu=Rodríguez Niell|url=http://www.lanacion.com.ar/1473363-imputaron-a-boudou-por arriquecimientu-ilicito|títulu=Imputaron a Boudou por arriquecimientu ilícitu|fecha=15 de mayu de 2012|fechaaccesu=18 de setiembre de 2014}}
*{{cita web |url=http://www.larazon.com.ar/economia/Imputen-Boudou-supuestu-arriquecimientu-ilicito_0_350400120.html |títulu=Imputen a Boudou y la so redolada de xacíu arriquecimientu ilícitu |fechaaccesu=2 de marzu de 2013 |fecha=15 de mayu de 2012 |obra=Diariu La Razón }}</ref>
N'avientu de 2014 el xuez Lijo ordenó l'allanadura del Ministeriu d'Economía, onde llogró documentos nos que consten los gastos en viaxes realizaos por Boudou ente 2009 y 2011, mientres foi ministru.<ref name="Cronista">{{cita publicación |apellíos1=Vázquez|nome1=Bernardo|títulu=El procesamientu por Ciccone complicó a Boudou na causa d'arriquecimientu|url=http://www.cronista.com/economiapolitica/El procesamientu-por-Ciccone-complico-a-Boudou-en-la causa-de-arriquecimientu-20150223-0051.html|fechaaccesu=28 de febreru de 2015|obra=El Cronista|fecha=23 de febreru de 2015}}</ref>
El 19 de febreru de 2015 la Sala I de la Cámara Federal confirmó'l procesamientu de Boudou na causa, al considerar probáu que Boudou incurrió en negociaciones incompatibles col so cargu,<ref>{{cita publicación|apellíos1=Alconada Mon|nome1=Hugo|obra=La Nación|títulu=Fuerte revés pa Boudou: confirmen el so procesamientu|url=http://www.lanacion.com.ar/1769949-fuerte-reves-pa-boudou-confirmen-el so-procesamientu|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|fecha=20 de febreru de 2015}}</ref> dexando asina robles les acusaciones y quedando estes nuevamente en manes del xuez federal Ariel Lijo.<ref>{{cita publicación|títulu=Caso Ciccone: la Cámara Federal confirmó'l procesamientu d'Amado Boudou|url=http://www.lanacion.com.ar/1769718-casu-ciccone-la-camara-federal-confirmo-el procesamientu-de-amado-boudou|fechaaccesu=19 de febreru de 2015|obra=La Nación|fecha=19 de febreru de 2015}}</ref>
La defensa de Boudou recurrió la decisión de la Cámara Federal ante la Cámara Federal de Casación Penal.<ref>{{cita publicación|títulu=Amado Boudou apeló'l so procesamientu nel casu Ciccone pola Cámara Federal|url=http://www.lanacion.com.ar/1773938-amado-boudou-apelo-el so-procesamientu-en-el casu-ciccone-por-la-camara-federal|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|fecha=6 de marzu de 2015, en La Nación}}</ref><ref>{{cita publicación|nome=Sergio|apellíu=Sergio|títulu=Ciccone: Boudou apeló'l so procesamientu|url=http://www.infobae.com/2015/03/06/1714189-ciccone-boudou-apelo-el so-procesamientu|obra=Infobae|fecha=6 de marzu de 2015|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|ubicación=|idioma=|cita=}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Casación preparar pa revisar los procesamientos na causa Ciccone|url=http://www.minutouno.com/notas/360100-casacion-prepárase-revisar-los procesamientos-la causa-ciccone|periódicu=Minutouno|fecha=13 d'abril de 2015|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|ubicación=|idioma=|cita=}}</ref>
El 25 de xunu de 2015, la Cámara de Casación Penal, máximu tribunal penal del país, dexó firme'l procesamientu d'Amado Boudou por confechu y negociaciones incompatibles.<ref>{{cita publicación|títulu=Amado Boudou quedó a un pasu del xuiciu oral: confirmaron el so procesamientu nel casu Ciccone|url=http://www.lanacion.com.ar/1804802-amado-boudou-quedu-a-un pasu-del xuiciu oral-confirmaron-el so-procesamientu-en-el casu-ciccone|periódicu=La Nación|fecha=25 de xunu de 2015|fechaaccesu=25 de xunu de 2015|ubicación=|idioma=|cita=}}</ref>
N'agostu de 2016, el fiscal Jorge Di Lello riquió la elevación del casu onde l'ex vicepresidente Boudou ta acusáu d'apoderase de la fábrica de billetes pa faer negocios col Estáu, polo que'l casu va dir a xuiciu oral.<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/politica/2016/08/18/amado-boudou-va-a xuiciu oral-pol casu-ciccone/|títulu=http://www.infobae.com/politica/2016/08/18/amado-boudou-va-a xuiciu oral-pol casu-ciccone/}}</ref>
El 7 d'agostu de 2018 foi condergáu en primer instancia ensin sentencia firme a 5 años y 10 meses de prisión pol delitu de confechu pasivu y negociaciones incompatibles cola función pública, pol [[Casu Ciccone]]. Boudou ta deteníu na cárcel de Ezeiza y atópase inhabilitáu pa tola vida pal exerciciu de cargos públicos.<ref>[https://www.pagina12.com.ar/133636-boudou-foi-condergáu-a-5-anos-y-10-meses-de-prision Boudou foi condergáu a 5 años y 10 meses de prisión]</ref><ref>[https://www.clarin.com/politica/caso-ciccone-amado-boudou-condergáu-anos-10-meses-prision_0_rkLrX4wBm.html Corrupción: Amado Boudou foi condergáu a 5 años y 10 meses de prisión por Ciccone y vuelve a la cárcel]</ref><ref>[https://www.cronista.com/economiapolitica/EN-VIVU.-Casu-Ciccone-defínese-la-situacion-xudicial-de-Amado-Boudou-20180807-0009.html Amado Boudou foi condergáu y yá ta presu en Ezeiza]</ref><ref>[http://laizquierdadiario.com/Casu-Ciccone-Boudou-condergáu-a-cinco-ano-y-diez-meses-de-prision Casu Ciccone: Boudou condergáu a cinco años y diez meses de prisión]</ref><ref>[http://www.lavoz.com.ar/politica/caso-ciccone-historica-conderga-de-5-anos-y-10-meses-boudou Casu Ciccone: histórica condena de 5 años y 10 meses a Boudou]</ref>
Trés dempués de la condena, conocióse qu'unu de los xueces del tribunal que lu sentenció sería promovíu a un cargu mayor xerarquía.<ref>https://www.eldestapeweb.com/el gobiernu-ascendera-unu-los xueces-que-condergo-boudou-n47469/amp?__twitter_impression=true</ref>
Fechu entá non socedíu por determinación de la Cámara de Casación.<ref>https://www.clarin.com/politica/casacion-retardo-tratar-pidíu-juez-pasar-camara-federal_0_SyEbw4rmm.html</ref>
==== Eventual causa sobre llaváu de dineru ====
El 3 de payares de 2017 Amado Boudou foi deteníu preventivamente por orde del xuez Ariel Lijo. Según informó'l [[diariu Clarín|diariu ''Clarín'']] la detención producir nuna causa na que s'investiga llaváu de dineru, que nun identifica, que sería empecipiada siquier dos años antes.<ref name="CL-Ordenaron detener">{{cita web|apellíos1=Salinas|nome1=Llucía|títulu=Detuvieron al ex vicepresidente Amado Boudou por una causa d'arriquecimientu ilícitu|url=https://www.clarin.com/politica/ordenaron-detener-ex-vicepresidente-amado-boudou_0_B1L646CARA.html|obra=Diariu Clarín|fecha=3 de payares de 2017|fechaaccesu=3 de payares de 2017}}</ref> Anque ensin precisiones, dellos medios apurrieron información de la que paez surdir que se trataría de la mesma causa Ciccone.
La detención foi ordenada primero que Boudou exerciera'l so derechu a ser oyíu en declaración indagatoria. Los medios de comunicación informen distintes razones poles que'l xuez Lijo detuvo a Boudou: mientres Clarín informó que foi deteníu por tar acusáu de ser "xefe" d'una [[asociación ilícita]],<ref name="CL-Ordenaron detener"/> el diariu ''La Nación'' precisó que la razón de la detención deber a "supuestes 'rellaciones' que caltién col poder".<ref>{{cita web|apellíos1=Rodríguez Niell|nome1=Paz|títulu=Amado Boudou foi deteníu poles supuestes "rellaciones" que caltién col poder|url=http://www.lanacion.com.ar/2079019-amado-boudou-foi-deteníu-poles supuestes rellación-que-caltién-con-el poder|obra=La Nación|fecha=3 de payares de 2017|fechaaccesu=3 de payares de 2017}}</ref>
La detención de Boudou foi criticada per parte de la oposición y la prensa como un actu políticu so presión del gobiernu.<ref>{{cita web|apellíu=Kollmann|nome=Raúl|apellíu2=Hauser|nome2=Irina|títulu=El xuez Lijo detuvo al exvicepresidente nuna causa por arriquecimientu, na que nin siquier fuera esploráu Boudou
sumar a la llista de presos ensin condena|cita=Tres díes tras, dos organizaciones venceyaes al macrismo denunciaren a Lijo por supuesta inaición. Ayeri, el xuez resolvió detener al ex vicepresidente, que foi sometíu a un humillante show dientro de la so vivienda|url=https://www.pagina12.com.ar/73719-boudou-sumar a-la llista-de-presos-ensin-condena|obra=Página/12|fecha=4 de payares de 2017|fechaaccesu=4 de payares de 2017}}<br />• {{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/2079984-yá-llama-mas-la-atencion-la impunidá-que-la-corrupcion |títulu=Yá llama más l'atención la impunidá que la corrupción |autor=[[Carlos Pagni|Pagni, Carlos]] |obra=Diariu La Nación |fecha=7 de payares de 2017 |cita=Boudou ta presu por una doctrina establecida llegalmente pola xurisprudencia que, dáu'l poder que tuvo por haber sío funcionariu, podría alteriar les pruebes que sirviríen dempués nun xuiciu pa condergalo. Curiosamente a la Xusticia nun se-y asocedió que taba en meyores condiciones p'alteriar la prueba cuando tenía los poder, cuando yera vicepresidente. [...] Daría la impresión de qu'hai un xuez en problemes, que tien que sobreactuar la prisión, el castigu preventivu sobre daquién que tol mundu, o bona parte de la sociedá arxentina, condergó pola so conducta como vicepresidente. Los xueces usen a los corruptos kircheristas pa salvaguardase de la so presunta corrupción. }}</ref> Pela so parte la diputada y líder de la coalición oficialista [[Camudemos]] Elisa Carrió, celebró la detención del exvicepresidente y criticó la decisión del xuez Lijo por ser un actu de "oportunismu".<ref>{{cita web|títulu=Elisa Carrió celebró la detención d'Amado Boudou pero criticó al xuez Ariel Lijo: 'Hai oportunismu'|url=https://www.infobae.com/politica/2017/11/04/elisa-carrio-celebro-la-detencion-de-amado-boudou-pero-critico-al xuez-ariel-lijo-hai-oportunismu/|obra=Infobae|fecha=4 de payares de 2017|fechaaccesu=4 de payares de 2017}}</ref>
Boudou recuperó la so llibertá tres 70 díes de prisión per orde de la Cámara Federal de la Ciudá de Buenos Aires.<ref name=LLIBERTÁ/>
=== Viviendes nel partíu de La Mariña ===
Mientres la so xestión como secretariu de Facienda y Finances, en 2005 respondió por un préstamu pa construyir viviendes como parte del Plan Federal de Viviendes llanzáu pol ministru Julio de Vido. Les 484 viviendes y dos establecimientos escolares incluyíos nel plan teníen de tar terminaes pa 2006. Nunca se terminaron de construyir a pesar d'habese pagu en 2007 dos tercios del monto total (unos 24 millones) a la empresa encargada. Dos díes dempués del pagu la empresa entró en convocatoria d'acreedores. La Xusticia Federal investiga si hubo un casu d'alministración fraudulenta, confechu y malversación de fondos públicos. El casu recayó nel xulgáu de Ariel Lijo.<ref name="cases">{{cita publicación|nome=Santiago|apellíos=Dapelo|títulu=Les víctimes de les cases que Boudou nun construyó|url=http://www.lanacion.com.ar/1719804-les-victimas-de-les cases-que-boudou-nun construyo|obra=La Nación|fecha=19 d'agostu de 2014|fechaaccesu=12 de setiembre de 2014}}</ref><ref name="La Voz">{{cita publicación|títulu=Del neolliberalismu al kirchnerismo puru|url=http://www.lavoz.com.ar/noticias/politica/neolliberalismu-%EF%BF%BDal-kirchnerismo-puru|obra=La Voz|fecha=26 de xunu de 2011|fechaaccesu=3 de xunetu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714164355/http://www.lavoz.com.ar/noticias/politica/neolliberalismu-%EF%BF%BDal-kirchnerismo-puru|fechaarchivu=14 de xunetu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20140714164355/http://www.lavoz.com.ar/noticias/politica/neolliberalismu-%EF%BF%BDal-kirchnerismo-puru|archivedate=2014-07-14}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Denuncien a Boudou por quedase con un vueltu na construcción de 600 cases|url=http://www.diario4v.com/argentina/politica/2014/7/2/denuncien-boudou-quedase-vueltu-construccion-cases-4538.html|obra=Cuatro Viento|fecha=2 de xunetu de 2014|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014|archiveurl=https://web.archive.org/web/20241211104814/https://www.diario4v.com/argentina/politica/2014/7/2/denuncien-boudou-quedase-vueltu-construccion-cases-4538.html|archivedate=2024-12-11}}</ref><ref name="Perfil 25/8">{{cita publicación |títulu=Antecedentes dudosos: Boudou quebró una empresa|url=http://www.perfil.com/politica/Antecedentes-dudosos-Boudou-quebro-una empresa-20081025-0015.html|obra=Perfil|fecha=25 d'ochobre de 2008|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Ensin respiru, Boudou tendrá d'enfrentar una nueva denuncia na so contra|url=http://www.cronista.com/economiapolitica/Ensin-respiru-Boudou-debera-enfrentar-una-nueva-denuncia-en-la so-contra-20140702-0084.html|obra=Cronista Comercial|fecha=2 de xunetu de 2014|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Otra denuncia más contra Boudou|url=http://www.laopinionpopular.com.ar/noticia/19686-otra denuncia-mas-contra-boudou.html|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014|obra=La Opinión Popular|fecha=2 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Boudou ensin respiru: Sumóse otra denuncia de corrupción contra'l vicepresidente|url=http://www.nexofin.com/notas/boudou-ensin-respiru%20s%C3%BAmose%20otra-denuncia-de-corrupcion-contra-el%20vicepresidente-n-/|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014|obra=Nexofin|fecha=2 de xunetu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714161920/http://www.nexofin.com/notas/boudou-ensin-respiru|fechaarchivu=2014-07-14}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Na Mariña, Boudou pagó-yos a provisores inesistentes|url=http://www.clarin.com/politica/Mariña-Boudou-pagu-provisores-inesistentes_0_733126706.html|obra=Clarín|fecha=8 de xunetu de 2012|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|títulu=Otra denuncia contra Boudou: agora, nel Partíu de la Mariña|url=http://www.nexofin.com/notas/otra%20denuncia-contra-boudou-agora-en-part%C3%ADu-de-la%20mari%C3%B1a-n-/|obra=Nexofin|fecha=17 d'agostu de 2014|fechaaccesu=19 d'agostu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140820011756/http://www.nexofin.com/notas/otra|fechaarchivu=2014-08-20}}</ref>
=== Otres denuncies ===
En 2012 foi denunciáu ya imputáu<ref name="FUTBOL">{{cita publicación|títulu=Fútbol pa Toos: imputen a Boudou pola esviadura de fondos|url=http://www.clarin.com/politica/Futbol-imputen-Boudou-desvio-fondos_0_859114140.html|obra=Clarín|fecha=3 de febreru de 2013|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref>
por [[malversación de caudales públicos|malversación de fondos]] mientres la so xestión como direutor de l'[[Ansés]] (Alministración Nacional de Seguridá Social).<ref>{{cita publicación |títulu=Xubilaos denuncien penalmente a la Ansés por malversación de fondos|url=http://www.laprensa.com.ar/NotePrint.aspx?Note=391479|obra=La Prensa|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140714162431/http://www.laprensa.com.ar/NotePrint.aspx?Note=391479|fechaarchivu=14 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita publicación|títulu=Ansés: investiguen a Boudou pola esviadura de fondos|url=http://www.larazon.com.ar/economia/ANSeS-investiguen-Boudou-desvio-fondos_0_429600136.html|obra=La Razón|fecha=3 de febreru de 2013|fechaaccesu=4 de xunetu de 2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://cuartointermedio.com.ar/2013/05/refuguen-denuncia-contra-amado-boudou-y-diego-bossio/|títulu=http://cuartointermedio.com.ar/2013/05/refuguen-denuncia-contra-amado-boudou-y-diego-bossio/}}</ref>
En 2016 foi llamáu a emprestar declaración indagatoria por un presuntu sobornu con dineru pago pol gobiernu de Formosa a un supuestu testaferru so pola refinanciación de la delda pública d'esa provincia en 2009.<ref name="ingadaron">{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1959808-esploraren-a-boudou-por otru casu-de-coimas|títulu=Van Esplorar a Boudou por otru casu de coimas}}</ref>
Según el Xuez Ariel Lijo:
{{cita|Boudou, mientres yera ministru d'Economía nel gobiernu de Cristina Kirchner, y José María Núñez Carmona, el so sociu y amigu personal (en roles desdoblaos, unu dende'l sector públicu y l'otru priváu, respeutivamente), al traviés de The Old Fund, y del so representante Vandenbroele, roblaron un contratu de consultoría irregular ya illegal col fondu Fonfipro, alministráu por Melchor. Por aciu esi conveniu asemeyaron un asesoramientu pa la reestructuración de la delda pública de Formosa, que yá fuera axustada por un alcuerdu robláu ente l'anterior ministru de Economía Carlos Fernández y el gobernador Insfran, más de dos meses primero qu'Amado Boudou asumiera al frente del Palaciu de Facienda. L'oxetivu de la contratación ente The Old Fund y el Fonfipro sería los cobru espurio de dineru perteneciente a fondos públicos de la provincia de Formosa.<ref name="ingadaron"/>}}
En 2014 el xuez [[Claudio Bonadío]] [[procesamientu|procesó]] a Boudou pol delitu de [[falsedá ideolóxica]], imputándo-y la falsificación de documentación utilizada pa rexistrar la tresferencia (Formularios 04 y 08) d'un automóvil [[Honda CR-X]], presentada en 2003.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1717135-boudou-foi-procesáu-per segunda vegada-y complícase-la so-situacion-xudicial-y-politica|obra=La Nación|títulu=Boudou foi procesáu per segunda vegada y complícase la so situación xudicial y político|nome=Paz|apellíu=Rodríguez Niell|fecha=9 d'agostu de 2014}}; {{cita web|url=https://www.clarin.com/politica/Procesaron-Boudou-falsificar-papeles-auto_0_r1Lenq95w7x.html|obra=Clarín|títulu=Procesaron a Boudou por falsificar los papeles d'un autu|fecha=8 d'agostu de 2014}}</ref> Esi mesmu añu'l xuez Bonadío alzó la causa por que se realizara'l xuiciu,<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1751424-el xuez-bonadio-alzo-a xuiciu oral-la causa-contra-amado-boudou-pol autu-con papeles falsos|obra=La Nación|fecha=11 d'avientu de 2014|títulu=El xuez Bonadio alzó a xuiciu oral la causa contra Amado Boudou pol autu con papeles falsos}}</ref> que s'empecipió'l 7 de mayu de 2017.<ref>{{cita web|url=http://www.infobae.com/politica/2017/05/07/empieza-manana-el-primer-xuiciu-oral-contra-amado-boudou/|obra=Infobae|fecha=7 de mayu de 2017|títulu=Empieza güei el primer xuiciu oral contra Amado Boudou}}</ref> El 4 d'agostu de 2017 el Tribunal Oral Federal (TOF) Nᵘ 1 dictó sentencia, absolviendo a Boudou y a tolos demás acusaos por cuenta de que la aición penal atopábase [[prescripción (derechu)|prescripta]]<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/2050110-sonrises-abrazo-y-llarimes-la-reaccion-de-amado-boudou-tres-el fallu|obra=La Nación|fecha=4 d'agostu de 2017|títulu=Sonrises, abrazos y llárimes: la reaición d'Amado Boudou tres el fallu}}</ref>y la Sala IV de la Cámara de Casación Penal anuló la sentencia y dispunxo que fuera dictada otra por otru Tribunal.<ref name=anulen >{{cita web |url=http://www.lanacion.com.ar/2080429-boudou-tien d'enfrentar-un-nuevu-xuiciu-polos papeles-truchos-de-su-autu |títulu=Amado Boudou tien d'enfrentar un nuevu xuiciu polos papeles truchos del so autu |fechaaccesu=9 de payares de 2017 |publicación=La Nación |fecha=8 de payares de 2017 |apellíu=Cappiello |nome=Hernán }}</ref>
En 2011 realizó un viaxe nun helicópteru priváu, polo que foi acusáu de recibir apurríes,<ref>{{cita publicación |títulu=Declaró empresariu que llevó a Boudou n'helicópteru: "Foi una gauchada"|url=http://www.perfil.com/politica/Declaro-empresariu-que-llevo-a-Boudou-en-helicoptero-Foi-una-gauchada-20140723-0035.html|obra=Perfil.com|fecha=23 de xunetu de 2014|fechaaccesu=18 de setiembre de 2014|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141006141742/http://www.perfil.com/politica/Declaro-empresariu-que-llevo-a-Boudou-en-helicoptero-Foi-una-gauchada-20140723-0035.html|fechaarchivu=6 d'ochobre de 2014}}</ref> pero n'investigando'l casu'l xuez Marcelo Martínez De Giorgi, quien subroga nel xulgáu dexáu pol xuez Oyarbide, dictó la falta de méritu pa Boudou.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/1889243-la-camara-federal-anulo-el procesamientu-de-amado-boudou-en-la causa-por-dadivas|títulu=http://www.lanacion.com.ar/1889243-la-camara-federal-anulo-el procesamientu-de-amado-boudou-en-la causa-por-dadivas}}</ref>N'abril de 2016, la Cámara Federal anuló'l procesamientu de Boudou nesta causa.<ref>[http://www.clarin.com/politica/Camara-Federal-procesamientu-Boudou-dadivas_0_1558644359.html «La Cámara Federal anuló'l procesamientu de Boudou por apurríes»], artículu del 14 d'abril de 2016 nel diariu ''Clarín'' (Buenos Aires).</ref>, foi sobreseído en 2016 por falta de pruebes<ref>{{cita web|url=http://www.clarin.com/politica/Falta-merito-Boudou-reicibido-dadivas_0_1586841399.html|títulu=http://www.clarin.com/politica/Falta-merito-Boudou-reicibido-dadivas_0_1586841399.html}}</ref>y la Sala II de la Cámara Federal dexar ensin efeutu.<ref name=revoquen >{{cita web |url= https://www.cronista.com/finanzasmercados/Revocaron-el sobreseimientu-de-Boudou-en-una causa-por-dadivas-20170512-0095.html
|títulu= Revocaron el sobreseimientu de Boudou nuna causa por apurríes |fechaaccesu= 9 de payares |añoacceso=2017 |obra = El Cronista| fecha=17 de mayu de 2017 }}</ref>
== Xestión como ministru d'Economía ==
Mientres la so xestión el PIB creció un 9.5% en [[2010]], 8.4% en [[2011]]),<ref>{{cita web |url=http://www.datosmacro.com/pib/argentina|títulu=http://www.datosmacro.com/pib/argentina }}</ref> en tanto'l [[PIB]] per cápita para [[2011]] midíu en [[paridá de poder adquisitivu]] d'[[Dólar d'Estaos Xuníos|USD]] 17 376, ye'l más altu d'[[América Llatina]].<ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2011/02/weodata/weorept.aspx?sy=2009&ey=2016&scsm=1&ssd=1&sort=country&ds=.&br=1&pr1.x=49&pr1.y=10&c=213%2C263%2C268%2C273%2C218%2C278%2C223%2C283%2C228%2C288%2C233%2C293%2C238%2C243%2C248%2C253%2C298%2C258%2C299&s=PPPPC&grp=0&a= FMI 4. Report for Selected Country Groups and Subjects], IMF</ref>A mediaos de xunu del 2010 anunciábase un plan de desendeudamiento pa les provincies de [[provincia de Tucumán|Tucumán]], [[Buenos Aires]] y [[provincia de Chaco|Chaco]].<ref>[http://www.perfil.com/contenidos/2010/06/23/noticia_0015.html “el truecu de delda cerró con una adhesión del 66 %”»], artículu nel diariu ''Perfil'', 23 de xunu de 2010. Consultáu'l 28 d'ochobre de 2012.</ref><ref>[https://elpais.com/diario/2010/06/25/economia/1277416803_850215.html «Arxentina completa'l truecu de delda col 92,4 % anováu»], ''El País'' (Madrid), 25 de xunu de 2010. Consultáu'l 28 d'ochobre de 2012.</ref>La Inversión Bruta Interna Fixa en [[2009]] representó'l 20,6% del [[PIB]], creció en 2010 y 2011, algamó'l nivel récor del 24.1% del [[PIB]], rematando l'añu en 25.1% del PIB.<ref>{{cita web |url=http://www.bcra.gov.ar/pdfs/indicadores/Radar.pdf|títulu=http://www.bcra.gov.ar/pdfs/indicadores/Radar.pdf }}</ref> El nivel permediu d'inversión, qu'ente 1993 y 2001 foi del 19 per cientu del PIB, esguiló a una media del 22,5 per cientu ente 2006 y 2011, con un picu del 24,5 per cientu en 2011.<ref>{{cita web |url=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/17-6771-2013-05-01.html|títulu=http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/cash/17-6771-2013-05-01.html }}</ref>
== Pidíu de xuiciu políticu ==
Dellos parllamentarios de la oposición presentaron pidíos de xuiciu políticu ensin llograr el númberu necesariu por que los mesmos fueren trataos na Comisión de Xuiciu Políticu de la Cámara baxa.<ref>[http://www.cronista.com/economiapolitica/Boudou-ensin-numbero-pa-pidir-el xuiciu-politico-la-oposicion-busca-llevar-l'alderique-a la cortil-20140602-0049.html «Boudou: ensin númberu pa pidir el xuiciu políticu, la oposición busca llevar l'alderique a la cortil»], artículu del 2 de xunu de 2014 nel diariu ''El Cronista'' (Buenos Aires).</ref>
Dende abril de 2012 hasta xunetu de 2014, dellos partíos de la oposición presentaron siete pidíos de xuiciu políticu nel so contra nel Congresu, onde'l [[kirchnerismo]] tenía mayoría; nengún d'ellos algamó los votos necesarios pa ser tratáu.<ref name="analizara"/>
Los pidíos de xuiciu políticu fueron formulaos por distintes bancaes de la oposición dende abril de 2012.<ref name="analizara"/>
La diputada Adela Segarra ye la presidenta de la comisión que mientres dos años paralizó los pidíos en contra de Boudou y otros funcionarios del Gobiernu nacional.<ref name="analizara"/><ref>[http://archivo.losandes.com.ar/notas/2012/4/18/kirchnerismo-refuga-xuiciu-politico-boudou-636952.asp «El kirchnerismo refuga'l xuiciu políticu a Boudou»] {{Wayback|url=http://archivo.losandes.com.ar/notas/2012/4/18/kirchnerismo-refuga-xuiciu-politico-boudou-636952.asp |fecha=20140714135038 }}, artículu del 18 d'abril de 2012 nel diariu ''Los Andes'' (Mendoza).</ref><ref name="frenu">[http://www.rosario3.com/noticies/pais/noticias.aspx?idNot=148740&El-oficialismo-fren%C3%B3-los pidíos-de-xuiciu-pol%C3%ADtico-a-Boudou «El oficialismo frenó los pidíos de xuiciu políticu a Boudou»] {{Wayback|url=http://www.rosario3.com/noticies/pais/noticias.aspx?idNot=148740&El-oficialismo-fren%C3%B3-los pidíos-de-xuiciu-pol%C3%ADtico-a-Boudou |fecha=20140714182336 }}, artículu del 3 de xunetu de 2014 nel sitiu web Rosario3 (Rosario).</ref>
Integrantes de tolos bloques aseguraben que si la comisión volviérase axuntar sería pa refugar los pidíos de xuiciu políticu contra'l vice.<ref>[http://www.larazon.com.ar/economia/refuguen-xuiciu-politico-Boudou-empiezo_0_342300023.html «Los K refuguen el xuiciu políticu a Boudou, antes del so empiezu»], artículu del 18 d'abril de 2012 nel diariu ''La Razón'' (Buenos Aires).</ref>
En xunetu de 2014, depués del procesamientu xudicial, el oficialismo aportó a convocar a la Comisión de Xuiciu Políticu y axuntase pa tratar los nuevos pidíos de xuiciu políticu a raigañu del procesamientu del xuez Lijo.<ref name="prexulgáu"/>
Finalmente la comisión refugó ''[[in límine]]'' tolos pidíos de xuiciu políticu, lo cual implica que nun se pueden promover nuevos pidíos d'enxuiciamientu esti mesmu añu. Los llexisladores del [[Frente pa la Victoria]] votaron por mayoría archivar les iniciatives opositores acordies con el dictame presentáu pola diputada oficialista [[Diana Conti]]. Los pidíos fueron refugaos ensin abrir les sesiones de la Comisión pa la esposición de los argumentos y el so alderique.<ref>[http://www.lacapital.com.ar/contenidos/2014/07/03/noticia_0065.html «El kirchnerismo refugó ensin discutiniu los pidíos de xuiciu políticu a Boudou»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140714201219/http://www.lacapital.com.ar/contenidos/2014/07/03/noticia_0065.html |date=2014-07-14 }}, artículu del 3 de xunetu de 2014 nel diariu ''La Capital'' (Rosario).</ref>
=== Repercusiones ===
En 2014, [[Andrés Larroque]], de [[La Cámpora]], manifestó que l'intentu de xuiciu políticu contra Boudou yera «un ataque a la democracia arxentina» Y el diputáu [[Jorge Landau]] espresó que Boudou «sigue siendo una persona ensin mácula».<ref name="prexulgáu">[https://web.archive.org/web/20140706204707/http://veintitres.infonews.com/nota-32045-politica-El-vice-prexulgáu.html «El vice, prexulgáu»], artículu del 2 de xunetu de 2014 na revista [[revista Ventitrés|''Ventitrés'']] (Buenos Aires).</ref><ref name="analizara">[http://www.losandes.com.ar/article/analizaren-el xuiciu-politico-a-boudou «El Congresu va analizar los pidíos de xuiciu políticu de Boudou»], artículu del 3 de xunetu de 2014 nel diariu ''Los Andes'' (Mendoza).</ref><ref>[http://www.lavoz.com.ar/politica/pa-los-k-el xuiciu-boudou-ye-un ataque-la democracia «Pa los K, el xuiciu a Boudou ye “un ataque a la democracia”»], artículu del 5 de xunetu de 2014 nel diariu ''La Voz'' (Córdoba).</ref><ref>[http://www.pagina12.com.ar/diario/ultimas/20-249994-2014-07-03.html «Diputaos refugó los pidíos de xuiciu políticu contra Boudou»], artículu del 3 de xunetu de 2014 nel diariu ''[[Página 12]]'' (Buenos Aires).</ref>
[[Agustín Rossi]], ministru de Defensa, dixo que «la política equivocaríase si toma decisiones que la Xusticia nun tomó. La Xusticia nun opinó sobre la cuestión de fondu. Rixe sobre'l vicepresidente'l principiu d'inocencia que rixe pa tolos ciudadanos arxentinos. Varar tien que ser igualitaria pa toos».<ref>{{cita publicación|títulu=Agustín Rossi defende a Boudou: "Sería inconveniente que se tomara llicencia"|url=http://www.lanacion.com.ar/1717678-agustin-rossi-defende-a-boudou-seria-inconveniente-que se tomara-llicencia|obra=La Nación|fecha=11 d'agostu de 2014|fechaaccesu=12 de setiembre de 2014}}</ref>
Ente los cuestionamientos que Boudou recibió dende tolos bloques fuera del kirchnerismo,<ref>{{cita publicación|nome=Gustavo|apellíos=Ybarra|títulu=Nel Senáu, la oposición volvió refugar a Boudou|url=http://www.lanacion.com.ar/1728161-en-el-senado-la-oposicion-volvio-a-refugar-a-boudou|formatu=|axencia=|periódicu=La Nación|fecha=18 de setiembre de 2014|fechaaccesu=25 de setiembre de 2014|ubicación=|idioma=|cita=}}</ref>
el líder del [[Partíu Obreru (Arxentina)|Partíu Obreru]], [[Jorge Altamira]], dixo que «el Poder Xudicial ta tan conrotu como Boudou» y que «Boudou nun tien de tomar llicencia, tien de dise yá mesmu».<ref>{{cita publicación|nome=Leonel Alberto|apellíu=Rodríguez|títulu=Jorge Altamira: "El Poder Xudicial ta conrotu como Boudou"|url=http://www.lanacion.com.ar/1717723-jorge-altamira-el poder xudicial-esta-malváu-como-boudou|obra=La Nación|fecha=11 d'agostu de 2014|fechaaccesu=12 de setiembre de 2014}}</ref>
[[Ernesto Sanz]], presidente de la [[UCR]], señaló que la suma de procesamientos «ye una vergüenza [...] que fai insostenible» la continuidá de Boudou na vicepresidencia.<ref>{{cita publicación|títulu=So una agua de crítiques opositores, Boudou viaxó a Méxicu tres el so procesamientu|url=http://www.lanacion.com.ar/1717401-so-una agua-de-criticas-opositores-boudou-viaxo-a-mexico-tres-el so-procesamientu|obra=La Nación|fecha=10 d'agostu de 2014|fechaaccesu=12 de setiembre de 2014}}</ref>
[[Gerardo Morales]], tamién de la UCR, dixo al dirixise a Boudou nel Senáu: «La so presencia entorpece el funcionamientu; queremos que'l cuerpu y el Frente pa la Victoria consideren el proyeutu de resolución que presentemos pa suspendelo a usté pa presidir les sesiones del Senáu».<ref>{{cita publicación|títulu=El oficialismo refugó suspender a Amado Boudou de la presidencia del Senáu|url=http://www.lanacion.com.ar/1724071-sesion-senado-ley-suministru-camudo-de-see-pago-de-la delda amado-boudou|obra=La Nación|fecha=3 de setiembre de 2014|fechaaccesu=12 de setiembre de 2014}}</ref>
== Notes ==
{{llistaref|grupu="nota"}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Amado Boudou}}
{{wikiquote|Amado Boudou}}
{{wikinoticies}}
{{Socesión
| periodu = 7 de xunetu de 2009 - 10 d'avientu de 2011
| predecesor = [[Carlos Rafael Fernández]]
| títulu = [[Ministeriu d'Economía y Producción|Ministru d'Economía d'Arxentina]]
| socesor = [[Hernán Lorenzino]]
| periodu2 = 10 d'avientu de 2011 - 9 d'avientu de 2015
| predecesor2 = [[Julio Cobos]]
| títulu2 = [[Presidente de la Nación Arxentina#El vicepresidente Vicepresidente de la Nación Arxentina]]
| socesor2 = [[Gabriela Michetti]]
}}
{{NF|1962||Boudou, Amado}}
{{Tradubot|Amado Boudou}}
[[Categoría:Economistes d'Arxentina]]
[[Categoría:Ministros y ministres d'Arxentina]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Frente pa la Victoria]]
[[Categoría:Persones de Buenos Aires]]
[[Categoría:Vicepresidentes d'Arxentina]]
[[Categoría:Políticos y polítiques de la UCEDE]]
e7dcfb86rwjjza4pkb16un9flfxz7wa
José de Fábrega
0
156955
4497865
4459502
2026-05-31T13:19:26Z
Limotecariu
735
4497865
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''José de Fábrega''' {{nym}} foi un militar, políticu, estadista y [[República de la Nueva Granada|neogranadino]]; prócer de la [[Independencia de Panamá]], conocíu tamién como'l '''Llibertador del Ismu''', títulu honoríficu dau por [[Simón Bolívar]].<ref name=Espada>{{Cita web |url=http://www.fabrega.com/espada.html |títulu=La espada del xeneral José de Fábrega: una vida al serviciu del so pueblu. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111020224633/http://www.fabrega.com/espada.html |fechaarchivu=2011-10-20 }}</ref><ref name=Llibertador/>
Bautizáu col nome, '''Joseph Pedro Antonio María del Carmen de Fábrega y de las Cuevas''', na Catedral de la ciudá de Panamá, por Joseph Liberato Lasso de la Vega, comisariu xuez real de la Santa Cruzada, el 22 d'ochobre de 1774. Fueron los sos padrinos Joseph Justo López Murillo, vicariu xeneral del obispáu y Josepha de las Cuevas y Álvarez.<ref name=Llibertador/><ref name=Bautizu>Partida de bautizu de 22 d'ochobre de 1774 por Joseph Liberato Lasso de la Vega, na Catedral de la ciudá de Panamá.</ref>
José de Fábrega foi l'artífiz principal de la Independencia del [[ismu de Panamá]] del xugu del [[Imperiu español]], el 28 de payares de 1821, aprovechando l'ausencia del mariscal [[Juan de la Cruz Mourgeon]]. Depués de la fazaña, [[Simón Bolívar]] nomó-y gobernador comandante xeneral de la provincia de Panamá, el 9 de febreru de 1822.
== Infancia ==
José de Fábrega nació'l 19 d'ochobre de 1774 na ciudá de Panamá, fueron los sos padres el capitán de granaderos Carlos de Fábrega, español, natural de [[Ceuta]] y Antonia de las Cuevas y Álvarez, española, natural de la [[Villa de Bañeza]], [[Castiella (España)|Castiella]]; fía de don Manuel Cuevas y de doña Teresa Álvarez, dambos naturales de [[Galicia]].<ref name=Llibertador/><ref name=Archivo>Juan Antonio Plasmu (historiador): datos tomaos del estante 116, caxón 7, legajo 27 y del estante 109, caxón 2, legajo 7 del Archivu Xeneral d'Indies de Sevilla.</ref><ref name=Bautizu/>
Al añu siguiente nació'l so hermanu, Felipe José Cayetano de Fábrega. La primer desgracia de la familia Fábrega asocedió en 1778, cuando muerre Carlos, dexando na orfandad a los sos dos fíos. Pasaos ocho años, la so madre, con trenta años d'edá, contrái nueves nupcias con Cayetano Ximénez, comandante del batallón Fixu de Panamá.<ref name=Espada/>
== Vida militar ==
Curiosamente la carrera militar de José de Fábrega empecipiar a una edá verdaderamente temprana; nel añu de 1777 y con tan solu trés años d'edá, el so padre consiguió una llicencia que dexaba al neñu nomárase-y col grau de cadete. Pa 1797 Fábrega yá yera teniente, en 1812 capitán de milicies, en 1815 teniente coronel y el 10 de setiembre de 1821 coronel efeutivu de los Exércitos Nacionales de los Reinos d'España y comandante xeneral y gobernador del Ismu de Panamá. A partir del 28 de payares de 1821, conforme al [[Acta d'Independencia de Panamá]], empecipia'l so serviciu reconocíu como coronel de la república de Colombia y nomáu gobernador y comandante xeneral del departamentu del Ismu de Panamá pol presidente xeneral en xefe [[Simón Bolívar]]. El 4 de xunu de 1828, el Llibertador xubir a xeneral de brigada de la república de Colombia. N'agostu de 1830, xeneral en xefe del Exércitu Llibertador, ad hoc, en razón del mandu pa recuperar pola República al departamentu del Ismu de Panamá, del golpe d'Estáu de los facciosos Espinar y Alzuru.<ref name=Semblanza>Demetrio José Fábrega López: [http://www.fabrega.com/perfil.htm ''Semblanza de José de Fábrega''.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20111020224801/http://www.fabrega.com/perfil.htm |date=2011-10-20 }} Panamá, 21 de xunetu de 2000.<br />
Dr. José Rafael Wendehake: ''Perfil del xeneral José de Fábrega'',<br />
''Ufrienda a los delegaos del Congresu Bolivariano de 1926''. Panamá, 22 de xunu de 1926.</ref><ref name=Llibertador/><ref name=Raices/>
{{Cita|Fueya de Servicios del Xeneral José de Fábrega<br />
Dende [[28 de payares]] de [[1821]] hasta [[30 de xunu]] de [[1832]]<br />
Despachos Militares. T. 17. F. 127 a 129 Rectu.|Santiago de Veraguas, 30 de xunu de 1832}}
{{cita|República de Colombia, Estáu de la Nueva Granada<br />
Inspeición Xeneral del Exércitu, Seición 1a.<br />
Secretariu d'Estáu y del Departamentu de la Guerra<br />
Bogotá, Colombia.
Los servicios qu'espresa l'axunta Fueya de Servicios del Xeneral de Brigada José de Fábrega son constantes a esta inspeición, él amás permaneció fiel a los principios republicanos por consiguiente contemplar acreedor a la 3a. parte del so sueldu, conforme artículu 34, regla 1a., parágrafu únicu. Dios y Llibertá.|Bogotá, 22 d'ochobre de 1832<ref name=Llibertador/>}}
== Vida familiar ==
El 14 de setiembre de 1803 casóse con María del Carmen de la Barrera Muñoz, peruana, natural de Lima; fía de Manuel de la Barrera y Negreiros, procurador xeneral de Lima y de María Dolores Muñoz, dambos peruanos y naturales de Lima; del matrimoniu Fábrega y Barrera hubo once fíos: José Carlos, Francisco, José Martín, Eustacio, Luis, José de la Rosa, José Manuel, Mercedes, María Josefa, Wenceslao y María Francisca; nueve sobreviviéron-y, ocho d'ellos con descendencia.<ref name=Descendientes>{{Cita web |url=http://www.fabrega.com/desc.html |títulu=Descendientes del xeneral José Pedro Antonio de Fábrega. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20111020225053/http://www.fabrega.com/desc.html |fechaarchivu=2011-10-20 }}</ref><ref name=Semblanza/><ref name=Llibertador/>
== Vida política ==
El 17 de mayu de 1814, José de Fábrega foi designáu pol Rei como gobernador políticu y militar de [[Santiago de Veraguas]].<ref name=Llibertador/>
Antecediéron-y gobiernos de gran importancia que fueron alicando'l deséu independentista nos istmeños, ente ellos podemos mentar los siguientes:
* Mariscal de campu [[Alejandro Hore]] (1817)<ref name=Hore>Juan Bautista Sosa: [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa04n.htm ''Compendiu d'historia de Panamá''. Panamá, 1911. (Alejandro Hore). Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].</ref>
* Brigadier [[Pedro Ruiz de Porras]] (1820)<ref name=Ruiz>Juan Bautista Sosa: [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa04o.htm ''Compendiu d'historia de Panamá''. Panamá, 1911. (Pedro Ruiz de Porras). Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].</ref>
* Virréi don [[Juan de Sámano]] y Uribarri (1821)<ref name=Sámano>Juan Bautista Sosa: [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa04p.htm ''Compendiu d'historia de Panamá''. Panamá, 1911. (Juan de Sámano). Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].</ref>
* Mariscal de campu [[Juan de la Cruz Mourgeon]] y Achet (1821).<ref name=Mourgeon>Juan Bautista Sosa: [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa04p.htm ''Compendiu d'historia de Panamá''. Panamá, 1911. (Juan de la Cruz Mourgeon). Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].</ref>
(- Nota: escritu en munchos testos: Mourgeón o Murgeón)
Esmolecida la Corona acaldía más del progresu de la llucha pola emancipación n'América, dispunxo ameyorar la condición defensiva del Ismu, aumentando la so guarnición y confiando el mandu del país al brigadier Tomás de Cires. Coles mesmes, confió al mariscal de campo Juan de la Cruz Mourgeon, el Gobiernu de Quito y de la Nueva Granada, col títulu de capitán xeneral y el derechu de tomar el de virréi, cuando reconquistara pa la Corona les dos terceres partes del territoriu d'aquelles provincies. A mediaos d'agostu de 1821 llegó Mourgeon a Panamá con dalguna fuercia que sacó de Puerto Cabello y punxo los sos esfuercios n'entamar una espedición militar pa dirixise al sur con cuenta de contener la meyora del exércitu colombianu sobre [[Quitu]]. Con esti propósitu, apuntó en Panamá un contingente de tropes qu'había d'amenorgar considerablemente la guarnición de la plaza. Exhausto l'ayalga, pa sufragar los gastos de la espedición, echó manes de los fondos de les cofraderíes y de la Ilesia en calidá de préstamu; asina pudo fornir aquélla y salir con camín de la mariña d'Esmeralda'l 22 d'ochobre de 1821. En Panamá, quedaren pocos soldaos españoles pa curiar el territoriu de la insurxencia, en contraparte, había una población deseosa de llibertá, pero que pa consiguila nun quería arramar una gota de sangre.
Antes d'entamar el so viaxe pal sur, había resueltu Mourgeon los asuntos rellacionaos col gobiernu del ismu, pos tresferíu a la gobernación de Yucatán Pedro Ruiz de Porras y atopándose deteníu en Puerto Cabello; plaza sitiada pol xeneral [[José Antonio Páez]]; el brigadier Tomás de Cires y refugando la xefatura'l coronel Isidro de Diego; alcordó confiá-yla interinamente el 11 de setiembre de 1821, al teniente coronel José de Fábrega, gobernador de [[Santiago de Veraguas]] dende 1814, xubiéndo-y primeramente a coronel efeutivu'l 10 de setiembre de 1821.<ref name=Llibertador/>
(- Vease oficiu completu de Mourgeon a Fábrega: a coronel efeutivu, n'Anexos, 1)
(- Vease oficiu completu de Mourgeon a Fábrega: a comandante xeneral del Ismu, n'Anexos, 2)
Asumía Fábrega el poder, como comandante xeneral y gobernador de Panamá, n'ocasión en que casi tol continente hispanu-americanu nun dependía yá de la metrópolis; [[América Central]] acababa de declarase independiente; los realistes de [[Venezuela]] topábense circunscritos a la plaza fortificada de [[Puerto Cabello]]; [[Cartagena (Colombia)|Cartagena]], a lo último abriera n'ochobre les sos puertes al exércitu sitiador del xeneral [[Mariano Montilla]].<ref name=Montilla>Venezuela To: [http://www.venezuelatuya.com/biografias/marianu_montilla.htm Biografíes, ''Mariano Montilla''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20230427121017/https://www.venezuelatuya.com/biografias/marianu_montilla.htm |date=2023-04-27 }}.</ref>
Tou esto y la circunstancia de qu'un panamiegu ocupara'l primer cargu del país, avivó nos istmeños la idea de desafiase polos sos solos esfuerciu d'España, considerando que Fábrega nun fadría una oposición invencible al propósitu de llibertar la so propia patria, pero suponiendo como natural la resistencia de la guarnición a tou movimientu independentista. Pa destruyir esi peligru, alcordaron los patriotes comentar la deserción en files del elementu militar, axuntando pal casu, un fondu col concursu pecuniariu de delles prominentes persones. Nestes circunstancies, españó'l [[10 de payares]] de [[1821]] un movimientu en favor de la independencia, conocíu como'l [[Primer Berru d'Independencia na Villa de Los Santos Primer Berru d'Independencia na villa de Los Santos]], exemplu que siguieron munchos pueblos vecinos. Esta noticia espublizar por tol territoriu panamiegu y foi sofitada polos pueblos de Les Tables, Macaracas, Les Mines, Parita, Ocú, Penonomé, Pocrí, Pesé, Natá, San Francisco de Veraguas y Alanje, na provincia de Chiriquí.<ref name=Fabrega>Juan Bautista Sosa: [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa04p.htm ''Compendiu d'historia de Panamá''. Panamá, 1911. (José de Fábrega). Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].</ref>
Los fechos del 10 de payares na villa de Los Santos, provocó que s'acelerara'l movimientu independentista de Panamá. El comandante xeneral coronel José de Fábrega unificó a los patriotes, convocándolos na so propia casa de la ciudá de Panamá'l [[20 de payares]] de [[1821]], a una Xunta xeneral de toles autoridaes p'aldericar la situación política. De lo alcordao llevantóse acta, solicitando la consulta de tolos pueblos de les provincies, pa coordinar la revolución y demostrar al unísonu la voluntá popular d'estos. Foi asina, como'l 28 de payares d'esi añu, en cabildru abiertu, José de Fábrega proclama la [[Independencia de Panamá d'España]] y la xunión voluntaria de la nación panamiega a la [[Gran Colombia]] de Bolívar.<ref name=Llibertador/>
Foi por esta razón, que'l coronel José de Fábrega escríbe-y al llibertador Simón Bolívar, presidente de la [[Gran Colombia]], n'alusión a la declaración d'independencia:
{{Cita|Excelentísimo Señor: Tengo l'altu preste de comunicar a V. Y. la plausible nueva, de decidise l'Ismu pola independencia del dominiu español... Polo qu'a mi toca, Escelentísimu Señor, la efusión de la mio gratitud ye inesplicable, al tener el prestu, única capaz d'enllenar el corazón humanu, cual ye'l merecer l'enfotu públicu en circunstancies tan crítiques, pa gobernar al Ismu independiente; y namái puedo corresponder a tan alta distinción, colos sacrificios que toi decidíu a faer, desque consagré, como deseyaba, a la patria que me vio nacer, y a quien debo cuanto tengo.|Carta de José de Fábrega a Simón Bolívar; Panamá, [[29 de payares]] de [[1821]]<ref name=Memories/>}}
(- Vease carta completa en ''Anexos'', 3)
El primeru en responde-y, foi'l vicepresidente de la Gran Colombia, xeneral [[Francisco de Paula Santander]], encargáu del Poder Executivu, dende la capital:
{{Cita|Señor coronel José de Fábrega, Xefe Superior Militar del Ismu de Panamá: ... Que Panamá esfrute por sieglos enteros de la llibertá ya independencia que solicitó, son los votos del gobiernu de la República de Colombia.|Carta de Francisco de Paula Santander a José de Fábrega; Bogotá, [[17 de xineru]] de [[1822]]<ref name=Cortazar>Roberto Cortázar: ''Cartes y mensaxes de Santander'', (vol. IV). Bogotá, Colombia, 1954.</ref><br />}}
(- Vease carta completa en ''Anexos'', 4)
Bolívar, el día de tener les noticies de los escurrimientos del Ismu, dende'l so Cuartel Xeneral en Popayán destacó al so edecán, el capitán [[Daniel Florencio O'Leary]], por que se treslladara a Panamá como portador d'una carta gloriadora pa Fábrega:
{{Cita|Nun me ye posible espresar el sentimientu de gozu y almiración qu'esperimenté al saber que Panamá, el centru del Universu, ye segregáu por sigo mesmu, y llibre pola so propia virtú. L'Acta de la Independencia de Panamá ye'l documentu más gloriosu que puede ufiertar a la historia nenguna provincia americana.|Carta de Simón Bolívar a José de Fábrega; Cuartel Xeneral de Popayán, [[1 de febreru]] de [[1822]]<ref name=Memories>Daniel Florencio O'Leary: ''Memories del xeneral O'Leary'', Documentos. Caracas, Venezuela, 1883, 1981.<br />Vicente Lecuna: ''Cartes del Llibertador'' (vol. XI). Caracas, Venezuela, 1948.</ref><ref name=Cartes>Simón Bolívar: ''Cronoloxía'' (1783-1830). Sitio web de la Universidá de los Andes, Mérida, Venezuela:<br />
* Simón Bolívar: [http://www.bolivar.ula.ve/cgi-win/be_alex.exe?Accesu=T011900001203/ Carta a Francisco de Paula Santander.] Popayán, 29 de xineru de 1822.
* Simón Bolívar: [http://www.bolivar.ula.ve/cgi-win/be_alex.exe?Accesu=T011900001207/ Carta a José de Fábrega.] Popayán, 1 de febreru de 1822.
* Simón Bolívar: [http://www.bolivar.ula.ve/cgi-win/be_alex.exe?Accesu=T011900001209/ Carta al edecán, capitán Daniel F. O'Leary.] Popayán, 13 de febreru de 1822.
* Simón Bolívar: [http://www.bolivar.ula.ve/cgi-win/be_alex.exe?Accesu=T011900001211/ Carta a Melchor Aymerich.] Popayán, 18 de febreru de 1822.</ref><br />}}
(- Vease carta completa en referencia 17, enllace web 2)
L'adhesión a la [[Gran Colombia]], diose gracies a que los panamiegos almiraben grandemente les campañes independentistes de Bolívar nel sur. Foi d'esta manera que la nación panamiega, el [[9 de febreru]] de [[1822]], convertir por decretu nel [[departamentu del Ismu]], xunto a [[Venezuela]], [[República de la Nueva Granada|Nueva Granada]] (actual Colombia) y [[Ecuador]]. Panamá, diría representáu por un diputáu al Congresu de la Gran Colombia.
== Dempués de la independencia ==
Una vegada que Panamá consolidó'l so [[Independencia de Panamá|independencia]] del Imperiu español y la so posterior unión voluntaria a la [[Gran Colombia]], José de Fábrega foi nomáu gobernador y comandante xeneral de la provincia de Panamá y darréu xubíu a xeneral de brigada por [[Simón Bolívar]].
El 22 de xunu de 1826, tuvo llugar en Panamá'l [[Congresu Anfictiónico]], que pretendía xunir a tola América hispana. El Congresu Anfictiónico, sol ideal de Simón Bolívar, axunta na ciudá de Panamá a representantes de los nuevos países del continente americanu como Arxentina, Bolivia, Brasil, Centroamérica, Estaos Xuníos, la Gran Colombia, Chile, Méxicu y Perú, como una confederación en defensa del continente contra posibles aiciones de la Lliga de la Santa Alianza conformada poles potencies europees y les sos reclamaciones de territorios perdíos n'América.
El 26 de setiembre de 1830, tando Fábrega a cargu del Gobiernu civil dende'l departamentu de [[Veragua]], el xeneral [[José Domingo Espinar]];<ref name=Espinar>Enciclopedia d'historia y cultura del Caribe: [http://www.encaribe.org/index.php?option=com_content&view=article&id=2110:jose-domingu-espinar&catid=122:historia&Itemid=157 ''José Domingo Espinar''].</ref> nesi entós al mandu de la Comandancia Militar del Ismu; propúnxose segregar el departamentu de Panamá de la unidá nacional colombiana entendida por [[Veragua]] y Panamá, pa formar un estáu independiente so la so xefatura.
Como yera d'esperase, José de Fábrega opúnxose enérxicamente al golpe d'Estáu lideráu por Espinar; pero los braceos internos y los intereses particulares consiguieron que, cuando esti postreru partió escontra Veraguas pa combatir col contingente qu'entamara Fábrega, el coronel [[Juan Eligio Alzuru]];<ref name=Alzuru>Juan Bautista Sosa: [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa05b.htm ''Compendiu d'historia de Panamá''. Panamá, 1911. (Juan Eligio Alzuru). Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20171109172235/http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa05b.htm |date=2017-11-09 }}.</ref> a quien Espinar dexara al mandu; derrocar na so ausencia. Lo qu'intentó ser un bon gobiernu, pocu duró; el 9 de xunetu de 1831, Alzuru, víctima de la pasión pol poder, solmenó un golpe d'Estáu. Concentró los dos poderes, el militar y el civil, na so persona; coles mesmes, impunxo un gobiernu tiránicu que remató col destierru de Fábrega, quien conxuntamente con otros próceres de la xesta independentista, foi embarcáu escontra l'estranxeru. Fábrega llogró persuadir a los capitanes de los navíos por que lo lliberar en Montijo, Veraguas, dende onde entamó la nueva llucha por restablecer l'orde civil y la llexitimidá nel país.
Fábrega y el coronel [[José Antonio Miró]]; que fixera la campaña de Perú;
<ref name=Miró>[http://www.latincat.org/Index.php?Id=63&PagePath=48&DB_Id=1&Contents=LLISTA+DE+PA&IACUE;SES++Panam%E1 ''Panamá'': capitán José Antonio Miró, batallón Ismu, campañes d'independencia. Sitio web LatinCat, El portal d'integración llatinoamericana en Catalunya].</ref> formaron en Santiago, capital de Veraguas, una división respetable, y con ella punxéronse en marcha sobre Panamá'l 15 d'agostu. El 25 d'agostu d'esi mesmu añu yá taba en La Chorrera y el 26 en Arraiján, cerca de la capital. El 27, unificó fuercies col coronel [[Tomás Herrera]]<ref name=Herrera>Enciclopedia d'historia y cultura del Caribe: [http://www.encaribe.org/index.php?option=com_content&view=article&id=2116:tomas-herrera&catid=122:historia&Itemid=157 ''Tomás Herrera''].</ref> en Ríu Grande y xuntos ganaron la batalla en contra de los exércitos de Alzuru. Alzuru foi xulgáu y executáu polos sos crímenes, nel mesmu patíbulu que llevantara pa tarazar munches vides na plaza de la Catedral.<ref name=Llibertador/><ref name=Raices/><ref name=Biografíes>José María Baraya: [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/biomi/biomi21.htm ''Biografíes militares'', Fábrega. Panamá, 1874. Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].</ref>
El xeneral José de Fábrega dirixó una proclama al pueblu panamiegu:
{{Cita|El xeneral en xefe del Exércitu Llibertador a los habitantes del departamentu y a les tropes del so mandu:
¡Istmeños! Sobre les ruines de la esclavitú más espantibles llevantóse un formosu templu a la llibertá y a les sos lleis. Los mandos tán estremaos, el réxime constitucional restauráu, les garantíes sociales afirmaes y l'Ismu en fin apurríu a los sos propios fíos.|José de Fábrega; Panamá, [[30 d'agostu]] de [[1831]]<ref name=Raices/>}}
Dientro d'esti marcu, José de Fábrega non solamente contribuyó a la nacencia de la nación panamiega, sinón que foi l'elementu decisivu qu'estabilizó l'Ismu y emponer escontra la llexitimidá, nuna dómina en que yera muncho más fácil gobernar col sable y el fusil.
El mayor mandáu d'esti líder neogranadino ye qu'anque nun bazcuyó en remanar la so espada con firmeza cuando la patria más la precisó, exerció'l so cargu militar con una visión civilista, como xenuinu estadista que sentaba les bases pa una república a la cual sentía que tenía de sirvir. El so más pervalible apurra nun foi nel campu de batalla, sinón dende'l despachu de gobiernu. Por tou ello, foi estremáu col más alta reconocencia per parte del xeneral Simón Bolívar, quien lo nomó "Llibertador del Ismu" y espresó sentimientos d'almiración, al saber que Panamá fuera segregada por sigo mesma. Tamién afirmó Bolívar, que l'[[Acta d'Independencia de Panamá]] yera un monumentu gloriosu.
Finalmente en 1832, el xeneral José de Fábrega tornó a la ciudá de Santiago de Veraguas, onde se caltuvo como gobernador hasta 1835. Foi electu senador al Congresu Nacional en 1837 y 1838, últimu cargu públicu qu'exerció antes de la so muerte'l 11 de marzu de 1841.
Con esceición del nome que güei se -y da a la Escuela d'Enseñanza Cimera de l'Academia de Policía, la so figura nun recibió otru tributu públicu en Panamá, más que la senciella llábana que xaz na catedral de Santiago. Nesa inscripción puede lleese lo siguiente:
{{Cita|lang=es|Dicha i reposo para mi patria i virtudes para mis hijos. Estas fueron las últimas palabras del señor general José de Fábrega, cuyos restos mortales yacen bajo esta losa. Su cara esposa con 9 hijos le perdieron el 11 de marzo de 1841, i a su triste memoria le tributan este debido homenaje de gratitud. Él vivió hasta la senectud. Su vida pública siempre sostuvo el orden: bajó al sepulcro exento del crimen; padre amoroso, amigo fiel, fue franco i generoso con el débil, el menesteroso i desvalido, i al desaparecer legó a sus deudos honor i virtudes.|Llábana de José de Fábrega na Catedral de Santiago de Veraguas, Panamá<ref name=Semblanza/><ref name=Llibertador/>|}}
El [[4 de mayu]] de [[1850]], el Congresu de Nueva Granada honró la so memoria:
{{Cita|... José de Fábrega, natural de la ciudá de Panamá, Jeneral de Brigada de la República de Colombia - honra la so memoria'l decretu llexislativu de la Nueva Granada de 4 de mayu de 1850 - ''merecía bien de la Patria y hónrase la so memoria''.|Congresu de la Nueva Granada, Bogotá, 1850}}
- (Nota: Jeneral de Brigada (xeneral de brigada): ortografía de la dómina)
== Notes de biógrafos ==
{{Cita|... Fábrega, contribuyó conducentemente al trunfu de la causa de la llibertá nel Ismu y la so completa pacificación dempués de contribuyir a la so independencia del poder español. Por esto, y polos sos grandes virtúes como patriota y republicanu, yera envaloráu con veneración y el so nome merez un llugar distinguíu na historia.|José María Baraya, ''Biografíes militares'', Panamá, 1894}}
{{Cita|... Un patriota ardoroso, lo que xuníu al so gran valor y enerxía de calter, llevar a algamar l'eminente prestíu de que goció ente aquellos homes que namoraos de los ideales magnos, sacrificaron llar, vida y fortuna, lluchando pola independencia.|Dr. José Rafael Wendehake, ''El xeneral José de Fábrega'', Panamá, 1926}}
{{Cita|... El sistema de la so política foi siempres bien senciellu, y consistía na adhesión infrayable al orde y a la llexitimidá, ensin que por ello fuera nunca indiferente a la suerte moral del país. Creía que los gobiernos nun debíen nunca dexase cegar pola política de partíos que ye la más ciega de les pasiones y por lo mesmo la más aciaga pa la sociedá que consiente dexala enseñorearse del corazón de los sos conciudadanos.|Nicolás Victoria, editorial, Centenariu de la muerte de José de Fábrega, Panamá, 1941}}
{{Cita|... La so vida foi un modelu de modestia y desprendimientu nada comunes. Fixo siempres tol bien que pudo y realizó la más formosa páxina de la so vida'l mentáu 28 de Payares de 1821.|Profesor Octavio Méndez P. y Cirilo J. Martínez, Academia Panamiega de la Historia}}
{{Cita|... La República de Panamá, la so patria nativa, nun-y tributó inda l'homenaxe correspondiente al distinguíu prócer, en considerancia a los sos méritos indiscutibles y a los eficaces servicios qu'emprestó per tantos años al terruñu de los sos amores.|Ernesto J. Castillero R., Academia Panamiega de la Historia}}
== Anexos ==
1- Oficiu empobináu por Juan de la Cruz Mourgeon y Achet a José de Fábrega, el 10 de setiembre de 1821; rexistráu na Contadoría Principal del Exércitu y Facienda Nacional, na fiel Panamá, 12 de setiembre de 1821, por Agustín Ordóñez, secretariu:
{{Cita|A Don José de Fábrega
Don Juan de la Cruz Mourgeon y Achet, Caballeru de la Nacional y Militar Orde de San Fernando de Tercer Clase por trés distintes aiciones y por caúna d'elles, y de la de San Hermenegildo, Beneméritu de la Patria en grau Heroicu, condecoráu col Lliriu de Francia, les Cruces de Lerín, Chiclana, Albuera, Mengiver, Segundu y Tercer Exércitu, Medaya de Bailén, Sufrimientu pola Patria, Reconquista de Sevilla, que la so ciudá en señal de gratitud estremar col sable d'honor, Sociu Honorariu de la Sociedá Patriótica de la mesma, nato de les de Córdoba y Ecija, Mariscal de Campu de los Exércitos Nacionales, Capitán Xeneral del Nuevu Reinu de Granada, Xefe Cimeru Políticu del mesmu, Superintendente Xeneral d'él y Xeneral en Xefe del Exércitu n'operaciones.
Por cuanto ateniendo a los servicios de Vos don José de Fábrega vini nomar vos Coronel de los Exércitos Nacionales: por tanto mandu a quien tocara de la orde conveniente por que se vos ponga en posesión del referíu emplegu de Coronel de los Exércitos Nacionales y a los Oficiales y soldaos de los Exércitos que vos reconozan y respeten por tal, obedeciendo les órdenes que-yos deáis del serviciu por escritu y de pallabra ensin retruque nin dilación dalguna, y qu'asina, ellos como los demás Cabos, Mayores y Menores háyanvos y tengan por tal Coronel guardandoos y haciendoos guardar les honres y preeminencias y exenciones que vos toquen y tienen de ser guardaes ensin que vos falte en cosa dalguna: y al efeuto expédovos en virtú de Reales Ordenes el presente DIPLOMA de que se va tomar razón na oficines correspondientes pol emplegu de Plana Mayor, ínterin S. M. a quien se da cuenta, expédevos el competente Real Despachu.
Dau nel Cuartel Xeneral de Panamá, a diez de setiembre de mil ochocientos ventiún. Robláu de la mio mano, selláu coles mios armes y refrendáu pol mio Secretariu del Despachu Militar.
Juan de la Cruz Mourgeon
Agustín Ordóñez. Secretariu
V. Y. Noma Coronel de los Exércitos Nacionales a Don José de Fábrega. Tómese razón al Foliu 153 del llibru respeutivu. Contadoría Xeneral del Exércitu y Facienda Nacional na fiel Panamá, setiembre 12 de 1821. Agustín Ordóñez. Secretariu.}}
- Oficiu copiáu d'Ernesto J. Nicolau: ''El Berru de la Villa'', Panamá, 1961.
2- Oficiu empobináu por Juan de la Cruz Mourgeon y Achet a José de Fábrega, el 11 de setiembre de 1821; rexistráu na Contadoría Principal del Exércitu y Facienda Nacional, na fiel Panamá, 13 de setiembre de 1821, por Juan José de los Reis, secretariu:
{{Cita|A Don José de Fábrega
Comandante Xeneral del Ismu y la so Provincia
L'enfotu que V. S. mereció al Rei y a la Nación en toes dómines y circunstancies, lo bien que correspondió a aquella y al públicu conceutu que tien de la so conducta político y Militar nel tiempu que tuvo de Gobernador de Santiago de Veraguas, decidiéronme a encargar a V. S. el mandu Político y Militar d'esti Ismu y la so Provincia col llenu de toles sos funciones y en clase d'interinidá hasta que S. M. apruebe otru, pos teniendo yo qu'atender otros asuntos de mayor importancia tengo de quitame del inmediatu mandu d'esti Ismu, particularmente cuando motivos políticos y militares obligar (a pocos díes de la mio llegada) a encargame d'él y por consiguiente namái a V. S. apurrir.
Prevengo a V. S. como Xefe Superior Políticu, como Capitán Xeneral coles prerrogativas de Virréi (tan depués como lo dexen les circunstancies) que me fai'l Rei responsable de la pacificación del Reinu encargándome guardar y faiga guardar la Constitución Política de la Monarquía Española, y ser fiel a la so persona, que'l so xuramentu fixi y V. S. tendrá de faer mañana nel sitiu y hora que lu prevenga, por consiguiente a naide apurriera'l mandu que al que-y presente Títulu Real asina pa lo Militar como para lo Político y esto precediendo l'avisu de la Secretaría d'Estáu del Despachu de la Guerra y Ultramar, o'l míu por si xulgara que V. S. ye más interesante n'otru puestu remover.
Tengo'l prestu d'escoyer a V. S. ser el fíu del País qu'hai de mandar, en que les sos manes deposito la llave de dos mares pa premiar los sos servicios y porque les virtúes que-y afaten correspuenden al enfotu que V. S. merezme.
Dios guarde a V. S. munchos años,
Dau nel Cuartel Xeneral de Panamá, a once de setiembre de mil ochocientos ventiún. Robláu de la mio mano, selláu coles mios armes y refrendáu pol mio Secretariu del Despachu Militar.
Juan de la Cruz Mourgeon
Juan José de los Reis. Secretariu}}
- Oficiu copiáu d'Ernesto J. Nicolau: ''El Berru de la Villa'', Panamá, 1961.
3- Oficiu empobináu por José de Fábrega a Simón Bolívar el 29 de payares de 1821:
{{Cita|Escelentísimu Señor Presidente de la República de Colombia Xeneral
Simón Bolívar<br />Bogotá, Colombia
Excelentísimo Señor:
Tengo l'altu preste de comunicar a V. Y. la plausible nueva de decidise l'ismu pola independencia del dominiu español. La Villa de los Santos, de la comprehensión d'esta Provincia, foi'l primer pueblu que pronunció con entusiasmu'l sagráu nome de la llibertá, y nel intre casi tolos demás pueblos asonsañaron el so gloriosu exemplu; pero como esta capital nun xulgara entá oportuna la so decisión, trató de tomar tiempu pa iguar les coses, de cuenta que'l día deseyáu fora dafechu gloriosu.
Efeutivamente, tengo'l prestar de ver que nun actu en que se verificó la metamorfosis d'un sistema que yera sosteníu por homes que podíen causar dalgún desastre, verificárase con tal orde, de qu'apenes va poder citase un exemplar: la moderación y los sentimientos de la más alta filantropía, caracterizaron al Ismu d'una manera que-y va faer memorable nos fastos de la historia d'América llibre.
Xebradamente, n'otra oportunidá que m'ufierte más tiempu, voi faer a V. Y. una conocencia de los honorables patricios que merecieron les considerancies de los sos conciudadanos polos servicios que fixeron nesta importante obra, unviando dica agora a V. Y. un exemplar de les bases alcordaes el día d'ayeri, en que tuvimos la suerte d'alzanos en parte integrante de la independencia americana.
Nel día de les circunstancies oblíguenme a implorar a V. Y. la so alta proteición en tolos sentíos pa poder caltener a la República de Colombia un puntu tan interesante, pos la desgracia qu'acorvió al Ismu de trés años acá, dexar na impotencia de nun poder sufrir los cuantiosos gastos que s'imponen pa ponenos nel respetable estáu que tanto demanden les circunstancies. Sobremanera, lo que más se precisa son siquier 300 homes disciplinaos colos sos competentes oficiales pa les guarniciones de los más importantes puntos por onde podemos ser invadíos.
Polo qu'a mi me toca, Escelentísimu Señor, la efusión de la mio gratitud ye inesplicable al tener el prestu, única capaz d'enllenar el corazón humanu, cual ye'l merecer l'enfotu públicu en circunstancies tan crítiques, pa gobernar l'Ismu independiente; y namái puede corresponder a tan alta distinción, colos sacrificios que toi decidíu a faer desque me foi consagráu, como deseyaba, a la patria que me vio nacer, y a quien debo cuanto tengo.
Tenga V. Y. la bondá de ponelo tou en conocencia del supremu Congresu por que se digne aprobar les nueses operaciones y reconocenos como parte integrante de la República que representa, a onde va dirixise el diputáu que lu faiga por esti Ismu.
Dios guarde la importante vida de V. Y. munchos años, pa la gloria y prosperidá de la República.
Panamá, 29 de payares de 1821
José de Fábrega}}
- Carta copiada de Daniel Florencio O'Leary: ''Memories'', Documentos, 1883, 1981.
4- Oficiu empobináu por Francisco de Paula Santander a José de Fábrega el 17 de xineru de 1822:
{{Cita|República de Colombia
Coronel José de Fábrega
Xefe Superior Militar del Ismu de Panamá
Señor Coronel:
El Gobiernu de Colombia vio con bien particular preste la carta d'usté, de 29 de Payares últimu, en qu'anuncia'l tresformamientu políticu del Ismu y la so incorporación a la República a que naturalmente perteneció.
El pueblu de Panamá na so adhesión bonal a la causa d'América, manifestó'l derechu que tien a merecer un gobiernu lliberal encimentáu sobre instituciones sabies análogues al so calter y situación, y el Gobiernu de Colombia siente'l prestu d'anuncia-y que les lleis sobre que la República llevantó'l so poder y la so gloria nun van dexar de deseyar a los habitantes d'esi territoriu. Usté y ellos van ver comprobáu nel paquete d'impresos qu'incluyo nesta ocasión.
El Gobiernu de Colombia nun escaeciera la suerte de los pueblos del Ismu, y tenía preparáu tolos medios abondos pa sustraelos de la dominación española. Enxamás los trataría como enemigos, porque los sos mires y la so política nun ye la de los conquistadores; pero l'antemanase esos pueblos a proclamar los sos derechos y la so incorporación a la república, evitó los desastres que siempres son inherentes al estáu activu de la guerra. Yo complazo en declarar a los pueblos del Ismu que'l Gobiernu de Colombia acoyer con tresportes d'allegría, que los mirará ensin distinción a los demás pueblos llibres de la República, y que los gobernará poles lleis poles cualos gobierna a los departamentos antiguos.
Yá tien de tar en Portobelo una gruesa columna de tropes destinada a guarnir y caltener esi territoriu, y el Llibertador Presidente, que tomó al so cargu dar la lliberación a los desgraciaos habitantes de Quito, abriría la campaña dende'l so Cuartel Xeneral de Popayán. Usté tien de cuntar con que ye un deber del gobiernu velar sobre la seguridá d'esi importante país, curiar de la so bona alministración y tirar a la prosperidá; mas entrín y non que s'expedir les órdenes convenientes al respeutu, el gobiernu nun duldar qu'usté va sostener firmemente la resolución d'esi beneméritu pueblu, va caltener la tranquilidá interior y la voluntá manifiesta de la so unión a la república.
Que Panamá esfrute por sieglos enteros de la llibertá ya independencia que solicitó, son los votos del encargáu del gobiernu de la República de Colombia.
Dios guarde a usté,
Francisco de Paula Santander
Bogotá, 17 de xineru de 1822. 12o.}}
- Carta copiada de Roberto Cortázar: ''Cartes y mensaxes de Santander'', vol. IV, 1954.
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Bibliografía ==
* Aguilera, Rodolfo: ''Istmeños pernomaos de la Emancipación''. Panamá, 1887.
* Arosemena, Mariano: ''Apuntamientos históricos (1801-1840)''. Panamá, 1949.
* Arrocha Graell, Catalino: ''Historia de la Independencia de Panamá, los sos antecedentes y les sos causes (1821-1903)''. Panamá, 1934.
* [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/biomi/indice.htm Baraya, José María: ''Biografíes militares''. Panamá, 1874. Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].
* [http://www.bolivar.ula.ve/cgi-win/be_alex.exe?DESCRIPTOR=cronolog%EDa&iconu=cronologia.gif&recuperar=45&nombrebd=bolivar Bolívar, Simón: ''Cronoloxía'' (1783-1830), (copiaes de Vicente Lecuna: ''Cartes del Llibertador''). Sitio web de la Universidá de los Andes, Mérida, Venezuela].
* Blanco, José Félix y Azpurúa, Ramón: ''Documentos pa la historia de la vida pública del Llibertador'', (tomu VIII). Caracas, Venezuela, 1875-1877.
* Castillero R., Ernesto J.: ''Historia de Panamá''. Panamá, 1949.
* Castillero R., Ernesto J: «Centenario del general José de Fábrega», en ''Estrella de Panamá'', febreru de 1941.
* Fábrega, José de: ''Acta de Independencia del Istmo de Panamá de 1821'' (auténtica); n'Archivu Xeneral de Sevilla; copia del historiador Juan Antonio Plasmu.
* Fábrega, Francisco: ''Memoria genealógica y biográfica del general José de Fábrega''. Panamá, 1876.
* Nicolau, Ernesto J.: ''El Grito de la Villa''. Panamá, 1961.
* [http://www.banrepcultural.org/blaavirtual/historia/hispa/hispa01.htm Sosa, Juan Bautista: ''Compendio de historia de Panamá'', Panamá, 1911. Sitio web Biblioteca Luís Ángel Arango del Bancu de la República, Bogotá, Colombia].
* Plasmu, Juan Antonio: ''Panameños de la Época Colonial''. Panamá.
* Wendehake, José Rafael: ''El general José de Fábrega, 1774-1841''. Panamá, 1926.
== Ver tamién ==
* [[Panamá]]
* [[Historia de Panamá]]
* [[Independencia de la Villa de Los Santos|Independencia de la villa de Los Santos]]
* [[Independencia de Panamá d'España]]
* [[Acta d'Independencia de Panamá]]
* [[Congresu Anfictiónico]] de Panamá
* [[Gran Colombia]]
* [[República de Colombia]]
* [[Virreinatu de Nueva Granada]]
* [[Provincia de Veraguas]]
{{NF|1774|1841|Fabrega, Jose de}}
{{Tradubot|José de Fábrega}}
[[Categoría:Independencia de Panamá]]
[[Categoría:Persones de Ciudá de Panamá]]
[[Categoría:Militares de Panamá]]
[[Categoría:Presidentes de Panamá]]
[[Categoría:Próceres de Centroamérica]]
[[Categoría:Llibertadores]]
akojqy7fmfbukj78opzrfpuqn78r07s
Gerardo González Vernaza
0
157398
4497846
4462696
2026-05-31T13:05:05Z
Limotecariu
735
4497846
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Gerardo González Vernaza''' {{nym}}<ref>{{cita web |url=http://cd7.y2bn.net/prd/copia%20seguridá%20pagina%20principal/Partíu%20Revolucionariu%20Democratico/Hai%20muertu%20Gerardo%20Gonzalez%20Vernaza/ |títulu=Morrió Gerardo González Vernaza |publisher=Partíu Revolucionariu Democráticu |fechaaccesu=29 de setiembre de 2017 |archivedate=16 de payares de 2012 |archiveurl=https://www.webcitation.org/6CDeK7sgI?url=http://cd7.y2bn.net/prd/copia%20seguridá%20pagina%20principal/Partíu%20Revolucionariu%20Democratico/Hai%20muertu%20Gerardo%20Gonzalez%20Vernaza/ |deadurl=no |df= }}</ref> foi un políticu y economista [[Panamá|panamiegu]]. Fungió como ministru, diputáu y [[vicepresidente de Panamá]].
== Primeros años ==
Graduóse na [[Universidá de Panamá]] como llicenciáu n'Economía, especializándose depués na [[Universidá de Chile]] nel campu de la Estadística pal Desarrollu y la Planificación. Darréu, tomó un posgráu n'Economía y Alministración Pública en [[Perú]].
Depués de volver a Panamá, fungió como funcionariu na Contraloría Xeneral de la República en dellos cargos dende 1957 hasta 1969.
== Carrera política ==
Cola llegada del réxime militar, foi nomáu viceministru de Comerciu ya Industries n'abril de 1969, y depués en 1972 foi nomáu como'l primer ministru de Desarrollu Agropecuariu. Col beneplácito del Conseyu Xeneral del Estáu, foi escoyíu como [[vicepresidente de Panamá vicepresidente]] de [[Demetrio Basilio Lakas]] en 1975 y ocupó como Presidente Encargáu del 4 al 12 de marzu de 1976. Tamién foi asesor nes negociaciones de los [[Trataos Torrijos Carter]].
En 1979, foi fundador del [[Partíu Revolucionariu Democráticu]] y llogró el beneplácito d'[[Omar Torrijos]].<ref name=EFE/> Foi electu llexislador de l'[[Asamblea Nacional]] dientro del periodu 1989-1999 y foi presidente de l'Asamblea ente los años 1997 y 1999. Tres la cayida del réxime militar, González convertir nun duru opositor del presidente [[Guillermo Endara]].<ref>{{cita web |url=http://www.highbeam.com/doc/1P2-4088132.html |títulu=Endara's status slips in Panama |author=James Aparicio |date=22 d'avientu de 1991 |work=Chicago Sun-Times |fechaaccesu=29 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304123622/https://www.highbeam.com/doc/1P2-4088132.html |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref>
En 2004 foi electu diputáu del [[Parllamentu Centroamericanu]], cargu que tuvo hasta'l so fallecimientu.<ref name=EFE>{{cita noticia |url=http://impreso.elnuevodiario.com.ni/2006/10/21/ultimahora/2105 |títulu=Fina líder históricu del PRD en Panamá |agency=EFE |date=21 d'ochobre de 2006 |work=El Nuevo Diario |fechaaccesu=29 de setiembre de 2017 |archivedate=16 de payares de 2012 |archiveurl=https://www.webcitation.org/6CDegumBe?url=http://impreso.elnuevodiario.com.ni/2006/10/21/ultimahora/2105 |language= |deadurl=no |df= }}</ref>
== Condecoraciones ==
* Medaya [[Xusto Arosemena]] (2007, post-mórtem)<ref>{{cita web |url=http://www.organojudicial.gob.pa/noticias/general/noticia-30486/ |títulu=Condecoración Justo Arosemena a panamiegos distinguíos |date=23 d'agostu de 2007 |work=Órganu Xudicial de la República de Panamá |fechaaccesu=29 de setiembre de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20210305075513/https://www.organojudicial.gob.pa/noticias/general/noticia-30486 |fechaarchivu=2021-03-05 }}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [https://bdigital.binal.ac.pa/BIOVIC/Prinda/upload/GerardoGonzalezVernaza.doc Gerardo González Vernaza]. [[Biblioteca Nacional de Panamá]]
{{socesión|
títulu=[[Vicepresidente de Panamá]]|
periodu=1975 - 1978|
predecesor=[[Arturo Sucre Pereira]]|
socesor=[[Ricardo de la Espriella]]|
}}
{{NF|1929|2006}}
{{Tradubot|Gerardo González Vernaza}}
[[Categoría:Políticos y polítiques de Panamá]]
[[Categoría:Economistes de Panamá]]
[[Categoría:Vicepresidentes de Panamá]]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Revolucionariu Democráticu]]
he2jod6j3fxhf94e65rtsa7rd5jj5lu
Ana D. Caperta
0
157892
4497981
4491055
2026-06-01T08:12:35Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497981
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Ana Cristina Delaunay Caperta'''.<ref name="ana" /><ref group='nota'>{{apellíu portugués|'''Delaunay'''|'''Caperta'''}}</ref> ({{fecha|19|2|1966|y}} ye una [[botánica]], [[taxonomía|taxónoma]], y [[profesora]] [[portugal|portuguesa]].<ref>{{cita web| url = https://www.xing.com/profile/AnaD_Caperta | títulu = Xing. Ana. D. Caperta| fechaaccesu= 4 d'abril de 2016 | idioma = portugués}}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.biowebspin.com/wp-content/uploads/2014/07/Profile-Biowebspin-final.pdf | títulu= BioWebspin. Ana. D. Caperta. | fechaaccesu= 4 d'abril de 2016 | idioma= portugués }}</ref> Trabayó estensamente sobre la flora vascular de Portugal.<ref>http://kiki.huh.harvard.edu/databases/botanist_search.php?id=79282</ref><ref>[http://kiki.huh.harvard.edu/databases/rdfgen.php?uuid=3d4edd22-1f0f-4a09-89f9-63df3d7bec91 Otru rexistru HARVARD.EDU]</ref> Pertenez al personal académico del Muséu, Llaboratoriu y [[Jardim Botânico Tropical]] de la [[Universidá de Lisboa]].<ref>Publicações: Mémorias y notícias, Nᵘ 110-112. Editor Museu Mineralóxicu y xeolóxicu, 1990</ref>
== Carrera ==
En 2003, llogró'l [[doctoráu]] en Bioloxía (Xenética y Epixenética de la planta) pol Institutu Cimeru d'Agronomía de la [[Universidá Téunica de Lisboa]], Portugal. En 1996, el so [[M.Sc.|maestría]] en Producción Vexetal, especialización en [[xenética|fitomejoramiento]], pola mesma casa d'altos estudios. En 1993, el grau n'[[Inxeniería Agrícola]], pola mesma casa d'altos estudios.
En 2008, foi investigadora auxiliar, del Programa de Compromisu cola Ciencia, nel Institutu Cimeru d'Agronomía (ISA), Centru de Botánica Aplicada a l'Agricultura (AARC).<ref>{{cita web | url =https://www.isa.utl.pt/home/node/3332 | títulu =Institutu Superio d'Agronomía. Ana Cristina Delaunay CAPERTA | fechaaccesu =4 d'abril de 2016 | idioma =portugués }}</ref>
== Delles publicaciones ==
{{Versalita|a.s. Róis, f. Sádio, o.s. Paulo, g. Teixeira, a.p. Paes, d. Espírito-Santo, t.f. Sharbel, ana d. Caperta}}. 2016. ''Phylogeography and modes of reproduction in diploid and tetraploid halophytes of Limonium species (Plumbaginaceae): evidence for a pattern of geographical parthenogenesis''. Annals of Botany 117 (1): 37 - 39.
* {{Versalita|ana Cortinhas, matthias Erben, ana paula Paes, dalila Espírito Santo, miguel Guara-Requena, ana d. Caperta}}. 2015. ''Taxonomic complexity in the halophyte Limonium vulgare and related taxa ([[Plumbaginaceae]]): insights from analysis of morphological, reproductive and karyological data''. [https://scholar.google.pt/citations?view_op=view_citation&hl=pt-PT&user=VebXohsAAAAJ&citation_for_view=VebXohsAAAAJ:8k81kl-MbHgC Annals of botany 115 (3): 369 - 383 resume].
* {{Versalita|ana sofia Róis, carlos m. Rodríguez López, ana Cortinhas, matthias Erben, dalila Espírito-Santo, michael j. Wilkinson, ana d. Caperta}}. 2013. [http://bmcplantbiol.biomedcentral.com/articles/10.1186/1471-2229-13-205 ''Epigenetic rather than genetic factors may explain phenotypic divergence between coastal populations of diploid and tetraploid Limonium spp. (Plumbaginaceae) in Portugal'']. BMC Plant Biology 13 (1): 1 - 16.
* {{Versalita|a.s. Róis, g. Teixeira, t.f. Sharbel, j. Fuchs, s. Martins, d. Espírito Santo, ana d. Caperta}}. [[2012]]. ''Male fertility versus sterility, cytotype, and DNA quantitative variation in seed production in diploid and tetraploid sea lavenders ([[Limonium]] sp., Plumbaginaceae) reveal diversity in reproduction modes''. Sexual Plant Reproduction 25 (4): 305 - 318. http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs00497-012-0199-y#page-1
* {{Versalita|m.d.e. Santo, h.n. Alves, ana d. Caperta, i. Moreira}}. 2012. ''Plantas endémicas do litoral de Portugal Continental''. En Gestão e Conservação da Flora e da Vegetação de Portugal e da África Lusófona. "In Honorium" do Professor Catedrático Emérito Ilídio Rosário dos Santos Moreira. Editó Monteiro A, Gomes da Silva F, Jorge R. Lisboa: IsaPress 267 – 302.
* {{Versalita|j.c. Costa, c. Neto, c. Aguiar, j. Capelo, d. Espírito-Santo, j. Honrado, c. Pinto-Gomes, m. Sequeira, t. Monteiro-Henriques, m. Sequeira, m. Lousã, m.c. Lopes, p. Arsénio, r. Jardim, p. Alves, j.c. Antunes, m.d. Pereira, v. Silva, s. Ribeiro, n. Gaspar, h.n. Alves, c. Meireles, r. Caraça, e.p. Pereira, m. Martins, p. Bingre, c. Vila-Viçosa, p. Mendes, r.q. Canas, r.p. Ferreira, a. Bellu, j.d. Almeida, ana d. Caperta, t. Vasconcelos, et al.}} 2012. ''Plant communities of vascular plants of Portugal (Continental, Azores and Madeira)''. Global Geobotany 2: 1 - 180. http://hdl.handle.net/10174/7457
* -----------, ---------, {{Versalita|t. Monteiro-Henriques, p. Arsénio, e. Portela-Pereira, ana d. Caperta, m. Lousã, j. Izco}}. 2010. ''Syntaxonomic novelties on salt marshes from west Iberian Península''. Colloques Phytosociologiques.
* {{Versalita|h.s. Pereira, a. Barão, ana d. Caperta, j. Rocha, w. Viegas, m. Delgado}}. 2009. ''Rye Bs disclose ancestral sequences with a potential role in gametophyte chromatid segregation''. Molecular Biology and Evolution, 26(8):1683-1697. doi:10.1093/molbev/msp082. http://mbe.oxfordjournals.org/content/26/8/1683.full.pdf
* {{Versalita|s. Vandewoestijne, a.s. Róis, ana d. Caperta, m. Baguette, d. Tyteca}}. 2009. ''Effects of individual and population parameter on reproductive success in three sexually deceptive orchid species''. Plant Biology 11 (3): 454 - 463. DOI 10.1111/j.1438-8677.2008.00125. http://hdl.handle.net/10400.5/2852
* {{Versalita|ana d. Caperta, m. Rosa, m. Delgado, d. Karimi, d. Demidov, w. Viegas, a. Houben}}. 2008. {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=''Distribution patterns of phosphorylated Thr 3 and Thr 32 of histone H3 in mitosis and meiosis of plants'' |2=https://www.repository.utl.pt/bitstream/10400.5/2850/1/REP-6-2008%20Caperta%20et%20al.%20Cytogenetics%20Gen%20Res%20Distribution%20patterns%20of%20phosphorylated%20Thr%203.pdf |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}. Cytogenetic & Genome Research 122: 73 - 79. DOI 10.1159/000151319
* {{versalita|a. Houben, d. Demidov, ana d. Caperta, r. Karimi, f. Agueci, l. Vlasenko}}. 2007. ''Phosphorylation of histone H3 in plants – a dynamic affair''. Biochim Biophys Acta 1769: 308 – 315.
* {{versalita|m. Carchilan, m. Delgado, t. Ribeiro, p. Costa-Nunes, ana d. Caperta, l. Morais-Cecílio, r.n. Jones, w. Viegas, a. Houben}}. 2007. ''Transcriptionally active heterochromatin in rye B chromosomes''. Plant Cell 19 (6): 1738 - 1749. DOI: 10.1105/tpc.106.046946. http://www.plantcell.org/content/19/6/1738.long
* {{versalita|a. Houben, d. Demidov, ana d. Caperta, r. Karimi, l. Vlasenko, f. Agueci}}. 2007. ''Phosphorylation of histone H3 in plants - a dynamic affair''. Biochimica et Biophysica Acta 1769: 308 - 315. DOI:10.1016/j.bbaexp.2007.01.002 http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0167478107000073
* {{versalita|ana d. Caperta, m. Delgado, f. Ressureição, a. Meister, n. Jones, w. Viegas, a. Houben}}. 2006. ''Polyploidization of rye cells induced by colchicine is concentration dependent and associated with the formation of new tubulin containing structures''. Protoplasma 227: 147 - 153. DOI:10.1007/s00709-005-0137-z. http://link.springer.com/article/10.1007/s00709-005-0137-z
* {{versalita|n. Neves, m. Delgado, m. Silva, ana d. Caperta, l. Morais-Cecílio, w. Viegas}}. 2005. ''Ribosomal DNA heterochromatin in plants''. Cytogenetic & Genome Research 109: 104 - 111. DOI:10.1159/000082388 {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1= |2=https://www.repository.utl.pt/bitstream/10400.5/3523/1/REP-Caperta-2005%20Ribosomal%20chromatin%20in%20plants.pdf |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* {{versalita|m. Delgado, ana d. Caperta, t. Ribeiro, w. Viegas, r.n. Jones, l. Morais-Cecílio}}. 2004. ''Different number of rye B chromosomes induce identical compaction changes in distinct A chromosome domains''. Cytogenetic & Genome Research 106 (2-4): 320 - 324. DOI: 10.1159/000079306 http://hdl.handle.net/10400.5/3524
* {{versalita|w. Viegas, n. Neves, ana d. Caperta, m. Silva, l. Morais-Cecílio}}. 2002. ''Nucleolar Dominance: a David and Goliath chromatin imprinting process''. Current Genomics 3: 563 - 576. http://hdl.handle.net/10400.5/2402
* {{versalita|ana d. Caperta, n. Neves, l. Morais-Cecílio, r. Malhó, w. Viegas}}. 2002. ''Genome restructuring in rye affects the expression, organization and disposition of homologous rDNA loci''. J Cell Sci 115:2839 – 2846.
{{botánicu|Caperta|Caperta, Ana}}
== Ver tamién ==
== Notes ==
{{llistaref|grupu="nota"}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
* {{IPNI autor|Ana D. Caperta|20017918-2}}
== Enllaces esternos ==
{{wikispecies}}
{{commonscat|botanists|Botánicos}}
* [https://www.researchgate.net/profile/Ana_Caperta Bibliografía de l'autora en ResearchGate]
* [http://loop.frontiersin.org/people/97169/overview Bibliografía de l'autora en Frontiersin]
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Bibliografía de l'autora en Scholar |2=https://scholar.google.pt/citations?user=VebXohsAAAAJ&hl=pt-PT |date=May 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
{{NF|1966||Caperta, Ana}}
{{Tradubot|Ana D. Caperta}}
[[Categoría:Botánicos y botániques de Portugal]]
[[Categoría:Botánicos y botániques de Portugal]]
[[Categoría:Agrónomos y agrónomes de Portugal]]
[[Categoría:Taxónomos y taxónomes de Portugal]]
[[Categoría:Xeobotánicos y xeobotániques de Portugal]]
[[Categoría:Escritores de Portugal]]
[[Categoría:Escritores en portugués]]
[[Categoría:Escritores n'inglés]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]]
tpqst07abghffovt4rfsc8rhhf492jt
Ana Justel Eusebio
0
157897
4497983
4466306
2026-06-01T08:28:24Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 3 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497983
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Ana Justel Eusebio}}
{{persona}}
'''Ana Justel Eusebio''' {{nym}} ye una llicenciada en Matemátiques y doctora n'Economía [[España|española]]. Profesora titular d'Estadística nel Departamentu de Matemátiques de la Facultá de Ciencies de la Universidá Autónoma de Madrid.<ref name=":0">{{Cita web|url=http://mym.rsme.es/index.php?option=com_content&view=article&id=160:muyeres-y-matematicas-13-retatos&catid=45:esposiciones&Itemid=88|títulu=Mujer y Matemátiques. 13 semeyes|fechaaccesu=22 de xunu de 2018|apellíu=Reche|nome=Fernando|sitiuweb=mym.rsme.es|idioma=es-es}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://portal.uc3m.es/portal/page/portal/ifibid/repositorio/cv15-Ana%20Justel.pdf|títulu=Curriculum vitae Ana Jsutel Eusebio (UC3M)}}</ref>
Con al respective del so llabor d'investigación destaca la estadística matemática y l'aplicada. Ye miembra del proyeutu Limnopolar, col que participó en siete campañes en [[L'Antártida]] hasta 2018<ref>{{Cita noticia|apellíu=Viñes|nome=José Miguel|títulu=La ‘Lady Byers’ de L'Antártida|url=https://elpais.com/elpais/2017/11/21/somos_antartida/1511281753_882188.html|fecha=2017-11-22|fechaaccesu=2018-10-06|periódicu=El País|issn=1134-6582|idioma=es}}</ref>. [[Limnopolar]], ye un proyeutu d'investigación interdisciplinariu que'l so oxetivu principal ye investigar la sensibilidá de los ecosistemes acuáticos antárticos non marinos ante'l cambéu climáticu.<ref name=":0" /><ref name=":1">{{Cita publicación|url=http://www.revistaambienta.es/WebAmbienta/marm/Dinamicas/pdfs/AM_2007_65_62_69.pdf|títulu=PROYEUTU LIMNOPOLAR. ECOSISTEMES ACUÁTICOS ANTÁRTICOS NON MARINOS COMO SENSORES DEL CAMBÉU CLIMÁTICU|apellíu=Toro|nome=Manuel|fecha=04/2007|publicación=www.revistaambienta.es|fechaaccesu=3 de xunetu de 2018|doi=|pmid=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180704010103/http://www.revistaambienta.es/WebAmbienta/marm/Dinamicas/pdfs/AM_2007_65_62_69.pdf|archivedate=2018-07-04}}</ref>
Ocupó un cargu de responsabilidá na Universidá como direutora de la Oficina d'Analís y Prospectiva hasta l'añu 2017.<ref name=":0" />
== Carrera ==
Tres la so llicenciatura en Matemátiques, empezó a realizar el doctoráu n'Economía na [[Universidá Carlos III de Madrid]], cuando esta universidá taba creándose. Foi escoyida pa formar parte d'un grupu d'estudiantes de distintes disciplines. Anque faíen el doctoráu n'economía, les persones integrantes d'esti grupu escoyíu yeren de distintes cañes: llicenciaes n'empresa, físiques, economía, matemátiques ya inxeniería. Más palantre, mientres los años que taba realizando la so tesis doctoral, tuvo la gran oportunidá de trabayar so la direición de [[Daniel Peña Sánchez de Rivera|Daniel Peña]], un gran investigador n'Estadística, Econometría, Calidá y les sos aplicaciones.<ref name=":2">{{Cita web|url=http://www.matematicalia.net/index.php?option=com_content&task=view&id=385&Itemid=232|títulu=.: MATEMATICALIA :. - Nacional|fechaaccesu=3 de xunetu de 2018|apellíu=Matematicalia|nome=Redacción|sitiuweb=www.matematicalia.net}}</ref>
El faer un doctoráu n'Economía apurrió-y el nun pensar na so investigación ensin cuntar col mundu real, con otres ciencies nes que poder aplicar el resultáu del so trabayu.<ref name=":2" />
=== Proyeutu Limnopolar ===
Limnopolar ye un proyeutu interdisciplinariu d'investigación en limnoloxía, financiáu pol Plan Nacional d'I+D+I, que'l so oxetivu principal ye investigar la sensibilidá de los ecosistemes acuáticos antárticos non marinos ante'l cambéu climáticu. Pa ello, basar nel estudiu de los sos componentes bióticos y abióticos, según les sos rellaciones coles variables ambientales o climátiques. La principal zona de desarrollu del proyeutu tratar de la Península Byers([[Islla Livingston]], [[Islles Shetland del Sur]], [[L'Antártida]]), que ye una de les árees limnológicas más interesantes pa la investigación dientro de la rexón de la [[Península Antártica]] por cuenta de la so gran diversidá ecolóxica de cuerpos d'agües esistentes. Ye un llugar bien próximu a la Base Española Xuan Carlos I, anque innacesible dende tierra, lo que fizo qu'apenes hubiera presencia humana en dichu llugar, daqué estupendu pal proyeutu. Ye una zona na que se produció un retrocesu glaciar miles d'años tres que dexó una cantidá de pequeños llagos que nun esisten en nengún otru llugar de L'Antártida. Pel branu, estos llagos se deshielan y conviértense en llaboratorios naturales. La vida ye bien escasa y les interacciones ente los fenómenos físicu y biolóxicu que predominen na dinámica de los llagos pueden controlase meyor, anque nun seya xera fácil.<ref name=":1" /><ref name=":2" />
L'oxetivu final del proyeutu Limnopolar ye establecer modelos que rellaciones los procesos biolóxicos colos ambientales, esto ye, biondicadores de cambéu climáticu. Trabayando pa ello con datos de distintes llatitúes pa tener la mayor información posible.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://www.elcultural.com/articulo_imp.aspx?id=22741|títulu=Matemátiques o la naturaleza|fechaaccesu=3 de xunetu de 2018|sitiuweb=www.elcultural.com}}</ref>
Esti proyeutu surdió de la collaboración d'un grupu d'investigadores en bioloxía y ecoloxía de la Universidá Autónoma de Madrid y otros cenros nacionales ya internacionales.<ref name=":1" />
==== Incorporación d'Ana Justel al proyeutu ====
Ana foi reclutada por [[Antonio Quesada]], profesor de la [[Universidá Autónoma de Madrid]] y coordinador del proyeutu Limnopolar, un científicu que según ella, cree de verdá na multidisciplinariedad. Él fichar, animar en tou momentu, y siempres valoró la so visión matemática pal proyeutu. Del restu d'investigadores, a los qu'almira enforma, aprendió a trabayar n'equipu y a formar parte d'un proyeutu d'investigación.<ref name=":2" />
==== Arranque del proyeutu ====
El proyeutu empezó con una primer campaña mientres l'iviernu austral 2001-2002, y la so primer fase foi la instalación del Campamentu Byers, na zona oeste de South Beaches, [[Península Byers]]. Ye una infraestructura non permanente, y que depende de la Base Antártica Español Xuan Carlos I. Consta de dos igloos de fibra de vidriu (un llaboratoriu y otru destináu a habitabilidad y cocina) y tiendes de campaña individuales p'agospiar a les persones que componen el grupu d'investigación.<ref name=":1" />
==== El so llabor dientro del proyeutu ====
El llabor d'Ana dientro del proyeutu ye la de modelizar o resolver dalgún problema estadísticu. Tamién participa en tomar de muestres, anque, na práctica, toles persones del grupu collaboren en toles actividaes, pos son necesaries munches manes, y les campañes son llargues y dures, teniendo que realizar veces. Encargar de convertir en datos tomar de muestres realizaes, y, una vegada en formatu númberu, trabayar cola estadística pal analís y la estracción de les conclusiones. Amás, toos estos datos recoyíos mientres les sos estancies nun son abondes pa esplicar tola dinámica de los llagos, polo que, ye necesariu utilizar fontes d'información disponibles cuando l'equipu nun ta ellí, por eso ye importante la estación meteorolóxica.<ref name=":2" />
Estos modelos determinaos por Ana y el restu del equipu nun son solo pa midir temperatures y evaluar el calentamientu. Tamién ayuden a resolver problemes acomuñaos al cambéu, ameyorar escenarios de futuru o concenciar a la sociedá.<ref name=":3" />
Ana, en principiu, nun diba instalar se en L'Antártida, pero faltaba una persona y Antonio Quesada consideró oportunu qu'ella fora a conocer el llugar, les variables coles que se trabayaba, a última hora, que se sintiera parte del proyeutu. Y esto foi un ésitu, porque ameyoró l'entendimientu cola xente del equipu y pudo entender el llinguaxe específicu qu'utilizaben.<ref name=":2" />
==== Otros descubrimientos realizaos por Limnopolar ====
Amás del estudiu acomuñáu al cambéu pal que foi creáu esti proyeutu, realizó otros descubrimientos interesantes na zona, como la presencia de cuasi 10.000 especies de virus na agua duce d'un llagu de la islla Livingston. Hasta'l momentu del descubrimientu conocía la presencia de bacteries, algues, fungos y otros microorganismos nesti continente, pero la esistencia de virus raramente taba documentada. Son virus que viven en condiciones estremes de baxes temperatures y escuridá mientres la mayor parte del añu, amás de disponer d'escasos nutrientes, lo que fai l'afayu por demás interesante.<ref>{{Cita noticia|apellíos=RIVERA|nome=ALICIA|títulu=Científicos españoles identifiquen miles de virus en L'Antártida|url=https://elpais.com/sociedad/2009/11/05/actualidad/1257375613_850215.html|fecha=5 de payares de 2009|fechaaccesu=3 de xunetu de 2018|periódicu=El País|issn=1134-6582|idioma=es}}</ref>
== Otres actividaes ==
A lo llargo de la so carrera, ocupó un gran númberu de cargos rellacionaos cola so área:<ref name=":4">{{Cita web|url=http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ajustel/cv.html|títulu=Pagina Web d'Ana Justel|fechaaccesu=3 de xunetu de 2018|apellíu=Justel|nome=Ana|sitiuweb=www.uam.es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180704005804/http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ajustel/cv.html|fechaarchivu=2018-07-04}}</ref>
* Direutora de la Oficina d'Analís y Prospectiva de la UAM, 2006-2017.
* Vicedecana de Rellaciones Internacionales ya Institucionales, Facultá de Ciencies, Universidá Autónoma de Madrid. 2000-
* Vicepresidenta del Comité Científicu del Observatoriu de la Sostenibilidá n'España, 2006-2013.
* Editora Acomuñada de la revista científica TEST, editada pola Sociedá Española d'Estadística ya Investigación Operativa (SEIO), 2002-2008
* Coordinadora de Programes d'Intercambiu y Movilidá de la Facultá de Ciencies, Universidá Autónoma de Madrid, 2003-2017.
== Premios y reconocencies ==
En 1996 recibe la beca "[[Marie Curie Fellow]]", "TMR Fellowship" nivel 30 postdoctoral, concedida pola Comisión Europea dientro del programa "Training and Mobility of Researchers Programme".<ref name=":4" />
== Publicaciones ==
Realizó una pergrande cantidá de publicaciones rellacionaes cola matemática, la estadística, la estadística computacional, cola so el so llabor en Limnopolar o sobre'l cambéu climáticu.<ref>{{Cita web|url=http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ajustel/papers.html|títulu=Pagina Web d'Ana Justel|fechaaccesu=3 de xunetu de 2018|apellíu=Justel|nome=Ana|sitiuweb=www.uam.es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171118222100/http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ajustel/papers.html|fechaarchivu=2017-11-18}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1=Mujer con ciencia - Mujer y matemátiques: 13 semeyes |2=https://mujeresconciencia.com/2014/09/02/muyeres-y-matematicas-13-retrato/ |date=agostu de 2024 |bot=InternetArchiveBot }}
* [http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ajustel/ Páxina web d'Ana Justel (CV y papers)] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180211023224/http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/ajustel/ |date=2018-02-11 }}
{{NF|1967||Justel Eusebio, Ana}}
[[Categoría:Matemáticos y matemátiques d'España]]
[[Categoría:Científicos y científiques d'España]]
k9pvtckj2cgdi2wlogmx6qhsb560hub
Ana Guerra
0
159948
4497982
4485584
2026-06-01T08:24:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 11 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497982
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Ana Alicia Guerra Morales''' {{nym}} conocida como '''Ana Guerra''', ye una cantante [[Españoles|española]], conocida pola so participación nel programa ''[[Operación Triunfo 2017]]''.<ref name=":1">{{Cita noticia|apellíos=Montes|nome=Silvia|títulu=OT 2017 Gala 12: Ana Guerra quinta finalista|url=https://as.com/tikitakas/2018/01/23/portada/1516670708_179094.html|fecha=5 de febreru de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódicu=AS|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref><ref name=":0">{{Cita noticia|apellíu=Pérez|nome=Pedro L.|títulu=D'Ana Guerra a 'Ana War': "El cambéu ye bien bestia"|url=https://www.elmundo.es/television/2018/03/16/5aaacb21468aeb196f8b4697.html|fecha=16 de marzu de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódicu=El Mundo|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref>
== Biografía ==
Ana Guerra nació'l 18 de febreru de 1994 en San Cristóbal de La Laguna, [[Provincia de Santa Cruz de Tenerife|Santa Cruz de Tenerife]]. Dende bien pequeña empecipiar nel mundu de la música impulsada pol so padre. Cursó ocho años de [[flauta trevesera]] nel [[Conservatoriu Profesional de Música de Santa Cruz de Tenerife]].<ref name=":3">{{Cita noticia|apellíos=Prats|nome=Marina|títulu=Ana Guerra: d'actriz de musicales a convertise en 'La Bikina'|url=https://www.huffingtonpost.es/2018/01/26/ficha-de-ana-guerra-ot-de-actriz-de-musicales-a-convertirse-en-la-bikina_a_23344724/|fecha=26 de xineru de 2018|fechaaccesu=7 de xunetu de 2018|periódicu=El Huffington Post|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref> Guerra trabayó como asesora de perfumería, camarera y actriz de musicales.<ref>{{Cita noticia|títulu=Biografía d'Ana Guerra OT|url=https://www.lecturas.com/famosos/ana-guerra|fechaaccesu=14 de xunetu de 2018|periódicu=Llectures|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180714193245/https://www.lecturas.com/famosos/ana-guerra|archivedate=2018-07-14}}</ref>
== Carrera musical ==
=== Entamos ===
En [[2002]] apaeció per primer vegada en televisión nel programa ''Menudes Estrelles'', presentáu por [[Alonso Caparrós]].<ref>{{Cita noticia|apellíu=Gómez de la Fuente|nome=María|títulu=Ana Guerra: "Siempres llanto'l mio calter y nun dexo que naide pase percima de mi"|url=http://www.telva.com/moda/2018/05/21/5aeacb05468aeb7y268b4630.html|fecha=23 de mayu de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2017|periódico=Telva|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref> Más tarde participó en ''Veo Veo'', presentáu por [[Teresa Rabal]]. Tamién foi parte del Conciertu de Navidá cola [[Orquesta Sinfónica de Tenerife]]. Amás, actuó nel [[Antroxu de Santa Cruz de Tenerife]],<ref>{{Cita noticia|apellíos=Galán|nome=Verónica|títulu=El padre d'Ana Guerra esplica les declaraciones del triunfín: "Adora la so tierra"|url=https://www.laprovincia.es/television/2017/11/20/padre-ana-guerra-esplica-declaraciones/999925.html|fecha=20 de payares de 2017|fechaaccesu=12 de xunetu de 2018|periódicu=La Provincia|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref> como vocalista d'una de les comparses, según na Gala d'eleición de la Reina del Antroxu.
Sicasí, tamién actuó como solista y formando parte d'otros grupos nos principales teatros y/o auditorios de la islla de Tenerife. En [[2015]], treslladar a [[Madrid]] en busca de más oportunidaes profesionales.
Nel so currículum destaquen los musicales ''[[Jesus Christ Superstar|Xesucristu Superstar]]'' y ''[[Evita (musical)|Evita]]'',<ref name=":0"></ref> formando parte del repartu de producciones del [[Auditoriu de Tenerife]].<ref name=":3" /> Esti últimu show tuvo en cartel na [[Gran Vía|Gran Vía madrilana]] mientres más d'un mes.
=== 2017-2018: ''Operación Triunfo 2017'' ===
En [[2017]] presentar al castings de ''[[Operación Triunfo 2017]]'', programa de televisión que volvía tres años ensin emisión. Foi escoyida como una de los 16 participantes del ''talent show''. Llogró bastante popularidá y quedó clasificada como quinta finalista.<ref name=":1" /> Tres la so salida del programa, Guerra y el restu de compañeros del concursu empecipiaron la xira ''[[Operación Triunfo 2017#Xira de conciertos|OT 2017 en conciertu]]'' en [[Barcelona]] y percorrieron delles ciudaes a lo llargo de tol añu.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Montes|nome=Silvia|títulu=La xira de OT 2017 arrinca conquistando Barcelona|url=https://as.com/tikitakas/2018/03/04/portada/1520160346_878490.html|fecha=4 de marzu de 2018|fechaaccesu=27 de xunu de 2018|periódicu=As|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref>
Como finalista de ''OT 2017'', foi candidata a representar a [[España nel Festival del Cantar d'Eurovisión|España]] nel [[Festival del Cantar d'Eurovisión 2018|Festival d'Eurovisión de 2018]] con dos tarrezas: una tema solista llamáu «[[El remediu]]», compuestu por Nábalez, y una tema a dúu xunto a [[Aitana Ocaña|Aitana]] llamáu «[[Lo malo]]».<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Canciones pa la Gala Eurovisión|url=https://www.rtve.es/television/20180127/escucha-cantares-ot-pa-eurovision-versiones-definitives-primer-minutu/1668580.shtml|fecha=27 de xineru de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódico=RTVE.es|allugamientu=|páxina=|número=|idioma=}}</ref> La gala de seleición del cantar tuvo llugar el 29 de xineru y Ana Guerra llegó a la fase final namái con «Lo malo». Finalmente, quedó en tercer posición, siendo «[[El to cantar]]» (cantar d'[[Amaia Romero]] y [[Alfred García]]) escoyida pa representar a España n'Eurovisión.<ref>{{Cita noticia|títulu=Amaia Romero y Alfred García van llevar 'El to cantar' a Eurovisión - Republica.com|url=https://www.republica.com/2018/01/30/amaia-romeru-alfred-garcia-llevaren-cancion-eurovision/|fecha=30 de xineru de 2018|fechaaccesu=30 de xineru de 2018|periódicu=Republica.com|idioma=es-ES}}</ref>
Tres el so pasu pol concursu Aitana y Ana Guerra publicaron la versión definitiva de «[[Lo malo]]».<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Aitana y Ana Guerra estrenen la nueva versión de Lo malo xunto a la so videoclip oficial|url=http://www.culturaocio.com/musica/noticia-aitana-ana-guerra-estrenen-nueva-version-malu-xuntu-videoclip-oficial-20180406112859.html|fecha=6 d'abril de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódicu=Culturaocio|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref> Con esta tema llograron ser númberu 1 de Spotify y iTunes España, amás de consiguir el númberu 1 mientres tres selmanes non consecutives na Llista de [[Los 40 (España)|Los 40]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Lo meyor de “Lo Malo” yá ta equí, direutu al #1 en cantares y videoclips de iTunes España|url=https://barnafotopress.com/2018/04/06/lo-meyor-de-lo-malo-ya-esta-aqui-direutu-al-1-en-cantares-y-videoclips-de-itunes-espana/|fecha=6 d'abril de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódicu=Barnafotopress|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref> Tamién recibieron el certificáu de Triple [[Certificación de ventes discográfiques|Discu de Platín]], acreditando más de 120 000 copies vendíes, convirtiéndose, xunto con Aitana nuna de les artistes más vendíes del país nel añu [[2018]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Triple discu de platín para ‘Lo malo’ {{!}}|url=http://www.revistacomotu.com/lo-malo-sigui-collechando-exitos/|fecha=21 de xunu de 2018|fechaaccesu=7 de xunetu de 2018|periódicu=Revista Como Tu|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref> El videoclip d'esti cantar llogró más d'un millón de visites en menos de 24 hores.<ref>{{Cita noticia|apellíu=Guijarro|nome=Rubén|títulu=El videoclip de 'Lo Malo' de Aitana War supera un millón de reproducciones en YouTube en 12 hores|url=http://www.formulatv.com/noticias/78575/videoclip-lo-malo-aitana-war-supera-millon-reproducciones-youtube/|fecha=7 d'abril de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódicu=FórmulaTV|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref>
El so primer single en solitariu foi una remasterización del cantar que presentó en solitariu a la preseleición d'Eurovisión, titulada «[[El remediu]]». La tema, compuestu por Nabález con tintes llatinos, salió al mercáu ensin videoclip.<ref>{{Cita noticia|apellíos=|nome=|títulu=Ana Guerra estrena la nueva versión de la so tema en solitariu 'El Remediu'|url=https://www.20minutos.es/noticia/3325808/0/ana-guerra-estrena-nueva-version-tema-solitaria-remediu/|fecha=27 d'abril de 2018|fechaaccesu=7 de xunetu de 2018|periódicu=20minuto|ubicación=|páxina=|número=|idioma=}}</ref>
=== 2018-presente: Primeros ''singles'' dempués de OT ===
En marzu de 2018 y acabante salir de l'academia, Ana Guerra graba la tema principal de la serie de [[TVE]] ''[[Fugitiva]]'', que vieno acompañada d'un pequeñu videoclip entemecíu con escenes de la mesma.<ref>{{Cita web|url=https://www.elespanol.com/bluper/noticias/asi-suena-cancion-ana-guerra-cabecera-serie-fuxitiva|títulu=Asina suena la cabecera de la serie 'Fuxitiva' con Ana Guerra|fechaaccesu=7 de xunetu de 2018|sitiuweb=El Español (periódicu dixital)|idioma=|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250406145011/https://www.elespanol.com/bluper/noticias/asi-suena-cancion-ana-guerra-cabecera-serie-fuxitiva/|fechaarchivu=2025-04-06}}</ref>
En xunetu de 2018 anuncia nes sos redes sociales que'l día 6 de xunetu llanzaría en plataformes dixitales «[[Nin la hora]]», una tema nel que collaboraría col cantante [[Juan Magán]].<ref>{{Cita noticia|apellíos=Corrales|nome=Juande|títulu=¡Electrolatino! Ana Guerra anuncia'l so primer single feat. Juan Magán|url=https://www.revistacuore.com/entretenimiento/ana-guerra-nin-la hora-juan-magan-single-videoclip-anuncio|fecha=3 de xunetu de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódicu=Revista Cuore|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref> Según l'artista, este va siguir la linea de «[[Lo malo]]» no que se basa a mensaxe. Va Ser un mensaxe feminista, na que nun se discriminará en nengún momentu a la muyer. Amás asegura que fizo una collaboración con Magán yá que ye un artista que nun discrimina a les muyeres nes sos videoclips y cantares.<ref>{{Cita noticia|apellíos=Godoy|nome=Alejandro|títulu=Ana Guerra llanza'l so primer ‘single’ col cantante que renegó de les muyeres floreru”|url=https://www.elplural.com/sociedad/2018/07/03/ana-guerra-single-muyeres|fecha=3 de xunetu de 2018|fechaaccesu=5 de xunetu de 2018|periódicu=elplural.com|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=es}}</ref> El videoclip de «Nin la hora» consiguió más de 2,5 millones de visites en YouTube en tres díes,<ref>{{Cita noticia|títulu=Ana Guerra y Juan Magán lo petan en YouTube col videoclip de ‘Nin la hora’|url=https://www.lavanguardia.com/muyfan/youtube/20180709/45784022962/ana-guerra-juan-magan-nin-la hora-youtube-videoclip-ot.html|fecha=9 de xunetu de 2018|fechaaccesu=14 de xunetu de 2018|periódicu=La Vanguardia|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=es}}</ref> p'apenes dos díes depués, la cifra xubir a 4,5 millones<ref>{{Cita noticia|títulu=Ana Guerra: “El mio discu va ser un amiestu raro de coses”|url=http://los40.com/los40/2018/07/11/musica/1531317987_109596.html|fecha=11 de xunetu de 2018|fechaaccesu=14 de xunetu de 2018|periódicu=Los 40|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=es|archiveurl=https://web.archive.org/web/20180714222151/http://los40.com/los40/2018/07/11/musica/1531317987_109596.html|archivedate=2018-07-14}}</ref> y a los 10 díes, superáronse los 8 millones de visites. «Nin la hora», consiguió entrar nel númberu 1 de llistes de ventes oficiales na so primer selmana de llanzamientu, siendo asina la meyor posición de la cantante escluyendo «Lo malo». Na so tercer selmana de llanzamientu, l'artista consigue'l [[Discu d'Oru]] en vendiendo más de 20 000 copies cola so tema «Nin la hora». Tres tres selmanes permaneciendo nel TOP 10 de cantares más vendíos, Ana Guerra llogra'l [[Discu de Platín]] en vendiendo más de 40 000 copies, siendo asina, la primer concursante d'[[Operación Triunfo 2017]] en consiguilo.
== Vida personal y influyencia ==
Ana Guerra cita a [[Juan Luis Guerra]], [[Michael Bublé]] y [[Luis Miguel]] como les sos influyencies artístiques.<ref>{{cita noticia |títulu=OT 2017: Conoz a los 16 concursantes d'Operación Triunfo |url=https://www.marca.com/tiramillas/musica/2017/10/24/59ef0ccc46163f4d1d8b4673.html |date=24 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=5 de xunu de 2018 |newspaper=[[Marca (periódicu)|Marca]] |language=es |publisher=[[Unidá Editorial]] Información Deportiva, S.L.U}}</ref> Dende la so salida de ''OT 2017'', Ana Guerra sío un personaxe habitual de los círculos de la [[prensa rosa]] y el corazón.<ref>{{Cita noticia|títulu=Ana Guerra podría tener nuevu noviu... ¿de branu?|url=http://www.instyle.es/news/ana-guerra-jose-lamueno-nuevu-noviu_40289|fechaaccesu=24 de xunetu de 2018|periódicu=InStyle}}</ref>
Guerra caltuvo<ref>{{cita web|títulu=Jadel yá nun ye la persona favorita d'Ana Guerra|url=https://www.elespanol.com/corazon/famosos/20180713/jadel-nun persona-favorita-ana-guerra/322218170_0.html|editorial=El Español|fecha=13 de xunetu de 2018|fechaaccesu=23 de xunetu de 2018}}</ref> mientres trés años una rellación sentimental col cantante Javier Luis Delgado, más conocíu artísticamente como ''Jadel'',<ref>{{cita web |url=http://los40.com/los40/2013/12/05/actualidad/1386245781_026912.html |títulu=¿Quíen ye Jadel? El famosu noviu d'Ana Guerra (OT 2017) |last=HerGar |first=Paula |date=31 d'ochobre de 2017 |fechaaccesu=5 de xunu de 2018 |work=[[Los 40]] |language=es}}</ref> quién ganó'l concursu de talentos ''[[El númberu unu]]'' en 2012.<ref>{{cita noticia |títulu=Jadel gana 'Númberu 1' d'Antena 3 |url=https://www.laopinion.es/television/2012/06/22/jadel-gana-numbero-1-antena-3/419760.html |date=22 June 2012 |fechaaccesu=5 de xunu de 2018 |newspaper=[[La Opinión de Tenerife]] |language=es}}</ref> Darréu rellacionóse sentimentalmente col actor [[Miguel Ángel Muñoz]],<ref>{{Cita noticia|apellíu=AS|nome=Diariu|títulu=Ana Guerra empieza a salir con Miguel Ángel Muñoz|url=https://as.com/tikitakas/2018/07/21/portada/1532172505_350294.html|fecha=21 de xunetu de 2018|fechaaccesu=23 de xunetu de 2018|periódicu=AS.com|idioma=es}}</ref> la cantante desmintió hores dempués que tuvieren xuntos.<ref>{{Cita noticia|títulu=Ana Guerra desmiente la so rellación con Miguel Ángel|url=https://www.lavanguardia.com/gente/20180722/451025786047/ana-guerra-desmiente-miguel-angel-munoz-relacion.html|fechaaccesu=23 de xunetu de 2018|periódicu=La Vanguardia}}</ref> Dos meses más tarde, la rellación terminaría confirmándose en siendo captaos xuntos pola prensa del corazón n'ensame d'ocasiones.<ref>{{cita web |url=https://www.europafm.com/noticias/famosos/ana-guerra-miguel-angel-munoz-pasien-amor-esquito-cais-paris-francia_201809125b990y550cf22793ffdcd4f6.html |títulu=Ana Guerra y MAM dos namoraos en París |last=HerGar |first=Paula |date=12 de setiembre de 2018 |fechaaccesu=15 de setiembre de 2018 |work=[[Los 40]] |language=es }}</ref>
Guerra convirtióse, en xunu de 2018, n'imaxe de la marca de cosmética española ''Camaleón Cosmetic''.<ref>{{Cita noticia|títulu=Ana Guerra confiésase: el so primer single y por qué nun tarrez dicir lo que piensa|url=https://www.vanitatis.elconfidencial.com/television/programas-tv/2018-06-05/ana-guerra-war-operacion-triunfo-jadel-novio-red-sociales-gira-disco-single_1574284/|fechaaccesu=24 de xunetu de 2018|periódicu=Vanitatis}}</ref>
== Discografía ==
{{vt|Discografía d'Operación Triunfo 2017|l1=Discografía d'Operación Triunfo 2017}}
=== Senciellos ===
{| class="wikitable plainrowheaders" style="text-align:center;" href="Gran Vía"
! rowspan="2" scope="col" style="width:14em;" |Títulu
! rowspan="2" scope="col" style="width:1em;" href="2017" |Añu
! scope="col" |Llista
! rowspan="2" scope="col" style="width:14em;" href="Operación Triunfo 2017" |[[:en:List_of_music_recording_certifications|Certificaciones]]
! Ventes
! rowspan="2" |Álbum
|- href="Operación Triunfo 2017#Xira de conciertos"
! scope="col" style="width:3em;font-size:85%;" href="Barcelona" |[[:en:Productores_de_Música_de_España|ESP]]<ref name="SPA2">{{cita web|url=https://spanishcharts.com/search.asp?search=ana+guerra&cat=s|títulu=Discography - Ana Guerra|work=Spanish Charts|fechaaccesu=6 de xunetu de 2018|language=es}}</ref>
!<small>[[ESP]]</small>
<small>{{Bandera|España}}</small>
|- href="España nel Festival del Cantar d'Eurovisión"
! scope="row" href="Festival del Cantar d'Eurovisión 2018" |"[[:en:Lo_malo|Lo malo]]"
<small href="El to cantar">(con [[:en:Aitana_(singer)|Aitana]])</small>
| rowspan="3" href="Alfred García" |2018
|1
| href="Lo malo" |
*[[Ficheru:Logo-promusicae.png|venceyu=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Logo-promusicae.png|30x30px]] [[:en:Productores_de_Música_de_España|PROMUSICAE]]:<ref>{{cita web|url=https://www.elportaldemusica.es/single/aitana-y-ana-guerra-lo-malo|títulu=Lo malo – Aitana y Ana Guerra|website=portaldemusica.es|publisher=[[Productores de Música d'España]]|fechaaccesu=7 d'agostu de 2018}}</ref>
{{bandera|España}}: ''4x'' [[Ficheru:Platinum record icon.svg|15px]] Platín
|160.000
| rowspan="2" |''Ana Guerra. Los sos cantares''
|- href="El remediu"
! scope="row" |"[[El remediu]]"
|51
|<nowiki>-</nowiki>
| -
|-
! scope="row" href="Fuxitiva" |"Nin la hora"
<small>(con [[:en:Juan_Magán|Juan Magán]])</small>
| href="Juan Magán" |2
| href="Lo Malo" |
*[[Ficheru:Logo-promusicae.png|venceyu=https://es.wikipedia.org/wiki/Fichero:Logo-promusicae.png|30x30px]] [[PROMUSICAE]]:<ref>{{cita web|url=https://www.elportaldemusica.es/single/ana-guerra-y-juan-magan-nin-la hora|títulu=Nin la hora – Ana Guerra y Juan Magán|website=portaldemusica.es|publisher=[[Productores de Música d'España]]|fechaaccesu=7 d'agostu de 2018}}</ref>
{{bandera|España}}: ''2x'' [[Ficheru:Platinum record icon.svg|15px]] Platín
|80.000
|TBA
|}
=== Bandes sonores ===
* 2018: «Fuxitiva» (sintonía de cabecera de la serie ''[[Fugitiva]]''
* 2020: «En el amor todo es empezar», banda sonora de la película española ''Explota Explota''
== Televisión ==
=== Programes ===
{| {{tablaguapa}}
|+
!Añu
!Programa
!Personaxe
!Notes
|-
|2017
|[[Operación Triunfo 2017]]
|Ella Mesma
|5ª Finalista
|-
|2018
|[[Pasapalabra]]
|Ella Mesma Invitada
|-
|2018
|[[Tu cara me suena]]
|[[Natti Natasha]]
|Convidada
|}
== Premios y candidatures ==
{| {{tablaguapa}}
|-
! Añu !! Categoría !! Premiu !! Resultáu
|-
| rowspan="2" | [[2018]]
| Artista revelación del añu <small>(xunto a [[Ana Guerra]])</small>
| [[LOS40 Music Awards]]
| {{TBA}}
|-
| Cantar del añu <small>(por «[[Lo malo]]»)</small>
| [[LOS40 Music Awards]]
| {{TBA}}
|}
== Reconocencies ==
* 2018: [[Fíu Adoptivu|Fía Adoptiva]] de [[Murcia]].<ref>{{Cita noticia|apellíu=Pérez Pregrín|nome=Paqui|títulu=Ballesta proclama a Ana Guerra 'Fía Adoptiva de Murcia' ante'l clamor de los sos fans|url=http://cadenaser.com/emisora/2018/04/02/radio_murcia/1522681066_909629.html|fecha=2 d'abril de 2018|fechaaccesu=10 de xunetu de 2018|periódicu=Cadena SER|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref>
* 2023: Embaxadora de [[Ribadeo]] ([[Provincia de Lugo|Lugo]]).<ref>{{Cita noticia|apellíu=Cañizos|nome=Íñigo|títulu=Ana Guerra: "Cantar para Disney es un sueño cumplido"|url=https://cadenaser.com/galicia/2023/11/10/ana-guerra-cantar-para-disney-es-un-sueno-cumplido-radio-galicia/|fecha=10/11/2023|fechaaccesu=17/03/2025|periódicu=Cadena SER Galicia|allugamientu=|páxina=|númberu=|idioma=}}</ref>
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|nome=Ana Guerra|etiqueta=Ana Guerra}}
* {{Páxina web|https://www.anaguerraoficial.com/}}
{{NF|1994||Guerra, Ana}}
{{Tradubot|Ana Guerra}}
[[Categoría:Cantantes de Canaries]]
[[Categoría:Persones de Tenerife]]
[[Categoría:Cantantes de pop d'España]]
[[Categoría:Cantantes de balada]]
[[Categoría:Cantantes en castellanu]]
[[Categoría:Wikipedia:Páxines con enllaces interllingüísticos]]
iq26ky3b4jqx2k8rtwfrcdxsrntwsjp
Alonso Carrió de la Vandera
0
161324
4497963
4490932
2026-06-01T03:17:11Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 1 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497963
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Alonso Carrió de la Vandera ''' ([[Xixón]], 1715<ref>Según otres fontes, la fecha de nacencia sería la de 1716. Según señala [[Luis Antonio Alías]]: "Alonso Carrió de la Vandera, un altu funcionariu de Correos xixonés del sieglu XVIII arrodiáu d'enigmes, al igual que la so obra fundamental. El primeru, el qu'arrodia a la so fecha de nacencia, anque la que más se repite ye 1716" (artículu de Azahara Villacorta apaecíu nel diariu [https://www.elcomercio.es/cultures/libro/201605/29/lazarillo-misterios-gijones-20160529003330-v.html El Comercio], 29-05-2016).</ref>- [[Lima]], 1783), tamién conocíu como '''La Vandera''', foi un altu funcionariu, escritor, comerciante, viaxeru y cronista d'Indies [[España|español]], que pasó la mayor parte de la so vida nel [[Virreinatu de Perú]], onde foi mientres dellos años alministrador del Corréu Real. Utilizó'l [[seudónimu]] de '''Concolorcorvo''' como autor del ''Lazarillo de ciegos caminantes,'' en que fizo apaecer como autor al so propiu amanuense, l'inca Calixto Bustamante Carlos, que yera'l ''lazarillo'' o guía de La Vandera.<ref name = SGE>{{cita llibru |autor = Conde-Salazar Infiesta, L. |capítulu = Alonso Carrió de la Vandera (Concolorcorvo), Les etapes pa los correos d'Arxentina a Perú |títulu = Atles de los Esploradores Españoles |idioma = castellanu |añu = 2009 |editorial = Editorial Planeta, S. A. y Sociedá Xeográfica Español |allugamientu = Barcelona, España |páxines = 320 |isbn = 978-84-08-08683-3 }}</ref>
== Biografía ==
Nació nel puertu de Xixón, [[Asturies]], nuna fecha imprecisa ente 1715 y 1716. Foi fíu de Justo Carrió y de Teresa Carreño de Argüelles. Nun se tienen precisiones de la so llegada a les Indies, anque ye probable que tuviera na [[Nueva España]] escontra [[1735]], dende onde se treslladó al [[Ríu de la Plata]] y al [[Virreinatu de Perú|Perú]], onde combatió les incursiones ingleses. En [[1767]] acompañó a los [[xesuites]] cuando estos fueron espulsaos de los dominios españoles; sicasí, en [[1771]] recibió'l cargu de visitador de correos nel estensu tramu que media ente les ciudaes de Lima y Buenos Aires.
La principal obra de La Vandera foi'l llibru tituláu ''Lazarillo de ciegos caminantes'' (títulu completu: ''Lazarillo de ciegos y caminantes dende Buenos Aires hasta Lima''), inspiráu na prosa satírica de [[Francisco de Quevedo|Quevedo]] y [[Diego de Torres Villarroel|Torres Villaroel]].<ref name = SGE/> En dicha obra, el relator (en primer persona) ye un viaxeru que narra en manera [[documental]] l'enllargáu y lentu viaxe en [[carreta]], previa etapa en [[Montevidéu]], dende la [[ciudá de Buenos Aires]] escontra'l [[Alto Perú]], pasando por [[Córdoba (Arxentina)|Córdoba]], [[Santiago del Estero (capital)|Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán|San Miguel del Tucumán]], [[Provincia de Salta|Salta]], [[Jujuy]], [[Tarija]]. La narración documental pierde la so continuidá (o'l testu prosiguiente ta perdíu) al entrar nel Altu Perú.
Dambos, personaxes ficticios al empar que reales, son amigos; La Vandera ye l'européu idealista, y "Concolorcorvo" l'indíxena pícaru y críticu. El viaxe duró un añu y mediu y percorrieron en mula'l trayeutu de 946 [[llegua|llegues]]; trátase, pos, d'un llibru de viaxes, anque daqué heterodoxu, porque bazcuya ente'l documentu sociolóxicu y la creación lliteraria. Hai informes estadísticos, chismes, anécdotes, diálogos, sátires contra españoles, franceses y mexicanos y cuentecillos. Del llibru de viaxes tien los conseyos a los viaxeros y la descripción de llugares; pero tamién se describen persones y hai reflexones sobre los estratos sociales, numbérense les costumes y vestuarios, compárense les ciudaes y los calteres nacionales, principalmente ente'l Perú y Méxicu, y esamínense los prexuicios contra los indios, la inferioridá de los criollos, la xustificación de la Conquista y la defensa de la Colonia como institución.
El testu resulta pervalible, yá qu'apurre información cultural, xeográfica, histórica y económica d'un estensu territoriu —col típicu y amenu calter de la [[lliteratura de viaxes]]—, señalando observaciones que siempres resulten (pol estilu) novedoses, sobre aspeutos relevantes del territoriu percorríu na so dómina; por casu señala la relativa probeza arquitectónica de la ciudá de Buenos Aires, la opulencia alcanzada por ciertos sectores de la sociedá cordobesa, la función de milicianos de frontera que cumplíen les tropes aconceyaes pol [[cabildru colonial|cabildru]] de Santiago del Estero, lo aparente pa l'agricultura de la zona de San Miguel del Tucumán, la guapura de les muyeres de Salta, que, sicasí, solíen carecer de [[bocio|cotu]] (esto pel agua carente de yodu que bebíen), o la presencia de [[gauchu|gauderios]] nes zones de Jujuy y Tarija, que, d'acordies con La Vandera, yeren «soeces» y demasiáu lliberales, fechu que faíen notar con muncha efusividad nos sos cantares improvisaos ([[payada|payaes]]), cantaes d'igual a igual por homes y muyeres.
Na portada del llibru consta que foi publicáu con llicencia real en Xixón en 1773, pero quien lu han estudiáu coinciden en que s'imprimió en Lima y circuló a partir de 1775. La paternidá de ''El Lazarillo de Ciegos Caminantes'' tamién provocó un discutiniu al sostenese mientres el sieglu XIX y principios del XX que quien la roblaba col seudónimu de Concolorcorvo yera l'inca Calixto Bustamante Carlos. Los estudios de [[Rubén Vargas Ugarte]] y de [[Marcel Bataillon]] confirmaron a La Vandera como'l so definitivu autor. Sía que non, correspuende tener en cuenta ciertes notes estilístiques (que yá se trasuntan nel títulu, que remembra'l ''[[Lazarillo de Tormes]]'') asemeyaos a la [[picaresca|lliteratura picaresca]].
Otra obra roblada por La Vandera ye la llamada ''Reforma de Perú'' ([[1783]]), testu con considerancies polítiques que señalen la dixebra del [[Virreinatu de Perú]] ante la puesta creación del [[Virreinatu del Río de la Plata]].
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{Enllaz rotu|1={title}|2={url}|date={timestamp:%B %Y}|bot=InternetArchiveBot|1=Alonso Carrió de la Vandera |2=http://dbe.rah.es/biografias/4778/alonso-carrio-de-la-vandera |date=June 2026 |bot=InternetArchiveBot }}
* ''[https://web.archive.org/web/20090620005351/http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=4138&portal=157 Lazarillo de ciegos caminantes]''
{{NF|1715|1783|Carrio de la Vandera, Alonso}}
{{Tradubot|Alonso Carrió de la Vandera}}
[[Categoría:Cronistes d'Indies]]
[[Categoría:Escritores en castellanu]]
[[Categoría:Escritores d'Asturies]]
[[Categoría:Persones de Xixón]]
[[Categoría:Wikipedia:Mantenimientu:Persones ensin plantía nym]]
d8pmguo33o0s71jk316eitm9w28iks1
Enel
0
162423
4497893
4492943
2026-05-31T13:41:22Z
Limotecariu
735
4497893
wikitext
text/x-wiki
{{Organización}}
'''Enel''' (n'orixe '''ENEL''', acrónimu de '''Ente nazionale per l'energia elettrica''') ye una [[empresa multinacional]] productora y distribuidora d'[[enerxía llétrico]] y de [[gas]]. Foi instituyida como [[ente públicu]] a finales de 1962; en 1992 foi tresformada en [[sociedá por aiciones]]<ref name="sito_radio_radicale">{{cita web |url=http://www.radioradicale.it/storia-di-enel-dal-1962-ai-nostri-giorni |fechaaccesu=29 de xineru de 2015|fecha=29 de setiembre de 2006|autor=Roberta Jannuzzi|sitiuweb=Radio Radicale|títulu=Storia di Enel dal 1962 ai nostri giorni |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223164737/http://www.radioradicale.it/storia-di-enel-dal-1962-ai-nostri-giorni |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref> y en 1999, dempués de la lliberalización del mercáu de la enerxía [[lletricidá|llétrico]] en , foi privatizada.<ref>{{cita web |url=http://www.camera.it/cartellecomuni/leg14/RapportoAttivitaCommissioni/testi/05/05_cap10_sch04.htm|sitiuweb=Camera dei deputati|títulu=Dismissione partecipazioni dello Stato |fechaaccesu=29 de xineru de 2015}}</ref> L'[[Italia|Estáu italianu]], al traviés del Ministeriu d'Economía y Finances, entá se caltién como'l principal accionista y en mayu de 2015 tenía'l 25,5 % del [[capital social]].<ref name="web_corriera_tesoro_viende_5_7_per_cento">{{cita web|url=http://www.corriere.it/economia/15_febbraio_25/enel-tesoro-viende-57percento-arrivo-altri-22-miliardi-157392fc-bd30-11y4-ad0c-cca964a9a2a1.shtml|títulu=Enel, il Tesoro viende il 5,7%. In arrivo altri 2,2 miliardi|obra=Corriera.it|fecha=25 de febreru de 2015|fechaaccesu=26 de febreru de 2015|idioma=italianu}}</ref> Ta cotizada na [[Bolsa de Milán]].
Enel ye la 56ª empresa nel mundu por volume de ventes con 75,7 mil millones d'euru<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.lastampa.it/2015/03/20/economia/enel-taglia-il-debito-y-rilancia-investimenti-per-miliardi-4vT1RcLbGKcr2aYw5qJvvJ|sitiuweb=La Stampai|títulu=La Stampa 2015|fechaaccesu=29 de xineru de 2015}} |2=http://www.lastampa.it/2015/03/20/economia/enel-taglia-il-debito-y-rilancia-investimenti-per-miliardi-4vT1RcLbGKcr2aYw5qJvvJ |bot=InternetArchiveBot }}</ref> y una [[capitalización]] na bolsa de más de 39 mil millones d'euru.<ref>{{cita web |url=http://fortune.com/global500/enel-56/|títulu=Global 500 2014|sitiuweb=Fortune |fechaaccesu=29 de xineru de 2015|fecha=2014}}</ref><ref>{{cita web|url=http://finanza-mercati.ilsole24ore.com/quotazioni.php?QUOTE=!ENEL.EL MIO|sitiuweb=Il Sole 24 Ore|títulu=Azioni Enel - Quotazioni ENEL y Titoli borsa|fechaaccesu=29 de xineru de 2015}}</ref> A finales de 2017 cuntaba con cuasi 69 000 emplegaos, en llixera flexón respeuto al añu anterior.<ref>{{cita web|url=http://annualreport2013.enel.com/it/relazione-xestione/sintesi-risultati/dati-operativi|cita=Enel.it|títulu=Dati operativi|fechaaccesu=29 de mayu de 2015}}</ref>
== Historia ==
=== 1898–1962: escontra una política nacional de la enerxía llétrico ===
[[Ficheru:Centrale elettrica EAV.JPG|thumb|right|La central hidrollétrica de Rocchetta a Volturno]]
La producción d'[[enerxía llétrico]] en 1898 equivalía a 100 millones de [[kilovatio hora]]<ref>{{cita web |url=http://www.gses.it/pub/silvi-isree9.php|sitiuweb=Gruppo per la storia dell'energia solare |fechaaccesu=30 de xineru de 2015|títulu= Frammenti di storia dell'energia solare in Italia prima del 1955|autor= Cesara Silvi}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Storia d'Italia (1861-2001)|autor=Giuseppe Vottari|isbn=978-88-483-1555-5|editorial=Alpha Test|serie=Gli Spilli|páxina=73}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Nucleare Y Solare Come Alternative Al Petrolio|autor=Augusto Garuccio|autor2=Giuseppe Guarino|autor3=Franco Selleri|editorial=Edizioni Dedalo|añu=1993|páxina=47|isbn= 978-88-220-3736-7}}</ref> y llegó a más de 56 mil millones en 1960.<ref>{{cita llibru |títulu=L'Italia y l'energia. 150 anni di postvisioni energetiche|autor=Vestrucci|editorial= FrancoAngeli|añu=2013|páxina=225|isbn= 978-88-204-0561-8|capítulu=Appendice 3: L'energia elettrica in Italia}}</ref><ref>{{cita web |sitiuweb=Milano Città delle Scienze|títulu=Per una storia del sistema elettrico italianu|fecha=8 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2015|url=http://www.milanocittadellescienze.it/contents/cantieri/pdf/intervista_spegiorin.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150205152018/http://www.milanocittadellescienze.it/contents/cantieri/pdf/intervista_spegiorin.pdf |fechaarchivu=5 de febreru de 2015}}</ref> La mayoría de la [[xeneración d'enerxía llétrico]] esplotó les carauterístiques del territoriu, ye dicir los recursos hidrogeológicos,<ref>{{cita web|url=http://www.museoenergia.it/muséu.php?stanza=1&ppost=932|títulu=L'energia elettrica: storia di un successo italianu|autor=Piero Gnudi|fechaaccesu=30 de xineru de 2015|sitiuweb=Muséu Energia}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.museoenergia.it/muséu.php?stanza=13&ppost=943|títulu=Attualità dell'energia idroelettrica|autor=Felice Egidi|fechaaccesu=30 de xineru de 2015|sitiuweb=Muséu Energia}}</ref> col llabor de más de 1200<ref>{{cita web |títulu=Ambiente ed energia|sitiuweb=L'archivio della statistica italiana - Istat |fechaaccesu=31 de xineru de 2015|url=http://seriestoriche.istat.it/fileadmin/allegati/Ambiente_ed_energia/testi/1_Energia.pdf |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150205154204/http://seriestoriche.istat.it/fileadmin/allegati/Ambiente_ed_energia/testi/1_Energia.pdf |fechaarchivu=5 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Energie alternative y rinnovabili |autor= Giancarlo Bonardi|autor2=Carlo Patrignani|editorial= Wolters Kluwer Italia|añu=2010|isbn= 978-88-217-3316-1|páxina=582}}</ref><ref name="web_intervento_pubblico_nel_settore_dell_energia_elettrica">{{cita web |url=http://www.dis.uniroma1.it/~catalano/materiale%20didattico/Fraccascia.pdf|títulu=L'intervento pubblico nel settore dell'energia elettrica|sitiuweb=Università di Roma La Sapienza|fecha=17 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=31 de xineru de 2015|autor= Giuseppe Catalano|autor2=Fabiola Fraccascia|autor3=Eugenia Mundi|autor4=Niccolò Siani}}</ref> empreses privaes locales o rexonales o venceyaes a suxetos industriales.<ref>{{cita web|url=http://www.cittametropolitana.mi.it/conosci_la%20provincia/150anni/storia_provincia/storia_5.html|sitiuweb=Città metropolitana di Milano|títulu=La rivoluzione industriale y finar dell'800|fechaaccesu=30 de xineru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150205152535/http://www.cittametropolitana.mi.it/conosci_la|fechaarchivu=2015-02-05}}</ref><ref name="llibru_9788889751022">{{cita llibru |títulu= Terra d'Ossola |añu=2005 |editorial=Grossi Edizioni |isbn= 978-88-89751-02-2|capítulu=Economia y sviluppo industriale|autor=Umberto Chiaramonte|autor2=Sergio Lucchini}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.glistatigenerali.com/macroeconomia/curtia-storia-dellenergia-elettrica-in-italia/|fechaaccesu=30 de xineru de 2015|fecha=9 d'avientu de 2014|autor=Edoardo Beltrame|títulu=Breve storia dell'energia elettrica in Italia|sitiuweb=Gli Stati Generali}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.storiadimilano.it/citta/milanotecnica/elettricita/elettricita.htm|títulu= Origini del sistema elettrico a Milano|autor= Gian Luca Lapini|sitiuweb=Storia di Milano|fecha= 22 de marzu de 2004 |fechaaccesu=30 de xineru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Storia delle aziende elettriche municipalizzate|editor=Pietro Bolchini|editorial=Laterza|añu=1999|isbn= 978-88-420-5831-1}}</ref><ref name="llibru_economia_delle_fonti_di_energia">{{cita llibru |títulu= Economia delle fonti di energia|volume=23|añu= 1980|páxina=95}}</ref>
L'estáu subvencionó la realización de centrales llétriques y de les coneutaes aiciones territoriales p'amontar la [[xeneración d'enerxía llétrico]].<ref>{{cita llibru |títulu=L'Industrializzazione in Italia: 1861-1900|autor= Giorgio Mori|editorial= Società editrice il Mulino|añu=1977|editor=Giorgio Mori}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Repertoriu generale annuale della Giurisprudenza italiana|editorial= Unione tipografico-editrice|añu=1960|páxina=60|volume=1}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Storia dell'industria elettrica in Italia|autor= Giorgio Mori|autor2=Giovanni Zanetti|editorial=Laterza|añu=1994|isbn= 978-88-420-4558-8}}</ref> Nel ámbitu de la [[distribución d'enerxía llétrico|distribución]] l'estáu intervieno en 1961 y unificó les tarifes a nivel nacional por iguales clases de consumu (al traviés de "la cassa conguaglio per il settore elettrico"<ref>{{cita llibru |títulu= Storia delle aziende elettriche municipalizzate|editor=Piero Bolchini|editor2=Roberto Balzani|editorial= Laterza|añu=1999|isbn= 978-88-420-5831-1|páxina=137}}</ref><ref name="web_servizio_elettrico_dai_sistemi_regionali_alla_liberalizzazione">{{cita web |url=http://www.treccani.it/enciclopedia/il-servizio-elettrico-dai-sistemi-regionali-alla-liberalizzazione_(Il_Contributo_italianu_alla_storia_d'el_Pensiero:_Tecnica)/|títulu= Il servizio elettrico dai sistemi regionali alla liberalizzazione|autor= Renato Giannetti|sitiuweb=Treccani |fechaaccesu=31 de xineru de 2015}}</ref>) ya impunxo que les empreses llétriques conectaren a quienquiera que lo pidiera.<ref name="llibru_9788889751022" /><ref name="llibru_economia_delle_fonti_di_energia" /><ref>{{cita llibru |títulu= Intervento pubblico y crescita economica: un equilibriu da ricostruire|autor=Giancarlo Morcaldo|editorial= FrancoAngeli|añu=2007|isbn= 978-88-464-8974-6|páxines=156-157}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Il Mezzogiorno di De Gasperi y Sturzo (1944-1959)|autor=Sergio Zoppi|editorial= Rubbettino Editore|añu=2003|isbn= 978-88-498-0705-9|páxina=76}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Piacenza economica|capítulu=L'unificazione delle tariffe dell'energia elettrica|añu=1962|páxines=3-5|volume=1}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Notiziario|volume=24|editorial=Confederazione generale dell'industria italiano|añu=1967|páxina=1621}}</ref><ref name="llibru_9788849808964">{{cita llibru |títulu= Tommaso Zerbi y i federalismi|capítulu=Per l'irizzazione dell'energia elettrica|autor=Giovanni di Capua|editorial= Rubbettino Editore|añu=2004|isbn= 978-88-498-0896-4}}</ref><ref name="llibru_economia_internazionale_delle_fonti_di_energia">{{cita llibru |títulu= Economia internazionale delle fonti di energia|volume=6|editorial= Istituto di economia delle fonte di energia, Università commerciale L. Bocconi|añu=1962}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Storia dell'industria elettrica in Italia (1882-1962)|autor=Lauro Orizio|autor2=Francesco Radice|editorial= Nova tipu lito|añu=1964|páxina=308}}</ref><ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.ccse.cc/Documents/Documenti/CIP%20941-61.pdf|títulu=Provvedimento del comitato interministeriale dei prezzi|fecha=29 d'agostu de 1961 |fechaaccesu=31 de xineru de 2015|sitiuweb=Cassa conguaglio per il settore elettrico}} |2=http://www.ccse.cc/Documents/Documenti/CIP%20941-61.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
En 1962 foi instituyíu'l "Ente per l'energia elettrica" coles mires de volver la enerxía llétrico una ferramienta de desenvolvimientu del país y d'establecer una política nacional de la enerxía llétrico, tamién sobre la base de les esperiencies d'otros países como [[Francia]] y [[Gran Bretaña]].<ref name="llibru_9788849808964" /><ref name="llibru_economia_internazionale_delle_fonti_di_energia" /><ref>{{cita llibru |títulu= Storia del capitalismu italianu dal dopoguerra a oggi|editor= Fabrizio Barca|editorial= Donzelli Editore|añu=1997|capítulu=-y grandi imprese private: famiglie y coalizioni|autor=Franco Amatori|autor2=Francesco Brioschi}}</ref><ref name="llibru_9788842035114">{{cita llibru |títulu=La Nazionalizzazione dell'energia elettrica: l'esperienza italiana y di altri paesi europei : atti del convegno internazionale di studi del 9-10 de payares de 1988 per il XXV anniversario dell'istituzione dell'Enel|editorial= Laterza|añu=1989|páxina=264|editor= Piero Bolchini|isbn= 978-88-420-3511-4}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Libertà e giustizia per il Mezzogiorno|editorial=G. Macchiaroli|añu=1955}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Il Consiglio di Stato: organo ufficiale del Centru italianu di studi amministrativi|volume=2|editorial=Italedi|añu=1962}}</ref>
=== 1962: institución del Ente pa la enerxía llétrico ===
[[Ficheru:Enel logo 1963.png|thumb|Logo d'Enel (1963–1982)]]
A principios de 1962 el Gobiernu Fanfani IV recibió l'enfotu pol [[Parllamentu de la República Italiana|parllamentu italianu]] y comprometióse nuna propuesta d'unificación del sistema llétricu dientro de 3 meses del enfotu.<ref name="llibru_9788846489746">{{cita llibru |títulu= Intervento pubblico y crescita economica: un equilibriu da ricostruire|páxina=156|autor=Giancarlo Morcaldo|editorial= FrancoAngeli|añu=2007|isbn= 978-88-464-8974-6}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Italia contemporánea|volume= 176-177|añu=1989|editorial= Istituto nazionale per la storia del movimento di liberazione|autor=Fabio Silari}}</ref><ref name="isbn_9788800860031">{{cita llibru |títulu= Miti y realtà: genesi, obiettivi y consuntivi della nazionalizzazione dell'industria elettrica, 1962-1977 : l'interpretazione economica dei bilanci in rosso|autor=Publio Fedi|autor2=Fabrizio Liberati|editorial= Mondadori Education|añu=1981|isbn= 978-88-00-86003-1}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.storiadc.it/doc/1962_c04fanfani_fanfani.html|títulu=IV° Governo Fanfani: Intervento di Amintore Fanfani alla Camera dei deputati (Roma, 2 marzu 1962)|fecha=2 de marzu de 1962|fechaaccesu=31 de xineru de 2015|sitiuweb=La Democracia Cristiana in Italia|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180818124630/http://www.storiadc.it/doc/1962_c04fanfani_fanfani.html|fechaarchivu=2018-08-18}}</ref> Na sesión de la [[Cámara de Diputaos (Italia)|Cámara de Diputaos]] del 26 de xunu de 1962 foi presentáu'l [[proyeutu de llei]] qu'estableció los principios y modalidaes pa la institución del "Ente nacional pa la enerxía llétrico" ("E.N.E.L.").<ref name="web_intervento_pubblico_nel_settore_dell_energia_elettrica" /><ref>{{cita web |url=http://www.camera.it/_dati/leg03/lavori/stampati/pdf/39060001.pdf|títulu=Disegno di legge|sitiuweb=Camera dei deputati|fecha=26 de xunu de 1962 |fechaaccesu=31 de xineru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Rivista delle società|volume=7|autor=Tullio Ascarelli|editorial= Giuffrè editore|añu= 1962}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.progettointeramna.it/energia.htm|títulu= Nazionalizzazione - Liberalizzazione del Settore Elettrico: ripercussioni sul territoriu ternano |fechaaccesu=31 de xineru de 2015|fecha=luglio 2008|sitiuweb=Progetto Interamna}}</ref>
Enel consiguió toles actividaes de les empreses qu'operaben na [[Xeneración d'enerxía llétrico|producción]], [[Tresformamientu d'enerxía|tresformamientu]], [[Tresmisión d'enerxía llétrico|tresmisión]] y [[distribución d'enerxía llétrico]], cola esceición de los autoproductores, ye dicir empreses que producíen más del 70% d'enerxía llétrico en función d'otros procesos granibles (nes que socesivamente s'oldearon tamién les empreses municipalizadas<ref name="llibru_9788846489746"/>), o bien les pequeñes empreses que nun producíen más de 10 millones de kilovatio hora per añu.<ref name="-y_politiche_energetiche">{{cita llibru |títulu= -y politiche energetiche comunitarie. Un'analisi degli incentivi allo sviluppo delle fonti rinnovabili|autor= Barbara Pozzo|editorial= Giuffrè Editore|añu=2009|isbn= 978-88-14-14462-2}}</ref><ref name="ReferenceA">{{cita publicación |títulu=Energia nucleare|editorial=ENEA|añu=1990}}</ref><ref name="llibru_9788813274382">{{cita llibru |títulu= Manuale curtiu di diritto dell'Energia|autor=Eugenio Grippo|autor2=Filippo Manca|editorial= Wolters Kluwer Italia|añu=2008|isbn= 978-88-13-27438-2|páxines=33,64}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Codice dell'ambiente|autor= Stefano Nespor|autor2=Ada Lucia De Cesaris|editorial= Giuffrè Editore|añu=2009|isbn= 978-88-14-13797-6|páxines=1166-1174}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Energia y territori di montagna. La produzione idroelettrica e il ruolo dei Consorzi dei BIM. Problemi y prospettive| editorial = FrancoAngeli|añu=2014|isbn= 978-88-917-0916-5|páxina=47|autor= Geremia Gios|autor2=Ilaria Goio|autor3= Pietro Nervi}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Acea di Roma 1909-2000: da azienda municipale a gruppo multiservizi|autor=Stefano Battilossi|editorial= FrancoAngeli|añu=2001|isbn=978-88-464-2952-0|páxina=260}}</ref>
Pa compensar eses incorporaciones, definiéronse les modalidaes de valutación del valor de les empreses y se instituyó un [[Indemnización|indemnizo]] que corresponde-y en 10 años a los creditores con una tasa d'interés del 5,5%.<ref name="llibru_9788813274382" /><ref>{{cita llibru |títulu= -y società quotate alla Borsa valori di Milano dal 1861 al 2000: profili storici y titoli azionari|autor=Giuseppe De Luca|editorial= Libri Scheiwiller|añu=2002}}</ref> El 1962 consideróse un añu de transición, nel que tolos cargos y ganancies de les empreses incorporaes tresferir a Enel, ente que el 1963 marca'l primer añu d'exerciciu de la empresa.<ref>{{cita llibru |títulu= Studi in memoria di Salvatore Satta|volume=2|autor=Salvatore Satta|editorial= CEDAM|añu=1982|páxina=1512}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Il Consiglio di Stato: organo ufficiale del Centru italianu di studi amministrativi|volume=2|editorial= Italedi|añu=1966|páxina=412}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Sentenze y ordinanze della Corte costituzionale|volume=5|editorial= Giuffrè|añu=1966}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Giurisprudenza costituzionale|volume=2|editorial= Giuffrè|añu=1966}}</ref>
Les primeres incorporaciones interesaron les siguientes empreses:<ref name="isbn_9781137033918">{{cita llibru |títulu=National Monopoly to Successful Multinational: the case of Enel|idioma=inglés|autor=Massimo Bergami|autor2=Pier Luigi Celli|autor3=Giuseppe Soda|páxina=13|editorial= Palgrave Macmillan|añu=2012|isbn= 978-1-137-03391-8}}</ref>
* SIP ([[El Piamonte]])<ref>{{cita llibru |títulu= Giurisprudenza costituzionale|editorial= Giuffrè|añu=1963}}</ref>
* Edison Volta ([[Lombardía]])<ref>{{cita llibru |títulu= L'intervento esterno nello sviluppo industriale del Mezzogiorno: analisi della situazione attuale y delle tendenze recenti|páxina=122|autor=Raffaele Cercola|editorial= Guida Editori|añu= 1984| isbn=978-88-7042-861-2}}</ref>
* SADE ([[Vénetu]])<ref>{{cita llibru |títulu= Commissione parlamentare d'inchiesta sul disastro del Vajont: inventariu e documenti|páxina=23|añu=2003|editorial= Rubbettino Editore|isbn= 978-88-498-0655-7}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.senato.it/documenti/repository/relazioni/archiviostorico/vajont/inventariu_vajont.pdf|sitiuweb=Senato della Repubblica|títulu=Inventariu della commissione d'inchiesta sul disastro del Vajont |fechaaccesu=1ᵘ de febreru de 2015}}</ref>
* SEEE ([[Emilia-Romaña|Emilia]])
* SELT-Valdarno ([[Toscana]])
* SRE ([[Lazio]])
* SME ([[Campania]])
* SGES ([[Sicilia]])
* Carbosarda ([[Cerdeña]])
=== 1963–1970: modernización y desenvolvimientu de la rede ===
Los primeros oxetivos d'Enel fueron la modernización y el desenvolvimientu de la [[rede llétrica]] cola construcción de les dorsales d'[[alta tensión llétrico]]], les conexones internacionales y coles islles, la [[electrificación]] de les [[zona rural|zones rurales]] y la realización del centru nacional de suministru de la rede llétrica. Eses actividaes financiar tamién la emisión, en 1965, de [[bonos]] garantizaos pol estáu, con un valor de más de 200 mil millones de [[llira italiana|llires italianes]].<ref>{{cita web |url=http://legislature.camera.it/_dati/leg04/lavori/stampati/pdf/013_001184_F001.pdf|sitiuweb=Camera dei deputati|fecha=9 de setiembre de 1966 |fechaaccesu=2 de febreru de 2015|títulu=Relazione della Corte dei Conti}}</ref><ref name="sito_economia_tesi_online">{{cita web |url=http://economia.tesionline.it/economia/article.jsp?id=1023|títulu= Enel|sitiuweb=Tesi Online Economia |fechaaccesu=1ᵘ de febreru de 2015|autor= Ilenia Giuga}}</ref> En 1967 la supervisión d'Enel pasó del Comité de los Ministros al comité interministeria pa la programación económica (CIPE) siempres acordies con el Ministeriu d'Industria.<ref name="llibru_9788813274382" /><ref>{{cita web |url=http://legislature.camera.it/_dati/leg05/lavori/stampati/pdf/015_037001_F004.pdf|títulu=Relazione del consiglio di amministrazione|formatu=pdf|autor=Collegio dei revisori|fecha=3 de mayu de 1968}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Dal monopoliu alla concorrenza. La liberalizzazione incompiuta di alcuni settori|autor= Maria Martellini|páxines=61-62|editorial=FrancoAngeli|añu= 2007|isbn= 978-88-464-9443-6}}</ref> Amás, nesi periodu la [[Xeneración d'enerxía llétrico|producción]] [[Central termollétrica|termollétrica]] superó per primer vegada la [[Central hidrollétrica|hidrollétrica]].<ref>{{cita llibru |títulu= ABC dell'elettrotecnica y della illuminazione|autor=Luigi Morati|editorial=Hoepli|añu=1999|isbn= 978-88-203-2581-7}}</ref><ref name="isbn_9788832362145">{{cita llibru |títulu= Storia della tecnica elettrica|editorial=Cisalpino|añu=2009|isbn= 978-88-323-6214-5|autor=Virginio Cantoni|autor2=Silvestri Andrea|páxina=201}}</ref>
==== Centru nacional de suministru ====
En 1963 fíxose'l '''Centru nacional de suministru en Roma''' col fin de xestionar los fluxos d'enerxía na rede coordinando les instalaciones de [[Xeneración d'enerxía llétrico|producción]], la rede de [[Tresmisión d'enerxía llétrico|tresmisión]], la [[Distribución d'enerxía llétrico|distribución]] y amás la interconexón del sistema llétricu non col estranxeru, y regularizando intre per intre la producción y la tresmisión d'enerxía a partir de la efectiva necesidá.<ref name="sito_radio_radicale" /><ref name="isbn_9781137033918"/><ref name="sito_economia_tesi_online" /><ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/impresa-y-territori/2012-08-01/quando-energia-idroelettrica-fini-210855.shtml?uuid=Ab9w0xHG|títulu=Quando nel '62 si unì l'Italia energetica|sitiuweb=Il Sole 24 ore|fechaaccesu=1ᵘ de febreru de 2015|fecha=2 d'agostu de 2012|autor=Paolo Andrea Colombo}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/1994/11/12/cos-il-dispacciamento.html|sitiuweb=La Repubblica|títulu=Cos'è il dispacciamento|fecha=12 de payares de 1994 |fechaaccesu=1ᵘ de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.terna.it/default/Home/SISTEMA_ELETTRICO/dispacciamento.aspx|títulu=Dispacciamento|sitiuweb=Terna |fechaaccesu=1ᵘ de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= les transports d'énergie: techniques nouvelles et conséquences économiques. Travaux du Colloque européen d'économie de l'énergie. Grenoble, 6-8 mai 1965|idioma=francese|editorial= Mouton & Company|añu=1969|páxina=95}}</ref>
==== Electrificación rural ====
Nel ámbitu de la '''lletrificación rural''' los centros habitaos non coneutaos cola rede llétrica pasaron del 1,27% de 1960 al 0,46% de 1964, con más de 320.000 nuevos habitantes enllazaos. Nel quinqueniu 1966-1970 empezáronse nueves inversiones pa la electrificación rural, a mariña pol 80% del estáu y pol 20% d'Enel, xuntu de tarifes facilitaes como estímulu al desenvolvimientu agrícolo.<ref>{{cita llibru |títulu= Design per l'energia: strumenti y linguaggi per una produzione diffusa|autor=Luca Mazzari|editorial= Allinia Editrice|añu=2011|isbn= 978-88-6055-637-0|páxina=72}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.cnel.it/53?shadow_documenti=17510|sitiuweb=CNEL|títulu=Diffusione della elettrificazione rurale|fecha=26 de xineru de 1967 |fechaaccesu=1ᵘ de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150202205013/http://www.cnel.it/53?shadow_documenti=17510 |fechaarchivu=2 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=L'energia ed i poteri. Il mercato llibero dell'energia elettrica tra realtà ed apparenze|autor=Alfonso Percuoco|editorial= FrancoAngeli|añu=2004|isbn= 978-88-464-5500-0|páxina=58}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.researchgate.net/publication/252931569_Cassa_per_il_Mezzogiorno._Il_caso_dell'Abruzzo/file/5046351f5754b42630.pdf|títulu=Cassa per il Mezzogiorno - Il caso dell'Abruzzo |fechaaccesu=1ᵘ de febreru de 2015|páxina=44|autor=Emanuele Felice}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Indagine sulla situazione della elettrificazione rurale in Italia|añu=1966|editorial=Enel}}</ref>
==== Rede d'alta tensión y conexones coles islles ====
En 1968 empezaron les obres (que terminaron na primer metá de los años '70) de realización de la llinia de 380 Kv de conexón ente [[Florencia]] y [[Roma]], que xunió'l sistema llétricu d'[[Alta tensión llétrico|alta tensión]] del Norte col del Centro Sur.<ref>{{cita llibru |títulu=Enciclopedia di Roma: dalla origini all'anno Duemila|autor=Caterina Napoleone|editorial=Franco Maria Ricci |añu=Franco Maria Ricci|isbn= 978-88-216-0946-6|páxina=387}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Vita italiana|volume=25|editorial= Presidenza del Consiglio dei ministri|páxina=430}}</ref> Realizáronse amás les conexones internacionales d'alta tensión con [[Francia]] (llinia de 380 kV Venaus-Villarodin, 1969) y con [[Suiza]].<ref name="isbn_9788800860031" /><ref>{{cita web|url=http://www.terna.it/LinkClick.aspx?fileticket=hnWA2Y5xq7Y%3D&tabid=6503|sitiuweb=Terna|títulu=Tutti i numeri dell'interconnessione Italia-Francia|fechaaccesu=2 de febreru de 2015}}</ref>
Nos mesmos años activáronse les conexones llétriques col usu de cables submarinos ente la península y la [[Islla d'Elba]] (1966),<ref name="llibru_l_universu">{{cita llibru |títulu=L'Universu|volume=50|editorial= Istituto geografico militara|editor=Silvio Govi}}{{cita web |url=http://www.enel.tv/#/entities/due-cavi-per-lelba/|títulu=Due cavi per l'Elba|sitiuweb=Enel.tv |fechaaccesu=2 de febreru de 2015|fecha=1967}}</ref> la d'[[Isquia]] (1967)<ref name="llibru_l_universu" /><ref>{{cita web |url=http://www.enel.tv/entities/ischia-70-metri-sotto/|títulu=Ischia 70 metri sotto |fechaaccesu=2 de febreru de 2015}}</ref> y [[Cerdeña]], al traviés de [[Córcega]] (1967).<ref name="isbn_9788832362145" />
==== La traxedia de la presa Vajont ====
Enel tuvo implicada en [[La traxedia de la presa Vajont]], del 9 d'ochobre de [[1963]] na [[presa Vajont]] esplotada pa producir una grande cantidá d'[[enerxía hidrollétrico]], en que les sos agües cayó un desmoronamiento de 260 millones de metros cubos. La instalación realizar la SADE y el 14 de marzu de 1963 acababa de ser conferíu a la recién nacida Enel nel ámbitu del procesu de nacionalización. L'impautu del desmoronamiento nel llagu produció unes foles, dientro y fora del [[valle del Vajont]], que llambieron los pueblos d'[[Erto y Casso]] y que pasaron la presa, destruyendo los pueblos agües abaxo de [[Longarone]], Pirago, Rivalta, Villanova y Faè. Esi desastre causó aproximao dos mil víctimes. Enel foi acusada nel procesu como sociedá responsable del desastre, con agravantes de la prevedibilidad del acontecimientu. En 1964, tamién la Montedison tuvo implicada nel procesu, por incorporar la SADE, empresa constructora de la instalación.<ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/1999/06/24/vajont-il-risarcimento-montedison.html|títulu=Vajont, il risarcimento Montedison|fecha=24 de xunu de 1999 |fechaaccesu=29 de payares de 2014|editorial=La Repubblica }}</ref> Dambes sociedaes fueron condergaes a desquitar los daños al les comunidaes afeutaes pola catástrofe.
=== 1970–1980: crisis enerxética y busca de nueves fontes ===
Los años '70 fueron carauterizaos por una fuerte [[Crisis enerxética (economía)|crisis enerxética]] que arrecó drástiques midíes d'[[Austeridá económica|austeridá]] y condució a la definición d'un plan enerxéticu nacional qu'estableció como oxetivu la construcción de nueves centrales llétriques y la busca de nueves fontes enerxétiques.
==== La crisis enerxética ====
En 1975, dempués de la [[crisis petrolera]] y del plan d'[[Austeridá económica|austeridá]], cola definición del primer plan enerxéticu nacional (PEN), decidióse sustituir la dependencia de los [[hidrocarburu|hidrocarburos]] col usu d'otres fontes enerxétiques, como les [[Enerxía hidrollétrico|hidrollétriques]], [[Enerxía xeotérmico|xeotérmiques]], medría del usu del [[carbón]], el ciclu de los [[residuos]], y en particular col usu de la [[enerxía nuclear]].<ref name="llibru_9788813274382" /><ref>{{cita llibru |títulu= Energia per la industria in Italia: la variabile energetica dal miracolo economico alla globalizzazione|autor=Antonio Cardinale|autor2=Alessandro Verdelli|editorial= FrancoAngeli|añu=2008|páxines=64-65|isbn= 978-88-464-9264-7}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.linkiesta.itblogsofficine-democratiche/il-pianu-energetico-nazionale-un-obiettivo-primariu|títulu=Il Pianu energetico nazionale: un obiettivo primariu di cui si sente il bisogno|sitiuweb=Linkiesta|fechaaccesu=3 de febreru de 2015|fecha=5 d'ochobre de 2012|autor=Enrico Pietrella}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.normattiva.it/atto/caricaDettaglioAtto?atto.dataPubblicazioneGazzetta=1975-08-23&atto.codiceRedazionale=075O0393|sitiuweb=Normattiva|títulu= Legge 2 agostu 1975, n. 393|fecha=2 d'agostu de 1975 |fechaaccesu=5 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://legislature.camera.it/_dati/leg05/lavori/stampati/pdf/015_037001_F004.pdf|títulu=Relazione del Consiglio di amministrazione - Atti della Camera dei Deputati - V Llexislatura|formatu=pdf|autor=Collegio dei revisori|fecha=3 de mayu de 1968 |fechaaccesu=19 d'abril de 2015}}</ref>
==== Nueves instalaciones ====
A lo llargo de la década hanse realizato distintes instalaciones:<ref>{{cita web|url=http://www.idrotecnicaitaliana.it/EXTRA/n.%206-2011%20Ruggeri%20et%20al.%20br.pdf|títulu=Lo sviluppo dell'energia idroelettrica in Italia|autor=Giovanni Ruggeri|autor2=Sergio Adami|fecha=giugno 2011|fechaaccesu=6 de febreru de 2015|sitiuweb=Idrotecnica Italiana|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150206125215/http://www.idrotecnicaitaliana.it/EXTRA/n.%206-2011%20Ruggeri%20et%20al.%20br.pdf|fechaarchivu=2015-02-06}}</ref>
* A principios de los años '70 entamóse la construcción de la [[Caorso|central lletronuclear Caorso]], la primera grande [[central nuclear]] en (840-860 MW), socesivamente coneutada a la [[rede llétrica]] en 1978 y puesta en marcha en 1981.<ref name="llibru_cronache_naturali">{{cita llibru |títulu= Cronache Naturali|autor=Sergio Fumich|editorial= Lulu.com|añu=2008|páxines=40,145-146}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Nuclear power in an age of uncertainty|idioma=inglés|páxina=192|editorial= DIANE Publishing|isbn= 978-1-4289-2377-5|añu=1984}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La guida del Sole 24 Ore al management dell'energia. Mercato y catena del valore, modelli di business, sistemi di xestione y normative|editorial=Gruppo 24 Ore|añu=2011|autor=Nino Lo Bianco|autor2=C. M. Capè|autor3=Fabio Sampek|páxina=274}}</ref><ref name="web_sogin_centrale_di_caorso">{{cita web |url=http://www.sogin.it/it/chi-siamo/decommissioning-degli-impianti-nucleari/dove-siamo/centrale-di-caorso-piacenza.html|títulu= Centrale di Caorso |fechaaccesu=8 de febreru de 2015|sitiuweb=Sogin}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.tv/#/entities/caorso-iv-nucleare/|sitiuweb=Enel.tv|títulu=Caorso IV nucleare|añu=1978 |fechaaccesu=8 de febreru de 2015}}</ref>
* Ente 1972 y 1978 realizóse la central hidrollétrica de Taloro, en [[provincia de Nuoro]] ([[Cerdeña]]).<ref>{{cita web |url=http://www.ingdemurtas.it/energia/centrali/taloro/|títulu= Centrale idroelettrica del Taloro|sitiuweb=Ing. De Murtas |fechaaccesu=6 de febreru de 2015}}</ref>
* En 1973 empezó a funcionar la [[central hidrollétrica]] de San Fiorano ([[Lombardía]]).
* En 1977 poner en marcha la [[central termollétrica]] Torre del Sale en [[Piombino]] ([[Toscana]]).<ref>{{cita llibru |títulu= Atti della Società toscana di scienze naturali, residente in Pisa: Memorie|volume=86|editorial= Società toscana di scienze naturali|añu=1980}}</ref>
* A finales de los años '70 empezóse la construcción de la central termollétrica de Porto Tolle que la so primer seición empezó a funcionar en 1980.<ref>{{cita llibru |títulu= Atti della tavola rotonda tenuta a Bologna il 26 de xunu de 1979 el so il delta del Po: sezione idraulica|editorial= Tipografia compositori|añu=1986|páxina=33}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Relazione generale sulla situazione economica del paese|volume=1|editorial= Institutu Poligrafico dello Stato|añu=1980|páxina=109}}</ref>
* Ente 1971 y 1977 poner en marcha la esperimentación de les instalaciones de tresmisión de 1000 kV en [[Suvereto]] ([[Toscana]]).<ref>{{cita web |url=http://www.treccani.it/enciclopedia/energia-elettrica_res-67a29516-87y9-11dc-8y9d-0016357eee51_(Enciclopedia-Italiana)/|títulu=Energia elettrica|autor=Gianfranco Castelli|autor2=Angelo Camplani|autor3=Raffaele Albano |fechaaccesu=6 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=La fisica dell'ultimo trentennio: prolusione tenuta per l'inaugurazione dell'anno accademico 1976-1977, nella cerimonia solenne del 12 de payares de 1976, onorata dalla presenza del Presidente della Repubblica|autor=Emilio Segrè|editorial= Accademia Nazionale dei Lincei|añu=1977|páxina=5}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=L'Energia elettrica|volume=54|editorial=Centru elettrotecnico sperimentale italianu "Giacinto Motta"|añu=1977}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ieeexplore.ieee.org/stamp/stamp.jsp?arnumber=5511944|títulu=The 1000 kV Project|autor=L. Paris|idioma=inglés|}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.tv/entities/progetto-1000-kv-la-linea-aerea/|sitiuweb=Enel.tv|títulu=Progetto 1000 kV - La linea aerea |fechaaccesu=6 de febreru de 2015|fecha=1978}}</ref>
* Ente 1973 y 1977 furáronse los pozos pa la producción d'[[enerxía xeotérmico]] en [[Torre Alfina]] en [[provincia de Viterbo]] ([[Lazio]]).<ref>{{cita web|url=http://unmig.sviluppoeconomico.gov.it/unmig/stat/pozzigeo.pdf|títulu=Pozzi Geotermici perforati in Italia|editorial=Ministero dello Sviluppo Economico|fechaaccesu=6 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160303234803/http://unmig.sviluppoeconomico.gov.it/unmig/stat/pozzigeo.pdf|fechaarchivu=2016-03-03}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.researchgate.net/publication/259094195_Structural_compartmentalisation_of_a_geothermal_system_the_Torre_Alfina_field_%28central_Italy%29|títulu= Structural compartmentalisation of a geothermal system, the Torre Alfina field (central Italy)|autor=Gianluca Vignaroli|autor2=Annamaria Pinton|autor3=Arnaldo A. De Benedetti|autor4=Guido Giordano|autor5=Federico Rossetti|autor6=Michele Soligo|autor7=Michele Soligo |fechaaccesu=6 de febreru de 2015|fecha=5 de xunu de 2014}}</ref>
* En 1974 completáronse les obres de la dorsal llétrica adriática d'[[Alta tensión llétrico|alta tensión]].<ref>{{cita publicación |títulu=L'Energia elettrica|volume=52|editorial=Centru elettrotecnico sperimentale italianu "Giacinto Motta"|añu=1975}}</ref><ref>{{cita web|url=http://eprints.luiss.it/1116/1/20120924-romanu.pdf|títulu=Tesi di dottorato di Alberto Romano|autor=Alberto Romano|fechaaccesu=6 de febreru de 2015|fecha=30 de xunu de 2012|sitiuweb=LUISS}}</ref><ref>{{cita web |títulu=Quinquenni storici figli della luz - 1973/1977|url=http://www.enel.tv/#/entities/quinquenni-storici-figli-della-luz-19731977/ |fechaaccesu=6 de febreru de 2015|sitiuweb=Enel.tv}}</ref>
Desempeñáronse les obres de construcción de la presa del Altu Gesso, terminada en 1982, parte de la [[central hidrollétrica]] Luigi Einaudi "Entracque".<ref>{{cita web |url=http://www.entracque.org/divertimenti/energia.aspx|sitiuweb=Entracque|títulu=Centro Luigi Einaudi - ENEL |fechaaccesu=5 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150629022447/http://www.entracque.org/divertimenti/energia.aspx |fechaarchivu=29 de xunu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.tv/entities/uomini-dellalto-gesso/|sitiuweb=Enel.tv|títulu=Uomini dell'Alto Gesso |fechaaccesu=5 de febreru de 2015|fecha=1977}}</ref>
=== 1980–1990: bloquéu del nuclear ===
La década que va de 1980 a 1990 foi carauterizada pola realización de nueves instalaciones, tamién esperimentales col usu d'[[enerxíes alternatives]], y por una progresiva amenorgamientu de la dependencia del [[petroleu]] que pasó del 75,3% en 1973 a 58,5% en 1985.<ref>{{cita publicación |títulu=Energia nucleare|editorial=ENEA|añu=1988}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Notiziario dell'ENEA.: Energia y innovazione|volume=34|añu= 1988|editorial= Comitato nazionale per la ricerca y per lo sviluppo dell'energia nucleare y delle energie alternative}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Energia per la industria in Italia: la variabile energetica dal miracolo|autor= Antonio Cardinale|autor2=Alessandro Verdelli|páxina=77}}</ref>
En 1986 rexistróse'l primer balance activu d'Enel con 14.100.000.000 de [[llira italiana|llires italianes]] de [[beneficiu económicu|beneficiu]].<ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/1987/05/01/enel-dopo-25-anni-hai-chiuso.html|títulu=L'Enel dopo 25 anni hai chiuso in attivo|fecha=1ᵘ de mayu de 1987 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|autor=Edoardo Borriello|sitiuweb=La Repubblica.it}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Politica ed economia|volume=18|editorial= Editori riuniti riviste|añu=1987|páxina=73}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Notiziario dell'ENEA: Energia y innovazione|volume=33|editorial= Comitato nazionale per la ricerca y per lo sviluppo dell'energia nucleare y delle energie alternative|añu=1987|páxina=61}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=-y Cronache di Civitas|volume=38|númberu=4|editorial= Edizioni Civitas|añu=1987|páxina=140}}</ref>
Finalmente en 1987, dempués de lo asocedío en [[Accidente de Chernóbil|Černobyl]], el [[referéndum]] sobre'l nuclear que punxo un puntu final al usu de la [[enerxía nuclear]] en , y decidió el zarru y el bloquéu de construcción de centrales nucleares y estableció un nuevu plan enerxéticu nacional.
==== Nueves instalaciones y enerxíes alternatives ====
Realizáronse les instalaciones siguientes:<ref>{{cita web |url=http://www.enel.tv/#/entities/quinquenni-storici-figli-della-luz-19831987/|títulu=Quinquenni storici figli della luz - 1983/1987|sitiuweb=Enel.tv|fecha=1998 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015}}</ref>
* En 1983-84 poner en marcha la [[central termollétrica]] de Fiumesanto ([[Cerdeña]]),<ref name="llibru_9788842035114"/><ref>{{cita web |url=http://www.regione.sardegna.it/documenti/1_274_20091216154615.pdf|títulu=DELIBERAZIONE N. 54/29 DELIBERAZIONE N. 54/29 DEL 10.12.2009 10.12.2009 10.12.2009 |fecha=10 d'avientu de 2009 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=Regione Sardegna}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.sardegnaambiente.it/documenti/18_183_20100203120821.pdf|títulu=Relazione Ambientale Impianto Fotovoltaico di Fiume Santu|sitiuweb=Sardegna Ambiente |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|fecha=dicembre 2009}}</ref>
* En 1984-85 empezó a funzionar la central de bombéu hidroeléctricu d'[[Edolo]] ([[Lombardía]]), una ente les más grandes centrales llétriques d'esti tipu n'[[Europa]],<ref>{{cita publicación |títulu=International Journal on Hydropower & Dams |volume=2|editorial= Aqua-Media International |añu=1995|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Congresso Internazionale El so Grandi Opere Sotterranee: Atti : Firenze, Italy 8-11 de xunu de 1986|volume=2|editorial= Società italiana gallerie|fecha=giugno 1986|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=World Water|volume=9|editorial=T. Telford Limited|añu=1986|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://antedoro.blogspot.co.il/2012/07/visita-alla-centrale-idroelettrica-di.html|fecha=12 de xunetu de 2012 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|títulu= Visita alla centrale idroelettrica di Edolo|sitiuweb=Antedoro Designs}}</ref>
* En 1984 poner en marcha la [[central termollétrica]] de Torrevaldaliga Nord ([[Lazio]]).<ref name="llibru_9788842035114" /><ref>{{cita web |url=http://www.governo.it/Notizie/Palazzo%20Chigi/dettaglio.asp?d=39842|títulu=Inaugurazione Centrale Enel a Civitavecchia|sitiuweb=Governo Italianu|fecha= 30 de xunetu de 2008 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.torinoscienza.it/articoli/camudara_l_anidride_carbonica_in_roccia_per_diminuire_l_emissione_di_gas_serra_1555.html|títulu=CAMUDARA L'ANIDRIDE CARBONICA IN ROCCIA PER DIMINUIRE L'EMISSIONE DI GAS SERRA|sitiuweb=Torino Scienza|fecha=8 d'ochobre de 2007 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|autor=Silvia Artana |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150210202152/http://www.torinoscienza.it/articoli/camudara_l_anidride_carbonica_in_roccia_per_diminuire_l_emissione_di_gas_serra_1555.html |fechaarchivu=10 de febreru de 2015}}</ref>
==== Nel ámbitu de les [[enerxíes alternatives]] ====
* En 1981 Enel foi la primer empresa nel mundu, cola subvención de la [[Comunidá Económica Europea]], que realizó y conectó una [[central solar]] (la central Eurelios d'[[Adrano]] en [[Sicilia]]) cola rede llétrica en vía esperimental (la central foi cerrada en 1987),<ref name="llibru_cronache_naturali" /><ref>{{cita llibru |títulu= Guida All'energia Solare|páxina=231|editorial= Edizioni Mediterranee|añu=1983}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Rapporto Energia y ambiente|volume=1-2|editorial= ENEA, Ente per -e nuove tecnologie, l'energia y l'ambiente|añu=2003|páxina=234}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Oggi|volume=37|editorial=Rizzoli Editore|añu=1981|páxina=50}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.gses.it/pub/CSILVI_EAI_02-2010.pdf|sitiuweb=Gruppo per la storia dell'energia solare (GSES)|títulu=Storia del vapore y dell'elettricità dal calore del sole con specchi piani o quasi piani: possibilità esplorate dagli scienziati italiani ensin dall'Ottocento |fechaaccesu=5 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.catania-sicilia.it/adrano.htm|sitiuweb=Catania Sicilia|títulu=Adrano |fechaaccesu=5 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://daily.wired.it/semeya/2011/05/31/centrale-solare-eurelios.html|títulu=La più grande centrale solare termoelettrica al mondo|sitiuweb=Wired Italia|fechaaccesu=5 de febreru de 2015|fecha=31 de mayu de 2011|autor=Tiziana Moriconi}}</ref>
* En 1984 poner en marcha la primera [[central fotovoltaica]] de Vulcano ([[Sicilia]]),<ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/1984/10/07/energia-alle-eolie-verra-da-sole.html|títulu=L'energia alle Eolie verrà dal sole y dal vento|fecha=7 d'ochobre de 1984 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=La Repubblica.it}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.liceopalmeri.it/local/comenius/comenius_3/lavori%20preparatori2/sicilia%20impianti%20fotovoltaici%20ed%20eolici.pdf|títulu=Centrali fotovoltaiche|fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=Llicéu Palmeri|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150210202710/http://www.liceopalmeri.it/local/comenius/comenius_3/lavori%20preparatori2/sicilia%20impianti%20fotovoltaici%20ed%20eolici.pdf|fechaarchivu=2015-02-10}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.rse-web.it/documenti.page?RSE_originalURI=/documenti/documento/313093&RSE_manipulatePath=yes&country=ita|títulu=Rapporto A5-049402|fecha=2005|fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=RSE|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190201065622/http://www.rse-web.it/documenti.page?RSE_originalURI=/documenti/documento/313093&RSE_manipulatePath=yes&country=ita|fechaarchivu=2019-02-01}}</ref><ref>{{cita web|url=http://ospitiweb.indire.it/puglia/pug03/fisica/fotovoltaico.htm|fecha=20 de payares de 2003|títulu=SISTEMI FOTOVOLTAICI: DIMENSIONAMENTO ED APPLICAZIONI|fechaaccesu=10 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304023419/http://ospitiweb.indire.it/puglia/pug03/fisica/fotovoltaico.htm|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.esemar.net/Vulcano/CentraleFotovoltaica.htm|títulu=Centrale fotovoltaica |fechaaccesu=10 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.regione.sicilia.it/Industria/use/Documenti%20ufficiali%20energia/Regionali/Sicilia/USE/Rapp_Filiera_energia_sic_2004.pdf|títulu=Rapporto sulla filiera dell'energia- Produzione, Tresporto, Distribuzione|fecha=dicembre 2004 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=Regione Siciliana}}</ref><ref>{{cita web|url=http://pti.regione.sicilia.it/portal/pls/portal/docs/60892342.PDF|títulu=Regione Siciliana – Assessorato dell'Energia e dei Servizi di Pubblica Utilità – Dipartimento dell'Energia - Osservatorio Regionale y Ufficio Statistico per l'Energia|fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=Regione Siciliana|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304091830/http://pti.regione.sicilia.it/portal/pls/portal/docs/60892342.PDF|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Oasis|editorial= Musumeci & Fioratti|añu=1994|páxina=25}}</ref><ref name="sito_per-citigroup-enel-y-da-mercara">{{cita web |url=http://www.soldionline.it/notizie/azioni-italia/per-citigroup-enel-y-da-mercara|títulu=Per Citigroup Enel è da mercara|fecha=25 de payares de 2005|autor=Valentina Besana |fechaaccesu=10 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150210203639/http://www.soldionline.it/notizie/azioni-italia/per-citigroup-enel-y-da-mercara |fechaarchivu=10 de febreru de 2015}}</ref><ref name="sito_regione_lombardia">{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.lagodidro.regione.lombardia.it/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-Disposition&blobheadername2=ssbinary&blobheadervalue1=inline%3B+filename%3D891%2F99%2FStoria+Idroelettrico+ok.pdf&blobheadervalue2=true&blobkey=id&blobnocache=true&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1213353235029&ssbinary=true|títulu=Yera l'anno… Storia dell'energia Idroelettrica|sitiuweb=Regione Lombardia|fechaaccesu=10 de febreru de 2015}} |2=http://www.lagodidro.regione.lombardia.it/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-Disposition&blobheadername2=ssbinary&blobheadervalue1=inline%3B+filename%3D891%2F99%2FStoria+Idroelettrico+ok.pdf&blobheadervalue2=true&blobkey=id&blobnocache=true&blobtable=MungoBlobs&blobwhere=1213353235029&ssbinary=true |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
* En 1984 poner en marcha la primera [[central eólica]] n'Alta Nurra ([[Cerdeña]]).<ref>{{cita web|url=http://www.archiviostampa.it/it/news/news.aspx?id=1302|títulu=Energia: l'Enel inaugura in Sardegna la più grande centrale eolica d'Italia|fecha=19 de xunu de 2006|fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=Archivio Stampa|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190201120025/http://www.archiviostampa.it/it/news/news.aspx?id=1302|fechaarchivu=2019-02-01}}</ref><ref>{{cita web |url=https://prezi.com/jwc9laerhtth/produzione-di-energia-eolica-in-italia-y-nel-mondo|títulu=Produzione di energia eolica in Italia y nel mondo|fecha=27 de payares de 2013 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=Prezi|autor=Martina Greggi}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/1984/09/22/in-sardegna-energia-pulita-arrivera-con.html|sitiuweb=La Repubblica.it|títulu=In Sardegna l'energia pulita arriverà con il maestrale|fecha=22 de setiembre de 1984 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|autor=Piergiorgio Pinna}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.itimarconi.it/PROGETTI/SITO%20PRESENZANO/la_storia%20in%20italia%20tappa4.htm|títulu=La storia dell'elettricità in Italia|sitiuweb=ITC Marconi |fechaaccesu=10 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150716235027/http://www.itimarconi.it/PROGETTI/SITO%20PRESENZANO/la_storia%20in%20italia%20tappa4.htm |fechaarchivu=16 de xunetu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.dirittoambiente.net/file/vari_articoli_123.pdf |títulu=http://www.dirittoambiente.net/file/vari_articoli_123.pdf|autor=Fulvio Di Dio|fecha=5 de marzu de 2007 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|sitiuweb=Diritto all'Ambiente}}</ref><ref>{{cita web |url=http://archivio.ambiente.it/notizie/notizia.asp?ntz_id=719|títulu=ENEL: INAUGURA LA PIÙ GRANDE CENTRALE EOLICA D'ITALIA|sitiuweb=Ambiente.it|fecha=19 de xunu de 2006 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150210203200/http://archivio.ambiente.it/notizie/notizia.asp?ntz_id=719 |fechaarchivu=10 de febreru de 2015}}</ref>
Amás en 1985 el centru nacional de suministru y de control de la rede llétrica foi gradualmente treslladáu del centru de Roma a Settebagni ya incluyíu nun contestu européu de sincronización de la [[xeneración d'enerxía llétrico]].<ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2010/10/27/un-giorno-nel-bunker-della-corrente-ecco.html|títulu= Un giorno nel bunker della corrente ecco chi ci difende dai blackout|sitiuweb=La Repubblica.it|fecha=27 d'ochobre de 2010 |fechaaccesu=10 de febreru de 2015|autor=Roberto Mania}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2010/10/27/un-giorno-nel-bunker-della-corrente-ecco.html|títulu= dispacciaménto|sitiuweb=Sapere.it |fechaaccesu=10 de febreru de 2015}}</ref>
==== Referéndum, zarru de les centrales nuclear y nuevo plan enerxéticu nacional ====
Dempués del [[Accidente de Chernóbil|desastre de Černobyl']] de 1987, foi convocáu un referendu col que decidió atayase los programes enerxéticos nucleares en . Con rellación a les centrales qu'esistíen o en construcción:<ref name="-y_politiche_energetiche"/><ref name="ReferenceA"/><ref name="llibru_cronache_naturali" /><ref>{{cita llibru |títulu= Camudara per sopravvivere: la questione energetica in Italia|autor= Giuseppe Augieri|autor2=Stefano Da Empoli|editorial= Rubbettino Editore|añu=2002|isbn= 978-88-498-0389-1|páxina=127}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Energia nucleare|autor= Giancarlo Sturloni|páxines=128-129|editorial= Alpha Test|añu=2011|isbn= 978-88-483-1274-5}}</ref>
* La [[Caorso|central electronuclear Caorso]] ([[Emilia-Romagna]]), inactiva de 1986 por recarga de combustible,<ref name="web_sogin_centrale_di_caorso"/> yá nun volvió poner se en marcha y foi cerrada definitivamente en 1990,
* En 1987 la central electronuclear Enrico Fermi de [[Trino]] en [[Vercelli]] ([[El Piamonte]]) foi desactivada, anuláronse los programes de la segunda central y foi cerrada definitivamente en 1990,
* En 1988 atayáronse les obres empezaes en 1982 pa la construcción de la central electronuclear Alto Lazio en [[Montalto di Castro]]. En 1989 la central foi convertida en central policombustible,
* En 1988 foi cerrada la central electronuclear de Llatina ([[Lazio]]),
* La central electronuclear de Garigliano ([[Campania]]) yá fuera cerrada en 1978.
Socesivamente en 1988 el nuevu Plan Enerxéticu Nacional (PEN) estableció como oxetivos fundamentales la medría de la [[eficiencia enerxética]], la proteición del ambiente, l'aprovechamientu de los recursos nacionales, la diversificación de les fontes de suministru del estranxeru y polo xeneral la competitividá del sistema granible.<ref name="-y_politiche_energetiche"/><ref>{{cita llibru |títulu= -y prospettive di crescita delle energie rinnovabili in Puglia: il espurechu delle biomasse|editorial=FrancoAngeli|añu=2014|páxina=25|autor=Marrone|isbn= 978-88-917-0602-7}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Manuale curtiu di diritto dell'energia|editorial= Wolters Kluwer Italia|añu= 2008|autor=Eugenio Grippo|autor2=Filippo Manca|isbn= 978-88-13-27438-2}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Energia per la industria in Italia: la variabile energetica dal miracolo economico alla globalizzazione|editorial= FrancoAngeli|añu=2008|autor=Antonio Cardinale|autor2=Alessandro Verdelli|isbn= 978-88-464-9264-7}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Dalla cogenerazione alla trigenerazione. Come ridurre la dipendenza energetica dell'Italia: Come ridurre la dipendenza energetica dell'Italia|autor=Del Duru editorial=FrancoAngeli|añu=2014|isbn= 978-88-568-4737-6|páxines=210-}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Rapporto sulle performance ambientali OCSE Rapporti Sulle Performance Ambientali: Italia 2002|páxina=46|editorial=OECD|añu=2003|isbn= 978-92-64-09909-8}}</ref>
=== 1990–2000: lliberalizaciones y privatizaciones ===
Ente 1990 y 2000 asistir a una progresiva [[lliberalización]] del mercáu de la enerxía llétrico.<ref name="-y_politiche_energetiche"/>
En 1991 cola llei n. 9 de xineru de 1991, asistir a una primera parcial lliberalización de la producción d'enerxía llétrico procedente de fontes convencionales y de [[enerxía anovable|fontes anovables]]; dexar a les empreses producir enerxía llétrico pa usu propiu cola obligación de dexar les cantidaes por demás a Enel.<ref name="-y_politiche_energetiche"/><ref name="Molinari">{{cita web | url= http://www.diritto.it/articoli/amministrativo/molinari.html/| títulu= La nuova disciplina del settore elettrico ed il quadro normativu di riferimento| sitiuweb= Diritto.it| fecha= 12 de xineru de 2001 |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140814061127/http://www.diritto.it/articoli/amministrativo/molinari.html |fechaarchivu=14 d'agostu de 2014}}</ref><ref>{{cita web | url=http://www.normattiva.it/uri-res/N2Ls?urn:nir:stato:legge:1991-01-09;9|títulu= LEGGE 9 de xineru de 1991, n. 9| sitiuweb= Normattiva.it |fechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref>
En xunetu de 1992 el Gobiernu Amato I convirtió Enel en [[sociedá por aiciones]] y el Ministeriu del Tesoro yera l'únicu accionista.<ref>{{cita llibru |títulu= Design per l'energia: strumenti y linguaggi per una produzione diffusa|añu= 2011|autor= Luca Mazzari|editorial= Allinia| isbn= 978-88-6055-637-0}}</ref>
En 1999, pol Decretu Bersani, empezó la lliberalización del mercáu llétricu; la consecuencia foi una reordenación societaria d'Enel cola separación de les actividaes de producción, tresmisión, distribución y venta de energiía,<ref>{{cita llibru |títulu= Energia Nucleare: nuove prospettive ed opportunità|autor= AA.VV.|añu= 2008|editorial= Morlacchi|allugamientu= Terni| isbn= 978-88-6074-258-2}}</ref><ref name="Direttiva 96-92-CE">{{cita web| url= http://www.autorita.energia.it/it/docs/riferimenti/bersani.htm| títulu= Attuazione della direttiva 96/92/CE recante norme comuni per il mercato internu dell'energia elettrica| editorial= Autorità per l'energia elettrica, il gas e il sistema idrico| fechaaccesu= 16 de febreru de 2015| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20161021075826/http://www.autorita.energia.it/it/docs/riferimenti/bersani.htm| fechaarchivu= 2016-10-21}}</ref><ref name="guida_d'el_Sole_24_Ore_a el_management_energia">{{cita llibru |títulu= La guida del Sole 24 Ore al management dell'energia. Mercato y catena del valore, modelli di business, sistemi di xestione y normative|autor= Lo Bianco|autor2= Capè|autor3= Sampek|añu= 2011|editorial= Il Sole 24 Ore Norme y Tributi| isbn= 978-88-6345-264-8}}</ref> encargaes a trés distintes sociedaes: Enel Produzione, Enel Distribuzione y [[Terna]] (la propiedá de Terna fu vencida dafechu por Enel en 2005). Amás establecióse pa Enel una llende máxima de xeneración d'enerxía llétrico equivalente al 50% de la producción nacional total.<ref name="Direttiva 96-92-CE" /><ref name="guida_d'el_Sole_24_Ore_a el_management_energia"/><ref>{{cita llibru |títulu= Energia Nucleare: nuove prospettive ed opportunità|añu= 2008|editorial= Morlacchi|allugamientu= Terni| isbn= 978-88-6074-258-2}}</ref><ref>{{enllaz rotu|1={{cita web| url= http://www.enel.it/itIT/azienda/mondu_energia/scenario/liberalizzazione/| títulu= La liberalizzazione del mercato dell'energia elettrica| sitiuweb= Enel| fechaaccesu= 16 de febreru de 2015}} |2=http://www.enel.it/itIT/azienda/mondu_energia/scenario/liberalizzazione/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url= http://seriestoriche.istat.it/fileadmin/allegati/Ambiente_ed_energia/testi/1_Energia.pdf|títulu= Ambiente ed energia|sitiuweb= Istat |fechaaccesu=17 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150205154204/http://seriestoriche.istat.it/fileadmin/allegati/Ambiente_ed_energia/testi/1_Energia.pdf |fechaarchivu=5 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web| url= http://www.autorita.energia.it/allegati/relaz_ann/01/capitolo2.pdf| títulu= Gli assetti proprietari y organizzativi delle reti di trasmissione| sitiuweb= Autorità per l'energia elettrica, il gas e il sistema idrico| fechaaccesu= 17 de febreru de 2015| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150923180530/http://www.autorita.energia.it/allegati/relaz_ann/01/capitolo2.pdf| fechaarchivu= 2015-09-23}}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/history/ | títulu= Storia | sitiuweb= enel.it |fechaaccesu=17 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150219211412/http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/history/ |fechaarchivu=19 de febreru de 2015 }}</ref>
En 1999, cola nueva ordenación xurídica de la empresa, el 31,7% d'Enel privatizóse. A la privatización siguió la cotización en bolsa; les aiciones Enel cotizar na [[Bolsa d'Italia]] a un preciu de 4,30 euru per títulu; el total de la ufierta foi 4,183 mil millones d'aiciones por un valor total de 18 mil millones d'Euros.<ref>{{cita llibru |títulu= Intervento pubblico y crescita economica: un equilibriu da ricostruire|añu= 2007|autor= Giancarlo Morcaldo|editorial= Franco Angeli| páxina= 160| isbn= 978-88-464-8974-6}}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.repubblica.it/2005/g/sezioni/economia/enel/enel/enel.html|títulu= Privatizzazioni, Enel va a ruba richieste tre volte l'offerta| sitiuweb= La Repubblica.it |fechaaccesu=16 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.repubblica.it/online/economia/enel/prezzo/prezzo.html|títulu= Fissato il prezzo Enel 4,3 euru per azione| sitiuweb= La Repubblica.it |fechaaccesu=16 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://archiviostorico.corriere.it/1999/novembre/03/Titoli_Enel_boom_scambi_prezzi_co_0_9911037491.shtml |fechaarchivu=https://web.archive.org/web/*/http://archiviostorico.corriere.it/1999/payares/03/Titoli_Enel_boom_scambi_prezzi_co_0_9911037491.shtml |títulu= Titoli Enel: boom di scambi prezzi fermi| sitiuweb= Corriere della Sera.it |fechaaccesu=17 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.mef.gov.it/ufficio-stampa/comunicati/1999/comunicato_0173.html|títulu= Offerta Globale Azioni ENEL S.p.A.| sitiuweb= Ministero dell'Economia y delle Finanze|añu= 1999 |fechaaccesu=17 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= Reporting aziendale y sostenibilità: i nuovi orizzonti del bilancio sociale|añu= 2007|autor=Bettina Campedelli|editorial= Franco Angeli| páxina=181| isbn= 978-88-464-6133-9}}</ref>
Cola privatización y el cambéu de denominación (d'ENEL - Ente nazionale per l'energia elettrica, a Enel S.p.A.) decidió camudase tamién el logo d'empresa: adoptóse'l que propunxo Maurizio Minoggio de UNIMARK, que combina los estilemas del sol y del árbol, colos raigaños que traen a la memoria la tradición d'empresa y los rayos qu'aluden a la multiplicación de los servicios que s'ufierten.<ref name="Brand identity - YouTube">{{YouTube|títulu=Brand identity - Nuovo logo Enel 1998 - Enel Frammenti di storia|fecha=28 de mayu de 2010 |fechaaccesu=29 de xineru de 2015|id=rhoOmhytYTs}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.museodelmarchioitaliano.it/marchi/enel.php|fechaaccesu=29 de xineru de 2015|sitiuweb=Muséu del Marchio Italianu|títulu=Marchio Enel - Storia ed Evoluzione|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190119174814/https://www.museodelmarchioitaliano.it/marchi/enel.php|fechaarchivu=2019-01-19}}</ref>
==== Nueves instalaciones y enerxíes alternatives ====
* Nel añu 2000 Enel punxo en marcha'l proyeutu de conexón ente les redes llétriques de y [[Grecia]] per mediu de la instalación d'un electroducto submarín llargu 160 km que coneutara [[Otranto]] ([[Puglia]]) cola ciudá griega de Aetos ([[Peloponeso]]) y capaz de tresportar 600 [[megavatiu]] d'enerxía de tensión continuo. La realización del proyeutu concluyir en 2002, y tuvo un costu totalo de 339 millones d'Euros.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web | url= http://www.adn1kronos.com/Archivio/AdnAgenzia/1992/05/22/Economia/ENEL-PROGETTO-CEE-PER-LO-SCAMBIO-ELETTRICO-ITALIA-GRECIA_145300.php| títulu= ENEL PROGETTO CEE PER LO SCAMBIOELETTRICO ITALIA GRECIA| sitiuweb= adnkronos.com| fecha= 22 de mayu de 1992 |fechaaccesu=16 de febreru de 2015}} |2=http://www.adn1kronos.com/Archivio/AdnAgenzia/1992/05/22/Economia/ENEL-PROGETTO-CEE-PER-LO-SCAMBIO-ELETTRICO-ITALIA-GRECIA_145300.php |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web | url= https://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/85385-1_PDF-1.pdf| títulu= ENEL: INAUGURATO IL CAVO SOTTOMARINO ITALIA GRECIA| sitiuweb= Enel |fechaaccesu=16 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041224204104/http://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/85385-1_PDF-1.pdf |fechaarchivu=24 d'avientu de 2004}}</ref><ref>{{cita web | url= http://ricerca.gelocal.it/lanuovasardegna/archivio/lanuovasardegna/2000/01/29/NH205.html | títulu= Italia-Grecia: al via elettrodotto sottomarino realizzato dall'Enel | sitiuweb= La Nuova Sardegna.it | fecha= 29 de xineru de 2000 | fechaaccesu= 17 de febreru de 2015 | urlarchivu= https://web.archive.org/web/20190328142317/http://ricerca.gelocal.it/lanuovasardegna/archivio/lanuovasardegna/2000/01/29/NH205.html | fechaarchivu= 2019-03-28 }}</ref>
==== Nel ámbitu de les [[enerxíes alternatives]] ====
* En 1993 Enel realizó la instalación fotovoltaica de [[Serre]] en Persano ([[Campania]]) daquella la más grande d'Europa con una potencia de 3,3 [[Megavatiu]], instalación potenciada y riattivato en 2011.<ref>{{cita web | url= http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/1994/10/19/serre-la-centrale-solare-piu-grande-del.html|títulu= Serre, la centrale solare più grande del mondo| sitiuweb= La Rebbublica.it| fecha= 19 d'ochobre de 1994 fechaaccesu=16 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.ilsole24ore.com/art/tecnologie/2011-09-02/enel-green-power-rilancia-121806.shtml?uuid=Aa9eey0D|títulu= Enel Green Power rilancia Serre Persano, il maxi impianto fotovoltaico nato nel 1993|sitiuweb= Il Sole 24 Ore| fecha= 2 de setiembre de 2011 fechaaccesu=16 de febreru de 2015|autor= Paolo Magliocco}}</ref><ref>{{chiarire|.|pagina ?}}{{cita llibru |títulu=Energia y sviluppo sostenibile. Politiche y tecnologie|autor= Silvana Kühtz|editorial= Rubettino|añu= 2005| isbn= 978-88-498-1237-4}}</ref><ref>{{cita web | url= https://www.enel.it/eWCM/salastampa/notizie_dal_territoriu/1640846-2_PDF-1.pdf| títulu= Centrale fotovoltaica di Serre Persano| sitiuweb= Enel |fechaaccesu=16 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150219202030/https://www.enel.it/eWCM/salastampa/notizie_dal_territoriu/1640846-2_PDF-1.pdf |fechaarchivu=19 de febreru de 2015}}</ref>
* En 1995 realizóse la instalación d'[[enerxía eólico]] "Acquaspruzza" en [[Frosolone]] ([[Molise]]).<ref>{{cita web | url= http://www.informazioneambiente.it/it/art/enel_isernia.html|títulu= Enel inaugura il nuovo espurechu eolico di Frosolone| sitiuweb= Informazione Ambiente.it| fecha= 28 de febreru de 2008 |fechaaccesu=17 de febreru de 2015}}</ref>
* En 1998 realizóse la instalación d'[[enerxía eólico]] de [[Collarmele]] ([[Abruzzo]]).<ref>{{cita web| url= http://ilcentro.gelocal.it/laquila/cronaca/2011/11/13/news/collarmele-il-paese-che-va-a-energia-pulitacasse-comunali-piene-con-l-eolico-e-il-solare-1.4981943| títulu= Collarmele, il paese che va a energia pulita. Casse comunali piene con l'eolico e il solare| sitiuweb= Il Centro.it| fecha= 13 de payares de 2011| fechaaccesu= 17 de febreru de 2015| urlarchivu= https://web.archive.org/web/20150717013451/http://ilcentro.gelocal.it/laquila/cronaca/2011/11/13/news/collarmele-il-paese-che-va-a-energia-pulitacasse-comunali-piene-con-l-eolico-e-il-solare-1.4981943| fechaarchivu= 2015-07-17}}</ref>
==== Otres operaciones ====
En 1997 d'una collaboración d'Enel, [[France Telecom]] y [[Deutsche Telekom]] nació Wind Telecomunicazioni qu'empezó la so actividá na telefonía fixo y móvil.<ref>{{cita web | url= http://argomenti.ilsole24ore.com/wind.html|títulu= Wind | sitiuweb= Il Sole 24 Ore.it |fechaaccesu=17 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web | url= http://www.windgroup.it/it/azienda/storia.phtml|títulu= La Nostra Storia | sitiuweb= Wind |fechaaccesu=17 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web | url=http://www.premiomarketing.com/PremioMarketingWeb/showpage/33| títulu=La Storia di Wind| sitiuweb=Premio Marketing |fechaaccesu=17 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150219195334/http://www.premiomarketing.com/PremioMarketingWeb/showpage/33 |fechaarchivu=19 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web | url=http://digilander.libero.it/mondowind.belluno/chi%20siamo.htm|títulu= Mondowind-Curtiu Cronistoria| sitiuweb= Digilander |fechaaccesu=17 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/finanza/2013/09/23/news/telecom_y_le_altre_finar_della_telefonia_italiana-67137149/|títulu= Telecom e le altre, così in pochi anni è tramontata l'yera della telefonia italiana| sitiuweb= La Repubblica.it| fecha= 23 de setiembre de 2013 fechaaccesu=16 de febreru de 2015}}</ref>
=== 2000–2010: polítiques ambientales y internacionalización ===
La década que va de 2000 a 2010 carauterizar por delles polítiques d'amenorgamientu del impautu ambiental na producción d'enerxía y por una progresiva internacionalización d'Enel per mediu de numberoses alquisiciones y fusiones.<ref>{{cita web |url= http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/1999/09/08/enel-diventa-holding-mette-in-moto.html|títulu=Enel diventa holding y mette in moto l'Opv| sitiuweb= La Repubblica.it|fecha=8 de setiembre de 1999 |fechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/investors/bondholders/medium_term/|sitiuweb=Enel|títulu=Ambiente. L'Enel si impegna per la riduzione del gas serra |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223223134/http://www.enel.com/it-IT/investors/bondholders/medium_term/ |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11233-1_PDF-1.pdf|títulu=Ambiente. L'Enel si impegna per la riduzione del gas serra; ENEL INVESTMENT HOLDING BV: LANCIO DI UN PROGRAMMA DI COMMERCIAL PAPER DA 1,5 MILIARDI DI EURO|fecha=30 de payares de 2001|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050521030804/http://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11233-1_PDF-1.pdf |fechaarchivu=21 de mayu de 2005}}</ref>
==== Polítiques ambientales ====
* Nel añu 2000 Enel robló un alcuerdu col Ministeriu del Ambiente y el Ministeriu d'Industria pol que se comprometía nel amenorgamientu de les emisiones d'[[anhidrido carbónicu]] del 13,5% antes del 2002 y del 20% antes de 2006.<ref>{{cita web |url=http://www.minambiente.it/sites/default/files/archivio/allegati/vari/deliberaCIPE_19_12_02.pdf| sitiuweb= Ministero dell'Ambiente|títulu=REVISIONE DELLE LINEE GUIDA PER LE POLITICHE Y MISURE NAZIONALI DI RIDUZIONE DELLE EMISSIONI DEI GAS SERRA (Legge 120/2002) |fechaaccesu=18 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11091-1_PDF-1.pdf|sitiuweb=Enel|títulu=ENEL: FIRMATO ACCORDO PER LA RIDUZIONE DEI GAS SERRA CON I MINISTERI DELL'AMBIENTE Y DELL'INDUSTRIA |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041116073405/http://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11091-1_PDF-1.pdf |fechaarchivu=16 de payares de 2004}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rainews.it/it/news.php?newsid=517|sitiuweb=Rainews.it|títulu=Ambiente. L'Enel si impegna per la riduzione del gas serra |fechaaccesu=18 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223224930/http://www.rainews.it/it/news.php?newsid=517 |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref>
* En 2008 Enel constituyó [[Enel Green Power]], sociedá que s'ocupa del desenvolvimientu y de la xestión de la producción llétrica a partir de [[enerxía anovable|fontes anovables]].<ref>{{cita web |url= http://www.enel.it/it-IT/doc/Profilo_societario_enel.pdf|títulu= Profilo di Enel|sitiuweb= Enel |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223224956/http://www.enel.it/it-IT/doc/Profilo_societario_enel.pdf |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/17988-1_PDF-1.pdf|títulu=Enel: nasce Enel greenpower|sitiuweb=Enel|fecha=22 de xineru de 2002 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20040308201056/http://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/17988-1_PDF-1.pdf |fechaarchivu=8 de marzu de 2004}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/SoleOnLine4/dossier/Economia%20y%20Lavoro/risparmio-energetico/business/rinnovabili-enel-greenpower.shtml?uuid=43262b92-f1fd-11dd-ba33-8852ec7bfa32&DocRulesView=Llibero|títulu=Enel Green Power dà la scossa al business|sitiuweb=Il Sole 24 Ore|autor=Jacopo Gilberto|fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.terranauta.it/a569/legambiente/energie_rinnovabili_nasce_enel_green_power.html|títulu= Energie rinnovabili, nasce Enel Green power| sitiuweb= Terra nauta.it|fecha=30 de payares de 2008 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref>
<!-- Commented out: [[Ficheru:Enel Green Power.svg|138px|thumb|El logo d'Enel Green Power.]] -->
==== Alquisiciones y fusiones ====
* Nel añu 2000 Enel per mediu del so filial Erga adquirió CHI Energy productor d'[[enerxía anovable]] activa nel mercáu d'Estaos Xuníos y canadiense; la operación tuvo un costu de 170 millones de dólares.<ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/fc?cmd=anteprima&codid=22.0.54259217&chId=14|títulu=Enel sbarca negli Stati Uniti. Erga acquista Chi Energy|sitiuweb=Il Sole 24 Ore.it|fecha=1ᵘ de payares de 2000|fechaaccesu=18 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223222635/http://www.ilsole24ore.com/fc?cmd=anteprima&codid=22.0.54259217&chId=14|fechaarchivu=2015-02-23}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.aspoitalia.it/index.php/articoli/archivio-articoli-italianu-1/28-memoriale-sul-grave-ritardo-italianu-nelle-tecnologie-fotovoltaiche|títulu=Memoriale sul grave ritardo italianu nelle tecnologie fotovoltaiche|sitiuweb=Il Sole 24 Ore.it|fecha=18 de mayu de 2005|fechaaccesu=19 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/online/lf_dossier/001103enel/enel1/enel1.html|títulu=L'energia alternativa fa volara Enel| sitiuweb= La Repubblica.it| fecha=3 de payares de 2000 |fechaaccesu=19 de febreru de 2015}}</ref>
* En 2001 Enel ganó'l concursu pa l'alquisición de Viesgo, [[filial]] d'[[Endesa]] y activa nel mercáu español de la producción y distribución d'enerxía llétrico con una capacidá neta instalada de 2400 MW.<ref>{{cita web |url= http://archiviostorico.corriere.it/2001/settembre/13/Enel_sbarca_Spagna_gara_vinta_co_0_01091310284.shtml|títulu=L' Enel sbarca in Spagna, gara vinta per le centrali Endesa |sitiuweb=corriera.it|autor= Sergio Rizzo|fecha=13 de setiembre de 2001 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2001/09/13/enel-conquista--y-centrali-endesa.html|títulu=L'Enel conquista -y centrali Endesa|sitiuweb=La Repubblica.it|autor= Fabio Massimo Signoretti|fecha=13 de setiembre de 2001 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.wallstreetitalia.com/article.aspx?IdPage=48887|títulu=ENERGIA: ENEL SBARCA IN SPAGNA Y PRIENDE VIESGO|sitiuweb=Wallstreetitalia.com|fecha=13 de setiembre de 2001 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223223601/http://www.wallstreetitalia.com/article.aspx?IdPage=48887 |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Italia multinazionale 2004. -y partecipazioni italiane all'esteru y estere in Italia|autor=Sergio Mariotti|autor2=Marcu Multinelli|editorial= Rubettino|páxines= 72-73|isbn=88-498-1324-4|añu=2005}}</ref>
* En 2002 Enel venció Eurogen S.p.A, Elettrogen S.p.A y Interpower S.p.A. conforme a lo establecío pol Decretu Bersani.<ref>{{cita web|url=http://www.autorita.energia.it/it/docs/riferimenti/decreto_000125.htm|títulu=Modalita' di alienazione delle partecipazioni detenute dall'Enel S.p.a. in Eurogen S.p.a., Elettrogen S.p.a. y Interpower S.p.a.|sitiuweb=Autorità per l'energia e il gas|4=|fecha=25 de xineru de 2000|fechaaccesu=22 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304025742/http://www.autorita.energia.it/it/docs/riferimenti/decreto_000125.htm|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rainews.it/it/news.php?newsid=28629|títulu=Energia. Il Tesoro convida ENEL a privatizzare Interpower, in vendita per 1 miliardo|sitiuweb=Rainews24.it|fecha=4 de payares de 2002 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223224258/http://www.rainews.it/it/news.php?newsid=28629 |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2002/11/05/enel-proceda-alla-vendita-di-interpower.html|títulu= Enel proceda alla vendita di Interpower| sitiuweb=Rainews24.it||fecha=5 de payares de 2002 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2001/04/06/centrali-enel-si-accelera-seconda-genco-in.html|títulu= Centrali Enel, si accelera seconda Genco in vendita| sitiuweb=La Repubblica.it|fecha=6 d'abril de 2001 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref>
* En 2004 Enel foi incluyida nel Dow Jones Sustainability Index, índiz de bolsa qu'envalora les prestaciones financieres de les compañíes mondiales sobre la base de principios d'excelencia económicu-financiera y de [[sostenibilidá|sostenibilidá ambiental]].<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.enel.it/it IT/eventi_news/iniziative/frammenti_di_storia/1999_2004.aspx|títulu=1999-2004: gli anni del cambiamento|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}} |2=http://www.enel.it/it |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.borsaitaliana.it/notizie/finanza-etica/news/aziende-italiane-dj-sustainable.htm|títulu=1999-2004: gli anni del cambiamento|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223230605/http://www.borsaitaliana.it/notizie/finanza-etica/news/aziende-italiane-dj-sustainable.htm |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.italiaoggi.it/news/dettaglio_news.asp?id=201009091641364720&chkAgenzie=TMFI|títulu= Mps tra -y poche banche nel Dow Jones Sustainability Index|sitiuweb= Italia Oggi.it|autor= Francesca Gerosa |fechaaccesu=23 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223234821/http://www.italiaoggi.it/news/dettaglio_news.asp?id=201009091641364720&chkAgenzie=TMFI |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref>
* En 2007 Enel punxo en marcha la operación d'alquisición de la utility ibérica [[Endesa]], y nun primer momentu algama una cuota del 67% del [[Capital (economía)|capital]], y en 2009 llega al total control del capital.<ref>{{cita web |url=http://www.corriere.it/economia/09_febbraio_21/enel_conquista_endesa_dossena_fcbcd4d8-fff0-11dd-a585-00144f02aabc.shtml|títulu= C'è l'accordo, Enel hai tutta Endesa|sitiuweb=Corriere della Sera.it|autor= Gabriele Dossena |fechaaccesu=13 de xunetu de 2015}}</ref>
==== Nueves instalaciones y enerxíes alternatives ====
* En 2001 Enel punxo en marcha en [[Brasil]] la construcción d'una llinia de tresmisión d'[[alta tensión]] llarga 1.095 km.<ref>{{cita web |url=http://www.radioradicale.it/storia-di-enel-dal-1962-ai-nostri-giorni|títulu=Storia di Enel dal 1962 ai nostri giorni|sitiuweb=Radio Radicale.it|fecha=29 de setiembre de 2006 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223164737/http://www.radioradicale.it/storia-di-enel-dal-1962-ai-nostri-giorni |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/history/1999_2001/|títulu=1999-2001: la stagione del cambiamento|sitiuweb=Enel|fecha=29 de setiembre de 2006 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223225820/http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/history/1999_2001/ |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref>
* En 2009 Enel dio vida al proyeutu Archilede; el nuevu sistema d'allumáu urbanu foi escoyíu por 1600 conceyos; esta nueva teunoloxía d'allumáu intelixente dexó realizar un aforru enerxético de cuasi 26 GWh/añu amenorgando les emisiones de anhidrido carbónicu de 18.000 ton/añu.<ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/enelsole/it-IT/offerta/illuminazione-led-archilede/|títulu=Archilede|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=23 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150222041535/http://www.enel.it/enelsole/it-IT/offerta/illuminazione-led-archilede/ |fechaarchivu=22 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.newscomuni.it/risorsecomuni2009/atti/18AM_Marcu_Pessina.pdf/|títulu=Enel da alla lluz Archilede|sitiuweb=Newscomuni.it |fechaaccesu=23 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304210026/http://newscomuni.it/risorsecomuni2009/atti/18am_marcu_pessina.pdf |fechaarchivu=4 de marzu de 2016}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.key4biz.it/Smart-City-2013-02-Archilede-High-Performance-Lampione-Intelligente-ENEL-Sole-Smart-Street-Lighting-Iluminazione-Pubblica-215902/|títulu=Archilede High Performance: il lampione intelligente tutto italianu| sitiuweb=key4biz |fechaaccesu=23 de febreru de 2015}}</ref>
* En 2009 Enel inauguró una nueva central [[fotovoltaica]], cerca del Parque de Villa Demidoff en [[Pratolino]] ([[Florencia]]). El proyeutu denomináu “Diamante” prevía la puesta en funcionamientu d'una instalación capaz d'almacenar la energíia acumulada nes hores diurnes so la forma d'hidróxenu col fin d'utilizar dicha enerxía n'ausencia de sol.<ref>{{cita web |url=http://www.affaritaliani.it/economia/enel_diamante_fotovoltaico161009.html?refresh_ce |títulu=Enel/ Debutta il Diamante fotovoltaico |fecha=16 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=23 de febreru de 2015 |sitiuweb=affaritaliani.it |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190202212148/http://www.affaritaliani.it/economia/enel_diamante_fotovoltaico161009.html?refresh_ce |fechaarchivu=2019-02-02 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://chepianetafaremo.blogspot.it/2009/10/l-ecu-diamante-di-pratolino.html|títulu= Che Pianeta faremo| sitiuweb= chepianetafaremo.it|fecha=9 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/it-IT/doc/eventi_news/news/diamante_presentazione_funzionamento.pdf|títulu=Il Diamante di Enel|fecha=16 d'ochobre de 2009 |fechaaccesu=23 de febreru de 2015|sitiuweb=Enel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140907180126/http://www.enel.it/it-IT/doc/eventi_news/news/diamante_presentazione_funzionamento.pdf |fechaarchivu=7 de setiembre de 2014}}</ref>
* En 2010 nació la central solar termodinámica Archimede de [[Priolo Gargallo]] en [[provincia de Siracusa]] ([[Sicilia]]); tratar de la primer central nel mundu qu'utiliza la teunoloxía de los sales fundíos complementada con una instalación de [[ciclu combináu]].<ref>{{cita web|url=http://www.corriere.it/scienze/energia_y_ambiente/10_luglio_15/energia-dagli-specchi-ustori-per-la-maxi-centrale-siciliana-gabriele-dossena_dd42b650-8fd6-11df-b54a-00144f02aabe.shtml|títulu=La maxi centrale di Archimede|sitiuweb=Corriere della Sera.it|fecha=15 de xunetu de 2010|fechaaccesu=23 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.archimedesolarenergy.it/it_reference_project_1.htm|títulu=Archimede Power Plant|sitiuweb=Archimede Solar Energy|fechaaccesu=23 de febreru de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181019014334/http://www.archimedesolarenergy.it/it_reference_project_1.htm|fechaarchivu=2018-10-19}}</ref><ref>{{cita web |url= https://www.enel.it/it-IT/eventi_news/news/apre-limpianto-solare-piu-avanzato-al-mondo/p/090027d981930880|títulu= Apre l'impianto solare più avanzato al mondo|sitiuweb= Enel |fechaaccesu=23 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223225007/https://www.enel.it/it-IT/eventi_news/news/apre-limpianto-solare-piu-avanzato-al-mondo/p/090027d981930880 |fechaarchivu=23 de febreru de 2015}}</ref>
==== Otres operaciones ====
* En 2001 adquirió Infostrada de [[Vodafone]]; el costu de la operación foi equivalente a 7,25 mil millones d'euros; socesivamente Infostrada fundir con [[Wind Telecomunicazioni]] (17 millones de veceros de telefonía fixa, móvil ya Internet).<ref>{{cita web |url=http://archiviostorico.corriere.it/2000/ottobre/11/Telefonia_Enel_acquista_Infostrada_co_0_0010114034.shtml |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223232051/http://archiviostorico.corriere.it/2000/ottobre/11/Telefonia_Enel_acquista_Infostrada_co_0_0010114034.shtml|títulu=Telefonia, Enel acquista Infostrada |fechaarchivu=23 de febreru de 2015 |fechaaccesu=18 de febreru de 2015|sitiuweb=Corriere della Sera|fecha=1ᵘ de payares de 2000}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/online/economia/wind/merca/compra.html|títulu=Enel compra Infostrada|fecha=11 d'ochobre de 2000 |fechaaccesu=18 de febreru de 2015| sitiuweb= La Repubblica.it}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/fc?cmd=art&codid=22.0.176744296&chId=14|títulu=Infostrada all'Enel con sconto del 25|fecha=16 de marzu de 2001|fechaaccesu=18 de febreru de 2015|sitiuweb=Il Sole 24 Ore|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223230856/http://www.ilsole24ore.com/fc?cmd=art&codid=22.0.176744296&chId=14|fechaarchivu=2015-02-23}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rainews.it/it/news.php?newsid=6114|títulu=Enel-Infostrada. Approvato l'acquisto a 14mila mld di lire |fechaarchivu=23 de febreru de 2015 |fechaaccesu=23 de febreru de 2015|sitiuweb=Rainews.it |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223224422/http://www.rainews.it/it/news.php?newsid=6114}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/online/economia/wind/offerta/offerta.html|títulu=Nasce il colosso New Wind. In borsa entro il 2001|sitiuweb= La Repubblica.it|fecha=16 de marzu de 2001 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url= http://www.repubblica.it/economia/finanza/2013/09/23/news/telecom_y_le_altre_finar_della_telefonia_italiana-67137149/|sitiuweb= La Repubblica.it|títulu=Telecom e le altre, così in pochi anni è tramontata l'yera della telefonia italiana|fecha=23 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu Xestionar dei processi di acquisizione y funda di imprese|autor=Maria Rosaria Napolitano|editorial= Franco Angeli|isbn= 978-88-464-5195-8|añu=2003| páxines=103-104|}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11116-1_PDF-1.pdf|títulu=ACQUISTATA INFOSTRADA PER 11 MILIARDI DI EURO. VERRÀ FUSA CON WIND|sitiuweb=Enel|fecha=11 d'ochobre de 2000 |fechaaccesu=22 de febreru de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20050521022205/http://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11116-1_PDF-1.pdf |fechaarchivu=21 de mayu de 2005}}</ref>
* En 2005 Enel dexó'l 62,75% (el restante 37,25% vencer en 2006) de Wind a Weather Investments S.A.R.L. sociedá dependiente del empresariu exipciu [[Naguib Sawiris]], naquellos años direutor executivu del grupu [[Orascom Telecom|Orascom]].<ref>{{cita web |url=http://archiviostorico.corriere.it/2005/maggio/27/Wind_ceduta_adesso_parlera_egiziano_co_8_050527021.shtml |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223224544/http://archiviostorico.corriere.it/2005/maggio/27/Wind_ceduta_adesso_parlera_egiziano_co_8_050527021.shtml|títulu=Wind ceduta, adesso parlerà egiziano |fechaarchivu=23 de febreru de 2015 |fechaaccesu=23 de febreru de 2015|sitiuweb=Corriere della Sera.it|autor=Federico De Rosa}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/2005/h/sezioni/economia/enelcedewi/enelcedewi/enelcedewi.html|títulu=Enel vence il controllo di Wind ora la Weather è al 62,75 per cento |fechaarchivu=11 d'agostu de 2005 |fechaaccesu=23 de febreru de 2015 |sitiuweb= la Repubblica.it}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ilsole24ore.com/fc?cmd=art&artId=668924&chId=30&artType=Articolo&back=0 |títulu=Enel vence Wind ma resta nelle tlc |fechaarchivu=2015-02-23 |fechaaccesu=23 de febreru de 2015 |sitiuweb=il Sole 24 Ore.com |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150223231307/http://www.ilsole24ore.com/fc?cmd=art&artId=668924&chId=30&artType=Articolo&back=0 }}</ref>
=== 2010–presente ===
Esi periodu foi carauterizáu pol nomamientu del nuevu [[Conseyu d'alministración]] que los sos principales oxetivos fueron l'arreglu de les actividaes al estranxeru y l'amenorgamientu de la delda.
==== Actividaes industriales ====
* En 2011 Enel inauguró en [[Brindisi]] na Central ENEL Federico II la primer instalación guía en para la captura del [[anhidrido carbónicu]].<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1641324|títulu=Enel: inaugurato a brindisi il primo impianto pilota in italia per la cattura della CO2|sitiuweb=enel.com|fecha=1ᵘ marzu de 2011|fechaaccesu=21 de marzu de 2015|urlarchivu=https://archive.today/20150323234140/https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1641324|fechaarchivu=2015-03-23}} |2=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1641324 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lagazzettadelmezzogiorno.it/GdM_traduci_notizia.php?IDNotizia=408374&IDCategotia=470|títulu=Inaugurato a Brindisi impianto per ridurre emissioni centrale Enel|sitiuweb=lagazzettadelmezzogiorno.it |fechaaccesu=21 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150416132845/http://www.lagazzettadelmezzogiorno.it/GdM_traduci_notizia.php?IDNotizia=408374&IDCategotia=470 |fechaarchivu=16 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.greenreport.it/_archivio2011/?page=default&id=9189|títulu=Enel inaugura l'impianto pilota Ccs di Brindisi|sitiuweb=greenreport.it|fecha=1ᵘ marzu de 2011|fechaaccesu=21 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160508151159/http://www.greenreport.it/_archivio2011/?page=default&id=9189|fechaarchivu=2016-05-08}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.minambiente.it/comunicati/il-ministro-prestigiacomo-brindisi-linaugurazione-dellimpianto-ccs-dellenel|títulu=Il Ministro Prestigiacomo a Brindisi per l'inaugurazione dell'impianto CCS dell'Enel|sitiuweb=minambiente.it|fechaaccesu=21 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160508221559/http://www.minambiente.it/comunicati/il-ministro-prestigiacomo-brindisi-linaugurazione-dellimpianto-ccs-dellenel|fechaarchivu=2016-05-08}}</ref>
* En 2011 [[Enel Distribuzione]] realizó en [[Molise]] na zona d'[[Isernia]], la primer rede intelixente, ye dicir una [[Smart grid]], capaz de regular con eficiencia'l fluxu bidireccional d'enerxía llétrico producida por enerxíes renovabiles. La inversión total por esi proyeutu foi equivalente a 10 millones d'euros.<ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2011/12/07/intelligenza-entra-in-casa.html|títulu=L' intelligenza entra in casa |autor=Agnese Ananasso|sitiuweb=repubblica.it|fecha=7 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=22 de marzu de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/ewcm/salastampa/comunicati/1648105-4_PDF-1.pdf|títulu=Enel distribuzione: a Isernia la prima rete intelligente in Italia|formatu=pdf|sitiuweb=enel.it|fecha=4 de payares de 2011 |fechaaccesu=22 de marzu de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150417094737/http://www.enel.it/ewcm/salastampa/comunicati/1648105-4_PDF-1.pdf |fechaarchivu=17 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.alternativasostenibile.it/articolo/reti-intelligenti-enel-parte-da-isernia-la-rivoluzione-smart-0511.html|títulu=Reti intelligenti, Enel: parte da Isernia la rivoluzione "smart"|sitiuweb=alternativasostenibile.it|fecha=5 de payares de 2011 |fechaaccesu=22 de marzu de 2015}}</ref>
* En 2012 Enel y [[Renault]], nel ámbitu de la movilidá llétrica y [[Smart City]], collaboraron na producción d'un modelu d'automóvil que dexara indicar en tiempu real al veceru la llocalización de los puntos de recarga Enel más cercanos a la so posición y les informaciones sobre la so disponibilidad. Precedentemente, Enel collaboró tamién con otres cases productores como [[Opel]], [[Mercedes-Benz|Mercedes]] y [[Piaggio]].<ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1651246|títulu=Enel y Renault presentano un innovativo modello di integrazione per la mobilità elettrica|sitiuweb=enel.it|fecha=16 de marzu de 2012 |fechaaccesu=24 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001155/http://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1651246 |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.electricmotornews.com/veicoli-ecologici/automobili/renault-automobili/integrazione-della-mobilita-da-enel-y-renault|títulu=Integrazione della mobilità da Enel y Renault|autor=M. Padin|sitiuweb=electricmotornews.com|fecha=17 de marzu de 2012|fechaaccesu=24 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/doc/report2011/bilancio_sostenibilita_2011.pdf|títulu=Bilancio di Sostenibilità 2011|formatu=pdf|sitiuweb=enel.com |fechaaccesu=3 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001052/http://www.enel.com/it-IT/doc/report2011/bilancio_sostenibilita_2011.pdf |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1648264|títulu=Enel y Opel Ampera, l'elettrica ad autonomia estesa insieme per una ricarica semplice y a zero emissioni|sitiuweb=enel.it|fecha=10 de payares de 2011 |fechaaccesu=3 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001242/http://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1648264 |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.electricmotornews.com/veicoli-ecologici/automobili/opel/enel-ricarica--y-opel-ampera|títulu=Enel ricarica -y Opel Ampera|sitiuweb=electricmotornews.com|fecha=15 de payares de 2011|fechaaccesu=3 d'abril de 2015}}</ref>
==== Actividaes societarias ====
* En 2012 Enel punxo en venta'l 5,1% de Terna (empresa) qu'entá tenía, y salió definitivamente da la rede d'alta tensión.<ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/finanza/2012/01/31/news/enel_conti_stabili_nonostante_la_crisi_grazie_a el_contributo_delle_reti_y_delle_rinnovabili-29100758/|títulu=Enel, viende Terna per ridurre il debito
Conti "studia" come tagliare il dividendu|autor=Luca Pagni|sitiuweb=repubblica.it|fecha=31 de xineru de 2012 |fechaaccesu=16 de marzu de 2015}}</ref>
* En 2013 Enel selló en [[Sochi]] un alcuerdu pola venta del 40% de Artic Russia, una [[joint venture]] con [[Eni]], que de la mesma controlaba'l 49% de SeverEnergia, por un costu de 1,8 mil millones de dólares.<ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/finanza/2013/09/24/news/enel_viende_in_russia_severenergia_a_rosneft_per_1_8_mld_-67162321/|títulu=Enel viende in Russia:
Severenergia a Rosneft per 1,8 mld $|sitiuweb=repubblica.it|fecha=24 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=16 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.corriere.it/economia/14_marzu_12/enel-crescita-profitti-2013-ecd9b1c4-a9ca-11y3-9476-764b3ca84hala2.shtml|títulu=Enel, in crescita i profitti 2013|sitiuweb=corriera.it|fecha=12 de marzu de 2014|fechaaccesu=16 de marzu de 2015}}</ref>
* En mayu de 2014 y destinó [[presidente]] del conseyu d'alministración a Maria Patrizia Grieco, y a Francesco Starace destinóse [[direutor executivu]]. Los principales oxetivos escorríos fueron l'arreglu de les actividaes na [[península ibérica]] y n'[[América Llatina]] xuntu del amenorgamientu de la delda.<ref>{{cita web |url=http://archivio.internazionale.it/news/enel/2014/05/22/assemblea-rinnova-cda-maria-patrizia-grieco-presidente|títulu=Enel. Assemblea rinnova Cda. Maria Patrizia Grieco presidente|sitiuweb=internazionale.it|fecha=22 de mayu de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304102351/http://archivio.internazionale.it/news/enel/2014/05/22/assemblea-rinnova-cda-maria-patrizia-grieco-presidente |fechaarchivu=4 de marzu de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/finanza-y-mercati/2014-11-03/patrizia-grieco-enel-un mandatu-segno-discontinuita-154253.shtml?uuid=ABL1wp9B|títulu=Patrizia Grieco (Enel): «Un mandatu nel segno della discontinuità»|autor=Giovanna Minoli|sitiuweb=ilsole24.com|fecha=1ᵘ de payares de 2014|fechaaccesu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ilfattoquotidiano.it/2014/11/05/enel-viende-22-spagnola-endesa-ricavo-previstu-26-36-miliardi/1193785/|títulu=Enel viende finu a 22% della spagnola Endesa. Ricavo previstu 2,6-3,6 miliardi|sitiuweb=ilfattoquotidiano.it|fecha=5 de payares de 2014 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1662250|títulu=Il cda Enel approva il progetto di riassetto delle attività del gruppo in iberia y america llatina y la nuova struttura organizzativa di gruppo|sitiuweb=enel.it|fecha=31 de xunetu de 2014 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001306/http://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1662250 |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/finanza-y-mercati/2014-12-14/enel-vara-riassetto-sud-america-081334.shtml?uuid=AB2J0bQC|títulu=Enel vara il riassetto in Sud America|sitiuweb=ilsole24ore.com|fecha=14 d'avientu de 2014|autor=Laura Serafini|fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref>
==== Actividá d'investigación y desenvolvimientu ====
* En 2011 Enel robló un memorándum acordies con el Conceyu de Roma y cola [[Universidá de Roma La Sapienza]] pa la realización y la instalación de Diamante, una [[Central fotovoltaica|central fotovoltáica]] capaz d'atropar y guardar la enerxía producida, poniéndola disponible tamién n'ausencia de la lluz del sol.<ref>{{cita web |url=http://www.sviluppoenergetico.it/risparmio-energetico/a-roma-il-diamante-fotovoltaico/|títulu=A Roma il diamante fotovoltaico|sitiuweb=sviluppoenergetico.it |fechaaccesu=21 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20120807112318/http://www.sviluppoenergetico.it/risparmio-energetico/a-roma-il-diamante-fotovoltaico/ |fechaarchivu=7 d'agostu de 2012}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ilsole24ore.com/art/tecnologie/2011-04-14/diamante-sole-valle-giulia-162355.shtml?uuid=AatSJALE|títulu=A Valle Giulia la tecnologia "diamante" di Enel che sfrutta il sole anche di notte|sitiuweb=ilsole24ore.com|fecha=14 d'abril de 2011 |fechaaccesu=21 de marzu de 2015}}</ref>
* En 2011 Enel Distribuzione, sociedá que xestiona la rede de distribución d'Enel, y [[NEC Corporation]] alcanaron un alcuerdu de partnership estratéxica col fin de desenvolver nueves teunoloxíes y soluciones nel ámbitu de les [[Smart grid]].<ref>{{cita web|url=http://www.agenziarepubblica.it/news/7a545895-c95c-4116-bac7-1a3df762c6c5/Nec-ed-Enel-insieme-per-lo-sviluppo-delle-smart-grids.aspx|títulu=Nec ed Enel insieme per lo sviluppo delle smart grids|sitiuweb=agenziarepubblica.it|fecha=20 d'abril de 2011|fechaaccesu=22 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305070436/http://www.agenziarepubblica.it/news/7a545895-c95c-4116-bac7-1a3df762c6c5/Nec-ed-Enel-insieme-per-lo-sviluppo-delle-smart-grids.aspx|fechaarchivu=2016-03-05}}</ref><ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1642827|títulu=Nec y Enel insieme per lo sviluppo delle smart grids|sitiuweb=enel.it|fecha=20 d'abril de 2011|fechaaccesu=22 de marzu de 2015|urlarchivu=https://archive.today/20150323234128/https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1642827|fechaarchivu=2015-03-23}} |2=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1642827 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url=http://orizzontenergia.it/news.php?id_news=552|url= http://orizzontenergia.it/|títulu=Nec y Enel insieme per lo sviluppo delle smart grids |fecha=20 d'abril de 2011 |fechaaccesu=22 de marzu de 2015}}</ref>
* Ente 2012 y 2014 Enel Distribuzione y [[General Electric]] collaboraron en proyeutos d'investigación nel campu de la eficiencia enerxética y del amenorgamientu de les emisiones de CO2.<ref>{{cita web |url=http://finanza.repubblica.it/News_Dettaglio.aspx?code=4122110&dt=2012-02-27&src=AGI|títulu=Energia:Enel y GUE siglano accordo per progetti di efficienza|sitiuweb=repubblica.it|fecha=27 de febreru de 2012 |fechaaccesu=22 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-it/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1650985|títulu=General Electric y Enel distribuzione siglano accordo di partnership strategica per progetti di efficienza energetica in tutta italia|sitiuweb=enel.it|fecha=27 de febreru de 2012 |fechaaccesu=22 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001322/http://www.enel.it/it-it/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1650985 |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.milanofinanza.it/articoli-preview/enel-y-gue-alleati-nell-energia-pulita-1759791|títulu=Enel y Gue alleati nell'energia pulita|sitiuweb=milanofinanza.it|fecha=28 de febreru de 2012|fechaaccesu=22 de marzu de 2015|autor=Giorgio Migliore}}</ref>
* En 2012 Enel y Huaneng Clean Energy Research Institute sellaron un memorándum acordies con el fin de reforzar la cooperación nel desenvolvimientu de teunoloxíes en materia de carbón llimpio, enerxía anovable y [[xeneración distribuyida]].<ref>{{cita web |url=http://www.rinnovabili.it/ambiente/carbone-pulito-cina-italia-666/|títulu=Il carbone pulito unisce Cina ya Italia|sitiuweb=rinnovabili.it|fecha=14 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=24 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/ewcm/salastampa/comunicati/1651265-3_PDF-1.pdf|títulu=Enel y China Huaneng siglano accordo per sviluppo del carbone pulito, fonti rinnovabili y generazione distribuita|formatu=pdf|sitiuweb=enel.it|fecha=19 de marzu de 2012 |fechaaccesu=24 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150417234241/http://www.enel.it/ewcm/salastampa/comunicati/1651265-3_PDF-1.pdf |fechaarchivu=17 d'abril de 2015}}</ref>
==== Otres operaciones ====
* En 2011 Enel entró a formar parte del [[Organización de les Naciones Xuníes|United Nations]] Global Compact, la iniciativa creada poles [[Naciones Xuníes]], en tema de sostenibilidá económica, social y ambiental, qu'axunta empreses del mundu enteru.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-it/media/press_releases/enel-ed-endesa-nel-global-compact-lead-dell-146-onu/r/1640396|títulu=Enel ed Endesa nel global compact lead dell'Onu|sitiuweb=enel.com|fecha=28 de xineru de 2011 |fechaaccesu=21 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150416163638/https://www.enel.com/it-it/media/press_releases/enel-ed-endesa-nel-global-compact-lead-dell-146-onu/r/1640396 |fechaarchivu=16 d'abril de 2015}}</ref>
* En 2011 Enel foi almitida nel FTSE4Good Index de la [[Bolsa de Londres]] que mide'l comportamientu de les empreses nel ámbitu de la sostenibilidá ambiental, nes rellaciones colos [[stakeholder]], nel respetu de los [[derechos humanos]], na calidá de les condiciones llaborales y na llucha a la corrupción.<ref>{{cita web |url=http://www.rinnovabili.it/storico/enel-ammessa-nellindice-ftse4good-della-borsa-di-londra/|títulu=Enel ammessa nell'indice FTSE4Good della borsa di Londra|sitiuweb=rinnovabili.it|fecha=14 de marzu de 2011 |fechaaccesu=21 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-it/media/press_releases/enel-ammessa-nell-146-indice-ftse4good-della-borsa-di-londra/r/1641705|títulu=Enel ammessa nell'indice FTSE4Good della borsa di Londra|sitiuweb=enel.it|fecha=14 de marzu de 2011 |fechaaccesu=21 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140927202544/http://www.enel.com/it-it/media/press_releases/enel-ammessa-nell-146-indice-ftse4good-della-borsa-di-londra/r/1641705 |fechaarchivu=27 de setiembre de 2014}}</ref>
* En 2011 Enel robló un alcuerdu marco de [[cooperación]] col Programa alimentar mundial (WFP) de les Naciones Xuníes, na llucha contra la fame nel mundu y contra los [[Cambéu climáticu|cambeos climáticos]]. L'importe del proyeutu foi de 8 millones d'euros y entendía la produccióne y la distribución d'estufes pa la cocina d'alta eficiencia, l'allugamientu d'instalaciones fotovoltáicas nes sedes loxístiques de WFP y el sofitu a les intervenciones humanitaries.<ref>{{cita web|url=http://finanza.tgcom.mediaset.it/news/dettaglio_news.asp?id=201112061814081604&chkAgenzie=PMFNW|títulu=Enel: con Wfp a Durban per attivita' lotta fame y cambiamenti clima|3=|autor=Catia Augelli|sitiuweb=mediaset.it|fecha=6 d'avientu de 2011|fechaaccesu=22 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200318143544/http://finanza.tgcom.mediaset.it/common/errore.asp?msg=Nessun%20contenuto%20trovato&sezione=news|fechaarchivu=2020-03-18}}</ref><ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.areapress.it/vediarticolo.asp?id=20597|títulu=Enel y WFP presentano a durban -y attività congiunte per la lotta alla fame y ai cambiamenti climatici|sitiuweb=areapress.it|fecha=6 d'avientu de 2011|fechaaccesu=22 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150416145823/http://www.areapress.it/vediarticolo.asp?id=20597|fechaarchivu=2015-04-16}} |2=http://www.areapress.it/vediarticolo.asp?id=20597 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1644824|títulu=Enel collabora con il programma alimentara mondiale (WFP) delle nazioni unite|sitiuweb=enel.it|fecha=16 de xunu de 2011|fechaaccesu=22 de marzu de 2015|urlarchivu=https://archive.today/20150323234137/https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1644824|fechaarchivu=2015-03-23}} |2=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1644824 |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
* En 2012 Enel confirmó la so presencia nel [[Expo 2015]] axudicándose dos licitación pa la realización de [[Smart grid]], una rede intelixente pa optimizar la distribución d'enerxía.<ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1651505|títulu=Enel “smart energy partner” di Expo 2015|sitiuweb=enel.it|fecha=11 d'abril de 2012 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001213/http://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1651505 |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.expo2015.org/it/partner/enel-/-smart-energy---lighting-solutions-partner|títulu=Enel / Smart Energy & Lighting Solutions Partner|sitiuweb=expo2015.org |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150222104248/http://www.expo2015.org/it/partner/enel-/-smart-energy---lighting-solutions-partner |fechaarchivu=22 de febreru de 2015}}</ref>
== Actividaes ==
Enel, cotizada na [[Bolsa de Milán]] a partir de 1999 y con sede principal en [[Roma]], forma parte d'un grupu d'empreses que s'ocupa de la producción y de la distribución d'enerxía llétrico y de gas en cuasi 30 países n'[[Europa]], [[América del Norte]], [[América del Sur]], [[Asia]] y [[África]].<ref name="enel_com_profilo_societario">{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/doc/group/profile/enel_profilo_societario.pdf|títulu=Profilo societario|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=12 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150425221620/http://www.enel.com/it-IT/doc/group/profile/enel_profilo_societario.pdf |fechaarchivu=25 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://archiviostorico.corriere.it/1999/novembre/03/Enel_infuoca_Borsa_prezzo_resta_co_0_9911031485.shtml |fechaarchivu=https://web.archive.org/web/*/http://archiviostorico.corriere.it/1999/payares/03/Enel_infuoca_Borsa_prezzo_resta_co_0_9911031485.shtml|sitiuweb=Corriera.it|títulu=L' Enel infuoca la Borsa, ma il prezzo resta fermo|autor=Nicola Saldutti|fecha=3 de payares de 1999 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref name="borsaitaliana_enel">{{cita web |url=http://www.borsaitaliana.it/borsa/azioni/profilo-societa-dettaglio.html?isin=IT0003128367&lang=it|sitiuweb=Borsa Italiana|títulu=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ilgiornale.it/news/enel-dieci-anni-privatizzazione-rendimento-rosso.html|títulu=Enel, dieci anni dopo la privatizzazione rendimento in rosso|fecha=2 de xunu de 2009 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita publicación |títulu=Enel|editorial= FrancoAngeli|volume=85 |añu=2012|páxines=118-123}}</ref>
El grupu emplega sobre 69.000 encargaos,<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/en-GB/group/about_us/|títulu=Enel Group|sitiuweb=Enel.com|fecha=31 de marzu de 2015 |fechaaccesu=13 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150715062321/http://www.enel.com/en-GB/group/about_us/ |fechaarchivu=15 de xunetu de 2015}}</ref> tien más de 60 millones de veceros nel mundu (56 millones nel mercáu de la enerxía llétrico y 6 millones nel mercáu del gas) y una capacidá neta instalada equivalente a 89 GW, ye primeru n'Europa por númberu de veceros y segundu, dempués d'[[Électricité de France|EdF]], por capacidá.<ref name="enel_com_profilo_societario" /><ref name="borsaitaliana_enel" /><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/en-GB-static/investors/presentations/doc/2015_01/Enel_ID_2015.pdf|sitiuweb=Enel|títulu=2015-19 New Foundations for Growth|idioma=inglés|fecha=19 de marzu de 2015 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150404180123/https://www.enel.com/en-GB-static/investors/presentations/doc/2015_01/Enel_ID_2015.pdf |fechaarchivu=4 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.senato.it/application/xmanager/projects/leg17/attachments/documentu_eventu_procedura_commissione/files/000/001/964/2014_10_15_-_Enel.pdf|sitiuweb=Senato della Repubblica|títulu=Audizione presso la Commissione Industria del Senato della Repubblica|fecha=15 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.gtb.unicredit.eu/sites/default/files/press/UniCredit%20Case%20Study%20on%20ENEL.pdf|sitiuweb=UniCredit|títulu=UniCredit Case Study: Enel|idioma=inglés|autor=Fernando Santini|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180522111950/https://www.gtb.unicredit.eu/sites/default/files/press/UniCredit%20Case%20Study%20on%20ENEL.pdf|fechaarchivu=2018-05-22}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ec.europa.eu/enlargement/archives/seerecon/infrastructure/sectors/energy/documents/profiles/corpprof-enel.pdf|sitiuweb=Commissione Europea|títulu=Enel|idioma=inglés |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150714214535/http://ec.europa.eu/enlargement/archives/seerecon/infrastructure/sectors/energy/documents/profiles/corpprof-enel.pdf |fechaarchivu=14 de xunetu de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=National Monopoly to Successful Multinational: the Case of Enel|páxina=58|autor1=Massimo Bergami|autor2=Pier Luigi Celli|autor3=Giuseppe Soda|editorial=Palgrave Macmillan|añu=2012|isbn=978-1-137-03389-5}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Integrated Reporting: Concepts and Cases that Redefine Corporate Accountability|autor1=Cristianu Busco|autor2=Mark L. Frigo|autor3=Angelo Riccaboni|autor4=Paolo Quattrone|editorial=Springer Science & Business Media|añu=2013|isbn=978-3-319-02168-3|páxina=227}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.power-technology.com/features/featurethe-top-10-biggest-power-companies-of-2014-4385942/|títulu=The top 10 biggest power companies of 2014|sitiuweb=Power Technology|fecha=2 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref>
=== Xeneración d'enerxía llétrico ===
La [[xeneración d'enerxía llétrico]] realizar por diverses fontes d'enerxía como la [[Enerxía xeotérmico|xeotérmica]], [[Enerxía eólico|eólica]], [[Enerxía fotovoltaico|fotovoltaica]], [[Enerxía hidrollétrico|hidrollétrica]], [[Enerxía termollétrico|termollétrica]], [[Enerxía nuclear|nuclear]].<ref name="enel_com_profilo_societario" /> En 2014 el grupu Enel produció en total 283,1 mil millones de kWh de lletricidá, distribuyó nes sos propies redes 395,4 mil millones de kWh y vendió 261 mil millones de kWh.<ref>{{cita web |url=http://www.firstonline.info/a/2015/02/05/enel-in-calo-fatturato-y-ebitda-2014/d5153292-1b2f-4f8f-93c8-968b0a3c06b5 |sitiuweb=First Online|títulu=Enel|fecha=2015 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref> Dende finales de 2008 la xeneración d'enerxía llétrico per mediu de [[enerxía anovable|fontes anovables]] ye executada pola filial Enel Green Power.<ref>{{cita web |url=http://www.ansa.it/sito/notizie/economia/2014/04/14/enel-98-gw-capacita-installata-y-61-mln-clienti_ffcaaafa-y487-4060-a4c7-f5f3c179c724.html sito=ANSA|títulu=Enel|fecha=14 d'abril de 2014 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Lo sviluppo internazionale delle imprese operanti nel settore fotovoltaico|páxines=178-180|autor=Vincenzo Sanguigni|editorial=Giappichelli|añu=2013|isbn=978-88-348-0992-1}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Y dopo? Energie rinnovabili per tutti|páxina=46|autor=Luca Reteuna|editorial=Effata Editrice|añu=2009|isbn=978-88-7402-494-0}}</ref>
{| {{tablaguapa}} style="min-width: 60%; margin: 1em auto 1em auto;"
|+ Resume de la capacidá neta instalada y de la xeneración d'enerxía llétrico
!País
!Capacidá neta instalada Enel (2015)
!Enerxía producida por Enel nel país (2014)
!Porcentaxe d'enerxía producida por Enel sobre'l total
!Enerxía total producida nel país (2014)
|-
!''Europa''
!''{{formatnum:59.1}} GW''
!178,3 TWh
!
!896 TWh
|-
|Italia |30 810
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/italy/|sitiuweb=Enel |títulu=Italia |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150726043954/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/italy/ |fechaarchivu=26 de xunetu de 2015}}</ref>
|71,8 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/italy/|sitiuweb=Enel |títulu=Italia |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150726043954/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/italy/ |fechaarchivu=26 de xunetu de 2015}}</ref>
|24 %
|299 TWh<ref name="indexmundi_com">{{cita web |url=http://www.indexmundi.com/map/?t=0&v=79&r=xx&l=en|sitiuweb=IndexMundi.com|títulu=electricity production by country|idioma=inglese |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015}}</ref>
|-
|España y Portugal
|23 042 MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/|sitiuweb=Enel |títulu=España|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001535/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/ |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref>
|69,7 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/|títulu=Spain|idioma=inglese |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001535/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/ |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref>
|18,4 %
|377 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Eslovaquia
|4032 MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/slovakia/|títulu=Eslovaquia|sitiuweb=Enel|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 settembre 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001533/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/slovakia/ |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref>
|20,6 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/slovakia/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001533/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/slovakia/ |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref>
|85,8%
|24 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Romanía
|534 MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/romania/|sitiuweb=Enel|títulu=Romanía|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150425060845/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/romania/ |fechaarchivu=25 d'abril de 2015}}</ref>
|15 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.ro/eng/distributie/distributie/distributie.htm|títulu= Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015}}</ref>
|26,3 %
|57 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Bélxica |406
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/belgium/ |títulu=Bélxica|sitiuweb=Enel|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409160644/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/belgium/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
|0,7 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/belgium/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409160644/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/belgium/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
|0,8 %
|83 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Grecia |308
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/greece/|sitiuweb=Enel |títulu=Grecia|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150724171432/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/greece/ |fechaarchivu=24 de xunetu de 2015}}</ref>
|0,5 TWh<ref name="enel.com.1">{{cita web |url=http://www.enel.com/en-GB/doc/report2014/environmental_performances.pdf|títulu=environmental|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150912092452/http://www.enel.com/en-GB/doc/report2014/environmental_performances.pdf |fechaarchivu=12 de setiembre de 2015}}</ref>
|0,9 %
|56 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
!''Norte América''
!''2,1 GW''
!6,4 TWh
!
!4718 TWh
|-
|EU y Canadá
|2083 MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/ |títulu=EU|sitiuweb=Enel|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409192417/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
|6,4 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409192417/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
|0,1 %
|4718 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
!''América Central''
!''1 GW''
!2,8 TWh
!
!320 TWh
|-
|Panamá |312
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/panama/|sitiuweb=Enel|títulu=Panamá|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150724201548/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/panama/ |fechaarchivu=24 de xunetu de 2015}}</ref>
|1,1 TWh<ref name="enel.com.1" />
|15,7 %
|7 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Méxicu |495
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/mexico/ |títulu=Méxicu|sitiuweb=Enel|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150723173234/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/mexico/ |fechaarchivu=23 de xunetu de 2015}}</ref>
|0.8 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/mexico/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150723173234/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/mexico/ |fechaarchivu=23 de xunetu de 2015}}</ref>
|0,2 %
|296 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Guatemala
|164 MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/guatemala/|sitiuweb=Enel|títulu=Guatemala|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150517004141/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/guatemala/ |fechaarchivu=17 de mayu de 2015}}</ref>
|0,7 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/guatemala/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150517004141/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/guatemala/ |fechaarchivu=17 de mayu de 2015}}</ref>
|8,7 %
|8 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Costa Rica |55
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/costarica/|sitiuweb=Enel |títulu=Costa Rica|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409182332/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/costarica/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
|0,2 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/costarica/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150725164826/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/costarica/ |fechaarchivu=25 de xunetu de 2015}}</ref>
|2,2 %
|9 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
!''Suramérica''
!''17,5 GW''
!62,8 TWh
!
!813 TWh
|-
|Chile |6.886
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/chile/|sitiuweb=Enel |títulu=Chile|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150725213522/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/chile/ |fechaarchivu=25 de xunetu de 2015}}</ref>
|20 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/chile/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150725213522/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/chile/ |fechaarchivu=25 de xunetu de 2015}}</ref>
|31,7 %
|63 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Arxentina |4.400
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/argentina/|títulu=Arxentina|sitiuweb=Enel|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150723143737/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/argentina/ |fechaarchivu=23 de xunetu de 2015}}</ref>
|14,4 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/argentina/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150723143737/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/argentina/ |fechaarchivu=23 de xunetu de 2015}}</ref>
|12,1 %
|119 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Colombia |3000
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/colombia/|sitiuweb=Enel |títulu=Colombia|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150725125856/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/colombia/ |fechaarchivu=25 de xunetu de 2015}}</ref>
|13,5 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/colombia/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150725125856/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/colombia/ |fechaarchivu=25 de xunetu de 2015}}</ref>
|21,7 %
|62 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Perú |1900
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/peru/|sitiuweb=Enel |títulu=Perú|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150910000919/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/peru/ |fechaarchivu=10 de setiembre de 2015}}</ref>
|9,1 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/peru/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150910000919/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/peru/ |fechaarchivu=10 de setiembre de 2015}}</ref>
|23,9 %
|38 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
|Brasil
|1353 MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/brazil/|sitiuweb=Enel |títulu=Brasil|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409192420/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/brazil/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
|5,8 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/brazil/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150725225108/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/brazil/ |fechaarchivu=25 de xunetu de 2015}}</ref>
|1,1 %
|531 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
!''Asia''
!''8,9 GW''
!42,4 TWh
!
!1057 Twh
|-
|Rusia |8944
MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/|sitiuweb=Enel |títulu=Rusia|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=3 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150724151344/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/ |fechaarchivu=24 de xunetu de 2015}}</ref>
|42,4 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150724151344/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/ |fechaarchivu=24 de xunetu de 2015}}</ref>
|4 %
|1057 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
!''África''
!''0,4 GW''
!0,8 TWh
!
!21 TWh
|-
|Marruecos
|384 MW<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/morocco/|sitiuweb=Enel|títulu=Marrueco|fecha=31 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409173746/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/morocco/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
|0,8 TWh<ref>{{cita web |url=http://www.endesa.com/en/aboutEndesa/businessLines/Electricity/Morocco|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=6 de setiembre de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150415053402/http://www.endesa.com/en/aboutEndesa/businessLines/Electricity/Morocco |fechaarchivu=15 d'abril de 2015}}</ref>
|3,8 %
|21 TWh<ref name="indexmundi_com"/>
|-
!Total
!89 GW
!293,5 TWh
!
!7825 TWh
|}
=== Investigación y desenvolvimientu ===
Enel desempeña amás actividaes d'investigación y desenvolvimientu nel ámbitu de la producción y de la tresmisión d'enerxía llétrico, como:
* el planiamientu y la realización de "centrales híbrides" que prevén l'usu combináu de diverses fontes o de teunoloxíes pal caltenimientu d'enerxía col fin d'amontar la eficiencia de les instalaciones, en dellos proyeutos xunto con Enea.<ref>{{cita web|url=http://nova.ilsole24ore.com/tag/enel-green-power|sitiuweb=Il Sole 24 Ore|títulu=Tra sole y geotermia|autor=Elena Comelli|fecha=28 de marzu de 2014|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190221224038/https://nova.ilsole24ore.com/tag/enel-green-power/|fechaarchivu=2019-02-21}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.finanza.com/Finanza/Notizie_Italia/Italia/notizia/Egp_primu_Cooperative_Research__Development_Agreement_in-423232|sitiuweb=finanza.com|títulu=Egp: Primu cooperative research & development agreement in Usa per impianto ibrido Stillwater|autor=Flavia Scarano|fecha=4 d'agostu de 2014|fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.zeroemission.eu/portal/news/topic/C.S.P./id/23458/Enel-Green-Power-ricerca-scientifica-el so-impianti-ibrido-negli-USA|sitiuweb=zeroemission.eu|títulu=Enel Green Power: ricerca scientifica el so impianti ibrido negli USA|fecha=27 d'agostu de 2014|fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref>
* el desenvolvimientu de les [[redes intelixentes]] Smart grid capaces d'amontar la eficiencia y la sostenibilidá na distribución d'enerxía llétrico, col sofitu de la [[Comunidá europea]].<ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/commenti-y-escurra/2012-12-05/progetti-innovativi-illuminare-prossimi-063915.shtml?uuid=AbC2te9G|sitiuweb=ilSole24ore.com|títulu=Progetti innovativi per illuminare i prossimi cinquant'anni|autor=Fulvio Conti|fecha=5 d'avientu de 2012|fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.technologyreview.it/index.php?p=article&a=1606|sitiuweb=Technologyreview|títulu=Reti intelligenti per l'energia verde|autor=Andrea Del Duce|fecha=3 de xunu de 2010|fechaaccesu=14 d'abril de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140712231654/http://www.technologyreview.it/index.php?p=article&a=1606|fechaarchivu=2014-07-12}}</ref>
=== Mercáu italianu ===
N'Italia, Enel actúa nel campu:
* de la producción d'[[enerxía llétrico]], per mediu d'Enel Produzione,<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.enel.it/en-gb/azienda/profilo/enel_in_italia/enel_produzione/|sitiuweb=Enel|títulu=Enel Produzione|fechaaccesu=16 d'abril de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200318143705/https://www.enel.it/en-gb/azienda/profilo/enel_in_italia/enel_produzione/|fechaarchivu=2020-03-18}} |2=http://www.enel.it/en-gb/azienda/profilo/enel_in_italia/enel_produzione/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref> y de [[enerxía anovable|fontes anovables]], per mediu d'[[Enel Green Power]].<ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/azienda/profilo/enel_in_italia/enel_green_power/|sitiuweb=Enel|títulu=Enel Green Power |fechaaccesu=16 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150204002956/http://www.enel.it/it-IT/azienda/profilo/enel_in_italia/enel_green_power/ |fechaarchivu=4 de febreru de 2015}}</ref>
* del suministru d'[[enerxía llétrico]] per mediu d'Enel Energia<ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/azienda/profilo/enel_in_italia/enel_energia/|sitiuweb=Enel|títulu=Enel Energia |fechaaccesu=16 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150410053350/http://www.enel.it/it-IT/azienda/profilo/enel_in_italia/enel_energia/ |fechaarchivu=10 d'abril de 2015}}</ref>
* de la [[distribución]] y del [[tresformamientu]] d'[[enerxía llétrico]] y del caltenimientu de les instalaciones per mediu d'Enel Distribuzione.<ref>{{cita web |url=http://eneldistribuzione.enel.it/it-IT/Pagine/sub_hp_azienda.aspx|títulu=Chi Siamo|sitiuweb=Enel Distribuzione |fechaaccesu=16 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150408005055/http://eneldistribuzione.enel.it/it-IT/Pagine/sub_hp_azienda.aspx |fechaarchivu=8 d'abril de 2015}}</ref>
* de la xestión del serviciu de mayor tutela, per mediu d'[[Enel Servizio Elettrico]], ye dicir el suministru d'[[enerxía]] a precios establecíos pol Tribunal de la enerxía llétrico y del gas nes árees onde Enel Distribuzione ye entidá concesionaria del serviciu.<ref>{{cita web |url=http://www.autorita.energia.it/it/docs/10/166-10vis.htm |títulu=Enel |sitiuweb=Autorità per l'energia elettrica il gas e il sistema idrico |fechaaccesu=16 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304083226/http://www.autorita.energia.it/it/docs/10/166-10vis.htm |fechaarchivu=2016-03-04 }}</ref>
* del [[allumáu públicu]] y artísticu per mediu d'[[Enel Sole]].<ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/enelsole/it-IT/doc/EnelSole_brochure_ita.pdf|sitiuweb=Enel Sole|títulu=Enel Sole |fechaaccesu=16 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130512033259/http://www.enel.it/enelsole/it-IT/doc/enelsole_brochure_ita.pdf |fechaarchivu=12 de mayu de 2013}}</ref>
Dempués de la [[lliberalización]] del mercáu, Enel nun puede producir más del 50% de la enerxía llétrico producida nel territoriu nacional<ref>{{cita web |url=http://www.diritto.it/articoli/amministrativo/molinari.html |títulu=Enel|sitiuweb=diritto.it |autor=Guido Molinari |fecha=Gennaio 2001 |fechaaccesu=16 d'abril de 2015}}</ref> y tien la obligación, como toles empreses productores, de coneutar a la rede llétrica a quienquiera que lo pida (serviciu universal), según recen les normatives europees. Polo xeneral Enel ta sometida a la supervisión y a les decisiones del Tribunal de la enerxía llétrico y del gas.<ref>{{cita web |url=http://www.autorita.energia.it/it/docs/riferimenti/bersani.htm |títulu=Enel |sitiuweb=autorità.energia.it |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161021075826/http://www.autorita.energia.it/it/docs/riferimenti/bersani.htm |fechaarchivu=2016-10-21 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.diritto.it/articoli/amministrativo/molinari.html |títulu=Enel|sitiuweb=diritto.it|autor=Guido Molinari|fecha=gennaio 2001 |fechaaccesu=14 d'abril de 2015}}</ref>
== Actividá internacional ==
[[Ficheru:Mappa-enel 2023.jpg|thumb|upright=2.5|Presencia del grupu Enel nel mundu]]
A nivel global el grupu Enel, per mediu de los sos filiales, cubre les siguientes árees y actividaes:
* producción, distribución y venta d'enerxía llétrico y gas na [[península ibérica]], n'[[América Llatina]] y en [[Marruecos]], per mediu d'Enel Iberoamérica y de les filiales [[Endesa]] y [[Enersis]]<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001535/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/ |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enersis.cl/en/conocenos/conocenos/Pages/home-.aspx|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150404031706/http://www.enersis.cl/en/conocenos/conocenos/Pages/home-.aspx |fechaarchivu=4 d'abril de 2015}}</ref> y en [[Rusia]] per mediu de la filial Enel Rusia,<ref>{{cita web |url=http://enel.ru/en/company/enel_group/enel_in_russia/ |sitiuweb=Enel |títulu=Enel in Russia |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160426212504/http://enel.ru/en/company/enel_group/enel_in_russia/ |fechaarchivu=2016-04-26 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/|sitiuweb=Enel|títulu=Russia |fechaaccesu=5 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150428004028/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/ |fechaarchivu=28 d'abril de 2015}}</ref>
* xeneración d'enerxía llétrico de [[enerxía anovable|fontes anovables]] a nivel global ([[América del Norte]], [[América del Sur]], [[África]], [[Europa]] y [[Asia]]) per mediu d'Enel Green Power.<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409192417/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/canada/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409150615/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/canada/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
* actúa nel sector del gas y ta presente nel Norte d'[[África]], n'[[Arxelia]] y n'[[Exiptu]].<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/doc/group/profile/enel_profilo_societario.pdf|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=12 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150425221620/http://www.enel.com/it-IT/doc/group/profile/enel_profilo_societario.pdf |fechaarchivu=25 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/morocco/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409173746/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/morocco/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
* desempeña actividaes financieres de coleuta de fondos nos mercaos, emplegándolos n'operaciones d'inversión per mediu de los sos filiales Enel Investments, Enel Finance International y International Endesa (empreses asitiaes nos Países Baxos).<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/netherlands/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409172224/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/netherlands/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
Enel ta entamada en 5 divisiones:
* Global Generation: ocupar de la xeneración d'enerxía llétrico.
* Global Infrastructure and Network: cubre les infraestructures de tresporte y distribución d'enerxía.
* Enerxía Anovable, que'l so ámbitu ye la producción d'enerxía per mediu de [[enerxía anovable|fontes anovables]] que depende d'Enel Green Power y que'l so direutor xeneral, de mayu de 2014 Francesco Venturini, ye tamién direutor executivu de la mesma Enel Green Power.<ref>{{cita web |url=http://globalprocurement.enel.com/it-IT/about_us/global_procurement_units/enel_greenpower/|títulu=Enel|sitiuweb=Enelaccesso=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151118205956/http://globalprocurement.enel.com/it-IT/about_us/global_procurement_units/enel_greenpower/ |fechaarchivu=18 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/board/business_lines/renewable_energies/|títulu=Enel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151120003649/https://www.enel.com/it-it/group/board/business_lines/renewable_energies |fechaarchivu=20 de payares de 2015}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu=Tra economia y politica: l'internazionalizzazione di Finmeccanica, Eni ed Enel|autor1=Francesco Renda|autor2=Roberto Ricciuti|editorial=Firenze University Press|añu=2010|isbn=978-88-6453-169-4}}</ref>
* Globale Trading: apurre a les sociedaes del grupu Enel y a los veceros terceros los productos utilizaos na carga de centrales termoeléctriques y los servicios de optimización de la producción d'enerxía y de distribución.<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/business/global_trading/|títulu=Enel|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=14 d'abril de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150722225928/http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/business/global_trading/ |fechaarchivu=22 de xunetu de 2015}}</ref>
* Upstream Gas: si ocupa d'inversiones na actividá d'esploración, producción y desenvolvimientu de les infraestructures de tresporte de gas.
Enel ta presente n'Europa ([[Bulgaria]], [[Francia]], [[Grecia]], [[Rumanía]], [[Rusia]], [[Eslovaquia]] y [[España]]), n'[[América del Norte]] ([[Canadá]] y [[Estaos Xuníos]]) y [[América Llatina]] ([[Brasil]], [[Chile]], [[Costa Rica]], [[Guatemala]], [[Méxicu]], [[Panamá]] y [[Perú]]).
Cola filial [[Endesa]], Enel tamién ta presente n'[[Arxentina]], [[Colombia]], [[Marruecos]], [[Perú]] y [[Portugal]].
=== Europa ===
==== Bélxica ====
En [[Bélxica]] Enel produz enerxía llétrico per mediu de la instalación de Marcinelle Energie por una capacidá total de 406 MW.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/belgium/|sitiuweb=Enel|títulu=Belgio|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150409160644/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/belgium/ |fechaarchivu=9 d'abril de 2015}}</ref>
==== Bulgaria ====
En [[Bulgaria]] Enel ta presente per mediu d'Enel Green Power con dos instalaciones eóliques adquiríes en 2008 y que la so capacidá foi doblada en 2010, por un total de 42 MW. Les instalaciones atopar en Kamen Bryag y Shabla nel nordeste del país a lo llargo de la mariña del [[Mar Negru]].<ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/greece/ |títulu=Grecia y Bulgaria|sitiuweb=Enel Green Power|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://powermarket.seenews.com/news/italys-enel-launches-second-21-mw-wind-farm-in-bulgaria-197327|títulu=Italy's Enel Launches Second 21 MW Wind Farm in Bulgaria|sitiuweb=SeeNews|fecha=10 de mayu de 2010 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402134903/https://powermarket.seenews.com/news/italys-enel-launches-second-21-mw-wind-farm-in-bulgaria-197327 |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.windpowermonthly.com/article/1002262/enel-doubles-bulgarian-capacity-second-wind-farm|títulu= Enel doubles Bulgarian capacity with second wind farm|fecha=11 de mayu de 2010 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|autor= Heather O'Brian|idioma=inglés|sitiuweb=Wind Power Monthly}}</ref>
==== Xipre ====
En [[Xipre]] Enel participa per mediu d'Enel Trade con una participación del 12,5 % nun consorciu pa la esploración y la producción de gas nel campu de Leviathan ente Xipre, [[Israel]] y [[El Líbanu]].<ref name="enel_com_gas_di_enel_cresce">{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/media/news/il-gas-di-enel-cresce/p/090027d981f3855b|sitiuweb=Enel|títulu=Il gas di Enel cresce|fecha=16 d'abril de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402235631/https://www.enel.com/it-IT/media/news/il-gas-di-enel-cresce/p/090027d981f3855b |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.enel.com/it-IT/media/news/cipro-nuova-frontiera-del%20gas/p/090027d981b91740|sitiuweb=Enel|títulu=Cipro nuova frontiera del gas|fecha=17 de mayu de 2012|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402120634/https://www.enel.com/it-IT/media/news/cipro-nuova-frontiera-del|fechaarchivu=2015-04-02}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.federacciai.it/pdf/rassegnastampa/giornale/new/2012/05/12051506.pdf|sitiuweb=Milano Finanza|títulu=Eni ed Enel-Edison insieme per il gas di Cipro|fecha=15 de mayu de 2012 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402141548/http://www.federacciai.it/pdf/rassegnastampa/giornale/new/2012/05/12051506.pdf |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://archiviostorico.corriere.it/2012/maggio/15/Edison_con_Enel_per_abarganara_co_8_120515059.shtml |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402132923/http://archiviostorico.corriere.it/2012/maggio/15/Edison_con_Enel_per_abarganara_co_8_120515059.shtml|sitiuweb=Corriera.it|títulu=Edison con Enel per abarganara petrolio y gas a Cipro|fecha=15 de mayu de 2012 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Stefano Agnoli |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/finanza/2012/05/14/news/enel_ed_edison_da_concorrenti_ad_alleate_in_consorzio_per_gara_giacimenti_gas_a_cipro-35147798/|sitiuweb=Repubblica.it|títulu= Enel ed Edison, da concorrenti ad alleate In consorzio per gara giacimenti gas a Cipro|fecha= 14 de mayu de 2012 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Luca Pagni}}</ref>
==== Francia ====
En [[Francia]] Enel actúa nel ''trading'' d'enerxía llétrico con una participación del 5 % de la bolsa llétrica francesa Powernext.<ref name="enel_com_francia">{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/france/|sitiuweb=Enel |títulu=Francia|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402225547/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/france/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
==== Grecia ====
En [[Grecia]] Enel ta presente per mediu d'Enel Green Power y dispón de [[Central hidrollétrica|centrales hidrollétriques]] (19 MW), [[Enerxía solar fotovoltaico|fotovoltaiques]] (71 MW) y [[Enerxía eólico|eóliques]] (199 MW) por un total de 289 MW.<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/careers/opportunities/greece/ |títulu=Grecia|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402122147/http://www.enel.com/it-IT/careers/opportunities/greece/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.greenbiz.it/energia/fotovoltaico/8664-enel-green-power-grecia-acquisizione|títulu=Fotovoltaico, Enel Green Power costruirà 100 MW in Grecia |sitiuweb=GreenBiz|fecha=30 d'ochobre de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|autor= Peppe Croce}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/en-GB/greece/company/index.aspx|títulu=Enel Green Power Hellas - Brief Corporate Profile |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|idioma=inglés|sitiuweb=Enel Green Power |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402131521/http://www.enelgreenpower.com/en-GB/greece/company/index.aspx |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.investireoggi.it/finanza-borsa/enel-green-power-si-espande-nel-fotovoltaico-in-grecia/|títulu=Enel Green Power: si espande nel fotovoltaico in Grecia|sitiuweb=Investire Oggi|fecha=30 de xineru de 2013|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|autor=Carlo Robino|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180831211858/https://www.investireoggi.it/finanza-borsa/enel-green-power-si-espande-nel-fotovoltaico-in-grecia/|fechaarchivu=2018-08-31}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.infofotovoltaico.com/fotovoltaico-lenel-investe-anche-in-grecia/|títulu=FOTOVOLTAICO: L'ENEL INVESTE ANCHE IN GRECIA|fecha=30 d'ochobre de 2013|sitiuweb=Info Fotovoltaico|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190405013734/http://www.infofotovoltaico.com/fotovoltaico-lenel-investe-anche-in-grecia/|fechaarchivu=2019-04-05}}</ref>
==== Países Baxos ====
Nos [[Países Baxos]] Enel ta presente con diverses sociedaes financieres (Enel Finance International N.V., Enel Investment Holding B.V., International Endesa B.V.) pa la coleuta de fondos nos mercaos per mediu d'obligaciones o otres formes de financiamientu ya inversión n'actividaes de producción y de distribución d'enerxía llétrico. Amás Enel ta presente per mediu d'Endesa Energia S.A. na venta de gas y de lletricidá a grandes veceros.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/netherlands/|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|títulu=Olanda |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150403002650/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/netherlands/ |fechaarchivu=3 d'abril de 2015}}</ref>
==== Rumanía ====
En [[Rumanía]] Enel cuenta con más de 2,6 millones de veceros gracies a cuotes de participación mayoritaria en sociedaes de distribución d'enerxía llétrico na Muntenia del Sue, Bucarest inclusive, nel Banato y na Dobrugia.<ref name="enel_com_romania">{{cita web |url=http://www.enel.com/en-GB/group/worldwide/romania/|títulu=Romania|sitiuweb=Enel|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150315185840/http://www.enel.com/en-GB/group/worldwide/romania/ |fechaarchivu=15 de marzu de 2015}}</ref> Per mediu d'[[Enel Green Power]], Enel ta presente na xeneración d'enerxía llétrico con una capacidá total de 534 MW.<ref name="isbn_9788864531694">{{cita llibru |títulu= Tra economia y politica: l'internazionalizzazione di Finmeccanica, Eni ed Enel|autor1=Francesco Renda|autor2=Roberto Ricciuti|editorial= Firenze University Press|añu=2010|isbn= 978-88-6453-169-4|páxines=81-85}}</ref><ref name="enel_com_romania" />
==== Rusia ====
En [[Rusia]] Enel ye parte activa en diversos sectori:<ref name="enel_com_in_russia">{{cita web|url=http://enel.ru/en/company/enel_group/enel_in_russia/|sitiuweb=Enel|títulu=Enel in Russia|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160426212504/http://enel.ru/en/company/enel_group/enel_in_russia/|fechaarchivu=2016-04-26}}</ref>
* per mediu d'Enel Rusia, produz enerxía llétrico por [[Central termollétrica|centrales termollétriques]] con una capacidá total de 9.107 MW.<ref>{{cita web |url=http://www.naturalgaseurope.com/relations-russia-europe-inconsistent-23670|sitiuweb=Naturalgaseurope.com|títulu= relations between Russia, Europe remain tense over Georgia |fechaaccesu=27 de xunetu de 2015|idioma=inglés}}</ref>
* na venta de lletricidá, por RusEnergoSbyt.
* na distribución pola instalación de contadores de lletricidá.
==== Eslovaquia ====
N'[[Eslovaquia]] pol 66 % de Slovenské Elektrárne, adquiríu en 2006, Enel produz enerxía llétrico por un total de 5700 MW de la enerxía nuclear, termollétrico ya hidrollétrico.<ref>{{cita web |url=http://www.lastampa.it/2014/07/11/economia/enel-esce-da-slovacchia-y-romania-zehClgiVhonSo3wi5yVD0N/pagina.html|títulu=Enel esce da Slovacchia y Romania |sitiuweb=LaStampa.it|fecha=11 de xunetu de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|autor=Luigi Grassia}}</ref><ref name="enel_com_slovacchia">{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/slovakia/|títulu=Slovacchia|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|sitiuweb=Enel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402232617/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/slovakia/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
==== España y Portugal ====
N'[[España]] y en [[Portugal]], Enel ye'l principal operador pola participación n'Endesa con una xeneración d'enerxía llétrico total equivalente a 23 474 MW (que los sos 6500 MW anovables) y más de 11 millones de veceros nel mercáu llétricu y 1,2 millones nel mercáu del gas.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/|sitiuweb=Enel|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|títulu=Spagna |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402145252/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/spain/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref> Amás Enel actúa una xeneración d'enerxía llétrico con [[Enerxía anovable|enerxíes anovables]] por Enel Green Power España con una capacidá total n'España de 1745 MW y en Portugal de 163 MW.<ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/spain/|títulu= Spagna|sitiuweb=Enel Green Power|fecha=27 de payares de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/portugal/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Portogallo|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402220653/http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/portugal/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
==== Turquía ====
En [[Turquía]] Enel participa nes investigaciones pal desenvolvimientu d'enerxía xeotérmico per mediu d'Enel Green Power y del grupu Meteor Uzun.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/media/news/geotermia-l-esperienza-enel-y-la-turchia/p/090027d981b19059/|sitiuweb=Enel|títulu=Geotermia, l'esperienza Enel y la Turchia|fecha=11 d'abril de 2011 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20141013185907/http://www.enel.com/it-IT/media/news/geotermia-l-esperienza-enel-y-la-turchia/p/090027d981b19059/ |fechaarchivu=13 d'ochobre de 2014}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ilsole24ore.com/art/economia/2011-01-21/green-power-rilancia-turchia-063939.shtml|sitiuweb=Il Sole 24 Ore|títulu= Enel Green Power rilancia in Turchia|fecha=21 de xineru de 2011 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Jacopo Giliberto}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.milanofinanza.it/news/enel-g-p-sigla-accordo-per-sviluppo-geotermia-in-turchia-201101241248001814|sitiuweb=Milano Finanza|títulu=Enel G.P.: sigla accordo per sviluppo geotermia in Turchia|fecha=24 de xineru de 2011|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200227161732/http://www.milanofinanza.it/news/enel-g-p-sigla-accordo-per-sviluppo-geotermia-in-turchia-201101241248001814|fechaarchivu=2020-02-27}}</ref>
=== América del Norte ===
==== Estaos Xuníos y Canadá ====
Nos [[Estaos Xuníos]] y en [[Canadá]], Enel produz enerxía hidrollétrico, xeotérmico, eólico y a biomases per mediu d'[[Enel Green Power]] North America (anteriormente conocida como Enel North America), filial d'[[Enel Green Power]] por una capacidá total de 2083 MW (1980 MW n'EX y 103 MW en [[Canadá]]).<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/|sitiuweb=Enel|títulu=USA|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402103502/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/unitedstates/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
==== Méxicu ====
Enel ta presente en [[Méxicu]] dende 2007. Per mediu d'[[Enel Green Power]] produz enerxía por 399 MW procedente d'enerxía eólico (346 MW) y d'enerxía hidrollétrico (53 MW).<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/mexico/|sitiuweb=Enel|títulu=Messico|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402142242/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/mexico/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/mexico/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Messico|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ansa.it/web/notizie/canali/energiaeambiente/energietradizionali/2014/01/13/Enel-robla-intesa-Messico-geotermia_9892941.html|sitiuweb=ANSA.it|títulu= Enel firma intesa con Messico la so geotermia|fecha=14 de xineru de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.firstonline.info/a/2015/03/04/enel-green-power-nuovo-impianto-eolico-in-messico/076b7ccf-15ad-45y7-847c-b35f045db0c4|sitiuweb=First Online|títulu= Enel Green Power, nuovo impianto eolico in Messico|fecha=4 de marzu de 2015 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://finanza.lastampa.it/Notizie/0,687986/Enel_Green_Power_attiva_un_nuovo_impianto_eolico.aspx?refresh_ce|sitiuweb=La Stampa|títulu=Enel Green Power attiva un nuovo impianto eolico in Messico|fecha=4 de marzu de 2015 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref>
=== América Central ===
==== Costa Rica ====
Per mediu d'Enel de Costa Rica, S.A, filial d'[[Enel Green Power]] Latin America, en [[Costa Rica]] Enel produz enerxía llétrico por un total de 55 MW procedente d'enerxía eólico (24 MW) y enerxía hidrollétrico (31 MW).<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/costarica/|sitiuweb=Enel |títulu=Costa Rica|fecha=31 de marzu de 2015 |fechaaccesu=27 de xunetu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150725164826/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/costarica/ |fechaarchivu=25 de xunetu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/en-GB/company/worldwide/costarica/|sitiuweb=Enel Green Power |títulu=Costa Rica|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402223705/http://www.enelgreenpower.com/en-GB/company/worldwide/costarica/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enelgreenpower.com/en-GB/mxca/power_plants/plants/costarica/chucas/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Chucás Hydroelectric plant |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150305051949/http://www.enelgreenpower.com/en-GB/mxca/power_plants/plants/costarica/chucas/ |fechaarchivu=5 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.sooilandgas.com/industrynews/enel-secures-eur10m-funding-for-renewable-energy-projects-in-mexico-costa-rica-news-23541918172|sitiuweb=Spencer Ogden Oil+Gas|títulu=Enel secures EUR10m funding for renewable energy projects in Mexico, Costa Rica - See more at: http://www.sooilandgas.com/industrynews/enel-secures-eur10m-funding-for-renewable-energy-projects-in-mexico-costa-rica-news-23541918172#sthash.0RYp9B44.dpuf|fecha=19 d'avientu de 2012|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160326072006/http://www.sooilandgas.com/industrynews/enel-secures-eur10m-funding-for-renewable-energy-projects-in-mexico-costa-rica-news-23541918172|fechaarchivu=2016-03-26}}</ref>
==== Guatemala ====
En [[Guatemala]], per mediu d'[[Enel Green Power Guatemala]], Enel produz enerxía llétrico por 163 MW procedente por entero de energia hidroeléctrica.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/guatemala/|sitiuweb=Enel|títulu=Guatemala|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150317072252/http://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/guatemala/ |fechaarchivu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/en-GB/company/worldwide/guatemala/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Guatemala|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402124509/http://www.enelgreenpower.com/en-GB/company/worldwide/guatemala/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.power-technology.com/projects/palu-vieyu-hydroelectric-plant/|sitiuweb=Power Technology|títulu=Palu Viejo Hydroelectric Plant, El Quiché, Guatemala|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref>
==== Panamá ====
En [[Panamá]], per mediu d'Enel Fortuna, una filial d'[[Enel Green Power]] Panamá, Enel produz enerxía con una capacidá total de 300 MW, equivalente al 23% de les necesidaes nacionales panamiegues en 2014.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/panama/|sitiuweb=Enel|títulu=Panama|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402221023/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/panama/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/en-GB/company/worldwide/panama/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Panama|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402203552/http://www.enelgreenpower.com/en-GB/company/worldwide/panama/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.pv-magazine.com/news/details/beitrag/panama-approves-29-mw-of-pv-projects_100014974/#axzz3UjBgJrI7|sitiuweb=pv magacín|títulu= Panama approves 29 MW of PV projects|fecha=5 de mayu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Edgar Meza}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.pv-tech.org/news/panama_approves_two_new_solar_power_projects|sitiuweb=PV Tech|títulu= Panama approves two new solar power projects|fecha=7 de mayu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.energymatters.com.au/renewable-news/em4177/|sitiuweb=Energy Matters|títulu= Panama's First Solar Farm|fecha=17 de febreru de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref>
=== América del Sur ===
N'[[América Llatina]], per mediu d'[[Enel Green Power]], Enel foi en 2014 el segundu productor d'enerxía llétrico procedente del fotovoltaico.<ref>{{cita web |url=http://www.greentechmedia.com/articles/read/here-are-the-top-ten-solar-developers-in-latin-america|sitiuweb=GreeTech Solar|títulu= Here Are the Top 10 Solar Developers in Latin America|fecha=5 de febreru de 2015 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref>
==== Arxentina====
N'[[Arxentina]], Enel produz enerxía llétrico con una capacidá total de 4.522 MW, per mediu de les filiales d'[[Endesa Chile]] (Endesa Costanera, Hidroeléctrica El Chocón, y Dock Sud).<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/argentina/|sitiuweb=Enel |títulu=Arxentina|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402101954/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/argentina/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enersis.cl/en/conocenos/filiales/generacion/Pages/generacionargentina.aspx|sitiuweb=Enersis|títulu=Generation in Argentina |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402101513/http://www.enersis.cl/en/conocenos/filiales/generacion/Pages/generacionargentina.aspx |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>Per mediu d'[[EDESUR]] Enel distribúi enerxía llétrico a más de 2,3 millones de veceros.<ref>{{cita web |url=http://www.lindro.it/0-economia/2011-01-18/1502-argentina-via-gli-italiani-di-enel-da-edesur|sitiuweb=L'Indro |títulu=Arxentina: via gli italiani di Enel da EDESUR|fecha=18 de xineru de 2011 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402102633/http://www.lindro.it/0-economia/2011-01-18/1502-argentina-via-gli-italiani-di-enel-da-edesur |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
==== Brasil ====
En [[Brasil]], Enel produz enerxía llétrico per mediu de les filiales Endesa Fortaleza y Cachoeira Dourada por una capacidá total de 987 MW. Amás Enel actúa na tresmisión d'enerxía llétrico per mediu d'Endesa CIEN y na distribución con:<ref name="enel_com_brasile">{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/brazil/|sitiuweb=Enel|títulu=Brasile|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402232613/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/brazil/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
* Ampla, que cubre la ciudá y l'Estáu de [[Rio de Janeiro]] con más de 2,6 millones de veceros.
* Coelce, nel Estáu de [[Ceará|Cearà]], con más de 3,4 millones de veceros.
Per mediu d'Enel Brasil Participações Ltda, filial d'[[Enel Green Power]], produz enerxía llétrico procedente de fontes anovables por 376 MW d'enerxía fotovoltaica (203 MW) y d'enerxía hidrollétrico (173 MW).<ref name="enel_com_brasile" /><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/brazil/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Brasile|fecha=14 de mayu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150227032217/http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/brazil/ |fechaarchivu=27 de febreru de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ansa.it/sito/notizie/economia/2015/03/02/enel-gp-punta-200-mln-dlr-in-brasile_00c7hala33-976a-4953-ba1c-a67b7d619408.html|sitiuweb=ANSA.it|títulu= Enel Gp: punta 200 mln dlr in Brasile|fecha=2 de marzu de 2015 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.romagnanoi.it/news/home/1215372/Enel-Green-Power-avvia-lavori-per.html|sitiuweb=Romagna Noi|títulu= Enel Green Power avvia lavori per due impianti fotovoltaici in Brasile|fecha=20 de febreru de 2015 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.affaritaliani.it/enel-green-power1122014.html?refresh_ce|sitiuweb=Affari Italiani|títulu=Enel Green Power si aggiudica 114 Mw eolico in una gara in Brasile|fecha=1ᵘ d'avientu de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180831175045/http://www.affaritaliani.it/enel-green-power1122014.html?refresh_ce|fechaarchivu=2018-08-31}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1663077|sitiuweb=Enel|títulu=ENEL GREEN POWER: ENTRA IN ESERCIZIO NUOVO ESPURECHU EOLICO IN BRASILE|fecha=30 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001220/http://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1663077 |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref>
==== Chile====
En [[Chile]] Enel produz lletricidá por 6.590 MW. Per mediu d'[[Enel Chile]] y [[Enel Green Power]], Enel tien una capacidá de producción de más de 300 MW procedente d'enerxía hidrollétrico y eólico.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/chile/|sitiuweb=Enel|títulu=Cile|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|cita=Enel hai una capacità di produzione di oltre 300 MW da energia idroelettrica ed eolica. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402135217/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/chile/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/chile/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Cile|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402210624/http://www.enelgreenpower.com/it-IT/company/worldwide/chile/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.ilvelino.it/it/article/2015/03/11/enel-gp-entra-in-esercizio-limpianto-eolico-talinay-poniente-in-cile/cdea46c0-370f-41b1-b211-799456aebb34/|sitiuweb=Il Velino|títulu=Enel Gp: Entra in esercizio l'impianto eolico Talinay Poniente in Cile|fecha=11 de marzu de 2015|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170828062558/http://www.ilvelino.it/it/article/2015/03/11/enel-gp-entra-in-esercizio-limpianto-eolico-talinay-poniente-in-cile/cdea46c0-370f-41b1-b211-799456aebb34/|fechaarchivu=2017-08-28}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ansa.it/web/notizie/canali/energiaeambiente/rinnovabili/2014/12/29/per-enel-green-power-tre-nuovi-impianti-fotovoltaici-in-cile_34daae62-y296-4f53-96ab-afba8c245650.html|sitiuweb=ANSA.it|títulu= Cile|fecha=30 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ilghirlandaio.com/ambiente-y-infrastrutture/109325/enel-green-power-avvia-lavori-per-2-impianti-fotovoltaici-in-cile/|sitiuweb=Il Ghirlandaio|títulu=Enel Green Power avvia lavori per 2 impianti fotovoltaici in Cile |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://archive.today/20150318110347/http://www.ilghirlandaio.com/ambiente-y-infrastrutture/109325/enel-green-power-avvia-lavori-per-2-impianti-fotovoltaici-in-cile/ |fechaarchivu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.trasfeco.it/c/59264/13558/eolico--enel-green-power-investe-140-milioni-di---in-cile.html|sitiuweb=TrasfEco|títulu=EOLICO: ENEL GREEN POWER INVESTE 140 MILIONI DI $ IN CILE|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180831174923/http://www.trasfeco.it/c/59264/13558/eolico--enel-green-power-investe-140-milioni-di---in-cile.html|fechaarchivu=2018-08-31}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.adnkronos.com/soldi/economia/2014/12/29/enel-tre-nuovi-impianti-fotovoltaici-cile_K06tkhPP9upH5GwajN3klM.html?refresh_ce|sitiuweb=ADNKronos|títulu= Enel Gp: tre nuovi impianti fotovoltaici in Cile|fecha=29 d'avientu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.lastampa.it/2013/08/14/scienza/ambiente/lenel-costruisce-in-cile-il-pi-grande-dei-parchi-eolici-CFJWWpPlG0brTMjYvrMslL/pagina.html|sitiuweb=La Stampa|títulu=L'Enel costruisce in Cile il più grande dei parchi eolici|fecha=14 d'agostu de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Luigi Grassia}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.corriere.it/ambiente/12_dicembre_07/cotroneo-cile-energie-rinnovabili_74f164a4-38ab-11e2-a2c7-8d9940659020.shtml|sitiuweb=Corriera.it|títulu=Cile, Le rinnovabili avanzanocon la tecnologia italiana|fecha=27 de payares de 2012|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Rocco Cotroneo}}</ref>
==== Colombia ====
En [[Colombia]] Enel produz enerxía llétrico por una capacidá de 2994 MW.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/colombia/|sitiuweb=Enel |títulu=Colombia|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402222533/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/colombia/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref> Per mediu d'[[Enel Green Power]] desenvuélvense proyeutos d'enerxíes alternatives.<ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/en-GB/events_news/news/release.aspx?iddoc=1662928|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=A New, Green Energy in Colombia|fecha=12 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402232241/http://www.enelgreenpower.com/en-GB/events_news/news/release.aspx?iddoc=1662928 |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.portafolio.co/negocios/enel-green-power-invierte-colombia|sitiuweb=Portafolio|títulu= Enel Green Power quier entrar a Colombia|fecha=16 d'abril de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=es}}</ref>
==== Ecuador ====
N'[[Ecuador]], Enel busca fontes d'enerxía xeotérmico según los alcuerdos establecíos a finales de 2011.<ref>{{cita web |url=http://renewables.seenews.com/news/enel-to-help-ecuador-create-geothermal-map-report-167074|sitiuweb=SeeNews Renewables|títulu= Enel to help Ecuador create geothermal map - report|autor=Diana Hristova|fecha=9 d'avientu de 2011 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref>
==== Perú====
En [[Perú]], Enel produz enerxía llétrico por una capacidá total de 1802 MW.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/peru/|sitiuweb=Enel|títulu=Perù|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402224040/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/peru/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref> Dende 2011 [[Enel Green Power]] Perú trabaya pal desenvolvimientu de les enerxíes alternatives nel país, consiguiendo diverses llicencies pa instalaciones de xeneración d'enerxía llétrico.<ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/es-ES/company/worldwide/peru/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Perù|fecha=30 de xunu de 2012 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=es |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402222159/http://www.enelgreenpower.com/es-ES/company/worldwide/peru/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.bnamericas.com/company-profile/en/enel-green-power-peru-sa-enel-green-power-peru|sitiuweb=BN Americas|títulu= Enel Green Power Perú |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://gestion.pe/empresas/enel-green-power-llogró-cuatro-concesiones-temporales-dos-centrales-eolicas-y-dos-solares-2087754|sitiuweb=Gestión|títulu=Enel Green Power llogró cuatro concesiones temporales pa dos centrales eóliques y dos solares|fecha=30 de xineru de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=es}}</ref><ref>{{cita web|url=http://thinkgeoenergy.com/archives/14709|sitiuweb=Thin Geoenergy|títulu=Enel Green Power granted exploration licenses in Peru|fecha=14 de febreru de 2013|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180831211736/http://www.thinkgeoenergy.com/archives/14709/|fechaarchivu=2018-08-31}}</ref><ref>{{cita web |url=http://renewables.seenews.com/news/enel-green-power-peru-to-study-solar-wind-projects-in-tacna-ica-arequipa-402339|sitiuweb=SeeNews Renewables|títulu= Enel Green Power Peru to study solar, wind projects in Tacna, Ica, Arequipa|fecha=31 de xineru de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://renewables.seenews.com/news/enel-green-power-to-study-40-mw-solar-project-in-peru-403772|sitiuweb=SeeNews Renewables|títulu= Enel Green Power to study 40-MW solar project in Peru|autor=Diana Hristova|fecha=10 de febreru de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref>
==== Uruguái ====
N'[[Uruguái]] Enel ta realizando{{cuándo}}, per mediu d'[[Enel Green Power]], una instalación d'enerxía eólico por 50 MW.<ref>{{cita web |url=http://www.enelgreenpower.com/en-GB/plants/ongoing_projects/uruguay/melowind/|sitiuweb=Enel Green Power|títulu=Melowind |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402203548/http://www.enelgreenpower.com/en-GB/plants/ongoing_projects/uruguay/melowind/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=https://www.enel.com/en-GB/media/press_releases/enel-green-power-starts-constructing-its-first-wind-farm-in-uruguay/r/1662225|sitiuweb=Enel|títulu=ENEL GREEN POWER STARTS CONSTRUCTING ITS FIRST WIND FARM IN URUGUAY|fecha=28 de xunetu de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150716210710/https://www.enel.com/en-GB/media/press_releases/enel-green-power-starts-constructing-its-first-wind-farm-in-uruguay/r/1662225|fechaarchivu=2015-07-16}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.evwind.es/2014/10/02/enel-green-power-is-growing-in-chile-brazil-uruguay-south-africa-and-morocco-increasing-its-wind-energy-and-solar-power-capacity/47854|sitiuweb=REVE|títulu=Enel Green Power is growing in Chile, Brazil, Uruguái, South Africa and Morocco, increasing its wind energy and solar power capacity|fecha=2 d'ochobre de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304072904/http://www.evwind.es/2014/10/02/enel-green-power-is-growing-in-chile-brazil-uruguay-south-africa-and-morocco-increasing-its-wind-energy-and-solar-power-capacity/47854|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/news/articles/2014-07-28/enel-green-power-starts-building-its-first-wind-farm-in-uruguay|sitiuweb=Bloomberg|títulu= Enel Green Power Starts Building Its First Wind Farm in Uruguay|fecha=28 de xunetu de 2014|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.esteri.it/mae/en/sala_stampa/archivionotizie/approfondimenti/2014/07/20140729_deiuruguay.html|sitiuweb=Ministero degli Esteri |títulu=Uruguái: ENEL GP gives go-ahead for construction of wind farm|fecha=29 de xunetu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref>
=== África ===
==== Arxelia====
N'[[Arxelia]] Enel tien el 13,5% de les reserves de gas na presa de Illizi nel sureste del país y el 18,4% del campu de Isarene.<ref name="enel_com_gas_di_enel_cresce" /> Amás en 2014 adquiriéronse, xuntu de [[Dragon Oil]], les llicencies d'esploración del gas en dos árees: Msari Akabli y Tinrhert Nord. Nel primu Enel è anche operatore con una partecipazione del 70%, mentre nel secondo hai una partecipazione del 30%.<ref>{{cita web|url=https://www.enel.com/en-GB/media/press_releases/enel-awarded-two-upstream-exploration-blocks-in-algeria/r/1662499|sitiuweb=Enel|títulu=ENEL AWARDED TWO UPSTREAM EXPLORATION BLOCKS IN ALGERIA|fecha=30 de setiembre de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150408164332/http://www.enel.com/en-GB/media/press_releases/enel-awarded-two-upstream-exploration-blocks-in-algeria/r/1662499|fechaarchivu=2015-04-08}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.dragonoil.com/our-operations/algeria/|sitiuweb=Dragon Oil|títulu=Algeria - Tinrhert Nord and Msari Akabli perimeters |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150319103844/http://www.dragonoil.com/our-operations/algeria/ |fechaarchivu=19 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.bloomberg.com/news/articles/2014-10-30/enel-sees-north-africa-as-key-natural-gas-supplier-to-europe|sitiuweb=Bloomberg|títulu= Enel Sees North Africa as Key Natural Gas Supplier to Europe|fecha=30 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor1=Anna Shiryaevskaya|autor2=Isis Almeida|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rigzone.com/news/oil_gas/a/135252/Dragon_Oil_Enel_Secure_2_Exploration_Blocks_in_Algeria|sitiuweb=Rigzone|títulu=Dragon Oil, Enel Secure 2 Exploration Blocks in Algeria - See more at: http://www.rigzone.com/news/oil_gas/a/135252/Dragon_Oil_Enel_Secure_2_Exploration_Blocks_in_Algeria#sthash.TZp2RlrJ.dpuf|fecha=1ᵘ d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.naturalgaseurope.com/algeria-increasingly-spotlight-enel|sitiuweb=Natural Gas Europe|títulu= ALGERIA INCREASINGLY UNDER SPOTLIGHT|fecha=23 d'ochobre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|url=http://economia.ilmessaggero.it/flashnews/enel-si-aggiudica-due-lotti-per-l-amp-039-esplorazione-di-gas-in-algeria/930562.shtml|sitiuweb=IlMessaggero.it|títulu=Enel si aggiudica due lotti per l'esplorazione di gas in Algeria|fecha=30 de setiembre de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160602210126/http://economia.ilmessaggero.it/flashnews/enel-si-aggiudica-due-lotti-per-l-amp-039-esplorazione-di-gas-in-algeria/930562.shtml|fechaarchivu=2016-06-02}}</ref>
==== Exiptu====
N'[[Exiptu]] Enel tien el 10% de la llicencia d'esploración de gas nel área d'El Burullus.<ref>{{enllaz rotu|1={{cita web |url=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1611564|sitiuweb=Enel|títulu=JOINT VENTURE DI CUI FA PARTE ENEL SI AGGIUDICA UNA LICENZA DI ESPLORAZIONE OFFSHORE IN EGITTO|fecha=13 de mayu de 2009 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}} |2=https://www.enel.it/it-IT/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1611564 |bot=InternetArchiveBot }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.energymanagernews.it/enel-y-total-si-aggiudicano-una-licenza-offshore-in-egitto/|sitiuweb=Energy Manager News|títulu=Enel y Total si aggiudicano una licenza offshore in Egitto|fecha=23 de febreru de 2010 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402104916/http://www.energymanagernews.it/enel-y-total-si-aggiudicano-una-licenza-offshore-in-egitto/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.corriere.it/economia/08_aprile_09/enel_accordo_egitto_gas_metanu_0d0279fe-0625-11dd-aa36-00144f486ba6.shtml|sitiuweb=Corriera.it|títulu=Metanu, Enel firma accordo con Egitto|fecha=9 d'abril de 2008|fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.kairospartners.com/it/media-center/live/enel-mediterraneo-y-africa-aree-strategiche-gara-marocco-ed-egitto?it=it|sitiuweb=Kairos Partners|títulu=ENEL: MEDITERRANEO Y AFRICA AREE STRATEGICHE, IN GARA IN MAROCCO ED EGITTO|fecha=4 de payares de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref>
==== Marruecos====
En [[Marruecos]] Enel produz enerxía llétrico per mediu d'Energie Electrique de Tahaddart con una capacidá de 384 MW.<ref>{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/morocco/|sitiuweb=Enel|títulu=Marocco|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402231104/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/morocco/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
==== Sudáfrica====
En [[Sudáfrica]] Enel ta presente per mediu d'[[Enel Green Power]] que punxo en marcha una central fotovoltaica por 10 MW.<ref name="egazette_enel_green_power_punta_eolico_marocco">{{cita web |url = http://www.e-gazette.it/sezione/rinnovabili/enel-green-power-punta-eolico-marocco-idroelettrico-sudafrica|sitiuweb= y-gazette|títulu= Enel Green Power punta sull'eolico in Marocco y l'idroelettrico in Sudafrica|fecha = 24 de marzu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/azienda/profilo/gruppo_enel/|títulu=Gruppo|sitiuweb=Gruppo |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150317132901/http://www.enel.it/it-IT/azienda/profilo/gruppo_enel/ |fechaarchivu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1663403|sitiuweb=Enel|títulu=Enel Green Power: Al via i lavori per tre nuovi impianti in Sud Africa|fecha=10 de marzu de 2015 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://archive.today/20150318131454/https://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1663403 |fechaarchivu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.milanofinanza.it/news/enel-g-p-avvia-lavori-per-3-nuovi-impianti-in-sud-africa-201503101732101136|sitiuweb=Milano Finanza|títulu=Enel G.P.: avvia lavori per 3 nuovi impianti in Sud Africa|fecha=10 de marzu de 2015|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200227161758/https://www.milanofinanza.it/error?msg=Nessun%20contenuto%20trovato|fechaarchivu=2020-02-27}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.soldionline.it/notizie/azioni-italia/enel-green-power-tre-nuovi-impianti-fotovoltaici-in-sud-africa|sitiuweb=Soldionline|títulu=Enel Green Power, tre nuovi impianti fotovoltaici in Sud Africa|autor=Edoardo Fagnani|fecha=10 de marzu de 2015 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/finanza/2014/04/03/news/enel_green_power_punta_sugli_emergenti_ma_la_nuova_frontiera_green_l_africa-82636370/|sitiuweb=Repubblica.it|títulu= Enel Green Power punta sugli emergenti: ma la nuova frontiera "green" è l'Africa|fecha=3 d'abril de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Luca Pagni}}</ref>
== Filiales ==
[[Ficheru:Roma - HQ Enel esterno.jpg|250px|La sede central d'Enel en Roma|thumb|right]]
En Enel tien les siguientes empreses actives na producción y venta d'enerxía llétrico:<ref name="enel_com_annual_report_2013">{{cita web |url=http://annualreport2013.enel.com/sites/enel2013fin/files/allegati/en/subsidiaries_associates_and_significant_equity_investments.pdf|sitiuweb=Enel|títulu=Subsidiaries, associates and othersignificant equity investments of the Enel Group at December 31, 2013|fecha=31 d'avientu de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref>
* la totalidá d'Enel Produzione y, per mediu d'[[Italia|Enel Produzione]]:
* el 49% de Hydro Dolomiti Enel[463]
* el 51% de ENergy Hydro Piave.
* la totalidá d'[[Italia|Enel Servizio Elettrico]] que s'ocupa de la venta d'enerxía llétrico nel mercáu reguláu.<ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/clienti/enel_servizio_elettrico/|sitiuweb=Enel|títulu=Enel Servizio Elettrico |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150317233922/http://www.enel.it/it-IT/clienti/enel_servizio_elettrico/ |fechaarchivu=17 de marzu de 2015}}</ref>
* la totalidá d'[[Italia|Enel Energia]] que s'ocupa de la venta d'enerxía llétrico nel mercáu llibre y de la venta de gas natural a los veceros finales. Esta postrera tien el 100% d'Enel.si, empresa qu'ufierta soluciones procedentes d'enerxíes anovables a los veceros finales y xestiona los "Puntos Enel Green Power" en ''franchising''.<ref>{{cita web |url=http://www.enelsi.it/it-IT/azienda/attivita/|sitiuweb=Enel.si|títulu=Attività |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref>
* el 69,171%[466] d'[[Enel Green Power]] nel ámbitu de la xeneración d'enerxía llétrico procedente d'enerxíes anovables, que de la mesma tien distintes filiales internacionales n'Europa, América del Norte y América del Sur.
* De les infraestructures y de les redes, Enel tien el:[462][467]
* 100% d'[[Italia|Enel Distribuzione]], pa la [[distribución d'enerxía llétrico]].
* 100% d'[[Italia|Enel Sole]], que s'ocupa del allumáu público y artístico.
Pal trading nos mercaos internacionales y en , amás del suministru y de la venta de productos enerxéticos y de gas, Enel tien el 100% d'Enel Trade, que de la mesma tien el 100% d'Enel Trade Rumanía, Enel Trade Croacia y d'Enel Trade Serbia.<ref name="isbn_9781137033918" /><ref name="enel_com_annual_report_2013" />
Amás, per mediu d'Enel Trade, Enel tien la totalidá de Nuove Energie, empreses especializada na construcción d'instalaciones de regasificación.<ref name="isbn_9781137033918" /><ref name="enel_com_annual_report_2013"/><ref>{{cita web |url=http://www.milanofinanza.it/news/enel-perfezionata-l-acquisizione-di-nuove-energie-srl-200707061259133266|sitiuweb=Milano Finanza|títulu= Enel, perfezionata l'acquisizione di Nuove Energie srl|fecha=6 de xunetu de 2007 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref>
=== Europa ===
En [[Bélxica]] Enel tien, per mediu d'Enel Investment Holding, el 100% de Marcinelle Energie, propietaria de la omónima central llétrica, adquirida en 2008 por Duferco Diversification.<ref>{{cita web|url=http://www.wallstreetitalia.com/newarticle.aspx?IdPage=589875|títulu=Enel: acquista da Duferco per 32 mln 80% centrale in Belgio|sitiuweb=Wall Street Italia|fecha=30 de xunu de 2008|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150716220230/http://www.wallstreetitalia.com/newarticle.aspx?IdPage=589875|fechaarchivu=2015-07-16}}</ref><ref>{{cita web |url=http://archiviostorico.corriere.it/2007/marzu/21/rilancio_dell_Enel_sul_Belgio_co_9_070321244.shtml|autor= Agnoli Stefano|sitiuweb=Corriere della Sera|fecha= 21 de marzu de 2007 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|títulu= Il rilancio dell' Enel sul Belgio, con Duferco}}</ref><ref name="soldionline_1">{{cita web |url=http://www.soldionline.it/notizie/azioni-italia/enel-sbarca-in-belgio-con-duferco|títulu=Enel sbarca in Belgio con Duferco|sitiuweb=Soldionline|fecha=21 de marzu de 2007 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402101330/http://www.soldionline.it/notizie/azioni-italia/enel-sbarca-in-belgio-con-duferco |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref> En 2013 roblóse una carta d'intenciones pa la cesión de la sociedá en Gazprom.<ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/impresa-y-territori/2013-06-22/lenel-viende-russi-asset-082129.shtml|fechaarchivu=https://web.archive.org/web/*/http://archiviostorico.corriere.it/2007/marzu/21/rilancio_dell_Enel_sul_Belgio_co_9_070321244.shtml|autor=Agnoli Stefano|sitiuweb=Corriere della Sera|fecha=21 de marzu de 2007|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|títulu=Il rilancio dell' Enel sul Belgio, con Duferco}}</ref><ref name="soldionline_1"/> Nel 2013 venne firmata una lettera di intenti per la cessione della società a Gazprom.<ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/impresa-y-territori/2013-06-22/lenel-viende-russi-asset-082129.shtml?uuid=Ab1MyQ7H|títulu=L'Enel viende ai russi gli asset in Belgio|fecha=22 de xunu de 2013|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|sitiuweb=Il Sole 24 Ore}}</ref><ref>{{cita web |url=http://ricerca.repubblica.it/repubblica/archivio/repubblica/2013/04/11/enel-parte-il-pianu-dismissioni-prime-tappe.html|títulu= Enel, parte il pianu dismissioni prime tappe Belgio ed est Europa|sitiuweb=Repubblica.it|fecha=11 d'abril de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|autor=Luca Pagni}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.energymanagernews.it/sara-di-gazprom-la-centrale-termoelettrica-di-enel-in-belgio/|títulu=Sarà di Gazprom la centrale termoelettrica di Enel in Belgio|fecha=25 de xunu de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402125225/http://www.energymanagernews.it/sara-di-gazprom-la-centrale-termoelettrica-di-enel-in-belgio/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.milanofinanza.it/news/enel-offerta-gazprom-in-belgio-mf-201306200902021049|títulu=Enel: offerta Gazprom in Belgio|fecha=20 de xunu de 2013|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20200227161817/http://www.milanofinanza.it/news/enel-offerta-gazprom-in-belgio-mf-201306200902021049|fechaarchivu=2020-02-27}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1659325|títulu=LETTERA D'INTENTI FRA ENEL Y GAZPROM PER LA VENDITA DI MARCINELLE ENERGIE IN BELGIO|sitiuweb=Enel|fecha=21 de xunu de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001255/http://www.enel.it/it-IT/media_investor/comunicati/release.aspx?iddoc=1659325 |fechaarchivu=24 de setiembre de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://connection.ebscohost.com/c/articles/94885373/enel-awaits-regulatory-changes-marcinelle-power-plant-prior-gazprom-acquisition|títulu= Enel awaits regulatory changes for Marcinelle power plant prior to Gazprom acquisition|fecha=12 de marzu de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|sitiuweb=Ebsco Host|idioma=inglés}}</ref>
En [[Francia]] Enel tien el 5% de la bolsa llétrica francesa Powernext.<ref name="enel_com_francia" />
N'[[España]], dempués del allugamientu de títulos en payares de 2014, Enel tien, per mediu de la sociedá Enel Iberoamérica (antes conocida como Enel Energy Europe<ref name="enel_com_comunicato_1663454">{{cita web |url=http://www.enel.com/eWCM/salastampa/comunicati_eng/1663454-1_PDF-1.pdf|sitiuweb=Enel|títulu=Enel: Board of Directors approves 2014 results|fecha=19 de marzu de 2015 |fechaaccesu=19 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402135223/http://www.enel.com/eWCM/salastampa/comunicati_eng/1663454-1_PDF-1.pdf |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>), el 70,1% d'[[Endesa]], adquirida en 2009 con una participación del 92,06%.<ref name="il_fatto_quotidiano_enel_viende_finu_a_22_per_cento">{{cita web |url=http://www.ilfattoquotidiano.it/2014/11/05/enel-viende-22-spagnola-endesa-ricavo-previstu-26-36-miliardi/1193785/|títulu= Enel viende finu a 22% della spagnola Endesa. Ricavo previstu 2,6-3,6 miliardi|fecha=5 de payares de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|sitiuweb=Il Fatto Quotidiano}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/finanza/2014/11/05/news/enel_colloca_finu_a el_22_della_controllata_spagnola_endesa-99800196/|sitiuweb=Repubblica.it|fecha=5 de payares de 2014|títulu= Enel colloca finu al 22% della controllata spagnola Endesa |fechaaccesu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.firstonline.info/a/2014/11/05/enel-mette-sul-mercato-il-17-della-spagnola-endesa/73b0be3a-6815-40b2-89fb-65815bfb58c9|títulu= Enel mette sul mercato il 17% della spagnola Endesa|sitiuweb=First Online|fecha=5 de payares de 2014 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/|sitiuweb=Enel|títulu=Gruppo Enel |fechaaccesu=17 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150322184034/http://www.enel.com/it-IT/group/about_us/ |fechaarchivu=22 de marzu de 2015}}</ref> L'alquisición valió-y a Enel en 2009 el premiu ''Platts Global Energy Awards'' de ''Deal of the Year''.<ref name="geaweb.platts_1">{{cita web |url=http://geaweb.platts.com/PastWinners|sitiuweb=Platts Global Energy Awards|títulu= Past Winners |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref>
en [[Rusia]] Enel ta presente dende 2004:<ref name="geaweb.platts_1"/>
* tien el 56,43% d'Enel Rusia (n'orixe OGK-5) per mediu d'Enel Investment Holding BV.<ref name="enel_com_in_russia" /><ref name="enel_com_russia">{{cita web |url=https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/|sitiuweb=Enel|títulu=Russia|fecha=30 de setiembre de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402113618/https://www.enel.com/it-IT/group/worldwide/russia/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.aebrus.ru/en/about-the-aeb/our-members.php?ELEMENT_ID=7081|sitiuweb=Association of European Businesses|títulu= Enel Russia |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web|url=http://enel.ru/en/events_and_news/news/14699/|títulu=Enel OGK-5 Changed name to Enel Russia|sitiuweb=Enel Russia|fecha=8 d'agostu de 2014|fechaaccesu=17 de marzu de 2015|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160407235522/http://enel.ru/en/events_and_news/news/14699|fechaarchivu=2016-04-07}}</ref><ref>{{cita llibru |títulu= The EU-Russia Borderland: New Contexts for Regional Cooperation|editorial= Routledge|añu=2013|autor1=Heikki Eskelinen|autor2=Ilkka Liikanen|autor3=James W. Scott|isbn= 978-1-136-21351-9|idioma=inglés}}</ref>
* dende 2008, per mediu d'Enel Investment Holding BV, tien el 49,5% de RusEnergoSbyt, suministrador d'enerxía llétrico.<ref>{{cita web|url=http://www.endesa.com/en/aboutEndesa/ourStrategy/Enelgroup|sitiuweb=Endesa|títulu=Enel Group|fecha=30 de setiembre de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161023091820/http://www.endesa.com/en/aboutEndesa/ourStrategy/Enelgroup|fechaarchivu=2016-10-23}}</ref>
En 2013 [[Rosneft]], per mediu de NGK Itera, mercó la participación del 40% d'Enel en Arctic Russia BV que de la mesma tenía'l 19,6% en SeverEnergia.<ref>{{cita web |url=http://www.reuters.com/article/2013/09/24/us-rosneft-enel-deal-idUSBRE98N0HAI20130924|sitiuweb=Reuters|títulu= Rosneft buys Enel's stake in Russia gas firm for $1.8 billion|fecha=24 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.rosneft.com/news/pressrelease/24092013.html|sitiuweb=Rosneft|títulu= Rosneft Acquires Enel Stake in SeverEnergia|fecha=24 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://markets.ft.com/research/Markets/Tearsheets/Business-profile?s=ENRU:MCX|sitiuweb=Financial Times|títulu=Enel Russia OAO |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/finanza/2013/09/24/news/enel_viende_in_russia_severenergia_a_rosneft_per_1_8_mld_-67162321/|sitiuweb=Repubblica.it|títulu= Enel viende in Russia:Severenergia a Rosneft per 1,8 mld $|fecha= 24 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=17 de marzu de 2015}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.ogj.com/articles/2013/09/rosneft-to-buy-enel-stake-in-arctic-russia-in-1-8-billion-deal.html|sitiuweb=Oil & Gas Journal|títulu= Rosneft to buy Enel stake in Arctic Russia in $1.8 billion deal|fecha=24 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.oilgaspost.com/2013/09/27/10-key-facts-rosneft-enel-deal-russia/|sitiuweb=The Oil & Gas Post|títulu=10 Key Facts About Rosneft-Enel Deal in Russia|autor=Cristina Terrapinn|fecha=27 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150402154014/http://www.oilgaspost.com/2013/09/27/10-key-facts-rosneft-enel-deal-russia/ |fechaarchivu=2 d'abril de 2015}}</ref>
=== América del Sur ===
*N'[[Arxentina]] Enel tien el control d'[[Edesur]] per mediu d'[[Enersis]] y de Distrilec Inversora SA, de la mesma filial d'[[Enersis]] col 51,5 %.<ref name="enel_com_annual_report_2013" /><ref>{{cita web|url=http://www.edesur.com.ar/masedesur/conoceedesur.aspx|sitiuweb=Edesur|títulu=Conocé Edesur|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|idioma=es|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181020191847/http://www.edesur.com.ar/masedesur/conoceedesur.aspx|fechaarchivu=2018-10-20}}</ref>
*En [[Chile]] Enel tien, per mediu d'Enel Iberoamérica (antes conocida como Enel Energy Europe<ref name="enel_com_comunicato_1663454" />), el 60,62 % de Enersis Chile dempués de l'alquisición de la participación d'Endesa y del 100 % d'Endesa Llatinoamérica SA.<ref>{{cita web|url=http://www.finanza.com/Finanza/Notizie_Italia/Italia/notizia/Enel_si_riorganizza_in_Spagna_y_in_America_Llatina-425139|sitiuweb=Finanza.com|títulu=Enel si riorganizza in Spagna y in America Llatina|fecha=12 de setiembre de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Flavia Scarano}}</ref><ref>{{cita web|url=https://it.finance.yahoo.com/notizie/enel-marxine-lordo-semestre-calo-075903460.html|autor=Giselda Vagnoni|sitiuweb=Yahoo-Reuters|títulu=Enel riorganizza attività Spagna, Portogallo y America Llatina, potrebbe scendere in Endesa|fecha=31 de xunetu de 2014|fechaaccesu=18 de marzu de 2015}}</ref>
*En [[Perú]] per mediu d'[[Enersis|Enersis Chile]], Enel tien una participación del 58,6 % de Edegel Perú, dempués del alcuerdu robláu con Inkia America Holding en 2014.<ref>{{cita web |url=http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2014-05-02/enel-controllata-enersis-cile-maggioranza-edegel-peru-200246.shtml?uuid=ABvqVMFB|sitiuweb=Il Sole 24 Ore|títulu= Enel, alla controllata Enersis (Cile) la maggioranza di Edegel (Perù)|fecha=2 de mayu de 2014 |fechaaccesu=18 de marzu de 2015|autor=Laura Serafini}}</ref>
== Datos societarios ==
=== Principales accionistas ===
* Ministeriu italianu d'Economía - 25,500%
Según los datos CONSOB actualizaos a 27 de mayu de 2015, l'accionista relevante d'Enel, ye dicir con una participación cimera al 2% ye'l Ministeriu italianu d'Economía, que tien el 25,50% del capital social.
* [[Bancu de China|People's Bank of China]] - 2,004%
=== Conseyu d'alministración ===
{| {{tablaguapa}}
|'''Presidente'''
|[[Maria Patrizia Grieco]]<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/chairman/biography.aspx|títulu=Enel Governance |fechaaccesu=22 de mayu de 2015|sitiuweb=Enel |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150715062303/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/chairman/biography.aspx |fechaarchivu=15 de xunetu de 2015}}</ref>
''nomáu en mayu de 2014''
|-
|'''Direutor Executivu'''
|[[Francesco Starace]]<ref>{{cita web|url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/ceo/biography_starace.aspx|títulu=Enel Governance|sitiuweb=Enel|fechaaccesu=22 de mayu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150924001403/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/ceo/biography_starace.aspx|fechaarchivu=2015-09-24}}</ref>
''nomáu en mayu de 2014''
|-
|'''Conseyeru'''
|Alfredo Antoniozzi<ref>{{cita web|url=http://it.reuters.com/article/italianNews/idITL5N0YJ50I20150528|títulu=Enel Governance|sitiuweb=Reuters|fechaaccesu=13 de xunetu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150714230059/http://it.reuters.com/article/italianNews/idITL5N0YJ50I20150528|fechaarchivu=2015-07-14}}</ref>
''nomáu en mayu de 2015''
|-
|'''Conseyeru'''
|Alessandro Banchi<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/banchi/|títulu=Enel Governance|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150606114001/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/banchi/ |fechaarchivu=6 de xunu de 2015}}</ref>
''noma avvenuta nel maggio 2011''
|-
|'''Consigliere'''
|Alberto Bianchi<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/bianchi/|títulu=Enel Governance|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150606135202/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/bianchi/ |fechaarchivu=6 de xunu de 2015}}</ref>
''nomáu en mayu de 2014''
|-
|'''Conseyeru'''
|Paolo Girdinio<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/girdinio/|títulu=Enel Governance|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150606135717/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/girdinio/ |fechaarchivu=6 de xunu de 2015}}</ref>
''nomáu en mayu de 2014''
|-
|'''Conseyeru'''
|Alberto Pera<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/pera/ |títulu=Enel Governance|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150606161339/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/pera/ |fechaarchivu=6 de xunu de 2015}}</ref>
''nomáu en mayu de 2014''
|-
|'''Conseyeru'''
|Anna Chiara Svelto<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/svelto/|títulu=Enel Governance|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150606112121/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/svelto/ |fechaarchivu=6 de xunu de 2015}}</ref>
''nomáu en mayu de 2014''
|-
|'''Conseyeru'''
|Angelo Taraborrelli<ref>{{cita web |url=http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/taraborrelli/|títulu=Enel Governance|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150607043758/http://www.enel.com/it-IT/governance/board/directors/taraborrelli/ |fechaarchivu=7 de xunu de 2015}}</ref>
''nomáu en mayu de 2011''
|}
=== Historial de los presidentes ===
{| {{tablaguapa}}
!Presidente
!Duración del cargu
|-
|Vito Antonio Di Cagno<ref>{{cita web |url=http://www.treccani.it/enciclopedia/di-cagno-vito-antonio/ |títulu=Treccani|sitiuweb=treccani |fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|1963 - 1973
|-
|Arnaldo Maria Angelini<ref name="treccani.it">{{cita web |url=http://www.treccani.it/enciclopedia/arnaldo-maria-angelini/|títulu=Treccani|sitiuweb=treccani |fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|1973 - 1979
|-
|Francesco Corbellini<ref>{{cita web |url=http://www.agi.it/cronaca/notizie/amianto_pm_milano_condanne_fino_8anni_e_mezzo_ex_dirigenti_enel-201411221706-cro-rt10063|sitiuweb=treccani|títulu=amianto: pm milano, condanne finu a 8 anni y mezzo ex dirigenti Enelfecha= 22 de payares de 2014 |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150712051852/https://www.agi.it/cronaca/notizie/amianto_pm_milano_condanne_fino_8anni_e_mezzo_ex_dirigenti_enel-201411221706-cro-rt10063 |fechaarchivu=12 de xunetu de 2015}}</ref>
|1979 - 1987
|-
|Franco Viezzoli<ref>{{cita web|url=http://www.ilsole24ore.com/art/notizie/2011-05-18/morto-francu-viezzoli-presidente-110552.shtml?uuid=AaSN4DYD|sitiuweb=sole 24 ore|títulu=morto Franco Viezzoli, ex-presidente Enel|fecha=18 de mayu de 2011|fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|1987 - 1996
|-
|Chicco Testa<ref>{{cita web|url=http://cinquantamila.corriere.it/storyTellerThread.php?threadId=TESTA+Chicco|sitiuweb=corriera.it|fecha=30 ottobre 2014|fechaaccesu=22 de mayu de 2015|títulu=Archived copy|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150626023435/http://cinquantamila.corriere.it/storyTellerThread.php?threadId=TESTA+Chicco|fechaarchivu=2015-06-26}}</ref>
|1996 - 2002
|-
|[[Piero Gnudi]]<ref>{{cita web |url=http://www.ilfattoquotidiano.it/2014/03/03/da-enel-alle-banche-dietro-al ministru-guidi-ce-leterno-pietro-gnudi/900451/|sitiuweb=il fatto quotidiano|títulu=da Enel alle banche, dietro al ministru Guidi c'è l'eternu Pietro Gnudi|fecha=3 de marzu de 2014 |fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|2002 - 2011
|-
|Paolo Andrea Colombo<ref>{{cita web |url=http://corporate.alitalia.it/it/governance/consiglio-di-amministrazione/Paolo-Andrea-Colombo/paolo-andrea-colombo.html|títulu=Alitalia|sitiuweb= sitoalitalia |fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|2011 - 2014
|-
|Maria Patrizia Grieco<ref>{{cita web |url=http://www.ilghirlandaio.com/top-news/109702/enel-nominato-il-nuovo-cda-patrizia-grieco-presidente-francesco-starace-amministratore-delegato/|sitiuweb=il ghirlandaio|títulu=Enel, nominato il nuovo cda. Patrizia Grieco presidente, Francesco Starace amministratore delegato |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20150714211151/http://www.ilghirlandaio.com/top-news/109702/enel-nominato-il-nuovo-cda-patrizia-grieco-presidente-francesco-starace-amministratore-delegato/ |fechaarchivu=14 de xunetu de 2015}}</ref>
|2014 - in
corsu
|-
=== Historial de los direutores xenerales ===
{| {{tablaguapa}}
!Direutor xeneral
!Duración del cargu
|-
|Arnaldo Maria Angelini<ref name="treccani.it"/>
|1963 - 1973
|-
|Massimo Moretti<ref>{{cita llibru |títulu=La industria italiano del cementu|páxina=790|editor=Associazione italiana tecnico-economica del cementu|añu=1987}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.archiviolavoro.it/sites/www.archiviolavoro.it/files/PDF%20inventari/FNLE-CGIL.pdf|títulu=Archivio Lavoro|sitiuweb=archiviolavoro|fechaaccesu=22 de mayu de 2015|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160304064824/http://www.archiviolavoro.it/sites/www.archiviolavoro.it/files/PDF|fechaarchivu=2016-03-04}}</ref>
|1973 - 1982
|-
|Alberto Negroni<ref>{{cita web |url=http://www.inail.it/internet/salastampa/SalastampaContent/PeriGiornalisti/news/p/dettaglioNews/index.html?wlpT1834182401389380495766_contentDataFile=UCM_158167&_windowLabel=T1834182401389380495766|títulu=Inail|sitiuweb=Inail|fecha=22 de payares de 2014 |fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|1984 - 1992
|-
|Alfonso Limbruno<ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11142-1_PDF-1.pdf|títulu=Sala stampa|sitiuweb=Enel |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20041224203827/http://www.enel.it/eWCM/salastampa/comunicati/11142-1_PDF-1.pdf |fechaarchivu=24 d'avientu de 2004}}</ref>
|1992 - 1995
|-
|Franco Tatò<ref>{{cita web |url=http://www.repubblica.it/economia/2014/03/31/news/enel_condannati_scaroni_y_tat-82386667/|sitiuweb=repubblica|títulu=Enel, condannati Scaroni y Tatò per il disastro ambientale di Porto Tolle|autor=Luca Pagni|fecha=31 de marzu de 2014 |fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|1996 - 2002
|-
|Paolo Scaroni<ref>{{cita web|url=http://corrieredelveneto.corriere.it/padova/notizie/cronaca/2014/31-marzu-2014/disastro-ambientale-porto-tolle-condannati-ex-ad-enel-tato-scaroni-2224293361199.shtml|sitiuweb=corriera.it|títulu=Porto Tolle pericolo per l'ambiente. Condannati ex ad Enel Tatò y Scaroni|autor=Antonio Andreotti|fecha=31 de marzu de 2014|fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|2002 - 2005
|-
|Fulvio Conti<ref>{{cita web |url=http://www.aon.com/about-aon/corporate-governance/corporate/board-directors/fulvio-conti.jsp|títulu=Corporate governance| sitiuweb=Aon |fechaaccesu=22 de mayu de 2015}}</ref>
|2005 - 2014
|-
|Francesco Starace<ref>{{cita web |url=https://www.enel.it/it-it/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1661940|títulu=Media comunicati|sitiuweb=Enel|fecha=23 de mayu de 2014 |fechaaccesu=22 de mayu de 2015 |urlarchivu=https://archive.today/20150714101812/https://www.enel.it/it-it/media/comunicati/release.aspx?iddoc=1661940 |fechaarchivu=14 de xunetu de 2015}}</ref>
|2014 - anguaño
|}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.enel.it/ ENEL]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
{{Tradubot|Enel}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Empreses d'enerxía]]
[[Categoría:Empreses d'Italia]]
[[Categoría:Empreses fundaes en 1962]]
iwv2b7tgj4mfxpbo1o0r2o5bewpgsp8
Aeropuertu Internacional Enrique Malek
0
163755
4497854
4451236
2026-05-31T13:09:59Z
Limotecariu
735
4497854
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'aeropuertu |nome =
Aeropuertu Internacional Enrique Malek
|nome_nativu =
|imagen = Enrique Malek Airport 2.png
|IATA = DAV
|ICAO = MPDA
|tipu = Internacional
|operador = Tocumen S.A.
|ciudá_sirve = David, Chiriquí
|allugamientu = [[David]], [[Chiriquí]], [[Panamá]]
|elevación_p = 89
|elevación_m = 27
|sitiu_web =
|p1-númberu = 04/22
|p1-llargor-p = 8530x147
|p1-llargor-m = 2600x45
|p1-superficie = [[Asfaltu]]
|estadística_añu =
|estadística1 = Movimientu de pasaxeros
|datos_estadística1 = 273.357
|estadística2 =
|datos_estadística2 =
|estadística3 =
|datos_estadística3 =
|notes = La terminal foi construyida totalmente nueva nel 2013
}}
L''''Aeropuertu Internacional Enrique Malek''' {{códigos aeroportuarios}} atópase allugáu sobre una [[sabana]] al sur de la ciudá de [[San José de David|David]] y al norte del [[Estero de Pedregal]]. Ye'l tercer aeropuertu de [[Panamá]] en tráficu aereu como pasaxeros tresportaos y l'únicu de la provincia de [[Chiriquí]].
Dende l'añu 2006, esti pequeñu aeropuertu tuvo una gran puxanza de pasaxeros debíu al desarrollu del turismu nes provincies de [[Provincia de Bocas del Toro|Bocas del Toro]] y [[Provincia de Ciriquí|Chiriquí]].
== Etimoloxía ==
El nome a esti aeropuertu ye dau n'honor al pilotu nacíu n'Aguadulce, [[Enrique Malek]], fundador d'[[Aerovías Nacionales]], quien xunto a [[Marcos A. Gelabert]] son consideraos como padres de l'aviación civil y comercial panamiega. Este ta allugáu en [[David]], [[Chiriquí]].
Malek morrió nun accidente aereu en Santa Ana, San José de Costa Rica'l 7 d'ochobre de 1940 al topetar la so aeronave contra un cuetu enceto d'un Faichild Pilgrim. (https://www.facebook.com/RAARCR/posts/810038792515847)
== Xeografía ==
Como se mentó enantes esti aeropuertu atopar al sur de la ciudá de [[San José de David|David]] y al norte del [[Estero de Pedregal]] (Brazu del [[Ríu Platanal]]. La elevación permediu d'esti aeropuertu ye de 27 msm y el clima, como'l de la ciudá, ye tropical de sábana.
== Accesu ==
La vía principal d'accesu al aeropuertu ye l'Avenida Rede Gray, l'accesu ye llibre a los autos particulares, dende cualquier puntu de la ciudá puede tomase un taxi, nun esiste nenguna ruta d'autobús que pase direutamente pol '''Enrique Malek'''.
== Historia ==
Orixinalmente l''''Enrique Malek''' ye una pista d'aterrizaxe la cual ye conocida popularmente como la pista de San José. Hacia l'añu de [[1942]] ye remplazada por aciu tratáu robláu ente los gobiernos de [[Panamá]] y [[Estaos Xuníos]] pa la defensa de la [[Canal de Panamá]] mientres la [[Segunda Guerra Mundial]], lo cual dio por resultancia la nacencia y allugamientu del actual aeropuertu. Una vegada rematada la guerra, revierte a manes panamiegos convirtiéndose n'aeropuertu d'usu civil y militar.
El 22 de xineru de 1944 fúndase la [[Compañía Chiricana d'Aviación]], con un [[Fairchild 24]] y un avión [[Avro]] empezaron a cubrir la ruta [[San José de David|David]] - [[Puerto Armuelles]] y [[La Chorrera (ciudá)|La Chorrera]].
Nel añu de 1965 fúndase'l 2º destacamentu aereu, dientro de les instalaciones del aerpouerto, perteneciente a la finada 5ª. Zona Militar, tuvo a cargu del Subteniente [[Alberto Purcell]].
N'avientu de 1969, esti aeropuertu escribe una páxina importante na historia de [[Panamá]], sirvió como base de torna al Xeneral [[Omar Torrijos Herrera]], quien foi depuestu del so puestu, de volao, al atopase en [[Méxicu]], y foi recibíu por [[Manuel Antonio Noriega]] xefe militar nesi entós de [[Chiriquí]]. P'aquélla dómina la pista d'aterrizaxe nun cuntaba con llume llétrico polo cual emplegaron fogatas y los faros de los autos por que'l avión que tresportaba al Xeneral pudiera aterrizar nesti aeropuertu.
El 9 de xineru de 1970 muerre'l pirata aereu Jorge Tuliu Medrano cuando intentaba secuestrar un avión [[C-46]] de l'aereollinia [[RAPSA]], pa dirixise a [[Cuba]].
Dempués de la invasión d'Estaos Xuníos del 20 d'avientu de 1989, el '''Enrique Malek''' ye tomáu poles tropes d'esi país, permaneciendo nel mesmu por un periodu de dellos meses.
== La terminal ==
So l'alministración del Presidente [[Ernesto Pérez Balladares]] dar# en la construcción de la nueva terminal del aeropuertu. L'espaciu físicu cuntaba con una terminal con sala d'espera pa los pasaxeros, la torre de control, oficines alministratives de l'[[Advanced Audio Coding|AAC]]. Amás, un edificiu estreme especial pa les compañíes d'arrendamientu d'automóviles, la base aéra del [[Serviciu Aereu Nacional]] y la unidá canina de la [[Policía Nacional de Panamá|Policía Nacional]].
Sicasí, debíu a la esponencial crecedera turística que rexistró la provincia de [[Chiriquí]] fíxose necesaria una completa renovación y espansión d'esta terminal aérea. El Presidente [[Ricardo Martinelli]] inauguró en 2013 la nueva y moderna terminal aérea qu'amás de cuntar con equipamientu d'última xeneración, amplióse-y la pista d'aterrizaxe dexando la llegada d'aviones boeing 757-200, boeing 767-300, boeing 787-8 o airbus a330-200.
Anguaño l'aeropuertu esta en procesu de capacitación pa empezar a recirbir mas aereollinies.
==Destinos==
{| class="wikitable sortable" style="font-size: 85%" width="80%" align=center
!width="19%"|Aereollinies
!class="unsortable"|Ciudaes
!class="unsortable"|Aeronaves
!width="20%"|Alianza
|-
| {{Bandera|PAN}} [[Air Panama]]<br />1 destín
| '''Nacional: (1)''' [[Aeropuertu Internacional Marcos A. Gelabert|Panamá (Marcos A. Gelabert)]]
|F100,F50
| <center>'''N/A'''
|-
| {{Bandera|PAN}} ''' [[Copa Airlines]]'''<br />1 destín
| '''Nacional: (1)''' [[PTY|Panamá-Tocumen]]<div>
|E190,B737-700,B737-800
| <center>'''[[Star Alliance]]'''
|-
| {{Bandera|CRC}} ''' [[Nature Air]]'''<br />1 destín
| '''Internacional: (1)''' [[SJO|Aeropuertu Juan Santamaría]]<div>
|L410
|<center>'''N/A'''
|}
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Aeropuerto Internacional Enrique Malek}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos internacionales de Panamá|Enrique Malek]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1941|Enri]]
o7j5jmbhe2npwx2d1g4lffiyoefg8so
Aeropuertu Internacional de Lárnaca
0
163874
4497850
4473217
2026-05-31T13:08:11Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497850
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'aeropuertu |nome =
Aeropuertu Internacional de Larnaca
|nome_nativu = Διεθνές Aεροδρόμιο Λάρνακας
|imagen =
|pie =
|mapa_loc = Xipre |IATA
= LCA
|ICAO = LCLK
|tipu = Públicu |propietariu =
[[República de Xipre]]
|operador = Hermes Airports Ltd
|ciudá_sirve = [[Lárnaca]]
|allugamientu = [[Lárnaca]]
|elevación_p = 8
|elevación_m = 2
|sitiu_web = [http://www.hermesairports.com www.hermesairports.com]
|p1-númberu = 04/22
|p1-llargor-p = 9,776
|p1-llargor-m = 2,980
|p1-superficie = [[Asfaltu]]
|p2-númberu =
|p2-llargor-p =
|p2-llargor-m =
|p2-superficie =
|estadística_añu = 2007
|estadística1 = Pasaxeros
|datos_estadística1 = 5,235,354
|estadística2 = Movimientos
|datos_estadística2 = 58,378
|estadística3 = Carga |datos_estadística3
= 42,747 t
|notes =
}}
L''''Aeropuertu Internacional de Larnaca''' ([[idioma griegu|griegu]]: Διεθνές Aεροδρόμιο Λάρνακας) (códigu [[Asociación de Tresporte Aereu Internacional|IATA]]: '''LCA''' - códigu [[ICAO]]: '''LCLK''') ye un aeropuertu internacional alcontráu na ciudá de [[Lárnaca]], en [[Xipre]]. Ye'l principal aeropuertu d'ingresu al país, y el más grande de los dos aeropuertos comerciales colos que cunta'l país (sígue-y l'[[Aeropuertu Internacional de Pafos]]). Tien una única terminal de pasaxeros, que consiste en dos edificios principales y otru edificiu onde s'alluga la sala de arribos.
L'actual aeropuertu cunta con una única zona de maniobres d'aeronaves. La terminal nun cunta con [[pontes d'embarque]], y tolos pasaxeros son treslladaos n'autobús dende y escontra la terminal. Esta situación ta a puntu de camudar, cuando la nueva terminal tea rematada. L'aeropuertu tamién cunta con un gran hangar, una terminal de cargues, y otres instalaciones qu'inclúin tanques de combustible y facilidaes p'aviones llixeros.
== Historia ==
L'Aeropuertu Internacional de Larnaca foi desenvueltu a fines de 1974, tres la invasión de [[Turquía]] sobre Xipre mientres el branu d'esi mesmu añu y la clausura forzada del [[Aeropuertu Internacional de Nicosia]]. Los terrenales sobre los cualos construyóse fueren utilizaos primeramente como un aeródromu polos británicos na década de 1930. L'aeropuertu foi inauguráu en febreru de 1975 cuando un conxuntu d'edificios prefabricaos, qu'entendíen una sala de partíes, otra de arribos y una torre de control. La primer aereollinia n'utilizar l'aeropuertu foi [[Cyprus Airways]], que operó un Viscount 800 arrendáu por [[British Midland]]. La primer pista foi demasiáu curtia pa los aviones jet. La flota presistente de Cyprus Airways de Hawker Siddeley Trident 1 y 2 fueren destruyíos en tierra nel Aeropuertu Internacional de Nicosia pola Fuercia Aérea de Turquía. El segundu operador n'empecipiar vuelos a Larnaca foi [[Olympic Airlines|Olympic Airways]], utilizando aeronaves [[NAMC YS-11]].
L'aeropuertu ye de cutiu utilizáu como un [[centru de conexón]] pa los pasaxeros que viaxen ente Europa y l'Oriente Mediu, y l'estatus de Xipre como un importante destín turísticu significaron que'l númberu creció rápido hasta algamar los 5 millones de pasaxeros al añu. Esto representa'l doble de la capacidá orixinal pa la cual foi proyeutáu l'aeropuertu. Por ello, un proyeutu pa trepar cola creciente demanda del aeropuertu foi presentáu en 1998. Dellos elementos del proyeutu que yá fueron completaos son la nueva torre de control, la estación de bomberos, la estensión de la pista, y les oficines alministratives adicionales. Un nuevu enllaz carreteru tamién foi rematáu. La mesma terminal va ser reconstruyida a unos 500 a 700 m escontra l'oeste de l'actual, xunto a la nueva torre de control, con nueves zones de maniobra y pontes d'embarque. La vieya terminal va ser parcialmente baltada y reacondicionada como un centru de cargues. El conceutu arquiteutónicu foi desenvueltu pol equipu d'arquiteutos d'[[Aéroports de Paris]] con SOFREAVIA en Francia. Los detalles y el diseñu final fueron realizaos en Xipre col estudiu d'arquiteutura local Forum Architects y un numberosu equipu d'inxenieros so la coordinación de ADP. Un númberu importante de discutinios fueron puestes n'evidencia pelos medios llocales al respective de l'axudicación del contratu, cuando tou taba llistu pa la firma del contratu, el consorciu lideráu por BAA y J&P rápido refugó'l contratu al nun recibir garantíes del gobiernu xipriota pa una compensación financiera nel casu de que vuelos direutos fueren dexaos dende'l norte de la islla (ocupada per Turquía) y el restu del mundu. El contratu foi eventualmente dau al segundu meyor postor, el consorciu Hermes lideráu polos franceses. Esti contratu tampoco tuvo llibre de discutinios, provocando aiciones pela vía llegal de parte de BAA y J&P, y retrasando el proyeutu.
== Desarrollu ==
Un plan de meyora per valor de €650 millones pa los aeropuertos de Larnaca y Paphos empezó<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web|url=http://www.financialmirror.com/more_news.php?id=4135&tipu =news|títulu=La piedra fundamental foi asitiada nel nuevu Aeropuertu Internacional de Larnaca|fechaaccesu=28 d'avientu de 2006|mesacceso=|añoacceso=|autor=|apellíu=|nome=|enllaceautor=|coautores=|fecha=26 de xunu de 2006|añu=|mes=|formatu=|publicación=|editorial=Financial Mirror|páxina=|idioma=inglés|urlarchivu=|fechaarchivu=}} |2=http://www.financialmirror.com/more_news.php?id=4135&tipu |bot=InternetArchiveBot }}</ref> y representa el primer proyeutu de construcción-operación-tresferencia al sector públicu de Xipre.<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita publicación| coautor=| títulu=Trabajo programaos en aeropuetos de "clase mundial"| fecha=Mayu de 2007| editorial=Al Hilal Publishing| url=http://www.ttnworldwide.com/Articles.asp?Article=6578| publicación=Travel & Tourism News| páxines=| fechaaccesu=16 de mayu de 2007| idioma=}} |2=http://www.ttnworldwide.com/Articles.asp?Article=6578 |bot=InternetArchiveBot }}</ref> El contratu foi llográu por Hermes Airports, un grupu lideráu por franceses. El consorciu ta formáu por [[Bouygues]] Batiment International (22%), Egis Projects (20%), el Cyprus Trading Corporation (un grupu llocal-10%), Iacovou Brothers (un grupu llocal-10%), Hellenic Mining (10%), Vancouver Airport Services (10%), [[Aer Rianta]] d'Irlanda (10%), Charilaos Apostolides (una compañía de construcción local-5%) y [[Aeropuertu Internacional de Niza-Mariña Azul|Aeropuertu Internacional Côte d'Azur]] (3%).
Hermes ta construyendo nueves terminales de pasaxeros y estendiendo les pistes de dambos aeropuertos nel marcu d'una concesión por un periodu de 25 años. La primer fase pal Aeropuertu Internacional de Larnaca (a completase nel 2008) dexará-y remanar un tráficu de 7,5 millones de pasaxeros al añu. La sala de arribos foi espandida en febreru de 2006 cola adición de dos cintes tresportadores d'equipaxe (lo que fai a un total de seis), un área pa fumadores, y una sala d'espera más amplia. L'oxetivu d'esta midida foi preparar al aeropuertu pa remanar un mayor númberu de pasaxeros hasta qu'una nueva terminal seya constituyida en cercaníes.
Una segunda fase, prevista pa ser completada nel 2013, preve la espansión p'aumentar la capacidá del aeropuertu hasta los 9 millones de pasaxeros añales, y la estensión de la pista en 500 m. El diseñu de la nueva terminal de 98.000 m² inclúi 16 [[Pasarela d'accesu a aeronaves|puente d'embarque]] y propónse reflexar les proporciones d'un acueductu medieval alcontráu na ciudá.<ref>CTC: Alcuerdu ente Hermes Airports y el Gobiernu de Xipre pal desarrollu de los aeropuertos - ''Reporte de la Bolsa de Comerciu de Xipre. 11 de xunetu de 2005 [https://web.archive.org/web/20070928015909/http://www.xak.com/main/newsshow.asp?id=48119]''</ref><ref>Aeropuertos: Ancias por ameyorar la primer impresión de los visitantes - ''Financial Times 19 d'avientu de 2006 [https://web.archive.org/web/http://news.moneycentral.msn.com/provider/providerarticle.aspx?Feed=FT&Date=20061219&ID=6287527]''</ref>
== Incidentes y accidentes ==
* El 13 d'ochobre de 1977, el vuelu 181 de [[Deutsche Lufthansa|Lufthansa]] que volaba dende [[Palma de Mallorca]] a [[Frankfurt del Main]] con 91 pasaxeros y los tripulantes, foi secuestráu por cuatro integrantes del [[Frente Popular pa la Lliberación de Palestina]] y foi forzáu a esviase y aterrizar socesivamente nos aeropuertos de Roma, Larnaca, Bahrain y Dubai.<ref>{{cita publicación | nome= | apellíu= | coautor= | títulu=Terror y Trunfu en Mogadishu | fecha=31 d'ochobre de 1977 | editorial= | url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,945802,00.html | publicación=Time Magazine | páxina= | fechaaccesu=12 de febreru de 2007 | idioma= | archiveurl=https://web.archive.org/web/20080209031733/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,945802,00.html | archivedate=2008-02-09 }}</ref> El [[Boeing 737]] foi depués forzáu a volar escontra l'[[Aeropuertu Internacional Aden Adde|Aeropuertu de Mogadiscio]], [[Somalia]] onde un comandu antiterrorista alemán ingresó a l'aeronave, mantando a trés secuestradores y arrestando al restante. Tolos pasaxeros fueron salvaos.
* El 19 de febreru de 1978, l'Aeropuertu Internacional de Larnaca foi l'escenariu d'una batalla d'una hora ente les fuercies antiterroristes exipcies y la Guardia Nacional de Xipre. La crisis empecipió'l día anterior cuando Youssef Sebai, l'editor d'un importante periódicu exipciu y amigu del Presidente d'Exiptu, [[Anwar Sadat]], foi asesináu nel hotel Hilton de [[Nicosia]] por dos homes armaos. Activistes de la [[Organización pa la Lliberación de Palestina]] depués secuestraron una aeronave [[DC-8]] de [[Cyprus Airways]] con dellos rehenes. Exiptu unvió la so fuercia antiterrorista a bordu d'un Hercules [[C-130]] p'axustar colos secuestradores ensin el vistu bonu del Gobiernu xipriota. Al aterrizar en Larnaca, el comandu realizó un asaltu sobre'l DC-8 a pesar de que los negociadores xipriotes asegurárense la entrega de los secuestradores. El Presidente xipriota, [[Spyros Kyprianou]], y otros oficiales que reparaben los sucesos fueron forzaos a desallugar la torre de control que foi oxetu de dellos disparos. La crisis terminó depués de que la Guardia Nacional de Xipre neutralizó al comandu exipciu. De los 74 exipcios qu'integraben el comandu, 15 fueron muertos. Nun hubo víctimes pel llau de la Guardia xipriota. El presidente Kyprianou buscó la reconciliación y esculpóse, pero sostuvo que Xipre nun podía dexar la intromisión d'Exiptu. Les rellaciones diplomátiques ente Xipre y Exiptu entraron nun periodu de tensión. Los secuestradores palestinos fueron sentenciaos a muertu, anque depués la pena foi reemplazada por una prisión pa tola vida.<ref>Rescatando coonacionales nel esterior al traviés de coerción militar ya intervención nos terrenes de la humanidá ''por Ronzitti, Natalino (p.40-41) Publicáu en 1985 por Martinus Nijhoff ISBN 90-247-3135-6 ''</ref><ref>Terrorismu Políticu: Teoría, Táctiques y Contramedidas, ''por Grant Wardlow (Páxina 60) 1989 [[Cambridge University Press]] ISBN 0-521-36841-3''</ref>
* El 5 d'abril de 1988, un [[Boeing 747]] de [[Kuwait Airways]] ([[Vuelu 422 de Kuwait Airways|Vuelu 422]]) foi secuestráu, mientres volaba dende [[Tailandia]] a [[Kuwait]]. En siendo esviáu a [[Irán]], los secuestradores forzaron al personal d'a bordu a volar escontra [[Arxelia]], pero l'aeronave aterrizó en Larnaca pa reaprovisionarse de combustible. Dos rehenes kuwaitíes fueron executaos polos secuestradores y refundiaos a la pista del aeropuertu. El secuestru remató n'Arxelia, el 20 d'abril de 1988.<ref>Velea del terrorismu nel vuelu 422, ''Time Magazine, llunes 25 d'abril de 1998[http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,967244-1,00.html] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20121008090055/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,967244-1,00.html |date=2012-10-08 }}''</ref>
* Debíu al conflictu ente El Líbanu ya Israel del 2006 [[Middle East Airlines]] sacupó la so flota al Aeropuertu Internacional de Larnaca.
== Aereollinies y destinos ==
=== Pasaxeros ===
{| class="wikitable sortable" style="font-size: 95%" width= align=
|-
! Aereollinies
! Destinos
|-
| [[Aegean Airlines]]
| [[Aeropuertu Internacional d'Atenes|Atenes]], [[Aeropuertu Internacional de Beirut–Rafic Hariri|Beirut]], [[Aeropuertu de Londres Heathrow|Londres-Heathrow]], [[Aeropuertu de París Charles de Gaulle|París-Charles de Gaulle]], [[Aeropuertu de Tel Aviv Ben Gurion|Tel Aviv-Ben Gurion]], [[Aeropuertu de Salónica|Salónica]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Heraklion|Heraklion]], [[Aeropuertu Internacional de Kiev Boryspil |Kiev-Boryspil]], [[Aeropuertu Nacional de la islla de Mykonos|Mykonos]], [[Aeropuertu Internacional de Rodes|Rodes]], [[Aeropuertu Nacional de Santorini (Thira)|Santorini]]
|-
| [[Aeroflot]]
| [[Aeropuertu Internacional de Moscú Sheremetyevo|Moscú-Sheremetyevo]]
|-
| [[Aeroflot]]<br>{{nowrap|operáu por [[Rossiya (aereollinia)|Rossiya Airlines]]}}
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu Pulkovo|San Petersburgu]]
|-
| [[Air Moldova]]
| [[Aeropuertu Internacional de Chișinăo|Chişinăo]]
|-
| [[Air Serbia]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Belgráu Nikola Tesla|Belgráu]]
|-
| [[airBaltic]]
| [[Aeropuertu Internacional de Riga|Riga]]
|-
| [[Alitalia]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Roma-Fiumicino|Roma-Fiumicino]] d<ref>http://www.agenparl.com/tresporto-aereo-alitalia-aggiunge-cipro-alle-sue-destinazioni-internazionali-dall8-giugno-un-volo-diretto-colleghera-roma-larnaca/</ref>
|-
| [[Al-Naser Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Bagdag|Bagdag]], [[Aeropuertu Internacional de Erbil|Erbil]]<ref>{{Enllaz rotu|1=http://www.247mediterraneantravel.com |2=http://www.247mediterraneantravel.com/ |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
|-
| [[Arkia]]
| [[Aeropuertu de Tel Aviv Ben Gurion|Tel Aviv-Ben Gurion]]
|-
| [[Austrian Airlines]]
| [[Aeropuertu Internacional de Viena|Viena]]
|-
<ref>{{cita web |url=http://www.anextour.com/search-samo.aspx?STATEINC=79&From=175 |títulu=Copia archivada |fechaaccesu=25 de febreru de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160313212215/http://www.anextour.com/search-samo.aspx?STATEINC=79&From=175 |fechaarchivu=13 de marzu de 2016 }}</ref>
|-
| [[Belavia]]
| [[Aeropuertu Nacional de Minsk|Minsk]]
|-
| [[Blue Air]]
| [[Aeropuertu Internacional d'Atenes|Atenes]], [[Aeropuertu Internacional Henri Coandă|Bucarest]], [[Aeropuertu de Londres Luton|Londres-Luton]], [[Aeropuertu Internacional de Salónica|Salónica]]<br>'''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Chania|Chania]], [[Aeropuertu Internacional de Corfú|Corfú]], [[Aeropuertu Internacional de Kavala|Kavala]], [[Aeropuertu de Milán Linate|Milán-Linate]],<ref>{{Cita web |url=http://agent.taxidiamprosta.com/default.aspx?Pref=110&pId=3510 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160506131505/http://agent.taxidiamprosta.com/default.aspx?Pref=110&pId=3510 |fechaarchivu=2016-05-06 }}</ref> [[Aeropuertu Nacional Aktion|Preveza/Lefkada]], [[Aeropuertu Internacional de Rodes|Rodes]], [[Aeropuertu Nacional de Santorini (Thira)|Santorini]], [[Aeropuertu Nacional de la Islla de Skiathos|Skiathos]], [[Aeropuertu de Tel Aviv Ben Gurion|Tel Aviv-Ben Gurion]],<ref>http://www.iaa.gov.il/en-US/airports/bengurion/Pages/OnlineFlights.aspx</ref> [[Aeropuertu Internacional de Zakynthos|Zakynthos]]<ref>{{Cita web |url=http://agent.taxidiamprosta.com/default.aspx?Pref=422 |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20151125085851/http://agent.taxidiamprosta.com/default.aspx?Pref=422 |fechaarchivu=2015-11-25 }}</ref>
|-
| [[Bravo Airways]]<ref>https://m.planespotters.net/airline/Bravo-Airways</ref>
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Kharkiv|Kharkiv]]<ref>{{Cita web |url=http://hrk.aero/en/on-line-board/schedule-areas/cyprus/larnaca/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170712125955/http://hrk.aero/en/on-line-board/schedule-areas/cyprus/larnaca/ |fechaarchivu=2017-07-12 }}</ref>
|-
| [[British Airways]]
| [[Aeropuertu de Londres Heathrow|Londres-Heathrow]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu de Londres Gatwick|Londres-Gatwick]]
|-
| [[Bulgaria Air]]
| [[Aeropuertu de Sofía|Sofía]]
|-|-<!--DO NOT publish COBALT FLIGHTS without reliable sources, if you have them please provide it, as well according to sources airline will be called NewAge airlines not COBALT AIR -->
| [[easyJet]]
| [[Aeropuertu de Berlín Schönefeld|Berlín-Schönefeld]], [[Aeropuertu de Liverpool John Lennon|Liverpool]], [[Aeropuertu de Londres Gatwick|Londres-Gatwick]], [[Aeropuertu de Milán–Malpensa|Milán-Malpensa]]
|-
| [[easyJet Switzerland]]
| [[Aeropuertu de Basilea–Mulhouse–Freiburg|Basilea/Mulhouse]]
|-
| [[Edelweiss Air]]
| [[Aeropuertu de Zúrich|Zúrich]]
|-
| [[EgyptAir]]<br>{{nowrap|operáu por [[EgyptAir Express]]}}
| [[Aeropuertu Internacional d'El Cairu|El Cairu]]
|-
| [[Ellinair]]
| [[Aeropuertu Internacional de Salónica|Salónica]]<ref>http://en.ellinair.com/avia/flightprogramtimeline# {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170920142615/https://en.ellinair.com/avia/flightprogramtimeline |date=2017-09-20 }}?</ref><br> '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Moscú Vnukovo|Moscú-Vnukovo]]<ref>{{cita web |url=http://www.mouzenidis.gr/avia-table/?CurPage=1&DepartureCityId=1617&ArrivalCityId=1&DaysFlow=0&DateFrom=02-06-2016 |títulu={title} |fechaaccesu=17 de mayu de 2016 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160509205108/http://www.mouzenidis.gr/avia-table/?CurPage=1&DepartureCityId=1617&ArrivalCityId=1&DaysFlow=0&DateFrom=02-06-2016 |fechaarchivu=9 de mayu de 2016 }}</ref>
|-
| [[Emirates Airways|Emirates]]
| [[Aeropuertu Internacional d'Atenes|Atenes]], [[Aeropuertu Internacional de Dubai|Dubai-Internacional]], [[Aeropuertu Internacional de Malta|Malta]]
|-
| [[Etihad Airways]]
| [[Aeropuertu Internacional d'Abu Dhabi|Abu Dhabi]]
|-
| [[Georgian Airways]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Yerevan|Yerevan]]<ref>{{Cita web |url=http://www.airtickets.am/yerevan-larnaca-ru.php |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160426121332/http://www.airtickets.am/yerevan-larnaca-ru.php |fechaarchivu=2016-04-26 }}</ref>
|-
| [[Germania (aereollinia)|Germania]]
| [[Aeropuertu de Múnich|Múnich]], [[Aeropuertu de Stuttgart|Stuttgart]]
|-
| [[Germania Flug]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Zúrich|Zúrich]]<ref>{{Cita web |url=https://www.germania.ch/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160519063216/https://www.germania.ch/ |fechaarchivu=2016-05-19 }}</ref>
|-
| [[Germanwings]]
| [[Aeropuertu de Colonia Bonn|Colonia/Bonn]]
|-
| [[Gulf Air]]
| [[Aeropuertu Internacional de Bahrein|Bahrein]]
|-
| [[Helvetic Airways]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Berna|Berna]], [[Aeropuertu de Zúrich|Zúrich]]<ref>http://www.helvetic.com/hdc/charter/lca</ref>
|-
| [[Israir Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Tel Aviv Ben Gurion|Tel Aviv-Ben Gurion]]<ref name="iaa.gov.il">http://www.iaa.gov.il/en-US/airports/bengurion/Pages/OnlineFlights.aspx#</ref>
|-
| [[Jet Time]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Billund|Billund]], [[Aeropuertu de Norrköping|Norrköping]], [[Aeropuertu de Örebro|Örebro]]
|-
| [[Jet2.com]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de East Midlands|East Midlands]], [[Aeropuertu d'Edimburgu|Edimburgu]],<ref>{{Cita web |url=http://www.edinburghairport.com/about-us/media-centre/press-releases/jet2-announce-massive-growth-at-edinburgh-airport |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190404005419/https://www.edinburghairport.com/about-us/media-centre/press-releases/jet2-announce-massive-growth-at-edinburgh-airport |fechaarchivu=2019-04-04 }}</ref> [[Aeropuertu de Glasgow Prestwick|Glasgow]], [[Aeropuertu Internacional de Leeds Bradford|Leeds/Bradford]], [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester]], [[Aeropuertu de Newcastle|Newcastle upon Tyne]]
|-
| [[Jetairfly]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Lyon-Saint Exupéry|Lyon]], [[Aeropuertu de Nantes Atlantique|Nantes]]<ref>http://www.hermesairports.com/images/media/redirectfile/Aeronautical/v1%20(EN)_LCA%20Summer%202016%20Flight%20Schedule.pdf</ref>
|-
|[[Level]]
| [[Aeropuertu de Barcelona-El Prat|Barcelona]]
|-
| [[LOT Polish Airlines]]
| [[Aeropuertu de Varsovia Chopin|Varsovia-Chopin]]
|-
| [[Lufthansa]]
| [[Aeropuertu de Múnich|Múnich]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu de Frankfurt del Main|Frankfurt]]
|-
| [[Mahan Air]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Imán Jomeini|Teḥrán-Imán Jomeini]]<ref>https://www.facebook.com/metrotravelsophiatours/photos/pb.327918600617663.-2207520000.1449967198./782387905170728/</ref>
|-
| [[Middle East Airlines]]
| [[Aeropuertu Internacional de Beirut–Rafic Hariri|Beirut]]
|-
| [[Nordwind Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Kazán|Kazán]], [[Aeropuertu Internacional de Krasnodar|Krasnodar]], [[Aeropuertu de Mineralnye Vody|Mineralnye Vody]], [[Aeropuertu Internacional de Moscú-Sheremetyevo|Moscú-Sheremetyevo]], [[Aeropuertu de Rostov-on-Don|Rostov-on-Don]], [[Aeropuertu Pulkovo|San Petersburgu]], [[Aeropuertu Internacional Kurumoch|Samara]], [[Aeropuertu Internacional de Ufá|Ufá]], [[Aeropuertu Internacional de Volgográu|Volgográu]]<ref name="pegasys.pegast.ru">{{Cita web |url=http://pegasys.pegast.ru/FlightSearch |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20171123054219/http://pegasys.pegast.ru/FlightSearch |fechaarchivu=2017-11-23 }}</ref>
|-
| [[NordStar Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Moscú Domodedovo|Moscú-Domodedovo]]<ref>{{Cita web |url=http://online215.mouzenidis-travel.ru/aviaquotes |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20190404202502/https://online215.mouzenidis-travel.ru/aviaquotes |fechaarchivu=2019-04-04 }}</ref>
|-
| [[Norwegian Air Shuttle]]
| [[Aeropuertu de Londres Gatwick|Londres-Gatwick]], [[Aeropuertu de Oslo Gardermoen|Oslu–Gardermoen]], [[Aeropuertu d'Estocolmu Arlanda|Estocolmu-Arlanda]]<br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup|Copenḥague]], [[Aeropuertu de Ḥélsinki|Ḥélsinki]]<br>'''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Bergen Flesland|Bergen]], [[Aeropuertu de Stavanger-Sola|Stavanger]]
|-
| [[Novair]]<br>{{nowrap|operáu por [[Scandinavian Airlines]]}}
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Gotemburgu Landvetter|Gotemburgu]], [[Aeropuertu de Oslo Gardermoen|Oslu–Gardermoen]], [[Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda|Estocolmu-Arlanda]]
|-
| [[Ikar (aereollinia)|Pegues Fly]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Yemelyanovo|Krasnoyarsk]], [[Moscú-Sheremetyevo]], [[Aeropuertu Koltsovo|Yekaterimburgu]]<ref name="pegasys.pegast.ru"/>
|-
| [[Pobeda (aereollinia)|Pobeda]]
| '''Estacional:''' [[Moscú-Vnukovo]]
|-
| [[Qatar Airways]]
| [[Aeropuertu Internacional Hamad|Doha]]
|-
| [[Qeshm Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Teḥrán Imán Jomeini|Teḥrán-Imán Jomeini]]<ref>http://www.orthodoxouaviation.com/page/qeshm-air</ref>
|-
| [[Rossiya (aereollinia)|Rossiya Airlines]]
| '''Chárter:''' [[Moscú-Vnukovo]], [[Aeropuertu Pulkovo|San Petersburgu]] <br>'''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Tolmachevo|Novosibirsk]], [[Aeropuertu Koltsovo|Yekaterinburg]]<ref name="bgoperator.ru">http://www.bgoperator.ru/price.shtml?flt=100410000049&flt2=100510000863</ref>
|-
| [[Royal Jordanian]]
| [[Aeropuertu Internacional de Amman Reina Alia|Amman-Reina Alia]]
|-
| [[Ryanair]]
| [[Aeropuertu de Bruxeles|Bruxeles]]
|-
| [[S7 Airlines]]<br>{{nowrap|operáu por [[Globus Airlines]]}}
| [[Aeropuertu Internacional de Moscú Domodedovo|Moscú-Domodedovo]]
|-
| [[Scandinavian Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Bergen Flesland|Bergen]], [[Aeropuertu de Gotemburgu Landvetter|Gotemburgu]], [[Aeropuertu de Kristiansand Kjevik|Kristiansand]], [[Aeropuertu de Luleå|Luleå]], [[Aeropuertu de Oslo Gardermoen|Oslu-Gardermoen]], [[Aeropuertu d'Estocolmu Arlanda|Estocolmu-Arlanda]], [[Aeropuertu de Trondheim Værnes|Trondheim]], [[Aeropuertu de Umeå|Umeå]]
|-
| [[Small Planet Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Londres Gatwick|Londres-Gatwick]], [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester]]<ref>http://www.olympicholidays.com</ref>
|-
| [[SmartWings]]<br>{{nowrap|operáu por [[Travel Service]]}}
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Praga Václav Havel|Praga]]
|-
| [[TAROM]]
| [[Aeropuertu Internacional Henri Coandă|Bucarest]]
|-
| [[Thomas Cook Airlines]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Belfast|Belfast-Internacional]], [[Aeropuertu de Birmingham|Birmingham]], [[Aeropuertu de Bristol|Bristol]], [[Aeropuertu de Cardiff|Cardiff]], [[Aeropuertu de East Midlands|East Midlands]], [[Aeropuertu de Glasgow Prestwick|Glasgow]], [[Aeropuertu de Gatwick|Londres-Gatwick]], [[Aeropuertu de Londres Stansted|Londres-Stansted]], [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester]], [[Aeropuertu de Newcastle|Newcastle upon Tyne]]
|-
| [[Thomas Cook Airlines Scandinavia]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Billund|Billund]], [[Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup|Copenḥague]], [[Aeropuertu de Gotemburgu Landvetter|Gotemburgu]], [[Aeropuertu de Ḥélsinki|Ḥélsinki]], [[Aeropuertu de Malmö|Malmö]], [[Aeropuertu de Oslo Gardermoen|Oslu-Gardermoen]], [[Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda|Estocolmu-Arlanda]], [[Aeropuertu de Växjö Småland|Växjö]]
|-
| [[Thomson Airways]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Birmingham|Birmingham]], [[Aeropuertu de Bristol|Bristol]], [[Aeropuertu de Cardiff|Cardiff]], [[Aeropuertu de Doncaster Sheffield Robin Hood|Doncaster/Sheffield]], [[Aeropuertu de East Midlands|East Midlands]], [[Aeropuertu d'Edimburgu|Edimburgu]], [[Aeropuertu Internacional de Exeter|Exeter]], [[Aeropuertu de Glasgow Prestwick|Glasgow]], [[Aeropuertu de Londres Gatwick|Londres-Gatwick]], [[Londres-Luton]], [[Aeropuertu de Mánchester|Mánchester]], [[Aeropuertu de Newcastle|Newcastle upon Tyne]]
|-
| [[Transavia]]
| [[Aeropuertu de Ámsterdam Schiphol|Ámsterdam]]
|-
| [[Travel Service]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Bratislava|Bratislava]]<ref>http://www.fischer.sk</ref>
|-
| [[TUIfly Nordic]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup|Copenḥague]], [[Aeropuertu de Gotemburgu Landvetter|Gotemburgu]], [[Aeeropuerto de Ḥélsinki|Ḥélsinki]], [[Aeropuertu de Kalmar|Kalmar]],<ref>{{Cita web |url=http://kalmarolandairport.se/vara-destinationer/bokning-och-tidtabeller |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20181101082852/http://kalmarolandairport.se/vara-destinationer/bokning-och-tidtabeller/ |fechaarchivu=2018-11-01 }}</ref> [[Aeropuertu de Malmö|Malmö]], [[Aeropuertu de Oslo Gardermoen|Oslu-Gardermoen]], [[Aeropuertu d'Estocolmu-Arlanda|Estocolmu-Arlanda]]
|-
| [[Los tos Airways]]
| [[Aeropuertu de Haifa|Haifa]], [[Aeropuertu de Tel Aviv Ben Gurion|Tel Aviv-Ben Gurion]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Heraklion|Heraklion]]<ref>{{Cita web |url=http://www.tusairways.com/ |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160519165237/http://www.tusairways.com/ |fechaarchivu=2016-05-19 }}</ref>
|-
| [[Ukraine International Airlines]]
| [[Kiev-Boryspil]]
|-
| [[Up (aereollinia)|Up]] <br>{{nowrap|operáu por [[El Al]]}}
| [[Aeropuertu de Tel Aviv Ben Gurion|Tel Aviv-Ben Gurion]]
|-
| [[Ural Airlines]]
| [[Aeropuertu Internacional de Krasnodar|Krasnodar]], [[Moscú-Domodedovo]], [[Aeropuertu Pulkovo|San Petersburgu]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Koltsovo|Yekaterinburg]]
|-
|[[UTair Aviation]]
| '''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu de Mineralnye Vody|Mineralnye Vody]]<ref>http://www.mvairport.ru</ref>
|-
| [[Vueling]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu de Barcelona–El Prat|Barcelona]], [[Aeropuertu de Roma–Fiumicino|Roma-Fiumicino]]
|-
|[[Windrose Airlines]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Kiev Boryspil|Kiev-Boryspil]]<br>'''Chárter estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Dnipropetrovsk|Dnipropetrovsk]],<ref>http://dnk.aero/en/page/raspisanie/</ref> [[Aeropuertu Internacional de Lviv Danylo Halytskyi|Lviv]],<ref>http://lwo.aero/en/schedule?query=Larnaca</ref> [[Odessa International Airport|Odessa]]<ref>{{Cita web |url=http://www.odessa.aero/en/timetable |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160522112305/http://www.odessa.aero/en/timetable |fechaarchivu=2016-05-22 }}</ref>
|-
| [[Wizz Air]]
| [[Aeropuertu de Belgráu Nikola Tesla|Belgráu]], [[Aeropuertu Internacional Henri Coandă|Bucarest]], [[Aeropuertu Internacional de Budapest Ferenc Liszt|Budapest]], [[Aeropuertu Internacional de Iași|Iași]], [[Aeropuertu Internacional de Katowice|Katowice]], [[Aeropuertu Internacional de Kiev (Zhuliany)|Kiev-Zhulyany]], [[Aeropuertu Internacional de Kutaisi David el Constructor|Kutaisi]],<ref name="WizzKUTBaseSche">{{cita web |títulu=Timetable|url=https://wizzair.com/en-GB/TimeTable |publicación=Wizz Air Hungary Ltd.}}</ref> [[Aeropuertu de Sofía|Sofía]], [[Aeropuertu de Vilnius|Vilnius]], [[Aeropuertu de Varsovia Chopin|Varsovia-Chopin]]
|-
| [[Yamal Airlines]]
| '''Chárter estacional:''' [[Moscú-Domodedovo]]
|-
| [[Yanair]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Kiev (Zhuliany)|Kiev-Zhulyany]]
|}
=== Carga ===
{{Airport-dest-list
|[[CAL Cargo Air Lines]]|[[Aeropuertu de Liexa|Liexa]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York-JFK]], [[Aeropuertu de Tel Aviv Ben Gurion|Tel Aviv–Ben Gurion]]
|[[TNT Airways]]|[[Aeropuertu Internacional d'Atenes|Atenes]]
}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20070629203025/http://www.shacolasgroup.com.cy/hermesairports.html Grupu Hermes] (Concesionariu del Aeropuertu)
* {{WAD|LCLK}}
* {{FR|LCLK}}
{{Tradubot|Aeropuerto Internacional de Lárnaca}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos de Xipre|Larnaca]]
[[Categoría:Lárnaca]]
s94fm3bfd3njnhwg036fyewdxu47nnn
Aeropuertu Internacional de Puebla
0
163898
4497872
4456949
2026-05-31T13:28:43Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 6 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497872
wikitext
text/x-wiki
{{edificiu
|mapa_loc = Puebla
|etiqueta_mapa_loc = PBC
|pie_mapa_loc = Situación del aeropuertu en [[Puebla]]
}}
L''''Aeropuertu Internacional de Puebla ''' o '''Aeropuertu Internacional Hermanos Serdán''' ([[Códigu d'aeropuertos d'IATA|Códigu IATA]]: '''PBC''' - [[Códigu d'aeropuertos d'OACI|Códigu OACI]]: '''MMPB''' - [[Designador d'aeropuertos de DGAC (Méxicu)|Códigu DGAC]]: '''PBC'''<ref>{{cita web |url=http://www.sct.gob.mx/transporte-y-medicina-preventiva/aeronautica-civil/5-estadisticas/52-estadistica-operativa-regional-traffic-statistics-by-region/ |títulu=Estadística Operativa Rexonal |fechaaccesu=31 de xunetu de 2017 |editorial=Secretaría de Comunicaciones y Tresportes |fecha=marzu de 2017 }}</ref>), atópase allugáu nos conceyos de [[Huejotzingo]], Tlaltenango y Juan C. Bonilla, [[Puebla]], na [[Zona Metropolitana de Puebla-Tlaxcala]]. Ye operáu por [[Aeropuertos y Servicios Auxiliares]], una corporación del gobiernu federal.
== Información ==
Foi inauguráu'l [[18 de payares]] de [[1985]] y dende l'añu [[2001]] foi concesionado a la [[Operadora Estatal d'Aeropuertos]] pa la so operación y desarrollu. Remana'l tráficu aereu de la ciudá de [[Puebla de Zaragoza|Puebla]] y ye parte del [[Sistema Metropolitanu d'Aeropuertos]].
El [[29 de payares]] de [[2011]], el gobiernu del estáu de Puebla, eslleió a la [[Operadora Estatal d'Aeropuertos]] por tener anomalíes nel so presupuestu, dexando a [[Aeropuertos y Servicios Auxiliares]] nel cargu d'operar l'aeropuertu.
Nos últimos años, el AIP amosó una crecedera notable nos sos volúmenes de pasaxeros, operaciones y carga. Nel [[2007]], inauguróse'l Centru Loxísticu Aeroportuario, que ufierta toles facilidaes pal manexu y procesamientu comercial de carga.
Anguaño'l AIP algamó niveles históricos n'el so indicadores operativos. Esti escenariu, y el sofitu de los miembros del so Conseyu d'Alministración, llogró que s'empecipien proyeutos inmediatos p'aumentar la capacidá del aeropuertu tanto de les plataformes como del Edificiu Terminal de Pasaxeros.
Pal [[2016]], Puebla recibió 383,365 pasaxeros, ente que pa [[2017]] recibió a 511,833 pasaxeros, según datos publicaos por [[Aeropuertos y Servicios Auxiliares]].
Pa llegar al Aeropuertu Hermanos Serdán hai dos accesos principales. El primeru ye pela autopista [[Méxicu, D. F.|Méxicu]]-[[Puebla de Zaragoza|Puebla]] cola esviación al aeropuertu, viniendo de Puebla, antes de llegar a Santa Ana Xalmimilulco, o viniendo de [[San Martín Texmelucan]], dempués de Santa Ana pa tomar la carretera al aeropuertu; el segundu ye pol boulevard [[San Pedro Cholula|Cholula]]-[[Huejotzingo]] un poco primero de llegar a esta ciudá (pasando Santa Maria Zacatepec, xunta auxiliar de Juan C. Bonilla).
Na actualidá cunta con una plataforma comercial de 6 posiciones de categoría “D” y un edificiu terminal capaz d'atender a 450 pasaxeros per hora.
L'aeropuertu foi nomáu por [[Aquiles Serdán]], Máximu Serdán y [[María del Carmen Serdán]], conocíos como los hermanos Serdán, líderes del antirreeleccionismo maderista revolucionariu.
El nuevu edificiu terminal ye aproximao 226% más grande que l'anterior. Con una inversión cimera a los $150 millones de pesos, tien la capacidá p'atender a 1.1 millones de pasaxeros nun añu, cifra que con una fayadiza distribución nes operaciones, podría ser inclusive mayor.
El [[27 d'ochobre]] de [[2009]], [[MexicanaLink]] abrió vuelos dende Puebla a [[Las Vegas]], [[Nueva York]] y [[Los Angeles]] en conexón. Sicasí, el [[28 d'agostu]] de [[2010]] y col cese d'operaciones de [[Mexicana de Aviación]] y los sos filiales, MexicanaLink dexó d'ufiertar los servicios nesti aeropuertu.
Esti aeropuertu remana alredor de dos mil tonelaes añales en productos testiles, partes automotrices y de maquinaria, corréu, mensaxería aérea y productos perecederos como frutes y flores.
A partir del [[12 de mayu]] de [[2012]], l'aeropuertu foi cerráu delles vegaes, por cuenta de la ceniza volcánica del volcán [[Popocatépetl]]<ref>{{cita web |url=http://mexico.cnn.com/nacional/2012/05/12/puebla-reabre-el so-aeropuerto-tres-zarru-por-caida-de-ceniza-de-volcan |títulu=Puebla reabre'l so aeropuertu tres zarru per cayida de ceniza de volcán editorial=CNN Méxicu |fecha = mayu de 2012 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2013|formatu= }}</ref>
Mientres el periodu 2015-2016 nel aeropuertu operó [[Copa Airlines]] con vuelos a la [[Panamá (ciudá)|Ciudá de Panamá]], sicasí la ruta atayóse por cuenta de la poca arribación de pasaxeros nesa ruta.
== Aereollinies y destinos ==
[[Ficheru:AirplaneUnitedExpressPBC.jpg|thumb|[[Embraer ERJ 145]] d'[[United Airlines|United Express]] col monte Malinche detrás.]]
[[Ficheru:Estacionamiento AIP.JPG|thumb|Aparcamientu colos volcanes Popocatépetl y Iztaccíhuatl al fondu.]]
=== Pasaxeros ===
{| class="wikitable sortable collapsible col3cen col4cen" style="font-size: 85%"
!colspan=4 style="font-size: 110%"|Destinos per aereollinia
|-
! Aereollinia !!class=unsortable| Destinos
|-
| [[Aeromar]]
| [[Aeropuertu Internacional de Guadalajara|Guadalajara]]
|-
| [[Aeroméxico Connect]]
| [[Aeropuertu Internacional de Monterrey|Monterrey]]
|-
| [[Envoy|American Eagle]]
| [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]] (remata'l 18 d'avientu de 2018)<ref name=AA>{{cita web|url=http://a21.com.mx/aerolineas/2018/08/21/american-airlines-modifica-servicios-internacionales-incluyíu-mexico|títulu=American Airlines modifica servicios internacionales, incluyíu Méxicu|editorial=A21|fecha=agostu de 2018|fechaaccesu=21 d'agostu de 2018}}</ref>
|-
| [[Calafia Airlines]]
| [[Aeropuertu Internacional de Guadalajara|Guadalajara]], [[Aeropuertu Internacional Federal del Valle del Fuerte|Los Mochis]], [[Aeropuertu Internacional de Palenque|Palenque]], [[Aeropuertu Internacional de Tuxtla|Tuxtla Gutiérrez]]
|-
| [[Magnicharters]]
| '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún]]
|-
| [[United Express]]
| [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston-Intercontinental]]
|-
| [[Viva Aerobus]]
| [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún]], [[Aeropuertu Internacional de Guadalajara|Guadalajara]], [[Aeropuertu Internacional de Monterrey|Monterrey]], [[Aeropuertu Internacional de Puerto Vallarta|Puerto Vallarta]] <br> '''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Tuxtla|Tuxtla Gutiérrez]] (empecipia 13 d'avientu de 2018)<ref>{{cita web|url=http://enelaire.mx/viva-aerobus-llanza-cuatro-nueves-rutes/|títulu=Viva Aerobus llanza cuatro nueves rutes|editorial=EnElAire|fecha=setiembre de 2018|fechaaccesu=17 de setiembre de 2018}}</ref>
|-
| [[Volaris]]
| [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún]], [[Aeropuertu Internacional de Monterrey|Monterrey]], [[Aeropuertu Internacional de Tijuana|Tijuana]]
|-
!colspan=4|Total: 10 destinos (8 nacionales, 2 internacionales), 8 aereollinies (6 nacionales, 2 internacionales)
|}
=== Destinos internacionales ===
Bríndase serviciu a 2 ciudaes estranxeres n'Estaos Xuníos, al cargu de 2 aereollinies.
{|class="wikitable col4cen" style="font-size: 85%" align=center
! Ciudaes || Nome del aeropuertu || Aereollinies
|-
!colspan="4"|[[América del Norte]]
|-
|colspan="4"|{{USA}} (2 destinos, 2 aereollinies)
|-
|[[Dallas|Dallas (Texas)]] ||[[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth]]
| {{Bandera|USA}} [[Envoy|American Eagle]] (remata'l 18 d'avientu de 2018)<ref name=AA />
|-
|[[Houston|Houston (Texas)]] ||[[Aeropuertu Intercontinental George Bush]]
| {{Bandera|USA}} [[United Express]]
|-
!colspan="4"| Total: 2 destinos, 1 país, 2 aereollinies
|}
=== Destinos nacionales ===
Bríndase serviciu a 8 ciudaes dientro del país al cargu de 6 aereollinies.
{| class="wikitable sortable col1izq" style="margin:0 auto; text-align:center"
|+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |
!colspan=10|<center> {{Etiqueta imaxe aniciu|image=Mexico States blank map.svg|width=650|float=none}}
{{etiqueta imaxe|x=0.050|y=0.680|scale=575|text=Destinos nacionales del Aeropuertu Internacional de Puebla}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.650|y=0.490|scale=650|text=[[Ficheru:Map pointer.svg|10px]] PBC}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.600|y=0.300|scale=630|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Monterrey|MTY]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.970|y=0.410|scale=650|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Cancún|CUN]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.450|y=0.440|scale=650|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Guadalajara|GDL]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.800|y=0.575|scale=650|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Tuxtla|TGZ]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.830|y=0.550|scale=650|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Palenque|PQM]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.040|y=0.030|scale=650|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Tijuana|TIJ]]}}
{{Image label small|x=0.330|y=0.290|scale=650|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Federal del Valle del Fuerte|LMM]]}}
{{Image label small|x=0.400|y=0.440|scale=650|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Puerto Vallarta|PVR]]}}
|-
! style="background:Lavender; color:Black"| Destinos
! style="background:Lavender; color:Black"| [[Viva Aerobus]]
! style="background:Lavender; color:Black"| [[Calafia Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"| [[Volaris]]
! style="background:Lavender; color:Black"| [[Aeromar]]
! style="background:Lavender; color:Black"| [[Aeroméxico]]
! style="background:Lavender; color:Black"| [[Magnicharters]]
! width=10 px style="background:Lavender; color:Black"|#
|-
| Cancún (CUN)
|<abbr title=" Viva Aerobus">'''• || || <abbr title="Volaris">'''• || || || <abbr title="Magnicharters">'''• || 3
|-
| Guadalajara (GDL)
|<abbr title="Viva Aerobus">'''• ||<abbr title="Calafia Airlines">'''• || ||<abbr title="Aeromar">'''• || || || 3
|-
| Los Mochis (LMM)
| ||<abbr title="Calafia Airlines">'''• || || || || || 1
|-
| Monterrey (MTY)
|<abbr title="Viva Aerobus">'''• || ||<abbr title="Volaris">'''• || ||<abbr title="Aeroméxico">'''• || || 3
|-
| Palenque (PQM)
| ||<abbr title="Calafia Airlines">'''• || || || || || 1
|-
| Puerto Vallarta (PVR)
|<abbr title="Viva Aerobus">'''• || || || || || || 1
|-
| Tijuana (TIJ)
| || || <abbr title="Volaris">'''• || || || || 1
|-
| Tuxtla Gutiérrez (TGZ)
|<abbr title="Viva Aerobus">'''• ||<abbr title="Calafia Airlines">'''• || || || || || 2
|-
! Total || 5 || 4 || 3 || 1 || 1 || 1 || 8
|}
== Estadístiques ==
=== Pasaxeros ===
Nel [[2017]], Puebla recibió a 511,833 pasaxeros (457,753 nacionales y 54,080 internacionales), una medría del 33.4% col añu anterior. Ye'l 32° aeropuertu con mayor tráficu de pasaxeros nel país, según datos publicaos pola [[Direición Xeneral d'Aeronáutica Civil (Méxicu)|Direición Xeneral d'Aeronáutica Civil]].
{| {{tablaguapa}}
|+ Evolución Estadística del Aeropuertu Internacional de Puebla<ref>{{cita web |url=http://www.sct.gob.mx/transporte-y-medicina-preventiva/aeronautica-civil/5-estadisticas/55-estadistica-operacional-de-aeropuertos-statistics-by-airport/ |títulu= Estadística Operacional d'Aeropuertos editorial= Secretaría de Comunicaciones y Tresportes|fechaaccesu= 13 d'ochobre de 2018}}</ref>
! Añu!! Operaciones aérees!! cambéu en %!! Movimientu de carga (t)!! cambéu en %!! Pasaxeros Totales!! cambéu en %
|-
!2006
!16,328
!{{Estable}}
!603
!{{Estable}}
!201,094
!{{Estable}}
|-
!2007
!23,181
!{{creciente}}41.97%
!593
!{{Decreciente}}1.65%
!428,791
!{{creciente}}113.22%
|-
!2008
!24,753
!{{creciente}}6.78%
!648
!{{creciente}}9.27%
!530,320
!{{creciente}}23.67%
|-
!2009
!19,845
!{{Decreciente}}19.82%
!1,091
!{{creciente}}68.36%
!344,699
!{{Decreciente}}35.0%
|-
!2010
!19,331
!{{Decreciente}}2.59%
!1,619
!{{creciente}}48.39%
!318,037
!{{Decreciente}}7.73%
|-
!2011
!17,416
!{{Decreciente}}9.90%
!1,141
!{{Decreciente}}29.52%
!218,401
!{{Decreciente}}31.32%
|-
!2012
!18,130
!{{creciente}}4.09%
!798
!{{Decreciente}}30.06%
!264,085
!{{creciente}}20.91%
|-
!2013
!15,925
!{{Decreciente}}12.16%
!666
!{{Decreciente}}16.54%
!292,152
!{{creciente}}10.62%
|-
!2014
!17,080
!{{creciente}}7.25%
!461
!{{Decreciente}}30.78%
!285,041
!{{Decreciente}}2.43%
|-
!2015
!19,817
!{{creciente}}16.02%
!492
!{{creciente}}6.72%
!327,811
!{{creciente}}15.0%
|-
!2016
!19,227
!{{Decreciente}}2.97%
!846
!{{creciente}}71.95%
!383,361
!{{creciente}}16.94%
|-
! 2017 || 20,258 ||{{creciente}}5.36% || 1,166 ||{{creciente}}37.82% || 511,833 ||{{creciente}}33.51%
|-
! 2018 <br><small>(ene-sep)</small> || 15,216 ||{{Creciente}}1.51% || 818 ||{{Decreciente}}6.62% || 494,988 ||{{creciente}}35.50%
|}
=== Rutes más transitaes ===
{| {{tablaguapa}} style="font-size: 90%" width= align=
|+ '''Rutes nacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional de Puebla (2017)'''<ref>{{cita web |url=http://www.asa.gob.mx/swb/ASA/Estadistica_Operacional_de_los Aeropuertos_de_la Rede_RUSTI |títulu=Estadística Operacional de los Aeropuertos de la Rede ASA |editorial=Aeropuertos y Servicios Auxiliares |fecha=xineru de 2018 |fechaaccesu=14 d'abril de 2018 |formatu= }}</ref>
|-
! Númberu
!Ciudá
!Pasaxeros
! Ranking
! Aereollinia
|-
| 1
| {{bandera|Quintana Roo}} [[Aeropuertu Internacional de Cancún|Cancún, Quintana Roo]]
| align="right"| 93,840
| align="center"| {{creciente}} 1
| [[Viva Aerobus]], [[Volaris]]
|-
| 2
| {{bandera|Nuevo León}} [[Aeropuertu Internacional de Monterrey|Monterrey, Nuevo León]]
| align="right"| 71,101
| align="center"|{{decreciente}} 1
| [[Aeroméxico Connect]], Viva Aerobus, Volaris
|-
| 3
| {{bandera|Baxa California}} [[Aeropuertu Internacional de Tijuana|Tijuana (Baxa California)]]
| align="right"| 43,518
| align="center"|{{estable}}
| Volaris
|-
| 4
| {{bandera|Jalisco}} [[Aeropuertu Internacional de Guadalajara|Guadalajara, Jalisco]]
| align="right"| 11,523
| align="center"|{{estable}}
| [[Aeromar]], [[Calafia Airlines]]
|-
| 5
| {{bandera|Ciudá de Méxicu}} [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu|Ciudá de Méxicu]]
| align="right"| 1,583
| align="center"|{{estable}}
|
|-
| 6
| {{bandera|Jalisco}} [[Aeropuertu Internacional de Puerto Vallarta|Puerto Vallarta, Jalisco]]
| align="right"|576
| align="center"|
| Viva Aerobus
|-
| 7
| {{bandera|Michoacán}} [[Aeropuertu Internacional de Uruapan|Uruapan, Michoacán]]
| align="right"|202
| align="center"|
|
|-
| 8
| {{bandera|Veracruz}} [[Aeropuertu Internacional Xeneral Heriberto Jara|Veracruz, Veracruz]]
| align="right"|126
| align="center"|{{estable}}
|
|-
| 9
| {{bandera|Aguascalientes}} [[Aeropuertu Internacional de Aguascalientes|Aguascalientes, Aguascalientes]]
| align="right"|83
| align="center"|{{creciente}} 2
|
|-
| 10
| {{bandera|Coahuila}} [[Aeropuertu Internacional de Piedras Negras|Piedras Negras, Coahuila]]
| align="right"|82
| align="center"|
|
|}
== Accidentes ya incidentes ==
* El [[14 de xineru]] de [[1947]] una aeronave [[Lockheed Modelu 18 Lodestar|Lockheed C-60A-5-LO Lodestar]] con matrícula '''6003''' perteneciente a la '''[[Fuercia Aérea Mexicana]]''' estrellóse pocu dempués de desapegar del Aeropuertu de Puebla por una falla nel motor 2, matando a los 4 miembros de la tripulación y a los 17 pasaxeros. L'aeronave tenía como destino l'[[Aeropuertu Internacional Xoxocotlán|Aeropuertu d'Oaxaca]].<ref>{{cita web |url=https://aviation-safety.net/database/record.php?id=19470114-0&lang=es|títulu=Descripción del accidente|fecha=xineru de 1947|fechaaccesu=31 de xunetu de 2017 |editorial=Aviation Safety Network}}</ref>
* El [[7 d'avientu]] de [[2008]] un [[Learjet 23]] con matrícula '''XC-LGD''' del '''[[Serviciu d'Alministración Tributaria|Serviciu d'Alministración y Enayenadura de Bienes (SAE)]]''' con destín al [[Estación aérea n.° 9 Atlangatepec|Aeropuertu de Atlangatepec]] estrellar na Llaguna de Atlangatepec finando los sos dos tripulantes, l'aeronave atopábase faciendo'l so segundu intentu d'aterrizaxe nel '''Aeropuertu de Atlangatepec''' cuando de sópitu empezó a faer un ascensu rápidu y darréu somorguióse nel llagu, l'aeronave foi atopada 30 metros so la superficie de la llaguna.<ref>{{cita web |url=http://aviation-safety.net/database/record.php?id=20081207-0&lang=es |títulu=Descripción del accidente editorial=Aviation Safety Network |fecha = setiembre de 2014 |fechaaccesu=17 de setiembre de 2014 |formatu= }}</ref>
* El [[28 de xunu]] de [[2013]] una aeronave [[Cessna 206|Cessna 206 Stationair]] con matrícula '''XB-MSN''' estrellóse cerca del pobláu de Nuevu Porvenir en Guatemala matando a los 6 ocupantes. L'aeronave partiera del [[Aeropuertu Internacional de Tapachula|Aeropuertu de Tapachula]] con destín al Aeropuertu de Puebla. Dicha aeronave nun tenía permisu pa sobrevolar territoriu guatemalianu.<ref>{{cita web |url=https://aviation-safety.net/wikibase/wiki.php?id=157314 |títulu=ASN Wikibase Escurrimientu # 157314|idioma=inglés |fechaaccesu=13 d'agostu de 2017 |fecha=xunu de 2013}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.prensalibre.com/san_marcos/Accidente-aereo-muertos-San-Marcos_0_946105485.html |títulu=Accidente aereu dexa seis muertos en San Marcos|editorial=Prensa Libre |fechaaccesu=13 d'agostu de 2017 |fecha=28 de xunu de 2013 }}</ref>
* El [[23 d'ochobre]] de [[2015]] l'aeronave [[Cessna 150]] con matrícula '''XB-KDB''' perteneciente a la '''Escuela d'Aviación 5 de Mayu''' y procedente del [[Aeropuertu Nacional de Tehuacán|Aeropuertu de Tehuacán]], estrellar na Autopista Puebla-Orizaba nun intentu d'aterrizaxe forzosu, que fracasó, matando al instructor y al alumnu; l'aeronave tenía como destín final l'Aeropuertu de Puebla.<ref>{{cita web |url=http://www.excelsior.com.mx/nacional/2015/10/23/1052936 |títulu=Cai avioneta en Acatzingo, Puebla; hai dos muertos |editorial=Excélsior |fecha = ochobre de 2015
|fechaaccesu=21 de xunetu de 2016 |formatu= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.fsmex.com/foros/showthread.php?t=60513 |títulu=Accidente Cessna 152 XB-KDB, Acatzingo Puebla |editorial=Fsmex.com |fecha = ochobre de 2015 |fechaaccesu=21 de xunetu de 2016 |formatu= }}</ref>
* El [[9 de febreru]] de [[2016]] l'aeronave [[Piper PA-34 Seneca]] con matrícula '''XB-NUP''' sufrió una falla de motor a pocos minutos de desapegar del aeropuertu de Puebla, l'aeronave tenía como destín final l'[[Aeropuertu Internacional General Juan N. Álvarez|Aeropuertu d'Acapulco]] y llogró aterrizar d'emerxencia en terrenes de cultivu na comunidá de San Pedro Tlaltenango. El pilotu y la so pasaxera resultaron con firíes leves.<ref>{{cita web |url=http://www.e-consulta.com/nota/2016-02-09/seguridad/aterrizaje-forzosu-d'avioneta salva-vida-de-tripulantes |títulu=Aterrizaxe forzosu d'avioneta salva vida de tripulantes editorial=PERIÓDICU y-consulta.com |fecha = febreru de 2016 |fechaaccesu=21 de xunetu de 2016 |formatu= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.eluniversal.com.mx/articulo/estados/2016/02/9/avioneta-aterriza-de-emerxencia-en-puebla |títulu=Avioneta aterriza d'emerxencia en Puebla |editorial=L'Universal |fecha=febreru de 2016 |fechaaccesu=21 de xunetu de 2016 |formatu= }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.milenio.com/estados/Cai-avioneta-Puebla-caida_dexa_dos_mancaos_en_Puebla-mancaos_Puebla_0_680332122.HTML |títulu=Cai Avioneta en Puebla |editorial=Grupu Mileniu |fecha=febreru de 2016 |fechaaccesu=21 de xunetu de 2016 |formatu= |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160723191254/http://www.milenio.com/estados/Cai-avioneta-Puebla-caida_dexa_dos_mancaos_en_Puebla-mancaos_Puebla_0_680332122.html |fechaarchivu=23 de xunetu de 2016 }}</ref>
* El [[2 de xunu]] de [[2017]] l'aeronave [[Fairchild Swearingen Metroliner|Swearingen SA227-AC Metro III]] con matrícula '''XA-UAJ''' operáu por '''[[Aeronaves TSM]]''' que partiera del [[Aeropuertu Internacional de Saltillo|Aeropuertu de Saltillo]] con aldu al Aeropuertu de Puebla quedar ensin combustible polo qu'intentó aterrizar nel [[Aeropuertu Internacional de Tampico|Aeropuertu de Tampico]], sicasí nun algamar a llegar a la pista estrellándose nuna zona arbolada cerca del aeropuertu y dexando mancaos a los 2 tripulantes.<ref>{{cita web |url=https://aviation-safety.net/database/record.php?id=20170602-0&lang=es |títulu=Accidente |fechaaccesu=31 de xunetu de 2017 |editorial=Aviation Safety Network |fecha=xunu de 2017 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.vanguardia.com.mx/articulo/esbarrúmbase-avioneta-de-saltillo-en-tampico |2=títulu esbarrúmbase avioneta de Saltillo en Tampico |fechaaccesu=31 de xunetu de 2017 |editorial=Vanguardia |fecha=xunu de 2017 }}</ref>
* El [[20 de setiembre]] de [[2017]] una aeronave [[Convair 240|Convair CV-640]] con matrícula '''XA-UNH''' operáu por '''[[Aeronaves TSM]]''' procedente del Aeropuertu de Puebla tuvo una falla nel tren d'aterrizaxe principal derechu, obligándolo a faer [[patrón d'espera]] pa quemar combustible y aterrizar d'emerxencia nel [[Aeropuertu Internacional de Saltillo]], onde l'aeronave sufrió daños sustanciales, nun hubo mancaos.<ref>{{cita web |url=https://aviation-safety.net/wikibase/wiki.php?id=199873 |títulu=ASN Wikibase Escurrimientu # 199873 |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017|fecha=setiembre de 2017 |editorial=Aviation Safety Network |idioma=inglés }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.zocalo.com.mx/new_site/articulo/alarma-a-la ciudá-aterrizaxe-forzosu |títulu=Sollerta a la ciudá aterrizaxe forzosu |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017 |fecha=setiembre de 2017 |editorial=Zócalo}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.transponder1200.com/video-aterriza-de-emerxencia-un-convair-640-de-aeronaves-tsm/ |títulu=Videu: Aterriza d'emerxencia un Convair 640 d'Aeronaves TSM |fechaaccesu=1 d'ochobre de 2017 |editorial=transponder1200 |fecha=setiembre de 2017 }}</ref>
* El [[16 d'agostu]] de [[2018]] una aeronave [[Cessna 210]] con matrícula '''XB-NZX''' que cubría un vuelu priváu ente l'[[Aeropuertu Nacional Inxenieru Juan Guillermo Villasana|Aeropuertu de Pachuca]] y l'Aeropuertu de Puebla sufrió una falla mecánica y tuvo que faer un aterrizaxe forzosu sobre la [[Arcu Norte|Carretera Méxicu-Tuxpan]] nel [[Conceyu de Zempoala (Hidalgo)|conceyu de Zempoala]], resultando mancaos el pilotu y los 2 pasaxeros.<ref>{{cita web |url=https://www.excelsior.com.mx/nacional/esbarrúmbase-avioneta-en-zempoala/1259134 |2=títulu esbarrúmbase avioneta en Zempoala |fechaaccesu=17 d'agostu de 2018 |fecha=agostu de 2018 |editorial=Excelsior }}</ref><ref>{{cita web |url=https://www.reporteindigo.com/reporte/esbarrúmbase-avioneta-en-fidalgu-reporten-trés-mancaos/ |2=títulu ESBARRÚMBASE AVIONETA N'HIDALGO; REPORTEN TRÉS MANCAOS |fechaaccesu=17 d'agostu de 2018 |editorial=Reporte Índigo |fecha=agostu de 2018 }}</ref>
* El [[17 d'agostu]] de [[2018]] una aeronave [[Cirrus SR22]] con matrícula '''N1223C''' que cubría un vuelu priváu ente l'Aeropuertu de Puebla y l'[[Aeropuertu Nacional de Tehuacán|Aeropuertu de Tehuacán]] estrellar nel [[conceyu de Juan C. Bonilla|Conceyu de Juan C. Bonilla]] por cuenta de una falla mecánica. Los 4 tripulantes resultaron con firíes leves.<ref>{{cita web |url=https://twitter.com/Enel_Aire/status/1030586723804368897/photo/1|fecha=agostu de 2018 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2018 |editorial=EnElAire (al traviés de Twitter)|títulu=Una aeronave Cirrus SR22 con matrícula N1223C accidentar nel pobláu Juan C. Bonilla, Puebla }}</ref><ref>{{cita web |url=https://aviation-safety.net/wikibase/wiki.php?id=214520 |títulu=ASN Wikibase Escurrimientu # 214520 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2018 |editorial=Aviation Safety Network|fecha=agostu de 2018 |idioma=inglés }}</ref>
== Aeropuertos cercanos<ref>{{cita web |url=http://www.skyscanner.net/aeropuertos/pbc/puebla-aeropuertu.html
|títulu=Aeropuertu Internacional de Puebla (PBC)
|editorial=Skyscanner.net
|fecha = agostu de 2013
|fechaaccesu=19 d'agostu de 2013
|formatu=
}}</ref> ==
* [[Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu]] (81km)
* [[Aeropuertu Internacional General Mariano Matamoros]] (99km)
* [[Aeropuertu Internacional Lic. Adolfo López Mateos]] (127km)
* [[Aeropuertu Nacional El Llenceru]] (170km)
* [[Aeropuertu Nacional El Tajín]] (188km)
== Ver tamién ==
* [[Aeropuertos de Méxicu]]
* [[Aeropuertos d'América]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.asa.gob.mx/ Aeropuertos y Servicios Auxiliares]
* [http://flyto.mx/es/flyto/Aeropuertu_Internacional_de_Puebla/_rid/64?language=es&lng_act=lng_step2 Aeropuertu de Puebla] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20250611051044/http://flyto.mx/es/flyto/Aeropuertu_Internacional_de_Puebla/_rid/64?language=es&lng_act=lng_step2 |date=2025-06-11 }}
* {{GCM|MMPB}}
* {{WAD|MMPB}}
* {{ASN|PBC}}
* {{FR|MMPB}}
{{Tradubot|Aeropuerto Internacional de Puebla}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos internacionales de Méxicu]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1985]]
kq4icx05j0lwpgzs26ahxvajzt8b1pc
Aeropuertu Internacional de Sacramento
0
163902
4497875
4414484
2026-05-31T13:29:59Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 2 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497875
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'aeropuertu |nome =
Aeropuertu Internacional <br /> de Sacramento |nome_nativu =
Sacramento International Airport
|imagen = Sacramento International Airport 1.jpg
|pie =
|IATA = SMF
|ICAO = KSMF
|FAA = SMF
|mapa_loc = California
|etiqueta_mapa_loc = '''SMF'''
|pie_mapa_loc = Situación del aeropuertu en [[California]]<br /><br />[[Ficheru:SMF - FAA airport diagram.gif|250px]]Diagrama de la [[Alministración Federal d'Aviación|FAA]] del aeropuertu.
|tam_mapa_loc =
|tipu = Públicu |propietariu =
[[Condáu de Sacramento]]
|operador =
|ciudad_sirve = [[Sacramento (California)|Sacramento]]
|allugamientu =
|elevación_p = 27
|elevación_m = 8
|sitiu_web = [http://www.sacramento.aero/smf/ www.sacramento.aero/smf]
|p1-númberu = 16L/34R
|p1-llargor-p = 8 605
|p1-llargor-m = 2 623
|r1-width-f = 150
|r1-width-m = 46
|p1-superficie = [[Formigón]]
|p2-númberu = 16R/34L
|p2-llargor-p = 8 598
|p2-llargor-m = 2 621
|r2-width-f = 150
|r2-width-m = 46
|p2-superficie = [[Asfaltu]]
|estadística_añu = 2017
|estadística1 = Operaciones aérees
|datos_estadística1 = 118,783
|estadística2 = Volume de pasaxeros
|datos_estadística2 = 10,912,080
|notes = Fonte: [[Alministración Federal d'Aviación]]<ref name=FAA>{{FAA-airport|ID=SMF|use=PU|own=PU|site=19571.*A}}, effective 2007-12-20</ref><ref>{{cita web |títulu=Sacramento International Airport Total Operations and Traffic|url=http://sacramento.aero/scas/about/reports/|formatu=|editorial=Sacramento County Airport System|fecha=xineru de 2017|fechaaccesu=27 de xineru de 2017 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20170311060352/http://sacramento.aero/scas/about/reports/ |fechaarchivu=11 de marzu de 2017}}</ref>
}}
L''''Aeropuertu Internacional de Sacramento''' {{Etimoloxía|inglés|Sacramento International Airport}}, {{códigos aeroportuarios}} ye un [[aeropuertu]] públicu alcontráu a 10 milles (16 [[Quilómetru|km]]) al noroeste del [[CBD|Distritu Central Comercial]] (CBD) de [[Sacramento (California)|Sacramento]], nel [[condáu de Sacramento]], [[California]], [[Estaos Xuníos|EUA]]. Ye operáu pol Condáu de Sacramento. [[Southwest Airlines]] ye l'aereollinia qu'opera alredor de la metá de los vuelos comerciales que lleguen al aeropuertu.
== Instalaciones ==
L'Aeropuertu Internacional de Sacramento cubre 22 quilómetros cuadraos (6,000 acres)<ref name="sacairports.org">{{cita web |títulu=History|url=http://www.sacramento.aero/smf/about/history/|editorial=Sacramento County Airport System|fechaaccesu=17 de xineru de 2013 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20110927043435/http://www.sacramento.aero/smf/about/history/ |fechaarchivu=27 de setiembre de 2011}}</ref> y cuenta con dos pistes:
* 16L / 34R: 8601 x 150 pies (2622 x 46 m) [[Formigón]]
* 16R / 34L: 8600 x 150 pies (2621 x 46 m) [[Asfaltu]]
Toles árees públiques interiores disponen de conexón wi-fi (Internet inalámbricu) apurrida pol Sistema d'Aeropuertos del Condáu de Sacramento.
== Terminales ==
L'aeropuertu tien dos terminales, la terminal A y la terminal B. En total, l'aeropuertu tien 32 puertes, 19 na terminal B y 13 na terminal A. L'antigua terminal B tenía 14 puertes. 8 llinies aérees operen dende la terminal B y 6 llinies aérees operen dende la terminal A.
=== Proyeutu d'espansión ===
[[Ficheru:SMF airport diagram.svg|thumb|left|Diagrama de terminal y pistes de SMF.]]
[[Ficheru:SMF terminal diagram.svg|thumb|right|Terminales de SMF; note que'l tren interterminales tien una curva ente les seiciones de llau aire y llau tierra de la terminal B.]]
[[Ficheru:North Natomas, CA, USA - panoramio (1).jpg|thumb|right|Terminal A en SMF]]
[[Ficheru:Sunset @ SAC (6930525393).jpg|thumb|right|L'antepar de la nueva Terminal B.]]
El 7 de xunu de 2006, anunciáronse planes pa reemplazar l'antigua Terminal B con una nueva terminal pal añu 2012. Nel añu 2008, el Sistema d'Aeropuertos del Condáu de Sacramento fixo'l proyeutu de meyora de capital más grande na historia del Condáu de Sacramento: "The Big Build". Diseñáu por Corgan Associates, Inc. n'asociación con Fentress Arquiteutos. La terminal terrestre foi construyida pola empresa conxunta d'Austin Commercial, LP y Walsh Construction. La puertes de la zona d'operaciones y de tren llixeru foi construyida por [[Turner Construction]]. El proyeutu de modernización de la terminal de 1030 millones dólares reemplaza l'antigua terminal Terminal B del aeropuertu, pa satisfaer la creciente demanda de servicios de pasaxeros y ameyorar la capacidá del aeropuertu p'atraer nueves compañíes y rutes. [[Aeroméxico]], [[Alaska Airlines]] / [[Horizon Air]], [[American Airlines]], [[Hawaiian Airlines]], [[Volaris]] y [[Southwest Airlines]] atopar na nueva terminal, ente que [[Delta Air Lines]] y [[United Airlines]], [[JetBlue]]<ref>http://www.bizjournals.com/sacramento/news/2013/10/11/jetblue-changing-airport-terminals.html</ref> operen dende la terminal A.
El complexu Central de la terminal B ye tres veces del tamañu de la terminal B orixinal colos dos partes del complexu salíes y llegaes - coneutaos por un movedor automatizado de persones.
Les autoridaes del aeropuertu ufiertaron una conferencia de prensa'l 15 de xunetu de 2011 na Feria del Estáu de California, p'anunciar que la terminal abriríase'l 6 d'ochobre de 2011. Trátase de munchos meses antes de lo previsto a partir de l'apertura proyeutada orixinal, en 2012.<ref>{{cita web |títulu=New Sacramento Airport Terminal to Open in Fall|nome=Melanie|apellíu=Turner|url=http://www.bizjournals.com/sacramento/news/2011/07/15/new-sacramento-airport-terminal-to.html|fecha=15 de xunetu de 2011|fechaaccesu=15 de xunetu de 2011}}</ref>
La nueva Central Terminal B entró en plenu funcionamientu'l 6 d'ochobre de 2011. Salvamentu y deconstrucción del edificiu de llegaes internacionales y la baltadera de la terminal B orixinal fueron programaos pa empezar pocu dempués de l'apertura de la nueva terminal. Previóse que'l procesu completárase antes de mayu de 2012. Un hotel de Hyatt Place ta previstu que se va construyir ente los dos terminales actuales.<ref>http://www.kcra.com/news/local-news/news-sacramento/county-set-to-vote-on-hyatt-place-at-sac-international/30945560</ref>
Los primeros restoranes con serviciu de meseros del aeropuertu, Esquire Grill y Cafetería 15L, fueron introducíos na nueva Terminal B cuando s'abrir. Otres opciones llegaron al aeropuertu, creando una zona de comida que ye bien famosa nel norte de California.
== Aereollinies y destinos ==
=== Pasaxeros ===
[[Ficheru:Sac baggage claim.JPG|thumb|right|Reclamu d'equipaxe de la terminal A.]]
[[Ficheru:Sacramento International Airport Terminal A.JPG|thumb|Terminal A del Aeropuertu.]]
[[Ficheru:SMF Term B 3933 01.JPG|thumb|Interior de la nueva Terminal B de Sacramento.]]
[[Ficheru:SMF Term B 3937 05.JPG|thumb|Interior de la terminal B.]]
[[Ficheru:SMF Term B 3938 06.JPG|thumb|Terminal B del Aeropuertu.]]
[[Ficheru:Sacramento International Airport 2.jpg|thumb|Puertes de la terminal B del Aeropuertu.]]
[[Ficheru:SMF Term B 3939 07.JPG|thumb|Elevadores na Terminal B del Aeropuertu.]]
[[Ficheru:Sacramento Airport (105357606).jpg|thumb|Instalación de "Flying Garden" de [[Dennis Oppenheim]] fuera del aparcamientu.]]
[[Ficheru:Shuttle Train (6785723660).jpg|thumb|Tren interterminales na Terminal B.]]
{{Airport-dest-list | 3rdcoltitle=Terminal
<!-- -->
| [[Aeroméxico]] | [[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara|Guadalaxara]] | B
<!-- -->
| [[Air Canada Express]] | [[Aeropuertu Internacional de Vancouver|Vancouver]] | A <!--
-->
| [[Alaska Airlines]] | [[Aeropuertu de Boise|Boise]], [[Aeropuertu Internacional de Kona|Kailua–Kona]] (empecipia'l 20 d'avientu de 2018),<ref>http://mauinow.com/2018/06/19/alaska-airlines-announces-new-nonstop-service-between-sacramento-and-kona/</ref> [[Aeropuertu de Kahului|Kahului]], [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]] <br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Los Cabos|San José del Cabo]] | B
<!-- -->
| [[American Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte]], [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago-O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix–Sky Harbor]] <br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]] (reinicia'l 5 de payares de 2018) | A <!--
-->
| [[Envoy|American Eagle]] | [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix–Sky Harbor]] | A <!--
-->
| [[Delta Air Lines]] | [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]] | A <!--
-->
| [[Delta Connection]] | [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]] | A <!--
-->
| [[Frontier Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]] | B
<!-- -->
| [[Hawaiian Airlines]] | [[Aeropuertu de Kahului|Kahului]] (empecipia'l 2 d'abril de 2019),<ref>{{Cita web |url=https://newsroom.hawaiianairlines.com/releases/hawaiian-airlines-to-add-daily-sacramento-maui-service |títulu=Archived copy |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230307162243/https://newsroom.hawaiianairlines.com/releases/hawaiian-airlines-to-add-daily-sacramento-maui-service |fechaarchivu=2023-03-07 }}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Honolulu|Honolulu]] | B
<!-- -->
| [[JetBlue Airways]] | [[Aeropuertu de Long Beach|Long Beach]], [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|Nueva York-JFK]] <br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional Logan|Boston]] | A <!--
-->
| [[Southwest Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|Austin]], [[Aeropuertu de Boise|Boise]], [[Aeropuertu de Hollywood Burbank|Burbank]], [[Aeropuertu Internacional Midway|Chicago-Midway]], [[Aeropuertu Dallas Love|Dallas-Love]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu William P. Hobby| Houston-Hobby]] (empecipia'l 4 de payares de 2018)<ref>,{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/279026/southwest-schedules-new-routes-in-nov-2018/ |títulu=Southwest schedules new routes in Nov 2018|editorial=Routes Online|fecha=xunu de 2018|fechaaccesu=8 de xunu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]], [[Aeropuertu de Long Beach|Long Beach]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario]], [[Aeropuertu John Wayne|Orange County]], [[Aeropuertu Internacional d'Orlando|Orlando]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix–Sky Harbor]], [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de Los Cabos|San José del Cabo]], [[Aeropuertu Internacional Lambert|San Luis]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]], [[Aeropuertu Internacional de Spokane|Spokane]] <br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore]], [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|Nueva Orleans]] | B
<!-- -->
| [[United Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago-O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston-Intercontinental]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]], [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|Washington-Dulles]] <br />'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|Newark]]| A <!--
-->
| [[United Express]] | [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]] | A <!--
-->
| [[Volaris]] | [[Aeropuertu Internacional del Bajío|León/Del Bajío]] (empecipia'l 21 de payares de 2018),<ref name=VOIBJX>{{cita web|url=https://sacramento.aero/scas/about/news-and-events/volaris-announces-new-nonstop-service-to-leon-mexico-in-november|títulu=Volaris Announces New Nonstop Service to Léon, Mexico in November|editorial=Sacramento County Airport System|fecha=xunetu de 2018|fechaaccesu=1 d'agostu de 2018|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20230307160723/https://sacramento.aero/scas/about/news-and-events/volaris-announces-new-nonstop-service-to-leon-mexico-in-november|fechaarchivu=2023-03-07}}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara|Guadalaxara]] | B
<!-- -->
}}
=== Carga ===
{{Airport destination list
| [[Amazon|Amazon Air]] | [[Aeropuertu Internacional del Valle Lehigh|Allentown/Bethlehem]], [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|Baltimore]], [[Aeropuertu Internacional Chicago Rockford|Chicago/Rockford]], [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]]
| [[FedEx|FedEx Express]] | [[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]]
}}
=== Destinos internacionales ===
Ufiértase serviciu a 4 destinos internacionales, al cargu de 5 aereollinies.
{|class="wikitable col4cen" style="font-size: 85%" align=center
! Ciudaes || Nome del aeropuertu || Aereollinies || Terminal
|-
!colspan="6"|[[América del Norte]]
|-
|colspan="4"|{{Canadá}} (1 destín, 1 aereollinia)
|-
|[[Vancouver]] ||[[Aeropuertu Internacional de Vancouver]]|| {{Bandera|CAN}} [[Air Canada Express]] || A
|-
|colspan="4"|{{Méxicu}} (3 destinos, 4 aereollinies)
|-
|[[Guadalaxara (Méxicu)|Guadalaxara]] ||[[Aeropuertu Internacional de Guadalaxara]]|| {{Bandera|MEX}} [[Aeroméxico]] / {{Bandera|MEX}} [[Volaris]] || B
|-
|[[León (Méxicu)|León]] ||[[Aeropuertu Internacional del Bajío]]|| {{Bandera|MEX}} [[Volaris]] (empecipia'l 21 de payares de 2018)<ref name=VOIBJX /> || B
|-
|[[San José del Cabo]] ||[[Aeropuertu Internacional de Los Cabos]]|| {{Bandera|USA}} [[Alaska Airlines]] '''(Estacional)''' / {{Bandera|USA}} [[Southwest Airlines]] || B
|-
!colspan="4"|Total: 4 destinos, 2 países, 5 aereollinies
|}
=== Destinos nacionales ===
Bríndase serviciu a 36 ciudaes dientro del país al cargu de 11 aereollinies.
{| class="wikitable sortable col1izq" style="margin:0 auto; text-align:center"
|+ align="center" style="background:DarkSlateBlue; color:white" |
!colspan=9|<center> {{Etiqueta imaxe aniciu|image=Map of USA without state names.svg|width=750|float=none}}
{{etiqueta imaxe|x=0.490|y=0.600|scale=750|text=Destinos nacionales del Aeropuertu de Sacramento}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.066|y=0.260|scale=750|text=[[Ficheru:Map pointer.svg|10px]] SMF}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.700|y=0.420|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|ATL]]}}
{{Image label small|x=0.445|y=0.490|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Austin-Bergstrom|AUS]]}}
{{Image label small|x=0.815|y=0.265|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington|BWI]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.172|y=0.170|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Boise|BOI]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.890|y=0.175|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Logan|BOS]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.085|y=0.360|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Hollywood Burbank|BUR]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.760|y=0.370|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|CLT]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.618|y=0.233|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional O'Hare|ORD]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.623|y=0.242|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Midway|MDW]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.465|y=0.460|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|DFW]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.470|y=0.470|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Dallas Love|DAL]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.340|y=0.285|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Denver|DEAN]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.280|y=0.555|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Honolulu|HNL]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.510|y=0.515|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|IAH]]}}
{{Image label small|x=0.505|y=0.525|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu William P. Hobby|HOU]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.320|y=0.570|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Kahului|OGG]]}}
{{Image label small|x=0.328|y=0.595|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Kona|KOA]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.148|y=0.350|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional McCarran|LES]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.087|y=0.378|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu de Long Beach|LGB]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.080|y=0.370|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|LAX]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.530|y=0.175|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|MSP]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.845|y=0.238|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark|EWR]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.855|y=0.228|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional John F. Kennedy|JFK]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.610|y=0.510|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Louis Armstrong|MSY]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.130|y=0.375|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|ONT]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.095|y=0.385|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu John Wayne|SNA]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.770|y=0.520|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional d'Orlando|MCO]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.190|y=0.410|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|PHX]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.077|y=0.105|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Portland|PDX]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.220|y=0.255|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|SLC]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.097|y=0.410|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Diego|SAN]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.035|y=0.280|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|SFO]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.580|y=0.305|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional Lambert|STL]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.100|y=0.050|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|SÍA]]}}
{{Image label small|x=0.153|y=0.075|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Spokane|GEG]]}}
{{etiqueta imaxe pequeña|x=0.805|y=0.285|scale=750|text=[[Ficheru:Aiga departingflights.svg|10px]] [[Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles|IAD]]}}
|-
! style="background:Lavender; color:Black"|Destinos
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Southwest Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[United Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Alaska Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[Delta Air Lines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|[[American Airlines]]
! style="background:Lavender; color:Black"|Otra
!width=11 px style="background:Lavender; color:Black"|#
|-
| Atlanta (ATL)
| || || ||<abbr title="Delta">'''• || || || 1
|-
| Austin (AUS)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Baltimore (BWI)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Boise (BOI)
| || ||<abbr title="Alaska">'''• || || || || 1
|-
| Boston (BOS)
| || || || || || [[JetBlue Airways]] || 1
|-
| Burbank (BUR)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Charlotte (CLT)
| || || || ||<abbr title="American">'''• || || 1
|-
| Chicago (ORD)
| ||<abbr title="United">'''• || || || <abbr title="American">'''• || || 2
|-
| Chicago (MDW)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Dallas (DFW)
| || || || ||<abbr title="American">'''• || ||1
|-
| Dallas (DAL)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Denver (DEAN)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="United">'''• || || || ||[[Frontier Airlines]] || 3
|-
| Honolulu (HNL)
| || || || || ||[[Hawaiian Airlines]] || 1
|-
| Houston (IAH)
| ||<abbr title="United">'''• || || || || || 1
|-
| Houston (HOU)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Kahului (OGG)
| || ||<abbr title="Alaska">'''• || || ||[[Hawaiian Airlines]] || 2
|-
| Kailua (KOA)
| || ||<abbr title="Alaska">'''• || || || || 1
|-
| Las Vegas (LES)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || ||[[Frontier Airlines]] || 2
|-
| Long Beach (LGB)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || ||[[JetBlue Airways]] || 2
|-
| Los Angeles (LAX)
|<abbr title="Southwest">'''• ||<abbr title="United">'''• || ||<abbr title="Delta">'''• ||<abbr title="American">'''• || || 4
|-
| Minneapolis (MSP)
| || || ||<abbr title="Delta">'''• || || || 1
|-
| Newark (EWR)
| ||<abbr title="United">'''• || || || || || 1
|-
| Nueva Orleans (MSY)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Nueva York (JFK)
| || || || || ||[[JetBlue Airways]] || 1
|-
| Ontario (ONT)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Orange County (SNA)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Orlando (MCO)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Phoenix (PHX)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || ||<abbr title="American">'''• || || 2
|-
| Portland (PDX)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Alaska">'''• || || || || 2
|-
| Salt Lake City (SLC)
|<abbr title="Southwest">'''• || || ||<abbr title="Delta">'''• || || || 2
|-
| San Diego (SAN)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Alaska">'''• || || || || 2
|-
| San Francisco (SFO)
| ||<abbr title="United">'''• || || || || || 1
|-
| San Luis (STL)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Seattle (SÍA)
|<abbr title="Southwest">'''• || ||<abbr title="Alaska">'''• ||<abbr title="Delta">'''• || || || 3
|-
| Spokane (GEG)
|<abbr title="Southwest">'''• || || || || || || 1
|-
| Washington (IAD)
| ||<abbr title="United">'''• || || || || || 1
|-
! Total || 21 || 7 || 6 || 5 || 5 || 7 || 35
|}
== Estadístiques ==
=== Rutes más transitaes ===
[[Ficheru:Sacramento International Airport 4 Southewset plane.jpg|thumb|Avión de Southwest Airlines na pista del Aeropuertu Internacional de Sacramento fora de la Puerta 18 de la terminal B. Destino - Las Vegas, Nevada nel 2014.]]
{| {{tablaguapa}} style="font-size: 95%" width= align=
|+ '''Rutes Nacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional de Sacramento (agostu 2017 - xunetu 2017)'''<ref>{{cita web |títulu=Sacramento, CA: Sacramento International (SMF)|url=http://www.transtats.bts.gov/airports.asp?pn=1&Airport=SMF&Airport_Name=Sacramento,%20CA:%20Sacramento%20International&carrier=FACTS|editorial=Bureau of Transportation Statistics|fechaaccesu=18 d'ochobre de 2018}}
</ref>
|-
! Númberu
!Ciudá
!Pasaxeros
! Aereollinia
|-
| 1
| {{bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles, California]]
| align="right" |544,000
| [[Envoy|American Eagle]], [[Delta Air Lines]], [[Delta Connection]], [[Southwest Airlines]], [[United Express]]
|-
| 2
| {{bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego, California]]
| align="right" |530,000
| Southwest Airlines
|-
| 3
| {{bandera|Washington}} [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle, Washington]]
| align="right" |492,000
| [[Alaska Airlines]], Delta Connection, Southwest Airlines
|-
| 4
| {{bandera|Arizona}} [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix, Arizona]]
| align="right" |429,000
| [[American Airlines]], Southwest Airlines
|-
| 5
| {{bandera|Colorado}} [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver, Colorado]]
| align="right" |337,000
| Southwest Airlines, [[United Airlines]], United Express
|-
| 6
| {{bandera|Nevada}} [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas, Nevada]]
| align="right" |288,000
| Southwest Airlines
|-
| 7
| {{bandera|California}} [[Aeropuertu John Wayne|Orange County, California]]
| align="right" |286,000
| Southwest Airlines
|-
| 8
| {{bandera|California}} [[Aeropuertu de Hollywood Burbank|Burbank, California]]
| align="right" |275,000
| Southwest Airlines
|-
| 9
| {{bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional LA/Ontario|Ontario, California]]
| align="right" |258,000
| Southwest Airlines
|-
| 10
| {{bandera|Oregón}} [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland, Oregón]]
| align="right" |242,000
| Alaska Arilines, Southwest Airlines
|}
=== Tráficu Añal===
{| {{tablaguapa}} style="font-size: 95%"
|+ '''Tráficu añal de pasaxeros nel Aeropuertu de Sacramento de 2001 a 2017<ref>{{Cita web |url=http://www.sacramento.aero/scas/about/reports |títulu=Reports. Consultáu'l 22 de mayu de 2018. |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180820005715/https://sacramento.aero/scas/about/reports |fechaarchivu=2018-08-20 }}</ref>
! Añu
!Pasaxeros
! Añu
!Pasaxeros
|-
| 2001||8,036,942||2011||8 547 927
|-
| 2002||8,510,924||2012||8 909 658
|-
| 2003||8,778,163||2013||8 686 530
|-
| 2004||9,580,722||2014||8 972 756
|-
| 2005||10,203,066||2015||9 609 880
|-
| 2006||10 362 800||2016||10 118 794
|-
| 2007||10 767 639||2017||10 912 080
|-
| 2008||9 844 307||||
|-
| 2009||8 780 942||||
|-
| 2010||8 667 338||||
|}
== Aeropuertos cercanos ==
Los aeropuertos cercanos son:<ref>{{cita web |url = https://www.aeropuertos.net/aeropuerto-internacional-de-sacramento/
|títulu = Aeropuertu Internacional de Sacramento (SMF)
|editorial = Aeropuertos.net
|fecha = ochobre de 2014
|fechaaccesu = 23 d'ochobre de 2014
|formatu = |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20140715073700/https://www.aeropuertos.net/aeropuerto-internacional-de-sacramento/ |fechaarchivu=15 de xunetu de 2014
}}</ref>
* [[Aeropuertu Metropolitanu de Stockton]] (94km)
* [[Aeropuertu Charles M. Schulz–Condáu de Sonoma]] (107km)
* [[Aeropuertu Internacional d'Oakland]] (120km)
* [[Aeropuertu Municipal de Chico]] (124km)
* [[Aeropuertu de la ciudá condáu de Modesto]] (131km)
== Ver tamién ==
* [[Aeropuertos del mundu]]
* [[Aeropuertos de los Estaos Xuníos|Aeropuertos d'Estaos Xuníos]]
* [[Aeropuertos más importantes d'Estaos Xuníos]]
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
{{commons category|Sacramento International Airport}}
* [https://web.archive.org/web/20111007192105/http://www.sacramento.aero/smf/ Páxina oficial de SMF] (n'inglés)
* [http://www.dot.gov/ Sitiu oficial del Departamentu de Tresporte de los Estaos Xuníos] (n'inglés)
* [http://www.faa.gov/ Alministración Federal d'Aviación] (n'inglés)
* [https://aeronav.faa.gov/d-tpp/1811/05490AD.PDF Diagrama del aeropuertu de la FAA] ([[PDF]]), n'efeutu el [[11 d'ochobre]] de [[2018]]
* {{FAA-procedures|SMF}}
* {{WAD|KSMF}}
* {{NWS-actual|KSMF}}
* {{FR|KSMF}}
* {{AirNav|KSMF}}
* {{GCM|KSMF}}
* {{ASN|SMF}}
* {{US-airport|SMF}}
{{Tradubot|Aeropuerto Internacional de Sacramento}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos de California]]
[[Categoría:Tresporte del condáu de Sacramento]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1967|Sacr]]
[[Categoría:Aeropuertos internacionales d'Estaos Xuníos]]
is41eppcbyflevkjr9u4gnkdbtshf8b
Aeropuertu Internacional de Tucson
0
163929
4497894
4412796
2026-05-31T13:43:20Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 4 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497894
wikitext
text/x-wiki
{{Ficha d'aeropuertu
|nome = Aeropuertu Internacional de Tucson
|nome_nativu = ''Tucson International Airport''
|imaxe = Tucson Airport from the sky, July 2013.jpg
|IATA = LOS TOS
|ICAO = KTUS
|FAA = LOS TOS
|mapa_loc = Arizona
|etiqueta_mapa_loc = LOS TOS
|pie_mapa_loc = Situación del aeropuertu en [[Arizona]]<br>[[Ficheru:TUS airport diagram.svg|250px]]Diagrama de la [[Alministración Federal d'Aviación|FAA]] del aeropuertu.
|tam_mapa_loc =
|tipu = Públicu |propietariu =
Tucson Airport Authority
|operador =
|ciudad_sirve = [[Tucson]], [[Arizona]]
|allugamientu =
|elevación_p = 2,643
|elevación_m = 806
|sitiu_web = http://www.tucsonairport.org
|p1-númberu = 3/21
|p1-llargor-p = 7,000
|p1-llargor-m = 2,134
|p1-superficie = [[Asfaltu]]
|p2-númberu = 11L/29R
|p2-llargor-p = 10,996
|p2-llargor-m = 3,352
|p2-superficie = Asfaltu |p3-númberu =
11R/29L
|p3-llargor-p = 8,408
|p3-llargor-m = 2,563
|p3-superficie = Asfaltu |estadística_añu =
2017
|estadística1 = Operaciones aérees
|datos_estadística1 = 132,867
|estadística2 = Volume de pasaxeros
|datos_estadística2 = 3,413,451
|notes = Fonte: [[Alministración Federal d'Aviación]]<ref name=FAA>{{FAA-airport|ID=LOS TOS|use=PU|own=PU|site=00816.*A}}</ref><ref name="8c0d945y">{{cita web|títulu=Statistics|url=https://www.flytucson.com/taa/about/statistics/|formatu=|editorial=Tucson Airport Authority|fecha=xineru de 2017|fechaaccesu=30 de xineru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180915001753/https://www.flytucson.com/taa/about/statistics/|fechaarchivu=2018-09-15}}</ref>
}}
L''''Aeropuertu Internacional de Tucson''' (n'[[idioma inglés|inglés]]: ''Tucson International Airport'') {{Airport codes|LOS TOS|KTUS|LOS TOS}} ye un [[aeropuertu]] mistu civil-militar propiedá de la Ciudá de Tucson, alcontráu a 13 quilómetros (8 milles) al sur del [[distritu financieru]] de [[Tucson]], nel [[Condáu de Pima]] d'[[Arizona]].<ref name=FAA>{{FAA-airport|ID=LOS TOS|use=PU|own=PU|site=00816.*A}}</ref><ref name="8c0d945y">{{cita web|títulu=Statistics|url=https://www.flytucson.com/taa/about/statistics/|formatu=|editorial=Tucson Airport Authority|fecha=xineru de 2017|fechaaccesu=30 de xineru de 2017|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180915001753/https://www.flytucson.com/taa/about/statistics/|fechaarchivu=2018-09-15}}</ref> Ye'l segundu aeropuertu más activu d'Arizona, dempués del Aeropuertu Internacional de Phoenix Sky Harbor.
El Plan Nacional de Sistemes Aeroportuarios Integraos pal añu 2011-2015 catalogar como un aeropuertu de ''serviciu comercial primariu'' yá que tien más de 10,000 embarques de pasaxeros per añu.<ref>
{{cita web | url = http://www.faa.gov/airports/planning_capacity/npias/reports/media/2011/npias_2011_appA.pdf
| títulu = 2011–2015 NPIAS Report, Appendix A | formatu = [[PDF]], 2.03 MB
| obra = faa.gov
| editorial = Federal Aviation Administration | fecha= ochobre de 2010
}}
</ref> Los rexistros de l'[[Alministración Federal d'Aviación]] dicen que l'aeropuertu tuvo 1,779,679 embarques en 2011, un amenorgamientu dende los 1,844,228 de 2010.<ref>
{{cita web | url = http://www.faa.gov/airports/planning_capacity/passenger_allcargo_stats/passenger/media/cy11_all_enplanements.pdf
| títulu = Enplanements for CY 2011 | formatu = PDF, 1.7 MB
| obra = faa.gov
| editorial = Federal Aviation Administration | fecha = ochobre de 2012
}}
</ref>
Tucson International ye operáu nun contratu d'arrendamientu al llargu plazu pola Autoridá Aeroportuaria de Tucson, que tamién opera l'Aeropuertu Ryan, un aeropuertu d'aviación xeneral. L'aeropuertu internacional de Tucson nun ye un [[centru de conexón|centru de conexones]] o un aeropuertu focu pa nenguna llinia aérea. El tresporte públicu al aeropuertu ye peles rutes d'autobús del Sun Tran Non. 6 y Non. 25.
[[Ficheru:Departure gate B6area LFrederick 1208.jpg|thumb|right|<center> Puerta B6</center>]]
[[Ficheru:TIA ramp lineup 200pix.jpg|thumb|right|vista del aeropuertu.]]
[[Ficheru:TUS Terminal Front.jpg|thumb|Vista aérea del aeropuertu.]]
== Instalaciones ==
L'aeropuertu cubre 3,212 [[Hectárea|ha]] (7,938 acres) a un altor de 806 m (2,643 pies) sobre'l nivel del mar. Tien trés [[Pista d'aterrizaxe|pistes d'aterrizaxe]] asfaltaes y un [[Helisuperficie|helipuertos]]:<ref name = "FAA" />
* Pista 11L/29R: 10,996 por 150 pies (3,352 x 46 m), con [[Sistema d'aterrizaxe instrumental|ILS]]
* Pista 11R/29L: 8,408 por 75 pies (2,563 x 23 m)
* Pista 3/21: 7,000 por 150 pies (2,134 x 46 m)
* Helipuertu H1: 100 por 100 pies (30 x 30 m)
* Helipuertu H2: 60 por 60 pies (18 x 18 m)
* Helipuertu H3: 60 por 60 pies (18 x 18 m)
Les aereollinies suelen utilizar la pista 11L. En vientos ocasionales, los aviones comerciales utilicen la pista 29R, y de forma rara, con vientos del sur, la pista d'aterrizaxe 21. La pista 11R-29L ye demasiada estrecha pa la mayoría de los aviones comerciales, pero puede utilizase la pista 3.
Nel añu termináu'l 30 d'abril de 2012 l'aeropuertu tenía 142,302 operaciones, permediu de 389 per día: 47% d'[[aviación xeneral]], el 25% d'aereollinies, el 15% de taxi aereu y el 12% militares. 303 aviones tán basaos nel aeropuertu: 55% monu[[Motor aeronáuticu|motores]], el 24% aviones militares, el 10% de dellos motores, 7% [[helicópteru|helicópteros]] y el 4% d'[[Avión de reacción|aviones de reacción]].<ref name = "FAA" />
=== Terminal ===
La terminal del Aeropuertu Internacional de Tucson tien dos sales: la Sala A tien nueve puertes, A1 a A9, y la Sala B cuenta con once puertes, B1 a B11. Anguaño, l'Aeropuertu Internacional de Tucson ufierta serviciu de llinia aérea de vuelos diarios a 19 destinos n'Estaos Xuníos y Méxicu.<ref>{{cita web |títulu=Airlines and Flights|url=http://www.flytucson.com/airlines-and-flights/|website=TIA}}</ref> Amás, hai conexones d'una escala a más de 350 destinos en tol mundu.
Dambes sales dientro de la terminal ufierten alimentos, bebíes y tiendes, según conexón inalámbrica a Internet y estaciones de carga.<ref>{{cita web|títulu=Travel Services|url=http://www.flytucson.com/travel-services/|website=TIA|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20161201081532/http://www.flytucson.com/travel-services/|fechaarchivu=2016-12-01}}</ref>
=== TIA contra LOS TOS ===
Hubo un enclín nel área de Tucson/[[Condáu de Pima]] nos medios de comunicación de noticies (pa incluyir los sos servicios d'información meteorolóxica) y otres entidaes empresarial y gubernamental nel área metropolitana de Tucson fora de la comunidá de l'aviación profesional pa referise al aeropuertu como "TIA" frente códigu del aeropuertu actual del aeropuertu de "'''LOS TOS'''" yá seya na presentación d'informes o de referencia. Una situación similar asocede nel área metropolitana de [[Tampa|Tampa, Florida]] pelos medios de comunicación d'esa rexón y otres entidaes comercial y gubernamental con al respective de la so carauterización del [[Aeropuertu Internacional de Tampa]] (TPA). El códigu d'aeropuertu TIA ta asignáu al [[Aeropuertu Internacional Madre Teresa]] n'[[Albania]].<ref>{{cita web |url=http://www.azworldairports.com/airports/a1010tia.cfm|títulu=A-Z World Airports Online - Albania airports - Tirana International Airport (TIA/LATI)|editorial=Arizona World Airports}}</ref>
== Aereollinies y destinos ==
=== Pasaxeros ===
{{Airport destination list | 3rdcoltitle = Sala <!--
-->
| [[Alaska Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de San José|San José (CA)]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Portland|Portland (OR)]]| B
<!-- -->
| [[Allegiant Air]] | [[Aeropuertu Internacional de Bellingham|Bellingham]] (empecipia'l 15 de payares de 2018),<ref name=ALE /> [[Aeropuertu Municipal de Provo|Provo]] (empecipia'l 16 de payares de 2018)<ref name=ALE>https://www.allegiantair.com/new-routes</ref> | ASA <!--
-->
| [[American Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas|Charlotte]], [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago–O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas/Fort Worth]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix–Sky Harbor]] | B
<!-- -->
| [[Envoy|American Eagle]] | [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago–O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix–Sky Harbor]] | B
<!-- -->
| [[Delta Air Lines]] | [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta]] <br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul|Minneapolis/St. Paul]], [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle/Tacoma]] | B
<!-- -->
| [[Delta Connection]] | [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de Salt Lake City|Salt Lake City]] | B
<!-- -->
| [[Frontier Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]] (reinicia'l 7 de payares de 2018)<ref>https://www.kgun9.com/news/local-news/frontier-airlines-comes-to-tia</ref> | ASA <!--
-->
| [[Southwest Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional Midway|Chicago–Midway]], [[Aeropuertu Dallas Love|Dallas–Love]] (reinicia'l 13 de xineru de 2018),<ref name=SWNEW>{{cita web |url=https://www.routesonline.com/news/38/airlineroute/279847/southwest-airlines-schedules-new-routes-in-jan-2019/ |títulu=Southwest Airlines schedules new routes in Jan 2019 |publicación=Routes Online |fecha=agostu de 2018 |fechaaccesu=5 d'agostu de 2018}}</ref> [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]], [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego]], [[Aeropuertu Internacional de San José|San José (CA)]] (empecipia'l 4 de payares de 2018)<ref name=WNnew>{{cita web |url=https://www.flysanjose.com/sites/default/files/press/Southwest%20and%20SJC%20-%20Celebrating%2025%20Years%20of%20LUV.pdf |títulu=Southwest Airlines and Mineta San Jose International Airport – A 25-Year LUV Story |publicación=Mineta San Jose International Airport |fecha=mayu de 2018 |fechaaccesu=31 de mayu de 2018}}</ref><br>'''Estacional:''' [[Aeropuertu Internacional de Oakland|Oakland]] | A <!--
-->
| [[Sun Country Airlines]] | '''Estacional:''' [[Minneapolis-Saint Paul International Airport|Minneapolis/St. Paul]] | A <!--
-->
| [[United Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston–Intercontinental]] | A <!--
-->
| [[United Airlines]] | [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago–O'Hare]], [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver]], [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston–Intercontinental]], [[Aeropuertu Internacional de San Francisco|San Francisco]] | A <!--
-->
| [[ViaAir]] | [[Aeropuertu Internacional de Austin-Bergstrom|Austin]] | A }}.
=== Carga Aérea ===
{{Airport destination list
|[[DHL Aviation]]|[[Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky|Cincinnati]], [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles]]
<!-- -->
|[[FedEx|FedEx Express]]|[[Aeropuertu Internacional de Memphis|Memphis]]
}}
== Estadístiques ==
=== Rutes más transitaes ===
{| {{tablaguapa}} style="font-size: 90% width= align=
|+ '''Rutes Nacionales más transitaes del Aeropuertu Internacional de Tucson (xunetu 2017 - xunu 2018)'''<ref name="RITA - BTS - Transtats">{{cita web |url=http://www.transtats.bts.gov/airports.asp?pn=1&Airport=LOS TOS&Airport_Name=Tucson,%20AZ:%20Tucson%20International&carrier=FACTS|títulu=RITA - BTS - Transtats|editorial=transtats.bts.gov|fechaaccesu= 29 de setiembre de 2018}}</ref>
|-
! Posición
! Ciudá
!Pasaxeros
! Aereollinies
|-
| 1
|{{bandera|Texas}} [[Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth|Dallas, Texas]]
| align="right"|301,000
| [[American Airlines]]
|-
| 2
| {{bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de Los Angeles|Los Angeles, California]]
| align="right"|230,000
| [[Envoy|American Eagle]], [[Delta Connection]], [[Southwest Airlines]], [[United Express]]
|-
| 3
| {{bandera|Colorado}} [[Aeropuertu Internacional de Denver|Denver, Colorado]]
| align="right"|193,000
| Southwest Airlines, United Express
|-
| 4
| {{bandera|Arizona}} [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor|Phoenix, Arizona]]
| align="right"|173,000
| American Eagle
|-
| 5
| {{bandera|Illinois}} [[Aeropuertu Internacional O'Hare|Chicago, Illinois]]
| align="right"|125,000
| American Airlines, United Express
|-
| 6
| {{bandera|Nevada}} [[Aeropuertu Internacional McCarran|Las Vegas, Nevada]]
| align="right"|116,000
| Southwest Airlines
|-
| 7
| {{bandera|Georgia (estáu)}} [[Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson|Atlanta, Georgia]]
| align="right"|110,000
| [[Delta Air Lines]]
|-
| 8
| {{bandera|California}} [[Aeropuertu Internacional de San Diego|San Diego, California]]
| align="right"|76,000
| Southwest Airlines
|-
| 9
| {{bandera|Texas}} [[Aeropuertu Intercontinental George Bush|Houston, Texas]]
| align="right"|66,000
| United Express
|-
| 10
| {{bandera|Washington}} [[Aeropuertu Internacional de Seattle-Tacoma|Seattle, Washington]]
| align="right"|65,000
| [[Alaska Airlines]], Delta Connection
|}
=== Tráficu añal ===
Estadístiques de los años fiscales 2008-2017<ref name="TIA Statistics">{{cita web |url=https://www.flytucson.com/taa/about/statistics/ |títulu=Statistics |publicación=Tucson Airport Authority |fechaaccesu=30 de mayu de 2018 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20180915001753/https://www.flytucson.com/taa/about/statistics/ |fechaarchivu=2018-09-15 }}</ref>
{| class="wikitable sortable" width:400px; margin:auto;"
|+ Tráficu per añu fiscal
|-
! style="width:75px"| Añu fiscal !! style="width:100px"| Volume de pasaxeros!! style="width:75px"| Cambéu al respective de añu anterior !! style="width:125px"| Operaciones aérees !! style="width:100px"| Carga (lbs)
|-
!2008
|4,395,205 || || ||
|-
!2009
|3,669,924 || {{decreciente}}16.50%|| ||
|-
!2010
|3,709,178 || {{creciente}}1.07% || ||
|-
!2011
|3,676,894 || {{decreciente}}0.87% || ||
|-
!2012
|3,649,783 || {{decreciente}}0.74% || 145,164|| 71,431,830
|-
!2013
|3,308,620 || {{decreciente}}9.35% || 138,263 || 68,359,820
|-
!2014
|3,239,849 || {{decreciente}}2.08% || 139,420 || 64,796,533
|-
!2015
|3,181,901 || {{decreciente}}1.79% || 141,422 || 66,184,562
|-
!2016
|3,228,389 || {{creciente}}1.46% || 139,555 || 61,837,690
|-
!2017
|3,413,451 || {{creciente}}5.73% || 132,867 || 57,718,854
|}
== Aeropuertos cercanos<ref>{{cita web |url=https://www.aeropuertos.net/aeropuerto-internacional-de-tucson/|títulu=Aeropuertu Internacional de Tucson (LOS TOS) |editorial=Aeropuertos.net
|fecha = ochobre de 2016
|fechaaccesu=27 d'ochobre de 2016
|formatu=
}}</ref> ==
* [[Aeropuertu Williams Gateway]] (149km)
* [[Aeropuertu Internacional de Phoenix-Sky Harbor]] (179km)
* [[Aeropuertu Rexonal de Show Low]] (255km)
* Aeropuertu de Grant County (267km)
* Aeropuertu Ernest A. Love (315km)
== Ver tamién ==
* [[Aeropuertos del mundu]]
* [[Aeropuertos de los Estaos Xuníos|Aeropuertos d'Estaos Xuníos]]
* [[Aeropuertos más importantes d'Estaos Xuníos]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commons category|Tucson International Airport}}
* [http://www.flytucsonairport.com/ Aeropuertu Internacional de Tucson] (N'inglés)
* [http://www.dot.gov/ Sitiu oficial del Departamentu de Tresportes de los Estaos Xuníos] (n'inglés)
* [http://www.faa.gov/ Alministración Federal d'Aviación de los EE.XX.] (n'inglés)
* [https://aeronav.faa.gov/d-tpp/1810/00430AD.PDF Diagrama del aeropuertu de la FAA] ([[PDF]]), n'efeutu el [[13 de setiembre]] de [[2018]]
* {{FAA-procedures|LOS TOS}}
* {{WAD|KTUS}}
* {{NWS-actual|KTUS}}
* {{FR|KTUS}}
* {{AirNav|KTUS}}
* {{GCM|KTUS}}
* {{ASN|LOS TOS}}
* {{US-airport|LOS TOS}}
{{Tradubot|Aeropuerto Internacional de Tucson}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos d'Arizona|Tucson]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1919]]
[[Categoría:Aeropuertos internacionales d'Estaos Xuníos]]
svhsili6q3hnwmdylx86fj9q94hw1mk
Aeródromu Teniente Rodolfo Marsh Martin
0
164516
4497907
4473236
2026-05-31T16:20:10Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497907
wikitext
text/x-wiki
{{edificiu
|mapa = Antártida
}}
L''''Aeródromu Teniente Rodolfo Marsh Martin''' {{códigos aeroportuarios}} perteneciente a [[Chile]] ye'l más septentrional de los aeródromos de [[L'Antártida]]. Tópase allugada na [[península Fildes]] de la [[islla Rei Xurde]] nes [[Shetland del Sur]]. Sirve a la [[Base Presidente Eduardo Frei Montalva]], qu'inclúi'l nucleu poblacional de [[Villa Las Estrellas]], pero tamién a otres bases asitiaes na islla y na rexón cercana.<ref>{{cita web |url=https://www.comnap.aq/Members/SiteAssets/SitePages/Home/Antarctic_Facilities_List_13Feb2014.xls |títulu=Main Antarctic Facilities operated by National Antarctic Programs in the Antarctic Treaty Sía (South of 60° latitude South) |fechaaccesu=17 de setiembre de 2014 |formatu=XLS |autor=Council of Managers of National Antarctic Programs (COMNAP) |fecha=13 de febreru de 2014 |editorial=www.comnap.aq |idioma=inglés |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160320102458/https://comnap.aq/members/siteassets/sitepages/home/antarctic_facilities_list_13feb2014.xls |fechaarchivu=2016-03-20 }}</ref>
L'aeródromu foi inauguráu'l 12 de febreru de 1980 col aterrizaxe de dos aviones [[Twin Otter]] procedentes de [[Punta Arenas]].<ref>[http://www.chilecollector.com/archwebfila03/archwebstamp1000/stampset1002.html Chile Collector]</ref> El nome recuerda a [[Rodolfo Marsh Martin]] (1908-1937), quien entamó en 1935 xunto al capitán Carlos Abel la Llinia Aérea Esperimental a Magallanes, y morrió nun accidente aereu.<ref>[https://web.archive.org/web/20150214173825/http://www.inach.cl/2012/paséu-pola toponimia-y-onomastica-de-les bases-antarticas-chilenes/ INACH. Paséu pola toponimia y onomástica de les bases antártiques chilenes]</ref> La base aérea foi inaugurada'l 17 de marzu de 1980.
L'aeródromu tien cinco pequeños edificios, incluyendo un hangar y la torre de control, y un área pequeña p'aparcamientu y allistamientu de los aviones. Trátase d'un aeródromu de calter públicu.<ref>{{Enllaz rotu|1=[https://www.aipchile.gob.cl/dasa/aip_chile_con_conteníu/ais/EDICION%20VOL%20II%20(MAP)/XEN%207%20Aerodromos%20Publicos/XEN%207.1%20-%207.10%20Aerodromos%20Publicos.pdf Llistáu d'Aeródromos Públicos de Chile consultáu'l 4 de setiembre de 2015] |2=https://www.aipchile.gob.cl/dasa/aip_chile_con_conteníu/ais/EDICION%20VOL%20II%20(MAP)/XEN%207%20Aerodromos%20Publicos/XEN%207.1%20-%207.10%20Aerodromos%20Publicos.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
El 25 de febreru de 1992 un avión CASA 235M-100 del [[Exércitu de Chile]] con 11 persones a bordu estrellóse nel aeródromu. Nun hubo muertos nin mancaos, pero l'avión quedó inutilizable.<ref>[http://aviation-safety.net/database/airport/airport.php?id=SCRM Aviation Safety Network]</ref>
L'Aeródromu Marsh Martin ye unu de los trés de L'Antártida que tien pista de grava, los otros dos son [[Aeropuertu de la Base Marambio|Marambio]] (d'[[Arxentina]]) y [[Aeródromu de Rothera|Rothera]] (del [[Reinu Xuníu]]).
Esti aeródromu foi consideráu nel añu 2011 como unu de los aeródromos más difíciles p'aterrizar en Chile.<ref>[http://www.lasegunda.com/Noticias/Nacional/2011/09/679915/pilotos-faen-el-ranking-de-los-aerodromos-mas-dificiles-de-chile Pilotos faen el ranking de los aeródromos más difíciles de Chile]</ref>
== Ver tamién ==
* [[Aeropuertos de Chile|Llista d'aeropuertos de Chile]]
== Enllaces esternos ==
{{commonscat|Teniente R. Marsh Airport}}
* [https://www.aipchile.gob.cl/designador/SCRM Aeródromu Teniente Rodolfo Marsh Martin] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180313153911/https://www.aipchile.gob.cl/designador/SCRM |date=2018-03-13 }} n'Internet Flight Information System
* [http://www.simtours.net/antarcticpeninsula.php Simtours] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20100612064805/http://simtours.net/antarcticpeninsula.php |date=2010-06-12 }}
* [http://aerobaticsweb.org/cgi-bin/search_apt?SCRM Airport record for Aeropuertu de Teniente Rodolfo Marsh Martin] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150214163758/http://aerobaticsweb.org/cgi-bin/search_apt?SCRM |date=2015-02-14 }} en Landings.com
* {{GCM|SCRM}}
* {{FR|SCRM}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
{{Tradubot|Aeródromo Teniente Rodolfo Marsh Martin}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeródromos de L'Antártida]]
[[Categoría:Base Presidente Eduardo Frei Montalva]]
3qwbsw6o8lycuinut8vs7bym6lku41s
Aeródromu Vallenar
0
164517
4497908
4466723
2026-05-31T16:22:10Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 0 referencia(es) y marcando 2 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497908
wikitext
text/x-wiki
{{edificiu}}
El '''Aeródromu Vallenar''' {{códigos aeroportuarios||SCLL}} ye un terminal allugáu na ciudá de [[Vallenar]], na [[Provincia de Huasco]] en [[Chile]].
Esti aeródromu ye de calter públicu.<ref>{{Enllaz rotu|1=[https://www.aipchile.gob.cl/dasa/aip_chile_con_conteníu/ais/EDICION%20VOL%20II%20(MAP)/XEN%207%20Aerodromos%20Publicos/XEN%207.1%20-%207.10%20Aerodromos%20Publicos.pdf Llistáu d'Aeródromos Públicos de Chile consultáu'l 4 de setiembre de 2015] |2=https://www.aipchile.gob.cl/dasa/aip_chile_con_conteníu/ais/EDICION%20VOL%20II%20(MAP)/XEN%207%20Aerodromos%20Publicos/XEN%207.1%20-%207.10%20Aerodromos%20Publicos.pdf |bot=InternetArchiveBot }}</ref>
== Historia ==
L'aeródromu foi construyíu en [[1935]] por iniciativa de la Direición de Vialidad y Armando Rossel, aviador y fundador de la Primer Compañía de Bomberos de Vallenar, depués de que la compañía La Facienda Agrícola de Vallenar venciera a la [[LAN Airlines|Llinia Aérea Nacional]] unos terrenes allugaos nel sector sur de la ciudá.<ref>{{cita web |url=http://www.elnoticierodelhuasco.cl/armando-rossel-primer-aviador-y-bomberu-de-vallenar.html |títulu=Armando Rossel: primer aviador y bomberu de Vallenar |autor=Sergio Barriga |obra=El Noticieru del Huasco |fecha=27 de setiembre de 2010 |fechaaccesu=12 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20130515175124/http://www.elnoticierodelhuasco.cl/armando-rossel-primer-aviador-y-bomberu-de-vallenar.html |fechaarchivu=15 de mayu de 2013 }}</ref>
D'antiguo l'aeródromu sirvió como escala pa les aereollinies [[LAN Chile]] ([[Años 1970|años 70]]), [[Aeronor Chile]] (1981-1982) y [[ALTA]] ([[Años 1990|años 90]]). En febreru de [[2004]] desactiváronse los servicios del aeródromu debíu al poco tráficu aereu esistente;<ref>{{Enllaz rotu|1={{cita web |url=http://www.diarioatacama.cl/prontus4_nots/antialone.html?page=http://www.diarioatacama.cl/prontus4_nots/site/artic/20050118/pags/20050118235233.html |títulu=Importante puxanza podría tener l'Aeródromu de Vallenar |autor=[[El Diariu d'Atacama]] |fecha=19 de xineru de 2005 |fechaaccesu=12 de xineru de 2011 }} |2=http://www.diarioatacama.cl/prontus4_nots/antialone.html?page=http%3A%2F%2Fwww.diarioatacama.cl%2Fprontus4_nots%2Fsite%2Fartic%2F20050118%2Fpags%2F20050118235233.html |bot=InternetArchiveBot }}</ref> sicasí, a fines de la década, por cuenta de la instalación de los proyeutos de Agrosuper y Pascua Lama na provincia, el tráficu aereu priváu esperimentó un leve aumentu.
En [[2009]] les instalaciones del aeródromu fueron remocicaes por un monto cercanu a los 1.600 millones de [[Pesu chilenu|pesos chilenos]]. La principal obra foi la repavimentación de la pista d'aterrizaxe, que s'atopaba en males condiciones. L'aeródromu foi reinauguráu en xineru de [[2010]], y dende esa fecha empezó a recibir vuelos executivos de la empresa minera [[Barrick]], que tien el proyeutu [[Pascua Lama]] na provincia de Huasco y que fomentó la remodelación del terminal aereu.<ref>{{cita web |url=http://www.extranoticias.cl/habilitado-aerodromo-de-vallenar-tres-meyoramientu-de-pista-de-aterrizaxe/ |títulu=Habilitáu aeródromu de Vallenar tres meyoramientu de pista d'aterrizaxe |autor=Radio Maray |obra=Extra Noticies |fecha=11 de xineru de 2010 |fechaaccesu=12 de xineru de 2011 }}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.chanarcillo.cl/articulos_ver.php?id=17668 |títulu=Avanza meyoramientu del Aeródromu de Vallenar |autor=[[Chañarcillo (diariu)|Chañarcillo]] |fecha=25 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=12 de xineru de 2011 |urlarchivu=https://web.archive.org/web/20160305033542/http://www.chanarcillo.cl/articulos_ver.php?id=17668 |fechaarchivu=2016-03-05 }}</ref><ref>{{cita web| url=http://www.diarioatacama.cl/prontus4_nots/site/artic/20090825/pags/20090825001557.html |títulu=Aeródromu de Vallenar va tar funcionando a principios de 2010 |autor=[[El Diariu d'Atacama]] |fecha=25 d'agostu de 2009 |fechaaccesu=12 de xineru de 2011}}</ref>
En xunetu de [[2011]] [[Aerocardal]] anunció que va operar la ruta Santiago-Vallenar.<ref>{{cita web| url=http://www.atacamaenlinea.cl/index.php?option=com_content&view=article&id=386:vuelos-vall-stgo-001&catid=34:ael-semeyes&Itemid=1 |títulu=2 d'Agostu empecipien vuelos Vallenar-Santiago |obra=Atacama en Llinia |fecha=22 de xunetu de 2011 |fechaaccesu=24 de xunetu de 2011}}</ref> El primer vuelu regular ente estes ciudaes asocedió'l [[16 d'agostu]] nun Dornier 328.<ref>{{cita web |url=http://modocharlie.com/2011/08/aerocardal-empecipio-vuelos-regulares-ente-santiago-y-vallenar/ |títulu=Aerocardal empecipió vuelos regulares ente Santiago y Vallenar |autor=Álvaro Romero |obra=ModoCharlie |fecha=17 d'agostu de 2011 |fechaaccesu=19 d'agostu de 2011 }}</ref>
== Aereollinies y destinos ==
* {{bandera|Chile}} '''[[Aerocardal]]'''
** [[Santiago de Chile|Santiago]] - ''[[Aeropuertu Internacional Arturo Merino Benítez]]''
== Ver tamién ==
* [[Aeropuertos de Chile|Llista d'aeropuertos de Chile]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* {{ASN|VLR}}
* {{WAD|SCLL}}
* {{GCM|SCLL}}
* {{FR|SCLL}}
* [http://www.aipchile.cl/aerodromo/ubicacion/designador/SCLL Información sobre l'Aeródromu Vallenar]
{{Tradubot|Aeródromo Vallenar}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Aeropuertos de Chile|Vallenar]]
[[Categoría:Aeropuertos inauguraos en 1935]]
3ju0icba2xkz4x8w6qwjg2d7na9g184
Academia Panamiega de la Llingua
0
165141
4497843
4488147
2026-05-31T13:03:51Z
Limotecariu
735
4497843
wikitext
text/x-wiki
{{Organización}}
L''''Academia Panamiega de la Llingua''' ('''APL''') ye una corporación conformada por académicos de númberu, espertos nel bon usu y la creación cola pallabra de la [[Idioma español|llingua española]] en [[Panamá]].
Foi establecida en Panamá'l 12 de mayu de 1926. Dicha institución, que pertenez a l'[[Asociación d'Academies de la Llingua Española]], fomenta l'espardimientu de publicaciones y llibros panamiegos pervalibles, da forma a un léxicu de xiros panamiegos aceptables, nel que figuren tamién neoloxismos y arcaísmos con cites ya indicaciones, col fin de presentalos a la [[Real Academia Española]] (RAE) pa la so posible incorporación nes ediciones del Diccionariu Oficial de la Llingua.
En Panamá, l'Academia entama conferencies sobre temes llingüístiques, lliterarios, humanísticos y el so Direutor y unu o dos más de los académicos asisten a los congresos que dacuando celebra l'Asociación d'Academies de la Llingua Española, que les sos 22 academies que la conformen presenten, cada seis meses, términos que son evaluaos por una comisión de la RAE.
L'Academia Panamiega de la Llingua foi dirixida por [[Nicolás Victoria Xaén]] en 1939, [[Ricardo J. Alfaro]] en 1950, [[Baltasar Isaza Calderón]] en 1960, [[Ernesto de la Guardia Navarro]] en 1973, [[Ismael García S.]] en 1979, [[Elsie Alvarado de Ricord]] en 1991, [[Pablo Pinilla Chiari]] nel 2003, dende 2006 el Dr. José Guillermo Ros-Zanet y en 2009, Berna Pérez Ayala de Burrell. Los direutores son escoyíos por 3 años.
== Académicos de númberu per orde d'antigüedá ==
* [[José Guillermo Ros-Zanet]]
* [[Guillermo Sánchez Borbón]]
* [[Carlos Bolívar Pedreschi]]
* [[Gloria Guardia de Alfaro]]
* [[Dimas Trepo Pitty]]
* [[Pablo Pinilla Chiari]]
* [[Isabel Barragán de Turner]]
* [[Demetrio José Fábrega López]]
* [[Berna Pérez Ayala de Burrell]]
* [[Franz García de Paredes]]
* [[Margarita Vásquez Quirós]]
* [[Jorge Eduardo Ritter Domingo]]
* [[Rodolfo de Gracia Reynaldo]]
* [[Aristides Martínez Ortega]]
* [[Juan David Morgan|Juan David Morgan González]]
* [[Justo Arroyo]]
* [[Aristides Royo Sánchez]]
* [[Mario Galindo Heurtematte]]
== Académicos Honorarios ==
* [[José Díaz Seixas]]
* [[José Salvador Muñoz Correa]]
* [[Lucy Molinar]]
* [[Gustavo García de Paredes]]
* [[Jaime Ingram Xaén]]
== Académicos Honorarios ==
* [[José Díaz Seixas]]
* [[José Salvador Muñoz Correa]]
* [[Lucy Molinar]]
* [[Gustavo García de Paredes]]
* [[Jaime Ingram Xaén]]
== Ver tamién ==
* [[Real Academia Española]]
* [[Asociación d'Academies de la Llingua Española]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
* [http://www.aplengua.com.pa/ Academia Panamiega de la Llingua.] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20131120055236/http://www.aplengua.com.pa/ |date=2013-11-20 }}
{{Tradubot|Academia Panameña de la Lengua}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Organizaciones de Panamá]]
[[Categoría:Academies de la llingua española|Panama]]
[[Categoría:Llingües de Panamá]]
[[Categoría:Cultura de Panamá]]
300qkq7hdlwvwhawamud8zv4h4cbgvm
Alfabetu paleohebréu
0
165187
4497944
4335294
2026-06-01T00:05:41Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497944
wikitext
text/x-wiki
{{alfabetu}}
L''''alfabetu paleohebréu''' ye una caña del alfabetu semíticu antiguu [[abyad]] y rellacionáu cercanamente al [[alfabetu feniciu]]. Remontar al sieglu X e.C. o antes. Foi emplegada como escritura del [[idioma hebréu]] polos [[Israelites]], quien más tarde s'estremaríen nos [[xudíu|xudíos]] y [[samaritanu|samaritanos]].
Los [[xudíu|xudíos]] reemplazaron l'"alfabetu" paleohebréu pol [[hebréu cuadráu]].
Los [[Samaritanu|Samaritanos]], qu'agora suman menos de mil persones, siguen utilizando un deriváu del "alfabetu" paleohebréu, conocíu como l'[[alfabetu samaritanu]].
== Lletres ==
{|{{tablaguapa}} style="overflow:visible;"
|- style="line-height:.9em;"
! Lletra hebrea
!Lletra paleohebrea
! Nome n'español
|- align="center" style="font-size:200%"
|א
| [[Ficheru:Early Aramaic character - Alaph.png|'Á·lef]]
| [[Álef|'Á·lef]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ב
| [[Ficheru:Early Aramaic character - Beth.png|Behth]]
| [[Beth]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ג
| [[Ficheru:Early Aramaic character - gimmel.png|Guí·mel]]
| [[Guímel|Guí·mel]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ד
| [[Ficheru:Early Aramaic character - daled.png|Dá·leth]]
| [[Dálet|Dá·leth]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ה
| [[Ficheru:Early Aramaic character - heh.png|He']]
| [[Hei|He']]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ו
| [[Ficheru:Early Aramaic character - vav.png|Waw]]
| [[Waw]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ז
| [[Ficheru:Early Aramaic character - zayin.png|Zá·yin]]
| [[Zayn|Zá·yin]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ח
| [[Ficheru:Early Aramaic character - khet.png|Jehth]]
| [[Jet|Jehth]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ט
| [[Ficheru:Early Aramaic character - tet.png|Tehth]]
| [[Tet|Tehth]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|י
| [[Ficheru:Early Aramaic character - yud.png|Yohdh]]
| [[Yod|Yohdh]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|כ/ך
|[[Ficheru:Early Aramaic character - khof.png|Kaf]]
|[[Kaf]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ל
| [[Ficheru:Early Aramaic character - lamed.png|Lá·medh]]
| [[Lámed]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|מ/ם
|[[Ficheru:Early Aramaic character - mem.png|Mem]]
| [[Mem]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|נ/ן
|[[Ficheru:Early Aramaic character - nun.png|Nun]]
| [[Nun]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ס
| [[Ficheru:Early Aramaic character - samekh.png|Sá·mekj]]
| [[Samaj|Sá·mekj]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ע
| [[Ficheru:Early Aramaic character - ayin.png|‛Á·yin]]
| [[Ayin|‛Á·yin]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|פ/ף
|[[Ficheru:Early Aramaic character - pey.png|Pe']]
| [[Pei|Pe']]
|- align="center" style="font-size:200%"
|צ/ץ
|[[Ficheru:Early Aramaic character - tzadi.png|Tsa·dhéh]]
| [[Tsadi|Tsa·dhéh]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ק
| [[Ficheru:Early Aramaic character - quf.png|Qohf]]
| [[Qof|Qohf]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ר
| [[Ficheru:Early Aramaic character - resh.png|Rehsch]]
| [[Resh|Rehsch]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ש
| [[Ficheru:Early Aramaic character - shin.png|Schin]]
| [[Shin|Schin]]
|- align="center" style="font-size:200%"
|ת
| [[Ficheru:Early Aramaic character - tof.png|Taw]]
| [[Taf|Taw]]
|}
<div style="overflow:hidden;width:99%;"></div>
== Orixe ==
[[Ficheru:Tel-Zayit-Stone-Inscription.jpg|300px|left|thumb|Trazos de la inscripción de la Piedra Zayit.]]
La inscripción más antigua que se conoz del alfabetu paleohebréu foi afayada na piedra de la paré en Tel Zayit, nel Valle Beth Guvrin nes tierres baxes de l'antigua [[Xudea]]. Les 22 lletres fueron tallaes nun llau de la piedra de 38 lb (17 kg). La siguiente sería'l [[calendariu de Gézer]] fecháu a finales del sieglu X e.C. La escritura del calendariu Gézer tien gran paecíu a les asemeyaes inscripciones fenicies contemporáneos de [[Biblos]]. Son visibles clares carauterístiques hebrees na escritura de les inscripciones moabitas de la [[Cercu Mesa]]. Les inscripciones hebrees del sieglu VIII presenten munches traces específicu y esclusivu, lo que lleva a la conclusión de los eruditos modernos de que yá nel sieglu 10 e.C. l'alfabetu paleohebréu yá s'utilizaba per amplios círculos d'escribes. A pesar que solo s'atoparon unes cuantes inscripciones hebrees del sieglu X, la cantidá de material epigráfico a partir del sieglu VIII amuesa la estensión gradual de l'alfabetización ente la xente del [[Reinu d'Israel]] y el [[Reinu de Xudá]].
En 1855 atopóse una inscripción fenicia de ventidós línea ente les ruines de [[Sidón]]. Cada llinia contenía cerca de cuarenta o cincuenta carácter. Publicóse una copia facsímile de la escritura na United States Magacín (Revista d'Estaos Xuníos) en xunetu de 1855. La inscripción taba na tapa d'una piedra grande, [[sarcófagu]] tallada nun estilu exipciu bien finu. La escritura yera sobremanera una historia xenealóxica d'un rei de Sidón soterráu nel sarcófagu. Taba n'idioma hebréu sacante unes poques pallabres.<ref>''The Newly Discovered Phoenician Inscription'' (La Inscripción fenicia afayada apocayá), [[New York Times]], 15 de xunu de 1855, pg. 4.</ref>
== Desarrollu posterior ==
La escritura hebreo independiente evolucionó desenvolviendo numberoses carauterístiques cursives, les carauterístiques [[lapidario (oficiu)|lapidarias]] del alfabetu feniciu empezaron a ser cada vez menos pronunciaes col pasu del tiempu.
== Amenorgamientu del usu ==
[[Ficheru:Bar Kokhba Coin.jpg|thumb|left|Moneda de la Revuelta de Bar Kokhba Revolt na que s'amuesa l'alfabetu paleohebréu]]
[[Ficheru:The Divine Name in the Hebrew Scriptures.jpg|thumb|right|200px|El [[Tetragramaton|Tetragrámaton]] n'alfabetu Paleo-Hebréu (apaez) delles vegaes nos [[Rollos del Mar Muertu]] (estractu de los salmos que daten de la primer metá del sieglu I d. C.). El testu ta nel estilu de les lletres hebrees d'usu común dempués del exiliu babilónicu, pero'l [[Tetragramaton|Tetragrámaton]] apaez repetidamente n'alfabetu Paleo-Hebréu]]
[[Ficheru:Devine name in PaleoHebrew.jpg|thumb|right|200px|El [[Tetragrámaton]] n'alfabetu Paleo-Hebréu ([[sieglu XII e.C.|1100 e.C.]] a [[300]] d.C.), usáu antes del exiliu babilónicu]]
Dempués de la captura de Babilonia de Xudea, cuando la mayoría de los nobles fueron llevaos al exiliu, l'alfabetu paleohebréu siguió siendo utilizáu poles persones que se quedaron. Un exemplu de tales escritos son el tarru sieglu VI a. Y.C. de [[Gabaón]], na que los nomes de los viticultores inscribiéronse. A partir del sieglu V a. Y.C. d'equí p'arriba, cuando l'idioma araméu y l'escritura introducir nun mediu de la comunicación oficial, l'alfabetu paleohebréu foi calteníu principalmente pa escribir el ''[[Tanak]]'' por un grupu d'[[escriba|escribes]] eruditos. Dellos fragmentos paleohebreos de la Torá fueron atopaos ente los [[Rollos del Mar Muertu]] nos manuscritos: 4Q12, 6Q1: Xénesis. 4Q22: Éxodu. 1Q3, 2Q5, 4T11, 4Q45, 4Q46, 6Q2: Levítico. La gran mayoría de les [[monedes asmoneas]], según les monedes de la [[primer guerra xudeo-romana]] y la [[revuelta de Bar Kojba]], llevó al paleohebréu a ser lleenda. L'alfabetu paleohebréu cayó dafechu fora d'usu namái dempués de 135 d.C.
== Usu del paleohebréu polos samaritanos ==
En dalgún momentu nos últimos dos sieglos e.C. l'[[alfabetu samaritanu]] empezó a estremase del xudíu. A diferencia de los xudíos, los samaritanos siguieron utilizando esta escritura pa la escritura de dambos testos hebreos y arameos hasta'l día presente. Una comparanza de les inscripciones samaritanes más antigües, les medievales y los manuscritos modernos claramente indiquen que la escritura samaritano ye una escritura estático que s'utilizó principalmente pa llibros.
== Acordies con el [[Talmud de Babilonia]] ==
Los sabios del Talmud nun compartíen una postura uniforme sobre la tema del Paleo-Hebréu. Dalgunos afirmaron que'l Paleo-Hebréu foi'l guión orixinal utilizáu polos israelites na dómina del Éxodu,<ref name="Sanhedrin 21_1">Sanhedrin 21</ref> ente qu'otros creíen que Paleo-Hebréu a cencielles sirvió como un recursu provisional, nun momentu en que'l guión orixinal (la [[idioma asiriu|escritura asirio]]) perdióse.<ref>Megila 3, Shabbat 104</ref> Acordies con dambes opiniones, Esdras la Escriba (c. 500 e.C.) introdució o reintrodució la escritura asirio pa ser utilizáu como l'alfabetu primariu pal idioma hebréu.<ref name="Sanhedrin 21_1">Sanhedrin 21</ref> Los argumentos daos pa dambes opiniones tienen los sos raigaños na tradición xudía escrita y/o la tradición oral.
Una tercer opinión<ref>Sanhedrin 22</ref> nel Talmud afirma que'l guión nun camudó por completu. Paecería que'l sabiu qu'espresó esa opinión nun creía que'l Paleo-Hebréu dalguna vegada esistió, a pesar de los sólidos argumentos que lo sofiten. La so posición basar nun versículu bíblicu,<ref>Exodus 27, 10</ref> lo que fai referencia a la forma de la lletra "[[vav]]". El sabiu sostién amás que, dada la orde pa copiar un rollu de la Torá direutamente d'otru, la secuencia de comandos nun pudo concebiblemente ser modificáu en nengún puntu. Esta tercer opinión foi aceptada polos primeros eruditos xudíos.<ref>Rabbeinu Chananel Sanhedrin 22</ref> Esti argumentu, sicasí, tamién ye débil porque se-y dexó escribir la Torá al griegu.<ref>{{cita web|url=http://www.chabad.org/library/article_cdo/aid/925417/jewish/Chapter-One.htm|títulu=Mishne Torah Hilchos Stam 1:19|nome=Rambam}}</ref>
== Usu actual nes bíblias col nome sagráu ==
La escritura en paleohebréu apocayá foi alicada pa un usu específicu en delles [[Biblies col Nome Sagráu]]: inclúyese la Zikarown Say'fer, La Besorah y les Halleluyah Scriptures. Eses traducciones utilicen pa elles el [[Tetragrámaton]] y otros nomes divinos, incorporando esos nomes escritos nesta escritura en mediu del testu inglés.
== Ver tamién ==
* [[Historia del idioma hebréu]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{Commonscat|Paleo-Hebrew alphabet}}
;N'inglés
* [http://jewishencyclopedia.com/view.jsp?artid=1308&letter=A&search=Alphabet Enciclopedia Xudía: L'Alfabetu hebréu]
* [http://www.omniglot.com/writing/aramaic.htm omniglot.com: Alfabetu Araméu/Protohebreo]
* [http://www.jerusalem-insiders-guide.com/ancient-hebrew-alphabet.html Alfabetos hebreos antiguos]
* [http://biblescripture.net/Hebrew.html L'Alfabetu del hebréu bíblicu] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061207012517/http://biblescripture.net/Hebrew.html |date=2006-12-07 }}
{{Tradubot|Alfabeto paleohebreo}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Alfabetos]]
[[Categoría:Alfabetu hebréu]]
[[Categoría:Llingües antigües]]
cro68bwc4d9v5cj6gh4um80tbi787m2
Criollu de Panamá
0
165364
4497882
4244210
2026-05-31T13:35:05Z
Limotecariu
735
4497882
wikitext
text/x-wiki
El '''criollu de Panamá''' ye una [[llingua criolla]] de base [[Idioma inglés|inglesa]] falada nes rexones [[Panamá|panamiegues]] de [[Provincia de Bocas del Toro|Bocas del Toro]], [[Colón (Panamá)|Colón]] y [[Ciudá de Panamá]]. La población nativa d'esta llingua (billingüe col español) ye'l 14% de la población de Panamá.
== Bibliografía utilizada ==
* [http://www3.unisi.it/cisai/menendez.htm América Menéndez Pryce: ''Primeros estudios sobre l'inglés criollu de Panamá''] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160121152715/http://www3.unisi.it/cisai/menendez.htm |date=2016-01-21 }}
{{Tradubot|Criollo de Panamá}}
[[Categoría:Llingües criolles]]
[[Categoría:Llingües de Panamá]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos ensin plantía llistaref]]
2xtppjcku1cvxsusgm23h4zp72ipwje
Español panamiegu
0
165484
4497841
4486276
2026-05-31T13:01:50Z
Limotecariu
735
4497841
wikitext
text/x-wiki
[[Ficheru:Español caribeño.png|250px|miniaturadeimagen|Variedaes del español del Caribe.]]
L''''español panamiegu''' ye la modalidá del [[idioma español]] falada en [[Panamá]]. Correspuende a una variante llocal del [[español caribeñu]].
Por cuenta de la influencia cultural y presencia d'[[Estaos Xuníos]], l'español panamiegu absorbió enforma vocabulariu del [[idioma inglés|inglés]], asina mesmu la inmigración de ciudadanos de territorios del Caribe de fala inglesa (Xamaica, Trinidá y Tobagu, Barbaos, etc), mientres el sieglu XIX a les Provincies de Bocas del Toro y Colón contribuyó con esta influencia.
El [[idioma francés|francés]] tuvo llixera influencia nel español panamiegu. Les colonies [[Idioma hebréu|hebrees]], [[Idioma árabe|árabes]], [[Idioma italianu|italianes]], [[idioma hindi|hindús]], [[Idioma chinu|chines]], [[Idioma griegu|griegues]], influyeron en menor grau nel español panamiegu, al igual que les etnies aboríxenes de Panamá.
La base léxica del español panamiegu ye'l [[Idioma español|castellán]], pero contribuyeron al so arriquecimientu munches llingües por aciu [[Préstamu llingüísticu|préstamu]]s. Dalgunes [[llingües amerindies]], otres [[Llingües d'África|africanes]], la [[Idioma inglés|inglesa]], la [[Idioma francés|francesa]], la [[Idioma italianu|italiana]] y l'[[Idioma alemán|alemana]] son les qu'en mayor o menor midida dexaron la so buelga nel español panamiegu.<ref>{{cita llibru |nome=Javier |apellíu=Giralt Latorre |títulu=Dalgunos préstamos nel espaňol de Panamá |añu=1991 |ubicación=Estudio de Llingüística de la Universidá d'Alicante|editorial=ELUA}}</ref>
== Carauterístiques ==
* Utilízase una gran cantidá d'espresiones coloquiales y folclóriques, debíu en gran parte a la variada hestoria, races ya influencies que conformen la cultura panamiega amás del so calter altamente idiosincráticu. Como resultáu munchos oxetos y conceutos tienen nomes propios en cuenta de ser referíos como ''eso/a''.
* Les vocales se nasalizan cuando tán próximes a una consonante nasal, ésta se enmucede o bien se realiza como [ŋ]. Por casu, en San Juan [sã·hwã] Cabo notar que les persones con altos niveles d'educación tienden a evitar dicha pronunciación.
* La realización de /s/ como [h] en dellos casos.Por casu: ¿Cómo Ehtah?. A esti fenómenu, xunto al de suprimir la 'r' a la fin de los verbos (por casu ''ri'', ''llorá''), o suprimir la 'd' intervocálica (por casu ''morao'', ''apurao'') ye una forma de lenición.
* Por efeutu de la elisión de /s/ final de sílaba, dalgunos utilicen “se” como marcador plural, pero ta llindáu a pallabres qu'en forma singular terminen en vocal tónica: ''café, cafese''.
* Ye común encurtiar delles preposiciones y alverbios. Por casu ''onde'' (onde), ''aonde'' (onde), ''alantre'' (alantre), ''pa'' (para).
* Faise gran usu d'apócopes. Por casu ''prof''/''profe'' (profesor), ''refri'' (refrixeradora/frigoríficu), ''micro'' (microondes), ''tele'' (televisión), ''bici'' (bicicleta), ''discu'' (discoteca), ''compu'' (ordenador/ordenador), ''la o'' (la universidá), etc.
* Suelse nun invertir el suxetu nes entrugues: ''¿Qué tu quies?, ¿Cómo tu te llames?'', esto ye más común ente persones nueves y aquellos que provienen d'árees urbanes. Sicasí, lo más común ye esaniciar el suxetu nes entrugues ''¿Qué quies?, ¿Cómo te llames?''.
* Hai un usu intensivu de “ser”. ''Facer foi pel hibiernu''. ''Teníamos yera que salir.''
* Úsense los pronomes personales tónicos de tercer persona (él/ella) pa referise a coses.
''Ella (la ilesia) tien les campanes de bronce''
* Nel llinguaxe coloquial xuvenil, l'usu d'anglicismos ye bien estendíu, inclusive verbos conxugaos al español en munchos casos (Vamos a ''parquear'' a la casa de Juan, me ''frikié'', la vaina púnxose ''focop'', priti (de ''pretty'', bonitu), buay (de ''boy'', mozu), guial (''girl'', chica ) luquiando (de ''looking'', reparando) , guachiman (de ''watchmen'', vixilante), etc.
* Ye común l'usu de [[llinguaxe soez]] al que coloquialmente refiérse-y como ''pallabres puerques'' o ''vulgaridaes''
* Utilízase enforma la pallabra ''vaina'' pa referise a ''cosa'' o ''asuntu''.
== Subvariantes ==
Non tolos panamiegos adopten el mesmu vocabulariu. Dientro de la [[Ciudá de Panamá]], el vocabulariu varia dependiendo de la condición social, económica y cultural de cada persona; esto ye, un panamiegu instruyíu de clase media o alta tien la so clase propia de xiros panamiegos.<ref>Definición de [http://lema.rae.es/drae/ Xiros panamiegos] nel sitiu oficial del [[Diccionario de la lengua española]] de la [[Real Academia Española]]</ref> Les clases baxes tienen los sos propios modismos. Inclusive l'acentu ente persones de distintos niveles culturales varia radicalmente. Polo xeneral los medios de comunicación, dependiendo del tipu de programa, adopten una variante panamiega culta o un [[español estándar]].
L'español panamiegu varia na [[Ciudá de Panamá]], con al respective de les rexones del interior del país. Nes provincies de [[Provincia de Colón|Colón]], [[Provincia de Panamá|Panamá]] y [[Provincia de Bocas del Toro|Bocas del Toro]] tien más influencia caribeña.
En delles llocalidaes de la [[Península de Azuero]], persiste un [[Voseo]] particular,consideráu pocu prestixosu pola norma culta panamiega. Sicasí adóptase como símbolu d'identidá rexonal.
== Pronunciación ==
Los panamiegos usualmente pronuncien [ʃ] na escritura ''ch'' del español, en vegada del soníu típicu [[africáu]] /tʃ/. ''Disho y hesho llegaron a [[Chitré|Shitré]]'', ''Oshenta y osho''.
Encúrtiense los [[infinitivu|infinitivos]], calteniendo l'acentu na postrera sílaba, esaniciando la ''r'' final del [[verbu]]. ''ri'', ''llorá'', ''mové'', ''cogé'', ente otros casos.
En delles rexones el soníu /d/ intervocálicu nun ye pronunciáu, exemplu: ''comíu'' / ''comío'', ''metíu'' / ''metío'', ''paráu'' / ''parao'', ''sentáu'' / ''sentao''
Embrívense delles preposiciones y pallabres como: (pa = "pa"), (onde = "onde")
== Idiomes de Panamá ==
{{AP|Idiomes de Panamá}}
Mientres la colonia y hasta mediaos del sieglu XVIII, l'únicu idioma de los istmeños suprimir l'español, que traxeron los castellanos y prevaleció sobre les demás llingües de la Península Ibérica. Los negros traíos d'África como esclavos asimilaron el castellán y dotar de dellos términos dialeutales.<ref>{{cita llibru |nome=Juan |apellíu= Maternu Vasques |títulu=Investigación sobre'l llinguaxe |añu=1981 |allugamientu=Panama |editorial=Imprenta Universitaria de Panamá}}</ref>
Na actualidá, en [[Panamá]] fálense 19 llingües; la predominante y oficial ye l'español, que tien más de tres millones de falantes. Como idiomes oficiales indíxenes considérense'l [[Idioma ngäbe|ngäbere]], el bugleré, el [[Idioma kuna|kuna]], l'[[Emberá #Llingua|emberá]], el [[Waunana|wounaan]], el naso tjerdi y el [[Bribri|bri bri]]. Toos tán reconocíos, protexíos y sopelexaos pel país.
== Xiros afropanamiegos ==
La presencia de pallabres antillanes en Panamá deber a la primer fase de la conquista americana, dende les Antilles partieron los conquistadores a diverses partes del ismu centroamericanu, entrando per Méxicu y por Panamá.
Los afropanamiegos que viven na República son d'orixe africanu y la segunda folada ye d'orixe antillanu, yá que llegaron a Panamá cola construcción de los ferrocarriles y darréu la construcción de la canal . Esti grupu exerció influencies definitives na conformanza del español panamiegu. Dellos términos de creación de la fala afro-panamiega güei son d'usu corriente, como les siguientes: ''sao'' (una comida a base de patita de puercu sancochada); ''domplin'' y ''bragada'' (comida preparada con masa de farina y bacaláu, bien picantes).
== Enllaces esternos ==
* [https://web.archive.org/web/20060109033214/http://www.parlo.com/es/learn/courses/travel-01-ss/lesson-03/culture3_en.asp Exemplos de pallabres locales] (n'inglés)
* [http://www.jergasdehablahispana.org Xíriga Panamiega] (n'español)
<!-- Estes referencies apunten a llibros del español n'América, nengún fala específicamente del español en Panamá ==
Bibliografía ==
* Henríquez Ureña, Pedro (1925). ''El supuestu andalucismu d'América''. Buenos Aires: Institutu de Filoloxía.
* Lope Blanch, J. Manuel (1996): En Alvar, Manuel (editor) ''Manual de dialeutoloxía hispánica. L'español d'América''. Barcelona.
* Montes, José Joaquín (1996): En Alvar, Manuel (editor). ''Manual de dialeutoloxía hispánica. L'español d'América''. Barcelona.
* Quesada Pacheco, Miguel Ángel (2000). ''L'español d'América''. Cartago [Costa Rica]: Editorial Tecnolóxica.
* Tejera, María Josefina (1999): En Perl, Mathias; Pörtl, Klaus (eds.). ''Identidá cultural y llingüística en Colombia, Venezuela y nel Caribe hispánicu''. Actes del Segundu Congresu Internacional del Centru d'Estudios Llatinoamericanos (CELA) de la Universidá de Mainz en Germersheim, 1997.
* Vaquero de Ramírez, María (1996). ''L'español d'América I. Pronunciación''. Madrid: Arco/Libro.
* Wagner, Max Leopold (1920): ''En Zeitschrift für romanische Philologie XL''; 286-312; 385-404.
* Wagner, Max Leopold (1927): ''En Revista de Filoloxía Española 14''; 20-32.
* Wagner, Max Leopold (1949). ''Lingua e dialetti dell'America Spagnola''. Florencia.
* Zamora Munné, Juan; Guitart, Jorge M. (1988). ''Dialeutoloxía hispanoamericana''. Salamanca: Publicaciones del Colexu d'España.''
* Zamora Munné, Juan; Guitart, Jorge M. (1988). ''Dialeutoloxía hispanoamericana''. Salamanca: Publicaciones del Colexu d'España.
-->
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Ver tamién ==
* [[Español caribeñu]]
{{Tradubot|Español panamiegu}}
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Dialeutos y modismos de Panamá]]
[[Categoría:Llingües de Panamá]]
[[Categoría:Dialeutos del castellanu d'América|Panama]]
[[Categoría:Wikipedia:Artículos con referencies a la RAE]]
7duuoyq4fyy4gxlufdht2u05bxbghi1
Bandera de Panamá
0
167312
4497861
4421747
2026-05-31T13:16:01Z
Limotecariu
735
4497861
wikitext
text/x-wiki
{{Tradubot|Bandera de Panamá}}
{{banderaWD}}
La '''[[bandera]] de la República de Panamá''' ye'l más conocíu ya importante de los [[símbolos patrios de Panamá|símbolos patrios]] de la [[República de Panamá]]. Consiste nun [[rectángulu]] estremáu en cuatro cuarteles: el superior esquierdu ye una estrella azul de cinco puntes sobre fondu blancu; el superior derechu ye de color coloráu; l'inferior esquierdu ye de color azul; y l'inferior derechu ye una estrella colorada de cinco puntes sobre fondu blancu.
Nel marcu de la celebración de les fiestes patries, cada [[4 de payares]] celebrar en Panamá'l '''Día de los Símbolos Patrios''', como fiesta nacional. Por cuenta de esta gran celebración realícense actos conmemorativos como desfiles y ceremonies, nos cualos ríndese-y tributu a la bandera.
== Banderes históriques ==
[[Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|miniatura|200px|derecha|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Bandera del [[Reinu d'España]], oficial nel actual territoriu panamiegu hasta'l 28 de payares de 1821]]
=== Periodu colonial español ===
Mientres la colonia, la bandera de Panamá yera la bandera del [[Reinu d'España]], siendo primeru la capital de [[Provincia de Tierra Firme|Tierra Firme]], depués el so territoriu foi incorporáu al [[Virreinatu de Perú]] y finalmente anexáu al [[Virreinatu de Nueva Granada]] tres la so creación.
=== Unión a la Gran Colombia (1821-1830) ===
[[Ficheru:Flag of Gran Colombia.svg|miniatura|200px|derecha|Bandera de la Gran Colombia]]
{{VT|Bandera de la Gran Colombia}}
Mientres el periodu d'unión a la [[Gran Colombia]] (dende [[1821]] hasta [[1830]]), conformada pelos actuales países de Colombia, Ecuador, Panamá y Venezuela; el pabellón del [[departamentu del Ismu]], división alministrativa y territorial como se denominó al Ismu de [[Panamá]],<ref>[https://web.archive.org/web/20150712194259/http://bdigital.binal.ac.pa/loteria/descarga.php?f=1971_LNB%2F1971_193_LNB.pdf Juan B. Sosa, Llendes de Panamá, 1919, Revista Loteria, Páx. 18-19.]</ref> yera la [[bandera de la Gran Colombia]].
=== Periodu d'Unión a Colombia (1830-1903) ===
[[Ficheru:Flag of Sovereign State of Panama.svg|miniatura|200px|derecha|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Bandera del [[Estáu Soberanu de Panamá]].]]
{{VT|Banderes de los países socesores de la Gran Colombia}}
A partir de la desintegración de la [[Gran Colombia]] en 1830, los países nos qu'esta s'estremó siguieron usando los colores d'esta nación estinguida como amuesa del so heriedu común. Con delles pequeñes diferencies nel so diseñu, los colores del pabellón permanecieron constantes a lo llargo de la historia d'estos países.<ref>[http://estrada.bz/Bandera_del Iris/La Bandera_del Iris_llibro.pdf Estrada, Eduardo, La Bandera del Iris, Ecuador, 2007. Páx.90.]</ref><ref>[https://web.archive.org/web/20070929131317/http://web.presidencia.gov.co/asiescolombia/bandera_origen.htm Origenes y Evolución de la Bandera Colombiana, Sitio Web de la Presidencia de la República de Colombia]</ref><ref>[http://www.venezuelatuya.com/historia/bandera.htm Evolución de la Bandera Nacional en Venezuela]</ref>
Les provincies que xeográficamente ocupaben la parte central de la estinguida Gran Colombia, que nesi entós entendía los antiguos departamentos de [[Departamentu de Boyacá (Gran Colombia)|Boyacá]], [[Departamentu del Cauca (Gran Colombia)|Cauca]], [[Departamentu de Cundinamarca (Gran Colombia)|Cundinamarca]], [[Departamentu del Madalena (Gran Colombia)|Madalena]] y [[Departamentu del Ismu|Ismu]] (Panamá) decidieron formar la [[República de la Nueva Granada]], a la que Panamá permanecería xunida a les sos distintes denominaciones hasta la separación definitiva de [[Colombia]] el 3 de payares de 1903.
Nel periodu federalista (de 1863-1886), el pabellón istmeño tenía la lleenda de "[[Estáu Soberanu de Panamá]]", pero al abolise esti Estáu foi camudáu a "[[Departamentu de Panamá]]".
A partir de 1886 la bandera de Panamá foi la mesma de [[Bandera de Colombia|Colombia]] hasta la so separación d'aquel país.
== La bandera panamiega ==
=== El primer prototipu ===
[[Ficheru:Flag of Panama (Bunau-Varilla proposal).svg|thumb|200px|right|[[Ficheru:FIAV proposal.png]] Diseñu presentáu por Phillipe Bunau-Baniella y refugáu unánimemente.]]
Un mes antes de los [[Separación de Panamá de Colombia|fechos separatistes de 1903]], el futuru ministru plenipotenciario de la República de Panamá, [[Phillipe Bunau-Baniella]], nun viaxe a [[Nueva York]], amosó-y al líder separatista panamiegu [[Manuel Amador Guerrero]] un prototipu pa la bandera, yá que consideraba qu'a la nuevu nación apurábalu una bandera lo más aína posible. Esta bandera foi creada'l 18 d'ochobre de 1903 en ''Highland Falls on the Hudson'', casona de [[John Bigelow]], un home de negocios y amigu de Bunau-Baniella.
A les traces, yera una copia del diseñu de la [[bandera de los Estaos Xuníos]]: el cantón esquierdu yera de color azul y sobre esti folgaben dos soles doraos que yeren xuníos por una franxa d'oru que representaba la posición del [[Ismu de Panamá]] dientro del [[América|continente americanu]]; les franxes yeren coloraes y marielles, simbolizando a [[España]]. A Amador Guerrero nun-y prestó la idea de Bunau-Baniella, quien a pesar de ser el so amigu, nun yera panamiegu y por tanto yera'l menos indicáu pa crear un símbolu de la nacionalidá panamiega. Sicasí, dio'l vistu bonu con poco entusiasmu y decidió tresportalo a Panamá.
Amador Guerrero guardó'l prototipu secretamente endolcáu al so cuerpu y llegó a [[Colón (ciudá)|Colón]] el 26 d'ochobre del mesmu añu. Nuna xunta informativa colos próceres panamiegos, presentó la bandera y producióse un fuerte y unánime refugu de los presentes; asina se refugó esti prototipu.
Mientres los díes anteriores a la separación, anónimamente propúnxose un diseñu de bandera similar a la de la compañía de navegación panamiega ''Panamá Steam Navigation'', pero foi refugáu totalmente...
=== Primer modelu ===
[[Ficheru:Flag of Panama (1903).svg|miniatura|200px|derecha|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Diseñu orixinal de la bandera '''(non vixente)''', según Manuel E. Amador. Foi la primer bandera de Panamá, dende'l 3 de payares de 1903 hasta'l 25 de marzu de [[1925]].]]
Por cuenta de la necesidá urxente de tener un emblema nacional pa la causa, y el refugu del prototipu de Bunau-Baniella, la bandera panamiega nació na clandestinidá de la nueche del [[1 de payares]] de [[1903]] y surdió cuasi de momentu de la imaxinación de [[Manuel Encarnación Amador]], fíu de [[Manuel Amador Guerrero]], quien tenía una reconocida habilidá como dibuxante y que a pidíu de los sos padres foi-y asignada dicha xera.
Según Manuel E. Amador, la bandera representaba'l momentu políticu de la dómina, amosando a los dos partíos tradicionales del Ismu (el partíu Lliberal y el Conservador), quien realizaren encarnizadas lluches nel pasáu y deponíen los sos odios nun ambiente de paz, pa faer una nación. Por esa razón, los colores que representen a los partíos amosar d'una manera equitativa. Sicasí, el color blancu, que representa la paz, esiste en mayor bayura. Pa Manuel E. Amador, les estrelles representen la pureza y la fuercia que rixen la vida cívica del Estáu nel so camín a la realización de los destinos de la humanidá.
[[María Ossa d'Amador]], madrasca de Manuel E. Amador, xunto cola so cuñada Angélica Bergamota de De La Ossa y María Emilia de la Ossa, fía d'Angélica, iguaron el llenzu que representaría la nueva bandera panamiega. La confección de la bandera realizar col mayor sigilo y secretu posible, yá que teníen medrana de que les autoridaes colombianes pudieren notar estes actividaes. El llenzu foi fechu con lanilla mercada de trés almacenes distintos de la ciudá de Panamá: ''Bazar Francés'' (lanilla blanca), ''La Delia'' (lanilla azul), ''La Villa de París'' (lanilla colorada).
Como na casa de Manuel Amador Guerrero taben entamándose xuntes de la xesta separatista, decidióse nun iguar la bandera nesi llugar; sicasí fíxose la confección na casa d'Angélica, quien tenía bones habilidaes na cordura. La confección facer na clandestinidá, calteniendo les puertes y ventanes zarraes y trabayando con una [[máquina de coser]]. Por cuenta de la situación de tensión, deciden treslladase a una casa allegante que taba sacupada y salieron tres banderes: dos grandes y una pequeña (resultancia de los retazos de los trés lanillas). Na mañana del 2 de payares, fueron llevaes los dos banderes grandes a la casa de María de la Ossa d'Amador. La tercer bandera quedar na casa d'Angélica y darréu foi llevada a Estaos Xuníos.
Cuando tuvo ésitu la xesta de separación, una de les banderes grandes foi pasiada poles principales cais el martes 3 de payares, día de la [[Separación de Panamá de Colombia]], por Alejandro de la Guardia. Foi bautizada'l 20 d'avientu del mesmu añu na Plaza de la Independencia pol reverendu padre frai Bernardino de la Concepción García, capellán del exércitu. Los padrinos de la bandera fueron el doctor [[Gerardo Ortega]] con doña Lastenia O. de Lewis y don [[José Agustín Arango]] con doña Manuela M. de Arosemena.
=== Diseñu actual ===
[[Ficheru:Flag of Panama.svg|miniatura|200px|derecha|Bandera actual de la República de Panamá: surdió del cambéu del primer modelu. Adoptáu provisionalmente dende'l 25 de marzu de 1925 y ratificáu en 1941.]]
L'Asamblea Constituyente, por aciu la Llei 64 del 25 de marzu de 1925, adoptaba provisionalmente la bandera. Sicasí, la bandera sufrió un cambéu nel so diseñu: el cantón cola estrella azul pasó a ser el superior y el de la estrella colorada pasó a ser el cantón inferior derechu. Esto foi aceptáu llargamente polos panamiegos, quien consideraben más vistosu'l cambéu nel diseñu.
L'adopción definitiva asocedió al traviés de la Llei 4 de 1925 pola Asamblea Nacional. Ratificóse formalmente por Llei 28 de marzu de 1941.
== Descripción ==
Según la Llei númberu 34 del [[15 d'avientu]] de 1949, la bandera de Panamá ye descrita de la siguiente forma:
{{cita|''La Bandera de la República consiste d'un rectángulu estremáu en cuatro cuarteles asina: el primeru superior, cerca del estil de color blancu, con una estrella azul de cinco puntes; el segundu cimeru, de siguío del yá descritu, de color coloráu; el primeru inferior, cerca del estil, de color azul; y el segundu inferior de siguío d'ésti, de color blancu, con una estrella colorada de cinco puntes.''}}
La descripción qu'ufierta la llei paez ser bien simple. Sicasí, dende entamos de la república conocen el significáu de los colores y estrelles na bandera:
* [[Azul]]: Representa'l [[Partíu Conservador Colombianu|Partíu Conservador]] de Colombia, que participó na [[Guerra de los Mil Díes]] ([[guerra civil]] na que Panamá s'arreyó al ser parte de Colombia).
* [[Colloráu]]: Representa'l [[Partíu Lliberal Colombianu|Partíu Lliberal]] de Colombia, que tamién participó na Guerra de los Mil Díes.
* [[Blancu (color)|Blancu]]: Representa la [[paz]] y la unidá que tien de reinar na nueva nación.
* La estrella azul: Simboliza «la pureza y l'honestidá» que van haber de formar la vida cívica de la patria.
* La [[estrella colorada]]: Simboliza «l'autoridá y la llei» que van haber d'imponer l'imperiu d'estes virtúes.
L'oxetivu d'esta seleición de colores foi la d'unificar al pueblu de Panamá, que quedó estremáu mientres la Guerra de los Mil Díes y precisaba escaecer les sos diferencies y siguir alantre como un Estáu independiente.
=== Dimensiones ===
Estableciéronse por llei nacional les siguientes dimensiones:
* 2 [[metru|m]] d'anchu y 3 m de llongura nes banderes enarboliaes n'edificios públicos, barcos de guerra y barcos mercantes
* 1,44 m d'anchu y 1,8 m de llongura nos pabellones de los cuerpos d'infantería y artillería
* un [[metru cuadráu]] nos estandartes de caballería
* 54 [[centímetru|cm]] d'anchu y 47 cm de llongura nes banderes de los automóviles d'usu oficial
Adicionalmente, tomando en cuenta'l tamañu del estil, esiste una rellación proporcional del anchu de la bandera en seis veces, por casu:
{| {{tablaguapa}} align="center" border=1 cellspacing=1 cellpadding=3
! ''Tamañu del estil'' !! ''Tamañu de la bandera''
|- align=center
|align=center|6 m
| 1 m x 1,5 m
|- align=center
|align=center|7 m
| 1,16 m x 1,74 m
|- align=center
|align=center|8 m
| 1,34 m x 2,01 m
|- align=center
|align=center|9 m
| 1,5 m x 2,25 m
|- align=center
|align=center|10 m
| 1,66 m x 2,49 m
|- align=center
|align=center|11 m
| 1,84 m x 2,76 m
|- align=center
|align=center|12 m
| 2 m x 3 m
|}
== Usu diariu ==
[[Ficheru:Escolta de la Bandera por unidades de la Policia Nacional de Panamá.PNG|miniatura|220px|Ceremonia de izada de la bandera nacional por unidaes de Seguridá d'Instalaciones na Sede de la [[Policía Nacional de Panamá]].]]
La bandera panamiega ten de ser izada dempués de les siete de la mañana y arriada antes de les seis de la tarde y tien de ser izada una bandera en perfectu estáu. La cuerda del estil de la bandera tien de ser de color blancu y texida en trenza con una espesura de 1/4 de [[pulgada]], l'estil bandera tien de tener la proporción de seis veces l'anchu de la bandera, sacante en banderes de dimensiones especiales. Nos siguientes sitios, ten de ser enarboliada obligatoriamente:
* Edificios d'instituciones públiques tanto autónomes como semiautónomes.
* En toles embarcaciones con matrícula panamiega.
* En toles naves estranxeres qu'apuerten a puertos de la República de Panamá.
* Nos edificios de les delegaciones, embaxaes y consulaos de la República de Panamá.
* En tolos colexos de la República nes sos hores llaborables.
Al momentu de ser izada la bandera, tien d'amosase'l más debíu respetu, tamién nel momentu del so arriada; les persones con [[sombreru]] o gorres tienen de quitar de la cabeza y cruciar la mano derecha sobre'l pechu col sombreru nella y les muyeres tienen d'asitiar la mano derecha sobre'l [[corazón]]. Siempres debe izarse puxantemente y arriarse ceremoniosamente. En casu de condiciones meteorolóxiques adverses, la bandera tien de ser baxada darréu y llevada a llugar seguru onde va ser doblada. Nel momentu de arriar la bandera, nun tien de tocar el suelu nin nada debaxo d'ella.
Cuando se iza o se arría nun grupu formáu, tienen d'asitiase trés persones de frente al estil del llau correspondiente a l'argolla cimera del sostén:
# El que iza y arría la bandera;
# El que caltién la lluria tirante;
# El que recibe o esplega la bandera.
La bandera y l'himnu son símbolos distintos y polo tanto cada unu tien un protocolu distintu. Nunca se iza la bandera nel momentu de cantar l'himnu nacional, siempres se debe izar antes de cantala. Ye opcional el toque de [[Corneta (música)|corneta]] o doble de [[tambor]], nel momentu de la izada, según el decretu 244 de 1971.
=== Actu cívicu ===
Tolos llunes, a les 7 de la mañana y tamién nos díes de fiesta nacional, nos colexos tanto particulares como oficiales realízase l'actu cívicu, este tien de tener los siguientes elementos:
* Tol personal del plantel que se tope naquel momentu.
* Una escolta compuesta por trés persones.
* Un maestru de ceremonies.
L'actu en sí consiste nos siguientes pasos:
* Paséu de la bandera
* Xuramentu de la bandera
* Actos secundarios (mensaxes, oración, etc.)
* Cantar del [[Himnu Nacional de Panamá|Himnu Nacional]]
=== Xuramentu ===
El xuramentu a la bandera panamiega foi escurríu por [[Ernestina Sucre Tapia]] y foi adoptáu pola Llei 24 de 1959. Siempres el xuramentu tien de recitase dempués de ser izada la bandera.
Dicir de la siguiente manera, llevantando la mano derecha nun ángulu de 90º y amosando la palma de la mano:
:''Bandera panamiega: Xuro a Dios y a la Patria, amar, respetate y defendete, como símbolu sagráu de la nuesa Nación.''
=== Usu de la bandera n'otros sitios ===
Dexar por llei, que les residencies afatar con banderinos, banderolas, estandartes y otros que sían variantes de los colores de la bandera nacional. Nes siguientes ocasiones ye dexada la decoración cola bandera nacional o banderinos, banderolas y similares:
* Nos díes de fiesta nacional
* En díes que se celebren llogros de la república
* En díes nacionales de países amigos
* Nes feches de fallecimientu de panamiegos pernomaos como balobru
La bandera nacional por llei, prohíbese'l so usu en llugares de diversión nocherniega, prostíbulos, en mensaxes publicitarios, cartelos comerciales, productos comerciales y animales.
A los ciudadanos estranxeros déxase-yos l'usu de la bandera nacional nes ocasiones citaes, tamién al momentu de celebraciones de les sos respeutives naciones, siempres y cuando se-y asitie a la bandera panamiega col mesmu respetu, tamañu y calidá que les banderes estranxeres.
=== Doblez ===
[[Ficheru:Banderapandoblar.svg|miniatura|200px|derecha|Procedimientu de dobláu de la bandera nacional.]]
Pa doblar la bandera ye necesaria la presencia de dos persones, depués de quitar los gabitos de la lluria y espurrila, solmenar pa quitar dalgún cuerpu estrañu que repose sobre'l pabellón, antes de siguir reparar si hai daños o destiñíu de los colores, depués dóblase en metá quedando mirando escontra riba el cantón azul y el blancu cola estrella colorada; depués dóblase nuevamente quedando mirando escontra riba el cantón cola estrella azul y el cantón coloráu; finalmente empiézase a doblar en forma de triángulu rectángulu, empezando pol cantón coloráu, proceder hasta que quede dafechu dobláu. A la fin, el cantón blancu tien de cubrir tol esterior de la bandera.
=== Allugamientu ===
[[Ficheru:Banderapanbalcones.svg|miniatura|200px|derecha|Forma d'asitiar la bandera de Panamá nun balcón]]
[[Ficheru:Panbanderadesfile.png|miniatura|210px|right|Allugamientu de la bandera nacional nun desfile]]
[[Ficheru:Banderapanotras.JPG|miniatura|210px|right|Allugamientu de la bandera nacional nun grupu de banderes]]
La bandera nacional tien regles y normes d'allugamientu tocantes al so usu en distintos actos a nivel mundial. Ente estos atopen los siguientes:
* '''Nos balcones''' usar de la siguiente forma:
** Horizontal: asitiar de la forma na que se enarbola nun estil.
** Vertical: asitiar col cantón de la estrella azul al llau esquierdu superior del observador.
* '''Nos desfiles y paraes''': nos díes de fiesta nacional, de llogros de gran trescendencia pa la república o nos funerales d'un panamiegu pernomáu (colos restos presentes), va asitiase'l pabellón nacional a la cabeza del desfile y de cada delegación que participe nella, ésta con una escolta. L'estil nun tien de tener un enclín mayor a 45º.
* En casu de dir otres banderes al llau d'ella, la bandera, va dir en casu de ser un númberu par de banderes nel centru derechu; en casu de ser un númberu impar de banderes, va dir al centru d'estes. En casu de llevar banderes detrás d'ella, van dir col mesmu tamañu y calidá que la bandera panamiega.
* '''Cuando ta asitiada con otres banderes''': en casu de ser asitiada con un númberu par de banderes, asítiase nel centru esquierdu del observador. En casu de ser asitiada con un númberu impar de banderes, tien d'asitiase nel centru del grupu. Cuando la bandera panamiega esplegar con una bandera d'otra nación colos estiles cruciaos, la bandera panamiega ten de tar a la izquierda del observador y el so estil sobre l'estil de la otra bandera. La bandera tien de llegar primero al puntu más altu del mástil al izarla xunto a banderes d'otres naciones; al arriarla tien de llegar de postreru.
* '''Nos funerales''': cuando s'usa pa cubrir un ataúd, tien d'asitiase de manera que los amarres queden a la cabeza del difuntu y el cuartel blancu cola estrella azul sobre'l llau esquierdu.
* Siempres tien de dir a la derecha de los altares y de un orador.
* Nunca se deben cruciar dos banderes panamiegues.
* La bandera nun s'inclina ante naide nin ante nada, en nenguna ocasión.
=== Bandera a mediu estil ===
La bandera nacional asítiase-y en mediu estil como símbolu de respetu del pueblu panamiegu a una perda o sucesu tráxicu que tea asocediendo. P'asitiar la bandera a mediu estil, se iza dafechu y depués se arría hasta llegar a la metá, al baxala faise inversamente izando la bandera hasta'l mástil y depués arriándola ceremoniosamente. La bandera va ser asitiada en mediu estil nos siguientes momentos:
* Fallecimientu del Presidente de la República.
* Fallecimientu d'un ex-presidente de la República.
* Fallecimientu del Vicepresidente o Ministros d'Estáu.
* Fallecimientu de dalgún funcionariu d'altu rangu del gobiernu nacional.
* Fallecimientu d'un Diputáu de l'Asamblea Nacional.
* Fallecimientu d'un Maxistráu de la Corte Suprema de Xusticia.
* Fallecimientu d'un panamiegu pernomáu (ganador de dalguna orde nacional o panamiegu que sobresaliera a nivel internacional).
* Fallecimientu d'un personaxe pernomáu a nivel mundial.
* Al asoceder un desastre natural de gran magnitú a dalguna nación amiga.
=== Sacrilexos ===
Según les lleis que rixen l'usu de los símbolos patrios, la bandera ye oxetu de sacrilexu nos siguientes casos:
* Al ser cortada o quemada en dalguna protesta
* Ser usada n'artículos comerciales
* Apaecer en dalguna pauta publicitaria
* Ser enarboliada en sitios de diversión nocherniega
Al incurrir nuna d'estes situaciones y dependiendo del grau de irrespeto dau al pabellón nacional, van imponese les sanciones correspondientes.
=== Destrucción ===
Al llegar la bandera nacional a la fin del so periodu d'usu (colores destiñíos, rasgaduras), va sacáse-y de funciones y va ser quemada nuna ceremonia solemne.
Les banderes tendrán de ser quemaes nun llugar público y abierto por que pueda asistir tol que deseye brinda-y los últimos respetos a la bandera nacional. Amás d'esto, tienen d'esistir los siguientes elementos:
* Un [[fornu]] para incinerar les banderes
* Una bandexa pa recoyer les cenices
* Un fuexu na tierra pa depositar les cenices
* Les banderes que van ser quemaes
El fornu ye l'elementu principal de la ceremonia, ten de ser abiertu y de material resistente al calor (de normal constrúyense de tanques d'aceite partíos a la metá), con un furu na parte inferior pa dar salida a les cenices; el fornu tien de tener una malla d'[[aceru]] espandíu pa dixebrar les banderes del combustible y les pates del fornu tienen de ser de [[fierro]] con 1/4 de pulgada d'anchu y 24 pulgaes de llargu. Según les normes de la cremación de banderes, namái puede usase madera de [[mangle]] como combustible y namái puede encender por sigo mesmu ensin l'ayuda de combustibles fósiles.
A la ceremonia de cremación tienen d'asistir les siguientes persones:
* Representantes de les instituciones que cremarán les sos banderes Una representante de les [[Mochaches Guíes]]
* Representantes de los clubes cívicos
* Un representante de la comunidá onde se realiza l'eventu
Antes de proceder cola cremación, realízase una alocución sobre la bandera nacional y la so importancia nes instituciones que cremarán les sos banderes; depués d'esto, recítase'l xuramentu a la bandera, escritu pola panamiega [[Ernestina Sucre]] (fundadora de les Mochaches Guíes). Finalmente, dar# en quemar les banderes primeramente doblaes.
Al terminar, recuéyense les cenices y sotiérrense col debíu respetu.
== Cronoloxía de banderes históriques de Panamá ==
<gallery>
Ficheru:Flag of Cross of Burgundy.svg|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] [[Cruz de Borgoña]], Primer bandera española como tal representando a toa España. Utilizada tamién como bandera del [[Imperiu español]] ([[1492]]-[[1898]]) y usada hasta 1793.
Ficheru:Flag of Spain (1785-1873 and 1875-1931).svg|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]], ''Bandera d'España'' (1786-1821)
Ficheru:Flag of Gran Colombia.svg | [[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Tercer bandera de la [[Gran Colombia]], ente 1821 y 1830.
Ficheru:Flag of New Granada (1830-1834).svg | [[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]][[Ficheru:FIAV reconstructed.svg|23px]] Bandera provisional del [[República de la Nueva Granada|Estáu de Nueva Granada]], vixente ente 1830 y el 9 de mayu de 1834.
Ficheru:Flag of New Granada.svg | [[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Bandera de la [[República de la Nueva Granada]] y la [[Confederación Granadina]], vixente ente'l 9 de mayu de 1834 y 26 de xunetu de 1861.
Ficheru:Flag of Federal State of Panama.svg|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Bandera del [[Estáu Federal de Panamá]], 1855-1863.
Ficheru:Flag of Sovereign State of Panama.svg|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Bandera del [[Estáu Soberanu de Panamá]], 1863-1886.
Ficheru:Flag of Colombia.svg | [[Ficheru:FIAV normal.svg|23px]] Bandera de los [[Estaos Xuníos de Colombia]] y de l'actual [[República de Colombia]], usada dende'l 26 de payares de 1861 hasta'l 3 de payares de 1903.
Ficheru:Flag of Panama (1903).svg|[[Ficheru:FIAV historical.svg|23px]] Diseñu orixinal de la bandera, según Manuel E. Amador. Foi la primer bandera de Panamá, dende'l 3 de payares de 1903 hasta'l 25 de marzu de [[1925]].
Ficheru:Flag of Panama.svg|Bandera actual de la República de Panamá: surdió del cambéu del primer modelu. Adoptáu provisionalmente dende'l 25 de marzu de 1925 y ratificáu en 1941.
</gallery>
== Banderes provinciales y comarcales ==
Delles provincies, distritos y contornes indíxenes del país tienen la so propia bandera, amuésense de siguío dalgunes d'elles:
== Ver tamién ==
* [[Bandera]]
* [[Panamá]]
* [[Símbolos patrios de Panamá]]
* [[Escudu de Panamá]]
* [[Himnu Nacional de Panamá]]
* [[Día de los Mártires]]
== Bibliografía ==
;Llibros
<div style="font-size:95%;">
* ''Cantón, Susana''. Ciencies Sociales 3. Editorial Escolar, S.A. ISBN 84-305-2802-4
* Suplementu Didácticu 11/1997 «Homenaxe a la Patria 94 Aniversario» Talleres de la Corporación. La Prensa, 1997.
* ''Figueroa, Dalva''. Panamá y la so hestoria. Editorial Norma, S.A. ISBN 958-04-6244-5
* ''Calzadilla, Diamantina''. Educación Cívica. 11 Edición. 1970
* ''Troya, Demóstemes''. Cívica. 1981
* ''Xaén, R''. Cívica. 1949
* Constitución Política de la República de Panamá de 1949. Departamentu de Testos Escolares del Ministeriu d'Educación. 1961
* Constitución Política de la República de Panamá de 1972. Departamentu de Testos Escolares del Ministeriu d'Educación. 1974
* ''Castillero R., Ernesto J.'' Historia de los símbolos de la patria panamiega. 108 páxines.</div>
;Periódicos
<div style="font-size:95%;">
* ''El Sieglu''. Edición del 4 de febreru de 1998. Páxina 26
* ''La Prensa''. Edición del 4 de setiembre de 2000. Páxina 2B
* ''La Prensa''. Edición del 24 de payares de 2002. Páxina 10B
* ''La Prensa''. Edición del 4 de payares de 2003. Páxina 7A
* ''La Prensa. Suplementu Aldu al Centenariu''. Edición del 1 de payares de 2001. Páxina 3
</div>
;Lleis
<div style="font-size:95%;">
* Llei 34 (del 15 d'avientu de 1949), pola cual adóptense la Bandera, l'Himnu y l'Escudu d'Armes de la República y se reglamenta el so usu según el de les Banderes Estranxeres.</div>
== Referencies ==
{{llistaref}}
== Enllaces esternos ==
{{enllaces bandera}}
* [http://www.worldstatesmen.org/Panama.htm World Statesmen.org: Flags of Panama 1508 - 1903]
* [http://www.worldstatesmen.org/Colombia_states.html World Statesmen.org: Flags of Colombian States 1855-1886 and Panama 1508 - 1903]
* [https://web.archive.org/web/20070218132447/http://www.pa/secciones/patria/reglamentos_simbolos_patrios.htm Documentu completu de la llei 34 del 15 d'avientu de 1949, sobre l'usu y reglamentación de los símbolos patrios]
* [https://web.archive.org/web/20070218081658/http://www.pa/secciones/patria/asitiar_bandera.htm Allugamientu de la bandera]
* [https://web.archive.org/web/20070509041126/http://www.enlacespanama.com/bandera-panama.html Historia de la Bandera de Panamá]
* [https://web.archive.org/web/20070610061202/http://www.pa/secciones/patria/simbolos_patrios.htm Símbolos Patrios de la República de Panamá]
* [https://web.archive.org/web/20070218081658/http://www.pa/secciones/patria/asitiar_bandera.htm Allugamientu de la bandera]
* [https://web.archive.org/web/20080313000148/http://www.meduca.gob.pa/files/xeneral/manualsimbolos.pdf Manual del Ministeriu d'Educación de Panamá pal usu de los símbolos patrios (inclúi l'usu de la cinta tricolor).]
{{control d'autoridaes}}
[[Categoría:Banderes nacionales|Panama]]
[[Categoría:Panamá]]
g14svp1vnf1xuqdxk9zn92ncccn7qi1
Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes
4
190484
4497959
4497794
2026-06-01T01:48:49Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4497959
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>__NOINDEX__</noinclude>
Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}.
{{Wikidata list
|1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/imáxenes
|sparql=SELECT ?item ?dob ?dod ?img (CONCAT(" <small>",str(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob)/365.2425)))," años</small>") as ?s3)
{
SELECT ?item ?stct ?slct (?stct + ?slct*2 as ?rank) (SAMPLE(?img1) as ?img) (MAX(?dod1) as ?dod) (SAMPLE(?dob1) as ?dob)
{
?item wdt:P570 ?dod1
FILTER ( ?dod1 > "2022-01-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime)
FILTER ( ?dod1 > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod1 < now() )
?item wdt:P18 ?img1 .
FILTER NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 [] }
?item wdt:P31 wd:Q5 .
?item wikibase:statements ?stct ; wikibase:sitelinks ?slct .
OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1 }
FILTER EXISTS {
?article schema:about ?item .
?article schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/> .
}
}
GROUP BY ?item ?stct ?slct
ORDER BY DESC(?rank) ?item
LIMIT 8
}
ORDER BY DESC(?dod)
|section=
|columns=P18,label,P570,P20,qid,?s3
|thumb=130
|min_section=
|links=local
|row_template=Wikidata list/gallery
|skip_table=1
|autolist=fallback
|short = true
|chart=true
|references=all
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Josefina Molina (6915747281).jpg|center|130px]]
| label = [[Josefina Molina]]
| p570 = 2026-05-30<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref>
| p20 = [[Madrid]]<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref>
| qid = Q3815247
| s3 = <small>89 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Abdrabbuh Mansur Hadi.jpg|center|130px]]
| label = [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]]
| p570 = 2026-05-28<ref name="ref_af48e5fb516ad011f7841389d7aeb5bba5e073c9e797889d6c5fced88ea3264b">https://www.aljazeera.net/news/2026/5/28/%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3-%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%85%D9%86%D9%8A-%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D9%82-%D8%B9%D8%A8%D8%AF-%D8%B1%D8%A8%D9%87</ref>
| p20 = [[Riyad]]
| qid = Q57480
| s3 = <small>80 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Claudine Longet.png|center|130px]]
| label = [[Claudine Longet]]
| p570 = 2026-05-14<ref name="ref_2fa327bdd085b1c7be8cd621b9884e4e7b993fdea027435ae6ae5290c0bae13c">https://www.hollywoodreporter.com/music/music-news/claudine-longet-dead-andy-williams-spider-sabich-1236595818/</ref><ref name="ref_548007cdd4c8de082101a966828b0201d0a75a17dc304bb58020e4e64be314ce">https://www.lefigaro.fr/musique/claudine-longet-chanteuse-et-actrice-inculpee-en-1976-pour-la-mort-de-son-mari-est-morte-a-84-ans-20260515</ref>
| p20 = ''[[:d:Q205842|Aspen]]''
| qid = Q206506
| s3 = <small>84 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:MCCC 06 (42287028802).jpg|center|130px]]
| label = [[Donald Gibb]]
| p570 = 2026-05-12<ref name="ref_53a10c15d077b165fe70612530fa360722300a6e9f651b4f190d2c2697c9cc93">https://www.tmz.com/2026/05/12/donald-gibb-dead/</ref><ref name="ref_14b04fe7b15adfd028ec8f36c870f45fc8fcc25c9d080d639ebdb807bc49ba04">https://www.hollywoodreporter.com/movies/movie-news/donald-gibb-revenge-of-the-nerds-bloodsport-star-dead-at-71-1236594402/</ref>
| p20 = [[Texas]]
| qid = Q443040
| s3 = <small>71 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Germán Vargas Lleras.jpg|center|130px]]
| label = [[Germán Vargas Lleras]]
| p570 = 2026-05-08<ref name="ref_c3cd9b57a3811b2bbe58b3a684a17fe86f91c7fc0048ae3288e5b9d860cd2af1">https://www.eltiempo.com/politica/urgente-fallecio-el-exvicepresidente-german-vargas-lleras-3554329</ref>
| p20 = [[Bogotá]]
| qid = Q8963948
| s3 = <small>64 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Festus Mogae 2009-06-23.jpg|center|130px]]
| label = [[Festus Mogae]]
| p570 = 2026-05-08<ref name="ref_7d35189e79b095a5c916fb1002f2679891c091cf262ab7bcf69d2389ef833023">https://www.reuters.com/world/africa/botswanas-former-president-festus-mogae-dies-government-says-2026-05-08/</ref><ref name="ref_042a42283f2acf5ceec2d87ac6b781994a7c6bfd325c00089e48f62e9b85cb70">https://www.bbc.com/news/articles/c9we8lnyr2ko</ref>
| p20 = [[Gaborone]]<ref name="ref_7d35189e79b095a5c916fb1002f2679891c091cf262ab7bcf69d2389ef833023">https://www.reuters.com/world/africa/botswanas-former-president-festus-mogae-dies-government-says-2026-05-08/</ref>
| qid = Q193238
| s3 = <small>86 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Ted Turner April 1985 (cropped).jpg|center|130px]]
| label = [[Ted Turner]]
| p570 = 2026-05-06<ref name="ref_e284beb781c6e8ff0844f60d0cf559fdd775484d7a7a28f11133d240bcf785c3">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/05/06/ted-turner-createur-de-cnn-magnat-des-medias-et-vainqueur-de-la-coupe-de-l-america-est-mort_6686127_3382.html</ref>
| p20 = ''[[:d:Q6482179|Lamont]]''
| qid = Q193368
| s3 = <small>87 años</small>
}}
{{Wikidata list/gallery
| p18 = [[Ficheru:Soledad Gallego-Díaz Amigas y amigos de porCausa (30528150463) (cropped).jpg|center|130px]]
| label = [[Soledad Gallego-Díaz]]
| p570 = 2026-05-05<ref name="ref_4d05a9ed4474d6d19d81b9089e76e207fba7af0b736035b15a47c53299508a53">https://elpais.com/comunicacion/2026-05-05/muere-soledad-gallego-diaz-la-periodista-total.html</ref>
| p20 = [[Madrid]]<ref name="ref_4d05a9ed4474d6d19d81b9089e76e207fba7af0b736035b15a47c53299508a53">https://elpais.com/comunicacion/2026-05-05/muere-soledad-gallego-diaz-la-periodista-total.html</ref>
| qid = Q9078680
| s3 = <small>75 años</small>
}}
{{Wikidata list end}}
azkuff6tazr4qbf78cjl7qzohx2iqq5
Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/llista
4
190487
4497960
4497818
2026-06-01T01:48:52Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4497960
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>__NOINDEX__</noinclude>
Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}.
{{Wikidata list
|1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/llista
|sparql=SELECT ?item ?dod ?stct ?slct
{
?item wdt:P570 ?dod
FILTER ( ?dod > "2022-01-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime)
FILTER ( ?dod > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod < now() )
?item wdt:P31 wd:Q5 .
}
ORDER BY DESC(?dod) ?item
|columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20
|thumb=128
|autolist=fallback
|summary=itemnumber
|links=local
|references=all
}}
{| class='wikitable sortable'
! item
! imaxe
! label
! Nacimientu
! Muerte
! descripción
! ocupación
! cargu
! país de nacionalidá
! llugar de nacimientu
! llugar de la muerte
|-
| [[:d:Q3815247|Q3815247]]
| [[Ficheru:Josefina Molina (6915747281).jpg|center|128px]]
| [[Josefina Molina]]
| data-sort-value="1936" | 1936-11-14<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref>
| direutora de cine española
| [[guionista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[direutor de cine]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q6625963|novelista]]''<br/>''[[:d:Q1776724|mánager de teatru]]''
| ''[[:d:Q135599084|Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]''<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref>
| [[España]]
| [[Córdoba (España)|Córdoba]]<ref name="ref_7d2be0d41e3e070d322e3e74db28dc07788157999622a6f219686a488170ede0">''[[:d:Q23833686|Catalog of the German National Library]]''</ref>
| [[Madrid]]<ref name="ref_b72132ab8c6f6c397c427b85235c409f17dfd6f6fb37bda28b0437c76b96a2e8">https://www.academiadecine.com/2026/05/30/fallece-josefina-molina-revolucionaria-directora-de-cine/</ref>
|-
| [[:d:Q57480|Q57480]]
| [[Ficheru:Abdrabbuh Mansur Hadi.jpg|center|128px]]
| [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]]
| data-sort-value="1945" | 1945-09-01<ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-28<ref name="ref_af48e5fb516ad011f7841389d7aeb5bba5e073c9e797889d6c5fced88ea3264b">https://www.aljazeera.net/news/2026/5/28/%D9%88%D9%81%D8%A7%D8%A9-%D8%A7%D9%84%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3-%D8%A7%D9%84%D9%8A%D9%85%D9%86%D9%8A-%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D9%82-%D8%B9%D8%A8%D8%AF-%D8%B1%D8%A8%D9%87</ref>
| presidente de Yemen
| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q189290|oficial]]''
| [[Presidente de Yeme]]<br/>''[[:d:Q3205776|Vice President of Yemen]]''<br/>''[[:d:Q24810166|Minister of Defence]]''<ref name="ref_6e5bb6e675396091002a5c30941f5914201b28da923608efdfec3f9435ee00bd">''[[:d:Q138457762|al-Ḥukūmāt al-Yamanīyah (Wakālat al-Anbāʼ al-Yamanīyah-Sabaʼ, 2008)]]''</ref>
| [[Yeme]]<ref name="ref_007a2b480287d2746bba728bb871ddd76f37fd2e806a448965586a3d51e6d73f">http://www.nytimes.com/2012/02/22/world/middleeast/yemen-votes-to-remove-ali-abdullah-saleh.html</ref>
| [[Abyan|Gobernación de Abyan]]<ref name="ref_afab0435643f927c41fbd69e3b9a9ea24774b5ccc5a36081c6759dbe27e805c3">http://www.aljazeera.com/news/middleeast/2014/09/yemen-201493133157861697.html</ref><ref name="ref_065b6ac581ce3d0a1b16f1bf895a9f487366612cdbb89b8082a474576537589b">http://www.thenational.ae/news/world/abdrabu-mansur-hadi-the-enigmatic-general-to-take-charge-in-yemen</ref>
| [[Riyad]]
|-
| [[:d:Q463119|Q463119]]
|
| [[Marcia Lucas]]
| data-sort-value="1945" | 1945-10-04<ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-27<ref name="ref_85b42af66a043b7a93d4b1d393fd2920acbbcc0a093f9025e98957413c265d58">https://www.tvazteca.com/azteca7/chismes-famosos-internacional/muere-figura-clave-para-la-creacion-del-universo-star-wars-a-los-80-anos/</ref>
| montadora d'Estaos Xuníos
| ''[[:d:Q7042855|montador]]''<ref name="ref_1b6ad651a314b6b11ae8ae6bb6bf86c876f5c8cdd2a9a266bb28f6a716cd361a">http://womenfilmeditors.princeton.edu/lucas-marcia/</ref>
|
| [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]
| ''[[:d:Q204561|Modesto]]''
| ''[[:d:Q506446|Rancho Mirage]]''
|-
| [[:d:Q11704235|Q11704235]]
| [[Ficheru:Tarsy Carballas e Victoria Martíns (Vigo 2013).jpg|center|128px]]
| [[Tarsy Carballas]]
| data-sort-value="1934" | 1934-06-02
| data-sort-value="2026" | 2026-05-16<ref name="ref_c5add5e6904226bd1ac2287e057608d5f3673a36b3d46f31030392c5448c5b71">https://www.elprogreso.es/articulo/ribeira-sacra/muere-cientifica-taboadesa-tarsy-carballas-91-anos/202605162100481970601.html</ref>
| académica española
| ''[[:d:Q3400985|académicu]]''<br/>[[investigador]]<ref name="ref_c5add5e6904226bd1ac2287e057608d5f3673a36b3d46f31030392c5448c5b71">https://www.elprogreso.es/articulo/ribeira-sacra/muere-cientifica-taboadesa-tarsy-carballas-91-anos/202605162100481970601.html</ref>
| ''[[:d:Q1162163|direutor]]''<ref name="ref_3fe2b28351e908e54842a654f7337f711713b50cdaa409d031bf07c92494300e">https://www.elcorreogallego.es/santiago/2026/05/16/muere-91-anos-investigadora-csic-130304207.html</ref>
| [[España]]
| ''[[:d:Q578118|Taboada]]''<ref name="ref_c5add5e6904226bd1ac2287e057608d5f3673a36b3d46f31030392c5448c5b71">https://www.elprogreso.es/articulo/ribeira-sacra/muere-cientifica-taboadesa-tarsy-carballas-91-anos/202605162100481970601.html</ref>
|
|-
| [[:d:Q206506|Q206506]]
| [[Ficheru:Claudine Longet.png|center|128px]]
| [[Claudine Longet]]
| data-sort-value="1942" | 1942-01-29<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-14<ref name="ref_2fa327bdd085b1c7be8cd621b9884e4e7b993fdea027435ae6ae5290c0bae13c">https://www.hollywoodreporter.com/music/music-news/claudine-longet-dead-andy-williams-spider-sabich-1236595818/</ref><ref name="ref_548007cdd4c8de082101a966828b0201d0a75a17dc304bb58020e4e64be314ce">https://www.lefigaro.fr/musique/claudine-longet-chanteuse-et-actrice-inculpee-en-1976-pour-la-mort-de-son-mari-est-morte-a-84-ans-20260515</ref>
| cantante francesa
| [[cantante]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>[[músicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[actor]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[baillarín]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref>
|
| [[Francia]]
| [[París]]
| ''[[:d:Q205842|Aspen]]''
|-
| [[:d:Q131443621|Q131443621]]
|
| [[Hilda Farfante]]
| data-sort-value="1931" | 1931<ref name="ref_973bfa478f840fe97c7496976fc0a8eca6fa0aa9c8b5970110eb59fcb9c8c184">https://web.ub.edu/es/web/actualitat/w/hilda-farfante-la-transicion-nos-traiciono-hizo-una-canallada-con-nuestros-muertos</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-13<ref name="ref_867c26c97fe6eebf18e00113232946bada37aad79059e114a7d2fce026d623ae">https://elpais.com/espana/2026-05-13/muere-hilda-farfante-la-voz-del-grito-que-se-convirtio-en-el-himno-de-los-desaparecidos-del-franquismo.html</ref><ref name="ref_3cd42ba8b7bd379c5c94ff910dcde1ed306954e4a905c0c7e6e433762b9dbe04">https://www.eldiario.es/asturias/muere-hilda-farfante-voz-asturiana-lucho-memoria-historica-no-encontro-padres_1_13218915.html</ref>
| maestra española y activista de la memoria histórica
| [[profesor]]<ref name="ref_9ac847b4fe737e534ea9796fa87d281890946870f11618ee7332446126925209">https://elpais.com/espana/2020-06-28/urgente-la-voz-se-me-esta-apagando-y-no-quiero-dejar-a-mis-padres-en-una-cuneta.html</ref>
|
| [[España]]
| [[Bisuyu (parroquia de Cangas del Narcea)|Bisuyu]]<ref name="ref_973bfa478f840fe97c7496976fc0a8eca6fa0aa9c8b5970110eb59fcb9c8c184">https://web.ub.edu/es/web/actualitat/w/hilda-farfante-la-transicion-nos-traiciono-hizo-una-canallada-con-nuestros-muertos</ref>
|
|-
| [[:d:Q443040|Q443040]]
| [[Ficheru:MCCC 06 (42287028802).jpg|center|128px]]
| [[Donald Gibb]]
| data-sort-value="1954" | 1954-08-04
| data-sort-value="2026" | 2026-05-12<ref name="ref_53a10c15d077b165fe70612530fa360722300a6e9f651b4f190d2c2697c9cc93">https://www.tmz.com/2026/05/12/donald-gibb-dead/</ref><ref name="ref_14b04fe7b15adfd028ec8f36c870f45fc8fcc25c9d080d639ebdb807bc49ba04">https://www.hollywoodreporter.com/movies/movie-news/donald-gibb-revenge-of-the-nerds-bloodsport-star-dead-at-71-1236594402/</ref>
| actor d'Estaos Xuníos
| [[actor]]<br/>''[[:d:Q10800557|actor de cine]]''<br/>''[[:d:Q10798782|actor de televisión]]''<br/>''[[:d:Q3665646|xugador de baloncestu]]''
|
| [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]
| [[Nueva York]]<ref name="ref_fa2966579ddde851e6e3a7423057baafd36d8c5f8877f0f66fb82876dc6bd578">''[[:d:Q101516370|Kinorium]]''</ref>
| [[Texas]]
|-
| [[:d:Q193238|Q193238]]
| [[Ficheru:Festus Mogae 2009-06-23.jpg|center|128px]]
| [[Festus Mogae]]
| data-sort-value="1939" | 1939-08-21<ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-08<ref name="ref_7d35189e79b095a5c916fb1002f2679891c091cf262ab7bcf69d2389ef833023">https://www.reuters.com/world/africa/botswanas-former-president-festus-mogae-dies-government-says-2026-05-08/</ref><ref name="ref_042a42283f2acf5ceec2d87ac6b781994a7c6bfd325c00089e48f62e9b85cb70">https://www.bbc.com/news/articles/c9we8lnyr2ko</ref>
| políticu botsuanianu
| ''[[:d:Q82955|políticu]]''<ref name="ref_ac4534ecab418a09ad5ef1c0b133dd5dc959a0f15ea05c30a6bdaab9fa251086">''[[:d:Q96743901|Database of Cabinet Politics in Sub-Sahara Africa]]''</ref>
| [[Presidente de Botsuana|Presidentes de Botsuana]]<br/>[[Vicepresidente de Botsuana]]<br/>''[[:d:Q97356746|Minister of Finance]]''
| [[Botsuana]]<ref name="ref_ac4534ecab418a09ad5ef1c0b133dd5dc959a0f15ea05c30a6bdaab9fa251086">''[[:d:Q96743901|Database of Cabinet Politics in Sub-Sahara Africa]]''</ref>
| ''[[:d:Q855634|Serowe]]''
| [[Gaborone]]<ref name="ref_7d35189e79b095a5c916fb1002f2679891c091cf262ab7bcf69d2389ef833023">https://www.reuters.com/world/africa/botswanas-former-president-festus-mogae-dies-government-says-2026-05-08/</ref>
|-
| [[:d:Q8963948|Q8963948]]
| [[Ficheru:Germán Vargas Lleras.jpg|center|128px]]
| [[Germán Vargas Lleras]]
| data-sort-value="1962" | 1962-02-19
| data-sort-value="2026" | 2026-05-08<ref name="ref_c3cd9b57a3811b2bbe58b3a684a17fe86f91c7fc0048ae3288e5b9d860cd2af1">https://www.eltiempo.com/politica/urgente-fallecio-el-exvicepresidente-german-vargas-lleras-3554329</ref>
| políticu colombianu
| [[abogáu]]<br/>''[[:d:Q82955|políticu]]''
| ''[[:d:Q19254253|senador de Colombia]]''<br/>''[[:d:Q17104133|Vicepresidente de Colombia]]''<br/>''[[:d:Q57376776|Minister of the Interior of Colombia]]''<br/>''[[:d:Q110567677|Minister of Housing, City and Territory]]''<br/>''[[:d:Q57541164|president of the Senate of Colombia]]''<br/>''[[:d:Q51096842|councillor of Bogotá]]''
| [[Colombia]]
| [[Bogotá]]
| [[Bogotá]]
|-
| [[:d:Q193368|Q193368]]
| [[Ficheru:Ted Turner April 1985 (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Ted Turner]]
| data-sort-value="1938" | 1938-11-19<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_47984cd472c330f9ded38c20ef895bdfa7fcf972d038158ec6f3777edbee4973">''[[:d:Q21401824|The Peerage]]''</ref><ref name="ref_cd05ff4b2e7c80737dcfea926f6951432d0720738c84d35ef2684788cb398210">''[[:d:Q98769076|GeneaStar]]''</ref><ref name="ref_51a2884a7a850194f7d7e318254c10580f3a2ec7623fcd7cbcdba566b226af2e">''[[:d:Q105192847|Biblioteka Narodowa]]''</ref><ref name="ref_d93dab851f5a062783f73c103680ec63bc8865c6c5d40177ae8b6d19640a9a63">''[[:d:Q107343683|Munzinger Personen]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-06<ref name="ref_e284beb781c6e8ff0844f60d0cf559fdd775484d7a7a28f11133d240bcf785c3">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/05/06/ted-turner-createur-de-cnn-magnat-des-medias-et-vainqueur-de-la-coupe-de-l-america-est-mort_6686127_3382.html</ref>
| entamador d'Estaos Xuníos
| ''[[:d:Q1420621|empresariu de medios]]''<br/>''[[:d:Q12362622|filántropu]]''<br/>''[[:d:Q3578589|ambientalista]]''<br/>''[[:d:Q476246|regatista]]''<br/>''[[:d:Q26481809|dirixente deportivu]]''<br/>''[[:d:Q1186921|mánager de béisbol]]''<br/>[[productor de televisión]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>''[[:d:Q131524|entamador]]''<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref>
|
| [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]
| [[Cincinnati]]<ref name="ref_e284beb781c6e8ff0844f60d0cf559fdd775484d7a7a28f11133d240bcf785c3">https://www.lemonde.fr/disparitions/article/2026/05/06/ted-turner-createur-de-cnn-magnat-des-medias-et-vainqueur-de-la-coupe-de-l-america-est-mort_6686127_3382.html</ref>
| ''[[:d:Q6482179|Lamont]]''
|-
| [[:d:Q9078680|Q9078680]]
| [[Ficheru:Soledad Gallego-Díaz Amigas y amigos de porCausa (30528150463) (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Soledad Gallego-Díaz]]
| data-sort-value="1951" | 1951-04-21<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><ref name="ref_7d5a9289c3f1552ca1c6daed7f2742515fbfc699975b5a7776aef96f75868c5b">''[[:d:Q89570027|Autoritats UB]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_4d05a9ed4474d6d19d81b9089e76e207fba7af0b736035b15a47c53299508a53">https://elpais.com/comunicacion/2026-05-05/muere-soledad-gallego-diaz-la-periodista-total.html</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-05<ref name="ref_4d05a9ed4474d6d19d81b9089e76e207fba7af0b736035b15a47c53299508a53">https://elpais.com/comunicacion/2026-05-05/muere-soledad-gallego-diaz-la-periodista-total.html</ref>
| periodista española
| [[periodista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| ''[[:d:Q1162163|direutor]]''<ref name="ref_e59b1de404783695e8c8ff66cb6e1c9f528ddc3780fbea53e8cbeaa1c1e891fd">https://elpais.com/sociedad/2020-06-15/el-consejo-de-el-pais-nombrara-nuevo-director.html</ref><ref name="ref_9ff5f772156494a1c7cc77bc25f866dfce97ea7304f97d2826efba496d9e0aec">https://elpais.com/elpais/2018/06/08/actualidad/1528453531_737191.html</ref>
| [[España]]
| [[Madrid]]<ref name="ref_4d05a9ed4474d6d19d81b9089e76e207fba7af0b736035b15a47c53299508a53">https://elpais.com/comunicacion/2026-05-05/muere-soledad-gallego-diaz-la-periodista-total.html</ref>
| [[Madrid]]<ref name="ref_4d05a9ed4474d6d19d81b9089e76e207fba7af0b736035b15a47c53299508a53">https://elpais.com/comunicacion/2026-05-05/muere-soledad-gallego-diaz-la-periodista-total.html</ref>
|}
----
∑ 11 items.
{{Wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
jcr3ute5lpuyf3nlql2kteetjjumump
Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/portada
4
256849
4497956
4497812
2026-06-01T01:41:22Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4497956
wikitext
text/x-wiki
<div style="display:block;border:1px solid #5da95d; vertical-align:top;width:100%; background-color:#f9f9ff;margin-bottom:10px;margin-top:5px;padding-left:5px;padding-right:4px; box-shadow: 8px 8px 8px #ccc; box-sizing: border-box">
<div style="height:22px; border-bottom:1px solid #5da95d; padding:0px; background:#b9f3b9; color:#000000; text-align:center; font-weight:bold; font-size:100%; margin-bottom:5px;margin-top:0;margin-left:-5px;margin-right:-4px;">
<div class="center"><b>Persones finaes de recién</b></div></div>
{{Wikidata list
|1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién/portada
|sparql=SELECT ?item ?dob ?dod (CONCAT(" <small>", STR(ROUND(FLOOR((?dod - ?dob) / "365.2425"^^xsd:decimal))), " años</small>") AS ?s3) WHERE {
SELECT ?item ?stct ?slct (MAX(?dod1) AS ?dod) (SAMPLE(?dob1) AS ?dob) WHERE {
?item wdt:P570 ?dod1.
FILTER(?dod1 > "2021-11-02T00:00:00Z"^^xsd:dateTime)
FILTER((?dod1 > ((NOW()) - "P32D"^^xsd:duration)) && (?dod1 < (NOW())))
FILTER(NOT EXISTS { ?item wdt:P1087 _:b4. })
?item wdt:P31 wd:Q5;
wikibase:statements ?stct;
wikibase:sitelinks ?slct.
OPTIONAL { ?item wdt:P569 ?dob1. }
FILTER(EXISTS {
?article schema:about ?item;
schema:isPartOf <https://ast.wikipedia.org/>.
})
}
GROUP BY ?item ?stct ?slct
ORDER BY DESC (?dod)
LIMIT 8
}
ORDER BY DESC (?dod)
|section=
|columns=label,description,P570,qid,?s3
|thumb=130
|min_section=
|links=local
|row_template=Wikidata list/portada
|skip_table=1
|autolist=fallback
|short = true
|chart=true
|minimal=1
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Josefina Molina]]
| desc = direutora de cine española
| p570 = 2026-05-30
| qid = Q3815247
| s3 = <small>89 años</small>
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Abd Rabbuh Mansur al-Hadi]]
| desc = presidente de Yemen
| p570 = 2026-05-28
| qid = Q57480
| s3 = <small>80 años</small>
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Marcia Lucas]]
| desc = montadora d'Estaos Xuníos
| p570 = 2026-05-27
| qid = Q463119
| s3 = <small>80 años</small>
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Tarsy Carballas]]
| desc = académica española
| p570 = 2026-05-16
| qid = Q11704235
| s3 = <small>91 años</small>
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Claudine Longet]]
| desc = cantante francesa
| p570 = 2026-05-14
| qid = Q206506
| s3 = <small>84 años</small>
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Hilda Farfante]]
| desc = maestra española y activista de la memoria histórica
| p570 = 2026-05-13
| qid = Q131443621
| s3 = <small>95 años</small>
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Donald Gibb]]
| desc = actor d'Estaos Xuníos
| p570 = 2026-05-12
| qid = Q443040
| s3 = <small>71 años</small>
}}
{{Wikidata list/portada
| label = [[Festus Mogae]]
| desc = políticu botsuanianu
| p570 = 2026-05-08
| qid = Q193238
| s3 = <small>86 años</small>
}}
{{Wikidata list end}}
</div>
9t7exc9dqqx7tyn0nk3lqy8w266wyvo
Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién (ensin páxina)
4
268886
4497957
4497797
2026-06-01T01:42:09Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4497957
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>__NOINDEX__</noinclude>
Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}.
{{Wikidata list
|1=Wikipedia:Wikidata/Finaos de recién (ensin páxina)
|sparql=SELECT DISTINCT ?item ?linkcount
{
?item wdt:P570 ?dod
FILTER ( ?dod > "2023-08-01T00:00:00Z"^^xsd:dateTime)
FILTER ( ?dod > (now()-"P32D"^^xsd:duration) && ?dod < now() )
?item wdt:P31 wd:Q5 .
?item wikibase:sitelinks ?linkcount . # count of sitelinks
}
ORDER BY DESC(?dod) ?item
LIMIT 50
|columns=item,P18,label,P569:nacimientu,P570:muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20,?linkcount:enllaces
|thumb=128
|autolist=fallback
|links=red_only
|references=all
}}
{| class='wikitable sortable'
! item
! imaxe
! label
! nacimientu
! muerte
! descripción
! ocupación
! cargu
! país de nacionalidá
! llugar de nacimientu
! llugar de la muerte
! enllaces
|-
| [[:d:Q116791151|Q116791151]]
|
| [[Anis Hassan Yahya]]
| data-sort-value="1934" | 1934
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31<ref name="ref_2361d16c357a9a2e588273be9f76f1e9ea817dd6f1fb571503ce6562ae3a9090">https://almawqeapost.net/news/119376</ref>
| [[Yeme|yemenín]] person, Deputy Prime Minister, minister of fisheries, minister of transportation, minister of economy (1934–2026) ♂
|
| [[Deputy Prime Minister]]<ref name="ref_6e5bb6e675396091002a5c30941f5914201b28da923608efdfec3f9435ee00bd">''[[:d:Q138457762|al-Ḥukūmāt al-Yamanīyah (Wakālat al-Anbāʼ al-Yamanīyah-Sabaʼ, 2008)]]''</ref><br/>[[minister of fisheries]]<ref name="ref_73ba77130c9e51b508a6f9bb72896a97f37b26cad0822070a3991e77f14addc0">''[[:d:Q137425721|Dhākirat waṭan-Jumhūrīyat al-Yaman al-Dīmuqrāṭīyah al-shaʻbīyah (Dār al-Madá lil-Nashr wa-al-Tawzīʻ, 2020)]]''</ref><ref name="ref_efbbb553f85bb980e0e369cb33620d8b3e53bfe7a77e6e31694883926ccca4e6">''[[:d:Q137843248|Dhākirat waṭan .. ʻAdan wa-al-waḥdah al-Yamanīyah (Dār al-Fārābī, 2020)]]''</ref><br/>[[minister of transportation]]<ref name="ref_efbbb553f85bb980e0e369cb33620d8b3e53bfe7a77e6e31694883926ccca4e6">''[[:d:Q137843248|Dhākirat waṭan .. ʻAdan wa-al-waḥdah al-Yamanīyah (Dār al-Fārābī, 2020)]]''</ref><br/>[[minister of economy]]<ref name="ref_73ba77130c9e51b508a6f9bb72896a97f37b26cad0822070a3991e77f14addc0">''[[:d:Q137425721|Dhākirat waṭan-Jumhūrīyat al-Yaman al-Dīmuqrāṭīyah al-shaʻbīyah (Dār al-Madá lil-Nashr wa-al-Tawzīʻ, 2020)]]''</ref><ref name="ref_efbbb553f85bb980e0e369cb33620d8b3e53bfe7a77e6e31694883926ccca4e6">''[[:d:Q137843248|Dhākirat waṭan .. ʻAdan wa-al-waḥdah al-Yamanīyah (Dār al-Fārābī, 2020)]]''</ref>
| [[Yeme]]
| [[Aden]]
|
| 2
|-
| [[:d:Q12835900|Q12835900]]
|
| [[Aqil Ağacanov]]
| data-sort-value="1949" | 1949-08-22
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31
| [[Actor|actor]] (1949–2026) ♂
| [[actor]]
|
|
| [[Bakú]]
| [[Bakú]]
| 1
|-
| [[:d:Q140003191|Q140003191]]
|
| [[Rene Canent]]
|
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31
| Xugador de baloncestu (†2026) ♂
| [[xugador de baloncestu]]
|
|
|
|
| 1
|-
| [[:d:Q21153696|Q21153696]]
|
| [[Brooklyn Rivera]]
| data-sort-value="1952" | 1952-09-24
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31
| [[Nicaragua|nicaraguanu]] políticu (1952–2026) ♂
| [[políticu]]
|
| [[Nicaragua]]
|
|
| 2
|-
| [[:d:Q3630686|Q3630686]]
| [[Ficheru:Suman Kalyanpur in 2023.jpg|center|128px]]
| [[Suman Kalyanpur]]
| data-sort-value="1937" | 1937-01-28
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31
| cantante india
| [[actor]]<br/>[[cantante]]<br/>[[compositor]]
|
| [[India]]
| [[Dhaka]]
|
| 14
|-
| [[:d:Q7419814|Q7419814]]
| [[Ficheru:Ryamizard Ryacudu 2015.jpg|center|128px]]
| [[Ryamizard Ryacudu]]
| data-sort-value="1950" | 1950-04-21
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31<ref name="ref_e8859bb162112672fa2d8228b140b29728ba0095dc38300782b767c529d6f9a3">https://news.detik.com/berita/d-8512063/eks-menhan-ryamizard-ryacudu-meninggal-dunia</ref>
| políticu indonesiu
| [[militar]]<br/>[[políticu]]
| [[Minister of Defence]]<br/>[[Chief of Staff of the Indonesian Army]]<br/>[[Commander of Army Strategic Reserve Command]]
| [[Indonesia]]
| [[Palembang]]
| [[Gatot Soebroto Army Hospital]]
| 12
|-
| [[:d:Q75391725|Q75391725]]
|
| [[Sveva della Gherardesca, Contessa della Gherardesca]]
| data-sort-value="1930" | 1930-07-15<ref name="ref_47984cd472c330f9ded38c20ef895bdfa7fcf972d038158ec6f3777edbee4973">''[[:d:Q21401824|The Peerage]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31<ref name="ref_abd45f6d6b5f6a9db804b0dfbcc05edf73052f6ec922d3027e73d575bcbabb06">https://ru-royalty.livejournal.com/11864219.html</ref>
| Person (1930–2026) ♀; child of Walfredo della Gherardesca, Conte della Gherardesca, Nicoletta dei Marchesi Piccolelis; spouse of Nicholas Romanov
|
|
|
|
|
| 0
|-
| [[:d:Q9696922|Q9696922]]
|
| [[Carlos Eugénio Pereira de Brito]]
| data-sort-value="1935" | 1935-11-19
| data-sort-value="2026" | 2026-05-31<ref name="ref_79af4ab5e51b7bae9cca7d728a86623e131607d02880bea391d03a734f7882dc">https://observador.pt/2026/05/31/morreu-o-antigo-ministro-social-democrata-carlos-brito-aos-90-anos/</ref>
| inxenieru civil, Portugal
| [[políticu]]<br/>[[inxenieru civil]]
| [[Diputáu na Asamblea de la República]]<br/>[[Minister of National Defence]]
| [[Portugal]]
| [[Porto]]
|
| 2
|-
| [[:d:Q111031731|Q111031731]]
|
| [[Estela Ruiz Milán]]
| data-sort-value="1933" | 1933-10-07<ref name="ref_778bc176f81bf2534dbfec333e0ae7514b81276356748fadc31dae8883321796">https://www.lajornadamaya.mx/yucatan/170458/estela-ruiz-milan-una-estrella-yucateca-en-coyoacan</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| [[Méxicu|mexicanu]] [[Psicoanalista|psicoanalista]], [[Profesor|profesora]] (1933–2026) ♀
| [[psicoanalista]]<br/>[[profesor]]
|
| [[Méxicu]]
| [[Mérida]]<ref name="ref_778bc176f81bf2534dbfec333e0ae7514b81276356748fadc31dae8883321796">https://www.lajornadamaya.mx/yucatan/170458/estela-ruiz-milan-una-estrella-yucateca-en-coyoacan</ref>
|
| 1
|-
| [[:d:Q115684868|Q115684868]]
| [[Ficheru:París Galán, Bolivian drag queen and LGBT activist (52497369944).jpg|center|128px]]
| [[París Galán]]
| data-sort-value="1968" | 1968-02-05
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_c8b3768352b759af0baa4755f0d139df03619d40e09a949ee40458b5b58bf1a4">https://abi.bo/fallece-paris-galan-activista-y-referente-de-la-comunidad-tlgb-y-del-folclore-boliviano/</ref>
| políticu bolivianu
| [[políticu]]
|
| [[Bolivia]]
| [[Oruro]]
| [[Cochabamba]]<ref name="ref_c8b3768352b759af0baa4755f0d139df03619d40e09a949ee40458b5b58bf1a4">https://abi.bo/fallece-paris-galan-activista-y-referente-de-la-comunidad-tlgb-y-del-folclore-boliviano/</ref>
| 4
|-
| [[:d:Q1189210|Q1189210]]
| [[Ficheru:Dennis Hull 1977.JPG|center|128px]]
| [[Dennis Hull]]
| data-sort-value="1944" | 1944-11-19
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| xugador de ḥoquei sobre xelu canadianu
| [[xugador de ḥoquei sobre xelu]]<ref name="ref_ead91efe46b516387aeea4a1c6a00ff070dc68c4fdcb370efa1daf9978fbf47f">''[[:d:Q62130773|NHL.com]]''</ref>
|
| [[Canadá]]
| [[Belleville]]
|
| 13
|-
| [[:d:Q12875904|Q12875904]]
|
| [[Dimitris Daskalopoulos]]
| data-sort-value="1939" | 1939-12-06<ref name="ref_28615eafd5a35a41917f172993d986dd6f17a845d24e84c3ccdcc8a9b52de2af">http://data.nlg.gr/resource/authority/record17466</ref><ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| escritor griegu
| [[escritor]]<br/>[[poeta]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[bibliógrafu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[críticu lliterariu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[economista]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[publicista]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[traductor]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[especialista en lliteratura]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[Grecia]]
| [[Patras]]
| [[Atenes]]
| 1
|-
| [[:d:Q139991920|Q139991920]]
|
| [[Stéphane Goyard]]
| data-sort-value="1971" | 1971-08-08<ref name="ref_5c7c605a1898471a698d5ab29d56c41c95ca638746756f933c23a73c4d16d222">https://www.facebook.com/stephane.goyard.9/about</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| [[Francia|francés]] youtuber, ciclista, conferenciante (1971–2026) ♂; notable work Gravel & Bike
| [[youtuber]]<ref name="ref_48a026dc228deca0c96b068ab57cbf4a700e592098d1b19334a6f121c1f134cd">https://www.gravelpassion.fr/chaine-youtube-gravel-and-bike/</ref><br/>[[ciclista]]<ref name="ref_48a026dc228deca0c96b068ab57cbf4a700e592098d1b19334a6f121c1f134cd">https://www.gravelpassion.fr/chaine-youtube-gravel-and-bike/</ref><br/>[[conferenciante]]<ref name="ref_ed0696d37afb1277f4360c54d65e7bb16d5750da519241b25a9ee356ebd38135">https://www.over-blog.com/user/248265.html</ref>
|
| [[Francia]]
| [[Bourg-en-Bresse]]<ref name="ref_5c7c605a1898471a698d5ab29d56c41c95ca638746756f933c23a73c4d16d222">https://www.facebook.com/stephane.goyard.9/about</ref>
|
| 0
|-
| [[:d:Q16492085|Q16492085]]
| [[Ficheru:Dorita Burgos.jpg|center|128px]]
| [[Dorita Burgos]]
| data-sort-value="1935" | 1935-08-02
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_d3b0432249507eea0490bed00eb22fa5fd51a755502954510dbaad6ac60232f7">https://www.clarin.com/espectaculos/murio-91-anos-actriz-vedette-dorita-burgos_0_Lg5cw6WhKp.html</ref>
| actriz arxentina
| [[actor]]
|
| [[Arxentina]]
| [[Buenos Aires]]
| [[Buenos Aires]]<ref name="ref_d3b0432249507eea0490bed00eb22fa5fd51a755502954510dbaad6ac60232f7">https://www.clarin.com/espectaculos/murio-91-anos-actriz-vedette-dorita-burgos_0_Lg5cw6WhKp.html</ref>
| 2
|-
| [[:d:Q177313|Q177313]]
| [[Ficheru:Julio Le Parc en el Museo Nacional de Bellas Artes - 48590085576.jpg|center|128px]]
| [[Julio Le Parc]]
| data-sort-value="1928" | 1928-09-23<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_bc70e62042975513edab3ab7adcd50272b88fdc649d65c77fb4788df92180369">''[[:d:Q41599984|Enciclopédia Itaú Cultural]]''</ref><ref name="ref_6d93b5b8e690a4cbdd529d16d5de5b4e1f8508e12eda56aa1b8df52c495c3bef">''[[:d:Q1786577|Muséu Nacional d'Artes Visuales]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_09dbe9f3f9c565cf9f57321a136867524119c8d5e3d7ef3c43d3d7a730785092">''[[:d:Q103949775|Le Parc, Julio]]''</ref><ref name="ref_1ef73acaa6e35c746a43f9e0bc10a749c81196356c4a47da4f869a260d68a637">''[[:d:Q20056651|Le Delarge]]''</ref><ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_f13e924211b1550a5c159f6885e2946cc4ce0384e83e77433d913911f22b161b">https://www.lanacion.com.ar/cultura/a-los-98-anos-murio-julio-le-parc-el-maestro-de-la-luz-el-color-la-interaccion-y-el-movimiento-nid30052026/</ref>
| [[Arxentina|arxentín]]-[[Francia|francés]] [[Escultor|escultor]], [[Pintor|pintor]], artista visual (fl. 1957–) (1928–2026) ♂; [[Caballeru de la Lexón d'Honor|caballeru de la Lexón d'Honor]], Venice Biennale, Konex Award, diamond Konex award, Oeuvreprijs van het Nationaal Fonds voor de Kunsten; member of Groupe de Recherche d’Art Visuel
| [[escultor]]<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><br/>[[pintor]]<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><br/>[[artista visual]]<ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_2d66cc6653d4d1bbe34d102b123924a19c5e42606d7f9b8ecb2d411b113286ac">http://kmska.be/collection/work/data/ulik66</ref>
|
| [[Arxentina]]<ref name="ref_9d3a17c26ff070bd88a92a76acffa64ff359828c2192b5f31057984b7598c758">''[[:d:Q73268604|coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><br/>[[Francia]]<ref name="ref_c5ef3a61a1f19fa152efebd01fe2790ac60e92e097c499a8ba0045d8ad91c782">https://www.lapresse.ca/arts/arts-visuels/201302/28/01-4626476-julio-le-parc-agitateur-deffets-visuels.php</ref>
| [[Palmira]]<ref name="ref_4bef0ea55ef23b56aca27d2877b3d4cd8de4580e1854279b8597784b661e28bc">https://www.argentina.gob.ar/noticias/julio-le-parc-un-visionario-del-arte-contemporaneo</ref>
| [[París]]<ref name="ref_f13e924211b1550a5c159f6885e2946cc4ce0384e83e77433d913911f22b161b">https://www.lanacion.com.ar/cultura/a-los-98-anos-murio-julio-le-parc-el-maestro-de-la-luz-el-color-la-interaccion-y-el-movimiento-nid30052026/</ref>
| 14
|-
| [[:d:Q273574|Q273574]]
| [[Ficheru:Kelly Curtis (1979).jpg|center|128px]]
| [[Kelly Curtis]]
| data-sort-value="1956" | 1956-06-17<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref><ref name="ref_686c79db68b3a700caf7037a652f36ff14002e1c5a323366aafa238c663d24c9">''[[:d:Q3561957|Česko-Slovenská filmová databáze]]''</ref><ref name="ref_cd05ff4b2e7c80737dcfea926f6951432d0720738c84d35ef2684788cb398210">''[[:d:Q98769076|GeneaStar]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_788cf0755c83202c576582c0096827433418c4e61ff5c4591c304fae90fb7c8c">https://www.aftonbladet.se/nojesbladet/a/0pL78M/kelly-lee-curtis-ar-dod</ref>
| actriz estauxunidense
| [[actor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[actor de televisión]]<br/>[[actor de cine]]<br/>[[productor de cine]]<br/>[[direutor de cine]]
|
| [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]
| [[Santa Monica (California)|Santa Monica]]
| [[Bellevue]]
| 22
|-
| [[:d:Q29351111|Q29351111]]
| [[Ficheru:David Potter Christman a.k.a Dj Chicago.jpg|center|128px]]
| [[Chicago]]
| data-sort-value="1951" | 1951
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| [[Estaos Xuníos d'América|d'Estaos Xuníos]] disc-jockey (1951–2026) ♂
| [[disc-jockey]]
|
| [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]
| [[Chicago]]
|
| 2
|-
| [[:d:Q3057623|Q3057623]]
| [[Ficheru:Esa Pulliainen.jpg|center|128px]]
| [[Esa Pulliainen]]
| data-sort-value="1957" | 1957-01-01<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref><ref name="ref_a1afeb56b5afd00b6bade1d8a46352b46b591d87f15ac05dee697f22bd5856c3">https://www.hs.fi/popkulttuuri/art-2000011808528.html</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_94849c81b012293792fb450aac0733c49759f4ba16cf3ea594fd15fa5421882c">https://yle.fi/a/74-20229004</ref>
| [[Finlandia|finlandés]] [[Productor musical|productor musical]], guitarrista, [[Compositor|compositor]] (1957–2026) ♂; member of Tuomari Nurmio ja Köyhien ystävät, Agents, Esa Pulliainen C-Combo
| [[productor musical]]<br/>[[guitarrista]]<br/>[[compositor]]
|
| [[Finlandia]]
| [[Ḥélsinki]]<ref name="ref_a1afeb56b5afd00b6bade1d8a46352b46b591d87f15ac05dee697f22bd5856c3">https://www.hs.fi/popkulttuuri/art-2000011808528.html</ref>
| [[Vantaa]]<ref name="ref_94849c81b012293792fb450aac0733c49759f4ba16cf3ea594fd15fa5421882c">https://yle.fi/a/74-20229004</ref>
| 3
|-
| [[:d:Q3735570|Q3735570]]
| [[Ficheru:Lilla-Teatern-1959-Jutta (crop).jpg|center|128px]]
| [[Jutta Zilliacus]]
| data-sort-value="1925" | 1925-07-25<ref name="ref_d4563e1be35c46281b54ba4b5f9989f8c0ccfed11c64615c0422b3b6e91ea930">''[[:d:Q10429758|Biografiskt lexikon för Finland]]''</ref><ref name="ref_8a5ac4fa2b2411e8cbcf2a4fc6ee0955e4ac51eab06854e054135101f018da1a">''[[:d:Q4357006|Elonet]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_ee577a042ba761a52de3658018388f02db6ca20511b0e9df7c5ca733b80e480b">https://www.hbl.fi/finland/jutta-zilliacus-ar-dod/</ref>
| escritora finlandesa
| [[periodista]]<ref name="ref_81de47d82e602f61ac02fe369455e37c8cc24e2418f4a8bab108707037bf3afa">''[[:d:Q29577112|Finnish MP database]]''</ref><br/>[[escritor]]<ref name="ref_81de47d82e602f61ac02fe369455e37c8cc24e2418f4a8bab108707037bf3afa">''[[:d:Q29577112|Finnish MP database]]''</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_81de47d82e602f61ac02fe369455e37c8cc24e2418f4a8bab108707037bf3afa">''[[:d:Q29577112|Finnish MP database]]''</ref>
| [[parllamentariu de Finlandia]]<ref name="ref_81de47d82e602f61ac02fe369455e37c8cc24e2418f4a8bab108707037bf3afa">''[[:d:Q29577112|Finnish MP database]]''</ref>
| [[Estonia]]<br/>[[Finlandia]]
| [[Ḥélsinki]]<ref name="ref_81de47d82e602f61ac02fe369455e37c8cc24e2418f4a8bab108707037bf3afa">''[[:d:Q29577112|Finnish MP database]]''</ref><ref name="ref_8a5ac4fa2b2411e8cbcf2a4fc6ee0955e4ac51eab06854e054135101f018da1a">''[[:d:Q4357006|Elonet]]''</ref>
| [[Ḥélsinki]]<ref name="ref_ee577a042ba761a52de3658018388f02db6ca20511b0e9df7c5ca733b80e480b">https://www.hbl.fi/finland/jutta-zilliacus-ar-dod/</ref>
| 9
|-
| [[:d:Q4420328|Q4420328]]
| [[Ficheru:WSoS 2008 Moscow-223.jpg|center|128px]]
| [[Vladimirs Siņicins]]
| data-sort-value="1952" | 1952-05-06
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| [[Xunión Soviética|soviéticu]]-[[Letonia|letón]] comentarista deportivu (1952–2026) ♂
| [[comentarista deportivu]]
|
| [[Xunión Soviética]]<br/>[[Letonia]]
| [[Kuvshinovo]]
|
| 5
|-
| [[:d:Q54966711|Q54966711]]
|
| [[Lyubov Kunakova]]
| data-sort-value="1951" | 1951-08-08
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| baillarina de balé rusa
| [[baillarín de balé]]<br/>[[profesor de teatru]]
|
| [[Xunión Soviética]]<br/>[[Rusia]]
| [[Izhevsk]]
| [[San Petersburgu]]
| 1
|-
| [[:d:Q61476940|Q61476940]]
| [[Ficheru:Michele Lanzinger - Trento.jpg|center|128px]]
| [[Michele Lanzinger]]
| data-sort-value="1957" | 1957-02-11<ref name="ref_6b446d22fe4fa778756c02b099954ad25bfd26d429e5e089c90fb4af743f84ff">http://digitale.beic.it/primo_library/libweb/action/search.do?fn=search&vid=BEIC&vl%283134987UI0%29=creator&vl%28freeText0%29=Lanzinger%20Michele</ref><ref name="ref_aa7f5ca5d56823052ff3c31ab6e5f02900905206c8a792061b60bc4bef98251b">https://www.fmach.it/ita/content/download/178152/5915255/file/011%20c%20approvazione%20protocollo%20comunic_ricerca.pdf</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| [[Italia|italianu]] xeólogu, direutor de muséu (1957–2026) ♂
| [[xeólogu]]
| [[direutor de muséu]]
| [[Italia]]
| [[Trento]]<ref name="ref_aa7f5ca5d56823052ff3c31ab6e5f02900905206c8a792061b60bc4bef98251b">https://www.fmach.it/ita/content/download/178152/5915255/file/011%20c%20approvazione%20protocollo%20comunic_ricerca.pdf</ref>
|
| 2
|-
| [[:d:Q6211524|Q6211524]]
| [[Ficheru:Joe Negri.jpg|center|128px]]
| [[Joe Negri]]
| data-sort-value="1926" | 1926-06-10
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| músicu estauxunidense
| [[músicu de jazz]]<br/>[[profesor de música]]<br/>[[actor de televisión]]<br/>[[guitarrista de jazz]]
|
| [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]
| [[Pittsburgh]]
|
| 3
|-
| [[:d:Q63332327|Q63332327]]
|
| [[Katarzyna Kołodziejczyk]]
| data-sort-value="1950" | 20th century
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30<ref name="ref_dcb08a3e797270f5454f07b2cc040cea139d4eb090240145c6daff68724fd3c6">https://www.uw.edu.pl/nie-zyje-prof-katarzyna-kolodziejczyk-dziekan-wydzialu-nauk-politycznych-i-studiow-miedzynarodowych-uw/</ref>
| [[Polonia|polacu]] politóloga, [[Profesor universitariu|profesora universitaria]] (1950–2026) ♀
| [[politólogu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[Polonia]]
|
|
| 1
|-
| [[:d:Q95169885|Q95169885]]
| [[Ficheru:Ingrid Hanusova 1956.jpg|center|128px]]
| [[Ingrid Hanušová]]
| data-sort-value="1956" | 1956-12-16<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-30
| [[Chequia|checu]] psicoterapeuta, [[Ilustrador|ilustradora]], artista visual, [[Profesor universitariu|profesora universitaria]] (1956–2026) ♀
| [[psicoterapeuta]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[ilustrador]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[artista visual]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref>
|
| [[Chequia]]
| [[Bohumín]]<ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref>
| [[Praga]]
| 2
|-
| [[:d:Q105548138|Q105548138]]
| [[Ficheru:Keleti Ágnes – Élet menete (2019).jpg|center|128px]]
| [[Péter Kardos]]
| data-sort-value="1936" | 1936-05-11
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| [[Hungría|húngaru]] [[Rabín|rabín]], cantor, editing staff (1936–2026) ♂; Radnóti Miklós Anti-racist Prize, Officer of the Order of Merit of the Kingdom of Hungary
| [[rabín]]<br/>[[cantor]]<br/>[[editing staff]]
|
| [[Hungría]]
| [[Budapest District VII]]
|
| 2
|-
| [[:d:Q11995476|Q11995476]]
|
| [[Peter Straarup]]
| data-sort-value="1951" | 1951-07-19
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_d1f14a28fab0717423ff96f55d69f3a7ea21acd8aa5980b03e739c5681a3bdb0">https://nyheder.tv2.dk/live/kort-nyt/tidligere-danske-bank-direktoer-er-doed?entry=40afa3b2-cbce-4263-88ed-dcf431dcd469</ref>
| [[Reinu de Dinamarca|Reinu de Dinamarca]] banqueru, board member (1951–2026) ♂; Knight of the 1st Class of the Order of the Dannebrog
| [[banqueru]]
| [[board member]]
| [[Reinu de Dinamarca]]
|
|
| 3
|-
| [[:d:Q12102530|Q12102530]]
| [[Ficheru:Дружко Марія Олександрівна.jpg|center|128px]]
| [[Maria Oleksandrivna Druzhko]]
| data-sort-value="1983" | 1983-03-01
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_7777d9216e9e9416a0b0ae059e0c7044710e230b593ca559b3d68f4ddd7a3cc7">https://dnepr.info/uk/news/pislya-borotbi-z-onkologiyeyu-pomerla-vidoma-pismennicya-z-dnipropetrovshchini</ref>
| [[Ucraína|ucraín]] [[Poeta|poeta]] (1983–2026) ♀
| [[poeta]]
|
| [[Ucraína]]
| [[Kamianské]]
| [[Kamianské]]<ref name="ref_7777d9216e9e9416a0b0ae059e0c7044710e230b593ca559b3d68f4ddd7a3cc7">https://dnepr.info/uk/news/pislya-borotbi-z-onkologiyeyu-pomerla-vidoma-pismennicya-z-dnipropetrovshchini</ref>
| 1
|-
| [[:d:Q12303922|Q12303922]]
|
| [[Bo Green Jensen]]
| data-sort-value="1955" | 1955-12-18<ref name="ref_1c8253773080dab801d82fcc2b07e41b6c43c6ec90e83f3c1732c9b73abf66c9">http://www.litteraturpriser.dk/aut/GBoGreenJensen.htm</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_5584e05b96420a2d124125be5d23d576e024fd4d6a812e4b07b94b88c73fddb7">https://www.dr.dk/nyheder/kultur/forfatter-og-journalist-bo-green-jensen-er-doed</ref>
| [[Reinu de Dinamarca|Reinu de Dinamarca]] [[Escritor|escritor]], críticu de cine, [[Periodista|periodista]], [[Poeta|poeta]] (1955–2026) ♂; Danish Critics Prize for Literature, Otto Gelsted-prisen, prix Johannes Ewald, Bangs literary award, Prix Adam Oehlenschläger, Emil Aarestrup, Herman Bang et Johannes Ewald
| [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[críticu de cine]]<br/>[[periodista]]<br/>[[poeta]]
|
| [[Reinu de Dinamarca]]
| [[Kastrup]]<ref name="ref_1c8253773080dab801d82fcc2b07e41b6c43c6ec90e83f3c1732c9b73abf66c9">http://www.litteraturpriser.dk/aut/GBoGreenJensen.htm</ref>
|
| 2
|-
| [[:d:Q12740386|Q12740386]]
|
| [[Sanda Ţăranu]]
| data-sort-value="1939" | 1939-01-08<ref name="ref_477927eebcb77fe75f46a4f83c58237af2976f7c1d9731c2a0ab3095a680926d">https://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:y9Zth8p1q9IJ:https://revistacariere.ro/leadership/oameni-care-ne-inspira/un-om-deosebit-sa-ii-spunem-la-multi-ani-sandei-taranu/+&cd=13&hl=ro&ct=clnk&gl=ro</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_e7c42ef7ab2144d6f2b7e754d282cd143bb91e84ef2f99109279af59122fe75b">https://hotnews.ro/a-murit-sanda-taranu-una-dintre-cele-mai-longevive-jurnaliste-ale-televiziunii-romane-steaua-ei-nu-va-apune-niciodata-2259503</ref>
| presentadora de televisión rumana
| [[presentador de televisión]]<ref name="ref_477927eebcb77fe75f46a4f83c58237af2976f7c1d9731c2a0ab3095a680926d">https://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:y9Zth8p1q9IJ:https://revistacariere.ro/leadership/oameni-care-ne-inspira/un-om-deosebit-sa-ii-spunem-la-multi-ani-sandei-taranu/+&cd=13&hl=ro&ct=clnk&gl=ro</ref>
|
| [[Rumanía]]
| [[Bucarest]]
|
| 2
|-
| [[:d:Q136827895|Q136827895]]
|
| [[Bruno Kant]]
| data-sort-value="1916" | 1916-02-26
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| [[Alemaña|alemán]]-reich alemán person (1916–2026) ♂
|
|
| [[Alemaña]]<br/>[[Reich alemán]]
| [[Werblinia]]
|
| 3
|-
| [[:d:Q1372118|Q1372118]]
|
| [[Michel Stievenard]]
| data-sort-value="1937" | 1937-09-21
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_e06dfe6cd7bc8285f3dc2dd2d1f69c0fb495228487c9c0b7e827b8fe75204fef">https://www.ouest-france.fr/sport/football/angers-sco/lanjou-pleure-michel-stievenard-legende-dangers-sco-fd650ae2-5b70-11f1-b2c7-21f7efea5d61</ref>
| futbolista francés
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[Francia]]
| [[Waziers]]
| [[Angers]]<ref name="ref_e06dfe6cd7bc8285f3dc2dd2d1f69c0fb495228487c9c0b7e827b8fe75204fef">https://www.ouest-france.fr/sport/football/angers-sco/lanjou-pleure-michel-stievenard-legende-dangers-sco-fd650ae2-5b70-11f1-b2c7-21f7efea5d61</ref>
| 15
|-
| [[:d:Q139186|Q139186]]
| [[Ficheru:Zacarias Kamvenho par Claude Truong-Ngoc novembre 2013.jpg|center|128px]]
| [[Zacarias Kamwenho]]
| data-sort-value="1934" | 1934-09-05
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_7ac06d5ccfbb92938cc3bf8cb2da7072b72c8f018743149c0a79b12030f04c4f">https://rna.ao/rna.ao/2026/05/30/morreu-dom-zacarias-kamuenhu-arcebispo-emerito-do-lubango-aos-91-anos-de-idade/</ref>
| sacerdote católicu angolanu
| [[sacerdote católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref><br/>[[obispu católicu]]<ref name="ref_f848c7f702fe3fadf6a7ab43688ebe33df8018bfc2ef581889a83f945df2cc56">''[[:d:Q3892772|Catholic-Hierarchy.org]]''</ref>
| [[Archbishop of the Roman Catholic Archdiocese of Lubango]]<br/>[[obispu diocesianu]]<br/>[[obispu titular]]<br/>[[auxiliary bishop]]<br/>[[coadjutor archbishop]]
| [[Angola]]
| [[Huambo]]
| [[Luanda]]
| 22
|-
| [[:d:Q140004011|Q140004011]]
|
| [[Tempo]]
|
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| [[Méxicu|mexicanu]] lluchador profesional (†2026) ♂
| [[lluchador profesional]]
|
| [[Méxicu]]
|
| [[Eje 3 Oriente]]<br/>[[Ciudá de Méxicu]]
| 0
|-
| [[:d:Q17486611|Q17486611]]
|
| [[Hemendra Singh Panwar]]
| data-sort-value="1939" | 1939-03-22
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| escritor indiu
| [[escritor]]<br/>[[ambientalista]]
|
| [[India]]<br/>[[Raj británicu]]<br/>[[Unión de la India]]
| [[India]]
|
| 4
|-
| [[:d:Q3042205|Q3042205]]
| [[Ficheru:José Manuel Blecua Perdices - 03.jpg|center|128px]]
| [[José Manuel Blecua Perdices]]
| data-sort-value="1939" | 1939-06-21
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| [[España|español]] filólogu, [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], [[Escritor|escritor]], Member of the Royal Spanish Academy, Director de la Real Academia Española, Presidente del Institutu d'España, member of the Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1939–2026) ♂; Aragonese Literature Award, Cruz de Sant Jordi, Gran Cruz de la Orde Civil d'Alfonsu X el Sabiu, doctor honoris causa pola Universidá Carlos III, premiu Jaume Vicens Vices, Atlantida Prize, Premio Aragón; member of [[Real Academia Española]], [[Institutu Cervantes]]; child of José Manuel Blecua Teijeiro
| [[filólogu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]
| [[Member of the Royal Spanish Academy]]<ref name="ref_d4b2cb0a98f9c8199c4f2f50a737e0ea0540e3af4ba1f9f64e188ea305c2084c">https://www.rae.es/academico/jose-manuel-blecua</ref><br/>[[Director de la Real Academia Española]]<ref name="ref_d4b2cb0a98f9c8199c4f2f50a737e0ea0540e3af4ba1f9f64e188ea305c2084c">https://www.rae.es/academico/jose-manuel-blecua</ref><br/>[[Presidente del Institutu d'España]]<br/>[[member of the Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]]<ref name="ref_c0738b706b7b404c0dbce3d017ae995433bdb8c9df23b3217b2aa43f2eb7042b">http://www.boneslletres.cat/membres.asp?op=1</ref><br/>[[Aragonese Literature Award]]
| [[España]]
| [[Zaragoza]]
| [[Madrid]]
| 9
|-
| [[:d:Q317880|Q317880]]
| [[Ficheru:Edgar Morin LslaP 1549751.jpg|center|128px]]
| [[Edgar Morin]]
| data-sort-value="1921" | 1921-07-08<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_34e46dbfa37bac3c07eedb582f5b0c7a2996302c003e5f19915712beae24475a">''[[:d:Q10855166|The Fine Art Archive]]''</ref><ref name="ref_cd05ff4b2e7c80737dcfea926f6951432d0720738c84d35ef2684788cb398210">''[[:d:Q98769076|GeneaStar]]''</ref><ref name="ref_69468c245a16cd051f0941469dba192d0479ffa4f0f56cc9c298091c1ecbb5cf">''[[:d:Q101207543|AlKindi]]''</ref><ref name="ref_a7633a4b07de4e16d960d355d926f389d86ab0f589199f9496e47d35876157b6">''[[:d:Q5924723|Who's Who in France]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_cc2893c25edae71beadff68420200827b34b8468eb4497b80f2980c504c2868a">https://www.mediapart.fr/journal/culture-et-idees/280526/edgar-morin-journaliste-sa-maniere</ref><ref name="ref_ad13e17d6b2dbadbaa9ae23723823fb62791339a25668d1309c1ea9ada6b6f4a">''[[:d:Q65028882|Catalogue of the Library of the Pontifical University of the Holy Cross]]''</ref>
| [[Francia|francés]] filósofu, sociólogu, [[Direutor de cine|direutor de cine]], científicu social, [[Guionista|guionista]], realizador, publicista, [[Autor|autor]], Director of Research at CNRS (1921–2026) ♂; [[Gran Cruz de la Lexón d'Honor]], Grand Officer of the National Order of Merit, comendador de les Artes y les Lletres, Gran Cruz de la Orde de Santiago de la Espada, Prix Européen de l'Essai Charles Veillon, Premiu Internacional Cataluña, doctor honoris causa de la Universidá Nacional Mayor de San Marcos, doctor honoris causa pola Universidá Laval, honorary doctor of the Université libre de Bruxelles, Honorary doctorate from the University of Geneva, doctor honoris causa pola Universidá de Valencia, Viareggio-Versilia International Prize, [[Oficial de la Lexón d'Honor]], [[Comendador de la Lexón d'Honor]], [[Gran Oficial de la Lexón d'Honor]], doctor honoris causa pola Universidá de Santiagu, honorary doctor of Veracruzana University, Halphen Prize, Honorary degree of the University of Macerata, doctor honoris causa pola Pontificia Universidá Católica de Perú, Knight Officer of the Order of Civil Merit (Spain), Military Order of Saint James of the Sword, Order of Merit of the Principality of Liechtenstein, Orde del Méritu Civil; spouse of Sabah Abouessalam, Edwige Morin, Johanne Harrelle; notable work La Méthode
| [[filósofu]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[sociólogu]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><br/>[[direutor de cine]]<br/>[[científicu social]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[guionista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[realizador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[publicista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[autor]]<ref name="ref_22d12955b3f50b1dcb6cb4d969971a405547488ecc24331210496be0b79fb94a">http://id.loc.gov/authorities/names/n50006122</ref>
| [[Director of Research at CNRS]]
| [[Francia]]<ref name="ref_a5800a0b5e74f1de40e34913e731650bad44abd6ecaa5d819f41cb563299b210">https://www.legifrance.gouv.fr/jorf/id/JORFTEXT000043788345</ref>
| [[IX Distritu de París]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| [[París]]
| 42
|-
| [[:d:Q58326637|Q58326637]]
|
| [[Csernyus Lőrinc]]
| data-sort-value="1961" | 1961-06-07
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_0dd61c98e059ae19f9022e6302ff28aef79fc03f6bf58414a759a85090a7463e">https://kultura.hu/elhunyt-csernyus-lorinc-kos-karoly-es-ybl-dijas-epitesz/</ref>
| arquiteutu húngaru
| [[arquiteutu]]
|
| [[Hungría]]
| [[Budapest]]
|
| 2
|-
| [[:d:Q6277640|Q6277640]]
|
| [[Jorge Alonso Treviño]]
| data-sort-value="1935" | 1935-11-02
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_eb45523e2afb950a875232bfa36209a8db58644447d4751161d89fd9439a635f">https://www.elnorte.com/deja-jorge-trevino-legado-de-obras/ar3213566?v=6</ref>
| políticu mexicanu
| [[políticu]]<br/>[[abogáu]]
| [[diputáu de Méxicu]]
| [[Méxicu]]
| [[Monterrey]]
| [[Monterrey]]
| 3
|-
| [[:d:Q6490625|Q6490625]]
|
| [[Larry King]]
| data-sort-value="1945" | 1945-01-30
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_39041109c96352ed49d4b91a98787496b7d3398d21e207b5567333952fb5cf56">https://apnews.com/article/larry-king-dies-tennis-1d4eb5cfb28e5f529298b3f014d2cb39</ref>
| [[Estaos Xuníos d'América|d'Estaos Xuníos]] [[Abogáu|abogáu]], sports promoter (1945–2026) ♂; spouse of [[Billie Jean King]]
| [[abogáu]]<br/>[[sports promoter]]
|
| [[Estaos Xuníos d'América|Estaos Xuníos]]
| [[Dayton (Ohio)|Dayton]]
|
| 3
|-
| [[:d:Q66358876|Q66358876]]
|
| [[Ian Gordon Speden]]
| data-sort-value="1932" | 1932-01-27
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_f01b1fc7d46fe3e0afb276d66e3eb3024ef5cb7ecda999773de6de404e42d753">https://www.legacy.com/nz/obituaries/thepost-nz/name/ian-speden-obituary?id=61578567</ref>
| [[Nueva Zelanda|neozelandés]] xeólogu, coleicionista, [[Investigador|investigador]], [[Escritor|escritor]] (1932–2026) ♂; Marsden Medal, McKay Hammer Award, Fellow of the Royal Society Te Apārangi; member of Geoscience Society of New Zealand, Royal Society Te Apārangi, International Union of Geological Sciences
| [[xeólogu]]<br/>[[coleicionista]]<ref name="ref_613520f244046f61b3463f672e0bcffc29547f9a86d840088b01ac6b3d177cee">https://collections.tepapa.govt.nz/agent/23797</ref><br/>[[investigador]]<ref name="ref_6799a14904eea3348eed1e8394290db192dac241d236781c3223759a8c98df8e">http://www.scoop.co.nz/stories/PO0110/S00135/prominent-nzers-call-on-govt-to-implement-rcgm.htm</ref><br/>[[escritor]]
|
| [[Nueva Zelanda]]
| [[Gore]]
| [[Lower Hutt]]<ref name="ref_f01b1fc7d46fe3e0afb276d66e3eb3024ef5cb7ecda999773de6de404e42d753">https://www.legacy.com/nz/obituaries/thepost-nz/name/ian-speden-obituary?id=61578567</ref>
| 0
|-
| [[:d:Q69382520|Q69382520]]
| [[Ficheru:Mariella Mularoni.jpg|center|128px]]
| [[Mariella Mularoni]]
| data-sort-value="1962" | 1962-10-15
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| política samarinés
| [[políticu]]<br/>[[profesor]]
| [[miembru del Conseyu Grande y Xeneral de San Marín]]<br/>[[Capitán Rexente de San Marín]]<ref name="ref_0790d4a564c2c212c9e8ebab5335122bd476055e1aebd6c533a3667fa027dd53">http://www.reggenzadellarepubblica.sm/contents/instance20/files/document/19002709ELENCOREGGENTIDA.pdf</ref>
| [[San Marín]]
| [[Ciudá de San Marín]]
|
| 16
|-
| [[:d:Q7509241|Q7509241]]
| [[Ficheru:Hirini Mead (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Sidney Moko Mead]]
| data-sort-value="1927" | 1927-01-08<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| [[Nueva Zelanda|neozelandés]] [[Antropólogu|antropólogu]], [[Historiador|historiador]], [[Escritor|escritor]] (1927–2026) ♂; Distinguished Companion of the New Zealand Order of Merit, Knight Companion of the New Zealand Order of Merit, Fellow of the Royal Society Te Apārangi, Exemplary/Supreme Award of the Te Waka Toi Awards; spouse of June Te Rina Walker-Mead; notable work Te Maori: Maori art from New Zealand Collections
| [[antropólogu]]<br/>[[historiador]]<br/>[[escritor]]
|
| [[Nueva Zelanda]]
| [[Wairoa]]
| [[Whakatāne]]
| 6
|-
| [[:d:Q8056030|Q8056030]]
|
| [[Yoshiharu Yamaguchi]]
| data-sort-value="1943" | 1943-02-15
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| xugador de rugbi union xaponés
| [[xugador de rugbi union]]<br/>[[guionista]]
|
| [[Xapón]]
| [[Mihama]]<ref name="ref_3530c6144275621546b9162506301f1362cdfff54b30d06f208b66d03781331a">''[[:d:Q15241312|Google Freebase Data Dump]]''</ref>
|
| 3
|-
| [[:d:Q8991915|Q8991915]]
|
| [[Lau Shun]]
| data-sort-value="1939" | 1939-04-10<ref name="ref_bbae3eea513bb76121bd4fe747e6a907da35bd3216bab7bdfaf8d12a3a3fc092">https://movie.douban.com/celebrity/1274304</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29
| actor taiwanés
| [[actor de cine]]<br/>[[Peking opera actor]]<br/>[[actor de televisión]]
|
| [[República de China (1912-1949)|República de China]]<br/>[[República Popular China]]<br/>[[Ḥong Kong británicu]]
| [[Pei-p'ing]]
| [[Ḥong Kong]]
| 2
|-
| [[:d:Q936402|Q936402]]
| [[Ficheru:Bryan Bergougnoux entraîneur du Thonon Évian Grand Genève Football Club le 4 juin 2022 (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Bryan Bergougnoux]]
| data-sort-value="1983" | 1983-01-12<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref><ref name="ref_c7dcf1331ca452afdcc064658decd8f74b077d53a4827ed5467a407ee738f4ee">''[[:d:Q19368470|Base de Datos del Fútbol Argentino]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_ccc165398a88bebf55aec0fd23b4f90d41f16369672dfae5039ad80bd2e552d5">https://www.leprogres.fr/sport/2026/05/29/carnet-noir-triple-champion-de-france-avec-l-ol-bryan-bergougnoux-est-decede-a-43-ans</ref>
| futbolista francés
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]]
|
| [[Francia]]
| [[4th arrondissement of Lyon]]
| [[Toulouse]]<ref name="ref_ccc165398a88bebf55aec0fd23b4f90d41f16369672dfae5039ad80bd2e552d5">https://www.leprogres.fr/sport/2026/05/29/carnet-noir-triple-champion-de-france-avec-l-ol-bryan-bergougnoux-est-decede-a-43-ans</ref>
| 18
|-
| [[:d:Q98138563|Q98138563]]
|
| [[Nikos Tagaras]]
| data-sort-value="1956" | 1956-02-01
| data-sort-value="2026" | 2026-05-29<ref name="ref_522a8442f3066030ed801b1ce33eb46a3c2052aeaef897ecd823ade8e12a2d9c">https://www.kathimerini.gr/society/564256174/pethane-se-ilikia-70-eton-o-yfypoyrgos-ypodomon-nikos-tagaras/</ref>
| políticu griegu
| [[políticu]]
| [[member of the Hellenic Parliament]]<ref name="ref_45372035851e5a1627df926a87319cba78cde7824b22f1421a17d5cc8f1909f1">https://www.hellenicparliament.gr/Vouleftes/Diatelesantes-Vouleftes-Apo-Ti-Metapolitefsi-Os-Simera/?MpId=ffa318af-7994-49a6-8d00-5309b76223a6</ref>
| [[Grecia]]
| [[Chiliomodi]]
| [[Marousi]]
| 1
|-
| [[:d:Q12022576|Q12022576]]
|
| [[Jan Hraběta]]
| data-sort-value="1940" | 1940-01-10<ref name="ref_17097b5cf6b6f51ab4ece069d09618bf462db6e33d416d3f10da234c35f6319d">https://www.pribehynasichsousedu.cz/media/Jan-Hrabe%CC%8Cta-z%CC%8Civotopis.pdf</ref><ref name="ref_8dbd45c8cadf722eb85ea805735e73273651ff8332a139b15309fdf2b5dcda28">https://aleph.vkol.cz/F/?func=find-c&ccl_term=sys=000014003&local_base=svk04</ref><ref name="ref_0336ee3d6bad6251715ed7d2da4d9865700d5509893c4839828e9782a39ac2ff">https://cs.isabart.org/search?t=2&t2_q=Jan+Hrab%C4%9Bta</ref><ref name="ref_79df5de6e3f17d5dc9bc7e437e973d255a66a9558429bf87099153919951cf82">https://www.filmovyprehled.cz/cs/person/2677/jan-hrabeta</ref><ref name="ref_9d27bf3999a0e1d9eecd03879a10ab6051ca4d4c408b7c5f3498642c5bb270fe">''[[:d:Q13550863|catálogu de la Biblioteca Nacional Checa]]''</ref>
| data-sort-value="2026" | 2026-05-28<ref name="ref_60ea6c68f2165590c21f24efc1a028f669381054ec249d65d8462b4365ea0787">https://www.novinky.cz/clanek/kultura-divadlo-zemrel-herec-jan-hrabeta-40580310</ref>
| actor checu
| [[actor]]<ref name="ref_8c6b78498e0d7d610b2dfc358ab0aa4fd6330a40fa61f49e746b96c3485e9726">https://cs.isabart.org/person/29876</ref><br/>[[actor de teatru]]<ref name="ref_8dbd45c8cadf722eb85ea805735e73273651ff8332a139b15309fdf2b5dcda28">https://aleph.vkol.cz/F/?func=find-c&ccl_term=sys=000014003&local_base=svk04</ref><br/>[[actor de cine]]<ref name="ref_8dbd45c8cadf722eb85ea805735e73273651ff8332a139b15309fdf2b5dcda28">https://aleph.vkol.cz/F/?func=find-c&ccl_term=sys=000014003&local_base=svk04</ref>
|
| [[Chequia]]
| [[Zlín]]<ref name="ref_8c6b78498e0d7d610b2dfc358ab0aa4fd6330a40fa61f49e746b96c3485e9726">https://cs.isabart.org/person/29876</ref><ref name="ref_8dbd45c8cadf722eb85ea805735e73273651ff8332a139b15309fdf2b5dcda28">https://aleph.vkol.cz/F/?func=find-c&ccl_term=sys=000014003&local_base=svk04</ref>
|
| 4
|-
| [[:d:Q12324001|Q12324001]]
|
| [[Laue Traberg Smidt]]
| data-sort-value="1944" | 1944-07-30
| data-sort-value="2026" | 2026-05-28<ref name="ref_e8423d1c154f6f085fe7c16860648f158849e2728b910788c148ea945a0f13c1">https://ekstrabladet.dk/nyheder/samfund/tidligere-folketingsmedlem-laue-traberg-smidt-er-doed/11192297</ref>
| [[Reinu de Dinamarca|Reinu de Dinamarca]] [[Abogáu|abogáu]], políticu, member of the Folketing (1944–2026) ♂
| [[abogáu]]<br/>[[políticu]]
| [[member of the Folketing]]
| [[Reinu de Dinamarca]]
|
|
| 1
|}
{{Wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref|2}}
502bbktgxiesuugg5eb0905gyxempxz
Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1970-1979
4
268902
4497955
4495197
2026-06-01T01:40:38Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4497955
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>__NOINDEX__</noinclude>
Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}.
{{Wikidata list
|sparql=
SELECT ?item ?death_date
{
?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node .
?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date .
?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision .
?item wdt:P31 wd:Q5.
?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934.
FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year
FILTER (year(?death_date) >= 1970 && year(?death_date) <= 1979)
}
ORDER BY ASC(?death_date) ?item
|columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20
|thumb=128
|autolist=fallback
|summary=itemnumber
|links=red
|references=all
}}
{| class='wikitable sortable'
! item
! imaxe
! label
! Nacimientu
! Muerte
! descripción
! ocupación
! cargu
! país de nacionalidá
! llugar de nacimientu
! llugar de la muerte
|-
| [[:d:Q100319995|Q100319995]]
|
| [[Julio de la Arena y Fernández]]
| data-sort-value="1899" | 1899-08-22<ref name="ref_b58c8264eaf1d15891161f667c55b10d54c760e68377610f1f9ecaa0f0a6a847">''[[:d:Q107425373|Guggenheim Fellows database]]''</ref>
| data-sort-value="1970" | 1970<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| biólogu y médicu asturianu (1899-1970)
| [[biólogu]]<br/>[[médicu]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_b58c8264eaf1d15891161f667c55b10d54c760e68377610f1f9ecaa0f0a6a847">''[[:d:Q107425373|Guggenheim Fellows database]]''</ref><br/>[[Tapia]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
|
|-
| [[:d:Q135680728|Q135680728]]
| [[Ficheru:1925-01-25, Bohemia, Nuestros caricaturistas, Eduardo Abela (cropped) José María Uncal.jpg|center|128px]]
| [[José María Uncal]]
| data-sort-value="1902" | 1902-05-20<ref name="ref_1037883059975a760afc585eeaf739d390c48b58fce224ac84acdfed7c835b33">https://españolito.es/index.php/encyclopedia/uncal-jose-maria/</ref><ref name="ref_cb4a1bcc070c0c92fb6d39efe03e67bac0392907cb3404523114b1b8a53cf683">https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006582&posicion=1®istrardownload=1</ref>
| data-sort-value="1970" | 1970<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>1971-01-20<ref name="ref_cb4a1bcc070c0c92fb6d39efe03e67bac0392907cb3404523114b1b8a53cf683">https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006582&posicion=1®istrardownload=1</ref>
| [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Poeta|poeta]], tipógrafu, [[Periodista|periodista]], linotipista (1902–1970) ♂
| [[escritor]]<br/>[[poeta]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>[[tipógrafu]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref><br/>[[linotipista]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref>
|
| [[España]]
| [[Caravia La Baxa]]<ref name="ref_2acb4d8de38456b5c569d42ffda733837c75830277a84788fe8ff3fac0841fe3">https://www.lne.es/cultura/2014/01/02/uncal-poeta-escaeciu-20114183.html</ref>
| [[Caravia]]<ref name="ref_cb4a1bcc070c0c92fb6d39efe03e67bac0392907cb3404523114b1b8a53cf683">https://bibliotecavirtual.asturias.es/i18n/catalogo_imagenes/imagen.cmd?path=4006582&posicion=1®istrardownload=1</ref>
|-
| [[:d:Q84236852|Q84236852]]
|
| [[Antonio Ortega|Antonio Ortega y Fernández de la Granda]]
| data-sort-value="1903" | 1903-11-13<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1970" | 1970-03-18<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| escritor, políticu y profesor asturianu
| [[escritor]]<br/>[[políticu]]<br/>[[profesor]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Caraques]]
|-
| [[:d:Q20015117|Q20015117]]
|
| [[Guillermo Fraile]]
| data-sort-value="1909" | 1909-02-10<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1970" | 1970-07-20<ref name="ref_ad13e17d6b2dbadbaa9ae23723823fb62791339a25668d1309c1ea9ada6b6f4a">''[[:d:Q65028882|Catalogue of the Library of the Pontifical University of the Holy Cross]]''</ref>
| [[España|español]] historiador de la filosofía (1909–1970) ♂
| [[historiador de la filosofía]]
|
| [[España]]
| [[Veguín]]
|
|-
| [[:d:Q5946511|Q5946511]]
|
| [[José Álvarez Fernández]]
| data-sort-value="1890" | 1890-05-16<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| data-sort-value="1970" | 1970-10-19<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| misioneru asturianu (1890–1970)
| [[misioneru]]
|
| [[España]]
| [[Cuevas (Miranda)|Cuevas]]
|
|-
| [[:d:Q88359048|Q88359048]]
|
| [[Manuel Cuervo]]
| data-sort-value="1894" | 1894-09-05<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1970" | 1970-10-26<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] flaire, teólogu católicu, [[Profesor universitariu|profesor universitariu]] (1894–1970) ♂
| [[flaire]]<br/>[[teólogu católicu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
|
| [[España]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[Corniana (parroquia)|Corniana]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[Salamanca]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
|-
| [[:d:Q93125527|Q93125527]]
| [[Ficheru:1929-04-15, Unión Patriótica, Eduardo Palacio Valdés (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Eduardo Palacio-Valdés]]
| data-sort-value="1884" | 1884-02-06<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref>
| data-sort-value="1970" | 1970-11-16<ref name="ref_297a704eb005ee35efa25263835a8aac4265c2b9d9de9678d183edd6e4b3e0da">https://historia-hispanica.rah.es/biografias/35076-eduardo-palacio-valdes-y-estebanez-calderon</ref>
| políticy y periodista asturianu
| [[políticu]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref><br/>[[críticu taurín]]
| [[Member of the Consultative National Assembly]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref>
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_ee0ba31e9de98b9cb480f557af792acb6b39ce5e87d5ad80a2ed95aee8a94f1e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2884530%29.NDIP.</ref>
| [[Barcelona]]
|-
| [[:d:Q3286810|Q3286810]]
|
| [[Manuel Fernández]]
| data-sort-value="1922" | 1922-02-01
| data-sort-value="1971" | 1971-01-09
| futbolista asturianu (1922–1971)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]]
|
| [[Francia]]
| [[Lada (Llangréu)|Lada]]
| [[Francia]]
|-
| [[:d:Q5833324|Q5833324]]
| [[Ficheru:Silvia Pinal, Jacqueline Andere y Enrique García Álvarez en El Ángel Exterminador (1962) (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Enrique García Álvarez]]
| data-sort-value="1896" | 1896<ref name="ref_dc94c0369b0c0704b1297c5e5d6c30196103b012e010ca8d43a5cc6a1cbde10b">''[[:d:Q37312|Internet Movie Database]]''</ref>
| data-sort-value="1971" | 1971-01-24
| actor asturianu (1896-1971)
| [[actor]]<br/>[[actor de cine]]
|
| [[España]]
| [[Sama (Llangréu)|Sama]]
| [[València|Valencia]]
|-
| [[:d:Q5692793|Q5692793]]
|
| [[Amadeo Sánchez]]
| data-sort-value="1899" | 1899-11-16
| data-sort-value="1971" | 1971-05-28
| futbolista asturianu (1899–1971)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q23942916|Q23942916]]
|
| [[José Barrera García]]
| data-sort-value="1874" | 1874
| data-sort-value="1971" | 1971-06-24
| musicólogu asturianu (1874–1971)
| [[musicólogu]]<br/>[[compositor]]
|
| [[España]]
| [[Pravia]]
| [[Pravia]]
|-
| [[:d:Q12399052|Q12399052]]
|
| [[Ricardo García Martínez]]
| data-sort-value="1914" | 1914-12-23<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref>
| data-sort-value="1971" | 1971-07-10
| futbolista asturianu (1914–1971)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Llangréu]]
|
|-
| [[:d:Q60213337|Q60213337]]
|
| [[Plácido Álvarez-Buylla Godino]]
| data-sort-value="1898" | 1898-04-12<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1971" | 1971-10-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] [[Médicu|médicu]], neumólogu (1898–1971) ♂; Hijo Predilecto de Oviedo
| [[médicu]]<br/>[[neumólogu]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[Uviéu]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
|-
| [[:d:Q139499080|Q139499080]]
|
| [[Emilio Viña González]]
| data-sort-value="1888" | 1888-02-27<ref name="ref_eae31325f7a646d6273cab3f7175b157864243d37c3e6f9a9d2b256994cb2a93">''[[:d:Q6140060|Tebeosfera]]''</ref>
| data-sort-value="1971" | 1971-11-12<ref name="ref_eae31325f7a646d6273cab3f7175b157864243d37c3e6f9a9d2b256994cb2a93">''[[:d:Q6140060|Tebeosfera]]''</ref>
| Mánager (1888–1971) ♂
| [[mánager]]
|
|
| [[Pipe (Piarnu)|Pipe]]<ref name="ref_eae31325f7a646d6273cab3f7175b157864243d37c3e6f9a9d2b256994cb2a93">''[[:d:Q6140060|Tebeosfera]]''</ref>
|
|-
| [[:d:Q5767109|Q5767109]]
|
| [[Cholo Dindurra]]
| data-sort-value="1919" | 1919-04-04<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref>
| data-sort-value="1971" | 1971-12-27
| futbolista asturianu (1919–1971)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q98836383|Q98836383]]
|
| [[Angel Garcia Carrió]]
| data-sort-value="1886" | 1886<ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
| data-sort-value="1972" | 1972<ref name="ref_26e5fbb474d15885017de6518c6cb4cc2e225cf4f26fe5815754cec980eb694c">''[[:d:Q266566|Artnet]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_5bb22c25fbd386da0b9b80521bc5b85cbeb433184f66167e1164ef3eb7ab2a77">''[[:d:Q50813730|Invaluable.com]]''</ref><ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
| pintor y escritor asturianu
| [[pintor]]<br/>[[autor]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]<ref name="ref_f314dd116a9dc62393fede3bc26626b500e2138674486fa8a0d30a84bd82bcab">https://españolito.es/index.php/encyclopedia/garcia-carrio-angel/</ref>
|
|-
| [[:d:Q10357381|Q10357381]]
|
| [[Ramón Prieto Bances]]
| data-sort-value="1889" | 1889-11-27
| data-sort-value="1972" | 1972-02-03<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| profesor universitariu, España
| [[xurista]]<br/>[[políticu]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[escritor]]<br/>[[abogáu]]
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[minister of Public Instruction and Fine Arts]]<br/>[[Minister of Education, Culture and Sport]]<br/>[[caderalgu d'universidá]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q9013596|Q9013596]]
|
| [[José Antonio Junco Toral]]
| data-sort-value="1894" | 1894-11-27<ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref>
| data-sort-value="1973" | 1973-02-20<ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref><br/>1972-02-20<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref>
| políticu asturianu (1894–1973)
| [[políticu]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref><br/>[[abogáu]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref>
| [[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref><br/>[[comisariu políticu]]
| [[España]]
| [[Siero]]<br/>[[La Pola Siero]]<ref name="ref_58bd61a053a418b95b10a8322a61484a648afdfcf8e0089899f690dc522e2d94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2858130%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref>
| [[Ciudá de Méxicu]]<ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref>
|-
| [[:d:Q21176543|Q21176543]]
|
| [[Concha de Albornoz]]
| data-sort-value="1900" | 1900-04-29
| data-sort-value="1972" | 1972-02-29
| académica española (1900–1972)
| [[académicu]]
|
| [[España]]
| [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]]
| [[Ciudá de Méxicu]]
|-
| [[:d:Q5993315|Q5993315]]
|
| [[Manuel Isidro Méndez]]
| data-sort-value="1882" | 1882-05-15
| data-sort-value="1972" | 1972-04-18
| críticu lliterariu asturianu (1882–1972)
| [[críticu lliterariu]]<br/>[[historiador]]
|
| [[España]]
| [[Navia]]
| [[L'Habana]]
|-
| [[:d:Q24567751|Q24567751]]
|
| [[Óscar Álvarez González]]
| data-sort-value="1902" | 1902-05-01<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| data-sort-value="1972" | 1972-06-11<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| futbolista asturianu (1902–1972)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]<br/>[[entrenador de fútbol]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref><ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| [[Uviéu]]<ref name="ref_2b59831e6555b19c7975eecd431303af2a81675157a7bff9d67a46075f7bdcce">https://www.bdfutbol.com/es/j/j11383.html</ref>
|-
| [[:d:Q20004852|Q20004852]]
|
| [[Juan José Manso del Abad]]
| data-sort-value="1906" | 1906-11-08
| data-sort-value="1972" | 1972-07
| políticu irlandés
| [[políticu]]<ref name="ref_c1dcd914c4b39cbc98a1053036d216865f9a239167ffa4520f6cd04ffe60d5ef">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2866180%29.NDIP.</ref><br/>[[metalúrxicu]]<ref name="ref_c1dcd914c4b39cbc98a1053036d216865f9a239167ffa4520f6cd04ffe60d5ef">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2866180%29.NDIP.</ref>
| [[Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España]]<br/>[[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_c1dcd914c4b39cbc98a1053036d216865f9a239167ffa4520f6cd04ffe60d5ef">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2866180%29.NDIP.</ref>
| [[República d'Irlanda]]<br/>[[España]]
| [[Mieres]]
| [[Méxicu]]
|-
| [[:d:Q51578595|Q51578595]]
|
| [[Concha Mori]]
| data-sort-value="1883" | 1883-04-16
| data-sort-value="1972" | 1972-08-16
| pintora asturiana (1883–1972)
| [[pintor]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q116869394|Q116869394]]
| [[Ficheru:Josefina Álvarez Díaz.jpg|center|128px]]
| [[Josefina Álvarez Díaz]]
| data-sort-value="1898" | 1898-05-04
| data-sort-value="1972" | 1972-08-26<ref name="ref_59f1142a8210f3eaea3886540c7481d40ea0d57e309a51f6d128754ed8844874">https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19720829-71.html</ref>
| profesora y pedagoga asturiana (1898–1972)
| [[profesor]]
|
|
| [[Puertas (Santolaya)|Puertas]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q5867981|Q5867981]]
|
| [[Francisco de Luis Díaz]]
| data-sort-value="1896" | 1896-03-22
| data-sort-value="1973" | 1973
| [[España|español]] [[Periodista|periodista]], políticu, procurador nes Cortes fraquistes (1896–1973) ♂; member of Privy Council of the Count of Barcelona, Catholic Association of Propagandists
| [[periodista]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_9889e331ec0ea54727aa413172eee55f7eeb551e111de311c2a63bb0a8d4bb94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2864720%29.NDIP.</ref>
| [[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_9889e331ec0ea54727aa413172eee55f7eeb551e111de311c2a63bb0a8d4bb94">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2864720%29.NDIP.</ref>
| [[España]]
| [[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q3266688|Q3266688]]
|
| [[Luis Fernández López]]
| data-sort-value="1900" | 1900-04-29<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_2d60ac0438c2c3941a7d631676538041965406b6a83440a376ca15f9211cadb0">''[[:d:Q103914546|Fernandez, Louis]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref>
| data-sort-value="1973" | 1973-10-25<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref>
| pintor asturianu (1900–1973)
| [[pintor]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref>
| [[XIII Distritu de París]]<ref name="ref_b7f5ec180b57bc2ce11ce99c2edc91946fd78ae3b03e3f0d80ecfae927ad5645">https://archives.paris.fr/arkotheque/visionneuse/visionneuse.php?arko=YTo2OntzOjQ6ImRhdGUiO3M6MTA6IjIwMjQtMDQtMjYiO3M6MTA6InR5cGVfZm9uZHMiO3M6MTE6ImFya29fc2VyaWVsIjtzOjQ6InJlZjEiO2k6NDtzOjQ6InJlZjIiO2k6MjcyNzA5O3M6MTY6InZpc2lvbm5ldXNlX2h0bWwiO2I6MTtzOjIxOiJ2aXNpb25uZXVzZV9odG1sX21vZGUiO3M6NDoicHJvZCI7fQ==#uielem_move=-1478%2C-543&uielem_islocked=0&uielem_zoom=162&uielem_brightness=0&uielem_contrast=0&uielem_isinverted=0&uielem_rotate=F</ref>
|-
| [[:d:Q120422402|Q120422402]]
|
| [[Luis Gonzaga Armada]]
| data-sort-value="1889" | 1889-06-13
| data-sort-value="1973" | 1973-12-05
| [[España|español]] militar (1889–1973) ♂; spouse of María del Rosario Comyn
| [[militar]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q133805712|Q133805712]]
| [[Ficheru:María Luisa Castellanos (Diana, February 21, 1913).jpg|center|128px]]
| [[María Luisa Castellanos|María Luisa Castellanos González]]
| data-sort-value="1892" | 1892-11-22<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref>
| data-sort-value="1974" | 1974<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref>
| escritora y periodista asturiana (1892-1974)
| [[escritor]]<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref><br/>[[periodista]]<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref><br/>[[sufraxista]]
|
| [[España]]
| [[Llanes]]<ref name="ref_0a6f3356e32b4bb66d9c76efcb6b0702f18704faddca7dad4bfa4481dad00880">https://www.pikaramagazine.com/2020/04/recorriendo-las-huellas-de-maria-luisa-castellanos-1892-1974/</ref>
| [[Méxicu]]
|-
| [[:d:Q16598865|Q16598865]]
| [[Ficheru:Manuel Suarez Monumento.jpg|center|128px]]
| [[Manuel Suárez García]]
| data-sort-value="1886" | 1886
| data-sort-value="1974" | 1974
| empresariu asturianu (1886–1974)
| [[empresariu]]
|
| [[España]]
| [[Siero]]
|
|-
| [[:d:Q3327248|Q3327248]]
|
| [[Aurelio Fernández Sánchez]]
| data-sort-value="1897" | 1897<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| data-sort-value="1974" | 1974<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| anarcosindicalista, España
| [[políticu]]<br/>[[anarcosindicalista]]<br/>[[anarquista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[union member]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| [[Minister of Health and Social Assistance of the Government of Catalonia]]
| [[España]]
| [[Principáu d'Asturies]]
| [[Puebla de Zaragoza]]
|-
| [[:d:Q67581973|Q67581973]]
|
| [[Cándido Fernández Riesgo]]
| data-sort-value="1890" | 1890-01-16
| data-sort-value="1974" | 1974-05-11
| [[España|español]] [[Médicu|médicu]] (1890–1974) ♂
| [[médicu]]
|
| [[España]]
| [[La Carrera (parroquia)|La Carrera]]
| [[Sama (Llangréu)|Sama]]
|-
| [[:d:Q9029008|Q9029008]]
| [[Ficheru:1926-09-04, Región, M. Moré (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Mariano Moré]]
| data-sort-value="1899" | 1899-05-07<ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1974" | 1974-07<br/>1974-07-15<ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref>
| pintor asturianu (1899–1974)
| [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_ce319d18b3570a10f7e1d8c5a35975b6d3f1222d0a25f8214f4e4d514760ff19">https://www.museobbaa.com/wp-content/uploads/2017/05/obra_invitada_more_web.pdf</ref>
|-
| [[:d:Q93126441|Q93126441]]
| [[Ficheru:1927, La Asamblea Nacional, Emilio Tuya García.jpg|center|128px]]
| [[Emilio Tuya García]]
| data-sort-value="1879" | 1879-11-30<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>1880-02-20
| data-sort-value="1974" | 1974-12-22
| abogáu y políticu asturianu
| [[políticu]]<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>[[abogáu]]<br/>[[dirixente deportivu]]
| [[Member of the Consultative National Assembly]]<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>[[Presidente del Real Sporting de Xixón]]<br/>[[alcalde de Xixón]]
| [[España]]
| [[Madrid]]<ref name="ref_3126c25ab2d68a14e5403bf96014462fbf15207f229d78664927349cedb059bf">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28115150%29.NDIP.</ref><br/>[[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q13147221|Q13147221]]
|
| [[Germán Horacio]]
| data-sort-value="1902" | 1902<ref name="ref_9cc7bb5a1520a026347cb79c3b11b2acd180d8a7c350f674b3a6ffca85c0e87e">http://datos.bne.es/resource/XX1190750</ref>
| data-sort-value="1975" | 1975<ref name="ref_9cc7bb5a1520a026347cb79c3b11b2acd180d8a7c350f674b3a6ffca85c0e87e">http://datos.bne.es/resource/XX1190750</ref>
| dibuxante asturianu (1902–1975)
| [[dibuxante]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Ciudá de Méxicu]]
|-
| [[:d:Q25407770|Q25407770]]
|
| [[Juan José Bada Turanzas]]
| data-sort-value="1888" | 1888
| data-sort-value="1975" | 1975
| médicu y escritor asturianu (1888-1975)
| [[médicu]]
|
| [[España]]
| [[Nueva (parroquia)|Nueva]]
|
|-
| [[:d:Q55988646|Q55988646]]
|
| [[José Barreiro García]]
| data-sort-value="1908" | 1908-03-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><br/>1908-03-18<ref name="ref_8ce55dd583462756a0e6c7cc8a6c184919faf7dbd6f1b67e6e0a20864bcbca67">https://fsa-psoe.org/fjb/jose-barreiro-garcia/</ref>
| data-sort-value="1975" | 1975-08-17
| políticu asturianu (1908-1975)
| [[políticu]]<br/>[[sindicalista]]
|
| [[España]]
| [[Sama (Llangréu)|Sama]]<ref name="ref_8ce55dd583462756a0e6c7cc8a6c184919faf7dbd6f1b67e6e0a20864bcbca67">https://fsa-psoe.org/fjb/jose-barreiro-garcia/</ref>
| [[Toulouse]]<ref name="ref_8ce55dd583462756a0e6c7cc8a6c184919faf7dbd6f1b67e6e0a20864bcbca67">https://fsa-psoe.org/fjb/jose-barreiro-garcia/</ref>
|-
| [[:d:Q5983941|Q5983941]]
|
| [[Luis Menéndez-Pidal y Álvarez]]
| data-sort-value="1894" | 1894-07-16<br/>1895<br/>1896<br/>1894<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| data-sort-value="1975" | 1975<br/>1955<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| arquiteutu asturianu (1896–1975)
| [[arquiteutu]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
| [[Académicu de la Real Academia de Belles Artes de Saint Ferrand]]<ref name="ref_3e3eaa4b185e3358d3739e2923952581956483078c523e6f418bffff7a1a6f1f">https://www.realacademiabellasartessanfernando.com/assets/docs/academicos/relacion_general_de_academicos.pdf</ref>
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q60828642|Q60828642]]
|
| [[Álvaro de Albornoz y Salas]]
| data-sort-value="1901" | 1901<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| data-sort-value="1975" | 1975-07-20
| escritor español
| [[inxenieru industrial]]<br/>[[escritor]]
|
| [[España]]<br/>[[Méxicu]]
| [[Ḷḷuarca (parroquia)|Ḷḷuarca]]
| [[Ciudá de Méxicu]]
|-
| [[:d:Q85626743|Q85626743]]
|
| [[Maria Gómez Alvárez]]
| data-sort-value="1914" | 1914
| data-sort-value="1975" | 1975
| médicu y ciruxana asturiana
| [[médicu]]<br/>[[ciruxanu]]
|
|
| [[Xixón]]
| [[Maracaibo]]
|-
| [[:d:Q2245166|Q2245166]]
| [[Ficheru:1928-08-02, Región, Luis Amado Blanco (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Luis Amado-Blanco]]
| data-sort-value="1903" | 1903-04-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1975" | 1975-03-09<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]]-[[Cuba|cubanu]] [[Diplomáticu|diplomáticu]], [[Escritor|escritor]], [[Periodista|periodista]], [[Poeta|poeta]] (1903–1975) ♂
| [[diplomáticu]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[periodista]]<br/>[[poeta]]
|
| [[España]]<br/>[[Cuba]]
| [[Sotu'l Barcu]]
| [[Roma]]
|-
| [[:d:Q20605340|Q20605340]]
|
| [[Miranda (cantante)|Miranda]]
| data-sort-value="1897" | 1897-07-03
| data-sort-value="1975" | 1975-03-22
| cantante de tonada asturiana
| [[cantante]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q3476923|Q3476923]]
| [[Ficheru:Cuadro realizado por Francisco Sancha en 1925. Lleva por título "Supuesto homenaje al escultor Sebastián Miranda". Colección Iñigo Pérez de Rada Cavanilles, Madrid (cropped) Sebastián Miranda.jpg|center|128px]]
| [[Sebastián Miranda y Pérez-Herce]]
| data-sort-value="1885" | 1885-07-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1975" | 1975-10-19<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| escultor asturianu (1885–1975)
| [[escultor]]<br/>[[ceramista]]<ref name="ref_416d296e5508c6af38e8bbc3c4fd70880a68736f89ec2c3b6542de7a4588c684">https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=97c4ea44-45de-42b5-acf0-46d52d3d4872&page=14</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q11945545|Q11945545]]
|
| [[Ricardo Teruel García]]
| data-sort-value="1917" | 1917-02-25<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref>
| data-sort-value="1975" | 1975-11-03<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref>
| futbolista asturianu (1917–1975)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q30610634|Q30610634]]
|
| [[Joaquín Alonso Bonet]]
| data-sort-value="1889" | 1889
| data-sort-value="1975" | 1975-12-06<ref name="ref_fb1f64d34c5132f5694317071ca178ed1972feacbb7953a7f9690398b08c1731">''[[:d:Q13219454|Library of Congress Authorities]]''</ref>
| [[España|español]] [[Periodista|periodista]], [[Poeta|poeta]], [[Dramaturgu|dramaturgu]], [[Escritor|escritor]], editor (1889–1975) ♂
| [[periodista]]<br/>[[poeta]]<br/>[[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[escritor]]<br/>[[editor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q105725675|Q105725675]]
|
| [[Aurora Sánchez de Arriba]]
| data-sort-value="1892" | 1892
| data-sort-value="1976" | 1976-03
| actriz de teatru asturiana
| [[actor de teatru]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q20535448|Q20535448]]
|
| [[Virgilio Fernández de la Vega Lombán]]
|
| data-sort-value="1976" | 1976-03-26
| farmacéuticu asturianu
| [[farmacéuticu]]<ref name="ref_707ad692a217718648701e08a80f23d915440b32e26ce7f605843d93baeda18d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2837360%29.NDIP.</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_707ad692a217718648701e08a80f23d915440b32e26ce7f605843d93baeda18d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2837360%29.NDIP.</ref>
| [[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_707ad692a217718648701e08a80f23d915440b32e26ce7f605843d93baeda18d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2837360%29.NDIP.</ref>
| [[España]]
| [[A Veiga]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q79796915|Q79796915]]
| [[Ficheru:Homenaje a Rambal.png|center|128px]]<ref name="ref_122af34f6cbd5458e0df4580a34c5c5d9c00da620727448538134cc8a2877d65">https://twitter.com/hiperterminal/status/1437373599699120137/</ref>
| [[Alberto Alonso Blanco]]
| data-sort-value="1928" | 1928-05-29<ref name="ref_bc3714c6482fa414778b22f3a26a8731ccd06bb4f25b24c5a3b28cf4934714c1">https://books.google.es/books?id=wx7PV1JAeMYC&pg=PA164&lpg=PA164&dq=Rambal+1929+Gij%C3%B3n&source=bl&ots=jsy8Ja2ovm&sig=ACfU3U3t1nxYbdEgAHaiGTY2W7jLsyHsAQ&hl=gl&sa=X&ved=2ahUKEwihj-mE9-vmAhUNtRoKHb-cAAQQ6AEwA3oECAoQAQ#v=onepage&q&f=false</ref>
| data-sort-value="1976" | 1976-04-19<ref name="ref_3681d1fe2553852391bee0ab3c73241f87880e7f4628a2724b8e8e3e0dd9561e">https://www.elcomercio.es/gijon/201604/17/ultimo-secreto-rambal-20160417015939-v.html</ref>
| tresformista asturianu (1928–1976)
| [[tresformista]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Cimavilla (barriu de Xixón)|Cimavilla]]
|-
| [[:d:Q28801812|Q28801812]]
|
| [[Óscar Rodríguez López]]
| data-sort-value="1903" | 1903-06-10<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref>
| data-sort-value="1976" | 1976-06-22<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref>
| futbolista asturianu (1903–1976)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Avilés]]
|
|-
| [[:d:Q2071594|Q2071594]]
| [[Ficheru:Federico Romero 1917.jpg|center|128px]]
| [[Federico Romero]]
| data-sort-value="1886" | 1886-11-11<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref>
| data-sort-value="1976" | 1976-06-30<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref>
| dramaturgu asturianu (1886-1976)
| [[llibretista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[poeta]]<br/>[[dramaturgu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q139997693|Q139997693]]
| [[Ficheru:Jaime Caldevilla.jpg|center|128px]]
| [[Jaime Caldevilla]]
|
| data-sort-value="1976" | 1976-08-23
| [[Diplomáticu|diplomáticu]], [[Periodista|periodista]] (†1976) ♂; member of Hermandad Nacional de Antiguos Combatientes de Tercios de Requetés
| [[diplomáticu]]<br/>[[periodista]]
|
|
| [[Cangues d'Onís]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q13146776|Q13146776]]
|
| [[Avelino González Entrialgo]]
| data-sort-value="1898" | 1898
| data-sort-value="1977" | 1977
| [[España|español]] person (1898–1977) ♂
|
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Mérida (Venezuela)|Mérida]]
|-
| [[:d:Q2889141|Q2889141]]
|
| [[Juan Muñiz Zapico]]
| data-sort-value="1941" | 1941-04-25<ref name="ref_a3dd4356934efc0b82e7be51e8fc1bcb7b1efbfe6970ea540bd014f386b6d840">http://datos.bne.es/resource/XX1422698</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-01-02<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| políticu asturianu (1941–1977)
| [[políticu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[union member]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Ḷḷena]]
| [[Ḷḷena]]<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
|-
| [[:d:Q12398641|Q12398641]]
|
| [[Ramón Álvarez Sánchez]]
| data-sort-value="1917" | 1917-04-16<ref name="ref_29b4f8ade6fdd994ba783c1741c1a5c5ff0ca8aa03c3cc6a9cca168e9a257292">''[[:d:Q2449070|transfermarkt.com]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-01-27
| futbolista asturianu
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Llangréu]]
|
|-
| [[:d:Q8775604|Q8775604]]
|
| [[Emilín]]
| data-sort-value="1912" | 1912-09-12<ref name="ref_78604d3a57ef2119c158192df29d16a91ecdac14b874f137b09f93a1724a74c0">''[[:d:Q23759491|Catalan Sport Encyclopedia]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-03-30<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| futbolista asturianu (1912–1977)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[San Román (parroquia de Candamu)|San Román]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q55459719|Q55459719]]
|
| [[Julio Falcón]]
| data-sort-value="1904" | 1904-12-04<ref name="ref_231953e3c8cfc9fb4118bf76b3fa99377592036bfcc220094f083d9b91d3d32a">''[[:d:Q11251191|todotango.com]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-04-26<ref name="ref_231953e3c8cfc9fb4118bf76b3fa99377592036bfcc220094f083d9b91d3d32a">''[[:d:Q11251191|todotango.com]]''</ref><ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| [[España|español]] [[Lletrista|lletrista]], [[Compositor|compositor]], [[Músicu|músicu]] (1904–1977) ♂
| [[lletrista]]<br/>[[compositor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[músicu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| [[Niza]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|-
| [[:d:Q5196145|Q5196145]]
|
| [[Félix Verdeja Bardales]]
| data-sort-value="1904" | 1904-04-10
| data-sort-value="1977" | 1977-05-20
| militar asturianu (1904–1977)
| [[militar]]
|
| [[España]]
| [[Panes (parroquia)|Panes]]
| [[Santander]]
|-
| [[:d:Q118976111|Q118976111]]
|
| [[Gabriel Tuya García]]
| data-sort-value="1914" | 1914-12-24<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-05-29<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| futbolista asturianu (1914–1977)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
|
|-
| [[:d:Q42905486|Q42905486]]
|
| [[Damián Fernández Calderón]]
| data-sort-value="1898" | 1898
| data-sort-value="1977" | 1977-08
| políticu asturianu (1898-1977)
| [[políticu]]
|
| [[España]]
| [[Llangréu]]
| [[Moscú]]
|-
| [[:d:Q13146721|Q13146721]]
|
| [[Antonio Medio]]
| data-sort-value="1911" | 1911
| data-sort-value="1977" | 1977-08-30
| actor asturianu (1911–1977)
| [[actor]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q58838434|Q58838434]]
|
| [[Francisco García Díaz]]
| data-sort-value="1897" | 1897-01-30<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-09-14<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| médicu asturianu (1897–1977)
| [[médicu]]
|
| [[España]]
| [[Mieres]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q16489948|Q16489948]]
| [[Ficheru:Camilo Barcia Trelles 1927.png|center|128px]]
| [[Camilo Barcia Trelles]]
| data-sort-value="1888" | 1888-07-15<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-12-04<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] [[Escritor|escritor]], [[Xurista|xurista]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], caderalgu d'universidá (1888–1977) ♂; Gran Cruz de la Orde de Sabela la Católica; member of Institut de Droit International
| [[escritor]]<br/>[[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[profesor universitariu]]
| [[caderalgu d'universidá]]
| [[España]]
| [[A Veiga]]
| [[Santiago de Compostela]]
|-
| [[:d:Q111660113|Q111660113]]
|
| [[Julio Monereo González]]
| data-sort-value="1924" | 1924-06-22<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1977" | 1977-12-07<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| médicu asturianu (1924–1977)
| [[médicu]]<br/>[[ciruxanu]]<br/>[[pediatra]]
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q5936239|Q5936239]]
| [[Ficheru:(Jorge Vigón) El Ministro de Obras Públicas, Sr. Vigón, visita Costillares (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Jorge Vigón|Jorge Vigón Suero-Díaz]]
| data-sort-value="1893" | 1893<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| data-sort-value="1978" | 1978<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| militar, España
| [[militar]]<ref name="ref_95dbd437869ddedd0f3555e988618b1f834438947a159747019aacbbe561412c">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[políticu]]<ref name="ref_95dbd437869ddedd0f3555e988618b1f834438947a159747019aacbbe561412c">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><ref name="ref_12045179fccb1a097fbecf28b3bf083b09486aac88b85aa413c9d812488f82e0">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><ref name="ref_6bc764304a89d68df535d2becacd9019335cf2b8d439d18b97ac3c0803bceb4d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><ref name="ref_426b6e03eb76a7d129c262f7b2e3698287dba1a22caa8c776270f0ef5d37a9e5">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=8-8&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref>
| [[Ministru de Fomentu]]<br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_5dcd9ff06a860cf6ba150834b44248af6c4736207be0d00d2ecfafb02c48ca1d">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_32c559a9321ce1a8def02e78bf76feac00fa7e026444dd3033a1e16ae37933e5">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_53def20112861b4e9df94a7daba61f3360c06d4a70fe38bb84944c823d946318">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=6-6&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_d1a8699a161d71a8d16627bbd439fa570196ac8a782829ba1db0c514233ad98a">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=9-9&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%28119670%29.NDIP.</ref>
| [[España]]
| [[Colunga]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q60831476|Q60831476]]
|
| [[León Sánchez Cuesta]]
| data-sort-value="1892" | 1892<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1978" | 1978<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| [[España|español]] llibreru (1892–1978) ♂
| [[llibreru]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q4891703|Q4891703]]
| [[Ficheru:Nicanor Piñole, busto en parque de Isabel la Cátolica, en Gijón.jpg|center|128px]]
| [[Nicanor Piñole]]
| data-sort-value="1878" | 1878-01-06<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_8c99c49a7fa983c35c3aa1c422e3167238d01d64329cfb24e6fa98bfafb1d3cb">''[[:d:Q41640909|Artists of the World Online]]''</ref>
| data-sort-value="1978" | 1978-01-18<ref name="ref_7c7630a3c91eabb422863193937fb5837cfcd46e7380fd5e8036310e55522a9f">https://elpais.com/diario/1978/01/19/cultura/254012401_850215.html</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| pintor asturianu (1878–1978)
| [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
|
| [[España]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
| [[Xixón]]<ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref>
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q20604843|Q20604843]]
|
| [[Acracio Bartolomé]]
| data-sort-value="1901" | 1901-12
| data-sort-value="1978" | 1978-04-15
| [[España|español]] person (1901–1978) ♂
|
|
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Marsella]]
|-
| [[:d:Q30098954|Q30098954]]
| [[Ficheru:David Jato Miranda.jpg|center|128px]]
| [[David Jato Miranda]]
| data-sort-value="1915" | 1915
| data-sort-value="1978" | 1978-05-30
| escritor asturianu (1915–1978)
| [[escritor]]<br/>[[políticu]]<ref name="ref_35842ca1749b8f659f5f93956d357b0768de7d4b63a3fe42e4ea75ac1b37b14e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><ref name="ref_7c3ae01f1dd97c32804381428cbeaf6a8ea4b7fe6efb7b7c5e09f171e81878ec">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=4-4&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><ref name="ref_fbb26be116acfa38faf94e59d11d3cb499f1177b577da6bae4bfb3521019c3eb">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref>
| [[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_35842ca1749b8f659f5f93956d357b0768de7d4b63a3fe42e4ea75ac1b37b14e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><ref name="ref_12eff811a94b74040c6c6c68bd7f021ace0cf5319a8740ac1ad8630a7caa6af5">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref><br/>[[procurador nes Cortes fraquistes]]<ref name="ref_fbb26be116acfa38faf94e59d11d3cb499f1177b577da6bae4bfb3521019c3eb">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=5-5&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2857110%29.NDIP.</ref>
| [[España]]
| [[Campumanes (parroquia)|Campumanes]]
| [[Madrid]]
|-
| [[:d:Q4892223|Q4892223]]
| [[Ficheru:1927-10-08, El Liberal, Teodomiro Menéndez (cropped).jpg|center|128px]]
| [[Teodomiro Menéndez]]
| data-sort-value="1879" | 1879-07-25<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref>
| data-sort-value="1978" | 1978-06-28<br/>1978-07-28<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref>
| políticu y sindicalista asturianu (1879–1978)
| [[políticu]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><br/>[[emplegáu]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref>
| [[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><br/>[[diputáu nes Cortes republicanes]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref>
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref>
| [[Madrid]]<ref name="ref_76e43df27031fd3c4179d898429cda2792e127d2105945aa2b7b40d12e01f9e2">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=3-3&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_c6d02962c3e398a28dc38132d37d96bab965c10e6852b5dac53fba87e3f48d5e">http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=2-2&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2872460%29.NDIP.</ref><ref name="ref_4aea96a956f2522259eac3717da2e5d383145cb088745d6854a890f98720cde6">''[[:d:Q11681095|Diccionario Biográfico del Socialismo Español]]''</ref>
|-
| [[:d:Q13146967|Q13146967]]
|
| [[Cuchichi|José Menéndez Carreño]]
| data-sort-value="1890" | 1890-08-12
| data-sort-value="1978" | 1978-12-03
| cantante de tonada asturianu (1890–1978)
| [[cantante de tonada]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q2504173|Q2504173]]
| [[Ficheru:Gaspar Garcia Laviana by puigreixach.jpg|center|128px]]
| [[Gaspar García Laviana]]
| data-sort-value="1941" | 1941<ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1978" | 1978-12-11<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| sacerdote y guerrilleru asturianu (1941–1978)
| [[escritor]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[párrocu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Les Roces (San Andrés de Llinares)|Les Roces]]
| [[Cárdenas]]
|-
| [[:d:Q28042841|Q28042841]]
|
| [[Aquilino Moral]]
| data-sort-value="1893" | 1893
| data-sort-value="1979" | 1979
| anarcosindicalista asturianu (1893–1979)
| [[anarcosindicalista]]
|
| [[España]]
| [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]]
| [[La Felguera (Llangréu)|La Felguera]]
|-
| [[:d:Q6301093|Q6301093]]
|
| [[Juan Uría Ríu]]
| data-sort-value="1891" | 1891-10-07<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| data-sort-value="1979" | 1979-06-23<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| arqueólogu español
| [[antropólogu]]<br/>[[arqueólogu]]<br/>[[etnólogu]]<br/>[[historiador]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| [[caderalgu d'universidá]]<br/>[[cronista oficial d'Asturies]]
| [[España]]
| [[Uviéu]]
|
|-
| [[:d:Q93270299|Q93270299]]
|
| [[Severino Álvarez Menéndez]]
| data-sort-value="1909" | 1909-07-10<ref name="ref_47086f8000813327f9aaeeeef4944f8584e23feb40a1b2827b309eae3ed0e55f">''[[:d:Q54919|Ficheru d'Autoridaes Virtual Internacional]]''</ref>
| data-sort-value="1979" | 1979-10-15<ref name="ref_6ad0357946a96a49b85888ded7975b011fb573d0befedea95e2011c25e03a727">''[[:d:Q65947412|Revista española de derecho canónico]]''</ref>
| [[España|español]] canon law jurist, [[Xuez|xuez]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]] (1909–1979) ♂; Cross of Honour of the Order of St. Raymond of Peñafort
| [[canon law jurist]]<br/>[[xuez]]<br/>[[profesor universitariu]]
|
| [[España]]
| [[Roces (Xixón)|Roces]]<ref name="ref_6ad0357946a96a49b85888ded7975b011fb573d0befedea95e2011c25e03a727">''[[:d:Q65947412|Revista española de derecho canónico]]''</ref>
| [[Ávila]]<ref name="ref_6ad0357946a96a49b85888ded7975b011fb573d0befedea95e2011c25e03a727">''[[:d:Q65947412|Revista española de derecho canónico]]''</ref>
|-
| [[:d:Q118973865|Q118973865]]
|
| [[Marcelino del Río Viejo]]
| data-sort-value="1914" | 1914-06-01<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| data-sort-value="1979" | 1979-10-23<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| futbolista asturianu (1914–1979)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
|
|-
| [[:d:Q81060187|Q81060187]]
|
| [[Manuela del Río]]
| data-sort-value="1909" | 1909-07-14<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref>
| data-sort-value="1979" | 1979-11-03<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref>
| baillarina asturiana
| [[baillarín]]
|
| [[España]]
| [[Grau]]<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref>
| [[XVIII Distritu de París]]<ref name="ref_595348cd86432b67fcf6f82b61f6131398fb5c8c44609572bcc5c8df19b4ca6f">''[[:d:Q2860432|Archives de Paris]]''</ref>
|-
| [[:d:Q118955312|Q118955312]]
|
| [[Manuel Cuesta Blanco]]
| data-sort-value="1919" | 1919-11-13<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| data-sort-value="1979" | 1979-11-07<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
| futbolista asturianu (1919–1979)
| [[Xugador de fútbol|futbolista]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]<ref name="ref_29e115b4d8673aa55ed93f170246260cdb6ce2dbf55e09a234ed0993291e067f">''[[:d:Q5715639|BDFutbol]]''</ref>
|
|-
| [[:d:Q12391126|Q12391126]]
|
| [[José María Urquiola Iglesias]]
| data-sort-value="1906" | 1906
| data-sort-value="1979" | 1979-11-25
| militante de la resistencia asturianu (1906–1979)
| [[maquis]]
|
| [[España]]
| [[Mieres]]
| [[Uviéu]]
|-
| [[:d:Q28503644|Q28503644]]
|
| [[Sabino Alonso Fueyo]]
| data-sort-value="1908" | 1908-01-15<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1979" | 1979-12-10
| [[España|español]] [[Periodista|periodista]], [[Escritor|escritor]], [[Profesor universitariu|profesor universitariu]], filósofu (1908–1979) ♂; member of Real Academia Valenciana de Jurisprudencia y Legislación
| [[periodista]]<br/>[[escritor]]<br/>[[profesor universitariu]]<br/>[[filósofu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Lada (Llangréu)|Lada]]
| [[Uviéu]]
|}
----
∑ 78 items.
{{Wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
[[Categoría:llistes d'Asturies]]
6vdik9hnj3of5gnc5z7lcsjhlk69g5j
Wikipedia:Wikidata/Asturianos finaos per periodu/1600-1699
4
268913
4497954
4497683
2026-06-01T01:40:30Z
ListeriaBot
32147
Wikidata list updated [V2]
4497954
wikitext
text/x-wiki
<noinclude>__NOINDEX__</noinclude>
Última anovación: {{#time: Y-m-d H:i|{{REVISIONTIMESTAMP}}}}.
{{Wikidata list
|sparql=
SELECT ?item ?death_date
{
?item p:P570/psv:P570 ?death_date_node .
?death_date_node wikibase:timeValue ?death_date .
?death_date_node wikibase:timePrecision ?timeprecision .
?item wdt:P31 wd:Q5.
?item wdt:P19*/wdt:P131* wd:Q3934.
FILTER (?timeprecision > 8) # check that date precision is at least to the year
FILTER (year(?death_date) >= 1600 && year(?death_date) <= 1699)
}
ORDER BY ASC(?death_date) ?item
|columns=item,P18,label,P569:Nacimientu,P570:Muerte,description:descripción,P106,P39,P27,P19,P20
|thumb=128
|autolist=fallback
|summary=itemnumber
|links=red
|references=all
}}
{| class='wikitable sortable'
! item
! imaxe
! label
! Nacimientu
! Muerte
! descripción
! ocupación
! cargu
! país de nacionalidá
! llugar de nacimientu
! llugar de la muerte
|-
| [[:d:Q3551561|Q3551561]]
|
| [[Pedro de Rojas]]
| data-sort-value="1600" | 16th century
| data-sort-value="1600" | 1600
| [[España|español]] person (fl. 1593–1593), gobernador xeneral de Filipines (1600–1600) ♂
|
| [[gobernador xeneral de Filipines]]
| [[España]]
| [[Cangas del Narcea]]
| [[Virreinatu de Nueva España]]
|-
| [[:d:Q7159775|Q7159775]]
|
| [[Pedro Menéndez Márquez]]
| data-sort-value="1499" | 1499
| data-sort-value="1600" | 1600
| esplorador cubanu (1499–1600)
| [[esplorador]]
| [[Governor of Cuba]]<br/>[[Royal Governor of La Florida]]
| [[Florida española]]
| [[Principáu d'Asturies]]
| [[Florida]]
|-
| [[:d:Q61974662|Q61974662]]
|
| [[Fernando Suárez del Canto]]
|
| data-sort-value="1602" | 1602
| [[España|español]] bachelier, judicial vicar (†1602) ♂
|
| [[judicial vicar]]
| [[España]]
| [[Principáu d'Asturies]]
|
|-
| [[:d:Q113732447|Q113732447]]
|
| [[Pedro Junco de Posada]]
| data-sort-value="1598" | 1598<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| data-sort-value="1602" | 1602-05-03<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| [[Xurista|xurista]] (1598–1602) ♂
| [[xurista]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
|
| [[Llanes]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
| [[Salamanca]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|-
| [[:d:Q7415637|Q7415637]]
|
| [[Sancho Pardo Donlebún]]
| data-sort-value="1537" | 1537<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref>
| data-sort-value="1607" | 1607
| marín asturianu (c. 1537-1602)
| [[marineru]]
|
|
| [[Lindigún]]
| [[Océanu Atlánticu]]
|-
| [[:d:Q10347890|Q10347890]]
|
| [[Pedro de Valdés]]
| data-sort-value="1544" | 1544<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| data-sort-value="1615" | 1615<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| [[España|español]] militar, Governor and Captain General of Cuba (1544–1615) ♂
| [[militar]]
| [[Governor and Captain General of Cuba]]
| [[España]]
| [[Xixón]]
| [[Xixón]]
|-
| [[:d:Q16617721|Q16617721]]
|
| [[Pedro de Vadés]]
| data-sort-value="1544" | 1544
| data-sort-value="1615" | 1615-03-09
| Person (1544–1615) ♂
|
|
|
| [[Xixón]]
|
|-
| [[:d:Q11955781|Q11955781]]
| [[Ficheru:Iglesia de Santa María de Tuña.JPG|center|128px]]
| [[Álvaro de Rojas de Santa María]]
| data-sort-value="1554" | 1554
| data-sort-value="1617" | 1617-01-31
| escritor y relixosu asturianu (1554–1617)
|
| [[profesor]]
|
| [[Tuña (parroquia)|Tuña]]
| [[Coria]]
|-
| [[:d:Q5952836|Q5952836]]
|
| [[Juan Vigil de Quiñones y Labiada]]
| data-sort-value="1546" | 1546
| data-sort-value="1617" | 1617-09-01<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| sacerdote católicu español
| [[sacerdote católicu]]
| [[Roman Catholic Bishop of Segovia]]<br/>[[bishop of Valladolid]]
| [[España]]
| [[Caldones (parroquia)|Caldones]]
| [[Segovia]]
|-
| [[:d:Q5582229|Q5582229]]
|
| [[Gonzalo Méndez de Cancio]]
| data-sort-value="1554" | 1554
| data-sort-value="1622" | 1622-03-31
| marineru asturianu (1554–1622)
| [[marín]]
| [[Royal Governor of La Florida]]
| [[España]]
| [[Tapia]]
| [[Tapia]]
|-
| [[:d:Q23819810|Q23819810]]
|
| [[Juan de Hevia Bolaños]]
| data-sort-value="1570" | 1570
| data-sort-value="1623" | 1623
| xurista asturianu (1570–1623)
| [[xurista]]
|
| [[España]]
| [[Uviéu]]
| [[Lima]]
|-
| [[:d:Q5806614|Q5806614]]
|
| [[Diego Suárez Corvín]]
| data-sort-value="1552" | 1552-05-01<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| data-sort-value="1623" | 1623
| escritor y militar asturianu (1552–1623)
| [[escritor]]
|
| [[España]]
| [[Urbiés (parroquia)|Urbiés]]
|
|-
| [[:d:Q16200115|Q16200115]]
|
| [[Juan Menéndez Márquez]]
| data-sort-value="1531" | 1531
| data-sort-value="1627" | 1627
| Políticu (1531–1627) ♂
| [[políticu]]
|
|
| [[Cuideiru]]
|
|-
| [[:d:Q5812965|Q5812965]]
|
| [[Domingo de Toral y Valdés]]
| data-sort-value="1598" | 1598<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| data-sort-value="1635" | 1635<ref name="ref_078be4ee0cf762bd43679872a4c528c474484380677ad50c8f99aa365405a7b1">''[[:d:Q19938912|autoridaes BNF]]''</ref>
| escritor asturianu (1598–?)
| [[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[aventureru]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref><br/>[[soldáu]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Villaviciosa]]
|
|-
| [[:d:Q9024887|Q9024887]]
|
| [[Luis Alfonso de Carvallo]]
| data-sort-value="1571" | 1571<ref name="ref_752039a3d4349114f36117b1e3bec7879c6e4d50bc5b78d3498e8d2042c69a34">''[[:d:Q50358336|datos.bne.es]]''</ref>
| data-sort-value="1635" | 1635-02-02<ref name="ref_8b0a327cfc00f7c0d07d4d61a30e67b8df5171572af575b03421261860e5f2fa">''[[:d:Q29861311|SNAC]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| historiador asturianu (1571–1635)
| [[historiador]]<br/>[[escritor]]<ref name="ref_6736ab989f2d8e2cd451d0d2b4069c27c6ecdc3b67423cd2d1d5f73148e6cd3f">''[[:d:Q36578|Gemeinsame Normdatei]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Cangas del Narcea]]
| [[Villagarcía de Campos]]
|-
| [[:d:Q27851596|Q27851596]]
|
| [[Juan Queipo de Llano y Valdés]]
|
| data-sort-value="1643" | 1643-10-17
| [[España|español]] presbíteru católicu romanu, obispu católicu, Obispu de Coria, Roman Catholic Bishop of Guadix-Baza (†1643) ♂
| [[presbíteru católicu romanu]]<br/>[[obispu católicu]]
| [[Obispu de Coria]]<br/>[[Roman Catholic Bishop of Guadix-Baza]]
| [[España]]
| [[Cangas del Narcea]]
| [[Coria]]
|-
| [[:d:Q9015909|Q9015909]]
|
| [[Juan Queipo de Llano y Flórez]]
| data-sort-value="1584" | 1584<ref name="ref_0f1b682f647dbb8594c142b35d2d62e76bb5a0cae012044d16e104f4735522e9">http://www.enciclopedianavarra.com/?page_id=17199</ref>
| data-sort-value="1647" | 1647-11-03
| políticu asturianu (1584–1647)
| [[xurista]]<br/>[[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]]
| [[Roman Catholic Bishop of Pamplona]]<br/>[[obispu de Xaén]]
| [[España]]
| [[San Pedru d'Arbas (parroquia)|San Pedru d'Arbas]]
| [[Jaén|Xaén]]
|-
| [[:d:Q110616634|Q110616634]]
|
| [[Fernando Duque de Estrada y Eguino]]
| data-sort-value="1628" | 1628
| data-sort-value="1650" | 1650
| [[España|español]] [[Aristócrata|aristócrata]], militar, xenealoxista, Knight of the Order of Santiago (1628–1650) ♂; child of Fernando Duque de Estrada Guevara Valdés y Manrique, Petronila de Arteaga Idiáquez y Butrón Mújica
| [[aristócrata]]<br/>[[militar]]<br/>[[xenealoxista]]
| [[Knight of the Order of Santiago]]
| [[España]]
| [[Nueva (parroquia)|Nueva]]
| [[Nueva (parroquia)|Nueva]]
|-
| [[:d:Q5875350|Q5875350]]
|
| [[García de Valdés y Osorio]]
| data-sort-value="1600" | 1600
| data-sort-value="1652" | 1652-08-01
| Person (1600–1652) ♂
|
|
|
| [[Cangas del Narcea]]
| [[Mérida]]
|-
| [[:d:Q26720222|Q26720222]]
|
| [[Blas de Tinéu]]
| data-sort-value="1585" | 1585
| data-sort-value="1654" | 1654-06
| [[España|español]] sacerdote católicu, [[Teólogu|teólogu]], auxiliary bishop, rector (1585–1654) ♂; member of Supreme Council of the Inquisition
| [[sacerdote católicu]]<br/>[[teólogu]]
| [[auxiliary bishop]]<br/>[[rector]]
| [[España]]
| [[Tinéu]]
| [[Granada]]
|-
| [[:d:Q26246950|Q26246950]]
|
| [[Francisco Diego Díaz de Quintanilla y de Hevía y Valdés]]
| data-sort-value="1587" | 1587-10-04
| data-sort-value="1656" | 1656-12-06
| Sacerdote católicu, obispu católicu, Bishop of Antequera, Oaxaca, México, Bishop of Durango (1587–1656) ♂
| [[sacerdote católicu]]<br/>[[obispu católicu]]
| [[Bishop of Antequera, Oaxaca, México]]<br/>[[Bishop of Durango]]
|
| [[Uviéu]]
| [[Oaxaca de Juárez]]
|-
| [[:d:Q133849622|Q133849622]]
|
| [[Leonardo de Valdés]]
| data-sort-value="1631" | 1631<ref name="ref_8f7086222e2b0b9dad189285c6ccec3a9d6dfc464fedc6ad11c0618a876a3033">http://enciclopedia.cabranes.es/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=176&te=14&idage=114&vap=0</ref>
| data-sort-value="1661" | 1661-12<ref name="ref_8f7086222e2b0b9dad189285c6ccec3a9d6dfc464fedc6ad11c0618a876a3033">http://enciclopedia.cabranes.es/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=176&te=14&idage=114&vap=0</ref>
| relixosu asturianu del sieglu XVII
| [[relixosu]]
|
|
| [[Santolaya (Cabranes)|Santolaya]]
| [[Benavente]]<ref name="ref_8f7086222e2b0b9dad189285c6ccec3a9d6dfc464fedc6ad11c0618a876a3033">http://enciclopedia.cabranes.es/v_portal/informacion/informacionver.asp?cod=176&te=14&idage=114&vap=0</ref>
|-
| [[:d:Q18153799|Q18153799]]
|
| [[Juan Manso de Contreras]]
| data-sort-value="1569" | 1569
| data-sort-value="1671" | 1671
| [[España|español]] person (1569–1671) ♂
|
|
| [[España]]
| [[Ḷḷuarca]]
|
|-
| [[:d:Q1140476|Q1140476]]
|
| [[Cristóbal Ferrado García]]
| data-sort-value="1620" | 1620
| data-sort-value="1673" | 1673-04-29
| pintor asturianu (1620–1673)
| [[pintor]]
|
| [[España]]
| [[Amieva]]
| [[Sevilla]]
|-
| [[:d:Q6463080|Q6463080]]
|
| [[Luis Fernández de la Vega]]
| data-sort-value="1601" | 1601<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_f5e069aa0507f43c4eaa78231f2c4f549c16681e7f474b6c9d98b7532f34ff2e">''[[:d:Q22907130|mutualart.com]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1675" | 1675<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_e01ec5ed0abd6a7257c605f5778aecef6ece325373292f110308e8e96c7ffc2c">''[[:d:Q3294867|Faceted Application of Subject Terminology]]''</ref><ref name="ref_349b485f558b41c166b2452da70e412417d4bea88bb72dc5b6186ffacc230257">''[[:d:Q103914573|Fernández de la Vega, Luis]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| escultor español (1601–1675)
| [[escultor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
|
| [[España]]
| [[Llantones]]
|
|-
| [[:d:Q833224|Q833224]]
| [[Ficheru:Carreño de miranda-autorretrato.jpg|center|128px]]
| [[Juan Carreño Miranda]]
| data-sort-value="1614" | 1614-03-25<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_362e8e207d7b021b6f215e0338864fde1b2a1e51a3712c51e72d3c7e86616b21">''[[:d:Q24255573|Benezit Dictionary of Artists]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_e8c95d780fb8938e0f385c1ce8dc97012eed4614ba44384aee37e1f94a65debb">''[[:d:Q103896181|Carreño de Miranda, Juan]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref>
| data-sort-value="1685" | 1685-10-03<ref name="ref_75f410066e7f65c92af7e5e0cb4798bd37f034883b838792a166eee2264e9e11">''[[:d:Q17299517|RKDartists]]''</ref><ref name="ref_bb991413d2b16365ef1e33cbdd744e118fec80f994ba6c186f0e51ff57c84df3">''[[:d:Q5375741|Encyclopædia Britannica Online]]''</ref><ref name="ref_7ed18971eda0d85c91db4f5fac9a99c611d97fb8d71bd5aefd996b13a5d40bf2">''[[:d:Q237227|Brockhaus Enzyklopädie]]''</ref><ref name="ref_e8c95d780fb8938e0f385c1ce8dc97012eed4614ba44384aee37e1f94a65debb">''[[:d:Q103896181|Carreño de Miranda, Juan]]''</ref><ref name="ref_454f72f09b7c6bfdd6ba70832587971dab0670bafd15afe1d093312784b52e47">''[[:d:Q2664168|Gran Enciclopèdia Catalana]]''</ref><ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref>
| pintor asturianu (1614–1685)
| [[pintor]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><br/>[[dibuxante]]<ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref><br/>[[dibuxante arquiteutónicu]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref>
| [[court painter]]
| [[España]]<ref name="ref_844c4fb737a6ab1e02f8d2627a83e5ac4976f4dd4763cc456d3517c488f73a1b">''[[:d:Q22681075|llista d'artistes del Muséu Nacional de Suecia]]''</ref>
| [[Avilés]]<ref name="ref_34a8d05cd161c94c3f52a81fe94b9e2e94eaa7666f12232a2bf408070bc0312c">''[[:d:Q2494649|Union List of Artist Names]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref>
| [[Madrid]]<ref name="ref_cd64887fccb6c3d67a440b2eb704f12678eedb20d9c4cfdbed6ad5f1b42a17a2">''[[:d:Q18785969|British Museum person-institution thesaurus]]''</ref><ref name="ref_6f91f239bf608caac333415f54e2c4a6a52535385b3ee0f511a3c8aad9f39105">''[[:d:Q107456632|abART]]''</ref>
|-
| [[:d:Q131443685|Q131443685]]
|
| [[Sebastián Vigil de Quiñones]]
| data-sort-value="1628" | 1628<ref name="ref_b86e51391dbeed2d52137f037afb0fb8b81e7787dfedc7b478acf3503be44581">https://digital.csic.es/bitstream/10261/138732/1/R.C.FEHM_Ciudad%20Real_2004_%20p.435-451_D%C3%ADaz_%C3%81lvarez.pdf</ref>
| data-sort-value="1692" | 1692-01-20<ref name="ref_b86e51391dbeed2d52137f037afb0fb8b81e7787dfedc7b478acf3503be44581">https://digital.csic.es/bitstream/10261/138732/1/R.C.FEHM_Ciudad%20Real_2004_%20p.435-451_D%C3%ADaz_%C3%81lvarez.pdf</ref>
| noble asturianu, I marqués de Santa Cruz de Marcenado, I vizconde de Puerto
|
|
| [[España]]
| [[Siero]]<ref name="ref_b86e51391dbeed2d52137f037afb0fb8b81e7787dfedc7b478acf3503be44581">https://digital.csic.es/bitstream/10261/138732/1/R.C.FEHM_Ciudad%20Real_2004_%20p.435-451_D%C3%ADaz_%C3%81lvarez.pdf</ref>
|
|-
| [[:d:Q25323620|Q25323620]]
|
| [[Francisco Menéndez Camina]]
| data-sort-value="1629" | 1629
| data-sort-value="1694" | 1694
| arquiteutu asturianu (1629–1694)
| [[arquiteutu]]
|
| [[España]]
| [[Avilés]]
|
|-
| [[:d:Q133762096|Q133762096]]
|
| [[Diego Flórez y Valdés]]
| data-sort-value="1631" | 1631<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| data-sort-value="1697" | 1697<ref name="ref_b0af0312e7e83c1ad37a1c934ae7c84a1e77e7fb58d44316f715642bc8f1c0f4">''[[:d:Q41705771|Diccionario biográfico español]]''</ref>
| Jurist-consultant, [[Clérigu|clérigu]] (1631–1697) ♂
| [[jurist-consultant]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref><br/>[[clérigu]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref>
|
|
| [[Carbachu (parroquia)|Carbachu]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref>
| [[Madrid]]<ref name="ref_4442118466b4ce6d02bd84f315438fe5d4e13c2db120c0b3ddf3033b87d40d15">''[[:d:Q133259608|Historia Hispánica]]''</ref>
|}
----
∑ 29 items.
{{Wikidata list end}}
== Referencies ==
{{llistaref}}
[[Categoría:llistes d'Asturies]]
h238clzrku0fbgxt6be4ogtooefo6lr
Rōnin FC
0
279289
4497916
4479636
2026-05-31T18:17:59Z
~2026-32429-98
148967
/* */
4497916
wikitext
text/x-wiki
{{equipu|nome llocal=Rōnin Futbol Club}}
'''Rōnin FC''' ye un [[club de fútbol]] de la [[ciudá]] de [[Rubí]] fundáu en [[2025]] pol [[creador de conteníu]] vascu [[Ibai Llanos]].<ref>{{Cita web|títulu=Ibai Llanos hace oficial su equipo de fútbol: Así es Ronin FC, el club creado por el streamer en la Federación Catalana|url=https://www.marca.com/videojuegos/streamers/2025/08/05/ibai-llanos-oficial-equipo-futbol-asi-ronin-fc-club-creado-streamer-federacion-catalana.html|fecha=05-08-2025|fechaaccesu=06-08-2025|autor=Mario Martón|sitioweb=Marca|idioma=es}}</ref> Anguaño milita nel grupu 25 de la [[Cuarta catalana de fútbol|Cuarta catalana]].<ref>{{Cita web|url=https://www.fcf.cat/resultats/2526/futbol-11/quarta-catalana/grup-25|títulu=Primera Jornada temporada 2025-26 Grup 25|fecha=06-08-2025|sitioweb=Federació Catalana de Futbol|idioma=ca}}</ref>
La creación del club anuncióse n'agostu de 2025 y, en poques hores, llogró miles de siguidores nes [[redes sociales]]. Tamién s'anunció la busca de xugadores pa completar la plantiya. La so fundación xeneró crítiques pola escasa vinculación del club cola zona, pol nome d'orixe xaponés (''[[ronin]]'' significa [[samurái]] ensin amu), y porque, anque seya un club creáu en [[Cataluña]], nun emplega'l catalán como llingua de comunicación.<ref>{{Cita web|títulu=Un nou club de futbol a Catalunya descatalanitzat i pensat com a entreteniment en castellà per Twitch|url=https://www.racocatala.cat/noticia/68621/nou-club-futbol-catalunya-descatalanitzat-pensat-com-entreteniment-castella-twitch|fecha=08-06-2025|fechaaccesu=08-08-2025|sitioweb=Racó Català|idioma=ca}}</ref> Amás, criticóse'l fechu de que se creare un equipu nuevu impulsáu por un creador de conteníu, mientres qu'otros clubes con más historia na zona desapaecen por motivos económicos.<ref>{{Cita web|títulu=Pluja de crítiques al creador de contingut Ibai Llanos per haver creat un club de futbol que jugarà en competicions catalanes|url=https://www.vilaweb.cat/noticies/ibai-llanos-club-futbol/|fechaaccesu=06-08-2025|sitioweb=Vilaweb|idioma=ca}}</ref><ref>{{Cita web|títulu=Nova polèmica: Ibai Llanos i el seu club Ronin FC encenen les xarxes socials|url=https://monesport.cat/catalunya/esport-catala/ibai-llanos-funda-ronin-fc-castella-artificial-443651/|fecha=06-08-2025|fechaaccesu=07-08-2025|sitioweb=Món Esport|idioma=ca}}</ref>
L'equipu xuega los sos partíos como llocal nel [[Campu Municipal de Rubí]].
Nota: APRENDER A ESCRIBIR EN CATALAN
== Ver tamién ==
* [[Ibai Llanos]]
== Referencies ==
{{llistaref}}
[[Categoría:Equipos de fútbol de Cataluña]]
sqe31kevxvrnq8uzx02qfhrqqewgiqz
Usuariu:PK2/sandbox
2
281667
4497985
4455523
2026-06-01T08:45:52Z
PK2
5468
add sandbox pages for new Wikipedia editions
4497985
wikitext
text/x-wiki
{| class="wikitable" style="font-size:85%"
|+ Pages I have in my sandbox
|-
|
|}
;<div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto; font-size:85%">My sandbox pages in different languages by language code</div>
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ A
|-
| [[:ab:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Abkhaz language|Abkhaz]]<br />(code: <code>ab</code>)
| [[:ace:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Acehnese language|Acehnese]]<br />(code: <code>ace</code>)
| [[:ady:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Adyghe language|Adyghe]]<br />(code: <code>ady</code>)
| [[:af:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Afrikaans|Afrikaans]]<br />(code: <code>af</code>)
| [[:als:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Alemannic German|Alemannic German]]<br />(code: <code>als</code>)
| [[:alt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Southern Altai language|Southern Altai]]<br />(code: <code>alt</code>)
| [[:am:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Amharic|Amharic]]<br />(code: <code>am</code>)
| [[:ami:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Amis language|Amis]]<br />(code: <code>ami</code>)
| [[:an:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aragonese language|Aragonese]]<br />(code: <code>an</code>)
| [[:ang:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Old English|Old English]]<br />(code: <code>ang</code>)
|-
| [[:ann:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Obolo language|Obolo]]<br />(code: <code>ann</code>)
| [[:anp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Angika|Angika]]<br />(code: <code>anp</code>)
| [[:ar:User:PK2/ملعب|/sandbox]] in [[:en:Arabic|Arabic]]<br />(code: <code>ar</code>)
| [[:arc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aramaic|Aramaic]] ([[:en:Syriac language|Syriac]])<br />(code: <code>arc</code>)
| [[:ary:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Moroccan Arabic|Moroccan Arabic]]<br />(code: <code>ary</code>)
| [[:arz:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Egyptian Arabic|Egyptian Arabic]]<br />(code: <code>arz</code>)
| [[:as:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Assamese language|Assamese]]<br />(code: <code>as</code>)
| [[:ast:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Asturleonese language|Asturleonese]] ([[:en:Asturian language|Asturian]])<br />(code: <code>ast</code>)
| [[:atj:User:PK2/Kokwetcitasinahikan|/sandbox]] in [[:en:Atikamekw language|Atikamekw]]<br />(code: <code>atj</code>)
| [[:av:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Avar language|Avar]]<br />(code: <code>av</code>)
|-
| [[:avk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kotava|Kotava]]<br />(code: <code>avk</code>)
| [[:awa:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Awadhi language|Awadhi]]<br />(code: <code>awa</code>)
| [[:ay:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aymara language|Aymara]]<br />(code: <code>ay</code>)
| [[:az:User:PK2/Qaralama|/sandbox]] in [[:en:Azerbaijani language|Azerbaijani]]<br />(code: <code>az</code>)
| [[:azb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Azerbaijani language#South Azerbaijani|South Azerbaijani]]<br />(code: <code>azb</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ B
|-
| [[:ba:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bashkir language|Bashkir]]<br />(code: <code>ba</code>)
| [[:ban:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Balinese language|Balinese]]<br />(code: <code>ban</code>)
| [[:bar:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bavarian language|Bavarian]]<br />(code: <code>bar</code>)
| [[:bat-smg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Samogitian language|Samogitian]]<br />(code: <code>bat-smg</code>)
| [[:bbc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Toba Batak language|Toba Batak]]<br />(code: <code>bbc</code>)
| [[:bcl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Central Bikol|Central Bikol]]<br />(code: <code>bcl</code>)
| [[:bdr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sama–Bajaw languages|West Coast Bajau]]<br />(code: <code>bdr</code>)
| [[:be:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Belarusian language|Belarusian]]<br />(code: <code>be</code>)
| [[:be-tarask:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Belarusian language|Belarusian]] ([[:en:Taraškievica|Taraškievica]])<br />(code: <code>be-tarask</code>)
| [[:bew:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Betawi language|Betawi]]<br />(code: <code>bew</code>)
|-
| [[:bg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bulgarian language|Bulgarian]]<br />(code: <code>bg</code>)
| [[:bh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bihari languages|Bihari]] ([[:en:Bhojpuri language|Bhojpuri]])<br />(code: <code>bh</code>)
| [[:bi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bislama|Bislama]]<br />(code: <code>bi</code>)
| [[:bjn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Banjarese language|Banjarese]]<br />(code: <code>bjn</code>)
| [[:blk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pa'O language|Pa'O]]<br />(code: <code>blk</code>)
| [[:bm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bambara language|Bambara]]<br />(code: <code>bm</code>)
| [[:bn:User:PK2/খেলাঘর|/sandbox]] in [[:en:Bengali language|Bengali]]<br />(code: <code>bn</code>)
| [[:bo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Central Tibetan|Central Tibetan]] ([[:en:Lhasa Tibetan|Lhasa Tibetan]])<br />(code: <code>bo</code>)
| [[:bpy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bishnupriya Manipuri|Bishnupriya Manipuri]]<br />(code: <code>bpy</code>)
| [[:br:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Breton language|Breton]]<br />(code: <code>br</code>)
|-
| [[:bs:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Bosnian language|Bosnian]]<br />(code: <code>bs</code>)
| [[:btm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mandailing Batak language|Mandailing Batak]]<br />(code: <code>btm</code>)
| [[:bug:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Buginese language|Buginese]]<br />(code: <code>bug</code>)
| [[:bxr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Buryat language|Buryat]] (Russia Buriat)<br />(code: <code>bxr</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ C
|-
| [[:ca:User:PK2/proves|/sandbox]] in [[:en:Catalan language|Catalan]]<br />(code: <code>ca</code>)
| [[:cbk-zam:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chavacano|Chavacano]] (Zamboanga)<br />(code: <code>cbk-zam</code>)
| [[:cdo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Eastern Min|Eastern Min]]<br />(code: <code>cdo</code>)
| [[:ce:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chechen language|Chechen]]<br />(code: <code>ce</code>)
| [[:ceb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cebuano language|Cebuano]]<br />(code: <code>ceb</code>)
| [[:ch:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chamorro language|Chamorro]]<br />(code: <code>ch</code>)
| [[:chr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cherokee language|Cherokee]]<br />(code: <code>chr</code>)
| [[:chy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cheyenne language|Cheyenne]]<br />(code: <code>chy</code>)
|-
| [[:ckb:User:PK2/خۆڵەپەتانێ|/sandbox]] in [[:en:Kurdish language|Kurdish]] ([[:en:Sorani|Sorani]])<br />(code: <code>ckb</code>)
| [[:co:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Corsican language|Corsican]]<br />(code: <code>co</code>)
| [[:crh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Crimean Tatar language|Crimean Tatar]]<br />(code: <code>crh</code>)
| [[:cs:User:PK2/Pískoviště|/sandbox]] in [[:en:Czech language|Czech]]<br />(code: <code>cs</code>)
| [[:csb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kashubian language|Kashubian]]<br />(code: <code>csb</code>)
| [[:cu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Old Church Slavonic|Old Church Slavonic]]<br />(code: <code>cu</code>)
| [[:cv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chuvash language|Chuvash]]<br />(code: <code>cv</code>)
| [[:cy:User:PK2/Pwll Tywod|/sandbox]] in [[:en:Welsh language|Welsh]]<br />(code: <code>cy</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ D
|-
| [[:da:User:PK2/sandkasse|/sandbox]] in [[:en:Danish language|Danish]]<br />(code: <code>da</code>)
| [[:dag:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dagbani language|Dagbani]]<br />(code: <code>dag</code>)
| [[:de:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:German language|German]]<br />(code: <code>de</code>)
| [[:dga:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dagaare language|Dagaare]]<br />(code: <code>dga</code>)
| [[:din:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dinka language|Dinka]]<br />(code: <code>din</code>)
| [[:diq:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zaza language|Zaza]]<br />(code: <code>diq</code>)
| [[:dsb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lower Sorbian language|Lower Sorbian]]<br />(code: <code>dsb</code>)
| [[:dtp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dusun language|Dusun]]<br />(code: <code>dtp</code>)
| [[:dty:User:PK2/प्रयोगस्थल|/sandbox]] in [[:en:Doteli|Doteli]]<br />(code: <code>dty</code>)
| [[:dv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Maldivian language|Maldivian]]<br />(code: <code>dv</code>)
| [[:dz:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dzongkha|Dzongkha]]<br />(code: <code>dz</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ E
|-
| [[:ee:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ewe language|Ewe]]<br />(code: <code>ee</code>)
| [[:el:User:PK2/πρόχειρο|/sandbox]] in [[:en:Greek language|Greek]]<br />(code: <code>el</code>)
| [[:eml:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Emilian–Romagnol|Emilian–Romagnol]]<br />(code: <code>eml</code>)
| [[:en:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:English language|English]]<br />(code: <code>en</code>)
| [[:eo:User:PK2/provejo|/sandbox]] in [[:en:Esperanto|Esperanto]]<br />(code: <code>eo</code>)
| [[:es:User:PK2/Taller|/sandbox]] in [[:en:Spanish language|Spanish]]<br />(code: <code>es</code>)
| [[:et:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Estonian language|Estonian]]<br />(code: <code>et</code>)
| [[:eu:User:PK2/Proba orria|/sandbox]] in [[:en:Basque language|Basque]]<br />(code: <code>eu</code>)
| [[:ext:User:PK2/obraol|/sandbox]] in [[:en:Extremaduran language|Extremaduran]]<br />(code: <code>ext</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ F
|-
| [[:fa:User:PK2/صفحه تمرین|/sandbox]] in [[:en:Persian language|Persian]]<br />(code: <code>fa</code>)
| [[:fat:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Akan language|Akan]] ([[:en:Fante dialect|Fante]])<br />(code: <code>fat</code>)
| [[:ff:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fula language|Fula]]<br />(code: <code>ff</code>)
| [[:fi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Finnish language|Finnish]]<br />(code: <code>fi</code>)
| [[:fiu-vro:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Võro language|Võro]]<br />(code: <code>fiu-vro</code>)
| [[:fj:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fijian language|Fijian]]<br />(code: <code>fj</code>)
| [[:fo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Faroese language|Faroese]]<br />(code: <code>fo</code>)
| [[:fon:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fon language|Fon]]<br />(code: <code>fon</code>)
| [[:fr:User:PK2/Brouillon|/sandbox]] in [[:en:French language|French]]<br />(code: <code>fr</code>)
| [[:frp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Franco-Provençal|Franco-Provençal]]<br />(code: <code>frp</code>)
| [[:frr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:North Frisian language|North Frisian]]<br />(code: <code>frr</code>)
| [[:fur:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Friulian language|Friulian]]<br />(code: <code>fur</code>)
| [[:fy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:West Frisian language|West Frisian]]<br />(code: <code>fy</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ G
|-
| [[:ga:User:PK2/Clár Dubh|/sandbox]] in [[:en:Irish language|Irish]]<br />(code: <code>ga</code>)
| [[:gag:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gagauz language|Gagauz]]<br />(code: <code>gag</code>)
| [[:gan:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gan Chinese|Gan Chinese]]<br />(code: <code>gan</code>)
| [[:gcr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:French Guianese Creole|French Guianese Creole]]<br />(code: <code>gcr</code>)
| [[:gd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Scottish Gaelic|Scottish Gaelic]]<br />(code: <code>gd</code>)
| [[:gl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Galician language|Galician]]<br />(code: <code>gl</code>)
| [[:glk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gilaki language|Gilaki]]<br />(code: <code>glk</code>)
| [[:gn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Guarani language|Guarani]]<br />(code: <code>gn</code>)
| [[:gom:User:PK2/proiogpan|/sandbox]] in [[:en:Konkani language|Konkani]] (Goan Konkani)<br />(code: <code>gom</code>)
|-
| [[:gor:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gorontalo language|Gorontalo]]<br />(code: <code>gor</code>)
| [[:got:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gothic language|Gothic]]<br />(code: <code>got</code>)
| [[:gpe:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ghanaian Pidgin English|Ghanaian Pidgin English]]<br />(code: <code>gpe</code>)
| [[:gu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gujarati language|Gujarati]]<br />(code: <code>gu</code>)
| [[:guc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Wayuu language|Wayuu]]<br />(code: <code>guc</code>)
| [[:gur:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Farefare language|Farefare]]<br />(code: <code>gur</code>)
| [[:guw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Gun language|Gun]]<br />(code: <code>guw</code>)
| [[:gv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Manx language|Manx]]<br />(code: <code>gv</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ H
|-
| [[:ha:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hausa language|Hausa]]<br />(code: <code>ha</code>)
| [[:hak:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hakka Chinese|Hakka Chinese]]<br />(code: <code>hak</code>)
| [[:haw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hawaiian language|Hawaiian]]<br />(code: <code>haw</code>)
| [[:he:User:PK2/טיוטה|/sandbox]] in [[:en:Hebrew language|Hebrew]]<br />(code: <code>he</code>)
| [[:hi:User:PK2/प्रयोगपृष्ठ|/sandbox]] in [[:en:Hindi|Hindi]]<br />(code: <code>hi</code>)
| [[:hif:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Fiji Hindi|Fiji Hindi]]<br />(code: <code>hif</code>)
| [[:hr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Croatian language|Croatian]]<br />(code: <code>hr</code>)
| [[:hsb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Upper Sorbian language|Upper Sorbian]]<br />(code: <code>hsb</code>)
| [[:ht:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Haitian Creole|Haitian Creole]]<br />(code: <code>ht</code>)
| [[:hu:User:PK2/próbalap|/sandbox]] in [[:en:Hungarian language|Hungarian]]<br />(code: <code>hu</code>)
| [[:hy:User:PK2/Ավազարկղ|/sandbox]] in [[:en:Armenian language|Armenian]] ([[:en:Eastern Armenian|Eastern Armenian]])<br />(code: <code>hy</code>)
| [[:hyw:User:PK2/Սեւագրութիւն|/sandbox]] in [[:en:Western Armenian|Western Armenian]]<br />(code: <code>hyw</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ I
|-
| [[:ia:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Interlingua|Interlingua]]<br />(code: <code>ia</code>)
| [[:iba:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Iban language|Iban]]<br />(code: <code>iba</code>)
| [[:id:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Indonesian language|Indonesian]]<br />(code: <code>id</code>)
| [[:ie:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Interlingue|Interlingue]]<br />(code: <code>ie</code>)
| [[:ig:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Igbo language|Igbo]]<br />(code: <code>ig</code>)
| [[:igl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Igala language|Igala]]<br />(code: <code>igl</code>)
| [[:ik:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Iñupiaq language|Iñupiaq]]<br />(code: <code>ik</code>)
| [[:ilo:User:PK2/pagipadasan|/sandbox]] in [[:en:Ilocano language|Ilocano]]<br />(code: <code>ilo</code>)
| [[:inh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ingush language|Ingush]]<br />(code: <code>inh</code>)
| [[:io:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ido|Ido]]<br />(code: <code>io</code>)
| [[:is:User:PK2/sandkassi|/sandbox]] in [[:en:Icelandic language|Icelandic]]<br />(code: <code>is</code>)
| [[:it:User:PK2/Sandbox|/sandbox]] in [[:en:Italian language|Italian]]<br />(code: <code>it</code>)
| [[:iu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Inuktitut|Inuktitut]]<br />(code: <code>iu</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ J
|-
| [[:ja:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Japanese language|Japanese]]<br />(code: <code>ja</code>)
| [[:jam:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Jamaican Patois|Jamaican Patois]]<br />(code: <code>jam</code>)
| [[:jbo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lojban|Lojban]]<br />(code: <code>jbo</code>)
| [[:jv:User:PK2/bak wedhi|/sandbox]] in [[:en:Javanese language|Javanese]]<br />(code: <code>jv</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ K
|-
| [[:ka:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Georgian language|Georgian]]<br />(code: <code>ka</code>)
| [[:kaa:User:PK2/qaralama|/sandbox]] in [[:en:Karakalpak language|Karakalpak]]<br />(code: <code>kaa</code>)
| [[:kab:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kabyle language|Kabyle]]<br />(code: <code>kab</code>)
| [[:kai:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Karai-karai|Karai-karai]]<br />(code: <code>kai</code>)
| [[:kaj:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Jju language|Jju]]<br />(code: <code>kaj</code>)
| [[:kbd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kabardian language|Kabardian]]<br />(code: <code>kbd</code>)
| [[:kbp:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kabiye language|Kabiye]]<br />(code: <code>kbp</code>)
| [[:kcg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tyap|Tyap]]<br />(code: <code>kcg</code>)
| [[:kg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kongo language|Kongo]]<br />(code: <code>kg</code>)
| [[:kge:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Komering language|Komering]]<br />(code: <code>kge</code>)
| [[:ki:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kikuyu language|Kikuyu]]<br />(code: <code>ki</code>)
| [[:kk:User:PK2/зертхана|/sandbox]] in [[:en:Kazakh language|Kazakh]]<br />(code: <code>kk</code>)
| [[:km:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Khmer language|Khmer]]<br />(code: <code>km</code>)
|-
| [[:kn:User:PK2/ಪ್ರಯೋಗಪುಟ|/sandbox]] in [[:en:Kannada|Kannada]]<br />(code: <code>kn</code>)
| [[:knc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Central Kanuri|Central Kanuri]]<br />(code: <code>knc</code>)
| [[:ko:User:PK2/연습장|/sandbox]] in [[:en:Korean language|Korean]]<br />(code: <code>ko</code>)
| [[:koi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Komi-Permyak language|Komi-Permyak]]<br />(code: <code>koi</code>)
| [[:krc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Karachay-Balkar|Karachay-Balkar]]<br />(code: <code>krc</code>)
| [[:ks:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kashmiri language|Kashmiri]]<br />(code: <code>ks</code>)
| [[:ksh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ripuarian language|Ripuarian]]<br />(code: <code>ksh</code>)
| [[:ku:User:PK2/ceribandin|/sandbox]] in [[:en:Kurdish language|Kurdish]] ([[:en:Kurmanji|Kurmanji]])<br />(code: <code>ku</code>)
| [[:kus:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kusaal language|Kusaal]]<br />(code: <code>kus</code>)
| [[:kv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Komi language|Komi]]<br />(code: <code>kv</code>)
| [[:kw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cornish language|Cornish]]<br />(code: <code>kw</code>)
| [[:ky:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kyrgyz language|Kyrgyz]]<br />(code: <code>ky</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ L
|-
| [[:la:User:PK2/Harenarium|/sandbox]] in [[:en:Latin|Latin]]<br />(code: <code>la</code>)
| [[:lad:User:PK2/Kutí de prova|/sandbox]] in [[:en:Judaeo-Spanish|Judaeo-Spanish]]<br />(code: <code>lad</code>)
| [[:lb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Luxembourgish|Luxembourgish]]<br />(code: <code>lb</code>)
| [[:lbe:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lak language|Lak]]<br />(code: <code>lbe</code>)
| [[:lez:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lezgian language|Lezgian]]<br />(code: <code>lez</code>)
| [[:lfn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lingua Franca Nova|Lingua Franca Nova]]<br />(code: <code>lfn</code>)
| [[:lg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Luganda|Luganda]]<br />(code: <code>lg</code>)
| [[:li:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Limburgish|Limburgish]]<br />(code: <code>li</code>)
|-
| [[:lij:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ligurian language|Ligurian]]<br />(code: <code>lij</code>)
| [[:lld:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ladin language|Ladin]]<br />(code: <code>lld</code>)
| [[:lmo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lombard language|Lombard]]<br />(code: <code>lmo</code>)
| [[:ln:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lingala|Lingala]]<br />(code: <code>ln</code>)
| [[:lo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Lao language|Lao]]<br />(code: <code>lo</code>)
| [[:lt:User:PK2/juodraštis|/sandbox]] in [[:en:Lithuanian language|Lithuanian]]<br />(code: <code>lt</code>)
| [[:ltg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Latgalian language|Latgalian]]<br />(code: <code>ltg</code>)
| [[:lv:User:PK2/Smilšu kaste|/sandbox]] in [[:en:Latvian language|Latvian]]<br />(code: <code>lv</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ M
|-
| [[:mad:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Madurese language|Madurese]]<br />(code: <code>mad</code>)
| [[:mai:User:PK2/प्रयोगपृष्ठ|/sandbox]] in [[:en:Maithili language|Maithili]]<br />(code: <code>mai</code>)
| [[:map-bms:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Javanese language|Javanese]] ([[:en:Banyumasan dialect|Banyumasan]])<br />(code: <code>map-bms</code>)
| [[:mdf:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Moksha language|Moksha]]<br />(code: <code>mdf</code>)
| [[:mg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Malagasy language|Malagasy]]<br />(code: <code>mg</code>)
| [[:mhr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Meadow Mari language|Meadow Mari]]<br />(code: <code>mhr</code>)
| [[:mi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Māori language|Māori]]<br />(code: <code>mi</code>)
| [[:min:User:PK2/bak kasiak|/sandbox]] in [[:en:Minangkabau language|Minangkabau]]<br />(code: <code>min</code>)
| [[:mk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Macedonian language|Macedonian]]<br />(code: <code>mk</code>)
| [[:ml:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Malayalam|Malayalam]]<br />(code: <code>ml</code>)
| [[:mn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mongolian language|Mongolian]]<br />(code: <code>mn</code>)
|-
| [[:mni:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Meitei language|Meitei]]<br />(code: <code>mni</code>)
| [[:mnw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mon language|Mon]]<br />(code: <code>mnw</code>)
| [[:m:mos:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mooré|Mooré]]<br />(code: <code>mos</code>)
| [[:mr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Marathi language|Marathi]]<br />(code: <code>mr</code>)
| [[:mrj:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Hill Mari language|Hill Mari]]<br />(code: <code>mrj</code>)
| [[:ms:User:PK2/Kotak pasir|/sandbox]] in [[:en:Malay language|Malay]]<br />(code: <code>ms</code>)
| [[:mt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Maltese language|Maltese]]<br />(code: <code>mt</code>)
| [[:mwl:User:PK2/Testes|/sandbox]] in [[:en:Mirandese language|Mirandese]]<br />(code: <code>mwl</code>)
| [[:my:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Burmese language|Burmese]]<br />(code: <code>my</code>)
| [[:myv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Erzya language|Erzya]]<br />(code: <code>myv</code>)
| [[:mzn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mazanderani language|Mazanderani]]<br />(code: <code>mzn</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ N
|-
| [[:nah:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nahuatl|Nahuatl]]<br />(code: <code>nah</code>)
| [[:nap:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Neapolitan language|Neapolitan]]<br />(code: <code>nap</code>)
| [[:nds:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Low German|Low German]]<br />(code: <code>nds</code>)
| [[:nds-nl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Dutch Low Saxon|Dutch Low Saxon]]<br />(code: <code>nds-nl</code>)
| [[:ne:User:PK2/प्रयोगस्थल|/sandbox]] in [[:en:Nepali language|Nepali]]<br />(code: <code>ne</code>)
| [[:new:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Newar language|Newar]]<br />(code: <code>new</code>)
| [[:nia:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nias language|Nias]]<br />(code: <code>nia</code>)
| [[:nl:User:PK2/Kladblok|/sandbox]] in [[:en:Dutch language|Dutch]]<br />(code: <code>nl</code>)
| [[:nn:User:PK2/sandkasse|/sandbox]] in [[:en:Norwegian language|Norwegian]] ([[:en:Nynorsk|Nynorsk]])<br />(code: <code>nn</code>)
|-
| [[:no:User:PK2/sandkasse|/sandbox]] in [[:en:Norwegian language|Norwegian]] ([[:en:Bokmål|Bokmål]])<br />(code: <code>no</code>)
| [[:nov:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Novial|Novial]]<br />(code: <code>nov</code>)
| [[:nqo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:N'Ko language|N'Ko]]<br />(code: <code>nqo</code>)
| [[:nr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Southern Ndebele language|Southern Ndebele]]<br />(code: <code>nr</code>)
| [[:nrm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Norman language|Norman]]<br />(code: <code>nrm</code>)
| [[:nso:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Northern Sotho|Northern Sotho]]<br />(code: <code>nso</code>)
| [[:nup:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nupe language|Nupe]]<br />(code: <code>nup</code>)
| [[:nv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Navajo language|Navajo]]<br />(code: <code>nv</code>)
| [[:ny:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Chewa language|Chewa]]<br />(code: <code>ny</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ O
|-
| [[:oc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Occitan language|Occitan]]<br />(code: <code>oc</code>)
| [[:olo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Livvi-Karelian language|Livvi-Karelian]]<br />(code: <code>olo</code>)
| [[:om:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Oromo language|Oromo]]<br />(code: <code>om</code>)
| [[:or:User:PK2/ପରଖଘର|/sandbox]] in [[:en:Odia language|Odia]]<br />(code: <code>or</code>)
| [[:os:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Ossetian language|Ossetian]]<br />(code: <code>os</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ P
|-
| [[:pa:User:PK2/ਕੱਚਾ ਖ਼ਾਕਾ|/sandbox]] in [[:en:Punjabi language|Punjabi]]<br />(code: <code>pa</code>)
| [[:pag:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pangasinan language|Pangasinan]]<br />(code: <code>pag</code>)
| [[:pam:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kapampangan language|Kapampangan]]<br />(code: <code>pam</code>)
| [[:pap:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Papiamento|Papiamento]]<br />(code: <code>pap</code>)
| [[:pcd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Picard language|Picard]]<br />(code: <code>pcd</code>)
| [[:pcm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nigerian Pidgin|Nigerian Pidgin]]<br />(code: <code>pcm</code>)
| [[:pdc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pennsylvania Dutch language|Pennsylvania Dutch]]<br />(code: <code>pdc</code>)
| [[:pfl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Palatine German dialects|Palatine German]]<br />(code: <code>pfl</code>)
| [[:pi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pali|Pali]]<br />(code: <code>pi</code>)
|-
| [[:pl:User:PK2/brudnopis|/sandbox]] in [[:en:Polish language|Polish]]<br />(code: <code>pl</code>)
| [[:pms:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Piedmontese language|Piedmontese]]<br />(code: <code>pms</code>)
| [[:pnb:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Punjabi language|Punjabi]] (Western Punjabi)<br />(code: <code>pnb</code>)
| [[:pnt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pontic Greek|Pontic Greek]]<br />(code: <code>pnt</code>)
| [[:ppl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Nawat language|Nawat]]<br />(code: <code>ppl</code>)
| [[:ps:User:PK2/ازمونمخ|/sandbox]] in [[:en:Pashto|Pashto]]<br />(code: <code>ps</code>)
| [[:pt:User:PK2/Testes|/sandbox]] in [[:en:Portuguese language|Portuguese]]<br />(code: <code>pt</code>)
| [[:pwn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Paiwan language|Paiwan]]<br />(code: <code>pwn</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ Q
|-
| [[:qu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Quechuan languages|Quechua]] ([[:en:Southern Quechua|Southern Quechua]])<br />(code: <code>qu</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ R
|-
| [[:rki:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Rakhine language|Rakhine]]<br />(code: <code>rki</code>)
| [[:rm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Romansh language|Romansh]]<br />(code: <code>rm</code>)
| [[:rmy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Romani language|Romani]] ([[:en:Vlax Romani language|Vlax Romani]])<br />(code: <code>rmy</code>)
| [[:rn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kirundi|Kirundi]]<br />(code: <code>rn</code>)
| [[:ro:User:PK2/teste|/sandbox]] in [[:en:Romanian language|Romanian]]<br />(code: <code>ro</code>)
| [[:roa-rup:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Aromanian language|Aromanian]]<br />(code: <code>roa-rup</code>)
| [[:roa-tara:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Neapolitan language|Neapolitan]] ([[:en:Tarantino dialect|Tarantino]])<br />(code: <code>roa-tara</code>)
| [[:rsk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Pannonian Rusyn|Pannonian Rusyn]]<br />(code: <code>rsk</code>)
| [[:ru:User:PK2/Черновик|/sandbox]] in [[:en:Russian language|Russian]]<br />(code: <code>ru</code>)
| [[:rue:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Rusyn language|Rusyn]]<br />(code: <code>rue</code>)
| [[:rw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Kinyarwanda|Kinyarwanda]]<br />(code: <code>rw</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ S
|-
| [[:sa:User:PK2/प्रयोगपृष्ठम्|/sandbox]] in [[:en:Sanskrit|Sanskrit]]<br />(code: <code>sa</code>)
| [[:sah:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Yakut language|Yakut]]<br />(code: <code>sah</code>)
| [[:sat:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Santali language|Santali]]<br />(code: <code>sat</code>)
| [[:sc:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sardinian language|Sardinian]]<br />(code: <code>sc</code>)
| [[:scn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sicilian language|Sicilian]]<br />(code: <code>scn</code>)
| [[:sco:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Scots language|Scots]]<br />(code: <code>sco</code>)
| [[:sd:User:PK2/مشق پٽي|/sandbox]] in [[:en:Sindhi language|Sindhi]]<br />(code: <code>sd</code>)
| [[:se:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Northern Sámi|Northern Sámi]]<br />(code: <code>se</code>)
| [[:sg:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sango language|Sango]]<br />(code: <code>sg</code>)
| [[:sh:User:PK2/igralište|/sandbox]] in [[:en:Serbo-Croatian|Serbo-Croatian]]<br />(code: <code>sh</code>)
| [[:shi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Shilha language|Shilha]]<br />(code: <code>shi</code>)
|-
| [[:shn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Shan language|Shan]]<br />(code: <code>shn</code>)
| [[:si:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sinhala language|Sinhala]]<br />(code: <code>si</code>)
| [[:simple:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Basic English|Basic English]]<br />(code: <code>simple</code>)
| [[:sk:User:PK2/pieskovisko|/sandbox]] in [[:en:Slovak language|Slovak]]<br />(code: <code>sk</code>)
| [[:skr:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Saraiki language|Saraiki]]<br />(code: <code>skr</code>)
| [[:sl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Slovene language|Slovene]]<br />(code: <code>sl</code>)
| [[:sm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Samoan language|Samoan]]<br />(code: <code>sm</code>)
| [[:smn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Inari Sámi language|Inari Sámi]]<br />(code: <code>smn</code>)
| [[:sn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Shona language|Shona]]<br />(code: <code>sn</code>)
| [[:so:User:PK2/Bacaadka|/sandbox]] in [[:en:Somali language|Somali]]<br />(code: <code>so</code>)
| [[:sq:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Albanian language|Albanian]]<br />(code: <code>sq</code>)
|-
| [[:sr:User:PK2/песак|/sandbox]] in [[:en:Serbian language|Serbian]]<br />(code: <code>sr</code>)
| [[:srn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sranan Tongo|Sranan Tongo]]<br />(code: <code>srn</code>)
| [[:ss:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Swazi language|Swazi]]<br />(code: <code>ss</code>)
| [[:st:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sotho language|Sotho]]<br />(code: <code>st</code>)
| [[:stq:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Saterland Frisian language|Saterland Frisian]]<br />(code: <code>stq</code>)
| [[:su:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sundanese language|Sundanese]]<br />(code: <code>su</code>)
| [[:sv:User:PK2/sandlåda|/sandbox]] in [[:en:Swedish language|Swedish]]<br />(code: <code>sv</code>)
| [[:sw:User:PK2/ukurasa wa majaribio|/sandbox]] in [[:en:Swahili language|Swahili]]<br />(code: <code>sw</code>)
| [[:syl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sylheti language|Sylheti]]<br />(code: <code>syl</code>)
| [[:szl:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Silesian language|Silesian]]<br />(code: <code>szl</code>)
| [[:szy:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Sakizaya language|Sakizaya]]<br />(code: <code>szy</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ T
|-
| [[:ta:User:PK2/மணல்தொட்டி|/sandbox]] in [[:en:Tamil language|Tamil]]<br />(code: <code>ta</code>)
| [[:tay:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Atayal language|Atayal]]<br />(code: <code>tay</code>)
| [[:tcy:User:PK2/ಕಲ್ಪುನ ಕಳ|/sandbox]] in [[:en:Tulu language|Tulu]]<br />(code: <code>tcy</code>)
| [[:tdd:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tai Nuea language|Tai Nuea]]<br />(code: <code>tdd</code>)
| [[:te:User:PK2/ప్రయోగశాల|/sandbox]] in [[:en:Telugu language|Telugu]]<br />(code: <code>te</code>)
| [[:tet:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tetum language|Tetum]]<br />(code: <code>tet</code>)
| [[:tg:User:PK2/Сиёҳнавис|/sandbox]] in [[:en:Tajik language|Tajik]]<br />(code: <code>tg</code>)
| [[:th:User:PK2/ทดลองเขียน|/sandbox]] in [[:en:Thai language|Thai]]<br />(code: <code>th</code>)
| [[:ti:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tigrinya language|Tigrinya]]<br />(code: <code>ti</code>)
| [[:tig:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tigre language|Tigre]]<br />(code: <code>tig</code>)
| [[:tk:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Turkmen language|Turkmen]]<br />(code: <code>tk</code>)
| [[:tl:User:PK2/burador|/sandbox]] in [[:en:Tagalog language|Tagalog]]<br />(code: <code>tl</code>)
| [[:tly:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Talysh language|Talysh]]<br />(code: <code>tly</code>)
|-
| [[:tn:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tswana language|Tswana]]<br />(code: <code>tn</code>)
| [[:to:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tongan language|Tongan]]<br />(code: <code>to</code>)
| [[:tok:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Toki Pona|Toki Pona]]<br />(code: <code>tok</code>)
| [[:tpi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tok Pisin|Tok Pisin]]<br />(code: <code>tpi</code>)
| [[:tr:User:PK2/deneme tahtası|/sandbox]] in [[:en:Turkish language|Turkish]]<br />(code: <code>tr</code>)
| [[:trv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Seediq language|Seediq]]<br />(code: <code>trv</code>)
| [[:ts:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tsonga language|Tsonga]]<br />(code: <code>ts</code>)
| [[:tt:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tatar language|Tatar]]<br />(code: <code>tt</code>)
| [[:tum:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tumbuka language|Tumbuka]]<br />(code: <code>tum</code>)
| [[:tw:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Akan language|Akan]] (Twi)<br />(code: <code>tw</code>)
| [[:ty:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tahitian language|Tahitian]]<br />(code: <code>ty</code>)
| [[:tyv:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Tuvan language|Tuvan]]<br />(code: <code>tyv</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ U
|-
| [[:udm:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Udmurt language|Udmurt]]<br />(code: <code>udm</code>)
| [[:ug:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Uyghur language|Uyghur]]<br />(code: <code>ug</code>)
| [[:uk:User:PK2/Чернетка|/sandbox]] in [[:en:Ukrainian language|Ukrainian]]<br />(code: <code>uk</code>)
| [[:ur:User:PK2/تختۂ مشق|/sandbox]] in [[:en:Urdu|Urdu]]<br />(code: <code>ur</code>)
| [[:uz:User:PK2/qumloq|/sandbox]] in [[:en:Uzbek language|Uzbek]]<br />(code: <code>uz</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ V
|-
| [[:ve:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Venda language|Venda]]<br />(code: <code>ve</code>)
| [[:vec:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Venetian language|Venetian]]<br />(code: <code>vec</code>)
| [[:vep:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Veps language|Veps]]<br />(code: <code>vep</code>)
| [[:vi:User:PK2/nháp|/sandbox]] in [[:en:Vietnamese language|Vietnamese]]<br />(code: <code>vi</code>)
| [[:vls:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:West Flemish|West Flemish]]<br />(code: <code>vls</code>)
| [[:vo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Volapük|Volapük]]<br />(code: <code>vo</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ W
|-
| [[:wa:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Walloon language|Walloon]]<br />(code: <code>wa</code>)
| [[:war:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Waray language|Waray]]<br />(code: <code>war</code>)
| [[:wo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Wolof language|Wolof]]<br />(code: <code>wo</code>)
| [[:wuu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Wu Chinese|Wu Chinese]]<br />(code: <code>wuu</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ X
|-
| [[:xal:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Oirat language|Oirat]] ([[:en:Kalmyk Oirat|Kalmyk Oirat]])<br />(code: <code>xal</code>)
| [[:xh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Xhosa language|Xhosa]]<br />(code: <code>xh</code>)
| [[:xmf:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Mingrelian language|Mingrelian]]<br />(code: <code>xmf</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ Y
|-
| [[:yi:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Yiddish|Yiddish]]<br />(code: <code>yi</code>)
| [[:yo:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Yoruba language|Yoruba]]<br />(code: <code>yo</code>)
|}
{| class="wikitable" style="text-align: center; font-size:85%"
|+ Z
|-
| [[:za:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zhuang languages|Zhuang]] ([[:en:Standard Zhuang|Standard Zhuang]])<br />(code: <code>za</code>)
| [[:zea:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zeelandic|Zeelandic]]<br />(code: <code>zea</code>)
| [[:zgh:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Standard Moroccan Amazigh|Standard Moroccan Amazigh]]<br />(code: <code>zgh</code>)
| [[:zh:User:PK2/沙盒|/sandbox]] in [[:en:Chinese language|Chinese]] ([[:en:Mandarin Chinese|Mandarin Chinese]])<br />(code: <code>zh</code>)
| [[:zh-classical:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Classical Chinese|Classical Chinese]]<br />(code: <code>zh-classical</code>)
| [[:zh-min-nan:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Southern Min|Southern Min]]<br />(code: <code>zh-min-nan</code>)
| [[:zh-yue:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Cantonese|Cantonese]]<br />(code: <code>zh-yue</code>)
| [[:zu:User:PK2/sandbox|/sandbox]] in [[:en:Zulu language|Zulu]]<br />(code: <code>zu</code>)
|}
lqv4jf4ytbpqgk0b4c59pskg40l4i1p
Andrew Singleton
0
282637
4497996
4479437
2026-06-01T10:21:42Z
InternetArchiveBot
81864
Recuperando 1 referencia(es) y marcando 0 enllace(s) como rotu(os).) #IABot (v2.0.9.5
4497996
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Andrew B. Singleton''' ye un neurogeneticista británicu qu'agora trabaya nos Estaos Xuníos. Nació en Guernsey, les [[Islles Anglonormandes|Islles del Canal]] en 1972, onde vivió hasta los 18 años. La so educación secundaria realizóla na Guernsey Grammar School. Llogró una llicenciatura de primera clase en Fisioloxía Aplicada pola Universidá de Sunderland y el so doctoráu en neurociencia pola Universidá de Newcastle upon Tyne, onde estudió la xenética de la [[Alzheimer|Enfermedá d'Alzheimer]] y otres demencies na Unidá de Patoloxía Neuroquímica del Conseyu d'Investigación Médica (MRC). Treslladóse a los Estaos Xuníos en 1999, onde empezó a trabayar na Clínica Mayo en Jacksonville, Florida, estudiando la base xenética de la [[Enfermedá de Parkinson]], l'ataxia y la distonía. En 2001 treslladóse al National Institutes of Health (NIH), una axencia del gobienu americano para la investigación médica, pa dirixir la recién formada unidá de Xenética Molecular dientro del Llaboratoriu de Neuroxenética. En 2006 asumió'l cargu de Xefe del Llaboratoriu de Neuroxenética y convirtióse n'Investigador Distinguíu del NIH nel programa intramural del Institutu Nacional sobre l'Avieyamientu (NIA) en 2017. En 2020 dexó el cargu de Xefe del Llaboratoriu de Neuroxenética y convirtióse nel Director Interín del recién formáu Centru pa l'Alzheimer y Demencies Rellacionaes del NIA (CARD) [https://web.archive.org/web/20211020184540/https://card.nih.gov/]. En 2021 convirtióse nel Director de CARD.
== Logros ==
El Dr. Singleton ye más conocíu pol so trabayu dirixíu a comprender la etioloxía xénetica de la enfermedá de Parkinson. El so primer trabayu reconocíu describía’l descubrimientu d’una mutación por triplicación del xen de l’alfa-sinucleína que causa una forma grave y de aparición temprana de la enfermedá de Parkinson.<ref name="syn_trip">{{Cita publicación|url=https://zenodo.org/record/1230840}}</ref><ref>{{Cita llibru|URL=https://www.google.com/books/edition/Ending_Parkinson_s_Disease/TVShDwAAQBAJ?hl=en&gbpv=1&bsq=triplication}}</ref> Un añu más tarde dirixó'l grupu que foi'l primeru n'identificar mutaciones nel xen LRRK2 como causa de la enfermedá de Parkinson familiar, amás de la enfermedá de Parkinson esporádica, más común.<ref>{{Cita llibru|URL=https://www.google.com/books/edition/Brain_Imaging/m7cJyIC4d6UC?hl=en&gbpv=1&dq=Andrew+Singleton++LRRK2&pg=PT336&printsec=frontcover}}</ref> Dende entós, el so llaboratoriu centróse más na xenética complexa de la enfermedá de Parkinson, describiéndo más de 90 factores de riesgu xenéticu comunes pa esta enfermedá.<ref>{{Cita llibru|URL=https://www.google.com/books/edition/Exploring_the_Current_Landscape_of_Consu/3Rv0DwAAQBAJ?hl=en&gbpv=1&dq=Andrew+Singleton+90+factors&pg=PA34&printsec=frontcover}}</ref> A día de güei publicó más de 700 artículos científicos.<ref>{{Cita web|url=https://irp.nih.gov/pi/andrew-singleton|títulu=Andrew B. Singleton, Ph.D. {{!}} Principal Investigators {{!}} NIH Intramural Research Program|obra=irp.nih.gov|fechaaccesu=2024-01-18|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20250916100409/https://irp.nih.gov/pi/andrew-singleton|fechaarchivu=2025-09-16}}</ref>
== Premios y reconocimientos ==
* Premiu Boehringer Mannheim d'Investigación en 2005
* Premiu Annemarie Opprecht en 2008
* Premiu NIH Directors en 2008 y 2016
* Primeru receptór del Premiu Jay van Andel a la Excelencia na Investigación de la Enfermedá de Parkinson, entregáu nel Van Andel Institute en 2012.
* Nombráu Investigador Distinguíu del NIH en 2017
* Premiu American Academy of Neurology Movement Disorders a la Trayectoria na Vida Profesional en 2017
* Doctoráu Honorariu en Ciencias pola Universidá de Sunderland en 2017
* Premiu NIA Directors de Mentoría en 2019
* Premiu Robert A. Pritzker a la Lideración na Investigación de la Enfermedá de Parkinson
* Forma parte de los consellos editoriaes de les revistes ''Brain'', ''Lancet Neurology'', ''Neurogenetics'', ''Journal of Parkinson's Disease'', ''Journal of Huntington's Disease'', ''npj Parkinson's Disease'' y ''Neurodegenerative Diseases.''
* Ye Editor Asociáu de Xenética nes revistes ''Parkinson's Disease'' y ''Movement Disorders.''
* Miembru del Conseyu Asesor Científicu de la Lewy Body Dementia Association
* Premiu Breakthrough en Ciencies de la Vida en 2024
<ref>{{Cita web|url=https://breakthroughprize.org/News/83|títulu=BREAKTHROUGH PRIZE ANNOUNCES 2024 LAUREATES IN LIFE SCIENCES, FUNDAMENTAL PHYSICS, AND MATHEMATICS|fecha=September 14, 2023|obra=BREAKTHROUGH PRIZE|fechaaccesu=September 14, 2023}}</ref> * Foi Miembru de la Royal Society en 2025<ref>{{Cita web|url=https://royalsociety.org/news/2025/05/new-fellows/|títulu=Exceptional scientists elected as Fellows of the Royal Society|fecha=2025-05-20|idioma=en|obra=Royal Society|fechaaccesu=2025-05-22}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref}}
[[Categoría:Persones vives]]
[[Categoría:Persones nacíes en 1972]]
t0d6awwuqqbuzgk6alme0ba72i8wuag
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2018
4
283889
4497896
2026-05-31T14:12:28Z
Limotecariu
735
Páxina creada con «== Xineru 2018 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|75.300]]''' |- | 2|| [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|27.690]] |- |3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|27.413]] |- | 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.044]]...»
4497896
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|75.300]]'''
|-
| 2|| [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|27.690]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|27.413]]
|-
| 4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.044]]
|-
| 5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:Etienfr|Etienfr]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.754]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.539]]
|-
| 8 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 9 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.340]]
|-
| 10 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|4.311]]
|}
== Febreru 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|77.992]]'''
|-
|2|| [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|28.368]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|28.002]]
|-
|4 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.045]]
|-
|5 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352 ]]
|-
| 6 || [[User:YoaR|YoaR]] || [[Special:Contributions/Etienfr|11.604]]
|-
| 7 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.540]]
|-
| 8 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.038]]
|-
| 9 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|-
| 10 ||[[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|4.364]]
|}
== Marzu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|103.522]]'''
|-
|2|| [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|33.644]]
|-
|3 ||[[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|28.705]]
|-
|4 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|17.921]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|16.778]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.773]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.540]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.535]]
|-
|10 || [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.948]]
|}
== Abril 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|111.158]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|37.297]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|29.442]]
|-
|4 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|23.239]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.138]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.733]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.545]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|5.176]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.950]]
|-
|}
== Mayu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|113.961]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|42.268]]
|-
|3 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|30.001]]
|-
|4 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|26.162]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.305]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.774]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|5.594]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Xunu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|120.809]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|44.650]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|30.824]]
|-
|4 || [[User:Fotoasturias|Fotoasturias]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|30.520]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.323]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.774]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|5.766]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Xunetu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|146.999]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|47.451]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|34.326]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|30.901]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.331]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.777]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.287]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Agostu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|148.667]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|49.091]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|36.636]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|31.212]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.735]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.792]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|9.499]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Setiembre 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|150.736]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|54.288]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|38.404]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|31.692]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.335]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.794]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.504]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Ochobre 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|157.863]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|74.434]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|42.440]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.258]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.613]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.798]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.504]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.960]]
|-
|}
== Payares 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.076]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|83.269]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|48.634]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.576]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|17.974]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.800]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.506]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Avientu 2018 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.377]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|86.134]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|50.698]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.708]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.346]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.800]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
lv1m4hjrups0nkrnoscnoj6qf9iwyme
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2019
4
283890
4497897
2026-05-31T14:12:32Z
Limotecariu
735
Páxina creada con « == Xineru 2019 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.741]]''' |- |2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|99.317]] |- |3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|54.524]] |- |4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.839]] |- |5 ||...»
4497897
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.741]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|99.317]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|54.524]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.839]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.466]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|11.860]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Febreru 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|169.867]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|93.740]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|55.518]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|32.942]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.480]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.005]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Marzu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|170.254]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|96.346]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|55.452]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|33.478]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.480]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.012]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.508]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Abril 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|171.630]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|99.674]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|56.824]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|33.765]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.480]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.019]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.511]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Mayu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|171.652]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|101.043]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|59.709]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.078]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.495]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.080]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.583]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Xunu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|171.667]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|101.885]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|61.816]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.288]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.506]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.533]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.583]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Xunetu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|218.692]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|102.066]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|64.811]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.367]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.515]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.534]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.639]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Agostu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|218.812]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|102.538]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|67.263]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.440]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.534]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.619]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.643]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Setiembre 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|183.881]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|103.289]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|69.651]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.571]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|18.542]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.620]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.662]]
|-
|10|| [[User:Mikel|Mikel]] (Almin) || [[Special:Contributions/Mikel|4.992]]
|-
|}
== Ochobre 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.027]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|104.059]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|72.348]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Amasuela|34.712]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.016]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.624]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.662]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|5.224]]
|-
|}
== Payares 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.069]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|105.928]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|73.838]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.715]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.276]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.625]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.733]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|5.224]]
|-
|}
== Avientu 2019 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.069]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|110.352]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|75.346]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.798]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.325]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|12.627]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|7.293]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.738]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.683]]
|}
02z96oarwwqa7ncj0j25yj5oycg1hj2
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2020
4
283891
4497898
2026-05-31T14:12:33Z
Limotecariu
735
Páxina creada con « == Xineru 2020 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.072]]''' |- |2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|113.912]] |- |3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|76.706]] |- |4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || Special:Contributions/Fotoasturias|34.928...»
4497898
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.072]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|113.912]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|76.706]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|34.928]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.391]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.009]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) ||[[Special:Contributions/Oriciu|6.738]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.684]]
|}
== Febreru 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.074]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|117.667]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|80.225]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|35.251]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.422]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.018]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.741]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.711]]
|}
== Marzu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|184.392]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|120.896]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|82.524]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|35.552]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|19.725]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.027]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.757]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] (Almin) || [[Special:Contributions/Cardoso|5.711]]
|}
== Abril 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|188.927]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|125.751]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|85.385]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|36.084]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.055]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.054]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.758]]
|}
== Mayu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|188.939]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|128.221]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|88.625]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Amasuela|36.750]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.324]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.080]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.547]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.761]]
|}
== Xunu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|188.947]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|129.988]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|91.886]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Amasuela|37.286]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.156]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.765]]
|}
== Xunetu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.162]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|131.038]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|92.908]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|37.480]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.156]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.765]]
|-
|}
== Agostu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.163]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|132.657]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|94.302]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|37.780]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.171]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.776]]
|-
|}
== Setiembre 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.220]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|134.858]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|96.346]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|37.985]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.171]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.234]]'''
|-
|2 || [[User:Rsg|Rsg]] (Almin) || [[Special:Contributions/Rsg|137.433]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|99.010]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|38.345]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.336]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.190]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.705]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|139.499]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|102.443]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Fotoasturias|38.704]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.475]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.291]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Avientu 2020 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|189.712]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|141.184]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/Yoar|106.138]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Fotoasturias|38.934]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.536]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.294]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
0ijxqkf80mjqnrcs8vv0z9grey2ul4e
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2021
4
283892
4497899
2026-05-31T14:12:35Z
Limotecariu
735
Páxina creada con « == Xineru 2021 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|191.340]]''' |- |2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|142.909]] |- |3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|108.012]] |- |4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || Special:Contributions/Fotoasturias|39.184...»
4497899
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|191.340]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|142.909]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|108.012]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|39.184]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.537]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.299]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Afemuri2019]] || [[Special:Contributions/Afemuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|192.777]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|144.824]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|110.418]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Fotoasturias|39.377]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.544]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.300]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Afemuri2019]] || [[Special:Contributions/Afemuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.491]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|148.099]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.425]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|39.827]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|20.785]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.667]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Abril 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.585]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|150.918]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.603]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.084]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.171]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.442]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Mayu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.585]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|151.953]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.607]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.334]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.516]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.670]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.643]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|152.931]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|119.674]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.457]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.698]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.671]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunetu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|193.646]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|153.319]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|120.000]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Fotoasturias|40.547]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.700]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.676]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Afemuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Agostu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.308]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|154.406]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|139.106]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.720]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.921]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.683]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Setiembre 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.322]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|155.490]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|140.679]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.820]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.921]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.683]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.356]]'''
|-
|2 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|158.217]]
|-
|3 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|143.222]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|40.927]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|21.923]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.684]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.410]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|177.816]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|162.652]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.013]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.148]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|13.996]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
[[:Categoría:Wikipedia]]
== Avientu 2021 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.432]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|186.594]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|166.898]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.047]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.168]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.117]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
tmad1ge95syr89nhlp3ekdx9dlxzylc
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2022
4
283893
4497900
2026-05-31T14:12:37Z
Limotecariu
735
Páxina creada con « == Xineru 2022 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.442]]''' |- |2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|190.769]] |- |3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|169.668]] |- |4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.111]] |-...»
4497900
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.442]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|190.769]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|169.668]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.111]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.201]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:Vsuarezp|Vsuarezp]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.562]]'''
|-
|2 || [[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|193.029]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|172.605]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.181]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.378]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/YoaR|195.090]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|194.587]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|176.249]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.206]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.514]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Abril 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]]''' (Almin) || '''[[Special:Contributions/YoaR|197.801]]'''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|194.601]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|176.490]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.291]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.172]]
|-
|6 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|7 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|14.571]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Mayu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|201.284]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|194.860]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|177.275]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.306]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.184]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|15.352]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|14.893]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|205.760]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|196.477]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|179.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.329]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.222]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|16.167]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Agostu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]]''' (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|206.917]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|196.994]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|180.646]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.339]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.222]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.139]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Setiembre 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|209.276]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.202]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|181.353]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.376]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.272]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.402]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|210.771]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|197.277]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|181.833]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.420]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.272]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.418]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|213.092]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || '''[[Special:Contributions/Vsuarezp|197.285]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|182.299]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.601]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|22.314]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.642]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Avientu 2022 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|214.687]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.327]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|184.447]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.697]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|23.067]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.753]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
s7sy53yp18c2y3g9716ewlfywswwoqc
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2023
4
283894
4497901
2026-05-31T14:12:39Z
Limotecariu
735
Páxina creada con « == Xineru 2023 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|272.606]] ''' |- |2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.337]] |- |3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|185.374]] |- |4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.729]] |- |5 || [...»
4497901
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|272.606]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.337]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|185.374]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.729]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.788]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|280.331]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.337]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|186.447]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|41.809]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.860]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] (Almin) || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] (Almin) || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|282.920]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.338]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|186.948]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.129]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|17.918]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Abril 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|284.449]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.338]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.206]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.317]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|18.023]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Mayu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|286.591]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.341]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.206]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.435]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.187]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|18.814]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|290.040]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.703]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|19.253]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|290.040]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.703]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|19.253]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunetu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|294.575]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.875]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|20.001]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Agostu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|297.548]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.343]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.906]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.369]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|20.842]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Setiembre 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|299.534]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.350]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|42.981]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.203]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|302.805]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.437]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.143]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.287]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|305.989]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|187.606]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.231]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.455]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Avientu 2023 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|307.169]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.250]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.250]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|21.617]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
48wuosdql9h26067x1w5m1no6jcx8we
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2024
4
283895
4497902
2026-05-31T14:12:44Z
Limotecariu
735
Páxina creada con « == Xineru 2024 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|313.294]] ''' |- |2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]] |- |3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.516]] |- |4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.289]] |- |5 || [...»
4497902
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|313.294]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.367]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.516]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.289]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|22.000]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|321.637]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.380]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.516]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.364]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|22.174]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|321.637]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.380]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.516]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.364]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|22.174]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Abril 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|326.456]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.380]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.524]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.370]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.035]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Mayu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|333.205]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.444]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.529]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.388]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.254]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|335.290]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.512]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.595]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.427]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.258]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Xunetu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|339.143]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.598]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.543]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.317]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Agostu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|343.298]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|188.691]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.660]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.354]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Setiembre 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|345.416]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|189.496]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.733]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.378]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Ochobre 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|347.815]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.516]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|189.519]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela (Almin)]] || [[Special:Contributions/Amasuela|43.787]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.500]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Payares 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|349.337]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.518]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|189.649]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.825]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.688]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Avientu 2024 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|351.959]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.520]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|190.705]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.888]]
|-
|5 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|6 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|23.927]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
ceudxaou4ktvruq0ykkg4cct5ornigo
Wikipedia:Usuarios por númberu d'ediciones/Archivu/2025
4
283896
4497903
2026-05-31T14:12:45Z
Limotecariu
735
Páxina creada con « == Xineru 2025 == {| class='wikitable sortable' style='text-align:center;' ! # ! Usuariu ! Ediciones |- | '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|353.880]] ''' |- |2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]] |- |3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|191.425]] |- |4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.889]] |- |5 |...»
4497903
wikitext
text/x-wiki
== Xineru 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|353.880]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|191.425]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.889]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|24.528]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Febreru 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|356.026]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|191.904]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|43.919]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|25.650]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Marzu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|358.630]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|192.537]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.031]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|25.956]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Oriciu|Oriciu]] || [[Special:Contributions/Oriciu|6.778]]
|-
|}
== Abril 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|360.181]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.070]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.050]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|25.967]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|6.910]]
|-
|}
== Mayu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|361.967]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.523]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.279]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.107]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.025]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9 || [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|10|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|7.066]]
|-
|}
== Xunu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|363.185]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|197.592]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.670]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.110]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.167]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|9|| [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|7.488]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
== Agostu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|365.806]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.749]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.870]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.217]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.213]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|8 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|14.276]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
== Setiembre 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|368.325]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|193.950]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.233]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.218]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|15.983]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
== Ochobre 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|369.698]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.021]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.247]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.235]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.171]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
== Payares 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|371.866]] '''
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.049]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.351]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.381]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.295]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
== Avientu 2025 ==
{| class='wikitable sortable' style='text-align:center;'
! #
! Usuariu
! Ediciones
|-
| '''1''' || '''[[User:YoaR|YoaR]] (Almin) || [[Special:Contributions/YoaR|373.045]]
|-
|2 || [[User:Vsuarezp|Vsuarezp]] (Almin) || [[Special:Contributions/Vsuarezp|200.905]]
|-
|3 || [[User:Omarete|Omarete]] (Almin) || [[Special:Contributions/Omarete|194.095]]
|-
|4 || [[User:Amasuela|Amasuela]] (Almin) || [[Special:Contributions/Amasuela|44.367]]
|-
|5 || [[User:Limotecariu|Limotecariu]] || [[Special:Contributions/Limotecariu|26.613]]
|-
|6 || [[User:Astur|Astur]] (Almin) || [[Special:Contributions/Astur|24.372]]
|-
|7 || [[User:Cardoso|Cardoso]] || [[Special:Contributions/Cardoso|16.648]]
|-
|8 || [[User:Bar|Bar]] || [[Special:Contributions/Bar|15.352]]
|-
|9 || [[User:Esbardu|Esbardu]] || [[Special:Contributions/Esbardu|8.548]]
|-
|10|| [[User:Amefuri2019|Amefuri2019]] || [[Special:Contributions/Amefuri2019|7.453]]
|-
|}
2zmyqtziabyed4ix68w5edqw8xs1xwz
Isabel Huelgas de Pablo
0
283897
4497920
2026-05-31T19:14:34Z
Zapipedia
58674
Creada traduciendo la páxina «[[:es:Special:Redirect/revision/173643271|Isabel Huelgas de Pablo]]»
4497920
wikitext
text/x-wiki
'''Isabel Huelgas de Pablo''' foi una maestra y funcionaria de prisiones española condergada a pena de muerte al términu de la [[Guerra Civil Española|guerra civil española]]. Foi fusilada a los 62 años d'edá, al pie de otres cinco preses.<ref>{{Cita web|url=https://www.mpr.gob.es/memoriademocratica/mapa-de-fosas/paginas/visorvictimas.aspx?vid=86225|títulu=Visor víctimas|idioma=es|obra=www.mpr.gob.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
== Trayectoria ==
Nacida en Segorbe, pasó la so infancia y mocedá en [[Logroño]]. Cursó Maxisteriu y al fallecimientu del so padre, militar, exerció como maestra de primera enseñanza en [[Valmojado]]. Contraxo matrimoniu con Antonio Madrid, médicu ciruxanu, y abandonó la so carrera para ser ama de casa en Madrid. El matrimoniu tuvo dos fíos y dos fíes, estes finaron de tuberculosis mientres la guerra. Al morrer el so home, fixo oposiciones al cuerpu d'Oficial de Prisiones. Tomó posesión del cargu d'Oficiala de Prisiones el 11 d'avientu de 1933.<ref>{{Cita web|url=https://documentalismomemorialistayrepublicano.wordpress.com/2019/05/14/isabel-huelgas-de-pablo-oficiala-de-prisiones-republicana-asesinada-por-criminales-franquistas-en-madrid-en-1939/|títulu=ISABEL HUELGAS DE PABLO, oficiala REPUBLICANA de prisiones, ASESINADA por los franquistas en Madrid en 1939|fecha=2019-05-14|idioma=es|obra=RecueRda RepúBlica MemoRia RepuBlicana|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://quieneseran.blogspot.com/2008/07/isabel-huelgas-de-pablo-31-07-1939.html|títulu=Quiénes eran: ISABEL HUELGAS DE PABLO (31-07-1939)|último=Eva|fecha=sábado, 5 de julio de 2008|obra=Quiénes eran|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
Como funcionaria na cárcel de Ventas coincidió cola recluyida María Millán Astray, hermana del militar golpista José Millán-Astray y l'escritora Pilar Millán Astray, a la que tuvo que xixilar mientres una conversación n'inglés que la presa caltuvo con un diplomáticu estadounidense. Huelgas de Pablo alvirtió a la xefa de serviciu de que la conversación taba desenvolviéndose en dichu idioma, daqué prohibíu, y la visita foi atayada.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/article/download/CHCO0505110271A/6846/7773|título=Carceleras encarceladas.
La depuración franquista de las funcionarias
de Prisiones de la Segunda República|apellidos=HERNÁNDEZ HOLGADO|nombre=Fernando|fecha=2005|publicación=Cuadernos de Historia Contemporánea|fechaacceso=26-05-2026}}</ref>
Al rematar la guerra, ella y otres compañeres, ente elles Purificación de la Aldea y Teresa Matilde Revaque, fueron espulsaes del cuerpu de funcionaries de prisiones. El 10 de mayu de 1936, ingresó como interna na cárcel de Ventas, en siendo sometida a un espediente disciplinariu. Nél repiten les acusaciones de dellos testigos que dicen d'ella que tenía "idees por demás coloraes", que yera "marxista" ya inclusive que colgara nel balcón de la so casa xuna tela cola figura del demoniu. Coles mesmes, el legajo recueye que, nel intre d'una investigación realizada a un vecín del so mesmu edificiu, daquién aprovechó pa denunciala poles sos idees. Atropó cinco causes y na so condena pesaron de manera especial les denuncies de delles de les sos compañeres del cuerpu de Prisiones –ente elles la de la tamién maestra Carmen Castro, directora de la [[Cárcel de muyeres de Ventas|cárcel de Ventas]] en 1939- según les d'antigües preses de la [[Segunda República Española|dómina republicana]] como Pilar Millán Astray. A los sos fíos, Joaquín y a Antonio, acusáronlos de participar nel asaltu al Cuartel del Monte y de pertenencia a la Juventudes Socialistas Unificadas.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://carceldeventas.org/listado-de-presas-de-ventas-y-claudio-coello-ejecutadas-en-madrid-capital-1939-1943/|títulu=Listado de presas de Ventas y Claudio Coello ejecutadas en Madrid capital (1939-1943) - Cárcel de Ventas|fecha=2022-10-10|idioma=es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref><ref name=":0" /><ref name=":2" /><ref name=":0" />
Un hermanu so foi xuez militar, pero nun pudo faer nada por ella ; acompañola mientres la so última nueche y, dempués, llogró paralizar l'espediente de los sos fíos. Esti hermanu participara na Quinta columna, y foi encarceláu mientres la guerra civil en Madrid. Huelgas de Pablo llogró, gracies a la so posición, que saliera en llibertá. El 31 de xunetu de 1939 fusilaronla, según consta nel so espediente, xuntu con otros cinco recluyíes.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
En 1942, trés años dempués de la execución, la Capitanía Xeneral de la primer rexón militar solicitó en marzu d'esi añu a la [[Guardia civil|Guardia Civil]] un "informe de conducta social y política" de la procesada , según consta nel so espediente.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
== Memoria histórica ==
Ye mentada nel testimoniu de Josefina Amalia Villa, redactora del capítulu “La Cárcel” nel llibru de Tomasa Cuevas ''Testimonio de muyeres nes cárceles franquistes'' que refier que tando enferma, comunicose con dos de les sos antigües preses, de dereches, una d'elles Pilar Millán Astray, que lu informaron que los sos fíos fueren fusilaos, siendo esto falsu. Esa nueche ella foi fusilada. El so fíu Joaquín morrió enfermu na cárcel de Porlier en 1943 mientres cumplía una pena de 30 años y Antonio, encaró una pena de muerte hasta que se la conmutaron por 30 años en 1944.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
[[Categoría:Muyeres]]
duqqzl0a9kub4hm6eskagngiqoz0lpd
4497921
4497920
2026-05-31T19:16:36Z
Zapipedia
58674
Wikificao
4497921
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Isabel Huelgas de Pablo''' {{nym}} foi una maestra y funcionaria de prisiones española condergada a pena de muerte al términu de la [[Guerra Civil Española|guerra civil española]]. Foi fusilada a los 62 años d'edá, al pie de otres cinco preses.<ref>{{Cita web|url=https://www.mpr.gob.es/memoriademocratica/mapa-de-fosas/paginas/visorvictimas.aspx?vid=86225|títulu=Visor víctimas|idioma=es|obra=www.mpr.gob.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
== Trayectoria ==
Nacida en Segorbe, pasó la so infancia y mocedá en [[Logroño]]. Cursó Maxisteriu y al fallecimientu del so padre, militar, exerció como maestra de primera enseñanza en [[Valmojado]]. Contraxo matrimoniu con Antonio Madrid, médicu ciruxanu, y abandonó la so carrera para ser ama de casa en Madrid. El matrimoniu tuvo dos fíos y dos fíes, estes finaron de tuberculosis mientres la guerra. Al morrer el so home, fixo oposiciones al cuerpu d'Oficial de Prisiones. Tomó posesión del cargu d'Oficiala de Prisiones el 11 d'avientu de 1933.<ref>{{Cita web|url=https://documentalismomemorialistayrepublicano.wordpress.com/2019/05/14/isabel-huelgas-de-pablo-oficiala-de-prisiones-republicana-asesinada-por-criminales-franquistas-en-madrid-en-1939/|títulu=ISABEL HUELGAS DE PABLO, oficiala REPUBLICANA de prisiones, ASESINADA por los franquistas en Madrid en 1939|fecha=2019-05-14|idioma=es|obra=RecueRda RepúBlica MemoRia RepuBlicana|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://quieneseran.blogspot.com/2008/07/isabel-huelgas-de-pablo-31-07-1939.html|títulu=Quiénes eran: ISABEL HUELGAS DE PABLO (31-07-1939)|último=Eva|fecha=sábado, 5 de julio de 2008|obra=Quiénes eran|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
Como funcionaria na cárcel de Ventas coincidió cola recluyida María Millán Astray, hermana del militar golpista José Millán-Astray y l'escritora Pilar Millán Astray, a la que tuvo que xixilar mientres una conversación n'inglés que la presa caltuvo con un diplomáticu estadounidense. Huelgas de Pablo alvirtió a la xefa de serviciu de que la conversación taba desenvolviéndose en dichu idioma, daqué prohibíu, y la visita foi atayada.<ref>{{Cita publicación|url=https://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/article/download/CHCO0505110271A/6846/7773|título=Carceleras encarceladas.
La depuración franquista de las funcionarias
de Prisiones de la Segunda República|apellidos=HERNÁNDEZ HOLGADO|nombre=Fernando|fecha=2005|publicación=Cuadernos de Historia Contemporánea|fechaacceso=26-05-2026}}</ref>
Al rematar la guerra, ella y otres compañeres, ente elles Purificación de la Aldea y Teresa Matilde Revaque, fueron espulsaes del cuerpu de funcionaries de prisiones. El 10 de mayu de 1936, ingresó como interna na cárcel de Ventas, en siendo sometida a un espediente disciplinariu. Nél repiten les acusaciones de dellos testigos que dicen d'ella que tenía "idees por demás coloraes", que yera "marxista" ya inclusive que colgara nel balcón de la so casa xuna tela cola figura del demoniu. Coles mesmes, el legajo recueye que, nel intre d'una investigación realizada a un vecín del so mesmu edificiu, daquién aprovechó pa denunciala poles sos idees. Atropó cinco causes y na so condena pesaron de manera especial les denuncies de delles de les sos compañeres del cuerpu de Prisiones –ente elles la de la tamién maestra Carmen Castro, directora de la [[Cárcel de muyeres de Ventas|cárcel de Ventas]] en 1939- según les d'antigües preses de la [[Segunda República Española|dómina republicana]] como Pilar Millán Astray. A los sos fíos, Joaquín y a Antonio, acusáronlos de participar nel asaltu al Cuartel del Monte y de pertenencia a la Juventudes Socialistas Unificadas.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref><ref name=":2">{{Cita web|url=https://carceldeventas.org/listado-de-presas-de-ventas-y-claudio-coello-ejecutadas-en-madrid-capital-1939-1943/|títulu=Listado de presas de Ventas y Claudio Coello ejecutadas en Madrid capital (1939-1943) - Cárcel de Ventas|fecha=2022-10-10|idioma=es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref><ref name=":0" /><ref name=":2" /><ref name=":0" />
Un hermanu so foi xuez militar, pero nun pudo faer nada por ella ; acompañola mientres la so última nueche y, dempués, llogró paralizar l'espediente de los sos fíos. Esti hermanu participara na Quinta columna, y foi encarceláu mientres la guerra civil en Madrid. Huelgas de Pablo llogró, gracies a la so posición, que saliera en llibertá. El 31 de xunetu de 1939 fusilaronla, según consta nel so espediente, xuntu con otros cinco recluyíes.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
En 1942, trés años dempués de la execución, la Capitanía Xeneral de la primer rexón militar solicitó en marzu d'esi añu a la [[Guardia civil|Guardia Civil]] un "informe de conducta social y política" de la procesada , según consta nel so espediente.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
== Memoria histórica ==
Ye mentada nel testimoniu de Josefina Amalia Villa, redactora del capítulu “La Cárcel” nel llibru de Tomasa Cuevas ''Testimonio de muyeres nes cárceles franquistes'' que refier que tando enferma, comunicose con dos de les sos antigües preses, de dereches, una d'elles Pilar Millán Astray, que lu informaron que los sos fíos fueren fusilaos, siendo esto falsu. Esa nueche ella foi fusilada. El so fíu Joaquín morrió enfermu na cárcel de Porlier en 1943 mientres cumplía una pena de 30 años y Antonio, encaró una pena de muerte hasta que se la conmutaron por 30 años en 1944.<ref name=":0">{{Cita web|url=https://www.publico.es/politica/me-duele-indiferencia-hemos-pasado-mal.html|títulu="Me duele la indiferencia, lo hemos pasado muy mal"|último=Campelo|primero=Patricia|fecha=2013-10-02|idioma=es|obra=www.publico.es|fechaaccesu=2026-05-25}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
{{NF|1877|1939|Huelgas de Pablo, Isabel}}
e3ga49jswxemjgnqiunez0sdvx82yv5
Tomasa Cuevas
0
283898
4497928
2026-05-31T20:31:44Z
Zapipedia
58674
Creada traduciendo la páxina «[[:es:Special:Redirect/revision/170718883|Tomasa Cuevas]]»
4497928
wikitext
text/x-wiki
Tomasa Cuevas Gutiérrez foi una militante [[Partíu Comunista d'España|comunista]] y antifranquista [[España|española]].<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref>
== Biografía ==
Trabayadora dende los nueve años, a los catorce ingresó na Unión de Mocedaes Comunistes d'España. Al españar la [[Guerra Civil Española]], incorporose a ensame de xeres en defensa de la [[Segunda República Española|Segunda República]] dende les files d'esa organización y dempués nel senu del Partíu Comunista d'España (PCE).
Detenida y encarcelada en mayu de 1939, foi condergada a trenta años de prisión de los que cumplió cinco años en delles cárceles de muyeres: [[Guadalajara]], Durango, [[Santander]], Amorebieta y Segovia.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|editorial=Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca|fecha=2004|isbn=84-8127-150-0|editor=Montes Salguero, Jorge J.}}</ref>
Al salir en llibertá, foi desterrada a Barcelona. Ellí incorporóse al referente catalán del PCE, el [[Partíu Socialista Unificáu de Cataluña]] (PSUC), hasta qu'en 1945 foi detenida de nuevu y torturada polos hermanos Antonio y Vicente Juan Creix na see policial de la Vía Layetana, dempués de lo que foi treslladada a la prisión de muyeres de -yos Corts. Puesta en llibertá condicional en 1946, casó col so compañeru, el dirixente comunista Miguel Núñez González. Dambos trabayaron na clandestinidá n'Andalucía mientres un tiempu. Al tornar a Barcelona, énte la posibilidá de ser detenida, el PSUC facilitó a Tomasa Cueves la salida a [[Francia]] primero, y a [[Praga]] dempués. En 1969 tornó a Barcelona y a l'actividá política contra la dictadura nel equipu central de propaganda del PSUC.<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref><ref name="sapiens">{{Cita publicación|autor=Batista|título=Testimonis de torturats|publicación=[[Sàpiens]]|fecha=septiembre de 2010}}</ref>
Foi miembru de l'Asociación Catalana d'Espresos Políticos. Finó el 25 d'abril de 2007 en Barcelona.<ref>{{Cita web|url=https://memoriaguadalajara.es/2007/04/25/articulo-sobre-tomasa/|títulu=Tomasa Cuevas, referente de la memoria antifranquista de Guadalajara|fecha=2007-04-25|idioma=en|obra=Memoria Guadalajara|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
== Reconocencies ==
* En 2004, la [[Xeneralidá de Cataluña]] galardonó-y col Premio Cruz de Sant Jordi.
* En 2007 el gobiernu d'España apurrió-y la Medaya al Méritu nel Trabayu.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2006-21156|títulu=BOE.es - BOE-A-2006-21156 Real Decreto 1486/2006, de 1 de diciembre, por el que se concede la Medalla al Mérito en el Trabajo, en su categoría de Oro, a doña Tomasa Cuevas Gutiérrez.|obra=www.boe.es|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
Na recoyida de dambos galardones reivindicó la memoria pública de toles muyeres represaliaes.<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref>
* En Barcelona esiste un Centru Cívicu que lleva el so nome.<ref>{{Cita web|url=https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/tomasacuevas|títulu=Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts {{!}} Ajuntament de Barcelona|idioma=ca|obra=ajuntament.barcelona.cat|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
== Memoria histórica ==
Propúnxose escribir la memoria de les muyeres que sufrieron prisión y ''cárcel'' mientres la dictadura franquista. Col rexistru d'ensame de testimonios escribió trés llibros, como forma de caltener la memoria d'aquelles muyeres y aquellos años. Los títulos de los llibros son: ''Cárcel de muyeres (1939-1945)''; ''Cárcel de muyeres: Vientes, Segovia, Les Corts'' y ''Muyeres de la resistencia''. En 2004 fueron publicaos xuntos sol títulu: ''Testimonios de muyeres nes cárceles franquistes''.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|editorial=Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca|fecha=2004|isbn=84-8127-150-0|editor=Montes Salguero, Jorge J.}}</ref>
Los testimonios son de Manolita del Arco, Josefina Amalia Villa, María Salvo, Petra Cuevas, Juana Doña, Adelaida Abarca, Paz Azzati, Flor Cernuda, ente otros.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|fecha=2004|autor=Cuevas}}</ref>
== Obres ==
* ''Cárcel de mujeres (1939-1945)'' (1985) Tomo 1
* ''Cárcel de mujeres'' (1985) Tomo 2
* ''Mujeres en la resistencia'' (1986) Tomo 3
* ''Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas'' (2004)
* Ángeles Egido León (2011). Ciudadanas, militantes, feministas. Mujer y compromiso político en el {{Sieglu|XX||s}}. Eneida. ''El precio de la militancia femenina: Acción política y represión, pp. 47-74.''
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=-4f5OkQAVpk Documental Completu: Del olvidu a la memoria. "Preses de Franco"]
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Comunista d'España]]
[[Categoría:Muyeres]]
aww97m0vol21zm268sh9ht4cx1hzosb
4497930
4497928
2026-05-31T20:33:50Z
Zapipedia
58674
Wikificao
4497930
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
Tomasa Cuevas Gutiérrez {{nym}} foi una militante [[Partíu Comunista d'España|comunista]] y antifranquista [[España|española]].<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref>
== Biografía ==
Trabayadora dende los nueve años, a los catorce ingresó na Unión de Mocedaes Comunistes d'España. Al españar la [[Guerra Civil Española]], incorporose a ensame de xeres en defensa de la [[Segunda República Española|Segunda República]] dende les files d'esa organización y dempués nel senu del Partíu Comunista d'España (PCE).
Detenida y encarcelada en mayu de 1939, foi condergada a trenta años de prisión de los que cumplió cinco años en delles cárceles de muyeres: [[Guadalajara]], Durango, [[Santander]], Amorebieta y Segovia.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|editorial=Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca|fecha=2004|isbn=84-8127-150-0|editor=Montes Salguero, Jorge J.}}</ref>
Al salir en llibertá, foi desterrada a Barcelona. Ellí incorporóse al referente catalán del PCE, el [[Partíu Socialista Unificáu de Cataluña]] (PSUC), hasta qu'en 1945 foi detenida de nuevu y torturada polos hermanos Antonio y Vicente Juan Creix na see policial de la Vía Layetana, dempués de lo que foi treslladada a la prisión de muyeres de -yos Corts. Puesta en llibertá condicional en 1946, casó col so compañeru, el dirixente comunista Miguel Núñez González. Dambos trabayaron na clandestinidá n'Andalucía mientres un tiempu. Al tornar a Barcelona, énte la posibilidá de ser detenida, el PSUC facilitó a Tomasa Cueves la salida a [[Francia]] primero, y a [[Praga]] dempués. En 1969 tornó a Barcelona y a l'actividá política contra la dictadura nel equipu central de propaganda del PSUC.<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref><ref name="sapiens">{{Cita publicación|autor=Batista|título=Testimonis de torturats|publicación=[[Sàpiens]]|fecha=septiembre de 2010}}</ref>
Foi miembru de l'Asociación Catalana d'Espresos Políticos. Finó el 25 d'abril de 2007 en Barcelona.<ref>{{Cita web|url=https://memoriaguadalajara.es/2007/04/25/articulo-sobre-tomasa/|títulu=Tomasa Cuevas, referente de la memoria antifranquista de Guadalajara|fecha=2007-04-25|idioma=en|obra=Memoria Guadalajara|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
== Reconocencies ==
* En 2004, la [[Xeneralidá de Cataluña]] galardonó-y col Premio Cruz de Sant Jordi.
* En 2007 el gobiernu d'España apurrió-y la Medaya al Méritu nel Trabayu.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2006-21156|títulu=BOE.es - BOE-A-2006-21156 Real Decreto 1486/2006, de 1 de diciembre, por el que se concede la Medalla al Mérito en el Trabajo, en su categoría de Oro, a doña Tomasa Cuevas Gutiérrez.|obra=www.boe.es|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
Na recoyida de dambos galardones reivindicó la memoria pública de toles muyeres represaliaes.<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref>
* En Barcelona esiste un Centru Cívicu que lleva el so nome.<ref>{{Cita web|url=https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/tomasacuevas|títulu=Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts {{!}} Ajuntament de Barcelona|idioma=ca|obra=ajuntament.barcelona.cat|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
== Memoria histórica ==
Propúnxose escribir la memoria de les muyeres que sufrieron prisión y ''cárcel'' mientres la dictadura franquista. Col rexistru d'ensame de testimonios escribió trés llibros, como forma de caltener la memoria d'aquelles muyeres y aquellos años. Los títulos de los llibros son: ''Cárcel de muyeres (1939-1945)''; ''Cárcel de muyeres: Vientes, Segovia, Les Corts'' y ''Muyeres de la resistencia''. En 2004 fueron publicaos xuntos sol títulu: ''Testimonios de muyeres nes cárceles franquistes''.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|editorial=Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca|fecha=2004|isbn=84-8127-150-0|editor=Montes Salguero, Jorge J.}}</ref>
Los testimonios son de Manolita del Arco, Josefina Amalia Villa, María Salvo, Petra Cuevas, Juana Doña, Adelaida Abarca, Paz Azzati, Flor Cernuda, ente otros.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|fecha=2004|autor=Cuevas}}</ref>
== Obres ==
* ''Cárcel de mujeres (1939-1945)'' (1985) Tomo 1
* ''Cárcel de mujeres'' (1985) Tomo 2
* ''Mujeres en la resistencia'' (1986) Tomo 3
* ''Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas'' (2004)
* Ángeles Egido León (2011). Ciudadanas, militantes, feministas. Mujer y compromiso político en el {{Sieglu|XX||s}}. Eneida. ''El precio de la militancia femenina: Acción política y represión, pp. 47-74.''
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=-4f5OkQAVpk Documental Completu: Del olvidu a la memoria. "Preses de Franco"]
{{NF|1917|2007|Cuevas, Tomasa}}
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Comunista d'España]]
eu0zrefmkfhdj9gxo83fi6zar90s609
4497933
4497930
2026-05-31T20:48:32Z
Zapipedia
58674
/* Memoria histórica */ Enllaz
4497933
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
Tomasa Cuevas Gutiérrez {{nym}} foi una militante [[Partíu Comunista d'España|comunista]] y antifranquista [[España|española]].<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref>
== Biografía ==
Trabayadora dende los nueve años, a los catorce ingresó na Unión de Mocedaes Comunistes d'España. Al españar la [[Guerra Civil Española]], incorporose a ensame de xeres en defensa de la [[Segunda República Española|Segunda República]] dende les files d'esa organización y dempués nel senu del Partíu Comunista d'España (PCE).
Detenida y encarcelada en mayu de 1939, foi condergada a trenta años de prisión de los que cumplió cinco años en delles cárceles de muyeres: [[Guadalajara]], Durango, [[Santander]], Amorebieta y Segovia.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|editorial=Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca|fecha=2004|isbn=84-8127-150-0|editor=Montes Salguero, Jorge J.}}</ref>
Al salir en llibertá, foi desterrada a Barcelona. Ellí incorporóse al referente catalán del PCE, el [[Partíu Socialista Unificáu de Cataluña]] (PSUC), hasta qu'en 1945 foi detenida de nuevu y torturada polos hermanos Antonio y Vicente Juan Creix na see policial de la Vía Layetana, dempués de lo que foi treslladada a la prisión de muyeres de -yos Corts. Puesta en llibertá condicional en 1946, casó col so compañeru, el dirixente comunista Miguel Núñez González. Dambos trabayaron na clandestinidá n'Andalucía mientres un tiempu. Al tornar a Barcelona, énte la posibilidá de ser detenida, el PSUC facilitó a Tomasa Cueves la salida a [[Francia]] primero, y a [[Praga]] dempués. En 1969 tornó a Barcelona y a l'actividá política contra la dictadura nel equipu central de propaganda del PSUC.<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref><ref name="sapiens">{{Cita publicación|autor=Batista|título=Testimonis de torturats|publicación=[[Sàpiens]]|fecha=septiembre de 2010}}</ref>
Foi miembru de l'Asociación Catalana d'Espresos Políticos. Finó el 25 d'abril de 2007 en Barcelona.<ref>{{Cita web|url=https://memoriaguadalajara.es/2007/04/25/articulo-sobre-tomasa/|títulu=Tomasa Cuevas, referente de la memoria antifranquista de Guadalajara|fecha=2007-04-25|idioma=en|obra=Memoria Guadalajara|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
== Reconocencies ==
* En 2004, la [[Xeneralidá de Cataluña]] galardonó-y col Premio Cruz de Sant Jordi.
* En 2007 el gobiernu d'España apurrió-y la Medaya al Méritu nel Trabayu.<ref>{{Cita web|url=https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2006-21156|títulu=BOE.es - BOE-A-2006-21156 Real Decreto 1486/2006, de 1 de diciembre, por el que se concede la Medalla al Mérito en el Trabajo, en su categoría de Oro, a doña Tomasa Cuevas Gutiérrez.|obra=www.boe.es|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
Na recoyida de dambos galardones reivindicó la memoria pública de toles muyeres represaliaes.<ref name="epobito">{{Cita publicación|url=http://elpais.com/diario/2007/04/26/agenda/1177538408_850215.html|título=Tomasa Cuevas, luchadora antifranquista|autor=Marc Carrillo|fecha=26 de abril de 2007|publicación=El País|fechaacceso=20 de diciembre de 2013}}</ref>
* En Barcelona esiste un Centru Cívicu que lleva el so nome.<ref>{{Cita web|url=https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/tomasacuevas|títulu=Centre Cívic Tomasa Cuevas - Les Corts {{!}} Ajuntament de Barcelona|idioma=ca|obra=ajuntament.barcelona.cat|fechaaccesu=2021-12-13}}</ref>
== Memoria histórica ==
Propúnxose escribir la memoria de les muyeres que sufrieron prisión y ''cárcel'' mientres la dictadura franquista. Col rexistru d'ensame de testimonios escribió trés llibros, como forma de caltener la memoria d'aquelles muyeres y aquellos años. Los títulos de los llibros son: ''Cárcel de muyeres (1939-1945)''; ''Cárcel de muyeres: Vientes, Segovia, Les Corts'' y ''Muyeres de la resistencia''. En 2004 fueron publicaos xuntos sol títulu: ''Testimonios de muyeres nes cárceles franquistes''.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|editorial=Instituto de Estudios Altoaragoneses, Diputación de Huesca|fecha=2004|isbn=84-8127-150-0|editor=Montes Salguero, Jorge J.}}</ref>
Los testimonios son de Manolita del Arco, [[Josefina Amalia Villa]], María Salvo, Petra Cuevas, Juana Doña, Adelaida Abarca, Paz Azzati, Flor Cernuda, ente otros.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/57749154|fecha=2004|autor=Cuevas}}</ref>
== Obres ==
* ''Cárcel de mujeres (1939-1945)'' (1985) Tomo 1
* ''Cárcel de mujeres'' (1985) Tomo 2
* ''Mujeres en la resistencia'' (1986) Tomo 3
* ''Testimonios de mujeres en las cárceles franquistas'' (2004)
* Ángeles Egido León (2011). Ciudadanas, militantes, feministas. Mujer y compromiso político en el {{Sieglu|XX||s}}. Eneida. ''El precio de la militancia femenina: Acción política y represión, pp. 47-74.''
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
== Enllaces esternos ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=-4f5OkQAVpk Documental Completu: Del olvidu a la memoria. "Preses de Franco"]
{{NF|1917|2007|Cuevas, Tomasa}}
[[Categoría:Políticos y polítiques del Partíu Comunista d'España]]
4t43cbi95vbiq7old4m3x289t1x4th1
Josefina Amalia Villa
0
283899
4497931
2026-05-31T20:46:40Z
Zapipedia
58674
Creada traduciendo la páxina «[[:es:Special:Redirect/revision/170771676|Josefina Amalia Villa]]»
4497931
wikitext
text/x-wiki
'''Josefina Amalia Villa López''' foi una militante del [[Partíu Comunista d'España]], enfermera mientres la [[Guerra Civil Española|guerra civil española]] y presa política mientres la dictadura franquista. El so testimoniu foi crucial para conocer les cárceles franquistes.
== Trayectoria ==
Yera fía d'un funcionariu del Ministeriu de Trabayu, nacíu en [[Méxicu|México]] y d'orixe [[Principáu d'Asturies|asturianu]]. Estudió Filosofía y Lletres na [[Universidá de Salamanca]]. Ellí afilióse a la Federación Universitaria Escolar (FOI ). Al españar la guerra atopose en Madrid onde viniera pasar un mes. Rafael, el so hermanu, taba nel equipu de nadadores de Salamanca y diba dir a la Olimpiada Popular de [[Barcelona]], pero énte la nueva situación apuntóse.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref name=":1" />
Ella exerció d'enfermera pasando parte de la guerra en [[Murcia]] pero, cuando acabó la guerra, treslladose a Madrid. Consiguió llegar a casa d'unos amigos del so hermanu y ellí detuvose, acusada de collaborar cola [[Segunda República Española|República]]. Foi detenida el 7 d'abril del 1939 pola delación d'un falanxista. El 23 d'ese mesmu mes ingresó na [[Cárcel de muyeres de Ventas|cárcel de Ventas]]. Cuando tuvo detenida en Gobernación, foi torturada. Por causa de los golpes, rompiéron-y los tímpanos. Ellí conoció a Matilde Landa. Pela nueche, dambes fueron entrugaes pol comisariu Jesús Cabezas. Villa, al enterase de quién yera Landa pensó que diba ser executada ellí mesmu. El so testimoniu, xuntu al d'otres preses, sirvió para rellatar el llabor en favor de les penaes realizáu por Landa na cárcel.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref><ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6195909.pdf|título=Memoria de la represión: nombres femeninos para la historia|autor=Egido León|fecha=2017|publicación=Arenal|fechaacceso=13-10-2021}}</ref><ref name=":1" /><ref>{{Cita llibru|título=Matilde Landa : de la Institución de Libre Enseñanza a las prisiones franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/60373128|fecha=2005|autor=Ginard i Féron}}</ref>
Nesta primer ocasión foi detenida polos sos antecedentes na Agrupación Profesional d'Estudiantes de Bachilleratu y en FUE cuando aportó a la Universidá. Tuviera un enfrentamientu en Salamanca col falanxista Alonso Cardona, quien-y siguió la pista y ordenó la so detención en 1939. Foi puesta en llibertá el 2 de setiembre.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
Na cárcel de Ventas coincidió nel departamentu de Menores con Martina Barrosu, Ana López Gallego y Victoria Muñoz que seríen conocíes dempués como [[Les Trece Roses]]. El so testimoniu sirvió para reconstruyir les sos últimes hores.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941|URL=https://books.google.es/books?id=ZE4_Z3IY3c8C&pg=PA193&dq=josefina+amalia+villa&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwid7buEhMjzAhXqS_EDHVa4BOcQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=josefina%20amalia%20villa&f=true|editorial=Marcial Pons Historia|fecha=2003|isbn=978-84-95379-64-1|idioma=es}}</ref>
Salió en llibertá provisional gracies a les influencies d'amistaes del so padre. Pero el 28 de marzu de 1940 foi llamada al conseyu de guerra y detenida de nuevu en Gobernación. Tres dos díes, pasó a la cárcel de Ventas. Salió el 18 de mayu de 1940, convertida yá n'enllaz del Partíu Comunista. Foi detenida per tercer vegada el 24 de setiembre de 1942 y yá nun salió hasta 1950.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref>
Foi compañera sentimental de Heriberto Quiñones, al que tuvo visitando y atendiendo na cárcel hasta que foi detenida dos díes antes del conseyu de guerra de Quiñones, executáu el 2 d'ochobre. Ella siempres creyó que'l xuez instructor Jesualdo de la Iglesia ordenó la so detención ya ingresu en prisión por que nun pudiera recoyer y faese cargu del so cadabre.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref>
Na sentencia de la causa, fíxose conseñar como agravante la “diversa ayuda” qu'emprestó la encausada a Quiñones cuando esti tuvo encarceláu. Asina constata nel so espediente: “Afirma [ella] que sicasí conocer la so notoriedá política siguió calteniendo relaciones con él [Quiñones], recibiendo les cuatro cartes citaes y tamién caltuvo comunicaciones ordinaries y estraordinaries” (ATMTP, S.O . 111.454).<ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref>
De 1944 hasta 1945 tuvo na cárcel de muyeres de Amorebieta, [[Bizkaia|Vizcaya]], habilitada nun colexu de monxes carmelites y rexentada poles monxes oblatas. Dempués foi treslladada al sanatoriu penitenciariu de Segovia y escontra 1946 tornó a Vientes. En Segovia producióse una fuelga de fame con gran repercusión al pie de otres compañeres como Manuela del Arco.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elconfidencial.com/cultura/2021-08-28/carcel-franquista-manoli-del-arco_3254762/|títulu=Memoria del frío: la mujer que más tiempo pasó en las cárceles franquistas|último=Farnós|primero=Andrea|fecha=2021-08-28|idioma=es|obra=elconfidencial.com|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://elcorro.org/2020/09/13/presas-politicas-en-la-carcel-de-segovia-y-la-huelga-de-hambre-de-1949/|títulu=Presas políticas en la cárcel de Segovia y la huelga de hambre de 1949.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20211024173656/https://elcorro.org/2020/09/13/presas-politicas-en-la-carcel-de-segovia-y-la-huelga-de-hambre-de-1949/|fechaarchivu=24 de octubre de 2021|último=uncorro|fecha=2020-09-13|idioma=es-ES|obra=El Corro|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
Al salir de la cárcel, trabayó como enfermera. Morrió en Madrid en xineru de 2006.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
== Memoria histórica ==
El so testimoniu, xuntu al d'otres preses, sirvió de base para la investigación y la reconstrucción de la vida nes cárceles franquistes.
* [[Tomasa Cuevas]] en 1985 recoyó los testimonios de les preses de les ''cárceles'' franquistes en dos tomos sol títulu de Cárcel de muyeres (1939-1945). El testimoniu de Josefina Amalia Villa abre el segundu tomu.<ref>{{Cita web|url=https://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/maria-lozano-primera-mujer-fusilada-franquismo-madrid/20180213102655148498.html|títulu=La historia de María Lozano, una de las primeras fusiladas por la dictadura franquista en Madrid|último=Nuevatribuna|idioma=es|obra=Nuevatribuna|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.sunypress.edu/p-2807-prison-of-women.aspx|títulu=Prison of Women|obra=www.sunypress.edu|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
* Fernando Hernández Folgosu, tomó el so testimoniu en delles entrevistes realizaes en xineru de 2001. Les sos alcordances formen parte del so llibru ''Muyeres encarcelaes: la prisión de Ventas de la República al franquismu''.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941|URL=https://books.google.es/books?id=ZE4_Z3IY3c8C&pg=PA193&dq=josefina+amalia+villa&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwid7buEhMjzAhXqS_EDHVa4BOcQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=josefina%20amalia%20villa&f=true|autor=Holgado}}</ref>
* Apaez mentada como amiga de Manuela del Arco na biografía novelada d'esta, ''Memoria del fríu''.<ref>{{Cita llibru|título=Memoria del frío|URL=https://www.worldcat.org/oclc/1269240241|autor=Martínez del Arco}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
[[Categoría:Comunistes d'España]]
[[Categoría:Muyeres]]
[[Categoría:Páxines con traducciones ensin revisar]]
o68bpxkl4wxa2n9ood3lcihs8k0ajor
4497932
4497931
2026-05-31T20:48:08Z
Zapipedia
58674
Wikificao
4497932
wikitext
text/x-wiki
{{persona}}
'''Josefina Amalia Villa López''' {{nym}} foi una militante del [[Partíu Comunista d'España]], enfermera mientres la [[Guerra Civil Española|guerra civil española]] y presa política mientres la dictadura franquista. El so testimoniu foi crucial para conocer les cárceles franquistes.
== Trayectoria ==
Yera fía d'un funcionariu del Ministeriu de Trabayu, nacíu en [[Méxicu|México]] y d'orixe [[Principáu d'Asturies|asturianu]]. Estudió Filosofía y Lletres na [[Universidá de Salamanca]]. Ellí afilióse a la Federación Universitaria Escolar (FOI ). Al españar la guerra atopose en Madrid onde viniera pasar un mes. Rafael, el so hermanu, taba nel equipu de nadadores de Salamanca y diba dir a la Olimpiada Popular de [[Barcelona]], pero énte la nueva situación apuntóse.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref name=":1" />
Ella exerció d'enfermera pasando parte de la guerra en [[Murcia]] pero, cuando acabó la guerra, treslladose a Madrid. Consiguió llegar a casa d'unos amigos del so hermanu y ellí detuvose, acusada de collaborar cola [[Segunda República Española|República]]. Foi detenida el 7 d'abril del 1939 pola delación d'un falanxista. El 23 d'ese mesmu mes ingresó na [[Cárcel de muyeres de Ventas|cárcel de Ventas]]. Cuando tuvo detenida en Gobernación, foi torturada. Por causa de los golpes, rompiéron-y los tímpanos. Ellí conoció a Matilde Landa. Pela nueche, dambes fueron entrugaes pol comisariu Jesús Cabezas. Villa, al enterase de quién yera Landa pensó que diba ser executada ellí mesmu. El so testimoniu, xuntu al d'otres preses, sirvió para rellatar el llabor en favor de les penaes realizáu por Landa na cárcel.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref><ref name=":2">{{Cita publicación|url=https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/6195909.pdf|título=Memoria de la represión: nombres femeninos para la historia|autor=Egido León|fecha=2017|publicación=Arenal|fechaacceso=13-10-2021}}</ref><ref name=":1" /><ref>{{Cita llibru|título=Matilde Landa : de la Institución de Libre Enseñanza a las prisiones franquistas|URL=https://www.worldcat.org/oclc/60373128|fecha=2005|autor=Ginard i Féron}}</ref>
Nesta primer ocasión foi detenida polos sos antecedentes na Agrupación Profesional d'Estudiantes de Bachilleratu y en FUE cuando aportó a la Universidá. Tuviera un enfrentamientu en Salamanca col falanxista Alonso Cardona, quien-y siguió la pista y ordenó la so detención en 1939. Foi puesta en llibertá el 2 de setiembre.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
Na cárcel de Ventas coincidió nel departamentu de Menores con Martina Barrosu, Ana López Gallego y Victoria Muñoz que seríen conocíes dempués como [[Les Trece Roses]]. El so testimoniu sirvió para reconstruyir les sos últimes hores.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941|URL=https://books.google.es/books?id=ZE4_Z3IY3c8C&pg=PA193&dq=josefina+amalia+villa&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwid7buEhMjzAhXqS_EDHVa4BOcQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=josefina%20amalia%20villa&f=true|editorial=Marcial Pons Historia|fecha=2003|isbn=978-84-95379-64-1|idioma=es}}</ref>
Salió en llibertá provisional gracies a les influencies d'amistaes del so padre. Pero el 28 de marzu de 1940 foi llamada al conseyu de guerra y detenida de nuevu en Gobernación. Tres dos díes, pasó a la cárcel de Ventas. Salió el 18 de mayu de 1940, convertida yá n'enllaz del Partíu Comunista. Foi detenida per tercer vegada el 24 de setiembre de 1942 y yá nun salió hasta 1950.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref>
Foi compañera sentimental de Heriberto Quiñones, al que tuvo visitando y atendiendo na cárcel hasta que foi detenida dos díes antes del conseyu de guerra de Quiñones, executáu el 2 d'ochobre. Ella siempres creyó que'l xuez instructor Jesualdo de la Iglesia ordenó la so detención ya ingresu en prisión por que nun pudiera recoyer y faese cargu del so cadabre.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref>
Na sentencia de la causa, fíxose conseñar como agravante la “diversa ayuda” qu'emprestó la encausada a Quiñones cuando esti tuvo encarceláu. Asina constata nel so espediente: “Afirma [ella] que sicasí conocer la so notoriedá política siguió calteniendo relaciones con él [Quiñones], recibiendo les cuatro cartes citaes y tamién caltuvo comunicaciones ordinaries y estraordinaries” (ATMTP, S.O . 111.454).<ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref>
De 1944 hasta 1945 tuvo na cárcel de muyeres de Amorebieta, [[Bizkaia|Vizcaya]], habilitada nun colexu de monxes carmelites y rexentada poles monxes oblatas. Dempués foi treslladada al sanatoriu penitenciariu de Segovia y escontra 1946 tornó a Vientes. En Segovia producióse una fuelga de fame con gran repercusión al pie de otres compañeres como Manuela del Arco.<ref name=":3">{{Cita web|url=https://eprints.ucm.es/id/eprint/13798/1/T33104.pdf|títulu=La prisión militante: las cárceles franquistas de
mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945)|autor=Fernando Hernández Holgado}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.elconfidencial.com/cultura/2021-08-28/carcel-franquista-manoli-del-arco_3254762/|títulu=Memoria del frío: la mujer que más tiempo pasó en las cárceles franquistas|último=Farnós|primero=Andrea|fecha=2021-08-28|idioma=es|obra=elconfidencial.com|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://elcorro.org/2020/09/13/presas-politicas-en-la-carcel-de-segovia-y-la-huelga-de-hambre-de-1949/|títulu=Presas políticas en la cárcel de Segovia y la huelga de hambre de 1949.|urlarchivu=https://web.archive.org/web/20211024173656/https://elcorro.org/2020/09/13/presas-politicas-en-la-carcel-de-segovia-y-la-huelga-de-hambre-de-1949/|fechaarchivu=24 de octubre de 2021|último=uncorro|fecha=2020-09-13|idioma=es-ES|obra=El Corro|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
Al salir de la cárcel, trabayó como enfermera. Morrió en Madrid en xineru de 2006.<ref name=":1">{{Cita web|url=https://www.diariodeleon.es/articulo/afondo/despiertan-voces-dormidas/201208190600001277631.html|títulu=Despiertan las voces dormidas|último=León|primero=Diario de|idioma=es|obra=Diario de León|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
== Memoria histórica ==
El so testimoniu, xuntu al d'otres preses, sirvió de base para la investigación y la reconstrucción de la vida nes cárceles franquistes.
* [[Tomasa Cuevas]] en 1985 recoyó los testimonios de les preses de les ''cárceles'' franquistes en dos tomos sol títulu de Cárcel de muyeres (1939-1945). El testimoniu de Josefina Amalia Villa abre el segundu tomu.<ref>{{Cita web|url=https://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/maria-lozano-primera-mujer-fusilada-franquismo-madrid/20180213102655148498.html|títulu=La historia de María Lozano, una de las primeras fusiladas por la dictadura franquista en Madrid|último=Nuevatribuna|idioma=es|obra=Nuevatribuna|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.sunypress.edu/p-2807-prison-of-women.aspx|títulu=Prison of Women|obra=www.sunypress.edu|fechaaccesu=2021-10-14}}</ref>
* Fernando Hernández Folgosu, tomó el so testimoniu en delles entrevistes realizaes en xineru de 2001. Les sos alcordances formen parte del so llibru ''Muyeres encarcelaes: la prisión de Ventas de la República al franquismu''.<ref name=":0">{{Cita llibru|título=Mujeres encarceladas: la prisión de Ventas, de la República al franquismo, 1931-1941|URL=https://books.google.es/books?id=ZE4_Z3IY3c8C&pg=PA193&dq=josefina+amalia+villa&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwid7buEhMjzAhXqS_EDHVa4BOcQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=josefina%20amalia%20villa&f=true|autor=Holgado}}</ref>
* Apaez mentada como amiga de Manuela del Arco na biografía novelada d'esta, ''Memoria del fríu''.<ref>{{Cita llibru|título=Memoria del frío|URL=https://www.worldcat.org/oclc/1269240241|autor=Martínez del Arco}}</ref>
== Referencies ==
{{Llistaref|2}}
{{NF|1918|2006|Villa, Josefina Amalia}}
[[Categoría:Comunistes d'España]]
[[Categoría:Páxines con traducciones ensin revisar]]
4gfyq62860heow2bjskbekmr8puo896